<doc id="182482" title="Bartomeu Avaces" nonfiltered="1" processed="1" dbindex="75000">
Bartomeu Avaces (Tarragona finals segle XV - ?), fou un jurista i escriptor catal en llengua llatina.
Biografia. 

Fou doctor en ambds drets, exerc d'advocat a Tarragona i noms se'n t coneixement pel tractat de Torres Amat 
Obres.

 Ordo procedendi contra inuasores, secundum consuetudines tarraconenses.

Referncies.



Bibliografia.
Maringela Vilallonga La literatura llatina a Catalunya al segle XV. Repertori bio-bibliogrfic (1993, ISBN 978-84-7256-930-0);
Flix Torres Amat Memorias para ayudar a formar un diccionario crtico de los escritores catalanes Barcelona, 1836;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182483" title="Llista d'esplais de Catalunya" nonfiltered="2" processed="2" dbindex="75001">
Federacions i coordinadores d'esplais.
Fundaci d'Esplais Santa Maria de Nria;
Esplac;
Federaci Catalana de l'Esplai;
Moviment de Centres d'Esplai Cristians;
Entitats en Moviment;
Movibaix;
Moviment d'Esplais del Valls;
3z3- Pastoral de Lleure del Bisbat de Sant Feliu de Llobregat;

Esplais de Catalunya per municipi.
Abrera.
Centre d'Esplai El Castell;

Aiguafreda.
Esplai Pica Pins;

Alella.
Guaita'l;

L'Ametlla del Valls.
GEPA;

Arenys de Mar.
Floc;

Argentona.
Centre d'Esplai Xip-Xap;

Artes.
Esplai El Cep;

Avi.
Avi;

Badalona.
Aspirantat Sant Josep;
Buenoyqu;
Centre d'Esplai Bon Vent;
Centre d'Esplai Llus Maria Chanut;
Centre d'Esplai Migvolt;
Centre d'Esplai Sant Antoni de Llefi;
Club Alezeias;
Chiribipum;
Diplodocus;
Esplai Cra-crac;
Esplai Nuestra Seora del Rosario;
Esplai Xirusplai de Badalona;
Esquirol;
Grup de Joves Parrquia Montserrat;
Koala;
Massagran;
Nolos;
Rodaverdets;
Union GAM;

Badia del Valls.
Centre d'Esplai Foc Nou;

Balaguer.
Centre d'Esplai Santa Maria;

Barber del Valls.
Esplai l'Esquirol;
Grup d'Esplai el Piolet;
Esplai de l'Agrupaci Recreativa Cultural de Barber del Valls;

Barcelona.
AFINS;
Agrupament Esplai Santa Maria del Pi;
Associaci Bocins d'Acci Social;
Associaci Catalana de l'Hemoflia;
Associaci Centre Juvenil Sagrada Famlia;
Associaci esportiva i educativa Dinmic;
Associaci juvenil l'Espill;
Associaci juvenil catalana Comkedem;
Barcanova;
Boix;
Capgirat;
CASC-Fundaci social del Raval;
Casal de Joves Calassan;
Casal de Joves Sagrat Cor;
Casal Sant Pau del Camp;
Casal Xang;
Centre d'Esplai Abat Cassi;
Centre d'Esplai CA Xiroia;
Centre d'Esplai Garb;
Centre d'Esplai Hauterive;
Centre d'Esplai Josepets;
Centre d'Esplai La Gralla;
Centre d'Esplai l'Illa de la Gavina;
Centre d'Esplai Matinada-Prtics;
Centre d'Esplai Druida;
Centre d'Esplai Natzaret;
Centre d'Esplai Oratori Sant Felip Neri;
Centre d'Esplai Pompeia;
Centre d'Esplai Sagrat Cor;
Centre d'Esplai Sant Ildefons;
Centre d'Esplai Sant Isidor;
Centre d'Esplai Sant Jordi;
Centre d'Esplai Sant Josep de Calassan;
Centre d'Esplai Sant Paul;
Centre d'Esplai Santa Agns;
Centre d'Esplai SCV Sant Pere Claver;
Centre d'Esplai Shalom;
Centre de Vacances Sant Joan d'Horta;
Centre Esplai Grup de Gent;
Centre Esplai Obiols;
Centre Esplai Sant Medir;
Centre Infantil Ginkana;
Centre Obert Joan Salvador Gavina;
Centre Parroquial Juvenil El Bon Recer;
Colnies Jordi Turull;
Espai de la Infncia;
Esplai Arc Iris de l'Esperit Sant;
Esplai Centre Passatge;
Esplai El Drop;
Esplai El Rac;
Esplai El Submar;
Esplai Escletxa;
Esplai Ilargia;
Esplai Isard - Flor de Neu;
Esplai L'Esquitx;
Esplai l'Estel;
Esplai MIPIC;
Esplai Misionero Aguiluchos;
Esplai Movi de Sarri;
Esplai Movi Poblenou;
Esplai Natzaret i Betnia;
Esplai Pare Abraham;
Esplai Parroquial Santa Eullia;
Esplai Posta;
Esplai Sant Joan de Mata;
Esplai Sant Paci;
Esplai Sant Pancra;
Esplai Tonxu;
Esplai Torxa;
Esplai Turons;
Esplai Xerinola;
Flor de Maig;
Esplai Jokin ;
GMM;
GMM Llusos de Grcia;
Grup de Joves Carmelites;
Grup de Joves Sant Pere Claver;
Grup d'Esplai Olail;
Grup Itaca-Els Vents;
Grup Nova Terra;
Grup Parroquial Esplai Trencaclosques;
Guineueta;
;
Kasperle;
La Sagrera;
L'Olivera Rodona;
Movi de Sarri;
Moviment d'Infants i Joves Santa Engrcia;
Peque-festa;
Pere Mitjans;
Refugi Llus Artigues;
Rikki-Tikki-Tavi;
Sagrada Famlia;
SCV El Clot;
Sol i Gent;
Totikap;
Tramuntana;
Verneda-Xiroi;
Xino-Xani Associaci de Lleure;
Xiroc;

Begues.
Uraca;

Borrass.
Centre d'Esplai les Orenetes;

El Bruc.
Esplai Qu? Qui? Com?;

Calafell.
Globus Roig;

Caldes de Montbui.
Esplai Grifoll;

Calella.
4d6;

Calls.
Cercamn;

Canet de Mar.
Associaci Bitxus;
Escola d'Estiu Tiu;
Esplai Trastos;

Capellades.
Esplai Aliret;

Cardedeu.
Bruixes i Bruixots dels Escorrelots;

Castellar del Valls.
Moviment de Colnies i Esplai de Castellar del Valls;
Grup l'Esplai La Sargantana;

Castellbisbal.
Esplai Gatzara;

Castelldefels.
Nins i nines;

Castellterol.
Draks;

Centelles.
Moviment Junior de Centelles;

Cerdanyola del Valls.
Centre d'Esplai El Cu-cut;
Centre d'Esplai La Trepa;
Club Infantil Cerdanyola;
Trissol;

Cervell.
Centre d'Esplai El Raconet;

Collbat.
Collbat (esplai);

Coma-Ruga.
Centre d'esplai Barris Martims;

Corbera de Llobregat.
CE Corbera;

Cornell de Llobregat.
Aspa;
Centre d'Esplai Infantil i Juvenil Gavina;
Jump;
Vol i vol;

Cubelles.
Centre d'Esplai Kitsch;
CE Pessigolles;

Dosrius.
Esplai Sant Esteve de Canyamars;

Esparreguera.
CE La Lluna;

Figueres.
Esplai de Parrquies de Figueres;
Grup d'Esplai Xibalb;

Gandesa.
Associaci d'Educadors en el lleure Punt Sud;

Gav.
Centre d'Esplai El Mamut d'Aussias March;
Arc de Sant Mart;
CE L'Amistat;
Esplaisaurus;

Gelida.
Centre d'Esplai Mainada;

Girona.
Associaci Cultural i de Lleure Anorig;
Batibull;

Granollers.
Acci Colnies Sant Esteve;
Collectiu d'Esplais als Barris;
Colnies Nostra Senyora de Ftima;
Disbauxa;

L'Hospitalet.
Centre d'Esplai Can Serra;
Centre d'Esplai La Florida;
Centre d'Esplai Pubilla Cases - Can Vidalet;
Centre d'Esplai Xixell;
Centre Infantil i Juvenil Bellvitge;
Club Infantil Juvenil Santfeliu-Sant Ildefons;
Esplai Posta;

La Llagosta.
Centre d'Esplai Dijoc;
Rac d'Esplai Sant Josep;

Llerona.
Colnies Palau-Llerona i Corr d'Avall;

Manlleu.
Esplai Gespa;

Manresa.
Esplai La Font;
Baldufa;
Gugu esplai;
Tres Pins;
Vic-Remei;
Xaliu;

Martorell.
Esplai Guspira de Martorell;

El Masnou.
Esplai Sant Pere;

Masquefa.
Esplai Giravolt;
La Sargantana per l'Educaci i el lleure;

Matar.
Associaci Amalgama;
Associaci Enlleura't;
Associaci infantil i juvenil Casal Xerinola;
Associaci Infantil i Juvenil Pampayuga;
Esplai Olla de Grills. Centre Jove Sant Jordi;
Garb;
La Tribu;
Miscellnia;
Patuleia;
The Pets;

Mediona.
bolet;

Molins de Rei.
CE MIB;
L'Agrupa;

Mollet del Valls.
Associaci Juvenil Esplai Tuareg;
Centre d'Esplai Can Pantiquet;
Centre d'Esplai Llad;
Esplai Xivarri;

Mongat.
Centre Colnies Claret;

Montcada i Reixach.
El Tur;

Montmel.
Centre Infantil i Juvenil Esplaia't;

Montornes del Valls.
Centre d'Esplai Panda;

Mora d'Ebre.
Centre d'Esplai Treu Banya;

Olessa de Montserrat.
Bloc Juvenil / Comissi d'Educaci en el Lleure;

Ordal.
Esplai Sol Naixent;

Ordis.
Grup d'Esplai Ordis Viu;

Palafolls.
Esplai El Pas de Palafolls;

Palafrugell.
Illusions;

La Palma de Cervell.
MAI La Palma;

Peralada.
Grup d'Esplai els Borinots;

El Pla de Santa Maria.
Catesplai Planenc;

El Prat de Llobregat.
Centre d'Esplai El Globus;
Centre d'Esplai Imaginariun Ziga-Zaga, actualment Associaci de Lleure Imaginarium.
Centre d'Esplai Quia;
CE Sant Jordi;
CE Sant Pere i Sant Pau;

Poliny.
Grup d'Esplai Grup de Poliny;

Premi de Dalt.
Cau l'Espolsada;

Premi de Mar.
El Carrer;
Esplai Parroquial de Premi de Mar;

Roda de Bar.
Esplai Ca l'Oliverar;

La Roca del Valls.
Esplai la Xiruca;

Reus.
Esplai Fem-nos Amics;
Esplai Albada;

Roda de Ter.
Centre d'Esplai el Casalot;
GEMI;

Ripollet.
Centre d'Esplai L'Estel de Ripollet;
Centre d'Esplai La Gresca;
Casal Jove La Gresca;

Rub.
Centre Infantil i Juvenil Santa Maria;
Centre d'Esplai La Rutlla;
Ejona;
El Gotim;
Gripau Blanc;
Centre d'Esplai L'Eixam;
Mat Naixent;

Sabadell.
Associaci Juvenil Esquitx;
Grup d'Esplai La Roda;
Can Colapi;
Casal de Joves l'Arrel;
Centre d'Esplai Els Gats de Torre-Romeu;
Centre d'Esplai La Teranyina;
Centre d'Esplai Quatre Vents;
Centre d'Agrupament d'Esplai La Llar del Vent;
Esplai Can Colapi;
Falcons;
Grup d'Esplai Espurna;
Grup d'Esplai Foc de Camp;
Grup d'Esplai Grcia;
Grup d'Esplai La Baldufa;
Grup d'Esplai La Ganyota;
Grup d'Esplai La Masia de Sabadell;
Grup d'Esplai l'Esparver;
Grup d'Esplai Xivarri;
Grup d'Educaci en el lleure Pandora;
Grup Esplai La Trepa;
Esplai La Branca;
La Triga;

Santpedor.
Centre d'Esplai Geps;

Sant Adri del Bess.
Associaci Juvenil Barnabitas;
Gadgetosplai;
Tronki;

Sant Andreu de Llavaneres.
El Ratol;

Sant Bartomeu del Grau.
Esplai Marcianet;

Sant Boi de Llobregat.
CE Arrels;
CE Cuc Faruc;
Esplai Cargol;
Esplai Maduixa;
Esplai Gresca - Projecte Jove;
Grup de Joves Xivarri;

Sant Carles de la Rpita.
Associaci Sociocultural Xerinola;

Sant Climent de Llobregat.
Centre d'Esplai El Quirro Blau;

Sant Cugat del Valls.
Esquitx;
Sarau;

Sant Feliu de Codines.
Centre d'Esplai Espigopi;

Sant Feliu de Llobregat.
Club d'Esplai Diversitat Ldica;
Esplai SantJoni;
Esplai Sant Lloren;
Sant Feliu;

Sant Joan de Vilatorrada.
Lairet;

Sant Joan Desp.
Centre d'Esplai Cristi l'Arca de Colors;
Centre d'Esplai El Castanyot;
Centre d'Esplai El Nus;
Club d'Esplai El Tricicle;
Estel;

Sant Just Desvern.
Centre d'Esplai Ara Mateix;

Sant Lloren d'Hortons.
Esplai Els Dropos;

Sant Mart de Tous.
Centre d'Esplai el Movi;

Sant Pau d'Ordal.
Centre d'Esplai Els Cargols;

Sant Pere de Ribes.
CEP El Xiroi;
GER Entitat Cultural i Esportiva;
Roquesplai;
Centre d'Esplai Els Xulius;

Sant Quirze del Valls.
La Trena;

Sant Sadurn d'Anoia.
Naps i Cols;

Sant Salvador de Guardiola.
Esplai Merlot;

Sant Vicen dels Horts.
CE Flor de Neu;
Centre d'Esplai Sant Josep, actualment Centre Diari Sant Josep.
Fundaci Iris;

Sant Vicen de Montalt.
Rebombori;

Santa Coloma de Cervell.
Centre d'Esplai La Guineu;

Santa Coloma de Gramenet.
Centre d'Esplai Mainada;
Centre d'Esplai Pjaro Loco;
Colometa;
Esplai l'Espurna;
Puigcastellar;

Sitges.
Esplai Moixiganga;

Solsona.
Agrupament d'Esplai de Solsona Riallera;

La Seu d'Urgell.
Esplai Sasc-Pixies;

Tei.
Esplai Itaca;

Terrassa.
Can Parellada;
Centre d'Esplai Ca n'Aurell;
Centre d'Esplai El Tabal;
Centre d'Esplai Els Globus;
Centre d'Esplai La Fbrica de Can Tusell;
Centre d'Esplai Tremola;
Centre d'Esplai Tum Tum;
Grup Colnies Ca n'Anglada;
Centre d'Esplai Sant Valent;
Centre d'Esplai l'Esquellot;
Centre d'Esplai Infantil Can Palet;
Egara;
Esplai Parrquia Mare de Du de Montserrat;
Centre d'Esplai La Cogullada;
La Baldufa;
Nerpio;
Pla de Bonaire;
Sant Lloren;

Tona.
Gitxi-Gitxi;

Torredembarra.
Esplai Blau Cel;

Torrelavit.
Centre d'Esplai La Baldufa;
Torrelles de Llobregat
Esplai Arc de Sant Mart de Torrelles;

Ullastrell.
Centre d'Esplai 100 Bambes;

El Vendrell.
Grup d'Entitats El Vendrell Educaci i Lleure;
Tocar i Parar;
Xaloc;
Zig-Zag;

Vacarisses.
Bou i Vaca;

Vallirana.
GEP de Vallirana;

Vallmoll.
Cercle d'Esplai Vallmollenc;

Valls.
Centre d'Esplai l'Espurna (Valls);
Esplai 4 Baixos;
Esplai Aitana;
Esplai Esquirols;

Vic.
Centre d'Esplai Casal Claret;
Esplai Xivarri;

Viladecans.
Asdivi;
CE Els Quatre Gats;
Unicorn;

Viladecavalls.
Centre d'Esplai La Canya;

Vilafranca del Peneds.
GEP Vilafranca;
MIV;

Vilanova del Cam.
Esplai Endinsa't;

Vilanova del Valls.
Centre d'Esplai Els Patufets;
Esplai Kumbarrauxa;

Vilanova i la Geltr.
CE La Geltr;
CE La Capsa;
Centre d'Esplai Drac Mgic;
CE L'Espurna;
CE Els Grumets;

Vilassar de Dalt.
Club d'Esplai Vilassar de Dalt;

Vilassar de Mar.
Escarbuix;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182484" title="Associaci Nacionalista Catalana" nonfiltered="3" processed="3" dbindex="75002">
Associaci Nacionalista Catalana fou un grup catalanista constitut el 12 de desembre de 1907 per Trinitat Monegal (president), Josep Maria Roca i Heras i Llus Via (vicepresidents), i Eugeni Xammar i E. Vidal i Riba (secretaris). Com a vocals s'hi aplegaren Oriol Mart, Salvador Millet, J. Llamus, Frederic Barcel, Domnec Mart i Juli, Manuel Pags i Mercader i altres. 

La seva fundaci suposa l'oposici dels sectors ms joves del catalanisme, ms radicals, vers els poltics veterans. Eren fora crtics amb Solidaritat Catalana a causa del caciquisme de la Lliga Regionalista. 

Form part d'Uni Catalanista i intent substituir les funcions d'Aplec Catalanista com a aparell poltic. A les eleccions del 1908, per, van fer campanya pel vot en blanc i fins i tot s'enfrontaren Mart i Juli. Des del 1910 el seu cap fou J. Grant i Sala, amb Jaume Arqu, Salvador Borrut, Sebasti Xanxo i Vicen Albert Ballester i Camps, que adoptaren una posici clarament separatista o independentista. Pel febrer del 1912 hi va ingressar Daniel Cardona i Civit, convocaren diversos actes, com l'homenatge a Jos Rizal, la celebraci del Corpus de Sang i una manifesaci davant del monument al doctor Robert, que acab amb crrega policial i 9 detinguts.

Cap el 1913 crearen la Joventut Catalanista de Barcelona com a grup de joventuts. El 1915 Mart i Juli intent integrar-lo dins Uni Catalanista quan intent fer-ne un partit poltic, per a la seva mort el grup rest orfre. Molts dels seus membres s'integraren en la Federaci Democrtica Nacionalista el 1919, ja sota el lideratge de Francesc Maci.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182485" title="Samson et Dalila" nonfiltered="4" processed="4" dbindex="75003">

Samson et Dalila (Sams i Dalila) s una pera en tres actes de Camille Saint-Sans, amb llibret en francs de Ferdinand Lemaire. Va ser estrenada el 2 de desembre de 1877, en una versi en alemany, al Gran Teatre Ducal de Weimar, Alemanya. L'obra, basada en l'histria bblica de la  seducci de Sams per Dalila, s l'nica pera del compositor que forma part del repertori estndard francs  alguns teatres d'altres pasos la programen habitualment, especialment el Metropolitan Opera de Nova York  tot i que alguna vegada es reposen altres peres de Saint-Sans com ara La Princesse jaune o Henry VIII.
Histria.

L'any 1868, Saint-Sans va iniciar la composici de l'obra com un oratori per el seu llibretista, Ferdinand Lemaire, el va convncer del seu potencial teatral, i Liszt es va oferir a produir-la a Weimar, on era director musical, en una Cort cosmopolita, progressista i melmana com la del Gran Ducat. A Frana l'pera va haver de vncer moltes resistncies per utilitzar un tema bblic, i no es va escoltar fins a 1890 (tretze anys desprs de l'estrena de Weimar) a una plaa operstica de segona fila: Rouen. Per a l'ocasi, la cantant Pauline Viardot, que dominava el paper de Dalila i a qui Saint-sans havia dedicat l'obra, era ja massa major per a interpretar-la.
Dalila s un dels grans papers per a mezzosoprano. Saint-Sans el va crear pensant en Pauline Viardot. Aquesta mtica cantant va organitzar una presentaci privada del segon Acte a la seua casa de Pars, amb el compositor al piano, amb la vana esperana d'interessar el director de l'pera Garnier. 
L'opera de Saint-Sans t un marcat format musical d'oratori, especialment en el primer dels seus tres actes, on es destaca la vibrant arenga de Sams (tenor dramtic) al seu poble per a sublevar-se contra l'opressi filistea. El primer i ltim acte sn una mica rgids, i la barcarola del tercer acte sembla estranya a odes contempornies. Per al segon acte, l'escena de la seducci de Sams per part de Dalila, posseeix una gran inspiraci. Dues ries de Dalila sn particularment conegudes: "Mon Coeur s'ouvre  ta voix" i "Printemps qui commence". L'ria "Mon Coeur s'ouvre  ta voix" se sol interpretar en recitals de concert. Un dels fragments ms coneguts de l'pera s la Bacanal del tercer acte.
Argument.

L'pera est basada en l'episodi de Sams i Dalila de l'Antic Testament, concretament en els captols 13 al 16 del Llibre dels jutges i en el Llibre dels Proverbis, Llibre dels Salms i en el Cntic dels Cntics. Narra la histria del ms fams jutge d'Israel, consagrat des del ventre de sa mare per a ser el lder del poble elegit, dotat d'una fora espiritual i fsica sobrehumana, capa de destruir a l'exrcit filisteu noms amb el poder del seu bra. La fora tenia una condici, un "recordatori div" que Sams continuava sent un home, i per tant vulnerable al pecat i la debilitat: la seua fora raa en el seu llarg cabell i si alguna cosa li succeia al seu cabell, la perdria. (de forma certament semblant al tal d'Aquilles)
Sams s venut per un enemic sense armes i desprovist de fora fsica: una seductora filistea anomenada Dalila, triada pel summe sacerdot del culte de Dagan per a enamorar Sams i aix poder arrancar-li el seu secret i derrotar-lo. La passi carnal que Dalila desperta en Sams fa que aquest oblide la seua missi divina i, deixant-se portar pels seus sentiments i instints, li revele el seu secret com a penyora d'amor. Dalila, mentre Sams dorm, li talla el cabell i l'entrega als soldats filisteus, que li arranquen els ulls, i l'encadenen com a esclau a una snia per a ser vexat i humiliat per l'idlatra poble filisteu.

Sams, derrotat i trat, es lamenta, implorant perd i rebent les recriminacions del seu poble. En una cerimnia en honor a Dagan, fals du filisteu, en la que Sams seria l'"invitat d'honor" per a demostrar-li que Dagan era un vertader du; no com el Du d'Israel, implora al Senyor per la seua fora sobrenatural, per a poder oferir en sacrifici la seua vida i la dels pagans filisteus que gosen blasfemar el seu sant nom.
Condut al temple, Sams exclama la seua ltima alabana al cel i enderroca les columnes, desplomant-se el temple i sepultant-se en vida amb els filisteus, inclosa la maliciosa Dalila.
Sinopsi.
Lloc: Palestina;
Temps: al voltant de 1150 adC, en temps bblics;
Acte 1.
L'entrada al temple de Dagan en la ciutat de Gaza

Els israelites, sota el jou dels filisteus es rebelen contra els seus opressors conduts per Sams, un dels jutges d'Israel. Sams mata el strapa Abimelec i el summe sacerdot es veu obligat a fugir. Per Sams ha estat sedut per una bella filistea, Dalila, que el tempta a deixar-se endur pels plaers de l'amor.
Acte 2.
L'habitatge de Dalila en la Vall de Sorek

Dalila sedueix Sams mostrant-se com una dona sensible i afligida per les barreres tniques i religioses que impedeixen la seua felicitat. Destaca la meravellosa aria-duo de Dalila ("Mon Coeur s'ouvre  ta voix"), vertader moment culminant de l'obra, la seducci de Dalila i la flaquesa de Sams. 
Acte III.
Escena 1. Una pres a Gaza

Sams, cec i esclavitzat mentre fa girar la snia, eleva el seu fams lament al cel ("O ma misre") i rep els reprotxes del seu poble.

Interludi musical

Escena 2. Interior del temple de Dagan

Com a preparaci a la cerimnia pagana, s'executa la famosa "Bacanal" on es mostra la baixesa moral dels infidels. Acaba l'opera amb una ltima invocaci divina de Sams lligat a les columnes del temple, i la posterior immolaci de l'heroi hebreu.

Vegeu tamb.
Llista d'peres ms importants;

Enllaos externs.
  Notes i llibret a Kareol.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182491" title="Gran Aliana" nonfiltered="5" processed="5" dbindex="75004">
La Gran Aliana era una coalici europea, que van formar, en diverses poques ustria, Bavria, Brandenburg, Anglaterra, el Sacre Imperi Romanogermnic, el Palatinat electoral del Rhin, Portugal, Saxnia, Espanya, Sucia, i les Provncies Unides Holandeses. L'organitzaci, fundada en 1686 era coneguda com la Lliga d'Augsburg, i com la "Gran Aliana", desprs que Anglaterra entrs a formar part de la Lliga (el 1689).

La Lliga es va formar oficialment al voltant de Leopold I del Sacre Imperi Romanogermnic, seguint el consell de Guillem III d'Orange. El motiu principal per a la creaci de la lliga era defensar el Palatinat de Frana. Aquesta organitzaci va lluitar a la Guerra de la Gran Aliana contra Frana de 1688 a 1697.

L'Aliana es va formar dos cops. Entre 1689 i 1698 va lluitar a la Guerra dels Nou Anys contra Frana. Desprs del Tractat de La Haia signat el 7 de setembre de 1701 va passar a una segona fase amb el nom de l'Aliana de la Guerra de Successi Espanyola. La Guerra va acabar desprs de la victria poltica tory el 1710 a la Gran Bretanya, que va portar al Tractat d'Utrecht -la pau amb Frana que va concedir la corona d'Espanya al candidat francs per dividia els territoris externs d'Espanya. A Espanya la guerra va continuar fins a la desfeta de Barcelona, l'11 de setembre de 1714.

Entre 1689 i 1721 -al final de la Gran Guerra del Nord que havia comenat en 1700- la noci del concepte "europeu" va evolucionar, reflectint-se en moltes portades en les quals Europa semblava com la paraula central.

El final de la Gran Aliana va ser degut principalment a una insatisfacci creixement entre la poblaci britnica que havia de finanar les guerres a l'estranger. La doctrina d'equilibri de poder finalment va resultar, tanmateix, de les guerres que Gran Bretanya era capa als tan de comenar com acabar, pels seus propis mitjans. La Gran Aliana (i les guerres en les quals va lluitar l'Aliana) tamb va contribuir a donar un sentit nou de com es lluitaria en endavant a les guerres. El peatge de morts de les batalles i setges ms importants va ser enorme, tot i aix cap de les tres guerres en les quals es va lluitar des de 1689-1721 no va portar la repetici de les atrocitats de la Gran guerra alemanya (la Guerra dels Trenta Anys) a primers del segle XVII. Encanvi, els generals de la Gran Aliana es van convertir en herois d'una Europa "civilitzada fins i tot en guerra" - una illusi que duraria fins als primers dies de la Primera Guerra Mundial.

Vegeu tamb.
 Guerra dels Nou Anys;
 Guerra de Successi Espanyola;
 Tractat d'Utrecht;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182492" title="Mahdia" nonfiltered="6" processed="6" dbindex="75005">



Mahdia s una ciutat de Tunsia, a la costa oriental, capital de la governaci de Mahdia. El seu nom li va donar el fatimita Al-Mahdi Ubayd Allah (909-934).

El 1905 tenia 12.000 habitants, el 1946 eren 14.937, el 1956 eren 18.494 i el 1966 21.788. La seva poblaci al cens del 2004 era de 45.977 habitants. s capalera d'una delegaci amb 69.190 habitants. 

Es troba al Ras Ifriqya entre Bekalta i Salakta, en un zona amb lloc arqueolgics destacats i amb un gran desenvolupament turstic.

 Histria .

Els darrers aglbides ja havien abandonat Kairuan per Tunis, millor situada. El califa fatimita va dir que tenia una premonici i va buscar un lloc per la seva capital. La ciutat fou construda sobre un petita pennsula (Ras Ifriqiya) que s'enfonsa a la mar uns 1400 metres, i amb accs noms per un cam estret; per terra no es podia ocupar i per mar el califa disposava d'una bona marina heretada dels aglbides.


Diversos texts indiquen que a la zona ja hi havia hagut un establiment pnic i desprs roma, que va portar el nom de Gummi i en rab Djumma. L'elecci del lloc fou el 309 de l'hgira (912/913) i la inauguraci de la ciutat el 8 de shawwal del 308 (20 de febrer del 921). Un mur de 175 metres barrava el pas cap a l'istme (amb un antemur 40 metres abans) i els murs tenien una amplada de ms de 8 metres. La porta era de ferro ornada de lleons de bronze amb un vestbul (anomenat Al-Sakifa al-Kahla, modernament transformat en Skifa kahla) de 33 metres de llarg per 5,10 d'ample. A la nova ciutat hi havia dos palaus (un pel califa i un pel seu fill ), edificis administratius, magatzems , pous i cisternes, un arsenal i una mesquita (restaurada als anys seixanta); el port interior era senzill per estava ben abrigat. 

La ciutat no va ser mai poblada massivament, i la gent vivia al barri de Zawila, fora dels murs, barri que fou envoltat d'una rasa per Al-Kaim (934-946), fill i successor d'Al-Mahdi. El 943 va esclatar la revolta del kharigita nukkarita Abu Yazid al-Nukkari, anomenat l'home de l'ase, que es va apoderar de Kairuan i va assetjar Mahdia (gener a octubre del 945) i noms fou aturat per les muralles de la ciutat. La revolta fou finalment esclafada, per el nou califa Al-Mansur (946-953) va decidir sortir de la ciutat i fundar una nova seu a Al-Mansuriya, a la vora de Kairuan (setembre del 948), just al lloc on havia obtingut la victria final decisiva sobre l'home de l'ase. Els seus succesors ja van residir al Caire.

Quan es va produir la invasi dels Banu Hilal, Mahdia va recuperar la seva condici de capital. El zrida Al-Muizz ben Badis s'hi va refugiar el 29 d'octubre del 1057. Era com un darrer refugi, i tamb tenia perill per mar: els pisans i genovesos la van atacar i ocupar el 1087 juntament amb Zawila. Les dues ciutats foren saquejades i cremades. El 1123 foren els normands qui la van atacar per foren rebutjats. El 1134 va ser atacada per terra pels hammadites. Un tractat signat amb els normands de Siclia el 536 de l'hgira (1140/1141) impos a la ciutat condicions molt dures, i finalment Roger II de Siclia la va ocupar el 22 de juny de 1148 i va liquidar la dinastia zrida.

El 30 de juliol de 1159 els normands foren assetjats a la ciutat, per terra i mar, per l'exrcit almohade de Abd al-Mumin ben Ali i finalment els normands van capitular el 21 de gener de 1160. Un governador almohade es va establir a la ciutat. 

Uns quaranta anys desprs el governador Muhammad ben Abd al-Karim al-Radjradji al-Kumi, tot i que era de la mateixa tribu que Abd al-Mumin, es va aliar amb els mallorquins Banu Ghaniya i es va fer independent sota el califa Al-Nasir (1199-1213) amb el ttol d'Al-Mutawakkil ala Allah. El califa la va recuperar el 1205 i en va restaurar les fortificacions. Tamb es va restaurar la vila de Zawiya que no s'havia repoblat des de l'incendi del 1057. Al nord.-oest va sorgir la vila d'Hibun (forma francesa moderna Hiboun) al llarg del segle XIII.

Entre el 685 i el 686 de l'hgira (1286/1287) l'almirall catal Roger de Llria, per ordre del rei, va atacar diverses posicions de la costa de la moderna Tunsia i entre elles Mahdia. El 1318 s'hi va fer independent Abu Darba ben al-Lihyani per noms es va sostenir fins el 1323. El 1338/1339 (739 de l'hgira) va caure en mans d'Ibn Abd al-Ghaffar, per el 1360 tornava a estar en mans dels hfsides que estaven restaurant les seves fortificacions per ordre del ministre Ibn Tafragin. 

El 20 de juliol de 1390 fou atacada pels genovesos amb suport de cavallers francesos i anglesos i dirigit per Llus II de Borb, en un atac massiu que va durar fins el 20 de setembre de 1390. La ciutat va resistir l'atac per va haver de pagar un tribut per obtenir l'aixecament del setge.

Carles V la va atacar el 1509 per no se'n va apoderar. Una vegada amb els hfsides sota la seva protecci (1535) es va establir a la ciutat una guarnici (1539), per el 1540 va caure en mans del pirata Dragut. Al cap d'uns mesos en fou expulsat per la va recuperar tot seguit qui s'hi va mantenir fins el 8 de setembre de 1550 quant fou ocupada pel genovs al servei de Carles V, almirall Andrea Dria. El 1554, abans de ser abandonada, fou desmantellada, i va quedar seguidament en mans dels otomans. L'aportaci tnica d'aquestos es va fer notar aix com la dels andalusins o moriscs. El 60% de la poblaci de Mahdia el 1970 era descendent dels koiloughlis (les guarnicions otomanes) que s la proporci ms alta del pas, i amb efectes visibles sobre les costums i els noms i cognoms.

El 1689 va patir una epidmia de pesta; el 1740 fou evacuada per la poblaci durament castigada per Ali Pasha per castigar a la ciutat per la seva fidelitat al seu oncle. El 1848 hi havia prou cristians per crear una parrquia. El 1858 va patir una epidmia de colera que va fer estralls. Durant la revolta de 1864 els camperols de la zona van saquejar la ciutat (25 d'abril de 1864). L'expedici dita de Zarruk i les exigncies dels creditors van arrunar la ciutat.



El 1881 es va establir el protectorat francs i el 1885 fou declarada capital d'un caidat (districte). La municipalitat es va crear per decret el 21 de gener del 1887. 
El 6 d'agost de 1920 en una manifestaci contra la carestia de la vida es van produir saquejos; el 21 de mar de 1925 la ciutat va obeir la consigna de vaga general llanada a tot el pas pel Destour; del 18 al 20 d'abril de 1933 hi va haver fortes manifestacions convocades pel Destour en protesta per l'enterrament a cementiris musulmans de tunisians amb nacionalitat francesa; encara era una ciutat petita quan va arribar la independncia. El seu desenvolupament a partir de 1970 va aconsellar erigir la governaci de Mahdia separada de Sussa i Sfax, i en va esdevenir capital el 9 de mar de 1974

 Economia . 

La seva economia estava i est basada en l'olecultura i la pesca (sobretot de sardina i peix blau, el port s el primer port pesquer del pas), a la que s'ha afegit el turisme cada vegada ms important. Al segle XVIII i XIX hi van haver plantacions de cot per al segle XX ja havien desaparegut. No fou fins els anys setanta quan va comenar el desenvolupament, accentuat ms tard. El barri d'Hiboun va esdevenir zona turstica que es va anar eixamplant a tota la ciutat. Cada divendres es fa mercat a la ciutat vella. Avui dia tota la zona costanera est plena d'hotels. Les platges sn d'arena blana i fina, i aigua turquesa, per fa molt de vent el que li resta atractiu en comparaci amb altres platges ms al nord.

 Personatges clebres .

Personatges famosos de la ciutat sn els poetes Abu Amr Uthman al-Kays (conegut per Ibn Urayba) mort el 1260, i Ibn al-Simat (mort el 1291), i el teleg sufita Kutb al-Dhamani (mort el 1224) que fou deixeble d'Abu Madyan.

 Llocs de la ciutat .

La Skifa Kahla (o Bab Zouila, s a dir la "Porta obscura" o la "porta de Zawila").
Cementiri mar;
Fortalesa otomana de Bordj el Kebir;
Portes de Mahdia ;
La Gran Mesquita de Mahdia i altres edificis religiosos;
Museu de Mahdia;

La galera de Mahdia trobada al mar prop de la ciutat s avui al Museu del Bardo























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182493" title="Plus Ultra (hidroavi)" nonfiltered="7" processed="7" dbindex="75006">
  



Plus Ultra s el nom de l'hidroavi de l'aeronutica militar espanyola que va realitzar, per primera vegada a la histria, un vol entre Europa i Amrica.

S'elev per primera vegada el 22 de gener del 1926 davant La Rbida, a Palos de la Frontera (Huelva). La notcia de l'enlairament es va poder llegir a les pgines dels principals diaris del mn.

Els quatre tripulants de l'hidroavi foren el comandant Ramn Franco, el capit Julio Ruiz de Alda, el tinent de navili Juan Manuel Durn i el mecnic Pablo Rada.

 Especificacions .
El Dornier Wal est considerat l'avi ms important dissenyat per Dornier al comenament de la dcada del 1920. L'ampli buc de doble pendent, totalment metllic, incorporava flotadors de secci aerodinmica per donar-li ms estabilitat damunt l'aigua.

La planta motriu consistia en dos motors Napier Lion de 450 HP, collocats en tndem sobre la secci central de l'ala, que accionaven una hlix tractora i una altra d'impulsora. El pilot i el copilot estaven asseguts de costat, al descobert, i al darrere hi tenien la rdio.

 Envergadura: 22,5 m - Longitud: 17,2 m ;
 Planta motriu: 2 motors Napier Lion de 400 HP;
 Superfcie alar: 96 m ;
 Combustible: 4000 L ;
 Crrega til: de 8 a 10 passatgers ;
 Pes mxim en l'enlairament: 5.700 kg ;
 Velocitat de creuer: des de 145 km/h, amb una crrega mxima, fins a 180 km/h ;
 Abast: 1.350 milles;

 L'expedici .

La primera etapa s'inicia a Palos de la Frontera, al moll de La Calzadilla; l'hidroavi s'eleva davant La Rbida, prop de la desembocadura del riu Tinto, i acaba a Las Palmas de Gran Canaria. La travessia dura vuit hores; cap al tard, l'hidroavi es posa damunt el Puerto de la Luz. La multitud s'amuntega als molls per aclamar els aeronautes. El dia 26, des de la badia de Gando, el Plus Ultra s'envola amb rumb a Porto Praia (illes de Cap Verd), final de la segona etapa, que dura nou hores i cinquanta minuts.

Des de Cap Verd fins a l'illa de Fernando de Noronha (2.305 km), cal reduir al lmit el pes de l'avi. L's del radiogonimetre, dispositiu usat per primera vegada en aquest tipus de vols, va permetre a l'aeronau mantenir-se en la ruta correcta, sense desviacions en l'etapa ms llarga del recorregut. El dia 31 se salven els 540 km que separen l'illa de Pernambuco, en terra ferma brasilera, i no sense haver patit situacions perilloses, ja que quan falten ms de cent quilmetres l'hlix posterior es trenca i cal arreglar-la en ple vol. Aix allarga en ms d'una hora el temps previst per a la travessia.

A Pernambuco la tripulaci descansa per fer diverses reparacions. El 4 de febrer s'arriba fins a Rio de Janeiro (2.100 km) en dotze hores i quinze minuts.

La rebuda tributada als aviadors va ser, segons les crniques, apotesica. El dia 9, el Plus Ultra arriba a Montevideo; l'endem, Franco, Ruiz de Alda, Durn i Rada ja sn a Buenos Aires (Argentina), on sn rebuts entre aclamacions d'argentins i espanyols, que ploren, criden i victoregen Espanya. L'arribada dels espanyols ser recordada durant molt temps. Els grans diaris de la capital argentina van exaltar la gesta de Franco i dels seus companys com una cosa que enorgullia tota l'estirp iberoamericana.

El rei Alfons XIII d'Espanya va donar el Plus Ultra a l'armada argentina, on va servir com a avi correu, fins que va ser retirat del servei. Actualment s'exhibeix al complex museogrfic Enrique Udaondo de la ciutat de Lujn, a l'Argentina. Una altra rplica s'exposa al Museo del Aire de Madrid, situat a l'aerdrom de Cuatro Vientos, a la carretera N-V.

  Referncies .
 



 Vegeu tamb .
Ramn Franco;
Julio Ruiz de Alda;
Palos de la Frontera;
Buenos Aires;

 Enllaos externs .
El Plus Ultra al museu de Lujn ;
IZQUIERDO, Julio: El vuelo del Plus Ultra ;
De Palos al Plata. 1926. www.aire.org ;
El vol del Plus Ultra: Palos de la Frontera (Huelva) - Buenos Aires. www.aero.upm.es ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182494" title="Plus Ultra (lema llat)" nonfiltered="8" processed="8" dbindex="75007">
 

 
 
Plus ultra (del llat que significa "Ms enll") s un lema llat, actualment lema de l'Estat espanyol. 

 Origen .
Fou adoptat pel rei Carles I d'Espanya com a lema personal d'expressi del dinamisme del nou imperi. Segons els estudis de Earl Rosenthal, el lema prov de la influncia del metge i conseller personal de Carles I, l'humanista milans Luigi Marliano. Aquest va aconsellar al jove duc i futur emperador en 1515, quan va arribar la seva majoria d'edat i va ser proclamat Gran Mestre de l'Ordre del Tois d'Or, posar sota les seves oficina el lema llat Plus ultra. Aquest lema es va utilitzar per a animar-li a desafiar i oblidar l'antic advertiment als navegadors, que segons la mitologia romana, Hrcules havia posat dos pilars a l'Estret de Gibraltar, i es creia que eren els lmits del Mn, l'ltima frontera per als navegants del Mediterrani. Era el Non Terrae Plus ultra (No existeix terra mes all) en referncia tamb a Finisterre. Aquest lema va perdre el seu poder simblic quan Cristfol Colom va arribar a Amrica creuant l'oce Atlntic en 1492. Des de llavors, aquest ha estat el lema nacional d'Espanya. En l'actual escut constitucional, el lema esta inscrit al voltant de les dues Columnes d'Hrcules. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182495" title="Montflorit" nonfiltered="9" processed="9" dbindex="75008">
Montflorit s un barri del municipi de Cerdanyola del Valls caracterstic per estar contingut entre plana i muntanya. Montflorit est composat bsicament d'habitatges unifamiliars a quatre vents aix com finques de pisos baixes a la zona del Passeig dels Pollancres. Tamb compt un dels poblats ibers ms importants de la comarca del Valls Occidental: Poblat ibric de Ca n'Oliver. El nom del barri el va possar l'escriptora Caterina Albert, ms coneguda com Vctor Catal.

A Montflorit es concentren fora habitatges d'arquitectura modernista, sobretot a la zona de plana, datades de finals del segle XIX i principis del XX, com la casa Soms o la casa Riera. Aquestes cases foren les que van comenar a donar forma al barri, que s'un mitjanant una comunitat de propietaris fundada l'any 1919 (actualment l'Associaci de Vens i Amics de Montflorit) a l'actual Casino de Montflorit. Aquest casino ha estat obra durant els anys 2006 i 2007 d'una remodelaci important aix com de la piscina del barri, ubicada dins el recinte del casino.

El Poblat ibric de Ca n'Oliver se situa a la part de muntanya del barri, al Carrer de Valncia, en una situaci privilegiada pel que f a la vista sobre la plana del Valls. Tot i que fou habitat durant diferents poques, el poblat visqu el seu moment lgid a finals del segle III aC. Actualment el poblat est en procs de museitzaci des de l'any 1998, procs del qual se'n culminar una fase important amb la inauguraci del Museu de Ca n'Oliv, construt a l'antiga pedrera local.


 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182496" title="Gran Premi d'Itlia del 1976" nonfiltered="10" processed="10" dbindex="75009">
Resultats del Gran Premi d'Itlia de Frmula 1 de la temporada 1976 disputat al circuit de Monza el 12 de setembre del 1976. 



 Resultats .







 Altres .

 Pole:   Jacques Laffite   1' 41. 35;
 Volta rpida:  Ronnie Peterson   1' 41. 3  a la volta 50.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182508" title="Gavdos" nonfiltered="11" processed="11" dbindex="75010">
Gvdos (Grec:       ) s l'illa ms meridional de Grcia, situada al sud de Creta. Forma part administrativament del municipi de Selino, prefectura de Chani. s el lloc ms meridional d'Europa.
Est unida a Creta amb lnies regulars de petits vaixells que van i vnen entre Gvdos i Creta (en concret els ports de Sfkia, Sougia, Paleochora).


 Enllaos externs .
Gavdos Traveler Service;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182509" title="Leviatan" nonfiltered="12" processed="12" dbindex="75011">



El Leviatan (en hebreu:          , Livyatan, Liwy   n, "cargolat") s un monstre mar bblic al que es fa referncia a l'Antic Testament, i que sovint s indentificat amb Satans. El terme leviatan s'ha reutilitzat sovint per designar forces incontrolables o criatures de grans proporcions.

El leviatan s mencionat en cinc ocasions a l'Antic Testament. La ms extensa s la dels captols 41 i 42 de Llibre de Job, on s descriu el monstre en detall. Se sol representar com un drac mar que es de gran fora i dimensions que es recargola sobre ell mateix. T una dentadura "terrorfica" i  les seves escats semblen fileres d'escuts, una al costat de l'altra i dures com la pedra.

Com que al Llibre de Job, tant el leviatan com el behemot, sn descrits acompanyat d'altres animals reals, com lleons, isards, o corbs, alguns estudiosos han plantejat que tamb fosin criatures existents. L'animal que s'ha intentat equiparar amb el leviatan s el cocodril, que tamb s un animal aqutic, amb escates, i gran dentadura. Tamb, a Job 41:10 s diu que els ulls del leviatan son com "pupilles de l'aurora", que podria referir-se a la imatge dels ulls del cocodril sortint de l'aigua abans de la resta del cos. El problema ms gran amb aquesta interpretaci s que al mateix captol de Job el leviatan escup foc per la boca com un drac, i que en altres captols de la Bblia se li atribueixen caracterstiques ms fantasioses (com per exemple diversos caps).

Aparicions a l'Antic Testament.

Hi ha cinc referncies al Leviatan a la Bblia: 

Isaes 27:1: "Aquell dia, el Senyor amb la seva espasa dura, gran i forta, actuar contra el Leviatan, la serp esmunyedissa i tortuosa, i matar aquest drac de la mar.";
Salms 74:12,14: "Per tu, oh Du, (...) vas trencar els caps dels montres marins. Tu vas esclafar els caps de Leviatan, i vas convidar a menjar-se'l a un poble del desert.";
Salms 104:25,26: "Mireu el mar, immens per totes bandes; son incomptables els animals que s'hi belluguen, es dels ms petits fins als ms grossos; tot navegant el solquen els vaixells, i el Leviatan, que creares per jugar-hi.";
Llibre de Job 3:8 "Que els bruixots la maleeixin, ells que desvetlen el monstre Leviatan.";

Llibre de Job 40: 25-32, 41:1-24: "Pots atrapar amb l'ham el Leviatan i subjectar-li la llengua amb el fil? Li passaries una corda pels narius, li foradaries amb garfis les maixelles? s que et suplicaria amb insistencia i et diria paraules tendres? (...) El subhasten els pescadors, el venen a trossos els comerciants? Li crivelles la pell amb fitores o el cap amb un arp? Posa-li la m al damunt i, quan recordis d'aquest combat, no hi tornars! La certesa d'atrapar-lo s illusria, noms de veure'l, ja et desmaies. Ning no gosaria provocar-lo! (...) fixa't encara amb els seus membres, el seu vigor i la seva gil construcci. Qui ha obert pel ventre el seu vestit? Qui penetra la seva doble cuirassa? Qui fora els batents del seu musell encerclats de dents terribles? La seva esquena sn fileres d'escuts comprimits i segellats, tan compactes l'un amb l'altre que ni l'aire no hi passaria. Ajusten tots entre ells, formen un bloc senses esquerdes. Els seus esternuts sn cascades lluminoses, els seus ulls, pupilles de l'aurora; del seu musell, en surten flamarades, en brollen espurnes de foc. Pels narius escup una fumada, com l'olla que arrenca el bull. El seu al encn les brases, surt foc del seu musell. (...) Contra ell no hi valen espasies, ni dards, ni fletxes, ni llances. Per a ell, el ferro es palla, i el bronze, fusta podrida. (...) Al seu radere deixa un solc llumins, una cabellera blanca enmig de l'oce. (..) Planta cara a tots els arrogants, s el rei dels animals ferotges.";




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182513" title="Francesc Moiss" nonfiltered="13" processed="13" dbindex="75012">
Francesc Moiss s el pseudnim de Francesc Ferrando i Sanjun (Alcoi, 4-09-1949) com a actor, compositor i cantant. Public vuit discos entre els anys setanta i vuitanta del segle XX, entre ells Potser un dia (1984).

Durant els anys noranta canta de manera intermitent: el tretze de mar del 1999 participa a la seva vila en un concert d'homenatge a Ovidi Montllor, amb Marina Rossell, Miquel Pujad i Jordi Gil.

Referncies.


Enllaos externs.
 Referncies bibliogrfiques d'algunes obres de Francesc Moiss. ;
 Estudi de l'obra de Francesc Moiss dins de la Nova Can al Pas Valenci. ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182516" title="El Parrano" nonfiltered="14" processed="14" dbindex="75013">
Enric Pubill Parrano, conegut com El Parrano, s un cantant lleidat, fill de paia i de gitano, i autor d'"El garrotn de Lleida", "La Dolores de la tenda" i moltes altres canons.

Juntament amb dos artistes lleidatans ms de generacions diferents (El Marqus de Pota i Carles Juste "Beethoven"), el 1987 publica un curis LP (Lleida carrinclona), amb temes seus, populars i de l'esmentat Beethoven, sovint de carcter costumista ("Barretina", "Carrer cavallers", etc.). Algunes d'aquestes canons sn recuperades pel grup Ai Ai Ai al seu disc de 1998 Esperit de vi.

Referncies.




Enllaos externs.

 Fotografia de El Parrano i els origens de la rumba catalana a Lleida. ;
 Aportaci de El Parrano a la rumba catalana. ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182517" title="Marisa Rojas" nonfiltered="15" processed="15" dbindex="75014">
Marisa Rojas s una intrpret mallorquina. Nascuda l'any 1970 a Marratx, comena la seva carrera artstica com a vocalista de diversos grups de rock, i fent els cors i alguns duets en les actuacions de Tomeu Penya. 

L'any 1997 publica un primer lbum (Marisa Rojas) que inclou algunes versions de temes americans, dels Bee Gees ("Sola" / "Alone"), Carole King ("Tens un amic" / "You've got a friend"), Linda Ronstadt ("M's tan fcil" / "So easy") i Nilsson ("Tothom em parla" / "Everybody's talkin'"), i canons fetes expressament per a ella per altres msics i cantants illencs: Tomeu Matamalas ("Agredol", "M'agrada"), Toni Terrades ("No vull tornar-te a veure"), Guillem Sans ("El conte de Peter Pan", "Si vull canviar aquesta vida") i Biel Mesquida, del grup Ossifar ("No vull somiar amb tu", "Falsa imatge").

Alguns mesos desprs, el CD s reeditat amb un tema suplementari escrit per Guillem Sans: "Com una guitarra". El 1999 apareix Som, un segon CD de caracterstiques similars a l'anterior.


Referncies.


Enllaos externs.
 Discografia de Marisa Rojas.;
 Fotografia de Marisa Rojas a la Primera Marxa pel Tren de Llevant celebrada a Capdepera (Mallorca).;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182518" title="Josep Siset" nonfiltered="16" processed="16" dbindex="75015">
Josep Siset s un cantant mallorqu de Sa Pobla, de curta vida artstica.

Tot i que comena a cantar l'any 1976, no enregistra cap disc fins al 1985: un SG amb dues canons ("Com una estrella" i "A Magdalena") d'una certa qualitat per poc representatives del seu treball.

Participa en la Mostra Musical Illenca del 1985 i fa algunes actuacions per Mallorca i Eivissa abans de deixar la Can.

Referncies.


Enllaos externs.
 Programa de festes de la XV Festa de la Nit de Sant Joan de l'any 1985 a la Plaa de Catedral d'Eivissa amb l'actuaci de Josep Siset. ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182519" title="Mossn Az" nonfiltered="17" processed="17" dbindex="75016">
Mossn Az (Azam o Asam o Assam) (Trrega, segle XV - ? ?), fou un poeta catal en llengua llatina.
Biografia. 

Gaireb res se'n sap de la seva vida, tret del que el mateix autor diu en la traducci castellana de la seva obra potica: 

e si quieres saber mi nombre abierto / Sepas que Mossn Azn me llaman, por cierto / Vecino de Trrega, un pequeo lugar / Es de muy nobles gentes e homes de prestar.

Obres.
 Hexameron sacrum seu de opere sex dierum.


Referncies.



Bibliografia.

Maringela Vilallonga, La literatura llatina a Catalunya al segle XV. Repertori bio-bibliogrfic (1993, ISBN 978-84-7256-930-0).
Flix Torres Amat, Memorias para ayudar a formar un diccionario crtico de los escritores catalanes, Barcelona, 1836.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182521" title="Pere Badia" nonfiltered="18" processed="18" dbindex="75017">
Pere Badia (Barcelona, segona meitat del segle XV - ? v. 1513), fou un escriptor catal en llengua llatina.
Biografia. 

Fou notari i escriv reial a Barcelona (1497)

Exerc l'ofici de receptor de la Inquisici des de 1496.

Tingu relaci amb el negoci de la impremta, aleshores naixent, per quan intermedi en l'edici d'algunes obres impreses per Joan Luschner o per Nicolau Spindeler. 

La seva obra, centrada en el gnere epistolar, est constituida pel prleg d'una obra de l'inquisidor Nicolau Eimeric, publicada per encrrec de l'inquisidor general Diego de Deza i impresa per Joan Luschner, aix com tamb pel prleg a les Introductiones latinae de Nebrija, impresa tamb per Luschner.

Obres.
Epstola a Diego de Deza, prleg de l'edici del Directorium Inquisitorum de Nicolau Eimeric. Joan Luschner, Barcelona, 1503.
Epstola a Diego de Deza, prleg de l'edici de les Introductiones latinae de Nebrija. Joan Luschner, Barcelona 1505.


Referncies.



Bibliografia.

Maringela Vilallonga, La literatura llatina a Catalunya al segle XV. Repertori bio-bibliogrfic (1993, ISBN 978-84-7256-930-0).
 Anna Trias Teixidor. El prleg de Pere Badia a les "Introductiones latinae" de Nebrija "Anuario de Filologa (Barcelona 1981), pgs. 173-192.

Enllaos.
Biografia de Pere Badia, per Maringela Vilallonga ;
Bibliografia sobre Pere Badia, per Maringela Vilallonga ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182522" title="Xavier Bar" nonfiltered="19" processed="19" dbindex="75018">
Xavier Bar (Almacelles, 1954) s un cantant i autor de terres de Ponent.

Desprs d'uns inicis (1973) amb el grup de folk Camps de Cot, forma part de grups de rock com Yerba, Tagomago, Primavera Negra o Los Tormentos, amb els quals s'expressa bsicament en llengua castellana. A partir del 1992, abandona els grups i l'esttica rock i inicia una carrera en solitari, durant la qual publica dos discos en castell. L'any 1998, per, retroba les arrels i la llengua  materna i enregistra el CD La can de l'udol, que aplega set temes propis, durs i turmentats, a ms de versions de la can tradicional "La pres de Lleida" i del "Roman d'en Vinaixa" escrit per Jaume Arnella, un dels seus referents bsics, juntament amb Lou Reed i els poetes Arthur Rimbaud i Charles Baudelaire.

Referncies.



Enllaos externs.

 Fotografia de Xavier Bar;
 Biografia musical de Xavier Bar;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182524" title="Lliga eslovaca de futbol" nonfiltered="20" processed="20" dbindex="75019">
La Lliga eslovaca de futbol, oficialment Corgo  Liga, s la mxima competici futbolstica d'Eslovquia.

Fins l'any 1935/36, cap equip eslovac particip a la lliga professional de futbol txecoslovaca. Els clubs prenien part a un campionat eslov (de les categories inferiors) anomenat Zvazov Majstrovstv Slovenska.

Eslovquia es declar independent el 14 de marc de 1939. Durant el perode de la Segona Guerra Mundial es disput una lliga eslovaca independent. Acabada la guerra, la lliga desaparegu fins, incorporant-se els clubs a l'estructura del futbo txecoslovac, fins l'any 1994, un cop el pas esdevingu de nou independent.

Historial.
Txecoslovquia, Zvazov Majstrovstv Slovenska (1925-1933)
1925    1.CsSK Bratislava;
1925/26 1.CsSK Bratislava;
1927    1.CsSK Bratislava;
1927/28 SK Zilina;
1928/29 SK Zilina;
1929/30 1.CsSK Bratislava;
1930/31 Ligeti SC;
1931/32 1.CsSK Bratislava;
1932/33 SK Rusj Uzhorod;

Eslovquia, campionats d'entre-guerra (1939-1944)
1939 Sparta Povazsk Bystrica;
1940 K Bratislava;
1941 K Bratislava;
1942 K Bratislava;
1943 OAP Bratislava;
1944 K Bratislava;
1945 campionat abandonat;

Repblica Eslovaca (Des de 1994)
1994 Slovan Bratislava;
1995 Slovan Bratislava;
1996 Slovan Bratislava;
1997 1. FC Koice;
1998 1. FC Koice;
1999 Slovan Bratislava;
2000 Inter Bratislava;
2001 Inter Bratislava;
2002 MK ilina;
2003 MK ilina;
2004 MK ilina;
2005 Artmedia Bratislava;
2006 MFK Ruomberok;
2007 MK ilina;
2008 Artmedia Bratislava;

 Enllaos externs .
 Web oficial;
 Web del futbol eslovac;
 Web del futbol eslovac;
 RSSSF;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182525" title="Bernat Bol" nonfiltered="21" processed="21" dbindex="75020">
Bernat Bol (Said, entre 1440 i 1445 - Cuix (Conflent), entre 1509 i 1507), fou un religis i diplomtic.

Biografia. 
Reb ordes menors a la dicesi de Lleida. Fou secretari de l'arquebisbe de Saragossa, Joan d'Arag, i secretari del rei Ferran II de Catalunya, comissari general de les galeres de l'almirall Bernat III de Vilamar, sacerdot ermit a Montserrat, vicari general de l'orde dels mnims a Espanya, company de Cristfor Colom en el seu segon viatge a les ndies, primer vicari apostlic de les ndies Occidentals nomenat pel papa Alexandre VI i abat comendatari del monestir de Sant Miquel de Cuix, on hi mor. Mantingu bona amistat amb Pere Zapata, arxipreste de Daroca (li va dedicar la traducci al castell del llibre De religione de Isaac de Nnive) i amb Joan Ramon Folch III, comte de Cardona i Prades. El rei Ferran l'envi a missions diplomtiques a Frana l'any 1476 i novament l'any 1486. Alexandre VI l'envi com a nunci secret als Reis Catlics (1497). Tamb va fer gestions a Roma, encarregades per Cisneros, probablement relacionades amb la futura Universitat d'Alcal de Henares.

S'interess molt en el lullisme, relacionant-se amb els seus representants Arnau Descs i Pere Dagu.

Deix obra epistolar en llat, consistent en vuit epstoles al seu amic mallorqu Arnau Descs.

Obres.
Espitulae ad Arnaldum Cossum.
Traducci al castell de De religione seu de ordinatione animae, de l'abat Isaac, Saragossa?, 1489.

Bibliografia.
Maringela Vilallonga, La literatura llatina a Catalunya al segle XV. Repertori bio-bibliogrfic (1993, ISBN 978-84-7256-930-0).
Flix Torres Amat, Memorias para ayudar a formar un diccionario crtico de los escritores catalanes, Barcelona, 1836.
Josep M. Pruns, "Nuevos datos y observaciones para la biografa de fray Bernardo Boyl", a Bollettino Ufficiale dell'Ordine dei Minimi XLIX (2003), pp.555.574.

Referncies.


Enllaos externs.
Biografia de Bernat Bol, per Maringela Vilallonga .
Bibliografia sobre Bernat Bol, per Maringela Vilallonga .








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182526" title="Domingo Bonfill" nonfiltered="22" processed="22" dbindex="75021">
Domingo Bonfill (segle XV), fou un jurista i escriptor catal en llengua llatina.

Biografia. 
Es desconeix, prcticament, la seva vida, tot i saber-se que va nixer en terres catalanes i que va escriure l'obra que indiquem a continuaci, relativa a la qesti de l'emfiteusi.

Obres.
 Consilia de emphiteusi ad Mercurianum Amalrici;

Referncies.

Flix Torres Amat, Memorias para ayudar a formar un diccionario crtico de los escritores catalanes, Barcelona, 1836.

Enllaos exerns.
Biografia de Domingo Bonfill, per Maringela Vilallonga .
Bibliografia sobre Domingo Bonfill, per Maringela Vilallonga .


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182531" title="Marc Bonfill" nonfiltered="23" processed="23" dbindex="75022">
Marc Bonfill (segle XV) fou un religis catlic i escriptor catal en llengua llatina.

Biografia. 
Se'n desconeix la seva vida, constant noms els sermons en llat que pronunci a bona part d'Europa (Basilea i Lausana, cort de l'antipapa Flix, Roma, cort papal de Nicolau V, esglsia dels carmelites de Perpiny, Cracvia.

Obres.
 Sermones, ms. 478 de la Biblioteca de Catalunya.

Referncies.

Flix Torres Amat, Memorias para ayudar a formar un diccionario crtico de los escritores catalanes, Barcelona, 1836.

Enllaos externs.
Biografia de Marc Bonfill, per Maringela Vilallonga.
Bibliografia sobre Marc Bonfill, per Maringela Vilallonga.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182533" title="Ramon Bosc" nonfiltered="24" processed="24" dbindex="75023">
Ramon Bosc (Reus ? - ? 1416), fou un sacerdot i escriptor catal en llengua llatina.

Biografia. 
Se'l coneix per l'inventari dels seus bns i els manuscrits que, segons Corminas, es troben a la Comuna Prioral de Reus.

Obres.
 Martiniana super cronicis disgestis romanorum.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182534" title="Diego de Deza" nonfiltered="25" processed="25" dbindex="75024">
Diego de Deza (Toro 1443; Sevilla, 1523), sacerdot i teleg espanyol.



El 1470 ingress a l'Orde de predicadors (dominics). Estudi a la Universitat de Salamanca on ms tard ocup la ctedra de teologia. 

Fou nomenat tutor del prncep Juan, fill dels Reis Catlics. Posteriorment fou nomenat bisbe de Zamora i el 1494 de Salamanca. 

El 1498 s nomenat bisbe de Jan i, entre el 1500 i el 1504 ocupa el bisbat de Palencia, essent nomenat posteriorment Arquebisbe de Sevilla.

Defens les idees de Cristfor Colom davant dels reis i l'acompany a Salamanca per a enfrontar-se amb el clautre de la Universitat. 

Fou inquisidor general al Regne de Castella i a la Corona d'Arag des del 1499, essent substituit pel cardenal Cisneros el 1507.

Fou nomenat arquebisbe de Toledo, per no arrib a prendre possessi, ja que mor abans, el 9 de juny de 1523.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182535" title="Uvs Nuur" nonfiltered="26" processed="26" dbindex="75025">

L'Uvs Nuur (mongol:         ; tuvan:     -    - Ubsu-Nur) s el llac ms gran a Monglia a 753 m damunt nivell del mar i cobreix una rea de 3.350 km. La seva part del nord-est se situa a la Repblica de Tuva de la Federaci Russa. La ciutat ms gran a la costa s Ulaangom. s un llac poc profund i molt sal, l'nica resta d'un mar  enorme que cobria una rea molt ms gran fa uns quants milers d'anys.

El llac Uvs Nuur s el centre de la conca d'Uvs Nuur, que cobreix una rea de 700.000 km i representa un dels paisatges d'estepes naturals ms ben conservats d'Eursia. s el lloc on el desert ms septentrional del mn es troba amb la tundra ms meridional del mn. A part de l'Uvs Nuur, la conca comprn altres llacs ms petits, principalment el llac Ureg Nuur, a 1.450 m damunt nivell del mar. A mesura que aquests llacs sn ms al nord, ms importncia tenen per a la migraci dels Anseriformes.

Ja que la conca abraa el lmit geoclimtic entre Sibria i l'sia Central, les temperatures poden variar de -58C a l'hivern a 47C a l'estiu. Malgrat el seu clima dur, la depressi allotja 173 espcies d'ocells i 41 espcies de mamfers, incloent-hi el lleopard de les neus globalment amenaat, l'argali, i l'ibex asiatic.

La densitat de poblaci s baixa. La manca d'indstria i el fet de qu la majoria dels seus habitants segueixen els camins tradicionals com la pastura nmada fan que l'impacte sobre el paisatge i l'ecosistema romangui relativament verge.

El 2003, l'UNESCO va incloure la conca de l'Uvs Nuur com a patrimoni de la Humanitat. La ra que es donava era que era "un dels vessants intactes ms grans de l'sia Central on es poden trobar 40.000 llocs arqueolgics de tribus nmades histricament famoses com els escites, els turcs i el huns.".

Referncies.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182538" title="La rondine" nonfiltered="27" processed="27" dbindex="75026">

La rondine (L'oreneta) s una pera en tres actes de Giacomo Puccini, sobre llibret en itali de Giuseppe Adami. 

Originalment concebuda com opereta arran d'un contracte amb l'empresa del Carltheater de Viena, Puccini, insatisfet amb la concepci dramtica dels llibretistes Heinz Reichert i Alfred Willner, va voler transformar 'La rondine' en una pera prpiament dita, amb la collaboraci del dramaturg itali Giuseppe Adami. No obstant aix, l'escassa convicci del compositor en l'xit de l'operaci, unida a una certa manca d'inspiraci, van comprometre la gestaci de l'obra, que va avanar amb molts entrebancs i nombroses readaptacions entre l'any 1913 i el 1915. 

Una vegada trencat el contracte amb l'empresa vienesa a causa de l'esclat de la Primera Guerra Mundial, 'La rondine' va ser estrenada al Grand Theatre de Montecarlo el 27 de mar de 1917. L'acollida va ser calorosa, tot i que cal assenyalar que Montecarlo era una plaa operstica fcil i perifrica. L'estrena italiana va tenir lloc al Teatro Comunale di Bologna el 2 de juny del mateix any.

L'xit mai no va faltar, per no pot dir-se que va ser complet, tot i les versions succesives que Puccini va fer a la partitura original. Avui dia, se sol interpretar la primera versi, l'nica de la qual ha roms la partitura completa. Val a dir que 'La rondine' no gaudeix de la mateixa acceptaci i representacions de obres ms afortunades del compositor.

Sinopsi.

L'argument s semblant al de La Traviata de Giuseppe Verdi. Narra la vacillaci d'una jove dels ambients frvols de l'alta societat entre la seua vida lleugera i un amor vertader i romntic.

La protagonista de l'pera s Magda (soprano), una jove que passa els seus dies immersa en la vida mundana del Pars del Segon Imperi; per si b aparentment sembla acceptar la seua situaci, en realitat es mostra igualment romntica i aspira a un amor vertader.

Prunier (tenor), un amic poeta, recita uns versos que fan a Magda recordar la seua primera innocent experincia amorosa. El mateix Prunier, que diu posseir habilitats quiromntiques, prediu a Magda que aviat, com una oreneta, volar al mar. 

Magda decideix concedir-se una breu evasi de la prpia existncia i, disfressada de grisette, s'introdueix en un local nocturn, on troba Ruggero (tenor), un jove aristcrata de provncia, de pas per Pars. 

Entre els dos naix a primera vista una passi tan intensa que Magda decideix abandonar la capital i refugiar-se amb el seu nou amor en un indret de la Costa d'Atzur. Per aviat se sent assaltada pels remordiments d'haver ocultar a Ruggero el seu passat. Aix que quan ell li anuncia que ha obtingut el perms de sa mare per a casar-se amb ella, Magda tem no poder estar a l'alada de la dona que ell es mereixeria.

Revela al seu enamorat la veritat i intenta fer-li comprendre la necessitat de la separaci. Inltiment Ruggero li suplica que no l'abandone: Magda contenint el seu dolor, s'allunya d'ell per sempre.

ries clebres.
Magda - primer acte: Chi il bel sogno di Doretta;

Vegeu tamb.
Llista d'peres ms importants;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182539" title="Primera Repblica Francesa" nonfiltered="28" processed="28" dbindex="75027">
La Primera Repblica Francesa, oficialment la Repblica francesa (Rpublique franaise) fou proclamada el 21 de setembre de 1792, durant la Revoluci Francesa, amb la qual cosa fou destronat Llus XVI, a qui, desprs  de la insurrecci del 10 d'agost de 1792, l'Assemblea Legislativa havia declarat susps en les seves funcions i posat sota arrest.

La Repblica va durar fins que, el 1804, Napole va proclamar-se emperador, cosa que don origen al I Imperi (1804-1814)

Els governs de la Repblica van ser:
 La Convenci Nacional: 1792-1795;
 El Directori: 1795-1799;
 El Consolat: 1799-1804.
 
El perode de govern de la Convenci nacional dirigit per Maximilien de Robespierre, es va conixer com El Terror. 


 La fi de la Monarquia .
 La revoluci del 10 d'agost de 1792 .

D'en de l'episodi de la Fugida a Varennes, a Frana havia anat creixent el rebuig a la Monarquia, ja que Llus XVI havia perdut tota credibilitat com a monarca constitucional, i semblava clar que la seva intenci era conspirar per tornar a l'ordre absolutista vigent fins 1789, per la qual cosa va desitjar una intervenci estrangera a Frana que en restaurs l'autoritat.

Per l'abril de 1792, el rei havia format un govern integrat per girondins; ara b, la seva negativa  a signar decrets aprovats per l'Assemblea Legislativa, especialment els que anaven contra els clergues que no havien acceptat la Constituci Civil del Clero, el va dur a una ruptura amb els girondins a principis de juny. Quan Llus XVI va nomenar un nou govern format per Feuillants, partidaris de la monarquia constitucional, encara es va fer ms gran l'animadversi dels caps de l'Assemblea Legislativa i del poble de Pars contra seva. El 20 de juny, es produ un assalt a la cambra de l'Assemblea i als apartaments reials del Palau de les Tulleries, per el rei va aconseguir calmar els assaltants. Aprofitant el fracs d'aquesta insurrecci, La Fayette va intentar fer de mitjancer per tant el poble, com l'Assemblea i el rei mateix sospitaren que noms actuava mogut per la seva ambici.

Desprs de la caiguda del govern dels Feuillants i de la negativa de Llus XVI a formar un nou govern amb girondins, aquest feren un tomb cap a l'esquerra i comenaren a mostrar-se decidits a unir-se als jacobins per abolir la Monarquia.

El 20 d'abril de 1792, Frana havia declarat la guerra a ustria amb la qual es va aliar Prssia. Arran del curs negatiu de la guerra, el 5 de juliol va declarar la ptria en perill i va decretar una mobilitzaci general; per aix, contnuament, anaven arribant voluntaris a Pars; la majoria anaren a lluitar en l'exrcit, per d'altres foren captats pels Jacobins, especialment una columna de voluntaris marsellesos. El 26 de juliol, ja hi havia hagut un intent d'alament republic, per l'esperit revolucionari va radicalitzar-se a Pars l'1 d'agost quan es va conixer  el contingut del manifest del duc de Brunswick, cap de les tropes prussianes, en qu s'anunciava que la intenci d'ustria i Prssia era ocupar Frana per restaurar-hi l'autoritat reial i s'amenaava amb la pena de mort qualsevol que s'hi oposs o que atempts contra el rei o la seva famlia.

El temor a una invasi austroprussiana va afavorir la tasca d'agitaci poltica duta a terme per Danton, dirigent del club republic dels Cordeliers molt influent sobre les masses populars parisenques, Maximilien Robespierre, Camille Desmoulins, Fabre d'glantine, Marat, etc. Durant l'estiu de 1792, els clubs poltics ja discutien obertament sobre la possibilitat de destronar Llus XVI; el 3 d'agost, Ption va proposar en nom de la Comuna (govern municipal) de Pars a l'Assemblea Legislativa l'abolici de la Monarquia. El poble, per, no estava pas disposat a seguir el legalisme de Ption; per aix, la secci dels Quinze-vingts va declarar el 8 d'agost que si aquell dia mateix no s'abolia la Monarquia, a la mitjanit farien sonar les sirenes i assaltarien el Palau de les Tulleries. L'endem es va formar una nova Comuna a Pars, controlada pels revolucionaris. 

A primeres hores del mat del 10 d'agost, les columnes insurgents assaltaren les Tulleries; veient-se incapa de contenir-los, al final Llus XVI va decidir traslladar-se amb la seva famlia cap a la cambra de l'Assemblea Legislativa a demanar-hi protecci. Davant de la insurrecci, l'Assemblea Legislativa va fer una proclama demanant a la gent respecte per la justcia, els seus governants, els drets de l'home, la llibertat i la igualtat. Per, el poder el tenien els insurgents i la Comuna de Pars, controlada pels revolucionaris, els quals demanaren la deposici del rei. L'Assemblea va prendre la mesura de convocar l'elecci d'una convenci nacional, destitu el govern i suspengu, per, no pas depos el rei. 

 La Comuna de Pars .
Desprs del 10 d'agost, l'nic poder efectiu a Pars era el de la Comuna revolucionria que s'hi havia constitut el dia 9, la qual aconsegu que Llus XVI, a qui l'Assemblea havia assignat el Palau Luxemburg com a nova residncia, li fos lliurat com a presoner i fos confinat a la torre del Temple amb el dubts pretext de garantir-ne la seguretat.

El 2 de setembre de 1792, va arribar a Pars la notcia que les tropes del duc de Brunswick havien pres la ciutat fortificada de Verdun, en gran part grcies al desinters dels oficials, d'origen aristocrtic, per defensar-la. Aleshores, durant els dies 2, 3 i 4, les presons foren assaltades i molts dels presoners poltics hi foren assassinats per por que  volguessin collaborar amb els prussians. El resultat de les matances foren d'un miler de morts. 

Aquestes matances de setembre foren una mostra del caos revolucionari que es pat a Pars des del 10 d'agost fins a l'elecci de la Convenci Nacional, que es reun el 20 de setembre de 1792, la qual va votar l'endem l'abolici de la Monarquia i la proclamaci de la Repblica. Fins el 26 d'octubre de 1795, la Convenci Nacional fou el govern de Frana.

 La Convenci Nacional 1792-1795 .
 El domini dels girondins .
Una qesti que es va haver de plantejar la Convenci era el dest de Llus XVI, empresonat a la torre del Temple des del 13 d'agost de 1792. Els girondins es manifestaven partidaris de mantenir-lo empresonat com a hostatge i com a garantia de futur; ara b, els sectors radicals, s a dir la Comuna de Pars i la facci de la Muntanya volien l'execuci immediata del rei. Com que a molts dels diputats de la Convenci la seva formaci com a juristes els impedia acceptar la idea d'executar alg sense judici previ, es va votar que Llus XVI seria jutjat per la Convenci.

L'11 de desembre de 1792 va comenar el procs contra el rei, qui fou condut davant de la Convenci a sentir-hi les acusacions formulades contra seu: alta traci i crims contra l'Estat. El dia 26, assistit per Franois Tronchet i Lamoignon-Malesherbes, l'advocat Raymond de Sze va pronunciar el discurs de defensa de Llus XVI. El 15 de gener de 1793, la Convenci pronunci el seu veredicte: dels 721 diputats presents, 693 votaren declarar culpable Llus XVI i cap no vot per l'absoluci. L'endem se sotmet a votaci la setncia a imposar al rei: 288 diputats votaren contra la pena de mort i proposaren alguna pena alternativa com ara la pres o l'exili, 72 diputats votaren per la pena de mort, per sotmesa a certes condicions que l'ajornaven i 361 diputats votaren per l'execuci immediata. Finalment, l'execuci de Llus XVI a la guillotina va tenir lloc a Pars el 21 de gener de 1793.

A la Convenci Nacional, la majoria la tenien els girondins que tamb en controlaven el consell executiu. A l'Assemblea Legislativa, els girondins hi havien representat els principis de la revoluci democrtica en lluita contra l'Europa absolutista, i no dubtaven pas a atiar l'odi popular contra els oposats a la Revoluci. Ara b, malgrat el seu radicalisme, els girondins eren ms aviat terics que no pas homes d'acci, i no tenien pas el fanatisme ferotge dels que desprs imposaren el Terror. Sovint, temien les forces anrquiques que ells mateixos havien esperonat; aix, la fi de la monarquia s'havia esdevingut quan eren al govern per, immediatament desprs, volgueren desmarcar-se dels organitzadors de les matances de setembre, i aturar el moviment revolucionari que s'havia engegat per restablir un mnim d'ordre. Els girondins, que per les seves postures, foren els ms radicals de l'Assemblea Legislativa per tamb els ms moderats de la Convenci, acostuamaven a ser massa educats i illustrats com per ser acceptats per les turbes revolucionries de Pars, entre les quals, exasperades per la fam i per l'amenaa de l'aven de les tropes austroprussianes, tenia ms influncia la facci radical de la Muntanya que aconsegu el control del club dels jacobins, on hi comen a destacar Robespierre, la Comuna de Pars i la Gurdia Nacional.

Durant el procs contra Llus XVI, la majoria dels girondins havien votar fer una crida al poble per evitar decidir la pena de mort; per aix, foren acusats de reialistes; a ms, van demanar ajuda a les provncies per contrarestar el predomini de Pars; per aix, se'ls va acusar -falsament- de ser federalistes, malgrat que rebutjaren la proposta de Buzot de traslladar la Convenci a Versalles. Els girondins decretaren la dissoluci de la Comuna de Pars per hagueren de retirar el decret davant dels signes d'oposici popular; tamb intentaren processar el dirigent radical Marat, per l'hagueren d'absoldre. Desprs, Marat excit les masses parisenques denunciant la facci dels homes d'estat que traen Frana i la revoluci.

La crisi del poder girond comen el 15 de febrer de 1793 amb l'elecci a la presidncia de la Comuna de Pars de Jean-Nicolas Pache (1746 - 1823), un antic girond destitut del crrec de ministre de la guerra per la seva incompetncia. Fou precisament la seva reprovaci per la Convenci all que a Pache li va proporcionar la popularitat necessria per ser elegit a la Comuna de Pars, des d'on estava disposat a aliar-se amb la Muntanya per venjar-se dels seus antics companys. A ms, la Gurdia Nacional es trobava sota control de Pache, Pierre Gaspard Chaumette, procureur de la Comuna i del diputat procureur Jacques Ren Hbert. L'intent de revolta del 10 de mar va posar els girondins sobre avs; tanmateix, les mesures preventives adoptades pel Consell dels Dotze, nomenat el 18 de maig, d'arrestar Marat i Hbert, fracassaren arran dels alaments populars del 27 i 31 de maig; finalment, el 2 de juny de 1793, desprs d'un alament popular atiat per Jacques Roux iJacques Hbert, Franois Hanriot, amb l'ajuda de la Gurdia Nacional, va purgar la Convenci dels Girondins, trenta-un dels quals foren arrestats, entre ells Jacques Pierre Brissot. 

 El Terror .

Desprs de la purga dels girondins, els jacobins aconseguiren el control del Gran Comit de Salut Pblica, que qued sota el domini de Robespierre, i aix instauren la dictadura revolucionria del Terror, sota la qual  unes disset mil persones foren processades i executades sota l'acusaci d'activitats contrarevolucionries, com tamb es calcula que foren quaranta mil les executades sense judici o mortes a la pres mentre esperaven ser jutjades. Sota la pressi dels sectors populars de Pars, la Convenci institucionalitz el Terror el 5 de setembre de 1793. Pels decrets de vents (febrer-mar de 1794), les propietats dels exiliats i dels contrarevolucionaris foren confiscades i repartides entre els necessitats. 

El 24 de juny de 1793, la Convenci promulg la primera constituci republicana de Frana, ratificada en referndum; ara b, aquesta constituci mai no fou aplicada perqu els processos legals normals foren suprimits abans que entrs en vigor. Per altra banda, amb el propsit de combatre la invasi estrangera, la Convenci va decretar una mobilitzaci general. 

Durant el Terror, s'esdevingu la revolta reialista de la Vende, reprimida amb tanta brutalitat per la Convenci que avui dia es considera la repressi de la Vende com un genocidi.

El 24 d'octubre de 1793, s'instaur el calendari revolucionari, cosa que va donar origen a la descristianitzaci, s a dir, a la persecuci del cristianisme a Frana, on el culte fou prohibit i les esglsies clausurades, i el seu intent de substituir-lo per cultes cvics inventats pel nou govern.

Com que la dissidncia es considerava contrarevolucionria, durant la primavera de 1794, Robespierre fu executar tant l'extremista Hbert com l'indulgent Danton, amb la qual cosa, per, va erosionar el seu suport popular, cosa que va donar origen a la reacci termidoriana a conseqncia de la qual, el 27 de juliol de 1794, Robespierre i Saint-Just foren arrestats i, desprs, executats a la guillotina.

 La Convenci Termidoriana .
Desprs de la caiguda de Robespierre, es va constituir un nou govern, format principalment, per antics girondins que havien sobreviscut al Terror, els quals prengueren revenja clausurant el club dels jacobins i perseguint tots aquells jacobins, molts dels quals foren executats en all que s'anomen el Terror Blanc..

Per tal de tornar a l'ordre, els termidorians van promulgar el 22 d'agost de 1795 la Constituci de l'Any III, la qual, desprs de ser aprovada en referndum, va entrar en vigor el 27 de setembre de 1795. El 13 de de vendimiari de l'any IV (5 d'octubre de 1795) va esdevenir-se una insurrecci a Pars que fou dominada pel general Napole Bonaparte; com que la resistncia al nou rgim del directori va resultar impossible, la Convenci va optar per dissoldre's el 26 d'octubre de 1795.

 El Directori 1795-1799 .
 Poltica interior .
Segons la Constituci de l'Any III, mitjanant un sufragi censatari, s'elegien 750 legisladors que es dividien en dues cambres: el Consell dels Cinc-Cents i el Consell dels Ancians; aquesta legislatura bicameral tenia un mandat de tres anys, i cada any se n'havia de renovar un ter dels membres. Els Ancians tenien dret de veto per no pas iniciativa legislativa. A ms d'aquestes dues cambres legislatives, hi havia un comit executiu format per cinc directors, elegits pels Ancians d'entre una llista de candidats confeccionada pels Cinc-Cents; com que es tractava de garantir el principi de separaci de poders, ignorat durant el temps de la Convenci, els directors no tenien competncies ni en legislaci ni per establir impostos, com tampoc no podien ser membres de les cambres legislatives. La llei garantia la llibertat de religi, de premsa i de treball per prohibia les assemblees armades i fins i tot les reunions pbliques de societats poltiques. Noms persones individuals o les autoritats pbliques podien adrear peticions al govern. Per altra banda, el nou rgim es proposava enfortir el control de les autoritats locals pel govern central.

Desprs de l'experincia del Terror, a Frana noms es desitjava pau i estabilitat poltica; per aix, eren molt pocs tant els monrquics, partidaris de Llus XVIII, com els desitjosos de tornar al rgim jacob. Per altra banda, el perill d'invasi estrangera havia desaparegut arran de la derrota de les forces de la Primera Coalici. Tanmateix, durant els quatre anys del Directori mai no va donar-se un funcionament normal de les institucions del Directori; com que la Convenci s'havia fet tan impopular, molts dels seus membres temien per la seva seguretat si es retiraven a la vida privada; per aix, es va decretar que dos teros de les cambres de la primera legislatura s'elegissin entre membres de l'antiga Convenci; a ms, com que necessitaven conservar el poder fos com fos, sovint s'anullaven les eleccions si aquestes donaven uns resultats contraris al govern; per aix, sovint, per imposar-se, els membres del directori necessitaven recrrer a la repressi militar. 

Quan fou el moment de l'elecci dels cinc directors, la facci de l'esquerra va aconseguir que els cinc fossin regicides, s a dir, antics membres de la Convenci que haguessin votat a favor de l'execuci de Llus XVI; aix, els Ancians elegiren aquests directors: Rewbell, Paul de Barras, La Rvellire-Lpeaux, Carnot i Le Tourneur. Rebwell era un home d'acci sense gaires escrpols, Barras un aventurer dissolut i sense gaire vergonya,La Rvellire-Lpeaux era el cap d'una nova secta: la Teofilantropia, i, doncs, enemic de totes les altres religions, especialment del catolicisme, Carnot era una persona ntegra per sense dots d'home d'estat, i Le Tourneur era un personatge insignificant, admirador de Carnot. Quant a orientacions poltiques, Rewbell, Barras i La Rvellire Lpeaux tenien un esperit bastant jacob mentre que Carnot i Le Tourneur eren ms moderats. Els sectors moderats volien la tolerncia envers els clergues refractaris, s a dir, aquells que no havien volgut jurar la Constituci Civil del Clero de 1790, i l'abolici de les lleis contra els emigrats i els seus familiars; els directors, per, s'oposaren a aquestes mesures.

El 10 de maig de 1796, foren detinguts Franois-Nol Babeuf, Augustin Alexandre Darth i Philippe Buonarroti, els ex-membres de la Convenci Nacional, Robert Lindet, Jean-Pierre-Andr Amar, Marc-Guillaume Alexis Vadier i Jean-Baptiste Drouet, fams per haver estat el mestre de posts de Saint-Menehould que havia detingut Llus XVI durant la Fugida a Varennes, i aleshores, membre del Consell dels Cinc-Cents. Tots ells estaven implicats en la Conjura dels Iguals, ordida per Babeuf per instaurar una mena de rgim comunista a Frana. El 7 de pradial de l'any VII (26 de maig de 1797) Babeuf i Darth foren condemnats a mort; d'altres, com ara Buonarroti, foren deportats, i els altres absolts. Babeuf i Darth van ser executats l'endem.

Durant els mesos de mar i abril de 1797, les eleccions per renovar un ter de les cambres donaren la victria als moderats; d'entre els directors, pel resultat del sorteig Le Tourneur va haver de plegar i fou succet per Barthlemy, un eminent diplomtic que s'ali amb Carnot; aix, s'aboliren les lleis contra els familiars dels emigrats i els clergues que declaressin la seva submissi a la Repblica recuperarien els seus drets com a ciutadans. Davant d'aquesta situaci, per, Barras, Rewbell i La Rvellire-Lpeaux demanaren ajuda a l'exrcit i acusaren els moderats de voler restaurar la Monarquia i de voler desfer l'obra de la Revoluci. Llavors, Hoche, comandant de l'exrcit de Sambre-et-Meuse, visit Pars i envi tropes, i Napole va enviar el general General Augereau, que va dur a terme el cop d'estat del 18 de fructidor de l'any V (4 de setembre de 1797). Els consells foren purgats, les eleccions a quaranta-nou departaments foren anullades i molts diputats foren arrestats i alguns, entre ells, Barthlemy, foren deportats a Cayenne; Carnot va tenir temps de fugir. Les dues places vacants al Directori foren donades a Merlin of Douai i Nicolas-Louis Franois de Neufchteau. A partir d'aleshores, el govern torn als mtodes jacobins; es van restablir les lleis contra els familiars dels emigrats i s'instituren tribunals militars contra aquells emigrats que tornessin; per altra banda, torn la persecuci de clergues refractaris, cosa que La Rvellire Lpeaux aprofit per predicar la seva religi i, aix, moltes esglsies foren convertides en temples de la teofilantropia. Es va abolir la llibertat de premsa, i es va proposar l'expulsi dels nobles de Frana; la proposta fou rebutjada per, al final, es va declarar els nobles estrangers que s'havien de naturalitzar per tenir reconeguts drets ciutadans. La fallida de les finances pbliques fou la culminaci de tota la situaci de desgovern.

Durant la primavera de 1798 calia no sols renovar un ter de les cambres legislatives sin tamb ocupar els escons buits arran de les purgues del 18 de fructidor. El partit dels moderats havia quedat desarticulat i la majoria dels electors es mostraven indiferents; ara b, com que dins dels Jacobins, s'havia format una facci contrria als directors, molts els votaren simplement com a mostra d'hostilitat al govern, el qual, per, proced a anullar les eleccions en trenta departaments i a excloure quaranta-vuit diputats; malgrat tot, dins de les cambres legislatives, els directors eren acusats obertament de corrupci i mal govern.

 L'expansionisme militar .

Per altra banda, la runa de les finances franceses havia arribat a tal extrem que l'nic recurs de qu disposava el govern era el pillatge dels pasos de l'estranger; a ms, si es feia la pau, els directors s'haurien trobat amb el problema de la reintegraci a la vida civil dels antics soldats i amb les ambicions poltiques dels generals; per aix, el Directori va decidir dur a terme campanyes militars expansionistes legitimades amb el pretext de dur la llibertat a Europa exportant-hi la Revoluci; el 1796, el general Hoche va sotmetre de nou la Vende, aix com les victries de Napole a Itlia, compensaren les derrotes de Jourdan i Moreau a Alemanya. Aix, el maig de 1796, el rei Vctor Amadeu III de Sardenya va acceptar cedir Nia i la Savoia a Frana com tamb permetre l'establiment de guarnicions franceses a les fortaleses del Piemont; per l'agost, el segon tractat de San Ildefonso va confirmar la supeditaci d'Espanya a Frana, iniciada el 1795 arran del Tractat de Basilea que havia posat fi a la Guerra Gran, i per l'octubre, es va arribar a una pau amb Npols.

El 1797, Bonaparte va finalitzar la conquesta de la Itlia septentrional i oblig l'emperador Francesc II a acceptar el Tractat de Campo Formio, pel qual Llombardia i els Pasos Baixos austracs passaven a Frana; a ms la victria del Cap de Sant Vicent signific una greu derrota per al Regne Unit. 

La Conferncia de Rastatt (desembre de 1797), on es decidia el futur dels regnes d'Alemanya, hauria pogut significar la fi de la guerra; ara b, els Directors desitjaven noves campanyes a l'exterior i, al seu torn, desprs dels xits aconseguits a Itlia, Napole no volia tornar pas a l'obscuritat. Per tot aix, el Directori organitz una expedici a Egipte, dirigida per Napole, qui, aix, hauria d'estar-se fora lluny de Pars, com tamb, a ms de completar l'annexi del Piemont, va enviar el general Brune a envair Sussa i el general Berthier a ocupar els Estats Pontificis i instaurar-hi la Repblica Romana. A tot arreu dels pasos ocupats, la gent odiava els francesos pels seus pillatges.

Com que calia reforar l'exrcit, durant l'estiu de 1798 es va decretar una lleva general, que va dur a una revolta dels pagesos dels departaments belgues, de la qual s'acus els capellans d'haver-la instigada; uns vuit mil sacerdots foren condemnats a la deportaci en massa per molts se'n salvaren grcies a la protecci de la gent. Al final, foren molt pocs els soldats obtinguts per la lleva. En aquestes circumstncies, la victria de l'almirall Nelson a la Aboukir (1 d'agost de 1798) va donar als britnics el domini de la Mediterrnia i deix Napole allat a Egipte. Aleshores, es va formar una Segona Coalici contra Frana integrada per Gran Bretanya, Npols, ustria, Rssia i Turquia; tanmateix, com que va llenar un atac sense esperar els Aliats, Ferran IV de Npols fou venut i obligat a refugiar-se a Siclia. 

Pel gener de 1799, els francesos ocuparen Npols i hi instauraren la Repblica Partenopea; ara b, l'acci a Alemanya result un fracs perqu els francesos foren venuts pels austracs a la batalla de Stockach (25 de mar de 1799); a ms, desprs de la derrota de Cassano d'Adda (27 d'abril), el general rus Suvorov ocup Mil i Tor, i aix va liquidar els estats republicans que hi havien instaurat els francesos. Desprs que els francesos fossin derrotats novament per Suvorov a Novi (15 d'agost), el domini francs a Itlia qued redut a Gnova. Aleshores, els aliats es decidiren a envair Frana; tanmateix, la seva manca de coordinaci i la victria 
d'Andr Massna a Zuric (25/26 de setembre de 1799) imped als russos i als austracs alliberar Sussa del domini francs. Aix es va evitar la invasi, per, com que continuava pendent el problema de la guerra, el Directori va decidir fer venir Napole d'Egipte.

 La crisi del Directori .

A les eleccions d'abril de 1799, els jacobins obtingueren fora escons a les cambres; poc desprs, Rewbell deix el directori; com que calia alg amb habilitat i influncia, es va designar per succeir-lo Sieys, el qual, comprenent l'estat de crisi en qu es trobava el directori, va proposar-se acumular poder, eliminar els jacobins i reformar la Constituci. Amb l'ajuda de Barras, va aconseguir eliminar Treilhard, Douai i La Rvellire Lpeaux del directori, les places dels quals foren ocupades per Gohier, Moulin i Ducos, tres personatges sense gaire rellevncia que si b no podien causar problemes, tampoc no podien proporcionar cap ajuda.

El 1799, Frana es veia amenaada tant per la invasi estrangera com per l'anarquia interna; a causa de la poltica antireligiosa, molts departaments estaven a punt de revoltar-se, el comer estava collapsat a causa del mal estat de les carreteres i del creixement del bandidatge, i els francesos no tenien ni llibertats poltiques ni la seguretat que els havia proporcionat l'antiga monarquia; a ms, alguns antics responsables del Terror obtingueren escons al Consell dels Cinc-Cents, que aprov una Llei d'Hostatges que semblava una reedici de la Llei de Sospitosos del Terror; el club dels jacobins va tornar a obrir i esdevingu un nou focus de desordres. Llavors, Sieys nomen ministre de la policia l'antic terrorista Joseph Fouch, que clausur el club dels jacobins, i, a ms, envi el general Joubert a recuperar els dominis d'Itlia, el qual, per fou venut i mort pels russos a Nevi.

El 18 de Brumari.

La crisi del Directori semblava anunciar un retorn dels jacobins al poder; aleshores, el Directori crid Napole, que torn d'Egipte amb l'aureola d'heroi. 

El pla consistia a situar tropes al voltant de Pars per obligar els directors a dimitir i convncer les cambres d'elegir una comissi encarregada de redactar una nova constituci.

Durant el mat del 18 de Brumari de l'any VIII (9 de novembre de 1799), membres del Consell d'Ancians simpatitzants amb el cop d'estat avisaren els seus collegues del risc d'una conspiraci jacobina i els convenceren per fugir a Saint-Cloud, a l'oest de Pars. Es don a Bonaparte l'encrrec de protegir les dues cambres; Sieys i dos directors ms dimitiren, destruint aix el qurum; tanmateix, els dos directors jacobins (Gohier i Moulin) no volgueren dimitir; al final, Moulin va fugir i Gohier fou fet presoner, per les cambres legislatives continuaren reunint-se, per a l'endem Napole les va dissoldre per la fora. Aleshores, es proclam el Consolat amb Napole, Sieys i Ducos com a cnsols. 

 El Consolat 1799-1804 .
El poder personal de Napole.
Segons la Constituci de l'any VIII, el nou sistema de govern consistia en un parlament amb tres cambres: el Senat elaborava projectes de llei, el Tribunat els discutia sense votar-los i l'Assemblea Legislativa els votava sense discutir-los. El sufragi popular quedava restringit per les llistes de notables d'entre els quals el Senat havia d'elegir els membres de l'Assemblea Legislativa. El poder executiu corresponia als tres cnsols elegits per deu anys.

D'en que havia esdevingut membre del Directori, l'objectiu de Sieys havia estat esdevenir el cap poltic de Frana amb el suport d'un general; en un principi va buscar el suport de Joubert, i quan aquest va morir a la batalla de Novi (15 d'agost de 1799) va pensar en Napole com a cap militar del seu sistema. Amb el 18 de Brumari, Sieys semblava haver assolit el seu objectiu, per, a partir d'aleshores, l'home fort de Frana fou Napole i no pas ell.

Napole va vetar la idea de Sieys d'establir un nic Gran Elector com a cap d'Estat amb poders executius, crrec que pensava ocupar ell mateix; aix, Napole va reforar l'autoritat dels cnsols com a primera etapa del seu projecte d'instaurar un poder personal.

Grcies a la seva rpida pacificaci de la Vende, les seves enlluernadores propostes de pau a les potncies de la Segona Coalici, el seu discurs sobre estabilitat, ordre, justcia i moderaci, Napole s'havia fet popular transmetent la sensaci que amb ell Frana seria governada per un estadista de deb. Aix, el 7 de febrer de 1800, va aconseguir guanyar un referndum que el nomenava Primer Cnsol, amb ms autoritat, doncs, que els altres dos cnsols.

Aviat, Sieys renunci al crrec de cnsol provisional per esdevenir senador; per altra banda, desprs de la victria de la batalla de Marengo (14 de juny de 1800) va incrementar-se la popularitat de Napole, qui, per aix, va poder aprofitar la conjura monrquica de la Rue Saint-Nicaise  (24 de desembre de 1800) per fer una purga de republicans, els quals, malgrat la seva innocncia, foren deportats a la Guayana francesa; aleshores, va dissoldre les assemblees i convert el Senat en una instituci omnipotent en matries constitucionals.

El Tractat de Lunville amb ustria, signat el febrer de 1801, que, a ms de dur la pau va posar gaireb tot Itlia sota domini francs, va permetre a Napole eliminar els lders de l'oposici en la discusi del nou Codi Civil. Per altra banda, amb el Concordat de 1801, donant satisfacci als sentiments religiosos del pas, convertint el catolicisme, no pas de dret per si de fet, en la religi de l'estat, va aconseguir el favor d'una esglsia submissa, aix com l'adhesi de la pagesia; reconciliant-se amb l'Esglsia, doncs, Napole privava els monrquics d'una de les seves principals armes ideolgiques.

Amb el Tractat d'Amiens (25 de mar de 1802) amb el Regne Unit, els costos del qual anaren a crrec dels aliats de Frana: Espanya i la Repblica Btava, Napole va crear la situaci necessria per poder fer aprovar en referndum la Constituci de l'Any X, que el confirmava com a Primer Cnsol a ttol vitalici.

Per tal de consolidar el seu poder personal, Napole va reconstruir la ultracentralista administraci de l'antiga monarquia amb els seus mtodes burocrtics; aix, va fomentar les universitats, va reconstituir organismes d'administraci financera, el sistema judicial, les administracions locals, el sistema de banca, etc.

Amb el retorn a l'ordre que signific el govern bonapartista, a Pars s'acab la gana i la manca de combustible, el comer prosper i els salaris s'incrementaren, i la pompa i el luxe dels nous rics s'exhib als salons de Josefina, Madame Tallien, o de Juliette Rcamier. A ms, Napole cre l'ordre de la Legi d'Honor, 

Malgrat l'oposici d'alguns senadors o militars republicans, la majoria dels francesos acceptaren acrticament l'autoritat de Bonaparte.

El Duc d'Enghien.
Els monrquics conceberen un pla conspiratiu consistent a segrestar i assassinar Napole per desprs cridar el duc d'Enghien perqu dirigs el cop d'estat que duria a la restauraci de la monarquia amb Llus XVIII. William Pitt el Jove, primer ministre britnic, va finanar aquesta conjura aix com va proporcionar un vaixell als conspiradors Georges Cadoudal i el general Charles Pichegru per desplaar-se a Frana des d'Anglaterra. El 28 de gener de 1804, Pichegru va trobar-se amb el general Jean Victor Marie Moreau, contrari a Bonaparte. L'endem, per, Courson, un agent secret britnic, fou arrestat i, sota tortura, va confessar que Pichegru, Moreau i Cadoudal conspiraven contra el Consolat; el govern francs va descobrir ms detalls de la conspiraci arrestant i torturant Louis Picot, criat de Cadoudal.
Joachim Murat va ordenar mantenir tancades les portes de Pars des de les set del vespre fins a les sis de la matinada; durant el mes segent, Pichegru i Moreau foren detinguts.

Amb aquestes detencions, es va descobrir el paper en la conxorxa del duc d'Enghien, resident aleshores com a emigrat al Gran Ducat de Baden; segurament convenut per Talleyrand, ministre d'afers estrangers, i Fouche, ministre de la policia, Napole va decidir eliminar el duc. Aix, en una bvia violaci de la neutralitat i de la sobirania de Baden, un escamot de dos-cents soldats francesos rodejaren  casa seva a Baden i l'arrestaren. El duc fou traslladat a Pars on fou jutjat de manera sumria, sense defensa ni garanties processals, condemnat i, immediatament, afusellat.

Cap a l'Imperi.
Desprs de desarticular una altra conjura en contra seva, Napole va gaudir d'una gran adulaci pblica, cosa que va saber aprofitar per coronar la seva ambici. El 18 de maig de 1804, el Senat va proclamar Napole emperador dels francesos; la cerimnia de coronaci va tenir lloc a la catedral de Notre Dame de Pars el 2 de desembre d'aquell mateix any. Aix s'acab el Consolat, i la Repblica, i s'inici el I Imperi


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182540" title="Ministeri d'Afers Exteriors i Cooperaci d'Espanya" nonfiltered="29" processed="29" dbindex="75028">

El Ministeri d'Afers Exteriors i Cooperaci d'Espanya (MAEC) s un dels departaments ministerials en els quals es divideix el govern d'Espanya.

Els seus inicis es remunten a l'any 1714, quan Felip V va crear la Primera Secretaria d'Estat, i a partir del 29 de novembre de 1833 va rebre el nom de Ministeri d'Estat. L'acutal Ministre d'Afers Exteriors s Miguel ngel Moratinos Cuyaub.

Funcions.
Actualment s l'rgan de la Administraci General de l'Estat que t encomanada la realitzaci de les segents funcions: 

Planificar, dirigir, executar i avaluar la Poltica Exterior de l'Estat. ;
Concertar i potenciar les relacions d'Espanya amb altres Estats i amb les Organitzacions Internacionals. ;
Fomentar les relacions econmiques, culturals i cientfiques d'Espanya. ;
Dirigir la Poltica de Cooperaci Internacional per al Desenvolupament. ;
Exercir la protecci dels ciutadans espanyols en l'exterior i participar en la proposta i aplicaci de la poltica d'estrangeria. ;

Per a complir les anteriors funcions el Ministre d'Afers exteriors compta amb el suport de tres Secretaris d'Estat i un Sotssecretari, a ms de la Agncia Espanyola de Cooperaci Internacional (AECI) i l'Institut Cervantes. El Ministeri d'Afers exteriors t la seva seu en el Palacio de Santa Cruz de la ciutat de Madrid.

Llista de Ministres d'Afers Exteriors d'Espanya.
 Ministres d'Estat .
Dictadura de Primo de Rivera;
 1923-1925: Miguel Primo de Rivera;
 1925-1927: Jos de Yanguas Messa;
 1927-1930: Miguel Primo de Rivera;
 1930-1930: Dmaso Berenguer;
 1930-1931: Jacobo Fitz-James Stuart Falc Portocorarrero y Osorio;
 1931-1931: lvaro de Figueroa y Torres;

 Segona Repblica Espanyola (1931 - 1939);
 1931-1931: Alejandro Lerroux Garca;
 1931-1933: Luis de Zulueta y Escolano;
 1933-1933: Fernando de los Ros;
 1933-1933: Claudio Snchez-Albornoz;
 1933-1934: Leandro Pita Romero;
 1934-1934: Juan Jos Rocha Garca;
 1934-1935: Ricardo Samper Ibez;
 1935-1935: Alejandro Lerroux Garca;
 1935-1935: Jos Martnez de Velasco;
 1935-1936: Joaqun Urziz Cadaval;
 1936-1936: Augusto Barcia Trelles;
 1936-1936: Justino Azcrate;
 1936-1936: Augusto Barcia Trelles;
 1936-1937: Julio lvarez del Vayo;
 1937-1938: Jos Giral Pereira;
 1938-1939: Julio lvarez del Vayo;

Ministres d'Afers Exteriors.
 Franquisme (1939 - 1975);
 1938-1939: Francisco Gmez-Jordana Sousa;
 1939-1940: Juan Beigdeber Atienza;
 1940-1942: Ramn Serrano Suer;
 1942-1944: Francisco Gmez-Jordana Sousa;
 1944-1945: Jos Flix de Lequerica Erquiza;
 1945-1957: Alberto Martn-Artajo lvarez;
 1957-1969: Fernando Mara de Castiella Maz;
 1969-1973: Gregorio Lpez-Bravo de Castro;
 1973-1974: Laureano Lpez Rod;
 1974-1975: Pedro Cortina Mauri;

 Transici espanyola (1975 - 1977);
 1975-1976: Jos Mara de Areilza;
 1976-1977: Marcelino Oreja Aguirre;

Ministres d'Afers Exteriors (democrcia).


Vegeu tamb.
Poltica d'Espanya;
Consell de Ministres d'Espanya;

Enllaos externs.
  Pgina web del Ministeri d'Afers Exteriors i Cooperaci d'Espanya;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182549" title="Joaquim Mic i Millan" nonfiltered="30" processed="30" dbindex="75029">
Joaquim Mic i Millan (Barcelona, 14 d'agost del 1960) Escriptor de contes i novella juvenil, guionista de cmic, TV i historiador. Usa el nom de ploma Joaquim Mic, i el pseudnim Qumius com a guionista de cmics.

Tamb s llicenciat en Histria Medieval i enleg. Algunes de les seves obres han estat tradudes al castell, itali, francs, gallec, rab i braille. De jove va fer de clown, venedor de formatges, relacions pbliques del teatre de varietats El Molino, guionista per a la desapareguda Editorial Bruguera, negre literari, director de l'emissora local Rdio Cubelles, guionista de TV i cap de premsa dels llargmetratges Qui t'estima Babel i Un submar a les estovalles, tots dos del director vallenc Ignasi P. Ferr; tamb ha estat collaborador de diversos mitjans de comunicaci, professor de secundria i UNED, secretari general de les JERC i president del Club Unesco del Garraf. Viu a Cubelles (El Garraf). 

Entre la seva obra per a nens i joves destaquen: Noves aventures dels set nans i Noves aventures d'Alad i la llntia meravellosa, Editorial Ariel, 1987-88; Qualsevol nit pot sortir el sol, Editorial Pirene, 1989 (Premi Crtica Serra d'Or, 1989); 221-B Baker Street, Editorial Pirene, 1990; Una correspondncia estrafolria, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1991; El grafitti de Moctezuma, Editorial Pirene, 1992; Perkins & Mcllroy investigadors privats, Edicions Baula, 1994; Ulleres de soul, Editorial Pirene, 1994; Paraula de sioux,  Edicions Baula, 1995.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182552" title="Joan Bulons" nonfiltered="31" processed="31" dbindex="75030">
Joan Bulons (Barcelona, segle XV - ? segle XV), filsof i escriptor catal en llengua llatina.

Biografia. 
Fou professor de l'escola lulliana del palau menor de Barcelona. El 1453 don classes a la Universitat de Pdua. Amic de Fantini Dandolo, bisbe de Pdua, a casa seva hi escriv la seva explicaci de l'Art lulliana.

Desprs de la seva estada a Pdua continu la seva tasca docent a Vencia. All, Sever de Frsia en va seguir les llions i en va copiar la Lectura, el comentari de Bulons a l'Art general de Llull.

Obres.
Lectura artis generalis.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182555" title="Histria del cinema" nonfiltered="32" processed="32" dbindex="75031">



La histria del cinema tracta de l'evoluci tcnica i artstica de l'art de les imatges en moviment conegut com a cinema. Les pellcules es desenvolupaven gradualment des d'una novetat de fires ambulants fins a una de les eines ms importants de comunicaci i diversi, tot convertint-se en un mitj de comunicaci de masses al segle XX. Les pellcules han tingut un impacte substancial en les arts, la tecnologia, i la poltica i societat.

El naixement del cinema.

Roundhay Garden Scene, una pellcula experimental de 2 segons, filmada per Louis Le Prince l'octubre de 1888 a Leeds, Anglaterra, es reconeix generalment com la primera pellcula de la qual es t constncia.

A William K. Dickson, enginyer en cap dels Laboratoris Edison, se li atribueix la invenci d'un tipus de banda de celluloide que pot contenir una seqncia d'imatges, tot sent la base d'un mtode de fotografiar i projectar imatges que es mouen. Es tallaven trossos prims de celluloide, i es llevaven les marques dels talls amb plaques de pressi escalfades. Desprs, aquestes bandes es cobrien amb una gelatina fotosensible que enregistrava les variacions lumniques. 

L'Exposici Universal de Chicago, celebrada al 1893, va ser el lloc escollit per l'inventor estatunidenc Thomas Alva Edison per presentar en pblic dues invencions basades en els descobriments d'en Dickson: el Kinetograph, la primera cmera per captar imatges en moviment, i el Kinetoscope. Aquest ltim tenia forma d'armari dins el qual una pellcula de celluloide de Dickson, alimentada per un motor elctric, girava en bucle continu. La pellcula tenia una llum al darrere i una lent d'augment que servia de visor per a l'espectador. Aquest aparell primigeni era de consum individual i l'espectador, per unes monedes, podia posar els ulls al visor i veure la representaci.  Les sales Kinetoscope estaven provedes de pellcules de cinquanta peus que s'enregistraven al estudi d'Edison, la Black Maria. Aquestes seqncies enregistraven esdeveniments mundans (com Fred Ott's Sneeze, 1894) aix espectacles de circ, acrbates, artistes de teatre de varietats i combats de boxa.

Les sales de Kinetoscape van arribar a Europa, per Edison no va patentar aquestes invencions a l'altre costat de l'Atlntic, ja que es confiava en els precursors i innovadors britnics i erupeus. Aix permet que es desenvoluparen imitacions, com ara la cmera ideada per Robert William Paul, un fabricant de productes elctrics i cientfic angls, amb el seu soci Birt Acres.

Paul va tindre la idea de passar els quadres en moviment a una audincia collectiva, i va inventar un projector de pellcules. La primera exposici pblica va ser al 1895. Sobre aquest temps, a Frana, Auguste i Louis Lumire havien inventat el cinematgraf, un aparell porttil amb un triple funcionalitat: cmera, impressora, i projector. Amb la collaboraci de son pare, n'Antoine Lumiere, van comenar a exposar pellcules al Boulevars des Capucines de Pars a finals de desembre de 1895. Vist l'xit d'aquesta curiositat cientfica, els Lumire prompte van establar una xarxa de reporters per tota Europa (i desprs, el mn), els quals enregistraven les anomenades actualits, predecessores dels documentals. Entre les primeres pellcules Lumire, que no sobrepassen el minut de durada, tenim clssics com ara la Sortida dels treballadors de la fbrica Lumire, L'arribada d'un tren a l'estaci (famosa per l'ensurt que van tindre els espectadors, tot pensant-se que el tren es llenava sobre ells), o la cmica L'Arrosseur arross. Tanmateix, la primera exposici pblica, documentada, d'imatges en moviment a Europa va tindre lloc a Berln l'1 de novembre de 1895, de la m de Max i Emil Skladanowsky i el seu Bioscop.

D'una mica abans, al maig de 1895, als Estats Units, tenim a Lauste amb el seu eidoloscopi, ideat per a la famlia Latham, uns altres precursors del cinema. D'una altra banda, el 5 de febrer de 1894, encara que altres fonts indiquen que va ser al 1895, tenia lloc la primera projecci pblica als EUA a crrec de Jean Aim "Acm" Le Roy, feta davant una vintena d'homes del mn de l'espectacle a Clayton, Nova Jersey. 

En aquells temps, les pellcules es veien principalment com un acte ms a la funci de vodevil. Era conegut com "cinema d'atracci", doant que el simple fet de veure imatges en moviment, al marge del contingut, era suficient per atraure a un pblic, sobretot de les capes mitges i baixes de la societat. Els films solien estar per sota el minut i constar d'una sola escena ininterrompuda, amb cmera fixa, la qual podia ser tant autntica (escenes quotidianes del carrer, grans esdeveniments ) o planejada (actuacions d'actors i cmics del vodevil ). Amb tot, en poc temps, el cinema es va estendre per tot el mn.

L'poca muda.

Des del comenament, tant inventors com productors han intentat combinar les imatges en moviment amb so sincronitzat, la qual cosa no es va assolir de forma prctica fins al final de la dcada dels 20. Per, tot i que les pellcules mancaven de so, no podem dir que el cinema fs exclusivament mut. En els seus primers trenta anys d'histria, les imatges s'acompanyarien de narradors, msics (i fins i tot orquestres) o interttols amb dilegs i narracions, per a compensar eixa falta d'udio.

El mag i propietari d'un teatre parisenc, George Mlis, va comenar i exhibir pellcules al 1896. Els seus films aprofitaven els trucs de mgia i illusionisme, i juntament amb alguns trucs cinematogrfics i efectes especials descoberts pel propi Mlis, com lstop motion, van crear tota una srie de pellcules fantstiques i del que podrem anomenar precursores de la cincia-ficci, com Viatge a la Lluna, de 1902.

Mentre, als EUA, Edwin S. Porter, el director principal de la companyia Edison, va avanar en la construcci del llenguatge primitiu i principi del muntatge, com a Life of American fireman o The Great Train Robbery, ambdues de 1903. A Porter se li atribueix l'establiment del pla com a unitat bsica de l'acci cinematogrfica, mentre que amb plans es formen escenes, la unitat bsica en una representaci de vodevil o teatre (d'on provenien molts nouvinguts al cinema).

 Hollywood i l'Star System . 

Als Estats Units, el cinema va tenir un xit aclaparador, per una peculiar circumstncia social: al ser un pas d'immigrants, molts dels quals no parlaven l'angls, tant el teatre com la premsa o els llibres els estaven vedats per la tanca idiomtica, i aix el cinema mut es va transformar en una font molt important d'esplai per a ells. 

Tot ensumant-se aquest negoci, i basant-se en la seva patent sobre el kinetoscopi, Thomas Alva Edison va intentar prendre el control dels drets sobre l'explotaci del cinematgraf. L'assumpte no noms va arribar a judici d'Edison contra els denominats productors independents, sin que es va lliurar fins i tot a tir net. Com a conseqncia, els productors independents van emigrar des de Nova York i la costa Est, on Edison era fort, cap a l'oest, recentment pacificat. En un petit poblat anomenat Hollywood, van trobar les condicions ideals per a rodar: dies assolellats gaireb tot l'any, multitud de paisatges que poguessin servir com localitzacions, i la proximitat amb la frontera de Mxic, en cas que haguessin d'escapar de la justcia. Aix va nixer la Meca del Cinema, i Hollywood es va transformar en el ms important centre cinematogrfic del planeta. 

La major part dels estudis fundats en aquella primerenca poca (Fox, Universal, Paramount) eren controlats per jueus (Darryl F. Zanuck, Samuel Bronston, Samuel Goldwyn, etctera), i miraven al cinematgraf ms com un negoci que com un art. Van lluitar entre si amb tenacitat, i de vegades, per a competir millor, es van fusionar: aix van nixer 20th Century Fox (de l'antiga Fox) i Metro-Goldwyn-Mayer (uni dels estudis de Samuel Goldwyn amb Louis B. Mayer) Aquests estudis van buscar controlar ntegrament la producci flmica. Aix, no noms finanaven les pellcules, sin que controlaven als mitjans de distribuci, a travs de cadenes de sales destinades a exhibir noms les seves prpies pellcules. Tamb van contractar a directors i actors com si fossin mers empleats a sou, sota contractes ferotges; va ser fins i tot comuna la prctica de prestar-se directors i actors entre si, en un passant i passant, sense que ni uns ni uns altres tinguessin res que dir referent a aix, amarrats com estaven pels seus contractes. 

Aix va marcar l'aparici del star-system, el "sistema d'estrelles", en el qual les estrelles del cinema eren promocionades en srie, igual que qualsevol altre producte comercial. Noms Charles Chaplin, Douglas Fairbanks i Mary Pickford es van rebellar contra aix, podent fer-ho pel seu gran xit comercial, i la sortida que van trobar fou noms crear un nou estudi per a ells sols: United Artists. Es parla aix de la producci hollywoodenca entre les dcades de 1910 i 1950, com de cinema de productor, on contava ms el pes del productor que aconseguia el finanament, que el director encarregat de plasmar una visi artstica.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182559" title="Antoni Caixal" nonfiltered="33" processed="33" dbindex="75032">
Antoni Caixal (Tarragona, c. 1360 - Constana Sussa, 1417), fou un teleg, jurista i escriptor catal en llengua llatina.

Biografia. 
Membre d'una famlia tarragonina noble, fou doctor en teologia, doctor en ambds drets i catedrtic de cnons a Lleida i Osca.

Form part de l'orde mercedari a Barcelona, i estudi teologia a les universitats de Pars i Tolosa.

Va participar al Concili de Constana, on hi va polemitzar sobre si el papa l'havia d'elegir el Concili, com sostenia ell, o el collegi cardenalici, com sostenien, entre d'altres, Joan Ramon Folc comte de Cardona i almirall d'Arag.

Se'n destaca el seu elegant discurs dirigit al Concili de Constana amb motiu de la mort del rei Ferran I de Castella, ple de citacions de la Sagrada Escriptura, de la literatura patrstica, sant Agust i sant Ambrs, i d'autors clssics com Aristtil, Cicer i Sneca, junt amb Petrarca.

Al seu enterrament hi assistiren tots els representants al Concili, els ambaixadors i, dhuc, l'emperador Segimon.

Obres.
Tractatus de unione Ecclesiae;
Oratio "Optabat illa imperialis maiestas";
Oratio funebris (Constana, 30 d'abril de 1416);
Oratio "Benedictus deus" (Constana, 15 de maig de 1416);
Oratio (Constana, 4 de juliol de 1416);
Oratio "Ecce rex tuus uenit" (Constana, 15 d'octubre de 1416);
Epstoles al rei Ferran;

Referncies.
Maringela Vilallonga La literatura llatina a Catalunya al segle XV. Repertori bio-bibliogrfic (1993, ISBN 978-84-7256-930-0);
Flix Torres Amat Memorias para ayudar a formar un diccionario crtico de los escritores catalanes Barcelona, 1836;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182565" title="Antoni Desvalls i de Vergs" nonfiltered="34" processed="34" dbindex="75033">
Antoni Desvalls i de Vergs (el Poal, Pla d'Urgell 1666 - Viena, ustria 1724) fou un militar catal, nomenat primer marqus del Poal. Era fill d'Antoni Desvalls i de Castellbell. Durant el regnat de Carles II fou patge del valid Joan Josep d'ustria i ms tard ingress a l'exrcit, on assol el grau de capit, juntament amb el seu germ Manuel. 

Quan comen la guerra de Successi es pos a favor de l'arxiduc Carles i aconsegu de posar l'Urgell, la Segarra, el Segri, la Ribagora i la vall de Benasc sota l'obedincia austriacista el 1705. Per la seva lleialtat el 1706 obtingu el ttol de vescomte, i poc temps desprs, el de marqus del Poal. S'encarreg de la defensa de Barcelona i va dirigir les campanyes de 1707 i 1710. El 1713 presid la junta de guerra a Barcelona, i dugu a terme, com a coronel de cavalleria, diverses campanyes militars pel Principat amb els miquelets.

El gener del 1714 fou encarregat d'organitzar l'exrcit catal de l'interior, per tal de fer de suport a la Barcelona assetjada des de la rereguarda dels exrcits borbnics, que encerclaven la capital catalana. Aix comen una campanya militar, que va durar fins a la capitulaci de Cardona del 18 de setembre d'aquell mateix any, que es desenvolup sobretot a la Catalunya central. La zona muntanyosa del Bages, Moians, Lluans i bona part d'Osona fou escenari dels principals combats, que tamb s'estengueren cap als Valls, els Peneds, part del Maresme, etc. Una de les principals batalles va tenir lloc a Talamanca el 13 i 14 d'agost del 1714, i provoc unes 600 baixes, entre mort i ferits, a les tropes filipistes el 1714.

Quan Barcelona va caure, es va refugiar al Castell i Vila de Cardona, on el seu germ Manuel era governador. Amb ell i la guarnici de Cardona, i amb la major part dels oficials que havien participat a l'exrcit catal de l'interior, va capitular el 18 de setembre del 1714. Prefer l'exili, i s'embarc cap a Mallorca i Npols, i desprs a Viena. Continu com a comandant militar a ustria i el 1716 va combatre els turcs a Hongria, comandant una divisi imperial. El seu fill Manuel Desvalls i d'Alegre fou preceptor del futur emperador Josep II, i el seu nt Joan Antoni Desvalls i d'Ardena, un illustre cientfic.

 Manuel DESVALLS i de VERGS .

Nascut el 1674, fou militar. Als vint anys era capit, durant la guerra contra Frana sota el regnat de Carles II. Com el seu germ Antoni, amb el qual collabor intensament, fou un dels ms eficaos partidaris de l'arxiduc Carles d'ustria; en 1705, tan bon punt desembarc a Catalunya el pretendent austrac, dirig amb el seu germ l'alament antiborbnic de l'Urgell i la Segarra, que proclamaren l'obedincia al nou sobir. Figur entre els qui dirigiren la presa de Fraga el 1706.
En 1706 fou nomenat ajudant del prncep Enric de Darmstadt. Amb aquest crrec i el de superintendent, s'ocup d'allistar voluntaris en previsi de l'ofensiva de Felip V contra Barcelona; en retirar-se els borbnics, fou dels primers que pujaren a Montjuc per comprovar la fugida dels invasors. Pels volts de l'any 1709 li fou confiada la governaci de la plaa forta de Cardona, la qual defens amb energia en moltes ocasions. El 30 d'octubre de 1713, es presentaren davant la plaa 2000 borbnics, manats pel marqus de Bus, que es llanaren a l'assalt. Desprs de ser rebutjats, tornaren a l'atac per ser definitivament batuts. Des d'aleshores, els borbnics s'abstingueren definitivament d'atacar i assetjar Cardona.
Pel gener de 1714 algunes comarques s'aixecaren contra els ocupants. Mentre Antoni Desvalls abandonava Cardona per emprendre una lluita exterior seguida, que havia de durar ms de vuit mesos, Manuel rest de governador a la plaa, amb tres-cents homes. Reb a Cardona molts centenars de presoners borbnics que li adreava son germ. El 18 de setembre de 1714, caiguda Barcelona i replegades a Cardona les forces del seu germ Antoni, Manuel Desvalls convingu amb el borbnic Montemar una capitulaci molt avantatjosa, fins al punt que Felip V la declararia nulla; abans que es produs l'anullaci, Manuel pass amb el seu germ a Matar i cuit a embarcar-se. Poc desprs arribava l'ordre d'empresonar-los.
El vaixell els dugu a Gnova; des d'all Manuel Desvalls an a mallorca, encara lliure de borbnics, i es pos a les ordres del virrei, marqus de Rub. Aquest el nomen governador d'Eivissa. L'any segent fou incls a la capitulaci de Mallorca, signada el dos de juliol.
Manuel Desvalls s'exili i continu al servei de l'emperador. Aquest el nomen governador de Gaeta. Ms tard particip a la guerra d'Hongria, contra els turcs, i ascend a capit general. L'emperadriu Maria Teresa el nomen camarlenc. Infringint els acords de la capitulaci de Cardona, els seus bns a Catalunya foren confiscats. Mor a Viena a l'edat de cent anys.

Enllaos externs.
 Biografia d'en Manuel Desvalls



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182568" title="Josep Jufr i Pou" nonfiltered="35" processed="35" dbindex="75034">

Josep Jufr Pou (nascut el 5 d'agost de 1975 a Santa Eullia de Riuprimer) s un ciclista catal, profesional des de 1996.

Palmars ms destacat.

 Metes volants de la Volta a Catalunya (2003);
 Etapa del Grande Premio do Minho (2001);
 Metes volants del G.P. CTT Correios (2001);
 Clssica als Ports de Guadarrama (2002);

Enllaos externs.
Fitxa de Josep Jufr a sitiodeciclismo.net;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182569" title="Guerra de Cuba" nonfiltered="36" processed="36" dbindex="75035">


Guerra de Cuba s el nom que van rebre diversos conflictes que es produiren durant la segona meitat del segle XIX entre les autoritats espanyoles i els revolucionaris cubans per tal d'obtenir l'autogovern primer i la independncia desprs de Cuba. Tot i que el conflicte del 1898 s el ms conegut com a Guerra de Cuba, el conflicte per la independncia cubana comen el 1868 i es va anar allargant fins a la prdua de la colnia a mans dels Estats Units el 1898. Concretament la guerra es refereix a qualsevol d'aquests quatre conflictes:

 La Guerra dels Deu Anys, que comena amb el Crit de Yara (1868-1878);
 La Guerra Chiquita (1878-1880);
 La Guerra d'Independncia cubana de 1895 a 1898.
 La Guerra Hispano-estatunidenca de 1898;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182571" title="Guerra d'Independncia cubana" nonfiltered="37" processed="37" dbindex="75036">
La Guerra d'Independncia cubana o Guerra del 95, s el nom amb el qual es coneix l'ltima guerra per la independncia dels cubans contra el domini espanyol i s potser una de les ltimes guerres americanes contra el Regne d'Espanya. La guerra es va iniciar en 1895 amb el "Crit de Baire" i va acabar amb la rendici de les tropes realistes davant l'avan de l'Armada nord-americana el 1898, en la ja Guerra Hispano-estatunidenca. 
 Antecedents .
El segle XIX va representar la prdua de les Colnies Americanes para Espanya i cap a finals del segle noms tenia unes poques colnies entre les quals es contaven Cuba, Puerto Rico i Filipines. A Cuba les idees independentistes havien estat latents des de la fi de la Guerra dels Deu Anys, per les condicions no van permetre l'xit de cap dels intents d'aixecament contra el govern colonial. El germen de la llibertat i el descontentament popular com entotes gestes independentistes hispanoamericanes havia donat origen a la Guerra dels Deu Anys i continuava vigent i, encara que l'esclavitud s'havia abolit, les condicions dels negres i mulats en la colnia eren deplorables. No obstant aix, haurien de passar alguns anys perqu el geni organitzatiu de Jos Mart prepars la insurrecci El carismtic lder va unir mltiples figures i va assolir representar la unitat i els interessos populars.
 Jos Mart . 
El ja que Jos Mart tindria en la Histria d'Amrica i en particular de Cuba com un dels herois de la llibertat i defensor de la sobirania va comenar ja en la seva adolescncia: va ser enviat al presidi per haver escrit una carta a un company de classes en la qual el titllava de trador per haver-se unit a la "policia criolla" que servia als inters d'Espanya. 

Desprs del presidi va ser deportat a Espanya, on va estudiar. El seu retorn a Cuba va estar marcat per una constant vigilncia per part de les forces de seguretat espanyoles, fet que el va obligar a viatjar per altres pasos americans com Guatemala, Veneuela, Mxic i Estats Units. En aquest ltim pas va rebre suport dels exiliats cubans i de les comunitats cubanes de Tampa i Nova York, Mart va organitzar el Partit Revolucionari Cub el principal objectiu del qual era assolir la independncia de Cuba. Ms tard patriotes porto-riquenys es van unir amb el comproms que una vegada alliberada Cuba, les forces independentistes fessin el mateix amb Puerto Rico. Coneixedor de les raons del fracs de la Guerra dels Deu Anys, Mart va preparar les condicions perqu no es repetissin, donant-li per fora militar un poder illimitat quant a estratgia i tctica, per deixant al poder civil solament la tasca de sostenir diplomtica, financera i legalment la guerra i de governar en els territoris alliberats. Mart va viatjar a Costa Rica, on vivia Antonio Maceo, per a convncer-lo de la necessitat de la seva experincia en la gesta d'independncia. El mateix va fer amb Mximo Gmez qui vivia a Hait. Fou aqu pas on es va signar el Manifest de Montecristi que expressa la necessitat de la Independncia de Cuba. Al capdavant d'una reduda fora militar van desembarcar a Playitas de Cajobabo per a coincidir amb el Crit de Baire i aixecaments en diversos zones de l'orient de Cuba.

 La guerra .
Amb l'experincia de la Guerra dels Deu Anys, un major suport de les forces poltiques i una major conscincia nacional, els alliberadors concebiren la campanya "Invasi d'Occident" que tenia la fi de prendre's aquest sector de l'illa. No va ser difcil sotmetre l'Orient de Cuba on les forces realistes van tenir grans dificultats per a contenir els independentistes. No obstant aix, Jos Mart i Antonio Maceo van morir en la lluita: Mart gaireb a l'inici de la guerra (19 de maig del 1895) i Maceo en una emboscada a l'oest de L'Havana el 7 de desembre de 1897 (episodi que narr el cap del seu Estat Major, el catal Josep de Mir i Argenter). 

Entre les moltes victries obtingudes pels soldats cubans es destaca l' Encreuament de les Trochas: La primera era un cadena de fortes i tropes realistes que s'estenia de Jcaro a Morn en el que actualment s la provncia de Ciego de vila (gaireb al centre del pas) amb l'objectiu d'impedir l'encreuament de les tropes libertadoras cap a l'occident. El pas d'aquesta trocha representava no sols una necessitat per l'assoliment de la Campanya d'alliberament de l'Occident, sin a ms una victria que demostraria el desenvolupament militar dels insurgents. Les tropes independentistes albiraven la victria final quan la guerra prendria altre rumb: el Cuirassat nord-americ Maine, que estava de visita a la Badia de l'Havana va explotar.

 La Guerra Cubana-Hispano-estatunidenca . 
 
L'explosi del Cuirassat Nord-americ Maine va significar l'entrada dels Estats Units en el conflicte. La declaraci de guerra a Espanya no es va deixar esperar i els combats que abans es van centrar en terra, es traslladaren al mar: Les flotes realistes no van poder respondre als moderns cuirassats nord-americans. La presa de Santiago de Cuba i la superioritat militar de les tropes nord-americanes van obligar als espanyols a rendir-se en 1898. El succs va obrir pas a l'ocupaci nord-americana de Cuba fins a 1902. 

En el Tractat de Pars Espanya cedia les seves colnies (Cuba, Puerto Rico i Filipines) als Estats Units. L'exclusi dels representants de les tres colnies va evidenciar l'nim colonialista dels Estats Units, encara que les forces independentistes d'aquests pasos van dur el major pes de la guerra. 

 Transici democrtica . 

El descontentament dels alliberadors en veure canviar la seva terra d'amo, no es va deixar esperar. Si b Puerto Rico i Filipines van continuar per ms dcades com colnies ja no d' Espanya sin d' Estats Units, les pressions cubanes per a constituir el seu propi pas van fer que b aviat Estats Units prepars la seva retirada. Van crear-se les condicions necessries, deixant oberta la possibilitat d'una intervenci si calia, per el 20 de maig de 1902 naixeria la Repblica de Cuba amb la presa de possessi del seu primer president, Toms Estrada Palma.

 Vegeu tamb .
 Guerra dels Deu Anys;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182575" title="Guerra dels Deu Anys" nonfiltered="38" processed="38" dbindex="75037">

La Guerra dels Deu Anys o Guerra del 68, o la Guerra Gran (1868 - 1878), fou la primera guerra d'independncia cubana contra les forces reialistes espanyoles. La guerra va comenar amb el Crit de Yara, en la nit del 9 a l 10 d'octubre de 1868, a la finca La Demajagua, que pertanyia a Carlos Manuel de Cspedes. Va acabar deu anys ms tard, sense que s'hagus assolit la independncia de Cuba. 
Causes. 
Causes econmiques:
Cuba era afectada per les crisis econmica dels anys 1857 i 1866 ;
Les regions occidentals i oriental tenien diferent situaci econmica. La regi occidental era ms desenvolupada, tenia ms esclaus, major producci i ms facilitats de comer que la zona oriental. Aix hacia que molts hisendats orientals s'arrunessin. ;
Espanya imposava alts impostos i tributs al seu antull. ;
Espanya sostenia un rgid control comercial que afectava enormement l'economia nacional. ;
Espanya utilitzava els recursos de la illa per a assumptes completament aliens a l'inters dels criolls com finanar guerres en el continent (ms de la tercera part del pressupost nacional), desenvolupar la colnia de Fernando Poo i altres. Aquestes despeses es feien en un moment que es necessitava un fort projecte inversionista per a modernitzar la indstria sucrera, la qual cosa empitjorava la situaci de l'Illa. ;
La comprensi de la necessitat d'introduir el treball assalariat com nica via per a fer avanar la indstria sucrera, i aix mai s'assoliria sota el domini espanyol. Causes poltiques: ;
Espanya no permetia als cubans ocupar crrecs pblics. ;
Espanya negava als cubans el dret de reuni com no fora sota la supervisi d'un cap militar. ;
No existia la llibertat de premsa. ;
Era illegal crear partits poltics. ;
Fracs de la junta d'informaci de 1887 i amb aix la agudizacin de les contradiccions colnia-metrpoli unit a la maduraci d'un pensament independentista amb figures com Flix Varela, Jos Antonio Saco i altres. ;
Causes socials: 
Existia l'esclavitud, que a ms de ser cruel era un fre per al desenvolupament econmic de la illa, car el desenvolupament de la tecnologia cap a imprescindible l's d'obrers qualificats. ;
Marcada divisi de classes. ;
L'existncia de prejudicis racials. ;

La guerra. 
Aquesta guerra va tenir un carcter anticolonialista, antiesclavista i d'alliberament nacional. A ms des del punt de vista cultural va ajudar que el sentiment de nacionalisme s'aferms. Es va lluitar pel progrs de l'economia i societat, perqu va tenir carcter contracultural (va procedir d'una subcultura que es va convertir en un moviment contracultural que tractava d'enderrocar una cultura hegemnica que representava una trava per al desenvolupament de Cuba i del mn). La guerra comena quan Cspedes dna la llibertat als seus esclaus i lleg la Declaraci d'Independncia (o manifest del 10 d'octubre), el 10 d'octubre de 1868. En aquest document Cspedes explica les causes de la guerra i els seus objectius. 

Cronologia. 
10 10 1868 Aixecament de la Demajagua i el Manifest del 10 d'Octubre. 

11 10 1868 Atac a Yara 

20 10-1868 Atac i Presa de Bayamo, Lletra de l'Himne Nacional en Bayamo

4 11-1868 Primera crrega al matxet a Pinos de Baire 

4 11-1868 Aixecament de les Clavellinas 

26 11-1868 Reuni de Las Minas 

Gener 1869 Accions dels voluntaris a L'Havana 

11 01-1869 Incendi de Bayamo 

07 02-1869 Aixecament de LV. En el Cafetal Gonzlez
 
10 04-1869 Assemblea de Guamaro 

1869 Mart publica els peridics "Diable Cojuelo" i "Patria Libre", on inclou el poema "Abdala" 

15 01-1871 Deportaci de Mart cap a Espanya 

Juliol 1871 Inici de la invasi a Guantnamo 

04 08-1871 Combat del Cafetal La Indiana 

08 10-1871 Rescat de Sanguily 1871 

Es publica l'obra El Presidi Poltic a Cuba 

27 11-1871 Afusellament dels Estudiants de Medicina 

1873 Es publica  La Repblica Espanyola davant la Revoluci Cubana  

11 05-1873 Mort de Agramonte a Jimaguay  

27 10-1873 Destituci de Cspedes a Bijagual 

09 11-1873 Combat de La Sacra

02 12-1873 Combat de Palo Seco 

10/11 02-74 Combat del Naranjo  

27 02-1874 Mort de Cspedes en San Lorenzo
 
15/19 03-74 Batalla de les Gusimas 

06 05-1875 Encreuament de la Trocha i inici de la invasi a LV 

17 04-1875 Sedicin de Llacunes de Varona 

04   08 - 1876 Mort de Henry Reeve a Yaguaramas 

10-1876 Fracs de la invasi de LV Gmez es retira del territori 

11 05-1877 Sedici de Santa Rita 

05 07-1877 Carta de Maceo a Vicente Garca 

04 02-1878 Combat de Juan Mulato 

07/09 02-78 Combat de San Ulpiano 

10 02-1878 Signatura del Pacte del Zanjn 

15 03-1878 Protesta de Baragu 

Personatges importants. 
Algunes de les figures ms importants de la guerra foren: 
Carlos Manuel de Cspedes, qui no sols inicipa el conflicte, sin que va ser un dels ms radicals en tot el procs. Ell va ser el primer president de la Repblica en Armes i fou tamb el primer funcionari cub destitut d'un crrec poltic. En una ocasi les forces espanyoles van detenir un dels seus fills i ho van amenaar amb matar-lo si no acabava la guerra. Carlos Manuel va respondre amb una negativa que li va costar la vida del seu fill. Aquest fet li va guanyar el ttol de "Pare de la Ptria". ;
El General Mximo Gmez, militar de carrera dominic, qui havia lluitat contra els seus paisans anti-anexionistes quan era un jove militar de l'Exrcit Espanyol i que, desprs de la derrota en la Repblica Dominicana, es va traslladar a Cuba, on anys ms tard seria un dels lders militars independentistes.
El General Antonio Maceo, un mulat llibert que va guanyar els seus graus per la seva intelligncia estratgica i el seu valor. ;
El Major Ignacio Agramonte, un aristcrata de la zona de Camagey, qui va renunciar a totes les seves riqueses i es va unir als insurgentes i fer fams per diverses accions militars que van demostrar la seva capacitat com a capdavanter i els seus dots com a estratega. ;
El General Calixto Garca. ;
El General Jos Maceo, un dels germans petits d'Antonio Maceo.

 Histria Posterior . 
Desprs d'aquesta fallida per molt important guerra, hi va haver altres conflictes menors com la "Guerra Chiquita", que tampoc van tenir xit. Finalment, el 24 de febrer de 1895, amb el Crit de Baire, va comenar la Guerra del 95, que va concloure amb l'entrada dels Estats Units d'Amrica en la guerra en 1898 i la rendici incondicional de les tropes espanyoles davant les forces nord-americanes. Aquesta ltima part de la guerra se la coneix com la Guerra Hispano-estatunidenca o simplement com la Guerra de Cuba

 Vegeu tamb .
  Guerra d'Independncia cubana;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182578" title="Ministeri de Foment d'Espanya" nonfiltered="39" processed="39" dbindex="75038">

El Ministeri de Foment d'Espanya s un dels departaments ministerials en els quals es divideix el govern d'Espanya. Actualment anomenat Ministeri de Foment, durant l'etapa de la democrcia ha rebut els noms de Ministeri d'Obres Pbliques i Urbanisme (1979-1993) i Ministeri d'Obres Pbliques i Transports (1993-1996), perode en el qual tamb tingu associat el Ministeri de Medi Ambient.

Amb seu a la ciutat de Madrid, l'actual ministra de Foment s Magdalena lvarez Arza.

Funcions.
s l'encarregat de la preparaci i execuci de la poltica del govern en matria d'infraestructures de transport terrestre, aeri i martim de competncia estatal, i el control, l'ordenaci i la regulaci administrativa dels serveis de transport corresponents; l'ordenaci i direcci de tots els serveis postals i telegrfics; l'impuls i direcci dels serveis estatals relatius a astronomia, geodsia, geofsica i cartografia i la planificaci i programaci de les inversions relatives als serveis esmentats. 

Llista de Ministres de Foment d'Espanya.
Segona Repblica Espanyola (1931-1939).
Denominat Ministeri de Foment;
 1931: lvaro de Albornoz Limiana;
 1931: Flix Gordn y Ords - inter;
 1931: Jos Salmern Garca - inter;
 Denominat Ministeri d'Obres Pbliques;
 1931-1933: Indalecio Prieto;
 1933-1934: Rafael Guerra del Ro;
 1933: Flix Gordn y Ords - inter;
 1934: Cirilo del Ro Rodrguez - inter;
 1934- 1935: Jos Mara Cid Ruiz Zorrilla;
 1935: Rafael Guerra del Ro;
 1935: Manuel Marraco y Ramn;
 Denominat Ministeri d'Obres Pbliques i Comunicacions;
 1935: Luis Luca Luca;
 1935-1936: Cirilo del Ro Rodrguez;
 Denominat Ministeri d'Obres Pbliques;
 1936: Santiago Casares Quiroga;
 1936: Antonio Velao Oate;
 1936: Antonio Lara Zrate;
 1936: Antonio Velao Oate;
 1936: Vicente Uribe Galdeano - inter;
 1936-1937: Julio Just Gimeno;
 Denominat Ministeri de Comunicacions, Transports i Obres Pbliques;
 1937-1938: Bernardo Giner de los Ros;

Franquisme (1939-1975). 
Denominat Ministeri d'Obres Pbliques;
 1938-1945: Alfonso Pea Boeuf;
 1945-1951: Jos Mara Fernndez-Ladreda y Menndez Valds;
 1951-1957: Fernando Surez de Tangil y de Angulo;
 1957-1965: Jorge Vign Suero Daz;
 1965-1970: Federico Silva Muoz;
 1970-1974: Gonzalo Fernndez de la Mora y Mon;
 1974-1975: Antonio Valds Gonzlez-Roldn;

Transici espanyola (1975-1977).
Denominat Ministeri d'Obres Pbliques;
 1975-1976: Antonio Valds Gonzlez-Roldn;
 1976: Leopoldo Calvo-Sotelo Bustelo;
 1976: Carlos Prez de Bricio Olarriaga - inter;
 1976-1977: Luis Ortiz Gonzlez;

Democrcia (des de 1977).


Vegeu tamb.
Poltica d'Espanya;
Consell de Ministres d'Espanya;

Enllaos externs.
 Pgina web del Ministeri de Foment;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182587" title="Guerra Hispano-estatunidenca" nonfiltered="40" processed="40" dbindex="75039">


La guerra Hispano-estatunidenca, o Hispano-nord-americana, que a Espanya s coneguda popularment com a desastre del 98 o guerra de Cuba (incorrectament coneguda tamb com a guerra Hispano-americana) i a Cuba com a guerra Hispano-cubana-nord-americana, es va dur a terme entre Espanya i els Estats Units d'Amrica el 1898. Va ser durant la regncia de Maria Cristina, vdua del rei Alfons XII, i va desembocar en la prdua de les colnies d'ultramar, s a dir, la meitat del ja escs imperi colonial espanyol. 

 Causes de la guerra . 
Desprs de l'expansi i conquesta dels Estats Units en els antics territoris de Mxic durant la primera meitat del segle XIX, les grans potncies mundials es disputaven a la fi d'aquest segle les colnies per raons d'economia. Un pas era ms poders en tant la seva influncia i moneda es feien sentir en ms territoris i colnies. 

D'altra banda, les prsperes economies van experimentar en l'ltim ter del segle una crisi de creixement en quedar inundats els mercats interns. S'imposava la necessitat d'obrir noves rutes comercials i incorporar nous territoris que absorbissin la producci industrial. 

Aix, en la Conferncia de Berln de 1884 les potncies europees van decidir repartir-se les seves rees d'expansi en el continent afric, amb la finalitat de no arribar a la guerra entre elles. Altres acords similars van delimitar zones d'influncia a sia i especialment a la Xina, on es va arribar a dissenyar un pla per a desmembrar el pas, que no podria portar-se a terme en esclatar la Primera Guerra Mundial. 

No obstant aix, els acords no van acabar per eliminar completament les friccions entre les potncies. A la fi del segle XIX, es van succeir les disputes per determinats ports i fronteres la delimitaci de les quals no estava clara, sobretot en frica. Exemples d'aix sn l'incident de Fachoda entre francesos i britnics, les disputes germano-portugueses pel port moambiqueny de Kionga, l' ultimtum llanat pels anglesos contra l'expansi portuguesa a Zmbia i la polmica deslligada entre francesos, britnics, alemanys i espanyols pel domini del Marroc. 

Els Estats Units, que no van participar en el repartiment d'frica ni d'sia, van fixar la seva rea d'expansi inicial en la regi del Carib i, en menor mesura, en el Pacfic, on la seva influncia ja s'havia deixat sentir a Hawaii i Jap. Tant en una zona com en l'altra es trobaven valuoses colnies espanyoles (Cuba i Puerto Rico en el Carib, Filipines, les Carolines i les Mariannes en el Pacfic) que resultarien una presa fcil a causa de la forta crisi poltica que sacsejava la seva metrpoli des del final del regnat d'Isabel II. En el cas de Cuba, el seu fort valor econmic, agrcola i estratgic ja havia provocat nombroses ofertes de compra de la illa per part de diversos presidents nord-americans (John Quincy Adams, James Polk, James Buchanan i Ulysses Grant), que el govern espanyol sempre va rebutjar. Cuba no noms era una qesti de prestigi per a Espanya, sin que es tractava d'un dels seus territoris ms rics i el trfic comercial del seu capital, L'Havana, era comparable al que registrava en la mateixa poca Barcelona. 

A aix s'afegien les demandes de la burgesia cubana, composta tant per hisendats illencs com nord-americans, desitjosa de posar fi a les limitacions comercials imposades per Espanya i obrir els seus productes, fonamentalment canya de sucre, al mercat lliure amb EUA i altres potncies. Entre 1868 i 1878 es va deslligar la guerra dels Deu Anys, que va culminar amb algunes concessions importants en matria d'autonomia poltica, per no van acontentar completament als locals. Jos Mart, el lder d'aquesta revolta, es va exiliar a EUA, des d'on va recaptar suports en una lluita que preveia culminar amb la independncia. Els rebels cubans, sostinguts cada vegada ms des d'Estats Units, van tornar a revoltar-se en 1880 (Guerra Chiquita) i en 1895 (Guerra del 95). 

L'escalada de recels entre els governs d'EEUU i Espanya va anar en augment, mentre en la premsa d'ambds pasos feien fortes campanyes de desprestigi contra l'adversari. A Amrica s'insistia una vegada i una altra en la valentia dels herois cubans, als quals es mostrava com alliberadors lluitant per alliberar-se del jou d'un govern i un pas que era descrit com tirnic, corrupte, analfabet i catic. Per la seva banda, els espanyols, que no tenien cap dubte de la intenci d'EUA per annexionar-se la illa, dibuixaven a uns hisendats avariciosos i arrogants, sostinguts per una naci de lladres indisciplinats, sense histria ni tradici militar, als quals Espanya hauria de donar-los una lli. 

Cada vegada semblava ms imminent el desencadenament del conflicte entre dues potncies que altres pasos consideraven de segona: una impetuosa, jove i encara en desenvolupament, que buscava fer-se un buit en la poltica mundial a travs de la seva economia creixent, i l'altra vella, que intentava mantenir la influncia que li quedava dels seus antics anys de glria. Els lders americans van veure en la disminuda protecci de les colnies, producte de la crisi econmica i financera espanyola, l'ocasi propcia de presentar-se davant el mn com la nova Amrica, la nova potncia mundial, amb una acci espectacular. De fet aquesta guerra va ser el punt d'arrencada en el gran ascens de la naci nord-americana com poder mundial, per per al seu antagonista va significar l'accentuaci d'una crisi que no es resoldria sin fins a la segona meitat del segle XX, quan Espanya finalment assoleix recompondre's i situar-se novament entre les principals nacions del mn.

 Antecedents a la guerra . 
El de Cuba no era el primer conflicte internacional deslligat pel control de les colnies espanyoles. En 1885, l'Imperi Alemany va intentar estendre el seu domini sobre el norest de Papua a les Illes Carolines, on es preveia establir un protectorat a causa de el seu valor estratgic. L'intent va ser durament combatut per Espanya, que estava present en l'arxiplag des de 1521 i havia reclamat la seva sobirania per primera vegada en 1667; no obstant aix, els alemanys (igual que en altres ocasions havien fet els britnics) argumentaven que Espanya les havia abandonat en eliminar la presncia militar en 1787, si b l'activitat missionera i comercial s'havia reprs posteriorment i mantingut durant tot el segle XIX. La mediaci del Papa Lle XIII va acabar, igual que en altres ocasions, amb el reconeixement de la sobirania espanyola, encara que es va permetre als alemanys establir una estaci naval i un dipsit de carb en una de les Carolines. 

Com en totes les invasions, a Cuba havia una minoria, els amos de les plantacions, que estava a favor de la dominaci espanyola. En 1878, desprs de deu anys de crua guerra, se signava el Pacte del Zanjn, que no era ms que un treva. El 1880 s'abolia l'esclavitud a Cuba i la situaci comenava a canviar. L'oligarquia anhelava la independncia per a poder comerciar lliurement. El Capit General espanyol Weyler, designat per a la illa, va decidir recrrer a la poltica de Reconcentraci, consistent a concentrar els camperols en reserves vigilades. L'odi es va exacerbar. Molts cubans acomodats van comenar a reclamar en Washington la intervenci nord-americana. Mentre, a L'Havana se succeen les manifestacions entre independentistes i espanyolistes.

 L'enfonsament del Maine . 

Amb l'excusa d'assegurar els interessos dels residents nord-americans a l'illa, el govern nord-americ va decidir l'enviament a l'Havana del cuirassat de segona classe Maine. El viatge era ms aviat una maniobra intimidatria i de provocaci a Espanya, que es mantenia ferma en el rebuig de la proposta de compra realitzada pels Estats Units sobre Cuba i Puerto Rico. El 25 de gener de 1898, el Maine feia la seva entrada a l'Havana sense haver avisat prviament de la seva arribada, el que era contrari a les prctiques diplomtiques tant de l'poca com actuals. En correspondncia a aquest fet, el govern espanyol va enviar el creuer Biscaia al port de Nova York. Malgrat la inoportunitat de la visita, les autoritats locals espanyoles van tractar amb tota amabilitat a la tripulaci nord-americana. 

No obstant aix, a les 21:40 de el 15 de febrer de 1898, una explosi illumin el port de L'Havana. El Maine havia saltat pels aires. Dels 355 tripulants, van morir 254 homes i 2 oficials. La resta de l'oficialitat gaudia, a aquelles hores, d'un ball donat en el seu honor per les autoritats espanyoles. 

Sense esperar el resultat d'una investigaci, la premsa sensacionalista de William Randolph Hearst publicava a l'endem el segent titular: El vaixell de guerra Maine partit per la meitat per una artefacte infernal secret de l'enemic. 

A fi de determinar les causes de l'enfonsament es van crear dues comissions d'investigaci, una espanyola i una altra nord-americana, ja que aquests ltims es van negar a una comissi conjunta, doncs per a ells el resultat de la investigaci s'havia decidit molt abans, una mostra tpica de l'arrogncia nord-americana de l'poca; tot apunta a que van idear l'operaci amb l'objectiu de tenir un casus belli per a declarar la guerra a una Espanya arrunada i en decadncia que seguia posseint territoris immensament rics. Els nord-americans van sostenir des del primer moment que l'explosi havia estat provocada i externa. La conclusi espanyola fou que l'explosi era deguda a causes internes. Els espanyols van argumentar que no podia ser una mina, com pretenien els nord-americans, ja que no es va veure cap columna d'aigua i, a ms, si la causa de l'explosi hagus estat una mina, no haurien d'haver esclatat els panyols de munici. En el mateix sentit, van fer notar que tampoc havia peixos morts en el port, el que seria normal en una explosi externa. I encara que totes aquestes coses eren evidents, el govern d'Estats Units no les va reconixer i es va negar des d'un primer moment i en rod a un dileg sobre la qesti. 

Estudis recents han assenyalat que, donats els desperfectes causats per l'explosi, si l'explosi hagus estat provocada per algun artefacte extern aquesta hauria fet al vaixell saltar (literalment) de l'aigua. Alguns dels documents desclassificats pel govern d'EUA sobre l'Operaci Mangosta (projecte per a la invasi de Cuba posterior al fracs de Badia de Cochinos) avalen la polmica hiptesi que l'explosi va ser causada en realitat pel propi govern d'EUA per tal de tenir un pretext per a declarar-li la guerra a Espanya. No obstant aix, EUA va acusar Espanya de l'enfonsament i va declarar-li un ultimtum on exigiria la retirada de Cuba, condici absolutament intolerable per a qualsevol pas sobir, a ms de comenar a mobilitzar voluntaris abans de rebre cap resposta, en una demostraci d'intencions evident. Per la seva banda, el govern espanyol va rebutjar qualsevol vinculaci amb l'enfonsament del Maine i es va negar a plegar-se a l'ultimtum nord-americ, declarant-li la guerra en cas d'invasi dels seus territoris. Comenava aix la guerra Hispano-estatunidenca. 

 Desenvolupament del conflicte . 
Espanya va negar des del principi que tingus res a veure amb l'explosi del Maine, per la campanya meditica realitzada des dels peridics de William Randolph Hearst, avui dia el Grup Hearst, un dels principals imperis meditics del mn, van convncer la majoria dels nord-americans de la culpabilitat d'Espanya. Des de les primeres investigacions dels fets es va veure, com tesi ms fonamentada, que l'explosi havia estat de dintre a fora i no al revs, el que apuntava a un accident en el propi buc. 

Tradicionalment va ser una opini molt estesa entre els historiadors espanyols el creure que l'explosi va ser provocada pels propis nord-americans per a utilitzar-la com disculpa per a la seva entrada en la guerra. Estudis actuals apunten a una explosi accidental de la santabrbara, motivada per l'escalfament de les mampares que la separaven de la carbonera contgua, que en aquells moments estava cremant. 

Amb anterioritat als fets del Maine, Estats Units havia ordenat a la seva flota del Pacfic que es dirigs a Hong Kong i fes all exercicis de tir fins que rebs l'ordre de dirigir-se a les Filipines i a la Illa de Guam. Tres mesos abans s'havia decretat el bloqueig naval a l'illa de Cuba sense que intervingus declaraci de guerra alguna, i quan es va declarar la guerra, es va fer amb efectes retroactius al comenament del bloqueig  .

Les tropes d'Estats Units rpidament van arribar a Cuba i quan eren derrotades en batalla terrestre, l'Armada dels Estats Units va destruir dues flotes espanyoles, una a la badia de Manila, a Filipines, i altra a la Batalla naval de Santiago de Cuba. El govern espanyol va demanar al juliol negociar la pau. 

Santiago de Cuba es va rendir el 16 de juliol. Xifres conservadores estimen els morts en la campanya, que va culminar amb la presa de Santiago, en al voltant de 600 per la part espanyola, 250 per la nord-americana i 100 per la cubana. Per els cubans no van ser tractats com es mereixien, ja que a pesar que la guerra va ser guanyada, principalment, pel suport dels mambises, el general Shafter va impedir l'entrada victoriosa dels cubans a Santiago de Cuba, sota el pretext de possibles represlies. 

 Conseqncies . 
Mitjanant els acords de Pars de 1898, Estats Units va adquirir Cuba, Filipines, Puerto Rico i Guam. Les restants possessions espanyoles d'ultramar (Illes Mariannes, Carolines i Palaos), incapaces de ser defensades a causa de la seva llunyania i la destrucci de bona part de la flota espanyola, van ser venudes a Alemanya en 1899 per 25 milions de pessetes.

Art. 1. Espanya renuncia a tot dret de sobirania i propietat sobre Cuba. En atenci que aquesta illa, quan sigui evacuada per Espanya, va a ser ocupada pels Estats Units, aquests, mentre duri la seva ocupaci, prendran sobre si i compliran les obligacions que, pel fet d'ocupar-la, els va imposar el dret internacional (...) 
Art 2. Espanya cedeix als Estats Units la illa de Puerto Rico i les altres que estan ara sota la seva sobirania en les ndies Occidentals, i la illa de Guam en l'arxiplag de les Mariannes o Lladres. 

Art. 3. Espanya cedeix als Estats Units l'arxiplag conegut per les illes Filipines (...). 

Art 5. Els Estats Units, (...) transportaran a Espanya, a la seva costa, als soldats espanyols que van fer presoners de guerra les forces nord-americanes al ser capturada Manila. 

Desprs de la guerra Hispano-estatunidenca, Estats Units va justificar les seves accions amb l'argument que preparava a les nacions subdesenvolupades per a la democrcia. La Declaraci d'Independncia contenia el principi d'autodeterminaci nacional. A Filipines, els insurgentes que havien lluitat contra el colonialisme espanyol aviat van comenar a lluitar contra les tropes d'Estats Units. Molts intellectuals, com el filsof William James i el president de la Universitat d'Harvard, Charles Eliot, van denunciar aquestes accions com traci dels valors nord-americans. Finalment vam constatar que Estats Units va tenir el seu recompensa controlant Cuba durant unes poques dcades.



Malgrat les crtiques dels antiimperialistes, la majoria dels nord-americans creien que el conflicte espanyol havia estat oport i frisaven per fer sentir el poder d'Estats Units, que va comenar a gravitar cada vegada amb ms fora en tota l'rea del Carib. El President Theodore Roosevelt va proposar construir un canal a Centreamrica, i en 1903 va oferir al govern colombi comprar una franja de terra del que avui s Panam. 

Al mateix temps que Colmbia rebutjava l'oferta de Roosevelt, es va deslligar una rebelli en l'rea designada per a la ubicaci del canal. Roosevelt va donar suport la revolta i rpidament va reconixer l'emancipaci de Panam enfront de Colmbia. Uns dies desprs, el francs Phillip-Bunau-Vareta, qui va viatjar a Washington com Ambaixador Extraordinari i Plenipotenciari de la naixent Repblica de Panam, va vendre a Estats Units la zona del canal. En 1914, el Canal de Panam es va obrir al trfic martim. 

Les tropes nord-americanes van abandonar Cuba en 1902, per es va exigir a la nova repblica que atorgus bases navals a Estats Units. Aix mateix es va prohibir  Cuba subscriure tractats que poguessin atreure-la a l'rbita d'alguna altra potncia estrangera. Tamb es va garantir la capacitat d'intervenci d'Estats Units en el nou estat a travs de la Esmena Platt, vigent fins a 1934. A Filipines se li va concedir un autogovern limitat en 1907 i independncia absoluta el 1946. El 1953. Puerto Rico va passar a ser un estat lliure associat a Estats Units amb govern propi limitat i els seus habitants van rebre la nacionalitat nord-americana.

 Referncies .

Historia de Espaa. Joseph Prez, 2000;

 Vegeu tamb . 
 Guerra d'Independncia cubana;

 Enllaos externs .
  Departament d'Estat dels Estats Units;
  Un recuerdo al Maine. L'odisea d'Espanya a les Provncies d'Ultramar;
  La guerra d'Espanya i els Estats Units a Cuba;
  1898: La fi d'un imperi (web sobre la guerra Hispano-estatunidenca);






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182589" title="Hrnia" nonfiltered="41" processed="41" dbindex="75040">
L'hrnia s un tumor provocat per la sortida total o parcial d'una vscera o d'una altra formaci anatmica per una obertura anormal de la paret que l'envolta.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182601" title="Castor (escoltisme)" nonfiltered="42" processed="42" dbindex="75041">

Llobat s el nom donat en l'escoltisme catal als menuts nois de 8 a 10 anys.

El grup dels llobatons s'anomena l'Estol i el seu cap s l'Akela que s, en la histria de Histria de la Jungla de Rudyard Kipling, el nom del llop cap de l'estol.

 1970's Coeducaci .

Inicialment els nois i les noies eren en grups separats amb poques trobades durant el curs. Cap al 1970, desprs de la sacsejada del maig francs, la coeducaci es va anar imposant, amb ms rapidesa a l'associaci laica Escoltes Catalans, i es van formar grups conjunts de nois i noies, llobatons i daines.



 Etapes del llobat .

(Tret del "Carnet de Llobat" Edici del 1962)

Nouvingut.

Quan un noi pren contacte amb un estol assistint a alguna sortida o reuni.

Aspirant.

El nouvingut s considerat aspirant desprs de reunir els segents requisits:
Tenir de 8 a 12 anys;
Presentar sollicitud d'ingrs autoritzada pel pare mare o tutor.
Ser aprovat l'ingrs per la junta de l'agrupament;
Fer-se soci de l'agrupament;

Desprs de tot aix (a l'poca dels uniformes) es comprar la camisa i pantal reglamentaris i el cap de l'Estol en representaci del cap de l'Agrupament li imposar el fulard i podr pendre part a totes les reunions i sortides de l'estol.

 La promesa .

Desprs d'haver assistit a quatre reunions o sortides de l'estol i de reunir els coneixements tcnics que s'indiquen.
Qu vol dir "llobat" i la Histria de Mowgli;
Conixer i saber fer els signes i crits dels llobatons.
Saber escriure correctament el seu nom i adrea.
Saber, comprenent-lo el text de la Promesa i la llei del llobat, aix com les lleis de la Jungla.
Saber-se vestir tot sol i cordar-se slidament les sabates.
Fer la B.O. diria amb alegria.

l'Aspirant podr fer "La Promesa".

Text de la promesa.

Jo prometo fer tot el que pugui per:
SSER LLEIAL A DU I A LA PTRIA;
OBER LA LLEI DE L'ESTOL;
I FER CADA DIA UNA BONA OBRA.

 Pota tendra .

Un cop feta la promesa s'esdev Pota tendra.

 Primer estel .

Per a poder ostentar el Primer estel (vermell de sis puntes sobre fons blanc) el Llobat haur de reunir les condicions segents:
Haver viscut ininterrompudament la vida d'Estol, durant tres mesos com a mnim desprs de la promesa.
Dibuixar la bandera de Sant Jordi i saber-la saludar.
Fer tres nusos (pla, oreneta i pardal) i conixer llur utilitat. Saber fer un paquet.
Fer una tombarella, saltar i parar, i crrer 30 metres a peu coix. Llanar una pilota amb la m dreta i la m esquerra;
...

 Segon estel .

Per a portar el segon cal reunir les condicions segents:

Posseir el primer estel i haver transcorregut 8 mesos des de la promesa.
Saber fer tres nusos (pescador, teixidor i cadira senzilla) a ms dels del primer estel.
Fer tot sol un objecte til: de fusta, cart, metall, fang o pasta o b presentar sis dibuixos d'objectes senzills copiats del natural.
Saber netejar un parell de sabates; preparar i encendre un foc, raspallar i endrear la roba.
Transmetre correctament un missatge verbal de 15 paraules o ms, desprs d'un espai de temps o cursa de 300 metres.
...

 Especialitats .

Desprs d'obtenir el segon estel, el llobat demostrar les seves aptituds i podr portar les ensenyes de les especialitats, dient el "Comproms especial" en el moment de la imposici.

Per exemple: Assenyalador 
 Conixer l'alfabet i les xifres del semfor i del morse de manera a poder expedir i rebre un missatge simple a una distncia de 50 metres mnim.
 Comproms especial: "Jo continuar excercitant-me per si alg mai m'ha de menester".











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182607" title="Bordj el Kebir" nonfiltered="43" processed="43" dbindex="75042">



Bordj el Kebir s una fortalesa otomana de la ciutat de Mahdia a Tunsia, construda el 1595 per Abu Abdallah Mohammad Pasha a la vora de Ras Ifriqya, ocupant una part de la pennsula. Els bastions de les cantonades foren afegits al segle XVIII.

La fortalesa actual, a la que s'arriba fcilment des de la ciutat vella, est mancada de cap decoraci excepte alguns objectes a l'entrada i un parell de canons en mal estat a l'exterior; es pot visitar mitjanant pagament. Des de la part superior t magnifiques vistes a la ciutat, el port i el cementiri dels marins.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182609" title="Literatura aragonesa" nonfiltered="44" processed="44" dbindex="75043">

Literatura aragonesa s la literatura feta en aragons. L'aragons no ha gaudit, al llarg de la seva histria, del prestigi literari amb el qual compten altres llenges romniques de la Pennsula Ibrica. 
 Primers testimonis .
Les Glosses Emilianenses (segle X) sn el primer testimoniatge escrit de la llengua aragonesa. Aquesta afirmaci, que s'oposa a qui considera aquestes glosses com a castellanes, se sost en l'anlisi lingstica, en els quals molts dels trets apareixen com clarament aragonesos. s el cas de -it- resultant de -ct- (muito, feito), de la diptongaci davant iod (uellos, tiengo), o de certes formes verbals, com les del verb ser, i lxiques. 
 Literatura medieval .
Per no ser fins als segles XII i XIII que l'aragons comenar a tenir major presncia en els documents escrits. D'aquest perode, destaquen el Liber Regum  primera histria general amb desenvolupament narratiu ampli en una llengua romnica peninsular , Deu manaments  tractat doctrinal destinat a confessors  i el Vidal mayor, obra jurdica on apareixen compilats els furs d'Arag. Textos comRazn feita d'amor, el Libre dels tres reys d'orient o la Vida de Santa Mara Egipciaca presenten clars trets aragonesos. 
 

Ja en el segle XIV, despunta la personalitat de Juan Fernndez de Heredia, humanista, historiador i autor de la Grant Crnica d'Espanya i de la Crnica de los Conquiridores, entre altres obres. Va ser tamb qui es va encarregar de traduir a l'aragons obres clssiques de l'Antiguitat, com les Vides paralleles de Plutarc. No obstant aix, l'aragons utilitzat en aquestes obres presenta ja un clar polimorfisme, en el qual apareixen castellanismes, catalanismes i cultismes. 

Ms aragonesa es presenta la Crnica de San Juan de la Pea, del mateix segle, que inclou els versos prosificats d'una can de gesta, el Cantar de la Campana de Huesca, que dataria de fins del segle XII o principis del XIII. Tamb es realitzen altres traduccions en aquesta poca, com la del Libro de las maravillas del mundo, llibre de viatges de John Mandeville.

 La decadncia .
A partir del segle XV, amb l'entrada de dinasties castellanes a Arag, la llengua aragonesa patir un progressiu desprestigi social que repercutir en la seva literatura. Els versos d'Eiximn Aznriz seran el ms destacable d'un segle en el qual els escriptors aragonesos aniran adoptant, en la seva majoria, la nova llengua de la cort i de les capes altes, el castell. D'aquesta manera, el segle XVI veur ja escriptors aragonesos en llengua castellana, en la qual contar amb autors de la talla de Baltasar Gracin o els germans Lupercio i Bartolom Leonardo de Argensola. No obstant aix, aquests segles seguiran veient una important presncia de l'aragons en la literatura aljamiada (escrita amb grafia arbiga), com s'aprecia en el Poema de Yuuf, estudiat per Menndez Pidal i en molts manuscrits i fragments d'obres com Les mil i una nits. 

 

El teatre renaixentista a Arag fou conreat per Jaime de Huete, que va escriure en la primera meitat del segle XVI les seves comdies Tesorina i Vidriana, que incloen dilegs procedents del parla popular amb abundants aragonesismes. La llengua aragonesa, convertida cada vegada ms en una llengua d'mbit rural i familiar, adoptar en els segles segents un carcter marcadament popular. El segle XVII comptar amb escriptors allats que, conscients de les diferncies entre el parla del poble (aragonesa) i l'adoptada pels escriptors, miraran d'usar-la per a donar major realisme a les seves obres. Ser el cas de l'abadessa Ana Abarca de Bolea, autora del poema Alborada al Nacimiemento, i tamb de les "pastoradas" del segle XVIII, en les quals el "repatn" s'expressar sovint en aragons. 

 Renaixement .
Els segles XIX i XX veuran un cert renixer de la literatura aragonesa, si b la seva condici d'idioma minoritzat i mancat d'una seriosa referncia estndard far que els escriptors tractin els seus temes, sovint localistes, en la seva prpia varietat dialectal de l'aragons. Aix, en 1844 apareix en aragons d'Almudvar la novella Vida de Pedro Saputo, de Braulio Foz. Ja en el segle XX destaquen: en dialecte de Hecho o "cheso", les comdies costumistes de Domingo Miral i la poesia de Veremundo Mndez; en ribagoro de Graus, els escrits populars de Tonn de Baldomera i els versos de Cleto Torrodellas; en aragons del Somontano, els relats costumistes de Pedro Arnal Cavero, aix com la popular novella de Juana Coscujuela, A Lueca, istoria d'una mozeta d'o Semontano. 

Els anys posteriors a la dictadura suposen una revitalitzaci de la literatura aragonesa, que ara persegueix un model ms estandarditzat o supradialectal. Nombrosos estudis filolgics sobre les diverses parles aragoneses ajudaran a adoptar una visi conjunta de l'idioma. 1977 ser l'any de la primera gramtica escrita de l'aragons, a crrec de Francho Nagore. En 1972, nchel Conte publica el poemari No deixez morir a ma voz. I. Vicente de Vera publica Garba y augua (1976) i Do s'amorta l'alba (1977). A partir dels primers anys, creix el nombre d'autors en el que s'anomenar aragons literari o com (I. Almudvar, Francho Rods, Chus Inazio Nabarro, M. Santolaria, scar Latas Alegre, Chus Raul Usn, Carmina Paraso Santolaria, Ana Gimnez, etc.) per oposici a l'aragons local o dialectal, que tamb se segueix conreant en obres com les de Nieus Dueso en dialecte de Gistau o "chistabn", Mximo Palacio, Ricardo Mur Saura, o Jos Mara Satu en el d'Alt Gllego o les de Ana Tena o Carmen Castn, en ribagor. Aix mateix creixer en aquests anys el nombre de premis literaris que fomenten la creativitat literria, com el Premi literari Vila de Sitamo, o el Premi de Relats Luis del Val.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182610" title="Alonso Cano" nonfiltered="45" processed="45" dbindex="75044">

Alonso Cano, (Granada, 19 de mar de 1601 - 3 d'octubre de 1667) va ser un pintor, escultor i arquitecte espanyol.

s considerat un dels artistes ms complerts del Segle d'Or espanyol. Va estudiar amb el seu pare, Miguel Cano i desprs al taller de Pacheco, on coincid amb Velzquez. Malgrat la dolor dels seus temes va tenir una vida complicada.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182611" title="Skifa Kahla" nonfiltered="46" processed="46" dbindex="75045">



La Skifa Kahla s una gran porta fortificada de la ciutat de Mahdia a Tunsia, reconstrucci al segle XVI de la porta original de la ciutat que fou destruda pels espanyols quan es van retirar de la ciutat el 1554. Encara queden restes del mur de 10,8 metres que formava la muralla de Mahdia. La porta, que dona a una plaa, t 35 metres de llarg i obre a la ciutat vella, zona de comer tradicional, amb mesquites, edificis, llocs pblics i les cases principals de la ciutat, i al final la fortalesa de Bordj el Kebir. T al damunt una torre (la Torre Obscura) a la que es pot pujar des de l'edifici del Museu de Mahdia (adjacent a la Skifa) amb magnifiques vistes sobre la ciutat, el Ras Ifriqya, i el port.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182612" title="Llista de batles de Porreres" nonfiltered="47" processed="47" dbindex="75046">






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182613" title="Museu de Mahdia" nonfiltered="48" processed="48" dbindex="75047">


El Museu de Mahdia s un museu de la ciutat de Mahdia a Tunsia, situat a la plaa d'accs a la ciutat vella just al costat de la porta d'Skifa Kahla. T dos plantes i a la primera s presenten objectes pnics i romans de la governaci de Mahdia; a la segona es presenten objectes aglbides, fatimites i zrides; dos sales separades mostren per un costat joies i monedes de diverses poques i per l'altra telers manuals utilitzats a la regi. 

Al costat del museu, sortint a un petit pati, es pot pujar a la torre que hi ha damunt al porta d'Skifa Kahla, torre que s'est restaurant per dins. Aquest pati no es accessible al pblic en general. Des de la part superior es domina una vista esplndida sobre la ciutat i el port.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182614" title="Fredric Brown" nonfiltered="49" processed="49" dbindex="75048">
Fredric Brown (29 d octubre de 1906, Cincinnati   11 de mar de 1972) va ser un escriptor de cincia ficci, conegut pels seus contes amb grans dosis d humor i finals sorprenents. s tamb conegut per ser un dels escriptors ms audaos a l hora d experimentar amb la narrativa de ficci de gnere. Encara que en vida no va ser especialment popular, la seva obra ha esdevingut de culte i continua sent-ho mig segle desprs del seu darrer text.

El seu primer relat de cincia ficci va ser Not yet the end ("Encara no s el fi"), publicat el 1941 en una edici d estiu de Captain Future. Moltes de les seves histries sn contes ultracurts de menys de 3 pgines, amb arguments i finals d all ms sorprenents.
L humor i la perspectiva postmoderna tamb va portar-les a les novelles. Aix, la seva novella "What Mad Universe" ("Quin univers de bojos!"), del 1941, juga amb les convencions del gnere en enviar el seu protagonista (un escriptor de cincia ficci) a un univers parallel que est basat, no en les seves novelles, sin en la imatge que d elles t un lector ingenu. De forma similar "Martians, Go Home!" ("Marcians, aneu-vos-en!") (1955) mostra una invasi marciana absolutament surrealista, comenant amb la trobada amb un marci d un escriptor de cincia ficci en plena crisi creativa.
Brown tamb va escriure novelles policials, guanyant fins i tot el prestigis Premi Edgar Allan Poe el 1948 amb "The Fabulous Clipjoint", considerada pel propi autor com la seva novella favorita.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182616" title="Cementiri mar de Mahdia" nonfiltered="50" processed="50" dbindex="75049">

El cementiri mar de Mahdia, a Tunsia, s un lloc d'enterrament de la ciutat de Mahdia on existeixen milers de tombes distribudes sense ordre i collocades al llarg de segles. Es situen entre la fortalesa otomana de Bordj el Kebir i el vell port de la ciutat construt pels fatimites i suposadament usat antigament pels fenicis i cartaginesos, a les roques del Ras Ifriqya, defensat per una cadena. En aquest lloc van desembarcar els pisans i genovesos el 1087.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182619" title="Nacional-revolucionari" nonfiltered="51" processed="51" dbindex="75050">
Nacional-revolucionari s una ideologia considerada extrema dreta sorgida de la simbiosi de les dues grans ideologies socials del segle XX, el comunisme i el feixisme. De l'essncia social i nacional d'aquestes ideologies, se sintetitza el corrent nacionalrevolucionari (NR), un moviment heterodox i eclctic amb diferents tendncies internes. 

 Orgens . 
Fonts histriques.
Les fonts histriques dels moviments nacional-revolucionaris sn diverses i diferents. Totes elles parteixen de variants de socialismes distints. Del sindicalisme revolucionari i de l'anarcosindicalisme va nixer el nacionalsindicalisme, antecessor nacional-revolucionari espanyol. Del bolxevisme (comunisme marxista) va nixer el nacional-bolxevisme, antecessor NR d'Europa central i oriental, amb gran rellevncia a Rssia. Aix mateix, moviments com el peronisme justicialista o el socialisme rab suposen aportacions reals a la historiografia NR. Es diu, en general, que les dissidncies socialistes que componen l'rea metapoltica nacional-revolucionria forma part de la tercera revisi al marxisme, d'una tercera via revolucionria. 

Darrerament han revindicat idelegs d'una disparitat ben palesa: Louis-Auguste Blanqui, Pierre-Joseph Proudhon, Georges Sorel, Edouard Berth , Georges Vacher de Lapouge, Manuel Hedilla, Ramiro Ledesma Ramos, Juan Peron, Ernst Jnger, Ernst Niekish, els germans Gregor Strasser i Otto Strasser, i Jean Thiriart.

Prpiament nacional-revolucionaris.
Existeix una gran controvrsia entorn del naixement de la tendncia nacional-revolucionria. En el text "De Jove Europa a les brigades roges" realitzat per la desapareguda associaci Alternativa Europea, es parla de Jeune Europe com primera organitzaci estrictament Nacionalrevolucionaria. Jean Thiriart esdev, amb el seu nacional-comunitarisme, en el principal impulsor d'aquesta nova tesi revolucionria, com quedaria palesa en la tesi doctoral francesa. Jove Europa neix en 1963 i s'implanta en pasos com Frana, Espanya, Itlia, Blgica, Portugal, Regne Unit o Sussa. Sis anys despues, pressionat i cansat, Jean Thiriart decideix la autodisolucin de Jeune Europe. 

Tamb va existir una organitzaci paneuropea, promoguda per Francis Parker Yockey anomenada Front Europeu d'Alliberament composta pels segents partits:
 Devenir (Blgica);
 Odal-Aktiekomitee (Blgica);
 National Revolutionary Faction (Anglaterra);
 Unit Radicale (Frana);
 Free Nationalists (Alemanya);
 Revolution (Grcia);
 Movimiento Sociale Fiamma Tricolore (Itlia);
 Fenriks (Polnia);
 JP (Portugal);
 Partit Nacional Bolxevic (Rssia);
 Alternativa Europea (Espanya);

 Present . 
Actualment a Europa existeixen nombrosos grups poltics i associacions nacionalrevolucionarias. Les ms conegudes, serioses i importants sn Nation de Blgica, Fiamma Tricolore a Itlia i, a Espanya, la comunitat Xarxa Tercera Via (que inclou elements portuguesos) i el Moviment Social Republic. 
 
Les seves idees principals sn:  
Aplicaci del socialisme propi en cada Ptria. ;
La revoluci com a leitmotif de mantenir l' avantguarda social del seu ideari. ;
La defensa de la unitat de les ptries com comunitats populars. ;
Anticapitalisme. ;
Antiglobalitzaci. ;
Antisistema, ents com lluita contra els sistemes actuals que ells entenen que aquestes corromputs.

Exemples internacionals. 
Els nacionalrevolucionaris han vist com, durant l'ltima meitat del segle XX i principis del segle XXI, s'han constitut al llarg del mn diversos governs de caire netament nacional, socialista i revolucionari. Aix, Hugo Chvez gaudeix d'una mplia simpatia dintre d'un sector especfic del moviment NR. La seva lluita patriota i alhora socialista, duta a terme per una revoluci democrtica i anticapitalista s una mostra de la possibilitat de vies patriotes i socialistes, per que s molt contestada i pren tints totalitaris. Aix mateix, partits nacionalrevolucionaris com el Ba'as de l'Iraq i Sria o algunes poltiques de Evo Morales a Bolvia suposen l'afirmaci de la tendncia nacionalrevolucionria, sense arribar-se a definir oficialment aix. 

 Enllaos externs .
  Naci i Revoluci;
  Edicions Nova Repblica;
  Anlisis y textos NR: Urioste, gora Revolucionaria;
  Comunidad Antagonistas, sucesores del colectivo y revista "Resistencia";
  Se alza la voz;
  Hoja de ruta NR;
 Anillo de Blogs NR;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182620" title="Gran Mesquita de Mahdia" nonfiltered="52" processed="52" dbindex="75051">


La Gran mesquita de Mahdia, a la ciutat de Mahdia a Tunsia s una mesquita fundada pel califa fatimita Al-Mahdi Ubayd Allah el 916.

Encara que fou restaurada diverses vegades, el 1962 es va completar una restauraci ms a fons que l'ha deixat en un excellent estat, seguint el pla original del segle X. s una mesquita simple sense minaret (com que els fatimites eren xites, no tenien minarets a les seves mesquites), amb un porxo monumental. 

El pati central est envoltat d'un pas cobert amb columnes. Set portalades massisses donen a la sala de pregaria proporcionada com la gran mesquita de Kairuan. Encara es troben alguns vestigis del palau d'Al-Mahdi a uns 250 metres de la mesquita (un mosaic d'un 60 metres quadrats) i del seu fill (els dos palaus estaven separats per una gran plaa).



Abans la gran mesquita no es podia visitar, per ara es pot fer fora de les hores de pregaria (generalment s pot visitar els matins).

Propera hi ha la mesquita de l'Hadj Mustapha Hamza que fou fundada per aquest religis(Hadj vol dir que havia fet la peregrinaci a La Meca, el 1772. S'ha restaurat tamb ms d'una vegada durant el segle XX. El seu model arquitectnic es purament otom. La mesquita de Sulayman Hamza s del mateix estil arquitectnic otom amb minaret octogonal. Altres mesquites i zawiyes sn: la mesquita de les bessones, la zawiya Amamra, la zawiya Sidi Abdessalam, i la zawiya ben Romdhane.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182622" title="Portes de Mahdia" nonfiltered="53" processed="53" dbindex="75052">
Les portes de la ciutat de Mahdia a Tunsia, com a tot el pas, tenen unes caracterstiques especials, per la manera com estan cuidades i pintades. A Mahdia es poden veure un grapat de portes a la part vella, algunes corresponents a mesquites (les bessones) o zawiyes i altres a cases particulars, sovint de notables. Alguna de les portes utilitza material rom i fins i tot una t una mitja columna pnica. Sn de colors diversos predominant el verd.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182627" title="Ravioli" nonfiltered="54" processed="54" dbindex="75053">


Un ravioli s una pea de pasta de farina de forma quadrada, farcida amb carn picada o d'altres ingredients i tancada pels quatre costats. 

Plats ms comuns elaborats amb raviolis.

 Raviolis a la italiana.
 Raviolis amb crema de formatge.
 Raviolis amb pebrots.
 Raviolis amb pesto.
 Raviolis d'espinacs amb formatge.
 Raviolis de peix.

Referncies.

 Adamson, Melitta Weiss; editor (2002) Regional Cuisines of Medieval Europe: A Book of Essays ISBN 0-415-92994-6.

Enllaos externs.

 Recepta de raviolis de carn d'olla i fetge gras amb salsa de mrgoles. ;
 Receptes de raviolis. ;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182629" title="Galera de Mahdia" nonfiltered="55" processed="55" dbindex="75054">


La galera de Mahdia, s un vaixell grec que es va trobar a la costa de Mahdia a Tunsia, a uns 6 km de la ciutat, a la mar.

El vaixell era del segle I aC i s'hi van trobar nombrosos objectes que semblen ser atenencs, i alguns, per la seva composici vindrien de la serra de Cartagena a la provncia de Mrcia. Entre els objectes algunes esttues i figures, mfores i material del vaixell.

Aquestos objectes estan dipositats actualment a una sala del Museu del Bardo en unes cambres que imiten la foscor i el color blau de la mar.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182630" title="Ramon Saul" nonfiltered="56" processed="56" dbindex="75055">
Ramon Saul s un cantant de Cerdanyola del Valls.

Enregistra un sol SG l'any 1976 amb les canons "Bona nit" i "En un rac del meu cos", i deixa indits alguns temes de molt millor factura ("Un any i mig fora de casa", "Valset dels pardals"...) que interpreta en pblic fins al comenament dels anys vuitanta del segle XX, quan abandona la Can per tal de dedicar-se al disseny grfic.

Referncies.


 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182632" title="Empori" nonfiltered="57" processed="57" dbindex="75056">


Empori (comer), ciutat amb molt de comer o lloc de gran riquesa o importncia;
Empori (colnia comercial), centre de comer establert a l'estranger;
Empori (retric), retric llat;
Empori (1907-1908);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182633" title="Empori (retric)" nonfiltered="58" processed="58" dbindex="75057">
Empori (Emporium) fou un retric llat de com a molt aviat el segle VI, que va escriure tres tractats:

1 De Ethopoeia ac Loco Communi Liber;;
2. Detmonstrativae Maleteriae praeceptum ;;
3. De Delibertira Specie. ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182634" title="Enantifanes" nonfiltered="59" processed="59" dbindex="75058">
Enantifanes (Enantiophanes) fou un jurista grecorom que va escriure                  , sobre inconsistncies legals, que fou atribut erroniament a Foci. Tamb va escriure de Legatis et Mortis Causa Donationibus, i           (Anotaci). Probablement fou contemporani de Justini I.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182635" title="Encolpi" nonfiltered="60" processed="60" dbindex="75059">
Encolpi (Encolpius) fou un escriptor rom que va escriure una biografia d'Alexandre Sever, del que era amic proper sota el ttol "Actes i lleis destacades del ms noble emperador Alexandre Sever". Fou compilat per Tomas Elyot sota el ttol de Imago Imperii.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182636" title="Endi" nonfiltered="61" processed="61" dbindex="75060">
Endi (Endius, Endios,       ) fou un poltic espart fill d'Alcibades, d'una famlia emparentada o relacionada amb l'atenenc Alcibades. Fou un dels tres ambaixadors enviat per Esparta el 420 aC per dissuadir a Atenes d'una aliana amb Argos, cosa que no va aconseguir. 

El 413 aC fou escollit for i va organitzar els atacs a la costa de Jnia. Tucdides diu que Alcibades fou el seu                              que probablement vol dir que va residir a casa seva durant la seva estada a Esparta.

Desprs de la batalla de Czic el 410 aC fou enviat altre cop com ambaixador a Atenes amb propostes de pau que foren rebutjades per influencia del demagog Gleof.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182637" title="Endeu" nonfiltered="62" processed="62" dbindex="75061">
Endeu (Endoeus,        ) fou un escultor atenenc deixeble de Ddal al que va acompanyar quan va fugir a Creta. Va viure suposadament en el temps de Pisstrat i els seus fills vers el 560 aC. Les seves obres foren:

1. Esttua d'Atenea a l'acrpoli  ;
2. Esttua de fusta d'Atenea a Eritrea de Jnia;
3. Esttues de marbre blanc de les Grcies i Horus al hypaethrum;
4. Esttua d'Atenea al temple de Tegea, de vor, desprs traslladada a Roma per August i collocada al frum;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182638" title="nnia" nonfiltered="63" processed="63" dbindex="75062">
nnia (Ennia) fou la dona de Macr i amant de Calgula. Di Cassi li dona el nom d'nnia Trasilla i Suetoni d'nnia Nvia. Macro va assassinat a Tiberi en ordre d'accelerar la successi de Calgula, per aquest no va tardar en desempallegar-se de Macr i de la seva dona, als que va fer matar.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182641" title="Enni" nonfiltered="64" processed="64" dbindex="75063">
Enni (Ennius, anomenat pels romans noster Ennius) o Quint Enni (Quintus Ennius) fou un poeta rom (Rudiae 239 aC - Roma 169 aC).

Va nixer el 239 aC a Rudiae, a l'antiga Calbria prop de Brundusium suposadament descendent dels antics senyors de Messpia. Va ser addicte a les doctrines pitagriques. Va arribar a centuri a l'exrcit. Marc Porci Cat se'l va trobar a Sardnia i meravellat per les seves dots potiques se'l va emportar a Roma. Encara durant dotze anys ms va acompanyar a Marc Fulvi Nobilior I a la campanya de Grcia contra els etolis i a travs del fill de Nobilior va aconseguir la ciutadania romana essent ja gran. En aquest temps va viure a Roma a l'Avent. Parlava osc, llat i grec. Les seves obres encara existien al segle XIII per desprs van desaparixer i noms resten fragments esmentats per altres autors.

Obres seves foren:

I. Annalium Libri XVIII. Una histria de Roma en hexmetres dctils ;
II. Fabulae. ;
III. Satirae amb 4 o 6 llibres ;
IV. Scipio. Un panegric ;
V. Asotus. ;
VI. Epicharmus. ;
VII. Phagetica, Phagesia, Hedyphagetica. ;
VIII. Epigrammata. ;
IX. Protreptica. ;
X. Praecepta. ;
XI. Sabinae. ;
XII. Euhemerus;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182646" title="Magnus Flix Ennodi" nonfiltered="65" processed="65" dbindex="75064">
Magnus Flix Ennodi (Magnus Felix Ennodius) fou un religis llat nascut a Arle el 476 al final de l'Imperi Rom. 

Els visigots van confiscar el patrimoni familiar. Es va educar a Mil. Es va veure abocat a fer un matrimoni afortunat i es va casar amb una dona rica per aviat Sant Epifani el va convncer de renunciar als bens i abraar la religi i fou ordenat ardiaca i la seva donar va entrar a un convent.

La seva feina fou destacada i el 511 fou nomenat bisbe de Pavia. El 514 fou enviat pel papa Hormisdes I a Constantinoble (junt amb Fortunat bisbe de Catnia i altres) per combatre els progressos de l'heretgia eutiquiana, per no va tenir xit perqu l'emperador donava suport a  les tesis eutiquianes. Hi va tornar el 517 junt amb Peregr, bisbe de Misenum, portant una confessi de fe que les esglsies orientals havien de subscriure, per l'emperador Anastasi I el va fer fora i el va embarcar en un vaixell en mal estat amb prohibici de tocar terres de l'Imperi; per va poder arribar a lloc segur i tornar a la seva dicesi on va morir el 17 de juliol del 521.

Va escriure:

1. Epistolarum ad Diversos Libri IX.  Collecci de 497 cartes;

2. Panegyricus Theodorico regi dictus.  Un discurs dirigit al rei got Teodoric el Gran a Mil o Ravenna, probablement el 507, una de les principals fonts del regnat d'aquest rei.

3. Libellus adversus eos qui contra synodum scribere praesumserunt (503) ;

4. Vita beatissimi viri Epiphanii Ticinensis episcopi. Biografia de Sant Epifani el seu predecessor a la seu de Pavia, mort el 496.

5. Vita beati Antonii monachi Livinensis, panegric a un desconegut;

6. Eucharisticum de vita, un agrament per recuperar-se d'una malaltia greu;

7. Paraensis didascalica ad Ambrosium et Beatum, exhortaci;

8. Praeceptum de cellulanis episcoporum. Els  cellulani eren els contubernales que els bisbes, preveres i diaques havien de tenir constantment com a companys tot i  "ad amoliendas maledicorum calumnias" ;

9. Petitorium quo Gerontius puer Agapiti absolutus est. Sobre la manumissi d'un esclau a l'esglsia;

10. Cerei paschalis benedictiones duae.;

11. Orationes (28 declamacion, 6 sacrae, 7 scholasticae, 10 controversias, i 5 ethicae).

12. Carmina. Collecci de poemes ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182647" title="Rafael Romero y Barros" nonfiltered="66" processed="66" dbindex="75065">
Rafael Romero y Barros (Moguer, 30 de maig de 1832 - Crdova, 2 de desembre de 1895) va ser un pintor espanyol.

Curs estudis a Sevilla estudiant Llat i Filosofia entre els anys 1844 i 1847. El seu aprenentatge de la pintura l'inicia amb el paisatgista sevill Manuel Barrn y Carrillo, juntament amb els germans Valeriano Bcquer i Gustavo Bcquer. 

Al 1862 va marxar a Crdova per a dirigir el Museu Provincial de Pintura. Va fundar l'Escola de Msica i l'Escola Provincial de Belles Arts, organitzant i dirigint a ms el Museu Arqueolgic. 

Va ser un autor prolfic escrivint nombrosos articles que publicava a la premsa diria i a diverses revistes especialitzades. Va ser mestre d'una gran quantitat d'artistes cordovesos com els seus fills Rafael, Enrique i Julio Romero de Torres, Mateo Inurria, Toms Muoz Lucena, Juan Montis, i una llarga llista d'orfebres i artesans que van veure un renaixement en la noblesa dels seus oficis al rebre la saba de l'humanista i enciclopdic saber del mestre moguereo. 

A causa del seu nivell cultural, aix com al seu coneixement de la realitat social, va prendre part activa en l'Associaci d'Obrers Cordovesos, ocupant el crrec de Secretari fins a la seva mort.
 Enllaos externs .
El paisatge dins la pintura de Rafael Romero y Barros




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182649" title="Epenet" nonfiltered="67" processed="67" dbindex="75066">
Epenet (Epaenetus,          ) fou un escriptor grec que va escriure sobre cuina i s esmentat sovint per Ateneu. Va escriure les obres "Sobre peixos" (            "  i "Sobre l'art de la cuina" (           ,). La seva poca s incerta.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182650" title="Epagat" nonfiltered="68" processed="68" dbindex="75067">
Epagat  (Epagathus) fou un llibert que va exercir (juntament amb Tecrit) gran influencia sobre Caracalla i el seu successor Macr. Desprs de la batalla d'Antioquia fou enviat per Macr a l'Imperi Part amb el fill Diadumeni. Ms tard apareix al costat de Domici Ulpi per les circumstancies sn molt confuses.  Alexandre Sever el va enviar com a prefecte d'Egipte per el va crida aviat i el va enviar a Creta on el va fer matar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182651" title="Pasts de Santiago" nonfiltered="69" processed="69" dbindex="75068">


El pasts de Santiago s el pasts tradicional de Galcia, elaborat amb ametlles, sucre i ous.
 

Enllaos externs.

 Recepta del pasts de Santiago. ;
 Registre de la Indicaci Geogrfica Protegida "Tarta de Santiago" al B.O.E. ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182652" title="Epaminondes" nonfiltered="70" processed="70" dbindex="75069">
Epaminondes (Epaminondas,             ,            ), fou un home d'estat i general teb fill de Polimnis (vers 418 aC-362 aC); era de noble famlia per pobre, i va ser instrut per Lisis de Trent, un filsof pitagric. 

Fou amic de Pelpides des que els dos van servir junt a la campanya contra Mantinea, al costat d'Esparta, quan Pelpides va caure malferit i Epaminondes el va protegir amb el seu cos amb risc de la seva prpia vida. 

Quan els tebans van iniciar la conquesta de la fortalesa de Cadmea el 379 aC per lliurar al pas de la dominaci espartana, va participar activament, i l'objectiu es va assolir; rquies i Leontiades de Tebes van morir.

El 371 aC els enviats atenencs van anar a Esparta per negociar la pau i Epaminondes fou part de l'ambaixada, representant els interessos de Tebes i es va distingir per la seva eloqncia i va demanar que Tebes signs el tractat en nom de les ciutats de Becia, cosa que fou rebutjada, i Tebes va quedar fora de l'acord.  Cleombrot I d'Esparta fou enviat per envair Tebes amb el resultat de la batalla de Leuctres desastrosa pels espartans; l'xit teb fou atribut a les noves tctiques de Epaminondes.

El projecte de Licmedes per fundar Megalpolis com a cap de la Lliga Arcdia fou afavorit per Epaminondes (370 aC) com a barrera contra el poder espart. El 369 aC va envair per primera vegada el Pelopons i quan els generals tebans volien tornar a casa, Epaminondes i Pelpides els van convncer de seguir i avanar cap a Esparta; el pas fou assolat i els tebans van arribar a la vora de la ciutat i noms es va salvar per la fermesa d'Agesilau.

Epaminondes va restaurar la independncia de Messnia i va fundar la ciutat de Messene en el lloc de l'antiga Ithome.

Esparta va demanar ajut a Atenes per el general atenenc Ifcrates no va actuar amb la seva energia habitual i l'exrcit teb es va poder retirar sense obstacle a travs de l'istme. Al seu retorn Epaminondes i Pelpides foren acusats pels seus rivals poltics d'un crrec greu (retenci del comandament ms enll del termini fixat), per finalment foren absolts. 

A la primavera del 368 aC va portar altre cop l'exrcit teb al Pelopons i va derrotar els espartans i aliats (Atenes inclosa) que tancaven l'istme, i va avanar cap a Pellene i Sici que van haver d'abandonar la seva aliana amb Esparta; al seu retorn fou rebutjat per Cbries en un atac que Epaminondes va fer contra Corint. La retirada, molt rapida, podia ser degut a problemes amb els aliats arcadis o a l'arribada d'una fora amb mercenaris gals i ibers enviada per Dions el Vell en ajut d'Esparta. 

Al mateix any va servir com oficial (per no com a general) a l'exrcit teb que va operar a Tesslia per rescatar a Pelpides, capturat  per Alexandre de Feres, on va actuar amb molta habilitat; els tebans per foren derrotats, el que es va atribuir a que Epaminondes no era al comandament.
 
El 367 aC se li va retornar el comandament i fou enviat amb un altre exercit al rescat de Pelpides, objectiu que va aconseguir (segons Plutarc sense lluitar, noms pel prestigi del seu nom). Estant absent els tebans van destruir la seva tradicional rival Orcomen, destrucci a la que Epaminondes es mostrava contrari. 

A la primavera del 366 aC va envair per tercera vegada el Pelopons amb l'objectiu d'incrementar la influencia tebana a Acaia i reforar la seva hegemonia a Arcdia (la meitat de les ciutats havien abandonat l'aliana tebana). Les ciutats d'Arcdia van fer acte de submissi i els governs oligrquics establerts per Esparta van romandre en funcions de moment. Algunes ciutats aquees van rebre governadors tebans i totes van establir governs democrtics, que aviat foren enderrocats per contrarevolucions.

El 363 aC el partit oligrquic de Tegea a Arcdia va assolir el poder i va signar un tractat de pau amb Elis que fou ratificat pel governador teb de Tegea, per desprs, pressionat pels demcrates, va arrestar a molts dirigents oligrquics de Tegea i es va fer enrere. Mantinea va protestar per aquests actes i finalment els tebans van alliberar als detinguts. Mantinea per va exigir l'aplicaci de la pena de mort pel governador que les havia ordenat; Epaminondes el va defensar, i noms el va censurar per l'alliberament i no per l'empresonament, i va expressar el seu desig de tornar al Pelopons i fer la guerra a Esparta en aliana amb les ciutats arcdies que romanien aliades a Tebes. Aquesta resposta va suposar que moltes ciutats aliades abandonessin el partit teb i noms Argos, Messnia, Tegea i Megalpolis van romandre al costat de Tebes. Tots els demes es van agrupar en una gran coalici amb Esparta i Atenes.

El 362 aC Epaminondes va envair el Pelopons per quarta vegada. Va avanar a Tegea on es va establir al quarters militars i all es va assabentar que Agesilau marxava contra ell i va concebre el projecte d'avanar cap a Esparta que suposava sense defenses; per Agesilau se'n va assabentar i va retornar rpidament i va poder aturar l'atac teb a la ciutat. Els tebans es van replegar a Tegea i desprs a Mantinea i en aquesta ciutat es va lliurar la batalla decisiva en la que el geni d'Epaminondes es va posar de relleu, i va obtenir la victria, per va rebre una ferida mortal; sembla que el que el va matar es deia Grille o Gryllos fill de Xenofont. 

Fou enterrat all mateix  i la seva tomba es va marcar per una columna on es va penjar el seu escut amb el seu smbol, un drac.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182653" title="Uni Valencianista Regional" nonfiltered="71" processed="71" dbindex="75070">
Uni Valencianista Regional (UVR) fou un partit regionalista valenci fundat pel banquer Ignasi Villalonga i Villalba el 1918. Era un antic militant de la Joventut Valencianista que el 1917 amb Eduard Martnez i Ferrando i Salvador Ferrandis i Luna s'havia entrevistat amb Francesc Camb. Aviat aconsegu el suport d'un sector de la burgesia financera valenciana i un sector de Lo Rat Penat, i el 1918 va recollir els seus principis ideolgics en la Declaraci Valencianista, subscrita conjuntament amb la Joventut Valencianista. El seu rgan era La Correspondencia de Valencia, dirigit per Maximili Thous i Orts

El partit fou inaugurat al Teatre Principal de Valncia amb un discurs d'Ignasi Villalonga  en valenci, i aconsegu que el 1919 es discuts a la diputaci una ponncia sobre regionalisme. Mostrava una important influncia de la Lliga Regionalista i de l'Assemblea de Parlamentaris, acceptava la unitat nacional dels territoris de parla catalana, i hi propugn un estat valenci amb capacitat de mancomunar-se amb altres en una Federaci espanyola o ibrica. Fou el bressol dels ms destacat intellectuals valencianistes de la primera meitat del segle XX: Pasqual Asins i Bayarri, Francesc Caballero i Muoz, Enric Navarro i Borrs, Carles Salvador, Francesc Almela i Vives, Adolf Pizcueta i Joaquim Reig i Rodrguez.

Tot i no obtenir xit a les eleccions generals de 1919 ni a les municipals, va assolir una certa presncia arreu del Pas Valenci. Quan es proclam la dictadura de Miguel Primo de Rivera el 1923 una part del partit la va acceptar, de la mateixa manera que ho va fer la Lliga Regionalista, per un sector no accept i s'escind per fundar el setmanari Ptria Nova, que tamb don nom al seu grup. Quan es proclam la Segona Repblica Espanyola torn a reprendre les activitats, dirigida ara per Joaquim Reig i Rodrguez. A les eleccions municipals del 1931 va aconseguir alguns regidors a l'ajuntament de Valncia, i particip a les campanyes a favor de l'Estatut del Pas Valenci, per es va dissoldre el 1933, ja que el seu ideari havia estat adoptat per altres grups valencianistes.

 Referncies .
 Ignasi Villalonga, fundador d'UVR;
 Francesc Prez Moragn El valencianisme i el fet dels Pasos Catalans (1930-1936);


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182655" title="Toms Muoz Lucena" nonfiltered="72" processed="72" dbindex="75071">

Toms Muoz Lucena fou un pintor impressionista nascut a Crdova el 4 de juny de 1860- Madrid 1943.  

Va ingressar jove a l'escola de pintura de Rafael Romero y Barros. Va ser becat per la diputaci de Crdova per a continuar els seus estudis a Roma, on va adquirir la llavors nova tendncia impressionista. s considerat el primer impressionista cordovs. 

L'any 1884 presenta a l'exposici nacional Ofelia, sense obtenir premi algun. Al 1887 torna al certamen presentant El entierro de lvarez de Castro, que en aquesta ocasi s recompensada amb la segona medalla. Finalment obt la primera medalla l'any 1901 amb el seu oli Plegaria en las ermitas de Crdoba. 

Sent professor demana trasllat primer a Granada i desprs a Sevilla, on roman fins a jubilar-se l'any 1930. Es trasllada llavors a Madrid, on viu fins a la seva mort al 1943. 

A ms de les seves pintures, ens va llegar un ampli nombre d'illustracions a Blanco y Negro, a la primera generaci del qual va pertnyer juntament amb els tamb cordovesos Lozano Sidro i Daz Huertas. 

Del seu pinzell van sortir La esclava, Nia del Generalife, la srie de quadres dels rectors de la Universitat de Granada i Marquesa de Vega Incln, al Museu Romntic de Madrid. 
Font principal.
 Cien aos de pintura en Espaa y Portugal (Antiqvaria);




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182656" title="Ignasi Villalonga i Villalba" nonfiltered="73" processed="73" dbindex="75072">
Ignasi Villalonga i Villalba (Valncia 1895 - Benicssim 1973) fou un poltic i financer valenci. Es doctor en dret a la universitat de Deusto (Pas Basc), el 1914 i torn a Valncia per a treballar a la Companyia de Ferrocarrils i Tramvies de Valncia, que era de la seva famlia. Ingress en la Joventut Valencianista i fou un dels fundadors de la Uni Valencianista Regional  i redactor de la Declaraci Valencianista de 1918. 

Ms tard, per, es lliur plenament als negocis. Fou president de la Cambra de Comer de Valncia el  1928-1930 i va promoure la creaci del Centre d'Estudis Econmics Valencians el 1929. Tamb fou un dels signants de les Normes de Castell de 1932. Quan es proclam la Segona Repblica Espanyola ingress en la Dreta Regional Valenciana i en fou diputat a les eleccions de 1933 i 1936 per la provncia de Castell. Quan el 1935 fou suspesa la Generalitat de Catalunya, en fou president en qualitat de governador general de Catalunya. Durant la guerra civil espanyola es pass al bndol franquista i collabor en l'organitzaci econmica de la zona nacional.

Desprs de la guerra civil fou encarregat de reorganitzar el Banc de Valncia i el Banco Central, que va dirigir del 1943 al 1970. Des dels seus crrecs impuls la creaci del consorci Bancor, fund nombroses empreses, com Elctricas Leonesas, Saltos del Sil, Saltos del Nansa, Compaa Espaola de Petrleos (Cepsa) i Dragados y Construcciones, i fou president del Consell Superior de Cambres de Comer. Tamb va crear una Fundaci dedicada als estudis econmics.

 Obres .
 Substantivitat del valencianisme (1919) ;
 Rgimen municipal foral valenciano (1926);

 Referncies .


 Enllaos externs .
 Biografia d'Ignasi Villalonga;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182658" title="Joaquim Reig i Rodrguez" nonfiltered="74" processed="74" dbindex="75073">
Joaquim Reig i Rodrguez (Valncia 1896 - Madrid 1989) fou un poltic i empresari valenci. Es llicenci en dret el 1916 i fou membre del cos jurdic militar de 1919 a 1925. Tot i aix havia estat membre de la Joventut Valencianista el 1918 fou un dels fundadors amb Ignasi Villalonga i Villalba de la Uni Valencianista Regional, i director fins el 1924 del peridic La Correspondencia de Valencia, rgan del partit. Ambds fundarien tamb el diari El Cam el 1932.

Esdevingu cap del partit en proclamar-se la Segona Repblica Espanyola, fou regidor de l'ajuntament de Valncia el 1931-1934, i form part de la comissi proestatut i de la minoria valencianista de la corporaci municipal. Desaparegut el seu partit, a les eleccions de 1933 fou escollit diputat per la Lliga Catalana merc la seva amistat amb Francesc Camb. Intent refer el seu antic partit, i fou cap del Centre d'Actuaci Valencianista el 1933 i fund la Uni Valencianista el 1936. Tamb fou director del Centre de Cultura Valenciana el 1932, per fou molt criticat pels poltics valencianistes per donar suport a la iniciativa del seu partit de dur al Tribunal de Garanties Constitucionals la Llei de Contractes de Conreu.

En esclatar la guerra civil espanyola assol el grau de comandant de l'exrcit i escap a Pars, on collabor amb Joan Estelrich i Artigues en el Bureau d'Information Espagnole, oficina propagandstica de suport al nou rgim de Francisco Franco creada per Francesc Camb.  Desprs de la guerra fou director del Banc de Valncia, vicepresident del Banc Central i membre del consell d'administraci d'empreses com Construcciones Devis(desprs Macosa), Autopistas Mare Nostrum, Dragados y Construcciones, Industrias Qumicas Canarias i Obras y Finanzas.

 Obres .
 Concepte doctrinal del valencianisme (1932);

 Referncies .
 Biografia de parlamentaris catalans;
 Biografies de poltics valencians;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182660" title="Centre d'Actuaci Valencianista" nonfiltered="75" processed="75" dbindex="75074">
Centre d'Actuaci Valencianista (CAV) fou una entitat valencianista de caire apoltic i patritic fundada el 1931, i que agaf una certa embranzida quan el 1933 fou presidida per Joaquim Reig i Rodrguez, ja que la va convertir en plataforma del valencianisme totalitari, es a dir, que aplegus totes les tendncies poltiques dins del valencianisme per tal que adoptessin un valencianisme neutre i profundament nacionalista. 

Fracass per l'excessiva vinculaci de Reig amb la Lliga Catalana, cosa a la que s'oposaven els valencianistes d'esquerres, aplegats en l'Agrupaci Valencianista Republicana. Des del 1934 s'hi va imposar l'orientaci esquerrana i el desembre del 1935 es transform en el nou Partit Valencianista d'Esquerra, dirigit per Maximili Thous i Lloren.

A l'any 2008 naixeria una associaci per recollir la tradici del CAV, esta volta amb el nom de Centre d'Actuaci Valencianista Faust Barber que estaria formada per valencians com: Rafael Company, Ignasi Bellido, Carles Chov, Agust Colomer, Enric Nomdedu, Gil-Manuel Hernndez.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182661" title="Nedeljko Baji? Baja" nonfiltered="76" processed="76" dbindex="75075">
Nedeljko Baji  (             ) (conegut professionalment com a Nedeljko Baji  Baja o Baja) s un cantant de la serbi de Bsnia.

Discografia.

Malo kockam, malo pijem (1992);
Eh, Neno, Neno (1994);
Usijanje (1996);
Ljubavnik (1997);
enja, strast i mrnja (1998);
Svetski  ovek (1999);
Dolo vreme (2002);
Koktel ljubavi (2005);
   Zapisano je u vremenu(2007);

Enllaos externs.
Pgina Oficial;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182665" title="Jaume Calls" nonfiltered="77" processed="77" dbindex="75076">
Jaume Calls (Vic 1370? - Barcelona 12 de febrer de 1434) fou un jurista i advocat.

Biografia. 

Estudi dret a Lleida i posteriorment a Tolosa de Llenguadoc, on obtingu el ttol de batxiller en lleis.

Exerc professionalment a Tolosa i a Vic. L'any 1406 s'installa a Barcelona, on actua com a iurisperitus (com ell mateix s'anomenava), tant per a particulars com per al rei Joan I, exercint de jutge delegat d'apellacions i com a provisori i vicari de la cort eclesistica.

El rei Ferran I l'orden cavaller i, com a membre de l'estament militar assisteix regularment a les Corts dels anys segents. Fou tamb nomenat advocat fiscal i conseller reial.

Alfons el Magnnim el promogu en la seva carrera jurdica, essent designat jutge de la Reial Audincia. Exerc de provisor de greuges en successives legislatures.

Juntament amb els juristes Bonanat Pere i Narcs de Santdions tradu al catal, per encrrec de les Corts de Barcelona de 1413 els usatges, les constitucions i altres drets de Catalunya.

Obres.

Directorium de pace et treuga (Vic 1400);
Super Viaticos Cathaloniae (Vic 1401);
Elucidiarum soni emissi (1406);
Priuilegia militum;
Viridiarium militiae (1407);
De praerogatiua militari (1419);
De moneta (1429);
Margarita fisci (1424);
Les Constitucions i altres drets de Catalunya, juntament amb Bonanat Pera i Narcs de Santdions (1495);
Forma sententiae ferendae a iudicibus el prouisoribus grauaminum in curiis generalibus electis;
Consilium iuris o parecer sobre las cuestiones controvertidas entre Juana de Orcau y Juan de Boxadors;
De empara;

Referncies.
Maringela Vilallonga, La literatura llatina a Catalunya al segle XV. Repertori bio-bibliogrfic (1993, ISBN 978-84-7256-930-0).
Flix Torres Amat, Memorias para ayudar a formar un diccionario crtico de los escritores catalanes, Barcelona, 1836.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182667" title="Pasos Baixos (topnim)" nonfiltered="78" processed="78" dbindex="75077">
Al curs de la histria, la noci geogrfica i poltica de Pasos Baixos ha hagut moltes significacions que causen sovint confusi. 

Pasos baixos i alts.
El terme pas baix data de l'poca dels Ducs de Borgonya que dal segle XIV al segle XVI van adquirir les Disset Provncies, un conjunt de ducats, comtats i senyories i altres terres al que avui s el Nord de Frana, Blgica, Luxemburg i els Pasos Baixos. No era un territori continu. Sempre hi ha hagut enclavats que van pertanyer a d'altres senyors, dels quals el ms gran era el Principat de Lieja.

De bell antuvi era noms una designaci genrica per a distingir al duc els seus pasos baixos dels seus pasos alts, s a dir, el Ducat de Borgonya propi, a la manera d'un propietari de dos prats que parlaria del prat de dalt i del prat de baix.

Un nom propi.
Quan les Disset Provncies o els Pasos Baixos van esdevenir una uni personal i van passar de mans seguint les peripcies dels seus sobirans, el mot va esdevenir poc a poc un nom propi al segle XV. De guerra a casament a heretatge, les fronteres continuaran a canviar-se. Aix va contribuir a la confusi terminolgica que subsisteix encara avui. 

Una confusi creixent: Pasos Baixos del nord, del sud, espanyols, catlics, austracs, Holanda, Flandes .
Desprs de l'adveniment del protestantisme i de l'oposici de la burgesia als nobles que bescanviaven terres com figures d'escacs, les  Disset Provncies es van escindir. 
 El nord es deia llavors Pasos baixos del nord, Repblica de les Set Provncies Unides o amb una sincdoque per la provncia ms potent Holanda. ;
 El sud es deia Pasos Baixos del sud. Com que van continuar a canviar de mans, tamb es designaven amb el nom Pasos Baixos espanyols, Pasos Baixos austracs, Pasos Baixos catlics, o per la sincdoque Flandes, sovint utilitzat en textos castellans. Al 1790, va haver-hi un episodi curt dels Estats Units neerlandesos o Estats Units blgics. Al 1795, la Repblica Francesa, va annexar els Pasos Baixos austracs i dividir-los administrativament en departaments amb noms nous (Departament del Lys, Departament dels dos Netes ) sense cap connotaci amb els noms dels comtats i ducats de lantic rgim.

Belgium, belgicus.
Els humanistes utilitzaven el mot llat Belgium o l'adjectiu belgicus, -a, -um en els seus texts llatins pel tot i per parts de les Disset Provncies. Hi ha cartes del  segle XVI intitulats  Belgica vulgo Nederlandt  (traducci:  Blgica, en la llengua del poble Pas Baix ). El nom llat de la Repblica de les Set Provncies Unides al nord era Belgica fderata  una entitat totalment different dels Estats Units blgics al sud.

El Regne Unit dels Pasos Baixos.
Desprs de la desfeta de Napole a l'any 1815, el Congrs de Viena va unir les terres, afegint-hi el Principat de Lieja per a crear un estat nou: el Regne Unit dels Pasos Baixos i atribuir-les al rei Guillem I.

Els Pasos Baixos contemporanis.
Guillem I aviat es va declarar rei dels Pasos Baixos. Aquest nom va romandre quan al 1830 el regne es van amputar de la seva part meridional, que desprs de la revoluci es va donar el nom de Regne de Blgica.  Un territori que coincideix molt parcialment amb el territori que els romans anomenaven Gllia Belga al segle I. 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182673" title="Jeff Waters" nonfiltered="79" processed="79" dbindex="75078">

Jeff Waters (13 de febrer de 1966) s un guitarrista canadenc fundador i nima del grup de thrash metal Annihilator.

Inicis.
El pare de Jeff Waters era un militar i va viure en diverses parts de Canad abans d'installar-se definitivament a Ottawa quan tenia 9 anys. En la seva joventut va estudiar guitarra clssica.

Annihilator.
A l'any 1984 Waters va crear juntament amb el cantant John Bates el grup Annihilator. En els inicis d'Annihilator, el guitarrista nord-americ Dave Mustaine, del grup Megadeth va oferir a Waters que sigus el guitarrista de Megadeth. Waters va declinar l'oferta perqu en aquell moment feia poc temps que havia sortit a la venda el primer lbum d'Annihilator, l'lbum Alice in Hell i estava tenint molt bona rebuda tant per la crtica com el pblic. Waters va confiar en el projcte Annihilator. Al llarg dels ms de 20 anys d'histria del grup, Jeff Waters ha sigut el mxim compositor a ms de gravar ell mateix les dues guitarres i el baix en la majoria d'lbums del grup. D'altra banda, des de l'any 1994 fins l'any 1997 Waters tamb va ser el cantant del grup gravant els lbums King of the Kill, Refresh the Demon i Remains. A l'lbum Remains Waters va gravar l'lbum en solitari perqu a ms de tocar el baix i la guitarra i cantar, va utilitzar un programa informtic per crear els sons de la bateria.

Jeff Waters no ha mantingut els membres d'Annihilator molt de temps seguit sin que ha contractat temporalment msics a comissi per fer les corresponents gires del grup. Tot i aix, el cantant actual d'Annihilator, Dave Padden ja porta tres discos gravats amb Annihilator.

Aparicions com a artista invitat.
A part del seu treball amb Annihilator, Waters tamb ha participat en lbums d'altres grups com a artista invitat tocant alguna de les canons del disc. Els grups i lbums amb qu ha participat sn els segents:

After Forever - After Forever - De-energized. ;
Dew-Scented - Incinerate - Perdition for All. ;
Legen Beltza - Dimension of Pain - War of Wars. ;
Memorian - Reduced to ashes - TV War. ;
Merendine Atomiche - Walk Across Fire - Game Over. ;

A ms, tamb ha participat en el projecte Roadrunner United, de la discogrfica Roadrunner Records (discogrfica d'Annihilator en els lbums Alice in Hell, Never, Neverland i Set the World on Fire). Per celebrar el vint-i-cinqu aniversari de la discogrfica, es va editar un lbum,  on diversos msics famosos tocaven diferents canons. Waters va tocar els solos de guitarra en les canons The Dagger i Independent (Voice of the Voiceless). 

Watersound Studios.
Jeff Waters va crear uns estudis propis de gravaci que porten el seu nom, Watersound Studios. En aquests estudis, Waters a ms de gravar els lbums d'Annihilator tamb exerceix les funcions de productors per diferents grups (sobretot grups locals canadencs) de tots els estils msicals.

Enllaos externs.
Pgina web oficial d'Annihilator;
My Space d'Annihilator ;

Referncies.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182676" title="Edsger Dijkstra" nonfiltered="80" processed="80" dbindex="75079">

Edsger Wybe Dijkstra   (11 de maig de 1930   6 d'agost de 2002); Fou un informtic holands . Va rebre el 1972 el Premi Turing per les contribucions fonamentals en l'rea dels llenguatges de programaci, i va ser el "Schlumberger Centennial Chair of Computer Sciences" a la Universitat de Texas a Austin des de 1984 fins la seva mort el 2002.


Biografia.
Nascut a Rotterdam, Dijkstra va estudiar Fsica terica a la Universitat de Leiden per molt aviat se'n va adonar de qu estava ms interessat en informtica.

A partir del 1952 comena a treballar al Centre Matemtic d Amsterdam, all augmenta la seva curiositat per la  programaci, conseqentment, quan va acabar la seva carrera es va dedicar a temes relacionats amb la programaci, aleshores professi no reconeguda.

El 1956, va anunciar el seu algorisme de "Cam ms curt" desprs de haver estat treballant-hi en l ARMAC (Automatische Rekenmachine MAthematisch Centrum) del centre matemtic.

A principis dels 60 va aplicar l idea de l exclusi mtua entre el teclat i la computadora. La seva idea d exclusi mtua ha estat usada per molts processadors moderns i targetes de memria des que el 1964 IBM el va fer servir per l arquitectura del IBM 360

A principis del 70 se n va als Estats Units d'Amrica com a desenvolupador a Burroughs Corporation.

El 1972 guany el Premi Turing ACM.

El 1974 guany el AFIPS Harry Good Memorial.

A principis del 1980 an viure a Austin (Texas).

El 1984 li van oferir una plaa a la Universitat de Texas a Austin en cincies de la Computaci.
Mor:  6 d'agost de 2002  a casa seva Pasos Baixos, desprs d una llarga lluita contra el cncer.


Les veritats de Dijkstra. 
El 1975 va escriure How do we tell truths that might hurt?, en el que Dijkstra planteja varies  veritats  per l poca. 
Entre elles hi podem trobar:
 Fortran  "el desordre infantil" , ja proper als 20 anys d edat , s desesperadament inadequat per a qualsevol aplicaci de computaci que tinguis en ment : s massa matusser, massa rigors  i massa costs d usar. ;
 PL1   la malaltia fatal   pertany ms al conjunt del problema que al conjunt de la soluci. ;
 s prcticament impossible ensenyar bona programaci a estudiants que han estat exposats prviament a BASIC: com a programadors potencials han estat mutilats mentalment ms enll de qualsevol esperana de regeneraci. ;
 El s del Cobol atrofia la ment; la seva ensenyana hauria, aleshores, ser considerada com un crim. ;
La simplicitat s un prerequisit per la fiabilitat. (anotaci feta a m) 


Referncies.


 Enllaos externs . 

Fotografies de Dijkstra ;
Escrits de Dijkstra (EWD) ;
La Histria dels Filosofs Comensals;













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182677" title="Partit Valencianista d'Esquerra" nonfiltered="81" processed="81" dbindex="75080">
Partit Valencianista d'Esquerra (PVE) fou un partit valencianista fundat el desembre de 1935 de la fusi de l'Agrupaci Valencianista Republicana amb el Centre d'Actuaci Valencianista de Valncia i de Xtiva. Ms tard s'hi adheriren l'Actuaci Valencianista d'Esquerra i el Grup Valencianista d'Almussafes. El seus caps foren Maximili Thous i Lloren i Francesc Bosch i Morata. A les eleccions municipals va obtenir 4 regidors a l'Ajuntament de Valncia, entre ells Angel Castanyer i Francesc Soto. Quan esclat la guerra civil espanyola va formar part del Comit Executiu Popular de Valncia, on Bosch i Morata fou conseller de sanitat. Intent sense xit unir-se a Esquerra Valenciana.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182680" title="Agrupaci Valencianista Republicana" nonfiltered="82" processed="82" dbindex="75081">
Agrupaci Valencianista Republicana (AVR) fou un partit poltic valencianista, republic i d'esquerra fundat el 1930 per Francesc Bosch i Morata, Adolf Pizcueta, Francesc Soto i Mas, Maximili Thous i Llorens i Artur Perucho. Propugn una estructura federal per a Espanya i la creaci d'un Estat valenci integrat per municipis autnoms amb mplies competncies, el reconeixement de la funci social del treball, la cooficialitat, dins el Pas Valenci, del catal i castell, l'autonomia universitria i establir un concert tributari amb l'estat federal. 

Durant la Segona Repblica Espanyola i a travs del seu portaveu Avant intent l'obtenci d'un Estatut d'Autonomia del Pas Valenci. A les eleccions municipals d'abril de 1931 van ser elegits regidors de la ciutat de Valncia Soto i Mas i Enric Duran i Tortajada. El 1932 convoc una conjunci de partits en favor de l'Estatut, per sense xit. A les eleccions generals espanyoles de 1933 es present en el Front d'Esquerres, per el seu candidat, Enric Bastit, no fou escollit El 1934 s'aproxim ideolgicament al socialisme i collabor amb organitzacions obreres. Alhora, va promoure la unitat dels grups valencianistes d'esquerra que desembocarien en la fundaci del Partit Valencianista d'Esquerra, al que es va unir el 1935.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182681" title="Epafrodit" nonfiltered="83" processed="83" dbindex="75082">


Onomstica:

Epafrodit, llibert rom d'August;
Epafrodit, llibert de l'emperador Ner ;
Marc Metti Epafrodit, escriptor grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182682" title="Serbis de Bsnia" nonfiltered="84" processed="84" dbindex="75083">

Els serbis sn una de les tres nacions que constitueixen Bsnia i Hercegovina, predominantment concentrats a la Repblica de Srbia, tot i que molts tamb viuen a l'altra entitat, la Federaci de Bsnia i Hercegovina. Sovint sn coneguts com a serbis de Bsnia, tant si sn de Bsnia com d'Hercegovina. 

 Poblaci .
L'ltim cens de poblaci, de l'any 1996, registr 1.484.530 serbis, un 37,9% de la poblaci total de Bsnia i Hercegovina. La gran majoria viuen al territori de la Repblica de Srbia, i als cantons de l'oest de Bsnia i d'Una Sana de la Federaci de Bsnia i Hercegovina. 

 Subgrups .
Els subgrups de serbis de Bsnia i Hercegovina estan formats sobretot per peculiaritats regionals. Els grups ms importants en sn: homes de la frontera (Krajiniks), semberians, bosnis, i hercegovins.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182683" title="Epafrodit (llibert d'August)" nonfiltered="85" processed="85" dbindex="75084">
Epafrodit (Epaphroditus,            ) fou un llibert de'Octavi (August) el qual el va enviar junt amb Gai Proculeu a la reina Clepatra per anunciar-li la seva sort. Els dos enviats van fer presonera a la reina i la van posar sota estricte custodia per evitar el sucidi o la fugida, per la reina va aconseguir burlar-los i sucidar-se.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182685" title="Epafrodit (llibert de Ner)" nonfiltered="86" processed="86" dbindex="75085">
Epafrodit (Epaphroditus,            ) fou un llibert favorit de l'emperador Ner que el va tenir com a secretari. Fou amic del filsof Epitecte, que era llibert del prpi Epafrodit. Durant la conspiraci que va posar fi al regnat de Ner, Epafrodit va acompanyar al seu cap en la fugida i quan Ner es va voler sucidar, Epafrodit el va ajudar. Mes tard Domici el va desterrar i desprs el va fer matar acusat de no haver salvat la vida de Ner. 

Un altre llibert Epafrodit va viure en temps de Traj (fou llibert i procurador d'aquest emperador).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182686" title="Marc Metti Epafrodit" nonfiltered="87" processed="87" dbindex="75086">
Marc Metti Epafrodit (Marcus Mettius Epaphroditus) fou un escriptor grec de Queronea deixeble d'rquies d'Alexandria. Fou esclau i desprs llibert de Modest, governador rom d'Egipte del que va educar al fill Pitel. Una vegada manums va anar a Roma on va viure en el regnat de Nerva i va adquirir una gran reputaci de savi.

Va colleccionar llibres i es diu que en va arribar a tenir ms de trenta mil. Va morir als 75 anys. Suides diu que va deixar diverses obres de qualitat, per no les esmenta. Tanmateix, per altres fonts es coneixen uns comentaris sobre l'Odissea i l'Ilada, un comentari sobre Hesode, un sobre Callmac i un sobre l'Escolstica d'squil (citats per Esteve Bizant)



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182687" title="Eperat" nonfiltered="88" processed="88" dbindex="75087">
Eperat (Eperatus,         ) fou un general aqueu, natural de Fares a Acaia. Fou designat general suprem (estrateg) de la Lliga  Aquea el 219 aC, per les intrigues d'Apelles, l'agent de Filip V de Macednia, contra l'altra candidat, Timox d'Acaia que tenia el suport d'rat de Sici. Va entrar en ofici el 218 aC per no va gaudir de suport popular i va deixar moltes complicacions a rat que el va succeir el 217 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182688" title="Francesc Bosch i Morata" nonfiltered="89" processed="89" dbindex="75088">
Francesc Bosch i Morata (Xtiva 1902 - Mexicali (Mxic) el 1950) fou metge, mestre, poltic i Conseller valenci. Fou un dels principals dirigents de l'Agrupaci Valencianista Republicana primer, i del Partit Valencianista d'Esquerra  el 1935. Durant la guerra civil espanyola fou representant d'aquest partit com a Conseller de Sanitat del Comit Executiu Popular de Valncia l'agost del 1936, i posteriorment del Consell Provincial de Valncia, organisme que aleshores substituia l'antiga diputaci. Fou nomenat Conseller de Cultura el 7 de gener de 1937 des d'on dugu a terme, d'acord amb la legalitat republicana, una important tasca cultural: anim cursos de llengua, cre els Premis literaris i musicals del Pas Valenci i impuls decisivament la creaci de l'Institut d'Estudis Valencians, fundat el 9 de febrer de del 1937, dins del qual s'integrava, entre altres, la Bibilioteca del Pas Valenci, considerada com a biblioteca nacional valenciana en el propi Decret de creaci.

 Consideracions prvies i activitats inicials .


Francesc Bosch i Morata fou un dels personatges ms destacats dels valencianisme poltic dels anys trenta. Abans de la guerra ocup crrecs d importncia al si de les agrupacions poltiques i culturals nacionalistes. Va ser president del Centre d'Actuaci Valencianista, secretari del Comit Poltic de l Agrupaci Valencianista Republicana, lder indiscutible del Partit Valencianista d'Esquerra, representant del Comit Executiu Popular, amb el crrec de Conseller de Sanitat i finalment, Conseller de Cultura dins el Consell Provincial Valenci. s considerat el primer Conseller de Cultura del Pas Valenci, per tal com actu al conjunt del territori valenci, abans i tot d'obtindre-hi l'autonomia poltica.

Collabor en el diari El Mercantil Valenciano, i entre d altres, en les revistes El Cam i la Repblica de les Lletres. Va ser un dels signants de les Normes de Castell (per l'AVR), l any 1932, per tal d assolir un acord ortogrfic i gramatical que garantira la unitat de la llengua. Fou un entusiasta admirador de Constant Llombart, les idees del qual reivindic amb fervor. Arran el seu nomenament com a Conseller de Cultura es dedic a organitzar i redrear la cultura dels valencians respecte de la qual tenia una visi ampla i fecunda de les seues possibilitats. Obra seua fou la fundaci de l'Institut d Estudis Valencians, creat  per a facilitar i orientar la nostra clara renaixena .

 Constituci del Partit Valencianista d'Esquerra .

El Partit Valencianista d Esquerra, un partit relativament jove  es constitu el 8 de desembre de 1935-. D esquerres i valencianista, ms que un partit de masses, responia a una fora composta per professionals, bsicament liberals, que defensaven una estructura federal per a l Estat en la qual el Pas Valenci tinguera el seu futur autnom propi, preocupats per l Estatut i per la situaci de marginaci de la cultura autctona. La seua presncia en les institucions pot considerar-se la revelaci poltica ms notable de tota la contesa, avalant la bona disposici dels valencianistes per a l autogovern. La defensa de la llengua era un element central i aquesta preocupaci normalitzadora la canalitzaven a travs de la presncia dels seus intellectuals en organismes com l'Associaci Protectora de l'Ensenyana Valenciana, a la qual pertanyien Lloren Rubio, Antoni Vallet, Vicent Vilaplana o Maximili Thous i Lloren, o l Associaci de Mestres Valencians, que presidia Empar Navarro i Giner, tamb membre del partit. Igualment, altres entitats com ara Cultura Popular, l Institut d'Idiomes o el Comissariat d'Ensenyana de la Conselleria de Cultura, que eren uns altres organismes profundament preocupats per la llengua, comptaven amb militants destacats del PVE.

 Activitats al Comit Executiu Popular de Valncia .

El 5 d'agost de 1936 el Comit Executiu Popular de Valncia feia una declaraci pblica per a explicar la seua creaci, avanar el seu projecte futur i donar a conixer el seu organigrama. Francesc Bosch, com a representant del Partit Valencianista d'Esquerra, va ocupar la Delegaci de Sanitat. La seua labor es va iniciar el 20 de juliol, abans fins i tot de la constituci del CEP, i cre un Comit Sanitari del Front Popular amb facultats per a organitzar i inspeccionar els serveis sanitaris, farmacutics i mdics de Valncia. El segent pas fou el de posar en funcionament el Patronat de Beneficncia i Assistncia als Menors.

Una activitat destacada de la Delegaci que dirigia Bosch Morata va ser l atenci dels menors i milers d evacuats que setmanes desprs arribarien a Valncia. Destaquen aix mateix mesures de prevenci de malalties i campanyes de vacunaci. L esfor ms important, malgrat tot, el dedic a la qesti dels refugiats, especialment dels rfens que venien de front de Madrid. S assistiren uns 8.000 xiquets, que desprs passaven a aquelles famlies valencianes que desitjaven acollir-los. El Pas Valenci va rebre un total de 242.000 refugiats, quan el nombre de places teriques era noms de 32.000 (Informe de la Missi Sanitria de la Societat de Nacions a Espanya).

 Activitats a la Conselleria de Cultura .

El 23 de desembre de 1936 la Gaceta de la Repblica anunciava la creaci del Consell Provincial Valenci i la desaparici oficial del CEP, tot reconeixent l'extraordinari paper efectuat fins aleshores. El 7 de gener de 1937 es constitua el Consell Provincial Valenci. El 12 de gener, a les 9 de la nit, per primera vegada, dos vaixells dels sublevats bombardejaven la costa valenciana. En aquest clima, Francesc Bosch ocupava la Conselleria de Cultura del nou CPV, com a membre del Partit Valencianista d'Esquerra.

La Conselleria de Cultura fou la que majors i ms interessants projectes anim. Cal constatar la seriositat amb qu Bosch i Morata i els seus collaboradors treballaren per la recuperaci de la llengua i la histria del Pas Valncia, posant en funcionament una infraestructura cultural ambiciosa que abraava tamb les conselleries d'Alacant i Castell. En el terreny concret de la llengua va aconseguir un acord del CPV que feia referncia a la normalitzaci del valenci en les institucions. La Conselleria tamb va lliurar la seua batalla particular amb certs sectors intransigents, especialment els anarco-sindicalistes, que es negaven repetidament a publicar les notes de la Conselleria que anaven redactades en valenci. No obstant aix, totes les seues crides, anuncis i documents interns estaven majoritriament escrits en la nostra llengua. La infraestructura cultural estava basada en les segents institucions creades per la Conselleria:

 Institut d Estudis Valencians: El Ple del Consell Provincial del 9 de febrer de 1937 aprov per unanimitat la creaci d'aquest Institut, a imatge de l'Institut d'Estudis Catalans, "per al conreu i propagaci de la cultura valenciana". Presidit per Josep Puche lvarez, Rector de la Universitat, comptava amb un secretari general, Carles Salvador, i un tresorer, F. Feo Garcia. Era dividit en quatre Seccions: Histrico-Arqueolgica, Filolgica Valenciana, Cincies, i Estudis Econmics (Rafael Font de Mora). La Secci Filolgica Valenciana la integraven: Llus Gonzalvo Pars, Vice-rector de la Universitat (president), Carles Salvador (secretari), Francesc Almela i Vives, Manuel Sanchis Guarner i Bernat Artola Toms. (El nombre de membres procedents o vinculats a les comarques de Castell era excepcional: Carles Salvador, Francesc Almela i Vives, Bernat Artola).

 Biblioteca del Pas Valenci: L inters que pos Francesc Bosch en la creaci d aquesta biblioteca s excepcional; enceta un pla de recuperaci patrimonial indit, de fet aconsegueix que la Collecci Cervantina de Francesc Martnez i Martnez siga el fons fundacional.

 Centre d Estudis Histrics del Pas Valenci, depenent de la Universitat de Valncia.

 Junta de Monuments Nacionals del Pas Valenci, que recollia les funcions de protecci d edificis i objectes considerats d inters patrimonial.

 Museu de Cincies Naturals, sota la direcci tcnica de la Secci de Cincies de l Institut d'Estudis Valencians.

A la Conselleria de Cultura Emili Bet ocupava el crrec de Secretari. A la Conselleria que presidia Bosch i Morata hi havia el projecte de lligar la cultura valenciana amb els aires de renovaci que la intellectualitat, majoritriament castellanoparlant, s havia marcat des de la Repblica i la seriositat i visi de futur amb qu treballaven per dotar el Pas Valenci  pel seu convenciment que prompte s accediria a l autonomia- d uns rgans de difusi culturals coherents que no menyspreaven la cultura prpia, sin que la integraven en un procs de redreament que incloa contactes amb organismes semblants del nostre mbit lingstic  el Conseller Bosch Morata es trob en diverses vegades amb el Conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya (el mallorqu Antoni Maria Sbert)i estreny els lligams amb la intellectualitat catalana-, constitueixen les aportacions ms positives de la Conselleria de Cultura mentre hi estigu Bosch Morata al front.  Dins l'estructura orgnica de la Conselleria valenciana de Cultura cal destacar Emili Bet, qui ocupava el crrec de Secretari.

 Interlocuci amb el Govern Central de l'Estat .

El 4 de juny de 1937, Francesc Bosch i Morata actu com a Conseller valenci de Cultura davant de l'Administraci Central, en formar part de la Comissi que s'entrevist amb el Ministre d'Instrucci Pblica. La finalitat d'aquella reuni era obtindre els fons bibliogrfics que es conservaven al Collegi del Patriarca de Valncia (que el Ministeri considerava seus) per a qu s'integraren en la Biblioteca del Pas Valenci, com a patrimoni del poble valenci. Els Consellers Murria (UGT) i Gmez (CNT), acompanyaren Bosch i Morata en aquesta trobada poltica al ms alt nivell.

 Cessament com a Conseller i el II Congres Internacional d'Escriptors .

Francesc Bosch Morata fou cessat com a Conseller de Cultura, a causa de les diferncies que acab mantenint amb el seu propi partit (PVE), el qual s'acost enormement al Partit Comunista. Aquestes tensions provocaren l'eixida d'una quarantena de militants, els quals, bsicament s'afiliaren a Esquerra Valenciana, a l'igual que ho va fer Bosch i Morata. 

El seu cessament i l enduriment de la guerra impediren que els projectes de la Conselleria fructificaren com s esperava. Cal recordar que el Govern de la Repblica es va traslladar a Valncia el 6 de novembre de 1936 i les Corts de la Repblica es reuneixen a Valncia l 1 de febrer de 1937, sent acollits aquests rgans de l Administraci Central de l Estat a la ciutat, tot produint sovint un efecte contrari a l s del valenci. Valncia, com a capital de la Repblica, acollia un seguit de ministres, burcrates, intellectuals... que, d acord amb el testimoni de Ricard Blasco, no solament no s hi integraren ni respectaren la cultura dels qui els acollien sin que la rebutjaren, tot tapant-ne els trets autctons en nom de la cultura vinguda de Madrid,  com si Valncia haguera estat Carabanchel , diu el mateix Ricard Blasco.

En el II Congrs Internacional d Escriptors, celebrat en una part a Valncia, per primera vegada hi va haver una delegaci valenciana representant la cultura autctona i no l oficial i hegemnica. Fou el dia 10 de juliol de 1937 quan es lleg la ponncia valenciana; ho feu Carles Salvador, i Pompeu Fabra presid la mesa aquella jornada  els catalans tamb hi intervingueren, per no els bascos, ni els gallecs ni els representants de les Illes Balears-. Constitu una novetat histrica que subratllava la voluntat de normalitzaci cultural i poltica de tota una generaci  No rem un poble sucursalizat per la cultura oficial ni relegat a simples expressions pintoresques  digu Ricard Blasco, participant en l encontre.

 La Conselleria de Cultura i l's del valenci .

Per al Conseller Francesc Bosch i Morata, la normalitzaci lingstica era una de les principals accions que havia de dur a terme la Conselleria de Cultura. Dins d'aquesta finalitat podem assenyalar una srie de fets que actualment sn fites remarcables de la histria de la llengua:

15 de gener 1937
El valenci obt la categoria de llengua oficial,
juntament amb el castell. El Consell Provincial
de Valncia pren aquest acord a proposta del 
Conseller Bosch Morata. Aquesta proposta fou ratificada el 16 de juliol de 1937: 
"Disponer ... que todas las inscripciones 
se redacten en los idiomas oficiales, 
o en valenciano".
 
15 de gener 1937
S'inicien els trmits per al primer "Curset de Llengua" de la Conselleria
L'anunci pblic diu que est obert a mestres, empleats de l'Estat..., i que comenar l'1 de febrer. Al mateix temps la Conselleria sollicita els "Contes per a infants" a Seraf Salort de Borriana i Enric Soler i Godes de Sant Joan de Mor. S'organitza un Curset d'Ensenyament per a Sordmuds.
 
16 d'abril de 1937
L'IEV  acorda redactar el Vocabulari Castell - Valenci i el Butllet de Dialectologia Valenciana. Carles Salvador s l'impulsor d'una iniciativa que abasta el conjunt del territori valenci i no noms la "provncia" de Valncia. Carles Salvador va presentar tamb el 30 de juny l'original de l'obra "Sintaxi Valenciana amb exercicis prctics" per tal de poder-la publicar.

8 de juliol de 1937
Comena el segon curset didioma valenci per correspondncia de la Conselleria. L'1 de maig eixiren els certificats de la Conselleria que acreditaven els coneixements als participants al curs anterior.

25 d'octubre de 1937
La lletra "A" del Vocabulari s enllestida.L'IEV vol oferir eines de llengua quant abans. Es proposa que per a guanyar temps es publique en fascicles.

Cal recordar que l'any 1937 la Conselleria de Cultura convoc de manera oficial els "Premis Musicals del Pas Valenci" i els "Premis Literaris del Pas Valenci". Matilde Salvador fou guardonada per la Conselleria de Cultura amb el "Premi Musical del Pas Valenci, 1937", nica edici d'aquests premis.

 La Guerra i l'Exili a Frana i Mxic .

El 1938, Bosch i Morata, mobilitzat per ra de la seua professi mdica, particip en la batalla de l Ebre i en la retirada, l ambulncia en qu viatjava fou atacada per un avi Junquer alemany que li produ ferides en un pulm, les quals anys a venir li causarien la mort. Internat a un hospital de Barcelona va poder recuperar-se n i uns dies desprs decid passar la frontera. Enmig de l exrcit republic va passar a Frana per Sant Lloren de Cerdans, en una marxa de 48 hores a peu pel Pirineu amb la muller, la sogra i un fill de 10 anys. Passaren pel camp de concentraci d Argelers. Per complir les normes del govern francs, se separ de la muller anant al camp d Aude, on va acabar sent metge dels altres reclosos. Quan, ms tard, va aconseguir eixir i reunir-se amb la famlia a Angulema, en entrar els alemanys, va haver d eixir de Frana via Or, cap a Mxic, deixant novament la famlia. En aquell pas, desprs de diverses incidncies, es va establir a Mexicali, a la Califrnia mexicana, on va exercir de metge a l hospital local.

A l emigraci, Bosch i Morata allunyat dels nuclis de refugiats hi perd el contacte i es lliur plenament a l exercici de la seua professi. La seua conducta com a metge i com a persona, fou exemplar. L endem de la seua mort aparegu en el diari El Prspero d aquesta poblaci una necrolgica en qu l autor, Ramiro Bermdez Alegra, glossava la personalitat del finat aix com els moments amargs del seu exili pels quals hagu de passar a causa de les seues idees democrtiques.

Les restes del nostre primer Conseller de Cultura reposen avui en el cementeri municipal de la ciutat de Valncia en un nnxol del segon tramat, amb una lpida on posa doctor Francesc Bosch Morata, la data del naixement i de la mort, i la llegenda  Sempre els quatre . Segons coment la vdua, Pilar Trenzano, va haver de demanar perms a l Ajuntament, per poder posar-ho en valenci,  per s que no podia ser d una altra manera... .

 Els fruits del treball del Conseller Bosch i Morata .

La Conselleria de Cultura i l'Institut d'Estudis Valencians van ser els elements claus de la seua gesti poltica. Una gesti que super, des de l'oficialitat, els lmits provincials i dot el Pas Valenci d'una estructura cultural de caire preautonmic. Aquell Institut d Estudis Valencians, com diu Vicent Pitarch, s el precedent ms clar de l Acadmia Valenciana de la Llengua actual i l ensenyament del valenci a les escoles actual, ja fou una de les prioritats de Bosch i Morata. Alhora, la Biblioteca del Pas Valenci s el precedent ms directe de l'actual Biblioteca Valenciana.

 Bibliografia .


 Albert Girona i Albuixech, Guerra i Revoluci al Pas Valenci (1936-1939) Edita Tres i Quatre, Valncia, 1986.
 Joan Enric Pellicer i Borrs, Tesi Doctoral L'Ensenyament del Valenci 1238-1939 (Universitat de Valncia).
 Rom Segu i Francs (Biblioteca Valenciana), Ponncia "La Biblioteca Valenciana: Un Breu Balan"; Jornades sobre Biblioteques Nacionals, Biblioteca Valenciana 18, 19, 20 i 21 de maig, 2005.
 Santiago Corts Carreres, El Valencianisme Republic a l'Exili. Edita Generalitat Valenciana, Comissi V Centenari del Descobriment d'Amrica, Valncia, 1993. (Prleg d'Albert Manent).

 Manuel Aznar Soler / Ricard Blasco, La Poltica Cultural al Pas Valenci 1927 / 1939. Edita Instituci Alfons el Magnnim, 1985, Valncia.

 Enciclpedia Catalana ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182689" title="Efialtes" nonfiltered="90" processed="90" dbindex="75089">


Onomstica:
Efialtes (mitologia), fill de Poseid i Ifimdia;
Efialtes de Malis, pastor de Malis que va comunicar als perses un pas a les Termpiles;
Efialtes, general atenenc;
Efialtes, general macedoni ;
Efialtes d'Atenes, orador atenenc;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182690" title="Efialtes de Malis" nonfiltered="91" processed="91" dbindex="75090">
Efialtes (Ephialtes,         ) fou un pastor de Malis, que el 480 aC quan Lenides I defensava el pas de les Termpiles, va guiar als perses per un cam de muntanya anomenat Anopaea i els va permetre aix sorprendre als grecs. Desprs, per por de la venjana dels espartans, va fugir a Tesslia i el consell de l'amfictionia va posar preu al seu cap. Al cap d'un temps va tornar a Malis, on fou assassinat per Atenades de Traqunia, per per una causa no connectada amb la seva ajuda als perses (causa que Herdot no esmenta).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182694" title="Actuaci Valencianista d'Esquerra" nonfiltered="92" processed="92" dbindex="75091">
Actuaci Valencianista d'Esquerra (AVE) fou una agrupaci valencianista republicana d'esquerra, fundada a Barcelona el 1932. Admiradors de Francesc Maci entre el 1933 i el 1936 es dedicaren fonamentalment a facilitar les relacions entre Esquerra Republicana de Catalunya i els grups valencianistes esquerrans, amb la finalitat de fundar una Esquerra Republicana Valenciana. El 1935 donaren suport al Partit Valencianista d'Esquerra. Es va dissoldre el 1937.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182695" title="Efialtes (general atenenc)" nonfiltered="93" processed="93" dbindex="75092">
Efialtes (Ephialtes,         ) fou un general i poltic atenenc, fill de Sofnides (segons Diodor de Siclia fill de Simnides). Fou amic i seguidor de Pricles que el va fer servir per proposar mesures quan ell no en volia aparixer com autor. Aix quan els espartans van demanar ajut a Atenes contra Ithome (461 aC)  s'hi va oposar. Tamb s'esmenta com instrument en el trasps del poder de l' Arepag que va suposar un cop molt dur per l'oligarquia. Aquestos serveis a la causa democrtica li van provocar la hostilitat dels oligarques i fou assassinat una nit probablement el 456 aC. Els assassins no foren descoberts,  segons Antifont, per segons Aristtil l'assass fou Aristdic de Tanagra.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182697" title="Efialtes (general macedoni)" nonfiltered="94" processed="94" dbindex="75093">
Efialtes (Ephialtes,         ) fou un general macedoni d'Alexandre el Gran, el qual juntament amb Cissos va comunicar a Alexandre la traci d'Hrpal (Harpalos) el 324 aC quan va fugir amb el tresor. El rei, quan li va comunicar la noticia, el va empresonar com a culpable de calumnia, per desprs els fets es van demostrar autntics.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182698" title="Efialtes d'Atenes" nonfiltered="95" processed="95" dbindex="75094">
Efialtes (Ephialtes,         ) fou un orador atenenc, un dels que Alexandre el Gran va exigir la entrega el 335 aC desprs de la destrucci de Tebes. L'entrega d'aquestos oradors fou evitada per els bons oficis de Demades, i noms es va dirigir contra Caridem.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182700" title="fip" nonfiltered="96" processed="96" dbindex="75095">


Onomstica:

fip d'Olint, historiador grec ;

fip d'Atenes, poeta cmic grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182701" title="fip d'Olint" nonfiltered="97" processed="97" dbindex="75096">
fip (Ephippus,        ) fou un historiador grec d'Olint que va escriure sobre Alexandre el Gran. Es suposa que va viure durant el regnat d'Alexandre o poc desprs per no se sap segur; si fos el mateix personatge esmentat per Arri amb aquest nom, del que diu que fou nomenat pel rei com a superintendent  d'Egipte junt amb squil de Rodes, es podria demostrar. Ateneu esmenta la seva obra que pels fragments existents sembla ms enfocada cap el carcter de les persones que sobre les seves activitats poltiques i militars.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182702" title="Acci Nacionalista Valenciana" nonfiltered="98" processed="98" dbindex="75097">
Acci Nacionalista Valenciana (ANV) fou un partit nacionalista valenci fundat l'agost de 1933 de tendncia catlica, format per joves estudiants universitaris procedents de l'Agrupaci Valencianista de la Dreta, una escissi valencianista de la Dreta Regional Valenciana. El portaveu era el setmanari Acci (1934). Els seus caps eren Miquel Adlert i Noguerol i Francesc Xavier Casp i Verger.

La seva ideologia era una barreja de nacionalisme valenci i catolicisme militant. Defensava l'existncia de la personalitat nacional valenciana i reclamava un estatut d'autonomia per al Pas Valenci. L'abril de 1935 convocaren una Diada de Dol Nacional com a resposta a la publicaci d' El perill catal de Josep Maria Bayarri i comptaren amb les simpaties de coneguts valencianistes com Carles Salvador o Pasqual Asins i Bayarri. Poc desprs va prendre el nom d' Acci Valenciana. Es va dissoldre enmig dels inicis de la guerra civil espanyola, el local fou incautat per la UGT de la neteja pblica, i molts socis afusellats. 

El mar de 1939 Xavier Casp, Miquel Adlert, Josep San Moia, Josep Vila Cabanes i Ricard Sanmartn Bargues intentaren reconstruir el grup en forma de societat folklrica, per foren denunciats al governador civil, qui va prohibir definitivament la societat el mar de 1940.

 Fonts .
 Alfons Cuc i Giner El valencianisme poltic 1874-1936 Valncia. Eds. Garb, (1971);
 Benito Sanz i Miquel Nadal  Tradici i modernitat en el valencianisme Edicions Tres i Quatre, Valncia, 1996;
 Agust Colomer Ferrndiz Temps d'acci, Acci Nacionalista Valenciana (1933-1936). Editorial Denes, 2007.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182703" title="fip d'Atenes" nonfiltered="99" processed="99" dbindex="75098">
fip (Ephippus, ) fou un poeta cmic grec d'Atenes, de la comdia mitjana, esmentat per Suides, Antoc d'Alexandria,  Plat i altres. 

Les seves obres conegudes  sn:

;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182704" title="for" nonfiltered="100" processed="100" dbindex="75099">


Onomstica:

for de Cumes, historiador grec ;

for de Cumes el jove , historiador grec;

Poltica:

for, crrec de govern que va existir a Esparta i en alguns altres estats de l'Antiga Grcia;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182708" title="Agrupaci Valencianista de la Dreta" nonfiltered="101" processed="101" dbindex="75100">
Agrupaci Valencianista de la Dreta (AVD) fou una organitzaci poltica fundada el 1930 com a perllongaci de la Dreta Regional Valenciana pels sectors moderadament valencianistes. Els seus caps eren Josep Monmeneu Gmez i Josep Calatayud Bay.  Monmeneu fou escollit regidor a l'ajuntament de Valncia a les eleccions municipals del 1931. El sector ms valencianista de la societat s'escind el 1933 per tal de fundar Acci Nacionalista Valenciana. La resta del grup s'integr definitivament en la Dreta Regional Valenciana, que es present a les eleccions dins de la coalici dretana CEDA, i el 1939 es va dissoldre.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182709" title="for de Cumes" nonfiltered="102" processed="102" dbindex="75101">
for (Ephorus,       ) fou un historiador grec nascut a Cumes (Cumae), fill de Demfil. Fou contemporani de Teopomp de Quios i va viure vers el 408 aC. Va morir desprs de la pujada al tron d'Alexandre el Gran, probablement vers el 333 aC. 

Fou deixeble d'Iscrates d'Atenes en retrica, a la seva escola de Quios, i encara que primer va deixar els estudis el seu pare el va enviar per segon cop i finalment fou un alumne aplicat. Llavors va comenar una carrera d'orador pblic de la que Iscrates el va dissuadir i el va incitar a escriure la histria de Grcia dels primers temps.

Al final de la seva vida segons Plutarc fou acusat de conspirar contra el rei Alexandre el Gran per va refutar els crrecs quan fou portat davant el rei.
 
Les seves obres, que no es conserven, sn:

1. Histria  (        ) , una histria de Grcia i altres llocs en 30 llibres que arriba fins l'any 341 aC. Aquesta obra fou continuada pel seu fill Demfil;

2.               , (sobre invents) en dos llibres;
3.                   , podria ser un captol de la histria de Grcia ;
4.            . podria ser un captol de la histria de Grcia;

Suides esmenta tamb                       , i                                , dels que res se sap.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182710" title="for de Cumes el jove" nonfiltered="103" processed="103" dbindex="75102">
for (Ephorus,       ) fou un historiador grecorom de Cumes, anomenat generalment "el jove". s esmentat per Suides (la Suda) que diu que va escriure una historia de Galli en 27 llibres, una obra sobre Corint, una sobre els Aleuades, i algunes ms.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182712" title="Efram d'Antioquia" nonfiltered="104" processed="104" dbindex="75103">
Efram (Ephraem o Ephraimus o Euphraimius,         o           o           ), fou patriarca d'Antioquia (llavors anomenada Tepolis (Theopolis).

Probablement fou nascut a Amida. Va exercir diversos oficis civils de l'imperi i amb l'emperador Just I va arribar a compte d'Orient. El 525 i 526 Antioquia fou quasi be destruda per successius terratrmols i focs i entre els que van morir i havia el patriarca Eufrasi que va quedar  enterrat  a les runes; el poble, per agrair a Efram la seva dedicaci en aquells moments de desgracia, el va proclamar el seu successor com a patriarca (probablement el 526 per podria ser el 527. 

Els escriptors eclesistics elogien la seva tasca com patriarca, la seva caritat amb els pobres i la fermesa contra les heretgies. Va convocar un snode a Antioquia on va fer condemnar el intent de reviure les doctrines d'Orgens i va escriure diversos tractats contra els nestorians, eutiquians, severians i acfals, en defensa de les doctrines del Concili de Calcednia. 

Al final de la seva vida l'emperador Justini I, sota amenaa de deposici, el va obligar a subscriure la condemna del tres decrets del concili de Calcednia. Facund d'Hrmia, defensor de les doctrines de Calcednia, li tira en cara amb ra que en aquesta ocasi va tenir ms inters en defensar el seu crrec que les seves creences.

Efram no va viure gaire temps ms i va morir el 545 o 546 desprs d'uns 19 anys de govern de la seu.

Les seves obres s'han perdut i noms es conserven els extractes de Foci. Sn les segents:

1. Una carta a Zenoni, advocat d'Emesa i membre de la secta dels acfals;
2. Algunes cartes a l'emperador Justini;
3. Cartes al bisbe Antim de Trapezus, Domici Sincltic metropolit de Tars, Brazes el  Persa i altres;
4. Una acta del snode d'Antioquia  (               ) ;
5, Panegrics i altres discursos ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182713" title="Ptria Nova" nonfiltered="105" processed="105" dbindex="75104">
Ptria Nova fou una revista valencianista dirigida per Mari Ferrandis i Agull que es public a Valncia del 6 de mar al 7 d'agost de 1915. La seva finalitat era agrupar al voltant de la qesti nacional els diversos sectors del valencianisme, superant les divisions poltiques internes. Del 24 de mar a 15 de setembre de 1923 es convert en portaveu de nuclis valencianistes catalanistes i republicans fins que fou clausurada per Miguel Primo de Rivera. Hi collaboraren Vicent Toms i Mart, Adolf Pizcueta i Alonso i Francesc Almela i Vives.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182714" title="Sant Efram de Sria" nonfiltered="106" processed="106" dbindex="75105">

Efram  o Efrem (Ephraem o Ephraim,        o       ) fou un escriptor i religis nascut a Nisibis que va florir vers el 370 (nascut vers 306 - mort vers 378).

De jove va estudiar diligentment i desprs es va dedicar a la vida monstica i fou director de l'escola de teologia de Nisibis fins que aquesta ciutat va caure en mans dels persesel (363); llavors se'n va anar a Edessa on fou ordenat diaca i va renunciar a futurs ascensos per dedicar-se a dirigir l'escola de teologia que s'havia traslladat a aquesta ciutat. Fou estret amic de Basili de Cesarea al que va fer costat contra els arrians i altres heretges. Fou el principal escriptor en sirac.

Durant la fam d'Edessa va assistir als pobres amb cura i va incitar als rics a donar el que tinguessin. Un dia que al seu criat li va caure el plat en el que li portava el menjar, Efram es va menjar el que havia anat a parar a terra directament en el sl. 

Va morir vers el 378. Noms parlava el sirac i una mica de grec.

Va escriure diversos tractats sobre teologia, sacerdoci, oraci i similars, cartes a monjos, una collecci d' apotegmes i alguns tractats d'homilies sobre parts de les Escriptures i personatges de l'Antic Testament. Tamb fou l'autor d'un gran nombre de canons i poemes amb els que es pretenia inculcar la religi en el poble.

Fou declarat sant i es commemora a Orient el 28 de gener i a Occident el 9 de juny.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182716" title="Efram de Cria" nonfiltered="107" processed="107" dbindex="75106">
Efram (Ephraem o Ephrem,       ) fou un monjo natural de Cria d'poca desconeguda que va escriure un himne grec de pregaries esmentat per Rineu  (Dissert. Prelim. de Acoluthiis Officii Graeci, p. LXVIII. A l' Acta Sanctorum Junii, vol. II).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182717" title="Efram de Querson" nonfiltered="108" processed="108" dbindex="75107">
Efram (Ephraem o Ephraim,        o       ) fou un religis que va ser bisbe de Querson a Crimea. En la seva obra porta el ttol d'arquebisbe i alguns autors el qualifiquen de mrtir. Fou l'autor d'un relat sobre un miracle de Climent de Roma. Un altre relat de Efram sobre els miracles de Sant Climent s esmentat per Lle Allaci que l'anomena amb el nom d' Ephraemius.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182718" title="Efram (historiador)" nonfiltered="109" processed="109" dbindex="75108">
Efram (Ephraem       ) fou un historiador grec del comenament del segle IV nascut a Constantinoble. Va escriure una crnica en versos imbics la qual es esmentada per Lle Allaci.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182719" title="Efram de Milasa" nonfiltered="110" processed="110" dbindex="75109">
Efram (Ephraem       ) fou bisbe de Milasa  (Mylasa) a Cria. No se segur l'poca en qu va viure per se li donaven honors religiosos al segle V a Leuce prop de Milasa, on estava enterrat el seu cos.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182721" title="Disset Provncies" nonfiltered="111" processed="111" dbindex="75110">
Les Disset Provncies sn una serie de feus, comtats i ducats que els Ducs de Borgonya van atnyer del segle XIX a XVI  tamb anomenats Pasos Baixos. En fer-se Comte de Flandes, Duc de Brabant ecc. Carles V va crear una uni personal. 

Disset feus, comtats i ducats.
 1. El comtat d'Artois;
 2. El comtat de Flandes;
 3. Les castellanies de Lilla, Douai i Orchies (tamb anomenat Flandes Lillenc);
 4. La Vila de Tournai i el Tournaisis;
 5. La senyoria de Mechelen;
 6. El comtat de Namur;
 7. El comtat d'Hainaut;
 8. El comtat de Zelanda;
 9. El comtat d'Holanda;
 10. El ducat de Brabant i el Marquesat d'Antwerpen;
 11. El ducat de Limburg i els Pasos enll del Mosa;
 12. El ducat de Luxemburg;
 13. La senyoria d'Utrecht;
 14. La senyoria de Frsia;
 15. El ducat de Gueldre i el comtat de Zutphen;
 16. La senyoria Groningen;
 17. La senyoria Overijssel (amb Drenthe, Lingen, Wedde i Westerwolde);

Aquesta enumeraci no s pas permanent, ni tampc el nombre de disset. Flandes i Flandes Lillenc tenien un o dos representants, de vegades Limburg depenia del Ducat de Brabant o el Marquesat d'Antwerpen tenia el seu propi delegat  A l'ocasi dels Estats Generals de Brusselles hi havia disset representants i des d'aleshores el nom s'ha quedat. 

Set d'aquestes Disset Provncies (Holanda, Zelanda, Utrecht, Frsia, Groningen, Gueldre i Overijssel) van crear la Repblica de les Set Provncies Unides.

Enlla.
 Mapa ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182724" title="Advanced Packaging Tool" nonfiltered="112" processed="112" dbindex="75111">
Advanced Packaging Tool, o APT, s la interfcie d'usuari del sistema d'administraci de paquets utilitzat per Debian GNU/Linux i els seus derivats.  L'APT simplifica el procs d'administraci del programari en sistemes operatius tipus UNIX, automatitzant la installaci, configuraci i actualitzaci dels paquets de programari, ja siguin arxius binaris o compilats a partir del seu codi font.

L'APT va ser dissenyat originalment com a interfcie del dpkg per funcionar amb els paquets .deb de Debian, per s'ha anat modificant perqu pugui treballar amb l'Administrador de paquets RPM via apt-rpm. El projecte Fink ha portat l'APT a Mac OS X. Tamb est disponible a OpenSolaris (incls a la distribuci Nexenta OS). L'Advanced Packaging Tool s un programa amb llicncia lliure, distribut sota la Llicncia Pblica General de GNU.

s.

No existeix un programa "apt" com a tal; APT s una llibreria de funcions en C++ (coneguda com a libapt) usada pels programes que ofereixen una interfcie a l'usuari per tractar els paquets, com poden ser l'apt-get i l'apt-cache. Tamb existeixen altres front-ends d'APT, que poden proveir d'una interfcie ms avanada i unes funcions ms completes. Alguns exemples:

 Synaptic, una interfcie grfica d'usuari GTK+.
 aptitude, una alternativa verstil a dselect.
 KPackage, part del KDE.
 Adept, una interfcie grfica d'usuari per KDE.

Aquestes interfcies de l'APT poden:

 buscar nous paquets;
 actualitzar paquets;
 installar o esborrar paquets;
 Actualitzar tot el sistema a una nova versi.

Aquests programes poden llistar les dependncies dels paquets que s'estan installat o actualitzant, preguntar a l'administardor si els paquets aconsellats s'han d'installar i altres operacions al sistema, com esborrar paquets o arxius obsolets.


L'APT s considerada sovint una de les millors caracterstiques de Debian..

Fonts de programari.
LAdvanced Packaging Tool es basa en el concepte de repositoris per tal de trobar el programari i resoldre les dependncies. Per l'APT, un repositori s un directori que cont els paquets i un fitxer index que els ordena. El projecte de Debian mant un repositori central amb uns 17.000 paquets de programari, preparats per sser descarregats i installats.

Per obtenir ms paquets, es poden afegir respositoris a l'arxiu de configuraci de l'APT sources.list. Quan un repositori s'ha afegit a la llista, ja no cal indicar la font de programari en installar nous paquets.

Poden aparixer problemes quan varies fonts ofereixen el mateix paquet. El sistema APT disposa de les eines necessries per establir quines fonts sn les d'inters en cada cas.

A ms de repositoris en xarxa, tamb es poden usar discos compactes i altres unitats d'emmagatzematge. Els CDs de Debian disponibles per descarregar ja contenen els propis repositoris de Debian. Aix permet que mquines sense xarxa puguin actualitzar-se.

Referncies.


 Enllaos externs.
 APT howto;
 Base de dades del programari disponible via APT a Debian;
 Com installar paquets a Debian-Ubuntu via apt-get;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182736" title="Sussa" nonfiltered="113" processed="113" dbindex="75112">



Sussa s una ciutat de Tunsia capital de la governaci de Sussa i tercera ciutat del pas, situada a la costa oriental en un tur de 40 metros d'altura que domina la kasba, delimitada per dos rierols: l'Oued Bliban (amb el seu afluent l'Oued El Kharrub) al nord i nord-oest, i l'Oued El Halluf al sud, proper a la llacuna salada o sabkhat de Sussa.

El clima se suau (11 graus de mitjana a l'hivern) i pluja de 69 dies l'any amb 327 mm, i noms 10% de dies ennuvolats de manera important; t ms de 3300 hores de sol a l'any i 9 hores al dia que arriben a 12 al juliol (6 el desembre). 

Est densament poblada (uns 200 habitants per km2, mentre la mitjana de Tunsia s de 60 habitants per km) i formada per unes trenta aglomeracions petites i properes una a l'altra en un radi de 25 km que conformen la ciutat i els suburbis. La municipalitat t 173.047 habitants i l'aglomeraci urbana ronda o potser passa els 400.000.

El port de Sussa s avui dia el darrer del pas entre els ports comercials per t una bona activitat i exporta entre d'altres coses la sal de Sahline (des del 1951) amb 50000 tones any. L'economia agrcola de la zona de la rodalia est basada en l'olivera per cada cop ms i sn presents els fruiters. L'industria est molt present a la ciutat sobretot els fils i txtil, els derivats de cereals, i la fabricaci de pots i plats. 

L'aeroport ms proper de Sussa s el de Monastir a uns 25 km al sud; al nord de Sussa, a Enfidha (gaireb 40 km), s'est construint un nou aeroport internacional.

 Histria .

Sussa fou fundada per marins fenicis procedents de Tir probablement al segle IX aC i va portar el nom dHadrim. En documents escrits no s'esmenta fins al segle IV aC per s'hi troben restes del segle VI aC quan va passar a control cartagins i fou una ciutat cartaginesa important. 

Aliada als romans durant la tercera guerra pnica, va passar a domini de Roma el 146 aC amb el nom d'Hadrumetum i coma ciutat lliure, i fou capalera de la provncia romana de l'frica; va prendre partit pels pompeians i el 46 aC fou privada dels seus privilegis; al segle I sota Traj fou convertida en colnia. El 238 va donar suport a un pretendent a l'Imperi que va fracassar i l'emperador Gordi II va arrasar alguns dels seus monuments i viles, i el port va perdre importncia. Vers el 297 amb la reorganitzaci de Diocleci, fou convertida en capital de la provncia Bizacena que ocupava l'actual Sahel tunisi.

Va passar als vndals el 439 que la van malmetre, i la van reanomenat Hunericpolis. Va fer front a atacs berbers i finalment, el 533 els vndals foren derrotats pels bizantins i la ciutat va passar a mans dels grecs que li van donar el nom de Justinipolis i la van fer capital d'una de les set provncies de la dicesi d'frica. 

El 647 fou conquerida pels rabs dirigits per Abd Allah ben al-Zubayr, i la ciutat fou destruda i la baslica cristiana (construda al segle IV sobre un antic temple pag) fou totalment arrasada. Els musulmans es van installar al barri de S sa creat probablement pels bizantins. Entre el 775 i el 796 el governador abbssida Yazid ben Hatim va construir sobre el que havia estat la baslica, una fortalesa amb quatre torres als angles. La ciutat es va repoblar per el nom de Susa va esdevenir definitiu.

Al segle IX ja era la segona ciutat de l'Ifriquiya desprs de Kairuan, de la que constitua el port natural. El 821 l'emir Ziyadat Allah I va construir el ribat, monestir-fortalesa dels morabitun (combatents per la fe) per defensar la costa d'incursions cristianes. El 851 va construir la gran mesquita (restaurada diverses vegades la darrera el 1964). El 859 es van restaurar les muralles, que desprs foren altra cops restaurades el 1205. Amb les muralles el ribat va passar a ser un convent musulm i es va construir una torre al sud-oest de la vila (al punt ms elevat de la ciutat), anomenada Bordj Khalaf. A la seva rodalia es va construir la kasba. Tamb el port fou dotat d'un potent arsenal. Des d'aquest port el cadi de Kairuan Asab ben al-Furat va iniciar la conquesta de Siclia (827) i abans havien sortit d'aqu expedicions a Sardenya, Crsega i la Toscana. El 846 una expedici va sortir de Sussa i va atacar Roma i altres van atacar diversos punts d'Itlia.

Tot i la fundaci de Mahdia pels fatimites al comenament del segle X, durant aquest segle i bona part del segent la ciutat era un gran nucli comercial amb molts comeros i tota mena de mercaderies; la prosperitat va acabar amb la invasi dels nmades Banu Hilal a la meitat del segle XI. La ciutat va entrar en decadncia. Fou atacada pels normands diverses vegades, la darrera el 1159. L'empobriment de la regi interior de la que Sussa era la sortida martima i la promoci d Tunis, capital dels hfsides, van contribuir a la seva decadncia. Al segle XIII la competncia dels productes txtils europeus, va donar el cop de grcia; els genovesos es van installar a la ciutat. El 1537 s'hi va establir una guarnici espanyola que hi va romandre fins el 1574.

A l'inici del perode otom noms tenia 15000 habitants (tot i aix era la vila principal del Sahel) i el comer havia minvat seriosament i el port tenia poca activitat. Sot domini turc va recuperar l'activitat porturia al segle XVII i va esdevenir el segon por del pas i s'exportaren brodats i productes artesans, activitat que es va ampliar al segle XVIII. En aquesta poca fou visitada per algun viatger estranger com Peysonnel que diu que la gent vivia dels productes de la terra. El mercat als diumenges (Suk al-Ahad) ja es feia en aquell temps (al segle XVII) prop de l'anomenada porta Bab al-Gharbi (Porta de l'Oest). 

Fou fora afectada per la guerra civil entre Muhammad Bei i el seu germ Ali Bei entre 1675 i 1686 i desprs entre Murat III i el seu cos Romdhane, que es va refugiar a Sussa on fou finalment capturat i executat el 1699. Al 1728, quan es va revoltar Ali Pasha, la citat es va declarar per Hussein Bei, i s'hi van lliurar diversos combats, fins que els husseinites van triomfar el 1757; el bei triomfant va concedir a Sussa diversos privilegis. Al final del segle XVIII la ciutat fou bombardejada per Frana (1770) i per Vencia (1784 i 1786). Al segle segent, el 1864, es va unir a la revolta contra la imposici fiscal d'Ali ben Ghdhahum, i una vegada derrotada fou severament castigada pel general Ahmed Zarrouk, que hi va exercir una forta repressi, i va haver de pagar una multa que la va arrunar. 

Al final del segle XIX abans de l'establiment del protectorat, la ciutat tenia entre 7000 i 8000 habitants, per era una ciutat activa, la ms activa desprs de Tunis. Dues ciutats properes eren ms importants: Kalaa Kebira (8000 habitants) i Msaken (10000).

El 1881 es va establir a Tunsia el protectorat francs. El 16 de juliol de 1884 es va crear per decret la municipalitat i es va posar en funcionament un nou port. El francesos van obrir una lnia ferroviria de Tunis a Sussa el juny de 1896, i de Sussa a Kairuan l'abril de 1898 (al mateix any es va fer un ramal Sussa-Moknine que el 1907 es va perllongar fins a Mahdia); el desembre de 1909 es va obrir la via frria de Sussa a Henchir Souatir, prop de Kasserine, per permetre l'arribada al port de Sussa dels fosfats de la regi de Gafsa. El maig de 1911 es va inaugurar la lnia Sussa a Sfax. Tamb es van crear industries agroalimentries per transformar els productes produts a la regi, i es van crear nombrosos serveis pblics: administraci, policia, hospital, escoles.... 

Entre desembre de 1942 i maig de 1943 va patir 39 bombardejos. La destrucci que va provocar va suposar el final del creixement harmnic de la ciutat iniciat als anys vint, i la concentraci en la reconstrucci, mentre la poblaci romania o es collocava en nuclis molts dispersos. Aix va obligar a augmentar el terme municipal el 1945 (de 29 hectrees es va passar a 400). Amb la independncia del pas, el 21 de juny de 1956 es va crear la governaci de Sussa i la ciutat fou declarada la seva capital. El terme municipal es va ampliar altra cop el 1959 (fins a 900 hectrees), i desprs el 1962 i el 1965. El seu desenvolupament massiu fou a partir de 1970 amb l'arribada del turisme. El terme municipal es va incrementar per darrer cop temporalment el 1976 (arribant a 3081 hectrees) amb annexi de les petites comunes de la part sud que desprs es van segregar altra cop el 1992 (per el terme municipal va quedar en 3100 hectrees).

Les activitats primries com la pesca noms ocupen al 1,5% de la poblaci (5000 tones l'any), mentre la industria ocupa al 48%, especialment la de transformaci (3/5 del total) i el txtil i cuiro (19%); la construcci ocupa al 10% i altres industries la resta (electricitat i mecnica 6%, materials de construcci 2%, qumica 1%, industries manufactureres 1%. Els serveis (comer 10%, transports i comunicacions 7%, serveis privats i turisme 9% i altres 3%) ocupen tamb una part de la poblaci de l'ordre del 29%, i la resta sn funcionaris d'ensenyament, medicina, policia, organismes pblics etc, un 23%. El turisme es concentra principalment al nord de la ciutat a Port El Kantaoui (estaci creada el 1980). Avui dia entre Sussa i Hergla i ha ms de 100 hotels que s el 15% dels hotels nacionals.

Evoluci de la poblaci.

1885: 8577;
1921: 19764;
1926: 21298;
1931: 25324;
1936: 28465;
1946: 36566;
1956: 48172;
1966: 58161;
1975: 69530;
1984: 83530;
1989: 108727;
1994: 134835;
2004: 173047 ;

 Monuments .

La medina de Sussa ha estat declarada patrimoni de la Humanitat per l'UNESCO el 1988. Ha estat restaurada i presenta un bon aspecte. A l'interior es troben les botigues tradicionals del souk. Envoltada per unes muralles i fortaleses, t un ribat fundat per fer front a atac cristians i tamb com edifici religis al segle VIII al que el 821 s'hi va afegir una torre de vigilncia. La sala de pegaria s probablement la ms antiga d'frica. La torre de vigilncia sobresurt en altura al centre. Les muralles tenien inicialment tres portes (Bab Bhar o porta de la mar; Bab Qibli o porta de la Qibla, i Bab Gharbi o porta d'Occident) a les que es van afegir tres ms al segle XIX (Bab Jedid o Porta Nova, el 1864, Bab Finga o Porta de la Guillotina, i Bab Jebli o porta del Nord abans del 1895). Algunes parts foren enderrocades per poder acollir artilleria i una part fou destruda pels bombardejos del 1943.

Prop de la torre es troba la gran mesquita construda el 850, que t aspecte de fortalesa, i protegia inicialment el port de Sussa junt amb el ribat; l'interior de la sala de pregaria s molt simple. De la fortalesa de la kasba no en queda ms que la torres de Khalaf (Bordj Khalaf) que modernament es va fer servir coma far. La qubba ben Kahaoui s un mausoleu funerari d'un notable local del segle XI; a l'interior s una sala quadrada; avui dia s el museu d'arts i tradicions populars. La madrassa Zoukak s un complex cultural amb la madrassa, una mesquita i una cambra funerria fundat per un religis al segle X que fou enterrat a la seva prpia casa que encara no era una madrassa; la cpula s relativament moderna (segle XVIII) i al nord-oest t un minaret d'poca otomana probablement del mateix segle XVIII. La mesquita de Sidi Ali Ammar t una faana especial, esculpida, i est data en la seva primera fase al segle X amb afegits al segle XI. La mesquita Bou Ftata s del segle XI per el minaret es modern.

Les muralles arriben fins a la zona del port de Sussa, a la zona de la plaa dels mrtirs on es troba una copia del mosaic on apareix Virgili, considerat un dels millors mosaics del mon (l'original al Museu del Bardo). Les catacumbes cristianes tenen 240 galeries amb 1500 tombes, i estan millor preservades que les de Roma. Un altre resta romana s la cisterna de La Sofra, a la zona de Souk Er Rabat a la medina, que abastia d'aigua a la ciutat tamb en poca musulmana.

D'poca otomana es conserva entre d'altres el Mausoleu de Sidi Boujafar. El Museu Antic de Sussa s el segon ms important del pas desprs del Bardo, amb 4 galeries i 11 sales, principalment amb mosaics romans i cristians.










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182739" title="Esplac" nonfiltered="114" processed="114" dbindex="75113">
Esplais Catalans, abreviat com a Esplac, s una associaci de persones i d entitats d associacionisme educatiu compromeses amb la transformaci social i amb la transmissi dels valors laics i progressistes des de la promoci de l educaci popular i la participaci ciutadana. Actualment formen part d Esplac 102 centres d esplai situats en una cinquantena de poblacions catalanes agrupant a ms de 6500 infants i 1600 monitores i monitors. 

Histria.
Esplac es va fundar l'any 1982 amb la voluntat de constituir-se com un referent dels esplais laics a Catalunya. Davant del debat obert a Catalunya als anys vuitanta sobre la professionalitzaci de l esplai, Esplac va optar per mantenir el seu esperit associatiu i voluntari diferenciant una i altra funci, procs que culmina amb la creaci d Entorn (1993), per gestionar serveis professionals. Parallelament, en collaboraci amb la Fundaci Francesc Ferrer i Gurdia, es va crear l Escola Lliure El Sol, que partint d un mateix ideari laic i progressista, ofereix la formaci necessria als monitors i monitores d Esplac. D aquesta manera es va anar configurant el Moviment Laic i Progressista (MLP), espai prioritari d acci social d Esplac i la resta d entitats que el configuren.

L any 1994 els casals i grups de joves que formaven la comissi Esplac-Jove, creen l Associaci de Casals i Grups de Joves de Catalunya , esdevenint una entitat ms del MLP. La Fundaci Terra , capdavantera en l mbit ambiental, s la segent entitat que l any 19 s incorpora al MLP.

El procs de construcci i creixement de l MLP, aix com la seva essncia, esdevenen fora exclusius i especials, ja que fent una ullada a les entitats que el conformen podria semblar que evidentment all que uneix s un ideari compartit, per que cada entitat s nica en el seu mbit.

Un exemple que refora que all que ens uneix s ser entitats que comparteixen un mateix ideari basat en la laicitat i el progrs fou l incorporaci d Acci Escolta de Catalunya al nostre moviment. En aquest moment, una altra entitat d associacionisme educatiu forma part del projecte. Aix demostra un cop ms que la uni s all que ens fa forts, sumar esforos en el cam de la transformaci social. 

El creixement de l MLP es veu reforat l any 2007 quan l ONGD Cooperaci , desprs de molts anys de treball conjunt, se suma oficialment al procs de construcci de l MLP. 

Durant tots aquests anys, Esplac ha anat creixent en nombre de centres i ha anat madurant i millorant l acci educativa dels centres d esplai, sobretot a partir de la celebraci del 1r Congrs d Esplac, que culmina amb l elaboraci del Projecte Educatiu.

Finalitat.
Esplac desenvolupa les propostes en base a aquests valors fent promoci de la igualtat, la llibertat, la participaci social, la sostenibilitat ambiental i els drets dels infants.

Objectius generals.
 Promoure la transformaci social a travs d'una educaci integral i alliberadora.
 Aconseguir el reconeixement i la sensibilitzaci social sobre la importncia de l associacionisme educatiu.
 Ser un referent per als esplais laics de Catalunya i donar-los el suport i serveis necessaris per al seu desenvolupament i millora.
 Contribuir activament a l enfortiment de la societat civil del nostre pas mitjanant la promoci de l associacionisme juvenil i infantil.
 Promoure el respecte i l enfortiment de la cultura catalana.
 Aconseguir sensibilitzar i el reconeixement social sobre la importncia de l associacionisme educatiu i l educaci popular per a la construcci d una ciutadania compromesa i lliure.
 Fomentar la participaci social dels infants i joves de Catalunya, aix com d altres indrets mitjanant accions a nivell local, per tamb internacional.

Proposta educativa.
La seva proposta de centre d esplai s de carcter lliurepensador, republic, federal, democrtic, laic i progressista.
 Republic,  perqu no hi ha ning per sobre de la voluntat del centre d esplai. La voluntat del grup es conforma a partir de la opini d infants, adolescents, monitores i monitors, pares i mares. ;
 Federal, entenent per federal que la persona s la que s autodetermina, s a dir cada ciutadana o ciutad ha de trobar la seva forma de ser feli, s necessari que cada esplai trobi la seva forma de definir-se i decidir quines activitats fa i com es relaciona amb la societat que l envolta. Aquest concepte ens porta a l esplai democrtic.
 Democrtic, perqu es dota d un sistema de funcionament en el qu tothom pot participar activament. Aix s noms possible mitjanant la delegaci de responsabilitats i l exigncia de resultats en un perode determinat.
 Laic, perqu a ser democrtic hauria de ser laic, s a dir hauria de promoure la pluralitat educativa en el marc d un ideari que entengui la pluralitat  religiosa i ideolgica- com un valor positiu de saber conviure en la complexitat.
 Progressista, amb una visi del mn i una proposta educativa encaminada a canviar les mentalitats com a cam per a transformar la realitat que ens envolta.

Estructura i espais de participaci.
Les idees, conviccions i formes d entendre el mn, ens condueixen a una determinat mtode pedaggic, una determinada manera d educar. Un cop sabem en base a qu eduquem i com volem fer-ho, aix ens porta a configurar a una forma determinada d organitzar-nos.

Les estructures organitzatives existeixen a nivell d esplai i sn bsiques i necessries per al bon desenvolupament del projecte. Per aquest plantejament tamb s aplicable al funcionament d Esplac, que tamb compta amb unes estructures que no sn casuals, sin que sn frut d un ideari i d una forma determinada d entendre la participaci.

Referncies.


Enllaos externs.
Esplac


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182741" title="Federaci Catalana de l'Esplai" nonfiltered="115" processed="115" dbindex="75114">
La Federaci Catalana de l'Esplai s una federaci d'esplais, resultat de l'associaci entre Movibaix, MEV i Entitats en Moviment. Aplega uns 110 centres, gestionats per uns 1.400 monitors i monitores que mouen uns 12.000 infants a l'any.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182746" title="Grup d'Esplai La Roda" nonfiltered="116" processed="116" dbindex="75115">
El Grup d'Esplai La Roda va ser un esplai laic de Sabadell que va funcionar durant prop de 40 anys.

Histria.
La Roda va comenar el 28 de setembre de 1968 arran d'experincies prvies en colnies d'estiu. El local va ser des d'un primer moment al carrer Covadonga. A finals dels anys 90 l'esplai va tancar.

Enllaos externs.
Escrit d'antics monitors de La Roda en memria de Joan Busquets




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182749" title="Moviment d'Esplais del Valls" nonfiltered="117" processed="117" dbindex="75116">
El Moviment d'Esplais del Valls (MEV) s una coordinadora d'esplais arrelats al territori que abasta les comarques del Valls Occidental i del Valls Oriental. Actualment engloba unes 37 entitats i forma part de la Federaci Catalana de l'Esplai. Compta amb una escola de formaci prpia l'Aula d'Esplai del Valls.

Histria.
El MEV s'inicia l'any 1996, arran de les necessitats dels esplais del Valls d'associar-se en un projecte ms gran. Parallelament a la seva creaci s'inicia el projecte conjunt amb Movibaix que resulta de la creaci de la Federaci Catalana de l'Esplai.

Entitats vinculades.
Actualment les entitats vinculades al MEV sn les segents:

Ass. Juvenil Esplai Tuareg;
C.A.E. La Llar del Vent;
C.E. 100 Bambes;
C.E. Ca N'Aurell;
C.E. Can Pantiquet;
Collectiu d'Esplais als Barris;
C.E. Dijoc;
C.E. El Cu-cut;
C.E. El Refugi;
C.E. El Tabal;
C.E. Els Gats de Torre-Romeu;
C.E. Els Globus;
C.I.J Esplaia't;
C.E. Espigopi;
G.E. Foc de Camp;
C.E. Foc Nou;
C.E. Grup de Polinya;
Esplai Kumbarrauxa;
G.E. L'Esparver;
Grup d'esplai Espurna;
C.E. La Canya;
G.E. La Baldufa;
C.E. La Fbrica de Can Tusell;
G.E. La Ganyota;
C.E. La Gresca;
Casal Jove la Gresca;
G.E. La Masia de Sabadell;
C.E. La Rutlla;
C.E. La Trepa;
C.E. Llad;
Grup d'Educaci en el lleure Pandora;
C.E. Quatre Vents;
C.E. Panda;
G.E. Sargantana;
C.E. Tremola;
C.E. Tum Tum;
G.E. Xivarri;

Histricament, tamb hi han estat vinculades les segents entitats:

C.E. Els Patufets;
Esplai Pica Pins;


Enllaos externs.
Web del MEV


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182750" title="Irtix" nonfiltered="118" processed="118" dbindex="75117">

L'Irtix (del rus      ; en kazakh Ertis /    i , en ttar  rte  /      , en xins Erqisi /      ) s un riu de Sibria, l'afluent principal de l'Obi; de fet, s ms llarg que l'Obi mateix. El seu nom significa "riu Blanc". La conca de l'Obi i l'Irtix s una de les principals d'sia i ocupa la major part de la Sibria occidental i la regi de l'Altai. L'afluent principal de l'Irtix s el riu Tobol.

Des del seu naixement al Kara-Irtix (o Irtix Negre) a l'Altai mongol, a la regi xinesa del Xinjiang, l'Irtix discorre en direcci nord-oest a travs del llac Zaisan, al Kazakhstan, fins a trobar l'Obi prop de Khanti-Mansisk, a la Sibria occidental (Rssia), desprs d'haver recorregut 4.248 km. 

Pel riu hi naveguen vaixells de crrega, de passatgers i petroliers d'abril a octubre, quan no est glaat. La ciutat d'Omsk s la seu de la Companyia Naviliera de l'Irtix, de titularitat estatal, i s el principal port fluvial de la Sibria occidental. Les centrals hidroelctriques d'skemen (o Ust-Kamenogorsk) i Bakhtarminsk (1959) aprofiten les aiges de l'Irtix a la frontera entre el Kazakhstan i la Xina. El canal Irtix-Karaganda proveeix d'aigua de reg les seques estepes kazakhes. 

A les riberes del riu hi vivien xinesos, calmucs i mongols fins a l'arribada dels russos al final del segle XVI. La conquesta russa de la conca de l'Irtix no va culminar fins al comenament del segle XIX.

Les ciutats principals que travessa l'Irtix, des del naixement fins a la desembocadura a l'Obi, sn: 
 al Kazakhstan: skemen (o Ust-Kamenogorsk), Semei (o Semipaltinsk) i Pavlodar;
 a Rssia: Omsk, Tara, Tobolsk i Khanti-Mansisk. ;
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182756" title="Sant Feliu de Canovelles" nonfiltered="119" processed="119" dbindex="75118">

L'esglsia de Sant Feliu de Canovelles (Valls Oriental) apareix documentada el 1072, en la venda d'un alou de Berenguer Guislabert.

L'edifici s del primer art romnic, d'una sola nau amb absis, possiblement allargada amb posterioritat, i amb arcuacions llombardes.

Originriament tenia dues absidioles que va perdre al segle XVI. La de tramuntana per poder connectar amb la casa vena de Magarola, i la de migdia, ha estat reconstruda recentment basant-se en els fonaments trobats.

A ponent, a la sbria portalada romnica original, s'ha sobreposat, exenta de l'edifici, un altre del segle XIII, tamb romnica, amb arquivoltes, amb decoraci esculpida de temes geomtrics (ziga-zagues i escacats) i sengles columnes acanalades per banda, coronades per capitells composts amb decoraci vegetal (acants) i zoomrfica (diversos ocells), i un dels quals amb unes carotes al vrtexs. 

La coberta s de volta de can lleugerament apuntat, datada al segle XII o XIII. 

S'hi conserven dos quadres dedicats a sant Roc i a sant Andreu, de la fi dels segle XVI. A la rectoria hi ha dues taules procedents d un retaule on hi ha representats sant Lloren i sant Esteve. Aix mateix, es conserven dos quadres del 1750 amb l Assumpci de la Mare de Du i la Purssima. 
La parrquia possea un notable tresor d orfebreria que desaparegu el 1936; noms se'n conserva actualment una naveta del segle XVII i una imatge de la Mare de Du del Roser, d ivori, tamb, aproximadament, de la mateixa poca. S ha trobat , b que fragmentada i incompleta, una creu processional d argent, amb decoraci d estil flamgera i classicitzant que, probablement, es podria situar cap el segle XVI.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182758" title="Batalla d'Almenar" nonfiltered="120" processed="120" dbindex="75119">









La Batalla d'Almenar es va lluirar el 27 de juliol de 1710 durant la Guerra de Successi Espanyola.  

Antecedents.
El problema successori.
Preveient la mort de Carles II de Castella sense descendncia, les principals potncies europees van proposar un prncep elector de Baviera, amb el conseqent repartiment de possessions entre aquestes potncies. Per aquest mor, i Carles II en el darrer testament abans de morir proposa Felip d'Anjou. Felip entra a Barcelona el 2 d'octubre i les Corts finalment es taquen el 14 de gener de 1702 amb el jurament de les constitucions catalanes pel Rei. Els aliats proposen l'Arxiduc Carles i comencen les hostilitats.

Aixecament austriacista.
Els austriacistes guanyaren terreny al principi, i el pretendent austrac entr a la capital catalana el 9 d'octubre de 1705 enmig de la joiosa rebuda de la poblaci catalana que el proclam el seu rei Carles III.

Reacci borbnica.
La reacci borbnica no es feu esperar i Felip V llen un atac directe sobre la capital de Catalunya que finalitz amb el fracassat setge borbnic de Barcelona de 1706.

Ofensiva austriacista.
Davant de la derrota de l'exrcit borbnic, les tropes austriacistes es llenaren a una ofensiva en pina sobre Castella partint des de Barcelona i des de Portugal, que finalitz amb l'ocupaci austriacista de Madrid.

La batalla d'Almansa i la recuperaci borbnica.
Carles ocup Madrid el 1707, per Felip la recuper, i en la retirada, a la batalla d'Almansa (25 d'abril del 1707), les tropes filipistes van vncer les de l'Arxiduc i aix precipit el signe de la guerra. El regne d'Arag i el Regne de Valncia van ser annexionats a Espanya.

 La Batalla .
La primavera de 1710 l'exrcit espanyol va entrar a Catalunya des de l'Arag, creuant el Segre el 15 de mar, i es van reunir amb els seus respectius exrcits Felip V de Castella el 3 de maig i l'Arxiduc Carles el mes de juny.

El mes de juliol el general Guido Starhemberg va rebre reforos i es va decidir a atacar, creuant el Noguera i prenent posicions a Almenar. James Stanhope va creuar el Segre a Balaguer en direcci al pont d'Alfarrs, creuant-lo el 27 de juliol.

Francisco Castillo Fajardo, marqus de Villadarias va obrir la batalla amb un atac de cavalleria que tingu xit, per va perdre la iniciativa perseguint enemics que fugien, llavors la infanteria britnica va atacar l'ala esquerra, que es va trencar, juntament amb la segona fila, i en aquest moment els austracs van atacar el flanc dret, en la que es trobava lluitant Felip V de Castella i gaireb s capturat, per el mariscal Starhemberg va fer aturar la persecuci de nit.

 Conseqncies .
Els espanyols van haver de deixar Catalunya i es van retirar a Saragossa, on es va lluitar la Batalla de Saragossa el 20 d'agost. Francisco Castillo Fajardo va perdre el comandament de l'exrcit, que va passar a Alexandre Matre.

 Vegeu tamb .
 Regiment de Reials Gurdies Catalanes;

Bibliografia.

 Albert, Santiago: L'Onze de setembre. Barcelona: Albert, 2006;
 Castellv i Obando, Francesc de: Narraciones histricas desde el ao 1700 hasta el ao 1725. Cpia a la Biblioteca de Catalunya.
 Hernndez, Francesc Xavier: Histria militar de Catalunya. Vol III: La defensa de la terra. Rafael Dalmau, Barcelona, 2003 ISBN 84-232-0664-5;
 Rubio Campillo, Xavier: Almenar 1710. Victria Anglesa a Catalunya Llibres de Matrcula.

 Enllaos externs .
 Ordre de batalla de la Batalla d'Almenar - www.11setembre1714.org;
 La Batalla d'Almenar a les fonts - Polemos.org;
 (vdeo) Almenar 1710. Victria anglesa a Catalunya;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182761" title="Ersan Ilyasova" nonfiltered="121" processed="121" dbindex="75120">


Ersan Ilyasova (nascut el 15 de maig de 1987 en Eskisehir, Turquia) s un jugador turc de bsquet del Futbol Club Barcelona.

Carrera.
Europa.
Ilyasova va comenar jugant al bsquet en el Ulker Spor de Turquia, equip que el va cedir en la temporada 2003-04 al Yesilyurt Istanbul, de la segona divisi turca. Durant la temporada 2004-05 va debutar amb l'Ulker amb el que va guanyar la Copa. Promitj 3.9 punts i 3.5 rebots, i va participar amb l'equip en l'Eurolliga. Va ser membre de la selecci turca cadet i jnior. En juliol de 2006 va assolir la medalla de plata en l'Europeu sub-20 de Izmir, on es va alar amb el MVP. En 2003 tamb va assolir idntica medalla per amb els cadets. En aquella competici va tenir de mitjana 20.5 punts, 10 rebots i 3.3 robatoris.

NBA.
Va ser triat per Milwaukee Bucks en segona ronda (lloc 36) del draft de 2005 i va signar un contracte de dos anys el 23 d'agost de 2005. Durant la temporada 2005-06 va ser enviat als Tulsa 66ers de la NBDL, pel que no va jugar cap partit en la NBA. Les seves mitjanes van ser de 12.5 punts i 7 rebots.

En la temporada 2006-07, i a causa de la plaga de lesions que va afectar als Bucks (especialment Bobby Simmons, Charlie Villanueva i Michael Redd), va comptar amb oportunitats per a demostrar la seva valia. I aix ho va fer. Va signar la seva millor actuaci el 17 de gener de 2007 davant Chicago Bulls amb 22 punts i 9 rebots, assolint el seu rcord en punts i rebots. Durant aquest mes de gener, les seves mitjanes es van disparar a 9.5 punts i 4.7 rebots. Al mar va fer 6.8 punts i a l'abril 7.8 punts i 3.4 rebots. Els seus nombres al finalitzar la seva temporada com noven en l'NBA van ser de 6.1 punts i 2.9 rebots.

Es tracta d'un dels jugadors als quals se li pressuposa major projecci dintre de l'NBA. Amb 19 anys ha contat amb minuts en la seva primera temporada en Milwaukee Bucks. Durant la segona meitat de la temporada va fer en moltes ocasions les vegades de sis home. T un fsic privilegiat que li permet ser verstil, jugar tant per fora com per dintre, on no sol fer-ho. La seva especialitat radica en el tir exterior i, malgrat la seva altura, li agrada jugar molt ms per fora, on aprofita millor les seves qualitats. Des que la Federaci de Bsquet d'Uzbekistan allegus a la FIBA que Ilyasova realment era uzbek (anomenat Arsen Ilyasov) nascut en 1984 s'ha installat aquesta constant remor sobre la seva edat real. No obstant aix, la FIBA ho va desestimar.

En 2007 signa un contracte per dos anys per l'AXA Barcelona  de la Lliga ACB, per els quals ingressar 5 milions de  dlars, desprs t intenci de retornar a la NBA.El Bara confirma el fitxatge d'Ilyasova Marca.com











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182762" title="Juan Ignacio Snchez" nonfiltered="122" processed="122" dbindex="75121">






Juan Ignacio Snchez (8 de maig 1977), tamb conegut com "Pepe Snchez", s un jugador professional de bsquet, nascut en la ciutat de Baha Blanca, Argentina. s l'actual base de la selecci argentina de bsquet. Entre els seus principals assoliments es destaquen la conquesta de la medalla d'or a Atenes 2004, i de ser el primer jugador argent a jugar en la NBA.

Histria.
Es va iniciar en les categories formatives de Club El Nacional, un club situat prop de la casa de la seva via en Baha Blanca. Als dotze anys es va anar a jugar a Club Bahiense del Nord, tenint com company a Emanuel Ginbili. Amb noms 17 anys, convocat per l'entrenador Pablo Coleffi, es va traslladar a General Roca per a formar part de l'equip Deportivo Roca, amb el qual va disputar la temporada 1994/95 de la Lliga Nacional de Bsquet Argentina, ocupant la posici de base suplent. A l'any segent va retornar a la seva ciutat per a continuar la seva carrera en l'Estudiantes de Baha Blanca. Aquest mateix any va rebre una oferta de la Temperi University dels Estats Units, la qual va acceptar per desprs de finalitzar la seva participaci en la Lliga 1995/96.

A mitjan 1996 va formar part de l'equip argent que va disputar el Torneig Panameric Juvenil de Puerto Rico. Al finalitzar el torneig es va mudar a Filadlfia per a jugar en l'equip universitari Temperi Owls, on va estar quatre anys. Durant aquest perode va ser dirigit per diversos entrenadors reconeguts, com John Chaney.

En 1998, desprs de consolidar-se com un dels millors jugadors argentins de les categories juvenils, va ser convocat per a la selecci snior. Posteriorment va jugar el Mundial d'Atenes, sent convocat com el tercer base de l'equip, al costat de Marcelo Milanesio i Alejandro Montecchia.

La temporada 1998-99 va resultar clau en la seva carrera, ja afianat en la seva posici de base, va situar al seu equip entre els millors vuit. Dos anys desprs es va graduar en Histria en la Temperi University i va ser qualificat com el Millor Estudiant-Atleta.

Al finalitzar la seva carrera universitria, va preferir quedar-se a Estats Units a l'espera de ser convocat per alguna plantilla de la NBA. Finalment, Philadelphia 76ers va ser l'equip que el va sumar a les seves files, fent el seu debut en l'NBA el 31 d'octubre del 2000, en el mtic Madison Square Garden de Nova York davant els New York Knicks.

En 2001 s'afian com el base titular de la Selecci Argentina, obtenint la medalla d'or en el Pre-Mundial de Neuqun del mateix any. En 2002 va jugar el Mundial d'Indianpolis, assolint la medalla de plata.

Va continuar la seva carrera a Europa, conquistant l'Eurolliga jugant per al Panathinaikos de Grcia en 2001-2002. En 2003 es va sumar a les files de l'Etosa Alacant. El seu joc va ser clau per a evitar el descens del seu club, i pel seu alt rendiment va ser nomenat el segon millor base de la lliga espanyola.

Desprs va continuar a Espanya jugant per a l'Unicaja Mlaga, equip amb el qual va assolir dos ttols: la Copa del Rei (2005) i la Lliga ACB (2006). A partir del 2007 juga amb l'AXA FC Barcelona.

Clubs.
 1994-1995: Deportivo Roca - Argentina;
 1995-1996: Estudiantes (Badia Blanca) - Argentina;
 1996-2000: Temperi Owls - Estats Units;
 2000-2001: Philadelphia 76ers - Estats Units;
 2001-2001: Atlanta Hawks - Estats Units;
 2001-2002: Panathinaikos - Grcia;
 2003-2004: Detroit Pistons - Estats Units;
 2004-2004: Golden State Warriors - Estats Units (Pre-temporada);
 2004-2005: Etosa Alacant - Espanya;
 2005-2006: Unicaja Mlaga - Espanya;
 2007- : FC Barcelona - Espanya;

Enllaos externs.
Lloc Oficial;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182765" title="Cosme Vidal" nonfiltered="123" processed="123" dbindex="75122">

Cosme Vidal i Rosich (1869-1918), escriptor i editor catal.
Cosme Vidal Juan (1930-2001), poltic eivissenc.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182767" title="Jornades de Programari Lliure" nonfiltered="124" processed="124" dbindex="75123">
Les Jornades de Programari Lliure sn un conjunt de conferncies i activitats que tenen lloc cada mes de juliol des de l'any 2002. Fins ara, aquestes trobades s'han realitzat a la UPC (Barcelona, Manresa, Vilanova i la Geltr) i a la UdG (Girona).

Enllaos.
Pgina oficial;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182774" title="Dido" nonfiltered="125" processed="125" dbindex="75124">
Dido (tamb coneguda amb els noms d'Elissa o Elyssa, del fenici  era una princesa filla del rei de Tir Mattan I, a Fencia que va fugir del seu germ Pigmali, que conspirava pel poder, i va desembarcar a la costa de l'actual Tunsia, fundant-hi, segons la llegenda, Cartago. El nom Dido s un nom fenici i significa herona.

La seva histria l'esmenta Just encara que fou retocada per altres especialment Virgili. El relat diu que a la mort del rei Mutgo (Matgenus, Methres) de Tir (Mataan I) fou proclamat el seu fill Pigmali (Pygmalion) i la seva filla Dido o Elissa es va casar amb el seu oncle Acerbes (Acerbas, Sichaeus, Servius, Sicharbas) sacerdot d'Hrcules, la funci principal del regne. Acerbes tenia un gran tresor que ning ms coneixia, per Pigmali se'n va assabentar i va fer matar al seu oncle. Dido que havia tingut un somni premonitori va fer preparatius per sortir del pas per va fer veure que acceptava els fets i que aniria a casa del seu germ.

Amb els criats encarregats de fer els trasllat de residencia i alguns nobles tirians amics, van sortir en vaixell en busca d'una nova terra i primer van arribar a Xipre on se'ls va unir un sacerdot de Zeus amb la dona i fills, i on van agafar vuit dones per fer de parelles dels que no en tenien. 

Mentre Pigmali va enviar a perseguir a la seva germana per la seva mare el va dissuadir, i aix ella va arribar en seguretat a la costa d'frica on es va trobar amb el gran rebuig inesperat dels pobles berbers. Grcies a la seva habilitat va aconseguir, no obstant aix, fundar la ciutat de la segent manera:

Va demanar terres al cap de la tribu que governava els terrenys que desprs serien Cartago, anomenat Iarbes o Hiarbes (esmentat tamb com Jarabas, Iarabas, i altres variants del nom). Aquest li va prometre, astutament, que rebria tanta terra com abasts una pell de bou. Dido va tallar la pell de bou en tires finssimes, les va posar l'una al costat de l'altra i, d'aquesta manera va poder cobrir una gran parcella de terra que fou el tur de Byrsa que vol dir "tur de la pell del brau". En aquest fragment de la costa es va construir, segons la llegenda, el Byrsan, una fortalesa protegida amb murs que seria l'embri del centre de comer fenici que esdevindria Cartago i es trobava damunt del port de la ciutat.      

L'assentament aviat va esdevenir una ciutat comercial i a canvi d'un tribut anyal els libis li van permetre construir la ciutat de Cartago.

Iarbes va demanar la ma de dido i va amenaar amb la guerra si li era rebutjada. Els delegats cartaginesos van comunicar a la reina la petici dient que el rei demanava alguna persona per ser instrut i que no li podrien donar perqu no hi hauria ning a la ciutat disposat a fer aquest sacrifici, i dido els va renyar dient que qualsevol ciutad havia d'estar llest per fer aquest sacrifici; els delegats llavors li van dir a la reina que el que volia Hiarbes era la seva ma i que hauria de fer el sacrifici. Va demanar tres mesos de temps i al final d'aquests, en un cerimnia suposadament per acomiadar-se del seu primer marit i preparar-se per les noves noces, es va sucidar clavant-se una espasa al pit.



A ms a ms, per Virgili Dido tamb est relacionada amb Enees: Durant la fugida de Troia, una tempesta empeny a Enees a la costa de la nova ciutat de Cartago, la reina de la qual, Dido, l'acull com a convidat. A causa d'un complot de Venus, la mare d'Enees, Dido s'enamora bojament d'ell. Per Zeus recorda aleshores a Enees els seus deures i ell abandona Cartago, cosa que duu Dido a sucidar-se. Per ella jur venjana i establ, d'aquesta manera, la base del conflicte posterior entre Roma i Cartago. La consumaci literria d'aquesta histria la coneixem per l'Eneida de Virgili, el mite de la fundaci de l'imperi rom, i ha estat perpetuat per moltes obres posteriors, entre les que hi ha l'pera Dido i Enees de Henry Purcell. 

La vida de Dido se situa a l'entorn del 800 aC. Pigmali fou rei de Tir del 821 al 774 aC

Vegeu tamb.
Enees;
Eneida;
Anna Perenna;
Llista dels reis de Cartago;
Cartago;

 Bibliografia .
 Thomas Kailuweit: Dido   Didon   Didone. Eine kommentierte Bibliographie zum Dido-Mythos in Literatur und Musik. Frankfurt am Main, Lang 2005, ISBN 3-631-52030-1;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182776" title="Fundaci Ars" nonfiltered="126" processed="126" dbindex="75125">

La Fundaci Ars, abans coneguda com Amics de les Arts i de les Lletres de Sabadell (1978 - 1987), i tamb com Fundaci Amics de les Arts i de les Lletres de Sabadell (1987 - 1998), t per objecte social la difusi de la cultura  idees, arts i lletres.

 Grups de treball .


Per a complir aquest objectiu s'estructura en diversos grups de treball, cada un d ells amb una tasca determinada:

 La revista Quadern de les idees, les arts i les lletres que es publica bimestralment;
 L'editorial, amb distintes colleccions: Biblioteca Quadern, Imatge i Paraula, Grafia, Persones i Quaderns del CILEC;
 El CILEC, per a la  recuperaci de la memria histrica;
 El Grup d'Arts Plstiques, que fomenta la realitzaci de treballs de recerca i d exposicions;
 El Grup Europa que promou la collaboraci cultural  entre les diverses regions europees i la realitzaci de treballs conjunts;

La Fundaci estudia i gestiona diversos llegats fons i  arxius:

 Obra  artstica i arxiu de Camil Fbregas i Dalmau;
 Obra artstica de Manolo Hugu;
 Fons de pintura catalana;
 Partituroteca Anna Fernndez Recasens;

La Fundaci est subvencionada pels seus membres, per les administracions pbliques i per altres entitats privades.
Ocupa la Casa Fbregas-Moix, antic estudi de l'escultor Camil Fbregas i Dalmau, al carrer  Migdia de Sabadell.

Est inscrita al Registre de Fundacions de la Generalitat de Catalunya amb el nmero 320.
Des de l'any 1997, Manuel Costa Fernndez s President del Patronat.

 rgans de govern  .

 Patronat .

 Manuel Costa Fernndez, President;
 Llus Subirana Rebolloso, Vicepresident;
 Josep M. Bosch Vidal, Secretari;
 Blai Costa Creus, Administrador;

 Montserrat Carn Penalva, Vocal;
 Pol Costa Creus, Vocal;
 Ana Otero Otero, Vocal ;
 David Serrano Blanquer, Vocal;

----

 Patronat d'Honor .

 Joan Cusc Aymam, President;
 Joaquim Busquets Gruart;
 Manel Camps Bosser  ;
 Toms Casaas Guri;

 Josep Cusc Forrellad;
 Rosa Maria Grau Tarruell;
 Assumpta Jan Renau ;
 Rafael Llonch Soler;

 Josep Mil Masoliver;
 Antoni Mons Giner;
 Josep Ricard Rovira Esteban;
 Antoni Sala Serra;

 Josep Sim Deu;


 Breu histria per any .

 1978. Per una iniciativa del sabadellenc Joan Cusc i Aymam, la diada de Sant Jordi es publica el primer nmero de la revista Quadern, editada per un grup anomenat Amics de les Arts i de les Lletres de Sabadell.

 1980. S'edita el primer llibre, dins de la Biblioteca Quadern que avui (2007) compta amb ms quaranta publicacions.

 1987. El grup inicial es transforma en Fundaci Amics de les Arts i de les Lletres de Sabadell i s'inscriu al Registre de la Generalitat de Catalunya amb el nmero 320. Joan Cusc n s el President.
 1997. Manuel Costa Fernndez es designat President i Joan Cusc, President d Honor.
 1998. L'escultor Camil Fbregas i Dalmau dna a la Fundaci la seva casa-estudi del carrer de Migdia a Sabadell. El Patronat aprova una modificaci dels estatuts que inclou l' ampliaci de l'objecte fundacional, el  canvi de denominaci  Fundaci Ars-  i el trasllat del domicili a la Casa Fbregas-Moix.

2002. Per iniciativa de Manuel Costa Fernndez, la Fundaci Ars absorbeix la Fundaci Tabal que desapareix. Amb aquesta fusi s incrementen els bns de la Fundaci i s amplia el seu objecte social.

 2003. Es crea el grup de treball CILEC (Centre d Investigaci de la Literatura Europea Concentracionria). El seu objecte es promoure la recuperaci de la memria histrica recent, incidint en la repressi produda pels diferents rgims totalitaris del segle XX i estudiant especialment  la seva repercussi en la literatura. El ms d abril la revista Quadern compleix 25 anys. s una de les publicacions culturals de ms llarga vida a Catalunya.

 2005. Es crea el Grup d Arts Plstiques.

 2007. Es publica el Dictionnaire Critique de la littrature europenne des camps de concentration et d extermination nazis. Es el resultat d un treball de dos anys dirigit per David Serrano, director del CILEC i amb la collaboraci de la  BDIC - Bibliothque de Documentation Internationale Contemporaine (Paris) i el grup de treball KZ   Memoria scripta de l Universitat  de Salzburg). Es crea el Grup Europa, amb seu a Paris, que coordinar els futurs treballs transnacionals de la Fundaci.

 2008. S'inicien els treballs de catalogaci i estudi de l'obra de Camil Fbregas. Aquest treballs, que tindran una durada de dos anys, culminaran amb la redacci i publicaci d'un estudi sobre l'escultor i la seva poca.

 Els Premis Quadern .

Va ser atorgats des de 1989 fins 1997 en dos mbits -sabadellenc i catal- a les segents persones i entitats:

1989. mbit sabadellenc
 Arts plstiques: Cmera Club Sabadell;
 Lletres: Teatre del Sol;
 Msica: Associaci Amics de l'pera de Sabadell;

1989. mbit catal.
 Arts plstiques: Joan-Josep Tharrats;
 Lletres: Jess Moncada;
 Msica:Dagoll Dagom;

----

1991. mbit sabadellenc
 Arts plstiques: Ramiro Fernndez Saus;
 Lletres: Josep Grriz;
 Msica:Orfe de Sabadell;

1991. mbit catal.
 Arts plstiques: Montserrat Gudiol;
 Lletres: Equip de La Granja de La vida en un xip.TV3;
 Msica: Joventuts Musicals de Catalunya;

----

1993. mbit sabadellenc
 Arts plstiques: Agust Puig;
 Lletres: Antoni Dalmases;
 Msica: Benet Casablancas;

1993. mbit catal
 Arts plstiques: Josep Roca-Sastre;
 Lletres: Elena O'Callaghan Duch;
 Msica: Jordi Savall;

----

1995. mbit sabadellenc
 Arts plstiques: Jordi  Roca Tubau;
 Lletres: Feliu Formosa;
 Msica: Josep-Llus Puig;

1995. mbit catal
 Arts plstiques: Jaume Muxart;
 Lletres: Joan Coromines;
 Msica: Joan Pineda;

----

1997. mbit sabadellenc
 Arts plstiques: Manuel Duque;
 Lletres: Josep-Ramon Bach;
 Msica: Lloren Balsach;

1997. mbit catal
 Arts plstiques: Josep Guinovart;
 Lletres: Josep Vergs Matas;
 Msica:Xavier Monsalvatge;


 La Casa Fbregas-Moix .

El 10 de novembre de 1998 se signava l'escriptura de la donaci que l'escultor Camil Fbregas i Dalmau feia a la Fundaci de la seva casa-estudi. Aquesta casa, per expressa voluntat del donant, porta el nom de Casa Fbregas-Moix en record tamb de la que fou la seva esposa, Maria Moix.

Es tracta d'un edifici cantoner situat entre els carrers Migdia i Doctor Crehueras, al centre de Sabadell. Consta de dues parts ben diferenciades:

La casa, amb una superfcie edificada de 325 m2 en 3 plantes. Constitueix el nucli social de la Fundaci amb la redacci de la revista Quadern, l'editorial, el lloc de treball dels diversos grups i els serveis de secretaria.

L'estudi-taller, amb una superfcie de 105 m2 ms un pati de 75 m2, ser en el futur una sala d'actes polivalent.

 Referncies .




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182790" title="Glenn Murcutt" nonfiltered="127" processed="127" dbindex="75126">

Glenn Murcutt, arquitecte australi, va nixer el 25 de juliol de 1936 a Londres, mentre els seus pares eren all pels Jocs Olmpics. Actualment s el president fundador de l'Associaci d'Arquitectura Australiana (Australian Architecture Association). Fou el guanyador de la Medalla Alvar Aalto el 1992, i del Premi Pritzker el 2002. Murcutt treballa sol, dissenyant projectes residencials  i d'equipaments per tota Austrlia. Encara que no treballi fora d'Austrlia ni tingui un estudi molt gran, les seves obres i principis han tingut un ress i influncia internacional.

Murcutt fou educat a l'Institut Manly Boys i estudi arquitectura a l'Escola Tcnica de Sidney del 1956 el 1961, on va esdevenir amic d'altres estudiants prominents, incloent el director Jim Sharman, el director teatral Brian Thomson i el productor de cine Matt Carroll. Durant aquest perode, va treballar amb diversos arquitectes. Desprs d'acabar la carrera, va viatjar durant 2 anys, per tornar a Austrlia el 1964 i treballar a l'oficina d'Ancher, Mortlock, Murray y Woolley. All estigu durant 5 anys abans d'establir-se pel seu compte a Sydney el 1970.

Una de les premisses de Murcutt, 'tocar el terra suaument', el porta a dissenyar obres adaptades a les caracterstiques del paisatge australi. Els seus edificis sn econmics i polivalents. Murcutt tamb posa molt atenci en les condicions del lloc on s'ubica l'edifici, tals com la orientaci, la llum, la direcci del vent i de la pluja, etc. per adaptar al mxim l'edifici a les condicions de l'entorn. En definitiva una arquitectura bioclimtica, per sense deixar d'utilitzar materials com vidre, pedra, fusta...

Com a prova de la seva influncia, fou guardonat amb el Premi Pritzker. Les paraules de jurat van ser: "en uns temps obsessionats per la fama, el glamour dels 'arquitectes estrella', recolzats per grans oficines i copioses relacions pbliques, dominen els titulars. Com a contrast total, Murcutt treballa tot sol en una oficina a l'altra punta del mn... no obstant, t una llista d'espera de clients, a cadasc dels quals intenta donar el millor de si mateix. Ell s un tcnic innovador de l'arquitectura, que s capa de convertir la seva sensibilitat cap a l'entorn i les caracterstiques locals en directes, totalment honestes, humils obres d'art." 

Projectes.
 1972-74 : Casa Laurie Short, Sydney (NSW);
 1974-75 : Casa Marie Short, Kempsey (NSW);
 1976-83 : Hotel Berowra Waters, Berowra Waters (NSW);
 1977-80 : Casa Nicholas, Mount Irvine (NSW);
 1977-80 : Casa Carruthers, Mount Irvine (NSW);
 1980-83 : Casa Ball-Eastaway, Glenorie, Sydney (NSW);
 1976-88 : Museu d'Histria Local i oficina de turisme, Kempsey (NSW);
 1981-82 : Casa Fredericks, Jamberoo (NSW);
 1982-84 : Casa Magney, Bingie Bingie (NSW);
 1986-90 : Casa Magney, Sydney (NSW);
 1988-91 : Casa Dona, Sydney (NSW);
 1988-92 : Casa Meagher, Bowral (NSW);
 1989-94 : Casa Simpson-Lee, Mount Wilson (NSW);
 1991-94 : Casa Marika-Alderton, comunitat Yirrkala, Eastern Arnhern Land (NT);
 1992 : Estudi per convidats Murcutt, Kempsey (NSW);
 1992-94 : Centre d'informaci per a visitants Bowali, Parc Nacional de Kakadu (NT), en collaboraci amb Troppo Architects;
 1994-96 : Casa Schnaxl, Newport, Sydney (NSW);
 1996-98 : Casa Fletcher-Page, Kangaroo Valley (NSW);
 1995-96 : Casa Douglas i Ruth Murcutt, Woodside (SA);
 1996-99 : Centre d'Art Arthur i Yvonne Boyd, Riversdale, West Cambewarra (NSW), en collaboraci amb Reg Lark i Wendy Lewin;
 1997-2001: Casa a Southern Highlands (NSW);


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182798" title="The Wreckers" nonfiltered="128" processed="128" dbindex="75127">
The Wreckers s un duo de country pop format per la Michelle Branch i la Jessica Harp.

 Histria .
Es van conixer quan les dues promocionaven la seua msica a les respectives webs, intentant trobar un contracte i mostrant i venent els seus CDs independents.
Els fans de les dues van dir-s'hi que s'assemblaven molt i van comenar a enviar-se e-mails.

Quan la Michelle va ser contractada per Marverick, durant la seua promoci per les rdios locals, va quedar amb la Jessica a l'aeroport de Kansas City a Missouri. Van conixer-se all i van parlar del que els agradava: msica, tatuatges i gelats.

Al cap d'un temps quan la Michelle feia el tour pel seu primer disc amb la discogrfica la va convidar perqu li fes els cors. En el segent album  "Hotel Paper" aquesta ltima ja els fa a la can Desperately.

Poc desprs, ja hi havia rumors de qu farien un grup que es diria "The Cast County Home Wreckers" que els havia posat el marit de Branch perqu les relacions que havien tingut aquestes noies eren amb xics que estaven emparellats o casats, la majoria de vegades.

Quan la discogrfica li va preguntar a la Michelle qu faria, els hi va dir que volia fer un grup. No s'ho van pendre gaire b. Va trucar a la Jess que anava de cam a Nashville a firmar un contracte i li van fer donar mitja volta.

Sort de Warner Nashville que va apostar pel que volien fer i va poder tirar endavant.


 Discogrfia .

- Stand Still, Look Pretty (2006)
Que inclueix Leave The Pieces (1r single), My Oh My (2n senzill), Tennessee (3r senzill en qu el video no va sortir mai) i Cigarettes (4t senzill, i passat a anomenar The Old Dirt Road i anomenat a vegades, pels fans com Salty Rolls o Old Dirt Road)











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182800" title="Dave Padden" nonfiltered="129" processed="129" dbindex="75128">

David James Padden (13 de febrer de 1976) s un cantant i guitarrista canadenc. s conegut per ser l'actual cantant del grup de thrash metal Annihilator desprs d'unir-se al grup l'estiu del 2003.

Annihilator.
Jeff Waters (guitarrista i creador d'Annihilator) va contractar-lo el juny de l'any 2003 com a cantant desprs que l'anterior cantant del grup, Joe Comeau deixs Annihilator. Tot i que quan Padden va conixer Waters no era cantant sin que guitarrista, Waters el va sentir cantar algunes canons d'Annihilator i va decidir que seria el nou cantant del grup. Amb Annihilator ha gravat tres lbums: All For You, Schizo Deluxe i Metal. En aquests lbums Padden noms ha participat com a cantant. Tot i aix, des de l'any 2006, en els concerts del grup, ell tamb toca la guitarra rtmica.

Silent Strain.
A ms de ser el cantant d'Annihilator, l'any 2006 va cofundar el grup de thrash metal industrial Silent Strain. En aquest grup noms canta.

Enllaos externs.
Pgina web oficial d'Annihilator ;
MySpace d'Annihilator ;
Pgina web oficial de Silent Strain ;
MySpace de Silent Strain;

Referncies.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182801" title="Michelle Branch" nonfiltered="130" processed="130" dbindex="75129">

Michelle Branch (Arizona, 1983) s una cantautora i guitarrista nord-americana.

Ha collaborat amb Carlos Santana 2 vegades: The Game Of Love i I'm Feeling You.
Grcies a la primera collaboraci, va rebre un Grammy per millor collaboraci vocal.

T 3 albums:
Broken Bracelet (2000)
The Spirit Room (2001)
Hotel Paper (2003)

Forma part del duo de country pop The Wreckers, juntament amb Jessica Harp.
Han tret un albm anomenat Stand Still, Look Pretty.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182812" title="Medina de Sussa" nonfiltered="131" processed="131" dbindex="75130">



Medina de Sussa, patrimoni de la Humanitat, vegeu Sussa;
Sousse Mdina, delegaci de Tunsia, a la governaci de Sussa;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182814" title="Ettadhamen-Mnihla" nonfiltered="132" processed="132" dbindex="75131">
Ettadhamen-Mnihla s una municipalitat de Tunsia, formada per la ciutat de Mnihla i els seus nuclis dependents, i la Cit Ettadhamen, una altra ciutat i els seus nuclis satellits, ambdues a la rodalia de la ciutat de Tunis de les que de fet sn barris. La municipalitat s part de la governaci d'Ariana i s'esten per dues delegacions Abasta un territori a uns 5 km a l'oest d'Ariana i 10 km a l'oest de Tunis. La municipalitat t 118.487 habitants.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182815" title="Expansi portuguesa" nonfiltered="133" processed="133" dbindex="75132">
Territoris de l'Imperi Portugus.

A.

 Acra (1557-1578);
 Aores - colnia (1427-1766); capitania-general (1766-1831); antic districte ultramar (1831-1976). Regi Autnoma des de 1976.
 Angola - colnia (1575-1589); colnia real (1589-1951); provncia ultramarina (1951-1971); estat (1971-1975). Esdevingut independent el 1975.
 Arguim - Factoria, va ser ocupada pels Holandesos (1455-1633).

B.

 Bahrein (1521-1602);
 Bandar Abbas (Iran) (1506-1615);
 Barbadels (1536-1620);
 Brasil - possessi coneguda com Illa de Vera Cruz, posteriorment Terra de Santa Cruz (1500-1530); Colnia (1530- 1714); Virregnat (1714-1815); Regne Unit de Portugal, Brasil i Algarves (1815-1822), Esdevingut independent el 1822.

C.

 Cabinda - protectorat (1883-1887); districte del Congo (Portugus) (1887-1921); intendncia subordinada a Maquela (1921-1922); dependncia amb el districte del Zaire (Portugus) (1922-1930); Intendncia del Zaire i Cabinda (1930-1932); intendncia de Angola (1932-1934); dependncia d Angola (1934-1945); restaurada com a districte (1946-1975). Controlada pel Front Nacional pel Alliberament d Angola com part de l Angola esdevinguda independent el 1975 no reconeguda per Portugal ni Angola.
 Cap Verd - colonitzaci (1462-1495); domini de les colnies reals (1495-1587); colnia real (1587-1951); provncia ultramarina (1951-1974); Repblica Autnoma (1974-1975). Independncia al 1975.
 Ceilan - colnia (1597-1658). Els holandesos es van apoderar del seu control el 1656, Jaffna usurpada el 1658.
 Cisplatina - Ocupada per Portugal el 1808, Capitania del Regne Unit de Portugal, Brasil i Algarves el 1817, adherit com provncia a l  Imperi del Brasil el 1822 i esdevingut independent el 1827 amb el nom d  Uruguai.
 Costa del Ouro Portuguesa - (1482-1642), cedida a Costa del Ouro Holandesa el 1642;

F.

 Fernando P i Ano Bom - colnies (1474-1778). Cedides a Espanya el 1778.

G.

 Guyana Francesa - ocupaci (1809-1817). Restituda a Frana el 1817.
 Guinea Portuguesa (actual Guinea-Bissau)- colnia (1879-1951); provncia ultramarina (1951-1974). Independncia unilateral declarada el 1973, reconeguda per Portugal el 1974. ;
 Cacheu - capitania (1640-1879). Uni com Bissau el 1879.
 Bissau - Sota colonitzaci de Cacheu (1687-1696); capitania (1696-1707); abandonada (1707-1753); colnia separada de Cap Verd (1753-1879). Uni amb Cacheu el 1879. ;

I.

 ndia Portuguesa - provncia ultramarina (1946-1962). Annexada a ndia el 1961 i reconeguda per Portugal el 1974.
 Baaim (actualment Vasai-Virar) - possessi (1535-1739) ;
 Bombai (tamb anomenada de "Mumbai") - possessi (1534-1661);
 Cananor - possessi (1502-1663);
 Calecute - plaa fortificada (1512-1525);
 Cochim - possessi (1500 1663);
 Chaul - possessi (1521-1740);
 Chittagong (1528-1666) ;
 Cranganor - possessi (1536-1662);
 Daman - adquisici el 1559. Uni com a provncia ultramarina el 1946, annexada a ndia el 1961 i reconeguda per Portugal el 1974.
 Diu - adquisici el 1535. Uni com a provncia ultramarina el 1946, annexada a ndia el 1961 i reconeguda per Portugal el 1974.
 Dadr i Nagar Haveli - adquisicions el 1779. Ocupades per l ndia el 1954.
 Goa - colnia (1510-1946). Esdevingut part de provncia ultramarina el 1946, annexada a ndia el 1961 i reconeguda per Portugal el 1974.
 Hughli (1579-1632);
 Coulo (1502-1661) ;
 Masulipato (1598-1610);
 Mangalore (1568-1659);
 Nagapattinam (1507-1657);
 Paliacate (1518-1619);
 Salsette (1534-1737);
 So Tom de Meliapore - colonitzaci (1523-1662; 1687-1749);
 Surate (1540-1612);
 Thoothukudi (1548-1658);
Indonsia (enclavaments) Possessions portugueses entre Els segles XVI-XIX.
Bante - Factoria portuguesa (Segle XVI-XVIII);
Flores - Possessi portuguesa (segle XVI-XIX);
Macassar - Factoria portuguesa (Segle XVI-XVII);

L.

 Laquedivas (1498-1545);
 Liamp (1533-1545);

M.
 
 Macau - establiment (1553-1557), territori cedit per Xina subordinat a Goa (1557-1844); provncia ultramarina conjunta amb Timor Oriental (1844-1883); provncia ultramarina conjunta amb Timor Oriental en relaci a Goa (1883-1896); provncia ultramarina el relaci a Goa (1896-1951); provncia ultramarina (1951-1975); territori xins sota administraci portuguesa (1975-1999). Restituda a Repblica Popular de la Xina com Regi administrativa especial el 1999.
 Pennsula de Macau - establiment dels portuguesos el 1553 o el 1554;
 Coloane - ocupaci el 1864;
 Taipa - ocupaci el 1851;
 Illa Verda - incorporada el 1890;
 Illes Lapa, Dom Joo i Montanha - ocupaci oficial (1938-1941). Presa de nou al Jap i restituda a Xina.
 Madeira - possessi (1418-1420); colnia (1420-1580); colnia real (1580-1834); districte (1834-1976). Declarada Regi Autnoma el 1976.
 Malaca - conquerida (1511-1641); perduda per als holandesos.
 Maldivas - ocupaci (1558-1573);
 Marroc (enclavaments):
 Ceuta - possessi (1415-1668). Fou cedida a Espanya el 1668.
 Aguz (1506-1525);
 Alccer-Ceguer/El Qsar es Seghir (1458-1550);
 Arzila (1471-1550; 1577-1589). Restituda al Marroc el 1589.
 Azamor (1513-1541). Ciutat restituda al Marroc el 1541. ;
 Essaouira (antigament anomenada "Mogador") (1506-1525);
 Mazago/El Jadida (1485-1550); possessi (1506-1769). Incorporaci al Marroc el 1769.
 Safim (1488-1541) ;
 Santa Cruz del Cabo de Gu/Agadir (1505-1541);
 Tnger (1471-1662). Cedida a Anglaterra el 1662.
 Mascat (Oman) - possessi portuguesa subordinada al Virregnat de Goa (1500-1650).
 Melinde -  Factoria portuguesa (1500-1630).
 Moambic - possessi (1498-1501); subordinada a Goa (1501-1569); capitania-general (1569-1609); colnia subordinada a Goa (1609-1752); colnia (1752-1951); provncia ultramarina (1951-1971); estat (1971-1974); governo de transici integrant representants de Portugal i del Frelimo (1974-1975). Independncia el 1975.
 Molucas;
 Amboina - colonitzaci (1576-1605);
 Ternate - colonitzaci (1522-1575);
 Tidore - colnia (1578-1605). Capturada pels holandesos el 1605.
 Mombassa (Kenya) - ocupaci (1593-1638); colnia subordinada a Goa (1638-1698; 1728-1729). Sota sobirania d  Oman des de 1729.

N.

 Nagasaki (1571-1639). Perduda als holandesos.
 Nova Colnia del Sacramento - colnia (1680; 1683-1705; 1715-1777). Cedida a Espanya el 1777.

O.

 Ormuz - possessi subordinada a Goa (1515-1622). Incorporada a l  Imperi Persa el 1622.
 Forte de Queixome - construt a l Illa de Qeshm, a l  Estret d Ormuz (1621-1622);
 Forte de Nossa Senhora da Conceio de Ormuz -  Illa de Gerun, a l  Estret d Ormuz (1615-1622);

Q.

 Quloa - possessi (1505-1512);

S.
 
 So Joo Baptista de Ajud - fort subordinat al Brasil (1721-1730); subordinada a So Tom i Prncipe (1865-1869). Annexada a Daom el 1961.
 So Jorge da Mina (1482-1637). Ocupaci holandesa el 1637.
 So Tom i Prncipe - colnia real (1753-1951); provncia ultramarina (1951-1971); administraci local (1971-1975). Independncia el 1975. Uni amb l Illa del Prncipe el 1753.
 So Tom - possessi (1470-1485); colnia (1485-1522); colnia real (1522-1641); administraci durant l ocupaci holandesa (1641-1648). Ocupaci francesa el 1648.
 Illa del Prncipe - colnia (1500-1573). Uni amb So Tom el 1753.
 Socotor - possessi (1506-1511). Esdevingut part del Sultanat Mahri de Qishn i Suqutra.

T.

 Timor Oriental - colnia subordinada a ndia Portuguesa (1642-1844); subordinada a Macau (1844-1896); colnia separada (1896-1951); provncia ultramarina (1951-1975); repblica i proclamada Independncia unilateral, annexada a Indonsia (1975-1999), reconeixement de l ONU com territori portugus. Administraci de l  ONU de 1999 fins a l independncia el 2002. ;
 Tanganica (Actual Tanznia) - Establiments portuguesos ubicats al litoral (1500-1630).

Z.

 Zanzibar - possessi (1503-1698). Esdevingut part d  Oman el 1698.
 Ziguinchor (1645-1888). Cedit als francesos el 1888.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182816" title="Mohamedia-Fouchana" nonfiltered="134" processed="134" dbindex="75133">
Mohamedia-Fouchana o M'hamdia-Fouchana s una municipalitat de Tunsia a la governaci de Ben Arous, creada per la uni de les ciutats de M'Hamdia (Mohamedia o Mohammedia) amb Fouchana (els dos centres estan separats uns 4 km), al sud-sud-oest de Ben Arous (a uns 5 km) i a uns 18 km de Tunis. S'estn per dues delegacions. La municipalitat t 74.620 habitants.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182820" title="El bandoler Josey Wales" nonfiltered="136" processed="135" dbindex="75135">


El bandoler Josey Wales (The Outlaw Josey Wales) s un western revisionista de 1976, localitzat a la fi de la Guerra Civil estatunidenca. Est protagonitzat per Clint Eastwood (Josey Wales), Chief Dan George, Sondra Locke, Bill McKinney, John Vernon, Paula Trueman, Sam Bottoms, Geraldine Keams, John Russell, Woodrow Parfrey, Joyce Jameson, Sheb Wooley, i Royal Dano.

Es tracta d'una adaptaci feta per Sonia Chernus i Philip Kaufman sobre la novella Gone to Texas de Forrest Carter. 

Aquesta pellcula ha estat doblada al catal.

Argument.

L'acci est localitzada al 23 de setembre de 1861, als fets d'Osceola, una escaramussa de la Guerra Civil dels Estats Units.

Josey Wales (Eastwood), un pacfic granger de Missouri, cerca la venjana desprs la brutal mort de la seua famlia a mans d'una guerrilla del bndol unionista. Josey s'uneix a una guerrilla formada de caire confederat, dirigit per Bloody Anderson. A la fi de la guerra, les guerrilles intenten rendir-se, per son trades i executades pels Redlegs, els assassins de la famlia de Wales i ara part de l'exercit regular ianqui.

Wales, que s'havia negat a rendir-se, comena una vida a la fuga, perserguit per la Uni i els caadors de recompenses, mentre encara busca venjana i un nou comenament a Texas. Al llarg del cam, tot i les seues maneres solitries, reuneix al seu voltant un grup de blancs i indis: una dona ianqui anciana de Kansas i la seva nta, rescatada d'una banda de comanxes, un home indi vell astut i una dona ndia jove.

Posteriorment, Josey i els seus companys s'acorralen en un ranxo enfortit per resistir atacs indis. Reben l'atac de Redlegs, per resisteixen fins fer fugir els atacants. Josey Wales persegueix al seu lder, tanmateix, quan l'atrapa, les seves pistoles sn buides. Finalment, desprs de travessar  vint-i-quatre cambres l'apunyala amb la seva prpia espasa de cavalleria, una sortida de l'estil Eastwood habitual d'abatre el canalla principal.

s notable l'apunt que, encara que el ranxo s'enforteix contra indis, i Wales passa un temps considerable tot advertint els seus companys com lluitar contra un esperat atac Comentxe, Wales acaba negociant la pau amb el cap indi Ten Bears. En canvi s'enfronta amb els Redlegs, argument pel qual aquesta pellcula es pot considerar revisionista.

La histria de Josey Wales est basada en la vida d'un fams guerrillera anomenat Bill Wilson, que s'ha convertit en un heroi llegendari en els comtats de Phelps i Maries, a Missouri. Durant la Guerra Civil, els habitants d'aquestes terres van prendre part per un o altres bndol, per, Wilson es va mantindre neutral, fins que la seua famlia va ser assassinada per uns soldats unionistes, a la seua granja de Corn Creek, prop d'Edgar Springs, Missouri. Bill Wilson, arran dels fets, va perseguir els matons fins trobar la seua venjana. En la seua aventura, es va convertir en un fora de la llei. Mr. Wilson s un malnom de Josey Wales a la pellcula, possiblement es tracta d'un homenatge argumental cap la figura histrica de Bill Wilson.

Enllaos externs.
 The Outlaw Josey Wales at Internet Movie Database;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182821" title="Midoun" nonfiltered="137" processed="136" dbindex="75136">

Midoun s una citat de Tunsia, a l'est de l'illa de Gerba, a la governaci de Mdenine, capital de la delegaci de Djerba Midoun. A la seva rea d'influncia es troba la zona turstica de Gerba amb la famosa platja de Sidi Mahrez (al nord-est de l'illa) i un gran nombre d'hotels. 

La poblaci de la municipalitat s de 50.549 habitants, dels que 14.137 sn a la mateixa Midoun i la resta als imadats. La superfcie s de 193,7 km2, i es compon de set imadats: Midoun, Arkou, El-Mahboubine (districte de Midoun), El-Mey, Robbana (districte de El-Mey), Sdouikech (districte de Sdouikech), i Bni-Maaguel (districte de Bni Maaguel). La municipalitat fou creada per decret 572 de 8 d'abril de 1985. 

Els monuments ms destacats sn el Bordj El Kastil (una fortalesa catalana), el fort de l'Escorpit (en un illot), la mesquita Sidi Saturi, la premsa d'oli subterrnia Fsili, i els mercats de l'engrs i Central de Midoun.

El port rom de Mennix, al sud de la ciutat, es va convertir sota els romans en un lloc d'embarcament important pels productes del continent i es va construir una via romana entre la costa i l'illa (Mennix) que encara existeix. Vila musulmana ms retirada i menys exposada als atacs que Mennix, va seguir la histria general de l'illa. El 1987 va comenar un perode d'extraordinari desenvolupament del turisme que ja es coneixia de manera incipient durant els 15 anys anteriors.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182822" title="Sidi Bou Zid" nonfiltered="138" processed="137" dbindex="75137">
Sidi Bou Zid o Sidi Bouzid s una ciutat de Tunsia capital de la governaci de Sidi Bou Zid. Est situada uns 130 km a l'oest de Sfax, en una zona dominada pel cultiu de l'olivera. La ciutat s troba envoltada de muntanyes (Djbel Lassouda i Djebel Akrouta al nord; Djebel El Kebar i Djebel Boudinar al sud), amb el Djebel El Kebar de 793 com a punt ms alt. Dos petits rierols normalment secs (per a vegades es desborden) es troben a la vora de la ciutat, l'Oued Gammouda i l'Oued Falat Gallah.

La seva poblaci s de 39.915 habitants, i es capalera de dos delegacions: Sidi Bouzid Ouest i Sidi Bouzid Est.

L'economia est basada en l'olivera i la comercialitzaci dels productes agrcoles (olives, cereals, fruites i llegums). L'aigua del subsl es abundosa.

La ciutat va sorgir sota el protectorat francs al final del segle XIX, per l'expansi de la vila de Saddaguia que actualment s un dels barris de la ciutat.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182823" title="Sidi Bouzid" nonfiltered="139" processed="138" dbindex="75138">


Geografia:;
Sidi Bouzid (Marroc), ciutat del Marroc;
Sidi Bou Zid, ciutat de Tunsia;
Governaci de Sidi Bou Zid, governaci (wilaya) de Tunsia;
Sidi Bouzid Est, delegaci de Tunsia;
Sidi Bouzid Ouest, delegaci de Tunsia;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182824" title="Warnemnde" nonfiltered="140" processed="139" dbindex="75139">


Warnemnde s un barri costaner en el districte de Rostock a Mecklemburg-Pomernia Occidental, situat a la costa del Mar Bltic, al nord-est d'Alemanya a la desembocadura del riu Warnow (d'aqu procedeix el seu nom, Warne=riu Warnow, mnden=desembocar).

 Notes histriques .

Fundada cap a l'any 1200, Warnemnde ha sigut durant segles noms un poble de pescadors amb poca importncia pel desenvolupament econmic i cultural de la regi. Al 1323, Warnemnde va perdre el seu estat autonmic ja que fou comprada per la ciutat de Rostock per tal de poder salvaguardar l'accs de la ciutat cap al Mar Bltic. No va ser fins al s. XIX que Warnemnde va comenar a desenvolupar-se en un important ressort martim. Avui en dia Warnemnde compta aproximadament amb 8400 habitants.


 Economia .

Amb el final de la dependncia de la indstria pesquera, la posici econmica de Warnemnde es va moure inevitablement del sector primari a la secundari i terciari. Avui en dia, a ms, les drassanes Aker Warnow Werft, l'economia depn en gran mesura del turisme. La construcci el 2005 d'un modern centre d'una lnia de creuers i ferrys ha contribuit al posicionament de Warnemnde com al port ms important de ferrys d'Alemanya.

 Vistes .


Pel fet de ser un centre de traffic martim, el districte de Warnemnde compta amb moltes ajudes navegacionals, de les quals la ms vella s el far que est prop del passeig de la platja. El far, que encara s'utilitza, fou construit el 1897. Al perode d'estiu, est perms que els visitants puguin gaudir des de dalt la torre de la impressionant vista del mar Bltic i dels districtes del nord de Rostock. A prop, el Teepott (tetera) amb el seu teulat curbat, la segona marca d'identitat ms famosa del lloc, s un exemple interessant de l'arquitectura de la RDA. Construit al 1960 i remodelat al 2002, allotja avui en dia diferents restaurants i una exposici de viatges marins.

Al costat del canal Alter Strom (Riera vella), juntament amb diversos restaurants, pubs i vaixells de pesca tradicional, ta mb s'ofereixen especialitats regionals al mercat de peix.

Les amples platges de sorra de Warnemnde sn les ms grosses de la costa alemanya del mar Bltic i s'estenen en una allargada de 3 quilmetres.




 Cultura i Esport .
Hi ha molts msics a Warnemnde que estan involucrats en esdeveniments culturals.
De Klaashahns ;
De Plattft ;
TonArt ;
Irish Coffee ;
Heide Mundo ;

 Esport .
Degut als baixos corrents i a les bones condicions de navegaci, Warnemnde es un dels millors llocs per navegar a Alemanya. La platja s especialment bona per kitesurf, windsurf, submarinisme, nataci and marxa nrdica. A l'estiu hi ha molts competidors internacionals.

 Personalitats .
 Stephan Jantzen (1827 - 1913), Mariner, commandant dels pilots i de l'equip de salvament;
 Klaus Lass (1950), Cantautor;
 Mathias Rieck (1979), Esportista;
 Karl Heinz Robrahn (1913-1987), msic i autor ;

 Referncies .
Karge, Mnch, Schmied: Die Geschichte Mecklenburgs. Rostock, 2000; Hinstorff; ISBN 3-356-00527-8;
Schade, Redieck: Rostock mit Warnemnde. Rostock, 2005; ISBN 3-934116-43-4;
Le voyage  Warnemnde. Digressions est-allemandes. Alain Fleury. Ed L'Harmatan. 2007. ISBN 2-296-01737-1;

 Enllaos externs .

 official page;
 Cruiseline port;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182825" title="Siliana" nonfiltered="141" processed="140" dbindex="75140">
Siliana (      ) s una ciutat de Tunsia capital de la governaci de Siliana, a 127 km al sud-oest de Tunis, a la regi del Tell Superior, a la vora de l'Oued Siliana i de l'embassament El Akhmes que forma aquest oued al sud de la ciutat. 

La municipalitat t 24.243 habitants i s capalera de dos delegacions: Siliana Nord i Siliana Sud. A 9 km a l'oest hi ha la ciutat de Jama, i prop d'aquesta hi ha les restes de Zama Minor, lloc on es va lliurar la famosa batalla de Zama el 19 d'octubre del 202 aC.

La seva economia es agrcola, amb cultiu de cereals, i ramadera (bona producci de llet). El govern ha establert a la ciutat una zona industrial.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182829" title="Asturlleons oriental" nonfiltered="142" processed="141" dbindex="75141">
Asturlleons oriental s una variant de l'asturlleons que comparteix algunes caracterstiques amb el muntanys de Cantbria, constituint aquest un estadi ms prxim al castell, amb caracterstiques que antigament es van donar en aquesta ltima llengua. 

L'asturi oriental realitza les "f-" llatines en forma d'hac aspirada, representada com " ", els plurals femenins en "-as" com el dialecte occidental a la meitat est, tamb palatalitza la "l-" inicial llatina com "ll-", i possex aix mateix el neutre de matria, encara que la desinncia del neutre no s "-o", sin "-u": el home vieyu, la muyer vieya, la xente xoven, la xente vieyu, lo vieyu, la lleche cuayu, la ropa suciu, la  ayuela bien  echu.

 Vegeu tamb .
 Asturlleons Occidental;
 Muntanys;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182830" title="Asturlleons central" nonfiltered="143" processed="142" dbindex="75142">
Asturlleons central s considerat el model de llengua escrita i s el qual possex majoria de parlants de l'idioma asturi. Com a dialecte s parlat entre els rius Lena i Seya fins a la desembocadura del Naln.

Caracterstiques. 
Conserva la "f-" llatina, com a la resta de l'asturlleons menys l'oriental: fame, fumu (asturlleons oriental  ame,  umu) ;
Els diftongs decreixents ja estan monoptongats: cosa, carpinteru ;
Els femenins plurals es fan amb -"es": les cases, les vaques ;
Diftongaci de "o" nica: puerta ;
Palatalitzaci, com a la resta de l'asturlleons, de "l" inicial llatina semblant a la catalana: lluna, llobos. ;
Posseeix tres terminacions per a mascul, femen i neutre, per existeix el "neutre de matria", aplicat a substantius incomptables, ra per la que hi ha una concordana especial: l'home vieyu, la muyer vieya, el vieyo; un fierru (un tros concret de ferro, una barra, mascul), el fierro ("en Vizcaya hai muncho fierro", la matria en general, neutre), la xente mozo, la xente vieyo, la ropa sucio, el tiempu malo, el lleche cuayao, el pau bono (neutre de matria). ;

En algunes comarques d'Astries (fonamentalment Gozn, Carreo, Mieres, Lena, Aller,Riosa, Morcn i parcialment Langreo) es conserva, encara que en clara reculada, un fenomen antigament ms ests per tot el domini lingstic, que s la metafona voclica, consistent que el timbre tancat de la vocal final provoca el tancament de la sllaba anterior, produint A > E (tamb A > O), E > I i O > U. Aquesta metafonia, com s lgic, noms la produeix el mascul singular: guetu (o gotu), gata, gatos, gates, gat; pirru, perra, perros, perres, gos; utru, otra, otros, otres,  altre.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182831" title="Tataouine" nonfiltered="144" processed="143" dbindex="75143">


Tataouine (       ) s una ciutat de Tunsia, capital de la governaci de Tataouine, la ms al sud del pas, a 525 km al sud de Tunis.

La municipalitat t 59.346 habitants i s capalera de les delegacions de Tataouine Nord i Tataouine Sud.

La seva economia es agrcola i turstica, amb els ksour, plural de ksar o fortalesa, pobles fortificats berbers de la regi construts al segle XV o XVI dels que el ms conegut s el Ksar Ouled Soltane al sud-est de la ciutat; cada any es fa l'anomenat Festival del Ksour, al mar. A la zona dels ksour es van rodar algunes escenes de la guerra de les Galxies de George Lucas.

Fou fundada pels francesos per controlar la zona sud del pas, llavors poblada de nmades, i el seu nom vol dir "font d'aigua " en llengua berber. 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182833" title="Microblogging" nonfiltered="145" processed="144" dbindex="75144">
Com a microblogging o miniblogging es coneix a una derivaci del fenomen blog, amb la particularitat que s'hi envien missatges curts (habitualment de menys de 200 carcters) a l'atenci del public general o noms de les prpies coneixences. 

Les novetats i els avisos poden enviar-se (depn del servei) des d'un lloc web, per missatgeria instantnia, per correu electrnic, a travs d'aplicacions de tercers, per SMS, per mbil, etc.

El primer servei d'aquestes caracterstiques fou Twitter, nascut el mar de 2006. Posteriorment han sorgit diversos serveis similars com ara Pownce o Jaiku que afegeixen al microblogging altres funcionalitats com la transmissi d'arxius o la notificaci d'esdeveniments. De fet el maig de 2007 ja hi havien fins a 111 serveis o aplicacions inspirades en el Twitter arreu del mn.

 Vegeu tamb .
 Pownce;
 Twitter;

 Enllaos externs .
 Lloc web de Pownce ;
 Lloc web de Twitter ;



 Referncies .






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182840" title="Tiergarten Schnbrunn" nonfiltered="146" processed="145" dbindex="75145">

El Zoolgic de Viena (Tiergarten Schnbrunn en alemany) s un zoo situat als jardins del fams Palau de Schnbrunn a Viena, ustria. Va ser fundat l'any 1752 a partir d'una collecci privada i s el zoolgic ms antic de tot el mn.

Juntament amb el Zoolgic de Berln i properament amb el Zoolgic de Madrid, el Zoo de Viena s un dels pocs zoolgics europeus on es poden veure pandes gegants. Els dos pandes que t actualment el zoo s'anomenen Yang Yang i Long Hui. Tamb podrem trobar altres atractius dins del zoolgic, com ara una espcie d'hivernacle amb tota una jungla dins on el visitant podr endinsar-s'hi i contemplar la fauna que hi habita, un aquari amb peixos tpics del riu Amazones o el polarium, una zona dedicada als animals de l'rtic i on podreu veure als majestuosos pingins rei.

 Enllaos externs .
 Web oficial ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182843" title="Flandes (desambiguaci)" nonfiltered="147" processed="146" dbindex="75146">

Geografia: ;
Flandes, una regi autnoma de Blgica.
Flandes Occidental i Flandes Oriental, dues provncies de Blgica.
Flandes francs: la part de l'antic comtat, annexat per Frana de 1678 a 1718;
Flandes zelands la part de l'antic comtat que es troba avui als Pasos Baixos;
Westhoek, la part de Flandes francs de parla neerlandesa;
Histria: ;
El comtat de Flandes, una de les Disset Provncies.
Flandes dels Estats, una de les terres de la Generalitat, annexada per la Repblica de les Set Provncies Unides;
Toponmia: ;
Flandes, nom sinecdquic per als Pasos Baixos espanyols utilitzat a Espanya.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182848" title="Pasos Baixos (desambiguaci)" nonfiltered="148" processed="147" dbindex="75147">

Geografia: Els Pasos Baixos, un estat europeu.
Geografia: El Regne dels Pasos Baixos, que comprn els Pasos Baixos, Aruba i les Antilles Neerlandeses.
Histria: El Regne Unit dels Pasos Baixos: l'estat format per els Pasos Baixos austracs, el Principat de Lieja, Luxemburg i els Pasos Baixos de 1815 a 1830.
Histria: Els Pasos Baixos borgonyons o el conjunt de les Disset Provncies;
Histria: Els Pasos Baixos del nord (septentrionals): la Repblica de les Set Provncies Unides;
Histria: Els Pasos Baixos del sud (meridionals): els Pasos Baixos espanyols;
Histria: Els Pasos Baixos del sud (meridionals): els Pasos Baixos austracs;

vegeu tamb: Pasos Baixos (Toponmia)










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182849" title="El fava de Ramonet" nonfiltered="149" processed="148" dbindex="75148">
El fava de Ramonet (1933) va ser la primera pellcula sonora en valenci.

Va ser dirigida per Joan Andreu sobre un gui de Llus Mart i Ismael Serneguet. T una durada de 39 minuts i est protagonitzada per Mode Calandin, Campitos, Carme Casesnoves, C. i Julio Esp, Paco Fernandez o Empar Gregori, entre d'altres. 

Es tracta de la versi cinematogrfica d'un sainet amb temtica sobre la no-violncia.

Enllaos externs.
 Fitxa a IMDb;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182850" title="Batalla del Nil" nonfiltered="150" processed="149" dbindex="75149">


Les naus britniques en vermell, les naus franceses, en blau]]
La batalla del Nil, fou una important batalla naval important durant les Guerres Revolucionries Franceses entre una flota britnica ordenada per Horatio Nelson i una flota francesa comandada per Franois-Paul Brueys D'Aigalliers. La batalla va durar la tarda de l'1 d'agost i el mat del 2 d'agost de 1798. Les prdues franceses s'han estimat en 1.700 morts, incloent Brueys, i 3.000 capturats. Les prdues britniques foren 218 morts.

Antecedents.
Napole Bonaparte es va proposar amenaar la posici britnica en l'ndia mitjanant la invasi i la conquesta francesa d'Egipte. L'expedici era tamb cultural i va incloure a molts cientfics, educadors, i especialistes tcnics, car els intellectuals francesos havien discutit la viabilitat realitzar un canal entre la Mar Roja i el mediterrani. Tres setmanes desprs d'arribar, un estol britnic de 14 naus comandades per Horatio Nelson, que havia estat navegant el mar mediterrani cercant la flota francesa, finalment va caure sobre les 15 naus franceses que eren utilitzades donar suport la invasi.

Preparatius.
Els francesos estaven ancorades en la badia d'Ab  Q r, en les aiges baixes prop de la sorra, amb uns 14 metres de profunditat. El baix de sorra era utilitzat per a protegir el babord de la flota al sud-oest, mentre que el costat d'estribord va plantar cara al nord-est i a mar obert. Horatio Nelson ja era fams, i l'almirall Brueys havia estudiat les seves tctiques en la batalla del cap de Sant Vicent, per tant, Brueys tenia la seva lnia encadenada per les ncores, per a evitar que els Britnics la tallssin, derrotant-los en una acci nocturna. Brueys va esperar que la batalla comencs el mat prxim, car ell no va creure els britnics s'arriscarien una trobada de la nit en una zona baixa sense registrar en carta de navegaci. Sense pressa, les preparacions per al combat van comenar, i possiblement els francesos es preparaven per a intentar escapar-se durant la nit.

La batalla.
Horatio Nelson va deixar a cada capit actuar en iniciativa. Mentre que la flota britnica s'acostava, Thomas Foley del Goliath va observar l'escletxa entre la primera nau de la flota francesa i la terra ms propera, i va determinar que les cadenes ancorades per a apuntalar-la pandejaven prou profundament perqu el Goliath hi passs per sobre. El navili es va separar de la lnia d'atac, i es va lliscar envoltant a l'altre costat de la flota francesa. Altres naus el van seguir, atacant als francesos per ambds costats. Un dels navilis britnics, el Culloden, va embarrancar, per la resta de la flota va mantenir-se en la formaci, i va comenar a atacar la flota francesa un cop trencada la lnia, d'un en un. El vent del nord va provocar que les naus franceses que no van entrar en combat no pogussin ajudar als seus companys. 

La nau insgnia francesa, L'Orient va ser atacada pel Bellerophon, que va rebre danys, i llavors dels Alexander i Swiftsure. A les nou del vespre, L'Orient cremava, i la batalla es va detenir breument, les naus intentaven distanciar-se de l'explosi anticipada. Aproximadament a les deu, el foc va arribar al compartiment i el vaixell insgnia esclat. Solament cent tripulants dels mil van sobreviure, nedant.

Solament dues naus franceses de l'extrem de la lnia, el Gnreux i el Guillaume, juntament amb les fragates Diane i la Justcia, van escapar. La resta va ser cremat, o capturat el mat del 2 d'agost.

Nelson va ser ferit amb metralla al cap. El cirurgi Jefferson va creure que la ferida era superficial, per Nelson creia que era fatal i va demanar al seu capell, Stephen Comyn. Van moure a Nelson on no fossin destorbats, i es va recuperar.

Conseqncies.
De retorn a casa amb les notcies de Nelson, el Leander, capitanejat per Edward Berry va ser capturat pel Gnreux, cosa que va retrassar l'arribada de les notcies triomfants a Gran Bretanya.

La flota britnica havia destrut la flota de Napole, que havia desembarcat amb el seu exrcit i va acabar la seva conquesta d'Egipte, i va intentar conquerir Sria, per quan la situaci poltica a Pars va canviar, va abandonar a les seves tropes i va marxar per donar un cop i enderrocar la constituci, assegurant la seva prpia elecci com Primer Cnsol. Napole es va coronar com emperador el 2 de desembre de 1804. 

La batalla va establir superioritat naval britnica durant la resta de les Guerres Revolucionries Franceses, i contribu a la fama cada vegada major de l'almirall Nelson. 

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182860" title="Institut Valenci de Cinematografia" nonfiltered="152" processed="150" dbindex="75151">
L'Institut Valenci de Cinematografia Ricardo Muoz Suay, va ser creat per la  i dins la seva estructura va integrar a la Filmoteca de la Generalitat Valenciana, que va nixer en 1985.

L'Institut porta el nom del cineasta valenci Ricardo Muoz Suay, fundador i primer director de la Filmoteca de la Generalitat Valenciana. L'IVAC o La Filmoteca, com s majorment coneguda, intenta fer una labor cultural en les matries relatives al cinema, i especialment sobre les pellcules i cinematografies del Pas Valenci

La Filmoteca realitza les funcions prpies d'un centre d'aquestes caracterstiques, com sn la conservaci, restauraci, catalogaci i divulgaci del patrimoni i la cultura cinematogrfica. Tamb funciona com a instituci cultural dedicada a la creaci, la producci i la formaci cinematogrfica i audiovisual, per mitj de diferents convocatries, concursos i ajudes directes.

La seu es troba a lEdifici Rialto, situat a la Plaa de l'Ajuntament de la ciutat de Valncia. El seu arxiu es troba en el parc tecnolgic de la propera poblaci de Paterna.

 Activitats .

Es realitzen diverses activitats entorn de la filmoteca com projeccions i cicles, aix com diferents conferncies. Tamb realitza diverses activitats en altres localitzacions, tant a l'aire lliure com la Filmoteca d'estiu als Jardins del Tria en la ciutat de valncia com en diversos municipis del Pas.

Tamb com instituci disposa d'una mplia srie d'activitats:
 Publicacions prpies;
 Fons bibliogrfics;
 Restauracions i conservaci;

 Enllaos externs .
Web oficial;
 IVAC-La Filmoteca;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182861" title="Gran Premi d'Itlia del 1978" nonfiltered="153" processed="151" dbindex="75152">
Resultats del Gran Premi d'Itlia de Frmula 1 de la temporada 1978 disputat al circuit de Monza el 10 de setembre del 1978. 



 Resultats .





 Altres .

 Pole:   Mario Andretti  1: 37. 520;
 Volta rpida:  Mario Andretti   1' 38. 023;
 Mario Andretti i Gilles Villeneuve van acabar la cursa 1er i 2on per van ser penalitzats amb 1 minut per saltar-se la sortida.
 Degut a les ferides rebudes al multiple accident de la sortida va morir Ronnie Peterson.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182863" title="Gran Premi d'Itlia del 2007" nonfiltered="154" processed="152" dbindex="75153">
El  Gran Premi d'Itlia del 2007  s la tretzena carrera de la temporada 2007 de Frmula 1. S'ha disputat el 9 de setembre al circuit de Monza.

 Graella de sortida .




 Resultats de la cursa .



 Altres .

 Pole:  Fernando Alonso   1: 21. 997;
 Volta rpida:  Fernando Alonso  1: 22. 871  a la volta 15;
 































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182868" title="Rebelli Boxer" nonfiltered="155" processed="153" dbindex="75154">



L' Aixecament Yihtun. anomenat a Occident Aixecament dels Bxers (xins tradicional:      , xins simplificat:      , pinyin: #htun Q , "els punys rectes i harmoniosos") o Rebelli dels Bxers (      o      ) va ser un moviment contra la influncia comercial, poltica, religiosa i tecnolgica forastera a Xina durant els ltims anys del segle XIX, des de novembre de 1899 fins al 7 de setembre de 1901. Per a agost de 1900, prop de 230 estrangers, milers de xinesos cristians, un nombre desconegut de rebels, els seus simpatitzants i altres xinesos havien mort en la revolta i la seva repressi.
 Antecedents . 
 Guerres i Tractats Desiguals . 
En 1840 va esclatar la Primera Guerra de l'Opi entre Gran Bretanya i Xina. Aquesta i la Segona Guerra de l'Opi foren causades per les disputes sobre el comer de l'opi a Xina, el govern del qual tractava de prohibir. Els britnics no pensaven renunciar al negoci de la droga, que era conreada en grans extensions en la ndia i exportada ms tard a tot el Sud-est asitic. Desprs de la fcil derrota de l'exrcit xins, els britnics van obligar al govern imperial a cedir-los l'illa de Hong Kong a perpetutat (a la qual ms tard es van agregar la pennsula i illes adjacents), permetre les importacions d'opi i obrir una srie de ports al comer estranger. 

En aquesta mateixa poca, els francesos, russos i japonesos van comenar a augmentar la seva influncia sobre Xina. A causa de la seva inferioritat econmica i militar, la dinastia Qing va ser obligada a signar nombrosos acords que serien coneguts com els "Tractats Desiguals". Dintre d'aquests s'inclouen el Tractat de Nanjing (1842), el Tractat d'Aigun (1858), el Tractat de Tianjin (1858), la Convenci de Pequn (1860), el Tractat de Shimonoseki (1895), i la Segona Convenci de Pequn (1898). 

Xina va tornar a perdre una altra gran guerra, aquesta vegada contra Jap, en 1895. L'enfrontament, particularment violent, es va saldar amb la prdua de Corea, les illes Pescadors i Taiwan, a ms del pagament de fortes indemnitzacions i concessions comercials als vencedors. Tot aix es va traduir en una important crisi econmica en tot el pas. 
 Moviment Antioccidental . 
Des de l'occident a l'orient, 
 els tractats van ser considerats fortament injusts per molts xinesos, i cresqu el seu odi cap als forans aix com tamb la seva desaprobaci cap al govern imperial, el prestigi del qual havia quedat en dubte amb les derrotes militars davant Gran Bretanya i Jap. Aquests fracassos, units a la prdua de gran quantitat de territori sense gaireb discussi (Hong Kong, Taiwan, Corea, la regi de l'Amur, Sajakhlin, parts de Monglia exterior i sia Central...) van causar una forta commoci en el poble, fins a llavors immers en la idea fictcia d'una superioritat absoluta de l'estat xins enfront d'uns brbars estrangers als quals es menyspreava. Aviat van comenar a condir les rumors sobre crims realitzats impunement pels estrangers, davant els quals el subms emperador preferia fer els ulls grossos. La gran arribada de missioners occidentals desprs de la derrota xinesa tamb va causar friccions amb l' Esglsia Catlica. A Guizhou, les autoritats locals van manifestar el seu desconcert davant la visi d'un cardenal que era transportat en una llitera amb la decoraci prpia d'un governador regional. Totes aquestes desconfiances van desembocar en nombrosos brots de desobedincia civil en gran part del pas a la fi del segle XIX, registrant-se agressions contra estrangers i xinesos convertits al Cristianisme. 

L'aixecament popular va ser impulsat per un grup conegut com els Yihetuan o "Punys rectes i harmoniosos" (   , dits "Boxers" pels anglesos, en referncia al ritual d'arts marcials que practicaven perqu segons ells els feia immunes a les armes) un grup que es va oposar inicialment a la dinastia manx dels Qing per ms tard es va reconciliar amb ella, i es va concentrar en el nord del pas, on les potncies europees havien comenat a exigir concessions territorials, ferroviries i minaires. En novembre de 1897, l'Imperi Alemany va respondre a la mort de dues missioners en la provncia de Shandong apoderant-se del port de Qingdao. Al mes segent, una esquadra russa va prendre possessi de Lshun, al sud de Liaoning. Gran Bretanya i Frana els van seguir, prenent possessi de Weihai i Zhanjiang, respectivament.

 La Rebelli . 
Els bxers van comenar a incrementar la seva activitat en Shandong en mar de 1898. El detonant de la rebelli va ocrrer en un petit llogaret de la provncia, on uns missioners demandaven el lliurament d'un temple local que segons ells era una antiga esglsia catlica confiscada per l'emperador Kangxi (1661-1722), en forta oposici als vilatjans. Les autoritats locals van intervenir en el conflicte, fallant a favor dels missioners i lliurant-los el control de l'edifici. Com resposta, els camperols es van revoltar i van atacar la reconstituda esglsia sota el comandament dels bxers.
 
L'extensi de la rebelli va coincidir amb la Reforma dels cent dies (de l'11 de juny al 21 de setembre de 1898), impulsada per l'emperador Guangxu amb la finalitat de modernitzar l'administraci, cosa a la qual s'oposava fortament la seva tia, l'emperadriu Cixi. Desprs d'una primera derrota dels boxers a les mans de l'exrcit xins en el mes d'octubre, els rebels van acatar l'autoritat imperial o, amb ms exactitud, la de Cixi, qui va decidir usar-los com mitj per a destruir tota influncia estrangera a Xina. Aix, el govern xins, fortament controlat per l'emperadriu, va dictar diverses lleis en favor dels boxers a partir de gener de 1900, mentre que aquests van concentrar els seus atacs contra els missioners i conversos al Cristianisme. Les creixents protestes dels governs occidentals van ser desodes. 

En juny d'aquell any, els boxers (als quals es van sumar soldats imperials) van atacar destacament occidentals a Tianjin i Pequn. Les ambaixades estrangeres a la capital, a les quals havien fugit els seus ciutadans residents a Pequn, es van convertir aviat en objectiu dels boxers, encara que la majoria de les delegacions es trobaven b protegides per les seves prpies muralles i la proximitat a la Ciutat Prohibida, on, paradoxalment, havien estat construdes per ordre de l'emperador amb la finalitat de tenir-les sota vigilncia permanent. Les delegacions de Gran Bretanya, Frana, els Pasos Baixos, Estats Units, Rssia i Jap, de fet, compartien el mateix complex defensiu, i a noms uns carrers de distncia es trobaven les de Blgica i Espanya, des d'on van arribar els seus representants per a posar-se fora de perill. 

L'Incident Boxer.

No va poder fer el mateix la delegaci alemanya, de constituci ms recent i per aix situada en l'altre extrem de la ciutat. El dia 20 va ser assaltada finalment pels boxers, que van capturar i executar l'ambaixador alemany, Bar Klemens von Ketteler. A resultes d'aix, les potncies estrangeres van declarar la guerra a Xina, el govern de la qual va respondre proclamant les hostilitats contra elles. Fins a l'arribada de les forces militars enviades en la seva ajuda, el propi personal diplomtic hagu de defensar-se del setge dels bxers noms amb armes menors i un vell can al que anomenaren "Arma Internacional"  degut al fet que el cilindre era britnic, el suport itali, els projectils russos i els artillers a crrec nord-americans. Van dirigir la defensa el ministre britnic per a Xina, Claude Maxwell MacDonald, i el coronel japons Shiba Goro.
 
L'enfrontament va ser mpliament seguit per la premsa internacional, que va descriure tota classe de barbaritats comeses contra els estrangers residents a Xina, moltes d'elles enormement exagerades. Aix va provocar un ampli sentiment antixins a Amrica del Nord, Europa i Jap. No obstant aix, els principals afectats van ser els cristians xinesos (dels quals la premsa no es va ocupar), que sense poder fugir a cap part van ser objecte de violacions, tortura i assassinats. 

Malgrat els seus esforos, els bxers no van assolir superar les defenses del recinte. En agost, el setge de les ambaixades era aixecat per les tropes enviades per l' Aliana de les Vuit Nacions subscrita pels governs d'Alemanya, ustria-Hongria, Estats Units, Frana, Itlia, Jap, Regne Unit i Rssia.

 Operacions de l'Aliana . 
 
L'exrcit de rescat dels aliats es componia d'uns 54.000 homes a les ordres del general britnic Alfred Gaselee, dels quals uns 5.000 eren xinesos contraris als boxers, 20.840 japonesos, 13.150 russos, 12.020 britnics, 3.520 francesos, 3.420 nord-americans, 900 alemanys, 80 italians i 75 austro-hongaresos. Al juliol van desembarcar prop de Tianjin i van setjar a la ciutat, que va caure el dia 14. Tamb van capturar els forts de Taku, situats a l'estuari del riu Hai He, i quatre destructors xinesos, on es va destacar el bar Roger Keyes. 

Desprs d'assegurar la zona, l'exrcit de Gaselee va partir cap a Pequn (a 120 km de distncia) el 4 d'agost. La marxa va ser sorprenentment fcil a pesar que en el recorregut es trobaven estacionats uns 70.000 soldats imperials i un nombre aproximat de rebels armats, que van preferir evitar els enfrontaments directes. Noms es va produir un combat de certa importncia a Yangcun, a uns 30 km de Tianjin. No obstant aix, l'avan de les tropes estrangeres va haver de ralentir-se a causa del mal temps, extremadament humit i amb temperatures de fins a 43C. L'exrcit va entrar finalment a Pequn el 14 d'agost, on va aixecar el setge a les ambaixades i posteriorment va procedir a desplegar-se per la ciutat amb la finalitat d'ocupar-la, registrant-se nombrosos combats rondaires. La famlia imperial i la seva cort van abandonar llavors la Ciutat Prohibida i es van refugiar en Xi'an. 
 

Desprs de l'ocupaci, les tropes estrangeres es van lliurar al saqueig, la destrucci, els assassinats sumaris i les violacions. La prpia Ciutat Prohibida i altres dependncies imperials van ser saquejades, arribant a sacrificar-se els animals dels Jardins Imperials per a servir d'aliment als soldats (cosa que va significar entre altres coses, l'extinci del crvol del Pare David a Xina). La poblaci va ser fortament reprimida per a evitar que s'aixequs novament contra els estrangers a pesar de la destrucci i robatori de les seves propietats. El tracte ms dur va provenir dels 900 soldats alemanys, als quals el propi Kaiser Guillem II havia exhortat el 27 de juliol a "fer que la paraula "alemany" sigui recordada en Xina durant mil anys, de manera que cap xins torni a atrevir-se si ms no a mirar malament a un alemany", dintre d'un discurs en el qual invocava la memria dels antics huns (ra per la qual els britnics es referirien als soldats alemanys com a "huns" durant la I Guerra Mundial). L'octubre, les tropes russes estacionades en la regi de l'Amur van creuar la frontera i van envair Manxria, on tamb van actuar amb violncia contra la poblaci civil. 

Les hostilitats van acabar finalment el 7 de setembre de 1901, quan la dinastia Qing va accedir a signar el Tractat de Xinchou o "Protocol Boxer", un nou tractat desigual amb els governs d'Alemanya, ustria-Hongria, Blgica, Frana, Estats Units, Espanya, Gran Bretanya, Itlia, Jap, Pasos Baixos i Rssia. 
 Conseqncies . 
 
El tractat de pau establia el comproms del govern xins d'executar 10 oficials implicats en la revolta, pagar 333 milions de dlars als vencedors en concepte de reparacions de guerra al llarg de 40 anys, concedir encara ms avantatges comercials als estrangers i permetre l'estacionament de tropes entre Pequn i el Mar Groc, amb la finalitat de garantir la seguretat de les ambaixades estrangeres a la capital. 

Xina no va perdre nous territoris aquest cop degut en gran part a que els vencedors no van acabar de posar-se d'acord sobre els lmits de les seves zones d'influncia i/o annexi en el futur. En els anys segents l'aliana es va dissoldre i cadascun dels seus antics integrants va intentar imposar el seu propi pla per a Xina. Les disputes entre Rssia i Jap pel domini de Manxria i Corea van dur finalment a la Guerra Russo-Japonesa de 1905, en la qual es van imposar els nipons. Amb aquesta victria, Jap va augmentar encara ms el prestigi internacional aconseguit en les guerres contra Xina i va afermar la seva posici com a potncia hegemnica a l'rea, en detriment de Rssia. Amb la finalitat de contrarestar l'ascens japons, Estats Units i Gran Bretanya van decidir ms tard reduir el cstig imposat a Xina, invertint gran part de les indemnitzacions de guerra en la concessi de beques a ciutadans xinesos i en la construcci d'universitats com la de Tsinghua. Els pagaments es reduirien o cancellarien definitivament al llarg de la dcada dels 30, abans del previst. 

Per altra banda, la dinastia Qing va quedar desacreditada una vegada ms a ulls de l'opini pblica, augmentant els suports a l'establiment d'una repblica. Cixi va tractar de frenar aix abandonant la poltica conservadora que havia defensat fins a llavors i realitzant mltiples reformes en els seus ltims anys, arribant a prometre l'establiment d'un nou rgim constitucional el 1916. La seva mort en 1908 va truncar aquests plans, i finalment Xina es convertiria en una repblica desprs de la revoluci de 1911. Com a commemoraci de la seva participaci en aquesta expedici, els soldats del 9 Cos d'Infanteria d'Estats Units van rebre el sobrenom de "manxs" i van afegir la figura d'un drac imperial al seu uniforme.
 Controvrsia en la Xina actual . 
Existeix certa controvrsia en la Xina actual sobre el que fou i van significar els disturbis de 1898-1901. Mentre que algunes fonts la consideren una "rebelli" o "desordre" ( , mandar luan), termes que possexen un sentit negatiu en xins, uns altres consideren que va ser un moviment patritic en contra de les contnues ofenses estrangeres, pel que prefereixen el terme "aixecament" (  , qiyi), de carcter ms positiu. L'actual govern comunista de la Repblica Popular Xina es decanta per aquesta ltima opci i considera els successos com producte d'un "moviment patritic". El gener de 2006, el suplement setmanal Freezing Point, pertanyent al peridic China Youth Daily, va ser clausurat per incloure un assaig de Yuan Weishi (professor d'Histria de la Universitat de Zhongshan) en el qual es criticava el tractament que es donava en les escoles xineses a la rebelli bxer i les relacions entre Xina i els poders estrangers en general durant el segle XIX. A causa de aquesta idea imposada des del govern, sn cada vegada menys els ciutadans xinesos que consideren aquest episodi com una rebelli. 

 Els Bxers en la Ficci . 
La rebelli dels bxers ha estat duta dos cops al cinema. La primera fou la pellcula 55 dies a Pequn (1963), realitzada des del punt de vista occidental pel director Nicholas Ray i protagonitzada per Charlton Heston i Ava Gardner, entre d'altres; en el segon film, Pa kuo lien chun (1975), del hongkons Chang Cheh, es pren als propis bxers com protagonistes. 

L'aixecament serveix aix mateix de marc o referncia a produccions de diferents mitjans, entre els quals s'inclouen els segents: 
 El primer captol del llibre El meu segle de l'escriptor alemany Gnter Grass consisteix en un comentari irnic sobre l'ocupaci de Pequn des del punt de vista d'un soldat alemany. ;
 En la pellcula Hi havia una vegada a Xina (Once upon a time in China, 1991), Jet Li interpreta al mestre d'arts marcials Wong Fei Hung (1847-1924), que es va veure immers en els disturbis de finals del s.XIX. ;
 Els rebels de Shanghai (Shanghai Knights, 2003), seqela de Shanghai Kid: De l'est a l'oest (Shanghai noon, 2000) s'ambienta vagament en aquesta poca i inclou a un cap boxer com dolent principal. No obstant aix, inclou nombrosos anacronismes i l'argument principal s'allunya enormement de la realitat histrica. ;
 En un episodi de la srie de televisi Buffy Caavampirs, es diu que el vampir Spike, un dels seus personatges, va matar la seva primera vctima durant la rebelli dels boxers. ;
 La novella Moment a Pequn (Moment in Peking), de Lin Yutang, inicia la seva narraci durant la rebelli dels boxers, contant-la des del punt de vista d'un nen. ;
 Els Impostors, novella del colombi Santiago Gamboa, conta la histria d'una secta boxer reconstituda en l'actualitat que tracta de recuperar un valus manuscrit en poder de l'Esglsia Catlica. ;
 La novella "El Palau dels Plaers Celestials" (The Palace of Heavenly Pleasure), de l'escriptor Adam Williams, nascut a Hong Kong i descendent d'una famlia anglesa assentada a Xina des del segle XIX, aquesta ambientada en la revolta boxer, centrant-se en els fets ocorreguts en la ciutat de Shishan. ;

 Fonts .
The Boxer Rebellion by Diana Preston, Berkley Books, New York, 2000  ISBN 0-425-18084-0;
Dragon Lady: The Life and Legend of the Last Empress of China by Sterling Seagrave, Vintage Books, New York, 1992  ISBN 0-679-73369-8  This book challenges the notion that the Empress-Dowager used the Boxers. She is portrayed sympathetically.
The dragon empress : life and times of Tz'u-hsi 1835-1908 : empress dowager of China by Marina Warner, Vintage, UK, US 1993, ISBN 0099165910;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182871" title="Pleociemat" nonfiltered="156" processed="154" dbindex="75155">

Els pleociemats (Pleocyemata) formen un dels dos subordres de crustacis decpodes que inclou la major part de les espcies. Els representants ms coneguts, especialment pel seu inters gastronmic, sn el llamntol, la llagosta, l'escamarl, alguns tipus de gambes i gambetes, a ms del bernat ermit i tots els crancs.

Les diferncies amb els dendrobranquiats, l'altre subordre, es basen en la forma i l'estructura de les brnquies. Els pleociemats tenen dos tipus de brnquies: 
 les tricobrnquies, que sn simples, amb un eix i dues lmines ;
 les fillobrnquies, amb moltes branques filamentoses.;

Un dels trets ms importants que els caracteritzen, s que els ous fertilitzats sn incubats per la femella, i romanen enganxats als pleopodis o potes nadadores, fins que surten les larves. s aquesta caracterstica que dna el seu nom al grup.

 Sistemtica .
Burkenroad, , el 1963, feia la proposta de reemplaar els subordres existents en aquell moment de Natantia i Reptantia pels grups monofiltics dels dendrobranquiats (Dendrobranchiata) i els pleociemats. Aix, Pleocyemata cont tots els membres del grup Reptantia (que encara s'utilitza, per en un nivell taxonmic ms baix), s a dir, els crancs, llamntols i altres, aix com el Stenopodidea, i els Caridea, que comprn moltes de les gambes.

Encara que est sotmesa a revisions i existeixen variacions en les propostes, podem considerar que els pleociemats se subdivideixen en 7 infraordres:  
 Anomura ;
 Astacidea ;
 Brachyura  ;
 Caridea ;
 Palinura  ;
 Stenopodidea ;
 Thalassinidea  ;

Cal considerar dues llistes ms que presenten variacions:
 La llista de la NCBI (National Center for Biotechnology Information) que afegeix un infraordre ms,
Glypheoidea, i que noms inclou una famlia, els glifeids (Glypheidae).

 La proposta de Scholtz i Richter (1995)  que consideren l'infraordre dels aquelats (Achelata), tot i que no t el reconeixement de molt especialistes.

Referncies.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182875" title="Flix Millet" nonfiltered="157" processed="155" dbindex="75156">


 Flix Millet s una marca histrica francesa de motocicletes.
 Flix Millet i Maristany (1903-1967), fou un financer, mecenes i promotor cultural catal, fundador d'mnium Cultural.
 Flix Millet i Tusell, Creu de Sant Jordi 1999, molt lligat a l'Ofe Catal i actualment (2007) vicepresident tercer de la Fundaci del FC Barcelona.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182877" title="Gabriel Canyelles" nonfiltered="158" processed="156" dbindex="75157">
Gabriel Canyelles (Barcelona ? - ? 15 de maig de 1449), fou un notari i escriv barcelon. 

Biografia. 
Pere Miquel Carbonell, en la seva obra De uiris illustribus catalanis el qualific d'home docte i virtus, tant en l'ofici i en l'art de la notaria com en les seves facultats oratries, aix com de callgraf i gramtic virtus.

Exerc de notari reial pblic a Barcelona, aix com d'escriv del Captol de la Seu. Fou regent de les escrivanies del Consell de la Ciutat, crrec en el que succe al notari Bernat d'Esplugues, l'any 1433.

Obres.

Vademecum;
Liber negotiorum monasterii praedicatorum Barcinonae;
Llibre dels capbreus dels aniversaris;

Referncies.
Maringela Vilallonga, La literatura llatina a Catalunya al segle XV. Repertori bio-bibliogrfic (1993, ISBN 978-84-7256-930-0).
Flix Torres Amat, Memorias para ayudar a formar un diccionario crtico de los escritores catalanes, Barcelona, 1836.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182884" title="Literatura asturiana" nonfiltered="159" processed="157" dbindex="75158">
Literatura asturiana s la literatura feta en asturlleons, una llengua romnica que es parla a Astries, Lle, Miranda i part d'Extremadura.
 Histria . 
La literatura oral, de transmissi oral, enfonsa les seves arrels en l'edat mitjana i es compon fonamentalment de canons i romanos, presents encara avui en la tradici oral d'Astries, i recopilats en canoners, com el Cancionero musical de la lrica popular asturiana d'Eduardo Martnez Torner 
 Barroc . 
El primer text literari prpiament dit del que es t notcia s el Pleitu ens Uviu i Mrida poles cenices de Santolaya del clergue Antn de Marirreguera, que data de 1639 i exposa l'argumentaci de l'autor en favor de la devoluci de les cendres de Santa Eullia a la capital asturiana. Antn de Marirreguera s autor de molts altres textos, com les rondalles Dido y Eneas i Pramo y Tisbe o les obres teatrals de L'ensalmador o L'Alcalde. L'altre autor del Barroc Asturi, s Bernaldo de Quirs, militar de carrera nomenat per la Junta General del Principat per a ajudar al Rei Felip V. D'ell tan sols se li coneix un poema d'extraordinria longitud Pictures del Caballu 
 La Illustraci Asturiana o la Xeneracin del Mediu Sieglu. 
Desprs del Barroc, s'obre un gran perode per a la literatura asturiana, que s el coincident amb la Illustraci Asturiana, un perode de gran desenvolupament intellectual i literari pel que fa a segles passats. 

Gaspar Melchor de Jovellanos, va anar el principal mentor de la literatura asturiana de l'poca i un ferm defensor de la creaci de l'Academia Asturiana de las Buenas Letras, que ms tard es crearia en 1919 per a restablir-se el 1981 amb el nom d'Academia de la Llingua Asturiana. Entre les aportacions de Jovellanos a la literatura, destaquen les "instruccions" per a la creaci d'una normativa comuna i la recopilaci d'un diccionari, una gramtica i una ortografia de l'asturi. Un poema annim, dit eor Conde Campumanes i datat en 1781, se li sol atribuir a ell. 

Bruno Fernndez Cepeda s un altre dels escriptors de la Generaci del Mig Segle, se sap que era professor de llat i clergue i noms es conserven d'ell tres poemes: La enfermed, Felicitaci d'unos des i Bayura d'Asturies.

Xosefa Xovellanos, germana de Gaspar de Xovellanos, s el primer nom de dona que sona en la literatura asturiana i en els temes dels seus poemes es troben elements que defineixen el corrent illustrat: La crtica davant les desigualtats socials o la denncia del comportament de la noblesa. Es conserven d'ella els segents poemes: Carta, Preparativos pa la proclamacin de Carlos IV n'Uviu, La proclamacin de Cuarlos IV, Fiestes a Xovellanos i Les esequies de Carlos III. 

D'Ann Balvidares Argelles es conserven noms tres obres: Dilogu Polticu, L'entierru del callndrigu Reguero i El misteriu de la Trinid i vida de Xesucristu en les quals estan presents algunes idees illustrades barrejades amb un fort component de devoci cristiana. 

 El Segle XIX . 
En 1839 es publica a Oviedo la Coleccin de poesas en dialecto asturiano una antologia preparada per Xos Caveda y Nava que recull l'obra ms important dels escriptors asturians de segles anteriors i diversos poemes propis. L'aparici d'aquest llibre fa que molts joves s'animin a escriure una obra que vol reflectir els costums del poble en la seva prpia llengua. Tamb destaca d'aquesta poca la figura de Xuan Xunquera que redacta la Gramtica asturiana codificant les regles gramaticals de la llengua. Poetes com Domingo Hevia, Benito Canella, Xos Caveda, Teodoro Cuesta, Xuan Mara Acebal, Xos Mara Flrez i Gonzlez, Xos Napole Acebal i Noln sn noms de poetes i dramaturgs de l'poca destacant Enriqueta Gonzlez Rubn com a narradora. 

Xos Caveda y Nava s sens dubte el referent literari per a les generacions futures, tant pels poemes que escriu com pel seu afany recopilador. Els seus poemes sn de diversos temes; histric: La Batalla de Cuadonga; de tradici popular: Los enamoraos de 'aldea, La Paliza, La vida de l'Aldea; de carcter sentimental: El Neu enfermu; de carcter escatolgic: La defensa del peu 

Xuan Mara Acebal va merixer el ttol de Prncep dels Poetes entre els seus contemporanis. La seva obra no s molt extensa per representa el cim potic del segle XIX asturi, podent classificar-la temticament; Poesia religiosa: A Mara Inmaculada, L nin Jess, Venite ad em, A Mara i Refugium peccatorum; de carcter paisatgstic: Cantar y ms cantar, La fonte de Fascura, La vida del aldeanu; uns altres: L'ahmor del hogar, A  so maxest la reina Sabel Segona i Arreglu de cuentes Tamb va traduir a l'asturi tres odes d'Horaci Beatus ille, Maeccenas atavis i Cum tu, Lydia, Telephi.

Teodoro Cuesta representa el corrent popular i s el poeta ms conegut i influent. Escriu els seus primers poemes sota el magisteri de Caveda, de qui pren el ttol genric de La vida de l'aldea. En la seva extensa obra podem trobar poesia satrica, costumista, religiosa i de curcunstncies. 
m
 El Regionalisme Asturi . 
Coincidint amb els primers movimenos regionalistes de la poltica asturiana, es dna a conixer un grup d'escriptors que se senten hereus directes de la tasca potica de Costa y Acebal. Sn els poetes Pepn de Pra Nel i Flor i La fonte del cai, Constantino Cabal L'albor dels malvises, Marta Balbn, Constantino Total o Daniel Albuerne i els dramaturgs Pachn de Mels, Eloy Fernndez Caravera o Fabricio. Aquest grup crea el 1919 una Real Academia Asturian de Artes i Letras que no va a tenir cap operativitat. 

Destaquen tamb Enrique Garca-Rendueles per l'elaboraci d'un diccionari, una nova gramtica i la recopilaci d'una antologia Los nuevos bablistas (1925). Per sens dubte, s Fernn Coronas el ms destacat escriptor de l'poca, frare oblat que viatj arreu d'Europa aprenent llenges antigues i modernes al mateix temps que adquireix una considerable cultura. Les dues ltimes dcades de la seva vida les dedica a l'estudi de l'asturi, recollint dades per a un diccionari general, elaborant un altre de la rima, una gramtica... i component molts poemes que avui segueixen, en la seva major part, indits. Amb ell comena el segle XX per a la literatura asturiana. 

 El Segle XX (Abans de la Guerra Civil) . 
La literatura asturiana, desprs de l'auge del regionalisme, segueix anquilosada en els mateixos temes costumistes i perd el favor del pblic, es tanca en si mateixa, els autors d'aquesta poca (Xiqun de Villaviciosa, Matas Conde o Laudelino Len no arriben a la categoria dels seus predecessors ni la seva bona acollida. 
 El Segle XX (Desprs de la Guerra Civil) .
La guerra civil espanyola suposa una ruptura poltica, social, econmica i cultural. La literatura asturiana segueix sent humorstica i ruralitzant i desconnectada d'una realitat social cada vegada ms industrial i urbana. No obstant aix, alguns autors des dels anys 60 intenten superar el costumisme tradicional, destaquen: Maria Xosefa Canellada poetessa i narradora de curta per intensa obra, publica en 1980 Montesn el primer llibre juvenil i en 1990 la novella curta Malia, Mariantia y yo. Nen Losada Rico la seva obra beu en la tradici oral i compon Cantessis Valdesanos i publica tamb els poemarios Entre apigarzos, l nome de les cousas i l'antologia Fueyas que reverdecen. 
 El Surdimientu . 
L'aparici de Conceyu Bable en l'Astries de 1974, el moviment pro-llengua que a la fi de la dictadura i durant tota la transici es viu a Astries i de manera molt especial en l'mbit universitari, aix com el sorgiment en els anys setanta del Nuevu canciu Astur propcia una etapa d'apogeu i de rupturisme total, que iguala en nombre d'autors als quals estan escrivint amb tots els quals havien escrit anteriorment. Renovant temes per complet, tocant la poltica, l'amor, l'erotisme en la poesia i adquirint gran rellevncia la novella i els contes aix com ampliant-se de manera notable el volum de les traduccions d'altres llenges. D'aquesta poca que molts crtics insisteixen a dividir en "El primer surdimientu" i "El segundu surdimientu" destaquen: Manuel Asur, inaugurador del corrent i l'etapa, amb el llibre de 1977 Cancios i poemes pa un riscar si b publicaria ms tard altres com Poesia (1976-1996) i Orbayos, Xuan Xos Snchez Vicente,  Xuan Bello, Ana Vanessa Gutirrez, Berta Pin i Xandru Fernndez.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182886" title="Pere Miquel Carbonell" nonfiltered="160" processed="158" dbindex="75159">
Pere Miquel Carbonell (Barcelona 8 de febrer de 1434 - Barcelona 2 d'abril de 1517). Historiador, humanista, notari i poeta. Arxiver Reial de l'Arxiu Reial de Barcelona (1476-1517).

Origens familiars. 
Era fill de  Francesc Carbonell i de Joana des Soler.
Era cos de l'humanista Jeroni Pau i amic de l'ardiaca de Barcelona Llus Despl (que fou president de la Generalitat de Catalunya i padr d'un dels seus nts) i del protonotari reial Joan Peir, un dels artfexs del desenvolupament de la impremta a Barcelona.

Descendents. 
Es cas en primeres npcies amb Engrcia, amb qui tingu tres fills, sobrevisquent noms el primer:

 Francesc Carbonell;
 Pere Miquel;
 Baltasar;

Va contraure segones npcies amb Eullia, vdua de Pere Morer, mercader de Barcelona. 

Biografia. 
Guerra civil catalana.

Durant les convulsions de la Catalunya del segle XV fou partidari del partit oligrquic i constitucionalista, la Biga.

Arxiver Reial.

Fou nomenat notari pblic pel rei Alfons V d'Arag "el Magnnim" l'any 1458, crrec en el qual el va ratificar el rei Joan II d'Arag "el Gran". Aquest darrer monarca el nomen, el 1476, Arxiver Reial i escriv reial

El seu fill Francesc Carbonell tamb fou notari i Arxiver Reial, i substitu el seu pare a l'Arxiu Reial de Barcelona, de forma progressiva i amb especial intensitat a partir del 1510, i definitivament a la seva mort. El nt de Pere Miquel Carbonell, fill de Francesc, anomenat Francesc Miquel Carbonell, tamb obtingu el crrec d'Arxiver Reial per privilegi de Carles I. 

Gran afeccionat a les lletres clssiques, reun una important biblioteca, de la qual copi i anot molts dels seus cdexs. Era un gran callgraf.

Obra.
Gran afeccionat a les lletres clssiques, reun una important biblioteca, de la qual copi i anot molts dels seus cdexs. Era un gran callgraf.

Tot i inscriure's en el moviment humanista i, per tant, cultivar la llengua llatina i els clssics, rebutjant en bona part la tradici cultural catalana anterior, s'interess per la llengua catalana, la qual cosa el port a copiar, ordenar i interpolar les "Regles d'esquivar vocables o mots grossers o pagesvols"Vegeu algunes consideracions d'Albert Rossich respecte a les Regles i la seva autoria Disponible en lnia de Bernat Fenollar i Jeroni Pau, a escriure nombroses cobles en catal i a una "Dansa de la mort", adaptada del francs, que seguia encara les normes de la Gaia Cincia, amb poca qualitat literria.

Va mantenir relacions literries amb els juristes Francesc de Casa-saja i Joan Vilar, amb el biblifil Guillem Fuster i amb els humanistes Antonio  i Alessandro Geraldini, Teseu Valent i Jeroni Pau.

El seu crrec d'arxiver fu que es decants pels estudis histrics, entre els quals ressalten el recull biogrfic en llat De viris illustribus catalanis, un conjunt de quinze biografies breus d'erudits del seu temps, dins de l'mbit de les terres de parla catalana. s autor de les Chrniques de Espanya, que inici el 1495 i va concloure el 1513, les quals comprenen des dels temps primitius fins a la mort de Joan II, obra que serv de referncia per als historiadors posteriors. El 1496, seguint ordres de Ferran II, va escriure una genealogia dels comtes-reis catalans, en la qual consigna Bernat de Septimnia com a primer comte de Barcelona. 

El 1516 va concloure una arreplega de processos de la inquisici a Barcelona, comentada en catal, que comprn el perode 1487-1507, el Liber descriptionis reconciliatonisque purgationis et condemnationis haereticorum.

Compongu tamb una recopilaci d'inscripcions llatines de Roma, Barcelona i Tarragona, que sembla li foren facilitades per Jeroni Pau, primera obra catalana d'arqueologia.

Manuel de Bofarull i de Sartorio, arxiver de la Corona d'Arag fou qui en va transcriure els principals opuscles i en va facilitar la biografia completa.

La biblioteca de Pere Miquel Carbonell.
Un manuscrit que es conserva a l Arxiu Capitular de la Catedral de Girona, escrit gaireb tot per Pere Miquel Carbonell, cont en un foli un catleg d alguns dels llibres que formaven la biblioteca de Carbonell. La transcripci d aquest foli, inicialment illegible ja que estava tot empastifat de negre, potser perqu contenia llibres prohibits, es deu a Jordi Rubi i Balaguer.

Els ttols que consten en tal catleg, de gran inters per a conixer la difusi de la literatura clssica i humanista a les terres catalanes, sn els segents:




Per altra banda, en el citat manuscrit de la Catedral de Girona consta una desiderata, una llista de llibres que Carbonell desitjava adquirir, que aquest va entregar "al biscah que va en Vencia". Jordi Rubi i Balaguer considera que aquesta comanda de llibres s de cap al 1488, data en la qual el mercader de llibres Martn de Marquina  an cap al nord d'Itlia. Els ttols que hi consten sn:




Finalment, es conserva una altra llista d'encrrec de compra de llibres, en aquest cas la que Pere Miquel Carbonell va fer al llibreter Riera perqu li comprs a la fira de Li del dia 8 d'abril de 1501 els segents ttols:




A part dels referits inventaris o relacions de llibres, Jordi Rubi i Balaguer assenyal com a fruit dels seus estudis que havia localitzat sis volums adquirits per Pere Miquel abans del 1484, que sn els segents:

Recull de textos jurdics i formularis notarials, d'autors catalans i estrangers, copiats quasi tots per Carbonell.;
Manuscrit del segle XIV, amb el segent contingut:
Alanus de plantu nature;
Liber Birrie;
De arbore in qua se suspendunt mulieres;
Sneca de formula vite;
Philosophia magistri Philippi Elephantis cum versibus Nasonis et Ovidii ac proverbis moralibus commendatione dignis;
Sneca, Opera.;
Volum que cont els segents tractats:
Nosce te ipsum; Corona senum; De inmensa charitate Dei; De humilitate interiore et pacientia vera; Flos vitae, l'autor dels quals s Ioannes Carthusiensis, altrament conegut com a Jean de Mantoue o Giovanni di Dio Certosino.;
Ludolf de Saxnia, Vita Christi. ;
Speculum sapientie beati Cirilli episcopi;

Obres.

Obra brocada de la gloriosa Magdalena parlant de penitentia (1454);
Diuae Mariae Magdalenae oratio (1454);
Correspondncia amb Joan Vilar (1475);
Correspondncia amb Jeroni Pau (1475 i ss);
Correspondncia amb Guillem Fuster (1475);
Correspondncia amb Lorenzo Lippio (1476);
De viris illustribus catalanis (1476);
Correspondncia amb D. Beatriu de Pins (1479, 1470 i 1480).
Super facto expulsionis hereticorum iuderumque ... nec non recuperatione Comitatum Ruscionis et Cerritaniae (1493);
Epistula de consolatione pestilentiae (1494);
Genealogies dels comtes de Barcelona; continuades per l'arxiver Jaume Garcia i per Pere Miquel Carbonell (1496);
Dansa de la mort (1497);
De origine vitaque et obitus magistri Bartholomei Oller presbyteri, necnon de facto Joachim et Annae coniugum instauratio (1507);
Ad Gabrielem Vilell de uita et miraculis diui Seueri Barcinonensis antistis epistulae (1512);
Chrniques de Espanya (1513);
De exequiis sepultura et infirmitate Regis Ioannis Secundi (1517);
Episcoporum Barcinonensium ... ordo et numerus;
De la conservati e durati de la ciutat de Barcelona;
Poemes catalans;
Notes sobre Pere d'Arag;

Notes.


Bibliografia.
Jordi Rubi i Balaguer, Els clssics a la biblioteca de Pere Miquel Carbonell, fins a l any 1484, dins Miscellnia Crexells, Publicacions de la Fundaci Bernat Metge n 1, Barcelona, 1929, p. 205-222;
Maringela Vilallonga, La literatura llatina a Catalunya al segle XV. Repertori bio-bibliogrfic (1993, ISBN 978-84-7256-930-0).
Flix Torres Amat, Memorias para ayudar a formar un diccionario crtico de los escritores catalanes, Barcelona, 1836.
Miquel Coll i Alentorn i Eullia Duran. Article Pere Miquel Carbonell i de Soler a la Gran Enciclopdia Catalana. Barcelona, 1973,
Maria Antnia Adroher Ben. Estudios sobre el manuscrito "PETRI MICHAELIS CARBONELLI ADVERSARIA.1492, del Archivo Capitular de Gerona. Disponible en lnia (PDF);

Enllaos externs.
Incipitario di Pere Miquel Carbonell, a "Rialc, Repertorio informatizzato dell'antica letteratura catalana", Universit di Napoli Federico II. Disponible en lnia.
Agust Alcoberro. Pere Miquel Carbonell i "La qesti de la llengua". Disponible en lnia;
Pere Miquel Carbonell;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182890" title="Gabriel Casafages" nonfiltered="161" processed="159" dbindex="75160">
Gabriel Casafages (o Casalfages o Casa-Sages) (Barcelona ? - ?). Teleg dominic.

Biografia. 

Segons Flix Torres Amat, fou un dels tres telegs que l'any 1452 van ser elegits per anar a Roma a disputar contra els telegs franciscans sobre si la sang que Crist va vessar en la seva passi va quedar unida a la persona divina, tal com el cos quan va quedar en el sepulcre. Fra Gabriel, junt amb fra Jaume de Brescia i fra Vercellino de Vercellis foren aix portaveus de la condemnaci que l'inquisidor de Catalunya, Nicolau Rossell havia fet contra les formulacions dels franciscans, que defensaven la divinitat de la sang de Crist. El papa Pius II va declarar la victria de fra Gabriel i els altres dos dominics.

Obres.
De sanguine Christi;
Aduersus haereses sui tempori;
Praxis procedendi in causis fidei;
Summa S. Thomae in compendium reducta;

Referncies.
Maringela Vilallonga, La literatura llatina a Catalunya al segle XV. Repertori bio-bibliogrfic (1993, ISBN 978-84-7256-930-0).
Flix Torres Amat, Memorias para ayudar a formar un diccionario crtico de los escritores catalanes, Barcelona, 1836.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182891" title="Sfax" nonfiltered="162" processed="160" dbindex="75161">



Sfax (rab Safakus,      ), s la segona ciutat de Tunsia, a la governaci de Sfax a uns 270 al sud-est de Tunis. Ciutat porturia i industrial, juga un paper de primer ordre amb l'exportaci de l'oli d'oliva, el peix sec, i els fosfats. T tamb estaci ferroviria i est ben comunicada amb Monastir-Sussa-Tunis (una autopista en construcci) i una extensa xarxa de carreteres cap al nord, oest i sud. Llocs interessants sn la medina i la vena ciutat de Thyna on hi ha l'aeroport Internacional de Sfax, i les runes de Taenae (a uns 12 km al sud de Sfax). La municipalitat t 265.131 habitants per l'aglomeraci supera el mig mili d'habitants. L'aglomeraci de Sfax es descompon en sis municipalitats: Sakiet Eddaer, Sakiet Ezzit, El An, Gremda, Chihia i Thyna. La mateixa Sfax abraa tres delegacions: Sfax Ouest, Sfax Sud i Sfax Mdina.

Fou l'antiga Syphax nmida i la Taparura romana. La ciutat va desaparixer sota els vndals i gaireb no en queden restes. La ciutat actual va sorgir a l'poca musulmana a l'entorn d'un ksar o bordj anomenat Bordj al-Ahmar, a lloc de la moderna kasba, proper a la zawiya de Sidi Djabla. Inicialment era noms un fort o ribat que va esdevenir un ribat-mahris, s a dir una fortalesa amb una zona poblada a l'entorn. A la zona hi havia nombrosos ribats (Butriya, Lawza, Inshila, Mahres, Al i altres) i el ms destacat era el ksar Ziyad a 35 km al nord. Els morabitun establerts al bordj o ribat si van unir dos grups de pescadors, els Ashash i els Nawala, de la costa. A l'interior hi havia nombroses kura (llogarets agricoles). 

Noves fortificacions es van crear en el regnat de l'aglbida Ibrahim ben Ahnmad, vers 860 a 863. El fakih Al ben Salim, deixeble de l'iman Sabnun, que va dirigir les obres, fou el primer cadi de la vila. A la mateixa poca es va construir la gran mesquita (Ali ben Salem al-Khabimiani) que es va arranjar el 989 i el 1086, per adoptar la seva forma actual entre 1759 i 1783. 

El 11 de novembre de 1059 s'hi va fer independent Hammu ben Mallil, aprofitat la descomposici del poder zrida per la invasi dels Banu Hilal. L'emir Tamim (1062-1108) la va voler recuperar diverses vegades sense xit, fins que ho va aconseguir el 1100. 

El 1110 es va revoltar contra el governador zrida Abul Futuh, i va romandre independent un any. El 1143 fou assaltada pels normands de Siclia i ocupada el 1148, i va restar en mans dels sicilians fins la nit del 31 de desembre de  a 1 de gener del 1156. El 1160 es va declarar a favor de l'almohade Abd al-Mumin ben Al. El 1188 va caure en mans dels mallorquins Banu Ghaniya que la van conservar fins el 1209.

La manca d'aigua no permetia un desenvolupament rpid, i es van construir un gran bassa (a ms de les cisternes menors, privades) al segle XIII, a la qual se'n van afegir dues ms el 1774. El 1282 fou ocupada temporalment pel rebel Ibn Abi Umara, i el 1356 va caure en mans dels Banu Maki, emirs de Gabs, per aquestos la van perdre al cap d'un temps.

Al segle XVI fou favorable als turcs i va esdevenir autnoma sota el govern de la djama (assemblea) i no va voler estar al costat del moviment del shabbi Sidi Arfa (mort el 1542) i els habitants van ajudar al pirata Dragut. Quan Kairuan va caure en mans de Dragut el 1557, un rais de nom Abu Abd Allah al-Makkani era ja el lder local. Dragut la va incorporar al sandjak de Trpoli (Tripolitana) i no fou restituda al sandjak de Tunis fins el 1588.

El setembre del 1747 els vaixells de la ciutat van derrotar els maltesos i venecians a Ras al-Makhbiz. Els venecians la van domina (meitat de maig del 1786 a 6 de juny de 1791, per sense poder conservar-la degut a la pressi dels locals. El 1797 el 15% de les naus de Sfax es dedicaven al cors, i totes eren del cadi de la vila Mahmud Djalluli. 

El segle XIX Es va sumar a la revolta contra les mesures fiscals de d'Ali Ben Ghdahem el 1864 i a la resistncia contra els francesos de 1881, sota la direcci del xeic de la tribu dels methelith, que poblaven la regi. Els francesos la van ocupar per assalt.

La vila quasi b no es va modificar fins el segle XVIII, formant una zona de 400 x 600 metres de forma quadrangular ocupant 24 hectrees, una mica retirada de la costa per evitar atacs imprevistos. Per manca d'autoritzaci del govern, no va poder construir un barri a la part oriental fora de la porta de Bab Bahr fins el 1775. Un funduk s'hi va construir el 1778 i una nova mesquita el 1779. El 1785, quan la poblaci ja era massa gran per la seva superfcie, una epidmia va fer 15000 morts i va fer aturar el creixement.

L'olecultura iniciada al segle IX, i que va retrocedir durant el perode hfsida, va agafar nou impuls al segle XVII. L'oliveta dels jardins (djnans) van arribar a una extensi de 7 km al nord de la vila i es comptaven 100.518 arbres (1852) que eren ms de la meitat de tots els de caidat. Progressivament es va introduir l'ametller ja sota domini francs, desprs del 1910 (un mili d'ametllers el 1951). Els olivers s'estenen a l'interior fins a ms de 60 km.

El 1930 es va crear a la ciutat l'Oficina de l'Oli per organitzar el comer d'aquest producte i la transformaci de les oliveres. El 1972 es comptabilitzaven 250 industries de l'oli. (31% de les nacionals). L'olivera, tot i els ametllers i altres productes, encara representen el 70% de la producci agrcola. Altres sectors sn: comer (44% de les empreses es declaren de comer), artesanat, txtil, agroalimentaci, mecnica, qumica, i altres entre elles el turisme poc arrelat. La ciutat produeix 1/5 del producte industrial del pas.

A l'inventari fet a la meitat del segle XIX es van constatar 83 mesquites i oratoris, 72 zawiyes, 2.066 cases, 19 fbriques d'oli, 35 molins, 35 forns de pa, i 12 torres o fortaleses. En aquest moment Tunis tenia entre 8.000 a 9.000 cases. La municipalitat es va crear el 16 de juliol de 1884. 

La seva poblaci era de 43.300 persones el 1936, i 54.800 el 1946. La medina el 1954 tenia 16700 habitants, el 1956 en tenia 10668 i el 1998 noms 3812; el 1954 l'aglomeraci s'estimava en 130.000 habitants i va passar a 275000 habitants el 1975 amb un creixement del 1,9% de 1966 a 1975 i del 2,4 % del 1984 a 1989. Actualment t 115 mesquites o zawiyes (69 a la medina).

El barri del Ribat fou destrut pels bombardejos ocasionats per la lluita entre aliats i alemanys el 1943. Les sabkhat (llacunes salades) de la rodalia s'han dessecat. Els djnans vens han estat absorbits per la ciutat.

El 5 de desembre de 1952 el sindicalista Farhat Hached (de Kerkenah) i fou abatut per l'organitzaci colonialista "La Main rouge"; el 13 de setembre de 1953 va caure tamb a mans d'aquesta organitzaci el dirigent del Destour Hdi Chaker. La ciutat va patir inundacions greus el 1969, 1973 i 1982. El 1984 es va reformar el barri de Sfax Jedida (Nou Sfax).

L'historiador Mahmud ben Said Makdish (nascut a Sfax al segle XVII, mort a Kairuan el 1813), autor del Nuzhat al-Ansar fi adjaib al-tawarik wal akhbar (compilaci de fets locals) s el principal historiador de la ciutat i regi de Sfax. 

 Monuments .

De les nombroses mesquites cal destacar la Gran Mesquita i la de Sidi al-Yas amb el mausoleu d'un almirall otom) que primer noms era un minaret (1448) i es va ampliar a mesquita-catedral al final del segle XIX. La zawiya Sidi Abd al-Kader amb un portal esculpit i el mausoleu de Sidi Ammar Kammoun completen els monuments religiosos principals. 

La casa dels Djaluli (Dar Djaluli) es del segle XVIII i alberga avui dia el Museu d'arts i tradicions populars. Hi ha altres cases i portes medievals. Hi ha tamb alguns edificis colonials d'estil neoclssic.

La medina de Sfax amb el seu souk, s la zona comercial de la ciutat; est poc abocada al turisme i es venen productes tradicionals. Es rectangular i est envoltada per les muralles d'uns 2 km amb algunes torres. Conserva tres portes, la ms antiga la de Bab Diwan del 1306 amb triple arcada; la kasba es al sud-oest del recinte. Tamb hi ha una fortalesa anomenada Bordj En Nahr.

El museu principal s el Museu d'arqueologia, amb nombroses restes romanes de tota la regi, i algunes restes cristianes (per exemple restes d'una baslica trobada a Skhira); tamb inclou manuscrits i relleus musulmans i algunes troballes prehistriques.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182893" title="Costumari Catal" nonfiltered="163" processed="161" dbindex="75162">

El Costumari Catal es l'obra cabdal del gran folklorista catal Joan Amades. T com a subttol El curs de l any. s l obra etnogrfica de referncia per a qualsevol qesti relacionada amb les tradicions i els costums a les terres de llengua catalana.

Consta de cinc volums illustrats que ordenen els continguts seguint el curs de l'any, el pas de les estacions.

La primera edici data de 1952. El 1982, les editorials Salvat i Edicions 62 (en collaboraci) en van fer una reedici en facsmil. Els cinc llibres omplen ms de 5.000 pgines.

Objectiu, mtode i contingut de l obra.
L objectiu del Costumari era recollir i deixar constncia escrita de tot all que els catalans feien impulsats per la tradici. 
Amades es mou impulsat per dues raons: l inters etnogrfic, s a dir dels costums en s mateixos,  i la percepci que el saber tradicional estava amenaat. 

Es proposa doncs, fer una mplia recopilaci, incloent: creences, preocupacions, supersticions, refranys, canons,  danses,  jocs,  documents grfics, costums, rondalles... s molt conscient que indirectament est fent un important treball de recull lexicogrfic. 
Va comptar amb la collaboraci de Joan Toms i Pars, que el va ajudar especialment en la recerca de canons i msiques populars arreu del territori de parla catalana.

Amades utilitza dos tipus de fonts: les bibliogrfiques i l entrevista directa a persones de tot tipus, edat, estament i ocupaci.

Les dades recollides es van estructurar en dos eixos ben diferenciats:
 Costums collectius, que s organitzen seguint el curs de l any . Les estacions i els mesos de l'any serveixen per estructurar els volums. Aquests continguts sn els que recull l obra que ens ocupa, el Costumari Catal.
 Costums individuals, seguint el curs de la vida, del naixement a la mort. Aquests continguts formarien part d una obra posterior,Folklore de Catalunya.

Joan Amades va dedicar 35 anys a la coordinaci del Costumari, incloent el recull d informaci, la redacci, la integraci dels diferents documents i l estructuraci el els cinc volums esmentats.

Continguts i estructura dels volums.

 Volum I. HIVERN. ;
Sumari: Prleg. Hivern. Desembre (des del 21). Gener. Febrer. Mar (fins el 20).
 Volum II. LES CARNESTOLTES   LA QUARESMA   SETMANA SANTA   EL CICLE PASQUAL. ;
Sumari: Les carnestoltes. La quaresma. Setmana Santa. El cicle pasqual.
 Volum III. CORPUS. PRIMAVERA. ;
Sumari: Corpus. Primavera. Mar (des del 21). Abril. Maig. Juny (fins el 21)
 Volum IV. ESTIU. ;
Sumari: Estiu. Juny (des del 22). Juliol. Agost. Setembre.
 Volum V. TARDOR. ;
Sumari: Setembre (des de l 1 al 20). Tardor. Setembre (des del 21). Octubre. Novembre. Desembre (fins el 18). Bibliografia. ndexs.

Cada estaci t una introducci general . A comenament de mes hi ha les qestions ms destacables del perode. A continuaci es recullen els aspectes fonamentals de la vida a quatre entorns diferents: la vida al camp (centrat sobretot en la pagesia) la vida a la muntanya (ramaderia), la vida a la costa (pesca) i la vida a poblat (comer, construcci, artesania...). Desprs es passa a una relaci de costums i tradicions dia a dia, amb especial atenci al santoral. Les diades ms importants sn especialment destacades.

 Les illustracions .

L obra cont 4.908 illustracions en blanc i negre, i 28 illustracions en color a les portadelles i lmines desplegables. 

Les illustracions provenen de diverses fonts:
 Illustacions extretes de la imatgeria popular gravada al boix: auques, romanos, ventalls, estampes, goigs, cobertes de quaderns infantils i de llibrets de paper de fumar...
 Gravats de llibres populars, llunaris, calendaris, diaris i almanacs.
 Illustracions de Manuel Bas, realitzades expressament per al Costumari.
 Grfics i figures dels balls, i dels gegants i nans, d Alfred Vivancos.
 Gravats al boix de Joan Castells, representant les estacions, per fer les portades.
 Reproduccions de les estampacions dels  papers bonics  de l imatger Ignasi Estivill, de Barcelona, per a les decoracions. Els originals sn del segon ter del segle XIX.

 Referncia bibliogrfica .

 1a edici: Costumari Catal. El curs de l any. Barcelona. 1956;
 2a edici en facsmil: AMADES, Joan. Costumari Catal. El curs de l any. Salvat Editores i Edicions 62. Barcelona. 1983 ISBN: 84-345-3673-0 (obra completa).

 Enllaos externs .

 Grup 62;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182896" title="IJzer" nonfiltered="164" processed="162" dbindex="75163">





L'IJzer (en francs Yser) s un riu curt i l nic del territori belga que aboca al Mar del Nord.  L'aguaneix s format per dos rierols a Buisscheure i Lederzele a Frana. 

Desemboca al mar del Nord a la ciutat de Nieuwpoort, un centre balneari i un port de navegaci de peix i de plaer. Una part s navegable, per avui no t gaire importncia pel transport.
Etimologia.
El seu nom deriva d'un nom com (fris of frncic) 'i' o 'is' que significa i que s etimologicament aparentat amb  aigua . Aquest arrel es troba en molts topnims i noms de rius: l'Isar (Alemanya), l'Eijserbeek, el riu Aa, l IJ (estany) i al nom com neerlands per isla  eiland  (angls  island ) o sia  terra envoltada d'aigua . Tot i ser homnims amb la pronuncia francesa, el riu Isre a Frana t probablement una altra etimologia.
Histria.
L'IJzer va ser escenari d'una de les batalles ms importants de la Primera Guerra Mundial (vegeu Batalla de l'IJzer). L'exrcit belga va poder resistir grcies a la inundaci de una part de la plana de l'IJzer, desprs d'un sabotatge de les rescloses a la desembocadura que reglaven l'evacuaci de l'aigua durant la baixamar. Karel Cogge i Hendrik Geeraert, actors d'aquesta operaci, sn considerats com herois nacionals. Centenars de milers de soldats (belgues, francesos, anglesos, alemans ) van morir en aquestes batalles ferotges. Desenes de monuments commemoren aquesta batalla, dos dels ms coneguts sn el 'Dodengang' (Passads de la mort) i l'IJzertoren (Torre de l'IJzer) ambds a Diksmuide.

Afluents.  
 Pel marge esquerre;
Zwijnebeek (Zwyne Becque);

Pel marge dret;
Penebeek (Peene Becque);
Vuilebeek (Sale Becque) ;
El rierol d'Herzeele;
L'Ieperlee;

Canals;
Canal Ieper-IJzer d'Ieper a Knokkebrug;
Lovaart de l'Yser a Veurne;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182897" title="Moviment de Colnies i Esplai de Castellar del Valls" nonfiltered="165" processed="163" dbindex="75164">
El Moviment de Colnies i Esplai de Castellar del Valls s una entitat sense nim de lucre vinculada a la parrquia de Castellar del Valls. Va ser pionera a introduir l'educaci en el lleure a aquesta poblaci l'any 1967, on destaca per la seva forta presncia i consideraci. Actualment la seva secci ms activa s l'Esplai Xiribec.

Histria .
La primera activitat realitzada per la inicialment anomenada Obra de Colnies van ser uns campaments l'estiu de 1967, amb 98 infants i 17 monitors. La bona acollida de la iniciativa va animar als mateixos monitors a oferir una activitat d'esplai setmanal aquell mateix any, batejada amb el nom de Moviment Infantil. L'activitat arrela amb fora al municipi: l'any 1969 s'arriba a una participaci de 194 infants en els campaments, i de 170 durant el curs 1979-80. Entrats els anys 80 l'entitat entra en crisi, i el 1984 es fa un replantejament, coincidint amb el canvi de nom per l'actual. L'entitat torna a assolir una participaci de 116 infants el curs 1994-95, xifra que no s'ha tornat a igualar. Actualment (2007) l'entitat celebra el seu 40 aniversari compartint la tasca d'educaci en el lleure amb dues entitats voluntries ms.

Referncies.
  	 
 	 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182898" title="Conceyu Bable" nonfiltered="166" processed="164" dbindex="75165">
Conceyu Bable va ser una associaci asturiana que tenia com a objectiu la recuperaci i dignificaci de l'asturi. 
Origen. 
En els darrers anys del rgim franquista, va sorgir una nova generaci d'autors asturians que intentava superar l's tradicional de la llengua asturiana en composicions ruralizants i locals (moltes vegades es componien per a les festes de les localitats en el dialecte local). Aquesta nova generaci pretenia dotar a l'asturi d'una literatura moderna, prxima als corrents literaris imperants a Espanya i Europa, al mateix temps que pretenien demostrar la idonetat de la llengua per a qualsevol s social o literari. En 1969 Jos Len Delestal va fundar l'associaci Amigos del Bable, que fou un primer intent de recuperaci de la llengua, i que es va centrar sobretot en l'edici de discs en asturi, organitzant al novembre de 1973 l'Asamblea Regional del Bable, presidida per Emilio Alarcos Llorach. En ella es van posar els pilars del que seria el surdimientu i una part dels participants en ella van decidir constituir un collectiu centrat en la recuperaci de la llengua i que, a diferncia dels Amics del Bable, fes s escrit i parlat de l'asturi. 
Historia. 
El 16 de novembre de 1974 va aparixer en el nombre 284 de la revista Asturias Semanal la secci Conceyu Bable, que donaria nom a l'associaci (legalitzada el juny de 1976), en la qual escrivien en asturi, entre  altres, Xos Lluis Garca Arias, Xuan Xos Snchez Vicente i Lluis Xabel lvarez. Ells van ser els veritables creadors de la prosa en asturi, responsables del ressorgiment d'un grup d'escriptors que van trencar amb els models literaris reservats a l'asturi fins a llavors, i de l'aparici d'una indstria cultural prpia, amb la publicaci de llibres, discos i articles en revistes i peridics en asturi. 

Conceyu Bable va assentar les bases de l'actual norma culta de l'asturi basada en l'asturi central, per ser el que tenia ms parlants i el ms usat pels escriptors, i a partir de 1975 van organitzar cursos d'asturi a concejos del centre d'Astries. En 1976, membres de l'associaci van publicar la primera gramtica moderna de la llengua, Gramtica bable. El 22 de juny de 1976 va convocar una manifestaci a Gijn per a sollicitar la presncia de l'asturi en l'escola. El lema de la convocatria, bable nes escueles, es va fer un molt conegut en aquella poca. A la manifestaci es va sumar la Coordinaci Democrtica d'Astries que englobava als partits democrtics i va contar amb la participaci d'unes 5.000 persones. Desprs de la seva legalitzaci Conceyu Bable va celebrar un congrs, en el qual es va triar a Xos Lluis Garca Arias president. A poc a poc l'associaci es va moure cap a posicions nacionalistes, sobretot quan particip en la formaci del Conceyu Nacionalista Astur, i a partir de 1980 va perdre tota la seva influencia amb l'aparici de la Academia de la Llingua Asturiana. 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182903" title="Carideu" nonfiltered="167" processed="165" dbindex="75166">


Els carideus (Caridea) formen un dels set infrordres de crustacis decpodes pleociemats i compren una gran part de les gambes conegudes, com per exemple la gamba panxuda (Plesionika edwardsii), diversos tipus de gambetes (palemnids), la gamba gavatxa (Dugastella valentina) o la gamba d'alguer (Crangon crangon).

 Morfologia .
Sn un dels grups ms nombrosos dels decpodes, i es caracteritzen per ser nedadores i tenir:
 el tercer parell de pereiopodis que no acaba en pina, i aix les diferencia dels estenopodideus;
 la pleura del segon segment abdominal que cobreix la part posterior de la pleura del primer segment, tret que els diferencia de peneids, aristeids i sergstids grups amb els que t una semblana aparent amb el cos comprimit lateralment (gambes).

 Sistemtica .






L'infraordre dels carideus se subdivideix en les segents superfamlies:
 Alpheoidea Rafinesque, 1815;
 Atyoidea de Haan, 1849;
 Bresilioidea Calman, 1896;
 Campylonotoidea Sollaud, 1913;
 Crangonoidea Haworth, 1825 ;
 Galatheacaridoidea Vereshchaka, 1997;
 Nematocarcinoidea Smith, 1884 ;
 Oplophoroidea Dana, 1852;
 Palaemonoidea Rafinesque, 1815 ;
 Pandaloidea Haworth, 1825 ;
 Pasiphaeoidea Dana, 1852 ;
 Physetocaridoidea Chace, 1940 ;
 Procaridoidea Chace & Manning, 1972 ;
 Processoidea Ortmann, 1890 ;
 Psalidopodoidea Wood Mason & Alcock, 1892 ;
 Stylodactyloidea Bate, 1888;

Moltes de les superfamlies comprenen una nica famlia. La ms nombrosa s la Palaemonoidea, amb 8 famlies.

 Alpheoidea .
Cont 4 famlies:
 Alpheidae Rafinesque, 1815 ;
 Barbouriidae Christoffersen, 1987 	 ;
 Hippolytidae Dana, 1852 	 ;
 Ogyrididae Holthuis, 1955 ;

 Atyoidea . 
Amb una nica famlia:   
 Atyidae de Haan, 1849;

 Bresilioidea . 
Cont 5 famlies:
 Agostocarididae Hart & Manning, 1986;
 Alvinocarididae Christoffersen, 1986;
 Bresiliidae Calman, 1896;
 Disciadidae Rathbun, 1902;
 Mirocarididae Vereshchaka, 1997;

 Campylonotoidea .   
Cont 2 famlies:
 Bathypalaemonellidae de Saint Laurent, 1985;
 Campylonotidae Sollaud, 1913;

 Crangonoidea . 
Cont 2 famlies: 
 Crangonidae Haworth, 1825 ;
 Glyphocrangonidae Smith, 1884;

 Galatheacaridoidea . 
Amb una nica famlia: 
 Galatheacarididae Vereshchaka, 1997;

 Nematocarcinoidea .  
Cont 4 famlies:
 Eugonatonotidae Chace, 1937;
 Nematocarcinidae Smith, 1884;
 Rhynchocinetidae Ortmann, 1890;
 Xiphocarididae Ortmann, 1895 ;
 
 Oplophoroidea . 
Amb una nica famlia: 
 Oplophoridae Dana, 1852;

 Palaemonoidea .
Cont 8 famlies: 
 Anchistioididae Borradaile, 1915;
 Desmocarididae Borradaile, 1915;
 Euryrhynchidae Holthuis, 1950;
 Gnathophyllidae Dana, 1852 ;
 Hymenoceridae Ortmann, 1890;
 Kakaducarididae Bruce, 1993;
 Palaemonidae Rafinesque, 1815  ;
 Typhlocarididae Annandale & Kemp, 1913;

 Pandaloidea . 
Cont 2 famlies:
 Pandalidae Haworth, 1825  ;
 Thalassocaridae Bate, 1888 ;

 Pasiphaeoidea . 
Amb una nica famlia:
 Pasiphaeidae Dana, 1852;
 
 Physetocaridoidea . 
Amb una nica famlia:
 Physetocarididae Chace, 1940;

 Procaridoidea . 
Amb una nica famlia:
 Procariddae Chace & Manning, 1972;

 Processoidea .
Amb una nica famlia:  
 Processidae Ortmann, 1890;

 Psalidopodoidea . 
Amb una nica famlia:
 Psalidopodidae Wood Mason & Alcock, 1892 ;

 Stylodactyloidea . 
Amb una nica famlia:
 Stylodactylidae Bate, 1888;

Referncies.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182910" title="Oasi de Chebika" nonfiltered="168" processed="166" dbindex="75167">


L'oasi de Chebika s un oasi de muntanya de Tunsia a la governaci de Tozeur a uns 14 km de la frontera algeriana.

La vella ciutat fou destruda per les inundacions del 1967 i avui dia la gent viu a una nova ciutat construda pel govern. La ciutat t uns mil habitants. La vella ciutat s'ensenya als turistes, ja que disposa d'un palmerar, una font, i conduccions de l'aigua.

A la muntanya hi ha un marabut, una figura d'una cabra muntanyenca feta pels turistes i un lloc anomenat la muntanya platejada que la llegenda diu que s'ha de creuar per ser feli (desprs d'aquest lloc ja tot es baixada i ombra). La vista des de dalt es esplndida i es dominen les muntanyes de tota la comarca.

A la rodalia hi ha el lloc de la Gran Cascada, una cascada de certa importncia en mig del desert que cau a un petit llac, amb un centenar de botigues de records a l'entrada.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182911" title="Au-pair" nonfiltered="169" processed="167" dbindex="75168">
Un o una au-pair  s una persona jove que temporalment, i a canvi de la manutenci i l'allotjament, t cura dels infants d'una famlia en un pas estranger, amb l'objectiu d'aprendre'n la llengua. Eventualment, tamb s'ocupa d'altres feines domstiques. 

Lmits d'edat per sser au-pair en alguns pasos.

Austrlia      - 18-30;
Blgica	    - 18-26;
Dinamarca	    - 17-29;
Alemanya	    - 18-24 ;
Finlndia      - 17-30;
Frana	    - 18-28;
Regne Unit     - 17-27;
Irlanda        - 18-27;
Itlia	    - 18-30;
Canad	    - 19-50;
Nova Zelanda   - 18-30;
Pasos Baixos  - 18-25;
Noruega	    - 18-30;
ustria	    - 18-28;
Sucia	    - 18-30;
Sussa	    - 18-30;
Estat espanyol - 18-27;
Sud-frica     - 18-24 ;
Estats Units   - 18-26;

Bibliografia.

 Sabine Hess: Globalisierte Hausarbeit. Au-pair als Migrationsstrategie von Frauen aus Osteuropa. Verlag; 2005, ISBN 3-531-14507-X;
 Daniela Bergdolt, Katharina Hgel: Tagesmtter, Haushaltshilfen, Aupairs. Rechtlicher Rat und praktische Tipps. DTV-Beck, 2000, ISBN 3-423-05673-8;
Susanne Caudera-Preil: Als Au-Pair ins Ausland. Falken Verlag, 2001, ISBN 3-80682827X;
 Silja Linnemann und Mareike Lanbacher: Au-Pair in den USA. TIA Verlag, 2000/2001, ISBN 3-933155-07-X;
Eva Gemeinder, Yvonne Kirner: Als Aupair in den USA   Kinder, Kultur, Abenteuer.Freiburg: Interconnections, 2005, ISBN 3-86040-1238;

Enllaos externs.

 International Au Pair Association (IAPA). , , ,  i ;
 Agncia en lnia per a famlies i au-pairs.  i ;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182914" title="Jorf" nonfiltered="170" processed="168" dbindex="75169">

Jorf o Djorf (tamb El Jorf o Marsa Djorf) s una ciutat de Tunsia a la governaci de Mdenine, delegaci de Sidi Makhlouf, a la costa del golf de Boughrara, en front de l'illa de Gerba. T un petit port pesquer i un port per ferris que fan el trajecte del continent a l'illa cada 15 minuts. L'economia es agrcola i pesquera. T una poblaci d'uns 3000 habitants.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182915" title="Quatre humors" nonfiltered="171" processed="169" dbindex="75170">
Els quatre humors s el nom d'una teoria clssica creada per Hipcrates de Cos per explicar la diferent personalitat dels individus i com sorgeixen les malalties. Es basa en la relaci entre els fluds del cos i els elements essencials que formen totes les coses que existeixen. Els humors eren la sang, la bilis, la flema i la bilis negra. Si la persona mantenia els humors en equilibri, gaudia de salut.

Per purgar l'excs d'un humor, es practicaven sangries i similars, prctiques mdiques esteses fins a mitjan del segle XIX. Hi ha certs parallelismes entre aquesta teoria i el ying i el yang oriental, que tamb es basen en definir la salut com l'equilibri dels components interns.

Els humors es classifiquen segons siguin calents o freds i humits o secs, a banda d'associar-se a una estaci i una manera de ser.

La sang.
La sang s'associa a la primavera (la renovaci de la vida, fortament lligada a la sang). s un humor calent i humit que es lliga amb l'element de l'aire. Les persones amb predomini de la sang sn valents i optimistes, busquen el plaer i la passi. En la dicotomia mitolgica sn persones dionisaques, dominades pel sentiment i sovint la inconstncia. Modernament, es diu que tenen una personalitat artisana, sn espontanis i independents que aprenen a base de prctica i sense gaire visi de futur. Un excs de sang pot causar l'amor boig o el sexe desenfrenat. L'rgan predominant s el fetge.
transtorns mentals, a la vegada psicolgics.

La flema.
La flema s'associa a l'aigua i a l'hivern, per aix s un humor humit i fred. Les persones flemtiques (una expressi que ha passat a la cultura popular) no s'alteren per factors externs, sn racionals i pragmtics. Aprenen mitjanant la reflexi i tenen relacions slides, tot i que a vegades poden amagar els seus autntics sentiments. L'rgan predominant s el pulm (desprs es va passar al cervell) i un excs provoca indiferencia per la vida o acdia, el pecat de la peresa vital. Es lliga amb el mite de Prometeu. Els estereotips sobre els britnics per fer riure els associen amb aquest temperament.

La bilis.
La bilis o bilis groga s un humor calent i sec, ja que est lligat a l'estiu, on predomina el sol i el foc. Per aix es poden encendre i tenir un temperament colric, amb un excs de bilis s'arriba a la violncia. Sn persones dominants i passionals i sovint tenen inters per la religi. Sn un arquetip freqent en literatura i segueixen el mite d'Epimeteu. De la clera deriva la malaltia del mateix nom o els clics. El seu rgan s la vescula.

La bilis negra.
La bilis negra sorgeix de la melsa i est lligada a la tardor i a la terra. s un humor fred i sec que posa a les persones tristes, el seu excs desemboca en la malenconia o la depressi. Les persones que tenen molta bilis negra sn tamb idealistes, irritables i apollnies segons la dualitat clssica. Moltes figures literries, sobretot al romanticisme, s'ajusten a aquest patr, lligat a lspleen o avorriment, a la nostlgia i al voler all que no es pot tenir. Madame Bovary  en seria un exemple
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182916" title="Golf de Tunis" nonfiltered="172" processed="170" dbindex="75171">


El golf de Tunis es la zona de la mar Mediterrnia que s'endinsa cap a Tunsia entre la pennsula de Ras Ras i el Cap Bon, i que rep el seu nom per la ciutat de Tunis que es troba propera de la costa al bell mig del litoral del golf. Els principals ports i viles de la costa son La Goulette, La Marsa, i Carthage. El port de Tunis es troba endinsat, a la part sud del Llac de Tunis. Al extrem nord occidental hi ha el fams Porto Farina (avui Ghar El Melh) i a la pennsula del Cap Bon els ports de Korbous (al sud) i Sidi Daoud (al nord). Al s del golf hi ha les illes de Zembra i Zembretta (parc natural) a la part nord oriental, i les illes Bilou i Ile Plane a la part nord occidental, i un far a Zembretta, un al Cap Bon i un a Bilou que marquen els lmits del golf. Un far ms es troba prop de Sidi Rais al sud de Kourbous.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182917" title="Energia del punt zero" nonfiltered="173" processed="171" dbindex="75172">
En fsica, l'energia del punt zero s l'energia ms baixa possible que pot tenir un sistema fsic, segons la mecnica quntica, i aquesta s l'energia de l'estat fonamental del sistema. El concepte d'energia del punt zero fou proposat per Albert Einstein i Otto Stern l'any 1913, i fou anomenat per ells mateixos energia de punt zero (en alemany Nullpunktsenergie). Tots els sistemes mecanicoquntics tenen una energia de punt zero. El terme sorg en referncia a l'estat ms baix d'un oscillador harmnic quntic i les seves oscillacions nulles. En la teoria quntica de camps s un sinnim de l'energia del buit, una quantitat d'energia associada amb l'espai buit. En cosmologia es considera que l'energia de l'espai buit podria originar la constant cosmolgica. Experimentalment, l'energia del punt zero del buit condueix directament a l'efecte Casimir, i s observable directament en els mecanismes nanoescalars.

del punt zero s la ms baixa possible que pot tenir un sistema, aquesta energia no pot ser eliminada del sistema. Un terme relacionat s el camp del punt zero, que s l'estat de menor energia d'un camp; per exemple el seu estat fonamental, que no s igual a zero.

Malgrat la definici, el concepte d'energia del punt zero, i el suggeriment de la possibilitat d'extreure energia gratutament del buit, ha atret l'atenci dels inventors aficionats. S'han proposat nombrosos mbils perpetus i altres mecanismes pseudocientfics, sovint anomenats mecanismes de l'energia lliure, que exploten aquesta idea. Com a resultat d'aquesta activitat, i la seva intrigant explicaci terica, s'ha generalitzat en la cultura popular, apareixent en els llibres de cincia ficci, jocs i pellcules.

Histria.
L'any 1900, Max Planck dedu la formula de l'energia d'un nic element radiant, per exemple una unitat atmica radiant, com a:



on  s la constant de Planck,  s la freqncia, k s la constant de Boltzmann i T s la temperatura.

L'any 1913, usant aquesta frmula com a base, Albert Einstein i Otto Stern publicaren un escrit de gran importncia en qu suggerien per primera vegada l'existncia d'una energia residual que tenen tots els oscilladors a la temperatura del zero absolut. L'anomenaren energia residural i posteriorment Nullpunktsenergie (en alemany), que va ser traduda desprs com a energia del punt zero. Efectuaren una anlisi de la calor especfica de l'hidrogen a baixa temperatura i van poder concloure que les dades obtingudes es podien representar millor si l'energia vibracional fos de la forma:



Per tant, d'acord amb aquesta expressi, dhuc a la temperatura del zero absolut l'energia d'un sistema atmic t el valor   h .

Fonaments fsics.

En fsica clssica, l'energia d'un sistema s relativa i es defineix noms en relaci a un estat determinat (sovint anomenat estat de referncia). Habitualment s'associa un sistema sense moviment amb l'energia zero, per aix s purament arbitrari.

En fsica quntica, s natural associar l'energia amb el valor esperat d'un operador, el hamiltoni del sistema. Per a quasi tots els sistemes, en mecnica quntica, el valor esperat ms baix possible que es pot obtenir no s zero;  aquest valor ms baix possible es anomenat l'energia del punt zero. Cal tenir en compte, per, que si s'afegeix una constant arbitrria al hamiltoni, s'obt una altra teoria que es equivalent fsicament al hamiltoni previ. A causa d'aix, noms es pot observar una energia relativa, no absoluta. Nogensmenys, aix no canvia el fet de qu la quantitat de moviment mnima s distinta de zero.

L'origen d'una energia mnima que no s zero es pot entendre intutivament en termes del principi d'incertesa de Heisenberg. Segons aquest principi no es poden conixer amb una precisi arbitrria la posici i el moment lineal d'una partcula que obeeix la mecnica quntica. Si la partcula est confinada en un pou de potencial, llavors la seva posici es coneguda en part, al menys. Llavors, es pot deduir que la partcula dins el pou no pot tenir moment zero, perqu en aquest cas es violaria el principi d'incertesa. Com que l'energia cintica d'una partcula en moviment s proporcional al quadrat de la seva velocitat, tampoc pot ser zero. Aquest exemple, de totes maneres, no s aplicable a una partcula lliure, l'energia cintica de la qual pot ser igual a zero.

Diversitat d'energies del punt zero.

El concepte d'energia del punt zero es dna en diverses situacions, i s important distingir-les i tamb adonar-se que hi ha molts conceptes asociats estretament relacionats.

Generalment en mecnica quntica, l'energia del punt zero s l'energia associada a l'estat fonamental del sistema. L'exemple ms fams es l'energia  (on   s la freqncia prpia d'oscillaci, a vegades escrita  0) associada a l'estat fonamental de l'oscillador harmnic quntic. De forma ms precisa, l'energia del punt zero s el valor esperat del hamiltoni del sistema.

Per la teoria quntica de camps, l'estructura de l'espai es visualitza com a constituda per camps, amb el camp quantitzat a cada punt de l'espai i del temps per un oscillador harmnic simple, amb oscilladors vens interaccionant. En aquest cas cada un t una contribuci de  a cada punt de l'espai, de forma que resulta tcnicament una energia del punt zero infinita. L'energia del punt zero s tamb el valor esperat del hamiltoni; aqu, de totes maneres, s'usa ms sovint la frase valor esperat del buit i l'energia s'anomena energia del buit.

En teoria de pertorbacions quntica, es diu a vegades que la contribuci dels diagrames de Feynman d'un sol bucle i de mltiples bucles als propagadora de partcules elementals sn la contribuci a les masses de les partcules de les fluctuacions del buit o l'energia del punt zero.

Demostraci experimental.
La demostraci experimental ms simple de l'existncia de l'energia del punt zero en teoria quntica de camps s l'efecte Casimir. Aquest efecte fou proposat l'any 1948 pel fsic neerlands Hendrick B. G. Casimir, que estudi el camp electromagntic quantitzat entre un parell de lmines metlliques neutres, connectades a terra. Es pot mesurar una petita fora entre les dues lmines, que es pot atribuir a una modificaci de l'energia del punt zero del camp electromagntic entre les dues lmines.

Encara que l'efecte Casimir al principi es va mostrar difcil de mesurar, degut a que els seus efectes noms es poden veure a distncies molt curtes, aquest efecte s cada vegada de ms importncia en nanotecnologia. L'efecte Casimir no noms es fcil i acuradament mesurat en aparells especialment dissenyats a escales nanomtriques, sin que augmenta la necessitat de tenir-lo en compte per dissenyar i en els processos de mecanismes diminuts. Pot exercir forces significatives i pressi en els mecanismes de dimensions nanomtriques i causar que es puguin trcer, girar, enganxar i rompre.

Una demostraci experimental n's l'emissi espontnia de fotons per roms i nuclis atmics, el desplaament Lamb observat de les posicions dels nivells d'energia dels toms, el valor anmal de la ra giromagntica de l'electr, etc.

Gravitaci i cosmologia.

En cosmologia, l'energia del punt zero ofereix una intrigant possibilitat d'explicar els valors positius especulatius proposats per a la constant cosmolgica. En breu, si l'energia realment hi s, llavors ha d'exercir una fora gravitatria. En relativitat general, la massa i l'energia sn equivalents; ambdues produeixen un camp gravitatori.

Una dificultat bvia amb aquesta associaci s que l'energia del punt zero del buit s absurdament gran. Ingnuament, es podria dir que s infinita, per es pot argumentar que a partir de l'escala de Planck entra en joc una nova fsica i, per tant, el seu creixement es talla en aquest punt. dhuc, el que resta s tan gran que torceria visiblement l'espai, i per tant, aix sembla ser una contradicci. No hi ha un cam fcil, el reconeixement de l'aparentment enorme energia del punt zero de l'espai amb la constant cosmolgica nulla o molt petita observada ha esdevingut un dels problemes ms importants de la fsica terica, i tamb un criteri per jutjar si sn vlids els candidats a la teoria del tot.

El seu s en propulsi i levitaci.

Una altra rea d'investigaci en el camp de l'energia del punt zero s com es podria utilitzar per a la propulsi. La NASA i British Aerospace tenen programes en marxa per aquest fi, si b la tecnologia ha de seguir encara un cam molt llarg. Per qualsevol xit en aquesta rea s'haurien de poder crear efectes repulsius del buit quntic que, d'acord amb la teoria, podrien ser possibles i s'estan planificant experiments que haurien de produir i mesurar aquests efectes en el futur.

El catedrtic Ulf Leonhardt i el doctor Thomas Phibin, de la Universitat St Andrews d'Esccia, han descobert una forma de revertir el fenomen, conegut com a a fora de Casimir, de forma que sigui repellent en lloc d'atractiva. El seu descobriment podria finalment portar a les micromquines sense fricci amb parts mbils que leviten.

Rueda, Haisch i Puthoff han proposat que els objectes massius accelerats interaccionen amb el camp del punt zero per produir una fora d'arrossegament electromagntica que dna origen al fenomen de la inrcia; vegeu electrodinmica estocstica.

Mecanismes d'energia lliure.

L'efecte Casimir ha establert l'energia del punt zero com a fenomen incontrovertible i acceptat cientficament. Tot i aix, el terme energia del punt zero ha esdevingut associat a una rea dels afanys humans on sovintegen les controvrsies: el disseny i la invenci dels anomenats mecanismes d'energia lliure, semblants a les mquines de moviment perpetu del passat, i amb un nivell semblant d'xit.

Patents associades.
 U.S. Patent 5590031; Sistema per convertir l'energia de la radiaci electromagntica en energia elctrica.

Articles relacionats.
Desplaament Lamb;
Oscillador harmnic quntic;
Energia del buit;
Efecte Unruh;
Energia fosca;

Referncies.


Bibliografia complementria.
 
 
 
 
 
 
 
 
 

 
 

Enllaos externs.

L'energia del buit;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182919" title="Golf d'Hammamet" nonfiltered="174" processed="172" dbindex="75173">


El golf d'Hammamet es la zona de la mar Mediterrnia que s'endinsa cap a Tunsia entre la pennsula de Cap Bon i Monastir, i que rep el seu nom per la ciutat d' Hammamet que es troba propera de la costa sud de la pennsula del Cap Bon, i que de fet inicia el golf. Els principals ports i viles de la costa son Hammamet, Hergla, Sussa i  Monastir, i els annexes turistics (Yasmine Hammamet i Port el Kantaoui. Hi ha un far a Monastir. s la principal zona turstica del pas juntament amb l'illa de Gerba.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182922" title="Christian Albrecht Jensen" nonfiltered="175" processed="173" dbindex="75174">
Christian Albrecht Jensen (26 de juny, 1792 13 de juliol, 1870) va sser un pintor dans nascut a Bredstedt (districte de Nordfriesland i avui pertanyent a Alemanya). 

L'any 1818 va viatjar a Roma on va conixer l'escultor Bertel Thorvaldsen. La seva obra s representativa de l'Edat d'Or de la pintura danesa. 

Enllaos externs.
Christian Albrecht Jensen a l'Artcyclopedia. ;
Imatges d'algunes obres d'aquest pintor.;
Breu biografia i imatges d'altres obres de Christian Albrecht Jensen. ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182923" title="Golf de Gabs" nonfiltered="176" processed="174" dbindex="75175">


El golf de Gabs es la zona de la mar Mediterrnia que s'endinsa cap a Tunsia entre la ille de Knes (prop d'Skhira) i l'illa de Gerba, i que rep el seu nom per la ciutat de Gabs que es troba a la costa al bell mig del litoral del golf. Els principals ports i viles de la costa son Skhira, Gabs, Zorrat (el port de Mareth), Jorf i Ajim a Gerba.  Hi ha un far a Gabs. Al seu extrem oriental es comunica amb el golf de Boughrara pel canal d'Ajim. 

El Golf est classificat com a reserva natural marina.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182929" title="Golf de Boughrara" nonfiltered="177" processed="175" dbindex="75176">


El golf de Boughrara es la zona de la mar Mediterrnia que s'endinsa cap a Tunsia entre el cap de  Jorf (Ras Jorf) i el cap de El Kantara (Ras al Kantara), i queda quasib tancada per l'illa de Gerba que resta separada del continent pels estrets que hi ha en cadascun d'aquestos caps. El seu nom es el de la ciutat de Bou Ghrara, que es troba propera de la costa al bell mig del litoral del golf, per que avui es ms coneguda com a Gightis, degut a la fame de les runes romanes d'aquest nom, properes a la ciutat. Gightis fou el port rom d'aquest golf, i Bou Ghrara s el nic port de la part continental, si be a l'illa de Gerba es troben els d'Ajim i Guellaia.

Al golf hi ha l'illa de Guetaa el Gueblia (nord-oest) i la de Jeliji (est), i al mig de l'estret de Jorf es troba l'illa de Guetaet el Baharia. ant les illes com el conjunt del golf consteixen una reserva natural de Tunsia.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182932" title="Escalda (riu)" nonfiltered="178" processed="176" dbindex="75177">


L'Escalda (neerlands: Schelde, francs: Escaut, llat Scaldis) nix a Frana aprop de Gouy (Aisne). Rega el Nord, les provncies belgues Hainaut, Flandes Occidental i  Oriental) i Antwerpen. Als Pasos Baixos les provncies Brabant Septentrional i Zelanda. Al delta en la seva embocadura es escindia en dos braos: la Westerschelde i l'Oosterschelde. L'Oosterschelde es va separar del riu l'any 1871 amb la construcci d'un dic pel ferrocarril de Roosendaal a Vlissingen a l'illa de Walcheren.   

L'efecte de la marea fa sentir-se terra endins fins a Gant. El riu fa part de la xarxa de les vies navegables de Blgica.

Histria.
El riu sempre ha hagut molta importncia militar i econmica des l'ocupaci romana de Gllia. s esmentat per primer cop per Juli Csar, quan perseguia a Ambiorix, el qual diu errniament que desaiguava al Mosa. Plini el Vell diu que era el lmit entre gals i germnics i no esmenta res de la seva uni al Mosa. 

Les ciutats de Tournai, Gant i particularment Anvers s'han desenvolupat grcies al riu i el seus ports. El desenvolupament del port de Vlissingen s ms recent.

Quan els Estats Generals dels Pasos Baixos van ocupar Flandes Zelands per fer-ne una Terra de la Generalitat van controlar l'estuari del riu i bloquejar el port d'Anvers des la fi del segle XVI cap al segle XVIII. Va ser l'inici d'un perode de decadncia econmica que va durar fins als anys 1850. Sota Napole l'Escalda ser reoberta. A la revoluci belga del 1830, els neerlandesos van tornar a tancar el riu com a mitj de pressi. L'obertura de l'Escalda va ser un dels punts de discussi majors desprs de l'independncia de Blgica. L'any 1839, el tractat de Londres o Tractat dels 24 articles va garantir-ne l'obertura per sempre. Encara avui, l'apregonament del riu s un subjecte de llargues negociacions entre els dos estats.

Afluents.
Els principals afluents amb la localitat de la desembocadura sn:
Schijn (Antwerpen);
Rupel (Rupelmonde);
Dijle;
IJse;
Zenne;
Sennette;
Zuunbeek;
Dmer;
Herk;
Nete;
Durme (Temse);
Dender (Dendermonde);
Leie (Gand);
Mandel;
Zwalm (Zwalm);
Scarpe (Mortagne-du-Nord);
Haine (Cond-sur-l'Escaut);
Rhonelle (Valenciennes);
caillon (Thiant);
Selle (Denain);
Torrent d'Esnes;
Sense (Bouchain);
Erclin (Iwuy);
Eauette (Marcoing);

Viles i municipis regats per l'Escalda.
Frana.
Gouy-Le-Ctelet,
Vendhuile,
Ossu,
Honnecourt-sur-Escaut,
Banteux,
Bantouzelle,
Les Rues-des-Vignes,
Crvecur-sur-l'Escaut,
Masnires,
Marcoing,
Noyelles-sur-Escaut,
Cantaing-sur-Escaut,
Proville,
Fontaine-Notre-Dame,
Cambrai,
Neuville-Saint-Rmy,
Ramillies,
Escaudoeuvres,
Eswars,
Thun-l'vque,
Thun-Saint-Martin,
Iwuy,
Estrun,
Hordain,
Bouchain,
Neuville-sur-Escaut,
Lourches,
Douchy-les-Mines,
Denain,
Wavrechain-sous-Denain,
Haulchin,
Rouvignies,
Prouvy,
Thiant,
Maing,
Trith-Saint-Lger,
Valenciennes,
Anzin,
Saint-Saulve,
Bruay-sur-l'Escaut, 
Onnaing,
Escautpont,
Fresnes-sur-Escaut, 
Cond-sur-l'Escaut,
Vieux-Cond,
Odomez,
Hergnies,
Bruille-Saint-Amand,
Chteau-l Abbaye,
Flines-lez-Mortagne,
Mortagne-du-Nord,
Maulde

Blgica.

 Hainaut;

Blharies,
Hollain,
Bruyelle,
Antoing, 
Tournai (Calonne, Chercq),
Pont  Chin,
Pecq (Esquelmes, La Garenne, Pecq, Warcoing),
Celles (Marais-de-Pottes), Mont-de-l'Enclus
 Flandes Occidental;

Spiere-Helkijn,
Bossuit,
Outrijve,
Avelgem
Flandes Oriental;

Kluisbergen,
Wortegem-Petegem,
Oudenaarde,	
Zwalm,
Zingem,
Gavere,
Merelbeke,
De Pinte,
Gand,
Destelbergen,
Melle,
Wetteren,
Wichelen,
Berlare,
Dendermonde,
Zele,
Hamme,
Buggenhout,
Sint-Amands
Beveren, 
Kruibeke, 
Temse, 
 Antwerpen;

Bornem,
Schelle,
Hemiksem,
Rupelmonde,
Antwerpen,
Zwijndrecht,

Pasos Baixos.
 Westerschelde:

Borsele,  
Hulst,
Kapelle,
Reimerswaal,
Sluis,
Terneuzen,
Veere,
Vlissingen;
Oosterschelde:
Goes,
Middelburg,
Noord-Beveland,
Schouwen-Duiveland,
Tholen












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182934" title="El Peridic d'Andorra" nonfiltered="179" processed="177" dbindex="75178">
 El Peridic d'Andorra s un diari del Principat d'Andorra, fundat el 1996 com la filial andorrana d'El Peridico. T la seua oficina central a Escaldes-Engordany. 

Enllaos externs.
Web oficial de El Peridic d'Andorra. ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182937" title="Nacionalisme asturi" nonfiltered="180" processed="178" dbindex="75179">
 
El Nacionalisme asturi s un moviment de caire nacionalista que s dna al Principat d'Astries, a pesar de no ser un fenomen tan destacat com a  Catalunya, Galcia o el Pas Basc, s'ha deixat notar en la poltica asturiana, encara que ms a un nivell de moviment social que d'element amb una clara representaci institucional. Malgrat aquest menor arrelament del nacionalisme, de forma curiosa, Astries ha viscut diverses etapes de sobirania poltica, amb l'poca del Regne d'Astries entre els anys 718 i 925, la declaraci de sobirania de la Junta General de 1808, i el Consell Sobir d'Astries i Lle de 1937. 

 Oposici al "covandonguisme" . 
Una de les caracterstiques del nacionalisme asturi s l'oposici a l's que el nacionalisme espanyol fa de la figura de Don Pelayo i la Batalla de Covadonga, el "covandonguisme", com Pelayo Rojo indica en un article titulat : Per un nou nacionalisme asturi, de Pelayo Rojo. 
El covadonguisme s una ideologia especialment desafortunada que fereix massa sensibilitats. Primer, serveix per a tapar la boca al nacionalisme asturi. A l'identificar la naci asturiana amb una espcie de "Espanya primordial", embrionria, amb un dipsit d'essncies hispanes, s'impedeix tota reivindicaci nacionalista que posi l'accent en les diferncies lingstiques, tniques, o en general, nacionals, dels asturians amb els hispans.  D'altra banda, s una ideologia molt estretament lligada amb el tradicionalisme ms ranci, i que aquest duu amb si, la monarquia (don Pelayo, primer rei d'Astries, triat pels asturs rebels a l'Islam, seria el primer rei d'Espanya) i l'imperialisme de signe catlic d'origen visigtic (el regne asturi va ser el germen d'una reconquesta imperial de l'Espanya perduda a les mans dels musulmans). El covadonguisme, per tant, comporta la nefasta associaci de les idees del monarquisme i de tradici catlica, belligerant amb l'infidel. 

 Diferenciaci amb la cultura mediterrnia . 
Astries, com a zona de influncies culturals celtes, presenta per als nacionalistes asturians diferncies significatives amb altres zones d'Espanya ms infludes per una cultua mediterrnia. Carlos X. Blanco va opinar sobre aix en un article titulat Astries no s Espanya: Astries no s Espanya, de Carlos X. Blanco. 
Astries no s Espanya (ni la resta terra conquistada). La naci asturiana viu entre dues aiges, l'atlntica (o cantbrica) a la qual pertany de forma natural, i la mediterrnia, a la qual pertany de forma coercitiva per la immersi del nostre pas en la monarquia castellana, en la mitjana, i en l'estat espanyol, en la moderna. Ens administren des de Madrid, i amb aix ens imposen unes estructures de dominaci que no sn les nostres. L'economia cuasi-esclavista del Sud i del Mediterrani no s la nostra, i els interessos productius i comercials del pas asturi sn fins i tot contradictoris amb els quals prevalen a Espanya. El desenvolupament econmic asturi podr no ser prsper, com el de Madrid, i altres regions llevantines i meridionals, per almenys no es basa (estalvi en petites quotes, lamentables) en l'explotaci d'emigrants estrangers. L'esclavisme no an mai amb el carcter la nostra gent. El mitj i el tarann asturs sempre van anar en contra d'aquesta tendncia de l'explotador d'estil mediterrani.

 La qesti de l'asturi . 

L'asturi o bable manca d'oficialitat en la comunitat autnoma asturiana, encara que l'Estatut d'Autonomia li reconeix una especial protecci. Tots els anys solen fer-se concentracions i concerts en favor de l'oficialitat de l'asturi. Els nacionalistes es troben entre els seus ms ferris defensors, si b no sn en absolut els nics. 

Durant el franquisme, i al contrari que en altres comunitats com Catalunya o el Pas Basc, on el catal i l'euskera van ser reprimits, el que va provocar un despuntament del sentiment nacional, a Astries la llengua local va ser ridiculizada, el que va tenir com a conseqncia que la poblaci tends a oblidar-la i deixar d'utilitzar-la, al considerar-se socialment "poc cult" a qui parls en asturi. Avui s'estima que el parlen 100.000 com primera llengua i 450.000 com segona.

 Histria . 

El nacionalisme asturi sorgeix durant la Transici. El Conceyu Nacionalista Astur, fundat en 1976, seria el primer partit nacionalista a Astries. En la dcada de 1980, amb la promulgaci de l'Estatut d'Autonomia d'Astries, sorgeixen diversos partits nacionalistes de diverses tendncies ideolgiques com el Conceyu Independiente d'Asturies, Ensame Nacionalista Astur o Partu Asturianista. 

A les eleccions asturianes de 1991, la Unid Nacionalista Asturiana i el Partu Asturianista arribaren a un acord per a presentar una candidatura conjunta sota el nom de Coalici Asturiana. La llista de CA obt un esc, que ocuparia Xuan Xos Snchez Vicente (PAS). A les eleccions de 1995 el PAS aconsegueix un diputat en solitari, repetint Xuan Xos Snchez Vicente. En les eleccions de 2003, Bloque por Asturies es va presentar en coalici amb Izquierda Unida, assolint fomar part del govern al costat de la FSA-PSOE. En els primers mesos de 2007, Andecha Astur i Izquierda Asturiana, al costat de Los Verdes-Grupu Verde, anuncien una coalici de cara a les eleccions autonmiques i municipals de maig d'aquest any, sota el nom d'Unid. 



 Partits nacionalistes . 
 Unid/Izquierda Asturiana ;
 Bloque por Asturies ;
 Andecha Astur;
 Partu Asturianista;

Joventuts.
 Darru (Andecha Astur);
 EMIR (Unid);
 Xuvent Asturianista (PAS);
 Sindicats asturianistes .
 Frenti Estudiantil (Estudiants);
 SUATEA (Ensenyament);
 Corriente Sindical de Izquierda (Obrers);




 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182938" title="Badia de Bizerta" nonfiltered="181" processed="179" dbindex="75180">

La badia de Bizerta, coneguda com llac de Bizerta (             tot i que no s un llac ja que est comunicada directament amb la mar)  o com a llacuna de Bizerta, s una zona de mar quasi tancada a l'interior de la costa de Tunsia, governaci de Bizerta,  amb una superfcie de 136 km 2. El seu permetre s d'uns 60 km i la longitud s de 16 km  amb una amplada d'entre 7 i 10 km. La profunditat s entre 7 i 12 metres. Es comunica amb la mar pel canal de Bizerta, de 7 km de llarg, a la riba esquerra del qual hi ha la ciutat de Bizerta i a la dreta Zarzouna o Jarzouna. El port de Menzel Bourguiba (Ferryville entre 1881 i 1959) es troba a la costa sud. Un canal comunica la badia amb el llac d'Ichkeul, al que peridicament aporta la salinitat que li manca per preservar la seva fauna. El seu nom sota els romans era el de Palus Hipponites. La pretensi dels francesos de mantenir el control de Bizerta amb la seva badia que constitua un port natural excellent i protegit, va provocar el conflicte de Bizerta que va acabar amb la sortida dels francesos. La badia o llac est declarat reserva natural de Tunsia.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182944" title="Parc Nacional de Rokua" nonfiltered="182" processed="180" dbindex="75181">


El Parc Nacional de Rokua s el parc nacional ms petit de Finlndia, situat a la regi de Kainuu. En aquesta regi creixen boscos de pins en el seu entorn natural i el sl es cobert d'una espcie estranya de liquen.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182947" title="Antropologia fecal" nonfiltered="183" processed="181" dbindex="75182">
L'antropologia fecal s l'estudi dels excrements humans per determinar la dieta i la salut de la gent que els produa.

Les llavors, els ossos petits i els ous de parsits poden proporcionar pistes per esbrinar el tipus d'alimentaci dels nostres avantpassats. La femta intacta de poblacions humanes antigues es pot trobar en coves amb un clima rid i en certes altres localitzacions.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182951" title="Ricardo Sanz Garca" nonfiltered="184" processed="182" dbindex="75183">
Ricardo Sanz Garca (Canals, Costera, 1898 - Valncia, 1986) fou un dirigent anarquista espanyol. Fill d obrers agricultors, amb 12 anys entr a treballar en una farinera. El 1914 es trasllad a viure a Barcelona, on el 1917 s'adher al Sindicat de Tintorers de la CNT. Gaudia de bona oratria, i va participar en nombrosos mting i campanyes propagandstiques de la CNT. Form part del comit de vaga en la vaga de La Canadenca. L'octubre de 1922 particip en la fundaci del grup anarquista Los Solidarios, amb Buenaventura Durruti i Joan Garca Oliver, entre d'altres. 

El cop militar de Miguel Primo de Rivera el va sorprendre a Saragossa i all en una reuni del comit local, propos un cop de m per fer volar el tren amb el que s'havia de traslladar el Dictador de Barcelona a Madrid, per el seu pla no va ser acceptat. Fou empresonat el 1925 i el 1930 fou president del Sindicat de la Construcci. Particip en la Conferncia de la CRTC del 31 de maig de 1931 a Barcelona, en el tercer Congrs de la CNTa Madrid de l'11 al 16 de juny de 1931. Tamb va assistir al Ple de Sindicats de la CRTC a Barcelona l'agost de 1931. 

Va combatre durament als trentistes en l'opuscle Los Treinta Judas. El 1932 fou elegit vicesecretari del comit nacional de la CNT. Va assistir al Ple Regional de la CRTC celebrat a Barcelona el dies  5 a 13 de mar de 1933 i fins el 1936 mantingu una intensa activitat propagandstica arreu d'Espanya. El 19 de juliol de 1936 lluit, escopeta en m, per reduir la revoltada caserna de les Drassanes de Barcelona. Desprs fou nomenat inspector general dels fronts de Catalunya i Arag i ms tard, en morir Durruti fou nomenat cap de la 26ena. Divisi. Un cop acabada la guerra civil espanyola s'exili a Frana i fou internat en el camp de refugiats de Vernet i ms tard deportat al camp de concentraci de Djelfa (Algria). Fou alliberat amb l ocupaci del nord d frica per les tropes aliades. El 1945 retorn a Franai no torn a Espanya fins el 1979.

 Obres .
 Ruta de Titanes (1933).
 Francisco Ascaso y Buenaventura Durruti (1946). ;
 El Sindicalismo y la Poltica. Los Solidarios y Nosotros (1966);
 Porqu perdimos la guerra (1968). ;
 Los que fuimos a Madrid. Columna Durruti, 26a. Divisin (1969);
 El Sindicalismo Espaol antes de la guerra civil (1976) ;
 La Poltica y el Sindicalismo (1978);
 Figuras de la Revolucin Espaola (1979);









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182953" title="Llacs de Tunsia" nonfiltered="185" processed="183" dbindex="75184">
Tunsia noms t un llac d'aigua dola, que s el llac Ichkeul. La resta sn llacs o llacunes salades. Els grans llacs salats, avui prcticament secs, sn grans extensions de terra erma, on l'aigua s'ha evaporat i resta la sal. Sn coneguts amb el nom de Choot i els quatre principals sn Chott El Djerid (el ms gran, amb una mica d'aigua al centre), Chott El Gharsa, Chott El Fedjaj i Chott El Guettar. Les llacunes salades o Sebkhat (Sabkhat) sn petites llacunes salades, de les que s'explota la sal. La ms gran s la Sabkhat Sidi El Hani, i altres de certa importncia sn la Sabkhat de Monastir, la Sabkhat El Djem, la Sabkhat El Ghorra, la Sabkha En Noual, la Sabkha Boujemal, la Sabkhat Tadder i la Sabkhat El Makta.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182954" title="Roland Dorcely" nonfiltered="186" processed="184" dbindex="75185">
Roland Dorcely (nascut a Port-au-Prince, Hait, l'any 1930) s un pintor haiti.

Roland Dorcely ha exposat els seus treballs als Estats Units, Frana, Canad i Colmbia. Les seues obres es poden trobar al Museu d'Art Modern de Pars i al Museu d'Art Modern de la ciutat de Nova York. 

 Referncies .
 ;

Enllaos externs.
 Breu biografia i imatges d'algunes obres de Roland Dorcely. ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182956" title="Chott El Gharsa" nonfiltered="187" processed="185" dbindex="75186">



Chott El Gharsa s una extensi de terra erma entre la frontera algeriana i la ciutat de Tozeur a Tunsia, governaci de Tozeur, que antigament fou un llac salat, avui dia sec. El territori s estril i deshabitat. La part nord-est est creuada per una carretera que va des de Tozeur als oasis de muntanya de Chebika, Tamerza i alguns altres. Actualment s'utilitza per viatges turstics en 4 x 4. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182957" title="Confederaci Regional del Treball de Catalunya" nonfiltered="188" processed="186" dbindex="75187">
Confederaci Regional del Treball de Catalunya (CRTC) fou una sindicat anarcosindicalista fundat a Barcelona el 1910 com a continuadora de la Confederaci Regional de Societats de Resistncia -Solidaridad Obrera. Heret com a rgan Solidaridad Obrera.

Desprs del segon congrs de Solidaridad Obrera celebrat a Barcelona l'cctubre de 1910, la CRTC actu com l'organitzaci regional de la CNT, tot i que els principals dirigents de la CNT foren els de la CRTC. El 1918, en el Congrs de Sants, la CRTC establ una nova organitzaci en el s de la confederaci, els Sindicats d'Indstria o Sindicats nics. La fora que li don aquesta nova organitzaci qued palesa en la vaga de la Canadenca (gener-mar 1919), que oblig al govern a intervenir, i fruit de la qual s'aconsegu el reconeixement legal de la jornada mxima de 8 hores de treball per a tota Espanya.

Entre 1919 i 1923 pat una onada d'empresonaments i ms de 300 atemptats mortals contra els seus dirigents, cosa que minv la seva capacitat d'acci. El 1923 fou illegalizada per la dictadura de Miguel Primo de Rivera i la port a sobreviure clandestinament. En caure la dictadura la CRTC es reorganitz rpidament i el juny de 1931 tenia 291.000 federats. Per patiria una gran escissi per la radicalitzaci dels elements de la FAI i la imposici dels seus criteris a la CNT, des del Comit Local de Barcelona i altres comits locals. S'aixecaren veus discordants i a finals d'agost de 1931 trenta destacats militants varen fer pblic un manifest (el Manifest Trentista) en el qu rebutjaven els mtodes de la FAI i la seva ingerncia en els afers de la CNT. 

El dirigents Faistes reaccionaren i l'abril de 1932 a Sabadell la mesa del Ple Regional no va acceptar les credencials dels delegats dels Sindicats de Girona, Lleida i Tarragona i se substitu el secretari general Emili Mira pel faista Alexandre Gilabert.  Els sindicats de Sabadell van denunciar pblicament que el Ple es desenvolup sense seguir les normes confederals sobre votacions i el dia 24 de setembre el Comit Regional expulsava la Federaci Local de Sabadell. L'escissi s'havia confirmat i va ser alimentada amb noves expulsions individuals. Els dirigent de la FAI mantingueren el control de la CNT a Barcelona i tamb de la CRTC, per diverses federacions locals i sindicats de grans ciutats (Sabadell, Manresa i Matar) formaren els Sindicats d'Oposici eljuny de 1933.

La CRTC fou durant molts anys la delegaci regional ms nombrosa dins la CNT, per desprs de l'escissi va perdre pes en el conjunt estatal (de 296.000 que tenia el juny de 1931 pass a 195.000 el maig de 1936). El clima prebllic del maig de 1936 propici que una part dels sindicats escindits reingressessin  a la CNT. La Federaci Local de Sabadell i alguns altres sindicats s'adheriren a la UGT. Desprs de l'esclat de la guerra civil espanyola la CRTC qued eclipsada per la CNT i La FAI.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182959" title="tid" nonfiltered="189" processed="187" dbindex="75188">

Els tids (Atyidae) sn una famlia de crustacis decpodes carideus, l'nica de la superfamlia dels atiodeus (Atyoidea). 

Tenen forma de gambes petites, i es troben per moltes de les aiges de les zones tropicals i temperades del mn, generalment en aigua dola.  

 Sistemtica.
La sistemtica d'aquesta famlia est en revisi i caldr veure com es concreta en el futur. A nivell de subfamlia sembla que es mant l'existncia de 4 subfamlies:
 Atyinae;
 Caridellinae;
 Paratyinae;
 Typhlatyinae;

Pel que fa al gneres presents a la Pennsula Ibrica, noms podem trobar dos representants:
 Atyaephyra desmarestii, habitual en tota la zona que envolta el Mediterrani, en llacunes, rius, embassaments i recs, on l'aigua tingui pocs minerals i envoltada de vegetaci abundant.
 Dugastella valentina o gamba gavatxa. La gamba gavatxa s l'nic decpode endmic de les nostres contrades, i es localitza en fonts, canals i camps d'arrs del Pas Valenci; es poc resistent a la salinitat.;

 Referncies .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182967" title="Antoni Sol" nonfiltered="190" processed="188" dbindex="75189">
Antoni Sol (Barcelona 1782 - Roma 1861) fou un escultor catal. 

Va estudiar a l'Escola Llotja de Barcelona i es va traslladar a Roma pensionat l'any 1802, on va residir fins a la seva defunci.

Proposat per Canova i Thorvaldsen, va ser membre de la Acadmia romana de Sant Lluc, de la qual arribaria a ser president entre els anys 1837 i 1840, circumstncia excepcional ja que el segle XIX noms un altre no itali ho fou, l'esmentat Thorvaldsen. L'any 1846 va ser nomenat escultor de cmera honorari de la reina Isabel II i membre de la Real Acadmia de Belles Arts de San Fernando de Madrid i de la de Florncia (Itlia). 

s, amb Dami Campeny, l'escultor catal ms important del Neoclassicisme.

Obres destacades.

1810 Orestes turmentat per les Fries. Acadmia de Belles Arts de Barcelona. ;
1815 Bust de Pius VII. Museu de Belles Arts d'Astries. Oviedo. ;
1817 Ceres coronada d'espines ;
1820 Minerva ;
1831 Grup de Daoiz i Velarde. Plaa del 2 de maig a Madrid. ;
1834 Matana dels Innocents Acadmia de Belles Arts de Barcelona. ;
1835 Sepulcre de Flix d'Aguirre. Esglsia de Montserrat a Roma. ;
1835 Esttua de Cervantes. Plaa de les Corts a Madrid ;
1841 Sepulcre de San Juan Pignatelli. Roma ;
1856 Bust del Duc de Rivas ;
Sepulcre de Pedro de Quevedo i Quintano. Catedral d'Orense;
Bibliografia.
 Fontbona, Francesc, Del Neoclassicisme a la Restauraci, volum VI de la "Histria de l'Art Catal", Edicions 62, Barcelona 1983.
 Alcolea i Gil, Santiago (1989), Escultura Catalana del Segle XIX, Barcelona, Fundaci Caixa de Catalunya ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182968" title="Teriyaki" nonfiltered="191" processed="189" dbindex="75190">


Teriyaki (en japons     , o tamb     ) s un plat de la cuina japonesa elaborat a base de carn o peix, en qu els ingredients es deixen marinar en una salsa feta amb shoyu, mirin i gingebre. Posteriorment, es rosteixen i es caramelitzen amb la mateixa salsa a la qual s'ha afegit sucre i sake. 
Enllaos externs.

 Recepta de cuina per fer pollastre teriyaki. ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182969" title="Hanamichi Sakuragi" nonfiltered="192" processed="190" dbindex="75191">

Hanamichi Sakuragi s el protagonista principal del manga Slam Dunk. Es tracta d'un noi de quinze anys problemtic i agressiu. El seu difcil carcter i pitjor reputaci l'han dut a un rcord de 50 rebutjos amorosos en noms 2 anys de secundria baixa. L'ltim d'ells va ser en favor d'un membre de l'equip de bsquet del seu institut, aix que Sakuragi odia a mort tot el que tingui alguna cosa a veure amb aquest esport. Aquesta situaci canvia desprs d'entrar en l'institut Shohoku i conixer a Haruko, de la qual s'enamora bojament. Haruko resulta ser la germana del capit de l'equip del Shohoku, i davant l'inters que demostra pel bsquet, Hanamichi decideix entrar en l'equip. Per al seu pesar descobreix que Haruko est enamorada de Kaede Rukawa, un hbil per completament antisocial jugador, al que des del principi odia i tracta de superar (cosa difcil tenint en compte que s un complet principiant).
Al llarg de la srie assistim a l'evoluci del personatge de Sakuragi fins a convertir-se en un autntic esportista.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182970" title="Gran Premi d'Itlia del 1979" nonfiltered="193" processed="191" dbindex="75192">
Resultats del Gran Premi d'Itlia de Frmula 1 de la temporada 1979 disputat al circuit de Monza el 9 de setembre del 1979. 



 Resultats .






 Altres .

 Pole:   Jean-Pierre Jabouille  1: 34. 580;
 Volta rpida:  Clay Regazzoni   1' 35. 60;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182972" title="Kaede Rukawa" nonfiltered="194" processed="192" dbindex="75193">

Kaede Rukawa s un dels protagonistes del manga Slam Dunk, i membre de l'equip de bsquet de l'institut Shohoku, el mateix equip on juga el protagonista, Hanamichi Sakuragi. Rukawa s un noi molt callat, esquerp, i una mica arrogant, per tamb s un gran jugador de bsquet. Grcies a aix i al seu fsic, t un munt d'admiradores, entre les quals est Haruko, l'enamorada de Sakuragi, el que provoca l'odi del protagonista cap a ell, a ms de frustrats intents per a superar-lo en l'esport en el qual juguen. Tot i la rivalitat que tenen, Hanamichi i Rukawa han demostrat que poden arribar a ser bons companys.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182973" title="Takenori Akagi" nonfiltered="195" processed="193" dbindex="75194">

Takenori Akagi s el capit de l'equip de bsquet de l'institut Shohoku i el germ gran de la Haruko. L'Akagi s el ms alt de l'equip i un dels jugadors ms bons de la prefectura de Kanagawa juntament amb en Rukawa, en Maki, en Jin i en Sendoh. L'Akagi es pren el bsquet molt seriosament, per ell s ms que un hobby i li encantaria poder-s'hi dedicar professionalment. A primera vista sembla un noi molt dur i com a capit de l'equip s molt estricte, per en realitat t molt bon cor i li encanta ajudar els seus amics.

El somni de l'Akagi s guanyar el campionat nacional de bsquet, per per aconseguir-ho sap que els jugadors del seu equip s'han d'esforar molt, especialment en Hanamichi que sempre est fent bajanades i no es pren res seriosament. Una de les jugades ms potents de l'Akagi s "l'esmaixada del gorilla", una arma que temen tots els equips que juguen contra el Shohoku.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182975" title="Ryota Miyagi" nonfiltered="196" processed="194" dbindex="75195">

Ryota Miyagi s un personatge del manga Slam Dunk. Va ingressar al Shohoku de forma molt semblant a com ho va fer Hanamichi Sakuragi, ja que ho va fer seguint a Ayako, qui havia entrat com a entrenadora, i que li va robar el cor. Una vegada dintre, tot l'equip es va adonar de les capacitats que Ryota possea, com una gran agilitat, velocitat, capacitat de salt i tcnica, destacant per les seves fintas.

Contrariament al que es podria pensar, Miyagi, malgrat la seva escassa alria, s'afian en el lloc de base titular, convertint-se solament en dos anys en un dels millors en la seva posici de l'estat de Kanagawa, sent superat solament per Shinichi Maki, el jugador ms valus de l'estat.

Al final del manga i desprs que el Shohoku hagi estat eliminat del campionat nacional, Ryota es converteix en el nou capit de l'equip en substituci de Takenori Akagi.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182976" title="Hisashi Mitsui" nonfiltered="197" processed="195" dbindex="75196">

Hisashi Mitsui s un personatge del manga Slam Dunk. Es tracta d'un jugador de bsquet que va ser triat millor jugador del torneig nacional MVP (jugador ms valus) quan cursava el principi de secundria. Mesura 1,84 m. i pesa 70 Kg. Porta el nombre 14 en la samarreta del Shohoku.

Llavors jugava en l'institut Takeishi, que grcies a un triple seu en l'ltim segon va aconseguir guanyar el campionat. Quan a Mitsui li tocava canviar d'institut per a cursar la segona part de la secundria, va decidir anar a l'institut Shohoku.

Va triar aquest institut perqu l'entrenador del seu equip de bsquet, el senyor Anzai, li va donar nims en la final que va guanyar quan anava perdent.

Mitsui es va lesionar en els entrenaments anteriors al seu primer any en Shohoku, i la seva frustraci li va dur a convertir-se en un busca-raons que fins i tot va arribar a agredir als jugadors de bsquet de l'institut.

Desprs de dos anys d'absncia, es penedeix i demana tornar a l'equip, que grcies als seus triples i el seu carcter guanyador aconsegueix guanyar a Shoyo i Ryonan, dos dels millors equips de la prefactura de Kanagawa, i plantar cara al Kainan, el millor equip.

Al final del campionat nacional, desprs d'haver guanyat al millor equip del pais, el Sannoh, jugar l'ltim any com jugador del Shohoku al costat de Ryota Miyagi per a intentar aconseguir una beca esportiva en alguna universitat.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182979" title="Llac de Tunis" nonfiltered="198" processed="196" dbindex="75197">



El llac de Tunis (          ) s un llac salat del nord de Tunsia, a la governaci de Tunis, a la part oriental i sud-oriental de Tunis, fins al golf de Tunis. Est dividit en dos parts, separades per una llengua de terra, una al nord (la ms gran amb 2.600 hectrees) amb la Goulette a la seva punta oriental, Le  Kram, al nord-est, i Soukra al nord (l'Aeroport Internacional de Tunis es va ja construir en part en terrenys arrabassats al llac); i la part sud (amb unes 1100 hectrees) amb el port de Rads a la part oriental al golf de Tunis i el port de Tunis a la part accidental. El canal es va obrir el 1888 i inicialment mesurava 10 km. amb una fondria de 6,5 metres i amplada de 30 metres. Avui dia est previst l'enlla de la Goulette i Rads per un pont.

Ocupa una superfcie de 4000 hectrees per tendeix a disminuir per l'aprofitament urbanstic que li arrabassa terrenys. El projecte d'arranjament del llac, el 1980, va donar origen al barri de El Bouhaira o en francs Berges du Lac que esta situat just a la part sud de l'aeroport. Als anys noranta va comenar l'arranjament de la part sud, al sud-oest de la qual hi ha la ciutat de Ben Arous.


La seva salinitat es de 35 grams per litre. Un petit canal al nord a Kheireddine, al costat de Le Kram, i un de ms gran al sud a Rass, el comuniquen amb el golf de Tunis. La seva profunditat es reduda (menys de 7 metres de mitjana). Al seu costat nord es va construir una carretera desprs del 1956. Una carretera passa tamb al costat de la carretera i uneix Tunis amb La Goulette i les ciutats al nord fins a la Marsa i Gammarth.

Al llac hi ha pescadors i es recullen bastants peixos degut a la seva bona salinitat que produeix plncton en abundncia. Una colnia d'ocells i especialment flamencs roses, s'ha establert al illot de Chikly on hi ha un antic fort espanyol, i forma avui dia una reserva natural. L'ecosistema est degradat degut a la proximitat de Tunis i altres ciutats industrials.

Des de 1984 un projecte per netejar el llac, que fins llavors era receptor de les aiges fecals de Tunis i altres viles, va ser posat en marxa amb l'assessorament d'empreses europees. El llac fou declarat reserva natural por ordre ministerial. A uns 5 km al nord hi ha un llac salat conegut com la Sabkhat d'Ariana, que pertany a la governaci d'Ariana, i al sud-oest la sabkhat Sejoumi, que pertany a la governaci de Ben Arous.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182981" title="Gran Premi d'Itlia del 1980" nonfiltered="199" processed="197" dbindex="75198">
Resultats del Gran Premi d'Itlia de Frmula 1 de la temporada 1980 disputat al circuit de Imola el 14 de setembre del 1980. 



 Resultats .







 Altres .

 Pole:   Ren Arnoux   1: 33. 988;
 Volta rpida:  Alan Jones   1: 36. 089;
 Aquest s l'nic GP d'Itlia que no s'ha disputat al circuit de Monza;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182986" title="Chott El Fedjaj" nonfiltered="200" processed="198" dbindex="75200">
Chott El Fedjaj s una extensi de terra erma al nord-est de Chott El Djerid i de la ciutat de Kbili. Pertany la part mes gran (oocidental) a la governaci de Kbili i la part oriental ms estreta a la governaci de Gabs. Antigament fou un llac salat, de fet una part del Chott El Djerid, per avui dia el terreny est sec. El territori s estril i deshabitat. 

Mesura uns 70 km de llarg per entre 5 i 15 km d'ample. Un carretera que surt de Kbili el creua per la part ms ample en direcci nord, cap a un conjunt de muntanyes al darrera de les quals, al nord-oest, es troba Gafsa. Abans d'entrar a la zona des de Kbili, es troba la vila de Sefitimia, i al sortir es troba el Djebel Chareb Dakhlani i al nord (a uns 15 km del chott) la vila de Bou Abdalah. La part ms occidental enllaa amb el Chott El Djerid i la ms oriental acaba al nord d'Hamma, capalera d'una delegaci de la governaci de Gabs, que queda al sud (al nord hi ha el Djebel Idouidi i propera passa la via de ferrocarril Gafsa-Gabs.

Constiteuix una reserva natural declarada pel govern tunisi.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182989" title="Santa Eullia de Tapioles" nonfiltered="201" processed="199" dbindex="75203">



La cella de Sant Gens i Santa Eullia de Tapioles s documentada des del 878, en una confirmaci del rei franc Llus el Tartamut que la vincula a la seu de Barcelona. El 986 el lloc es troba sota la direcci del monestir de Sant Cugat del Valls. En un altre document del 1120 es fa referncia a l'esglsia de Sant Gens i Santa Eullia de Tapioles, per sense referncia a cap comunitat. Possiblement al segle XI la va perdre. El 1373 el lloc era deshabitat per l'any 1850, Josep Pradell, propietari de la masia de can Pradell de la Serra va reformar l'edifici donant-li un caire barroc. Va construir el cementiri, el campanar i el coronament de perfil sinus de la faana principal que actualment no es conserva. Aix mateix va decorar els exteriors amb esgrafiats de motius geomtrics que similars els de la masia de can Pradell.

Actualment s en runa.

 Estructura .
El conjunt arquitectnic de Santa Eullia de Tapioles est format per l'esglsia, el cementiri i una casa. 
L'esglsia actual s el resultat de les diverses reformes que ha sofert l'edifici al llarg dels segles. La part ms antiga que es conserva s l'absis que probablement data del segle XII. La nau s de planta rectangular amb coberta de volta reforada per quatre arcs torals de totxo. Presenta diferents moments constructius: el ms antic correspondria al ter de la volta d'arc apuntat; el segon a la resta de la volta d'arc de mig punt, i l'ltim als arc torals i la cripta.
El campanar, de planta quadrada, est adossat al mur de ponent de l'esglsia. Segurament juntament amb el cementiri va ser bastit en la darrera reforma de l'edifici, a mitjans del segle XIX.

Actualment la casa que estava adossada al mur de migdia de l'esglsia est en runes. 

 Ubicaci .
Ubicada dins del Parc Natural del Montnegre i el Corredor i molt a prop del dolmen de Pedra Gentil, per arribar-hi, cal accedir per l'entrada al parc que hi ha a la carretera de Sant Celoni a Vallgorguina, a uns 2 Km. d'aquesta vila.

 Enllaos externs .
Municipi de Vallgorguina




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182990" title="Chott El Guettar" nonfiltered="202" processed="200" dbindex="75204">
Chott El Guettar s una extensi de terra erma al sud-est de Gafsa i sud-oest de la ciutat de Guetar o El Guettar. Pertany  a la governaci de Gafsa. Antigament fou un llac salat, per avui dia el terreny est sec. El territori s estril i deshabitat com tamb ho s el terreny de la seva rodalia excepte al nord on hi l'oasi de Gafsa i Guetar, amb carretera i via de ferrocarril. Exclosa aqueta part nord, est rodejat de muntanyes: al sud-oest el Djebel Sehib, al sud el Djebel Bou Jerra, al sud-est el Djebel Berdaa, i a l'est el Djebel Ank. Mesura uns 50 km2




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182993" title="Fets de Casas Viejas" nonfiltered="203" processed="201" dbindex="75205">
Els fets de Casas Viejas fou un episodi de la Segona Repblica Espanyola, i catalitzador de la caiguda del govern de Manuel Azaa, encara que posteriorment tornaria a ocupar la presidncia del govern en 1936. 

L'11 de gener de 1933 va tenir lloc en la localitat gaditana que actualment es diu Benalup-Casas Viejas una revolta protagonitzada per un grup d' anarquistes de la CNT que va decidir fer la revoluci pel seu propi compte i implantar el comunisme llibertari, destituint l'alcalde i intentant prendre la caserna de la gurdia civil on es trobaven un sergent i tres homes. Van ferir de mort al sergent i a un dels homes. Immediatament, assabentat el govern, va enviar forces de la gurdia civil i de la gurdia d'assalt que van entrar a trets en el poble, van incendiar la casa on s'havien refugiat alguns dels dirigents de la insurrecci, entre ells el conegut com a "Seisdedos" i desprs van procedir a una srie de judicis sumarssims, afusellant-ne a participants i sospitosos d'haver participat en els fets. Coneguts els fets en la resta de Espanya es va produir un gran escndol periodstic i parlamentari.

Per 170 vots a favor i 130 en contra, les Corts aprovaren la creaci d'una Comissi d'investigaci sobre els successos el 24 de febrer. La comissi la formaven Manuel Muoz Martnez, Joan Puig i Ferreter, Gabriel Franco, Poza Jonquera, Fernando Gonzlez Ungla, Luis Jimnez de Asa, Miguel Garca Bravo-Ferrer, Lara, Botella y Casanueva. El 15 de mar, la Comissi elabora un informe definitiu en el qual reconeix l'existncia dels afusellaments. No obstant aix, el Govern guanya una moci de confiana el 24 de mar per 210 vots contra 1. Nogensmenys, aquest fet va fer perdre molta popularitat al gabinet Azaa i a la llarga, seria una de les causes de la seva caiguda en les eleccions de novembre de 1933. 

El peridic de la CNT va descriure els fets com "Va ser una razzia de mercenaris de la Legi en un aduar rifeny". El juliol de 1934, 26 camperols de Casas Viejas van ser jutjats pels delictes de possessi d'armes de guerra i execuci d'actes contra les forces armades. Deu foren absolts i dels restants, 1 s condemnat a 6 anys de pres, 4 a 5 anys, 2 a 3 anys, 6 a 2 anys i 3 a 1 any. 

 Enllaos externs .

  Casas Viejas Comunismo Libertario vdeo amb imatges reals sobre els fets de Casas Viejas;
  Casas Viejas  ;
  Los sucesos de Casas Viejas;
  Histria i milcia;
  Casas Viejas;
  La evidencia de Casas Viejas Per Ramn J. Sender;
  Dossier de la CGT sobre Casas Viejas;
 Antecedentes, Histria i Actualitat del CNP: Casa Viejas;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182996" title="Manuel Andreu Colomer" nonfiltered="204" processed="202" dbindex="75206">
Manuel Andreu Colomer fou un militant de Solidaridad Obrera i de la CNT. El 1913 fou director del peridic Solidaridad Obrera. Fou empresonat el 1914, i el 30 d'octubre de 1915 va ser elegit secretari del Comit de la CNT fins l'agost de 1916. Les seves concepcions nacionalistes el portaren a fer-se militant d'Acci Catalana Republicana, partit amb el qual fou regidor de l'Ajuntament de Barcelona l'octubre de 1936.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182997" title="Entrecot" nonfiltered="205" processed="203" dbindex="75207">

Un entrecot s un tros de carn tallat entre dues costelles.

Els entrecots solen tindre una grossria d'1'5 centmetres aproximadament i s habitual cuinarlos a la brasa abans d'sser consumits. 

 Referncies .
 ;

 Enllaos externs.
 Receptes de cuina amb entrecots. ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="182998" title="Josep Negre" nonfiltered="206" processed="204" dbindex="75208">
Josep Negre (Pas Valenci, ? - Argelers, Vallespir, 1939) fou un dirigent anarcosindicalista. Treballava com a tipgraf i el 1907 particip en la fundaci de Solidaridad Obrera (1907). El 1908 tingu una actitud destacada en la vaga contra el peridic lerrouxista El Progreso. Fou membre del comit de vaga que actu durant la Setmana Trgica de 1909. Obr els congressos obrers de 1910 i 1911 com a secretari general de Solidaritat Obrera, pesl quals es constitu la CNT, de la qual en fou el primer secretari general, elegit el 19 de novembre de 1910, i un dels principals organitzadors. Acabat el congrs de 1911 fou detingut i empresonat. Desprs de ser alliberat, el 1913 va assistir al Congrs Sindicalista Internacional celebrat a Londres del 27 de setembre al 2 d'octubre de 1913, on segons l'anarquista exiliat a Londres, Vicente Garca, va fer la seva intervenci en catal. 

El 1914 form part d'una comissi clandestina de la CRTC, que intentava reorganitzar la CNT. Fou redactor i director de Solidaridad Obrera i abandon la militncia activa el 1917. Tot i aix, quan comen la vaga de la Canadenca fou empresonat a la nau Pelayo al port de Barcelona (1919). En acabar la guerra civil espanyola s'exili a Frana el 1939 i fou internat en el camp de concentraci d'Argelers on mor.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183001" title="Ramon Magre Riera" nonfiltered="207" processed="205" dbindex="75209">
Ramon Magre Riera (Cervera, 1899 - ?) fou un militant de la CNT. Fou dirigent de la Uni Gastronmica, sindicat autnom de cuiners de restaurants. Va assistir a la Conferncia Regional de Catalunya a Barcelona el 6 de juliol de 1930, on va ser elegit per formar part del Comit de Redacci de Solidaridad Obrera. Va dimitir el setembre de 1931. Tamb fou redactor del setmanari "Accin". Form part del comit executiu del Bloc Obrer i Camperol i ms tard del POUM. Treball a la redacci dAvant i de La Batalla de Lleida. Desprs dels fets de maig de 1937 a Barcelona, en plena repressi dels estalinistes contra el POUM, va ser empresonat a la pres Model de Barcelona el 23 de juliol de 1937. Desprs s'integr al PSUC i fou dirigent de Socors Roig a Barcelona.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183005" title="Tamar (consell regional)" nonfiltered="208" processed="206" dbindex="75210">

Tamar (en hebreu,    ) s un consell regional del districte del Sud d'Israel.

El municipi de Tamar agrupa els segents nuclis de poblaci:
Kibbutz: En Gedi (       ) i Har Amasa (       ).
Moshav: En Hazeva (        ), En Tamar (       ) i Ne'ot Hakikkar (          ).
Altres assentaments comunitaris: Newe Zohar (         ).






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183006" title="Josep Viadiu i Vendrell" nonfiltered="209" processed="207" dbindex="75211">
Josep Viadiu i Vendrell (Igualada, Anoia 1890 - Mxic, 1974) fou un anarcosindicalista catal. Form part del comit de vaga de la CNT a Barcelona, en la vaga general de 1917. El 1918 fou secretari de la Federaci Nacional d'Adobadors i com a presentant seu va assistir al Congrs de Sants (juny de 1918). Form part d'un dels grups de la CNT que el desembre de 1918 es van desplaar per diferents localitats de Catalunya, fent mtings i conferncies propagandstiques. Va assistir a la Conferncia de Saragossa de 1922, on amb ngel Pestaa, Joan Peir i Salvador Segu va firmar el dictamen de la ponncia La posici de la CNT davant de la poltica nacional. Va ser redactor de Solidaridad Obrera a Valncia i director de l'edici de Barcelona el 1938. 

Per la seva activitat sindical fou empresonat en el vaixell Giralda i deportat al castell de la Mola de Ma el 30de novembre de 1920. Desprs de l assassinat d Evilio Boal el juny de 1921  tract d evitar la subordinaci de la CNT als grups anarquistes. El mar de 1930 sign amb algun altre militant de la CNT el manifest poltic Inteligencia Republicana en el qu s preconitzava la Repblica federal. Desprs de la guerra civil espanyola s'exili a la Repblica Dominicana  i el 1941 a Mxic.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183007" title="Chott El Djerid" nonfiltered="210" processed="208" dbindex="75212">



Chott El Djerid (francs Chott el-Jrid, rab          ), que es pot traduir per Toll o Clot de les Palmeres) s una gran extensi de terreny erm sal, que forma una depressi que antigament fou un llac d'aigua salada. La seva superfcie s d'uns 5000 km2. Al nord-est es perllonga en el El Fedjaj que arriba fins prop de Gabs (fins a uns 30 km al nord-oest). T al nord les ciutats de Tozeur i de Nefta entre d'altres ms petites, i a l'est la de Kbili; el sud i oest est practicament deshabitat. Molt proper a la part nord-oest hi ha el Chott El Gharsa, part de la mateixa depressi.  El chott esta dividit entre la governaci de Tozeur (part occidental) i la governaci de Kbili (la oriental). Noms te aigua permanent a la zona central, i ms a les vores arriba a tenir aigua quan plou per s'evapora rpidament deixant a l vista la sal. Noms s'aprofita la sal del Chott El Djerid (els altres chotts no en tenen prou), aprofitament encarregat a la societat Sahara Sal que t ms de 50 treballadors a una factoria situada a la carretera (construda per l'exrcit tunisi) entre Tozeur i Kbili i que creua el chott a la seva part nord. La carretera te uns 43 km (la distancia de Tozeur a Kbili es d'uns 80 km).

La seva profunditat en relaci al nivell del mar es d'uns 15 metres. Un sl argils sense cap vegetaci amb una fina capa de sal i arena barrejades, amb zones d'estepa halfila (que els tunisians anomenen hamdha) on pasturen el camells, de vegades salvatges. Com que la pluja es inferior en general als 150 mm any el chott no acostuma a esta inundat; l'aigua que ocupa la part central prov de les capes fretiques ms que les pluges ja que l'evaporaci s'emporta fins a set vegades ms que la que es recull. Dues capes fretiques ms fondes a les lliteres geolgiques corresponents al Cretaci inferior, al Mioc i al Plistoc entre 300 i 2500 metres.

El Chott El Djerid est declarat rea d'importancia natural des del 1949.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183011" title="Sabkhat" nonfiltered="211" processed="209" dbindex="75213">
Sabkhat s el nom rab de les llacunes salades, molts abundants a Tunsia, especialment a la zona central costera del Sahel tunisi, per tamb en altres llocs. Les ms grans e importants sn la Sabkhat Sidi El Hani, la Sabkhat de Monastir, la Sabkhat El Djem, la Sabkhat El Ghorra, la Sabkhat En Noual, la Sabkhat Boujemal, la Sabkhat Tadder i la Sabkhat El Makta. A la vora de la ciutat de Tunis hi ha les sabkhat Sejoumi (al sud-oest)  i la sabkhat d'Ariana (al nord-est). Aquestes llacunes, normalment humides, produeixen sal al assecar-se a l'estiu o mitjanant la intervenci de l'home.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183014" title="Evelio Boal" nonfiltered="212" processed="210" dbindex="75214">
Evelio Boal (Valladolid, ? - Barcelona, 1921) fou un dirigent sindicalista espanyol. Era treballador d'arts grfiques a Barcelona, fou un dels organitzadors del Congrs de Sants de la CNT i form part de la comissi que en redact la memria. L'agost de 1918 va ser elegit membre del Comit de la CNT. El febrer de 1919 va substituir provisionalment Manuel Buenacasa Tomeo en la secretari del Comit de la CNT. Va ser confirmat en el crrec en el congrs de la CNT del Teatre de la Comdia de Madrid el desembre de 1919, on fou un dels 24 firmants del dictamen sobre la definici ideolgica de la CNT, que declarava la finalitat que perseguia era el comunisme llibertari. El 1919 fou delegat per entrevistar-se amb organitzacions sindicals a Portugal. L'agost de 1920, juntament amb Salvador Segu i Salvador Quemades, an a Madrid per refer l'aliana CNT - UGT. 

Fou secretari del Comit de la CNT fins el mes de mar de 1921, llavors fou detingut i empresonat a la Model de Barcelona. Quan la matinada del dia 17 de juny de 1921 (algunes fons citen el dia 15) el van deixar en llibertat, fou assassinat a la porta de la pres, junt amb Antoni Feliu, aleshores tresorer de la CNT.  





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183018" title="Sndrome X frgil" nonfiltered="213" processed="211" dbindex="75215">
La sndrome X frgil (SXF), o ms extensament sndrome del cromosoma X frgil, tamb coneguda com a sndrome de Martin & Bell, s un trastorn que ocasiona retard mental. s la primera causa hereditria de retard mental i la segona associada a factors gentics desprs de la sndrome de Down, sent aquest ltim d'origen congnit (no necessriament heretat). 

Aquest trastorn l'ocasiona una classe de mutaci poc habitual: una seqncia reiterada de tres lletres del codi de l'ADN, anomenada repetici de triplet. Com ms gran sigui el nombre d'aquestes seqncies repetides, ms alta ser la probabilitat que l'afectat sofreixi alteracions greus. 

El SXF resulta, en particular, d'un defecte en un gen anomenat FMR1. El defecte en aquest gen s una repetici del trinucletid CGGn (triplet Citosina-Guanina-Guanina), en una part del mateix que regula la seva expressi. Quan aquest grup de tres nucletids s'expandeix (es repeteix) ms de 200 vegades, s'extingeix l'expressi del gen o, en altres paraules, es apaga el gen, produint-se aix el que coneixem com sndrome del X frgil.

 Histria . 
Ja en el segle XIX, dades epidemiolgiques havien constatat un excedent proper al 25 per cent en el nombre pacients homes entre la poblaci de retardats mentals ingressats en institucions. Aix es deu en gran mesura a la incidncia d'entitats patolgiques lligades al cromosoma X que causen retard mental. La sndrome del cromosoma X frgil s el trastorn d'aquest tipus ms freqent, justificant gaireb el 40 per cent del total de casos de retard mental lligat al cromosoma X. Tradicionalment, no obstant aix, el desconeixement d'aquesta malaltia ha condut a la determinaci de diagnstics erronis. Encara avui, a pesar de ser una de les malalties gentiques ms comunes en humans, la sndrome X frgil no s correctament diagnosticada en un enorme percentatge de casos. 

 Investigaci . 
Aquesta sndrome va ser descrita per primera vegada en 1943 per J. Purdon Martin i Julia Bell. El seu origen gentic no es va descobrir fins l'any 1969, quan es va trobar que individus que mostraven certes caracterstiques mentals i fsiques, tenien en el seu cromosoma X un tros parcialment trencat. En 1991, els cientfics van descobrir el gen FMR11 (acrnim angls de  Fragile X linked Mental Retardation type 1), que causa la sndrome X frgil, impulsant la investigaci mdica i psicopedaggica. Les aportacions ms importants han estat la millora en el diagnstic prenatal i la identificaci de portadors i afectats mitjanant una anlisi de sang efectuat amb equipament especial.

 Origen del nom . 
El nom d'aquesta sndrome va provenir de la forma en la qual s'observa citogenticament el cromosoma X en els pacients que tenen la malaltia quan s'estudien els cromosomes. Quan s'obtenen cellules d'un pacient amb aquesta alteraci i es cultiven sota condicions especials (en un mitj deficient en cid flic), l'expansi del triplet de nucletids produeix una particularitat en una regi dels cromosomes, prop de l'extrem del bra llarg. Aquesta es mostra descondensada i allargada, i es trenca fcilment quan s examinada a travs del microscopi. De fet, aquesta part del cromosoma no s particularment frgil en el pacient. El fenomen de ruptura del cromosoma X en realitat apareix noms in vitro quan s'observa la mostra en el microscopi.

 Situaci actual . 
En l'ltima dcada, la sndrome de X frgil ha sorgit com una de les causes ms importants de discapacitat. s responsable d'aproximadament el 30% de totes les formes de deterioraci cognitiva, i es creu que 1 de cada 259 dones, porta el gen en aquestes condicions. Tamb s'ha establert que aquesta sndrome, encara quan afecta ms severament als barons, pot afectar tant a barons com a dones. El SXF impacta negativament sobre el desenvolupament i deriva en dificultats d'aprenentatge discapacitants, incls retard mental sever; tamb es manifesten problemes d'atenci, hiperactivitat i conductes autistes. 

En l'actualitat, la sndrome de X frgil s identificada clnicament per proves sangunies d'ADN. Es tracta d'un mtode molt exacte, que pot informar tant sobre els afectats com sobre els portadors no afectats; a ms, pot usar-se per al diagnstic prenatal. No hi ha cap cura en l'actualitat per a la sndrome X frgil, per hi ha tractaments i intervencions que han demostrat ser beneficiosos.

Gentica.


El descobriment del gen FMR1 va ser un esfor internacional que va involucrar als laboratoris de Stephen Warren a Atlanta, David Nelson a Baylor, i Ben Oostra a Holanda, i va ser descrit per Verkerk i els seus collaboradors, en 1991. Hi ha una amplificaci de la repetici del trinucletid, CGGn, que s'expandeix considerablement en individus amb una mutaci completa. Els individus en la poblaci general tenen de 6 a 50 repeticions, i els individus portadors de la premutaci X frgil tenen entre 54 i 200 repeticions, per sn generalment considerats no afectats. Quan el nombre de repeticions s'incrementa a quantitats majors a 200, l'individu s usualment afectat per la sndrome de X frgil i el gen FMR1 s metilat de tal manera que la producci de la protena no ocorre. s l'absncia, o deficincia de la protena que produeix el gen FMR1 (FMRP) el que causa la sndrome de X frgil. 

Tamb s possible tenir la sndrome per una supressi (deleci) del gen FMR1 o per una mutaci puntual que produeix una FMRP no-funcional. Els individus que sn citogenticament positius pel lloc frgil en Xq27.3, per sn negatius per l'expansi de CGG (la qual cosa est associat amb la mutaci FRAXA), poden tenir una mutaci ms distal, incloent FRAXE o FRAXF. El FMRP s una protena vinculada a l'ARN que sembla regular la traducci d'aproximadament el 4% dels missatges neuronals. Hi ha una hiptesi per la qual el FMRP s una protena clau en la regulaci dels canvis estructurals neuronals i en la maduraci mitjanant l'estimulaci ambiental, particularment en la selecci de les connexions neuronals.

 Fenotip fsic .


Les caracterstiques fsiques tpiques de la sndrome de X frgil inclouen cara llarga, orelles prominents i testicles grans (macroorquidisme). No obstant aix, sovint els nens petits tenen aquestes caracterstiques. La cara allargada i el macroorquidismo usualment no sn notables sin fins a la pubertat. Almenys 25-30% dels nens petits poden no tenir les caracterstiques tpiques facials de la sndrome de X frgil. Algunes vegades aquests nens sn diagnosticats com afectats d'altres malalties, tals com autisme, sndrome de Sotos (gigantisme cerebral), sndrome de Tourette, sndrome de Prader Willi o sndrome de Pierre Robin (tamb anoomenat complex o seqncia de Pierre Robin). El fenotip fsic dels nens petits inclou usualment hiperextensibilitat dels dits, pell laxa, peu pla, presentant usualment retard en el llenguatge o smptomes de desatenci. Tots els nens que presenten retard mental o autisme d'etiologia desconeguda, sn candidats a patir la sndrome X frgil. Tamb haurien de ser estudiats els individus amb significatives deficincies d'aprenentatge, amb caracterstiques fsiques o conductuals de la sndrome X frgil.

El fenotip conductual de la sndrome X frgil inclou pobre contacte visual, rebuig al tacte, aleteig, mossegar-se les mans, i timidesa o ansietat social. Aproximadament el 15 al 30% dels nens amb X frgil tenen autisme i aproximadament el 6% dels barons autistes tenen la sndrome de X frgil. Les nenes amb X frgil usualment presenten timidesa, ansietat social, dificultats amb les matemtiques a l'escola, i problemes d'atenci.

Les rabietes sn comunes en la infantesa primerenca. Els comportaments explosius o d'agressi poden ser un problema en l'adolescncia per a aproximadament un 30%. Els canvis neuroanatmics en el cervell d'individus amb la sndrome de X frgil inclouen un engrandiment del nucli caudat, de l'hipocamp, i ventricles laterals. El vermis cerebells s ms petit del normal. La grandria del cerebel est correlacionat amb el nivell cognitiu, incloent la funci executiva. Certs diagnstics psiquitrics, incloent la sndrome d'Asperger, trastorns evitatius de la infantesa, trastorn esquizoide de la personalitat i mutisme selectiu, tamb han de ser considerats per a proves d'ADN. El cost de la prova d'ADN s aproximadament de $200-$250. s ms barat que la prova citogentica que busca el lloc frgil i que costa aproximadament $700.

Clnica.

Hi ha un ampli espectre de comproms en pacients X frgil. Les dones amb mutaci completa sn usualment de millor funcionament que els barons amb mutaci completa. 

Aproximadament el 70% de les dones amb la mutaci completa tenen un dficit cognitiu en el lmit o en el rang de retard mental, mentre que aproximadament el 85% dels barons amb la mutaci completa sn retardats mentals. Els barons que tenen un funcionament millor i fins i tot no retardats usualment tenen una variaci molecular, per exemple un mosaic (algunes cllules amb premutaci i altres amb mutaci completa) o una falta de metilaci d'una mutaci completa.

Algunes vegades un individu amb una variant del patr molecular pot ser citogenticament negatiu en proves cromosmiques, per positiu a la prova d'ADN. s important comprovar els membres d'una famlia que sofreixin risc de ser portadors o lleument afectats per la sndrome de X frgil en l'arbre familiar desprs que el cas ndex (afectat) ha estat diagnosticat. s en els familiars on es poden trobar aquestes variants dels patrons moleculars.

La variaci del comproms en dones amb mutaci completa es relaciona amb el rang d'activaci o el percentatge de cellules que tenen el X normal com X actiu. Aproximadament el 30-50% de les nenes amb mutaci completa tenen un quocient intellectual (IQ) en el rang normal, per tenen problemes d'aprenentatge, particularment dficit de funcions executives, trastorns de l'atenci, labilitat emocional, dificultats amb les matemtiques en el collegi, aix com dficits en el llenguatge. La timidesa i ansietat social poden a ms ser un problema significatiu per a nenes amb mutaci completa, requerint tractament especfic.

Tractament.
El tractament de nens amb SXF involucra en general a mltiples professionals, incloent mestres d'educaci especial, logopedes, terapeutes ocupacionals, psiclegs, consellers gentics i mdics. L'assessorament gentic enfocat a les famlies implicades s essencial. 

L'espectre de comproms, aix com qui requeriria la prova d'ADN, solen ser assumptes analitzats en detall entre el metge i la famlia. Tots els nens afectats pel SXF requereixen terpia de la parla i llenguatge i terpia ocupacional, podent brindar-se aquestes a travs de l'escola. Els barons en particular tenen problemes significatius d'integraci sensorial. Tcniques conductuals per a promoure un estat de calma, juntament amb terpies de coordinaci motora fina i gruixuda, sn portades a terme pel terapeuta ocupacional. Per a tractar problemes de comportament sever, el treball d'un psicleg pot ensenyar a la famlia tcniques de reforament i estructura del comportament positiu.

L's de medicaci psicotrpica s una eina molt til per a molts nens amb SXF. En la infantesa primerenca, les prioritats sn: millorar l'atenci i concentraci, i disminuir les rabietes i l'agressivitat (si est present). Entre els afectats per aquesta sndrome, i particularment en nens d'edat preescolar, les medicacions estimulants (com el metilfenidat) s'associen, sovint, amb un increment de la irritabilitat. La clonidina, que t una acci calmant, ajuda a controlar smptomes d'hiperactivitat i agressi en gaireb el 70% d'aquests nens. En general s'indica, en el curs de la farmacoterpia, un curs seguiment amb electrocardiogrames (ECG) peridics. En nens en edat escolar, de 5 anys i majors, els estimulants sn eficaos en aproximadament el 60% dels casos, incloent metilfenidat, dextroanfetamina, i Adderall. Pel que fa als agents anticonvulsius, com carbamazepina o cid valproic, sn d'elecci davant quadres de significativa inestabilitat emocional o agressi, que no milloren amb estimulants o clonidina. Quan en el SXF estan presents ansietat, desassossec o agressivitat, tamb s'utilitzen Inhibidors de la Recaptaci de Serotonina (IRS), com fluoxetina, sertralina, fluvoxamina o citalopram. Antipsictics atpics (risperidona o olanzapina) poden mostrar-se eficaces per a tractar l'agressivitat o l'humor inestable.

Estudis preliminars destaquen el potencial teraputic de nous anticonvulsius (per exemple, la gabapentina) sobre aquesta sndrome, llanant resultats encoratjadors. Tamb estan posant-se a prova diferents molcules d'acci neurotnica, incloent agonistes dels receptors AMPA, i frmacs antagonistes selectius dels receptors glutamatrgics.

Els nens amb SXF requereixen seguiment mdic curs, no noms per a ajustar la seva medicaci, sin per a desenvolupar un programa de tractament integral, que inclogui terpies i ajuda d'educaci especial. D'acord amb l'evidncia disponible, sn precisament aquest tipus d'estratgies multidisciplinries, les que s'associen amb majors ndexs de resposta teraputica favorable.

Bibliografia.

 Abitbol M i cols. (1993) Nucleus basalis magnocellularis and hippocampus are the major sites of FMR1 expression in the human fetal brain. Nature Genetics, 4:147-53. PMID 8348153;
 Ashley CT Jr. i cols. (1993) FMR1 Protein: Conserved RNP Family Domains and Selective RNA Binding. Science, Vol. 262:563-5. PMID 7692601;
 Bakker CE i cols. (1994) FMR1 Knockout mice: A model to study fragile X mental retardation The Dutch-Belgian Fragile X Consortium. Cell, 78, 23-33. PMID 8033209;
 Baumgardner TL i cols. (1995) Specification of the neurobehavioral phenotype in males with fragile X syndrome. Pediatrics, 95:744-52.
 Hagerman RJ i cols. (1994) High Functioning Fragile X Males: Demonstration of an Unmethylated Fully Expanded FMR1 Mutation Associated with Protein Expression. Am J Med Genetics, 51:298-308.
 Verkerk AJ i cols. (1991) Identification of a gene (FMR1) containing a CGG repeat coincident with a breakpoint cluster region exhibiting length variation in fragile X syndrome. Cell, 65, 905-14.

Referncies;

Lectures addicionals (actualitzacions);

 Bakker CE i cols. Understanding fragile X syndrome: insights from animal models. Cytogenet Genome Res. 2003;100(1-4):111-23. Review. PMID 14526171;
 Koekkoek SK i cols.  Deletion of FMR1 in Purkinje cells enhances parallel fiber LTD, enlarges spines, and attenuates cerebellar eyelid conditioning in Fragile X syndrome. Neuron. 2005 Aug 4;47(3):339-52. PMID 16055059;


 Enllaos externs .
 Associaci Catalana de la Sndrome X frgil;
 Frum de l'Associaci Sndrome X Frgil de Madrid per a orientar, assessorar, promocionar la investigaci, collaborar en rees educatives i centres de persones o professionals dedicats a l'estudi de la Sndrome X Frgil i els seus afectats.;
 www.sindromexfragil.com.ar Agrupaci Sndrome X Frgil d'Argentina ;
 Associaci X Frgil del Pas Basc. ;
 National Genome Research Institute ;
 FraXA.org The Fragile X Research Foundation. ;
 FragileX.org - The National Fragile X Foundation. ;
 Stanford.edu Trinucleotide Repeat Disorders Part 9: Non-Polyglutamine Diseases: Descriptions of other diseases that involve codon repeat expansions (18 de setembre, 2002).  ;
 NIH.gov Fragile Site Mental Retardation 1 Gene; FMR1 (entrada OMIM per al SXF).  ;
 GeneClinics.org "Fragile X Syndrome: FRAXA, FXS, Fragile X Mental Retardation, Marker X Syndrome, Martin-Bell Syndrome". Incluye: Fragile X-Associated Tremor/Ataxia Syndrome (FXTAS), Robert A. Saul, MD, FACMG, Jack C. Tarleton, PhD, FACMG, GeneReview (13 de setembre, 2004).  ;
 Nature.com - From MRNP Trafficking to Spine Dysmorphogenesis: The Roots of Fragile X Syndrome, Claudia Bagni & William T. Greenough. Nature Reviews Neuroscience, 6, pp 376-387 (2005)  ;
 Presentaci PowerPoint sobre la malaltia;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183020" title="Hermen Anglada i Camarasa" nonfiltered="214" processed="212" dbindex="75216">
Hermenegild o Hermen Anglada i Camarasa, ms conegut com Anglada-Camarasa, (Barcelona 11 de setembre de 1871 - el Port de Pollena, Mallorca 7 de juliol de 1959) fou el pintor catal amb ms projecci internacional d entre els pintors anteriors a les avantguardes; entre el modernisme i el noucentisme se l ha considerat un destacat representant del postimpressionisme.

Biografia.
Anglada-Camarasa va estudiar l'art de la pintura primer amb Toms Moragas i desprs amb Modest Urgell, a qui sempre va proclamar com el seu gran mestre, malgrat ser llurs estils de maduresa ben diferents. En aquest perode formatiu, la seva obra mostra un inters pel paisatge i la figura humana.

Pars, 1894 a 1914. 
A Pars, continu la seva formaci tant a l'acadmia Julian com a l'acadmia Colarossi. Realitz la seva primera exposici a la capital francesa el 1898. Anglada Camarasa s encara un representant de la Belle poque i els seus ambients nocturns, aproximant-se moderadament a les avantguardes del segle XX sense abandonar un toc impressionista. 

Entre el 1900 i el 1904 es va hostatjar en un estudi al num 9 del carrer Hgsippe Moreau al 18 arrondissement de Pars. La seva exposici individual a la Sala Pars de Barcelona el maig del 1900, i el seu pas aleshores pel local de "Els 4 Gats" va aportar al Modernisme catal un ress directsssim del que era la pintura ms moderna de Pars, circumstncia que va ser determinant en el gir del jove Pablo Picasso cap a la modernitat plstica. El 1902 va ingressar a la Socit Nationale des Beaux-Arts, essent-ne un membre actiu i participant de les seves exposicions. El 1904 va participar en una exposici amb artistes de la Sezession Vienesa i les seves participacions a exposicions d'arreu del mn foren constants. Sovint ha estat comparat amb Gustav Klimt pel carcter preciosista i colorista de la seva pintura, i amb ell compart el mxim premi de la gran Esposizione Internazionale delle Belle Arti de Roma de 1911.

Un viatge seu a Valncia el 1904 aport una nova lluminositat en la seva obra i el seu inters per temtiques folklriques vistes, per, no amb ulls anecdotistes sin d'un colorisme rutilant modern; on gitanos i valencians en sn els seus protagonistes.

Mallorca, 1914 a 1959. 
El 1913 va iniciar la seva residncia a les Illes Balears on el va acompanyar el seu deixeble avantatjat Tito Cittadini, el 1916 quedava fundada per ells l'Escola de Pollena. Tot i que particip en diferents esdeveniments com l'Exposici Universal de Barcelona de 1929 en qu dispos d'una sala especial; Anglada Camarasa va residir des de llavors a Mallorca d'una manera gaireb continuada fins la seva mort, a les Illes Balears gran part de les seves pintures aborden els paisatges, els costums, els personatges populars i interiors de cafs. Tanmateix en aquesta etapa es produ el constant desplegament de la seva obra pels Estats Units, especialment a travs de Carnegie Institute de Pittsburgh. El 1932 va ser elegit membre corresponent a Mallorca de la Reial Acadmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, de Barcelona.

Durant la Guerra Civil Espanyola es va refugiar al Monestir de Montserrat, per especial concessi de la Generalitat de Catalunya, i all la peculiar orografia de la muntanya origin la seva darrera gran poca pictrica original. Desprs de la guerra es va exiliar a Pougues-les-Eaux (Frana), tornant el 1947 i morint el 1959 al Port de Pollena. El 1967 la seva casa es va obrir al pblic uns anys com museu privat. 

El 1991 bona part de la seva obra conservada en aquest museu va ser adquirida per la Fundaci La Caixa. Actualment s'exhibeix a la seu de la Fundaci La Caixa de Palma de Mallorca, a l'edifici modernista de Llus Domnech i Montaner de l'antic Gran Hotel.

 Museus .
s representat a diversos museus i colleccions pbliques com la Fundaci "la Caixa" de Palma de Mallorca, el MNAC de Barcelona, el Museu Reina Sofa de Madrid, el Museo de Bellas Artes de Asturias d'Oviedo, el Museu de Montserrat, el Muse de Castres (Frana), el Muse d'Ixelles (Blgica), la Galleria d'Arte Moderna de Vencia, la Thiel Gallery d'Estocolm, el museu de l'Ermitage de San Petersburg, The Hispanic Society of America de Nova York, el Museo de Bellas Artes de Buenos Aires, el Museo de Artes Decorativas de Buenos Aires, el Museo de Bellas Artes de la Habana, el British Museum de Londres, el Museu Comarcal de la Garrotxa d'Olot, la Biblioteca Museu Vctor Balaguer de Vilanova i la Geltr i va ser present tamb al Toledo Museum of Art (Ohio).

Bibliografia.
 S. Hutchinson Harris, "The art of Anglada-Camarasa", Londres 1929.
 Fontbona, Francesc & Miralles, Francesc, "Anglada-Camarasa", Polgrafa, Barcelona 1981.
 Catleg de l'exposici "Anglada-Camarasa ", Fundacin Cultural Mapfre Vida, Madrid 2002.
 Robinson, William H, Barcelona and Modernity: Picasso, Gaud, Mir, Dal, ISBN 0-300-12106-7, 2006.
 Catleg de l'exposici "El mn d'Anglada camarasa", Caixaforum, Barcelona-Palma 2006.
 Fontbona, Francesc & Francesc MIRALLES. "Anglada-Camarasa. Dibujos. Catlogo razonado", Editorial Mediterrnia, Barcelona 2006;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183021" title="Copa Franz Beckenbauer" nonfiltered="215" processed="213" dbindex="75217">
La Copa Franz Beckenbauer s un torneig futbolstic de carcter amists que organitza el FC Bayern Mnchen desde 2007 per a celebrar oficialment l'inici de la temporada i presentar els nous fitxatges de l'equip. Aquesta copa honra la figura de Franz Beckenbauer. En la primera edici, la de 2007, va servir com a acomiadament i homenatge a Mehmet Scholl.

Historial.


Palmars.
 1 ttol FC Barcelona (2007);



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183024" title="Salvador Quemades" nonfiltered="216" processed="214" dbindex="75218">
Salvador Quemades fou un poltic i sindicalista catal. Treballava com a impressori el 1916 fou secretari del Sindicat d'Arts Grfiques de la CNT a Barcelona. Form part del Comit de la CRTC que organitz el Congrs de Sants de juny de 1918, on represent la societat de l Art d'Imprimir. Va ser redactor de les declaracions finals i de la memria del congrs. Desprs del Congrs va ser elegit tresorer del Comit de la CRTC, crrec que continu desenvolupant fins el 1921. El mar de 1919 presid el mting de les Arenes de Barcelona, on es pos fi a la vaga de La Canadenca.  

EL 1920 va formar part de la comissi de la CNT que es va desplaar a Madrid a pactar amb la UGT la unitat d acci amb Salvador Segu i Evelio Boal. Va participar en la Conferncia de Saragossa del juny de 1922, per posteriorment rest marginat del moviment llibertari, per la seva critica a l'apoliticisme i evolucion cap al republicanisme. El 1934 formava part del Comit d'Izquierda Republicana. En acabar la guerra civil espanyola es va exiliar i particip en el Govern republic presidit per Claudio Snchez Albornoz el 1959.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183025" title="Amnon" nonfiltered="217" processed="215" dbindex="75219">
Segons l'Antic Testament, Amnon (en hebreu,            -    Amnon ben David) fou el primognit del rei David d'Israel.

Amnon fou el primer fill del Rei David i la seva segona esposa Ahinam de Jizreel. Aix doncs, pertanyia al tribu de Jud. Nasqu a Hebron, on el seu pare va installar-se mentre era rei de Jud en guerra amb el fill del rei Sal, Ixbixet, que s'havia proclamat rei d'Israel.

Desprs de la proclamaci del seu pare com a rei d'Israel va anar amb tota la famlia a viure al palau reial la nova capital del regne, Jerusalem.

Amnon es va enamorar de la seva gemanastra Tamar i volgu prendre-la; es va fer el malalt al llit i quan va venir el seu pare a veure'l va suplicar-li que envis la seva germanastra Tamar per cuidar-lo. Quan la noia va arribar, Amnon la va violar.

Dos anys desprs, el Rei David va enviar alguns dels seus fills a una expedici, entre ells hi havia Amnon i el germ de Tamar, Absalom. Quan va tenir l'oportunitat, Absalom va assassinar Amnon en venjana per la violaci de la seva germana.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183026" title="Tamar (nora de Jud)" nonfiltered="218" processed="216" dbindex="75220">

Segons el Gnesi, Tamar era la nora i fou mare d'alguns dels fills del patriarca Jud, fill de Jacob.

Tamar vivia a Adullam (Canaan) i es va casar amb un jove de la tribu dels israelites anomenat Er. Poc desprs, Tamar enviud i es cas amb Onan, germ del seu esps, per tamb mor prematurament. Llavors s'havia de casar amb el germ petit Xel, per aquest encara no tenia l'edat suficient i se n'an a viure a casa del seu pare.

Passaren els anys i el pare dels seus esposos Jud es negava a acceptar el matrimoni de Tamar amb Xel, ja que pensava que tamb moriria com els altres dos fills seus. Un dia, Tamar s'assabent que el seu sogre estava de viatge. Ella es va disfressar de prostituta i an a trobar Jud. Van passar la nit junts i, abans que ell es desperts, la jove va agafar-li el cintur a l'home.

Nou mesos desprs, Tamar va parir dos bessons:
Zrah;
Peres;

Quan el seu proms Xel i el seu pare Jud se n'assabentaren van anar a buscar Tamar per rebutjar-la formalment. Aleshores, Tamar els va dir que el pare dels bessons era l'amo d'un cintur que tenia guardat. Va anar a buscar-lo i va treure la prenda de Jud. Llavors, avergonyit, va reconixer els dos infants com a fills seus.

Referncies.
 Bblia (Gnesi, 38);















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183029" title="Nacionalisme gallec" nonfiltered="219" processed="217" dbindex="75221">

 
El nacionalisme gallec s un corrent eminentment social (amb les seves dimensions cultural i poltica) que proposa el reconeixement de Galcia com naci.
Ideologia. 
Dins del nacionalisme gallec es poden trobar dos corrents ideolgics principals: 
Un, el majoritari, que advoca per una mplia autonomia, o per la transformaci d'Espanya en un estat federal o confederal. ;
L'altre, el de l'esquerra independentista, que aposta per la ruptura amb l'Estat espanyol i amb el model de societat capitalista. ;

Aquests dos corrents, no obstant aix, tenen punts en com com sn la defensa de la llengua (defensant alguns el reintegracionisme) i cultura gallega, el reconeixement de Galcia com naci i la defensa de la integraci dels ajuntaments gallec-parlants d'Astries i Castella-Lle a Galcia. Per altra banda cal ressaltar el fet que a Galcia predomina el nacionalisme d'esquerres, des de posicions que van des de l'esquerra radical (Primeira Linha) fins a posicions moderades de centre-esquerra (BNG). 
Histria. 
El naixement del nacionalisme gallec es dna amb les Irmandades da Fala, per abans diversos moviments que constitueixen els precedents del nacionalisme prpiament dit. 
Evoluci histrica de Galcia. 
Durant l'edat mitjana, Galcia va conixer un breu perode d'autonomia com a regne independent, per va tornar aviat al si del regne de Lle i posteriorment al Regne de Castella com a conseqncia de la poltica de casaments que desmembr i va tornar a unir la pennsula durant els segle XI fins i tot el XIV. La insostenible situaci de la pagesia va desembocar en les Regirades Irmandias, revoluci de caire popular sufocada violentament i sense contemplacions pels Reis Catlics.

Els anys foscs de Galcia van comenar i el gallec va sobreviure en els llogarets, mentre les classes altes i la burgesia van adoptar, majoritriament, el castell com element diferenciador social. 
Els precursors. 
Dins dels precursors es poden assenyalar tres moviments:
El provincialisme. 
 
El provincialisme  va nixer en 1840 per a defensar la integritat del territori de Galcia. Aquesta integritat es veia amenaada per culpa d'un projecte de divisi d'Espanya en provncies que s'havia comenat a elaborar desprs de la mort de Ferran VII. Els provincialistes volien que Galcia constitus una sola provncia i que no fos dividida en les quatre que avui existeixen. 

Hi ha dues etapes en el moviment provincialista: una que va de 1840 la 1846 i una altra que va de 1854 a 1865. La primera etapa es caracteritza per ser un perode molt actiu cultural i polticament. s en aquest perode quan els provincialistes se sumen al pronunciament del comandant Miguel Sols contra Ramn Mara de Narvez, que acabar amb l'afusellament dels Mrtirs de Carral. El segon provincialisme s bsicament cultural, i s amb ell quan es produeix el Rexurdimento literari de Galcia. 

 El federalisme. 
A partir de 1865, i fins i tot 1875, es desenvolupa el federalisme gallec, que aconseguiria el seu cim amb la Primera Repblica Espanyola. Els federalistes propugnaven que Galcia es constitus com un cant dintre de l'Estat espanyol i que fos regida per la seva prpia constituci cantonal. Aquesta etapa, no obstant aix no s massa important i no va perviure de cap manera. 
El Rexionalismo. 
 
Aquest perode es va estendre aproximadament entre 1875 i 1907. En aquest perode es va donar una reestructuraci cultural i ideolgica, en la qual sectors tradicionalistes i conservadors van adoptar les idees galleguistes. El seu esdeveniment destacat va ser la fundaci de la Associaci Regionalista Gallega, i va tenir com capdavanters principals a Manuel Murgua i Alfredo Braas. Remata amb la fundaci de la Real Academia Galega i el pas a les Irmandades da Fala.

Naixement. 
L'ideari galleguista que havia sorgit amb el provincialisme, es va desenvolupar amb el regionalisme recollit en el segle XX per les Irmandades da Fala, associaci de caire sociocultural fundada en 1916 i per la qual van passar galleguistes com Antn Villar Ponte, Vicente Risco i Ramn Cabanillas. El comenament del nacionalisme gallec prpiament dit es produeix en l'assemblea que les Irmandades celebren a Lugo en 1918, en la qual es manifesta:

Tenint Galcia totes les caracterstiques essencials de nacionalitat, nosaltres ens nomenem, d'avui per a sempre, nacionalistes gallecs, ja que la paraula regionalisme no recull totes les aspiracions ni tanca tota la intensitat dels nostres problemes. 

En aquesta I Assemblea es conclou reivindicar una autonomia total per a Galcia, cap a una federaci de nacions de la pennsula; la cooficialitat del gallec i del castell a Galcia i un lloc per a Galcia a la Societat de Nacions. 

Evoluci. 
En 1922 es va celebrar en Monforte de Lemos una altra Assemblea de les Irmandades da Fala. All es van manifestar les diferncies entre els dos corrents dins de l'organitzaci: la que propugnava ms participaci en la poltica i la que defensava continuar en la lnia cultural. Decantant-se a favor de la segona, es va iniciar una etapa de caire cultural en la qual va tenir molta importncia el Grup Ns. Es va fundar en aquesta poca el Seminari d'Estudis Gallecs. La dictadura de Miguel Primo de Rivera va suposar una aturada de sis anys en l'activitat poltica dels grups galleguistes. 

En 1929 va nixer l'ORGA de Santiago Casares Quiroga, una organitzaci gallega de tarann autonomista, republic i d'esquerres. Va ser la fora impulsora del Pacte de Lestrove (mar de 1930) i de la creaci de la Federaci Republicana Gallega. Aquesta va arribar un important xit electoral en les eleccions constituents de 1931, sent la fora hegemnica a Galcia amb 15 diputats. Entre ells clars nacionalistes com Antn Villar Ponte, Surez Picallo o el propi Ramn Otero Pedrayo integrat a travs del Partido Nazonalista Repubricn de Ourense, d'implantaci orensana. En 1933 passaria a denominar-se Partit Republic Gallec, el qual acabaria en l'esfera d'Izquierda Republicana de Manuel Azaa en 1934. 

En 1931 va nixer el Partit Galleguista, en realitat uni de diversos grups nacionalistes tant d'esquerres com de dretes, que va fer seu el programa de les Irmandades. Va estar liderat per Castelao i Alexandre Bveda. El PG va tenir un xit notable: en quatre anys va passar de 700 a 6.000 afiliats, de tenir 30 grups locals a 150, i de 54.000 a 300.000 vots. El seu objectiu final era la creaci d'una repblica federal amb un estat gallec federat. No obstant aix, la seva meta immediata va ser la consecuci d'un Estatut d'Autonomia per a Galcia. 

El PG, en principi un partit aglutinant, hagu d'aliar-se amb el Front Popular, a causa de la postura antiautonomista dels grups de la dreta espanyola. Aquest fet va provocar dues escissions: Dereita Galeguista de Pontevedra (Xos Filgueira) i Dereita Galeguista d'Orense (Vicente Risco), que desprs formarien Dereita Galeguista. Aquestes escisions van ser molt criticades per Castelao. 

Amb el triomf del Front Popular a les eleccions de 1936, es va celebrar el 28 de juny un referndum sobre l'estatut d'autonomia. Va votar el 74,52% de la poblaci i un 99,05% dels votants es va pronunciar afirmativament. Desprs d'aix, va viatjar a Madrid una comissi de diputats de Galcia per a presentar a les Corts l'estatut. No obstant aix, la revolta militar del 18 de juliol i la caiguda en mans dels revoltats de Galcia va fer inviable l'aplicaci d'aquest estatut. 

Durant la dictadura franquista tot el moviment relacionat amb el nacionalisme i la llengua gallega fou durament reprimit.  Dirigents nacionalistes com Alexandre Bveda, Arturo Noguerol o nxel Casal (alcalde de Santiago de Compostella) foren afusellats durant la Guerra Civil.

En 1963 va nixer el Partit Socialista Gallec (PSG), promogut per Ramn Pieiro, que mai hi militaria. El PSG es limitava a l'activitat cultural i de formaci dels seus membres per a evitar atreure sobre si l'atenci de la repressi franquista. El seu cap, Xos Manuel Beiras, en la seva obra O atraso econmico de Galicia, va realitzar una diagnosi de l'economia gallega com la d'una naci perifrica que sofria un neocolonialisme socioeconmic causa del seu subdesenvolupament. Aquesta obra tindria una gran difusi entre la joventut universitria. 

En 1963, tamb es va fundar la Unin do Povo Galego, inicialment un front nacionalista, que en 1966 es va transformar en partit, prenent una orientaci comunista. Pretenia trencar amb el culturalisme que s'havia refugiat el galleguisme durant la dictadura franquista. Tenia les seves arrels ideolgiques en el marxisme-leninisme, analitzava la societat gallega considerant-la una naci prolet`qria en el context internacional, vinculant-se als moviments d'alliberament nacional del tercer mn. Proclamava obertament el dret a l'autodeterminaci i la concepci poltica d'una Galcia sobirana (poder popular) ama de les seves destinacions, per sense reivindicar el separatisme. En coherncia amb aquests plantejaments, va passar a l'acci social directa buscant arrelar el nacionalisme a travs de conflictes socials i l'agitaci. Buscava, aix, aguditzar les contradiccions de la dictadura i del capitalisme que, segons entenien, a Galcia tenia un semblant ntidament colonial. La primera posada en escena van ser els teros d'assalt en Castrelo de Mio. En 1971 es van crear els Comits de Axuda  Loita Labrega (antecedent de les Comisins Labregas), i en 1973 l'associaci estudiantil Estudiants Revolucionaris Gallecs. 
 La Transici .
Amb l'arribada de la democrcia, entre els galleguistas s'intenta ressuscitar el galleguisme de centre. En 1975 van aparixer Uni Democrtica i Esquerra Democrtica, que es van agrupar en el Partit Popular Gallec. D'inspiraci europeista i democristiana, va aglutinar a un grup de notables que va patir la pressi dels reformistes del rgim i va acabar sent un viver de poltics per a les potents forces estatals que s'estaven configurant i que protagonitzarien la transici. 

El cas paradigmtic seria Xerardo Fernndez Albor, captat per Manuel Fraga Iribarne per a assajar una Aliana Popular de caire regionalista. Notables del propi rgim van fundar el Partit Gallec Independent, per van sucumbir a l'oferta de Adolfo Surez de participar en la direcci de la UCD gallega per a donar-li una orientaci autonomista i arrelament en el pas. Quan UCD passa de coalici a partit es dissoldrien en ella els partits galleguistes de Jos Luis Meiln Gil i Eulogio Gmez Franqueira. 

En 1975 es crea la Asemblea Nacional-Popular Galega, una organitzaci de masses i assembleria amb vocaci d'integrar partits i persones sense militncia buscant la implantaci social del nacionalisme d'esquerres. Amb una estratgia d'agitaci social i una esttica revolucionria, la societat gallega de petits camperols i classes mitges va ser impermeable a l'oferta, que va acabar teledirigida per la UPG. Aquesta treballava ja en la constituci del Bloc Nacional Popular Gallec per a concrrer a les primeres cites electorals. En 1978 es va fundar de nou el Partit Galleguista. 

En el centre-esquerra va aparixer el Partit Gallec Social-Demcrata (PGSD) en 1974, al que fa falta sumar el Partit Socialista Gallec citat anteriorment. L'esquerra nacionalista seguia estant representada principalment per UPG. En 1976, a proposta de la UPG, es va crear el Consello de Forzas Polticas Galegas, del que formaven part la prpia UPG, PSG, PGSD, els carlins i el Moviment Comunista de Galcia. En les primeres eleccions del posfranquisme (1979), el nacionalisme es presenta fragmentat i amb posicions rupturistes que espanten a l'electorat ms moderat en un moment de gran incertesa poltica. Va arribar ms del 10 per cent dels vots, sent les forces ms votades el Bloc Nacional Popular Gallec amb el 5,86 per cent i la coalici Unidade Galega (Partit Galleguista, Partit Socialista Gallec, Partido Obreiro Galego) amb el 5,54 per cent.  Aix doncs, el nacionalisme gallec es va quedar fora de les Corts Generals espanyoles i quedava en posicions de marginalitat en el procs de reforma democrtica aix com dels ressorts institucionals imprescindibles per al seu creixement. 
 Autonomia .
Galcia va obtenir el seu Estatut d'Autonomia el 6 d'abril de 1981, quedant definida com nacionalitat histrica, al nivell de Catalunya i Pas Basc. El nacionalisme s'havia automarginat del procs estatutari per entendre'l insuficient, encara que el Partido Obreiro Galego de Camilo Nogueira (una escisi de la UPG), i el Partit Galleguista van treballar en el consensuat Estatut dels Setze, que les adreces poltiques centrals de les forces estatals acabarien retallant. 

En les eleccions al Parlament de Galcia de 1981, el nacionalisme gallec torna a presentar-se dividit. El Bloc Nacional Popular Galego en coalici amb el PSG, ja sense Beiras, obt 3 escons i el 6 per cent dels vots. Aix va ser considerat un xit donada l'absncia d'instruments institucionals i comunicatius. A ms el nacionalisme radical havia consolidat una divisi crnica amb forces antisistema i independentistes com Galicia Ceibe-OLN. Alguns grupuscles havien optat per la lluita armada seguint el deixant que havia marcat l'assassinat de Moncho Reboiras per la policia franquista. En aquest context l'esfor de participaci pacfica i institucional del BNPG-PSG es veuria truncat per l'expulsi dels seus diputats al negar-se aquests a jurar la Constituci. El Partit Galleguista amb el 4 per cent dels vots no obtenia representaci. D'aquesta manera, l'nica fora que quedava activa en el Parlament autonmic va anar en aquesta primera legislatura Esquerda Galega, hereva del Partit Obreiro Galego. El seu nic diputat seria Camilo Nogueira, amb el 4 per cent dels vots. 

Aquesta fora mostraria una tendncia a crixer contrastada en posteriors comicis d'mbit divers. Les contradiccions d'UCD en el procs estatutari, donaven pas a una Aliana Popular amb una retrica galleguista molt marcada que va aparixer victoriosa posant de manifest, segons la majoria dels analistes, que s'obria un espai per al nacionalisme de centre. El primer intent ja ho havia protagonitzat Unidade Galega, que integrava al Partit Galleguista i altres forces ms a l'esquerra de perfil moderat i que havia obtingut un suport important en les ciutats gallegues en les primeres eleccions municipals, arribant a aconseguir l'ajuntament de La Corunya. Per les tensions ideolgiques internes van acabar amb la coalici. 

A les eleccions al Parlament de Galcia de 1985, Coalici Gallega s'estrenava brillantment amb el 13 per cent dels vots i 11 escons, frenava el creixement d'Aliana Popular malgrat el perfil autonomista d'aquesta i es convertia en clau. No obstant aix els seus diputats es van veure temptats per les forces estatals i van caure en divisions i subdivisions fins a acceptar el desembarcament del lder real d'Aliana Popular a Galcia Xos Luis Barreiro Rivas, desprs del seu intent d'enderrocar des de dintre de la Junta de Galcia a Xerardo Fernndez Albor. Desallotjat Albor de la presidncia mitjanant una moci de censura, naixeria un govern autonmic tripartit amb dos partits nacionalistes en el poder: Coalici Gallega (ara en mans de Barreiro Rivas) i el Partit Nacionalista Gallec ineficament dirigit per Pablo Gonzlez Marias que paradoxalment havia estat el candidat del Coalici Gallega a la Presidncia. La presidncia de la Junta va ser per al PSdeG, en un moment que aquesta partit propiciava la reconversi industrial, les quotes lcties, les retallades de la flota pesquera o el recurs d'inconstitucionalitat contra la llei de normalitzaci lingstica aprovada per unanimitat en el Parlament de Galcia. 

Aquestes contradiccions van ser castigades electoralment en els comicis autonmics: Manuel Fraga Iribarne s'emparava del Govern de Galcia en coalici amb una fora nacionalista moderada, Centristes de Galcia, una escissi per la dreta de Coalici Gallega. El lder d'aquest partit, Victorino Nez passaria a ser el president del Parlament de Galcia En aquests comicis el Bloc Nacionalista Gallec, ja clarament procliu al treball institucional, iniciava una carrera ascendent, ocupant espais de centri esquerra de la m de Beiras. El nacionalisme havia perdut deu anys d'histria en la seva automarginaci en la transici i el procs estatutari, per acabaria sent la tercera fora poltica de Galcia i una alternativa als repetits mandats de Garrotxa. Les restes menys ideologitzades d'una moribunda Coalici Gallega assajarien candidatures en comicis locals amb discret xit (Converxencia Democrtica Galega amb 137 regidors en les eleccions municipals de 1991) o nul (Democracia Galega, amb 36 regidories en les de 1999). El Partit Nacionalista Gallec s'integraria en el BNG.

Actualitat. 
L'nic partit actual amb presncia en el Parlament de Galcia que es defineix com nacionalista s el Bloc Nacionalista Gallec, posicionat en una esquerra moderada, amb Anxo Quintana al capdavant. Aquest va conixer un considerable augment dels vots en els anys recents, arribant fins i tot a ser, amb Xos Manuel Beiras, la segona fora poltica de Galcia, per davant del Partit dels Socialistes de Galcia-PSOE. Va arribar el seu sostre electoral en les eleccions autonmiques de 1997 en les quals va obtenir ms de 395.000 vots i un percentatge del 25%, amb 18 diputats. Fins i tot va arribar, desprs dels comicis municipals de 1999, a comptar amb els ajuntaments de ciutats com Vigo, Pontevedra i Ferrol. Va contar a ms amb un eurodiputat, tres parlamentaris en el congrs i un senador de designaci autonmica. Va conixer, no obstant aix, un descens de vots en les eleccions gallegues del 2005, passant a ser la tercera fora poltica. En l'opci de centre es presenten Terra Galega i el recin refundat Partit Galleguista, que encara no s'ha presentat a les eleccions; i en la lnia independentista els partits amb ms fora sn Frente Popular Galega i Ns-Unidade Popular. 

El nacionalisme gallec ha experimentat un notable creixement en els anys recents, passant el vot nacionalista d'un 9% a ms d'un 13%. Van aparixer moltes organitzacions juvenils que donen suport a l'independentisme gallec, i, a pesar de ser molt nombroses, manquen d'xit i poder poltic real. Entre aquestes, a ms forta s Fronte Popular Galega. Per la seva banda, Ns-Unidade Popular ha organitzat campanyes per a la retirada de simbologia del rgim franquista que encara queda a Galcia. 

El nacionalisme gallec va aconseguir una fita histrica desprs de les eleccions autonmiques del 2005. Per primera vegada, a pesar d'haver experimentat un descens dels vots, un partit nacionalista gallec, el BNG, va assolir formar part del govern, ocupant el seu dirigent Anxo Quintana el crrec de Vicepresident de la Xunta de Galcia. En aquesta legislatura s'han aprovat importants projectes per al galleguisme, com sn la creaci d'una xarxa de galescoles o la completa reactivaci de la selecci gallega de futbol. Amb la reforma de l'Estatut d'Autonomia, els nacionalistes intenten introduir en l'estatut un esment a Galcia com naci. El PSdeG va advocar per la introducci del terme "nazn de Breogn". Tanmateix s difcil que sigui incls a causa del desig del president Emilio Prez Tourio d'aconseguir el consens amb el PP. 

Partits poltics i organitzacions nacionalistes.
Bloc Nacionalista Gallec: partit socialdemcrata, avui dia l'nica fora que es diu nacionalista gallega amb presncia en el Parlament de Galcia, on t 13 escons. Compte amb uns 12.000 militants. Va ser fundat el 26 de setembre de 1982 amb la uni de diverses forces poltiques nacionalistes d'esquerres. El seu candidat a la presidncia de Galcia s actualment Anxo Quintana. Dintre d'ell conviuen diversos partits i collectius: ;
Colectivo Socialista: organitzaci poltica socialista. Compte amb al voltant de 150 militants (2002). Els seus dirigents sn Mario Lpez Rico i Francisco Trigo Durn; ;
Esquerda Nacionalista: compta amb al voltant de 600 militants. Proposava la independncia de Galcia i la reintegraci gradual del gallec en el portugus. El seu Secretari Nacional s Alberte Julio Rodrguez Feixoo i el seu President Antonio Fernndez Hueca; ;
Inzar: collectiu procedent de la unificaci del Moviment Comunista de Galcia i de la Lliga Comunista Revolucionaria de Galcia. T 234 militants (2002); ;
Partit Nacionalista Gallec-Partit Galleguista: partit centrista-liberal, procedent de la descomposici de Coalici Gallega. Tenia 132 militants en 2002. Xos Henrique Rodrguez Pea va ser el seu Secretari General fins a la seva mort a l'agost de 2006; ;
Unidade Galega: es va integrar en el BNG en 1994 i en 2003 es autodissol com a partit poltic, convertint-se en un corrent d'opini; ;
Unin do Povo Galego: partit autodefinit com a "comunista patritic, perqu assumeix la lluita d'alliberament nacional". T 1.300 militants i el seu portaveu des de 1965 s Terra e Tempo. El seu president des de 1977 s Bautista lvarez i el seu secretari general Francisco Rodrguez. Est integrat en el BNG; ;
Partit Galleguista: partit de centre que s'autodefeix com hereu del Partit Galleguista de 1931 constitut en l'any 2004 amb Manuel Soto com a secretari general i Xabier Gonzlez com president. Es autodefinen com la opci poltica galleguista i dels galleguistes, s a dir: nacionalista, democrtica, liberal i europeista; ;
Fronte Popular Galega: organitzaci situada ideolgicament en el socialisme i en l'independentisme. Format en 1987 pel PCLN i Galiza Ceive-OLN juntament amb altres organitzacions menors de carcter local com els Collectius Nacionalistes de Trasancos i Vigo, Grupos Independentistas Galegos de Santiago de Compostella i el collectiu Iskeiro del Ferrol. La seva acci poltica es guia pels principis de: independncia nacional, socialisme, anticolonialisme, democrcia popular, antiimperialisme, solidaritat internacionalista i auto-organitzaci. Les seves figures ms destacades sn Xos Lus Mndez Ferrn i Mariano Abalo (portantveu nacional); ;
Ns-Unidade Popular: es posiciona en els parmetres de l'esquerra independentista, revolucionria, antipatriarcal i defensora del gallec com a llengua nacional de la Galcia, defensant la unitat lingstica gallec-portuguesa (reintegracionisme). El lider s Carlos Morais; ;
Primeira Linha: organitzaci comunista integrada en el Movimento de Libertaom Nacional Galego. Dna suport la independncia de Galcia, considerant aquesta com l'actual Comunitat Autnoma de Galcia ms la Terres del Eo-Navia, la Vall del bias i les comarques del Bierzo i Sanabria; ;
Assembleia da Mocidade Independentista; ;
Terra Galega: coalici de centre nacionalista que es va formar el 4 de novembre de 2005. La formen el Centre Democrtic Independent (CDI), Iniciativa Galega, Coalici Gallega, Unidade por Narn i algunes altres petites forces locals que sumen 4 alcaldes i 64 regidors en 32 ajuntaments gallecs; ;
Identidade Galega: Partit identitario gallegista. Algunes de les seves postures ideologicas poden ser considerades com d'extrema dreta. Encara que defensa la identitat i la cultura i les tradicions gallegues, IDEGA no s independentista. Els seus resultats electorals sn marginals.

Vegeu tamb. 
 Galeguismo ;
 Naci ;
Teoria do nacionalisme Galego (Vicente Risco) ;
Sempre en Galiza (Castelao) ;
Pangaleguismo ;

 Enllaos externs .

  Nacionalisme gallec: Orgens i evoluci.  ;
  Galcia desperionada: Cies dels ms importants escriptors nacionalistes  ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183032" title="Partit Galleguista (1978)" nonfiltered="220" processed="218" dbindex="75222">
El Partit Galeguista ha estat un partit poltic de Galcia fundat en 1978, que es reclamava hereu de l'histric Partit Galleguista de la II Repblica. 
 Histria . 
Desprs del fracs electoral de la coalici entre el Partit Popular Gallec i el Partit Gallec Social Demcrata, els seus dirigents van decidir refundar el Partit Galleguista, la qual cosa no va contar amb el suport d'un sector del PPG contrari a dotar al partit d'un contingut galleguista. Es va convocar un Congrs Constituent el novembre de 1978 en el qual van participar membres histrics del Partit Galleguista de la Repblica i l'exili, com Ramn Martnez Lpez. Avelino Pousa Antelo fou escollit secretari general. Als vuit mesos Pousa Antelo va passar a ser el president i Lus Sobrado secretari general. 

Per a les eleccions generals de 1979, el Partit es va integrar en Unidade Galega i va demanar el vot positiu en el referndum de l'Estatut d'Autonomia de 1980. En el Congrs de juny de 1981, el PG gir cap a la dreta en triar com president Alfonso lvarez Gndara i expulsar al sector liderat per Sobrado. EnA les eleccions autonmiques de 1981 el PG es va presentar en solitari i va obtenir 32.623 vots (3,23%), mentre que a les eleccions municipals de 1983 aquest suport es va reduir fins als 10.752 sufragis. En el Congrs Extraordinari de febrer de 1984, la majoria dels militants del Partit Galleguista, incloent al seu secretari general, Xos Henrique Rodrguez Pea, van acordar integrar-se en Coalici Gallega. Aquesta decisi va suposar la sortida del partit de l'histric Manuel Beiras, que va fundar el Partit Galleguista Nacionalista. 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183038" title="Movibaix" nonfiltered="221" processed="219" dbindex="75223">
El Moviment Educatiu en el Temps Lliure Infantil i Juvenil del Baix Llobregat (Movibaix) s una coordinadora d'esplais del Baix Llobregat fundada l'any 1984. Actualment agrupa unes 39 entitats i forma part de la Federaci Catalana de l'Esplai.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183040" title="FMR1" nonfiltered="222" processed="220" dbindex="75224">

El gen hum FMR1 (fragile X mental retardation 1) codifica per la protena fragile X mental retardation 1 protein (FMRP). Aquesta protena se sintetitza a molts de teixits, especialment al cervell i als testicles. Podria jugar un paper en el desenvolupament de les connexions (sinapsis) entre les cllules nervioses i el cervell, on tenen lloc les comunicacions. Les connexions entre les cellules nervioses poden canviar i adaptar-se al llarg del temps davant de determinades experincies, caracterstica anomenada plasticitat. FMRP podria ajudar a regular la plasticitat sinptica, la qual s important per l'aprenentatge i la memria.

Els investigadors creuen que FMRP actua com a llanadora dins de les cellules portant les molcules denominades ARN missatgers (ARNm), que contenen la informaci per muntar les protenes. FMRP porta els ARNm del nucli fins les rees de les cllules on les protenes estan muntades. Algunes d'aquestes molcules de l'ARNm poden ser importants per a la funci de les cllules del nervi.

Una regi del gen FMR1 t una seqncia particular de 3 nucletids, CGG, que es repeteix. En la majoria de la gent, el nombre de les repeticions de CGG s'estn entre una mica menys de 10 i quasi 40.

El gen FMR1 est situat al bra llarg (q) del cromosoma X en la posici 27.3, des del parell de bases 146.699.054 fins el 146.738.156.

Malalties associades.
Sndrome X frgil;

Bibliografia.
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;


 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183041" title="Reacci anaplertica" nonfiltered="223" processed="221" dbindex="75225">
Les reaccions anaplertiques sn aquelles que proporcionen intermediaris del cicle dels cids tricarboxillics (TCA, de l'angls) o cicle de l'cid ctric o cicle de Krebs. El malat es forma al citosol per l'acci de la fosfoenolpiruvat carboxilasa (PEP carboxilasa) i la malat deshidrogenasa i un cop dins la matriu mitocondrial, pot ser emprat per obtenir piruvat (reacci catalitzada per l' enzim mlic NAD+) o cid oxalactic. Ambds productes poden entrar al cicle de l'cid ctric. Donat que es tracta d'un cicle, la formaci de qualsevol dels seus intermediaris pot servir per a reomplir el cicle sencer i mantenir tot els seus substrats al mxim. El terme anaplertic t el seu origen en el grec antic i significa reemplenar.

Hi ha 4 reaccions classificades com anaplertiques, tot i que la producci d' oxalacetat a partir de piruvat s probablement la ms important fisiolgicament.



Enllaos Externs.
 ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183042" title="Skanes" nonfiltered="224" processed="222" dbindex="75226">
Skanes s una vila i platja de Tunsia, a uns 3 km a l'oest de Monastir. Ocupa la franja costera davant l'aeroport (conegut tamb com Aeroport Internacional Monastir-Skanes) zona en la que s'han establert nombrosos hotels. Al sud d'Skanes i est de l'aeroport hi ha els terrenys de golf. La ciutat t una poblaci permanent d'uns 10000 habitants, per la poblaci s estacional i augmenta molt a l'estiu i al desembre. s concorreguda principalment per britnics. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183044" title="Port El Kantaoui" nonfiltered="226" processed="223" dbindex="75228">
Port el Kantaoui s una vila turstica de Tunsia, construda el 1979 en un petit port a la costa proper a Akouda a la municipalitat d'Hammam Sousse, i en ple funcionament des del 1981, en la qual s'han establert tota mena de serveis turstics, un port esportiu, un passeig martim i un gran nombre d'hotels i restaurants. 

Est situada a uns 10 km al nord de Sussa a la governaci de Sussa. El 1971, a petici del president Habib Bourguiba, es va estudiar el seu establiment per la COFITOUR (Compagnie financire touristique de Tunis). El projecte va ser dirigit per Olivier-Clment Cacoub, i es van construir els primers apartaments privats en copropietat coneguts com Casa de la Mar. El port es va obrir el 1979 i COFITOUR va traspassar la gesti a SHOTOPEK (Socit htelire et touristique du Port El-Kantaoui). El camp de golf (18 forats) es va acabar el 1980. El 1990 un nou barri, les Cases dels Jardins, es va posar en funcionament.
Des de la seva fundaci la vila no ha parat de crixer i arriba a Chott Meriem uns 6 km ms al nord, i a uns 3 km cap al sud. El port es va ampliar per acollir fins a 340 vaixells. Les construccions intenten imitar l'estil de Sidi Bou Said d'estil rab-andalus amb murs blanc, arcades i decoraci de flors.

La platja ocupa uns 7 km i la rodalia est plena d'atraccions i atractius turstics com un parc aqutic, el Palace Aqua, i es celebren festival d'animaci, regates, concerts i altres esdeveniments. Animat pel seu xit es va construir ms al nord Yasmime Hammamet











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183045" title="Llista d'embassaments de Tunsia" nonfiltered="227" processed="224" dbindex="75229">
Els embassaments de Tunsia sn:

 Ben Mtir;
 Bezirk;
 Bir M'chergua;
 Bou Heurtma;
 Chiba;
 El Houareb;
 Ghdir El Goulla;
 Ghezala;
 Hajar;
 Joumine;
 Kasseb;
 Lakhmess;
 Lebna;
 Masri;
 Mellgue;
 Mornaguia;
 Nebhana;
 Rmel;
 Sejnane;
 Sidi El Barrak;
 Sidi Saad;
 Sidi Salem;
 Sidi Yaich;
 Siliana;
 Zouitina;

 Enllaos externs .
Mapa dels embassaments de Tunsia;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183047" title="Salakta" nonfiltered="228" processed="225" dbindex="75230">
Salakta s una ciutat de Tunsia a la governaci de Mahdia, delegaci de Ksour Essef,  a uns 15 km al sud de Mahdia i 6 km de Ksour Essef. Ciutat abocada actualment al turisme, era fins fa ben poc un poble de pescadors amb una zona agrcola terra endins, dedicada a l'olivera i cultius de llegums.  

Salakta fou ocupada per fenicis, cartaginesos i romans. Era l'antiga Salaktum i la romana  Sullecthum (terra beneda). A la ciutat s'han trobat nombroses installacions de tractament del peix per salar (salsamenta) i desprs la pasta coneguda com garum que era un dels menjars habituals dels romans i per tant tenia fcil sortida als mercants romans. A la zona interior de la moderna Kairuan i El Djem (Thysdrus) es fabricaven tamb molts estris amb terra cuita que eren exportats pels ports de la costa de Mahdia, i se sap que alguns d'aquestos ports tenien representants a les corporacions de navegants a stia (Acholla, moderna Bou Cria abans Botria; Sullecthum, desprs Sallacta o Salakta, i Gummi, moderna Mahdia). Un gran nombre de vies comunicaven la regi de la costa amb l'interior, segons en part descriuen els itineraris del segle IV i en part ha confirmat la fotografia de prospecci aria, i s'estenien com una tela d'aranya. Apareixen nombroses granges i algunes poblacions ms gran (d'algunes s'han trobat les restes) com  Sarsura a 3 km al sud de Bou Merdes, Vaga, moderna Oued Beja prop d'Henchir Aouzer, Tegea, moderna Henchir Merdesse (les runes ocupen 80 hectrees), Aggar, moderna Henchir Maqlouba a 2 km al nord de Ksour Essef (amb nombrosos forns de cocci), Zeta, propera a Vaga, i altres. Sullecthum i Gummi eren les dues ciutats principals de la costa i Thysdrus (El Djem) i Bararus (Henchir Rougga) a l'interior. Les viles de l'interior tenien una estructura de centre amb nombrosos llogarets a la rodalia que en depenien, cosa que no s'observa a Sullecthum ni a Gummi. 

Una mica al sud de Salakta, a Caput Vada (moderna Chebba), va desembarcar el 533 el general bizant Belisari per reconquerir el pas de mans dels vndals.

Sota els rabs fou un tranquil poble de pescadors i pagesos. Va tenir un ribat i una mesquita. A la segona guerra mundial els francesos hi van establir una base. S'han trobat alguns mosaics romans per els millors sn al Museu del Bardo. 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183049" title="Gummi" nonfiltered="229" processed="226" dbindex="75231">
Gummi s probablement el nom pre arbic de Mahdia. 

Fou ocupada per fenicis, cartaginesos i romans. A la comarca s'han trobat nombroses installacions de tractament del peix per salar (salsamenta) i desprs la pasta coneguda com garum que era un dels menjars habituals dels romans i per tant tenia fcil sortida als mercants romans. A la zona interior de la moderna Kairuan i El Djem (Thysdrus) es fabricaven tamb molts estris amb terra cuita que eren exportats pels ports de la costa de Mahdia, i se sap que alguns d'aquestos ports tenien representants a les corporacions de navegants a stia (Acholla, moderna Bou Cria abans Botria; Sullecthum, desprs Sallacta o Salakta, i Gummi, moderna Mahdia). Un gran nombre de vies comunicaven la regi de la costa amb l'interior, segons en part descriuen els itineraris del segle IV i en part ha confirmat la fotografia de prospecci aria, i s'estenien com una tela d'aranya. Apareixen nombroses granges i algunes poblacions ms gran (d'algunes s'han trobat les restes) com  Sarsura a 3 km al sud de Bou Merdes, Vaga, moderna Oued Beja prop d'Henchir Aouzer, Tegea, moderna Henchir Merdesse (les runes ocupen 80 hectrees), Aggar, moderna Henchir Maqlouba a 2 km al nord de Ksour Essef (amb nombrosos forns de cocci), Zeta, propera a Vaga, i altres. Gummi i Sullecthum eren les dues ciutats principals de la costa i Thysdrus (El Djem) i Bararus (Henchir Rougga) a l'interior. Les viles de l'interior tenien una estructura de centre amb nombrosos llogarets a la rodalia que en depenien, cosa que no s'observa a Gummi ni a Sullecthum. 

Al nord de Gummi, a Thapsus (uns 15 km), es va lliurar la batalla decisiva dels romans contra els pompeians. Una mica al sud, a Caput Vada (moderna Chebba a uns 30 km al sud), va desembarcar el 533 el general bizant Belisari per reconquerir el pas de mans dels vndals.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183051" title="Llanymddyfri" nonfiltered="230" processed="227" dbindex="75232">

Llanymddyfri s un poble a l'est de Sir Gaerfyrddin (Comtat de Caerfyrddin), sobre el riu Tywi. El nom del poble en angls s Llandovery. 

Histria.
Llywelyn ap Gruffydd Fychan fou esquarterat a la plaa major de Llanymddyfri el 9 d'octubre del 1401.

El Banc yr Eidion Du (en catal "Banc del Bou Negre") obr un local a Llanymddyfri l'any 1799. 

Agermanament.

 (Bretanya) - Pluguen / Pluguffan;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183053" title="El Borma" nonfiltered="231" processed="228" dbindex="75233">
El Borma s una vila del desert tunisi a la governaci de Tataouine a uns 360 km al sud-oest de Gabes a la que esta unida per un oleoducte. s un petit oasi sense cap caracterstica especial si no fos perqu es van trobar prop d'aquest lloc el primer pou de petroli tunisi explotable comercialment,  descobert per l'italiana AGIP el maig de 1964 i que son propietat d'aquesta companyia en un 50% i en un 50% de l'estat tunisi (per mitja de l'Entreprise tunisienne d'activits ptrolires (ETAP) 

El Borma s encara el principal lloc d'extracci; els altres pous son a Ashtart i Sidi El Ghilani. Tamb es va descobrir gas que s'explota a El Borma i al camp de Miskar al golf de Gabes. El petroli de El Borma s del tipus dur. Actualment 28 companyies exploten la riquesa en gas i petroli de Tunsia, entre elles Agip, Anadarko, EHT, British Gas, Centurion Oil, CMS Oil and Gas, Samedan Oil, Marathon Oil, Kuwait Foreign Petroleum Exploration Company (Kufpec), Total, Fina, Neste Oy, Nuevo Energy, Oranje Nassau, Union Texas Petroleum, Petro-Canada, Phillips Petroleum, Pluspetrol, EGEP i Walter Enserch. Les reserves de Tunsia s'estimen en ms de tres-cents milions de barrils. A partir del nou codi d'hidrocarburs del 20 de febrer de 2000 les noves explotacions s'han d'ajustar al que marca aquest codi, que encoratja la inversi estrangera. L'ETAP, creada el 1972 s l'encarregada del sector productiu i la Socit Nationale de Distribution du Ptrole (SNDP)  s la distribudora. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183054" title="Mechelen" nonfiltered="232" processed="229" dbindex="75234">


Mechelen (francs: Malines, Alemany: Mecheln, Angls: Mechlin, vell, poc usat) s una ciutat de Blgica, de la provncia d'Anvers i de la regi Flamenca, regat pel riu Dijle. T 80.176 habitants (2008). s la seu de l'Arquebisbat Mechelen-Brussel.

Histria.

La primera menci escrita data de l'any 1008. Des del temps medieval conix una indstria de la llana, de la tapisseria i ms tard del moble. Al segle XVI va ser breument capital dels Pasos Baixos. Fins al 1795 era la capital de la Senyoria de Mechelen, una de les Disset Provncies. L'any 1835, el primer ferrocarril belga i primer de la Europa continental, la lnia Bruselles-Mechelen va inaugurar-se. La cituat va ser durant molt anys el centre de la xarxa ferroviria belga. Els tallers centrals de la NMBS ( Centrale Werkplaatsen van de NMBS ) que s'hi van construir van contribuir al desenvolupament econmic modern. Avui la ciutat t una indstria diversificada amb moltes PIMEs. T una vida cultural rica i s clebre pera la seva escola de carill ( Beiaardschool ), creada per Jef Denyn, nica al mn.

Monuments.


La catedral coneguda pels seus dos carillons;
La baslica de la Senyora de Hanswijk  de l'arquitecte Lucas Faydherbe;
L'esglsia Sant-Joan;
 Het Klein en het Groot Begijnhof  ( Els beguinatges menor i major );
 La casa de la vila i la talaia o belfort ;
 El palau Hof van Savoye, ntiga residncia de Margareta d'ustria, actualment palau de justcia.

Museus.
L'edifici noble Hof van Busleyden;
Speelgoedmuseum: museu de les joguines ;
El museu jueu de la deportaci i de la resistncia;
De Mijlpaal: museu de la histria ferroviria;
Het Anker: Museu de la fbrica de cervesa ;

Altres punts d'inters.
El jard botnic amb l'estatua de l'herborista Rembert Dodoens;
Planckendael: l'extensi del zoo d'Anvers, amb moltes espcies en llargs ambients naturals, famosa pel seu projecte per la protecci i l'estudi dels simis bonobo. ;
Gastronomia.
Mechelse koekoek: una raa de pollastres;
Gouden Carolus: una cervesa;

 Enllaos .


 Web oficial del municipi;
 Web del zoo de Planckendael;
 Mechelen als mapes Google;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183059" title="Hidrocarburs a Tunsia" nonfiltered="233" processed="230" dbindex="75235">
Tunsia va descobrir el primer pou de petroli el maig de 1964 a El Borma, per mitj de la companyia italiana AGIP. Les serves reserves estan avaluades en mes de tres-cents milions de barrils.

A partir del nou codi d'hidrocarburs del 20 de febrer de 2000 les noves explotacions tunisianes s'han d'ajustar al que marca aquest codi, que encoratja la inversi estrangera. L'l'Entreprise tunisienne d'activits ptrolires (ETAP), creada el 1972 s l'encarregada del sector productiu i la Socit Nationale de Distribution du Ptrole (SNDP)  s la distribudora.

El Borma s el principal lloc d'extracci. El gas s'explota al camp de Miskar al golf de Gabes (explotaci a la mar). 

Actualment 28 companyies exploten la riquesa en gas i petroli de Tunsia, entre elles Agip, Anadarko, EHT, British Gas, Centurion Oil, CMS Oil and Gas, Samedan Oil, Marathon Oil, Kuwait Foreign Petroleum Exploration Company (Kufpec), Total, Fina, Neste Oy, Nuevo Energy, Oranje Nassau, Union Texas Petroleum, Petro-Canada, Phillips Petroleum, Pluspetrol, EGEP i Walter Enserch. 

Les sis principals concessions que produeixen el 80% del petroli tunisi son: El Borma, Ashtart, Ouedna, Adam, Didon i Miskar; la resta el produexien altres 27 concessions menors

El gas es produeix principalment a Miskar i a les torres de El Franig/Baguel/Tarfa  i d'Oued Zar/Hammouda. El resta de la producci ve d'Adam i El Borma, pous de petroli amb una mica de gas associat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183061" title="Miskar" nonfiltered="234" processed="231" dbindex="75236">
Miskar s una plataforma per a l'extracci de gas situada a 125 km endins del golf de Gabes a Tunsia.

Fou inaugurada pel president tunisi Zine El Abidine Ben Ali el 15 d'abril de 1997 per ja havia entrat en producci el juny de 1996. Est operada per la BG (British Gas). Actualment representa el 80% de la producci de gas del pas.

Vegeu tamb.
 Hidrocarburs a Tunsia;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183066" title="Takrouna" nonfiltered="235" processed="232" dbindex="75237">
Takrouna s una vila berber de Tunsia a la governaci de Sussa, a 45 km al nord-est de Sussa i a uns 6 km a l'oest d' Enfidha. Disposa d'una mesquita i una zawiya amb la tomba del sant local Sidi Abd al-Kader, i ha esdevingut un atractiu turstic perqu mante el seu aire berber i el poble est construt en part sobre una roca (Le Rocher Bleu) amb una impressionant panormica sobre els quatre vents. T una poblaci d'uns 3000 habitants, per hi ha diversos llogarets a la rodalia. A la segona Guerra Mundial hi van combatre els alemnanys i els neozelandesos (1943).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183072" title="Sidi Nsir" nonfiltered="236" processed="233" dbindex="75238">
Sidi Nsir s una vila de Tunsia a la governaci de Bizerta, delegaci de Joumine. Est situada a uns 9 km a l'est de Joumine i a l'oest de l'embassament de Joumine. A l'est queda tamb el Djebel Lansarine. s una vila agrcola amb uns 10000 habitants.

El novembre de 1942 fou ocupada pels aliats per els alemanys van oferir resistncia i es van produir combats el febrer de 1943.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183075" title="Colonia del Sacramento" nonfiltered="237" processed="234" dbindex="75239">

Colonia del Sacramento (en portugus, Colnia do Sacramento), ms coneguda com Colonia, s la capital del departament de Colonia, Uruguai. Ubicada pocs quilmetres al sud-est de la confluncia del riu Uruguai i el Riu de la Plata, el seu barri histric ha estat declarat Patrimoni de la Humanitat el 1995, en illustrar la fusi reeixida dels estils portugus, espanyol i postcolonial. Per la seva proximitat amb la ciutat de Buenos Aires (Argentina) t fort vincle amb ella. Sn nombrosos els viatgers que arriben i parteixen amb aquesta destinaci, i tamb els habitants de Buenos Aires que hi tenen propietats. Va existir un projecte per unir ambdues ciutats a travs d'un pont binacional.

 Histria .

Desprs de la missi espanyola de Villa Soriano, la coneguda al principi com Nova Colonia do Santssimo Sacramento va ser el primer assentament en el que avui s territori uruguai, realitzat l'any 1680 per un grup de portuguesos comandats pel Mestre de Camp Manuel de Lobo. L'assentament es va ubicar davant Buenos Aires, al territori de la Governaci del Riu de la Plata (pertanyent a Espanya) durant la governaci de Jos de Garro. Ja el mateix any de la seva fundaci va ser assaltada i ocupada pel governador de Buenos Aires, per es va tornar a Portugal el 1681, en espera de negociacions posteriors, que no van arribar a bon terme.

Pel tractat d'Utrecht (1713) la seva possessi va quedar a les mans de Portugal. Sota sobirania portuguesa la colnia es va convertir en un focus de contraban portugus i britnic cap a les possessions espanyoles, de manera que Felip V de Castella va encarregar al governador de Buenos Aires, Bruno Mauricio de Zabala, la construcci i fortificaci de Montevideo a fi de poder controlar el contraban.

La construcci de Montevideo va ocupar sis anys (1724-1730). En qualsevol cas Jos de Carvajal y Lncaster, ministre de Ferran VI, va intentar firmar un acord de lmits amb Portugal (1750) de manera que Espanya es queds amb la Colonia del Sacramento cedint a canvi a Portugal les reduccions jesutes anomenades "Els Set Pobles de les Missions" (en l'actual Rio Grande do Sul, al Brasil). L'entrada d'Espanya en la Guerra dels Set Anys (1762) interromp les converses i Pedro de Cevallos ocup de nou la colnia. No obstant aix, la guerra acaba amb la firma del Tractat de Pars (1763), en el qual s'estipula el retorn de la disputada colnia a Portugal.

Finalment, el 1777, el mateix Cevallos, nomenat virrei del recentment creat Virregnat del Riu de la Plata, conquereix definitivament la colnia, conquesta que s ratificada mitjanant el Tractat de San Ildefonso, firmat aquell mateix any. El territori va quedar dividit entre la superintendncia de Buenos Aires i la governaci de Montevideo.

Monuments i llocs d'inters.


Centre histric.
El centre histric de Colonia va ser declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO el 1995. La singular preservaci de l'entorn ha perms la utilitzaci dels seus carrers com a exteriors de diverses pellcules d'poca, com D'aix no es parla (1993) de Mara Luisa Bemberg, amb Marcello Mastroianni com a protagonista.

Real de San Carlos.

El Real de San Carlos s la zona dels afores de Colonia des d'on les tropes espanyoles van posar setge a la plaa forta portuguesa el 1761. El seu nom s un homenatge al rei Carles III d'Espanya. Compta amb una petita capella dedicada a San Benito de Palerm, el primer sant negre de la Esglsia Catlica. s avui en dia una zona residencial, amb moltes cases de cap de setmana, on es pot gaudir de platges tranquilles sobre el Riu de la Plata de sorres finssimes.

Al Real de San Carlos es va desenvolupar a comenaments del segle XX, per iniciativa de l'empresari argent Nicols Mihanovich, un complex turstic, avui en lamentable abandonament, que comptava amb un hotel-casino (del qual noms es va construir un "Annex"), Plaa de Braus, front de pilota basca (el major de Sud-amrica) i una central elctrica prpia.

Actualitat.
El 14 d'agost de 2007 va ser localitzat, en les profunditats del Riu de la Plata, sobre la costa de Colonia, un antic can portugus que data de 1818. S'especula que va poder haver estat utilitzat per l'armada lusitana en temps en els quals l'Uruguai es trobava sota domini de Portugal, amb el nom de Provncia Cisplatina. La pea, que es conserva en bon estat, mesura aproximadament 70 centmetres i s considera d'important valor histric i cultural per a la regi. Per aquesta ra, ser posada en exposici al Museu Portugus de Colonia.

 Referncies .



 Vegeu tamb .
 Departament de Colonia;
 Patrimoni de la Humanitat a Amrica;

 Enllaos externs .

Pgina sobre Colonia a la Red Acadmica Uruguaiana (RAU) ;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183078" title="Gran Premi d'Itlia del 1981" nonfiltered="238" processed="235" dbindex="75240">
Resultats del Gran Premi d'Itlia de Frmula 1 de la temporada 1981 disputat al circuit de Monza el 13 de setembre del 1981. 



 Resultats .






 Altres .

 Pole:   Ren Arnoux   1' 33. 467;
 Volta rpida:  Carlos Reutemann   1' 37. 528;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183085" title="Madrassa Ben Youssef" nonfiltered="239" processed="236" dbindex="75241">

La madrassa Ben Youssef fou una escola islmica a Marrqueix, al Marroc. Se li pos el nom del sold almorvit Ali Ben Youssef, que va regnar entre 1106-1142, expandint considerablement la ciutat i la seva influncia. L'escola es va fundar durant el perode benimer (segle XIV) pel sold Abu al-Hassan al costat de la mesquita Bin Yousuf.

L'edifici de la madrassa, com s ara, fou reconstrut pel sadita sold Abdallah al-Ghalib (1557-1574). En aquesta poca, Marrqueix es transform en la ciutat ms opulenta del mn rab. s la madrassa ms gran de tot el nord d'frica. El 1565 s'acabaren les obres, com ho confirma la inscripci de la sala de l'oraci. Les seves 130 celles de dormitoris d'estudiants s'agrupen al voltant d'un pati ricament obert en cedre, marbre i estuc.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183086" title="Tornejos amistosos de futbol" nonfiltered="240" processed="237" dbindex="75242">
Els Tornejos amistosos de futbol solen ser Tornejos d'estiu, que s el nom popular que s'aplica, genricament, als diferents tornejos amistosos que es disputen els mesos de juliol, agost i setembre, abans de l'inici de la temporada futbolstica. Aquest tipus de campionats son molt tpics en el futbol espanyol, on alguns tornejos tenen ms de 50 anys d'histria.

Disputats a Espanya.
Alguns dels tornejos d'estiu ms destacats que es disputen a Espanya son:


Altres tornejos que no es disputen a l'estiu sn:


Disputats fora d'Espanya.
Alguns dels tornejos d'estiu ms destacats que es disputen fora d'Espanya sn:





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183087" title="Kiminobu Kogure" nonfiltered="241" processed="238" dbindex="75243">
Kiminobu Kogure s un personatge del manga Slam Dunk.



Kogure fa anys que juga a bsquet i va ser jugant a bsquet que va conixer el seu millor amic, l'Akagi. Ara, tots dos juguen al mateix equip i comparteixen un somni en com, guanyar el campionat nacional. En Kogure fa tercer i s el capit suplent de l'equip de l'institut Shohoku. Al contrari que l'Akagi, en Kogure s flexible i comprensiu, no gasta tanta mala baba amb els jugadors i s un noi molt pacfic. En Kogure s un bon jugador, per no es cansa mai d'entrenar per assolir els seus objectius i aconseguir fer cada vegada jugades ms bones.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183088" title="FK Inter Bratislava" nonfiltered="242" processed="239" dbindex="75244">


El FK Inter Bratislava s un club eslovac de futbol de la ciutat de Bratislava.

Histria.
L'Inter Bratislava va ser fundat el 1940 a la refineria Apollo, posteriorment renombrada Slovnaft. Es tracta d'un dels clubs ms brillants del futbol eslovac.

Evoluci del nom:
 1940: K Apollo Bratislava;
 1945: TKNB Bratislava;
 1948: Sokol SNB Bratislava;
 1952: TJ Cervena Hviezda Bratislava;
 1962: Fusionat amb TJ Iskra Slovnaft Bratislava esdevenint TJ Slovnaft Bratislava;
 1965: TJ Internacionl Slovnaft Bratislava;
 1986: Fusionat amb TJ ZTS Petrzalka esdevenint TJ Internacional Slovnaft ZTS Bratislava;
 1991: Fi de la fusi dels dos clubs esdevenint AK Inter Slovnaft Bratislava;
 2004: FK Inter Bratislava;

Jugadors destacats.
 Jozef Barmo;
 Ladislav Jurkemik;
 Szilrd Nmeth;
 Ladislav Petr;
 Juraj Szikora;
 Filip ebo;

Palmars.
 Lliga eslovaca de futbol: 2000, 2001;
 Copa eslovaca de futbol: 1984, 1988, 1990, 1995, 2000, 2001;
 Supercopa eslovaca de futbol: 1995;
 Lliga txecoslovaca de futbol: 1959;
 Copa Intertoto: 1962/63, 1963/64;

Enllaos externs.
 Web oficial;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183091" title="FK Artmedia Petralka" nonfiltered="243" processed="240" dbindex="75245">


El FC Artmedia Bratislava, tamb conegut com FC Artmedia Petralka, s un club eslovac de futbol de la ciutat de Bratislava.

Histria.
Evoluci del nom:
 1898: Pozsonyi Torna Egyeslet Bratislava;
 1919: Pozsonyi Torna Egyeslet Petrzalka;
 1953: Kovosmalt Bratislava;
 1956: Spartak Kovosmalt Bratislava;
 1963: TJ Povask Strojrne Bratislava;
 1965: Spartak Sklrske stroje Bratislava;
 1974: TJ SKS Bratislava;
 1976: TJ ZTS Petralka;
 1986: Fusionat amb TJ Internacionl Slovnaft Bratislava esdevenint TJ Internacionl Slovnaft Z S Bratislava;
 1990: Fi de la fusi dels dos clubs esdevenint TJ Z S Petralka;
 1990: 1. FC Hydronika Petralka;
 1991: 1. FC Petralka;
 1993: FK Artmedia Petralka;
 2005: FC Artmedia Bratislava;
 2007: FC Artmedia Petralka;



Jugadors destacats.
 Juraj  obej;
 Juraj Halenr;
 Jn Kozk;
 Filip ebo;

Palmars.
 Lliga eslovaca de futbol: 2005, 2008;
 Copa eslovaca de futbol: 2004;
 Supercopa eslovaca de futbol: 2005;

Enllaos externs.
 Web oficial ;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183094" title="Mitsuyoshi Anzai" nonfiltered="244" processed="241" dbindex="75246">
Mitsuyoshi Anzai s un personatge del manga Slam Dunk.


s l'entrenador de l'equip de bsquet de la preparatria de Shohoku, t al voltant d'uns 50 anys i est casat.
En les seves poques de jugador de bsquet, va ser considerat com el millor jugador de tot el Jap, aconseguint dur al seu equip a guanyar el campionat nacional.

Desprs del seu gran pas pel bsquet com jugador, pass a ser entrenador en la universitat i a causa de la seva forma de ser, va ser anomenat com "el dimoni dels cabells blancs", per va tenir un gran jugador, era considerat un prodigi, de nom Yasawa, que a causa de la seva ambici de ser el millor jugador de Jap, es va anar a jugar a Estats Units, on no va tenir sort i es va enfonsar davant el nivell del joc d'aquell pas.

Desprs d'un temps de no saber res d'ell, en el diari, Anzai s'assabenta que havia mort en un accident de cotxe, aix que a l'anar al cementiri per a veure'l per ltima vegada, la mare de Yasawa li dna una carta a Anzai, on li diu que sempre havia d'haver-li fet cas i que lamenta molt haver deixat l'equip de bsquet a Jap.

Aquesta carta deixa marcat fatalment a Anzai, que a l'instant es retira d'entrenar equips de bsquet en la universitat i entra a la preparatria de Shohoku, i aix tambien canvia la seva caracter totalment, pel que ara es converteix en "el buda dels cabells blancs".

D'aqu passen 5 anys i arriba el moment en qu Hanamichi Sakuragi entra a la preparatria de Shohoku. I a partir d'aquest moment Anzai torna a gaudir entrenant a un equip de bsquet segons les paraules de la mateixa esposa d'Anzai, aix que amb un nou equip intentar conquistar el pas i ensenyar a aquests joves un bsquet de qualitat.

A punt d'acabar el campionat interestatal, sofreix un atac de cor, pel que no va poder estar a l'ltim partit contra Ryonan, per on grcies a un gran treball, Shohoku guanya i els jugadors li dediquen la victria al seu entrenador.
Anzai, t una facilitat fer explotar totes les habilitats dels jugadors, aix com el seu rpida forma de canviar l'estratgia dintre dels partits, i tot i estar entrenant en una preparatria, s respectat per tots els seus jugadors i amics, tant pel que va fer com jugador, com ara per entrenador.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183096" title="FK Dukla Bansk Bystrica" nonfiltered="245" processed="242" dbindex="75247">


El FK Dukla Bansk Bystrica s un club eslovac de futbol de la ciutat de Bansk Bystrica.

Histria.
Evoluci del nom:
 1965: VTJ Dukla Bansk Bystrica;
 1967: AS Dukla Bansk Bystrica;
 1975: ASVS Dukla Bansk Bystrica;
 1992: FK Dukla Bansk Bystrica;

Jugadors destacats.
 Pavol Di a;
 Vratislav Greko;
 Ladislav Jurkemik;
 Jn Kocian;
 Branislav Labant;
 Anton Ondru;
 Marek Penksa;
 Ladislav Petr;

Palmars.
 Copa eslovaca de futbol: 1981, 2005;

Enllaos externs.
  Web oficial;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183098" title="FK Matador Pchov" nonfiltered="246" processed="243" dbindex="75248">


El FK Matador Pchov s un club eslovac de futbol de la ciutat de Pchov.

Enllaos externs.
 Web oficial;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183099" title="Ayako" nonfiltered="247" processed="244" dbindex="75249">

Ayako s un personatge del manga Slam Dunk. Procedeix de la secundria Tomigaoka (igual que Kaede Rukawa), actualment aquesta en segon any en la preparatria Shohoku.

Ayako s l'amor de Ryota, tot i que Ayako noms pensa en fer fort al Shohoku, ja que anima a Sakuragi a progressar, posa a tots els integrants en forma, i diu les paraules exactes a Ryota perqu tregui el millor d'ell en moments clau dels partits.

El cop amb el ventall que fa s tan letal com el cop de cap de Sakuragi, ja que s capa de controlar al mateix Sakuragi quan es troba desconcentrat.

Ayako s una de les poques noies amb les quals Sakuragi no ha tingut problemes per relacionar-se, ja que aquesta dintre de l'equip t un carcter fort.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183100" title="FC Nitra" nonfiltered="248" processed="245" dbindex="75250">


El FC Nitra s un club eslovac de futbol de la ciutat de Nitra.

Histria.
Evoluci del nom:
 1909: NYTTSO Nitra;
 1911: NYTVE Nitra;
 1919: Nyitrai SC Nitra;
 1921: SK Nitra;
 1923: AC Nitra;
 1948: Sokol Nitra;
 1949: ZSJ Sokol spojene zavody Nitra;
 1949: ZK KP Nitra;
 1953: DSO Slavoj Nitra;
 1956: TJ Slovan Nitra;
 1966: AC Nitra;
 1976: TJ Plastika Nitra;
 1990: FC Nitra;

Jugadors destacats.
Michal Hipp;
Lubomir Morav k;
Igor Demo;
Rbert Tomaschek;
Miroslav Knig;
Rbert Rk;

Enllaos externs.
Web oficial ;
Ultres FC Nitra ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183102" title="FC Spartak Trnava" nonfiltered="249" processed="246" dbindex="75251">

El FC Spartak Trnava s un club eslovac de futbol de la ciutat de Trnava.

 Histria .
El club es va fundar el 30 de maig de 1923 com a resultat de la fusi de k  echie i  k en un club anomenat TSS Trnava. L'evoluci del nom ha estat la segent:
1923: TSS Trnava;
1939: absorci de SK Rapid Trnava;
1948: Sokol NV Trnava;
1949: fusi amb Dynamo Trnava esdevenint ZSJ Trnava;
1953: DSO Spartak Trnava;
1962: TJ Spartak Trnava;
1993: FC Spartak Trnava;

 Jugadors destacats .
 Jozef Adamec;
 Karol Dobi;
 Ladislav Kuna;
 Miroslav Karhan;
 Marek Ujlaky;

Palmars.
 Copa eslovaca de futbol: 1971, 1975, 1986, 1991, 1998;
 Supercopa eslovaca de futbol: 1998;
 Lliga txecoslovaca de futbol: 1968, 1969, 1971, 1972, 1973;
 Copa txecoslovaca de futbol: 1951, 1967, 1971, 1975, 1986;
 Copa Mitropa: 1967;

 Enllaos externs .
Web oficial  ;
Web de seguidors  ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183104" title="MK ilina" nonfiltered="250" processed="247" dbindex="75252">


El MK ilina s un club eslovac de futbol de la ciutat de ilina.

Histria.
Evoluci del nom:
 1909: ZsTK Zsolna (Zsolnai testgyakorlk kre);
 1910: ZsTS Zsolna;
 1919: SK ilina;
 1948: Sokol Slovena ilina;
 1953: Jiskra Slovena ilina;
 1956: DSO Dynamo ilina;
 1963: Jednota ilina;
 1967: TJ ZVL ilina;
 1990: K ilina;
 1995: MK ilina;

Palmars.
 Lliga eslovaca de futbol: 1928, 1929, 2002, 2003, 2004, 2007;
 Copa eslovaca de futbol: 1960/61;
 Supercopa eslovaca de futbol: 2003, 2004, 2007;

Enllaos externs.
Web oficial;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183105" title="MFK Koice" nonfiltered="251" processed="248" dbindex="75253">


El MFK Koice s un club eslovac de futbol de la ciutat de Koice.

Histria .
Evoluci del nom:
1903: Kassai AC;
1908: Fusionat amb Kassai SE esdevenint KASE Kassa;
1911: Fusionat amb Jogosz SE;
1918: SK Sparta Kosice;
1938: Kassai AC;
1945: Tancat i refundat amb el nom de SK Jednota Kosice;
1952: TJ Spartak VSZ Kosice;
1956: Fusionat amb TJ Spoje Kosice esdevenint TJ Spartak Kosice;
1957: Fusionat amb TJ Slavoje Kosice esdevenint TJ Jednota Kosice;
1966: TJ VSS Kosice;
1979: TJ ZTS Kosice;
1992: Fusionat amb TJ VSZ Kosice esdevenint 1. FC Kosice;
2005: Refundat com MFK Kosice, a partir del club modest FC Steel Trans Li artovce;

Palmars.
 Lliga eslovaca de futbol: 1997, 1998;
 Copa eslovaca de futbol: 1973, 1980, 1993;
 Supercopa eslovaca de futbol: 1997;
 Copa txecoslovaca de futbol: 1993;

Enllaos externs.
Web oficial ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183108" title="1. FC Tatran Preov" nonfiltered="252" processed="249" dbindex="75254">


El 1. FC Tatran Preov s un club eslovac de futbol de la ciutat de Preov.

Histria .
El Tatran Preov s un dels clubs ms antics d'Eslovquia,fundat el 25 de maig de 1898.

Evoluci del nom:
 1898 ETVE Preov (Eperjesi Torna es Vivo Egyeslet);
 1920 TVE Preov;
 1931 Slvia Preov;
 1945 PTS Preov;
 1947 DSO Slavia Preov i DSO Snaha Preov (separaci del PTS Preov);
 1948 Sparta Dukla Preov;
 1950 Dukla Preov;
 1951 Dukla  SSZ Preov;
 1952  SSZ Preov;
 1953 DSO Tatran Preov;
 1960 TJ Tatran Preov;
 1989 Tatran Agro Preov;
 1991 FC Tatran Preov;
 1996 FC Tatran Bukza Preov;
 1998 FC Tatran Preov;
 2005 1. FC Tatran Preov;

Jugadors destacats.
 Gejza imansk;
 Ladislav Pavlovi ;
 Jozef Bomba;
 Igor Novk;
 Marek Spilar;
 Stanislav Varga;

Palmars.
 Copa eslovaca de futbol: 1992;
 Copa Mitropa: 1981;
 InterCopa: 1978;

Enllaos externs.
Web oficial ;
Web no oficial ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183110" title="Agota Kristof" nonfiltered="253" processed="250" dbindex="75255">
Agota Kristof (en hongars Kristf gota), escriptora hongaresa que escriu en francs, va nixer el 30 d'octubre de 1935 a Csikvand (Hongria). Actualment viu a Sussa.

Biografia.
Als 21 anys Agota Kristof abandona el seu pas, Hongria, quan l'exrcit sovitic reprimeix la insurrecci de Budapest. Ella, amb el seu marit i la filla de 4 mesos, fugen cap a Sussa, a Neuchtel, localitat on resideix des de 1956. La seva obra est marcada per aquesta immigraci forada. Abans de comenar a escriure en francs, la seva llengua d'adopci, va treballar en una fbrica.

En els seus inicis com a dramaturga va aconseguir un gran xit amb la seva trilogia sobre la histria de dos bessons, que s'ha tradut a moltes llenges. Va rebre el Prix du Livre europen pel primer  llibre, Le Grand Cahier, el 1987, i el Prix du Livre Inter, pel tercer, Le Troisime Mensonge, el 1992.



 Obra .
 Teatre .
 John et Joe (1972);
 La Cl de l'ascenseur (1977);
 Un rat qui passe (1972, versi definitiva 1984);
 L'Heure grise ou le dernier client (1975, versi definitiva 1984);
 Le monstre : et autres pices  (2007);
 Novella .
 Le Grand Cahier (1986), Prix du Livre europen;
 La Preuve (1990);
 Le Troisime Mensonge (1992), Prix du Livre Inter;
 Hier (1995);
 L'Analphabte (2004);
 C'est gal  (2005);
 O es-tu Mathias ?  (2006);

Enllaos externs.
 Entrevista a Agota Kristof;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183121" title="Dao Vallis" nonfiltered="254" processed="251" dbindex="75256">
Dao Vallis s una vall al planeta Mart que sembla haver estat oberta per l'acci de l'aigua i que s'estn cap al sud-oest dins de la regi anomenada Hellas Planitia.  

Aquesta vall i la seua tributria, Niger Vallis, fan una llargada total de 1.200 km.

El seu nom prov del mot tailands per estel. 

Referncies.



Enllaos externs.

 Mapa del planeta Mart centrat a Dao Vallis. ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183127" title="Guillermo Caas" nonfiltered="255" processed="252" dbindex="75257">

Guillermo Ignacio Caas (tamb conegut com Willy Caas) s un tennista professional argent, nascut el 25 de novembre de 1977 a Tapiales, Buenos Aires, Argentina.

 Inicis .
Willy Caas va comenar a jugar a tennis als 7 anys, i ja d'adolescent va demostrar el seu potencial en arribar als quarts de final del campionat jnior de Wimbledon el 1995, any en qu va comenar a jugar professionalment.

 Suspensi de la competici .
El 8 d'agost de 2005, l'ATP va suspendre Caas de les competicions oficials durant dos anys desprs d'haver donat positiu per consum del dirtic hidroclorothiazida (HCT), en un control antidopatge el 21 de febrer de 2005 al torneig d'Acapulco, a Mxic.

El tennista, que quan va ser sancionat ocupava el des lloc al rnquing de l'ATP, va haver de tornar 276.070 dlars en premis i 525 punts del rnquing d'individuals i 95 punts del de dobles.

L'apellaci va resultar favorable al tennista, ja que es va determinar que Caas no havia intentat obtenir una avantatge esportiu, sin que el medicament li va ser subministrat per error, per no obstant aix, es va considerar que hi havia una negligncia per part del jugador. La sanci li va ser reduda de dos anys a quinze mesos, per la qual va poder tornar al circuit l'11 de setembre de 2006.

Ttols (7).
Individuals (7).




Finalista en individuals (9).

1999: Orlando perd contra Magnus Norman per 0-6 3-6 sobre terra batuda.
2001: 's-Hertogenbosch perd contra Lleyton Hewitt per 3-6 4-6 sobre gespa.
2001: Stuttgart perd contra Gustavo Kuerten per 3-6 2-6 4-6 sobre terra batuda.
2001: Viena perd contra Tommy Haas per 2-6 6-7(6) 4-6 sobre superfcie dura.
2002: Casablanca perd contra Younes El Aynaoui per 6-3 3-6 2-6 sobre terra batuda.
2002: Stuttgart perd contra Mikhail Youzhny per 3-6 6-3 6-3 4-6 4-6 sobre terra batuda.
2004: Viena perd contra Feliciano Lpez per 4-6 6-1 5-7 6-3 5-7 sobre superfcie dura.
2007: Miami perd contra Novak Djokovic per 6-3 6-2 6-4 sobre superfcie dura.
2007: Barcelona perd contra Rafael Nadal per 6-3 6-4 sobre terra batuda.

Classificaci en torneigs del Grand Slam.


Dobles (2).





Classificaci en torneigs del Grand Slam.


 Evoluci al rnquing de l'ATP (individuals) .


 Enllaos externs .
 Perfil de l'ATP ;
 Web no oficial ;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183131" title="Acadmie Colarossi" nonfiltered="256" processed="253" dbindex="75258">
L'Acadmie Colarossi s una escola artstica de Pars, fundada per l'escultor itali Filippo Colarossi. Situada originalment sobre l'le de la Cit, fou trasplantada en els anys 1870 al nmero 10 del carrer de la Grande-Chaumire, al 6 districte de Pars. Alhora escola privada i taller lliure, constitua una alternativa a l'oficial cole des beaux-arts, massa conservadora per a nombrosos artistes.

Com l'Acadmie Julian, l'escola de Colarossi acceptava les estudiants, i les autoritzava a pintar models masculins nus. Prestigiosa tamb pels seus cursos d'escultura del model, la instituci va atreure molts alumnes estrangers, sobretot americans i canadencs. El 1910, l'Acadmia va anomenar la seva primera professora, l'artista neozelandesa Frances Hodgkins, que confirmava aix el seu esperit progressista.

L'escola va tancar la dcada del 1930. Poc abans, Madame Colarossi havia cremat l'arxiu de la instituci, a manera de represlia per les infidelitats del seu marit.

Posteriorment l'acadmia continu al mateix lloc amb el nom d'Acadmie Charpentier.

 Bibliografia .
 Francesc Fontbona, La crisi del Modernisme artstic, Curial, Barcelona 1975, pgs. 52-53.
Gran Enciclopdia Catalana, Barcelona.
Catleg exposici Suzanne David, Institut Botnic, Barcelona 2007.

Estudiants de l'Acadmie Colarossi. 



Mestres a l'Acadmie Colarossi.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183137" title="Valeriano Domnguez Bcquer" nonfiltered="257" processed="254" dbindex="75259">

Valeriano Domnguez Bcquer, (Sevilla, 15 de desembre de 1833 - Madrid, 23 de setembre de 1870) fou un pintor espanyol. 

Fill del pintor Jos Domnguez Bcquer, nebot del tamb pintor Joaqun Domnguez Bcquer i germ del poeta Gustavo Adolfo Bcquer. Es va iniciar en la pintura de m del seu pare, encara que tamb va tenir com mestre a Antonio Cabral Bejarano. 

Traslladat a Madrid, el seu germ li va obrir les portes dels ambients artstics de la capital del regne. L'any 1864 va rebre del Govern de la Naci l'encrrec d'una srie de pintures que reflectissin les festes populars, els costums i els vestits tpics de les diferents regions espanyoles i que van donar lloc a obres com El baile, Fiesta popular del Moncayo (Aragn) o Costumbres espaolas de la provncia de Soria. No obstant aix un canvi del Govern va suposar per al pintor abandonar el treball al veure suspesa la beca que tenia concedida per a la seva realitzaci. 

Va treballar com dibuixant i illustrador d'importants publicacions com "La Ilustracin Espaola y Americana", "El Museo Universal" i "El Arte en Espaa". 

Destacat retratista, va realitzar obres com El pintor carlista y su famlia i la seva obra ms coneguda, el retrat del seu germ Gustavo Adolfo Bcquer, obra que va servir de model per a realitzar el bust del conjunt que homenatja al poeta en la Glorieta de Bcquer, dintre del Parc de Mara Luisa de Sevilla. Tamb es va usar el retrat com motiu en els bitllets de 100 pessetes utilitzats com moneda de canvi durant la segona meitat del segle XX.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183140" title="Sylar" nonfiltered="258" processed="255" dbindex="75260">
Gabriel Sylar anteriorment conegut com Gabriel Gray s un personatge fictici i s el principal antagonista de la srie dramtica de la NBC Herois, intepretat per Zachary Quinto. s un assassi en srie superhum l'objectiu del qual es limita a eliminar a altres superhumans per a obtindre els seus poders.

 Histria del personatge .
En Gabriel Gray era un rellotger neoiorqu amb molt talent que atenia el negoci familiar dels seus pares. Sempre es va sentir miserable perqu mai va poder ser qui volia. Per alguna ra no donada a conixer a la srie, en Gabriel sentia que era d'una certa manera "especial" i aquest sentiment es comfirma quan Chandra Suresh, un genetista indi que es dedicava a provar l'existncia dels superhumans, li fa una visita al seu local amb la hiptesi de qu potser sigui un superhum. En escoltar aqueta notcia, en Gabriel se n'alegra i deixa que el genetista li faci una srie de proves per a determinar quina habilitat tenia. Per per desgrcia del rellotger, els anlisis de Chandra no demostren res, pel que aquest arriba a la conclusi que potser no es troba davant d'una persona amb habilitats. Desillusionat, el genetista decideix buscar al segent superhum de la seva llista: Brian Davis, un individu amb poders telequintics.

En Gabriel es desespera totalment quan en Chandra li diu que en realitat no tenia poders i entra en contacte amb en Brian Davis, el qual se sentia atemorit pel poder que tenia. En arribar en Brian a la rellotgeria, En Gabriel es dna a conixer amb el nom de la marca del seu rellotge (Sylar), i es compromet a "arreglar" el seu problema. 

En Sylar, al considerar que el poder, com deia en Chandra Suresh, es trobava en el cervell, mata brutalment a en Brian i li roba la part del cervell que controlava el poder telequintic. Amb ell i d'alguna manera que no es mostra a la srie, adquireix el poder i desprs li ensenya a en Chandra, controlant-lo amb una gran destresa. Al veure aix, en Chandra Suresh cataloga a en Sylar com a Pacient Zero (0) i continua el seu anlisi amb ell.

Tant l'adquisici del poder telequintic com el seu gran domini sobre aquest radiquen en el poder original d'en Sylar: "saber com funcionen les coses". Un poder tan sutil que va passar desapercebut al professor Chandra Suresh al fer-li les proves.

 Poders .
Sembla que ell no tenia poders des d'un principi i per aix en Chandra Suresh al principi va dubtar que tingus habilitats. Ms tard, en Sylar contacta amb en Brian Davis, que s una persona amb l'habilitat de la telequinesi, i ell, d'alguna manera, li roba aquest poder en assassinar-lo i agafant alguna part del cervell d'en Brian, dient que "estava espatllat i ho arreglaria".
 
D'aquesta manera, consegueix l'habilitat de la telequinesi. Com se sap ms endavant, ell noms busca a gent especial per poder robar les seves habilitats. Aix s que quan es comena a buscar a en Sylar, aquest ja t diverses habilitats com la de la congelaci. s important destacar que en l'episodi "No miris enrrere", en l'escena de l'assassinat on en Matt Parkman descobreix el seu poder d'escoltar els pensaments dels altres, una de las vctimes estava congelada i, quan el policia l'intenta atrapar disparant-li, no li passa res i desapareix misteriosament.

Sylar s l'antagonista d'en Peter Petrelli, ja que els dos sn capaos d'utilitzar els poders que "agafen" dels dems. Encara no s'ha mostrat res sobre com en Sylar agafa els poders, per la hiptesi ms clara s que t el poder de "saber com funcionen les coses" i s capa d'aprender a utilitzar els poders dels dems. En una conferncia de premsa que va donar en Tim Kring (creador de la srie), va assenyalar que en Sylar menja cerevells, pel que es podria dir que en Sylar agafa la part del cervell on hi ha el poder i se la menja.

 Assassinats .
s possible que ell estigui assasinant a les dems persones amb habilitats, per absorbir les seves habilitats i aix ser l'nic amb poders en el mn, o el ms poders.

La forma caracterstica d'en Sylar per executar els seus assassinats s fent telequinticament una incisi al front de les seves vctimes, per deixar d'aquesta manera el seu cervell al descobert. 

Las vctimes d'en Sylar, i de les que n'ha obtingut els poders, han sigut:

Brian Davis: Telequintic. Assassinat per en Sylar, desprs de ser colpejat fortament al cap amb un vidre.
Charlie: Tenia l'habilitat d'apendre molt rpidament totes les coses i una supermemria. Assassinada mentre obria una llauna a la bodega del Burn Toast Diner.
Chandra Suresh: Genetista. Assassinat en el seu taxi, colepajant el seu cap contra el vidre de la porta fins a trencar-li el crani.
Jackie Wilcox: Estudiant. En Sylar va utilitzar els seus poders telequintics per obrirli el crani. Poc desprs se n'adona que comet un error, ja que ella no tenia poders.
Eden MCain: Poder de persuasi. Intenta matar a en Sylar amb el seu poder, disparant-li amb una pistola, per no pot. Per evitar que en Sylar obtingui el seu poder, es dispara al cap ella mateixa.
Zane Taylor: Pot liquar objectes. Deixa passar a en Sylar a casa seva, creient que s en Mohinder Suresh.
Sarah O'Brien: Super-audici. La mata al seu garatge.
Ted Sprague: Pot manipular la radiaci. Li obre el crani desprs de fer volcar el cotxe de policia on anava detengut en Ted.
Isaac Mndez: Artista que pot pintar el futur. Mitjanant la telequinesi el clava al terra del seu taller d'art, i desprs li obre el crani.
Virginia Gray: Mare d'en Sylar. Li clava unes tisores al pit mentre intentava ferir a en Sylar.

Altres possibles assassinats.

Segons el captol "Cinc anys perduts", en Sylar t altres capacitats que no tenia abans, aix vol dir que mata als segents personatges:

Candice: s l'ajudant d'en Linderman i pot crear illusions normalment per a canviar d'aparena.
Nathan Petrelli: s el President dels Estats Units i t la capacitat de volar.
Claire Bennet: s assassinada desprs de qu en Matt la hi porti en persona, amb aix en Sylar obt el poder que sempre habia volgut: ser indestructible.
D.L. Hawkins: s el marit de la Nikki i que probablement va morir a causa de l'explosi. En Sylar pot haver buscat el seu cos i desprs robar-li la part necessria del seu cervell.

 Sylar en problemes .
En tota la srie noms hi ha tres superhumans capaos d'enfrontar-se a en Sylar. Un s en Peter Petrelli el qual pot copiar les habilitats d'altres herois, l'Haiti el qual t l'habilitat d'esborrar la memria i desactivar els poders superhumans dels seus enemics i en Hiro Nakamura qui pot parar el temps.

 La fi d'en Sylar?  .
En l'ltim episodi de la 1a temporada, en Sylar s atacat per en Hiro amb una espasa, fent que aquest caigui al terra molt malferit, no sense emprar abans la telequinesi per a llenar en Hiro contra un edifici proper. En el moment que es torna a veure en Sylar, en els seus ulls es poden veure totes les persones que ha assassinat , i al final, ell mateix mort al terra.

Al final de l'episodi es mostra un toll de sang al terra i un rastre que es dirigeix cap a una claveguera de la ciutat. Indicant que encara es viu i que possiblement aparegui a la 2a temporada.

 Curiositats .
Quan en Sylar ataca a alguna persona amb habilitats especials, es pot escoltar la majoria de vegades el tic-tac d'un rellotge, com a record del seu passat com a rellotger.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183147" title="Consell rural de Tunsia" nonfiltered="259" processed="256" dbindex="75261">
Consell rural de Tunsia s cadascuna de les viles de Tunsia en zona urbana que no t consideraci de comuna (municipalitat). No s'han de confondre amb el consell local de Tunsia, que s un organisme temporal o permanent establert per resoldre qestions de desenvolupament que afecten a diversos nivells administratius fins a la delegaci, i que estan constituts per representants de la delegaci, de les municipalitats, dels consells rurals i dels sectors (imadats) i tracta les qestions de desenvolupament econmic, social i cultural que afecten a tota o part de la delegaci.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183150" title="Museu Satului de Timi?oara" nonfiltered="260" processed="257" dbindex="75262">
El Museu Satului de Timi oara (en romans Museu Satului B n  ean), s un museu etnogrfic situat a l'aire lliure a la ciutat de Timi oara fundat per Ioachim Miloia l'any 1928.
 
Aquest museu s l'nic de tots els museus de etnogrfics que tracten l'estil arquitctonic rural romans que consta 'centre civic, format per l'edifici de l'ajuntament, l'esglsia, l'escola i la casa de la cultura en les que es desenvolupen la majoria de les activitats culturals educatives i cientifiques que es fan al museu. A la plaa civica, el principal escenari a l'aire lliure, es desenvolupen a l'estiu cada diumenge "l'hora de l'aldea", un espectacle etno-folclric. 

 Enllaos externs .

Plana web oficial del Museu;
DCCPNJ Timi  Museu Satului B n  ean de Timi oara;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183158" title="Ministeri de Justcia d'Espanya" nonfiltered="261" processed="258" dbindex="75263">

El Ministeri de Justcia d'Espanya s un dels departaments ministerials en els quals es divideix el govern d'Espanya.

Funcions.
A aquest ministeri li correspon la preparaci i execuci de la poltica del Govern en matria de dret penal, civil, mercantil i processal; llibertat de cultes; drets de grcia i ttols nobiliaris i de grandeses d'Espanya; poltica d'organitzaci i suport de la Administraci de Justcia; cooperaci jurdica internacional, aix com amb les Comunitats Autnomes; i advocacia de l'Estat. Igualment, corresponen al Ministre de Justcia les relacions del Govern amb la Agncia Espanyola de Protecci de Dades. 

L'acutal ministre de Justcia s Mariano Fernndez Bermejo, en el govern de Jos Luis Rodrguez Zapatero (PSOE).

Llista de ministres de Justcia d'Espanya.


Vegeu tamb.
Poltica d'Espanya;
Consell de Ministres d'Espanya;

Enllaos externs.
 Pgina web del Ministeri de Justcia d'Espanya;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183159" title="Supercopa eslovaca de futbol" nonfiltered="262" processed="259" dbindex="75264">
La supercopa eslovaca de futbol s una competici futbolstica eslovaca anual que enfronta els campions de la lliga i copa del pas.

 Historial .


 Enllaos externs .
RSSSF;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183161" title="Imadat" nonfiltered="263" processed="260" dbindex="75265">
Imadat , singular Imada (sectors, sector) s el nivell ms baix de l'administraci de Tunsia. Un imada s una vila dispersa en zona rural sense relaci amb cap municipalitat. En total hi ha 2066 imadat a Tunsia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183167" title="Marca" nonfiltered="264" processed="261" dbindex="75266">


Geografia histrica: Terra de frontera, vegeu Marca (territori).
Mrqueting: Element d'identificaci de bens i serveis, vegeu Marca (indstria);
Premsa: Diari esportiu en espanyol, vegeu Marca (diari).





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183170" title="Es Cal" nonfiltered="265" processed="262" dbindex="75267">


Es Cal s un nucli de poblaci de Formentera, de la parrquia del Pilar de la Mola, a la vnda des Carnatge. Est situat en una raconada de la costa de tramuntana, a l'extrem nord-est de l'istme des Carnatge, al peu de la Mola, a l'inici de l'antic cam de pujada a la Mola anomenat el cam rom pel seu empedrat.

Abans s'anomenava es Cal des Frares o es Cal de Sant Agust ja que es creu que els ermitans de l'antic monestir de Sant Agust de la Mola se'n feien servir. Tradicionalment ha estat usat com un del ports de l'illa, per noms per petites embarcacions i impracticable amb vent de tramuntana. El petit port est envoltat de barraques i varadors de pescadors.

El nucli urb s de petites dimensions, amb 50 habitants el 2007, i 373 habitants disseminats. Es va desenvolupar a partir dels anys setanta amb edificacions encarades al turisme. En l'edifici anomenat ca s'Alamb, el 1858 en Joan Mar i Mayans va installar la primera destilleria per produir licor de frgola i les tpiques herbes eivissenques. Va ser l'embri del que desprs seria la fbrica de licors Mar Mayans d'Eivissa.

Al costat del port, cap a l'oest, es troben ses Platgetes, un tram de litoral compost per una srie de caletes consecutives de dimensions redudes. Sn petits sortints rocosos alternats amb zones de sorra blanca que formen un sistema dunar amb vegetaci de fixaci: pins, savines i garriga. El pendent s suau i el fons s rocs amb zones de sorra. S'estn al llarg de 100 m amb una amplada mitjana de 25 m.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183172" title="Fbrica de cervesa Timi?oara" nonfiltered="266" processed="263" dbindex="75268">

La Fbrica de Cervesa Timi oara (en romans Fabrica de Bere Timi oara), s una fbrica de cervesa ubicada a la ciutat de Timi oara (Romania) que fbrica entre d'altres marques de cerveses la marca "Timi oreana".

La fbrica de cervesa va ser fundada pel prncep Eugeni de Savoia l'any 1718, essent la primera que es creava en els territoris de l'actual Romania, tot i que en aquella poca Timi oara formava part de l'Imperi Austro-hongars. En la creaci de la fbrica a Timi oara responia al fet de qu la regi tenia una aigua de bona qualitat i al fet de qu hi haguessin nombroses tropes austraques, fet que assegurava les vendes prcticament a les guarnicions militars. 

L'any 1870 la fbrica va estar a punt de ser tancada, per la societat va ser adquirida per tot un seguit de ciutadans benestans de Timi oara que van rellanar la producci de cervesa. 

La cervesa feta per la fbrica de Timi oara va comenar a ser reconeguda en els nombrosos concursos que es celebraven. Aix va rebre la medalla de bronze a Budapest i a Arad entre molts d'altres guardons.

La modernitzaci de la fbrica es va accelerar entre els anys 1900 i 1920. L'any 1919 Timi oara passava a formar part del Regne de Romania, un any desprs la fbrica es convertia en el provedor oficial de cervesa de la cort romanesa. A principis dels anys seixanta del segle passat, la fbrica es convertia en una de les principals fbriques mundials que funcionava amb una automatitzaci de tot el procs productiu de la cervesa.

L'any 2001 la fbrica va ser comprada per la corporaci del sector SAB Miller, tot i que encara es continua produint la cervessa ms caracterstica de la fbrica, la "Timi oreana".

 Enllaos externs .

Plana web sobre la fbrica de cervesa;
Plana web amb informaci sobre la fbrica de cervesa;
Plana web de Timi oreana;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183173" title="Pasifeid" nonfiltered="267" processed="264" dbindex="75269">

Els pasifeids (Pasiphaeidae) sn una famlia de crustacis decpodes carideus, l'nica de la superfamlia dels pasifeodeus (Pasiphaeoidea). 

Viuen en el plncton, on arriben a formar grans concentracions d'individus principalment a la primavera; per aix sn una de les preses habituals de peixos i cefalpodes.

 Sistemtica .
La famlia del pasifeids (Dana, 1852) est constituda per 6 gneres:
Eupasiphae, Wood Mason i Alcock, 1893;
Glyphus, Milne-Edwards, 1863;
Leptochela, Stimpson, 1860;
Parapasiphae, S. I. Smith, 1884;
Pasiphaea, Savigny, 1816;
Psathyrocaris, Wood Mason i Alcock, 1893;

L'espcie ms comuna en el Mediterrani occidental s Pasiphaea sivado, i es fcil trobar-la en la panxa de peixos com la maira (Micromesistius poutassou) o el llu (Merluccius merluccius).

 Referncies .








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183176" title="Hipocrs" nonfiltered="268" processed="265" dbindex="75270">
L'hipocrs s una antiga beguda a base de vi dol i aromatitzat. Fou una beguda coneguda a tota Europa medieval. La llegenda n'atribueix la invenci al metge grec Hipcrates, al segle V a.C. En realitat, el nom  hipocrs s'ha trobat per primer cop a mitjan segle XIV.

 Prentaci .
L'hipocrs s un vi molt dol amb mel, a ra d'uns 200 grams de mel per tres litres de vi, al qual s'afig canyella i gingebre. La preparaci es deixa reposar i desprs es filtra abans d'embotellar-se. Una vegada dins l'ampolla, l'hipocrs es conserva durant molts anys.

Hi ha diverses maneres de fer l'hipocrs. Les fonts medievals no sn molt precises, per la canyella i el gingebre sn indispensables. Les altres plantes aromtiques i les altres espcies sn facultatives i en proporcions variables. El fet d'escalfar el lquid o no s una controvrsia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183179" title="Hamada" nonfiltered="269" processed="266" dbindex="75271">


Una hamada (de l'rab "    ") s un altipl estructural caracterstic dels deserts, de superfcie ondulant, de vegades coberta d'una cuirassa o coberta de sorra, amb gran quantitat de rocs angulosos. 


Referncies.

 McKnight, Tom L. and Darrel Hess. Physical Geography: A Landscape Appreciation, 8th ed., pp. 495-6. Upper Saddle River, NJ: Pearson Education, Inc. 2005. ISBN 0-13-145139-1.


Enllaos externs.

 Definici geolgica d'hamada. ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183184" title="Crangonodeu" nonfiltered="270" processed="267" dbindex="75272">

Els crangonodeus (Crangonoidea) sn una superfamlia de crustacis decpodes carideus, que cont dues famlies:
 Els crangnids (Crangonidae, Haworth, 1825);
 Els glifocrangnids (Glyphocrangonidae Smith, 1884).

Noms els crangnids tenen representaci a les costes mediterrnies.

 Referncies .

 NCBI: Crangonoidea;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183189" title="Gerard Garcia Franco" nonfiltered="271" processed="268" dbindex="75273">
Gerard Garcia Franco (Palma, 1946) s un poltic mallorqu del PSIB.

Crrecs.
 1983-1989: Regidor de l'Ajuntament de Palma, encarregat de vies, obres i manteniment.
 1989-1996: Delegat del Govern a les Illes Balears.

Referncies.
 Gran Enciclopdia de Mallorca. Volum 6;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183190" title="La Presse de Tunisie" nonfiltered="272" processed="269" dbindex="75274">
La Presse s el diari de major circulaci de Tunsia, creat el 12 de mar de 1936. s proper al partit governamental Reagrupament Constitucional Democrtic (RCD) del president Zine El Abidine Ben Ali, al que cada dia glorifica a primera pagina. s de titularitat pblica. S'edita en francs i el seu director s Mohamed Gontara. El seu preu (2007) s de 450 milims (aproximadament 0,30 Euros). T 53 periodistes en plantila. 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183192" title="Arxiducat d'ustria" nonfiltered="273" processed="270" dbindex="75275">
L'Arxiducat d'ustria (alemany: Erzherzogtum sterreich), amb capital a Viena, fou un dels estats ms importants del Sacre Imperi Romanogermnic, centre de la monarquia dels Habsburg i el precursor de l'imperi austrac.

En 1359, el Privilegium Maius va ser utilitzat pel duc Rodolf IV d'ustria para elevar l'estat de ducat a arxiducat, per l'acci no va ser reconeguda pel Sacre Imperi Romanogermnic. Ernest va ser el primer en adoptar el ttol. L'arxiducat no va ser reconegut formalment fins que els Habsburgs van prendre les regnes de l'Imperi el 1453 amb Frederic III. 

ustria era l'nic estat que sempre s'anomenava com a arxiducat, i a partir del segle XVI, els membres de la casa dels Habsburg van portar dur el ttol d'arxiduc "o de les princeses similars de la sang" en altres cases reals europees. A partir de 1512 amb la Reforma imperial, l'arxiducat fou tamb el centre d'un dels cercles imperials, el Cercle Austrac, que va ser unir bsicament les terres hereditries dels Habsburg.

El 1804, Francesc I d'ustria, desprs de la desintegraci del Sacre Imperi amb la derrota a la guerra de la Tercera Coalici enfront dels exrcits de Napole, va promoure el canvi d'arxiducat a Imperi Austrac, com a reacci a la proclamaci del Primer Imperi Francs.

Vegeu tamb.
 Arxiduc d'ustria;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183194" title="MFK Ruomberok" nonfiltered="274" processed="271" dbindex="75276">


El MFK Ruomberok, s un equip de futbol de la ciutat de Ruomberok, a Eslovquia. Actualment milita a la Corgo  Liga, primera divisi del futbol en aquest pas.

Uniforme.

Uniforme titular: Samarreta roja, pantal i mitjons negres.
Uniforme alternatiu: Samarreta, pantal i mitjons blancs.

Estadi.



Histria.

Es va fundar al 1906, amb els colors blanc, roig i groc, basats en els colors de la ciutat, per al 2005, l'esponsor de l'equip va afegir el traonja i negre actuals.

 1906 - Fundat com K Ruomberok;
 1948 - Fusi amb SBZ Ruzomberok i Sokola SBZ Ruomberok;
 1953 - Canvi de nom a DSO Iskra Ruomberok;
 1955 - Es desf la fusi i es canvia el nom a Iskra Ruomberok;
 1957 - Canvi de nom a TJ BZVIL Ruomberok;
 1989 - Canvi de nom a TJ BZ Ruomberok;
 1992 - Canvi de nom a K Texicom Ruomberok;
 1995 - Canvi de nom a MK Ruomberok;
 1996 - Canvi de nom a MK SCP Ruomberok;
 2001 - Debut en competicions europees, Copa de la UEFA 2001-02;
 2003 - Canvi de nom a MFK Ruomberok;
 2006 - Guanya la Lliga i la Copa eslovaca, els seus nics trofeus.
 2006 - Debut en Lliga de Campions. Supera al Djurgardens suec a 1a Ronda i cau a la segent davant del CSKA Moscou.

Palmars.

Tornejos nacionals.

Corgo  Liga (1): 2006;
Copa d'Eslovquia (1): 2006;

Tornejos internacionals.

Encara no n'ha guanyat cap;

Enllaos externs.

Lloc Web oficial;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183197" title="Al-Horria" nonfiltered="275" processed="272" dbindex="75277">
Al-Horria (             , La Llibertat) s un diari de Tunsia en llengua rab, el de ms circulaci en aquesta llengua.  Representa al Reagrupament Constitucional Democrtic (RCD) del president Zine El Abidine Ben Ali. S'edita des de fa ms de 50 anys, pero abans del 20 de mar de 1988 ho feia sota el nom de Al-Amal (el nom del seu propietari). El director es  Moncef Gouja i t 30 periodistes fixos.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183200" title="Crangnid" nonfiltered="276" processed="273" dbindex="75278">

Els crangnids (Crangonidae) sn una famlia de crustacis decpodes carideus, una de les dues famlies de la superfamlia dels crangonoideids (Crangonoidea). 

Sn unes gambes petites. Tenen la closca amb un nombre variable de crestes i amb el primer parell de pereiopodis subquelat. Sn tpicament bentnics i es poden trobar des de la zona litoral fins a l'abissal.

La gamba d'alguer, l'espcie Crangon crangon, s la ms coneguda i tenen inters comercial, principalment a la Mar del Nord. Fa entre 4 i 7 cm de llargada, viu a la zona litoral en fons d'algues i roques. 

 Sistemtica .
La famlia cont els segents gneres:
 Aegaeon Agassiz, 1846    ;
 Argis Kryer, 1842    ;
 Crangon Fabricius, 1798    ;
 Lissocrangon Kuris i Carlton, 1977  ;
 Lissosabinea Christoffersen, 1988    ;
 Mesocrangon Zarenkov, 1965    ;
 Metacrangon Zarenkov, 1965    ;
 Neocrangon Zarenkov, 1965    ;
 Paracrangon Dana, 1852    ;
 Parapontocaris Alcock, 1901    ;
 Philocheras Stebbing, 1900    ;
 Pontocaris Bate, 1888    ;
 Pontophilus Leach, 1817    ;
 Prionocrangon Wood Mason i Alcock, 1891   ;
 Rhynocrangon Zarenkov, 1965    ;
 Sabinea J.C. Ross, 1835    ;
 Sclerocrangon G.O. Sars, 1883;

 Referncies .

 NCBI: Crangonidae;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183201" title="Creu de Tolosa" nonfiltered="277" processed="274" dbindex="75279">


La Creu de Tolosa (o creu dels comtes de Tolosa i tamb creu occitana, creu de Forcauquier; en occit crotz de Tolosa, crotz occitana, crotz de Forcauquier) s avui el smbol identitari dels occitans i d'Occitnia. Sovint es pot confondre popularment amb una creu ctara tot i que no se sap ben b si va existir una creu ctara.

Histria.

L'origen de la creu s bastant misteris. Sn nombroses les hiptesis respecte a la seva possible arribada a Tolosa. Alguns historiadors pensen que s d'origen bizant i que provindria de Constantinoble mitjanant les croades mentre que d'altres opinen que s d'origen copte i que hauria estat importada de Provena.
La primera atestaci de la creu dels Comtes de Tolosa data del regne del comte Ramon V de Tolosa cap al 1165 (descripci del segell del Comtat). 

La creu an estenent-se ms enll del comtat de Tolosa de manera gradual (va ser el smbol dels Estats del Llenguadoc) i esdevingu a partir dels anys seixanta i setanta (amb el militantisme occit del Larzac) el smbol del Llenguadoc. Ms endavant, a partir dels anys 80-90 s'ha anat propagant a tot el conjunt del territori de llengua occitana (incloses les perifries exteriors a l'estat francesa com a la Val d'Aran o a les Valls Occitanes del Piemont), identificant-se aix de manera general, a Occitnia i tamb a l'exterior, a l'identitat occitana. Malgrat que la llengua occitana vagi patint una davallada cada dia ms acusada, la creu occitana en canvi va progressant a tots els mbits, i amb un ritme ms intens que el nom occit.




La bandera occitana.

 
La bandera occitana es fonamenta en aquesta creu de Tolosa groga que es troba sobre un fons vermell, colors comuns als dels Pasos Catalans. Va ser adoptada ntegrament com a bandera de la regi Migdia-Pirineus i en part (barrejada amb la senyera) a la regi Llenguadoc-Rossell (canviada el 2004 per un logtip).

Variants de la Bandera.


La Val d'Aran fa servir una variant peculiar de la bandera occitana substituint el to vermell per un color violeta fosc i afegint la clau que simbolitza la llibertat d'Aran.


Una variant d'aquesta bandera amb un estel daurat (que representa la Santa Estela i alhora evoca l'alliberament cub o la bandera dels Pasos Catalans es fa servir per a indicar el sentiment nacionalista i/o independentista.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183204" title="Assabah" nonfiltered="278" processed="275" dbindex="75280">
Assabah s un diari de Tunsia en llengua rab, creat el 1 de febrer de 1951, de propietat privada. El director (2007) es Raouf Cheikhrouhou. T 29 periodistes fixos i 58 corresponsals i collaboradors ocasionals.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183210" title="Leucmia aguda mieloide" nonfiltered="279" processed="276" dbindex="75282">
La leucmia aguda mieloide, tamb coneguda com leucmia granuloctica o com LAM, s un tipus de cncer produt a les cllules de la lnia mieloide dels leuccits, caracteritzat per la rpida proliferaci de cllules anormals que s'acumulen a la medulla ssia i interfereixen en la producci de glbuls vermells normals. La LAM s el tipus de leucmia aguda ms comuna en adults i la seva incidncia augmenta amb l'edat. Encara que la LAM s una malaltia relativament rara a nivell global, s responsable d'aproximadament l'1,2% de les morts per cncer als Estats Units, i s'espera un augment de la seva incidncia a mesura que la poblaci envelleixi.

Els smptomes de la LAM sn causats per la invasi de la medulla ssia normal, que va sent reemplaada a poc a poc per cllules leucmiques, el que comporta un descens de glbuls vermells, plaquetes i leuccits normals. Els principals smptomes inclouen fatiga, dificultat per a respirar, aparici d'hematomes, dificultats en la coagulaci i un augment del risc d'infecci. Tot i que ja s'han determinat certs factors de risc, encara no est clara la causa especfica de la LAM. Igual que en les altres leucmies agudes, la LAM progressa rpidament i pot ser fatal en setmanes o mesos si no s adequadament tractada.

La LAM s una malaltia potencialment curable. No obstant aix, noms una minoria de pacients sn tractats amb la terpia actual. El tractament inicial consisteix en l'administraci de quimioterpia, l'objectiu de la qual s induir una remissi de les cllules cancergenes. Alguns pacients poden arribar a rebre un trasplantament de medulla ssia, si s'arriba a trobar alguna persona compatible.

Actualment, la investigaci relacionada amb la LAM s'est centrant a elucidar la causa de la LAM, en la identificaci de millors marcadors de diagnstic, en el desenvolupament de nous mtodes per a detectar la malaltia residual desprs del tractament i en el desenvolupament de noves drogues i de terpies dirigides a dianes especfiques.

Histria. 
El primer article publicat que descriu un cas de leucmia en la literatura mdica data de 1827, quan un metge francs anomenat Alfred-Armand-Louis-Marie Velpeau va descriure el cas d'una florista de 63 anys d'edat amb una malaltia els principals smptomes de la qual eren febre, debilitat, clculs renals i hepatosplenomeglia. Velpeau va advertir que la sang d'aquesta pacient tenia una consistncia semblant a la "farineta de civada" i pens que aquest aspecte de la sang era a causa dels glbuls blancs. En 1845, el patleg J.H. Bennett va reportar una srie de casos similars de pacients que van morir amb esplenomeglia i canvis "en el color i la consistncia de la sang". Bennett va utilitzar el terme "leucocitmia" per a descriure aquesta condici patolgica.

El terme "leucmia" va ser encunyat per Rudolf Virchow, el fams patleg alemany, en 1856. Pioner en l's del microscopi ptic en el camp de la patologia, Virchow va ser el primer a descriure l'anormal excs de glbuls blancs en pacients amb la sndrome clnica descrit per Velpeau i Bennett. Virchow no estava segur de la causa que produa l'excs de glbuls blancs, pel que va decidir utilitzar el terme purament descriptiu de "leucmia" (del grec sang blanca), per a donar-li nom a aquesta patologia.

Els avanos en la comprensi de la LAM progressaven amb el desenvolupament de les noves tecnologies. En 1877, Paul Ehrlich va desenvolupar una srie de tcniques de tinci de cllules sangunies que li van permetre descriure en detall i diferenciar els glbuls blancs normals i anormals. Wilhelm Ebstein va introduir el terme "leucmia aguda" en 1889 per a diferenciar les leucmies progressives de les leucmies crniques. El terme "mieloide" va ser encunyat per Neumann en 1869, desprs de ser el primer a determinar que els glbuls blancs provenien de la medulla ssia (del grec      , myelos = medulla) i no de la melsa. Va ser Mosler qui, deu anys ms tard (1879), descrivia per primera vegada una tcnica per a examinar la medulla ssia i diagnosticar la leucmia. Finalment, l'any 1900, Naegli va caracteritzar els mieloblasts, que pertanyen a l'estirp cellular afectada en la LAM, i va dividir els tipus de leucmia en mieloides i limfoides, segons l'estirp cellular sangunia que es veis afectada.

Classificaci. 
Les dos esquemes ms comuns usats per a classificar la LAM des de 2006, sn l'antic sistema Franc-Americ-Britnic (FAB) i el nou sistema de l'Organitzaci Mundial de la Salut (OMS).

Classificaci Franc-Americ-Britnica (FAB). 
La classificaci Franc-Americ-Britnica divideix la LAM en 8 subtipus, des del M0 al M7, basant-se en el tipus de cllules leucmiques que apareixen i en el seu grau de maduresa. Aix es porta a terme mitjanant un examen de l'aparena de les cllules leucmiques al microscopi ptic o mitjanant tcniques citogentiques, amb la finalitat de caracteritzar les possibles anomalies cromosmiques. Els subtipus de LAM han mostrat diferncies en el pronstic i en la resposta a terpia. Encara que la classificaci de la OMS (vegi's ms baix) sembla ser ms til en molts aspectes, el sistema FAB segueix sent mpliament utilitzat. 

Els 8 subtipus de LAM segons la FAB sn:



Classificaci de l'Organitzaci Mundial de la Salut (OMS). 
La classificaci de l'Organitzaci Mundial de la Salut (OMS) intenta ser ms til que la FAB des del punt de vista clnic. El seu objectiu s donar ms informaci significativa relacionada amb el pronstic de la LAM. Cadascuna de les categories de la OMS cont nombroses subcategories descriptives de gran inters per a l'hematopatleg i per a l'oncleg. No obstant aix, la major part de la informaci clnicament significativa es troba categoritzada en un dels cinc subtipus llistat a continuaci. 

Els 5 subtipus de LAM segons la OMS sn:



Smptomes. 
La major part dels smptomes de la LAM sn deguts a l'increment de leuccits cancerosos que desplacen les cllules normals i interfereixen en la producci de glbuls vermells normals de la medulla ssia. L'absncia de producci de leuccits normals augmenta la susceptibilitat del pacient a sofrir infeccions, ja que les cllules leucmiques, a pesar de provenir de precursors leucoctics, no posseeixen les caracterstiques immunolgiques que els permetrien enfrontar-se a una infecci. El descens de glbuls vermells causa anmia i el descens de plaquetes pot donar lloc a problemes de coagulaci.

Aqust tipus d'alteracions no sn molt especfiques de la LAM i els smptomes que produeixen podrien confondre's fcilment amb els d'una grip o altres malalties comunes. Aquests smptomes inclouen febre, fatiga, prdua de pes, prdua de l'apetit, dificultat per a respirar, aparici d'hematomes per traumes menors, aparici de petquies (petits punts vermells en la pell causats per vessaments sanguinis subcutanis), dolor als ossos i a les articulacions i infeccions freqents o persistents.

La LAM pot cursar amb altres smptomes addicionals. L'esplenomeglia sol produir-se, encara que de forma suau i asimptomtica. La inflor dels ganglis limftics no s com (al contrari del que ocorre a la leucmia aguda limfoide), per pot tenir lloc. La pell pot veure's afectada pel denominat cutis leucmic, una infiltraci de cllules leucmiques a la derma. Tamb, encara que ms excepcionalment, pot presentar-se la sndrome de Sweet, una inflamaci paraneoplstica de la pell produda per hormones o citoquines secretades per les cllules tumorals o per les cllules del sistema immunitari en resposta al tumor.

Alguns pacients amb LAM poden experimentar inflor a les genives a causa de la infiltraci de cllules leucmiques en el teixit tou de la geniva. Menys com s que el primer smptoma de la leucmia sigui un tumor fora de la medulla ssia, anomenat cloroma. Tamb pot donar-se el cas que una persona no exterioritzi cap smptoma i la leucmia sigui descoberta accidentalment durant una anlisi de sang rutinari.

Epidemiologia. 
La leucmia aguda mieloide s un tipus de cncer relativament poc freqent. La seva incidncia als Estats Units s'ha mantingut estable, entorn de 10.500 casos nous per any, des de 1995 fins el 2005. La LAM s la responsable del 1,2% de les morts produdes per cncer als Estats Units.

La incidncia de la LAM augmenta amb l'edat, estant en 63 anys l'edat mitja a la qual es diagnostica. El 90% de les leucmies agudes en adults sn del tipus LAM i solament es produeix en nens excepcionalment. La taxa de LAM associada a un tractament previ de quimioterpia est augmentant, sent actualment la causant del 10-20% de tots els casos de LAM. La incidncia s lleugerament major en homes que en dones (1,3:1).

Tamb existeixen variacions en la incidncia de la LAM a nivell geogrfic. En la poblaci adulta, les taxes ms elevades de LAM es registren a Nord-Amrica, Europa i Oceania, sent escassa la incidncia a sia i Amrica Llatina. Per contra, en la poblaci infantil, la LAM s menys freqent a Nord Amrica i ndia, que en certes zones d'sia. Aquestes diferncies poden ser degudes a factors gentics, ambientals o, ms probablement, a una combinaci d'ambds.

Sembla que existeix cert risc hereditari per al desenvolupament de LAM. S'han descrit nombrosos casos de famlies la incidncia de les quals a nivell familiar era ms elevada que la mitjana predita per a un individu. El risc de desenvolupar LAM es veu multiplicat per tres entre pacients amb parentiu de primer grau que tinguin la malaltia.

Etiologia. 
S'han identificat una srie de factors de risc per a l'aparici i desenvolupament de la LAM: 

Certs desordres relacionats amb els precursors de les cllules sangunies, tals com el sndrome mielodisplsic o el sndrome mieloproliferatiu, poden acabar desencadenant una LAM. El major o menor risc dependr del tipus de la severitat de la sndrome.;

L'exposici freqent a quimioterpia anticancergena, en particular l'exposici a agents alquilants, pot augmentar considerablement el risc a sofrir una LAM. El major risc sobrev uns 3-5 anys desprs d'haver rebut la quimioterpia. Altres agents quimioteraputics, com la epipodofilotoxina i les antracicilines, tamb han estat relacionats amb la leucmia associada al tractament quimioteraputic. Aquest tipus de leucmies associades a un tractament solen cursar amb anomalies molt especfiques dels cromosomes de les cllules leucmiques.;

L'exposici a radiaci ionitzant tamb augmenta el risc de desenvolupar LAM. Aix s'ha pogut corroborar en diverses ocasions. Els supervivents dels bombardejos atmics sobre Hiroshima i Nagasaki van veure augmentada la taxa de desenvolupament de LAM, igual que els va succeir als primers radilegs, que es van veure exposats a alts nivells de rajos X abans de l'adopci de les modernes mesures de seguretat per al maneig de radiaci ionitzant.;

El benz i altres compostos orgnics aromtics han demostrat la seva capacitat carcinognica in vitro. No obstant aix, hi ha certa controvrsia quant al protagonisme del benz en l'augment del risc a desenvolupar LAM. Mentre que alguns estudis han suggerit certa relaci entre l'exposici a benz i l'increment del risc a desenvolupar LAM, altres estudis afirmen que aquest augment de risc s nimi.;
Certes malalties congnites poden augmentar el risc de desenvolupar algun tipus de leucmia. El cas ms com s el de la sndrome de Down, el risc de la qual de desenvolupar LAM es veu incrementat en unes 10-18 vegades respecte d'un individu normal.;

 Fisiopatologia .
La LAM s causada per la malignitzaci del mieloblast. En el procs normal de hematopoesi, el mieloblast s un precursor immadur de l'estirp mieloide de glbuls blancs. Un mieloblast normal madurar gradualment fins a convertir-se en algun dels tipus de glbul blanc madur. No obstant aix, en la LAM, un mieloblast acumula una srie de mutacions en el seu genoma que li impedeixen seguir el seu procs de diferenciaci cellular, pel que queda "congelat" en aquest estat immadur. Aix encara no s suficient per a produir la leucmia. No obstant aix, quan a l'absncia de diferenciaci del mieloblast se sumen altres mutacions dels gens que controlen la proliferaci cellular, el resultat s la divisi incontrolada de clons del mieloblast, que desemboca en LAM.

La gran diversitat i heterogenetat de tipus cellulars que poden observar-se en la LAM ve donada pel fet que la transformaci leucmica pot ocrrer en diferents estadis al llarg del procs de diferenciaci, el que condiciona el tipus de cllules cancergenes que es podran trobar en un determinat pacient. Els esquemes moderns de classificaci de la LAM reconeixen que les caracterstiques i el comportament de les cllules leucmiques (i de la leucmia) poden dependre de l'etapa en la qual la diferenciaci hagi estat interrompuda.


Molts pacients amb LAM solen presentar una srie d'anomalies citogentiques especfiques. Els tipus d'anomalies cromosmicas oposades poden ser suficients per a obtenir un pronstic significatiu. Aquestes translocacions cromosmiques poden generar noves protenes de fusi que, o b perden la seva funci original, o b exerceixen la mateixa funci per de forma incontrolada, escapant als sistemes de regulaci de l'expressi gnica. Quan aquestes protenes alterades sn certs factors de transcripci les conseqncies sn la interrupci de la diferenciaci i la posterior proliferaci incontrolada. Per exemple, en la leucmia promieloctica aguda (un subtipus de la LAM), la translocaci t(15;17) produeix una protena de fusi (PML-RAR ) incapa de respondre a l'cid retinoic. En condicions normals, la protena RAR  es troba inhibint la transcripci d'una srie de gens relacionats amb el procs de diferenciaci cellular. Quan l'cid retinoic s'uneix a la protena RAR , aquesta es desenganxa de l'ADN (concretament de la regi promotora), permetent aix la transcripci d'aquests gens i amb aix el procs de diferenciaci cellular del mieloblast. Per contra, la protena de fusi PML-RAR  no s capa d'unir cid retinoic a concentracions fisiolgiques, ra per la qual roman constantment unida a l'ADN, impedint en tot moment la transcripci dels gens i amb aix el procs de diferenciaci cellular.

Els smptomes de la LAM s'han de bsicament a la proliferaci descontrolada de cllules leucmiques que van desplaant a les cllules sanes i interfereixen en el desenvolupament de tots els tipus cellulars sanguinis que sn originats en la medulla ssia. A mesura que progressa la malaltia es van fent paleses una srie de desordres relacionats amb la quantitat de cllules sanes en sang, com sn l'anmia, la neutropnia i la trombocitopnia. En casos excepcionals, els pacients poden desenvolupar un cloroma, que s un tumor slid de cllules leucmiques establert fora de la medulla ssia. Aix pot causar diversos smptomes segons la zona que es vegi afectada.

Diagnstic.

El primer indici en un diagnstic de LAM s trobar anomalies en una anlisi de sang o hemograma. A ms del tpic excs de glbuls blancs (leucocitosi), la LAM sol cursar amb disminucions espordiques de plaquetes, eritrcits i fins i tot glbuls blancs (leucopnia). Aquestes dades unides a la informaci obtinguda desprs de realitzar un frotis de sang perifrica, poden servir per a fer un primer diagnstic de LAM, per per a obtenir un diagnstic definitiu sol ser necessari portar a terme un aspiraci de medulla ssia i una bipsia.

L'examen de medulla ssia t com objectiu identificar el tipus de glbuls vermells anmals. No obstant aix, si hi ha moltes cllules leucmiques circulants en sang perifrica, podria arribar a evitar-se la bipsia de medulla ssia. La sang, o la medulla si escau, s examinada al microscopi ptic aix com per citometria de flux amb la finalitat de poder diagnosticar quin tipus de leucmia sofreix el pacient (LAM o altres) i classificar el subtipus. A ms, es porten a terme de forma rutinria exmens citogentics i hibridaci in situ fluorescent (FISH) amb la finalitat de determinar les possibles translocacions cromosmiques de les cllules leucmiques.

 
El diagnstic i la classificaci de la LAM poden arribar a ser realment complicats, pel que sempre haurien de ser realitzats per un hematleg o hematopatleg qualificat. En els casos de diagnstics senzills, la presncia de certes caracterstiques morfolgiques (com els bastons d'Auer) o certs resultats especfics de la citometria de flux ens poden permetre distingir fcilment la LAM d'altres tipus de leucmies. No obstant aix, en absncia d'aquestes caracterstiques, el diagnstic pot ser bastant ms difcil de portar a terme.

Segons els criteris mpliament acceptats de l'OMS, el diagnstic de la LAM queda establert quan ms del 20% de les cllules observades en sang o en medulla ssia sn mieloblasts leucmics. La LAM ha de ser diferenciada sense cap gnere de dubte respecte de certes patologies "preleucmiques" com les sndromes mielodisplsica i mieloproliferativa, ja que en aquests casos el tractament a seguir pel pacient s diferent.

La leucmia promieloctica aguda (LPA) t la taxa de curaci ms alta i requereix una forma nica de tractament, pel que s molt important establir rpidament el diagnstic per a determinar si ens trobem enfront d'aquest subtipus de leucmia. La hibridaci in situ fluorescent s la tcnica ms adequada per a aquest propsit, ja que ens permet identificar fcilment si s'ha produt la translocaci cromosmica  que caracteritza la LPA. 

Tractament. 
El tractament de la LAM es basa principalment en la quimioterpia i est dividit en dues fases, terpia d'inducci i terpia de post-remissi (o consolidaci). L'objectiu de la terpia d'inducci s portar a terme una reducci del nombre de cllules leucmiques fins a nivells indetectables. L'objectiu de la terpia de consolidaci s la completa eliminaci de qualsevol resta de la malaltia i assolir la curaci completa del pacient.

Terpia d'inducci.




Des de 2006, tots els subtipos FAB de LAM, excepte el M3, reben normalment el mateix tractament quimioteraputic amb citorabina (Aura-C) i antraciclina (daunorubicina o idarubicina).. Altres alternatives inclouen nicament altes dosis de Aura-C No obstant aix, aquestes terpies produeixen tamb efectes secundaris txics com la mielosupressi i l'increment del risc d'infecci, pel que no es recomana el seu s en persones d'edat avanada. Aquesta primera fase d'inducci sol requerir un mes d'hospitalitzaci des del comenament del tractament quimioteraputic fins a la recuperaci dels seus efectes secundaris.  

La quimioterpia d'inducci presenta un esquema d'administraci denominat "7 + 3", en el qual la citorabina s administrada de forma continuada durant els 7 primers dies i l'antraciclina durant els 3 segents. Al voltant del 70% dels pacients assoleixen una remissi amb aquest protocol d'administraci.

Quant al subtipus M3 (FAB) de LAM, tamb conegut com leucmia promieloctica aguda, s gaireb universalment tractat amb la droga ATRA (all-trans-retinoic acid) de forma addicional a la quimioterpia d'inducci. Aquests casos requereixen de molta atenci per a prevenir la coagulaci intravascular disseminada (CID), una complicaci associada a aquest tractament, que pot donar-se si els promielocits alliberen el seu contingut al torrent sanguini. No obstant aix, la LPA sol guarir-se en la majoria dels casos si se segueix un bon protocol de tractament.

L'objectiu de la fase d'inducci s arribar a una remissi completa, per aix no vol dir que la malaltia sigui curada, sin que els mtodes de diagnstic disponibles no siguin capaos de detectar indicis de LAM (per exemple, <5% de cllules leucmiques en la medulla ssia). La remissi completa se sol aconseguir en el 50-75% dels pacients adults diagnosticats, per aquests valors poden veure's modificats per alguns dels factors relacionats amb el pronstic descrits anteriorment.

La durabilitat de la remissi depn en gran mesura del pronstic de la leucmia original. Generalment, totes les remissions fallen si no van seguides d'una quimioterpia de consolidaci (post-remissi). Aix fa que la consolidaci sigui una fase tan important com la inducci per a assolir la curaci de la leucmia.

En certes ocasions, el procs d'inducci ha d'administrar-se ms d'una vegada. En aquests casos, assolir una remissi desprs d'una segona inducci no altera les possibilitats de supervivncia del pacient, per el fracs de la remissi desprs de la segona inducci redueix considerablement posteriors remissions de la malaltia.

Terpia de consolidaci. 
Desprs d'aconseguir una remissi completa de la leucmia, podria semblar que la malaltia ha desaparegut, per realment encara queden cllules leucmiques no detectables per les tcniques de diagnstic actuals. Si en aquest punt no s'aplica una terpia de consolidaci (o post-remissi) prcticament el 100% dels pacients sofriran una recaiguda. Per aix, s imprescindible administrar aquesta segona terpia per a eliminar qualsevol residu de la malaltia i prevenir una recaiguda.


El tipus de terpia de consolidaci utilitzat en cada cas sol ser especfic i individualitzat, basat en cada pacient en particular, segons el pronstic que presenti, el seu estat de salut, la seva edat, etc. Per a aquelles leucmies que presenten un bon pronstic (per exemple, inv(16) i t(15;17)) els pacients sn sotmesos a una quimioterpia intensiva addicional de 3-5 cicles, coneguda com quimioterpia de consolidaci.  No obstant aix, per a pacients amb un elevat risc de recaiguda (com aquells amb un mal pronstic citogentic, amb un sndrome mielodisplsic o amb LAM associada al tractament) se sol recomanar el trasplantament de medulla ssia, si el pacient s capa de tolerar un transplantament i existeix un donant compatible. Quant a la millor terpia de consolidaci aplicable a la LAM de risc intermedi (basant aquest risc en un pronstic citogentic) sembla ser que no est tan clar i entren ms factors en joc com l'edat, l'estat previ de salut del pacient i la possibilitat de rebre un transplantament de medulla ssia.

Recaigudes de LAM. 
A pesar de l'agressivitat de les terpies d'inducci i de consolidaci, noms un 20-30% dels pacients assoleixen eliminar la malaltia, almenys, durant llargs perodes de temps. Per als pacients que sofrixen una recaiguda, l'nica terpia provada potencialment curativa s el trasplantament de medulla ssia, suposant que encara no hagin rebut dit transplantament. En l'any 2000, un frmac cridat Mylotarg (gemtuzumab ozogamicin) va ser aprovat als Estats Units per a pacients majors de 60 anys amb una recaiguda de LAM i incapaos de suportar altes dosis de quimioterpia.


Per a aquells pacients que presentin una recaiguda de LAM i no siguin candidats a rebre un trasplantament de medulla ssia, o b sofreixin una recaiguda desprs d'haver rebut dita trasplantament (la qual cosa redueix notablement les possibilitats de rebre un tractament convencional), existeix la possibilitat d'oferir-se voluntari per a assajos clnics. En aquests assajos es proven drogues citotxiques com la clofarabina i dianes teraputiques com els inhibidors de farnesil transferasa, decitabina i inhibidors de MDR1 (protena de resistncia a mltiples drogues). Altra opci per als pacients en recaiguda de LAM s simplement rebre cures palliatives.

Quant al tractament per a aquells pacients que sofreixin una recaiguda de leucmia promieloctica aguda (LPA), cap destacar el trixid d'arsnic, provat en diversos assajos i aprovat per l'Administraci de Drogues i Aliments. Igual que l'ATRA, el trixid d'arsnic no funciona amb altres subtipus de LAM.

Pronstic.

La leucmia mieloide aguda s una malaltia curable, la qual cosa depn en gran mesura del pronstic de la malaltia.

Citogentica i pronstic en la LAM. 
La citogentica s un dels factors ms importants per a poder obtenir un pronstic fiable de la malaltia, ja que existeixen certes anomalies cromosmiques estretament relacionades amb subtipus concrets de leucmia (per exemple la translocaci t(15;17) amb la leucmia promieloctica aguda). No obstant aix, prop de la meitat dels pacients amb LAM presenten anlisis citogentics "normals", pel que sn inclosos dintre del grup de risc intermedi. D'altra banda, existeixen certes anomalies citogentiques conegudes i associades a un pronstic advers, ja que presenten un elevat risc de recaiguda desprs del tractament.

El primer estudi que va tractar de relacionar les proves citogentiques amb el pronstic va ser portat a terme pel Medical Research Council, analitzant mostres de 1.612 pacients. El seu treball va ser publicat en 1998 i pot resumir-se en la segent taula:



Ms tard, el Southwest Oncology Group i l'Eastern Cooperative Oncology Group, i, ms tard encara, el Cancer and Leukemia Group B, van publicar, solapant-se entre si, una srie de llistes sobre pronstic citogentic a la leucmia.

Pronstic en cas de SMD preexistent. 
La LAM provinent d'una sndrome mielodisplsica o mieloproliferativa preexistent (tamb anomenada LAM secundria) presenta un pitjor pronstic, igual que ocorre amb la LAM associada al tractament, desprs d'haver rebut quimioterpia amb la finalitat d'eradicar un cncer previ. Ambds casos es troben associats amb una elevada taxa d'anomalies citogentiques desfavorables.

Altres marcadors utlitzats per al pronstic. 
Igual que ocorre en tots els tipus de cncer, la condici fsica i el nivell d'activitat del pacient juguen un important paper en el pronstic de la LAM. En alguns estudis, els pacients majors de 60 anys i amb nivells alts de lactat deshidrogenasa presenten pitjor pronstic.

Les duplicacions en tndem internes (ITDs) FLT3 han demostrat anar associats amb un mal pronstic en la LAM. Encara que aquests pacients siguin tractats amb les terpies ms agressives, com el trasplantament de cllules mare en la primera remissi, no es veu augmentada la seva esperana de vida respecte dels no tractats, pel que el pronstic en aquests casos s advers i incert.

Altre tema en el qual s'han centrat les investigacions ha estat la recerca del significat clnic de les mutacions del gen c-KIT, que codifica una protena tirosin-quinasa implicada en processos de regulaci de la proliferaci cellular, en la LAM. Aquestes mutacions sn freqents i clnicament rellevants a causa de la disponibilitat de certs inhibidors tirosin-quinasa, com el sunitinib i l'imatinib, l'acci del qual pot bloquejar farmacolgicament l'activitat de c-KIT. 

Altres gens que estan sent estudiats com possibles factors de pronstic o com dianes teraputiques sn CEBPA, BAALC, ERG i NPM1.

Expectatives de curaci. 
Les taxes de curaci en assajos clnics varien entre el 20% i el 45%. No obstant aix, s necessari remarcar que aquests assajos clnics solen incloure nicament pacients joves, que sn capaos de tolerar terpies ms agressives. Per aix, s molt probable que la taxa global de curaci de tots els pacients amb LAM (incloent a persones d'edat avanada i a persones incapaces de tolerar una terpia agressiva) sigui bastant inferior. Pel contrari, la taxa de curaci per a la leucmia promieloctica aguda es troba entorn del 98%.

Referncies.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183219" title="Cometa Tempel-Tuttle" nonfiltered="280" processed="277" dbindex="75283">
Cometa Tempel-Tuttle (formalment anomenat 55P/Tempel-Tuttle) fou descobert de manera independent per Ernst Tempel el 19 de desembre de 1865 i per Horace Parnell Tuttle el 6 de gener  de 1866.

s el cos estelar pare de la pluja de meterits Lenides.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183222" title="James Buchanan" nonfiltered="281" processed="278" dbindex="75284">


James Buchanan (23 d'abril de 1791 - 1 de juny de 1868) va ser el 15 president (1857-1861) dels Estats Units. Va ser l'nic president que mai es va casar, i l'nic ciutad de Pennsilvnia escollit per a ocupar el crrec. El seu compliment en el crrec va ser criticat pel seu inacci enfront de la divisi del pas que provocaria l'esclat de la Guerra Civil. 

Buchanan va ser congressista i senador per Pennsilvnia. Va nixer en Cove Gap, prop de Mercersburg, en el comtat de Franklin, Pensilvania, el 23 d'abril de 1791. Es va mudar a Mercersburg amb els seus pares en 1799, va rebre classes particulars, va assistir a l'escola del poble i es va graduar en la Universitat de Dickinson, Carlisle, Pensilvania. En 1809, es va mudar a Lancaster, Pensilvania. El mateix any va comenar a estudiar dret; en 1812 va culminar els seus estudis i va comenar l'exercici de la professi a Lancaster. Va ser un dels primers voluntaris per a la Guerra de 1812 i va servir en la defensa de Baltimore, Maryland. Va ser membre del Congrs de Pensilvania des de 1814 fins a 1815. Va ser president del Comit de la Judicatura (Congrs vintiun). No va ser candidat a la renominacin en 1830. Buchanan va ser designat per la Cmera de Representants el mateix any com un dels fiscals en la moci de judici poltic contra James H. Peck, jutge del Tribunal de Districte dels Estats Units per al Districte de Missouri. Entre 1832 i 1834 va ser ministre plenipotenciarioa Rssia. 

Buchanan fou escollit pel partit Demcrata al Senat dels Estats Units per a substituir William Wilkins desprs de la seva dimissi. Va assumir el seu esc el 6 de desembre de 1834 i va ser reescollit en 1837 i 1843. Va ser president del comit sobre Relacions Exteriors de la vintiquatrena ala  vintisesena formacions del Congrs; va dimitir el 5 de mar de 1845 per a ocupar una plaa en el gabinet ministerial . Buchanan va exercir com ministre d'Afers exteriors en el Gabinet de President James Polk fins a 1849; en 1846 va encapalar les negociacions que van conduir a la signatura del tractat d'Oregon, que va fixar els lmits entre les llavors colnies britniques i els Estats Units. Des de 1853 fins a 1856 va ser enviat en representaci diplomtica a Gran Bretanya. 
Presidncia. 
En la Convenci Nacional del Partit Demcrata reunida en Cincinnati entre el  el 2 de juny i el 6 de juny de 1856, Buchanan va derrotar el President Franklin Pierce (que intentava ser reelegit) i a altres precandidats interns; i va assolir ser triat com a candidat Presidencial per a les eleccions d'aquest any. 

Buchanan havia d'enfrontar-se al candidat del recentment fundat Partit Republic, l'aventurer John C. Frmont; i a l'expresident Millard Fillmore, que era candidat del Partit Americ. 

Buchanan va obtenir el 45,28% dels vots populars (1.836.072 vots), mentre Frmont va rebre el 33,11% (1.342.345 sufragis), i Fillmore el 21,53% (873.053 vots) en els comicis celebrats el 4 de novembre de 1856; Buchanan esdevingu President dels Estats Units amb un govern demcrata des del 4 de mar de 1857 fins al 3 de mar de 1861. Es va retirar a la seva casa de Wheatland, prop de Lancaster, Pensilvania, on va morir l'1 de juny de 1868. s enterrat al Cementiri de Woodward Hill, a Lancaster.  

Enllaos externs.







































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183224" title="Pinta (unitat de volum)" nonfiltered="282" processed="279" dbindex="75285">

La pinta s una unitat de volum o capacitat anglesa que forma part del sistema imperial aix com del sistema d'unitats propi dels Estats Units d'Amrica. Una pinta equival a una huitena part d'un gal; tot i que de manera poc acurada s'assembla a mig litre, hi ha diferncies en la seua equivalncia exacta.

 Al sistema imperial d'unitats (utilitzat al Regne Unit i els pasos que conformen el Commonwealth);
 1 pinta equival a 20 unces lquides = 56,26125 l   568 ml;

 Als Estats Units d'Amrica;
1 pinta (humida) sn 16 unces lquides = 473 ml (per al mesurament de lquids);
1 pinta (seca) = 550,6104713575 ml   551 ml (per al mesurament del volum de slids);
1 pinta equival a 500 ml (mig litre) al sistem mtric decimal de les unitats, de manera informal.

Histria.
La pinta va ser definida originriament a Gran Bretanya com a la huitena part d'un gal, tot i que la definici del gal i per tant de la pinta van variar depenent del lloc i del moment.

Posteriorment, a Amrica es va adoptar el gal de vi angls (definit en 1707 com a 231 polzades cbiques) per mesurar el volum de substncies lquides i el gal britnic de blat per a les substncies slides. D'ac es deriven les definicions de la pinta humida i seca, respectivament.

En 1824 el Parlament Britnic va reemplaar totes les variants del gal (i en conseqncia de la pinta) per l'actual gal imperial, definit com el volum que ocupen 10 lliures d'aigua destillada a una temperatura de 62 graus Fahrenheit, s a dir 277,42 polzades cbiques (equivalents aproximadament a 568 ml, com apareix dalt).

Vegeu tamb.
Cuartillo, unitat de volum castellana aproximadament equivalent a la pinta.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183225" title="Paddle (controlador de videojocs)" nonfiltered="283" processed="280" dbindex="75286">



Un paddle (palanca, tradut de forma literal de l'angls) s un controlador de videojocs amb una roda giratria i un o ms botons, el qual la roda s tpicament utilitzada per a controlar el moviment del personatge o d'un objecte al llarg d'un eix de la pantalla del videojoc. Un controlador paddle t un angle de rotaci d'uns 330 graus; t una petita barrera a cada extrem de rotaci, que es pot trencar el paddle si se sobrepassa.

 Com funciona .
La roda del paddle est -generalment- unida mecnicament a un potencimetre. Aix s'aconsegueix generar una tensi de sortida que varia amb l'angle de la roda, relatiu a una posici fixa de la mateixa. Un paddle s un controlador absolut de la posici. Aix significa que, sense cap coneixement previ, el sensor pot llegir i el resultat indicar directament la posici de la roda del paddle.


On s'utilitza.

La primera videoconsola amb xit, l'Atari 2600, usava paddles per a diversos dels seus jocs, com comenaven a fer-lo tamb els primers ordinadors personals (per exemple, Commodore VIC-20). Els veritables paddles (basats en un potencimetre) no han estat usats en la seva majoria mai ms perqu deixaven de llegir la posici de forma precisa una vegada que els contactes del potencimetre s'embrutaven. Alguns jocs ms recents amb un control tipus paddle empren un codificador de quadratura en comptes d'un paddle (fins i tot quan el joc presenta similituds amb el paddle en pantalla, com l'Arkanoid).

Videojocs.
Alguns videojocs famosos que usaven paddles sn Pong, Breakout i Night Driver. La causa del nom paddle atribut a aquest tipus de controladors ve del primer videojoc en usar-lo: Pong. Era un videojoc de simulaci de tennis taula, el qual les raquetes eren conegudes comunament com a paddles.

Controladors similars.

A l'Atari 2600, els controladors paddle eren similars als controladors de conducci. Els paddles venien en parelles, ambds connectats a un mateix port. Alguns paddles permetien una rotaci de ms d'una volta completa (360 graus) abans de trobar-se amb l'extrem final de la rotaci. Finalment, van tenir un dibuix d'una raqueta i van adquirir la paraula paddle. Com que es podia connectar dos paddles al mateix port i l'Atari 2600 tenia dos ports per a videojocs, es podia jugar alhora quatre jugadors a jocs que el permetessin. Aquests paddles van ser compatibles tamb amb l'ordinador personal Atari 800 (el qual tenia quatre ports de jocs). No obstant aix, s dubts que exists algun joc que pogus suportar punts jugadors.

Atari tamb venia controladors de conducci (volants) per a usar amb els seus jocs, com l'Indy 500, que necessitava rodes per a poder mantenir el gir en una direcci determinada. Un volant podia fer girar contnuament, tenia un dibuix d'un cotxe i la paraula "driving" i era un dispositiu que es connectava de forma individual a cada port de jocs. Els controladors de conducci no eren compatibles amb els jocs dissenyats per als paddles. Com un ratol d'ordinador mecnic, el volant tenia un codificador de quadratura (quadrature encoder) i proporcionava una posici relativa, no absoluta (com els paddles). Com noms es podia connectar un volant per port de jocs, noms dues persones podien jugar simultniament a aquests jocs de conducci.

Altres dispositius de control de videojocs.
Controlador de videojoc;
Comandament;
Joystick;
Pistola de llum;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183230" title="Paddle" nonfiltered="284" processed="281" dbindex="75287">


Esport: vegeu Pdel, un esport amb pales.
Videojocs: vegeu Paddle (controlador de videojocs), un tipus de comandament per a fer funcionar alguns videojocs.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183235" title="Mont Javorina" nonfiltered="285" processed="282" dbindex="75288">


El Mont Javorina (en txec Ve k Javorina) s una muntanya de 970 m d'altura situada a la frontera entre Repblica Txeca i Eslovquia, a la serralada dels Carpats Blancs.


Al seu cim, s'hi troba una torre de telecomunicacions (al costat txec) i un refugi de muntanya (al costat eslovac).

Principals accessos.
 Des de Nov Lhota (Repblica Txeca);
 Des de Strn (Repblica Txeca);
 Des d'Eslovquia, per carretera.

Enllaos externs.

 Ve k Javorina ;
 Web sobre la zona ;
 Ve k Javorina a Geonames ;
 Mapa de localitzaci;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183236" title="Ministeri de Defensa d'Espanya" nonfiltered="286" processed="283" dbindex="75289">
El Ministeri de Defensa d'Espanya (MDE) s un dels departaments ministerials en els quals es divideix el govern d'Espanya.

Histria. 
L'actual Ministeri de Defensa s una de les primeres carteres ministerials creades desprs de la implantaci de la democrcia espanyola. Fins l'any 1977 existien tres carteres ministerials per a dirigir les Forces Armades: el Ministeri de l'Exrcit, el Ministeri de Marina i el Ministeri de l'Aire. Aquesta distribuci li resultava interessant al dictador Francisco Franco per aconseguir descoordinar una de les famlies ms poderoses del seu rgim. D'aquesta forma cada ministeri regia l'exrcit de Terra, de l'Aire i l'Armada, evitant una coordinaci que podia ser perillosa per al rgim. 

Amb la Transici espanyola els tres ministeris es refonen en un que ocupa l'edifici de l'anterior Ministeri de l'Exrcit, quedant els altres com casernes generals de l'Exrcit de l'Aire i de l'Armada. 

Tot i que no sempre ha gaudit de bona publicitat, per estar relacionada amb el tema militar, aquest ministeri ha estat un dels principals impulsors i des d'on s'ha trebalalt per consolidar la democrcia fent callar els aldarulls colpistes. 

Funcions. 
s el mxim i nic responsable de la poltica de Defensa espanyola per sota del President del Govern. Per estar formada per diversos exrcits, es refereix a ells com el Ministeri de Defensa a la subordinaci del qual estan els exrcits d'Espanya. 

Segons la Constituci Espanyola de 1978 el Rei d'Espanya s el comandant en Cap de tots els exrcits i el qual pot declarar la guerra i fer la pau; per li correspon al poder civil representat pel ministeri de Defensa determinar: 
Les poltiques de defensa. ;
Les grans aliances militars. ;
La conducci de la guerra. ;
L'assignaci dels quantitats destinades pels Pressupostos Generals de l'Estat Espanyol. ;

El ministre de defensa s'asseu al costat del vicepresident del govern al Congrs de Diputats al considerar-se aquest ministeri com el ms antic.

Quatre han estat els eixos que han seguit els diferents ministres: 
Consolidar la supremacia del poder civil sobre el militar. ;
Integrar als diferents exrcits en estructures de defensa internacionals, especialment l'OTAN. ;
Escometre la reforma de la professi militar i la reducci d'oficials (no aconseguida encara a principis del segle XXI). ;
Modernitzar el material. Aquest ltim apartat ha resultat especialment complicat pels pressupostos destinats a defensa, havent de sollicitar ajuda a altres ministeris com el d'Indstria i carregant algunes partides a altres programes com el de Investigaci i Desenvolupament. ;

Alguns dels grans canvis aconseguits per aquest ministeri ha estat: 
La integraci dels militars espanyols en organitzacions com l'OTAN o la Uni Europea Occidental. ;
La participaci d'Espanya en missions de pau de l'ONU, especialment mitjanant la seva participaci en els Cascos Blaus de les Nacions Unides. ;
La reforma de les estructures militars. ;
El Programa FACA. ;
El Pla d'Alta Mar. ;
El Programa Tigre. ;
El Programa Leopard.

Llista de ministres de Defensa d'Espanya.


Vegeu tamb.
Poltica d'Espanya;
Consell de Ministres d'Espanya;

Enllaos externs.
  Pgina web del Ministeri de Defensa d'Espanya;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183241" title="cole Nationale Suprieure des Beaux-Arts" nonfiltered="287" processed="284" dbindex="75290">
L'cole Nationale Suprieure des Beaux-Arts (ENSBA), popularment anomenada Beaux-Arts de Paris s una escola d'art de Pars, fundada el 1648 per Charles Le Brun com Acadmie royale de peinture et de sculpture. Es tracta d'una instituci pblica sota la tutela de l'Estat i depenent del ministeri de cultura.
La disciplina d arquitectura formava part del programa curricular de l'ENSBA fins el 1968. El ministre de cultura de llavors Andr Malraux, per trencar amb l'academicisme i calmar els conflictes poltics, va crear les Units Pdagogiques d'Architecture (UPA) a tot el territori, trencant la unitat de les disciplines de les Belles Arts. Les UPA han estat transformades a coles Nationales Suprieures d'Architecture ENSA.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183242" title="Panafricanisme" nonfiltered="288" processed="285" dbindex="75291">
 
El panafricanisme s un moviment poltic, filosfic i social, que promou l'agermanament afric, la defensa dels drets de les persones africanes i la unitat d'frica sota un nic Estat sobir, per a tots els africans, tant de frica com de les dispores africanes. La teoria panafricanista ha estat elaborada principalment per africans de la dispora americana descendents de persones esclavitzades i africans nascuts a frica a partir de mitjans del segle XX.   
 Introducci . 
 
Habitualment es considera Henry Sylvester Williams i William Edward Burghardt Du Bois com els pares del panafricanisme. No obstant aix, aquest moviment social t antecedents que es remunten a principis del segle XIX. El panafricanisme ha influt en frica fins al punt de canviar fonamentalment el seu panorama poltic, decisiu per a les independncies. Encara aix, el moviment no ha aconseguit dues de les seves principals fites: la unitat poltica i espiritual d'frica sota el mantell d'un nic Estat, i la capacitat de generar condicions de prosperitat per a tots els |africans. 

 Orgens del terme . 
Panafricanisme prov del grec, pa i africanisme. L'origen del terme s'insereix en els corrents filosfic-poltics historicistes del segle XIX sobre la destinaci dels pobles , i la necessitat de la unitat de grans conjunts culturals o "nacions naturals" a partir de l'expansionisme imperialista occidental. Es discuteix si l'autoria del terme pertany a William Edward Burghardt Du Bois o a Henry Sylvester Williams. 

 Definici . 
A mitjans del segle XX, el panafricanisme s'explicava com a la doctrina poltica d'agermanament afric que defensava l'alliberament del continent afric dels seus colonitzadors i la instauraci d'un Estat que busqus la unificaci de tot el continent sota un govern afric. Alguns terics com George Padmore afegixen a partir del segon gran conflicte tnic europeu, la Segona Guerra Mundial, que tal govern panafric havia de ser gestionat sota les premisses del socialisme cientfic. Altres terics postulen la via del rastafarisme poltic, que defensa un govern imperial. Originriament, el panafricanisme se centrava ms en el factor racial que en el geogrfic. Fins i tot avui no sn pocs els quals encara avui defensen aquesta via racialista, vists els problemes d'integrar el nord d'frica, que compta amb una histria diferenciada rab, en una unitat cultural coherent amb l'frica negra. Els objectius del panafricanisme actual, encara sent semblants als dels inicis, han canviat.

 Histria del Panafricanisme . 
 Antecedents . 
 
A principis del segle XIX la esclavitud seguia vigent en el sud dels Estats Units d'Amrica per no en el nord, grcies a una ordenana de 1787 que establia el lmit legal en el riu Ohio. Una minoria de persones negres en el nord i els seus descendents, unida als descendents de qui havien estat esclaus, va assolir una certa posici socioeconmica. Alguns dels representants d'aquesta classe social van comenar a desenvolupar primerencament un sentiment de germanor racial que es va traduir en el moviment de "tornada a frica". Entre ells Paul Cuffe, un navilier negre nascut lliure, de pare afric i mare amerndia, que va portar a terme en 1815 una tmida experincia de repatriaci cap a frica antecedent de la Societat Americana de Colonitzaci fundadora de Libria, per les despeses de l'empresa el van dissuadir. 

En el substrat intellectual que van propiciar els moviments abolicionistes, van sorgir ja des del principi dues tendncies a Amrica del Nord: D'una banda la dels qui creien que, ja que l'esclavitud acabaria d'una manera o altra, calia buscar una llar per als ex-esclaus a frica, la terra d'origen. Els britnics havien creat una colnia a Sierra Leone entre 1787 i 1808, i all destinaven part de les persones esclavitzades dels vaixells esclavistes que capturaven. 

L'altra opini, era la de qui afirmaven que els descendents d'esclaus havien de romandre a Amrica i que fins i tot se'ls havia de proveir de mitjans per a una subsistncia independent. Fins i tot entre els abolicionistes ms recalcitrants no es creia que la raa negra i la raa blanca poguessin viure en un mateix espai i prosperar sense un perpetu conflicte. Aix era pres en consideraci per les prpies persones negres que pensaven que, d'una manera o altre, serien explotats pel sistema de l'home blanc mentre no tinguessin una ptria prpia. Per la despesa elevada d'enviar tantes persones a frica, va fer que prevalgus la segona opci.

 Libria . 
Seguint la primera tendncia, en 1821 es va crear una colnia prop de Sierra Leone que va ser poblada per ex-esclaus i a la qual es va denominar Libria, sent declarada independent en 1847. El reverend Edward Wilmot Blyden, un dels promotors intellectuals del moviment de tornada a frica, presenta en les seves idees un discurs elaborat de pannegrisme ja molt proper al Panafricanisme. No obstant aix les experincies de tornada a Sierra Leone i sobretot en Libria no van ser positives i els avui dits amrico-liberians mai es van integrar amb la poblaci local. 

 Pannegrisme filosfic . 
Desprs de la Guerra de Secessi Nord-americana (1860-1864/65) un redut nombre d'intellectuals negres va comenar a entreteixir d'una manera cientfica el sentiment de pertinena a una comunitat racial. En els anys previs a la Guerra Civil, alguns cientfics del sud havien produt un material de racialisme que justifiqus la instituci. 

El racialisme negre d'aquell moment no ha de ser confs amb el racialisme blanc, mentre que aquest ltim pretenia preparar el camp per a justificar la superioritat d'una raa sobre una altra i enfortir la prctica esclavista, el segon buscava sobretot arguments de defensa i una revaloraci de la persona negra. s per aix que el racialisme negre s conegut com a pannegrisme. Entre els primers terics del pannegrisme, es troben Martn R. Delany, Alexander Crummell i Edward Wilmot Blyden. El debat que sostenien aquests autors se centrava en la histria i la filosofia perqu les idees hegelianes sobre la destinaci dels pobles, ents el terme d'una manera molt racial, ho impregnaven tot. 

 La situaci a frica . 
A frica entre la Conferncia de Berln (1884-1885) i la fi de la Primera Guerra Mundial, nombrosos moviments nacionals i civils, tant pacfics com armats, s'havien estat oposant a la denominada colonitzaci d'frica, de fet una invasi. No obstant aix la majoria d'aquestes iniciatives estaven condemnades al fracs per la seva fragmentaci i per l'escassa tecnologia armamentstica disponible. frica estava extenuada pels efectes del llarg trfic d'esclaus que havien frenat el creixement demogrfic del continent i havia generat una espiral d'odis interns fomentats des d'Europa, pel que la identitat panafricana era escassa i se circumscrivia a les classes comerciants de les ciutats costaneres. 

 Factors del sorgiment del panafricanismo . 
 
El panafricanisme prpiament dit no hagus existit sense la conjunci de tres factors primordials. El primer i el qual li dna ra de ser; s l'esclavisme occidental i l'explotaci de les persones negres a Amrica i frica aix com la carrera colonialista d'Europa a frica. El segon factor ser la presncia a Estats Units d'emigrats i estudiants procedents de les Antilles, un rea geogrfica amb una llarga tradici de moviments d'emancipaci i acte alliberament d'esclaus. Finalment, cap destacar l'activitat i producci d'intellectuals negres com Du Bois. 

 La Conferencia Panafricana de 1900 . 
A Trinitat, llavors una colnia britnica, J.J. Thomas havia escrit un tractatFroudacityja en 1869, que refutaba els arguments que circulaven en el mn anglosax que asseguraven que les persones negres no podien autogovernar-se. Les idees de Thomas van influir en persones com Henry Sylvester Williams un advocat conservador resident a Gran Bretanya especialitzat a defensar les causes sobre abs d'autoritat. La preocupaci de Williams per la condici dels africans i els abusos comesos pels colons el van dur a organitzar la Associaci Africana en 1897 que va possibilitar la celebraci de la Primera Conferencia Panafricana a Londres en juliol de 1900, reunint entorn de 30 representants africans i descendents d'africans de Sud i Sud-oest d'frica, Libria, Estats Units i el Carib. Els objectius de la conferncia eren: 

Assegurar els drets civils i poltics per als africans i els seus descendents al voltant del mn; motivar a les persones africanes on siguin a portar a terme projectes educatius industrials i comercials; millorar la condici dels Oprimits Negres a frica, Amrica l'Imperi Britnic i altres parts del mn. 

L'impuls de Williams va ser fonamental, es van fundar nombroses seus de l'Associaci Africana, dita des de llavors panafricana. Williams va morir relativament jove, el 1911. 

 Maduraci del concepte .
 
En 1900 el Doctor Du Bois va ser secretari en la Conferncia Panafricana organitzada per Sylvester Williams., En aquells dies ja era professor d'Histria i Economia i un activista involucrat en poltica, aix mateix era redactor del peridic Fisk Herald i havia publicat la seva tesi doctoral sobre l'eradicaci del trfic de persones esclavitzades. Ell va relacionar altres plantejaments que s'estaven donant com el Paneuropeisme o el Panamericanisme, amb la idea d'un govern per als africans. El concepte de partida d'aquestes idees era que els pobles havien de governar-se per si mateixos sense ingerncies externes ni colonialismes. Per tamb que existien unes unitats continentals amb nexes histrics que havien de tendir a la unitat poltica, al mateix temps que desenvolupava la concepci que la raa negra tenia una destinaci que complir i una gran aportaci que fer a la Humanitat, mitjanant el desenvolupament de la seva independncia d'acci. 
 El Primer Congrs Panafric . 
La Primera Guerra Mundial va suposar un revulsiu per a frica, un gran nombre d'africans van participar en les guerres europees a frica. El Primer Congrs Panafric organitzat per Du Bois en Pars en 1919 va posar sobre la taula l'exigncia de contraprestacions. A aquest congrs van assistir nombroses personalitats amb pes poltic en frica i les seves decisions van ser vinculants fins al punt que van determinar en part com s'administrarien els territoris colonials que havia perdut Alemanya desprs de la seva derrota amb la Gran Guerra, si b no es formulava el dret a l'autogovern. 
 Segon, Tercer i Quart Congressos Panafricans . 
Desprs del Congrs de Pars, ues van succeir ms congressos sense ms rellevncia, ja que el context no permetia creuar la frontera traada el 1919.  Hom pot destacar que la tendncia dels congressos fou incorporar cada vegada ms a representants africans i a representants de grups d'esquerra europeus com els laboristes britnics que van fer sentir la seva presncia a vegades entusiasta i a vegades criticant l'immobilisme. El panafricanisme va semblar llavors condemnat a ser un moviment de moderats amb escassa capacitat operativa. 
 De Marcus Garvey a la Mstica del Panafricanisme . 
 
Parallelament als congressos panafricans, a l'rea del Carib s'estava produint una revoluci de caire mesinica i nacionalista. A principis del segle XX una srie de grups religiosos que reivindiquen el seu origen a Etipia i busquen proximitat amb l'Esglsia Ortodoxa, es fan presents en al Carib anglosax. En 1914 l'afric-jamaic Marcus Mosiah Garvey (1887-1940), funda el qual ser el grup nacionalista afric-americ amb major nombre d'integrants de la histria, es tracta de la Associaci Universal de Desenvolupament Negre i la Lliga de Comunitats Africanes (UNIA). En 1918 Garvey funda la seu de Nova York que ser la qual tindr ms projecci. 

El 1920 la UNIA tenia prop de quatre milions de socis i un capital considerable. Comptava amb una publicaci prpia, la revista Negro World i una tendncia religiosa prpia, la Esglsia Ortodoxa Garveyista. La filosofia poltica de Garvey era un nacionalisme negre i va promulgar la tornada a frica. Va fundar la Companyia martima Black Star Line que va adquirir dos grans bucs que per raons tcniques no van arribar a transportar a ning a frica. Garvey era un gran orador i va convncer a les masses negres de la necessitat d'un pas propi, va llanar el concepte que el negre s bell i va afirmar que un emperador, seria coronat com rei de tots els africans. 

No est gaire clar si Garvey es referia a si mateix, de fet havia realitzat una intensa campanya entre els poltics de Libria i alguns Reyes tradicionals. El moviment de Garvey es va interrompre sobtadament amb el seu empresonament als Estats Units, sota els crrecs de frau fiscal, i la seva posterior expulsi en una de les primeres operacions nord-americanes de contrainsurgncia. Si Garvey va cometre o no frau pot ser una mica secundari, car la veritat s que es va prendre molt de deb la seva tasca i els historiadors es pregunten ara que hagus passat de triomfar el seu moviment. Garvey va morir a Londres en 1940 oblidat i desacreditat per alguns sectors del nacionalisme negre. 

A despit del que Garvey pensava, grups d'ortodoxos jamacans van comenar a prendre les paraules de Garvey sobre la coronacin d'un Rei de tots els africans com una profecia. Parallelament van comenar a adoptar la Holy Piby com a text sagrat, es tractava d'una collecci de textos etops amb una versi distinta de l'oficial sobre els esdeveniments bblics. La situaci va arribar al paroxisme quan es va creure complerta la profecia de Garvey amb la coronacin de Haile Selassie com a emperador d'Etipia en 1930, llavors els seguidors van adoptar el nom de Ras Tafari, en honor al ttol de Selassie abans del seu coronacin. Garvey va negar que Haile Selassie fos l'emperador que ell havia predit, per els rastafarians van recordar que tamb Pau havia dubtat de Jess i amb aix es va solucionar la contradicci. 

El rastafarisme va evolucionar i es va convertir en un esper perqu el propi emperador etop adopts postures reformistes. Els esdeveniments de la invasi dels feixistes italians i el posterior alliberament, aix com la visita de Haile Selassie a Jamaica en 1966 van reforar extraordinriament el moviment. Amb la caiguda de Haile Selassie en 1974 es van enfonsar els somnis de molts rastafarians i etiopianistes i la realitat dels somnis no assolits va fer que molts es refugiessin en un mn de smbols mstics i un cert afro-pessimisme a l'espera de la caiguda de la Gran Babilnia, s a dir, la societat capitalista blanca. 
 La Ngritude . 
Tamb en una conjunci entre frica i Amrica, en aquest caso la colnia francesa de Martinica, un grup d'intellectuals crearia, a Pars, un moviment d'afirmaci de valors de les cultures negres a principis del segle XX. Es tractava de la ngritude, una versi francfona de l'orgull negre. Els seus supsits eren primordialment esttics en principi, car els seus creadors eren poetes; Lon Gontran Damas, Aim Csaire i Lopold Sdar Senghor, per principalment a travs de l'acci d'aquest ltim, el moviment va derivar cap a una postura poltica d'afirmaci dels valors africans. Lopold Sdar Senghor, seria desprs el primer president de Senegal independent, per aviat va demostrar que la seva postura moderada no deixava lloc a revolucions, l'exponent de la ngritude filosfica era en realitat intellectualment un autntic francs, i defensava els interessos de Frana. El moviment ngritude seria ms influent que el Panafricanisme poltic entre les comunitats africanes de Llatinoamrica. 

 El Cinqu Congrs Panafric . 
Novament va ser un conflicte mundial la qual va possibilitar un canvi radical de postures. El Cinqu Congrs Panafricano celebrat a Manchester en 1945, desprs de la Segona Guerra Mundial, configura la forma actual del panafricanisme. La figura ms prominent seria Kwame Nkrumah, que seria el 1957 el primer president de Ghana. Tamb van anar al congrs els quals desprs serien presidents de Nigria, Tanznia i Zmbia, entre uns altres. En la declaraci final redactada per Nkrumah, amb el transfons del marc teric de Georges Padmore es diu: 

Creiem en el dret de tots els pobles a autogovernarse. Afirmem el dret de tots els pobles colonizats a controlar la seva destinaci. Totes la colnies han de ser alliberades del control imperialista extern, sigui aquest, poltic o econmic. Els pobles colonizats han de tenir el dret a triar el seu propi govern, un govern sense restriccions d'una potncia estrangera. Diem als pobles de les colnies que han de lluitar per aquests objectius per qualssevol mitjans a la seva disposici. L'objectiu dels pobles imperialistes s l'explotaci. Assegurant el dret als colonizats a l'autogovern s'estar derrotant aquest propsit. Encara ms, la lluita pel poder poltic per part dels colonizados s el primer pas, i el requisit previ, per a una completa emancipaci econmica i poltica. El Cinqu Congrs Panafric, fa una crida als treballadors i els camperols de les colnies a organitzar-se eficament. Els treballadors de les colnies han d'estar en primera lnia de la batalla contra l'imperialisme. El Cinqu Congrs Panafric, flama als intellectuals i a les classes professionals de les colnies a prendre conscincia de les seves responsabilitats. La llarga, llarga nit ha acabat. A travs de la lluita pels drets sindicals, pel dret a formar cooperatives, llibertat de premsa, assemblea, manifestaci i vaga; llibertat per a l'edici i divulgaci de la literatura necessria per a l'educaci de les masses, estareu utilitzant els nics mitjans pels quals la vostra llibertat pot ser aconseguida i mantinguda. Avui noms hi ha un cam per a acci efectiva, l'organitzaci de les masses.

 Panafricanisme i independncies africanes . 
En els anys 60 del segle XX les independncies africanes es van succeir i la majoria dels moviments que les lideraven eren de caire socialista i identitari. Frantz Fanon condensava en el seu ideari el despertar dels pobles als quals se'ls havia arravassat la seva capacitat d'autoafirmaci. No obstant aix un objectiu mai va poder complir-se, es tractava d'una de les premisses bsiques del Panafricanisme; la unitat d' frica en un nic Estat. Dos dels principals projectes panafricanistes; la Federaci de Mali (1959-60) i la Federaci Congo-Ghana van ser directament avortades per les potncies colonials. 
 Perspectives desprs de les independncies . 
La All-African Peoples Conference celebrada a Accra, Ghana, encara que no s comptada entre els Congressos Panafricans histricament correlatius, ser el primer Congrs Panafric en terreny afric i va reunir diversos pasos ja independents i autnoms. Entre la vehemncia de Kwame Nkrumah que proposava els Estats Units d'frica i les posicions pro-occidentals es va optar per crear l'Organitzaci per a la Unitat Africana (OUA) en 1963, que va establir com premissa inicial respectar les fronteres colonials fent palesa per a tots els panafricanistes que no seria un instrument d'unitat. 

Entre els anys 70 i els 90 el panafricanisme s'ha trobat de cara amb problemes diversos que han dispersat la seva atenci. A frica la Guerra Freda no fou en absolut "freda" i els conflictes que propicien els blocs van fomentar l'incipient nacionalisme d'Estats extics creats per Europa, amb poc inters per la integraci interna. Els interessos econmic-poltics occidentals, units a la prpia desestructuraci del teixit social tradicional, tamb es van manifestar en forma d'inestabilitat i conflictes poc propicis al Panafricanisme.

 Sis i set Congressos Panafricans . 
Al juny de 1974 a instncies de Julius Nyerere, el llavors president de Tanznia va tenir lloc a Dar es Salaam el Sis Congrs Panafric, el Congrs es va desenvolupar en l'ambient propiciat per les tensions entre raa i lluita poltica infludes en gran mesura pels Panteres Negres als EUA, entre les contribucions d'aquest congrs est l'assumpci de la multirracialitat d'frica. El Set Congrs Panafric va tenir lloc < Kampala, Uganda entre els dies 3 al 8 d'abril de 1994, aquest congrs ha estat mpliament criticat per destacada presncia de lders del maghreb considerats arabistes per part dels lders negres que acusen al congrs de desvirtuar l'esperit originari del Panafricanisme, potser la conseqncia ms important del Congrs hagi estat la creaci de la Pan African Women's Liberation Organization (PAWLO), Organitzaci Panafricana d'Alliberament de Dones. 

El Vuit Congrs Panafric ha estat convocat i ajornat en diverses ocasions, l'ltima el 2006 a Harare, Zimbabwe, en aquesta ocasi determinats sectors van considerar que el rgim de Robert Mugabe no havia d'aplegar el Congrs. 

 La dispora a partir de les independncies africanes . 
Als Estats Units la lluita del Moviment pels Drets Civils suposa una concentraci excepcional d'energies intellectuals que noms en part es desvien a frica, sense aportar el que aquesta necessita. En aquest cas s frica, a travs de Nacions Unides, qui dna suport als afroamericans. Capdavanters com Omowale Malcolm X o Kwame Tur van recaptar suports a frica per a la lluita contra el sistema racista a Amrica del Nord. A partir dels anys 90 cobra fora l'internacionalismo afric, de base socialista, de la Internacional Socialista Africana, el lder de la qual i ideleg s Omali Yeshitela. No obstant aix, aquest moviment, sembla circumscriure's a la dispora africana, resident principalment en l'mbit anglosax. La afrocentricitat formulada principalment pel doctor Molefi Kete Asante sobre investigacions de Cheick Anta Diop, per la seva banda, resulta en un vessant educatiu i filosfica del panafricanisme que presenta correlacions amb la filosofia de la conscincia negra, que va dur Kwame Nkrumah a afirmar la necessitat d'autogesti poltica en frica.

 El panafricanisme actual . 
 
La dialctica que s'estableix entre nacionalisme afric, nacionalisme negre i panafricanisme s un problema destacable. La formulaci d'una teoria poltica pragmtica s'enfronta a les peculiaritats de tot un continent; grans grups diferenciats no semblen disposats a la unificaci que no es percep sempre com a necessria, els pasos emergents desconfien d'haver d'implicar tot el pes del desenvolupament afric i des dels pasos pobres alguns sectors temen ser polticament eliminats.

Una altra vessant dels problemes del panafricanisme fa referncia a la forma d'aconseguir l'objectiu de la unificaci africana. Mentre que autors com Al Mazrui, proposen l'expansionisme intern dels pasos ms puixants per a incorporar als microestats, el corrent majoritari sembla advocar per una integraci regional econmica per a accedir a la integraci poltica posterior, la qual cosa no oculta una certa imitaci que la Uni Africana fa de la Uni Europea, fet que irrita als intellectuals africans que busquen l'originalitat poltica. 

El panafricanisme contemporani denota la lentitud i burocratitzaci del panafricanisme oficial que desprs de la creaci de la Uni Africana, no sembla abordar la qesti clau, la sobirania artificial heretada de les potncies colonials. En les comunitats de la dispora africana segueix viva la flama del Panafricanisme amb les lgiques especificitats prpies de cada lloc. D'aquesta manera actualment s Europa, especialment Gran Bretanya, Frana i Espanya el lloc on el Panafricanismo adquireix nova saba. 
 
 Crtiques al Panafricanisme . 
Dos grups principals de crtiques al panafricanisme han estat dirigides contra aquesta filosofia poltica: El primer grup, posibilista, incideix en la impossibilitat d'assolir la unitat africana a causa de la diversitat sociopoltica del Continent. El segon grup, crtic, afirma que el panafricanisme s una ideologia nociva per a frica ja que es relacionaria amb una forma de esencialisme. Des del punt de vista del panafricanisme militant tals crtics sn en realitat agents occidentals, o Enemics del panafricanisme, la fi dels quals s minar el procs d'integraci africana i la culminaci de l'Estat panafric. 
Enemics del Panafricanisme. 
A ms, l'aplicaci sobre el terreny poltic de la ideologia panafricanista d'unitat i sobirania africana no ha estat exempta de dificultats. A partir de les independncies africanes, anys 60 i anys 70 del Segle XX, el Panafricanisme ha sofert atacs poltics per part de les Potncies occidentals neocolonialistas que veien perillar els seus interessos en cas que una unitat africana, derivs en un control afric dels recursos miners i agrcoles del Continent. En la histria recent capdavanteres panafricanistes com Patrice Lumumba o Thomas Sankara han estat assassinats per a evitar la integraci africana. En altres casos s'ha donat suport processos colpistes per a evitar integracions com en el cas de la Ghana de Kwame Nkrumah. Els enemics del panafricanisme sn els poders poltics que s'oposen a la unitat africana sota postulats panafricanistes i els idelegs que els secunden generalment sota arguments posibilistes. 

 Lders i filsofs panafricanistes .

Henry Sylvester Williams;
William Edward Burghardt Du Bois;
Marcus Mosiah Garvey;
Nnamdi Azikiwe;
Georges Padmore;
Kwame Nkrumah;

 Referncies .
Notes.



Bibliografia.

En espanyol:;
 Diop, Cheikh Anta, La afirmacin de la identidad cultural y la formacin de la conciencia nacional en el frica contempornea, en Historia general de frica, Barcelona, Serbal/UNESCO, vol. 1, 1983;
 Nugent-Asiwaju (ed.) Fronteras africanas. Bellaterra, Barcelona, 1998;
 Nkrumah, Kwame. Un Lder y un Pueblo (Mxico: Fondo de Cultura Econmica, 1962;
 Nkrumah, Kwame. Neocolonialismo: la Ultima Etapa del Imperialismo, Mxico: Siglo Veintiuno, 1965;
 Decraene, P., El panafricanismo, Buenos Aires, EUDEBA, 1970;
 Okonkwo, R.L.  El nacionalismo cultural en el perodo colonial, en Eze, Chukwudi Emmanuel: Pensamiento africano. Etica y poltica. Barcelona: Bellaterra, 2001;
 Malcolm X y Haley Alex, Autobiografa de Malcolm X;
 Evanz, Karl: El Factor Judas;
 de Witte, Ludo: El asesinato de Lumumba;

En francs:;
 Diop, Cheikh Anta, Civilisation ou barbarie, Pars, Prsence Africaine, 1981;

En angls:;
 Diop, Cheikh Anta, L'Afrique Noire precoloniale. Presence Africaine, Pars, 1987;
 Dubois, W.E.B., The World and Africa. An Inquiry into the Part Which Africa Has Played en World History, Nueva York, Viking Press (1965: Nueva York, International Publishers), 1947;
 Garvey, Amy Jacques. Garvey and Garveyism. Londres: Collier-MacMillan, 1968. ;
 (Garvey, Amy Jacques Edit.) Philosophy and Opinions of Marcus Garvey.
 (Martin, Tony Edit.) The Poetical Works of Marcus Garvey.
 Nyerere, Julius. 1962. Ujamaa the basis of African socialism, en Freedom and Unity. London: Oxford University Press, 1966;
 Padmore, Georges, Panafricanism or Communism? The Coming Struggle for Africa, Londres, Dobson, 1956;
 Rodney, Walter. 1974. How Europe underdeveloped Africa. Washington D.C.: Howard University Press, 1a edic. 1972;

 Vegeu tamb .
Uni Africana;
Antumi Toasij;

 Enllaos externs .

  Federaci Panafricanista a Espanya;
 Parlament Belga: Proposition visant  instituer une commission d'enqute parlementaire charge de dterminer les circonstances exactes de l'assassinat de Patrice Lumumba et l'implication ventuelle des responsables politiques belges dans celui-ci.;
 Antonio Lozano "El caso Sankara" a El Pas;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183246" title="Mare de Du del Carme" nonfiltered="289" processed="286" dbindex="75292">


La Mare de Du del Carme s una de les diverses advocacions de la Mare de Du. La seva denominaci procedeix del Mont Carmel, a Israel, un nom que deriva de la paraula Karmel o Al-Karem i que es podria traduir com jard. Existeixen avui en actiu ordres religioses carmelites repartides per tot el mn, masculines i femenines, les quins giren entorn d'aquesta figura mariana.

s considerada patrona de Xile i el seu exrcit. En Espanya s patrona de la mar i de l'Armada Espanyola. En Colmbia s considera patrona dels transportadors.

Aquesta advocaci dna nom a totes aquelles persones que es diuen Carme o Carmel, celebrant la seva onomstica el dia de la festa d'aquesta Verge: 16 de juliol.

 Enlaos .
The Carmelite Web Site;
Ordo Carmelitarum Discalceatorum;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183251" title="Flandes zelands" nonfiltered="290" processed="287" dbindex="75293">


Flandes Zelands (en neerlands Zeeuws-Vlaanderen) s la part meridional de la provncia Zelanda dels Pasos Baixos delimitada pel Mar del Nord, les provncies belgues  Flandes Occidental i Oriental i el bra occidental del riu Escalda (Westerschelde). El territori correspn a l'antiga Terra de la Generalitat anomenada Staats-Vlaanderen (Flandes de l'Estat).

Geografia.
Flandes Zelands s dividit en dues parts, separades per un ntic bra de mar Braakman (ara transformat en plder, tret d'un petit estany) i pel Canal Gant-Terneuzen. El Damse Vaart, el canal de Bruges a Sluis va perdre el seu rol econmic per s un paisatge molt pintoresc.

A l'extrem occidental a la frontera belga es troba la reserva natural del Zwin, el bra de mar d'antany que connectava Bruges al mar, ara ensorrat i a l'extrem oriental es troba la reserva de la Terra submergida de Saeftinghe. 

Des la reorganitzaci administrativa del 2003 noms romanen tres municipis: Sluis, Terneuzen i Hulst

 El municipi de Sluis s l'entitat ms turstica: platges al Mar del Nord, del qual Cadzand sempre ha sigut un refugi nudista pels belgues, i les ciutats fortificades Sluis i Aardenburg sn molt atractives.

 El municipi de Terneuzen s la zona ms industrial, grcies al canal i la connexi amb les zones industrials belgues de Zelzate i Gand. Els tristes aprecien molt Philippine, el  poble dels musclos .

 El municipi Hulst es presenta com la ciutat ms flamenca dels Pasos Baixos, amb restaurants i bars molts animats.

Flandes Zelands t una densitat de poblaci de 147 habitants per km, molt menys que la resta dels Pasos Baixos. Aix s'explica per la seva situaci d'enclavament i de zona de contenci durant segles.

Histria.



El territori feia part del Comtat de Flandes cap al segle XVII. Durant la Guerra dels Vuitanta Anys fou ocupat per la Repblica de les Set Provncies Unides que en feien un Terra de la Generalitat. D'ara en sempre s'ha quedat enclavat entre la frontera amb els Pasos Baixos espanyols i el riu Escalda, una situaci que noms va canviar-se al segle XX grcies a tractats i grans obres d'infraestructura.

El territori s'ha canviat molt. Tot i fer part avui del continent europeu, aquesta situaci s gaire recent. Abans era ms un arxiplag d illes petites separades de braos de mar que canviavan contnuament per l'alluvi aportat pel riu Escalda i per l intervenci humana en fer plders per a obtenir ms terres de conreu. Aquesta situaci contribua molt al rol de zona de contenci per a protegir la Repblica de les Set Provncies Unides contra l'exrcit espanyol. Tamb permetia a la Republica d'utilitzar l'obertura (o el tancament) de l'Escalda com mitj de pressi en les negociacions amb Espanya, ustria i Blgica. 

Napole va anexar Flandes Zelands per poder desenvolupar el port d'Anvers com  una pistola al cor d'Anglaterra . Durant el curt episodi (1815-1830) del Regne Unit dels Pasos Baixos el riu continuava a sser obert. Ha sigut la primera cosa per tancar desprs de l'independncia de Blgica al 1830. La regi va esdevenir un parads de contrabanda (mantega, formatge i tabac), com que no hi havia gaire barreres naturals i molts petits senders difcils per controlar. Desprs de la Primera Guerra Mundial, els belgues van haver per la ltima vegada velleitats d'annexi com bot perqu els Pasos Baixos per la seva posici de neutralitat no havien participat a l'esfor de guerra.

Amb l'adveniment de l'uni duanera del Benelux i ms tard de l'Uni Europea, la contrabanda va esvair-se totalment. Noms en romanen llegendes i bromes de contrabandistes astuts i duaners estults. Aquests tractats i l'obertura del Tnel de l'Escalda Occidental Westerscheldetunnel a l'any 2003 van ser la fi definitiva d'anys enclavament.

Entitats.
Aardenburg - Absdale - Axel - Axelsche Sassing - Biervliet - Biezen -  Boerenhol - Breskens - Cadzand - Clinge - Draaibrug - Drie Hoefijzers - Driewegen - Eede - Emmadorp - Graauw - Griete - Groede - Heikant - Heille - Hengstdijk - Hoek - Hoofdplaat - Hulst - IJzendijke - 't Jagertje - Kapellebrug - Koewacht - Kloosterzande - Kijkuit - Kruisdijk - Kruispolderhaven - Kuitaart - Lamswaarde - Nieuw-Namen - Nieuwvliet - Nummer een - Magrette - Mauritsfort - Oostburg - Ossenisse - Othene - Paal - Prosperdorp - Pyramide - Perkpolder - Philippine - Retranchement - Reuzenhoek - Sas van Gent - Sasput - Schapenbout - Schoondijke- Schuddebeurs - Sint Anna ter Muiden - Sint Jansteen - Sint Kruis - Slijkplaat - Sluis - Sluiskil - Spui - Terhole - Turkeye - Terneuzen - Val - Vogelwaarde - Walsoorden - Waterlandkerkje - Westdorpe - Zaamslag - Zaamslagveer - Zandberg - Zandstraat - Zuiddorpe - Zuidzande

Personatges famosos.
 Lodewijk van den Berg, astronauta;
 Emile Buysse, escriptor;
 Frans Dieleman, geograaf;
 Johan Hendrik van Dale, lexicgraf, autor del dicionari de la llengua neerlandesa van Dale;
 Jacques Hamelink, escriptor ;
 Jacques de Milliano, metge, un dels fundadors de Metges Sense Fronteres als Pasos Baixos ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183252" title="Premsa de Tunsia" nonfiltered="291" processed="288" dbindex="75294">
La premsa a Tunsia est representada per 264 diaris i revistes quasi totes privades i independents. Els partits de l'oposici tenen dret a editar els seus diaris i l'estat els subvenciona el 60% del cost, de manera incondicional. La llibertat de premsa est garantida per la constituci. El Codi de la Premsa fou reformat el 1988 (2 d'agost), 1993 (23 de juliol) i 2001 (3 de maig). L'alteraci d'ordre pblic pr escrits als diaris, s'ha eliminat com a delicte. L'entrega de copies de les publicacions fou eliminada el 2005. El primer diari imprs tunisi fou fundat el 24 de juliol de 1860, amb el nom de  Arraed Attounsi (i desprs Arraed Arrasmi), s a dir  Gaceta oficial.

Els principals diaris sn:

Ech-chourouk, creat l'otubre de 1984, llengua rab ;
Al-Horria (antic El Amal),  creat el 20 de mar de 1988, rgan del partit Reagrupament Constitucional Democrtic (governamental), llengua rab;
Assabah , creat el 1 de febrer de 1951, llengua rab;
Essahafa, creat el gener de 1989, llengua rab;
Essarih, creat el 3 de gener de 1995, llengua rab;
La Presse de Tunisie, creat el 12 de mar de 1936, pblic, proper del Reagrupament Constitucional Democrtic (governamental), llengua francesa;
Le Renouveau (abans L'Action) , creat el 20 de mar de 1988  com L'Action, llengua francesa;
Le Temps, creat l'1 de juny de 1975, llengua francesa;
Akhbar Achabab , setmanari, creat el 4 d'octubre de, 1997, llengua rab;
Akhbar Al-Joumhouria, setmanari, creat el 13 d'octubre de 1990, llengua rab;
Al-Adhouaa (revista 1978-1997),  setmanari, creat el 1997, llengua rab;
Al-Akhbar, setmanari, creat l'abril de 1984, llengua rab;
Al-Fallah , setmanari, creat el 14 de maig de 1993, llengua rab;
Al-Mawkef , rgan del Partit Progressista Democrtic (PDP) de l'oposici, creat el 12 de maig de 1984, llengua rab;
Assabah El Ousbou ;
Attariq Al Jadid, mensual, rgan del Partit Ettajdid (oposici), llengua rab;
Echab, setmanari, creat el 1 de maig de 1959., rgan de la Uni General Tunisiana del Treball (UGTT), llengua rab;
El Anwar , setmanari, creat el 16 d'agost de 1981, llengua rab;
El-Bayane, setmanari, creat el 14 de novembre de 1977, rgan de la Union Tunisienne de l'Industrie, du Commerce et de l'Artisanat (UTICA), llengua rab;
El Ousbou Moussawar, setmanari, creat el 4 d'octubre de 1985, llengua rab;
El Wahda, setmanari, creat el 1981, rgan del Partit de la Unitat Popular , llengua rab;
Sabah Al-Khair , setmanari, creat el 28 d'abril de 1987, llengua rab;
Tunis Hebdo, setmanari, creat el setembre de 1973, llengua francesa;
Al Ahd, setmanari, creat el 3 de novembre de 1993, llengua rab;
L'Economiste Maghrbin, bimensual, creat el 2 de maig de 1990, llengua francesa;
L'Expert, bimensual econmic, creat l'abril de 196, llenges francesa i rab;
L'Observateur / El Moulahedh, setmanari, creat el gener de 1993, llenges francesa i rab;
Ralits / Haqaieq, setmanari, creat el gener de 1979, llenges francesa i rab;
Revue de la Radio et Tlvision Tunisienne,  setmanari, pblic, creat el gener de 1959,   llengua rab;
Tunis Al-Khadhra, bimensual, creat el 20 de mar de 1976, rgan de la Union Tunisienne de l'Agriculture et de la Pche (UTAP), llengua rab;

De tipus regional sn:

Chams Al-Janoub , creat el 1975 a la regi de Sfax i expandit a tot el sud;
Le Canal, creat el 15 d'octubre de 1967 per la regi de Bizerta, i ests per tot el nord-est ;
Miraat Al-Wassat, creat el 1982 a Sidi Bouzid;

Hi ha tamb una premsa especialitzada en temes diversos, destacant:

Al-Masar, literatura, publicat per a Uni d'Escriptors Tunisians;
La vie culturelle, revista cultural del Ministeri de Cultura i Preservaci del Patrimoni;
Rihaab Al-Maarifa, literatura, privat ;
Assadiqya, publicaci de l'Associaci de Graduats del Collegi Sadiki ;
Les Annales de l'Universit Tunisienne , revista de la Facultat d'Humanitats de Manouba;
Le Septieme Art,  revista de cine ;
L'Ingnieur Tunisien, publicaci del Collegi d'Enginyers;
Sciences Plus, revista de natura i cincies;
La Revue Tunisienne des Sciences de la Communication, revista de la Universitat de Tunis (Institut de Premsa i cincies de la informaci) ;
Planet magazine,  revista privada del grup Planet (provedor d'Internet) ;
Sant et Scurit Professionnelle, revista del Institut de Salut i Seguretat ;
La Scurit Routire, revista de l'Associaci Tunisiana de Conducci Segura;
La Revue Mdicale Tunisienne, revista mdica del Collegi de metges;
L'Economiste Maghrbin, revista independent d'economia;
La Tunisie conomique, revista de l'Organitzaci d'Empresaris (UTICA) ;
l'Agriculture, revista del Ministeri d'Agricultura i Recursos de l'Aigua;
L'Investisseur agricole, revista de la Agencia de Promoci de la Inversi en Agricultura  ;
Exporter, revista del Centre Nacional per la Promoci de les Exportacions (CEPEX) i el Ministeri de Comer ;
Profession Tourisme, revista privada de turisme;
Tourisme info, revista privada de turisme;
Le Transport, revista del Ministeri de Transports;
Al-Jil Al-Jadid, revista per joves i adolescents ;
Aladin, revista infantil ;
Irfen, revista infantil  ;
Kaous qouzah, revista infantil  ;
Al-Mara, revista de la Uni Nacional de Dones Tunisianes;
Echos des Mres, revista de l'Associaci de Mares Tunisianes;
Nuance magazine,  revista mensual independent destinada a pblic femen;
Affaires judiciaires, revista de l'Associaci Tunisiana de Jutges;
La Vie Parlementaire, revista de la Cambra de Diputats ;
Magistrature et Lgislation, revista del Ministeri de Justcia i Drets Humans;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183254" title="Agence Tunis Afrique Presse" nonfiltered="292" processed="289" dbindex="75295">
L'Agence Tunis Afrique Presse (TAP) s l'agencia oficial que difon les noticies a Tunsia. Fou creada el 1 de gener de 1961. Es de titularitat pblica i difon les noticies en francs, angls i rab. T 200 periodistes permanents. El director (2006) s Mohamed Ben Ezzedine. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183256" title="Establiment de Radio i Televisi Tunisi" nonfiltered="293" processed="290" dbindex="75296">
L' Establiment de Radio i Televisi Tunisi (ERTT)  s la ms antiga de les cadenes de radio i televisi de Tunsia. Fou creada com emissora de radio el 1938, i la primera emissi de televisi es va fer el 1957. El director actual (2006) es Mustapha Khammari.

Es de titularitat pblica i te com a filials cinc cadenes regionals. Els set partits d'oposici (cinc d'ells parlamentaris) poden aparixer a la televisi i parlar per radio. A la Radio i Televisi treballen 283 periodistes.

Actualment (2007) inclou dos cadenes de televisi, dos de satllit (Canal 21 i canal 7) i 8 emissores de radio (Radio Nacional, Radio Joventut, Radio Internacional, i cinc emissores regionals a Sfax, Monastir, Gafsa, Tataouine i Le Kef). Canal 21 i Radio Joventut estan destinades a la joventut.

Normalment emet en rab per alguns programes sn en francs i una part reduda en angles, alemany, itali i castell.

Des de 2003 poden operar a Tunsia cadenes privades de radio i televisi. 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183259" title="Hannibal TV" nonfiltered="294" processed="291" dbindex="75297">
Hannibal TV s la primera cadena de televisi privada que es va fundar a Tunsia. El 2003 el govern va donar llum verda a la creaci de cadenes privades de radio i televisi. La primera (i per ara nica) televisi privada per satllit fou "Hannibal TV ", oberta el 13 de febrer del 2005 a Tunis.  El director (2006) es Larbi Nasra. Emet en llengua rab pels satellits Arabsat 3A (26.0E), i Nilesat 102 (7.0w).









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183260" title="Radio Mosaique FM" nonfiltered="295" processed="292" dbindex="75298">
Radio Mosaique FM s la primera cadena de radio privada que es va fundar a Tunsia. El 2003 el govern va donar llum verda a la creaci de cadenes privades de radio i televisi. La primera emisora privada de radio fou Radio Mosaique FM oberta el novembre del 2003 a . El director (2006) s Noureddine Boutar. El 25 de juliol del 2005 es va obrir a Sussa la segona cadena de radio "Radio El Jawhara", d'abast encara regional. Normalment ambdues emeten en rab.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183265" title="Anotaci (Java)" nonfiltered="296" processed="293" dbindex="75299">
En Programaci, una Anotaci, s una manera d'afegir metadades al codi font Java que tamb poden ser accedides pel programador en temps d'execuci. Molts cops es fa servir com una alternativa a la tecnologia XML.

Les anotacions Java poden ser afegides a elements de programa com ara classes, mtodes, camps, parmetres, variables locals i paquets. A diferncia dels tags afegits a la documentaci Java i processats amb eines com ara XDoclet, les anotacions Java sn completament accessibles pel programador mentre el programa est sent usat amb l's de reflection.

Histria.
Les anotacions Java van ser presentades a la Java Community Process com JSR-2002 i aprovades al setembre del 2004. Les anotacions estan disponibles des de la versi 1.5 de JDK. La funcionalitat va ser afegida al Llenguatge Java per l'especificaci.

Procs.
Quan es compila el codi Java, el compilador guarda les metadades de l'anotaci als fitxers de classe. Desprs, la mquina virtual, pot buscar les metadades i aix determinar amb els elements del programa o canviar el seu comportament.

Sintaxi.
Declarar una anotaci vol dir canviar les etiquetes que han estat afegides per comentar seccions al passat.
Les anotacions tenen la forma d'una declaraci d'interfcie amb una @ precedint-la i opcionalment marcant-la amb meta-anotacions, com es mostra a continuaci:
  @Retention(RetentionPolicy.RUNTIME)
  @Target()

Tant Retention com Target, sn exemples d'anotacions.

Rebuda per la comunitat.
Pros.
Programaci declarativa ;
Les anotacions permeten al programador declarar al seu codi font el comportament de l'aplicaci. s un exemple de com elements de la programaci declarativa poden ser afegits a un llenguatge orientat a objectes.

Contres.
Rendiment ;
Afegir metadades a una execuci afegeix crrega addicional de memria.

Manca d'estndards ;
Hi ha pocs estndards que marquin quines metadades haurien de ser usades.

Vegeu tamb.
 Llenguatge Java;
 Model Driven Architecture;
 Mquina Virtual Java;

Referncies.
 JSR 175: Eina pensada per les metadades pel Llenguatge Java ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183270" title="Zjel" nonfiltered="297" processed="294" dbindex="75300">
El zjel s un tipus d'estrofa de la mtrica espanyola formada per un tornada i una mudana que inclou un vers de tornada. En la seva forma ms tpica, consisteix en una tornada de dos versos, al que segueixen altres tres monorims (mudana) i un quart vers (volta) que rima amb la tornada, anunciant la seva repetici. 

La distribuci de la rima s la segent: aa (tornada), bbb (mudana), a (volta). O sigui, aa-bbba, aa-ccca, aa-ddda. En origen va ser un gnere potic de la poesia hispanorab popularitzat per Ibn Quzman, conreat desprs per poetes hebreus castellans i europeus, i que va influir tamb en els trovadors provenals.


Lindos ojos habis, seora,
de los que se usaban agora. (tornada de dos versos);
Vos tenis los ojos bellos,
y tenis lindos cabellos;
que matis con solo vellos (Mudana de tres versos monorrimos);
a quien de vos se enamora. (Vuelta);
Lindos ojos habis, seora,
de los que usaban agora. (Repetici de la tornada) ;

Vegeu tamb .

 El zjel  a Wikisource ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183278" title="Laura Ingalls Wilder" nonfiltered="298" processed="295" dbindex="75301">


Laura Ingalls Wilder (7 de febrer, 1867 - 10 de febrer, 1957) va sser una escriptora estatunidenca i l'autora de la collecci de llibres anomenada Little House of the Prairie (La caseta de la prada). 

Bibliografia .

 Little House in the Big Woods, (1932).

 Little House on the Prairie, (1935).
 On the Banks of Plum Creek, (1937).
 By the Shores of Silver Lake, (1939).
 The Long Winter, (1940).
 Little Town on the Prairie, (1941).
 These Happy Golden Years, (1943).
 The First Four Years, (1971).

Enllaos externs.

 Lloc web oficial de Laura Ingalls Wilder. ;
 Laura Ingalls en el cens dels Estats Units. ;
 Llista de webs relacionades amb Laura Ingalls. ;
 Museu de Laura Ingalls a Minnesota. ;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183279" title="Relaci pura" nonfiltered="299" processed="296" dbindex="75302">
El concepte de relaci pura fou formulat per Anthony Giddens el 1991 per tal d explicar la transformaci de les relacions ntimes en les societats modernes avanades. 

Les relacions pures neixen principalment en els mbits de la sexualitat, del matrimoni i de l'amistat i, en contrast amb els estrets lligams personals propis dels contextos tradicionals, no es troben ancorades en les condicions externes de la vida social o econmica, s a dir, es troben flotant lliurement. La relaci pura s cercada tan sols per all que pot aportar a les persones que hi participen, est organitzada reflexivament, d'una manera oberta i sobre una base contnua i el comproms hi representa un paper primordial. La relaci pura depn de la confiana mtua entre els participants, que a la seva vegada es troba estretament associada amb la consecuci de la intimitat entre ells, la qual constitueix una condici indispensable de l'estabilitat de la relaci a llarg termini.

En una relaci pura, la prpia identitat s negociada a travs de processos associats d'autoexploraci i de desenvolupament de la intimitat amb l'altre. Aquests processos contribueixen a crear "histries compartides" d'una mena potencialment ms acoblada que no pas les caracterstiques dels individus que comparteixen experincies derivades d una posici social comuna. Tanmateix, el grau en qu les esferes ntimes es transformen varia segons el context i la posici socioeconmica diferencial. 


Bibliografia.
Giddens, A. Modernidad e identidad del yo: El yo y la sociedad en la poca contempornea. Barcelona: Pennsula, 1997.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183284" title="Elektra (pera)" nonfiltered="300" processed="297" dbindex="75303">

Elektra s una pera en un acte de Richard Strauss, sobre un llibret en alemany d'Hugo von Hofmannsthal, adaptat d'un drama seu de 1903. Aquesta va ser la primera de les nombroses collaboracions entre el msic i el llibretista. Va ser estrenada a la Semperoper de Dresden el 25 de gener de 1909, i roman com una de les peres del repertori estndard.

Sinopsi.

L'argument d'"Elektra" est basat en la tragdia homnima de Sfocles. L'implacable pessimisme i l'horror que traspua l'obra original produeixen, en mans de Hofmannsthal i Strauss, un drama que noms gira entorn de la venjana. Clitemnestra, ajudada pel seu amant Egist, ha assassinat el seu marit i rei de Micenes: Agammnon.  Ara tem la venjana dels seus fills: Electra, Cristemis i Orestes, fill mascle desaparegut. Electra, que s la personificaci de l'apassionat desig de venjana, intenta persuadir la seua germana de la necessitat d'assassinar la mare i el seu amant. Abans que aquest pla puga ser posat en prctica, Orestes, de qui es pensava que havia mort, arriba. En ser-li contada la veritat per part d'Electra, determina venjar la mort de son pare. Orestes assassina sa mare i Egist; Electra en una exttica dansa amb la qual celebra el seu triomf, cau morta d'avant dels ulls de l'horroritzada cort.

Estil i instrumentaci.
En Elektra, Strauss fa s de la dissonncia, el cromatisme i una tonalitat extremadament fluda d'una manera que recorda, tot i anant un pas ms enll, Salom (1905), del mateix compositor, constituint-se en l'obra ms representativa i ms avanada del modernisme en Strauss, tendncia que desprs el mateix compositor va rebutjar. Per a donar suport a l'aclaparador contingut emocional de l'pera, Strauss fa s d'una orquestra extremadament mplia i, en certa manera, atpica, amb el segent efectiu orquestral:

1 piccolo, 3 flautes (tercera flauta doblada amb un segon piccolo), 3 obos (el tercer doblat a corn angls), 1 Heckelphone, 1 clarinet en mi bemoll, 4 clarinets en si bemoll i la, 2 corns di basseto, 1 clarinet baix, 3 fagots, 1 contrafagot, 8 trompes (trompes 5-8 doblades a 2 trompes tenor si bemoll  i 2 tubes wagnerianes baix en fa), 6 trompetes, 1 trompeta baix, 2 trombons tenor, 1 tromb baix, 1 tromb contrabaix, 1 tuba contrabaix, 6-8 timbals (hi calen 2 instrumentistes), glockenspiel, triangle, pandereta, caixa, plats, castanyoles, bombo, tam-tam, celesta (ad libitum), 2 arpes, i un heterodox grup d'instruments de corda amb violins agruptas en 4 seccions, la darrera doblada amb la primera secci de les violes, violes en tres seccions, violoncels en 2 seccions i contrabaixos.

Vegeu tamb.
Llista d'peres ms importants;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183285" title="Carreteres de Tunsia" nonfiltered="301" processed="298" dbindex="75304">
Les carreteres de Tunsia formen una xarxa de prop de 20.000 km (18997 km el 2006) dels quals 267 km son d'autopistes (uns 350 al final del 2007). Aquestes son tres que els locals anomenen la del nord, la del centre i la de la costa i en realitat sn la A4, A3 i A1. 

El primer tram d'autopista (A1) es va obrir el 1986 entre Tunis i Hammamet, que desprs es va allargar cap al sud seguint la costa fins a Msaken (1994). L'autopista del nord (A4) fou oberta el 2002 per unir Tunis i Bizerta. L'autopista central va arribar el juliol del 2005 a Medjez El Bab i el febrer del 2006 a Oued Zarga.

L'autopista A1 ha de seguir fins a Sfax i fins a Lbia i l'A3 fins a Bja, Jendouba i la frontera algeriana. La gesti de les autopistes, que son de pagament, est encarregada a la societat Tunisie-Autoroutes. La velocitat mxima es de 110 km/h.

Les tres autopistes sn:

A1 : Tunis-Msaken ;
A3 : Tunis-Oued Zarga;
A4 : Tunis-Bizerta ;

Les carreteres principals uneixen les diverses governacions i son conegudes com a GP (gran parcours). En general el seu estat es fora acceptable. Les carreteres secundaries, en pitjor estat per encara acceptables, son conegudes com MC (moyenne communication).

Les carreteres GP sn:

GP1 : Tunis - Ras Jedir - Lbia ;
GP2 : Enfidha - Skhira ;
GP3 : Tunis - Hazoua - Algria ;
GP4 : El Fahs - Kalaat Khasba - Algria ;
GP5 : Tunis - Sakiet Sidi Youssef - Algria ;
GP6 : Medjez El Bab - Ghardimaou - Algria ;
GP7 : Tunis - Tabarka - Algria ;
GP8 : Tunis - Bizerta ;
GP9 : Tunis - La Marsa ;
GP10 : Tunis - Carthage ;
GP11 : Mateur - Bizerta ;
GP12 : Msaken   Le Sers ;
GP13 : Sfax - Kasserine ;
GP14 : Sfax - Gafsa ;
GP15 : Gabs - Thlepte - Algria ;
GP16 : Gabs - Degueche -  Algria ;
GP17 : Tabarka - Nebeur ;
GP18 : Teboursouk - El Felba - Algria ;
GP19 : Mdenine - Remada - Lbia;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183286" title="Autopista del nord de Tunsia" nonfiltered="302" processed="299" dbindex="75305">
L'Autopista del nord de Tunsia o Autopista A4 s l'autopista que uneix Tunis amb Bizerta. Es va iniciar el 15 d'octubre de 1999 i el 1 de juliol del 2002 va arribar a Bizerta. Va costar 153 milions de dinars tunisians. T tres sortides, tres ponts i tres rees de descans. A Tunis enllaa per una via rapida amb l'Autopista A1. A la sortida d'El Alia s'inicia una autovia de 25 km que arriba fins a Menzel Bourguiba que no s estrictament part de l'autopista.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183287" title="Absalom" nonfiltered="303" processed="300" dbindex="75306">
Al Segon Llibre de Samuel de la Bblia, Absalom (en hebreu,               -    Av lm ben David) s un fill del Rei David d'Israel i Jud amb Maac, la filla de Talmai, rei de Gueixur. Va usurpar-li el tron d'Israel al seu pare durant un breu perode de temps.

Absalom va nixer a Hebron per al cap de pocs anys es va traslladar a Jerusalem, la nova capital del Regne d'Israel. Segons 2Sam, 14:26-26, En tot Israel no hi havia ning com Absalom, tan ben plantat i digne d admiraci; de la planta dels peus a la punta del cap, no tenia cap defecte. I quan es rapava el cabell (que aix era en acabar l any, perqu el cabell li pesava massa i se l havia de tallar), la seva cabellera solia arribar a pesar uns dos-cents sicles del pes oficial (uns dos quilos).

L'Antic Testament explica que va matar el seu germanastre Amnon perqu havia violat la seva germana Tamar. Aleshores es va exiliar per por del cstig del seu pare David. En fugir de Jerusalem se'n va anar a casa del seu avi matern Talmai, a Gueixur i s'hi va installar durant tres anys.

Al passar aquest temps, el Rei David va permetre-li tornar a Jerusalem per li va prohibir anar-lo a visitar al palau. Aquesta situaci es mantingu durant dos anys en els quals Absalom va tenir tres fills i una filla, a qui va posar de nom Tamar.

Quan la situaci es va normalitzar, Absalom va comenar a criticar el seu pare d'amagat i va comenar a posar la gent en contra del rei i a favor seu. La gent involucrada en la conspiraci d'Absalom anava creixent fins que en un viatge a Hebron, Absalom es va autoproclamar rei d'Israel.

Aleshores, David, per evitar un bany de sang, va abandonar Jerusalem i va deixar dues concubines al palau reial per a qu el cuidessin.

En arribar Absalom a la capital, es va installar al palau, va cohabitar amb les concubines del seu pare, va acceptar Mefibixet (el nt i hereu de Sal) i va comenar a regnar.

Poc desprs, els exrcits de David i d'Absalom es van trobar prop de Mahanaim, a Galaad. La batalla tingu lloc prop del bosc d'Efram i hi van morir vint mil homes. Els seguidors de David van guanyar. 

Absalom veient-se perdut, va agafar una mula que hi havia per all i va comenar la fugida. De sobte, en passar sota una alzina, va enganxar-se-li els cabells a les branques i es va quedar penjat a l'arbre, ja que la mula va continuar corrent.

Joab, general de David, en assabentar-se'n, va crrer cap all i va clavar-li tres llances a Absalom. Els seus escuders van rematar-lo. Desprs, van llenar el seu cos a un clot del bosc i van abocar-hi un munt de pedres al damunt. David va plorar amargament la mort del seu fill i va retornar a Jerusalem




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183288" title="Autopista de la costa de Tunsia" nonfiltered="304" processed="301" dbindex="75307">



L'autopista de la costa de Tunsia o Autopista A1, uneix Tunis amb la regi del Sahel, amb un recorregut de 140 km, havent d'arribar properament a Sfax (el juliol del 2007 encara no hi arribava). 

La primera secci oberta fou Tunis-Hammamet el 1986. El 1990 es va reprendre l'obra vers el sud i el 24 de juliol de 1993 es va posar en servei el tram d'Enfidha fins a Msaken (57 km); el tram Hammamet-Enfidha es va completar ms tard. Les obres del tram Msaken-Sfax (98 km) haurien d'acabar el 2007. En un futur est previst l'arribada a la frontera amb Lbia. 

De moment s'estan fen les obres d'enlla a l'entorn de Mahdia-El Djem vers Sfax (37 km) i la variant d'Sfax (6 km) amb cinc llocs de sortida, que est previst acabar el 2008. El tram fins a Gabs i desprs fins a la frontera encara son en estudi.

El llocs de sortida o pagament sn:

1.	Fouchana ;
2.	El Fahs ;
3.	Hammam Lif ;
4.	Mornag ;
5.	Grombalia ;
6.	Turki ;
7.	Hammamet-Nord ;
8.	Hammamet ;
9.	Bouficha ;
10.	Enfidha ;
11.	Hergla ;
12.	Sidi Bou Ali ;
13.	Kalaa Kebira ;
14.	Sousse ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183289" title="Ibn Quzman" nonfiltered="305" processed="302" dbindex="75308">
Muhammad ibn Abd al-Malik ibn Quzman, (en rab,                           ) ms conegut com a Ibn Quzman  (         ), o b Abn o Abn Quzmn, fou un fams poeta andalus, nascut Crdova pel 1078 i mort all mateix el 1160, conegut pels seus peculiars zjels escrits en rab colloquial andalus.

S'ha volgut veure en el seu nom una arabitzaci del germnic Guzmn, cosa que no era infreqent a Al-ndalus, per altres fonts assenyalen que el nom Quzm n est documentat ja en la Arbia preislmica, amb el que pot ser que sigui rab, encara que s un nom inusual. 

L'essencial de la seva obra es conserva en un nic cdex, que va ser descobert a Sant Petersburg a la fi del segle XIX: es tracta del seu Canoner o Diwan (antologia potica), que s tamb el document que proporciona les dades que es coneixen sobre la seva vida, ja que en les seves composicions parla tamb de si mateix: que tenia entre sis i vuit anys en la batalla de Zalaca  el que permet conjeturar la seva data de naixena ,- li atribiren homosexualitat per no entendre els seus poemes plens de simbolisme. Evidentment no ho era, ja que acab els seus darrers anys com a imam d'una mesquita en Al-Anlalus. 

Ibn Quzman coneixia b la poesia rab clssica, d'autors clebres com Abu Tammam, AL-Mutanabbi, Du r-Rumma, etc. Han arribat fins a nosaltres algunes composicions seves d'aire clssic, considerades de poc valor davant del seu Canoner. Aquesta s una obra original tant per la forma utilitzada, el zjel, escrit no en la llengua literria habitual sin en el dialecte local, com pels temes que toca, on sovint reinterpreta de forma irnica tpics de la poesia rab clssica. 
El Diwan. 
Hom pensa que Ibn Quzman va ser el primer gran escriptor que va emprar el zjel, que havia estat inventat pel saragoss Ibn Bayya, i li va donar la seva forma definitiva, polint-lo de les imperfeccions que tenia. El seu Diwan cont 149 zjels. L'arabista Stern els va dividir en dues classes: 
Els zjels moaxajenys, que sn poemes d'entre cinc i set estrofes en tot similars a les moaxaja ( temes, forma, jarcha) salvo pel fet d'estar escrits en llengua colloquial en comptes d'en rab clssic. Constitueixen una tercera part del Diwan. ;
Els zjels prpiament dits, sense lmit d'estrofes, de temes diversos, i que constitueixen els dos teros restants. ;

Va dedicar bona part dels zjels a descriure les seves relacions amb joves barons, les festes a les quals solia assistir o els balls i instruments musicals empleats. Tamb parla de si mateix i fa, com altres poetes, elogi de les persones que el protegeixen. D'acord amb un dels seus zjels, cap al final dels seus dies va semblar penedir-se de la seva vida dissipada: 

Ibn Quzman es va penedir.B ser per a ell si persevera!Els seus dies passats eren festes entre els dies.Per desprs del sonar de tabals i adufes i de arremangar-se per al ballAra puja i baixa per la torre de l'almudaina.S'ha fet imam en la mesquita i resa agenollant-se i inclinant-se. Encara que tamb va deixar escrites instruccions per a la seva mort:
 Quan mori aquestes sn les meves instruccions per al soterrament:
dormir amb una vinya entre les parpelles.Que m'emboliquin entre les seves fulles com mortallai em posin en el cap un turbant de pmpans.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183290" title="Autopista central de Tunsia" nonfiltered="306" processed="303" dbindex="75309">
L'Autopista central de Tunsia o Autopista A3, s la via que ha d'unir Tunis amb la frontera algeriana. De moment arriba a la vila de Oued Zarga (66,3 km). El primer tram fins a Medjez El Bab es va obrir el juliol del 2005 i fins a Oued Zarga es va obrir el 20 de febrer del 2006. De moment els llocs de pagament estan installats per encara no es paga. L'estaci principal de pagament ser a El Fejja, i hi haur quatre sortides ms. Ha d'arribar a Bja i Jendouba i finalment a la frontera algeriana.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183292" title="Coberteria" nonfiltered="307" processed="304" dbindex="75310">

Una coberteria s un joc d'utensilis que es fan servir per a menjar i comprn culleres, forquilles i ganivets. 


La coberteria de millor qualitat s aquella feta d'argent, encara que s'utilitza sovint l'acer en la seua fabricaci. En un restaurant se serveix freqentment embolicada en un tovall de drap, mentre que en un local de menjar rpid el joc de coberts s de plstic perqu es pot llenar. 

Bibliografia .

 Ryszard Bobrow: Altes Besteck. K. A. W., Warschau 1982.
 Susanne Prinz: Besteck des 20. Jahrhunderts. Vom Tafelsilber zum Wegwerfartikel. Klinkhardt & Biermann, Mnchen 1993, ISBN 3-7814-0356-4.
 Reinhard W. Snger: Das deutsche Silberbesteck. Biedermeier, Historismus, Jugendstil (1805-1918). Verlag Arnold, Stuttgart 1991, ISBN 3-925369-10-4.
 Carl-Wolfgang Schmann: Silber aus Bremen - 150 Jahre Tafelbesteck von Koch & Bergfeld zu Bremen. Wienand Verlag, Kln 1990, ISBN 3-87909-096-3.
 Gertrud Benker: Alte Bestecke. Callwey Verlag, Mnchen 1978, ISBN 3-7667-0426-5.

Enllaos externs.

Tipus i peces d'una coberteria. ;
Web per a una correcta utilitzaci d'una coberteria. ;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183293" title="Pire d'Alvernha" nonfiltered="308" processed="305" dbindex="75311">
Pire d'Alvernha (Clarmont d'Alvrnia segle XII) fou un trobador occit. Era fill d'un burgs de Clarmont, es va fer canonge per trenc amb l'esglsia i es va fer joglar cap el 1170. El seu mestre fou Marcabr i fou un poeta moralitzador. Es coneixen 19 composicions seves, entre elles una ten amb Bernat de Ventadorn.
 Poesies .
 Rossinhol, el seu repaire;
 Al dessebrar del pais;
 Ab fina ioia comenssa;
 Chantarai pus vey qu'a far m'er;
 Lo fuelhs e-l flors e-l frugz madurs;
 L'airs clars e-l chans dels auzelhs;
 Deiosta-ls breus iorns e-ls loncs sers;
 Be m'es plazen;
 En estiu, qan crida-l iais;
 Gent es, mentr'om n'a lezer;
 Sobre-l vieill trobar e-l novel;
 Cantarai d'aqestz trobadors;
 Bel m'es, quan la roza floris;
 Belh m'es qui a son bon sen;
 Belh m'es qu'ieu fass' huey mays un vers;
 Cui bon vers agrad' a auzir;
 De Dieu non puesc pauc ben parlar;
 Dieus, vera vida, verais;
 Lauzatz si' Emanuel;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183294" title="Bernart Mart" nonfiltered="309" processed="306" dbindex="75312">
Bernat Mart  s un trobador occit del segle XII. Se'n conserven nou composicions, enquadrades en el trobar clus, que segueixen la tendncia moralitzadora i satrica de Marcabr, marcades pel ressentiment social. La poesia amorosa s fresca i d'una originalitat notable. Cal destacar un sirvents contra Pire d'Alvernha, en el qual l'acusa de vanits i de poeta fictici.

Obres.
A, senhors, qui so cuges ;
Amar dei ;
Belha m'es la flors d'aguilen;
Bel m'es lai latz la fontana ;
Companho, per companhia ;
D'entier vers far ieu non pes ;
Farai un vers ab son novelh ;
Lancan lo douz temps s'esclaire ;
Quan l'erb'es reverdezida ;
Qant la pluei'e.l vens e.l tempiers;

 Bibliografia.
 Mart de Riquer Los trovadores, Ariel, 1983;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183295" title="Cercamon" nonfiltered="310" processed="307" dbindex="75313">
Cercamon va ser un trobador occit, originari, segons la seva vida, de la Gascunya. Molt provablement va ser en origen un joglar. Sembla ser que la seva obra va ser escrita entre 1135 i 1152, ja que en una de les seves poesies fa referncia a la necessitat de prendre Edessa, la caiguda de la qual el 1144 va desencadenar la Segona Croada. S'han conservat de Cercamon 7 poesies de temtica amorosa, a la manera de Guilhem de Peitieu, i composicions didctiques i morals amb l's de l'anttesi influncia de Marcabr. Va compondre un planh a la mort de Guillem X d'Aquitnia.

La seva vida, escrita anys desprs de la seva mort, en diu d'ell: 
Cercamon si fo uns joglars de Gascoingna, e trobet vers e pasoretas a la usanza antiga. E cerquet tot lo mon lai on el poc anar, e per so fetz se dire Cercamons.

De Cercamn es conserven les segents composicions:
Canons:
Quant l'aura Doussa s'amarzis (9 cobles unisonants amb 2 tornades de dos versos);
Ab lo temps qe fai refreschar (7 cobles unisonants);

Sirvents:
Puoi nostre temps comens'a brunezir (8 cobles unisonants amb 2 tornades de 4 versos);

Plany:
 Lo plaing comenz iradament (un dels ms antics d'aquest gnere liteari, dedicat a Guillem X d'Aquitnia, mort el 9 d'abril de 1137 i fill del primer trobador conegut, Guillem IX - 9 cobles singulars, a8 a8 a8 a8 a8 b8, b sempre amb la mateixa rima en -is);

 Bibliografia .
Mart de Riquer: Los trovadores, historia literaria y textos. Planeta : Barcelona, 1975.
Robert Sabatier: Histoire de la posie franaise, Posie du Moyen ge, Albin Michel, 1975;

 Enllaos externs .
Obres completes











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183296" title="Carretera de Chott el Djerid" nonfiltered="311" processed="308" dbindex="75314">


La carretera de Chott el Djerid es una carreta nacional (P16 o GP16) que uneix Tozeur amb Kbili a la part que creua el Chott El Djerid. Des de Tozeur el darrer lloc abans d'entrar al chott s Cedada Ouled Majed (a tocar de El Mhasen, 2 km a l'oest, on generalment es fan les parades tcniques) i desprs segueixen uns 43 km de carretera completament recta per un paisatge dessolat d'arena i sal a ambds costats, sense vegetaci ni poblaci, fins a Edabbacha, la primera vila que s troba al sortir, que s al nord-oest de Kbili. Aquesta carretera fou construda per l'exrcit tunisi



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183297" title="Ministeri d'Educaci, Poltica Social i Esports d'Espanya" nonfiltered="312" processed="309" dbindex="75315">


El Ministeri d'Educaci, Poltica Social i Esports d'Espanya s un dels departaments ministerials en els quals es divideix el govern d'Espanya.

Funcions.
Aquest ministeri actualment t les competncies d'educaci, poltica social i esports per al llarg de la seva histria ha format part, o ha integrat dins seu, els departaments de Cultura, Cincia, Universitats i Esports, rebent els noms de Ministeri d'Educaci (1977-1981), Ministeri d'Educaci i Universitats (1981-1982), Ministeri d'Educaci i Cultura (1996-2000), Ministeri d'Educaci, Cultura i Esports (2000-2004) o Ministeri d'Educaci i Cincia (1982-1996, 2004-2008).

En la formaci de la IX Legislatura el 2008 reb l'actual denominaci, passant les seves competncies en cincia al nou Ministeri de Cincia i Innovaci.

L'actual titular del ministeri s Mercedes Cabrera Calvo-Sotelo.

Llista de ministres d'Educaci.



Vegeu tamb.
Poltica d'Espanya;
Consell de Ministres d'Espanya;

Enllaos externs.
  Pgina web del Ministeri d'Educaci i Cincia d'Espanya;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183300" title="Schizo Deluxe" nonfiltered="313" processed="310" dbindex="75316">

Schizo Deluxe s l'onz lbum d'estudi del grup de thrash metal canadenc Annihilator, publicat l'any 2005. 

El guitarrista Jeff Waters s'en cuida de tocar les dues guitarres i el baix, Dave Padden de les veus i Tony Chappelle de la bateria.  Tot i aix, i recordant l'poca de Waters com a cantant d'Annihilator, i com ja havia fet prviament en una can de l'anterior lbum (All For You), Waters tamb canta en un dels deus temes que formen l'lbum, Too Far Gone. Totes les canons del disc estan compostes per Waters, excepte la can Pride, composta per Waters i Padden.

Schizo Deluxe es pot definir com un lbum estrictament de thrash metal. Com el mateix Waters va declarar Schizo Deluxe s un lbum 100% thrash metal, amb continus riffs de guitarra, solos i sense cap balada. 

Canons.
"Maximum Satan"   4:36;
"Drive"   4:58;
"Warbird"   4:41;
"Plasma Zombies"   4:45;
"Invite It"   4:57;
"Like Father, Like Gun"   4:19;
"Pride"   4:56;
"Too Far Gone"   4:23;
"Clare"   6:46;
"Something Witchy"   5:22;
"Weapon X"*;
"I am in Command"*;
"Annihilator"*;

*Bonus tracks

La can Annihilator apareguda com a bonus track, s una can diferent de la can Annihilator apareguda a l'lbum d'Annihilator King of the Kill de l'any 1994. Com va comentar Waters s la primera can que el grup va gravar a l'any 1985.

Crdits.
Jeff Waters - Guitarrista, baixista i cantant a la can Too Far Gone;
Dave Padden - Cantant;
Tony Chappelle - Bateria;
Sean Brophy, Tony Chappelle and Dan Beehler - Veus secundries a "Maximum Satan", "Warbird", "Like Father, Like Gun" i "Clare";
Dan Beehler - Crit al final de "Pride";
Verena Baumgardt and Kathy Waters - Veus secundries a "Invite It";
Altan (de Paris) Zia - Veus finals a "Something Witchy";

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183310" title="Raimbaut d'Aurenja" nonfiltered="314" processed="311" dbindex="75317">

Raimbaut d'Aurenja (Aurenja, Valclusa 1147 - castell de Cortezon, Valclusa 1173) fou un trobador occit. Era fill del comte d'Aurenja, del qual n'heretar el ttol. Fou un bar feudal que conre la poesia trobadoresca amb la intenci de palesar-hi la seva personalitat. 

Afirma que no feia versos amb intenci d'obtenir-ne recompensa econmica i que no cerca una acceptaci mplia i popular, sin tan solament complaure una reduda selecci d'entesos en l'art. Va mantenir un debat amb Guiraut de Bornelh el 1170 defensant el trobar clus contra el trobar leu. Fou contemporani de Guillem IX de Poitiers, Cercamon, Jaufr Rudel i Marcabru, i li va dedicar un poema a Beatritz de Dia.

Gran part de la seva obra, de la qual resten unes 40 composicions, constitueix una exhibici de virtuosisme formal i de contingut filigranat i sorprenent per la seva audcia. De vegades arriba a donar una divertida caricatura d'ell mateix. Hom el pot considerar un dels creadors del trobar ric i s un clar antecedent d'Arnaut Daniel.

 Poesies .
 Cars, douz e fenhz del bederesc ;
 En aital rimeta prima ;
 Una chansoneta fera ;
 Apres mon vers vueilh sempr'ordre ;
 Un vers farai de tal mena ;
 Peire Rotgier, a trassaillir ;
 Al prim qe il timi sorz en sus ;
 Braiz, chans, quils, critz ;
 Car vei qe clars ;
 Ar vei bru, escur, trebol cel ;
 Ar m'er tal un vers a faire ;
 Ab vergoinha part marrimentz ;
 Er quant s'embla l foill del fraisse ;
 Ara non siscla ni chanta ;
 Entre gel e vent e fanc ;
 Pos trobars plans ;
 Assaz m'es belh ;
 Aissi mou ;
 Amors, cum er? Que faray? ;
 Assatz sai d'amor ben parlar ;
 Ben s'eschai q'en bona cort ;
 Ben sai c'a sels seria fer ;
 Donna, cel qe us es bos amics ;
 Escotatz, mas no say que s'es ;
 Amics, en gran cossirier ;
 Dona, si m'auzes rancurar ;
 Non chant per auzel ni per flor ;
 Lonc temps ai estat cubertz ;
 Ara m so del tot conquis ;
 A mon vers dirai chansso ;
 Ara m platz, Giraut de Borneill ;
 S'il cors es pres, la lengua non es preza ;
 Joglar, fe qed eu dei ;
 Ab nou cor et ab nou talen ;
 Ar non sui jes mals et astrucs;
 Als durs, crus, cozens, lauzengiers ;
 Pois tals saber mi sortz e m creis ;
 Ar resplan la flors enversa;
 Bibliografia .
 Robrt Lafont i Christian Anatole Histria de la literatura occitana Dopesa, Barcelona, 1980;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183312" title="Jaufr Rudel" nonfiltered="315" processed="312" dbindex="75318">

Jaufr Rudel (Blaia, Gironda, 1113 - 1170) fou un trobador occit, senyor de Blaia, situada davant Bordeus a la desembocadura de la Garona. No se'n sap baire cosa d'ell abans del 1125, per se sap que el 1148 particip en la segona croada en l'expedici de Guillem VI d'Angulema, i que potser va morir a Terra Santa.

Se'n conserven sis canons d'amor fora naturals i en un llenguatge molt clar sense comparacions ni imatges, la qual cosa en fa un tpic representant del trobar leu. Es va fer fams per cantar un amor lluny, una dama allunyada que, segons afirma, no ha vist mai i de la qual s'ha enamorat noms pel prestigi de la seva excellncia (influncia d'Ovidi). Molts crtics han interpretat aquesta dama i aquest amor lluny de maneres esotriques (la nostlgia de Terra Santa, la Mare de Du), tot i que d'altres afirmen que cantava dama real. Segons una biografia seva escrita en el segle XIII la dama era Melisenda, filla de Raimon II, comte de Trpoli, un estat cristi de Terra Santa situat a l'actual Lban. Altres afirmen que la dama era la seva mare, Odierna.

 Poesies .

Qand lo rossignols el foillos;
Lanqand li jorn son lonc en mai;
Qan lo rius de la fontana;
Belhs m'es l'estius el temps floritz;
Lan quan lo temps renovelha;
Pro ai del chan essenhadors;
No sap chantar qi so non di;

Enllaos externs.

  Poesies i Poetes migevals : Jaufr Rudel;
  Jaufr Rudel/Un amour de loin;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183313" title="Pire de Vic" nonfiltered="316" processed="313" dbindex="75319">
Pire de Vic (Vic-sus-Sra, potser Vilafranca de Conflent  segle XII) fou un trobador occit, conegut tamb com lo monge de Montaudon, nom d'un priorat d'Alvrnia que va regentar bona part de la seva vida. Desprs de destacar-se a la cort del lo Pui de Velai, fou el protegit del rei Alfons I el Cast. Destac en la can realista i satrica, d'inspiraci festiva, que fa pensar en la dels goliards.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183316" title="Gaucelm Faidit" nonfiltered="317" processed="314" dbindex="75320">

Gaucelm Faidit (Uzerche, Llemos, fl. 1185 - vers 1220) fou un trobador occit. Els seus poemes sn datats entre el 1185 i el 1220, i se sap que particip en la quarta croada. Pertanyia a una famlia burgesa i es va fer joglar perqu va perdre la seva fortuna en el joc. Serv a les corts de Ventadorn, de Bonifaci II de Montferrat i d'altres senyors. Viatj per la Llombardia, Espanya i Hongria, durant una vintena d'anys. Per no s'acontent noms en recitar composicions alienes, i ell mateix compos nombroses poesies. N'han estat conservades setanta poesies i alguna melodia, que palesen un classicisme convencional, superat al planh per la mort de Ricard Cor de Lle, al qui acompany a les croades.

La major part de llurs poesies sn amoroses i estan dirigides a les dames que ms simpaties li inspiraven, com Maria de Ventadour, Jordana d'Embrun i Margalida d'Aubusson, de les quals havia sollicitat els favors, amb ms o menys fortuna. Ms artificis que sincer, la puresa i correcci del seu estil, tanmateix li asseguren un des primers llocs entre els trobadors.

Altres de llurs composicions sn exhortacions a allistar-se en la croada, i ell mateix segu a Bonifaci III de Montferrat en la de 1202. En quan a les dramtiques que li atribu Nostradamus, sembla que sn completament apcrifes. Faidit cas amb Guillermina Monja, dona d'humil origen, per de gran bellesa i discreci, que l'acompany en les seves correries.

Referncies.
Mouzat, J.-D. (1965). Les Pomes de Gaucelm Faidit, troubadour du XIIe sicle. Paris: Les Classiques d'Oc.
Biographies des troubadours ed. J. Boutire, A.-H. Schutz (Paris: Nizet, 1964) pp. 167-195.
(Encicopdia Espasa, tom. n, 23, pag, 95-96.)

 Enllaos externs .
  Poemes de Gaucelm Faidit ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183318" title="Adonies" nonfiltered="318" processed="315" dbindex="75321">
Segons la Bblia, Adonies (en hebreu,           -    Adoniyy h ben David) va ser el quart fill del Rei David d'Israel, la seva mare era Haguit, una de les concubines del rei a Hebron. Va intentar ser escollit successor a la mort del seu pare.

Adonies va passar gaireb tota la vida al palau reial del seu pare, primer a Hebron i desprs a Jerusalem. Quan s'acostava la mort del Rei David, es van formar dos grups de poder al seu voltant per mirar de trobar un successor, cadasc segons els seus interessos:
Adonies, en aquell moment el fill ms gran del rei, tenia el suport de Joab, general en cap de l'exrcit de David, del sacerdot Abiatar, de tots els seus germans excepte Salom i tots els homes de la tribu de Jud que servien el rei.
Salom, fill de l'esposa preferida del rei, tenia el suport del sacerdot Sadoc, de Benaiahu, del profeta Natan, Xim, Re i de part de l'exrcit de David.

El rei David es decid per Salom i aquest fou ungit com a rei d'Israel. Aleshores Adonies va anar cap al Tabernacle on era l'Arca de l'Aliana, es va agafar a un altar i va dir que no es deixaria anar fins que Salom li promets que no el mataria. Aix els dos germans van fer les paus. Al cap de poc, el Rei David va morir.

Un dia Adonies va demanar la m d'Abisag, l'ltima concubina del seu pare difunt al Rei Salom. Salom es va enutjar amb el seu germ i el va fer matar.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183319" title="Ministeri de Treball i Immigraci d'Espanya" nonfiltered="319" processed="316" dbindex="75322">
El Ministeri de Treball i Assumptes Socials d'Espanya (MTAS) s un dels departaments ministerials en els quals es divideix el govern d'Espanya.



Funcions.
s el ministeri encarregat de la gesti de les poltiques atribuides al poder executiu en matria de treball, relacions laborals, ocupaci, gesti de la Seguretat Social, poltica social en general i, famlia, joventut, tercera edat, discapacitats, igualtat i integraci en particular, aix com la gesti del Fons Social Europeu i de l'immigraci. 

Al llarg de la histria ha rebut el nom de Ministeri de Treball (1977-1981), Ministeri de Treball, Sanitat i Seguretat Social (1981-1982), Ministeri de Treball i Seguretat Social (1982-1996), moment en el qual va adoptar el seu nom actual. Entre 1986 i 1996 va existir independentment el Ministeri d'Assumptes Socials d'Espanya, fusionat posteriorment amb el Ministeri de Treball.

L'actual titular d'aquest ministeri s Celestino Corbacho Chaves.

Llista de ministres de Treball i Assumptes Socials d'Espanya.


Vegeu tamb.
Poltica d'Espanya;
Consell de Ministres d'Espanya;

Enllaos externs.
 Pgina web del Ministeri de Treball i Immigraci;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183326" title="Calada romana de Djerba" nonfiltered="320" processed="317" dbindex="75323">
La calada romana de Djerba s una antiga via romana que enllaava el continent amb l'illa de Gerba durant l' Imperi Rom. La via estava foradada en alguns lloc per aprofitar la fora de l'aigua per moure els molins. Es va degradar molt en els curs dels segles i el 1973 es va haver de fer nova i ampliar i es va aprofitar per portar conductes d'aigua per abastir l'illa. El punt sud-est de l'illa on s'inicia la via es El Kantara, i arriba fins al port d'Al Kantara Continent. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183330" title="Regne Unit dels Pasos Baixos" nonfiltered="321" processed="318" dbindex="75324">

Regne Unit dels Pasos Baixos s el nom d'un regne compost dels Pasos Baixos septentrionals, Pasos Baixos austracs i el Principat de Lieja desprs del Congrs de Viena l'any 1815, desprs de la desfeta de Napole a Waterloo. El Luxemburg s'hi afeg com a uni personal, per era formalment una entitat diferent.

Histria.
Una primera constituci fou redactada al 1814. El rei obtenia molt de poder: el comandament de l'exrcit i de la flota, les finances, la diplomcia i les colnies d'ultramar. Els Estats Provincials obtenien el dret d'elegir els membres dels Estats Generals dels Pasos Baixos, per els Estats havien de compartir el poder amb el rei. El rei Guillem I, amb les seves idees molt absolutistes, creava un estat unitari, inspirat del model jacob francs. Inspirat per Metternich, pensava que aquesta concepci fos ms efica per defensar-se contra Frana que un estat confederal. La Revoluci belga del 1830 mostrar ms tard que s'havia equivocat.

L escissi.
La unificaci de pasos separats des de segles per religions i rgims poltics molt diferents, o quant al Principat de Lieja, que mai no havien estat ensems, no era gens   fcil. Tamb hi havia un problema de llenges. Els altres estats vens tenien tots les seves motivacions per barrinar l'estat nou. El Vatic temia que el sud perds la fe sota l'influncia dels protestants del nord. La llibertat de religi protegida per a la constituci i l'ensenyament organitzat per l'estat no corresponia pas a la seva velleitat de controlar els esperits de la gent. L Anglaterra temia que les fores combinades de la flota holandesa i l'indstria valona molt forta a la vall dels rius Mosa i Sambre li fes tort en la seva dominaci del mar i de les colnies. Frana per la seva part, sempre somiava d'annexar el sud i va crear la  Lgion belge parisienne  un exrcit de vuit-cents voluntaris i mercenaris, esperant que una rebelli al sud l'ajuds amb el seu projecte expansionista. A ambds costats del regne, l'oposici contra l'absolutisme del rei feia crixer el camp dels liberals, favorable a un rgim ms democrtic. Tot aix contribuira a la Revoluci belga del 1830 i la fi definitiva del Regne Unit dels Pasos Baixos al 1839.

Desprs d'1830.
Al 1839 amb el Tractat de Londres o Tractat dels XXIV articles el rei Guillem I finalment va reconixer l'escissi del seu regne i la sobirania del poble belga. Aquest tractat va fixar definitivament les fronteres, garantir l'accs al mar pel port d'Antwerpen i la construcci del Rin de ferro. 

La populaci dels Regne dels Pasos Baixos emputats obtenia al 1848 una constituci ms liberal, redactada per Johan Thorbecke. 

Al 1860, el primer ministre belga, Charles Rogier, sota les amenaces d'annexi de Napole III de Frana, va advocar la creaci d'un nou estat confederal reunit. En signal de la seva bona fe, Rogier va canviar uns versos de l'himne nacional belga, cantant l'amistat entre els belgues i els bataus.

L'uni personal del Rei amb el Luxemburg es va desfer al 1890. Guillem III no tenia descendncia mascle. La lei slica al Luxemburg no autoritzava que la reina Wilhelmina esdevingu sobirana i el ducat va anar a Adolf de Nassau-Weilburg. Als anys 1920, quan el poble flamenc s'emancipava progressivament, un moviment romntic per a la reunificaci va eixir i conixer un cert succs a Flandes. Desprs de la Segona Guerra Mundial els tres estats van crear el Benelux. Com uni duanera, aquesta organitzaci va contribuir al desenvolupament ecnomic i presagiar la futura Uni Europea






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183334" title="Ministeri d'Assumptes Socials d'Espanya" nonfiltered="322" processed="319" dbindex="75325">
El Ministeri d'Assumptes Socials d'Espanya fou un dels departaments ministerials en els quals es divid el govern d'Espanya.

Aquest ministeri fou creat l'any 1986 a l'inici del segon govern de Felipe Gonzlez, existint durant tres legislatures. L'any 1993 part de les seves competncies foren transferides al Ministeri de Treball i Seguretat Social d'Espanya i el 1996 desaparegu com a tal, fusionant la resta de les seves competncies en el nou Ministeri de Treball i Assumptes Socials d'Espanya.

Llista de ministres d'Assumptes Socials.


Vegeu tamb.
Ministeri de Treball i Assumptes Socials d'Espanya;
Poltica d'Espanya;
Consell de Ministres d'Espanya;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183336" title="Anton Abad" nonfiltered="323" processed="320" dbindex="75326">
Anton Abad s un cantant nascut a Said (comarca del Baix Cinca, Franja de Ponent), i el principal representant (gaireb l'nic, si deixem de banda el cas de Toms Bosque i de molt pocs altres cantants que no han enregistrat cap disc) de la Can catalana a la Franja de Ponent.

Possedor d'un llenguatge viu i de gran regust popular (no exempt de dialectalismes), tot i que comena a cantar cap al 1975, no es dna a conixer fins a l'any 1989 amb un LP titulat Avui s un dia com un altre, al qual segueixen Lo ball de la polseguera (1991),  Cap problema (1995) i A la corda fluixa (2005):

Els seus notables textos parlen sovint, d'una manera desenganyada i crtica, de la societat actual ("Un tipus perills", "La taverna"). La infantesa hi s vista, sovint, com l'nic parads autntic, precisament perqu ha estat perdut de manera irreversible ("Lo barquet de paper"). 

Pags de professi, el seu contacte amb el pblic s clid i directe, per malauradament les seves actuacions a la resta dels Pasos Catalans han estat escasses fins ara, i han tingut poc ress meditic. 

Referncies.



Enllaos externs.

 Presentaci del LP A la corda fluixa d'Anton Abad.  ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183340" title="Fight Night Round 3" nonfiltered="324" processed="321" dbindex="75327">


Fight Night: Round 3 s un videojoc de boxa desenvolupat per EA Sports. s la continuaci del Fight Night: Round 2, tamb d'EA Sports, que va ser llanat al 2005. El Round 3 va ser llanat el 22 de febrer del 2006 per l'Xbox, Xbox 360, PSP i PlayStation 2. La versi per la PlayStation 3 del videojoc va ser llanat el 6 de desembre del 2006. 

 Punts clau del videojoc .
Fight Night: Round 3 s el tercer ttol de boxa d'EA Sports sota el nom Fight Night. En aquest ttol es fa notar els millors grfics i jugabilitat. L'"Impact Punches" s una de les caracterstiques noves ms importants, com tamb les lluites a l'ESPN Classic i un nou mode histria, el qual el jugador lluita per obtenir popularitat en alguns combats patrocinats en l'ESPN. En canvi, com no passa en altres versions, Round 3 li falta el mode (HUD), que proporcionava les estadstiques de l'estamina i l'energia basada en els seus moviments d'atac.

 Versions .
El videojoc ha sigut llanat en diferents consoles i hi ha algunes diferncies entre les versions. A la coberta apareixen l'Arturo Gatti i en Micky Ward en totes les versions, excepte les versions de l'Xbox 360, PS3 i PSP que surt una foto de l'Oscar de la Hoya.

 La Crtica i premis .
La revista Official Xbox Magazine va donar una qualificaci de 10 al Fight Night: Round 3, el major resultat que podia donar la revista.

Va rebre el premi de la IGN com el Millor Videojoc Multijugador de no en lnia de la PlayStation 3 al 2006.

 Referncies . 


 Enllaos externs .
  Web oficial;
  El videojoc a MobyGames(versi de PSP);
  El videojoc a MobyGames (totes les altre versions);
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183341" title="Ferrocarrils tunisians" nonfiltered="325" processed="322" dbindex="75328">


El ferrocarrils tunisians sorgeixen a Tunsia molt modestament el 1872 amb la lnia Tunis-La Marsa (d'agost de 1872) a la que van seguir un altra al nord del pas, la lnia Tunis-Jendouba, concedida el 1874 a la britnica Pickering que va renunciar, i la concessi per 50 anys va passar el 1876 a la Socit de construction des Batignolles que la va subrogar a la Compagnie des chemins de fer Bne-Guelma que en va iniciar la construcci el 1877 i es va obrir el 1878 i va arribar a Jendouba el 1880 i a Algria el 1884, ja sota protectorat francs establert desprs del 1881. Aquesta lnia va arribar a Bizerta el 1912 i a Tabarka el 1922. 

El descobriment dels fosfats al sud-oest de pas va fer necessria una via entre Gafsa i el port ms proper, Sfax, i el 1897 es va donar la concessi a la Compagnie des phosphates et des chemins de fer de Sfax-Gafsa, que la va acabar el 1899. El 1913 fou allargada fins a Tozeur i el 1916 fins a Gabs. La mateixa companyia va obtenir la concessi de la lnia Tunis-Sussa que es va obrir el juny de 1896, i de Sussa a Kairuan l'abril de 1898 (al mateix any es va fer un ramal Sussa-Moknine, que el 1907 es va perllongar fins a Mahdia); el desembre de 1909 es va obrir la via frria de Sussa a Henchir Souatir, prop de Kasserine, per permetre l'arribada al port de Sussa dels fosfats de la regi de Gafsa. El maig de 1911 es va inaugurar la lnia Sussa a Sfax de 129 km.

Alguns altres trams es van obrir posteriorment (Ksar Rhilane el 1930, Cap Bon el 1940, i Hadra-Kasserine tamb el 1940) obra de l'estat francs.

Abans de la independncia (1956) hi havia 2044 km de vies de les que 456 eren d'amplada normal (1,435) explotades per la Compagnie fermire des chemins de fer tunisiens (de titularitat de l'estat beical tunisi i garantides per Frana), 1110 d'ample de un metre explotades per la mateixa companyia, 440 de vies de un metre explotades per la Compagnie des phosphates et des chemins de fer de Sfax-Gafsa , i 38 km de vies d'ample normal explotades per la Compagnie de tramvies de Tunis 

Actualment sortint de Tunis la via frria del nord arriba a Tabarka, amb una branca cap a Bizerta i una cap a Jendouba ; altra cop de Tunis una segona via va fins prop de Bja on enllaa amb la lnia de Jendouba. Una tercera via surt de Tunis i creua el pas cap a l'oest fins a Le Kef, i prop de Le Sers un ramal segueix cap a Kasserine, la zona dels fosfats i Tozeur; abans de Tozeur, a Metlaoui, se'n separa un ramal que va fins Gafsa on es divideix en dos ramals, un cap a Gabes i un cap al sud de Sfax (a Ghraiba). Una lnia va des de Gabs cap a Sfax i troba a l'anterior a Ghraiba. Des de Sfax la lnia puja al nord fins a Sussa per El Djem. A Sussa troba la lnia que baixa de Tunis per Hammamet; finalment una lnia central uneix Sussa amb Kasserine passant al sud de Kairuan. La gesti ferroviari correspon a la Socit nationale des chemins de fer tunisiens, creada el 1956.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183346" title="Revoluci belga" nonfiltered="326" processed="323" dbindex="75329">
La Revoluci belga contra el rei Guillem I dels Pasos Baixos va comenar desprs d'una opereta el 25 d'agost de 1830 al Teatre de la Moneda de Brusselles. Aquest esdeveniment va conduir a la independncia de Blgica. Un govern provisional es va instituir el 4 d'octubre del mateix any. Era la fi de del Regne Unit dels Pasos Baixos.

Charles Rogier va aplegar els revolucionaris de Lieja a l'entrada de l'pera el 2 de setembre de 1830 abans de partir a Brusselles.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183347" title="Pire Cardenal" nonfiltered="327" processed="324" dbindex="75330">
Pire Cardenal (lo Pui de Velai, Alvrnia, 1180 - Montpeller 1278) fou un trobador occit. Fou poeta de cort dels comtes de Tolosa Ramon VI i Ramon VII, per, quan Tolosa de Llenguadoc pass a mans del rei de Frana, trob refugi a Montpeller. Fou un notable estilista, canvi la inspiraci amorosa per la stira i escriv sirventesos, on atac els clergues rapinyaires i els botxins de la civilitzaci occitana. Denunci amb vehemncia la immoralitat del seu temps.



Referncies.
Lavaud, R., (1957). Posies compltes du troubadour Peire Cardenal. Toulouse: Bibliothque mridionale, 2e srie, 34.
 Enllaos externs .
 www.cardenal.org;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183351" title="Forces Armades de Tunsia" nonfiltered="328" processed="325" dbindex="75331">
Les Forces Armades de Tunsia s l'organisme encarregat de la defensa nacional de Tunsia, i  estan formades per l'Exrcit de Tunsia, la Fora Aria de Tunsia i la Marina de Tunsia.

El comandant en cap s el president de la repblica i les despeses militars sn el 1,5% del pressupost. El nombre total de membres s de 35.000 soldats conscrits. Del servei militar els joves es poden lliurar pagant a l'estat una quantitat important del seu sou durant el temps que dura el servei (un any). Ms de cent ml joves arriben cada any a l'edat militar per noms un ter compleix l'any de servei.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183353" title="Fight Night: Round 2" nonfiltered="329" processed="326" dbindex="75332">


Fight Night: Round 2 s un videojoc de boxa, el qual s la continuaci de l'aclamat Fight Night 2004 d'EA Sports. Tan el videojoc com el seu predecessor i successors tenen  semblances amb la saga Knockout Kings que s'ha produt en les cosoles PlayStation 2, Xbox i GameCube.

 Histria .
La saga Fight Night d'EA Sports va comenar en els videojocs Knockout Kings en les consoles PlayStation i Xbox.

 Extres per la versi de GameCube .
A la versi de GameCube del Fight Night: Round 2, el videojoc de Super NES, Super Punch-Out!! s jugable. A ms a ms s possible desbloquejar el Little Mac com a personatge jugable en el men principal.

 Premis .
Incls a la llista de "Top 50 Games of 2005" (al rnquing dels 50 videojocs del 2005) de Game Informer.

 Enllaos externs .
  Web oficial d'EA;
  El videojoc a MobyGames (totes les versions);










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183355" title="Guilhem de Tudela" nonfiltered="330" processed="327" dbindex="75333">
Guilhem de Tudela fou un trobador navarrs en occit del segle XIII.  Entre el 1210 i el 1213 escriv en provenal la primera part de la Cans de la crozada dels albigesos, de la qual en fou testimoni presencial, la continuaci fou escrita per un poeta annim, encara que alguns afirmaven que l'havia escrit Pire Cardenal.  En la seva part es mostra favorable a l'acci de l'esglsia i a Sim de Montfort, per tracta amb una gran consideraci Pere el Catlic i els catalans que lluitaren a Muret. Volia compondre una can sobre la batalla d'beda, per no va arriabr a acabar-la.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183356" title="Exrcit de Tunsia" nonfiltered="331" processed="328" dbindex="75334">
L'Exrcit de Tunsia s la part de les Forces Armades de Tunsia que operen a terra.

L'exrcit s la part ms important en nombre de les forces armades, i disposa de vint-i-set mil soldats en servei. Estan equipats amb material lleuger i 84 tancs principals de combat i 54 vehicles cuirassats lleugers.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183357" title="Charles Rogier" nonfiltered="332" processed="329" dbindex="75335">
Charles Rogier (Saint-Quentin 1800 - Sint-Joost-ten-Node 1885) Era un dels fundadors de l'estat belga. Era un francs emigrat a Lieja que va participar a la Revoluci belga i que desprs va ser diverses vegades primer ministre. 

El 2 de setembre 1830, va aplegar els revolucionaris de Lieja a l'entrada de l'opera de la mateixa ciutat abans de partir a l'ajuda dels seus corevolucionaris a Brusselles.




 Era el adepte d'un estat monolinge. ;
Escrigu el 1832 al ministre de justcia Jean-Joseph Raikem:  "Les premiers principes d'une bonne administration sont bass sur l'emploi exclusif d'une seule langue et il est vident que la seule langue des Belges doit tre le franais. Pour arriver  ce rsultat, il est ncessaire que toutes les fonctions, civiles et militaires, soient confies  des Wallons et des Luxembourgeois; de cette manire, les Flamands, privs temporairement des avantages attachs  ces emplois, seront contraint d'apprendre le franais et l'on dtruira ainsi peu  peu l'lment germanique en Belgique. 

 Traducci:  La utilitzaci de una nica llengua s s el primer principi de una bona administraci. s evident que la nica llengua dels belgues ha de ser el francs. Per a arribar a aquest resultat, cal que totes les funcions civils i militars es confiessin als valons i als luxemburgueos. Aix, els flamencs, privats dels avantatges d'aquestes funcions, hauran d'aprendre el francs. Aix es destruira poc a poc l'element germnic a Blgica. ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183360" title="Ministeri d'Habitatge d'Espanya" nonfiltered="333" processed="330" dbindex="75336">
El Ministeri d'Habitatge d'Espanya (MVIV) s un dels departaments ministerials en els quals es divideix el govern d'Espanya.

Va ser creat a l'inici de la VIII legislatura, sota el govern de Jos Luis Rodrguez Zapatero, amb la finalitat de solucionar el problema dels preus de l'habitatge que sofreix Espanya.

 Llista de ministres d'Habitatge d'Espanya .


 Vegeu tamb .
Poltica d'Espanya;
Consell de Ministres d'Espanya;

 Enllaos externs .
 Pgina web del Ministeri d'Habitatge d'Espanya;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183361" title="Gisela Bellsol" nonfiltered="334" processed="331" dbindex="75337">
Gisela Bellsol s una cantant rossellonesa que arriba a la Can procedent del mn del teatre.

El seu primer lbum (Salut amb la poesia) recull una srie de poemes d'autors nord-catalans (Joan Morer, Jordi-Pere Cerd, Joan Cayrol i Gerard Salgas) musicats per Jordi Barre, Miquel Maldonado, Ray Samson i ella mateixa. 

L'any 1981 realitza un ambicis projecte: el disc i espectacle Bikini, el foc dels oceans, cantata escrita per Gerard Salgas (text) i Miquel Maldonado (msica), que interpreta acompanyada pels quaranta msics de l'Orquestra de Cambra de Perpiny i els trenta-cinc cantaires del Conjunt Polifnic de Perpiny. 

El seu darrer LP, fins ara (Pas Catedral, 1987), torna a ser un recull de poemes musicats de Jordi Pere Cerd, Mnica Bellsol, Joan Morer, Josep Sebasti Pons, i de dos poetes de la Catalunya del Sud: Maria Merc Maral ("Velles corrandes per a la Pepa", "Anna marinera") i Segimon Serrallonga ("La fugida", "El cavaller", "Vam partir tots cinc"). L'any 1995 collabora en l'espectacle de Rafel Subirachs Can de la terra, basat en textos de Jacint Verdaguer.

Tamb ha participat en tres discos de Gerard Zuchetto, centrats en temes tradicionals i canons de trobadors, el darrer dels quals ha rebut el premi de l'Acadmia Charles Cros.

Referncies.



Enllaos externs.

 Breu biografia artstica de Gisela Bellsol ;
 Filmografia de Gisela Bellsol ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183367" title="Guilhm Molinir" nonfiltered="335" processed="332" dbindex="75338">
Guilhem Molinir fou un jurista i poeta occit del segle XIV. Exercia a la ciutat de Tolosa de Llenguadoc, on va redactar, entre el 1328 i el 1337 les Leys d'amors, codi gramatical, de versificaci i de retrica que li van encarregar els mantenidors del Consistori de la Sobregaya Companhia dels Set Trobadors de Tolosa. Aquest text havia de servir de norma als jutges que havien d'atorgar els premis literarisdels Jocs Florals. Recull aspectes formals, defineix gners i subgneres de la poesia trobadoresca i ser el manual obligatori de tot aspirant a poeta. Sembla que no els va redactar sol, sin amb la collaboraci d'alguns consellers com Bartolomieu Marc. Les Leys van assolir una gran popularitat i les normes van influir tamb en els poetes que escrivien en catal, en gallec o en itali, als quals els serv de referent.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183369" title="Pino Donaggio" nonfiltered="336" processed="333" dbindex="75339">
Pino Donaggio s un cantant itali fora popular.

L'any 1966 enregistr un EP en catal amb adaptacions de quatre temes propis: "El seu nom s Maria", "Jo que no puc viure sense tu", "Com simfonia" i "Motius d'amor".

Referncies.




Enllaos externs.

 Web oficial de Pino Donaggio.  i ;
 Pino Donaggio a l'IMDB. ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183371" title="Josp Rosalind Rancher" nonfiltered="337" processed="334" dbindex="75340">
Josp Rosalind Rancher (Nia 1785 - 1843) fou un escriptor en occit. Treball com a funcionari francs sota l'Imperi francs, per quan Nia pass al regne del Piemont es pos al servei de la casa de Savoia. Fou un dels renovadors del teatre burlesc occit amb una truculncia que escandalitz els seus contemporanis. Se'l considera un dels precursors del Felibritge.

 Obres .
 Nemada o si lou trionf dai Sacrestan (1823);
 Lou fabli niard (1823) ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183372" title="Jimmy Fontana" nonfiltered="338" processed="335" dbindex="75341">
Jimmy Fontana s un cantant itali que particip, l'any 1965, en un EP en qu ell i tres cantants ms del seu pas (Gianni Morandi, Rita Pavone i Donatella Moretti) interpretaren en catal alguns dels seus xits del moment. La seua can es titul "El mn" / "Il mondo".

Referncies.


Enllaos externs.
 Breu biografia de Jimmy Fontana. ;
 Jimmy Fontana a l'IMDB. ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183373" title="Marina de Tunsia" nonfiltered="339" processed="336" dbindex="75342">
La Marina de Tunsia s la part de les Forces Armades de Tunsia que operen a la mar.

La marina disposa de quatre mil cinc-cents soldats en servei. Estan equipats amb material lleuger i amb vint-i-un vaixells patrullers i altres llanxes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183374" title="Johan Thorbecke" nonfiltered="340" processed="337" dbindex="75343">

Johan Rudolph Thorbecke (Zwolle, 14 de gener de 1798   La Haia, 4 de juny 1872) era un poltic neerlands de convicci liberal. Va redactar la constituci de 1844 que acabava amb l'absolutisme de Guillem I.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183376" title="Tortell Poltrona" nonfiltered="341" processed="338" dbindex="75344">
Tortell Poltrona, pseudnim de Jaume Mateu i Bullich, s un popular i renovador pallasso catal.

Biografia.
Nascut a Barcelona l'abril de 1955, debut als escenaris com a cantant cmic de la "Gran Orquestra Veracruz" el 1974. Ha estat el fundador i director del Circ Cric (1980/1982), director del 1er i 2on Festival Internacional de Pallassos de Cornell, fundador i director del Centre de Recerca de les Arts del Circ (C.R.A.C.) amb seu a Sant Esteve de Palautordera (1995), i impulsor de la societat Pallassos Sense Fronteres, participant en expedicions als camps de refugiats i zones depauperades de Crocia, Bsnia, Cuba, Repblica Saharaui, Guatemala, Colmbia, Mxic, Armnia, El Salvador.

A l escena ha treballat amb illustres pallassos com Charlie Rivel, Oleg Popov, Jango Edwards, Leo Bassi, Johnny Melville, Gustave Parking i molts d altres i davant d artistes com Joan Mir, J.V. Foix i Joan Brossa entre d altres.

Carrera artsitica.
Espectacles de circ.
 1976: El circ ms petit de tots;
 1978: Germans Poltrona;
 1981: Circ Cric;
 1983: Bogeries;
 1988: Clovni;
 1989: Post-clssic;
 1989: La bandaclowns;
 1990: Dents ben netes;
 1994: Jo, mosca;
 1995: CIRC CRIC, La gran repris;
 1996: CIRC CRIC, In fraganti;
 1997: CIRC CRIC, Rumbaquetumba;
 1997: CIRC CRIC, Miratges, mentides i misteris;
 1998: CIRC CRIC, Arran;
 1999: CIRC CRIC, Les noces;
 1999: CIRC CRIC, Tot esperant godot;
 1999: CIRC CRIC, Ui, ara...

Sries de televisi.
 1978: "Quitxalla" (TVE);
 1982: "Els Pallassos", (TVE);
 1986: "Poltrona Express" (TVC);
 1992:  Frekuencia Pirata  (TVE);

Premis.
 1983: Festival de Clowns de Viena, Austria;
 1987: Sebasti Gasch del F.A.D., Barcelona;
 1987: I Biennal de Video de Barcelona;
 1988: Joanot de Teatre, Barcelona;
 1988: Festival de Video d Estavar, Frana;
 1993: Festival International Performance d Acteur, Cannes, Frana;
 1994: Medalla Mrit Cultural Palest. Gaza, Palestina;
 1996: Memorial Joan XXIII, de la Fundaci Vctor Seix;
 1994: Medalla al Mrit Cultural Palest;
 1994: Premi Ciutat de Barcelona de les Arts Escniques;
 1995: Premi de l INSERSO;
 1995: Medalla de Plata al Mrito en las Bellas Artes;
 1996: Premi de la Crtica Teatral de Barcelona temporada 95 96, per l espectacle  La Gran Repris ;
 1997: Sebasti Gasch del F.A.D., Premi Aplaudiment al Circ Crac, Barcelona;
 2000: Premi Especial de Circ, de la III edici dels Premis Max;
 2000:  Lamiak de Bronze , al Festival  Teatro Humor de Calle , Leioa, ;
 Nas d Or Honorfic al Festival de Pallassos de Cornell;
 2002: Medalla d'Honor de Barcelona;

Discografia.
Incorpora sovint elements musicals als seus espectacles, i ha acabat enregistrant un disc (Tortell Poltrona i la Bandaclowns, 1991) amb temes divertits, tractats instrumentalment d'una manera propera al rock, en itali, castell i, sobretot, catal ("Blues del bosquerol", "Plou prou swing", "Joe Croqueta", "Hit de l'estiu", "Amor ratllat"), sense oblidar curiosos temes plurilinges com "Hostal de la Glria" o "Only txu".



Referncies.


Enllaos externs.
 Web oficial de Tortell Poltrona ,  i ;
 Galeria de fotografies de Tortell Poltrona i del seu circ Cric.;
 Biografia artstica de Tortell Poltrona. ;
 Entrevista publicada a la revista educativa d'mnium Cultural Escola Catalana ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183377" title="Fora Aria de Tunsia" nonfiltered="342" processed="339" dbindex="75345">
La Fora Aria de Tunsia s la part de les Forces Armades de Tunsia que tenen com a missi la vigilncia dels cels del pas. Es va constituir coma branca de les forces armades el 1959 per no va disposar de cap aparell fins el 1960. En aquest any va rebre 8 aparells Saab 91 de Sucia, i desprs se'n van adquirir set ms; el 1961 es van adquirir dos helicpters Alouette 2. El 1963 Frana li va entregar tres MD315 i dotze T-6 Harvards. El 1965 va adquirir 8 aparells  MB326, el 1969 dotze F-86 americans. Els Saab primitius foren substituts per dotze SF-260WT el 1974. El 1975 va adquirir 10 A-4, per per substituir els F-86 es van comprar MB326 ms barats; tamb es van adquirir dos helicpters UH-1H i dos aparells UH-1N, seguits de 16 AB205 italians el 1980. Uns anys desprs es van comprar quatre AB412.

La aviaci disposa actualment de tres mil cinc-cents soldats en servei. Estan equipats amb material lleuger i vint-i-nou avions de combat (12 F-5E i tres F-5 americans, i 14 MB326), i quinze helicpters armats. Aparells de transport disposa de vuit AMARC C-130B i tres C-130H.  

s una fora molt petita considerant el territori i poblaci del pas. T estructura d'esquadr de vol i disposa de quatre bases: Bizerta/Sidi Ahmed, Gafsa, Bizerta/La Karouba i  Sfax).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183378" title="Sabor de Grcia" nonfiltered="343" processed="340" dbindex="75346">
Sabor de Grcia s un grup de rumba catalana format per components d'tnia gitana.

Publiquen l'any 1997 un primer disc (Tots els colors) -que aplega temes propis i una versi de la can de Serrat "Me'n vaig a peu"- en qu intenten recollir l'herncia de Gato Prez.

Referncies.



Enllaos externs.

Breu biografia artstica de Sabor de Grcia. ;
 Participaci de Sabor de Grcia al disc homenatge a Sopa de Cabra. Article publicat a Transversal Web ;
 Article "La Nova Can passa pel seds de Sabor de Grcia" d'Esther Mata, redactora de Transversal Web. ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183379" title="Gurdia Nacional de Tunsia" nonfiltered="344" processed="341" dbindex="75347">


La Gurdia Nacional de Tunsia s una organitzaci paramilitar estatal, creada el 8 d'octubre de 1956, que es dedica a funcions de protecci civil, operacions menors, i trnsit rodat, i fins i tot disposa d'un cos especialitzat de contraterrorisme. El seu quarter general s a Tunis prop de l'aeroport Internacional de Tunis-Cartago, barri de l'Aouina. El nombre dels seus efectius s de 120.000 persones. Ha rebut diverses acusacions de tortura als detinguts.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183380" title="Uni personal" nonfiltered="345" processed="342" dbindex="75348">
Una uni personal s una situaci poltica on una persona s al mateix temps el sobir de dues o ms terres (comtats, ducats, regnes ), per la casualitat de casaments, heretatges i altres peripcies de les cases reials. Al cas d'una uni personal, les lleis, usos i costums i institucions de cada component es queden intactes. Sn tpiques per a les monarquies i doncs molt rares avui. La ltima uno personal important contempornia s la de la Reina del Regne Unit i el Commonwealth, tot i ser gaire cerimonial. De vegades les unions es queden confederals i son tempornies, de vegades sn una fase abans de una fusi complerta quan sovint l'estat ms poders aboleix les institucions de l'altre.

La diferncia amb una confederaci rau al facte que les unions personals no sn pas el resultat d'un pacte o d'un tractat entre dos o ms estats decidit pels governs respectius. Ans al contrari les unions personals sn el resultat de la situaci matrimonial del monarca.  Els seus consellers solien cercar un esps o una esposa per raons geo-estratgiques. Per a evitar unions matrimonials malvingudes a terres aprop de les fronteres, l'emperador del Sacre Imperi Romanogermnic i altres sobirans preferien anomenar bisbes com prnceps com era el cas al Principat de Lieja o a Trveris. 

Exemples.
 Andorra i Frana: Uni parcial amb Frana des 1607 (El president francs s un dels caps del principat).
 Blgica i l'Estat Lliure del Congo: uni personal del rei Leopold II de 1877 a 1908.
 Les Disset Provncies: uni personal dels ducs de Borgonya i de Carles V;
 Islndia i Dinamarca: de 1918 a 1944. 	 ;
 Luxemburg i els Pasos Baixos: de 1815 a 1890;
 ustria i Hongria: de 1867 a 1918 	 ;
 Portugal i Espanya: de 1580 a 1640;
 Catalunya i Arag: de 1135 a 1716 Decrets de Nova Planta;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183382" title="Policia de Tunsia" nonfiltered="346" processed="343" dbindex="75349">
La policia de Tunsia es l'organisme de l'estat de Tunsia encarregat de la lluita contra la delinqncia. Els policies sn uns 30.000 i depenen del ministeri de l'Interior. Un policia cobra uns 300 euros al mes, ms que la majoria per insuficient per quedar fora de qualsevol intent de corrupci, de lo que s'han denunciat casos desprs de 1987. Els agents sn destinats lluny de les seves rees habituals oficialment per evitar el favoritisme.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183383" title="Comarcalada" nonfiltered="347" processed="344" dbindex="75350">

La Comarkalada s el nom que rep la Trobada Jove que es realitza cada any a algun municipi de la comarca de la Noguera.

La Trobada (co-organitzada a tres bandes pel grup de joves del municipi amfitri, per l'Ajuntament corresponent i pel Consell Comarcal) engloba activitats ldiques, culturals, esportives, d'emancipaci i se celebra el segon cap de setmana d'octubre.

El primer municipi que va acollir la Comarkalada (o Comarcalada) va ser el municipi de Trmens l'any 2006.

 Edicions realitzades: .
 10-11 d'octubre de 2008 - Artesa de Segre;
 11-12-13 d'Octubre de 2007 - Bellcaire d'Urgell;
 13-14-15 d'Octubre de 2006 - Trmens;

 Enllaos externs.
 Portal web de l'Oficina de Serveis a la Joventut de la Noguera;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183387" title="Gianni Morandi" nonfiltered="348" processed="345" dbindex="75351">

Gianni Morandi s una gran figura de la can italiana.

L'any 1965 enregistr un tema en catal (Si no et tingus ja mai ms) en un EP compartit amb Jimmy Fontana, Rita Pavone i Donatella Moretti.

Referncies.



Enllaos externs.

 Web oficial de Gianni Morandi. ;
Biografia de Gianni Morandi. ;
 Lletres d'algunes canons de Gianni Morandi. ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183391" title="Batalla de Llinars" nonfiltered="349" processed="346" dbindex="75352">





La Batalla de Llinars fou un combat de la Guerra del Francs lluitat el 16 de desembre de 1808 al valls Oriental

Antecedents.
Havent fracassat el setge de Girona per culminat amb xit el Setge de Roses, el general Laurent Gouvion Saint-Cyr va enviar el seu exrcit a trencar el bloqueig de Barcelona, que segons Guillaume Philibert Duhesme podia ser reconquerida per les tropes de Juan Miguel Vives.

L'ordre de Batalla.
Vives va enviar 8.000 homes a Cardedeu a l'encontre dels francesos, establint dues lnies de combat: una sobre el barranc del torrent del Fou, per dominar millor les avingudes, i una segona en la part ms alta, amb Vives al centre sobre la carretera, Teodoro Reding a la dreta ,i a l'esquerra els miquelets de Vic. 

Les tropes de la segona divisi italiana, dirigides pel general Domenico Pino, que anaven al capdavant, contravenint l'ordre de Saint-Cyr d'escometre per obrir pas a la formaci en columna que duia, considerant perills emprendre d'aquesta manera el combat, va disposar atacar les dues ales espanyoles per a afavorir l'acci sobre el centre, el flanc dret l'atacaria Luigi Mazzuchelli i l'esquerra Jacques Fontane. 

La batalla.
La brigada de Luigi Mazzuchelli va rebre foc d'artilleria i l'atac posterior dels hussars espanyols comandats pel coronel Ibarrola. Els miquelets van rebutjar tamb l'atac de les tropes del general Jacques Fontane Domenico Pino, si en aquells moments no hagus arribat el seu General en cap al camp de batalla. 

Saint-Cyr, reforant les tropes amb les de Joseph Souham va fer repetir l'atac a la divisi italiana, que va poder contenir a les tropes de Teodoro Reding, mentre que Fontane, torna a atacar i, trenca la defensa dels miquelets i ataca a continuaci al centre, i les tropes espanyoles, derrotades, fugen disperses.

Conseqncies.
Teodoro Reding es va reunir amb les tropes del comte de Caldagus a Molins de Rei, on havien marxat des de Barcelona davant de l'arribada de l'exrcit de Saint-Cyr.

Notes.


Referncies externes.
 Recursos sobre la batalla de Llinars/Cardedeu www.polemos.org ;
 www.1808-1814.org ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183392" title="Llac d'Ichkeul" nonfiltered="350" processed="347" dbindex="75353">


El llac d'Ichkeul (          ) s un llac de Tunsia a la governaci de Bizerta, al sud-oest del Llac de Bizerta, i relativament proper a la costa de la mar Mediterrnia (11 km al punt ms proper). El seu entorn forma el Parc Nacional d'Ichkeul que s patrimoni de la Humanitat des de 1980 format pel Llac, la maresma i la muntanya (1.363 metres).

La superfcie del llac s de 89 km2 i mesura 14 km de llarg per 6 km de d'amplada mitjana. La seva profunditat s inferior a 7 metres.

En aquest lloc i arriben cada any dos-cents mil ocells en les seves emigracions vers l'frica subsahariana. El llac es nodreix dels oueds que hi desaigen durant el hivern, per a l'estiu, quan els oueds s'assequen, un canal permet omplir-lo amb aigua de mar des de la Badia de Bizerta. L'equilibri entre la seva aigua dola i la salada li dona un carcter nic i permet el desenvolupament d'una flora i fauna que requereix aquestes caracterstiques. L'augment de salinitat percebut el 1996 (a causa dels embassaments construts amb part dels oueds que l'alimentaven)  pos en perill el seu ecosistema ja que al augmentar la salinitat s'hi desenvolupa una vegetaci que no s apta per les especies d'ocells migratoris que han experimentat una forta reducci. L'actuaci rpida ha perms darrerament recuperar el nivell de salinitat anterior i iniciar la recuperaci.

Al sud del llac hi ha el Djebel Ichkeul i dos ciutats son a la vora del llac: Sidi Ahmed al nord i Tinja a l'est. El canal es troba a Tinja.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183393" title="Ichkeul" nonfiltered="351" processed="348" dbindex="75354">


Geografia:

Llac d'Ichkeul, llac de Tunsia a 17 km al sud de Bizerta;
Djebel Ichkeul, Muntanya a la part sud del llac d'Ichkeul;
Aiguamolls d'Ichkeul, zona d'aiguamolls a l'entorn del llac d'Ichkeul;
Parc Nacional d'Ichkeul, parc nacional de Tunsia, patrimoni de la Humanitat;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183395" title="Llus Serrahima i Villavecchia" nonfiltered="352" processed="349" dbindex="75355">
Llus Serrahima i Villavecchia (Barcelona, 1931), fill de Maurici Serrahima i Bofill, s escriptor i es va llicenciar en dret. Va sser un dels pioners indiscutibles de la Nova Can. El seu article "Ens calen canons d'ara", publicat el 1959 a Germinbit s considerat el text fundacional del moviment.

Tot i que va actuar diverses vegades en pblic interpretant alguns temes propis (va cantar "Jo sc pansit com la lluna" a la sessi celebrada al CICF el 19 de desembre del 1961), no va enregistrar cap disc i va abandonar aviat els escenaris, tot i que continu escrivint ara i ads textos per a altres intrprets: Miquel Porter i Moix ("Sc un burgs"), Els 4 Gats ("Cla i Cat"), Maria del Mar Bonet ("Qu volen aquesta gent"), etc. 

A mitjans de la dcada del 1980 la Generalitat de Catalunya el va posar al capdavant d'un departament dedicat a la can en totes les seves manifestacions.

L'any 2007 fou guardonat amb la Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya, juntament amb els components de Els Setze Jutges.

Referncies.
 

Enllaos externs.

Lletres de dues canons compostes per Llus Serrahima. ;
Contribuci de Llus Serrahima al moviment de la Nova Can. ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183397" title="Sabkhat Sidi El Hani" nonfiltered="353" processed="350" dbindex="75356">
Sabkhat Sidi El Hani s la llacuna salada ms gran de Tunsia situada entre la governaci de Sussa al nord i la de Mahdia al sud, jurdicament incorporada a la primera, a la delegaci de Sidi El Hani. Te una superfcie de 390 km2 i est formada per una part rodona al nord que ocupa tres quartes parts de la llacuna,  i una part menor en forma de ganxo a la dreta que ocupa gaireb una quarta part. La ciutat de Sidi El Hani, que li dona nom, s a la part nord. Ouled Chamekh es troba a la part occidental, Sidi Zid al sud i dos petits imadats a l'est: El Frada i El Michet.

Est declarada rea d'importncia natural de Tunsia des del 1954.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183399" title="Amparito Roca" nonfiltered="354" processed="351" dbindex="75357">
Amparito Roca s el nom d'un pasdoble compost el 1925 pel msic i compositor barcelon Jaume Teixidor (1884-1957). Va donar-li el nom d'una de les seves alumnes de piano (Amparo Roca, 1912-1993) que era molt amiga de la seva filla, Maria Teixidor.  Es va estrenar el setembre de 1925 al teatre El Siglo de Carlet.  s, probablement, un dels pasdobles ms coneguts a Espanya i al mn.

Tant en les Festes de Santa Tecla de Tarragona, com en la Festa Major de Montblanc i en el Carnaval de Vilanova, lAmparito Roca s una de les peces ms emblemtiques  de les celebracions i s la protagonista musical de la multitudinria Baixada del Seguici en el cas de Tarragona, de la ballada dels Gegants en el cas de Montblanc i al Carnaval de Vilanova a les Comparses, tocat durant tot el mat de diumenge de Carnaval al carrer i com a ball desprs de la guerra de caramels.

 Curiositats .
 L'investigador i actual ministre de Sanitat i Consum del govern espanyol Bernat Sria s nebot d'Amparo Roca.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183402" title="Tony Ronald" nonfiltered="355" processed="352" dbindex="75358">
Tony Ronald va sser un cantant comercial fora popular durant els seixanta i inicis dels setanta del segle XX.

Enregistr, l'any 1967, un SG en catal amb les canons "Estem vivint" i "Cada dia".
Referncies.



Enllaos externs.

 Web oficial de Tony Ronald.  i ;
Biografia de Tony Ronald. ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183406" title="Teoria de circuits" nonfiltered="356" processed="353" dbindex="75359">
La Teoria de circuits sn aquelles tcniques que ens permeten trobar de forma sistemtica totes les tensions i corrents d'un circuit format per components electrnics. 

Habitualment estarem parlant de circuits lineals, tot i aix els circuits no lineals a vegades tamb sn analitzats amb aquestes tcniques. 

 Anlisi de circuits lineals de tensi continua (DC) .
Els circuits de tensi continua poden estar formats per fonts de corrent i tensi independents i resistors lineals.

Hi ha diverses tcniques per a analitzar aquests circuits, els mtodes ms usats sn:

L'anlisi de nodes ;
L'anlisi de malles;
Les tcniques de superposici, que habitualment s'usa en circuits amb ms d'una font de tensi.
Transformaci de les fonts, que sovint simplifiquen el circuit a analitzar;
La creaci d'un circuit equivalent, per tal de simplificar la situaci i poder aplicar de forma ms cmode l'anlisi de nodes o de malles.

 Anlisi de circuits lineals de tensi alterna (AC) .
Els circuits lineals en alterna a ms dels components que formen els de continua podran incloure tamb inductors i capacitors. 

La inclusi de capacitors i inductors fa necessari la inclusi d'un nou concepte per a la resoluci d'aquests circuits: els fasors. 
 
La impedncia d'un condensador s'expressa com:  

i la impedncia d'una bobina com: 

on , , : freqencia de treball del circuit, 
C: capacitat , L: inductncia. 

La inclusi a travs dels fasors de nombres complexos fa que l'anlisi d'aquests circuits sigui molt ms llarg en termes de clcul.

 Anlisi de circuits no lineals .
Per tal d'analitzar un circuit no lineal de forma teoria habitualment procedim de la segent forma:
1) Fer una hiptesi del mode d'operaci dels components electrnics no lineals que formen el circuit a analitzar (aquests estats habitualment sn encs, apagat, en regi lineal,...). Substituir la part no lineal per l'equivalent lineal que hem suposat.
2) Aplicar la teoria de circuits lineals al circuit resultant d'aquestes substitucions.
3) Verificar que totes les hiptesis que hem realitzat sn correctes. Si no fossin correctes cal repetir l'anlisi amb noves hiptesis fins trobar una situaci en qu les suposicions realitzades es compleixin.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183407" title="Sabkhat de Monastir" nonfiltered="357" processed="354" dbindex="75360">


La sabkhat de Monastir s una grup de petites llacunes salades a la vora de la ciutat de Monastir a l'altura de La Dkhila (a l'oest), i a la part sud de la ciutat, que s'exploten com a salines. Son de reduda superfcie. La gran sabkhat de Moknine s'anomena de vegades de Monastir perqu esta a la governaci de Monastir.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183409" title="Trofeu Ramn de Carranza" nonfiltered="358" processed="355" dbindex="75361">


Histria.
El Trofeu Ramn de Carranza s un torneig amists de futbol, organitzat anualment des de 1955 pel Cdiz CF al seu estadi homnim Ramn de Carranza.

Historial.


Referncies.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183410" title="Jaume Teixidor" nonfiltered="359" processed="356" dbindex="75362">
Jaume Teixidor (Barcelona 1884-Barakaldo 1957) va ser un msic, director i compositor catal.

Va cursar estudis de msica i durant uns anys va treballar per l'exrcit com a msic. Desprs de deixar l'exrcit el 1924, an a dirigir la banda de Carlet, on va residir-hi noms un parell d'anys. Desprs va traslladar-se a  Manises i, finalment, pass a dirigir la banda municipal de Barakaldo des de finals dels anys 20 fins al final de la seva vida.

La seva composici ms coneguda s probablement el pasdoble Amparito Roca.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183411" title="Sabkhat de Moknine" nonfiltered="360" processed="357" dbindex="75363">
La sabkhat de Moknine s una llacuna salada de Tunsia situada a la governaci de Monastir, delegaci de Moknine. T una superfcie de 40 km2 i una llargada de 8 km per 5 km d'amplada mitjana. La ciutat principal a la seva rodalia s Moknine, al nord-oest; la ciutat de Bekalta es troba al nord-est.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183412" title="Sabkhat El Djem" nonfiltered="361" processed="358" dbindex="75364">
La sabkhat El Djem s una llacuna salada avui quasib seca de Tunsia situada a la governaci de Mahdia, delegaci de El Djem de la que forma el seu lmit sud. Es llarga (17 km d'oest a est) i estreta (2 a 3 km). T una superfcie de 42 km2 . La ciutat principal a la seva rodalia es Bir Salah. El Djem s a uns 10 km al nord i a 6 km al sud hi ha La Hencha. La carretera Sfax-Sussa i la via frria creuen la sabkhat. El govern del pas l'ha declarat rea d'importncia natural el 1980.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183413" title="Skatal" nonfiltered="362" processed="359" dbindex="75365">
Skatal s un grup de ska nascut el 1985 a Barcelona. Creen un so brut (ska-oi!) vinculat al punk, i vehiculador de lletres que es volen punyents i irniques. El nom s un mot creuat: ska + catal.

El 1987 enregistren la maqueta Fent d'aqu, convertida en lbum el 1991 pel segell discogrfic Sock It Records de Semaphore. Segueixen altres discos, per el primer CD (Borinot, borinot) no arriba fins al 1993. Desprs de dos CD ms (Un de nou, 1995, i In concerto, 1998), el grup es dissol, encara que el 2005 tornarien a actuar plegats.

Van participar en festivals musicals de renom, com Festival Reggae/Ska (Reus), U-Zona Reggae (Torell), BAM (Barcelona), el Mercat de la Msica Viva (Vic), Esprrago Rock (Granada), el Festival Pop-Rock Non-Stop (Barcelona) o el Doctor Music Festival dels Pirineus.

Discografia.

1991 - Fent d'aqu (Sock It Records/Semaphore);
1993 - Borinot Borinot (Al.leluia Records/Capit Swing);
1995 - Un De Nou (Al.leluia Records/Capit Swing);
1998 - In Concerto (Baobab Msica/Al.leluia Records);
2001 - Fent D'aqu (Subway Records);
2002 - In Concerto (Tralla Records);
2005 - Lluntics (Skamarl Records);

Recopilatoris.

1989 - Planet Ska (Unicorn Records) London (GB);
1990 - Latin Ska Fiesta (Sock It Records/Semaphore) Barcelona (E);
1994 - Ska Trax - The Next Generation (Heatwave) Heidelberg (D);
1995 - 100% Latin Ska (Moon Records) New York City (USA);
1996 - Balla e Difendi Vol.II (Gridalo Forte) Roma (I);
1996 - Latin Ska Vol.II (Moon-Ska Records) New York City (USA);
1998 - Latin & Ska under the Baobab Tree (Baobab Musica) Barcelona (E);
1999 - La Gran Skapada (AZ Records) Matar (E);
1999 - Latin Ska Years (Sock It Records/PlasticDisc) Barcelona (E);
2005 - FC BARCELONA Ms Que Un Club (Divucsa Music) Barcelona (E);

Referncies.



Enllaos externs.

 Web oficial de Skatal. ;
Biografia musical d'aquest grup. ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183414" title="Sabkhat El Ghorra" nonfiltered="363" processed="360" dbindex="75366">
La sabkhat El Ghorra s una llacuna salada de Tunsia situada a la governaci de Mahdia, delegaci de Chorbane de la que forma el seu lmit sud. Es llarga (17 km d'oest a est) i va perdent amplada cap a l'est (7 km a l'oest, 4 al centre i 2 km a l'est). T una superfcie de 67 km2 . La ciutat principal a la seva rodalia es Ennaffatia a la part occidental. Chorbane s a uns 13 km al nord.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183415" title="Sabkhat En Noual" nonfiltered="364" processed="361" dbindex="75367">
La sabkhat En Noual s una llacuna salada de Tunsia situada a la governaci de Sidi Bouzid, delegaci de Mazzouna de la que forma el seu lmit sud. T 20 km de llarg d'oest a est, i una amplada de 9 km a l'oest, estrenyent-se progrecivament fins el 5 km a l'est. T una superfcie de 142 km2. La vila principal a la seva rodalia es Ghdir Errbaya, prop de la part oriental. Mazzouna s a uns 12 km al nord.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183416" title="Sabkhat Boujemal" nonfiltered="365" processed="362" dbindex="75368">
Sabkhat Boujemal s una llacuna salada de Tunsia situada a la governaci de Mdenine, delegaci de Ben Guerdane de la que forma el seu lmit nord. s a un km de la costa del Bihret El Bihbane, un llac salat ms gran tancat per una llengua de terra. Es llarga (15 km d'oest a est) i amb una amplada variable (2 a 9 km). T una superfcie de 73 km2 . La ciutat principal a la seva rodalia es El Morchia, a la costa del Bihret El Bihbane a uns 10 km al sud-est. Ben Guerdane s a uns 15 km al sud-est pero una mica allunyada de la costa del llac. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183417" title="Sabkhat Tadder" nonfiltered="366" processed="363" dbindex="75369">
Sabkhat Tadder s una llacuna salada de Tunsia situada a la governaci de Mdenine, delegaci de Ben Guerdane de la qual forma el seu lmit oriental. s a 5 km de la costa, i el seu extrem sud-oriental pertany a Lbia. s llarga (22 km de nord a sud, uns 18 en territori tunisi) i ample, amb una mitjana de 6 km, excepte una zona on forma una llengua. T una superfcie de 135 km2. La ciutat principal de la seva rodalia s Mekhissdem, al sud-oest (a uns 2 km); l'imada de El Gounna s al nord-est.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183418" title="Fasor" nonfiltered="367" processed="364" dbindex="75370">
Un fasor s un nombre complex constant que representa l'amplitud complexa (magnitud i fase) d'una funci de temps sinusodal. Habitualment s'expressa de forma exponencial i sovint sn utilitzats en clculs d'anlisi de circuits ja que permeten passar a resoldre equacions algebraiques en lloc d'equacions diferencials.

Definici.

Una sinusoide es defineix com una funci de forma 
;

on
 y s la quantitat que varia en el temps;
  s una constant (en radiants coneguda com angle de fase de la sinusoide.
 A s una constant coneguda com l'amplitud de la sinusoide. s el valor extrem de la funci. ;
   s la freqncia angular donada per  on f s la freqncia.
 t s el temps.

Que pot ser expressat com:

;

on
 i s la unitat imaginria . En enginyeria electrnica s'usa "j" en lloc de "i" per evitar les confusions que es produirien amb el smbol que s'assigna a la corrent elctrica.

  s la part real del nombre complex z;

De forma equivalent, segons la frmula d'Euler,

;
;

Y, la representaci fasor d'aquesta sinusoide es defineix com:

;

de manera que: 

;

Aix, el fasor Y s el nombre complex constant que cont la magnitud i fase de la sinusoide.  Per a simplificar la notaci els fasors s'escriuen habitualment en notaci angular:

;

Clcul de fasors.

Quan les sinusoides es representen com fasors les equacions diferencials es converteixen en equacions algebraiques. Aix es produeix perqu la funci exponencial s la funci prpia de l'operaci derivada:

;

Prenent la part real en l'equaci anterior s'obt el resultat segent:

;

Llavors, la derivada en el temps de la sinusoide es converteix, en representaci fasorial, en la multiplicaci per la freqencia complexa. De forma similar, integrar un fasor es correspon en dividir per la freqncia complexa.

Com a exemple es pot considerar la segent equaci diferencial que resulta d'analitzar la tensi del condensador d'un circuit RC:

;

Si suposem que la tensi del circuit s una font sinusoidal (AC):

;

la equaci diferencial (en forma fasorial) es converteix en:

;

on

;

Resolent el fasor de la tensi en el condensador:

;

Per convertir aquest fasor de nou en sinusoide hem d'expressar tots els nombres complexos en forma polar:

;

on

;

i llavors:

;

Lleis de Circuits.

Usant fasors, les tcniques per resoldre circuits de corrent continua es poden aplicar per a resoldre circuits de corrent alterna. A continuaci s'indiquen les lleis bsiques en forma fasorial:

 Llei d'Ohm per a resistncies: Una resistncia no produeix retards en temps i per tant no canvia la fase d'una senyal. Per tant V=IR segueix sent vlida. ;
 Llei d'Ohm per a bobines i condensadors: V=IZ on Z s la impedncia complexa.
 En un circuit d'alterna es presenta una potencia activa (P) que s la representaci de les potencia mitja i reactiva (Q). Es pot definir tamb la potncia complexa S=P+iQ i la potncia aparent que s la magnitud de S. La llei de potncia per a un circuit d'alterna  expressada amb fasors s S=VI* (on I* s la conjugada complexa de I).
 Les Lleis de Kirchhoff segueixen sent correctes per en aquest mbit les magnituds s'expressen en fasors de forma complexa.

A travs d'aquestes lleis reformulades es poden analitzar circuits d'alterna d'una sola freqncia formats per resistncies, bobines i condensadors. Els circuits en alterna que treballen a ms d'una freqncia o amb formes d'ona diferents poden ser analitzats pel principi de superposici analitzant cadascuna de les freqncies de treball per separat.El problema d'aplicar aquesta superposici es que no podem realitzar el clcul de potncies ja que aquest clcul esta basat en el producte de tensions i intensitats i per tant no s lineal.

Transformada fasorial.

La transformada fasorial o representaci fasorial permet canviar de la forma complexa a la forma trigonomtrica:



on la notaci  es llegeix com "transformada fasorial de ____." 

La transformada fasorial porta la funci sinusoidal del domini del temps al domini de la freqncia.

Transformada fasorial inversa.
La transformada fasorial inversa  permet tornar del domini fasorial al domini del temps.



Aritmtica fasorial.

L's de la forma exponencial polar  simplifica les multiplicacions i divisions, mentre que la forma cartesiana (rectangular)  simplifica les sumes i restes.

Enllaos externs.
 Llibre sobre Fasors;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183419" title="Sabkhat El Makta" nonfiltered="368" processed="365" dbindex="75371">
Sabkhat El Makta s una llacuna salada de Tunsia i Lbia. La part de Tunsia est situada a la governaci de Mdenine, delegaci de Ben Guerdane de la que forma el seu lmit oriental. 

Es llarga (23 km de nord a sud) i l'amplada varia entre els 10 km de la part sud i els 2 km de la part nord. La mitad occidental pertany a Tunsia i la oriental a Lbia. T una superfcie de 120 km2. La ciutat principal a la seva rodalia es El Assa a la part oriental, en territori de Lbia, i Sidi Toui, al sud-oest, en territori de Tunsia.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183421" title="Chivu Stoica" nonfiltered="369" processed="366" dbindex="75372">


Chivu Stoica (8 d'agost 1908 - 18 de febrer de 1975) fou un poltic romans i un dels destacats lders del Partit Comunista Romans, aix com primer ministre i president de la Repblica Socialista de Romania entre els anys 1965 i 1967.

Stoica neixia a Smeeni, un poblaci de la provncia de Buz u, essent el sis fill d'una familia obrera. A l'edat 12 anys deixava l'hogar famliar i comenava a treballar com a aprenent als ferrocarrils romanesos (en romans C ile Ferate Romne). L'any 1921 s'establia a Bucarest, on treballava com a calderer a les empreses Vulcan, Lemaitre i Malaxa. All coneixia Gheorghe Vasilichi, que el va reclutar pel Partit Comunista Romans.

La Primavera de l'any 1931, Stoica passava a treballar en els tallers del Ferrocarril a Grivi a, on coneixia a Gheorghe Gheorghiu-Dej, Vasile Luca, i Constantin Doncea organitzant ells un grup de resistncia comunista. El 20 d'agost del 1934, era detingut i posteriorment condemnat a 15 anys de pres pel seu paper en la Vaga General de l'any 1933. A la pres de Trgu Jiu, era un dels comunistes empresonats ms propers a Gheorghiu-Dej, que segons alguns autors podria haver volgut que Stoica sigus el seu successor com Secretari General del PCR.

Fou membre del Comit Central i del Politbur del PCR entre els anys 1945 i 1975, essent primer ministre de Romania entre 1955 i 1961 i de President de la Repblica Popular de Romania entre els anys 1965 i 1967.

En els anys posteriors al nomenament de Nicolae Ceau escu l'any 1967 com a president romans, Stoica era apartat del poder a favor d'aquest i la seva muller Elena. Va morir al febrer de l'any 1975 com a conseqncia d'una ferida que es va fer al cap quan estava de cacera als voltants de Bucarest, tot i que es va rumorejar que havia estat un sucidi, encara que els dubtes al respecte romanen avui en dia.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183422" title="Bihret El Bibane" nonfiltered="370" processed="367" dbindex="75373">
Bihret El Bibane es una llacuna hipersalina de Tunsia a la governaci de Mdenine, delegaci de Ben Guerdane. T una superfcie de 230 km2 i es troba tancada per un cordo litoral calcari fossilitzat, amb unes 9 obertures que deixen entrar l'aigua. La llacuna te grans concentracions de sal i una situaci de pesca exclusiva. La vila de Bibane, uns 1.000 habitants dispersos en 60 assentaments, estan provets d'aigua per una dessaladora sistema osmosis inversa, donat per la cooperaci espanyola. La profunditat mitjana es de 4,06 metres.

El bra de El Mzkhadda (una llengua de terra estreta) la separa de la sabkhat Boujemal al sud-oest. Hi ha una explotaci petrolera a la zona. A la costa sud hi ha la vila de El Morchidia i a la nord, a mar obert, el port de Sidi Ahmed Chaouch.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183423" title="Sabkhat El Melah" nonfiltered="371" processed="368" dbindex="75374">
La sabkhat El Melah s una llacuna salada de Tunsia situada a la governaci de Mdenine, delegaci de Zarzis de la qual forma el seu lmit sud. s llarga (23 km d'oest a est) i t una amplada mitjana de 8 km. T una superfcie d'uns 185 km2. La ciutat principal a la seva rodalia s Zarzis a uns 8 km al nord. Queda a uns 3 o 4 km de la costa, del Ras Lemsa i del lloc arqueolgic de Naouara. Al nord-oest hi ha les viles d'El Ghrabet i Ennabhana.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183424" title="Fontibre" nonfiltered="372" processed="369" dbindex="75375">


Fontibre s una localitat del municipi d'Hermandad de Campoo de Suso, a 3 km de la localitat de Reinosa, a Cantbria. Es situa a l'rea central del Valle de Campoo, a 930 m per sobre el nivell del mar. Els materials calcaris han conformat el relleu d'aquesta part central de la vall de Campoo i expliquen la formaci del manantial del qual ragen les aiges del riu Ebre, que no s ms que el punt en el que reapareix una part del cabal del riu Hjar.

El nom d'aquest nucli prov de les paraules llatines "Fontes Iberis" (fonts d'Ebre). A Fontibre es troba l'esglsia de "San Flix" la nau romnica de la qual es remunta al segle XII.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183427" title="Principat de Lieja" nonfiltered="373" processed="370" dbindex="75376">

El Principat de Lieja (francs Principaut de Lige, val Principt d' Lidje) era un estat del Sacre Imperi Romanogermnic. Era un principat bisbal: el seu governador era un prncep-bisbe nomenat per l'emperador del Sacre Imperi. Nasqu el 980 i els revolucionaris francesos l'aboliren al 1795.

Histria.
El bisbat d'Atuatuca Tungrorum va crear-se al segle IV, per transferir-se al segle VI a Mos Traiectum i al 720 a Leodicum amb el bisbe Hubert. Notger n'era el bisbe del 972. L'any 980, l'emperador germnic Ot II l'anomen prncep que aix n'esdevingu el primer prncep-bisbe.

La tradici d'anomenar bisbes com a prnceps a les terres frontereres (marques) prov de la voluntat de l'emperador de mantenir el control i d'evitar que la terra caigui a les mans d'hereus poc fiables pel joc de matrimonis estratgics.

El poder del principat va crixer grcies a l'acci dels prnceps-bisbes Notger, racli i Wazon. El principat que tenia pocs recursos econmics a aquest poca, va aprofitar-se de la reputaci de Sant Lambert, que atreia molts pelegrins i desenvolupava escoles i monestirs. Set collegiates i dues abadies benedictines es van erigir: Sant Pere, Santa Creu, Sant Pau, Sant Joan, la baslica de Sant Mart, Sant Bartomeu, la catedral Sant Lambert, les abadies Sant Jaume i san Lloren.

Al 1316, la Pau de Fexhe va acabar l'absolutisme del prncep. El tractat estipula per a la primera vegada en la histria del principat un repartiment dels poders entre els tres estaments i el prncep-bisbe, una llibertat individual i una justcia ms imparcial. Aquest sistema va mantenir-se sense gaire canvis fin al 1795.

A l'any 1366,  el principat va annexar el comtat de Loon, un dels seus feus,  desprs d'uns problemes de successi dels comtes de Loon sense progenitura quan el comte Arnold de Rummen va vendre el seu ttol al prncep-bisbe Joan d'Arkel. El principat va haver de defensar la seva independncia davant els imperis vens, en especial contra el duc de Brabant i el de Borgonya. El ducs de Borgonya van voler annexar el principat que formava un enclavat entre els seus pasos baixos i altos  per el mximum que van  obtenir era el nomenament de bisbes 'amics'. Van imposar Llus de Borb, el nebot de Felip III de Borgonya com prncep-bisbe, tot i que els liegesos mai no van acceptar-lo. La gent de Lieja va deposar-lo i el conflicte va escalar. El que va conduir a la batalla de Montenaken (1465) i la pau de Sint-Truiden que implicar la quasi annexi del principat. Tot i aix, la revolta va continuar fins a la batalla de Brustem (1467) i finalment a la destrucci de la ciutat i les massacres a crrec de Carles I de Borgonya dit el Temerari. La data del sac de Lieja, 1468 resta encara gravada a la memria histrica de la gent de Lieja contempornia. Lieja mai no ha estat part de les Disset Provncies. 

Al 1477 Maria de Borgonya va restaurar les llibertats del principat i tornar el perron a Lieja. Al 1487, el prncep-bisbe Joan d'Horne va concloure amb els estats de Lieja la Pau de Sant Jaume, un tractat que restaura les llibertats i que codifica els drets i els usos i costums. Fins a avui, certes disposicions sempre tenen fora de llei.

El 10 abril 1509, el prncep-bisbe Erard de La Marck, va rebre la confirmaci dels privilegis de l'emperador Maximili I.


Durant tota l'edat mitjana el principat de Lieja va restar com a entitat poltica independent, sense formar part dels Pasos Baixos espanyols, ni dels els Pasos Baixos del sud, catlics, que passaren sota el control dels Habsburg d'ustria desprs de la desfeta espanyola.

Segles durant, el principat bisbal adoptava una poltica de neutralitat. Aquesta aprofitava a la seva economia com que els exrcits de tots els estats de Europa hi venien per a comprar armes: la indstria de la metallrgia hi era fora desenvolupada. Aixi, des de la fi del segle XVI l'empresari i industrial Joan Decorte dit Curtius va desenvolupar un  grup  industrial de fabricaci de plvora amb una sucursal a Lirganes que va esdevenir el provedor principal de l'imperi espanyol. Fins a avui, la fabrici d'armes va romandre una indstria important.

L'ltim 'gran' prncep-bisbe Francesc Carles de Velbrck (1772-1784), humanista i home de cincia, va invertir molt per a desenvolupar les arts, les escoles i l'economia. Va morir massa aviat abans de veure els resultats de la seva feina. El seu successor, Constant Francesc d'Hoensbroeck (1784-1792) absolutista i poc sensible a les aspiracions del poble impensadament va fer tot per a estimular l'esperit revolucionari.

L'any 1794, desprs la revoluci de Lieja, l'exrcit austrac se'n va anar i l'ltim bisbe Francesc Antoni Maria de Man s'exili. L' any 1795, la Convenci decret l'annexi del principat a la Repblica francesa desprs del qual fou integrat al Departament de l'Ourte  i el Departament del Mosa inferior, amb la voluntat de trencar les fronteres de lancien rgime. L'any 1801 el papa Pius VII va ratificar l'abolici del principat-bisbat al concordat amb Napole i la creaci d'una dicesi de Lieja sense cap poder secular.

L'any 1815 es va integrar al Regne Unit dels Pasos Baixos, malgrat la seva voluntat de tornar a ser independent. L'any 1830 va passar al Regne de Blgica.

Geografia.
El principat mai no ha sigut un territori continu. Aproximadament ocupava territoris al llarg del Mosa. El territori va canviar tot al llarg de la seva histria. 

Capital : Lieja;

Ciutats principals, anomenades Bones Viles : ;
Ciutats romniques: Chtelet, Ciney, Couvin, Dinant, Fosses-la-Ville, Huy, Lieja, Thuin, Verviers, Vis, Waremme  (viles de parla valona, desprs francesa);
Ciutats germniques: Beringen, Bilzen, Bree, Hamont, Hasselt, Herk-de-Stad, Borgloon, Maaseik, Peer,  Sint-Truiden, Stokkem, Tongeren (Viles de parla limburguesa, desprs neerlandesa);
altres possessions: Maastricht una jurisdicci compartida amb el ducat de Brabant i ms tard amb la Repblica de les Set Provncies Unides, el Comtat de Horn, la ciutat de Bouillon, terres a Guelre.

Avui.
ltim afegit al Regne Unit dels Pasos Baixos i desprs a Blgica, la poblaci va mantenir el seu esperit d'independncia d'un pas del qual la capital Brusselles  mai no ha sigut seva. Els altres habitants del regne els retreuen el seu esperit principataire, el que la gent de Lieja considera com un compliment.

Referncies.
Jacques Stiennon (redacci), Histoire de Lige, Tolosa, 1991, edicions Privat.
Llista dels bisbes de Tongeren, Maastricht i Lieja;

 Enllaos externs .
 El Principat de Lieja ;
 Declaraci dels drets de l'home de Franchimont ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183429" title="Gheorghe Gheorghiu-Dej" nonfiltered="374" processed="371" dbindex="75377">


Gheorghe Gheorghiu-Dej (Brlad 8 de novembre de 1901 - Bucarest 19 de mar de 1965) fou un politic romans, secretari general del Partit Comunista Romans i primer ministre i president de la Repblica Popular de Romania.

Va nixer en el si d'una famlia obrera, essent molt jove entra a treballar com a ferroviari als C ile Ferate Romne on coneixeria als principals lders comunistes romamesos del moment. Gheorghiu-Dej va comenar essent adolescent la seva militncia comunista, essent arrestat l'any 1933 per la seva participaci en la Vaga General d'aquell mateix any. A la pres de Trgu Jiu va liderar juntament amb Chivu Stoica i Gheorghe Apostol una cllula comunista, que un cop que fug de la pres l'agost de 1944 seria la base d'on es reconstruiria el Partit Comunista Romans un cop que aquest fou declarat de nou legal a finals d'aquell any. 

Com a secretari general del recentment declarat legal PCR, Gheorghiu-Dej es va adher l'any 1945 al Front Nacional Democrtic liderat per Petru Groza, donant suport al govern que aquest va formar arran de les eleccions de l'any 1946 i que li donaren el poder. Dins del govern Groza va ocupar el crrec de president del Consell Econmic (que dirigia la vida econmica romanesa) i entre els anys 1948 i 1952 fou vice-president del Consell de Ministres, essent l'encarregat dels afers econmics. 

L'any 1952 fou nomenat primer ministre romans, enfrontant-se amb la facci "moscovita" del PCR. Dins d'aquesta lluita i en ple procs de desestalinitzaci que s'estava produint dins del Partit Comunista Romans l'any 1954 va cedir la secretaria general del PCR a Gheorghe Apostol, per noms un any desprs va tornar a recuperar el control del partit, establint de facto a Romania una dictadura personal i controlant tots els organs de poder a Romania, tot i que l'any 1955 deixava "oficialment" el seu crrec de primer ministre per dedicar-se unicament a liderar el Partit Comunista Romans. 

L'any 1961 era nomenat president de la Repblica Popular de Romania crrec que ocuparia fins a la seva mort. Gheorghiu-Dej en el moment del seu nomenament com a president ja estava malalt de cncer, motiu pel qual molt abans del seu trasps van comenar les disputes entre els diferents sectors del PCR per veure quin d'aquests es feia amb el control del poder un cop que Gheorghiu-Dej mors. Amb la voluntat d'afavorir el sector ms proper a ell va donar les ordres oportunes perqu un personatge secundari del rgim comunista, Nicolae Ceausescu, que en aquell moment no ocupava cap lloc de responsabilitat clau dins del sistema, fora nomenat successor seu al capdavant de la Secretaria General del PCR, a la vegada que nomenava com a successor seu al capdavant de la presidncia romanesa a Chivu Stoica, un experimentat poltic que formava part del sector proper a Gheorghiu-Dej, sector enfrontat al liderat pel qu havia estat secretari general del PCR Gheorghe Apostol.  

Gheorghe Gheorghiu-Dej moria a principis de mar de 1965 vctima del cncer, deixant ben lligada la seva successi al capdavant de tots els llocs claus del rgim comunista, mostrant un clara voluntat de mantenir la terica "independncia" del regim comunista romans respecte a la Uni Sovitica, ja que tot i que en certs aspectes el mandat de Gheorghiu-Dej es va caracteritzar per un cert "stalinisme" d'estat, Romania sota els seu mandat ja comenava a mostrar una certa voluntat de mantenir una certa independncia respecte els sovitics, una orientaci poltica que s'acabaria accentuant al llarg del mandat de Nicolae Ceausescu, que en un principi era una opci temporal i que fou escollit pels homes forts del rgim per poder-lo manegar i que acab fent-se amb el control absolut del partit i de Romania, esdevenint un dictador que govern en solitari durant ms de vint anys.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183431" title="Haixix" nonfiltered="375" processed="372" dbindex="75378">


L haixix (del rab      hashish "herba", tamb anomenada xocolata o pollen ) s una droga psicotrpica derivada del cnnabis. Es fabrica desprenent de les flors del cannabis els tricomas que la cobrixen. 

D'aspecte slid, es fa maleable a l'escalfar-la. s de color marr amb reflexos vermellosos, negres, verdosos i daurats. Se sol fumar en pipa, barrejat amb tabac o brots de cannabis. L'haixix no produx un efecte distint al de la marihuana, sin ms potent i potencialment perjudicial per als pulmons degut al fet que a Europa generalment s barrejat amb tabac, el que implica major presncia de quitr al fer combusti.

Principalment s produt a la vall del Rif (Marroc) i a Afganistan. No hi ha constncia que produeixi dependncia fsica, encara que s'ha descrit certa sndrome d'abstinncia en usuaris crnics a l'interrompre el seu consum, caracteritzat per: ansietat, irritabilidad, prdua d'apetit, tremolors i insomni. La seva dependncia s principalment psicolgica.

 Vegeu tamb .

Cnnabis;
Porro (cigarret);
Tetrahidrocannabinol;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183432" title="Rin de Ferro" nonfiltered="376" processed="373" dbindex="75379">







El Rin de Ferro (en neerlands IJzeren Rijn, en alemany Eiserner Rhein) s el ferrocarril que uneix el port d'Anvers (Blgica) amb la ciutat de Mnchengladbach (Alemanya) tot travessant la provncia de Limburg (Pasos Baixos). Avui dia, un petit tram n's fora de servei, per la part principal encara s'utilitza per al transport de persones o mercaderies.

Histria.
El Tractat de Londres de 1839, que confirmava la independncia de Blgica, atorgava al nou estat el dret de finanar i construir un ferrocarril des d'Anvers a Duisburg (Alemanya). Aquest dret es va confirmar amb el Tractat del Rin de Ferro del 1873.

D'antuvi es pensava de construir un canal, per amb el progrs de la tecnologia va semblar ms pertinent el projecte d'una lnia ferroviria. La construcci comen al 1869 i s'acab el 1879. La lnia va ser un gran xit tant per al transport de persones com de mercaderies, per a poc a poc va anar perdent importncia per la competncia que represent el transport per carretera. La Segona Guerra Mundial va signar el decret de mort de la lnia. Avui, el tram belga noms s'utilitza per al transport de mercaderies. El tram Weert-Roermond s part de la xarxa Intercity neerlandesa. El tram entre Roermond i la frontera alemanya va quedar desafectat el 1991.

Reobertura.
Com a part d'un programa de descongesti de les carreteres, Blgica va demanar la reobertura de tota la lnia, que s ms rpida i menys accidentada que la lnia de Montzen. Blgica invoca el Tractat de Londres de 1839 i el Tractat del Rin de Ferro de 1873. Els Pasos Baixos invoquen la protecci de la reserva natural del Meinweg per no obrir la lnia. Tamb temen que aquesta lnia faci competncia a la lnia neerlandesa Betuweroute, que malgrat les fortes inversions no acaba d'agafar volada.

El 24 de maig del 2005 el Tribunal Permanent d'Arbitratge (en neerlands Permanent Hof van Arbitrage) de la Haia va decidir que la lnia s'ha de reobrir i que els estats belga i neerlands n'han de compartir els costs, incloent-hi la construcci d'un tnel sota el Meinweg.
A l'inici de 2007 el tram entre la frontera belga i Weert ha estat modernitzat. 

El 15 de mar del 2007, per primera vegada des de decennis un tren de mercaderies de la NMBS va fer el trajecte entre Anvers i Duisburg. Va provar que la reobertura de la lnia podria reduir la durada del viatge de sis hores a tres. El govern de la Regi de Valnia s opos l'11 de maig del 2007 a la reobertura perqu creia que perjudicaria la lnia de Montzen i l'ocupaci a la provncia de Lieja.

Trams del Rin de Ferro.
 Lnia 15 dels ferrocarrils belgues (Anvers   Mol);
 Lnia 19 dels ferrocarrils belgues (Mol   frontera neerlandesa);
 Lnia NS dels ferrocarrils neerlandesos (Weert   Roermond);
 Lnia DB 2524 dels ferrocarrils alemanys (Dalheim   Rheydt);

 Referncies .
 Barthels/Mller/Barthels: Der Eiserne Rhein. 1. Auflage. Mnchengladbach 2005. ISBN 3-9810183-0-3;

Enllaos externs.
 Rin de Ferro;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183434" title="Gran Premi d'Itlia del 2005" nonfiltered="377" processed="374" dbindex="75380">
Resultats del Gran Premi d'Itlia de Frmula 1 de la temporada 2005 disputat al circuit de Monza el 4 de setembre del 2005. 



 Resultats .






 Altres .

 Pole:   Kimi Rikknen   1: 20. 878;
 Volta rpida:  Kimi Rikknen   1: 21. 504;
 Kimi Rikknen va ser penalitzat amb 10 posicions a la graella de sortida per haver canviat el motor. La sortida en primer lloc va ser llavors per Juan Pablo Montoya.
 Aquesta cursa va establir el rcord de cotxes finalitzant la cursa (20 cotxes, 100% del total).



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183438" title="Moviment 33" nonfiltered="378" processed="375" dbindex="75381">
El moviment 33 es pot definir com el conjunt de moviments poltics estructurats al voltant de la pretensi de defensar la cultura i la idiosincrsia catalanes per sobre de tot. L'expressi "33" s un acrnim: els nombres 3 i 3 equivalen a la tercera lletra de l'abecedari, la C, i signifiquen Catalunya Catalana.


D'aquesta manera, el moviment 33 pretn que Catalunya no perdi la llengua i la cultura prpies en benefici de les espanyoles, que sn considerades foranes i imposades al llarg de la histria per la fora. S'oposen frontalment a l'espanyolitzaci del pas i als partits poltics que consideren defensors del fet espanyol, com per exemple els partits parlamentaris PSC-PSOE, PP i Ciutadans-Partido de la Ciudadana.

Com a conseqncia d'aquesta oposici a la cultura espanyola, la ideologia 33 est fortament vinculada amb l'independentisme catal, amb la particularitat que sempre donen prioritat a l'eix nacional per sobre de l'eix esquerra-dreta. No obstant aix, segons els membres d'organitzacions 33 l'objectiu d'aquesta transversalitat no s altre que unir tot el poble catal en la lluita per la independncia i la defensa de la seva cultura (nacionalisme o independentisme unitari).

Qui va fer servir aquest acrnim per primera vegada s Unitat Nacional Catalana, nogensmenys, tamb s utilitzat per diversos militants d'EC tot i que no es reconeixen oficialment com a 33.

Alguns colectius han titllat de racisme o xenofbia al moviment 33; ja que t parallelismes amb el 88 (Heil Hitler) del partit nacionalsocialista .

No obstant hi han dues coses a tenir en compte; primer, que el moviment 33, ms enll d'aver estat ideat per UNC, no s exclusiu d'ells i l's del smbol pot sser molt variat. En el cas d'UNC i segons expliquen en el seu web , Catalunya Catalana no fa referncia a conceptes racials, ja que el poble catal no s una raa, sin que es refereix a la cultura catalana, a la llengua i les seves tradicions. Per tant, el partit buscara la normalitzaci de Catalunya com a pas.

 Enllaos externs .
Pgina Oficial d'Unitat Nacional Catalana;
Qu vol dir 33?, a la pgina d'UNC;

Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183447" title="Ai Ai Ai" nonfiltered="379" processed="376" dbindex="75382">
Ai Ai Ai s un grup de rumba catalana, i en catal, creat desprs de la mort de Gato Prez per Pep Llad, un dels seus collaboradors i amics paios, amb altres msics d'tnia gitana, com Antoni "Sicus" Carbonell o Ricard "Tarragona".

El seu primer disc (Aix brama, 1992) s agradable i s'hi barregen versions de Serrat ("Paraules d'amor"), de Gato Prez ("La curva del morrot") i temes originals, entre els quals destaca per la seva difusi meditica "Sota la palmera". Aviat, per, el cantant "Sicus" s substitut pel terrassenc Miquel Grriz, i el grup (format definitivament per Llad, Grriz i "Rafalitu" Salazar) comena una etapa ms complexa, caracteritzada per la recerca formal i de continguts, la fusi de la rumba amb altres referents musicals com la msica llatina, el rock o el rap, i uns textos cada vegada ms rics i elaborats. Fruit d'aquesta evoluci sn els lbums Neguits, angnies i forats (1994), i, sobretot, El temps de Sefalina Kaolin (1996), que cont canons tan rodones com "Anar tirant", temes tan allunyats de la superficialitat de la rumba a l's com "It's so hard to be a Catalan" o "Medelln", o una aconseguidssima i sorprenent versi de la can de Raimon "Jo vinc d'un silenci". 

Al final de la primavera del 1998 apareix un nou disc (Esperit de vi) molt ms alegre i intranscendent (malgrat la nostlgia indefinible del tema "Advertncia"), en el qual empren parcialment el castell, i aviat Pep Llad es desvincula de les activitats pbliques del grup. 

Referncies.



Enllaos externs.

 Biografia musical d'aquest grup de rumba. ;
 El grup Ai Ai Ai dins del context de la rumba catalana. ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183448" title="Individualitzaci" nonfiltered="380" processed="377" dbindex="75383">
La individualitzaci (o individuaci) pot definir-se com a un procs pel qual els individus esdevenen unitats reproductives viables en la vida social, de tal manera que passen a acomplir l antic paper que feien les famlies des de temps immemorials.

Fou mile Durkheim, un dels fundadors de la sociologia, qui ja observ en la De la divisi del treball social que l aven de la divisi del treball implicava un creixement de l autonomia dels individus. En aquesta obra plantejava la paradoxa de com s possible que, tot i esdevenir ms autnom, en els pasos avanats l individu arribi a dependre ms estretament de la societat. En altres escrits tamb defensa que l expansi de les funcions i de l acci de l Estat contribueix a la individualitzaci. Aix, el reconeixement per part de l Estat dels drets de l individu suposa l erosi de tots aquells grups secundaris com la famlia, les associacions comercials i professionals, l esglsia o les corporacions territorials, que tendeixen a absorbir la personalitat dels seus membres.

La teoria moderna de la individualitzaci fou formulada per Ulrich Beck el 1986. Segons aquest autor, constitueix un concepte que descriu la transformaci estructural i sociolgica de les institucions socials aix com la relaci que mantenen els individus amb la societat. Suposa l alliberament dels individus dels seus rols i constrenyiments tradicionals en diversos sentits. L individu es veu separat dels seus lligams i xarxes de suport tradicionals, per els substitueix per les limitacions i controls imposats pel mercat de treball i per altres agncies i institucions secundries. En la mesura en qu els individus han estat destradicionalitzats, es veuen deseixits del seu dest de classe. Aix mateix les dones es veuen alliberades del seu treball domstic obligatori i de la supeditaci als seus marits com a rols adscrits. Per ltim, les velles formes de treball rutinari i disciplinari es troben en declivi amb l aparici d horaris de treball flexibles, ocupacions precries i llocs de treball descentralitzats.

A partir d anlisis desenvolupades per Talcott Parsons, el terme individualitzaci es fa servir tamb ms recentment en el sentit d individualisme institucionalitzat. En la mesura en qu gran part dels beneficis de l Estat de benestar pressuposen tenir una ocupaci remunerada basada en un contracte de treball i que els drets que generen sn bsicament individuals, podem parlar d institucionalitzaci de l individualisme. De tota manera, fra un error confondre d individualitzaci com a procs amb l individualisme com a ideologia o com a resultat. Una collectivitat individualitzada no s necessriament una societat de massa atomitzada en qu hagin desaparegut els vincles i les solidaritats entre els individus. La teoria de la individualitzaci tan sols destaca els nous condicionants estructurals en qu es produeixen i es mantenen les relacions socials.

L adveniment de la individualitzaci es produeix en la nova societat del risc, caracteritzada por una modernitat reflexiva en contraposici amb la societat industrial clssica. Mentre que el principi bsic d aquesta era la distribuci de bns, en la societat del risc passa a primer pla la distribuci de  mals  o perills. Una de les dimensions essencials de la societat del risc s la lgica de la distribuci dels riscos associats amb la modernitzaci, per a aquests se li afegeixen noves inseguretats socials, biogrfiques i culturals.
 
De fet, la modernitzaci reflexiva implica no tan sols un canvi estructural, sin la transformaci de la relaci entre les estructures i els agents socials. Quan s assoleix un cert nivell en el procs de modernitzaci, els agents tendeixen a esdevenir ms individualitzats, s a dir, menys constrenyits per les estructures. En efecte, el canvi estructural fora els actors a alliberar-se de les estructures. Per tal que la modernitzaci avanci amb xit, els agents s han de deseixir de les constriccions estructurals i contribuir activament a conformar el procs de modernitzaci.

La teoria de la individualitzaci resulta un dels enfocaments ms fecunds a l hora d explicar els canvis esdevinguts en la famlia en els darrers temps. Mentre que en la societat preindustrial la famlia era sobretot una comunitat de necessitat mantinguda unida per una obligaci de solidaritat, en el mn contemporani el desig d autorealitzaci ha fet passar a primer pla la lgica d unes vides projectades individualment. Aix la famlia est esdevenint cada vegada ms una relaci electiva i una associaci de persones individuals ms que no pas un collectiu permanent amb una forta densitat institucional. Igualment, els vincles dins la famlia tendeixen a assemblar-se a la relaci pura. Tant el mateix procs d individualitzaci com el carcter optatiu de la famlia afebleixen la instituci del matrimoni i donen carta de legitimitat a un seguit de tipus de llars amb fills a crrec que, tot i existir abans, gaudien d una escassa visibilitat pblica i eren considerats com a poc convencionals.

Malgrat que la individualitzaci implica un augment de l autonomia personal, l existncia privada individualitzada cau cada vegada ms sota la dependncia de situacions i condicions que es troben completament fora de l abast de l individu. Histricament l expansi del mercat de treball fou un dels principals motors de la individualitzaci. Amb l increment de l activitat econmica femenina aquest procs s intensific. Grcies a la seva entrada al mercat laboral, les dones treballadores resten alliberades de la seva dependncia de les xarxes tradicionals, per passen a estar sotmeses a les limitacions imposades pels mercats i per la seva regulaci.
 
Sota les condicions de l Estat de benestar, les biografies de classe, que tenien un fort carcter vinculant, es transformen en biografies reflexives que tendeixen a dependre de les decisions dels actors. El marge per a la presa d aquestes decisions varia molt en funci del grau de desenvolupament de l Estat de benestar. A mesura que se expandeix l mbit dels drets socials de ciutadania, s a dir, a mesura que augmenta la capacitat de desmercantilitzaci i de desfamiliaritzaci de l Estat de benestar, aquest marge de decisi tendeix a ampliar-se.


Bibliografia.

Durkheim, E. De la divisin del trabajo social. Madrid: Akal, 1982.

Beck, U. La sociedad del riesgo: Hacia una nueva modernidad. Barcelona: Piados, 1998. 

Beck, U. y E. Beck-Gernsheim. La Individualizacin: El individualismo institucionalizado y sus consecuencias sociales y polticas. Barcelona: Paidos, 2003.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183449" title="Joaqun Corts" nonfiltered="381" processed="378" dbindex="75384">

Joaqun Corts, nascut com a Joaqun Pedraja Reyes (Crdova, 22 de febrer de 1969) s un ballar de flamenc i coregraf gitano.

De ben petit es va desplaar a viure a Madrid on va comenar els seus estudis a l'edat de 12 anys.

El 1984, a l edat de quinze anys, el van acceptar com a membre del Ballet Nacional de Espanya i al cap de poc temps va arribar a ser el ballar solista. 

Desprs de deixar el Ballet Nacional la seva progressi va ser fulminant, arribant a ballar amb reconeguts ballarins con del mn de la dansa com son: Maia Plisetskaia, Silvie Guillen i Peter Schauffuss; tamb va ballar en el Festival Flamenco d estiu a Tquio, varies gales en el Lincoln Center de Nova York i, en el ballet Don Quijote (coreografia de Vicente Nebrada) amb la companyia Ballet Teresa Carreo en Caracas, Veneuela. En aquesta poca va crear la coreografia de Carmen per la Arena de Verona.

El 1992 va crear la seva prpia companyia "Joaqun Corts Ballet Flamenco". La primera producci d aquesta companyia, Cibay, es va  presentar a Jap, Frana, Itlia, Veneuela i Estats Units. En aquest mateix any va treballar per Mecano, collaborant en el tema Una rosa es una rosa para el Aidalai Tour, i apareixent en el videoclip del mateix tema.

EL seu segon espectacle, anomenat Pasin Gitana, es va estrenar el 1995 en el Teatre Albniz de Madrid i va comptar amb Giorgio Armani com a dissenyador de vestuari.

Va debutar en el cine amb la pellcula La flor de mi secreto de Pedro Almodvar i desprs va participar en el film de Carlos Saura Flamenco.

Corts es va traslladar a Nova York a principis de 1999 i va comenar a collaborar amb la coregrafa Debbie Allen, amb qui va participar en la cerimnia dels Premis Oscar.

En 2000 participa en la pellcula Gitano, aquesta vegada com a protagonista. Al mateix temps va comenar la gira internacional del seu espectacle Soul.

Corts participa en l'obertura del Festival de Via del Mar 2001. Crea la producci Pura pasin, i pocs dies desprs en el Teatre Tvoli de Barcelona estrena el espectacle Live. 

En el mar de 2006 estrena Mi Soledad, espectacle amb el que segueix de gira per tot el mn.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183456" title="Futbol a la Repblica Txeca" nonfiltered="382" processed="379" dbindex="75385">
 Histria .
A la Repblica Txeca, el futbol s'origina a Bohmia entre el 1890 i el 1990, principalment jugat per alemanys (el pas formava part de l'imperi Austro-hongars). El millor club alemany s'anomenava Regatta Prag. El 1892 trobem el primer encontre documentat a la Repblica Txeca: Czech Athletic Club Roudnice 1-Sokol Roudnice 0. El 1896 es disputa el primer derbi entre Slavia i Sparta amb el resultat de 0-1. El 1896 es disputa el primer campionat txec, guanyat pel CFK Kickers Praga (primavera) i Deutscher FC Prag (tardor). El 1897 es disputa el campionat de la Corona Txeca, guanyat per Slavia i el 1902 es disputa el campionat de la Associaci de Futbol Txeca guanyat pel Cesky AFC Vinohrady.

L'any 1901 es cre la Federaci Txeca de Futbol. Entre 1903 i 1908, la selecci de futbol de Bohmia disput set partits internacionals. Posteriorment, entre 1922 i 1993, la selecci i federaci de la Repblica Txeca esdevingueren les respectives de Txecoslovquia. A partir d'aquest darrer any, renasqueren els organismes de la Repblica Txeca, de nou com a estat independent.

Pel que fa a la fundaci de clubs al pas, els ms destacats foren:


1892 SK Slavia Praha;
1892 Deutscher FC Prag;
1893 AC Krlovsk Vinohrady;
1893 CSK Uhersk Brod;
1894 SK Plzen;
1894 FC Slovck Slavia Uhersk Hradite ;
1896 FK Meteor Praha (fundat com Kotva Liben Praha);
1897  FK Kickers Praha;
1898 TJ Lokomotiva Praha;
1898 SK Cechie Karln;
1899 SK Cesk Budejovice;
1899 AFK Chrudim;
1899 SK Pardubice;
1901 SFC Opava;

1901 FK Kaucuk Kralupy nad Vltavou;
1901 FC Olympia Hradec Krlov;
1901 Football Society Brno;
1902 AFK Koln;
1902 FC Turnov;
1902 SK Han Cesk Krumlov ;
1902 SK Nchod;
1903 SK Kladno;
1903 SK Viktoria ikov;
1903 SK Nusle Praha;
1903 Teplitzer FK;
1904 TJ Admira Praha;
1905 SK Hradec Krlov;
1905 FC Bohemians Praha;


 Sistema de competici .
El futbol txec s organitzat per la Federaci Txeca de Futbol ( MFS- eskomoravsk fotbalov svaz).

L'estructura actual del futbol txec s la segent:


 Competicions .
 Lliga txeca de futbol;
 Copa txeca de futbol;

Principals clubs.


AC Sparta Praha (Praga);
SK Slavia Praha (Praga);
FK Viktoria ikov (Praga);
FC Bohemians Praha (Praga);
FK Marila P bram (P bram);
1. FC Brno (Brno);
FC Viktoria Plze  (Plze );
FC Slovan Liberec (Liberec);

FC Bank Ostrava (Ostrava);
FC Vitkovice (Ostrava);
SK Sigma Olomouc (Olomouc);
SK Dynamo  esk Bud jovice (esk Bud jovice);
FK Teplice (Teplice);
FC Tescoma Zln (Zln);
S.K. Hradec Kralov (Hradec Kralov);
FK Jablonec 97 (Jablonec nad Nisou);


Jugadors destacats.


Des de 1920
Josef taplk 'Sloup';
Karel Peek 'Kada';
Antonin Hojer;
Josef Siln;
Des de 1930
Frantiek Plni ka;
Jaroslav Burgr;
Josef  ty ok;
Vlastimil Kopeck;
Josef Ko lek;
Antonn Pu ;
Jiri Sobotka;
Frantiek Svoboda;
Old ich Nejedl;

Des de 1945
Jiri 'Georg' Hanke;
Ladislav Novk;
Svatopluk Pluskal;
Des de 1960
Josef Masopust;
Tom Pospchal;

Des de 1970
Ivo Viktor;
Antonn Panenka;
Zden k Nehoda;
Des de 1980
Jaroslav Netoli ka;
Jozef Chovanec;
Ladislav Vzek;

Des de 1990
Pavel Nedv d;
Karel Poborsk;
Tom Skuhrav;
Des de 2000
Petr  ech;
Tom Rosick;
Milan Baro;


Principals estadis.


 Estadi Na Julisce (Praga);
 Toyota Arena (Na Letn) (Praga);
 Estadi Spartakidn (Olomouc);

 Estadi Evena Roickho (Strahov) (Praga);
 Estadi Na Stnadlech (Teplice);
 Estadi Bazaly (Ostrava);


 Articles relacionats .
Federaci Txeca de Futbol;
Selecci de futbol de la Repblica Txeca;

 Enllaos externs .
Associaci de Futbol de la Repblica Txeca;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183457" title="Carlos Saura" nonfiltered="383" processed="380" dbindex="75386">
Carlos Saura (Osca, 1932) s un director de cinema espanyol.

Va debutar amb el documental Cuenca (1958), al qual va seguir Los golfos (1960), que va obrir una nova fornada en el cinema realista espanyol. Van seguir Llanto por un bandido (1963), film d aventures sobre el bandoler El Tempranillo, i La caza (1965), que va rebre el premi al millor director en el Festival de Berln. A partir d aquest  moment va iniciar la seva collaboraci amb el productor Elas Querejeta, el perode ms intens i interessant de la seva carrera: Peppermint frapp, 1967; El jardn de las delicias, 1970; Ana y los lobos, 1972; La prima Anglica, 1973; Cra cuervos, 1975. Desprs  Mam cumple cien aos, 1979, la seva posterior filmografia es ms irregular: Deprisa, deprisa, 1980; Bodas de sangre, 1981; Carmen, 1983; El amor brujo, 1986; El Dorado, 1988; La noche oscura, 1988; Ay, Carmela!, 1990; Sevillanas, 1992; Dispara!, 1993; Flamenco, 1995. El 1998 va realitzar Esa luz, Pajarico i Tango i el 1999 Goya en Burdeos, que va obtenir el Gran Premio de las Amricas del Festival de Montreal.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183458" title="Convenci sobre els drets de l?infant" nonfiltered="384" processed="381" dbindex="75387">
La Convenci sobre els drets de l infant s un instrument internacional que estableix els drets civils, poltics, econmics, socials i culturals de la infncia. Fou adoptada per l Assemblea General de les Nacions Unides el 20 de novembre del 1989 i entr en vigor el 2 de setembre del 1990 desprs de la seva ratificaci per part de vint Estats membres. La convenci consta de 54 articles i de dos protocols addicionals, un sobre la participaci dels nens en conflictes armats i un altre sobre la venda de nens i prostituci i pornografia infantils. 

Aquesta iniciativa constitueix una de les fites ms importants en el reconeixement i l afirmaci dels drets humans. La Convenci sobre els drets de l infant s un dels tractats ms referendats del mn, ja que segons UNICEF ha estat ratificat per 193 Estats, gaireb tots els membres de Nacions Unides. La Convenci est centrada en la infncia, es refereix a les necessitats i drets especfics dels nens i obliga els Estats a obrar a favor dels seus millors interessos. 

	La Convenci defineix un infant com a tota persona de menys de 18 anys, a no ser que la llei d un pas determinat reconegui abans la seva majoria d edat. Segons la Convenci, els nens sn considerats com a subjectes de drets. Tot dret especificat a la Convenci s inherent a la dignitat humana i al desenvolupament harmnic de cada infant. Els quatre principis bsics de la Convenci sn els segents: el principi de no discriminaci; el de defensa del millor inters de l infant; el del dret a la vida, a la supervivncia i al desenvolupament; i el de respecte per les opinions del nen. La Convenci aplica a la infncia la Declaraci Universal dels Drets Humans de Nacions Unides segons la qual tot individu s titular dels drets i llibertats que s hi reconeixen sense distinci de cap mena, ja sia de raa, color de la pell, sexe, llengua, credo, opini poltica, origen nacional o social, possessi de propietats, naixement o altra condici. La Convenci reconeix que tot nen s titular de certs drets fonamentals, entre els quals s han d esmentar el dret a la vida, al seu nom i a la seva identitat, a ser educat pels seus pares en el si d una famlia i a mantenir una relaci amb ambds progenitors, encara que estiguin separats. Expressa els drets fonamentals de qu gaudeixen els infants de totes les nacionalitats: dret a desenvolupar-se fins a les seves plenes potencialitats; a ser protegits de les influncies pernicioses, dels abusos i de l explotaci; i a participar plenament en la famlia aix com en la vida cultural i social. La Convenci protegeix els drets dels infants a base de garantir el seu accs efectiu als serveis de salut; a una educaci primria gratuta i obligatria i a altres serveis jurdics, civils i socials. La Convenci tamb reconeix que els infants tinguin el dret d expressar les seves opinions i que aquestes siguin escoltades, de rebre protecci davant de possibles explotacions i que la seva intimitat sigui respectada. Aix mateix la Convenci obliga els Estats a permetre que els pares puguin exercir les seves responsabilitats com a tals. 

	Malgrat l amplitud del suport que la Convenci ha rebut a tots els pasos del mn, dos Estats  membres de Nacions Unides encara no li han donat: Somlia i Estats Units. Tot i que ambds pasos signaren la Convenci, no pervingueren a enllestir els processos de ratificaci respectius. Encara que el president Bill Clinton veia amb bons ulls la Convenci, no arrib mai a sotmetre-la al Senat. En canvi, el president George W. Bush ha manifestat explcitament la seva oposici al tractat. Aquesta resistncia dels governants dels Estats Units s explica per diversos factors. En primer lloc, a causa de les pressions de certs grups poltics i religiosos de caire conservador contra la seva ratificaci. Tanmateix, tamb s han allegat motius relacionats amb la possible discordana entre les disposicions legals d alguns Estats federats i els drets reconeguts per la Convenci, com ara la prohibici de condemnar a menors d edat a cadena perptua sense possibilitat d obtenir la llibertat condicional. De la mateixa manera, s estima que l obligaci de les escoles privades a educar els infants d acord amb la carta i els principis de Nacions Unides podria conculcar la llibertat d educaci. Una altra de les reticncies s la possibilitat que el reconeixement de l accs dels infants als serveis socials pugui acabar generant drets de contingut econmic. 

Del seguiment de l aplicaci de la Convenci s encarrega el Comit dels Drets de l Infant de Nacions Unides, compost per representants de pasos de tot el mn. Els governs dels pasos que han ratificat el tractat estan obligats a informar peridicament al Comit i a comparixer davant ell pel que fa a la posada en marxa de la Convenci i als avenos dels drets dels infants en el seu pas. 

Segons les informacions disponibles, l impacte de la Convenci ha estat rpid, ampli i sostingut. En alguns pasos, el tractat fou automticament integrat al seu ordenament jurdic a partir dels propis principis constitucionals. Altres pasos promogueren la incorporaci de la Convenci mitjanant la reforma constitucional. Gaireb un ter dels pasos incorporaren a les seves constitucions importants disposicions sobre els drets dels infants. Per ltim, en d altres, els principis de la Convenci foren incorporats al seu ordenament a partir de lleis especfiques. 

Avui dia un nombre creixent d Estats fan referncies especfiques als drets humans de la infncia en les seves constitucions o en d altres disposicions legals. Es confirma cada vegada ms el lligam existent entre la reforma de les lleis i la millora en l accs i en la qualitat dels programes que preveuen serveis fonamentals adreats als infants i a les seves famlies. Aquesta relaci apareix amb ms fora i amplitud en els sectors de la sanitat i de l educaci. 

L mplia difusi de la Convenci ha anat propiciant l acceptaci que els infants sn tritulars de drets com a ciutadans. En els pasos ms avanats s est obrint cam la concepci que els drets de ciutadania dels infants sn originaris, i no pas derivats, per la qual cosa haurien de ser considerats com a ciutadans de ple dret i, per tant, titulars de drets socials. Aix, doncs, els infants no sn simplement els ciutadans del dem; sn els ciutadans d avui.

Enllaos externs.

Text de la Convenci sobre els drets de l infant

Observaciones generales del Comit de los Derechos del Nio



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183460" title="Videojoc esportiu" nonfiltered="385" processed="382" dbindex="75388">
Un videojoc d'esport s un videojoc que simula el joc tradicional de l'esport. Sn extremadament populars, i sn un gnere com en els videojocs ms venuts.

Cada esport reconegut ha sigut recreat en els videojocs, com pot ser el beisbol, futbol, futbol americ, boxa, cricket,  golf, bsquet, hoquei de gel, tennis, bitlles, rugbi, caa, pesca, etc.

Alguns videojocs donen mfasi en el joc que s'hi juga en l'esport (com la saga Madden NFL), mentre altres donen mfasi a l'estratgia que hi ha al darrere de l'esport (com el Championship Manager). Altres satiritzen l'esport amb efectes cmics (com pot ser Arch Rivals). Aquest gnere ha esdevingut popular a travs de la histria dels videojocs i s extremadament competitiu, com sn els esports en el mn real.

Un bon nombre de sagues de videojocs posen els noms i caracterstiques d'equips i jugadors reals, i sn actualitzats anualment per reflectir els canvis del mn real en els segents videojocs (continuacions).

El gnere no s'ha de confondre amb els esports electrnics, ja que s'utilitza per descriure videojocs que no noms es busca l'objectiu de divertir sin a millorar qualitats, guanyar diners o per ser ms competitiu en l'esport.

Histria.

Inicis dels videojocs d'esports.

Un dels primers videojocs de la histria, Tennis for Two (1958), va ser un videojoc esportiu. 

 Els videojocs abans de finals dels anys 1970 van ser jugats en ordinadors centrals d'universitats sota sistemes que es necessitava molt personal suportats per terminals d'ordinadors en campus d'universitats. Els dos sistemes ms importants eren el PDP-10 de la Digital Equipment i el PLATO System de Control Data Corp..  Aquests sistemes no proporcionaven imatge, noms text.

Les etapes d'or en els videojocs d'esports van ser:

 Baseball (1971; Escrit per Don Daglow al Pomona College, Baseball va ser el primer videojoc de beisbol, que est ara en el Hall of Fame a Cooperstown, Nova York. En Daglow va continuar la seva carrera i va millorar el joc durant els anys 70, i va servir com a base dels seus propers videojocs, com el Intellivision World Series Baseball (1983, amb l'Eddie Dombrower), Earl Weaver Baseball (1988, tamb amb en Dombrower), Tony La Russa Baseball (1991 i tamb al 1996) i el Old Time Baseball (1995).

A finals de la dcada de 1970, els videojocs esportius es van fer famosos entre les mquines recreatives. I algunes de les mquines amb ms xit es poden incloure:

 El primer videojoc de curses anomenat Night Driver (1976).

 Atari Golf (1978),

Dcada de 1980.

Entre el 1980 i el 1984 l'Atari i la Intellivision eren les que tenien les majors campanyes de mrqueting a la televisi promocionant els seus respectius sistemes durant la primera etapa del l'xit de les consoles.  Normalment, Atari es decantava cap a les mquines recreatives i per aix venia els seus productes a un baix preu, mentre que la Intellvision de Mattel va tenir un major impacte en els videojocs esportius.  El dissenyador de jocs d'esports, George Plimpton va treballar per Intellivision, per va veure que tant l'empresa on estava com Atari hi havia una gran rivalitat de creaci de videojocs esportius, ja que ambdues empreses tenen com a mnim un videojoc de beisbol, futbol americ, hoquei, curses de vehicles i futbol. I alguns ttols d'aquests anys es poden incloure:

 Activision Tennis (1981);

 Track & Field (1982);

 Pole Position (1982).

Al 1983, EA va produir el seu primer videojoc d'esports, el Dr. J and Larry Bird Go One on One per Eric Hammond, que tamb en va ser el primer en tenir llicncia esportiva sobre els noms i aspectes reals d'atletes famosos. Aquest videojoc va tenir tamb molt d'xit.

Al 1983, Mattel va llanar el videojoc Intellivision World Series Baseball per Don Daglow i Eddie Dombrower, el primer videojoc en utilitzar molts angles de cmera per visualitzar l'acci en joc.  La majoria dels jocs visualitzaven totalment el camp de joc, o hi havia una vista superior (top-down) que es veien totes les accions que feien els personatges. Va ser tamb el primer videojoc esportiu que permetia als jugadors dir paraules (oposadament al text) utilitzant un mdul de Mattel anomenat Intellivoice.  Per va tenir una distribuci limitada a causa de la crisi del videojoc de 1983, i avui en dia s un dels cartutxs de Intellivision per a colleccionistes ms cars del mercat.

Al 1984, el dissenyador de jocs Scott Orr va crear la GameStar, una empresa publicadora especialitzada en videojocs d'esports per a Commodore 64, i ell va ser nomenat cap de disseny d'aquesta empresa. GameStar va ser una empresa que va tenir molt d'xit dintre els videojocs d'esports en aquesta poca, i Orr va vendre l'empresa a Activision al 1986.  Alguns dels ttols de l'empresa es poden incloure: 
 On Court Tennis (1984);
 Championship Baseball (1984) ;
 GFL Championship Football (1985)   Futbol americ;
 Star Rank Boxing (1985);
 Gamestar Basketball Association (GBA) Championship Basketball - Two-on-Two (1986) ;
 Star Rank Boxing II (1987);
 Top Fuel Eliminator (1987) ;
 Face Off! (1987) ;

Al 1988, EA va llanar Earl Weaver Baseball (tamb conegut com el EWB) grcies a Don Daglow i Eddie Dombrower, i va ser el primer videojoc en tenir una acurada qualitat grfica en l'estil d'acci en el camp de joc. Aquest tamb va ser el primer en utilitzar un sistema d'intelligncia artificial (sobre videojocs) per controlar i dirigir un equip de beisbol en aspectes que no tenen relaci directe al camp i els jugadors, sin de direcci. Al 1996, la Computer Gaming World va nomenar aquest videojoc en la posici #25 de la llista dels 150 Millors Videojocs de Tots els Temps, el segon amb ms xit dins dels videojocs d'esports ranking en el perode de 1981-1996 (desprs del FPS Sports Football).

Al 1989, Anco va publicar el Kick Off, i rpidament va ser considerat com el pioner dels videojocs de futbol per les seves originals caracterstiques.

Dcada de 1990.

Sistemes de 16 bits

La Creaci d'EA Sports -- Al 1989, el productor d'EA Richard Hilleman va ser contractat per Scott Orr de Gamestar per redissenyar el John Madden Football, que llavors era un deplorable videojocs Apple II, i es volia fer una nova versi per la Sega Genesis.  Orr i Hilleman, junts van crear un videojoc que avui en dia coneixem com a Madden Football, el ttol ms venut de tota la histria dels videojocs a l'Amrica del Nord. Aquests videojocs dnen nfasi en un videojoc de cara-a-cara de dos jugadors amb una intuitiva interfcie i total control sobre els personatges. Quan va sortir el primer videojoc de la saga, de seguida va tenir molt xit.


Orr va estar amb EA totalment a partir del 1991 desprs de l'xit del Madden amb la Genesis, i va comenar una dcada de la seva carrera quan personalment supervisava la producci del Madden Football.  Durant aquest temps, Hilleman, Orr i els seus equips d'EA tamb van crear els xits segents per a EA Sports, i cada saga han sigut actualitzats anualment:

 NHLPA Hockey ;
 NCAA Football;
 Andretti Racing;
 NASCAR Racing (desprs es va anomenar NASCAR Thunder);
 Knockout Kings;

El Sensible Soccer de Sensible Software (1992) encara es recorda tamb avui en dia de l'xit que va tenir. En l'poca dels 16 bits tamb es va veure el llanament de moltes franqucies d'esports d'EA Sports, incloent-hi la del FIFA, NHL, NBA Live i la del Madden NFL.

Sistemes de 32 / 64 bits
L'arribada de la PlayStation de Sony i les targetes grfiques de 3D i els ordinadors va permetre als videojocs esportius endisar-se al mn tridimensional. Actua Soccer va ser el primer videojoc de futbol en utilitzar un motor en 3D.

Als ordinadors
 Al 1995 Sierra va llanar el FPS Sports Football. L'any segent la Computer Gaming World va nomenar aquest videojoc en la posici #12 a la llista dels 150 Millors Videojocs de Tots els Temps, el major rnquing que ha obtingut un videojoc esportiu durant el perode de 1981-1996.

Els grans negocis generats per aquest gnere.

El 13 de desembre de 2004, Electronic Arts va comenar a comprar drets exclusius de diferents organitzacions esportives, comenant amb la de futbol americ, la NFL. Al gener de l'any segent, es va demanar els drets de l'AFL i les llicncies de la ESPN. Aix va agafar de sopresa a Sega, l'anterior propietari dels drets de la ESPN, qui van afectar als drets de la NFL d'EA. Com que el mercat del futbol va ser rpidament prs per EA, Take-Two Interactive va respondre entenent-se amb la Major League Baseball Players Association i signant drets exclusius per aquesta associaci de jugadors de beisbol.; uns drets que no van ser restrictius, com els projectes que encara estan damunt la taula. La NBA va signar amb diferents empreses, per no s'ha declinat a una empresa en concret, ja queva signar les llicncies amb Electronic Arts, Take-Two Interactive, Midway Games, Sony i Atari. A l'abril, EA compra els drets exclusius del futbol de la NCAA.

Tipus.
 Mquina recreativa (arcade).
Els videojocs d'esports han sigut populars en les mquines recreatives. L'objectiu principal dels videojocs d'esports en les mquines recreatives s normalment obtenir un high score. L'estil recreatiu de joc s generalment ms no-realstic i s'especialitza en treure una major experincia de jugabilitat. Alguns exemples poden ser les sagues NFL Blitz i NBA Jam.

Simulaci.
En comparaci als videojocs d'esports recreatius, l'estil de simulaci de joc s normalment ms real als esports que s'emula en la vida real. Alguns exemples es poden incloure les sagues Madden NFL i NBA Live.
Direcci i/o mnagers.
Els videojocs d'esports de direcci o estratgia deixen que els jugadors agafin el rol d'un entrenador d'equip. Com en els videojocs de fantasia sovint es juga en lnia contra altres jugadors, els videojocs de mnagers normalment deixa que el jugador jugui contra la intelligncia artificial controlant a equips. Els jugadors han de prendre una estratgia, tctica, moviments i assumptes financers.

Els jocs mnager es centren ms en tot el que rodeja l esport que en jugar els partits directament. En aquest tipus de jocs l usuari ha de controlar molts aspectes que normalment no s associen directament a l esport sin ms aviat a una empresa. L usuari ha de controlar les finances, els empleats, remodelacions i millora de les instal lacions, els patrocinis i d altres.

Fantasia.
Un esport de fantasia s videojoc on la fantasia crea un equip que competeix amb altres equips basats en les estadstiques de jugadors o equips d'un esport professional. La fantasia tamb es refereix a videojocs d'esports ficticis, vegeu L'element de fantasia ms avall.

 Videojocs i esports televisats.

Cada cop ms els videojocs han tingut una gran presncia a la televisi, i els partits televisats en els videojocs d'esports. A ms a ms, dels esports televisats, com el futbol o el bsquet, els videojocs d'aquests tipus han de tenir unes vistes, cmeres o perspectives a l'estil Madden per poder cobrir totes les accions que es produeixen al camp de joc, i el gran realisme d'aquests fa que sigui estreta la lnia entre fantasia i realitat. Els comentaristes dels partits, com es sol sentir quan es juga als videojocs de la saga FIFA o la del Madden Football fan que s'augmenti el realisme com si es tracts d'un partit real retransms per televisi. Malgrat que amb es pot veure reflectit en altres gneres dels videojocs, els d'esports sn exemples importants del realisme en televisi o cinema.

Actualitat dels videojocs d'esports.
El gnere esportiu est dominat per EA Sports i 2K Sports, que tenen les llicncies oficials de les lligues ms importants. Les franqucies d'EA es poden incloure la del FIFA, la del NBA Live, Madden Football, NASCAR i la de Tiger Woods. Tots aquests videojocs es basen lligues, competicions i jugadors reals.  Aquests videojocs continuen venent-se malgrat que aquest tipus de lnies de productes tenen tan sols un any o temporada de vida comercial compatible, malgrat tenir tamb moltes bones crtiques. La saga d'EA Games Need for Speed contina sent la saga ms venuda del gnere de curses, malgrat no basar-se en una llicncia.

Amb la dominaci d'EA Sports, el mercat s difcil d'accedir per part d'una altre empresa; competint amb els ttols esmentats ms amunt, amb l'excepci dels videojocs de curses, ja que altres empreses poden competir ms en aquest. One of the most notable exceptions is Konami's ISS Evolution Soccer series, which is often hailed as an alternative to the FIFA series, but does not contain as many licensed teams, players, kits, or competitions. Racing games, due to the variation that the sport can offer in terms of tracks, cars and styles, offer more room for competition and the selection of games on offer has been considerably greater. Sports management games, while not as popular as they used to be, live on through small and independent software development houses. Management titles today have transitioned to the very popular fantasy sports leagues, which are available through many websites such as Yahoo. 

Nintendo ha intentat donar impacte en el mercat dels videojocs d'esports amb ttols relacionats amb la saga Mario, com el Super Mario Strikers i Mario Tennis. Aquests ttols han tingut un xit respectat, per noms estan disponibles per a les videoconsoles de Nintendo, la GameCube, la Nintendo 64 o la Wii; com el ttol del 2006 de Wii anomenat Wii Sports, que s'utilitza el controlador de Wii per simular el moviment, per exemple: una raqueta de tennis.

L'element de fantasia.

Alguns videojocs estan basats en esports ficticis, normalment amb un entorn de fantasia o de cincia ficci. Un dels exemples ms importants d'aix pot ser la saga Speedball; Speedball 2 va ser un xit rotund, particularment per la Commodore Amiga. Amb algunes semblances a l'Handbol, el videojoc introdueix un gran nombre de caracterstiques futurstiques que es veu reflexat en la manera de jugar. En el videojoc, es permet la brutalitat, es considera legal i acceptable batre oponents amb pilotes de metall. Hi ha una llarga llista de videojocs d'esports que tamb s'interposa la cincia ficci, per el subgnere que ha tingut ms xit ha sigut les curses amb vehicles. El F-Zero, s el ms fams del gnere de curses futurstiques, i va tenir diverses continuacions.

A number of games introduce fantasy elements to existing sports, subtle or otherwise, to add comedic effect to a game, such as Brutal Sports Football, released by Millennium in 1992. Like Speedball, the game was inspired by American football, but placed a larger focus on injuring, maiming, and even killing opponents. It is possible to win a match by simply decapitating the entire opposing team.

In some titles contained within this extended genre, the fantasy element is less prominent, particularly in titles such as Ready 2 Rumble and Outlaw Golf   games that, while strategically true to the sport, introduce comedy elements that would not realistically be seen in a serious simulation. For example, in Outlaw Golf, the choice of characters includes a stripper, a rapper, a Latin American Casanova-style figure and a mad scientist. Golf balls leave trails of smoke and fire when hit hard and the game features an over-enthusiastic and sarcastic commentator.

Videojocs importants per tipus.
Esports en equip.
Beisbol   PDP-10 Baseball, Intellivision World Series Baseball, Hardball, Earl Weaver Baseball, RBI Baseball, MVP Baseball, Tony La Russa Baseball, All-Star Baseball, Triple Play series, Baseball Mogul, High Heat Baseball, saga MLB 2K

Bsquet
NBA   NBA Live (saga de videojocs), NBA 2K;
NCAA   Saga NCAA March Madness, Saga College Hoops 2K;
FIBA   Charazay Basketball Manager;
Altres   NBA Street, NBA Jam, One on One: Dr. J vs. Larry Bird, Omni-play Basketball (tamb conegut com a Magic Johnson's MVP);

Criquet    Saga Brian Lara Cricket, Cricket 07, EA Sports Cricket 2005, Allan Border's Cricket, Shane Warne Cricket, Ian Botham's Cricket, Cricket 2004

Dodgeball   Super Dodge Ball, Super Dodge Ball Advance

Futbol americ
NFL   ESPN NFL Football (saga NFL 2K), Madden NFL, Tecmo Super Bowl;
 AFL  -  Arena Football: Road to Glory;
 NCAA   saga NCAA Football;
 Futbol australi   AFL Live Premiership Edition;
 Altres - Saga NFL Street;

Futbol   Hattrick, PC Ftbol, FIFA, Winning Eleven, Pro Evolution Soccer, International Superstar Soccer, Sensible Soccer, Kick Off, Virtua Striker, Actua Soccer, Football Manager, Championship Manager

Hoquei   NHL series, Blades of Steel, Ice Hockey, SuperStar Ice Hockey, Faceoff!, Actua Ice Hockey, NHL 2K

Lacrosse   Blast Lacrosse, Brine Lacrosse

Rugbi   EA Sports Rugby 2005, M.U.D.S., Australian Rugby League

Voleibol   Dead or Alive Xtreme Beach Volleyball, Kings of the Beach, Power Spike Pro Beach Volleyball, Summer Heat Beach Volleyball, Beach Spikers

Esports d'u-contra-u (o pocs ms).
Esports de combat.
Boxa   Punch-Out!!, Knockout Kings, Fight Night, Wii Sports

Karate (estil de torneig)   Karate Master, Yi-ar Kung Fu, World Karate Championship

Lluita ultimate   Ultimate Fighting Championship 

Lluita lliure
Arm Wrestling   Arm Wrestling;
Professional Wrestling   WWE SmackDown!, M.U.S.C.L.E., Galactic Wrestling: Featuring Ultimate Muscle;

Esports amb raqueta.
Badminton   Super Dynamix Badminton

Tennis taula o Ping-pong   Pong, Konami's Ping Pong, Rockstar Games presents Table Tennis

Tennis   Virtua Tennis, Top Spin Tennis, Tennis Arena, Wii Sports

Competicions en general.
Curses.

Curses de cotxes
NASCAR   NASCAR (saga de videojocs)  (Llites de videojocs de diferents publicadors);
Motorcycle racing   Moto Racer;
Motocross   Motocross Madness, Motocross, Racing Destruction Set, Excitebike;
De tot terreny   ATV Offroad Fury;

Curses de llanxes i altres vehicles aqutics
Boat racing   Hydro Thunder;
Jet-ski Racing   Wave Race 64;

Curses d'avions
Aircraft racing   Gee Bee Air Rally;
Aerobatics   AeroWings;

Curses de cavalls   Quarterpole, Sport of Kings (tamb conegut com a Omni-play Horse Racing), G1 Jockey 3, Track King

Curses o competicions amb bicicleta
BMX (bicicleta)   Dave Mirra's BMX Biking, Mat Hoffman Pro BMX, BMX XXX;
Curses amb unicicle   Uniracers;

Videojocs d'esdeveniments importants/Jocs Olmpics.


Olmpics d'Hivern
Olmpics d'hivern de 1994   Winter Olympics: Lillehammer 94 (Downhill, Giant Slalom, Super G, Slalom, Bobsled, Luge, Freestyle moguls, Ski jumping, Biathlon, Short track);
Olmpics d'hivern de 1998   Nagano Winter Olympics '98 (skating, skiing, luge, bobsleigh, slalom, curling, halfpipe, snowboarding);
Olmpics d'hivern de 2002   Salt Lake 2002 (Alpine Skiing Downhill, Alpine Skiing Slalom, Freestyle Skiing Aerials, Ski Jump K120 Individual, Two-man Bobsleigh, Snowboard Parallel Giant Slalom);
Olmpics d'hivern de 2006   Torino 2006 (luge, bobsleigh, biathlon, speed skating, ski jumping, alpine skiing, cross-country skiing, Nordic combined);
Altres   Jocs d'Hivern, The Games: Winter Challenge;

Olmpics d'Estiu
1992 Summer Olympics   Olympic Gold (100 m, Hammer throw, Archery, 110 m hurdles, Pole vault, 200 m freestyle swimming, 3 m springboard diving);
1996 Summer Olympics   Olympic Summer Games (100 m sprint, 110 m hurdles, Pole vault, High jump, Long Jump, Triple Jump, Javelin, Discus, Archery, Skeet), Olympic Games: Atlanta 1996, (100 meters, 400 meters, 100M crawl, Javelin, Hammer, Discus, Long Jump, Triple Jump, High Jump, Pole Vault, Fencing, Rapid Fire Pistol, Weight Lifting, Archery, Skeet Shooting);
2000 Summer Olympics   Sydney 2000 (100 m sprint, 110 m hurdles, Javelin, Hammer, Triple Jump, High Jump, Skeet shooting, Super Heavyweight Weight Lifting, 100 m Freestyle Swimming, 10 m Platform Diving, Chase Cycling, Kayak K1 Slalom);
2004 Summer Olympics   Athens 2004 (100 metres sprint, 200 metres sprint, 400 metres sprint, 800 metres middle distance, 1500 metres middle distance, 100 metres hurdles, 110 metres hurdles, Long jump, triple jump, high jump, pole vault, Discus throw, javelin throw, shot put, 100 metres breaststroke, freestyle, backstroke, butterfly, Floor exercise, still rings, vault, Show jumping, +105 kg. clean and jerk, 70 m individual archery, Skeet shooting);
2008 Summer Olympics   Mario & Sonic at the Olympic Games;
Altres   World Class Track Meet, Hyper Olympics, Crash and the Boys Street Challenge, Summer Games;

Ms esdeveniments  
Jocs californians (Halfpipe, Footbag, Surfing, Roller Skating, BMX, Flying Disc);
Jocs californians 2 (Hang gliding, Jet ski, Snowboarding, Bodysurfing, Skateboarding ), ;
Coleco Telstar Marksman (Skeet, Target, Tennis, Hockey, Handball, Jai alai);

Esports de punts.
Billar   Virtual Pool, Jimmy White's Whirlwind Snooker, Pool Challenge

Bitlles   King Pin, 10th Frame Bowling, PBA Bowling, Brunswick Circuit Pro Bowling, Bowling Evolution, Wii Sports

Dards   World Darts, Bully's Sporting Darts

Pesca   Sega Bass Fishing, Gone Fishin', BassTour, BassDuel, Reel Fish'n,Trophy Bass

Golf   Nintendo Golf, World Tour Golf, Links 386 Golf, Tiger Woods PGA Tour, Golden Tee, Outlaw Golf, Hot Shots Golf, Shot-Online

Caa   Duck Hunt, Ultimate Duck Hunting, Big Buck Hunter, Safari Hunt, Deer Hunter

Paintball   Ultimate Paintball, Greg Hastings Tournament Paintball MAX'D

Tir competitiu   Trap Shooting, Duck Hunt, Clay Pigeon

Esports extrems.
Skateboarding   Tony Hawk's Pro Skater, Skate, Skate or Die!

Esqu/Snowboarding   SSX, Amped, Ski or Die, Massive Snowboarding

Surf   Kelly Slater's Pro Surfer, Surf Ninjas

Wakeboarding   Wakeboarding Unleashed featuring Shaun Murray

De cartes.
Pquer   Pokerstars.net, World Series of Poker

Referncies.




 Enllaos externs .
  SportsGamer;
  Videojocs d'esports a MobyGames;
  Videojocs d'esports a Home of the Underdogs;
  Videojocs d'esports a Sportsfly;
  Videojocs d'esports a Free-Flash-Games.biz;
  L'evoluci dels videojocs: ordinadors, consoles i mquines recreatives d'Ars Technica;
  Histria dels videojocs d'esports de Mario de GameSpot;
  Videojocs de simulaci de directius en esports a Playasport;


Vegeu tamb.
Videojoc;
Histria dels videojocs;
Gnere de videojoc;
Tennis for two; primer videojoc, i d'esports;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183462" title="Josep Maria Cases Deordal" nonfiltered="386" processed="383" dbindex="75389">

Josep Maria Cases i Deordal fou bisbe al Bisbat de Sogorb-Castell. Va nixer el 26 de desembre de 1919 a Santa Eullia de Riuprimer. Fou ordenat prevere a Roma el 19 de mar de 1943. Essent director espiritual del Seminari de Girona fou nomenat, per SS. Pau VI, bisbe de Sogorb-Castell el 18-12-1971. El Papa Joan Pau II va acceptar la seua reglamentada dimissi cannica com a Bisbe d'aquesta dicesi el dia 22 de febrer de 1996.

Va reestructurar la dicesi en zones pastorals el 1973, desprs d'un perode de reflexi comunitria suscitada per les ponncies del Dr. Boulard, canonge pastoralista de Pars i desprs d'escoltar el dictamen de la Comissi que ell mateix va crear per a estudiar la reforma . El Bisbe decideix: dividir la dicesi en quatre zones pastorals i instituir la figura del Vicari Episcopal Territorial.

Es va caracteritzar per ser un bisbe molt proper a la gent, en una ocasi un conegut periodista de Castell va confessar: "El Bisbe D. Josep M no passar a la Histria de l'Esglsia espanyola, no ha estat un gran estratega. Per si jo hagus de confessar-me amb un Bisbe seria amb aquest. El veig com un sant sacerdot de peus a cap. Em captiva la seva austera senzillesa i la seva predilecci pels pobres i els malalts".
Va presidir la declaraci de baslica de l'ermitori de la Mare de Du del Lled. Tamb va fundar els "Grups de Oracin y Amistad" (Grups de Pregria i Amistat).

Al final del seu pontificat es va caracteritzar per una lleugera normalitzaci lingstica i es va publicar entre altres coses el canoner popular en valenci. Envers l'actitud negacionista d'altres bisbes valencians, la seua postura va ser bastant ms oberta amb la normalitzaci litrgica del valenci. No obstant aix, en aquest aspecte, el final del seu servei com a Bisbe de Sogorb-Castell va estar marcat per la polmica, en editar-se la Bblia Valenciana Interconfessional (BVI), adaptaci de la Bblia Catalana Interconfessional (BCI). Aquesta Bblia va estar envoltada en la polmica i no va ser autoritzada pel seu successor Juan Antonio Reig Pla, la qual cosa li va donar l'honor al seu successor de destruir el molt treball invertit en aquesta edici i tornar a deixar els cristians valencians sense una versi normalitzada i aprovada "Nihil Obstat" de les Sagrades Escriptures.
Va morir el dia 21 d'abril de 2002. Conegut com al "Bisbe Bo", pel seu talant conciliador va servir en la dicesi del 1972 al 1996. Recentment, un grup de fidels de la dicesi de Castell i tamb de la de Girona, ajudats pel que va ser el seu secretari personal durant 40 anys, Joan Gell, han iniciat els trmits necessaris per a la beatificaci de monsenyor Josep Maria Cases Deordal. No obstant aix, per, segons aquests trmits, primerament hauria de ser declarat "servent de Du".

En l'actualitat, ms de 10 anys desprs, els bisbes valencians continuen sense presentar cap versi normalitzada dels textos litrgics, en contradicci a l'esperit del Concili Vatic II sobre les llenges vernacles.

El text bblic que va triar com a lema en ser destinat com a bisbe de la dicesi de Sogorb-Castell fou:
Mt 25,40: Us asseguro que cada vegada que ho heu fet a un d'aquests germans meus ms petits, a mi m'ho heu fet.

Referncies.



 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183467" title="Dinastia sadita" nonfiltered="387" processed="384" dbindex="75390">
Sadita fou el nom donat als membres de la dinastia xerifiana que regnaren al Marroc del 1542 al 1660.

Fundada pel xeic Muhammad al-Mahd , que amb la presa l'any 1523 del sud marroqu als wattssides i l'ocupaci definitiva de Fes el 1544, inici la supremacia rab enfront dels anteriors governs d'origen berber. S'ali amb la corona de Castella per a fer front a l'expansi otomana des d'Algria. Al-Mahd  fou assassinat per emissaris de Solim el Magnfic l'any 1557, fet que va provocar lluites dinstiques entre el mawl y Muhammad i el seu oncle Abd al-Malik fins la intervenci portuguesa i posterior batalla d'Alcazarquivir del 1578, on moriren el mawl y Muhammad i Sebasti de Portugal, sent proclamat sold el fill d'Abd al-Malik, Ahmad al-Mansur.

Amb Ahmad al-Mansur arriba el moment ms esplendors de la dinastia amb les conquestes de Tombouctou i Gogo l'any 1591, amb l'obertura del comer transsahari d'or i d'esclaus, fonamentalment, i l'inici del comer amb la Gran Bretanya. Amb la mort d'al Mansur el 1603 es gener l'anarquia i la fragmentaci del pas fins la mort del darrer sadita assassinat el 1660, any en qu s'inici el poder dels xerifs de Tafilelt.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183470" title="Ministeri d'Indstria, Turisme i Comer d'Espanya" nonfiltered="388" processed="385" dbindex="75391">
El Ministeri d'Indstria, Turisme i Comer d'Espanya (MITYC) s un dels departaments ministerials en els quals es divideix el govern d'Espanya.

Funcions.
Les competncies d'aquest ministeri han variat molt al llarg del temps, fins a l'any 2000 agrupava les competncies industrials i energtiques sota el nom de Ministeri d'Indstria i Energia. Aquell any, per, es cre el Ministeri de Cincia i Tecnologia que va assumir la major part de les seves competncies. Amb el canvi de govern l'any 2004 es va tornar a crear el Ministeri d'Indstria assumint les competncies de comer i turisme, que pertanyien anteriorment al Ministeri d'Economia i que fins i tot en alguns perodes van constituir un ministeri independent. Les competncies d'energia les assumeix actualment el Ministeri de Foment. 

L'actual ministre titular d'aquest departament s Miguel Sebastin Gascn.

Llista de ministres d'Indstria, Turisme i Comer d'Espanya.

durant la VII legislatura (2000-2004) el Ministeri d'Indstria no va existir com a tal, sent anomenat Ministeri de Cincia i Tecnologia.

Vegeu tamb.
Poltica d'Espanya;
Consell de Ministres d'Espanya;

Enllaos externs.
 Pgina web del Ministeri d'Indstria, Turisme i Comer d'Espanya;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183486" title="Isaac le pirate" nonfiltered="389" processed="386" dbindex="75392">
Isaac le Pirate s una srie de cmic d'aventures escrita i dibuixada per Christophe Blain

Sinopsi.
La histria est ambientada al segle XVIII. Isaac s un jove pintor sense diners que viu un amor perfecte amb l'encantadora Alice. No obstant aix, somina amb vitjar. Per casualitat, esdevindr sense voler-ho el pintor oficial d'un gran pirata que vol immortalitzar el seu viatge als confins del mn conegut. Com t por de caure en l'oblit, el mecenes d'Isaac ha decidit convertir-se en un gran explorador. Sotragat en aquest univers brual, Isaac esdev testimoni d'aquesta aventura.

Els personatges.

 Isaac : Jove pintor amant d'Alice. Vol poder viure del seu art i a ms satisfer Alice.
 Alice : Mestressa d'Isaac. Haur d'esperar el retorn del seu estimat, una espera que posar el seu amor a prova.
 Jacques : Pirata i amic d'Isaac, la seua vida est feta d'atracaments, morts i combats.

lbums.

 Tom 1 : Les Amriques (2001) - Millor lbum Festival d'Angulema 2002;
 Tom 2 : Les Glaces (2002);
 Tom 3 : Olga (2002);
 Tom 4 : La Capitale (2004);
 Tom 5 : Jacques (2005);

Editor.
 A Frana: Dargaud (Collection Poisson pilote) : Toms 1  5 (primera edici dels toms 1  5).
 A Espanya: Norma Editorial amb el ttol en castell dIsaac el pirata;

A pesar d'estar editat a l'estat espanyol per una editorial catalana, aquesta collecci no ha aparegut encara en catal.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183492" title="Enrique Lster Forjn" nonfiltered="390" processed="387" dbindex="75393">
Enrique Lster Forjn, originalment Enrique Liste Forjn (Ameneiro, llogaret de Teo, La Corunya, 21 d'abril de 1907   Madrid, 8 de desembre de 1995), fou militant comunista i un destacat militar gallec lleial a la Repblica durant la Guerra Civil Espanyola. 

Infncia i joventut.
Picapedrer a la seva terra natal, va emigrar a Cuba als onze anys, tornant a Espanya en 1925, on ingressa en el Partit Comunista d'Espanya. Participa activament en les lluites dels treballadors agraris a Galcia i es convertir rpidament en un important activista sindical, en el difcil context del pistolerisme patronal contra els sindicats en la fase final de la Dictadura de Primo de Rivera. 

Formaci en el comunisme.
A inicis dels anys 30, proclamada la Segona Repblica Espanyola, per la seva condici de quadre destacat del PCE s enviat a la Uni Sovitica on cursar estudis de formaci poltica i militar en l'escola de quadres de la Komintern a Moscou. Durant el seu perode com estudiant va formar part d'una Brigada de Treballadors de xoc de les encarregades de la construcci del metro de Moscou, on la seva experincia juvenil com picapedrer va ser molt til. 

Al seu retorn, el 1936, Lister es va fer crrec de les tasques poltiques sobre qestions militars que el PCE va assumir davant el creixent perill colpista. Desprs que el Front Popular guanys les eleccions generals el 1936 es van accelerar els plans de la clandestina Unin Militar Espanyola composada per oficials d'ultradreta, reaccionaris catlics o falangistes. Davant aquesta situaci, la xarxa de contactes establerta en les casernes per Lister i nombrosos soldats i oficials va ajudar a conixer l'abast del perill i va facilitar molt l'aixafament del cop en nombroses unitats.

La Guerra civil espanyola.
Desprs de fracassar el cop militar organitzat pel general Emilio Mola entre d'altres el juliol de 1936, la situaci va derivar rpidament cap a la guerra oberta. En la fase inicial de la guerra, Lister va tenir un paper molt destacat en l'organitzaci del Cinqu Regiment, la primera escola militar per a formaci de milicians. 

Desprs de marxar a les zones de combat de la Sierra de Madrid, comena el seu ascens per mrits de guerra, participant en les batalles que es desenvoluparen al Tajo, a Toledo i en la marxa sobre Madrid. 

Encarregat de la defensa d'un sector de la ciutat durant la Batalla de Madrid, al capdavant de la 1 Brigada Mixta de l'Exrcit Popular de la Repblica, a continuaci va ser el responsable de la 11a Divisi, convertint-la en la ms selecta unitat republicana, encarregada de suportar els pitjors combats a la batalla de Brunete, la batalla de Belchite i la batalla de Terol. En tots els combats en els es va trobar al capdavant dels seus homes, Lster es va comportar de forma auda i decidida, al mateix temps que procurava reduir les baixes prpies al mnim. Les Brigades sota el seu comandament constituen normalment unitats endurides, entrenades per a operacions especials en les lnies properes al front i que ajudaven en les operacions de ruptura o defensa a ultrana per a les quals eren requerides habitualment. L'avan nocturn a Brunete, que va permetre ocupar la poblaci i capturar a l'Estat Major enemic en la zona, operaci realitzada gaireb sense prdues, o la ruptura per sorpresa a Terol sn bons exemples de la seva qualitat com comandament tctic de gran iniciativa.

En 1937, el govern constitucional republic va ordenar que es dissolgus el Consell d'Arag, la instituci que controlava gran part de l'Arag no ocupat pels franquistes i que estava organitzat de forma autnoma pels anarcosindicalistes de la CNT i altres forces afins, per entendre que s'estava entorpint l'esfor de guerra i per a sufocar una forma de poder dual revolucionari que impedia a la Repblica exercir la seva autoritat i la llei en la zona. El Ministre de Defensa Nacional, el socialista Indalecio Prieto, va ordenar personalment a Lster que dirigs la dissoluci del Consell d'Arag, portada a terme amb escs s de la fora. Desprs dels fets de maig del 1937 i la dissoluci del Consell d'Arag, les collectivitzacions voluntries es van mantenir en el marc d'un esfor conjunt per a mantenir la producci i guanyar la guerra.

El 1938, desprs de la batalla de Terol i la posterior batalla d'Arag, Lster va ser un dels oficials encarregats de contenir l'allau enemiga que amenaava amb dividir la zona republicana en dos sectors. Desprs de la batalla defensiva en el sud de Catalunya i Arag, Lister va assolir salvar la major part de les forces sota el seu comandament i retirar-se a la riba nord de l'Ebre.

Desprs de la primera crisi de Txecoslovquia, el govern espanyol valora que l'nica possibilitat de guanyar la guerra consisteix en mantenir-se ferma fins al moment en el qual esclati la guerra a Europa contra els nazis i que el seu detonant podria ser la resistncia txeca a l'annexi dels Sudets per part del Tercer Reich de Hitler.

Al juliol del 1938, el reorganitzat Exrcit Popular de la Republica a Catalunya emprn una ofensiva a la batalla de l'Ebre amb les forces de xoc de l'Exrcit de l'Ebre sota el comandament del Major Juan Modesto i rearmat amb els recursos que Frana ha deixat creuar la frontera els dies de la crisi txeca. Lster rep el comandament del V Cos d'Exrcit (Divisions 11a, 45a i 46a), encarregant-se de l'avan pel sector sud del front (Serra de Pndols fins a ocupar Pinell de Brai) i resistint amb xit durant dos mesos el pes dels atacs de les millors tropes franquistes (4a Divisi de Navarra del Cos d'Exrcit Marroqu). Finalment, al setembre de 1938, els franco-britnics decideixen plegar-se a les pretensions hitlerianes d'annexi dels sudets txecs i en la Conferncia de Munich de finals de mes, el primer ministre britnic Neville Chamberlain segella la sort de Txecoslovquia i d'Espanya. Al novembre de 1938, desprs de sofrir greus prdues humanes i de material, les tropes de l'Exrcit de l'Ebre es retiren organitzadament cap a l'interior de Catalunya.

Sense possibilitat de reposar les prdues militars i amb la batalla diplomtica perduda per la poltica franco-britnica d'apavaigament davant el nazisme i el feixisme, la Repblica Espanyola sofreix l'ofensiva contra Catalunya definida en la batalla per Barcelona per part del gruix de l'exrcit franquista juntament amb els seus aliats italians i alemanys. El V Cos d'Exrcit forma part de la defensa i Lster mana a les seves forces en els llocs de major perill. Desprs de la ruptura del front, el V Cos d'Exrcit cobreix la retirada del gruix de les forces i de la poblaci civil, que desprs de la caiguda de Barcelona omple les carreteres cam de Frana.

Les ltimes forces de l'Exrcit Popular a creuar la frontera sn les manades per Lster. Internat l'exrcit en camps de concentraci, un nucli d'oficials i membres del govern espanyol tornen a l'Espanya republicana per a continuar la lluita. Pels excepcionals serveis prestats, el major Lster s ascendit a tinent coronel. Una vegada a Espanya, queda a les ordres del govern presidit pel Juan Negrn Lpez, qui es troba amb nombrosos obstacles a la seva poltica de resistncia per a una pau negociada. En les files de l'Estat major del grup d'exrcits de la Regi Centre, un nucli important de conspiradors intenten una rendici a les forces franquistes i boicotegen tots els esforos. El cop militar del coronel Segismundo Casado impedeix finalment mantenir la lluita i la derrota militar de la II Repblica Espanyola s ja definitiva.

Postguerra.
Lster, juntament amb altres quadres militars i poltics assoleix marxar a l'exili i escapar de la captivitat.

Exiliat en la Uni Sovitica, i desprs d'un nou perode en l'Escola Militar, va participar en les discussions i tensions sofertes pel PCE en aquest perode. AL formar part del nucli de militants que havien estat militars d'alta graduaci, se'ls va apartar de la primera lnia poltica incorporant-los a l'exrcit ja entrada la Segona Guerra Mundial, arribant al grau de general en les forces de la URSS, de la Repblica Popular de Polnia i de la nova Iugoslvia.

Va seguir sent part de la direcci del PCE, destacant molt aviat per la seva actitud crtica cap a la nova direcci del partit establerta desprs de la mort del secretari general Jos Daz. Les divergncies amb el seu substitut Santiago Carrillo arriben a ser molt fortes. Installat a Frana desprs d'una etapa en la URSS, va portar a terme algunes tasques d'organitzaci dels guerrillers maquis espanyols que van continuar la lluita contra la dictadura franquista, per el seu pes poltic en l'interior del PCE va disminuir davant la consolidaci de la lnia carrillista de la anomenada Reconciliaci Nacional. El 1968 va abonar la postura sovitica en la invasi de Txecoslovquia i va denunciar pblicament la lnia seguida per Santiago Carrillo, fundant al seu torn el Partit Comunista Obrer Espanyol (PCOE), tot denunciant la liquidaci del projecte comunista a les mans dels sectors eurocomunistes.

El 1977 va tornar de l'exili, reingressant al PCE el 1986, desprs de l'expulsi de Santiago Carrillo.

Les seves experincies de la Guerra Civil i la seva trajectria personal i poltica es recullen en els seus llibres La nostra guerra (1966) i Memries d'un lluitador (1977). A ms, sobre la base de la seva experincia poltica dintre del Partit Comunista d'Espanya, va escriure Aix va destruir Carrillo el PCE (1983).

Bibliografia.
 Enrique Lster: Nuestra Guerra. Memorias de un luchador (1977);

Enllaos externs.
Biografia no oficial al web del Colectivo Enrique Lister.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183494" title="Gerry Adams" nonfiltered="391" processed="388" dbindex="75394">

Gerry Adams (en irlands: Gearid Mac dhaimh; Belfast, 6 d'octubre de 1948) s un poltic nord-irlands, representant de Belfast Oest en el parlament britnic i president del Sinn Fin.

Gerry Adams fill va nixer en la circumscripci de Belfast Oest, en el si d'una famlia catlica nacionalista molt activista. Va deixar l'escola St. Mary dels Germans Cristians i va treballar de cambrer en un pub, si b se va anar involucrant cada vegada ms en el moviment republic, fins que en 1964 es va afiliar al Sinn Fin i a Na Fianna ireann. Moltes vegades ha declarat que mai ha sigut membre del Exrcit Republic Irlands (IRA), per alguns documents d'estat britnics i irlandesos (desclassificats per haver transcorregut trenta anys) li assenyalen com una important figura de l'IRA a principis dels setanta. Poc desprs d'aprovar-se la pres preventiva (per mitj de la coneguda com a Llei de poders especials), Adams va ser empresonat en 1972 en el Maidstone, un vaixell pres britnic. Se'l considerava un personatge rellevant, com posa de manifest el fet que fora alliberat per a participar en les conversacions de pau de 1972, per posteriorment va ser arrestat i empresonat de 1973 a 1977 i en 1978, en aquesta ocasi en el centre penitenciari de Long Kesh. 

 President del Sinn Fin .

En 1978 es va convertir en vicepresident del Sinn Fin. El moviment republic es va escindir en els anys setanta entre els lders suposadament ms radicals de Irlanda del Nord, agrupats entorn d'Adams, i els cercles nacionalistes ms tradicionals al voltant del mestre i lder Repblica d'Irlanda Ruair O Brdaigh.

Una de les escissions ms importants per la seua rellevncia tctica, militar i poltica es va produir en 1983, quan l'executiu eminentment meridional va ser substitut pel seu homleg Irlanda del Nord liderat per Adams. Fonamental en esta divisi va ser el canvi en 1986 de la clssica poltica de abstencionisme per la que el Sinn Fin sempre s'havia negat a reconixer l'autoritat del govern britnic a Irlanda del Nord i la legitimitat de la Repblica Irlandesa, argumentant que esta ltima va ser creada (amb un nom distint) per mitj del Tractat Angloirlands de 1921; en conseqncia, el Sinn Fin s'abstenia (d'ac el nom d'aquesta prctica) d'ocupar els escons obtinguts en els parlaments britnic i irlands. L'aband de l'abstencionisme, un dels antics valors essencials del Sinn Fin en la seua relaci amb el Parlament de la Repblica o Dil ireann, va provocar una divisi, per la que una minoria partidria del lder meridional Ruair O Brdaigh va deixar el partit. D'ara en avant, aquesta minoria insistiria en el fet que ells eren els vertaders republicans del Sinn Fin, per la qual cosa van adoptar el nom de Sinn Fin Republic.

Adams va resultar triat lder del Sinn Fin i un nou grup de lders procedents d'Irlanda del Nord, entre ells figures com Danny Morrison i Martin McGuinness, va prendre el control del moviment i les seues iniciatives. Subratllant els xits electorals del Sinn Fin a principis i mitjan de la dcada dels vuitanta, quan els participants en les Sobres de fam Bobby Sands i Ciaren Doherty van ser triats diputats en la Casa dels Comuns i en el Parlament irlands respectivament, Adams i altres responsables van defendre que el Sinn Fin havia de polititzar-se en major grau i recolzar la seua capacitat d'influncia en la poltica electoral en compte de en els moviments paramilitars. Els resultats electorals van confirmar la idonetat d'aquesta estratgia quan Sands va ser substitut desprs de la seua mort pel candidat del Sinn Fin Eoin Carron i els propis Adams i McGuinness van ser triats parlamentaris, a ms del nomenament com Alcalde de Belfast de Alex Maskey.

 El bot a la poltica institucional .

No obstant aix, el Sinn Fin va continuar amb la seua poltica d'abstencionisme cap al parlament de  Westminster, incls desprs de la victria d'Adams en la circumscripci de Belfast Oest. En les eleccions generals del Regne Unit de 1992, va perdre el seu esc enfront del SDLP, encara que va tornar a obtenir-lo en les segents eleccions de 1997. Durant el lideratge d'Adams, el Sinn Fin va passar de ser una base de suport poltic per al IRA provisional a ser un partit organitzat professionalment, tant en la repblica com en el nord. Posteriorment es van iniciar contactes oficiosos amb el Ministeri per a Irlanda del Nord del Regne Unit, llavors encapalament pel Secretari d'estat per a Irlanda del Nord, Peter Brooke, i amb el govern de la Repblica, presidit per Charles Haughey. 

Hui sabem que Gerry Adams va participar en conversacions secretes amb el president del SDLP i parlamentari John Hume des de 1988. La srie de contactes entre Adams i Hume, aix com entre el primer i els governs britnic i irlands  va assentar les bases per al que ms tard seria el Acord de Belfast i per al feta que va suposar la Declaraci de Downing Street i el Document marc conjunt.

Els xits del Sinn Fin van conduir a la treva de l'IRA proclamada a l'agost de 1994. El president irlands Albert Reynolds, que havia succet en el crrec a Haughey i exercit un paper fonamental a travs del seu conseller Martin Mansergh en la convocatria de reunions entre els diversos partits, va considerar que la treva seria permanent. No obstant aix, la lentitud en els avanos que provocava la dependncia del govern britnic de John Major dels vots unionistes en la Casa dels Comuns va portar a l'IRA a trencar la treva i embarcar-se en una campanya de violncia.

Ms tard es va aconseguir un nou alto el foc en el marc de l'estratgia de negociacions, en les que van participar delegacions dels governs britnic i irlands, el Partit Unionista de l'Ulster, el SDLP, el Sinn Fin i representants de les organitzacions paramilitars lleialistes, tots davall la presidncia de l'antic senador nord-americ Mitchell. Junts van aconseguir el Acord de Belfast (tamb conegut com Acord de Divendres Sant per haver-se firmat el Divendres Sant de 1998); en virtut del mateix, es van crear estructures que reflectiren les identitats irlandesa i britnica de la poblaci d'Irlanda del Nord, incls un Consell britanicoirlands i una Assemblea legislativa d'Irlanda del Nord. Els articles 2 i 3 de la constituci de la repblica, en els que es podia inferir un contencis territorial per Irlanda del Nord, es van reescriure i es va fundar un comit executiu de poder de codecisi. Part de l'acord consistia en el fet que el Sinn Fin abandonara la seua poltica abstencionista respecte al parlament nordirlands, per la qual cosa aquest partit va ocupar els seus escons en l'assemblea de Stormont, aix com dos carteres en el govern d'Irlanda del Nord.

Els oponents de Gerry Adams en el Sinn Fin Republic el van acusar de "vendre's" en acceptar participar en el que ells consideraven "assemblees secessionistes" tant en la repblica com en el nord. Encara aix, ell va insistir en el fet que l'Acord de Belfast proporcionava els mecanismes necessaris per a aconseguir una Irlanda unida per mitjans constitucionals i sense necessitat de violncia. 

Quan el Sinn Fin va anomenar els seus dos ministres en el Consell Executiu, igual que el SDLP i el DUP, va decidir per raons tctiques no incloure el seu lder en la llista. Quan algun temps desprs el SDLP va triar un nou lder, que va resultar ser un dels seus ministres, aquest va optar per romandre en el comit. A hores d'ara Adams dirigix el Sinn Fin en tot Irlanda, Caomhn O Caolain s el lder parlamentari en la Repblica d'Irlanda i Martin McGuiness s el principal negociador, a ms de dirigent del partit en l'Assemblea d'Irlanda del Nord.

 Censura Vaticana .
Wikipedia Escner sost que des d'una computadora del Vatic es va eliminar informaci d'aquest article.

El que va eliminar l'editor vatic van ser vincles amb informes de premsa de 2006, els quals asseguraven que les empremtes digitals i de les mans d'Adams van aparixer en un vehicle utilitzat per a cometre un doble assassinat en 1971. 

La secci, titulada "Apareixen nous interrogants en cas d'assassinat", va deixar d'estar a l'abast dels lectors de l'enciclopdia electrnica.
  

 Obres .
 Abans de l'alba (autobiografia).
 La busca de la pau.

 Referncies .



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183496" title="Lieja (desambiguaci)" nonfiltered="392" processed="389" dbindex="75395">


Lieja: ciutat a Blgica capital del principat i de provncia;
Principat de Lieja: estat (principat bisbal) de l'any 980 al 1795;
Provncia de Lieja: provncia (divisi administrativa de Blgica);
Bisbat de Lieja: demarcaci territorial eclesistica de l'any 780 al 1795 i de 1803 cap a avui;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183499" title="Ministeri de Medi Ambient d'Espanya" nonfiltered="393" processed="390" dbindex="75396">
El Ministeri de Medi Ambient d'Espanya s un dels departaments ministerials en els quals es divideix el govern d'Espanya.

Funcions.
El ministeri de medi ambient fou creat l'any 1993 durant la V legislatura, integrant les seves competncies dins el Ministeri d'Obres Pbliques i Urbanisme, passant a denominar-se Ministeri d'Obres Pbliques, Transports i Medi Ambient. El 1996, amb el primer govern del Partit Popular, es cre el ministeri com a tal de forma independent.

En la formaci de la IX Legislatura l'any 2008 aquest ministeri desparegu com a tal, fusionant les seves competncies amb el Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentaci i donant lloc al Ministeri de Medi Ambient, Medi Rural i Mar.

La seva actual ministra titutarl s Elena Espinosa Mangana.

 Organitzaci . 
Del Ministeri de Medi ambient depenen les segents Secretaries Generals i Sotssecretaries: 

 Secretaria General per al Desenvolupament i la Biodiversitat. T rang de sotssecretaria. D'ella depenen els segents rgans de direcci: ;
 Direcci general de l'Aigua. ;
 Direcci general de Costes. ;
 Direcci general per a la Biodiversitat. ;

 Sotssecretaria. D'aquesta depenen el segent rgan de direcci: ;
 Secretaria General Tcnica. ;

 Secretaria General per a la Prevenci de la Contaminaci i el Canvi climtic. T rang de sotssecretaria. D'ella depenen els segents rgans de direcci: ;
 Direcci general de l'Institut Nacional de Meteorologia. ;
 Direcci general de Qualitat i Avaluaci Ambiental.

Llista de ministres de Medi Ambient.

* com a Ministre d'Obres Pbliques, Transports i Medi Ambient;
 com a Ministre de Medi Ambient, Medi Rural i Mar;

Vegeu tamb.
Poltica d'Espanya;
Consell de Ministres d'Espanya;

Enllaos externs.
  Pgina web del Ministeri de Medi Ambient d'Espanya;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183504" title="DSC Arminia Bielefeld" nonfiltered="394" processed="391" dbindex="75397">


El DSC Arminia Bielefeld s un equip de futbol alemany que juga a Bielefeld, ciutat ubicada en el Land de Rin del Nord - Westflia.

 Planter 2006/07 .

Actualitzat a mar de 2007.
































 Palmars .

 Tornejos nacionals .

Sots-campi de la 2. Bundesliga en 2001-02 i 2003-04;

 Tornejos internacionals .

No n'ha guanyat cap encara;

 Curiositats .
Al 1998, l'Arminia Bielefeld es va convertir en el primer equip alemany en reclutar futbolistes iranians (Ali Daei y Karim Bagheri).
Conjuntament amb el club Tasmania 1900 Berlin, l'Arminia t el rcord negatiu d'haver perdut 10 partits consecutius a la Bundesliga;
Al 1999, van portar a un jugador anomenat Josef Ivanovic directament de la Kreisliga, la divisi amateur ms baixa d'Alemanya. Ivanovic es convertiria desprs en un jugador que ha fet carrera en la Bundesliga 2.

 Enllaos externs .
Lloc web oficial;
Web no oficial;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183506" title="Megalosurid" nonfiltered="395" processed="392" dbindex="75398">

Els megalosurids (Megalosauridae) sn una famlia de dinosaures terpodes tetanurs. Eren carnvors de totes les mides amb dents afilades i tres urpes a cada m. Alguns membres d'aquest grup sn Megalosaurus, Eustreptospondylus i Torvosaurus. Els megalosurids van viure noms a mitjans i finals del perode Jurssic i fins avui se'n han trobat restes a Europa, Amrica del Nord, Amrica del Sud i frica. Segons la majoria d'investigadors (Sereno 2005, Olshevsky 1995, Holtz 2004, etc.) es consideren estretament emparentats amb els espinosurids.

Com el propi Megalosaurus, la famlia Megalosauridae, anomenada per Huxley l'any 1869, s'ha utilitzat tradicionalment com a un grup "calaix de sastre", que incloa una mplia varietat d'espcies no relacionades entre si (com Dryptosaurus, Ceratosaurus i Indosaurus). Com a conseqncia d'aquest tradicional s polifiltic, alguns cientfics, com Paul Sereno (2005), rebutgen el nom de la famlia Megalosauridae en favor de Torvosauridae (Jensen, 1985), tot i que de fet el nom Megalosauridae t prioritat d'acord les regles de l'ICZN. Aix tamb, Sereno i d'altres rebutgen l's del nom de la superfamlia Megalosauroidea en favor de Spinosauroidea.

 Gneres .
Superfamlia Spinosauroidea
Famlia Megalosauridae;
Piveteausaurus;
Subfamlia Megalosaurinae;
"Brontoraptor";
Edmarka;
Torvosaurus;
Megalosaurus;
Subfamlia Eustreptospondylinae;
Streptospondylus;
Piatnitzkysaurus;
Eustreptospondylus;
Magnosaurus;
Afrovenator;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183509" title="Celdoni Fonoll i Casanoves" nonfiltered="396" processed="393" dbindex="75399">
Celdoni Fonoll i Casanoves, fill de Calaf, enceta l'any 1974 una tasca inslita dins del mn de la Can: dir, amb fons musical, poemes dels autors ms diversos, i escampar la poesia catalana per pobles, viles i ciutats. Amb la seua dicci perfecta comunica a la perfecci la intenci dels ms diversos autors a un auditori adult o juvenil (durant molts anys, fa recitals dins del cicle "La Caixa a les escoles" i posa en marxa diverses campanyes: "La poesia al carrer", "La poesia a les Festes Majors"...).

Desprs de moltes actuacions amb el duo internacional de guitarres Dvalos-Cherubito (es presenta tamb amb ells a les 6 Hores de Canet), l'any 1978 publica un primer lbum (He heretat l'esperana), bsicament recitat, amb dinou poemes de Vicent Andrs Estells, Miquel Mart i Pol, Pere Quart, Miquel Desclot, Papasseit, Espriu, el Rector de Vallfogona... 

El segon disc (Traginer de canons) no arriba fins el 1982, i hi trobem un Celdoni Fonoll molt ms cantant amb textos d'autors com J.V. Foix, Joan Alcover, Miquel Desclot, Maria Merc Maral, Ausis March, Sagarra, Mrius Torres, Guerau de Liost, Maragall, Miquel Mart i Pol, Joan Barcel i el trobador provenal Raimbaud de Vacairs.

L'any 1984, celebra el seu recital nmero 1000 amb un espectacle realitzat dins del marc d'Expo-Cultura al Palau de Congressos de Montjuc, i que s enregistrat en viu per a un lbum doble (Recital 1000, 1984).

L'any 1985, l'lbum Nit de foc aplega poemes, sovint nacionalment reivindicatius, de Desclot, Verdaguer, Vicent Andrs Estells, Josep Carner, Salvat-Papasseit, Foix, Espriu, Miquel Mart i Pol, Rosa Leveroni, Maragall, Maria Merc Maral, etc.

El segent lbum de Celdoni Fonoll (Enll del temps, 1989) s, alhora, el primer que edita tamb en CD. 

L'any 1991, Celdoni Fonoll decideix explotar les possibilitats de la stira i publica un dels seus treballs ms aconseguits: Mercat de Calaf. 

A l'lbum segent (Aigua secreta, 1992) trobem poemes de Mari Manent, Amadeu Vidal, Guilhm de Peitieus, etc. 

Posteriorment, publicar alguns llibres de poesia ertica (Trempant t'empaito -1993-; Versos perversos -1995-) i amorosa (Tocat d'amor -1997-; Amor de lluny -1998-). Alguns dels poemes de Tocat d'amor seran a la base d'un nou disc (Canons de l'amor que tinc, 1997).

L'any 1998 enregistra un nou CD (Per un pet) .

Referncies.


Enllaos externs.
 Breu biografia de Celdoni Fonoll;
 Poemes de Celdoni Fonoll;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183511" title="Gaoth Dobhair" nonfiltered="397" processed="394" dbindex="75400">

Gaoth Dobhair (Gweedore en angls) s un poble d'Irlanda, en el Comtat de Donegal.

Geografia.
 Arduns (An tArd Donn)                        ;
 Ardnagappery (Ard na gCeapair);
 Ballindrait (Baile an Droichid);
 Bloody Foreland (Cnoc Fola);
 Brinaleck (Bun an Leaca);
 Bunaninver (Bun an Inbhear);
 Bunbeg (An Bun Beag);
 Carrick (An Charraic);
 Carrickataskin (Carraig an tSeascain);
 Cotteen (Coitn or An Choiteann);
 Crolly (Croithshl or Croithl);
 Curransport (Port U Chuirein);
(Na Doir Beaga or Doire Beag);
 Dore (Dobhar);
 Dunlewey (Dn Liche);
 Glassagh (Glaiseach or An Ghlaisigh);
 Glasserchoo (Glaisear Ch or Glas Dobhar Ch);
 Glentornan (Gleann Tornin);
 Knockastolar (Cnoc an Stolaire);
 Lunniagh (Luinneach);
 Magheraclogher (Machaire Chlochair);
 Magheragallon or Magheragallen (Machaire Gathln);
 Meenaclady (Mn an Chladaigh);
 Meenacuing (Mn na Cuinge);
 Meenaniller (Mn an Iolair);
 Middletown (Baile Lr);
 Sheskinbeg (Seascann Beag);
 Stranacorkra (Srath na Corcra);






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183512" title="Bisbat de Lieja" nonfiltered="398" processed="395" dbindex="75401">
El Bisbat de Lieja s la dicesi ms vella de Blgica. 

Histria.
Fou creat al segle VIII quan el bisbe Hubert va transferir la seu de Tongeren-Maastricht a Lieja. L'any 980, l'emperador germnic Ot II va atorgar poders seculars al bisbe que de llavors an ser prncep-bisbe. L'any 1795, el govern revolucionari francs va abolir ambds, el principat i el bisbat. 

El concordat del 15 juliol 1801 entre Napole i Pius VII va restaurar el bisbat amb els departaments de l'Ourte i del Mosa inferior com territori (el que correspn a la provncia de Lieja i ambdues provncies Limburg belga i neerlands). Desprs de la fixaci definitiva de les fronteres belgo-neerlandeses al 1839 l'sglsia catlica adapt el territori a les provncies belgues de Lieja i de Limburg. Desprs de le primera guerra mundial, durant un perode breu, el bisbat va formar una uni personal amb el bisbat d'Eupen-Malmedy. 

Desprs la fixaci definitiva de la frontera lingistica belga 1963, al 1967 la jerarquia escind el bisbat en dues parts: el bisbat de Lieja i el bisbat de Hasselt.

Desprs de la revoluci francesa, el bisbe de Lieja va perdre el seu poder secular i el palau dels prnceps-bisbes de la plaa Saint-Lambert. El palau bisbal actual era un antic convent.

 Llistat de bisbes de la dicesi .
 Bisbes de Tongeren-Maastricht (seu a Tongeren) .

??? - 101: Matern de Colnia;
??? - ???: Sant Navite;
??? - ???: Sant Marcel;
??? - ???: Sant Metropole;
??? - ???: Sant Sever;
??? - ???: Sant Florent;
??? - 250: Sant Martin;
??? - ???: Sant Maximin;
??? - 293: Sant Valent;
??? - 345 - 384: Sant Servasi;
??? - 503: Sant Agricola;
??? - 505: Ursicin;
??? - 508: Designat;
??? - 512: Nesignat;
??? - 519: Sulpice;
??? - 521: Quirille;
??? - 529: Euchere I;
529 - 532: Sant Falcon;
??? - 535: Euchere II;
535 - 549: Domici de Tongeren;

 Bisbes de Tongeren-Maastricht (seu a Maastricht) .
549 - 588: Sant Monulf;
589 - 614: Sant Gondulf ;
614 - 627: Sant Ebregise ;
627 - 647: Sant Joan I l'Agnell ;
647 - 650: Sant Amand ;
652 - 662: Remacle ;
662 - 669: Teodard de Maastricht;
669 - 705: Lambert de Lieja;

 Bisbes de Tongeren-Maastricht-Lieja (seu a Lieja) .
705 a abans- 727: Hubert de Lieja;
727 - 736 o 738: Floribert de Lieja ;
736 o 738 - 769: Fulcari ;
769 - 787: Agilfrid ;
787 - 809: Gerbald ;
809 - 831: Walcald ;
831 - 838 o 840: Pirard;
838 o 840 - 857: Hartgar ;
858 - 901: Francon;
901 - 920: Esteve ;
920 - 920: Hildu;
920 - 945: Richer ;
945 - 947: Hugues I ;
947 - 953: Farabert ;
953 - 955: Rathier ;
955 - 959: Balderic I ;
959 - 971: racli;

 Prnceps-Bisbes de Lieja .
Des de 980, les bisbes de Lieja van esdevenir tambe prnceps del Sacre Imperi Romanogermnic.

972 - 1008: Notger, primer prncep-bisbe del Principat de Lieja;
1008 - 1018: Balderic II;
1018 - 1021: Wolbodon;
1021 - 1025: Durand;
1025 - 1037: Reginard de Lieja;
1037 - 1042: Nitard de Lieja;
1042 - 1048: Wazon;
1048 - 1075: Teodu de Baviera;
1075 - 1091: Enric I de Verdun;
1091 - 1119: Otbert;
1119 - 1121: Frederic de Namur;
1122 - 1128: Alber I de Lovaina ;
1128 - 1135: Alexandre I;
1135 - 1145: Alber II de Chiny-Namur ;
1145 - 1164: Enric II de Leez;
1164 - 1167: Alexandre II;
1167 - 1191: Ral de Zhringen ;
1191 - 1192: Albert de Lovaina ;
1192 - 1193: Lotari d'Hochstaden, va abdicar ;
1193 - 1195: Sim de Limburg;
1195 - 1200: Albert van Cuyck;
1200 - 1229: Hug de Pierrepont;
1229 - 1238: Joan d'Eppes;
1238 - 1239: Guillem de Savoia nomenat per el papa Gregori IX;
1238 - 1240: Ot d'Eberstein nomenat per l'emperador Frederic II;
1240 - 1246: Robert de Thourotte;
1247 - 1274: Enric de Gueldre, va abdicar;
1274 - 1281: Joan d'Enghien, anterior Bisbe de Tournai;
1282 - 1291: Joan de Flandes, de 1279 a 1280 bisbe de Metz;
1291 - 1295: sede vacante;
1295 - 1301: Hug de Chalon, mes tard arquebisbe de Besanon;
1301 - 1302: Adolf II de Waldeck;
1302 - 1312: Teobald de Bar;
1313 - 1344: Adolf van der Marck;
1345 - 1364: Englebert van der Marck, ms tard arquebisbe de Colnia;
1364 - 1378: Joan d'Arkel, anteriorment bisbe d'Utrecht;
1378 - 1389: Arnold d'Horne, anteriorment bisbe d'Utrecht;
1389 - 1418: Joan III de Baviera, va abdicar;
1418 - 1419: Joan de Wallenrode, anteriorment arquebisbe de Riga;
1419 - 1455: Joan d'Heinsberg, va abdicar ;
1456 - 1482: Llus de Borb origen de la branca Borb Busset;
1484 - 1505: Joan d'Horne;
1505 - 1538: Erard de La Marck o Everhard van der Marck, tamb bisbe de Chartres i de l' arxidicesi de Valncia;
1538 - 1544: Corneille de Berghes ;
1544 - 1557: Jordi d'Astria ;
1557 - 1564: Robert de Berghes ;
1564 - 1580: Gerard de Groesbeek ;
1581 - 1612: Ernest de Baviera;
1612 - 1650: Ferdinand de Baviera;
1650 - 1688: Maximili Enric de Baviera;
1688 - 1694: Joan Llus d'Elderen;
1694 - 1723: Josep Climent de Baviera;
1724 - 1743: Jordi Llus de Berghes;
1744 - 1763: Joan Teodor de Baviera;
1763 - 1771: Carles Nicolau d'Oultremont;
1772 - 1784: Francesc Carles de Velbrck;
1784 - 1792: Csar Constant Francesc d'Hoensbroeck ;
18 d'agost de 1792 - 28 de novembre de 1792: Francesc Antoni Maria de Man;
29 de novembre de 1792 - 20 d'abril de 1793: inocupat;
21 d'abril de 1793 - 20 de juliol de 1794: Francesc Antoni Maria de Man. ;

El 1 d'octubre de 1795, la repblica francesa annexiona el principat i aboleix la hierarquia catlica.

 Bisbes de Lieja dsprs del Concordat de 1801 .
1802 - 1808: Joan-vangliste Zpfel;
1808 - 1829: sede vacante ;
1809   1815: Lejas, Bisbe concordatari;
1829 - 1852: Corneille Richard Antoine von Bommel;
des de 1853, la part neerlandesa del territori de la dicesi va integrar-se al nou bisbat de Roermond.
1852 - 1879: Thodore Joseph de Montpellier;
1879 - 1901: Victor Josep Doutreloux;
1902 - 1927: Martin Hubert Rutten;
1927 - 1961: Louis Joseph Kerkhofs;
1961 - 1986: Guillaume Marie van Zuylen;
El 1967, la dicesi va escindir-se segons la frontera lingista. La part de parla neerlandesa, va esdevenir el bisbat d'Hasselt, del qual el territori concideix amb la provncia de Limburg.
1986 - 2001: Albert Houssiau;
2001 -     : Aloys Jousten;

Vegeu tamb.
Bisbat d'Hasselt;
Bisbat de Namur;
Bisbat de Roermond;

Enllaos externs.
Escuts dels prnceps-bisbes









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183513" title="Dilong" nonfiltered="399" processed="396" dbindex="75402">

Dilong (del mandar:   d,  'emperador' i   lng, 'drac') s un gnere de dinosaure tiranosurid emplomat que visqu al Cretaci inferior (fa uns 130 milions d'anys). Les seves restes fssils foren trobades a la Formaci Yixian a la provncia Liaoning a la Xina. 

s un dels trianosurids ms ntics que es coneix i presentava plomes. El nom de l'nica espcie descrita d'aquest gnere, Dilong paradoxus, fa referncia al parentesc que se li atribueix amb Tyrannosaurus rex, resulta paradoxal la seva petita mida i la inesperada presncia de plomes. 

Les plomes s'aprecien a les impressions de pell fossilitzada de la mandbula i la cua. No s'hi veuen plomes desenvolupades com les de les aus modernes.

Dilong feia uns 1'6 m de longitud i hi ha constncia de quatre esquelets ms o menys complets.

Referncies.
 

Enllaos externs.
Article de "New Scientist";
Article de "Nature news";



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183514" title="Juan Rodrguez Mafra" nonfiltered="400" processed="397" dbindex="75403">

Juan Rodrguez Mafra (Palos de la Frontera (Huelva) 1470 - 8 de novembre de 1521) fou un navegant i explorador espanyol.

Va ser pilot de les naus Concepcin i San Antonio en el viatge de Magallanes - Elcano, primer en realitzar la volta al mn.

 Joventut i viatges a Amrica .
Juan Rodrguez Mafra va nixer a Palos de la Frontera el 1470, segons es desprn de la seva declaraci en els Plets Colombins del 16 de febrer de 1515, ja que afirma tenir ms de 45 anys. Era per tant un mar de 22 anys quan les naus Santa Mara, Pinta i Nia es disposaven a salpar del Port de Palos. Es va mostrar reticent a participar en el projecte colomb, encara sabent que ho avalava Martn Alonso Pinzn, per qui mostra admiraci i respecte quan diu:
"...Que molts no gosaven venir Amrica perqu tenien per vana aquella empresa, i que si no vingus  amb Martn Alonso Pinzn, que era home ric i emparentat, no vingus  amb la gent que va venir. I que  ho sap perqu es va trobar a Palos quan l'Almirall dit va armar l'esmentada armada i no vaig voler anar pel tenir per cosa vana."
Potser la ra tamb pogus ser que estava noucasat amb Catalina Ruiz.

En tornar la primera expedici colombina amb xit, canvia la seva actitud, i passa a ser un altre ms dels actius descobridors de Palos. Va prendre part en el segon i tercer viatge de Colom (1493 i 1498). Seguidament amb el seu germ Diego de Lepe viatja a Terra Firma el 1499, desprs dels passos de l'expedici de Vicente Yez Pinzn que descobreix el Brasil, al que sobrepassen quan Pinzn es det en l'exploraci de la desembocadura del riu Amazones, per la qual cosa van ser Rodrguez Mafra i Diego de Lepe els verdaders descobridors d'aquesta costa, des de l'Amazones fins a les terres descobertes per l'Almirall.

A continuaci, va embarcar en l'expedici de Rodrigo de Bastidas al Darin (1500-1502). I de tornada a Palos, quan es disposa a realitzar un nou viatge a les ndies, va haver de fer un breu parntesi en la seva aventura americana, ja que el 1505 va ser enviat, amb crrec de contramestre de la caravella Santa Cruz, a la presa de Mazalquivir.

Els mrits realitzats i l'experincia acumulada, fan que l'anomenin pilot de la sa majestat, per Reial Cdula als oficials de la Casa de Contractaci de 23 de maig de 1512.

El 1513 s pilot de la Santa Cruz, al costat de Juan Bermdez, pilot de la Santa Mara de la Antigua i propietari d'ambdues caravelles, que havia comprat, l'any anterior a Portugal, dirigint-se rumb a Cuba i la Hispaniola on porten "roba de mercaders" i passatgers. En aquest viatge els acompanya Juan Martn Pinzn, el fill de Martn Alonso Pinzn.

A aquesta tasca de transportar homes i mercaderies per aprovisionar les illes es va haver de dedicar en aquells anys, ja que apareix novament a Cuba (1515) i San Salvador (1516).

 Trobada amb Magallanes .
En anys posteriors (1517-1518) va haver de conixer a Sevilla a Magallanes, que preparava el seu viatge amb l'objectiu de trobar un pas que li permets salvar el continent americ per arribar a terres asitiques per Occident, convencent-lo el portugus que l'acompanys, per al qual va tenir interessants raons: una Reial Cdula oferia als pilots i a contramestres de naus que acompanyessin a Magallanes privilegis de Cavalleria, i una altra similar augmentava en 6.000 morabats el sou anual de Juan Rodrguez Mafra, el temps que estigus embarcat.

 Petici d'escut d'armes per als Pinzn .
Per abans de salpar, encapala la petici perqu sa majestat concedeixi escut d'armes als Pinzn i altres mariners de Palos, exposant la lamentable situaci en la qual es trobaven els descendents d'aquests mariners, que tants serveis havien ofert a la corona. L'emperador Carles V finalment va concedir als Pinzn, als seus descendents i familiars les segents armes:
per la present us fem merc i volem que pugueu tenir i portar per les vostres armes conegudes tres caravelles al natural a la mar i de cada una elles surti una m mostrant la primera terra que aix van fallar i van descobrir en un escut tal com aquest  i per orla de la dita escut pugueu portar i porteu unes ncores i uns cors les quals les esmentades armes us donem...

 Participaci en el viatge de Magallanes i Elcano .

Desprs d'aquests preparatius, s'embarca en l'expedici de Magallanes al costat del seu fill Diego, que va com a patge, i Gins de Mafra, un parent seu natural de Jerez de la Frontera i ve de Palos.

 Mafra, pilot de la nau San Antonio .
Salpen de Sanlcar de Barrameda el 20 de setembre de 1519, en una expedici composta per les naus Trinidad, nau capitana al comandament de Magallanes; Victoria; San Antonio; Concepcin i Santiago. Rodrguez Mafra va salpar com a pilot de la San Antonio, la major de les naus de la flotilla amb les seves 120 tones, i van posar rumb a Tenerife, on van arribar el 26 de setembre, per prosseguir el viatge el 3 d'octubre de 1519.

Van arribar a Rio de Janeiro el 13 de desembre, en un viatge deliberadament lent perqu Magallanes desconfiava d'alguns dels oficials que portava i volia provar la seva lleialtat abans d'arribar a l'estret entre l'Atlntic i el Pacfic, el seu "secret" prets. En realitat, el que Magallanes buscava com a estret era l'enorme desembocadura del Riu de la Plata. Davant de tal contrarietat, no podent continuar cap al sud en aquella poca, van haver de passar l'hivern. El desnim va escampar entre la tripulaci, fomentat pels oficials dels quals Magallanes sospitava des de l'inici del viatge, circumstncia que li va permetre avortar la rebelli des del comenament, executant aquests capitosts.

 Troballa de l'Estret de Magallanes .
Desitjosos d'abandonar com ms aviat millor aquella inactivitat, envien a la Santiago a explorar i naufraga, per la qual cosa prossegueixen ancorats fins al 18 d'octubre de 1520, ja en plena primavera austral, en el qual reprenen el viatge. Juan Rodrguez Mafra va llavors com a pilot de la Concepcin, ja que en la San Antonio l'ambient de rebellia no li resultava gens tranquillitzador. I, en efecte, aquesta nau no va seguir les altres una vegada trobat l'Estret de Magallanes, sin que va donar la volta i va tornar a Espanya, on serien jutjats a la seva arribada.

 Arribada a les Moluques i mort de Rodrguez Mafra .
Les tres naus restants de l'expedici, desprs de ms de tres mesos de navegaci per l'Oce Pacfic, sense veure ms terra que la d'alguns illots, van arribar el 6 de mar de 1521 a l'Illa dels Lladres i comencen a explorar l'arxiplag de les Filipines, fins que Magallanes mor a les mans dels indgenes en una emboscada que els van preparar a Mactn, el 27 d'abril de 1521. Als pocs dies s cremada la nau Concepcin. Juan Rodrguez Mafra, probablement ja malalt, inicia, a la Trinidad o la Victoria, un llarg periple de ms de sis mesos fins que a la fi arriben a la meta: Tidore, les Moluques, les illes de les Espcies, l'objectiu de tots els descobridors de l'poca. Era el 8 de novembre de 1521, mes en el que moria, pel que sembla de febres, Juan Rodrguez Mafra.

 Final de l'expedici .
Quan la nau Victoria entra a Sevilla el 8 de setembre de 1522, desprs de fer la primera volta al mn, noms 18 homes, en molt mal estat, desembarquen encapalats pel seu capit Juan Sebastin Elcano. Dels Mafra, Gins va ser un dels supervivents, segons es desprn de la documentaci originada del seu procs de separaci matrimonial, ja que la que va ser la seva esposa, donant-lo per mort, s'havia casat de nou. Gins de Mafra, home molt culte, va llegar una interessant histria del primer viatge que va donar la volta al mn.

 Vegeu tamb .
Palos de la Frontera;
Ferno de Magalhes;
Circumnavegaci;

  Bibliografia .
MAFRA, Gins de. Libro que trata del descubrimiento y principio del estrecho que se llama de Magallanes. National Library Museum; ed. by A. Blzquez and D. Aguilera: Madrid, 1920.
IZQUIERDO LABRADO, Julio: Palermos ilustres. Huelva: Ayuntamiento de Palos de la Frontera, 2004 (ISBN 84-606-3612-7).

 Enllaos externs .
Historiador de Palos de la Frontera: Julio Izquierdo Labrado ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183515" title="Bisbat d'Hasselt" nonfiltered="401" processed="398" dbindex="75404">


 El Bisbat d'Hasselt s el bisbat ms jove de Blgica. 

Fou creat l'any 1967 desprs de l'escissi del Bisbat de Lieja segons la frontera lingstica belga del 1963. El territori correspn a la provncia de Limburg de parla neerlandesa.

 Bisbes .
Jozef-Maria Heuschen (1967-1989);
Paul Schruers (1989-2004);
Patrick Hoogmartens (2004-  );








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183519" title="Bloqueig de Barcelona" nonfiltered="402" processed="399" dbindex="75405">


El Bloqueig de Barcelona va ser l'intent de reconquesta de Barcelona durant la Guerra del Francs lluitat del setembre al desembre de 1808. 

Antecedents.
Les tropes espanyoles tenien envoltada la ciutat desprs de la ocupaci francesa, que estava allada de la resta de territoris ocupats, on encara resistia Girona. Desprs de la fracassada expedici sobre Girona, amb un primer i un segon setge, Guillaume Philibert Duhesme concentr el seu exrcit en el Pla de Barcelona, entre les valls dels rius Llobregat i del Bess i, la Serralada Litoral que domina la ciutat de Barcelona.

L'ordre de Batalla.
Les tropes franceses.
L'exrcit ocupant havia envoltat la ciutat de trinxeres, i estava composat per tropes de Primer Imperi Francs, del Regne d'Itlia i del Regne de Npols. La divisi del general Joseph Chabran ocupava el nord, Sant Andreu de Palomar, Horta i Grcia, mentre que la del general Joseph Lechi, de les de Sarri, Sant Pere Mrtir, Sant Feliu de Llobregat, Cornell de Llobregat i l'Hospitalet de Llobregat.

Les tropes espanyoles.
Les tropes espanyoles a Catalunya, comandades pel capit general Domingo de Traggia, el marqus de Palacio, que havia desembarcat a Tarragona el juliol. Les tropes regulars, sota el comandament del comte de Caldagus s despleg a la riba dreta del Llobregat i, mentre que els 3.710 miquelets del coronel Francesc Milans del Bosch, vigilaven les posicions franceses pel costat del Bess, als que s'hi havien d'afegir reforos procedents de les Balears, Granada i Portugal, i per aix el marqus de Palacio va aixecar un campament a Sant Boi de Llobregat amb provisions i munici per la tropa.

Primeres escaramusses.
Batalla de Sant Boi, 2 de setembre.
Sabent de l'existncia del campament, el general Duhesme decideix atacar-lo el 2 de setembre, a crrec dels italians i napolitans, sota les ordres del general Milossewitz, travessant el Llobregat pel gual de Sant Joan Desp,  tindrien el recolzament d'atacs de distracci un sobre el pont de Molins de Rei i l altre, sobre el Prat. Les tres columnes s posen en marxa a la matinada del dia 2, i les tropes italianes derroten les espanyoles i capturen tres canons, vestuari, munici, aliments, i un centenar de presoners, patint molt poques baixes.

Batalla de Sant Andreu del Palomar 2-7 de setembre.
Al mateix temps que els francesos atacaven el Llobregat, els miquelets de Francesc Milans del Bosch entren a Sant Andreu de Palomar, que havia estat evaquat temporalment, per les tropes de reserva els fa replegar-se de nou cap a les zones altes. Vista la retirada dels miquelets, els francesos van decidir atacar el campament de Sant Andreu amb dues columnes, la primera dirigida pel coronel Latour, ataca frontalment mentre la segona columna, del comandant Devaux, rodejava el campament per la dreta. Les dues columnes van atacar simultniament, i els miquelets, sorpresos s dispersen fugint en totes direccions, fins que tres dies desprs es reagrupen en un nou campament a Sant Jeroni de la Murtra.

Atac al campament de miquelets de Sant Jeroni de la Murtra, 10 d'octubre.
Des del Sant Jeroni de la Murtra, els miquelets de Milans del Bosch atacaven les avanades franceses de Sant Andreu i la lnia del Besos, i per aix el general decideix Duhesme organitzar un atac de cstig, format per dues columnes sota el comandament de Devaux, la primera comandada per ell amb dos batallons de lnia, que el 10 d'octubre creuen el Bess per Montcada i Reixac, i la segona del coronel Guery, amb dos batallons i dues companyies. Els miquelets fugen en desordre cap al convent de Montealegre, d'on tamb foren desallotjats, dispersant-se. Foren capturats uns dos cent presoners, sis canons de muntanya i una gran quantitat de munici, i les baixes son mil homes entre morts i ferits.

Atac sobre Granollers i Mollet, 11 d'octubre.
Amb els xits dels atacs del dia anterior sobre els miquelets, el general Duhesme decideix atacar les lnies d'aprovisionament a Granollers per impedir un nou reagrupament. Quan arriben, els francesos troben que els habitants havien fugit, i s'endugueren pa i van destruir un magatzem de fusells i dos canons de gros calibre. Desprs de fer una demostraci de fora sobre els camins de Vic i Girona, es retira el 12 d'octubre a Mollet, on es reuneix amb una columna encarregada de protegir la seva retirada, sota el comandament del general itali Milossewitz, uns 1.800 homes en total, formada per tres batallons i un escamot de Caadors italians. Milossewitz ordena a Devaux que situ als seus homes a Montcada i Reixac, mentre que ell es dirigeix a Sant Cugat del Valls.

Batalla de Sant Cugat.
Milossewitz ocupa Sant Cugat del Valls sense cap resistncia, per en sortir del poble es trob amb forces espanyoles que intentaven tallar la seva retirada, desplegades en ordre de batalla, en total uns 3.150 soldats d'infanteria i 220 hssars manats pel comte Raimon Caldagus, procedents de Molins de Rei. El general itali llena a l'atac el batall de Vlites, flanquejat per la dreta amb el batall napolit i els caadors del Prncep Reial, i per l esquerra, el batall itali. Una contra-crrega dels hssars espanyols talla la del Caadors del Prncep Reial mentre els batallons d'ambdues ales franceses es desordenen, per la columna francesa acaba retirant-se fins a Montcada amb grans dificultats, i s reuneix amb les forces de Devaux. Les tropes de Caldagus no els persegueixen i tornen a Molins de Rei. La derrota de Sant Cugat represent per a Duhesme la prdua d'uns 300 homes entre morts, ferits i presoners i l'obliga a no allunyar-se de la protecci de les seves defenses.

Arriben reforos a les tropes espanyoles.
A finals d'octubre desembarquen al port de Tarragona la resta de la guarnici de les Balears, el regiment de milcies de Palma i el regiment sus de Betschard, i la divisi del mariscal de camp Gregorio Laguna, formada per les tropes espanyoles alliberades a Lisboa segons establia la Convenci de Sintra. Amb aquestes forces, el marqus de Palacio va preparar un ambicis pla per alliberar Barcelona, per ha de formar part de la Junta Militar Central i passar el comandament de l exrcit al tinent general Juan Miguel Vives

El nou Exrcit de la dreta del general Vives estava format per 20.535 homes, 19.551 infants, 780 genets i 204 artillers amb 17 peces d artilleria, i estava dividit en una avantguarda a les ordres de Mariano lvarez de Castro de 5.500 infants i 100 genets, que operaria a l'Empord, mentre que el gruix de l'exrcit el formaven 4 divisions, a les ordres del comte de Caldagus, Gregorio Laguna, Gaspar Gmez de la Serna i Francesc Milans del Bosch, i una reserva de 770 infants, 80 genets i 50 artillers a disposici del comandant en cap o dels majors generals d infanteria Jaime Garca Conde i el de cavalleria, Carlos de Witte. S esperava la incorporaci d una cinquena divisi sota el comandament del marqus de Lazn i d'una sisena de Granada a les ordres de Teodoro Rding.

L'atac a Barcelona.
Sabent de la possible arribada de la columna de socors que per aquells moments s preparava a Perpiny, sota el comandament del general Laurent Gouvion Saint-Cyr, les decisions espanyoles van haver de prendre's sense esperar l'arribada de les divisions del marqus de Lazn i de Teodoro Rding. Per aturar a Saint-Cyr noms s comptava amb els 6.000 homes repartits entre la fortalesa de Roses i la lnia del Fluvi, l'avantguarda de Mariano lvarez de Castro. L'opci escollida fou reunir la mxima fora per aturar la columna de socors i deixar que Barcelona s rends per fam. El 6 de novembre, el general Vives mou el seu quarter general de Vilafranca del Peneds a Martorell. 

El mateix 6 de novembre es reuneix el consell de guerra i Vives exposa el seu pla per expulsar als francesos de Barcelona, que consisteix en un atac el dia 8 en cinc columnes: la de Milans del Bosch, que sortiria de Sant Jeroni de la Murtra, i la del general Gregorio Laguna, que sortiria d'Horta, s reunirien en front del fort Pius, on demanarien la rendici a Duhesme; la tercera columna, sota el comandament del coronel Gaspar Gmez de la Serna, avanaria des de Sant Cugat per eliminar els francesos de Gracia i Sarri, fins a la Torre de la Virreina; la quarta columna amb el comte de Caldagus, atacaria el fort i la bateria de Ross i ocuparia Sants; i la columna de reserva del general Carlos de Witte, creuaria el Llobregat per Cornell i tallaria la retirada a les forces que Caldagus empenys del Pla de Barcelona. 

Entre les cinc columnes no sumaven ms que 12.000 homes, insuficients per conquistar per la fora les fortificacions de Barcelona, i la coordinaci en la marxa de les columnes, de punts de sortida tant allunyats, no va ser possible. 

El 8 de novembre, l'atac es pos en marxa, avanant pel pla de Barcelona. La primera columna en entrar en acci fou la de Caldagus que empeny als francesos cap a la Creu Coberta, a prop del portal de Sant Antoni, per la columna del general de Witte, que havia de ajudar tallant la retirada de francesa no arriba a temps perqu els va costar travessar el pont de carros de Sant Boi. La divisi del coronel Gmez de la Serna aconsegueix avanar fins a Sarri i Gracia, deixant la posici de Sant Pere Mrtir bloquejada. La divisi de Laguna conquesta Sant Andreu de Palomar i rebutja un intent de la brigada del general Goullus de recuperar-lo, i desprs del fracs es retira al Fort Pius. La columna de Milans finalment travessa el migdia el Bess per Sant Adri en suport de Laguna. 

Duhesme, amenaat pels dos flancs, intenta aturar l'atac de la seva esquerra, per una banda, reforant la divisi italiana amb el 93 batall de lnia francs i un esquadr de cuirassers, i per una altra ordenant l'atac a les tropes de Caldagus, fent que a primera hora de la tarda, els espanyols es retirin de Sants, tornant a les posicions inicials a l'altra riba del Llobregat, mentre que per la dreta, continuen ocupant Horta i Sant Andreu de Palomar.

Conseqncies.
El dia 22 de desembre, la Junta Superior de Catalunya abandona Vilafranca del Peneds per la imminent arribada de les tropes imperials, que han derrotat les restes de l exrcit espanyol a Molins de Rei el dia 21 i retrocedeix fins a Tortosa, on hi arriben el 29 de desembre. La resta de les forces del Cos d'Observaci del Pirineu Oriental queden integrades en el 7 Cos de l'Exrcit francs d'Espanya, sota les ordres del general Laurent Gouvion Saint-Cyr i el general Duhesme resta com a governador militar de Barcelona.

Notes.


Referncies externes.
 Batalles de la Guerra de Successi (1713-1714);
 Histocat  ;
 www.1808-1814.org ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183521" title="Joan de Casanova" nonfiltered="403" processed="400" dbindex="75406">
Joan de Casanova (Barcelona 1387 - Florncia 1436) fou un cardenal i escriptor catal en llengua llatina.
Biografia. 

Pertanyia a l'orde de predicadors. Prengu l'hbit a Barcelona l'amny 1403. Estudi gramtica, lgica i teologia.

El papa Mart V el va fer bisbe de Bossano, a Sardenya, el 1424. Posteriorment fou bisbe d'Elna. L'any 1426 fou nomenat bisbe de Vic, tot i que no prengu possessi de crrec. 

L'any 1427 torn a Barcelona, amb el seguici d'Alfons el Magnnim, del qual fou confessor.

El 1430 fou investit cardenal pel papa Mart V.

L'any 1431 li fou concedida l'administraci del bisbat de Girona, a perpetiuitat.

Obres.
Exhortacio (ad Eugenium IV pro reuocanda Basileensis concilii dissolutione);
Quaestio est utrum papa subsit iudicio concilii generalis;
Tractatus de potestate ecclesie ex concilii generalis;
Quaestio utrum secundum magnos doctores papa subsit iudicio generalis concilii in materia fidei;
Quaestio: Quid uenit nomine Ecclesiae;
Tractatus de potestate papae supra concilium;
Contra Schismaticos Basileenses;
Tractatus de papa heretico;
Epistulae;
Sermo de annuntiatione uirginis Mariae in praesentia papae (1435);
Carmina;

Bibliografia.
Maringela Vilallonga, La literatura llatina a Catalunya al segle XV. Repertori bio-bibliogrfic (1993, ISBN 978-84-7256-930-0).
Flix Torres Amat, Memorias para ayudar a formar un diccionario crtico de los escritores catalanes, Barcelona, 1836.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183523" title="Tongeren" nonfiltered="404" processed="401" dbindex="75407">
Tongeren (en francs Tongres) s una ciutat de Blgica, de la regi flamenca i de la provncia de Limburg amb 27.500 habitants.

Histria.

Tongeren s la ciutat mes vella del pas, els Romans la van fundar al l'any 15 aC com a Atuatuca Tungrorum i ms tard Civitas Tungrorum. Al segle VI esdevingu la seu d'un bisbat, que ms tard s tranfer a Maastricht i finalment a Lieja. Fins al 1795 feia part del Principat de Lieja del qual era una de les bones viles germniques. Aquest any fou anexada a Frana, al 1815 a Regne Unit dels Pasos Baixos i finalment al 1830 a Blgica






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183529" title="Arlon" nonfiltered="405" processed="402" dbindex="75408">


Arlon (en francs Arlon, en luxemburgus Arel, en neerlands Aarlen), 20.000 habitants, capital de la provncia de Luxemburg.

Histria.
Arlon s una de les ciutats ms antigues de Blgica. Va nixer a la crulla  dels camins romans que connecten Reims, Trveris i Colnia que es deia en llat Orolaunum Vicus.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183533" title="Bernat II de Cabrera" nonfiltered="406" processed="403" dbindex="75409">
Bernat de Cabrera (Calataiud, Arag 1298 - Saragossa 1364), vescomte de Cabrera (1328-1343 i 1349-1350) i de Bas (1335 i 1352-1354) fou un noble catal. 

Es cas amb Timbor de Fenollet, filla del vescomte d'Illa i de Canet. Heret el vescomtat de Bas del seu parent Hug VI d'Empries el 1335, per poc temps desprs el ced al rei Pere el Cerimonis, a canvi de Cnoves i Bell-lloc. El 1343 es retir al monestir de Sant Salvador de Breda i ced el vescomtat de Cabrera al seu fill Pon IV, el rei Pere el Cerimonis se'l va endur a Arag el 1347, i el va fer conseller particular. 

Derrot els nobles de la Uni d'Arag a la batalla d'pila (1348) i poc desprs, a la batalla de Mislata, els de la Uni de Valncia. Fou preceptor de l'infant Joan i merc aix li retornaren el vescomtat de Bas. Acompany al rei a les expedicions a Sardenya, i la seva flota derrot a la veneciana la genovesa a la batalla naval de Quart (1353), cosa que facilit la conquesta de l'Alguer. El 1354 redact les Ordinacions del fet de la mar, en qu organitz la marina catalana. 

El 1357 li fou en carregat negociar una treva amb Pere I de Castella que aquest no va respectar i atac la frontera d'Arag. El 1361 negoci la Pau de Terrer pau a Deza (Castella) i a Terrer (Arag), i un cop signada, combat els sarrans de Granada amb sis galeres i 300 cavallers catalans i aragonesos en l'acci contra Gibraltar. Per quan aquesta acab Pere I de Castella torn a envair Arag i assetj Calataiud. Els nobles aragonesos conspiraren contra ell i el malposaren contra el rei, ra per la qual hagu de fugir a Navarra, on el rei Carles II de Navarra el va fer presoner i el torn a Arag. El 1364 fou executat per ordre del rei. Malgrat que bona part dels seus bns fou retornada a la famlia, no fou rehabilitat ni perdonat.





References.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183534" title="Ministeri d'Administracions Pbliques d'Espanya" nonfiltered="407" processed="404" dbindex="75410">
El Ministeri d'Administracions Pbliques d'Espanya (MAP) s un dels departaments ministerials en els quals es divideix el govern d'Espanya.

Funcions.
Aquest ministeri s l'encarregat de la preparaci i execuci de la poltica del Govern en matria d'organitzaci administrativa, funci pblica, relacions i cooperaci amb les Comunitats Autnomes i amb les entitats que integren l'Administraci local. Igualment, s'ocupa de la coordinaci de l'Administraci General de l'Estat a tot el territori nacional. 

Ministeri inexistent durant la primera legislatura, entre 1979 i 1986 s'anomen Ministeri d'Administraci Territorial, moment en el qual adopt el nom actual. Actualment ocupa el crrec de ministra Elena Salgado Mndez.

Estructura orgnica. 
Gabinet del Ministre ;

Secretaria d'Estat de Cooperaci Territorial ;
Gabinet de la Secretaria d'Estat ;
Direcci general de Cooperaci Autonmica ;
Direcci general de Desenvolupament Autonmic ;
Direcci general de Cooperaci Local ;

Sotssecretaria d'Administracions Pbliques ;
Secretaria General Tcnica ;
Direcci de Recursos Humans, Programaci Econmica i Administraci Perifrica ;
Secretaria General per a l'Administraci Pblica ;
Direcci general de la Funci Pblica ;
Direcci general de Modernitzaci Administrativa ;
Direcci general d'Inspecci, Avaluaci i Qualitat dels Serveis ;
Institut Nacional d'Administraci Pblica (INAP) ;
Mutualitat General de Funcionaris Civils de l'Estat;

Llista de ministres d'Administracions Pbliques d'Espanya.


Vegeu tamb.
Poltica d'Espanya;
Consell de Ministres d'Espanya;

Enllaos externs.
 Pgina web del Ministeri d'Administracions Pbliques d'Espanya;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183535" title="Francesc de Casa-saja" nonfiltered="408" processed="405" dbindex="75411">
Francesc de Casa-saja (Barcelona, segle XV) fou un jurista catal. 

Biografia. 

De les poques dades que es tnen de la seva vida, se sap que era amic com de Jeroni Pau i de Pere Miquel Carbonell.

Antoni Rovira i Virgili, en la seva Histria nacional de Catalunya, inclou el seu nom al costat de Jaume Pau, Jeroni Pau, Berenguer de Mont-rav, Joan Ramon Ferrer, personatges illustres de la jurisprudncia catalana del segle XV.

Obres.

Epistula en laudem Petri Michaelis Carbonelli;
Epistulae;

Referncies.



Bibliografia.

Maringela Vilallonga, La literatura llatina a Catalunya al segle XV. Repertori bio-bibliogrfic (1993, ISBN 978-84-7256-930-0).
Antoni Rovira i Virgili, Histria nacional de Catalunya, volum VII. (Barcelona, 1934; Edici facsmil, Bilbao 1978). ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183547" title="Gamba (desambiguaci)" nonfiltered="409" processed="406" dbindex="75412">

Biologia:
 molts crustacis que tenen una forma caracterstica. Vegeu gamba.
 diferents espcies d'ocell:
gamba roja (Tringa totanus);
gamba roja pintada (Tringa erythropus);
gamba verda (Tringa nebularia);
Anatomia: un sinnim de cama, una extremitat del cos hum.
Msica: un tipus de viola, un instrument musical, que en tot el seu terme s'anomena viola de gamba.
Geografia: una ciutat de Gabon. Vegeu Gamba (Gabon).
Onomstica:
judoka itali, campi olmpic (n. 1958). Vegeu Ezio Gamba.
pintor itali (1831-1883). Vegeu Enrico Gamba.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183549" title="FVWM" nonfiltered="410" processed="407" dbindex="75413">


F Virtual Window Manager (En l'actualitat la 'F' no te cap significat) s un gestor de finestres per al sistema de finestres X. Inicialment fou un derivat de l'entorn , per acab sent un poders i configurable entorn per als sistemes UNIX.

 Histria .

Al 1993, quimers de l'entorn Twm, desprs d'observar les limitacions durant el seu treball amb marques acstiques per al Departament de Defensa dels Estats Units, Robert Nation comen a hackear twm per descobrir perqu utilitzava tanta memria,  y a afegir suport per als escriptoris virtuals.

Ben b conegut, pel seu emulador de terminal, va treballar en reduir el consum del seu nou gestor de finestres.Decidint provar l'acceptaci del seu gestor, l'1 de Juny de 1993, Rob el llan conjuntament amb la nova versi del rxvt. Aquest, fou acollit amb gran xit, degut a que molta gent, tamb estaven farts del Twm i desitjaven un canvi.

Molts desenvolupadors han basat el seu propi treball per beneficiar-se'n d'anys de refinament i desenvolupament. Molts dels gestor de finestres que s'utilitzen hui en dia estan relacionats amb FVWM. Afterstep, Xfce, Enlightenment, Metisse i molts ms sn un exemple.

Al comenament, FVWM significava Gestor Dbil de Finestres Virtual, en angls, Feeble Virtual Window Manager, per per algun motiu el significant de lF va acavant perdent-se. Quan Google va publicar els fitxers antics del grup de notcies obtinguts de DejaNews, el seu significat fou recuperat. Malgrat tot a els desenvolupadors del FVWM preferiren mantindre la F sense cap significat, fins al dia de hui.

Al 1994, Rob Nation deix el desenvolupament del FVWM i fou Charles Hines el qui continu el manteniment. L'ultima versi que tragu a la llum Rob Nation va ser la fvwm-1.24r. La versi posterior de Rob Nation utilitza un format de configuraci de fitxer difernet, aix com una arquitectura significativament distinta. Moltes distribucions Linux, distribuen, tant la versi fvwm-1.24r com la versi ms recent  com a programes individuals. Encara, des de 2005 l'ltima versi d'en Rob Nation pot compilar-se i funcionar en un sistema Linux sense cap problema. Al final de 1998 l'oficina de FVWM tanc i el desenvolupament fou continuat per un grup de voluntaris

 Caracterstiques .

Llistat parcial basat en la documentaci distribuda amb el FVWM 

Moltes d'aquestes caracterstiques poden ser desactivades en l'execuci o compilaci, dinmicament per a finestres especfiques, com a mduls carregats i descarregats, o amb altres moltes posibilitats. Aquests no sn caracterstiques estrictes, per proporcionen els mecanismes per configurar l'escriptori per a treballar, l'aspecte i el comportament en mode que desitge l'usuari.


 Suporta qualssevol quantitat d'escriptoris virtuals, cadasc dividit en mltiples pgines.
 Suport complet d'EWMH (Extended Window Manager Hints), ICCCM-2 i suport indirecte de GNOME.
 Suport complet d'internacionalitzaci, incloent carcters multioctet i text bidireccional.
 Suporta fonts Xft2 amb antialising, ombres soltes de qualssevol grandria, en qualssevol direcci i rotaci del text.
 Les barres de ttol poden ser desactivades o situades a sobre qualssevol cant de finestra.
 Ombrejat de finestra animada en totes les direccions.
 Complet suport de fitxers PNG, incloent combinaci Alfa (Alpha blending);
 s de la llibreria Perl per a estendre FVWM utilitzant Perl, scripting i procs previ de fitxers de configuraci.
 Pot ser ests per script. El procs previ permet configuracions dinmiques.
 Joc d'eines per a construir dilegs, mens en temps d'execuci.
 Panells d'escriptori configurables. ;
 Els gestos del ratol permet dibuixar formes i enllaar-les a comandaments.
 Suport de gestor de sesi.
 Extensi de suport Xinerama per a utilitzar ms d'un monitor.
 Extensible dinmicament fent s de mduls.

 Derivats .


Fitxer:fvwm_family_catala.svg|center|frame|Arbre de Famlia del Fvwm, mostra alguns de les nombroses derivacions del FVWM.

rect 474 467 691 513	Xfwm
rect 474 383 691 429	Enlightenment (window manager)
rect 474 298 691 344	Carsten Haitzler
rect 237 467 454 513	Scwm
rect 237 383 454 429	Window Maker
rect 237 298 454 344	AmiWM
rect 237 213 454 259	FVWM95
redlink;
rect 0 553 217 599	HaZe
rect 0 467 217 513	Macintosh-Like Virtual Window Manager
rect 0 383 217 429	LessTif
rect 0 298 217 344	AfterStep
rect 0 213 217 259	Bowman (window manager)
redlink;
rect 220 129 460 175	FVWM
rect 232 63 449 109	twm
desc none


 Enllaos Externs .

 Captures de Pantalla ;
 Web Oficial FVWM ;
 FVWM a freshmeat ;
 El gestor de finestres de Matt Chapman's ;
 Anunci de la primera versi del FVWM de la m d'en Rob Nation ;
 #fvwm Canal IRC per a FAQ. ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183552" title="Laurent Gouvion Saint-Cyr" nonfiltered="411" processed="408" dbindex="75414">

Laurent Gouvion Saint-Cyr, marqus de Gouvion-Saint-Cyr (Toul, 13 de maig de 1764 - Hyres, 17 de mar de 1830, fou un poltic i militar francs.

Casat el 1795 amb la seva cosina, Anne de Gouvion, de qui va tenir un nic fill, Laurent (1815-1904). El van fer marqus en 1817. El nom de Gouvion Saint-Cyr est gravat a l'arc de Triomf de Pars.

Durant la Revoluci.
Desprs el provar el teatre i el dibuix, Laurent Gouvion tria la carrera militar i entra en 1789 al personal del protector nacional de Pars, grcies al seu parent, l'important general de brigada Jean-Baptiste Gouvion.

S'ofereix voluntari l'1 de setembre de 1792 amb el 1r batall de caadors republicans, on afegeix al seu nom el de la mare per distingir-se dels altres de l'escola militar de Sant-Cyr. Ell s capit, el 1 de novembre, ajudant del general Lonard Honor Gay de Vernon el febrer de 1793, comandant i cap d'estat major del general Claude-Franois Ferey el setembre de 1793. En l'exrcit del Rin durant la guerra de la Primera Coalici, fa una carrera fulgurant: general de la brigada el 5 de juny de 1794 i de divisi l'11.

En el bloqueig de Magncia (1795) sota les ordres de Jean-Charles Pichegru i de Jean-Baptiste Klber, organitza la retirada i experimenta una derrota a Pfrimm al novembre de 1794, per pren Zweibrcken, el 5 de desembre de 1794. Comandar l'ala esquerra de l'exrcit del Rin-i-Mosella, i ms tard el centre.

Durant el Directori.
En 1796, batalla a Rastadt, Ettlingen, i pren Stuttgart el 18 de juliol, llavors defensa Kehl a finals d'any. Substituint Lazare Hoche, difunt, com a cap de l'exrcit del Rin-i-Mosella, envax Basilea a finals de 1797. Llavors substitueix Andr Massna per abs de poder, torna a Alemanya i demana l'esquerr a l'exrcit del Danubi, que est a Stockach (el 25 de mar de 1799), llavors passa a l'exrcit d'Itlia, controla Gnova i torna  a l'exrcit del Rin com ajudant de Jean Victor Marie Moreau, guanyant a Biberach el 9 de maig de 1800.

Durant el Consulat i el Primer Imperi.
No es va entendre amb Jean Victor Marie Moreau i demana una llicncia a Napole Bonaparte, que el designa conseller d'estat i l'envia a comandar els exrcits Franco-Espanyols durant la Guerra de les Taronges (1801). Ambaixador a Madrid (1801) al costat de Lucien Bonaparte, Gouvion demana llavors l'exrcit de Npols. No havent expressat la seva adherncia a l'imperi, se l'elimina de la llista dels mariscals. El 1805, a Itlia segueix sent el cap de l'exrcit de Npols. De finals de 1806 a l'agost de 1808, es queda al comandament dels camps de Boulogne-sur-Mer. 

El maig de 1808, s'adhereix a l'Imperi i s enviat durant l'agost a Catalunya per combatre en la Guerra del Francs. Notable tctic, Gouvion obt diverses victries i trenca el Bloqueig de Barcelona. Rebutjant realitzar l'ordre d'assetjar simultniament Girona, Tarragona i Tortosa, s substitut per Charles Pierre Franois Augereau. 

Empresonat fins el 1811, quan s rehabilitat. Demana el 6 cos d'exrcit a la campanya de Rssia, on surt victoris, per ferit seriosament a la batalla de Polotsk, el 18 d'agost de 1812, i finalment ascendit a mariscal de l'Imperi, que la seva rudesa i manca de sociabilitat havien evitat que obtingus abans. L'agost de 1813, defensa Dresden fins que cau a mans dels austracs, amb la capitulaci de la ciutat.

Durant la Restauraci.
Ministre de la marina i desprs de guerra de 1817 a 1819, reorganitzar a exrcit d'una manera notable i deixar el seu nom a la llei del reclutament.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183553" title="Ministeri de Cultura d'Espanya" nonfiltered="412" processed="409" dbindex="75415">


El Ministeri de Cultura d'Espanya (MCU) s un dels departaments ministerials en els quals es divideix el govern d'Espanya.

Funcions.
Aquest ministeri actualment t les competncies de cultura, per al llarg de la seva histria ha rebut diferents denominacions, com Ministeri de Cultura i Benestar (1977-1982), o ha estat integrat en altres ministeris, fusionant-se amb el Ministeri d'Educaci i esdevenint Ministeri d'Educaci i Cultura (1996-2000) i Ministeri d'Educaci, Cultura i Esports (2000-2004). Des de l'any 2004 s denominat Ministeri de Cultura, i el 2008 les seves competncies en esports foren transferides al Ministeri d'Educaci, Poltica Social i Esports.

El seu actual titular s Csar Antonio Molina Snchez.

Estructura orgnica.
Sotssecretaria de Cultura ;
Secretaria General Tcnica ;
Direcci general de Belles Arts i Bns Culturals ;
Direcci general del Llibre, Arxius i Biblioteques;
Direcci general de Cooperaci i Comunicaci Cultural ;
Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofia ;
Biblioteca Nacional ;
Institut Nacional de les Arts Escniques i de la Msica ;
Institut de la Cinematografia i de les Arts Audiovisuals ;
Gerncia d'Infraestructures i Equipaments de Cultura ;
Museu Nacional del Prado ;

Llista de ministres de Cultura d'Espanya.

* denominat Ministeri d'Educaci i Cultura;
 denominat Ministeri d'Educaci, Cultura i Esports;

Vegeu tamb.
Poltica d'Espanya;
Consell de Ministres d'Espanya;

Enllaos externs.
 Pgina web del Ministeri de Cultura d'Espanya;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183558" title="Rdio Pica" nonfiltered="413" processed="410" dbindex="75416">
Rdio PICA s una emissora de rdio independent, autogestionada i no comercial del barri de Grcia de Barcelona. Inici les emissions el mar de 1981 i s'ha convertit en una de les rdios lliures amb ms histria de Catalunya.
 
Les seves inicials-sigles P.I.C.A. signifiquen Promoci Independent Coordinaci Artstica-Alternativa.

Rdio Pica no rep cap mena de subvenci i t com a objectius la creativitat, l'experimentaci i la lliure expressi.

Histria.
L'any 1987, l'emissora fou precintada pels Mossos d'Esquadra i no pogu tornar a emetre fins el 1991. Es deia que interferia en les comunicacions de l'aeroport del Prat, per al final es demostr que no era la causant d'aquestes interferncies.

El mar del 2002 salt als mitjans d'informaci per un motiu extraradiofnic: present, juntament amb altres entitats, una denncia davant la Fiscalia de Catalunya contra Heribert Barrera per fomentar el racisme i la xenofbia. 

El 1997 s'edit un llibre: Aix s Rdio Pica i el 2006 es va editar Una histria de Rdio Pica: 25 anys a contrapl, un llibre sobre la seva histria amb motiu del seu vint-i-cinqu aniversari.

Referncies.


Enllaos externs.
 Web oficial;
 Vdeo sobre la rdio (30 min);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183559" title="Ferran Castillo" nonfiltered="414" processed="411" dbindex="75417">
Ferran Castillo (Barcelona ? segle XV), fou un msic o tractadista musical catal del segle XV. 

Biografia. 

El que es coneix de la seva vida s noms el que es desprn de les dades proporcionades per Juan Corminas en la seva obra sobre escriptors catalans.

L'any 1497 era ciutad de Barcelona i tenia el sobrenom de lo Rahoner.

Obres.
 Sequitur ars pulsando musicalia instrumenta edita a magistro Ferdinando Castillo communiter dicto lo Rahoner, ispano nunc uiuo et ciui pulcherrimae ciuitatis Barchinonae anno 1497, qui magister Ferdinandus possuit istam suam artem in uulgari, quod non ubique est idem, et quia latinum est communis idioma, ego pono in latino.;


Referncies.



Bibliografia.

Maringela Vilallonga, La literatura llatina a Catalunya al segle XV. Repertori bio-bibliogrfic (1993, ISBN 978-84-7256-930-0).
Juan Corminas, Suplemento al Diccionario crtico de los escritores catalanes. Burgos, 1849.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183566" title="Panarabisme" nonfiltered="415" processed="412" dbindex="75418">
El panarabisme s una ideologia poltica prpia del nacionalisme rab que propugna que tots els pobles rabs conformen una nica naci i que han de caminar cap a la seva unitat poltica.
Histria. 
Els orgens del Panarabisme .
  
 

El panarabisme va sorgir en els anys 30 i ha hagut de competir en l'escena poltica amb dues ideologies identitries: el panislamisme (que considera que el substantiu en matria d'identitat s la pertinena a la fe islmica) i els nacionalismes locals dels diferents Estats rabs. La identitat panislmica va tenir molta fora a principis del segle XX, quan en molts Estats musulmans, i sobretot rabs, es discutia sobre una nova organitzaci poltica i territorial desprs del desmembramiento de l'Imperi Otom. 

El panarabisme, fundat en gran mesura per rabs cristians, va tenir el seu auge entre els anys 40 i els anys 70. Va ser l'poca en la qual es va formar el Moviment dels Nacionalistes rabs, el partit Baas (desprs dividit en diverses branques locals enfrontades), que va prendre el poder a Sria i L'Iraq, i tamb l'poca de Gamal Abdel Nasser, capdavanter egipci que convulsion la poltica rab del seu temps fins al punt que de vegades es parla de nasserisme com a sinnim de nacionalisme rab.

Per a entendre els orgens del panarabisme, cal remuntar-se a la caiguda de l'Imperi Otom. Des de llavors governaven en la majoria del mn rab monarques que s'havien educat a les antigues metrpolis, s'envoltaven de consellers occidentals i imitaven l'estil de vida occidental. 

Desprs de la II Guerra Mundial, la creaci de l'estat d'Israel el 1948 fou entesa en el mn rab com una gran traci de les nacions occidentals. Aix va originar una gran reacci de protesta en tot el mn rab provocant que els governants dels pasos rabs de la zona es posessin d'acord per a atacar Israel amb l'objectiu ltim d'evitar la partici del territori de la Palestina histrica en funci de fronteres tniques i confessionals. 

L'estrepits fracs dels pasos rabs en aquesta guerra contra Israel, va posar de manifest la incapacitat d'una elit governamental massa propera a occident i la debilitat dels seus governs. Van esclatar revoltes als pasos de la zona, la ms important liderada per Gamal Abdel Nasser, que acabaria prenent el poder a Egipte en 1952. Al principi la revoluci egpcia no traspassaria les seves prpies fronteres, caldria la intervenci de les antigues potncies colonials per a encendre la flama del panarabisme en la resta del mn rab. 

La guerra de Suez: L'auge del panarabisme.
  
Una de les mesures ms polmiques preses per Nasser va ser la nacionalitzaci del Canal de Suez en 1956. Aquest fet va provocar la decisi de Frana i Gran Bretanya de intervenir militarment per a assegurar-se el control de l'estratgic canal. Aquesta intervenci es va realitzar sense consultar als EUA, car recin acabada la II Guerra Mundial les antigues metrpolis es tenien a si mateixes en certa consideraci. Les tropes britniques, israelianes i franceses es van desplegar en la zona i van assolir una srie d'importants victries. 

No obstant aix, la pressi de la Guerra Freda, va fer que a EEUU es considers que una guerra d'invasi de les potncies occidentals a un pas tan important en la zona com Egipte provocaria que tot el mn rab es decants cap al bloc sovitic. EUA va pressionar i va acabar assolint que Frana i Anglaterra retiressin les tropes de Suez. Aquest fet es va transmetre a la poblaci rab com una increble victria del Nasserisme, car per primera vegada en centenars d'anys un lder rab s'enfrontava a les potncies occidentals i aconseguia fer-les retrocedir. Les revoltes contra els monarques ms relacionats amb occident van augmentar, i van acabar prenent el poder en pasos com Sria, Iraq o Lbia. Aquest va ser el moment de mxima esplendor per al panarabisme, en el qual a causa del tremend suport popular del que disposava, es va proposar assolir l'objectiu d'unificar la Naci rab. Es van fer diversos intents d'uni de pasos rabs que van acabar en fracs, el ms important dels quals fou la Repblica rab Unida.

La RAU, per les seves sigles, es va iniciar amb l'uni d'Egipte i Sria, el 1958, sota la presidncia del president egipci, Gamal Abdel Nasser. Es va intentar cooptar Lbia, Sudan i el Iemen. Les negociacions, per, no arribaren a bon port. Tres anys desprs, el 1961, la RAU fou disolta. En fren causes principals el que Egipte i Sria  eren disconexes, no tenien frontera com, l'un a l'frica i l'altre a l'sia. I el rau-rau entre nombrosos dirigents siris, que sospitaven que es tractava, de fet, de una simple operaci d'anexi del seu pas a Egipte. Tanmateix, el nom RAU sigu essent la denominaci oficial de l'Egipte fins a la mort de'n Nasser, el 1970.

 La Guerra dels Sis Dies: El declivi . 
Nasser era sotms a mltiples pressions: mentre que lder carismtic tenia sobre seu l'exigncia de tot el mn rab d'acabar amb el problema palest, el que per a alguns sectors implicava deslligar un enfrontament armat amb Israel. D'altra banda, els dirigents israelians percebien com un perill que Nasser pogus unir als atomitzats pasos rabs de la zona sota una estructura estatal nica, i tamb que pogus convertir-se en un nou Atatrk, pel que alguns sectors propugnaven buscar l'enfrontament armat i derrotar-lo, per a provocar la seva caiguda. Aquestes tensions van dur el 1967 a la Guerra dels Sis Dies, i sobre els seus desencadenants hi ha diverses interpretacions. Aquesta guerra fou en qualsevol cas un fracs militar enorme per al bndol rab (format per Egipte, Sria i Jordnia), que va ser obligat a rendir-se sofrint grans prdues. 

Aquesta desfeta va marcar el final del panarabisme, car la poblaci rab es va sentir tan defraudada pels resultats de la guerra de 1967, com ho va estar en la de 1947, i igual que llavors l'opini pblica es va radicalitzar, aquesta vegada al voltant de moviments islamistes com el qual acabaria el 1979 amb el xah de Persia.

 Situaci actual . 
El rgim inaugurat a Lbia per Muammar al-Gaddafi el 1969 va ser tamb panarabista (encara que tardanament) i va intentar la uni de Lbia amb Egipte, desprs amb Tunis i finalment amb Marroc. El panarabisme subsisteix avui com ideologia oficial en alguns Estats com Sria o Lbia, per en termes generals, ha estat substitut pels nacionalismes locals i per un cert ressorgir del panislamisme de la m dels grups islamistes. 

 Banderes . 
 
Tradicionalment, des de la Rebelli rab, els pasos rabs relacionats amb el panarabisme han usat uns colors comuns en les seves banderes simbolitzant la naci rab: vermell, negre, blanc i verd. Aquesta combinaci de colors representa la uni dels rabs d'orient a travs dels colors dels tres grans califats que han marcat la histria dels pobles rabs: el verd, fou el de l'estendard utilitzat en l'poca dels califes ben guiats i tamb pel califat fatimita. El blanc va ser utilitzat per la califat omeia i el negre va ser el color del califat abbssida; el vermell del triangle simbolitza la sang dels mrtirs i tamb va ser el color de la dinastia haixemita, conductors de la revolta i nous unificadors dels rabs. 

En l'original bandera de la rebelli rab, ms endavant es canviaria l'ordre de les franges blanca i verda. El disseny ha sobreviscut en banderes com la de Iemen, Egipte, Sudan, Iraq, Sria, Sahara Occidental, Jordnia i Palestina (idntica aquesta ltima a la segona versi de l'original). 
 Vegeu tamb . 
Panhispanisme ;
Pangermanisme ;
Panafricanisme;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183567" title="Primera divisi espanyola 2007/08" nonfiltered="416" processed="413" dbindex="75419">
 La temporada 2007/08 de la Primera Divisi d'Espanya de futbol va comenar el 25 d'agost de 2007 i va acabar diumenge 18 de maig de 2008 a causa de l'Eurocopa organitzada a ustria i Sussa a partir del 7 de juny de 2008. Durant l'estiu de 2007 i l'hivern del 2008, equips com el Real Madrid, el Valencia CF, Sevilla FC i FC Barcelona, es reforcen per a la prxima campanya. De la mateixa forma, durant l'estiu els equips juguen partits i torneigs de pretemporada per preparar-se per a la campanya.

El torneig est organitzat per la Lliga de Futbol Professional (LFP).

El 4 de maig de 2008 es proclama campi de la lliga el Reial Madrid Club de Futbol, desprs de guanyar al Osasuna en el Reyno de Navarra per 1-2 amb gols de Patxi Punyal de penal i de Robben i Higuan. Descendeixen a 2a Divisi el Levante, Reial Mrcia i el Reial Saragossa. En la jornada 36, el Villarreal es proclamava subcampi de Lliga en guanyar per 0-2 al Real Club Recreativo de Huelva a l'estadi Nou Colombino. El Sevilla confirma el seu lloc a la Copa de la UEFA guanyant al Real Betis Balompi en el Estadi Manuel Ruiz de Lopera per 2 gols a 0. El Racing de Santander queda sis al certifica el seu lloc europeu per primera vegada en la seva histria desprs de guanyar-li al Osasuna per 1 gol a 0.

 Sistema de competici .
Com en edicions anteriors, prenen part vint clubs de tota la geografia espanyola. Enquadrats en un grup nic, s'enfronten tots contra tots en dues ocasions -una en camp propi i una altra en camp contrari- durant un total de 38 jornades. L'ordre dels encontres es decideix per sorteig abans de comenar la competici. La Reial Federaci Espanyola de Futbol s la responsable de designar els rbitres de cada encontre.

El guanyador d'un partit obt tres punts, el perdedor no suma punts, i en cas d'un empat hi ha un punt per a cada equip. Al terme del campionat, l'equip que acumula ms punts es proclama campi de la lliga espanyola i es classifica per a la Lliga de Campions de la UEFA, junt amb el segon classificat. El tercer i el quart podran participar en l'esmentada competici sempre que passin una ronda prvia d'aquesta competici (si no la superen jugaran la Copa de la UEFA). El cinqu i el sis classificat tenen de dret a jugar la Copa de l'UEFA la temporada segent.

Els tres ltims equips descendeixen a la Lliga Adelante. D'aquesta ascendiran recprocament els tres primers classificats, per reemplaar els equips que descendeixin.

  Clubs participants .
 
























 Classificaci .



 Classificats per a  la Lliga de Campions de la UEFA: Real Madrid Club de Ftbol i Vila-real Club de Futbol per a la fase final, i Futbol Club Barcelona i Club Atltico de Madrid per a la tercera ronda de la fase clasificatria.

 Classificats per a la Copa de la UEFA: Sevilla Ftbol Club, Real Racing Club de Santander i Valncia Club de Futbol com a guanyador de la Copa del Rei.

 Inscrits a la Copa Intertoto: Real Club Deportivo de La Corua.

 Descendits a la Segona divisi: Real Zaragoza, Real Murcia Club de Ftbol i Llevant Uni Esportiva.

Llegenda: J-partits jugats, G-guanyats, E-empatats, P-perduts, GF-gols a favor, GC-gols en conttra, DG-diferncia de gols, PTS-punts

Resultats.
Annex: Plantilles Primera Divisi 2007-2008





Pichichi.




Zamora.





Estadis.



 Estadistiques temporada.
 Gols .
 Primer gol de la temporada: Kun Agero del Atltico de Madrid contra el Real Madrid (25 d'agost de 2007);
 Gol ms rpid en un partit: 7 segons Joseba Llorente del Valladolid contra el Espanyol (20 de gener de 2008);
 Gol marcat ms tard en un partit: 90+4 minuts ;
Manu del Moral del Getafe contra Recreativo (2 de setembre de 2007);
Euzebiusz Smolarek del Racing de Santander contra Recreativo (23 de mar 2008);
Roberto Ayala del Zaragoza contra Deportivo (3 de maig 2008);
 Golejada mes amplia: 7   Real Madrid 7 0 Valladolid (10 de febrer 2008)  ;
 Ms gols en un partit: 9   Atltico de Madrid 6-3 Almera (6 d'abril 2008);
 Primer hat-trick de sa temporada: Thierry Henry del Barcelona contra Levante (29 de setembre 2007);
 Primer autogol de la temporada: Daniel Jarque del Sevilla contra Espanyol (25 de setembre 2007);
 Ms gols d'un jugador en un sol partit: 3 ;
Thierry Henry del Barcelona contra Llevant (29 de setembre 2007) ;
Christian Rigan del Levante contra Almera (4 de novembre 2007);
Joseba Llorente del Valladolid contra Recreativo (13 de gener 2008) ;
Samuel Eto'o del Barcelona contra Llevant (24 de febrer 2008) ;
Juan Arango del Mallorca contra Recreativo (9 de mar 2008) ;
Xisco del Deportivo contra Murcia (30 de mar 2008) ;
Daniel Giza del Mallorca contra Murcia (20 d'abril 2008);
David Villa del Valncia contra Llevant (11 de maig 2008) ;
Giovani dos Santos del Barcelona contra Mrcia (17 de maig 2008) ;
 Mes gols d'un equip en un partit: 7 ;
Real Madrid 7 0 Valladolid (10 de febrer 2008)  ;
Mallorca 7-1 Recreativo (9 de mar 2008);
 Ms gols en mitja part d'un equip: 5 ;
Real Madrid 7 0 Valladolid (10 de febrer 2008)  ;
Mallorca 7-1 Recreativo (9 de mar 2008);
 Mes gols fets per un equip perdedor: 3 ;
Atltico de Madrid 4-3 Sevilla (31 d'octubre 2007);
Atltico de Madrid 3-4 Villarreal (4 de novembre 2007);
Real Madrid 4-3 Mallorca (11 de novembre 2007);
Atltico de Madrid 4-3 Valladolid (25 de novembre 2007);
Llevant 4-3 Betis (25 de novembre 2007);
Villarreal 4-3 Deportivo (13 de gener 2008);
Atltico de Madrid 6-3 Almera (6 d'abril 2008);
Murcia 3-5 Barcelona (17 de maig 2008);

 Targetes .
 Primera targeta groga: Luis Amaranto Perea del Atltico de Madrid contra Real Madrid (25 d'agost 2007);
 Primera targeta vermella: David Corts del Getafe contra Sevilla (25 d'agost 2007);































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183573" title="Bandera de Jordnia" nonfiltered="417" processed="414" dbindex="75420">

 
La bandera nacional de Jordnia (rab           ) est basada en el disseny de la bandera de la Rebelli rab enfront de l'Imperi Otom que va tenir lloc durant la I Guerra Mundial. 

La bandera consisteix en tres franges horitzontals de la mateixa grandria (negre, blanc i verd), unides amb un triangle vermell situat en la vora ms prxima al masteler. Els colors de les franges horitzontals simbolitzen el Califat dels Abbssides, al Califat de la dinastia omeia i el califat fatimita. 

El triangle vermell representa la dinastia haxemita que regna en el pas i tamb va figurar en la bandera de la rebelli rab. En l'interior del triangle vermell est situada una estrella blanca de set puntes que s l'nica diferncia que distingeix la bandera de Jordnia de la qual va ser usada durant la rebelli. L'estrella t un doble significat: les set puntes simbolitzen els set versos de la primera sura de l'Alcor i tamb s un element que fa allusi a la unitat dels pobles rabs.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183574" title="Edgard Flix Pierre Jacobs" nonfiltered="418" processed="415" dbindex="75421">
Edgard Flix Pierre Jacobs, (Brusselles, 30 de mar del 1904, 20 de febrer del 1987), ms conegut per Edgar P. Jacobs, fou un autor belga de cmics (dibuixant i guionista). Considerat com un dels fundadors del cmic europeu, a travs de les seves collaboracions amb Herg i desprs a travs de la seva prpia srie, Blake i Mortimer.

 Biografia .
Dibuixar formava part del seu record ms lluny. Malgrat que la seva veritable passi era l'pera, l'any 1919 es gradu a l'escola de comer. Tanmateix, jur que mai treballaria a una oficina. En el seu temps lliure es dedicava a dibuixar i a estudiar pera. Aconsegu treballs a l'pera relacionats amb l'escenografia, la pintura i incls alguna vegada havia fet d'extra. L'any 1929 va rebre la medalla del govern belga en reconeixement a la seva excellncia en el cant clssic.

Desprs d'haver estat figurant i cantant d'pera entre 1917 i 1940, Jacobs es va dedicar a la illustraci, i va collaborar a la revista Bravo fins al 1946. Quan el cmic estatunidenc Flash Gordon deixa de publicar-se a Blgica per l'entrada dels Estats Units a la Segona Guerra Mundial, li encomanen la responsabilitat de donar-li un final per no deixar els lectors sense desenlla. El pblic no es va adonar de l'engany, per la soluci va durar poc perqu els nazis prohibiren la srie un parell de setmanes ms tard. Seguidament publica a Bravo el seu primer cmic Le Rayon U en el mateix estil de cincia ficci.

L'any 1944, Jacobs conegu Herg i el creador de Tintn el contract com a assistent per realitzar els decorats d'alguns dels seus lbums (sobretot dEl Tresor de Rackham el Roig, Les set boles de cristall i El temple del sol) i per corregir, donar nou format i pintar alguns dels lbums en blanc i negre (Tintin al Congo, Tintin a Amrica, El Lotus Blau i El ceptre d'Ottokar). A l'ltima vinyeta de la pgina 38 dEl ceptre d'Ottokar hi apareix un autoretrat de Jacobs, vestit amb uniforme sildau. A ms a ms, segurament, el personatge de la Bianca Castafiore s un signe de complicitat d'Herg amb el seu amic Jacobs, ja que detestava l'pera.

L'obra posterior de Jacobs mostra una clara influncia de la narrativa visual d'Herg. El 1946, va participar en l'equip del nou Journal de Tintin que va publicar el seu cmic Le secret de l'espadon, la primera aventura dels personatges Blake i Mortimer. Des del 1947 va deixar de collaborar en el dibuix de les aventures de Tintn per dedicar-se plenament als seus herois, tot i que va continuar amb Herg illustrant el Journal i va publicar Le mystre de la grande pyramide el 1950. El seu lbum ms legendari, La marque jaune va aparixer el 1953. Li van succecir  L'nigme de l'Atlantide el 1955, S.O.S. mtores el 1958, Le pige diabolique el 1960, L'affaire du collier el 1965.

Jacobs va publicar el 1970 el primer volum de Les 3 Formules du professeur Sato: Mortimer  Tokyo, que est ambientat al Jap. Fou 17 anys ms tard quan va aparixer el segon volum, pstum, completament dibuixat per Bob de Moor, segons el gui de Jacobs.

Desprs de la mort de Jacobs, les aventures de Blake i Mortimer han estat continuades, amb el perms dels hereus, per altres autors i han conegut nous episodis per mitj de la ploma de diferents dibuixants i guionistes, que han fet discretes referncies al passat Jacobsi de la srie com tamb homenatges de cara als aficionats de sempre.

Hui dia, nombrosos dibuixants treballen seguint l'esperit grfic de Jacobs, com ara Ted Benoit, Andr Juillard, Philippe Dumas, Jean-Franois Miniac. ltimament, ha sorgit la notcia que el director basc lex de la Iglesia realitzar per a la gran pantalla una versi del fams cmic La marque jaune de la srie Blake et Mortimer.

Obres.
Blake et Mortimer.
 Le Secret de l'Espadon, en tres volums, 1947. ;
 Le Mystre de la grande pyramide, en dos volums, 1950.
 La Marque jaune, 1953.
 L'nigme de l'Atlantide, 1955.
 S.O.S. Mtores: Mortimer  Paris, 1958.
 Le Pige diabolique, 1960.
 L'Affaire du Collier, 1965.
 Les 3 Formules du professeur Sato: Mortimer  Tokyo, en dos volums, 1970.

Altres.
 Le Rayon U, 1943.
 La guerre des mondes, sobre Herbert George Wells, de qui Edgar P. Jacobs es va inspirar.

Apassionat per les seues recerces sobre l'egiptologia i l'arqueologia per a Le Mystre de la grande pyramide, Jacobs publicar:

 Le trsor de Toutankhamon (4 pgines de cmic a Le Journal de Tintin nm. 848 de gener del 1965 sobre la troballa de la seua tombe per Howard Carter i Lord Carnarvon.
 A la recherche de Toutankhamon de Youssef Francis amb illustracions de Ren Follet.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183575" title="Bandera del Iemen" nonfiltered="419" processed="416" dbindex="75422">

La Bandera del Iemen (rab:          ) fou adoptada el 22 de maig de 1990, el mateix dia que unificaven Iemen del Nord i el Iemen del Sud. El disseny de barres vermelles, blanques i negres era tamb present a les antigues banderes dels dos Iemen, cosa que simbolitzava el panarabisme, com a les banderes d'Egipte, Sria, Iraq entre altres.

Segons la descripci oficial, el vermell roman per a la la unitat i la sang dels mrtirs; el blanc per un futur brillant; i el negre pel passat fosc.

 Banderes histriques .
Abans que el Iemen s'unifiqus en l'actual repblica, era dividit en dos estats. El Iemen del Nord utilitzava la bandera a l'esquerra (la bandera del Regne Mutawakkilita del Iemen), des de 1927 a 1962, quan es convertia en el Repblica rab del Iemen, que utilitzaria una bandera similar a l'actual bandera del Iemen, excepte amb una estrella verda en el centre de la llista blanca. 

La Repblica Democrtica Popular del Iemen o Iemen del Sud utilitzava una bandera amb un triangle blau cel prop del polispast, amb una estrella vermella. Mentre que el disseny de triangle i estrella blava era l'emblema del Partit Socialista Iemenita, el disseny global de la bandera era aparentment influt per la bandera de Cuba, desprs de la Revoluci cubana dels anys 1950 (Hendrikksen, 1982)



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183577" title="Bandera d'Egipte" nonfiltered="420" processed="417" dbindex="75423">

La bandera nacional d'Egipte (rab         ) va ser adoptada el 4 d'octubre de 1984. s una bandera composta per tres franges horitzontals de la mateixa mida de color vermell (la superior), blanca (la central) i negra (la inferior). 

El color vermell alludeix a la histria del pas, est adoptat de la bandera que es va usar durant el segle XIX, per l'origen dels elements d'aquesta bandera s otom. El blanc representa la Revoluci de 1952 que va permetre la deposici incruenta del rei Faruk I i que va acabar amb la definitiva proclamaci de la Repblica desprs d'enderrocar el seu fill Fuad II l'any segent. El color negre simbolitza el final de l'opressi que va exercir el colonialisme britnic sobre el poble egipci. En la part central de la bandera apareix representat, dintre de la franja de color blanca, l'escut d'Egipte. 

Histria. 
A principis del segle XIX Mehmet Ali, paix otom d'Egipte, va crear la qual es pot considerar com la primera bandera nacional del pas. Estava composta per tres mitges llunes (smbol de l'Islam) amb tres estrelles de cinc puntes a la dreta de cadascuna d'elles, sobre fons vermell. 

Existeixen dues possibles interpretacions d'aquesta bandera: la primera defensa que significa la victria dels exrcits egipcis en tres continents (frica, Europa i sia), mentre que l'altra teoria proposa que vol significar la sobirania de Mehmet Ali sobre Egipte, Nbia i Sudan. Quan el 1914, Regne Unit va convertir Egipte en un protectorat (encara que en realitat els britnics ja controlaven el pas des de 1882) no van modificar la bandera existent. 

El 1922, Regne Unit va reconixer la independncia del pas, i es va adoptar una nova bandera, aquesta vegada composta per una mitja lluna amb tres estrelles sobre fons verd. El 1952, el Moviment d'Oficials Lliures va deposar el rei Faruk I i un any ms tard va proclamar definitivament la Repblica. El nou govern va crear una nova bandera, formada per tres franges (vermella-blanca-negra) com l'actual, per l'guila portava una mitja lluna i unes estrelles. En 1958 Egipte i Sria es van unir, formant la Repblica rab Unida. La bandera del nou Estat era igual que l'anterior, per en comptes d'escut tenia dues estrelles verdes de cinc puntes (que representaven als dos pasos). 

Encara que la uni es va desfer en 1961, Egipte va continuar usant la mateixa bandera fins l' 1 de gener de 1972, data en la qual es va adoptar una bandera molt semblant a l'actual, per que contava amb algunes petites diferncies en el disseny de l'escut. Aquesta bandera va estar en vigor fins a l'adopci de l'actual en 1984. 

 Banderes histriques . 






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183579" title="Bandera de Sria" nonfiltered="421" processed="418" dbindex="75424">

 
La bandera de Sria (rab          ) en la seva versi actual va ser adoptada el 1980. Est composta per tres franges horitzontals de la mateixa grandria, de color vermell la superior, blanca la central i negra la inferior. En la franja central figuren dues estrelles verdes de la mateixa grandria i de cinc puntes cadascuna. 

Aquesta bandera anteriorment va ser l'emblema de la desapareguda Repblica rab Unida, de la qual va formar part la Repblica rab Sria. Els colors de la bandera de Sria sn els tradicionals del panarabisme, que poden observar-se a les banderes de Iemen, Egipte, Sudan i Iraq. El color vermell simbolitza la sang dels mrtirs i tamb va ser el color de la dinastia haixemita. El color blanc va ser utilitzat per la dinastia omeia. Les dues estrelles van representar Egipte i Sria (parts integrants de la Repblica rab Unida) i el color verd va ser usat pel califat fatimita. El negre va ser el color del Califat dels Abbssides. 

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183581" title="Futbol a Eslovquia" nonfiltered="422" processed="419" dbindex="75425">
 Histria .
El Futbol a Eslovquia ha anat sovint lligat al dels seus vens de la Repblica Txeca. El futbol apareix al pas a finals del segle XIX quan aquest formava part de l'imperi Austro-hongars. En aquest temps es disputa el primer encontre entre clubs eslovacs i que fou disputat 1899 entre ETVE Presov i PTE Bratislava. D'entre els primers clubs fundats al pas destacaren els dos esmentats, EVTE Presov i PTE Bratislava, ambds apareguts el 1898. Posteriorment nasqueren el Kassai AC (l'any 1903) i el TTE Trencin (l'any 1904).

Finalitzada la I Guerra Mundial, Eslovquia formar juntament amb la Repblica Txeca un nou estat anomenat Txecoslovquia. Inicialment els clubs eslovacs disputaren la Zvazov Majstrovstv Slovenska, dins la pirmide txecoslovaca, i no s fins el 1935 que el primer club eslovac, el 1.CsSK Bratislava, ascendeix a primera divisi del pas. Desprs de la II Guerra Mundial, clubs com l'Slovan Bratislava, Spartak Trnava o Inter Bratislava assoliren notabilitat.

L'any 1993, Txecoslovquia se separa en dos estats i Eslovquia comena a organitzar els seus campionats independents, amb la seva federaci afiliada directament a la UEFA.

 Competicions .
 Lliga eslovaca de futbol;
 Copa eslovaca de futbol;
 Supercopa eslovaca de futbol;

Principals clubs.


K Slovan Bratislava (Bratislava);
FK Inter Bratislava (Bratislava);
FK Artmedia Petralka (Bratislava);
MFK Koice (Koice);
Lokomotiva Koice (Koice);
FC Nitra (Nitra);
MK ilina (ilina);

FC Spartak Trnava (Trnava);
1. FC Tatran Preov (Preov);
FK AS Tren n (Tren n);
FK Dukla Bansk Bystrica (Bansk Bystrica);
MFK Ruomberok (Ruomberok);
FK Matador Pchov (Pchov);
DAC 1904 Dunajsk Streda (Dunajsk Streda);


Jugadors destacats.


Des de 1930
tefan  ambal;
Ferdinand Dau k;
Des de 1945
Ladislav Kubala;

Des de 1960
Viliam Schrojf;
Jozef Adamec;
Jn Popluhr;
Andrej Kva k;

Des de 1970
Alexander Vencel;
Jn Pivarnk;
Koloman Ggh;
Anton Ondru;
Karol Dobi;
Ladislav Petr;

Des de 1990
Peter Dubovsk;
Des de 2000
Miroslav Karhan;


Principals estadis.
 Estadi Teheln Pole (Bratislava);
 Estadi Antona Malatinskho (Trnava);

 Articles relacionats .
Federaci Eslovaca de Futbol;
Selecci de futbol d'Eslovquia;

 Enllaos externs .
Federaci eslovaca de futbol;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183583" title="Epicaris" nonfiltered="423" processed="420" dbindex="75426">
Epicaris (        ) fou una lliberta romana de mala reputaci que apareix implicada a la conspiraci de Gneu Calpurni Pis contra Ner l'any 65 en la que tamb estava involucrat el filsof Sneca. Segons Poli fou l'amant d'un germ de Sneca i segurament per aquesta connexi va entrar en la conspiraci, encara que Tcit diu desconixer la manera com hi va participar. 

Va voler incloure a la conspiraci a la flota de Misenum a Campnia, i el primer sondejat fou Volusi Prcul, un quiliarc (oficial) i aquest va revelar el complot a Ner. Epicaris fou cridada davant l'emperador, per va poder refutar l'acusaci ja que no havia donat cap nom i per tant no hi havia cap proba. L'emperador la va deixar sota custodia.

Ms tard, quan la conspiraci fou descoberta, Ner la va fer torturar per que revels el nom dels seus cmplices, per tot i les horribles tortures a que fou sotmesa no li van poder fer dir res. Desprs de tres dies, es va produir una pausa a les tortures i quan aquestes es van reiniciar, en un descuit es va sucidar.

Tcit l'esmenta com a millor que molts nobles cavallers i senadors que van revelar els seus cmplices, a vegades parents propers, sense necessitat de tortura.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183587" title="Epicarm" nonfiltered="424" processed="421" dbindex="75427">
Epicarm (Epicharmus          ) fou el principal poeta cmic dric. Era nascut a l'illa de Cos (vers 540 aC) fill d'Elothales, i era de la famlia dels Asclepades, i com tota la famlia, metge.

De molt jove va ser portat a Mgara Hiblea (Siclia) i de all va anar a Siracusa al ser destruda la ciutat de Mgara per Gel I (484 o 483 aC). Va viure la major part de la seva vida a la cort d'Hier I de Siracusa on va conviure amb squil. Va morir als noranta anys (vers 450 aC) o segons Lluci als 97 anys (443 aC). La ciutat de Siracusa li va erigir una esttua.

Era enginys i expressiu. Va escriure entre 35 i 52 comdies de les que es conserven els ttols de 35 (Ateneu en dona 26) molts de temes mitolgics:       ,       ,       ,         ,          ,         ,           ,                    ,       ,                  ,                   ,                 ,         ,       ,      ,      ,           . Altres eren de temes poltics i socials:            (        ),        ,               ,        ,                ,                          ,           ,       ,        ,      ,     ,          ,       ,      ,          ,           ,       .


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183589" title="Epclides" nonfiltered="425" processed="422" dbindex="75428">
Epclides (Epicleidas,           )  fou un prncep d'Esparta. Era germ del rei Clemenes III. Segons Pausnies, el rei Clemenes va enverinar al seu collega Euridmides de la dinastia prclida i va compartir el poder amb el seu germ Epclides. Aquest va morir a la batalla de Sellsia el 222 aC. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183590" title="Pasqual Gallo" nonfiltered="426" processed="423" dbindex="75429">
Pasqual Gallo va sser un cantant alguers que public alguns discos durant els anys vuitanta del segle XX.

Josep Tero enregistr una de les seues canons ("Lo nassaiolo") al seu segon LP  (Raval, 1990).


Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183591" title="Bandera de l'Iraq" nonfiltered="427" processed="424" dbindex="75430">



La bandera de l'Iraq en s des del 22 de gener de 2008 consisteix en tres bandes; roja, blanca, negra d'igual amplria. En la lnia blanca s'hi pot llegir Du s gran(en rab           ).

La bandera s temporal mentre s'elegix una bandera definitiva. Romandr oficial durant un any.

Bandera 2004-2008.
L'anteriorbandera de l'Iraq (rab           ), en s des del 28 de juny de 2004, consisteix en tres bandes horitzontals iguals de color vermell (dalt), blanc i negre, amb tres estrelles verdes de cinc puntes en una lnia horitzontal al centre de la banda blanca. 

La frase Allahu Akbar (Du s Gran) en escriptura rab verda "Allahu" a la dreta de l'estrella central i "Akbar" a l'esquerra de l'estrella central va ser agregada el 14 de gener de 1991 per ordre del President Saddam Hussein durant la crisi del Golf Prsic. La bandera s similar a la de Sria, la qual t dues estrelles, encara que sense escriptura; la del Iemen, que t una banda blanca plana; i la de Egipte, que t una guila de Salad daurada al centre de la banda blanca. El disseny de la bandera es basa en els colors de la rebelli rab. La ra entre ample i llarg s de 2 a 3. 

La principal diferncia entre la bandera actual i la del 1991 s la calligrafia del text. En l'actual s una calligrafia clssica, i en l'anterior estava escrita a m, i es considera que va ser escrita directament per Hussein mateix.

Fallida proposta de nova bandera.
 
El 26 d'abril de 2004 el Consell de Govern Transitori de l'Iraq, designat per les forces ocupants, va anunciar una nova bandera per Iraq, dissenyada per l'artista Rifaat Al-Chadirchi. La bandera duu dues lnies blaves que simbolitzen el Tigris i l' Eufrates, una mitja lluna que indica que l'Iraq s un pas islmic i una lnia groga que es refereix a la regi kurda. L'alineament de les lnies ensenya la unitat del poble iraqui ms enll de les nacionalitats. 

La nova bandera no va gaudir de gaire acceptaci entre el poble iraqui. De fet, el 28 d'abril de 2004 el Consell de Govern Transitori es va referir a ella com una bandera "transitria". La bandera va ser desprs rebutjada a causa de protestes que tenia una semblana no desitjada amb la bandera d'Israel. 
 Banderes histriques .








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183592" title="Epicles" nonfiltered="428" processed="425" dbindex="75431">
Epicles (       ) fou un escriptor de temes mdics esmentat per Eroti. Va escriure un comentari sobre paraules obsoletes que apareixen als llibres d'Hipcrates, ordenat en ordre alfabtic. Va viure vers el segle II aC i I aC.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183594" title="Epcrates" nonfiltered="429" processed="426" dbindex="75432">


Onomstica:
Epcrates d'Atenes, poltic grec atenenc;
Epicrates d'Ambrcia, poeta cmic grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183597" title="Epcrates d'Atenes" nonfiltered="430" processed="427" dbindex="75433">
Epcrates (Epicrates,           ) fou un poltic atenenc que va prendre part als afers pblics desprs de la guerra del Pelopons. Membre del partit democrtic va participar a l'enderrocament dels Trenta Tirans. 

Va ser acusat de corrupci probablement per l'afer de Timcrates de Rodes, enviat als estats grecs per subornar als lder per fer la guerra a Esparta (395 aC) per se'n va sortir. Fou enviat com ambaixador a Artaxerxes II de Prsia i fou acusat de corrupci i rebre suborns d'aquest rei. Sembla que tamb aquesta vegada fou absolt de l'acusaci, per Demstenes diu que fou condemnat a mort i finalment desterrat, per es podria estar referint a una tercera acusaci en ocasi de la pau d'Antlcides el 387 aC, en qu probablement Epcrates fou el enviat atenenc, i amb seguretat fou el que va recomanar la pau als atenencs.

Portava una barba llarga i va rebre el renom de           .




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183598" title="Bandera del Sudan" nonfiltered="431" processed="428" dbindex="75434">


La bandera nacional del Sudan (en rab            ) va ser adoptada el 20 de maig de 1970. s una bandera dividida en franges horitzontals de la mateixa mida. La franja superior s de color vermell, la central s blanca i la inferior negra. En el costat ms prxim al pal figura un triangle de color verd. 

Fins al cop militar encapalat per Gaafar Nimeiry que va tenir lloc el 1969, la bandera del Sudan era de color blau, groc i verd. Avui dia es considera noms l'estendard de la regi nord del pas, ja que la regi autnoma del Sudan del Sud utilitza una bandera amb un triangle blau i una estrella groga a l'asta, a ms d'una franja negra, una bordeus i una altra verda, totes horitzontals, separades entre elles per dues fines franges blanques. 










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183599" title="Epicrates d'Ambrcia" nonfiltered="432" processed="429" dbindex="75435">
Epcrates d'Ambrcia (Epicrates,          ) fou un poeta cmic atenenc de la comdia mitjana segons Ateneu. Probablement va florir vers el 376 aC   348 aC. Les seves obres          i          son esmentades a Suides. Ateneu hi afegeix          i           (que diu que en aquesta darrer va copiar part de          , obra d'Antpater. Eli esmenta com obra seva      .



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183600" title="Intensitat" nonfiltered="433" processed="430" dbindex="75436">



En fsica:
Intensitat (fsica), unitat de potncia per unitat d'area (W/m2);
Intensitat de camp, elctric, magntic o electromagntic (V/m, T, etc.);


En electrnica
Intensitat (electrnica), corrent mesurada en Ampers que circula per la branca d'un circuit electrnic.

En ptica:
Intensitat radiada, potncia per unitat d'angle slid (W/sr);
Intensitat lluminosa, flux llumins per unitat d'angle slid (lm/sr or cd);
Irradincia, potncia per unitat d'area (W/m2);

In astronomia:
Radincia, mesura la potncia per unitat d'angle solid projectada en una superfcie d'estudi (Wsr-1m-2);

En acstica:
Intensitat sonora, habitualment mesurada en decibel respecte a una referncia.

Ensismologia:
Intensitat de Mercalli, una mesura de l'impacte dels terratremols.

Altres usos:
En economia, intensitat pot referir-se al nombre d'unitats d'energia consumides per unitat de producte interior brut.
En video, intensitat es refereix al flux per unitat d'rea (lm/m2 o lux);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183601" title="Epictet" nonfiltered="434" processed="431" dbindex="75437">



Onomstica:

Epictet d'Hierpolis;
Epictet (decorador) ;
Epictet (metge);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183602" title="Epictet d'Hierpolis" nonfiltered="435" processed="432" dbindex="75438">


Epictet (Epictetus,          ) fou un filsof grec. Va nixer l any 55 a Hierpolis de Frgia (actualment Pamukkale, al sud-oest de Turquia), a uns 6 km. al nord de Laodicea. Va arribar, encara nen, a Roma com esclau del llibert Epafrodit, que tamb fou esclau de l'emperador Ner. Epafrodit va ser el responsable que Epictet estudis amb el filsof estoic Musoni Rufo. Epictet va ser manums als voltants de l any 93.  

Fou exiliat per l emperador Domici amb la resta de filsofs que residien a Roma. Va establir-se a Nicpolis, al nord-est de Grcia, on va fundar la seva escola. En ella es van formar nombrosos patricis romans, com Flavi Arri, respectat historiador sota Adri, que va conservar el text de les ensenyances del seu mestre. La fama d Epictet va ser gran i segons Orgens, va tenir en vida ms respecte del que havia gaudit Plat. 

Epictet es va dedicar plenament a l ensenyament i de la mateixa manera que Scrates, no va escriure res. El seu pensament estava basat en les obres dels antics estoics. Sabem que es va aplicar a les tres branques de la filosofia en la tradici de l Stoa: lgica, fsica i tica. Els textos  que es conserven sn gaireb tots d tica. Segons aquests, el paper del filsof i mestre estoic consisteix en viure i predicar la vida contemplativa, centrada en la noci de  eudaimonia ("felicitat"). L eudaimonia, per la doctrina estoica, s un producte de la  virtut, definida mitjanant la vida acord a la ra. La virtut estoica, a ms de l'autoconeixement, consisteix en lataraxia, apatia (desapassionament) i les eupaties (bons sentiments). La virtut consisteix en no guiar-se per l aparena de les coses sin en guiar-se per la motivaci d actuar de forma racional i benvola; i sobretot, acceptant el dest individual tal i com ha estat predeterminat.

De la fsica d Epictet en coneixem molt poc. Considera la naturalesa de la intelligncia, de forma materialista, una penetraci del cos intangible del Du en la matria. Tots els ssers participarien de la naturalesa divina en tant que s aquesta la que imposa les formes essencials al caos en la matria. A l home, per la seva racionalitat, li s permesa una forma ms alta, conscient de participaci. 

Epictet va subratllar la idea de que l estudi de la filosofia no s un fi per si mateix, sin un mitj necessari per aprendre a viure d acord amb la naturalesa. Les seves ensenyances s encaminaven a aconseguir que els seus alumnes aprenguessin a viure d acord amb els principis que havien estudiat, distingint entre all que depn de la voluntat d all que no hi depn i actuant en conseqncia preocupant-se pel que depn de la voluntat i no donant importncia a all que no en depn. 




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183603" title="Epictet (decorador)" nonfiltered="436" processed="433" dbindex="75439">

Epictet (Epictetus,          ) fou un pintor ceramista grec del segle V aC del que es coneixen uns 40 vasos pintats per ell, signats i ornats amb figures vermelles generalment de persones bevent.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183604" title="Epictet (metge)" nonfiltered="437" processed="434" dbindex="75440">
Epictet (Epictetus,          ) fou un metge grec, esmentat per Simmac, que diu que va arribar a la dignitat d'arquiatre al temps de Teodosi I el Gran (379-395)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183606" title="Bandera de Palestina" nonfiltered="438" processed="435" dbindex="75441">

La bandera de Palestina (rab           ) apareix regulada en un decret de l'Organitzaci per a l'Alliberament de Palestina aprovat l'1 de desembre de 1964. Est basada i s molt semblant, noms la collocaci dels colors les diferncia, a la senyera de la Rebelli rab que va dissenyar Sharif Hussein en 1916. 

La bandera palestina est composta per tres franges horitzontals de la mateixa grandria (negre, blanc i verd), unides amb un triangle vermell situat en la vora ms prxima al masteler. Els colors de les franges horitzontals simbolitzen al califat dels abbssides, al Califat de la dinastia omeia i al califat fatimita. El triangle vermell representa la dinastia haixemita que va participar en la Rebelli rab. 

Els palestins van tornar a utilitzar la bandera de la Rebelli rab a partir de la Conferncia Palestina celebrada a Gaza el 1948. L'Organitzaci per a l'Alliberament de Palestina va declarar aquesta bandera com a smbol dels palestins el 1964 durant la celebraci Conferncia Palestina de Jerusalem. El 15 de novembre de 1988, va ser definida per l'Organitzaci per a l'Alliberament de Palestina com a senyera de l'Estat de Palestina. 

Enlllaos externs.
Simbologia de la bandera palestina.;
Descripci de la bandera oferida per FOTW;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183607" title="Adri Punt" nonfiltered="439" processed="436" dbindex="75442">
Adri Punt s un msic i cantant giron que comen el 1980 amb el grup La Felaction On The Rocks i ja el 1983 guany un concurs de Can a Banyoles.

Es dna a conixer a partir del 1989 com a cantant solista, cervell i cor del grup Umpah-pah. Els dos primers lbums del grup (Raons de pes -1991- i Bamboo Avenue -1992-) aporten frescor i personalitat amb canons brillants ("La catximba", "Carta a Donosti"), textos inhabitualment llargs i complexos i un estil interpretatiu inconfusible.

El 1994 el grup treu al mercat dos discos simultanis: un en castell (Triquiuelas al leo) i un altre en catal (Bordell). Per no obtenen els resultats comercials esperats i aix accelera la crisi del grup. Desprs d'un nou disc en castell (La columna de Simen, 1996) el grup es dissol. s llavors quan Adri Punt fitxa per Picap i l'any 1997 publica el seu primer disc en solitari: Pepalallarga i... (la Conxita de l'aiguardent) format per onze temes propis.

El 1998 fa un seguit d'actuacions en solitari i el 1999, desprs d'un mini-CD on interpreta "Ull x ull" en solitari i "Mmm quin fstic, eeccs que bo!" a duo amb Maria del Mar Bonet, apareix el seu segon CD, L'hora del pati, un disc ple de referncies al mn infantil.. El 2002 publica el seu tercer treball en solitari, Maria.

Com a actor, va interpretar el paper d'en Tronera a la primera temporada de la srie Laberint d'ombres de Televisi de Catalunya (1998). 

Discografia.
Amb Umpah-pah:
Tomahawk (1990) (Maqueta);
Raons de Pes (1991);
Bamboo Avenue (1992);
Bordell (1994);
Triquiuelas al leo (1994);
La Columna de Simen (1996);

En solitari:
Pepa la llarga (1998). Picap ;
L'hora del pati (1999). Picap ;
Maria (2002). Picap;


Referncies.



Enllaos externs.

 MySpace d'Adri Punt;
 Entrevista a Adri Punt. ;
 Biografia i discografia comentada d'Adri Punt. ;
 Enregistrament en directe d'"Ull per ull", tocada en un concert del 6-10-2007 a Lli de Munt;
 Redescobrint l'Artista, un bloc molt ben documentat ;
 Pgina sobre l'Adri Punt a Ritmes.cat;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183608" title="Epcides" nonfiltered="440" processed="437" dbindex="75443">


Onomstica:

Epcides de Siracusa, militar cartagins d'origen grec i governant de Siracusa. ;

Epcides Sindon, militar siracus, lloctinent d' Epcides de Siracusa;

Epcides d'Olint, general grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183610" title="San Jos de Mayo" nonfiltered="441" processed="438" dbindex="75444">

San Jos de Mayo, s la capital del departament de San Jos, Uruguai.

Ubicada al centre del departament sobre la Cuchilla San Jos (les Cuchillas a l'Uruguai sn cadenes de turons) i al marge dret del riu San Jos, a l'altura del km 96 de la via frria Montevideo-Colonia i en la intersecci de Ruta 3 i Ruta 11.

Combina les funcions poltic-administratives (capital departamental), comercials (actiu centre comercial regional), financer (vinculat a la indstria i a la producci agropecuria) i industrial (agroindustries lcties, frigorfiques i molinera, qumica).

Fundada l'1 de juny de 1783, inicialment amb maragats, durant el segle XIX va adquirir un important dinamisme comercial i cultural que la van transformar al "Montevideo petit" i que va culminar a inicis del segle XX amb la construcci del Teatre Bartolom Macci'. Va ser declarada ciutat el 12 de juliol de 1856.

Arquitectura.

Teatre Bartolom Macci: va ser inaugurat el 5 de juny de 1912 amb la presncia del poeta Juan Zorrilla de San Martn. s l'edifici arquitectnicament ms important de la capital maragata; ha estat declarat monument histric nacional . T una capacitat per a 700 espectadors distributs en un format de ferradura del tpic teatre d'pera a la italiana. Va ser l'ltim lloc on va actuar Carlos Gardel a terra uruguaiana, abans del seu trgic final.


.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183611" title="Epcides de Siracusa" nonfiltered="442" processed="439" dbindex="75445">
Epcides de Siracusa () fou un militar cartagins per grec per part de pare i nascut a Siracusa.

Desterrat el seu pare de Siracusa per Agtocles, se n va anar amb la dona i fill a la terra de la muller, Cartago, on el noi fou educat. Va servir a l exrcit d Annbal a Hispnia i Itlia junt amb el seu germ gran Hipcrates, i es va distingir.

Desprs de la batalla de Cannes, Jernim de Siracusa va enviar ambaixadors a Annbal i aquest va seleccionar als dos germans per tractar amb els siracusans i els va enviar a la capital .

Epcides va convncer a Siracusa d abandonar el camp rom, per l assassinat de Jernim poc  i la revoluci que va seguir, va esguerrar els plans. Van demanar a les noves autoritat un salvaconducte per al cap de poc, degut als esdeveniments que es produen, van aconseguir ser elegits generals en el lloc d Andrandoros i Temist (Andranodorus i Themistus). 

Quan els partidaris de Roma (que tenien el suport d Andrandoros) van aconseguir el triomf, Epcides es va reunir amb al seu germ Hipcrates que havia estat enviat a Leontins amb una fora militar, per Leontins fou ocupada rpidament per  .

Les crueltats dels romans van encoratjar als siracusans i als mercenaris estrangers al servei de Siracusa, i Hipcrates i Epcides, que havien fugit a Erbessos, es van aprofitar de la situaci i quan els mercenaris foren enviats a buscar-los, els van convncer i es van amotinar i passar al seu costat, i van retornar a Siracusa com els seus caps, apoderant-se de la ciutat sense gaire  i foren nomenats generals. Andrandors no va tardar en ser assassinat.

Marcel va anar a assetjar Siracusa que els dos germans van defensar amb energia, i van obligar als romans a retirar-se. Epcides va quedar com a cap de Siracusa i Hipcrates va passar a combatre a altres llocs de Siclia. Els romans per van sorprendre Epipolae, la clau de Siracusa, de la que es van apoderar; va seguir resistint intentant coordinar-se amb el seu germ i amb les forces del general Himilc. 

Derrotat Hipcrates va anar a trobar al general Bomilcar que avanava amb la flota en ajut de Siracusa, per quan Bomilcar es va haver de retirar, va abandonar  i es va dirigir cap a Agrigent on va cooperar amb els amotinats nmides fins que la ciutat va caure en mans dels  fugint llavors a Cartago amb el general Hann. La seva sort final es desconeix.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183612" title="Epcides Sindon" nonfiltered="443" processed="440" dbindex="75446">
Epcides Sindon (Epicyides Sindon,         ) fou un militar siracus, lloctinent d'Epcides de Siracusa. Quan aquest es va retirar de Siracusa cap a Agrigent, vers el 212 aC, va deixar el comandament de la ciutat al seu lloctinent. Aviat fou assassinat amb els seus collaboradors, pel partit rom de la ciutat.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183613" title="Epcides d'Olint" nonfiltered="444" processed="441" dbindex="75447">
Epcides d'Olint (Epicyides,         ) fou un general grec que va servir a les ordres d'Ofelles de Cirene, i va fer presoner a Timbr d'Esparta a Teuquira.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183615" title="Epidaure (mitologia)" nonfiltered="445" processed="442" dbindex="75448">
Epidaure (Epidaurus,          ) fou el mtic fundador de la ciutat d' Epidaure fill d'Argos i Evadne o segons les llegendes argives fill de Plops i segons les d'Elis, fill d'Apollo. (Apollodor d'Artemita 2.1.2; Pausnies 2.26.3.)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183616" title="Bandera de la Repblica rab Saharaui Democrtica" nonfiltered="446" processed="443" dbindex="75449">

La bandera de la Repblica rab Saharaui Democrtica (RASD) s la mateixa que va utilitzar el Front Polisario des de 1973 en la seva lluita contra la colonitzaci espanyola, i est basada en el disseny de la bandera de la rebelli rab enfront de l'Imperi Otom que va tenir lloc durant la I Guerra Mundial. La bandera consisteix en tres franges horitzontals de la mateixa grandria (negre, blanc i verd), unides amb un triangle vermell situat en la vora ms prxima a l'asta; a ms, t l'afegit de la mitja lluna i l'estrella vermelles en el centre de la bandera, smbol utilitzat en altres pasos magrebins. Quan es reconegui la independncia del Shara Occidental, les franges negra i verda s'intercanviaran de lloc. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183617" title="Epidi" nonfiltered="447" processed="444" dbindex="75450">
Epidi (Epidius) fou un retric rom del final de la repblica, mestre entre d'altres de Marc Antoni i Octavi (August). Ell es considerava descendent d' Epidius Nuncionus una detat rural que fou adorada a la vall del Sarnus (Suetoni,  de Clar. Rhet. 4.)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183618" title="Epigenes" nonfiltered="448" processed="445" dbindex="75451">


Onomstica:


Epgenes de Cefsia, filsof grec;

Epgenes d'Atenes, poeta grec ;

Epgenes de Sici, poeta cmic grec ;

Epgenes de Bizanci,  escriptor grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183619" title="Epgenes de Cefsia" nonfiltered="449" processed="446" dbindex="75452">
Epgenes de Cefsia (Epigenes,         ) fou un filsof grec fill d'Antfon, nascut al demos tic de Cephisia. s esmentat per Plat com deixeble de Scrates amb el que va estar als darrers moments.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183620" title="Epgenes d'Atenes" nonfiltered="450" processed="447" dbindex="75453">
Epgenes d'Atenes (Epigenes,         ) fou un poeta grec de la comdia mitjana. Pollux l'esmenta com                 . En un fragment de la seva obra           parla de Pixdar (Pixodarus) prncep de Cria, com fill del rei, el que situa aquesta obra vers el 380 aC. Se li atribueix tamb                   . Hauria estat contemporani d'Antfanes d'Atenes.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183621" title="Epgenes de Sici" nonfiltered="451" processed="448" dbindex="75454">
Epgenes de Sici (Epigenes,         ) fou un poeta cmic grec esmentat a Suides i el ms antic escriptor de tragdies. Les seva obra coneguda s          on estaria l'origen del proverbi.                        . La seva poca s desconeguda.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183622" title="Epgenes de Bizanci" nonfiltered="452" processed="449" dbindex="75455">
Epgenes de Bizanci (Epigenes,         )  fou un escriptor grec d'poca incerta probablement del temps d'August. Es suposa que va estudiar a Chaldea (Caldea) . Va deixar diverses obres alguns fragments dels quals son esmentats per Sneca, Plini el Vell i Censor.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183625" title="Epigeni" nonfiltered="453" processed="450" dbindex="75456">
Epigeni (Epigenius) fou un jurista bizant. Era comes i magister memioriae, i fou un dels membres de la comissi dels setze nomenats per Teodosi II el 435 per compilar el codi Teodosi, i un dels vuit que realment va fer la feina.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183626" title="Pangermanisme" nonfiltered="454" processed="451" dbindex="75457">

El Pangermanisme (del grec p n-, tot, i Germania) s un moviment ideolgic i poltic partidari de la unificaci de tots els pobles d'origen alemany en la Grossdeutschland (Gran Alemanya) . Els seus orgens es troben en el concepte de predestinaci d'Alemanya com rectora del mn. Amb el suport per la poltica econmica proteccionista de Friedrich List, es va impregnar amb Joseph-Arthur Gobineau d'un mats racista, que va ser heretat pel nazisme d'Adolf Hitler. 

 Vegeu tamb .
 Tercer Reich;
 Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183627" title="Epgon" nonfiltered="455" processed="452" dbindex="75458">


Epgon s el nom donat pels grecs als hereus o descendents, per s'aplic especficament als fills o nets dels didocs, es a dir els primers descendents dels generals d' Alexandre el Gran que es van repartir l'imperi macedoni, i als fills dels set herois de Tebes. Vegeu Epgons;

Epgon, escultor grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183628" title="Epgon (escultor)" nonfiltered="456" processed="453" dbindex="75459">
Epgon (Epigonus,          ) fou un escultor grec molt imitat per altres artistes. Destaquen com obres seves l'anomenada "el trompetista" i "Infant cuidant a la seva mare morta". Aquesta darrera obra sembla inspirada en la famosa pintura del mateix tema d'Aristides.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183630" title="Epgons" nonfiltered="457" processed="454" dbindex="75460">
Els Epgons  (Epigoni,          ) sn els set herois que van fer l'expedici contra Tebes i van morir all; deu anys desprs els descendents del set herois van marxar altre cop contra Tebes per revenjar als pares i aquesta lluita es va dir "guerra dels epgons" iniciada a petici d'drastos o drast, l'nic supervivent dels set herois. Els noms dels epgons varia segons el relat per el mes com es Alcmaeon (comandant), Aegialeus, Diomedes, Promachus, Sthenelus, Thersander, i Euryalus. Els tebans estaven dirigits per Laodames que va morir, i per part dels epgons va morir Agesilau II. Per una intercessi sobrenatural de l'sser Tirsies, els tebans van evacuar la ciutat i van enviar ambaixadors a negociar la pau. Per els argius que ajudaven als set epgons van ocupar la ciutat i la van arrasar; una part del bot fou enviat a Manto, filla de Tirsies i un altra a Delfos. Aquesta gesta fou objecte de diversos poemes trgics i els set epgons van tenir una esttua a Delfos.

Com a consqencia d'aquestos fets llegendaris, epgons fou desprs el nom donat pels grecs als hereus o descendents, per s'aplic especficament als fills o nts dels didocs, es a dir els primers descendents dels generals d'Alexandre el Gran que es van repartir l'imperi. Els epgons ms destacats sn:

Cassandre;
Demetri Poliorcetes;
Ptolemeu II Filadelf;
Antoc I Ster;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183631" title="Ministeri de la Presidncia d'Espanya" nonfiltered="458" processed="455" dbindex="75461">
El Ministeri de la Presidncia d'Espanya s un dels departaments ministerials en els quals es divideix el govern d'Espanya.

L'actual ministra s Mara Teresa Fernndez de la Vega, que tamb ocupa la primera vicepresidncia del govern. 

Funcions. 
Les funcions del Ministeri de la Presidncia sn les segents: 
 Totes aquelles que li encomani el President del Govern. ;
 La presidncia de la Comissi General de Secretaris d'Estat i Sotssecretari. ;
 El secretariat del Consell de Ministres. ;
 L'exercici de les funcions genriques del crrec ministerial, previstes en els articles 12 i 13 de la Llei 6/1997, de 14 d'abril, d'Organitzaci i Funcionament de l'Administraci General de l'Estat, i en l'article 4 de la Llei 50/1997, de 27 de novembre, del Govern. ;
 L'exercici conm a Portaveu del Govern. ;

Al llarg de la histria ha rebut el nom de Ministeri de Relacions amb les Corts (1986-1993), i durant la primera legilatura el govern compt amb Ignacio Camuas Sols com a ministre adjunt per les Relacions amb les Corts, crrec que ocup des de 5 de juliol de 1977 fins el 28 de febrer de 1978.

Estructura orgnica. 
 Vicepresident Primer del Govern i Ministre de la Presidncia. ;
 Director del Gabinet de la Vicepresidenta Primera del Govern. ;
 Director de Comunicaci. ;
 Centre per a la Prevenci i Lluita contra la Contaminaci Martima del Litoral. ;
 Secretaria d'Estat de Relacions amb les Corts. ;
 Secretaria d'Estat de Comunicaci. ;
 Sotssecretaria de la Presidncia. ;

Organismes depenents. 
 Butllet Oficial de l'Estat (BOE). ;
 Centre d'Investigacions Sociolgiques (CIS). ;
 Centre d'Estudis Poltics i Constitucionals. ;
 Patrimoni Nacional. ;

Llista de ministres de la Presidncia d'Espanya.


Llista de ministres adjunts.


Vegeu tamb.
Poltica d'Espanya;
Consell de Ministres d'Espanya;

Enllaos externs.
  Pgina web del Ministeri de la Presidncia d'Espanya;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183632" title="Eplic" nonfiltered="459" processed="456" dbindex="75462">


Onomstica:

Eplic d'Atenes, poeta cmic grec;
Eplic, poeta cmic grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183633" title="Joseph-Arthur Gobineau" nonfiltered="460" processed="457" dbindex="75463">

Joseph-Arthur Gobineau (Ville-d'Avray, Illa de Frana, 14 de juliol de 1816 - Tor, Piemont, 13 d'octubre de 1882) va ser un diplomtic i filsof francs, la teoria racial del qual, impregnada d'antisemitisme, va arribar a ser emprada posteriorment com a justificaci filosfica del racisme nazi. 
 Biografia . 
Gobineau va nixer a Ville d'Avray, una localitat prxima a Pars, en el si d'una famlia de l'aristocrcia. Va ocupar diversos crrecs diplomtics a Iran, Alemanya, Grcia, Brasil i Sucia des de 1848 fins a 1877. A ms de la seva activitat en poltica exterior, fou un prolfic escriptor. Va escriure novelles infludes per Stendhal i llibres sobre religi, filosofia i histria. La seva obra ms famosa s l' ssai sur l'ingalit des races humaines (Assaig sobre la desigualtat de les races humanes, 1853 1855), en la qual afirma que la raa dels germans, que habita en Gran Bretanya, Frana i Blgica, s l'nica raa pura d'entre aquelles que procedeixen de la raa superior dels aris, per estar les altres ms barrejades amb les races negra i groga. 

La seva teoria sobre la superioritat racial va influir en alguns escriptors alemanys i va ser adoptada posteriorment per Adolf Hitler. Entre els restants treballs d'aquest autor destaca El Renaixement (1877), que tracta sobre els mbils psicolgics que van donar origen al Renaixement itali.
 Obres .
 Assaigs .
Histria :
Essai sur l'ingalit des races humaines, I i II (1853) ;
Essai sur l'ingalit des races humaines, toms III i IV (1855);
Mmoire sur l'tat social de la Perse actuelle (1856) ;
Histoire des Perses (1869);
Ce qui se passe en Asie (1877);
Histoire d'Ottar Jarl et de sa descendance (1879);

Filosofia :
Les religions et les philosophies dans l'Asie centrale (1865) ;
Mmoire sur diverses manifestations de la vie individuelle (1869 ).

Filologia :
Lecture des critures cuniformes (1858);
Trait des critures cuniformes (1864) ;

Pamflets :
Ce qui est arriv  la France en 1870 (1870);
La Troisime Rpublique et ce qu'elle vaut (1877);

 Literries.

Contes i novelles :
Adlade (1869);
Souvenirs de voyage : Le Mouchoir rouge Akrivie Phrangopoulo, La Chasse au caribou (1872 ; Folio-Gallimard, 1985) ;
Les Pliades (1874 ; Folio-Gallimard, 1997);
Nouvelles asiatiques : La Danseuse de Shamakha, L'Illustre Magicien, Histoire de Gambr-Aly, La Guerre des Turcomans, Les Amants de Kandahar i La Vie de voyage (1876 ; P.O.L., 1990);
La Renaissance, scnes historiques (1877 ; GF-Flammarion, 1980);

Llibres de viatges :
Trois ans en Asie, 1859 (Mtaili, 1980);
Voyage  Terre-Neuve, 1861 (Arla, 1993);

Poesia :
La Chronique rime de Jean Chouan et de ses compagnons (1846) ;
L'Aphrossa (1869);
Amadis (1876) ;
Amadis (1887, rd. intgrale, partiellement posthume) ;
Tre poemi inediti (Firenze, Olschki, 1965);

Teatre :
Les Adieux de Don Juan (1844) ;
Alexandre le Macdonien (1847, posthume);

Crtica :
tudes critiques 1842-1847 (1984);



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183634" title="Eplic (poeta)" nonfiltered="461" processed="458" dbindex="75464">
Eplic (Epilycus         ) fou un poeta cmic atenenc, germ del poeta cmic Crtes, s esmentat al Suides (s. v.       ) que el distingeix de Eplic d'Atenes, per, com d'aquest, no indica la seva poca.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183635" title="Eplic d'Atenes" nonfiltered="462" processed="459" dbindex="75465">
Eplic d'Atenes (Epilycus         ) fou un poeta cmic atenenc de la vella comdia del que es coneix l'obra            un fragment de la qual apareix a Suides que no indica la seva poca.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183640" title="Epimnides" nonfiltered="463" processed="460" dbindex="75466">


Onomstica:

Epimnides de Creta, poeta i profeta de Creta ;
Epimnides, historiador grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183641" title="Epimnides de Creta" nonfiltered="464" processed="461" dbindex="75467">
Epimnides (Epimenides, ) fou un poeta i profeta de Creta nascut a Phaestus, fill de Dosades o Agesarces. L'esmenta Digenes Laerci. 

Fou molt anomenat al seu temps i va ser considerat el fundador de l'orfisme. La seva vida est envoltada de llegendes, i es diu que era fill d'una nimfa. Va viure part de la seva vida a Cnossos. La llegenda diu que fou enviat pel seu pare a buscar menjar i es va aturar en una cova i all es va quedar dormit i va romandre aix 57 anys; al tornar a casa ho va trobar tot canviat, i el seu germ petit ja era un home gran. 

Per la seva fama de savi fou convidat a visitar Atenes, i la data del seu viatge es pot fixar el 596 aC on va fer uns ritus que van posar fi a una plaga. Era llavors ja gran i va morir desprs de la seva tornada, a Cnossos o be a Esparta. La llegenda diu que va morir molt vell (entre 154 i 299 anys). Alguns texts el colloquen entre els set savi de Grcia. 

Probablement fou una persona intelligent vinculada a funcions sacerdotals no conegudes en lloc ms, i molt coneixedor de les propietats de les plantes. 

Una srie d'obres en prosa i vers li son atribudes. Laerci li atribueix una obra en prosa sobre sacrificis i una altra sobre la constituci poltica de les ciutats de Creta, i una carta de la constituci de Minos que hauria dirigit a Sol d'Atenes que Demetri de Magnsia va demostrat falsa per estar escrita en tic modern, posterior al seu temps.

Se li atribueixen les poesies  i , per en canvi , Curetes i Corybantes en 5.000 versos, l'pica  de Json i els Argonautes en 6.500 vers i l'pica Minos i Rhadamanthys en 4.000 verses son dubtosament seves encara que Digenes Laerci els hi atribueix.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183642" title="Riojasurid" nonfiltered="465" processed="462" dbindex="75468">

Els riojasurids (Riojasauridae) sn una famlia de dinosaures similars als saurpodes que van aparixer al Trisic superior. Sn coneguts pel gnere Riojasaurus, i tamb per Eucnemesaurus.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183644" title="Epimnides (historiador)" nonfiltered="466" processed="463" dbindex="75469">
Epimnides (Epimenides,           ) fou un historiador grec que va escriure una "Histria de Rodes" en dialecte dric. L'esmenten Digenes Laerci i Apolloni Rodi  (Digenes Laerci. ; Schol. ad Pind. Ol. 7.24, Apolloni Rodi 1.1125, 3.241, 4.57).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183645" title="Epnic" nonfiltered="467" processed="464" dbindex="75470">
Epnic (Epinicus,         ) fou un poeta cmic atenenc de la nova comdia del que es coneixen dues obres:                i              . Per aquesta darrera es determina la seva poca que fou en temps d'Antoc III el gran vers el 217 aC, ja que esmenta com a viu a Mnesiptelem, historiador i favorit del rei.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183646" title="Astacideu" nonfiltered="468" processed="465" dbindex="75471">


Els astacideus (Astacidea) sn un infraordre de crustacis decpodes pleociemats que inclou els crancs de riu, els llamntols i els escamarlans.

Sn crustacis bentnics que tot i no nedar massa b sn capaos de fugir amb impulsos molt rpids. Tenen el cos amb una certa compressi lateral per sn ms cillndrics. Els tres primers parells de pereiopodis acaben en pina.

 Sistemtica .
Aquest infraordre es subdivideix en 5 superfamlies i unes poques famlies:

 Astacoidea (crancs de riu);
 Astacidae;
 Cambaridae;

 Parastacoidea (crancs de riu);
 Parastacidae;

 Nephropoidea (llamntols i escamarlans);
 Nephropidae;
 Thaumastochelidae;

 Enoplometopoidea;
 Enoplometopidae;

 Glypheoidea;
 Glypheidae;

A la zona dels Pasos Catalans noms es troben exemplars dels Astacoidea i els Nephropoidea.

 Referncies .



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183647" title="Epifani" nonfiltered="469" processed="466" dbindex="75472">


Onomstica:

Epifani d'Alexandria, escriptor grec egipci;
Epifani I de Constncia, bisbe de Constncia (l'antiga Salamina) i metropolit de Xipre. ;
Epifani II de Constncia,  fou bisbe de Constncia (l'antiga Salamina)  i metropolit de Xipre. ;
Epifani III de Constncia, bisbe de Constncia (l'antiga Salamina)  i metropolit de Xipre.
Epifani I de Constantinoble, patriarca de Constantinoble ;
Epifani de Constantinoble suposat company de Sant Andreu;
Epifani el Monjo, escriptor religis grec ;
Epifani de Petra, sofista i retric arabo grec;
Epifani Escolstic, religis grec o itali;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183650" title="Epfanes" nonfiltered="470" processed="467" dbindex="75473">
Epfanes (Epiphanes) fou un sobrenom donat a alguns reis, singularment els selucides Antoc IV Epfanes i Antoc XI Epfanes. Tamb el va portar Antoc IV de Commagene i un dels seus fills.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183653" title="Epifani d'Alexandria" nonfiltered="471" processed="468" dbindex="75474">
Epifani d'Alexandria (Epiphanius,          ) fou un escriptor grec egipci, fill del matemtic Te d'Esmirna (Theon, autor d'uns comentaris sobre Ptolemeu, dirigits al seu fill). Probablement va escriure                          , juntament amb un Andreu o Andrees.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183655" title="Epifani I de Constncia" nonfiltered="472" processed="469" dbindex="75475">

Epifani I de Constncia (Epiphanius,          ), fou bisbe de Constncia (l'antiga Salamina de Xipre) i metropolit de Xipre. Va nixer a Bezanduca a Palestina (districte d'Eleuterpolis) a la primera meitat del segle IV de pares jueus. De jove va anar a Egipte i va ser introdut entre els gnstics per desprs alguns monjos el van convncer d'adoptar la vida monstica. Va tornar ms tard a Palestina i va viure all uns anys com a monjo, fundant un monestir al seu poble natal. El 376 fou escollit bisbe de Constncia.

Parlava hebreu, sirac, grec i llat i fou conegut per              (Pentaglossos). Fou dogmtic i sense esperit crtic ni lgica. Fou opositor violent d'Orgens i dels antropomorfites. Tamb es va enfrontar amb Joan Crisstom, que va protegir a Constantinoble alguns monjos de Ntria expulsats com origenistes pel bisbe Tefil d'Alexandria.

El 401 va celebrar un snode de bisbes xipriotes, i l'assemblea va condemnar les doctrines d'Orgens. Epifani va anar a Constantinoble a portar les noticies i va interferir en el govern de la seu de Crisostom, amb el que va tenir uns disputa verbal violenta. Va morir en un vaixell quan tornava a Xipre el 402.

Les obres que es conserven sn:
 Ancoraius, exposici de la doctrina de la trinitat;
 Panarium, contra les heretgies;
 Un eptom anomenat Anacephalaeosis;
 De Ponderibus et Mensuris liber ;
 Dues cartes, una al bisbe  Joan de Jerusalem i una a Jernim;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183657" title="Santa Maria de Llerona" nonfiltered="473" processed="470" dbindex="75476">

Santa Maria de Llerona s una esglsia d'origen preromnic, datada l'any 990. s l'esglsia parroquial des de 1575, ja que abans ho era l'ermita de Sant Iscle ubicada a prop de Can Guilla. 

La planta de l'esglsia, que encara roman, s de creu llatina amb tres absis quadrats, que conserven el record preromnic. El portal amb una arquivolta recolzada sobre columnes amb capitells decorats i les finestres de doble esqueixada evidencien l'obra del segle XII. Posteriorment es fortificaren pel damunt els braos de la creu amb dues torres desiguals.

Al segle XII s'ampli amb l'edificaci de dues capelles sota els braos de la creu. I al segle XVII, convertiren el campanar de cadireta en l'actual sala de campanes.

Durant la segona guerra remensa l'edifici s va fortificar i va acollir als revoltats. El el 28 de mar de 1485, en Pere Joan Sala, lder de la revolta va ser venut i capturat a Llerona i executat a Barcelona immediatament desprs.

El 1936, l'esglsia i els arxius foren cremats. s'ha reconstrut l'arxiu i hom t constncia del moviment parroquial des de 1901, a ms d'haver copiat molts d'altres escrits del 1200 en.

Est catalogada com a B Cultural d'Inters Nacional.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183658" title="Epifani II de Constncia" nonfiltered="474" processed="471" dbindex="75477">
Epifani II de Constncia (Epiphanius,          ), fou bisbe de Constncia (l'antiga Salamina de Xipre)  i metropolit de Xipre. Va ser representat al VI Concili ecumnic de Constantinoble pel bisbe de Trimithus, que era sufragani seu. Se li atribueixen diversos escrits alguns dels quals es conserven a la Biblioteca de Sant Marc a Vencia i a l'antiga Biblioteca Imperial de Viena.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183660" title="Epifani III de Constncia" nonfiltered="475" processed="472" dbindex="75478">
Epifani III de Constncia (Epiphanius,          ) , fou bisbe de Constncia (l'antiga Salamina de Xipre)  i metropolit de Xipre. Se li coneix una carta dirigida al patriarca Joan de Constantinoble de felicitaci per la seva restauraci com a patriarca (867). Algun altre escrit dels atributs a Epifani I o Epifani II podria ser tamb seu.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183661" title="Epifani I de Constantinoble" nonfiltered="476" processed="473" dbindex="75479">
Epifani I de Constantinoble (Epiphanius,          ), fou patriarca de Constantinoble escollit a la mort de Joan II el Capadoci, del qual era el seu syncellus (assistent personal). Segons Tefanes l'elecci es va produir el febrer del 512 de l'era alexandrina (equivalent al 519 o 520). La comunicaci de la seva proclamaci va arribar a Roma el 7 d'abril del 520.

Va ocupar la seu fins a la seva mort el 535 (Tefanes la situa el juny del 529 de l'era alexandrina, equivalent al 536). Fou declarat sant de l'esglsia grega. A la seva mort el va succeir Antimi, bisbe de Trapezus (que molt rpidament va ser substitut per Menes o Mennes). Es conserven algunes cartes al papa Hormisdes I, i una carta a un concili que va presidir (probablement el Concili de Constantinoble el 520 al final del qual fou elegit patriarca) en la que condemnava l'heretgia de Sever patriarca d'Antioquia, Pere d'Apamea i Zoares







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183665" title="Epifani de Constantinoble" nonfiltered="477" processed="474" dbindex="75480">
Pel patriarca de Constantinoble d'aquest nom, vegeu: Epifani I de Constantinoble;

Epifani de Constantinoble (Epiphanius,          ) , es el nom donat a la biografia de Sant Andreu (      )  escrita per Nicfor, a un jove de Constantinoble, company del sant, que fou elegit finalment patriarca de Constantinoble sota diferent nom.  Encara que es considera a Sant Andreu com el fundador del bisbat de Bizanci, altres fonts el fan viure al segle IX o X i per tant aquest Epifani no es pot identificar ja que, si va existir realment, fou patriarca sota un altra nom en poca desconeguda.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183669" title="Epifani el Monjo" nonfiltered="478" processed="475" dbindex="75481">
Epifani el Monjo (Epiphanius,          ) , fou un escriptor religis grec d'poca desconeguda encara que es conjectura que podria ser del segle XII, que va escriure una Vida de la Verge de la que Lle Allati en dona un extracte. Tamb va escriure una histria de la vida i actes de Sant Andreu l'Apstol i una descripci sobre Jerusalem i Sria 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183670" title="Epifani de Petra" nonfiltered="479" processed="476" dbindex="75482">
Epifani de Petra (Epiphanius,          ) fill d'Ulpi, fou un sofista i retric molt reputat del segle IV, que va ensenyar a Petra i desprs a Atenes. Tamb va viure a Laodicea de Sria on es va relacionar amb Apollinar (pare) i Apollinar (fill), i on aquest darrer va fundar desprs la secta dels apollinaris o apollinaristes excomunicats pel bisbe de Laodicea.

A Suides s'enumeren les seves obres:

1.                                        . ;
2.              . ;
3.        .
4.         . ;
5.             .
6.                    :
7. Miscellnies.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183671" title="Epifani Escolstic" nonfiltered="480" processed="477" dbindex="75483">
Epifani Escolstic (Epiphanius Scholasticus,          ) , fou un religis grec (segons Sixte de Sena) o itali (segons Ceillier i Cave)  del principi del segle VI, amic de Casiodor pel qual va traduir del grec al llat el comentari de Ddim sobre els proverbis i sobre set de les cartes canniques. Se li atribueix una exposici sobre la can de Salom. Sixte de Sena li atribueix l'obra Catena, una compilaci de comentaris sobre els psalms. Va traduir altres obres.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183672" title="Efstenes" nonfiltered="481" processed="478" dbindex="75484">
Efstenes (Ephistenes,          ) fou un militar grec nascut a Amfpolis, que es va enrolar com a mercenari al grup dels deu mil i va dirigir la peltastae grega a la batalla de Cunaxa. Xenofont l'esmenta com un oficial molt hbil. Torna a ser esmentat dirigint als grecs durant el seu pas per Armnia.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183673" title="Epitades" nonfiltered="482" processed="479" dbindex="75485">
Epitades (Epitadas,         ),  fill de Molobros, fou un militar espart que fou comandant dels 420 lacedemonis que van quedar bloquejats a l'illa Esfactria el set any de la guerra del Pelopons (425 aC). Va exercir el comandament amb habilitat i prudncia i va morir combatent una mica abans que l'illa es rends.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183674" title="Ernest Vents i Casadevall" nonfiltered="483" processed="480" dbindex="75486">
Ernest Vents i Casadevall (Barcelona 1894 - 1933) fou un pintor paisatgista i poltic catal. Va fer exposicions a Barcelona els anys 1910, 1911 i 1920. Alhora, milit en el Partit Republic Catal i de la Uni de Rabassaires, va estar molt vinculat personalment a Llus Companys. Fou delegat del comissari del govern per a la liquidaci de l'Exposici Universal de Barcelona del 1929. Particip en les tasques preparatries de la Conferncia d'Esquerres Catalanes i a les eleccions del 12 d'abril de 1931 fou elegit regidor i tinent d'alcalde de l'ajuntament de Barcelona, des d'on treball en la Junta de Museus.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183675" title="Epiterses" nonfiltered="484" processed="481" dbindex="75487">
Epiterses (Epitherses,          ) fou un escriptor grec de Nicea que va escriure en estil de comdia tica i en paraules trgiques (                                            ).  Podria ser el pare del retric Emili i hauria viscut al comenament del segle I.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183676" title="Epocil" nonfiltered="485" processed="482" dbindex="75488">
Epocil (Epocillus,          ) fou un militar macedoni que fou comissionat per Alexandre el gran el 330 aC per dirigir la cavalleria tesslia i altres grups aliats de retorn al Regne de Macednia. Ms tard, el 328 aC, quan Alexandre era a Nautaca passant el hivern, el va enviar juntament amb Spolis i Menides amb reforos cap a Macednia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183677" title="Pau Padr i Canyelles" nonfiltered="486" processed="483" dbindex="75489">
Pau Padr i Canyelles (el Vendrell, Baix Peneds 1891    Prada de Conflent, 1950) fou un sindicalista i poltic catal. Treballava de pags i fou un dels organitzadors de la Federaci Comarcal Agrcola del Baix Peneds, adherida a la Federaci Nacional d'Obrers Agricultors d'Espanya, de la qual fou president el 1918. Fou empresonat l'octubre de 1919 desprs d'un atemptat contra el president de l'Associaci de Propietaris d'El Vendrell. Torn a ser empresonat entre 1921-1922 sota la repressi sindical del Severiano Martnez Anido. El 25 de maig de 1922 va patir un atemptat per part del Sindicat Lliure. L'any 1931 s'adher al Bloc Obrer i Camperol i desprs a la Uni de Rabassaires de la que en fou elegit president el 1932.  

A les eleccions del 16 de febrer de 1936 fou elegit diputat a Corts pel Front d'Esquerres. Durant la guerra civil espanyola va ser president del Consell d Agricultura de la Generalitat de Catalunya. El 1946 form part del govern de la Generalitat a l'exili.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183678" title="Eporedorix" nonfiltered="487" processed="484" dbindex="75490">
Eporedorix fou un cap dels eduins que va dirigir la cavalleria d'aquest poble enviada, a sollicitud de Juli Csar, en ajuda dels romans contra Vercingetorix (52 aC). Va informar a Csar de qu Litavieus, cap dels eduins, volia collocar a aquest poble a la confederaci dels gals contra Roma. 

Per aviat ell mateix, probablement per ambici,  es va revoltar juntament amb Viridomarus, el que va fer que tots els gals passessin al costat de la resistncia. Quan els gals van escollir a Vercingetorix, es va sentir decebut, ja que esperava ser elegit. 

Fou enviat al front d'una fora dels eduins per ajudar a Vercingetorix que estava assetjat a Alsia.

Els romans havien fet presoner a un cap edu de nom Eporedorix en una batalla, per aquest era probablement un personatge diferent.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183679" title="Josep Calvet i Mra" nonfiltered="488" processed="485" dbindex="75491">
Josep Calvet i Mra (Argentona, Maresme, 1891 - Bogot (Colmbia), 1950 fou un sindicalista catal. Treballava de pags i el 1904 particip en la fundaci del Sindicat d'Oficis diversos d'Argentona federat a la UGT. Assist al congrs de la Federaci de Societats Obreres Agrries del Peneds celebrat a Sant Sadurn d'Anoia el maig de 1921, representant la societat agrria  La Redemptora  d Argentona. L any 1928 La Redemptora i ell mateix s afiliaren a la Uni de Rabassaires. L any 1931 va ser elegit alcalde d Argentona i el 1932 president de la Uni de Rabassaires. 

Fou escollit diputat al Parlament de Catalunya el 1932 i a les Corts de l'Estat a les eleccions de 1933. Sign el manifest de constituci de l'Aliana Obrera en nom de la Uni de Rabassaires el desembre de 1933. A les eleccions del febrer de 1936 va ser elegit diputat per la coalici Front d'Esquerres. Fou conseller d'Agricultura de la Generalitat de Catalunya del 31 de juliol de 1936 fins el 1939. S'opos a la collectivitzaci de la propietat agrria i orden la sindicaci obligatria dels pagesos. En acabar la guerra civil espanyola s'exili a Frana i desprs s establ a Colmbia.

 Enllaos externs .
 Biografies de parlamentaris catalans;
 Biografia;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183682" title="Gran Premi d'Itlia del 1982" nonfiltered="489" processed="486" dbindex="75492">
Resultats del Gran Premi d'Itlia de Frmula 1 de la temporada 1982 disputat al circuit de Monza el 12 de setembre del 1982. 



 Resultats .





 Altres .

 Pole:   Mario Andretti   1' 28. 473;
 Volta rpida:  Rene Arnoux   1' 33. 619 a la volta 25;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183687" title="Mitsubishi Lancer" nonfiltered="490" processed="487" dbindex="75493">



El Mitsubishi Lancer s un autombil del segment C produt pel fabricant japons Mitsubishi des de l'any 1973. Existeixen nou generacions del Lancer, l'ltima de les quals va ser presentada oficialment en el Sal de l'Autombil de Detroit de l'any 2007. El seu principal rivals sn els Profunda Civic, Mazda 3, Subaru Impreza i Toyota Corolla.

Segons la generaci, el Lancer va existir amb carrosseries cup, sedn, hatchback i familiar i amb tracci davantera o tracci a les quatre rodes. La sisena generaci, llanada en 1991, s l'nica que va estar disponible amb un motor que no era quatre cilindres en lnia, un gasolina V6 de 1.6 litres de quatre vlvules per cilindre i una potncia mxima de 140 CV.

El Lancer Evolution s un versi esportiva introduda al mercat en 1992 per a complir l'homologaci exigida per a competir en el Campionat Mundial de Rallis. Els seus motors gasolina de 2.0 litres de cilindrada tenen turbocompresor i entre 205 i 405 CV de potncia mxima. El pilot finlands Tommi Mkinen i l'uruguai Gustavo Trelles van ser campions de pilots del Grup A i Grup N respectivament entre els anys 1996 i 1999, i Mitsubishi va ser campi mundial de constructors en 1998.

Enllaos externs.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183689" title="Gran Premi d'Itlia del 1983" nonfiltered="491" processed="488" dbindex="75494">
Resultats del Gran Premi d'Itlia de Frmula 1 de la temporada 1983 disputat al circuit de Monza el 11 de setembre del 1983. 



 Resultats .





 Altres .

 Pole:   Riccardo Patrese   1' 29. 122;
 Volta rpida:  Nelson Piquet   1' 34. 431  a la volta 20;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183692" title="koda Fabia" nonfiltered="492" processed="489" dbindex="75495">
L'Skoda Fabia s un autombil de turisme del segment B produt pel fabricant txec Skoda. El successor de l'Skoda Felicia s un cinc places amb tracci davantera i motor davanter transversal. Existeixen dues generacions del Fabia, llanades en els anys 2000 i 2007 respectivament, que comparteixen plataforma i components mecnics amb altres turismes del segment B del Grup Volkswagen, els SEAT Crdoba, SEAT Ibiza i Volkswagen Polo.

 Primera generaci (2000-present) .

La primera generaci del Fabia va ser presentada oficialment en el Sal de l'Autombil de Frankfurt de l'any 1999. S'ofereix amb carrosseries hatchback i familiar de cinc portes, i sedan de quatre portes. Al moment del seu llanament, l'hatchback era un dels ms llargs de la seva categoria; amb el transcurs del temps, les noves generacions d'alguns models el van superar, com s el cas dels Fiat Punto, Opel Corsa, Peugeot 207 i Renault Clio.

Els seus motors gasolina sn un 1.0 litres de 54 CV de potncia mxima, un 1.2 litres de dues vlvules per cilindre i 54 CV o quatre vlvules per cilindre i 64 CV, un 1.4 litres de dues vlvules per cilindre i 68 CV o quatre vlvules per cilindre i 80 o 100 CV, i un 2.0 litres de dues vlvules per cilindre i 115 CV. Els Diesel sn un 1.4 litres de 70 o 75 CV (desprs 80 CV) i un 1.9 litres en variants atmosfrica d'injecci directa i 64 CV i amb turbocompresor de geometra variable i injecci directa injector-bomba de 100 o 130 CV. Tots ells sn de quatre cilindres en lnia, excepte el gasolina 1.2 i el Diesel 1.4, que sn de tres cilindres.

 Segona generaci (2007-present) .

La segona generaci del Fabia va ser mostrada per primera vegada al pblic en el Sal de l'Autombil de Ginebra de 2007 i va ser posada a la venda a l'abril d'aquest any. Inicialment disponible nicament amb una carrosseria hatchback de cinc portes, una variant familiar de cinc portes ser presentada en el Sal de l'Autombil de Frankfurt de 2007.

Els seus motors gasolina sn un 1.2 litres de 60 o 70 CV, un 1.4 litres de 86 CV, i un 1.6 litres de 105 CV, tots ells d'injecci indirecta i quatre vlvules per cilindre, excepte el menys potent, que t dos. Els Diesel sn un 1.4 litres amb turbocompresor de geometra fixa de 70 o 80 CV (desprs 80 CV) i un 1.9 litres amb turbocompresor de geometra variable de 105 CV, els tres amb injecci directa inyector-bomba, intercooler i dues vlvules per cilindre.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183694" title="Televisi de Manresa" nonfiltered="493" processed="490" dbindex="75496">

Televisi de Manresa (TVM) s la televisi local de Manresa.

 Histria .
Televisi de Manresa va nixer el 1984 sota el nom de Tele Set. Va passar males poques i va tenir diversos propietaris. Al final, per, el 2001 el Grup Regi7 va adquirir-ne propietat i, per tant, va passar a dirigir-la i a ser el seu primer accionista. Les emissions amb el nom de Televisi de Manresa dins de Regi7 van comenar el gener del 2002, per tant el gener del 2007 es van complir els seus primers cinc anys dins del gran grup de comunicaci. L'empresa, dins de Regi7, que controla TVM s Televisi de Manresa S.L.

Desprs de tants fets podem dir que Televisi de Manresa, tamb coneguda com a TVM, s'ha convertit en la televisi local lder de Manresa i el Bages, i ha passat a tenir grans mitjans i molta qualitat de programaci.

 Actualitat .
TVM emet essencialment per a la ciutat de Manresa i la comarca del Bages, el que significa una audincia potencial a la ratlla dels 150.000 espectadors. s la televisi lder de la comarca.

Est unida a la Xarxa de Televisions Locals (XTVL) i ha augmentat en un 35,1% la seva audincia en els darrers dos anys.

Emet en analgic a travs del canal 62 de l'UHF. Ben aviat emetr a travs de la Televisi Digital Terrestre (TDT), doncs el CAC (Consell de l Audiovisual de Catalunya) li ha atorgat la llicncia per emetre en digital.

Les installacions de Televisi de Manresa compten amb una redacci pels Serveis informatius de TVM i amb altres pels diversos programes que s'emeten, un departament de publicitat, una sala d'arxiu, d'edici no lineal, de vestuari i maquillatge, un despatx de direcci i un d'administraci i a ms a ms tamb consten d'un plat de bastanta superfcie per realitzar-hi els diversos programes i una sala control de realitzaci i continutat.

Imatge corporativa.

Logotip.
El logotip de Televisi de Manresa no ha variat gaire. Actualment hi apareix una espcie de tancament de parntesis ")" seguit del text TVM i la "M" ficada dins d'un cercle roig. Per les cortinetes i publicitat es recorre a aquest logotip, per tan per la mosca com als micrfons es fa servir el tancament de parntesis seguit de la "M" dins el cercle vermell, s a dir que "TV" no apareix.

Eslgans.
En l'actualitat l'eslgan de Televisi de Manresa (TVM) s: A TVM donem la cara

Presentadors.
 Informatiu;
 Queralt Casals;
 Jordi Morros;

 Informatiu esportiu;
 Jordi Torras;

 Angular;
 Isabel Pal;

 Punt i seguit;
 Jordi Morros;

 TMX Tu mateix;
 Joan Carles Castao;

 XS Esports;
 Dani Pajuelo;

 Al dia;
 Brbara Maj;
 Glria Trulls;

 La cua del dia;
 Xavier Muix;

 Telemonegal;
 Ferran Monegal;

 Rodamn;
 Rom Hereter;

 El bus;
 Joan Bosch;

 El temps del Pic;
 Alfred Rodrguez Pic;

 Va de castells;
 Pep Ribes;
 Marc Pujol;
 Sergi Ansn;

 Espai pblic;
 Cristina Vicente;
 Antonio Franco;

 Programes .
 En emissi .

Actualment emet els segents programes:

 Informatiu: programa de notcies ems en directe a la nit (21h00), i en diferit durant diverses hores del dia segent. Presentat per Queralt Casals i dirigit per Jordi Morros. T una redacci de diverses persones i collaboradors en continguts.
 Informatiu esportiu: programa de notcies esportives ems els dilluns a la nit en directe (21h30). Presentat per Jordi Torras.
 TMX Tu mateix: programa de recomanacions comercials, ems diversos cops cada dia (15h00, 20h30 i 23h30). Presentat i dirigit per Joan Carles Castao.
 rea de servei: programa que mostra una empresa a fons, per visualitzar els avantatges que ofereix.
 Angular: programa d'entreteniment, amb entrevistes, enquestes de carrer, reportatges i ofertes d'activitats, ems en directe a les tardes (16h30). Presentat per Alba Subir i collaboradors. ;
 Punt i seguit: programa que entrevista a persones conegudes del Bages per conixer a fons com sn i quins son els seus projectes. Presentat pel director dels serveis informatius de Televisi de Manresa, Jordi Morros.
 Fes el pas: petit espai en qu els alcaldes de les poblacions bagenques fomenten el reciclatge.
 XS Esports: programa amb contingut esportiu ems en directe, repassant sempre l'actualitat. Ems a la tarda.
 E,S,O: programa adreat a pblic adolescent que mostra fragments del diari personal de diversos adolescents. Ems a la tarda.
 Qu? Non: programa destinat a pblic infantil que explora amb l'espectador el descobriment de la vida i el perqu de les coses. Ems a la tarda.
 Ba-ba: programa adreat a pblic molt petit en qu es fa un recorregut pel mn dels sentits, els colors i les formes. Ems a la tarda.
 Al dia: informatiu de qualitat de la Xarxa de Televisions Locals. Ems al migdia i a la nit.
 La cua del dia: programa que aborda temes d'actualitat i sn tractats per verdaders entesos. Ems a la tarda en diferit.
 Telemonegal: s el programa de crtica televisiva de referncia en el panorama comunicatiu catal. Cada diumenge a la nit, amb Ferran Monegal.
 Rodamn: magazine de viatges on es mostren les moltes i molt variades possibilitats a l'hora de conixer mn.
 Cinema de nit 08: programa en horari prime time que emet una pellcula sense interrupcions. Ems els dissabtes a les 22h30.
 Sobrevent: programa que mostra activitats aries i aqutiques, i parant una atenci especial als paisatges i al respecte dels ecosistemes que es visiten.
 Connectats: s un equip d'ensenyament i realitzaci multidisciplinar de mitjans. S'emet a TVM els dimecres a les 15h00 i els dijous a les 11h30.
 El bus: Joan Bosch presenta una proposta basada en el reps exclusiu a l actualitat del pas, setmana a setmana.
 El temps del Pic: programa que aborda temes de meteorologia presentat per Alfred Rodrguez Pic.
 La nit: tertlia al voltant de l actualitat.
 Autoindefinits: programa d'esquetxos d'humor.
 rbita msica: espai de difusi de la msica que es fa al pas i que inclou notcies, reportatges, entrevistes i una llista d'xits que s'actualitza cada setmana.
 This is not another freaky TV: programa que parla del mn del cmic i de la imatge defugint dels estereotips clssics.
 Va de castells: programa que consta d un resum de les principals actuacions castelleres de la setmana, un reportatge sobre la histria o la tcnica castellera i entrevistes.
 Espai pblic: programa d'entrevistes on s escolten diferents punts de vista.
 Trnsit: L'objectiu de la srie s intentar que els nens de 6 a 8 anys aprenguin l hbit d usar el cintur i els sistemes de retenci infantil, de creuar pel pas de vianants, de fer cas del semfor, i de respectar el senyal d stop, entre d altres.

 Antics .
 Boom: concurs amb molta audincia ems en directe a les tardes. Presentat per Alba Subir.
 Tarda de jocs: concurs ems en directe a les tardes.
 Cinema de nit 07: programa en horari prime time que emet una pellcula sense interrupcions.
 Esports en xarxa: programa amb contingut esportiu ems en directe, repassant sempre l'actualitat. Ems a la tarda.
 La neu: espai dirigit als amants dels esports d'hivern que inclou la previsi meteorolgica per al cap de setmana segent en les zones on hi ha estacions d'esqu.
 In Situ: s'emet des de diferentes ciutats de Catalunya. El seu objectiu s trobar persones que han fet grans coses per a grans ciutats.
 La Casa Encantada: concurs ems en directe els migdies (14h00). Presentat per Alba Subir.

Pendents d'estrena.
 Natura't: programa que tracta el tema del medi ambient i les bones prctiques personals i cientfiques vers la conservaci del planeta i els canvis que l'acci de les persones originen sobre l'entorn.

 Enllaos externs.
Pgina web TVM;
Situaci de les installacions de TVM;
Canal de TVM al Youtube;
Canal del departament de publicitat de TVM al Youtube;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183696" title="koda Octavia" nonfiltered="494" processed="491" dbindex="75497">
L'Skoda Octavia s un autombil del segment C produt pel fabricant txec Skoda des de l'any 1996. L'Octavia comparteix elements estructurals i mecnics amb nombrosos models del Grup Volkswagen, com l'Audi A3, el SEAT Toledo i el Volkswagen Jetta.

s un traccin davantera amb motors davanters transversals de quatre cilindres que s'ofereix amb carrosseries liftback i familiar de cinc portes. Al contrari que la majoria dels seus rivals, no existeix cap carrosseria hatchback en la seva gamma, pel que de vegades se'l considera del segment D.

Primera generaci (1996-present).

La primera generaci de l'Octavia va reemplaar al SEAT Toledo dintre del Grup Volkswagen com l'nic model amb carrosseria liftback. Les seves dimensions exteriors sn similars a les els seus germans amb similars carrosseries.

Els motors de gasolina sn un 1.4 litres de 75 CV de potncia mxima, un 1.6 litres en variants de 75 i 100 CV, un 2.0 litres de 115 CV i un 1.8 litres en versions atmosfrica de 125 CV i amb turbocompresor i 150 o 180 CV de potncia. Els disel sn 1.9 litres amb injecci directa en variants atmosfrica de 75 CV i amb turbocompresor de 90, 100, 105, 110, 115 o 130 CV de potncia mxima.

Aquesta generaci continua en producci amb alt nivell de vendes en certs mercats. En alguns pasos se'l comercialitza actualment com l'Octavia Tour o Laura, per a distingir-lo de la segona generaci.

Segona generaci (2004-present).

Els motors de gasolina sn un 1.4 litres de 75 CV, un 1.6 litres amb injecci indirecta i 102 CV i un amb injecci directa i 115 CV, i un 2.0 litres amb injecci directa en versions atmosfrica i 150 CV i turbocomprimit de 200 CV. Els disel que tenen bomba injectora sn un 1.9 litres amb i 105 CV, i un 2.0 litres en variants de 140 CV o 170 CV.

L'Scout s una variant de l'Octavia familiar amb tracci a les quatre rodes i accessoris propis d'un autombil tot-terreny.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183697" title="Gran Premi d'Itlia del 1984" nonfiltered="495" processed="492" dbindex="75498">
Resultats del Gran Premi d'Itlia de Frmula 1 de la temporada 1984 disputat al circuit de Monza el 9 de setembre del 1984. 



 Resultats .





 Altres .

 Pole:   Nelson Piquet   1' 26. 584;
 Volta rpida:  Niki Lauda   1' 31. 912  a la volta 42;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183699" title="Gran Premi d'Itlia del 1985" nonfiltered="496" processed="493" dbindex="75499">
Resultats del Gran Premi d'Itlia de Frmula 1 de la temporada 1985 disputat al circuit de Monza el 8 de setembre del 1985. 



 Resultats .






 Altres .

 Pole:   Ayrton Senna   1' 25. 084;
 Volta rpida:  Nigel Mansell   1' 28. 283  a la volta 38;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183702" title="Luis Aguil" nonfiltered="497" processed="494" dbindex="75500">

Luis Aguil s un cantant argent, molt popular a l'Estat espanyol durant els anys seixanta i setanta del segle XX.

El 1968 inclou el tema en catal "Com el vent" (Andreu/Borrell) al seu LP Cuando sal de Cuba. 

A ms de publicar un disc senzill en catal durant els seixanta, l'any 1976 enregistra tot un lbum en aquesta llengua (A Catalunya...), amb temes tan inevitables com "Pel teu amor (Ros)". 

Referncies.


Enllaos externs.
 Biografia i discografia de Luis Aguil. ;
 Lletres de canons de Luis Aguil. ;
 Campanya contra el vdeo promocional de Luis Aguil per a la Diputaci de Castell. ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183703" title="Astcid" nonfiltered="498" processed="495" dbindex="75501">


Els astcids (Astacidae) sn una famlia de crustacis decpodes de la superfamlia dels astacodeus (Astacoidea), que comprn els crancs de riu d'Europa i la part occidental de Nord-amrica.

 Sistemtica .

La famlia compren 2 gneres, segons la classificaci de la ITIS:
Astacus (Fabricius, 1775), propi d'Europa i sia occidental.
Pacifastacus (Bott, 1950), propi de la costa del Pacfic de Nord-amrica i la Colmbia Britnica. Inclou Pacifastacus leniusculus i Pacifastacus fortis.

La classificaci de la NCBI () cita 3 gneres ms:
Astacus;
Pacifastacus;
Archaeopotamobius ;
Austropotamobius ;
Pontastacus;

L'espcie prpia de la Pennsula Ibrica s Austropotamobius pallipes lusitanicus, de costums sedentries i solen viure en grups d'uns 10 individus, en els marges dels rius i zones ombrvoles. S'alimenten de nit, caant petits crustacis, molluscs, amfibis i tamb plantes; en aquest sentit tenen un alimentaci omnvora. En els darrers anys s'han introdut altres espcies de creixement ms rpid, com Astacus astacus, Astacus leptodactylus.


 Referncies .








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183705" title="Candide (opereta)" nonfiltered="499" processed="496" dbindex="75502">
Candide s una opereta cmica composada per Leonard Bernstein el 1956, basada en la novella homnima de Voltaire. El llibret original fou escrit per Lillian Hellman. Del text s'han fet nombroses versions, per actualment s'utilitza la de Hugh Wheeler. El propi Bernstein collabor al text, tamb amb Richard Wilbur, John Latouche, Dorothy Parker i Stephen Sondheim. En l'orquestraci, ajudaren Hershy Kay, John Mauceri i Maurice Peress.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183708" title="Catedral de Sant Llus de Cartago" nonfiltered="500" processed="497" dbindex="75503">


La catedral de Sant Llus de Cartago s un edifici religis fora d's, situat al tur de Byrsa i destinat actualment a acollir peridicament esdeveniments culturals (concerts de msica nacional i clssica). 

Es va edificar sota domini francs a partir de 1884 i la construcci va durar ms de cinc anys. Es va construir en un estil morisc bizant en forma de creu llatina i amb dos torres quadrades a la faana. A les parets hi ha els escuts dels que van fer donacions per la seva construcci. Els vitralls son decorats amb arabescs. Fou seu del cardenal primat d'frica, crrec creat desprs del 1881 i que va recaure en el cardenal Charles Martial Lavigerie, fundador dels Pares Blancs, cardenal, bisbe d'Alger i desprs tamb de Cartago mort el 1892.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183712" title="Parastcid" nonfiltered="501" processed="498" dbindex="75504">

Els parastcids (Parastacidae) s una famlia de crustacis decpodes, nica representant de la superfamlia dels parastacodeus (Parastacoidea). Comprn els crancs de riu propis de l'hemisferi sud.

 Sistemtica .
La famlia s un txon amb una distribuci clssica del continent de Gondwana, amb exemplars existents a Sud-amrica, Madagascar, Austrlia, Nova Zelanda i Nova Guinea, i espcies extingides tamb a Antrtida.

Hi ha descrits 15 gneres:
 Astacoides;
 Astacopsis;
 Cherax;
 Engaeus;
 Engaewa;
 Euastacus;
 Geocherax;
 Gramastacus;
 Paranephrops;
 Parastacoides;
 Parastacus Huxley, 1879;
 Samastacus;
 Tenuibranchiurus;
 Samastacus Riek, 1971;
 Virilastacus;

S'han trobat tres gneres a Xile, Virilastacus, Samastacus i Parastacus, l'ltim dels quals tamb es troba al sud del Brasil.

No hi ha cap cranc de riu a l'frica continental. S que es troben sis espcies a Madagascar, totes del gnere Astacoides.

Australsia s una zona especialment rica en crancs de riu:
 El petit gnere Paranephrops s endmic de Nova Zelanda; Huxley afirma que Paranephrops tamb es troba a les illes Fiji. ;
 Astacopsis i Parastacoides sn endmics de Tasmnia.
 Geocharax i Engaeus ocupen ambdues parts de l'Estret de Bass. ;
 La diversitat ms gran, tanmateix, es troba a Austrlia. Engaewa, Gramastacus i Tenuibranchiurus sn endmics d'all. ;
 El gneres ms nombrosos sn Euastacus i Cherax, amb gaireb noranta espcies entre el dos. Tenen una distribuci ms ampla, Euastacus en tota la costa australiana des de Melbourne fins a Brisbane, i Cherax des d'Austrlia fins a Nova Guinea.

 Referncies .










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183719" title="Amidara" nonfiltered="502" processed="499" dbindex="75505">
Amidara s el nom d'un lloc arqueolgic tunisi a la rodalia de la vila de Bou Chebka, delegaci de Foussana, governaci de Kasserine, probablement derivat de Ammaedara (Hadra) ms al nord, del que potser fou una estaci. El lloc situat a la via romana entre Thlepte i Thveste seria un dels vrtex del triangle Thveste-Hadra-Amidara. En realitat sn runes poc importants i son conegudes com runes romanes de Bou Chebka, tot i que els mapes les assenyalen com Amidara.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183722" title="Lluci Colomines" nonfiltered="503" processed="500" dbindex="75506">
Lluci Colomines (Perpiny ? - Mallorca 1460), fou un poeta i gramtic catal.

Biografia. 

Estudi arts liberals a la vila de Perpiny, on nasqu segons indica Pere Miquel Carbonell. Desprs es trasllad a Valncia i a Xtiva, on qued cec, i finalment s'embarc cap a Mallorca, on mor.

Pere Miquel Carbonell l'inclogu en el seu De uiris illustribus catalanis. 

Segons Maringela Vilallonga, Lluci Colomines hauria fet determinades addicions al Doctrinal, el tractat gramatical d'Alexandre de Villadei, contingudes en un manuscrit de l'Arxiu Capitular de Girona, per la qual cosa seria cert el que indic Pere Miquel Carbonell, en el sentit que Colomines seria autor d'una Gramtica en vers.

Obres.
De casu et fortuna;
De accentu cum additionibus Lucianu Perpinianensi, Tractatus Alexandri foeliciter incipit;
Carmina;

Referncies.

Maringela Vilallonga, La literatura llatina a Catalunya al segle XV. Repertori bio-bibliogrfic (1993, ISBN 978-84-7256-930-0).
Flix Torres Amat, Memorias para ayudar a formar un diccionario crtico de los escritores catalanes, Barcelona, 1836.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183724" title="Ammaedara" nonfiltered="504" processed="501" dbindex="75507">


Geografia:

Nom rom de la ciutat d'Hadra a Tunsia.
Nom d'una estaci al sud d'Hadra assenyalada amb la grafia Amidara;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183726" title="Romanofonia" nonfiltered="505" processed="502" dbindex="75509">
La Romanofonia (en romans, Romnimea o romnofonia) representa la totalitat dels parlants de llengua romanesa i agrupa tots els estats i territoris geogrfics on els parlants de romans formen un majoria. 

 Territoris .
 Estats on el romans s llengua oficial .


 Romania;
 Repblica de Moldvia (en documents oficials s'anomena "llengua moldava");
 Voivodina (provncia autnoma de la Repblica de Srbia);

 Estats on el romans s una llengua important .

 Israel;
 Srbia i Bulgria (Vall de Timoc);
 Ucrana (regi de Chernivtsi, Budjak, i Transcarpcia);
 Itlia;
 Estat Espanyol;
 Estats Units d'Amrica;
 Canad;

 Altres territoris .

 Mont Athos;
 Salnica (Grcia)*;
 stria (Crocia)*;

(*) Zones en les quals s'hi parlen llenges semblants a la romanesa, respectivament llengua arromana i llengua meglenoromana a Tessalnica, i llengua istroromana a stria

 Grups de parlants de romans . 
Els principals grups de parlants de romans sn el romans i el moldovs. La situaci poltica de la Repblica de Moldvia han provocat que part de la poblaci tendeixi a identificar la llengua romanesa amb el nom de "llengua moldovesa" (en romans limb  moldoveneasc ), l'existncia de la qual com a llengua independent del romans es qestiona en algunes situacions. Abans de la separaci de la Bessarbia de Romania, no existia cap diferncia, per a causa del desig d'individualitzaci de la Repblica de Moldvia (ms precisament per motius poltics), s'ha recorregut a una denominaci prpia de la llengua a la Repblica de Moldvia. 

Els parlants de romans viuen histricament a l'espai Crpats-Danuvi-Pntic. Tot i aix, hi ha un gran nombre d'emigrants d'origen romans i moldovs, que s'han establert tamb a l'Europa occidental (la majoria es troben a Anglaterra, Blgica, Frana, Alemanya, Irlanda, Itlia i a l'Estat Espanyol, entre altres estats), Israel, i tamb a Amrica del Nord (als Estats Units d'Amrica, i al Canad). Es pot mencionar, tamb, el grup de parlants de romans que viuen a les "Antpodes", a Austrlia i Nova Zelanda, un grup en creixement continu. La denominaci d'aquest grup de parlants de romans, que viuen al mn com a immigrants ms vells o ms recents als pasos respectius, segueix sovint la noci de dispora o de dispora romanesa. 

A Romania, tots els parlants de llengua romanesa es consideren de nacionalitat romanesa. A la Repblica de Moldvia, els parlants de llengua romanesa, segons el cens, poden ser moldovesos o romanesos. A la Voivodina, tots els parlants de romans sn de nacionalitat romanesa. A la Vall de Timoc, s'anomenen "vlahs" (en romans vlahi). Ucrana reconeix tant la minoria romanesa com la moldovesa. A la regi de la Bucovina ucranesa, hi viuen tant romanesos com "moldovesos" (en proporcions aproximadament iguals, junts sumen un 20%). A la regi d'Odessa noms els "moldovesos" formen una minoria important. A la Transcarpcia (Maramure  del Nord) hi viuen un grup de romanesos (aproximadament el 2%). A Hongria, el pas que ms drets ofereix a les minories romaneses, tots els parlants de romans sn de nacionalitat romanesa.

Romania.

A Romania s on els drets dels parlants de romans sn ms ben representats. El romans s l'nica llengua oficial, parlada com a llengua materna per prop d'un 90% de la poblaci. El sistema d'ensenyament, premsa, administraci pblica, poders executius, legislatius i jurdics funcionen tots en romans. 

Repblica de Moldvia.

La Repblica de Moldvia tamb s un territori on la llengua romanesa (moldovesa) est protegida. El romans s l'nica llengua oficial, parlada per aproximadament el 78,2% de la poblaci. Als territoris de l'est del riu Nistru, el sistema d'ensenyament, premsa, administraci pblica, poders executius, legislatius i jurdics es poden consultar en romans. Malgrat tot, el rus tendeix a ser la llengua ms important, ms que el romans. Als territoris de l'est (a Transnstria), l's del romans  est fora amenaat. La llengua romanesa s'hi anomena "llengua moldovesa", i s'escriu amb l'alfabet cirllic. 

Voivodina.

A la Voivodina, el romans ha esdevingut fora recentment una llengua oficial. El nombre redut de membres de la minoria romanesa (prop de 30.000) representa una dificultat. Si b en temps passats l'ensenyament en romans per a les minories romaneses es pogu assegurar en molts centres escolars, actualment el nombre ha quedat redut a poques desenes de centres de primria i dos centres de secundria. A la universitat noms s'estudi en romans a la facultat de Filologia de la Universitat de Novi Sad, tot i que avui dia 800 romanesos de la Voivodina estuden en la seva llengua materna a les universitats de Romania. El setmanari Libertatea (en catal "La Llibertat") i algunes revistes (com, per exemple, Tradi ia) representen la premsa escrita en romans. Algunes emissores de rdio emeten programes en romans, entre les quals hi ha Radio Novi Sad i Multiradio. Diriament es transmeten telenotcies i emissions destinades als televidents romanesos a TV Novi Sad 2. Hi ha alguns casos d'edici en llengua romanesa, aix com alguns teatres d'aficionats. Cada any s'organitzen festivals per a la promoci dels costums romanesos. Els projectes previstos inclouen la construcci d'un Museu de l'Espiritualitat Romanesa a Torac (Beghei i). La minoria romanesa es concentra al districte del Banat del Sud, on hi representa la segona nacionalitat en importncia (un 7%), tot i que tamb s una minoria significant al Banat Central. 

Hongria.

Grcies a la qualitat de l'estat de dret d'Hongria (garantit a travs de l'adhesi a la Uni Europea), aqu els romanesos gaudeixen de ms drets. Foaia romneasc  s l'nica publicaci en romans. La Rdio-Televisi Hongaresa t una redacci en romans, i transmet 25 minuts en llengua romanesa setmanalment pel canal 1, amb retransmissions pel canal 2. Pel que fa a l'educaci, hi ha el Liceu Nicolae B lcescu de Giulia (en hongars, Gyula), on diverses assignatures es fan en romans (geografia, cincies de la natura, histria) i altres en hongars. Sovint es fan intercanvis d'experincies amb alumnes que visiten Romania i, a ms, l'estat romans ofereix borses per a alumnes que vulguin estudiar a les universitats de Romania (especialment la Universitat Babe -Bolyai de Cluj-Napoca. Tamb es fan misses de culte romans.

Ucrana.

Els principals grups de parlants de romans es concentren a la regi de Cern u i (en ucrans, Chernivtsi), Odessa i Transcarpcia. A la regi de Cern u i, com que la majoria romanesa i moldovesa (que sn discriminades oficialment a travs de llur divisi artificial) arriba gaireb als 200.000 membres, l'ensenyament i la premsa (escrita, rdio i televisi) es pot consultar en llengua romanesa. Grcies al fet que els romanesos sn majoria en molts municipis, els membres d'aquests territoris poden parlar romans amb les institucions locals (un 22% dels municipis tenen batlles romanesos o moldovesos). 

A Transcarpcia, la minoria romanesa gaudeix d'institucions d'ensenyament i mitjans de comunicaci (tant escrits com de rdio) en romans, finanats per l'estat. 

A la regi d'Odessa, es fan programes de rdio en romans i s'ensenyen algunes assignatures en romans a algunes escoles, tot i que els drets dels moldovesos que hi representen una important minoria no es respecten totalment. A la zona de Bugeac (Budjak), que est format per 9 regions a l'oest de la regi d'Odessa, els principals grups tnics sn els ucranesos (40%), blgars (21%), russos (20%) i moldovesos/romanesos (13%). 

El 28 de maig de 1999, s'obr a Cern u i un consolat de Romania. El primer cop que Romania obr un consolat a Cern u i fou a l'any 1892 (ustria-Hongria), fins l'entrada de Romania l'any 1916 a la Primera Guerra Mundial. Actualment Romeo Sandulescu n's el cnsol general. 



 Enllaos externs .

 Fundaci Nacional per als Romanesos d'Arreu ;
 Portal dels romanesos d'Europa;
 Sobre els romanesos d'Ucrana;
 Sobre els romanesos d'Hongria;
 Sobre els romanesos de la Voivodina;
 Sobre els romanesos del Timoc serbi;
Enlla 1;
Enlla 2 ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183727" title="Djebel Marchana" nonfiltered="506" processed="503" dbindex="75510">
Djebel Marchana s una muntanya de Tunsia a la governaci de Zaghouan, al nord-est de la ciutat de Zaghouan i del Djebel Zaghouan. Sortint de Zaghouan una carretera puja fins a Oudna i a la dreta s pot veure algun tros de l'aqeducte de Zaghouan construt desprs de la sequera del 123 al 128, per ordre de l'emperador Adri, el qual surt del Djebel Zaghouan i arriba fins a Cartago travessant la Miliana fins a les cisternes de la Malga, prop de Tunis. Al seu naixement hi havia un temple de Neptuni amb esttues de les detats protectores de l'obra. La inclinaci era precisa del 0,29%. Fou restaurat al segle X i desprs al segle XIX. 

Vegeu tambe: Temple de les Aiges





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183729" title="Djebel Toucha" nonfiltered="507" processed="504" dbindex="75511">
Djebel Toucha sn unes muntanyes situades al sud-oest de Sbiba a la governaci de Kasserine al lmit entre les delegacions de Sbiba i Sbeitla. Prop de la muntanya es troba l'embassament d'Sbiba. Tamb en aquesta zona hi ha el lloc arqueologic de Sbiba.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183730" title="El Ghrabet" nonfiltered="508" processed="505" dbindex="75512">
El Ghrabet s una vila de la governaci de Mdenine, delegaci de Zarzis, que els seus habitants anomenen com "Dbut dsert". La vila est limitada al sud-est per la Sabkhat El Melah i al sud-oest per la carretera que porta a Ben Guerdane; al nord t la costa a uns 7 km. La part sud es plena de dunes d'arena. A la vora de la ciutat hi ha un henchir o fort, considerat lloc arqueolgic.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183731" title="El Khtatla" nonfiltered="509" processed="506" dbindex="75513">
El Khtatla s una vila proper a Zarzis a la governaci de Mdenine, delegaci de Zarzis, situada just a mig cami entre la sabkhat El Melah i la costa del golf de Boughrara. A l rodalia t un henchir o fort, considerat lloc arqueolgic.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183732" title="Elles" nonfiltered="510" processed="507" dbindex="75514">
Elles (o Elless) es un lloc arqueolgic de Tunsia situat al sud de Es Sers a uns 18 km d'aquesta ciutat, a la vora de la petita vila d'Elles, governaci del Kef on s'han fet troballes d'elements de la prehistoria.  Algunes tombes tardanes, del segle II aC, estan en bon estat i fins i tot les millors es poden visitar. La numero 16, la millor conservada,  t sis cambres i probablement era lloc d'enterrament d'una famlia notable. Tamb i ha alguns restes nmides i romans





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183733" title="Josep Comaposada i Gili" nonfiltered="511" processed="508" dbindex="75515">
Josep Comaposada i Gili (Vilob del Peneds, 1859 - Madrid, 1933) fou un sindicalista catal. Sabater de professi, fou un dels fundadors de la UGT l'agost de 1888 a Barcelona, de la que en fou elegit president desprs del tercer congrs a Mlaga el setembre de 1892. Va ser un dels oradors en el mting del Primer de Maig de 1890 a Manresa. El febrer de 1895 va ser elegit president de la Societat de Sabaters de Barcelona, adherida a la UGT. L'abril de 1897 va ser elegit secretari de l Agrupaci local de Barcelona del PSOE, i president el febrer de 1898.

S'opos al trasllat del Comit Nacional de la UGT de Barcelona a Madrid el 1899. El setembre de 1911 fou empresonat a Sabadell, quan es dirigia a donar suport a una manifestaci contra la guerra del Marroc i contra el govern de Jos Canalejas. El 8 de juliol de 1923 form part de la primera junta directiva de la Uni Socialista de Catalunya per el 1925 es reintegr a la disciplina del PSOE. Va ser secretari del comit de la Federaci Nacional d' Obrers de l'Art Txtil de la UGT i va assistir al XVI congrs de la UGT a Madrid del 10 al 15 de setembre de 1928, on va formar part de la ponncia Salari mnim, jornada de vuit hores i treball de la dona i dels infants.
 
 Obres .
 La revolucin de Barcelona (1909);
 La revolucin en Catalua (1910);



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183736" title="Albert Ferrer i Llopis" nonfiltered="512" processed="509" dbindex="75516">





Albert Ferrer i Llopis, tamb conegut com Txapi Ferrer, ha estat un destacat futbolista catal dels anys 90.

Trajectria.
Va nixer a Barcelona el 6 de juny del 1970. Jugava a la posici de lateral dret. S'inici al futbol base del FC Barcelona, club on jug durant vuit temporades al primer equip, vivint la brillant poca del dream team de Johan Cruyff. Al Bara fou campi d'Europa el 1992 i cinc cops campi de Lliga. Posteriorment jug al Chelsea FC londinenc. Fou 1 cop internacional amb la selecci catalana de futbol i 36 amb l'espanyola (1991-1999), amb la que particip als Jocs Olmpics de Barcelona 1992 (on fou medalla d'or), a les Copes del Mn de futbol de 1994 i 1998, i a l'Eurocopa de futbol de 1992. Un cop retirat ha fet de comentarista esportiu de televisi a TV3 i La Sexta.

 Clubs .
 FC Barcelona (categories inferiors);
 CD Tenerife: 1989-1990;
 FC Barcelona: 1990-1998;
 Chelsea FC: 1998-2003;

 Palmars .
1 Medalla d'Or als Jocs Olmpics de Barcelona 1992;
1 Copa d'Europa de futbol: 1992;
1 Recopa d'Europa de futbol: 1997;
2 Supercopa d'Europa de futbol: 1993 i 1998;
5 Lliga espanyola de futbol: 1991, 1992, 1993, 1994, 1998;
1 Copa del Rei de futbol: 1990;
4 Supercopa d'Espanya de futbol: 1991, 1992, 1994, 1996;
Premi al jugador revelaci de la Premier amb el Chelsea la temporada 1999-2000;

 Enllaos externs .
Web de fans d'Albert Ferrer;
Selecci espanyola;
LFP;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183737" title="Henchir El Diab" nonfiltered="513" processed="510" dbindex="75517">
Henchir El Diab s un fort amb qualificaci de lloc arqueolgic de la governaci de Mdenine, delegaci de Ben Guerdane, a la vila de Nefatia, a uns 30 km al sud-est de Mdenine, en una zona amb nombrosos henchir.

  



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183738" title="Henchir El Menafa" nonfiltered="514" processed="511" dbindex="75518">
Henchir El Menafa s un fort amb qualificaci de lloc arqueolgic de la governaci de Mdenine, delegaci de Ben Guerdane, prop de la vila de Chahbania, a uns 20 km al sud-est de Mdenine, en una zona amb nombrosos henchir.

  



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183739" title="Henchir En Nebch" nonfiltered="515" processed="512" dbindex="75519">
Henchir En Nebch s un fort amb qualificaci de lloc arqueolgic de la governaci de Mdenine, delegaci de Ben Guerdane, prop de les viles de Chahbania i de Nefatia, a uns 35 km al sud-est de Mdenine, en una zona amb nombrosos henchir.

  



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183740" title="Henchir Mastoura" nonfiltered="516" processed="513" dbindex="75520">
Henchir El Menafa s un fort amb qualificaci de lloc arqueolgic de la governaci de Mdenine, delegaci de Ben Guerdane, prop de la vila de Ben Guerdane (l'henchir es troba a l'oest) , a uns 60 km al sud-est de Mdenine, en una zona amb nombrosos henchir.

  



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183741" title="IJ (estany)" nonfiltered="517" processed="514" dbindex="75521">





L IJ s mig riu, mig estany, eixit de la canalitzaci i l'assecament d'un antic bra de mar del mateix nom als Pasos Baixos, que avui s d'aigua dola. L IJ interior separa el casc histric d'Amsterdam del barri Amsterdam-Noord.  
 Histria .
El nom s etimolgicament entroncat amb molts altres rius i estancs com l Aa, l Ae, Isar i l IJzer i noms vol dir aigua. 

A l'edat mitjana es van construir molts dics a ambds marges del bra de mar, que poc a poc va perdre el seu carcter de bra de mar per a esdevenir riu i estany. Al segle XIX es va decidir d assecar encara ms per a crear plders, per construir un canal cap al Mar del Nord, el Noordzeekanaal (1876) i un port nou a IJmuiden (Un topnim que vol dir embocadura de l IJ). En aquesta poca tamb s'han construt diverses illes, per a fer molls, drassanes i pel ferrocarril i l'estaci d'Amsterdam. Aix va tancar la ciutat del seu 'front de mar' (o front de riu) i va desplaar el port.

L'IJ t un rol important per al provement d'aigua potable a l'rea metropolitana d'Amsterdam.

 Ferris a l'IJ .

Com que el riu rega una regi molt urbanitzada, sempre hi ha hagut molts ferris. Desprs de la construcci de ponts i tnels, el seu rol ha minvat, tret pels ciclistes i els vianants.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183744" title="Henchir Tsouriate" nonfiltered="518" processed="515" dbindex="75522">
Henchir El Menafa s un fort amb qualificaci de lloc arqueolgic de la governaci de Mdenine, delegaci de Ben Guerdane, a uns 17 km al sud de la vila de Ben Guerdane, a uns 80 km al sud-est de Mdenine, en una zona amb nombrosos henchir.

  



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183750" title="Jama" nonfiltered="519" processed="516" dbindex="75523">
Jama s una vila de Tunsia a la governaci de Siliana, delegaci de Siliana Nord a uns 11 km del centre de Siliana. 

Es una petita poblaci amb uns tres mil habitants d'economia agrcola, per antigament el lloc fou l'antiga Zama Reggia. Les excavacions que es van iniciar fa ms de deu anys, encara no han aportat gaireb res significatiu. Darrerament es va descobrir una vila romana a un tur amb unes dotze cambres i amb mosaic al terra. Hi ha els vestigis d'una fortalesa bizantina. A l'oest de la fortalesa s'han descobert restes d'un barri medieval que es va habitar entre els segle XI i XIII. El lloc on es va lliurar la batalla de Zama i la ciutat romana de Zama Minor es troben al sud-oest. A la zona de Oued Gnadez s'han trobat restes de dos aqeductes i un pont a l'Oued Krafes. A An Djebour hi ha les restes d'un embassament avui ple de terra alluvial.

Vegeu tamb: Zama
  



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183758" title="Mercedes (Uruguai)" nonfiltered="520" processed="517" dbindex="75524">

La ciutat de Mercedes s la capital del departament de Soriano, Uruguai. Est situada sobre la costa del Riu Negro. Un dels seus principals atractius s la rambla amb espais verds, la qual s molt freqentada per la poblaci local.
Sobre aquesta costa hi ha ubicat el Club Remers de Mercedes, tradicional instituci, que organitza regates al Riu Negro i participa en altres en diferents zones del pas.

Una de les principals fonts de treball dels habitants de Mercedes s la indstria paperera. La zona cntrica de la ciutat est destinada a l'activitat comercial amb establiments histrics.
Es pot destacar que a la ciutat hi ha pocs serveis gastronmics per als visitants.

Histria.
La ciutat va ser fundada el 1788 per Manuel Antonio de Castro y Careaga amb el nom de Capilla Nueva de las Mercedes. Va ser declarada capital del departament el 1857, sent precedida per Villa Soriano.

Va ser en les proximitats d'aquesta ciutat on es va realitzar el Crit d'Asencio, esdeveniment que va donar lloc a la revoluci oriental. Desprs, el general Jos Gervasio Artigas va establir all la seva caserna general en l'actual collegi Nuestra Seora Del Huerto, i des d'all va emetre seu vibrant Proclama de Mercedes el 11 d'abril de 1811.

Per tot aix, aquesta ciutat es mereix la llegenda que t l'escut del departament de Soriano: Aqu naci la Patria (en catal, "Aqu va nixer la ptria").
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183759" title="Gran Premi d'Itlia del 1986" nonfiltered="521" processed="518" dbindex="75525">
Resultats del Gran Premi d'Itlia de Frmula 1 de la temporada 1986 disputat al circuit de Monza el 7 de setembre del 1986. 



 Resultats .





 Altres .

 Pole:   Teo Fabi  1' 24. 078;
 Volta rpida:  Teo Fabi   1' 28. 099  a la volta 35;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183762" title="Cementiri de Cardedeu" nonfiltered="522" processed="519" dbindex="75526">



El Cementiri Municipal de Cardedeu s un conjunt d'arquitectura funerria de gran valor patrimonial.

Dissenyat per Joaquim Raspall en 1918, qui tamb dissenyaria i construiria alguns dels panteons ms majestuosos, s d'estil noucentista. s va inaugurar al 1921.

Situat a l'oest del centre urb de Cardedeu, s de permetre quadrangular i, la part ms destacada, s la seva gran portalada de carreus de granit. A cadascun dels pilars que formen el portal, hi trobem senglars mosaics, obra de Llus Br i Salelles amb el dibuix de l'escut de Cardedeu i amb les quatre barres. La porta forjada la realitz el mestre forjador local, Joan Codina Bramona.

Panteons destacats.


Davant mateix de la porta, hi ha el pante de la famlia Viader (1920/1930), fet construir per
Marc Viader i Bas (1879-1954), qui ja havia encarregat a Raspall la seva casa i la modlica "Granja Viader". Destaca l'obra escultrica d'Enric Claras i Dandi representant a l'evangelista Sant Marc i el lle.

Un altre pante interessant s el de la famlia Llibre, construt cap a 1923 amb escultures de Francesc Ventura. Est vorejat per una tanca de forja noucentista.

El pante de la famlia Arquer-Blanch amb un monlit amb un crism fets en marbre.

El pante de la famlia Mata-Diumer (1868/1921) sembla que va ser traslladat de l'antic cementiri, clausurat en 1921.

Destaca com a obra atribuda a Raspall el pante de la famlia Arquer-Morat de l'any 1927. s una construcci amb volum, feta en granit i amb un porxo amb un arc de mig punt suportat sobre dos columnes clssiques i coronat amb una creu. L'obra fix l'estil dels que s construren posteriorment.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183763" title="Casa Barbey (la Garriga)" nonfiltered="523" processed="520" dbindex="75527">


La Casa Barbey, construida el 1910 per encrrec de Juli Barber i Poinsard, est considerada l'obra ms important del perode modernista de Joaquim Raspall per la seva qualitat arquitectnica i per l'embelliment de tots els elements.
 
Ubicada a la quarta mansana Raspall, junt amb la torre Iris, la Bombonera i la casa Antoni Barraquer, van ser declarades bens culturals d'inters nacional en 1997. s la nica de les quatre cases amb faana als quatre carrers, si b l'accs principal s pel carrer Figueral. 

Es tracta d'una casa de nova planta composta de semistan, planta baixa, planta i golfes, amb una torre mirador de planta irregular que s'aixeca a la cantonada nord-est, amb coberta de dos vessants i rematada al carener per amb una crestallera de ferro forjat. A la coberta, feta de teules vidriades de diferents colors, hi trobem una xemeneia revestida de cermica. 
Respon a la tipologia de planta concentrada, amb amplis vestbuls a les dues plantes i una singular escala central de barana de ferro en parbola que refora la interessant interrelaci espacial. Destaquen, com element decoratiu, les columnes amb capitells florals i els arrambadors. 

A l'exterior, fins la planta baixa est acabada en carreus de granit i la resta est estucada en color rosa amb detalls cermics impostats. 


Com a altres cases de Raspall, la tanca del jard forma part del llument dels artesans. A la casa Barbey cada tram de tanca entre pilars forma una suau curvatura decorada amb trencads tricolor en degradat que passa del blanc al torrat. Les reixes sn una excellent mostra de la forja modernista amb motius florals i figures en "cop de fuet".

Elements destacables.
Encarregada com a segona residncia per Juli Barbey i Poinsard, industrial textil i poltic catal, est plena d'elements allegrics al pensament catalanista, com ara, la llar de foc en cermica i forja amb un vers de l'Emigrant de Verdaguer i l'escut de Catalunya; a l'exterior el Sant Jordi, totes elles sn obres de Llus Br i Salelles, a partir d'un dibuix de Josep Triad i Mayol.

A l'exterior, hi ha un rellotge de sol a la faana sud; el brollador del jard amb escultures de cargols; la font de la pista de tennis, a la banda del Passeig; la gbia d'ocells, l'escultura de cermica del pantocrtor; el fanal situat al porxo de la casa; les jardineres cermiques subjectades per una forja modernista en cop de fuet. 

A l'interior tamb hi trobem la llum de sobretaula del menjador; la pintura mural (tema platja de Sitges) situada a la pared oest del menjador, obra de Josep Triad i Mayol; la barana i la lmpada de peu de l'escala del distribudor; la salamandra al primer pis; el conjunt de vitralls emplomats presents arreu i els sostres estucats amb temes florals. 

El jard.


El jard s una pea fonamental en el conjunt d'una casa d'estiueig. L'activitat a l'estiu es feia fora i calia que fos fresc, amb zones d'intimitat i, a la vegada, visible des de l'exterior per denotar la categoria del propietari (aquest funci l'acompleix l'accs principal). D'altra banda, els jardins modernistes consumien poca aigua -recurs molt escs- i es dissenyaven generant ombres amb arbres caducifolis i enfiladisses. El terra era de graveta per permetre passejar i evitar que es fes fang s plovia. Era costum tenir punts d'aigua, fonts i brolladors que ampliessin la sensaci de frescor.

En el jard tamb trobem un espai en forma de galeria amb bancs i totalment arrecerat del sol i de la vista exterior a la zona est, junt a la pista de tennis. 



 Notes .







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183766" title="Can Ninetes" nonfiltered="524" processed="521" dbindex="75529">
Can Ninetes s una masia que s'ha conservat enmig de Santa Eugnia de Ter, a la ciutat de Girona sense derruir-lo i que actualment s seu del Centre cvic Santa Eugnia.

Histria.
El mas est documentat des del segle XV. Llavors era conegut com a Mas Ferrer o com a Mas del Marqus de Camps, ja que aquest n'era el real propietari malgrat no viure-hi. A dins hi van passar diferents famlies.

La casa es va anar remodelant al llarg del segles. A comenaments del segle XX hi vivien tres famlies en espais diferents separats, i hi havia lloc per al bestiar. Les tres llars eren:
Can Abres: dita aix segons la llegenda, per qu s on es va hospedar un General que es deia lbarez, nom que el poble no sabia pronunciar. La porta principal s la d'aquesta llar.
Can Dositeu.
Can Ninetes: dita aix per qu un dels Perpiny que l'habit en el segle XIX noms va tenir filles, continuant el llinatge els Bosch. Aquest nom es va acabar estenent a tota la casa.

s actual.
Actualment el mas ha quedat del tot remodelat i ha esdevingut seu del Centre Cvic Santa Eugnia. Prcticament noms se n'ha conservat la faana i la torre del costat. N'ha desaparegut el pou de davant i les cases del voltant, esdevenint l'nica d'antiga de la zona. Les diferents cases s'han unit convertint la masia en un espai nic.

Les installacions de l'interior estan compostes de:
 Vestbul (capacitat: 70 persones);
 1 sala d'actes (capacitat: 40 persones);
 3 sales per a tallers i cuina (capacitat: 15 persones);
 2 sales per fer reunions (capacitat: 15 persones);
 Servei de cafeteria;
 Espais difans per a fer exposicions ;

I ha esdevingut seu de les associacions:
 Amicale Cisfrance Girona;
 Associaci cultural La Bombeta;
 Associaci de vens de Can Gibert del Pla;
 Associaci de vens de Santa Eugnia de Ter;
 Associaci Medina Gounasse;
 Casal Infantil i Juvenil de Santa Eugnia;
 Club d'escacs Santa Eugnia;
 Emocions Annimes;
 Grup de Lesbianes de Girona (GLG);
 Centre Cvic Santa Eugnia;
 Mou-te en Bici;
 Renixer Girona;
 Unin Andina;

 Enllaos .
 Fotografia;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183775" title="Tramvia del Mont Blanc" nonfiltered="525" processed="522" dbindex="75530">

El Tramvia del Mont Blanc o TMB s una lnia de ferrocarril cremallera del Masss del Mont Blanc, que uneix l'estaci de tren de la SNCF de Saint-Gervais-les-Bains Le Fayet, amb una altitud de 580 m  fins a la glacera de Bionnassay, a l'estaci de Nid d'Aigle, amb una altitud de 2372 m a l'Alta Savoia. Incialment la lnia havia d'arribar al cim del Mont Blanc, per no es va completar, i actualment s la lnia ms alta de ferrocarril de Frana.

La lnia s explotada per la Compagnie du Mont-Blanc, que a ms tamb explota diverses installacions de remuntadors mecnics en el masss, com la lnia de cremallera de Montevers. 

Histria.
El projecte inicial preveia de portar els turistes fins al cim del Mont Blanc, per els treballs es van aturar per culpa de la I Guerra Mundial. En realitat, els treballs ms enll de l'estaci terminal actual, el Nid d'Aigle, haguessin estat excessivament difcils, gaireb impossibles. Avui dia, molts guies i alpinistes estan contents que la via s'hagus aturat, tot i que d'altres els agradaria veure la lnia a una cota superior. 

Actualment s'han iniciat unes obres per modificar l'estaci final i fer arribar la lnia en un lloc ms pla. Els treballs estan previst que acabin el 2008-2009. El 2006 es va obrir un refugi-restaurant a 2412 m d'alada i que ha substitut l'antic refugi que hi havia al costat de l'estaci i que va cremar fa uns anys. 

 Cronologia .

 3 d'agost de 1904 : Concessi acordada a la companyia del Tramway du Mont-Blanc per una lnia elctrica amb una via mtrica de cremallera entre l'estaci de Le Fayet i l'Aiguille du Goter (3817 m).
 4 d'abril de 1908 : Aprovaci definitiva del projecte d'execuci de la lnia.
 25 de juliol de 1909 : Inaguraci dela primera secci fins al Col de Voza (1653 m).
 1911 : Segona secci fins a Bellevue.
 Agost de 1914 : Fi dels treballs al Nid d'Aigle (2372 m), al costat de la glacera de Bionnassay. Els treballs van ser interromputs per la guerra i no es van reprendre.

 Descripci de la lnia .


 Caracterstiques tcniques .

Voie :
 Amplada: 1000mm.
 Desnivells : pendent mitj 15%, pendent mxim 24%.
 Rayon de courbure minimal : 54m.
 Alada de la sortida (Le Fayet) : 590m.
 Alada de l'arribada (Le Nid D'aigle) 2372m.
 Llargada de la via : 12,4km.
 Durada del viatge : 1h15.
 Cremallera : 85% del recorregut, en les estacions no n'hi ha.
 Electrificaci: corrent altern 11 kV, 50-60 Hz.

Avui dia es disposa de 3 trens compostos d'una motriu i un remolc. Tenen els noms de les tres filles del director: la blava es diu Marie, la vermella, Joanne, i la verda, Anne. La motriu s sempre al costat vall, mentre que el remolc s al costat montanya, cosa que permet retenir el remolc durant el descens. El remolc tamb t una cabina de conducci. 

 Recorregut .

La lnia surt de Le Fayet (Saint-Gervais-les-Bains) per arribar al Nid d'Aigle (2 372 mtres) en una hora i 15 minuts, passant per les estacions de montanya que sn: Saint-Gervais-Mont-Blanc, Motivon (utilitzada pels vens de la lnia), Col de Voza et Bellevue.

Vegeu tamb.
Cremallera de Montenvers;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183777" title="Les Contamines-Montjoie" nonfiltered="526" processed="523" dbindex="75531">

Les Contamines-Montjoie s un municipi francs, situat al departament d'Alta Savoia i a la regi de Roine-Alps. L'any 1999 tenia 1.129 habitants. 

Aquest municipi est situat en una vall orientada de nord a sud, amb la sortida al nord vers Saint-Gervais-les-Bains i al sud, a travs del Col du Bonhomme, es pot accedir a Itlia. La part oriental topa amb el masss del Mont Blanc, amb cims com Dmes de Miage (3673 m) i l'Aiguille de Bionnassay (4052 m). A l'est les muntanyes sn ms baixes, amb el Mont Joly (2525 m) i les pistes d'esqu. 

A la vall tamb s'hi pot trobar la interessant esglsia de Ntre-Dame-de-la-Gorge. Tamb s'hi poden trobar els Llacs Jovet (2174 m). 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183778" title="Es Vedr" nonfiltered="527" processed="524" dbindex="75532">

Es Vedr s un illot que es troba a 2 km de la costa oriental d'Eivissa, davant de Cala d'Hort.

Pertany al municipi de Sant Josep de sa Talaia i no est habitat. T una altitud de 382 m, i al seu costat es troba es Vedranell de 128 m. Els dos illots sn una reserva natural inclosa al parc natural de cala d'Hort, cap Llentrisca i sa Talaia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183781" title="Die Toten Hosen" nonfiltered="528" processed="525" dbindex="75533">

Die Toten Hosen (Els pantalons morts, en alemany) s una banda de punk-rock de Dsseldorf, Alemanya. Amb 25 anys de trajectria i cantant la majoria dels temes en alemany, han aconseguit fama internacional, des del Regne Unit fins a Sud-amrica.

Formaci Actual 2007.
Cantant: Campino (Andreas Frege);
Guitarra: Kuddel (Andreas von Holst);
Guitarra: Breiti (Michael Breitkopf);
Baix: Andi (Andreas Meurer);
Bateria: Vom Richie (Stephen George);

Altres integrants que van passar per la banda.
Bateria: Jakob Keusen;
Bateria: Wlli (Wolfgang Rohde);
Bateria: Trini (Klaus-Dieter Trimpop);
Guitarra: Walter November;

 Histria .
 1982 a 1990 .

La banda va comenar com a tal, de la fusi de dues altres bandes prvies (ZK i KFC). El grup format llavors per Trini Trimpop a la bateria, Andi al baix, Kuddel, Breiti i Walter a les guitarres i Campino a la veu van gravar els dos primers temes: Wir sind Bereit i Reisefieber.
Van seguir algunes gires a prop de la seva ciutat natal i el 1983, al deslligar-se Walter de la banda per convertir-se en testimoni de Jehov, es dediquen a gravar el seu primer disc complet, que s'anomenaria Opelgang (Passeig en Opel).

Els Hosen es van burlar del cantant de hits Heino. Junt amb Norbert Hhnel (un punk propietari d'un bar a Berlin) que es va fer passar pel "veritable Heino", la banda va fer una gira, fins que van ser amenaats pel Heino original amb un judici.
L'ltim concert del "veritable Heino" es va portar a terme a Berlin-Kreuzberg, desprs d'aix el personatge va ser enterrat. Al costat de Die toten Hosen hi havia tamb Die rzte i Fury in the Slaughterhouse com a convidats en aquest concert de comiat.

El primer disc va ser molt ben rebut i molt aviat van ser catalogats per alguns com la banda punk nmero u d'Alemanya.
El reconeixement va desbordar les fronteres ja que van ser convidats per un conductor de la BBC per presentar-se en la famosa rdio d'Anglaterra. El segent disc, Unter falscher Flagge (Sota una falsa bandera), va rebre excellents crtiques en gaireb tots els mitjans i incloa un dels seus temes ms reconeguts, Liebesspiele.

La gira de presentaci de Unter falscher Flagge va comenar el maig i dels 38 xous, 28 van patir algun tipus d'accident: baralles, prohibicions, i fins a cancellacions d'ltim moment. Per la gira va arribar a pasos com Hongria, que es trobaven encara sota el rgim comunista i a l'altra banda de la Cortina de ferro

A fins de 1985 Trinipop passa de la bateria al lloc de mnager de la banda. El seu lloc s ocupat temporalment per Jakob Keusen i desprs el gener del 1986 Wlli es fa crrec de la bateria.

En 1987 treuen el disc Never Mind the Hosen - Here's Die Roten Rosen parodiant al fams lbum dels Sex Pistols. Aquest disc cont versions de temes famosos alemanys en un irnic intent de demostrar que moltes vegades entre el conformisme i el punk noms hi ha una diferncia de ritme. Va ser el primer disc de la banda a situar-se entre els primers llocs de venda. Tamb van editar el seu primer disc en viu, Bis zum bitterem Ende, que van presentar en una gira Ein bunter Abend fr eine schwarze Republik (Una acolorida nit per a una negra repblica).

1988 van gravar el disc Ein kleines bisschen Horrorschau. L'lbum complet est basat en la pellcula de Stanley Kubrick, La Taronja Mecnica, film de culte en l'escena punk. Aquest disc inicia amb el tema Hier kommt Alex, un dels temes ms famosos de la banda. En 1993 es va realitzar a Bonn una obra de teatre basada en el llibre i els membres de la banda van participar com actors i msics.

Per a la presentaci de l'esmentat disc van realitzar una gira dividida en dues parts. Va ser durant aquesta gira que els Toten Hosen van crear una curiosa manera d'ajudar al Fortuna Dsseldorf: Fortuna-Mark Un marc de cadascun dels tiquets venuts aniria a un fons per a regalar dos jugadors per al club.

A mitjans de 1989 mentre realitzaven una gira per Frana, van arribar notcies de la caiguda del mur de Berln, per la qual cosa el grup va suspendre el tour per anar directe a Berln i formar part de les celebracions espontnies que ocorrien en aquesta ciutat.
De tornada a Dsseldorf, es tanquen per gravar el seu set disc d'estudi Auf dem Kreuzzug Ins Glck.

 1990 a 2000 .

En 1990 van tocar com suports de grans bandes com AC/DC, U2 i The Rolling Stones. Tamb van continuar fent recitals en les casa dels fans i accions per l'estil.

El CD Learning English - Lesson One que est format per versions de temes clssics del punk anglosax. En la gravaci de cadascuna de les canons va participar algun dels intrprets originals del tema. Van aconseguir cantar la can Punk Was amb el lladre Ronald Biggs que havia participat en el tema fet pels Sex Pistols. Per presentar aquests discos realitzen una gira mundial que els porta a Sucia, Argentina, Brasil, Anglaterra i Noruega.

L'any 1993 inicia amb l'lbum Kauf Mich en el primer lloc de vendes. Aquest disc parla sobre el consum, la propaganda i l'extremisme de dreta. Campino descriu aquest disc dient: Desprs de no escriure res fa tres anys, havia de treure molta merda. Aquest s el disc ms cnic que hem fet!.
Aquest mateix any van treure un lbum de gran xits, la coberta del qual tenia a la banda i 20 dones nues, inspirat en la coberta d'un disc de Jimi Hendrix. El 1994 van treure una altra versi amb les lletres en angls i el ttol Love, Peace & Money. Aquest mateix anys Die Toten Hosen estableix el seu propi segell discogrfic JKP, Jochens Kleine Plattenfirma (el petit segell de Jochen). Malgrat que la banda sempre es va encarregar de tots els seus afers, aquest va ser el pas final per a la seva autonomia. La resta de l'any s'ho van dedicar a programes de rdio, partits d'hoquei sobre gel i algunes protestes poltiques. Va caler esperar fins a 1996 per a un nou lbum d'estudi.

L'xit comercial ms gran de la banda va ser el tema Zehn kleine Jgermeister, que va fer que ocupessin el primer lloc de vendes de singles de 1996. L'esmentat tema formaria desprs part del disc Opium frs Volk, que tamb tindria Bonny und Clyde i Nichts bleibt fr die Ewigkeit.

Juntament amb Iggy Pop van tocar en l'ltim recital de The Ramones a Buenos Aires, a l'estadi de River. En aquesta ocasi, que era el comiat de la banda novaiorquesa, Campino va grimpar pel sostre de l'escenari, fins a penjar-se de cap per aball i continuar cantant un tema davant 50000 sorpresos espectadors.

Entre 1982 i 1997 Die Toten Hosen van oferir 1.000 concerts. Per celebrar-ho el 28 de juny de 1997, van tocar en el Dsseldorfer Rheinstadion, l'estadi del seu estimat Fortuna davant 60.000 persones, amb bandes convidades com Bad Religi i Goldfinger. Per l'esmentada nit s trgicament recordada per la mort d'una espectadora holandesa de 16 anys, Rieke Lax, que va ser aixafada per la multitud. Desprs de consultar-ho amb seguretat i la Creu Roja van continuar el recital amb canons tranquilles per evitar el pnic.

Desprs d'aix la banda va estar a punt de deixar de tocar. I es va resistir a toca en lloc amb grans quantitat de gent. Van compondre el tema Alles ist eins.
El segent recital en viu va ser a Austrlia en el marc del "Warped Tour".

En 1998 van gravar Wir warten aufs Christkind amb el pseudnim Die Roten Rosen. s un lbum de canons nadalenques.

En 1999 treuen el disc "Unsterblich" (Immortal). En aquest any, Wlli abandona la bateria per problemes en el bra i un accident, i passa a ser un membre honorfic. La bateria s ocupada per Vom.

 2000 fins avui .
Com a fantics del Fortuna Dssdorf van ser els seus auspiciants des de 2001 al 2003, moments que el club estava en grans dificultats econmics.
El 2002 van editar l'lbum Auswrtsspiel i el segon disc de grans xits "Reich & Sexi II - Die fetten Jahre" com tamb un DVD.
El tema de difusi i que dna nom al disc Auswrtsspiel (Joc de visitant) va ser dedicat als seus fans a l'Argentina, pas que no van dubtar a visitar en la gira de presentaci del l'esmentat lbum malgrat trobar-se aquest en una important crisi econmica.

En 2004 van treure un DVD en viu i tamb el seu propi programa a la MTV i el disc de Zurck zum Glck s de plat.

 Estil musical .
Al llarg dels seus 20 anys de trajectria els temes de les seves canons van canviar gradualment. En un comenament eren principalment divertides i passatgeres per tornar-se desprs sobre temes ms seriosos. A partir de finals de la dcada del 80, van tocar ms temes socials i poltics com el racisme i la xenofbia.

 Die toten Hosen i el Fortuna 95 .
Essent fans de l'equip de la seva ciutat, el Fortuna Dsseldorf. El van ajudar econmicament en ms d'una ocasi. Van donar part de la recaptaci en alguns dels seus recitals, i fins i tot van aportar per a la contractaci d'algun talent. Tot el que ajudi el Fortuna, s legtim va explicar Campino.

Actualment financen les divisions juvenils de l'esmentada instituci.

 Discografia .

 lbums .


Singles.


 Singles de promoci .


 Samples .
Gegen Nazis;
Partisanen;
You're Dead (OST)- 1999;
On the Run (Pro Asyl) - 2004;
Punk Rock BRD Vol. 1 und 2 2004;

 Videografia .

 DVDs .
 Die Toten Hosen - Heimspiel - Live In Dsseldorf 2006;
 Die Toten Hosen - Nur zu Besuch - Unplugged im Wiener Burgtheater 2006;
 Die Toten Hosen - Friss oder Stirb - Die DVD 2005;
 Die Toten Hosen - Rock am Ring 2004;
 Die Toten Hosen - Im Auftrag donis Herrn/Wir warten aufs Christkind (DVD doble) 2003;
 Die Toten Hosen - Reich & Sexi II: Die fetten Jahre 2002;
 Die Toten Hosen - Live in Buenos Aires 2001;

 Vdeos .
 Die Toten Hosen - En Missi del Seor - Live in Buenos Aires 2001;
 Die Toten Hosen Doppel DVD - 1998 - Die Toten Hosen & Die Roten Rosen - Wir warten auf's Christkind - Live! 1998 Die Toten Hosen - Im Auftrag donis Herrn - Live 1996;
 Die Toten Hosen - Reich & Sexi 1993;
 Die Toten Hosen - 3 Akkorde fr ein Halleluja 1989;

 Enllaos externs .
www.dth.de Pgina oficial.
DTH Lloc argent;
www.dietotenhosen.com.AR Pgina argentina.
www.opelgang.com.ar Pgina de la banda tribut argentina.
www.dth.pl Pgina polonesa;
Los Hosen Argentina Lloc argent;
Grup de Google:  Die Toten Hosen Argentina !!!
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183783" title="Estol" nonfiltered="529" processed="526" dbindex="75534">
Un estol tamb s un grup d'ocells o altres animals o naus del mateix bndol, que es desplacen plegats.
En escoltisme un estol s una unitat de la branca de llobatons i/o daines que agrupa nois i/o noies de 8 a 10 anys, en correspondncia a l'estol de llops que adopta Mowgli del conte de Rudyard Kipling.

El cap de l'Estol s l'Akela, nom del llop cap d'estol en la Histria de Mowgli.

Del Carnet del Llobat.

(Edici de 1962).

 Llei de l'Estol .

El Llobat creu el Vell Llop.
El Llobat no es plany a si mateix.

 Ttem de l'Estol .

s un bast decorat, amb un llop o cap de llop al damunt i ocupa sempre un lloc d'honor en el cau. Es fa servir a la Roca del Consell i en totes les cerimnies.

Quan els llobatons de ms de 10 anys i que faci ms d'un curs que siguin a l'estol obtenen el segon estel, es penja al Ttem la Flama groga amb l'ensenya dels llobatons.

Tenir la Flama groga al Ttem s el mxim honor de l'Estol.

Quan un llobat de l'estol fa la Promesa o guanya un estel, o una especialitat, es penja una cinta del color corresponent. En les cintes que corresponen a especialitats s'hi posar el nom del llobat i la data que l'ha passada.

El Ttem, estigui on estigui, representa l'Estol, i s'ha de tractar amb tot el respecte.

 Himne de l'estol .



En estol, companys alcem el vol
que brilla ja la nova matinada
en estol, companys alcem el vol
i com ocells volem de sol a sol.


(tornada)
Tots ben units, ben valents i ardits 
cercant el sol
aclareix la nova albada.
Tots ben units, ben valents i ardits
cercant la llum
sens dubtes ni neguits.


Tot cantant, amics au endavant!
obrim cam que s ben ser el nou dia.
Tot cantant, amics au endavant!
que hem de triomfar amb nostre esfor constant.

(tornada)

Bondat al cor, el bra ferm i fort,
la vida s breu, joventut se n va i s'envola
bondat al cor, el bra ferm i fort
i en nostres llavis uns bons cants d amor.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183803" title="Kbor Klib" nonfiltered="530" processed="527" dbindex="75535">
Kbor Klib (la tomba de Klib) s un lloc arqueolgic de Tunsia, d'origen desconegut, situat a la governaci de Siliana, a uns 20 km al sud de Siliana. Es pensa que podria ser una estructura nmida de caire religis. Est format per tres plataformes (i restes d'una quarta) connectades per un mur. T uns 45 metres de llarg i uns 15 d'ample, i una altura de 6 metres. T poca decoraci i cap inscripci. El seu nom fa referncia a un gegant mtic. Molt proper hi ha el loc arqueolgic de El Ksour o Ksour Toual. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183804" title="El Ksour" nonfiltered="531" processed="528" dbindex="75536">
El Ksour s un lloc arqueolgic de Tunsia a la governaci de Siliana, a uns 20 km al sud de Siliana, a la vora del llogaret de Ksour Toual. T algunes restes romanes de la que fou la petita vila de Vicus Maracitanus. La principal edificaci sembla un mausoleu i a l'entorn hi ha diverses restes disperses de les que no es pot veure l'estructura. El lloc ms proper es Snad le Hdad. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183805" title="Gabriel Estarellas" nonfiltered="532" processed="529" dbindex="75537">
Gabriel Estarellas s un guitarrista clssic mallorqu nascut a Palma.

El seu primer contacte amb la guitarra va ser als 10 anys quan anava al collegi La Salle de Palma. Ha guanyat nombrosos premis, entre ells; Premio Trujaman (reconeixement a una carrera), Viotti a Itlia, Premi Ramrez a Santiago de Compostella i Francisco Trrega a Benicssim. Tamb ha comptat amb el suport d'importants compositors com Leo Brouwer, Antn Garca Abril, Alexandre Tansman...

Actualment s catedrtic de guitarra del Real Conservatori Superior de Msica de Madrid.

Formacions amb les quals ha actuat.
English Chamber Orchestra;
London Mozart Players;
Orquestra de Cmera de Pars;
Orquestra Sinfnica de Puerto Rico;
Orquestra Nacional d'Espanya;
Orquestra de la Rdio Televisi Espanyola;
Orquestra Sinfnica de Madrid;
Orquestra Regna Sofia;
Orquestra de Cmera Espanyola;

Discografia i composicions.
Ha enregistrat 17 discos i compost nombroses obres com Deu estudis de virtuosisme.

Discs.
Manuel Moreno-Buenda: Integral de Guitarra i Orquestra;
Toms Marco: Concert de l'Aigua;
Claudio Prieto: Obra per a Guitarra;
Sis Sonatinas para Guitarra;
Obres per a guitarra de Bernat Juli;
Msica Contempornia Espanyola i Italiana per a Guitarra;
ngel Barrios: Obra completa per a guitarra;
Antn Garca Abril: Integral dels concerts per a guitarra i orquestra;
Gabriel Fernndez Alvez: Obra completa per a guitarra;
Antn Garca Abril: Obra integral per a guitarra sola;
Toms Marco: Obra completa per a guitarra sola;
La guitarra espanyola 1991 "SONATAS";

Composicions.
Deu estudis de virtuosisme;
Homenatge a Marcel Proust;
Fantasia per a una dama;
Sis sonatines;

 Enllaos externs .
 Pgina oficial  ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183814" title="Louata" nonfiltered="533" processed="530" dbindex="75538">
Louata s una vila de la costa de Tunsia al extrem nord de la governaci de Sfax. T uns tres mil habitants que viuen de la pesca (sobretot del pop) amb un bon port; plantacions d'oliveres, ametllers, figueres i altres arbres es troben a la part interior. Louata s un nom amazigh (berber) i s un nom familiar dels berbers. Proper, a 4 km al nord) hi ha el lloc arqueolgic de Ras Bou Tria, amb les restes d'Acholla.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183820" title="Maktaris" nonfiltered="534" processed="531" dbindex="75539">
Maktaris (llat Mactaris) s un lloc arqueolgic de Tunsia, a la governaci de Siliana, delegaci de Maktar. Est situat a uns 3 km al sud-est de Maktar en un altipl de 800 metres. 

Fou una fortalesa nmida que controlava la zona agrcola de la plana contra les incursions del nmades. El 146 aC s'hi van refugiar molts cartaginesos fugint dels romans. Al segle segent la ciutat va crixer sota els romans que hi van fer diverses edificacions i va arribar a ocupar unes 10 hectrees. Fou reconeguda com a ciutat lliure i al segle II (vers 176 a 180) Marc Aureli li va donar el ttol de colnia. Va romandre prospera fins a la invasi dels vndals a la primera meitat del segle V. Els bizantins i els rabs van utilitzar les pedres de la ciutat per construir fortificacions. Fou destruda totalment pels Banu Hilal a la meitat del segle XI.

Un petit museu arqueolgic recull les troballes ms interessants, amb restes pniques, esteles, restes arquitectnics pnics i romans, mosaics, esttues i busts, tombes cristianes i altres.

Els llocs ms importants son: l'arc triomfal a l'entrada; el frum, del que resta noms el terra, dominat per l'arc de Traj construt el 116 en honor d'aquest emperador; a la seva rodalia una font, un fot bizant i una baslica  de tres naus de l'poca dels vndals(segle V, coneguda per Baslica d'Hildegunda)) amb tombes bizantines (segle VI); un Tofet (rea de sacrifici dels infants) amb 85 esteles, fou portat al Museu del Bardo. No lluny del frum hi ha restes del teatre i l'amfiteatre. Al sud del frum i ha l'anomenada Schola Juvenes, construda l'any 88, que era la seu de l'organitzaci paramilitar dels joves nobles de la ciutat encarregada de mantenir l'ordre i recaptar impostos en natura que s'emmagatzemaven a l'edifici annex a lSchola; un altra annex el formaven els banys i les sales de jocs. Al sud hi ha les Gran Termes o termes orientals que son les termes millors conservades de l'frica romana; foren construdes a finals del segle II, i tenen uns impressionants murs de fins a 12 metres, per les voltes s'han ensorrat; al frigidarum, molt malms, hi ha uns bons mosaics. El temple d'Hathor Miskar, d'origen pnic fou construt al segle I aC i reconstrut al segle II, i es fams perqu t la inscripci en llengua pnica ms llarga que es coneix (47 lnees en 10 columnes). Calades i altres elements menors completen el conjunt.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183824" title="Vicepresidncia del Govern d'Espanya" nonfiltered="535" processed="532" dbindex="75540">
El Vicepresident del govern d'Espanya s el segon crrec en importncia dins de l'organitzaci del govern d'Espanya.

Nomenat pel rei d'Espanya a proposta del president del Govern, el vicepresident ostenta el crrec de president inter del govern quan el seu titular n's absent o est incapacitat per exercir el seu crrec. Al llarg de la histria ha existit, en diverses legislatures, la separaci entre vicepresident primer o vicepresident segon.

Llista de vicepresidents primers d'Espanya.
Franquisme.
 1962-1967: Agustn Muoz Grandes, militar;
 1967-1973: Luis Carrero Blanco, militar;
 1973-1974: Torcuato Fernndez Miranda;
 1974-1975: Jos Garca Hernndez;

Transici Espanyola.
 1975-1976: Fernando de Santiago y Daz de Mendvil, militar;
 1975-1976: Manuel Fraga Iribarne;
 1975-1976: Juan Miguel Villar Mir ;

Democrcia.


Llista de vicepresidents segons d'Espanya.
Franquisme.
 1974: Antonio Barrera de Irimo;
 1974-1975: Rafael Cabello de Alba;

Transici Espanyola.
 1976-1977: Alfonso Osorio Garca;

Democrcia.


Llista de vicepresidents tercers d'Espanya.
Democrcia.


Vegeu tamb.
Poltica d'Espanya;
Consell de Ministres d'Espanya;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183832" title="Panda vermell" nonfiltered="536" processed="533" dbindex="75541">

El panda vermell (Ailurus fulgens, "gat lluent" en grec), tamb conegut com a panda petit, s un petit mamfer arborcola, l'nica espcie del gnere Ailurus. Pertany a la famlia dels ailrids, per antigament fou classificat dins les famlies dels procinids (ssos rentadors i dels rsids (ssos).

El panda vermell s nadiu de les regions muntanyoses de l'Himlaia i el sud de la Xina, i est associat als boscos temperats d'altitud i els bambussars. T una coloraci castanya vermellosa caracterstica, una cua llarga i peluda i una anadura culejant, degut a l'escurament de les potes anteriors. s un animal solitari, territorialista i de costums crepusculars o nocturns. La seva alimentaci es compon principalment de bamb; tanmateix, s omnvor i es pot menjar ous, ocells, insectes i petits mamfers.

Es troba en perill d'extinci, degut a la destrucci d'hbitat per l'expansi humana, de l'agricultura, del bestiar i de l'extracci de recursos naturals. La caa furtiva tamb s un altre factor important que ha contribut a la disminuci de la poblaci de pandes. s un animal com en zoolgics, principalment a Nord-amrica i Europa, i es reprodueix b en captivitat.

Noms vernaculars.

El terme "panda" fou aplicat per Thomas Hardwicke, quan l'introdu als europeus el 1821. L'origen del terme "panda" s desconegut. Un dels pocs candidats coneguts per l'arrel de la paraula s ponya, possiblement derivada d'un terme nepals per la protuberncia arrodonida de la pota   possiblement una observaci atenta de com aquest animal menja bamb amb un os del canell (sesamoide radial) adaptat per la funci de polze oposable i el sise dit; altres autors afirmen que "panda" ve de wah, un terme nepal pel panda vermell, i originalment del so similar al d'un infant que en ocasions emet aquesta espcie.

A la Xina se l'anomena "petit s-gat", car es pensava que estava emparentat amb els ssos petits i seu com un gat. En xins:    , "petit s-gat", de  , pinyin xi o, "petit",  , xing, "s"; i  , m o, "gat".

Altres noms utilitzats en diverses llenges sn: Lesser Panda, Red Panda, Cloud Bear, Bright Panda, Common Panda, Fire Cat, Fire Fox, Red Fox, Fox Bear, Himalayan Raccoon, Red Cat-bear, Small Panda (angls); Panda clatant, Petit Panda (francs); Panda Chico, Panda Rojo (castell); Kleiner Panda, Katzenbr (alemanya); Nigalya Ponya, Poonya, Wah, Ye, Sankam,  Thokya, Vetri (nepals); Wokdonka (bhutans); Hun-Ho, Pinyin (xins); Wob, Thomtra marchung (tibet).

El navegador d'Internet de Mozilla, el Mozilla Firefox, deu el seu nom a un dels dos noms vernaculars en angls del panda vermell, que s el smbol oficial del navegador.

Classificaci.
Frdric Cuvier (1825) descrigu inicialment el panda vermell com un parent proper de l's rentador (procinids), tot i que li don el nom Ailurus basant-se en les seves semblances superficials amb els gats domstics. La classificaci del panda vermell ha estat controvertida des de la seva descoberta, i ja ha estat classificat amb els rsids, procinids, ailuropdids, i ara en una famlia prpia, la dels ailrids. Aquesta incertesa sorg de la dificultat de determinar si certes caracterstiques del gnere Ailurus sn filogenticament conservadores o si sn derivades i convergents amb espcies d'hbitats ecolgics similars.

Diverses hiptesis filogentiques, basades en anlisis moleculars i morfolgiques, han sorgit al llarg dels anys, situant el panda vermell: 

ms a prop dels procinids que dels rsids;
ms a prop dels rsids que dels procinids;
intermig entre els rsids i els procinids;
emparentat amb el panda gegant per amb una ubicaci incerta;
ms relacionat amb els mustelodeus; o;
representa un llinatge monotpic dels arctodeus, per amb una ubicaci no determinada.

Proves basades en el registre fssil, la serologia, el cariotipatge, el comportament, l'anatomia i la reproducci revelen una major afinitat amb els procinids que amb els rsids. En canvi, les especialitzacions ecolgiques i alimentries i la diferent distribuci geogrfica en comparaci amb els procinids moderns suporten la separaci en una famlia prpia.

Recentment, per mitj d'anlisis moleculars, Flynn i cols. confirmaren la classificaci del gnere Ailurus en una famlia diferent dels procinids i dels rsids, i determinaren la inclusi d'aquesta famlia dins la superfamlia dels mustelodeus (juntament amb els procinids, els meftids i els mustlids).


No s un s, ni emparentat amb el panda gegant, no s un s rentador, ni un llinatge de filiaci incerta. En lloc d'aix, s un llinatge basal de mustelodeu, amb una llarga histria d'independncia dels seus parents propers (meftids, procinids i mustlids). Aquesta llarga separaci dels altres mustelodeus pot demostrar el reconeixement del llinatge del panda vermell com una entitat taxonmica d'alt nivell distinta (i.e., Ailuridae), per l'elevaci del txon dels ailrids no pot ser, per si sola, instructiva de la seva posici filogentica precisa en relaci als altres mustelodeus i arctodeus.

Cladograma.




Referncies.


Enllaos externs.
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183838" title="Johann Christoph Denner" nonfiltered="537" processed="534" dbindex="75542">
Johann Christoph Denner (batejat el 13 d'agost del 1655; enterrat 26 d'abril de 1707) fou un luthier d'instruments de vent fusta del Barroc, a qui s'atribueix la invenci del clarinet.

Denner va nixer a Leipzig, Alemanya. Juntament amb el seu pare, Heinrich Denner, un fabricant de xiulets i trompes per a caadors, va establir-se a Nuremberg el 1666.J. C. Denner es va establir com a luthier el 1678, negoci que adoptarien dos dels seus fills, Jacob i Johann David. En l'actualitat, es conserven uns seixanta-vuit instruments fabricats per J. C. Denner. Denner mor el 1707 i va ser enterrat a Nuremberg.

El 1730, Johann Gabriel Doppelmeyer va escriure sobre Denner: Al comenament del present segle, va inventar un nou tipus d'instrument de tub, l'anomenat clarinet  que de fet era un chalumeau millorat.

Prenent aquesta citaci com a base, Denner ha estat considerat per molts terics el luthier responsable de la millora del chalumeau i la invenci del clarinet. Tot i que Doppelmeyer contextualitza la invenci del clarinet a principis del segle XVIII, es creu que Denner el va inventar sobre el 1690, tot i que no hi ha evidncies slides per afirmar una o altra data. De fet, J. C. Denner podria no haver fabricat mai cap clarinet; noms un instrument, propietat de la Universitat de Califrnia, a Berkeley ha estat atribuit a ell, i recentment aquesta atribuci ha estat posada en dubte. Un altre instrument possiblement fabricat per Denner va ser destrut durant la Segona Guerra Mundial. La primera referncia coneguda i documentada a un clarinet s un rebut fer per Jacob Denner (fill de Johann Christoph) a un client i datat el 1710, tres anys desprs de la mort de J.C. Denner.

 Referncies .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183841" title="Kerkouane" nonfiltered="538" processed="535" dbindex="75543">


Kerkouane (Karkouan       ) s una ciutat i un lloc arqueolgic de Tunsia a la governaci de Nabeul, al nord-est de la pennsula de Cap Bon tocant a la costa, poc ms de 11 km al nord de Kelibia. T una poblaci de entre dos mil i tres mil habitants i la seva economia es agrcola ja que no t port per la pesca. El turisme, degut a les runes del lloc arquelgic, s'est desenvolupant.

Les runes foren descobertes el 1952 per Charles Saumagne i Pierre Cintas i sn les runes pniques millor conservades de Tunsia. Es va comenar a excavar el 1953 i la major part es va treure a la llum entre 1958 i 1959; altres excavacions es van fer el 1965-1966, i el 1976. Fou fundada vers el segle VI aC i fou destruda pels romans el 146 aC (o potser ja havia estat abandonada abans) i no es va tornar a poblar. Era un dels llocs on es feia la porpra extreta d'un mollusc (murex) que s'enganxava a unes muscleres a la costa i desprs es deixava podrir.  L'edifici ms gran es un temple o santuari (es conserven algunes columnes), i no t gras edificis pbics, per els edificis privats, dels que queden forces restes, disposaven de mosaics i de certes comoditats (un bany privat s'ha trobat intacte i totes les cases en tenien). S'ha trobat tamb una necrpoli pnica en quatre grups, cermiques, monedes, un sarcfag de fusta amb una deessa, i estris d's diari, a ms del lloc de treball de la porpra que encara t restes de pintura. Els carrers, el clavegueram, cisternes, canalitzacions i  similars completen el conjunt. Les troballes principals sn al petit museu local.

Fou inscrit par L'UNESCO a la llista de llocs patrimoni de la Humanitat el 28 de novembre de 1986.  


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183844" title="Mohammedia" nonfiltered="539" processed="536" dbindex="75544">



Mohammedia (en rab , Al-Mohammadiya) s una ciutat del Marroc situada a 30 km al nord de Casablanca. Abans s'anomenava Fedla i es va canviar el nom en honor a Mohammed V, pare de la independncia del Marroc.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183847" title="Gurdia de Noguera" nonfiltered="540" processed="537" dbindex="75545">
Aquest article s sobre la vila d'aquest nom. Per a l'antic municipi, vegeu Gurdia de Tremp (antic municipi) .;

Gurdia de Tremp s la vila que fa de cap del municipi de Castell de Mur, del Pallars Juss. Tot i que al llarg de la histria surt ms documentat el topnim amb la referncia de Tremp, el municipi de Castell de Mur aconsegu el canvi de denominaci de la vila pel de Gurdia de Noguera. Antigament aquesta vila ja era cap de l'antic terme de Gurdia de Tremp, un dels dos que, juntament amb Mur formaren el 1972 el nou terme de Castell de Mur.


Sovint s anomenada tamb amb article: la Gurdia de Tremp, la Gurdia de Noguera, o fins i tot, simplement, la Gurdia, per per la documentaci consultada, sembla ms convenient decantar-se per la forma del topnim sense l'article.

Est situada al sud i dessota del serrat coronat pel castell de Gurdia, documentat l'any 958. Completa aquest antic terme el poble de Cellers i l'antiga quadra de l'Espona.

 Etimologia .
Gurdia de Tremp, o Gurdia de Noguera, com es prefereix actualment, s un topnim romnic del tot descriptiu. La Gurdia fa referncia al castell de Gurdia, prou present en el paisatge del lloc com perqu no calgui cap altra mena de reflexi complementria. El nom gurdia s etimolgicament germnic, i t el significat de castell o torre de vigilncia, o de guaita.

La segona part del topnim descriu per aproximaci el lloc on es troba. Aix, aquesta gurdia, pel fet de trobar-se a prop al sud de Tremp, hi quedava relligada; en canvi, avui dia, quan es prefereix una referncia que no indiqui prevalena ni submissi, es prefereix el lligam amb el riu, molt ms neutre des de tots els punts de vista.

El nom de la vila apareix en un document per primer cop el 1046, com a nom com: ipsa guardia que nominant de Ermodolfo, i ja com a nom propi el 1359: loch de la Guardia.

 La vila de Gurdia de Noguera .
 Histria .
La histria de Gurdia de Tremp, o de Noguera, ve marcada sobretot pel seu castell. La mateixa vila de Gurdia nasqu com a poble castral a reds del castell, en el lloc on encara es drea l'esglsia de sant Feliu, primitiva parroquial del terme, de la qual depenia com a tinena la de Cellers.

Ms endavant, ja a darreries de l'edat mitjana, el poble baix a la plana, al lloc on es drea la vila actual. Fou el moment en qu adquir el dret de fer mercat i fira, assolint aix el ttol de vila. Com que l'esglsia annexa al castell degu mantenir encara algun temps la categoria parroquial, l'esglsia nova construda a la nova vila es dedic a Santa Maria, quedant adscrita posteriorment a la Mare de Du del Remei. Tot i que el conjunt de l'esglsia s barroc, conserva alguns detalls de l'esglsia primitiva de Santa Maria de Gurdia de Tremp.

Com s'afirma a la bibliografia (BOLS 2004, p. 245 i 282), Gurdia de Tremp fou una vila nova planificada, cosa que justifica plenament el traat quadriculat del seu nucli vell, i la linealitat dels seus carrers, que formen un conjunt ben organitzat i alhora li confereixen un aspecte de perfecta vila closa. L'originalitat del clos de la vila s que la planta del traat urb s rectangular, amb un carrer (actualment, Carrer Major) que la travessa longitudinalment, i tres carrers curts transversals, dos dels quals donaven pas tamb a portals, a la banda nord. El portal que hi hagu davant de la porta de l'esglsia s l'nic desaparegut.





Formant part de la Vegueria de Pallars, en el cens de 1359 la Gurdia declara 33 focs (uns 165 habitants). El 1553 n'hi consten 31 (155 persones). El 1718 hi sn inscrites 300 persones, i el 1787, 640. El 1831, juntament amb Cellers, t 495 habitants. En aquell any, el senyoriu que s'hi atribueix s directament lligat a la corona. El poblament mxim s'assoleix el 1860, amb 738 habitants. Desprs, ja comena la davallada que perdura en els nostres dies: 638 el 1877, 517 el 1900, 419 el 1920, 464 -breu recuperaci- el 1930, 405 el 1940, 355 el 1960, 250 el 1970, 236 el 1975 i 184 el 1981. En l'actualitat 2005 sn ja noms 103.

Vers 1900 consten a Gurdia (anomenada simplement aix en la Geografia general de Catalunya de Carreras Candi) 156 edificis, amb 400 habitants. Cal dir que aquesta dada s de les poques que es refereixen exclusivament a la vila, sense sumar-hi Cellers ni el poblament dispers.




Diverses sn les cases destacades de Gurdia. Entre elles, per excelleix Casa Roca, que disposa de capella prpia, dedicada a la Purssima Concepci. La viglia del 8 de desembre la capella romania oberta a tot el poble, i s'hi cantaven vespres. Desprs de la missa a l'esglsia parroquial, el dia de la Purssima, tots els feligresos anaven a Casa Roca, per tal de cantar una salve a la Mare de Du. Tamb a Casa Placito, o Casa Monts, hi hagu capella, dedicada a la Mare de Du del Roser. Actualment noms se'n conserven algunes runes.

Aquestes cases, algunes d'elles veritables palaus, foren construdes en un interval que va, aproximadament, del 1550 al 1750, poca que, sens dubte, fou la ms esplendorosa per a la vila de Gurdia de Tremp.






 Festes i tradicions .
A ms de les festes i tradicions explicades a l'article de Castell de Mur, comunes a Mur i a Gurdia de Tremp, n'hi ha algunes de particulars de la Gurdia, que exposem a continuaci.

La Festa Major se celebra el darrer diumenge d'agost, per no s l'nica festa patronal que se celebrava a la Gurdia. El segon diumenge d'octubre se celebrava la festa de la Mare de Du del Remei, patrona de la parrquia a causa d'una guarici miraculosa que s'atribu a la Mare de Du. Una solemne process servia de fil conductor de la festivitat.

Aquell mateix mes se celebrava tamb la festa del Roser d'Octubre, a ran de les confraries dedicades a aquesta Mare de Du impulsades pels dominics. A la Gurdia tamb n'hi havia, i celebrava amb tota solemnitat a seva festivitat. Desprs d'una lluda process, es cantaven els goigs i es ballava la Morisca, per en una versi diferent de la que s'ha fet ms popular, la de Gerri de la Sal.

La Setmana Santa era -i encara s- motiu d'una celebraci ben particular, a la Gurdia de Tremp. Es feien uns maiets, que es penjaven dels balcons i es duien per a decorar el Monument (un monument en record de la sepultura de Jesucrist, que es feia cada any per Setmana Santa). Els maiets eren el resultat de sembrar llavors diverses en uns testos i fer-los crixer en un lloc clos, que no rebs la llum del sol. Es formaven aix unes cabelleres vegetals blanques, que es retallaven formant diverses figures votives. L'origen de la tradici sembla que s un costum precristi relacionat amb el desig d'una nova vida. Un altre costum que ens remet al passat s la Process del silenci, en qu es recorren els carrers de la vila en absolut silenci, i amb tots els llums apagats.

El Corpus, com a molts altres pobles, tamb era celebrat de forma molt destacada. Actualment s una festa que ha perdut molt, i se celebra nicament en l'mbit parroquial.

Sant Antoni era una altra de les festes molt celebrades a la Gurdia. La benedicci dels animals era tan celebrada que aquesta festivitat esdevingu Festa Major petita, o d'hivern.

Poc desprs de Sant Antoni venia el Carnestoltes, tamb molt celebrat a la Gurdia. Hi destacava sobretot l'pat popular, centrat en el ranxo que es feia a la plaa, amb contribuci de tothom.

Pel que fa als aplecs, a ms del de Mur, explicat a l'article principal del terme de Castell de Mur, se celebrava el de Sant Sebasti, com a vot del poble en haver estat deslliurat d'una pesta.

La gent de la Gurdia acudia a diversos dels aplecs ms assenyalats de la comarca: el 3 de maig, al de Santes Creus de la Mare de Du d'Arbull; l'agost, al de Sant Salvador de la Serra; el setembre, per sant Miquel, al de Sant Salvador del Bosc, de Llimiana; finalment, el de Montservs, on es feia ofrena d'un pa benet per persona assistent a l'aplec.

Com a costums peculiars, n'hi havia dos, a la Gurdia, relacionats amb les tempestes; l'un consistia a posar dues fals de les de segar formant una creu: aix es desfeia la tempesta. Tamb es tocava a mal temps amb les campanes, i els que disposaven d'escopeta sortien a disparar a l'aire trets amb cartutxos benets, amb la mateixa finalitat.

 Bibliografia .
 BELLMUNT I FIGUERAS, Joan. Pallars Juss, II. Lleida: Pags Editors, 1997 (Fets, costums i llegendes, 32). ISBN 84-7935-406-2;

 BOLS, Jordi. Els orgens medievals del paisatge catal: L'arqueologia del paisatge com a font per a conixer la histria de Catalunya. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2004 (Memries de la Secci Histrico-Arqueolgica, LXIV). ISBN 84-7283-745-9;

 COROMINES, Joan. "Gurdia de Noguera", a Onomasticon Cataloniae, III, Bi-C. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona "La Caixa", 1995. ISBN 84-7256-902-0;

 GAVN, Josep M. Pallars Juss. Barcelona: Arxiu Gavn, 1981 (Inventari d'esglsies, 8). ISBN 84-85180-25-9;

 PAGS, M. Gurdia de Noguera, a El Pallars, la Ribagora i la Llitera. Barcelona: Fundaci Enciclopdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0;

 ROCAFORT, Cefer. "Provincia de Lleyda", a Geografia general de Catalunya dirigida per Francesch Carreras y Candi. Barcelona: Establiment Editorial de Albert Martn, desprs del 1900.

 Enllaos externs .
 Hiperenciclopdia catalana en lnia;
 Institut Cartogrfic de Catalunya;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183852" title="Marco Russ" nonfiltered="541" processed="538" dbindex="75546">
Marco Russ s un futbolista alemany nascut a la ciutat de Hanau el 4 d'agost del 1985. Llueix el nombre 23 al dorsal.

Va comenar a jugar de petit al VfB Groauheim. El 1996 va canviar de club per jugar a les categories inferiors del Eintracht Frankfurt, i va arribar al primer equip el 2004 on es va consolidar com a titular. El gener del 2008 va renovar el contracte amb aquest equip fins al 2012.

La posici natural de Marco Russ s la de defensa central, encara que tamb juga com a centrecampista defensiu. Destaca per la seva altura (1,90 m) que el fa fort en defensa per tamb sol pujar a l'atac i marcar alguns gols.

El 2006 debut amb la selecci de futbol d'Alemenya sub-21 i actualment s una jove promesa del futbol alemany.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183853" title="Musti-El Krib" nonfiltered="542" processed="539" dbindex="75547">
Musti-El Krib s una zona arqueolgica de Tunsia a la governaci de Siliana, a la vora de El Krib cap a l'oest. La zona de El Krib t les runes de la petita vila cartaginesa i romana d'Agbia, que s'estan excavant, i les de la romana Mustis (localment Musti). Al nord de Mustis, a les pendents del Djebel Kern El Kebch, hi ha les runes de l'antiga Aunobari, on es conserven part d'una esglsia i un fort bizantins; a la muntanya, disseminades, s'han trobat algunes tombes megaltiques. A uns 9 km al sud de El Krib hi ha la vila de Bordj El Massoudi amb una baslica cristiana amb mausoleu i cisterna, i restes d'una antiga fortalesa rab. 

Mustis fou fundada per Gai Mari al final del segle II aC, i la v poblar amb veterans, Juli Csar la va elevar a municipi, i fou colnia sota Marc Aureli. T dos arcs de triomf (construts el 238, un d'ells restaurat el 1967 jut amb un mausoleu de la zona anomenat dels Julis) a l'entrada i sortida de la ciutat, que era una estaci de la via Cartago-Tebessa; queden restes d'un temple dedicat a Apollo, d'un temple dedicat a Ceres i d'un temple dedicat a Plut; tamb queden restes d'algunes cases especialment una mansi romana  i d'alguna factoria dedicada a l'oli. s constata tamb l'existncia d'una esglsia bizantina de tres naus molt malmesa i de la fortalesa bizantina; el pou que alimentava d'aigua a la ciutat serveix encara per la moderna El Krib.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183857" title="La Sotonera" nonfiltered="543" processed="540" dbindex="75548">

La Sotonera s un municipi de la comarca Foia d'Osca (provncia d'Osca). Rep el nom del riu Sotn, que el travessa. Amb una superfcie de 165,5 km2, el 2007 tenia una poblaci de 1.053 habitants.

Es va crear als anys 70 del segle XX amb la integraci de Bolea (nucli principal), Puibolea, Anis, Esquedas, Lierta, Plasencia del Monte i Quinzano.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183858" title="Naouara" nonfiltered="544" processed="541" dbindex="75549">
Naouara s un lloc arquegic de Tunsia a la zona del Ras Lemsa, a la governaci de Mdenine, on hi ha un henchir o fort berber. Es troba entre la costa i la Sabkhat El Melah, a uns 14 km al sud de Zarzis, a la delegaci de Zarzis.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183859" title="Huapach Combo" nonfiltered="545" processed="542" dbindex="75550">
Huapach Combo s un grup terrassenc que neix com a trio d'humor absurd, molt influenciat pels argentins Les Luthiers, i que aviat esdev una orquestra de ball especialitzada en temes pardics i humorstics, i en muntatges escnics desenfadats.

Tot i que la seua llengua vehicular s majoritriament la castellana, ja en el seu primer disc (Alta sociedad, 1981) incorporen algun tema en catal ("Guaracha huapach"). Dues de les canons del seu segon LP (Que borde era mi valle, 1982) apareixen en castell dins de l'lbum, per sn publicades alhora en catal en un SG. 

Desprs de dos discos ms en castell, enregistren, l'any 1989, un primer i nic lbum ntegrament en catal (En cap cap  cap). L'aparici d'aquest disc coincideix amb la marxa del grup del seu carismtic vocalista, Miquel Mallafr.

Al llarg dels darrers anys, Huapach Combo continua les seues activitats com a orquestra de festes majors, i fins el 1997 no torna a fer cap enregistrament en catal amb l'lbum Ball xalat. 


Referncies.



Enllaos externs.
 Lletra i audici d'una can d'Huapach Combo ;
 Fotografia d'aquest grup musical al complet ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183860" title="Onga" nonfiltered="546" processed="543" dbindex="75551">
Onga (apareix tamb com Ounga, Oungha i Younga) s un lloc arqueolgic de Tunsia a la governaci de Sfax, a la part sud de la delegaci de Mahres, a la vora de la costa i del cap de Ras Onga. El lloc t unes runes probablement d'origen pnic i desprs rom, que es troben una mica al nord de la petita llacuna salada o sabkhat Wedrane. La ciutat romana es deia probablement Macomades Minor i ms tard Macomanes Iunci. Va ser seu episcopal i el bisbe Valentini va assistir al Concili de Cartago el 412. El 524 s'hi va fer un snode provincial. Els bizantins la van fortificar i probablement li van donar el nom abreujat d'Onga (derivat dIunci o Iunca). El segle IX s'hi va establir un ribat. Els geografs arabs Al-Bakri i Al-Idirisi l'esmenten com Kasr al-Rum (Castell dels romans).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183863" title="Arnau Fonolleda" nonfiltered="547" processed="544" dbindex="75552">
Arnau Fonolleda (Barcelona 1390? - ? 1475?), fou un dels principals secretaris del rei Alfons el Magnnim.

Biografia. 

El seu pare era notari i escriv del rei Mart, i va actuar com a secretari dels compromissaris de Casp.

A partir del 1431 Arnau Fonolleda apareix com a escriv i notari pblic a la cria. El 1436 comena a exercir-hi de secretari.

El rei Alfons se l'endugu com a secretari seu i, com a tal, exerc moltes missions poltiques i diplomtiques entre 1436 i 1449. Aix, redact cartes als ambaixadors en el concili de Basilea, al duc de Mil i al papa. Actu com a conservador del patrimoni reial en el regne de Siclia.

Es relacion, sobretot, amb Lorenzo Valla i amb el Panormita. Valla li dedic l'any 1438 la seva versi llatina de les faules ispiques, que finalment fou impresa a Valncia el 1480. Es cartej amb l'Aretino i amb l'arquebisbe de Constantinoble.

El 1446 s nomenat batlle general de Catalunya, i fins a la mort del rei actu tamb com a protonotari i conseller seu.

Obres.

Epistula ad Leonardum Aretinum;
Epistula ad Archiepiscopum Constantinopolitanum;
Epistulae;
Epistula regis Alphonsi;
Incipits;
Cartes catalanes;
Cartes en castell;
Testamentum regis Alphonsi;

Referncies.
Maringela Vilallonga, La literatura llatina a Catalunya al segle XV. Repertori bio-bibliogrfic (1993, ISBN 978-84-7256-930-0).
Flix Torres Amat, Memorias para ayudar a formar un diccionario crtico de los escritores catalanes, Barcelona, 1836.

Enllaos externs.

 Biografia d'Arnau Fonolleda, per Maringela Vilallonga;
Bibliografia sobre Arnau Fonolleda, per Maringela Vilallonga;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183864" title="Paco Ibez" nonfiltered="548" processed="545" dbindex="75553">
Paco Ibez (Valncia, 20 de novembre del 1934) s un cantant en castell, musicador de poetes com Gngora, Quevedo, Miguel Hernndez, Len Felipe, Gabriel Celaya, Federico Garca Lorca, Pablo Neruda, Jos Agustn Goytisolo i un llarg etctera.

Parla el catal amb fludesa i, de 1982 en, acostuma a cantar la can del seu amic Francesc Pi de la Serra "A poc a poc" en les seves actuacions al Principat de Catalunya, tot i que no l'ha enregistrada discogrficament.

L'any 1999, alhora que present un lbum cantat ntegrament en basc amb Imanol  (Oroitzen), avan el seu projecte d'enregistrament d'un disc (Vivencias) amb canons interpretades en els sis idiomes que pot parlar: castell, basc, francs, hebreu, itali i catal.

 Discografia .

1964, Paco Ibez 1;
1967, Paco Ibez 2;
1969, Paco Ibez 3;
1969, Paco Ibez en el OLYMPIA (Disc doble);
1977, Paco Ibez interpreta a Pablo Neruda - Cuarteto Cedrn interpreta a Ral Gonzlez Tun;
1978, A flor de tiempo;
1979, Paco Ibez canta a Brassens;
1990, Por una cancin;
1992, A galopar (Disc doble);
1998, Oroitzen;
2002, Paco Ibez canta a Jos A. Goytisolo;
2003, Fue ayer;
Paco Ibez en concierto;
Espaa de hoy y de siempre (nom de la collecci amb qu es publicaren els seus primers discos);

Referncies.


 Enllaos externs .

 Web oficial d'aquest cantant. ;
 Discografia completa de Paco Ibez. ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183865" title="Toyota Tacoma" nonfiltered="549" processed="546" dbindex="75554">

El Toyota Tacoma es un vehicle compact de tipus pick up construt per Toyota des de l'any 1995. En essncia, es tracta d'un Toyota Hilux modificat i venut sota el nom de Tacoma a Nord Amrica.

Rivals de la Tacoma sn la Nissan Frontier, Dodge Dakota i Ford Ranger.

Enllaos d'inters.

 Pgina web oficial ;
 Informaci sobre el Tacoma ;
 Frum TTDORA ;
 Tacoma World ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183867" title="Oudna" nonfiltered="550" processed="547" dbindex="75555">
Oudna s un lloc arqueolgic de Tunsia a uns 28 km al nord de Zaghouan i 24 al sud de Tunis, a la governaci de Ben Arous, delegaci de Mornag, proper a la vila de El Khlidia. Les runes s'estenen sobre 140 hectrees. 

El seu nom local correspon a l'antiga Uthina romana fundada en temps d'August probablement sobre un assentament nmida. Va conixer un moment de prosperitat amb els antonins i els severs amb una gran producci de gra que era venut a altres provncies. Apareix esmentada per Claudi Ptolemeu; Plini l'anomena colnia; apareix tamb a la Taula de Peutinger. Al comenament del segle III, en vida de Tertulli,  ja tenia un bisbe sufragani del de Cartago. Cinc bisbes son esmentats: Flix, present al Concili de Cartago el 256; Lampadi, present al concili d'Arle el 314; Isaac present al snode de Cartago el 411 on hi havia tamb un rival donatista de nom Felici; Galloni present al concili de Cartago del 419; i Quiet, present al concili de Cartago del 525. Amb els vndals desprs del 439 la ciutat va entrar en decadncia i es va abandonar al segle VI.

Les edificacions principals sn el teatre, l'amfiteatre (del segle II), les viles romanes on s'han trobat destacats mosaics alguns dels quals son al Museu del Bardo, banys pblics i privats, cisternes, i un monument que ha estat qualificats com el Capitoli. Tamb hi ha restes d'una fortalesa, un arc triomfal, una baslica amb cripta circular, i un pont. L'aqeducte de Zaghouan que ve del sud s un altra monument destacat, del que es pot veure una bona part a la rodalia.

El lloc, conegut antigament com Henchir Oudna, no lluny de la via ferroviria Tunis-Le Kef i dominant sobre els petits rierols (oueds) que desaigen al Miliana per la dreta del riu, fou descobert a la meitat del segle XIX  per no es excavar seriosament fins el 1980; es va obrir al pblic el 1999; les excavacions que s'han fet desprs del 1995 van crrer a crrec de la universitat de Cller, i fins ara porten 11 campanyes.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183868" title="Luis Garca" nonfiltered="551" processed="548" dbindex="75556">

 el director de cinema valenci Luis Garca Berlanga;
 el futbolista catal Luis Javier Garca Sanz;
 el futbolista espanyol Luis Garca Fernndez;
 el futbolista espanyol Luis Garca Tevenet;
 el futbolista espanyol (porter) Luis Garca Conde;
 el futbolista mexic Luis Garca Postigo;
 el poeta espanyol Luis Garca Montero;
 el dictador bolivi Luis Garca Meza Tejada;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183869" title="Arrest domiciliari" nonfiltered="552" processed="549" dbindex="75557">
Arrest domiciliari s una pena que figura, com a accessria d'unes altres o com principal, en la majoria dels codis penals dels diferents pasos. 

Es defineix com "la privaci de la llibertat de moviments i comunicaci d'un condemnat o acusat que es complix fora dels establiments penitenciaris, b en el propi domicili, b en altre fixat pel tribunal sentenciador a proposta de l'afectat". 

Utilitzaci. 

L'arrest domiciliari s'utilitza en situacions singulars en les quals el condemnat no pot o no ha d'ingressar a la pres. Es trobarien en aquests supsits on el seu delicte ha estat menor i, per tant, la privaci de llibertat suposa un crrec excessiu; tamb en els supsits d'edat avanada, quan es tenen persones a crrec o es pateix un trastorn que requereix la permanncia en un habitatge. 

L'arrest pot constituir una mesura cautelar, alternativa a la pres preventiva, durant la fase d'investigaci criminal o qualsevol altra circunstncia que indiqui la convenincia que l'imputat quedi sota control, per a assegurar els objectius del procediment penal. 

En la justcia militar l'arrest domiciliari s una figura comuna en situacions de greu crisi quan es pretn evitar la concentraci o agrupament de caps i oficials i el contacte amb les unitats armades. En aquests casos s'equipara al confinament. 

L'arrest sol ser una situaci provisional que acaba, en cas de ser pena accessria, amb el compliment de la principal, i en els altres supsits quan la privaci de llibertat ha perdut la seva rellevncia en el procediment. En moltes situacions, especialment quan es tracta de la investigaci d'un delicte, l'arrest pot substituir-se per la pres preventiva segons la gravetat dels delictes que adverteixi el jutge. 

Efectes. 
La pena restringeix els moviments del condemnat a l'interior d'un habitatge concret, sense que pugui sortir de la mateixa salvo amb autoritzaci judicial. Segons els casos i legislacions, poden estar restringides, o fins i tot prohibides, les visites de l'exterior i les comunicacions. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183872" title="Revoluci Cultural" nonfiltered="553" processed="550" dbindex="75558">
La Gran Revoluci Cultural Proletaria (xins simplificat:          , xins tradicional:          , pinyin: wch n ji j wnhu d gmng, habitualment abreujada com      , wnhu d #ng, literalment Gran Revoluci Cultural, o simplement    wng, Revoluci Cultural) va ser una campanya de masses en la Repblica Popular de la Xina organitzada pel lder del Partit Comunista de la Xina Mao Zedong a partir de 1966, i dirigida contra alts crrecs del partit i intellectuals als quals Mao i els seus seguidors van acusar de trair els ideals revolucionaris. 

Segons la interpretaci ms habitual, en el fons la Revoluci Cultural hi havia una lluita pel poder en la qual l'aspiraci de Mao per recuperar la seva autoritat es va veure recolzada per les ambicions d'altres membres del partit, com la seva esposa Jiang Qing i el lder de l'exrcit Lin Biao. L'objectiu era apartar del poder poltic a Liu Shaoqi, cap de l'estat, i a Deng Xiaoping, secretari general del Partit. 

Si b la Revoluci Cultural en si va finalitzar amb l'IX Congrs del Partit Comunista de la Xina l'abril de 1969, s freqent estendre el perode histric designat amb aquesta expressi a tota l'etapa de lluites pel poder en la Repblica Popular de la Xina que es va estendre des de 1966 fins a 1976, any que va morir Mao i es va arrestar la Banda dels Quatre, la facci encapalada per Jiang Qing. 

La Revoluci Cultural va permetre Mao recuperar el poder poltic, del que havia estat apartat desprs del fracs del Gran Salt Endavant. Aquesta lluita pel poder donaria lloc a una situaci de caos i commoci poltica que va estar acompanyada de nombrosos episodis de violncia, en la seva majoria protagonitzats pels gurdies rojos, grups de joves, tot just adolescents en molts casos, que, organitzats en comits revolucionaris, atacaven a tots aquells que havien estat acusats de deslleialtat poltica al rgim i a la figura i el pensament de Mao Zedong. La qesti de com una lluita pel poder va arribar nivells tan alts de violncia i desordre social ha intrigat als historiadors i als experts en psicologia de masses, i han estat nombrosos els estudis acadmics publicats a la Xina i a l'estranger sobre aquest perode de la histria recent xinesa, que han intentat oferir explicacions sobre les causes dels successos. 

 Orgens . 

El fracs del Gran Salt Endavant havia forat la sortida del poder de Mao Zedong. Aquest, encara que conservant els seus crrecs com president del partit i com president de la Comissi Militar Central, deixava les tasques de govern en mans del nou president de la Repblica Popular Liu Shaoqi i del secretari general del Partit Deng Xiaoping. A pesar d'aix, Mao no es resignaria a perdre la seva influncia i la seva autoritat. Conscient de com Nikita Khrusxov havia repudiat la figura del seu antecessor Stalin a la Uni Sovitica, i veient que Liu i Deng semblaven buscar una millora en les relacions amb Moscou, Mao veia l'evoluci poltica de Xina a principis dels anys 1960 com una traci als ideals revolucionaris. De manera sorprenent, donada la seva edat avanada i la seva falta de suports entre els membres importants del Bur Poltic, les ambicions de Mao donarien lloc a una aferrissada lluita pel poder que acabaria retornant-li l'autoritat absoluta i encastellaria de nou la seva imatge pblica com lder indiscutible del rgim. Aquesta tornada al poder es va produir a travs d'una enorme campanya de reafirmaci ideolgica, la Gran Revoluci Cultural Proletaria, en la qual es va encoratjar l'exrcit i els joves a condemnar a tots aquells els actes dels quals s'apartaven de l'ortodxia de l'esperit revolucionari. 

La violncia extrema de la campanya condemnaria a l'ostracisme a la major part de dirigents del partit i als intellectuals, qui, acusats de dretans i contrarrevolucionaris, desapareixerien de la vida pblica durant molts anys. Molts d'ells, com el propi Liu Shaoqi, moririen com a conseqncia dels maltractaments soferts.

La posada en marxa de la Revoluci Cultural i la tornada al poder de Mao no haurien estat possibles sense el suport de dues figures fonamentals en aquest moment histric: Lin Biao, militar fidel a Mao que s'havia convertit en ministre de defensa en substituci de Peng Dehuai, i la prpia esposa de Mao, Jiang Qing, que anys ms tard encapalaria la Banda dels Quatre. Tant Lin Biao com Jiang Qing se servirien del prestigi de Mao para atacar als altres dirigents del partit, i promoure aix les seves prpies aspiracions a la successi en el poder. Aix, la Revoluci Cultural seria el fruit de la combinaci de, d'una banda, els desitjos de Mao de recuperar el seu protagonisme poltic i, per una altra, de les ambicions de poder de persones que ocupaven crrecs poc rellevants en la jerarquia del partit. 

L'ascens de Lin Biao en la jerarquia de poder havia comenat desprs de la defenestraci de Peng Dehuai en la Conferncia de Lushan d'agost de 1959. En aquella reuni dels membres del Comit Permanent del Bur Poltic, Peng va criticar obertament Mao pel fracs del Gran Salt Endavant i aquest, que encara que apartat de la prefectura d'estat conservava els seus crrecs com lder del partit i de l'exrcit, va forar la seva destituci. Va ser Lin Biao, com un dels militars de ms prestigi de l'Exrcit Popular d'Alliberament i lleial a Mao, qui va reemplaar a Peng com a ministre de defensa i com lder mxim de l'exrcit. Des d'aquesta posici de poder en l'exrcit, Lin va iniciar una srie de mesures per a reforar la fidelitat ideolgica dels soldats al Partit i, molt especialment, al propi Mao. 

Amb aquesta finalitat, en 1963, Lin Biao recopilava un petit llibre titulat Cites del President Mao (en allusi al rang de Mao com a president del Partit Comunista). Aquest llibre contenia una recopilaci dels discursos ms importants pronunciats per Mao Zedong i seria conegut popularment com el llibre roig de Mao. Un altre llibre que es convertiria en obra de referncia obligada dels joves soldats de l'exrcit seria el Diari de Lei Feng. Lei Feng havia estat un jove militar mort del que es va dir que havia escrit un diari descobert desprs de la seva mort. En el diari, Lei Feng descrivia el seu esfor constant per servir al poble i al partit, sempre seguint els ensenyaments del president Mao. Encara que avui dia sabem que el Diari de Lei Feng havia estat escrit pels serveis de propaganda de l'exrcit, en aquell moment l'exemple de Lei Feng tindria una enorme influncia sobre la joventut xinesa. El Diari de Lei Feng i el llenguatge revolucionari de les cites de Mao es van convertir en els instruments d'adoctrinament poltic dels joves integrats en l'Exrcit Popular d'Alliberament, sotms a l'autoritat de Lin Biao i a la fidelitat ideolgica a Mao.

 Llanament de la Revoluci Cultural . 
 
Mentre Lin Biao encoratjava el culte a la personalitat cap a la figura de Mao, la seva emmanilla Jiang Qing, antiga actriu implicada en la vida cultural del pas, promovia la defensa dels ideals revolucionaris en la producci artstica. Precisament a travs d'un atac a una obra literria es desencadenaria la Revoluci Cultural. En 1961, Wu Han, escriptor de prestigi i vicealcalde de Pequn, havia publicat una obra de teatre, Hai Rui cessat del seu crrec (     /      H i Ru Bgu n), en la qual s'utilitzaven personatges de l'poca de la dinastia Ming per a alludir al conflicte entre Mao Zedong i Peng Dehuai. Aquesta obra havia indignat Mao, que va reconixer les allusions evidents a la seva persona. Altres dos membres del govern municipal de Pequn, Deng Te i Liao Mosha, recorrerien tamb a la ficci histrica per a criticar Mao. En aquell moment, el govern municipal de Pequn, amb el seu alcalde Peng Zhen al capdavant, albergava a molts dels partidaris de Liu Shaoqi i Deng Xiaoping, i contra ells es dirigirien les primeres crtiques dels maoistes. Conscient de l'hostilitat cap a la seva persona a Pequn, Mao va viatjar a Xanghai en l'estiu de 1965. En aquesta ciutat, durant una reuni del Comit Central en el mes de setembre, Mao va fer una crida a la resistncia davant la ideologia burgesa reaccionria. La contraofensiva havia comenat i Mao, des de Xanghai, preparava la seva tornada. Mitjanant la influncia de Jiang Qing i grcies al suport de l'exrcit, el editorialista de l'edici de Shanghai del Diari de l'Exrcit d'Alliberament Yao Wenyuan, estret collaborador de Jiang Qing, escrivia un agressiu editorial en aquest diari en el qual atacava a Wu Han per la deslleialtat de l'argument de Hai Rui cessat del seu crrec. 

Aix, l'estratgia de Mao i els seus seguidors eludia l'atac directe a Liu Shaoqi i Deng Xiaoping i s'encebava en qui els donaven suport. Aix posava en una situaci difcil als lders del partit ja que, malgrat tot, Mao seguia tenint el reconeixement com a mxim ideleg del rgim i les crtiques a l'equip del govern municipal de Pequn es fonamentaven en l'obedincia estricta a la ideologia de Mao, pel que resultaven difcils de contrarestar davant l'opini dels quadres del partit. Els atacs van tenir l'xit esperat i, el 30 de desembre de 1965, Wu Han reconeixia pblicament el seu error. Aix va animar als seguidors de Mao a augmentar la pressi. El 26 de mar de 1966, aprofitant l'absncia de Liu Shaoqi en visita oficial a Pakistan i Afganistan, els partidaris de Mao segrestaven a l'alcalde de Pequn i membre destacat del Bur Poltic Peng Zhen. AL suport de Yao Wenyuan en Shanghai se li unia el control de la capital per part de l'exrcit, lleial a Lin Biao i a Mao. A partir d'aquest moment, l'edici nacional del Diari de l'Exrcit d'Alliberament passava a estar controlada pels seguidors de Mao i, el 18 d'abril, un histric editorial en aquest diari proclamava aixequem la gran ensenya roja del pensament de Mao Zedong i participem de forma activa en la Gran Revoluci Cultural Socialista. L'editorial donava ja nom al moviment i confirmava el suport de l'exrcit al mateix. El 1 de juny, el Diari del Poble, principal rgan d'expressi del Partit Comunista, queia tamb sota el control dels maoistes.

 Tornada de Mao al poder . 
 
Amb el control de tots els mitjans de comunicaci, el suport de l'exrcit i el silenci forat dels intellectuals, la posici de Liu Shaoqi i Deng Xiaoping es feia ja insostenible. D'una manera sorprenent, que ning hauria pogut preveure desprs del fracs del Gran Salt Endavant, quan tota la cpula del partit s'havia posat en la seva contra, Mao tornava a ser el lder indiscutible. El 18 de juliol de 1966, tornava a Pequn i durant l'Onzena Sessi Plenria del Comit Central del Bur Poltic del Partit Comunista de la Xina, imposava diverses resolucions, amb l'objectiu de desallotjar dels llocs d'autoritat a qui haurien pres la senda capitalista. En aquesta sessi plenria es va anunciar tamb la creaci dels gurdies rojos, moviment juvenil que arraconava a la Lliga de les Joventuts del Partit, lleial a Liu Shaoqi. Les activitats de propaganda es van estendre i els atacs a Liu Shaoqi, apodado el Khrusxov de Xina, i a Deng Xiaoping es van fer cada vegada ms intensos. Liu Shaoqi havia estat ja apartat del poder, encara que el seu aband dels crrecs que ocupava no es faria pblic fins a novembre de 1968. 

Un dels pocs alts crrecs del partit que es lliuraria de les purgues seria el primer ministre Zhou Enlai. La seva habilitat negociadora li va permetre intervenir entre els gurdies rojoss, els excessos dels quals va criticar, i l'exrcit. La protecci de Zhou Enlai salvaria molts alts crrecs del partit i, especialment, de l'exrcit dels atacs dels gurdies rojos, mentre que el seu suport a Mao el va mantenir al marge de les crtiques. 

Amb Liu Shaoqi i Deng Xiaoping apartats ja del poder, la lluita pel control del Partit i l'Estat havia estat guanyada per Mao i els seus seguidors. Per a ratificar la nova situaci es va convocar un nou congrs del Partit, el nov de la seva histria. 

 El IX Congrs . 

El IX Congrs del Partit Comunista de la Xina, inaugurat l'abril de 1969, confirmava el poder de Mao, reelgit per unanimitat com a president del partit i com president de la Comissi Militar Central. A ms, adoptava el pensament de Mao Zedong com ideologia oficial del Partit i de l'Estat. Lin Biao, per la seva banda, era nomenat vicepresident del partit i successor de Mao. 

El Congrs donava per conclosa la Gran Revoluci Cultural Proletaria, presentada com un gran xit del poble xins que, grcies al lideratge de Mao, havia venut als revisionistes i contrarevolucionaris que havien posat en perill la puresa ideolgica del sistema. Encara que amb el IX Congrs posava fi de manera oficial la Revoluci Cultural, les estructures de la societat, del Partit i de l'Estat havien quedat greument danyades per les purgues de membres del partit i d'intellectuals. Les conseqncies de la Revoluci Cultural es deixarien sentir durant molt temps, i les lluites pel poder continuarien en els anys segents.

 La caiguda en desgrcia de Lin Biao . 

Desprs del IX Congrs, Lin Biao emergia com el nou gran lder futur de la Repblica Popular. Nomenat oficialment successor de Mao i vicepresident del partit, el seu ascens vertigins en la jerarquia del poder semblava haver-lo collocat en una posici immillorable per a ser el nou home fort del rgim. 

Desprs d'aquests xits aparents, no obstant aix, la realitat era ms complexa. L'adulaci extrema de Lin Biao havia dut ja Mao a desconfiar de les autntiques intencions del que semblava ser el seu lleial collaborador. Durant el IX  Congrs,es va produir un enfrontament fort entre ambds a causa de la insistncia de Lin Biao que Mao havia de ser proclamat nou president de la Repblica Popular, per a ocupar aix la prefectura d'Estat que havia perdut Liu Shaoqi. Mao, no obstant aix, es negava a ocupar la presidncia i defensava l'abolici del crrec. Pot semblar paradoxal que fos Lin Biao qui pressions Mao per a assumir la presidncia per, en el fons, Mao sabia que acceptar el crrec de president podia justificar als membres del partit que veien la Revoluci Cultural com una estratagema seva per a fer-se amb el poder poltic. Al rebutjar el crrec, Mao es presentava com a lder preocupat noms per la ideologia i el partit, i no per ambicions personals. Per hi ha una ra dhuc ms important per a la negativa de Mao a restaurar la prefectura de l'Estat: desprs de nomenar a Lin Biao successor i vicepresident del partit, Mao sabia que en cas de restaurar la presidncia, el crrec de vicepresident hauria de correspondre a Lin Biao, la qual cosa hauria assegurat a aquest el seu paper coma successor. Per contra, la suspensi de la prefectura de l'Estat eliminava tant el crrec de president com el de vicepresident, i deixava al primer ministre Zhou Enlai com a mxim dirigent de l'aparell de l'Estat, la qual cosa limitava de manera considerable el poder de Lin Biao. Donada la desconfiana creixent que sentia cap a Lin, Mao hauria preferit no donar a aquest una parcella ms de poder, deixant a Zhou Enlai com a home fort dels aspectes poltics i de gesti del Govern. 

A partir d'aquest moment, encara que en pblic ambds eren enaltits com els triomfadors de la Revoluci Cultural, les relacions entre els dos havien entrat en una fase de desconfiana cada vegada ms gran. Desprs que el mar de 1970 Mao hagus abolit la prefectura de l'Estat, en la II Sessi Plenria del IX Congrs Nacional del Partit, celebrada a Lushan l'agost d'aquest any, Lin Biao, recolzat en alguns collaboradors propers, va intentar fer-se amb la presidncia de la Repblica Popular. Aquest intent de cop d'Estat, que seria revelat tres anys ms tard per Zhou Enlai, suposaria l'enfrontament total entre Mao i Lin. En una situaci anloga a la qual s'havia donat al comenament de la Revoluci Cultural amb Liu Shaoqi, Mao va comenar el seu atac a Lin Biao de manera indirecta, criticant als seus collaboradors. Sabent els suports que Lin Biao tenia a l'interior de l'exrcit, Mao va criticar primer a un dels seus seguidors principals en l'exrcit, Chen Boda, al que va acusar de "ultraesquerr", i va exigir als comandaments de l'exrcit que s'unissin a les crtiques. Els militars van acceptar, i Lin Biao es va adonar que s'havia quedat totalment allat enfront de l'atac de Mao i Zhou Enlai. 

Davant aquesta situaci d'allament, Lin Biao va decidir passar a l'atac i engegar un nou intent de cop d'Estat, que organitzaria al costat del seu fill Lin Liguo durant l'hivern de 1970 i la primavera de 1971. s possible que l'intent de cop d'Estat conts amb el suport de la Uni Sovitica, encara que aix mai s'ha pogut confirmar. La prdua de suports de Lin Biao, no obstant aix, va dur al fracs de l'intent colpista. Sembla que va ser un dels conspiradors, Li Weixin, qui hauria delatat Lin. Segons les afirmacions de Zhou Enlai en el X Congrs Nacional del Partit celebrat en 1973, aquest hauria estat el segon intent per part de Lin Biao, desprs del de Lushan, de dur a terme un cop d'estat i fins i tot d'assassinar Mao. 

La mort de Lin Biao desprs que fossin descoberts els seus plans colpistes ha estat envoltada del misteri i l'especulaci. La versi oficial afirma que Lin Biao, al costat de dos dels seus fills i sis homes ms, va intentar escapar cap a la Uni Sovitica desprs que els seus plans fossin descoberts. L'escassesa de combustible de l'avi en el qual el grup de conspiradors va fugir de manera precipitada va fer que l'avi s'estavells en el desert de Monglia Exterior, morint tots els seus ocupants. La poca versemblana de la histria i l'absncia d'evidncies constatables de l'accident han mantingut fins a l'actualitat els dubtes sobre la veracitat d'aquesta versi oficial.

 La Banda dels Quatre . 

La mort de Lin Biao deixava de nou buits de poder en el Partit, la qual cosa va dur a la convocatria d'un nou congrs: el X Congrs Nacional del Partit Comunista de Xina. Durant aquest congrs, celebrat del 24 al 28 d'agost de 1973, es va condemnar la traci de Lin Biao i es va produir l'ascens en la jerarquia de qui protagonitzara la segent lluita pel poder: l'esposa de Mao, Jiang Qing, i els seus collaboradors ms propers: Yao Wenyuan i Zhang Chunqiao, que havien dirigit la Revoluci Cultural des de Shanghai, i un jove gaireb desconegut, Wang Hongwen, que passava a ocupar una de les vicepresidncies del partit, desprs de Mao i Zhou Enlai. Aquests quatre dirigents, encapalats per Jiang Qing, serien ms endavant coneguts despectivament com la Banda dels Quatre. 

Malgrat el poder que els quatre havien acumulat, la mort de Mao el 9 de setembre de 1976 deixava l'autoritat mxima en les mans de Hua Guofeng, el successor nomenat per Mao poc abans de morir. Conscient que una lluita pel poder amb Jiang Qing i els seus seguidors frar inevitable, Hua Guofeng va aprofitar la seva autoritat per a ordenar l'arrest dels quatre. Jutjats i condemnats, i convertits en el boc expiatori de tots els mals de la Revoluci Cultural, la caiguda de la Banda dels Quatre marcababa el final d'una dcada de fervor revolucionari i de lluites pel poder que van afectar profundament a la societat xinesa del moment. 

El retorn a una certa normalitat no li serviria, no obstant aix, a Hua Guofeng per a afermar la seva autoritat. Desprs d'una nova lluita pel poder, Deng Xiaoping, una de les vctimes principals de la Revoluci Cultural, acabaria convertint-se, a partir de desembre de 1978, en el nou lder mxim del pas. Els esdeveniments dels anys de la Revoluci Cultural serien reevaluats en 1981. La memria de Liu Shaoqi va ser rehabilitada de manera pstuma i la Revoluci Cultural va ser considerada pel partit com la "dcada catastrfica". 

 Conseqncies de la Revoluci Cultural . 
 
 

A diferncia de l'anterior gran campanya maoista, el Gran Salt Endavant, que havia tingut com vctimes els sectors ms desfavorits del medi rural, la Revoluci Cultural va tenir com vctimes la classe intellectual i dirigent del pas. Les acusacions generalitzades d'"activitats contrarevolucionries" a tcnics qualificats i a professors universitaris van dur a una paralitzaci del desenvolupament tecnolgic i educatiu del pas. Els exmens d'accs a la universitat van ser abolits en 1966 i els programes d'estudis van ser redefinits per a fer prevaler l'ensenyament de valors ideolgics sobre aquelles matries purament intellectuals i cientfiques considerades "burgeses". Una generaci sencera de joves es va veure aix privada de la possibilitat d'una educaci superior ms enll de la repetici de lemes revolucionaris. Davant d'aquesta crisi de l'ensenyament superior, l'esperit maosta d'igualtat va tenir una conseqncia positiva en l'augment de l'escolaritzaci primria i de l'alfabetitzaci durant aquesta poca. 

La idea maoista que la nova Xina havia de trencar amb els hbits feudals del passat va tenir tamb conseqncies nefastes per a la cultura tradicional xinesa. Jiang Qing i els seus collaboradors van instar els joves a acabar amb els "quatre antics" (   /    / s ji, de vegades tradut com "els quatre vells"): els usos antics, els costums antics, la cultura antiga i el pensament antic. La interpretaci de quins elements de la societat mereixien la consideraci d'antics o burgesos va quedar, no obstant aix, en mans dels propis gurdies rojos, qui, vids de demostrar el seu esperit revolucionari, es van embarcar en una campanya de destrucci d'obres d'art, llibres, temples i edificis antics, alhora que sotmetien a humiliants sessions d'autocrtica a intellectuals i alts crrecs del Partit als qui acusaven de reaccionaris. 

Ats que qualsevol que hagus expressat en la seva vida pblica un inters cultural o artstic cap a qualsevol afer que no fos l'exaltaci de la figura de Mao podia ser acusat de reaccionari, no s d'estranyar que la immensa majoria dels escriptors i artistes sofrissin persecucions durant la Revoluci Cultural, i van ser molts els qui van resultar ferits i fins i tot morts per la violncia dels gurdies rojos. Molts altres van acabar sucidant-se, com el fams escriptor Lao She. S'estima que van ser milers les vctimes mortals de la violncia dels gurdies rojos i ms de tres milions de membres del Partit van ser vctimes de les purgues en la cpula del poder.

En l'mbit de la cultura, a ms de la destrucci de nombroses obres d'art, la Gran Revoluci Cultural Proletaria va afectar tamb a la religi tradicional xinesa i al sistema d'escriptura. Pel que fa a la religi, la major part dels temples budistes i daoistes van ser tancats i molts monjos van ser obligats a seguir programes de reeducaci. Un altre dels blancs de les ires dels gurdies rojos va ser el pensament confuci, al que s'identificava amb la societat feudal antiga. A causa de aix, la ciutat natal de Confuci, Qufu, a la provncia de Shandong, va sofrir els atacs de grups de gurdies rojos que van destruir gran part del seu patrimoni artstic, que seria restaurat en anys recents. Quant a la escriptura xinesa, el procs de simplificaci dels carcters, encara que havia comenat amb anterioritat, amb les llistes de carcters reformats publicades en 1956 i 1964, aquest es va consolidar grcies a l'esperit de ruptura amb el passat impulsat per la Revoluci Cultural. En aquest sentit, moltes de les diferncies culturals que es perceben en l'actualitat entre la Xina continental i les societats xineses de Taiwan, Hong Kong i Macau tenen les arrels en la Revoluci Cultural, els efectes de la qual s'han perllongat fins avui dia.

 Bibliografia .
Referncies;
Hs, Immanuel C. Y. The Rise of Modern China, 6ta edicin, Oxford University Press, Oxford, 1999 (ISBN 0-195-12504-5).

Lectures adicionals;
Fairbank, John King. China, una nueva historia, Editorial Andrs Bello, Barcelona, 1997 (ISBN 84-89691-05-3).
Gray, Jack; Cavendish, Patrick. La Revolucin Cultural y la crisis china. Barcelona: Ariel, 1970 (ISBN 84-344-0686-1).
Spence, Jonathan D. The Search for Modern China, W. W. Norton and Company, Nueva York, 1999 (ISBN 0-393-30780-8).

 Veure tamb .
Banda delo Quatre;
Histria de la Repblica Popular de la Xina;
Lin Biao;
Mao Zedong;

 Enllaos externs .
 Histria del sistema educatiu a la Xina ' ';
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183874" title="Ministeri d'Economia i Hisenda d'Espanya" nonfiltered="554" processed="551" dbindex="75559">

El Ministeri d'Economia i Hisenda d'Espanya s un dels departaments ministerials en els quals es divideix el govern d'Espanya.

Funcions.
Aquest ministeri s l'encarregat de la gesti dels assumptes econmics i d'hisenda, sent el responsable de preparar els Pressupostos Generals de l'Estat. La Secretaria d'Estat d'Hisenda i Presupostos controla els organismes segents:
Agncia Tributria d'Espanya;
Loteries i Apostes de l'Estat;
Institut de Crdit Oficial;
Institut Nacional d'Estadstica;
Tresor Pblic;
Catastre;

Durant algunes etapes poltiques ha estat dividit entre el prpiament dit Ministeri d'Economia, tamb denominat Ministeri d'Assumptes Econmics (1979-1982), i el Ministeri d'Hisenda (1977-1982 i 2000-2004). L'actual ministre d'Economia i Hisenda s Pedro Solbes Mira.

Llista de ministres d'Economia i Hisenda d'Espanya.
Franquisme.
 1941-1951: Joaqun Benjumea Burn;
 1951-1957: Francisco Gmez de Llano;
 1957-1965: Mariano Navarro Rubio;
 1965-1969: Juan Jos Espinosa San Martn;
 1969-1973: Alberto Monreal Luque;
 1973-1974: Antonio Barrera de Irimo;
 1974-1975: Rafael Cabello de Alba Gracia;

Transici Espanyola.
 1975-1976: Juan Miguel Villar Mir;
 1976-1977: Eduardo Carriles Galarraga;

Llista de ministres d'Economia i Hisenda (democrcia).


Llista de ministres d'Hisenda (democrcia).


Vegeu tamb.
Poltica d'Espanya;
Consell de Ministres d'Espanya;

Vegeu tamb.
  Pgina web del Ministeri d'Economia i Hisenda d'Espanya;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183876" title="Luis Javier Garca Sanz" nonfiltered="555" processed="552" dbindex="75560">

Luis Javier Garca i Sanz, conegut com Luis Garca, s un futbolista catal dels anys 2000. Va nixer a la ciutat de Badalona el 24 de juny del 1978. Juga de davanter.

Trajectria.
Es form a les categories inferiors del Futbol Club Barcelona, on arrib del Sant Gabriel de Sant Adri de Bess. Jug cedit a diversos clubs espanyols fins que fou traspassat la temporada 2002-2003 a l'Atltico de Madrid, per amb una clusula de recompra que el club blau-grana exerc per incorporar-lo al primer equip la temporada segent, a les ordres de Frank Rijkaard. Al Bara jug 29 partits i marc 8 gols, en una brillant campanya. Per, una important oferta del Liverpool FC de 9 milions d'euros el portaren a la lliga anglesa la temporada 2004-2005. Al club angls guany una Lliga de Campions i una copa anglesa com a ttols ms destacats.

L'any 2005 debut amb la selecci espanyola de futbol. Un trencament de lligaments del genoll el gener de 2007 l'allunyaren dels terrenys de joc ms de mig any. El juliol del mateix any fitx per l'Atltico de Madrid.

 Clubs .
 1997-1999: FC Barcelona B.
 1999-2000: Real Valladolid.
 1999-2000: Club Deportivo Toledo.
 2000-2001: CD Tenerife.
 2001-2002: Real Valladolid.
 2002-2003: Atltico de Madrid.
 2003-2004: Futbol Club Barcelona.
 2004-2007: Liverpool FC.
 2007-   ?    : Atltico de Madrid.

 Palmars .
 1 Lliga de Campions: 2004-05.
 1 Supercopa d'Europa de futbol: 2004-2005.
 1 Copa anglesa de futbol: 2005-2006.
 1 Community Shield: 2005-2006.

 Enllaos externs .
 Web de Luis Garca;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183883" title="Salamb" nonfiltered="556" processed="553" dbindex="75561">
Salamb s una vila de Tunsia just al sud de Carthage i al nord de Le Kram, que formava el barri pnic de Cartago en poca romana. Al nord hi ha les termes d'Anton i a la mateixa Salamb s'ha trobat el cementiri o Tofet de Salamb, lloc d'enterrament dels infants sacrificats, i el kothon o port pnic.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183884" title="Luis Garca Fernndez" nonfiltered="557" processed="554" dbindex="75562">
Luis Garca Fernndez, Luis Garca (nascut a Oviedo el 6 de febrer de 1981), s un futbolista asturi que juga de davanter al Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona.

Format a les categories inferiors del Reial Madrid, jug al Real Murcia el 2003-04, abans de fitxar pel RCD Mallorca on va viure una brillant temporada marcant 11 gols. L'Espanyol es fix en ell i el fitx l'any 2005. Al club blanc-i-blau assol els seus primers ttols com a futbolista, una copa del rei i una copa Catalunya, a ms de ser finalista de la copa de la UEFA. El 2 de juny de 2007 debut a la selecci espanyola de futbol.

 Palmars .




 
Categoria :Futbolistes asturians
Categoria :Futbolistes del RCD Espanyol
Categoria :Futbolistes del RCD Mallorca













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183886" title="Nefropodeu" nonfiltered="558" processed="555" dbindex="75563">


Els nefropodeus (Nephropoidea) formen una superfamlia de crustacis decpodes de l'infraordre dels astacideus. Va ser creada per James Dwight Dana (1813-1895) el 1852 i se subdivideix en dues famlies:
 els nefrpids (Nephropidae), que comprn els llamntols i els escamarlans ;
 els taumastoqulids (Thaumastochelidae), un tipus de llamntols molt rars.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183891" title="Tsubasa RESERVoir CHRoNiCLE" nonfiltered="559" processed="556" dbindex="75564">
Tsubasa RESERVoir CHRoNiCLE (   -RESERVoir CHRoNiCLE-, Tsubasa Rezaboa Kuronikuru) s un manga de les CLAMP, el qual inclou personatges nous, i tamb personatges d'altres de les seves sries anteriors, creant aix un crossover. 

 Argument .
La histria explica la desesperada recerca d'un jove arqueleg,Xiaolang, que busca les plomes de la memria de la princesa Sakura, que es troben perdudes en diferents mons a causa del ambicis desig d'un malvat mag, el qual vol robar-li un poder ocult que ella posseeix: el d' anar a altres dimensions s a dir, mons, a voluntat. 

Aquell mgic i misteris poder es va despertar en unes runes ocultes que pertanyen a l'antiguitat del Regne de Clow d  on provenen Xiaolang i Sakura. Xiaolang investigava les runes sent un nen com la princesa Sakura, ja que el seu pare, tamb era arqueleg, per havia mort anys enrere.
Enmig d'una eventualitat, i per mitj d'una mgia molt poderosa, ella va sortir volant de la balconada del seu castell cap a les profunditats de les runes, on es va trobar amb el jove Syaoran, el qual va presenciar el sorprenent fet que a la jove Sakura li creixessin unes boniques ales i en el moment que el va voler rescatar-la es van trencar en diversos fragments (plomes) provocant que fossin despariades per diferents dimensions. Syaoran haur de recuperar cadascun dels fragments de la seva estimada princesa i amiga de d infncia, o si no la princesa perdr la vida. Per aix, (enviat per Yukito, mandat per en T ya) va a demanar-li ajuda a la bruixa de la dimensi (Y ko de xxxHolic) ja que ella possex el poder de complir desitjos. Per aquest favor t un preu molt alt (el preu a pagar ha de ser equivalent al desig que has demanat, ni mes, ni menys.) Per a aix Syaoran haur de pagar la seva relaci entre la Sakura i ell, s a dir, encara que Sakura recuperi tots els seus records, no recordar cap que tingui relaci amb el noi. 

En aquesta aventura li acompanyen Fay D. Flourite, un jove mag que ha escapat del seu mn i que no desitja tornar a ell, just abans d'anar a la trobada de la bruixa de la dimensi segella al Rei Ashura (el rei del Pas de Celes, pas d  on prov en Fay) en el fons d'un llac i canvia la forma de Chii (es una noia creada amb la mgia d en Fay) perqu li avisi si el rei desperta. El desig d'aquest misteris mag s no tornar al seu mn, per aix decideix anar de dimensi en dimensi per mai a la d' ell. Al lliurar-li a Y ko el seu objecte ms preuat (un tatuatge en l'esquena que t a veure amb l'origen de la seva mgia) decideix unir-se a la recerca de la memria de Sakura juntament amb Xiaolan. 

Per altra banda Kurogane, un ninja bandejat per la Princesa Tomoyo i malet per la mateixa a causa que comet assassinats sense sentit. La maledicci o Shu que la princesa Tomoyo conjura en contra d en Kurogane s un poders encanteri que funciona restant-li una part del seu poder cada vegada que mati a un sser hum. Kurogane s enviat amb la bruixa Y ko a aprendre el veritable significat de la fora; el seu nic desig s tornar al seu mn i protegir a la princesa del Jap antic. No obstant aix, no molt convenut li lliura a Y ko la seva katana (espasa) anomenada el Drac de plata ja que aquest era el preu que havia de pagar; no quedant-li altre remei que unir-se a la recerca sol per a fer ms rpid el viatge i tornar aviat al seu mn. 

Per ltim, existeix una petita criatura que els hi dona la Y ko anomenada Mokona Modoki, que els servir de recerca per a les plomes, per a recrrer els diversos mons, igual que comunicar-se amb la Y ko; trobant-se en aquests mons amb diferents versions de persones conegudes en els seus mons d'origen.

 Manga .
El manga va comenar a publicar-se a Jap el 2003 a la revista Shonen Magazine de la editorial Kodansha, i encara no est finalitzat. Fins a la data hi ha un total de 23 volums, i 190 captols. Segons es pot extreure d'una entrevista a la guionista, Ohkawa, el nombre final de llibres recopilatoris ser uns 28-30.
A Espanya, Norma Editorial t la llicncia i ha publicat els 19 primers volums.

 Anime .
L'abril del 2005, es va comenar a emetre la srie d'anime al Jap a travs de NHK, amb el nom de Tsubasa Chronicle (         , Tsubasa Kuronikuru) la qual estava planejada que durs 3 temporades de 26 episodis cada una aproximadament, per desprs del final de la segona temporada, es va negar la possibilitat de que es fes una tercera. L'anime, t un total de 52 episodis. 


TSUBASA TOKYO REVELATIONS

Actualment, es venen unes OVA'S amb els toms 21, 22, i 23 en Jap. Aquestes OVA'S estan titulades amb el nom de TSUBASA TOKYO REVELATIONS, ja que narren la histria del pas de Tquio, i tot el que en aquest pas passa. Del gui s encarrega Ageha Ohkawa (la guionista de les CLAMP). L estudi d animaci que s encarrega d aquest projecte ser Production I.G. El director ser Shunsuke Tada (que va dirigir els OVAs de Prince of Tennis) i els seiy s seran les mateixos del anime. Els OVA s seran edici limitada. La primera OVA, titulada "El missatge del mag" (      , Majutsushi no Dengon) amb el tom 21 (que a ms inclour una caixa per guardar les tres DVDs, il lustrats amb una nova imatge de CLAMP); la segona, "L ull dret del noi" (     , Sh nen no Migime), amb el tom 22; i l ltima, "El somni que la princesa va veure  (      , Himegimi no Mita Yume) amb el tom 23. La primera OVA va sortir el 16 de novembre de 2007, la segona el 17 de gener de 2008 i la tercera el 17 de mar de 2008. Si tot va b i els OVA'S agraden, pot ser que n'hi hagin ms, per aix no es sap encara.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183894" title="Ministeri de Comer i Turisme d'Espanya" nonfiltered="560" processed="557" dbindex="75565">
El Ministeri de Comer i Turisme d'Espanya fou un dels departaments ministerials en els quals es divid el govern d'Espanya.

Aquest ministeri fou creat durant la composici de la Legislatura Constituent l'any 1977, existint en tamb a la I Legislatura (1979-1982), sent transferides aquell any les competncies en comer al Ministeri d'Economia i Hisenda i les de turisme al nou Ministeri de Transport, Turisme i Comunicacions. Aquest ministeri fou creat de nou durant la V Legislatura (1993-1996), desapareixent el 1996 i sent transferides les seves competncies al Ministeri d'Economia i Hisenda.

Llista de ministres d'Assumptes Socials.


Vegeu tamb.
Poltica d'Espanya;
Consell de Ministres d'Espanya;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183898" title="Concili del Vatic II" nonfiltered="561" processed="558" dbindex="75566">
El Concili Vatic II fou un concili ecumnic de l'Esglsia Catlica i un dels esdeveniments histrics que van marcar el segle XX. Va ser convocat pel Papa Joan XXIII, qui el va anunciar des de gener de 1959. 

El Concili va constar de quatre sessions, sent la primera d'elles presidida pel mateix Papa en la tardor de 1962. Ell no va poder concloure aquest Concili ja que va morir un any desprs, (el 3 de juny de 1963). Les altres tres etapes van ser convocades i presidides pel seu successor, el Papa Pau VI, fins a la seva clausura en 1965. La llengua oficial del Concili va ser el llat. 

Ha estat el Concili ms representatiu de tots, amb una mitjana d'assistncia d'uns dos mil pares conciliessis procedents de totes les parts del mn i d'una gran diversitat de llenges i races. Van assistir a ms membres d'altres confessions religioses cristianes. 
 Objectiu . 
El Concili es va convocar amb les fins principals de:
 Promoure el desenvolupament de la fe catlica. ;
 Assolir una renovaci moral de la vida cristiana dels fidels. ;
 Adaptar la disciplina eclesistica a les necessitats i mtodes del nostre temps. ;

Es va pretendre que fos un "aggiornamento" o posada al dia de l'Esglsia, renovant els elements que ms necessitat en tinguessin, revisant el fons i la forma de totes les seves activitats. Va pretendre proporcionar una obertura dialogant amb el mn modern, actualitzant la vida de l'Esglsia sense definir cap dogma, fins i tot amb nou llenguatge conciliatori enfront de problemes actuals i antics. Va tractar de l'Esglsia, la revelaci, la litrgia, la llibertat religiosa, etc. sent les seves caracterstiques ms importants la renovaci i la tradici.

 Antecedents . 
En Vatic I no havia concls, a causa de la suspensi imposada per l'esclat de la guerra francoprussiana. Amb l'elecci de Joan XXIII, el juny de 1958, tothom esperava un pontificat breu, per amb sorpresa el gener de 1959 convoca el concili. Hi ha diverses ironies en aquest concili ja que encara que s un concili d'obertura, collegialitat i altres elements, Joan XXIII el va convocar sense consulta, conforme la infabilitat del Papa (cf. Pius XII, 1950, Dogma de l'Assumpci). El convoc desprs de 3 dies d'oraci (cf. la seva biografia ) per el motiu precs ha roms un poc vague: aire fresc a l'Esglsia, un cert aggiornamento.

Preparaci . 
De febrer 1959 a octubre 1962 s l'etapa de preparaci del Concili, responsabilitat de la Cria Romana que va preparar un qestionari als bisbes per a saber qu volien que es tracts en aquest (doncs no havia motiu concret). s un concili bastant documentat. Es poden veure Le fonti ufficiali que sn conservades en un arxiu dividit en: ;
Matria preparatria: ;
Srie I, avantpreparatria que correspon a abans de l'inici del concili, sn les respostes dels bisbes als qestionaris. No sn sistemtiques. ;
Srie II, Matria preparatria (4 volums en 6 toms) Correspon a l'ltim any desprs de la convocatria del concili. Sn els documents preparats per la Cria para el concili. La Cria divideix els temes en 10 temes (que corresponen als 10 dicasteris del Vatic que presidien les 10 comissions preparatries) ;
Participants del concili. 
 Els 2450 bisbes de l'Esglsia , l'nic grup que va ser excls sn els bisbes del bloc comunista xins, ra per la que van faltar uns 200 bisbes. Havia un conveni amb els sovitics de poder deixar sortir i entrar els bisbes als seus pasos sense problemes. s el concili ms gran quant a quantitat (Calcedonia 200; Trento 950) i quant a catolicitat, doncs s la primera vegada que participen bisbes en manera substancial no europeus (sobretot africans i asitics). En els primers dos anys van predominar els bisbes europeus per les segents sessions van ser mes participades. (Fins i tot van participar alguns cardenals telegs o no bisbes (per per insistncia de Joan XXIII van ser ordenats bisbes) A ms van participar alguns abats de grans congregacions (franciscans, conventuals, dominicans). ;
Telegs convidats del Papa com a consultors i no com membres plens (Yves Congar, Karl Rahner, Henri de Lubac Philips; podien escoltar per no parlar en l'aula), no podien entrar a l'aula per tenien influncia en les comissions (aquelles 10 ja esmentades). A l'inici del Concili es dna el nomenament de les comissions conciliars (dos teros nomenats pels bisbes i un ter pel papa) tenint com tasca guiar i escriure aquells decrets ja discutits a l'aula. ;
Consultors d'Esglsies ortodoxes i de les esglsies protestants. ;
Observadors, i catlics laics (cf. Mary Goldic, Ospite a casa propia (ed. en angls) ;
Periodistes. Es donen moltes publicacions per especialment Times. (Raniero en la Valle Avennie; Caprile en Civilt Catlica; Frank Furteer en Allgemeine Zeitung; Le monde, Assomptionisti La Croix; F-X Murphy CSSR amb el pseudnim de Xavier Rynne a Ney York; tamb alguns llibres YVES CONGAR, non journal du concili);

Documents. 
Desprs d'un llarg treball, que va concloure en 16 documents, el conjunt dels quals constitux una presa de conscincia de la situaci actual de l'Esglsia i defineix les orientacions que s'imposen. 

 
Aquests documents sn: (se citen pel seu primer nom en llat), a continuaci es colloca el ttol posat pel document en catal. Els enllaos duen al text del Document 
Constitucions:
Dei Verbum (Constituci Dogmtica sobre la  Divina Revelaci);
Lumen Gentium (Constituci Dogmtica sobre l'Esglsia);
Sacrosanctum Concilium (Constituci sobre la Sagrada Litrgia);
Gaudium et Spes (Constituci Pastoral sobre l'Esglsia en el mon actual);
Declaraciones Conciliares ;
Gravissimum Educationis (Declaraci sobre l'Educaci Cristiana);
Nostra Aetate (Declaraci sobre les relacions de la Esglsia amb les Religions no cristianes);
Dignitatis Humanae (Declaraci sobre la llibertat religiosa);
Decrets Conciliars;
Ad Gentes (Decret sobre l'activitat missionera de l'Esglsia);
Presbyterorum Ordinis( Decret sobre el ministeri i vida dels presbters);
Apostolicam Actuositatem (Decret sobre l'apostolat dels laics);
Optatam Totius (Decret sobre la formaci sacerdotal);
Perfectae Caritatis (Decret sobre l'adequada renovaci de la vida religiosa);
Christus Dominus(Decret sobre sobre el ministeri pastoral dels Bisbes);
Unitatis Redintegratio (Decret sobre l'ecumenisme);
Orientalium Ecclesiarum (Decret sobre les Esglsies orientals catliques);
Inter Mirifica (Decret sobre els Mitjans de comunicaci social);

Interpretacions del Concili. 
El Concili del Vatic II ha estat objecte d'almenys dues interpretacions contraposades. Segons l'oficial, apologtica o favorable, hauria constitut en la vida de l'esglsia i de les seves relacions amb el mn exactament el que es pretenia, una nova primavera, i tot posterior fet negatiu per a la importncia de l'Esglsia, com la disminuci d'efectius sacerdotals i religiosos o de l'assistncia als oficis dominicals en gaireb un 70%, no ha d'entendre's en un sentit immediat de causa-efecte. 

La interpretaci negativa sost que, mentre els texts del concili sn en el fons i en la forma d'impecable factura i ortodxia, el que s'hauria ests a la praxi eclesial hauria estat una interpretaci d'acord amb el modernisme, ja gestada des de dcades abans i condemnada per Pius X a l'encclica Pascendi Dominici gregis. Seria aquesta versi, del tot fora de l'esperit i la lletra dels textos conciliars, la que s'hauria obert pas fora del Concili oficial i predominat en els mitjans eclesistics i extraeclesistics; aquesta no seria sin la versi amb rtol catlic d'una nova i global religi de la humanitat, que seria en el fons el veritable propsit del'ecumenisme. 

Benet XVI, va realitzar una avaluaci del concili declarant:  Aix podem avui tornar la mirada amb gratitud al Concili del Vatic II: si el llegim i acollim guiats per una hermenutica correcta, pot ser i arribar a ser cada vegada ms una gran fora per a la necessria renovaci de l'Esglsia.  En termes semblants es va expressar respecte a l'acceptaci de la llibertat religiosa, revalidant-la, encara que recordant que no contradiu l'obligaci per als catlics d'intentar convertir a tots:  El Concili Vatic II, en reconixer i fer seu, amb el Decret sobre la llibertat religiosa, un principi essencial de l'Estat modern, va recuperar el patrimoni ms profund de l'Esglsia. 

Enllaos externs.
 Discursos de Joan Pau II sobre el tema del Vatic II ;
 Per una correcta hermenutica del Concili. Discurs de Benet XVI;





-- (discussi) 15:40, 26 oct 2008 (CET)






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183899" title="Montlle (Ribera d'Ondara)" nonfiltered="562" processed="559" dbindex="75567">
Montlle s una entitat de poblaci del municipi de Ribera d'Ondara, a la comarca de la Segarra.

Est situat al sector septentrional del terme, al tur del Castell de Montlle. Pertanyia a l'antic municipi de Sant Pere dels Arquells.

Llocs d'inters.
Runes del Castell de Montlle.
Parroquia romnica de Santa Maria.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183903" title="Ministeri de Transport, Turisme i Comunicacions d'Espanya" nonfiltered="563" processed="560" dbindex="75568">
El Ministeri de Transport, Turisme i Comunicacions d'Espanya fou un dels departaments ministerials en els quals es divid el govern d'Espanya.

Aquest ministeri fou creat durant la compossici de la Legislatura Constituent, l'any 1977, amb el nom de Ministeri de Transports i Comunicacions. L'any 1982, a ms de les seves competncies en transports i comunicacions, se li afeg les de turisme, provinent de l'extint Ministeri de Comer i Turisme. L'any 1991 en la tercera remodelaci del govern de la IV legislatura aquest ministeri desaparegu integrant-se dins el Ministeri d'Obres Pbliques.

Llista de ministres de Transport, Turisme i Comunicacions d'Espanya.


Vegeu tamb.
Poltica d'Espanya;
Consell de Ministres d'Espanya;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183904" title="Yesca" nonfiltered="564" processed="561" dbindex="75569">
Yesca o La juventud castellana y revolucionria (el jovent castell i revolucionari) s l'organitzaci de joves del nacionalisme castell o castellanisme. Fou creada a Burgos el 1992 amb el nom de Juventudes Castellanas Revolucionarias (Jovent Castell Revolucionari), nom que canvi per l'actual el 23 d'abril de 2006 (coincidint amb la diada del poble castell).

Yesca es defineix com una organitzaci revolucionria i independentista a favor de l'alliberament de les 17 provncies que comformen histricament Castella (les 5 Comunitats Autnomes actuals serien Cantbria, Castella-Lle, Castella-La Manxa, Madrid i La Rioja), aix com un canvi en el sistema socioeconmic de la nostra societat cap al socialisme, l'ecologisme, l'antifeixisme, el feminisme i la causa internacionalista.

Per tant i aix mateix, lluita contra l'explotaci laboral, l'especulaci de l'habitatge, contra l'explotaci de la dona i la repressi de les forces policials.

L'organitzaci t una implantaci irregular al territori castell, amb fora militncia a la zona de Valladolid, Burgos, etc. (el que seria Castella-Lle).

Mantenen un petit conflicte amb els regionalistes de Cantbria, amb qui es disputen la zona. Aix mateix, arreu del territori han de combatre el republicanisme espanyol, que es contradiu amb el nacionalisme castell.

Mant bones relacions amb la resta de lluites independentistes de l'Estat espanyol, com l'esquerra abertzale o l'esquerra independentista dels Pasos Catalans, en concret, amb Maulets i la Coordinadora d'Assemblees de l'Esquerra Independentista (CAJEI).

El partit poltic referent de Yesca s Izquierda Castellana, que s una coalici de diferents grups castellanistes i revolucionaris.

Enllaos externs.
Web de Yesca




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183911" title="Rakkada" nonfiltered="565" processed="562" dbindex="75570">
Rakkada s un lloc arquelgic de Tunsia a 9 km al sud de Kairuan de la que avui dia constitueix un barri.

Rakkada fou la capital dels aglbides fundada el 876 per Ibrahim II, el set emir; fins llavors la capital era Abbasiyya. Segons la tradici l'emir, afectat d'insomni, va anar de passeig per consell d'Ishak ben Sulayman, i en un lloc es va aturar i es va quedar adormit; aix que va decidir construir all un palau que va batejar com Rakkada (L'Adormida); un altre tradici diu que el nom se li va donar per una matana dels wardfadjuma a mans del cap ibadita Abul Khattab el 758, quan els morts van ser posats estesos a terre com si dormisin.

L'emir es va installar a Rakkada al mateix any 876, a un castell anomenat Ksar al-Fath (Castell de la victria). Va romandre capital de la dinastia excepte per breus estades de temporada a Tunis. A 'entorn del palau va sorgir una veritable ciutat; altres fortaleses foren Ksar al-Bahr (Castell del llac), Kasr al-Sahn (castell de la cort), Kasr al-Mukhtar (Castell del escollit) i Kasr Baghudad; tamb es va construir una gran mesquita, banys, una estaci de caravanes, i un souk. Al -Bakri li atribueix un permetre de ms de 10 km, per Al-Numwayri noms li atribueix 6 km. El primer diu que la major part de la ciutat eren jardins. La ciutat es va rodejar d'un mur de rajoles, que fou restaurat sota el darrer aglbida per intentar una resistncia final. La vila gaudia de certes llibertats que no s'hagueren pogut fer a Kairuan com la venta del nabidh (beguda estimulant) que a Kairuan estava prohibida per permesa a Rakkada.

El darrer emir Ziyadat Allah III va fugir de Rakkada quan els xites fatimites es van acostar i el victoris Abu Abd Allah es va installar a Kasr al Sahn, mentre el mahdi fatimita Ubayd Allah tamb es va installar a Rakkada fins vers el 920 en qu va anar cap a Mahdia. Una vegada va deixar de ser capital la ciutat es va despoblar i al cap d'uns anys era en runes. El 953 el fatimita  Al-Muizz la va fer arrasar per aprofitar els materials, i noms es van deixar els jardins.

Les restes que es conserven sn una cisterna o bassa rectangular que probablement constitua l'antic bahr (llac) que donava nom a un dels castells; al mig tenia un pavell de quatre plantes del que no en queda res; a la part occidental queden restes d'un edifici que probablement es reflectia a l'aigua del llac, i del que es distingeixen tres sales pavimentades, en estil rab de l'poca, proper a l'art cristi local. El Institut Nacional d'Arqueologia hi ha fet algunes excavacions desprs del 1962 i les troballes son al Museu Nacional d'Art Islmic de Tunsia, creat no lluny del lloc arqueolgic el 1986, en el que fou anteriorment un palau presidencial. Aquest museu est especialitzat en art islmic medieval i apart de les troballes in situ, t una bona collecci de manuscrits i de fulles de l'alcor, incloent el fams alcor blau escrit en lletres daurades; tamb hi ha un bon conjunt de cermica i vasos, bronzes i sobretot monedes representatives de diferents poques medievals. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183912" title="Nefrpid" nonfiltered="566" processed="563" dbindex="75571">


Els nefrpids (Nephropidae) sn una famlia de crustacis decpodes de la superfamlia dels nefropodeus (Nephropoidea).

Sn crustacis marins que viuen enterrats al fang o en forats a les roques i sn d'hbits nocturns.

 Sistemtica .

s una famlia creada per Dana (1813-1895) el 1852 i sinnima de la Homaridae creada per Huxley el 1879. s subdivideix en 3 subfamlies i en diversos gneres:

Neophoberinae Glaessner, 1969.
 Acanthacaris, Bate, 1888 (altres escamarlans) ;

Thymopinae Holthuis, 1974.
Nephropsis Wood-Mason, 1873;
Nephropides Manning, 1969;
Thymops Holthuis, 1974;
Thymopsis Holthuis, 1974;

Nephropinae Dana, 1852.
 Eunephrops Smith, 1885 (altres escamarlans) ;
 Homarinus Kornfield, Williams i Steneck, 1995 (altres llamntols);
 Homarus Weber, 1795 (llamntols) ;
 Metanephrops Jenkins, 1972 (altres escamarlans) ;
 Nephrops Leach, 1814 (escamarlans) ;
 Thymopides Burukovsky et Averin, 1977 (altres escamarlans) ;

 Referncies .































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183913" title="Congregaci de la doctrina de la Fe" nonfiltered="567" processed="564" dbindex="75572">
La Congregaci de la Doctrina de la Fe s un rgan collegiat del Vatic la funci del qual, custodiar la correcta doctrina catlica en l'Esglsia, est definida segons l'article 48 de la Constituci Apostlica sobre la Cria Romana Pastor bonus, promulgada per Joan Pau II el 28 de juny de 1988. 

Aquesta Congregaci s la successora de l'antiga "Sagrada Congregaci de la Romana i Universal Inquisici", fundada per Pau III el 1542 sota la influncia del cardenal Giovanni Pietro Carafa, qui anys ms tard es convertiria en el Papa Pau IV, i en que el seu Pontificat el Sant Ofici es convertiria la seva arma ms poderosa. Reanomenada per Sant Pius X en 1908 com a "Sagrada Congregaci del Sant Ofici" i a la qual Pau VI en 1965 li va donar el seu nom actual, encara que ha estat antecedit amb el terme Sagrada (Sagrada Congregaci per a la Doctrina de la Fe)fins a la reforma del Codi de Dret Cannic de 1983, que ho va excloure dels noms de les congregacions vaticanes. 

Comptava amb vint-i-cinc membres  Cardenals, Arquebisbes i Bisbes  i va estar presidida des de 1981 pel cardenal Joseph Ratzinger, fins que en l'ltim conclave aquest fou escollit com a Papa actual, Benet XVI. Benet XVI va nomenar com successor en la presidncia de la Congregaci per a la Doctrina de la Fe l'arquebisbe nord-americ William Joseph Levada el 13 de Maig de 2005, qui desprs fos tamb elevat a la categoria de Cardenal en el Consistori del 24 de Mar de 2006. Mons. Levada era membre d'aquesta Congregaci des de 1976. 

Notes.


Veure tamb.

 Cria Romana;

Enllaos externo.

 Congregacions (Vatic);
 Jerarquia Esglsia Catlica;
Article 48 de la Constituci Apostlica sobre la Cria Romana;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183915" title="Platja des Cavall d'en Borrs" nonfiltered="568" processed="565" dbindex="75573">

La platja des Cavall d'en Borrs es troba al nord de Formentera entre la cala Savina i la platgeta des Carregador que la separa de ses Illetes. Pertany a la vnda de ses Salines, de la parrquia de Sant Ferran de ses Roques, i est dins del Parc natural de ses Salines.

Limita al sud-oest amb es Cavall d'en Borrs, una punta rocosa d'on la platja pren el nom, i al nord-est amb el rac d'en Verd. El nom prov de Borrs i Cia., la companyia mallorquina que era propietria de les salines de Formentera al segle XIX. L'eufemisme irnic del topnim s'explica per la reivindicaci popular de les salines des de l'expropiaci el 1715 per Felip V.


Situada a 2 km del port de la Savina, s'hi pot arribar caminant o en bicicleta pel cam de sa Guia. Est orientada al nord-oest amb vistes al port i a l'extrem occidental de l'illa d'Eivissa on destaquen els perfils dels illots es Vedr i es Vedranell.

s una platja tranquilla, amb un onatge molt suau. La sorra s fina i blanca o rosada d'origen corall, formant un tals de pendent molt suau. La fondria s de 1,5 m a 50 m de la vorera. El fons mar s de sorra recoberta d'alga.

La part posterior s un sistema dunar cobert per un bosc de savines fronds, anomenat el bosc de sa Salinera, que s'estn fins l'estany Pudent i les salines.

Enllaos externs.
Dades del Govern de les Illes Balears;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183917" title="Collegi Cardenalici" nonfiltered="569" processed="566" dbindex="75574">
 

El Collegi Cardenalici s el cos de tots els cardenals de l'Esglsia catlica. Els seus membres sn assessors i consellers del Papa. Durant el perode de la seu vacant, a causa de la mort d'un papa i fins al nomenament d'un nou, el collegi cardenalici constitueix l'autoritat suprema de l'Esglsia i s l'organisme que regeix l'activitat de la Seu apostlica i el govern de la Ciutat del Vatic. 

Una vegada passat el temps prescrit desprs de la mort del Papa, els cardenals electors, s a dir aquells que tinguessin menys de 80 anys al moment de morir l'ltim Papa, es reuneixen darrere de portes tancades en el Conclave (con clave = amb clau) per a triar al nou pontfex, generalment entre un dels seus propis membres, encara que no necessriament hagi de ser aquest un requisit per a ser escollit al papat. 

Segons s tradici, les reunions del Conclave per a l'elecci d'un papa, tenen lloc a la Capella Sixtina del Vatic, sota els frescos de  Miquel ngel, el fams fresc dels quals el Judici Final, presideix la paret principal d'aquesta capella. Els cardenals electors, tots aquells que el dia que inicia la Seu Vacant (sigui per mort o per renncia del summe pontfex), tinguin menys de vuitanta anys d'edat, assumeixen, d'una banda, el govern de l'Esglsia, i per l'altra, la responsabilitat de triar al nou papa en el conclave. 
Composici del Collegi Cardenalici. 
En 2005, a la mort de Juan Pablo II, la llista dels cardenals electors convocats era integrada per 117 membres, encara que 2 d'ells, els cardenals Lachica Sin (Filipines) i Surez Rivera (Mxic) no van assistir al conclave per problemes de salut. Seguidament s'indiquen els seus noms (amb el seu bisbat, ttol o diacona, a ms dels seus crrecs actuals o emrits) ordenats per zones del mn i, dintre de cada zona, per data de naixena: 
Amrica Llatina.
Jos Freire Falc o (23 d'octubre 1925), cardenal del ttol de S. Lucca a Via Prenestina, arquebisbe emrit de Braslia (Brasil) ;
Miguel Obando Bravo, S.D.B. (2 de febrer 1926), cardenal del ttol de S. Giovanni Evangelista a Spinaceto, arquebisbe emrit de Managua (Nicargua) ;
Jorge Arturo Medina Estvez (23 de desembre 1926), cardenal diaca de S. Saba, protodiaca, bisbe emrit de Valparaso, prefecto emrit de la Congregaci per al Culte Div i la Disciplina dels Sagraments (Xile) ;
Adolfo Antonio Surez Rivera (9 de gener 1927), cardenal del ttol de S. Maria de Guadalupe a Monte Mario, arquebisbe de Monterrey (Mxic) ;
Daro Castrilln Hoyos (4 de juliol 1929), cardenal diaca de S. Nome de Maria al Frum Traiano, prefecte de la Congregaci per al Clergat (Colmbia);
Rodolfo Quezada Toruo (8 de maig 1932), cardenal del ttol de S. Saturnino, arquebisbe de Guatemala (Guatemala) ;
Pedro Rubiano Senz (13 de setembre 1932), cardenal del ttol de Trasfigurazione di Nostro Signor Ges Crist, arquebisbe de Bogot (Colmbia);
Eusbio Oscar Scheid, S.C.I. (8 de desembre 1932), cardenal del ttol de Ss. Bonifacio ed Alessio, arquebisbe de Rio de Janeiro (Brasil);
Javier Lozano Barragn (26 de gener 1933), cardenal diaca de S. Michele Arcangelo, arquebisbe emrit de Zacatecas, president del Pontifici Consell per a la Pastoral de la Salut (Mxic) ;
Juan Sandoval iguez (28 de mar 1933), cardenal del ttol de N. Signora de Guadalupe e S. Filipo Martire in Via Aurelia, arquebisbe de Guadalajara (Mxic) ;
Francisco Javier Errazriz Ossa, I.PS (5 de setembre 1933), cardenal del ttol de S. Maria della Pace, arquebisbe de Santiago de Xile (Xile) ;
Geraldo Majella Agnelo (19 d'octubre 1933), cardenal del ttol de S. Gregorio Magne alla Magliana, arquebisbe de Salvador de Baha (Brasil) #Cludio Hummes, O.F.M. (8 d'agost 1934), cardenal del ttol de S. Antonio de Padova in Via Merulana, arquebisbe emrit de S o Paulo, prefecte de la Congregaci per al Culte Div i la Disciplina dels Sacraments (Brasil) ;
Alfonso Lpez Trujillo (8 de novembre 1935), cardenal bisbe de Frascati, arquebisbe emrit de Medelln, president del Pontifici Consell per a la Famlia (Colmbia) ;
Julio Terrazas Sandoval, C.SS.R. (7 de mar 1936), cardenal del ttol de S. Giovanni Battista de' Rossi, arquebisbe de Santa Cruz de la Sierra (Bolvia) ;
Jaime Lucas Ortega y Alamino (18 d'octubre 1936), cardenal del ttol de Ss. Aquila e Priscilla, arquebisbe de San Cristbal de L'Havana (Cuba);
Nicols de Jess Lpez Rodrguez (31 d'octubre 1936), cardenal del ttol de S. Pio X alla Balduina, arquebisbe de Santo Domingo (Repblica Dominicana) ;
Jorge Mario Bergoglio, S.J. (17 de desembre 1936), cardenal del ttol de S. Roberto Bellarmino, arquebisbe de Buenos Aires (Argentina);
Norberto Rivera Carrera (6 de setembre 1942), cardenal del ttol de S. Francesco d'Assisi a Ripa Grande, arquebisbe de Ciutat de Mxic (Mxic) ;
scar Andrs Rodrguez Madariaga, S.D.B. (29 de desembre 1942), cardenal del ttol de S. Maria della Speranza, arquebisbe de Tegucigalpa (Hondures) ;
Juan Luis Cipriani Thorne, Opus Dei (28 de desembre 1943), cardenal del ttol de S. Camillo de Lellis, arquebisbe de Lima (Per);

Amrica del Nord.
William Wakefield Baum (24 de novembre 1926), cardenal del ttol de S. Croce in Via Flaminia, arquebisbe emrit de Washington D.F., penitenciari major emrit. Va ser un dels dos nics cardenals electors supervivents dels nomenats per Pau VI, i que per tant han assistit a tres conclaves (I.O.A.) ;
Edmund Casimir Szoka (14 de setembre 1927), cardenal del ttol de Ss. Andrea e Gregorio al Celio, arquebisbe emrit de Detroit, president del Consell de Govern de la Ciutat del Vatic (I.O.A.) ;
Aloysius Matthew Ambrozic (27 de gener 1930), cardenal del ttol de Ss. Marcellino e Pietro, arquebisbe de Toronto (Canad) ;
Adam Joseph Maida (18 de mar 1930), cardenal del ttol de Ss. Vitale, Valeria, Gervasio e Protasio, arquebisbe de Detroit (I.O.A.) ;
Theodore Edgar McCarrick (7 de juliol 1930), cardenal del ttol de Ss. Nereo ed Achilleo, arquebisbe de Washington D.F. (I.O.A.) ;
Francis Eugene George, O.M.I. (26 de setembre 1930), cardenal del ttol de S. Bartolomeo all'Isola, arquebisbe de Chicago (I.O.A.) ;
William Henry Keeler (4 de mar 1931), cardenal del ttol de S. Maria degli Angeli, arquebisbe de Baltimore (I.O.A.) ;
Bernard Francis Law (4 de novembre 1931), cardenal del ttol de S. Susanna, arquebisbe emrit de Boston, arxiprest de la Patriarcal Baslica Liberiana (I.O.A.) ;
Edward Michael Egan (2 de mar 1932), cardenal del ttol de Ss. Giovanni e Paolo, arquebisbe de Nova York (I.O.A.) ;
James Francis Stafford (26 de juliol 1932), cardenal diaca de 'Ges Buon Pastore alla Montagnola, arquebisbe emrit de Denver, penitenciari major (I.O.A.) ;
Justin Francis Rigali (19 de mar 1935), cardenal del ttol de S. Prisca, arquebisbe de Filadlfia (I.O.A.) ;
Roger Michael Mahony (27 de febrer 1936), cardenal del ttol de Ss. Quattro Coronati, arquebisbe de Los Angeles (I.O.A.) ;
Jean-Claude Turcotte (24 de juny 1936), cardenal del ttol de N. Signora del SS. Sagrament e Ss. Martiri Canadesi, arquebisbe de Montral (Canad) ;
Marc Ouellet, P.S. S. (8 de juny 1944), cardenal del ttol de S. Maria in Traspontina, arquebisbe de Qubec (Canad) ;
frica. 
Bernard Agr (2 de mar 1926), cardenal del ttol de S. Giovanni Crisostomo a Monte Sacro Alto, arquebisbe d'Abidjan (Costa d'Ivori);
Emmanuel Wamala (15 de desembre 1926), cardenal del ttol de S. Ugo, arquebisbe de Kampala (Uganda) ;
Christian Wiyghan Tumi (15 d'octubre 1930), cardenal del ttol de Ss. Martiri dell'Uganda a Poggio Armeno, arquebisbe de Douala (Camerun);
Frdric Etsou-Nzabi-Bamungwabi (3 de desembre 1930), cardenal del ttol de S. Lucia a Piazza d'Armi, arquebisbe de Kinshasa (Repblica Democrtica del Congo) ;
Francis Arinze (1 de novembre 1932), cardenal del ttol pro illa vice de S. Giovanni della Pigna, arquebisbe emrit d'Onitsha, prefecte de la Congregaci per al Culte Div i la Disciplina dels Sagraments (Nigria) #Anthony Olubunmni Okogie (16 de juny 1936), cardenal del ttol de la Beata Vergine Maria del Monte Carmelo a Mostaggiano, arquebisbe de Lagos (Nigria) ;
Gabriel Zubeir Wako (27 de febrer 1941), cardenal del ttol de S. Atanasio a Via Tiburtina, arquebisbe de Khartum (Sudan) ;
Wilfrid Fox Napier, O.F.M. (8 de mar 1941), cardenal del ttol de S. Francesco d'Assisi ad Acilia, arquebisbe de Durban (Sud-frica) ;
Polycarp Pengo (5 d'agost 1944), cardenal del ttol de Nostra Signora de La Salette, arquebisbe de Dar es Salaam (Tanznia) ;
Peter Kodwo Appiah Turkson (11 d'octubre 1948), cardenal del ttol de S. Liborio, arquebisbe de Cape Coast (Ghana) ;
Armand Razafindratandra, cardenal del ttol de Ss. Silvestro i Martino ai Monti, arquebisbe d'Antananarivo (Madagascar);
sia.
Varkey Vithayathil, C.SS.R. (29 de maig 1927), cardenal del ttol de S. Bernardo alle Terme, arquebisbe major d'Ernakulam-Angamaly dels Sirio-Malabars (ndia) ;
Peter Seiichi Shirayanagi (17 de juny 1928), cardenal del ttol de S. Emerenziana a Tor Fiorenza, arquebisbe emrit de Tquio (Jap) ;
Michael Michai Kitbunchu (25 de gener 1929), cardenal del ttol de S. Lorenzo in Panisperna, arquebisbe de Bangkok (Tailndia) ;
Stephen Fumio Hamao (9 de mar 1930), cardenal diaca de S. Giovanni Bosco in via Tuscolana, president del Consell de la Pastoral per als Migrants i les Persones Transents (Jap) ;
Ignace Moussa I Dauod (18 de setembre 1930), cardenal bisbe, patriarca emrit d'Antioquia dels Sirians, prefecte de la Congregaci per a les Esglsies de Ritu Oriental (Sria) ;
Jean-Baptiste Pham Minh Man (1934), cardenal del ttol de S. Giustino, arquebisbe de Hanoi (Vietnam) ;
Jaime Lachica Sin (31 d'agost 1928), cardenal del ttol del S. Maria ai Monti, arquebisbe emrit de Manila (Filipines) ;
Ricardo Jamin Vidal (6 de febrer 1931), cardenal del ttol de Ss. Pietro i Paolo a Via Ostiense, arquebisbe de Ceb (Filipines) ;
Julius Riyadi Darmaatmadja, S.J. (20 de desembre 1934), cardenal del ttol de S. Cuore vaig donar Maria, arquebisbe de Djakarta (Indonsia);
Ivan Dias (10 d'abril 1936), cardenal del ttol de S. Spirito alla Ferratella, arquebisbe de Bombai (ndia) ;
Telesphore Placidus Toppo (15 d'octubre 1939), cardenal del ttol de Sacro Cuore di  Ges Agonizzante a Vitinia, arquebisbe de Ranchi (ndia);

Europa.
Marco C (8 de juliol 1925), cardenal del ttol de S. Marco, arquebisbe-patriarca emrit de Vencia (Itlia) ;
Francisco lvarez Martnez (14 de juliol 1925), cardenal del ttol de S. Maria "Regina Pacis" a Monte Verde, arquebisbe emrit de Toledo (Espanya) ;
Desmond Connell (24 de mar 1926), cardenal del ttol de S. Silvestro in Capite, arquebisbe emrit de Dubln (Irlanda) ;
Agostino Cacciavillan (14 d'agost 1926), cardenal dicono de Ss. Angeli Custodi a Citt Giardino, president emrit de l'Administraci del Patrimoni de la Santa Seu (Itlia) ;
Marian Jaworski (21 d'agost 1926), cardenal del ttol de S. Sisto, arquebisbe de Lviv dels Llatins (Ucrana) ;
Jean-Marie Lustiger (17 de setembre 1926), cardenal del ttol de S. Luigi dei Francesi, arquebisbe emrit de Pars (Frana) ;
Ricard Maria Carles i Gord (24 de setembre 1926), cardenal del ttol de S. Maria Consolatrice al Tiburtino, arquebisbe emrit de Barcelona (Espanya) ;
Carlo Mara Martini, S.J. (15 de febrer 1927), cardenal del ttol de S. Cecilia, arquebisbe emrit de Mil (Itlia) ;
Eduardo Martnez Somalo (31 de mar 1927), cardenal del ttol pro illa vice del S. Nome di Ges, camerleng de la Santa Esglsia Romana (Espanya) ;
Joseph Ratzinger, 16 d'abril 1927, cardenal bisbe de Ostia i Velletri-Segni, deg del Sacro Collegi Cardenalici, prefected de la Congregaci per a la Doctrina de la Fe, arquebisbe emrit de Munic i Freising. Va ser un dels dos nics cardenals electors supervivents dels nomenats per Pau VI, i que per tant han assistit a tres conclaves. Va resultar triat papa amb el nom de Benet XVI (Alemanya) ;
Lszl Paskai, O.F.M. (8 de maig 1927), cardenal del ttol de S. Teresa al Corso, arquebisbe emrit de Esztergom-Budapest (Hongria);
Franciszek Macharski (20 de maig 1927), cardenal del ttol de S. Giovanni a Porta Latina, arquebisbe de Cracvia (Polnia) ;
Angelo Sodano (23 de novembre 1927), cardenal bisbe d'Albano i del ttol in commendam de S. Maria Nuova, vice-deg del Sacro Collegi Cardenalici, Secretari d'Estat (Itlia) ;
Friedrich Wetter (20 de febrer 1928), cardenal del ttol de S. Stefano al Monte Celio, arquebisbe de Munic i Freising (Alemanya) ;
Giacomo Biffi (13 de juny 1928), cardenal del ttol de Ss. Giovanni Evangelista e Petronio, arquebisbe de Bolonya (Itlia) ;
Francesco Marchisano (25 de juny 1929), cardenal diaca de S. Lucia del Gonfalone, arxiprest de la Baslica de Sant Pere, vicari de la Ciutat del Vatic (Itlia) ;
Mario Francesco Pompedda (18 d'abril 1929), cardenal diaca de la Annunciazione della Beata Vergine Maria a Via Ardeatina, prefecte del Suprem Tribunal de la Signatura Apostlica (Itlia) ;
Jzef Glemp (18 de desembre 1929), cardenal del ttol de S. Maria in Trastevere, arquebisbe de Varsvia (Polnia) ;
Julin Herranz Casado, Opus Dei (31 de mar 1930), cardenal diaca de S. Eugenio, antic president del Pontifici Consell per a la Interpretaci dels Textes Legislatius (Espanya) ;
Paul Poupard (30 d'agost 1930), cardenal del ttol de S. Prassede, president del Pontifici Consell de la Cultura (Frana) ;
Salvatore De Giorgi (6 de setembre 1930), cardenal del ttol de S. Maria in Ara Coeli, arquebisbe de Palerm (Itlia) ;
Michele Giordano (26 de setembre 1930), cardenal del ttol de S. Gioacchino ai Prati di Castello, arquebisbe de Npols (Itlia) ;
Janis Pujats (14 de novembre 1930), cardenal del ttol de S. Silvia, arquebisbe de Riga (Letnia) ;
Bernard Panafieu (26 de gener 1931), cardenal del ttol de S. Gregorio Barbarigo alle Tre Fontane, arquebisbe de Marsella (Frana) ;
Camillo Ruini (19 de febrer 1931), cardenal del ttol de S. Agnese Fuori li Mura, Vicari General per a la dicesi de Roma i president de la Conferncia Episcopal Italiana (Itlia) ;
Sergio Sebastiani (11 d'abril 1931), cardenal dicono de S. Eustachio, president de la Prefectura para els Afers Econmics de la Santa Seu (Itlia);
Adrianus Johannes Simonis (26 de novembre 1931), cardenal del ttol de S. Clemente, arquebisbe d'Utrecht (Holanda) ;
Jos Saraiva Martins, C.M.F. (6 de gener 1932), cardenal diaca de N. Signora del Sacro Cuore, prefecte de la Congregaci de les Causes dels Sants (Portugal) ;
Miloslav Vlk (17 de maig 1932), cardenal del ttol de S. Croce in Gerusalemme, arquebisbe de Praga (Repblica Txeca) ;
Henri Schwery (14 de juny 1932), cardenal del ttol de Ss. Protomartirio a Via Aurelia Antica, bisbe emrit de Sion (Sussa) ;
Cormac Murphy-O'Connor (24 d'agost 1932), cardenal del ttol de S. Maria sopra Minerva, arquebisbe de Westminster (Anglaterra) ;
Renato Raffaele Martino (23 de novembre 1932), cardenal diaca de S. Francesco di Paola ai Monti, president del Pontifici Consell Justcia i Paz (Itlia) ;
Lubomyr Hsar, M.S.O. (26 de febrer 1933), cardenal del ttol de S. Sofia in Via Boccea, arquebisbe major de Lviv dels Ucranesos (Ucrana);
Walter Kasper (5 de mar 1933), cardenal diaca de Ognissanti in Via Appia Nuova, president del Pontifici Consell per a la Promoci de la Unitat dels Cristians (Alemanya) ;
Severino Poletto (18 de mar 1933), cardenal del ttol pro illa vice de S. Giuseppe in Via Trionfale, arquebisbe de Tor (Itlia) ;
Godfried Danneels (4 de juny 1933), cardenal del ttol de S. Anastasia, arquebisbe de Malinas-Brusselles (Blgica) ;
Joachim Meisner (25 de desembre 1933), cardenal del ttol de S. Pudenziana, arquebisbe de Colnia (Alemanya) ;
Giovanni Battista Re (30 de gener 1934), cardenal bisbe de Sabina-Poggio Mirteto, prefecto de la Congregaci per als Bisbes (Itlia) ;
Dionigi Tettamanzi (14 de mar 1934), cardenal del ttol de Ss. Ambrogio e Carlo, arquebisbe de Mil (Itlia) ;
Carlos Amigo Vallejo, O.F.M. (23 d'agost 1934), cardenal del ttol de S. Maria in Monserrato degli Spagnoli, |arquebisbe de Sevilla (Espanya) ;
Tarcisio Bertone, S.D.B. (2 de desembre 1934), cardenal del ttol de S. Maria Ausiliatrice in Via Tuscolana, arquebisbe de Gnova (Itlia);
Georg Maximilian Sterzinsky (9 de febrer 1936), cardenal del ttol de S. Giuseppe all'Aurelio, arquebisbe de Berln (Alemanya) ;
Jos da Cruz Policarpo (26 de febrer 1936), cardenal del ttol de S. Antonio in Camp Marzio, arquebisbe-patriarca de Lisboa (Portugal) ;
Karl Lehmann (16 de mar 1936), cardenal del ttol de S. Leone I papa, bisbe de Magncia (Alemanya) ;
Antonio Mara Rouco Varela (24 d'agost 1936), cardenal del ttol de S. Lorenzo in Damaso, arquebisbe de Madrid (Espanya) ;
Ennio Antonelli (18 de novembre 1936), cardenal del ttol de S. Andrea delle Fratte, arquebisbe de Florncia (Itlia) ;
Audrys Juozas Ba kis (1 de febrer 1937), cardenal del ttol de la Nativit di N. Signore Ges Crist a Via Gallia, arquebisbe de Vlnius (Litunia);
Attilio Nicora (16 de mar 1937), cardenal diaca de S. Filippo Neri in Eurosia, president de l'Administraci del Patrimoni de la Seu Apostlica (Itlia);
Keith Michael Patrick O'Brien (17 de mar 1938), cardenal del ttol de Ss. Gioacchino ed Anna al Tuscolano, arquebisbe de Edimburg (Esccia;
Zenon Grocholewski (11 d'octubre 1939), cardenal dicono de S. Nicola in Carcere, prefecte de la Congregaci per a l'Educaci Catlica, gran canceller de la Pontifcia Universitat Gregoriana, president de mltiples organismes vaticans relacionats amb l'educaci i la cultura (Polnia) ;
Angelo Scola (7 de novembre 1941), cardenal del ttol de Ss. XII Apostoli, arquebisbe-patriarca de Vencia (Itlia) ;
Crescenzio Sepe (2 de febrer 1943), cardenal dicono de Dio Padre Misericordioso, prefecte de la Congregaci per a l'Evangelitzaci dels Pobles (Itlia) ;
Jean-Louis-Pierre Tauran (5 d'abril 1943), cardenal diaca de S, Apollinare alle Terme Neroniane-Alessandrine, arxiver i Bibliotecari de la Santa Esglsia Romana (Frana) ;
Christoph Schnborn, O.P. (22 de gener 1945), cardenal del ttol de Ges Divin Lavoratore, arquebisbe de Viena (ustria) ;
Vinko Puljic (8 de setembre 1945), cardenal del ttol de S. Chiara in Vigna Clara, arquebisbe de Vrhbosna (Bsnia i Hercegovina) ;
Josip Bozani  (20 de mar 1949), cardenal del ttol de S. Girolamo dei Croati, arquebisbe de Zagreb (Crocia);
Philippe-Xavier-Christian-Ignace-Marie Barbarin (17 d'octubre 1950), cardenal del ttol de SS. Trinit al Munti Pincio, arquebisbe de Li (Frana);
Pter Erd (25 de juny 1952), cardenal del ttol de S. Balbina, arquebisbe de Esztergom-Budapest (Hongria);

Oceania.
Thomas Stafford Williams (21 de mar 1930), cardenal del ttol de Ges Divin Mestre alla Pineta Sacchetti, arquebisbe emrit de Wellington (Nova Zelanda) ;
George Pell (8 de juny 1941), cardenal del ttol de S. Maria Domenica Mazzarello, arquebisbe de Sydney (Austrlia) ;
Resum.


Dels quals: 
5 eren cardenals bisbes (Amrica Llatina 1; sia 1; Europa 3) ;
95 eren cardenals preveres o de ttol (Amrica Llatina 17: Amrica del Nord 13; Africa 11; sia 9; Europa 43; Oceania 2) ;
17 eren cardenals diaques (Amrica Llatina 3; Amrica del Nord 1: sia 1; Europa 12);

Enllaos externs.

 El Collegi de Cardenals;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183919" title="Mirasol Colores" nonfiltered="570" processed="567" dbindex="75575">
Mirasol Colores s una derivaci cap a la msica salsera de la primitiva Orquestra Mirasol (grup creat el 1974 i dedicat al jazz-rock, molt influt per Chick Corea i Herbie Hancock).

En aquesta etapa, el grup publica dos lbums, el primer dels quals (La Boqueria, 1977, reeditat en CD per PDI el 1992, juntament amb Salsa Catalana, el primer disc de l'Orquestra Mirasol) cont dos temes cantats en catal per Manel Joseph: "L'ocellot del mal pl" i "Rumba criminal".

Reconstituda fugament l'Orquestra Mirasol a la meitat dels anys noranta del segle XX, el 1998 apareix un CD que recull una actuaci a l'Espai, i que inclou alguns temes cantats.

Referncies.


Enllaos externs.

 Discografia completa de Mirasol Colores. ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183923" title="Seguermess" nonfiltered="571" processed="568" dbindex="75576">
Seguermess s una vila de Tunsia la ms important de la zona entre Zriba i Bouficha (a la costa a 18 km al sud d'Hammamet), governaci de Zaghouan, delegaci de Zriba, on hi algunes viles berbers de muntanya entre elles la mateix Zriba i Jeradou, i les runes romanes de Sidi Khelifa. Seguermess t ms de mil habitants amb una economia totalment agrcola (cultiu de cereals).

Jeradou es la carretera comarcal C35, i es troba al cim d'una muntanya; t mesquita i zawiya i les cases tradicionals sn substitudes progressivament por cases modernes; la vista que hauria de ser esplndida des del cim, queda totalment tapada per les cases. A un oliverar proper hi ha algunes restes romanes. 

Sidi Khelifa s una vila entre tradicional i moderna amb una zawiya i una font amb aigua excellent. Les runes romanes de Sidi Khelifa, no gaire lluny, estan fora ben conservades i del lloc es gaudeix d'una bona vista a la mar. Probablement es tracta de la vila romana de Pheradi Maius. Un gran arc triomfal est situat al bell mig; tamb hi ha un frum (el millor conservat de Tunsia), un banys amb uns mosaic en bon estat, algunes cases (de les que prcticament queda poc ms que el terra) i les restes d'un temple pnic dedicat a Baal que desprs va esdevenir fortalesa.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183924" title="Moncho" nonfiltered="572" processed="569" dbindex="75577">
Ramon Calabuch i Batista, conegut artsticament com Moncho (Barcelona, 26 de juliol de 1940) s un cantant catal d'tnia gitana, especialitzat en boleros, i que ha enregistrat la major part de la seva discografia en castell, encara que tamb canta en catal i tamb ha enregistrat tres discos en aquesta llengua.

L'any 1993, per, public un disc en catal Paraules d'amor, que obt una considerable difusi i que s presentat amb xit al Palau de la Msica Catalana el mateix any. L'lbum cont onze temes d'autors com ara Joan Manuel Serrat, Raimon, Albert Pla, etc.

Posteriorment, l'any 2003 enregistra el seu segon disc en catal, de ttol On s la gent?, la can que dona nom al treball s de Joan Isaac, can que el 2004 van cantar en duet en directe al CD "Noms han passat 50 anys" de Joan Isaac. Tamb en aquest disc torna a versionar a Joan Manuel Serrat amb les canons "Me'n vaig a peu" i "Pare", i a Francesc Pi de la Serra amb "A poc a poc" i canta un duet amb Nina, el tema "Paraules, paraules", el mtic "Parole, Parole" en versi catalana.

Ha col.laborat tamb amb Alejandro Sanz cantant  el seu bolero "Me vest de silencio" en el CD "Alejandro Sanz. Grandes xitos 1991-2004" o amb el cantaor de flamenc Miguel Poveda, enregistrant en el seu disc en homenatge als poetes en catal, de nom "Desgla", un magnfic duet sobre un poema de Joan Margarit, de ttol "No et veur ms". Amb el cantant Dyango ha cantat al disc "Sbanas de seda" (1993) el conjunt de boleros "Entre dos amigos". 

El 2005 enrgistra en catal "I tant que s" (2005), ttol pres de la can d'Antoni-Olaf Sabater dedicada al mateix Moncho inclosa en el disc. En aquest CD, a ms fa una versi adaptada al catal per Joan Isaac de la "Penlope" de Joan Manuel Serrat i Augusto Alguer, tamb de Isaac trobem la can "Conec un lloc", o el tema "Mai ms" d'Albert Pla, o "Tu dius que m'estimes" en adaptaci al catal de Moncho del tema obra de Paloma Ramrez i Alejandro Ramrez, por destacar noms alguns dels temes d'aquest disc.

El 2006 present l'espectacle "De L'Havana a Barcelona. De la rumba al bolero", estrenyent llaos entre la msica catalana i cubana, repassant molts dels seus temes inclosos en els seus CD "Inolvidablemente" (2003) i "Antologa de sus mejores boleros" (2004).

 Discografia principal .
Paraules d'amor (1993);
Sbanas de seda (1993);
Moncho, el bolero (1996);
Sombras (1996) ;
En medio de la vida (1999);
Qudate conmigo (1999) ;
On s la gent? (2003);
Inolvidablemente (2003);
Antologa de sus mejores boleros (2004);
I tant que s (2005);
De la Habana a Barcelona (2006);
El to Moncho. El arte del bolero (2007);

Referncies.


Enllaos externs.
 Web oficial de Moncho ;
 Presentaci del disc I tant que s de Moncho al Teatre Can Gom de Mollet del Valls. ;
 Discografia completa de Moncho. ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183931" title="Castellers de Cerdanyola" nonfiltered="573" processed="570" dbindex="75578">


Els Castellers de Cerdanyola sn una colla castellera de Cerdanyola del Valls creada l'any 1998. El color de la seva camisa s verd.

Histria. 
La colla castellera es va crear a partir d'unes converses durant el mes de juny de 1998, quan unes deu persones de diferent procedncia, que s'anaven trobant a un conegut caf de tertlia de la ciutat, situat al Carrer Sant Ramon (el Bar Grau), van posar els fonaments de la colla. Cal destacar, que en poc temps, han assolit una mplia gamma de castells de 7 i 7 i mig, i en una zona geogrfica sense gaire tradici castellera.

Abans de la presentaci oficial, per la Festa Major del Roser de maig de 1999, ja havien bastit el 3 de 7; al mes de juny es va assolir el 4 de 7 i el Pilar de Cinc; per l'Onze de Setembre es va descarregar el Vano de 5. Una setmana abans descarregven al primer intent el 4 de 7 amb l'agulla a Santa Coloma de Gramenet, cosa que molt poques colles havien aconseguit fins llavors. La confirmaci de la Colla es va esdevenir al mes de novembre, quan es descarrega, tamb al primer intent, el 5 de 7, a Cornell de Llobregat.

Assoliments.
L actuaci ms complerta i important fins ara(2007) va ser per la Diada de la Colla, el 12 de novembre de 1999, a Cerdanyola, on van bastir sense gaires problemes el 3 de 7, el 4 de 7 amb l'Agulla i el 5 de 7, rematat amb la cirereta del Vano de 5. Una actuaci de castells de set i mig a crrec de la colla ms novella del moment. Abans d acabar l any encara vam tenir temps de descarregar un altre Quatre amb l'Agulla i de carregar un altre 5 de 7 a Esparreguera.

Diades importants.
 MAIG - Festa Major del Roser de Maig;
 SETEMBRE   Festa Major del Pont Vell;
 OCTUBRE   Concur7 de Torredembarra (bianual);
 NOVEMBRE   Diada de la Colla i Festes de Sant Mart;

Vegeu tamb.
Casteller;
Colla castellera;
Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya;

 Enllaos externs .
Pgina web dels Castellers de Cerdanyola (No actualitzada);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183940" title="Kamakura" nonfiltered="574" processed="571" dbindex="75579">




Kamakura (Japons:    ; -shi) s una ciutat located a la prefectura de Kanagawa, Jap, aproximadament a 50 km al sud - sudoest de Tquio. Si pot arribar mitjanant la railway line to Yokosuka).

A 1 de maig de 2008, la ciutat comptava amb una poblaci estimada de 173.575 persones i una densitat de poblaci de 4.324,27 persones per km. L'rea total s 39.60 km.

Li fou atorgat el ttol de ciutat el 3 de novembre de 1939.

.

 Descripci .
Vorejada de muntanyes i per la Badia de Sagami, Kamakura s una fortalesa natural. Durant el perdode Heian fou la capital de la regi de Kant , i durant els segles XII a XIV els shoguns del clan Minamoto van dirigir el Jap des d'all en el que fou conegut com el Shogunat de Kamakura.

Kamakuras actualment coneguda pels seus temples i santuaris. K toku-in, amb la seva monumental esttua de bronze de Buda, s el ms conegut. Un tsunami durant el segle XV va destruir el temple que en aquells moments hostatjava el Gran Buda, per l'esttua va sobreviure i ha estat a l'exterior des de llavors. Altres atraccions del lloc sn els temples Zen de Kench -ji i Engaku-ji; el Tokei-ji ( refugi d'aquelles dones que volien divorciar-se dels seus marits); the Tsurugaoka Hachiman Shrine; el Hase-dera, un antic temple Kannon; les tombes de Minamoto no Yoritomo i H j  Masako; i el Kamakura-gu on el Prncep Morinaga fou executat.

Kamakura compta amb una platja molt popular a causa de la seva proximitat amb Tokyo, i que permet combinar-se amb la visita als temples. La ciutat compta amb nombrosos restaurants i altres installacions turstiques.


Kamakura s la terminal del Ferrocarril Elctric Enoshima , conegut a la zona com el "Eno-den". Aquest carrilet va parallel a la lnia de mar fins a Fujisawa.

Atraccions Turstiques.

 Hase-dera;
 K toku-in;
 Yuiga Beach;
 Meigetsu-in;
 T kei-ji;
 Kench -ji;
 Zaimokuza Beach;
 Moto Hachiman Shrine;
 Ch sh -ji;
 Kuhon-ji;
 Any -in;
 Ankokuron-ji;
 Tsurugaoka Hachiman Shrine;
 funa Kannon ;

 Enllaos externs .

 Pgina web oficial in English;
 Kamakura's Daibutsu;
 ;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183944" title="Antonio Beccadelli" nonfiltered="575" processed="572" dbindex="75580">
Antonio Beccadelli (Palerm 1394   Npols 1471), anomenat el Panormita, fou un humanista itali, poeta, doctor en dret i membre de la cort d'Alfons el Magnnim.

Nascut a Palerm, era el fill gran del mercader Enrico di Vannino Beccadelli, que havia jugat un rol actiu en la poltica siciliana, exercent de pretor de Palerm el 1393.  

Viatges.
Beccadelli viatj a nombroses ciutats italianes i va ser alumne de Gasparino da Barizizza a Pdua.  El 1419 es va estar un temps a Florncia, i d'all viatj a Siena per estudiar jurisprudncia.  Prossegu cap a Bolnia, on s'hi est fins l'Agost del 1427.  Retorn a Florncia i d'all a Roma, on hi rest dins el 1428.  El 1429 viatj a Gnova.  

A Pavia fou hoste de la familia de Filippo Maria Visconti (1430-1433), on complet els seus estudis i entr a la cort dels Visconti.  Es dedic a estulis filolgics, en especial a Plaute. 

Beccadelli i Alfons el Magnnim.

El 1434 entr al servei d'Alfons el Magnnim a Npols.  Alfons era un gran patrocinador de les arts i en aquella ciutat Beccadelli hi fund la acadmia Porticus Antonianus, posteriorment coneguda com a Pontaniana, en honor de Giovanni Pontano, que va succeir-hi a Beccadelli.  Fou Beccadelli qui introdu Pontano, aleshores un jove estudis, a la cancelleria reial d'Alfons.

Beccadelli, que compartia amb Alfons una gran estima per la cultura, l'acompany en les vicissituds del seu regnat.  Quan Alfons caigu presoner de Filippo Maria Visconti, Duc de Mil, el 1435, el propi rei persuad el seu captor de deixar-lo anar convencent-lo de qu interessava a Mil no impedir la victria catalano-aragonesa a Npols.  Beccadelli, amb les seves antigues relacions amb la cort milanesa, hi jug el seu paper, en aquestes negociacions. 

Desprs de la mort del rei Alfons, Beccadelli continu relacionat amb la Corona d'Arag i serv a Ferran I de Npols, fill del Magnnim, l'educaci del qual havia estat posada per aquest darrer, el seu pare, sota la direcci de Beccadelli. 

Beccadelli mor a Npols.

Hermaphroditus.
Beccadelli s fams per la seva obra de contingut sexual Hermaphroditus (1425), una collecci de vuitanta un epigrames en llat, que evoca l'erotisme deshinibit del treballs de Catul i Marc Valeri Marcial, aix com la Priapea.

Altres obres.

Epistulae gallicae (1474);
Epistulae campanae (1474);
Espistulae politicae;
De dictis et factis Alphonsi regis (1455);
 Liber Rerum Gestarum Ferdinandi Regis (1438-1458).

Palazzo del Panormita.
El Palazzo del Panormita, a Npols, li va pertnyer. Fou construit a la segona meitat del segle XV sota la direcci de l'arquitecte Giovan Filippo de Adinolfo. 

Bibliografia.
En catal.

Antonio Beccadelli, Dels fets e dits del gran rey Alfonso. Versi catalana segle XV de Jordi de Centelles; a cura d'Eullia Duran ; establiment del text llat a cura de Maringela Vilallonga; apndix de Joan Ruiz i Calonja. Editorial Barcino, Barcelona, 1990. ISBN 978-84-7226-626-1. Vegeu-ne dades i ndex.

En castell.

Antonio Beccadelli, El Hermafrodito. Ed. Akal, 2008. Coleccin: Clsicos latinos medievales y renacentistas, 23. ISBN 978-84-460-2574-0 ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183946" title="Thlepte" nonfiltered="576" processed="573" dbindex="75581">
Thlepte es una vila de Tunsia a 4 km al nord de Feriana i 30 km al sud-oest de Kasserine, a la governaci de Kasserine, a tocar d'un lloc anomenat Medinet El Kedima. 

Fou la romana Thelepte i la bizantina Thamesmida i en queden nombrosos restes als dos costats de carretera i lnea ferroviria. Les principals sn les runes del capitoli, i d'una fortalesa bizantina; tamb hi ha uns banys, teatre, i restes d'algunes esglsies. Una mica allunyada hi ha les runes d'una esglsia de cinc naus, amb algunes columnes i un absis

Fou colnia romana probablement al segle II. Seu d'un bisbat al segle III, era estaci de la carretera que de Cillium (Kasserine) portava a Tebessa (Theveste) i cap al sud direcci Capsa. Al segle VI hi va establir la seva residncia el governador militar bizant de la Bizacena. Procopi diu que la seva fortificaci fou obra de l'emperador Justini I (De dificiis, VI, 6). Es coneixen alguns bisbes: Juli, present al concili de Cartago el 256 i Donati, que va assistir al snode de Cartago el 411. El 418 es pensa que fou seu d'un snode o concili. Hi va nixer Sant Fulgenci bisbe de Ruspe. El 484 el bisbe Frumenci fou desterrat pel rei vndal Huneric desprs del snode de Cartago; el 641 un bisbe de nom Esteve va ser present al concili de Bizacena. 
 
Aquesta zona, on hi havia un aerdrom, fou objectes de combats al comenament del 1943.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183947" title="Duixanbe" nonfiltered="577" processed="574" dbindex="75582">


Duixanbe (en tadjik:        ; abans Diuixambe i Stalinabad), amb una poblaci de 524.000 habitants, s la capital del Tadjikistan. El nom prov de la paraula tadjik per a referir-se al dilluns (du "dos" + xamba o xanbe "dia", lit. "dia dos"), etimologia que alludeix al fet que s'hi celebrava un mercat els dilluns.  

Histria. 
Encara que existeixen restes arqueolgiques que es remunten al segle V aC, Duixanbe va ser un petit poblat fins fa uns 80 anys. El 1920, l'ltim emir de Bukhar es va refugiar a Duixanbe desprs de ser derrocat per la revoluci bolxevic. L'emir va fugir a l'Afganistan desprs que l'Exrcit Roig conquists la zona l'any segent. La ciutat va ser presa per Enver Pasha el 1922 i fou el quarter general d'Ibrahim Bek, un lder tadjik que va lluitar contra els bolxevics en la revolta basmatxi. 

Amb la victria de l'Exrcit Roig i l'arribada del ferrocarril el 1929, la ciutat es va convertir en capital de la Repblica Socialista Sovitica del Tadjikistan. El seu nom va canviar pel de Stalinabad, en homenatge a Stalin, fins al 1961. Els sovitics van transformar l'rea fins a convertir-la en un centre de producci de cot i seda, i reallotjaren a la ciutat milers de persones provinents d'altres repbliques de la Uni Sovitica. La poblaci tamb es va incrementar a causa dels milers de tadjiks tnics que van emigrar al Tadjikistan desprs del pas de Bukhar i Samarcanda a la Repblica Socialista Sovitica de l'Uzbekistan. Durant el perode sovitic Duixanbe va ser una ciutat tranquilla i relativament prspera, seu d'una universitat i de l'Acadmia Tadjik de Cincies. 

El 1990 es van produir ha diversos disturbis, desprs de descobrir-se els plans per a reallotjar desenes de milers de refugiats armenis, fet que va encoratjar el sentiment nacionalista local. La ciutat va quedar molt danyada com a resultat de la Guerra Civil del Tadjikistan (1992-1997), que es va produir poc desprs de la independncia. 

Economia. 
Prximes a Duixanbe es troben diverses mines de carb, plom i arsnic. Duixanbe s un important centre txtil, principalment a causa del cot, encara que tamb produx seda, maquinria, electrodomstics, objectes de cuir, components per a tractors i alimentaci.

Llocs d'inters. 
 Mesquita de Haji Iakub;
 Museu d'Etnografia ;
 Museu Tadjik Unificat ;

Ciutats agermanades. 
  Kabul, Afganistan;
  Teheran, Iran;
  Moscou, Rssia;
  Sant Petersburg, Rssia;
  Akhisar, Turquia ;
  Boulder, Colorado (EUA);
  Klagenfurt, ustria;
  Ankara, Turquia;
  Lahore, Pakistan;
  Sana, Iemen ;
  Lusaka, Zmbia;

Enllaos externs.

 Imatge de Duixanbe;
 Mapa dels carrers de Duixanbe;
 Article de l'Encyclopedia Iranica;
 Mapa del Tajikistan;
 Duixanbe a wikimapia;
 Tajik Web Gateway;
 Escut de Duixanbe;
 Ciutats agermanades Boulder-Duixanbe;


































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183950" title="Thuburnica" nonfiltered="578" processed="575" dbindex="75583">
Thuburnica s un lloc arqueolgic de Tunsia a la governaci de Jendouba, a uns 35 km al nord-oest de Jendouba i uns 10 km al nord de Chimtou, a la delegaci de Ghardimaou. La principal estructura es el pont roma que encara es fa servir. La fortalesa bizantina s a la rodalia per est en zona militar. El dems est en mal estat, i consisteix en algunes vils romanes, banys i cisternes. Hi ha un petit museu local amb algun objectes. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183951" title="Ocults" nonfiltered="579" processed="576" dbindex="75584">
Ocults s un grup mallorqu que neix el 1985 a Manacor, equidistant de les arrels mediterrnies i del rock anglosax.

El seu nom original s Ocultos (aix signen el seu primer lbum, Ocultos, del 1987), i comencen a donar-se a conixer el 1990 amb un lbum titulat Pa amb oli nacional que inclou una versi de "La Balanguera" i una altra de "Mi carro" de Manolo Escobar. 

Posteriorment van publicar els segents discos: Mallorca sempre (1991, lbum d'ideologia clarament nacionalista, i partidria de la unitat dels Pasos Catalans que inclou una versi de "Pas Petit" enregistrada amb la collaboraci de Llus Llach), A contravent (1993), Viure ms (1994), el recopilatori Ses millors canons (1985-1996) (1996) i Petites Coses (1998).

Discografia.
 Ocults (Blau, 1987) Mini LP;
 Pa amb oli nacional (Blau/Discmedi, 1990);
 Mallorca sempre (Blau/Discmedi, 1991);
 A contravent (Alleluia Records, 1993);
 Viure ms (Alleluia Records, 1994);
 Ses millors canons (1985-1996) (Alleluia Records, 1996) Recopilatori;
 Petites coses (Alleluia Records, 1998);
 Aix va aix (Discmedi/Blau, 2001);

Referncies.


Enllaos externs.

 Plana oficial d'aquest grup mallorqu. ;
 Biografia musical d'Ocults. ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183952" title="Tadjik" nonfiltered="580" processed="577" dbindex="75585">
El tadjik s una forma estandarditzada del persa que s llengua oficial al Tadjikistan.

Fa servir l'alfabet cirllic.












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183953" title="Nau (vaixell)" nonfiltered="581" processed="578" dbindex="75586">
La nau fou un buc de vela rod d'alt brodo. Aquest tipus de vaixell, usat entre els segles XII al XVI, es distingia entre altres coses, per la seva major mida i capacitat respecte a la caravella.

 Orgens .
La seva configuraci bsica consistia d'un casc amb relaci una eslora d'aproximadament 3, un pal i una enorme vela rectangular. Amb el pas del temps va anar incorporant avenos significatius, el principal d'ells va ser la incorporaci de tim de popa com a reemplaament del tim d'espadella.

  Caracterstiques .





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183955" title="Klagenfurt" nonfiltered="582" processed="579" dbindex="75587">

Klagenfurt (eslov Celovec) s una ciutat austraca situada al sud del pas, en l'estat de Carntia. s la capital de l'estat, aix com la seva ciutat ms poblada. Est situada en el marge del llac Wrthersee, i a escassa distncia de la frontera amb Eslovnia. 
 Situaci geogrfica . 
 
Klagenfurt est situada a una altitud de 446 metres sobre el nivell del mar, als contraforts orientals dels Alps. La ciutat s'estn en marge oriental del llac Wrthersee, en la Klagenfurter Becken (Conca de Klagenfurt). L'nica sortida del Wrthersee, el riu Glanfurt, travessa la ciutat pel sud, per a acabar desembocant en el riu Glan, que travessa la ciutat des del nord al sud-est. 

Klagenfurt est envoltada per diverses muntanyes cobertes de boscos d'una altura de fins a 1.000 metres, com per exemple, la Ulrichsberg. Al Nord de la ciutat es troba el mont Kreuzbergl (de 517 metres d'altura), que limita directament amb la ciutat i est composta en la seva major part de boscos, exceptuant el Schloss Falkenberg. A uns quilmetres al sud est la serralada de Karavanke, que separa Carntia d'Eslovnia. 
 Divisi administrativa . 
La ciutat es divideix en 15 barris, que sn els segents: 
 I-IV Innere Stadt (Centre ciutat) ;
 V St. Veiter Vorstadt ;
 VI Vlkermarkter Vorstadt;
 VII Viktringer Vorstadt ;
 VIII Villacher Vorstadt;
 IX Annabichl ;
 X St. Peter ;
 XI St. Ruprecht ;
 XII St. Martin;
 XIII Viktring ;
 XIV Wlfnitz ;
  XV Hrtendorf ;
 XVI Welzenegg ;
 Clima . 
A Klagenfurt impera un clima continental moderat, amb variacions en la temperatura entre diferents estacions de l'any relativament grans. La seva situaci en la conca de Klagenfurt, determina la influncia del fenomen meteorolgic de la inversi trmica, que produx abundants bancs de boira. En els comenaments i mitjans de tardor es tracta principalment de boires superficials, mentre que a la fi de tardor i en l'hivern sn boires altes. El tpic fred hivern austrac, pot a vegades ser suavitzat a causa de els vents procedents de les muntanyes Karavanke situades al sud, a travs de l'efecte Foehn. La temperatura mitja anual calculada entre 1961 i 1990 s de 7,1C, mentre que el valor mig de l'any 2005 ascendeix a 9,3C. 
 Poblaci . 
La poblaci de Klagenfurt s de 92.400 habitants, i atreu, a ms, diriament nombrosos estudiants, universitaris i treballadors dels voltants. 
 Idiomes . 

Segons el cens efectuat al maig de 2001 un 89,4% de la poblaci utilitza l'alemany com idioma habitual. El segon idioma ms emprat s el croat amb un 3,3% de la poblaci, seguit de l'eslov amb un 1,9%. A aix influeix que aproximadament el 10% de la poblaci eslovena de Carntia t el seu domicili en Klagenfurt.

 Religi . 

A Klagenfurt t la seva seu la dicesi de Gurk. La fe majoritria s la de l'Esglsia Catlica, professada per un 68,8% de la poblaci de Klagenfurt. La segueix l'Esglsia Evanglica amb un 7,5% de la poblaci. Un 3% professa l'Islam, un 1,5% segueixen l'Esglsia Ortodoxa, un 0,6% els Testimonis de Jehov, i un 0,6% l'Esglsia Catlica Antiga. El percentatge de poblaci sense confessi religiosa s del 16,1%.

 Histria . 

 Origen llegendari de la ciutat . 

 
Segons la Llegenda, va existir en Klagenfurt una fosca criatura, un drac anomenat Lindwurm. Aquest drac vivia en un pant proper, situat en la zona que actualment es troba a mig cam entre el centre de la ciutat i el Wrthersee, i s'alimentava de les noies que trobava pels voltants. Per a matar al monstre va caldre utilitzar l'astcia. Per a aix, uns valents cavallers, van aixecar una torre, en la part de la qual superior van encadenar a un bou com esquer, i en aquesta cadena van collocar, a ms, un garfi per a atrapar-lo. Noms desprs d'atrapar-lo van poder donar-li mort. 

Aquests orgens llegendaris es veuen representats en l'escut de la ciutat, on apareixen el drac i la Torre. El nom de Klagenfurt prov del proper riu Glanfurt (avui dit Sattnitz), que travessa Klagenfurt pel sud. Les primeres poblacions d'aquesta zona, anomenada Furt, estaven envoltades de pantans, on havia molts joncs. Les persones que sortien de nit per aquesta regi deien escoltar horribles veus entre la boira, pel que es va comenar a creure que es tractava dels laments de les persones atrapades en els pantans. D'aqu ve el nom (Klagen an der Furt, que significa literalment laments en el Furt, s a dir, la regi del riu Glanfurt; escurant-ho queda Klagenfurt). Probablement els sorolls no fossin altra cosa, ms que el so del vent tardorenc, que al bufar xiulava en fuetejar els joncs dels pantans. 

 edat mitjana . 

 
 
Als voltants del riu Glan, es va establir una poblaci pel duc de Carntia Hermann von Spanheim, per a l'assegurament de les vies comercials Est-Oest i Nord-Sud. Al principi Klagenfurt apareix en els documents esmentat com  Forum Chlagenvurth  entre 1193 i 1199. La localitat fundada es va establir en la zona de crescuda del riu Glan, pel que cada cert temps resultava inundada. Aix va dur a Bernhard von Spanheim a tornar a fundar la ciutat en l'any 1246 fora de la zona de crescudes, establint-se aquesta vegada al voltant de l'actual Alte Platz (plaa antiga) i va adquirir ja en l'any 1252 el Stadtrecht (situaci jurdica de ciutat). Els segents segles van ser un perode molt dur per a la poblaci de Klagenfurt, que va haver d'enfrontar-se a diversos incendis, terratrmols, una plaga de llagostes i al primer aixecament camperol produt en zona germnica.

 Edat Moderna . 
 
En l'any 1514 la ciutat es va veure gaireb completament destruda per un incendi. Degut al fet que el Kaiser Maximili I no tenia diners per a reconstruir la ciutat, va lliurar la ciutat al Landstnde, s a dir, a les Corts, enteses com representaci dels diferents estaments, fet sense precedents en la histria jurdica germana. 

Els nous senyors de la ciutat van reconstruir els edificis cremats, i van modernitzar, van augmentar i van fortificar la ciutat. Molts de les famlies nobles i dels Prelats de la ciutat van aixecar llavors els seus palaus. Klagenfurt va ser edificada a partir de 1592 desprs del pla urbanstic de l'itali Domenico dell'Allio, convertint-se la Neue Platz en el nou centre de la ciutat. Al llarg dels segles XVI i XVII, la ciutat va tenir una prosperitat afavorida en gran mesura per l'establiment de nombroses ordres religioses. 

 Napole . 

En 1797 Klagenfurt va ser presa per les tropes franceses, i Napole es va presentar personalment a la ciutat. Les negociacions de pau es van estendre durant diversos anys. Amb anterioritat que els francesos es retiressin, van fer volar totes les muralles de la ciutat, en 1809. En l'actualitat noms queden unes petites restes de la muralla i una porta d'entrada, la Vlkermarkter Tor. En 1849 va concloure l'etapa de govern per part del Landstnde a Carntia, i per aix tamb en Klagenfurt. Un cens de l'poca va estimar una poblaci de 13.712 habitants. 

 Industrialitzaci . 
En 1863 Klagenfurt va ser unit a la lnia de ferrocarril Sdbahn. Aix va suposar un gran impuls econmic per a la ciutat de Klagenfurt, que es va convertir en el centre regional ms important. La ciutat va sofrir un cop important en 1896 quan l'administraci municipal va rebutjar realitzar la installaci d'una xarxa elctrica en Klagenfurt, aix com l'estaci del ferrocarril. L'electricitat va acabar arribant el 1902, si b el ferrocarril es va installar a Villach, el que va convertir aquesta ciutat en un important centre ferroviari. 

 Segona Guerra Mundial . 
 
A Kreuzbergl hi ha una construcci verda en forma de barril amb una cpula arrodonida en la part superior. En ella hi ha nombroses fotografies dels horrors de la Segona Guerra Mundial, i una inscripci amb el segent text: Aquesta torre protegeix la sortida d'aire de la galeria antiaria de 354 metres de longitud. s la ms gran les construdes per la ciutat de Klagenfurt para la protecci dels seus ciutadans entre els anys 1943 i 1945, sota l'adrea d'Albert Rothmller. En ella obstaculitzen fins a 6.000 persones que atapedes buscaven protecci dia i nit davant els 48 atacs aeris que van destrossar 443 edificis, van danyar de consideraci altres 1.132, i van matar a 612 persones.
 
 Postguerra . 
La ciutat es va convertir en una pionera al ser la primera ciutat austraca a establir una zona per als vianants, en 1961. En 1973 Klagenfurt va absorbir quatre municipis limtrofs que li van  permetre aix augmentar la seva grandria. Recentment Klagenfurt va presentar una candidatura conjunta amb Fril-Vencia Jlia i la vena Eslovnia per a organitzar els Jocs Olmpics d'Hivern de 2006, encara que l'elecci va acabar recaient sobre Tor. 

D'altra banda Klagenfurt ser seu de tres partits en la prxima Eurocopa de futbol en 2008. 
 
El smbol de la ciutat s una escultura del llegendari drac mort, que segons la llegenda terroritz la zona. L'escultor Ulrich Vogelsang va utilitzar com model per al cap de la criatura un monstrus crani que va ser trobat en Carntia en 1582 i que es va tenir en aquesta poca per les restes d'un drac autntic. En l'actualitat se sap que es tractava del crani d'un rinoceront llanut de l'Edat de Gel.

 Economia . 
 
Klagenfurt s el centre econmic ms important de Carntia, s'hi concentra el 20% de les empreses industrials de Carntia. Al maig de 2001 havia a Klagenfurt 63.618 empleats en 6.184 empreses. 33 d'aquestes empreses conten amb ms de 200 empleats. Els sectors econmics ms importants sn la indstria lleugera, les empreses comercials mitjanes i el turisme. A Klagenfurt s'han establert algunes multinacionals com Siemens AG i Philips. 

Existeix un important parc tecnolgic, Lakeside Science & Technology Park, creat en les proximitats de la universitat Alpen-Adria-Universitt. Aquest parc tecnolgic, permet una cooperaci econmica i d'investigaci amb la propera universitat i t com fiqui establir a Klagenfurt i a Carintia com a una zona d'indstria d'alta tecnologia. 

Fires.

A Klagenfurt tenen lloc diverses fires, com les fires de transport internacional, de la fusta, de mercaderies, aix com unes altres de temes ms especfics, com per exemple la famlia i la protecci al medi ambient. 
Comunicacions.

El transport pblic dintre de la ciutat es realitza a travs de diverses lnies d'autobs. Entre els anys 1891 i 1963 havia tamb en Klagenfurt un servei de tramvies, aix com de troleibusos. Pel que fa al transport per carretera, per Klagenfurt passa l'autopista A2, que comunica a la ciutat amb Viena i Graz al Nord i amb Villach a l'Est, pel que s de gran importncia per a la ciutat. Una gran part de l'autopista propera a Klagenfurt est formada per tnels. La comunicaci amb Eslovnia es pot realitzar a travs d'un port de muntanya o fent marrada a travs de Villach mitjanant un tnel que travessa les muntanyes Karavanke. 

Klagenfurt conta amb un aeroport internacional. Es tracta de l'Aeroport de Klagenfurt, tamb cridat Aeroport dels Alps Adritics. D'altra banda, es troba en construcci la lnia de ferrocarril Koralmbahn, que permetr unir Klagenfurt amb Graz i Viena, reduint els temps de viatge de l'antiga lnia. 

Educaci.
Entre les institucions ms importants es troben la Universitat Alpen-Adria-Universitt Klagenfurt, i l'Escola Tcnica Fachhochsule Technikum Krnten. A ms hi ha una gran oferta d'Instituts i collegis amb diferents especialitzacions i nivells de formaci, entre els quals es troba el Europagymnasium, l'Institut ms antic d'ustria, i un Acadmia de Comer per als eslovens de Carntia. 
 Cultura i visites turstiques . 
Stadttheater Klagenfurt.
 
El Teatre municipal de Klagenfurt, Stadttheater Klagenfurt, es va construir amb motiu de la celebraci del 60 aniversari de govern de l'Emperador Francesc Josep I. Va ser construt segons els plnols de Fellner und Helmer, tenint la mateixa planta que els construts a Gieen (Alemanya) i Jablonec nad Nisou (Repblica Txeca). El teatre ha adquirit un gran cartell en l'escena musical grcies a la direcci de Herbert Wochinz (1968-1992) i de Dietmar Pflegerl (des de 1992). 

Ringstraen i parcs.
Klagenfurt possea fins a l'arribada de les tropes franceses el 1809 muralles amb una fossa, que, amb la forma d'un quadrat, envoltaven el nucli antic, tenint a cada costat aproximadament un quilmetre de longitud. Desprs de la destrucci de les muralles, es van crear en el seu lloc quatre carrers, els quatre Ringstraen (carrers de circumvallaci) amb nombrosos parcs als quals es va donar el nom de poetes i compositors. D'ells destaquen el Koschatpark (en honor a Thomas Koschat) en Viktringer Ring, el Schillerpark (en honor a Friedrich von Schiller) en Villacher Ring, el Goethepark (en honor a Johann Wolfgang von Goethe) en el cant entre Villacher Ring i St. Veiter Ring, o el Schubertpark (en honor a Franz Schubert). '

Altres visites.

Als voltants de Klagenfurt hi ha diversos castells i palaus, alguns en les ribes del Wrthersee. Alguns d'ells sn el Schloss Ehrenbichl, el Schloss Maria-Loretto, el Schloss Tentschach i el Schloss Welzenegg. 
 
 Ajuntament antic, construt al voltant de 1600, i en el qual destaca el pati interior amb els seus arqueries. ;

 Catedral de Klagenfurt, que va ser protestant fins a 1604, quan va passar a sser catlica, construda d'acord amb l' estil de Vorarlberg, i sent la ms antiga d'aquest estil. Est consagrada a Sant Pere i a Sant Pau. ;
 
 Landhaus Klagenfurt, seu del Parlament de Carntia. Va ser construt entre 1574 i 1594 amb motiu de la reconstrucci i fortificaci de Klagenfurt. ;
 Stadtpfarrkirche, l'Esglsia ms antiga de Klagenfurt, remodelada en 1659. ;
 
A ms altres visites interessants inclouen el Jard Botnic, a les proximitats de Kreuzbergl, el Christkindlmarkt (mercat de Nadal) a Alten Platz des de mitjans de novembre fins a mitjans de gener, el Lendkanal, canal que travessa el centre de la ciutat i arriba fins al Wrthersee, Minimundus, un parc-museu on hi ha reconstruccions en miniatura de monuments de tot el mn i el City-Arkaden, un centre comercial. 

Museus.
 Krntner Landesmuseum (Museu de Carntia) Aquest museu t diverses colleccions d'arqueologia, art, histria, cultura popular, botnica, zoologia, geologia i d'instruments musicals. En el parc del museu hi ha un Lapidarium. ;
 Museum moderner Kunst Krnten (Museu d'Art Modern de Carntia) Sobre una superfcie de prop de 1.000 m hi ha diverses exposicions sobre art modern, amb especial importncia referent a l'art modern de Carntia, incloent-se obres d'artistes regionals i internacionals. ;
 Bergbaumuseum im botanischen Garten (Museu de mineria, en el jard botnic) El museu se centra en el paper de la mineria en la histria de Carntia. Es troba en el munti Kreuzbergl, a costat del jard botnic. ;
 Koschatmuseum (Museu de Koschat) Thomas Koschat va ser un compositor i un poeta que va fundar el primer quintet de la Hofoper Wien, amb el qual va adquirir importncia internacional. En el museu hi ha un arxiu amb fotografies, manuscrits i objectes personals. ;
 Robert Musil Literaturmuseum (Museu de Literatura Robert Musil) La casa de naixena del fams escriptor Robert Musil s avui un museu literari amb exposicions sobre la seva persona, aix com sobre Ingeborg Bachmann i Christine Layant, amb fotografies, manuscrits, documentaci i una biblioteca amb obres dels tres escriptors. ;
 Dizesanmuseum (Museu Dioces) El museu Dioces mostra l'art religis de Carntia des de la edat mitjana fins al segle XVIII. ;
 Gustav Mahler Komponierhuschen (Casa de Gustav Mahler) Gustav Mahler va passar alguns estius als marges del Llac Wrthersee, en els quals va treballar rduament en la composici. Alguns d'aquests treballs es poden trobar avui dia en la seva antiga casa. ;
 Landwirtschaftsmuseum Ehrental (Museu de l'Agricultura) El Museu de l'agricultura mostra una mplia collecci d'antigues eines agrries. ;
 Esdeveniments . 
Anualment t lloc a Klagenfurt el lliurament del premi Ingeborg Bachmann, premi literari que atreu a Klagenfurt a nombrosos escriptors, crtics literaris, investigadors, periodistes i editors d'arreu del mn. En els mesos d'estiu vnen msics de totes les edats a Klagenfurt, a l'antiga abadia cistercenca de Viktring, on t lloc el Frum de Msica Viktring. En ell els msics atenen a concerts o a classes amb mestres de la msica. En l'mbit d'aquest frum de msica s'atorguen tamb dos premis musicals, el premi del Musikforum i el premio Gustav Mahler. Existeix tamb un escenari per a concerts als marges del Wrthersee, encara que no sempre s utilitzat per a esdeveniments musicals, sin tamb per a esdeveniments poltics o econmics. 

 Esport . 
A Klagenfurt tenen lloc tots els anys dos importants esdeveniments esportius de rang internacional. En primer lloc, la segona prova de triatl ms important d'Europa per darrere de Roth  dita Krnten Ironman Austria, en el qual fins a 2.000 participants recorren una distncia de 3,8 quilmetres nedant, 180 quilmetres amb bicicleta i 42,2 quilmetres corrent. El segon esdeveniment s el torneig de Gran Slam de vlei platja, en el qual participen els millors del mn, en la platja del llac Wrthersee. T Klagenfurt, a ms, un molt reeixit equip de hoquei sobre gel, el EC KAC que ha guanyat en 28 ocasions el campionat austrac, el que li converteix en l'equip ms premiat a ustria. 

Tamb compta amb un important club de futbol, el FC Kelag Krnten que competeix en la Erste Liga (Segona divisi) en la temporada 2006-2007. Aix mateix, Klagenfurt ser seu de tres partits de la ronda preliminar en la Eurocopa de 2008 que se celebrar a ustria i Sussa. Per a aix s'est construint des del 2006 el nou Wrtherseestadion, on es disputaran els partits, amb una inversi de 66,5 milions d'euros. Finalment, cal assenyalar que el rem s un esport amb tradici en la ciutat, practicant-se en el llac Wrthersee.

 Personalitats de la ciutat .
Entre les persones ms importants nascudes a la ciutat s'hi troben:
 Ingeborg Bachmann, escriptora;
 Gnther Domenig, arquitecte;
 Thomas Koschat, compositor;
 Gert Jonke, escriptor;
 Udo Jrgens, msic;
 Karlheinz Miklin, saxofonista i professor universitari.
 Robert Musil, escriptor i crtic de teatre;
 Ursula Plassnik, poltica;
 Josef Stefan, matemtic i fsic;

 Ciutats agermanades .
   ernovcy, Ucrana (des de 1992);
   Dachau, Alemanya (des de 1974);
   Dessau, Alemanya (des de 1970);
   Duixanbe, Tadjikistan (des de 1973);
   Gladsaxe, Dinamarca (des de 1969);
   Gorizia, Itlia (des de 1965);
   Laval, Quebec, Canad (des de 2005);
   Nanning, Repblica Popular de la Xina (des de 2001);
   Nazaret, Israel (des de 1992);
   Nova Gorica, Eslovnia (des de 1965);
   Rzeszw, Polnia (des de 1975);
   Sibiu, Romania (des de 1990);
   Tarragona, Catalunya (des de 1994);
   Venlo, Pasos Baixos (des de 1961);
   Wiesbaden, Alemanya (des de 1930, es el cas ms antic de ciutats agermanades);
   Zalaegerszeg, Hongria (des de 1990);

Enllaos externs.

Klagenfurt info;
Atraccions turstiques de Klagenfurt;
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183956" title="Talassinideu" nonfiltered="583" processed="580" dbindex="75588">

Els talassinideus (Thalassinidea) formen un dels set infrordres de crustacis decpodes del subordre dels pleociemats. Sn uns crustacis menys coneguts perqu no tenen tant inters comercial. L'espcie ms representativa del grup en el Mediterrani occidental s Calocaris macandreae, un xid.

Sn bentnics i nedadors poc hbils. Algunes espcies viuen en caus o enterrades al fang i d'altres s'amaguen entre les algues i les pedres. Tenen una closca amb la forma bastant cillndrica i les pleures dels segments abdominals fora redudes; el tegument s bastant tou.

Es coneixen unes 516 espcies, amb ms presncia en la zona tropical tot i que algunes arriben a habitar latituds ms septentrionals. El 95% de les espcies viuen en aiges poc profundes, i algunes arriben fins als 2.000 metres de profunditat.

Anlisis moleculars ms recents mostren que aquest grup sn ms propers als crancs (Brachyura) i als bernats ermitans (Anomura). El registre fssil arriba fins al Jurssic.

 Sistemtica .
Aquest infraordre se subdivideix en 3 superfamlies i 11 famlies: 
 Thalassinoidea;
- Thalassinidae;

 Callianassoidea;
- Callianassidae;
- Callianideidae;
- Ctenochelidae;
- Laomediidae;
- Thomassiniidae;
- Upogebiidae;

 Axioidea;
- Axiidae;
- Calocarididae;
- Micheleidae;
- Strahlaxiidae;

 Referncies .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183963" title="Batalla del coll de Panissars" nonfiltered="584" processed="581" dbindex="75589">
 




La batalla del coll de Panissars, esdevinguda entre el dies 30 de setembre i 1 d'octubre de 1285, va donar per finalitzada la Croada contra la Corona d'Arag a Catalunya, amb el resultat d'una severa derrota de l'exrcit francs, batut en la retirada pels Pirineus.

Antecedents.

El Papa Mart IV, que havia succet Climent IV, Carles I d'Anjou, va declarar al rei Pere el Gran privat dels seus regnes, i don la investidura del Regne de Siclia a Carles I d'Anjou. 

Els francesos ocuparen la Vall d'Aran, per no pogueren seguir avanant en territori catal. L'any segent ho provaren amb les tropes que tenien al regne de Navarra, per tamb fracassaren, i en el contraatac catalano-aragons de l'any 1284, assetjaren Tudela. El 1285 els francesos entraren pel territori rosselons de Jaume II de Mallorca amb un exrcit de 100.000 infants, 16.000 cavallers i 17.000 ballesters comandat pel propi rei de Frana, Felip l'Ardit, i acamparen a Elna i Perpiny, creuant pel Pas de la Massana el juny. Els catalans, van aplicar la terra cremada, i els francesos entraren a Castell d'Empries, Girona, Figueres, Roses, Sant Feliu de Guxols i Blanes, i Peralada fou destruda sense aconseguir rendir-la.

L'estol catal, provinent de Siclia comandat per Roger de Llria havia derrotat la flota francesa a la Batalla naval de les Formigues, recuperant el territori del nord. En aquell moment la disenteria s'estengu entre els francesos, que envoltats, sense provements i malalts, hagueren de retirar-se, per es trobaren la retirada tallada als Coll de Panissars (L'actual El Perts) i a La Massana i pel cam de Besal, on foren derrotats. Els exrcits catalans accediren a no atacar-los, i els van deixar passar per Agullana. Una part de l'exrcit francs volgu igualment creuar pel Coll de Panissars, a La Jonquera.

La batalla.
L'exrcit catal s'avan a l'exrcit croat que s'havia concentrat a Castell d'Empries per retirar-se al nord dels pirineus, esperant a l'exrcit francs a La Jonquera. Prometent deixar al pas al rei Felip i a la seva famlia, els catalans van atacar la rereguarda de les tropes franceses que es batien en retirada, delmades per les malalties. Per l'avantguarda, Ramon de Montcada i els seus almogvers van massacrar als fugitius, mentre es respectava a l'angoixat rei francs i als membres de la seva famlia, entre els qui estava Carles I de Valois, en la lnia successria de la Corona d'Arag per la seva mare, Elisabet d'Arag, germana de Pere el Gran. 

Quan va acabar el primer atac, la columna francesa va ser de nou atacada per les tropes de Roger de Llria, que havien desembarcat desprs de la seva victria naval davant les costes de l'Empord, a la Batalla naval de les Formigues.

Ramon Muntaner relata en la seva Crnica que els festivals per celebrar la victria a Barcelona van durar vuit dies.

Conseqncies.
Incapaos de mantenir-les per manca de subministraments, els francesos rendiren totes les viles que encara tenien a l'Empord i Eustaqui de Beaumarchais va rendir de nou Girona, per els francesos encara controlanven el Rossell.

El mateix 1285 Pere el Gran envi una flota contra el seu germ Jaume II de Mallorca, al qual li confisc el regne, per no pogu veure els resultats de l'expedici en morir pocs dies desprs a Vilafranca. La mort d'Alfons el Franc el 1291 don origen, quatre anys ms tard, a un gran conflicte entre Catalunya i Siclia, car Jaume el Just fou proclamat comte rei de la Corona d'Arag i deleg el regne de Siclia en el seu germ petit, Frederic. 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183966" title="Coll de Forclaz" nonfiltered="585" processed="582" dbindex="75590">

El Coll de Forclaz s un coll situat als Alps suissos, al cant de Valais, concretament entre la vila de Martigny i el poble de Le Chtelard (al municipi de Finhaut). La seva importncia rau a ser la via de comunicaci amb Frana, en concret amb la vila de Chamonix a l'Alta Savoia, ha estat un lloc de pas des d'antic, durant el segle XIX s'hi va construir un cam apte per als carros i diligncies, que ms tard va esdevenir una carretera, alhora s'hi va construir una via de ferrocarril de muntanya. El coll separa les valls del Roine, al costat sus, de la vall de l'Arve, al costat francs (tot i que el coll s totalment dins territori helvtic), i t unes vistes impressionants vers els dos costats. El coll arriba als 1526 m i un pendent de fins el 9%, a la baixada, als 1279 metres, hi ha el poble de Trient.

El nom Forclaz tamb ha servit perqu la marca de material esportiu francesa Decathlon l'hagi utilitzat en diversos dels seus productes per a excursionistes.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183967" title="Axiodeu (crustaci)" nonfiltered="586" processed="583" dbindex="75591">
Existeix una superfamlia de lepidpters (Axioidea) amb el mateix nom.


Els axiodeus (Axioidea) tamb sn una superfamlia, en aquests cas de crustacis decpodes de l'infraordre dels talassinideus. Va ser creada per Thomas Henry Huxley (1825-1895) el 1879 i es subdivideix en quatre famlies:
 els xids (Axiidae);
 els calocridids (Calocarididae);
 els micheleids (Micheleidae);
 els strahlxids (Strahlaxiidae);

 Referncies .
 Fauna Europea: Axioidea;
 ITIS: Axioidea;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183968" title="Ksar Lamsa" nonfiltered="587" processed="584" dbindex="75592">
Ksar Lamsa (o Ksar Lemsa) s un lloc arqueolgic de Tunsia a la governaci de Kairuan, a la delegaci d'Oueslatia. Es tracta d'una fortalesa bizantina fora ben conservada. s del segle VI i va rebre el seu nom dels rabs (Ksar vol dir fortalesa, Lamsa es derivaci probablement del nom anterior, docs el nom rom o bizant era Limisa). T actualment 29 x 31 metres amb torres de 12 metres d'altura i muralles de 7 metres, per fou molt ms gran. A la vora hi ha algunes restes d'un amfiteatre i alguns edificis d's incert, alguns esglsies que s'estan estudiant. La fortalesa en si mateixa s com una ciutat amb cambres, cisternes, magatzems, una esglsia i tot el necessari per resistir un setge; els pisos de les terres han caigut per les parets es conserven. 

Limisa fou un municipi rom al final del segle II o principis del III (entre 194 i 208) segons acrediten unes inscripcions trobades que l'esmenten com a ciutat de sufets amb una cria i al menys un magistrat o dos (municipium Septimium Aurelium Limisum). A l'edat mitjana encara era una activa ciutat comercial. Fou excavada per Khaled Belkhodja.

A 8 km al sud hi ha una torre funerria. A la vora de Ksar Lemsa hi ha una font mineral molt apreciada.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183971" title="Diosaz" nonfiltered="588" processed="585" dbindex="75593">


La Diosaz o Diose s un torrent de l'Alta Savoia, situat al mass de les Aiguilles Rouges.

La Diosaz baixa del Mont Buet, desprs ressegueix una vall encaixada i deshabitada abans de desembocar al riu Arve a Servoz.

Una presa hidroelctrica es va installar a la vall de la Diosaz: la presa de Bajulaz.

La vall s molt profunda i forma un engorjat conegut amb el nom de Gorges de la Diosaz. Es tracta d'una atracci turstica reputada, amb un sender que permet una visita completa al lloc i est construt parcialment amb passarelles sobre les aiges del torrent, cosa que fa de la visita un espectacle. http://www.gorgesdeladiosaz.com/

El nom Diosaz ha servit per a la marca d'esports francesa Decathlon per a donar nom a diferents dels seus productes. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183972" title="Avidemux" nonfiltered="589" processed="586" dbindex="75594">

Avidemux s un programari lliure d'edici de vdeo lineal per als sistemes operatius GNU/Linux, MacOS X, Windows, FreeBSD i NetBSD similar al VirtualDub de Windows.

El programa esta escrit en C++ i fa servir la interfcie grfica GTK+ que s independent de la plataforma, noms s necessari compilar-lo en C/C++.

Avidemux permet  modificar, tallar, acoblar i  aplicar filtres a vdeos codificats anteriorment. El programa, a ms de l'habitual format AVI, soporta tamb  QuickTime, MPEG i OGM. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183974" title="Raphel Pherrer" nonfiltered="590" processed="587" dbindex="75595">
Raphel Pherrer s un cantant, lletrista, compositor i intrpret mallorqu.

Nix a Palma de Mallorca, el 10 d'agost de 1955 amb el nom de Rafel Ferrer Sancho.  
Va estudiar Filosofia i Lletres a la Universitat de les Illes Balears.

Es dna a conixer l'any 1986, desprs de molt de temps de treballar en el mitj radiofnic, amb un LP (Desnormalitzaci) que sorprenia des de la coberta: una capsa d'ensamades.

L'any 1989, publica Mallorcatur, banda sonora d'un espectacle creat per ell mateix sobre textos de Carlos Garrido. Mallorcatur s una visita turstica satrica on hi retrobem els constructors de talaiots, les prdiques de Sant Vicent Ferrer, els amors de Catalina Homar i l'arxiduc, Georges Sand i els turistes contemporanis. El mateix any apareix Sor Thomasseta Super Star, un nou disc de temes propis de Raphel Pherrer.

D'aleshores en, Raphel Pherrer es dedica bsicament a les seves activitats radiofniques i televisives (s el creador del programa La ruta de la ceba, a TVE Mallorca), i noms torna als estudis per a enregistrar una versi de la can de Brassens "La marxa nupcial" / "La marche nuptiale" per al CD collectiu coordinat per Miquel Pujad Els companys Primer (L'Univers de Georges Brassens) (1993).

L'any 1995 aplega en un sol CD (La genial obra de Raphel Pherrer) totes les canons de Desnormalitzaci i de Sor Thomasseta Super Star.

s corresponsal de Catalunya Rdio a Mallorca, i ha presentat el programa "Despegue Inmediato" de Antena 3.
s director, guionista i presentador de diversos programes de televisi.
Collobora amb diaris com: Ultima Hora, Diari de Balears, Revista de Calvi, la revista El Mirall, entre altres.

Ha treballat per diferentes cadenes de televisi: Canal Plus, Antena 3, TVE Balears o Tele Nova. Asiduament treballa per la rdio, un mitj de comunicaci que conix molt b, i ha tingut programes en Cadena Cope, RNE o Rdio 3.

Ha realitzat amb Gaspar Valero Mart, un programa que relataven la histria de Mallorca i visitaven els pobles de la illa
per una cadena insular a principi dels anys 2000.

Referncies.



Enllaos externs.

 Fotografia de Raphel Pherrer. ;
 Discografia de Raphel Pherrer. ;



 |
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183976" title="Arve" nonfiltered="591" processed="588" dbindex="75596">


L'Arve s un riu francs que neix a la vall de Chamonix i recull les aiges del costat nord-oest del masss del Mont Blanc. T una llargada de 102 km, gaireb tots al Departament de l'Alta Savoia, excepte els ltims quilmetres que estan al cant sus de Ginebra, on desemboca al riu Roine un quilmetre desprs que aquest hagi deixat el Llac Leman. 

Localitats i municipis per on flueix.

L'Arve rega els municipis del Departament de l'Alta Savoia segents: Chamonix, Les Houches, Servoz, Passy, Sallanches, Magland, Cluses, Scionzier, Thyez, Marnaz, Vougy, Marignier, Ayse, Bonneville, Arenthon, Faucigny, Scientrier, Reignier, Contamine-sur-Arve, Nangy, Arthaz-Pont-Notre-Dame, Monnetier-Mornex, Vtraz-Monthoux, trembires, Annemasse, Gaillard i finalment els municipis sussos de Thnex, Veyrier, Chne-Bougeries, Carouge i Ginebra.

Afluents.

 L'Arveyron;
 El Bonnant ;
 El Giffre ;
 El Borne ;
 La Menoge ;
 La Sallanche ;
 La Diosaz;
 El Foron;
 La Seymaz;
 L'Aire;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183978" title="Sallanches" nonfiltered="592" processed="589" dbindex="75597">

Sallanches s un municipi francs, situat al departament d'Alta Savoia i a la regi de Roine-Alps. L'any 1999 tenia 14.383 habitants.


Est situat a la vall que el riu Arve a pocs quilmetres desprs del seu naixement. Est envoltat pel masss del Mont Blanc, el masss d'Aravs i les Agulles de Warens. Actualment s un centre de turisme alp, amb nombrosos hotels, cmpings i altres equipaments i seu de cant. El nombre d'habitants el 1999 era de 14.383 i la superfcie s de 65,87 km2. El codi postal s 74700. El poble compta amb un urbanisme curis, quadriculat, fruit de les obres que s'hi van fer al segle XIX.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183981" title="Sweet home Alabama" nonfiltered="593" processed="590" dbindex="75598">
Sweet home Alabama s una can del  grup estatunidenc Lynyrd Skynyrd dins del single "Sweet home Alabama" (1974) de l'album Second Helping (1974).

La can va ser escrita per Ed King, Gary Rossington, Ronnie Van Zant i produda per Al Kooper i va ocupar el nmero 8 de les llistes de vendes dels Estats Units( 1974 ).

Versions.
 Sweet home Alabama, de Hank Williams, Jr. a l'album Hank Live (1987).
 Sweet home Alabama, dels finlandesos Leningrad Cowboys dins de l'album Happy Together (1994) amb el coral  de l'exrcit Rus.
 Sweet home Buenos Aires, de l'argent Javier Calamaro.
 O mia terra galega, dels gallecs Sinistro Total;

Referncies als escndols poltics dels 70.
Dins de la can es pot trobar aquests versos que parlen de l'escndol Watergate i de la implicaci del governador d'Alabama en diversos escndols poltics.
Premis.
  Al Maig del  2006 la National Review va donar la posici  #4 a la llista  "50 greatest conservative rock songs".
  Al Juliol del 2006 la  CMT li va donar la posici #1 a la llista "20 Greatest Southern Rock songs". ;
  Al Juny del  2004, Sweet home Alabama va rebre la posici  #398 dins de la "Rolling Stone's list of the 500 Greatest Songs of All Time".

Vegeu tamb.
Msica de la dcada del 1970 als Estats Units;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183982" title="Gaiet Renom" nonfiltered="594" processed="591" dbindex="75599">
Gaiet Renom va sser un cantant lric que va comenar la seva carrera abans de la darrera Guerra Civil Espanyola.

Torn a cantar temes en catal a la fi dels anys cinquanta del segle XX, i enregistr (tot i que amb el seu nom castellanitzat: Cayetano Renom) dos EP els anys 1964 i 1966, amb canons diverses com "L'emigrant", "Roman de Santa Llcia" o "Abril", i un altre, tamb el 1964, amb quatre temes d'Apelles Mestres.

Va morir a final del 1997.


Referncies.



Enllaos externs.

 Discografia de Gaiet Renom. ;
 Gaiet Renom com a director de l'Orfe de Les Corts de Barcelona. ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183983" title="Thuburbo Majus" nonfiltered="595" processed="592" dbindex="75600">


Thuburbo Majus o Tuburbo Majus s un lloc arqueolgic de Tunsia a la governaci de Zaghouan, a la delegaci de Fahs o El Fahs, no lluny del riu Miliana al llogaret d'Henchir Kasbat.

Fou una civitas romana establerta el 27 aC sota August, com a colnia de veterans, probablement en el lloc d'un anterior establiment nmida o pnic. Elevada a municipi sota Adri el 128, tenia un actiu comer amb les ciutats de la costa. La ciutat va arribar al tomb dels deu mil habitants. Cmmode la va convertir en colnia (Colonia Julia Aurelia Commoda Thuburbo) el 188. Va entrar en decadncia al segle III segurament per les incursions dels berbers i la crisis imperial. Constant el gran la va voler millorar i li va concedir privilegis i el nom de Res Publica Felix Thuburbo Majus, i per un temps es va recuperar fins a l'arribada dels vndals. Amb els rabs havia desaparegut, probablement desprs d'un terratrmol que l'hauria afectat greument



El 1857 l'arqueleg francs Charles Tissot la va excavar per primer cop. El lloc t un capitoli, amb 4 impressionants columnes cornties de 8,50 metres; un frum quadrat amb peristil de 45 metres de costat; un temple circular amb 8 columnes, dedicat a Mercuri; uns banys o termes amb importants mosaics; un mercat (macellum); un teatre i amfiteatre; la palestra dels Petronis un dels edificis ms atractius i millor conservats), una premsa d'oli, una casa amb mosaics de Nept, les restes de tres arcs triomfals, i una esglsia bizantina. Els mosaics i objectes ms ben conservats sn al Museu del Bardo, entre elles un cap d'una esttua colossal de Jpiter de 7 metres d'altura. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183988" title="Primer ministre de Polnia" nonfiltered="596" processed="593" dbindex="75601">

El Primer ministre de Polnia (polons: Premierzy Polski), s el Cap de govern de Polnia. 

Primers Ministres del Regne de Polnia (1916-1918).




Primers Ministres de la Segona Repblica (1918-1939).




Primers Ministres de l'Ocupaci Nazi (1939-1944).




Primers Ministres de la Repblica Popular (1944-1990).




Presidents de la Tercera Repblica (1990-actualitat).




Vegeu tamb.
President de Polnia;

Enllaos externs.
Govern de Polnia, web oficial  ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183991" title="Guillem Fuster" nonfiltered="597" processed="594" dbindex="75602">
Guillem Fuster (Barcelona? segle XV - ? segle XV), biblifil, poeta en llengua llatina i erudit catal del segle XV.

Biografia. 

Les dades que se'n t provenen de la seva relaci amb Pere Miquel Carbonell, amb qui va mantenir correspondncia epistolar l'any 1475.

Pertanyia a l'orde de sant Jeroni i sembla que vivia en un monestir de la Vall d'Hebron.

Tingu tamb relaci amb Jeroni Pau.

Obres.

Epistula ad P.M. Carbonellum;
Epigramma ad P.M. Carbonellum;
Epigramma Petro M. Carbonello;

Referncies.
Maringela Vilallonga, La literatura llatina a Catalunya al segle XV. Repertori bio-bibliogrfic (1993, ISBN 978-84-7256-930-0).
Flix Torres Amat, Memorias para ayudar a formar un diccionario crtico de los escritores catalanes, Barcelona, 1836.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183996" title="Germanes Serrano" nonfiltered="598" processed="595" dbindex="75603">
Les Germanes Serrano van sser pioneres del disc catal amb temes musicals moderns en enregistrar l'any 1958 el disc Las Hermanas Serrano cantan en cataln los xitos internacionales, EP que recull temes com "Mandolina de Texas" o "Can amb sordina".

L'any 1963 enregistren un segon EP de caracterstiques similars amb canons com "Recordem sempre", "Ting Tung" (de Sacha Distel) o "Sense tu" (d'Andriano Celentano).

Referncies.



Enllaos externs.

 Fotografia i article d'opini sobre les Germanes Serrano. ;
Contribuci de les Germanes Serrano al naixement de la Nova Can. ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183997" title="Jaume Garcia" nonfiltered="599" processed="596" dbindex="75604">
Jaume Garcia (Barcelona, principis del segle XV - Barcelona, 1475), fou arxiver de l'Arxiu de la Corona d'Arag al segle XV.

Biografia. 

Succe el seu pare Ddac Garca en el crrec d'arxiver de la Corona d'Arag, amb qui havia treballat com a coadjutor l'any 1436, havent redactat plegats diversos ndexs.

Fou amic i collaborador de Pere Miquel Carbonell, que l'incligu en el seu catlleg de catalans illustres De uiris illustribus catalanis.

Carbonell en ressalta la seva tasca de transcriptor de cdexs i que va conrear els studia humanitatis i que va ser estudis de la gramtica. Tamb n'elogia la seva tasca com a historiador, tot i que no se'n t referncies de la seva obra en aquest camp, tret de la seva participaci en la la Genealogia i la possible autoria de lAnologia (arbre genealgic) que citem a continuaci.

Mor el 1475 a causa de la pesta.

Obres.
Genealogia regum Nauarre et Aragonie (manuscrit 246 de la Biblioteca de Catalunya).
Anologia dominorum regum Aragonum (Memorial 32 de l'Arxiu de la Corona d'Arag).

Referncies.
Maringela Vilallonga, La literatura llatina a Catalunya al segle XV. Repertori bio-bibliogrfic (1993, ISBN 978-84-7256-930-0).
Flix Torres Amat, Memorias para ayudar a formar un diccionario crtico de los escritores catalanes, Barcelona, 1836.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="183998" title="Llibre del Morm" nonfiltered="600" processed="597" dbindex="75605">

El Llibre de Morm s un dels quatre llibres sagrats acceptats per la Esglsia de Jesucrist dels Sants dels ltims Dies, la Comunitat de Crist i altres branques del mormonisme. El mateix llibre diu que s una traducci dels escrits dels homes sants d'Amrica escrit en una forma pareguda a la Bblia.

Vegeu tamb.
 Llibre de Moroni;
 Llibre de Mosah;
Llibre de Jacob;








































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184000" title="Banu Djami" nonfiltered="601" processed="598" dbindex="75606">
Els Banu Djami foren una dinastia local de Gabs a Tunsia, d'origen hilali, que va governar a Gabs del 1097 al 1160, amb una breu prdua del poder el 1147.

El 454 de l'hgira (1062/1063) el governador Ibn Walmiya, descontent pel tractament donat al seus germans, Ibrahim i Kadi, per l'emir zrida, es va proclamar independent sota protecci del riyahida Munis ben Yahya (cap dels Banu Hilal, del clan dels Banu Riyah). A Ibn Walmiya el va succeir Ibrahim, i desprs el va seguir Kadi, per aquest fou mort per una revolta popular local, per la seva tirania el 1096 i els notables de la poblaci van donar el poder a un germ de l'emir zrida Tamim (1062-1108) de nom Umar ben al-Muizz. Al poc temps van pujar al poder el Banu Djami, de la tribu dels dahman, emparentats amb els hilalians Banu Riyah. Els zughba, el clan hilali al que el califa fatimita havia proms Trpoli i Gabs, es va acontentar amb Trpoli i aix el dhamano-riyhida Makki ben Kamil ben Djami es va fer amb el poder desprs d'eliminar a Umar ben al-Muizz. Makki va fundar la dinastia del Banu Djami.

A Maki el va succeir el seu fill Rabi ben Makki, i a aquest el seu parent Rushayd ben Kamil ben Djami, (que va governar vers 1121 a 1147); una breu usurpaci del llibert Yusuf (que tenia el suport dels normands), va ser seguida pel govern de Muhammad ben Rushayd i finalment per Mudafi ben Rushayd. En aquestos anys els normands va fer diversos setges a la vila (1082/1083, 1086/1087, 1093/1094, i 1117/1118. Desprs del 1147 descendents de Al-Muizz ben Walmya van recuperar el poder, per van gaudir de l'hostilitat local; els notables es van aliar amb tots els seus enemics i la ciutat fou assetjada (1083/1084, 1099/1100 pels hilalians i 1117/1118 pels normands). Muhammad ben Rushayd va recuperar el poder quan ja dominava Mahdia (des de 1148) i el Sahel tunisi amb el suport normand. En aquesta poca es va construir a la ciutat el palau de Al-Arusayn. Muhammad ben Rushayd (vers 1150) va emetre moneda amb el seu nom.

Llista de emirs .
Banu Walmiya.

Ibn Walmiya 1063-?
Ibrahim  ?-?
Kadi   ?-1096;
Umar ben al-Muizz 1096-1097;

 Banu Djami .

Makki ben Kamil ben Djami 1097- ?
Rabi ben Makki ben Kamil ?-1121;
Rushayd ben Kamil ben Djami 1121-1147;
Yusuf (usurpador) 1147;
Muhammad ben Rushayd 1147;
Banu Walmiya 1147-1148;
Muhammad ben Rushayd (segona vegada, protegirt pels normands) 1148-1155;
Mudafi ben Rushayd 1155-1160 (protegit pels normands);
Almohades 1160-1172 ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184003" title="Llus Terricabres i Molera" nonfiltered="602" processed="599" dbindex="75607">
Llus Terricabres i Molera va sser un animador cultural nascut a Manlleu, escriptor i organitzador d'actes culturals de tota mena.

Al principi dels seixanta del segle XX particip fugament en els inicis de la Can com a moviment, i actu en alguns festivals.

Referncies.
El Llus Terricabres i Molera, conegut popularment per "Terri", va morir a Matar el 27 d'octubre del 2000, a l'edat de 82 anys. 


Enllaos externs.
 Homenatge a Llus Terricabres amb motiu del seu 80. aniversari. ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184008" title="Nadal Gver" nonfiltered="603" processed="600" dbindex="75608">
Nadal Gver (Barcelona, ? - ? 1474), fou un frare mercedari catal del segle XV.

Biografia. 

Entr a l'orde dels mercedaris i fou mestre en arts i teologia per la Universitat de Tolosa.

Fou general dels convents d'El Puig, Vic i Perpiny, successivament, i prior del convent de la Merc, de Barcelona des de 1429, aix com definidor general per a Catalunya i Arag.

Tamb actu com a ambaixador d'Alfons el Magnnim davant de la cort pontifcia.

Fou nomenat definidor general dels mercedaris per a Catalunya i Arag per una butlla de 1441, emesa pel concili de Basilea, que depos el seu antecessor Antonio Dullan. Tanmateix, noms fou reconegut per les provncies de Frana i d'Arag, ja que Castella, fidel al papa legtim Eugeni IV no admet el nomenament fet per un concili cismtic. No va ser fins l'any 1452 que Gver va governar tot l'orde, i aix durant vint-i-dos anys.

Obres.
Cathalogus magistrorum generalium et priorum conuentus Barcinonae;
Speculum fratrium ordinis beatissimae Virginis Mariae de Mercede redemptionis captiuorum;
Liber fundationis;

Consten en un manuscrit (Merced, Codices Varia II) a l'Arxiu de la Corona d'Arag. 

Referncies.
Maringela Vilallonga, La literatura llatina a Catalunya al segle XV. Repertori bio-bibliogrfic (1993, ISBN 978-84-7256-930-0).
Flix Torres Amat, Memorias para ayudar a formar un diccionario crtico de los escritores catalanes, Barcelona, 1836.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184009" title="Organitzaci territorial d'ustria" nonfiltered="604" processed="601" dbindex="75609">
ustria es divideix en nou Estats Federals (Bundeslnder), cadascun d'ells amb el seu propi govern. La capital, Viena, constitueix un estat que abasta nicament el municipi.

L'organitzaci poltic-administrativa del pas va patir grans modificacions al llarg del segle XX. Primer a causa de la desintegraci de l'Imperi Austrohongars, ms tard a causa de l' Anschluss i finalment desprs dels esdeveniments que van seguir al final de la Segona Guerra Mundial. 

Estats d'ustria.


(*) en negreta, els partits que formen part del govern del bundesland

Vegeu tamb.
Partit Socialdemcrata d'ustria (Sozialdemokratische Partei sterreichs, SP);
Partit Popular d'ustria (sterreichische Volkspartei, VP);
Partit Liberal d'ustria (Freiheitliche Partei sterreichs, FP);
Els Verds (ustria) (Die Grnen (sterreich));
Aliana per al Futur d'ustria (Bndnis Zukunft sterreich, BZ);





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184012" title="Luis Eduardo Aute" nonfiltered="605" processed="602" dbindex="75610">
Luis Eduardo Aute (Manila, 13 de setembre del 1943), fill de catal i de filipina d'ascendncia espanyola, s un autor i intrpret de llengua castellana.

Comen a escriure canons i a enregistrar-les l'any 1967, tot i que trig molts anys a actuar en pblic. Ha viscut a Barcelona i parla fora b el catal.

L'any 1967 public un disc amb versions en catal de dos dels seus primers xits: "Alleluia nm. 1" i "Roig damunt el negre". 

Al seu doble disc en directe Entre amigos (1983), cant en catal un fragment de la can de Serrat "Paraules d'amor".

L'any 1989 particip en el concert de Pi de la Serra al Palau de la Msica Catalana amb la can "Can mansa", tema del cantant catal.

Cal afegir que un dels temes del seu doble CD en castell i angls del 1998 Aire/Invisible, concretament el titulat "Ch, que mal", dedicat a un amic valenci desaparegut, incorpor diversos fragments cantants en catal. 

Referncies.


Discografia.

1968 - Dilogos de Rodrigo y Gimena;
1968 - 24 Canciones Breves;
1973 - Rito;
1974 - Espuma;
1975 - Babel;
1976 - Sarcfago;
1977 - Forgesound;
1978 - Albanta;
1979 - De Par en Par;
1980 - Alma;
1981 - Fuga;
1983 - Entre Amigos;
1984 - Cuerpo a Cuerpo;
1985 - Nudo;
1986 - 20 Canciones de Amor y un Poema Desesperado;
1987 - Templo;
1989 - Segundos Fuera;
1991 - Ufff!;
1992 - Slowly;
1993 - Mano a Mano;
1994 - AnimalUno (Disc i llibre);
1995 - Alevosa;
1998 - Aire/Invisible;
2003 - Alas y Balas;
2003 - Auterretratos Vol. 1;
2005 - Auterretratos Vol. 2;
2006 - Das de Amores';

Enllaos externs.

 Web oficial de Luis Eduardo Aute. ;
 Web dedicada a Luis Eduardo Aute amb fotografies i tota la seua obra comentada. ;
 Luis Eduardo Aute a la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes. ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184015" title="Axioideid" nonfiltered="606" processed="603" dbindex="75611">

Existeixen dos grups d'animals, que formen superfamlies taxonmiques, anomenats axioideids (Axioidea):
 Axioideid (lepidpter), un tipus d'arna europea.
 Axioideid (crustaci), un tipus de crustaci decpode similar als llamntols i als escamarlans.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184020" title="Cristfol de Gualbes" nonfiltered="607" processed="604" dbindex="75612">
Cristfol de Gualbes (Barcelona ? - ? 1490 o 1491), fou un religis catal, inquisidor general d'Arag, conseller del prncep de Viana i ambaixador de la Generalitat de Catalunya davant el Papa. 

Biografia. 

Probablement va ser frare de l'orde dels dominics, del convent de Lleida i mestre en teologia. Tamb sembla que fou nomenat inquisidor general d'Arag el 1452.

Posteriorment resid a Barcelona, on fou prior del convent dels frares predicadors de la ciutat del 1468 al 1471.

Va ser conseller del prncep de Viana. L'any 1463 va ser ambaixador de la Generalitat de Catalunya i del Consell de Cent davant del papa Pius II.

En la butlla en qu Sixt IV nomen Torquemada inquisidor general de Valncia i Arag, el Papa fa un elogi de Gualbes, el qual havia estat inquisidor general de Valncia des de 1482.

Obres.

Quaresmales;
Sermones;
Tractatus de Mauro Magno;
Tabula super opera S. Antonini de Florentia.

Referncies.
Maringela Vilallonga, La literatura llatina a Catalunya al segle XV. Repertori bio-bibliogrfic (1993, ISBN 978-84-7256-930-0).
Flix Torres Amat, Memorias para ayudar a formar un diccionario crtico de los escritores catalanes, Barcelona, 1836.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184021" title="Jaume Guitardes" nonfiltered="608" processed="605" dbindex="75613">
Jaume Guitardes (Manresa, segle XV - ?), fou un escriptor catal en llengua llatina.

Biografia. 

No es tnen dades de la seva vida, tret que, segons l'obra de Torres Amat, va escriure una obra titulada De angelis.

Obres.

De angelis;

Referncies.
Maringela Vilallonga, La literatura llatina a Catalunya al segle XV. Repertori bio-bibliogrfic (1993, ISBN 978-84-7256-930-0).
Flix Torres Amat, Memorias para ayudar a formar un diccionario crtico de los escritores catalanes, Barcelona, 1836.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184026" title="Simfonia nm. 38 de Mozart" nonfiltered="609" processed="606" dbindex="75614">
La Simfonia num. 38 en re major K. 504 (Praga) fou composta per Wolfgang Amadeus Mozart a finals del 1786.

Va ser estrenada a Praga el 19 de Gener de l'any segent, unes setmanes desprs d'haver-se interpretat Les Noces de Figaro a la mateixa ciutat.  

Altres peces composades pel msic austrac en aquells temps foren el Concert per a piano i orquestra n 25 i el trios per a piano en Si bemol K. 502 i K. 503, el primer escrit al Novembre de 1786 i l'ltim al Desembre. L'aria scena i el rond Ch'io mi scordi di te? K.505 per a soprano i piano tamb data d'aquest perode. 

Aquesta simfonia s'hauria de dir n 37 si es tinguera en compte que la catalogada com a n 37 no s realment de Mozart, llevat de la introducci, sino de Haydn.

Praga.

Encara que la popularitat de Mozart a Viena al 1786 va decaure molt, les seues composicions eren molt aclamades a la zona de Bohmia, especialment a Praga on tenia gran quantitat de seguidors. 
Un article aparegut al Prager Neue Zeitung poc desprs de la seua mort plasma aquest sentiment: "Sembla que Mozart haja escrit exclusivament per a la gent de Bohmia, la seua msica es compresa a Pragra  millor que a cap altra zona i, fins i tot, al camp es coneguda i aclamada."
La simfonia "Praga" fou escrita en agrament a aquesta consideraci. Paradoxalment, la seua estrena va ser a Viena el 6 de desembre de 1786 i a Praga un mes ms tard.

Estructura.

L'obra s'estructura en tres moviments:

 Adagio Allegro en Re major. Sonata, precedit per un Adagio a mode d'introducci. 4/4;
 Andante en Sol major. Sonata . 6/8;
 Finale (Presto) en Re major.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184027" title="Mgic Andreu" nonfiltered="610" processed="607" dbindex="75615">
Francesc Andreu Sabadell conegut pel nom artstic del Mgic Andreu s un illusionista catal. s conegut per haver fet programes a TV3 com lAix s massa presentat per ell.

Les seves presentacions es basen en interaccionar amb el pblic a travs de l'humor.

Ha fet classes a la Universitat Politcnica de Catalunya d'una assignatura que ell va inaugurar que tracta sobre l'illusionisme com a tcnica de comunicaci.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184028" title="Uri Geller" nonfiltered="611" processed="608" dbindex="75616">

Uri Geller (Tel Aviv, 20 de desembre de 1946) s un personatge televisiu conegut per declarar posseir poders psquics.

Entre aquests poders s'hi comptaria la capacitat de trencar culleres, d'aturar i arreglar rellotges, de fer canviar la senyalitzaci de les brixoles o de doblegar claus.

James Randi ha sabut demostrar que els seus suposats poders sn imitables per qualsevol persona que no tingui poders a travs de senzills trucs.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184030" title="Copa d'Europa de futbol 1991-92" nonfiltered="612" processed="609" dbindex="75617">
La Lliga de Campions de Futbol s la mxima competici oficial de futbol per a clubs que es disputa a Europa. La Copa d'Europa de futbol 1991-92 fou la  darrera en ser anomenada Copa d'Europa i la nmero 37 de la seva histria. L'Estrella Roja de Belgrad defensava el ttol aconseguit en l'edici anterior. El campionat va ser guanyat pel FC Barcelona per primer cop en la seva histria. 

Hi participaren 32 equips, entre ells l'Arsenal F.C. el primer equip angls en participar-hi desprs del desastre de Heysel. Fou la primera edici en que es disput una fase de grups, amb vuit equips dividits en dos, passant el campi de cada grup a la final.

 Setzens de final .

















|}

 Vuitens de final .









|}

 Lligueta de quarts de final .

 Grup A .




 Grup B .




 Final .






 Enllaos externs .
Temporada 1991-92 a la web de la UEFA;
RSSSF;
Video del Gol de Koeman a Youtube;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184037" title="Dilsen-Stokkem" nonfiltered="613" processed="610" dbindex="75618">

Dilsen-Stokkem s un municipi fronterer de Blgica, situat a l'est de la provncia de Limburg, regat pel riu Mosa que s tamb la frontera amb el Limburg neerlands  

De l'edat mitjana fins al 1795, pertanyia al comtat de Loon que era un domini del prncep-bisbe de Lieja que atorg a l'entitat de Stokkem el privilegi de construir muralles i doncs el dret de portar el ttol de ciutat. Stokkem era una de les bones viles germniques del principat. Ms tard, l'entitat de Dilsen va esdevenir molt ms important econmicament i en nombre d'habitants.

Les muralles van decaure  noms en queden petits trossos- i Stokkem va esdevenir una de les ciutats ms petites del mn. En fusionar molts municipis a l'any 1976, es va optar pel nom nou combinat en memria del passat de la petita ciutat.
 Enlla .
 Web del municipi ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184042" title="Crisi Seldon" nonfiltered="614" processed="611" dbindex="75619">
Una crisi Seldon s un fenmen que es dna a les novelles de la Saga de "La Fundaci" i que representa un element recurrent al llarg de la narraci. Es tracta d'un seguit d'esdeveniments histrics que Hari Seldon va predir grcies a la cincia de la psicohistria i que cal solucionar per tal que el pla Seldon pugui executar-se amb xit. 

Seldon va predir que, en cadascuna d'aquestes crisis, noms hi hauria una possible soluci que marcaria inevitablement el dest de La Fundaci i que aquesta via d'acci conduiria a l'execuci del seu pla.

Al llarg de la narraci s'esmenten un total de vuit crisis Seldon.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184047" title="Dougga" nonfiltered="615" processed="612" dbindex="75620">

Dougga (antiga Thugga) s un lloc arqueolgic de Tunsia a la governaci de Bja, delegaci de Teboursouk. Cobreix una superfcie de 25 hectrees i s el principal lloc arqueolgic de Tunsia.
 
Fou una ciutat nmida (potser la Toccai esmentada el 305 aC per Diodor de Siclia que diu que fou una de les primeres viles de l'interior ocupada per Eumac, general d'Agtocles) i algun pensen que es tractava de la primera capital del regne dels massils. Appi la situa sota domini de Cartago com a capital de la regi de la Tusca que englobava unes 50 ciutats i viles.

D'aquesta poca s conserven algunes restes: el santuari de Baal Hammon (al damunt es va edificar el temple de Saturn, datat al segle II aC amb un aspecte obert pels sacrificis i on es collocaven els exvots. Sota Septimi Sever va quedar cobert per dos metres de terra i va sorgir el nou temple. Tamb el temple de Masinissa I, la necrpoli dolmnica i el mausoleu lbic-pnic, apart d'algunes restes d'edificis coberts per edificacions romanes i alguns monuments pblics dels que queda alguna resta a nivells inferiors a la zona del Capitoli, mercat i frum. D'altra banda les inscripcions lbiques, pbliques i bilinges sn nombroses i daten dels segles III i II aC

Va caure en mans de Masinissa I (202-148 aC) que a la tercera guerra pnica es va aliar amb Roma i va poder conservar una independncia terica. El 46 aC el regne de Numdia fou annexionat a Roma (va reviure breument del 31 al 25 aC) i la ciutat va passar a ser una ciutat provincial romana per sense patir cap canvi de moment;  en el regnat de Tiberi s'hi van installar colons romans dependents de la colnia de Cartago, fundada no gaire abans. Aix van sorgir les dues comunitats: els habitants e la civitas de cultura lbico-pnica i els colons del pagus d cultura romana. Fou en el segle I que es van construir el teatre, el circ, les termes, alguns temples i el primer aqeducte i cisterna i alguna font pblica

En temps de Claudi era un pagus (habitat per colons romans i cartaginesos) i depenia encara de la colnia romana de Cartago, per al costat d'una ciutat nmida. Sota Marc Aureli era una ciutat amb un pagus per cada vegada el pagus i la civitas actuaven en com i Septimi Sever va erigir la ciutat en municipi Septimianum Aurelium liberum Thugga el 205. En aquestos anys (195 a 235) va arribar a la seva mxima extensi per no van sorgir gaires nou monuments sin que ms aviat es van fer arranjaments als ja existents.

Durant el segle II la civitas es va romanitzar i fou en aquesta poca quan es va construir el teatre, el odon, el hipdrom i segurament l'amfiteatre; tamb es van construir els aqeductes. La divisi al menys administrativa entre pagus i ciutat dins el municipi devia romandre perqu el 256 hi havia dos bisbes, Saturn i Honorat, que van assistir al concili de Cartago, segurament representant un al pagus i un a la civitas. 

El 261 es devia posar fi definitivament a la dualitat quan fou convertida en colnia sota Galli (Colonia Licinia Septima Aurelia Alexandriana Thuggenses). La crisis imperial al segle IV, amb una fiscalitat inaguantable, va buidar la ciutat com va passar en altres llocs. El 411 el bisbe de Thugga, Pascasi, donatista, va assistir al concili de Cartago. D'aquesta poca es l'esglsia de Victria datada a finals del segle IV o principis del V.  Thugga es va despoblar sota els vndals (segle V) ja que el seu nom no apareix a cap dels snodes i concilis celebrats.

Al segle VI la zona va passar a mans bizantines (quan segurament ja estava despoblada o al menys restava molt poca gent), que la van conservar fins l'arribada dels rabs; Justini I va fer construir una fortalesa, cosa que fou executada pel general Salom ajuntant el frum i el capitoli per formar una fortificaci (tot i que menys important que les de Thubursicum Bure moderna Teboursouk, a 5 km al nord, o Agbia, moderna Borj Brahim, o Thignica moderna An-Tounga).la qual tenia una missi de vigilncia de la regi i en cas d'atac de protecci de la poblaci que havia de ser poc nombrosa; per la construcci va utilitzar molt de material dels edificis ja existents, especialment el frum; fou llavors quan es va construir la muralla anomenada nmida (perqu es pensava que era preromana). Va desaparixer sota els rabs i en tot cas va romandre com un llogaret sense importncia.

El 7 de desembre de 1997 fou declarada Patrimoni de la Humanitat per l'UNESCO. El 21 de juliol de 1991 fou declarat parc arqueolgic nacional.

Fou visitada el 1631 per Toms d'Arcos, provenal d origen aragons, que havia estat capturat pels pirates i venut a un tunisi, i que va comprar la llibertat i es va convertir al islam; en aquesta poca era un llogaret agrcola. Ms tard el van visitar altres europeus.  Les excavacions van comenar el 1881 i es van posar a la llum nombrosos monuments i 2000 inscripcions lbiques, pniques, gregues i llatines. Actualment s'ha excavat un ter de l'rea. El llogaret tunisi que hi havia en el propi lloc de les runes ha estat desplaat uns cinc km i es diu ara Nova Dougga (Dougga El Jedida)



Els llocs principals de Dougga sn:

Teatre apte per 3500 espectadors, i el petit teatre de culte;
Frum amb la Plaa dels vents i el mercat;
Capitoli;
Circ;
Necrpolis dolmnica;
Temple de Masinissa, temple nmida;
Mausoleu libico-pnic;
Temple de Mercuri, temple d'August, temple de Concrdia, Temple de Libera patria i Frugiteri i Temple de Tellus;
Temple de Saturn o Baal Hamon del segle II, sobre un temple prerom, amb el temple de Victria i el de Neptuni;
Temple de Plut;
Temple anomenat Dar Laccheb (es va suposar errniament que era un mercat d'esclaus);
Temple de la Victria de Caracalla;
Temple de Tanit Celestis;
Temple de Minerva;
Cisternes d'An El Hammam;
Cisternes d'An Mizeb;

Arc de Alexandre Sever;
Arc de Septimi Sever;
Trifolium;
Banys dels Ciclops;
Termes de Caracalla;
Font d'An Doura, nimfeus i altres fonts, i termes i latrines d'An Doura;
Cases privades destacant les de Dionisi i Ulisses i la de Omnia tibi Felicia;
Casa de les Estacions;
Casa de Grgona;
Casa de Venus;

Referncies.





 






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184048" title="El Molino" nonfiltered="616" processed="613" dbindex="75621">

 
El Molino va ser un teatre de Barcelona dels ms reconeguts d'Europa durant bona part del segle XX. Amb les seves caracterstiques aspes vermelles de mol a la faana, va ser el ms fams dels teatres del Parallel, avinguda que va arribar a ser batejada com "el carrer del teatre d'Europa", a causa de la gran concentraci d'espais escnics que tenia.

El Molino era un music-hall i sempre va ser considerat un espai transgressor dels lmits permesos, amb una gran capacitat de crear llenguatges propis, de doble sentit, amb el mbil de poder escapar de les censures de cada poca.

En el Molino es programaven els espectacles ms atrevits, amb la presncia de les vedettes ms famoses d'Espanya.

Va obrir les seves portes l'any 1899, amb el nom de Pajarera Catalana concebut com un espai per a espectacles. El 1910 va canviar el nom pel de Petit Moulin Rouge, en imitaci del fams "Moulin Rouge" del barri de Montmartre de Pars, per la similitud dels espectacles que oferia.

Amb l'arribada de la dictadura franquista, en 1939, el rgim va obligar a castellanitzar el nom i treure-li la paraula "roig", per les connotacions poltiques que podia suggerir. Des de llavors i fins als nostres dies, va quedar com El Molino.

Va romandre oberta fins a la meitat dels anys 1990, apostant fins al final pel gnere de la revista. Al final va tancar les portes a causa de la mala gesti del propietari, de la crisi que va afectar diversos teatres del Parallel, i la falta d'ajuda per part de les administracions.

Des de fa anys existeix una plataforma d'entitats i ciutadans de Barcelona que lluiten per aconseguir ajuts que permetin la reobertura del teatre, i evitar l'actual deteriorament de l'edifici, que avana cada dia a pesar que tant la faana com l'escenari estan catalogats, pel propi Ajuntament, com a patrimoni histric i artstic de la ciutat.

L'edifici.
L'edifici original de 1899 era, de fet, una construcci efmera en fusta. El 1910, encarreg a Manuel Joaquim Raspall la construcci d'un nou edifici amb carcter permanent. Raspall, era afeccionat al teatre i ja tenia algunes experincies amb la construcci del Teatre Cmic (al mateix Parallel), el Granvia i el Teatre Triunfo.

Tot i ser considerat un arquitecte modernista, Raspall va passar rpidament al noucentisme i a el Molino s recull aquesta tendncia. 
S'inaugur el 17 de desembre de 1910 convertit en Petit Moulin Rouge, tot i que, familiarment, s'el coneixia com a Moulin.

L'any 1929, s'encarreg a Josep Alemany i Juv que afegis a la faana la iconografia del seu nom i, a ms de modificar lleugerament el capcir de la faana, apareixen el mol i les aspes vermelles.

Amb petites modificacions posteriors, probablement fruit del manteniment, s la faana que va arribar fins final del segle XX.

 Orgens i una mica d'histria.

Els seus orgens ens situen al Parallel de l any  1898 , en ple barri del Poble Sec, que tamb s anomenava el Montmartre barcelon, per la profusi de teatres de varietats, cafs-concert i music-halls que hi havia. On ara hi ha l actual teatre hi havia una tasca de mala mort anomenada La Pajarera. El seu amo, fart de mariners borratxos i obrers escandalosos, va vendre el negoci l any 1899 per 100 pessetes a un andals que havia arribat a Barcelona per fer fortuna. Aquest va canviar el nom de la taverna pel de La Pajarera Catalana, i hi va muntar un precari entarimat de tres metres de llarg. L espectacle que oferia era un quadre flamenc, format per un grup de joves andaluses, ex criades i jornaleres, que volien triomfar en el mn artstic. Posteriorment s hi va afegir un travest que explicava acudits. Cap d ells cobrava sou i s havien de confeccionar el vestuari, per tenien assegurats el pa, el vi i el sostre, ja que dormien en unes lliteres situades rere l escenari. 

A partir de 1901 la Pajarera Catalana comena a fer-se un lloc en el mn de l espectacle i millora sensiblement la programaci oferint algunes sarsueles curtes i les actuacions del Caballero Felip, ventrloc i artista polifactic molt popular en els locals (com els cafs-teatre Espaol i Condal) del Parallel de la primera dcada del segle XX. Tamb ofereix un servei de restaurant dins del local, amb un servei a la carta, i fins hi tot s arriba a organitzar un servei gratut de cotxes de lloguer per facilitar el recorregut dels clients des de La Rambla fins al local. Aquests servei era nocturn, comenava a les 10 de la nit, i anava des del Pla de la Boqueria a la Pajarera Catalana i viceversa, recorrent tot el carrer Conde de Asalto.

Tot i que es varen contractar algunes prostitutes per animar al personal i reforar l oferta d oci del local, el negoci no va aconseguir ser rentable. 

L abril de 1905 La Pajarera Catalana torna a canviar de propietari, passant-se a anomenar Gran Saln del Siglo XX. Aquest local alternava les varietats amb els  passis de cinema, el cinematgraf Gaumont, com feien molts locals del Parallel, ja que aquest nou invent causava furor en l poca

L any 1908 va aparixer per primera vegada el nom de Molino, per en versi francesa: Petit Moulin Rouge. Aquest nom es va mantenir fins a 1916, excepte per un breu parntesi de cinc mesos a l any 1910, durant els quals el local es va anomenar Petit Palais, conservant la tradici afrancesada dels noms. Al 1916 va canviar novament de nom pel de Moulin Rouge. Aquest nom es mantindria fins al final de la Guerra Civil. Cal dir que, a l'hora de datar aquests canvis de nom d'influncia francesa, no tots els cronistes i historiadors del Parallel coincideixen plenament en les dates, encara que s en els diversos noms.

Tamb s important destacar altres dates, relacionades amb l edifici i les diverses reformes que s'hi varen fer. L any 1910 es van realitzar unes obres que li van donar la configuraci interior que va mantenir bsicament fins al seu tancament, fetes per l'arquitecte Manuel Joaquim Raspall (deixeble de Domnech i Montaner) , li va donar un toc modernista. 

L any 1929, probablement a causa de l'Exposici Internacional, es va remodelar la seva faana, i, per imitaci del fams local de Pars, se li van afegir els elements decoratius que recordaven un mol, s a dir, la imatge que actualment tot el mn coneix i de la qual destaquen especialment les aspes. La nova faana no es va construir sobre l'anterior, sin que es va afegir davant, amb una cmera d aire al mig. L'arquitecte Joan Alemany Juv va ser l encarregat de dirigir les obres. L empresari en aquella poca era Antoni Astell (ho va ser des de 1913 fins al final de la Guerra Civil)  i vivia al carrer Blai, molt prop del local.

L any 1926 el local va deixar de ser un local d espectacle pblic per convertir-se en la seu, durant un breu perode de temps, del partit fundat per Miguel Primo de Rivera, la Unin Patritica Espaola. 

Durant la Guerra Civil va continuar l'oferta d'espectacles. El sindicat de la CNT gestionava el local. D'acord amb els nous aires revolucionaris, es va haver d'igualar el sou de tots els treballadors, independentment del treball que realitzessin. 

Al 1939, desprs de la Guerra Civil i la victria del exrcit franquista, es va prohibir l s del terme "rouge" (vermell) aix com l s de noms afrancesats, i es va tornar a canviar el nom, aquest cop pel definitiu "El Molino". En aquella poca havia comprat el local Francisco Serrano (mort l any 1970), tamb amo del Batacln, un altre histric teatre. Serrano aconsegueix atreure a un pblic ms civilitzat, tamb ms ric i refinat, que paga millor les copes de alterne i es pot permetre cava. I al temps promou l estraperlo, sobretot de penicillina, en les zones de butaques ms discretes. 

Durant els anys seixanta, desprs d una fallida econmica amb embargament incls, el local queda en mans de la vdua del propietari, una intelligent empresria, Doa Fernandita, que porta amb m dura els comptes i va ajustant, a poc a poc, l economia del local, almenys durant un temps, fins que les sales de festa d aquest tipus veuen la decadncia i tanquen totes, una per una, de forma definitiva a mitjans dels noranta. Un dels principals factors dels tancaments foren els canvis de formes d oci, als quals alguns empresaris no varen saber o poder adaptar-se.

 Els artistes .

L escenari del Molino ha vist nombrosos artistes, que es va saltaven la censura i la poltica, la guerra i la fam, perqu era un mn propi amb normes prpies, i des de les pjaras fins a les molineras, van oferir a l'Espanya de totes les poques una lli constant de llibertat, de sublimaci del popular, de grandesa de barri, d erotisme sa sense hipocresia. 

Durant la primera meitat del s. XX varen destacar els noms de Granito de Sal, Condesita Zoe i Lola Montiel, amb una reina indiscutible els anys 40 i 50: la Bella Dorita.  

Al llarg dels anys 50, 60 i 70 del passat segle varen desfilar pel seu escenari artistes com Lander i Leanna, Mirko, Johnson, Escamillo, Pipper, Gardenia Pulido i Mary Mistral entre d altres. 

Durant la dcada dels 80 i fins el seu tancament al 1997, el seu escenari va acollir, entre d altres artistes a Amparo Moreno, La Maa i a Merche Mar, l ultima de seves vedettes. 

El Molino ha estat tamb escenari de nombroses pellcules, des del mtic El ltimo cupl (1957), dirigida per Juan Ordua i protagonitzada per Sara Montiel, Las alegres chicas de El Molino (1977), pellcula rodada per J.A. De la Loma a l'interior del local i protagonitzada pels artistes de El Molino Christa Leem i Pipper, o El extranger-oh!de la calle de la Cruz del Sur (1987), de Jorge Grau i protagonitzada per Jos Sacristn, Emma Cohen, Teresa Gimpera i Gabino Diego. 

Les aspes d'El Molino donen una volta ms....

Desprs d'anys d'abandonament, s'ha presentat un pla de rehabilitaci que ha estat aprovat per l'Ajuntament de Barcelona i suposar la reobertura al 2008-2009.

Els arquitectes responsables del projecte sn l'estudi BOPBAA i destaquen que l'edifici, per adequar-se a la normativa vigent i al seu entorn, ha de crixer, per dalt i per baix, completant aix un efecte de collage: a la faana projectada Joaquim Raspall i a l'afegit de l'emblemtic mol amb aspes vermelles, s'afegir el nou edifici. 

Les dues plantes inferiors estaran destinades a cuina i magatzem. Les plantes superiors quedaran dividides entre la platea i l'amfiteatre, amb un aforament total de 230 places, les zones d'assaig i despatxos, i la terrassa, que oferir una vista nica del Parallel. A la part alta de l'edifici hi haur la sala tcnica.

Bibliografia.
 1972. El Molino. Memorias de un setentn. Escrit per Sebasti Gasch. Dopesa, Barcelona.
 1984. El Molino. Escrit per Josep Tobella i Miquel de Palol. Edicions del Mall, Barcelona.
 1992. El Molino. Fotografies de Kim Manresa. Prleg de Llus Permanyer. Barcelona, Artual Edicions, S.L.
 2005. El Molino. Historias de una vedette. Escrit per Merche Mar amb la collaboraci de Fernando Garca. Arcopress, Barcelona.

Filmografia.
 1977. Las alegres chicas del Molino. Director: Jos Antonio de la Loma.

Enllaos externs.
Molinolandia ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184049" title="Carlos Arnoldo Salcido Flores" nonfiltered="617" processed="614" dbindex="75622">

Carlos Arnoldo Salcido Flores (nascut a Ocotlan, Jalisco el 2 d'abril de 1980) s un futbolista mexic que actualment juga al PSV Eindhoven.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184050" title="Skierbieszw" nonfiltered="618" processed="615" dbindex="75623">
Skierbieszw polons, sc r b   uf s un municipi polons situat a uns  70 km de Lublin a la riba del riu Wolica. El nucli urb t 1.300 habitants, mentre que el municipi t aproximadament 5.800 habitants (2004) i una rea de 139,17 km.

Al novembre 1942, els pobladors polonesos van ser forats a abandonar Skierbieszw per a installar-hi poblaci alemanya. Es va canviar el nom polons per l'alemany "Heidenstein" ("pedra calenta"), fins a l'alliberament de la regi per les tropes sovitiques al 1944. Al 1943 fou el lloc de naixement del 13 president d'Alemanya, Horst Khler.


Enllaos externs.
Pgina d'informaci de Skierbieszw ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184052" title="Warwick Kerr" nonfiltered="619" processed="616" dbindex="75624">
Warwick Estevam Kerr (Santana de Parnaba; 9 de setembre de 1922) bileg genetista brasiler, considerat un dels millors genetistes brasilers i especialista en abelles del mn.

 Biografia .
Kerr va nixer en 1922, en Santana do Parnaba, fill de Amrico Caldas Kerr i Brbara Chaves Kerr. La seva famlia procedia originriament de Esccia. En 1925 es van mudar a Pirapora en l'estat de So Paulo. Kerr va estudiar secundria en la ciutat de So Paulo i es va graduar com  enginyer agrcola en la Escola Superior d'Agricultura Luiz de Queiroz de la Universitat de So Paulo en Piracicaba. Kerr va ser conegut internacionalment en 1950, quan va realitzar un treball indit sobre determinaci de castes d'abelles del gnere Meliponinae.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184055" title="Half-Life: Blue Shift" nonfiltered="620" processed="617" dbindex="75625">


Half-Life: Blue Shift s la segona expansi del videojoc d'acci en primera persona per ordinador Half-Life, desenvolupat per Gearbox Software i publicat el 12 de juny de 2001. Com les altres expansions de Gearbox, i , Blue Shift torna a l'escenari i el moment de la histria original per amb un personatge jugable diferent: el gurdia de seguretat de Black Mesa Research Facility, Barney Calhoun. El jugador intenta escapar-se de l'invasi aliengena causada per la cascada de ressonncies i dels esquadrons militars.

Blue Shifttamb s'ha publicat a travs de la plataforma de Valve, Steam, i pot ser comprat individualment o en un pack amb altres ttols de la saga Half-Life. Un mod remake third-party de Blue Shift per Source est en desenvolupament.

 Descripci .

Blue-Shift ofereix el "Half-Life High Definition Pack" com una opci a l'hora dinstalar-lo. El pack inclou personatges, armes i models en 3D actualitzats, sovint incrementant el nmero de polgons 10 vegades ms que els originals de 1998. La versi d'Estats Units una versi completa individual de Opposing Force, per la versi internacional t el mode multijugador Opposing Force CTF.

Blue Shift va comenar com un mode exclusiu de la versi per Sega Dreamcast de Half-Life. Aquesta versi va ser cancellada  noms unes setmanes abans de la publicaci (la versi de Half-Life per Sega va ser llanada de forma no oficial per Internet, amb Half-Life i Blue Shift completament jugables). Aleshores Gearbox va publicar el mode Blue Shift com un producte individual; al contrari de Opposing Force, no necessitava el Half-Life original per jugar.

Tot i que els fans de Half-Life estaven ansiosos per continuar la seva estimada saga, molts es van queixar de qu Blue Shift no tenia ni punt de comparaci amb el nmero de caracterstiques noves de l'expansi . El joc ofereix alguns nivells nous i rees de Black Mesa no vistes anteriorment en una (relativament curta) campanya, per no inclou noves armes o enemics, com feia Opposing Force. A part del High Definition Pack, l'unic contingut nou era un personatge anomenat Dr. Rosenberg,un cientfic de Balck Mesa que t un nic model de personatge i jugava un paper important a la histria. Les reviews de Blue Shift van ser pobres en comparaci amb altres jocs de la saga.

A partir del 24 d'agost de 2005, Blue Shift podia descarregar-se a travs de Steam. Qualsevol que tingus una cpia antiga dels packs de plata o d'or de Half-Life o Half-Life 2 podia descarregar-lo de forma gratuta. El High Definition Pack tamb est disponible a travs de Steam.

 Histria .

Argument.

Barney Calhoun, un gurdia de seguretat de Balck Mesa Research Facility de grau mitj, s responsable de la preservaci d'equipament i materials i el benestar del personal en un sector subterrani de les installacions. En el moment de la cascad de ressonncies, Calhoun est atrapat en un ascensor que cau en picat amb dos cientfics. Ell torna en s darrere el buit de l'ascensor i es troba lluitant entre les rees subterrnies de les installacions per arribar a la superfcie i escapar-se . Calhoun rescata alguns cientfics que s'havien quedat tancats en vagons de tren a la estaci de classificaci de Black Mesa. Un dels cientfics, el Dr. Rosenberg (que tamb s un personatge a Decay), informa a Calhoun que les installacions senceres estan rodejades de marines del Hazardous Environment Combat Unit que intenten matar a tot el personal de Black Mesa per silenciar el desastre. Rosenberg explica que l'nica manera d'escapar-se s utilitzant un antic prototip d'un teletransportador del Complex Lambda, si funciona, i podrien arribar a una entrada de Black Mesa que els Marines han passat per alt.

La resta del joc ocrre en un sector abandonat de la base, construt originalment per investigar la teletransportaci (abans de la construcci del complex Lambda). Calhoun, Rosenberg i dos altres cientfics (Walter Bennet i Simmons) intenten tornar a posar en marxa el prototip teletransportador. Calhoun s breument teletransportat a un camp en runes de recerca humana a Xen. Quan torna, Calhoun s enviat a tornar al seu lloc les bateries del teletransportador, desprs lluita amb els Marines i els aliens mentre els tres cientfics es teletransporten fora de les installacions. Calhoun experimenta un petit mal funcionament mentre s'est teletransportant: s rpidament "enviat" a diferents llocs al voltant de Black Mesa i queda ple d'un lquid verd brillant. Finalment torna sa i estalvi a una remota entrada de les installacions on ell i els tres cientfics es van escapar en un SUV de Black Mesa.

En diversos punts durant Blue Shift, Calhoun gaireb es troba amb el protagonista de Half-Life, Gordon Freeman: Calhoun es queda tancat per fora de la porta de l'rea 3 de Seguretat de les Installacions i veu passar a Feeman pel tram que es dirigeix al sector C (per tant, aix confirma que el gurdia de seguretat que Gordon veu al comenament de Half-Life s, de fet, Barney); utilitzant cmeres de vigilncia, Calhoun tamb veu a Freeman anant cap a l'rea de Magatzem de l'HEV des de la sala de vigilncia; durant la seqncia final de Blue Shift, Calhoun veu a Freeman incaonscient, arrossegat pels soldats de HECU cap a una compactadora d'escombraries.

Correlacionar la lnia del temps de Blue Shiftc amb els altres s ben fcil; comena una mica abans de Half-Life, poc desprs de qu comenci el joc, Calhoun veu a Freeman dins un tren durant els crdits inicials de Half-Life, i acaba abans de l'explosi nuclear que finalment destrueix Black Mesa durant l'epleg de Opposing Force. Cap al final de Blue Shift, quan Barney est apareixent aleatriament per diferents llocs abans de teletransportar-se, Gordon Freeman pot ser vist arrossegat pels soldats de HECU, un fet que ocrre a la meitat del primer joc, indicant que Blue Shift s'acaba fora abans a la lnia del temps de Half-Life.

Blue Shift s el joc ms curt de la saga original de Half-Life.Blue Shift tamb s probablement el ms "amonador"-ja que molts dels esdeveniments tenen lloc a la superfcie en el subsegent immediat del desastre, el jugador veu de primera m el pnic del personal de Black Mesa que desesperadament fugir de les installacions, que alguns creuen necessari. s interessant comentar que a part de la versi de PlayStation 2-noms Decay, Blue Shift s probablement l'nic joc de Half-Life amb un "final feli". Al final de Half-Life, Gordon Freeman s reclutat pel misteris G-Man i Adrian Shephard de Opposing Force s detingut indefinidament per la mateixa persona per garantir el seu silenci. Tot i aix, a Blue Shift, Barney i els seus tres companys cientfics s'escapen de Black Mesa i de G-Man, del qual probablement els considera, potser per orgull o molstia, massa insignificants per observar-los atentament o destruir-los.

Captols.

 Introducci (Living Quarters Outbound): Calhoun agafa el tram desde la superfcie fins a l'interior de les installacions de Black Mesa Research Facility. Al llarg del cam molts nous detalls sobre Black Mesa sn revelats; Calhoun passa una bugaderia i molts punts de venda de menjar rpid, suggerint que les installacions sn del tot autosuficients i envoltades de centres de serveis. Tamb li passa pel costat Gordon Freeman en un altre tram, parallelament del joc original.
 Inseguretat (Insecurity):Calhoun visita l'oficina principal, incloent un camp de tir i una sala de vigilncia on s possible veure a Gordon Freeman una altra vegada. Llavors s enviat a ajudar dos cientfics amb un ascensor, al llarg del cam, s testimoni de molts incidents presagiant la cascada de ressonncies, com ara un cientfic incapa d'accedir als seus fitxers guardats al servidor i dos cientfics intentant en va reparar un supercomputador. Tamb veu a G-Man passant en un tren. Barney puja i repara l'ascensor just abans que ocorri la cascada de ressonncies; el cable de l'ascensor es trenca i envia a Calhoun, i als dos cientfics, i els envia caient en picat pel forat de l'ascensor mentre el caos regna al seu voltant.
 El deure ens crida(Duty Calls): Calhoun torna en s, a sota de tot del forat de l'ascensor, veient un Houndeye que es menja el cos d'un gurdia de seguretat. Els dos cientfics a l'ascensor estan morts i, per tant, Calhoun surt a travs de les rees de residus industrials de Black Mesa per intentar trobar ajuda. A llarg del cam arriba a comprendre del tot la magnitud del desastre, i veu dos marines tirant cadvers en un conducte de claveguera, per tant que les forces militars intenten silenciar el desastre en lloc d'evacuar el personal supervivent. (Aquesta escena tamb cont una referncia a l'expansi prvia Opposing Force, quan un dels marines es queixava de qu "Com que l'equip d'en Shephard no ho fa, nosaltres hem de fer la feina bruta?".
 Carrega de presos(Captive Freight): Calhoun arriba a la superfcie i es troba el HECU. Aconsegueix guanyar-los i es troba un home anomenat Dr. Rosenberg, el qual ha ingeniat un pla per escapar-se que depn d'un prototip de tecnolgia de teletransportaci.
 Punt central (Focal Point): Rosenberg i Calhoun arriben a una antiga part de Black Mesa on un abandonat sistema de teletransportaci est tornant a ser muntat per cientfics. Per qu el teletransportador sigui totalment operatiu, Calhoun ha de viatjar a Xen i activar un dispositiu que permet que Rosenberg localitzi el punt de sortida del teletransportador. El nivell d'aquest sector t un aspecte notablement ms antic que la resta de Black Mesa, incloent els antics carregadors HEV i les estacions de primers auxilis.
 Lluita pel poder (Power Struggle): El teletransportador ha consumit el seu dipsit d'energia per transportar a Calhoun a travs de Xen. Calhoun s enviat a baix, en un nivell d'installacions d'energia, troba les bateries i les recarrega. Calhoun lluita contra un grup de marines de HECU i aliens abans d'arribar als generadors d'energia.
 Salt de fe (A Leap of Faith): Calhoun ajuda a operar les parts ms simples del teletransportador per fer passar a tots els cientfics a travs de l'aparell. Ell, per poc, s'escapa dels marines abans de teletransportar-se.
 Conclusi (Deliverance): Els altres cientfics sn teletransportats a un lloc segur fora de Black Mesa amb uns quants cotxes al voltant. Calhoun tamb hi arriba, per algun tipus de descrrega l'ha afectat. Calhoun s tletransportat a diversos llocs de Black Mesa i Xen. Veu a Freeman sent arrossegat pels marines cap a la compactadora d'escombraries (el captol "Captura" a Half-Life) abans de ser teletransportat amb els cientfics una altra vegada i escapar-se de les installacions.

 Blue Shift: Unlocked .

Al principi,Blue Shift no estava disponible en Steam, com Half-Life i Opposing Force. L'agost de 2005, el Half-Life Improvement Team va llanar un mod amb la versi de Blue Shift a Steam, permetent al jugador jugar-hi com si fos un mod complet per HL1 en lloc de la seva prpia versi individual. Aix va fer que es poguessin afegir noves caracterstiques del motor GoldSrc, com textures detallades. Gaireb immediatament desprs, Valve va fer Blue Shift completament disponible a travs de Steam -per utilitzava el seu motor original, i va patir molts bugs que ja es trobaven en la versi original. Pocs mesos desprs, el projecte de la versi Steam va ser actualitzat, amb el nom de Blue Shift: Unlocked.

 Banda Sonora .

Veure Opposing Force.

 Trivia .

 Al joc original, Freeman era convidat a una cervesa moltes vegades pels "Barneys", i a Half-Life 2 la introducci de Barney comenava "Sobre aquella cervesa que et devia ". A Half-Life 2: Episode One s revelat que Gordon i Barney eren amics abans dels esdeveniments del joc original. Alyx Vance es refereix a la histria explicada a Black Mesa que deia que Barney i Gordon feien curses als conductes d'aire acondicionat per obrir l'oficina del Dr. Kleiner.
 Otis, el gurdia de seguretat gras introdut a Opposing Force, apareix noms una vegada a Blue Shift: primer a la cantina de Black Mesa, mentre un gurdia a Calhoun a la introducci, al camp de tir gaudint d'un donut, i desprs com un cos mort eliminat per dos soldats.
 Blue Shift t la seva prpia versi del tutorial d'entrenament Hazard Course, adequadament adeptat al personal de seguretat. Enlloc de Gina Cross, un gurdia de seguretat  identificat al manual d'instruccions com Miller ens serveix de guia hologrfic.
 Els gurdies de seguretat de Black Mesa no tenen accs al vestit HEV portat per Freeman, tampoc al PCV portat per Adrian Shephard; en lloc d'aquests, ells utilitzen una armilla anti-bales i un casc. Ja que Calhoun s capa de sobreviure un viatge a Xen, vol dir que Xen t una atmosfera semblant a la de la Terra. Una prova remota pot ser trobada a Opposing Force; quan el jugador activa el foc alternatiu del Displacer per teletransportar-se a Xen, a vegades es trobar un cientfic que no porta el vestit HEV, el qual s'alegra molt de veure a Shephard.;
 L'examinaci dels arxius de logotips inclosos al joc revela que Half-Life: Blue Shift originalment havia de dir-se Half-Life: Guard Duty (veure els arxius Logo320.spr i Logo 640.spr en particular).

 Referncies .

wikia Half-Life catal























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184056" title="Vdeo 2000" nonfiltered="621" processed="618" dbindex="75626">


El Vdeo 2000 fou un sistema analgic d'enregistrament i reproducci d'udio i vdeo, desenvolupat per Philips i Grundig, que va aparixer el 1979 a Europa i Argentina. Tot i que era tcnicament superior als seus formats competidors VHS i Betamax, el 1988 es va deixar de fabricar perqu mai va assolir una quota de mercat significativa, sobretot perqu, quan va aparixer, el VHS i el Betamax ja s'havien consolidat al mercat.

Les cintes del sistema 2000 tenien dues cares, com les de casset, amb una durada mxima de 4 hores per cara; aix permetia disposar de fins a vuit hores per cinta que, amb els reproductors que disposaven de reproducci ampliada, es convertien en setze hores per cinta. 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184057" title="Aiguille de Bionnassay" nonfiltered="622" processed="619" dbindex="75627">
 


L'Aiguille de Bionnassay s un cim del masss del Mont Blanc, a l'alta Savoia, que arriba als 4052 m. Pel costat francs hi ha una glacera amb el mateix nom de la muntanya que es pot anar veient a travs de l'ascensi amb el Tramvia del Mont Blanc.  

La primera ascensi hivernal va ser feta el 20 de mar de 1929 per Armand Charlet i Roger Frison-Roche, i el mateix dia per H. Hoerlin, Erwin Schneider i H. Schroeder. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184058" title="Megve" nonfiltered="623" processed="620" dbindex="75628">


Megve s un municipi francs del departament de l'Alta Savoia, regi de Roine-Alps, situat en un coll que separa les valls de l'Arly i de l'Arbon. Compta amb 4.509 habitants (cens de 1999) i una superfcie de 44,11 km2. El codi postal s 74120 (forma part del cant de Sallanches).

El topnim prov del francoprovenal i vol dir "enmig de les aiges".

El poble estava poblat des d'antic, per fou a partir de 1910 quan va adquirir importncia ja que el bar de Rothschild en va fer el seu lloc de vacances hivernals. D'aquesta manera es va construir l'estaci d'esqu i va esdevenir un centre de l'alta societat francesa, amb un clar intent de competir amb l'estaci sussa de Sankt Moritz. D'aquest fet, Jean Cocteau, va anomenar Megve el 21 arrondissement de Pars. 

Actualment continua essent un centre de vacances, tant hivernals com estivals, en un entorn privilegiat, amb vistes al Mont Blanc i una fesomia molt ben cuidada a travs de normes que eviten que les construccions no estiguin d'acord amb l'entorn. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184060" title="Casa Forta de Juviny de Sant Joan les Fonts" nonfiltered="624" processed="621" dbindex="75629">

La casa forta de Juviny o estada de Juviny es troba al municipi garrotx de Sant Joan les Fonts.

 Histria .
Un cop passat l'any 1000 va aparixer un estament intermedi entre la noblesa i la pagesia alodial: els cavallers. Aquests, juntament amb els batlles i veguers dels grans senyors laics i eclesistics, eren els que posseen ms terres desprs dels grans senyors. En les localitats on tenien residncia solien construir una casa forta que moltes vegades feia la funci de mol.

Els que van construir la Casa Forta de Juviny havien de pertnyer a aquest estament baix de la classe senyorial. Els senyor ms antic d'aquest lloc va ser Ramon de les Fonts, qui el 1191 va fer de testimoni en la concessi feta per Pon de Cervera, lloctinent del vescomte de Bas, a Oliver, prior de Sant Joan les Fonts, pel que fa al perms de moldre cereals als molins del vescomtat.

Urraca, la filla de Ramon de les Fonts, es va casar amb Guillem de Juviny i des d'aquell moment la casa va passar a portar el nom dels Juviny. Aquesta famlia va posser  la casa durant la resta de l'edat Mitjana; a ms de cavallers feien de recaptadors de taxes (batlle de sac) en el priorat de Sant Joan.

Ja en el segle XV les cases i les terres de Juviny van ser adquirides per Miquel Planes, qui, durant la guerra civil catalana del segle XV, va perdre els seus bns en benefici de Climent de Cabrera.

En el segle XVI va pertnyer a una famlia de pagesos que va prendre el nom de Juviny. A principis del segle XVIII els Juviny pagesos van vendre l'estada a Pere Rovira, que la va vendre a Jacint Germ, que va vendre-la a Josep de Trincheria. Durant molt de temps els arrendataris de l'estada van dedicar-se a la pagesia. 

L'estada va servir per donar nom al carrer de Juviny, on existia la fbrica txtil dels germans Bassols i de Lloren Pon i Ponero Comas. Un dels seus darrers masovers, Llus Llongarriu, va explicar que durant el clera de 1885 va passar un enterrament per davant de l'estada. Els masovers, tot i la gran quantitat de defuncions quan va passar a seguici, van sortir al carrer per acompanyar els familiars en el dol.

La Casa Forta va ser dels Trincheria fins que, ja en els nostres temps, l'ajuntament la va adquirir. Per tant, ara s propietat municipal i est pendent d'una reestructuraci total que li tornar a donar s.

 Descripci .
La Casa Forta est composta d'una torre de planta quadrada i una sala, que foren bastits en diferentes poques. Primer es va edificar la torre, i ms tard, la sala.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184061" title="Arly" nonfiltered="625" processed="622" dbindex="75630">


L'Arly s un riu francs, que neix a Megve i s afluent de l'Isra, al qual s'ajunta a Albertville. Flueix pels Departaments de l'Alta Savoia i la Savoia i t 38 km de llargada. 

En el seu curs es troben les Gorges de l'Arly que es poden visitar ja que hi passa la RN 212. 

 Municipis per on flueix .

Megve ~ Praz-sur-Arly ~ Flumet ~ Saint-Nicolas-la-Chapelle ~ Crest-Voland ~ Hry-sur-Ugine ~ Cohennoz ~ Ugine ~ Marthod ~ Albertville.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184062" title="XxxHolic" nonfiltered="626" processed="623" dbindex="75631">

xxxHolic (XXX      XXX Horikku) s un manga seinen de CLAMP que es publica setmanalment a la revista Weekly Young Magazine (editorial Kodansha) des de l'any 2003. A Espanya tamb podem adquirir el manga grcies a Norma Editorial.

La primera versi animada va arribar l'any 2005 amb la pelcula xxxHolic: El Somni d'Una Nit d'Estiu (    xxxHOLiC        Gekijouban xxxHOLiC Manatsu no Yoru no Yume). El DVD de la pelcula va sortir a la venta el 25 de febrer de l'any 2006 i el 6 d'abril del mateix any es va comenar a emitir l'anime al Jap, que constaria de 24 episodis. Molt aviat al nostre pas tamb podrem disposar de la pelcula i els DVDs de l'anime grcies a Jonu Media i a Enigma Entertainment.

Cal destacar tamb que una segona temportada de l'anime ha sigut confirmada, encara que amb prou feines hi ha gaire informaci revelada.

 Argument .

El protagonista de la srie s en Kimihiro Watanuki, un estudiant d'institut que contnuament s assetjat per monstres, fantasmes i esperits que se senten atrets cap a ell. Aquests monstres sn invisibles per la gent sense poders, per la qual cosa la gent el tracta d'estrany o boig. Tot canvia quan un dia entra en una botiga on es concedeixen desitjos.

La botiga pertany a la Y ko Ichihara, una poderosa bruixa del Jap actual. Aquesta ofereix a en Watanuki la possibilitat de deixar de veure els esperits i criatures estranyes si paga un preu d'igual valor a l'energia que ella requereix per realitzar la tasca esmentada. La Y ko s'adona que en Watanuki t una gran habilitat amb les mans i en les feines dures. Per tant, es decideix que en Watanuki haur de treballar a la botiga de la Y ko duent a terme les feines de casa i encrrecs estranys fins que n'hi hagi prou per concedir-li el desig.

Aviat, altres personatges es veuran involucrats a la vida d'en Watanuki, incloent el seu gran amor, la Himawari Kunogi, i el seu "rival", en Shizuka D meki. La amistat entre ells cada cop es va estrenyent ms, tot i l'odi que sent en Watanuki cap a en D meki, aquest se sent indiferent. Un altre tema recurrent en la trama del manga s el canvi que sobrevindr a en Watanuki degut a les experincies que viur desprs d'haver conegut a una persona. Si aquesta persona s la Y ko o en D meki, encara no se sap. Tot i aix, sabem que est vinvulat entre els dos i que la seva relaci estava predestinada.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184064" title="Banda Trapera del Ro" nonfiltered="627" processed="624" dbindex="75632">
La Banda Trapera del Ro va sser un grup musical de Cornell creat a final dels setanta del segle XX, i especialitzat en l'exaltaci de tots els nivells de la marginalitat com a tema de les seues canons.

Interpretaven alguns temes en catal, com "Ciutat Podrida", can que va esdevenir mtica en determinats sectors. 

Referncies.




 Discografia .

 lbums .

 La Banda Trapera del Ro (Belter, 1979). LP. Reeditat el 1992 per Munster Records.
 Guante de guillotina (Munster, 1993). LP i CD.
 Directo a los Cojones (Munster, 1994). CD i doble LP. Disc en directe.
 Mentemblanco (Munster, 1994). CD i LP.
 1978/1982. Grabaciones Completas (Munster, 2006). Doble CD/LP amb els seus dos primers lbums remasteritzats i temes indits en directe i de les seues maquetes;

 Senzills .
 La Regla / Rock Cloaca (Belter, 1979). Reeditat el 2006 per Munster.
 Tu pistola no me mola (Discophon, 1983). Senzill promocional.


Enllaos externs.

 Biografia musical d'aquest grup. ;

 Fotografies de la Banda Trapera del Ro. ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184065" title="Sndrome de fatiga crnica" nonfiltered="628" processed="625" dbindex="75633">
La sndrome de fatiga crnica (SFC) tamb anomenada en el passat encefalomielitis milgica, i per al qual ara es recomana el nom combinat EM/SFC (Encefalopatia Milgica/Sndrome de Fatiga Crnica), s una malaltia rara. La seva caracterstica principal s sentir una gran fatiga i smptomes relacionats amb aquesta. Provoca un cansament i dolor extrems amb l'esfor fsic. En l'actualitat no existeix un tractament mdic efica.  No necessriament ha d'aparixer relacionada amb la fibromilgia (FM).

La fatiga, com a smptoma de la FM, no es la mateixa fatiga que la produda per la SFC.

Diagnstic. 
Els estndards per al diagnstic de la sndrome de fatiga crnica han estat definits pel centre per al Control de Malalties (CDC) i en els anomenats "documents de consens de Canad de l'any 2006", on es defineix un protocol en les pautes per a la detecci, diagnstic i seguiment del SFC. Aquesta sndrome va ser identificada en els pasos anglosaxons a mitjans dels anys 80. L'Organitzaci Mundial de la Salut la considera com una malaltia neurolgica greu i apareix en la llista americana de malalties noves, recurrents i resistents als medicaments.

Aquests estndards inclouen: 
Astnia (cansament) intensa i fatigabilitat fcil, que no minva amb el descans nocturn, fins i tot sense haver realitzat esfor fsic ;
Inici generalment sobtat, de vegades desprs d'un quadre similar a una grip. Tamb pot aparixer desprs d'una mononucleosi infecciosa o altres malalties vriques ;
Tamb cursa amb desorientaci, prdues de memria a curt termini, confusi i irritabilitat (afectaci neuro-cognitiva) ;
Trastorns del somni: somni no reparador i hipersomnia. ;
Dolor muscular. ;
Faringitis milgica (mal de coll). ;
Dolor en la palpaci de ganglis limftics de coll o aixelles. ;
Febre lleu (38,3 o menys). ;
Maldecaps. ;
Fotofbia (hipersensibilitat a la llum). ;
Durada d'almenys sis mesos, podent persistir anys.  ;

Simptomatologia. 
La simptomatologia s variable quant al seu grau de severitat i presentaci temporal. Hi ha casos que els smptomes desapareixen durant algun temps. Se sap que la sndrome de fatiga crnica no s infeccis, i les proves de laboratori sn d'escassa utilitat, encara que s'han detectat components txics en alguns malalts. La prevalena i la intolerncia a gran varietat de substncies qumiques de molts malalts es denomina "sensibilitat qumica mltiple (SQM)".

Sol estar molt lligada a altra malaltia reumtica denominada fibromilgia i/o al Sndrome Qumica Mltiple. 

Prevalena. 
Actualment ms del 5% de la poblaci mundial pateix aquesta malaltia, sent la proporci de 1 a 10 del SFC sobre la fibromilgia.

El 20 de juny de 2006, en Gran Bretanya, es va declarar un decs a causa per aquesta malaltia. La vctima va ser una dona de 32 anys, Sophia Mirza, que durant 6 anys va patir la malaltia i va lluitar perqu la reconeguessin com una malaltia fsica i no mental. Es va declarar com causa de mort una fallada renal causat per deshidrataci; encara que tamb es va observar inflamaci en la medulla espinal i canvis en el seu gangli dorsal.

Tamb va morir de fatiga crnica el renombrat compositor noruec Edvard Grieg, qui va morir als 64 anys d'edat, el 4 de setembre de 1907.  

Referncies.


Enllaos externs.
Associaci Catalana d'Afectats per la Sndrome de Fatiga Crnica / Encefalomielitis Milgica;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184068" title="Batalla d'Alarcos" nonfiltered="629" processed="626" dbindex="75634">



La Batalla d'Alarcos es va lliurar junt al castell d'Alarcos (en rab, al-Arak), en un tur junt al riu Guadiana, aprop de Ciudad Real, el 19 de juliol de 1195, entre les tropes del Regne de Castella cristianes d'Alfons VIII de Castella i les de l'Imperi almohade d'Abu Yusuf Ya'qub al-Mansur, comandades per Abu Yahya ibn Abi Hafs amb la derrota de les cristianes.

Antecedents.
Alfons VIII de Castella s'havia posat en campanya cap a les regions del sud aprofitant que Abu Yusuf Ya'qub al-Mansur havia embarcat cap a frica. Advertit de la situaci, va regressar immediatament i es va enfrontar a l'exrcit castell a Alarcos.

Ordre de batalla.
El combat es va disposar de manera regular: Els cristians disposaven de dos regiments de cavalleria, en primera lnia estava la cavalleria pesada al comandament de Diego Lpez de Haro i les seves tropes, seguida desprs de la segona lnia en la qual es trobava el propi Alfons VIII de Castella amb els cavallers de les odres militars i la infanteria.

Per part de les tropes almohades, a l'avantguarda es trobaven la milcia de voluntaris benimerins, arquers i berbers, unitats bsiques i amb molta maniobrabilitat. Immediatament desprs d'ells es trobava Abu Yahya ibn Abi Hafs, el comandant de l'exrcit, amb els berbers Hintata. En els flancs, la cavalleria lleugera equipada amb arcs, i en la reraguarda el propi Abu Yusuf Ya'qub al-Mansur amb les millots tropes almohades i la seva gurdia personal d'esclaus negres.

La batalla.
La crrega de la cavalleria cristiana no es va fer esperar i com era d'imaginar, va caure sobre el maniobrable centre de l'avantguarda, que, desprs de rebre baixes, no va trigar en reagrupar-se tancant la sortida al cavaller castell. Fent s de la seva cavalleria lleugera, els almohades van depassar a les tropes cristianes pels flancs i les va atacar per la reraguarda fent s dels arcs i maniobres de desgast, amb el que el cercle s'havia tancat. 

Els cavallers cristians es van trobar aviat travats en combat amb les tropes de Abu Yahya i els Hintata, millor equipats. Tot i la mort d'Abu Yahya, l'exrcit almohade no vacilla i prossegueix amb l'atac. Com els cavallers castellans no estaven preparats per a aquella tctica, no els va quedar altra opci ms que fugir i van resultar estrepitosament derrotats. Diego Lpez d'Haro queda envoltat en les muralles amb 5.000 homes, que acaben per rendir-se. Ser alliberat deixant alguns hostatges, no aix la resta de la guarnici del castell.

Conseqncies.
Com a conseqncia, els almohades es van ensenyorir de les terres llavors controlades per l'Orde de Calatrava i van arribar fins a les proximitats de Toledo, on es van refugiar els combatents cristians que havien sobreviscut a la batalla.

Per aquell temps, el rei cristi va culpar al seu homleg navarrs, San VII de Navarra, d'arribar tard al combat, quan realment va ser el rei castell qui va atacar sense esperar. Tant va disgustar al castell la discussi que immediatament es va originar un enfrontament entre el Regne de Castella i el Regne de Navarra que va afeblir a ambdues sense un clar vencedor i va permetre aix una pausa a l'exrcit almohade d'uns disset anys.

En l'actualitat s'ha desenterrat el castell i s'est reconstruint l'antiga poblaci d'Alarcos, d'orgens ibrics, per a construir un parc arqueolgic.

Segons compte la llegenda i segons s'ha confirmat, els cristians van declarar la guerra als moros sense acabar de construir la muralla defensiva. Els moros, coneixent aquest fet, van aprofitar per a derrotar els cristians.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184076" title="Gasoli" nonfiltered="630" processed="627" dbindex="75635">
El gasoli , conegut tamb en la forma d'origen angls gasoil, o popularment tamb com a disel en ser el combustible uitilitzat per aquest tipus de motors, s un derivat del petroli, obtingut per destillaci fraccionada entre els 200 C i 350 C a pressi atmosfrica.

La densitat del gasoli es d'uns 850 grams per litre en comparaci de la gasolina d'uns 720 g/L, aproximadament 15% menys. En la combusti, el gasoli allibera  40.9 megajouls (MJ) per litre, i la gasolina sols uns 34.8 MJ/L, un 15% menys.

Grcies a la poca volatilitat, al contrari de la gasolina, el gasoli no s'inflama en contacte amb una flama o espurna. Necessita d'un difusor (tal com el ble d'una espelma) o ser polvoritzat. El vapor s'autoinflama a uns 900C o al sotmetre'l a pressions de 15 - 20 atmosferes, fet que s'utilitza en el motor disel. 

El gasoli  s menys complicat de refinar i normalment menys costs de produir i transportar.
Histricament s utilitzat en industria pesada (camions, ferrocarrils, vaixells..) i calefacci, per poc cost, gran rellaci energia/volum i motius de seguretat.

 Composici qumica .
Es composa d'un 75% hidrocarburs saturats (majorment parafines tipus n, iso, i cicloparafines), un 25% hidrocarburs aromtics (incloent les naftalines i benzens alcalins). 

Depenent del petroli utilitzat, la frmula pot variar de la estndard:   C12H26, anant des de  C10H22 fins a C15H32. En menor quantia hi ha compostos de  nitrogen, oxigen, sofre... que influeixen molt en les propietats finals del gasoli.

 Referncies .


 Vegeu tamb .
Rudolf Diesel;
Motor disel;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184079" title="Araceli Banyuls i Martnez" nonfiltered="631" processed="628" dbindex="75636">
Araceli Banyuls (Beniopa, 1944) s un cantant valenciana que comen a actuar a l'inici dels setanta del segle XX.

A Barcelona, on es trasllada per qestions d'estudis, queda finalista en la primera convocatria del concurs Promoci de Noves Veus, i participa en l'espectacle Una de barrets, muntat per Llus Crous i Andreu Soronelles, amb els altres finalistes.

L'any 1978 enregistra un SG i un LP (Ads i ara). No publica un nou disc fins al 1987: es tracta de l'elap Grocs i blaus, format per vuit temes propis de carcter eminentment lric, una can popular de bressol ("Tanca els ullets") i la musicaci d'un text de Joan Costa, autor tamb del text de presentaci de l'lbum. 

Posteriorment, Picap li ha publicat una MC d'escassa difusi. 

Referncies.



Enllaos externs.

Discografia i breu biografia d'Araceli Banyuls. ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184090" title="Bufons del foc" nonfiltered="632" processed="629" dbindex="75637">
La Colla de diables Bufons del foc de Badalona neix l any 1996, amb l nim de promoure la cultura popular catalana a travs d una tipologia d espectacle, el pirotcnic, molt arrelat en actes i festes tradicionals del nostre pas.

La colla infantil ms pionera a Badalona.

Els diables del Port ens varen batejar l'any 2000.

La finalitat de la colla no s noms la realitzaci d espectacles sin tamb el coneixement de les festes tradicionals que tenen com a base el foc, organitzant sortides a diferents indrets de Catalunya, per tal de conixer i participar activament en la vida cultural i festiva de la nostra terra.

Enllaos externs.
 Web de la colla;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184097" title="Zrida" nonfiltered="633" processed="630" dbindex="75638">
Amb el nom de zrides, zirites, zirs o Banu Ziri (en rab          o         , az-z riyy n o Ban  Z r ) es coneixen dues dinasties amazigues, una de les quals va governar a Ifrqiya i l'altra a Granada.

 Els zrides d'Ifrqiya .
Els zrides d'Ifrqiya foren una dinastia d'emirs d'origen berber sanhaja, que va governar Ifrqiya  aproximadament l'actual Tunsia  des de mitjan segle X com a governadors i com a emirs independents des del 1048 fins al 1163. Els zrides foren eliminats el 1148 pels normands de Siclia i no foren restaurats pels almohades procedents del Marroc, quan aquests van conquerir l'antiga capital zrida, Mahdia, el 1160. Una branca d'aquests zrides, els Banu Hammad o hammdides, van governar independentment el Mgrib central, amb capital a Qala (o Qalat Banu Hammad o Qalat Hammad o Al-Qala).

 Llista d'emirs zrides d'Ifrqiya.

 Ziri ben Manad, vers 950-972;
 Yusuf Buluggin ben Ziri, 972-984;
 Al-Mansur ben Yusuf, 984-996;
 Nasr ad-Dawla Badis ben al-Mansur, 996-1016;
 Sharaf ad-Dawla al-Muizz ben Badis, 1016-1062;
 Tamim ben al-Muizz, 1062-1108;
 Yahya ben Tamim, 1108-1116;
 Ali ben Yahya, 1116-1121;
 Al-Hasan ben Ali, 1121-1148;
 Al regne de Siclia, 1148-1160;
 Als almohades, 1160;

Governador de Gabs.
 Umar ben al-Muizz, germ de Tamim ben al-Muizz, 1096-1097;

 Els zrides de Granada .
Els zrides de Granada es van formar com a dinastia d'una branca lateral dels zrides d'Ifrqiya, que va entrar al servei d'Almansor, va creuar l'estret de Gibraltar i es va installar a la regi d'Ilbira. Desprs de recolzar el califa Sulayman al-Mustan durant la fitna andalusina, els zrides van construir el seu propi emirat al voltant de Granada, que van governar fins al 1090, quan els van expulsar els almorvits.

 Llista d'emirs zrides de Granada.

 Zawi ibn Ziri (1013-1019);
 Habs ibn Maksan (1019-1038);
 Badis ibn Habus ben Ziri (1038-1073);
 Abd Allah ibn Buluggin (1073-1090);
 Als almorvits (1090);

 Emirat de Mlaga .

 Tamim al-Muizz ben Buluggin (1062-1108);

Notes.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184102" title="Batalla de Calataazor" nonfiltered="634" processed="631" dbindex="75639">

 


La batalla de Calataazor va tenir a Calataazor el juliol de l'any 1002. Almansor es va veure obligat a fugir, lluitant contra els exrcits cristians del Regne de Lle (Alfons IV de Lle), el Comtat de Castella (San I Garcia) i el Regne de Navarra (Garcia III Sanxes).

Antecedents.
A principis de 1002, Almansor es va preparar, seguint el seu costum anual, per a trencar la frontera cristiana, dirigint els seus atacs cap a Castella, tenint com un dels seus objectius el monestir de San Milln de la Cogolla, que va ser arrasat. Almansor va ordenar que se sums a la seva host un considerable contingent de tropes nord-africanes amb les quals es va trobar, segons l'acordat, a Toledo. Des d'all van partir cap a la ribera del Duero, remuntant el curs del riu, en les proximitats de la qual va causar estralls i les terres dels quals va devastar.

La batalla.
Alfons IV de Lle va sortir a la trobada d'Almansor, que desprs de ser derrotat va retirar-se, sent encalat per San I Garcia, Comte de Castella.

Conseqncies.
De retorn de l'expedici, Almansor es va sentir malalt (potser d'una ferida rebuda en combat), per va continuar fent la guerra als infidels i devastant el seu territori fins que la dolncia es va complicar de tal manera que va haver de ser transportat en una llitera, sobre suaus coixins i cobert per un baldaqu i cortines que el protegien de la vista del seu exrcit. En tal estat va arribar a Medinaceli. All els metges van analitzar la naturalesa del seu mal, per, incapaos de posar-se d'acord en un diagnstic i menys en el tractament oport, la malaltia es va agreujar prou per a provocar-li finalment la mort. Durant la seva agonia solia dir: Darrere de mi deixo vint mil clients, tots ells felios i satisfets, tant de bo el dia de dem no tinguin un amo pitjor que jo.

Sentint-se morir, l'amo d'Al-ndalus va demanar al seu fill Abd al-Malik i a alguns amics ntims que rebessin els seus darrers consells, i nomen successor al seu fill, cosa que gener una guerra interna entre els successors d'Hixem II i els d'Almansor. El cabdill va morir la nit del 10 d'agost de 1002.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184103" title="Judici a les Bruixes de Salem" nonfiltered="635" processed="632" dbindex="75640">
 
El judici de les bruixes de Salem fa referncia a un fams episodi del perode de la colonitzaci dels Estats Units el 1692 en el llogaret de Salem (actual estat de Massachusetts), en el qual, com a efecte collateral de les lluites internes entre les famlies colonials per la possessi de la terra i dels fanatismes puritans revestits de paranoia, foren condemnades a mort 25 persones acusades de bruixeria, principalment dones, i es va empresonar a un nombre molt ms gran. Tot comen quan fou nomenat cap espiritual de la comunitat el reverend Samuel Parris el 1692 i la frontera al nord de Maine fou devastada per un atac dels  abnaki que provoc que molts colons fossin morts o fets presoners pels indis, en resposta a la brutalitat colonial durant la Guerra del Rei Felip contra els wampanoag el 1675.

 Origen dels judicis .
A Salem el 1692, Betty Parris, de 9 anys d'edat, i la seva cosina, Abigail Williams, d'onze, filla i neboda del reverend Samuel Parris, foren vctimes del que fou enregistrat com a atacs "atacs d'Epilpsia o malaltia natural ms enll del que es pot diagnosticar", segons John Hale, ministre a Beverly, al seu llibre A Modest Enquiry into the Nature of Witchcraft (Boston, 1702). Les noies cridaven, llanaven coses per l'habitaci, pronunciaven sons estranys, gatejaven sota el mobiliari, i adoptaven posicions estranyes. Es queixaven de ser punxades amb agulles de cap o tallades amb ganivets, i quan predicava Samuel Parris, les noies cobririen les seves orelles, com si temessin sentir els sermons. El metge William Griggs no podria trobar cap prova material de cap xacra. Altres noies al poble comenaven a mostrar els mateixos smptomes. Sembla que les noies jugaven sovint amb Tituba, una esclava dels Parris adquirida a les Barbados, i segons es creu barreja d'afric i arawak.

Incapa de trobar un diagnstic al que els passava a les noies, el metge va diagnosticar encanteri. Aviat n'acusaren dels fets Sarah Good i Sarah Osborne, dues ancianes pobres vctimes propcies de l'acusaci, que van reconixer sota tortura el primer de mar. Posteriorment foren acusats Martha Corey. Rachel Clinton, Rebecca Nurse, Dorothy Good, Sarah Cloyce, Abigail Hobbs, Bridget Bishop, Mary Warren, Deliverance Hobbs, Sarah Wilds, William Hobbs, el jove Nehemiah Abbott, Mary Esty, Edward Bishop, el jove, i la seva esposa Sarah Bishop, i Mary English El 30 d'abril tamb ho foren el reverend George Burroughs, Lydia Dustin, Susannah Martin, Dorcas Hoar, Sarah Morey i Philip English.  En aquests casos, la majoria eren famlies senceres de persones que d'alguna manera o altra havien tingut enfrontaments amb Parris i que fins aquell moment havien estat persones respectades a la comunitat.

Desprs d'un procediment legal marcat pels interrogatoris amb tortures i coaccions a persones moltes d'elles ancianes o amb el seny perturbat per l'estada a les masmorres, es van celebrar els judicis en un clima d'histria collectiva, el 2 de juny de 1692 es van dictar penes de mort en la forca. Bridget Bishop fou executada el 10 de juny; Sarah Good, Rebecca Nurse, Susannah Martin, Elizabeth How i Sarah Wilds el 19 de juliol; el 19 d'agost ho foren Susannah Martin, John Willard, George Burroughs, George Jacobs Sr., i John Proctor, i el 22 de setembre Mary Esty, Martha Cory, Ann Pudeator, Samuel Wardwell, Mary Parker, Alice Parker, Wilmot Redd, i Margaret Scott. L'anci Giles Corey va morir a causa de les tortures rebudes, Ann Foster va morir el 1693 a la pres i Abigail Faulkner se'n lliur perqu estava embarassada.

Finalment, a instncia del reverend Francis Dane el 1693 es van revisar la majoria dels judicis. Els que restaren pendents foren absolts per manca de proves, els que restaven vius a les presons foren alliberats. John Parris es va mantenir com a ministre fins el 1697, i deman el trasllat a una altra parrquia de Massachusetts, on va morir foscament el 1720. L'Assemblea de Representants de Massachusetts va treure un decret desautoritzant les visions del deiable, i el 1706, una de les acusadores ms actives, Ann Putnam, confess per escrit que Satan l'havia obligat a denunciar gent innocent. Des d'aleshores a la majoria dels executats se'ls aixec la pena d'excomunicaci. El 1992 la Comissi Danvers recoman a la Casa de Representants de Massachusetts la rehabilitaci dels condemnats, cosa que no es va aconseguir fins el 31 d'octubre de 2001.

Presumptes causes dels judicis. 
Moltes teories han intentat explicar per quines la comunitat de Salem va explotar en aquest deliri de bruixes i pertorbacions demonaques. La ms difosa insisteix a afirmar que els puritans, que governaven la colnia de la badia de Massachusetts prcticament sense control reial des de 1630 fins a la promulgaci de la Carta Magna el 1692, travessaven un perode d'allucinacions massives i histria provocades per la religi. La majoria dels historiadors moderns troben aquesta explicaci si ms no simplista. 

Altres afirmen que les noies havien desenvolupat la Malaltia de Huntington, portada a la zona pels primers colons, per cap dels historiadors seriosos del tema (Mary Beth Norton, Bernard Rosenthal, i Marilynne K. Roach, entre altres), li donen cap credibilitat.

Altres teories es recolzen en analitzar fets de maltractament de nens, adivinacions invocant al diable, ergotisme (intoxicaci amb pa de sgol fermentat que cont elements qumics similars al LSD), el complot de la famlia Putnam per a destruir a la famlia rival Porter, i algunes altres alludeixen al tema del estrangulament  social de la dona. El nombre d'acusats per bruixeria en aquests judicis va poder fluctuar d'entre 150 i 200 i fins i tot un nombre molt major si no es consideren els casos d'empresonament. Els esdeveniments en els judicis van tenir una profunda influncia en la regi i van poder contribuir a la deterioraci de la influncia dels puritans en el govern de Nova Anglaterra. 

Vegeu tamb. 
Cacera de bruixes ;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184106" title="Emlia Aldom i Sans" nonfiltered="636" processed="633" dbindex="75641">
Emlia Aldom Sans fou vctima mortal de l'organitzaci armada Terra Lliure. En el moment de la seva mort tenia 62 anys.

El 10 de setembre de 1987, Terra Lliure colloc una bomba als jutjats de Les Borges Blanques (Les Garrigues). Com a consequncia de l'explosi, una paret d'un habitatge proper s'esfondr i va sepultar Emlia Aldom. En un comunicat posterior, l'organitzaci terrorista qualific la mort d'"accidental" i de "greu error".  

L'any 2001 va rebre, a ttol pstum, la Gran Creu de la Reial Ordre de Reconeixement Civil a les Vctimes del Terrorisme .

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184108" title="Peika Bes" nonfiltered="637" processed="634" dbindex="75642">
Peika Bes s una cantant valenciana nascuda a Btera (el Camp de Tria) el 1961.

Comen cantant en pubs de Valncia i particip en diversos festivals durant els anys vuitanta del segle XX. Va intervindre, juntament amb Al Tall, en la campanya institucional Can 87, i represent Valncia junt al grup Trullans en la Trobada de Msica del Mediterrani. 

Els nics enregistraments discogrfics amb qu compta sn els que resulten de la seua collaboraci en l'lbum collectiu Quart Creixent (1990) amb una sola can ("El caf"), en el disc en directe (el nmero 5 de les Trobades de Can del Mediterrani), i en el disc de 1998 Salvem el Botnic.


Referncies.



Enllaos externs.

 Descripci bibliogrfica del CD Quart Creixent. ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184112" title="Big Mama" nonfiltered="638" processed="635" dbindex="75643">

Big Mama s el nom artstic de Montserrat Pratdesaba, cantant catalana de blues nascuda el 1963 a Sant Quirze de Besora.

Interpreta blues acompanyada sovint per l'harmonicista Vctor Uris i el guitarrista Amadeu Casas, tant en angls com en versi catalana, d'autors clssics o tradicionals, o escrits per ella mateixa ("La vida s ara i aqu", "Vine a New Orleans amb mi", "Nens"...). 

Va comenar a cantar l'any 1989 al local Cova del Drac i -desprs de collaborar el 1991 en l'enregistrament de Walking Blues, de l'Harmnica Coixa Blues Band- enregistr un primer disc propi el 1992 (Blues, Blues, Blues!), acompanyada pel quartet The Blues Messengers. L'lbum, per, no surt al carrer fins al 1995.

Ha publicat quatre discos ms: Big Mama and the Blues Messengers (1993, enregistrat en directe), El blues de la inflaci (1994, amb Vctor Uris i Amadeu Casas), El blues de l'ombra blava (1996) i Ser o no ser (1998, amb la Big Mama Electric Band). Tamb ha collaborat en el disc Ragtime (1995) de La Vella Dixieland.

Referncies.



Enllaos externs.

 Web oficial de Big Mama. , ,  i ;





 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184116" title="Hfsida" nonfiltered="639" processed="636" dbindex="75644">

La dinastia hfsida fou una dinastia d'emirs que va governar a Ifriquiya (Tunsia) del 1228 al 1574 (abans ja havien estat governadors del 1207 al 1221 i del 1226 al 1228). Els hfsides van patir dominacions estrangeres, entre elles l'espanyola, i divisions dinstiques, i finalment, desprs de la retirada espanyola (Joan d'ustria), els otomans van dominar el pas el 1574.

 Llista d'emirs .
governadors almohades .

Abu Muhammad Abd al-Wahid ben Abi Hafs Umar 1207-1221 ;
Abd al-Rahman ben Abd al-Wahid 1221-1222 ;
Idris ben Yusuf 1222-1223 (no membre de la dinastia);
Abd al-Rahman ben Idris 1223-1226  (no membre de la dinastia);
Abu Muhammad Abd Allah ben ben Abd al-Wahid 1226-1228 ;

 Emirs independents .

Abu Zakariya Yahya I ben Abd al-Wahid 1228-1249 (desconeix als almohhades el novembre o desembre de 1229, ndependent definitivament el 1236 o 1237);
Abd Allah Muhammad I al-Mustansir ben Yahya I 1249-1276 ;
Yahya II al Wathik ben Muhammad I 1276-1279 ;
Abu Ishak Ibrahim I ben Yahya I  1279-1283 (protectorat catal)(abans emir a Bugia 1253-1279);
Abu Faris ben Ibrahim I 1282-1283 (1279 governador de Bugia, 1282-1283 domina tamb Constantina; 1283 emir amb seu a Bugia; mai va governar a Tunis);
Ibn Abi Umara (califa com Ahmad I ben Abi Umara, usurpador) 1283-1284;
Abu Hafs Umar I ben Yahya I 1284-1294 ;
Abul Zakariya Yahya III ben Ibrahim I 1294-1301 ;
Abul Baka Khalid I ben Yahya III 1301-1311;
Abu Asida Muhammad II ben Yahya II 1294-1309 ;
Abu Yahya Abu Bakr I al-Shahid (cos de Abu Asida), 17 dies el 1309 ;
Zakariya I ben al-Lihyani (almohade) 1311-1317;
Abu Darba Muhammad III ben Zakariya I 1317-1318 ;
Abu Yahya Abu Bakr II ben Yahya III  1318-1346 (a Constantina vers 1309-1313, i tamb a Bugia el 1312-1318);
Abul Abbas Ahmed Umar II ben Abu Bakr II 1346-1347;
Abu Hafs ben Abu Bakr II II 1347 ;
Abul Hasan, marinida de Marroc 1347-1349;
Al-Fadl Ahmad II ben Abu Bakr II 1349-1350 ;
Abu Ishak Ibrahim II ben Abu Bakr II 1350-1369  ;
Ocupaci temporal d'Abu Inan, marinida de Marroc 1356-1357;
Branques hfsides a Constantina (Abul Abbas Ahmad III) i Bugia (Abu Abd Allah) (1357-1366); Constantina ocupa Bugia el 1366 i Tunis el 1370.
Abul Baka Khalid II ben Ibrahim II  1369-1370 ;
Abul Abbas Ahmad III 1370-1394 (abans de Constantina i de Constantina-Bugia);
Abu Faris Abd al-Aziz ben Ahmad III 1393-1434 ;
Muhammad IV al-Mustansir (net d'Abu Faris) 1434-1435 ;
Abu Umar Uthman ben Abul Hasan Muhammad (germ) 1435-1488 ;
Abu Zakariya Yahya III (net d'Uthman) 1488-1489 ;
Abd al-Mumin ben Ibrahim (cos germ) 1489-1490 ;
Abu Yahya Zakariya II ben Yahya III 1490-1494 ;
Abu Abd Allah Muhammad V (cos germ) 1494-1526 ;
Al-Hassan ben Muhammad V 1526-1534  ;
Khayr ed-Din Barba-roja pasha otom d'Alger 1534-1535 ;
Al-Hassan ben Muhammad V (segona vegada) 1539-1543 (restablert per Espanya);
Ahmad IV ben al-Hasan 1543-1570 ;
Al pasha d'Alger 1569-1573, Ahmad IV resta a La Goulette junt amb son germ Muhammad;
Muhammad VI ben al-Hasan 1573-1574 (protectorat espanyol);
Conquesta otomana 1574;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184120" title="Muradita" nonfiltered="640" processed="637" dbindex="75645">
La dinastia muradita fou una dinastia de beis que va governar Tunsia sota sobirania de l' Imperi Otom, del 1628 al 1705. El 1705 la famlia husseinita, emparentada amb els muradites, va posar fi al seu govern.

 Llista de beis .

Murad I 1628-1631 ;
Muhammad I Pasha 1631-1662 ;
Murad II 1662-1675 ;
Muhammad II 1675  ;
Al I 1675  ;
Muhammad III  1675 ;
Muhammad II (segona vegada) 1675-1676 ;
Ali I (segona vegada) 1676-1688 ;
Muhammad El-Hafsi 1680- ? ;
Muhammad II (tercera vegada) 1688-1695 ;
Ramadan 1695-1698 ;
Murad III 1698-1702 ;
Ibrahim ash-Sharif  1702-1705 ;
Umar Pasha 1705 ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184121" title="Ramon Calduch i Gimeno" nonfiltered="641" processed="638" dbindex="75646">
Ramon Calduch i Gimeno (Montcada i Reixac, Valls Occidental, 5 de novembre de 1928 - 24 de setembre de 2008) fou un cantant catal conegut artsticament com Ramon Calduch.

Va comenar la seva carrera professional el 1948 i es va donar a conixer als festivals de la Can Mediterrnia i Can de Benidorm. Durant els anys 50 i 60 va ser conegut per canons com Los gitanos o El viejo frac, i per versions de Beguin the beguine i dEt maintenant, entre altres.

A mitjans dels 60, Calduch va comenar a cantar en catal i a treballar amb artistes com Rudy Ventura, Josep Guardiola, Sara Montiel i Carmen Sevilla, i va viatjar per Sud-amrica i Itlia. Particip en el Festival de San Remo.

El 1965 enregistr un primer EP en catal amb temes de Josep Maria Andreu i Lle Borrell (Amb una mirada) i altres autors. L'any 1976 publica un LP amb canons patritiques (La puntaire, Catalunya Triomfant, etc.), que va tenir gran repercussi. Tamb va fer teatre: actu amb Joan Capri a La Reina ha relliscat, i tamb compart l'escena amb Mary Santpere.

Calduch va continuar cantant, ja gaireb sempre en catal, i, de tant en tant, va enregistrar lbums en catal de to folklric. Als 70 anys va comenar a tenir problemes de salut i es jubil al mateix any 1998. L'any 2002 se li va retre un homenatge a la seva localitat natal.

Referncies.



 
Enllaos externs.

 Presentaci de la reedici en format CD del disc Catalunya Triomfant de Ramon Calduch. ;
 Fotografies de Ramon Calduch. ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184124" title="Leningrad Cowboys" nonfiltered="642" processed="639" dbindex="75647">
Leningrad Cowboys s un grup de rock finlands, fundat el 1989, format per Tipe Johnson, Sakke Jrvenp, Vesa Kp, Teijo "Twist Twist" Erkinharju, Pemo Ojala, Yk Putkinen, Silu Seppl, Antti Snellman i Mauri Sumen.

Discografia.

1917 - 1987 (Megamania 1988) ;
Go America (Megamania 1989) ;
Those Were The Days CD-Single (BMG Ariola 1991) ;
Those Were The Days CD-Single (BMG Ariola 1992);
Thru The Wire CD-Single (BMG Ariola 1992);
We Cum From Brooklyn (Johanna 1992) ;
Total Balalaika Show - Helsinki Concert (Johanna 1993) ;
Live in Prowinzz (Johanna 1993) ;
Happy Together (Johanna 1994);
Jupiter Calling CD-Single (BMG Ariola 1996) ;
Where's The Moon CD-Single (BMG Ariola 1996);
Go Space (Johanna 1996) ;
Mongolian Barbeque (Johanna 1997) ;
Thank You Very Many - Greatest Hits And Rarities (BMG 1999) ;
Be Worry Don't Happy CD-Promo Single (Megamania 1999) ;
Terzo Mondo (Johanna 2000) ;
Go Wild (BMG 2000) ;
Happy Being Miserable CD-Single (Roadrunner 2000) ;
Global Balalaika Show (Johanna 2003) ;
Zombie's Paradise (Sony BMG 2006);

Enllaos externs.

Web oficial;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184125" title="Joaquim Vayreda i Vila" nonfiltered="643" processed="640" dbindex="75648">
Joaquim Vayreda i Vila, nascut a Girona, 1843 i mort a Olot l'any 1894, s un pintor catal, un dels ms destacats paisatgistes catalans del segle XIX. 
Vida. 
Va estudiar dibuix a Girona, a l'Escola de Belles Arts d'Olot i a Barcelona. Coneix a Mart Alsina, al taller del qual collabor.

Al 1868 s'establix a Olot, on crear una Escola d'Olot, dedicat al paisatge. Entre 1871 i 1874 resideix a Frana per haver hagut d'exiliar-se per la Tercera guerra carlina. Coneix l'escola de Barbizon. De retorn a Olot, ocupa el crrec de diputat provincial de Girona, al mateix temps que arriba a cert xit com pintor. 
Obra. 
En els seus inicis es va dedicar a temtica religiosa i costumista. s posteriorment quan es dedic al paisatge. Se'l considera precursor de la pintura d'avantguarda a Espanya. Als seus Paisatges d'Olot es mostra com una espcie de Camille Corot catal, especialment desprs d'haver conegut l'Escola de Barbizon. Predominen els marrons, ocres, verds i tons terra. Entre les seves obres, cap citar:
Process de collegiales.
La sega.
La primavera.
Els primers pantalons (1871).
El bateig i l'estiu (1877).
Flors d'abril (1881).

Referncies.
Diccionario de Arte, Pintores del siglo XIX, Editorial LIBSA, 2001. ISBN 84-7630-842-6. ;
Ramrez Domnguez, J.A., "El realismo pictrico y la fotografa", en Historia del Arte, Anaya, Madrid, 1986. ISBN 84-207-1408-9;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184126" title="Husseinita" nonfiltered="644" processed="641" dbindex="75649">
La dinastia husseinita fou la darrera dinastia que va governar Tunsia. Ho van fer sota la nominal sobirania de l'Otom (1705 a 1871, com independents 1871 a 1881, sota protectorat francs 1881 a 1956, i com a independents del 1956 al 1957 en qu es va proclamar la repblica i els husseinites foren deposats).

 Llista de beis .

Hussein I Bei 1705-1735  ;
Ali I Bei 1735-1756 ;
Muhammad I Bei al-Rashid 1756-1759 ;
Ali II Pasha 1759-1782 ;
Hammuda Pasha 1782-1814 ;
Uthman Pasha 1814 ;
Mahmud Pasha 1814-1824 ;
Husain II Pasha 1824-1835 ;
Mustaf Pasha 1835-1837 ;
Ahmad I Pasha 1837-1855 ;
Muhammad II Pasha 1855-1859 ;
Muhammad III Pasha as-Sadiq 1859-1882 ;
Ali Muddat 1882-1902 ;
Muhammad IV al-Hadi 1902-1906 ;
Muhammad V en-Nasir 1906-1922 ;
Muhammad VI al-Habib 1922-1929 ;
Ahmad II 1929-1942 ;
Muhammad VII al-Munsif 1942-1943 ;
Muhammad VIII al-Amin 1943-1957 (rei)  ;
Husain en-Nasr 1957 (rei);
Rashad al-Mahdi 1957 (rei);
Repblica, juliol del 1957;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184130" title="Milan Ohnisko" nonfiltered="645" processed="642" dbindex="75650">
Milan Ohnisko (Brno, 16 de juliol 1965) s un poeta i editor txec. Desprs de deixar dos instituts abans de graduar-se en algun d'ells va treballar en moltes professions de caire 
manual. Ell tamb va tenir la seva prpia editorial i llibreria. Actualment treballa com a editor independent. 

La poesia d'Ohnisko s una mescla de tcnica naf que utilitza joc de paraules amb un alt contingut d'humor racional, i sentit neodecandent de la tragdia i quixotisme d'una lluita externa contra comercialisme. Sovint empra i combina l'estil naf, ironia, humor i l'absurd.

 Obra .

Obejmi dmona! (2001);
Vep o knedlo zlo aneb Urulinovi dnov (2003);
Milancolia (2005);
Bkrna (+ Ivan Wernisch i Michal anda) (2006);
Love! (2007);


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184131" title="Torre de Londres" nonfiltered="646" processed="643" dbindex="75651">

La Torre de Londres (en angls: Her Majesty's Royal Palace and Fortress The Tower of London, en catal: El palau i fortalesa de la seva majestat, la Torre de Londres), s un monument de la ciutat de Londres.

La Torre Blanca, l'edifici quadrat amb torretes a cada cant que va donar el nom a l'edifici, est actualment al centre d'un complex de diversos edificis al costat del riu Tmesi. El complex ha estat utilitzat com a fortalesa, armeria, magatzem del tresor, palau, palau de detenci, observatori astronmic, refugi i pres, especialment per a presoners de "classe alta". Aquest ltim s va convertir la frase "enviar a la Torre" en sinnim d'"entrar a la pres". La reina Elisabet I va estar presonera aqu durant el regnat de la seva germana Maria Tudor; l'ltima vegada que la Torre es va utilitzar com a pres va ser durant la Segona Guerra Mundial durant el captiveri de Rudolf Hess. 

Des de 1303 s'hi guarden les joies de la corona.

L'any 1988 fou inscrita en la llista de Patrimoni de la Humanitat per part de la UNESCO.

 Histria .



La primera fortificaci coneguda en el lloc va ser una fortificaci romana que Claudi va construir per a protegir la ciutat de Londinium. 

L'any 1078 Guillem I d'Anglaterra va ordenar la construcci de la Torre Blanca, tant per a protegir als normands de la poblaci de Londres com per a protegir Londres de qualsevol enemic. Els primitius forts existents, incls el rom, eren edificis construts en fusta, per Guillem va ordenar que la Torre es construs amb pedres portades especialment des de Frana. Va ser el rei Ricard Cor de Lle qui va construir la fossa al voltant de l'edifici i el va omplir amb aigua del Tmesi. La fossa, per, no va ser massa efectiva fins que Enric III la va reconstruir seguint una tcnica neerlandesa. El 1830 la fossa va ser drenada i es van trobar ossos humans al seu fons. 

Al segle XIII es va establir a la Torre una casa de feres, probablement en els inicis de 1204 durant el regnat de Joan sense Terra i, possiblement, amb animals procedents d'una antiga casa de feres establerta el 1125 pel rei Enric I al seu palau prop de Woodstock. La collecci d'animals es va obrir algunes vegades al pblic durant el regnat d'Isabel I i el 1804 la collecci es va obrir al pblic de forma regular. Aqu va ser on el poeta William Blake va veure al tigre que va inspirar el seu poema The Tyger. Els animals es van traslladar al nou zoolgic de Londres el 1828. Encara es conserva un porta amb el nom de porta del lle en honor als animals que un dia van residir en la Torre. 

La majoria dels criminals comuns eren executats en llocs pblics a l'exterior de la Torre; execucions que tamb es van fer pbliques amb algunes personalitats de classe alta com Thomas More. No obstant aix, els nobles i, sobretot, les dones, eren executats de forma privada a la "Torre Verda", a l'interior del complex, i enterrats a la Capella Real de San Pere ad Vincula. Alguns dels nobles executats en l'exterior de la Torre estan enterrats tamb en aquesta capella. 

Alguns dels presoners de la Torre, al llarg de la histria, sn:
Ranulf Flambard, bisbe de Durham;
Joan Balliol, rei d'Esccia;
David II d'Esccia;
Joan II de Frana;
Carles I d'Orleans, duc d'Orleans i duc de Valois;
Enric VI d'Anglaterra;
Elisabet I d'Anglaterra;
Guy Fawkes;
Rudolf Hess;

Alguns dels executats en la Torre acusats de traci, al llarg de la histria, sn: 
William Hastings, bar de Hasting (1483) ;
Thomas More (1535) ;
Anna Bolena (1536) ;
Margaret Pole, comtessa de Salisbury (1541) ;
Joana Bolena, vescomtessa de Rochford (1542) ;
Caterina Howard (1542) ;
Jane Grey (1554) ;
Robert Devereux, comte d'Essex (1601) ;

La llegenda diu que es pot veure a Anna Bolena, executada per traci al rei Enric VIII d'Anglaterra, passejar per la Torre amb el seu cap sota l'aixella. 

L's militar de la Torre com a fortificaci es va tornar obsoleta amb la introducci de l'artilleria. Tot i aix, la Torre va servir com a caserna general del departament d'armament britnic fins el 1855. Durant la Primera Guerra Mundial onze espies alemanys van estar presoners en la Torre i el 1941 l'ajudant de Hitler, Rudolf Hess, va romandre tancat en la Torre durant quatre dies. 


 Descripci .
Avui la Torre s bsicament una atracci turstica. A ms dels edificis es poden veure les Joies de la Corona Britnica, una collecci d'armadures reials i restes de la muralla romana. 

El control de la Torre corre a crrec de la gurdia coneguda amb el nom de Beefeater, que actuen com a guies turstics sent ells mateixos una atracci. Cada tarda els gurdies participen en la cerimnia de les claus que assegura la Torre durant la nit. 

Segons mana una antiga tradici, un nombre determinat de corbs es mantenen a la Torre, alimentats amb fons governamentals. Segons aquesta llegenda, mentre els corbs romanguin a la Torre Anglaterra estar lliure d'invasions. 

 Enllaos externs .
  Informaci de la Torre de Londres;
  Informaci de la Torre de Londres al ser considerada Patrimoni de la Humanitat;
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184132" title="Cucorba" nonfiltered="647" processed="644" dbindex="75652">
Cucorba s un grup mallorqu dedicat a l'animaci infantil fundat a Muro el 1977 per Francesc Aguil Serra, qui n's director des dels inicis, Jeroni Cerd Cladera i Gabriel Gamund Ramis.

Actuen vestits de pallassos i el seu repertori es basa en canons populars d'arreu dels Pasos Catalans, tot i que hi inclouen algun escadusser tema propi.

S'estrenen discogrficament el 1985 amb l'lbum Com un pern de rifa i d'aleshores en han publicat diversos discos: Dem s festa (1988), Trencaclosques (1990), Xica pica pollerica (1993), Les millors canons infantils (1993), En Joan Petit quan balla (1995), Cucorba t 3 pallassos (1998), Prou de mollor (2001), La lluna i la pruna (2004), Mad Pereta canta i conta amb Cucorba (2004) i Cucorba 30 (2006).
D'entre els seus muntatges destaquen N'Espardenyeta, de Jaume Vidal i Alcover (1978); La princesa embruixada, de Gabriel Janer Manila (1982), i Trencaclosques, programa realitzat pel Centre Territorial de TVE a Balears (1990). El 1988 fou guardonat amb el Premi Francesc de Borja Moll i el 2003 amb el Premi Ramon Llull.

Referncies.



Enllaos externs.

 Web oficial de Cucorba. ;
 Discografia i currculum de Cucorba ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184136" title="ngel Daban" nonfiltered="648" processed="645" dbindex="75653">
ngel Daban s un animador infantil giron.

Form part, amb Xesco Boix, Toni Gimnez, No Rivas i Llus M. Panyella, del fuga collectiu Els cinc dits d'una m.

Public alguns lbums (majoritriament formats per temes de composici prpia) a partir de la darreria dels anys setanta del segle XX, destacant-ne Birondaina Xiribincleta (1980) -on s'inclouen dos poemes de Miquel Desclot: "Can dels esclops" i "Can d'anar a mercat"-, i Peixos amb sabates (1982) -que inclou dos poemes ms de Desclot: "Can d'espantar esperits" i "Can de la sabatera".

Referncies.



Enllaos externs.

 Web oficial d'ngel Daban. ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184142" title="Abu Muhammad Abd al-Wahid ben Abi Hafs Umar" nonfiltered="649" processed="646" dbindex="75654">
Abu Muhammad Abd al-Wahid ben Abi Hafs Umar fou fill d Abu Hafs Umar ben Yahya al-Hintati company del Mhdi almohade Ibn Tumart. Fou nomenat governador almohade d Ifriquiya el 1207 i va exercir fins el 1221.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184144" title="Abu Muhammad Abd Allah ben Abd al-Wahid" nonfiltered="650" processed="647" dbindex="75655">
Abu Muhammad Abd Allah ben ben Abd al-Wahid fou fill de Abu Muhammad Abd al-Wahid ben Abi Hafs Umar. El 1226 va ser nomenat pel califa almohade governador de l Ifriquiya, per fou enderrocat en un cop de palau pel seu germ Abu Zakariya ben Abd al-Wahid representant de la puresa almohade, que va assolir el govern el 1228.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184151" title="Campionat d'Europa de trial femen" nonfiltered="651" processed="648" dbindex="75656">
Campionat d'Europa Trial a l'aire lliure en categoria femenina, anomenat oficialment UEM European Women Cup.

 Historial .


 Enllaos externs .
Trial on line;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184152" title="Palinur" nonfiltered="652" processed="649" dbindex="75657">

 Palinuro s una ciutat de la Provncia de Salern , Campnia (Itlia);
 Palinur o Palinurus, en mitologia romana, va ser el timoner del vaixell de l'heroi troi Enees.
 Un palinur s un uns crustaci decpode pleociemat del gnere Palinurus, dins la famlia dels palinrids.
 Un palinur s un crustaci decpode pleociemat de l'infraordre dels Palinura.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184154" title="Alphonse de Lamartine" nonfiltered="653" processed="650" dbindex="75658">

Alphonse Marie Louise Prat de Lamartine (Mcon, Saona i Loira, Borgonya, 21 d'octubre de 1790 -   Pars, 28 de febrer de 1869) va ser un escriptor, poeta i poltic francs

 Biografia .
Nasqu en una famlia militar (el seu pare era oficial de l'exrcit) que pertanyia a la petita noblesa provinciana francesa, va viatjar durant la seva joventut, i el 1820 va contreure matrimoni amb l'anglesa Maria Birch. La seva defensa de la restauraci borbnica el 1814 li va valer entrar en la carrera diplomtica. Va ocupar el seu primer lloc oficial sota el govern de Llus XVIII, en la secretaria de l'ambaixada francesa a Npols des de 1825 fins a 1828. 

El 1829 fou nomenat membre de l'Acadmia francesa. Va ser elegit diputat el 1833 i 1839, i va ocupar breument el crrec de governador durant les revolucions de 1848 a Frana. Desprs de la caiguda de Llus Felip d'Orleans, va ser Ministre d'Afers exteriors des del 24 de febrer de 1848 fins a l'11 de maig del mateix any. Durant el seu perode com poltic en la Segona Repblica Francesa, va promoure l'abolici de l'esclavitud i de la pena de mort, aix com tamb va fomentar el dret al treball i els programes curts de capacitaci laboral. 

Era un idealista poltic que recolz la democrcia i el pacifisme, i la seva postura moderada sobre la major part de qestions va fer que els seus seguidors l'abandonessin. Desprs de fracassar en l'elecci presidencial del 10 de desembre de 1848 es va retirar de la poltica i es va dedicar a la literatura. Al marge dels seus dots administratius, Lamartine va sobresortir en el panorama literari per la delicadesa dels seus versos i les seves excepcionals representacions de la naturalesa. 

De la seva producci potica cap esmentar Meditacions potiques (1820); Noves meditacions potiques (1823), Harmonies potiques i religioses (1830), Jocelyn (1836), La caiguda d'un ngel (1838) i Els recolliments (1839). Com historiador va escriure Histria dels Girondinos i com narrador Raphal (1848) i Graziella (1852), que recullen les seves vivncies personals. La seva obra va tenir especial influncia entre els integrants del Sal Literari de 1837. Al voltant seu es va formar un grup d'escriptors vinculats al romanticisme, entre els quals i principalment es trobava Esteban Echeverra. s fams pel seu poema parcialment autobiogrfic, Le Lac (El Llac), que descriu en retrospectiva el fervent amor compartit per una parella des del punt de vista de l'home desconsolat. 

Lamartine fou un mestre en l's de les formes potiques del francs. Va ser un dels molt pocs literats francesos en combinar la seva escriptura amb la seva carrera poltica. Va acabar la seva vida en la pobresa, com molts altres literats, el 28 de febrer de 1869, a Pars. s considerat com el primer romntic francs, i s reconegut per Verlaine i els simbolistes com la  influncia ms important.

 Obres .

Sal (1818);
Mditations potiques (1820);
Nouvelles Mditations (1823);
Harmonies potiques et religieuses (1830);
Sur la politique rationnelle (1831);
Voyage en Orient (1835);
Jocelyn (1836);
La chute d'un ange (1838);
Recueillements potiques (1839);
Histoire des Girondins (1847);
Raphal (1849);
Confidences (1849);
Genevive, histoire d'une servante (1851);
Graziella (1852);
Les visions (1853);
Cours familier de littrature (1856);
La Vigne et la Maison (1857);
L'Histoire de la rvolution de 1848 (1849);
Le tailleur de pierre de Saint-Point (1851);

 Vegeu tamb .
Simbolisme;

 Enllaos externs .

Selecci de texts;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184157" title="David Canal Valero" nonfiltered="654" processed="651" dbindex="75659">
David Canal Valero, nascut el 7 de desembre de 1968 a Barcelona, s un atleta catal especialitzat en la prova dels 400 metres llisos.

Resultats internacionals destacats.


Rcords personals.
100 metres llisos - 10.53 s (2002);
200 metres llisos - 20.68 s (2004);
400 metres llisos - 45.01 s (2003);

Enllaos externs.
 Fitxa de la IAAF ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184158" title="Gaiet Cornet Pmies" nonfiltered="655" processed="652" dbindex="75660">
Gaiet Cornet Pmies, nascut el 22 d'agost de 1963 a Reus (Baix Camp), s un atleta catal retirat que va competir en la prova dels 400 metres llisos. Va guanyar la medalla d'or en el Campionat d'Europa Indoor de 1986 aix com tres medalles de bronze en altres campionats.

Resultats internacionals destacats.


Rcords personals.
400 metres llisos - 44.96 s (1989);
800 metres llisos - 1:49:13 (1993);


Enllaos externs.
 Fitxa de la IAAF ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184159" title="Portaveu del Govern d'Espanya" nonfiltered="656" processed="653" dbindex="75661">
El Portaveu del Govern d'Espanya s un els crrecs organitzatius i poltics en el qual s'organitza el govern d'Espanya, sent l'encarregat de comunicar a la societat l'acci poltica i instituticional de l'Executiu Central. 

Histria.
Aquest crrec va ser instaurat l'any 1982 a l'inici de la II legislatura, sent ocupat per Eduardo Sotillos Palet amb el rang de Secretari d'Estat. Amb el nomenament de Rosa Conde com a portaveu l'any 1988 aquesta funci adquir el rang de Ministre Portaveu del Govern. A exepci del nomenament de Miguel ngel Rodrguez entre 1996 i 1998 posteriorment tots els portaveus han estat Ministres Portaveus i, excepte Po Cabanillas Alonso, han compaginat la seva tasca de portaveu amb l'exercici d'un ministeri.

A l'inici de la VII legislatura aquest crrec es vincul directament al Ministeri de la Presidncia, sent ocupat actualment per Maria Teresa Fernndez de la Vega.

Llista de Portaveus del Govern.


Vegeu tamb.
Poltica d'Espanya;
Consell de Ministres d'Espanya;
Ministeri de la Presidncia d'Espanya;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184162" title="Federalist Papers" nonfiltered="657" processed="654" dbindex="75662">


Els Federalist Papers, tamb anomenats The Federalist, sn una srie de 85 articles defensant la ratificaci de la Constituci dels Estats Units d'Amrica. Setanta-set dels articles foren publicats en srie en els diaris The Independent Journal i The New York Packet entre l'octubre de 1787 i l'agost de 1788. Aquest articles, amb vuit addicionals, foren publicats l'any 1788 per J. i A. M'Lean amb el ttol The Federalist.

Els Federalist Papers sn font primria d'interpretaci de la constituci nord-americana en tant que exposen la filosofia i les motivacions del sistema de govern amb el doble objectiu de facilitar la ratificaci i d'influir en la futura interpretaci de la Constituci. En paraules de l'historiador Richard Morris, sn una "incomparable exposici de la Constituci, un clssic de la cincia poltica no superat en extensi o profunditat pel producte de qualsevol escriptor americ posterior".

Els articles, signats amb el pseudnim Publius, foren escrits per Alexander Hamilton (art. 1, 6 9, 11 13, 15 17, 21 36, 59 61, i 65 85), James Madison (art. 10, 14, 18 20, 37 58, i 62 63), i John Jay (2 5, i 64). Madison s considerat el pare de la Constituci i esdevingu el quart President dels Estats Units. Hamilton fou un delegat de la Convenci constitucional i primer Secretari del Tresor. John Jay, per la seva banda, fou el primer Cap de la Justcia de la Cort Suprema.

L'article Federalist No. 10, que exposa com una gran repblica pot prevenir les insurreccions i la divisi en faccions, s considerat, des de una perspectiva filosfica, el ms important del 85 articles. Tamb destaquen el Federalist No. 84, amb la seva oposici a la Declaraci de Drets i el Federalist No. 51, amb la exposici del que avui anomenem "Federalisme".

Historia.
Orgens.


La Constituci fou tramesa als Estats per a la seva ratificaci a finals de setembre de 1787. Als poc dies, ja fou objecte d'articles i cartes obertes que s'oposaven al federalisme o a la prpia necessitat d'una nova Constituci. Per exemple, el importants antifederalistes "Cato" i "Brutus" debutaren a Nova York el 27 de setembre i el 18 d'octubre respectivament. En resposta, Hamilton inici els Federalist Papers amb l'objectiu d'explicar als novaiorquesos la nova Constituci i obtenir el seu vot favorable. 

Hamilton reclut collaboradors per al projecte. Fitx Jay, que no va poder contribuir gaire en caure malalt. Madison, que era delegat del Congrs a Nova York, fou allistat per Hamilton i Jay i esdevingu el principal collaborador de Hamilton. En Gouverneur Morris i en William Duer tamb foren considerats; Morris no accept la invitaci i Hamilton rebutj tres assaigs de'n Duer. Duer, ms endavant, escrigu recolzant als tres autors Federalistes sota el pseudnim de "Philo-Publius" o "Friend of Publius".

Hamilton decid signar els escrits amb el pseudnim "Publius", nom que ja havia utilitzat el 1778 en tres cartes escrites contra Samuel Chase. 

Publicaci.

Els Federalist Papers aparegueren a tres diaris de Nova York: The Independent Jounal, The New-York Packet i The Daily Advertoser a partir del 27 d'octubre de 1787. Hamilton, Madison i Jay mantingueren una rpid ritme de publicaci, arribant als tres o quatre articles setmanals. Garry Wills afirma que aquest ritme de producci impossibilitava la rplica: "Podria alg, si li oferim prou temps, respondre a aquella bateria d'argument? A ms, afegim que no atorgaren temps". Hamilton promocion la impressi dels articles fora de l'Estat de Nova York. Tot i que efectivament foren publicats en altres indrets on es produen debats similars, la seva impressi fou irregular i sovint eclipsada pels autors locals.

La forta demanda dugu a la publicaci del assaigs en un suport de ms qualitat. El primer de gener de 1788, l'editora de Nova York J. & A. MacLean va anunciar la publicaci dels primers trenta-sis articles. Aquest volum va sortir a la venda el dos de mar. Fins la publicaci del Federalist No. 77 el dos d'abril, continuaren apareixen nous textos als diaris. Un segon volum, amb els segents quaranta-nou assaigs va ser publicat el 28 de maig. Ms endavant, els vuit textos restants foren publicats als diaris.

Una edici francesa de 1792 va desvelar la identitat de Publis, anunciant que fou escrita pels ciutadans de Nova York "MM Hamilton, Maddisson E Gay". Al 1802, George Hopkins va publicar una edici americana que anomenava de forma similar als autors. Hopkins desitjava donar a conixer l'autoria individual dels articles, per Hamilton s'opos.

Al 1810 aparegu la primera publicaci que assignava autoria individual als articles d'acord amb les dades d'una llista proveda per Hamilton. Aquesta edici formava part de la compilaci "Works of Hamilton". Al 1818, Jacob Gideon public una nova edici amb l'autoria individual dels articles, per aquest cop, la font de l'autoria fou una llista de Madison. Les diferncies entre les llistes de Hamilton i Madison afecten a dotze articles.



Referncies.

 Adair, Douglass. Fame and the Founding Fathers. Indianapolis: Liberty Fund, 1974. A collection of essays; that used here is "The Disputed Federalist Papers.";
 Furtwangler, Albert. The Authority of Publius: A Reading of the Federalist Papers. Ithaca, New York: Cornell University Press, 1984.
 Frederick Mosteller and David L. Wallace. Inference and Disputed Authorship: The Federalist. Addison-Wesley, Reading, Mass., 1964.
Wills, Gary. Explaining America: The Federalist, Garden City, NJ: 1981.

Notes.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184163" title="Ugo Foscolo" nonfiltered="658" processed="655" dbindex="75663">

Niccol Ugo Foscolo (Zacint, illa jnica que aleshores pertanyia a la Repblica de Vencia i ara pertany a Grcia, 6 de febrer de 1778 - Londres, 1827), poeta i patriota itali.
Biografia. 
Per part de mare era grec i el seu pare un metge itali. Es va traslladar a Vencia el 1793 i all va representar la seva pea teatral Trieste (1797). A causa d'una decepci semblant a la que es va dur Ludwig van Beethoven quan Napole Bonaparte es va nomenar emperador, va escriure Ultimi lettere di Jacopo Ortis (ltimes cartes de Jacopo Ortis), una novella epistolar inspirada en el Werther de Johann Wolfgang von Goethe i considerada la primera novella italiana moderna. Com a patriota itali, Foscolo es va unir als francesos en 1799 per a lluitar contra els austracs que van envair Itlia. 

En aquesta poca va traduir diversos clssics grecollatins i a autors anglesos i va escriure poesia lrica inspirada en la seva agitada vida sentimental (va anar amant de l'esposa de Vincenzo Monti, Teresa Picler, i d'Antonietta Fagnani-Arese i d'Isabella Teotochi-Abruzzi). Va tornar a Mil en 1806, on va escriure en vers lliure la qual s la seva obra lrica ms famosa, Dei sepolcri, Dels sepulcres (1820), amb el que es va guanyar una gran reputaci de poeta lric. En caure Napole i tornar els austracs a Itlia Foscolo va haver d'exiliar-se a Londres, on esperonat per la pobresa va fer classes i va escriure assaigs de crtica literria fins a la seva mort. La seva filla, que va quedar rfena, va ser atesa pel tamb emigrat liberal espanyol el canonge Riego, germ del clebre heroi de Cabezas de San Juan. 
Obra. 
Com escriptor la seva obra se situa equidistant entre el Neoclassicisme i el Romanticisme i la seva inspiraci s fonamentalment poltica i sentimental: deriva fonamentalment de l'amor romntic i de l'incipient i patritic nacionalisme itali. Va crear en el seu fams poema Dei Sepolcri ("Els sepulcres") el mite personal de la tomba no plorada en l'exili. Per a Foscolo s molt important que alg vagi a veure'l a la tomba, perqu aix significaria viure en el seu cor i d'aquesta forma, viure tamb en la terra. La sepultura no plorada (tomba illacrimata) s el smbol del fracs en la vida. 

La trajectria de les ltimes cartes de Jacopo Ortis s complexa: al principi es va titular Laura lettere, pel que sembla inspirant-se en la vida d'un estudiant paduano que va acabar sucidant-se per amor; encara que en 1796 ja hi havia notcies d'aquesta obra, estava encara incompleta i es va publicar en quatre ocasions ms; la segona fou a Bolonya, 1799, on dominen els aspectes sentimentals; una edici no autoritzada basada en aquesta s la de Vencia (1800), sota el ttol Vera storia dei due amanti infelici. La tercera es va editar a Mil, quan ja havia llegit el Werther a travs d'una traducci francesa; la quarta la va escriure a Zuric en 1816 i la cinquena a Londres, en 1817. Tracta sobre la desesperaci romntica i l'amor a la mort. Foscolo odia per igual als francesos i als austracs que encadenen a Itlia. 

Com a poeta va escriure un grapat de sonets, un d'ells un autoretrat, un parell d' Odes, Li Grazie o Les Grcies, una srie de poemes mitolgics, i Dei sepolcri. En aquest ltim, escrit en endecasllabs blancs en 1806 i publicat en 1807, medita sobre la mort amb motiu d'una discussi que va mantenir amb un altre poeta, Pindemonte, que era ms creient que ell. Pindemonte, en el seu I cimentiri, lamentava que els racionalistes no donessin massa importncia als morts, i Foscolo es va proposar refutar-lo adoptant una actitud universal i representa el lament de tota la humanitat; abandona tota referncia personal, cosa que suposa en ell una novetat. Conclou que els morts no moren mentre romanguin en la ment dels vius, i si els sepulcres tenen fi, malgrat aix la poesia  pot fer reviure als morts. 

En la seva primera part es considera el tema del sepulcre individual i socialment i en la segona es fa una histria del sepulcre des de Troianes fins a la seva actualitat, cantant a la poesia que els dna vida. Enfront del to elegac de la primera parteix la segona s ms pindrica. La poesia supera els sepulcres, perqu quan aquests fallen, la poesia immortalitza al poeta. El romanticisme busca la fe i l'esperana ms enll dels lmits de la Ra. Foscolo, en canvi, busca la sublimaci de la persona a travs de la fe en el futur. En la seva obra apareixen diversos temes: el de la tomba, record lric de les glries d'un poble; el de la bellesa serenadora, que sublima els amors difcils; el de l'exili, com exaltaci de l'amor a la ptria i el de la poesia, que eternitza la histria.
 Composicions .
Poesies.
A Napoleone Bonaparte liberatore, oda (1799);
A Luigia Pallavicini caduta da cavallo, oda (1800);
All'amica risanata, ode (1802);
Non son chi fui, per di noi gran parte, sonet (1802);
Che stai?, sonetto (1802);
Te nutrice alle Muse, sonet  (1802);
E tu ne' carmi avrai perenne vita, sonet (1802);
Perch taccia il rumor di mia catena, sonet (1802);
Cos gl'interi giorni in luogo incerto, sonet (1802);
Meritamente, per ch'io potei, sonet (1802);
Solcata ho la fronte, sonet (1802);
Alla sera, sonet (1803);
A Zacinto, sonet (1803);
Alla Musa, sonet (1803);
In morte del fratello Giovanni, sonet (1803);
Dei Sepolcri (1806);
Le Grazie;
Peces de teatre.
Tieste, tragdia (1795);
Aiace, tragdia (1810-1811);
Ricciarda, tragdia (1813);
Altres.
Epistolari;
Ultime lettere di Jacopo Ortis,  (1797);
Chioma di Berenice, traduccions de Catul, (1803);
Viaggio sentimentale, traducci Laurence Sterne, (1807);
Iliade, traduccio Homer, (1807);
Dell'origine e dell'ufficio della letteratura (1809);
Discorso sul testo della Divina Commedia;
Essays on Petrarch;
Discorso storico sul testo del Decamerone;
Della nuova scuola drammatica in Italia;
Bibliografia .
 Walter Binni, Ugo Foscolo: storia e poesia, Torino, Einaudi, 1982 (Piccola biblioteca Einaudi; 428);
 Lanfranco Caretti, Foscolo: persuasione e retorica, Pisa, Nistri-Lischi, 1996 (Saggi di varia umanit; 32);
 Mario Fubini, Ugo Foscolo: saggi, studi, note, Milano, Feltrinelli, 1963.
 Oreste Macr, Semantica e metrica dei Sepolcri del Foscolo 2. ed. corr. e aumentata, Roma, Bulzoni, 1995 (L'analisi letteraria; 19) (1 ed. 1978).























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184164" title="Guerra del Pacfic (desambiguaci)" nonfiltered="659" processed="656" dbindex="75664">



1864 a 1866: Enfrontament entre Espanya i l'aliana sud-americana conformada per Per, Xile, Equador i Bolivia, conegut a Espanya com a Guerra del Pacfic o Primera Guerra del Pacfic i com a Guerra contra Espanya a Per i Xile. Vegeu Guerra Hispano-Sudamericana.

1879 a 1883: Enfrontament entre Xile i l'aliana entre Bolivia i Per, conegut tamb com a Guerra del Salitre. Vegeu Guerra del Pacfic (1879-1883).

1937 a 1945: Enfrontament entre Jap i Tailandia contra Xina i els Aliats. Vegeu Guerra del Pacfic.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184165" title="Pere Joan Llobet" nonfiltered="660" processed="657" dbindex="75665">
Pere Joan Llobet (Barcelona, ? - ?, 9 de maig de 1460), fou un teleg lullista catal.

Biografia. 

Estudi a Pars i Tolosa.

Era francisc, i l'any 1445 va ser nomenat provincial d'Arag d'aquest orde.

Form part de l'escola lullista de Barcelona i fund a Randa l'escola lulliana de Mallorca, essent-li concedit pel rei Alfons el Magnnim, a Npols, l'any 1449, un privilegi per a ensenyar l'art lulliana.

Project el sepulcre monumental de Ramon Llull i en dirig la meitat inferior.

Mor el 9 de maig de 1460, i est enterrat a la catedral de Ciutat de Mallorca.

Pere Miquel Carbonell l'inclogu en el seu De uiris illustribus catalanis, aix com Jeroni Pau en el seu De Hispaniarum uiris illustribus.

Obres.
Tabula;
Ars notatiua;
Tractatus Metaphysicae;

Referncies.
Maringela Vilallonga, La literatura llatina a Catalunya al segle XV. Repertori bio-bibliogrfic (1993, ISBN 978-84-7256-930-0).
Flix Torres Amat, Memorias para ayudar a formar un diccionario crtico de los escritores catalanes, Barcelona, 1836.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184166" title="Palinur (crustaci)" nonfiltered="661" processed="658" dbindex="75666">

Els palinurs (Palinura) formen un infraordre de crustacis decpodes pleociemats que inclou les llagostes com a exemplars ms coneguts. Sn crustacis bentnics i es caracteritzen per tenir el perion lleugerament deprimit i anguls. 

A la zona dels Pasos Catalans noms es troben exemplars de les famlies dels poliqulids (Polychelidae), els palinrids (Palinuridae) i els escillrids (Scyllaridae).

 Sistemtica .
Aquest infraordre se subdivideix en 2 superfamlies i 5 famlies:
Eryonoidea De Haan, 1841
 Eryonidae De Haan, 1841;
 Polychelidae Wood-Mason, 1874;

Palinuroidea Latreille, 1802
 Palinuridae Latreille, 1802;
 Scyllaridae Latreille, 1825;
 Synaxidae Bate, 1881;

En la classificaci de la NCBI  no es contempla la famlia Eryonidae que queda inclosa dins els Polychelidae.

 Referncies .


 Enllaos externs .
Palinura a Crustacea.net;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184168" title="Campionat d'Europa de trial mascul" nonfiltered="662" processed="659" dbindex="75667">
Campionat d'Europa Trial a l'aire lliure en categoria masculina, anomenat oficialment UEM European Championship.

 Historial .


 Enllaos externs .
Trial on line;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184169" title="Abu Zakariya Yahya I ben Abd al-Wahid" nonfiltered="663" processed="660" dbindex="75668">
Abu Zakariya Yahya I ben Abd al-Wahid fou germ del governador almohade d'Ifriquiya Abu Muhammad Abd Allah ben Abd al-Wahid. Es considerava representant de la puresa almohade; era governador de Gabs i el 1228 va enderrocar al seu germ a Tunis i va assolir el govern. El 1229 va deixar de fer la khutba (oraci) en nom del califa almohade (novembre o desembre del 1229) al que no considerava seguidor estricte de les doctrines almohades. El 1230 es va apoderar de Constantina i Bugia i el 1234 va expulsar els darrers focus dels mallorquins Banu Ghaniya al sud de Constantina i a la Tripolitana (els Banu Ghaniya van quedar liquidats definitivament el 1237). El 1235 es va apoderar d'Alger i l'any segent de la vall del Chelif. El 1236 o 1237 va fer llegir la khutba en el seu propi nom, consagrant aix la seva independncia i fundant la dinastia hfsida

Va afavorir als Banu Sulaym (Ku'ub i Mirdas) de la Tripolitana que van refusar als dawwides (Banu Riyah) a la regi de Constantina i al Zab. Els 1238 va sotmetre als hawwara que habitaven entre Algria i Tunsia.

El 1242 va fer front amb xit a un greu complot contra el seu govern i tot seguit va atacar Tlemcen que va ocupar al juliol, restablint en el tron a l'emir abdalwadida, que es va haver de declarar el seu vassall.  De tornada va donar el govern dels seus territoris als caps tribals dels Banu Tudjin (Al Abbas del Chelif va rebre Mliana, Tenes, Brechk i Cherchell) formant una srie de petits estats entre el seu domini i els estats del Magrib occidental.  El 1238 els catalans eren prop de Valncia i les ciutats del sud del regne es van sotmetre a Aziz ben Khatab de Mrcia; en aquesta situaci el rei Zayan ben Mardanix va haver de reconixer a l'emir hfsida que li enviar l'ajut d'alguns vaixells, per no van poder desembarcar i es van retirar (25 d'agost), Zayan va fugir i els catalans van entrar a Valncia (28 de setembre) fixant-se la frontera al Xquer; Zayan va conservar Dnia, Alzira i Cullera i altres poblacions, on com a vassall dels hfsides va signar amb el rei Jaume una treva per set anys. Fins i tot Abu Zakariya Yahya fou reconegut com sobir per l'emir de Sevilla (1238).

El 1239, quan Zayan fou cridat al tron de Mrcia (desprs de la deposici en una revolta del l'emir Aziz ben Khattab) va reiterar la seva lleialtat a l'emir hfsida (no obstant Abu Yafar ben Isam es va fer independent a Oriola, Abu Abd Allah Muhammad ben Al ben Ahli es va independitzar a Lorca, i altres notables locals es declararen independents a Cartagena i Mula, i no van voler reconixer a l'hfsida). El 1241 Zayan fou enderrocat per Muhammad ben Hud Baha al-Dawla (al qual es va sotmetre l'emir d'Oriola) i el nou emir no va reconixer a l'emir hfsida. En resposta Abu Zakariya Yahya va enviar una flota que es apoderar d'Alacant per la van haver d'evacuar al cap de poc.

En aquest temps els hfsides van ocupar tamb l'emirat berber de Sigilmasa que van conservar tretze anys. El emir de Granada Al-Ahmar (1242), el d'Arjona, el de Mlaga i el d'Almeria van reconixer tanmateix la sobirania hfsida. El 1243 el governador almohade de Ceuta Abu Al ben Khalas es va revoltar i va fer la khutba en nom de l'emir hfsida.

El 1247 els castellans van derrotar en un combat al Guadalquivir a la flota de Sevilla, i van assetjar aquesta ciutat (agost del 1247); per mentre l'amenaa cristiana era forta a Sevilla i Andalusia, Trpoli es declarava per l'emir hfsida. El 23 de novembre de 1248 Sevilla fou ocupada pels castellans, i l'emir Axfalat va rebre en feu Niebla, per no consta si va fer la khutba en nom de l'emir hfsida; a Sevilla van seguir altres ciutats de la regi que van caure en mans dels castellans que el 4 de desembre van entrar a Alacant. En aquest any va morir l'emir feudatari de Ceuta Abu Al ben Khalas i Abu Zakariya Yahya va imposar en el govern al seu cos Ibn Shahid, que no va tenir suport a la ciutat.

Quan va morir el 1249 dominava tot el Magrib (els nasrides i marnides reconeixien tamb la seva sobirania). A Tunis va fer moltes millores i obra seva sn la musalla, el souk, la kasaba i la madrassa (la ms antiga de les madrasses publiques del Magrib). Va comerciar amb Provena, Llenguadoc, i les repbliques italianes amb les que va signar tractats; a partir del 1239 es va acostar al Regne de Siclia, regne al que va pagar un tribut anyal a canvi de la llibertat de comer i l'aprovisionament de blat sicili. Tamb va establir fots vincles d'amistat amb la corona catalana i funduks i cnsols es van poder establir en algunes ciutats d'Ifriquiya. Tamb va acollir a milers de musulmans d'Hispnia expulsats pels castellans, molts d'ells persones notables o homes de lletres que van crear un fort grup de pressi a Tunis.

El va succeir sense dificultat el seu fill Abd Allah Muhammad I al-Mustansir ben Yahya I.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184170" title="Tony Dallara" nonfiltered="664" processed="661" dbindex="75669">
Tony Dallara s un cantant comercial itali que, installat durant uns anys a Catalunya, enregistr un sol SG en catal (1966) amb "El seu nom s Maria" (Donaggio) i "Norma" (Garay).

Referncies.



Enllaos externs.

 Fotografies de Tony Dallara al Festival de Sanremo del 30 de gener de 1960. ;
 Tony Dallara a l'IMDB. ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184175" title="Guerra del Pacfic (1879-1883)" nonfiltered="665" processed="662" dbindex="75670">


La Guerra del Pacfic (1879 1884) fou un conflicte armat que enfront la Repblica de Xile contra la Repblica del Per i la Repblica de Bolvia. Tamb s'ha denominat la Guerra del Salnitre.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184176" title="Banda dels Quatre" nonfiltered="666" processed="663" dbindex="75671">
La Banda dels Quatre (xins simplificat:    , xins tradicional:    , pinyin:  rn b ng) s el nom que van rebre un grup d'alts dirigents del Partit Comunista Xins que van encapalar la defensa del maoisme desprs de la mort de Mao Zedong. Uns anys desprs de la seva mort, van ser expulsats del partit, i arrestats en 1976, declarants culpables dels excessos comesos durant la Revoluci cultural i marcant, de fet, la fi d'aquesta barreja d'experiment social i lluita de faccions que Mao llan en 1966 com a manera de garantir la subsistncia del socialisme, enfrontant-se amb altres capdavanters com Liu Shaoqi, Deng Xiaoping i Peng Zhen. 

El grup era format per la vdua de Mao, Jiang Qing, i tres dels collaboradors seus: Zhang Chunqiao, Yao Wenyuan i Wang Hongwen. Jiang Qing havia estat posada per Mao en 1966 al capdavant de l'aparell cultural de l'Estat mentre que els altres tres eren dirigents del Partit a Xanghai. A aquest grup podrien afegir-se uns altres dos homes, ja morts el 1976, Kang Sheng i Xie Fuzhi, que tamb foren acusats de pertnyer a la banda, aix com el lder militar Lin Biao, que va morir en un estrany accident el 1971 i a la campanya de desprestigi del qual es va sumar la prpia Jiang. No obstant aix, fou amb la mort de Lin quan la Revoluci Cultural va comenar a esmorteir, car els nous dirigents de l'exrcit van comenar a pressionar per una tornada a l'ordre en vista de la tensions frontereres amb la URSS. 

Aprofitant el moment, Zhou Enlai, que s'havia sabut mantenir equidistant entre les faccions, acceptant la Revoluci sense impulsar-la, va aconseguir reintroduir el seva protegit Deng Xiaoping en la cpula del Partit el 1973. Algunes fonts d'informaci xineses afirmen que el propi Mao es va tornar contra la Banda dels Quatre en el seu ltim any de vida i que, a la seva mort, aquests van intentar forar el seu ascens al poder. A dia d'avui els esdeveniments encaras sn foscos. 

El que s s obvi s que el grup havia perdut influncia abans de 1976, ja que a la mort de Zhou Enlai al gener d'aquest any, el seu successor no va ser un membre de la facci radical sin el desconegut Hua Guofeng. Posteriorment, a l'abril, l'intent del grup de purgar Deng es va veure tamb frustrada pel poc suport en l'exrcit, que es va fer evident quan el 6 d'octubre, Hua, amb suport militar, va arrestar els dirigents radicals, encunyant el terme Banda dels Quatre enmig d'una massiva campanya de desprestigi que els culpava dels excessos de la Revoluci Cultural. Cap el 1978, Deng Xiaoping s'havia convertit, de facto, en l'home fort del partit. 

El 1981, els Quatre van ser sotmesos a un judici pblic en el qual se'ls va acusar d'activitats contra el partit. Jiang Qing i Zhang Chunqiao es van negar a admetre els crrecs i foren condemnats per aix a la pena de mort mentre que Yao Wenyuan i Wang Hongwen van declarar penediment i la seva condemna fou de 20 anys d'empresonament. Posteriorment les condemnes a mort foren commutades i amb el temps els quatre van ser posats en llibertat. Jiang Qing se sucidaria poc desprs de sortir de la pres en 1991.

 Vegeu tamb .
Maoisme;
Revoluci cultural;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184179" title="Abd Allah Muhammad I al-Mustansir ben Yahya I" nonfiltered="667" processed="664" dbindex="75672">
Abd Allah Muhammad I al-Mustansir ben Yahya I fou emir hfsida, fill i successor de Abu Zakariya Yahya I ben Abd al-Wahid el 1249. Era molt amic de la fastuositat i el 1253 va agafar el ttol califal de Al-Mustansir billah. La seva poltica de prestigi li va reportar alguns xits a Marroc, pennsula Ibrica, Hedjaz i Egipte. Els rabs d'Ifriquiya van intentar alguna revolta i complot per mai van posar en perill el seu tron.

El 1260 va fer assassinar al seu visir (cap de la cancelleria) el literat andalus Ibn al-Abbar. L'atac a Cartago del rei Sant Llus, quan va desviar la Croada, va refredar les relacions amb els regnes cristians tot i que el rei francs va morir a Cartago el 25 d'agost de 1270, i al cap d'un ms els croats van reembarcar en aplicaci d'un tractat signat amb Al-Mustansir.

Va morir el 1277 i el va succeir el seu fill Yahya II al Wathik ben Muhammad I 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184180" title="Fora des Sembrat" nonfiltered="668" processed="665" dbindex="75673">
Fora des Sembrat s un grup de msica mallorqu.

El seu primer disc (No aturen) s de 1993. Desprs, en publiquen tres ms, el darrer dels quals (Altres herbes i amebes..., 1999) s enfocat cap al rock dur.

Referncies.


Enllaos externs.
 Web oficial de Fora des Sembrat. ;
 Lletres i acords de les canons del grup Fora des Sembrat. ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184181" title="Yahya II al Wathik ben Muhammad I" nonfiltered="669" processed="666" dbindex="75674">
Yahya II al Wathik ben Muhammad I fou emir hfsida, fill i successor de Abd Allah Muhammad I al-Mustansir ben Yahya I el 1277.

El seu favorit andalus Ibn al-Habbabar va organitzar algunes intrigues que van posar en perill el tron; l'abril de 1279 es va produir la revolta de Bugia, on fou reconegut emir el seu oncle Abu Ishak Ibrahim I ben Yahya I (germ de Abd Allah Muhammad I al-Mustansir ben Yahya I). Amb l'ajut dels abdalwadites de Tlemcen i sobretot l'ajut militar directe de Pere el Gran, que volia exercir la mxima influncia a l'estat hfsida per lluitar contra els Anjou) i va enviar a Conrad Llana, va obligar al seu nebot a abdicar i va entrar a Tunis (agost del 1279). Immediatament Yahya II al Wathik ben Muhammad I fou executat juntament amb Ibn al-Habbabar i altres personalitats del rgim deposat.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184184" title="Nicolas de Stal" nonfiltered="670" processed="667" dbindex="75675">

Nicolas de Stal (bar Nicola Vladimirovitch Stal von Holstein), va  nixer el 5 de gener de 1914 Sant Petersburg i va morir el 16 de mar de 1955 a Antibes. Est considerat una de les figures cabdals de la pintura del mitjan segle XX, per haver contribut a superar la polaritat abstracci-figuraci que va centrar les discussions plstiques d aquesta poca.

Biografia.
Infantesa.
El pare de Nicolas de Stal, Vladimir Stael von Holstein, era un lloctinent general rus, comandant  de la fortalesa de Sant Pere i Sant Pau a Sant Petersburg fins a 1917. La seva mare es deia Olga Sakhanskaya. 

A causa de la revoluci rusa, tota la famlia es va haver d exiliar a Polnia el 1919. All van morir els pares d Stal (el pare i la madrastra). En quedar-se orfe, el 1922, s enviat a Bruselles a viure amb la famlia russa Fricero. 

Comenaments de carrera.
Durants els anys 1930 viatja per tot Europa. El 1932 estudia a l'Acadmia de Belles Arts  de Brusselles. El 1934 viu a Pars i el 1936,  al Marroc,  on coneix la seva companya, la pintora Jeannine Guillou, que apareixeria en algunes de les seves pintures de 1941 i 1942. Tamb va viure a Algria.

El 1936 va fer la seva primera exposici d'icones d'estil bizant i aquarelles a la Galerie Dietrich et Cie de Brusselles.

Va prestar serveis a la Legi estrangera francesa del 1939 al 1941.

En algun moment, el 1940, va conixer Jeanne Bucher, un dels seus futurs marxants.

Anys de guerra.
El 1941 viu a Nia, on troba Alberto Magnelli, Jean Arp, Sonia Delaunay i Robert Delaunay . La seva influncia inspira les seves primeres pintures abstractes, les Composicions. 

El 1942, neix Anne, el primer fill de Nicols i Jeannine. Ella tenia un fill de nou anys, Antoine. 

El 1943, durant l'ocupaci nazi, Stal retorna a Pars amb Jeannine, per aquests anys sota la guerra sn extremadament difcils. 

Al comenament les seves pintures formen part d exposicions collectives: exposa amb Kandinsky, Magnelli... El 1944 coneix Georges Braque a Paris.Tot plegat atreu l atenci de la critica.

A partir de 1944 comena a  exposar en solitari, primer a la Galerie l'Esquisse i desprs a la Galerie Jeanne Bucher. El maig de 1945 les seves pintures s'inclouen al primer Sal de Maig i tamb va exhibir una mostra de la seva obra al Sal de Tardor d aquell any. 

Tanmateix continuen les dificultats: Jeannine mor el febrer de 1946, a causa de la malnutrici.

Anys d xit.
El maig de 1946 Stal es va casar amb Franoise Chapouton. L'octubre d aquest mateix any, grcies a la seva amistat amb l'artista Andr Lanskoy (que va conixer el 1944), Stal signa un contracte amb Louis Carr. Aquest acceptava comprar totes les pintures que fes l artista.

Abans de gener de 1947 la famlia Stal es va trasllar a una casa ms gran grcies a l augment de reconeixement i d ingressos. El 1947 va conixer el marxant americ Theodore Schempp. 

L'abril de 1947 neix la seva segona filla, Laurence i l abril de 1948 el seu fill Jerome . Aquell mateix any, a Pars, comenava una llarga amistat amb l'artista alemany Johnny Friedlaender. Les seves pintures comenaven a cridar l atenci a escala mundial.

El 1950 exposa a la Galerie Jacques Dubourg en Paris i Schempp introdueix les seves pintures a Nova York, amb una exposici privada al seu apartament. Ven unes quantes pintures a colleccionistes importants incloent-hi Duncan Phillips.

A principi dels anys 50 obt un xit considerable als Estats Units, i Anglaterra. El 1950 Leo Castelli organitza una exposici collectiva a la Galeria Sidney Janis a Nova York que l'inclou. 

El 1952 fa exposicions en solitari a Londres, Montevideo, l'Uruguai, i a Paris. EL mar de 1953 fa la seva primera exposici individual a M. Knoedler & cia, que va ser un xit comercial i de crtica. El 1953 va fer una exposici a la Galeria Phillips a Washington DC, (coneguda avui com The Phillips Collection a Washington DC). 

El 1953 Stal i Francoise van visitar diverses institucions als Estats Units, entre elles el MoMA i la Fundaci Barnes a Merion.

De retorn a Pars, Stal coneix el marxant d'art Paul Rosenberg que li ofereix un contracte exclusiu. Stal accepta, en part perqu Rosenberg era francs i , en part, perqu era un important comerciant d'art de Nova York i representava molts pintors cubistes a qui Nicolas admirava. 

Al final de 1953 la demanda de les pintures d Stal era tan gran que Paul Rosenberg augmentava els seus preus i contnuament demanava ms quadres. El 1954 va fer una exposici per a la qual Rosenberg va demanar quinze pintures addicionals. Una vegada ms, aquesta va ser molt reeixida tant comercialment com des del punt de vista de la crtica.

L'abril de 1954 naixia el quart fill d Stal, Gustave. Aquella primavera va fer una altra reeixida exposici a la galeria de Jacques Dubourg, a Pars. Les seves noves pintures marquen una sortida de l abstacci i un retorn a la figuraci.


Mort prematura.
El 1953, Stal entra en un perode de depressi que el porta a buscar allament al sud de Frana, a Antibes. Patia un afebliment anmic, psquic i fsic. Arran d'una reuni decebedora amb un crtic d'art que el menysprea, el 16 de mar de 1955 es va sucidar llanant-se de la finestra del seu taller. Tenia 41 anys.
 
Llegat.
La carrera d Stal com a pintor abasta aproximadament 13 anys (des de 1942) durant els quals pinta ms de mil quadres. 

La pintura era el seu vehicle d expressi: Tota la vida he tingut la necessitat de pensar en la pintura, de veure quadres, de pintar per ajudar-me a viure, per alliberar-me de totes les impressions, de totes les sensacions, de totes les inquietuds per a les quals no he trobat mai cap altra sortida que la pintura.(escrit en motiu de la seva exposici a Nova York, febrer de 1953).

La seva obra mostra la influncia de Gustave Courbet, Paul Czanne, douard Manet, Henri Matisse, Pablo Picasso(especialment de les poques blava i rosa), Georges Braque, Fernand Lger i Chaim Soutine, aix com dels mestres holandesos Rembrandt, Johannes Vermeer i Hercules Seghers. Tamb de Velzquez, Delacroix i Goya, entre molts altres.

En els seus inicis t un estil ms figuratiu, per cap els anys 40 evouciona cap a l abstracci. El seu estil  es va singularitzant; t punts de contacte amb l expressionisme per es desenvolupa independentment de qualsevol moviment. Stal va defugir sempre i de forma deliberada de l encasellament en un moviment. 

Les seves pintures es caracteritzen per tenir grans gruixos de color empastats, amb empremtes de la paleta o dels pinzells. Les teles s estructuren en grans zones de color, amb predomini de blaus, vermells i blancs. La textura i el color sn els protagonistes. Representa sobretot paisatges, natures mortes i retrats. L obra d Stal aviat van tenir un cert reconeixement dins del mn de l art de postguerra i es va convertir en un dels artistes ms influents dels anys 1950.

Stal, per, segueix amb la seva recerca artstica. El 1952 un partit de futbol entre Frana i Sucia li inspira una srie d'obres en qu comena a abandonar l'abstracci ms pura per tornar a la figuraci. 

En les seves pintures posteriors busca un estil ms  lric : paisatges, msics de jazz, gavines. L oli s aclareix, es dilueix;  els objectes esdevenen lleugers, impalpables. En les ltimes pintures, de platges i paisatges, destaca el cel i els efectes de llum. 

Durant tota la seva vida el pintor es va interessar per altres arts, especialment la msica i la poesia. Va tenir especial relaci amb el poeta Ren Char, per a qui va illustrar un llibre de poemes. La msica s present en diferents moments de la seva obra, des de les primeres Composicions fins a la seva ltima obra inconclusa, Le concert, de gran format.

Llista de quadres.
De la Danse, 1946, (Centre Pompidou);
Brise-Lames, 1946-1947;
La Vie dure, (1946, (Centre Pompidou);
le toits, 1952, (Centre Pompidou);
le Lavandou, 1952, (Centre Pompidou);
Les Footballeurs (srie), Grand Parc des Princes ... 1952;
L'orchestre, 1953, (Centre Pompidou);
Les musiciens, souvenir de Sidney Bechet 1953, (Centre Pompidou);
Agrigente, 1953, Zrich, Kunsthaus;
La Tour Eiffel, 1954, Troyes, museu d'Art modern;
Agrigente, 1954, collecci particular;
La Cathdrale, 1954, Lyon, museu des Beaux-Arts;
Sicile, 1954, Grenoble, museu des Beaux-Arts;
Coin d'atelier, fond bleu, 1955, collecci particular;
Le Concert (Le grand concert), 1955 Antibes, Museu Picasso;

Bibliografa.
AA. VV. Nicolas de Stal 1914-1955 (Catleg de l exposici a la Pedrera). Barcelona, 2007 Ed. Fundaci Caixa Catalunya.  ISBN 978-84-89860-84-1 236 p.
Exhibition Catalogue, Nicolas de Stal, paintings 1950-1955, Mitchell-Innes & Nash, NYC. 1997, ISBN 0-9660769-1-5.
Douglas Cooper, Nicolas de Stal, Masters and Movements, Weidenfeld and Nicolson Ltd. London, 1961.
Laurent Greilsamer, Le prince foudroy, la vie de Nicolas de Stal. Fayard, 1998 (ISBN 2213595526). ;
Jean-Louis Andral (sous la direction de), Nicolas de Stal, un automne, un hiver. Catalogue de l'exposition du Muse Picasso  Antibes. Ed. Hazan, Paris, 2005. ;
Jean-Paul Ameline (sous la direction de), Nicolas de Stal. Catalogue de l exposition. Editions du Centre Pompidou, 2003. ;
Marie du Bouchet, Nicolas de Stal, une illumination sans prcdent. Dcouvertes Gallimard Arts, 200;

Enllaos externs.
El poder de la palabra;
Ciudad de la pintura;
Artcyclopedia;
Virtual Gallery;
Le monde des arts;
Centre Pompidou;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184187" title="Eric Fraj" nonfiltered="671" processed="668" dbindex="75676">
Eric Fraj (Bailleul, Westhoek, 1956) s un cantant occit, de pare flamenca i pare occit originari d'Alcoi. El seu pare era militar, ra per la qual va passar la seva infantesa a Senegal, Nger i Bordeus. Comen a cantar en occit el 1971, amb noms 15 anys, com a comproms amb una llengua menystenida. Ha estat professor d'una escola infantil de Fousseret, i professor de filosofia a un liceu de Tolosa de Llenguadoc. Ha adaptat musicalment poemes de Joan Bodon i Jos Mara Caballero Bonald.

Ha cantat molts cops als Pasos Catalans: a la Universitat Catalana d'Estiu de Prada de Conflent, al Palau dels reis de Mallorca a Perpiny, a Alcoi, a Girona i al Palau de la Msica Catalana de Barcelona. Coneix molt b el catal, i incorpora un tema en catal (l'adaptaci del poema de Bertolt Brecht "El meu germ") al seu lbum de 1981 Cantar. El 15 de gener de 2005  va cantar a duet amb en Llus Llach la can A fora de nits a Tolosa de Llenguadoc.

 Discografia .
  Vilh me, 1974;
 Subrevida, 1978;
 L'enfadat, 1980;
 Cantar!, 1981;
 Via nova , 1986;
 Transits, 1999;
 In extremis, 1990;
 Arranca-me, 2002  ;

Referncies.


Enllaos externs.
 Biografia d'Eric Fraj. ;
 Discografia, biografia i fotografies d'Eric Fraj. ;
 Web d'Eric Fraj;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184188" title="Abu Ishak Ibrahim I ben Yahya I" nonfiltered="672" processed="669" dbindex="75677">
Abu Ishak Ibrahim I ben Yahya I fou emir hfsida, fill d' Abu Zakariya Yahya I ben Abd al-Wahid i germ i successor de Abd Allah Muhammad I al-Mustansir ben Yahya I el 1279.

El 1253 s'havia revoltat al front dels rabs dawwides d'Ifriquiya contra el seu germ Abd Allah Muhammad I al-Mustansir ben Yahya I i va haver de fugir del pas refugiant-se a la cort de l'emir nasrida de Granada i, a la mort del seu nebot el 1277, a la cort de l'emir abdalwadita de Tlemcen. L'abril de 1279 una revolta a Bugia el va proclamar emir hfsida en oposici a l'emir legal que residia a Tunis; desprs d'uns mesos va aconseguir l'abdicaci del seu nebot Yahya II al Wathik ben Muhammad I i va entrar a Tunis com emir nic l'agost d'aquell mateix any.  Immediatament Yahya II al Wathik ben Muhammad I fou executat juntament amb el seu visir Ibn al-Habbabar i altres personalitats del rgim deposat.

Va donar al seu fill Abu Faris ben Ibrahim I el govern de Bugia. El 30 de mar 1282 van esclatar les vespres sicilianes. El governador de Constantina Ibn al-Wazir, que tenia un tractat secret amb Pere el Gran de Catalunya pel qual li donaria suport a canvi del seu ajut contra els angevins, es va revoltar i es va proclamar independent, per Abu Faris va anar des de Bugia i el va derrotar abans que Pere el Gran pods desembarcar. Quan els catalans van desembarcar a Collo la derrota s'havia consumat i la flota catalana va marxar cap a Trapani.

Abu Ihshak va casar a una filla amb el prncep hereu de Tlemcen. Vers el 1282 o poc abans es va revoltar un aventurer anomenat Ibn Abi Umara, que amb el suport de les tribus rabs es va apoderar del sud de l'Ifriquiya i es va proclamar califa l'any 1282. Va anar de victria en victria i Abu Ishak Ibrahim I ben Yahya I va haver de fugir cap a Bugia amb el seu fill (comenaments de 1283). Abu Faris el va forar a abdicar al seu favor la primavera del 1283.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184189" title="Mengkukuo" nonfiltered="673" processed="670" dbindex="75678">


Mengkukuo o Mengjiang (en xins:   , en pinyin: M ngji ng, Wade-Giles: Meng-chiang, en el mapa postal de la Xina: Mengkiang) era un territori que form part d'un estat titella del Jap, per actualment s part de la Repblica Popular de la Xina. 

Antigament Mengjiang consistia en les provncies de Chahar i Suiyuan en la part central de Monglia Interior comtempornia, tamb anomenada Mengkukuo i/o Mongokuo, com Manxukuo. En japons Mengjiang es deia Mongkyo. 

Encara que l'objectiu del Jap, al permetre la creaci de Mengkukuo, era donar suport al nacionalisme mongol, la poblaci de l'estat era composta en la seva majoria per xinesos de l'tnia han (80%). 

Etimologia. 
Mengjiang, vol dir: territoris dels mongols i prov del discurs de l'acceptaci de la presidncia de Demchugdongrub. Nomenat per a recuperar els territoris possets originalment pels mongols.
(        )

Histria. 
Mengkukuo va ser fundat el 12 de maig de 1936 pel govern militar Mongol (     ), desprs Mengjiang va ser retitulat en octubre de 1937 mentre que l'imperi Mongol va unir el govern autnom (        ). L'1 de setembre de 1939 l'tnia xinesa Han era la predominant, llavors el govern autnom Mongol va unir el sud de Chahar i el nord de Shanxi i llavors van crear el govern autnom Mongol, que tamb es va unir a Mengjiang (        ). 

La capital de Mengjiang fou Chan Pei que est prop de Kalgan. El 4 d'agost de 1941, va ser reanomanada altra vegada Mengjiang com a la federaci autnoma mongol (     ). Mengjiang va desaparixer en 1945, quan les forces de l'Exrcit Roig de la Uni Sovitica, en conjunt amb l'exrcit mongol, van envair Mengijang i Manxukuo, desprs d'haver declarat la guerra al govern japons. En acabar la Segona Guerra Mundial, Mengjiang es va tornar part de la Repblica de Xina, i poc desprs de l'actual Repblica Popular de Xina, que la va incloure en la regi autnoma de Monglia Interior. 

Poltica. 
Aqu es mostren les llistes dels poltics rellevants de Mengjiang: 
 Famlia real mongol. ;
 Acadmia central japonesa de Kalgan. ;
 Direcci general de comunicacions. ;
 Banc de Mengjiang. ;
 Prefectures militars mongoles del comandament. ;
 Exrcit nacional de Mengjiang. ;
 Govern autnom de Shanxi del Nord. ;
 Govern autnom de Chahar meridional. ;
 El govern autnom unit de Mengjiang. ;
 Moviment poltic mongol (gent notable):
 Demchugdongrub: Cap d'estat nadiu, Khungtayji (noble descendent de la famlia de Genguis Khan), tamb pertany a les prefectures militars mongols del comandament.
 Kanji Tsuneoka: - Conseller militar japons, ell va dirigir de l'acadmia central a Kalgan, als serveis secrets japonesos en rea. ;
 Toyonori Yamauchi: Conseller poltic en una missi Heretar el gran esperit de Genguis Khan i tornar a prendre els territoris que pertanyen a Monglia, acabant la tasca magnfica de restablir la prosperitat de la naci. ;
 Yoshio Kozuki: General que dirigeix l'exrcit de Monglia. ;
 Ichiro Shichida: General que dirigeix l'exrcit de la guarnici de Monglia. ;
 Gem Sugiyama: General que dirigeix la guarnici de Monglia. ;
 Sadamu Shimomura: Comandant de l'exrcit de la guarnici de Monglia.
 Hiroshi Nemoto: Comandant de l'exrcit de la guarnici de Monglia. ;
 Shinichi Tanaka: Cap de personal de l'exrcit de la guarnici de Monglia.
 Hideki Tojo: Comandant de la brigada mixta de la 1a independent fora expedicionaria de Chahar. ;
 Comandant Sakai: Comandant directe del tanc, brigada mixta de la 1a independent. ;
 Kitsuju Ayabe: Coronel contractat a l'operaci de l'rea de Chahar com a oficial personal de l'exrcit de Kwantung (separaci del nord de Xina). ;
Hiroshi Nemoto: Comandant del 18 exrcit (amb el quarter general a Kalgan). ;
 Torashiro Kawabe: Conseller militar eventual.

Economia. 
Els japonesos van establir el banc de Mengjiang que era molt modern. Tamb els pobladors de Mengjiang tamb es van modernitzar ja que van utilitzar el sistema numric xins. Els japonesos volien explotar el mineral que habia a Mengjiang i havien posat en marxa la mina de ferro de Hsuanhua-Lungyen amb una reserva de 91.645.000 tones a l'any 1941; i analitzades les reserves del carb en terra, unes 504 tones i una producci potencial de 202.000 de les tones (1934). Al mateix temps els japonesos van buscar les reserves de carb que hi havia a Suiyuan  perqu tenien 417,000,000 tones i una extracci potencial de 58,000 tones en 1940 per a les inversions futures en altres rees. 

Exrcit. 
L'Exrcit Nacional de Mengjiang era antigament l'Exrcit Nadiu Japons: no ha de ser confs amb l'exrcit Mongol, grup de la fora especial de l'exrcit de Kwantung sota comandament directe i que tenia comandants nadius al costat d'oficials japonesos, com en altres seccions externes auxiliars de l'exrcit de Kwantung. La finalitat d'aquest exrcit era ajudar els japonesos contra l'exrcit militar de Monglia. Aquest exrcit va protegir al prncep de Wang, el cap d'estat, i propietats de l'establiment de Mengjiang i local de l'estat nadiu. 

L'exrcit estava equipat amb rifles, pistoles, metralladores, morters i alguns armes de l'artilleria i antiaeris. Va ser organitzat com a fora mbil de la infanteria de la cavalleria i amb poca ajuda de l'artilleria i cap tanc o avi.

Cos de cavalleria Mongol (en desembre de 1941). 
 1a Divisi mongol de cavalleria.
 2a Divisi mongol de cavalleria. ;
 3a Divisi mongol de cavalleria. ;
 4a Divisi mongol de cavalleria. ;
 5a Divisi mongol de cavalleria. ;
 6a Divisi mongol de cavalleria. ;
 7a Divisi mongol de cavalleria. ;
 8a Divisi mongol de cavalleria. ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184190" title="Dolmen dels Tres Reis" nonfiltered="674" processed="671" dbindex="75679">

El dolmen dels Tres Reis s un sepulcre megaltic situat a la Serra de Rubi, en el punt ms alt de la carena. Est ubicat al costat d una via de comunicaci utilitzada com a ruta de transhumncia probablement des de la prehistria.

Aquest dolmen fou excavat l any 1964 per un equip vinculat al Museu Arqueolgic de Barcelona, encapalat per R. Batista Noguera. Amb aquestes excavacions es va constatar que va ser utilitzat durant les darreres etapes de la cultura megaltica, al voltant del 1200 aC. 

El dolmen est format per una cambra sepulcral construda amb grans lloses de pedra local. La cambra t una forma quadrada, formada per cinc lloses, una a la capalera, una altra al costat esquerra, dues al dret i una de tancament, ms petita. Originriament devia tenir una gran llosa de coberta que no es conserva a l actualitat. Al voltant de la cambra es disposava un tmul circular, actualment molt erosionat que cobria tota l estructura. Aquest tmul era format per terra i pedres i presentava un dimetre mxim de 8,20 m.

Quan es va fer la excavaci, el sepulcre ja havia estat saquejat per el saqueig ja venia d antic. Per la ra d haver estat saquejat no es va poder concretar el nombre exacte d individus enterrats. Quasi en seguretat se sap que l estructura d enterrament era mltiple. Durant l excavaci es va trobar quatre dents i tres queixals d adult. A ms es van trobar diversos recipients cermics i un punx que segur que eren entregades com a ofrenes funerries.

Des d antic el dolmen ha servit com a punt per delimitar els municipis dels Prats de Rei i Rubi, i es probable que temps enrere tamb per delimitar el terme del Castell de Maana, i d aquests tres termes pot provenir el topnim de Tres Reis.

 Referncies .

1. rea de Turisme del Consell Comarcal de l Anoia (2007): Guia comarcal  L Anoia en viu . Dipsit legal BI-46-07.;
2. Informaci extreta dels rtols informatius de la Diputaci de Barcelona (Dolmen dels Tres Reis).;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184191" title="Toni Gimnez" nonfiltered="675" processed="672" dbindex="75680">


Toni Gimnez i Fajardo, conegut artsticament com a Toni Gimnez, s un animador infantil i doctor en pedagogia.

Va comenar a cantar professionalment el 1977, i l'any 1980 form part del fuga grup d'animaci Els cinc dits d'una m, juntament amb Xesco Boix, No Rivas, ngel Daban i Llus Maria Panyella.

L'any 1982 publica, un darrere l'altre, tres lbums amb temes propis, populars, adaptacions de Pete Seeger i Woody Guthrie, etc.: Vaixell de paper, Tira moixell i Miranius i miraneies (aquest darrer compartit amb No Rivas).

T 121 obres publicades: 34 llibres i canoners i 87 gravacions.

Tamb forma part del grup de can folk Escora.

Referncies.
 Pujad i Garca, Miquel: Diccionari de la Can: D'Els Setze Jutges al Rock Catal. Enciclopdia Catalana, Barcelona, abril del 2000. ISBN 84-412-0467-5, plana 152.

Enllaos externs.
 Web oficial de Toni Gimnez. ,  i ;
 Presentaci del CD Trenta anys, trenta xits de Toni Gimnez.;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184193" title="Ibn Abi Umara" nonfiltered="676" processed="673" dbindex="75681">
Ibn Abi Umara fou un aventurer rab de Tunsia que amb el suport dels rabs d'Ifriquiya es va revoltar al sud del pas vers el 1281 o 1282. Els seus xits foren rpids i el 1282 ja dominava gran part del pas i es va proclamar califa. Va seguir obtenint victries i a comenaments del 1283 l'emir hfsida  Abu Ishak Ibrahim I ben Yahya I va haver de fugir cap a Bugia amb el seu fill Abu Faris ben Ibrahim I, governador de la regi. Abu Faris va forar al seu pare a abdicar al seu favor la primavera del 1283 per no li va servir de gaire perqu Ibn Abi Umara el va derrotar i matar en una batalla el 1 de juny del 1283. Abu Ishak Ibrahim I ben Yahya I, fet presoner, fou executat.

Els seus excessos i les decisions errnies (sobretot en contra dels rabs que li havien donat suport) el van privar molt rpidament dels seus suports. Els rabs van permetre el seu destronament el 1284 i la proclamaci de Abu Hafs Umar I ben Yahya I, germ de Abu Ishak Ibrahim I ben Yahya I.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184195" title="Abu Faris ben Ibrahim I" nonfiltered="677" processed="674" dbindex="75682">
Abu Faris ben Ibrahim I fou emir hfsida, fill i successor d'Abu Ishak Ibrahim I ben Yahya I el 1283.

Quant el seu pare va arribar al tron el 1279 li va donar el govern de Bugia. El 30 de mar 1282 van esclatar les vespres sicilianes. El governador de Constantina Ibn al-Wazir, que tenia un tractat secret amb Pere el Gran de Catalunya pel qual li donaria suport a canvi del seu ajut contra els angevins, es va revoltar i es va proclamar independent, per Abu Faris va anar des de Bugia i el va derrotar abans que Pere el Gran pods desembarcar. Quan els catalans van desembarcar a Collo la derrota s'havia consumat i la flota catalana va marxar cap a Trapani.

Vers el 1282 o poc abans es va revoltar contra el seu pare un aventurer anomenat Ibn Abi Umara, que amb el suport de les tribus rabs es va apoderar del sud de l'Ifriquiya i es va proclamar califa l'any 1282. Va anar de victria en victria i Abu Ishak Ibrahim I ben Yahya I va haver de fugir cap a Bugia amb el seu fill (comenaments de 1283). Abu Faris el va forar a abdicar al seu favor la primavera del 1283 per no li va servir de gaire perqu Ibn Abi Umara el va derrotar i matar en una batalla el 1 de juny del 1283. Abu Ishak Ibrahim I ben Yahya I, fet presoner, fou executat.

Un any desprs (1284) els rabs van retirar el suport a Ibn Abi Umara i van permetre el seu destronament i la proclamaci de Abu Hafs Umar I ben Yahya I, germ de Abu Ishak Ibrahim I ben Yahya I i oncle d'Abu Faris.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184196" title="Joan Pau Gin" nonfiltered="678" processed="675" dbindex="75683">
Joan Pau Gin va nixer a Bages de Rossell l'any 1947, es feu conixer artsticament l'any 1976, i aviat esdevingu el cantant catal ms popular del Rossell al costat de Jordi Barre.

El seu primer LP (Adiu, a va?, 1978), format per onze temes propis i una adaptaci d'"El temps de les cireres" / "Le temps des cerises", ens mostra un autor i intrpret creador de temes plens de tocs surrealistes i humorstics.

Desprs de publicar un segon disc (Bona nit, cargol), mor prematurament el 1993.

Gerard Jacquet incorpora un tema de Joan Pau Gin ("Taxi boig") al seu primer CD (Jacquet, 1996) i Pere Figueres canta la seua can "La marinada" al llibre-disc Arbre (1998).

 Discografia .

Disc Adiu, a va ? SACEM V 10 057 Editora: Verseau 1978

Disc i casset Bona nit cargol SACEM 111984 Editora: Verseau 1984

Records de vida Editora: Ass. Adiu a Va, 2003 4CD Compilaci que cont els dos primers lbums ms molt d'indits.

 Bibliografia .
 Obres de Joan Pau Gin .
 E.Sabench, G.Lpez i J.P.Gin Els llibrets d'en Titella, una manera d'aprendre a parlar el catal rossellons Vilalonga d'Aude: Editions du Chiendent (11 llibrets i cassets)) 1980;
 
LLibret Joan Pau Gin, recull de canons d'en Joan Pau Gin

publicat per l'autor entre 1978 i 1984. Mecanografiat, 25 pgines. Arxiu CeDACC
22 canons amb acords i traducci en francs de M. L. Flety i J. P. Gin

LLibret Joan Pau Gin

publicat per l'autor ?, data desconeguda. Mecanografiat, 33 pgines. Arxiu M. Valls
- recto: Maria Andrea, 13 canons
- dors: Joan Pau Gin, 19 canons

 Videografia .

Albert Noguer, Casset Festival Adiu, a va?, Homenatge a Joan Pau Gin (Bages, 4 de juny 1994), Arrels, juny 1994,  VHS 180, durada: 2h 50 min

 Obres sobre Joan Pau Gin .
Miquel Pujad i Garca Diccionari de la Can: D'Els Setze Jutges al Rock Catal Barcelona: Enciclopdia Catalana, 2000. ISBN 84-412-0467-5 (plana 152)

Enllaos externs.
 Plana web de Joan Pau Gin ;
 Lletres i acords de les canons de Joan Pau Gin ;
 Florilegi en vdeo indit de Joan Pau Gin  ;
 Florilegi en vdeo indit de Joan Pau Gin a Dailymotion  ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184198" title="Patrick Rafter" nonfiltered="679" processed="676" dbindex="75684">


Patrick Rafter(28 de desembre de 1972,Queensland) s tennista, australi. A ms d'haver ocupat el primer lloc del rnquing ATP, s recordat per haver obtingut dues vegades l'Obert d'Estats Units i per haver aconseguit dues vegades la final a l'Obert de Wimbledon. Rafter es va caracteritzar pel seu joc agressiu de treure i volea.

A l'abril de 2004, va contreure matrimoni amb Lara Feltham i actualment ambds sn pares d'un fill.

Tornejos de Grand Slam.
 Campi Individuals (2) .


 Finalista en Individuals (2) .


Campi Dobles (1).


Ttols (22).
Individuals (12).




Finalista en individuals (17).
1991: Auckland (perd davant Simon Youl);
1993: Nagoya (perd davant  Jonas Bjrkman);
1994: Hong Kong (perd davant Michael Chang);
1997: Filadelfia (perd davant Pete Sampras);
1997: Hong Kong (perd davant Michael Chang);
1997: Saint Poelten (perd davant Marcelo Filippini);
1997: New Haven (perd davant Yevgeny Kafelnikov);
1997: Long Island (perd davant Carles Moy) ;
1997: Copa Grand Slam (perd davant Pete Sampras);
1999: Roma (perd davant Gustavo Kuerten);
1999: Cincinnati (perd davant Pete Sampras);
2000: Wimbledon (perd davant Pete Sampras);
2000: Lyon (perd davant Arnaud Clement);
2001: Wimbledon (perd davant Goran Ivanisevic);
2001: Montreal (perd davant Andrei Pavel);
2001: Cincinnati (perd davant Gustavo Kuerten);

Classificaci en tornejos del Grand Slam.


Dobles (10).




 Enllaos externs .

  Cherish the children (Fundaci de caritat creada per Rafter) ;
 Perfil ATP ;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184200" title="Glaucs" nonfiltered="680" processed="677" dbindex="75685">
Glaucs va ser un grup sorgit a Begur a l'octubre de l'any 1994 format per Jofre Bardag, Llus Alsina, Jose Lus Vadillo, Angel Valent iEduard Font. 

El duo compositor de les canons dels Glaucs, el cantant, Jofre Bardag i el guitarrista Llus Alsina sn membres d'una saga familiar que compta amb membres de la talla del guitarrista Josep Maria Bardag i el violinista Pere Bardag). 

L'any 1996 publiquen el seu primer disc (Glaucs) i l'any 1998 el segon (Simbnia), tamb en catal tot i que l'any anterior havien estat temptats d'enregistrar un lbum en castell. L'any 1999 apareix un CD (Vius) enregistrat en directe al Mercat de Msica Viva de Vic de l'any anterior.

A l'any 1999 Eduard Font (guitarra) abandona el grup i se substitut per Alex Rexach. A l'any 2000 el baixista Jos Lus Vadillo s substituit perMiquel Sospedra.

Al 2000 publiquen el seu darrer treball d'estudi "Si vols venir"

El grup es va dissoldre a l'any 2003. 

Actualment, el grup prepara una antologia que veur la llum a l'octubre del 2007 on hi podrem escoltar noves composicions aix com una versi de la composici de Jofre Bardag i Llus Alsina, "Els teus ulls glaucs", amb la participaci de Joan Manuel Serrat.

Referncies.
CAG: Club de fans oficial dels Glaucs: http://www.geocities.com/caglaucs/Glaucs.htm



Enllaos externs.
 CAG, club de fans oficial dels Glaucs: Biografia, fotos i notcies de Glaucs. ;
 Lletres i acords de les canons de Glaucs. ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184201" title="Matana d'Atocha" nonfiltered="681" processed="678" dbindex="75686">

La Matana d'Atocha fou un atemptat terrorista tardofranquista d'extrema dreta coms al centre de Madrid la nit del 24 de gener de 1977. Va marcar la transici espanyola durant la nova etapa democrtica desprs de la mort del dictador Francisco Franco, i en l'actualitat fins a 24 pobles de Madrid, en els seus carrers i places, recorden les vctimes de Atocha del nmero 55. 

L'autoanomenat comando Roberto Hugo Sosa de l'Alianza Apostlica Anticomunista (Triple A) va entrar en un despatx d'advocats especialistes dret laboral de Comissions Obreres (CCOO) i militants del Partit Comunista d'Espanya (PCE), encara illegal a Espanya, situat en el nmero 55 del carrer d'Atocha, disparant contra els presents. Van matar cinc persones i deixaren quatre ferits. El peridic itali Il Messaggero va indicar el mar de 1984 que neofeixistes italians havien participat en la matana. Aix va ser provat en 1990, quan un informe oficial itali relatava que Carlo Cicuttini, un neofeixista itali prxim a l'organitzaci Gladio (una xarxa clandestina anticomunista dirigida per l'OTAN), havia participat en la matana. Cicuttini havia escapat a Espanya on adopt la nacionalitat espanyola, desprs de l'atemptat de Peteano de 1972, fet amb Vincenzo Vinciguerra.
 
 L'atemptat .
Els terroristes, pel que sembla, buscaven el dirigent comunista Joaqun Navarro, dirigent del Sindicat de Transports de CCOO a Madrid, que havia convocat unes vagues que en bona mesura van desarticular a l'anomenada mfia franquista del transport. En no trobar-lo, havia sortit una mica abans, van decidir matar als presents, concretament dos joves amb armes de foc, desprs de trucar al timbre del pis entre les 22:30 i 22:45 hores. Amb ells anava una tercera persona, encarregada de tallar els cables del telfon i registrar els despatxos. En la mateixa nit persones desconegudes van assaltar tamb un despatx del sindicat UGT, que es trobava buit. A conseqncia dels trets van resultar morts els advocats Enrique Valdevira Ibez, Luis Javier Benavides Orgaz i Francisco Javier Sauquillo Prez del Arco; l'estudiant de dret Serafn Holgado de Antonio; i l'administratiu Angel Rodrguez Leal. Van resultar greument ferits Miguel Sarabia Gil, Alejandro Ruiz Huertas, Luis Ramos Pardo i Dolores Gonzlez Ruiz, casada amb Sauquillo, embarassada, que va perdre l'infant que esperava. 

 Legalitzaci del PCE .
El secretari general del partit comunista, Santiago Carrillo, havia tornat de l'exili el febrer de 1976 clandestinament, no obstant aix anir fent acte de presncia per a forar el reconeixement i legalitzaci del PCE.

En els dos dies anteriors havien mort dues persones relacionades amb moviments d'esquerres, una a les mans de la mateixa Triple A i l'altra per un pot de fum llanat per la policia a curta distncia durant una manifestaci en protesta per la mort de la primera. A causa de tot aix, es temia una reacci violenta que ajuds a desestabilitzar encara mes la transici poltica. 

A l'enterrament van assistir ms de cent mil persones, la primera manifestaci multitudinria de l'esquerra desprs de la mort del General Franco, i va transcrrer sense incidents. Desprs es van produir vagues i mostres de solidaritat arreu del pas, a ms d'una aturada nacional de treballadors el dia desprs de l'atemptat. En aquestes mostres de fora es dna la paradoxa que les forces de seguretat fins i tot protegeixen als membres d'un partit illegalitzat, cosa que contribuiria en bona mesura, fins i tot alguns ho consideren com el moment decisiu, a la legalitzaci del partit desprs. El mar, tres mesos desprs, la legalitzaci s'oficialitza durant el dia conegut com a Dissabte Sant Roig, per ser durant el dissabte de la Setmana Santa, festivitat catlica per aprofitar i mitigar part de l'oposici poltica i militar en vacances. Pel febrer el govern d'Adolfo Surez ja havien comenat a legalitzar altres partits com el PSOE o el PNB. 

La Matana d'Atocha fou potser el clmax o el moment ms greu dels diferents successos violents que van succeir-se, posant en perill un canvi poltic i social en el pas, amb atemptats del grup terrorista basc ETA (responsable de 28 morts en 1977), el maoista GRAPO (en el mateix mes responsable de la mort de dos gurdies civils i un policia nacional) o per exemple d'altres organitzacions com el Moviment per l'Autodeterminaci i Independncia de l'Arxiplag Canari (MPAIAC). Pel juny es convoquen les primeres eleccions generals democrtiques desprs de la dictadura franquista, en un ambient de gran efervescncia o inquietud social i poltic que a molts els va recordar la proclamaci de la Segona Repblica en 1931.

 Polmiques captures .
Els assassins, creient-se b emparats pels seus contactes poltics, no es van prendre la molstia de fugir de Madrid. Desconeixien que per al govern era una prioritat capturar-los, de tal manera que es confis en el procs de democrtic. En pocs dies, la Policia Nacional va detenir Jos Fernndez Cerr, Carlos Garca Juli i Fernando Lerdo de Tejada en qualitat d'autors materials dels fets, i a Francisco Albadalejo Corredera -secretari provincial del sindicat vertical del transport, estretament vinculat amb la mfia del transport- com a autor intellectual. Tamb van ser detinguts Leocadio Jimnez Caravaca per subministrar les armes i Gloria Herguedas, xicota de Cerr, com cmplice. Durant el judici es va cridar a declarar coneguts dirigents de l'extrema dreta, com Blas Piar i Mariano Snchez Covisa. Els propis agents van declinar cobrar la recompensa per la seva captura. 

Tanmateix, va haver dubtes i polmica de si no hauria alg amb ms responsabilitat darrera els atemptats. La fugida de Lerdo de Tejada, que continua en parador ignorat a pesar que el seu delicte va prescriure en 1997, abans del judici durant un estrany perms penitenciari l'abril de 1979, va contribuir a aprofundir aquests dubtes que han perdurat fins a l'actualitat. Un altre dels encausats, Simn Ramn Fernndez Palacios, va morir el 23 de gener de 1979. La majoria dels criminals eren prxims a Fuerza Nueva i altres organitzacions poltiques d'extrema dreta. 

L'Audincia Nacional va condemnar als acusats a un total de 464 anys de pres. Jos Fernndez Cerd i a Carlos Garca Juli, autors materials dels fets a 193 anys de pres cadascun; 63 anys a Francisco Albadalejo Correds (mort a la pres en 1985); 4 anys a Leocadio Jimnez Caravaca (mort en 1985 de cncer de laringe), i a Gloria Herguedas Herrando, a un any. Un dels ferits, Miguel ngel Sarabia, comentava sobre aix el 2005: Encara que ara sembli poca cosa, el judici dels assassins de Atocha, en 1980 -malgrat l'arrogncia dels acusats, amb camisa blava i molts assistents, tamb d'uniforme-, va anar la primera vegada que l'extrema dreta va ser asseguda en la banqueta, jutjada i condemnada. 

Garca Juli es va escapolir tamb 14 anys desprs, al ser-li concedida la llibertat condicional amb encara pendents ms de 3800 dies o uns 10 anys de pres. Seria detingut dos anys desprs a Bolvia, aquesta vegada per narcotrfic, i all roman a la pres, requerit per les autoritats judicials espanyoles. 

Fernndez Cerr fou posat en llibertat desprs de 15 anys en la pres; alguns el situen treballant en una empresa de seguretat. Jaime Sartorius, advocat de l'acusaci particular, declararia anys desprs: Falten els caps pensants. No ens van deixar investigar. Per a nosaltres, les investigacions apuntaven cap als serveis secrets, per noms apuntaven. Amb aix no vull dir res.

Desprs de les revelacions del primer ministre itali Giulio Andreotti a l'octubre 1990 sobre la xarxa Gladio, una organitzaci secreta anticomunista durant la guerra freda, un informe del CESIS itali informava que Carlo Cicuttini havia participat a la matana d'Atocha 

L' 11 de gener de 2002, el Consell de Ministres va concedir la Gran Creu de l'Ordre de Sant Ramon de Penyafort als tres advocats i l'estudiant morts, mentre que a ngel Rodrguez Leal, com a administratiu, se li va atorgar la Creu de l'Ordre de San Raimundo de Peafort. Aquesta condecoraci s la ms alta distinci amb la que reconeix la Justcia d'Espanya a qui han destacat al llarg de la seva vida pels seus mrits professionals i humans al servei del Dret. En el mes de desembre de 2005 mor Luis Ramos, un dels advocats ferits en l'atemptat. Els seus amics i la Fundaci Advocats d'Atocha li rendien un homenatge que se celebra en el Ateneu de Madrid el 14 de gener de 2006. Com a lema de l'homenatge va figurar la frase de Paul luard Si l'eco de la seva veu s'afebleix, morirem. 

 Adaptacions .
Els fets s'han adaptat al cinema per Juan Antonio Bardem el 1978, en la pellcula Siete das de enero. 

 Vegeu tamb .
 Atemptats a Madrid, 11 de mar de 2004, en el qual van explotar fins a 10 bombes una d'elles a la Estaci d'Atocha de Madrid. ;
Operaci Gladio.

 Referncies .




 Enllaos externs .
 25 aos desde la Matanza de Atocha: 1977-2002, A un paso de la revolucin de Jess Mara Prez, diario marxista Nuevo Claridad nmero 37 (febrer 2002);
 25 aos de la "Matanza de Atocha", el crimen que marc la transicin democrtica, reportatge de Terra (24 de gener, 2002);








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184203" title="Gra Fort" nonfiltered="682" processed="679" dbindex="75687">
Gra Fort s un grup de rock dur de Corbera d'Ebre.

Han publicat tres discos: Tamb hi ha una altra (Catalunya) -1991-, Pinten bastos -1994- i Sentiments -1998-.

Referncies.


Enllaos externs.
 Biografia musical de Gra Fort;
 Videoclip de Gra Fort;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184205" title="Abu Hafs Umar I ben Yahya I" nonfiltered="683" processed="680" dbindex="75688">
Abu Hafs Umar I ben Yahya I fou emir hfsida proclamat pels notables amb la neutralitat dels rabs, el 1284. Era fill d' Abu Zakariya Yahya I ben Abd al-Wahid i germ d'Abu Ishak Ibrahim I ben Yahya I (emir 1279-1283).

Al perdre el suport dels rabs Ibn Abi Umara, els notables van poder proclamar emir a Abu Hafs Umar I. Era piets i pacfic i al comenament va restaurar l'autoritat hfsida; va fer nombrosos treballs d'arquitectura religiosa. 

Al comenar el seu regnat els catalans es van apoderar de l'illa de Gerba (1284) i van imposar per tractat a l'emir la restauraci dels tribut que els hfsides pagaven antigament als angevins de Siclia (1285). El 1286 o 1287 els catalans es van aliar als marnides de Marroc conra els hfsides i van assolar les costes d'Ifriquiya. Els catalans van aixecar un pretendent al tron de nom Ibn al-Dabbus (1287 a 1288), un prncep almohade que s'havia refugiat a la cort catalana, per no van poder enderrocar a l'emir.

Mentre el 1285 es va revoltar amb el suport dels rabs del pas, el seu nebot Abul Zakariya Yahya III ben Ibrahim I, que es va apoderar de tota la part occidental del territori hfsida incloent Bugia i Constantina; el 1286 Abu Zakariya Yahya III va atacar Tunis per fou rebutjat i va haver de fugir cap al sud, on es va apoderar de Gabs; de all va atacar la Tripolitana per es va haver de retirar perqu la seva capital Bugia era atacada pels abdalwadites de Tlemcen aliats i nominals vassalls de l'emir hfsida de Tunis.

Alguns xeics es van fer independents a Tozeur, al Djerid i a Gabs, i els rabs del sud i de la Tripolitana eren declaradament hostils a l'emir de Tunis, per en canvi els rabs del centre i de l'est, van rebre fora concessions de l'emir a canvi de la seva fidelitat (repartiments de terres i beneficis fiscals).

L'emir de Bugia va annexionar la regi del Zab vers el 1290 i el 1294 el governador d'aquesta regi va obtenir autoritat sobre tot el sud del territori de Constantina (el Constantins, en francs conegut com el Constantinois). El 1294 l'emir de Gabs va reconixer la sobirania de l'emir de Bugia.

Va morir el 1295 i el va succeir Abu Asida Muhammad II ben Yahya II, fill pstum de Yahya II al Wathik ben Muhammad I




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184209" title="Impresentables" nonfiltered="684" processed="681" dbindex="75689">
Impresentables s un grup barcelon que barreja influncies del rock dur estatunidenc i del folk catal.

Desprs de participar en el CD collectiu Els Joves, el seu primer CD (En conserva) arriba l'any 1994, i el segueix Sense paraules el 1997.

Referncies.


Enllaos externs.
 Discos d'Impresentables al catleg d'Etnomusic. ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184216" title="Uni Esportiva Vilanovenca" nonfiltered="685" processed="682" dbindex="75690">

La Uni Esportiva Vilanovenca s un club de futbol fundat el 1916 a Vilanova de Bellpuig que, en la temporada 2007-2008, pertany a la categoria Segona Territorial.

El seu uniforme s samarreta vermella i pantal blanc, i juga al camp municipal de Vilanova de Bellpuig.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184218" title="Ki Sap" nonfiltered="686" processed="683" dbindex="75691">
Ki Sap s un grup de msica valenci d'esttica ska.

El seu primer CD (Ki sap), d'ambient festiu i textos compromesos, apareix l'any 1999.

Referncies.



Enllaos externs.

 Web oficial del grup Ki Sap. ;
 Biografia i discografia de Ki Sap. ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184223" title="Abu Asida Muhammad II ben Yahya II" nonfiltered="687" processed="684" dbindex="75692">
Abu Asida Muhammad II ben Yahya II fou fill pstum de Yahya II al Wathik ben Muhammad I, emir hfsida com a successor del seu cos prim Abu Hafs Umar I ben Yahya I el 1294. 

Va nomenar visir al xeic almohade Abd al-Wahid ben al-Lihyani i va tractar de sotmetre al seu oncle Abul Zakariya Yahya III ben Ibrahim I que governava a Bugia. Aquest estava ara en dificultats perqu els marnides havien imposat la seva sobirania a Alger i havien conquerit la Mitidja, i van assetjar Bugia el 1300. Abu Zakariya va morir el 1301 i el va succeir el seu fill Abul Baka Khalid I ben Yahya III, que es va acostar a Abu Asida, amb el que finalment va arribar a un acord; es va signar un tractat pel qual el primer que mors seria succet per l'altra (1307 o 1308).

A partir del 1306 els rabs Ku'ub es van revoltar contra Abu Asida i encara que foren dominats van ocasionar greus aldarulls. Amb Catalunya-Arag-Siclia les relacions no foren bones deguts a la qesti del tribut i a l'ocupaci de Gerba.

Va morir el 1309 i segons el tractat signat amb el seu nebot Abul Baka Khalid I ben Yahya III aquest havia de ser proclamat emir, per un fill d'Abu Faris ben Ibrahim I, de nom Abu Yahya Abu Bakr I al-Shahid fou proclamat pels xeics almohades de Tunis. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184226" title="Districte d'Alttting" nonfiltered="688" processed="685" dbindex="75693">


El districte d'Alttting, en alemany Landkreis Alttting, s un districte rural (Landkreis), una divisi administrativa d'Alemanya, situat al sud de la regi administrativa de l'Alta Baviera a l'estat federat de l'Estat Lliure de Baviera (Freistaat Bayern). Limita al nord amb el districte de Rottal-Inn, a l'est amb el districte de Mhldorf am Inn, al sud amb el districte de Traunstein  i a l'oest amb l'estat austrac de l'Alta ustria (en alemany Obersterreich), en concret amb el districte de Braunau am Inn (Bezirk Braunau am Inn).

 Geografia .

El districte se situa al lmit dels Alps, s'hi diferencien tres grans espais naturals: la zona nord de la vall del riu Inn, la vall del riu Inn i la zona sud, caracteritzada per pujols d'antigues morrenes i les altes planes del riu Alz on comencen els Prealps. La vall del riu Inn s l'eix vertebrador del districte travessant-lo d'oest a est durant uns 10 Km. L'Inn t dos afluents importants al districte, l'Alz pel sud i el Salzach que fa de frontera a l'est. Les terres del districte havien estat cobertes per boscs caducifolis per avui dia es dediquen a l'agricultura en la seva major part. Tanmateix hi ha algunes reserves naturals al curs baix del riu Alz i a la desembocadura del riu Salzach.

 Histria .

Alttting fou una de les parts originries de Baviera, les tribus bavareses s'hi van establir poc desprs que  l'Imperi Rom va abandonar aquestes terres. Durant el mandat del duc Tassilo III (748-788) es va mencionar per primer cop el lloc d'tting, que separa les ciutats d'Alttting i Neutting (Vella tting i Nova tting). Al segle IX la regi va esdevenir un centre religis amb esglsies i monestirs famosos i a partir del segle XV va esdevenir un gran centre de pelegrinatge. La  Gnadenkapelle (Capella de la Imatge Miraculosa) s el santuari ms visitat, s un dels santuaris ms rics d'Europa grcies a les donacions dels pelegrins al llargs dels segles. La capella va ser construda el 680 i la imatge de la Mare de Du, coneguda com la Mare de Du d' Alttting, va ser tallada vers el 1330. El 1489 se li va atribuir el miracle de revifar un nen ofegat. L'any 2006 la imatge va ser traslladada pel Papa Benet XVI a la Baslica de Sta. Anna a la ciutat d' Alttting. Benet XVI va nixer el 1927 al poble proper de Marktl.

El districte d'Alttting va ser creat el 1837 i s'ha mantingut amb poques variacions territorials fins avui. 

 Escut .

L'escut del districte presenta:

 La Gnadenkapelle (Capella de la Imatge Miraculosa), a l'esquerra;

 El smbol blanc i blau de Baviera;


 Economia .

L'economia del districte es basa sobre tot en la indstria qumica ats que una part del districte s dintre del triangle qumic del sud-est de Baviera, una zona triangular amb les viles de Simbach am Inn (al districte de Rottal-Inn), Ampfing (al districte de Mhldorf am Inn) i Traunreut (al districte de Traunstein) als seus extrems que concentra un gran nombre d'empreses qumiques d'importncia internacional. Dintre d'aquest triangle es troben les ciutats de Burghausen, Burgkirchen an der Alz i Tging am Inn

El turisme tamb juga un paper important, destaca el centre de pelegrinatge d'Alttting i el castell de Burghausen (el ms gran d'Europa amb els sus 1.043 metres de llargria).

 Ciutats i municipis .





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184230" title="Terrorisme tardofranquista" nonfiltered="689" processed="686" dbindex="75694">
El terrorisme tardofranquista va estar constitut per una srie de grupuscles i accions de violncia poltica i terrorisme d'extrema dreta neofeixista i d'Estat que es van desenvolupar a Espanya entre la mort del general Franco (1975) i principis dels anys 80. Van operar sota diversos noms com l'Alianza Apostlica Anticomunista (AAA o Triple A), Antiterrorismo ETA (ATE), Grupos Armados Espaoles (GAE), Guerrilleros de Cristo Rey, Batalln Vasco-Espaol (BVE) i altres de menor ressonncia, com els Comandos Antimarxistas o Milcia Catalana en el cas de Catalunya, essencialment dedicats a la violncia rondaire contra persones d'idees contrries. En paraules d'un antic militar que va formar part d'aquests grups, aix noms sn sigles, noms que van sortint i que es van utilitzant conforme es necessita. La tutela dels atemptats la tenien agents del servei secret SECED (Servei Central de Documentaci), amb diners i mans lliures per a actuar al marge de la llei .

Com a conseqncia de les seves accions van resultar mortes entre 15 i 40 persones, des de militants d'ETA fins a advocats laboralistes d'esquerres (la matana d'Atocha) i ciutadans que no tenien cap relaci amb la poltica. Estaven constituts per elements civils, policies i militars, tots ells afectes al rgim anterior. Els grups van tenir vincles ms o menys estrets amb organitzacions terroristes neofeixistes europees i americanes i tamb amb grups dretans legals com Fuerza Nueva. El seu objectiu era eliminar a qui consideraven enemics de la Ptria i contribuir a la desestabilitzaci de la naixent democrcia. De manera que aquesta va ser consolidant-se, i desprs del fallit cop d'estat del 23-F, van anar esmorteint-se fins a desaparixer en 1982. 

Es creu que molts dels antics militants del terrorisme tardofranquista van ser utilitzats per a constituir els primers Grups Antiterroristes d'Alliberament (GAL). Tots aquests grups van contribuir a reforar en gran manera a ETA, donant-li arguments per a la seva idea de guerra entre Euskadi i Espanya davant les seves bases. s curis observar que moltes de les vctimes del terrorisme tardofranquista pertanyien als sectors ms moderats dels seus respectius grups o eren els nics que sabien alguna cosa important (com el cas d'Argala, l'nic etarra a veure la cara a l'home de la gavardina blanca que li va lliurar els horaris i rutes de l'almirall Luis Carrero Blanco en la cafeteria de l'Hotel Mindanao de Madrid). Aix refora la tesi que aquests grups van estar estretament vinculats amb persones dintre de l'estructura de l'Estat que desitjaven dinamitar la Transici o tenien alguna cosa que amagar.

Accions reivindicades pel terrorisme tardofranquista. 
 23 de gener de 1977: assassinat de l'estudiant Arturo Ruiz Garca a Madrid (AAA). ;
 24 de gener de 1977: matana del carrer d'Atocha de Madrid. Cinc advocats laboralistes prxims a Comissions Obreres resulten morts i quatre ms ferits. Reivindica la AAA. Es det a militants neofeixistes i quadres de l'antic sindicat vertical franquista vinculats amb Fueza Nueva.
 Maig de 1978: assassinat a Irun de Martn Merkelanz, suposadament vinculat a ETA. Reivindica el BVE. ;
 6 de maig de 1979: segrest i assassinat de Jos Ramn Ansa Echevarria, militant d'ETA, a Andoain. Reivindica la AAA. ;
 2 d'agost de 1979: assassinat a la platja d'Anglet (Frana) de Juan J. Lopetegui Carrasco, militant d'ETA. Reivindica el BVE. ;
 2 de febrer de 1980: assassinat a Madrid de Yolanda Gonzlez Martn, dirigent sindicalista estudiantil i militant del Partit Socialista dels Treballadors. Reivindica el BVE. Sn detingudes persones prximes a Fuerza Nueva, un d'ells policia nacional. ;
 19 d'abril de 1980: assassinat a Hernani de Felipe Zagarna Ormazbal, militant d'Herri Batasuna. Reivindica el BVE. ;

Accions atribudes al terrorisme tardofranquista.
 6 de mar de 1976: Atemptat a Donibane Lohizune contra el membre d'ETA Toms Prez Revilla i la seva esposa, en el qual ambds van resultar ferits. ;
 5 d'octubre de 1975: assassinat de l'industrial Iaki Etxabe Orobengoa a Biscaia. Sense atribuci especfica. ;
 9 de maig de 1976: Fets de Montejurra. Dos militants carlins d'esquerres seguidors de Carlos Hugo moren assassinats durant el romiatge anual de Montejurra. Ning reivindica l'acci, per es det a neofeixistes italians i Guerrilleros de Cristo Rey. ;
 20 de setembre de 1977: esclata en la redacci de la revista El Papus a Barcelona, una bomba atribuda a la AAA. Mor, el conserge Juan Pealver Sandoval, i resulten ferides 17 persones ms. ;
 7 d'octubre de 1977: assassinat del taxista David Salvador Bernardo a Hernani. Atribut a la AAA. ;
 2 de juliol de 1978: assassinat de Rosario Arregui Letamendi, esposa d'un militant d'ETA, a Donibane Lohizune (Frana). Atribut a la AAA. ;
 5 d'agost de 1978: atemptat contra Antonio Cubillo, dirigent del MPAIAC, a Alger, atribut a membres dels serveis secrets espanyols. ;
 21 de desembre de 1978: assassinat de Jos Miguel Bearn, Argala, militant d'ETA, a Anglet (Frana). Es va acusar Carlos Gastn, del BVE. ;
 12 de maig de 1979: Assassinat del policia Peru Laarraga Juaristi, suposat collaborador d'ETA, a Baiona (Frana). Atribut al BVE. ;
 25 de juny de 1979: assassinat a Baiona (Frana) d'Enrique Gomez lvarez, militant d'ETA. Atribut al BVE. ;
 28 de juny de 1979: assassinat a Pars (Frana) dels suposats membres del GRAPO F. Martn Eizaguirre i Aurelio Fernndez. Atribut al BVE. ;
 13 de setembre de 1979: assassinat a Biarritz (Frana) de Justo Elizarn Sarasola, militant d'ETA. ;
 28 de setembre de 1979: assassinat a Astigarraga de Toms Alba Irazusta, regidor d'Herri Batasuna. Atribut al BVE. ;
 15 de gener de 1980: assassinat a Lezo, (Guipscoa) de Carlos Saldise Curta, membre de Gestoras Pro Amnistia. Atribut al GAE. ;
 2 de febrer de 1980: assassinat a ibar de Jess M Zubikaray Badiola, militant d'Euskadiko Ezkerra. Atribut al BVE. ;
 1 de maig de 1980: assassinat a Madrid d'Arturo Pajuelo Ros. Dirigent de la AAVV d'Orcasitas i de la Coordinadora de Barris en Remodelaci, t una placa a manera de carrer en la Federaci Regional de AAVV de Madrid. El seu assassinat va ser coms pel grup primera lnia de F.N ;
 6 de maig assassinat en el Bar San Bao de Ciudad Lineal (Madrid) de Juan Carlos Garca Prez, va ser coms pels mateixos d'Arturo Pajuelo Ros. Al juliol de 1983 van ser jutjats i condemnats a penes mnimes; els assassins estan fugits. ;
 8 o 11 de maig de 1980: assassinat a Sant Sebasti de l'estudianta Maria Jos Bravo del Valle. Atribut al BVE. ;
 30 d'agost de 1980: assassinat a Ondarroa de Angel Etxaniz Olabarra, militant de Herri Batasuna. Atribut al BVE. ;
 7 de setembre de 1980: assassinat a Hernani de Miguel M Arbelaiz i Luis M Elizondo, militants de Herri Batasuna. Atribut al BVE. ;
 14 de novembre de 1980: assassinat a Caracas (Veneuela) dels militants d'ETA Esperanza Arana i Joaqun Alfonso Etxeberra. Atribut al BVE. ;
 14 de novembre de 1980: assassinat a Hernani del drapaire Joaqun Antimasbere Escoz, sense vinculaci poltica coneguda. Atribut al BVE. ;
 23 de novembre de 1980: Ametrallament del Bar Hendayais d'Hendaia, on solen reunir-se simpatitzants d'ETA. Moren el treballador Jos Camio i el jubilat Jean Pierre Aramendi, ambds sense filiaci poltica coneguda. Deu persones ms resulten ferides. Atribut al BVE. ;
 30 de desembre de 1980: assassinat a Biarritz del militant d'ETA Jos Martn Sagarda Zaldua. Atribut al BVE. ;
 3 de mar de 1981: assassinat a Andoain de Francisco Javier Ansa Cincunegui, militant de Herri Batasuna i germ d'un regidor del Partit Nacionalista Basc. Atribut al BVE. ;
 26 de juny de 1981: assassinat a Hernani d'Antonio Murillo Chacn. Sense atribuci especfica.

Referncies.


Enllaos externs.
 Entrevista a El Mundo a un militar que va pertnyer als grups terroristes del tardofranquisme.;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184231" title="Abul Zakariya Yahya III ben Ibrahim I" nonfiltered="690" processed="687" dbindex="75695">
Abul Zakariya Yahya III ben Ibrahim I fou emir hfsida de Bugia, fill de Abu Ishak Ibrahim I ben Yahya I.

Quan el 1284 va pujar al tron Abu Hafs Umar I ben Yahya I, Abul Zakariya no va tardar en revoltar-se 1285 amb el suport dels rabs del pas, i es va apoderar de tota la part occidental del territori hfsida incloent Bugia i Constantina; el 1286 Abu Zakariya Yahya III va atacar Tunis per fou rebutjat i va haver de fugir cap al sud, on es va apoderar de Gabs; de all va atacar la Tripolitana per es va haver de retirar perqu la seva capital Bugia era atacada pels abdalwadites de Tlemcen aliats i nominals vassalls de l'emir hfsida de Tunis.

L'emir de Bugia va annexionar la regi del Zab vers el 1290 i el 1294 el governador d'aquesta regi va obtenir autoritat sobre tot el sud del territori de Constantina (el Constantins, en francs conegut com el Constantinois). El 1294 l'emir de Gabs va reconixer la sobirania de l'emir de Bugia. Abu Asida Muhammad II ben Yahya II que acabava de pujar al tron a Tunis com a successor del seu cos prim Abu Hafs Umar I ben Yahya I va tractar de sotmetre al seu oncle de Bugia. 

Abul Zakariya Yahya III ben Ibrahim I aviat es va veure en dificultats perqu els marnides havien imposat la seva sobirania a Alger i havien conquerit la Mitidja, i van assetjar Bugia el 1300, per foren rebutjats. Abu Zakariya va morir el 1301 i el va succeir el seu fill Abul Baka Khalid I ben Yahya III


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184237" title="Mikel Laboa" nonfiltered="691" processed="688" dbindex="75696">

Mikel Laboa Mancisidor (Sant Sebasti, 1934 - Sant Sebasti, 2008) fou un cantant, msic, poeta i compositor basc, rellevant dins del panorama musical per la seva capacitat d'unir la tradici literria i musical amb les recerques avantguardistes ms agosarades.

Laboa va nixer el 15 de juny de 1934 a la localitat basca de Sant Sebasti, fill d'un regidor del PNB de l'Ajuntament de Sant Sebasti. La seva famlia es va veure obligada a fugir de Guipscoa l'any 1936 degut a l'avanament de les tropes franquistes cap a Sant Sebasti, refugiant-se durant nou mesos en un mas de Lekeitio (Biscaia). De retorn, l'any 1937, ingress al collegi dels maristes. L'any 1953 inici els estudis de Medicina. 

En el 1953, un disc d'Atahualpa Yupanqui que li regala un amic li revela la bellesa de la msica sudamericana de carcter popular, comenant aix a interpretar canons d'aquest tipus.

L'any 1994 incorpora al seu disc 14 (t el costum de numerar els seus lbums en lloc de posar-los ttol) un poema de Salvador Espriu cantat en catal ("Assentir de grat").

L'11 de novembre de 2008 la Diputaci Foral de Guipscoa li conced la Medalla d'Or de Guipscoa per ser una de les icones ms rellevants de la cultura basca. Dies desprs, el 29 de novembre, va rebre el premi Encenall 2008 a crrec de l'Associaci Cultural l'Encenall de Lleida.

Mor la matinada de l'1 de desembre de 2008 a l'Hospital Donostia de Sant Sebasti a l'edat de 74 anys, desprs d'estar-hi ingressat uns dies.

Discografia.
 Lau herri kanta, 1964 (EP);
 Ursuako Kantak, 1966 (EP);
 Bertolt Brecht, 1969 (EP amb textos de Bertolt Brecht);
 Haika Mutil, 1969 (EP);
 Euskal Kanta Berria, 1972 (LP amb els seus EPs anteriorment publicats);
 Bat-Hiru, 1974. (Doble LP. Considerat el millor disc basc de la histria per la crtica).
 Lau-bost, 1980 (Doble LP).
 6 (Sei), 1985. ;
 Lekeitioak, 1988 (Recopilatori dels seus lekeitioak);
 12 (Hamabi), 1989;
 14 (Hamalau), 1994;
 Mikel Laboa Zuzenean, 1997 (Disc en directe).
 Zuzenean II - Gernika, 2000 (Disc en directe).
 60ak+2, 2003 (Recopilatori de les seues obres dels anys 60).
 Xoriek - 17, 2005;
 Lekeitioak, 2007;

Referncies.


Enllaos externs.
 Lletres de les canons i fotografia de Mikel Laboa.  i ;
 Biografia de Mikel Laboa. ;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184241" title="Banksy" nonfiltered="692" processed="689" dbindex="75697">

Banksy (Bristol, Regne Unit, 1975) s un artista del carrer conegut a nivell mundial.

Els seus grafits fets amb plantilla (tcnica coneguda com pochoir) sn molt coneguts en Londres, encara que ha fet algunes obres en altres ciutats. S'esfora per mantenir el seu nom ocult, i els seus llibres els publica com a Robin Banksy. La premsa suposa que el seu nom real s semblant, per podria tractar-se d'una broma per la seua similitud amb l'expressi robing banks (robant bancs).

 Art .



Banksy empra tctiques de comunicaci-guerrilla i de Adbusters per oferir una perspectiva diferent de temes poltics i econmics. Amb aquest mtode sol modificar motius i fotografies conegudes. No obstant tamb ha acceptat encrrecs per a obres benfiques (per exemple, Greenpeace).

A ms dels seus graffitis, ha penjat sense autoritzaci obres seues en alguns museus. Tant en la Tate Modern de Londres, com el Museum of Modern Art de Nova York, Metropolitan Museum of Art, el Brooklyn Museum, American Museum of Natural History, con en el Louvre passaren desapercebuts en el 2005 els seus treballs que all penjaven. En maig de 2005 fou trobada en el British Museum una versi d'una pintura rupestre que mostrava cazadors amb carrets de la compra.

El setembre de 2006 modific l'lbum de Paris Hilton i repart 500 cpies de la falsificaci en diferents tendes de discos. Entre altres es mostrava la foto de Hilton amb un cap de gos. El CD contenia composicions prpies de Banksy. El setembre del mateix any installa una escultura d'un presoner de Guantanamo en un parc d'atraccions de Disneyland.

 Escrits .

Banksy ha editat llibres propis que contenen imatges dels seus treballs en diferents pasos, alguns quadres i comentats per ell. El seu primer llibre, "Banging your head against a brick wall", fou publicat en blanc i negre, el seu segon llibre, "Existencilism", en color. En 2004 aparegu el seu tercer llibre, "Cut it out", i a principis del 2006 una compilaci dels seus tres llibres anteriors amb el nom "Wall and Piece".

 Literatur .
 "Banging Your Head Against a Brick Wall" - Editorial Weapons of Mass Distraction - ISBN 0954170407;
 "Exitstencilism" - Editorial Weapons of Mass Distraction - ISBN 0954170415;
 "Cut it out" - Editorial Weapons of Mass Distraction - ISBN 0954496000;
 "Wall and Piece" - Editorial Random House - ISBN 1-8441-3786-4 (Compilaci dels tres llibres anteriors);

 Enllaos .

 Banksys Website;

 Bildgalerien .
 Galeria en sublines.de;
 Galeria en artofthestate.co.uk;
 Galeria en ekosystem.org;
 Banksy exposa els seus treballs;
 Banksy en Los Angeles en YouTube.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184242" title="Abul Baka Khalid I ben Yahya III" nonfiltered="693" processed="690" dbindex="75698">
Abul Baka Khalid I ben Yahya III fou emir hfsida de Bugia, fill i successor el 1301 del seu pare Abul Zakariya Yahya III ben Ibrahim I.

Abul Baka Khalid I es va acostar a Abu Asida Muhammad II ben Yahya II emir hfsida de Tunis, amb el que finalment va arribar a un acord; es va signar un tractat pel qual el primer que mors seria succet per l'altra (1307 o 1308).

Abu Asida va morir el 1309 i segons el tractat signat, Abul Baka Khalid I ben Yahya III  havia de ser proclamat emir, per un fill d'Abu Faris ben Ibrahim I, de nom Abu Yahya Abu Bakr I al-Shahid fou proclamat pels xeics almohades de Tunis. Disset dies va tardar Abul Baka a eliminar al seu rival i fer-se amo de Tunis.

Per el seu germ Abu Yahya Abu Bakr II ben Yahya III, nomenat governador de Constantina el 1309, es va proclamar emir.

Abul Baka fou deposat pel xeic almohade Zakariya I ben al-Lihyani (1311); el germ del deposat, Abu Yahya Abu Bakr II de Constantina, es va apoderar de Bugia i es va fer emir independent (1312).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184244" title="Acadmie Julian" nonfiltered="694" processed="691" dbindex="75699">
L'Acadmia Julian s una escola privada de pintura i d'escultura, fundada a Pars el 1867 pel pintor francs Rodolphe Julian. 
Histria.
Originalment situada al Passage des Panoramas al 9 arrondissement de Pars, l'Acadmia obr desprs dos tallers ms, l'un a la Rue du Dragon num 31, en el 6, i l'altre a la Rue Vivienne num 51, en el 2n, aquest darrer va acceptar dones a partir de 1880.

Per a les joves dones, l'Acadmia constitua l'nica alternativa als cursos oferts per l'cole des Beaux-Arts, l'entrada en aquesta instituci pblica els hi va ser proscrita fins el 1897. Tenien a ms a ms la possibilitat de pintar nus a partir de models masculins, prova d'un laxisme intolerable per als ulls de les instncies oficials. Per tal d'estalviar diners als contribuents desanimant la inscripci d'estudiants estrangers, l'Escola de les Belles Arts imposava amb escreix als seus candidats una prova de llengua francesa considerada difcil, que comport que l'Acadmia Julian atragus un gran nombre d'estudiants vinguts de tots els pasos d'Europa com del continent americ. L'Acadmia acollia no noms a artistes professionals, sin tamb a aficionats competents i desitjosos de perfeccionar el seu art.
Per la qualitat dels seus professors, l'Acadmia Julian  va rebre rpidament un important reconeixement. Va poder aix presentar els seus alumnes al Prix de Roma,  tot servint de trampol als que ambicionaven exposar als Salons o llanar-se a una carrera artstica. 



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184246" title="Ibn Abi Dabbus" nonfiltered="695" processed="692" dbindex="75700">
Ibn Abi Dabbus o Ibn al-Dabbus fou un prncep almohade refugiat a la cort catalana. Els catalans el van aixecar com a pretendent al tron hfsida de Tunis el 1287 en contra de l'emir Abu Hafs Umar I ben Yahya I. Va tenir el suport de Abd al-Malik de Gabs, per la revolta no va triomfar i es va acabar el 1288.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184247" title="Vctor Montserrat" nonfiltered="696" processed="693" dbindex="75701">
Vctor Montserrat s un jugador catal d'esquaix i de raquetbol nascut a Sant Joan Desp, Baix Llobregat. 

Com a jugador de raquetbol es va proclamar campi d'Europa l'any 2007 a Brembate (Itlia), gaireb un any desprs que la selecci catalana obtingus el seu reconeixement internacional oficial.

Com a jugador d'esquaix ha guanyat quatre vegades el campionat de Catalunya (1995, 96, 97 i 98) i un l'estatal (1997).


Palmars com a jugador de raquetbol.

Campionats d'Europa.
 Campi en individuals (1) .




Torneigs.
Campi en individuals (4).



Campi en dobles (2).


Vegeu tamb.
 Campionat d'Europa de raquetbol 2007;

Notes i referncies.


Enllaos externs.
 Historial del Campionat d'Europa de raquetbol al lloc web de la ERF ;
 Resultats dels Campionats Oberts 2007;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184249" title="Abd al-Rahman ben Abd al-Wahid" nonfiltered="697" processed="694" dbindex="75702">
Abd al-Rahman ben Abd al-Wahid fou fill d' Abu Muhammad Abd al-Wahid ben Abi Hafs Umar ui va exercir el govern d'Ifriquiya pels almohades, com a successor del seu pare, del 1221 al 1222.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184250" title="Abu Yahya Abu Bakr I al-Shahid" nonfiltered="698" processed="695" dbindex="75703">
Abu Yahya Abu Bakr I al-Shahid fou emir hfsida de Tunis per 17 dies el 1309. Era fill d' Abu Faris ben Ibrahim I.

L'emir de Tunis Abu Asida Muhammad II ben Yahya II va morir el 1309 i segons el tractat signat amb el seu nebot Abul Baka Khalid I ben Yahya III, emir hfsida de Bugia, aquest havia de ser proclamat emir; per Abu Yahya Abu Bakr I al-Shahid fou proclamat pels xeics almohades de Tunis. Al cap de disset dies fou enderrocat per Abul Baka que va venir amb un exrcit des de Bugia.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184254" title="Batalla del Roure" nonfiltered="699" processed="696" dbindex="75704">



La batalla del Roure (o tamb de Mont-roig, de la Muntanya Negra, de Sant Lloren de la Muga, de Darnius o de Figueres) fou un conjunt de fets d'armes de la Guerra Gran, esdevinguts entre els dies 17 i 20 de novembre de 1794 entre els pobles de Darnius, Sant Lloren de la Muga i Pont de Molins, a l'Alt Empord, i que culmin a les immediacions de l'antic monestir de la Santa Maria del Roure (Pont de Molins), entre l'exrcit francs, vencedor dels combats, i l'espanyol. Els exrcits que s'hi enfrontaren estaven comandats pels generals Jacques Franois Dugommier, que hi va morir i fou substitut per Catherine-Dominique de Prignon, per banda francesa, i Luis Firmin de Carvajal, comte de La Unin, que tamb hi mor, per banda espanyola.  

Antecedents.
El govern espanyol va declarar la guerra contra la Repblica Francesa el 17 d'abril de 1793 en resposta a l'execuci de Llus XVI de Frana i Maria Antonieta. L'exrcit espanyol, sota el comandament del general Antonio Ricardos van envar el Rossell per Sant Lloren de Cerdans, amb uns 25.000 homes i un centenar de peces d'artilleria, ocupant les ciutats poc defensades d'el Perts i la vall del riu Tec (Arles i Ceret) i es retirava a les posicions inicials desprs de la derrota a la batalla de Parestortes, uns dies abans.

Desprs de la retirada de l'exercit espanyol del Rossell i el Vallespir, arrel de la derrotes l'1 de maig en la batalla d'el Vol, s'establ una lnia defensiva que anava de Sant Lloren de la Muga fins al cap de Creus. Al bell mig d'aquesta lnia hi ha el pla del Roure, amb el monestir de la Mare de Deu del Roure abandonat, al municipi de Pont de Molins.

La reial foneria de Sant Sebasti, destinada a la fabricaci de munici d'artilleria convert Sant Lloren de la Muga en un centre d'alt inters estratgic, i per aix havia estat punt d'entrada de l'exrcit francs en iniciar-se la Guerra Gran per com estava defensat per poques tropes va ser un repte per al general espanyol el Comte de La Unin.

Ordre de batalla.
L'exercit francs tenia disposava de 36.000 soldats, dividits en tres lnies i una reraguarda: 24.000 homes eren a primera lnia amb l'ala esquerra de 4.300 soldats, l'ala dreta de 9.000 soldats i el centre de 8.700 soldats, 7.500 soldats a la segona, 4.500 a tercera i 8.000 a la reraguarda. 

L'exercit espanyol de Luis Firmin de Carvajal, Comte de La Unin es composava per mes de 45.000 soldats en dies lnies, 35.000 a la primera i 10.000 a la segona. L'ala esquerra es composava de 10.000 soldats i estava comandada pel tinent general Courten, defensaven la zona de Sant Lloren de la Muga, la muntanya de la Magdalena i Terrades, l'ala dreta tenia 12.000 soldats i estava manada pel general Juan Miguel Vives, defensant de Pont de Molins fins al mar, i finalment el centre, manat pel marqus de Las Amarillas tenia 23.000 soldats i defensava el Roure.

La batalla.
Jacques Franois Dugommier orden atacar la nit del 16 al 17 de novembre l'ala esquerra espanyola simultniament al pont de Sant Sebasti, al costat de la foneria i a la muntanya de la Magdalena, avanant cap a Terrades i per aillar els soldats de Sant Lloren de la Muga, de manera que el general Courten orden la retirada de les tropes a Llers.L'atac es combin amb una doble ofensiva a l'ala dreta, en direcci a Espolla una, i una altra al Pont de Molins, a partir del pont de Capmany. L'atac francs fracass per inferioritat numrica, i l'artilleria espanyola bombardej durament des de Capmany. La cavalleria, i una brigada espanyoles, dirigida pel comte de Gant, un reialista francs, arribaren al campament francs de Cantallops, per els reforos, arribats des del coll de Banyuls els feren recular fins a les seves posicions inicials. 


Mentre el general Dugommier supervisava els atacs finals sobre l'ala dreta espanyola des de la muntanya de Montroig, una bomba espanyola esclat a sobre seu, morint instantniament. El general Catherine-Dominique de Prignon que va prendre el relleu, orden aturar l'ofensiva, tot i que els espanyols havien perdut l'ala esquerra, perqu mantenien intactes el centre i la dreta.

El 18 i 19 de novembre el nou comandant francs feu el seu consell de guerra a La Jonquera i els front es mantingueren calmats, fins que es va decidir a atacar directament el Roure avanant des de Montroig i a travs del coll de la Marcera, al banda nord-oest dels espanyols. L'artilleria avan seguint la vall del riu Ricardell per la carretera i, a l'arribar a Biure, s'enfilaren pel cam de la carena.

El 20 de novembre a trenc d'alba s'inici l'atac amb una descrrega de fuselleria que apuntava al coll de la Marcera. Els francesos es llanaren damunt dels soldats espanyols, que es varen retirar cap a la reraguarda, mentre l'artilleria francesa disparava contra els soldats espanyols. Una cop caiguda la primera lnia defensiva, s'atac la segona, a l'altre costat del cam de Biure a Pont de Molins. La tercera lnia, al voltant del monestir aprofitava els murs i marges de la propietat, i al final el mateix monestir, on lluitava el Comte de La Unin. Els espanyols fugiren pel cam a Pont de Molins, mentre que del castell de Sant Ferran de Figueres no arrib cap auxili. A les tres de la tarda, els francesos iniciaren la maniobra d'encerclament del monestir, que fou abandonat pels espanyols. En la fugida, desprs d'intentar defensar un reducte amb una trentena de soldats a uns 300 metres del monestir, el comte de La Unin reb un tret que li provoc la mort.

Conseqncies.
Dominique Catherine de Prignon captur la ciutat de Figueres incruentament el 28 de novembre.

Bibliografia.
Eduard Vivas i Llorens, "Guerra Gran, la batalla del Roure i el seu santuari", Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 25 (1992), 109-148.

Referncies.


Enllaos externs.
 Conixer l'Empord: Batalla del Roure;
 Marsouin1918: Bataille de la Montagne Noire (1794) ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184256" title="Enric Larreula i Vidal" nonfiltered="700" processed="697" dbindex="75705">
Enric Larreula s un cantant i escriptor barcelon nascut el 1941.

s prou conegut en el mn de la literatura infantil i juvenil ja que va sser guanyador del Premi Pere Quart d'humor i stira de l'any 1990 amb l'obra La propina i, una altra vegada, l'any 2000 amb La dutxa.

Tamb escriu canons i les interpreta en pblic. Fou concretament l'any 1963 quan va collaborar amb el grup Estrop de Badalona, i ms tard va passar a cantar en solitari.

Va formar ms endavant el  quartet Ells i Elles, batejat aix per Salvador Escamilla al seu programa Radioscope. Els altres membres eren Albert Feliu (germ de Nria Feliu), Montserrat Cant i Rosa Maria Leria -aquesta darrera va enregistrar ms endavant un disc en solitari amb el nom de Rosmi, mentre que Albert Feliu va fer-se crrec d'un grup d'animaci anomenat Els Garigots-.

Desprs de la dissoluci -sense haver enregistrat cap disc- d'Ells i Elles, Enric Larreula va tornar a cantar tot sol fins al 1967, en qu va abandonar definitivament la Can, vctima d'una faringitis crnica. Al llarg de la seua breu trajectria  havia compartit els escenaris amb Pi de la Serra, Guillermina Motta, Raimon, Serrat, Maria Cinta, Merc Madolell i molts altres autors i intrprets.

Obra.
Narrativa.
 Darrere nostre un riu de flors trencades. Barcelona: Prtic, 1982 .
 T'han enganyat, Immaculada. Barcelona: La Campana, 1989.
 La propina. Barcelona: La Campana, 1990.
 Terres Verges. Barcelona: Crulla, 1997.
 La dutxa. Barcelona: La Campana, 2000.
 Bon dia. Barcelona. La Campana, 2003.

Narrativa inclosa en reculls conjuntament amb altres autors.
 "El pet." Recollida a Setze autors. Tots els premis Recull-Narraci 1965-1981. Barcelona: Prtic, 1981.
 "Quan jo anava a estudi." Recollida a Quan jo anava a estudi. Siurana d'Empord: Collegi Pblic El Serrat, 1996.
 "No et veig." Recollida a Amb una altra mirada. Madrid: Escuela Libre Editorial, Fundacin ONCE, 1998.

Narrativa infantil.
 El Gegant bo. Barcelona: Condal, 1981.
 Barbabum i el dinar. Barcelona: Condal, 1982.
 Barbabum i l'estel. Barcelona: Condal, 1982.
 Barbabum i la granja. Barcelona: Condal, 1982.
 El carrer. Barcelona: Teide, 1982.
 La gran casa. Barcelona: Teide, 1982.
 Els dos nvols amics. Barcelona: Teide, 1982.
 En Quim i la mosca. Barcelona: Teide, 1982.
 L'escola petita. Barcelona: Teide, 1982.
 La famlia de bolets. Barcelona: Teide, 1982.
 El gegant petit. Barcelona: Teide, 1982.
 La lluna que va perdre el seu cam. Barcelona: Teide, 1982.
 La mona ballaruga. Barcelona: Teide, 1982.
 El mussol poruc. Barcelona: Teide, 1982.
 El pags i els cargols. Barcelona: Teide, 1982.
 El pas dels cinc sentits. Barcelona: Teide, 1982.
 El pallasso que no volia fer riure. Barcelona: Teide, 1982.
 El sol que no tenia memria. Barcelona: Teide, 1982.
 Les tres formigues. Barcelona: Teide, 1982.
 El crvol que va anar a buscar la primavera. Barcelona: Argos-Vergara, 1983.
 Marduix. Barcelona: Argos-Vergara, 1983.
 El senglar i el porc. Barcelona: Teide, 1983.
 L'arca de No. Barcelona: Teide, 1984.
 Les dues tribus. Barcelona: Teide, 1984.
 La farmaciola d'en Roger. Barcelona: Teide, 1984.
 Farnaques i. Barcelona: Teide, 1984.
 La flor nova. Barcelona: Teide, 1984.
 Roman. Barcelona: Teide, 1984.
 El paquet. Barcelona: La Galera, 1984.
 La bola. Valncia: Federaci d'Entitats Culturals dels Pas Valenci, 1985.
 Sol i la lluna. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1985.
 Tacada. Valncia: Gregal, 1985.
 Tiberi galctic. Barcelona: La Galera, 1985.
 La baronia de Vallagradosa. Barcelona: Teide, 1986.
 Les memries de la Bruixa Avorrida. Barcelona: Planeta, 1986.
 La Bruixa Avorrida i la mona. Barcelona: Planeta, 1986.
 Els colors. Barcelona: La Galera, 1986.
 Els grills i les cigales. Barcelona: La Galera, 1986.
 Kanguelis poca por. Barcelona: La Galera, 1986.
 On vas cametes. Barcelona: Crulla, 1986.
 Els Arrufanassos. Barcelona: Teide, 1987.
 Les bsties vergonyoses. Barcelona: Aliorna, 1987.
 El casament de la Bruixa Avorrida. Barcelona: Planeta, 1987;
 La Festa Major de la Bruixa Avorrida. Barcelona: Planeta, 1987.
 Les vacances de la Bruixa Avorrida. Barcelona: Planeta, 1988.
 La Bruixa Avorrida se'n va a Pars. Barcelona: Planeta, 1989.
 La marmota inventora. Barcelona: La Galera, 1989.
 La Bruixa Avorrida va a la Gran Bretanya. Barcelona: Planeta, 1990.
 La Bruixa Avorrida visita Vencia. Barcelona: Planeta, 1990.
 La Bruixa Avorrida a Nova York. Barcelona: Planeta, 1991;
 El Nadal de la Bruixa Avorrida. Barcelona: Planeta, 1991.
 Els monstres monstruosos. Barcelona: La Galera, 1991.
 La mamorta espavilada. Barcelona: Baula, 1996;
 El pas dels colors. Barcelona: Columna, 1996.
 El ratpenat de Sant Miquel del Fai. Sant Miquel del Fai: Associaci Escola de Natura, 1998.
 El nen nou i diferent. Barcelona. Crulla, 2004.
 El poble. Barcelona. Crulla, 2004.

Narrativa infantil inclosa en reculls conjuntament amb altres autors.
 "El gall i l'liba." Recollida a Els contes de la Nana Bunilda. Barcelona: RTVE-Ediciones Toray, 1992.
 "La princesa triste." (en espanyol). Recollida a Un barco cargado de cuentos. Madrid: S.M., 1997.
 Tamb ha publicat contes a les revistes Tretzevents i Camacuc.

Narrativa juvenil.
 L'aventura sideral del rei Tit. Barcelona: La Galera, 1984.
 Brillant. Barcelona: Crulla, 1986.
 Ala de Corb. Barcelona: Edelvives-Baula, 1990;
 Homnica vila olmpica. Barcelona: La Galera, 1990.
 La por. Barcelona: Crulla, 1990.
 Em dic Paco... Barcelona: Barcanova, 1991.
 Contes per a un mn millor. Barcelona: La Magrana, 1992.
 El misteri de l'illa de gel. Barcelona: Barcanova, 1993.
 Els arbres passaven ran de finestra. Barcelona: Crulla, 1995.
 Ala de Corb i la gran revolta. Barcelona: Baula, 1996.
 Alba. Barcelona: La Galera, 1997.
 Amics de les estrelles. Barcelona: Grup Promotor-Alfaguara, 1997.

Narrativa juvenil inclosa en reculls conjuntament amb altres autors.
 "El diaversari del iogurt." Recollida a Tips de riure. Barcelona: Pirene, 1990.

Poesia.
 El bestiesari. Madrid: Bruo, 1996.

Assaig.
 Les revistes infantils catalanes de 1939 en. Barcelona: Edicions 62, 1985.
 Dolors de llengua. Valncia. Edicions 3 i 4, 2002.

Referncies.


Enllaos externs.
 Biografia i bibliografia d'Enric Larreula. ;
Conte titulat "Bon dia", escrit per Enric Larreula. ;
 Obra bibliogrfica d'Enric Larreula. ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184257" title="Zakariya I ben al-Lihyani" nonfiltered="701" processed="698" dbindex="75706">
Abd al-Wahid Zakariya I ben al-Lihyani fou un xeic almohade, que va ser visir de l'emir hfsida Abu Asida Muhammad II ben Yahya II (1294-1309). A la mort d'aquest, amb suport d'altres xeics, i contra el tractat signat amb la branca de Bugia, va proclamar emir a Abu Yahya Abu Bakr I al-Shahid pero aquest fou enderrocat al cap de 17 dies pel seu parent Abul Baka Khalid I ben Yahya III, emir de Bugia.

Ibn al-Lihyani va reagrupar forces i va buscar ms suports i el 1311 va donar un cop d'estat i es va fer amb el poder proclamant-se emir. Inicialment es va beneficiar de la benevolncia d' Abu Yahya Abu Bakr II ben Yahya III (germ de l'emir derrocat  Abul Baka Khalid I ben Yahya III) que estava revoltat a Constantina i el 1312 es va apoderar de Bugia.

Va fer front als atacs dels abdalwadites de Tlemcen (1313 a 1315) i a partir del 1315 o 1316 als d'Abu Yahya Abu Bakr II ben Yahya III de Bugia. El 1317 pressionat per l'exrcit de Bugia, va evacuar l'Ifriquiya deixant el comandament i el ttol d'emir al seu fill Abu Darba Muhammad III ben Zakariya I.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184258" title="Abu Darba Muhammad III ben Zakariya I" nonfiltered="702" processed="699" dbindex="75707">
Abu Darba Muhammad III ben Zakariya I fou emir hfsida de Tunis per nou mesos entre el 1317 i el 1318. Era fill del xeic almohade Abd al-Wahid Zakariya I ben al-Lihyani que el 1317 va abdicar en el seu fill i se'n va anar d'Ifriquiya.

Durant nou mesos Abu Darba va combatre contra Abu Yahya Abu Bakr II ben Yahya III emir hfsida de Bugia i Constantina, i fou finalment derrotat. Abu Yahya Abu Bakr II va entrar a Tunis i va refer la unitat de les dues branques hfsides.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184260" title="Fuerza Nueva" nonfiltered="703" processed="700" dbindex="75708">
Fuerza Nueva (FN) fou un partit poltic espanyol d'extrema dreta, fundat pel notari Blas Piar Lpez, director de l'Institut de Cultura Hispnica durant els anys 60. Era fill d'un dels defensors de l'Alczar de Toledo durant la guerra civil espanyola. El projecte com d'ambdues era mantenir vius els ideals del 18 de juliol de 1936 i aglutinar a totes les forces nacionals. El collectiu dirigent va aparixer com F/N en 1966 al voltant de Fuerza Nueva Editorial SA, comenant a publicar la revista del mateix nom en 1967. 

Blas Piar va organitzar i va constituir en 1976 l'nic partit amb representaci en la democrcia, en l'ideari de la qual comptava amb els valors del 18 de juliol i sota el lema de Du, Ptria i Justcia. En 1977 es presenta a les eleccions amb la coalici Alianza Nacional del 18 de julio, obtenint 67.336 vots. Aquests resultats foren superiors als aconseguits per altres forces nacionals com FEJONS (Autentica), 46.58 vots, FE-JONS, 25.017 vots, entre altres. Pat aleshores l'escissi de Frente de la Juventud. A les eleccions de 1979, es present dintre d'una coalici ms mplia denominada Unin Nacional, obtingueren 378.964 vots i Blas Piar assol l'acta de diputat. Fuerza Nueva es troba en el clmax de la seva vida. La participaci dels seus actes poltics s alta, per exemple, les congregacions en la Plaza de Oriente o a les places de toros (Madrid, Valncia, etc...) per aquesta participaci no s corresposta amb resultats electorals. 

Diverses conseqncies duen al desastre de 1982: la coalici se separa abans de les eleccions de 1982 i es produx al mateix temps un desmembrament de la UCD, per aquest motiu, l'electorat de dreta es mobilitza entorn a Aliana Popular o a partits regionalistes. Fuerza Nueva es presenta en solitari a les eleccions de 1982 i obt 108.746 vots. Aquests resultats i les lluites internes van dur a l'autodissoluci com a partit poltic. Fuerza Nueva s des de llavors una revista dirigida per Luis Fernndez Villamea. 

El partit es trobava present a totes les provncies espanyoles, les seves capitals i principals poblacions. Comptava amb una agrupaci juvenil denominada Fuerza Joven (FJ). Per Fuerza Joven han passat nombrosos dirigents de posteriors partits ultradretans com Jos Luis Corral, capdavanter del Movimiento Catlico Espaol, o de Ricardo Senz de Ynestrillas, fundador Alianza por la Unidad Nacional i el pare de la qual va ser assassinat per ETA. El 1985 Fuerza Nueva va reaparixer refundada com a Frente Nacional aprofitant l'estirada del Front Nacional francs, i va obtenir 122.799 vots a les eleccions de 1987 al parlament europeu i 60.672, a les eleccions de 1989. El Frente Nacional es va dissoldre finalment en 1993. El mateix any, l'empresari valenci Jos Mara Garca va refundar novament Fuerza Nueva sense relaci orgnica o poltica de cap tipus amb la Fuerza Nueva de Blas Piar. 

Aquesta Fuerza Nueva va presentar candidatures al Senat per Madrid a les eleccions generals de l'any 2000, i va obtenir prop de 12.000 vots. A partir de l'any 2003 va entrar en l'rbita d'aliances del partit Espaa 2000 sense que es coneguin altres activitats pbliques des d'aquesta data. Actualment, molts dels seus simpatitzants collaboren activament amb Alternativa Espaola (AES), partit poltic de recent creaci, la bandera de la qual s la defensa dels valors humans i cristians, i la defensa a ultrana de la Unitat d'Espanya.

 Enllaos externs .
  Fuerza Nueva Editorial.;
  Ministeri d'Interior, resultats electorals.;
 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184261" title="Hug de Llupi i Bages" nonfiltered="704" processed="701" dbindex="75709">
Hug de Llupi i Bages (Rossell, ? - ?, 1427), fou bisbe de Tortosa i de Valncia, i escriptor catal en llengua llatina.
Biografia. 

Era fill de Pere de Llupi, senyor de Bages i del castell de Monistrol del Rossell.

Fou nomenat bisbe de Tortosa l'any 1379, seu que ocup fins el 1397. El 1388 establ a la seva dicesi la festa de la Immaculada Concepci i promulg diverses constitucions sinodals els anys 1390, 1393 i 1397 .

Al morir Joan I form part de l'ambaixada que es trasllad a Siclia per visitar Mart l'Hum i demanar-li el seu retorn al Principat de Catalunya.

El papa Benet XIII, a petici del rei, el transfer a la seu de Valncia, d'on fou bisbe del 1398 al 1427, any de la seva mort.

El 1408 assist al concili de Perpiny i, al retornar a Valncia, fou rebut triomfalment. En canvi, no va participar al Concili de Constana.

Celebr snode l'any 1422 i promulg vuit constitucions, relatives a celebraci de la missa i cerimnies.

Est enterrat a la capella major de la catedral de Valncia.

Francesc Eiximenis li dedic el Pastorale.


Obres.
Constitucions litrgiques i sinodals;
Liber Instrumentorum;

Referncies.



Bibliografia.

Maringela Vilallonga, La literatura llatina a Catalunya al segle XV. Repertori bio-bibliogrfic (1993, ISBN 978-84-7256-930-0).
Flix Torres Amat, Memorias para ayudar a formar un diccionario crtico de los escritores catalanes, Barcelona, 1836.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184263" title="Mai Toquem Junts" nonfiltered="705" processed="702" dbindex="75710">
Mai Toquem Junts s un quartet reusenc de rock dur.

Enregistren un primer disc (Aerosomnis) el 1999, influt per grups comercials com Aerosmith.

Referncies.



Enllaos externs.

 Biografia musical de Mai Toquem Junts. ;
 Fotografies, discografia i lletres de les canons de Mai Toquem Junts. ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184266" title="Abu Yahya Abu Bakr II ben Yahya III" nonfiltered="706" processed="703" dbindex="75711">
Abu Yahya Abu Bakr II ben Yahya III fou emir hfsida del 1318 al 1346. Era fill d' Abul Zakariya Yahya III ben Ibrahim I.

Desprs del 1309, quan el seu germ Abul Baka Khalid I ben Yahya III va pujar al poder a Tunis, li va donar el govern de Constantina, i es va revoltar vers el 1310. El 1311 el seu germ fou enderrocat i Abu Yahya Abu Bakr II va aprofitar el moment per apoderar-se de Bugia el 1312 sense que l'emir de Tunis Zakariya I ben al-Lihyani pogus reaccionar. El 1315 o 1316 va comenar els atacs cap a Tunis; el 1317 Zakariya I ben al-Lihyani va fugir del pas i va abdicar en favor del seu fill Abu Darba Muhammad III ben Zakariya I que va resistir nou mesos ms, per a comenaments del 1318 Abu Yahya Abu Bakr II feia la seva entrada a la capital. 

Abu Darba va intentar fomentar revoltes i tamb Ibn al-Imran, gendre de Zakariya I ben al-Lihyani, sostinguts pels rabs del pas o pels abdalwadites de Tlemcen. Els intents entre 1318 i 1332 foren nombrosos per Abu Yahya Abu Bakr II sempre va poder controlar la situaci. Entre 1319 i 1330 el sold abdalwadita de Tlemcen va atacar cada any territori hfsida i finalment l'emir de Tunis es va lliurar de l'amenaa signant una aliana amb els marnides de Fes, dels quals l'hereu presumpte (Abul Hasan) es va casar amb una filla de l'emir hfsida. Aquestes dificultats van provocar la defecci de moltes localitats del sud (Gabs, Gafsa...). Per mantenir la cohesi dels seus estats va confiar el govern de les provncies a partir del 1320 als seus fils assistits per camarlencs.

Desprs del 1330 va ascendir a les ms altes posicions el xeic almohade Ibn Tafragin que el 1343 va esdevenir principal camarlenc i va afavorir l'estrenyiment de les relacions amb els marnides i l'ascens de la influencia del gendre de l'emir, Abul Hasan, ara emir de Fes i ve dels hfsides desprs d'haver annexionat l'estat abdalwadita de Tlemcen. En aquestos anys com a mrits cal considerar l'atenuaci de la turbulncia dels beduins, la atenuaci de la dissidncia, i la recuperaci de Gerba als catalans (1335). Bugia va romandre lligada estretament a Tunis. 

A la seva mort el 1346 el va succeir el seu fill Abul Abbas Ahmed Umar II ben Abu Bakr II.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184269" title="Diaporama" nonfiltered="707" processed="704" dbindex="75713">
Diaporama s un terme encunyat a Frana cap als anys 50. Es tracta d'una tcnica audiovisual consistent  en l'observaci d'un treball fotogrfic mitjanant la projecci creuada d'imatges diapositives sobre una o diverses pantalles juxtaposades sincronitzades manualment o amb ajuda magntica, acompanyada d'una banda sonora.

Un diaporama s un espectacle d'exhibici de diapositives; per extensi, hom designa amb aquest terme qualsevol succesi d'imatges o de documents connectats per efectes, als quals s possible adjuntar-hi so.

Des de la disponibilitat de projectors de vdeo, hom tamb anomena generalment diaporama a la conferncia elaborada en un document informtic utilitzant programari com ara PowerPoint o Beamer de la casa Microsoft, que pot ser o b una conferncia professional o b un espectacle pblic o privat composat nicament per fotografies.

Fins i tot sense la projecci, els principals programes de processament d'imatges proposen que el terme diaporama consisteixi simplement en el fet de fer desfilar una selecci d'imatges a pantalla completa.



--------








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184270" title="Sandra March" nonfiltered="708" processed="705" dbindex="75714">
Sandra March s una jove cantant nascuda a Sant Celoni. Public un nic CD (Entre tu i jo) l'any 1993.

L'any 1986 va guanyar el Concurs de Can de Salitja (La Selva) amb la can "Memries". 

Referncies.



Enllaos externs.

 Presentaci del disc Entre tu i jo de Sandra March. ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184272" title="Abul Abbas Ahmed Umar II ben Abu Bakr II" nonfiltered="709" processed="706" dbindex="75715">
Abul Abbas Ahmed Umar II ben Abu Bakr II fou emir hfsida del 1346 al 1347, fill i successor de Abu Yahya Abu Bakr II ben Yahya III.

El seu pare havia encarregat vigilar i garantir la succesi al seu gendre, Abul Hasan, emir marnida de Fes. Per al cap d'uns mesos de govern un germ de l'emir, Abu Hafs ben Abu Bakr II, el va assassinar i es va proclamar al seu lloc. Abul Hasan, allegant l'encrrec i la venjana, no va tardar en marxar a Ifriquiya amb un exrcit el mateix 1347 i va ocupar el pas gaireb sense resistncia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184275" title="Abu Hafs ben Abu Bakr II" nonfiltered="710" processed="707" dbindex="75716">
Abu Hafs ben Abu Bakr II fou emir hfsida uns mesos el 1347. Era fill d'Abu Yahya Abu Bakr II ben Yahya III i germ i successor de Abul Abbas Ahmed Umar II ben Abu Bakr II al que va assassinar i va succeir. 

Com a revenja, l'emir marnida de Fes, Abul Hasan, cunyat de l'emir mort (i tamb del nou emir) va envair el pas i no va trobar resistncia.

Va cometre l'error d'eliminar un impost que els beduins cobraven als sedentaris i aix va provocar una revolta rab que va causar una seriosa derrota als marroquins (1348) que va atacar seriosament el seu prestigi. La rebelli fou general i se sumava a la que hi havia a altres llocs del Magrib, i finalment el desembre de 1349 l'emir marnida va sortir del pas en vaixell cap als seus dominis occidentals.

El fill d' Abu Yahya Abu Bakr II ben Yahya III, de nom Al-Fadl Ahmad II ben Abu Bakr II, que era governador de Bona, fou proclamat emir (desembre del 1349).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184276" title="Maximiliano Gastn Lpez" nonfiltered="711" processed="708" dbindex="75717">

Maximiliano Gastn Lpez (ms conegut per Maxi Lpez) (nascut a Buenos Aires, Argentina el 3 d'abril de 1984) s un futbolista argent que juga actualment al FC Moscou.

Referncies.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184277" title="Al-Fadl Ahmad II ben Abu Bakr II" nonfiltered="712" processed="709" dbindex="75718">
Al-Fadl Ahmad II ben Abu Bakr II fou emir hfsida per uns mesos, del 1349 al 1350. Era fill d'Abu Yahya Abu Bakr II ben Yahya III i fou proclamat desprs de la sortida dels marnides de Fes que el 1347 havien ocupat el pas.

El seu pare el va nomenar governador de Bona. El 1347 va donar suport al suport al seu cunyat contra Abu Hafs ben Abu Bakr II, per desprs del 1348 se'n va distanciar. El 1349 quan va fugir l'emir marnida Abul Hasan, els notables encapalats pel xeic almohade Ibn Tafragin, el van proclamar emir, per sembla que no va governar a satisfacci del xeis que el va deposar al caps d'uns mesos en favor del seu germ Abu Ishak Ibrahim II ben Abu Bakr II.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184280" title="Francisco lvarez-Cascos Fernndez" nonfiltered="713" processed="710" dbindex="75719">

Francisco lvarez-Cascos Fernndez (Madrid, Espanya 1947) s un poltic espanyol, diverses vegades ministre durant el primer i segon govern de Jos Mara Aznar.

Biografia.
Va nixer l'1 d'octubre de 1947 a la ciutat de Madrid, traslladant-se l'any 1954 amb la seva famlia a la ciutat asturiana de Gijn on passar la seva infncia i joventut.

Activitat poltica.
L'any 1976 es va afiliar a Reforma Democrtica, partit poltic que posteriorment s'integraria a Aliana Popular. Iniic la seva activitat poltica en la poltica local, sent escollit regidor i portaveu del Grup Municipal Popular a l'ajuntament de Gijn entre 1979 i 1986.

L'any 1982 va ser escollit senador al Senat espanyol per Astries, un crrec que va combinar amb el de portaveu del partit popular a la Junta General del Principat d'Astries des de 1983. Al IX Congrs Nacional del Partit Popular (PP) va ser escollit Secretari General del partit, sent confirmat en el seu crrec en els tres segents congressos nacionals que van tenir lloc a Sevilla i Madrid.

En les eleccions generals de 1986 va ser escollit diputat al Congrs de Diputats per Astries, sent reelegit els anys 1989, 1993, 1996 i 2000. Amb la victria de Jos Mara Aznar en les eleccions de 1996 fou nomenat Vicepresident Primer i Ministre de la Presidncia en el primer govern d'Aznar, sent noment posteriorment en el segon govern d'Aznar Ministre de Foment.

L'any 2004 decid abandonar la poltica activa de manera voluntria. 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184288" title="Tomeu Matamalas" nonfiltered="714" processed="711" dbindex="75720">
Tomeu Matamalas (Manacor, 1952) s un cantant i escriptor mallorqu que ja havia enregistrat un disc en catal quan formava part del grup Amigos.

Cap a la meitat dels vuitanta del segle XX forma part, amb Francesc Corts, del grup Calabruix, que enregistra un lbum (Som, 1986) amb dotze temes propis lrics, reivindicatius i crtics i una musicaci d'un poema de Blai Bonet ("Escola graduada").

L'any 1991 public un disc en solitari (Missatges en clau) on es revela com a melodista, intrpret i lletrista.

L'any 1998 collabora amb el grup Gom Teatre en un espectacle (Poeta en bicicleta) sobre poemes i canons del desaparegut Guillem d'Efak, espectacle que dna peu el mateix any a un CD homnim, seguit d'un altre espectacle i CD (A doble espai, amb poemes de Miquel ngel Riera i Dami Huguet) el 1999.

Referncies.




Enllaos externs.

 Publicaci de la novella Bel Canto de Tomeu Matamalas. ;

 Article del peridic espanyol El Mundo sobre Tomeu Matamalas. ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184289" title="Sebasti Bassa i Barbany" nonfiltered="715" processed="712" dbindex="75721">
Sebasti Bassa i Barbany (Santa Eullia de Ronana, 1859   l'Ametlla del Valls, 1935) fou un metge i alcalde de l'Ametlla del Valls (1902-1916).  
  
El Dr. Bassa entr en contacte amb l Ametlla el 1894 quan s nomenat metge titular de la vila. 
L any 1902 va ser nomenat alcalde de l Ametlla i de la seva ma s inici un seguit de transformacions urbanstiques i socials que marcarien l estil de la vila de la primera meitat del segle XX.

Entre aquestes realitzacions, cal destacar especialment: la construcci d un nou cementiri (1902); l obertura i urbanitzaci dels dos carrers principals del municipi (1904) que connectarien el centre del poble (situat a la sagrera, en aquell moment) amb la carretera.

Va ser, per, la incorporaci de Joaquim Raspall com a arquitecte municipal en 1906 el fet que suposar el millor suport als seus plans. Encarreg a Raspall en 1906 la construcci d'un edifici de planta i pis a on ubica la seva residncia, un caf pblic i, adosada, una sala de teatre on van tenir lloc les primeres vetllades de teatre musical i que encara avui continua en funcionament. En 1907 s estableix el  Pla General d Urbanitzaci del municipi  que desenvolup un nou centre del poble al voltant del nou passeig i serv per ordenar el creixement durant mig segle. S inaugur el servei pblic de telfons, amb la central a crrec del mateix alcalde (1909). 
En 1910 conven a Sebasti Torres, propietari de Can Camp per a que financi la construcci de les escoles pbliques i de la casa consistorial, que entraren en servei l'any 1913. En 1915, porta al poble l energia elctrica, servei del qual es fu responsable el mateix alcalde, en representaci de la companyia.
 
El seu nivell d'implicaci personal es denota en el fet que ced personalment els terrenys per a la construcci del caf, del teatre i de la installaci del primer transformador elctric.

Aquest conjunt de modernitzacions donar peu al desenvolupament de l estiueig i les segones residncies a principis de segle XX. Aquesta prctica, grcies al ferrocarril i les termes, ja estava mpliament estesa a la Garriga i Cardedeu, per l Ametlla no tenia (ni t) aquets elements. Aix doncs, cal identificar en les transformacions del Dr. Bassa l impuls que va permetre a l Ametlla estar en primera lnia.

Tamb va promoure la fundaci i fou el primer president de la coral Lo Lliri (1904), entitat inspirada en el moviment claveri i que encara avui continua en actiu. 
Enllaos externs.
Galeria d alcaldes del Valls Oriental;
Bibliografia.
Josep Badia i Moret (1992): Galeria de personatges. Crniques del nostre temps (1900-1990), Ajuntament de l Ametlla del Valls, pg. 15-24.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184291" title="Yolanda Gonzlez Martn" nonfiltered="716" processed="713" dbindex="75722">
Yolanda Gonzlez Martn (Deusto, Biscaia 1961 - Madrid, 1 de febrer de 1980) va ser una estudiant espanyola assassinada per l'extrema dreta en els ltims anys de la Transici. Yolanda Gonzlez era la representant del Centre de Formaci Professional de Vallecas (Madrid) en la Coordinadora de Estudiantes de Enseanza Media. Era militant del trotskista Partido Socialista de los Trabajadores, un grup poltic d'escassa importncia, que no era encara legal i provenia d'una escisi de la Lliga Comunista Revolucionria. Va ser assassinada al febrer de 1980 pels membres de Fuerza Nueva Emilio Helln Moro i Ignacio Abad Velzquez. 

 Vegeu tamb .
 Terrorisme tardofranquista;
 Enllaos externs .
  Cronologa del asesinato de Yolanda por los fascistas, aritcle en la web del Partit Revolucionario dels Treballadors.
  El asesinato de Yolanda Gonzlez, en Libertad Digital.
  Un minuto para recordar, en PSOEvillaverde.org.
  ndice de personajes del Archivo Linz de la Transicin Espaola.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184292" title="Antonio Cubillo" nonfiltered="717" processed="714" dbindex="75723">
Antonio de Len Cubillo Ferreira s un poltic i advocat canari nascut a San Cristbal de La Laguna  en 1930.
Biografia. 
Fill d'una mestra d'escola, visqu durant la seva infncia en el barri de Buen Paso (Icod), a Icod. En els anys 50 participa en les protestes estudiantils antifranquistes a la Universitat de La Laguna. Es co legia com a advocat en 1956, formant un dels primers despatxos d'advocats laboralistes d'Espanya. Participa com a advocat en la defensa de diferents sectors obrers que en aquests moments estaven vivint una srie de conflictes, com les lleteres, portuaris i forners. En 1960, desprs d'haver conformat el Moviment Autonomista Canari, entra en contacte amb Canarias Libre, organitzaci nacionalista vinculada amb alguns sectors del Partit Comunista d'Espanya a Canries. La majoria dels membres de Canarias Libre sn detinguts, per Antonio Cubillo pot fugir, i acudeix a reunir-se amb el llavors secretari general del PCE en la clandestinitat, Santiago Carrillo, per a debatre la creaci d'un Partit Comunista de Canries independent del Partit Comunista d'Espanya. Desprs de l'enfrontament amb Carrillo, Cubillo es desvincula totalment del PCE. 

EL 1962 Antonio Cubillo hagu d'exiliar-se, refugiant-se el 1963 a Algria. En 1964 funda l'organitzaci independentista Moviment per l'Autodeterminaci i Independncia de l'Arxiplag Canari (MPAIAC), de la qual es converteix en el seu mxim dirigent. Crea tamb la bandera tricolor amb set estrelles verdes com a bandera de la "lluita per la independncia de Canries i el socialisme". El MPAIAC opta estratgicament per una lnia africanista, aconseguint el suport de l'Organitzaci de la Unitat Africana i d'alguns pasos de l'mbit sovitic. Per a aix es crea un discurs ms "guanxista", amb exaltaci dels antics habitants de l'arxiplag canari. El 1975 el MPAIAC aconsegueix l'emissora de rdio "La Voz de Canarias Libre", que emetia des de l'Alger, i que tancar en 1978 per pressions de la diplomcia espanyola. 

El 1976, desprs de la mort de Bartolom Garca Lorenzo a mans de la policia espanyola, el MPAIAC crea les Fuerzas Armadas Guanches i emprn la lluita armada. En 1978, en vespres del viatge d'Antonio Cubillo al Cim de la OUA per a dur a l'ONU i explicar el que ell considerava "el problema colonial canari", ser vctima d'un atemptat que se li imputar a les forces de seguretat espanyoles. 

Encara que sobreviu a l'atemptat, Antonio Cubillo quedar invlid. El 1979 el MPAIAC renncia a la lluita armada. Un sector d'aquest grup expulsar al seu fundador i secretari general alludint a suposades actituds dirigents i "cabdillistes" d'Antonio Cubillo. En 1985 Antonio Cubillo, ja sense suports internacionals, torna a Canries des del seu exili a Alger, i funda el partit poltic Congrs Nacional de Canries (CNC), del com ser el seu principal dirigent i cap visible. El CNC ser  un partit minoritari, tenint tan sols certa presncia destacable a l'illa de Lanzarote. Desprs del fracs de la Coalici Canries per la Independncia (formada pel CNC i el FREPIC-AWAAK) a les eleccions de 1991, el CNC caur en picat, tenint en l'actualitat una presncia merament testimonial. 

El 2003 l'Audincia Nacional condemna a l'Estat Espanyol a pagar una indemnitzaci de 150.000 euros a Antonio Cubillo per l'atemptat que aquest va sofrir en 1978. Actualment Antonio Cubillo continua exercint com advocat. s autor de diversos llibres sobre lingstica guanche; tamb t editats, ara com ara, dos volums de les seves memries.

Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184295" title="Daniel Garcia Lara" nonfiltered="718" processed="715" dbindex="75724">
Daniel Garca Lara, conegut com Dani, s un futbolista catal dels anys 90 i 2000.

Trajectria.
Va nixer el 22 de desembre de 1974 a Cerdanyola del Valls, Valls Occidental. Jugava de davanter. Es form al CF Damm, d'on fou fitxat per Reial Madrid per al seu filial. Va viure els seus millors anys futbolstics a la segona meitat de la dcada dels noranta als clubs Reial Saragossa i RCD Mallorca. Fitx pel FC Barcelona, que pag al Mallorca 15 milions d'euros, i romangu al club durant quatre temporades per sense disposar de massa minuts. Tamb jug a l'Espanyol la temporada 2004-05 abans de provar sort al futbol grec i turc. Fou internacional amb la selecci catalana de futbol i amb l'espanyola, amb la que jug 5 partits. Particip als Jocs Olmpics de 1996.

 Clubs .
CF Damm (categories inferiors);
Real Madrid B: 1992-1995;
Real Zaragoza: 1995-1997 (cedit);
Real Madrid: 1997-1998;
RCD Mallorca: 1998-1999;
FC Barcelona: 1999-2003;
Real Zaragoza: 2004;
RCD Espanyol: 2004-2005;
Olympiacos: 2005-2006;
Denizlispor: 2006;
CF Rayo Majadahonda: 2007;

 Enllaos externs .
Dani a UEFA.com ;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184298" title="Bandera tricolor canria" nonfiltered="719" processed="716" dbindex="75725">

La Bandera tricolor canria s el nom amb s coneguda la bandera canria blanca, blava i groga amb set estrelles verdes, utilitzada normalment per grups independentistes. 

Malgrat que la bandera oficial de la Comunitat Autnoma de Canries tamb s una tricolor, aquesta denominaci generalment s'usa per a fer referncia especficament a la bandera nacionalista. Tant la bandera autonmica com la tricolor estan inspirades en la bandera creada en 1961 pel moviment nacionalista i d'esquerres Canarias Libre. En 1961 Canarias Libre crea una bandera canria unint els colors de les banderes de Tenerife i Gran Canaria utilitzant franges verticals. El disseny s'atribux a Mara del Carmen Sarmiento, Jess Cantero i Arturo Cantero. Aquesta bandera seria presentada a Teror (Gran Canria) en la vespra de la festivitat de la Verge del Pi, i seria utilitzada en les reivindicacions del Moviment Canries Lliure. 

Aquesta bandera assoliria una rpida difusi i acceptaci entre la poblaci, encara que ja deslligada de tota reivindicaci poltica. Aix explica que aquesta bandera fos acceptada fins i tot per grups de dreta o partidaris d'un estat espanyol centralitzat. El 1964 el Moviment per l'Autodeterminaci i Independncia de l'Arxiplag Canari (MPAIAC) va crear una bandera canria amb els colors blanc, blau celeste i groc, i amb set estrelles verdes. Aquesta bandera simbolitzaria al principi "la lluita per la independncia i el socialisme". El disseny de la nova bandera s atribut a Antonio Cubillo, capdavanter del MPAIAC. Aquesta bandera ser l'adoptada pel moviment independentista canari a partir de la segona meitat de la dcada de 1960, i s la qual actualment assumeixen la prctica totalitat de les organitzacions independentistes. 

Les set estrelles verdes simbolitzen les set illes Canries, collocades en posici circular simbolitzant la igualtat entre les set illes (com rebuig al plet insular). El color verd simbolitzaria el continent afric. Les estrelles verdes consten de cinc puntes, la qual cosa ha estat interpretat com una simbolitzaci del socialisme (en els anys 70 va arribar a circular, amb molt escassa difusi, una bandera amb les set estrelles de color vermell). El blau, malgrat que tericament simbolitza el mar, s de to blau cel ats que en un to ms fosc gaireb no es distingirien les estrelles. 

Posteriorment aquesta bandera seria adoptada per altres organitzacions poltiques que no es defineixen com independentistes, com Unin del Pueblo Canario , Partit Comunista de Canries o Esquerra Unida Canria, aix com el sindicat Intersindical Canaria. En el III Congrs Nacional de 2005 de Coalicin Canaria, aquesta formaci va adoptar tamb la bandera de les set estrelles verdes. El seu president, Paulino Rivero, ha arribat a assegurar que seria l'oficial de Canries si arribessin a governar amb majoria absoluta . 

 Vegeu tamb .
 Bandera de Cnaries;
 MPAIAC;
Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184302" title="Gerard Lpez Seg" nonfiltered="720" processed="717" dbindex="75726">
Gerard Lpez Seg, conegut com Gerard, s un futbolista catal dels anys 90 i 2000.

Biografia.
Va nixer el 21 de mar del 1979 a Granollers. Jugava a la posici de migcampista. Es form a les categories inferiors del FC Barcelona. L'any 1997 sign un contracte amb el Valncia CF on romangu durant tres temporades, inclosa una cessi al Deportivo Alavs. La seva gran temporada el 1999 2000, on fou finalista de l a Lliga de Campions, el portaren a fitxar pel Bara per 21,6 milions d'euros. Jug cinc temporades al primer equip blau-grana i guany una lliga espanyola (2005) com a principal triomf. Fou internacional amb la selecci catalana de futbol i 6 cops amb l'espanyola, amb la que disput l'Eurocopa 2000. s el menor de tres germans tamb futbolistes, el ms gran Sergi tamb jug a primera divisi.

 Trajectria esportiva .
FC Barcelona B: 1996 1997, 31 partits (10 gols);
Valncia CF: 1997 1998, 11 (0);
Deportivo Alavs: 1998 1999, 29 (7);
Valncia CF: 1999 2000, 34 (4);
FC Barcelona: 2000 2005, 91 (4);
AS Monaco: 2005 2007, 13 (1);
Recreativo: 2007-;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184305" title="Sergi Lpez Seg" nonfiltered="721" processed="718" dbindex="75727">
Sergi Lpez Seg, fou un futbolista catal dels anys 80 i 90.

Va nixer el 6 d'octubre de 1967 a Granollers. Es form al futbol base del FC Barcelona al costat dels seus germans Juli i Gerard. Defensa de gran qualitat, a la seva estada a les categories inferiors del club va rebre l'apelatiu de la "Caball del futbol". Debut al primer equip el 31 de gener de 1988 enfront la UD Las Palmas al Camp Nou. En total disput 54 partits i marc un gol al club. El 1991 fitx pel RCD Mallorca, per fou traspassat al Real Zaragoza una temporada ms tard. Les lesions van impedir que perllongus la seva trajectria a l'elit i acab els seus anys de futbolista al CF Gav a segona divisi B. En el seu palmars cal destacar una lliga o dues Recopes d'Europa com a triomfs ms destacats. Va morir el 4 de novembre del 2006 a Granollers, atropellat per un tren a l'edat de 39 anys.

 Palmars .
Copa Catalunya: 1991;
Lliga espanyola: 1991;
Copa espanyola: 1988, 1990, 1994;
Recopa d'Europa: 1989, 1995;

 Estadstiques .


 Enllaos externs .
Notcia de la seva mort al web del FCB;
Estadstiques a lfp.es;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184306" title="Fuerzas Armadas Guanches" nonfiltered="722" processed="719" dbindex="75728">
Fuerzas Armadas Guanches (FAG) van ser el bra armat del Moviment per l'Autodeterminaci i Independncia de l'Arxiplag Canari (MPAIAC), actives entre el 1 de novembre de 1976 fins a finals de 1978, quan van decretar una treva indefinida unilateral en la seva activitat contra el que consideraven l'ocupaci colonial de l'arxiplag per part d'Espanya. En el convulsionat context del final del franquisme, les FAG van escometre la collocaci de bombes com a mitj per a pressionar per la independncia canria. 
Cronologia.
 1 de novembre de 1976: es va iniciar la propaganda a favor del conflicte armat a travs d'una emissora de rdio; es considera el dia del naixement de les FAG. El primer artefacte va explotar en les Galeras Preciados de Las Palmas de Gran Canria aquest mateix dia. ;
 7 de mar de 1977: una bomba de les FAG explota a l'aeroport de Gran Canria. Els vols sn desviats a l'aeroport de Los Rodeos de Tenerife, i fallades humanes causen l'accident aeri ms gran de la histria. ;
 mar de 1977: mor Santiago Marrero Hernndez, abatut per les forces de la Marina Espanyola en la caserna de la Isleta, Gran Canria, on havia entrat a sostreure armes; ;
 13 de maig de 1977: esclata el primer artefacte explosiu que la FAG colloca a la el territori peninsular, a les Galerias Preciados de Madrid; ;
 1978: es produx l'nic mort causat pel MPAIAC, l'agent de la policia Rafael Valdenebros, en intentar desactivar una bomba en La Laguna, Tenerife. ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184308" title="Pedro Solbes Mira" nonfiltered="723" processed="720" dbindex="75729">

Pedro Solbes Mira (El Pins, Pas Valenci 1942 ) s un poltic valenci del Partit Socialista Obrer Espanyol, actual Vicepresident Segon i Ministre d'Economia i Hisenda. 

Entre els anys 1999 i 2004 fou Comissari Europeu d'Assumptes Econmics i Monetaris durant la presidncia de Romano Prodi.

Biografia.
Va nixer el 31 d'agost de 1942 a la poblaci d'El Pins, situada a la comarca del Vinalop Mitj. Desprs de realitzar el batxillerat a Alacant, va estudiar cincies poltiques a la Universitat Complutense de Madrid, universitat en la qual tamb es va doctorar. En aquest mateix centre de Madrid es llicenci en dret i posteriorment es diplom en Economia Europea per la Universitat Lliure de Brusselles. 

Des de 1968 com a Tcnic Comercial de l'Estat ha ocupat diferents llocs en l'Administraci espanyola, sent un dels membres de la "task force" per a la negociaci de l'adhesi d'Espanya a la Comunitat Econmica Europea, i a finals de 1985 va ser nomenat Secretari d'Estat per a les Relacions amb la CEE. 

Activitat poltica.
Membre del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) el 12 de mar de 1991 va ser nomenat Ministre d'Agricultura, Pesca i Alimentaci en la remodelaci de la IV legislatura. Posteriorment entre 1993 i 1996 fou nomenat Ministre d'Economia i Hisenda, en la V legislatura. Com a tal va presidir el Consell "Ecofin" durant la Presidncia espanyola de la Uni Europea en el segon semestre de 1995. 

En l'eleccions generals de mar de 1996 va ser escollit diputat per la circumscripci d'Alacant i durant el seu perode en el Congrs de Diputats va presidir la Comissi Mixta del Parlament espanyol sobre la UE. 

Poltica europea.
Al setembre de 1999 va ser nomenat membre de la Comissi Europea durant la presidncia de Romano Prodi, rebent la cartera d'Assumptes Econmics i Monetaris. Durant aquest perode fou l'artfex de la introducci de l'euro i el refor de la coordinaci de les poltiques econmiques a la Uni Europea. 

L'any 2004 abandon la Comissi Europea per ser nomenat Vicepresident Segon i Ministre d'Economia i Hisenda en el Govern de Jos Luis Rodrguez Zapatero de la VIII legislatura.

Enllaos externs.
  Biografia de Pedro Solbes al Portal del Ministeri d'Economia i Hisenda;
  Entrevista amb Pedro Solbes ;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184311" title="Partido Socialista Popular" nonfiltered="724" processed="721" dbindex="75730">

Partido Socialista Popular (PSP) fou un partit poltic espanyol. Va ser fundat en ambients universitaris el 1968 amb el nom de Partido Socialista del Interior (PSI), adoptant el seu nom definitiu en 1974. El seu president era el professor universitari Enrique Tierno Galvn. Es definia com a socialista i es va presentar a les eleccions Generals del 15 de juny de 1977 en coalici amb diverses formacions socialistes regionals com el Partit Socialista d'Andalusia (PSA) sota la denominaci de Partit Socialista Popular - Unitat Socialista. Va obtenir 816.582 vots (4,46%) i 6 diputats. Al febrer de 1978 va decidir integrar-se en el Partit Socialista Obrer Espanyol, sent Enrique Tierno Galvn escollit alcalde de Madrid pel PSOE l'any segent. 

Enllaos externs.
Adhesiu del PSP per l'amnistia;
Adhesiu del PSP d'Arag;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184312" title="Colectivo Socialista" nonfiltered="725" processed="722" dbindex="75731">
El Colectivo Socialista s una organitzaci poltica gallega que forma part del Bloque Nacionalista Galego. Comptava amb al voltant de 150 militants en 2002. Els seus dirigents sn Mario Lpez Rico i Francisco Trigo Durn. Quan el Partido Socialista Galego va decidir no integrar-se en el BNG en 1983, un grup de militants disconformes van formar el Colectivo Socialista, ingressant en el BNG. 

 Vegeu tamb .
 Nacionalisme gallec;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184313" title="Unidade Galega (partit)" nonfiltered="726" processed="723" dbindex="75732">
Unidade Galega va ser un partit poltic gallec i d'orientaci nacionalista gallec d'esquerres format en 1991. Era l'hereu del PSG-EG i el seu mxim dirigent va ser Camilo Nogueira. En les eleccions autonmiques de 1993 es va presentar en coalici amb Esquerda Unida obtenint un mal resultat, al no obtenir representaci parlamentria. En 1994 es va integrar en el Bloque Nacionalista Galego. En el seu V Congrs Nacional, que es va celebrar el 20 de setembre de 2003, va decidir autodissoldre's com a partit poltic i constituir-se en corrent d'opini dintre del BNG.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184315" title="Assembleia da Mocidade Independentista" nonfiltered="727" processed="724" dbindex="75733">
Assembleia da Mocidade Independentista (AMI) s una organitzaci poltica independentista d'esquerres de Galcia formada per simpatitzants joves del partit Ns-Unidade Popular. La AMI es va fundar en 1993 com a organitzaci juvenil de la Assembleia do Povo Unido per va seguir mantenint la seva estructura quan aquella es va dissoldre en 1995. 

A les ltimes eleccions han demanat el vot per a Ns-Unidade Popular que ha tingut aproximadament uns 1.700 vots. Diversos dels seus militants van ser detinguts per la policia acusats d'actes de terrorisme. Dos dels membres ms destacats de AMI (Xiana Rodriguez i Uxio Caamanho) van ser traslladats respectivament a les presons d'vila i de Cadis ja que el 24 de juliol de 2005, just un dia abans del dia de la ptria gallega van co locar un artefacte explosiu en la seu de Caixa Galcia a Santiago de Compostella. Aquest ltim ha intentat escapar-se de la pres on per el seu intent ha estat frustrat per la policia nacional.

 Vegeu tamb .
 Nacionalisme gallec;
 Enllaos externs .
 Pgina de l'AMI;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184317" title="Miguel ngel Moratinos Cuyaub" nonfiltered="728" processed="725" dbindex="75734">

Miguel ngel Moratinos Cuyaub ( Madrid, Espanya 1951) s un poltic i diplomtic espanyol, actual Ministre d'Afers Exteriors i Cooperaci d'Espanya.

 Biografia .
Va nixer el 8 de juny de 1951 a la ciutat de Madrid. 
Desprs d'estudiar al Liceu Francs de Madrid es va llicenciar en Dret i en Cincies Poltiques, sent un gran poliglot al dominar idiomes com el castell, francs, angls, rus i serbi. 

 Carrera diplomtica .
Va ingressar en la carrera diplomtica treballant en el Ministeri d'Afers Exteriors d'Espanya des de 1974 fins el 1979 com a Director per a les relacions amb l'Europa de l'Est. Desprs va estar destinat a l'ambaixada d'Espanya a Iugoslvia fins el 1984, des d'on passa a la del Marroc fins el 1987, moment en el qual fou nomenat Sotsdirector General per a frica del Nord. El 1991 fou nomenat director de l'Institut per a la Cooperaci amb el Mn rab, convertint-se en un especialista del Orient Prxim, molt respectat punts per rabs com per jueus, sent nomenat Director General de Poltica Exterior para frica Subsahariana i Orient Prxim el 1993.

El 1996, desprs de l'arribada del PP al poder del govern d'Espanya, fou nomenat ambaixador a Israel, abandonant el crrec a finals d'any per esdevenir alt representant de la Uni Europea en el procs de pau rabo-israeli, crrec que ocuparia fins el 2003. 

 Poltica espanyola .
El 2004 en les eleccions generals fou escollit diputat al Congrs de Diputats pel PSOE i fou nomenat pel president Jos Luis Rodrguez Zapatero, Ministre d'Afers Exteriors i Cooperaci, sent una de les seves primeres missions la retirada espanyola de la Guerra de L'Iraq, el que comport tensions amb el govern dels Estats Units d'Amrica. 

Durant l'any 2007 Moratinos s el President de l'Organitzaci per a la Seguretat i la Cooperaci a Europa (OSCE). 

 Enllaos externs .
  Biografia de Miguel ngel Moratinos al Portal del Ministeri d'Afers Exteriors i Cooperaci;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184319" title="Abu Ishak Ibrahim II ben Abu Bakr II" nonfiltered="729" processed="726" dbindex="75735">
Abu Ishak Ibrahim II ben Abu Bakr II fou emir hfsida de Tunis del 1350 al 1369. Era fill d' Abu Yahya Abu Bakr II ben Yahya III.

El 1350 el xeic almohade Ibn Tafragin va enderrocar al seu germ Al-Fadl Ahmad II ben Abu Bakr II i el va portar al tron. Era menor d'edat i aix el poder va quedar en mans de Ibn Tafragin, que va exercir de fet el poder durant 14 anys. 

Constantina i el Constantins es van separar sota una branca hafsida i van fer l guerra a Tunis entre el 1351 i el 1356; Bugia tamb es va separar sota un altre branca hfsida; els Banu Makki eren independents a Gabs. El marnida Abu Inan de Fes va tornar a iniciar l'expansi com havia fet el seu pare i va ocupar Alger, Tlemcen, Medea i les lluites entre les branques hfsides li van facilitar la feina en l'ocupaci d'Ifriquiya.  El 1352 els marnides van ocupar Bugia; desprs hi va haver un temps de pausa per entre el 1356 i el 1357 foren ocupades Constantina, Bona i Tunis, i el Djarid i Gabs es van sotmetre voluntriament. Altre cop es va prohibir als rabs dawwdides de recaptar un impost que cobraven als sedentaris, i els rabs es van revoltar; el 1357 la desbandada de les seves tropes va obligar al marnida a tornar a Fes.

Ibn Tafragin i Abu Ishak Ibrahim II van tornar a Tunis i l'emir marnida va morir el 1358 amb el que l'amenaa va desaparixer; els abdalwadites van recuperar el poder a Tlemcen i la situaci va retornar a l'origen amb branques hfsides a Bugia i Constantina a ms de la de Tunis, i amb part del Sahel tunisi i el sud del pas fora del control hfsida.

El 1364 va morir Ibn Tafragin i Abu Ishak va poder exercir el poder personalment. mentre el hfsida de Constantina Abul Abbas Ahmad III va arrabasar Bugia al seu cos Abu Abd Allah.(1366) i va reunificar el domini hfsida occidental.

Abu Ishak Ibrahim II ben Abu Bakr II va morir el 1369 i el va succeir el seu fill Abul Baka Khalid II ben Ibrahim II.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184322" title="Inscultures" nonfiltered="730" processed="727" dbindex="75736">
Les inscultures sn un tipus de monument megaltic que consisteix en gravats a les pedres amb formes diverses, sovint creus que representen formes antropomrfiques, o cassoletes (forats rodons a la roca) que poden tenir solcs que les comuniquen. Sovint en zones on hi ha presncia de dlmens i/o menhirs hi sol haver roques amb aquests tipus de resta megaltica. 

Una de les roques ms conegudes amb inscultures s la Pedra dels Sacrificis al terme municipal de Capmany, a l'Alt Empord. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184323" title="Ibn Tafragin" nonfiltered="731" processed="728" dbindex="75737">
Ibn Tafragin fou un xeic almohade d'Ifriquiya.

Desprs del 1330 va ascendir a les ms altes posicions en el govern hfsida de Abu Yahya Abu Bakr II ben Yahya III i el 1343 va esdevenir principal camarlenc i va afavorir l'estrenyiment de les relacions amb els marnides i l'ascens de la influencia del gendre de l'emir, Abul Hasan, l'emir de Fes (que era ve dels hfsides desprs d'haver annexionat l'estat abdalwadita de Tlemcen). 

A la mort de l'emir el 1346 el va succeir el seu fill Abul Abbas Ahmed Umar II ben Abu Bakr II, i Ibn Tafragin va romandre al front de l'a administraci, per al cap d'uns mesos de govern, un germ de l'emir, Abu Hafs ben Abu Bakr II, el va assassinar i es va proclamar al seu lloc i Ibn Tafrugin va perdre el lloc. Immediatament l'emir marnida de Fes Abul Hasan va envair el pas (1347) i no va trobar resistncia. Ibn Tafragin el va afavorir, per els seus errors de govern el van obligar a sortir precipitadament de l'Ifriquiya, i el poder va passar als xeics almohades, i entre ells Ibn Tafragin que era el ms influent, i que va fer proclamar  emir a Al-Fadl Ahmad II ben Abu Bakr II, que era governador de Bona (desembre del 1349).

Ibn Tafragin no es va entendre amb aquest, i com que volia ms poder, el va deposar a l'any segent, i va proclamar a un germ seu menor d'edat de nom Abu Ishak Ibrahim II ben Abu Bakr II, pel qual va governar del 1350 al 1364.

Va morir el 1364.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184324" title="Abul Baka Khalid II ben Ibrahim II" nonfiltered="732" processed="729" dbindex="75738">
Abul Baka Khalid II ben Ibrahim II fou emir hfsida de Tunis del 1369 al 1370. Era fill d' Abu Ishak Ibrahim II ben Abu Bakr II al que va succeir a la seva mort el 1369.

Quan va recollir la successi era encara molt jove, i la situaci interna es va degradar rpidament per les lluites entre faccions. Aix el 1370 fou fcil a Abul Abbas Ahmad III de Constantina i Bugia ocupar Tunis. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184326" title="Gran Premi d'Itlia del 1987" nonfiltered="733" processed="730" dbindex="75739">
Resultats del Gran Premi d'Itlia de Frmula 1 de la temporada 1987 disputat al circuit de Monza el 6 de setembre del 1987. 



 Resultats .





 Altres .

 Pole:   Nelson Piquet   1: 23. 460;
 Volta rpida:  Ayrton Senna   1: 26. 796  a la volta 49;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184328" title="Abul Abbas Ahmad III" nonfiltered="734" processed="731" dbindex="75740">
Abul Abbas Ahmad III fou emir hfsida de Constantina i desprs de Constantina i Bugia, i finament de tots els dominis hfsides amb capital a Tunis del 1370 al 1394. Era fill d' Abu Abdallah Muhammed, el qual era fill de Abu Yahya Abu Bakr II ben Yahya III.

Vers el 1350 es va fer independent a Constantina, i del 1351 al 1356 va fer la guerra a la branca de Tunis. Fou expulsat pels marnides el 1356 per la va recuperar el 1357. 

El 1366 va arrabassar Bugia al seu cos Abu Abdallah ben Abu Zakariya (que era fill d'Abu Zakariya Yahya, un altre fill de Abu Yahya Abu Bakr II ben Yahya III).

El 1370 es va apoderar amb facilitat de Tunis. Les seves primeres mesures es van dirigir a posar fi a la rebellia dels beduins (1371) i a alleujar les crregues dels sedentaris. 

Entre 1371 i 1381, pas a pas, va recuperar el sud i sud-est  d'Ifriquiya, i finalment va conquerir la regi del Zab. Desprs de 1381 la seva obra fou de consolidaci i de vigilncia a les terres del sud per evitar el restabliment dels emirats locals. Degut a la rivalitat entre marnides i abdalwadites, i a les lluites internes d'aquestos, el seu flanc occidental va romandre tranquil.

Les pirateries des de territori hfsida a estats cristians van ser un conflicte permanent en les seves relacions exteriors amb aquestos estats. El 1383 els catalans li van arrabassar Gerba per el 20 de juliol de 1390 Mahdia fou atacada pels genovesos amb suport de cavallers francesos i anglesos i sota la direcci de Llus II de Borb, en un atac massiu que va durar fins el 20 de setembre de 1390, i la ciutat va resistir l'atac encara que va haver de pagar un tribut per obtenir l'aixecament del setge. L'arrogancia dels pirates va augmentar des de llavors, per les relacions amb els estats italians van millorar. El 1392 els catalans van perdre Gerba.

Va morir el 1394 i el va succeir el seu fill Abu Faris Abd al-Aziz ben Ahmad III (conegut generalment noms com Abu Faris).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184331" title="Gran Premi d'Itlia del 1988" nonfiltered="735" processed="732" dbindex="75741">
Resultats del Gran Premi d'Itlia de Frmula 1 de la temporada 1988 disputat al circuit de Monza el 5 de setembre del 1988. 



 Resultats .



 Altres .

 Pole:   Ayrton Senna   1: 25. 974;
 Volta rpida:  Michele Alboreto   1: 29. 070  a la volta 44;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184332" title="Abu Faris Abd al-Aziz ben Ahmad III" nonfiltered="736" processed="733" dbindex="75742">
Abu Faris Abd al-Aziz ben Ahmad III fou emir hfsida, fill i successor d' Abul Abbas Ahmad III a la seva mort el 1394.

Va extirpar les dinasties locals que romanien a Trpoli, Gafsa, Tozeur i Biskra i el poder tribal de les regions de Constantina i Bugia (1397-1402), i va nomenar governadors d'aquests regions a oficials escollits, generalment lliberts. 

El 1398 va fer una auda expedici a l'Aures. Un altra expedici notable fou la que va fer a Tripolitana el 809 de l'hgira (1406/1407). Va resoldre una greu crisis que afectava al Constantins i al sud-est (1407 i 1408) i la va tancar amb la conquesta d'Alger el 813 de l'hgira (1410/1411). 

Desprs d'uns anys de pau, el 1424 es va llenar cap a l'oest on va fer diverses campanyes fins al 1431, en les que va imposar la seva sobirania als emira abdalwadites de Tlemcen, i va intervenir al Marroc i tanmateix al Regne de Granada.

Amb els estats cristians va signar nombrosos tractats i les relaciones foren de vegades cordials i d'altres tenses, per sempre estretes.

Va seguir una poltica religiosa estricta que el va fer molt popular. Va acordar generoses donacions o favors als ulema i als sharifs, va celebrar el mawlid, i va intentar implantar el sunnisme a Gerba (focus de kharigisme). Les seves construccions religioses foren nombroses. Va suprimir alguns impostos no religiosos i va desenvolupar el cors a la mar considerant la seva practica com a djihad. El juridisme malikita va triomfar mercs al fams jurista Ibn Arafa (1316-1401) que va enviar a l'exili al Caire a Ibn Khaldun (que hi va morir el 1406). El palau del Bardo s testimoniat per primer cop durant el seu regnat.

El 1432 va anar personalment a ajudar als defensor de l'illa de Gerba que eren atacats pel rei Alfons V. El 1534, quan ja tenia ms de setanta anys, va dirigir personalment una expedici contra Tlemcen, per tornar a l'obedincia als abdalwadites, i va morir a la regi de Ouarsen El seu fill Abul Hasan Muhammad ja havia mort i la successi va recaure en el net d'Abu Faris, Abu Abdallah Muhammad IV al-Mustansir.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184333" title="Cindy" nonfiltered="737" processed="734" dbindex="75743">

Cinderella (c.1975  18 de juny del 2006), coneguda ms comunament com a Cindy, va ser un dof amb el que es cas la britnica Sharon Tendler.

 Enllaos externs .

 I Now Pronounce You Mammal and Wife, Daily Record, 30 de desembre, 2005;
 MSNBC.com Video of the Ceremony;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184335" title="Temple de Saturn de Dougga" nonfiltered="738" processed="735" dbindex="75744">
El temple de Saturn de Dougga s un temple relativament mal conservat en comparaci amb altres del conjunt arqueolgic de Dougga a Tunsia. El culte a Saturn probablement va substituir en el culte al deu Baal Hammon pnic al segle II. El temple s visible per l'accs de les runes ja que est sobre un turonet. T una porta d'entrada a un vestibol, una cort a cel obert rodejada de prtics i tres celles on hi havia les divinitats objecte de culte; i a l'interior, sota terra, hi ha unes cisternes que recollien l'aigua i ms a sota s'han trobar restes de l'antic temple pnic-nmida; al fons una capella i canalitzacions d'aigua. Aquest temple fou construit en el regnat de l'emperador Septimi Sever (193-211) juntament amb un arc triomfal que porta el seu nom.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184336" title="Teatre de Dougga" nonfiltered="739" processed="736" dbindex="75745">



El teatre de Dougga s un teatre rom del lloc arqueolgic de Dougga a Tunsia que va ser construt vers el 168 o 169 i s dels millors conservats de l'frica romana. Podia acollir a 3500 espectadors quan la ciutat tenia uns 10000 habitants al seu perode major esplendor. Fou construit a costa de Publi Marci Quadrat, flamini perptu del culte imperial. Es composa d'una cavea (19 grades en tres plantas dividies per passos de circulaci), una orquesta, i una escena

Actualment es fa servir encara com a teatre i s'hi representen algunes peces clssiques durant el festival de Dougga.

Un teatre ms petit conegut com Teatre del culte, on es desenvolupaven les cerimnies lligades al culte de Liber Pater,  es troba a la vora dels temples de Concrdia, Frugifer i Liber Pater. T accs per una porta al mur del complex dels Gabinii (vegeu Temples menors de Dougga) i per una escala (que ja no existeix) es baixava a una galeria a la part superior de la cvea. No tenia escena per si orquestra que tenia forma d'un segment de cercle. Sota s'han trobat restes d'edificacions nmides.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184337" title="Frum de Dougga" nonfiltered="740" processed="737" dbindex="75746">


El frum de Dougga s una plaa pavimentada, amb algunes restes al seu contorn, que s troba al lloc arqueolgic de Dougga a Tunsia, a la part esquerra segons es mira el capitoli de front. Est protegit al fons per una muralla bizantina de construcci molt posterior. A la dreta queda la plaa dels vents que es diu aix perqu al terra hi ha gravats els noms dels dotze vents que es donen al pas; al fons de la plaa dels vents un petit temple anomenat temple de Mercuri. La plaa dels vents era al costat del edifici del mercat (del que resta el paviment), el qual fou fundat sota l'emperador Claudi o una mica abans  amb Tiberi. L'rea a la plaa dels vents era anomenada en poca romana area macelli (plaa del mercat) i fou construida segurament a costa dels Pacuvis (Pacuvii) que tamb van construir l'edifici del mercat a un costat de la plaa i el temple de Mercuri a l'altra costat. El frum mesurava 38,5 metres x 24 metres i estava rodejat de protics per tres costats.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184338" title="Stokkem" nonfiltered="741" processed="738" dbindex="75747">
 


Stokkem s una antiga ciutat liegesa i una de les bones viles germniques del principat de Lieja, de parla neerlandesa. A la fi de l'occupaci francesa 1795-1814, va passar al Regne Unit dels Pasos Baixos i al 1830 (1839) a Blgica, a la provncia de Limburg. Fou fusionada amb el municipi de Dilsen al 1970. Des de la reforma de l'estat de 1980 fa part de la regi flamenca.

Histria.
El primer esment escrit es troba en una butlla del papa Luci III del 19 de novembre de 1181 a l'abadia de Siegburg, en la qual confirm els seus privilegis i les possesions de lEcclesiam et cellam in Stockheim, mansum in Kessenich.

Stokkem, banyada pel riu Mosa, era una de les bones viles germniques del Principat de Lieja, al comtat de Loon. L'any 1244 el comte Arnold IV de Loon li atorg els drets de ciutat, que implicaven entre altres privilegis el dret de construir muralles i d'erigir un perron, o sia una escalinata amb una columna al centre, smbol del Principat de Lieja, coronada d'un globus imperial, smbol del Sacre Imperi Romanogermnic.

El lloc tenia una posici estratgica en un gual al Mosa. Els comtes de Loon hi van construir un castell per defensar-se contra les invasions del ducat de Gueldre. Al segle XVI, el prncep-bisbe Erard de La Marck va eixamplar les fortificacions del castell.

El 5 de novembre de 1605, un incendi va destruir l'esglsia i 350 cases; noms 70 cases de la ciutat van sobreviure. La ciutat tenia 700 habitants. Durant el setge de Maastricht, les tropes de John Churchill I, duc de Marlborough, van infestar la ciutat. Encara avui, aquest episodi histric sobreviu en una cerimonia folklrica anual durant la qual es fa la crema de Malbruc.

Al 1702, les tropes de la Repblica de les Set Provncies Unides van destruir el castell. La seva funci militar va minvar quan la ciutat de Maastricht va esdevenir una jurisdicci compartida de la Generalitat de la Repblica de les Set Provncies Unides i del Principat de Lieja. La ciutat es trobava al marge del Mosa. El riu hi coneix un cabal molt irregular amb inundacions frequnts. Desprs d'un altre diluvi el 1814, el nucli Boyen d'un cop va trobar-se al marge esquerre, tallat del centre del municipi de Grevenbicht al qual pertanyia. Des d'aleshores aquest territori s'ha afegit a Stokkem. Setze (o 25) anys ms tard, el llit nou del Mosa esdevindr frontera d'estat. Al mapa de Stokkem sempre es veuen els restes de l'antic llit del riu.
 
Un altre incendi al 1839 en va destruir ms 120 cases. Als segles XIX i XX, la ciutat era coneguda pels cistellers, que hi tenien una escola professional.

La ciutat avui.
Diversos incendis i evolucions sociolgiques van fer desaparixer les muralles  noms en queden petits trossos  i Stokkem va esdevenir una de les ciutats ms petites del mn durant el segle XX. Desprs de la fusi el 1970 amb Dilsen, la memria de la ciutat gaireb va desaparixer amb la desaparici del seu nom. L'any 1976, el municipi de Dilsen va optar pel nom combinat de Dilsen-Stokkem en memria del passat gloris de la petita ciutat.

Al 1970, abans la fusi amb Dilsen, Stokkem tenia 3.445 habitants.

 Punts d'inters .
 De Wissen (les Canyes), un centre d'informaci per a visitants i escoles, tocant a la cistelleria i el riu Mosa.

 Enllaos externs .
Stokkem ;
De Wissen  ;
Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184339" title="Capitoli de Dougga" nonfiltered="742" processed="739" dbindex="75748">


El Capitoli de Dougga s un temple rom del lloc arqueolgic de Dougga a Tunsia que fou construt al segle II  i estava dedicat als deus protectors romans, Jpiter, Juno i Minerva. A la dreta es troba el temple de Mercuri i la plaa dels vents i a l'esquerra el frum de Dougga i una muralla bizantina molt posterior. Una esttua colossal de Jpiter es trobava collocada al fons del temple. Fou construit a les expenses d'un ciutad ric de Dougga (Thugga), Lucius Marcius Simplex, i del seu fill Lucius Marcius Simplex Regillianus el 166 o 167. Est `recedit d'una plataforma enllosada que servia de cort pels fidels; t una escala que dona a un prtic amb quatre columnes a faana i dos de retorn, desprs de les quals hi havi la sala de culte (13 x 14 metres) ambn tres nnxols al fons (el del mig tenia l'esttua de Jpiter i les altres les de Juno i Minerva). Al frontal un relleu que representa un home agafat per un liga, simbolitzant l'apotesi de l'emperador Anton Pius (138-161).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184340" title="Temples menors de Dougga" nonfiltered="743" processed="740" dbindex="75749">
El temples menors de Dougga sn una srie de temples pagans del lloc arqueolgic de Dougga a Tunsia, que foren construts en el segle I i II. El temple de Mercuri (mitologia) i el d'August son a la dreta del Capitoli de Dougga; els temples de la Concrdia, de Libera patria i Frugiteri (Temple de Frugifer) i el temple de Tellus es troben en front del capitoli ms propers al mercat de Dougga. Les restes estan relativament ben conservades i constitueixen noms una part petita dels temples de la ciutat ja que s'han constatat per inscripcions 28 temples al segle III, i nom n'hi ha 19 de localitzats. 

El temple d'August o de la Fortuna d'August, el de la Concrdia de Venus i el de Mercuri August foren construts en el regnat de l'emperador Adri.  Aquests temples els va pagar el patr de la civitas i del pagus Quintus Maedius Severus en nom seu i de la seva filla la flamnia perptua Maedia Lentula. 

El temple de la Pietat d'August es va construir en execuci del testament de Gai Pompeu Nahani, en un terreny de la seva propietat; t escales d'accs i un vestbul amb un petit absis elevats sobre un pdium.

El temple de Mercuri al costat del Capitoli s del regnat de Cmmode (180-193) i el va pagar Quintus Pacuvius Saturus i la seva dona Nahania Victoria executant el testament del seu fill, un militar mort en servei; en aquest darrer temple, amb tres sales de culte (una rectangular al mig i dues semicirculars als costats)  es van trobar uns sarcfags del perode del baix imperi, i un premsa d'oli del temps dels vndals.

El temple de Tellus  era dedicat a aquesta deessa i fou edificat en un terreny privat inicialment al final del segle I, i restaurat el 261 a costa de la flamnia perpetua Btria Fortunata. s de redudes dimensions i t una escala d'accs (tres escalons) amb una cort rodejada per un peristil i tres celles amb tres nnxols semicirculars

Dintre d'aquest grup cal incloure al temple de Neptuni, un petit santuari, amb nom provisional ja que no se sap a qui estava dedicat tot i que Neptuni es la detat ms probable, proper al temple de Saturn i orientat a l'est dominant la vall de l'Oued Khalled. T unes escales que donen a un prtic  i de al a la sala de culte; tenia un nnxol on era la detat tutelar.

El temple de Liber Pater o Patria i a Frugifer s va construir sobre un terreny de propietat de Aule Gabini Dat i a les seves costes i del seu fill Marc Gabini Bas. Juntament amb el temple de Concrdia construt per ells mateixos, es conegut com temples o complex dels Gabinis (Gabinii).

El temple del Sol s un petit santuari quadrat a l'antic cam entre la cisterna d'An Mizeb i el temple de Minerva. Es va construir a la part final del segle III i s'hi accedeix per quatre escalons que donen a un vestbul d'on s'accedeix a la sala de culte.
   
Altres temples menors sn: una capella pagana del segle I, el santuari de Minerva (diferent del Temple de Minerva), un temple annim construt a la segona meitat del segle II, un altra temple annim al nord del temple de Mercuri, i un altra temple annima al nord del santuari lbic-pnic. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184342" title="Dar Laccheb" nonfiltered="744" processed="741" dbindex="75750">
Dar Laccheb s el nom que es va donar a un temple pag del lloc arqueolgic de Dougga a Tunsia, no molt ben conservat, que no s'ha pogut identificar a quina detat estava dedicat. El nom correspon al del propietari del lloc al final del segle XIX (Casa de Laccheb). Encara que per alguna estranya ra es va suposar que era un mercat d'esclaus, el cert s que el su estudi detallat va establir que es tractava d'un temple construit en el reganat de Marc Aureli i Luci Ver entre el 161 i el 169, al mateix temps que el Capitoli i el teatre. L'entrada s fa per una porta que est en bon estat de conservaci i obre sobre una gran sala rectangular rodejada de protics; la part ms al sud ha desaparegut.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184343" title="Casa de Venus de Dougga" nonfiltered="745" processed="742" dbindex="75751">


Casa de Venus de Dougga s una casa d'algun notable rom situada en el lloc arqueolgic de Dougga a Tunsia. s una casa vena del temple de la Victria de Caracalla, de dimensions mitjanes amb accs pel carrer que la separa del temple de Dar Laccheb; entre les cambres hi ha un triclinium (sala de menjar) i un cubiculum (cambra de dormir), amb sols amb mosaics de decorat vegetal. El nom deriva d'un mosaic on figuren Venus i els Cupidos en un ambient mar. Aquesta casa fou construda segurament al segle II i  fou reformada diverses vegades i encara mostres signes d'haver estat habitada el segle V. De la casa en si mateixa queda poc ms que els paviments, trossos de paret i pedres fora de lloc per que li corresponen. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184344" title="Temple de la Victria de Caracalla" nonfiltered="746" processed="743" dbindex="75752">


El temple de la Victria de Caracalla (o ms precisament "de les Victries de Caracalla) s un temple pag rom del lloc arqueolgic de Dougga a Tunsia, construt en honor de l'emperador Caracalla durant el regnat d'aquest emperador (198-211), probablement al principi del segle III. s un dels 28 temples que se sap que hi havia al centre de Dougga. Construit sobre un terreny en pendent, van caldre importants treballs per la seva construcci. s al costat de la casa de Venus. Les dimensions son 41,5 x 14,20 metres, i es troba sobre pdium. L'accs s per una porta lateral a la que s'arriba per tres escalons que donen a una gran sala enllosada, confrontada al nord per un altra sala rectangular amb un prtic, a on s'accedeix per una escala monumental.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184345" title="Temple de Celestis de Dougga" nonfiltered="747" processed="744" dbindex="75753">


Temple de Celestis de Dougga s un temple dedicat a Celestis al lloc arqueolgic de Dougga a Tunsia, que abans va estar dedicat a la deessa pnica Tanit. El temple est fora ben conservat amb nombroses columnes; la seva forma era rectangular al davant y semicircular a la part del darrera; el seu accs era per la dreta i donava a un pati; unes escales (11 escalons) que es conserven pujaven cap al santuari; a la part frontal hi havia dos cambres subterrnies. El conjunt estava delimitat per murs. s situat al mig d'una necrpoli i no lluny de l'arc d'Alexandre Sever, en el regnat del qual es va construir (222-235). La seva forma s excepcional dins l'arquitectura religiosa de l'frica romana.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184346" title="Cisternes de Dougga" nonfiltered="748" processed="745" dbindex="75754">
Les cisternes de Dougga sn un grup de cisternes que es conserven al lloc arquelgic de Dougga a Tunsia. Cada una tenia un aqeducte que garantia el subministrament d'aigua. Les cisternes no tenien nom (o si el tenien no es coneix) i son anomenades pel nom modern de les fonts que les abastien: An El Hammam i An Mizeb.

Les cisternes es troben al nord del temple de Celestis de Dougga i a l'oest del Capitoli de Dougga. 

L'aqeducte de la cisterna d'An Hammam fou construt en el regnat de Cmmode i tenia 12 km de llarg entre la font, a l'oest, i la cisterna; la cisterna tenia una capacitat de 6000 m3 i estava format per cinc dipsits d'una mesura de 34 x 5 metres cadascun (ms una cisterna perpendicular de decantaci). En aquest lloc celebren els habitants la festa de la seva patrona la Mokhla. L'aqeducte est ben conservat (el millor conservat de Tunsia) i fou dedicat a l'emperador pel notable de la Civitas Aurelia Thugga que el va pagar, essent procnsol Marcus Antonius Zeno (184-187) i fou restaurat el 376 segons una inscripci; neix entre el Djebel Fej El Hdoum i el Djebel Bou Khoubaza, al sud-oest de Dougga, a uns 8500 metres en lnea recte, i t un quadre de captaci de 10 x 10 metres a la vora de la font d'An El Hammam; la major part del seu recorregut s subterrani fins arribar a la cisterna.
 
La cisterna d'An Mizeb t capacitat per 9000 m3, amb set dipsits; es va construir en dos fases; estan formades per dipsits de 35 x 5 meres cadascun ms un octau dipsit perpendicular de decantaci. La font d'An Mizen era a noms 200 metres al nord-oest, i l'aqeducte era subterrani amb una altura de 1,60 i ample 0,50 metres. La font encara est en servei.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184347" title="Arc d'Alexandre Sever de Dougga" nonfiltered="749" processed="746" dbindex="75755">
Arc de Alexandre Sever de Dougga s actualment les restes d'una estructura que formaven un arc triomfal que estava dedicat a l'emperador Alexandre Sever al lloc arqueolgic de Dougga a Tunsia. Era proper al temple de Celestis de Dougga i a tocar d'una de les cisternes de Dougga, la d'An El Hammam. Va ser construt al segle III, vers el 230. L'arcada (de quatre metres d'obertura sostinguda per dos peus decorats amb nnxols rectangulars poc fondos) encara es conserva en bon estat per la part superior est deteriorada. Fou construt per agrair a l'emperador els privilegis concedits a la ciutat.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184348" title="Temple de Minerva de Dougga" nonfiltered="750" processed="747" dbindex="75756">
Temple de Minerva de Dougga s un temple pag del lloc arqueolgic de Dougga a Tunsia, construt pels romans vers la segona meitat del segle I sota l'emperador Domici o sota Anton Pius (138-168). El va pagar la sacerdotessa del culte imperial Iulia Paula Laenatiana.

El seu estat es molt precari amb noms una petita part de les parets encara en peu, i algunes columnes, a ms del paviment. Est orientat al sud-oest. La sala principal estava precedida d'un prtic ja desparegut; a la cella o sala de culte s'accedia per una escala monumental erigida sobre un podium, i a l'interior de la sala i havia altres sales que tenien accs per portes laterals.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184349" title="Mansions de Dougga" nonfiltered="751" processed="748" dbindex="75757">


Les mansions de Dougga son diverses cases del lloc arqueolgic de Dougga  a Tunsia, que sens dubta corresponien a ciutadans notables, i que disposen de mosaics en millor o pitjor grau de conservaci. El millor mosaic que resta s el de la casa de Venus, per altres cases tenen tamb mosaics com la casa anomenada Omnia tibi Felicia, la de Dionisi i Ulisses  i la de Grgona que es troben fora properes una a l'altra segurament a una zona on vivien els notables de la ciutat, al que fou el centre de la civitas.

En total hi ha dotze cases identificades totes les quals deuen el seu nom als mosaics excepte la casa del Trifolium de Dougga i la casa de les Escales.

La casa dels Vinaters s propera al mercat i l'entrada s pel carrer de les termes de Caracalla. T un mosaic amb composicions geomtriques i el mosaic principal a una de les  cambres es pot datar al segle III i representa dos vinaters portant mfores a l'esquena de les que treuen el vi que aboquen a les copes que porten els dos clients; a les mfores hi ha escrit "beu i viurs"; tamb hi ha dos servidors  que donen flors i perfum als que beuen; aquest mosaic es avui al Museu del Bardo.

La casa de les Escales s al sud-est del mercat al mateix carrer que l'anterior; en estar en un lloc amb pendent necessita de nombrosos escalons pel seu accs als diferents nivells; al centre de l casa hi ha un pati vorejat del que foren cambres petites, a i la part oposada per un prtic. Unes escales permeten pujar a les cambres de la part nord i oest; aquest part nord est molt damnada; a la part sud-est sembla que hi havia alguna cambra dedicada a botiga

Casa del Laberint est a l'est de les termes de Caracalla i rep aquest nom pel mosaic del seu vestbul, una figura geomtrica que representa el plnol del laberint, datat al segle III. Actualment el mosaic s al Museu del Bardo. La casa t altres mosaics ms antics.              

La casa de les Tres Mascares es al costat de la casa del Laberint, i sembla haver patit nombroses reformes i modificacions. El nom deriva d'un mosaic al terra d'una de les cambres, datat al segle III, amb tres mascares, dos de bacants i una de silene; com els altres bons mosaics avui es al Bardo.

La casa de Dionisi i Ulisses (Dionysos i Ulysses) s al sud de les termes de Caracalla, i sembla que era una de les ms fastuoses de la ciutat. Estava formada per dos plantes per actualment noms resten elements considerables d'una de les plantes. L'accs era per escala amb 14 escalons que portava a una sala rodejada d'un prtic que donava pas a les diferents cambres. Els mosaics que s'hi van trobar, datats del regnat de Galli (260-268) mostren a un Dionisi triomfant sobre el pirates tirrens, i a Ulisses resistint el cant de les sirenes; aquesta casa comptava en total amb nou mosaics dels quals set son al Bardo. 

La casa de Omnia tibi felicia (Que tot et porti la felicitat) s al sud de les termes i  t accs per una porta del carrer del temple de Dar Laccheb. Al mosaic del vestbul hi havia gravades les paraules de benvinguda que li van donar nom; aquest mosaic es del baix imperi (segle IV) i est exposat al Museu del Bardo. La casa tenia un pati on hi havia una cisterna i al nord, est i oest es repartien les cambres

La casa de Marsyas es al sud-est del temple de Dar Laccheb; es relativament petita i formada per tres cambres. El nom li fou donat per un mosaic que representa episodis  del fams mite del pastor Marsyas que es va atrevir a desafiar en un concurs al deu de la musica Apollo,  el descobriment de la doble flauta per la deessa Atenea, que fou sorpresa per Marsyas, la lluita musical entre Apollo i Marsyas i el cstig del pastor.

La casa d'Eros i Psyche s troba propera a les termes d'An Doura i noms ha estat excavada parcialment sense poder veure el conjunt de la casa que tenia un pati i prtic que donaven a diferents cambres, de les que s'han posat a la llum dos cubiculum (sales de dormir); al pati restes d'un atri itali i columnes rodejant limpluvium i una bassa. Deu el nom a un mosaic del terra de limpluvium on Eros y Psyche son representats en una barca un com a msic tocant la flauta i l'altra dansant en festa, i en un altra escena els dos agafats amb una taula de joc sobre els genolls. A l'ala oest s'han trobat panels de pintures.

Vegeu tamb:

Casa de Venus;
Casa de Grgona;
Casa de les Estacions;
Trifolium;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184350" title="Mausoleu libico-pnic de Dougga" nonfiltered="752" processed="749" dbindex="75758">



Mausoleu libico-pnic de Dougga s un mausoleu del lloc arqueolgic de Dougga a Tunsia, un dels rarssims exemples d'arquitectura reial nmida. T 21 metres d'alt i fou construt al comenament del segle II aC, dedicat a Ateban o Atban, fill de Iepmatath o Ieptimatah i de Palu (que van viure al final del segle III aC i potser comenaments del II aC). Te tres nivells i sobre la cara nord, al primer dels nivells, una finestra dona a la cambra funerria; falses finestres decoren les altres cares.

El 1842, per emportar-se la inscripci lbica que tenia el monument, el cnsol britnic a Tunis Sir Thomas Read va damnar greument el conjunt que es va salvar per la cura del francs L. Poinssot que el va reconstruir. La inscripci bilinge lbico-pnica va anar a parar al Museu Britnic, per va permetre de desxifrar els carcters lbics.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184351" title="Trifolium de Dougga" nonfiltered="753" processed="750" dbindex="75759">


El trifolium de Dougga s un edifici en runes del lloc arqueolgic de Dougga, a Tunsia, que era dedicat a prostbul. A una pedra de la rodalia un penis gravat sobre la pedra i dos pits marquen el cam. Al costat del trifolium hi havia els banys (latrines), els quals estan relativament ben conservats (vegeu Banys dels Ciclops).

El Trifolium s al barri del sud i es la casa particular ms gran del lloc de Dougga. Esta format per una planta a ras de carrer (de la que casi no queda quasi b res) i una a nivell inferior aprofitant el desnivell. L'accs era per porxo amb dues columnes al carrer i s'entrava a un vestbul del que sortien les escales que baixaven a la planta de baix organitzada en torn a un pati rodejat de prtic i ocupat al centre per jard. A la galeria oest donaven les tres portes de la gran cambra, el oecus, que tamb donava al nord a un altra cambra; a la part sud les cambres eren ms petites; a la zona del prtic hi havia una cisterna i al seu costat una fonteta.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184352" title="Font d'An Doura" nonfiltered="754" processed="751" dbindex="75760">
La Font d'An Doura s una font de pedra al lloc arqueolgic de Dougga a Tunsia, fora ben conservada. Era probablement la principal font de la ciutat per no la nica. El seu nom clssic no es coneix i se li dona el que portava quan fou descoberta a finals del segle XIX, que li donaven el habitants de la vila de Dougga. An Doura s el nom donat a un complex format per la font, unes termes, unes latrines i unes cisternes. L'establiment termal t forma de T i s en terreny en pendent, i noms excavat parcialment s'han identificat el frigidarium o sala de banys freds flanquejada de quatre piscines, el tepidarium per la sortida del bany, tres sales calentes a la mateixa sala que el tepidarium i algunes sales de servei. Les latrines son al sud-oest i son semicirculars  amb 2,70 metres de dimetre; els seients han desaparegut; a la vora de l'edifici unes cisternes en tres dipsits separats per arcades, de 28,5 per 25 metres, i capacitat de tres mil metres cbics.

Altres fonts sn:

El nimfeu de Terenci, font monumental prop del temple de Dar Laccheb, construda a costa de la civitas en el proconsolat de Marcus Antonius Zeno entre 184 i 187. L'aigua venia d'una canalitzaci de la cisterna de  An El Hammam.

La font rectangular entre el teatre i el frum.

La font cnica prop de l'arc d'Alexandre Sever.

I el gran nimfeu a l'oest del Trifolium de Dougga, en forma d'hexaedre amb 8,70 metres d'obertura, alimentat per aigua procedent de la cisterna de  An El Hammam per un conducte soterrani (que no s'ha trobat).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184353" title="Casa de Grgona" nonfiltered="755" processed="752" dbindex="75761">


La casa de Grgona s una de les cases del lloc arqueolgic de Dougga a Tunsia que conserva mosaics al paviment. Est lleugerament separada de la resta de cases amb paviment, al sud-est de la vila, amb l'entrada principal assenyalada per porxo; el seu subsl agafava la llum del carrer per claraboies; s'hi entrava per una porta de la part sud-est. Al vestbul una cisterna amb les voltes sostingudes per dos files de tres pilars. Deu el seu nom al mosaic del vestbul que figura en un medall central que mostra el cap de Medusa, i que s al Museu del Bardo encara que el seu estat no es ptim. La casa tanmateix t poc ms que el paviment i algunes pedres que li corresponen.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184354" title="Arc de Septimi Sever de Dougga" nonfiltered="756" processed="753" dbindex="75762">
Arc de Septimi Sever de Dougga s actualment les restes d'una estructura que formaven un arc triomfal que estava dedicat a l'emperador Septimi Sever (193-211) al lloc arqueolgic de Dougga a Tunsia en commemoraci de l'elevaci de la ciutat a municipi. Era proper al temple de Plut de Dougga. Va ser construt a comenaments del segle III.

Est format per una arcada de 5 metres d'obertura sostinguda per peus decorats amb nnxols rectangulars poc fondos. T una inscripci dedicada a l'emperador i a la seva dona Jlia Domna i un altra als fills (Caracalla i Publi Septimi Geta). Era punt de sortida a la via de Theveste. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184355" title="Casa de les Estacions" nonfiltered="757" processed="754" dbindex="75763">
La Casa de les Estacions o Casa de l'Anec i les Estacions de Dougga s una de les cases del lloc arqueolgic de Dougga a Tunsia, que conserva el mosaic del paviment. s a la zona sud-est i est data al segle III. Est construda sobre un terreny amb forta pendent i la formaven dos plantes, la superior  que obria al carrer que porta al trifolium de Dougga i al mausoleu libico-pnic de Dougga, i la planta baixa que donava al carrer que porta al temple de Plut; entre una i altra planta hi havia un entresol i escales que comunicaven els dos nivells. Deu el nom a dos mosaics, un a la part superior amb un nec i un a la inferior amb un geni de l'abundncia rodejat de les quatre estacions, primavera, estiu, tardor i hivern. Aquest mosaic es avui dia al Museu del Bardo. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184356" title="Bnabar" nonfiltered="758" processed="755" dbindex="75764">


Bnabar, s el nom artstic del cantautor francs  Bruno Nicolini, que va nixer a Thiais el 16 de juny de 1969. El seu nom artstic s una forma d'argot que deriva de Barnab, sobrenom que li va donar el seu amic Patchol quan tocaven junts, per que ha sofert una inversi sillbica. 

Biografia.
Autor de canons populars en francs que es basen en fets de la vida quotidiana, de la societat o del fet de ser una mica problemtic. El 10 de mar de 2007, durant la 22a cerimnia dels premis Victoires de msica, va rebre el premi de millor intrpret mascul de l'any i de la can original per la pea Le dner. El 2004 ja havia rebut el premi a millor lbum  amb Les risques du mtier. El 2003 va rebre la nominaci a millor autor revelaci (premi que finalment s'endugu Natasha Saint-Pier) i artista revelaci a l'escenari (que guany Sanseverino).

Bnabar ha escrit diversos guions per series de televisi i de cinema, on ha treballat de regidor en alguns films. 

El fil conductor de les seves canons s la descripci precisa i detallista dels elements de la vida quotidiana. El tema general varia poc, per en canvi, els temes particulars sn variats, tot i que relacionats: els amics, les nvies, l'amor, la mort... D'aquesta manera les lletres poden parlar d'un nen que aprn a anar amb bicicleta als 5 anys, d'un noi que intenta reconciliar la parella del seu amic, de l'inici de la jubilaci, de la comparaci entre un golfo i la seva nvia que es cuida o de sis amics que es perden anant a una festa. Bnabar utititza la simplicitat dels temes per crear una identificaci amb l'auditori. 

La msica s molt bsica, amb una forta presncia dels instruments de vent que dna una mena de fanfarra, que s'alternen amb el piano. En el seu darrer lbum Reprise des ngotiations (sortit l'octubre de 2005) s'han introdut nous instruments com el tromb o el contrabaix, que han donant un costat ms jazz al tipus de msica. D'aquest lbum n'ha venut ms de 2 milions de cpies. 

El 2004 va ser pare d'un nen anomenat Manolo, amb la seva companya Stphanie. 

L'1 de maig de 2007 va actuar en un concert a l'estadi de Charlty per donar suport a la candidatura presidencial de Sgolne Royal.

Discografia.
lbums.
 La p'tite monnaie (1997);
 Bnabar (2001);
 Les risques du mtier (2003);
 Live au Grand Rex (2 CD) (2004);
 Reprise des ngotiations (2005);

Enllaos externs.
 Web oficial;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184357" title="The Waterboys" nonfiltered="759" processed="756" dbindex="75765">


The Waterboys s un grup de msica britnic creat el 1983 per Mike Scott. Els membres del grup, passats i presents, sn essencialment escocessos i irlandesos. El grup ha estat afincat a diversos llocs com Londres, Dubln, An Spidal, Nova York i Findhorn. s un grup que ha travessat diversos estils musicals, per sempre s'ha caracteritzat per una barreja de folk cltic i de rock o folk rock. Desprs de deu anys de discos i gires, la formaci es va separar el 1993 i Scott va seguir una carrera en solitari. El 2000 el grup es va tornar a unir i el lder va destacar que tot era una continutat, el grup i la seva carrera en solitari, ja que la majoria de msics l'havien acompanyat en la seva carrera en solitari.

Des d'un punt de vista del seu estil musical, el grup va rebre el qualificatiu de Big Music, ttol d'un dels temes del segon lbum A Pagan Place. El grup va influenciar a grups com Simple Minds, The Alarm, In Tua Nua, Big Country, Hothouse Flowers... Ms tard, els interessos de Scott van doanr un aire ms liteari i mstic al grup, lligat a la msica folk. A finals dels anys 1980 el grup anava tenint ms influncies folk i creava problemes per als membres que volien donar ms importncia al so rock, per quan es va recompondre el 2000 va explotar ms la vessant del rock. 
  
 Membres del grup .

Ms de trenta msics han estat membres de The Waterboys, alguns, per, noms hi van estar un temps curt en un lbum o una gira, mentre que d'altres han tingut un paper ms important. Mike Scott ha estat el cantant i el principal compositor durant tot la histria del grup, mentre que alguns msics han tingut un paper prou destacat. 

Anthony Thistlethwaite fou un dels membres del grup originari i hi va restar fins que es van separar el 1991, tot i que va participar en l'enregistrament de l'lbum A Rock in the Weary Land. Amb Scott i Wickham, fou un dels compositors. Toca el saxofon, que es pot sentir en nombrosos solos, constitueix una de les dues parts de la secci de vent del grup. Volia que el grup tingus un aire ms rock desprs de l'lbum Room to Roam, i com que no ho va aconseguir va deixar el grup. Avui dia s membre del grup The Saw Doctors, amb qui ha tret tres lbums.

Kevin Wilkinson, fou un altre membre fundador del grup, concretament el bateria els anys 1983 i 1984, tot i que toc en ms ocasions. L'ltima aparici remunta al disc A Rock in the Weary Land. Va dirigir la secci rtmica durnat el perode de Big Music. 

Steve Wickham va tranformar el grup amb la seva entrada el 1985. El seu fort inters per la msica folk va ser decisiu pel canvi de direcci de la banda. El 1990 va deixar el grup, ja que Scott i Thistlethwaite volien retornar al so ms rock. Amb tot, el 2000 Wickham va retornar al grup i encara hi continua. s qui ms peces ha escrit per al grup, desprs de Scott.

 Discografia.
The Waterboys sn autors de diversos lbums i singles. La realitaci del grup ha rebut bones crtiques, tot i que l'xit comercial de les seves primeres peces no fou alt, cosa que actualment s'ha redreat. L'xit ms destacat fou la reedici el 1991 del single The Whole of the Moon que va arribar al tercer lloc en vendes al Regne Unit, mentre que els lbums Fisherman's Blues i la compilaci The Best of The Waterboys 81-90 van aconseguir els llocs 13 i 10 respectivament, per amb un nombre de vendes ms gran del primer. 

 lbums d'estudi .
 1983 : The Waterboys;
 1984 : A Pagan Place;
 1985 : This Is the Sea;
 1988 : Fisherman's Blues;
 1990 : Room to Roam;
 1993 : Dream Harder;
 2000 : A Rock in the Weary Land;
 2001 : Too Close to Heaven (als Estats Units va sortir com a  Fisherman's Blues, Part 2);
 2003 : Universal Hall;
 2007 : Book of Lightning;

lbums live i compilacions .
 1991 : The Best of the Waterboys 81 90;
 1994 : The Secret Life of the Waterboys 81 85;
 1998 : The Live Adventures of the Waterboys;
 1998 : The Whole of the Moon:  the Music of Mike Scott and the Waterboys;
 2005 : Karma to Burn;

Enllaos externs.

 Web oficial de Mike Scott i The Waterboys ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184358" title="Gran Premi d'Itlia del 1989" nonfiltered="760" processed="757" dbindex="75766">
Resultats del Gran Premi d'Itlia de Frmula 1 de la temporada 1989 disputat al circuit de Monza el 10 de setembre del 1989. 



 Resultats .



 Altres .

 Pole:   Ayrton Senna  1: 23. 720;
 Volta rpida:  Alain Prost|   1: 28. 107 a la volta 43;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184360" title="Joan Plum i Bosch" nonfiltered="761" processed="758" dbindex="75767">
Joan Plum i Bosch ( ?, 1889 - l'Ametlla del Valls, 1950), fou el primer alcalde elegit per sufragi universal de l'Ametlla del Valls (1933-1934, 1936-1939)  
  
Fill adoptat per un matrimoni de l'Ametlla del Valls, va viure sempre vinculat a la pagesia, arribant a ser masover de can Anglada. 

Activitat cultural.
Interessat per la vida cultural del poble que, de la ma de l'alcalde Sebasti Bassa, s'estava impulsant, fou actor, promotor i director d'escena del primer grup escnic que port el teatre a l'Ametlla. L'any 1911 form part de la primera junta directiva del Centre Recreatiu de l'Ametlla (amb una coral, un grup de teatre i una secci de festes); fou un dels promotors de l'entitat Amics del Llibre (1926), que va crear la primera biblioteca pblica, i sovint s'hagu d'enfrontar amb les autoritats locals del rgim dictatorial. Entre el 1930 i 1933 va ser tamb el president del Club de Futbol de l'Ametlla i va fer possible que disposs d'un terreny de joc. 

Activitat poltica.
L'any 1933 presid la comissi gestora nomenada per la Generalitat per posar-se al capdavant del municipi, fins que el gener de 1934 es celebraren eleccions municipals per sufragi popular. Plum guany al front de la candidatura d'ERC. Ser destitut pels fets del 6 d'octubre i restitut desprs de les eleccions de febrer de 1936 i fins a l'acabament de la guerra civil espanyola. s en aquest perode quan l'habilitat i el comproms personal de Plum aconsegueixen mantenir una estabilitat social durant tota la contesa. El cronista local Josep Badia i Moret ho descriu com:  un petit oasi de pau i de convivncia. No hi hagu crims ni venjances, ni persecuci poltica ni religiosa. Els homes emboscats tornaren a casa. Mossn Llus Paradell, rector de la parrquia, va romandre durant tota la guerra a l'Ametlla protegit i defensat en moments ben compromesos. Per impedir que l'esglsia fos cremada, va sser convertida en sindicat agrcola i magatzem d'avituallaments. Es va salvar l'arxiu parroquial i els tresors litrgics de l'esglsia. Per evitar la requisa del Casal de la Visitaci  s'hi installaren les escoles pbliques. Donades les circumstncies d'aquells terribles tres anys, en Joan Plum va voler sser sempre el protector de tot i de tothom . 

En acabar la guerra va deixar el crrec i durant la seva absncia, a les viglies de l'ocupaci de les tropes franquistes, quatre persones foren assassinades. Torn a l'Ametlla per a reprendre la seva vida de masover, per el 5 de juny de 1939, en virtut de la llei de responsabilitats poltiques, fou detingut juntament amb vint convilatans ms i condemnat a vint anys de pres. En va sortir dos anys desprs en rgim de llibertat vigilada i amb la salut malmesa. 

Va morir al setembre de 1950.

Bibliografia.
Josep Badia i Moret Galeria de personatges. Crniques del nostre temps (1900-1990) L'Ametlla del Valls: Ajuntament de l'Ametlla del Valls, 1992 (pg. 79-87);

Enllaos externs.
Galeria d'alcaldes del Valls Oriental;

Notes.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184375" title="Maties Mazarico" nonfiltered="762" processed="759" dbindex="75768">

Maties Mazarico s un msic i cantant de la Catalunya del Nord.

Cap al 1975 comena a escriure i interpretar canons, i aviat -1976- coneix Pere Figueres i Jordi Auvergne i s'integra al collectiu Guillem de Cabestany. 

Sovint, els seus temes estaven basats en poemes de Joan Morer i Francesc Catal, tot i que tamb escrivia lletres originals.

El 1979 publica un disc com a cantant (A la vora del folk), per aviat es decanta cap al conreu instrumental de la msica tradicional. Des de la seva fundaci el 1995 s membre del grup Els Ministrils del Rossell  .

Actualment, s un folklorista reconegut, i un notable sonador del sac de gemecs, l'acordi diatnic i altres instruments populars . A ms, s un dels darrers constructors de flabiols de canya de cinc forats, que divulga amb diverses iniciatives, com tallers  i demostracions pbliques de construcci .

Referncies.


Enllaos externs.
 Anunci d'un concert de Maties Mazarico a la localitat occitana de Planeses ;
 Adrea de contacte;
 Dues partitures de Joan Pere Sunyer arranjades i harmonitzades per Maties Mazarico;
 Pgines del Maties Mazarico al web dels Ministrils del Rossell;
 Lloc web del grup de msica tradicional i popular de Catalunya Nord: els Ministrils del Rossell;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184376" title="Dalmau VIII de Rocabert" nonfiltered="763" processed="760" dbindex="75769">
Dalmau VIII de Rocabert i Ferrandis d'Hxar, fou vescomte de Rocabert i de Peralada des de 1403 a 1454. Fill del vescomte Jofre VI de Rocabert i de Violant Ferrandis d'Hxar. Era molt jove quan va morir el seu pare i d'aquesta manera es va estalviar tot el procs successori a la mort de Mart l'Hum. En el Parlament de Peralada de 1410 foren els seus cosins els Rocabert de Cabrenys, Guerau Galceran de Rocabert i Guillem Hug de Rocabert qui el representaren, ja quen n'eren els tutors; tots foren en un principi urgellistes, per quan s'entron la nova dinastia Trastmara no tingueren cap problema en acceptar-la. 

El 1420 particip en l'expedici que sort del port dels Alfacs sota el comandament d'Alfons el Magnnim i que es dirigia a Sardenya i Crsega, on particip la flor i nata de la noblesa catalana. Tamb fou l'encarregat d'acomiadar el rei enl 1424 quan aquest marx el primer cop a Npols o el 1432 fou ell mateix qui particip en les campanyes d'Itlia amb la conquesta de l'illa de Gerba. Amb tot, aquests serveis militars al rei, no tenien el seu referent a les corts, on sempre es mostr oposat als designis reials, com la majoria de la noblesa, fet que li provoc fins i tot la pres en les corts de 1447. 

El 1416, un cop morta la seva tia Joana de Rocabert, el rei Alfons li atorg el castell de Requesens, la vila rossellonesa de Vin i la baronia de Verges, per tal de renunciar a l'herncia del comtat d'Empries que segons disposici testamentria havia d'anar a parar als Rocabert. 

Npcies i descendncia.
Dalmau es cas tres vegades: 
 Amb Beatriu de Montcada, baronessa d'Anglesola i filla de Guillem Ramon de Montcada, senyor d'Aitona, va tenir els segents fills:
 Jofre VII de Rocabert, el seu hereu.
 Dalmau Climent de Rocabert, abat de Bellcaire.
 Rafaela;

 Blanca de Crulles, dels Crulles de Llagostera. Amb els segents fills:
 Mart Joan de Rocabert, bar de Verges. ;
 Elisabet, monja de Jonqueres.
 Beatriu;

 Esclarmunda de Fenollet;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184380" title="Melodrama (grup musical)" nonfiltered="764" processed="761" dbindex="75770">
Melodrama va sser un grup musical catal de pop que es don a conixer acompanyant Sisa durant una etapa de la seva trajectria (al final dels anys setanta del segle XX) i que es va veure reflectida al disc Sisa & Melodrama.

Melodrama va editar els segents treballs:
Lps: Sisa i Melodrama (Edigsa 1979), L'xit truca a la porta (Audiovisuals de Sarri 1985) i Grandes Fracasos 1975-1991 (Transdisc 1991).
Singles: No me digas que me dejas/Tu, jo i el Tibidabo (Edigsa 1980) i Sabor a Tutti-frutti/Me equivoco (Epic 1982).
Altres: Comiendo Pan (Lp 'Barcelona Ciudad Abierta' Wilde Records 1983).

Melodrama estava format per: Dionis Oliv (veu), Toni Oliv (baix), Joan Navarro (teclats), Carles Collazos (bateria) i Xavier Juli (guitarra).

Enllaos externs.
Web oficial: http://www.melodrama-poprock.com
 Informaci sobre el disc Sisa & Melodrama. ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184381" title="Jofre VII de Rocabert" nonfiltered="765" processed="762" dbindex="75771">
Jofre de Rocabert i de Montcada fou vescomte de Rocabert i vescomte de Peralada des de 1454 a 1479. Era fill del vescomte Dalmau VIII de Rocabert i Beatriu de Montcada. Va nixer cap al 1420 i va participar a les corts juntament amb el seu pare, per no era una tasca que li agrads massa, cosa que feu que es retirs als seus dominis, fins que el 1460 davant de la problemtica entre el rei Joan II i el seu fill Carles de Viana, que portaren a l'empresonament d'aquest ltim, Jofre fou nomenat segon cap de l'exrcit que l'havia d'alliberar de Lleida, sota les ordres del vescomte de Cabrera. Un cop alliberat no form part de cap comissi poltica que es design desprs i retorn als seus dominis. Un plet li ocup els primers anys de direcci del vescomtat: el de la baronia de Verges, que volia prendre al seu germanastre Mart Joan de Rocabert, que va rebre l'ajuda de la branca dels Rocabert de Cabrenys. 

Amb l'esclat de la Guerra Civil Catalana es pos al bndol dels revoltats i es dirig a Girona per assetjar la reina Joana Enrquez sota les ordres del comte de Pallars. A dins de la fora hi havia els seus parents Rocabert de Cabrenys i el seu germ Mart Joan de Rocabert. Se li encarreg la defensa del seus passos patrimonials del Ports i Panissars amb dos mil homes mal armats contra els l'exrcit francs del comte de Foix. Particip a les campanyes del Baix Empord i un dels fets ms sonats fou el setge que pos al castell de Palau-saverdera, defensat per dos cunyats seus, i socorregut per un oncle i un cos. 

A continuaci fou l'encarregat de comandar una ala de l'exrcit del condestable Pere de Portugal a la batalla de Calaf, que fou una derrota total per a la causa rebel. Al bndol contrari hi havia fra Bernat Hug de Rocabert. Fou empresonat i pass set anys de captiveri al Castell de Xtiva. No se sap perqu rest tant de temps empresonat quan els seus companys aconseguiren la llibertat en breu, potser la manca de recursos o la manca de voluntat de seguir en aquella lluita fraticida. 

El 1471 fou alliberat i es retir als seus dominis de Peralada, que encara patirien els problemes de la guerra amb Frana, per no era el noble que hauria d'haver estat, cansat per la guerra i arrunat, va intentar casar el seu fill amb la filla del vescomte de Cabrera i comte de Mdica, per ni el rei Joan, ni el seu fill Ferran el Catlic, ho van permetre. Els Rocabert de Cabrenys tamb van pressionar per aquest matrimoni i davant del fracs fou Pere de Rocabert, estrella durant el conflicte en el bndol reialista, qui don la seva filla Isabel per tal que es pogus casar amb l'hereu del tronc vescomtal. En el fons, malgrat la guerra, la famlia va restar unida. 

Npcies i descendncia.
Es va casar amb Joana de So i de Castro abans de 1442 i tingu la segent descendncia:
 Felip Dalmau II de Rocabert, l'hereu, casat amb Isabel de Rocabert, filla de Pere de Rocabert.
 Pere de Rocabert, bar de Sant Lloren de la Muga.
 Guillem Ramon de Rocabert, que succe el seu germ a Sant Lloren. ;
 Joan de Rocabert, que fou cavaller de l'orde de Sant Joan de Jerusalem, sota la protecci del seu cos fra Bernat Hug de Rocabert. ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184382" title="Mileurisme" nonfiltered="766" processed="763" dbindex="75772">
El concepte mileurista s'aplica a persones que no solen superar els 1.000 euros mensuals en ingressos pel seu treball i que pertanyen a la generaci nascuda entre 1968 i 1982 (aproximadament). Segons l'Institut Nacional d'Estadstica Espanyol, el salari mitj dels assalariats espanyols s de 1.538,17 euros bruts al mes (1.703,87 euros al mes per als que treballen a jornada completa). A ms de la situaci econmica, el concepte fa referncia a l'alta formaci acadmica exigida, donat que amb freqncia per a ser mileurista s necessari tenir estudis superiors i idiomes.

Origen.

La paraula va ser utilitzada per primer cop l'agost de 2005 per Carolina Alguacil a una carta al diari El Pas intitulada soy 'mileurista.

Posteriorment el terme s'ha popularitzat i l'escriptora en castell Espido Freire ha escrit dos llibres sobre la situaci socioeconmica de la joventut espanyola desprs de la Transici que el descriuen. El primer va ser Mileuristas: cuerpo, alma y mente de la generacin de los 1000 euros (Barcelona: Editorial Ariel, 2006). Es descriu els miluristes com:

Conjunt d'espanyols d'entre 25 i 30 anys amb formaci superior, que fan treballs per sota de la seua capacitat, que mantenen bona part de les expectatives en l'oci, s'interessen per la cultura en les formes ms modernes i sn passius i protestaires.;

Pertanyen a la generaci ms preparada de la histria d'Espanya. Ronden la trentena, sn universitaris i saben idiomes. Per els sous baixos, la sobreabundncia de titulats i els canvis socials els han impedit arribar on pensaven arribar. Comparteixen pis; no tenen cotxe ni casa, ni fills i ja s'han adonat que el futur no era on creien.;

Altres expressions.
Mileurista utilitza el mateix sufix que pensionista, que es com es designa a qui cobra una pensi de la Seguretat Social per jubilaci, vidutat, orfandat o incapacitat.

Una campanya publicitria de cotxes va popularitzar anteriorment al concepte de mileurista el terme Jove Encara que Sobradament Preparat (que prenia les sigles en castell JASP "Joven Aunque Sobradamente Preparado") per a referir-se a una situaci similar.

Per a referir-se a investigadors becaris sense contracte laboral ordinari se sol aprofitar la similitud entre les veus becari i precari per a fer jocs de paraules.

Enllaos externs.

Reportatge al diari espanyol ELPAIS.com;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184384" title="Annemasse" nonfiltered="767" processed="764" dbindex="75773">
Annemasse (arpit Anemsse) s una ciutat francesa situada al departament de l'Alta Savoia, regi de Roine-Alps, que l'any 1999 tenia 27.253 habitants, ms els de l'aglomeraci, que formen la segona ciutat del Departament, en una superfcie de 4,98 km . El codi postal s 74100 i s cap de dos cantons francesos. 

Annemasse s una ciutat que est a la frontera entre Frana i Sussa, i s gaireb una part de l'aglomeraci de Ginebra. Est al costat del riu Arve i en el recorregut de l'Autopista Blanca de Mcon a Chamonix. 



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184387" title="Mina (cantant)" nonfiltered="768" processed="765" dbindex="75774">

Mina Anna Mazzini de nom artistic Mina o Mina Mazzini s una cantant italiana nascuda a Busto Arsizio, Llombardia, el 25 de mar de 1940 i que ha viscut durant la major part de la seua vida a Cremona. 

Enregistr l'any 1963 un EP amb tres ttols en castell i un en catal: "Se'n va anar" (Andreu/Borrell).


Filmografia (completa).

1959 Juke box - Urli d'amore;
1960 Appuntamento a Ischia;
1960 Urlatori alla sbarra;
1960 Madri pericolose;
1961 Io bacio.. tu baci;
1961 Mina... fuori la guardia;
1962 Appuntamento in Riviera;
1963 Canzoni nel mondo de Vittorio Sala.
1967 Per amore... per magia...;

 Discografia (completa) .

 1960 - Coriandoli;
 1960 - Tintarella di Luna;
 1960 - Il cielo in una stanza;
 1961 - Due note;
 1962 - Moliendo caf;
 1962 - Renato;
 1963 - Stessa spiaggia, stesso mare;
 1964 - 20 Successi di Mina;
 1964 - Mina;
 1964 - Mina n.7;
 1965 - Studio Uno;
 1965 - Mina interpretata da Mina;
 1965 - Mina & Gaber: un'ora con loro;
 1966 - Mina canta Napoli;
 1966 - Studio Uno 66;
 1966 - Mina 2;
 1967 - Sabato sera - Studio Uno '67;
 1967 - 4 Anni di successi;
 1967 - Dedicato a mio padre;
 1968 - Mina alla Bussola dal vivo;
 1968 - Le pi belle canzoni italiane interpretate da Mina ;
 1968 - Canzonissima '68;
 1969 - I discorsi;
 1969 - Mina for You (en angls);
 1969 - Incontro con Mina;
 1969 - Bugiardo pi che mai...pi incosciente che mai...;
 1970 - Mina canta o Brasil;
 1970 - Quando tu mi spiavi in cima a un batticuore;
 1971 - Del mio meglio;
 1971 - Mina;
 1972 - Cinquemilaquarantatre;
 1972 - Dalla Bussola 1+1;
 1972 - Altro 1+1;
 1973 - Piccola storia della canzone italiana;
 1973 - Del mio meglio n.2;
 1973 - Frutta e verdura;
 1973 - Amanti di valore (amb canons de Franco Califano);
 1974 - Mina ;
 1974 - Baby Gate (clssics estatunidencs cantats en angls);
 1975 - Del mio meglio n.3;
 1975 - La mina;
 1975 - Mina canta lucio (homenatge a Lucio Battisti);
 1976 - Singolare;
 1976 - Plurale;
 1977 - Del mio meglio n.4;
 1977 - Mina quasi Jannacci (homenatge a Enzo Janacci);
 1977 - Mina con bign;
 1978 - Di tanto in tanto;
 1978 - Mina live '78;
 1979 - Del mio meglio n.5;
 1979 - Attila vol.1;
 1979 - Attila vol.2;
 1980 - Kyrie vol.1 ;
 1980 - Kyrie vol.2;
 1981 - Del mio meglio n.6 ;
 1981 - Salom vol.1;
 1981 - Salom vol.2;
 1982 - Italiana vol.1;
 1982 - Italiana vol.2;
 1983 - Del mio meglio n.7;
 1983 - Mina 25 vol. 1 ;
 1983 - Mina 25 vol. 2 ;
 1984 - Catene vol. 1 ;
 1984 - Catene vol. 2 ;
 1985 - Del mio meglio n.8;
 1985 - Finalmente ho conosciuto il conte Dracula ;
 1986 - Si, buana ;
 1987 - Del mio meglio n.9;
 1987 - Rane supreme ;
 1988 - Oggi ti amo di pi;
 1988 - Ridi pagliaccio vol. 1-2 ;
 1989 - Uiallalla vol. 1-2 ;
 1990 - Ti conoSco mascherina ;
 1991 - Caterpillar vol.1-2 ;
 1992 - Sorelle Lumire ;
 1993 - Mina canta i Beatles;
 1993 - Lochness vol. 1-2 ;
 1994 - Mina canta Battisti (recopilaci de Lucio Battisti) ;
 1994 - Canarino mannaro vol.1;
 1994 - Canarino mannaro vol.2;
 1995 - Canzoni d'autore;
 1995 - Pappa di latte - vol.1-2 ;
 1996 - Cremona;
 1996 - Napoli;
 1997 - Minantologia;
 1997 - Leggera;
 1998 - Mina gold vol. 1-2;
 1998 - Mina Sanremo;
 1998 - Mina Celentano;
 1998 - Mina Celentano - Buon Natale;
 1998 - Mina studio collection ;
 1999 - Mina gold 2;
 1999 - Olio;
 1999 - Mina n zero (homenatge a Renato Zero);
 2000 - Mina love collection ;
 2000 - Dalla Terra (canons religioses en llat i  castell);
 2001 - Coleccin Latina (en castell i portugus);
 2001 - Sconcerto (homenatge a Domenico Modugno);
 2001 - Oggi sono io;
 2002 - Veleno;
 2003 - In duo (recopilaci de duets);
 2003 - Don't Call Me Baby;
 2003 - Napoli secondo estratto;
 2003 - Napoli primo, secondo e terzo estratto;
 2004 - Platinum collection;
 2004 - Una Mina d'amore  ;
 2005 - Bula bula;
 2005 - L'allieva (homenatge a Frank Sinatra);
 2006 - Platinum collection 2;
 2006 - Ti amo;
 2006 - Bau;
 2006 - Ascoltami, guardami (10 Cds);
 2007 - Todava;

Referncies.



Enllaos externs.

 Web oficial de Mina. ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184390" title="Sepulcre Megaltic de les Maioles" nonfiltered="769" processed="766" dbindex="75775">

El Sepulcre Megaltic de les Maioles es troba a l'inici de la serralada de Rubi, al costat d una via de comunicaci d origen molt antic i que ha estat utilitzada al llarg del temps com a pas de ramats de les diferents zones de pasturatge i que actualment s una carretera comarcal.

Aquest dolmen s d'una tipologia anomenada "petita galeria catalana" o "sepulcre de corredor ample". L'espai de la cambra, situat al fons del conjunt, restava precedit per un corredor a travs del qual s introduen els enterraments finalment dipositats al fons de la cambra. Tota l'estructura megaltica estava envoltada per un tmul de terra delimitat per pedres que cobria i protegia tot el conjunt, proporcionant-li solidesa i monumentalitat.

La descoberta i la respectiva excavaci comen al 1996 i al contrari de la majoria dels megallits coneguts a Catalunya, aquest no havia estat espoliat, sin que es mantenia intacte. Grcies a les investigacions se sap que va ser utilitzat durant els primers segles del segon millenni aC.

Per aquesta ra es van trobar restes humanes de dotze individus adults, dos individus joves i un nen de curta edat enterrats. Amb els cossos es van trobar objectes d s personal (punx de coure arsenicat, objectes d ornament com els dentaliums) o relacionats amb activitats productives (nuclis de slex i percutors) i domstiques (atuell cermic). L acumulaci de restes ssies a l entrada de la cambra fa pensar en un tipus de coberta mbil que permetria la inhumaci per la part superior. Encara es conserva un fragment possiblement de la llosa de la coberta amb unes incisions, uns gravats a la pedra, uns petroglifs que permeten identificar clarament uns cercles concntrics.

 Referncies .

2. Informaci extreta dels rtols informatius de la Diputaci de Barcelona (Sepulcre Megaltic de les Maioles);



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184394" title="Houndeye" nonfiltered="770" processed="767" dbindex="75776">
El Houndeye, s un alien fictici  en el videojoc de  cincia-ficci  Half-Life 

L'Houndeye s una de l'espcie extraterrestre que apareix en Black Mesa desprs de l'obertura d'un portal a Xen, i t un aspecte apropiadament extraterrestre. Posseint tres cames i noms un trax, l'Houndeye te un dbil color groc, amb el blau elctric en mig  guarnint les llistes de la columna vertebral. Tamb hi ha un gran ull negre, que s protegit per una parpella nica. Aparentment es comuniquen a travs d'una srie de sons aguts una mica similars a l'escorament de dogs.

L'Houndeye s un exemple excellent d'un animal social en termes de cacera. Mentre s una criatura tmida per si mateixa, els grups de tres o ms criatures mostren comportament ressonant, emetent destructiu harmnics capaos de ferir aquells que els ataquen. Aquest comportament succea a travs del pla original de Vlve dons els Houndeyes eren totalment neutrals o fins i tot amists amb el jugador, fins que s'adonaven que els beta testers els segaven malgrat tot i que deixaven la idea.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184395" title="Toni Morl" nonfiltered="771" processed="768" dbindex="75777">
Toni Morl s un autor i intrpret mallorqu nascut l'any 1945.

Va collaborar en diversos grups de msica pop (com Els Talaiots) fins al 1975, quan decideix comenar a escriure les seues prpies canons. Aquest mateix any enregistra el seu primer lbum, Amb sos peus en terra, que no apareix, per, fins al 1977.

Desprs d'una experincia en el camp de la Can tradicional (el disc senzill Temes d'Andratx, 1979), Morl publica el 1981 un lbum dedicat a musicacions de poemes de Costa i Llobera (Toni Morl canta les primeres poesies de Miquel Costa i Llobera).

Amb Id (1983), un nou disc de temes propis, Toni Morl retrata personatges populars ("N'Alfons es loter", "En Maci" -emotiu record d'un venedor de joguines infantils-, "El tio Toni" -crnica d'un emigrant-, "Vmet" -un record a un home de Mercadal que encara feia pipes tal com les feia son pare), moments de la infantesa ("Mumare"), alguna escapada existencialista ("Utopia"), canons d'amor ("Quatre estacions") i temes que retraten aspectes de l'illa de Mallorca ("Molins" i "Cala Dei").

L'any 1984, Toni Morl collabora en l'lbum collectiu Lluc i el poble amb la musicaci d'un poema de mossn Costa i Llobera ("L'era d'Escorca") basat en una llegenda religiosa, i amb la musicaci d'un poema popular que interpreta Toni Fuster. L'any segent escriur diversos temes per a l'nic disc en solitari (El dimoni Cucarell) d'aquest darrer.

La discografia de Morl es completa amb un nou CD de temes propis (El vol de la falzia, 1986) i amb l'lbum compartit amb Salvador Lpez A mitges (1988), on trobem quatre temes seus entre els quals destaquen "Madona", "Passada" i la seua interpretaci d'una can popular algueresa ("La pau de la nit"). 

Desprs, Toni Morl s'allunya progressivament de la Can activa i es dedica a feines radiofniques. L'any 1995 apareix un CD (Canons per a tu) que recull una selecci de 13 temes extrets dels lbums Amb sos peus en terra, Id, El vol de la falzia i A mitges.

Referncies.

Toni Morl (Ona Digital OD CD-45)

Enllaos externs.
 Entrevista a Toni Morl al Diari de Mallorca. ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184398" title="Munlogs" nonfiltered="772" processed="769" dbindex="75778">
Munlogs s un grup musical valenci de rock que es dna a conixer grcies a una versi de la can "Al vent" i a un mini-CD publicat l'any 1996 (Morir lluitant).

Entre la darreria de 1997 i el comenament de 1998 se'n parla molt per motius extraartstics: desprs de presentar-se durant diversos anys al Circuit Rock organitzat per l'IVAJ (institut en mans d'Uni Valenciana) i de ser constantment eliminats, l'any 1997 decideixen presentar dues maquetes a la selecci: una en catal (amb el seu nom) i una altra en angls sota el nom The Beanies. El resultat s que Munlogs seran rebutjats de nou i The Beanies seleccionats. L'escndol esclata i el cstig de l'IVAJ cap als grups que s'expressen en la llengua del pas esdev una evidncia.

El seu primer CD (Dintre i fora) apareix el 1997.

Referncies.



Enllaos externs.
Biografia musical de Munlogs. ;
 Fotografia i temes relacionats amb els Munlogs. ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184401" title="Salvador Larroca" nonfiltered="773" processed="770" dbindex="75779">
Salvador Larroca (Valncia, 1964) s un dibuixant de cmics.

Desprs de diversos anys treballant en catografia digital va comenar a treballar com a dibuixant per a Marvel UK, la base britnica d'aquesta editoral estatunidenca. Larroca estava treballant a Marvel UK quan va collaborar en Dark Angel i Death's Head II. Temps desprs, Larroca va comenar a treballar en el cmic mainstream dels EUA, com el Flash de DC Comics. Desprs, Larroca va treballar durant tres anys en les aventures del personatge, tamb de DC, Ghost Rider a mitjan dcada dels noranta. No fou fins a la seua carrera en Ghost Rider que Larroca es va donar a conixer com un dels dibuixants de cmics ms prometedors als Estats Units.

Seguint l'experiment de l'editoral Marvel de Heroes Reborn, l'editor Bobbie Chase va encomanar a Larroca la tasca de dibuixar el retorn del Capit Amrica, Iron Man, Els 4 Fantstics, The Avergers, i diversos herois ms en la minisrie Heroes Return. Desprs de l'eixida d'Alan Davis d'Els 4 Fantstics, Larroca va agafar les regnes de la srie juntament amb el guinista Chris Claremont. Larroca i Claremont van dur la srie durant tres anys.

Larroca va deixar aquest ttol en mans de Carlos Pacheco mentre que ell es va encarregar de diverses publicacions com ara Uncanny X-Men, desprs de l'eixida d'Adam Kubert que va marxar per treballar en Ultimate X-Men. Larroca, llavors, va tornar a treballar amb el guionista Chris Claremont en X-Treme X-Men. Larroca va dibuixar 24 nmeros i desprs d'aix li van demanar que treballara en el personatge de Namor. Mentrestant Larroca va treballar en diversos projectes de minisrie, incloent-hi Ultimate Daredevil & Elektra i Ultimate Elektra.
Larroca fou sollicitat per a Uncanny X-Men i X-Men. Aquestes publicacions van conduir a l'esdeveniment X-Men Reload i els ttols van tenir nous escriptors, dibuixants i nova direcci d'histries. Larroca va treballar amb el guionista Chuck Austen en X-Men. Durant el seu treball amb els mutants, Larroca va dibuixar tamb la minisrie Spider-Man: House fo M. Larroca, que enguany estava dibuixant els X-Men per amb un nou guinista, Peter Milligan, va deixar al juny la srie i s'ha unit a Warren Ellis en Newuniversal, un remake de Marvel's New Universe.

Larroca ha estat anunciat com un dels quatre artistes que dibuixar Amazing Spider-Man Brand New Day.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184402" title="Anomur" nonfiltered="774" processed="771" dbindex="75780">




Els anomurs (Anomura, o tamb Anomala) sn un infraordre de crustacis decpodes pleociemats que inclou els bernats ermitans com els representants ms coneguts. 

El nom anomala fa referncia a la principal caracterstica d'aquest grup: la forma poc habitual del seu cos, que s asimtric o doblegat ventralment. Tenen el cinqu parell de pereiopodes molt redut i de vegades queda amagat sota la closca, en la cambra branquial i ajuden a mantenir netes les brnquies. Amb aquests distribuci del pereiopodes, un cranc amb 4 parells de potes ha de ser un anomur i no un braquir.

El terme anomura deriva de l'antiga classificaci en la que els decpodes reptants es dividien en:
 Macrurs (Macrura), de cua llarga;
 Braquirs (Brachyura), els que tenen la cua curta;
 Anomurs (Anomura), amb diferents tipus de cua.

 Sistemtica .

Aquest infraordre se subdivideix en 4 superfamlies i 14 famlies:

1. Galatheoidea
Aeglidae;
Chirostylidae;
Galatheidae;
Kiwaidae;
Porcellanidae;

2. Hippoidea
Albuneidae;
Hippidae;

3. Lomisoidea
Lomisidae;

4. Paguroidea
Coenobitidae;
Diogenidae;
Lithodidae;
Paguridae;
Parapaguridae;
Pylochelidae;

La classificaci de la NCBI coincideix fonamentalment amb la de la ITIS, per:
Dins els Paguroidea inclouen noms 5 famlies. No incoporen els Parapaguridae, i en lloc dels Pylochelidae (Bate, 1888) posen la famlia sinnima dels  Pomatochelidae (Miers, 1879).
 Citen una famlia pendent de classificar, que anomenen Yeti crab . ;

Boyko (2002) proposa una nova famlia, Blepharipodidae, dins la superfamlia Hippoidea que no apareix ni a la classificaci de la ITIS ni a la de la NCBI.

 Referncies .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184408" title="Braquir" nonfiltered="775" processed="772" dbindex="75781">



Els braquirs (Brachyura) formen un infraordre de crustacis decpodes pleociemats, l'infraordre ms nombrs; inclou la majoria del que hom coneix popularment com a crancs. Sn dels crustacis ms coneguts.

 Morfologia .

El cefalotrax dels braquirs s generalment ms ample que llarg i est deprimit, s a dir, aixafat dorsoventralment. Porta inserits ventralment, com tots els decpodes, cinc parells de pereiopodis o potes locomotores. El primer d'aquests cinc parells d'apndix est transformat, com en molts altres decpodes, en unes pinces que sovint s'han desenvolupat molt i, sovint, de manera asimtrica. Les usen per a la captura de l'aliment, per a la defensa i per a la comunicaci social. L'ltim parell de pereiopodis  tamb pot estar modificat i tenir la forma d'un parell d'aletes.

El tret ms caracterstic, al qual fa referncia el seu nom cientfic, s una extrema reducci de les dimensions de l'abdomen, que s una mica ms gran que un apndix que porten enganxat a la cara ventral del cefalotrax. S'interpreta aquest tret com una adaptaci a una marxa efica, traslladant el centre de gravetat damunt les potes. Els apndixs de l'abdomen tamb s'han redut, manquen els uropodis i en els mascles noms resten els pleopodis copuladors. Les femelles, que tenen l'abdomen ms ample, fan servir els seus quatre parells de pleopodis per subjectar els ous.

La mida dels braquirs s molt variada, amb espcies que arriben amb prou feines al centmetre i d'altres que passen del mig metre. Entre ells es troben els artrpodes de major massa corporal.

 Desplaament .

Els crancs solen desplaar-se molt gilment i de manera molt caracterstica, ja que ho poden fer en totes direccions per especialment de costat; aquesta rapidesa afavoreix el desenvolupament d'una existncia gaireb amfbia. Alguns crancs sn capaos de nedar amb eficcia, sobretot els de la famlia dels portnids (per ex., Callinectes sapidus), amb les potes posteriors aplanades que fan la funci d'unes aletes amb les que controlen la nataci.

 Hbitat .

Els crancs sn bentnics, encara que tamb hi ha espcies que viuen, per exemple, entre els sargassos. Es troben a totes les profunditats, amb algunes estirps prpies de fons abissals i altres en les aiges superficials, al costat de la costa. Sn bastants els que passen una part del temps fora de l'aigua. Encara que la majoria dels braquirs sn marins, tamb existeixen formes d'aigua dola i salabrosa, com en aiguamolls i estuaris. 

 Sistemtica .
Aquest gran infraordre cont 24 superfamlies i 74 famlies que, d'acord amb la NCBI, s'agrupen en dues seccions:
 Podotremata o Dromiacea, de Haan, 1833.
 Eubrachyura, de Saint Laurent, 1980.


Les superfamlies ms nombroses sn Xanthoidea (11 famlies), Majoidea (8 famlies), Cancroidea (6 famlies) i Grapsoidea (6 famlies).

 Gastronomia .

Els crancs suposen una cinquena part dels crustacis marins capturats a tot el mn, amb prop d'un mili i mig de tones consumides anualment. Destaquen en ordre decreixent, Portunus trituberculatus, Portunus pelagicus, algunes espcies del gnere Chionoecetes, el Callinectes sapidus, espcies del gnere Charybdis, Cancer pagurus, Cancer magister i Scylla serrata, amb unes captures anuals al voltant de les 20.000 tones.

 Fotos de crancs .


 Referncies .





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184410" title="Orquestra Plateria" nonfiltered="776" processed="773" dbindex="75782">
L'Orquestra Plateria s un grup de ball que neix quasi per atzar la nit de cap d'any del 1974 a l'antic Zeleste del carrer de l'Argenteria o Plateria (origen del nom de l'orquestra) de Barcelona.

s format per una srie de msics i cantants que decideixen interpretar per una nit un repertori "retro" (boleros, mambos, txa-txa-txas), i que, per joc, canvien el seu nom en passar a formar part del conjunt: aix Sisa esdev Ricardo Solfa, Jordi Batista ser Rocky Muntanyola, Jordi Farrs esdevindr La Voss del Trpico, etc.

Amb el temps, l'Orquestra Plateria es professionalitza i es consolida al voltant del vocalista Manel Joseph com una orquestra catalana de ball (la ms sollicitada juntament amb La Salseta del Poble Sec a les festes majors de les poblacions ms diverses).

Tot i que el seu repertori s bsicament en castell (el seu gran xit ser la versi de la can de Rubn Blades "Pedro Navaja"), enregistren alguns temes en catal: en el seu primer disc (Orquestra Plateria -1978- reeditat en CD per PDI el 1989) hi trobem una versi de la can de Sisa "L'home dibuixat". Al seu segon lbum, publicat l'any 1980, hi incorporen "Estic xocat" (versi signada per Gato Prez d'un rock d'Elvis Presley, "All Shook Up") i un tema de The Rolling Stones, "Neurastnia" ("19th Nervous Breakdown"). Al disc Fuego (1982) hi trobem tamb una can ("Qu passa?", versi del "What happens?" de Rubn Blades) cantada tot alternant estrofes en catal i en castell.

L'any 1990 publiquen un lbum ntegrament en catal, Ballautors, consagrat a versions ballables de canons de Serrat, Pi de la Serra, Raimon, Enric Barbat, Pau Riba i altres autors. I el 1999 apareix un nou lbum ntegrament en catal (Cobertura total), amb una versi de la can de Sisa "Qualsevol nit pot sortir el sol", i una altra -traduda al catal- dels "Gitanitos y morenos" de Gato Prez, i adaptacions de temes dels Rolling Stones, Gilbert O'Sullivan, Carole King, Stevie Wonder i d'altres figures internacionals.

Referncies.


Enllaos externs.
 Histria i discografia de l'Orquestra Plateria. ;
 Biografia musical de l'Orquestra Plateria. ,  i ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184411" title="La Troba Kung-F" nonfiltered="777" processed="774" dbindex="75783">
La Troba Kung-F s un grup de msica catal que fa canons en gneres que es deixen tocar ms que definir: rumba, dub, cumbia, sarao, blues o olivada. Van iniciar la seva road movie com a grup el desembre del 2005. Desprs de fer quatre concerts, comencen a enregistrar canons i a penjar-les al seu web cada 15 dies.

La Troba kung-F segueix fent concerts per Blgica, els Pasos Baixos, Frana, Catalunya, Espanya i altres racons sense fronteres mentre van gravant les canons als Estudis Fournier.

Discografia.
 Clavell Morenet, 2006;

Vegeu tamb.
 Dusminguet;

Enllaos externs.
Pgina oficial del grup;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184415" title="Miguel ngel Lozano Ayala" nonfiltered="778" processed="775" dbindex="75784">
Miguel ngel Lozano Ayala, conegut en el mn del futbol com Miguel ngel, s un futbolista catal que actualment juga al Mlaga CF.

Biografia.
Va nixer el 16 de setembre de 1978 a Sabadell, Valls Occidental. Juga a la posici de migcampista. Comen a practicar el futbol a la seva ciutat natal, on del CE Sabadell pass als filials del FC Barcelona. L'any 1999 fitx pel Llevant UE, on romangu dues temporades, abans de viatjar cap a Andalusia, al Mlaga CF primer i al Real Betis (que pag 2 milions d'euros per ell) desprs. Ha estat internacional diversos cops amb la selecci catalana de futbol.

 Trajectria esportiva .
CE Sabadell: 1995-1996;
FC Barcelona C: 1996-1997;
FC Barcelona B: 1997-1999;
Llevant UE: 1999-2001, 62 partits (2 gols);
Mlaga CF: 2001-2005, 131 (7);
Real Betis: 2005-2008, 33 (0);
Mlaga CF: 2008-;

 Enllaos externs .
Perfil a UEFA.com;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184417" title="Pagrid" nonfiltered="779" processed="776" dbindex="75785">


Els pagrids (Paguridae) formen una famlia de crustacis decpodes anomurs, una de les sis famlies de bernats ermitans (Paguroidea), i la ms nombrosa pel nombre de gneres. s una de les dues famlies de bernats ermitans present als Pasos Catalans, al costat dels diognids. 

Sistemtica.
Segons la llista de la ITIS, es citen 32 gneres:
 Agaricochirus     ;
 Anapagrides      ;
 Anapagurus      ;
 Anisopagurus      ;
 Catapaguroides      ;
 Catapagurus      ;
 Discorsopagurus      ;
 Elassochirus      ;
 Enallopaguropsis      ;
 Enneobranchus      ;
 Goreopagurus      ;
 Haigia      ;
 Iridopagurus      ;
 Labidochirus      ;
 Manucomplanus      ;
 Micropagurus      ;
 Nematopaguroides      ;
 Nematopagurus      ;
 Orthopagurus      ;
 Ostraconotus      ;
 Pagurixus      ;
 Pagurus      ;
 Parapagurodes      ;
 Phimochirus      ;
 Propagurus      ;
 Pygmaeopagurus      ;
 Pylopaguropsis      ;
 Pylopagurus      ;
 Rhodochirus      ;
 Solenopagurus      ;
 Tomopaguropsis      ;
 Tomopagurus    ;

Dels 32 gneres, tan sols un, Anapagurus no est verificat. La xifra d'espcies s de 116 de verificades i 16 per verificar.

 Referncies .









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184425" title="Diognid" nonfiltered="780" processed="777" dbindex="75786">

Els diognids (Diogenidae) formen una famlia de crustacis decpodes anomurs, una de les sis famlies de bernats ermitans (Paguroidea). 

s una de les dues famlies de bernats ermitans present als Pasos Catalans, al costat dels pagrids. Un dels exemplars ms comuns s la pada o piada (Clibanarius erythropus) que s'emparen sovint de conquilles de Gibbula.  

 Sistemtica .
En la llista de la ITIS  es citen 11 gneres:
 Aniculus Dana, 1852;
 Calcinus Dana, 1851    ;
 Cancellus H. Milne-Edwards, 1836    ;
 Ciliopagurus Forest, 1995    ;
 Clibanarius Dana, 1852    ;
 Dardanus Paulson, 1875    ;
 Isocheles Stimpson, 1858    ;
 Paguristes Dana, 1852    ;
 Paguropsis Henderson, 1888    ;
 Petrochirus Stimpson, 1858    ;
 Trizopagurus Forest, 1952;

Tots els gneres estan verificats per la ITIS, i de les 71 espcies citades tan sols 6 espcies del gnere Paguristes no estan verificades.

En la llista de la NCBI sols apareixen 9 gneres. No citen els gneres Cancellus, Paguropsis i Trizopagurus, i incorporen el gnere Loxopagurus.

 Referncies .








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184426" title="Hachik?" nonfiltered="781" processed="778" dbindex="75787">


Hachik ,era un gos de raa Akita nascut en novembre de 1923 en la ciutat de Odate (Prefectura de Akita, Jap). 

En 1924 va ser traslladat a Tquio pel seu amo, Eisabur  Ueno, un professor del departament d'agricultura de la Universitat de Tquio. El gos el saludava cada dia des de la porta principal i l'acomiadava al final del dia en la propera estaci de Shibuya. Fins i tot desprs de la mort de Ueno en maig de 1925, Hachik  va tornar cada dia a l'estaci a esperar-lo, i ho va fer durant els deu anys  fins a la seva prpia mort. 

La devoci que Hachik  sentia cap al seu amo mort va commoure als qui l'envoltaven, que el van anomenar el gos fidel. En abril de 1934, una esttua de bronze es va erigir en el seu honor en l'estaci de Shibuya, i el propi Hachik  va estar present el dia que es va presentar l'esttua. L'esttua va ser reutilitzada a causa de la Segona Guerra Mundial, per es va erigir una altra esttua en agost de 1947, que encara hi s.

Esta situada un lloc de trobada extremadament popular, tant que en ocasions l'aglomeraci de gent en dificulta la trobada. Tamb hi ha una esttua similar en Odate, davant de la estaci d'Odate, i tamb es troba altra esttua del gos i el seu amo en el parc de Ueno. 

Hachik  va morir de filariasis al mar de 1935. Les seves restes  es troben en el Museu de Cincies Naturals de Ueno (Tquio). 


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184429" title="Pada" nonfiltered="782" processed="779" dbindex="75788">

Biologia: diferents espcies animals:
Un mollusc: pada de cap (Clausilia bidens);
Dos bernats ermitans:
L'espcie Clibanarius erythropus. Vegeu piada.
L'espcie Pagurus anachoretus. Vegeu pada (pagrid).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184430" title="Juan Fernando Lpez Aguilar" nonfiltered="783" processed="780" dbindex="75789">

Juan Fernando Lpez Aguilar ( Las Palmas de Gran Canaria, Illes Canries 1961 ) s un poltic, jurista i professor universitari canari.

Biografia.
Va nixer el 10 de juny de 1961 a la ciutat de Las Palmas de Gran Canaria. Va estudiar en Dret a la Universitat de Granada, on es va llicenciar. Posteriorment realtiz estudis de cincies poltiques i sociologia a la Universitat Complutense de Madrid, ampliant els seus estudis realitzant un mster en Dret i diplomcia a la Fletcher School of Law and Diplomacy dels Estats Units d'Amrica. Doctor en Dret per la Universitat de Bolonya, amb premi extraordinari, des de 1993 ocupa la Ctedra de Dret Constitucional de la Universitat de Las Palmas de Gran Canaria. 

Afici al dibuix.
Aficionat al dibuix, va comenar publicant caricatures al diari canari "La Provincia". Va ser autor d'una tira cmica anomenada "Gaudeamus", realitzada juntament amb Andrs Sopea Monsalve, durant la seva estada a Mlaga que va aparixer regularment al peridic "Sur de Mlaga". El 1981 es va editar una recopilaci d'aquestes tires, basades en les aventures d'un PNN (Professor No Numerari). 

Activitat poltica.
Membre del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) des de l'any 1983, el 1990 va ser nomenat assessor executiu del Gabinet del Ministre de Justcia Enrique Mgica i posteriorment va ocupar el crrec de Cap de Gabinet dels Ministeris d'Administracions Pbliques (1993) i Educaci i Cincia. 

El 1999 va coordinar la candidatura socialista a la presidncia del Govern de Canries. En el 35 Congrs Federal del PSOE va ser escollit Secretari de Llibertats Pbliques i Desenvolupament autonmic i des de 1996 s diputat de la Congrs de Diputats. A l'ascens de Jos Luis Rodrguez Zapatero a la presidncia del govern d'Espanya en les eleccions generals de 2004, Lpez Aguilar fou nomenat Ministre de Justcia, crrec que abandon el 12 de febrer de 2007.

Candidatura a la presidncia de Canries. 
El 28 d'octubre de 2006 fou oficialment designat candidat del PSOE a la presidncia de Canries per a les eleccions autonmiques de 2007, anunciant-se el 7 de febrer de 2007 la seva substituci, al capdavant del Ministeri de Justcia, pel fiscal Mariano Fernndez Bermejo. 

El 18 d'abril de 2007 es va veure obligat a demanar disculpes pblicament desprs de sortir a la llum que un dels documents electorals presentats pel PSOE a Canries "125 medidas del primer ao de gobierno" havia estat plagiat dels objectius presentats per Ciutadans - Partit de la Ciutadania en el seu programa en les eleccions al Parlament de Catalunya l'any anterior.

La seva candidatura en les eleccions autonmiques va ser la ms votada (34,7% dels vots) i la que va obtenir el major nombre de diputats (26 de 60) en el Parlament de Canries, per un pacte entre Coalici Canria (19 diputats) i el Partit Popular (15 diputats), el va desbancar de la presidncia regional.

Referncies.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184434" title="Jean-Marc Rouillan" nonfiltered="784" processed="781" dbindex="75790">
Jean-Marc Rouillan (Aush, Gers, 1952) s un activista francs d'extrema esquerra i escriptor, membre fundador del grup Action Directe que va ser condemnat en 1987 per la justcia francesa a pres perptua per la seva participaci en l'assassinat del director general de Renault, Georges Besse, i del general Ren Audran. Fou un activista antifranquista i la seva militncia s classificada en el sector autonomista (autnoms) i tamb en el radicalisme llibertari. 
Biografia. 
Durant els anys 1970 Rouillan va participar a Espanya en la creaci del Moviment Ibric d'Alliberament, del que va ser membre Salvador Puig i Antich, ltim presoner poltic executat pel garrot vil per la justcia franquista, i dels Grups d'Acci Revolucionria Internacionalista (GARI), organitzacions d'agitaci armada que van formar part del moviment obrer clandest antifranquista a l'rea de Barcelona i en el sud de Frana. 

El 1979 fou un dels fundadors d'Action Directe i fou arrestat per primera vegada el 1980 en companyia de Nathalie Mnigon. Desprs de la investidura de Franois Mitterrand com a president de la Repblica, Rouillan es va beneficiar d'una amnistia presidencial el 1981 i va ser alliberat juntament amb els altres militants d'Action Directe i dels GARI, per va decidir passar a la lluita armada constituint una c lula armada juntament amb Mnigon, Jolle Aubron i Georges Cipriani. Les accions violentes de la c lula de Rouillan van comenar en 1982 amb l'assassinat de Gabriel Chahine, un confident de la policia que va co laborar en la seva detenci del 1980, i va culminar amb l'assassinat del general Ren Audran, el 1985 i el del president-director general de Renault Georges Besse el 17 de novembre de 1986, arran d'un acomiadament massiu de milers de treballadors. 

La c lula va ser capturada el 21 de febrer de 1987 en una granja propera a Vitry-aux-Loges, en el departament de Loiret. Per aquests assassinats, Rouillan i els seus co laboradors foren condemnats a pres perptua el 1987, tot i que combinada amb una peine de sret o perode de seguretat de divuit anys  El 26 de setembre del 2007, un tribunal de Pars va concedir-li un regim de semi-llibertat, estant actualment confinat en una pres de Marsella.

A la pres, Rouillan s'ha distingit en paraules de Le Figaro, per no renegar de les seves conviccions, i considerar-se un presoner poltic. Ha donat suport als seus companys d'Action Directe mitjanant vagues de fam i escrits. s l'autor de diversos llibres, sobre records dels seus anys de lluita amb els seus companys dels GARI, crniques carcerries i recopilaci de texts en els que denuncia les condicions de vida a les presons franceses. 

En 1999 es va casar amb Nathalie Mnigon a Fleury-Mrogis, i fou traslladat a la pres central de Lannemezan en els Alts Pirineus. 

En la seva obra Lettre  Jules , Rouillan es dirigeix a Jules Bonnot, cap de la Bande  Bonnot, grup d'activistes anarquistes que a principis del segle XX es va distingir per assaltar diferents bancs expropiant per a la causa anarquista. 

Escriu regularment en el peridic francs mensual de crtica i experimentaci social CQFD, abreviatura de "Ce Qu'il Faut Dire, Dtruire, Dvelopper" (Aix Que s Necessari Dir, Destruir, Desenvolupar), on distints moviments socials aborden temes com la precarietat laboral, l'okupaci, l' ecologisme, antiglobalitzaci o les condicions de presos en les presons.

Obres.
 Je hais les matins, Denol, 2001 (Odio els matins, prleg de Martin Winckler, editorial Llagut,Barcelona 2004);
 Glucksamschlipszig, le roman du Gluck, L'esprit n115, 2003. ISBN 2-84405-195-2 ;
 Lettre   Jules , 2004 . ISBN 2-7489-0019-7 ;
 La part des loups,  2005. ISBN 2-7489-0050-2 ;
 De mmoire (1), 2007. ISBN 978-2-7489-0069-9 ;
 Le Capital humain, , 2007. ISBN 2-912728-51-7;

Referncies.


Bibliografia.
  Tllez Sol, Antonio. El MIL y Puig Antich. Barcelona.  Virus, 1994.
  Ross Cordovilla, Sergi. El MIL: una historia poltica.  Barcelona.  Alikornio, 2002.

Enllaos externs.
Llibres de J.M. Rouillan;
  Campanya per l'alliberament de Jean-Marc Rouillan i altres detinguts d'Action Directe;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184435" title="Federaci Esperantista Catalana" nonfiltered="785" processed="782" dbindex="75791">
La Federaci Esperantista Catalana fou una entitat fundada el 1910 i desapareguda el 1939, arran de la Guerra Civil, que agrupava els esperantistes de Catalunya i Mallorca. Editava el butllet Kataluna Esperantisto, celebrava els Jocs Florals Internacionals i va instigar l'edici de la Kataluna Antologio.

El 1928 el governador de Barcelona, general Milans del Bosch, va exigir treure la denominaci 'catalana' de l'entitat i que aquesta passs a formar part de l'organitzaci esperantista espanyola, al mateix temps que multava el president de la Federaci, Delf Dalmau. Els membres, per, reunits en el congrs de Vinars va rebutjar les exigncies i va decidir suspendre el funcionament de l'associaci, que no es va reprendre fins al 1930.

El 1980 va fundar-se l'Associaci Catalana d'Esperanto, continuadora de l'activitat de l'antiga Federaci.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184440" title="Lomsid" nonfiltered="786" processed="783" dbindex="75792">

Els lomsids (Lomisidae) sn una famlia de crustacis decpodes anomurs, l'nica de la superfamlia Lomisoidea, que t una nica espcie coneguda, Lomis hirta..

Anomenat en angls hairy stone crab (cranc de pedra pelut), s un tipus de cranc que viu a la zona del litoral  de l'Austrlia meridional i occidental, des de Bunbury, fins a l'Estret de Bass.

Hi ha una certa controvrsia sobre la relaci entre Lomis hirta i els altres anomurs. Com a candidats a ser els seus parents ms propers s'han proposat els bernats ermitans, determinats litdids , i Aegla . s clar, tanmateix, aquell Lomis representa un cas separat de carcinisation.

 Referncies .








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184451" title="Edmund Burke" nonfiltered="787" processed="784" dbindex="75793">
Edmund Burke (Dubln, 12 de gener 1729 - Beaconsfield, 9 de juliol 1797), escriptor, esteta i pensador poltic britnic liberal-conservador.

Formaci.

Fill de pare protestant i mare catlica, estudi des de 1743 al Trinity College de Dubln. Seris, estudis i ambicis, com testifiquen les cartes al seu primer mestre, Shaket, coneixia els autors grecs i llatins i s'interessava ja per la poltica, filosofia, tica i esttica. Es va graduar en 1748 i dos anys desprs va marxar cap a Londres per a estudiar dret, sense abandonar per aix els estudis literaris. 
 Primeres obres . 
En 1756 va escriure Indagaci filosfica sobre l'origen de les nostres idees sobre el sublim i el bell, on esbossa unes teories esttiques clarament Neoclssiques (el de la teoria romntica s posterior i la fa Immanuel Kant). L'objecte sublim l'edifica al voltant de l'esttica del terror i guarda un relaci directa amb el poder, a la manera absolutista del seu temps. Alhora planteja l'exercici esttic del sublim necessari per a exercitar les emocions de la atarxia prpia de la condici de vida de la burgesia. A l'any segent va fer imprimir les primeres parts d' Abridgement of the History of England i en 1759 va iniciar la publicaci de l' Annual Register. 
 Activisme poltic . 
Les necessitats econmiques el van obligar en aquells dies dedicar-se a la poltica. Nomenat en 1765 secretari privat de Rockingham, primer lord del Tresor, va ingressar el 1766 en el Parlament i va comenar una afortunada carrera. Les seves facultats oratries  i la profunditat del seu pensament van concentrar en ell grans esperances. Va declarar que les seves intervencions estaven ms aviat guiades per la humanitat, la ra i la justcia que per consideracions legals. Durant aquest perode es va ocupar de les  qestions colonials americanes (discursos Sobre la taxa americana, 1774, i Conciliaci amb les colnies, 1775); com liberal era partidari de la seva independncia. 

Entre 1762 i 1765 es va interessar per la qesti de l'ndia. En 1773 va anar a Pars, on va conixer a la Delfina i, en la tertlia de Julie de Lepinasse, als enciclopedistes. Aquest viatge va accentuar les seves idees conservadores, que es van decantar pel consuetudinarisme: Burke era el ms moderat dels liberals. Paymaster en 1783 en el govern de Portland, a l'any segent, desprs de la victria de Pitt, va reduir les seves activitats poltiques, doncs el Parlament i l'opini popular rebutjaven els seus punts de vista. 
 Reflexions sobre la Revoluci Francesa . 
En 1787 va presentar en la cmera l'acusaci contra Hastings, que li va valer un procs. En aquells dies van augmentar les seves divergncies amb Fox, accentuades el febrer de 1790 quan, una vegada compostes les Reflexions sobre la Revoluci Francesa, Burke, que n'era contrari, es va trobar en discrdia amb el seu antic amic. En aquesta obra, on inaugura la seva denominada epistemologia de la poltica, un model d'empirisme poltic, rebutjava l'escs respecte per la tradici legal consuetudinarista dels nous principis legals emanats de la Revoluci Francesa, que li semblaven massa abstractes i desconsiderats amb els casos individuals. 
 Polmica amb els iusnaturalistes . 
Els terics del iusnaturalisme van reaccionar contra aquesta obra, com Thomas Paine. El 6 de maig de 1791 va tenir lloc la definitiva ruptura. Burke va sortir llavors del partit Whig, per la declaraci de la guerra a Frana en 1792 va enfortir la seva postura. El juliol de 1794 es va retirar del parlament i en 1796 redactava les cartes On a Regicide Peace en protesta contra les remors sobre negociacions de pau amb Frana. 

La seva salut es ressentia, i va morir en 1797. Les seves obres van ser publicades en 1792 en tres volums i es van reeditar en 1827 en vuit amb diverses obres pstumes ms.

Obres.

A Vindication of Natural Society: A View of the Miseries and Evils Arising to Mankind (1756);
A Philosophical Enquiry into the Origin of Our Ideas of the Sublime and Beautiful (1757);
Reflections on the Revolution in France (1790);

Enllaos externs.


 Vida i obra d'Edmund Burke;
Fundaci inspirada en el pensament d'Edmund Burke;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184452" title="Marvel UK" nonfiltered="788" processed="785" dbindex="75794">
Marvel UK fou una filial de l'editorial Marvel Comics des de la dcada dels setanta fins als anys noranta, ubicada al Regne Unit. La major part dels seus cmics, per, estaven produts per al mercat nord-americ.

La creaci ms clebre de la filial britnica fou el Capit Britnia, a ms d'altres personatges com Death's Head, Motormouth & Killpower i Les Chevaliers de Pendragon. Juntament amb aix, la societat estava encarregada de publicar les reedicions de cmics Marvel nord-americans en les antologies com  Mighty World of Marvel , Hulk Presents i Marvel Bumper Comics, a ms de nombrosos ttols de Spiderman i dels X-Men. La filial va publicar tamb cmics sota llicncia, com la revista del  Doctor Who i dels Transformers, amb  histries indites.

Als anys noranta, i sota la responsabilitat de l'editor Paul Neary, l'empresa va llanar ttols basats en l'Univers Marvel per centrats en la cincia ficci i la mgia, ms que no en superherois tradicionals. Entre eixos cmics hi havia  Warheads, Death's Head II i Motormouth & Killpower. Aquestos cmics estaven tots lligats al voltant d'una misteriosa organitzaci anomenada  Mys-Tech, que pretenia dominar el mn.


Marvel UK s hui en dia part del grup editorial Panini.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184453" title="Mariano Fernndez Bermejo" nonfiltered="789" processed="786" dbindex="75795">

Mariano Fernndez Bermejo ( Arenas de San Pedro, Castella i Lle 1948 ) s un poltic i fiscal espanyol, actual Ministre de Justcia.

Biografia.
Va nixer el 10 de febrer de 1948 a la poblaci de Arenas de San Pedro, situada a la provncia d'vila. Fill del cap falangista del poble, va estudiar dret a la Universitat Complutense de Madrid, on es va llicenciar el 1969 i s'especialitz en dret comunitari.

Carrera fiscal.
Va ingressar a la Carrera Fiscal amb el nmero 1 de la seva promoci el mar de 1974. Des d'aquell moment ha ocupat successivament els crrecs d'advocat Fiscal de l'Audincia Provincial de Santa Cruz de Tenerife (1974-1976), advocat Fiscal de l'Audincia Territorial de Cceres (1976-1981), tinent Fiscal de l'Audincia Provincial de Segvia (1981), fiscal en Cap de l'Audincia Provincial de Segvia (984) i assessor Executiu del ministre de Justcia (1986-1989), data en la qual cess a petici prpia. 

Durant aquesta ltima etapa particip en els estudis que van precedir a la reforma de la legislaci sobre els Menors i el Codi civil, aix com en l'elaboraci i seguiment parlamentari del Projecte de Reforma de la Llei d'Enjudiciament Criminal i en l'elaboraci del Projecte de Decret regulador de la Policia Judicial. 

A partir del juny de 1989 ocup el crrec de fiscal del Tribunal Suprem, i posteriorment ocup el crrec de fiscal en Cap del Tribunal Superior de Justcia de la Comunitat de Madrid des de juliol de 1992 fins el juliol de 2003, data en la qual fou cessat, i des d'on critic fermament la poltica de Jos Mara Michavila al capdavant del ministeri judicial per l'establiment dels anomenats "judicis rpids". Al seu cessament pass a ocupar el crrec de fiscal en la Secci de Contencis-Administratiu de la Fiscalia de Madrid, i entre juliol de 2004 i el febrer de 2007 ocup el crrec de fiscal Cap de Sala de la Secci Contencis-Administratiu del Tribunal Suprem. 

Carrera poltica.
Membre de la Uni Progressista de Fiscals (UPF) i sense afiliaci poltica, el 12 de febrer de 2007 fou nomenat Ministre de Justcia en substituci de Juan Fernando Lpez Aguilar, que va abandonar aquest crrec per esdevenir el candidat del PSOE en les eleccions autonmiques d'aquell any al Govern Canari.

Enllaos externs.
  Informaci de Mariano Fernndez Bermejo al Portal del Ministeri de Justcia;
  Fiscal en Cap de Madrid (2003);













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184457" title="Evaristo de Macedo Filho" nonfiltered="790" processed="787" dbindex="75796">
Evaristo de Macedo Filho va ser un futbolista brasiler dels anys 50 i 60.

Biografia.
Va nixer a Rio de Janeiro, Brasil, el 22 de mar de 1933. Destac com a davanter a la selecci de futbol de Brasil, amb la que jug 14 cops marcant 8 gols, i a clubs com el Flamengo, on jug 6 temporades, o al FC Barcelona (cinc temporades). Al Bara fou autor del gol que serv per eliminar per primer cop a la histria al Reial Madrid de la Copa d'Europa. Fou el 23 de novembre de 1960 i el Bara guany per 2 a 1 amb el segon gol marcat per Evaristo de cap i en planxa, imatge que fou immortalitzada per la premsa grfica . Amb Brasil s l'nic jugador capa de marcar 5 gols en un nic partit. Desprs de la seva etapa blau-grana, Evaristo fitx pel Reial Madrid durant dues temporades, abans de retornar al seu pas d'origen.

Un cop retirat com a futbolista inici una ben llarga etapa com a entrenador, de ms de 25 anys. Al seu pas ha dirigit equips com Flamengo, Vasco da Gama, Bahia, Grmio, Corinthians, Santa Cruz, Vitria, Atltico Paranaense o Cruzeiro. Tamb ha estat seleccionador brasiler i de la selecci d'Iraq (amb la que particip a la Copa del Mn de 1986).

 Trajectria esportiva .
Com a jugador.
1950-1952: Madureira;
1953-1957: Flamengo;
1957-1962: FC Barcelona;
1962-1964: Real Madrid;
1965-1967: Flamengo;

Com a entrenador.
1970-71: Bahia;
1972: Santa Cruz;
1973: Bahia;
1975: Santa Cruz;
1977-80: Santa Cruz;
1985: Amrica-RJ;
1985: Selecci de futbol de Brasil;
1985-86: Selecci de futbol d'Iraq;
1988-89: Bahia;
1990: Grmio;
1991-92: Cruzeiro;
1992: Selecci de futbol de Qatar;
1993-95: Flamengo;
1996: Atltico-PR;
1997: Grmio;
1997: Vitria;
1998: Bahia;
1998: Flamengo;
1999: Corinthians;
2001: Bahia;
2002: Vasco da Gama;
2002-03: Flamengo;
2003: Bahia;
2003-04: Vitria;
2005-06: Atltico-PR;
2007: Santa Cruz;

 Palmars .
Com a jugador.
 4 Campionat carioca: 1953, 1954, 1955, 1965;
 4 Lliga espanyola de futbol: 1959, 1960, 1963, 1964;
 1 Copa del Rei de futbol: 1959;
 1 Copa de Fires: 1960;

Com a entrenador.
Campionat brasiler de futbol: 1988;
Copa do Brasil: 1997;
Campionat gacho: 1990;
Campionat baiano: 1970,1971,1973,1988,1998,2001;
Campionat pernambucano: 1972, 1978, 1979, 1980;
Copa del Golf Prsic: 1992;
Campeonato do Nordeste: 2001;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184460" title="Juno Beach" nonfiltered="791" processed="788" dbindex="75797">

Juno Beach s el nom en codi d'una de les platges del Desembarcament de Normandia en l'Operaci Overlord que va tenir lloc el 6 de juny de 1944, durant la II Guerra Mundial. Est situada entre Sword Beach i Gold Beach i s'extn des de Saint-Aubin-sur-Mer a l'est fins a La Rivire-Saint-Sauveur i Couseulles-sur-Mer a l'oest, tots del Departament de Calvados. 

La presa fou assignada a la 3a divisi canadenca, comandada pel general Keller. Era la segona platja ms ben fortificada, desprs d'Omaha Beach. El general alemany Richter comandava la 716 divisi que guardava la platja amb 11 canons de 155mm i 9 de 75 mm. Aquesta unitat estava composta sobretot d'adolescents de menys de 18 anys i d'homes ms grans de 35, juntament amb veterans del front de Rssia que tenien ferides. 

 Desenvolupament .
Els bombardejos aeris no havien fet massa destrosses i el bombardeig naval que va durar de les 6 fins a les 7:30 noms va afectar al 14% de les fortificacions. A causa de la meteorologia adversa, els alemanys van tenir mitja hora per agrupar-se i preparar-se per a la defensa. 

Juno Beach estava dividida en dos sectors: Mike a l'oest i Nan a l'est. La 7a brigada amb el suport del 6e regiment blindat canadenc i el 1r d'Hssars havia de prendre terra i controlar el sector Mike davant Graye-sur-Mer i Courseulles-sur-Mer. La 8a brigada amb el suport del 10e regiment blindat canadenc va desembarcar al sector Nan, davant de Bernires-sur-Mer et Saint-Aubin. La 9a  brigada es va guardar de reserva. La mala mar va impedir desembarcar els carros amfibis de la 8a brigada, en canvi, alguns carros del 1r d'hssars van ser desembarcats per la 7a brigada.  

Durant la primera hora d'assalt les forces canadenques van tenir el 50% de les baixes, comparables a les dels Estats Units a Omaha Beach, principalment a les unitats de la Royal Winnipeg Rifles i de la Regina Rifle Regiment .

Tot i l'absncia del suport dels carros, els homes del Queen's Own Rifles i del North Shore, que formaven part de la 8a brigada, es van infiltrar entre els punts de suport alemanys i progressivament cap a l'interior de la terra. Els blindats del Fort Garry Horse i, algunes hores ms tard, els homes del regiment de la Chaudire es van integrar al dispositiu i van allargar el cap de pont. 

Cap a migdia la divisi havia desembarcat completament i s'havia endinsat diversos quilmetres per prendre els ponts sobre el riu Seulles i a les 18h ja controlaven la ciutat de Saint-Aubin-sur-Mer.

Al vespre del 6 de juny havien avanat quinze quilmetres i havien controlat la carretera entre Caen i Bayeux. Noms el 1r d'Hssars havia aconseguit els seus objectius, per davant la falta de suport de la infanteria es va haver de replegar. 

Elements de la 9a brigada, la North Scotia Highlanders i del regiment de Fusellers de Sherbrooke, mantinguts a la reserva fins llavors, es van dirigir al sud durant el vespre i es van aturar a pocs quilmetres de Caen. 

A la fi del dia segent, les forces canadenques es van unir amb les forces britniques que havien pres Sword Beach. 

Un monument a Courseulles-sur-Mer honora la memria i els esforos d'aquests homes, molts dels quals van perdre la vida.

Forces de bombardeig.
11 destructors;

Unitats desembarcades el 6 de juny.
3a divisi del Canad ;
3a divisi d'infanteria del Regne Unit;
6a divisi aerotransportada del Regne Unit;

Enllaos externs.
 Centre Juno Beach;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184462" title="Tractat de Pars (1815)" nonfiltered="792" processed="789" dbindex="75798">
El Tractat de Pars es va signar el 20 de novembre 1815 desprs de la desfeta de Napole a Waterloo. Frana i els aliats (ustria, Rssia, Prssia, el Regne Unit i el Regne Unit dels Pasos Baixos) n'eren les signataris. El tractat estipulava que Frana torns a les seves fronteres de 1790, que pagus 700 milions de francs d'indemnitzacions i el cost d'un exrcit d'observaci de 150.000 soldats. Aquest tractat era un compliment a les conclusions del Congrs de Viena i del Tractat de Fontainebleau (1814).
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184464" title="Llus Maria Panyella" nonfiltered="793" processed="790" dbindex="75799">
Llus Maria Panyella s un animador infantil en actiu des del 1972.

s un dels membres del collectiu Els cinc dits d'una m, format al final dels setanta del segle XX, juntament amb Xesco Boix, Toni Gimnez, ngel Daban i No Rivas.

L'any 1989 forma el grup d'animaci La Bicicleta.

Ha publicat algunes MC, per cap disc, i -juntament amb Maria Josep Hernndez- s autor del llibre Xesco Boix. Un amic, un mestre (1995).

Ha treballat en programes infantils de rdio i televisi (Rdio 4 -Mainada-, TVE Catalunya -Terra d'Escudella-, TV3 -Fes Flash- i TV Barcelona -Vet Aqu-) i forma part de l'Associaci de Cantants i Animadors Professionals AMAPEI. 


Referncies.



Enllaos externs.

 Web oficial de La Bicicleta amb informaci sobre Llus Maria Panyella. ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184467" title="Sant Gens d'Arle" nonfiltered="794" processed="791" dbindex="75800">
Sant Gens d'Arle (Arle - ? 303-308) va ser un mrtir cristi sota el mandat de Maximi el 303 o el 308. La seva festivitat se celebra el 25 d'agost. 
Se l'honra com el sant patr de notaris i secretaris, la seva professi, i s'invoca en contra de penellons i la caspa. 
La seva veneraci s fora antiga, i el seu nom es troba al Martyrologium Hieronymianum. Al segle IV ja tenia dedicada una esglsia i un altar a la seva ciutat natal, Arle.
No se l'hauria de confondre amb sant Gens de Roma, que s el sant patr d'actors i comediants.

Fets.
En els fets dels apstols (Acta Santorum, aug., V, 123, i Thierry Ruinart, 559), atribut a sant Paul de Nola, diu: 
Gens, nadiu d'Arle, inicialment un soldat va ser conegut per les seves qualitats en els escrits, i se li feu secretari del magistrat d'Arle. Mentre realitzava les obligacions de la seva oficina, un decret de persecuci contra els cristians va ser llegit en la seva presncia. Indignat per la seva idea de la justcia, el jove catecumen llen les seves tauletes als peus del magistrat i fug. Se'l captur i execut, i aix rebia el baptisme per la seva prpia sang.

Gens va morir decapitat, com a mrtir, pels volts de l any 303. Se l'esmenta en algunes fonts com que va ser martiritzat sota les persecucions de Maximi i Diocleci. 

El culte de Gens es va estendre de pressa d'Arle a unes altres parts de l'imperi, incloent-hi Roma, on es constru una esglsia a la seva advocaci. La creena que era un mrtir rom va crear alguna confusi amb sant Gens de Roma. 

Bibliografia.
 David Hugh Farmer, Diccionari Oxford de Sants. Quarta Edici. (Oxford: Oxford University Press, 1997), 200. ;
 Sants patrons: Gens d'Arle;
Aquest article incorpora text de domini pblic de l'enciclopdia catlica de 1913. ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184469" title="Sword Beach" nonfiltered="795" processed="792" dbindex="75801">


Sword Beach fou una de les platges del Desembarcament de Normandia, de l'Operaci Overlord, durant la II Guerra Mundial, que va tenir lloc el 6 de juny de 1944. Aquesta platja va ser encarregada al Segon exrcit britnic. 

Sword s una platja que s'extn en 8 km des d'Ouistreham a Saint-Aubin-sur-Mer, del Departament de Calvados. Fou el punt de desembarcament ms a l'est, situat tan sols a 15 quilmetres de Caen. Com la resta de platges del desembarcament fou dividida en sectors, que s'anomenaren d'oest a est: Oboe, Peter, Queen i Roger. 

A causa dels illots rocosos de la costa, davant de Lion-sur-Mer i Luc-sur-mer, l'atac va tenir lloc davant Hermanville-sur-Mer al lloc anomenat la  Brche . Els paracaigudistes de la 6a aerotransportada havien destrut al mat les bateries de Merville-Franceville-Plage i tenien els ponts sobre el riu Orne.

Les tropes que defensaven la platja, de mala qualitat, feien part de la 716 divisi alemanya, per en la segona lnia es trobava la 21a Panzerdivisi, composada de veterans de la campanya d'frica del nord i de reclutes menys experimentats. Els carros d'aquesta divisi eren la majoria carros francesos capturats en la campanya de 1940 i sovitics, que no tenien res a fer davant dels Sherman M4.

Els regiments anglesos de la batalla foren el 1r de Lancashire, el primer que va desembarcar a la zona Queen Red, que va tenir el nombre de baixes ms elevat. El 2n East Yorkshire va desembarcar al mateix temps i fou un dels ms afortunats en nombre de baixes. 

La 1a brigada especial de Lord Lovat, que comptava amb 177 fusellers francesos comandats per Philippe Kieffer desprs d'haver pres Ouistreham, van aconseguir els ponts de Bnouville i Ranville i va operar fins a unir-se amb els paracaigudistes. Menys sorts fou el 41e comandament Royal Marines que va ser guanyat pels soldats alemanys que es retiraven a Lion-sur-Mer.
 
Ms de la meitat dels carros de combat del contraatac de la 21a Panzerdivisi foren destruts o neutralitzats. El dia va acabar pels britnics amb 30.000 homes desembarcats i 700 vctimes. Al principi del dia segent es van unir amb les forces canadenques de Juno Beach. 

Forces de bombardeig.
HMS Warspite;
HMS Ramillies;
HMS Mauritius;
HMS Arethusa;
HMS Robisher;
HMS Dragon;
HMS Danae;
HMS Robert;
13 destructors;

Unitats desembarcades el 6 de juny.
3a Divisi d'Infanteria britnica;

1e Batall de Fusellers de marina (177 homes), sota les ordres del comandant Philippe Kieffer (Frana);

 Enllaos externs .
 Espai de Memria Histrica de Normandia : Sword Beach;
 D-Day : Etat des Lieux Operacions del 6 de juny de 1944 a Sword Beach;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184470" title="Banys dels Ciclops" nonfiltered="796" processed="793" dbindex="75802">



Banys dels Ciclops (o termes dels Ciclops) sn unes termes romanes del lloc arqueolgic de Dougga a Tunsia, que foren construdes probablement al comenament del segle III, del qual la part de les latrines (utilitzades ja el segle II i durant el segle III) est en fora bon esta i la resta en pitjor estat. Deuen el seu nom al mosaic dels banys que representava uns ciclops (avui al Museu del Bardo), mosaic que era al frigidarium (sala de banys freds). Es tracta d'uns edificis del que noms queden parts de les parets, algunes columnes, i pedres fora de lloc; l'accs als banys s per una porta que dona al carrer; t una sala que es perllonga a l'est per una piscina rectangular que acaba en un hexaedre.

A l'interior del edifici de latrines al costat, edifici fora ms petit, dotze seients de latrina per a s pblic, amb una font per rentar-se a l'entrada. Les aiges i excrements anaven a unes conduccions i acabaven a una cisterna que una vegada plena es buidava per fer servir el contingut com adob.


El lloc es troba al costat del Trifolium de Dougga, i proper tamb a les termes de Caracalla o termes Licinies, al altra costat de carrer, i a la casa de Grgona. Un carrer baixa per un costat dels banys cap a les restes d'un arc triomfal dedicat a Septim Sever i a l'altre costat del carrer es troba el anomenat temple de Plut. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184472" title="Jos Antonio Alonso Surez" nonfiltered="797" processed="794" dbindex="75803">

Jos Antonio Alonso Surez ( Lle, Castella i Lle 1960 ) s un jutge i poltic espanyol que actualment ocupa el crrec de Ministre de Defensa.

Biografia.
Va nixer el 28 de mar de 1960 a la ciutat de Lle. Amic de la infncia de Jos Luis Rodrguez Zapatero, amb el qual va compartir estudis bsics i superiors, va estudiar dret a la Universitat de Lle, i es va convertir en jutge en 1985.

Carrera judicial.
L'any 1989 fou nomenat jutge penal de Madrid, i poc desprs, magistrat de la Audincia Nacional, sent un dels ms joves en aconseguir aquest crrec.

Entre 1994 i 1998 fou portaveu de l'organitzaci "Jutges per a la Democrcia", que tot i destacar per la seva tendncia progressista li ha perms deixar a un costat les seves tendncies poltiques al prendre decisions judicials. 

Carrera poltica.
Sense afiliaci poltica al Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE), el seu amic Jos Luis Rodrguez Zapatero el convenc per presentar-se en les eleccions generals de 2004 per aquest partit, aconseguint l'acta de diputat al Congrs de Diputats.

El 18 d'abril d'aquell any fou nomenat Ministre de l'Interior, compareixent el 29 de juliol en la Comissi d'investigaci dels atemptats de l'11 de mar a Madrid.

A la dimissi de Jos Bono Martnez com a Ministre de Defensa el 7 d'abril del 2006 Rodrguez Zapatero decid transferir Alonso a aquest ministeri, sent substitut a Interior per Alfredo Prez Rubalcaba el dia 11 del mateix mes.

Enllaos externs.
  Informaci de Jos Antonio Alonso al Portal del Ministeri de Defensa;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184474" title="Temple de Plut de Dougga" nonfiltered="798" processed="795" dbindex="75804">
El temple de Plut de Dougga s una estructura del lloc arqueolgic de Dougga, a Tunsia, situada prop dels banys dels Ciclops, dedicada a temple pag, i que se suposa que podia estar dedicat al du Plut ja que un bust de Plut es va trobar durant l'excavaci del lloc (Plut era el geni protector de Thugga). Es conserva el terra, les escales i una porta i algunes columnes. Era un complex d'importncia mitjana en el que no es van trobar inscripcions i s'ha interpretat en funci de les seves caracterstiques arquitectniques i el seu context arqueolgic.

Est format per un vestbul en forma de terrassa, i collocat en pdium. La forma es rectangular i l'accs es per unes escales de les quals les superiors ja no hi son, i que porten a la pronaos, ms enll de la qual la cella o sala de culte amb els murs laterals encara conservats fins 1,29 metres; la porta d'entrada t una altura de 3,10 metres.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184478" title="Maria Amlia Pedrerol" nonfiltered="799" processed="796" dbindex="75805">
Maria Amlia Pedrerol s la ms jove de Els Setze Jutges i el membre nmero dotze.

Tenia tot just catorze anys quan entra a formar-ne part i enregistra el seu primer disc (4 canons dels 14 anys, 1965), un EP que aplega quatre composicions prpies. L'any segent publica un LP de 25 cm. (Recital Maria Amlia Pedrerol), amb vuit temes: quatre de propis i quatre canons franceses tradudes per Delf Abella i Josep Maria Espins.

Es retira dels escenaris coincidint amb la dissoluci del grup.

Referncies.


Enllaos externs.
 El Parlament del Principat de Catalunya lliura la Medalla d'Honor a Maria Amlia Pedrerol com a membre integrant de Els Setze Jutges.;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184479" title="Tractat de Londres (1839)" nonfiltered="800" processed="797" dbindex="75806">
Al Tractat de Londres del 1839, tamb conegut amb el nom de Tractat dels XXIV articles, els Regne Unit dels Pasos Baixos, Frana, el Regne Unit, ustria i Prssia reconeixen la independncia de Blgica. s tamb la fi de dret del Regne Unit dels Pasos Baixos, que esdev Regne dels Pasos Baixos.

Contingut.
Territori.
* La provncia de Limburg s'escindeix en dues parts. El territori al marge dret del Mosa i la ciutat de Maastricht tornen als Pasos Baixos.
 El ducat de Luxemburg s'escindeix en dues parts. La part occidental escau a Blgica i esdev la provncia de Luxemburg, la resta roman un ducat independent, en sser una uni personal del rei dels Pasos Baixos. ;
Una commisi especial es carrega de delimitar les fronteres amb fites, quan no hi ha fronteres naturals el que sovint s el cas. ;
Obligacions i drets.
 Els habitants poden triar lliurement la seva nacionalitat;
 Blgica t l'obligaci de neutralitat en eventuals conflictes internacionals futurs.
 Els Pasos Baixos garanteixen l'accs lliure al port d'Anvers pel riu Escalda.
 Blgica pot construir als seus costs un ferrocarril a travs del Limburg (Pasos Baixos): el Rin de ferro.
 El Regne Unit ser el fiador de la neutralitat i de la seguretat de Blgica;

Desprs.
L'any 1890, l'uni personal entre Luxemburg i els Pasos Baixos es trenca.
En envair Blgica al 4 d'agost 1914, l'exrcit prussi infringeix la neutralitat de Blgica. El Regne Unit declarar la guerra a Prssia conforme a la seva obligaci. Aquest esdeveniment contribuir a internacionalitzar el conflicte.
Encara avui, el Rin de ferro i l'apregonament de l'Escalda romanen un subjecte de negociacions dures entre ambds Estats. El 2005, la Regi de Flandes va signar un nou Tractat d'Escalda amb els Pasos Baixos;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184480" title="Casablanca (pellcula)" nonfiltered="801" processed="798" dbindex="75807">

Casablanca s una pellcula nord-americana del 1942 dirigida per Michael Curtiz i protagonitzada per Humphrey Bogart i Ingrid Bergman. Va guanyar tres Oscars i ha estat freqentment valorada com una de les millors pellcules de la histria.  Va obtenir un xit immediat que no s'ha desmentit des de la seva estrena. Els crtics han lloat les prestacions carismtiques de Bogart i Bergman, l'alqumia entre aquests dos actors, la profunditat dels personatges, la finesa del gui i l'impacte emocional de la pellcula en la seva globalitat.

Es tracta d'un drama situat a la ciutat de marroquina de Casablanca, controlada aleshores pel govern de Vichy i t com a protagonista Rick Blaine, un lder de la resistncia francesa. El tema principal de la pellcula s el conflicte de Rick entre l'amor i la virtut: Rick ha d'escollir entre el seu amor per Ilsa i la necessitat de fer el que s just per ajudar el marit d'aquesta. 

Casablanca ha estat doblada al catal i tamb al valenci (va ser la primera que va emetre Canal 9 el 1989; en el doblatge va participar Ovidi Montllor).

Argument.


Rick Blaine (Humphrey Bogart) s un americ amarg i cnic, expatriat a Casablanca. Porta el  "Rick's Caf Amricain", (El Caf Americ de Rick), un cabaret de classe alta i joc que atreu un clientela variada de la Frana de Vichy, oficials nazis, refugiats de la guerra i lladres. Encara que Rick confessa ser neutral en totes les qestions, es revela que va ser a Etipia per combatre la invasi italiana de 1935, i va lluitar en el bndol republic a la Guerra Civil Espanyola contra Franco.

Ugarte (Peter Lorre), un criminal insignificant, arriba al club de Rick amb "passis de trnsit" obtinguts per l'assassinat de dos missatgers alemanys. Els papers permeten al portador viatjar lliurement per l Europa controlada pels alemanys i per pasos neutrals com Portugal, i des d'all poder anar fins a Amrica. Les cartes tenen un valor inestimable per qualsevol dels refugiats que acaben abandonats a Casablanca. Ugarte planeja fer la seva fortuna venent-los al licitador ms alt, que tingui previst arribar al club aquella nit. Tanmateix, abans que l intercanvi pugui tenir lloc, Ugarte s arrestat per la policia local, per ordre del Capit Louis Renault (Claude Rains), un oportunista corrupte que diu de si mateix, "No tinc cap convicci... vaig amb el vent, i el vent que preval resulta ser de Vichy." Desconegut per Renault i els nazis, Ugarte havia confiat les cartes a  Rick perqu "... d'alguna manera, just perqu em menysprea, s l'nic en el qual confio."

En aquest punt, la ra de l'amargor de Rick entra un altre cop a la seva vida. La seva ex-amant Ilsa Lund (Ingrid Bergman) arriba amb el seu marit Victor Laszlo (Paul Henreid), un fugitiu de la resistncia txeca, buscat pels nazis. La parella necessita les cartes per deixar Casablanca, arribar a Amrica i continuar la seva feina. El major alemany Strasser (Conrad Veidt) arriba a assegurar que Laszlo no se n surtir.

Desprs que Laszlo parli amb Ferrari (Sydney Greenstreet), una figura important en el submn criminal i rival de negocis de Rick, Ferrari difon la seva sospita que Rick t les cartes. Laszlo es troba amb Rick en privat, per Rick rebutja marxar amb els documents, dient a Laszlo que li pregunti la ra a la seva dona. Sn interromputs quan un grup d'oficials nazis comencen a cantar dirigits per Strasser "Die Wacht am Rhein" una can patritica alemanya. En resposta, Laszlo diu a la banda que toqui "La Marsellesa" l'himne nacional francs. La banda mira a Rick demanant perms, i aquest fa que s amb el seu cap. Laszlo comena a cantar, al principi to sol, desprs el fervor patritic molt de temps suprimit agafa la multitud i tothom participa, fent fora els alemanys. En venjana, Strasser ordena a Renault que tanqui el club.


Aquella nit, Ilsa s encara a Rick a la cafeteria deserta. Quan es nega a donar-li les cartes, l'amenaa amb una pistola, per s incapa de disparar, confessant que encara l'estima. Explica que quan el va conixer i es va enamorar a Pars, creia que el seu marit s'havia matat intentant escapar-se d'un Camp de concentraci nazi. Ms tard, amb l'exrcit alemany a punt de capturar la ciutat, s'assabentava que Laszlo era viu i amagat. Va deixar Rick sense cap explicaci per tenir cura d un Laszlo malalt.
Amb aquesta revelaci, l'amargor de Rick es dissol i els amants es reconcilien. Rick accepta ajudar, portant-la a creure que es quedar quan Laszlo marxi. Quan Laszlo inesperadament apareix, desprs d'haver escapat d una batuda de la policia en una reuni de la resistncia, Rick t amagada Ilsa mentre els dos homes parlen.

Laszlo revela que s conscient de l'amor de Rick per Ilsa i intenta que Rick utilitzi les cartes per salvar-la. Tanmateix, la policia arriba i arresta Laszlo amb una acusaci insignificant. Rick conven Renault d alliberar Laszlo prometent que el podr enganxar  per un delicte molt ms seris: possessi de les cartes de trnsit. Per dissipar les sospites de Renault sobre els seus motius, Rick explica que ell i Ilsa marxaran a Amrica.

Tanmateix, quan Renault intenta arrestar Laszlo per acceptar les cartes, Rick es creua amb Renault, forant-lo a punta de pistola a ajudar en la fugida. Al darrer moment, Rick fa embarcar Ilsa a l'avi a Lisboa amb el seu marit, que li diu que li sabria greu si es quedava, "Potser no avui, potser no dem, per aviat i per la resta de la seva vida."

Havent estat avisat per Renault, el Major Strasser arriba conduint ell mateix, per Rick dispara quan tracta d'intervenir. Quan els reforos de policia arriben, Renault fa una pausa i diu als seus homes que "arrestin els sospitosos habituals." Una vegada sol, Renault suggereix que ell i Rick deixin Casablanca i s'uneixin a la Frana Lliure a Brazzaville. S'endinsen a la boira amb un dels textos ms memorables de la histria del cinema. "Louis, penso que aix s el comenament d'una bonica amistat."

Producci.
La pellcula estava basada en l'obra de teatre Everybody Comes to Rick's, de Murray Burnett i Joan Alison. L'analista d'histries de la Warner Bros., Stephen Karnot, quan va llegir l'obra, la va titllar de  "sofisticada", i l'editora Irene Diamond va  convncer el productor Hal Wallis a comprar els drets per 20.000 dlars,  la quantitat ms gran mai pagada a Hollywood per a una obra.  

El projecte es va rebatejar Casablanca, aparentment copiant el film de 1938 Algiers.
El rodatge va comenar el 25 de maig de 1942 i es va completar el 3 d'agost. La pellcula va costar un total de 1.039.000 dlars (75.000 per sobre del pressupost), no excepcionalment alt, per damunt la mitjana d'aquells temps. 

La pellcula sencera es va rodar en els estudis, amb l'excepci de l'arribada del Comandant Strasser, que es va filmar a l'aeroport Van Nuys. El carrer que es va fer servir per els exteriors havia estat construt feia poc per a una altra pellcula, The Desert Song,i va romandre com a exterior fins els anys 60. L'escenari del bar de Rick es va construir en tres parts inconnexes, i aix la disposici interna de l'edifici s indeterminada. En algunes escenes, la cmera mira a traves d'una paret des de l'rea del caf cap a l'oficina de Rick. El rerafons de l'escena final, que ens mostra un avi Lockheed Model 12 Electra Junior, amb personal que hi camina al voltant, es va planejar utilitzant  extres nans i un avi de cartr proporcionat. La boira s'utilitzava per emmascarar l'aspecte no convincent del model. 

No obstant aix, el parc temtic que la Disney t a Orlando, Florida va comprar un Lockheed 12 A per a la seva atracci Great Movie Ride (Gran Passejada de Pellcula), i inicialment s'afirmava que era l'avi real utilitzat a la pellcula  El crtic de cinema Roger Ebert anomena Wallis la "fora creativa clau" pels detalls de producci (recordar el lloro de veritat al bar Blue Parrot).

L'alada de Bergman provocava alguns problemes. Era una mica (5 cm) ms alta que Bogart, i li demanava a Curtiz que Bogart estigus dempeus sobre blocs o seure sobre coixins en les seves escenes conjuntes.

Wallis va escriure el text final ("Louis, penso que aix s el comenament d'una bonica amistat") quan la gravaci ja s'havia acabat. Bogart va ser cridat un mes desprs per doblar-ho.
Gui.
L'obra original estava inspirada en un viatge a Europa fet per Murray Burnett el 1938, durant el qual va visitar Viena en breu desprs de l'Anschluss, on veia de primera m la discriminaci que feien els nazis. Al sud de Frana, va trobar un cabaret, que tenia una clientela de molts pasos diferents, parlant moltes llenges diferents, i el prototip de Sam, el pianista negre. En l'obra, el personatge d'Ilsa era una americana anomenada Lois Meredith i no trobava Laszlo fins desprs d'acabar la  seva relaci amb Rick a Pars; Rick era un advocat. 

Els primers escriptors que van treballar en el gui van ser els bessons Epstein, Julius i Philip, que van construir els antecedents de Rick i afegien alguns elements de comdia. L'altre escriptor a qui s'atribueix el gui Howard Koch, es va incorporar ms tard, per va treballar en parallel a ells, malgrat les diferncies d'enfoc.  Koch va destacar els elements poltics i melodramtics.  Casey Robinson, que no surt als crdits, va collaborar en una srie de reunions entre Rick i Ilsa en el caf. Curtiz sembla que va afavorir les parts romntiques, insistint a retenir els flashbacks de Pars. Malgrat el nombre de guionistes, la pellcula t el que Ebert descriu com una escriptura "meravellosament unificada i coherent". Koch ms tard afirmava que era la tensi entre la seu propi enfocament i Curtiz que ho explicava:  "Sorprenentment, aquests dispars enfocaments d'alguna manera engranaven, i potser aquesta mena de guerra entre Curtiz i jo era la que donava un cert equilibri." Julius Epstein es fixaria ms tard que el gui cinematogrfic contenia "ms blat de moro que en els estats de Kansas i Iowa junts. Per quan el blat de moro funciona, no hi ha res millor."  

La pellcula funcionava amb alguns problemes amb Joseph Breen de l'Administraci del Codi de producci (el cos d'autocensura d'Hollywood), que s'oposava a la idea que el Capit Renault extorsionava amb favors sexuals els seus suplicants, o al fet que Rick i Ilsa havien dormit junt a Pars. Els dos temes, tanmateix, romanien fortament implicats a la versi final. 

Direcci.
La primera elecci de Wallis per a director va ser William Wyler, per no estava disponible, i aix Wallis va anar a cercar el seu amic de confiana Michael Curtiz. Curtiz era un jueu hongars emigrat; havia vingut als Estats Units els anys 1920, per alguns de la seva famlia eren refugiats de l'Europa nazi.
Roger Ebert va comentar que a Casablanca "molt poques gravacions... sn memorables com a gravacions", ocupant-se Curtiz d' utilitzar les imatges per explicar la histria ms que pel seu llument. Tanmateix, va tenir relativament poca aportaci al desenvolupament de la trama: Casey Robinson deia que Curtiz " no sabia res sobre la histria... la veia en fotografies, i proporcionava les histries". El crtic Andrew Sarris va titllar la pellcula com l'excepci ms decisiva a la teoria d'autor,   al que Aljean Harmetz va respondre, gaireb totes les pellcules de la Warner Bros. sn una excepci a la teoria d'autor. Altres crtics donen ms crdit a Curtiz; Sidney Rosenzweig, en el seu estudi del treball del director, veu la pellcula com un exemple tpic de com Curtiz subratlla els dilemes morals.

El muntatge de la segona unitat, aix com la seqncia d'obertura de la pista de refugiats i que ens mostra la invasi de Frana, van ser dirigits per Don Siegel. 

 Referncies .




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184481" title="Rah-Mon Roma" nonfiltered="802" processed="799" dbindex="75808">
Rah-Mon Roma s un animador infantil que ha publicat tres discos amb temes originals, populars i adaptacions: Patxinta (1992, reedici augmentada en CD del 1996); Per Nadal, pas de pardal (1995) i Sopa de meravelles (1998).

Referncies.



Enllaos externs.

 Web oficial de Rah-Mon Roma. , ,  i ;
 Fotografia de Rah-Mon Roma i descripci del seu espectacle. ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184482" title="Temple de Masinissa" nonfiltered="803" processed="800" dbindex="75809">
El temple de Masinissa (o santuari de Masinissa) s una resta arquitectnica religiosa nmida del lloc arqueolgic de Dougga a Tunsia. El seu nom original es maqdes (santuari) de Masinissa i fou edificat a la memria del rei Masinissa I, mort el 148 aC, vers el 139 aC. Aquest santuari es troba a l'oest del Capitoli de Dougga, prop del frum i est construt per uns blocs de pedra que formen una estructura rectangular de 14,65 metres de llarg i 6,30 metres d'ample, similar al santuari de Simithus construt igualment regnant Macipsa (148 aC-118 aC). Abans de la seva identificaci ja era conegut per una inscripci bilinge pnica i lbica, trobada el 1904 a la vora del frum i avui al Museu del Bardo, i datada el 139 aC, en el que es commemora la construcci pels notables de la ciutat de Thugga (Dougga) del maqdes en memria del rei Masinissa. 
    

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184483" title="Rosmi" nonfiltered="804" processed="801" dbindex="75810">
Rosmi s el pseudnim de Rosa Maria Leira, cantant que prviament a la seua etapa en solitari havia format part del grup Ells i Elles.

Enregistra un EP l'any 1968 amb temes propis ("Tot s fosc") i d'altres autors ("M'estimes de deb?", "Potser tu" i "Que sigui jo") i es retira molt poc desprs.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184484" title="Necrpolis dolmnica de Dougga" nonfiltered="805" processed="802" dbindex="75811">
La necrpolis dolmnica de Dougga es un cementiri nmida al lloc arqueolgic de Dougga a Tunsia, al nord-oest de la vila. Esta formada per tombes de tipus dolmnic, de tombes de volta i de basses o circulars. Les tombes dolmniques sn una mena de caixa oberta per un costat i formada per tres lloses collocades planes sobre les que reposa una llosa de cobertura sovint de gran mesura; generalment sn tombes collectives i mercs al costat obert es podia reutilitzar; el costat obert es tancava desprs de l'enterrament amb un muret de pedres fcil de desmuntar. S'hi han trobat alguns esquelets humans i restes de cermica. Estan datades a patir del segon millenni abans de Crist, i encara estaven en s el segle I desprs de Crist; hi ha algun altre tipus de tomba, les tombes de volta i les de bassa; el que inicialment es va identificar com dos torres de la muralla nmida sn en realitat dos tombes de volta rectangulars; de tomba de bassa noms se'n ha trobat una, de forma circular amb unes lloses laterals al centre i cobertes per una llosa monoltica al damunt; el monument es enigmtic i se'l considera una tomba pel context en el que es va trobar, al costat d'altres tombes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184487" title="Cenobtid" nonfiltered="806" processed="803" dbindex="75812">


Els cenobtids (Coenobitidae) formen una famlia de crustacis decpodes anomurs, una de les sis famlies de bernats ermitans (Paguroidea).

Existeixen tan sols dos gneres descrits:
 Birgus, Linnaeus, 1767. Comprn una sola espcie coneguda, Birgus latro, que s l'artrpode terrestre ms gran. ;
 Coenobita Latreille, 1829. La NCBI cita una nica espcie (Coenobita compressus, H. Milne-Edwards, 1837).

En el llistat de la ITISITIS: Coenobitidae consideren tan sols el gnere Coenobita amb dues espcies validades:
 Coenobita clypeatus (J. C. Fabricius, 1787);
 Coenobita olivieri Owen, 1839, ;

Ambdues sn diferents de la citada en el llistat de la NCBI. Altres referncies citen moltes ms espcies.

 Referncies .










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184488" title="La Salseta del Poble Sec" nonfiltered="807" processed="804" dbindex="75813">
La Salseta del Poble Sec s una orquestra de ball creada per Miquel ngel Tena, Salvador Escrib, Pep Vercher i cinc membres ms l'any 1977, amb la finalitat d'animar una festa electoral.

El grup t continutat, i amb el temps es consolida com una de les orquestres ms slides i sollicitades a les festes majors i altres celebracions d'arreu del pas. Tot i que al comenament el seu repertori s majoritriament en castell, hi inclouen temes en catal des d'un primer moment: al disc Patraas blicas (1986), per exemple, hi trobem una versi d'una popular can italiana que repassa, estrofa rere estrofa, els instruments de l'orquestra ("Ei company!"), i un parell de temes originals: "Havaneres i Llavaneres" i "Oh, Gran Manit".

Amb el temps, la Salseta acaba enregistrant dos discos ntegrament en catal: Treballo la nit (lbum centrat en el rock) i Estic content que rutlli (1996).

L'any 1998 publiquen un mini CD amb un himne dedicat als jugadors de botifarra, i, al mes de setembre del mateix any, actuen al festival santboi Altaveu, on presenten curioses versions ballables de canons de Raimon ("Societat de consum"), Llus Llach ("Damunt d'una terra"), Ovidi Montllor ("Homenatge a Teresa"), Maria del Mar Bonet ("Carta a un amic") i Jaume Sisa ("Senyor botiguer").

Referncies.


Enllaos externs.
 Web oficial de La Salseta del Poble Sec. ;
 Vdeo explicant la histria de La Salseta del Poble Sec tot celebrant el trent aniversari de la formaci. ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184489" title="Jacinto Higueras" nonfiltered="808" processed="805" dbindex="75814">
Jacinto Higueras Fuentes, (Santisteban del Puerto, Jan; 22 de febrer de 1877- Madrid; 20 de novembre de 1954),fou un escultor espanyol. 

Marx a Madrid l'any 1894, on es forma als tallers, primer de l'escultor Agust Querol i ms tard amb Mariano Benlliure. Regressa a la seva poblaci, on al 1909 rep el seu primer encrrec important, el monument a Las Batallas de Jan, que es inagura l'any 1912. A partit de llavors, t multitud d'encrrecs, que desprs de la guerra civil espanyola, sn principalment d'obres religioses per a cofradies i imatges per a esglsies. 

Participa a les Exposicions Nacionals, obtenint la segona medalla al 1910 i la primera l'any 1920. Va ser nomenat acadmic l'any 1942 de la Real Acadmia de Belles Arts de San Fernando. 

Desprs de la seva defunci i per donaci de la seva famlia, es va constituir el Museu Jacinto Figueres a Santisteban del Puerto, on se celebra bienalment un concurs internacional d'escultura.
Obres.
Monumento a Las Batallas de Jan. 1909/1912 ;
La Gitanita. 1916 ;
San Juan de Dios. Museo Provincial de Jan ;
Btica. Museo Jacinto Higueras. Santisteban del Puerto (Jan). 1920 ;
Monumento al General Saro. beda (Jan) ;
Cristo de la Buena Muerte. Catedral de Jan. 1927 ;
Virgen del Collado. Santisteban del Puerto. 1940 ;
Jess Nazareno.Cofrada de Jess Nazareno de beda (Jan). 1940 ;
Inmaculada Concepcin. Iglesia de Guarromn (Jan);
Enllaos externs.
Museu Jacinto Higueras;
Bibliografia.
Alix, Josefina (1985), Escultura Espaola 1900/1936, Madrid, Ed. El Viso. ISBN 84 7483 412 0;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184497" title="Guillem Sans" nonfiltered="809" processed="806" dbindex="75815">
Guillem Sans s un cantant mallorqu que, desprs d'anys de compondre per a altres intrprets -bsicament en llengua castellana-, publica l'any 1995 un primer disc (Tronat) on ell mateix interpreta les seues canons. L'lbum s format per deu peces que van des del rock al valset passant pel corrido mexic.

Al comenament del 1997, Guillem Sans es presenta per primer cop a Barcelona -fent una breu primera part de Javier Krahe en uns concerts del cicle Barnasants que tenen lloc a la Sala Ovidi Montllor del Mercat de les Flors-. A la fi del mateix any, Tronat s reeditat pel seu mnager Josep Sanz dins de la seva prpia companyia discogrfica, Stress Music.

Sans tamb ha escrit temes per a altres cantants, com ara Marisa Rojas.


Referncies.



Enllaos externs.

 Biografia musical de Guillem Sans. ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184499" title="Rodona" nonfiltered="810" processed="807" dbindex="75816">

Una nota rodona s el smbol utilitzat per indicar un so amb una duraci de temps que equival a dues blanques. Es representa amb un cercle lleugerament ovalat amb interior blanc, sense cap lnia ni adorn.

El seu silenci equivalent s el "silenci de rodona", que significa que durant el temps equivalent a la rodona no s'efectua cap so.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184500" title="Superheroi" nonfiltered="811" processed="808" dbindex="75817">
Un superheroi s un personatge de ficci les caracterstiques del qual superen les del heroi clssic, generalment amb superpoders. Legalment, noms els personatges pertanyents a Marvel Comics o a DC Comics poden fer-se anomenar "superherois", ja que s una marca registrada als Estats Units.

 Caracterstiques .

Algunes de les caracterstiques ms tpiques dels superherois sn:
 Tenir un origen o moment en qu es converteix en superheroi, ja siga per ser el moment en qu va obtenir les seues capacitats especials o el moment del trauma que el va obligar a aix. Els ms freqents sn:
Origen no hum: extraterrestres, dus mitolgics, races fictcies apartades de la humanitat, robots, fantasmes, dimonis, etc. Exemples: Superman, Thor o Spawn.
Origen natural: mutants. Exemples: Wolverine i Ciclop.
Experiments cientfics. L'origen del superheroi pot ser una conseqncia accidental d'un experiment. Exemples: Spiderman, Flash, Hulk o Els 4 Fantstics. Tamb poden ser inclosos experiments amb un fi cercat deliberadament (com ara el Capit Amrica).
Obtenci de tecnologia avanada o artefactes mstics, com l'anell de poder  de Green Lantern o l'armadura d'Airon Man.
Traumes: per exemple, quan les seues famlies van ser assassinades (el Castigador o Batman).

 Posseir una o diverses capacitats especials:
Superpoders: capacitats superiors a les dels humans corrents, com ara llanar raigs energtics, volar, fora sobrehumana, invulnerabilitat, telepatia, telekinesi, etc.
Tecnologia molt avanada  a la seua poca, com Green Lantern.
Poders mstics, com el Doctor Estrany, Zatanna o el Doctor Dest. Generalment no apareixen com a poders "propis" del personatge, sin com a tcniques ocultes d'invocaci de poders o entitats sobrenaturals que podrien ser apreses i dominades per qualsevol que tamb les estudiara. ;
Coneixements d'arts marcials, cientfics, o d'un altre tipus, com Batman o Puny de Ferro.
Habilitats atltiques, com el Capit Amrica o Green Arrow.
Gran intelligncia, com Batman i Mr. Fantstic.
 La seua lluita desinteressada en defensa de l'innocent, ja siga combatent el crim, catstrofes, invasions extraterrestres, o qualsevol altra amenaa, ben sovint al marge de la llei. ;
 La seua perfecci anatmica, sol seguir cnons prxims als grecollatins (encara que puguen seguir altres esttiques, com la del manga).
 Tenir una identitat secreta (doble identitat o alter ego), una de "civil", aparenant ser una persona corrent, i una altra sota la qual actua com a superheroi, com Clark Kent (Superman) o Peter Parker (Spiderman), Bruce Wayne (Batman) Bruce Banner (Hulk) etc.
 Portar un cridaner uniforme, generalment molt ajustat i de colors cridaners, que sol ocultar la seua identitat secreta, al mateix temps que l'identifica com a superheroi.
 Posseir una galeria de supermalvats, personatges amb caracterstiques semblants a les dels superherois excepte en les referides a la seua motivaci i els seus mtodes, generalment oposats als d'aquest. Les histries sobre superherois quasi sempre involucren en algun grau un conflicte de l'heroi amb un malvat o grup de manvats.

 Aspecte mtic .

Les narracions de superherois constitueixen un subgnere de la cincia-ficci i poden considerar-se el transsumpte modern de les histries dels herois i detats de les mitologies clssiques, amb la diferncia que l'element religis ha estat substitut per la cincia-ficci. No obstant aix, tamb es pot parlar de la seua estructura de valors morals: generositat, sacrifici, autocontrol, pietat, etc... que converteixen els superherois en vertaders "sants" moderns ("salvadors del mn" dins de la ms autntica tradici cristiana), en un mn que no t fe en els antics.

Una altra diferncia fonamental amb la mitologia clssica rau en el fet que els superherois no solen morir, i les seues narracions s'estenen d'un cmic book a un altre, mentre les vendes aguanten. Les seues aventures tendeixen aix a estroncar-se (com ja vera Umberto Eco), en una certa atemporalitat, en la qual el personatge ja no pot envellir, i tot torna, de la mateixa manera que en els fulletons: els malvats reapareixen, els morts no sn morts... Tampoc solen modificar de forma important la vida a la Terra, dedicant-se a assumptes de poca transcendncia (no acaben amb la guerra ni la fam, per exemple).

 Histria .

Els superherois sn una creaci tpicament nord-americana, desenvolupada en les historietes d'aquest pas. s el triomf de l'individualisme, temperat amb la idea de servei a la comunitat i el treball en equip. Tradicionalment es considera que el primer superheroi va ser Superman, aparegut el 1938, encara que el concepte s'estava covant des de final dels anys 20 en les sries d'aventures de grafisme realista i les pulp magazines. L'xit de Superman va ser enorme i va generar un infinitat d'imitacions que van sostenir la indstria del comic book durant anys. Naixen llavors personatges com "Batman", la "Torxa Humana", "Namor", "Flash", "Green Lantern" i "Dona Meravella". Amb la inclusi dels Estats Units en la Segona Guerra Mundial, el subgnere es va anar orientant cada vegada ms cap a la lluita contra el nazisme, i es van crear personatges patritics com el Capit Amrica (1941), de Joe Simon i Jack Kirby.

La histria dels superherois sol ser dividida en diverses "eres" o "edats".

 Edat Daurada .

Desprs de la Segona Guerra Mundial, l'xit de les historietes de superherois va comenar a disminuir, i van ser substitudes per tot tipus de gneres (com la srie negra, historietes infantils, romntiques, de monstres, westerns, etc). Tot aix va canviar el 1961, quan seguint l'emprenta de la Lliga de la Justcia de DC Comics, l'editorial Marvel Comics va decidir crear el seu propi grup de superherois i li'l va encarregar a l'editor i guionista Stan Lee, que va treballar amb diversos dibuixants.

 Edat d'Argent .

El primer nmero d'Els 4 Fantstics, obra de Lee i del dibuixant Jack Kirby, va aparixer al novembre de 1961, i la humanitat dels personatges, sumada a la combinaci d'elements d'altres gneres molt ms comercials de l'poca, va catapultar la srie en les llistes de vendes. Esperonats per aquest xit, Stan Lee, Jack Kirby i Steve Ditko es van llanar a la creaci de ms i ms personatges: "Hulk", "Thor", "Spiderman", "Daredevil" o els "X-Men", tots superherois amb problemes, ja foren de salut, econmics, d'acceptaci social, etc.

 Edat de Bronze .
Habitualment es coneix com a Edat de Bronze dels superherois el perode que va des de principi dels setanta fins a mitjan dcada dels huitanta.

 Edat Moderna .
A  mitjan dcada dels huitanta els cmics de superherois van comenar a decaure creativament i comercialment.  
Entre tant, a pesar de portar alguns anys vivint a l'ombra de la Marvel, DC Comics va tenir alguns moments brillants, per exemple els Teen Titans de Marv Wolfman i George Prez. El 1985 va llanar la seua Crisis on Infinite Earths, i va eliminar alguns herois i en va reinventar la majoria.  Els superherois de la DC van tornar a estar de moda mentre els de la Marvel es quedaven enrere. 

En la Marvel, l'ltim esdeveniment creatiu important d'aquell perode (1985 1986) va ser Squadron Supreme, una maxisrie de la ploma del ja difunt Mark Gruwengald que narrava de manera realista el que ocorreria si un grup de superherois decidira governar el mn. 

El 1986 va arribar Watchmen d'Alan Moore i The Dark Knight Returns de Frank Miller, ambdues de DC, obres considerades com les ms importants i revolucionries del seu gnere. Watchmen va ser esmentada anys desprs per la revista Time com una de les 100 novelles ms importants.

Aquestes dues obres van ser l'inici d'una nova era per als superherois. Una era caracteritzada per la seua foscor i violncia. El 1988 va aparixer en Marvel el personatge Venom, un assass rival de Spiderman. Mentrestant, en DC el Joker, dispara i deixa paraltica a Batgirl , i Green Arrow mata a sang freda el criminal que havia segrestat i presumiblement violat Black Canary, la seua nvia. 

El 1990 Marvel va llanar una nova collecci anomenada  Spiderman  a seques; el dibuixant i escriptor d'aquesta collecci va ser Todd McFarlane. Les seues histries es caracteritzaven per no contenir dilegs, reduir al mnim els texts i incloure molta violncia. Poc desprs, MacFarlane i altres 6 dibuixants estrella van abandonar  Marvel per a fundar Image Comics.

El 1992 Image va llanar el seu primer cmic: Younblood, a travs de Malibu Comics. Desprs van seguir altres ttols com Savage Dragon, W.I.L.D.Cats i Spawn. La majoria d'aqueixos llibres van gaudir de grans vendes.

El 1996 Marvel va llanar Heroes Reborn, en qu va lliurar per un any 4 dels seus ttols ja moribunds: els "Venjadors", "4 Fantstics", "Iron Man" i el "Capit Amrica" a dos dels seus antics dibuixants: Jim Lee i Rob Liefeld. A va resultar un estrepits fracs i Marvel va haver de declarar-se en fallida.

Actualment, el gnere s'ha revitalitzat, i han aparegut nous autors (Mark Miler, Brian Bendis, Michael Straczinsky i Brian K. Vaughan amb Runaways) i se n'han recuperat d'altres (Chris Claremont, Kurt Busiek, Alan Davis). Aix, els superherois constitueixen la major part de la indstria de la historieta als Estats Units. 

A ms, els superherois han estat objecte moltes adaptacions cinematogrfiques i televisives, facilitades ltimament per la millora dels efectes especials per la tecnologia digital. Podem destacar pellcules clssiques com "Superman" (1978), de Richard Donner, "Batman" (1989) i "Batman Returns" (1992), ambdues de Tim Burton.

L'xit de pellcules com Blade (1998), X-Men o Spiderman (2002) han motivat l'aparici d'una multitud de projectes cinematogrfics i televisius protagonitzats per superherois, com Daredevil, Catwoman, Hellboy, Hulk

 Pardies de superherois .

El 1940 ja hi havia pardies del gnere com Spermouse En anar-se'n establint-se els estereotips de superherois, creadors de molts camps van prendre elements d'aquest subgnere i els van combinar amb la seua prpia obra. Per exemple, el 1969, l'editorial Mondadori, responsable de les historietes de personatges Disney, va dotar l'nec Donald d'una altra identitat com Paperinik, influt per superherois com Batman i per altres personatges de ficci. 

A l'Estat espanyol, el personatge creat per Jos Sanchs Grau en 1955, Pumby, es transformava quatre anys ms tard en la seua revista capalera, Sper Pumby, en el superheroi de Villa Rabitos. En aquest cas, els poders apareixien grcies al consum de suc de taronja (Sanchs era valenci). Podrem dir que ms tard d'hora, molts personatges han pagat el seu tribut a aquest subgnere del cmic, adquirint per un temps superpoders com en el cmic de Mortadelo i Filemn Mortadelo i Filem - Los superpoderes). s possible afirmar seguint la mateixa lnia de raonament que aquesta conversi (encara que siga momentnia) s el resultat de la maduraci d'un personatge: l'autor prova amb aqueix escenari com un ms.

Les mateixes editorials que han desenvolupat el cmic de superherois tamb s'han adonat dels aspectes absurds i tpics que es repeteixen, i han publicat cmics que ridiculitzen les convencions del gnere. Per exemple, Marvel va editar What the...?, srie que presentava en cada nmero diverses historietes pardiques curtes creades pels mateixos autors que creaven els cmics seriosos de superherois. Sergio Aragons ha realitzat treballs d'aquest tipus tant per a Marvel com per a DC.

El 1973, el dibuixant Jan va crear Superlpez, que en essncia s una pardia de Superman, per a l'Editorial Bruguera, que l'incloa en la seua lnia d'historietes cmiques. Superlpez s el superheroi espanyol ms llegit, i ja se n'han publicat ms de 40 lbums. En els noranta, Jan va crear a Superioribus, per a Comics Forum, l'editorial que publicava les traduccions de Marvel a Espanya. Les pardies de Superioribus eren historietes d'una pgina que s'incloen en les revistes de superherois seriosos.

Cels Piol tamb va veure publicades les seues historietes pardiques breus de Fan letal en els cmics  Forum, com a complement a les historietes serioses. Posteriorment, ha publicat altres pardies de superherois i de cincia-ficci, com Fanhunter, en cmics complets.

Marca registrada.

Als Estats Units, la paraula "Super Hero" ("superheroi", en angls) s una marca registrada de forma conjunta per Marvel Comics i DC Comics, per la qual cosa noms elles poden utilitzar-la legalment en els seus productes i campanyescomercials.

Segons sembla, ambdues editorials van sollicitar la concessi de la marca registrada el 1979, i els la van concedir el 1981 en no haver-hi cap reclamaci respecte d'aix. Segons la prpia sollicitud original, la paraula portava utilitzant-se comercialment almenys des del 1966.

En tractar-se d'una marca registrada, i no un copyright, a no impediria qualificar com a "superheroi" un personatge d'una altra editorial a l'interior de les seues histries. Per, en la prctica, moltes altres editorials nord-americanes eviten l's de la paraula, utilitzant en  compte d'aix termes com "metahum" o "mutant".

Marvel i DC han demandat en el passat altres empreses, o han amenaat de fer-ho, per utilitzar sense perms la paraula "super hero" en els seus productes; alguns exemples sn el "Gunstar Sper Herois" de Sega o el cmic "Sper Hero Happy Hour" de Dan Taylor


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184501" title="Semicorxera" nonfiltered="812" processed="809" dbindex="75818">

Una nota semicorxera s el smbol utilitzat per indicar un so amb una duraci de temps que equival a mitja corxera.

El seu silenci equivalent s el "silenci de semicorxera", que significa que durant el temps equivalent a la semicorxera no s'efectua cap so.

Vegeu tamb l'article Nota.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184502" title="Semifusa" nonfiltered="813" processed="810" dbindex="75819">

Una nota semifusa s el smbol utilitzat per indicar un so amb una duraci de temps que equival a mitja fusa.

El seu silenci equivalent s el "silenci de semifusa", que significa que durant el temps equivalent a la semifusa no s'efectua cap so.

Vegeu tamb l'article Nota.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184506" title="Toni Terrades" nonfiltered="814" processed="811" dbindex="75820">
Toni Terrades s un cantant mallorqu que public un primer CD (Trajecte) el 1999 amb temes de carcter sentimental.

Tamb ha escrit alguna can per a Marisa Rojas.

Referncies.



Enllaos externs.

 Article del diari espanyol El Mundo sobre Toni Terrades i altres cantants mallorquins. ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184507" title="Punt i coma" nonfiltered="815" processed="812" dbindex="75821">

El punt i coma () s un signe de puntuaci que es forma posant un petit cercle sobre una coma ordinria a la part inferior de la lnia d'escriptura. S'usa per separar elements en una enumeraci (on pot haver comes dins els elements enumerats) o per marcar el final d'una frase en una pausa intermitja, ms breu que la del punt. Pot introduir tamb una conclusi desprs d'un raonament. s un dels signes menys usats actualment.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184509" title="Tipuaix" nonfiltered="816" processed="813" dbindex="75822">
Tipuaix s un grup de Salt format a partir de dos grups precedents (Renecs i Trallant pel Corriol), que public un primer disc (Quanta llana) el 1998, desprs de quatre anys d'existncia.

Influenciats pel punk i el trash, les seues lletres -escrites indistintament en catal i en castell- es volen antisistema.

Referncies.


Enllaos externs.
 Biografia musical de Tipuaix. ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184510" title="Circ de Dougga" nonfiltered="817" processed="814" dbindex="75823">
El circ de Dougga s un monument del lloc arqueolgic de Dougga a Tunsia, que mesura 393 metres de llarg amb una pista de 190 metres de llarg i un circ de 6 metres, construt el 224 sobre un terreny al nord-oest de la ciutat cedit testamentriament el 214 per una ciutadana de Thugga, anomenada Gabnia Hermiona (segurament una persona rica i notable), segon indica la seva dedicatria. El circ s modest comparat a altres (per exemple el de Cartago feia 570 metres). El monument no est ben conservat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184512" title="Sant Gens de Roma" nonfiltered="818" processed="815" dbindex="75824">
Sant Gens de Roma (mort ~ 286 o 303) era un actor i mrtir cristi.

Durant una actuaci a Roma davant de l'emperador Diocleci, Gens representava de forma satrica a un catecumen que anava a batejar-se. Al mig de la cerimnia, Gens es converteix de sobta a la fe cristiana. Quan li confess el seu cristianisme a l emperador, aquest el pos en mans de Plautian, prefecte dels pretorians, qui el tortur per a que desists de la seva actitud. Al negar-se, Gens va ser decapitat.

Va ser  enterrat al cementiri de Sant Hiplit a la via Tiburtina. Les seves relquies, es diu, que sn a San Giovanni della Pigna, a Santa Susanna di Termini i a la capella de Sant Lloren. 

s el sant patr d'actors, pallassos, comediants, cmics, ballarins, epilptics, msics, impressors i vctimes de tortura. La seva festivitat s el 25 d'agost.


Bibliografia.
 David Hugh Farmer, Diccionari Oxford de Sants. Quarta Edici. (Oxford: Oxford University Press, 1997). ;

;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184514" title="Athesans-troitefontaine" nonfiltered="819" processed="816" dbindex="75825">

Athesans-troitefontaine s un municipi francs, situat al departament d'Alt Saona i a la regi de Franc Comtat. L'any 1999 tenia 564 habitants.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184515" title="La Vella Dixieland" nonfiltered="820" processed="817" dbindex="75826">
La Vella Dixieland s un grup molt popular, consagrat al jazz clssic, sobretot del tipus Nova Orleans i Dixieland.

L'any 1989, enregistren el seu tercer lbum amb la collaboraci de Manel Joseph, vocalista de l'Orquestra Plateria, que hi canta adaptacions catalanes de temes com "Dixieland Rock", "Honey Suckle Rose", "I Got a Woman" i "Kansas City", a ms d'una versi del "Blues en sol" de Guillem d'Efak.


Referncies.



Enllaos externs.

 Web oficial de La Vella Dixieland. ,  i ;
 Breu informaci i fotografia de La Vella Dixieland. ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184517" title="Club de Futbol Organy" nonfiltered="821" processed="818" dbindex="75827">


El Club de Futbol Organy s l'equip de futbol del poble d'Organy a l'Alt Urgell. Va ser creat el 1918. Aquell any una companyia sueca va venir al poble per fer les perforacions necessaries per estudiar si era factible la construcci d'una presa al congost dels Tres Ponts. Els suecs, juntament amb enginyers, delineants, aparelladors... i tres nois del poble van fer el primer partit de la seva histria. Vesteix samarreta blanca i blava a ratlles verticals i pantalons blaus. El seu terreny de joc s el camp Municipal de les Lloredes, inaugurat el 1975 i que des de 2003 s de gespa natural. La seva fita ms gran va ser la temporada 2005-2006 en qu va jugar per primera vegada a la regional preferent, desprs d'acabar campi la temporada anterior. La temporada 2008-2009 juga a la primera territorial grup 5.

Histria.
El dia 6 de gener de 1942 va sortir un autocar d'Organy en direcci a Andorra. Durant el trajecte va passar un fet, molt present en la memria de la histria del Club de Futbol Organy i que el vincula amb la histria del Fubol Club Barcelona.
Van ajudar a passar la frontera a en Josep Samitier, jugador i entrenador del Bara.

Aquest s lo delegat de la Caixa d'Andorra (lo primer de dalt a l'esquerra ). El relat d'aquesta pgina gloriosa del C.F.Organy comena amb aquestes paraules d'en Valent Planes mentre m'ensenya una cpia d'una vella foto.

Lo dia 6 de gener de 1942, dia de Reis , va sortir un autocar d'Organy cap a Andorra, amb jugadors i seguidors que anaven a jugar un partit de futbol. Durant el trajecte vam haver de parar a La Seu, all a l'Alsina-Graells , que s al passeig. La gent que va baixar va aprofitar per fer un caf o per anar a la lavabo.

En aquelles que va comparixer un home i es va apropar all al cotxe vigilat per gent del poble que anaven de pais que acompanyaven els jugadors.. lo meu pare, lo del Arment, lo Sastret  i lo Boix.

Aquest home, lo Samitier, va dir amb una veu espantada i casi b tremolant de por.
- On aneu? 
- A Andorra - van respondre. 
- Es que jo voldria anar a Andorra i no tinc papers i em busca la policia 
Lo Boix que aleshores era lo "jefe de Falange", va dir: 
- Puja,- i el va convidar a pujar a l'autocar. 

El trajecte va continuar normalment i en arribar a la frontera i quan els Guardia Civils que vigilaven, van preguntar per la procedncia de la gent que hi havia a l'autocar, lo Boix, va dir que formaven part de l'expedici de l'equip de l'Organy que anaven a jugar a Andorra a futbol. Aquestes paraules van fer que no escorcollessin els jugadors i que en Samitier arribs s i estalvi a terres andorranes.
A la tarda vam jugar el partit i va venir a veure el partit, i es va voler fer una foto amb nosaltres per fer-nos contents. Aquesta foto va ser un gran regal de reis per tots els jugadors, - sobretot per un que s qui ens explica aquesta histria. En Valent Planes, de Cal Valent.

ltimes temporades.
1999-2000 Segona Territorial 15;
2000-2001 Tercera Territorial 1r;
2001-2002 Segona Territorial 1r;
2002-2003 Primera Territorial 14;
2003-2004 Primera Territorial 5;
2004-2005 Primera Territorial 1r;
2005-2006 Preferent Territorial 18;
2006-2007 Primera Territorial 6;
2007-2008 Primera territorial 8;

Enllaos externs.
Web CF Organy;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184518" title="Educaci no formal" nonfiltered="822" processed="819" dbindex="75828">
L'educaci no formal, tamb anomenada educaci en el lleure s aquella educaci planificada i no obligatria que s'efectua en el temps de lleure i, per tant, fora de l'instituci escolar. 

Histria.
Tot i que el terme educaci no formal s relativament recent, les primeres formes d'aquesta educaci apareixen a Europa a finals del segle XIX, lligat al procs d'industrialitzaci i les idees democrtiques. En els seus origens l'educaci no formal es basava en l'educaci d'adults, especialment en l'alfabetitzaci. L'any 1949, en la primera trobada internacional de la UNESCO l'alfabetitzaci a travs de l'educaci no formal apareixia com a una finalitat en si mateixa. Posteriorment l'oferta s'ha diversificat, fent-se ms habitual l'educaci permanent, l'educaci transitria i l'educaci complementria. A ms de les iniciatives dirigides a adults l'educaci no formal t un fort pes en la poblaci infantil a travs d'activitats extraescolars, entre les que cal destacar l'escoltisme i l'esplai.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184519" title="Z?y" nonfiltered="823" processed="820" dbindex="75829">
La z y (en rab  ) s l'onzena lletra de l'alfabet rab (sptima en l'ordre abjad). s una lletra solar.

 Histria .

Prov, per via dels alfabets nabateu i arameu, de la zayin fencia.

 s .

Representa el so consonntic .

 Escriptura .



La z y no es lliga a la segent lletra de la paraula. S ho fa amb la precedent, sempre que aquesta no sigui lif, d l, l, r , una altra z y o w w, que mai no es lliguen a la lletra posterior.

 Representaci, transcripci i transliteraci .

A la Viquipdia existeix una , vegeu-la per a les diferents maneres de transcriure i transliterar z y.

A l'alfabet de xat rab i al SATTS, z y es transcriu com a Z.

A la representaci Unicode, z y ocupa el punt U+0632 amb el nom ARABIC LETTER ZAIN.

A la codificaci ISO 8859-6, el punt 0xd2.

Com a entitat HTML, es codifica com a &#1586;

 Variants .

Tot i ser molt semblant a la r , , no n's una derivada i t un origen diferent.

Els alfabets persa (i per herncia l'alfabet rab bielors), urd, paixtu i uigur usen un smbol com el de la z y per amb tres punts en comptes d'un, , per a representar el so , passant el smbol de la j m (que en rab representa aquest mateix so) a representar el so . A l'alfabet xiao'erjing tamb es dna aix per el so representat depn de la llengua que transcrigui. El shahmukhi i el soran han heretat aquesta variant de l'alfabet persa.

 Vegeu tamb .


Llengua rab;
Alfabet de xat rab;
Alfabet;
Alfabet fenici;

 Referncies .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184521" title="Tractat de Fontainebleau" nonfiltered="824" processed="821" dbindex="75830">


Durant els segle XVIII i el segle XIX es van signar diversos Tractats de Fontainebleau

Tractat de Fontainebleau (1631), entre Maximili I de Baviera, i el Regne de Frana, que els aliava en la Guerra dels trenta anys.
Tractat de Fontainebleau (1745), que establia una aliana militar entre Llus XV de Frana i Charles Edward Stuart, pretendent al tron britnic.
Tractat de Fontainebleau (1762), pel que el Regne de Frana cedeix al Regne d'Espanya la part occidental de la Louisiana, una de les colnies de la Nova Frana, a Amrica del Nord;
Tractat de Fontainebleau (1807), pel que el Regne d'Espanya permet les tropes del Primer Imperi Francs travessar el seu territori per envar el Regne de Portugal.
Tractat de Fontainebleau (1814), pel qual Napole abdica i marxa a l'illa d'Elba.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184524" title="Subaru World Rally Team" nonfiltered="825" processed="822" dbindex="75831">

El Subaru World Rally Team, tamb conegut com a SWRTs una escuderia formada el 1989 per Subaru per competir al Campionat Mundial de Rallis. Va debutar el 1990 amb un Subaru Legacy preparat per Prodrive. Al ralli de Nova Zelanda del 1993 Colin McRae va guanyar el ralli amb aquest cotxe. Aquest mateix any, 1993 Prodrive va comenar a desenvolupar un nou cotxe per a l'escuderia, sobre la base del Subaru Impreza, que va debutar al ralli de Finlndia de 1993 i va guanyar el seu primer ralli l'any 1994. A partir d'aquest any Prodrive i l'escuderia japonesa han desenvolupat els diferents Impreza que han anat sortint al mercat.

Desprs de finalitzar la temporada 2008, i com a conseqncia de la crisi financera, Subaru va anunciar la seva retirada del WRC desprs de 19 anys participant-hi.

 Pilots actuals .
  Petter Solberg;
  Chris Atkinson;
  Xevi Pons;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184525" title="Estructura social" nonfiltered="826" processed="823" dbindex="75832">


Segons la seva etimologia, el terme  estructura , d origen llat, prov del verb  struere , que significa construir. La imatge que suggereix aquesta arrel s, doncs, la d un edifici, amb el plnol de la seva planta, la seva elevaci, les seves proporcions i les funcions de les seves parts. La noci d estructura no es prpia ni de la sociologia ni de la ciencia histrica, sin que s emprada en diversos graus per totes les cincies. Es tracta del reconeixement d una evidncia: l esperit hum tan sols pot actuar sobre les coses en la mesura que s capa de reconstruir i d expressar en un llenguatge lgic  com estan fetes . Si ho estiguessin  de qualsevol manera , si canviessin de forma incoherent entre una i altra observaci, la cincia no podria existir.

El concepte d estructura social constitueix una de les nocions centrals de la sociologia. Aquest concepte sembla haver estat manllevat de la fsica, especialment de la mecnica clssica, d una banda, i de la biologia (especialment, de la morfologia dels animals i plantes), de l altra. A nivell elemental es pot conceptualitzar l estructura social com el conjunt permanent d'articulacions entre les diverses parts de qu es compon una societat. El conjunt resultant s quelcom ms que la suma d aquestes parts, entre les quals es compten posicions i grups socials, institucions i altres unitats producte de la divisi del treball entre els membres de la poblaci. Dit aix, existeixen grans desacords sobre la seva naturalesa i sobre les seves propietats entre els diferents autors . Aquestes divergncies comporten importants conseqncies teriques, ats que la forma en qu es conceptualitza l estructura social porta a enfocaments molt diferents en sociologia.

Per qu les societats estan estructurades? mile Durkheim ja intu molt clarament la necessitat psicolgica de posar lmits a l acci social. Segons aquest autor, l absncia de lmits produeix angoixa i neurosi. L anomia no fra ms que una de les conseqncies d aquesta condici social. En segon lloc, una societat estructurada facilita que la vida social discorri de forma ordenada i que els individus abordin d esma la gran majoria de les seves tasques i obligacions. La rutina t l avantatge de permetre als membres de la societat concentrar-se en la soluci de nous problemes.

Segons Callinicos les societats es conceben en termes de les seves estructures socials a causa de diverses raons:
 A causa de la interdependncia de l acci i del seu carcter sistmic.
 Les societats persisteixen en el temps.
 s caracterstic de les relacions socials que la seva natura i existncia no depenguin de la identitat particular dels agents involucrats. Les relacions socials sn conjunts de caselles buides.
 Les relacions socials impliquen regularitats la comprensi o fins i tot la conscincia de les quals escapen als agents que hi participen.
 Per ltim, dir que una societat t una estructura significa afirmar que existeixen lmits de la mesura en qu pot canviar sense convertir-se en una societat d un tipus distint.

Els estudiosos socials que han fet aportacions a la idea d estructura social han hagut de tractar de donar resposta a diversos interrogants i dilemes, que constitueixen el nucli fonamental de la teoria sociolgica. Tenen les estructures socials un carcter bsicament objectiu, subjectiu o ambds? On cal cercar-les? Es troben dins els nostres caps, en la nostra percepci i en la nostra mirada o b a l exterior, en la realitat social i per tant sn quelcom real i objectiu independent de l actor i que no es doblega fcilment a la nostra volici? O b sn els analistes socials els qui estructuren i ordenen el mn que els envolta en tractar de descriure l per mitj de conceptes?

En quina mesura sn les estructures interioritzades? Quina s la matria prima de qu estan fetes les estructures? Estan fetes a base de valors i normes, i aleshores serien interioritzades a travs del procs de socialitzaci, o be de condicionants ecolgics, demogrfics, productius o tecnolgics?

Les estructures, per definici, tenen la propietat de persistir en l espai i en el temps. Quins sn els mecanismes a travs dels quals s hi reprodueixen? Es tracta de matrius de limtacions i oportunitats externes als individus o b codis inconscients que sn capaos de produir la vida social, tal com els parlants competents d una llengua poden confegir una oraci?

Per a alguns socilegs, l estructura s un procs i no pas una cosa o una entitat: sn els individus els qui produeixen i reproduxen l estructura en la interacci amb els altres. Per aleshores, com es pot compaginar l estructura amb el canvi social? Les estructures no poden ser esttiques sin dinmiques. Una teoria de l estructura que sigui acceptable no tan sols hauria d especificar quines sn les condicions de la seva reproducci sin tamb de la seva potencial transformaci.

Per ltim, quines sn les bases de l ordre social que reflecteix l estructura? Les societats tenen essencialment un carcter harmnic o conflictiu? Es basen en el consens o en la coacci entre els seus membres? Quines sn les unitats fonamentals que les componen?  I quines sn les principals lnies divisries que hi apareixen?

Diferents concepcions de l estructura social.

El concepte d estructura social forma part del patrimoni de totes les tradicions sociolgiques. No fra correcte tractar d assimilar el concepte d estructura amb determinats paradigmes sociolgics com ara l estructural-funcionalisme o l estructuralisme ni tampoc d oposar el seu s a l acceptaci de l individualisme metodolgic.

Segons Porpora, un autor d inspiraci marxiana, existeixen quatre conceptes distints d estructura social: 
 Pautes de comportament agregat estables al llarg del temps.
 Regularitats sotmeses a lleis que governen el comportament dels fets socials.
 Sistemes de relacions humanes entre posicions socials.
 Regles i recursos collectius que estructuren el comportament. ;

La primera concepci se basa en l individualisme metodolgic i correspon a terics de l intercanvi com ara George C. Homans, alguns interaccionistes simblics i  conflictivistes como ara Randall Collins. 

La segona adopta un enfocament holista i s sostinguda per socilegs estructuralistes com ara Peter M. Blau, Jonathan H. Turner o Neil J. Smelser. Per a aquest darrer els trets genrics del concepte d estructura sn els segents: 1. La idea d estructura exigeix l especificaci de les unitats d anlisi bsiques, que constitueixen les parts o elements d all implicat lgicament per la  multielementalitat  del concepte de estructura; 2. La noci d estructura tamb implica que les unitats bsiques mantenen entre si una relaci especial o no aleatria; 3. Estretament connectat amb l anterior hi ha la implicaci que les interaccions entre els elements bsics de l anlisi es repeteixen en l espai i en el temps; 4. La noci d una relaci recurrent per mitj de processos entre les unitats bsiques implica que les relacions dins una estructura sn diferents de les relacions amb altres unitats situades fora d ella; 5. La noci de diferncia respecte a l exterior dna lloc a la noci de l estructura en la seva situaci i en el seu ambient, aix com a la noci del grau en qu l estructura es troba tancada o oberta a les influncies o iteraccions amb unitats o forces situades fora d ella; 6. Finalment, i encara que aix no hi sigui consubstancial, moltes versions del concepte d estructura fan referncia a les seves raons o causes, aix s, a les raons per les quals es mant unida i continua diferenciant-se del seu ambient.

La tercera interpreta l estructura social com un mecanisme causal constitut per relacions entre posicions socials que explica els fenmens socials en termes de les tendncies, tensions i forces inherents a l articulaci de les dites relacions. Es troba associada amb les variants ms tradicionals de l anlisi marxiana, si b tamb t simpatitzants entre els interaccionistes simblics i els terics de les xarxes. 

Finalment, la quarta no conceptualitza tant l estructura social en termes de les propietats organitzatives dels sistemes socials com en termes de regles compartides entre els actors socials. Tradicionalment predominava entre etnometodlogs, alguns interaccionistes simblics i tots aquells socilegs que empren models lingstics per comprendre l estructura social. En els anys setanta i vuitanta fou tamb incorporada a la teoria de l estructuraci d Anthony Giddens, el qual en l actualitat constitueix el seu exponent ms conegut.

Bibliografia.
 Beltrn Villalva, M. (2001).  Sobre la nocin de estructura social . Revista Internacional de Sociologa. N 30: 7-28.
 Blau, P. M. (ed.) (1976). Approaches to the Study of Social Structure. London: Open Books.
 Callinicos, A. (1987). Making History: Agency, Structure and Change in Social Theory. Cambridge: Polity Press.
 Porpora, D. V. (1987). The Concept of Social Structure. New York: Greenwood Press.
 Porpora, D. V. (1989).  Four Conceptions of Social Structure . Journal for the Theory of Social Behaviour 19: 195-211.
 Sewell, W. H., Jr. (1992).  A Theory of Structure: Duality, Agency, and Transformation . American Journal of Sociology 98 (1): 1-29.
 Smelser, N. J. (1988).  Social Structure . In N. J. Smelser (ed.). Handbook of Sociology. Newbury Park: Sage. pp. 103-129. ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184526" title="Santi Arisa" nonfiltered="827" processed="824" dbindex="75833">
Santi Arisa i Pujol (Manresa, 1947) s un msic catal que ha acompanyat en disc o en pblic molts cantants catalans (Llus Llach, Pi de la Serra, Miquel Pujad, Esquirols, Ramon Muntaner, etc.) i ha format part de grups de jazz-rock com ara Fusioon, Pegasus, a ms de fer duets amb Jordi Sabats i ser el creador de la Sardanova. 

Des de sempre, per, Santi Arisa desitja donar-se a conixer com a cantant (de fet, els seus origens foren com a vocalista d'orquestra, com queda explicat a la pellcula Orquesta Club Virginia, on l'actor Jorge Sanz interpreta el seu personatge).

Des dels anys setanta del segle XX, amb un dels seus grups (La Tribu de Santi Arisa) acostuma a fer temes cantats sempre que pot ("Visca la mandra"). L'any 1986, en una tanda de concerts al primer Zeleste, amb qu celebra el seu vint-i-cinqu aniversari de vida professional, canta algunes canons, sol o amb convidats com Josep Guardiola ("Sixteen tons"). D'aquests espectacles en resulten un disc doble (25 anys Arisa Music Show, 1986) i un disc senzill.

Al disc de Santi Arisa i Tribu Passa-t'ho b (1991), hi trobem tamb algunes canons basades en les possibilitats onomatopeiques dels mots.

El 1997 treu al mercat el disc Taverna de poetes amb musicacions en clau de rock i de blues de textos de Pere Quart, Vicent Andrs Estells, Josep Carner, Miquel Mart i Pol, Espriu, Jordi Jan, Salvador Perarnau, Ferran Anell i d'ell mateix .

Com a compositor, s autor de les bandes sonores de diverses pellcules i sries de televisi: Terra d'escudella (1977, de Llus Maria Gell, Sergi Schaaff i Merc Vilaret), El timbaler del Bruc (1982, Jordi Grau i Sol), Can (1987, Manuel Iborra), El extranger-oh! de la calle Cruz del Sur (1987, Jordi Grau), El baile del pato (1989, Manuel Iborra), Orquesta Club Virginia (1982, Manuel Iborra), Subjdice (1998, Josep Maria Forn i Costa), Pepe Guindo (1999, Manuel Iborra).

Referncies.



Enllaos externs.
 Web oficial de Santi Arisa ;
 Biografia de Santi Arisa ;
 Filmografia de Santi Arisa a l'IMDB ;
Llista de sardanes a Sardanista.cat;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184527" title="Ford World Rally Team" nonfiltered="828" processed="825" dbindex="75834">

Ford World Rally Team s una escuderia que participa al Campionat Mundial de Rallis utilitzant els cotxes de la Ford Motor Company.

Tot i que Ford fa dcades que corre en rallis, l'escuderia BP Ford World Rally Team va comenar a participar al Campionat Mundial de Rallis la temporada 2005. s una joint venture entre el patrocinador principal, British Petroleum, i el productor dels cotxes, Ford Motor Company.

L'xit ms important de l'escuderia s el campionat per marques obtingut la temporada 2006.

 Pilots .
 Mikko Hirvonen;
 Jari-Matti Latvala;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184529" title="Galateodeu" nonfiltered="829" processed="826" dbindex="75835">


Els galateodeus (Galatheoidea) sn una de les quatre superfamlies de crustacis decpodes de l'infraordre dels anomurs. Els representants ms coneguts sn els sastres, de la famlia dels galateids.

Sn simtrics com les llagostes per tenen l'abdomen doblegat ventralment. Sn bentnics, en fons de roca i sorra, i solen ser carnvors (s'alimenten de petits crustacis i poliquets) o necrfags.

 Sistemtica .
La superfamlia es divideix en cinc famlies:
 Aeglidae Dana, 1852    ;
 Chirostylidae Ortmann, 1892    ;
 Galatheidae Samouelle, 1819;
 Kiwaidae Macpherson, Jones & Segonzac, 2006;
 Porcellanidae Haworth, 1825;

L'nica famlia present en el Mediterrani occidental s la dels galateids (Galatheidae), i les espcies ms comunes pertanyen als gneres Galathea i Munida.

 Referncies .








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184531" title="Termes de Caracalla (Dougga)" nonfiltered="830" processed="827" dbindex="75836">


Les termes de Caracalla sn un establiment termal rom del recinte arqueolgic de Dougga (l'antiga Thugga), a Tunsia, al sud-oest del frum. Fou construt en el regnat de Caracalla (212-217) i per la seva grandria s considerat un dels ms importants establiments termals romans del Magrib.

T accs per una porta que dna a l'atri i d'all una gran escala de 24 graons porta a una sala d'entrada, de la qual es passava a les diferents sales de les termes: els vestbuls, l'apodyterium (vestidor), el frigidari (banys freds), lelaeothesium (sala de massatges i d'oli), la palestra (sala de cultura fsica), el sudatorium (espcie de sauna), el laconicum (sala seca), els caldaris (sala de banys calents, de les quals n'hi havia tres) i el tepidari (sala de banys temperats). Sota de les sales calentes hi havia un soterrani de servei.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184535" title="Magdalena lvarez Arza" nonfiltered="831" processed="828" dbindex="75837">
Magdalena lvarez Arza (San Fernando, Andalusia 1952) s una poltica i professora universitria andalusa, actual ministra de Foment.

Biografia.
Va nixer el 1952 a la ciutat de San Fernando, poblaci situada a la provncia de Cadis. Va estudiar cincies econmiques i empresarials a la Universitat Complutense de Madrid, on es va llicenciar el 1975. 

Inspectora de Finances.
L'any 1979 va accedir per oposici al Cos d'Inspectors de Finances de l'Estat i des de llavors ha estat lligada laboralment a l'Administraci Tributria. Des d'aquell moment ha estat inspectora cap de la Delegaci d'Hisenda de Mlaga (1987-1989), directora general d'Incentius Econmics Regionals (1989-1993) i directora del Departament d'Inspecci Financera i Tributria de l'Agncia Estatal d'Administraci Tributria, crrec del qual es troba en excedncia. 

Interessada en la docncia, al llarg de la seva carrera ha estat professora d'Economia a la Universitat Nacional a Distncia (UNED) (1977-1990), a l'Escola de Prctiques Jurdiques de Mlaga (1981-1989), i a l'Institut d'Estudis Fiscals (1981-1989). 

Activitat poltica.
Afiliada al Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE), lvarez ha estat diputada autonmica andalusa per Mlaga fins que a l'agost de 1994 va ser nomenada Consellera d'Economia i Hisenda de la Junta d'Andalusia i es va incorporar com independent al segon Gabinet del president andals, Manuel Chaves Gonzlez. Durant aquesta etapa va ser un dels membres de l'Executiu regional ms perjudicats per la situaci poltica andalusa, ja que cap dels dos pressupostos de la Junta que va elaborar el seu departament va ser aprovat pel parlament. L'any 1996, desprs de les eleccions autonmiques, va ser confirmada per Chaves en el seu crrec, des del qual va treballar especialment en el pagament del deute histric a Andalusia i el finanament autonmic, repetint crrec en les eleccions de l'any 2000 i abandonant la Junta el 2004.

En les ltimes eleccions generals del 14 de mar de 2004 va encapalar la candidatura socialista al Congrs per la circumscripci de Mlaga, al mateix temps que va formar part del "Comit de Notables", format per Jos Luis Rodrguez Zapatero perqu el recolzessin en la seva candidatura a la Presidncia del Govern. En la formaci del govern del nou president lvarez fou nomenada ministra de Foment. 

La seva responsabilitat en la fallida de la xarxa de Rodalies Barcelona de Renfe, especialment al llarg de l'any 2007, li ha valgut la reprovaci i fins i tot la reclamaci de cessament o dimissi per part del Parlament de Catalunya i del Senat espanyol, essent la primera ministra espanyola en ser reprovada per aquest.

Enllaos externs.
 Informaci de Magdalena lvarez al Portal del Ministeri de Foment ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184537" title="Mol fondo (Sant Joan les Fonts)" nonfiltered="832" processed="829" dbindex="75838">
El Mol Fondo s un antic mol paperer de Sant Joan les Fonts.

 Histria .
Fent funcions de mol paperer, ja existia el 1723. El seu fundador va ser Jacint Germ, mestre plater olot. D'ell va passar al seu nt Esteve Bassols, qui va renunciar a l'herncia a favor de la seva germana Teresa Bassols. L'any 1783 aquest mol va ser venut a l'olot Esteve Curs i Serra, qui el va llogar a Josep Alva, i s'hi va comenar a fabricar la marca "Alva" de paper de fumar. D'Esteve Curs va passar a Josep Curs, qui el va arrendar a Margarita Antiga i al seu fill Pere. Desprs el va comprar la famlia Capdevila, que va fer-hi la fbrica Capdevila i Cia. Aquesta empresa fabricava paper de fumar i fins al 1890 l'exportava a Portugal, ustria i a Amrica. Els Capdevila van posar un nou nom a les installacions del Mol Fondo, que van anomenar "Fbrica la Reformada". L'any 1921 Joan Capdevila es va jubilar i va vendre l'empresa a la famlia Torras Juviny, la qual va poder ampliar la seva fbrica.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184540" title="Muhammad IV al-Mustansir" nonfiltered="833" processed="830" dbindex="75839">
Muhammad IV al-Mustansir ben Abul Hasan Muhammad fou emir hfsida successor del seu avi Abu Faris Abd al-Aziz ben Ahmad III el 1434 (el pare, Abul Hasan Muhammad, havia mort abans que l'avi).

Aviat alguns parents es van revoltar amb el suport del rabs. Va construir una font i la madrassa de Al-Muntasariyya. Fou enderrocat al cap d'uns mesos el 1435 i proclamat el seu germ Abu Umar Uthman ben Abul Hasan Muhammad.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184546" title="Abu Umar Uthman ben Abul Hasan Muhammad" nonfiltered="834" processed="831" dbindex="75840">
Abu Umar Uthman ben Abul Hasan Muhammad, fou emir hfsida successor el 1435 del seu germa, Muhammad IV al-Mustansir, i com aquest fill de Abul Hasan Muhammad, i net d'Abu Faris Abd al-Aziz ben Ahmad III (el pare havia mort abans que l'avi).

Va ser un emir piets i just i va mantenir l'obra del seu avi. Va fer nombrosos obres hidrauliques i moltes zawiyes es van crear en aquests anys.  Va protegir al taumaturg Sidi Ben Arous (mort el 1463).

Alguns dels seus parents romangueren rebels, i especialment contra son oncle Abul Hasan Ali, fill d'Abu Faris Abd al-Aziz ben Ahmad III governador de Bugia, al que finalment va derrotar el 1439 i va expulsar a la ciutat per va resistir encara temps al Constantins si be va deixar de ser un perill i de fet els territoris hfsides van quedar prcticament pacificats.

El 1441 va iniciar la primera de les seves expedicions al sud que es van reproduir els segents anys fins el 1451, per ms per reforar la seva autoritat que per fer guerres de conquesta o contra rebels. Les provncies eren governades per lliberts (kaid) de la seva confiana; un kaid que va agafar massa influncia, Nabil, fou empresonat (1453).

A partir d'aquest any una srie d'epidmies i pestes van afectar l'emirat; van esclatar revoltes tribals al sud i sud-oest; la revolta de les tribus que va esclatar el 1463 fou la ms important, i encara que fou sufocada, no fou totalment extingida. L'emir va encapalar algunes expedicions al sud i sud-oest entre el 1458 i el 1465, i el 1462 va fer una expedici a Tlemcen on un nou emir abdalwadida havia desconegut la sobirania hfsida. Ho va aconseguir per tornava a estar revoltat el 1466 i hi va haver de tornar.

Encara el 1472 el nou emir de Marroc, de la dinastia dels Banu Wattas o Wattsides de Fes, el va reconixer com sobir. Dels darrers anys no hi ha prou informaci per sembla que encara va poder mantenir el control del pas i la sobirania sobre Tlemcen, tot i que molts parents governaven provncies.

Va morir el 1488 i el va succeir el seu net Abu Zakariya Yahya III, fill del ms gran dels seus fills que l'havia premort.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184547" title="Acci Directa (grup)" nonfiltered="835" processed="832" dbindex="75841">
Acci Directa (en francs, Action Directe) va ser un grup armat anarquista francs que practicava la guerrilla urbana.  Realitz una srie d'atemptats i assassinats a Frana durant els anys 1980. Va ser fundat el 1977 de la uni de dos grups d'esquerra radical, els GARI (Groupes d'Action Rvolutionnaire Internationalistes; "Grups d'Acci Revolucionria Internacionalista") i els NAPAP (Noyaux Arms pour l'Autonomie Populaire, "Grups Armats per a l'Autonomia Popular"), amb l'objectiu d'aconseguir la "coordinaci polticomilitar del moviment autnom". 

El 1979 es va transformar en una organitzaci de guerrilla urbana i va realitzar atacs sota la bandera de l'antiimperialisme i la defensa del proletariat. El grup va ser prohibit pel govern francs l'agost de 1982. El 1984 es va aliar amb la RAF (Fracci de l'Exrcit Roig o "Banda Baader-Meinhof") alemanya, sota l'estratgia d'"uni dels revolucionaris d'Europa Occidental". El grup va ser l'expressi a Frana d'un corrent que es reivindicava marxista i que afirmava que les accions armades eren un mitj legtim de combatre un rgim considerat opressiu. Durant els anomenats "anys de plom", nombrosos grups van reprendre les idees anarquistes de la "propaganda pels fets": la Fracci de l'Exrcit Roig a la Repblica Federal Alemanya, les Brigades Roges a Itlia, l'Exrcit Roig Japons (o Sekigunha), l'Agrupaci 17 de novembre a Grcia, els Weathermen als Estats Units, les Cllules Comunistes Combatents a Blgica, etc. 

Acci Directa va ser responsable de ms de 50 atacs, tals com un assalt amb metralladores a l'edifici de la Federaci d'empresaris l'1 de maig de 1979 i atacs a edificis governamentals, de l'exrcit, companyies en complexos industrial-militars i, fins i tot, a l'estat d'Israel. Tamb van dur a terme robatoris o "expropiacions proletries" i assassinats, entre ells el de l'enginyer Ren Audran (responsable de les vendes d'armes del govern francs) el 1985 i el de Georges Besse, president de l'empresa Renault el 1986. 

El 21 de febrer de 1987, els principals membres d'Action Directe, Jean-Marc Rouillan, Nathalie Mnigon, Jolle Aubron i Georges Cipriani, van ser arrestats i ms tard condemnats a cadena perptua. Rgis Schleicher havia estat prviament arrestat en 1984. Mentre que Jolle Aubron va ser alliberada en 2004 per motius de salut, va morir poc desprs de ser excarcerada, la resta compleix amb la seva condemna, a pesar de les diverses campanyes que diversos grups d'esquerra duen a terme per a demanar la seva llibertat. Jean-Marc Rouillan va ser alliberat el 2007.

 Vegeu tamb . 
 Acci directa (teoria poltica);

 Enllaos externs .
  Acci Directa  ;
  Campanya per l'alliberament dels detinguts  ;
  Campanya per l'alliberament dels detinguts  ;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184548" title="Propaganda pel fet" nonfiltered="836" processed="833" dbindex="75842">

La propaganda pel fet s una doctrina d'origen anarquista que promou la realitzaci d'actes notables per part dels individus per a inspirar a uns altres. Se sost en la creena que les formes exemplars d'acci directa encendran el fervor revolucionari en la classe obrera. 

El fams teric anarquista Piotr Kropotkin va escriure que un acte pot, en uns pocs dies, fer ms propaganda que milers de pamflets. El terme va ser popularitzada per l'anarquista francs Paul Brousse (1844-1912) en un article titulat Propaganda pel fet (Propagande par le fait, en l'original) publicat a l'agost de 1877, on analitza l'aixecament obrer de la Comuna de Pars i altres moviments revolucionaris com bons exemples del que ha de ser l'acci revolucionria basada en el principi de la propaganda pel fet. 

Un dels ms fervents defensors d'aquesta estratgia va ser Johann Most, qui lloava aquests actes a causa de la seva gran ressonncia que tenia entre les masses. Va ser aix com tamb se li va denominar Dynamost, a causa del seu mtode preferit d'apologia de la violncia, la dinamita, si b mai va estar involucrat en algun. La propaganda pel fet, en termes contemporanis, s una forma extrema d'acci que va ms enll de l'eix d'una activitat, per a crear un nou esdeveniment, i no sol per a influir en la manera en com s cobert pels mitjans de comunicaci. 

Realitzar propaganda pel fet no significa automticament o necessriament l's de la violncia, encara que la violncia s un dels mitjans possibles per a crear un fet dramtic i motivador i ha estat aquest el significat que comunament se li sol donar, desplaant als altres significats i aplicacions. s per aquest motiu pel qual moltes persones han unit errniament el concepte de l'anarquisme al terrorisme. 

 Vegeu tamb .
 Acci Directa;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184549" title="Abu Zakariya Yahya III" nonfiltered="837" processed="834" dbindex="75843">
Abu Zakariya Yahya III fou emir hfsida, net d' Abu Umar Uthman ben Abul Hasan Muhammad, al que va succeir a la seva mort el 1488 (el pare, de nom desconegut, devia haver mort abans). Alguns parent que governaven provncies mostraven tendncies rebels i el nou emir fou implacable, i va fer matar a tots els sospitosos, per al cap d'uns mesos fou assassinat pel seu cos germ Abd al-Mumin ben Ibrahim el 1489.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184550" title="Heresis" nonfiltered="838" processed="835" dbindex="75844">
Heresis s una revista francesa d'histria d'aparici semestral dedicada a l'estudi cientfic i la divulgaci de les dissidncies religioses dins del context del mn cristi medieval. Aquesta publicaci s reconeguda pel CNRS (Centre National de la Recherche Scientifique) i rep ajuts del Consell General del departament de l'Aude, la ciutat de Carcassona, el Centre National du Livre, el Centre Rgional des Lettres i el propi Estat Francs.

Inicialment era una revista dedicada a la investigaci dels ctars del Llenguadoc, tanmateix va anar ampliant el seu marge d'estudi a d'altres fenmens d'heretgia europeus. Fundada per Anne Brenon el 1983, Pilar Jimnez s actualment la coordinadora de la revista.

 Enllaos externs .
 Algunes informacions sobre la revista ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184551" title="Abd al-Mumin ben Ibrahim" nonfiltered="839" processed="836" dbindex="75845">
Abd al-Mumin ben Ibrahim fou emir hfsida del 1489 al 1490. Era fill de Abu Salim Ibrahim el qual a la seva vegada era fill de Abu Umar Uthman ben Abul Hasan Muhammad. El 1490 va assassinar al seu cos germ Abu Zakariya Yahya III i es va proclamar al seu lloc. No gaudia de prou suport i molt aviat fou enderrocat pel fill del seu predecessor, Abu Yahya Zakariya II ben Yahya III.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184553" title="Abu Yahya Zakariya II ben Yahya III" nonfiltered="840" processed="837" dbindex="75846">
Abu Yahya Zakariya II ben Yahya III fou emir hfsida el 1490. Era fill d' Abu Zakariya Yahya III i quan aquest fou enderrocat pel seu cos Abd al-Mumin ben Ibrahim, va reunir als partidaris del deposat i va guanyar nous partidaris i va enderrocar al seu oncle. Era jove i capacitat i va iniciar la tasca de redrear el pas per va morir de pesta el 1494. El va succeir el seu cos germ Abu Abd Allah Muhammad V. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184554" title="Abu Abd Allah Muhammad V" nonfiltered="841" processed="838" dbindex="75847">
Abu Abd Allah Muhammad V fou emir hfsida del 1494 al 1526. Era fill de Abu Mohammad Hasan, el qual era germ d' Abu Zakariya Yahya III. A la mort de pesta del fill d'aquest  Abu Yahya Zakariya II ben Yahya III, el 1494, sense deixar fills, la successi va recaure en Muhammad (el seu pare ja havia mort).

El nou emir no tenia cap inters en governar i noms es dedicava als plaers. La decadncia del pas es va fer inexorable. Les tribus rabs es van revoltar per van poder ser dominades amb fora dificultat,. El 1510 els castellans li van arrabassar Bugia i Trpoli.

Va morir el 1526 i el va succeir el seu fill Al-Hassan ben Muhammad V 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184558" title="Al-Hassan ben Muhammad V" nonfiltered="842" processed="839" dbindex="75848">
Al-Hassan ben Muhammad V fou emir hfsida del 1526 al 1543 amb un perode entre 1534 i 1535 en qu fou expulsat de Tunis. Era fill d'Abu Abd Allah Muhammad V al que va succeir a la seva mort el 1526.

L'agost del 1534 el pasha otom d'Alger, el pirata Khair al-Din Barba-roja, va ocupar Tunis. Al-Hasan va haver de fugir i es va refugiar amb els espanyols que el 1535 van ocupar La Goulette i van organitzar una expedici que va ocupar Tunis (juliol) i el va restablir.  

Es va enfrontar llavors amb els turcs de Kairuan (1535 a 1536) i desprs contra Sidi Arafa, cap de l'estat marabut fundat a Kairuan el 1540 per la tribu dels shabbiyya.

Finalment el 1543 el seu fill gran Ahmad IV ben al-Hasan el va enderrocar i va ocupar el seu lloc. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184559" title="Antonio Lpez" nonfiltered="843" processed="840" dbindex="75849">

Antonio Lpez Aguado (1764-1831), arquitecte.
Antonio Lpez Garca (1936), pintor i escultor.
Antonio Lpez Guerrero (1981), futbolista valenci.
Antonio Lpez y Lpez (1817-1883), navilier i comerciant.
Antonio Lpez (astrnom);
Antonio Lpez (poltic) fundador del Partit Federal de Catalunya;
Antonio Lpez Alfaro ex-futbolista espanyol;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184562" title="Serranilla" nonfiltered="844" processed="841" dbindex="75850">
La serranilla s una composici lriconarrativa en vers d'art menor tpicament castellana que canta la trobada amorosa amb una dona de la serra o serrana. El seu equivalent en la literatura provenal seria una pastorella, si b en aquest cas el personatge femen s una pastora. 

Les serranes eren personatges d'existncia gaireb llegendria i habitaven en ports amagats o en passos de muntanya. Eren de costums fora rstics i d'una tal simplicitat moral que escandalitzaven a personatges ms cultivats que, extraviats per la duresa del cam i el clima hostil, es veien obligats a demanar-los alberg, per la qual cosa elles demanaven una mena de peatge, b sexual, b en forma d'algun regal. A algunes, fins i tot, se'ls atribuen crims o desaparicions de viatgers. Aquest s l'origen de la llegenda de la Serrana de la Vera, qui, pel que sembla, embriagava als viatgers, els feia l'amor i quan es desmaiaven de son, els degollava i guardava els seus ossos en la seva cova. Aquest argument va donar origen a no pocs romans i peces teatrals del Segle d'Or. 

Com a gnere literari Ramn Menndez Pidal va reconstruir l'exemple ms antic de serranilla que es coneix, anterior a 1420, en el seu treball "Serranilla de la Zarzuela" aparegut en la revista turinesa Studi Medievali, II, 1905, pg. 263-270:

    Yo me iba, mi madre,
    a Villa Reale, 
    errara yo el camino
    en fuerte lugare.
    Siete das anduve
    que no com pane,
    cebada mi mula,
    carne el gaviln.
    Entre la Zaruela
    e Darautn
    alara los ojos
    hazia do el sol sale.
    Picara mi mula
    fuime para all;
    perros del ganado
    slenme a ladrar;
    una serrana
    del bello donaire.]
    -Llegaos, caballero,
    vergena no hayades;
    mi padre y mi madre
    han ido al lugar,
    mi carillo Minguillo
    es ido por pan,
    ni vendr esta noche
    ni maana a yantar;
    comeris de la leche
    mientras el queso se hace.
    Haremos la cama
    junto al retamal;
    haremos un hijo,
    llamarse ha Pascual:
    o ser arzobispo
    Papa o cardenal
    o ser porquerizo
    de Villa Real.
    Bien por vida ma
    debis de burlar!

Efectivament, els exemples ms antics de serranilla que es poden trobar pertanyen a la literatura castellanomanxega. Pocs anys desprs trobem una srie de serranillas, moltes d'elles pardiques i cmiques, en el Libro del Buen Amor de Juan Ruiz, Arxipreste de Hita, que pertany a la primera meitat del segle XIV. Ja en el segle XV, don igo Lpez de Mendoza, Marqus de Santillana, va compondre unes clebres serranillas en les quals va idealitzar a les serranes, molt probablement a causa de l'influx de la refinada lrica provenal i les seves pastorelles. Els canoners d'aquest mateix segle i del segle XVI contenen algunes canonetes que poden ser reformulacions d'aquestes cantigues o nadales de serrana desapareguts.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184563" title="Campionat del Mn de Trial mascul 2006" nonfiltered="845" processed="842" dbindex="75851">
Edici de la temporada 2006 del Campionat del Mn de trial mascul a l'aire lliure.

 Classificaci final .






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184565" title="Ahmad IV ben al-Hasan" nonfiltered="846" processed="843" dbindex="75852">
Ahmad IV ben al-Hasan fou emir hfsida del 1543 al 1569. Era fill de Al-Hassan ben Muhammad V al que va enderrocar i va suceir el 1543.

Inicialment la lluita es va centrar contra l'estat marabut de Kairuan fundat per la tribu shabbiyya que tenia ara al front a Muhammad ben Abi Tayyib. Aquest havia formalitzat una aliana amb els espanyols i amb Muhammad, germ d'Ahmad IV, i que es considerava l'hereu legtim del tron hfsida. Ahmad es va aliar al pirata Dragut (turc: Thurgub) que amb el suport otom pretenia establir-se a la zona del Sahel tunisi.

El 1552 Ahmed va derrotar els shabbiyya; el 1554 els espanyols van evacuar Mahdia. El 1566 Dragut que havia tornat de Constantinoble amb el ttol de pasha de Trpoli , es va apoderar de Gafsa (desembre del 1556), i el desembre de l'any segent (1557) de Kairuan. 

El 1569 el pasha d'Alger, Hasan Pasha, va ocupar Tunis i Ahmad es va refugiar a La Goleta on ja estava exiliat el seu germ Muhammad.

El 1573 Joan d'ustria va ocupar Tunis i va establir en el tron al seu aliat Muhammad.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184566" title="Andreas Baader" nonfiltered="847" processed="844" dbindex="75853">
Andreas Bernd Baader o Hans (Munic, 6 de maig de 1943     18 d'octubre de 1977) fou el primer lder de l'organitzaci terrorista alemanya Fracci de l'Exrcit Roig (RAF), generalment coneguda com a Banda Baader-Meinhof.

Fou un estudiant fracassat de batxillerat i delinqent com abans de veure's embolicat en les accions de la RAF. Va ser un dels pocs membres del moviment terrorista que no va anar a la universitat. Ellinor Michel, la seva antiga xicota i mare de la seva nica filla Suse, el va descriure com una persona violenta i explosiva. 

El 1968, Baader i la seva nova promesa, Gudrun Ensslin, van ser detinguts i jutjats per l'incendi d'uns grans magatzems a Frankfurt. Desprs de ser condemnat el novembre de 1969, Baader es va escapar per fou capturat l'abril de 1970. Unes poques setmanes ms tard, el maig de 1970, se li va permetre estudiar a la biblioteca d'un Institut d'Investigaci fora de la pres, sense ser emmanillat ni cap altra mesura de seguretat. A la periodista Ulrike Meinhof i a dues dones ms se'ls va permetre unir-se a aquesta activitat; al moment del trasllat, van permetre l'entrada d'un home emmascarat que va disparar contra el bibliotecari, de 64 anys, i el va ferir greument al fetge. Baader, les tres dones i l'encaputxat saltaren per la finestra, i aquest succs els va donar el fams nom de la Banda Baader-Meinhof. 

Baader i els altres van passar un temps rebent ensinistrament militar en un camp d'entrenament militar de Fatah a Jordnia, abans de ser-ne expulsats per diverses raons, principalment per indisciplina. De tornada a Alemanya, Baader i els seus acompanyants van robar bancs i van fer explotar diversos locals pblics entre 1970 i 1972. L'1 de juny de 1972, va ser detingut amb Jan-Carl Raspe i Holger Meins, tamb membres de la RAF, desprs d'un perllongat tiroteig a Frankfurt. Durant una vaga de fam collectiva el 1974, en la qual Holger Meins va morir d'inanici, el filsof Jean-Paul Sartre va visitar Baader a Stammheim. Sartre posteriorment va descriure Baader com un estpid increble i un ximple. 

Entre 1975 i 1977, va tenir lloc un extens i costs judici en un edifici blindat a la pres de Stuttgart-Stammheim. Segons els informes dels seus carcellers (per exemple, Horst Bubeck) a Stammheim, els acusats, especialment Baader, van mantenir les celles brutes i desordenades per tal de despistar els policies sobre qualsevol article que els advocats poguessin haver-los fet arribar, ja que no estaven separats per mampares de vidre i van poder mantenir reunions no controlades (els acusats arribaren a passar fotografies preses clandestinament a la pres). 

Ulrike Meinhof fou trobada morta a la seva cella de Stuttgart-Stammheim el 9 de maig de 1976, penjada d'un dels barrots. Els Membres de la Fracci de l'Exrcit Roig i altres persones van dir immediatament que havia estat assassinada per les autoritats alemanyes. Posteriorment l'anomenada "segona generaci de la RAF", va realitzar segrests i intents d'assassinat per ajudar a alliberar els seus camarades, fet que va generar el judici rpid dels lders a la pres que van ser condemnats l'abril de 1977 a cadena perptua, per diversos assassinats, atemptats, robatoris a bancs i haver format una organitzaci terrorista.  

Amb el segrest de Hans Martin Schleyer el 5 de setembre de 1977 i l'assalt al vol 181 de Lufthansa a mitjan octubre, els terroristes van intentar forar l'alliberament de Baader i altres deu presoners. Desprs d'un perode de diverses setmanes, que es va acabar anomenant Deutscher Herbst (la tardor alemanya), els passatgers del Boeing 737 anomenat Landshut van ser rescatats pels comandos alemanys GSG9 de les Forces Especials a primeres hores del 18 d'octubre de 1977. 

El mat d'aquest mateix dia,  van trobar Andreas Baader i Jan-Carl Raspe morts a les celles respectives per ferides de bala, cada un amb una pistola petita, mentre que van trobar Gudrun Ensslin penjada del sostre. La membre de la RAF Irmgard Mller va ser trobada amb greus ferides d'arma blanca al pit, per va sobreviure. Baader tenia 34 anys. 

Totes les investigacions oficials van concloure que Baader i dos companys van cometre un sucidi collectiu, mentre Mller encara insisteix que les morts i les ferides van ser una execuci extrajudicial per part del govern alemany. L'any 2002, el director Christopher Roth va realitzar una pe lcula sobre el lder terrorista titulada Baader

Referncies.


Enllaos externs.

  http://www.baader-meinhof.com/    ;
  Breaking Comrade Baader Out  ;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184567" title="Jaume Arnella i Pars" nonfiltered="848" processed="845" dbindex="75854">
Jaume Arnella i Pars, cantant i folklorista nascut a Barcelona l'any 1944

Entre 1967 i 1968 s un dels membres del grup musical Grup de Folk. Interv en els dos lbums collectius del grup (Festival Folk i Folk 2, reeditats l'any 1992 en un sol CD), alhora que publica alguns EP amb temes populars i tres discos petits amb les seues composicions, fetes sobre textos de Joan Soler i Amig.

s, per, amb el tercer disc petit, publicat el 1969, que Jaume Arnella es far popular amb les canons "Les rondes de vi" i "La timba de les cartes".

El 1968, coincidint amb la dissoluci de Grup de Folk, Jaume Arnella funda el grup Els Sapastres amb el qual fa moltes actuacions i enregistra dos discos fins a la seua dissoluci l'any 1972: un en castell (Canciones del amor prohibido) i un altre en catal (Els timbalers).

Tamb els anys 1970 i 1971 publica dos lbums d'espirituals negres amb la Coral Sant Jordi (Negro Spirituals I/II, tamb reeditats en un sol CD l'any 1992). A partir del 1973 es dedica a actuar en solitari (aviat, per, acompanyat pel msic polivalent Rafel Sala) i presenta un seguit de composicions prpies. Aquests temes seran recollits l'any 1976 en un LP (Potser ja s ara l'hora) que compta amb la collaboraci instrumental de Rafel Sala i de la Companyia Elctrica Dharma. El mateix any, juntament amb Rafel Sala i amb el cantant d'Esquirols Joan Crosas, enregistra l'lbum Canons de vi i de taverna (reeditat en CD l'any 1994), amb molts temes populars i algun de nova creaci.

Ms endavant, funda la Cobla Cot Fluix, destinada a forjar un repertori de balls d'envelat basats en la tradici ms genunament catalana. Aquesta Cobla ser l'origen de l'Orquestrina Galana. Durant el temps que Jaume Arnella forma part de la Galana, aquesta publica quatre lbums: Orquestrina Galana (1982), Ball amable (1983), Canvi de parella (1984)i No trencars el son dels ctars (1986).

El gust creixent de Jaume Arnella per a explicar histries en forma de roman el porta a una nova aventura en solitari: a partir del 1987 es dedica a cantar romanos populars, sovint sense cap mena d'acompanyament instrumental i utilitzant dibuixos i altres accessoris, en un espectacle titulat Carregat de romanos, que ser la base d'un lbum epnim publicat l'any 1990.

Jaume Arnella collabora tamb, des de la seua creaci l'any 1987, en totes les edicions del cicle Tradicionrius i el 1991 rep el Premi Nacional de la Msica que atorga la Generalitat de Catalunya en la categoria de Can Tradicional.

Durant els noranta, Jaume Arnella es mant molt actiu: el 1992 escriu i enregistra textos per a la Suite de la Pobla de Segur de la recent creada -dins del marc del festival Tradicionrius 92- Orquestra Simfnica de la Canya; l'any 1994 participa en un altre disc collectiu (Fum de celtas), sorgit amb la idea de reivindicar ldicament el desaparegut cigarret celtas curt, i publica en solitari un disc: Ertica monstica (una mena de Carmina Burana amb textos de Joan Soler i Amig basats en un canoner amors -els Carmina Riuipullensia- trobat en el monestir de Ripoll).

Poc desprs, Jaume Arnella decideix oferir una selecci personal de la poesia catalana i presenta, l'any 1997, un nou disc i espectacle (La ra del desig) format per musicacions de poemes de Verdaguer, Maragall, Parcerisas, Ferrater, Salvador Oliva, Espriu, Carles Riba, Miquel Mart i Pol i Sagarra, que interpreta en pblic acompanyat d'un original titella. 

A la fi del 1999 apareix el CD Les canons del Pont de les Formigues, selecci d'una quinzena de canons d'entre les ms de tres-centes que el cantant va anar triant o escrivint a propsit, setmana rere setmana, per al programa epnim de Catalunya Rdio, dirigit i presentat per Jordi Margarit.

El 2001 va rebre la Creu de Sant Jordi i el 2003 el Premi d'Actuaci Cvica de la Fundaci Llus Carulla
Referncies.



Enllaos externs.

 Discografia i biografia de Jaume Arnella. ;
 Lletres d'algunes canons de Jaume Arnella. ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184568" title="Robert Rodriguez" nonfiltered="849" processed="846" dbindex="75855">

Robert Anthony Rodriguez s un director, productor i guionista de cinema estatunidenc.

Biografia.
Nasqu el 20 de juny de 1968 a San Antonio (Texas, EUA), ciutat on tamb fou criat. Des de ben petit mostr inters en la creaci de dibuixos animats i pellcules, aficions a les que dedicava la major part del seu temps. Anys desprs, la seva vocaci esdevingu professi i el 1992 la seva primera pellcula, El Mariachi, el va convertir en un dels director ms populars de cinema independent de baix pressupost. A partir de llavors la seva carrera es convert en la referncia per molts joves cineastes somniadors. Entre els llargmetratges que ha produt, escrit i/o dirigit destaquen Desperado (1995), Obert fins la matinada (1996), The Faculty (1998), Spy Kids (2001) i el segment Planet Terror de Grindhouse (2007).

Filmografia.
Director.
Grindhouse (2007) (captol "Planet Terror") (A Catalunya, els dos captols de la pellcula s'estrenaren per separat);
The Adventures of Sharkboy and Lavagirl 3-D (2005);
Sin City (2005);
Once Upon a Time in Mexico (2003);
Spy Kids 3-D: Game Over (2003);
Spy Kids 2: Island of Lost Dreams (2002);
Spy Kids (2001);
The Faculty (1998);
From Dusk Till Dawn (1996);
Four Rooms (1995) (captol "The Misbehavers");
Desperado (1995);
El Mariachi (1992);
Bedhead (1991);

Enllaos externs.
 Robert Rodriguez a IMDB ;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184569" title="Mariano Benlliure Gil" nonfiltered="850" processed="847" dbindex="75856">
Mariano Benlliure y Gil (Valencia, 8 de setembre de 1862 - Madrid, 9 de novembre de 1947) fou un escultor valenci.
Biografia.

Mariano Benlliure va nixer al Grau de Valncia, dins d'una famlia d'mplia tradici artstica. Seria a ms, un artista preco, ja que des de molt petit va deixar mostra del seu do per a l'escultura. Els seus primers concursos i exposicions van tenir lloc abans de complir els deu anys. El que seria un dels ms famosos escultors valencians del segle XX va comenar a conrear en la seva joventut una matria en la qual ocupa un lloc destacat: la tauromquia, amb representacions en bronze de les diferents sorts i protagonistes del toreig. 

Als tretze anys va participar a l'Exposici Nacional de Belles Arts de 1876 presentant un grup escultric de cera anomenat: L'agafada d'un picador. 

La seva dedicaci principal, no obstant aix, era llavors la pintura, que va seguir conreant a Pars al costat del seu mestre Domingo Marqus. Al 1879 va anar a Roma on, fascinat per Miquel ngel, va abandonar els pinzells per a dedicar-se exclusivament a l'escultura. 

L'any 1887 es va establir definitivament a Madrid on, a l'Exposici Nacional d'aquest any, va obtenir primera medalla per l'esttua del pintor Ribera. El seu nom aviat va adquirir fama. Els bustos i monuments pblics que va realitzar sn nombrosos; entre aquests ltims destaca el del general San Martn, a Lima. Caracteritza el seu estil un naturalisme detallista i minucis, un impressionisme espontani, de modelatge nervis, tan rpid i viva que queda pals al fang la petjada manual de l'artista. En aquest sentit va arribar a un nivell artstic prodigis. Alfons XIII li va encarregar treballs per a la Casa Reial. Obres importants seves sn els monuments de Castelar, Gayarre, Maria Cristina de Borb, Velzquez, Fortuny i Joselito. Ha deixat una producci vastssima. Al 1895 va obtenir la medalla d'honor per l'escultura del poeta Trueba, installada a Bilbao, ciutat per a la qual tamb va fer l'esttua del seu fundador, don Diego Lpez V de Haro. Va conrear a ms la imaginera religiosa. Possea illustres condecoracions estrangeres, com la de la Legi d'Honor, de Frana, i la medalla especial de l'emperador Francisco Jos.
Bibliografia.  
Salvador Prieto, Mara del Socorro: Escultura monumental en Madrid: calles, plazas y jardines pblicos (1875 1936), 1990, ISBN 84-381-0147-X ;
Montoli, Violeta: Mariano Benlliure (1862-1947), Valencia: Generalitat Valenciana, 1996, ISBN 84-482-1363-7 ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184572" title="Mesquita Kutubia" nonfiltered="851" processed="848" dbindex="75857">

La mesquita Kutubia, Koutoubia o Kutubiyya (            ) s un dels monuments ms representatius de la ciutat de Marrqueix, al Marroc. El seu minaret s el model dels de les mesquites de Rabat, amb la Torre Hasan i de Sevilla amb la Giralda.

Situada al sud-oest de la plaa Djem-el-Fna al costat de l'avinguda Mohamed V, la Kutubia destaca pel seu minaret de 69 m d'altura, l'edifici ms alt de la ciutat. El nom de la mesquita, que literalment vol dir la dels llibreters (kutub en rab s llibre) fa referncia a la presncia al mercat de venedors de llibres que es desenvolupava als seus voltants amb ms de cent parades.

S'aixeca al solar d'una mesquita anterior construda per l'emir almohade Abd Al-Mumin sobre l'any 1147 en l'intent de recuperaci de la devastaci produda per Ibn Tumert, que es va centrar en la destrucci dels edificis almorvits.

Deu anys desprs es va manar construir una nova mesquita, l'actual, que va estar acabada per a l'any 1158 i, amb les seves 17 naus que s'estenen en un rectangle de 60 m de llarg per 90 d'ample, seria una de les ms grans del mn islmic. El pati central t dos prtics amb quatre naus a cada costat.

El minaret.

Es va comenar a construir sota el mandat d'Abd Al-Mumin i es va acabar en temps d'Abu Yusuf Yaqub Al-Mansur. Amb els seus 69 m d'altura s l'edifici ms alt de Marrqueix (est prohibida la construcci d'edificis ms alts). T sis pisos que es comuniquen mitjanant rampes. La part superior est envoltada per una balustrada emmerletada que es corona, com s habitual en aquest tipus de construccions, per tres boles, avui en dia de bronze i segons diuen en els seus orgens d'or, procedent de les joies d'una de les manilles de Yaqub Al-Mansur lliurades com a penitncia per haver trencat el dejuni del Ramad. La major d'aquestes boles t 2 m de dimetre.

L'exterior de la torre conserva noms part de la seva ornamentaci original, havent perdut les seves pintures i mosaics. nicament conserva una banda de rajoles verdes en la part superior.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184574" title="Royal Family of Hyrule" nonfiltered="852" processed="849" dbindex="75858">


La Royal Family of Hyrule (Famlia Reial d'Hyrule en catal) s una famlia de la reialesa ficticia del videojocs de la franqucia The Legend of Zelda. Ha aparegut durament als jocs Zelda, incloent-hi Ocarina of Time i The Minish Cap. La famlia reial sempre cont una princesa anomenada Zelda, i normalment un Rei d Hyrule. En Adventure of Link un Prncep de Hyrule s'esmenta. La mare de Zelda mai no ha fet una aparici en la saga. Encara que, Tetra t un retrat d'una dona jove en la seva habitaci (i en el Castell d Hyrule de The Wind Waker) i es pot suposar que aquesta s la seva mare (tot i que aquest fet no est confirmat).

 Govern .

El mxim govern del pas esta compost per dita famlia, de la noble raa Hylian. Normalment s el Rei qui t el mxim poder en la famlia, per aquest en innumerables jocs de la saga  ha sigut abatut per Ganondorf i els seus seguidors, i la Princesa Zelda, la seva filla, es te que convertir en la nova regent d Hyrule per poder intentar tranquillitzar la situaci actual del pas. La famlia tamb esta composta d un Reina (mai vista en cap joc) i d un Princep (en Adventure of Link nombrat), qui en un cert joc intentar salvar la seva germana Zelda. La famlia esta simpatitzada i esta aliada garantitazada amb els seus serveis per totes les races del Regne: els Goron, Zora i els Kokiri, in entre altres.

 Desmorronacions .

 La insurrecci d Agahnim en A Link to the Past .

Agahnim, el malvat mag que assassina el Rei d Hyrule, quant aquest el nomen conseller en la seva cort, s fes secretament amb el control del pas fetillejant als Cavallers Hylian sota el seu control per establir el domini en el pas. Derrotar a la Famlia Reial en secret juntament amb el Rei (la Princesa Zelda fou tancada a les masmorres, per ms tard ser enviada al Dark World) i els membres de la cort. Desprs Agahnim, intentar trencar el Setge del Savis de l antiguitat del Dark World perqu Ganon, el mal de les antiguitats i alter ego d Agahnim, pogus tornar al Mn d Hyrule. Quant Ganon i Agahnim foren derrotats per Link, el Rei torn de nou a la vida per liderar el govern del pas.

 La conquesta de Ganondorf en Ocarina of Time .

Ganondorf, quant aconsegu fer-se amb la Triforce del Poder, eliminar a la Famlia Reial (excepte Zelda), i eliminant als Cavallers Hylian amb el seu poder i exrcit, autoproclamant-me en el Rei del Mal i nou governant d Hyrule. Destruir el Hyrule Castle i fundar-hi en el seu lloc la seva fortalesa: Ganon s Castle, el castell del Mal, on Ganondorf governava el pas amb puny de ferro i terroritzava amb el seu imponent exrcit a tota la gent innocent. Quant Link, l Heroi del Temps derrotar Ganon, la Zelda del futur governar de nou el pas i la Famlia Reial torn a refer-se de nou (tot i que no est confirmat, per segurament la Famlia Reial es va desfer de la usurpaci de Ganon una vegada derrotat aquest).

 La invasi Twili de Zant en Twilight Princess .


La raa Twili des d'oest de les terres de Hyrule conqueria el Castell Hyrule sota la direcci de Zant,  el Twilight King, derrotant les forces armades Hylian amb les seves armes originals i tctica i poderosa mgia, i forava la monarquia Hylian a rendir-se i el Regne s fusion amb el Crepuscle, un cop arrebatatas l'essncia lluminosa als Light Spirits, guadians protectors d'Hyrule. La monarquia Hylian, desprs de rendir-se, existia sota la figura de la Princesa Zelda, per el poder reial pertanyia a Zant i al seu exrcit militar. Desprs de Castell Hyrule que conquereix, els exrcits de Zant empesos rpidament a l'est i cap al sud, fins a controlar-ne tot excepte la Regi d Ordona d Hyrule. Quant el malvat Ganondorf i el  cruel Zant foren derrotats, Zelda  governar de com a regent i governant  del pas.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184575" title="Pelnia" nonfiltered="853" processed="850" dbindex="75859">
Pelnia s, en la mitologia romana, el nom d'una detat menor. La seua funci especfica era la de presidir la expulsi dels enemics de la terra.

 Enllaos externs .
;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184581" title="Ulrike Meinhof" nonfiltered="854" processed="851" dbindex="75860">
 
Ulrike Marie Meinhof va nixer el 7 d'octubre de 1934 a Oldenburg i va morir el 9 de maig de 1976 a Stuttgart. Va ser una militant ultraesquerrana alemanya que va iniciar la seva vida professional com a periodista. Va ser una de les fundadores de la Fracci de l'Exrcit Roig, tamb conegut com el grup Baader-Meinhof. 

Meinhof va estudiar filosofia, pedagogia, sociologia i alemany en la Universitat de Marburg en 1955/56. El 1957 canvia d'universitat i continua els seus estudis a la Universitat de Mnster on coincideix amb el filsof Manuel Sacristn (qui ms tard traduria i editaria els seus textos) i passa a formar part del Moviment d'Estudiants Socialistes (Sozialistischer Deutschen Studentenbund). Poc desprs es va implicar en el moviment antinuclear del seu pas defensant les seves idees des de la redacci de la revista poltica Konkret, vinculada a l'esquerra radical. Es va casar amb el comunista  Klaus Rainer Rhl en 1961 i va tenir dues filles bessones, Bettina i Regine, el 21 de setembre de 1962. 

Divorciada el 1968, es va unir llavors a grups d'esquerra ms radicals al Berln Occidental. El 1970, vista la ineficcia dels mitjans ordinaris de lluita emprats per l'esquerra marxista alemanya, va ajudar Andreas Baader a escapar de la pres i desprs va participar en robatoris a bancs i atemptats amb bomba contra fbriques i bases militars americanes. La premsa alemanya va denominar al grup rpidament grup Baader-Meinhof. Meinhof va escriure molts dels assaigs i manifests que la banda va proclamar, enunciant el concepte escamot urb, utilitzat per a combatre el que ella va anomenar explotaci de l'home com i imperialisme del sistema capitalista. Capturada el 1972 a Langenhagen, va ser condemnada en audincies preliminars a 8 anys d'empresonament cautelar. 


Mentre es desenvolupava el judici definitiu, en el qual el fiscal li demanava cadena perptua, la van trobar morta en la seva cella el 9 de maig de 1976 (aniversari de la derrota nazi en la Segona Guerra Mundial), penjada del sostre. El govern alemany va mantenir que s'havia sucidat, tesi confirmada per una comissi d'investigaci. No obstant aix encara hi ha molts dubtes. En 2002, es va revelar que el cervell de Meinhof havia estat extret del seu crani sense el consentiment de la famlia, havent-s'hi realitzat diverses investigacions. Bernhard Bogerts, psiquiatra de la Universitat de Magdeburg, sost que una operaci en el seu cervell que va tenir lloc durant els anys seixanta hauria contribut a fer d'ella una terrorista. 

Enllaos externs. 

 Biografia d'Ulrike Meinhof  ;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184582" title="Muhammad VI ben al-Hasan" nonfiltered="855" processed="852" dbindex="75861">
Muhammad VI ben Al-Hasan fou emir hfsida sota protecci espanyola el 1573 i fins el 1574. 

Era fill d'Al-Hassan ben Muhammad V, i quan el fill d'aquest i germ de Muhammad, Ahmad IV ben al-Hasan va enderrocar al pare el 1543, s'hi va oposar i es va revoltar i va fer aliana amb els espanyols i els shabbiyya que havien format un estat marabut a Kairuan i estaven ara liderats per Muhammad ben Abi Tayyib; Ahmad va derrotar els shabbiyya el 1552; Muhammad, particip de la derrota, es va refugiar a la Goleta que estava en poder dels espanyols des del 1535. Els espanyols no passaven per bon moment i la seva base de Mahdia va haver de ser evacuada enfront del pirata Dragut, aliat otom el 1554. No fou fins el 1573 que Joan d'ustria va ocupar Tunis que estava en poder dels otomans desprs del 1569, i va proclamar el restabliment de la dinastia hfsida en la persona de Muhammad VI. Al any segent, 1574, els espanyols van haver d'evacuar Tunis i Muhammad va marxar amb ells i aix es va acabar la dinastia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184584" title="Joan Ramon Ferrer" nonfiltered="856" processed="853" dbindex="75862">
Joan Ramon Ferrer (Barcelona, primer quart del segle XV - Sant Jeroni de la Vall d'Hebron, Horta, Barcelona, 18 de juny de 1490), fou un jurista i humanista catal, i escriptor en llat i en catal.

Biografia. 

De jove estudi a Ferrara (Itlia) i posteriorment, l'any 1447, an a estudiar dret a la Universitat de Bolonya, la ms prestigiosa d'aquell temps, sota la protecci i empara de Pedro de Urrea, arquebisbe de Tarragona. All s'hi est fins al 1451, sortint-ne doctor en ambds drets (dret civil i dret cannic).

De retorn a Barcelona, hi exerc con a advocat i jurisconsult, tot i que es neg a formar part de la nmina d'advocats de la ciutat, segons resulta de la seva Renuntiatio matriculae iurisconsultorum. 

Mor al monestrir de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron, el 18 de juny de 1490, on s'hi havia refugiat fugint de la pesta que afectava Barcelona.

Entre les seves obres no jurdiques cal destacar un resum de les Elegantiae linguae latinae de Lorenzo Valla, que va titular Elegantiarum breuiarium, aix com una important i extensa obra gramatical, que t per objecte els pronoms, titulada Tractatus de pronominibus suique natura, que escriv entre el 1475 i 1477.

Principals obres.

De antiquitate legum (1448);
Renuntiatio matriculae iurisconsultorum ciuitatis Barcinonae (c.1462);
Consilia I (1462);
Consilia II (1468);
Elegantiarum breuiarum ;
De pronominibus suique natura (1475) Disponible en lnia (llat);
De infortunis -cum consolatione sua- (poemes en llat);
Marada o De uita et laudibus Virginis Mariae (1461/1462) (poemes en llat);
Sirventesch (poema en catal);
Manament (poema en catal);

  
Referncies.



Bibliografia.

Antoni Cobos, edici de l'obra de Joan Ramon Ferrer De antiquitate legum, amb estudi previ; Studia Humanitatis I, Edicions Vitella, Bellcaire d'Empord, 2006 ISBN 849352953-2.
Antoni Cobos, Joan Ferrer i els humanistes italians del segle XV, UdG, Institut de Llengua i Literatura Catalanes; Secci Francesc Eiximenis Disponible en lnia;
Maringela Vilallonga, La literatura llatina a Catalunya al segle XV. Repertori bio-bibliogrfic (1993, ISBN 847256930-6).
Flix Torres Amat, Memorias para ayudar a formar un diccionario crtico de los escritores catalanes, Barcelona, 1836.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184585" title="Edvard Kardelj" nonfiltered="857" processed="854" dbindex="75863">

Edvard Kardelj - Sperans (27 de gener de 1910 - 10 de febrer de 1979) va ser un poltic, home d'estat, publicista, partis antifeixista i comunista. Kardelj va nixer a Ljubljana, Eslovnia, llavors part de l'Imperi Austrohongars. 

Durant la Segona Guerra Mundial, a partir de l'any 1941, va collaborar en la resistncia eslovena contra l'ocupaci nazi al costat de Tito. Se'l considera com a un dels idelegs principals de la formaci de la Repblica Federal Popular de Iugoslvia, al costat de Tito. Va participar en les converses i negociacions amb Stalin per a reconixer la supremacia sovitica en la zona. Va defensar la ruptura de Iugoslvia amb la Uni Sovitica en 1948 a la recerca de la seva prpia via cap al socialisme. Va mantenir influncia sobre el servei d'intelligncia de l'exrcit, el KOS. De 1948 a 1953, Kardelj va ser ministre d'Afers exteriors iugoslau. De 1963 a 1967, va dirigir l'oficina del president del parlament federal. Va ser membre de l'Acadmia Eslovena de les Arts i les Cincies i va rebre oficialment els honors de'Heroi Nacional d'Iugoslvia. Kardelj va morir a Ljubljana i el seu enterrament va causar gran impacte i grans concentracions de gent a Eslovnia, que van anticipar qu ocorreria un any desprs amb la defunci de Tito. 

A part de morts carrers amb el seu nom, la ciutat costanera de Plo e, al sud de Crocia, va ser anomenada Kardeljevo durant els perodes 1950-1954 i 1980-1990. La majoria van recobrar els seus noms anteriors amb l'ensorrament del rgim comunista.

Un dels seus llibres ms influents i contradictoris s Razvoj slovenskega narodnega vpraanja (El desenvolupament de la qesti nacional eslovena) de 1939.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184586" title="Galateid" nonfiltered="858" processed="855" dbindex="75864">





Els galateids (Galatheidae) sn uns crustacis decpodes anomurs que formen una de les 5 famlies amb que se subdivideix la superfamlia dels galateodeus (Galatheoidea).

 Biologia .

s l'nica famlia dels galateodeus present en el Mediterrani occidental. Les espcies ms comunes pertanyen als gneres Galathea, amb un rostre triangular tpic, i Munida, amb el rostre dividit en tres lbuls. Molts dels exemplars sn coneguts amb el nom com de sastres, especialment els del gnere Galathea. 

A diferncia dels bernats ermitans sn simtrics com la majoria dels crustacis, per tenen l'abdomen doblegat ventralment, caracterstica dels anomurs. Sn de mida mitjana; per exemple Munida rugosa arriba com a mxim als 10 cm amb l'abdomen estirat, i Galathea australiensis pot assolir els 15 cm de llargada. 

Sn bentnics i viuen en els fons rocosos i en la sorra. N'hi ha de carnvors, com el sastre de potes llargues (Munida rugosa) que s'alimenta de crustacis i poliquets, o necrfags, com la xinxa (Munida rugosa).

 Sistemtica .
Una llista de gneres i espcies de referncia, tot i que incompleta, s la elaborada per la NCBI 

 Agononida .  
 Agononida alisae ;
 Agononida incerta    ;
 Agononida laurentae    ;
 Agononida marini   ;
 Agononida ocyrhoe    ;
 Agononida pilosimanus    ;
 Agononida procera   ;
 Agononida similis  ;
 Agononida sphecia ;
   
 Alainius .   
 Alainius crosnieri;
    
 Bathymunida .   
 Bathymunida nebulosa   ;
 Bathymunida sibogae;
    
 Cervimunida .   
 Cervimunida johni;
    
 Crosnierita .   
 Crosnierita dicata   ;
 Crosnierita urizae    ;
 Crosnierita yante    ;

 Galathea .   
 Galathea squamifera;
La llista de la ITIS que contempla menys gneres, en canvi, cita 7 espcies de les quals tan sols dues espcies (G. rostrata i G. spinosorostris) han sigut validades.

 Galathea dispersa;
 Galathea intermedia;
 Galathea nexa;
 Galathea rostrata;
 Galathea spinosorostris;
 Galathea squamifera;
 Galathea strigosa;


 Heteronida .   
 Heteronida aspinirostris;
    
 Leiogalathea .   
 Leiogalathea laevirostris;
    
 Munida .   
 Munida acantha    ;
 Munida alonsoi    ;
 Munida armilla    ;
 Munida callista    ;
 Munida clinata    ;
 Munida compressa   ;
 Munida congesta    ;
 Munida distiza    ;
 Munida eclepsis    ;
 Munida gordoae    ;
 Munida gregaria    ;
 Munida guttata    ;
 Munida leagora    ;
 Munida lenticularis   ;
 Munida leptosyne   ;
 Munida leviantennata    ;
 Munida longipes    ;
 Munida militaris    ;
 Munida notata    ;
 Munida ofella   ;
 Munida ommata   ;
 Munida pagesi   ;
 Munida proto   ;
 Munida psamathe    ;
 Munida psylla    ;
 Munida quadrispina    ;
 Munida rhodonia    ;
 Munida rogeri    ;
 Munida rosula    ;
 Munida rubrodigitalis    ;
 Munida rufiantennulata    ;
 Munida spilota    ;
 Munida spinosa    ;
 Munida stia    ;
 Munida subrugosa    ;
 Munida taenia    ;
 Munida thoe    ;
 Munida tiresias   ;
 Munida tuberculata    ;
 Munida tyche   ;
 Munida zebra    ;
   
 Munidopsis .   
 Munidopsis albatrossae   ;
 Munidopsis antonii    ;
 Munidopsis aries   ;
 Munidopsis bracteosa  ;
 Munidopsis cascadia   ;
 Munidopsis exuta   ;
 Munidopsis hirtella   ;
 Munidopsis kensmithi   ;
 Munidopsis lauensis   ;
 Munidopsis polymorpha   ;
 Munidopsis quadrata    ;
 Munidopsis recta   ;
 Munidopsis rugosa   ;
 Munidopsis scotti   ;
 Munidopsis segonzaci     ;
 Munidopsis tiburon   ;
 Munidopsis verrucosus   ;
 Munidopsis vrijenhoeki   ;
    
 Onconida .   
 Onconida alaini  ;
 Onconida tropis;
    
 Paramunida .   
 Paramunida belone   ;
 Paramunida granulata    ;
 Paramunida labis   ;
 Paramunida luminata   ;
 Paramunida pictura    ;
 Paramunida pronoe    ;
 Paramunida stichas    ;
 Paramunida thalie   ;

 Plesionida .   
 Plesionida aliena;
    
 Pleuroncodes .   
 Pleuroncodes monodon;
    
 Raymunida .   
 Raymunida cagnetei   ;
 Raymunida confundens   ;
 Raymunida dextralis   ;
 Raymunida elegantissima    ;
 Raymunida erythrina   ;
 Raymunida formosanus   ;
 Raymunida insulata;

 Referncies .






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184587" title="Milovan Djilas" nonfiltered="859" processed="856" dbindex="75865">
Milovan  ilas o Milovan Djilas (en serbi, en alfabet cirllic,              )(1911-1995) fou un poltic revolucionari i escriptor, nascut en Polja (Montenegro). Va estudiar dret en la Universitat de Belgrad, on va adoptar el marxisme i posteriorment va ser empresonat durant tres anys per les seves activitats poltiques contra la monarquia i torturat. Era llavors bon amic de Josip Broz Tito. Des de 1940 va ser membre del politbur del Partit Comunista de Iugoslvia.  

Va lluitar al costat dels partisans de Tito durant la II Guerra Mundial, va ocupar nombrosos crrecs importants en el govern iugoslau de postguerra i va anar un decidit partidari de la ruptura de Tito amb Stalin en 1948. Cap a 1953 va ser vicepresident de Iugoslvia i president de l'Assemblea Nacional. Es pensava que seria el successor de Tito. No obstant aix, les crtiques de Djilas a la burocrcia comunista li van dur a perdre tots els seus crrecs i a l'expulsi del partit en 1954. 

Va ser empresonat en 1956. Desprs de la publicaci a Occident de la seva obra La Nova Classe (1957), exposici de la jerarquia comunista, la seva sentncia va ser augmentada. A Terra sense justcia (1959), va exposar les condicions que vivia Montenegro abans de la revoluci i que van provocar com resposta el moviment comunista. Els seus Converses amb Stalin (1962) li van costar altres quatre anys de pres. Finalment fou amnistiat en 1966, per va continuar escrivint i publicant. Entre els seus altres llibres, destaquen els seus Memries (1958-1973); La Societat Imperfecta (1969); la biografia de Tito (1980) i El deixeble i l'heretge (1989). 

 Obres .
  Nova klasa. Kritika savremenog komunizma (La nova classe. Crtica a la burocrcia del comunisme, 1958);
 Zemlja bez pravde(Terra sense justcia, 1959);
 Razgovori sa Staljinom (Converses amb Stalin, 1962);
 Nesavreno Drutvo (La societat imperfecta, 1969);
 Tito-Pri a iznutra (Biografia de Tito, 1980);
 Uspon i pad (Deixeble i heretge, 1988);





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184593" title="Excuses!" nonfiltered="860" processed="857" dbindex="75866">
Excuses! s una pellcula catalana dirigida per Joel Joan l'any 2003.

  Argument .
A la tornada d'un viatge a Nova York, en Cristian li comenta al seu millor amic, en Jess, que ha arribat el moment de muntar l'agncia de publicitat que sempre havien volgut tenir. Per a la dona d'en Jess no li agrada la idea, i li prohibeix que faci societat amb el seu amic.

 Premis .
2004  Premi Barcelona a la Millor Fotografa, per Josep M. Civit 

 Repartiment .
 Joel Joan : Christian ;
 gata Roca : Susana;
 Jordi Snchez : Jess;
 Brendan Price : Brendan;
 Clara Segura : Begoa;
 Josep Julien : Pep Antn;
 Jordi Banacolocha : Sr. Franquesa;
 Mar Cols : Vernica;
 Jos Luis Barn : Germ de Jess;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184594" title="Fil d'execuci" nonfiltered="861" processed="858" dbindex="75867">
En informtica, un fil d'execuci (thread en angls) s una caracterstica dels sistemes operatius que permet a un procs executar diferents tasques al mateix temps. Cada fil t un procs que ha de ser executat. Aquesta caracterstica dona la possibilitat al programador de dissenyar un programa que execute diferents funcions concurrentment. 

La tcnica de programaci amb fils d'execuci s'anomena multifil (Multithreading en angls) i permet simplificar el disseny d'aplicacions concurrents i millorar el rendiment de la creaci de processos. Cadascun dels fils accedix a unes dades, quan una d'aquestes es utilitzada per dos o ms fils es diu que la dada est en conflicte. Cada fil t una secci a on s'accedix a estes variables, la qual s'anomena secci crtica. Tots el fils s'executen concurrentment. Aquesta caracterstica s possible gracies al canvis de context.

Els canvis de context es produeixen quan un fil que est al processador s eliminat i entra un altre. Fent canvis de context molt rpidament donem la sensaci de qu totes els fils s'executen simultniament.

En els sistemes multifil tipus de sistemes, un mateix procs pot estar format per mltiples fils d'execuci. Els diferents fils que formen part d'un mateix procs, comparteixen certs recursos com l'espai de memria, els arxius oberts, els permisos, etc. En canvi, cada fil consta de les seves prpies instruccions, la seva prpia pila d'execuci, s'executen a diferents velocitats (cada fil t el seu propi registre PC) i tenen el seu propi estat d'execuci.

Els fils d'execuci, tamb sn coneguts com a processos lleugers. L'origen del nom rau en el fet que els fils d'execuci consumeixen menys recursos de sistema que els processos.

La majoria de llenguatges de programaci moderns, disposen de llibreries especfiques per tal de programar amb fils i altres com C o C++ han d'utilitzar les crides de sistema que donen aquest suport.

Un parell d'exemples tpics on s'utilitzen fils sn:

Aplicacions grfiques: Un fil s'encarrega de la interfcie grfica d'usuari mentrestant un altre realitza les operacions.
Aplicacions client/servidor: el servidor crea mltiples fils per tal de donar servei a mltiples clients alhora.

En sistemes POSIX hi ha 2 llibreries per a treballar amb fils d'execuci:

Native POSIX Thread Library per a Linux;
POSIX Threads standard;

 Exemple de fils d'execuci en Linux .

Els fils d'execuci no sn processos en si, sin que formen part d'un procs. Es pot dir que tots els fils d'execuci d'un procs sn germans perqu comparteixen el mateix procs. Podem observar aquest fet utilitzant l' ordre ps quan una aplicaci que utilitza fils com Firefox s'est executant:

 $ ps ax|grep firefox
 6952 ?        Sl    11:39 /usr/lib/firefox-3.0.4/firefox
 ...

Com podeu veure noms hi ha un procs, per mltiples fils d'execuci (que es poden mostrar amb l'opci H):

 $ ps axH|grep firefox
 6952 ?        Sl    11:13 /usr/lib/firefox-3.0.4/firefox
 6952 ?        Sl     0:02 /usr/lib/firefox-3.0.4/firefox
 6952 ?        Sl     0:19 /usr/lib/firefox-3.0.4/firefox
 6952 ?        Sl     0:00 /usr/lib/firefox-3.0.4/firefox
 6952 ?        Sl     0:00 /usr/lib/firefox-3.0.4/firefox
 6952 ?        Sl     0:02 /usr/lib/firefox-3.0.4/firefox
 24872 pts/6    S+     0:00 grep firefox

Els fils s'identifiquen per la l de la columna STAT, i com podeu veure formen part tots del mateix procs(amb identificador de procs 6952)

Vegeu tamb.

Procs (informtica);




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184595" title="Javier Garca Chico" nonfiltered="862" processed="859" dbindex="75868">





Javier Garca Chico, nascut a Barcelona el 22 de juliol de 1966. Atleta  especialitzat en el salt amb perxa.

 Carrera esportiva .
Va contribuir a pujar el nivell  d'aquesta  prova a Espanya i va ajudar a la seva difusi amb al  punt culminant de la seva carrera esportiva que va arribar als  Jocs Olmpics de Barcelona al 1992, on va obtenir una  medalla de bronze. 

Va superar el record d'Espanya de pista coberta fins a 9 vegades i al va deixar als 5,77 m. l'any 1992 i el d aire lliure absolut en cinc vegades (5,65/5,71/5,72/5,75/5,75). Al Llarg de la seva carrera esportiva, fou entrenat i dirigit per Hans Ruf, un dels  millors coneixedors del salt amb perxa a Catalunya i Espanya.

Ara ja est retirat i feia tasques d entrenador al CAEP  de Sria a l'any 2006.

 Historial Nacional .
50 vegades internacional;
Ex-recordman Nacional Promesa (5,50) i absolut (5,77) a pista coberta.
Ex-recordman Nacional a l'aire lliure (5,75);
Ex-recordman Nacional a l'aire lliure;
Campi d'Espanya Juvenil al aire lliure i a pista coberta al 1983 ;
Campi d'Espanya Junior a l'aire lliure i a pista coberta al 1984 i 1985 ;
Campi d'Espanya Promesa a l'aire lliure i a pista coberta al 1986 i 1987 ;
Campi d'Espanya de pista coberta al 1987-89-90-91-92-93-94-95-97 i a l'aire lliure als anys 1989-90-92-95;

 Historial Internacional .
Jocs Olmpics de Sel 1988, desqualificat.
Jocs Olmpics de Barcelona 1992, medalla de bronze (5,75 m.);
Jocs Olmpics d'Atlanta 1996, ronda classificatria (5,40 m.);
Jocs Olmpics de Sydney 2000, ronda classificatria (5,55 m.);

 Referncies .


 Enllaos Externs .
 Medaller al COE;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184596" title="Diplodocodeu" nonfiltered="863" processed="860" dbindex="75869">

Els diplodocoideus (Diplodocoidea) constitueixen una superfamlia de dinosaures saurpodes, que inclou algun dels animals ms grans que han existit mai, com Supersaurus, Diplodocus, Apatosaurus, i Amphicoelias. La majoria tenien colls molt llargs i cues amb forma de fuet tamb llargues; de totes maneres, els diplodocoideus d'una famlia (els dicraeosurids) sn els nics que van escursar el coll, es pensa que com a adaptaci a alimentar-se a prop de terra. Aquesta adaptaci esdeven extrema en el saurpode altament especialitazat Brachytrachelopan.

Taxonomia.
Infraordre Sauropoda
 Superfamlia Diplodocoidea;
 Amazonsaurus;
 Rebbachisauroidea;
 Histriasaurus;
 Famlia Rebbachisauridae;
 Cathartesaura;
 Limaysaurus;
 Nigersaurus;
 Nopcsaspondylus;
 Rayososaurus;
 Rebbachisaurus;
 Flagellicaudata ;
 Famlia Dicraeosauridae;
 Amargasaurus;
 Brachytrachelopan;
 Dicraeosaurus;
 Suuwassea;
 Famlia Diplodocidae;
 ?Amphicoelias;
 Cetiosauriscus;
 Dinheirosaurus;
 Subfamlia Apatosaurinae;
 Apatosaurus;
 Eobrontosaurus;
 Supersaurus;
 Subfamlia Diplodocinae;
 Barosaurus;
 Diplodocus;
 Seismosaurus;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184599" title="Tractat de Fontainebleau (1814)" nonfiltered="864" processed="861" dbindex="75870">
El Tractat Fontainebleau es va signar l'11 d'abril 1814 entre Napole i els aliats ustria, Hongria , Rssia i Prssia. Estipulava l'abdicaci de Napole i el seu exili cap a l'Illa d'Elba. Com que el Regne Unit no havia mai reconegut el Primer Imperi Francs, noms va signar les parts del tractat que referien al sort de Napole i sa famlia.

Condicions.
Napole i els seus hereus sn espoliats per sempre dels drets a la corona del Primer Imperi Francs i del Regne d'Itlia. Mai ms no podrn accedir a qualsevol poder poltic a Frana;
Napole i son esposa Maria Llusa d'ustria mantenen el ttol d'emperador i d'emperadriu; ella el de duquessa dels ducats italians de Parma, Piacenza i Guastalla;
el seu fill s hereu del ducat de Parma i obt el ttol de Prncep de Parma;
Frana pagar una pensi a sa mare i sos fills;
a Elba pot mantenir una guarda personal de mximum 400 soldats.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184601" title="Trinidad (Uruguai)" nonfiltered="865" processed="862" dbindex="75871">

Trinidad s la capital del departament de Flores, Uruguai. D'acord amb al cens de 2006, tenia una poblaci aproximada de 25.031 habitants, dels quals 21.031 corresponen a l'rea urbana (85,1%) i 3.730 (14,9%) a l'rea rural. Els nadius d'aquesta ciutat se'ls coneix com trinitarios o porongueros, per la seva proximitat al rierol Porongos.

A pocs quilmetres al sud de la ciutat, en l'entroncament de les rutes 3 i 23, s'ubica un grup escultric denominat Zoolgic del futur.

 Histria .
Abans de rebre el nom de Trinidad, la ciutat havia estat anomenada Porongos pels soldats espanyols. Venancio Flores, expresident de l'Uruguai i orind de la ciutat, havia construt un fort en temps de guerra. El nom original, Porongos, es deu a la muntanya escarpada (cuchilla a l'Uruguai) i al rierol del mateix nom.

 Economia .
En la part nord del departament, la ramaderia s dominant, mentre que la zona sud s ms agrcola (cereals, fruites i olis). Per aquesta ra, Trinidad s considerada com el centre comercial d'aquests productes.

El ferrocarril que la uneix amb Durazno, la carretera San Jos-Paysand, i l'aerdrom han fet que Trinidad ja no estigui allada de la resta del pas com ho ha estat durant molt temps.


 Vegeu tamb .
 Departament de Flores;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184602" title="Gran Premi d'Itlia del 2004" nonfiltered="866" processed="863" dbindex="75872">
Resultats del Gran Premi d'Itlia de Frmula 1 de la temporada 2004 disputat al circuit de Monza el 12 de setembre del 2004. 



 Resultats .





 Altres .

 Pole:   Rubens Barrichello  1: 20. 089;
 Volta rpida:  Rubens Barrichello  1: 21. 046;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184609" title="Sayonara Barcelona" nonfiltered="867" processed="864" dbindex="75873">
Sayonara Barcelona s la segona novella de l'escriptor i artista baixempordans Joaquim Pijoan publicada el 2007 per que havia guanyat el Premi Sant Jordi el 2006, premi que convoca mnium Cultural. Ha estat editada per l'Editorial Proa. 

Abraham s un pintor que va marxar de Barcelona fa vint-i-cinc anys sense avisar ning, deixant molta gent penjada, sobretot una noia embarassada, i ara torna del Jap, on ha viscut, a acomiadar-se de la ciutat i del seu passat per no tornar-hi mai ms. Abraham comprn en aquest viatge que tot ha canviat massa, fins i tot ell, completament lligat a la cultura japonesa i no pas a l'occidental, els seus amics i sobretot la ciutat, que s'ha convertit en un parc temtic on es difcil sentir alg parlar en catal. 

El ms interessant de tot s com est escrita la novella, en principi amb un narrador en tercera persona que observa els seus personatges, els observa de tal manera que fins i tot el podem trobar com un personatge ms dins la novella, com un detectiu privat que els segueix i en un moment donat ens explica el perqu d'haver escrit el que es llegeix. Tamb ens trobem amb passatges en primera persona amb els personatges narrant els seus punts de vista. Aquests efectes donen gran polifonia a la novella i s un recurs de gran inters. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184610" title="Comtat de Peralada" nonfiltered="868" processed="865" dbindex="75874">
Comtat de Peralada s un ttol concedit el 1599 pel rei Felip III de Castella (II d'Arag) sobre la vila de Peralada al vescomte de Rocabert i vescomte d'aquesta vila fins llavors Francesc Jofre I de Rocabert i de Pacs i als seus descendents. El 1703 el rei Felip V de Castella li va atorgar la grandesa d'Espanya a la persona de Guillem Manuel I de Rocabert, sis comte de Peralada i nt de Francesc Jofre. 

Per a la successi dels comtes de Peralada, vegeu vescomtat de Rocabert.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184615" title="Felip Dalmau II de Rocabert" nonfiltered="869" processed="866" dbindex="75875">
Felip Dalmau II de Rocabert i de Castre-Pins (o de Castro) fou vescomte de Rocabert, fill del vescomte Jofre VII de Rocabert i Joana de Castro, des de 1479 fins a 1512. Amb tot ja estava associat al govern del vescomtat des de 1476, ja que el seu pare estava malalt, per s possible que durant el cautiveri del pare tamb s'hagus encarregat del govern vescomtal, juntament amb la seva mare i el seu oncle Dalmau Climent de Rocabert. Com el seu pare continu amb els plets sobre la possessi de la baronia de Verges, en mans del seu cos Onofre de Rocabert. El 1483 va donar la baronia de Sant Lloren de la Muga, recent alliberada dels francesos, i el lloc de Terrades al seu germ Pere de Rocabert i de Castro. 

Npcies i descendncies.
Es cas amb:
 Isabel (o Elisabet) de Rocabert, filla de Pere de Rocabert, bar de Sant Mori. Fills:
 Mart Onofre I de Rocabert, l'hereu.
 Jofre, mort de petit.
 Estefania.

 Constana de Bellera;
 Francesc de Rocabert, casat amb Beatriu Joana de Pau i originaris del llinatge dels Rocabert-Pau-Bellera.
 Maria de Rocabert, casada amb Joan d'Albion.
 Alfons;
 Felip, mort el 1515.
 Anna;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184616" title="Dalmau Climent de Rocabert" nonfiltered="870" processed="867" dbindex="75876">
Dalmau Climent de Rocabert (segle XV) era germ del vescomte Jofre VII de Rocabert i fou l'nic familiar que don li don suport, lluitant contra els seus parents els Rocabert de Cabrenys i fins i tot contra el seu germanastre Mart Joan de Rocabert durant la Guerra Civil (1462-1472). 

Per a ell li va ser assignada la carrera eclesistica i fou canonge de Girona i abat de Bellcaire d'Empord. Quan el seu germ Jofre va caure presoner desprs de la batalla de Calaf (1465) an a Peralada per ajudar la vescomtessa Joana de Castro en el govern del vescomtat i protegir els seus nebots. En la Capitulaci de Peralada (1471) de 1471 (tractat de pau entre el rei Joan II i el vescomte Jofre), Dalmau Climent apareix com a rebel, per s'acorda que sigui restitut a l'obedincia del rei a canvi de manteniment dels seus crrecs. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184618" title="Oryx i Crake" nonfiltered="871" processed="868" dbindex="75877">
Oryx i Crake (ttol original en angls Oryx and Crake) s una novella de cincia-ficci amb elements distpics i satrics, de l'autora canadenca Margaret Atwood, publicada originalment el 2003. Ha estat publicada al nostre pas traduda al castell com Oryx y Crake ISBN 84-666-1460-5

Oryx i Crake examina d'una forma crtica els avenos de la medicina i la tecnologia de manipulaci gentica, en concret la creaci d'animals transgnics (com els "pigoons" que apareixen a la novella, que sn porcs hbrids de porc i hum, criats per a obtenir rgans humans per a transplantaments). La societat descrita tolera i promociona la comercialitzaci de tots els aspectes de la vida, i mant una divisi abismal entre pobres i rics, que viuen protegits en rees tancades (en aquest aspecte recorda una mica la societat de Globlia la novella del francs Jean-Christophe Rufin).

El protagonista de la novella, Home de les neus, sembla ser l'ltim home viu a la Terra, per est envoltat d'estranyes bsties hbrides que campen lliurement (els home-porcs, els llop-gossos, etc). Un grup d'ssers amb aspecte hum, anomenats crakers, viuen a prop i sovint li porten menjar i li fan preguntes sobre temes que ells no entenen. Tal com avana la novella es va descobrint que els crakers i les bsties han estat el resultat d'enginyeria gentica.

Amb flashbacks, anem descrobrint l'histria d' Home de les neus, un nen anomenat Jimmy que va crixer en una societat dominada per les grans companyies multinacionals, que mantenien les famlies dels seus empleats protegides en complexos privilegiats i vigilats ben separats dels proletaris.

Jimmy es va fer amic de Glenn (ms endavant conegut com Crake), un brillant i prometedor estudiant de cincies. La novella satiritza la societat actual amb les activitats dels dos adolescents que passen l'estona amb jocs electrnics i videos de tota mena d'activitats violentes, cruels, macabres, etc.

El tercer personatge important que apareix s una dona oriental misteriosa, de malnom Oryx, que va fer de mestra dels crakers i que va ser amant tant de Glenn com de Jimmy.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184619" title="Mart Onofre I de Rocabert" nonfiltered="872" processed="869" dbindex="75878">
Mart Onofre I de Rocabert i de Rocabert fou vescomte de Rocabert des de 1512 fins a 1567, fill i successor del seu pare Felip Dalmau II de Rocabert i d'Isabel de Rocabert. Dirig la defensa del Rossell contra els francesos i contra els pirates barbarescos. Amb Joan de Boixadors va cofinanar l'esglsia de Betlem de Barcelona (1544). El 1562, per mort sense descendncia del seu cos Lloren de Rocabert, adquir la baronia de Sant Lloren de la Muga, que qued incorporada al patrimoni de la lnia troncal dels Rocabert. 

Npcies i descendncia.
Es cas amb Violant Sarriera, senyora de la baronia de Montbui, amb la qual tingu els segents fills:

 Francesc Dalmau I de Rocabert;
 Elisabet de Rocabert, monja ;
 Jaume de Rocabert i Sarriera, senyor de la baronia de Montbui, casat amb Aldona Descoll. Origin la lnia dels Rocabert-Tagamanent.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184621" title="Enric Barbat" nonfiltered="873" processed="870" dbindex="75879">
Enric Barbat, barcelon nascut el 1943, s el sis membre d'Els Setze Jutges.

S'hi integra l'any 1963 -en un recital celebrat a la Facultat de Dret- amb unes primeres canons de clara influncia brasseniana, que enregistra al seu primer EP (1964): "El gamberret", "El cementiri del Sud-Oest", "Pel caminet de la plaa del poble", "Ara que estic sol", i al segon (1965): "Snack-bar", "Jo no sc cartagins", "Dimarts i tretze", "Poltics de sal" (tema reengistrat a l'lbum collectiu Audincia pblica el 1966).

El seu tercer EP (1967) cont canons de stira costumista i de brillants jocs lingstics ("L'endem", "El melic", etc.).

L'any 1968 publica un darrer EP de tres canons on tornem a trobar la stira social ("El malalt"), el brassenisme militant ("El vi") i la cano seriosa  de temtica cvica i social ("El qui vnen", tema sobre la immigraci i escrit per Joan Margarit).

Desprs d'alguns SG publicats l'any 1970, Enric Barbat enregistra per fi un primer LP (Enric Barbat, 1971). De clara influncia francesa, aplega noves versions d'algun tema ja conegut a travs dels discos petits anteriors ("No fa gaires anys"), moltes canons de temtica amorosa centrades quasi sempre en el desencant i el comiat ("Un jorn de maig", "Anna"...), un tema satric ("Edicte") i una can en la qual Barbat observa Barcelona des de la perspectiva del petit objecte que li forneix el ttol.

L'any 1972, Enric Barbat tradueix al catal una srie de tangos que interpreta amb Guillermina Motta en un espectacle dirigit per Mario Gas. Aquests tangos donaran peu a un bon disc (Tango, 1972, reeditat en CD el 1998) i a una pellcula.

L'any 1973, Ed. Lumen publica Canons de la p... vida, un llibre que recull molts textos de canons d'Enric Barbat. A partir d'aquest moment, decebut del mn de la Can, s'allunya de les actuacions pbliques i se'n a viure a Menorca, dedicat al seu ofici d'aparellador, i torna noms de tant en tant a l'activitat artstica.

L'any 1976 publica un segon LP (Nvols de setembre) amb vuit temes farcits d'elements surrealistes ("I love you", "Vol de perdiu", "Elefantiasi"...) i una vella can irnica sobre la condici humana ("El ms fals dels animals"). L'any segent enregistra un nic lbum en castell (Erre Hache positivo) i no torna a fer-se sentir fins al 1983 amb un darrer lbum anomenat Quatre format per quatre llargs temes ("Matinada", "Migdia", "Capvespre" i "Nit") de text metafsic.

Finalment el 2006 i amb el nom de Barbat edita un nou disc que porta per ttol (Camins privats), ms de vint anys desprs del seu ltim disc ("4", publicat per Phillips el 1983), l'exintegrant d'Els Setze Jutges Enric Barbat torna amb un nou treball. A Camins privats hi trobem deu canons que donen bona mostra de la capacitat literria del seu autor. L cont alguns dels temes que ja coneixem dels seus anteriors discos ( Amic Enric ,  El ms fals dels animals ...), altres que vam descobrir amb el seu llibre de lletres ( Canons de la p... vida, publicat per Editorial Lumen el 1973) i tres de totalment indits:  Drapaire del temps ,  Tendresa  i  Lluny de casa (so long Bob) . Un treball que no s'adrea a la nostlgia i que pot fer descobrir Barbat als que no el coneixien o no el recordaven. 

Referncies.


Enllaos externs.
 Biografia musical d'Enric Barbat. ;
 Discografia i biografia d'Enric Barbat. ;
 Discografia amb Els Setze Jutges ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184622" title="Globlia" nonfiltered="874" processed="871" dbindex="75880">
Globlia (ttol original en francs Globalia) s una novella de cincia-ficci amb elements distpics de l'autor francs Jean-Christophe Rufin, publicat el 2004. Ha estat tradut al catal i publicat com Globlia ISBN 84-9787-108-1

L'acci transcorre en un futur imprecs per sospitosament semblant al nostre present. Un estat mundial anomenat Globlia assegura als seus ciutadans la seguretat, la prosperitat i una certa forma de llibertat, sempre que no es qestioni el sistema, s clar. Al mn hi ha les zones segures que tenen garantida la segurat, els serveis, el clima controlat, etc. Per altra banda, existeixen les no-zones, suposadament no habitades, que sn el refugi dels que el poder central anomena terroristes. De fet, les no-zones sn molt ms extenses i contenen les poblacions excloses i totes les indstries i activitats contaminants.

Baikal, el protagonista, s un jove globali que es proposa fugir d'aquesta societat que l'ofega. La novella s una fbula poltica en la lnia de 1984 (llibre) de Orwell, ens mostra el que pot esdevenir la nostra societat amb la globalitzaci desbocada: fractura entre molt rics i molt pobres (es nega la humanitat o fins i tot l'existncia dels fora-del-sistema), despolititzaci (el vot esdev purament cosmtic), ignorncia de la histria (els signes identitaris o tnics sn tolerats sempre que es mantinguin en uns mnims purament tpics), hedonisme individualista (noms compta el plaer immediat i el valor de canvi de les coses), por obsessiva del terrorisme (com a eina de control ideolgic de la poblaci), riscos ecolgics (transplantats fora del sistema als llocs i les poblacions menys afavorides), empobriment general de la poblaci com a eina de cohesi social, i control de la informaci i de la fora per part d'un oligopoli de multinacionals.

Jean-Christophe Rufin ens posa en forma novellada els seus pensaments sobre les relacions amb el tercer mn i les ingerncies humanitries:


Els futurs gloriosos, siguin els que siguin, fins i tot quan ens arriben sota la forma somrient de l'individualisme democrtic, cal acollir-los amb el cap fred.
 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184623" title="Quirostlid" nonfiltered="875" processed="872" dbindex="75881">

Els quirostlid (Chirostylidae) sn uns crustacis decpodes anomurs que formen una de les 5 famlies amb que se subdivideix la superfamlia dels galateodeus (Galatheoidea).

S'assemblen als galateids i com ells sn marins i bentnics. Tenen l'abdomen ben desenvolupat i collocat sota el trax; l'abdomen t ben definits els somites. Es poden trobar per arreu del mn excepte en aiges molt fredes.

 Sistemtica .
La famlia Chirostylidae (Ortmann, 1892) comprn 5 gneres:
 Chirostylus ;
 Eumunida ;
 Gastroptychus ;
 Pseudomunida ;
 Uroptychus ;

 Referncies .








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184624" title="Nina" nonfiltered="876" processed="873" dbindex="75882">
Nina s el nom artstic d'Anna Maria Agust Flores, cantant i actriu que va nixer a Lloret de Mar, Selva, l'1 d'octubre de 1966. 

 Trajectria artstica .

Comen de molt jove, emparada per Xavier Cugat i com a hostessa del programa de TVE Un, dos, tres...

El 1989 va representar Espanya al Festival d'Eurovisi, a Lausana, interpretant el tema Nacida para amar. Va quedar en sisena posici amb 88 punts.

Al llarg dels anys noranta del segle XX es va fer molt popular a Catalunya grcies a les seues intervencions televisives (interpret un dels personatges principals del serial de TV3 Nissaga de poder), i participa en diversos muntatges teatrals, bsicament musicals (Cabaret; Casem-nos una mica; T'odio amor meu...).

L'any 1995 publica un disc en catal (ja n'havia enregistrat dos en castell anys enrere): Comenar de zero (inclou temes clssics, versions dels Eagles, canons originals escrites per Llus Gavald d'Els Pets i una versi del poema de Miquel Mart i Pol "No demano gran cosa").

De 1995 a 1997 va intervenir a les sries Pedralbes Centre, Nissaga de poder, a TV3, i a Entre naranjos, a TVE.

El 1998 presenta un espectacle (tamb recollit en CD) titulat Corre, corre, diva, on interpreta temes molt diversos en idiomes diferents (entre ells, alguns del repertori de Josphine Baker i dith Piaf en francs).

El 1999, al disc produt per TV3 Coblafusi, interpreta una versi de la can de Joan Oll i Ramon Muntaner La plaa del diamant amb un arranjament per a cobla. El mateix any, presenta (i hi interpreta temes molt diversos) el programa de TV3 Cent anys de canons..
El 2001 es fa molt popular a tot l'Estat espanyol en ser selleccionada com a directora del "reality" musical Operacin Triunfo Espaa que va tenir un gran xit d'audincia. El seu paper com a directora de l'Acadmia musical va durar dues edicions ms.

El 2005 celebr els seus 20 anys de trajectoria artstica amb l'espectacle dirigit per Andreu Buenafuente 20 anys i una nit editat en CD-DVD amb una selecci de canons de tota la seva carrera. 

Nina s una gran amant de les canons de Joan Manuel Serrat i de Llus Llach, en el seu disc 20 anys i una nit (2005) els hi va fer un petit homenatge conjunt amb un tema anomenat Mix Llach-Serrat, amb canons entrellaades d'ambds cantautors.  El 2007 participa en el triple disc collectiu d'homenatge a Joan Manuel Serrat, de ttol Per al meu amic Serrat (Discmedi, 2007), en el que canta la can Fins que cal dir-se adu, ja en el seu disc Quan somnis fes-ho en mi (2002) havia cantat Paraules d'amor, en aquest mateix disc Nina va cantar tamb el tema Amor particular de Llus Llach. 

El 2007 participa al musical Mamma Mia! amb canons del grup suec Abba, presentat a Madrid i Barcelona, i s la presentadora a TV3 del programa Mania que cada setmana tracta un tema, un grup o un estil musical (Abbamania, Discomania, Cinemania i d altres).

 Discografia .
Una mujer como yo (1989) ;
Rompe el tiempo (1990) ;
Comenar de zero (1995) ;
Corre, corre Diva (1998) ;
Espai pel somni (2000) ;
Stephen Sondheim (2001) ;
Quan somnis fes-ho en mi (2002);
20 anys i una nit (2005);
Bsic (2007);

Referncies.



Enllaos externs.

 Biografia artstica de Nina ;
 Lletres i acords d'algunes canons de Nina ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184627" title="Superpoder" nonfiltered="877" processed="874" dbindex="75883">
En el mn del cmic i de la ficci, un superpoder s una qualitat sobrehumana dels superherois, que atorga al seu possedor l'habilitat de realitzar coses que serien impossibles per al com dels sers humans.

Els superpoders poden tenir orgens variats: un accident, un experiment deliberat, herncia gentica, orgens no humans (extraterrestres, races fictcies, detats, etc.) i altres.

Tipus de superpoders.
 De desplaament: afecten la forma en qu el possedor es desplaa. La supervelocitat, el vol i el teletransport entrarien en aquest tipus.
 Habilitats fsiques: sn aquells que afecten l'habilitats fsiques de la persona, com la superfora, la invulnerabilitat, la supervelocitat, la superagilitat o la superelasticitat.
 Poders de manipulaci fsica: sn els que permeten un control sobre molcules, toms, elements, i forces fsiques. En sn exemple la invisibilitat, la intangibilitat (travessar objectes slids en un estat fantasmal), control de l'energia interna dels cossos i els sistemes per a controlar la seua temperatura, control de forces com la gravitatria o magntica (o fins i tot forces fsiques fictcies), desintegraci i fins i tot la reconstrucci atmica (que permet crear elements i composts).
 Biopoders: que afecten la naturalesa biolgica del possedor. El crit superagut, camuflatge camalenic, regeneraci de teixits, sentits augmentats, transformacions del cos en qualsevol material, energia o substncia, entesa animal. Poders que controlen la grandria corporal, o poders que afecten la morfologia del possedor, que el dota per a respirar sota l'aigua, per a agafar-se a superfcies, etctera.
 Poders mentals: poders pertanyents a la ment i a l'esperit. Telepatia, projecci astral, vidncies, psicometria, en sn exemples.
 Poders defensius: que doten el possedor d'una defensa extra. Generaci de diferents tipus d'escuts sn el ms usual.
 Poders obtinguts a partir d'artefactes de poder.
 Mgia i encantaments.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184634" title="Chester Brown" nonfiltered="878" processed="875" dbindex="75884">

Chester Brown (Montreal, 16 de maig del 1960) s un dibuixant canadenc. 

 Biografia .

Brown va crixer a Chateauquay, un suburbi de Montreal. Quan tenia 12 anys va publicar una tira de premsa al diari local, The St. Lawrence Sun. Als 19 anys es va traslladar a Toronto, on  va comenar a autoeditar-se el minicmic Yummy Fur, del qual es van publicar 7 nmeros entre 1983 i 1985. El seu xit va cridar l'atenci de l'editorial Vortex, de Toronto, que es va fer crrec de l'edici del cmic.

Entre els continguts de Yummy Fur, destacava una tira cmica d'humor negre surrealista, Ed the Happy Clown, que ms endavant (el 1989) va ser editada com a novella grfica per l'editorial Vortex, i desprs (1992), en una versi lleugerament diferent, per Drawn & Quarterly. En aquesta estranya srie, Brown explora el costat ms fosc del seu subconscient, utilitzant una tcnica molt semblant a l'escriptura automtica caracterstica del surrealisme. Un exemple d'aquest procediment pot veure's en les seues historietes d'una sola pgina, en qu barreja aleatriament vinyetes procedents d'altres cmics, de vegades canviant els dilegs. Les estranyes desventures d'Ed, el pallasso feli, inclouen ser capturat per pigmeus canbals o veure com la punta del seu penis s reemplaada per un diminut Ronald Reagan procedent d'un univers parallel. 

El 1991, Brown va passar a publicar Yummy Fur en l'editorial Drawn & Quarterly. Desprs de posar fi a Ed the Happy Clown, Brown va comenar a desenvolupar en la seua revista historietes autobiogrfiques, en qu explora la seua infncia i adolescncia, amb una mirada totalment exempta de sentimentalisme. Aquestes histries es van recollir desprs en les novelles grfiques "The Playboy", 1992 i I Never Liked You (1994). La primera, en qu Brown narra la seua afici juvenil per la revista Playboy, va ser anunciada per l'autor com "una mirada autobiogrfica sobre com la pornografia ha influt en la meua vida". En I Never Liked You, el ttol original del qual era Fuck, es retrata a si mateix com un adolescent introvertit, incapa d'establir cap relaci amb el sexe oposat, que s contnuament objecte de burles per part dels seus companys d'institut.

Entre 1994 i 1997 Brown va publicar un nou comic book, Underwater, del qual es van publicar 11 nmeros, i que roman inconcls, en qu es proposava explicar la histria de la vida d'un xiquet des del punt de vista del  xiquet mateix, des del seu naixement.  La seua obra ms recent s la novella grfica Louis Riel: A Comic-Strip Biography (2003), biografia en cmic de Louis Riel, personatge destacat de la histria de Canad, que prviament havia aparegut tamb en format comic book, i que va ser considerada un dels millors cmics del 2003 pel columnista de Time Andrew Arnold, i nominada per a un Premi Eisner el 2004.

 Obres .

Cmics.
 Yummy Fur (minicmic. 7 nmeros: 1983-1985);
 Yummy Fur (32 nmeros: 1986-1994) ;
 Underwater (11 nmeros: 1994-1997);
 Louis Riel (9 nmeros: 1999-2003).  ;
 Ed the Happy Clown;

Novelas grfiques i compilacions.
 Ed the Happy Clown (Vortex Comics, 1989; Reed. Drawn & Quarterly, 1992).
 The playboy: A comic book (Drawn & Quarterly, 1992);
 I Never Liked You (Drawn & Quarterly, 1994; Reed. 2002);
 The Little Man: Short Strips 1980-1995 (Drawn & Quarterly, 1998);
 Louis Riel: A Comic-Strip Biography (Drawn & Quarterly. 2003);

Enllaos externs.
Entrevista amb Chester Brown ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184637" title="LDAP" nonfiltered="879" processed="876" dbindex="75885">

LDAP (Lightweight Directory Access Protocol) s un protocol a nivell d'aplicaci que permet l'accs a un servei de directori ordenat i distribut per a cercar diversa informaci en un entorn de xarxa. LDAP tamb s considerat una base de dades (tot i que el seu sistema d'emmagatzemament pot ser diferent) al que poden realitzar-se consultes.

Habitualment, emmagatzema la informaci de login (usuari i paraula de pas) i s utilitzat per a autenticar-se tot i que s possible emmagatzemar altres tipus d'informaci (dades de contacte del usuari, ubicaci de diversos recursos de la xarxa, permisos, certificats, etc).

 Enllaos externs .
RFC 2251 LDAP v3 ;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184641" title="Estenopodideu" nonfiltered="880" processed="877" dbindex="75886">


Els estenopodideus (Stenopodidea) formen un dels set infrordres de crustacis decpodes del subordre dels pleociemats. Sn un grup petit amb poca representaci a la mar Mediterrnia.

 Biologia i distribuci .

La seva principal caracterstica s que el tercer parell de pereiopodis s ms llarg i robust que els altres. El carp del quart i el cinqu parell de potes s multiarticulat.

Moltes de les espcies viuen dins esponges hexantinllies, per de tota manera, la seva biologia s encara poc coneguda. Al Mediterrani trobem noms  dues espcies de la famlia dels estenopdids (Stenopodidae) :
 Stenopus spinosus, que sol viure en fons de roques fins als 700 metres de profunditat. T espines pel tot el cos i posseeix llargs flagels a les antenes, caracterstica d'espcies que viuen en fons rocosos profunds.
 Richardina fredericii, endmica del Mediterrani occidental, s poc abundant i es troba fins a ms de 600 m de fondria. ;

 Sistemtica .
Aquest infraordre se subdivideix en 2 famlies. El llistat de gneres i espcies recull la proposta de la ITIS, que varia fora en relaci a altres llistats:
 Els espongiclids (Spongicolidae), Claus, 1872.
 Els estenopdids (Stenopodidae), Schram, 1986.



 Spongicolidae .
Microprosthema, Stimpson, 1860;
Microprosthema looense;
Microprosthema manningi;
Microprosthema semilaeve;

Spongicola, de Haan, 1844;
Spongicola andamanica;

Spongicoloides, Hansen, 1908;
Spongicoloides hawaiiensis;

Spongiocaris, Bruce i Baba, 1973;
Spongiocaris hexactinellicola;

 Stenopodidae .
Odontozona, Holthuis, 1946;
Odontozona libertae;
Odontozona spongicola;
Odontozona striata;

Richardina, A. Milne Edwards, 1881;
Richardina spinicincta;

Stenopus, Latreille, 1819;
Stenopus earlei;
Stenopus hispidus;
Stenopus pyrsonotus ;
Stenopus scutellatus;
Stenopus spinosus;

Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184649" title="Manu Larcenet" nonfiltered="881" processed="878" dbindex="75887">
Emmanuel Larcenet, anomenat Manu Larcenet o Larcenet, (nascut el 6 maig del 1969 a Issy-les-Moulineaux) s un dibuixant de cmics francs. Del 1994 al 2006 va collaborar en la revista Fluide Glacial per a la qual va realitzar histries humorstiques. A partir del 2000 els seus lbums es publiquen a l'editorial Dargaud i particularment  Le Combat Ordinaire, lbum que va obtenir el premi al millor lbum al Festival d'Angulema el 2004 la qual cosa l'ha convertit en un dels principals autors en francs. Viu actualment a Bois-d'Oingt

 Biografia .

Manu Larcenet va comenar en el mn del cmic el 1994, quan fou adms al si de Fluide Glacial. Les seues histries, impregnades de l'absurd, del destrellat i de l'humor pardic, miren sovint de rell l'esperit punk i sn de la ms pura escola Fluide. El 1998 va llanar  Bill Baroud, espia que les seues aventures recorden les de Bob Morane, amb menys glamur. A ms d'aquesta srie, va realitzar per a Fluide entre el 1998 i el 2005 nombroses histries curtes amb el tema dEls superherois injustament desconeguts, tamb sobre Robin Hood (La Lgende de Robin des Bois), o sobre la jungla que representa el mn de l'empresa (Le Guide de la survie en entreprise).  Els sis episodis de Minimal, el 2003, marquen una ruptura. A les seues pgines, que es burlen de diferents intellectuals del cmic alternatiu Larcenet esdev ms morda i dur. Des de la fi del 2005 al 2006 dibuixa sobre els guions de Lindingre Chez Francisque, que evoca les converses de bar de francesos reaccionaris i raciste. El 2006 Larcenet es mostra en desacord amb l'evoluci presa per Fluide Glacial i deixa la revista, desprs d'haver-ne estat un pilar  durant 12 anys.

El 1994, Larcenet va crear Les Rveurs de Rune i va autoeditar amb el seu germ Raul, un joc de rol pardic que es desenvolupa en l'univers dels cmpings de segona del sud de Frana. Del 1997 al 2004 Larcenet continua la seua carrera d'autor conegut pel gran pblic collaborant en Le journal de Spirou, principalment amb  Jean-Michel Thiriet (La Vie est courte) i Gaudelette (Pedro le Coati).

A partir del 1997 Larcenet utilitza Les Rveurs de Rune per a publicar obres ms ntimes, vorejant l'experimentaci, sota la influncia de L'Association i de Lewis Trondheim, un dels seus pilars. De Dallas Cowboy (1997), Ex Abrupto (2005), utilitzant un tra ms descurat, solt i expressiu, Larcenet s'interroga sobre la creaci, la mort, o l'obesitat. Al s d'aquesta estructura va publicar el 2006 Critixman obra dirigida contra els lectors de cmics autoproclamats crtics especialitzats, i tamb en la lnia de Minimal, contra les posicions de certs autors que volen ser  avantguardistes per  resulten ser al capdavall uns pedants.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184650" title="Jacques Franois Dugommier" nonfiltered="882" processed="879" dbindex="75888">

Jacques Franois Dugommier (Trois-Rivires, Guadalupe, 1 d'agost de 1738 - 18 de novembre de 1794) fou un general francs. 

Dugommier es va incorporar al servei en els dotze anys d'edat la companyia dels cadets de les colnies a Rochefort, on va ascendir i va rebre la creu de Sant-Llus. 

Lluita des del 1759 quan participa en la defensa de la Guadeloupe contra els Britnics i el 1762 a Martinica, durant la guerra dels set anys. Pren el nom de Dugommier el 1785, i desprs de 25 anys de servei a les colnies, es retirar per ocupar-se de l'explotaci de les seves terres a Guadaloupe. 

Al principi de la revoluci francesa, s distingit com un patriota i s triat membre del parlament colonial i comandant de la Gurdia Nacional que de Martinica; va prendre una part molt activa amb els desordres que van agitar la illa. Torna a Frana en 1792, sent escollit diputat de la Convenci Nacional, relleva a Jean-Franois Carteaux com a comandant de l'exrcit d'Itlia, que du a terme el Setge de Tol, en mans dels britnics, i seguint els consells del seu capit Napole Bonaparte aconegueix pendre la ciutat el 1793. Va Ser caracteritzada per la seva humanitat desprs de rendir del lloc. Al setembre de 1793, fa retirar la tropes de Piamonteses aliades de l'Arxiducat d'ustria en diversos combats, durant la guerra de la Primera Coalici. 

Nomenat cap de l'exrcit dels Pirineus, durant la Guerra Gran s l'encarregat de recuperar la terra perduda en relaci als espanyols del general Antonio Ricardos, comte de la Unin. Reorganitza l'exrcit, i el refora desprs dels durs combats de l'any anterior, amb incessants atacs intils contra les posicions fortificades dels espanyols. Del 28 d'abril a l'1 de maig, guanya la victria decisiva a la Batalla d'el Vol sobre els espanyols del comte de la Unin, assegurant la reconquesta del Rossell. Portvendres, defensat per 400 francesos nobles de la legi Panetier tamb cau, passant desprs l'ofensiva a l'altra banda dels pirineus, prenent Sant Sebasti. Mor el 18 de novembre durant la Batalla del Roure.

s enterrat a la fortalesa de Bellegarde, en el basti que mira a Espanya, i el seu nom es colloca en el Pante de Pars, mentre que Napole llega 100.000 francs a la seva famlia. s recordat a Perpiny en un monument en forma de pirmide.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184651" title="Palinurodeu" nonfiltered="883" processed="880" dbindex="75889">


Els palinurodeus (Palinuroidea) sn una de les 2 superfamlies de crustacis decpodes de l'infraordre dels Palinura. Els representants ms coneguts sn les llagostes (palinrids) i les cigales (escillrids).

 Sistemtica .
La superfamlia Palinuroidea (Latreille, 1802) es divideix en 3 famlies :
 Els palinrids (Palinuridae) Latreille, 1802;
 Els escillrids (Scyllaridae) Latreille, 1825;
 Els sinxids (Synaxidae) Bate, 1881;

A la zona dels Pasos Catalans noms es troben exemplars de les famlies dels palinrids i dels escillrids.

 Referncies .










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184652" title="Unitat Popular del Socialisme" nonfiltered="884" processed="881" dbindex="75890">
Unitat Popular pel Socialisme-CUPS fou una coalici electoral que es present a les eleccions generals espanyoles de 1977 i a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980, formada pel Moviment Comunista de Catalunya (MCC), la Lliga Comunista Revolucionria (LCR) i la Candidatura d'Unitat Popular (CUP), primers nuclis independentistes. A les primeres va obtenir 12.040 vots i a les segones un total de de 32.706 vots (l'1,2% dels vots emesos) i cap esc.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184656" title="Mara Jess San Segundo Gmez de Cadianos" nonfiltered="885" processed="882" dbindex="75891">

Mara Jess San Segundo Gmez de Cadianos ( Medina del Campo, Castella i Lle 1958 ) s una poltica i professora universitria espanyola que fou Ministra d'Educaci i Cincia durant la VIII Legislatura espanyola.

Biografia. 
Va nixer el 25 de mar de 1958 a la ciutat de Medina del Campo, poblaci situada a la provncia de Valladolid. Va estudiar cincies econmiques a la Universitat del Pas Basc, ampliant posteriorment els seus estudis a la Universitat de Princeton als Estats Units d'Amrica, universitat en la qual es va doctorar.

Actualment Mara Jess San Segundo s vicepresidenta de l'Associaci d'Economia de l'Educaci (AEDE), membre del Comit Executiu de l'European Access Network i membre de l'Advisory Committee for the Centre for Research in Lifelong Learning del Regne Unit. Aix mateix forma part del Consell Assessor del Journal of Widening Participation i d'Hisenda Pblica Espanyola. s autora de diverses publicacions i nombrosos articles sobre economia de l'educaci, finanament de l'ensenyament, avaluaci del sistema educatiu, rendiment acadmic, igualtat d'oportunitats i accs a l'ensenyament. 

Carrera acadmica.
Posteriorment va ser becria del Centre de Formaci del Banc d'Espanya entre els anys 1982 i 1984 i professora titular d'economia a les Universitats del Pas Basc i Carles III de Madrid. Entre 1994 i 1996 va ocupar el crrec d'assessora del Secretari d'Estat d'Universitats i Investigaci i entre 2000 i el gener de 2004 fou nomenada vicerectora d'estudiants a la Universitat Carles III. 

L'any 2002 va ser designada vocal del Consell de Coordinaci Universitria pel Congrs de Diputats a proposta del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE), i al gener de 2004 va ser designada membre del comit d'assessorament al candidat a la Presidncia del Govern Jos Luis Rodrguez Zapatero, amb la comesa de collaborar en el disseny del model del futur govern socialista, en el seu codi tic i en les seves prioritats.

Carrera poltica.
Desprs de les eleccions generals de 2004 San Segundo fou nomenada Ministra d'Educaci i Cincia. Durant aquesta etapa va centrar la seva tasca en dues grans reformes educatives, la Llei Orgnica d'Educaci (LOE), aprovada pel Congrs el 6 d'abril de 2006, i la modificaci parcial de la Llei Orgnica d'Universitats (LOU). 

El 7 d'abril de 2006 es va anunciar el seu relleu del crrec per Mercedes Cabrera Calvo-Sotelo a causa de la remodelaci del Govern desprs de la dimissi de Jos Bono Martnez, fent-se efectiu el seu relleu l'11 d'abril de 2006. 

Desprs de la seva sortida del Govern d'Espanya, Mara Jess Sansegundo ha estat nomenada Ambaixadora-Representant Permanent d'Espanya davant la UNESCO, crrec poltic que ocupa en l'actualitat. 

Enllaos externs.
  Entrevista a Mara Jess San Segundo a www.campusred.net;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184657" title="Moviment Comunista de Catalunya" nonfiltered="886" processed="883" dbindex="75892">

El Moviment Comunista de Catalunya (MCC) va ser la secci catalana del Moviment Comunista, dirigit per Empar Pineda i Ignasi lvarez. Des de 1974 particip en l'Assemblea de Catalunya, per tenia molt poc pes especfic dins Comissions Obreres.

Es present a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980 dins la coalici Unitat Popular del Socialisme, on noms van obtenir l'1,2% dels vots. Des d'aleshores va rebutjar de participar en eleccions. Vers el 1990 es va unir a la Lliga Comunista Revolucionria i crearen el Collectiu Revolta, a l'estil del valenci Ca Revolta, que adopt l'independentisme i des del qual han participat en totes les iniciatives independentistes des d'un punt de vista comunista.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184663" title="Parc elic de Rubi" nonfiltered="887" processed="884" dbindex="75893">


El parc elic de Rubi estava format inicialment per un total de 33 aerogeneradors i s considerat el projecte elic ms important de Catalunya fins a l'actualitat. Aquests aerogeneradors sn capaos de produir energia per a 30.000 llars. La installaci del parc elic fou a la tardor de 2004, encara que va entrar en funcionament durant la primavera de 2005. El parc elic est dins dels termes municipals de Rubi (Anoia) i part dels de Castellfollit del Boix (Bages) i dena (Anoia). Cap a finals de l'any 2007 es va procedir a la installaci de 17 aerogeneradors ms, fins arribar al nombre total de 50.

Cada aerogenerador mesura 80 metres d alada, amb un pes de 195 tones i unes pales de 37 metres. Aquesta gran altura fa que es vegin a desenes quilmetres de distncia. A ms dels 33 aerogeneradors s install una subestaci transformadora des d on s'evacu a la lnia elctrica de la Pobla de Segur-Pierola.
	
L'empresa promotora del parc s Energa Hidroelctrica de Navarra (EHN) que va haver de fer una inversi aproximada d'uns 50 milions d euros. Els aerogeneradors sn del model IT 77/1500 de classe III.

Impacte ambiental.

s calcula que el parc evitar l emissi anual de 110.000 tones de CO2, efecte depuratiu equivalent al de quasi 6 milions d arbres en procs de fotosntesi. Tanmateix, per a la construcci d aquest gran parc va haver de destruir varies zones de conreus i la fauna vegetal d una part del terme.

El parc elic de Rubi produeix una font molt important d ingressos als ajuntaments dels termes municipals afectats. Alguns pagesos els quals tenen alguns aerogeneradors al seu terreny que tamb reben una compensaci econmica anualment. Tamb existeix un tercer tipus d'afectats que sn aquells habitants que pateixen l'impacte visual, l'impacte auditiu i l'impacte mediambiental dels alts aerogeneradors de 80 metres per en aquest cas, no reben cap compensaci ni econmica ni de cap altre tipus.




 Referncies .




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184665" title="Mercedes Cabrera Calvo-Sotelo" nonfiltered="888" processed="885" dbindex="75894">

Mercedes Cabrera Calvo-Sotelo ( Madrid, Espanya 1951 ) s una poltica, politloga, historiadora i professora universitria espanyola, actual Ministra d'Educaci, Poltica Social i Esports d'Espanya.

Biografia.
Va nixer el 3 de desembre de 1951 a la ciutat de Madrid, sent neboda de l'expresident Leopoldo Calvo-Sotelo, de l'exministre Fernando Morn Lpez, i neboda-nta del fsic Blas Cabrera y Felipe.

Va estudiar cincies poltiques a la Universitat Complutense de Madrid, on es doctor, i des de 1996 s Catedrtica d'Histria del Pensament i dels Moviments Socials i Poltics en aquesta mateixa universitat.

Carrera poltica.
Membre del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE), fou escollida diputada per aquest partit en la circumscripci de Madrid en les eleccions generals de 2004, sent la nmero 2 de la llista darrera de Jos Luis Rodrguez Zapatero. A l'inici de la legislatura va ser escollida Presidenta de la Comissi d'Educaci i Cincia del Congrs de Diputats, i s membre del Consell Rector de la Fundaci Pablo Iglesias i Presidenta de l'Associaci d'Amics de la Residencia de Estudiantes. 

L'11 d'abril de 2006 va ser nomenada Ministra d'Educaci i Cincia en substituci de Mara Jess San Segundo. En la formaci de la IX Legislatura continu amb aquest crrec, si b el seu ministeri pass a denominar-se Ministeri d'Educaci, Poltica Social i Esports.

Obres publicades.
1983: La patronal ante la Segunda Repblica. Organizaciones y estrategia (1931-1936). Editorial Siglo XXI. ISBN 84-323-0469-7;
1994: La industria, la prensa y la poltica: Nicols Mara de Urgoiti (1869-1951). Alianza Editorial. ISBN 84-206-9406-1;
1998: Con luz y taqugrafos:el Parlamento en la Restauracin (1913-1923). Editorial Taurus. ISBN 84-306-0293-3;
2002: El poder de los empresarios. Poltica y economa en la Espaa contempornea (1875-2000). Editorial Taurus. ISBN 84-306-0439-1;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184667" title="Alfred Badia i Gabarr" nonfiltered="889" processed="886" dbindex="75895">

Alfred Badia i Gabarr (Barcelona, 1912-1994) fou un traductor, assagista, poeta i autor teatral. 

El seu llegat ms conegut sn les traduccions potiques de composicions de trobadors (1982, 1988), perfectament cantables en catal actual, i dels Els sonets a Orfeu de Rainer M. Rilke (1979). Com a escriptor de creaci va cultivar el teatre i la poesia; en aquest darrer camp va publicar almenys un parell de llibres que cal resituar en el panorama literari catal: Pres de cendra (1976) i Ads era l'alba (1990). D altra banda, el seu pensament original es pot rastrejar al llibre miscellani Crtica, somni, projecte, recerca (1988) i a l obra indita La certesa i l ideal. Una filosofia personal i transferible. Interessat per tots els fenmens literaris i culturals que l envoltaven, va expressar les seves opinions en un esplet enorme d articles de diari a partir de la regularitzaci de la premsa en catal: alguns sobre poltica, d altres sobre l s real del catal i molts sobre la producci filosfica dels pensadors catalans coetanis. Tamb va escriure per encrrec sobre histria del pensament catal i sobre autors literaris del segle XX. Va rebre la Creu de Sant Jordi el 27 d abril de 1993. 

 Biografia .

Alfred Badia Gabarr va nixer al nmero 53 del carrer de la Princesa de Barcelona, el 19 de setembre de 1912. Com que el pare, el comptable Manuel Badia Gatuelles, va contreure una malaltia que el va apartar de la vida familiar quan el fill tenia vuit anys, el noi va ser educat per la mare, Conxita Gabarr Boix, que procedia de Monistrol i regentava un taller de modista al domicili privat. 

El noi creixia alt i prim i els metges li prescrivien estades fora de la ciutat, destinades a reforar la seva salut. D aqu els estius passats a Sant Vicen dels Horts, un indret on el nen de pis trobava companyies infantils escaients per aprendre a jugar a futbol. Quan Joaquim Maria Puyal a partir de 1976 es va proposar de normalitzar l s del catal en les transmissions radiofniques d aquest esport, Alfred Badia, que l havia conegut a la Universitat Autnoma, va treure partit d haver aprs a jugar a pilota a pags i en catal proporcionant-li un cordial assessorament lingstic. 

La primera escola on va anar va ser el Collegi de Sant Josep, situat al carrer de Montcada a tocar del de Carders. Ms tard va ingressar al Collegi dels Jesutes del carrer Casp, amb una beca de favor per cursar estudis de comer. El mtode usat pels pares jesutes per inculcar els preceptes de la fe i molt especialment les amenaces relacionades amb el cstig etern van impressionar la sensibilitat del jove d una forma que d adult qualificava de devastadora. Als quinze anys Alfred Badia ja era gerent comercial, s a dir que tenia un ttol que li permetia de comenar a treballar, i ho va fer a l agncia de canvi i borsa regentada pel senyor Gomis, pare dels futurs escriptors Joan, Joaquim i Lloren. Era l any 1927, en plena dictadura de Primo de Rivera. La vinculaci laboral amb aquesta empresa va durar fins als anys cinquanta; els llaos afectius amb la famlia Gomis mai no es van trencar. 

L educaci reglada que va rebre amb prou feines si havia tingut continguts humanstics; per descomptat la llengua catalana no hi tenia cap paper. Per la mare i les ties eren catalanistes, freqentaven assduament els teatres i els cinemes i els agradava la literatura de consum. Fins i tot es permetien algun viatge a l estranger. El 14 d abril de 1931, quan es va proclamar la Repblica, Alfred Badia tenia 19 anys. 

Un anunci de l Ateneu Enciclopdic Popular li va canviar la vida, en el sentit que li va descobrir que hi havia una cosa infinitament ms atractiva que la gimnstica, l atletisme, els combats de boxa, el teatre i els balls de barriada: preparar-se per anar a la Universitat. El batxillerat oficial espanyol del moment seguia uns desfasats plans d estudi de principis de segle i alguns catedrtics de l Institut Balmes eren peces de museu, per Alfred Badia i els companys entusiastes de l Ateneu  Carles Biosca, Alexandre Blasi, Pere Folch, Josep Maria Mompi, Josep Ruestes, Eduard Segals, Jordi Segals, Josep Vinyolas, els germans Pmies, i tants d altres  van devorar els continguts de les matries programades, disposats a esdevenir ciutadans cultes de primera. Alfred Badia va comprendre que el mn tenia una dimensi pensable, investigable, penetrable a travs de la informaci, la reflexi i l esfor intellectual. La filosofia, en concret, era l eina que ensenyava a pensar de forma independent i sense prejudicis, posant entre parntesis la doctrina catlica que li havia estat inculcada a l escola amb mtodes terroristes. Mentrestant les institucions catalanes oficials dependents de la Generalitat i l emergncia pblica de l s del catal anaven donant un sentit poltic al patriotisme heretat de l ambient familiar. Va votar convenut l Esquerra Republicana d aquells anys, malgrat les tendncies anarquistes i marxistes generals entre els companys de l Ateneu, amb qui va establir una complicitat que havia de durar tota la vida. 

El catalanisme d Alfred Badia va nixer com un impuls d adhesi a la llengua d un pas, que es pot formular en els termes d un jurament de fidelitat irrenunciable. A travs de la llengua venien la literatura, especialment la poesia (Maragall, Verdaguer, Sagarra, Carner, Riba) i l amor al territori, amb l excursionisme incorporat i l embadaliment del barcelon davant dels paisatges ferstecs d alta muntanya. La histria li interessava, per menys: el catalanisme era un comproms d acci, una forma de religi laica nascuda de l entusiasme i del retrobament d uns valors: la llengua i el pas. Era una de les primeres certeses (en sentit epistemolgic estricte, des del seu punt de vista) que descobria pel seu compte. 

L any 1937 va obtenir dues noves titulacions: la de professor de catal de la Generalitat i la de practicant de medicina i cirurgia de la Repblica Espanyola, que d en del 18 de juliol del 1936 estava en guerra arran de la sublevaci del general Franco. Aquest darrer ttol servia per anar al front sense disparar cap tret, tot i que Alfred Badia no confiava gaire en les prpies habilitats manuals a l hora d assistir eficament els ferits. El primer ttol, en canvi, havia de tenir una projecci professional que les circumstncies es van ocupar de fer inviable fins a les acaballes del rgim que es va instaurar l any 1939, s a dir fins als anys setanta. Per esdevenir professor de catal de la Generalitat va tenir l oportunitat de fer un curset de gramtica normativa amb Pompeu Fabra a la Universitat de Barcelona. Els apunts d aquell curs, curosament passats en net i conservats amb devoci tota la vida, formen part del volum II de les Obres Completes de Fabra publicades per Jordi Mir i Joan Sol. 

La mobilitzaci va portar Alfred Badia a l Arag, concretament a la zona de Barbastre, on va tenir temps per llegir i escriure teatre i poesia, que es van perdre en la confusi dels bombardeigs i de la retirada. La companyia del practicant Alfred Badia va passar la frontera d'El Perts a darreries del 1938 i va anar a parar al camp de concentraci d Argelers. Desprs de superar una infecci de febre tifoide Alfred Badia va optar per tornar a Barcelona amb la mare, que havia estat greument malalta durant la guerra. 

Va reprendre, doncs, la feina de gerent comercial a la mateixa empresa on s havia estrenat; la llosa del franquisme va encoratjar una revifalla de la fe catlica dels anys d infant. Enfonsat i derrotat, Alfred Badia buscava des del primer moment escletxes que permetessin actuar a favor de la llengua, per als primers quaranta les opcions eren nulles, especialment a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona on s havia matriculat. Els cursos comuns el van obligar a aprendre els rudiments del grec clssic i a millorar el seu llat, per tamb va perfeccionar pel seu compte els coneixements d itali, de francs, d angls i d alemany. Pere Font i Puig va ser el catedrtic que imposava ms respecte i admiraci; en canvi la relaci amb Toms Carreras Artau va ser ms personal i fluda. 

L any 1948 Alfred Badia ja tenia 36 anys quan va obtenir la llicenciatura en filosofia (amb Premi Extraordinari). Tot i que ocasionalment va escriure ressenyes i textos d encrrec sobre histria del pensament catal, la urgncia de guanyar-se la vida el va apartar del mn acadmic. El 15 de setembre de l'any anterior va contreure matrimoni amb una antiga companya de l Ateneu, la Maria Dolors Pmies, que desprs de la guerra havia hagut de deixar la carrera de mestra de la Repblica i es dedicava a l ensenyament privat. Va ser per influncia de la seva dona que Alfred Badia va esdevenir professional de l ensenyament secundari. Aviat va trobar feina al Collegi dels Jesutes del carrer Casp. I continuava escrivint poemes i peces de teatre en catal amb poques esperances de ser llegit, ni tan sols si algun dia acabava de traduir en vers catal tots Els sonets a Orfeu de Rainer Maria Rilke, descoberts a principis dels cinquanta. 

Quan la dictadura franquista va comenar a tolerar l s pblic del catal als anys seixanta, Alfred Badia es va afanyar per ser present a tots els actes relacionats amb les lletres del pas, des de les trobades a Cantonigrs, als Premis de la Nit de Santa Llcia, a les reunions de la Penya Santamaria. El 1961 aquesta associaci li va concedir un premi de teatre per una comdia agredola protagonitzada per una dona ciberntica: Calprnia. L Agrupaci d Art Dramtic de Barcelona la va representar, censurada i en sessi nica, al Palau de la Msica Catalana l any segent. Alfred Badia comenava la seva aventura d escriptor als cinquanta anys. Els aires de modernitzaci de l Esglsia del papa Joan XXIII i del seu Concili Vatic II van propiciar un beneficis relaxament de les relacions d Alfred Badia amb la fe catlica.

Abans de deixar de treballar al Collegi dels Jesutes de Casp, va organitzar-hi classes de catal voluntries per als alumnes de batxillerat superior. Tamb promocionava l s del catal a l escola femenina Betnia, on ensenyava, finalment, filosofia. En canvi, a la Instituci Cultural del CIC, va tenir l oportunitat de fer cursos regulars de llengua, a banda d obtenir-hi encrrecs d histria del pensament i de matries de batxillerat, amb el suport d un dels directors, Joan Triad. Durant els actes del centenari de Pompeu Fabra de 1968 Alfred Badia va ser singularment actiu i entusiasta. El mateix any va publicar el primer llibre de poesies: Urgncies. D altra banda, l Editorial Ariel li va confiar la versi catalana de dos obres del teleg protestant Paul Tillich (Els fonaments trontollen i La presncia de l Etern).
 
L any 1970 el Departament de Filologia Hispnica de la Universitat Autnoma de Barcelona va contractar Alfred Badia com a professor no numerari de llengua catalana, amb docncia a la Facultat de Filologia i a la de Periodisme. El reciclatge com a professor de filologia en dileg amb la filla i el gendre, Xavier Lamuela, que aleshores cursaven aquella carrera , va ser compatible amb l obtenci d alguns premis literaris modestos. Per una obra de teatre i un llibre de poemes van aparixer finalment en colleccions comercials de textos en catal: Una croada, als  Llibres de l'Escorp. Teatre , d Edicions 62 (1971) i Pres de cendra, als  Llibres de l'Ossa Menor , d Aym Editora (1976). Les Edicions del Mall, en canvi, publicaven el 1979 la traducci potica de Els sonets a Orfeu, un treball que l any segent va obtenir el Premi Serra d'Or. 

La jubilaci del 1977 va ser l inici d una intensa tasca de corrector d estil, sempre al servei d una llengua catalana que volia genuna i controlada sense deixar de ser viva, dctil i creativa: ni heavy ni light. Ho va explicar en multitud d articles i ho va aplicar a la revisi annima d anuncis publicitaris, revistes especialitzades, llibres de teologia, novelles i fins discursos poltics del ms alt nivell. Per la jubilaci tamb li va proporcionar lleure per assistir a cursos, actes i conferncies de pensament i de literatura, especialment les del Collegi de Filosofia de Barcelona, on va entaular una profitosa amistat amb el filsof Ramon Alcoberro. A ms de passar els estius a Campelles, a la Vall de Ribes; all va gaudir de l'estimulant conversa de David Jou, professor de fsica i poeta. 

Lola Badia, esdevinguda professora de literatura catalana medieval, va incorporar el seu pare a diverses tasques divulgatives, com ara la traducci potica de seixanta poemes de trobadors, per a "Les millors obres de la literatura catalana  d Edicions 62 (1982), i de 23 poemes de trobairitz, per a la collecci  Clssiques Catalanes  d Edicions La Sal (1988). El primer d aquests reculls va merixer novament el Premi Serra d Or de traducci. Formen part d aquest sector d activitats alguns articles especialitzats sobre tcniques de traducci potica i treballs d interpretaci d autors literaris catalans (Espriu, Carner, Foix). El llibre Crtica, somni, projecte, recerca (1988) aplega el bo i millor de les publicacions disperses d Alfred Badia, des d assajos d histria del pensament catal de finals dels anys cinquanta a ressenyes crtiques recents. Per hi ha molt material que en queda al marge, sobretot les publicacions a la premsa diria, que el van ocupar intensament a partir de 1983. Va collaborar al Diari de Barcelona, l Avui, La Vanguardia, el Diari d Igualada i tamb en publicacions combatives com El Llamp i Llengua Nacional. Es tracta d articles que tracten dels temes ms diversos relacionats amb l actualitat poltica i cultural, sempre des d una perspectiva crtica personal, molt sovint obertament polmica. Encara hi ha una obra ms dispersa: els contes per a infants, alguns dels quals van aparixer a les pgines del Cavall Fort i del Tretzevents. 

El 1990 Quaderns Crema publicava el recull de poesies Ads era l'alba en un moment en qu Alfred Badia planejava de posar finalment per escrit la  seva filosofia . L Anuari de la Societat Catalana de Filosofia en va publicar una mostra el 1994:  L'home real o la veritat jo-cos , per el llibre que la presentava tota de forma sistemtica, acabat l estiu del 1993, s indit. El 27 d abril d aquell any, greument malalt d una afecci heptica, va rebre la Creu de Sant Jordi. El darrer recull de poesia, La llet astral de l'espiritrompa, va veure la llum pstumament, desprs del seu trasps el 24 de mar de 1994. La temporada 1999-2000 l espectacle Domna, amb dramatrgia de M. Dolors Vilarasau, va posar en escena textos de trobairitz cantats en el catal d Alfred Badia.

 Obra .
 Poesia .
Urgncies (tria), primer accssit al Premi de Poesia per a indits mossn Amadeu Oller (Barcelona, 1968). 32 p.
Atzucac, Premi Recull de poesia Ribas i Carreras 1970, Collecci Recull (Barcelona: Miquel Arimany Editor, 1970). 39 p.
Pres de cendra, prleg de l'autor, Els Llibres de l'Ossa Menor (Barcelona: Edicions Proa = Aym S.A. Editora, 1976). 73 p.
Ads era l'alba, Poesia dels Quaderns Crema (Barcelona: Edicions dels Quaderns Crema, 1990). 94 p.
La llet astral de l'espiritrompa en 23 superrealitats i 3 metamorfosis, prleg de Lola Badia, La busca. Poesia, (Barcelona: Oikos-Tau, 1995). 72 p.

 Traduccions .
Rainer Maria Rilke, Els sonets a Orfeu, versi catalana d'A. B., Edici bilinge, Llibres del Mall (Barcelona: Edicions del Mall, 1979). 111 p.
Poesia trobadoresca. Antologia, a cura de Lola Badia, versions d'A. B., Les millors obres de la literatura universal 14 (Barcelona: Edicions 62, 1982). 305 p. Sisena edici: 1998. ;
Les Trobairitz. Poetes occitanes del segle XII, estudi introductori de Magda Bogin, versions potiques d'A. B., Collecci Clssiques Catalanes 3-4 (Barcelona: LaSal Edicions de les dones, 1983), 198 p. Tercera edici: 2006. (Barcelona: Horsori Editorial).
Paul Tillich, Els fonaments trontollen, traducci d'A. B., Llibres del Nopal, (Barcelona: Ariel, 1967). 278 ps.
Paul Tillich, La Presncia de l'Etern, traducci d'A. B., Llibres del Nopal (Barcelona: Ariel, 1970). 240 ps.
Shichir Fukazawa, Estudi a propsit de les canons del Narayama, traducci d'A. B., Biblioteca A tot vent, 209 (Barcelona: Edicions Proa, 1984). 116 p. partir de la versi francesa de Bernard Frank, Ed. Gallimard, 1959.

 Teatre .
Calprnia (Comdia-ballet), Quaderns de Teatre, 6 (Barcelona: Joaquim Horta Editor, 1961). 28 p.
Una croada, Els Llibres de l'Escorp. Teatre, El galliner, 10 (Barcelona: Edicions 62, 1971). 78 p.
Crnica desballestada, Tragdia grotesca en dues jornades, Catalunya Teatral (2a poca) obra 138 (Barcelona: Editorial Mill, 1977). 55 p.

 Assaig .
La doctrina esttica del Opispo Torras y Bages, Revista de Ideas Estticas, 18, abril-maig-juny 1947, p. 135-163.
Ressenya de: Jos M Castro y Calvo, Del pensamiento a la expresin. Conferncia pronunciada al Paraninf de la Universitat de Barcelona el 4 d'abril de 1952, dia de Sant Isidor, Espritu. Cuadernos del Instituto Filosfico de Balmesiana, 1, 4, octubre-desembre 1952, p. 147-151.
Ressenya de: Romeo Crippa, Motivi del pensiero contemporaneo, (Brescia: La Scuola Editrice, 1950), Espritu. Cuadernos del Instituto Filosfico de Balmesiana, 2, 5, gener-mar 1953, p. 4-9.
Ressenya de: Marino Gentile, Filosofia e umanesimo, (Brescia: La Scuola Editrice, 1947). 207 p., Espritu. Cuadernos del Instituto Filosfico de Balmesiana, 2, 8, octubre-desembre 1953, p. 157-162.
La filosofia, La Universitat de Cervera i l'escolstica, Els corrents de la filosofia europea i llurs contradictors, Desorientaci doctrinal: la decadncia cerverina, Inicis de renovaci: la 'Sociedad filosfica', Les idees esttiques, dins Ferran Soldevila, dir., Un segle de vida catalana (1814-1930), (Barcelona: Alcides, 1961) I, p. 132-136.
Ressenya de: Robert Pring-Mill, El microcosmos lulli, (Palma de Mallorca: Editorial Moll, 1961), Serra d'Or, maig 1962, p. 39-40.
Revisi d'una poca (1939-1958): el pensament catal en aquests anys, Serra d'Or, maig de 1963, p. 29-32.
Pensament catal contemporani i cristianisme, Qestions de vida cristiana, 29, 1965, p. 55-66.
Torras i Bages, Josep, dins Francesc Artal et a., eds., Ictineu. Diccionari de les Cincies de la Societat als Pasos Catalans, (Barcelona: Edicions 62, 1979) p. 472-473. ;
Crtica, somni, projecte, recerca, (Barcelona: La Llar del Llibre, 1988). 323 p. ;
Antgona i Fedra, de Salvador Espriu, Collecci Les Naus d'Empries (Barcelona: Editorial Empries, 1985). 61 p. Reedici: Salvador Espriu, Antgona, estudi introductori d'Alfred Badia, Collecci El Garbell, 30 (Barcelona: Edicions 62, 1990). Altra reedici: amb text a cura de Rosa M. Delor, Collecci El Cangur butxaca, 136-2 (Barcelona: Edicions 62, 2002).
Els Sonets a Orfeu de Rilke i 81 poemes trobadorescos dels segles XII i XIII en versi catalana, Els marges, 41, febrer de 1990, p. 83-85.
L'home real o la veritat jo-cos, Anuari de la Societat Catalana de Filosofia, 6, 1994, p. 111-123. ;
Apunts del Curs de catal superior, impartit per Pompeu Fabra entre el febrer i el maig de 1937, dins Obres completes, vol. II: Sillabari, Gramtiques de 1918 (curs mitj), 1928, 1928, 1941, Cursos orals, dir. Jordi Mir i Joan Sol, a cura de Maria-Rosa Lloret, Joan-Rafael Ramos i Josep Gonzlez-Agpito, Barcelona, Institut d Estudis Catalans, 2006, pp. 973- 1070.
 
 Narrativa .
 Cali, Conte fantstic (segona meitat dels anys cinquanta). Publicat a Els Marges, Revista de Llengua i Literatura, el 2006 (p. 7).
L'estel i l'ocell mecnic, Tretzevents, n. 458-459, 1985, p. 4-5.
Una troballa inesperada, Tretzevents, n. 500, setembre 1986, p. 8-39.
El Feliu de les trompetes, Tretzevents, n. 653, febrer de 1993, p. 23.
L'esclop ensuma els escurons, Tretzevents, n. 655, mar de 1993, p. 22-23.
Els gat salvador, L'Infantil. Tretzevents, n. 684 (segona quinzena de maig de 1994), Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 14-15 "En homenatge a l'amic desaparegut. ;

 Enllaos externs .
Enlla a alfredbadia.net. Biografia, referncies bibliogrfiques, fotografies i textos indits. ;
Fitxa d'autor de la base de dades del Departament de Cultura de la Generalitat. ;

 Textos en lnia .
La certesa i l'ideal. Una filosofia personal i transferible. Llibre de filosofia indit (pdf, 816 KB).
 Selecci de 6 poemes dEls sonets a Orfeu amb l'original i la traducci catalana d'Alfred Badia, (pdf, 2.001 KB).
 Selecci de 10 poemes de Poesia trobadoresca. Antologia. Amb l'original i la traducci catalana d'Alfred Badia, (pdf, 4.970 KB). ;
Selecci de 2 poemes de Les Trobairitz. Poetes occitanes del segle XII. Amb l'original i la traducci catalana d'Alfred Badia, (pdf, 4.970 KB). ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184674" title="Torneig d'Estoril" nonfiltered="890" processed="887" dbindex="75896">
El Torneig d'Estoril, tamb conegut amb el nom d' Estoril Open, s el torneig tennstic ms important de Portugal, i es juga en terra batuda. El torneig va ser creat per Joo Lagos a la ciutat d'Estoril.

Palmars.
Individuals masculins.


Individuals femenins.


Dobles masculins.


Dobles femenins.


Enllaos externs.
 Web oficial del torneig;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184675" title="Nena Daconte" nonfiltered="891" processed="888" dbindex="75897">

Nena Daconte (nom agafat de un personatge de Gabriel Garca Mrquez) s un duo espanyol format per la cantant madrilenya Mai Meneses (concursant d'OT 2) i el msic barcelon Kim Fanlo.

La seva musica mesclada amb el pop i el rock clssics i parla de preocupacions com l'amor, la solitud i la recerca d'ideals.

 Histria .
Mai Meneses participa a la segona edici del concurs de televisi Operacin Triunfo; a la gira d'OT Mai Meneses va conixer Kim Fanlo que formava part dels msics que acompanyaven els nois d'OT2, amb qui desprs de molts concerts decideren formar Nena Daconte, desprs d'autoeditar-se el seu primer disc amb la consultoria de Raul Martin, la discogrfica Universal contacta amb ells i els publica el disc el 27 de mar de 2006, afegint-hi un Remix de Carlos Jean i masteritzat de nou a Nova York, el disc es diu "He perdido los zapatos" conseguint amb el seu 1er single "Idiota" ems per totes les emissores de radio. Gravaren un videoclip per "idiota" i un altre per "idiota-remix". Actuaren en concerts promocionals de la Fnac i la cadena 100. La cano "En que estella estara" fou triada la can oficial de La volta ciclista a Espanya 2006, gravant un spot publicitari amb Antonio Banderas i el videoclip de la can. Actualment continuen promocionat el seu primer disc en concerts i actuacions.

Han estat nominats per els premis MTV EMA 2006 a la categoria Spanish. El seu disc "He perdido los zapatos" es certificat disc d'Or per 40.000 copies venudes en novembre de 2006.

El tercer single ha estat Marta.

"The Mighty Quinn" fou l'anunci codorniu l'any 2006.

 Premis .
Han estat nominats a les premis MTV EMA 2006 a la categoria Spanish.
Act, i per "Los principales del ao (Los 40 principales)" com a grup revelaci i millor videoclip "Idiota (Remix). El seu segon senzill "En que estella estar" se va afermar amb el primer lloc de la llista "de los 40 principales" 2  setmanes consecutives. Han guanyat el premi ondas  com a grup revelaci.

 Membres .

 Mai Meneses: Veu solista i compositora;
 Kim Fanlo: guitarra i arreglista.

 Discografica .

LBUMS

HE PERDIDO LOS ZAPATOS
 Pierdo el tiempo;
 Si supieras;
 Marta *;
 Idiota *;
 No eres mi perro;
 Loco por mi;
 En que estrella estar *;
 Engame a mi tambin;
 No s cmo decirte;
 No paraba de llover;
 Idiota (Remix)*;

He perdido los zapatos (Edicin de lujo) (18 de febrer del 2007)

CD

 Pierdo el tiempo;
 Si supieras;

 Marta *;
 Idiota *;
 No eres mi perro;
 Loco por mi;
 En que estrella estar *;
 Engame a m tambin;
 No se como decirte;
 No paraba de llover;
 Idiota (Remix)*;
 Engame a mi tambin (Acstico);
 Pierdo el tiempo (Acstico);

 single's que se coneixen;

DVD

 Videoclips;

 Idiota;
 Idiota (Remix);
 En que estrella estar;
 Marta;
 No eres mi perro;

2. Fotografies

3. Extres

 Enllaos Externs .
 Web oficial;
 Web de la seva  oficina de management Representart;
 Web Nena Daconte Fans;
 Foro de Nena Daconte;
 Fansite no oficial de Nena Daconte;
 Club de Fans NO Oficial de Nena Daconte;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184680" title="Partit Comunista d'Espanya (marxista-leninista)" nonfiltered="892" processed="889" dbindex="75898">
El Partit Comunista d'Espanya (marxista-leninista), PCE (m-l), s un partit poltic d'ideologia marxista-leninista que lluita per la instauraci a Espanya d'una Repblica Popular i Federativa. Aquesta Repblica cediria el poder a les classes populars, des dels assalariats i autnoms fins a la petita burgesia, i seria el cam cap al socialisme.

 Primera etapa . 
Va ser constitut en 1964 per un grup de militants que rebutjava la poltica del PCE de Santiago Carrillo de reconciliaci nacional, aix com l'eurocomunisme. El PCE (m-l) afirmava que la conquesta de les veritables llibertats democrtiques a Espanya noms vindria per un major impuls de la lluita, de la radicalitzaci i de la capacitat popular per a imposar una soluci democrtica i republicana davant l'horitz monrquic i continuista que es preparava. 

Des del seu naixement, el PCE (m-l) va encoratjar la tctica frontista en les seves concepcions poltiques de lluita contra la dictadura. En aquell moment seguia la lnia del Partit Comunista de la Xina, a qui va tenir com a referent i suport internacional fins a 1976. Quan el PCX va passar al revisionisme, llavors el PCE (m-l) va prendre com referncia el Partit del Treball d'Albnia. 

El seu rgan d'expressi va ser la revista Revolucin Espaola fins a 1977, quan va ser reanomenada Vanguardia Obrera. Els seus joves estaven enquadrats en la Joventut Comunista d'Espanya (marxista-leninista). Al gener de 1971, en un congrs celebrat a Pars, van decidir construir el Frente Revolucionario Antifascista y Patriota (FRAP) que es va constituir en 1974 amb la finalitat de realitzar accions armades contra la dictadura feixista de Francisco Franco. 

Al voltant del PCE (m-l) es movien altres organitzacions, com la Convenci Republicana dels Pobles d'Espanya i la Uni Popular Antifascista. El seu carcter republic va fer que no es legalitzs fins a mitjans de la dcada de 1980. El 1992, en plena crisi amb la caiguda del camp socialista, es va produir, per motius interns que encara no estan molt clars, la liquidaci del partit per alguns dels seus membres en el seu VI Congrs. Desprs d'aix, el principal capdavanter del partit, Ral Marco, va fundar el Colectivo Octubre que va donar origen a l'Organizacin Comunista Octubre. 
 Etapa de reconstrucci . 
La dissoluci del partit va dispersar als seus militants cap a altres organitzacions, llevat dels madrilenys, que van passar a organitzar-se en el Colectivo Comunista Octubre. Davant aquest buit, avanava la dcada de 1990 i Octubre s'estenia a altres zones d'Espanya. Alhora naixien altres organitzacions marxista-leninistes a determinades zones d'Espanya: l'Organitzaci Comunista del Pas Valenci (OCPV) i l'Organitzaci Comunista 27 de setembre (OC 27-S). Anys desprs va nixer el Comit Estatal d'Organitzacions Comunistes (CEOC), que coordinava a aquestes noves organitzacions pretenent, a travs del debat, acabar unint-les en el qual seria de nou el PCE (m-l). A la fi de 2005 una nova organitzaci ingressa en el CEOC, l'Organitzaci Comunista de Catalunya. 

Aix, a l'octubre de 2006 es va portar a terme el Congrs Extraordinari del CEOC que va reconstituir el PCE (m-l). 
 Etapa actual . 
En l'actualitat el PCE (m-l) segueix lluitant per la Repblica Popular i Federativa. En aquest moment es troba en un procs de reconstrucci de la Joventut Comunista d'Espanya (marxista-leninista). No es presenta a les eleccions, ja que no t fins electorals, sin que treballa per a guiar al proletariat cap al socialisme i se suma a fer campanya dels partits o agrupacions que, dhuc no sent comunistes, exigeixen una Repblica Popular i Federativa. El seu rgan d'expressi s el peridic mensual Octubre aix com la revista terica "Teora y Prctica". 

Referncies.

 Enllaos externs . 
Pgina oficial del PCE (m-l);
Portada d' Octubre N1;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184686" title="Eobrontosaure" nonfiltered="893" processed="890" dbindex="75899">

L'eobrontosaure (Eobrontosaurus) s un gnere de dinosaure saurpode que visqu al Jurssic superior al que avui en dia s Amrica del Nord. Estava estretament emparentat amb Apatosaurus. 

L'espcie tipus, E. yahnahpin, fou descrita per Filla i Redman l'any 1994 com una espcie d'apatosaure (A. yahnahpin), per una revisi duta a terme per Bakker l'any 1998 va concloure que era un saurpode ms primitiu, d'aquesta manera Bakker li don el nom genric dEobrontosaure.

Referncies.
 Eobrontosaurus a l'Enciclopdia dels Dinosaures a DinoRuss' Lair ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184688" title="Convenci Republicana dels Pobles d'Espanya" nonfiltered="894" processed="891" dbindex="75900">
La Convenci Republicana dels Pobles d'Espanya va ser un partit poltic d'Espanya fundat entre el 22 i 23 de maig de 1977. La formaci, d'ideologia esquerrana, es va oposar a la transici democrtica de la dictadura del General Franco a la Monarquia Parlamentria, proposant el rupturisme amb el rgim anterior i propugnant la implantaci d'una repblica socialista. Va promoure l'abstenci a les eleccions generals espanyoles de 1977 i el no en el Referndum Constitucional de 1978. 

Vegeu tamb. 
 Convenci Republicana d'Arag ;
 Partit Comunista d'Espanya (marxista-leninista) ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184689" title="Referndum per a la ratificaci de la Constituci Espanyola de 1978" nonfiltered="895" processed="892" dbindex="75901">
El referndum per a la ratificaci de la Constituci Espanyola de 1978 es va celebrar el diumenge 6 de desembre de 1978 i en ell es plantejava als electors l'aprovaci o no de la nova Constituci Espanyola de 1978 aprovada a les Corts. La pregunta plantejada fou Aprova el Projecte de Constituci?. 

El resultat final va ser l'aprovaci del projecte constituent, al rebre el suport del 88,54% dels votants. Al referndum van acudir a votar el 67,11% dels electors. 
 Resultats .
 Cens: 26.632.180 electors ;
 Vots comptabilitzats: 17.873.301 votants (67,11%) ;
 Vots a favor: 15.706.078 milions (88,54%) ;
 Vots en contra: 1.400.505 milions (7,89%) ;
 Vots en blanc: 632.902 (3,57 %) ;
 Vots nuls: 133.786 (0,75 %);
 Enllaos relacionats .
 Referndums a Espanya;
 Constituci espanyola de 1978 ;
 Enllaos externs .
 Resultats del referndum per provncies;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184697" title="Jess Caldera Snchez-Capitn" nonfiltered="896" processed="893" dbindex="75902">

Jess Caldera Snchez-Capitn (Bjar, Castella i Lle 1957) s un poltic socialista espanyol.

Biografia.
Va nixer el 31 d'octubre de 1957 a la poblaci de Bjar, situada a la provncia de Salamanca. Va estudiar Cincies poltiques, dret i sociologia, esdevenint secretari de l'administraci local.

Activitat poltica.
Afiliat al Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE), l'any 1982 fou escollit diputat al Congrs de Diputats en les eleccions generals d'aquell any, acta que ha revalidat en totes les segents eleccions per la circumscripci de Salamanca.

En la seva estada al Congrs ha estat portaveu del Grup Parlamentari Socialista en la Comissi de Rgim de les Administracions pbliques (1986-1989), portaveu en la comissi de Relacions amb la Comunitat Econmica Europea (1989-1993), Secretari General i portaveu adjunt del Grup Socialista (1993-1998), portaveu de la comissi d'infaestructures (1998-2000), i finalment portaveu del Grup Parlamentari Socialista al Congrs entre 2000 i 2004. 

Membre de la Comissi Executiva i del Comit Federal del PSOE, l'any 2004 fou el coordinador del programa electoral per les eleccions generals que va donar lloc a la victria de Jos Luis Rodrguez Zapatero. El 18 d'abril d'aquell mateix any fou nomenat Ministre de Treball i Assumptes Socials, crrec des del qual ha impulsat un nou procs de regulaci d'immigrants, l'ampliaci del perms de paternitat als funcionaris de l'administraci central i la reforma del mercat laboral.

Enllaos externs.
  Informaci de Jess Caldera al Portal de Ministeri de Treball;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184707" title="Cigala" nonfiltered="897" processed="894" dbindex="75903">

En Biologia:
 un insecte hempter de la famlia dels cicdids, especialment l'espcie Cicada plebeja. Vegeu cigala (insecte).
 Cigala borda: un insecte ortpter de la famlia dels locstids (Steropleurus Stali).
 un crustaci decpode palinur de la famlia dels escillrids. Vegeu cigala (crustaci).
 Cigala grossa (Scyllarus latus).
 Cigala petita (Scyllarus arctus).
 un peix de la famlia dels crmids (Chromis castanea). Vegeu cigala (peix)).
 dos tipus de plantes de la famlia de les compostes:
 Tamb anomenada pinya de Sant Joan, per la seva forma de pinya (Leuzea conifera).
 Tamb anomenada cerverina (Catananche caerulea).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184708" title="Plo?e (Dubrovnik)" nonfiltered="898" processed="895" dbindex="75904">

Plo e s el nom d'un barri de Dubrovnik a Crocia, a l'est de la ciutat. La zona de platja es diu Banje. Just al front t l'illa de Lokrum. Per la porta de Plo e s'accedeix a la ciutat vella de Ragusa (Grad). Com a edifici ms destacat t el Llatzeret.

Una ciutat a uns 70 km al nord tamb porta el nom de Plo e



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184711" title="Salvia" nonfiltered="899" processed="896" dbindex="75905">


Salvia s un extens gnere que engloba ms de 900 espcies de plantes amb flor de distribuci mplia. El gnere pertany a la famlia de les Lamicies. Moltes espcies es cultiven com ornamentals per les flors atractives o per les fulles, sovint blanquinoses per la densa pubescncia que les cobreix.

 Espcies .
Nota: Aquesta llista no s exhaustiva




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184715" title="Elena Espinosa Mangana" nonfiltered="900" processed="897" dbindex="75906">

Elena Espinosa Mangana ( Ourense, Galcia 1960 ) s una poltica gallega, actual Ministra d'Agricultura, Pesca i Alimentaci.

Biografia.
Va nixer el 21 de mar de 1960 a la ciutat gallega d'Ourense. Va estudiar cincies econmiques i empresarials a la Universitat de Santiago de Compostella. 

A partir de 1996 va treballar dos anys a l'Institut Gallec de Medicina Tcnica i va incorporar-se com a Directora Financera Administrativa a l'empresa "Rodman Polyships", i entre 2002 i 2004 fou adjunta a la presidncia del "Grup Rodman". 

Activitat poltica.
L'any 1985 va ingressar al Partit Socialista de Galcia, sent nomenada aquell mateix any responsable de la zona urgent de reindustrialitzaci de Vigo, i posteriorment entre 1988 i 1996 va ser nomenada Presidenta de l'Autoritat Porturia d'aquesta ciutat. 

Desprs de la victria del PSOE en les eleccions generals de 2004, el nou president del govern Jos Luis Rodrguez Zapatero la nomen Ministra d'Agricultura, Pesca i Alimentaci.

Enllaos externs.
  Informaci d'Elena Espinosa al Portal del Ministeri d'Agricultura;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184717" title="Ucronia" nonfiltered="901" processed="898" dbindex="75907">

La ucronia s sovint considerada un subgnere de la cincia-ficci, una mena dhistria alternativa amb trames que transcorren en un mn amb una histria passada diferent de la nostra a partir d'un esdeveniment determinat (per exemple, els guanyadors d'una guerra ara apareixen com a perdedors, o un personatge histric clau ara t una vida diferent, etc) que podrem denominar com "moment de divergncia". A la histria resultant tot i ser coherent, se substitueixen fets o personatges histrics per altres d'hipotticament possibles.

Tanmateix, tamb hi ha qui considera ucronies aquelles narracions que tenen lloc a un temps indeterminat, sense cap relaci amb un fet histric precs, per que plantegen universos socials, morals, culturals o lgics, diferents als existents, ms enll de la simple circumstncia personal. Un bon exemple de ucronies en aquest sentit ho sn Gulliver de Jonathan Swift, La muralla xinesa de Franz Kafka, El joc de les granisses de Hermann Hesse, La cantant calba d'Eugne Ionesco, o Fahrenheit 451 de Ray Bradbury.

No se solen considerar ucronies les histries situades en el futur de l'poca que han estat escrites, com per exemple, la novella 1984 de Orwell, escrita el 1948, o Globlia de Ruffin, ambientada en un futur indeterminat.

El terme ucronia (que voldria dir en cap temps, mai, seguint el model de utopia) va ser encunyat pel filsof positivista francs del segle XIX, Charles Renouvier que la definia com "la utopia en el temps".

A diferncia de la utopia com a gnere, des del seu encunyament per Thomas More, la ucronia no s necessriament idllica ni tan sols positiva. Ans al contrari. Amb molta frequncia representa una situaci indesitjable, amb un cert contingut de malson, i amb elements poc o molt notables de metfora i de crtica a la realitat viscuda. Tamb s'ha ultilitzat en aquest sentit, els termes de distopia o de cacotopia. Hi ha, tamb,  qui l'ha volgut confondre amb el concepte dantiutopia, emprat sovint, de manera equvoca, com aquella perspectiva que resulta ms aviat repulsiva, esgarrifosa. 

De vegades, les trames es compliquen amb viatges en el temps de personatges que intenten desfer o refer moments crtics de la histria, o amb l'aparici d'elements anacrnics abans o desprs del que seria esperable a la nostra histria. Ara b, l'element definitori del gnere s que la realitat descrita, tot i ser diferent de la nostra, mant la seva coherncia interna i amb la histria anterior fins al moment de divergncia. 

Tamb sovint hi apareixen fets o personatges reals distorsionats d'una manera hipotticament possible per crear efectes irnics o crtics amb la realitat histrica (per exemple un Hitler que s un pintor d'aquarelles de segona categoria, o una Catalunya integrada tota a la Repblica Francesa on el catal ja ha desaparegut). A cada pas han aparegut temes recurrents per a aquest tipus d'histries, reescrivint fets histrics considerats crtics amb resultats diferents segons les opinions dels autors. Per exemple, a Espanya han aparegut tot d'histries sobre diferents resultats de la Guerra Civil Espanyola, a Itlia amb una evoluci diferent del feixisme i la Segona Guerra Mundial, als Estats Units amb els confederats guanyant la Guerra de Secessi, etc.

Alguns exemples notables o nostrats en sn:
 Un ianqui a la cort del Rei Arts, de Mark Twain; un ciutad de Connecticut es desperta a l'Anglaterra del Rei Arts i, aprofitant els seus coneixements, hi introduir tot de tecnologia anacrnica.
 Paraules d'Opton el Vell (1968), d'Avell Arts-Gener, on Europa s descoberta pels asteques en comptes de ser Amrica descoberta pels europeus.
 Pretrit imperfecte de Toni Soler el 1994; una intervenci a la Guerra dels Segadors acaba amb un present amb una Catalunya dins de la Repblica Francesa.
 Lest Darkness Fall (Que no caiguin les tenebres) de L. Sprague de Camp el 1939, no publicat en catal; en una documentada recreaci de la Itlia dels ostrogots, el viatger en el temps t temps de fer-se ric, salvar la monarquia ostrogoda i emancipar els esclaus, entre moltes altres coses.
 Up the line de Robert Silverberg; una pardia de l'anterior, en qu un guia turstic temporal provoca tota mena de problemes tot anant i venint de Bizanci.
 Bring the Jubilee de Ward Moore (publicat en castell com Lo que el tiempo se llev i en francs com Autant en emporte le temps); el protagonista viu en un mn on la Confederaci va guanyar la Guerra de Secessi...
 Mein Fhrer de Rafael Marn; un conte on uns joves nazis tornen en el temps per assassinar Churchill, la trama es complica i ... ;
 El coleccionista de sellos de Csar Mallorqu; que va rebre el premi UPC de 1995, una novella ben portada ambientada en una Repblica Espanyola que est guanyant la Guerra Civil.
 El enfrentamiento de Juan Carlos Planells; la trama passa en una Barcelona dominada pels nazis.
 Ptria (ttol original Fatherland) de Robert Harris; novella ambientada en una Europa on els nazis van guanyar la Segona Guerra Mundial perqu els Estats Units es van mantenir neutrals.
 Back to the future (Retorn al futur), saga de films de Robert Zemeckis, amb gui de Bob Gale, el primer dels quals aparagu en 1985.
Abans moros que catalans de Jordi Querol i Moiss Merc, publicada el 1984, on imagina un Pas Valenci en qu al segle XVII no va tenir lloc l'expulsi dels moriscos.
El Trenta d'Abril, obra de teatre de Joan Oliver on el 1930 existeix un rei anomenat Jaume VIII, descendent del Casal de Barcelona, que domina Catalunya i el Pas Valenci i que aspira a conquerir Mallorca, illa en poder dels britnics.

Sovint les ucronies es fan servir com a recurs didctic per reflexionar sobre la histria i fer-ne divulgaci, per exemple al programa El nas de Clepatra de Catalunya Rdio o en una secci fixa de la revista Spiens.

Referncies.


Enllaos externs.

"Crnicas de la Serpiente Emplumada" ( Crniques de la Serp Emplumada ) d Edgardo Civallero. Exemple de ucronia.
"El Libro del Mensajero" Primera part de la saga "Crnicas de la Serpiente Emplumada" ( Crniques de la Serp Emplumada ) d Edgardo Civallero. Exemple de ucronia.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184719" title="Antoni Bou" nonfiltered="902" processed="899" dbindex="75908">
Toni Bou, nascut el 17 d'octubre de 1986 a Piera (Anoia), s un pilot catal de Trial. 

L'any 2007 es proclam campi del mn tant en la competici a l'aire lliure com en la Indoor. Tamb va guanyar el Campionat d'Europa de trial mascul l'any 2003. En l'actualitat (2007) forma part de l'equip Repsol-Montesa HRC.

 Palmars .
 2  Campionat del Mn de trial mascul: 2007, 2008;
 2  Campionat del Mn de trial indoor: 2007, 2008;
 1  Campionat d'Europa de trial mascul: 2003;
 4  Trial de les Nacions: 2005, 2006, 2007, 2008;
 1  Trial de les Nacions Indoor: 2006;
 1  Campionat estatal: 2006;
 1  Copa d'Europa de joves: 2002;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184720" title="Adam Raga Sans" nonfiltered="903" processed="900" dbindex="75909">

Adam Raga Sans, nascut el 6 d'abril de 1982 a Ulldecona (Montsi), s un pilot catal de Trial. 

Ha guanyat 4 vegades el Campionat del Mn de trial Indoor i 2 vegades el que es disputa a l'aire lliure.

 Ttols destacats .
 4  Campionat del Mn de trial indoor (2003, 2004, 2005 i 2006);
 2  Campionat del Mn de trial mascul  (2005 i 2006);
 4  Trial de les Nacions (2001, 2004, 2005 i 2006);

Enllaos externs.
Lloc web Oficial;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184721" title="Escillrid" nonfiltered="904" processed="901" dbindex="75910">



Els escillrids (Scyllaridae) formen una famlia de crustacis decpodes palinurs, una de les tres amb que se subdivideix la superfamlia dels Palinuroidea.

Tenen una forma molt caracterstica, amb la closca deprimida, amb unes antenes planes veritables prolongacions del cos aplanat; habitualment no tenen pinces a cap pota. Viuen a ne la zona litoral, a les roques o a la sorra. Sn fora apreciades comercialment pel seu valor gastronmic.

Vulgarment s'anomenen cigales o esclops. La cigala gran, Scyllarides latus, pot arribar als 45 cm, i la petita, Scyllarus arctus no passa dels 12 cm. 

 Sistemtica .
La famlia se subdivideix en 4 subfamlies i 8 gneres: 
 Arctidinae Holthuis, 1985;
 Arctides Holthuis, 1960;
 Scyllarides Gill, 1898;

 Ibacinae Holthuis, 1985;
 Evibacus Smith, 1869;
 Ibacus Leach, 1815;
 Parribacus Dana, 1852;

 Scyllarinae Latreille, 1825;
 Biarctus Holthuis, 2002;
 Scyllarus Fabricius, 1775;

 Theninae Holthuis, 1985;
 Thenus Leach, 1815;

 Referncies .








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184724" title="Jordi Sevilla Segura" nonfiltered="905" processed="902" dbindex="75911">

Jordi Sevilla Segura (Valncia, Pas Valenci 1956) s un poltic valenci, que fou Ministre d'Administracions Pbliques durant la VIII Legislatura.

Biografia.
Va nixer el 19 de mar de 1956 a la ciutat de Valncia. Va estudiar cincies econmiques a la Universitat de Valncia, i posteriorment aconsegu el crrec de funcionari de mitjanant oposicions i fou membre del Cos Superior de Tcnics Comercials i Economistes de l'Estat.

Activitat poltica.
Membre del Partit Socialista del Pas Valenci (PSPV), entre 1985 i 1991 va ser assessor de Relacions Econmiques Internacionals del gabinet de la Presidncia del Govern, sent nomenat entre 1991 i 1993 cap del gabinet del Ministre d'Agricultura, Pesca i Alimentaci, i finalment entre 1993 i el 2000 director del gabinet del Ministre d'Economia i Hisenda.

En les eleccions generals de l'any 2000 fou escollit diputat al Congrs de Diputats per la provncia de Castell, i el juliol del mateix any fou nomenat Secretari de Poltica Econmica i Ocupaci de la Comissi Executiva Federal del PSOE. En les eleccions generals de 2004 fou nomenat Ministre d'Administracions Pbliques per part de Jos Luis Rodrguez Zapatero, sent rellevat el 6 de juliol de 2007 per l'anterior titular del Ministeri de Sanitat, Elena Salgado.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184729" title="Refugi de Montmals" nonfiltered="906" processed="903" dbindex="75912">

El refugi de Montmals s un refugi de muntanya de la Parrquia d'Encamp (Andorra) a 2.438 m d alada i situat al costat de l'Estany de Montmals.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184730" title="Nahuel Moreno" nonfiltered="907" processed="904" dbindex="75913">
Nahuel Moreno (Hugo Bressano Capacete Alberdi, Buenos Aires, 24 d'abril de 1924 - 1987) fou un dirigent trotskista argent.
 
Estudi a Buenos Aires on, impactat pels atacs antisemites, intervingu activament en la lluita antiracista. Vinculat a l'Asociacin Cultural Nicols Vergara i a Teatro del Pueblo, contact amb els grups trotskistes de la ciutat. Ingress en el grup de Quebracho, que en la lnia trotskista considerava l'alliberament nacional com la primera tasca revolucionria a l'Amrica Llatina. Fou aleshores que prengu el nom de Nahuel (jaguar en mapudungun) Moreno (pel color fosc de pell). El 1944, per, trenc amb Quebracho, i fund el Grupo Obrero Marxista (GOM), que es proposava d'abandonar l'ambient festiu del trotskisme argent per vincular-se al moviment obrer. Ms tard, s'integr en el Partido Obrero Revolucionario (POR). 

El 1948 fou delegat del POR al Segon Congrs de la Quarta International. Defens la posici de Hansen, Michel Pablo i Ernst Mandel, del carcter d'estats obrers, per b que burocrticament deformats, de les democrcies populars de l'Europa oriental, i que per tant calia considerar-los com una conquesta de les masses, i defensar-los contra qualsevol agressi imperialista. A partir de la perspectiva de la imminncia de la tercera guerra mundial, Pablo i Mandel defensaren que aix provocaria un viratge centrista dels partits estalinistes i que, per afavorir aquest procs, calia fer-hi entrisme. Moreno consider aix una capitulaci davant l'estalinisme, que no hi hauria cap viratge revolucionari ni centrista dels partits estalinistes i que la perspectiva de la guerra imminent no era correcta, i que en tot cas l'entrisme havia d'sser de combat contra les direccions contrarevolucionries. 

La topada d'aquestes dues visions tingu lloc a Bolvia, el 1952, desprs de la victria de les milcies de la Central Obrera Boliviana (COB) sobre l'exrcit: Moreno defens que el POR de Bolvia agits la consigna de Tot el poder per a la COB!, per Pablo i Mandel defensaren que la COB i el POR donguessen suport al nou govern de Vctor Paz Estenssoro, per afavorir la tasca de l'alliberament nacional. Un altre eix d'enfrontament entre Moreno i el Secretariat de Pablo i Mandel fou la forma d'imposar les decisions del Secretariat a les seccions nacionals. El conflicte es trasllad al POR d'Argentina, que es trenc en dues organitzacions: la pablista, dirigida per Juan Posadas, i la dirigida per Nahuel Moreno. El Secretariat reconegu el POR posadista com a secci oficial, i la morenista, com a secci simpatitzant, tot i el fet que aquesta segona tingus una incidncia molt ms gran en el moviment sindical argent. 

El 1953 fou expulsada de la Quarta Internacional la majoria de la secci francesa, que s'oposava a l'entrisme pablista, i hi hagu atacs a les seus de la majoria. Davant aix, Moreno decid de trencar definitivament amb el Secretariat de Pablo i Mandel. Desprs del la crisi del 1953, es form el Comit Internacional que apleg bona part de les forces ortodoxes, oposades a Pablo, al voltant del SWP nord-americ. Moreno defens que al voltant del Comit Internacional es forms un partit mundial sota el principis del centralisme democrtic, ja que aquesta era l'nica forma de combatre el secretariat pablista. L'SWP, no obstant, aconsegu que la nova organitzaci fos una federaci de partits. Dins el Comit Internacional, Moreno particip en l'organitzaci del Comit Llatino-Americ, que donaria lloc al Secretariat Llatino-Americ del Trotskisme Ortodox (SLATO) i a la revista Estrategia. A la prctica l'SLATO es convert en una direcci centralitzada per les seccions argentina, xilena, boliviana i peruana del Comit Internacional. Ms tard particip en la reunificaci de la Quarta Internacional. 

A Argentina, aquesta tasca don lloc a la fundaci del Partido Revolucionario de los Trabajadores (PRT), que desprs creixeria amb la incorporaci del grup La Verdad, fins a la creaci del Partido Socialista de los Trabajadores (PST). Amb tot, de nou trenc amb la majoria mandelista de la Internacional. El triomf del cop d'estat de Rafael Videla del 1976 el for a l'exili. Establert a Colmbia, hi fund el Partido Socialista de los Trabajadores (PST-Colmbia), alhora que es dedicava al partit argent i al desenvolupament de seccions nacionals americanes i europees. El 1982, torn a Argentina, i fund el Movimiento al Socialismo (MAS). El 1985 fund la Lliga Internacional dels Treballadors-Quarta Internacional (LIT-QI), amb l'objectiu de construir el Partit Mundial de la Revoluci Socialista amb influncia de masses.
 Obres .

 Escritos sobre la Revolucin poltica (Tesis de Leeds) (1958);
 Dos mtodos frente a la revolucin latinoamericana (1964);
 Lgica (1973);
 El partido y la revolucin: Teora, programa y poltica. Polmica con Ernest Mandel (1973);
 Actualizacin del programa de transicin (1980);
 Problemas de Organizacin (1984);
 Escuela de Cuadros Argentina (1984);

 Enllaos externs .
 Tret de  (amb llicncia GFDL). ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184732" title="Centre Internacional del Trotskisme Ortodox" nonfiltered="908" processed="905" dbindex="75914">
Centre Internacional del Trotskisme Ortodox (CITO) s una organitzaci poltica internacional d'orientaci trotskista-morenista. El seu nom oficial, en espanyol, s Centro Internacional del Trotskismo Ortodoxo. Agrupa diverses corrents centre-americanes i argentines. 

Fou fundat el juliol del 1994 arran d'una escissi de la Lliga Internacional dels Treballadors-Quarta Internacional (LIT-QI), quan aquesta abandon el mtode del programa de transici. Fonamenta el seu marxisme revolucionari en el Manifest Comunista, els primers quatre congressos de la Tercera Internacional, el Programa de Transici de la IV Internacional i l'Actualitzaci del Programa de Transici feta per Nahuel Moreno. El seu objectiu s la construcci del Partit Mundial de la Revoluci Socialista, fonamentat en els partits revolucionaris nacionals i en la seva IV Internacional.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184734" title="Mont Lopenik" nonfiltered="909" processed="906" dbindex="75915">


El Mont Lopenik (Ve k Lopenk) s una muntanya de 911 m d'altura situada als Carpats Blancs, a la frontera entre la Repblica Txeca i Eslovquia.

Al seu cim t una talaia i una zona de pcnic. T un esper al nord de 881 m. anomenat Mal Lopenk.

Accessos principals.
 Des de Mikul in Vrch;
 Des de Lopenk;
 Des de B ezov;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184735" title="Carpats Blancs" nonfiltered="910" processed="907" dbindex="75916">

Els Carpats blancs (en txec Bl Karpaty, en eslovac Biele karpaty) s una serralada que forma part dels Carpats i que es troba situada a la frontera entre la Repblica Txeca i Eslovquia.

La muntanya ms alta d'aquesta serralada s el Mont Javorina, de 970 metres d'altura. Tamb destaca el Mont Lopenik, amb 911 m.

La serralada est protegida i s un Parc Natural. Al seu interior, hi ha incloses les segents localitats
 Repblica Txeca;
 Ve k nad Veli kou;
 Javornk;
 Borice u Blatnice;
 Nov Lhota;
 Suchov;
 Slavkov;
 Horn N m i;
 Kortyn;
 Strn;
 B ezov;
 Star Hrosenkov;
 Byst ice pod Lopenkem;
 Bojkovice;
 Pitn;
 Kom a;
 Luha ovice;
 Slavi n;
 Rokytnice;
 Zhorvice;
 Rudice;
 Neznedice;
 Rudimov;
 titn nad Vl ;
 Popov;
 Brumov-Bylnice;
 Eslovquia;
 Nov Boka;
 Horn S a;

Enllaos externs.

 bilekarpaty.cz ;
 Beskydy, Javornky, Bl Karpaty ;
 bielekarpaty.sk ;
 Slovakia.travel ;
 Czech.cz ;
 Czechtourism.com ;
 http://mab.kav.cas.cz/bile.karpaty ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184736" title="Izquierda Revolucionaria" nonfiltered="911" processed="908" dbindex="75917">
Izquierda Revolucionaria (IR) s una organitzaci poltica espanyola fundada el 1998 a partir de l'anomenada Tendncia Militant, antiga secci espanyola del Comit per una Internacional Obrera (CIO). D'ideologia marxista-leninista, treball per bastir un partit obrer que segus la secci espanyola de la Quarta Internacional. Defens una Confederaci Socialista de la Pennsula Ibrica, integrada en uns Estats Units Socialistes d'Europa. El seu rgan fou En Lucha. El 2001 inici un procs d'apropament amb el Partido Revolucionario de los Trabajadores (PRT), que finalment dugu a la fusi de totes dues organitzacions en PRT-Izquierda Revolucionaria el 2002.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184737" title="Daewoo" nonfiltered="912" processed="909" dbindex="75918">


Daewoo s un grup industrial sud-core dedicat a les armes, als electrodomstics, als aparells electrnics i a l'autombil. El departament automobilstic, rebatejat com GM-Daewoo est controlat, des de 2002, pel grup constructor d'autombils General Motors. GM s accionista, amb el 42% de GM-Daewoo, mentre que Suzuki noms posseeix un 27% de les accions.

Histria.

El conglomerat Daewoo va ser fundat, en 1967, per Kim Woo-choong. Aprofitant les orientacions econmiques propiciades pel president Park Cheng-hee, es va desenvolupar i es diversific rpidament.

Malgrat l'excessiu endeutament, el grup va poder mantenir-se grcies als suports poltics de diversos pasos aix com a la posici del seu dirigent que presidia la Federaci coreana industrial. La seva posici, no obstant, va anar debilitant-se. El president Kim Young-sam, va imposar noves normes i el seu successor Kim Dae Jung va lluitar per la reestructuraci de l'economia del seu pas. Finalment Daewoo va ser demandada en 1999 pel govern sud-core a causa d'una fallida fraudulenta.

L'antic director Kim Woo-chong va ser condemnat per la justcia sud-coreana, el 30 de maig de 2006, a deu anys de pres per frau i malversaci de fons.

Autombils Daewoo.

Al juliol de 1978 Daewoo es va convertir en accionista, amb un 50%, de Shinjin Motors les activitats del qual en la construcci automobilstica coreana es remuntaven a 1937. Des de juny de 1972, Shinjin Motors fabricava els vehicles de General Motors. Des de gener de 1983 aquesta secci es coneix com Daewoo Motors.

La crisi del grup en 1999 va provocar la baixada de la producci. A l'octubre de 2002, la secci automobilstica es va integrar en el grup General Motors i va passar a denominar-se GM-Daewoo.

Els models de GM-Daewoo es venen amb la marca Daewoo en Corea del Sud i en el Vietnam; Suzuki i Chevrolet en els Estats Units; Suzuki, Chevrolet i Pontiac en Europa de l'Est i en Rssia; i des del 2005, i amb la marca Chevrolet en Europa de l'Oest

 Models de vehicle .
 Daewoo Rezzo;
 Daewoo Mats;

 Models de 1990 a 1997 .
 Daewoo Espero (1990);
 Daewoo Lanos (1997);
 Daewoo Shiraz (1997);
 Daewoo Nubira (1998);
 Daewoo Cielo (1996);
 Daewoo Tico (1998);



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184739" title="Refugi de Perafita" nonfiltered="913" processed="910" dbindex="75919">

El refugi de Perafita s un refugi de muntanya de la Parrquia d'Escaldes-Engordany (Andorra) a 2.200 m d alada i situat a l'esquerra del riu de Perafita.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184742" title="Partido Revolucionario de los Trabajadores-Izquierda Revolucionaria" nonfiltered="914" processed="911" dbindex="75920">
Partido Revolucionario de los Trabajadores-Izquierda Revolucionaria (PRT-IR) s una organitzaci poltica comunista espanyola, formada l'estiu del 2002 com a resultat de la fusi del Partido Revolucionario de los Trabajadores (PRT) i d'Izquierda Revolucionaria (IR). El seu rgan s En Lucha. s la secci oficial d'Espanya de la Lliga Internacional dels Treballadors-Quarta Internacional (LIT-QI). La primavera del 2004, el PRT-IR abandon la coalici Izquierda Unida (Esquerra Unida i Alternativa, al Principat). Mant, per, la participaci a Corriente Roja (al Principat, Assemblea Roja-Corrent Roig), juntament amb d'altres sectors que trencaren amb Izquierda Unida.

 Enllaos externs .
 Tret de  (amb llicncia GFDL). ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184743" title="Elena Salgado Mndez" nonfiltered="915" processed="912" dbindex="75921">

Elena Salgado Mndez ( Ourense, Galcia 1949 ) s una poltica gallega, actual Ministra d'Administracions Pbliques.

Biografia.
Va nixer el 12 de maig de 1949 a la ciutat d'Ourense. Va estudiar enginyeria industrial a la Universitat Politcnica de Madrid, especialitzant-se en energia l'any 1972, i cincies econmiques a la Universitat Complutense de Madrid. 

Activitat poltica.
Membre del Partit Socialista de Galcia (PSG), va formar part dels governs de Felipe Gonzlez entre 1982 i 1996 com a Directora del Departament d'Estudis de l'Institut de la Petita i Mitjana Empresa al Ministeri d'Indstria (1982-1984), Directora General de Costos de Personal i Pensions Pbliques del Ministeri d'Economia i Hisenda (1985-1991) i Secretria General de Comunicacions del Ministeri d'Obres Pbliques, Transports i Medi Ambient (1991-1996). Desprs de la derrota socialista en les eleccions generals de 1996 va passar a l'empresa privada, treballant en diverses empreses del sector de les telecomunicacions. 

Amb la victria socialista de les eleccions generals de 2004, Jos Luis Rodrguez Zapatero la nomen Ministra de Sanitat i Consum, crrec des del qual va implantar la llei antitabac que va entrar en vigor l'1 de gener de l'any 2006. Aquell mateix any es postul com a candidata a la presidncia de l'Organitzaci Mundial de la Salut (OMS), crrec que finalment fou ocupat per Margaret Chan. 

El 6 de juliol de 2007 fou nomenada Ministra d'Administracions Pbliques, en substituci de Jordi Sevilla Segura, en la quarta remodelaci del govern de Rodrguez Zapatero.

Enllaos externs.
  Informaci d'Elena Salgado al Portal del Ministeri d'Administracions Pbliques;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184745" title="Peer" nonfiltered="916" processed="913" dbindex="75922">


Peer s una ciutat de Blgica,a la provncia de Limburg, que forma part de la regi flamenca. 

Histria.
Peer era una de les Bones Viles germniques del Principat de Lieja. La ciutat fou annexada per Frana a l'any 1795 i integrada al Regne Unit dels Pasos Baixos al 1815 i desprs a Blgica a l'any 1830.

Personatges.
El compositor Armand Preud'homme hi va nixer el 21 de febrer del 1904.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184748" title="Refugi de Prat Primer" nonfiltered="917" processed="914" dbindex="75923">

El refugi de Prat Primer s un refugi de muntanya de la Parrquia d'Andorra la Vella (Andorra) a 2.235 m d alada i situat a l'esquerra del riu de Prat Primer, entre la collada de Prat Primer i Els Graus. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184749" title="Bachata" nonfiltered="918" processed="915" dbindex="75924">

La bachata s una can de sentiments amargs i densos, de temps generalment lent derivada del bolero.

Origen i evoluci.

Va nixer a Santo Domingo en la dcada dels 50 del segle XX i el seu mxim representant s el cantant dominic Vctor Vctor, tot i que Juan Luis Guerra l'hagi exportat amb xit amb temes com ara "Burbujas de amor" o "Bachata rosa".

Tradicionalment, es balla amb quatre passos, el primer dels quals incorpora una elevaci de maluc caracterstica. Fora de la Repblica Dominicana sol ballar-se com un bolero, tot i que la percussi dna una mica ms de dinamisme als passos.

Referncies.



Enllaos externs.

Web actualitzada sobre la bachata. ;
Naixement i evoluci histrica de la bachata.   i ;
Enllaos i vdeos relacionats amb la bachata. ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184750" title="Wilhelm Kempff" nonfiltered="919" processed="916" dbindex="75925">
Wilhelm Kempff (25 de novembre de 1895   23 de maig de 1991) fou un pianista i compositor alemany.

Kempff va nixer a Jterborg, Alemanya, i estudi a Berln i Potsdam. Tot i que va viatjar per gran part del continent europeu i de la resta del mn, no va fer la seva primera aparici a Londres fins l'any 1951, i no toc a Nova York fins l'any 1964. Va fer la seva ltima presentaci a Pars i va morir a Positano, Itlia a l'edat de 95 anys.

s considerat un dels grans pianistes del segle XX, Kempff s conegut per les seves gravacions de Schumann, Brahms, Schubert, Mozart, Bach, Liszt, Chopin i, particularment, de Ludwig van Beethoven. Grav durant un perode de seixanta anys. Kempff fou, a ms a ms, el primer en gravar totes les sonates de Franz Schubert, molt abans que aquestes esdevinguessin populats. A ms a ms grav dues sonates de Beethoven, una en mono o l'altre en estreo.

Kempff tamb toc msica de cmbra amb Yehudi Menuhin i Pierre Fournier, entre d'altres. Les gravacions ms famoses sn les sonates completes de Beethoven per a viol i piano amb Menuhin.

L'any 1957 Kempff comen a donar interpretacions anuals de Beethoven a Positano. Al passar sis anys de la seva mort, el seu amic i antic alumne John O'Conor s'encarreg de les presentacions.

Una activitat menys coneguda de Kempff era compondre. Va compondre per a quasi tots els gneres. La seva segona simfonia fou tocada per primera vegada l'any 1929 al Gewandhaus de Leipzig per Wilhelm Furtwngler. Tamb prepar un nombre de transcripicions de Bach, incloent el Sicili de la sonata de flauta en Mi, que fou gravada per la pianista dil Birdet.

Enllaos externs.
Discografia de Wilhelm Kempff per Frank Forman ;
Biografia ;
Vdeo a YouTube en que Kempff toca el Clar de Lluna de Beethoven;
 



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184751" title="Beringen" nonfiltered="920" processed="917" dbindex="75926">

Beringen (en limburgus Berringe) s una ciutat de Blgica, a la provncia de Limburg, que forma part de la regi flamenca. 

Histria.
Hi ha traces arqueolgiques que daten de l'any 90 aC. L'any 1239 Beringen va rebre els privilegis de ciutat del comte Arnold IV de Loon. Aquest comtat va integrar-se al Principat de Lieja, del qual la ciutat va esdevenir una de les Bones Viles germniques. La ciutat fou annexada per Frana a l'any 1795 i integrada al Regne Unit dels Pasos Baixos al 1815 i desprs a Blgica a l'any 1830.

A l'inici del segle XX, el descobriment de carb al subsl i l'explotaci subseqent de les mines va canviar el carcter rural de la ciutat que va tenir un rol major en la industrialitzaci de tota la provncia. Desprs d'un greu conflicte social, les mines es van tancar definitivament el 28 d'octubre 1989. Avui, el conjunt miner, un dels ms importants d'Europa, s un museu: Vlaams mijnmuseum (en catal Museu flamenc de les mines). 

 Enllaos externs.
Museu flamenc de les mines (amb moltes fotos);
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184754" title="Bossa nova" nonfiltered="921" processed="918" dbindex="75927">
La bossa nova  s un tipus de msica ballable originria de Brasil caracteritzada per un ritme molt marcat, un acompanyament dissonant i una lnia meldica ms aviat indefinida.

Origen i evoluci de la bossa nova.

Derivada de la samba, neix als barris de classe mitjana de Rio de Janeiro al principi dels anys cinquanta del segle XX i es popularitza durant els setanta. s, per tant, un ball d'origen urb.

En la bossa nova es fonen patrons rtmics tpicament brasilers amb els suaus arranjaments del jazz de la Costa Oest dels Estats Units. El pas de la samba a la bossa nova es produeix grcies a la confluncia de mltiples factors, i Vincius de Moraes en ser un dels artfexs. Tamb Tom Jobim, amb qui entra en contacte arran d'una pellcula (Orfeo negro), Joo Gilberto i un seguit de msics que visiten l'apartament de Nara Leo a Copacabana per tal d'assajar una samba ms culta i sofisticada. El resultat d'aquests encontres s l'lbum de Joo Gilberto Chega de saudade, contemporani de composicions de Newton Mendoa com ara "Desafinado" i "Samba de uma nota so", i "O barquinho" de Roberto Menescal.

Al comenament dels 60, arriba als Estats Units a travs, principalment, de Charlie Byrd i de Joo Gilberto, i un concert al Carnegie Hall de Nova York (1962), amb alguns dels ms importants bossanovistes del moment liderats per Joo Gilberto, acaba d'obrir-li les portes. 

Si la bossa havia pres elements del jazz, el jazz la incorpora, al mateix temps, al seu repertori. Aix, canons com "Mais que nada" de Jorge Ben o "Garota de Ipanema" (1964) de Vincius de Moraes i Tom Jobim acaben donant la volta al mn.

El ball s'estn rpidament pels Estats Units i comena a ser ensenyat per les escoles d'Arthur Murray com a ball de parella. Es balla amb passos curts, genolls flexionats i un suau balanceig de malucs. Cada comps consta de quatre temps i el ball es construeix amb passos frontals, laterals i balanceigs, acompanyats sempre d'un suau moviment de malucs.

 Llista d'artistes de bossa nova .

 Sergio Mendes;
 Antonio Carlos Jobim;
 Astrud Gilberto;
 Joo Gilberto;
 Nara Leo;
 Carlos Lyra;
 Roberto Menescal;
 Marcos Valle;
 Walter Wanderley;
 Vinicius de Moraes;
 Toquinho;
 Elis Regina;

 Altres artistes associats amb la bossa nova .

 Charlie Byrd;
 Eumir Deodato;
 Jorge Chamin;
 Stan Getz;
 Caetano Veloso;
 Djavan;
 Lisa Ono;
 Paulinho Moska;
 Bebel Gilberto;
 Joo Bosco;
 Emilio Santiago;
 Chico Buarque;
 Gilberto Gil;

Referncies.



Castro, Ruy (traducci a l'angls de Lysa Salsbury).  "Bossa Nova: The Story of the Brazilian Music That Seduced the World."  2000. 1a. edici en angls. A Capella Books, impressi de Chicago Review Press, Inc.  ISBN 1-55652-409-9. (Publicat al Brasil per la Companhia das Letras, 1990).
McGowan, Chris and Pessanha, Ricardo. "The Brazilian Sound: Samba, Bossa Nova and the Popular Music of Brazil." 1998. 2a. edici. Temple University Press. ISBN 1-56639-545-3.
Mei, Giancarlo. Canto Latino: Origine, Evoluzione e Protagonisti della Musica Popolare del Brasile. 2004. Stampa Alternativa-Nuovi Equilibri. Prleg de Sergio Bardotti.

Enllaos externs.

Article de Daniella Thompson sobre Joo Gilberto i el naixement de la bossa nova. ;
 Canal de bossa nova a l'emissora de rdio en lnia SkyFM. ;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184756" title="Thuin" nonfiltered="922" processed="919" dbindex="75928">


Thuin (en val Twin) s una antica ciutat forticada del principat de Lieja (avui a Blgica a la provncia d'Hainaut), que forma part de la regi valona. T uns 14.600 habitants.

Histria.
Hom hi va escavar traces arqueolgiques romanes al barri Petit Paradis que daten dels segles II & III. L'any 888 s'integr al Principat de Lieja del qual fou una de les Bones Viles romniques. L any 1654, les forces armades espanyoles, conduides pel prncep Llus de Borb-Cond intentaren d'ocupar la ciutat, que tenia una situaci estratgica, per sense resultat. L'any 1675, les tropes de Llus XIV, tingueren ms  xit  i destruren gaireb tota la ciutat.


La ciutat fou annexada per Frana a l'any 1795 i integrada al Regne Unit dels Pasos Baixos al 1815 i desprs a Blgica a l'any 1830.

Nuclis.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184758" title="Manhunters" nonfiltered="923" processed="920" dbindex="75929">
Els Manhunters sn una "raa" de robots guerrers que existeix dins de l'Univers DC de DC Comics. Tenen forma humanoide i generalment sn rojos i blaus, encara que tamb sn amos de la disfressa.

 Histria .
 Policia interestellar .
Els Manhunters van ser el primer intent que van realitzar els Guardians de l'univers per crear una fora policial interestellar que combatera el crim a tota la galxia. El seu nom i gran part del seu codi de comportament va ser emmotlat d'acord amb els "Detectius Marcians" (Martian Manhunters). Durant milers d'anys els Manhunters van servir els Guardians, per desprs es van tornar obsessius amb "caar" criminals. El seu codi, "Cap home escapa als Manhunters", es va tornar ms important per a ells que fer justcia.

 Exili .
Eventualment, els robots van conspirar i es van rebellar contra els seus amos, per els Guardians els van vncer i van destruir-ne la majoria. Els que van sobreviure es van ocultar lluny, en molts planetes, reconstruint lentament les seues forces i escampant les seues creences. Des de llavors, l'objectiu principal dels Manhunters ha estat venjar-se dels Guardians i dels seus substituts, els Green Lantern Corps.

Disfressats com a sers vius, els Manhunters es van infiltrar en molts planetes i van crear un "culte dels Manhunters" que entrenava persones per a ser els seus servents. A la Terra, la majoria dels agents Manhunters desconeixia que els seus amos eren robots i que els seus vertaders propsits eren rons. Alguns d'aquets agents es van convertir en superherois tamb anomenats Manhunters, i usaven vestits rojos i blaus com els mateixos androides. El ms fams va ser un caador anomenat Paul Kirk, el qual va realitzar la seua carrera en els quaranta i va protagonitzar el seu propi cmic. El personatge va tenir el seu retorn als setanta; en esta versi, havia estat assassinat anys arrere per, en realitat, una grup conspiratiu l'havia posat en suspensi animada i clonat. Quan finalment va despertar, es va dedicar a enfrontar-se amb els que l'havien utilitzat, i va morir en el procs. No obstant aix, alguns dels seus clons van sobreviure.

Els Manhunters van ser descoberts (i aparentment derrotats) per la Lliga de la Justcia (Justice League), i un dels seus seguidors humans, Mark Shaw, va adoptar una nova identitat com el superheroi Privateer. No obstant aix, desprs es va descobrir que era un criminal emmascarat com a heroi.

 Millennium .

Anys desprs, es va saber que els Manhunters no sols continuaven existint, sin que havien infiltrat les vides de diversos superherois amb els seus agents. Estos es van revelar quan una Guardi i una Zamaron van tractar d'evolucionar alguns humans per a convertir-los en els segents Guardians de l'univers. Durant aquest esdeveniment, conegut com la crisi del Millennium, va haver-hi un contraatac massiu dels herois contra els Manhunters, que van semblar haver estat destruts d'una vegada per sempre juntament amb el seu planeta. Mark Shaw, ex-Privateer, va tornar a adoptar la seua identitat de Manhunter desprs de la batalla per a redimir tant al nom com a si mateix.

 Cntic .

Comunament, els Manhunters diuen la frase "cap home escapa als Manhunters" que tamb s'escolta en els dibuixos animats de la Lliga de la Justcia. Este cntic podria ser una referncia a la seua percepci com a culte de ser invencibles. Cal destacar que, durant la srie Millennium, la seua base secreta d'operacions estava a Louisiana, un estat amb antigues arrels en prctiques de vod.

 Tecnologia .
La tecnologia dels Manhunters ha estat utilitzada per a la creaci dels OMAC.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184762" title="Grup d'afinitat" nonfiltered="924" processed="921" dbindex="75930">
Un grup d'afinitat s un petit grup d'activistes (usualment de tres a vint) els quals treballen junts en acci directa. s un grup no jerrquic, usualment format per amics de confiana i altres persones de similar pensament. s un mtode d'organitzaci altament efectiu, perqu moltes tasques requereixen un nombre de persones treballant en diferents rees. L's de grups d'afinitat tamb serveix per a mantenir informaci dintre del grup (i evitar per exemple, infiltrats de la policia).

L's de grups d'afinitat pot tenir diversos orgens en diversos temps, un d'aquests data de l'Espanya del segle XIX, on eren anomenades tertlies pels anarquistes espanyols. Es van tornar populars en el moviment antinuclear als Estats Units. Avui dia, sn emprats per varis i diferents grups activistes: pro drets dels animals, ambientalistes, anti-guerra o antimilitaristes, i els grups antiglobalitzaci, per posar alguns exemples.

Vegeu tamb.
Node;
Adhocrcia;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184764" title="Refugi de Riba Escorjada" nonfiltered="925" processed="922" dbindex="75931">

El refugi de Riba Escorjada s un refugi de muntanya de la Parrquia de Canillo (Andorra) a 2.070 m d alada i situat a la Vall de Riba Escorjada, a l'esquerra del torrent, entre el Pla dels Espiolets i la Obaga de les Mussoles. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184766" title="Refugi de Roca de Pimes" nonfiltered="926" processed="923" dbindex="75932">

El refugi de Roca de Pimes s un refugi de muntanya de la Parrquia de Sant Juli de Lria (Andorra) a 2.170 m d alada i situat entre Conangle i la Solana de Caborreu prop del Camp de Neu de la Rabassa. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184767" title="Darfur" nonfiltered="927" processed="924" dbindex="75933">

Darfur (en rab        , que vol dir "llar dels fur") s una regi situada al Sudan occidental que limita amb la Repblica Centreafricana, el Txad i Lbia. Est dividida en tres estats federats dins del Sudan: Gharb Darfur (Darfur Occidental), Janub Darfur (Darfur Meridional), i Shamal Darfur (Darfur Septentrional). El conflicte de Darfur entre els janjaweed i els africans negres de la regi ha derivat en una neteja tnica de milers de persones i en el desplaament forat de diversos milions d'habitants de la regi.

L'1 d'agost de 2007 el govern del Sudan i les Nacions Unides van arribar a un acord per a desplegar, a partir de l'octubre, prop de 26.000 soldats per a controlar la situaci de la regi. 

Geografia.

Darfur t una extensi de 493.180 km , la qual s lleugerament inferior a la d'Espanya. Es troba en un altipl rid que t al centre les muntanyes Marrah (bel Marra), una serralada volcnica que arriba als 3.000 m d'altitud. El nord s un desert de sorra, mentre que al sud s'extn la sabana. Els nuclis de poblaci principals sn El Fashir, Nyala i El Geneina.
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184768" title="Climatitzaci" nonfiltered="928" processed="925" dbindex="75934">
La climatitzaci s el procs mitjanant el qual es condiciona l'aire d'un espai (locals, vehicles, etc.) en controlar-ne la temperatura, i en ocasions tamb la humitat.

Calefacci.
Per a aconseguir un augment de la temperatura de l'aire en un espai cal introduir-hi calor; aix s'aconsegueix amb la combusti de diferents combustibles (fusta, carb, gasoli, gas, etc.) o b mitjanant resistncies que converteixen energia elctrica en calor grcies a l'efecte Joule. El Sol tamb es pot utilitzar per a augmentar la temperatura d'un lloc (per exemple, en els hivernacles).

En el cas dels vehicles, el calor evacuat pel motor es transporta a l'interior de l'habitacle.

Atesa la facilitat de generar calor mitjanant la utilitzaci de combustibles, l'home ha fet servir el foc per a escalfar-se des de la Prehistria.

Refrigeraci.
En aquesta secci es parla de la refrigeraci d'un espai; per a la refrigeraci de motors, vegeu Refrigeraci de motors;

Pel contrari, per a aconseguir una disminuci en la temperatura de l'aire d'un espai cal absorbir-ne calor i enviar-lo a l'exterior. Aix es realitza normalment mitjanant energia elctrica tot i que es poden utilitzar altres fonts d'energia (com ara el gas per a les neveres).

El procs de refrigeraci d'un espai s fora ms complicat que el de calefacci ja que requereix tecnologia que no es va desenvolupar fins a mitjans del segle XX. El procs s el segent:
 Un gas refrigerant (com ara el tetrafluoret), en un circuit tancat, es comprimeix amb un compressor, cosa que fa augmentar-ne la temperatura, i s'envia al condensador.
 El condensador rep el gas comprimit a alta temperatura, i grcies a un intercanvi de calor (absorbeix el calor de l'aire) pot passar a l'estat lquid (condensaci). Aix provoca tamb que es generi aigua lquida, ja que l'aire fred no pot retenir tant vapor d'aigua com el calent, reduint aix la humitat ambiental.
 El refrigerant s condut a l'exterior, on se'l permet expandir-se en un evaporador; en deixar anar tot el calor sobrant, en un altre intercanvi de calor, recupera el seu estat gass (evaporaci).
 El refrigerant torna a l'interior i el procs es repeteix, reduint aix la temperatura de l'aire.

En aquest procs, l'energia que s'aplica al sistema s la que necessita el compressor per a comprimir el gas.
Vegeu tamb.
Refrigeraci per compressi de vapor;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184771" title="Calipso (msica)" nonfiltered="929" processed="926" dbindex="75935">
El calipso s un tipus de can i de msica d'origen afroantill popular a les Antilles i Jamaica de ritme lent i cadencis, amb reminiscncies africanes i hispniques.

Origen i evoluci.

Els seus orgens es poden rastrejar als carnavals del principi del segle XIX. 

El text, sovint improvisat, segueix l'estructura d'una balada amb un llenguatge hbrid i colloquial, i presenta figures i fets locals amb tractament satric.

La msica es fonamenta en un ritme sincopat i una melodia senzilla. El cuatro i les maraques sn els seus instruments.

Arriba als Estats Units als anys 30 del segle XX a travs de Paul Wittemann, i es popularitza a Nova York al final dels 50. A Europa, se sol ballar amb la mateixa combinaci que el son, sense aixecar els peus de terra i amb una combinaci de tres passos (lent-rpid-rpid) en dos temps, tot i que el ritme s una mica ms viu. La seua versi original es caracteritza per un ritme ms velo i agitat.

Llista dels principals msics de calipso.

 Alison Hinds;
 Anslem Douglas;
 Arrow;
 Atilla the Hun;
 Black Stalin;
 Blakie;
 Brother Marvin;
 Bunji Garlin;
 Burning Flames;
 Byron Lee & the Dragonaires;
 Calypso Rose;
 The Caresser;
 Chalkdust;
 Crazy;
 Cro Cro;
 Cyril Monrose;
 David Rudder;
 DeFosto;
 Delamo;
 Denise Belfon;
 Denyse Plummer;
 Destra;
 Drupatee;
 Faye Ann Lyons;
 Gerald Clark;
 The Growler;
 Growling Tiger;
 Grynner;
 Gypsy;
 Harry Belafonte (el cantant de calipso ms conegut als Estats Units sobretot arran del seu xit "Banana Boat Song (Day-O)").
 Iwer George;
 Julian Whiterose;
 Keskidee Trio;
 "King" Eric Gibson;
 King Radio;
 Lionel Belasco;
 Lord Beginner;
 Lord Cam;
 Lord Executor;
 Lord Invader ;
 Lord Kitchener;
 Lord Melody;
 Lord Relator;
 The Charmer;
 Machel Montano;
 Maximus Dan;
 The Merrymen;
 Mighty Bomber;
 Mighty Dougla;
 Mighty Duke;
 Mighty Gabby;
 Mighty Panther;
 Mighty Shadow;
 Mighty Sparrow;
 Mighty Spoiler;
 Mighty Terror;
 Mighty Trini;
 Nigel Lewis;
 Penguin;
 Poser;
 Preacher;
 The Pretender;
 Ras Shorty I ;
 Red Plastic Bag;
 Ricky Jai;
 The Roaring Lion;
 Robert Mitchum (aquest clebre actor tamb va editar un LP de calipso l'any 1957).
 Sam Manning;
 Sanelle Dempster;
 Scrunter;
 Shurwayne Winchester;
 Sir Lancelot;
 Small Island Pride;
 Sugar Aloes;
 Superblue;
 Tambu;
 Walter Ferguson;
 The Watchman;
 Wayne Rodriguez;
 Wilmoth Houdini;
 Young Tiger;

Referncies.


 Quevedo, Raymond (Atilla the Hun). 1983. Atilla's Kaiso: a short history of Trinidad calypso. University of the West Indies, St. Augustine, Trinidad. (Inclou les lletres de molts antics calipsos). ;
 Hill, Donald R. 1993. Calypso Calaloo: Early Carnival Music in Trinidad. University Press of Florida. (Inclou un CD de msica de calipso antiga, tamb anomenada "Calypso Calaloo".) ISBN 0-8130-1221-X (Cloth), ISBN 0-8130-1222-8 (pbk).
 ;


 Enllaos externs .
 Discografies, artistes i lletres de canons d'aquest tipus de msica. ;
 Web dedicada al mn del calipso. ;
 Web explicant els orgens del calipso. ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184772" title="Micheline Calmy-Rey" nonfiltered="930" processed="927" dbindex="75936">


Micheline Calmy-Rei, nascuda el 8 de juliol de 1945 en Sion (Valais), s una poltica sussa. Originria de Chermingnon, va estudiar en la escola de Comer de Saint-Maurice,i  va obtenir el seu graduat comercial en Sion, desprs la seva Llicenciatura en Cincies Poltiques en l'Institut Universitari d'Estudis Superiors Internacionals de la Universitat de Ginebra. 

Va estar al capdavant d'una empresa difusora de llibres fins a 1997. Membre del Partit Socialista Sus, va presidir la secci ginebrina en dues vegades, la primera de 1986 a 1990 i la segona 1993 a 1997. En 1981 va ser triada diputada al Gran Consell Ginebrino des de 1981, el qual va presidir de 1992 a 1993. En 1997 va ser triada al Consell d'Estat (parlament). Va presidir el consell d'Estat en 2001-2002.


El 4 de desembre de 2002, desprs d'haver estat designada candidata del seu partit juntament amb la friburguesa Ruth Lthi, va ser escollida en la sisena votaci amb 131 vots contra 68 de la senyora Lthi. Una vegada en el Consell Federal, va dirigir el Departament Federal de Finances fins al 2003; any en el qual passa a ocupar-se del Departament Federal d'Assumptes Estrangers. Entre la no reelecci de Ruth Metzler-Arnold en 2003 i l'elecci de Doris Leuthard en 2006, va ser  l'nica dona en el Consell Federal.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184774" title="Catxutxa" nonfiltered="931" processed="928" dbindex="75937">
La catxutxa s una dansa d'origen andals, variant del bolero espanyol, de moviment animat i de comps ternari.

Es va difondre per Europa grcies a la interpretaci de Fanny Elssler, i va sser molt popular a l'Havana durant el segle XIX.

Al Principat de Catalunya forma part, sovint, del ball de gitanes.


Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184775" title="Refrigeraci de motors" nonfiltered="932" processed="929" dbindex="75938">
La refrigeraci de motors s el procs de refrigerar un motor mitjanant aire o un lquid.

Quan els motors generen energia mecnica tamb generen calor sobrant ja que no sn perfectament eficients. Tot i que en la majoria de motors de combusti interna una part de la calor sobrant marxa amb els gasos d'escapament, i que s'aprofita tamb per a escalfar l'habitacle, cal refrigerar-los per evitar que la temperatura arribi a un punt que pugui malmetre el motor o fer intils els lubricants.

Normalment, aquesta refrigeraci es realitza mitjanant un radiador; el calor sobrant passa al lquid de refrigeraci (habitualment aigua) de l'interior, el qual el cedeix a l'aire de l'exterior, ms fred.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184776" title="Refugi de Siscar" nonfiltered="933" processed="930" dbindex="75939">

El refugi de Siscar s un refugi de muntanya de la Parrquia de Canillo (Andorra) a 2.140 m d alada i situat prop de les basses de Siscar. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184777" title="Malaquies" nonfiltered="934" processed="931" dbindex="75940">

Malaquies (en hebreu el meu missatger) s un profeta hebreu i redactor bblic d'un dels llibres de l'Antic Testament que s igualment l'ltim llibre de les Escriptures hebraiques, a les bblies modernes. Aquest llibre cont la declaraci de Du, adreada a Israel, per la mediaci d'aquest profeta. Denuncia sobretot les negligncies aportades al culte a Du. Al cnon jueu s un dels dotze petits profetes. Les Escriptures no ens expliquen res sobre la seva vida i sobre els seus avantpassats. Resulta del seu llibre que era un home molt gels. Aquest llibre ha estat escrit desprs de l'xode, ja que els Israelites eren administrats per un governador. D'altra banda el culte s'efectuava al temple, el que tendeix a provar que era reconstrut en aquella poca.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184778" title="Pavia" nonfiltered="935" processed="932" dbindex="75941">

Pavia (l'antiga Ticinum, en itali Pavia) t una poblaci de 71.000 habitants i s una ciutat situada al sud-oest de la Llombardia, al nord d'Itlia, a 35 km al sud de Mil. El riu Ticino creua la ciutat abans de confluir amb el riu Po.

Pavia s la capital d'una provncia frtil essencialment centrada en la vinicultura i la producci d'arrs, cereals i productes lactis. Algunes indstries est ubicades als afores perqu no espatllin l'atmosfera plcida que es respira amb la conservaci del passat de la ciutat i el clima d'estudi i meditaci associat a l'antiga universitat.

El monument ms fams de Pavia es la Certosa, un monestir cartoix fundat el 1396. La Universitat de Pavia fou fundada el 1361. La caiguda de la Torre Cvica de Pavia el 1989 va motivar la recollida dels fons necessaris perqu a la Torre de Pisa no li passs el mateix.

Enllaos externs.
Web oficial de la ciutat 




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184779" title="Contradansa" nonfiltered="936" processed="933" dbindex="75942">
La contradansa (de l'angls country-dance) s un ball d'origen popular angls en voga durant els segles XVII-XVIII a l'Europa occidental que les  parelles de balladors, disposades les unes davant les altres, executen successivament.

A Catalunya eren conegudes, a mitjan segle XIX, diferents modalitats d'aquesta dansa de sal, una de les quals perdura com a nmero del ball de gitanes del Valls.

N'hi ha de dues menes: la contradansa quadrada (la de quatre parelles en quadro) i la contradansa llarga (la que es balla amb tots els homes a un costat i totes les dones a l'altre).


Referncies.



Enllaos externs.

 Origen de la contradansa i manera de ballar-la. ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184780" title="Efecte Unruh" nonfiltered="937" processed="934" dbindex="75943">
L'efecte Unruh, descobert el 1976 per Bill Unruh de la Univeritat de British Columbia, s la predicci que un observador accelerat observar radiaci del cos negre mentre que un observador inercial no n'observar. En altres paraules, el fons apareixeria estar calent quan s'observa des d'un sistema de referncia accelerat. L'estat quntic que els observadors situats en un sistema de referncia inercial veuen com a estat fonamental, s vist com a un equilibri termodinmic pels observadors accelerats uniformement. Aquesta radiaci s'anomena tamb a vegades radiaci Fulling-Davies-Unruh.

Presentaci.
Unruh demostr que la mateixa noci de buit depn del moviment de l'observador per l'espai-temps. Des del punt de vista de l'observador accelerat, el buit de l'observador inercial es veur com un estat que cont moltes partcules en equilibri trmic: un gas calent. Encara que l'efecte Unruh pot resultar sorprenent, es pot entendre intutivament si el mot buit s'interpreta apropiadament, com es pot veure a continuaci.

En termes moderns, el concepte de buit no s el mateix que espai buit, ja que tot l'espai es considera ple de camps quantitzats que formen un univers. El buit s simplement l'estat ms baix possible d'energia d'aquests camps, un concepte molt diferent del buit clssic que considerava el buit com l'absncia de matria. L'energia dels estats de qualsevol camp quantitzat s definida pel hamiltoni, que es basa en condicions locals, incloent-hi la coordenada del temps. Segons la relativitat especial, dos observadors que es mouen relativament un respecte a l'altre han d'utilitzar unes coordenades temporals diferents; si aquests observadors estan accelerant, tindran un sistema de coordenades diferent del que t un observador en un sistema inercial (relativitat general). Llavors, aquests observadors veuran diferents estats quntics i, per tant, un buit diferent.

Unruh prediu que un observador en moviment uniformement accelerat observar una radiaci del cos negre, mentre que un observador inercial no la veur. Dit d'una altra manera, l'observador en moviment uniformement accelerat es trobar dins d'un entorn clid a una determinada temperatura T.

L'explicaci d'aquest fenomen es troba en les fluctuacions quntiques. Al contrari de l'efecte Casimir, les partcules virtuals no es manifesten a causa d'una modificaci del camp electromagntic; el seu origen es deu al desplaament accelerat de l'observador. En un sistema de referncia accelerat, les partcules virtuals poden semblar reals per un observador accelerat. L'efecte Unruh s un reflex  de la radiaci de Hawking que ens pot ajudar a comprendre el procs pel qual es produeix la radiaci dels forats negres.

Formulaci matemtica.
La frmula segent relaciona la temperatura T amb l'acceleraci a:

 ;

on k s la constant de Boltzmann;  s el quntum d'acci;   s el nombre   i c s la velocitat de la llum.

El fet que la temperatura del buit, vist per una partcula accelerada per la gravitaci de la Terra amb g = 9,81 m/s, s noms 4 10 20 K, significa que la Terra tardar a evaporar-se per la radiaci d'Unruh molt de temps. Amb la finalitat de provar experimentalment l'efecte Unruh es preveuen usar acceleracions de fins a 1026 m/s, la qual cosa podria proporcionar una temperatura d'uns 400.000 K.

L'efecte Unruh es tamb la causa que el ritme de desintegraci de les partcules accelerades sigui diferent del de les partcules inercials. Les partcules estables com el prot tenen un ritme de desintegraci diferent de zero quan s'acceleren.  

Enllaos externs.
Mecnica quntica;

Referncies.

 Thorne, Kip,  Black Holes and Time Warps: Einstein's Outrageous Legacy,  W. W. Norton & Company; reimpressi 1 de gener de 1995, ISBN 0-393-31276-3 (1994) - captol 12 Black holes evaporate, especialment pg. 444 (quadre 12.5) Acceleration Radiation.
 Unruh, W.G. Notes on black hole evaporation, Phys. Rev. D 14, 870 (1976) (article original).












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184781" title="Cumb" nonfiltered="938" processed="935" dbindex="75944">
La cumb s una dansa popular de la zona de Bata, en l'antiga Guinea Espanyola (actual Guinea Equatorial), i s l'antecessora de la cmbia.

Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184782" title="Refugi del Pla de les Pedres" nonfiltered="939" processed="936" dbindex="75945">

El refugi del Pla de les Pedres s un refugi de muntanya de la Parrquia d'Encamp (Andorra) a 2.150 m d alada i situat sobre les Bordes d'Envalira al costat de les pistes d'esqu de Soldeu El Tarter. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184785" title="Refugi del Pla de l'Estany" nonfiltered="940" processed="937" dbindex="75946">

El refugi de Pla de l'Estany, tamb conegut com refugi de Joan Canut, s un refugi de muntanya de la Parrquia de La Massana (Andorra) a 2.050 m d alada i situat a la part superior del Pla de l'Estany. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184786" title="Markus Weissenberger" nonfiltered="941" processed="938" dbindex="75947">
 Markus Weissenberger  s un futbolista austrac. Va comenar com a futbolista al FC Hard.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184790" title="Masurca" nonfiltered="942" processed="939" dbindex="75948">

La masurca s una dansa polonesa, de ritme ternari (3/4) i tempo no gaire rpid, amb un accent en el segon temps -o en el tercer- de cada comps.

Apareix en la regi de Mazvia vers el segle XVI, i acaba estenent-se per tot Polnia. Introduda en la msica de  concert per Chopin, al final del segle XIX arriba a competir internacionalment en popularitat amb el vals i la polca. La seva influncia arriba a ritmes tan dispars com el maxixe brasiler o el vals viens.

Referncies.




Enllaos externs.

 Assaig sobre la masurca (histria, descripci, msica, etc.) ;
 Article sobre la variant russa de la masurca. ;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184791" title="Refugi del Riu dels Orris" nonfiltered="943" processed="940" dbindex="75949">

El refugi del Riu dels Orris s un refugi de muntanya de la Parrquia d'Escaldes-Engordany (Andorra) a 2.230 m d alada i situat al costat del Pl de l'Ingla, a la dreta del riu Madriu en la vall del mateix nom. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184792" title="Espanya (desambiguaci)" nonfiltered="944" processed="941" dbindex="75950">

 Geografia:
Espanya estat europeu.
Nova Espanya virregnat d'Amrica;
 Economia: Espanya Industrial empresa txtil;
 Onomstica:
Carlota Joaquima d'Espanya infanta i reina consort de Portugal;
Marianna d'Espanya emperadriu romanogermnica;
Francesc de Paula d'Espanya infant d'Espanya;
Maria Teresa d'Espanya reina de Frana;
Maria Isabel d'Espanya reina de les dues Siclies;
Maria Eullia d'Espanya princesa d'Orleans;
Maria Llusa d'Espanya (reina d'Etrria);
Maria Llusa d'Espanya (emperadriu romanogermnica);
Isabel Clara Eugnia d'Espanya governadora dels Pasos Baixos;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184794" title="Llista d'autopistes i autovies d'Espanya" nonfiltered="945" processed="942" dbindex="75951">

 

Estatals.
Autovia del Nord, A-1 E05;
Madrid - San Sebastin de los Reyes - Burgos - Miranda de Ebro - Armin - Vitria - Sant Sebasti;
Autopista del Nord, AP-1 E05 ;
Burgos - Miranda de Ebro - Armin - Vergara - ibar;
Autovia del Nord-est, A-2;
Madrid - Acal de Henares - Guadalajara - Medinaceli - Calatayud - Saragossa - Alfajarn - Fraga - Lleida - Cervera - Igualada - Santa Coloma de Gramenet - Badalona - Montgat - Matar - Sant Andreu de Llavaneres - Tordera - Girona - Figueres - El Perts;
Autopista del Nord-est, AP-2;
Alfajarn - Lleida - El Vedrell - Barcelona - Matar - Palafolls - Lloret de Mar - Palafrugell - Portbou;
Autovia de l'Est, A-3 E901;
Madrid - Rivas-Vaciamadrid - Tarancn - Atalaya del Caavate - Motilla de Palancar - Utiel - Requena - Valncia;
Autovia del Sud, A-4 E05;
Madrid - Aranjuez - Crdova - Sevilla - Jerez de la Forntera - El Puerto Santa Mara - Cadis - A-48;
Autopista del Sud, AP-4 E05;
Sevilla - Cadis;
Autovia del Sud-oest, A-5;
Madrid - Alcorcn - Mstoles - Talavera de la Reina - Mrida - Badajoz - Portugal;
Autovia del Nord-oest, A-6;
Madrid - Collado Villalba - Adanero - Tordesillas - Benavente - Lugo - Arteixo;

Vegeu tamb.
Llista d'autopistes i autovies de les Illes Balears;
Llista d'autopistes i autovies de Catalunya;
Llista d'autopistes i autovies del Pas Valenci;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184799" title="Sarabanda" nonfiltered="946" processed="943" dbindex="75952">
La sarabanda s una dansa lenta de forma binria i comps 3/4 o 3/2 d'origen incert (Andalusia, Mxic, Orient).

Als segles XVII i XVIII esdev un dels fragments essencials de la suite instrumental barroca, i a partir del segle XIX passa a ser considerada com un dels precedents dels balls de sal.


Referncies.



Enllaos externs.
 mplia informaci sobre la sarabanda. ;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184801" title="Maxixe" nonfiltered="947" processed="944" dbindex="75953">

El maxixe s un ball de parella d'esperit irreverent procedent de Brasil.

s una barreja de xotis, polca i masurca, que ressorgeix ms tard en forma de lambada. Hi ha qui el considera el tango brasiler per la complexitat de les seves figures. Derivaria de la ciuytat moambiquesa de Maxixe i generalment s'instrumenta amb ritme violent.

Va sorgir a la decada de 1870 a Rio de Janeiro, sent la compositora Chiquita Gonzaga(1835-1935). s un dels primers balls brasilers a arribar a Europa (any 1922).

Referncies.




Enllaos externs.

 Histria del maxixe. ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184804" title="Faet" nonfiltered="948" processed="945" dbindex="75954">

Astronomia: un asteroide, responsable de la pluja d'estrelles de les Gemnides; vegeu (3200) Phaethon.
Mitologia: fill d'Hlios i Clmene; vegeu Faetont.
Msica: una pera de Jean-Baptiste Lully; vegeu Phaton.
Transport: un tipus de carruatge; vegeu Faet (carruatge).
Zoologia: famlia d'aus pelicaniformes (Phaetontidae) formada pel gnere Phaethon, amb tres espcies; vegeu Faet (au).











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184808" title="Marc Eppi" nonfiltered="949" processed="946" dbindex="75955">
Marc Eppi (Marcus Eppius M. F.) fou un senador rom incls a la tribu Terentina que va prendre part activa al costat de Pompeu a la guerra civil que va esclatar el 49 aC. Va ser llegar de Quint Metel Escipi a la guerra d'frica i Juli Csar el va perdonar junt amb molts altres desprs de la batalla de Thapsus el 46 aC, per desprs va anar a Hispnia i va seguir la lluita al costat de Sext Pompeu el 45 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184809" title="Luci Equici" nonfiltered="950" processed="947" dbindex="75956">
Luci Equici (Lucius Equitius) fou suposadament un esclau fugitiu que es va fer passar per fill de Tiberi Grac i el 100 aC fou elegit trib de la plebs pel 99 aC. A la espera de prendre possessi va participar activament en els plans de Saturn, per va morir assassinat juntament amb aquest el mateix any 100 aC. Appi diu que va morir el dia que entrava en el crrec.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184810" title="Bones Viles" nonfiltered="951" processed="948" dbindex="75957">
Les Bones Viles liegeses eren les ciutats ms importants del Principat de Lieja. Tenien el dret de construir muralles i forticifacions, d'erigir un perron i el deure de defendre'ls i el dret d'enviar representants del estament tercer a l'rgan legislatiu del principat, anomenat Dies dels estats. 

Rol poltic.

Desprs de la Pau de Fexhe, l'any 1316 el legislatiu es compartia entre el prncep-bisbe i els tres estaments:
primer estament: el captol de la catedral ;
segon estament: la noblesa;
tercer estament: les representants de les bones viles.

Per esdevenir efectiu, li calia a una proposici de llei del prncep l'aprovaci dels tres estaments, votada durant els Dies dels estats. Es celebraven dues vegades l'any i solien durar deu dies. Les bones viles prefiguraven una mena de parlament. Tenien un poder real que creixer amb el temps quan el tercer estament s'emancipava poc a poc.

El 2 de desembre 1373, desprs la Pau dels XXII es cre el Tribunal dels XXII, compost de quatre canonges, quatre nobles i catorze representants de les Bones Viles. Els funcionaris i els consellers del prncep-bisbe havien de sotmetre's a les decisions sobiranes del tribunal.

Aquest sistema perdurar fins a la revoluci liegesa. Al 7 de desembre 1792, ser reemplaat per a una assemblea nica: la Convenci nacional liegesa, eligida amb un sufragi universal i directe.

23 Bones Viles.

El seu nombre es va fixar a 23 l'any 1651: 12 bones viles germniques, de parla limburguesa o neerlandesa i 11 bones viles romniques, de parla valona o francesa. El territori de Lieja era partit en quarters. La llista davall indica el quarter, el nombre de representants al Tribunal dels XXII i la provncia belga actual on es troba la ciutat.




Dues ciutats ms tenien un estatut particular al principat, tot i no sser 'Bona Vila' en no tenir representants al tercer estament.




Enllaos.
Lieja i les seves bones viles;
Les bones viles liegeses (amb mapa);
Els escuts de les Bones Viles;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184811" title="Erasnides" nonfiltered="952" processed="949" dbindex="75958">
Erasnides (Erasinides,           ) fou un dels deu comandants atenencs nomenats per substituir a Alcibades desprs de la batalla de Ntion el 407 aC.

Estava junt amb Con quan aquest fou expulsat de Mitilene per Callicrtides; fou un dels vuit comandants a les Arginuses. Fou un dels generals que va tornar a Atenes desprs de la batalla i primer fou multat i empresonat per un crrec de corrupci a l'Hellespont i finalment fou executat per l'afer de les Arginuses (406 aC)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184813" title="Erasstrat" nonfiltered="953" processed="950" dbindex="75959">


Onomstica:

Erasstrat, important metge grec del segle III aC;

Erasstrat de Sici, metge grec probablement del segle I o II aC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184814" title="Erasstrat (metge)" nonfiltered="954" processed="951" dbindex="75960">

Erasstrat (Erasistratus,             ) fou un fams metge i anatomista  grec  probablement nascut a Iulis a l'illa de Keos (a Suides diu Kos, i Gal diu Quios) vers el 304 aC. 

Plini el Vell diu que era net d'Aristtil per la seva filla Pties per segons Suides era fill de Cretoxena, germana del metge Medi, i fill probablement de Cleombrot (no queda clar si l'esmenta com a pare o com a oncle).

Fou deixeble de Crisip de Cnidos. Va viure a la cort de Seleuc I Nictor on va adquirir gran reputaci al descobrir la malaltia d'Antoc el prncep hereu vers el 294 aC. Seleuc ja vell s'havia casat amb la jove i guapa Estratonice, filla de Demetri Poliorcetes amb la que va tenir un fill, per desprs Antoc es va enamorar de la seva madrastra Estratonice i no va revelar el seu desig; es va posar malalt i els metges no encertaven a endevinar que tenia, per Erasstrat en veure que no tenia cap mal fsic va comenar a buscar a la ment, i va observar que el pols li anava ms rpid quan la seva madrastra era prop i li canviava el color de la cara; li va comunicar al rei que el fill tenia una malaltia incurable perqu era mal d'amor i amb una dama inaccessible; el rei va dir que no havia cap dona inaccessible pel fill del rei, i Erasstrat li va dir que una, la seva prpia dona. Seleuc li va donar la seva dona al seu fill i el govern d'algunes provncies.

Ms tard va viure a Alexandria on hi comenava a haver una anomenada escola de medicina i va exercir fins a avanada edat; en aquestos anys va seguir estudiant anatomia i va fer experiments i investigacions fins al punt de qu es diu que va diseccionar criminals vius. 

Va morir probablement a Jnia ja que fou enterrat a la muntanya de Mycale. Segons Eusebi vivia encara el 258 aC.

Va tenir nombrosos deixebles i una escola de medicina amb el seu nom va seguir existint fins al comenament del segle I. De la seva escola foren Apoemantes, Apolloni Memfita, Artemidor, Caridem, Crisip, Herclides, Hermgenes de Tricca, Hicesi, Marcial, Mendor, Ptolemeu, Estrat i Xenofont.

Va escriure nombrosos llibres de anatomia, medicina i farmcia dels que noms es conserva el ttol i alguns fragments preservats per Gal i Celi Aureli. Es creu que fou l'inventor de la paraula "trquea".















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184815" title="Erasstrat de Sici" nonfiltered="955" processed="952" dbindex="75961">
Erasistrat de Sici fou un metge grec probablement del segle I o II aC,. L'esmenta Asclepades Farmaci  (Asclepiades Pharmacion) i altres  (apud Galenus de Comvos. Medicam. sec. Lucos, 10.3, vol. 13. p. 356).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184816" title="Carmen Calvo Poyato" nonfiltered="956" processed="953" dbindex="75962">

Carmen Calvo Poyato ( Cabra, Andalusia 1957 ) s una poltica i professor universitria espanyola.

Biografia. 
Va nixer el 7 de juny de 1957 a la poblaci andalusa de Cabra, situada a la provncia de Crdova. Va estudiar Dret a la Universitat de Sevilla, especialitzant-se en dret pblic, i posteriorment es doctor en Dret Constitucional a la Universitat de Crdova. 

s en aquesta mateixa universitat on exercir de professora titular, arribant posteriorment a la Secretaria General i sent nomenada finalment vicedegana de la Facultat de Dret. Aix mateix va ocupar el crrec de Secretria del Institut Andals Interuniversitari de Criminologia. 

Poltica autonmica. 
No s fins a mitjans de la dcada de 1990 quan decideix centrar-se en la seva carrera poltica. La seva primera responsabilitat poltica s el de consellera del Consell Econmic i Social de Crdova, crrec al qual acced l'any 1995. El seu inters pels temes socials, es defineix com una convenuda feminista, l'acost a les files del partit socialista. 

El 3 de mar de 1996 va concrrer com a independent en les llistes socialistes de les eleccions autonmiques a la Junta d'Andalusia, aconseguint l'acta de diputada autonmica i formant part del Consell de Govern de la Junta. En la formaci de govern per part del president Manuel Chaves Gonzlez fou nomenada Consellera de Cultura de la Junta. L'any 2000 fou reelegida diputada per la provncia de Crdova, de nou com a independent, i Manuel Chaves torn a confiar en ella per a presidir la Conselleria de Cultura. 

Durant la seva etapa de 8 anys com consellera destaquen els projectes: 
 inauguraci del Museu Picasso de Mlaga d'art contemporani el 2003 ;
 creaci de la Biblioteca Virtual d'Andalusia, amb una base superior a 500 documents digitalitzats d'accs pblic, dins de la llei del Sistema Andals de Biblioteques i Centres de Documentaci ;
 l'exposici L'esplendor dels Omeies a Crdova ;
 presentaci el Pacte andals pel llibre, per a donar suport i fomentar la lectura ;
 importants inversions per a reformar esglsies i teatres   com el Teatre de la Maestranza de Sevilla - i l'obertura de ms d'un centenar de teatres i biblioteques ;
 es posicion i don suport a la candidatura de la ciutat de Crdova com a Capital Europea de la Cultura per a l'any 2016 ;

Poltica nacional. 
En les eleccions generals de 14 de mar de 2004, el candidat a la presidncia Jos Luis Rodrguez Zapatero l'escoll com un dels deu membres del seu comit de notables, una agrupaci de poltics socialistes destacats per a assessorar la campanya a la presidncia, moment en el qual Carmen Calvo s'afili al PSOE. Carmen Calvo destac en l'intent d'incentivar el vot jove, que considerava clau per al partit socialista. 

En aquestes eleccions fou escollida diputada al Congrs de Diputats, sent nomenada en la formaci de govern de Rodrguez Zapatero Ministra de Cultura, crrec des del qual impuls:
La celebraci dels 500 anys de la publicaci de El Quixot. ;
Augmentar el finanament destinat a la cultura. ;
 Crear un Ministeri de la Cultura i la Comunicaci que englobi les poltiques dels mitjans de comunicaci. ;
 Crear el Consell Estatal de les Arts en coordinaci amb autonomies i ciutats a ms d'una Llei d'Excepcionalitat Cultural. ;
 Impulsar una nova llei de Mecenatge o patrocini cultural. ;

El 6 de juliol de 2007 va ser anunciat el seu relleu al capdavant del Ministeri de Cultura, sent el seu successor Csar Antonio Molina Snchez. A partir del 19 de juliol del mateix any] ocupa el crrec de Vicepresidenta de la Diputaci Permanent i Vicepresidenta del Congrs de Diputats. 

Arxiu de Salamanca. 
 
Una decisi molt contestada per diversos collectius, pel Partit Popular i diferents historiadors durant el 2005 fou el retorn de part de la documentaci originria de la Generalitat de Catalunya que va ser espoliada per part de les tropes franquistes a l'acabar la Guerra Civil Espanyola, aix com altres documents que, encara que mai havien pertangut a aquesta instituci, s que pertanyien a persones privades o hereus d'aquestes i que es conservaven a l'Arxiu General de la Guerra Civil de Salamanca. Es van retornar a l'administraci catalana donat els acords del govern, de diferents partits catalans i diverses associacions catalananes (com Comissi de la Dignitat o mnium Cultural) que reclamaven el retorn dels documents. 

Propietat intellectual. 
Una de les seves responsabilitats polmiques s el "Pla Integral Antipirateria" o "Pla Integral per a la Disminuci i l'Eliminaci de les Activitats Vulneradores de la Propietat Intellectual", que pretn fer una campanya de sensibilitzaci contra el fenomen de la "pirateria digital". 

En un primer moment present tamb una disminuci de l'IVA a 4 i 1 per cent en productes musicals i editorials complint una de les promeses electorals, per es vi abocada a donar marxa enrere desprs de l'anunci, ja que les lleis de la Uni Europea no permeten una reducci inferior al 5% que podrien distorsionar el mercat interior com. Actualment hi ha una proposta en comuna amb Frana per a una possible reforma a nivell europeu. 

Com part d'aquest nou pla al juny de 2006 es va promulgar la reforma de la Llei de Propietat Intellectual. 

Llei del llibre. 
El 12 de mar present al Consell de Ministres l'avantprojecte de Llei de la Lectura, del Llibre i de les Biblioteques, i entre altres propsits estudi la gratutat dels llibres de text per a l'educaci pblica mitjanant uns preus fixos i descomptes. Tamb contempl una inversi per als prxims vuit anys de 430 milions d'euros en la modernitzaci de biblioteques pbliques. 

Impuls una possible Biblioteca Virtual d'Espanya, similar al seu projecte de Biblioteca Virtual d'Andalusia, i es mostr d'acord conjuntament amb Frana per a una possible Biblioteca Virtual europea.

Enllaos externs.
  "Encuentros digitales: Carmen Calvo", diari El Mundo (9 de juny de 2005);
  Plan antipiratera: "Carmen Calvo: 'La cultura no puede ser ni gratis, ni cara", diari El Mundo (8 d'abril de 2005);
  "Entrevistas: Carmen Calvo", diari El Pas (8 de febrer de 2006);














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184819" title="Ertides" nonfiltered="957" processed="954" dbindex="75963">
Ertides (Eratidae,         ) fou una antiga i illustre famlia de l'illa de Rodes. Els Ertides d'Ialisos, son esmentats per Pindar, i sn considerats descendents de Tlepolem i els heracliades, dels quals un grup s'hauria traslladat d'Argos a Rodes. Entre els seus membres mes illustres Damaget i Digores d'Ialisos origen de la branca dels Diagrides.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184821" title="Refugi dels Cortals de Sispony" nonfiltered="958" processed="955" dbindex="75964">

El refugi dels Cortals de Sispony s un refugi de muntanya guardat de la Parrquia de La Massana (Andorra) a 1.690 m d alada i situat a la part alta de la vall de Sispony. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184822" title="Eratstenes (desambiguaci)" nonfiltered="959" processed="956" dbindex="75965">

Onomstica:
 Eratstenes de Cirene, astrnom, historiador, gegraf, filsof, poeta, crtic teatral i matemtic grec;
 Eratstenes d'Atenes, un dels trenta tirans d'Atenes. ;
 Eratstenes Escolstic, poeta grec;

Matemtica:
 Seds d'Eratstenes s un algorisme per cercar nombres primers.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184823" title="Eratstenes d'Atenes" nonfiltered="960" processed="957" dbindex="75966">
Eratstenes d'Atenes (Eratosthenes,            ) fou un dels trenta tirans d'Atenes. Lsies l'esmenta en un discurs dirigit contra ell, que va fer poc desprs de la caiguda dels trenta i el retorn de Lsies de l'exili. Va ser assassinat per Eufilet, al que Lsies defensava en el seu discurs.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184824" title="Eratstenes Escolstic" nonfiltered="961" processed="958" dbindex="75967">
Eratstenes Escolstic  (Eratosthenes Scholasticus,            ) fou un poeta grec autor de quatre epigrames a l'antologia grega. Va viure sota l'emperador bizant Justini I (segle VI).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184825" title="rgies" nonfiltered="962" processed="959" dbindex="75968">
rgies (Ergias,       ) fou un historiador grec nascut a Rodes que va escriure una obra sobre la seva illa. Probablement s el mateix personatge que rxies (Erxias), autor de l'obra            .  No s'ha pogut determinar quina de les dos formes del nom seria la correcte.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184827" title="Zapateado" nonfiltered="963" processed="960" dbindex="75969">
Un zapateado s un ball flamenc de comps ternari en qu els balladors marquen els passos percudint fortament a terra amb els talons de les sabates.

Ballat, normalment, en comps de 6/8 s considerat la forma original de molts altres estils ballables coneguts de procedncia gitanoandalusa.

Referncies.


 David Ewen, Encyclopedia of Concert Music. Nova York; Hill and Wang, 1959. ;

Enllaos externs.
 Origen i descripci del zapateado. ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184829" title="Csar Antonio Molina Snchez" nonfiltered="964" processed="961" dbindex="75970">
Csar Antonio Molina Snchez ( La Corunya, Galcia 1952 ) s un escriptor, periodista i professor universitari gallec, actual Ministre de Cultura. 

Biografia. 
Va nixer el 1952 a la ciutat gallega de La Corunya. Va estudiar dret i cincies de la informaci a la Universitat de Santiago de Compostella, on es va llicenciar amb un treball d'investigaci sobre La prensa literaria espaola, publicat en tres volums. Posteriorment va ser professor d'humanitats de la Universitat Complutense i de la Universitat Carles III de Madrid. Durant diversos anys va coordinar els cursos d'Humanitats de la Universitat d'Estiu de El Escorial. 

Activitat periodstica i cultural.
Va iniciar la seva activitat periodstica l'any 1966 al diari "La Voz de Galicia", i entre 1985 i 1996 va treballar a "Cambio 16" i "Diario 16", del qual en fou Director Adjunt i responsable de les pgines de cultura i espectacles, aix com dels suplements Culturas i Libros. El 1996 es va incorporar al Cercle de Belles Arts de Madrid com a Director-Gerent. 

Al maig de 2004 va ser nomenat director de l'Institut Cervantes, des del qual ha iniciat una voluntat expansionista d'aquesta instituci esdevenint una ambaixada cultural de la cultura espanyola arreu del mn. Al setembre de 2005 el govern de Frana el nomen Cavaller de l'Ordre de les Arts i Lletres. 

Activitat poltica.
El 6 de juliol de 2007 abandon l'Institut Cervantes per ser nomenat Ministre de Cultura en substituci de Carmen Calvo, pel govern del socialista de Jos Luis Rodrguez Zapatero. 

Obra literria.
Ha publicat ms d'una trentena de llibres, especialment, llibres d'assaig, prosa i poesia. La seva obra potica apareix recollida en nombroses antologies i est traduda a diversos idiomes. 

Prosa i assaig.
1974: pica. A Corua: Argrove. 45 p. DL C-615-1974;
1979: ltimas horas en Lisca Blanca. Lle. 20 p. ISBN 84-00-04527-0;
1984: La revista Alfar y la prensa literaria de su poca (1920-1930). A Corua: NOS. 397 p. ISBN 84-7540-028-0;
1987: Derivas. Madrid: Maina. 84 p. ISBN 84-86384-05-2;
1988: El fin de Finisterre. Edici bilinge gallego-castellana. Ferrol (Canalejas, 234-2): Sociedad de cultura Valle Incln. 50 p. ISBN 84-86046-31-9;
1989: Prensa literaria en Galicia (1809-1920). Vigo: Edicins Xerais. 380p. ISBN 84-7507-395-6;
1989: Prensa literaria en Galicia (1920-1960). Vigo: Edicins Xerais. 715 p. ISBN 84-7507-430-8;
1990: Medio siglo de Prensa literaria espaola (1900-1950) . Madrid: Endymion. 394 p. ISBN 84-7731-050-5;
1990: Sobre el iberismo y otros escritos de literatura portuguesa. Madrid: Akal. 400p. ISBN 84-7600-501-6;
1991: Las ruinas del mundo. Barcelona: Anthropos. 480p. ISBN 84-7658-2870;
1994: Para no ir a parte alguna. Valncia: Pre-textos, 85 p. ISBN 84-8191-0171;
1995: Sobre la inutilidad de la poesa. Madrid: Huerga & Fierro,. 492p. ISBN 84-88.564-11-2;
1996: Nostalgia de la nada perdida; ensayo sobre narrativa contempornea. Madrid: Endymion. 520 p.ISBN 84-7731-222-2;
2000: Vivir sin ser visto. Barcelona: Pennsula. 238p. ISBN 84-8307-301-3;
2001: A Corua, agua y luz. Edici bilinge castellana-anglesa. Barcelona: Lunwerg. 254p. ISBN 84-7782-785-0;
2001: Olas en la noche. Valncia: Pre-textos. 87p. ISBN 84-8191-356-I;
2003: Regresar a donde no estuvimos. Barcelona: Pennsula. 461 p. ISBN 84-8307-551-2;
2003: Viaje a la Costa da morte. Madrid: Huega & Fierro. 315 p. ISBN 84-8374- 390-6;
2005: En honor de Hermes. Madrid: Huerga & Fierro. 769p. ISBN 84-8374-497-X;
2005: Fuga del amor. Barcelona: Destino. 245p. ISBN 84-233-3766-9;
2006: El rumor del tiempo. Madrid: Crculo de lectores. ISBN: 84-672-1915-7;

Poesia.
1978: Proyecto preliminar para una arqueologa de campo. Barcelona: Antrophos. 103 p. ISBN 84-7457-020-4;
1983: La estancia saqueada. Barcelona: Los libros de la frontera. 86 p. ISBN 84-85709-18-7;
1984: Antologa de la poesa Gallega contempornea. Madrid: Jucar. 509p. ISBN 84-334-3059-9;
1986: Gobierno de un jardn. Conca: II MENU.
2001: A fin de Fisterra. Pontevedra: Diputacin Provincial de Pontevedra. 47. ISBN 84-8457-067-3;
2005: En el mar de nforas. Valncia: Pre-Textos. 204p. ISBN 84-8191-650-I;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184831" title="El clavec ben temperat" nonfiltered="965" processed="962" dbindex="75971">


El clavec ben temperat (en alemany: Das wohltemperierte Klavier) s el nom de dos cicles de preludis i fugues compostos el 1722 i 1740 per Johann Sebastian Bach  en totes les tonalitats majors i menors de la gamma cromtica per a instrument de teclat. Els dos llibres actualment sn coneguts com El clavec ben temperat i sn anomenats Llibre I i Llibre II respectivament. El clavec ben temperat s considerat una de les composicions ms influents a la histria de la msica clssica.

 L'obra .

El primer (BWV 846 i BWV 869) fou escrit l'any 1722. El segon (BWV 870 i BWV 893) fou compost l'any 1740, amb el mateix esquema: cada llibre comprenia 24 grups constituts per un preludi i una fuga en el mateix to. Comena per la tonalitat de Do Major, desprs la de Do menor, a la que segueix Do# Major i aix successivament fins a completar tota la gamma cromtica de major a menor acabant per Si menor.

Bach va reciclar alguns preludis i fugues ja compostos: la collecci Klavierbchlein fr Wilhelm Friedemann Bach, per exemple, cont versions d'onze dels preludis. Els preludi i fuga en Do# Major del Llibre I estaven originriament en Do Major -Bach va afegir-hi l'armadura de set sostinguts i ajust alguns accidents per convertir-los a la tonalitat desitjada. La llarga influncia en el temps de la msica de Bach s evident en el fet que la fuga de la Fantasia i Fuga en Do Major K 394 de Mozart s isomorfa a la fuga en La Major del Llibre I del Clavec ben temperat. Aquest patr tamb es troba en la fuga en Do Major del Llibre II. Un tema similar s el tercer moviment en el Concert per dos Clavecins, BWV 1061.

Encara que El clavec ben temperat va ser la primera collecci d'obres per a les 24 tonalitats, ja havien aparegut idees similars amb anterioritat: Ariadne musica neo-organoedum de l'organista J.C.F. Fischer. Publicat l'any 1702 i reeditat l'any 1715, s un conjunt de 20 preludis i fugues en 10 tonalitats major i 9 tonalitats menors i en mode frigi, i 5 ricecares corals. Bach mateix va agafar el tema de la fuga en Mi Major de Fischer per a la seva fuga en Mi Major del Llibre II. Bach tamb va poder conixer la Fantasia del Labyrinthus Musicus escrita l'any 1722 per Friedrich Suppig, que s una llarga composici que va passant per les 24 tonalitats i va ser escrita per a un teclat enharmnic amb 31 notes per octava i terceres majors pures.

El ttol de Bach suggereix que ho va escriure per a un sistema d'afinaci que permet tocar en totes les tonalitats, conegut com a temperament irregular o  temperament circular . Un sistema d'afinaci anterior a Bach era el temperament mesotnic on tonalitats amb alguns accidents son impracticables. S'ha suggerit que Bach es referia a l'Escala temperada, l'estndard d'afinaci dels moderns instruments de teclat que va comenar a ser popular desprs de la mort de Bach, per estudiosos moderns han suggerit una forma de bon temperament. Hi ha un debat obert sobre si Bach es referia a un rang de temperaments similars, potser incls alterats a la prctica entre pea i pea, o un d'especial i nic per tots els propsits.

 Estil musical i contingut .


Musicalment, les estructures regulars del Clavec ben temperat amaguen un extraordinari rang d'estils. Els preludis sn formalment lliures, encara que molts exhibeixen les formes meldiques del Barroc, sovint acoblades a una llarga coda lliure (per exemple els preludis en Do menor, Re Major i Si bemoll Major del Llibre I).

Cada fuga s marcada amb el nmero de veus, des de 2 fins a 5. La majoria sn fugues a 3 o 4 veus.  A les fugues usa tot un conjunt de tcniques del contrapunt (exposici, inversi temtica, stretto, etc.), per son ms compactes que les seves fugues per a orgue. 

La pea ms coneguda dels dos llibres s el primer preludi del Llibre I, una simple progressi d'acords arpegiats. La simplicitat tcnica d'aquest preludi en Do Major l'ha fet una de les peces ms estudiades pels estudiants de piano. Aquest preludi tamb va servir com a base de lAve Maria de Charles Gounod.

 Influncia .

Encara que El clavec ben temperat no va ser la primera obra pantonal (usant totes les tonalitats), va ser de llarg la ms influent. Beethoven, va estar molt influenciat per aquest obra, ja que part de la seva fama i reputaci va ser en tocar aquesta pea en el seus concerts quan era jove. La possibilitat de modular cap a regions harmniques remotes i aix crear efectes esttics i psicolgics inusuals, que es van desenvolupar completament en la msica romntica i postromntica, fins acabar amb la dissoluci del sistema tonal mateix amb els treballs de Schnberg i altres compositors atonals de principis del segle XX.

A ms de l's de totes les tonalitats, El clavec ben temperat s inusual pel gran nombre de tcniques i modes d'expressi usats per Bach en les fugues. Molts compositors posteriors les han estudiades per tal de millorar les seves prpies fugues: Verdi va trobar-les tils pel seu ltim treball, Falstaff.



 Arxius multimdia .
 ;

 Bibliografia .

Herbert Anton Kellner: J'acorde mon clavecin. Verlag Das Musikinstrument, Frankfurt/Main, 1982. ISBN 392011289X

 Enllaos externs .
Partitures.
 Partures del Clavec ben temperat a la pgina web del projecte Mutopia.;
 ;

 Pgines web.
ClassiciStranieri.com/DBlog/Artcolo.asp (arxius mp3 gratuts de El clavec ben temperat, amb llicncia Creative Commons. En itali).
JAN.UCC.nau.edu/~tas3/Wtc.html (fugues de El clavec ben temperat, en angls).
J.S. Bach's Well-Tempered Clavier / In-depth Analysis and Interpretation per Siglind Bruhn. Text complet del llibre de l'any 1951. (En angls).
CataBach.com: La pgina en catal de JS Bach;
Traduccions al catal de les obres de J.S. Bach;
Obres Instrumentals de J.S. Bach;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184832" title="Teatre d'operacions d'Itlia (Primera Guerra Mundial)" nonfiltered="966" processed="963" dbindex="75972">


El teatre d'operacions d'Itlia fou el conjunt d'operacions militars de la I Guerra Mundial que es dugueren a terme al llarg de la frontera entre Itlia i l'Imperi Austrohongars entre 1915 i 1918, especialment a la zona alpina del Trentino i a la zona del riu Isonzo al voltant de la ciutat de Gorizia. Itlia s'un als pasos de la Triple Entente amb la intenci de poder aconseguir el control del territori alp del Trentino i el pas del Brenner, de la pennsula d'stria i de l'important port de Trieste. L'ofensiva inicial italiana aviat qued aturada al riu Isonzo, on la campanya es torn rpidament una guerra de trinxeres similar a la que es desenvolupava al front occidental. Les operacions posteriors, especialment la batalla de Caporetto, foren relativament favorables a les potncies centrals, que arribaren a amenaar Vencia i la vall del Po. Nogensmenys, el collapse final de les potncies centrals es produ amb la lnia de front no gaire lluny de les posicions inicials de 1915.

 Orgens de la campanya .
Malgrat que Itlia estava compromesa inicialment amb Alemanya i ustria-Hongria en la Triple Aliana, decid no declarar la guerra a les potncies de la Triple Entente l'agost de 1914, argumentant que l'aliana era noms defensiva i que Itlia no estava obligada a donar suport a l'agressi inicial austraca contra Srbia. La negativa italiana no resulta sorprenent, a causa de la seva llarga enemistat amb l'imperi austrohongars, que datava del Congrs de Viena el 1815, en qu es cediren diverses zones de parla italiana a ustria. Durant els primers mesos de la guerra, es produ una intensa campanya diplomtica per part dels aliats per assegurar la participaci d'Itlia contra les potncies centrals. Aquestes gestions culminaren en el Pacte de Londres el 26 d'abril de 1915, en qu Itlia renunciava definitivament als seus compromisos amb la Triple Aliana. El 23 de maig de 1915 Itlia declarava finalment la guerra a ustria-Hongria.

Campanyes de 1915 i 1916.
Les primeres batalles de l'Isonzo.
Itlia inici les seves campanyes amb una ofensiva a la part ms oriental de la frontera, que intentava capturar la ciutat de Gorizia, a la riba del riu Isonzo. Nogensmenys, l'exrcit itali estava poc equipat amb artilleria, vehicles de motor i municions suficients. Al comenament de les hostilitats l'exrcit nom s disposava de 600 vehicles per desplaar tropes. El transport s'havia de realitzar amb animals de tir, cavalls i mules, que resultaren insuficients en el terrenys muntanys dels Alps. A ms a ms, hi havia certa desconfiana amb el cap d'estat major, el general Luigi Cadorna, molt poc popular entre les tropes.

Al comenament de l'ofensiva les tropes italianes superaven a les austrohongareses en una proporci de 2 a 1, pro no aconseguiren penetrar les lnies defensives, recolzades en l'orografia difcil de la zona. Les posicions austrohongareses estaven situades, en general, en terreny elevat, de manera que els atacs italians s'havien de realitzar en pujada i, a vegades, escalant posicions. Dues setmanes ms tard Cadorna orden un altre assalt frontal amb ms artilleria, que no aconsegu cap objectiu. Entre el 18 d'octubre i el 4 de novembre es realitz un nou atac, amb 1.200 canons pesants, per que tampoc result en guanys apreciables per a l'exrcit itali. Aquest conjunt d'ofensives constitueixen les anomenades cinc primeres batalles de l'Isonzo.

L'ofensiva de l'Asiago.
Desprs de les desastroses ofensives italianes, el cap d'estat major austrohongars, Conrad von Htzendorf, planej una contraofensiva que s'havia de desplegar a la zona del Trentino i dirigir-se cap a l'altipl de l'Asiago. L'ofensiva comen l'11 de mar de 1916, amb 15 divisions que superaren fcilment les lnies italianes. Malgrat els avisos de l'ofensiva que s'estava preparant, els comandaments italians preferiren realitzar petits atacs en lloc d'organitzar una defensa slida. El resultat fou el collapse total de les posicions italianes, que deixaren obert el cam als austrohongaresos cap a la plana del Vneto; l'avan austrohongars noms es pogu aturar enviant rpidament reforos des d'altres fronts. La lnia del front qued finalment aturada ms enll d'Asiago i d'Arsiero, a noms 30 km de Vicenza, el 17 de juny de 1916. A finals de juny, per, els austracs es retiraren voluntriament alguns quilmetres, per escurar les seves lnies.


Batalles de desgast a l'Isonzo.
A la tardor i hivern de 1916 el comandament itali decid reprendre les ofensives a la zona de l'Isonzo. La primera d'aquestes ofensives, anomenada Sisena Batalla de l'Isonzo, tingu un relatiu xit, en part causat pel fet que els austrohongaresos havien retirat part dels seus efectius a la zona per dur-los al front oriental, on s'estava desenvolupant l'Ofensiva Brusilov. En l'operaci els italians capturaren Gorizia, per poc ms amb algun valor estratgic. Les posteriors ofensives (Setena, Vuitena, Novena i Desena batalles de l'Isonzo), entre el 14 de setembre i el 4 de novembre no aconseguiren cap resultat apreciable.

Posteriorment, els italians intentaren un atac simultani al nord i a l'est de Gorizia, en el que es coneix com a Onzena Batalla de l'Isonzo. A la banda est, les forces austrohongareses resistiren l'atac amb facilitat, per a la zona nord les tropes italianes, sota el comandament de Luigi Capello, aconseguiren trencar les lnies austraques i ocupar la planura de Banjice. Tot i aix, igual que pass moltes altres vegades durant la I Guerra Mundial, les posicions acabades d'ocupar no es pogueren assegurar a causa de la lentitud de les lnies de subministrament, de forma que les tropes italianes, finalment, hagueren de retrocedir.

1917: els reforos alemanys.
Desprs de l'Onzena Batalla de l'Isonzo, malgrat que els italians no havien aconseguit avanar en profunditat, la situaci de l'exrcit austrohongars era precria. El cap d'estat major alemany, Erich Ludendorff, decid enviar tropes a la zona, malgrat l'oposici de von Htzendorf, que volia demostrar que les tropes austriaques podien ser tan efectives com les alemanyes. Les tropes alemanyes comenaren a arribar de forma important a partir de juliol de 1917, moment en qu Ludendorff pogu retirar tropes del front oriental desprs del fracs rus en l'Ofensiva Kerenski. A part de la millora en moral, material i subministraments, les tropes alemanyes introduren les noves tctiques d'infiltraci del general Oskar von Hutier, assajades amb xit en l'atac a Riga, i ajudaren a planificar una nova ofensiva per a la tardor.

Mentrestant, la situaci de l'exrcit itali era cada vegada ms difcil. Malgrat l'xit relatiu de l'Onzena Batalla de l'Isonzo, la moral era mnima i els amotinaments comenaven a sovintejar. Les condicions dels soldats italians eren fora pitjors que les dels seus oponents i l'actitud desptica del general Cadorna no facilitava l'entesa amb els seus subordinats, mentre que les esgotadores batalles a l'Isonzo, amb guanys menyspreables, no facilitaven la situaci.

Caporetto.
El 24 d'octubre de 1917 s'inici l'ofensiva planificada pels estats majors austrohongars i alemany, coneguda des de llavors amb el nom de batalla de Caporetto, possiblement la ms famosa del front itali. L'atac, simultani a tot el front per especialment intens a la zona de l'Isonzo al voltant de Caporetto, fou precedit d'una escombrada d'artilleria i desprs les tctiques d'infiltraci de von Hutier, amb una gran mobilitat, superaren amb facilitat les posicions defensives italianes, les envoltaren i les atacaren per la reraguarda. Malgrat que s'esperava l'atac, la sorpresa en l'estat major itali per la rapidesa i contundncia de l'aven fou total i el front s'esfondr immediatament. Al final del dia les tropes alemanyes i austrohongareses havien avanat 20 quilmetres, fins a la ciutat d'Udine.

El dia 1 de novembre les tropes austro-alemanyes ja havien penetrat 100 km, fins al riu Tagliamento. Durant els dies segents avanaren tan rpidament que no podien mantenir-se en condicions les seves lnies de subministrament, de forma que s'hagu de deturar l'aven per tal de reagrupar les tropes i reordenar les lnies de subministrament. Aix don un lleu respir a les tropes italianes, que fugien rpidament cap al sud. Finalment, el 12 de novembre s'atur definitivament l'ofensiva, a la riba del riu Piave, on els italians pogueren organitzar una mnima lnia defensiva. En aquest punt les tropes austrohongareses i alemanyes estaven a pocs quilmetres de la llacuna de Vencia i a noms uns 20 de la ciutat

L'ofensiva aliada.
El desastre de Caporetto provoc la destituci immediata de Luigi Cadorna com a cap d'estat major itali, substitut per Armando Diaz, i acceler la formaci del Consell Suprem de Guerra entre els aliats, amb l'objectiu de coordinar millor les accions dels diferents fronts. Ja durant novembre de 1917, comenaren a arribar forces franceses i britniques al front itali, per en poca quantitat. En aquells moments, per, l'ajuda ms important dels aliats a Itlia fou en forma de materials estratgics, com el carb i l'acer, de qu Itlia no disposava. A la primavera de 1918 Alemanya retir bona part de les seves tropes per utilitzar-les a la propera ofensiva al front occidental i l'estat major austrohongars comen a planificar la que hauria de ser ofensiva definitiva contra Itlia.

Batalles del Piave i de Vittorio Veneto.
L'ofensiva austrohongaresa, coneguda com a batalla del Piave, s'inici el 15 de juny de 1918, amb l'esperana que fos la definitiva per obligar a la rendici italiana. Els generals austrohongaresos dubtaren sobre la millor estratgia a seguir i finalment optaren per un atac simultani en tota la lnia del front. A ms a ms, l'estat major itali descobr amb exactitud els plans austrohongaresos grcies a desertors enemic. L'atac comen amb un atac de distracci a la zona del pas de Tonale, que fou fcilment refusat pels aliats; posteriorment, els italians pogueren situar les seves forces exactament en els punts d'atac austrohongaresos. L'atac dirigit pel general Svetozar Boroevi  von Bojna tingu un cert xit inicial, per aviat hagu d'aturar-se a causa dels bombardejos aliats de les lnies de comunicaci i de l'arribada de reforos italians. En resum, l'ofensiva austrohongaresa, no aconsegu cap resultat apreciable, amb la consegent desesperaci de Ludendorff, que no desitjava haver d'utilitzar tropes alemanyes en el front itali.

El fracs austrohongars, per, no tingu una resposta immediata per part italiana, els aliats dels quals esperaven una rpida contraofensiva que trenqus les lnies enemigues. L'exrcit itali havia patit nombroses baixes i l'estat major consider que no estava preparat per a una operaci ofensiva. Diaz esper l'arribada de ms reforos aliats per intentar planificar una ofensiva. Aquesta no es pogu realitzar fins al 23 d'octubre de 1918 i consist en un atac a gran escala a travs del Piave al voltant de la zona de Vittorio Veneto. Aquesta vegada les forces aliades aconseguiren superar les lnies austrohongareses, en l'anomenada batalla de Vittorio Veneto i precipitar la rendici de les forces austrohongareses el dia 3 de novembre.

L'esfondrament de la monarquia austrohongaresa.
La batalla de Vittorio Veneto s'inici en un clima poltic molt inestable a Viena. Durant la darrera setmana d'octubre, amb els primers atacs de l'ofensiva aliada, es produiren diverses declaracions d'independncia a Budapest, Praga i Zagreb, proclamant la independncia dels territoris respectius. El 29 d'octubre les autoritats imperials demanaren un armistici, per Itlia el refus i segu fent avanar les seves tropes, que arribaren fins a Trento al nord i a Trieste a l'est. El 3 de novembre les autoritats austrohongareses tornaren a demanar l'armistici, que aquesta vegada fou acceptat. A continuaci, i desprs d'una consulta telegrfica amb el Consell Suprem de Guerra, se sign l'armistici separadament amb els governs provisionals dels nous estats d'ustria i d'Hongria i entr en vigor el dia 4 de novembre a les tres de la tarda.

La darrera acci del front es produ contra el tot just format Estat dels eslovens, croats i serbis, a qui, desprs de la seva proclamaci d'independncia, la marina austrohongaresa ced totes les seves unitats navals, ports i drassanes de l'Adritic, per evitar que caiguessin en mans italianes. Malgrat la immediata declaraci de neutralitat del nou estat, tropes i naus italianes atacaren i capturaren bona part de les unitats navals.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184833" title="Refugi dels Estanys d'Ensagents" nonfiltered="967" processed="964" dbindex="75973">

El refugi dels Estanys d'Ensagents s un refugi de muntanya de la Parrquia d'Encamp (Andorra) a 2.420 m d alada i situat sota els Estanys d'Ensagents i just sota la Collada de Antinyola i a la dreta del riu d'Ensagents.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184835" title="Joan Capdevila i Mndez" nonfiltered="968" processed="965" dbindex="75974">





Joan Capdevila Mndez s un futbolista catal dels anys 2000.

 Trajectria .
Va nixer el 3 de febrer del 1978 a Trrega, Urgell. Juga a la posici de lateral esquerre. Es form a la UE Trrega d'on fou fitxat per a les categories inferiors del RCD Espanyol. Debut al primer equip el 1998 i realitz una gran temporada, cosa que provoc que s'hi fixs l'Atltic de Madrid, el qual pag la seva clusula de rescissi i el fitx la temporada segent. El club madrileny, per, perd la categoria i la segent temporada fou traspassat al Deportivo de la Corunya. Al club gallec jug durant set temporades a gran nivell, fet que el port a la selecci de futbol d'Espanya, amb la que ha disputat l'Eurocopa 2004 de Portugal. Ha estat medalla d'argent als Jocs Olmpics del 2000. Tamb ha jugat amb la selecci catalana de futbol.

No estigu al Mundial 2006 d'Alemanya per si a l'Eurocopa 2008 d'Austria i Sussa amb la que fou titular indiscutible per a Luis Aragons amb la que disput tots els partits complets, aconseguint l'Euro 2008 davant la Selecci de futbol d'Alemanya per 0-1 amb gol de Fernando Torres.

 Clubs .
U.E Trrega: 1996-1997;
RCD Espanyol B: 1997 1998;
RCD Espanyol: 1998 1999, 29 partits (4 gols);
Atltico de Madrid: 1999 2000, 31 (2);
Deportivo de La Corua: 2000 2007, 196 (20);
Vila-real CF: 2007 avui;

 Palmars .
 1 Campionat d'Europa de futbol: 2008;
 Medalla de plata als Jocs Olmpics: 2000;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184836" title="Cristina Narbona Ruiz" nonfiltered="969" processed="966" dbindex="75975">

Cristina Narbona Ruiz (Madrid, Espanya 1951) s una economista, poltica i professora universitria espanyola, exMinistra de Medi Ambient.

Biografia.
Va nixer el 29 de juliol de 1951 a la ciutat de Madrid. Exiliada als 12 anys amb la seva famlia a Itlia per la represi de la dictadura franquista, va estudiar cincies econmiques a la Universitat de Roma, en la qual es va doctorar. Va retornar a Espanya l'any 1975, dedicant-se a la docncia a la Universitat de Sevilla. 

Activitat poltica.
Vinculada al Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE), encara que no es va afiliar en ell fins l'any 1993, el 1982 va ser nomenada Viceconsellera d'Economia de la Junta d'Andalusia en el primer govern autonmic de Rafael Escuredo. 

En els successius governs presidits per Felipe Gonzlez va ocupar diversos crrecs de direcci al Banc Hipotecari d'Espanya, va ser Directora General d'Habitatge del Ministeri d'Obres Pbliques el 1991 i Secretria d'Estat de Medi Ambient i Habitatge el 1993. 

En les eleccions generals de 1996 va ser escollida diputada al Congrs de Diputats per la provncia d'Almeria. El 1999 es va presentar i va ser escollida regidora pel PSOE a l'ajuntament de Madrid, al mateix temps que es va incorporar a la Comissi Executiva Federal del PSOE de la m de Jos Luis Rodrguez Zapatero. Reelegida en les eleccions generals de 2004 novament diputada, en aquesta ocasi per la circumscripci de Madrid, la victria socialista i el nomenament de Rodrguez Zapatero com a President del Govern li van permetre ser nomenada Ministra de Medi Ambient. 

En la seva tasca al capdavant del Ministeri s'ha proposat com a objectiu el compliment del Protocol de Kyoto; va suspendre el projecte de transvasament de l'aigua del riu Ebre cap al sud-est peninsular 
a canvi de solucionar l'escassetat d'aigua amb la construcci de dessaladores i aprofitar els recursos hdrics de cada territori; va modificar el transvasament del riu Xquer al Vinalop i ha impulsat un projecte d'ampliaci de l's de les energies renovables, sent partidria del tancament progressiu de totes les centrals nuclears existents a Espanya. 

El 2007, desprs del fracs dels socialistes madrilenys en les eleccions autonmiques i municipals i la dimissi forada de Rafael Simancas com a lder regional, s designada presidenta de la Comissi Gestora de la Federaci Socialista de Madrid. 

Referncies.


Enllaos externs.
  Informaci de Cristina Narbona al Portal del Ministeri de Medi Ambient;
  Entrevista al Diari El Pas;
  Entrevista a la revista Fusin;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184840" title="Jardins de la Menara" nonfiltered="970" processed="967" dbindex="75976">

Els jardins de la Menara estan situats a l'oest de Marrqueix, Marroc, a les portes de les muntanyes de l'Atles. Es construiren al segle XII (al voltant de 1130) pel califa
almohade Abd Al-Mumin.

El terme de menara deriva del pavell amb el sostre verd en forma de pirmide (menzeh). El pavell fou construt per la dinastia sadita al segle XVI i renovat el 1869 pel sold Abd ar-Rahman ibn Hicham que s'hi solia quedar a l'estiu.

El pavell i el llac artificial estan envoltats per horts i per ms de 10.000 oliveres. La intenci de la bassa era irrigar els jardins i horts circumdants que utilitzen un sistema sofisticat anomenat qanat, el qual li subministra aigua grcies a un antic sistema hidrulic que transmet aigua de les muntanyes situades a aproximadament 30 km de Marrqueix.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184841" title="Interpretaci de Copenhaguen" nonfiltered="971" processed="968" dbindex="75977">
La interpretaci de Copenhaguen s una interpretaci de la mecnica quntica atribuda principalment a Born, Heisenberg, Bohr i altres. Es coneix aix a causa del nom de la ciutat en la qual residia Bohr. Va ser formulada en 1927 pel fsic dans Niels Bohr, amb ajuda de Max Born i Werner Heisenberg, entre altres, durant una conferncia realitzada a Como, Itlia.

Desenvolupament argumental.
La interpretaci de Copenhaguen incorpora el principi d'incertesa, el qual establix que no es pot conixer simultniament amb absoluta precisi la posici i el moment d'una partcula subatmica. La interpretaci de Copenhaguen assenyala el fet que el principi d'incertesa no opera en el mateix sentit cap a enrere i cap a davant en el temps. Molts pocs fets en fsica tenen en compte la forma en qu flux el temps, i aquest s un dels problemes fonamentals de l'Univers on certament hi ha una distinci entre el passat i futur. Les relacions d'incertesa indiquen que no s possible conixer la posici i el moment simultniament i consegentment no s possible predir el futur ja que en paraules de Heisenberg  no podem conixer, per principi, el present en tots els seus detalls . Per s possible d'acord amb les lleis de la mecnica quntica conixer com era la posici i el moment d'una partcula en un moment del passat. El futur s essencialment impredictible i incert mentre que el passat completament definit. Per tant ens movem d'un passat definit a un futur incert.

Bohr va formular en la interpretaci de Copenhaguen el que es coneix com el principi de complementarietat que establix que ambdues descripcions, l'ondulatria i la corpuscular, sn necessries per a comprendre el mn quntic. Bohr tamb va assenyalar en aquesta conferncia que mentre en la fsica clssica un sistema de partcules funciona com un aparell de rellotgeria, independentment que siguin observades o no, en fsica quntica l'observador interactua amb el sistema en tal mesura que el sistema no pot considerar-se amb una existncia independent.

Escollint amidar amb precisi la posici d'una partcula aquesta ha de presentar major incertesa en el seu moment, i viceversa; escollint un experiment per a amidar propietats ondulatries s'eliminen peculiaritats corpusculares, i cap experiment pot mostrar ambds aspectes, l'ondulatori i el corpuscular, simultniament (J. Gribbin).

A ms segons la interpretaci de Copenhaguen tota la informaci la constituxen els resultats dels experiments. Es pot observar un tom i veure un electr en l'estat d'energia A, desprs tornar a observar i veure un electr en l'estat d'energia B. Se suposa que l'electr va saltar d'A a B, potser a causa de l'observaci. De fet, no es pot assegurar si ms no que es tracti del mateix electr i no es pot fer cap hiptesi del que ocorria quan no s'observava. El que es pot deduir dels experiments, o de les equacions de la mecnica quntica, s la probabilitat que si a l'observar el sistema s'obt el resultat A, altra observaci posterior proporcioni el resultat B. Gens no s pot afirmar del que passa quan no s'observa ni de com passa el sistema de l'estat A al B.

Principis de la interpretaci de Copenhague.
Algunes proposicions ms importants de la interpretaci de Copenhaguen sn:

Les partcules sn indistingibles, un electr s igual a un altre electr, mentre que en l'poca de la mecnica clssica es pensava que un sser superior podria distingir les partcules i conixer la seva posici i el seu moment amb una precisi arbitrria. Com ja s'ha dit aix no s possible: noms podem conixer la seva posici o el seu moment amb precisi. Podem conixer una de les dues coses amb precisi arbitraria, per no podem conixer al mateix temps les dues.
Les partcules estan en una superposici d'estats, aix s: fins que no es mida una propietat quntica d'una partcula, l'estat quntic oscilla, fins que es fa la mesura i llavors la partcula collapsa en un estat quntic determinat. s com si posam una carta vertical damunt una taula, mentre la subjectam amb la ma la carta est vertical, si es tractes d'una partcula quntica quan la deixam anar mentre cau (suposam sempre que s un objecte quntic, no una carta que pertany al mn macroscpic) estar en una superposici d'estats, amb la figura per amunt i per avall fins que caigui sobre la taula, moment en qu collapsar en un estat o un altre, per amunt o per avall.
La paradoxa del gat de Schrdinger es pot interpretar en el mn macroscpic en el sentit de qu si no obrim la capsa on hi ha l'animal no tenim cap possibilitat de saber si el gat es viu o mort. L'experiment ha de durar un temps ms gran que la semi-vida de la partcula radioactiva, i s'ha de fer en molts de gats, aix un tant per cent dels gats moriran duran l'experiment, per no hi ha manera de saber quins sn aquests gats, ni quants moriran durant una fracci de temps determinada, l'nic que sabem s el percentatge aproximat que hauran mort al final (hi pot haver una desviaci estadstica que no sigui significativa).

Einstein i molts altres fsics es van negar a acceptar aquesta interpretaci de la mecnica quntica, presentant diverses critiques.

Davant les afirmacions dels defensors de la interpretaci de Copenhaguen Einstein exclam:  Deu no juga als daus . La rplica de Bohr fou: "Einstein, no li diguis a Du el que ha de fer" .

Articles relacionats.
 paradoxa E.P.R. presentada per Einstein, Boris Podolsky i Nathan Rosen en el 1935;
 paradoxa del gat de Schrdinger formulada per Erwin Schrdinger tamb en 1935. ;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184844" title="Refugi d'Estanys Forcats" nonfiltered="972" processed="969" dbindex="75978">

El refugi d'Estanys Forcats s un refugi de muntanya de la Parrquia de La Massana (Andorra) a 2.640 m d alada i situat uns 100 m. per sota dels Estanys Forcats. s l'nic refugi que no pertany al Govern andorr i sovint no s citat a la cartografia de la zona. Malgrat estar sempre obert sovint hi ha pescadors i caadors del pas.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184846" title="Mara Antonia Trujillo Rincn" nonfiltered="973" processed="970" dbindex="75979">

Mara Antonia Trujillo Rincn ( Peraleda del Zaucejo, Extremadura 1960 ) s una poltica espanyola, primera Ministra d'Habitatge en el govern de Jos Luis Rodrguez Zapatero.

Biografia.
Va nixer el 18 de desembre de 1960 a la poblaci extremenya de Peraleda del Zaucejo, situada a la provncia de Badajoz. Va estudiar dret a la Universitat d'Extremadura, on es va llicenciar el 1985 i doctorar el 1991. 

Interessada per la docncia va ser professora de dret constitucional en aquesta mateixa universitat. Experta en dret autonmic, ha participat en diversos projectes de recerca sobre el desenvolupament de l'Estat de les Autonomies i ha publicat monografies i articles sobre el mateix tema. A la Universitat d'Extremadura ha estat delegada de Relacions Internacionals i presidenta de la Junta de Personal Docent i de Recerca. 

Activitat poltica.
Membre del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE), l'any 1996 fou nomenada consellera del Consell Econmic i Social d'Extremadura. El 1999 Juan Carlos Rodrguez Ibarra, president de la Junta d'Extremadura, la nomen Consellera de la Presidncia, i posteriorment fou consellera de Foment i l'artfex d'un Pla Regional d'Habitatge, que consisteix bsicament a aportar sl pblic de forma gratuta als promotors perqu aquests construeixin habitatges a un preu assequible  uns 60.000 euros . 

En la victria socialista en les eleccions generals de 2004, el nou president Jos Luis Rodrguez Zapatero la nomen Ministra d'Habitatge, ministeri de nova creaci amb competncies exclusives sobre habitatge. El 6 de juliol de 2007 va ser rellevada d'aquest crrec, sent nomenada en el seu lloc Carme Chacn. 

Enllaos externs.
  Informaci i poltiques de Mara Antonia Trujillo a www.elpais.com;
  Informaci de Mara Antonia Trujillo a www.elmundo.es;
  Entrevista a Mara Antonia Trujillo;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184848" title="Joan Marbres" nonfiltered="974" processed="971" dbindex="75980">
Joan Marbres (Catalunya, segle XV), dit el Cannic, fou un filsof catal escotista i escriptor en llengua llatina.
Biografia. 

Fou mestre en arts a Tolosa i canonge a Tortosa. Tenia coneixements jurdics, d'aqu el seu sobrenom del Cannic. No se'n coneixen gaires ms dades certes.

Obres.
Quaestiones super octo libros Pgysicorum Aristotelis;


Referncies.



Bibliografia.

Maringela Vilallonga, La literatura llatina a Catalunya al segle XV. Repertori bio-bibliogrfic (1993, ISBN 978-84-7256-930-0).
Flix Torres Amat, Memorias para ayudar a formar un diccionario crtico de los escritores catalanes, Barcelona, 1836.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184852" title="Escotisme" nonfiltered="975" processed="972" dbindex="75981">
Escotisme s el nom que es dna a l'escola o sistema filosfic i teolgic creat arran de l'obra i el pensament de Joan Duns Escot, nascut a Esccia cap a l'any 1265. 

mbit de desenvolupament.

Els seus seguidors sorgeixen bsicament de l'orde franciscana, la qual declar l'escotisme doctrina oficial de l'orde el 1593. No obstant aix, en l'edat mitjana tardana, el seu abast sobrepassava, de molt, l'mbit de l'escola franciscana, i entre els segles XIV i XVII hi havia a les universitats ms escotistes que tomistes.

L'escotisme als Pasos Catalans.

Als Pasos Catalans va estar representat per Francesc Eiximenis, principalment, tot i que altres autors menys coneguts, com Joan Marbres en foren seguidors. L'Estudi General Lulli tenia una ctedra de filosofia escotista.

Notes. 



Bibliografia.


Kurt Flasch, El pensament filosfic a l'edat mitjana. D'Agust a Maquiavel. Edici a cura de Josep Batalla. Obrador Edndum. Santa Coloma de Queralt 2006 (ISBN 9788493443436);










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184854" title="Bab Agnaou" nonfiltered="976" processed="973" dbindex="75982">

Bab Agnaou (en rab          ) s una de les dinou portes de Marrqueix, al Marroc. Es va construir al segle XII en el temps de la dinastia almohade.

El nom Agnaou, com Gnaoua, en berber es refereix a gent negre (Akal-n-iguinawen - terra del negre). En algunes fonts histriques, la porta s'anomenava Bab al Kohl (tamb referida a la gent negre) o Bab al Qsar (porta de palaus).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184856" title="Puig Neuls" nonfiltered="977" processed="974" dbindex="75983">

El puig Neuls (en francs pic du Noulous, adaptaci de la pronncia rossellonesa "puig Neuls") s una muntanya de la serra de l'Albera, de la qual s el pic culminant (1.256 m). s compartit pels municipis de la Jonquera (Alt Empord) i Sureda (Rossell) i fa de divisria entre les respectives comarques. La seva carena fou fronterera entre els antics comtats d'Empries i de Rossell i, des del Tractat dels Pirineus (1659), ho s entre els estats espanyol i francs. 

Accs.
L'accs al cim s ms fcil pel vessant N, l'obaga de la muntanya, d'administraci francesa, on existeix una carretera de muntanya asfaltada des de la Roca d'Albera que porta fins a l'estaci repetidora de senyals de televisi i rdio que hi ha installada i que s visible des de molts punts del Rossell i de l'Alt Empord. A partir del coll de l'Ullat, per, aquesta carretera s d's restringit, tcnic i militar, i cal continuar a peu.

Pel vessant S, la solana de la muntanya, d'administraci espanyola, cal arribar a Requesens, on menen sengles pistes de muntanya des de Cantallops (en millor estat) i des de la Jonquera. Des de Requesens una altra pista permet l'accs, a peu, a la carena.

Patrimoni.
La riquesa natural de la muntanya s important, amb grans boscries (sobretot d'alzina surera) que ja foren descrites per autors com Carles Bosch de la Trinxeria, arbres i prats afectats per la fora de la tramuntana. Les aiges, amb nombroses rieres i fonts, sn tributries de la riera d'Anyet (conca de la Muga) i del riu Rom (conca del Tec). La poblaci de vaca de l'Albera, que pastura en llibertat, tamb hi s destacada i explica l'existncia d'un tancat a la carena de la muntanya. El vessant S s una reserva protegida en el marc del Paratge Natural d'Inters Nacional de l'Albera. 

L'ocupaci humana s antiga, amb presncia de monuments megaltics sobretot a la falda meridional de la muntanya. Des de l'poca medieval, el santuari de Requesens i el castell de Requesens, situats al mateix sector, sn referents emblemtics tant per a empordanesos com per a rossellonesos. Prop del cim, pel vessant S, hi ha tamb un interessant pou de gla. 

Al pic hi ha un monument piramidal, fet de de pedres de la zona, dit la torre d'en Manel. L'original fou construt per Manel Costa a finals del segle XIX, per fou derrut arran de la installaci de l'estaci de comunicacions i ms tard hi ha estat restitut.

Les vistes des del pic del puig Neuls, si la meteorologia no fa honor a la seva etimologia, sn espectaculars, amb les planes del Rossell i de l'Alt Empord esteses als seus peus fins al mar, el Canig a una banda, els cims de l'Albera a l'altra i la muntanya de Requesens a sota mateix.

Vegeu tamb.
Requesens;
Paratge Natural d'Inters Nacional de l'Albera;
Carles Bosch de la Trinxeria;
Manel Costa;

Enllaos externs.
Senderisme i teca: Requesens - Puig Neuls;
Manel Figuera i Abadal, 50 ascensions fcils pel Pirineu catal, Valls, Cossetnia, 2008;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184859" title="Tur de Byrsa" nonfiltered="978" processed="975" dbindex="75984">
El tur de Byrsa es la zona de la moderna Carthage on va estar el centre de l'antiga Cartago. El seu nom vol dir suposadament pell de toro, i fa referncia l'estratagema de la reina Dido per obtenir un territori dels nmides. Hi ha les restes de l'acrpoli de la Cartago pnica i de la Cartago romana, el barri de poblaci pnica dels segles II i II aC (conservat mercs a que la construcci al damunt de la ciutat romana va salvar tot el que va quedar sota), restes romanes sobretot del frum i annexes. Tamb en aquest tur hi ha la catedral de Sant Llus de Cartago. El Museu de Cartago s troba en aquest tur a la vora de la catedral, al seminari dels Pares Blancs; hi ha exposades les restes trobades a la zona del turo i rodalies, fencies, pniques, romanes, berbers i rabs; igualment al museu hi ha una biblioteca del perode antic, una sala de conferencies i un laboratori de restauraci i manteniment d'objectes del museu.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184860" title="Barri Mag" nonfiltered="979" processed="976" dbindex="75985">
El barri de Mag (quartier Magon) s un barri de Carthage a la vora de la mar on es troben diverses restes antigues. La zona fou ocupada pels pnics com a molt tard al segle V aC, amb l'estructuraci d'un barri de Cartago de traat regular protegit per un mur, i amb un port. Ms tard, al llarg del segle III aC, el barri fou modificat i les cases mes petites van ser eliminades i el seu lloc ocupat per cases ms gran amb pati interior amb columnes i planta i sols pavimentats amb peces policromades; l'aprovisionament d'aigua estava garantits per l'existncia d'alguns pous i unes cisternes. Aquest barri fou destrut pels romans quan van destruir la ciutat el 146 aC, per ms d'un segle ms tard hi fou refundada una nova ciutat romana i van conservar l'estructura regular de l'anterior ciutat. El barri forma avui un parc arqueolgic martim que es pot visitar.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184861" title="Herk-de-Stad" nonfiltered="980" processed="977" dbindex="75986">


Herk-de-Stad s una ciutat de la provncia de Limburg a Blgica, amb gaireb 12.000 habitants. Es situa als marges del riu Herk que va donar el seu nom a la ciutat i que desemboca al Dmer a la frontera de la ciutat amb el municipi d'Halen.

Histria.

Cap a l'any 1795 era una de les Bones Viles del Principat de Lieja, part del Comtat de Loon. Segueix un breu episdi d'annexi a Frana cap a la creaci al 1815 de Regne Unit dels Pasos Baixos. Des de 1830 s belga.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184862" title="Villes romanes de Cartago" nonfiltered="981" processed="978" dbindex="75987">
Les villes romanes de Cartago s una zona de l'antiga Cartago (avui el barri "Quartier des Villas Romaines" a la moderna Carthage), a la vessant oriental del tur de l'Odon. Estan alineades formant un conjunt de villes habitades pels aristcrates i notables de la ciutat establerts all desprs de la seva refundaci, posterior al 44 aC.

Aquestes villes han estat excavades i estudiades; la ms important es la de la Gabial que, com s costum, rep el nom per la figura del mosaic (en aquest cas del mosaic del pati, amb una gbia amb moixons) edificada en peristil i amb una gran vista sobre la mar; al damunt una villa anomenada la Rotonda, d'estructura similar, i a l'altra costat del carrer una villa anomenada del criptoprtic, que ha estat restaurada tant en l'arquitectura com en els jardins.

La villa coneguda per la Rotonda podria haver estat un baptisteri o un memorial; era una edificaci en part subterrnia coberta per una cpula amb dues galeries laterals, i els experts tendeixen darrerament a considerar-la una edificaci d'poca bizantina vinculada a la baslica de Damous El Karita
 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184863" title="Barri pnic" nonfiltered="982" processed="979" dbindex="75988">
El barri pnic de Cartago s un lloc de la moderna Carthage que correspon a una zona de poblament pnic de l'antiga ciutat de Cartago. Est situat al tur de Byrsa. Aquest barri esta datat al segle III aC i va existir fins a la destrucci de la ciutat el 146 aC, i est format per un conjunt d'edificis construts amb cura i que formaven carrers rectes i regulars; les cases gaudien de totes les comoditats que es pot esperar de l'poca, incloent banys privats, cisternes d'aigua, clavegueram, parets estucades, i sols pavimentats amb mosaics policromats. Aquestes restes van quedar cobertes per la nova ciutat romana edificada al damunt i les excavacions han perms fer-se una idea de com era.

Al segle I Juli Csar va decidir el 44 aC, poc abans de morir assassinat, la refundaci de la ciutat de Cartago, projecte que va tirar endavant August, i aquest lloc va quedar dins la nova ciutat. Just a aquesta zona hi havia el frum (que era el centre de les ciutats romanes) que cobria tota la plataforma de la cimera del tur de Byrsa; hi va haver altres monuments en aquest zona dels que algunes restes es conserven. A la zona del frum hi havia un gran pati rodejat de columnes i amb nombroses esttues; a un dels costats hi havia el Capitoli i a l'altra la baslica civil amb dos enormes absis que l'aguantaven. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184865" title="Teatre rom de Cartago" nonfiltered="983" processed="980" dbindex="75989">
El teatre rom de Cartago fou una construcci monumental romana a la nova ciutat de Cartago fundada a finals del segle I aC. El teatre no es va construir fins al comenament del segle II probablement sota Adri amb una capacitat per 11.500 persones. Es va utilitzar principalment marbre blanc. Tenia nombroses esttues entre les quals dues de colossals que decoraven els nnxols del fons de l'escena. Fou reformat al segle III i al segle IV i fou destrut pels vndals el 439.

El teatre estava format per la cvea, l'orquestra i l'escena. La cvea o graderia tenia un dimetre de 106 metres; el seu mur d'escena estava format per tres absis de tres nivells i l'escena es trobava a ms de 50 metres.

Fou descobert el 1904 i excavat i desprs restaurat fins al punt de qu avui dia es fa servir de marc per alguns actes culturals del Festival Internacional de Cartago (a partir de l'any 1967)





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184866" title="Odon de Cartago" nonfiltered="984" processed="981" dbindex="75990">
L'Odon de Cartago fou un teatre cobert de l'antiga Cartago romana i avui unes restes arqueolgiques de la moderna Carthage. Es trobava a la cimera d'un tur (conegut com tur de l'Odon) al costat del Teatre rom de Cartago, que estava adossat al tur. 

L'edifici tenia al davant un gran pati rectangular orientat al nord. Al subsl tenia unes cisternes. Fou demolit per a la reutilitzaci del seu material pels rabs (material de Cartago es va usar per construir Kairuan) i noms n'han quedat els fonaments i alguns elements allats; fou excavat per primera vegada el 1900 i 1901 i a les cisternes es van trobar nombroses restes de fragments de marbre dels elements arquitectnics i d'esttues que havien format part de l'Odon. Fou excavat altre cop per a nous estudis del 1994 al 1999. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184867" title="Amfiteatre rom de Cartago" nonfiltered="985" processed="982" dbindex="75991">
L'amfiteatre rom de Cartago fou una construcci monumental romana a la ciutat de Cartago (desprs de la seva refundaci pels romans a finals del segle I aC) i avui lloc arqueolgic de la moderna ciutat de Carthage. A l'amfiteatre, fundat al mateix temps que la ciutat, es feien les lluites de gladiadors i altres celebracions romanes. L'amfiteatre es troba a nivell del sol a la perifria de Carthage, i s de mesures similars a l' amfiteatre d'El Djem, que est molt millor conservat. Era de forma circular i mesurava 120 x 93 metres, i l'arena feia 64 x 36 metres, i en total 156 x  128 metres. Fou ampliat a finals del segle II o comenaments del segle III i va arribar a tenir una capacitat de 41.000 espectadors.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184868" title="Monument Circular de Cartago" nonfiltered="986" processed="983" dbindex="75992">
El Monument Circular de Cartago s un monument en runes de la moderna ciutat de Carthage, construt a la ciutat romana de Cartago en el segle IV, probablement d'inspiraci cristiana (els experts el consideren de vocaci martiriolgica). Est format per dos corones dodecagonals concntriques formades per dotze pilars amb una cpula de 8,40 metres de dimetre i dins un rectangle de 36,80 metres x 31,20 metres, ocupant una part de la zona delimitada per la part oriental del Kardo (II i III)  i la part nord de Decumanus (III y IV). Va caure en dess amb la invasi dels vndals per els bizantins el van restaurar al segle segent. En els ltims anys ha estat estudiat per un equip d'arquelegs canadencs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184869" title="La Pinta" nonfiltered="987" processed="984" dbindex="75993">

La Pinta va ser una de les dues caravelles que va usar Cristfor Colom en el seu primer viatge al Nou Mn el 1492. L'altra caravella era La Nia. La tercera embarcaci, la Santa Mara, en realitat era una nau o "carraca" i no una caravella.

La Pinta hauria estat construda a les drassanes de Palos de la Frontera, o potser a Galcia, pocs anys abans del primer viatge. Va ser elegida per Martn Alonso Pinzn per les seves qualitats nutiques, ja que el mateix l'havia llogat anteriorment, la va costejar el consell municipal de Palos.

El seu nom va fer pensar alguns historiadors que pertanyia a la famlia Pinto, per en realitat va ser llogada als armadors Gmez Rascn i a Cristbal Quintero, que va anar en ella a Amrica com mariners, pel que probablement el seu verdader nom fos "La Pint". Era una caravella nrdica de veles quadrades amb un velam molt senzill. Els pals de trinquet i major anaven aparellats amb una vela quadrada de grans dimensions, en tant que el de messana portava una vela llatina.

La Pinta era la ms velera de les tres naus colombins (La Pinta, La Nia i la Santa Mara) i amb freqncia havia d'esperar les altres dues durant l'histric viatge, degut tamb als dots del capit Martn Alonso Pinzn. El dia 8 d'octubre, en lluita per arribar a descobrir els primers les noves terres, va assolir una velocitat de 15 milles per hora (una milla de l'poca equival a 0,8 milles nutiques actuals pel que la seva velocitat serien d'uns 12 nusos), superior a la que pot assolir avui un mercant de vapor mig.

 Enllaos externs .
Muelle de las Carabelas, Palos de la Frontera. ;
IZQUIERDO LABRADO, Julio. Breu Histria de Palos de la Fontera ;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184870" title="Cisternes de la Malga" nonfiltered="988" processed="985" dbindex="75994">
Les cisternes de la Malga (tamb apareixen assenyalades com La Malaga) sn unes antigues cisternes de la ciutat romana de Cartago, moderna Carthage, situades a la rodalia de l'antiga ciutat a l'oest del tur de Byrsa. Estan formades per quinze compartiments parallels juxtaposats, de 102 metres de llarg, 7,40 metres d'alt i sota metres sota volta, amb una cisterna ms, perpendicular, que es feia servir per la decantaci o la distribuci. El conjunt forma un rectangle de 127 x 102 metres i la seva superfcie s de 12.945 metres quadrats. Estaven planificades per emmagatzemar ms de seixanta mil metres cbics. Com que a la mateixa Cartago no hi havia gaire agua els romans van buscar el subministrament al Djebel Zaghouan i van construir un aqeducte d'uns 80 km de llarg amb una pendent calculada del 0,29% per portar l'aigua fins aquestes cisternes i altres. Eren les cisternes ms gran que usaven els romans degut a que abastien una ciutat com Cartago que havia tornat a agafar importncia i de la que depenien altres ciutats i viles. Encara que estan relativament properes a Carthage no sn interessants com a lloc de visita ja que s'estan reformant per reforar-les i reutilitzar-les i se'n pot veure molt poca cosa. El seu nom rab de la Malga (en transcripci francesa) deriva del nom antic del barri on es troben, que es deia Maglia (Magalia).

Les cisternes anomenades de Bordj el Djedid sn a la vora de les termes d'Anton i sn una mica ms petites per tamb considerables. Reben el seu nom del fort otom que tenen al costat.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184872" title="Unin Deportiva Almera 2006-2007" nonfiltered="989" processed="986" dbindex="75995">
La temporada 2006-2007, la plantilla del primer equip de futbol de la Unin Deportiva Almera era formada pels segents jugadors:

Plantilla 2006-2007.
















 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184875" title="Unin Deportiva Almera 2005-2006" nonfiltered="990" processed="987" dbindex="75996">
La temporada 2005-2006, la plantilla del primer equip de futbol de la Unin Deportiva Almera era formada pels segents jugadors:

Plantilla 2005-2006.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184879" title="Jonathan Soriano Casas" nonfiltered="991" processed="988" dbindex="75997">

Jonathan Soriano Casas (nascut a Pont de Vilomara el 24 de setembre del 1985) s un futbolista catal que juga de davanter al Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona.

 Palmars .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184880" title="Diego Alves Carreira" nonfiltered="992" processed="989" dbindex="75998">






Diego Alves Carreira (nascut a Rio de Janeiro el 24 de juny de 1985) s un futbolista professional brasiler que juga com a porter a la UD Almera.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184882" title="Felipe Melo de Carvalho" nonfiltered="993" processed="990" dbindex="75999">

Felipe Melo de Carvalho (nascut a Volta Redonda el 26 d'agost del 1983) s un futbolista professional brasiler que juga com a migcampista a la ACF Fiorentina.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184883" title="David Cobeo Iglesias" nonfiltered="994" processed="991" dbindex="76000">
David Cobeo Iglesias (nascut a Madrid el 6 d'abril de 1982) s un futbolista professional que juga com a porter a Rayo Vallecano.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184884" title="Globus imperial" nonfiltered="995" processed="992" dbindex="76001">
El globus imperial  (en llat globus cruciger, globus que porta una creu; en alemany Reichsapfel, poma imperial) s una figura esfrica coronada d'una creu. Era un dels smbols del Sacre Imperi Romanogermnic i tamb l'utilitzaren altres monarquies. Es tracta d'un smbol cristi usat a l'edat mitjana en monedes, escuts, en la iconografia i les insgnies reials com els ceptres, en fites... Representa el domini de Crist (la creu) sobre el mn (l'esfera).

En herldica s'anomena tradicionalment en catal mn.

Histria.

El primer s conegut d'aquest smbol es remunta al final del segle IV o comenament del V, probablement entre els anys 395 i 408, al revers de les monedes de l'emperador Arcadi, per amb tota seguretat s a partir del 423, a les monedes de l'emperador Teodosi II.

El simbolisme visual de tenir el mn a la m o, de manera ms evident, sota el peu, era un clar missatge des de l'antiguitat pagana. Els ciutadans romans estaven familiaritzats amb l'esfera com a representaci del mn i del domini de l'emperador sobre ell: per exemple, en una moneda del segle IV hi figura l'emperador Constant amb una esfera a la m; en una moneda del segle II, de l'poca d'Adri, es veu la deessa Salus aguantant l'esfera sota un peu.

Amb la difusi del cristianisme al segle V, a l'esfera s'hi va afegir la creu per simbolitzar el domini del Du cristi sobre el mn. Pels cristians, la presncia del globus cruciger en les insgnies imperials representava el fet que l'emperador governava el mn per voluntat divina. Entre els pagans, la creu per damunt l'esfera significava el triomf de la cristiandat al mn.

Si b l'esfera representava el mn sencer, l's del globus imperial es va difondre entre tots els governants cristians, fins i tot entre aquells dels regnes ms petits. Tamb s'utilitzava en les representacions d'ssers celestials com els arcngels. Durant l'edat mitjana es va difondre en monedes i en la iconografia i les insgnies reials. D'altra banda, era present damunt la tiara papal, ja que el papa era considerat pare dels prnceps i reis, rector del mn i vicari de Crist a la terra. Entre altres usos curiosos, el globus imperial corona, per exemple, els perrons, erigits al centre de cada bona vila del principat de Lieja. 

Galeria d'imatges.

Fitxer:Denmark globus cruciger.jpg|El globus dans 
Fitxer:Wappen von Nackenheim.png |Escut de Nackenheim (Rennia-Palatinat)
Fitxer:Wappen Aidlingen.svg| Escut d'Aidlingen (Baden-Wrttemberg)
Fitxer: Blason liege.svg|Escut de Lieja (Blgica):perron coronat d'un globus
Fitxer:Escut d'Albatrrec.svg|Escut d'Albatrrec (Segri)
Fitxer:Escut de Monistrol de Montserrat.svg|Escut de Monistrol de Montserrat (Bages)























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184885" title="Bruno Saltor Grau" nonfiltered="996" processed="993" dbindex="76002">


Bruno Saltor Grau, ms conegut com a Bruno Saltor (nascut a El Masnou, el Maresme, l'1 d'octubre de 1980) s un futbolista catal que juga de defensa a la UD Almera.

Equips.
2000-2001: RCD Espanyol B;
2001-2002: Gimnstic;
2002-2003: RCD Espanyol B;
2003 2006: UE Lleida;
2006 : UD Almera;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184887" title="Campionat del Mn de Futbol sub-20 2007 (Seleccions)" nonfiltered="997" processed="994" dbindex="76003">
Seleccions participants al Campionat del Mn de Futbol sub-20 2007.

Grup A.
.
Seleccionador:  Paul Gludovatz
























.

Seleccionador:  Dale Mitchell
























.

Seleccionador:  Jos Sulantay
























.

Seleccionador:  Eddie Hudanski
























Grup B.
.

Seleccionador:  Jan Poulsen
























.
Seleccionador:  Gins Melndez

















 






.
Seleccionador:  Gustavo Ferrin

















 






.

Seleccionador:  George Lwandamina
























Grup C.
.

Seleccionador:  Peter Johnson
























.

Seleccionador:  Jess Ramrez
























.

Seleccionador:  Stu Jacobs
























.

Seleccionador:  Jose Carvalho
























Grup D.
.

Seleccionador:  Nelson Rodrigues
























.

Seleccionador:  Cho Dong-Hyun
























.

Seleccionador:  Micha  Globisz
























.

Seleccionador:  Thomas Rongen
























Grup E.
.

Seleccionador:  Hugo Tocalli
























.

Seleccionador:  Miroslav Soukup
























.

Seleccionador:  Julio Dely
























.

Seleccionador:  Tong Sop Jo























Grup F.
.

Seleccionador:  Geovanni Alfaro


 





















.

Seleccionador:  Yasuyuki Yoshida
























.

Seleccionador:  Ladan Bosso
























.

Seleccionador:  Archie Gemmill





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184889" title="Mart Joan de Rocabert" nonfiltered="998" processed="995" dbindex="76004">
Mart Joan de Rocabert era fill del vescomte Dalmau VIII de Rocabert i de la seva segona esposa Blanca de Crulles, de la famlia dels Crulles de Llagostera, a la mort del seu pare va rebre la baronia de Verges i la vila rossellonesa de Vin. Amb tot, el seu germanastre no accept aquesta disposici testamentria del seu pare i pledej per aconseguir que la baronia retorns al tronc principal del patrimoni vescomtal. Mart Joan va comptar amb l'ajuda dels Rocabert de Cabrenys, Bernat Hug de Rocabert i Pere de Rocabert. Aquest fet devia ser clau per la seva filiaci reialista durant la Guerra Civil, ja que des d'un principi estava dins la Fora de Girona defensant la reina Joana Enrquez i el futur Ferran el Catlic. 

El 1465 va morir en la defensa de la Bisbal d'Empord de les forces de Pere de Portugal. Concretament va caure d'un mur abraat a un soldat borgony. L'herncia va passar al seu fill Onofre de Rocabert, que estava sota la tutella de Dalmau de Rocabert. El vescomte Jofre intent de nou prendre la baronia, per no ho aconsegu i la Capitulaci de Peralada la deixava fora dels seus dominis. 

Npcies i descendncia.
Es cas amb Beatriu de Crulles i tingu els fills segents:
 Onofre de Rocabert, mort el 1483. Es va casar amb Esperanza Doz i va tenir una filla, Joana.
 Joan de Rocabert, mort el 1510. Fou l'hereu del seu germ.
 Blanca, casada amb Gil de Andrade;
 Beatriu;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184891" title="Jofre IV de Rocabert" nonfiltered="999" processed="996" dbindex="76005">
Jofre IV de Rocabert i Desfar fou vescomte de Rocabert en succeir el seu pare Dalmau VI de Rocabert i la seva mare Emessenda Desfar, baronessa de Navata i Calabuig. 

Biografia.
Va regir el vescomtat noms 5 anys, de 1304 a 1309, tot i que ja estava associat al govern vescomtal mentre el seu pare fou viu. Comen el govern amb disputes amb el comte d'Empries i el comte d'Urgell. Fidel servidor del rei Jaume II el Just, va participar a la conquesta de Menorca i segurament tamb a Mrcia. Tamb va participar en la campanya contra Frederic de Siclia de 1297. La seva amistat amb el rei va fer que Blanca d'Anjou s'allotgs al seu castell abans de casar-se amb el monarca a Vilabertran el 1295.

Npcies i descendncia.
Jofre V de Rocabert es va casar amb Ceclia d'Urgell i tingueren els segents fills:
 Dalmau VII de Rocabert, l'hereu.
 Guerau, mort el 1341 i paborde de Tarragona. ;
 Galceranda, monja.
 Alamanda, mona. ;
 Geralda, casada successivament amb Guillem III de Canet, primer vescomte de Canet i Guerau Alemany, senyor de Guimer.
 Jofre, comanador de l'orde de Sant Joan de Jerusalem.
 Bernat Hug. ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184892" title="Falern" nonfiltered="1000" processed="997" dbindex="76006">
El falern s un vi histric de l'antiga Roma que actualment encara es produeix al Lazio i a Mondragone, de 12-13 graus.

Marc Valeri Marcial i Ateneu de Naucratis ja n'havien parlat. El primer deia que n'hi havia de sec, de color groc, i de dol, de color ms fosc. Noms si els vents del sud bufaven en temps de la collita se'n feia de dol.

Calia deixar-lo envellir un mnim de 10 anys abans de beure'l. Entre 15 i 20 anys assolia, segons Ateneu, el seu punt ptim. 

Actualment, els negres s'elaboren amb aglianico i barbera, i els blancs amb falanghina.


Referncies.


 Andrew Dalby, Food in the ancient world from A to Z. Londres, Nova York: Routledge, 2003. ISBN 0-415-23259-7, plana 138.

Enllaos externs.

 Llista i descripci dels vins consumits a l'Imperi Rom, incloent-hi el falern. ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184893" title="Esper de gall" nonfiltered="1001" processed="998" dbindex="76007">
L'esper de gall s una varietat de ram blanc, molt menut i de gra mitj o gros i llarguer.

s autcton de Galcia, d'estil alsaci i conreat a Valdeorras (Ourense). 

Se n'obt un vi amb molt de glicerol, amb una acidesa i una dolor molt peculiars, pllid i perfumat. Les modernes tcniques enolgiques  l'han revalorat.


Referncies.




Enllaos externs.

 Descripci de l'esper de gall. ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184895" title="Temporada 2006-2007 de la secci d'hoquei patins del Futbol Club Barcelona" nonfiltered="1002" processed="999" dbindex="76008">




Entrenador:  Quim Pals



 cap;



 cap;



 Copa Intercontinental: Campi;
 Copa d'Europa: Campi;
 Copa Continental: Campi;
 OK Lliga / Lliga espanyola: Campi (1r a la fase regular);
 Copa del Rei / Copa espanyola: Campi;
 Supercopa espanyola: Sots-campi. Derrotat a la final per 2-3 i 3-3 contra l'Alnimar Reus Deportiu.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184896" title="Sant Gens de Palafolls" nonfiltered="1003" processed="1000" dbindex="76009">
Sant Gens de Palafolls (antigament conegut com Sant Gens de Vilelles) s un nucli de poblaci del municipi de Palafolls, a la comarca del Maresme.
T una poblaci de 205 habitants.

Enllaos externs.
 Breu informaci sobre la parrquia;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184899" title="Institut Catal de la Vinya i el Vi" nonfiltered="1004" processed="1001" dbindex="76010">
L'INCAVI o Institut Catal de la Vinya i el Vi va sser creat l'any 1980 com a rgan de direcci de les estacions enolgiques de Vilafranca del Peneds i Reus, la competncia sobre les quals havia estat transferida a la Generalitat del Principat de Catalunya.

Des d'aleshores l'INCAVI ha estat el punt de referncia en el suport a vinicultors i elaboradors en la millora continuada de la qualitat dels vins del Principat de Catalunya, i en la tasca d'investigaci i desenvolupament de noves tecnologies que  portessin el sector vitivincola catal a ocupar un lloc destacat entre els productors de vins d'alta qualitat.

L'INCAVI s tamb motor de la promoci dels vins de Catalunya, tant entre els consumidors catalans com en els mercats estrangers. La difusi de la cultura del vi, d'una forma de viure mediterrnia, i d'un bon coneixement dels vins catalans continuen essent una de les tasques primordials d'aquest institut. 

En aquest sentit, l'INCAVI organitza dues manifestacions anuals de promoci adreades al consumidor catal: la Mostra de Vins i Caves de Catalunya (una trobada anyal entre elaboradors i consumidors que se celebra a Barcelona entorn de les festes de la Merc) i la Festa del Vi Novell, que se celebra l'11 de novembre (diada de Sant Mart).

Referncies.



Enllaos externs.

 Web de l'INCAVI. ,  i ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184904" title="Grapsodeu" nonfiltered="1005" processed="1002" dbindex="76011">


Els grapsodeus (Grapsoidea) sn una de les 24 superfamlies de crustacis decpodes de l'infraordre dels braquirs. El representant ms conegut s el cranc roquer (Pachygrapsus marmoratus).

 Sistemtica .
La superfamlia Grapsoidea (Macleay, 1838) se subdivideix en 6 famlies:
 Els gecarcnids (Gecarcinidae), MacLeay, 1838.
 Els gliptogrpsids (Glyptograpsidae), Schubart, Cuesta & Felder, 2002.
 Els grpsids (Grapsidae), MacLeay, 1838.
 Els plagsids (Plagusiidae), Dana, 1851.
 Els sesrmids (Sesarmidae), Dana, 1851.
 Els varnids (Varunidae), Milne Edwards, 1853.

 Referncies .


 Fotos de crancs grapsodeus .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184908" title="Lucio Dalla" nonfiltered="1006" processed="1003" dbindex="76012">

Lucio Dalla s un cantant i compositor itali i, tamb, clarinetista i pianista.

Nascut a Bolonya el 4 de mar de 1943, des de ben jove perd el pare i s, doncs, la seva mare, Iole Melotti, qui el cria tota sola. Comena a tocar el clarinet en un grup de jazz anomenat Reno Jazz Gang a la seva ciutat natal. El 1962 entra a formar part del grup Flippers; ms tard, el director de la casa discogrfica RCA Gino Paoli el persuadeix de comenar una carrera en solitari.

Finalment, el 1964 surt el seu primer disc, un single amb les canons Lei i Ma questa sera. Ms endavant, el 1966, crea el grup Idoli amb altres msics bolonyesos, amb el qual far un primer lbum anomenat 1999. El 1971 participa en el festival de San Remo, on presenta la can 4/3/1943, inclosa al seu LP Storie di casa mia. El 1973 decideix de posar fi a la seva collaboraci amb Sergio Bardotti i Gianfranco Baldazzi (autors de quasi totes les lletres de les canons que havia interpretat fins aleshores) i opta per treballar amb Roberto Roversi, poeta bolonys amb qui collaborar durant quatre anys. Desprs de violents desacords amb Roversi, decideix de treballar sol i ser d'ara endavant el compositor de les seves canons.

Actualment s un dels cantants italians ms coneguts arreu del mn.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184910" title="Sangria" nonfiltered="1007" processed="1004" dbindex="76013">

La sangria s un beguda alcohlica refrescant tpica de l'estiu , preparada a base de vi negre, aigua carbnica, taronja, llimona, sucre, certes espcies i fruites i gel. 

Cal consumir-la just preparada per tal que el gust del vi no es vegi gaire alterat (la qual cosa no aconsella el seu envasament en Tetra Brik). N'hi ha tantes receptes com es vulgui, sempre, per, mantenint un mnim de vi del 50%.

Dissortadament, se n'han fet moltes de molt dolentes per acontentar turistes assedegats i incauts i, en conseqncia, ha caigut en un cert desprestigi.

Referncies.



Enllaos externs.

 Recepta per fer sangria de vi negre i canyella. ;
 Recepta per fer sangria de cava. ;
 Consells per a turistes a l'hora de demanar una sangria en un bar espanyol. ;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184914" title="Setmana del Cava" nonfiltered="1008" processed="1005" dbindex="76014">
La Setmana del Cava va sser establerta l'any 1982 per la Confraria del Cava de Sant Sadurn d'Anoia.

s un conjunt d'actes que tenen lloc la segona setmana d'octubre, entre els quals cal destacar l'elecci de la Reina del Cava (amb les seves dames d'honor), un sopar gastronmic, un Tren del Cava que fa el recorregut entre Barcelona i Sant Sadurn d'Anoia i la  investidura tardoral de nous confrares.


Referncies.



Enllaos externs.

 Informaci actualitzada de la Setmana del Cava. ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184917" title="Grpsid" nonfiltered="1009" processed="1006" dbindex="76015">


Els grpsids (Grapsidae) formen una famlia de crustacis decpodes braquirs de la superfamlia dels grapsodeus (Grapsoidea). 

Sn tpicament tropicals tot i tenir una distribuci ms enll dels trpics, ampla. Est present a la Mediterrnia occidental i entre les seves espcies hi ha el cranc roquer (Pachygrapsus marmoratus), un dels crancs ms fcils de poder observar a les roques del litoral.

 Sistemtica .
Segons la llista de referncia de la ITIS, es poden considerar 8 gneres:
 Brachynotus (no  verificat per la ITIS).
 Geograpsus,  Stimpson, 1858.
 Goniopsis, De Haan, 1833.
 Grapsodius, Holmes, 1900.
 Grapsus, Lamarck, 1801.
 Metopograpsus, H. Milne Edwards, 1853.
 Pachygrapsus, Randall, 1839.
 Planes, Bowdich, 1825.

La llista de la NCBI cita 7 gneres. No contempla ni Brachynotus ni Grapsodius,  i n'afegeix el gnere Leptograpsus.

 Referncies .


 Enllaos externs .
 SeaFriends;
 University of Michigan;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184920" title="Java Community Process" nonfiltered="1010" processed="1007" dbindex="76016">
La Java Community Process o JCP, establerta el 1998, s un procs formal que permet que parts interesades s'involucrin en la defici de futures versions i funcionalitats de la Plataforma Java.

La JCP involucra l's de Java Specification Request (JSR), que sn documents formals que descriuen especificacions proposades i tecnologies a afegir a la plataforma Java. Les revisions pbliques formals de les JSRs sn dirigides abans que la JSR esdevingui final i s votada pel comit executiu JCP (JCP Executive Committee). Una JSR final proveeix una implementaci de referncia que s una implementaci lliure de la tecnologia en forma de codi font i un Technology Compatibility Kit per verificar l'especificaci de l'API.

La prpia JCP s descrita per una JSR. Des del 2006, l'actual versi de la JCP s la 2.6, tal com descriu la JSR 215.

Llista de JSRs.

Hi ha unes 300 JSRs. Algunes de les JSRs ms visibles sn:



Referncies.


 Enllaos externs .

 Portada de la Java Community Process ;
 Llista de totes les JSR qualificades com a finals;
 Llista de totes les JSRs;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184922" title="Trebbiano" nonfiltered="1011" processed="1008" dbindex="76017">
El trebbiano s un ram blanc plantat arreu d'Itlia, amb diferents noms regionals.

s present en nombrosos vins famosos, com els frascati, galestro, orvieto, soave i verdicchio, entre altres, i fins i tot dels chianti negres.

A Amrica s emprat per a la destillaci. Equival a l'ugni blanc de la Charente i la Gascunya franceses (que tamb es destinen a la destillaci per a l'obtenci, respectivament, del conyac i de l'armanyac.

Referncies.


 Robinson, Jancis: Vines, Grapes & Wines. Mitchell Beazley, 1986. ISBN 1857329996.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184925" title="Treixadura" nonfiltered="1012" processed="1009" dbindex="76018">
La treixadura s una varietat de ram blanc de Galcia, histric a la zona del Ribeiro per de conreu escs.

Dna uns vins amb gust de poma madura, que combinen molt b amb els d'albario.


 Referncies .




 Enllaos externs .

 Descripci d'aquesta varietat de ram. ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184926" title="Sant Mart de Maana" nonfiltered="1013" processed="1010" dbindex="76019">
Sant Mart de Maana s un nucli de poblaci pertanyent al municipi de Rubi a l'Alta Segarra, a la comarca de l'Anoia. La seva poblaci s de 35 habitants en el cens de 2006. Sant Mart de Maana fou annexionat a Rubi a l'any 1840. Aquest petit nucli es form al voltant de l'Esglsia de Sant Mart.

L'Esglsia de Sant Mart.
Es troba situat al vell mig del petit nucli de poblaci. La planta de l'esglsia s de creu llatina i coberta amb volta apuntada. El campanar de l'esglsia s de secci quadrangular adossat a l'esglsia, refet a comenaments del segle XX, per culpa de la caiguda d'un llamp. No sempre ha estat dedicada a Sant Mart, ja que en el segle XIV estava dedicada a Sant Iscle.

 Enllaos externs .

Lloc web oficial de l'Ajuntament de Rubi al qual pertany;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184927" title="Real Madrid C" nonfiltered="1014" processed="1011" dbindex="76020">


El Real Madrid C (fins al 1990 conegut com Real Madrid Aficionados) s el segon filial del Real Madrid CF. Actualment juga a Tercera Divisi.

Dades de l'equip.
 Entrenador: Jos Mara Salmern;
 Temporades en 2a B: 4;
 Temporades en 3a: 23;
 Debut a Segona Divisi B: 1993-94;
 Millor posici a la lliga: 7 (Segona divisi B temporada 1993-94);
 Pitjor posici a la lliga: 14t (Tercera divisi temporada: 2003-04);

Palmars.

 Tercera divisi (5): 1984-85, 1990-91, 1991-92, 1998-99, 2005-06;
 Campionat d'Espanya Amateur (8): 1959-60, 1961-62, 1962-63, 1963-64, 1964-65, 1965-66, 1966-67, 1969-70;

Plantilla actual 2007-08.












 

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184933" title="Verdicchio" nonfiltered="1015" processed="1012" dbindex="76021">
El verdicchio s una varietat de ram blanc que dna el seu nom a un bon vi del centre d'Itlia.


Referncies.



 Galet, Pierre: Dictionnaire encyclopdique des cpages. Ed. Hachette, any 2001.  ISBN 2-0123633-18. ;

Enllaos externs.

 Descripci d'aquesta varietat de ram. ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184935" title="(7472) Kumakiri" nonfiltered="1016" processed="1013" dbindex="76022">

L'asteroide (7472) Kumakiri s un dels situats al Cintur principal descobert el 1992 per Makio Akiyama i Toshimasa Furuta.

Recentment ha estat notcia pel seu contingut basltic juntament amb (10537) 1991 RY16 per un estudi condut per Ren Duffard i Fernando Roig basat en dades del Sloan Digital Sky Survey.

El basalt s evidncia que un objecte ha estat prou gran en el passat per mantenir escalfor interna.

Fins fa poc es creia que els asteroides que contenien basalt eren fragments de l'asteroide (4) Vesta. El 2001 es va descobrir (1459) Magnya amb un basalt de composici qumica lleugerament diferent al de Vesta suggerint que no pertanyia a la mateixa famlia.

La manca de basalt i olivina, que constituirien la crosta i el mantell dels objectes de la mida de Vesta en el Cintur, ha intrigat els cientfics molt temps. La teoria prediu que la meitat dels asteroides haurien d'estar formats d'un d'aquests dos materials.

>>Trobar-n'hi un s significatiu, diu Michael Gaffey (geleg), perqu se n'esperava trobar en molts ms asteroides.

Una possibilitat, segons Gaffey, s que l'objecte pare de Kumakiri i (10537) 1991 RY16, s'hagi esmicolat degut a repetides collisions.

 Referncies .








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184936" title="Vernaccia" nonfiltered="1017" processed="1014" dbindex="76023">
La vernaccia s una varietat de ram blanc conreat al centre i sud d'Itlia, i tamb a Sardenya.

Se n'obt un vi fort, amb tendncia al color de l'or vell.

Referncies.



Enllaos externs.

 Histria del vi elaborat amb aquesta varietat de ram. ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184937" title="Federico Julin Fazio" nonfiltered="1018" processed="1015" dbindex="76024">






Federico Julin Fazio s un futbolista argent. Va nixer el 17 de mar de 1987 a Buenos Aires (Argentina). El seu club actual s el Sevilla FC.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184940" title="Batalla de Trullars" nonfiltered="1019" processed="1016" dbindex="76025">


	
La batalla de Trullars va ser lluitada 22 de setembre de 1793, i va donar la victria al general espanyol Antonio Ricardos contra l'exrcit francs de Luc Simon Auguste Dagobert.

Antecedents.
El govern espanyol va declarar la guerra contra la Repblica Francesa el 17 d'abril de 1793 en resposta a l'execuci de Llus XVI de Frana i Maria Antonieta. L'exrcit espanyol, sota el comandament del general Antonio Ricardos van envar el Rossell per Sant Lloren de Cerdans, amb uns 25.000 homes i un centenar de peces d'artilleria, ocupant les ciutats poc defensades d'el Perts i la vall del riu Tec (Arles i Ceret) i es retirava a les posicions inicials desprs de la derrota a la batalla de Parestortes, uns dies abans.

Conseqncies.
L'exrcit espanyol, tot i la victria, es retira a el Perts per l'arribada de reforos francesos.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184941" title="Erinosi" nonfiltered="1020" processed="1017" dbindex="76026">
L'erinosi s una malaltia dels ceps produda per la picadura de lEriophes vitis, un car de cos allargat que pica els pmpols. 

En el lloc de la picada apareix una inflamaci rugosa.

Referncies.


Enllaos externs.
 Descripci i prevenci d'aquesta malaltia. ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184942" title="Torneig de Casablanca" nonfiltered="1021" processed="1018" dbindex="76027">
El torneig de Casablanca, conegut oficialment amb el nom de Grand Prix Hassan II, s una competici tennstica per a jugadors professionals que es disputa anualment a Casablanca, al Marroc, i que es juga sobre terra batuda. El torneig forma part de la srie de torneigs de l'International Series Tournaments de l'ATP.

Palmars.


Enllaos externs.
Web oficial del torneig;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184943" title="International Series" nonfiltered="1022" processed="1019" dbindex="76028">
International Series s el nom que reben una srie de competicions tennstiques professionals que es disputen internacionalment i que sn part de l'ATP Tour. Els tornejos International Series ofereixen premis en metllic (que van de 333.000 a 1.000.000 de dlars per a l'any 2007) i la possibilitat de guanyar punts per al rnquing de l'ATP. Tant pel que fa als premis com als punts que s'atorguen, aquests tornejos estan just per sota dels ATP Masters Series i dels International Series Gold.

 Enllaos externs .
Web oficial de l'ATP;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184944" title="Escola de Viticultura Merc Rossell i Domnech" nonfiltered="1023" processed="1020" dbindex="76029">
L'Escola de Viticultura Merc Rossell i Domnech s un centre fundat l'any 1989 a la propietat d'Espiells, en el terme de Sant Sadurn d'Anoia, mitjanant un acord entre la propietat, l'Ajuntament i la Diputaci de Barcelona.

La seva finalitat s la preparaci de bons professionals dedicats al mn de la vinya i les caves, en relaci amb els professionals del sector i altres centres dedicats a la formaci de professionals de l'enologia.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184945" title="Botritis" nonfiltered="1024" processed="1021" dbindex="76030">


La botritis s una malaltia causada pel fong Botrytis cinerea, que ataca molts cultius, com ara la vinya, arbres fruiters, maduixa, tomquet, pebrot, albergnia, hortcoles variades i plantes ornamentals. 

En el cas de la vinya i segons les circumstncies pot ser una afectaci fatal (podridura grisa o negra) o valuosa (podridura noble).

Referncies.


Enllaos externs.
 Consells per tractar aquesta malaltia de la vinya. ;
 Descripci i tractament d'aquesta malaltia. ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184946" title="Marc Valiente i Hernndez" nonfiltered="1025" processed="1022" dbindex="76031">
Marc Valiente Hernndez s un futbolista catal. Va nixer el 29 de mar del 1987 a Granollers. El seu club actual s el Sevilla Atltic , de segona divisi. Anteriorment havia jugat amb el FC Barcelona B, equip amb el que va guanyar la lliga de Tercera Divisi la temporada 2007-08.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184948" title="Carlos Garca Badas" nonfiltered="1026" processed="1023" dbindex="76032">


Carlos Garca i Badas, ms conegut com a Carlos Garca (nascut a Barcelona el 29 d'abril del 1984) s un futbolista catal que juga de defensa a la UD Almera.

Equips.
2002-2003: RCD Espanyol B;
2003-2004: RCD Espanyol;
2004-2005: Poli Ejido;
2005 : UD Almera;
2007-: Selecci catalana de futbol;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184949" title="Bogdanusa" nonfiltered="1027" processed="1024" dbindex="76033">
La bogdanusa s una varietat de ram blanc i vi de les illes Brac i Hvar, a Crocia.

Referncies.



Enllaos externs.

 Descripci d'aquesta varietat de ram. ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184951" title="Aitor Lpez Rekarte" nonfiltered="1028" processed="1025" dbindex="76034">
Aitor Lpez Rekarte (nascut a Mondragn, Pas Basc el 18 de setembre del 1975) s un futbolista basc que juga de defensa a la UD Almera.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184953" title="Rubn Martn Pulido" nonfiltered="1029" processed="1026" dbindex="76035">

Rubn Martn Pulido (nascut a Madrid el 2 de febrer del 1979) s un futbolista professional que juga com a defensa a la UD Almera.

Equips.
2000-2001: Real Madrid C;
2001-2001: UB Conquense;
2002-2003: Getafe CF;
2003-2004: Rayo Vallecano;
2004 2007: Getafe CF;
2007     : UD Almera;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184954" title="Albert Crusat Domnech" nonfiltered="1030" processed="1027" dbindex="76036">
Albert Crusat Domnech (nascut a Barcelona el 13 de maig del 1982) s un futbolista catal que juga de migcampista a la UD Almera.

Equips.
2001-2002: RCD Espanyol B;
2002-2003: RCD Espanyol;
2003-2004: Rayo Vallecano;
2004 2005: UE Lleida;
2005 : UD Almera;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184956" title="Baslica de Damous El Karita" nonfiltered="1031" processed="1028" dbindex="76037">
Damous El Karita (nom derivat del nom llat Domus Caritatis o senyor de la Caritat) fou la baslica ms gran de l'antiga Cartago, les restes de la qual estan avui situades a la moderna Carthage, molt properes al Cementiri dels Pares Blancs. Les restes actual son molt poc atractives pel visitant i realment poc es conserva de la baslica.

En el seu temps es compos d'una capella tricnica, un baptisteri i una rotonda inferior. Era un complex religis situat a la perifria de l'antiga Cartago romana. Fou excavada per Pierre Delattre el 1878 i es van trobar nombroses inscripcions funerries encara que moltes trencades. Les excavacions van posar a la llum diversos perodes d'ocupaci, primer quan tenia una mida de 65 x 45 metres  i estava orienta nord-est a sud-oest, i estava formada per nou naus i onze sales creuades, amb la nau central d'una amplada de deu metres, i tot pavimentat amb mosaic que no es va conservar; al segon perode va canviar la orientaci i l'absis es va moure al sud-est i van passar a ser onze naus amb nou sales creuades; en el tercer perode es va ampliar el frontal. Al nord-est hi havia un gran atri semicircular rodejat per un prtic i amb un tricori al mig, i l'altra costat hi havia un baptisteri hexagonal coronat amb badoqu amb 4 columnes ocupant la meitat de la sala hipstila de 36 x 24 metres

En aquesta baslica es van celebrar diversos concilis al segle V i ha estat identificada com la Basilica Fausti on va predicar Sant Agust.

A l'est hi ha les restes de la baslica de Sant Cipri (de 7 naus contra 9 la de Damous El Kerita), dedicada al bisbe Tasci Cipri que va patir martiri el 258 sota Valeri I, i el modern convent de Santa Monica  de les mares agustines amb una esglsia. Ms al nord hi ha la Baslica de Mcidfa, identificada com la Basilica Majorum, de la que noms queden els fonaments, que es el lloc on les santes Perpetua i Felicites i els seus companys foren enterrats.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184958" title="Blima" nonfiltered="1032" processed="1029" dbindex="76038">
La blima, brima o brimat s una malura de la vinya consistent en l'avortament de la flor del cep, quasi sempre a causa de les pluges o d'humitats, la qual provoca una escassedat de grans.

Referncies.


Enllaos externs.
 Tractament per combatre la blima. ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184959" title="Daniel Amokachi" nonfiltered="1033" processed="1030" dbindex="76039">






Daniel Owefin Amokachi va ser un futbolista nigeri dels anys 90.

Va nixer a Kaduna, Nigria, el 30 de desembre del 1972. Jugava de davanter. La seva potncia i fora li valgu el sobrenom del "brau negre". Comen a destacar internacionalment al Bruges belga. Les seves bones actuacions portaren a que L'Everton el fitxs per 3 milions de lliures. All no acab de donar el que s'esperava i finalment fou traspassat al Besiktas per poc ms de la meitat del que va costar al club angls. Jug amb la selecci de futbol de Nigria entre 1990 i 1999 un total de 42 partits, marcant 34 gols. Fou medalla d'or als Jocs Olmpics d'Atlanta 1996 i particip a les fases finals de les copes del Mn de 1994 i 1998. Una greu lesi va fer que abandons el futbol el 1999.

 Trajectria esportiva .
Ranchers Bees: 1989-1990;
Club Brugge: 1990-1994, 81 partits (55 gols);
Everton: 1994-1996, 43 (40);
Besiktas: 1996-1999, 77 (42);
Nasarawa United: 2005;

 Enllaos externs .
Nigerian Players  ;
Amokachi just wants a club (BBC Africa)  ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184960" title="Blatta orientalis" nonfiltered="1034" processed="1031" dbindex="76040">

Les paneroles orientals, paneroles negres (Blatta orientalis) sn una espcie de panerola que mesura prop d'uns 2,50 cm de llarg en la seva maduresa. Les tonalitats van del marr fosc al negre i t un cos brillant. Presenta dimorfisme sexual; l'individu mascul posseeix dues ales llargues i de color marr que cobreixen la major part del seu cos, que s ms estret que el de l'escarabat femella. Ni l'escarabat mascle ni la femella poden volar. La seva reproducci es realitza a travs de la posta d'ooteques.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184961" title="Margeners de Guissona" nonfiltered="1035" processed="1032" dbindex="76041">


Els Margeners de Guissona sn una colla castellera de Guissona (Segarra) creada l'any 2007. Els seus integrants porten camisa de color de terra mullada (marr).


Histria.
L'assemblea fundacional de la colla es va celebrar el 28 de juliol de 2007, desprs de 4 mesos d'assajos. La primera actuaci va tenir lloc el 9 de setembre de 2007 durant la Festa Major de Guissona, en qu van descarregar el tres de sis, el cinc de sis i el quatre de sis amb l'agulla. La colla va ser apadrinada pels Castellers de Lleida i els Castellers de Cornell.

Durant la diada dels Minyons de l'Arbo del 9 de desembre de 2007 van descarregar el seu primer quatre de set, acompanyat pel quatre de sis amb l'agulla i el cinc de sis.

A la segona temporada de la colla van descarregar per primer cop el 3 de 7 a la diada de Festa Major de Salt, el 4 de 7 amb l'agulla a la diada de Festa Major de Manresa, i el 5 de 7 a la Festa Major de Guissona.

El nom.

El nom de la colla fa referncia als margeners, els constructors de les parets de marge que defineixen el paisatge dels camps de la Segarra.

Altres.

Els Margeners de Guissona han recuperat, el Nadal del 2008, la representaci dels Pastorets de Folch i Torres. Han realitzat representacions el 26 de desembre i el 4 de gener de 2009.


Castells assolits.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184962" title="Erg (militar grec)" nonfiltered="1036" processed="1033" dbindex="76042">
Ergi (Erginus,        ) fou un militar grec de  Sria. Estava de servei a la ciutadella de Corint i la va entregar a rat de Sici cap de la Lliga Aquea al que va revelar la manera secreta en qu es podia accedir al lloc, i va rebre pel servei 60 talents de mans d'rat. Ms tard va intentar un cop de ma per alliberar als atenencs del jou d'Antgon II Gnates, per va fracassar al no tenir el suport d'rat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184963" title="Erig" nonfiltered="1037" processed="1034" dbindex="76043">
Erig (Erigonus) fou un ajudant del pintor Nealces que amb el temps va aprendre tantes coses del seu mestre que va esdevenir mestre de pintura, i fou qui va ensenyar al fams pintor Psies, germ del modelador Egineta. Va florir vers la meitat del segle III aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184964" title="Erigi" nonfiltered="1038" processed="1035" dbindex="76044">
Erigi (Erigyius,         ,         ) fou un militar macedoni, fill de Laricos i nascut a Mitilene. Fou molt amic d'Alexandre el Gran, i Filip II de Macednia el va enviar a l'exili degut a aquesta amistat. Va tornar de l'exili quan Alexandre va pujar al tron el 336 aC i  fou oficial a l'exrcit d'Alexandre .

Dirigia la cavalleria a la batalla d'Arbela el 331 aC; tamb va dirigir la cavalleria que va perseguir a Darios III de Prsia cap Ecbatana; el mateix any va rebre el comandament d'una de les tres divisions enviades a ocupar Hircnia i ms tard fou un dels generals enviat contra el strapa Satibarzanes al que va matar de prpia ma en una batalla . El 329 aC juntament amb Crter i Hefesti i amb el suport de l'herald Aristnder, va intentar dissuadir a Alexandre de creuar el Iaxartes i lluitar contra els escites. El 328 aC va morir en combat contra els bactrians fugitius.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184965" title="Erinna" nonfiltered="1039" processed="1036" dbindex="76045">


Onomstica:

Erinna, poetessa grega del segle VI aC;

Erinna, poetessa grega del segle IV aC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184967" title="Erinna (segle VI aC)" nonfiltered="1040" processed="1037" dbindex="76046">
Erinna (      ) fou una poetessa grega contempornia i amiga de Safo i de Baucis (vers 612 aC) que va morir als 90 anys deixant nombrosos poemes d'alta qualitat, de tipus pic, el principal dels quals s        , en 300 lnies de les que se'n conserven 4, escrit en el dialecte que es parlava a Rodes o a la vena illa de Telos. A Bizanci tenia una esttua. A l'antologia grega hi ha tres epigrames que se li atribueixen, dos dels quals sn dubtosos.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184968" title="Erinna (segle IV aC)" nonfiltered="1041" processed="1038" dbindex="76047">
Erinna (      ) fou una poetessa grega contempornia, segons Eusebi de Cesarea, de Demstenes i Filip II de Macednia, vers el 352 aC. Alguns erudits pensen que noms va existir una poetessa Erinna i que aquesta fou en realitat la mateixa que Erinna de Rodes o Telos, per mal datada.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184970" title="Erifanis" nonfiltered="1042" processed="1039" dbindex="76048">
Erifanis (Eriphanis,         ) fou una poetessa mlica grega autora de poesia ertica. Un tipus de can d'amor fou anomenat com ella. Noms una lnea de la seva poesia fou conservat per Ateneu de Naucratis, que s l'nic que l'esmenta.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184971" title="Erife" nonfiltered="1043" processed="1040" dbindex="76049">
Erife (Eriphus, Eriphos       ) fou un poeta cmic atenenc de la comdia mitjana que segons Ateneu de Naucratis va ser contemporani de Antfanes o va viure poc desprs que aquest i que li va copiar els versos. Les seves obres sn       ,         , i         . Eustaci l'anomena com            .



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184972" title="Erfil" nonfiltered="1044" processed="1041" dbindex="76050">
Erfil (Erophilus) fou un distingit gravador de pedres precioses, fill de Dioscrides. Va viure en temps dels primers emperadors romans. s conegut per una bonica gemma amb el cap d'August en la que apareix el seu nom com autor.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184973" title="Erop" nonfiltered="1045" processed="1042" dbindex="76051">
Erop (Eropon) fou un oficial del rei Perseu de Macednia que aquest va enviar el 168 aC per negociar amb umenes II de Prgam contra els romans. Tit Livi diu que anteriorment ja havia fet feines secretes pel rei. El seu nom grec podria ser exactament         .


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184974" title="Eros (metge)" nonfiltered="1046" processed="1043" dbindex="76052">
Eros (    ) fou un metge rom, que suposadament fou el metge de Jlia, la filla de l'emperador August. Se li atribueix de vegades un llibre curt titulat " Curandarum Aegritudinum Muliebrium ante et post Partum Liber unicus" per sembla que no s obra seva sin que fou ms tardana.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184975" title="Eroti" nonfiltered="1047" processed="1044" dbindex="76053">
Eroti (Erotianus,           ) tamb Herodianus (         ), fou un escriptor (i potser tamb metge) grec autor de l'obra                                    (Vocums, quae apud Hippocratem sunt, Collectio).  Probablement va escriure altres obres sobre Hipcrates. Va viure a Roma en temps de Ner i dedic el seu llibre al arquiatre Andromac.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184977" title="Eroti" nonfiltered="1048" processed="1045" dbindex="76054">
Eroti (Erotius) fou un jurista bizant. Era vicarius i quaestor, fou un dels juristes nomenats per Teodosi II el 435 com a membre de la comissi dels setze que havia de compilar el codi Teodosi, per va tenir molt poca participaci en aquesta compilaci que van redactar la meitat dels membres de la comissi. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184978" title="Ercia" nonfiltered="1049" processed="1046" dbindex="76055">
La gens Ercia (Erucia) fou una gent plebea de Roma, esmentada durant la repblica. Gai Eruci (Caius Erucius) fou l'acusador de Sext Rosci d'Amria que estava defensat per Cicer (80 aC) el qual diu que Eruci era d'origen baix; tamb fou acusador de Luci Var que igualment fou defensat per Cicer en any incert. Un Eruci (Ericius, ) s esmentat per Plutarc com un llegat de Sulla a la guerra contra Mitridates VI Eupator, per podria ser una lectura errnia per Hirti (Hirtius). Durant l'imperi (al segle II) una branca dels Eruci, que portaven el cognom Clarus va arribar a certa distinci.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184980" title="Erici" nonfiltered="1050" processed="1047" dbindex="76056">


Onomstica:

Erici de Czic, poeta grec ;

Erici de Tesslia, poeta grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184981" title="Erici de Czic" nonfiltered="1051" processed="1048" dbindex="76057">
Erici de Czic (Erycius,        ) fou un poeta grec amb alguns epigrames seus a l'antologia grega. Va viure al segle I aC, probablement en temps de Sulla vers el 84 aC. Apart d'aquestos epigrames en va escriure d'altres majoritriament sobre el tema de pastors.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184982" title="Erici de Tesslia" nonfiltered="1052" processed="1049" dbindex="76058">
Erici de Tesslia (Erycius,        ) fou un poeta grec amb alguns epigrames seus a l'antologia grega. Va viure a la primera meitat del segle II en temps de l'emperador Adri.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184983" title="Erixmac" nonfiltered="1053" processed="1050" dbindex="76059">
Erixmac (Eryximacus,           ) fou un metge grec que va viure al segle IV. s esmentat a l'obre  Convivium de  Plat (pagina 185)  explicant a Aristfanes com curar  el singlot.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184986" title="Cranc roquer" nonfiltered="1054" processed="1051" dbindex="76060">

El cranc roquer (Pachygrapsus marmoratus) s una espcie de la famlia dels grpsids, uns crustacis decpodes braquirs. Tot i que les grpsids sn tpicament tropicals, algunes espcies com el cranc roquer, sn tpiques d'aiges temperades com les del Mar Mediterrani.

s un cranc molt com a les nostres costes, on se'l pot veure sovint per les roques del litoral. Pot aguantar molta estona fora l'aigua tot mantenint la humitat a les seves brnquies. s mou amb fora agilitat.

T una closca de forma quadrada molt caracterstica, amb els ulls situats en el vrtexs anteriors. El color s d'un to verds amb una textura que recorda el marbre.

 Referncies .






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184987" title="Isaes" nonfiltered="1055" processed="1052" dbindex="76061">



Onomstica:

Llibre d'Isaes;

Isaes (profeta);

Isaes de Xipre o Esaes de Xipre, escriptor religis bizant ;

Isaes d'Egipte o Esaes d'Egipte, religis rom;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184989" title="Isaes de Xipre" nonfiltered="1056" processed="1053" dbindex="76062">
Isaes de Xipre o Esaes de Xipre (Esaias o Isaias,       ) fou un escriptor religis bizant que va viure en el regnat de Joan VII Paleleg vers el 1430. La seva obra Oratio de Lipsanomachis es esmentada per Nicolau Comn. Una carta en defensa de la process de l'Esperit Sant es esmentada per Lle Allaci



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184990" title="Isaes d'Egipte" nonfiltered="1057" processed="1054" dbindex="76063">
Isaes d'Egipte o Esaes d'Egipte (Esaias o Isaias,       ) fou un religis del segle I o comenament del II (per Cave i Assemanni  opinen que en realitat era de la segona meitat del segle IV). 

Era probablement fill d'un mercader d'Hispnia i quan aquest mercader va morir,  el fill Isaes, juntament amb el seu germ Paasi (Pasius), van decidir retirar-se del mon, i van fer donaci de tots els bens al pobres i van fundar institucions monstiques o de caritat. Isaes sembla ser la persona que va fundar un monestir. Va viure tota la seva vida a Egipte.

Nombroses obres li son atribudes sota els noms de Isaes Abbas, Isaes Prevere, Isaes Eremita, Isaes Anacoreta, quasi totes en grec per alguna en sirac i rab (probablement traduccions d'una obra original) per alguns erudits consideren que l'autor d'aquestes obres, que es conserven, es un monjo egipci posterior (del segle VII); les obres ms destacades sn:

1) Captols de la vida asctica i pacifica (                                  ) 
2) Precepta seu Consilia posita tironibus, (versi en llat de 68 preceptes curts)
3) Orationes. (una versi en llat dels discurs d'Isaes)
4) Dubitationes in Visionem Ezechielis (atribut per dubts)
5) Asctica i Opuscula serien extractes d'obres d'Isaes


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184991" title="Motor disel" nonfiltered="1058" processed="1055" dbindex="76064">



El motor disel s un motor de combusti interna dissenyat per a que el seu cicle termodinmic s'ajusti al cicle Disel.

El seu funcionament s molt similar a un motor de gasolina de quatre temps.
Es deixa entrar aire dins d'un cilindre via una vlvula d'admissi(1). Un pist o embol comprimeix l'aire i en la mxima compressi(2), introdum carburant mitjanant un injector o atomitzador. De manera espontnia es produeix una combusti, augment de temperatura i pressi que empeny el pist (3) sent el moment on obtenim treball. Un cop finalitzada la combusti, el pist torna a comprimir els gasos resultant essent expulsats del cilindre (4) per la vlvula d'escapament. El cilindre torna a expandir-se per deixar espai o aspirar ms aire i repetir el cicle(1).
El combustible utilitzat, pot ser Gasoli o fueloil, olis tractats (biodisels) o pols de carb. Han de ser combustibles que s'inflamen espontniament al sotmetre's a grans pressions.

La caracterstica ms rellevant del cicle disel s que al combustionar, l'expansi dels gasos s a pressi constant. Aix s'aconsegueix amb l'addici de ms combustible mentre la combusti s'est realitzant. Quan el pist s emps per la expansi dels gasos, se segueix injectant combustible fins a la meitat del recorregut.

Els motors de Gasolina, s'injecta carburant d'un sol cop i es fa explotar, gran part de l'energia s'escapa en forma de calor per les parets ja que no t temps de empnyer el pist. En el disel, la combusti s mes continuada. La "pedalada" s ms seguida en el recorregut, no tant brusca, millorant notablement el rendiment. 
Els motors de gasolina, el combustible es barreja amb l'aire abans d'entrar a la cambra de combusti. La temperatura del cilindre no pot ser gaire alta, ja que la barreja s'inflamaria. Els motors disels no tenen aquesta limitaci i la temperatura de la combusti s ms alta. Notar que el rendiment d'un motor trmic depn de la mxima temperatura del cicle.

Tot i tenir un bon rendiment per cicle, la potncia d'un motor disel queda limitada per les poques revolucions per minut rpm. L'expansi a pressi constant requereix un cert temps, impossibilitant que els motors vaguin ms enll de les 3500 rpm.

L'altre caracterstica que els diferencia dels motor Otto s la necessitat de qu el combustible s'inflamen espontniament al ser comprimit. Fet que comporta una relaci de compressi de 17 a 25 (els de gasolina uns 5). El volum confinat del cilindre es redueix 20 vegades al avanar el pist. 
Grans relacions de compressi impliquen un gran esfor i estres en els components del motor, els quals s'han de reforar i sobredimensionar resultant en un increment del pes del motor.

Histricament els motors disel s'han utilitzat en indstria pesant (camions, ferrocarrils, vaixells, carros blindats...). Llocs on l'estalvi en pes de combustible justifica un increment en pes de motor. Tamb destacar la seguretat en accidents al no ser directament inflamable i fiabilitat.

Per en els darrers anys han experimentat un gran creixement en el sector automobilstic i inters en l'aeronutic esportiu(<500cv). Dos avenos tecnolgics son responsables d'aquest canvi:

Injecci electrnica: La injecci del combustible a la cambra de combusti sempre ha estat el gran problema a resoldre. Per donar una idea, hem d'injectar 200 vegades per segon, uns pocs milligrams de carburant a una pressi de 20 atmosferes (la que obtenim a 200m per sota el mar). La quantitat de combustible ha de ser estiquiometricament precisa, amb un error de 0,01 milligrams, per no generar males combustions, quantitat que depn de la pressi, temperatura d'entrada, revolucions del motor etc... 
s tal la dificultat tcnica que sovint els suposats avantatges dels motors disels han quedat anullats per l'impossibilitat d'obtenir una correcta injecci del combustible. 
Des de els anys 90 hi ha una generaci d'injectors gestionats electrnicament, capaos de complir amb ms precisi i en un rang ms ampli de condicions. De molts sistemes desenvolupats, destaquen el "common rail".

Turbocompressor: Si comprimim l'aire a l'entrada del pist, podrem introduir ms quantitat d'aire i cremar ms combustible per cicle, augmentant la potncia amb les mateixes rpm. bviament el motor ha de ser reforat estructuralment, per els motors disels ja ho son per prpia necessitat.
Aquest dispositius eren costosos de construir, mantenir i gestionar, sols utilitzats en motors d'altes prestacions (avions militars(WWII), cotxes esportius...). Amb la millora de materials, tcniques i gesti electrnica, s'han popularitzat. Avui en dia quasi tots els disels compten amb turbo-compressors, equiparant-los als motors de gasolina en la relaci pes/potncia.


Inventat per l'enginyer Alemany Rudolf Diesel, a l'any 1892 basat en un disseny previ del "hot bulb engine"

Vegeu tamb.
Rudolf Diesel;
Motor de combusti;
Gasoli;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184992" title="Esquil (cognom)" nonfiltered="1059" processed="1056" dbindex="76065">
Esquil (Esquilinus) fou el nom d'algunes famlies romanes que el van agafar per viure al tur Esquil. Tamb apareix com a renom sobretot entre la famlia Virgnia, que quan no portaven el renom Tricostus agafaven el de Esquil. 

Membres notables amb el cognom o renom Esquil foren:

Luci Sergi Esquil o Marc Sergi Esquil fou membre del segon decemvirat el 450 aC.
Opiter Virgini Tricost Esquil, cnsol el 478 aC. ;
Luci Virgini Tricost Esquil, trib amb potestat consular el 402 aC. ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184993" title="Opiter Virgini Tricost Esquil" nonfiltered="1060" processed="1057" dbindex="76066">
Opiter Virgini Tricost Esquil (Opiter Virginius Tricostus Esquilinus) fou un magistrat rom que fou cnsol el 478 aC en el lloc de Caius Servilius Structus Ahala que havia mort durant el seu mandat. L'esmenten els Fasti.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184994" title="Luci Virgini Tricost Esquil" nonfiltered="1061" processed="1058" dbindex="76067">
Luci Virgini Tricost Esquil (Lucius Virginius Tricostus Esquilinus) fou trib amb facultat consular el 402 aC. La direcci del setge de Ves li fou encarregada conjuntament amb un altre trib amb potestat consular, Marc Sergi Fidenes, per l'enemistat entre ambds, va fer desastrosa la campanya i els capenats i faliscs van anar a Ves i van obligar als romans a aixecar el setge: els dos romans tenien el comandament de camps separats; Marc Sergi Fidenes fou atacat per la gent de Veis i pels seus aliats al mateix temps i com que no va voler demanar ajut al seu collega fou derrotat pel superior nombre de l'enemic; Esquil per la seva banda no va voler enviar ajut perqu no se li havia demanat. A causa d'aquest afer els dos foren obligats a renunciar al crrec abans d'acabar l'any i a l'any segent foren jutjats i condemnat a pagar una multa.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184995" title="Etearc" nonfiltered="1062" processed="1059" dbindex="76068">
Etearc (Etearchus,         ) fou un rei d'Axos a Creta, suposat avi del rei Batos I de Cirene. La llegenda diu que va planejar la mort de la seva filla Fronime per instigaci de la madrastra d'aquesta, per es va salvar i fou portada a Cirene (Herdot 4.154, 155-Z1).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184996" title="Etenic" nonfiltered="1063" processed="1060" dbindex="76069">
Etenic (Eteonicus,          ) fou un militar espart.  El 412 aC era el lloctinent de l'almirall Astoc i va cooperar amb el seu cap en les operacions contra Lesbos. Desprs fou governador de Tasos, on es va installar un govern oligrquic, per el 410 aC el partit oligrquic i ell mateix foren expulsats del poder pels demcrates. El 406 aC apareix servint a les ordres de Callcrates que el va deixar al front del bloqueig de Con a Mitilene mentre Callcrates anava a fer front als reforos atenencs. Desprs de la batalla de les Arginuses, per una estratagema, va aconseguir conduir  les forces de terra cap a Metimna i ell dirigia les forces naval cap a Quios i ms tard va poder rescatar a les forces de terra. Durant la seva estada a Quios va rebutjar un complot preparat per part de les tropes sota el seu comandament  per conquerir l'illa. Probablement s el mateix Etenic que desprs va servir com oficial sota Anaxibi de Bizanci (400 aC) i que s esmentat a l'Anbasi. El 389 aC apareix esmentat per ultima vegada com governador d'Egina.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184997" title="Hernnia Etruscilla" nonfiltered="1064" processed="1061" dbindex="76070">

Hernnia Etruscilla (Herennia Etruscilla) fou una dama romana esposa de l'emperador Deci. El seu nom complert fou Annia Cupressenia Herennia Etruscilla. El seu nom apareix a algunes monedes i a una inscripci a Carseoli. Va ser mare dels emperadors Herenni Etrusc i Hostili.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184998" title="Herenni Etrusc" nonfiltered="1065" processed="1062" dbindex="76071">

Herenni Etrusc (Herennius Etruscus) fou fill de l'emperador rom Deci. A la pujada al tron del seu pare va rebre el ttol de Caesar i Princeps Juventutis. El 251 fou cnsol i fou adms a la participaci en el ttol d'august per cap a final del seu any de mandat fou assassinat junt amb el seu pare en una sagnant batalla contra els gots a Trcia.

Segons les monedes el seu nom complert era Q. Herennius Etruscus Messius Trajanus Decius, i els noms Herennius Etruscus derivaven de la seva mare Hernnia Etruscilla.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="184999" title="Barbera" nonfiltered="1066" processed="1063" dbindex="76072">
La barbera s una de les varietats estndard de ram negre del Piemont, que es pot trobar fins a l'Aplia.

Se n'obt un vi fosc, robust, sabors, i sovint aspre, de notable frescor i acidesa. Aquest grau d'acidesa, molt alt, el fa apte per al seu conreu a Califrnia.

En zones fredes dna vins austers, amb cos. En zones clides tamb sn bons, per mes fluixos.


Referncies.




Enllaos externs.

 Descripci d'aquesta varietat de ram. ;
Illustraci de la varietat de ram barbera. ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185001" title="Etrusc (desambiguaci)" nonfiltered="1067" processed="1064" dbindex="76073">


Lingstica:
Etrusc, llengua de l'antiga Etrria;
Etnologia:
Etrusc, poble de l'antiga Etrria;
Onomstica:
Etrusc, poeta grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185002" title="Etrusc (poeta)" nonfiltered="1068" processed="1065" dbindex="76074">
Etrusc (Etruscus,          ) fou un poeta grec nascut a Messene, que es l'autor d'un epigrama de l'antologia grega i del qual no es coneix res de la seva vida. Marc Valeri Marcial (Martialis 6.83, 7.39-Z2) esmenta un Etrusc que fou desterrat en temps de Domici, per no se sap si es la mateixa persona.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185003" title="Etmocles" nonfiltered="1069" processed="1066" dbindex="76075">
Etmocles (Etymocles,          ) fou un ambaixador espart que fou un dels tres enviats a Atenes que es trobava en aquesta ciutat quan Esfdries va fer una incursi a l'tica (378 aC) i fou detingut com a sospits d'haver participar en la preparaci d'aquest atac.  Etmocles va poder justificar la seva innocncia i fou autoritzat a sortir de l'tica. s esmentat tamb per Xenofont i Plutarc com amic d'Agesilau. Torna a aparixer com un dels ambaixadors enviats a negociar una aliana amb Atenes el 369 aC.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185004" title="Evgores" nonfiltered="1070" processed="1067" dbindex="76076">


Onomstica:

Evgores I, rei de Salamina (Xipre);
Evgores II, rei nominal de Salamina (Xipre) i strapa de Xipre.
Evgores d'Esparta, esportista espart;
Evgores d'gion , poltic grec de la Lliga Aquea;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185005" title="Evgores I" nonfiltered="1071" processed="1068" dbindex="76077">
Evgores I (Evagoras,         ) fou rei de Salamina (Xipre) . Era probablement fill d'un Nicocles. 

La seva famlia es considerava descendent de Teucre, el mtic fundador de Salamina, i els seus ancestres eren governants hereditaris de la regi des de feia segles sota sobirania persa, excepte a partir d'un perode (que no es pot datar) en qu foren expulsat per un exiliat fenici que va assolir el poder i el va transmetre als seus descendents.

Quan Evgores va nixer Salamina estava governada per un descendent del fenici. Era Evgores jove quan un home anomenat Abdim, nadiu de Cittium, va organitzar una revoluci, va assassinar al sobir i es va proclmar tir al seu lloc.  Abdim va voler detenir a Evgores, potser per prevenir una reclamaci d'un hereu legtim, per aquest es va escapar a Cilcia on va reunir una petita banda de seguidors amb els que va tornar secretament a Salamina, va atacar sobtadament el palau reial, va eliminar la gurdia i va matar a Abdim. Evgores es va proclamar rei i no va trobar oposici. Sembla que Prsia el va mirar amb desconfiana ja que la dinastia fencia enderrocada havia estat molt lleial a Prsia.

El seu panegirista Iscrates d'Atenes diu que el seu govern fou suau i just i que va promoure la prosperitat en tots els camps restaurant la civilitzaci i costums hellniques. El poder de Salamina es va reforar i va crear una poderosa flota. 

En aquesta situaci el 405 aC, desprs de la batalla d'Egosptams, el general atenenc Con es va refugiar a Salamina amb les resta de les seves naus. Evgores, que havia rebut la ciutadania atenenca en recompensa per algun servei anterior, i era amic personal de Con, el va rebre, i va defensar la causa atenenca. Es possible que fes de mediador amb el rei de Prsia per permetre el suport de la flota fencia als atenencs, i va dirigir en persona l'esquadr amb el qual es va unir a les forces de Con i de Farnabazos II a la batalla de Cnidos (394 aC). Atenes li va dedicar una esttua al Cermicos, al costat de la de Con.

Ctsies de Cnidos diu que abans d'aquesta batalla ja havia demanat l'ajut persa en un conflicte amb un dels petits regnes de Xipre. Evgores va estendre en poc temps el seu domini sobre diversos petits regnes vens. Teopomp diu que Prsia va decidir finalment enderrocar a Evgores, per no es va trobar en disposici de fer-ho fins desprs de la pau d'Antlcides el 387 aC, ja que la flota d'Evgores s'havia reforat molt i fins i tot va arribar a saquejar la costa de Fencia i va ajudar als cilicis en una revolta contra Prsia i segons Iscrates i Diodor de Siclia es va apoderar fins i tot de Tir.

Finalment els perses van reunir un gran exrcit dirigit per Tirabazos i Orontes i es va lliurar una desigual batalla en la que Evgores, en inferioritat, fou derrotat i la resta de l'illa de Xipre va caure en mans dels dos strapes quedant Evgores assetjat a Salamina.

Els generals perses no van aconseguir prendre la ciutat per les lluites entre els dos caps, i Evgores va restar rei de Salamina alguns anys mes; Artabazos fou cridat a la cort persa per les intrigues d'Orontes i aquest darrer va signar la pau amb el rei xipriota que fou reconegut sobir i va poder conservar el seu petit regne (385 aC).

Evgores va viure deu anys mes i fou assassinat el 374 aC junt amb el seu fill gran Pintgores, per un eunuc de nom Trasideu, per una ofensa privada. El segon fill Nicocles el va succeir sense oposici.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185006" title="Evgores II" nonfiltered="1072" processed="1069" dbindex="76078">
Evgores II (Evagoras,         ) fou probablement fill de Nicocles (altres el fan fill d'Evgores I). Fou rei a Xipre.

L'esmenta Diodor de Siclia que diu que es va unir a Foci en l'expedici per recuperar Xipre pel rei de Prsia (al que se li havia reconegut la sobirania per la pau d'Antlcides del 386 aC). L'illa  s'havia revoltat el 351 aC i fou conquerida per Evgores (350 aC) excepte Salamina, on tenia el poder Pintgores (que no pot  ser el fill de Evgores I ja que havia mort junt amb el seu pare, i devia ser fill de Nicocles i net de Evgores I i possible germ o nebot d'Evgores II). 

Evgores II havia rebut la promesa del rei persa de ser restablert en el tron del seu pare (Nicocles o Evgores I?) en cas de conquerir l'illa, i ara es considerava rei a ms de governar l'illa en nom de Prsia, per sembla ser que vers el 347 aC  es va revoltar Fencia i Evgores va donar algun suport als rebels i com que d'altra banda el setge de Salamina s'allargava, el rei persa es va molestar i es va reconciliar amb Pintgores, i va reconixer a aquest com a rei de Salamina (344 aC) posant fi a la guerra. 

Evgores II va perdre el govern de Xipre i fou enviat  com a strapa en algun lloc d'sia on al poc temps fou acusat de mala administraci, i per evitar el cstig va fugir a Xipre, per fou capturat i executat.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185008" title="Evgores d'Esparta" nonfiltered="1073" processed="1070" dbindex="76079">
Evgores d'Esparta fou un esportista espart que va guanyar tres victries a les carreres de carros als jocs olmpics amb els mateixos cavalls. Va erigir una esttua d'una quadriga a Olmpia i va honorar als seus cavalls amb un magnfic funeral.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185009" title="Medieval II: Total War" nonfiltered="1074" processed="1071" dbindex="76080">


Medieval II: Total War s la continuaci indirecta del videojoc  i la vuitena entrega de l'aclamada saga Total War. El joc comprn des del 1080 fins el 1530 en les regions d'Europa, del Nord d'frica, de l'sia Menor i com a gran novetat tamb inclou la possibilitat d'anar a descobrir el Nou Mn.

Sistema de joc.
Com els jocs anteriors, consisteix en una mescla de dos tipus de modes diferents: el mapa de campanya (per torns) i les batalles (en temps real). Encara que el mapa de campanya sempre s el mateix, les batalles poden sser en qualsevol lloc del mapa, a ms tamb es poden lliurar batalles histriques com la Batalla d'Agincourt i batalles multijugador via online.

El mode campanya.
El mode campanya permet a l'usuari el control d'una facci en tots els seus mbits. Segons la facci seleccionada els objectius de victria sn diferents. Hi ha dos tipus de campanya per a cada facci, la campanya curta (on l'usuari noms ha de conquerir unes 15-20 regions i destruir una o dues faccions histricament rivals) i la campanya llarga (on l'usuari haur de controlar 45 regions i aconseguir dues ciutas importants, Jerusalem, Constantinoble, Roma o Granada).

Regions (ciutats/castells).
Cada facci comena almenys amb una regi controlada, cada regi t un castell o una ciutat, i en sser conquerit aquest, tota la regi canvia de propietari. Hi ha molta diferncia entre un castell i una ciutat. El castell, per exemple, t unes grans fortificacions que dificultaran la seva conquesta, a ms en ell es podran reclutar les millors tropes de tota la facci, emper econmicament no sn gaire rentables, les taxes que han de pagar els habitants son incanviables i no t una gran gamma d'edificis. Les ciutats noms tenen un mur per defensar-se, i encara que poden crear gran varietat de tropes, solen ser milicians bastant incapaos, (una excepci sn els tercis espanyols), econmicament sn molt fortes i tenen una gran gamma d'edificis diferents, a ms les taxes es poden controlar per tal de mantenir sempre a la poblaci contenta. Els castells i les ciutats sn predeterminats per quan encara no estan molt desenvolupats es poden canviar.

Els emplaaments es poden millorar de mica en mica, aix depn de la poblaci que hi hagi, quan s'arriba a un nombre determinat d'habitants, la ciutat/castell es pot expandir. Expandir un emplaament s sempre recomanable perqu aix s'obtenen millores tals com la possibilitat de crear nous edificis o noves tropes, a ms si no s'expandeix i la poblaci continua augmentat pot haver-hi pestes o revoltes degut al poc espai que hi ha, l'expansi emper costar uns diners que aniran augmentat segons el nivell de l'emplaament.

Hi ha uns edificis que no es poden construir, sin que ells s'ofereixen per venir al teu emplaament. Aquests sn els gremis, quan s'arriba a un nivell alt en una ciutat/castell, possiblement (no s matemtic) un gremi s'ofereixi mitjanant un missatge. Hi ha diferents tipus de gremis i cada un d'ells dna uns certs bonus (tropes, diners, experincia). Aquests gremis amb el temps tamb es poden millorar per sempre sern ells els qui s'ofereixin. 

Religi.
La religi t un paper molt important dins el joc. Les religions ms importants sn el Cristianisme Catlic Romnic, el Cristianisme Ortodox i l'Islam, altres religions menys importants sn l'Heretgia i el Paganisme. El Judaisme no est representat en el joc degut a que cap facci del joc t com a religi principal aquesta. Cada facci professa una sola religi i ha d'intentar que en totes les seves regions aquesta sigui la dominant, per tal d'aconseguir-ho pot reclutar sacerdots (els cristians) o Imams (els musulmans) i moure'l fins a la regi corresponent. Si en una regi hi ha una gran poblaci de l'emplaament que practica una religi diferent a la de la facci corresponent, 
generar un gran descontent i fins i tot revoltes. Una altra manera de convertir a la poblaci s mitjanant la construcci d'edificis religiosos (temples, catedrals, mesquites..).
Tamb s possible que en una regi amb un alt percentatge d'heretgia aparegui un sacerdot heretge, aquest augmentar considerablement el descontent de la poblaci, els sacerdots, bisbes i sobretot inquisidor poden acusar-lo d'heretgia i eliminar-lo.

La figura religiosa ms important de les faccions cristianes catliques (les ortodoxes no es regeixen per ell) s el Papa. El Papa fa una funci molt semblant a la que el senat tenia al : dna missions per realitzar, convoca croades i excomulga faccions. T una gran importncia degut a que si les relacions d'una facci amb ell sn dolentes (perqu no compleixes missions, ataques altres estats cristians, tens molta poblaci heretge..) el Papa pot excomulgar-la i convocar una croada contra aquesta facci. 

En morir el Papa n's elegit un altre mitjanant votaci. Noms hi ha tres possibles candidats i aquests sn els cardenals (que sn nomenats pel Papa) amb ms experincia (noms un per facci). Cada facci cristiana t dret a un vot i en acabar la votaci el cardenal amb ms vots s el nou Papa. Tenir un Papa que pertanyia a la teva facci s avantatjs degut a que sempre tindr unes bones relacions amb la facci i en disputes entre cristians l'afavorir.

L'excomuni s l'acci que realitza el Papa a un facci per demostrar que no s'han comportat com ell ha manat, en una facci excomulgada la poblaci cristiana s'enfadar i hi haur perill de revoltes  (s'agreujar amb el pas del temps), a ms una facci enemiga pot promoure una croada contra qualsevol poblaci de la facci.

Una croada pot ser promoguda per qualsevol facci cristiana no excomulgada, i hi poden participar totes les faccions catliques. El Papa per, n'ha de donar l'aprovaci, a ms entre croada i croada ha d'haver passat un temps d'espera. Per tal de qu una facci pugui intervenir en una croada necessita un exrcit amb un general i 8 unitats ms. En haver acceptat la proposta, hi ha la possibilitat de reclutar unitats especials religioses a un preu molt baix que a ms fins que no acabin la croada no cobren res. Si la croada no finalitza rpidament les unitats poden desertar de l'exrcit. Grcies a l'esperit religis, els exercits es mouen al doble de la velocitat normal. Les faccions musulmanes poden promoure jihads, sn quasi iguals que les croades per amb la diferncia que noms es poden promoure a regions amb gran quantitat de poblaci musulmana i que no estigui sota domini musulm.Si una jihad o una croada t xit, la poblaci es posa contenta i el general rep uns bonus extres.

Personatges.
Exceptuant els sacerdots i els imams que ja han estat esmentats a dalt, hi ha 5 tipus de personatges ms per cada facci: els assassins, els comerciants, els espies, les princeses (les faccions musulmanes no disposen d'aquest personatge) i els diplomtics.

Els espies s'aconsegueixen amb el primer nivell de la posada, la seva funci s la d'informar i en qualcuns casos la d'obrir les portes de les poblacions enemigues. Els espies poden: informar de les unitats d'un exrcit, les caracterstiques del seu general i el nombre d'homes que posseeixen, poden infiltrar-se dins una ciutat i informar dels seus edificis, habitants, economia, esta d'nim, i en cas de setge poden obrir les portes als invasors, a ms poden informar de les caracterstiques de qualsevol personatge.

Els assassins s'aconsegueixen amb la segona millora de la posada, la seva funci es la d'assassinar i la de sabotejar.

Els comerciants s'aconsegueixen construint el mercat, la seva funci s la de mercadejar amb les matries primes. Si un altre comerciant intenta mercadejar amb el mateix recurs, el ms expert es quedar amb el monopoli i l'altra desapareixer.

Els diplomtics s'aconsegueixen mitjanant la construcci de la casa del poble, la seva funci s la d'establir relacions diplomtiques amb les altres faccions. Tamb poden subornar exrcits, ciutats o altres personatges.

Les princeses noms se poden aconseguir mitjanant la lnia reial. En tenir una nina que arribi als 16 anys es converteix en princesa fins que no aconseguesqui marit. Les princeses fan la funci d'un diplomtic i a ms es poden oferir per tenir enllaos matrimonials amb altres faccions per tal d'enfortir les relacions.

Els sacerdots/imams s'aconsegueixen mitjanant la construcci de l'esglsia i la mesquita respectivament. Poden convertir la poblaci d'una regi, a ms tamb poden intentar acusar d'heretgia als monjos heretges. Els sacerdots catlics poden ascendir a bisbes, a cardenals i poden optar a ser nombrats papes.

Qualsevol acci que realitzi un personatge t un percentatge d'xit, aquest percentatge augmenta proporcionalment amb l'experincia del personatge en qesti. L'experincia pot augmentar mitjanant edificis (gremis) o si contnuament el personatge realitza accions fcils amb xit.

Menci a part reben els generals, un general es pot aconseguir mitjanant lnia successria, adopci o suborn. Com a general pot comandar l'exrcit, governar una regi, reclutar mercenaris, construir campaments o torres de vigilncia... En batalla, el general a ms d'anar acompanyat d'una gurdia d'elit, les tropes del seu voltant reben un bonus de moral proporcional a la seva veterania. A ms els generals tenen altres caracterstiques com:
Temor: aquesta caracterstica augmenta si el general en qesti no mostra pietat amb els presoners o les ciutats conquerides.
Cavallerositat: aquesta caracterstica augmenta si el general allibera els presoners i no fa mal b les ciutats conquerides. (El temor i la cavallerositat son dues caracterstiques oposades, un general noms pot tenir-ne un de les dues, o s temut o s respectat);
Pietat: mostra lo religis que s un general. Quan ms alt, ms difcil s que un inquisidor l'acusi d'heretgia.
Comandament: s l'habilitat d'un general amb el comand de les seves tropes, sempre que no les mani l'usuari.
Lleialtat: quan ms alta sigui la lleialtat, ms difcil i ms car ser que el general sigui subornat.

A ms els reis tenen una altre caracterstica que substitueix la de temor/cavallerositat, que s l'autoritat.
Autoritat: quan ms autoritat tengui un rei, menys revoltes hi haur en la facci. ;

Acompanyants
Al tots els personatges els poden acompanyar persones com a squit, aquests normalment donaran bonus als seus caps. Emper, n'hi ha (com el mag pag) que resten caracterstiques (en aquest cas la pietat). Els bonus poden ser molt diferents hi s'aconsegueixen desprs de realitzar una determinada acci. 
Un exemple: si un general recluta a molts de mercenaris, se li afegir un Capit mercenari que disminueix un 10% el preu de contractaci dels prxims mercenaris. 

Sistema de torns.
En el mapa de campanya el joc usa un sistema de torns, cada facci te un torns per joc en el que pot fet totes les accions, desprs a d'esperar que totes les altres faccions finalitzin el seu torn corresponent. Cada torn compta com 2 anys en la lnia temporal, no s aix amb els personatges, que noms passen 6 mesos per torn, a ms el moviment de les tropes s illgic, per descobrir el nou mn es tarden uns 8-10 torns (16-20 anys) quan en realitat en Cristfor Colom tard aproximadament un ms. Emper, es pot canviar el nombre d'anys que es vol que passin per any i en l'actualitzaci 1.2 la correspondncia lnia temporal - edat del personatge s arreglada.

Batalles i setges.
Batalles terrestres;
En el mode campanya sn representats mitjanant una unitat d'infanteria amb l'estendard de la facci corresponent els exrcits de les diferents nacions. Dos exrcits es poden fusionar sempre que no sobrepassin les 20 unitats per exrcit, si hi ha un general en qualque exrcit, aquest sempre ser el lder de les tropes en batalla i en el mode campanya la unitat d'infanteria ser substituda per la d'un cavaller desmuntat. 

Dos exrcits es poden enfrontar si estan prxims i no sn de la mateixa facci, en aquest moment s'obre una finestra amb totes les possibles accions: resoldre la batalla automticament, resoldre la batalla en el camp de batalla o retirar-se, a ms tamb surt un petit resum dels exrcits, la proporci de tropes d'uns respecte als altres i els possibles reforos que poden arribar per a cada facci.

Setges;
Un exrcit pot assetjar una poblaci enemiga. Tornar  a sortir una finestra informativa en la que hi haur tres accions possibles: atacar la ciutat, seguir assetjant la ciutat o retirar-se. 

Per tal d'atacar la poblaci es necessita una balista, una catapulta, un trabuc o canons, si no es tenen hi ha la possibilitat que l'exrcit enemic construesqui un (o ms) aparells d'atac com: ariets, escales, torres d'atac etc, emper la construcci d'aquets pot tardar ms d'un torn d'espera. 

Una altra manera de conquerir una poblaci s assetjant-la fins que no quedin queviures a l'emplaament i la guarnici de dins hagi de contraatacar per no morir de fam, aix es convertiria en una batalla a camp obert. 

L'altra possibilitat s que un espia nostre que ja era dins la ciutat ens obri les portes per tal que els nostres exrcits puguin entrar.

Una vegada dins la poblaci i per tal de conquerir-la, hi h dues opcions (apart de la derrota), o mantenir durat tres minuts la plaa principal o aniquilar la guarnici enemiga fins l'ltim home.

Batalles martimes;
Una armada pot atacar-ne a una altra de igual forma que un exrcit. En la finestra de possibilitats per, noms es podr retirar-se o resoldre la batalla automticament.

IA.

La intelligncia artificial de la CPU en el mode campanya millora respecte amb altres versions. Emper segueix tenint moltes deficincies millorables. En mode difcil s'origina el tpic cas de "tots contra l'usuari", s a dir que totes les nacions venades aniran atacant a l'usuari poc a poc. El comportament de les altres faccions respecte a tu tamb segueix un comportament irreal. L'expansi de les nacions s bastant lent i mai conquereixen regions que no siguin adjacents ni conquereixen illes.

El mode batalla.
Camp obert;
Si dos exrcits s'enfronten hi s'elegeix l'opci de resoldre en el camp de batalla es carrega el tros de mapa on els exrcits s'enfrontaran. A partir d'aqu els joc es converteix en estratgia en temps real.

Dins el camp de batalla es mostra una zona emmarcada en vermell, zona on es poden distribuir les tropes abans del combat. L'atacant a ms pot elegir el moment en atacar per si les condicions climatolgiques sn desfavorables. En el moment que comena la batalla l'usuari ha d'intentar vncer a l'enemic de tres maneres: aniquilant les tropes rivals, fent fugir alhora a les tropes enemigues o en ca d'sser defensor, si s'acaba el temps de batalla (aix noms si a opcions s'elegeix temps lmits per la batalla). Al finalitzar la batalla un assessor demana que es pot fer amb les tropes rivals capturades: alliberar-les, executar-les o demanar rescat.

Setges;
Els setges funcionen de igual manera que les batalles a camp obert.

Unitats.
Infanteria;
La infanteria s la unitat base d'aquesta poca, la podem dividir en dos tipus:
Infanteria de Xoc: dins la infanteria de xoc podem dividir entre infanteria lleugera i infanteria pesada.
La infanteria lleugera s'utilitza per lluitar contra altre infanteria lleugera , per sser objectiu de les fletxes dels rivals o per lluitar contra unitats de rang. 

La infanteria pesada serveix per lluitar contra infanteria lleugera/pesada i contra cavalleria lleugera, t l'avantatge de qu les seves armadures gruixudes eviten moltes morts per fletxes i bales, emper la seva mobilitat es veu molt reduda.
Llancers: els llancers amb l'actualitzaci 1.2 sn capaos de derrotar a qualsevol cavalleria, tamb es poden distribuir en dos tipus.
Els llancers lleugers tenen una gran mobilitat i en espai tancats poden acabar amb cavalleria pesada, en espais oberts encara que infligirien moltes baixes es retirarien.

Els llancers pesats pequen de mobilitat per tenen una gran moral i poden vncer a qualsevol cavalleria.

A ms existeix un tipus de llancers (els tercis) que amb l'habilitat de falange frontalment poden acabar amb qualsevol cavalleria sense perdre molts d'homes per tamb poden acabar amb infanteria pesada i altres llancers, emper tenen els flancs i la rereguarda molt descoberta. 

IA.
La intelligncia artificial en el mode batalla tamb ha millorat respecte altres versions, per aquest canvis noms es veuen amb la implantaci de l'actualitzaci 1.2. En els setges i atacs per ponts encara es veuen greus errors de la CPU. 

Faccions.
Hi ha un total de vint-i-una faccions, noms 5 d'elles son jugables des del principi.
Regne d'Anglaterra. Vermell i groc (Tres lleopards grocs sobre fons vermell). Els millors arquers del joc, bona infanteria pesada per molt poca varietat de cavalleria i mancana de piquers; dificultat:normal.
Religi: Cristians catlics.
Emplaaments inicials: Londres (ciutat, capital), Nottingham (castell) i Caen (castell).
Regne de Frana. Blau celeste i blanc (Tres flors de Lis blanques sobre fons blau celeste). Posseeix la millor cavalleria pesada, i gran varietat de unitats pesades, mancana d'infanteria pesada en el primer perode; dificultat: normal.
Religi: Cristians catlics.
Emplaaments inicials: Pars (ciutat, capital), Reims (ciutat), Angers (castell), Tolosa (castell) i Marsella (ciutat).
Sacre Imperi Romanogermnic. Or i negre (Amb una liga doble d'or sobre fons negre). Unitats molt fortes en tots els mbits, per manca d'unitats professionals en el darrer perode; dificultat: normal.
Religi: Cristians catlics.
Emplaaments inicials: Staufen (castell), Innsbruck (castell), Nremberg (ciutat, capital), Florncia (ciutat), Viena (ciutat) i Frankfurt (ciutat).
Repblica de Vencia. Vermell fosc i groc (Amb un lle alat groc sobre fons vermell fosc). Molt bona infanteria i milcia, per pobre varietat de cavalleria; dificultat: normal.
Religi: Cristians catlics.
Emplaaments inicials: Vencia (ciutat, capital), Heracli (castell) i Ragusa (ciutat).
Espanya. Groc i vermell (Amb un castell vermell de tres torres sobre fons groc). Potent cavalleria inicial, en el darrer perode molt bones unitats professionals; dificultat: normal.
Religi: Cristians catlics.
Emplaaments inicials: Lle (ciutat, capital) i Toledo (castell).

Les altres faccions han d'sser desbloquejades una a una, tan prest com l'usuari hagi eliminat la facci en el mode campanya (independentment de si el jugador guanya la campanya sencera). Si la facci objectiu ja ha esta derrotada per una altra facci, l'usuari ha de conquerir la darrera ciutat que tenia la facci abans d'sser destruda. Per exemple: Esccia cau quan Anglaterra conquereix Edimburg, la seva ltima ciutat. Si l'usuari pren Edimburg, Esccia estar desbloquejada. La resta poden sser desbloquejades alhora si completem satisfactriament la campanya curta o llarga amb una de les 5 faccions inicials.
Imperi Bizant. Porpra i blanc (creu blanca amb quatre smbols blancs amb forma de C, un a cada costat de la creu, sobre fons porpra). Les unitats bizantines sn una barreja d'influncies occidentals (bona infanteria pesada) i orientals (excellent cavalleria de projectil i arquers). Excellent en tot durant el perode inicial, especialment les unitats d'infanteria com ara la Gurdia Varenga i cavalleria de projectil, per gran falta d'unitats en el perode final i de la tecnologia de la plvora (el nivell ms alt que pot assolir l'artilleria s el de la bombarda). Pot reclutar soldats professionals a les ciutats (Infanteria Bizantina, Gurdia Varenga), si els edificis adequats sn construts.
Religi: Cristians ortodoxos.
Emplaaments inicials: Corint (castell), Tessalnica (ciutat), Constantinoble (ciutat, capital), Nicea (ciutat) i Nicsia (castell).
Dinamarca Vermell fosc i blanc (corb blanc sobre fons vermell fosc). Representa als pasos nrdics escandinaus. Algunes de les unitats especials de les que disposa sn els Incursors Vkings i els Huscarls a peu; la infanteria utilitza molt ms destrals, que no llances o espases, fent-la efectiva contra enemics amb bona armadura per dbil contra la cavalleria; gamma d'arquers limitada.
Religi: Cristians catlics.
Emplaaments inicials: Aarhus (ciutat, capital).  ;
Egipte Groc fosc i negre (tres mitges llunes negres sobre fons groc fosc). Representa als fatimita i a les dinasties que els seguiren. Cavalleria excelent amb unitats com els Mamelucs, per infanteria ms b dbil.
Religi: Musulmans.
Emplaaments inicials: Alexandria (ciutat), Gaza (castell) i El Caire (ciutat, capital). ;
Regne d'Hongria Rosa salm, verd i blanc (doble creu blanca clavada sobre un tur verd, tot aix sobre fons rosa salm). Cavallera poderosa, per falta de bones unitats d'infantera bsiques, poden reclutar Assassins de Batalla amb la construcci del Gremi d'Assassins i/o de la Posada.
Religi: Cristians catlics.
Emplaaments inicials: Budapest (ciutat, capital) i Bran (castell).
Ducat de Mil Verd fosc i blanc (serp blanca sobre fons verd fosc). Poderoses milcies italianes i els millors ballesters del joc (els Ballesters Genovesos); tecnologia excellent durant el perode final; cavalleria poc poderosa (amb l'excepci de la Famiglia Ducale: una unitat d'lit de cavalleria pesada provinent de la famlia del duc).
Religi: Cristians catlics.
Emplaaments inicials: Mil (ciutat, capital) i Gnova (ciutat).
Moros Carabassa i blanc (mitja lluna blanca sobre fons carabassa). Representen la dinastia almorvita; til uni de cavalleria de camells amb llancers; t poques per efectives unitats durant el perode final, com ara els Pistolers a Camell.
Religi: Musulmans.
Emplaaments inicials: Crdova (ciutat, capital), Granada (castell), Marrqueix (ciutat) i Alger (castell).
Polnia Vermell fosc i blanc (liga blanca sobre fons vermell fosc). Fa galla d'una cavallera excellent, com ara els Hssars i els Szlachcic o Nobles Polonesos; per no es pot dir el mateix de la infanteria: s molt pobra.
Religi: Cristians catlics.
Emplaaments inicials: Cracvia (ciutat, capital) i  (castell).
Portugal Blanc i blau celeste (cinc escuts blau celeste, cadascun d'ells amb set creus blanques al seu interior, formant una creu sobre fons blanc). Relacionat amb Pamplona. Bastant unitats millorades ms que la resta, com ara Arquebusers i Javelliners; tamb disposen d'una excellent tecnologia al perode final i de la millor flota del joc, per els manquen exrcits professionals al perode final.
Religi: Cristians catlics.
Emplaaments inicials: Lisboa (ciutat, capital) i Pamplona (castell).
Principat de Kev o Rssia Blau fosc i carabassa (creu ortodoxa carabassa sobre un altar, tamb carabassa, sobre fons blau fosc). T alguna de les millors unitats de cavalleria del joc, com ara la Gurdia del Tsar, excellents arquers (Arquers Dvor a peu), igualment que la seva variant muntada, i poderoses tropes amb armes de foc, per infanteria poc notable al perode inicial.
Religi: Cristians ortodoxos.
Emplaaments inicials: Nvgorod (ciutat, capital).
Regne d'Esccia Blau fosc i blanc (creu diagonal blanca sobre fons blau fosc; l'actual bandera d'Esccia). Piquers excellents i bons arquers i infanteria pesada, per t poca varietat si parlem de cavalleria, i no t cap tipus notable d'unitat que utilitzi la tecnologia de la plvora (sense comptar l'artilleria).
Religi: Cristians catlics.
Emplaaments inicials: Edimburg (ciutat, capital).
Regne de Siclia Gris i negre (trincria (com l'esvstica per amb tres braos) negra sobre fons gris). Barreja d'unitats, en la qual podem trobar Arquers Musulmans, unitats de milcia italianes i Cavallers Normands, per t una cavalleria ms aviat poc remarcable, encara que pot entrenar Cavallers Caminants.
Religi: Cristians catlics.
Emplaaments inicials: Palerm (castell, capital) i Npols (ciutat).
Turquia o Turcs Verd i groc (mitja lluna i estrella grogues sobre fons verd). Durant el perode inicial representa als Dinastia Seljcida; durant el perode final representa l'Imperi Otom; t l'artilleria ms poderosa del joc grcies a l'entrada en joc de la plvora, tamb t infanteria i unitats d'atac a distncia poderoses, per amb poca armadura.
Religi: Musulmans.
Emplaaments inicials: Icnia (ciutat), Cesria (castell, capital), Erevan (ciutat) i Mossul (castell).

Hi ha 5 faccions que no sn jugables.
Asteques o Imperi Asteca Blau celeste i groc (cercle groc sobre fons blau celeste). No sn avanats ni en la tecnologia de les armes ni en la de les armadures, per les seves unitats fan molt de mal i sn barates, i tamb tenen algunes unitats intimidatries per l'enemic; no tenen cavalleria.
Religi: Pagans.
Emplaaments inicials: Texcoco (ciutat), Tlaxcala i Tenochtitlan (ciutat, capital).
Imperi Mongol o Mongols Beix i negre (mitja lluna negra sobre un cercle negre, tot aix sobre fons beix). Representen l'Horda d'Or; cavalleria i arquers molt poderosos, per infanteria feble, arriben a principis del s.XIII.
Religi: Musulmans.
Emplaaments inicials: comencen com a horda invasora, sense llar.
Estats Pontificis Blanc i or (dues claus daurades creuades de tal manera que formen una creu diagonal, tot aix sobre fons blanc). Poderoses unitats de la milcia i de la Gurdia Papal, per mobillitat quasi nulla, tenint poca cavalleria de valor.
Religi: Cristians catlics.
Emplaaments inicials: Roma (ciutat, capital).
Tamerlanides Negre i vermell (tres cercles vermells sobre fons negre). T els ms poderosos (i cars) regiments simples del joc, aix com Elefants de Guerra, artilleria sobre Elefants, Bombardes Monstruoses i Coets; gran mancana en unitats d'infanteria. Arriben a finals del s.XIV.
Religi: Musulmans.
Emplaaments inicials: comencen exactament igual que els mongols, sense llar. ;
Rebels Gris i blanc (dues espases blanques creuades sobre fons gris). Els rebels tamb sn una facci, els quals representen als territoris no governats per cap de les altres faccions. Els rebels poden aparixer si el poble est descontent amb els seus governants o si la lnia familiar sencera de la facci mor (si la facci s eliminada), per les ciutats/castells es mantenen, governades independentment per qui vulgus que fos el governant quan l'ltim lder de la facci va morir.
Religi: La religi majoritria de la poblaci.
Emplaaments inicials: tot emplaament que no tingui una de les altres faccions.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185010" title="Evgores d'gion" nonfiltered="1075" processed="1072" dbindex="76081">
Evgores d'gion  fou un poltic grec de la Lliga Aquea. Fou acusat per Critolau de revelar les decisions de l'assemblea aquea als romans el 146 aC. L'esmenta Polibi (Polibius 38.5).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185012" title="Evagri" nonfiltered="1076" processed="1073" dbindex="76082">


Onomstica:

Evagri d'Antioquia, Patriarca d'Antioquia;
Evagri l'Asceta, possiblement un altre nom d' Evagri d'Antioquia;
Evagri d'Epifania o Evagri Escolstic o Evagri Exprefecte, advocat i historiador grec ;
Evagri del Pont, asceta i escriptor eclesistic georgi.
Evagri, escriptor eclesistic;
Evagri, escriptor eclesistic;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185013" title="Armanyac (beguda)" nonfiltered="1077" processed="1074" dbindex="76083">


L'armanyac s un aiguardent de vi elaborat a la Gascunya, on es distingeixen tres regions: Bas Armagnac, Haut Armagnac i Tnarze.

El que s elaborat sense cupatges es pot comercialitzar com a armanyac d'anyada.

Tant el conyac com l'armanyac sn begudes alcohliques derivades de la destillaci del ram es fa atravs d'una doble destillaci.
 
Actualment l'armanyac s el ms antic dels licors (ja s'esmenta des de 1400)per no fou fins el segle XIX quan aconsegu ser nconsiderat com un producte de qualitat.

La regulaci i promoci de l'armanyac la fa el BNIA - Bureau National Interprofessionnel de l'Armagnac . 


Hi ha quatre varietats de ram que es poden utilitzar per a fer l'armanyac; Ugni Blanc, Baco 22, Folla Blanche(anomenat tamb "picquepol")  i Colombard. 

Sn de 10 a 15 els anys en qu ha d'estar emmagatzemat abans de la venda.



Principals productors d'armanyac.

 La Martiniquaise;
 Cave des producteurs Runis;
 Semp/Chabot;
 Cls Des Ducs;
 Janneau;
 Larressingle;
 Laubade;
 Samalens;
 Delord;
 Laberdolive;
 Gelas;
 Armagnac Baron de Sigognac;
 Marquis de Caussade;
 Domaine de Pellehaut;
 Ryst-Dupeyron;
 Marcel Trpout (Marques & Domaines de Gascogne);
 Chteau de Briat;
 Chteau Lacquy;
 Darroze;
 Domaine de Bordeneuve;
 De Montal;
 Cerbois;


Referncies.


Enllaos externs.
 Web oficial de l'Associaci de productors d'armanyac. , , , ,  i ;
 Web de Chateau Laballe, una de les principals empreses productores d'armanyac.  i ;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185015" title="Evagri d'Antioquia" nonfiltered="1078" processed="1075" dbindex="76084">
Evagri d'Antioquia (Evagrius,         ) fill de Pompei d'Antioquia, fou prevere de l'esglsia d'Antioquia. Va viatjar a Europa occidental i es va fer amic de Jernim que el descriu com un home "cris ac ferventis ingenii".

A la mort del patriarca Paul, i en ple cisma de l'esglsia d'Antioquia, fou elegit patriarca per un dels bndols (388 o 389) en oposici a Flavi, elegit per l'altra tendncia. Teodoret diu que la seva elecci fou contraria a les normes eclesistiques. 

Els historiadors  Scrates i Sozomen diuen que va morir poc desprs de la seva elecci, per per Jernim se sap que vivia encara el 392. 

Fou probablement el Evagri (anomenat com Evagri l'Asceta) que va ensenyar disciplina eclesistica a Sant Joan Crisstom tot i que aquest fou ordenat per Flavi, el rival d'Evagri. Aquest Flavi va aconseguir restaurar la unitat de l'esglsia d'Antioquia. 

Va escriure un tractat sobre temes diversos que no es conserva (diversarum hypotheseon traclatus). Va traduir la vida de Sant Antoni escrita per Atanasi, del grec al llat.
 

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185019" title="Evagri d'Epifania" nonfiltered="1079" processed="1076" dbindex="76085">
Evagri d'Epifania o Evagri Escolstic (Evagrius Epiphaneus o Evranius Scholasticus,         ), tamb anomenat Evagri Exprefecte, fou un advocat i historiador grec nascut a Epifania a la regi de l'Orontes a Siria Secunda (Celesria) per que alguns pensen que li fou donat com a distinci (Epfanes vol dir l'Illustre) i no (o no sols)  pel seu lloc de naixement. Va nixer el 536.

Va estudiar de jove a la seva ciutat natal i desprs va anar a Apamea on era quan el rei Khusraw I de Prsia va ocupar Antioquia el 540. El 542 una epidmia de pesta va afectar a l'Imperi i va estar a punt de morir. D'aquesta pesta, que va durar de manera intermitent durant uns 50 anys, van morir la seva dona i diversos fills (incloent una filla ja casada i el fill d'aquesta el 591 o 592) i molts amics i servidors. 

Sembla que va exercir un temps com advocat a Antioquia. 

Fou conseller legal del patriarca Gregori d'Antioquia i alguns dels seus memorials van ser aprovats per l'emperador Tiberi II que li va donar el rang de qestor (es a dir exqestor per sense haver estat qestor) i mes tard l'emperador Maurici li va donar el rang de exprefecte  (           ),  ttol que va adoptar algunes vegades.

Va acompanyar a Gregori a Constantinoble (589) al judici demanat pel patriarca quan fou acusat d'incest i adulteri. Gregori fou absolt i el mateix any Evagri es va casar per segon cop, amb una noia jove i durant la celebraci es va produir un terratrmol en el que van morir uns seixanta mil habitants. 

Vers el 593 o 594 va escriure una historia eclesistica  que anava des del concili d'Efes fins el 593, que es considerada una font fiable.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185021" title="Joseph Liouville" nonfiltered="1080" processed="1077" dbindex="76086">

Joseph Liouville (24  de mar de 1809 a Saint-Omer - 8 de setembre de 1882 a Pars) va ser un matemtic francs.

 Biografia .

Joseph Liooville era el fill d'un militar que va servir a les capmanyes napoleniques i qui, al 1814, va establir la seva famlia a Toul.

Joseph va ser diplomat per l'cole Polytechnique (Promoci de 1825). Dos anys ms tard, va ingressar a lcole des Ponts et Chausses, on no va obtenir el diploma a causa de problemes de salut i, sobretot, de la seva voluntat de seguir una carrera acadmica en lloc d'una carrera d'ingenier. Desprs d'alguns anys en diverses institucions com assistent i com a professor de l'cole centrale Paris, va aconseguir ser professor de l'cole polytechnique el 1838. Va obtenir una ctedra en matemtiques al Collge de France el 1850 i una ctedra en mecnica a la Facultat des sciencies el 1857. Liouville va ser escollit membre de l'Acadmie des sciences el 1870.

A part dels seus xits acadmics, ell va ser un remarcable organitzador. Liouville va fundar el Journal de mathmatiques pures et appliques, publicaci que va tenir molta reputaci i que encara la mant. Ell va ser un dels primers en llegir els treballs indits d'variste Galois, va reconixer la seva importncia i les va publicar al seu diari el 1846. Liouville tamb s va implicar en poltica i va ser membre de l'Assamblea Constituent el 1848. Tanmateix, desprs de la desfeta a les eleccions per la diputaci el 1849, ell va deixar la poltica.

Liouville va publicar en diversos camps de les matemtiques, com la teoria de nombres, l'anlisi complexa, la geometria diferencial i la topologia diferencial, i tamb a la fsica matemtica i a l'astronomia.

Joseph Liouville va ser particularment clebre pel seu teorema de Liouville, avui dia un resultat ms aviat simple de l'anlisi complexa. A la teoria de nombres, va ser el primer a provar l'existncia dels nombres trascendents per una construcci utilitzant les fraccions continues, (nombre de Liouville).

En fsica matemtica, la teoria de Sturm-Liouville, treball conjunt amb Charles-Franois Sturm, s avui dia un procediment habitual per resoldre certs tipus d'equacions integrals.  Existeix un segon teorema de Liouville sobre les dinmiques hamiltonianes.   Liouville va estar interessat pel problema del valor a la frontera de les solucions d'equacions diferencials. En referncia a les integrals ellptiques, va provar que les funcions abelianes sn trascendents.

Articles relacionats.
 Teorema de Liouville;
 Funci de Liouville;
 Nombre de Liouville;
 Teoria de Sturm-Liouville;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185022" title="Evagri del Pont" nonfiltered="1081" processed="1078" dbindex="76087">
Evagri del Pont (Evagrius,         ) fou un asceta i escriptor eclesistic georgi. Va nixer a Ibora, petita vila del Pont a la costa, prop de la boca del riu Halis, probablement habitada per ibers del Caucas. Jernim l'anomena Hiperborita i no Iberita.  El seu pare fou prevere o chorepiscopus  i ell mateix va ser educat per Gregori Niazianz.

Fou nomenat lector pel bisbe Basili i diaca per Gregori Nazianz (segons Scrates a Constantinoble, i Sozmen diu que Nazianz el va fer ardiaca quan va ser patriarca a Constantinoble) . Va anar a Constantinoble vers el 379, 380 o 381.

Desprs va quedar sota el patronatge del patriarca Nectari i es va distingir en les discussions de les controvrsies religioses. 

Per un somni va sortir de Constantinoble i se'n va anar a Jerusalem per aviat va voler tornar, encara que finalment fou convenut per unes malalties que va patir i ajudat per les exhortacions de la religiosa Melnia Romana, i finalment va marxar a Egipte (vers 382) on va restar en vida asctica la resta de la seva vida als turons de Ntria en un dels monestir de Scetis o Scitis o be al desert, on va coincidir amb altres ascetes com els dos Macaris, Ammoni, i altres. 

Va morir vers el 399 amb uns 54 anys.

s considerat autor dels segents treballs:

         (o          )                 .
                                   (o                       )        en 50 captols, i                                 . ;
              (o            )                     ,                               .
             (dos colleccions de sentncies en vers) ;
                                    ;
             ;
           ?   ?           ;
                                  .
              . ;
 Vida del monjo Pacrom o Pacromios ;
 Un serm sobre la Trinitat;
                                        ,
              , ;
                                       ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185023" title="Flash (cmic)" nonfiltered="1082" processed="1079" dbindex="76088">
Flash s un superheroi de DC Comics que posseeix l'habilitat d'una rapidesa sobrehumana, s'anomena tamb "el corredor escarlata". Va ser creat per Gardner Fox i Harry Lampert, la seua primera aparici va ser en Flash Comics N1 (1940) als EUA.

Al llarg de la histria, quatre persones diferents han usat la identitat de Flash: Jay Garrick (1940-present), Barry Allen (1956-86), Wally West (1987-2006) i Bart Allen (2006-present). Aquests quatre individus tenen rapidesa sobrehumana, la qual cosa inclou l'habilitat de crrer a gran velocitat, reflexos sobrehumans, i violar algunes lleis de la fsica.

 Publicaci .

El primer 'Flash' va aparixer en Flash Comics N1 (1940). Aquest 'Flash' era Jay Garrick, un estudiant que va guanyar els seus superpoders desprs d'inhalar una substncia qumica i es distingia per usar un casc de metall. Va ser el primer superheroi a tenir rapidesa sobrehumana, a ms va ser el primer a tenir un superpoder singular, a diferncia de Superman que en tenia diversos. Va ser creat per l'escriptor Gardner Fox.

Garrick va ser molt popular en els anys 40, iva tenir dues historietes on era protagonista, i a ms va ser part durant llarg temps de la Justice Society of Amrica (Societat de la Justcia d'Amrica). Les aventures de Garrick en lEra Daurada dels cmics va arribar a la seua fi quan la historieta de 'Flash' va ser cancellada en el seu nmero 104 (1949). Els superherois i la indstria de les historietes van passar per temps difcils en els anys 50, 'Flash' no va ser l'excepci.

Anys desprs, DC Comics va decidir reintroduir alguns superherois de l'Era Daurada, per canviant-los i donant-los una nova aparena. 'Flash' va tornar el 1956 amb Showcase N4, on Barry Allen, un policia-cientfic va ser banyat en productes qumics, iva guanyar aix els superpoders. Desprs d'altres aparicions en Showcase, Allen va obtenir el seu propi cmic, seguint amb el ttol anterior la seua primera aparici va ser en The Flash N105.

Amb l'Edat d'Argent i el renaixement d'antics superherois, es va crear un altre grup anomenat Lliga de la Justcia d'Amrica, on 'Flash' n'era membre.

Ms tard es descobriria que Garrick i Allen es trobaven en mons parallels, i que amb els seus poders podien anar d'un mn a l'altre, i fins i tot viatjar pel temps. D'esta manera, ambds es van convertir en bons amics fins als anys 80.

Les aventures dAllen van acabar en Crisis on Infinite Earths N8 (1986), ja que la histria era molt confusa i van decidir passar-li la identitat a un altre personatge. Per amb la seua habilitat de viatjar pel temps Allen fou vist de tant en tant en les pgines dels cmics que van seguir.

El tercer 'Flash' va ser Wally West, la seua primera aparici va ser en The Flash N110 (1959) com a Kid Flash. West era el nebot dAllen, va guanyar els seus poders de la mateixa manera que ell. Va ser part dels Teen Titans durant anys. Desprs de la mort dAllen, West va adoptar la identitat de 'Flash' en Crisi on Infinite Earths N12 i va tenir la seua prpia historieta, on la seua primera aparici va ser The Flash (volum 2) N1 (1987).

 Biografies fictcies .

Encara que diversos personatges han adoptat el nom de 'Flash', noms Garrick, Allen i West sn els ms coneguts, ja que els altres pertanyen a mons parallels o sn del futur.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185024" title="Evagri (escriptor)" nonfiltered="1083" processed="1080" dbindex="76089">
Evagri (Evagrius,         ) fou un escriptor eclesistic autor de l'obra Variarum Considerationum sive de Sermonis Discrimine Capita quinquaginta quatnor, que es conserva a la biblioteca de l'Escorial, i que no pot ser d' Evagri del Pont. La seva poca exacte es desconeguda.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185025" title="Evagri (escriptor segle IV)" nonfiltered="1084" processed="1081" dbindex="76090">
Evagri (Evagrius,         ) fou un escriptor eclesistic que va escriure una obra anomenada Altercatio inter Theophilum Christianum et Simeonem Judaeum, clebre al seu temps (segle IV). Gennadi de Marsella el diferenci expressament d'Evagri del Pont. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185026" title="Evalces" nonfiltered="1085" processed="1082" dbindex="76091">
Evalces (       ) fou un escriptor grec esmentat per Ateneu de Naucratis com autor d'un treball sobre la ciutat d'Efes a la Jnia (        ).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185027" title="Aiguardent" nonfiltered="1086" processed="1083" dbindex="76092">
L'aiguardent s una beguda licorosa obtinguda per destillaci de lquids procedents de fermentaci alcohlica, com per exemple vi (brandi, conyac),melassa de canya de sucre (canya, rom), de brisa (marc, oruxo, grappa), pomes o sidra (calvados) i altres sucs de fruita (cirera, pruna, etc.).

Pot ser natural o perfumat amb tota mena d'essncies (ans, taronja, prssec, mel...). 

Durant el segle XIX, pel port de Vilanova i la Geltr s'exportaren molts barrils d'aiguardent elaborat al Peneds. 

Referncies.



Enllaos externs.

 Article sobre la producci i exportaci de l'aiguardent en la indstria vincola de Catalunya. ;
 Fira-Festa de l'Aiguardent a Prat de Comte (comarca de la Terra Alta). ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185028" title="Rodrigo Rato Figaredo" nonfiltered="1087" processed="1084" dbindex="76093">

Rodrigo Rato Figaredo ( Madrid, Espanya 1949 ) s un poltic espanyol, que ha ocupat diversos crrecs ministerials al govern d'Espanya.

Biografia. 
Va nixer el 18 de mar de 1949 a la ciutat de Madrid, sent fill de l'empresari Ramn Rato i besnt del ministre, diputat, senador i alcalde de Madrid Faustino Rodrguez-San Pedro. 

Desprs d'estudiar en una escola jesuta al barri de Chamartn va iniciar els seus estudis universitaris a l'Institut Catlic d'Administraci i Direcci d'Empreses (ICADE) i a la Universitat Complutense de Madrid, on es va lllicenciar en dret l'any 1971. Posteriorment ampli els seus estudis als Estats Units d'Amrica, on realitz un mster en administraci d'empreses a la Universitat de Berkeley el 1974. L'any 2003 realitz el seu doctorat a la Complutense de Madrid.

Activitat poltica.
Va ingressar en poltica el 1979 figurant com a candidat en les eleccions generals d'aquell any per la provncia de Cadis en representaci d'Aliana Popular (AP), posteriorment refundat amb el nom de Partit Popular. Desprs de formar part del Comit Executiu del partit des de 1980 va obtenir la seva actat de diputat al Congrs de Diputats en les eleccions generals de 1982.

Amb el nomenament de Jos Mara Aznar com a President del Partit Popular i candidat d'aquest partit a la presidncia del Govern Rato es convert en la seva m dreta i portaveu del partit al Congrs. Desprs de la victria d'aquest grup en les eleccions generals de 1996 va ser nomenat Vicepresident Segon del Govern i Ministre d'Economia i Hisenda. Postriorment en les eleccions generals de 2000 i a la constituci del segon govern d'Aznar fou ratificat en el crrec, si b l'rea d'hisenda fou separada del seu ministeri i recai en Cristbal Montoro Romero. 

Est considerat com el gran artfex de la gran millora econmica d'Espanya en els vuit anys de govern del Partit Popular i la seva gesti al capdavant del Ministeri d'Economia est considerada com una de les ms destacades en tota la Histria d'Espanya. En la seva qualitat de Ministre d'Economia va ocupar tamb la funci de Governador per Espanya en les Juntes de Governadors del Fons Monetari Internacional (FMI), el Banc Mundial, el Banc Interameric de Desenvolupament (BID), el Banc Europeu d'Inversions i el Banc Europeu de Reconstrucci i Desenvolupament. Va assistir regularment a les reunions de ministres d'Economia i Hisenda de la Uni Europea i va representar a aquesta en la reuni de ministres d'Hisenda del G8 celebrada a la ciutat d'Ottawa (Canad) l'any 2002, any en el qual Espanya ocupava la Presidncia de la Uni Europea. Va ser aix mateix el ministre encarregat de les relacions comercials internacionals del govern espanyol i va representar a Espanya en les reunions ministerials de la Organitzaci Mundial del Comer celebrades a Seattle el 1999, Doha el 2001 i Cancn el 2003. 

A finals de 2003 el seu nom va ser citat com a possible successor de Jos Mara Aznar al capdavant del PP i com a candidat a la presidncia del Govern; per finalment Aznar va nomenar a Mariano Rajoy com a successor. Desprs de la marxa del govern de Rajoy per encarregar-se de preparar les eleccions generals de 2004, Rato fou designat Vicepresident Primer del Govern el 3 de setembre de 2003. 

Fons Monetari Internacional.
En les eleccions del 14 de mar de 2004 va concrrer com nmero dos en les llistes del PP de Madrid, just per darrera de Mariano Rajoy, sent escollit novament diputat, crrec al que va renunciar al juny de 2004 al ser nomenat Director Gerent del Fons Monetari Internacional (FMI), en substituci de l'alemany Horst Khler. 

Rato va anunciar la seva dimissi anticipada el 28 de juny de 2007 per raons personals (per no descurar l'educaci dels seus fills i amb la intenci de casar-se prximament), que es far efectiu desprs de l'assemblea anual de 2007, a celebrar a l'octubre. 

Enllaos externs.
  Biografia de Rodrigo Rato a la Fundaci CIDOB;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185030" title="Barri Martim de Sant Salvador" nonfiltered="1088" processed="1085" dbindex="76094">
El Barri Martim de Sant Salvador s un dels tres barris martims del Vendrell, juntament amb Coma-ruga i el Francs.
T uns dos-cents habitants, tot i que a l'estiu aquesta xifra es multiplica considerablement.
L'element ms destacable de Sant Salvador s la presncia del museu i l'Auditori Pau Casals, en honor al fams msic catal nascut en aquest petit poble de pescadors.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185032" title="Teen Titans" nonfiltered="1089" processed="1086" dbindex="76095">
Els Teen Titans, sn un grup de superherois de DC Comics. En un principi va ser pensat com una mena de versi juvenil de la Lliga de la Justcia, ja que reunia els companys adolescents dels principals membres d'aquest grup, com ara Robin, Kid-Flash, Wonder Girl o Aqualad (companys de Batman, Flash, Wonder Woman i Aquaman respectivament), tot i que ms tard van comenar a incloure personatges propis, com Raven, Cyborg o Starfire que no estaven directament relacionats amb altres.

 One Year Later: New Teen Titans.

En "One Year Later" un salt en la lnia de temps desprs de Crisi Infinita, Robin ha tornat als Teen Titans desprs d'un any de viatge amb Batman i Nightwing. Sentint-se abandonat per Robin que va seguir la mort de Superboy, Wonder Girl ha eixit de l'equip i ha estat treballant exclusivament, lluitant contra la Germandat de Mal. Starfire est perduda en acci, desprs de no haver tornat de la seua labor en l'espai. Raven i Beastboy s'han separat: el parador de Raven s desconegut, tot i que s'especula que est a Rssia; i Beastboy ha deixat els Titans per a unir-se a la nova Doom Patrol. Units a aquesta estan Bumblebee dels Titans anteriors i Herald (anomenat Vox). Speedy es diu que est actualment en una illa amb Connor Hawke. Kid Flash que havia crescut, madurat i perdut els seus poders, est " retirat", segons Robin i ha esdevingut el Quart Flash ara. Cyborg est danyat i inactiu des del seu retorn de l'espai, per els genis de 16 anys d'edat els germans bessons Wendy i Marvin, l'han reparat i li han donat noves habilitats. Els nous membres inclouen Kid Devil i Rose Wilson (com a Ravager).














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185033" title="Oruxo" nonfiltered="1090" processed="1087" dbindex="76096">
L'oruxo s un aiguardent obtingut de la destillaci de la brisa fermentada, equivalent al marc francs i a la grappa italiana o eslovena, la bagaeira portuguesa o el tsiroupos grec. El ms conegut s el produt a Galcia, que tant agrada al personatge de ficci Pepe Carvalho pres ben fred. 

Hi ha un consell regulador de la denominaci especfica Orujo de Galicia. Entre altres tasques, aquest consell controla la inscripci dels elaboradors en el seu registre, les declaracions de producci i dels moviments de brisa, supervisa l'elaboraci i controla el moviment dels aiguardents.

S'elabora destillant directament la brisa amb vapor d'aigua o b havent afegit prviament aigua a la brisa. Poden afegir-s'hi mares. La destillaci d'oruxo ha tingut de molt antic carcter d'indstria tradicional, molt arrelada a Galcia, encarnada en la figura del poteiro. 

El reglament 1576/89 de la Uni Europea ho reconeixia i autoritzava el nom orujo gallego. Una ordre del Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentacin espanyol del 2 de novembre del 1994 ratificava la DO, concedida per una Ordre de la Conselleria d'Agricultura, Ganaderia y Montes del 16 de setembre del 1993.

Referncies.


Enllaos externs.
 Fiesta del Orujo a la localitat cntabra de Potes. ;
 Histria i descripci de l'oruxo. ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185039" title="Reflexivitat" nonfiltered="1091" processed="1088" dbindex="76097">
La reflexivitat consisteix en el fet que les practiques socials sn examinades i reformulades incessantment a la llum de la nova informaci que generen, que aix altera constitutivament el seu carcter. Aquesta s una caracterstica definitria de tota acci humana i, en aquest sentit, observem en totes les cultures les prctiques socials sn modificades de manera rutinria a la llum dels nous descobriments que les afecten. Tan sols a l era de la modernitat es radicalitza la revisi de les convencions fins al punt d arribar a aplicar-la en principi a tots els aspectes de la vida humana i no pas nicament a les intervencions tecnolgiques en el mn material. All que resulta caracterstic de la modernitat no s l acceptaci del que s nou pel sol fet de ser-ho, sin la presumpci de l aplicaci de la reflexivitat a tot, la qual cosa comprn per descomptat la reflexi sobre la natura de la reflexi en si.

Segons Anthony Giddens, l apropiaci reflexiva del coneixement s una de les tres fonts dominants del dinamisme de la modernitat. La producci del coneixement sistemtic sobre la vida social esdev part integral de la reproducci del sistema, deslligant-la aix de les fixeses de la tradici. En les cultures premodernes la reflexivitat se limita en gran part a la reinterpretaci i clarificaci de la tradici. En la sociedad moderna, en canvi, aquesta s intensifica i adquireix un carcter diferent. S introdueix a la mateixa base de la reproducci del sistema de tal manera que es produeix una refracci constant entre pensament i acci.

Les transformacions que afecten les nostres societats sn producte d un procs de modernitzaci reflexiva. Una de les conseqncies de la reflexivitat s que els coneixements proporcionats per la cincia social sn incorporats en la nostra conscincia de tal manera que formen creixentment una de les variables de l activitat humana. Aquesta circumstncia complica enormement la capacitat de predicci de la cincia social, ats que si b cada vegada disposem de ms informacions sobre la realitat, tamb aquests coneixements sn assimilats pels propis actors i per tant els resultats de les seves accions depenen ms de variables internes que externes. 

Aix significa que els tots els membres de la societat, i no pas solament els intellectuals, es vegin obligats per aquest nou imperatiu a reflexionar sobre les condicions de la seva prpia acci. Aix, tots els ciutadans, a diferents nivells, es veuen empesos a prendre conscincia de la seva situaci, a autodefinir-se, a autoposicionar-se i a autoidentificar-se. 

Aquesta circumstncia fa canviar la naturalesa de les institucions socials. Per exemple, quan una parella es casa coneix ja, a travs de l estadstica social, quines sn les probabilitats que el seu matrimoni acabi en divorci i aix pot propiciar que s afebleixi tant la intensitat del seu comproms com la valoraci que fan de la durabilitat del vincle conjugal.

Bibliografia.
Giddens, A. (1993). Consecuencias de la modernidad. Madrid: Alianza editorial.
Giddens, A. (1995). Modernidad e identidad del yo. Barcelona: Pennsula.
Giddens, A. (1998). Ms enll de la dreta i l esquerra: Una nova poltica per al nou milleni. Barcelona: Fundaci Trias Fargas.
Lamo de Espinosa, E. (1990). La sociedad reflexiva. Sujeto y objeto del conocimiento sociolgico. Madrid: Centro de Investigaciones Sociolgicas/Siglo XXI de Espaa Editores.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185040" title="Grappa" nonfiltered="1092" processed="1089" dbindex="76098">
La Grappa s el nom que rep l'aiguardent de brisa, de 40 a 60, a Itlia.

Se n'elabora en totes les regions vincoles, amb ms de 2.000 marques comercials i 40 milions d'ampolles anyals de producci.
.

Referncies.



Enllaos externs.

 Histria i elaboraci de la grappa. ;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185043" title="Javier Arenas Bocanegra" nonfiltered="1093" processed="1090" dbindex="76099">

Javier Arenas Bocanegra ( Sevilla, Andalusia 1957 ) s un poltic andals, diverses vegades ministre durant les VI i VII legislatures.

 Biografia .
Va nixer el 28 de desembre de 1957 a la ciutat de Sevilla, encara que va passar la seva infncia a la poblaci d'Olvera, situada a la provncia de Cadis, lloc natural dels seus pares. Va estudiar dret a la Universitat de Sevilla, i posteriorment realitz un mster en Direcci d'Empreses. Al llarg de la seva carrera professional ha exercit d'advocat i actualment s funcionari de Cultura en excedncia. 

 Activitat poltica .
Va iniciar la seva carrera poltica a la Uni del Centre Democrtic (UCD) i desprs en el Partit Demcrata Popular (PDP), havent estat President de les Joventuts Centristes. 

Entre 1983 i 1987 fou tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Sevilla per Aliana Popular, i el 1986 fou escollit diputat al Parlament d'Andalusia, crrec que abandon el 1989 per passar a formar part de l'Executiva Nacional del Partit Popular, liderant una de les corrents ms progressistes d'aquest partit. El 1991 fou nomenat Sotssecretari General d'aquest partit i el 1993 fou nomenat president del Partit Popular d'Andalusia, crrec que abandon el 1999. 

En les eleccions generals de 1989 aconsegu l'acta de diputat al Congrs de Diputats per la provncia de Sevilla, repetint aquest resultat en les eleccions de 1993, 2000 i 2004. Entre 1994 i el 2000 abandon el Congrs per esdevenir senador al Senat espanyol. Amb la victria del Partit Popular en les eleccions generals de 1996, el nou president Jos Mara Aznar el nomen Ministre de Treball i Assumptes Socials, crrec que abandon el 1999 per centrar-se en les tasques de direcci del partit a Andalusia. En la primera remodelaci del segon govern d'Aznar fou nomenat Ministre d'Administracions Pbliques el 10 de juliol de 2002, crrec que abandon el 3 de setembre de 2003 per esdevenir Vicepresident Segon del Govern i Ministre de la Presidncia, crrec que ostent fins al final de la legislatura a l'abril de 2004. En aquest perode assol la signatura de l'Acord per les Llibertats i contra el Terrorisme (2000). 

A partir de 2004 torn a la primera lnia de la poltica andalusa presentant la seva candidatura a la Presidncia de la Junta d'Andalusia per a les eleccions que se celebraran l'any 2008.

 Enllaos externs .
  Informaci de Javier Arenas al Portal del PP a Andalusia;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185045" title="Evnder" nonfiltered="1094" processed="1091" dbindex="76100">


Onomstica:

Evnder de Fcida, filsof grec ;

Avi Evnder o Aviani Evnder, escultor rom ;

Aulani Evnder, escultor grec;

Evnder de Crotona, filsof pitagric grec, esmentat per Imblic;

Evnder de Metapontum, filsof pitagric grec, esmentat per Imblic;

Evnder de Leontins, filsof pitagric grec, esmentat per Imblic;

Evnder de Creta, filsof grec, esmentat per Plutarc;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185046" title="Evnder de Fcida" nonfiltered="1095" processed="1092" dbindex="76101">
Evnder (        ) fou un filsof grec nadiu de Fcida que fou el deixeble i successor de Lcides al front de l'Acadmia d'Atenes vers el 215 aC. Evnder fou substitut ms tard pel seu deixeble Heges. Hi va haver altres filsofs amb el mateix nom: tres pitagrics esmentat per Imblic, nadius de Crotona, Metapontum, i Leontins; i un altre que esmenta Plutarc nadiu de Creta 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185049" title="Avi Evnder" nonfiltered="1096" processed="1093" dbindex="76102">
Avi Evnder o Aviani Evnder (Avianus Evander o Avianius Evander) fou un escultor grec que vivia a Roma vers la meitat del segle I aC. Fou amic de Cicer que l'esmenta en les seves cartes. Sembla que fou un llibert de Marc Emili Aviani.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185050" title="Aulani Evnder" nonfiltered="1097" processed="1094" dbindex="76103">
Aulani Evnder fou un escultor grec nascut a Atenes que fou portat per Marc Antoni a Alexandria. A la caiguda de Marc Antoni (31 aC) va caure presoner d'August i fou portat a Roma on va realitzar algunes feines d'escultura molt apreciades. Plini el Vell esmenta que va restaurar el cap d'una esttua de Diana de Timoteu.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185051" title="Evanrides" nonfiltered="1098" processed="1095" dbindex="76104">
Evanrides (Evanoridas,           ) fou un esportista d'Elis. Va guanyar un premi al jocs olmpics i un als jocs nemeus. Ms tard fou             d'Elis.  Fou fet presoner per Licos de Feres el general suprem de la Lliga Aquea, el 217 aC, quan aquest va derrotar a Eurpides de la Lliga Etlia que havia estat enviat a Elis per substituir en el comandament a Prries (Pyrrhias).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185052" title="Evantes" nonfiltered="1099" processed="1096" dbindex="76105">


Onomstica:

Evantes de Czic, historiador grec ;

Evantes de Samos, historiador grec ;

Evantes,  poeta pic grec;

Evantes, pintor grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185053" title="Evantes de Czic" nonfiltered="1100" processed="1097" dbindex="76106">
Evantes de Czic (Evanthes,        ) fou un historiador grec nascut a Czic esmentat per Jernim que diu que en una obra seva havia escrit que els homes encara no menjaven carn en temps de Pigmali, costum que van agafar ms tard. Un Evantes de Czic s esmentat per Pausnies com a guanyador d'un premi als jocs olmpics, per no se sap si es la mateixa persona.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185054" title="Evantes de Samos" nonfiltered="1101" processed="1098" dbindex="76107">
Evantes de Samos (Evanthes,        ) fou un historiador grec esmentat nicament per Plutarc i natrural de Samos.

Alguns Evanti historiadors o escriptors son citats per diversos autors clssics per al no indicar el seu lloc de naixement no queda clar si sn sempre el mateix, i si algun o tots  sn Evantes de Samos.

Plini el Vell esmenta un Evantes al que anomena inter auctores Graeciae son spretus, que diu que va escriure un llibre sobre ritus religiosos a Arcdia. Evantes de Samos es probablement qui va escriure l'obra       , de la que fan menci Escolstic i Apolloni Rodi. Ateneu esmenta un Evantes poeta pic probablement un personatge diferent.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185055" title="Evantes (poeta)" nonfiltered="1102" processed="1099" dbindex="76108">
Evantes  (Evanthes,        ) fou un poeta pic grec d'poca desconeguda. L'esmenta Ateneu de Naucratis qui li atribueix a banda d'altres obres, un himne a Glauc de Carist.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185056" title="Evantes (pintor)" nonfiltered="1103" processed="1100" dbindex="76109">
Evantes  (Evanthes,        ) fou un pintor grec de data desconeguda. Dos de les seves pintures eren al temple del Zeus Casi a Pelusium i sn descrites per Aquilles Tati; aquestes pintures mostren l'alliberament d'Andrmeda per Perseu i l'alliberament de Prometeu per  Hrcules.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185057" title="Evanti" nonfiltered="1104" processed="1101" dbindex="76110">
Evanti (Evanthius) fou un retric i escriptor rom del segle IV. s anomenat entre els comentaristes de Terenci i molt elogiat a la crnica de Sant Jernim.  Se li atribueix l'obra titulada Brevis dissertatio de Tragoedia et Comoedia.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185058" title="Evarc" nonfiltered="1105" processed="1102" dbindex="76111">
Evarc (Evarchus, ) fou tir de la ciutat d'Astacus o Astacos a l'Acarnnia al comenament de la guerra del Pelopons (431 aC). 

Fou deposat pels atenencs a l'estiu d'aquell any,  per restaurat pels corintis al hivern (431 a 430 aC). Es creu que una mica mes tard ms tard fou expulsat altra cop pels atenencs, probablement abans de la meitat del 430 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185059" title="Evatle" nonfiltered="1106" processed="1103" dbindex="76112">


Onomstica:

Evatle, orador i declamador grec;

Evatle, estudiant atenenc d'oratria;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185060" title="Evatle (orador)" nonfiltered="1107" processed="1104" dbindex="76113">
Evatle (Evathlus,         ) fou un orador i declamador grec, nascut a Atenes, que s esmentat per Aristfanes. Fou atacat per Plat i per Crat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185061" title="Evatle (estudiant)" nonfiltered="1108" processed="1105" dbindex="76114">
Evatle (Evathlus,         ) fou un jove atenenc noble que es va posar sota tutela de Protgores amb el propsit d'aprendre oratria a canvi d'una forta suma de diners (cent mil dracmes segons Quintili). Aule Gelli diu que va evitar pagar la meitat de la quantitat promesa, mostrant ser un bon estudiant en oratria i llest en economia (tot i que era ric).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185063" title="Evax" nonfiltered="1109" processed="1106" dbindex="76115">
Evax fou un suposat rei d'Arbia esmentat per Plini el Vell (Plinius, Natural Historia 25.4) que diu que va escriure l'obra "De Simplicium Effectibus" (el pargraf ha estat oms en algunes edicions de Plini). Marbod (Marbodus) diu que va escriure un poema sobre pedres precioses dirigit a Tiberi del qual el seu treball sobre el mateix tema havia estat parcialment agafat.  Una obra en prosa anomenada "De Nominibus et Virtutibus Lapidum qui in Artem Medicinae recipiuntur" tamb li correspon.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185064" title="Eubi" nonfiltered="1110" processed="1107" dbindex="76116">

Eubi (Eubius,       ) fou un filsof estoic grec. Va nixer a Ascal, al sud de la Celesria a la frontera amb Egipte. nicament l'esmenta Esteve Bizant.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185066" title="Eubea (mitologia)" nonfiltered="1111" processed="1108" dbindex="76117">
Eubea (Euboea,       ) s a la mitologia grega una filla d'Asop. L'illa d'Eubea deriva suposadament el seu nom d'aquest personatge, per hi ha altres personatges mtics amb el mateix nom. (Pausnies 2.17.2; Apollodor d'Artemita 2.7.8; Ateneu de Naucratis 7. p. 296.).









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185067" title="Hate (cmic)" nonfiltered="1112" processed="1109" dbindex="76118">
Hate s un cmic d'humor cnic, semiautobiogrfic del guionista i dibuixant Peter Bagge. Fou publicat per primera vegada el 1990 per l'editorial Fantagraphics i ha esdevingut un dels cmics de l'underground nord-americ ms venuts.

Hate explica la histria de Buddy Bradley, un postadolescent semialcoholic privat del dret al vot i gandul, representant tamb d'aquella joventut dels primers noranta que es va anomenar Generaci X. En el cmic s'explica la recerca de l'amor i de la felicitat d'aquest antiheroi al Seattle de finals del segle XX i a Nova Jersey. En tota la srie traspua el desencant d'aquella generaci i el grunge dels noranta. El cmic s una continuaci natural de The Bradleys, en qu s'explicava l'adolescncia de Baddy Bradley a final dels huitanta i les seues vivncies amb la famlia: un pare poc feiner que es passa el dia bevent cervesa i mirant la televisi, una germana neurtica, i una mare que es refugia en la religi per poder suportat tot aquell panorama familiar.

A l'Estat espanyol, aquest cmic ha estat publicat per l'editorial catalana La Cpula en la versi en catell titulada Odio. La versi en catal, per, continua indita.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185068" title="Eubeu" nonfiltered="1113" processed="1110" dbindex="76119">
Eubeu (Euboeus,        ) fou un escriptor grec nascut a Paros, que fou fams per les seves parodies. Va viure en temps de Filip II de Macednia. Els seus poemes estan escrits en l'estil d'Homer i en ells ridiculitza principalment als atenencs. s considerat el principal parodiador junt amb Boet. En temps d'Ateneu de Naucratis una collecci de les seves parodies encara existia per ms tard es van perdre i noms resten alguns fragments. (Ateneu  XV. pp. 698, 699).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185069" title="Eubotes" nonfiltered="1114" processed="1111" dbindex="76120">
Eubotes (Eubotas,        ) fou un esportista grec de Cirene, que va guanyar un premi en les curses a peu a l'olimpada 104 (364 aC). El seu nom apareix esmentat una mica diferent. Xenofont l'anomena Eubotas per Diodor de Siclia li diu Eubatos (       ). Pausnies l'esmenta com doble guanyador per no es clar si es refereix a dos olimpades diferents o a haver guanyat dos premis en una segona vegada.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185071" title="Eubuleu" nonfiltered="1115" processed="1112" dbindex="76121">
Eubuleu (Eubuleus)  fou un escultor grec el nom del qual apareix en un bust d'Hermes. La inscripci diu:                       i seria fill de Praxteles que seria el gran escultor d'aquest nom. El bust es conserva actualment.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185073" title="Tetrafluoret" nonfiltered="1116" processed="1113" dbindex="76122">


L'1,1,1,2 tetrafluoret, anomenat simplement tetrafluoret, R134a o HFC-134a, s un gas refrigerant de frmula CH2FCF3 utilitzat en sistemes de refrigeraci. En no contenir clor no s tan perills per a la capa d'oz com altres gasos que s en tenen (com ara el diclorodifluormet, que ja no s'utilitza) i t tamb un impacte menor sobre l'escalfament global.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185074" title="Eublides" nonfiltered="1117" processed="1114" dbindex="76123">


Onomstica:

Eublides d'Atenes, litigant atenenc ;

Eublides de Milet, filsof grec ;

Eublides de Crpia, escultor atenenc;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185075" title="Eublides d'Atenes" nonfiltered="1118" processed="1115" dbindex="76124">
Eublides (Eubulides,           ) fou un notable atenenc que va perdre una causa judicial en la que actuava com acusador, per culpa del testimoni d'un home anomenat Euxiteu (Euxitheus). Eublides es va revenjar d'aquest i va aconseguir que es dicts un veredicte pel qual era acusat de no ser ciutad atenenc. Euxiteu va apellar i va aconseguir demostrar que era ciutad. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185076" title="Eublides de Milet" nonfiltered="1119" processed="1116" dbindex="76125">
Eublides de Milet  (Eubulides,           ) fou un filsof grec de l'escola megrica. Fou successor potser immediat d'Euclides i contemporani d'Aristtil, del qual fou un constant opositor. No consta que escrivs cap obra per se li atribueix l'invent d'alguns del ms famosos falsos i capciosos sillogismes, com per exemple              i el           (que alguns atribueixen a Diodor Cronos, Aristtil o Plat (els sillogismes                ,             o la seva forma variant        , i            i          , apareixen a Aristtil i en part en Plat). Segurament aquest sillogismes estaven dirigits contra els estoics i per establir les doctrines megriques. Fou mestre d'Apolloni Cronos (que desprs fou mestre de Diodor Cronos) i de l'historiador Eufant.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185077" title="Eublides de Crpia" nonfiltered="1120" processed="1117" dbindex="76126">
Eublides de Crpia  (Eubulides,           ) fou un escultor atenenc de la demos de Crpia, que va esculpir un grup de tretze esttues  entre les quals Atenea, Penia, Zeus, Mnemosine, les Muses, i Apollo, com una ofrena feta al temple de Dions al Cermicos. Entre d'altres l'esmenta Plini el Vell.  Va viure probablement al segle I aC. Euquir fou el seu fill. Aquesta famlia d'escultors va donar tres generacions d'artistes de noms Eublides (el vell), Euquir i Eublides (el jove).

Les seves esttues es van descobrir el 1837 al Cermicos, i es va trobar la inscripci  "...                        ", i propera una segona inscripci  "                                      ". La primera s'ha reconstrut com                                      .


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185078" title="Iniciativa Independent" nonfiltered="1121" processed="1118" dbindex="76127">
Iniciativa Independent (I-I) s un partit poltic de carcter local. Partit independent circumscrit a la localitat de Xal, provncia d'Alacant. Fundat en 2006, es va presentar a les Eleccions Municipals de 27 de maig del 2007, obtenint 377 vots (el 28,28%) i 3 regidors, per la qual cosa en les seues primeres eleccions es convertix en la primera fora poltica de Xal. El seu cap de llista Jaume Castells Mengual va ser escollit alcalde en la sessi plenria del 16 de juny del 2007.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185079" title="Cova de les Encantades" nonfiltered="1122" processed="1119" dbindex="76128">
La cova de les Encantades es troba a 2.240 m d'altitud a m dreta pujant pel Torrent de l'Estremera, a la Costa de les Tutes (Puigmal). T un recorregut de 864 m i un desnivell de 37 m (-15  i +22) pel qual s considerada de les ms llargues de la provncia de Girona.

No s'ha de confondre amb les coves de Rialb o coves de les encantades del municipi de Queralbs, famoses pels seus jaciments prehistrics.

S'hi pot accedir en cotxe per la carretera que porta a Vilamanya i que, passant pel Boscs i la mina Saragossa, ens deixa al GR-11, a la mateixa riera on s'acaba la carretera (1.700 m); d'aqu tenim 35 minuts de pujada a peu a l'entrada.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185080" title="Diclorodifluormet" nonfiltered="1123" processed="1120" dbindex="76129">


El diclorodifluormet, anomenat tamb fre-12, R12 o CFC-12, s un gas refrigerant de frmula CCl2F2 utilitzat fins a finals del segle XX en sistemes de refrigeraci. Es va deixar d'utilitzar en descobrir que els gasos CFC intervenien en la destrucci de la capa d'oz, a ms de tenir un gran impacte sobre l'escalfament global, i va ser substitut per altres gasos com ara l'R134a.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185083" title="Subdivisions de Blgica" nonfiltered="1124" processed="1121" dbindex="76130">
Hi ha cinc subdivisions administratives  Blgica:
Municipi (en francs commune, en neerlands gemeente): 2.739 al 1839 (avui: 597).
Districte (en francs i neerlands: arrondissement): 43 districtes administratius i 27 districtes jurdics.
Provncia (nom nou per als departaments de l'administraci francesa): 8 al 1831 i 9 al 1839 (avui: 10).
Comunitat des de 1970: 3;
Regi des de 1980: 3;

Per tal de comprendre la complicada divisi administrativa de Blgica vigent en l'actualitat, s'ha de considerar l'organitzaci a l'inici del Regne i la seva evoluci. 
De 1831 a 1963.
Al 1831, l'estat nou va continuar la divisi territorial de l'administraci francesa.

Municipi (en francs commune, en neerlands gemeente): 2.739 al 1839 (avui: 597).
Districte (en francs i neerlands: arrondissement): 43 districtes administratius i 27 districtes jurdics.
Provncia (nom nou per als departaments de l'administraci francesa): 8 al 1831 i 9 al 1839 (avui: 10).

El distintiu ciutat no existeix administrativament, s noms un ttol honorari acordat per raons histriques.

De 1963 fins avui .
La frontera lingstica.
Desprs de la Segona Guerra Mundial, el sistema igualitari i unitari francs de la fi del segle XVII comen a sser obsolet, per l'emancipaci de les diverses comunitats lingstiques i les evolucions sociolgiques desprs de ms de 150 anys.

Les coses van comenar a canviar administrativament a partir de l'any 1963, quan es va fixar per llei una nova demarcaci administrativa: la frontera lingstica. En resultaven set categories legals de municipis, segons llur rgim lingstic. En canviar alguns municipis de provncia, les provncies resultants van esdevenir gaireb monolinges, amb l'excepci del Brabant amb Brusselles com a capital, que va romandre bilinge fins a la seva escissi el 1995. Aquesta reforma no va tenir en compte la minoria de parla luxemburguesa al sud-est de la provncia de Luxemburg.


Comunitats.
El 1970 es fa una primera delegaci del poder central, encara de forma modesta: es tracta de l'adveniment de l'autonomia cultural amb la creaci de tres comunitats lingstiques que tenen competncies en algunes matries personalitzables: educaci i cultura. N'hi ha tres:
la neerlandesa (Vlaamse Gemeenschap) (fusionada amb la regi flamenca);
la francesa (Communaut Franaise de Belgique);
l'alemanya (Deutschsprachige Gemeinschaft Belgiens). ;

Regions.
El 1980 es van crear les regions, que tenien competncies territorials. De reforma a reforma, s'aniran transferint ms competncies del govern central (des del 1995, federal) als governs de les comunitats i regions. Aquest procs no ha acabat. Desprs de cada elecci, les negociacions sn dificultoses. En general, des del 1995 els flamencs volen ms descentralitzaci de competncies i de diners, mentre que els valons i els francfons de Brusselles es decanten pel manteniment d'una frmula estable.
Flandes;
Bruselles;
Valnia;

Altres canvis de les fronteres administratives.
Tamb, de 1970 a 1977, en fusionar els municipis i reduir-ne el nombre dels 2.739 del 1831 als 597 actuals, es va minvar el paper de les provncies, ja que no hi havia gaires petits municipis per a prestar-hi serveis mancomunats.

Amb la reforma del 1995, la provncia de Brabant es va escindir en tres parts: 
la provncia del Brabant Val, amb capital a Wavre;
la provncia del Brabant Flamenc, amb capital a Lovaina;
la regi de Brusselles-Capital, que no pertany a cap provncia.

Competncies de les divisions administratives contempornies.
Des de la reforma de 1995, el pas, doncs, t 596 municipis, 10 provncies (5 de flamenques i 5 de valones), 3 regions (Valnia, Flandes i Brusselles) i 3 comunitats (neerlandfona, francfona i germanfona).


Particularitats.
Ben aviat, els flamencs van decidir de fusionar la comunitat i la regi flamenques en un sol govern. Aquest govern t les competncies combinades per a tot el territori de Flandes i per a les matries personalitzables de les persones de parla neerlandesa a la regi de Brusselles-Capital.
Els valons i els francfons de Brusselles van mantenir les institucions separades; tot i aix pot ser que els mateixos ministres tinguin dos crrecs alhora, en una mena d'uni personal en qu sn responsables al mateix temps de les matries comunitries i regionals. ;
La regi valona va delegar unes competncies regionals (territorials) al govern de la Comunitat Germanfona. ;
Al parlament i al govern de la regi de Brusselles, la minoria de parla neerlandesa t una representaci garantida.
La capital de Flandes s la ciutat de Brusselles, que es troba fora del seu territori; Namur s la capital de la Valnia, i Eupen ho s de la Comunitat Germanfona.
Brusselles, tot i no sser provncia, t un governador. Blgica, doncs, t 11 governadors i 10 provncies.
A Brusselles hi ha establerts sis parlaments: el parlament europeu, la cambra i el senat belgues, el parlament flamenc, el parlament de la regi de Brusselles i el parlament de la comunitat francfona.
Com que la llei no permet de fusionar muncipis amb un rgim lingstic diferent, encara queden alguns micromunicipis, com Herstappe, el ms petit de Blgica, amb 85 habitants, o Mesen, amb 980 habitants.
Noms dos parlaments belgues es troben fora de Brusselles: el parlament val a Namur i el parlament de la Comunitat Germanfona a Eupen.
La frontera lingstica era noms una divisi administrativa a l'inici. A poc a poc, ha anat esdevenint una frontera poltica.
Les fronteres administratives belgues contempornies no tenen gaire relaci amb les fronteres poltiques dels estats i de les provncies histriques d'abans de l'ocupaci francesa de 1795. El ducat de Brabant, el comtat de Flandes, el principat de Lieja i el ducat de Luxemburg van ser tots plurilinges durant segles i van escindir-se segons fronteres lingstiques.

El futur.
Desprs de cada elecci, es parla sempre de simplificar l'estructura administrativa de l'Estat i de suprimir nivells gaireb obsolets com les provncies i els districtes.

Vegeu tamb.
Provncies de Blgica;
Municipis de Blgica;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185091" title="Refugi de Besali" nonfiltered="1125" processed="1122" dbindex="76131">


El refugi de Besal s un refugi de muntanya de la Parrquia d'Ordino (Andorra) a 2.100 m d alada i situat sota el pic de Besal a la vall de Rialb.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185093" title="William Kwong Yu Yeung" nonfiltered="1126" processed="1123" dbindex="76132">
William Kwong Yu Yeung (tamb conegut com a Bill Yeung) (xins:    ) s un astrnom canadenc nascut a Hong Kong. Treballa en telescopis emplaats als Estats Units d'Amrica.

s un prolfic descobridor d'asteroides i tamb descobridor del cometa 172P/Yeung. Com a curiositat, va descobrir l'objecte J002E3, el qual va ser identificat primer com un asteroide, per ara s sabut que es part d'un coet Saturn V Rocket que va propulsar a l'Apollo 12 a l'espai. Va treballar primer per el Rock Finder Observatory (codi IAU 652) a Calgary, Alberta, i ara treballa des del Desert Beaver Observatory d'Arizona (codi IAU 919) i el Desert Eagle Observatory (codi IAU 333).

Enllaos externs.
 Pgina del Desert Eagle Observatory;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185095" title="GIMPshop" nonfiltered="1127" processed="1124" dbindex="76133">

GIMPshop s una modificaci del programa lliure d'edici d'imatges GIMP, que intenta fer una rplica del conegut Adobe Photoshop. Segons els seu desenvolupador:















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185097" title="Uhersk Brod" nonfiltered="1128" processed="1125" dbindex="76134">


Uhersk Brod () s una ciutat de la Regi de Zln de la Repblica Txeca. Es troba situada al sud-est de Morvia (Txec: Morava). Est a la Terres altes de Vizovice (Vizovick vrchovina) i a la vora dels Carpats Blancs (Bl Karpaty).

s coneguda per ser la possible vila natal de Comnius i per la fbrica de pistoles esk Zbrojovka.

Altres viles importants dels voltants de Uhersk Brod:
 Bnov;
 Bojkovice;
 Nivnice;
 Kom a;
 Vl nov;

Comnius.
Uhersk Brod s un dels possibles llocs de naixement de Jan Amos Komensk (Llatinitzat: Comnius). Els altres dos sn Nivnice i Kom a (d'on el personatge pren el nom). Almenys, el que s segur s que hi pass part de la seva vida. 

Hi ha un museu i una escola secundria que duen el seu nom.

Enllaos externs.


 Web oficial d'Uhersk Brod ;
 Museu J.A. Comnius a Uhersk Brod ;
 Observatori astronmic ;
 Escola secundria ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185102" title="Ziua" nonfiltered="1129" processed="1126" dbindex="76135">

Ziua (en catal "El dia") es un diari en romans d'informaci general de pagament i de distribuci matinal publicat  a Bucarest, Romania. 

La seva edici nacional es publica en la seva majoria en romans, essent un dels ms importants diaris que es publiquen en aquesta llengua, tot i que existeix una secci en  angls de bastant qualitat i que sovint cont informaci d'importncia. 

Ziua fou fundat l'any 1930, per amb l'arribada dels comunistes al poder l'any 1947 el diari va haver de tancar les seves portes. L'any 1994 una nova edici de Ziua va sortir grcies a l'impuls de Sorin Ro ca St nescu que encara es mant com a Director del diari. 

Ziua s un diari amb clara orientaci poltica conservadora, potser la que ms de tots els principals diaris romanesos, compartint sovint els seus punts de vista amb el Partit Nacional Cristi Democrtic, tal i com es recull a les seves editorials.

La seva plana web oficial, a ms d'oferir els continguts de l'edici romanesa del diari que es publica en format paper, tamb ofereix una selecci diria dels articles traduts a l'angls. 

A ms de l'edici nacional que es publica a Bucarest, existeixen altres edicions regionals en format paper: Ziua edici Estats Units, Ziua de Vest, Ziua de Ia i, Ziua de Constan a, i Ziua de Cluj.

 Enllaos externs .

Edici digital de Ziua







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185104" title="Odi" nonfiltered="1130" processed="1127" dbindex="76136">

L'odi (tamb anomenat odium o cendrada) s una malura de la vinya causada per un fong ascomicet, lUncinula necator, que ataca les fulles, les flors i els grans.

Les plantes afectades queden cobertes d'un polsim blanc-griss.

Provinent d'Amrica, va fer destrosses arreu d'Europa des de mitjan del segle XIX. 

El remei preventiu consisteix a sulfatar les vinyes de manera regular. 

Referncies.


Enllaos externs.

 Descripci del fong Uncinula necator. ;
 Descripci, prevenci i tractament d'aquesta malura. ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185109" title="Batalla de l'Isonzo" nonfiltered="1131" processed="1128" dbindex="76137">

Histria antiga:
 Batalla de l'Isonzo (489): batalla durant la conquesta ostrogoda d'Itlia.
Primera Guerra Mundial: conjunt de diverses batalles lliurades al front itali:
 Primera Batalla de l'Isonzo.
 Segona Batalla de l'Isonzo.
 Tercera Batalla de l'Isonzo.
 Quarta Batalla de l'Isonzo.
 Cinquena Batalla de l'Isonzo.
 Sisena Batalla de l'Isonzo.
 Setena Batalla de l'Isonzo.
 Vuitena Batalla de l'Isonzo.
 Novena Batalla de l'Isonzo.
 Desena Batalla de l'Isonzo.
 Onzena Batalla de l'Isonzo.
 Dotzena Batalla de l'Isonzo, ms coneguda com a Batalla de Caporetto.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185113" title="Gardianul" nonfiltered="1132" processed="1129" dbindex="76138">

Gardianul (en catal "El Guarda") es un diari en romans d'informaci general de pagament i de distribuci matinal publicat  a Bucarest, Romania.

Aquest diari es destaca per intentar mantenir una postura en contra de la corrupci imperant a ms alt nivell, a ms d'investigar el crim organitzat existent a Romania.

Gardianul fou fundat per erban Roibu, fill d'un destacat senador del Partit Socialdemcrata de Romania. Els detractors del diari l'acusen d'afavorir la carrera poltica del senador i per tant del PSDR, tot i que sovint publica articles crtics amb aquells membres del partit que sn investigats per corrupci.

El diari va ser una de les publicacions implicades en l'escndol dels fons per la publicitat governamental per a la subversi poltica en la que ha estat implicat i processat l'antic primer ministre romans Adrian N stase.

 Enllaos externs .

Edici digital de Gardianul








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185116" title="Academia Brasileira de Letras" nonfiltered="1133" processed="1130" dbindex="76139">
L'Academia Brasileira de Letras s una societat literria brasilera sense nim de lucre establerta al final del segle XIX per un grup de 40 escriptors i poetes inspirats per l'Acadmie Franaise. El primer president, Machado de Assis, declarava la seva fundaci el 15 de desembre del 1896, amb els estatuts que s'aprovaren el 28 de gener del 1897. El 20 de juliol del mateix any es va formar l'Acadmia. 

Histria.
L'Academia Brasileira de Letras s, segons els seus estatuts, l'autoritat en la llengua nacional de Brasil (la llengua portuguesa). Est formada, fins al dia d'avui, per 40 membres, coneguts com a immortals, escollits d'entre els ciutadans del Brasil que han publicat obres reconegudes o llibres de valor literari. La posici d'immortal s atorgada de per vida. Els membres nous sn admesos per votaci dels membres d'Acadmia quan una de les ctedres es torna vacant. Les ctedres es numeren i mantenen els noms dels seus primers incumbents. Els acadmics usen uniformes de gala formal daurats amb una espasa (que s'anomena fardo) quan participen en reunions oficials de l'Acadmia.

Durant els perodes de dictadura i rgim militar, la neutralitat de l'Acadmia escollint membres propis dedicats a la professi literria va veure's compromesa en escollir poltics amb poques o cap contribucions a la literatura, com l'expresident Getlio Vargas. Una excepci a aquest fenomen s l'anterior president brasiler i senador Jos Sarney, que s un novellista regional ben publicat i amb mrits propis. L'Acadmia, era una organitzaci exclusivament masculina fins l'elecci de la trencadora novellista Rachel de Queiroz el 1977 per a la ctedra nmero 5; en l'actualitat l'Acadmia t quatre membres dones (un 10% de la seva afiliaci total), i una d'elles, Nlida Pion, en fou president en el perode 1996-97.

L'Acadmia, grcies a una direcci assenyada i uns ingressos per sobre de 4 milions de dlars per any, s financerament solvent. Una de les seves propietats s un gratacel de 28 plantes (Palcio Austregsilo de Athaide), en una rea fora valorada del centre de Rio, que l'Acadmia lloga com espais d'oficina, generant un 70% del seus ingressos actuals. La resta prov del lloguer d'uns altres edificis, que foren llegats per l'editor Francisco Alves, el 1917, i d'inversions financeres. Aquesta situaci cmoda permet pagar un sobresou a cada acadmic. L'ABL est situada just al costat del gratacel, en un edifici neoclssic, que s'anomena Petit Trianon. Fou una donaci del govern de Frana el 1923 i t aquest nom perqu s una cpia del palau Petit Trianon a Versalles, prop de Pars, Frana.

L'Acadmia ha inaugurat recentment una de les biblioteques pbliques ms grans de Rio, amb 90000 volums i un gran centre de multimdia.

L'Acadmia atorga anualment una srie de premis literaris: el Premi Machado de Assis (el premi de literatura ms important del pas, atorgat per a tota una carrera literria), i els premis de l'ABL de poesia, ficci i teatre, per a assaigs, crtica i histria de la literatura, i per a la literatura infantil. El 2005 va establir-se el Premi Afonso Arino de Mello Franco.

Membres originals.


 Adelino Fontoura;
 Manuel Antnio lvares de Azevedo;
 Artur de Oliveira;
 Jos Baslio da Gama;
 Bernardo Guimares;
 Casimiro de Abreu;
 Castro Alves;
 Cludio Manoel da Costa;
 Domingos Jos Gonalves de Magalhes;
 Evaristo da Veiga;
 Fagundes Varela;
 Joaquim Jos Frana Jnior;
 Francisco Otaviano;
 Franklin Tvora;
 Antnio Gonalves Dias;
 Gregrio de Matos;
 Hiplito da Costa;
 Joo Francisco Lisboa;
 Joaquim Caetano da Silva;
 Joaquim Manuel de Macedo;


Joaquim Serra ;
Jos Bonifcio de Andrada e Silva ;
Jos de Alencar ;
Jlio Cezar Ribeiro Vaugham ;
Junqueira Freire ;
Laurindo Rabelo ;
Maciel Monteiro ;
Manuel Antnio de Almeida ;
Martins Pena ;
Pardal Mallet ;
Pedro Lus ;
Manuel de Arajo Porto-alegre ;
Raul Pompia ;
Sousa Caldas ;
Tavares Bastos ;
Tefilo Dias ;
Thomaz Antonio Gonzaga ;
Tobias Barreto de Menezes ;
Francisco Adolfo de Varnhagen ;
Visconde do Rio Branco ;



Presidents de l'ABL.


 Machado de Assis 1897-1908;
 Rui Barbosa 1908-1919;
 Domcio da Gama 1919-1919;
 Carlos de Laet 1919-1922;
 Afrnio Peixoto 1922-1923;
 Medeiros e Albuquerque 1923-1923;
 Afrnio Peixoto 1923-1924;
 Afonso Celso 1925-1925;
 Coelho Neto 1926-1926;
 Rodrigo Otvio 1927-1927;
 Augusto de Lima 1928-1928;
 Fernando Magalhes 1929-1929;
 Aloisio de Castro 1930-1930;
 Fernando Magalhes 1931-1932;
 Gustavo Barroso 1932-1933;
 Ramiz Galvo 1933-1934;
 Afonso Celso 1935-1935;
 Laudelino Freire 1936-1936;
 Ataulfo de Paiva 1937-1937;
 Cludio de Souza 1938-1938;
 Antnio Austregsilo 1939-1939;
 Celso Vieira 1940-1940;

 Levi Carneiro 1941-1941;
 Macedo Sorares 1942-1943;
 Mcio Leo 1944-1944;
 Pedro Calmon 1945-1945;
 Cludio de Sousa 1946-1946;
 Joo Neves da Fontoura 1947-1947;
 Adelmar Tavares 1948-1948;
 Miguel Osrio de Almeida 1949-1949;
 Gustavo Barroso 1950-1950;
 Aloisio de Castro 1951-1951;
 Anbal Freire da Fonseca 1952-1952;
 Barbosa Lima Sobrinho 1953-1954;
 Rodrigo Otvio Filho 1955-1955;
 Peregrino Jnior 1956-1957;
 Elmano Cardim 1958-1958;
 Austregsilo de Athayde 1959-1993;
 Abgar Renault 1993-1993;
 Josu Montello 1993-1995;
 Antnio Houaiss 1995-1996;
 Nlida Pion 1996-1997;
 Arnaldo Niskier 1997-1999;
 Tarcsio Padilha 2000-2002;
 Alberto da Costa e Silva 2002-2004;
 Ivan Junqueira 2004-;


Membres actuals.
Els membres de l'Acadmia de Lletres Brasilera sn (juliol de 2006):








Galeria dels Immortals.
 Machado de Assis;
 Jorge Amado;
 Jos Guilherme Merquior;
 Tobias Barreto de Meneses;
 Joo Cabral de Melo Neto;

Enllaos externs.
Academia Brasileira de Letras ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185119" title="Museu del Bardo" nonfiltered="1134" processed="1131" dbindex="76140">


El Museu del Bardo o Museu Nacional del Bardo, s el principal museu de Tunsia situat a la municipalitat del Bardo a la governaci de Tunis. T una gran varietat de peces arqueolgiques, joies, i mosaics nics. El mateix edifici s digne d'observaci. L'edifici principal fou construt a la segona meitat del segle XIX per ser destinat a palau, i fou convertit en museu el 1882 essent batejat llavors Museu Alaoui (de Al el bei que va governat del 1882 al 1902); un espai adjacent, que era un antic palau del bei (relativament petit, construt el 1831-1832) s'hi va afegir el 1899 per albergar les colleccions d'art islmic. 

Destaca la sala amb la cpula, el gran pati cobert, la sala de msica i els apartaments privats.

La pea ms antiga es un objecte trobat al Guetar que t uns 40.000 anys; les peces modernes sn recents, objectes de la vida quotidiana moderna. El nombre de sales es de 34 de les que les principals sn:

La Sala V o dels mosaics cristians amb esteles i baix relleus pnics i lbics i objectes funeraris d'poca cristiana amb mosaics de tomba i sarcfags

La Sala IX dedicada al mon rom, s l'antic pati de palau; t nombroses esttues de la Cartago romana i d'altres llocs com tica, Oudna, Altuburos, Dougga i altres. Tamb hi ha alguns paviments (mosaics) i estatuetes.

La sala X o sala de Sussa, antiga sala de festes del palau, cont diversos mosaics essent el ms destacat un paviment mosaic procedent de Sussa (Hadrumetum) i altres mosaics famosos procedents de Cartago.

La sala de Dougga (XI) amb els millors mosaics trobats a Dougga

La sala de Virgili (XV) on hi ha el mosaic de Virgili considerat el millor del mon

Les sales de Mahdia (XVI i XXII) on hi ha les troballes submarines a la costa de Mahdia, escultures de marbre i bronze de gran qualitat i alguns mosaics de Cartago, tica i Thysdrus (El Djem)

El patit palau forma una srie de sales dedicades a la civilitzaci rab - musulmana, amb dos seccions: una de l'edat mitjana i un altre etnogrfica que mostra objectes de la vida dels darrers dos o tres segles a Tunsia. La primera t una srie d'objectes incloent sarcfags, esteles i altres que es troben en el cam a la sala IV on hi ha nombroses vitrines on s'exposen alguns alcor (dels segles IX, X i XI), manuscrits i altres rareses; tamb brodats egipcis, escultures de fusta, una cadira d'oraci de la gran mesquita de Kairuan del segle IX, i algun relleu en marbre d'poca fatimita. Igualment hi ha joies, monedes d'or, manuscrits de tractats de medicina, copes de coure, gots, i cermiques aglbides i fatimites (entre elles el fams plat conegut com "el cavaller de Sabra".













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185126" title="Jean Todt" nonfiltered="1135" processed="1132" dbindex="76141">


Jean Todt (Pierrefort, Cantal, Frana 25 de febrer de 1946) es l'actual director de l'escuderia Ferrari de Frmula 1.

Jean va ser copilot de rallis durant deu anys, fent-se amb el ttol de campi del mn al 1981 amb l'equip Peugeot Talbot Sport. Al acabar la seva carrera com a copilot va passar a formar part del departament esportiu de Peugeot com a encarregat d'organitzar i dissenyar la construcci del Peugeot 205 Turbo 16. Aconseguiria el ttol de campi del mn de constructors els anys 1985 i 1986. 

Al 1993 degut a la negativa de Peugeot a entrar a la Frmula 1, Todt va abandonar l'equip i va entrar a formar part de l'Scuderia Ferrari com a director de la gesti esportiva. Grcies als fitxatges de Michael Schumacher com a pilot i Ross Brawn i Rory Byrne com a enginyers l'any 1996, va aconseguir guanyar sis ttols mundials de constructors des del 1999. El 2004 va ser nomenat director general de la escuderia, crrec que no va exercir fins a la temporada 2007 de Frmula 1. Al final de la temporada 2006 va ser nomenat CEO de Ferrari.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185129" title="Bston" nonfiltered="1136" processed="1133" dbindex="76142">
El bston s una variant del vals d'origen anglosax de ritme lent anomenat, tamb, vals bston, en voga durant els anys 20 del segle XX, que arrib a formar part dels balls obligatoris als primers Campionats del Mn de Ball.

Va sorgir a la Costa Est dels Estats Units al final del segle XIX per a interpretar ritmes de jazz i de ragtime i s, juntament amb el one-step, un dels primers balls basats en el pas endavant i que ser emprat com a patr pel fox-trot, el vals angls (quarts de volta) i el tango europeu.

Es balla amb un cop de tal seguit de dos o ms passos sobre la punta dels peus. Desprs, aquests passos arribaran a ser substituts per encreuaments de peus (lock steps).

El boston two steps s una de les seues modalitats.


Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185132" title="Termes d'Anton" nonfiltered="1137" processed="1134" dbindex="76143">

Les Termes d'Anton foren un edifici monumental rom dedicat a banys calents i freds, situat al recinte arqueolgic de Cartago, a Tunsia. Fou l'edifici principal de la Cartago romana i es va construir a la vora del mar en temps de l'emperador Anton Pius (142-162). Actualment noms en resta el soterrani, amb les sales amb voltes que aguantaven les sales de bany que eren al damunt. A l'eix central hi havia un gran frigidari (zona de banys freds) de 47 x 22 metres, aguantat per vuit grans columnes de granit de les quals noms una ha estat reconstruda per mostrar l'efecte als visitants i representar l'altura real, que era de 15 metres incloent-hi el capitell; tamb a l'eix central hi havia la sala de banys calents (caldari), en forma de cpula. D'una part i de l'altra anaven simtriques les diverses sales, totes entorn del pati o cort amb sostre que constitua la palestra. L'edifici era gegant, com es pot veure a la reconstrucci exhibida a l'entrada. 
 
A l'rea de les termes hi ha tamb els recintes arqueolgics romans del Decumanus nord (III a V) i del Cardo est (XVI a XVII), amb villes privades amb mosaics i la baslica anomenada de Dermech, descoberta al segle XIX, que, tot i que en resta molt poca cosa, s'hi va trobar un mosaic rellevant.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185143" title="Ricard Puigdomnech" nonfiltered="1139" processed="1135" dbindex="76145">
Ricard Puigdomnech (Vic) s un msic catal.

Nascut a la ciutat dels Sants, va muntar el seu primer grup musical "Perdidos en el espacio" acabant (tots ells) abduits per Loquillo y Trogloditas, (on Puigdomnech composava i co-produa), un dels grups ms emblemtics dels anys 80 i dels ms representatius i carismtics del Pop-rock espanyol en aquests darrers vint anys. Tamb ha produt altres grups com: Wom-a2, Marc Bertran, Castaway...

En 2004 va produir el seu primer disc propi: "No ens faci falta la sort".

Enllaos externs.

Web oficial de Ricard Puigdomnech;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185144" title="Viognier" nonfiltered="1140" processed="1136" dbindex="76146">
El viognier s un ram blanc de la vall del Rin, conreat especialment a Condrieu, on se n'obt un vi molt suau i fragant, i que tamb s present en moltes zones del sud francs.

Va ser-hi portat pels immigrants foceus el segle I de la nostra era.

Referncies.



Enllaos externs.

 mplia informaci sobre la varietat viognier. ;
 Vins elaborats a Califrnia amb aquesta varietat de ram. ;
 Vins elaborats a Austrlia amb ram viognier. ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185147" title="Shahadi" nonfiltered="1141" processed="1137" dbindex="76147">

Shahadi (tamb escrit Shehadi, Shahede, Shahedi, Shehedi, Shihedi i Shedi) s un poble de la wereda (districte) de Metema i a la regi Amhara, a Etipia.

Es troba a una altitud d'uns 800 m, prop de la frontera amb el Sudan, a 40 Km del poble fronterer de Metema i a 190 de Gondar.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185150" title="Plana de Mornag" nonfiltered="1142" processed="1138" dbindex="76148">
La plana de Mornag s la terra plana que est situada al sud-est de la ciutat de Tunis, a la governaci de Ben Arous, i que arriba fins a les muntanyes del Cap Bon. La ciutat de Mornag que li dona nom s troba al mig de la plana, entre dues muntanyes, el Djebel Bou Karnine (al nord) i el Djebel Ressas (805 metres, al sud), i hi passa l'autopista que de Tunis es dirigeix cap a Hammamet i desprs cap a Sussa.  Enllaa pel sud-oest amb la plana de Fahs. A poc ms de 10 km de la costa el clima es totalment mediterrani amb temperatures suaus, amb pluges intenses a la primavera i tardor, i sequera a l'estiu. El oueds o rierols generalment baixen secs a l'estiu per porten aigua a la tardor. La seva altura s variable per no sobrepassa els 60 metres; l'altura a la ciutat de Mornag es de 33 metres. La plana t una posici triangular amb les muntanyes al nord (nord-est) i les del sud (sud-est) i entre ambdues el vrtex; la base estaria orientada a la part dels suburbis de Tunis. Aquest triangle mesuraria uns 15 km per cada costat.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185154" title="Plana de Fahs" nonfiltered="1143" processed="1139" dbindex="76149">
La plana de Fahs s una terra plana que se situa a l'entorn de la ciutat de El Fahs a Tunsia (governaci de Zaghouan), i en direcci nord-est, seguint la vall del Miliana fins enllaar amb la plana de Mornag. La llacuna salada o sabkhat de Koursia es troba en aquesta plana i s una de les llacunes ms al nord de Tunsia; el terra per tant t una salinitat major del que caldria esperar. T una llargada d'uns 25 km i una amplada de 20 km. El clima es mediterrani amb pluges a la primavera i tardor i sec a l'estiu. El oueds de la zona s'assequen a l'estiu i les napes fretiques s'exploten intensament. A l'est passa l'aqeducte de Zaghouan que portava aigua del Djebel Zaghouan, muntanyes que marquen el seu lmit oriental. La seva altura s prcticament sempre per sota dels 80 metres.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185156" title="Batalla de Parestortes" nonfiltered="1144" processed="1140" dbindex="76150">


	
La batalla de Parestortes va ser lluitada 17 de setembre de 1793, i va donar la victria al general francs Louis Charles de La Motte-Ango contra l'exrcit espanyol d'Antonio Ricardos que intentava conquerir la ciutat de Perpiny.

Antecedents.
El govern espanyol va declarar la guerra contra la Repblica Francesa el 17 d'abril de 1793 en resposta a l'execuci de Llus XVI de Frana i Maria Antonieta. L'exrcit espanyol, sota el comandament del general Antonio Ricardos van envar el Rossell per Sant Lloren de Cerdans, amb uns 25.000 homes i un centenar de peces d'artilleria, ocupant les ciutats poc defensades d'el Perts i la vall del riu Tec (Arles i Ceret) i avana cap a Perpiny.

L'ordre de batalla.
El pla del general Ricardos s acostar-se a Perpiny pel sud amb el gruix de les tropes i installa el quarter general a Trullars, i pren Ribesaltes a principis de setembre tot i la ferotge resistncia francesa. El segon campament espanyol s'installa prop de Parestortes el 10 de setembre.

El camp principal francs est en una lnia entre Cabestany i Mas Deu, mentre el general Eustache Charles d'Aoust establix un segon camp al costat de Vernet. A ms, Jacques-Joseph-Franois Cassanyes torna de la Cerdanya amb el seu exrcit i installa una fora d'ajuda ms al nord, a Salses. 

La Batalla.
El 17 de setembre, Antonio Ricardos llana dues ofensives sobre les tropes franceses, el primer pel sud contra el camp de de Mas Deu, i el segon per l'oest a Parestortes.

Els espanyols bombardegen el campament de Mas Deu a partir de dos quarts de quatre, mentre el gruix de les tropes es dirigeix a Pollestres, on contraataquen els generals francesos Dagobert, Barbantane, Prignon i de Poinsot, on perden 2.000 homes i els capturen un nombre considerable de soldats per fan retirar als enemics. 

A Parestortes, el general de Eustache Charles d'Aoust aconsegueix parar la progressi dels genets espanyols grcies a la superioritat numrica, i Cassanyes proposa usar els seus 4.000 homes de Salses. L'equilibri estratgic s'inclinaria estratgic a favor seu, i arriben de nit al campament. La batalla va comenar a primera hora del mat. Tot el dia, les forces franceses van intentar prendre el pujol de Parestortes sense xit, encara que van prendre cada vegada poc ms de terreny. Cassanyes va atacar als espanyol en el flanc i fa fer un forat en les lnies enemigues, de manera que aquests es van haver de retirar i fer un nou camp entre Pontell i Trullars.

Consequncies.
Aquesta batalla va marcar el final de la progressi espanyola al Rossell.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185157" title="Robert Leckie" nonfiltered="1145" processed="1141" dbindex="76151">
Robert Leckie (Filadlfia, 1920-2001) va ser un autor nordameric de llibres populars sobre histria militar dels Estats Units d'Amrica. De jove va servir a la 1a Divisi de Marines durant la Segona Guerra Mundial. Les seves experincies com a ametrallador a Guadalcanal van influir molt en la seva obra.

L'abril de 2007 es va anunciar que les memries de guerra de Leckie, Helmet for My Pillow, junt amb el llibre d'Eugene B. Sledge With the Old Breed, formarien la base de la srie de la HBO The Pacific, la successora a Band of Brothers.

Leckie continua sent un autor popular. T ms de trenta-cinc obres, moltes de les quals es continuen reimprimint. Usa un estil directe al descriure el context i les accions de batalla.

Leckie ha estat criticat per alguns historiadors per manca de rigor, sobretot per no usar notes al peu de pgina. Tamb ha estat descrit com a "polticament incorrecte" per la seva descripci dels enemics dels EUA i dels nadius nordamericans.

Llibres.
The Wars of America; Harper Collins, 1968 (1998 ediciISBN 0-7858-0914-7);
George Washington's War: The Saga of the American Revolution; Harper Collins, 1992, ISBN 0-06-016289-9 (Butxaca ISBN 0-06-092215-X);
From Sea to Shining Sea: From the War of 1812 to the Mexican-American War, the Saga of America's Expansion; HarperPerrenial, 1994, ISBN 0-06-016802-1(Butxaca ISBN 0-06-092254-0);
None Died in Vain: The Saga of the Civil War; HarperPerrenial, 1990 ISBN 0-06-016280-5 (Butxaca ISBN 0-06-092116-1);
Delivered From Evil: The Saga of World War II;HarperPerennial, 1987, (Butxaca ISBN 0-06-091535-8) ;
Conflict:  The History of the Korean War, 1950-53, 1996;
The Wars of America: From 1600 to 1900;Harper Collins, 1998, ISBN 0-06-012571-3 (Butxaca ISBN 0-06-092409-8);
A Few Acres of Snow: The Saga of the French and Indian Wars; Wiley & Son, 2000, ISBN 0-471-24690-5 ( Butxaca ISBN 0-471-39020-8);
Challenge for the Pacific: The Bloody Six-Month Battle of Guadalcanal; Doubleday & Company, 1968 ( Butxaca ISBN 0-306-80911-7);
Okinawa: The Last Battle of World War II  ; Viking Press, 1995, ISBN 0-670-84716-X;
The General; I Books (April 2, 2002), 1991, ISBN 0-7434-4461-2;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185160" title="Columna de la Victria" nonfiltered="1146" processed="1142" dbindex="76152">



La Columna de la Victria (en alemany: ) s un dels monuments ms representatius de Berln. Va ser dissenyada el 1864 per l'arquitecte Heinrich Strack per conmemorar la victria de Prssia en la guerra contra Dinamarca, i a l'hora d'inagurar-la Prssia tamb havia derrotat ustria i Frana donant a l'obra un nou propsit. Arran de les noves victries s'afeg al capdamunt de la columna una esttua de bronze de la deesa Victria dissenyada per Friedrich Drake, de 8,3 metres d'alada i 35 tones de pes.

Originalment la columna es va erigir davant de l'edifici del Reichstag. Estava composta de tres seccions d'arenisca de 7,5 metres cadascuna decorades amb els canons capturats a l'enemic en les tres guerres que conmemoraven.

El 1938 els nazis van traslladar el monument a la seva ubicaci actual, al centre del parc del Tiergarten, i van afegir una quarta secci a la columna per celebrar la victria que suposava l'Anschluss, l'annexi d'ustria al Tercer Reich. Aquesta quarta columna, decorada amb garlandes daurades, elevava el conjunt als seus 66,89 metres actuals. La nova ubicaci al centre d'una zona de jardins va salvar el monument dels bombardejos de la Guerra.

Els gravats de la base van ser retirats per les tropes aliades franceses el 1945, probablement per evitar que els alemanys tinguessin presents els records d'antigues victries, i especialment la que obtingueren contra els francesos el 1871. Van ser restituts el 1987 en les celebracions del 750 aniversari de la ciutat de Berln pel president francs Franois Mitterrand.

La ubicaci actual del monument al centre de la Groer Stern (Gran Estrella), una gran intesecci  de carrers enmig de la ciutat envoltada de la gran zona verda del Tiergarten, fa que l'esttua de la Victria sigui visible des de la distncia.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185162" title="Enramada de la murtra" nonfiltered="1147" processed="1143" dbindex="76153">

L'enramada de la murtra (colloquialment "l'enram de la murta") s un dels actes populars ms propis de les processons a la Comunitat Valenciana.

Abans de les processons, la gent solia pujar a la muntanya a tallar la murtra (tamb coneguda com a murta) i se n'omplien alguns camions per, moments abans del comenament de la process, sortir pels carrers que recorreria la process per a repartir la murta. 

El repartiment no noms es feia per on passava la process sin per molts dels carrers dels voltants. Aquest era un acte tpic i tradicional, que va arribar a la seva fi quan la murta va declarar-se espcie protegida, malgrat que la poda de la murta que es feia no provocava danys a les plantes sin tot el contrari, al tallar les parts de dalt solia crixer amb ms fora i amb menys malalties. De la mateixa manera servia per a revitalitzar els arbustos.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185164" title="Llista d'autors catalans de literatura llatina medieval" nonfiltered="1148" processed="1144" dbindex="76154">
A continuaci es presenta una llista d'autors catalans que conrearen la literatura llatina a l'edat mitjana






A.

Andreu Alfonsello;
Antoni Amat;
Bernat Andor;
Francesc d'Ariny;
Ramon Astruc de Cortielles;
Bartomeu Avaces;
Mossn Az;

B.

Pere Badia;
Bernat Bol;
Domingo Bonfill;
Marc Bonfill;
Ramon Bosc;
Joan Bulons;

C.

Antoni Caixal;
Jaume Calls;
Gabriel Canyelles;
Pere Miquel Carbonell;
Gabriel Casafages;
Joan de Casanova;
Francesc de Casa-Saja;
Ferran Castillo;
Lluci Colomines;

D.

Pere Dagu;

E.

F.

Joan Ramon Ferrer;
Arnau Fonolleda;
Guillem Fuster;

G.

Jaume Garcia;
Nadal Gver;
Cristfol de Gualbes;
Jaume Guitardes;

H.

I.

J.

K.

L.

Pere Joan Llobet;
Hug de Llupi i Bages;

M.

Felip de Malla;
Joan Marbres;
Joan Margarit i Pau;
Jaume Marquilles;
Nicolau Mart;
Miquel Massot;
Bartomeu Mates;
Pere Joan Matoses;
Toms Mieres;
Berenguer de Mont-rav;
Cosme de Montserrat;
Guillem de Montserrat;
Guillem Morell;


N.

O.

Jordi d'Orns;

P.

Guillem Pabord;
Joan Pags;
Joan de Palomar;
Jaume Pau;
Jeroni Pau;
Joan de Peralta;
Pere d'Arenys;


Q.

R.

Dalmau de Raset;
Jaume Ripoll o Joan Ripoll;

S.

Narcs de Santdions;
Ramon Sibiuda;
Joan de Socarrats;

T.

Pere Terrassa;
Francesc Torner;


U.

V.

Guillem de Vallseca;
Joan Vilar;

W.

X.

Y.

Z.
Referncies.

Maringela Vilallonga, La literatura llatina a Catalunya al segle XV; Curial Edicions Catalanes i Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona 1993.
Flix Torres Amat, Memorias para ayudar a formar un diccionario crtico de los escritores catalanes, Barcelona, 1836.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185167" title="Club Handbol Martorell" nonfiltered="1149" processed="1145" dbindex="76155">


El Club Handbol Martorell s un club d'handbol de la ciutat de Martorell. 

 Palmars .


 Temporades .
1993-94: Segona Catalana; ltim (tornen a pujar per ampliaci d'equips) ;
1994-95: Segona Catalana; ltim ;
1995-96: Tercera Catalana; 1r Classificat (Campions) ;
1996-97: Segona Catalana; 7 Classificat ;
1997-98: Segona Catalana; 11 Classificat ;
1998-99: Tercera Catalana; 6 Classificat ;
1999-20: Tercera Catalana; 1r Classificat(Campions);
2000-01: Segona Catalana; 6 Classificat ;
2001-02: Segona Catalana; 10 Classificat ;
2002-03: Segona Catalana; ltim;
2003-04: Tercera Catalana; 2n Classificat ;
2004-05: Tercera Catalana; 1r Classificat(Campions);
2005-06: Segona Catalana; 4art Classificat ;
2006-07: Primera Catalana; 5 Classificat;
2007-08: Primera Catalana; 9 Classificat;
2008-09: Segona Catalana;

 Plantilla .

Porters: Jose Carreo; Marc Escoda; Oriol Trujillo; Jordi Bertola

Extrems: Joan Martinez; Xavier Ferri; Jordi Codina;Enzo Visa; Javi Duran; Enric Magalln; Carles Tella; Hugo Visa

Laterals: Carlos Pueyo; Enric Isern; Alex Camarero; Ivan Anguita; Sergi Pinedo

Centrals: Marc Gaset; Juanan Pearanda; Felix Roda; Jose Bou

Pivots: Jaume Linares; Jose Manuel Jimenez; Jordi Florenza; Iaki Diez; Lluc Mart

 Enllaos externs .
Web oficial del club;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185168" title="Carl Gotthard Langhans" nonfiltered="1150" processed="1146" dbindex="76156">

Carl Gotthard Langhans (15 de desembre de 1732, Landeshut, Silsia - 1 d'octubre de 1808, Breslau) va ser un arquitecte i constructor prussi. Les seves obres es troben entre les primeres del moviment classicista alemany. La seva obra ms coneguda s la Porta de Brandenburg a Berln.

El seu primer borrador de "zum Schifflein Christi" per l'Esglsia Protestant el 1764 va suposar-li el primer reconeixement com a arquitecte i, el mateix any, el contracte com a constructor supervisor de les obres de reconstrucci del palau del Comte de Hatzfeld. Entre el 1766 i el 1774 execut la reconstrucci segons el seu propi disseny. A travs del Comte, tamb va donar-se a conixer a la cort de Berln.

Aviat reb encrrecs de la cort imperial. El rei tamb li finan viatges a Itlia, Anglaterra, Holanda, Blgica i Frana per la seva formaci.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185169" title="Temporada 2007-2008 del Nstic" nonfiltered="1151" processed="1147" dbindex="76157">
Plantilla.

Aquesta s la plantilla del Gimnstic de Tarragona per a la temporada 2007-2008 a la Segona Divisi de la lliga espanyola de futbol.




Entrenador:  Javi Lpez (destitut el  7 de gener de 2008);
Entrenador:  Csar Ferrando Jimnez (a partir del 8 de gener de 2008);
Segon entrenador:  Quique Latasa (a partir del 8 de gener de 2008);
Preparador fsic:  Xavier Bartolo (abans segon entrenador);
Director esportiu:  Ricardo Resta;
Secretari tcnic:  Alfons Muoz;



Fitxatges.
Els fitxatges d'aquesta temporada han estat:

Abraham de l'Independiente;
Abel Buades del Cdiz CF;
Antonio Lpez del CE Castell;
David Snchez de l'Albacete;
Gorka de Carlos del Lorca;
Jandro de l'Deportivo Alavs;
Juanmi del Real Murcia;
Medina del Rcing Club de Ferrol (estava cedit);
scar Rubio del Lleida;
scar Arpn del Salamanca;
Dani Tortolero del Salamanca;
Roberto de l'Atltico de Madrid;
Maldonado del Betis;
Miku del Valncia CF (jugava cedit al Salamanca);
Mairata de la U.D. Almera;
Calle de l'Albacete;

Al mes de gener es fitxen aquests jugadors:

Adrin Gonzlez Morales;
Moiss Garca Len;
Mohammed Rabiu Alhassan;
Papakouly Diop (amb fitxa de la Pobla de Mafument, filial del Nstic);




Baixes.
Les baixes han estat:

Bizarri al Catania;
Csar Navas retorna al Mlaga;
David Cullar a l'Athletic Club de Bilbao;
lvaro Iglesias al Poli Ejido;
Ismael Irurzun al Poli Ejido;
Juan al Poli Ejido;
Llera a l'Hrcules;
Makukula retorna al Sevilla;
Merino a Las Palmas;
Portillo a l'Osasuna;
Rubn Castro torna al Deportivo de La Corua;
Manel Ruz al Granada 74;
Tobias Grahn, cedit a l'Hertha de Berln;
Gilberto Ribeiro Gonalves a l'Internacional Porto Alegre;


Baixes durant la temporada:
Sbastien Chabaud;
Juanmi, anuncia la seva retirada del futbol el dia 24 de gener de 2008 per motius personals desprs d'haver jugat noms tres partits.


Resultat de la temporada.
Al comenament de la temporada, el Nstic guanya la seva primera Copa Catalunya en derrotar el F.C. Barcelona per 2 a 1 en un partit jugat l'11 de setembre de 2007 al camp del Palams. El Bara s'avan mitjanant Vctor Vzquez per el Nstic va remuntar el partit amb gols de Pinilla i Maldonado. Abans, en les semifinals, havien eliminat a l'Espanyol a la tanda de penalts desprs d'empatar a a dos.

La temporada a la lliga comen amb un esperanador 2 a 0 contra l'Alabs, amb l'equip oferint un bon joc fidel a l'estil del nou entrenador Javi Lpez. El bon inici per, don continutat a una primera volta molt irregular, acabant l'any amb una derrota a casa contra el Cdiz, deixant l'equip a noms tres punts del descens i amb crits d'una part de l'afici contra l'entrenador i el president. El dia 7 de gener Javi Lpez fou destitut com a entrenador i substitut per Csar Ferrando. A ms, es va fer un seguit fitxatges, alguns dels quals van donar molt bon resultat, com els de Diop, Moiss o Adrin. Tot i els canvis, i que en alguns partits la imatge de l'equip millor, els resultats no acabaven d'arribar i l'equip arrib a estar en la posici 21 a la jornada 34. A partir de llavors, s'aconseguiren bons resultats, com per exemple l'empat al camp de l'Sporting de Gijn o les victries a casa del Mlaga i el Cdiz, ms altres victries a casa, certificaren la permanncia quan encara quedaven dos partits pel final guanyant a casa al Granada 74. Amb l'ltim partit, es retir de la prctica del futbol el capit Antoni Pinilla desprs de set temporades al club.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185171" title="Hexadactlia" nonfiltered="1152" processed="1148" dbindex="76158">


L'hexadactlia s una condici gentica en la qual una persona t sis dits en una o ambdues mans, o en un o tots dos peus. Aquesta s un tret genticament hereditari; es tracta, de fet, d'una cas de codominncia i algunes poblacions presenten una gran proporci de persones amb sis dits. 

L'hexadactlia no es defineix merament com tenir sis dits per m o sis dits per peu. Endems, requereix que cadascun dels sis dits tingui el seu propi raig, o s, que, vist per raigs-x, no s'observin dos dits que estiguin ms units que ho estarien els d'una m normal (a diferncia que en la polidactlia). Els no especialistes i els mitjans, tanmateix, empren els dos termes indistintament.

Hi ha el rumor que Anna Bolena, esposa del rei Enric VIII d'Anglaterra i mare de la reina Elisabeth I d'Anglaterra, tenia sis dits en una m.

Hom afirma que el gegant bblic Goliat tenia sis dits a cada m i a cada peu.

Vegeu tamb.
 Dactlia;
 Polidactlia;
 Llista de trets mendelians en humans;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185176" title="Plana de Qayrawan" nonfiltered="1153" processed="1149" dbindex="76159">
La plana de Qayrawan (o de Kairuan) s un depressi situada a la zona central de Tunsia, a la governaci de Kairuan. Li dona nom la ciutat de Kairuan (Qayrawan en rab)i esta limitada a l'oest pel riu Merguellil. 

La plana fa uns 100 km de llarg per 40 km d'ample, amb un relleu que augmenta amb un lleuger pendent d'est a oest, dels 40 metres fins als 150 metres.

Alguns oueds en aquesta zona s'alimenten exclusivament de les pluges, i las capes subterrnies molt riques sn explotades en excs (un 70%). Tres oueds creuen la plana: el Nebhana al nord, amb el cabal controlat per l'embassament del Nebhana; el Merguellil a l'oest, amb el cabal controlat per l'embassament del Houareb, i el Zroud al sud, amb el cadal controlat per l'embassament de Sidi Sad. Aquests embassaments han perms controlar les inundacions que s'havien produt durant centenars d'anys, com les ms conegudes del 1969; el oued Zroud forma una zona d'aiguamolls que queda a l'est de Kairuan. 

El clima hi s semirid, amb una gran irregularitat en les pluges i grans diferncies en la temperatura, i amb estius secs i hiverns humits. La pluviometria s d'uns 290 mm anyals, i la punta de mxima pluja s a la tardor, amb violentes tempestes al setembre i a l'octubre i pluges que puntualment arriben als 180 mm en un dia, que poden provocar inundacions per la crescuda rapida dels oueds i la manca de cobertura vegetal que controli el trajecte de l'aigua. 

L'erosi del sl, la salinitat i la sobreexplotaci de les terres per part dels ramats dificulten el desenvolupament agrcola de la plana.
 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185181" title="Fray Bentos" nonfiltered="1154" processed="1150" dbindex="76160">

Fray Bentos s la capital del departament de Ro Negro, Uruguai. Va ser fundada el 1858, encara que el seu origen s anterior. La seva poblaci s de 23.000 habitants. 

Est ubicada sobre el marge est del Riu Uruguai, t un port d'aiges profundes i es troba unida a la provncia d'Entre Ros, a la Repblica Argentina, per un pont binacional denominat "Puente Libertador General San Martn".

 Histria .
El nom Fray Bentos porta certa incertesa. No obstant aix hi ha coincidncia que podria provenir d'un frare de cognom Bentos, un religis ermit del segle XVI que es va installar a la zona denominada avui com Rincn de Haedo. En l'actualitat all sorgeix la poblaci del mateix nom. Aquest religis va fundar all un assentament que, segons documenten els historiadors, va ser obligat a despoblar per dues vegades a les mans d'incursions indgenes violentes encapalades per un indi anomenat "Iramundi". Les versions histriques porten a justificar la posterior reclusi del religis en una gruta trobada a la zona del rierol Caracoles, al sud de l'actual ciutat de Fray Bentos.

El registre del terme Fray Bentos porta els investigadors a referncies molt enrere en el temps. Ja el 1692, un viatge pel Riu de la Plata i els seus afluents, feta pel Capit Manuel de Ibarbelz, seguint ordres del llavors Governador de Buenos Aires, Agustn de Robles, dna compte al seu diari i anotacions cartogrfiques sobre les "barrancas de Fray Bentos"  a ms d'altres observacions detallades de la geografia inconfusible dels voltants de la ciutat de Fray Bentos.

En un altre mbit d'investigaci, l'historiador uruguai Ariosto Fernndez, fent referencia a la "Carta Espanyola del Riu de la Plata, Uruguai i Paran" (poca de Carles II, 1703), realitzada pel Capit d'Enginyers Gregorio Gmez, descobreix la referncia al toponmic Fray Bentos.

Una altra documentaci que esmenta el nom Fray Bentos s el mapa "De les Missions de la Companyia de Jess als rius Paran i Uruguai", delineat per un sacerdot jesuta de nom Joseph Quiroga y Mndez, el 1749. Aquest mapa va ser posteriorment publicat per Franceschelli l'any 1753 a Itlia. El mapa en qesti es refereix a cursos d'aigua i esmenta "Fray Bentos" com un d'ells, nomeni que avui continua portant un rierol al sud de la ciutat, el mateix observat per Quiroga y Mndez.

Durant el govern de Rosas a l'Argentina, el riu Uruguai es va obrir a la navegaci i es va fomentar l'exportaci per vies aqutiques. El 1855 el port de la ciutat de Gualeguaych no podia amb amb el comer existent, a ms de dificultats amb el calat. A l'altra vora, les barrancas de Fray Bentos oferien un excellent port natural, per no hi havia fins i tot all cap centre poblat.

El doctor Isidoro de Mara, uruguai i Vicecnsol a la ciutat de Gualeguaych, va comenar a encoratjar l'aparici de nous poblats a la vora uruguaiana. Per llavors, el 1857, un home de negocis, Jos Hargain, decideix installar un hostal a la vora de Fray Bentos, tasca que va portar endavant no abans sense sollicitar perms a la famlia Haedo, propietria de les terres, de manera que Hargain va ser el primer poblador de la zona especfica del que seria posteriorment la ciutat de Fray Bentos.

El 1858, un grup d'empresaris uruguaians, anglesos, alemanys i irlandesos provinents de Montevideo, compren les terres i les dna al govern uruguai per fundar all el que inicialment es va conixer com a "Villa Independencia" (16 d'abril de 1859).

Durant 1861, l'enginyer alemany Georg Giebert, porta a la ciutat la idea d'installar una indstria que canviaria la forma de producci, "l'extracte de carn" (en angls, Corned Beef), elaboraci que s'emportaria endavant amb la frmula del qumic alemany Justus von Liebig. Sorgeix aix la "Giebert et Compagnie" el 1863. Aquest producte es va fer tan fams que durant les dues grans Guerres, Fray Bentos va ser considerat "el frigorfic del mn" i un dels majors provedors de Corned Beef per a les forces aliades, a tal punt que els seus productes han estat destacats protagonistes en el cinema (per exemple: "El pacient angls"). La seva fama mundial va cobrar major notorietat molt abans, potser des que "l'extracte de carn" va ser elegit per Jules Verne per a ser l'esmorzar dels personatges de la seva obra El viatge a la Lluna (De la Terre  la Lune).

 Turisme .
Fray Bentos t un port propi d'ultramar amb aiges prou profundes com per allotjar vaixells de gran port.

Arribant, i des del ms alt del pont, es pot divisar a la llunyania i a la dreta "L'Anglo" i la seva xemeneia, postal tpica de Fray Bentos, Museu-Frigorfic on s'elaboraven derivats de la carn esmentats anteriorment. Convertida en museu, una part va ser cedida per a discoteques ballables a la vora del riu. La primera i ms famosa, "Fuel Oil" va funcionar en els anys 1900 i la seva estructura respectava l'arquitectura industrial del lloc, que precisament portava el seu nom per ser un diposito de combustible. Al loft principal es conservaven fins i tot elements de l'poca com a extintor i fins una bandera anglesa.

A 8 km del centre urb, es troba el balneari Las Caas, un complex turstic situat en una muntanya autctona de canyes, ceibos i varietat d'arbres natius, amb mplies platges de sorra i aiges sobre el Riu Uruguai. El sector del cmping est dividit en diverses zones que compten amb suficient infraestructura sanitria.

 Actualitat .


En les proximitats d'aquest pont i a 2 km de la ciutat de Fray Bentos, el govern uruguai del president Jorge Batlle va autoritzar la installaci de dues plantes de producci de pasta de cellulosa, a les empreses Botnia (Finlndia) i ENCE (Espanya), sobre el Riu Uruguai.

Aquesta autoritzaci va generar un conflicte diplomtic entre l'Argentina i l'Uruguai desprs que els activistes reunits sota l'"Assemblea Ciutadana Ambiental de Gualeguaych" de la ciutat argentina del mateix nom, decidissin tallar el trnsit pel pont San Martn, afectant dramticament el comer i el turisme de la ciutat i del pas en general. Malgrat els intents mediadors i de les negociacions entre ambds pasos el conflicte segueix dempeus fins al moment (2007).

 Literatura .
L'escriptor argent Jorge Luis Borges, la mare del qual havia nascut en aquesta ciutat uruguaiana, desenvolupa el seu conte Funes el memorioso a Fray Bentos i el nomena a El Alep, el que ha portat a pensar molts lectors i crtics mal informats que es tracta d'una ciutat imaginria i mtica igual com la Macondo del colombi Gabriel Garca Mrquez.

 Referncies .



 Vegeu tamb .
Departament de Ro Negro;
Riu Uruguai;
Entre Ros;

 Enllaos externs .
Ro Negro, Uruguai - Pgina web espanyola sobre Ro Negro i les seves ciutats principals ;
Barri industrial Anglo, a Fray Bentos ;
Imatges i informaci sobre Fray Bentos ;
Imatges de la ciutat;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185183" title="Plana de Mateur" nonfiltered="1155" processed="1151" dbindex="76161">
La plana de Mateur es troba al sud del llac d'Ichkeul i de la muntanya calcria del Djebel Ichkeul i rep el seu nom de la ciutat de Mateur. La plana en el sentit ample s'estn fins a la plana de la vall del riu Medjerda.

La regi t un clima mediterrani atenuat amb hiverns especialment suaus. Les majors pluges es donen a la primavera i tardor. Les terres son quaternries de formaci glacial o d'alluvions. El sl es contnuament enjovenit per noves aportacions dels rierols per no tant accentuat com les aportacions de la plana de la vall del Medjerda. Aquestes terres son cultivades des de millennis i el sistema d'irrigaci es fora bo, encara que el cultiu de cereal podria ser substitut per altres productes mes rendibles. En canvi la pluviometria se superior a la plana que a la vall del riu. El mateix nom Mateur podria derivar de l'rab "matra" (plural amtar) que vol dir pluja. Els rius principals de la regi son el Joumine, el Msaken, el Rhzala, el Mellah i el Sedjenane. El cabdal del Joumine s controlat per l'embassament de Joumine, un dels principals del pas.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185185" title="Plana de Gamouda" nonfiltered="1156" processed="1152" dbindex="76162">
La plana de Gammouda s una depressi del centre de Tunsia situada entre les muntanya occidentals de la governaci de Sidi Bou Zid i el Djebel Hamra i muntanyes menors al sud. Al mig de la plana que t forma allargada (ms de 60 km) i estreta (7 km) hi ha la poblaci de Zaafria i al sud Mzaraa.

L'oued El Fakka passa al sud de la poblaci de Zaafria i les aiges de les seves crescudes son controlades per quatre embassaments tradicionals o megdaoua (Mouzi, Cheref, Jlabib i Monsour Sghaier) i dos embassaments moderns (Amont RG i Zaafria RG) que permeten una irrigac de 2000 hectrees. Les crescudes del Fakka i les de l'oued Sereg-Eddhiba son freqents a la tardor i deixen el poble allat per l'estat de les pistes. Tamb s'exploten pous de superfcie per es una tcnica moderna(els primers pous es van obrir els anys vuitanta i noms afecta al 4% de la superfcie cultivada). La superfcie til per l'agricultura al centre de la plana es de 2712 hectrees i l'explota la poblaci de Zaafria. Noms a la part sud hi ha un altre par til que explota la poblaci de Mzaraa. 

La propietat de la terra encara es dominical per cada vegada ms es va repartint la terra entre els membres de les comunitats. Mzaraa est unida a Sidi Bou Zid per carretera que cap a l'oest va a trobar la carretera que porta a Gafsa. En canvi Zaafria noms esta unida a aquesta carretera i a la capital de la governaci per pistes agrcoles asfaltades. L'explotaci agrcola es fa per famlies amb entre 9 i 12 membres.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185190" title="Refrigeraci per compressi de vapor" nonfiltered="1157" processed="1153" dbindex="76163">

El mtode de refrigeraci per compressi de vapor s el mtode ms utilitzat actualment per a la producci de fred, tant per a processos industrials com per a climatitzaci. En aquest mtode el fluid refrigerant, recorre un cicle termodinmic que consta de bsicament quatre etapes: compressi, condensaci, expansi i evaporaci. 

Compressi: t lloc en un aparell anomenat compressor. En aquesta etapa el fluid refrigerant ha d'entrar en estat de vapor. L'efecte del compressor s augmentar la pressi del fluid mantenint l'entropia a un nivell quasi constant. La segent etapa t lloc en el condensador.

Condensaci: desprs de l'etapa de compressi, el fluid entra en un intercanviador de calor que fa que el fluid passe de nou a l'estat lquid. Aquest procs es desenvolupa a pressi constant i, normalment, el fluid amb qui realitza l'intercanvi s l'aire de l'ambient exterior (com ocorre en els aparells d'aire condicionat domstics). ;

Expansi: el fluid travessa una vlvula d'expansi on baixa la seua pressi i temperatura mentre que el nivell d'entalpia roman quasi constant.

Evaporaci: s aquesta l'etapa en qu es produeix el fred. El fluid frigorgen s'escalfa fins l'evaporaci, pren el calor d'un altre fluid que es refreda (l'aire del frigorfic de la nostra casa, per exemple).

A partir d'aquest punt, el cicle es repeteix de manera indefinida.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185195" title="Dunes de Nefza" nonfiltered="1158" processed="1154" dbindex="76164">



Les Dunes de Nefta sn un conjunt de dunes situades al nord i nord-oest de la ciutat de Nefta, i que tot i estar en la zona anomenada predesrtica pels gegrafs, tenen aparena de desert per l'abundncia de sorra groga i la manca total de vegetaci i pluja. En aquesta zona s'observen els miratges. a uns 14 km al nord-est de la ciutat hi ha el decorat d'una escena de la Guerra de les Galxies de Gorges Lucas que s un lloc molt concorregut pels turistes, i . Ms a l'oest les dunes reben el nom de Bir Suanech, d'un lloc poblat a uns 13 km al nord-oest de Nefta.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185196" title="Microsoft Excel" nonfiltered="1159" processed="1155" dbindex="76165">

Histria.
Microsoft va llanar el 1982 un programa de full de clcul anomenat Multiplan, molt popular en sistemes de CP/M, per que en sistemes amb MS-DOS va perdre renom respecte al Lotus 1-2-3. Aquesta situaci va promoure el desenvolupament d'un nou full de clcul. La primera versi d'Excel va ser introduda per a Macintosh el 1985 i la primera versi de Windows, Excel 2.0 (per seguir amb la numeraci comenada a Macintosh) va sortir al mercat el novembre de 1987. Lotus no va llanar 1-2-3 per Windows a temps i el 1988 Excel va comenar a guanyar terreny a 1-2-3. Grcies a aix Microsoft es va collocar entre els "grans" del software informtic. Ni Excel ni el seu predecessor Multiplan van ser les primeres aplicacions de full de clcul. Segons bastants articles, el primer full de clcul s'anomenava VisiCalc, creat per Dan Bricklin.

 Generalitats .
 Possibilitat de presentar les dades de forma esttica.
 Els fulls poden emmagatzemar dades numriques.
 s de les ordres i les eines de Microsoft Excel per a executar clculs amb les seves dades. ;
 Permet sumar files i columnes. ;
 Utilitzaci de les celles per a realitzar avaluacions d'una mateixa funci amb diferents valors.
 Escriptura en els formats *.xls, *.csv i *.xlsx.

Especificacions.




 Versions .
 Per Apple Macintosh .
 1985 Excel 1.0;
 1988 Excel 1.5;
 1989 Excel 2.2;
 1990 Excel 3.0;
 1992 Excel 4.0;
 1993 Excel 5.0;
 1998 Excel 8.0 (Office '98);
 2000 Excel 9.0 (Office 2001);
 2001 Excel 10.0 (Office v. X);
 2004 Excel 11.0 (Office 2004);

 Per Microsoft Windows .
 1987 Excel 2.0 for Windows;
 1990 Excel 3.0;
 1992 Excel 4.0 ;
 1993 Excel 5.0 (Office 4.2 & 4.3, veure la versi de 32-bit noms per Windows NT);
 1995 Excel 7.0 (Office '95);
 1997 Excel 8.0 (Office '97);
 1999 Excel 9.0 (Office 2000);
 2001 Excel 10.0 (Office XP);
 2003 Excel 11.0 (Office 2003);
 2007 Excel 12.0 (Office 2007);
Nota: Excel 1.0 no consta per no crear confusi amb la versi d'Apple Macintosh.;
Nota: La versi 6 d'Excel no existeix ja que va sortir amb Word 7.;

 Per OS/2 .
 1989 Excel 2.2;
 1991 Excel 3.0;

 Bill Gates i Microsoft Excel .
Excel va ser originalment desenvolupat per l'Apple Macintosh el 1984 i pel reconegut Bill Gates, com a continuaci de Multiplan. Microsoft Excel va ser una de les primeres aplicacions de full de clcul en utilitzar una interfase grfica amb mens "pull down" i maneig amb punter de ratol. Quan Microsoft va llanar el sistema operatiu Windows el 1985, Excel va ser una de les primeres aplicacions per aquesta plataforma. Durant prop de tres anys va ser l'nica aplicaci de full de clcul en l'entorn Windows, fins l'estiu del 1988.

Ous de Pasqua.
Com molts altres programes de Microsoft, Excel cont diversos Ous de Pasqua, s a dir, funcions amagades, no relacionades amb el propsit de l'aplicaci a la qual pertanyen i collocades all per caprici dels programadors.

Flight Simulator (a l'Excel 97).
 Obrir Excel 97.
 Prmer F5.
 Escriure x97:l97, i prmer enter.
 Prmer la tecla de tabulaci (TAB).
 Mantenir premudes les tecles CTRL i ALT, i prmer sobre la icona dassistent per a grfics.
 Apareix el simulador que es controla amb el ratol.

Joc de cotxes en 3D (a l'Excel 2000).
 Seleccionar Guardar com pgina Web en el men Fitxer.
 Seleccionar Afegir Interactivitat amb.
 Canviar el nom del fitxer per some.html i prmer Publicar.
 Sortir d'Excel 2000 i no guardar els canvis.
 Iniciar Internet i obrir el fitxer some.html de C:Els meus documents.
 Amb la barra de desplaament vertical baixar fins la fila 2000.
 Fer clic en el 2000, per que tota la fila quedi seleccionada.
 Amb la tecla Tab anar fins la columna WC (sense possibilitat de passar-se) .
 Mantenint pressionades les tecles Control, Alt i Shift a la vegada, fer clic sobre el logotip d'Office ubicat al cant superior esquerre.

Tecles pel joc de cotxes:
 Moure's, accelerar i frenar: fletxes de desplaament.
 Disparar cap endavant: barra espaiadora.
 Deixar oli a la pista: tecla O.
 Encendre i apagar les llums: tecla H.
 Sortir i tornar a Internet: tecla Esc.

Vegeu tamb.
 Microsoft Office;
 OpenOffice.org Calc;
 Lotus 1-2-3;
 Full de clcul;

Enllaos externs.
Microsoft Excel Tutorial (en angls);
Tutorials;
Exemples i Macros;
Funcions d'Excel;
Manuals i tutorials d'Excel;














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185197" title="Denominacions del penis" nonfiltered="1160" processed="1156" dbindex="76166">



A l'hora d'enfrontar-nos a l'estudi lxic d'un concepte com penis cal tenir ben presents totes les connotacions extralingstiques que comporta el fet que pertanyi al camp semntic de la sexualitat. Aix s aix perqu la llengua catalana ha conviscut (des que es va formar a partir del llat) amb una societat que veia la sexualitat com un fet imprescindible, per alhora negatiu. Per motius religiosos i de costums, que encara perviuen parcialment, era vista com una activitat bruta i pecaminosa, i per aix menyspreable. Aquest fenomen s'ha donat gaireb en tot el perode histric d'existncia de la nostra llengua i ha fet (i fa) que en un registre formal no es pugui parlar de res de relacionat amb la sexualitat sense fer servir eufemismes que evitin determinats mots que hi fan referncia. Al costat d'aix, aquest esmentat menyspreu per la sexualitat va fer que els mots que s'hi refereixen passessin a utilitzar-se per a designar una persona totxa o babau, amb diferents matisos, i amb un carcter ms o menys insultant. Un sentit pejoratiu d'aquest caire han acabat tenint els mots "carallot" (penis) -usat al Principat de Catalunya i al Pas Valenci, aplicat a hmens-, "coll" (testicle) -usat a Mallorca, aplicat a hmens-, "virot" (penis), usat a tot al llarg del domini, aplicat a hmens, i "poma" (vulva) -usat a Mallorca i a Menorca, aplicat a dones.

Per tot aix, en qualsevol terme d'aquest camp semntic hem de distingir 5 tipus de denominacions: les histriques, les cultes, les populars, les infantils i les metafriques. Abans de diferenciar-les hem d'advertir que la delimitaci no sempre pot ser prou exacta, per dos motius. El primer s que els cinc usos que s'hi corresponen no tenen una delimitaci precisa i exacta, i el segon s el fet que amb el pas del temps, els parlants poden anar percebent un determinat element lxic com a pertanyent a un grup diferent al que pertanyia en un principi.

Denominacions histriques.

Sn el carall i el vit, perqu provenen de mots que ja existien en llat i que s'han fet servir al llarg de la tota la histria de la llengua catalana. El terme ms usat s carall, que prov del vocable llat CARACVLVS, un mot que en la llengua clssica tenia el mateix significat i que -a banda de la catalana- ha originat els vocables tradicionals galaicoportugus ('caralho') i espanyol ('carajo'). Tanmateix, aquest mot rarament s'usa en el catal actual per a designar el penis (a diferncia del que passa en galaicoportugus i en espanyol, llenges en qu encara mant aquest significat). Avui carall s noms una interjecci, amb connotacions vulgars, per a denotar estranyesa, admiraci o enuig, que ning percep com un mot groller. Per no sempre s'ha percebut aix, de tal manera que, temps enrere, els parlants el consideraven un vocable rude, i per aix el substituen per un eufemisme obtingut amb el canvi d'algun so: aix van acabar sorgint les interjeccions carai, caram, carat, carallonses, etc. 

En la forma despectiva, carallot, designa un home aturat, encantat, condescendent per badoqueria; i com a topnim, el Carallot s un dels Columbrets, nom que se li aplic per la forma fllica que t. Finalment, als Pasos Catalans hi ha una bona colla de turons rocosos, roques o illots que presenten una forma ms o menys fllica i que reben el nom de Cavall Bernat, que s una deformaci eufemstica de Carall Trempat, que era la denominaci que van rebre originalment.

Tot i que tamb s una denominaci histrica del penis, el mot vit s molt menys usat, especialment per al penis hum, ja que s'aplica especialment al d'alguns animals, com el bou o l ase. En determinats indrets, tamb s'usa com a interjecci, amb el mateix sentit que carall. Prov del mot llat VITE, que significava "sarment" (tamb origina el mot espanyol VID, cep) i -per metfora- pass a designar el penis. A vegades, hom el pot sentir emprat en diminutiu: vitet. (*)

(*) El DCVB recull que segons Coromines, la paraula vit va originar el mot bitxo. El nom de la parella de gegants ms estimats de Reus, lo Vitxet i la Vitxeta, t el mateix origen.

Denominacions cultes.
Sn el penis, el fallus i el prap (de ms a menys coneguda). Es tracta de termes que fins fa poques dcades eren absolutament desconeguts per la immensa majoria dels parlants i que bviament no els usaven mai. Actualment sn vocables coneguts (en un grau variable) perqu es van populariatzar en un deteminat moment de la nostra histria recent, per motius que poden ser diferents per a cadascun dels mots. Sn termes que no es consideren grollers i que per aix sn propis dels registres formals de la llengua. Tampoc cap d'aquests termes ha adoptat significats insultants per a aplicar-los a les persones. Tots tres sn cultismes, s a dir, mots presos tal com eren en llat, sense cap retoc el primer, amb una simple adaptaci a l'ortografia catalana  el segon (el punt volat de la ela geminada) i, el tercer, amb l'afegit de l'accent i l'adaptaci de la terminaci.

El mot penis s d'origen mdic i es va generalitzar al nostre pas cap als anys 70 de segle XX, quan -tmidament- es van editar els primers llibres de sexualitat i es van comenar a fer les primeres classes i xarrades d'educaci sexual, amb la finalitat de disposar d'un mot neutre, sense connotacions pejoratives. PENIS en llat significa "coa" o "cua".

La denominaci fallus (en llat FALLVS) es va fer coneguda sobretot a partir de l'adjectiu fllic, molt emprat en Psicologia: s'aplica exclusivament al penis erecte i tamb a qualsevol element que el simbolitza.

Finalment, el mot prap designa tamb exclusivament el membre viril en erecci. Prov de Prap, una detat menor grega que estava en permanent erecci (d'aqu que s'anomeni "priapisme" aquesta afecci).

Denominacions populars.

Sn la cigala, el pardal, la titola i el piu; i menys usats, el manganell i el virot.

Fa noms unes quantes dcades, juntament amb les denominacions histriques, els vocables d'aquest grup eren els nics que hom feia servir de forma general, ja que no es percebien com a mots tan grollers com aquelles. Totes sis denominacions sn d'origen metafric, per -des de fa moltes dcades (potser alguns segles)- en els territoris on sn exclusives, els parlants no les perceben com a metfores (quan aix passa, hom diu que sn una metfora lexicalitzada o fossilitzada). En el catal actual, no s'empren en els registres formals, perqu hi resulten malsonants: es fan servir habitualment en el registre colloquial i en el vulgar.

El dos primers, cigala i pardal, sn d's general en tot el domini lingstic; pardal s la denominaci que ms es fa servir a Mallorca i a les Pitises. El tercer, titola- s propi del Principat i de Menorca, tot i que tamb es fa servir fora a la resta del domini. I finalment, piu, s una denominaci exclusiva del Pas Valenci (*) i de Menorca (a la resta del domini -significant penis- no s'hi sol fer servir, ni tan sols en sentit metafric).

(*) Aquest mot apareix en una dita popular atribuda a sant Vicent Ferrer: "Dels pecats del piu, Du se'n riu". 

Per adonar-nos que aquests mots ja no funcionen actualment com a metfores -all on sn usuals-, podem observar el cas de pardal, a Mallorca i a Eivissa. En aquestes illes, aquest moix (Passer domesticus) es denomina amb el castellanisme gorri; i com que aquesta denominaci s d's general des de molt antic, el diccionari de l'IEC accepta aquest segon mot per a designar el Passer domesticus. bviament, la substituci de pardal per gorri es va esdevenir, en poca reculada, per eufemisme.

Aquestes quatre denominacions haurien de ser les preferides en el registre colloquial; tanmateix s'observa una minva en l's provocat pel fet que es tracta de mots que no apareixen en els textos mdics o anatmics ni en el registre formal: no apareixen a la literatura (excepci feta, s clar, de la literatura ertica), els mestres no els ensenyen als nens a l'escola i rarament apareixen als mitjans de comunicaci. Per tot aix, la pressi de la llengua espanyola ha originat una nefasta tendncia a substituir-los per les denominacions populars d'aquesta llengua, que resulten absurdament molt ms conegudes al jovent (la ms corrent -i alhora la que constitueix el disbarat ms greu, des del punt de vista lingstic- s "polla", perqu es tracta d'un vocable que en catal t un significat ben diferent: 'gallina jove' i '(figuradament) xiqueta adolescent').

Finalment, manganell i virot sn molt menys usats. S'empren sobretot al Pas Valenci, el primer especialment a Crevillent (el Baix Vinalop).

Denominacions infantvoles inventades.
Sn el pelinet, el xerric i la xilla (o la xilleta), mots expressius inventats pels parlants en un determinat moment de la histria de la llengua per a adrear-se als nens o perqu els facin servir els nens. A banda d'aquestes tres que citem, n'hi poden haver moltes altres, al llarg i ample del domini lingstic. Cal recalcar, per, que per a adrear-se als nens sovint es fan servir mots dels altres grups en diminutiu: cigaleta, pardalet, titoleta (o titeta), vitet, xufleta (xufeta o xufineta). Val a dir que el fet que siguin mots inventats no els converteix en termes incorrectes: sempre els parlants han inventat vocables en totes les llenges i, quan esdevenen tradicionals, sn del tot legtims.

Denominacions amb derivats de "pixar".
Sn la pixa, el pix (el pixonet o el pixorro) i el pixador; s'hi t d'afegir el pipi, derivat de l'expressi "fer pip".

Com que el penis serveix per a orinar, aquest fet va fer sorgir, per a designar-lo, alguns termes derivats de pixar, el seu sinnim colloquial. El primer mot -pixa- es troba en l'expressi popular "aix s can Pixa" i el tercer -pixador- se'l fa servir molt poc significant penis (generalment significa "lloc destinat a pixar-hi").

Denominacions metafriques amb altres mots.
La gran majoria de les denominacions d'aquest apartat no es poden considerar vocables que designen el penis, sin mots amb altres significats propis, per que alguns parlants habiliten per a tal designaci. Sn quatre els motius principals pels quals hom fa servir aquests mots (un, ms d'un o tots 4 alhora): 1) el pudor (es tracta aleshores d'eufemismes), 2) per cercar un mot ms "bonic" (sigui per a utilitzar-lo com a mot infantvol per a parlar amb nens, o b per a fer-lo servir en la intimitat de la parella), 3) per motius humorstics o 4) per a fer allusi a determinades prctiques sexuals. La gran majoria d'aquests usos sn metfores, per tamb hi ha algun s del mot genric o hipernim (en comptes del concret o hipnim) i alguna escadussera metonmia; cal, doncs, tenir present que es tracta de mecanismes que els parlants tostemps poden fer servir per a inventar-ne de nous: per tant, el conjunt s, en principi, illimitat; tanmateix, com en els altres apartats, el que caldria evitar s calcar els mateixos termes que usa el castell, havent-n'hi tants de genuns (un exemple d'aix seria el mot "tranca", mot que no existeix en catal: la traducci -que apareix ms avall- s semaler).

Els hem agrupat en una dotzena de tipus:

Eufemismes obsolets.
Els eufemismes ms usuals sn el membre, les parts, els atributs, les vergonyes

Excepte quan s'empren irnicament, amb un toc d'humor, es tracta de denominacions fora coents i carrinclones, ja que tenen un clar sentit pejoratiu envers la sexualitat. Noms les usen persones que necessiten un eufemisme per a fugir de l's dels mots populars, per que no coneixen (o no volen fer servir) els termes mdics.

Les tres primeres consisteixen a usar un mot genric o hipernim, que, en realitat, es pot aplicar a qualsevol rgan del cos. Originriament tenien ms sentit, perqu s'acompanyaven d'un adjectiu que amb el temps s'ha oms: el membre viril, les parts pudentes, els atributs masculins. Dient membre viril hom no surt d'un genric, ja que "viril" ho s qualsevol rgan de l'aparell reproductor mascul (per exemple, els testicles potser ho serien amb molt ms motiu) i el mateix es pot dir de l'expressi membre mascul.

Les parts pudentes equivalen a dir les "parts (del cos) vergonyants, de qu hom s'ha d'avergonyir" i s una expressi que t, per tant, el mateix sentit pejoratiu que "les vergonyes"; val a dir que l'adjectiu "pudent" / "pudenta" tamb el trobem usat en la terminologia mdica (artria pudenta i vena pudenta).

Els atributs s una expressi, amb un fort regust masclista, sorgida del fet que el penis s all que fa mascle una persona.

No cal insistir gens en el fet que les vergonyes s una metonmia que s'origina pel fet de considerar vergonyant el simple fet de tenir un cos amb un aparell reproductor.

Cal observar que les parts, els atributs i les vergonyes, ms que no pas referir-se estrictament al penis, designen el conjunt dels genitals externs i -excepte els atributs- tamb s'apliquen als femenins.

Metfores amb noms d'animals.
Les metfores amb noms d'animals sn metfores que es basen en la semblana de grandria i de mobilitat (algunes vegades tamb de forma) de certes bsties amb el penis. Segurament es degueren originar com a mots infantvols i d'aqu es devien estendre a un s ms general.

La majoria sn moixons. D'entrada tenim dos termes genrics (tots dos lexicalitzats) que -en sentit propi- s'apliquen a qualsevol ocell petit: moix (o moixonet) i tita (o titola i titeta). Desprs hi ha una bona colla d'espcies concretes de moixons, com busqueta (usat a Mallorca), canari (d's modern), cotorra (d's modern), pardal (lexicalitzat), perdiu, piula, rossinyol (que tamb s una eina), virot (que tamb s una arma i apareix lexicalitzat); per accentuar-ne la nota d'humor, alguns parlants els reforcen afegint-hi "sense ales".

Tamb hi ha alguns invertebrats -cigala (lexicalitzat) i cuca (o cuqueta)-, algun mamfer, com rata o fura, i qualque peix, com anguila o sardina.

Metfores amb noms de coses de menjar.
La majoria sn elements vegetals, ja que en el mn agrcola era (i s) inevitable la designaci del penis amb el nom de productes amb una forma i una grandria que el pot recordar: bajoca, canyamel, carabass, cogombre, esprrec, moniato, nap (o nabarro), pastanaga, porro, pltan (d's modern), rave, safanria, xirivia (o xerivia). Per tamb n'hi ha de caracteritzats per la petitesa, segurament perqu tenen un origen infantvol: cacau, cacauet, xufla (o xufa).

A causa de llur forma, no hi manquen els embotits: botifarra, fuet, llonganissa, salsitxa, sobrassada, xorio.

Hi ha un parell de productes de pastisseria -fart (una mena de pasta tpica del Pas Valenci, que se suca a l'orxata) i melindro- que fan allusi al coit, perqu se suquen. L'expressi sucar el melindro significa 'fer el coit'.

Metfores amb coses allargassades.
Generalment sn part d'una planta i o barres de diferents menes: atxa, batall, batuta, bast, bord, branca, canya, canut (*), cimal, ciri, estaca, garrot, lili (infantvola), semaler, palanca, pi, porra, tronxo, vara i verga (lexicalitzada).

(*) L'expressi de bon auguri "salut i fora al canut" s volgudament ambigua: pot tenir el significat sexual evident o b pot voler dir "salut i fora (monedes) al canut", ja que antigament les monedes es duien en 'un canut'. Amb aquesta ambigitat, hom cobreix els tres camps tradionals de la felicitat, ja que per al primer sentit calen salut i amor, i per a l'altre, diners.

Metfores amb noms d'eines.
En primer lloc, tenim diversos mots amb aquest significat genric: aparell, eina, estri, ferramenta, instrument. Tamb eines concretes en qu, a ms a ms de la forma i la grandria, hi juga la utilitat penetradora -barrina, broca, clau, perpal, rella (*) i rossinyol (que tamb s un moix)-, el fet d'anar penjats (com el penis flccid) -batall, esquella, penjoll, pndol i trincola (o tringola)-, tenir molta capacitat colpidora -m de morter, maa (que tamb s una arma)- o noms la forma: brotxa, llapis (d's modern).

(*) L'expressi "passar la rella" (a un camp) significa, en sentit propi, llaurar-lo; en sentit figurat, significa 'fer l'acte sexual'.

Metfores amb noms de joguines.
Com que el penis es pot veure com una joguina sexual, aquestes metfores sn ben raonables: bitlla (o birla, en qu hi ajuda tamb la forma) i ninot.

Metfores amb noms d'armes que llancen projectils.
Algunes armes (la majoria de foc) llancen projectils, de la mateixa manera que el penis expelleix esperma: can, escopeta, fusell (*), manganell (mena de catapulta, denominaci prpia de Crevillent, al Baix Vinalop), pistola, trabuc. Hi ha tamb un exemple d'arma llancvola:  virot (lexicalitzat) (que s tamb un moix).

(*) En l'antic costum de "Serrar la vella", el dimecres de la quarta setmana de quaresma, els infants celebraven haver-ne passat la meitat tot cantant una can obscena que deia: "A serrar la vella, que no t mamella, a serrar lo vell, que no t fusell" (segons altres versions, "Serra, serra vella que no t fusella; serra, serra vell, que no t fusell". En molts pobles catalans, aquest costum va perviure fins a mitjan segle XX.

Metfores amb noms d'armes blanques.
Les armes blanques sn llargues i primes, com el penis. A ms, llevat de l'espasa, totes les altres que tenen aquest sentit noms sn punxants -i no pas tallants-, com el penis: espasa, estoc (*), fitora, glavi, sabre. Un cas especial s maa, una arma colpidora que tamb s una eina).

(*) D'estoc se'n deriva estocada: cop ferm (amb el penis) en l'acte sexual (segons el DCVB).

Metfores allusives a la fellaci.
Es tracta d'objectes allargassats, un extrem dels quals es posa a la boca, tal com en una fellaci hom fa amb el penis: cigar, caliquenya' (o caliquenyo), pipa, xumet. En aquest grup, destaquen els instruments musicals de vent: clarinet, dolaina, flabiol, flauta, xeremia (xirimia, xirimita, xaramita), xiulet. Tots sn de la famlia de la fusta, perqu tenen una embocadura cnica o punxeguda i els llavis de l'instrumentista envolten l'embocadura d'aquests instruments, a diferncia del que hom fa amb els instruments de metall, en els quals l'embocadura de l'instrument -en forma d'embut- s'aplica als llavis gaireb closos de l'instrumentista. A vegades, se'ls refora afegint-hi "d un sol forat", o tamb "de venes".

Metfora allusiva a la masturbaci.
Noms hi ha la ximbomba, que sorgeix a causa del moviment que hom fa amb la m per fer sonar aquest instrument musical.

Adjectius substantivats referents a qualitats que se li atribueixen.
Sn la boneta, el nano (*) i el petit.

Metfores modernes clarament humorstiques.
Podrien distribuir-se en els grups anteriors, per les donem a banda perqu, ara per ara, no tenen cap tradici (per amb el temps la poden arribar a tenir). Aquestes -i altres de semblants- hom les sent emprar amb sentit humorstic: l'advocat, la caixa de les eines, la cantimplora, el canvi de marxes, la clau que obre tots els panys, el germanet petit, la pistola d'aigua, el soci, el senyor Joan, la Torre Agbar, la trompa (denominaci introduda a partir de la srie Shin-Chan).

 Articles relacionats .
Penis;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185200" title="Herstappe" nonfiltered="1161" processed="1157" dbindex="76167">

Herstappe s un municipi belga de la provncia de Limburg a la regi flamenca. Amb menys de 100 habitants, s el municipi ms petit del regne. Com que s un muncipi de majoria de parla neerlandesa amb facilitats per a la minoria francesa (vegeu subdivisions de Blgica), no es pot fusionar amb cap municipi limtrof que no tingui el mateix estatut lingstic.

Histria.
En aquesta regi, la frontera lingstica romano-germnica es va moure uns kilometres avall, uns amont des de l era romana. Dal segle XIV al XVI, els actes judicials de Herstappe es van redactar en val, al segle XVII es redacten en la variant limburguesa del neerlands.
Aquesta taula mostra com petits municipis podien oscillar d'un costat de l'altre de la frontera lingstica: uns casaments, uns emigrants  i la majoria canvia. 

Certs historiadors qestionen la validat de les dades sociogrfiques quant a la llengua parlada a l'Estat belga del segle XIX. Aleshores hi havia una gran pressi a la gent per a declarse-se de parla francesa.  Vegeu, per exemple, les paraules del primer primer ministre Charles Rogier del 1832. Ambds, investigadors i ciutadans havien doncs inters a reportar dades que corresponien a la poltica del govern. 

El 1831, era part de la provncia de Lieja. El 1935, el municipi ha estat incorporat a la provncia de Limburg. Noms a l'any 1963, la frontera lingstica es va fixar de manera permanent.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185201" title="Govern de Catalunya 1934-1939" nonfiltered="1162" processed="1158" dbindex="76168">
El govern de Catalunya en el perode 1934-1939 comena amb l'elecci de Llus Companys com a president en una votaci extraordinria del Parlament l'1 de gener de 1934 per 56 vots a favor i 6 en blanc, amb l'abstenci de la Lliga Regionalista.

Companys succeia Francesc Maci desprs de la mort d'aquest el 25 de desembre de 1933.

El dia 3 de gener form el seu primer govern majoritariament amb poltics del seu partit, Esquerra Republicana de Catalunya. Amb alguns ajustos, arribar fins octubre quan, arran de l'entrada de la CEDA al govern espanyol, es produeixen els fets del sis d'octubre en els quals Companys proclama l Estat Catal dins de la Repblica Federal Espanyola. La conseqncia immediata s la suspensi del govern autonmic el 13 d'octubre, la detenci i empresonament del govern de la Generalitat.

Amb el canvi de majories de les eleccions generals de febrer de 1936, tragueren de presidi el govern de Catalunya i la Generalitat reprengu les seves funcions, l'1 de mar de 1936.

Durant la guerra civil espanyola entran al govern els anarquistes de la CNT. Els fets de maig del 1937 provoquen la seva sortida i una certa inestabilitat del govern. Desprs d'aquests incidents, desapareix la conselleria de defensa amb la centralitzaci de poders efectuada pel govern central de la Repblica.

 Composici dels governs .






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185202" title="Route des Grands Crus" nonfiltered="1163" processed="1159" dbindex="76169">
La Route des Grands Crus (expressi francesa, literalment Ruta dels Grans Vins) s una ruta turstica de Frana que travessa la part ms prestigiosa de la regi de vinyes de la Borgonya, s a dir trenta-vuit pobles vitcoles pintorescos de la Cte de Nuits i la Cte de Beaune, entre Dijon i Santenay, que s'estn al llarg de 60 km. 




 Llista dels pobles que travessa la ruta de nord a sud .
 Dijon (amb el Palau dels Ducs de Borgonya) ;
 Chenve;
 Cte de Nuits;
 Marsannay-la-Cte ;
 Couchey ;
 Fixin;
 Brochon ;
 Gevrey-Chambertin;
 Morey-Saint-Denis;
 Chambolle-Musigny;
 Vougeot (amb el chteau del Clos de Vougeot i la Confrrie des Chevaliers du Tastevin);
 Vosne-Romane ;
 Nuits-Saint-Georges;
 Comblanchien;
Premeaux-Prissey;
Corgoloin;
 Cte de Beaune;
Ladoix-Serrigny;
Aloxe-Corton;
Pernand-Vergelesses;
Savigny-ls-Beaune;
Beaune (amb els Hospicis i la subhasta que s'hi du a terme);
Pommard;
Volnay;
Saint-Romain;
Monthelie;
Auxey-Duresses;
Meursault;
Puligny-Montrachet;
Chassagne-Montrachet;
Santenay;

 Galeria de fotografies .









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185203" title="Pandalodeu" nonfiltered="1164" processed="1160" dbindex="76170">

Els pandaloideids (Pandaloidea, Haworth, 1825) sn una superfamlia de crustacis decpodes carideus, que cont dues famlies:
 Els pandlids (Pandalidae, Haworth, 1825);
 Els talassocrids (Thalassocaridae Bate, 1888).

La principal famlia al Mediterrani occidental, i una de les ms habituals entre els crustacis caridues, s la dels pandlids, amb la gamba panxuda (Plesionika edwardsii) com una de les espcies ms comunes.

 Referncies .

 NCBI: Pandaloidea;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185204" title="Palemonodeu" nonfiltered="1165" processed="1161" dbindex="76171">

Els palemonoideids (Palaemonoidea, Rafinesque, 1815) sn una superfamlia de crustacis decpodes, la ms nombrosa de l'infraordre dels carideus. Alguns dels seus exemplars litorals sn fcilment capturables i s'han convertit en uns dels decpodes ms estudiats.

Aquesta superfamlia s subdivideix en 8 famlies:
 Els anquistiidids (Anchistioididae, Borradaile, 1915);
 Els desmocardids (Desmocarididae, Borradaile, 1915);
 Els eurirrnquids (Euryrhynchidae, Holthuis, 1950);
 Els gnatofllids (Gnathophyllidae, Dana, 1852);
 Els himenocrids (Hymenoceridae, Ortmann, 1890);
 Els kakaducardids (Kakaducarididae, Bruce, 1993);
 Els palemnids (Palaemonidae, Rafinesque, 1815);
 Els tiflocardids (Typhlocarididae, Annandale & Kemp, 1913);

La principal famlia al Mediterrani occidental s la dels palemnids, amb algunes espcies litorals molt comunes.

 Referncies .

 NCBI: Palaemonoidea;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185217" title="Grand Cru" nonfiltered="1166" processed="1162" dbindex="76172">


Grand Cru s una designaci de qualitat d'acord amb la normativa francesa, que s'aplica a les vinyes i propietats de les regions d'Alscia, Bordeus i la Borgonya.

A Bordeus, a les rees de Mdoc, Graves, St. Emilion, Sauternes i Barsac les denominacions oficials Grand Cru comprenen des dels Grands Crus senzills de St. Emilion fins als 1er., 2me, 3me, 4me i 5me Grands Crus del Mdoc.

A Alscia i la Borgonya la designaci Grand Cru comprn vinyes separades de diferents productors, els vins de les quals sn elaborats per vinicultors o venuts a ngociant-leveurs i sn generalment els millors de les seues regions respectives i els ms cars, independentment de la seua qualitat.

Referncies.


Vegeu tamb.
 Route des Grands Crus, de la Borgonya.
 Grand Cru d'Alscia.

Enllaos externs.
 Definici de l'expressi Grand Cru i distribuci de les vinyes amb aquesta designaci a Frana. ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185220" title="Kpler Laveran Lima Ferreira" nonfiltered="1167" processed="1163" dbindex="76173">
Kpler Laveran Lima Ferreira, ms conegut com a Pepe (nascut el 26 de febrer del 1983 a Macei, Brasil) s un futbolista brasiler nacionalitzat portugus que juga actualment al Reial Madrid de defensa central.

Biografia. 

Va comenar a jugar al Sport Club Corinthians Alagoano de Alagoas, nord de Brasil i va ser transferit a diversos clubs de segon nivell a Portugal. Finalment aconsegu fer-se un lloc en el panorama futbolstic europeu. 

Prets per diversos clubs europeus, va acabar fitxant pel FC Porto en la temporada 2004-2005. Desprs d'una fase d'adaptaci al club entrenat per Co Adriaanse, va tornar a ser fonamental en l'equip, que va vncer en la SuperLiga 2005-2006. 

En l'estiu de 2007, el Reial Madrid CF va anunciar el seu fitxatge a la seva pgina web, aix com en la del club portugus. Aquest ltim va indicar en el seu comunicat que la transferncia dels drets federatius del jugador havien estat venuts per la quantitat de 30 milions d'euros, convertint-se en el sis fitxatge ms car de la histria del club madridista, desprs de Nicolas Anelka, Luis Figo, Zinedine Zidane, Ronaldo i Arjen Robben. 

Cal destacar que, donat el seu fsic, defensa de forma rocosa als davanters, a ms de qu sap visionar l'atac del rival. L'nic defecte que pot veure's en aquest futbolista s l'excessiva rapidesa amb la qual pretn treure jugat la pilota des de la prpia rea, cosa que ha anat millorant amb l'experincia guanyada en els clubs en els quals ha militat. s un defensa amb gran poder fsic, bona visi de joc i gran tir.

 Selecci nacional . 

Desprs d'haver adquirit la nacionalitat portuguesa a l'agost del 2007, va ser convocat per la Selecci, el dia 30 del mateix mes, encara que una lesi li va impedir jugar. 

Finalment hi va debutar el 22 de novembre del 2007 a un partit que enfrontava Portugal contra Finlndia.

 Estadstiques .

A 14 de setembre de 2008.


Palmars.



 Referncies .





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185221" title="Helbon" nonfiltered="1168" processed="1164" dbindex="76174">
L'helbon era un vi blanc dol, actualment desaparegut, que  es feia antigament a Damasc, Sria.


Referncies.



Enllaos externs.

 Citaci d'aquest vi a la Bblia segons la Jewish Encyclopedia. ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185223" title="Roberto Soldado Rillo" nonfiltered="1169" processed="1165" dbindex="76175">
Roberto Soldado Rillo (nascut el 27 de maig de 1985 a Valncia) s un futbolista valenci que juga actualment al Getafe CF de davanter.

Biografia. 
Va arribar a les categories inferiors del Reial Madrid a l'estiu de 2000 procedent del Don Bosco CF, equip valenci de categoria regional on va enlluernar a tots amb tan sols 14 anys. 

Ha passat per totes les categories inferiors del Reial Madrid, arribant al Castilla a l'estiu de 2002, i des de llavors ha assolit l'ascens a Segona divisi en 2005 i ha disputat partits de Primera divisi i Lliga de Campions, marcant dos gols. 

En la temporada 2006-07 va ser cedit pel Reial Madrid al CA Osasuna, club en el qual anot gols en lliga, Copa del Rei i Copa de la UEFA. 

Soldado regress al Reial Madrid el 20 de juliol per a formar part de la plantilla durant la temporada 2007-08. L'11 de juliol de 2007, va estendre i millorar el seu contracte que el vinculava amb el Reial Madrid fins a l'any 2012. 

Roberto Soldado havia escollit lluir el dorsal 9 amb molta felicitat, dorsal que tamb havia lluit al Castilla. Quan va jugar amb el primer equip a la temporada 2005-06 va lluir el 27, perqu de l'1 al 25 els usen jugadors amb fitxa de la primera plantilla, i del 26 cap a dalt sn jugadors amb fitxa del Castilla per que poden jugar en el primer equip.

Al juliol del 2008 va signar pel Getafe CF per quatre temporades, mantenint la mateixa fitxa que tenia al club blanc, encara que tamb hi estava interessat el Club Atltico Osasuna on ja havia jugat el davanter valenci.

Selecci nacional.
Ha estat internacional amb Espanya en les categories inferiors de la selecci. 

El 25 de maig de 2007 va ser incls per primera vegada en una llista de convocats de la selecci absoluta per a disputar dos partits de classificaci per a l'Eurocopa 2008, convertint-se aix en el jugador nmero 23 que debuta en la vermella amb Luis Aragons de seleccionador. El seu debut es va produir dies desprs, el 2 de juny de 2007, en un partit a Riga (Letnia), contra la selecci de Letnia. El resultat va ser de 0 - 2 a favor de Espanya, partit en el qual efectu l'assistncia per al segon gol.

Palmars.



Curiositats. 
Duu brodat a la llengeta de les seves botes de futbol el sobrenom que li va posar l'afici de Osasuna: Gudari, paraula que en euskera significa Soldat, Guerrer. ;
Sempre es posa abans la bota dreta.  ;

Referncies.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185227" title="Christoph Metzelder" nonfiltered="1170" processed="1166" dbindex="76176">
Christoph Metzelder (nascut el 5 de novembre de 1980 a Haltern, Rin del Nord - Westflia) s un futbolista alemany que juga actualment al Reial Madrid de defensa.

Biografia.
Metzelder jug de jove en un equip de la seva ciutat natal, TuS Haltern. 

La temporada 1995-96 va jugar al FC Schalke 04 i l'any segent ingress a les files del SC Preussen Mnster. 

En 2000 fitxa pel Borussia Dortmund. Amb aquest equip va aconseguir guanyar una lliga alemanya en 2002. Aquest mateix any va arribar amb el seu equip a la final de la Copa de la UEFA, encara que no va poder guanyar el ttol, ja que el Borussia va perdre contra el Feyenoord per tres gols a dos. 

En 2003, Metzelder va sofrir una greu lesi al tend d'Aquilles, i va haver de passar pel quirfan en dues ocasions. Va estar diversos mesos allunyat dels terrenys de joc. 

El dia 5 de mar de 2007 anuncia la seva marxa a final de temporada del Borussia Dortmund, amb qui acabava contracte el 30 de juny, pel que es disparen els rumors sobre el fitxatge de l'internacional alemany pel Reial Madrid. Finalment, el jugador fitx pel Reial Madrid, incorporant-se a la plantilla blanca a partir de juliol de 2007. Pel fet que acabava contracte amb el Borussia Dortmund, el Reial Madrid no ha hagut de desemborsar ni un euro per a fer-se amb els serveis del jugador. 

Metzelder compagina el seu treball com futbolista amb els seus estudis d'empresarials.

Selecci nacional. 
El seu debut com internacional es va produir el 15 d'agost de 2001 al partit Alemanya 5 - 2 Hongria. 

Ttols.
Nacionals.












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185233" title="Vi blanc" nonfiltered="1171" processed="1167" dbindex="76177">


El vi blanc s aquell obtingut per la fermentaci de most sense pellofes ni llavors, elaborat a partir de varietats de ram blanques (blanc de blancs) o de negres de polpa blanca (blanc de negres).

Si el most t ms de 272 grams de sucre per litre, se n'obtindr un vi dol natural (amb un mnim de 8 graus). Si en t menys de 5 i el dol no es nota al paladar, llavors parlem d'un blanc sec.

No s'ha de servir mai a menys de 8 graus, ja que si la temperatura fos inferior, la copa s'entela fcilment i no es poden apreciar b la transparncia i els matisos del color.


Referncies.



Enllaos externs.

 Article del peridic USA Today informant de la troballa de restes de vi blanc a la tomba del fara Tutankamon. ;
 Importncia del tipus de sl i de la maduresa del ram en l'elaboraci de vins blancs. ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185238" title="Jerzy Dudek" nonfiltered="1172" processed="1168" dbindex="76178">
Jerzy Dudek (nascut el 23 de mar de 1973 a Rybnik) s un futbolista polons que juga actualment al Reial Madrid de porter.

 Biografia . 
Dudek va comenar jugant professionalment a les files del Sok  Tychy, per una temporada, abans que en 1996 recals en el Feyenoord Rotterdam, on va assolir consagrar-se a nivell local, conquistant la Eredivisie i la Supercopa dels Pasos Baixos en 1999. 

En 2001 va ser contractat pel Liverpool FC per a suplir la sortida del porter dels Pasos Baixos Sander Westerveld. Des d'aquest llavors va ser titular indiscutible en el club red, assolint diversos ttols, destacant la Lliga de Campions, obtinguda el 25 de maig de 2005 davant l'AC Milan, on el duel en temps de reglament va acabar igualat a tres punts, per en la tanda de penals va parar dos llanaments, un d'ells al davanter Andrii Xevtxenko. 

La seva titularitat es va veure decaure, quan els reds van fitxar a Pepe Reina de cara a la temporada 2005-2006, i des de llavors, Dudek va quedar relegat a la suplncia. Es va desvincular del Liverpool FC ja que no formava part del nou projecte de l'entrenador Rafael Bentez. 

El 12 de juliol de 2007, el Reial Madrid el va fitxar per 2 temporades amb la carta de llibertat, sent presentat el 20 de juliol de 2007.

Selecci nacional.
Dudek ha estat internacional amb la selecci polonesa en 56 ocasions. Va jugar el Mundial del 2002, amb una actuaci discreta. 

Ttols.
 Nacionals .


 Internacionals .


(*) Incloent la selecci









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185243" title="Beaujolais nouveau" nonfiltered="1173" processed="1169" dbindex="76179">


El Beaujolais nouveau s un vi novell de la varietat Gamay produt al Beaujolais (AOC) regi de Frana. Es posa oficialment a la venda el tercer dimarts de novembre.

S'autoritza la seva venda immediatament desprs de la fermentaci. s el ms popular dels vins novells (vin de primeur), un vi recollectat a la tardor i venut abans de la primavera (molt abans del que es podria seguint la fermentaci normal).

El Beaujolais nouveau es produeix per maceraci carbnica seguida de pasteuritzaci, un procs que estalvia la fermentaci malolctica. El vi es pot beure a les escasses sis setmanes desprs de la collita. Cada any el nou Beaujolais es lliura oficialment el tercer dijous de novembre ("Dia del Beaujolais") i no pas abans, d'acord amb la normativa francesa que ho ha establert aix. Just desprs de mitjanit, comena una cursa per distribuir el vi cap a tot el Mn el ms rpid possible. Per als viticultors, els avantatges de vendre el vi abans de cap d'any s substancial, a ms que el vi canvia intensament la seva qualitat.

El Beaujolais nouveau no s un vi per conservar; ha de consumir-se rpidament uns pocs mesos desprs de la seva producci. Alguns crtics de vi consideren que t un aroma immadur per delicis, no massa diferent del suc de ram no fermentat. Karen MacNeil, autora de The Wine Bible de Workman Publishing, compara el gaudi de beure Beaujolais Nouveau al de menjar pasta de galetes abans de fornejar.

El Beaujolais jove s'ha de servir fred, a aproximadament 13C, per a destacar el seu cos afruitat. El Beaujolais ms fet, en canvi, s millor a uns 17C.

Aproximadament 45.000.000 de litres de Beaujolais nouveau es produeixen cada any, la qual cosa representa sobre un ter de la producci total de vi de la regi. Ms o menys la meitat s'exporta, fins i tot tan lluny com sia. La major part, amb diferncia, prov de l'empresari Georges Duboeuf, qui produeix el conegut "flower labels".

L'xit comercial del Beaujolais nouveau ha portat al desenvolupament de la producci de vins novells (primeur), primer en altres regions de Frana i ms tard en altres pasos productors, com Itlia (vino novello).

Als Estat Units s costum beure el Beaujolais Nouveau el Dia d'Acci de Grcies, ja que la festa se celebra noms una setmana desprs que la producci anual surt al mercat.

A Frana, on es produeix el vi, els viticultors que han treballat durament tot l'any miren el Dia del Beaujolais Nouveau com la celebraci de la fi de la temporada.

Tast.

A diferncia d'altres vins negres, el Beaujolais Nouveau s'ha de servir fred. Aix fa que sigui ms refrescant i que destaquin els seus aromes afruitats.

Els Beaujolais nouveaus sn lleugers, afruitats, vins negres molt fcils de beure. Sn una elecci perfecta per a aquelles persones que busquen una transici cap al vi negre des dels vins blancs.

Com que el Beaujolais Nouveau es produeix per maceraci carbnica (fermentaci del gra completa), hi ha poc o cap tan, i per tant un gust menys amarg. Aquesta tcnica preserva la qualitat fresca i afruitada del vi, sense incorporar-hi el tan amarg de la pell dels grans de ram.

Ram.

Gamay noir  Jus Blanc s l'nica varietat que es permet usar per al Beaujolais Nouveau. Tot el ram de la regi del Beaujolais s'ha de recollectar a m. Sn unes de les poques vinyes, junt amb les de Champagne o Chablis, on la collita a m s obligatria.

Gaudi.

La frase,  Le Beaujolais nouveau est arriv!  es proclama i celebra amb pancartes, anuncis, etc., per a atreure els amants d'aquest vi. Des de la campanya del 2005, el nou eslgan per al mercat nord-americ s "It's Beaujolais Nouveau Time!"

Vegeu tamb.
Vi francs;

Referncies.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185245" title="Vi rosat" nonfiltered="1174" processed="1170" dbindex="76180">


El vi rosat s aquell elaborat amb ram negre o amb barreja de negre i blanc, vinificat en negre, amb un temps de maceraci breu (per tal que el most agafi poc color) i temperatura controlada per a qu no perdi aromes. La temperatura de servei s al voltant de 8 graus.

El rosat ideal ha  de reunir les bones qualitats dels blancs i dels negres, per no els inconvenients.


Referncies.



Enllaos externs.

 Elaboraci del vi rosat. ;
 Els vins rosats de la Provena.  i ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185246" title="Gabriel Ivn Heinze" nonfiltered="1175" processed="1171" dbindex="76181">






Gabriel Ivn Heinze (nascut el 19 de mar de 1978 a Crespo) s un futbolista argent que juga actualment al Reial Madrid de defensa.

Biografia. 
Gabriel Ivn Heinze va nixer a una famlia descendent d'alemanys del Volga. El seu pare es diu Jorge i la seva mare Titina. T 3 germans: Gustavo, Hernn i Sebastin. Est casat amb Mara Florncia, amb qui t 2 fills: Paula i Agustn.

Selecci argentina.
El seu debut internacional es va produir el 30 d'abril de 2003 en el partit Lbia 1-3 Argentina. Amb la selecci argentina Heinze juga com a central marcador o lateral esquerre. Entre els seus majors assoliments es troba la medalla d'or aconseguida en els Jocs Olmpics de 2004 disputats a Atenes, i la seva convocatria per al Mundial de 2006. A ms, a la Copa Amrica 2007 disputada a Veneuela quedaren subcampions, desprs de perdre la final contra Brasil.

Ttols.
Internacionals.
Medalla d'Or als Jocs Olmpics de 2004;
  
Nacionals.



Enllaos externs.
Estadstiques a la Primera Divisi espanyola - LFP ;
Biografia del jugador - Web oficial del Real Madrid CF ;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185257" title="Ludopatia" nonfiltered="1176" processed="1172" dbindex="76182">

La ludopatia s una alteraci progressiva del comportament per la qual un individu sent una incontrolable necessitat de jugar, menyspreant qualsevol conseqncia negativa. Es tracta d'una addicci.

La ludopatia s un trastorn reconegut per l'Organitzaci Mundial de la Salut (OMS) que en la seva Classificaci internacional de malalties en l'any 1992. No obstant aix, aquesta no va ser la primera vegada que, com categoria diagnstica i amb el nom de Joc Patolgic, es va reflectir en els mbits professionals.

Ja en 1980 apareix en el Manual Diagnstic i Estadstic (DSM III). Per a detectar casos de Joc Patolgic en poblaci normal (normalment amb la finalitat de conixer la prevalena i incidncia del problema) s'utilitzen diversos instruments estadstics com el South Oaks Gambling Screen o l'Escala Breu de Detecci de Joc Patolgic.

El joc pot arribar a ser una mica ms important en la vida d'un jugador que la seva famlia, treball o bns materials. Tan fort pot ser la dedicaci al joc que l'alimentaci, sexe o relacions socials passen a constituir una mica secundari. El jugador compulsiu s manejat per un impuls incontrolable per a acceptar riscos, fet que va minant tota la seva vida. En moltes ocasions, el jugador ha de recrrer a activitats illegals o contra la seva prpia naturalesa per a obtenir els diners que escapa de les seves mans. Tamb presenta un elevat risc de cometre sucidi.

 Bibliografia .
GONZLEZ IBEZ, NGELES: Joc patolgic: una nova addicci, Tibidabo Edicions, Barcelona, 1988.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185262" title="Llista de caps d'estat de Litunia" nonfiltered="1177" processed="1173" dbindex="76183">


El Cap d'estat de Litunia  s el President de Litunia 

Presidents de la Primera Repblica (1918-1940).




Caps del Consell Suprem de la RSS de Litunia (1940-1991).




Presidents de la Segona Repblica (1991-actualitat).







Vegeu tamb.
Primer Ministre de Litunia;
Govern i poltica de Litunia;
Rei de Litunia;
Duc de Litunia;

Enllaos externs.
Presidncia de Litunia, web oficial    ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185264" title="Vi negre" nonfiltered="1178" processed="1174" dbindex="76184">


El vi negre s aquell procedent de mostos de ram negre, elaborat d'acord amb un procediment adient per aconseguir la difusi dels colorants continguts a la  pell.

s culinari.

s una mena de vi que combina molt b amb els embotits, les carns i l'aviram. Els vins negres ms forts sn ideals per a plats de caa (llebre, porc senglar, etc.).

Referncies.



Enllaos externs.

 Elaboraci del vi negre. ;
 Els components del vi negre poden ajudar a prevenir malalties. ;
 Informaci sobre el vi negre del Peneds. ;
 Tipologia dels vins negres. ;
 Article sobre com el consum de vi negre pot previndre el cncer. ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185269" title="Sylvio Mendes Campos Junior" nonfiltered="1179" processed="1175" dbindex="76185">

Sylvio Mendes Campos Junior, ms conegut com a Sylvinho o Silvinho (nascut a So Paulo el 12 d'abril de 1974) s un futbolista brasiler que juga actualment al FC Barcelona de defensa.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185271" title="Vi de campaner" nonfiltered="1180" processed="1176" dbindex="76186">
El vi de campaner era aquell que els vinyaters havien de donar a l'Esglsia catlica com a compensaci pel fet d'haver treballat un diumenge o un festiu.

S'anomenava aix perqu generalment era el campaner qui el recollia. De vegades se li donava el pitjor del celler.


Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185276" title="Jos Edmlson Gomes de Moraes" nonfiltered="1181" processed="1177" dbindex="76187">

Jos Edmlson Gomes de Moraes, ms conegut com a Edmlson (nascut a Taquaritinga el 10 de juliol del 1976) s un futbolista brasiler que juga actualment al Palmeiras de migcampista.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185279" title="Vinho verde" nonfiltered="1182" processed="1178" dbindex="76188">


El vinho verde s un vi jove, lleuger, fresc i refrescant, de poc grau, el blanc amb matisos de color verd, elaborat a Portugal, a la zona compresa entre el Douro i la frontera espanyola.

s elaborat amb ram poc madur (alvarinho, loureiro i trajadura) i sofreix una segona fermentaci que el fa lleugerament escums.

Es pot beure la primavera segent a la seva elaboraci.

Tot i el nom, n'hi ha  de negre (elaborat amb vinhao).

Des del febrer del 1992 s reconegut com a V.Q.P.R.D. (Vins de Qualit Produits dans des Regions Determines).


Referncies.



Enllaos externs.

 mplia informaci sobre aquest vi. ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185282" title="Setmana Santa de l'Horta de Valncia" nonfiltered="1183" processed="1179" dbindex="76189">
La Setmana Santa Valenciana no es troba noms en els poblats martims, sin tamb a escassos quilmetres de la ciutat, en alguns municipis propers com sn Benetsser, Montcada i Torrent, llocs amb una llarga tradici celebrant aquesta festivitat. D'un costat destaquen les representacions d'escenes sacres en els municipis de Benetsser i Montcada, i d'altre costat la llarga tradici de les germanors i cofradies de Torrent.

Benetsser.

Histria.

La Setmana Santa se celebra a Benetsser des de 1949, any en qu es va fundar l'Agrupaci Cultural la Passi i la primera confraria, el Sant Sepulcre, i des de llavors se n'han constitut fins un total de set confraries.

Cofradies.

 Jess el Nazareno;
 Crist de la Misericrdia;
 Sant Desprendiment;
 Sant Sepulcre;
 Verge dels Dolors;
 Granaders de la Verge;
 La ja desapareguda del Sant Calze, una confraria formada totalment per xiquets.

Actes de la Setmana Santa de Benetsser.

 El Diumenge de Rams comena la Setmana Santa de Benetsser. Aquest dia es realitza la process dels rams i les representacions del moment en el qual Jess de Natzaret entra a Jerusalem muntat en ruc, el moment en el qual fa fora als comerciants del temple i quan salva a una prostituta de ser apedregada.

 El Dimarts Sant se celebra la process de la Dolorosa, en la qual possessionen totes les cofradies del municipi acompanyant a la imatge de la Verge dels Dolors.

 El Dimecres Sant se celebra el Viacrucis en els carrers del municipi. El Viacrucis es realitza portant la imatge del Crist de la Misericrdia, un crist crucificat, al qual li acompanya el conjunt de cofradies i el poble.

 La nit del Dijous Sant en l'escenari del Calvari de la plaa de l'Esglsia es representen les escenes sacres del lavatori de peus als apstols, l'ltim Sopar, l'oraci en l'hort, el prendimient, el Sanedrn, la negaci i penediment de Pedro, i la mort de Judes. Per a continuar les escenes sacres en l'escenari de la Plaa de l'Ajuntament, on es representa el lliurament a les autoritats romanes. Desprs de la representaci comena la Process del Silenci, en la qual es prossessiona a la imatge del Jess de Natzaret portant la creu.

 El Divendres Sant de mat comena amb les representacions del judici de Pilatos, la flagelaci i la condemna a mort, en l'escenari de la plaa de l'Ajuntament. Cap a les 12 del migdia comena la process del Carrer de l'Amargor al llarg del carrer Major, en la qual Jess s flagellat pels romans, pateix la tres caigudes i es troba amb les tres Mireies pel cam. A l'arribar a la plaa de l'esglsia es realitza la crucifixi, en la qual es puja a l'actor a la creu i s'escenifica l'acte de les ltimes paraules i mort de Jess.

 El Divendres Sant de nit es realitzen les escenes del desprendiment i el segent soterrament del Senyor. Desprs de les representacions d'Agrupaci Cultural la Passi dna comenament la process del Sant Soterrament, la qual s una clssica procesin general de Setmana Santa en la qual ixen tots els passos en ordre cronolgic: Jess Nazareno, Crist de la Misericrdia, Sant Desprendiment, Sant Sepulcre i Verge dels Dolors.

 El Dissabte Sant se celebra la Resurrecci del Senyor amb una cercavila de les cofradies del municipi, en el qual es porta la imatge de Crist Ressuscitat, imatge pertanyent a la cofradia del Sant Desprendiment.

 El Diumenge de Resurrecci se celebra la Trobada, en el qual totes la cofradies van en process fins a la plaa de l'Ajuntament on es disparen traques i se solten coloms, moment en el qual tots els cofrades es lleven el capell. Una vegada celebrat aquest acte s'inicia la Process del Ressuscitat. AL finalitzar aquesta process dna comenament una batalla de caramels entre les diferents cofradies, per a celebrar la resurrecci del Jesucrist.

Montcada.

Histria.

La Setmana Santa de Montcada va ser declarada en el seu moment festa d'inters nacional. Les representacions del Misteri de la Passi a Montcada, es van iniciar el Dijous Sant de l'any 1.960. Els primers anys, es van muntar els escenaris en diferents emplaaments del municipi, la Plaa dels Mrtirs, Plaa de Sant Jaume, Camp d'esports i utilitzant alguns carrers de Montcada com Via Dolorosa, per a culminar en el pujol de Santa Brbara on se celebra la *Crucifixin.

Encara que al final es va decidir reunir tota la representaci en una mateixa ubicaci per a major comoditat. Pel que actualment es realitza tota la representaci en part de l'antic camp d'esports del Patronat.

Donada l'acollida que aquesta iniciativa va tenir en el poble de Montcada i voltants, es va constituir la secci del "Misteri de la Passi", entrant a formar part de la secci cultural del Patronat d'Educaci i Cultura de Montcada.

Principals actes de la Setmana Santa de Montcada.

AL principi es representava en 3 dies, dijous, divendres i dissabte:

 El Dijous Sant es representaven fets bblics i la vida de Jess fins a la seua entrada a Jerusalem per a la Pasqua.

 El Divendres Sant, es representava el Sant Sopar, el prendimient, Judici, presentaci a *Pilatos, i Viacrucis i la *crucifixin.

 El Dissabte Sant, es representaven els fets de la resurrecci, aparicions de Jess a diferents persones, i acabava amb l'Ascensi de Jess als cels. Encara que les representacions d'aquest dia es van eliminar perqu l'assistncia de pblic era mnima, encara que a canvi es van afegir actes al divendres.

Torrent.

Histria.

La Setmana Santa de Torrent se celebra des de fa ms de cent anys, i destaca principalment per elements tals com la Reina de la Trobada, una figura nica a Espanya. Es tracta d'una jove que presideix els actes de la Setmana Santa, representant la virreina de Valncia Germana de Foix (S. XVI). En una ocasi, la virreina va presidir l'acte de la trobada entre la Verge i el Jess ressuscitat el Diumenge de Resurrecci i va establir que una jove de la ciutat la representara quan ella no estiguera present. Per aix, el diumenge de Resurrecci la Reina de la Trobada presideix l'acte amb el seu squit de dues cambreres i diversos patges que subjecten la cua del seu vestit. En finalitzar l'acte, s'obri la carxofa, s'alliberen coloms de colors i es llancen des de les balconades uns paperets de colors coneguts com 'Alleluies', que duen impreses poesies que exalten la Reina de la Trobada d'aqueix any o ironitzen sobre l'actualitat poltica local i germandats de la Setmana Santa.

Cofradies de Torrent.

Germanor del Sant Sopar;
Germanor de l'Oraci de l'Hort;
Germanor del Prendimient de Jess;
Germanor de les Negacions de Pedro;
Germanor de la Flagelaci del Senyor;
Germanor del Ecce-Homo;
Germanor de Jess de Medinaceli;
Germanor de Jess Nazareno;
Germanor de la Santa Fa;
Germanor del Div Costat de Crist;
Germanor del Crist de la Bonamort;
Germanor del Desprendiment de la Creu;
Germanor de la Vera Cruz;
Germanor del Sant Sepulcre;
Germanor de la Verge dels Dolors;
Germanor de Jess Davant el Sanedrn;
Germanor de les Set Paraules i el Crist del Perd;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185285" title="Ball de Dames i Vells de Reus" nonfiltered="1184" processed="1180" dbindex="76190">

El Ball de Dames i Vells el podem catalogar dins el gnere dels Balls parlats. Pere Anguera defineix els Balls Parlats com a  espectacles populars basats en el dileg en els quals la msica i la coreografia desenvolupen un paper complementari, s a dir en els quals el text i el seu missatge assumeixen el protagonisme . 

Dames i Vells s un ball popular de caire satric que era interpretat noms per homes, d'argument senzill i planer, i de llenguatge cmic, barroer, ple d'allusions ertiques, gests obcens i paraules mal sonants.

El Ball de Dames i Vells tracta de les batusses cmiques que sostenen una colla de matrimonis, malavinguts per ra de la diferncia d'edat en cadascuna de les parelles. Els marits figuren ser vells xarucs, mentre que les dones sn encara joves i eixerides. Els personatges representen diferents estrats socials: el Cavaller, el Pags, el Notari, el Mariner, el Sabater, el Gitano i les seves respectives parelles. 

A les parelles els aconsellen al Senyor Rector i el Batlle. En una variant del ball (Ball de Malcasats), sn aconsellats pel Jutge, l'Agutzil i el Rector. Aquestes autoritats queden en evidncia a l'utilitzar mtodes corruptes i autoritris per a solucionar les disputes. Tamb hi ha un o dos diables burlescos que obren i tanquen el Ball.

A Reus la primera documentaci del Ball s del 1533, tot i que en tenim moltes altres referncies, hi ha constncia de la regular participaci en les Festes de Misericrdia entre els anys 1523 i el 1921. Andreu de Bofarull, Francesc Torn i Barrera o Antoni de Bofarull els citen en els seus llibres. Fins i tot sabem que el 1792 van actuar a la Ciutat dos Balls de Dames i Vells, per no s'ha trobat el text del Ball com van fer a Tarragona. El fet que no fos un Ball organitzat per un gremi ni una instituci ha fet que tampoc tinguem localitzada cap mena de document comptable del qual en podem deduir cap caracterstica. Si sabem que el Ball de Dames i Vells de Reus havia de ser tan morda i iconoclasta com ho s avui dia el de Tarragona ja que el 29 de juny de 1763 en passar la process de Sant Pere per la Plaa Mercadal, un component del Ball "dirigi sus muecas a los soldados" i aquests el van prendre presoner. Llavors els altres balls, espectadors i capellans van comenar a clavar cops de puny, i fins i tot, cops de ciri als soldats. Des del Campanar es va tocar a sometent i la gent ocup el Mercadal i el carrer de Monterols "armados de toda clase de armas" i els soldats es replegaren al quarter deixant lliure el dansaire. Tot i aix aquest s'hagu de refugiar un any al convent de Sant Francesc, el campaner a Poblet, el tinent d'alcalde empresonat i el cap militar expulsat del regiment.

 Cronologia .
1523: Primera referncia, Els Balls parlats...;
1683: Surt per festes a la M. de D. d Misericrdia Reus i la Mare...;
1763: Aldarull monumental ocasionat per Dames i Vells. Anales...;
1792: Dos balls de Dames i Vells per festes a la M.de D. de la Misericrdia Crnica...;
1816: Idem.
1850: Un ball de Dames i Vells per festes a la Misericrdia Crnica...;
1868: dem.
1892: Tamb surt per la Misericrdia Reus i la Mare...;


 Bibliografia .
F Torn i Domigo, Crnica general de Misericrdia, AER, Reus 1992, p.77-78-143-146-149;
R Violant, Etnografia de Reus i la seca comarca, Ed Altafulla, Reus 1990, p. 705;
J Amades, Costumari catal, Eds. Salvat i 62. Barcelona 1983, vol. III. P. 41;
A. de Bofarull, Costums que s perden y recorts que fugen (Reus de 1820 a 1840), Barcelona 1880. p.158;
A. de Bofarull, Anales histricos de Reus desde su fundacin hasta nuestros das, Reus 1846, p. 201 i 589;
Gort-Palomar, Reus i la Mare de Du de Misericrdia: quatre-cents anys d histria..., p.45 ;
DDAA, Els balls parlats a la Catalunya Nova, Ed. el Mdol, Tarragona 1992, p.227;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185286" title="Beaujolais" nonfiltered="1185" processed="1181" dbindex="76191">


El Beaujolais s una regi vincola del sud de Borgonya que produeix majoritriament vi negre de ram gamay i una mica de blanc de Chardonnay.

Al sud de la regi es produeix la major part del Beaujolais AC, Beaujolais-Villages AC i quasi tot el vi novell anomenat Beaujolais nouveau (anomenat tamb Beaujolais primeur),que  s'exporta a tot el mn a partir del tercer dijous de novembre (fins al 1985 era el 15 de novembre), noms unes quantes setmanes desprs de la verema i elaborat amb un procs de vinificaci accelerat, ja que la fermentaci noms ha durat 4 o 5 dies, amb una admirable operaci de mrqueting.

Al nord de la regi (Haut Beaujolais), 10 Crus produeixen el millor beaujolais amb etiquetatge i AC prpia: 

 Brouilly.
 Chnas.
 Chiroubles.
 Cte de Brouilly.
 Fleurie.
 Julinas.
 Morgon.
 Moulin--Vent.
 Rgni.
 Saint-Amour.;



Referncies.



Enllaos externs.


 Web oficial dels vins de la regi de Beaujolais.   i ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185287" title="Setmana Santa Marinera" nonfiltered="1186" processed="1182" dbindex="76192">
La Setmana Santa Marinera s la celebraci de la Setmana Santa en la ciutat de Valncia, en particular en la part de la ciutat coneguda com els poblats martims, que comprenen els districtes del Grau, el Cabanyal i el Canyamelar.

Histria.

La seua celebraci es remunta al segle XV. Les parrquies situades entre el port i la vena poblaci d'Alboraia sn escenari de tradici constitueix una celebraci religiosa i popular.

Van ser pescadors i mariners del Grau i el Cabanyal-Canyamelar els quals van iniciar les manifestacions pbliques de fe en la Passi, Mort i Resurrecci del Senyor, d'ac el seu apellatiu.

Cabanyal.
L'activitat tradicional per antonomsia en el Cabanyal s la celebraci de la Setmana Santa Marinera, els orgens de la qual es remunten al segle XV, quan es crea una agrupaci anomenada la "Concrdia dels Disciplinats" o Concrdia dels que fan disciplina, de la qual va ser prior sant Vicent Ferrer. A partir d ac no es t cap tipus d'arxiu, perqu els arxius parroquials i els del mateix arquebisbat van ser destruts durant la Guerra Civil. Per tant, s'han hagut de reconstruir els fets basant-se en fragments dispersos que han anat recomponent la histria de la Setmana Santa Marinera. 

Aix doncs, entrem en el segle XX amb una fesomia molt peculiar de la Setmana Santa Marinera. Hi havia en les tres parrquies corporacions de Sajos que rendeixen culte a Jess Natzar amb la creu al llom; corporacions de Granaders dedicades al culte de la Santssima Verge, b en la seua advocaci dels Dolors, b en la de la Soledat; i les confraries de Penitents, a Valncia anomenades de "Vestes" en allusi al capirot tradicional que porten en Setmana Santa. Existeixen d'estes ltimes la Confraria del Santssim Crist del Salvador en els ngels, la Confraria del Santssim Crist del Bon Encert en el Roser i la Confraria del Santssim Crist de la Concrdia en Santa Maria.  

La renovaci de tot a es produeix a la dcada dels vint de 1900. Un grup de devots crea al 1924 la Germandat de la Santa Fa a la Parrquia de la Mare de Du del Roser, i a ells correspon el mite d'haver introduit un nou element de culte, trencant amb la uniformitat de les imatges, perqu, al Natzar i a la Dolorosa, afeg el grup del Pas de la Vernica, que constava de cinc figures. D'altra banda modific el vestuari, dotant-lo de teles ms riques (set, seda i vellut) que, a poc a poc, va anar assumint la resta; en tercer lloc, acab amb la concepci de Setmana Santa Marinera integrada per Granaders, Sajos i Vestes, donant pas a una etapa de creaci de noves Germandats que transformar el panorama de les processons. 

Al 1948, la comitiva de la Setmana Santa que venia des del Cabanyal fins al Grau arribava fins a la part de darrere de Santa Maria del Mar pel carrer del Crist del Grau i es dissolia en aqueixa zona al costat de l'esglsia, a l'avinguda del Port. 

Desprs de 40 anys, noms es tornaren a processionar les antigues germandats del nostre Pare Jess Natzar, la Pontifcia i Reial Germandat del Crist de la Concrdia i els Granaders de Santa Maria del Mar, a la qual es va afegir una nova germandat: la de Jess de Medinaceli.

Cofradies i germanors.

La Setmana Santa Marinera compta amb 28 cofradies, germanors i corporacions, de les quals tres ostenten el ttol de Reial:

 Corporaci de Sayones.
 Germanor del Sant Calze.
 Cofradia de l'Oraci en l'Hort.
 Cofradia de Jess en la Columna.
 Cofradia del Jess de Medinacelli.
 Corporaci de Pretorians.
 Corporaci de Longinos.
 Reial Germanor de Jess amb la Creu.
 Germanor de la Santa Trobada.
 Reial Germanor de la Santa Fa.
 Germanor del nostre Pare Jess el Natzar.
 Germanor de la Crucifixi.
 Germanor de la Mort i Resurrecci.
 Germanor del Crist dels Afligits.
 Germanor del Crist del Perd.
 Germanor del Crist del Salvador.
 Germanor del Crist del Bon Encert.
 Reial Germanor del Crist de la Concrdia.
 Germanor del Salvador i l'Empara.
 Cofradia del Crist de la Bona Mort.
 Germanor del desprendiment.
 Germanor de Mara Santssima de les Angoixes.
 Cofradia de Granaders del Grau.
 Cofradia de Granaders del Cabanyal.
 Cofradia de Granaders del Canyamelar.
 Germanor del Silenci i la Vera Cruz.
 Germanor del Sant Sepulcre.

Principals processons.

Entre els nombrosos actes de la Setmana Santa Marinera, tres processons destaquen sobre les altres:

 Visita als monuments, el Dijous Sant. Es coneix a aquesta process tamb com la tamborada, per participar noms tambors en les bandes que acompanyen a Germanors i Cofradies.

 L'ltim sopar, acte que se celebra en el mateix Dijous i s la commemoraci del sopar de Jess amb els seus deixebles abans del prendiment. s el dia que es visiten les cases a les quals es guarden imatges tradicionals (veure apartat corresponent), de manera que aquestes cases queden convertides en capelles.

 Sant Soterrament, el Divendres Sant. Es tracta de l'acte culminant d'aquesta commemoraci religiosa, al qual predomina el silenci i el recolliment, juntament amb el sentiment religis. Els cofrades porten roba fosca com a manifest de dol.

 La Desfilada, el Diumenge de Resurrecci. Acte colorista, nic al mn, l'alegria de la Resurrecci s'expressa en un pas multicolor al qual els ressuscitats contemplen el pas de les germanors sense imatges. Est documentat des del 1928. A ms es produeixen trobades d'imatges des de primeres hores del mat.

Imatges a les cases.

Entre les tradicions diferencials de la Setmana Santa Marinera destaca el fet que existeixen 18 imatges devotes que es troben a les Germanors o Cofradies, a locals parroquials o de Falles i fins i tot a cases particulars. Aquests locals i cases esdevenen en capelles durant la commemoraci de la Setmana Santa, en particular al Dijous Sant; s el que es coneix com la visita als monuments. Cal no confondre aquestes imatges amb les relquies que representen i que no es troben all. Aquestes imatges sn:

 Columna. Carrer del Comte d'Almenara, 28 (salons parroquials).
 La Dolorosa del Grau. Carrer d'Ernesto Anastasio 16, baix.
 Ecce-Homo. Carrer de Vicente Ballester 23, baix.
 Sant Calze. Carrer de Vicente Brull 93, baix (local de la germanor del seu nom).
 Salvador i Empara. Carrer de Jos Benlliure 157.
 Crist dels Afligits. Carrer d'Escalant 39 (local de la Cofradia dels Granaders de la Solitud).
 Crist del Bon Encert. Carrer del Progrs 104 (locals de la Falla Progrs-Marina).
 Natzar de la Santa Trobada. Carrer de la Barraca 86, baix.
 Natzar. Carrer de Francisco Baldomar 84 (locals de la Falla Justo Vilar - Mercat del Cabanyal).
 Crist Jacent al Sant Sepulcre. Carrer d'Escalant 49, baix.
 Nazareno dels Longinos. Carrer del Progrs 300, baix.
 Crist del Perd. Carrer de l'Arquebisbe Company 52, baix.
 El Salvador. Carrer del Pintor Ferrandis 25.
 Jess amb la Creu. Carrer de l'Arquebisbe Company 25, baix.
 Lignum Crucis. Carrer de Felipe Vives de Camaas 61, baix.
 Soledad del Canyamelar. Carrer d'Escalant 39.
 Dolorosa. Carrer de Nicolau de Monsoriu 21, baix.
 Maria de les Angoixes. Carrer de la Barraca 141, baix.

Enllaos externs.
Pgina oficial de la Junta Major de la Setmana Santa;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185288" title="Gamay" nonfiltered="1187" processed="1183" dbindex="76193">
El gamay s una varietat de ram negre del qual s'obt el beaujolais.

A la Loira, Sussa i la Savoia se n'obt un vi molt lleuger.

Tamb se'n conrea en altres AC de Borgonya, Anjou, Ardche, Haut Poitou, etc. A Califrnia s anomenat napa gamay.

s gastronmic.

Els vins fets amb aquesta varietat de ram combinen molt b amb els embotits, formatges frescos i aperitius. Tamb sn emprats per a la fabricaci de certs vins escumosos.

Referncies.



Enllaos externs.

 Histria i descripci d'aquesta varietat de ram. ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185290" title="Dinastia aibida" nonfiltered="1188" processed="1184" dbindex="76194">

La dinastia aibida va ser una dinastia islmica d'orgens kurd que va governar Egipte, Sria, Iemen (excepte per les muntanyes del nord), Diyarbakir, la Meca, Hijaz i el nord d'Iraq durant els segles XII i XIII.

 Histria .
L'epnim de la famlia fou Ayyub ibn Shahdi ibn Marwan, que fou el pare de Najm al-Din Ayyub que junt amb el seu germ Shirkuh va rebre feus de Zengi, l'atabeg de Mossul. Desprs van combatre pel fill de Zengi. Shirkuh i el fill de Najm al-Din Ayyub, el llavors jove per desprs fams Salad, van conquerir Egipte (1169) per l'atabeg zengita Nur ad-Din, establert ara a Damasc. Shirkuh va arribar a visir a la mort del que ocupava aquest crrec, Shawar, per va morir al cap de pocs mesos)(1169) i el va succeir el seu nebot Salad. 

Salad.

El 1171 Salad va deposar l'ltim califa fatimita, i de mica en mica es va anar distanciant del seu sobir. Quan Nur ad-Din va morir el 1174, Salad va declarar la guerra al seu jove fill Al-Salih Ismail, i va prendre Damasc. Ismail va fugir a Alep, des d'eon va continuar resistint-se a Salad fins al seu assassinat el 1181. Posteriorment, Salad prengu el control de la totalitat de Sria, i encara va conquerir la Djazira al nord d'Irak. Per el seu xit ms gran va ser la victria sobre els estats croats a la Batalla de Hattin i la conquesta de Jerusalem el 1187. Salad va morir el 1193, poc desprs d'haver firmat un tractat amb el rei d'Anglaterra Ricard Cor de Lle pel qual retornava al control croat la franja costanera entre Ascal i Antioquia.

Amb la mort de Salad, els dominis estaven fora dividits: al Iemen regnava el seu germ Al-Aziz Tughtegin que el 1181 havia succet a un altre germ, Al-Muazzam Turanshah; Damasc fou pel seu fill Al-Afdal; un altre fill Al-Aziz Uthman ibn Salah al-Din va rebre Egipte; i un tercer, Al-Zahir ibn Saah al-Din, governava a Alep. Hamah era possessi del seu nebot Taki al-Dun Umar; a Homs governava el seu cos al-Mudjahid ibn al-Kabir ibn Shirkuh, net de Shirkuh; i a la Djazira i Mayyafarikin governada el seu germ i deg de la famlia al-Adil I Abu Bakr. 

Al-Adil.

al-Adil I Abu Bakr va eliminar als fills de Salad i es va proclamar a Damasc (1196) i el Caire (1200); el 1200 va deixar als seus fills els govern de Damasc i Djazira sota la seva autoritat. Desprs de 1201 va imposar vassallatge als prnceps d'Homs, Hamah i Alep. El 1204, buscant la pau, va cedir als croats tots els territoris costers que havien perdut  restaurant la continutat territorial croada. El 1207 el fill al-Ahwad ibn al-Adil, que havia rebut el govern de la Djazira amb Mayyafarikin, va aprofitar els disturbis a Akhlat i es va apoderar dels dominis dels Shah-i Armin. Mort al-Ahwad el va succeir el seu germa al-Ashraf que governava el Diyar Mudar. Per aquesta zona els aibides es van expandir cap al Diyar Rabia i el Diyar Bakr. Un fet estrany es va produir al Iemen quan el sult Al-Muzaffar Sulayman ibn Taki al-Din Umar (1214-1215) es va proclamar com a califa descendent dels omeies i va desconixer tota autoritat; enderrocat el 1215 al-Adil hi va enviar al seu net (fill d'al-Kamil) Al-Masud ibn al-Kamil (1215-1229) per evitar la prdua del territori.

A la mort d'al-Adil I el 1218 els problemes van reaparixer. De moment el seu fill gran i successor al-Kamil ibn al-Adil va encapalar la famlia davant la presncia dels croats a Damietta , per una vegada va passar el perill el seu germ al-Muazzam ibn al-Adil es va comenar a oposar a la seva hegemonia . Contra al-Kamil d'Egipte els ortkides del Diyar Bakr es van fer vassalls del sult seljcida de Rum o Konya que havia iniciat una expansi cap a l'est, i desprs  del 1225 del khwarizmshah Djalal al-Din Manguberti, que s'havia apoderat de Tabriz. Per evitar la guerra amb la sexta croada al-Kamil va cedir Jerusalem, Natzaret, Betlem i alguns altres llocs a l'entorn (1228) a condici de que aquestos lloc no fossin fortificats i de que hi fos garantida la llibertat de cultes.

El 1228 va morir al-Muazzam per el seu lloc i posici poltica el va agafar el seu fill Al-Nasir Dawud (o al-Nasir Daud). Al-Kamil el va foragitar de Damasc amb l'ajut del seu germ al-Ashraf de la Djazira, Diyar Mudar i Akhlat, al que va cedir Damasc (1229), mentre Dawud era relegat a Kerak. Per un temps al-Kamil fou altre cop el cap de famlia reconegut per tothom. El khwarizmshah es va acostar a la Djazira i va assolar Akhlat el 1229, i va seguir cap al sultanat seljcida de Rum, per aquest va rebre el suport d'al-Ashraf, l'aibida de la Djazira i Akhlat ara nomenat per Damasc, i el va poder derrotar a Erzindjan el 1230. Al-Kamil en venjana per les aliances dels ortkides amb el khwarizmshah, els va arrabassar Amida i Hisn Kayfa (1232-1233). El 1233 una coalici de tots els principats aibides va envair el sultanat seljcida. L'emir ortkida de Khartpert va participar com a vassall d'al-Kamil en la batalla contra els seljcides de Konya el 1234, i vencedors aquestos darrers, Khartpert fou ocupada pel seljcides que van arribar tamb fins a les runes d'Akhlat (que van ocupar). En aquest temps (1232) els aibides foren suplantats al Iemen pels Rasslides, sorgits de la seva prpia oficialitat i continuadors de les mateixes tradicions.

El conflicte va semblar amenaar entre al-Kamil i al-Ashraf per aquest darrer va morir el 1237. Va deixar Damasc al seu germ  al-Salih Ismail ibn al-Adil per aquest en fou expulsat. Al-Kamil va morir a l'any segent (1238) i la unitat familiar va morir amb ell. Un fill seu (el gran al-Salih Ayyub ibn al-Kamil) havia rebut el feu de Hisn Kayfa mentre que havia estat designar successor el fill petit al-Adil II ibn al-Kamil, per aquest no va tenir prou suports i molts dignataris i amirs van cridar a al-Salih Ayyub d'Hisn Kayfa. No va haver de lluitar sol contra el seu germ sin contra al-Salih Ismail, antic sult de Damasc que va recuperar el poder. El 1241 els seljcides van ocupar Amida. Els francs van donar suport a al-Salih Ismail i al seu aliat al-Nasir Daud de Kerak. 

al-Salih Ayyub ibn al-Kamil.
El 1245 al-Salih Ayyub s'havia imposat a Damasc, a ms d'Egipte. El vencedor per no confiava en els kurds i va omplir l'exrcit d'esclaus turcs especialment dels antics servidor del khwarizmshah que s'havien quedar sense feina desprs del 1231; el esclaus turcs van ser contractats per l'exrcit a Egipte mentre els turcs que havien servit amb el khwarizmshah ho foren al Diyar Mudar per servir a les lluites a Sria. El 1249 al-Salih Ayyub va morir durant la croada de Sant Llus de Frana 

Conquesta dels mongols.
A al-Salih Ayyub el va succeir el seu fill Turanshah ibn al-Salih Ayyub que al cap d'uns mesos fou mort per les tropes. Encara alguns fills van seguir governant fins el 1259 quan els sultans aibides foren substituts pels sultans mamelucs anomenats Bahriyya derivat de tenir el seu quarter a una illa del riu (Bahr) Nil. Izz al-Din Aybak fou primer atabeg i finalment es va proclamar sult.

Desprs del 1249 Aybak, amb la mediaci del califa, va fer saber al prncep d'Alep Al-Nasir Yusuf ibn al-Aziz (1236-1260) que el considerava el cap de famlia i que la Sria li pertanyia sencera doncs s'acontentava amb Egipte. La caiguda de Bagdad a mans dels mongols el 1258, seguida de les d'Alep (1260), Damasc (1260), Mayyafarikin (1260) i altres va obligar als mamelucs a passar a Sria. La batalla d'Ayn Djalut en que un petit exercit mongol fou derrotat per una gran fora dels mamelucs egipcis, va costar la vida a Al-Nasir Yusuf d'Alep, que havia estat fet presoner pels mongols i que va ser objecte de la represlia. L'exrcit mameluc va ocupar tot Sria i tamb Kerak (1262), el principat aibida que fins el 1248 havia pertanyut a Daud o Dawud  fou annexionat pel seu valor estratgic; igualment ho fou Homs el 1264. nicament Hamah es va mantenir per a canvi d'una submissi absoluta al sult mameluc . La branca d'Hisn Kayfa va sobreviure dos segles com a vassalla dels mongols, per com una petita senyoria local. Al segle XV fou annexionada pels Ak Koyunlu

 Administraci .

Els aibides eren una federaci familiar; tots els prnceps reconeixien l'autoritat superior d'un d'ells. Els grans feus estaven  o es donaven a prnceps de la sang (directes) i dins els grans feus o principats, al seu torn, es tornaven a repartir feus als prnceps menors de la branca  o de vegades tamb als alts comandaments militars . En absncia dels prnceps governava un naib (delegat), especialment a Egipte, generalment escollit entre els servents ms propers.

L'administraci corresponia al prncep. Tots els prnceps d'Egipte i Damasc portaven el ttol de sultans i generalment el de malik; els prnceps menors portaven el de malik equivalent a emir, i noms en alguns casos van usar el de sult. Al seu costat hi havia generalment un visir . Els prnceps menors orfes tenien un atabeg o regent. Cada prncep tenia un ustadhar, o cap militar de la branca.

A ms dels prnceps l'administraci la portaven els diwans, sent els principals crrecs el de diwan al-djuyush encarregat dels afers militars, que s'ocupava de les iktes militars (ikta = feu) s a dir els feus concedits a alts crrecs  militars ; el diwan de fiances que s'ocupava de tots els afers financers; i el diwan al-insha, encarregat de la cancelleria, correspondncia i relacions diplomtiques. El personal administratiu solia ser nadiu 

Sultans aibides d'Egipte.

 Salad ibn Ayyub 1171-1193;
 Al-Aziz Uthman ibn Salah al-Din 1193-1198;
 Al-Mansur ibn al-Aziz 1198-1200;
 Al-Adil I Abu Bakr ibn Ayyub 1200-1218;
 Al-Kamil ibn al-Adil 1218-1238;
 Al-Adil II ibn al-Kamil 1238-1240;
 Al-Salih Ayyub ibn al-Kamil 1240-1249;
 Turanshah ibn al-Salih Ayyub 1249-1250;
 Al-Ashraf II 1250-1254 (nominalment; a la prctica el govern era del mameluc Aybak);

Sultans aibides de Damasc.
 Salad 1174-1193;
 Al-Afdal ibn Salah al-Din 1193-1196;
 Al-Adil I Abu Bakr ibn Ayyub 1196-1218;
 Al-Muazzam ibn al-Adil 1218-1227;
 Al-Nasir Dawud ibn al-Muazzam 1227-1229;
 Al-Ashraf ibn al-Adil 1229-1237;
 Al-Salih Ismail ibn al-Adil 1237;
 Al-Kamil ibn al-Adil 1237-1238;
 Al-Adil II ibn al-Kamil 1238-1239;
 As-Salih Ayyub ibn al-Kamil 1239;
 Al-Salih Ismail (2n cop) 1239-1245;
 Al-Salih Ayyub (2n cop) 1245-1249;
 Turanshah ibn al-Salih Ayyub 1249-1250;
 Al-Nasir Yusuf ibn al-Aziz 1250-1260;

Sultans aibides d'Alep.
 Al-Adil I Abu Bakr ibn Ayyub 1183-1186;
 Al-Zahir ibn Salah al-Din 1186-1216;
 Al-Aziz ibn al-Zahir 1216-1236;
 Al-Nasir Yusuf ibn al-Aziz 1236-1260;

Emirs aibides de Hamah.
 Al-Muzaffar I Taki al-Din Umar 1178-1191;
 al-Mansur I Muhammad ibn Taki al-Din Umar 1191-1221;
 Al-Nasir ibn Sulayman 1221-1229;
 Al-Muzaffar II ibn Sulayman 1229-1244;
 Al-Mansur II ibn al-Muzaffar 1244-1284;
 Al-Muzaffar III  ibn al-Mansur 1284-1299;
 Al-Muayyad Abu l-Fida 1310-1331;
 Al-Afdal ibn Abu l-Fida 1331-1334;

Emirs aibides d'Homs.
 Al-Kahir ibn Shirkuh 1178-1186;
 Al-Mudjahid ibn al-Kahir 1186-1240;
 Al-Mansur ibn al-Mudjahid 1240-1247;
 al-Salih ibn al-Ashraf 1247-1248;
 Al-Ashraf ibn al-Mansur 1248-1260;
 Al-Mansur ibn al-Mudjahid 1260-1263;

 Emirs aibides de Mayyafarikin .

 Al-Ahwad ibn al-Adil 1200-1211 (desprs del 1207 tamb Akhlat fins 1211);
 Shihab al-Din Ghazi ibn al-Adil 1211-1245;
 Al-Kamil ibn Shihab al-Din 1245-1260);

Emirs aibides del Iemen.
 Al-Muazzam Turanshah 1173-1181;
 Al-Aziz Tughtegin 1181-1197;
 Muizz al-Din Ismail ibn Tughtegin 1197-1202;
 Al-Nasir Ayyub ibn Tughtegin 1202-1214;
 Al-Muzaffar Sulayman ibn Taki al-Din Umar 1214-1215;
 Al-Masud Yusuf ibn al-Kamil 1215-1229;

 Genealogia .

Ayyub ibn Shahdi ibn Marwan (mort 1131/1132);
Nadjm al-Din Ayyub  (mort 1173);
Salad (Salah al-Din) (visir d'Egipte 1170-1171, visir i emir 1170-1174, sult 1174-1193);
Al-Zahir ibn Salah al-Din (Alep 1186-1216);
Al-Aziz ibn al-Zahir (Alep 1216-1236);
al-Nasir Yusuf ibn al-Aziz (Alep 1236-1260);
al-Afdal ibn Salah al-Din (Damasc 1193-1196) (Samosata 1196-1225);
al-Aziz ibn Salah al-Din (Egipte 1193-1198);
al-Mansur ibn al-Aziz (Egipte 1198-1200);
al-Adil I ibn Ayyub (Djazira 1171-1196, Alep 1183-1186, Damasc 1196-1218, Egipte 1200-1218);
al-Kamil ibn al-Adil (Egipte 1218-1238, desprs tamb Damasc 1238-1239);
al-Adil II ibn al-Kamil (Egipte 1238-1240);
Musa al-Mughlib (Kerak 1248-1262);
al-Salih Ayyub ibn al-Kamil (Hisn Kayfa 1233-1249, desprs Egipte 1240-1249 i Damasc 1239 i 1245-1249);
Turanshah ibn al-Salih Ayyub (Hisn Kayfa i Egipte 1249-1250) > Dinastia aibida d'Hisn Kayfa (fins al segle XV);
al-Masud ibn al-Kamil (Iemen 1215-1229);
al-Ashraf ibn al-Masud (Egipte 1250-1254, nominal);
al-Muazzam ibn al-Adil (Damasc 1218-1227);
al-Nasir Dawud o Daud ibn al-Muazzam (Damasc 1227-1229, desprs Kerak 1229-1248);
al-Salih Ismail ibn al-Adil (Damasc 1237 i 1239-1245);
al-Ashraf ibn al-Adil (Djazira i Diyar Mudar 1200-1229, desprs tamb Akhlat 1211-1229, i desprs Damasc 1229-1237);
al-Ahwad ibn al-Adil (Mayyafarikin 1200, desprs tamb Akhlat 1207-1211);
Shihab al-Din Ghazi ibn al-Adil (Mayyafarikin 1211-1245);
al-Kamil ibn Shihab al-Din (Mayyafarikin 1245-1260);
Al-Aziz Tughtegin ibn Ayyub (Iemen 1181-1197);
Ismail ibn Tughtegin (Iemen 1197-1202);
al-Nasir ibn Tughtegin (Iemen 1202-1214);
Al-Muazzam Turanshah ibn Ayyub (Iemen 1173-1181);
Farrukshah ibn Turanshah;
al-Amdjad Bahramshah;
Al-Muzaffar I Taki al-Din Umar (Hamah 1178-1191) (el pare podria ser Shahanshah);
al-Mansur I Muhammad ibn Taki al-Din Umar (Hamah 1191-1221);
al-Muzaffar Sulayman ibn Taki al-Din Umar (Iemen 1214-1215);
al-Nasir ibn Sulayman (Hamah 1221-1229);
al-Muzaffar II ibn Sulayman (Hamah 1229-1244);
al-Mansur II ibn al-Muzaffar (Hamah 1244-1284);
al-Muzaffar IIII ibn al-Mansur (Hamah 1284-1299);
al-Afdal ibn al Muzaffar;
al-Muayyad Abu l-Fida (Hama, xeic 1310-1314, xeic hereditari 1314-1320, emir 1320-1331);
al-Afdal ibn Abu l-Fida (Hama 1331-1334);
Shahanshah > possible pare de Taki al-Din Umar de Hama;
Shirkuh (mort 1170, visir d'Egipte 1169-1170);
al-Kahir ibn Shirkuh (Homs 1178-1186);
al-Mansur ibn al-Kahir  (Homs 1186-1240 i 1260-1263 o 1266);
al-Ashraf ibn al-Mansur (Homs 1240-1246 i 1248-1260 o 1261);
al-Salih ibn al-Ashraf (Homs 1246-1248);

 Notes .
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185291" title="Menca" nonfiltered="1189" processed="1185" dbindex="76195">
La varietat de ram negre menca es conrea noms a Galcia i al nord de la conca del Duero, en terres d'El Bierzo.

s semblant al cabernet franc i se n'obtenen uns vins molt aptes per a la criana, tant com els d'ull de llebre, per ms afruitats i amb ms color i acidesa.


Referncies.




Enllaos externs.


Histria i descripci d'aquesta varietat de ram. ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185292" title="Emili Grahit i Papell" nonfiltered="1190" processed="1186" dbindex="76196">

Emili Grahit i Papell (Girona, 26 d'agost de 1850   10 de mar de 1912) fou un poltic, historiador i advocat giron.

Llicenciat en dret administratiu al 1871, Emili Grahit es vincul en uns temps primerencs als cercles de la Jove Catalunya i els sectors de la Renaixena de Girona i la seva regi. Fou en aquest mbit intellectual que Grahit comen a desenvolupar les seves capacitats d'estudis histrics, amb treballs sobre Francesc Eiximenis i el canonge Francesc Dorca. A poc a poc, an compaginant l'exercici de l'advocacia amb la recerca i compilaci histrica, a ms d'una forta promoci cultural i intellectual a al Girona de la Restauraci.

Al 1876 fund amb d'altres intellectuals gironins com Enric Claudi Girbal l'Asociacin Literaria de Gerona, principal expressi cultural de la ciutat que organitz el Certamen Literario de Gerona i comen a publicar el mateix 1876 la Revista de Gerona. Sota aquest moviment cultural s'hi aglutinaren la majoria de membres de la generaci de Grahit que, tot i que s'havien format a la Renaixena, havien comenat a sortir-ne per nodrir una cultura en castell, proespanyola i oposada als preceptes catalanistes. En aquest mbit intellectual Grahit desenvolup tota la seva obra histrica dedicada als setges de Girona, d'on es remarca la monumental Resea histrica de los sitios de Gerona en 1808 y 1809.

Parallelament, Grahit emprengu una curta carrera poltica que el dugu a l'alcaldia de Girona entre els anys 1887 i 1891, seguint les passes del seu pare Pere Grahit i Vi, que ja havia ocupat anteriorment el crrec pel partit liberal de Prxedes Mateo Sagasta. Grahit acab dimitint del seu crrec per les divergncies amb els regidors conservadors i republicans del consistori i el seu vet constant a la gesti de Grahit.

Bibliografia.
GRAHIT, Emili, Memorias de un ex-alcalde gerundense (NADAL, Joaquim, ed.). Girona: Institut d'Estudis Gironins, 2003. ISBN 84-8695320-0;

Enllaos externs.
Ressenya del llibre Emilio Grahit y Papell. Memorias de un ex-alcalde gerundense;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185293" title="Promoci de vendes" nonfiltered="1191" processed="1187" dbindex="76197">
La promoci de vendes s el conjunt d activitats de mrqueting diferents de la venda personal i la publicitat, que estimula les compres dels consumidors i l'eficcia dels venedors, per exemple, exhibicions, exposicions, demostracions, aix com diversos esforos de venda no repetitius que es fan fora de la rutina habitual (Font: Segons l'Associaci Americana de Mrqueting, AMA).

En la promoci de vendes es realitzen activitats de curta durada, adreades als intermediaris, venedors, prescriptors o consumidors, amb les quals s'intenta incrementar les vendes dels intermediaris i venedors o estimular la demanda a curt termini, mitjanant incentius econmics i materials com sn les rebaixes o descomptes en els preus, premis, cupons, regals, mostres gratutes, exhibicions, concursos, demostracions, exposicions, participaci en fires comercials, etc..


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185294" title="Orde del Bany" nonfiltered="1192" processed="1188" dbindex="76198">


El Molt Honorable Orde del Bany (The Most Honourable Order of the Bath) s un orde militar britnic creat pel rei Jordi I el 18 de maig de 1725 pel servei destacat a les Forces Armades o el Servei Civil.

L'orde consta del Sobir (el sobir britnic), el Gran Mestre (el Prncep de Galles) i 3 classes de membres: 

 Cavaller i Dama Gran Creu - Knight Grand Cross or Dame Grand Cross (GCB);
 Cavaller i Dama Comandant - Knight Commander or Dame Commander (KCB o DCB);
 Company - Companion (CB);

Figura al 4t lloc del sistema honorfic britnic (noms t per davant l'Orde de la Lligacama, l'Orde del Card i l'Orde de Sant Patrici) 

El lema de l Orde s  TRIA IUNCTA IN UNO  (Tres units en un). Pot referir-se o b a la uni dels regnes d Anglaterra, Esccia i Irlanda, formant la Gran Bretanya, o a la Santssima Trinitat. Els membres de la branca militar a vegades usen el lema  ICH DIEN  (Jo serveixo, en alemany)

 Histria .

El nom  Orde del Bany  s originari de l Edat Mitjana, provenint del ritual del bany (inspirat en el bany del Baptisme), com a smbol de purificaci espiritual, que formava part del ritual d investidura de cavalleria. La primera menci a un document oficial s de 1128, sobre la cerimnia del bany del jove Comte d'Anjou per a ser fet cavaller per Guillem I. L orde va ser reviscuda por Jordi I al 1725 com a orde militar, quan el seu Primer Ministre li requer una font addicional per a atorgar recompenses poltiques. 

En un principi constava del Sobir, un Gran Mestre i 36 Cavallers Companys. Al 1815, desprs de les Guerres Napoleniques, el Prncep Regent (desprs Jordi IV) cre 2 divisions (civil i militar). Al 1971 l orde s obr a les dones. 

 Membres .


Els estatuts preveuen els segents membres: 

 120 Cavallers i Dames Gran Creu (entre els quals el Sobir s el primer);
 295 Cavallers i Dames Comandants ;
 1.455 Companys ;

Aquestes quantitats poden  incrementar-se en temps de guerra; i els Estatuts de l Orde permeten al Sobir sobrepassar els lmits quan nomeni membres, les accions dels quals mereixin un  honor o recompensa especial . Els nomenaments per a la Divisi Militar estan restringits pel rang de la persona: els GGB han de posseir el rang de Sots-Almirall, Major General o Vicemariscal de l'Aire. Els KCB han de ser Capit a la Royal Navy, Coronel a l'Exrcit o als Marines o Capit de Grup a la RAF. Els CB han de ser Tinent Comandant, Major o Cap d'Esquadr, a ms d'haver estat nomenats als despatxos per distinci en una posici de comandament a una situaci de combat. Els oficials d'unitats de rereguarda (enginyers, metges...) noms poden ser nomenats per un servei meritori en temps de guerra.

La permanncia a l orde est limitada als ciutadans del Regne Unit i els pasos de la Commonwealth. Els estrangers poden, no obstant, ser nomenats Membres Honoraris. La Reina Isabel II institu el costum de nomenar com a GCB honorfics a caps d'estat de visita al Regne Unit, com Gustav Heinemann (al 1972), Ronald Reagan (al 1989), Lech Wa  sa (1991), Fernando Henrique Cardoso i George H. W. Bush (1993). Tamb han rebut nomenaments honorfics de l'orde generals estrangers, com Dwight D. Eisenhower i Douglas MacArthur desprs de la Segona Guerra Mundial, i Norman Schwarzkopf i Colin Powell desprs de la Guerra del Golf. Aquests Membres Honoraris, aix com els Membres Addicionals no compten pels lmits estatutaris.

 La Capella . 

La Capella de l Orde s la Capella d Enric VII de l Abadia de Westminster. Cada 4 anys se celebra un servei presidit pel Gran Mestre amb les noves investidures, i cada 8 un servei religios presidit pel Sobir. Entre l admissi a l Orde i la investidura pot haver un llarg interval: a Lord Llus Mountbatten, comte de Birmnia, li va ser atorgada la Gran Creu de Cavaller al 1955 per no va ser investit fins a 1972.

 Precedncia i Privilegis .
Els Cavallers Gran Creu i Comandants poden usar el prefix "Sir", i les Dames Gran Creu i Comandants, "Dame". Els Cavallers i Dames Gran Creu usen el post-nominal  GCB ; els Cavallers Comandants, "KCB"; les Dames Comandants, "DCB", i els Companys, "CB".
 
Els Membres Gran Creu reben un escut herldic. Si ja el tinguessin, poden afegir-los l'anell vermell i el collar. Els Membres Comandants i Companys poden afegir l'anell als seus escuts, per no el collar. La insgnia apareix penjant del collar o de l'anell, segons el cas.

 Vestimentes i Insgnies .

Grans Ocasions (Reuni de l Orde o Coronacions)


 La Capa: Noms usada pels Cavallers i Dames Gran Creu. Feta en set vermell. A la esquerra apareix bordada l Estrella. Es llueix sobre l uniforme o el vestit de cerimnia. ;
 El Barret: Noms usat pels Cavallers i Dames Gran Creu i Cavallers i Dames Comandants. Fet en vellut negre i amb una ploma alada d estru.  ;
 El Collar: Noms usat pels Cavallers i Dames Gran Creu. Fet en or. Est format por 9 corones imperials i vuit jocs florals (roses per Anglaterra, cards per Esccia i trvols per Irlanda), units per disset nusos en plata. ;

Altres Ocasions

 L Estrella: La de grau Gran Creu s una creu de Malta sobre una estrella de 8 puntes arrodonides, mentre que la de grau Comandant s una creu amb les puntes obertes i raigs entre els braos. A ambdues, al centre apareixen 3 corones imperials en esmalt envoltades per un anell d esmalt vermell amb el lema de l orde en lletres daurades. El cercle queda envoltat per 2 branques de llorer, lligades per una cinta blava amb el lema  Ich dien  en lletres daurades, tot aix en esmalt. ;
 La Insgnia: Una creu de Malta en esmalt blanc, amb una perla d or a cada punta. Entre els braos de la creu, un lle d or. Al centre de la creu, a l anvers hi ha 3 corones i al revers, una rosa, un card i un trvol que emanen d un ceptre. Al voltant de tots dos emblemes hi ha un anell vermell amb el lema de l orde, envoltat per 2 branques de llorer, lligades per una cinta blava amb el lema  Ich dien  en lletres daurades, tot en esmalt. Els membres Gran Creu la llueixen d una banda roja sobre l espatlla dreta (i s una mica ms gran que les altres); els membres Cavaller Comandant la llueixen penjant  del coll, i les Dames Comandant d un llaada a l esquerra del pit; i, finalment, els membres Companys la llueixen penjant d un gal vermell a l esquerra del pit.
 
Sobre l uniforme, les Dames llueixen la insgnia a la manera masculina (per exemple, la llueixen penjant del coll en lloc de en un lla)

En certes ocasions, el Sobir designa un  collar day , en qu els membres poden lluir el Collar de l Orde sobre l uniforme o el vestit de cerimnia. 






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185295" title="Collectiu Gai de Barcelona" nonfiltered="1193" processed="1189" dbindex="76199">
El Collectiu Gai de Barcelona (CGB) s una associaci que neix l'any 1988 arran de la iniciativa d un grup d activistes gais que volen donar a la ciutat de Barcelona la alternativa d una associaci de lluita pels drets dels homosexuals amb un tarann d'esquerres i oberta a un ampli sector de la poblaci. Des de un bon principi agafa el testimoni a la edici de la revista Infogai, la revista ms antiga amb continutat de temtica gai a Catalunya.

S hi poden distingir dues etapes,  la primera, fins l any 2000 tenen la seu social al carrer Paloma i la segona des de llavors fins ara amb la nova seu social al Passatge Valer Serra, 23. En aquesta segona etapa, i desprs d'una crisi, el CGB es desenvolupa fortament i sorgeixen iniciatives con la festa al carrer, que pretn  conquerir  l espai pblic del carrer pels gais o els tallers d autodefensa. 

El CGB participa del teixit associatiu de la ciutat i est involucrat especialment en la Comissi Unitria 28 de Juny (CU28J), responsable de les celebracions a Catalunya de la Diada internacional per l'alliberament de gais, lesbianes, homes i dones transsexuals i bisexuals, aix com a la xarxa contra la homofobia que acull diversos grups de tota la Pennsula Ibrica i d altres indrets.

Els trobareu totes les tardes, sobretot les de divendres al passatge Valeri Serra, 23, 93.453.41.25; cgb@colectiugai.org

Enllaos externs.
 Web oficial del CGB;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185298" title="Palau ?azienki" nonfiltered="1194" processed="1190" dbindex="76200">

El Palau  azienki  enki (en polons: Pa ac  azienkowski) tamb anomenat Palau del llac (Pa ac na Wodzie) o Palau de l'illa (Pa ac na Wyspie) s un palau neoclssic al parc  azienki a Varsvia, Polnia.

Histria.

El palau es va construir originalment en estil barroc al segle XVII per Tylman van Gameren per a Stanis aw Lubomirski. Altres artistes van contribuir en la seva ornamentaci com els escultors Andrzej Le Bruyn, Jakub Monaldi i Franciszek Pinck, i pintors com Marcello Bacciarelli i Jan Bogumi  Plerchs.

Des del 1772 a 1793 Domenico Merlini va reestructurar l'edifici per al darrer rei de Polnia, Estanislau August Poniatowski, que el feia la seva residncia d'estiu. Els Interiors foren dissenyats per Jan Chrystian Kamsetzer. Es va construir un pavell sobre l'aigua segons els gustos xinesos de l'poca. El parc, avui una barreja d'estils arquitectnics, era llavors ornat amb teules holandeses amb relleus i pintures. El palau es va guarnir amb mobiliari neoclssic i pintures. Desprs de la mort d'Estanislau, el palau fou heretat per la seva famlia, primer pel prncep Jzef Antoni Poniatowski.

Desprs de la primera partici de Polnia, el 1817 el palau era pres pel govern rus i es convertia en una de les residncies del gran duc Constant Pavlovitx de Rssia. Desprs de qu Polnia recobrs la independncia el 1918 es convertia en un museu nacional, formant part de Collecci d'Art Nacional, i desprs del tractat de Riga (1921) s'omplia de les colleccions que els russos havien tornat. Una vegada ms, les obres foren evacuades durant el setge de Varsvia de 1939 al Museu Nacional de Varsvia. Durant l'ocupaci alemanya de la Segona Guerra Mundial, el palau fou tancat al pblic polons. Les forces alemanyes li casaren foc desprs de la sublevaci de Varsvia, per les forces alemanyes es retiraren abans que tinguessin temps d'enllestir els seus plans d'enderrocar l'edifici. Malgrat ala seva reconstrucci un cop acabada la guerra, molta de la seva decoraci d'interior original fou malmesa pel foc.

Desprs de la guerra el Palau es convertiria en propietat del Museu Nacional de Varsvia, allotjant tamb el Museu de Bany Reial. Les obres de restauraci van durar molts anys fins als anys 60.

Galeria de fotos.



Referncies.

Museu de bany reial ;

Enllaos externs.
 Pgina oficial ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185301" title="Tatra" nonfiltered="1195" processed="1191" dbindex="76201">

El Tatra (en polons i eslovac Tatry) s una grup muntanys que forma una serralada entre la frontera de Polnia i Eslovquia i el sector ms alt dels Carpats.

La major part dels pics ms alts de la serralada estan situats a Eslovquia; els majors llacs d'aquestes muntanyes es poden trobar a Polnia. El pic ms alt dels Tatra s el Gerlachovsk tt, (anteriorment anomenat pic de Franz Joseph) i t 2.655 m, a Eslovquia. El Rysy, amb una altura de 2.499 m, s el pic ms alt de Polnia (a la frontera polonesa-eslovaca).

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185306" title="Marsyas (riu)" nonfiltered="1196" processed="1192" dbindex="76202">
Marsyas (       ) es el nom de dos rius de l'sia Menor, ambds afluents del Meandre, un per cada costat, i d'un riu de Celesria.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185307" title="Alfeodeu" nonfiltered="1197" processed="1193" dbindex="76203">

Els alfeodeus (Alpheoidea, Rafinesque, 1815) sn una superfamlia de crustacis decpodes carideus. La famlia ms caracterstica de la Mediterrnia occidental s la dels alfeids, amb la gambeta Alpheus glaber com l'espcie ms comuna.. 

Aquesta superfamlia s subdivideix en 4 famlies: 
 Els alfeids (Alpheidae, Rafinesque, 1815);
 Els barborids (Barbouriidae, Christoffersen, 1987 );
 Els hipoltids (Hippolytidae, Dana, 1852);
 Els ogirdids (Ogyrididae, Holthuis, 1955);

 Referncies .

 NCBI: Alpheoidea;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185310" title="Jiro Taniguchi" nonfiltered="1198" processed="1194" dbindex="76204">
Jiro Taniguchi (      Taniguchi Jir ) s un dibuixant de manga nascut el 14 d'agost del 1947 en la prefectura de Tottori (Jap).

 Biografia .
Jiro Taniguchi va comenar a treballar com a assistent del dibuixant Kyota Ishikawa i va debutar en el mn del manga amb Kareta Heya, publicat el 1970 en la revista Young Comic. Del 1976 al 1979 va publicar, juntament amb el guionista Natsuo Sekigawa diversos cmics. De 1984 a 1991, Taniguchi i Sekigawa van produir els cinc volums de Botchan no Jidai . Als anys noranta va crear diverses obres entre les quals es troben Aruku Fita , Chichi no koyomi i Keyaki no Ki. El 2001 va crear la srie car a partir de textos de Moebius.

Taniguchi ha guanyat diversos premis pel seu treball. Entre altres, el premi Tezuka per Botchan no Jidai, el premi Shogakukan per Inu wo kau (Tenir un gos), i el 2003 l'Alph'Art del millor gui en el Festival del Cmic d'Angulema (Frana) per Harukana machi-e (Barri lluny), pel qual tamb ha obtingut el premi a la millor obra en el Sal del Cmic de Barcelona del 2004.

Les seues obres s'han tradut a diversos idiomes. En catal podem  trobar la premiada Barri lluny publicada per l'editorial Ponent Mon.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185314" title="Macaronsia" nonfiltered="1199" processed="1195" dbindex="76205">

La Macaronsia s una regi biogeogrfica formada pels arxiplags de l'Atlntic central prxim a la Mediterrnia. De nord a sud sn:
Illes Aores,
Arxiplag de Madeira,
Illes Selvagens,
Illes Canries,
Arxiplag de Cap Verd.

El nom prov del grec antic              , makrn n soi o "illes Afortunades", terme ja usat pels gegrafs grecs per anomenar les illes a l'oest de l'estret de Gibraltar. Macaronsia s un cultisme creat pel botnic Philip Barker Webb durant els anys 1835 a 1850, quan va publicar L Histoire naturelle des les Canaries.

La Macaronsia europea forma l'euroregi Aores-Madeira-Canries. Les inicials dels tres arxiplags coincideixen amb les tres primeres lletres de Macaronsia.

Les illes sn d'origen volcnic i tenen caracterstiques naturals comunes: botniques, zoolgiques, geolgiques i climtiques. 

El clima s subtropical, amb major presncia de pluges a les Aores i Madeira.


Destaca la laurisilva, boscos de la famlia laurcia de l'era terciria que abans de la glaciaci cobrien la zona mediterrnia. La tala de boscos per a obtenir fusta i terres cultivables ha redut la seva extensi. La laurisilva de Madeira est classificada com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, i s present en els parcs nacionals de Canries. 

Enllaos externs.
Euroregi Aores-Madeira-Canries  ;
La Macaronesia: Consideraciones geolgicas, biogeogrficas y paleoecolgicas ;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185322" title="Llista de muntanyes de Catalunya" nonfiltered="1200" processed="1196" dbindex="76206">
Relaci de muntanyes catalanes.




Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185323" title="Supercondensador" nonfiltered="1201" processed="1197" dbindex="76207">


Un Supercondensador o Ultracondensador s un condensador electroqumic que t una densitat d'energia extraordinriament alta.

Tenen aplicacions en el camp dels vehicles hbrids com a magatzem d'energia suplementari i en el futur estan destinats a substitur les bateries.

 Caracterstiques .

Com a magatzem d'energia t diversos avantatges sobre les bateries

 Avantatges .

 Alta proporci de crrega i de descrrega, per unitat de temps;
 Baixa degradaci al cap de centenars de milers de cicles (descrrega/recrrega);
 Bona reversibilitat;
 Baixa toxicitat dels materials emprats;
 Alta eficincia del cicle;

 Desavantatges .

 La quantitat d'energia magatzemada per unitat de pes s encara considerablement ms baixa que en una bateria electroqumica (3 a 5 Wh/Kg d'un supercondensador comparat als 30 a 40 Wh/Kg d'una bateria). ;
 El voltatge varia amb l'energia magatzemada. Calen sofisticats circuits electrnics i de control per magatzemar i recuperar energia de manera efectiva.
 T la ms alta absorci dielctrica de tots els tipus de condensadors.

 Histria .

El primer supercondensador, basat en un mecanisme de doble capa, va ser desenvolupat el 1957 per la General Electric fent servir un elctrode de carboni pors. Es creia que l'energia es magatzemava en els poros de carboni i exhibia una capacitncia extraordinriament alta. El mecanisme no es coneixia a l'poca. Va ser l'Standard Oil Company de Cleveland (Ohio) el 1966 la que va patentar un dispositiu que magatzemava energia en una interfase de  capa doble.

 Enllaos externs .

PESWiki.com - Supercondensador de nanotubs de carboni del MIT (En recerca) ;
PESWiki.com - Supercondensador EEStor - Nova bateria cermica pot deixar obsolets els motors de gasolina (En desenvolupament) ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185326" title="Jocs Florals Internacionals" nonfiltered="1202" processed="1198" dbindex="76208">
Els Jocs Florals Internacionals van ser un concurs literari en esperanto. Estigueren fundats per Frederic Pujul i Valls el 1908, des de la redacci de La Revuo, amb ocasi del proper Congrs Universal d'Esperanto a Barcelona, i la principal guanyadora va ser la poetessa alemanya Marie Hankel. El nom prov dels Jocs Florals occitans i catalans, concursos literaris medievals represos al segle XIX durant la Renaixena d'aquestes llenges. 

Desprs de la caiguda del rgim francs L'Associaci Catalana d'Esperanto va rellanar el concurs el 1978. En aquesta nova poca no estaven limitats a la poesia i els tres guanyadors del primer premi (Flor Natural) reberen el ttol de Mestre dels Jocs Florals. Van ser Timothy Brian Carr, Bernard Golden,Giorgio Silfer i Krys Ungar. Altres premiats foren Kris Long, Aldo de' Giorgi, Ji  Ko nek, Nicolino Rossi, Gonalo Neves, Miguel Fernndez, Jorge Camacho i Istvn Ertl.

El concurs va deixar de celebrar-se a partir de l'any 1993, potser per la desacreditaci causada per la manipulaci.

 Cronologia .

 1911 Tarragona (Tarragons);
 1912 Terrassa (Valls Occidental);
 1913 Olot (Garrotxa) Carlo Bourlet;
 1914 Sant Feliu de Guxols (Baix Empord) ;
 1915 Vilanova i la Geltr (Garraf);
 1916 Reus (Baix Camp);
 1919 Manlleu (Osona);
 1921 Girona (Girons);
 1923 Manresa (Bages);
 1924 Vic (Osona) Klmn Kalocsay;
 1925 Ciutat de Mallorca (Mallorca) Edmond Privat;
 1926 Santa Coloma de Farners (Selva);
 1927 Sller (Mallorca);
 1928 Vinars (Baix Maestrat);
 1933 El Vendrell (Baix Peneds);
 1935 Ripoll (Ripolls);
 1936 Manresa (Bages);
 1978 Tortosa (Baix Ebre) Natural: Kris Long. Discurs: Manuel Casanoves i Casals;
 1979 Rub (Valls Occidental) Natural: Aldo de' Giorgi. Discurs: Salvador Gum i Clavell;
 1980 Vilanova i la Geltr (Garraf) Natural: Ji  Ko nek. Discurs: Renat Llech-Walter;
 1981 Moi (Bages) Natural: Vldemar Vinar. Discurs: Ada Fighiera Sikorska;
 1982 Reus (Baix Camp) Natural: Giorgio Silfer. Discurs: Giorgio Silfer;
 1983 Sabadell (Valls Occidental) Natural: Nicolino Rossi. Discurs: Gyrgy Nanovsky;
 1984 Olot (Garrotxa) Natural: Giorgio Silfer. Discurs: Andr Albault;
 1985 Sant Cugat del Valls (Valls Occidental) Natural: Jos Fernndez Arroyo. Discurs: Baldur Ragnarsson;
 1986 Lleida (Segri) Natural: Timothy Brian Carr. Discurs: Anna Lwenstein;
 1987 Barcelona (Barcelons) Natural: Timothy Brian Carr. Discurs: Georges Lagrange;
 1988 Barcelona (Barcelons) Natural: Pier Giorgio Soranzo. Discurs: Gaston Waringhien (legis: Perla Martinelli);
 1989 Perpiny (Rossell) Natural: Krys Ungar. Discurs: Timothy Brian Carr;
 1990 Palams (Baix Empord) Natural: Krys Ungar. Discurs: Krys Ungar;
 1991 Tarragona (Tarragons) Natural: Gonalo Neves. Discurs: William Auld;
 1992 Terrassa (Valls Occidental) Natural: Miguel Fernndez Martn. Discurs: Gonalo Neves;
 1993 Alcdia (Mallorca) Jorge Camacho;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185328" title="Milcia Catalana" nonfiltered="1203" processed="1199" dbindex="76209">
Milcia Catalana fou una organitzaci armada que va actuar al Principat de Catalunya en acabat el franquisme i fins a principis de la dcada de 1990. La irrupci d'aquest grup s'explica per l'aparici de manera parallela a l'Estat espanyol d altres grups violents de caire dret i nacionalista espanyol que perseguien que la reinstauraci de la democrcia no suposs un auge irreversible dels moviments independentistes i socialistes.

De fet, Milcia Catalana cerc jugar en relaci a Terra Lliure un paper similar al del Batalln Vasco Espaol (BVE) davant d ETA amb la finalitat de contrarestar la lluita armada de tall independentista i desgastar aquests moviments poltics.

Amb tot, els objectius terroristes d aquest grup eren fonamentalment els locals de partits i associacions relacionades amb l independentisme catal (especialment de l'MDT o Moviment de Defensa de la Terra, l expressi poltica ms notria de l independentisme catal extraparlamentari); per tamb van ser objecte dels seus atacs algunes clniques on es practicaven avortaments (l'any 1992, la Clnica Dexeus va patir desperfectes a la faana per una explosi atribuda a Milcia Catalana). De la mateixa manera, van patir les amenaces i la intimidaci d aquest grup collectius d esquerra alternativa i aquells que satiritzaven amb el catolicisme, com s el cas d Els Joglars, una coneguda companyia de teatre.

Aquesta preferncia per determinats blancs (centres catalanistes, clniques avortistes, etc.) s explica per la ideologia de la qual bevia Milcia Catalana. Tot i les informacions que apuntaven que aquesta organitzaci va rebre el suport i impuls de les forces de seguretat espanyoles ,  i (l independentisme catal aix ho ha denunciat en algunes ocasions), Milcia distava de ser un grup despolititzat. De fet, tant aquest grup armat com el partit que l'ha succet, el Moviment Patritic Catal, tenien les segents idees-fora: unitat d'Espanya; respecte per la catalanitat sempre deslligada del dret dels Pasos Catalans a tenir un Estat propi aix com subordinada a la idea de naci espanyola; defensa del catolicisme com a nica religi vertadera; vigncia de la moral catlica tradicional a l hora de legislar i organitzar la societat.

Avui en dia, Milcia Catalana ja no actua malgrat no haver-se declarat com a dissolta. Pel que fa al ress d aquest nom en l actualitat, hi ha un consens general a l hora de constatar el desconeixement quasi absolut per part de la ciutadania catalana en vers seu, realitat que contrasta amb el fet que la ja desapareguda Terra Lliure hagi aconseguit fer-se un lloc en l'imaginari collectiu de gran part de la societat i especialment dels sectors ms catalanistes.

Referncies.


Enllaos externs.
Confirmen la pena al responsable del grup ultra Milcia Catalana Carles Francisoud Aragus (en castell)

El fiscal sollicita 22 anys de pres per dos membres de Milcia Catalana (en castell)

Imatges.
Pintades contra els Joglars que els titllen de 'blasfemis';
Membres de Milcia Catalana encaputxats (Documental Terra Lliure: Punt final);

 Vegeu tamb .

Atemptats perpetrats a Catalunya i grups armats responsables;

Terra Lliure;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185329" title="Moixiganga de Reus" nonfiltered="1204" processed="1200" dbindex="76210">



La Moixiganga de Reus s un ball tradicional que fou recuperat el 24 de juny de 2007 a l'estil de la Moixiganga de Sitges, per tant representa quadres de la passi i mort de Jesucrist, ms que no pas una construcci semblant a la Muixeranga valenciana.
Aquest ball s datat a Reus des de 1792 tot i que no s clar que tingus aquestes caracterstiques estretament vinculades a la religiositat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185330" title="Acadmia Tastavins Sant Humbert" nonfiltered="1205" processed="1201" dbindex="76211">
L'Acadmia Tastavins Sant Humbert s una entitat fundada el 1964 i amb seu a Vilafranca del Peneds.

T com a finalitats la difusi del coneixement dels bons vins i la mxima propagaci de la mltiple i variada gamma dels vins penedesencs. Aix ho fa mitjanant els seus captols i de manifestacions artstiques, culturals, literries i socials.

s composta per 19 acadmics fundadors, i compta amb ms de 500 socis honorfics o de mrit i s regida per una junta i un president.

Publica un butllet especialitzat en temes de viticultura.

Referncies.


Enllaos externs.
 Web oficial de l'Acadmia Tastavins Sant Humbert.  i ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185331" title="Dielctric" nonfiltered="1206" processed="1202" dbindex="76212">
Un dielctric, o allant elctric, s una substncia altament resistent al flux del corrent elctric.

Quan a un medi dielctric se li aplica un camp elctric, les crregues es redistribueixen dins els seus toms o molcules. Aquesta redistribuci altera la forma del camp aplicat tant dins el dielctric com en la regi propera.

Quan dues crregues elctriques es desplacen per un medi dielctric, les forces d'interacci entre elles dues es redueixen. Quan una ona electromagntica travessa un dielctric, tant la seva velocitat com la seva longitud d'ona disminueixen, mentre que la freqncia roman constant.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185333" title="Cabra de Reus" nonfiltered="1207" processed="1203" dbindex="76213">



La Cabra de Reus s un element festius de la ciutat, tot i que no participa al Seguici Festiu de Reus, s que ho fa a la cercavila de foc de la nit de Sant Joan. Fou creada l'any 1980 per tal d'animar la cercavila de foc d'aquesta nit i als anys noranta fou substituida per l'actual. Aquest s l'element de foc ms participatiu i esperat de la ciutat de Reus.
La cabra de Reus s, juntament amb el Drac de Reus, de la colla dels Diables de Reus.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185336" title="Ball d'en Serrallonga de Reus" nonfiltered="1208" processed="1204" dbindex="76214">
El Ball d'en Serrallonga de Reus est documentat des de 1865 quan va sortir al Seguici Festiu de Reus en unes festes en honor de la Mare de Du de Misericrdia, tal com relata Torn a la seva Crnica general.... Per ell tamb sabem que va tornar a sortir el 1878 i el 1892. No sabem gaire cosa del ball reusenc, per segurament que no devia ser gaire diferent dels altres balls de Serrallonga que es ballaven per tot el pas.

Cal recordar que no s l'nic ball de bandolers que s'havia representat a la ciutat, tamb hi havia hagut el Ball de Sebastiana del Castillo i el Ball de Marcos Vicente del qual se n'ha conservat el text.

El Ball d'en Serrallonga el podem catalogar dins el gnere dels Balls parlats. Pere Anguera defineix els Balls Parlats com a  espectacles populars basats en el dileg en els quals la msica i la coreografia desenvolupen un paper complementari, s a dir en els quals el text i el seu missatge assumeixen el protagonisme . 

Va representar-se a moltes altres poblacions durant el segle XIX, i sabem, per exemple que el ball es representava a Matar el 1864


Bibliografia.
 F Torn i Domigo, Crnica general de Misericrdia, AER, Reus 1992, p.77-78-143-146-149;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185342" title="100 Grans Romanesos" nonfiltered="1209" processed="1205" dbindex="76215">
L'any 2006, la Televiziunea Romn  (Televisi Estatal Romanesa - "TVR") va organitzar un programa per qu el pblic romans vots als que ells consideraven havien estat els "100 Grans Romanesos" de tots els temps, essent aquest programa una versi del programa britnic "100 Greatest Britons". Els romanesos varen tenir la possibilitat de votar per telfon, per mbil o per internet (la gran majoria varen optar per aquesta darrera opci). El programa que es va dir "Grans Romanesos", ("Mari Romni"), va incloure captols dedicats a cadascun dels 10 personatges finalistes. Finalment, en el darrer programa s va fer un debat entre diferents experts i intellectuals que opinaren sobre cadascun dels personatges que havien arribat a la final. El 21 d'octubre de 2006, TVR va anunciar que "El ms gran romans de tots els temps", segons les votacions, era tefan cel Mare. 

S'ha de destacar que no va estar prohibit votar a personatges que representaven a ideologies com el feixisme o el comunisme. 

 Llista dels 100 millors romanesos de tots els temps .

tefan cel Mare (1433   1504) -  Voivoda (Prncep) de Moldavia entre els anys 1457-1504. Va convertir en la seva poca a Moldvia en un estat poders, mantenint la seva independncia respecte a les grans potncies del moment. Tamb s va destacar per ser una  gran defensor de la cristiandat ortodoxa, fet pel qu fou santificat per l'Esglsia Ortodoxa Romanesa;
Carol I (1839   1814) - Fou el primer prncep i rei romans de la dinastia Hohenzollern-Sigmaringen (1866-1914), aconseguint la independncia de Romania;
Mihai Eminescu (1850   1889) - Poeta romans, representant del romanticisme tard, considerat el ms influent poeta romans;
Mihai Viteazul (1558   1601) - Voivoda (Prncep) de Valquia, Moldvia i Transsilvnia. Fou el primer voivoda que va aconseguir unificar els Principats Romanesos;
Richard Wurmbrand (1909   2001) - Ministre i Pastor cristi evanglic, autor i educador que va passar catorze anys a una pres comunista;
Ion Antonescu (1882   1946) - , Militar, Primer ministre i "Conduc tor" (lder) de Romania al llarg de la Segona Guerra Mundial;
Mircea Eliade (1907   1986) - , Antropleg, Investigador i Professor de la histria de les religions, orientalista i novellista;
Alexandru Ioan Cuza (1820   1873) - Militar i poltic romans. Fou el primer Voivoda (Prncep) que va unificar Valquia i Moldvia, l'any 1859, creant-se aix l'Estat Romans modern. Mitjanant les seves reformes, basades en el model estatal francs, va comenar la modernitzaci de Romania;
Constantin Brncu i (1876   1957) - Escultor, un dels ms importants del segle XX;
Nadia Com neci (1961   ) - Esportista, una de les ms importants gimnastes del segle XX, guanyadora de cinc medalles d'or olmpiques. Fou la primera gimnasta de tots els temps en obtenir una puntuaci de 10, al considerar-se la seva execuci dels exercicis de gimnstica perfectes;
Nicolae Ceau escu (1918   1989) - Poltic, fou el darrer president comunista de Romania;
Vlad  epe  (1431   1476) - Voivoda (Prncep) de Valquia, es va destacar per la seva crueltat, per sobretot per ser un ferm defensor de la cristiandat ortodoxa, aix com de la lluita contra la corrupci i per garantir la independncia del seu principat envers els otomans i els hongaresos;
Gigi Becali (1958   ) - Poltic, controvertit home de negocis, s el actual propietari del Steaua de Bucarest;
Henri Coand  (1886   1972) - Inventor i pioner de l'aerodinmica;
Gheorghe Hagi (1965   ) - Esportista, destacat futbolista i entrenador de futbol. Anomenat el "Maradona dels Carpats" es considerat el ms gran futbolista romans de tots els temps;
Ion Luca Caragiale (1852   1912) - Dramaturg i escriptor, s un dels ms grans autors clssics de la literatura romanesa;
Nicolae Iorga (1871   1940) - Historiador, escriptor i poltic, s l'autor romans ms prolfic;
Constantin Brncoveanu (1654   1714) - Voivoda (Prncep) de Valquia, mrtir del cristianisme ortodox romans, inspirador de l'estil arquitectnic brncovenesc;
George Enescu (1881   1955) - Msic, compositor i director d'orquestra, un dels ms grans msics contemporanis romanesos i europeus del segle XX;
Gregorian Bivolaru (1952   ) - Pensador i fundador d'una important organitzaci de ioga;
Mirel R doi (1980   ) - Esportista, destacat futbolista del Steaua de Bucarest;
Corneliu Zelea Codreanu (1899   1938) - Poltic i lder de l'organitzaci nacionalista-cristiana d'orientaci feixista "Gurdia de Ferro" als anys 1930;
Nicolae Titulescu (1882   1941) - Poltic i diplomtic, fou president de la Societat de Nacions;
Ferdinand I (1865   1927) - Rei de Romania durant la Primera Guerra Mundial;
Mihai I (1921   ) - Rei de Romania durant la Segona Guerra Mundial i darrer rei romans abans de la instauraci del comunisme;
Dcebal (?   106) - Darrer Rei de la Dcia abans de la conquesta romana;
Traian B sescu (1951   ) - Poltic i mariner. Antic Alcalde de Bucarest, des de l'any 2004 s el President de Romania;
Gheorghe Mure an (1971   ) - Esportista, destacat jugador de bsquet, fou el primer romans en jugar a la NBA;
Ion I. C. Br tianu (1864   1927) - Poltic liberal, fou primer ministre romans al llarg de cinc mandats;
R zvan Lucescu (1969   ) Esportista, destacat futbolista i en l'actualitat entrenador de futbol;
Nicolae Paulescu (1869   1931) - Fisileg, fou el descobridor de la insulina;
Iuliu Maniu (1873   1953) - Poltic, va jugar un paper destacat en la Romania del perode entre les dues guerres mundials;
Iuliu Hossu (1885   1970) - Religis, Bisbe de la confessi ;
cristiana greco-catlica]], fou vctima del rgim comunista romans 
Emil Cioran (1911   1995) - Escriptor, filsof i assagista que es va destacar per escriure tant en romans com en francs, essent un dels autors ms influents del segle XX;
Avram Iancu (1824   1872) - Poltic i lder de la Revoluci de l'any 1848 a Transsilvnia;
Burebista (?   44 a.C.) - Rei de la Dcia;
Reina Maria (1875   1938) - Reina de Romania;
Petre  u ea (1902   1991) - Pensador i destacat filsof cristi, fou vctima del rgim comunista romans;
Corneliu Coposu (1914   1995) - Poltic, fou vctima del rgim comunista romans;
Aurel Vlaicu (1882   1913) - Inventor un dels principals pioners de la aviaci moderna;
Iosif Trifa (1888   1938) - Religis i Sacerdot cristi ortodox, fundador d'una organitzaci cristiana;
Nichita St nescu (1933   1983) - Escriptor, poeta i assagista;
Ion Creang  (1837   1889) - Escriptor, un dels autors clssics ms importans de la literatura romanesa;
M d lina Manole (?   ) - Actriu i cantant pop;
Corneliu Vadim Tudor (1949   ) - Historiador, escriptor, periodista i poltic nacionalista; s un dels fundadors del Partit Romania Mare, (Partit de la Gran Romania);
Traian Vuia (1872   1950) - Inventor, pioner de l'aviaci moderna;
Lucian Blaga (1895   1961) - Poeta, dramaturg i filsof;
George Emil Palade (1912   ) - Cientfic, bileg cellular. L'any 1974 va guanyar el Premi Nobel de Medicina;
Ana Aslan (1897   1988) - Cientfica, biloga, fsica i inventora. Les seves investigacions foren molt important en el domini de la gerontologia;
Adrian Mutu (1979   ) - Esportista, destacat futbolista romans que juga actualment a Itlia a la AC Fiorentina;
Florin Piersic (1936   ) - Actor de teatre i de films;
Mihail Kog lniceanu (1817   1891) - Poltic, historiador, fou primer ministre dels Principats Unificats de Valquia i Moldvia;
Iancsi Korossy (1926   ) - Artista de jazz;
Dimitrie Cantemir (1673   1723) - Voivoda (Prncep) de Moldvia i important home de lletres;
Ilie N stase (1946   ) - Esportista, un dels ms destacats jugadors de tenis del segle XX;
Gheorghe Zamfir (1941   ) - Msic destacat;
Gic  Petrescu (1915   2006) - Msic, compositor i cantant de msica folk i pop;
Elisabeta Rizea (1912   2003) - Lluitadora i partisana anti-comunista;
Bul  (fictici) - personatge recorrent i important dins del humor romans;
Amza Pellea (1931   1983) - Actor de teatre i de films;
Matei Corvin  (1443 (?)   1490) - Rei d'Hongria, d'origen romans;
Mircea cel B trn (1355   1418) - Voivoda (Prncep) de Valquia, es va destacar per ser un ferm defensor de la cristiandat ortodoxa;
Titu Maiorescu (1840   1917) - Poltica i destacat crtic literari;
Toma Caragiu (1925   1977) - Humorista i actor. s un dels ms destacats actors romanesos del segle XX;
Mihai Tr istariu (1979   ) - Msic i cantant pop;
Andreea Marin (1974   ) - Presentadora d'un programa de televisi;
Emil Racovi   (1868   1947) - bileg, espeleleg i explorador de l'Antrtida ;
Victor Babe  (1854   1926) - bileg i bacterileg, un dels fundadors de la microbiologia;
Nicolae B lcescu (1819   1852) - Poltic, fou un dels destacats lders de la Revoluci de 1848 a Valquia;
Horia-Roman Patapievici (1957   ) - Fsic, filsof, escriptor i assagista;
Ion Iliescu (1930   ) - Poltic, fou el primer president de Romania desprs de la Revoluci de l'any 1989;
Marin Preda (1922   1980) - Escriptor i destacat novellista, es considerat un dels ms importants escriptors romanesos del segle XX;
Eugen Ionescu (1909   1994) - Escriptor, pensador i dramaturg, conegut per la seva aportaci al teatre de l'absurd;
Dumitru St niloae (1903   1993) - Religis, sacerdot cristi ortodox, important teleg ;
Alexandru Todea (1905   2002) - Religis, Bisbe de la confessi cristiana greco-catlica, fou vctima del rgim comunista romans;
Tudor Gheorghe (1945   ) - Msic, cantant i actor de teatre;
Ion  iriac (1939   ) - Esportista, un dels ms destacats jugadors romanesos de tennis dels segle XX, actualment s un important home de negocis;
Ilie Cleopa (1912   1998) - Religis cristi ortodox;
Arsenie Boca (1910   1989) - Religis, sacerdot i teleg cristi ortodox, fou vctima del rgim comunista romans ;
B nel Nicoli   (1985   ) - Esportista i destacat futbolista del Steaua de Bucarest;
Dumitru Cornilescu (1891   1975) - Religions, sacerdot ortodox, posteriorment convertit al protestantisme, traductor de la Bblia al romans l'any 1921;
Grigore Moisil (1906   1973) - Cientfic, matemtic i pioner de la informtica;
Claudiu Niculescu (1976   ) - Esportista i destacat futbolista del Dinamo de Bucarest;
Florentin Petre (1976   ) - Esportista i destacat futbolista romans;
Marius Moga (?   ) - Msic, compositor i cantant de msica pop;
Nicolae Steinhardt (1912   1989) - Religis, pastor protestant i escriptor;
Laura Stoica (1967   2006) - Actriu i cantant de pop - rock;
C t lin Hldan (1976   2000) - Esportista i destacat futbolista romans;
Anghel Saligny (1854   1925) - Enginyer;
Ivan Patzaichin (1949   ) - Esportista, va ser el guanyador de set medalles olmpiques de canoa;
Maria T nase (1913   1963) - Actriu i cantant de msica tradicional i popular. s una de les ms importants i influents artistes romaneses del segle XX;
Sergiu Nicolaescu (1930   ) - Actor, director de pellcules i poltic;
Octavian Paler (1926   2007) - Pensador, filsof i assagista;
Eroul Necunoscut (L Heroi Desconegut);
Ciprian Porumbescu (1853   1883) - Msic, compositor i poeta;
Nicolae Covaci (1947   )   Msic i fundador de la banda de rock "Phoenix";
Dumitru Prunariu (1952   ) - Cientfic i primer cosmonauta romans;
Iancu Corvin de Hunedoara (c. 1387   1456) - Militar i noble hongars. Fou el pare de Matei Corvin, voivoda (prncep) de Transsilvnia, capit general i regent del Regne d'Hongria, d'origen romans;
Constantin Noica (1909   1987) - Pensador, filsof i assagista;
Badea Cr an (1849   1911) - Pastor romans que va lluitar pels drets dels romanesos a Transsilvnia (en aquells moment formava part de l'Imperi Austrohongars) i per a la independncia de Romania enfront a l'Imperi Otom;

 Pitjors romanesos .

Parallelament el diari romans Evenimentul Zilei (en catal L'Esdeveniment del dia) va organitzar una enquesta sobre els pitjors romanesos de tots els temps ("Amari Romni"   Amargs Romanesos", enfront als "Mari Romni", "Grans Romanesos"). El curis de tot plegat s que alguns dels personatges votats entre els ms grans romanesos, sn considerats per altes sectors de la poblaci entre els ms "amargs" : 

Ion Iliescu - Poltic, fou el primer president de Romania desprs de la Revoluci de l'any 1989;
Nicolae Ceau escu - Poltic, fou el darrer president comunista de Romania ;
Gigi Becali - Poltic, controvertit home de negocis, s l'actual propietari del Steaua de Bucarest;
Adrian N stase   Poltic i primer ministre de Romania entre els 2000 i 2004, actualment est encausat a nombrosos casos de corrupci.
Carol II - Rei de Romania, instaurador d'un rgim autoritari entre els anys 1938 i 1940, acceptant les cessions territorials de l'any 1940;
Mihai I - Rei de Romania durant la Segona Guerra Mundial i darrer rei romans abans de la instauraci del comunisme ;
Traian B sescu - Poltic i mariner. Antic Alcalde de Bucarest, des de l'any 2004 s el President de Romania;
Gheorghe Gheorghiu-Dej - Poltic i President de Romania entre els anys 1961 i 1965. Fou un destacat lder comunista de Romania;
Elena Ceau escu - Poltica, consellera i esposa de Nicolae Ceau escu;
Sorin Ovidiu Vntu - Home de negocis molt controvertit, est acusat d'haver estafat els estalvis de milers de romanesos ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185348" title="Pandlid" nonfiltered="1210" processed="1206" dbindex="76216">

Els pandlids (Pandalidae) sn uns crustacis decpodes caridues i formen una de les dues famlies amb que se subdivideix la superfamlia dels pandalodeus (Pandaloidea).

Sn unes gambetes que es caracteritzen per tenir el carp del segon parell de pereiopodis dividit en dos o ms artells, i no posseeixen la pina del primer parell de pereiopodis i, si la tenen, s molt petita.

Generalment sn bentnics, per hi ha exemplars pelgics, com els del gnere Parapandalus. En alguns casos s'agrupen en grups petits que sn d'inters comercial. Solen alimentar-se de petits crustacis, molluscs i poliquets.

s una de les principals famlies de crustacis carideus que hi ha a la Mediterrnia occidental, i una de les espcies ms comunes s la gamba panxuda (Plesionika edwardsii) que viu entre els 300 i els 400 m de profunditat.

 Sistemtica .
Segons la llista de la ITIS, dins la famlia Pandalidae (Haworth, 1825) hi ha 13 possibles gneres, dels qual 3 no estan verificats (*):
 Atlantopandalus Komai, 1999    ;
 Bitias Fransen, 1990    ;
 Chlorotocus (*) ;
 Dichelopandalus Caullery, 1896    ;
 Heterocarpoides (*);
 Heterocarpus A. Milne Edwards, 1881   ;
 Pandalina (*)    ;
 Pandalopsis Bate, 1888    ;
 Pandalus Leach, 1814    ;
 Pantomus A. Milne Edwards, 1883    ;
 Parapandalus Borradaile, 1899    ;
 Plesionika Bate, 1888    ;
 Stylopandalus Coutire, 1905;

 Referncies .

NCBI: Pandalidae;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185353" title="Plesionika edwardsii" nonfiltered="1211" processed="1207" dbindex="76217">

La Plesionika edwardsii, ms coneguda com gamba panxuda, quisquilla, caraviner o camar soldat s un pandlid crustaci. Sn una mena de gambetes que es caracteritzen per tenir el carp del segon parell de pereiopodis dividit en dos o ms artells, i no posseeixen la pina del primer parell de pereiopodis i, si la tenen, s molt petita.

El seu color quan estan vives s transparent amb ratlles longitudinals de color roig i blanc. Una vegada estn mortes el color de la seua carn canvia a blanc-rosat i el seu exoesquelet es fa ms roig.

Es caracteritza per tindre la faz molt curvada cap amunt i tindre aproximadament 40 dents ventrals i 28 dorsals.

Es una espcie molt valuosa al mercat de la pesca on es comercialitza tant fresca com congelada. Els principals punts de pesca sn el Mediterrani, la zona propera a Cap Verd, el Jap, el Golf de Mxic (Campeche), i les costes dels estats de Carolina, estrets de Florida, i la costa Oest de l Atlantic als Estats Units.

Normalment viu entre 150 i 400 metres de profunditat. a fons tant de sorra com rocosos.

Els seus ous sn de diferents color en funci del perode de desenvolupament, sent als dos primer de color blau.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185355" title="Patrick Ochs" nonfiltered="1212" processed="1208" dbindex="76218">
Patrick Ochs s un futbolista alemany. Va comenar com a futbolista al Germania Enkheim.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185356" title="Manuel Sales i Ferr" nonfiltered="1213" processed="1209" dbindex="76219">

Manuel Sales i Ferr (Ulldecona (Montsi), 1843 -Vinars (Baix Maestrat), 1910). Precursor de la introducci de la sociologia a Espanya, aquest filsof, historiador i publicista, un dels escassos krausistes d origen catal, deix un important llegat d obres de caire cientfico-social. Activista intellectual en el camp de la reforma social, les seves propostes foren avanades i innovadores al seu temps. 

Biografia.

Encara que nasqu a Ulldecona (Montsi) el 1843, estigu molt poc vinculat a Catalunya al llarg de la seva vida i, en canvi, resid a Madrid, Sevilla i al Pas Valenci. Reb la seva instrucci primria a Tortosa i segu el batxillerat a Castell de la Plana i a Valncia. Ats que des de petit revel uns dots extraordinaris per a l estudi, un cop enllestit l ensenyament secundari fou enviat a Madrid on obtingu la llicenciatura i el doctorat en Filosofia i Lletres a la Universitat Complutense. Des de 1871 fou professor auxiliar en les ctedres de Metafsica i Histria Universal a la Universitat de Madrid, fins que el 1874 fou nomenat catedrtic de Geografia Histrica a la Universitat de Sevilla, plaa que posteriorment passaria a denominar-se d Historia Universal. El 1899 obtingu per per concurs una ctedra de sociologa a la Universitat de Madrid, la primera creada a Espanya.

Des de Madrid despleg una considerable activitat en la difusi del pensament sociolgic dins l mbit hispnic. Fou elegit president de la secci de Cincies Morals i Poltiques de l Ateneu i des d aquesta plataforma pogu donar a conixer el seu pensament fora dels cercles estrictament acadmics impartint diversos cursos des de 1897. El 1900 fou nomenat vice-secretari de l Institut Internacional de Sociologia amb seu a Pars i el 1901 fund l Instituto de Sociologia, que el 1905 iniciaria la publicaci d un butllet. Fou membre del Instituto de Reformas Sociales, que promogu un sistema de previsi social voluntari i privat, precursor d un incipient Estat de benestar al nostre pas i el 1907 ingress a la Real Academia de Ciencias Morales y Polticas. Mor el 1910 a la seva finca de Vinars (Baix Maestrat) i fou enterrat al cementiri civil de Madrid. 

Pensament sociolgic.

Com succe amb molts intellectuals de la seva generaci, Sales i Ferr evolucion del krausisme al positivisme, encara que al final de la seva vida recuper part del llegat del culturalisme krausista. Sales i Ferr pertany a una generaci immediatament anterior a la que impuls el naixement d una cincia social acadmica i cientfica, per la qual cosa el seu pensament sociolgic s tributari d una visi a cavall entre la filosofia de la histria i de l evolucionisme spenceri.

El seu Tratado de sociologa constitueix un vast fresc que illustra amb materials histrics les lleis que, segons el seu enfocament, governen l aven progressiu de la humanitat. En consonncia amb les idees de l poca, formulades i defensades per Bachofen, Morgan i Engels, mant l existncia del matriarcat i del patriarcat com a fases primignies i successives de l evoluci social primitiva. La instauraci del patriarcat a l aurora de la civilitzaci humana tancaria aix una etapa ginecocrtica anterior al llarg de la qual que l hetairisme i el comunisme sexual donarien pas a la fixaci de les relacions de parentiu. L evoluci de la tribu matriarcal a la patriarcal es correspon amb la ms general de la societat familiar i troncal a la territorial i poltica, un  procs que comporta canvis de gran envergadura en tots els mbits de la vida social.

L adveniment de la tribu patriarcal coincideix amb l expansi del sedentarisme i la difusi de l agricultura que obriran la porta, a travs de la federaci tribal, a la fundaci de la ciutat. L evoluci d aquesta nova modalitat d unitat poltica, que passa per una fase troncal, territorial, timocrtica i democrtica, desemboca en algunes ocasions a la formaci d imperis, per en d altres pot conduir directament a la construcci de nacions. La gnesi de la naci, com a forma superior del procs evolutiu, t lloc a Europa durant els segles IX i X, i el seu desenvolupament travessa tamb per les fases troncal, territorial, timocrtica i democrtica. A tenor de l anlisi que Sales i Ferr fa de la situaci histrica de la darreria del segle XIX, quan ell estava escrivint, la societat de l poca es trobaria en una etapa de transici de la timocrcia a la democrcia, o sia, emprant un llenguatge ms actual, del capitalisme al socialisme democrtic.

Pel que fa les causes de l evoluci social i poltica, contempla la presncia simultnia de factors fsics (econmics i ambientals) i psquics (culturals), entre els quals destaca el dret i la religi, sense acceptar l existncia d un sol element determinant exclusiu.

A diferncia del Tratado de sociologa, la seva Sociologia general, escrita al final de la seva vida i publicada pstumament, s ms sistemtica. En aquesta obra, que se sita entre el psicologisme de Tarde i l objectivisme de Durkheim, planteja el problema de l objecte i el mtode de la disciplina. Critica el biologisme sociolgic i destaca la natura singular del fet social:  La semblana entre l organisme i la societat consisteix en el fet que un i altra sn sistemes d activitats coordinades entre si i subordinades a una direcci comuna. En tota la resta difereixen. L element orgnic s la cllula; l element social, l individu . Tamb se separa del psicologisme social, tot adoptant una posici eclctica, de sntesi, entre el psicologisme i el sociologisme. Dna una gran importncia al medi natural i a la dialctica entre poblaci i recursos com a factors que condicionen l evoluci social, encara que, en igualtat de condicions, el factor gentic pot acabar essent determinant. s veritat que l evoluci social resulta sempre de l evoluci entre natura i esperit, per en aquest joc dinmic l evoluci inconscient sempre domina a la conscient, fins i tot en l apogeu de les civilitzaciones ms avanades. 

Idees poltiques.

En el context de l poca les seves idees poltiques sn clarament progressistes.  Tot moviment socialista ha nascut de la recrudescncia de l individualisme, amb l objecte de restablir l equilibri trencat entre la collectivitat i l individu . De tota manera, encara que es mostra comprensiu envers el socialisme, assenyala els seus excessos i hi expressa les seves reserves. En canvi, es mostra molt crtic de l anarquisme. 

 Entre el socialisme i l individualisme, l evoluci continua el seu cam cap a democrcia, que consisteix a agermanar la llibertat de l individu amb la solidaritat del conjunt . Des d un punt de vista dialctic, podem dir que la democrcia constitueix la sntesi d aquests dos elements antittics, essent ms un moviment moral i cultural que no pas econmic i poltic. 

Propostes de reforma social.

En consonncia amb els ideals krausistes, Sales i Ferr es mostra molt sensible a les qestions socials, en particular la poltica social i la reforma educativa. Tot rebutjant l Estat liberal de laisser faire, propugna un govern intervencionista de carcter paternal i protector de les classes ms necessitades, per respectant sempre la llibertat. En un treball sobre  El pauperisme i la caritat  (1910), a partir de l experincia dels pasos ms avanats, advoca per una assegurana d atur, de vellesa i d invalidesa, per la creaci de borses de treball, de cases de maternitat per a mares pobres i solteres, de llars d'infants i especialment de programes d assistncia domiciliria per a diverses categories de la poblaci. Un dels seus cavalls de batalla s el retard del sistema educatiu al nostre pas. En una conferncia sobre  Les causes de la nostra decadncia  (1902) afirma:  Siguem rics i instruts, i ho serem tot  i en consonncia amb aquest lema proposa desenvolupar la instrucci pblica a tots els nivells, emprendre una campanya radical d higiene i sanejament i millorar les condicions econmiques de vida. Tanmateix, s conscient que una de les traves que ms frenen el desenvolupament d Espanya sn les nostres clases dirigents, a les quals titlla de dbils, apocades, imprevisores, irresolutes, egoistes i gens escrupuloses amb l acompliment dels seus deures i les acusa de dedicar-se al foment dels seus interessos particulars en lloc de consagrar-se al conreu del benestar com. 
	 

Obra.
 1887		Civilizacin europea: Consideraciones acerca de su presente, su pasado y su porvenir (Discurso ledo en el Ateneo y Sociedad de Excursiones).Madrid: Librera de Victoriano Surez. ;
 1889-1904	Tratado de sociologia (4 volums). ;
 1902		Causas de Nuestra Decadencia (Conferncia), Madrid: Imp. de J. Palacios. ;
 1902		Funcin del socialismo en la transformacin actual de las naciones (Discurso pronunciado en el Instituto de sociologia),             Madrid: Librera General de Victoriano Surez. ;
 1909		La Transformacin del Japn, Madrid: Librera de D. Victoriano Surez. ;
 1910	Problemas sociales (Recull de conferncies publicat pocs dies desprs de la seva mort).
 1912		Nuevos fundamentos de la moral (Discursos de recepcin de Manuel Sales Ferr y de contestacin de Eduardo Sanz y Escartn ledos en la Junta pblica de 28 de abril de 1907). Madrid s.n. ;
 1912	Sociologa general (Tractat sistemtic de sociologia pblicat pstumament a partir de la ordenaci dels seus apunts de classe cedits al seu deixeble Domingo Barns).

Bibliografia.
 Jerez Mir, R. (1980). La introduccin de la Sociologa en Espaa: Manuel Sales y Ferr, una experiencia truncada. Madrid: Editorial Ayuso. ;
 Mestre Vives, T. (1962).  Sociedad y nacin en Sales y Ferr . Revista de Estudios Polticos,  124. ;
 Nez Encabo, M. (1976).  Manuel Sales y Ferr: Los orgenes de la sociologa en Espaa. Madrid: Cuadernos para el Dilogo.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185358" title="Astonishing X-Men" nonfiltered="1214" processed="1210" dbindex="76220">
Astonishing X-Men s el nom sota el qual als Estats Units han eixit tres volums dels X-Men. Els dos primers van sortir amb el format de sries limitades i el tercer s una srie que continua oberta. Aquest darrer va comenar als EUA el 2004, i el primer nmero fou escrit per Joss Whedon amb els dibuixos de John Cassaday. Continua amb els guions de Warren Ellis i els dibuixos de Simone Bianchi. Va ser un xit de crtica i pblic i estava enfocat per a una llista de mutants formada per Cclop, Emma Frost, Shadowcat, Colossus, la Bstia i Wolverine. Aquesta formaci tamb ha estat objecte de diverses sries limitades com ara: X-Men: Phoenix-Endsong, X-Men: Phoenix-Warsong and Civil War: X-Men.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185360" title="Baha de Cdiz" nonfiltered="1215" processed="1211" dbindex="76221">

Baha de Cdiz (Badia de Cadis, en catal) s una comarca andalusa situada en la provncia de Cadis. Est formada pels municipis de Cadis, Chiclana de la Frontera, Puerto Real, El Puerto de Santa Mara i San Fernando. Limita amb l'oce Atlntic, la Costa Noroeste de Cdiz, la Campia de Jerez i La Janda. 

L'accident geogrfic que dna nom a la comarca s la Badia de Cadis, en la qual desemboquen els rius Guadalete, Iro i el Riu Salado de Rota i en el litoral del qual abunden els aiguamolls i corrents d'aigua salada, com el Riu San Pedro i el Cao de Sancti Petri. Gran part d'aquest territori marismeny est emmarcat en el Parc Natural de la Badia de Cadis. Tots els municipis de la comarca formen part de la Mancomunitat de Municipis Badia de Cadis, de l'rea metropolitana de la Badia de Cadis i del Consorci de transports de la Badia de Cadis. 

Chiclana de la Frontera s cap del partit judicial n 1 de la provncia de Cadis, mentre que Cadis s el partit n 4, San Fernando el 9, El Puertu de Santa Mara el 10 i Puerto Real el 13. Totes les localitats de la comarca formen part de la Dicesi de Cadis i Ceuta, sota la jurisdicci eclesistica del bisbat homnim, sufragani de l'Arquebisbat de Sevilla. Els territoris d'aquesta comarca formaven part de l'antic Regne de Sevilla i van estar durant segles sota diversos poders jurisdiccionals, com sn la Casa Reial Espanyola, que va tenir Cadis i Port Real; la Casa de Medina-Sidonia, que va tenir Chiclana; la Casa de Medinaceli, que va tenir El Puerto de Santa Mara i la Casa de Arcos, que va tenir San Fernando. 

 Enllaos externs.
 DIARIO Baha de Cdiz Peridic digital de la Baha;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185362" title="Festa de la Verema del Peneds" nonfiltered="1216" processed="1212" dbindex="76222">
La Festa de la Verema del Peneds se celebra a Vilafranca del Peneds i s'inicia amb la Nit de la Verema, quan es proclamada la Pubilla de la Festa.

Hi ha concursos de mostra de qualitat del ram del Peneds i de fotografia, i tamb s concedit un premi d'investigaci. A ms, s'hi celebra el Ball del Most.

La festa es clou amb la investidura d'una personalitat com a membre d'honor del Casal dels Amics del Vi i de la Bona Taula (entitat organitzadora de la festa) i amb l'obtenci del primer most, que s benet. 


Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185364" title="Roronoa Zoro" nonfiltered="1217" processed="1213" dbindex="76223">

Roronoa Zoro (       ), s un dels personatges principals de la srie manga i anime One Piece.

 Sobre en Zoro .

Segon membre dels Pirates del Barret de Palla. s conegut com el Caa-pirates Zoro, degut a que al abandonar el Dojo del pare de la Kuina es va dedicar a caar pirates per poder sobreviure amb les recompenses que rebia. Desprs dels successos que van tenir lloc a Arabasta la seva recompensa va augmentar a 60 milions de belis. Actualment la seva recompensa ja s de 120 milions de belis, ja que va derrotar a en Kaku, un dels agents del Cipher Pol 9.

 Personalitat/Aparena .
Zoro inicialment presenta la qualitat del personatge seris i amb una actitud molt reservada. Aix es mostra, per exemple, durant els viatges en vaixell, ja que la seva nica feina es recollir l'ncora i dormir o entrenar-se. Una de les caracterstiques ms divertides d'aquest personatge s l'escs sentit de l'orientaci que t, que fa que acabi perdut amb facilitat. Un altra qualitat que destaca en Zoro s la seva duresa com a home, que es demostra, per exemple, quan li dna un avs a en Chopper durant la Davy Back Fight o a en Luffy desprs de la lluita que t contra l'Usopp. El seu objectiu principal s derrotar a en Dracule "Hawk-Eye" Mihawk, l'home que posseeix el ttol del millor espadatx del mn, per complir la promesa que li va fer a la Kuina, la seva amiga de la infncia.

 Caiguts per la seva Fulla .
En Zoro durant el segon episodi de la srie, en el que va aparixer, a estat l'nic dels personatges de la tripulaci, que a estat a la altura d'en Luffy en personatges derrotats, des del primer de tots, que va ser el Ex-Cpita Morgan han caigut els segents ms destacats, l' Acrbata Cabaji (de la tripulaci d'en Buggy), els Germans Nyaban (de la tripulaci d'en Kuro), el Trit Octy (dels pirates de l'Arlong), a la Mestre Espadatxina Tashigi (a la Ciutat de Logue), a 100 Caza-Recompenses de baroke Works (a Whisky Peak), en Mr. 8 (Igaram), la Miss. Dilluns i en Mr. 5 (de Baroke Works), en Mr. 1 (anomenat Daz Bones i amb una recompensa de 51.000.000 belis), al Guerrer Braham i al Sacerdot Ohm (a Skypiea), al Capit General T-Bone, en Kaku (agent CP9), al antic espadatx Ryumma (a Triller Bark) i ha aconseguit fer una treva amb el seu sacrifici amb el Bartholomew Kuma (7 Grans Guerrers del Mar)(ex-recompensa de 296.000.000 Belies) .

L'nic personatge que ha derrotat a en Zoro, a sigut en: Mihawk Ulls de Falc, un dels 7 Grans Guerres del Mar, que t el ttol de millor espadatx del mn, des d'aquest moment no pot perdre mai ms, fins derrotar-lo a ell.

 Histria .
 Infncia d'en Zoro .
En Zoro va passar tota la seva infantesa entrenant-se a un dojo. Aix va ser per que li agradava molt el kendo,i all va trobar una persona que el guanyava, la filla del mestre del Dojo, per ella el derrotava cada cop que ho provava, i per intentar derrotar-la, es va estar entrenant nit i dia. Passat un temps entrenant-se en Zoro era capa de derrotar a qualsevol membre del dojo a excepci de la Kuina. Desprs de la derrota nmero 200, en Zoro repta a la Kuina en un combat privat amb katanes reals. Desprs de perdre aquest combat, en Zoro comena a plorar de frustraci i en aquest moment la Kuina comena a plorar i li confessa que ella no podr ser la millor espadatxina del mn ja que ella s una dona. A confessar-li aix en Zoro i la Kuina decideixen fer-se una promesa: 

Vull que em prometis que lluitars per sobre la teva natura, perqu tu o jo, arribem a ser els millors de tot el mn.

Lamentablement, al dia segent la Kuina mor al caure de les escales mentre anava a busca una pedra per esmolar el sabre amb el que havia lluitat contra en Zoro. Desprs del funeral el pare de la Kuina mant una conversa amb el Zoro en qu li dona la espasa de la seva filla el Wad  Ichimonji, ja que en ella esta tamb el somni de la seva filla d'arribar a ser la millor espadatxina del mn. Per aquesta ra en Zoro tamb li fa la segent promesa al para de la Kuina:

Si us plau, li prometo ser el millor espadatx del mn, far que el meu nom arribi fins al cel portant el seu sabre i la seva katana.

 Zoro al mar .
 Zoro a l'East Blue .

Desprs d'uns 8 anys entrenant-se en el dojo de la Kuina, en Zoro decideix anar-se'n a la recerca d'en Mihawk. Per al mar es va perdre i no sabia trobar el cam de retorn a la seva illa. Com l'nica habilitat que possea en Zoro era el domini de l'espasa, en Zoro va decidir dedicar-se a caar recompenses per poder-se guanyar la vida. Aix es com es va guanyar el pseudnim d'el caa-pirates Zoro. Ms tard es va unir a la tripulaci d'en Luffy qual el va salvar de ser executat per ordre del Capit Morgan.
Posteriorment, mentre es trobaven en el Baratie, un vaixell restaurant d'alta mar on treballava en Sanji com a cuiner. En Zoro es va trobar amb en Mihawk i el va reptar a un combat. El domini va ser total d'en Mihawk i va estar a punt d'entravessar-li el cor amb un punyal. Per en Zoro mantenia el propsit de ser el millor espadatx. Desprs del cop final en Mihawk va quedar meravellat per la determinaci d'en Zoro i li va dir:

Recorda-ho em dic Yurakiur Mihawk i el meu consell s: coneix-te a tu mateix, coneix mn i sigues fort. T'esperar conservant la meva primera posici i t'animo a superar aquesta katana i aix vol dir superar-me, Roronoa Zoro.

 Zoro a la Grand Line .

Dintre de la Grand Line les habilitats de Zoro en l'mbit del perfeccionament de la seva tcnica a millorat d'una manera increble. Durant els combats en la Guerra d'Arabasta, en Zoro aconsegueix tenir la capacitat de poder tallar el metall. Durant el combat contra Daz Bones, descobreix l'atac Shishi Sonson (La respiraci del lle), amb aquest atac va aconseguir el seu objectiu de poder tallar el metall.I durant els combats en Enies Lobby, va aconseguir que amb el seu aura pogus lluitar amb 9 sabres. Amb tot aix en Zoro ha aconseguit que se li dons el ttol de Supernova, s a dir, que s un pirata novell amb mrits per entrar en el Nou Mn. Tamb amb el seu entrenament ha aconseguit suportar un dolor inhum, com el que va haver de suportar com a tracte amb Bartholomew Kuma per no perdre a cap company.

 Zoro en l'actualitat .

 Zoro en l'Archipelag Sabaondy .
Zoro entra en escena.
Desprs d'arribar i del segrest de la sirena Camie decideix que s'havien de separar per poder-la trobar. Durant la seva recerca es topa pel carrer amb un Tenryubito el qual va atacar a en Zoro per parlar amb el i ell quasi el mata, ja que en aquell moment la Supernova Jewelry Bonney (Recompensa: 140.000.000 Belies) l'aparta del Noble Mundial. Desprs amb l'ajuda del Tobiou Riders, subordinats d'en Duval aconseguix arribar a la sala de subhastes. 

Derrota d'en Roronoa Zoro.
Despres de la fugida i l'atac del Pacificador PX1, es troba directament amb l'Almirall Kizaru aquest amb la seva habilitat aconsegueix derrotar en Zoro en un parell de cops i quan anava a rebre el cop definitiu se salvat per l'enginyer de Coating Silvers Rayleigh. Aquests s'enfronten en una lluita amb sabres mentre en Sanji, l'Usopp, en Brook i el Chopper l'intenten rescatar. Per en Brook i en Sanji es derrotat pel Pacifista "Kuma" model PX-1. Aleshores en la confusi del moment, l'Usopp aprofita per intentar fugir amb en Zoro per es ferit per un raig del Pacifista "Kuma" model PX-1. En Chopper en veure aquesta situaci, com a mesura desesperada es pren 3 ultrapndoles de cop i s'activa el seu mode Monstre.  En aquest moment entra una altre persona en escena, Bartholomew Kuma apareix sorprs de qu en Zoro hagus sobreviscut al seu atac en Thriller Bark i aleshores es quan en Kuma toca amb la seva ma a en Zoro i ell desapareix.

 Habilitats .
Zoro s un mestre espadatx que controla l'art del combat amb una, dues i tres espases, encara que veritablement es ms eficient en l'estil del Santoryu. Encara que t un gran domini d'un ampli ventall de tcniques t unes que destaquen per la seva fora. Alhora tamb com ha espadatx, ha tingut un ampli ventall d'espases encara que actualment t tres molt poderoses.

 Atacs d'en Zoro .

Sant ry : Shishi Sonson: Vist per primera vegada durant el combat contra Daz Bones. Aquest atac que en el que utilitza les seves tres espases t la capacitat de poder tallar l'acer. Per aconseguir-ho en Zoro ha de concentrar-se en l'essncia del metall i intentar trobar el buit que hi ha en l'interior d'aquest material. Un cop ha aconseguit aquest nivell de concentraci, pot arribar a tallar amb les seves espases el ferro.  ;

Kyut ry : Asura: Vist per primera vegada durant el combat contra Kaku. Aquest atac concentra l'aura de poder d'en Zoro, amb aix aconsegueix fer la illusi de qu t tres caps i sis braos de manera que pot arribar a lluitar amb nou espases. Per ara, aquesta tcnica noms t un atac que s Asura: Ichibugin, encara que aquesta tcnica s molt complicada d'executar, ja que en Zoro no la va fer servir fins que estava a punt de ser derrotat.  ;

It ry : Hiryuu Kaen: Vist per primera vegada durant el combat contra Ryuuma. Aquest atac que en el que utilitza una sola espasa t la capacitat de poder tallar i cremar al seu rival amb un foc follet. Aquest atac definitiu d'en Zoro, requereix tamb un alt nivell de concentraci i queda representat com si un drac de foc aparegus de la seva espasa.

 Espases d'en Zoro .
 Espases actuals d'en Zoro .
Les espases actuals de Zoro sn les segents:

Wad  Ichimonji - (     ). Aquesta katana est catalogada com un dels 21 Oo Wazamoono, s la possessi ms preuada d'en Zoro. Pertanyia a la Kuina i que li va ser atorgada a en Zoro quan li va dir, al pare de la Kuina que seria el millor espadatx del mn. A ms, s la espasa que en Zoro es colloca a la boca quan fa servir el San tou Ryu. El Wad  Ichimonji esta valorada en 10 milions de belis.

Sandai Kitetsu - (    ). Aquest sable esta catalogada com un dels 20 Wazamono, al va aconseguir gratutament a la ciutat de Logue, desprs de una prova de valentia o sort, on la katana va escollir a en Zoro com el seu amo. s una espasa de gran qualitat de fulla lilosa/violeta, apart estar maleda com tots els altres sables Kitetsu, per aquesta ra el seus anteriors propietaris van tenir una terrible mort. Al mateix temps que la estava provant durant el seu combat contra Baroke Works a Whisky Peak va comentar que era una katana amb una precisi molt bona, que talla quan el seu mestre vol tallar o pica quan el mestre vol picar. El tercer Kitetse esta valorat per ms d'1 milio de belis.

Shuusui - (  ). Aquesta katana li va pertnyer a en Ryuuma, un llegendari espadatx de gran fama ja que fou capa de matar un drac. Desprs d'un llarg combat sobre una de les torres de Thriller Bark, Ryuma va ser derrotat per en Zoro. Per aquesta ra en Ryuuma decideix donar-li la seva gran espasa, com a mostre del gran poder d'en Zoro. La Shuusui, es un dels 21 Oo Wazamoono. Mentre la va provar contra el combat contra l'Odr, en Zoro afirma que aquesta espasa t un gran poder interior que li ser increblement difcil de controlar sin s'entrena.

 Anteriors espases d'en Zoro .
Degut a les continues batalles que he tingut Zoro, les espases de nivell inferior van ser destrudes entre aquestes calen destacar:


Yubashiri - (  ). Es un sable que te una fulla amb la forma de Birare, amb un color Blau Cel i Balu Mari. Es molt lleugera per alhora de gran poder, s una de les 50 Ry  Wazamono. Igual que la "Sindai Kitetsu", en Zoro la va rebre gratutament a Logue Town. Lamentablement, va ser destruda pel Capit Shuu, una soldat que va menja la Fruita de Diable Sabi-Sabi (Sabi es Oxid en Japons). Encara que l'espasa va quedar totalment intil, Zoro va quedar-se amb el tros del sable fins, que recentment la va substituir per la Shuusui.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185365" title="Palemnid" nonfiltered="1218" processed="1214" dbindex="76224">

Els palemnids (Palaemonidae) sn uns crustacis decpodes carideus i formen una de les 8 famlies amb que se subdivideix la superfamlia dels palemonoideids (Palaemonoidea).

Sn unes gambetes que tenen el primer parell de pereiopodis acabats en pina i el carp del segon parell de pereiopodis no est subdividit.

s una famlia molt diversificada i nombrosa, i tenen alguns exemplars que sn dels decpodes ms estudiats ja que sn fcils de trobar en el litoral i es poden capturar sense problemes. Solen viure entre les roques i en els prats de posidnia i poden posar ous dues vegades l'any, cosa poc habitual en els decpodes.

 Sistemtica .
s una famlia molt extensa. Segons la llista de la ITIS, la famlia Palaemonidae (Rafinesque, 1815) se subdivideix en dues subfamlies, 82 gneres i 660 espcies. Les subfamlies sn:
 Els palemonins (Palaemoninae Rafinesque, 1815)    ;
 Els pontonins (Pontoniinae Kingsley, 1878);

Dels 82 gneres n'hi ha 3 catalogats com incertae sedis, i que no estan inclosos en cap subfamlia. Sn:
 Calathaemon Bruce et Short, 1993  ;
 Climeniperaeus A.J. Bruce, 1996    ;
 Cryphiops Dana, 1852 ;

L'espcies ms comunes a la Mediterrnia occidental pertanyen a la subfamlia dels palemonins.

 Fotos de palemnids .


 Referncies .

NCBI: Palaemonidae;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185369" title="Festes de la verema" nonfiltered="1219" processed="1215" dbindex="76225">


Les festes de la verema sn celebracions que es fan a localitats on s'ha acabat de fer la verema, generalment al mes d'octubre.

Al Peneds, per exemple, a ms de la Festa de la Verema del Peneds (celebrada a Vilafranca del Peneds), celebren el Ball del Most a La Rpita i Sant Mart Sarroca, la Festa del Most a Sant Cugat Sesgarrigues i a Vilob del Peneds. D'altres sn:

 Alella: del 12 al 13 de setembre.
 Sitges: del 18 al 20 de setembre(des del 1972). Es caracteritza perqu s'obsequia a la pubilla amb el seu pes en vi. S'hi installa una font de vi.
 L'Espluga de Francol: del 19 al 20 de setembre. S'hi fa el tast de vins Memorial Jaume Ciurana.
 Capmany (Empord): la segona quinzena de setembre.
 Barcelona: el darrer diumenge de setembre, dins del marc de la Mostra de Vins.
 Pla del Peneds: quan la verema s acabada s'hi celebra el Ball del Most.;


Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185370" title="Atemptats del 7 de juliol de 2005 a Londres" nonfiltered="1220" processed="1216" dbindex="76226">
 
Totes les hores estan en format British Summer Time (BST), (UTC+1 / GMT+1).

El dijous 7 de juliol de 2005, quatre explosions van paralitzar el sistema de transport pblic de Londres en plena hora punta del mat. Quan faltaven 10 minuts per a les 9 del mat (BST, UTC+1), van explotar tres bombes amb una diferncia de 50 segons entre elles en tres vagons del metro de Londres. Una quarta bomba va explotar en un autobs a 3/4 i 2 minuts de 10 a la Plaa Tavistock. Les bombes van provocar una interrupci severa en el transport de la ciutat i la infraestructura de telecomunicacions.

Van morir 56 persones, inclosos els quatre terroristes sospitosos, i 700 van resultar ferides. Aquest atemptat fou l'acte de terrorisme ms sagnant del Regne Unit des de que van morir 270 persones a l'atemptat de Lockerbie (Esccia) el 1988, i l'atemptat ms mortfer a Londres des de la Segona Guerra Mundial.

Els investigadors policials van identificar a quatre homes com a suposats terroristes sucides. Aquests van ser els primers atemptats d'aquestes caracterstiques a l'Europa occidental, i es pensa que van ser planejats per organitzacions paramilitars islamistes amb su al Regne Unit. L'organitzaci terrorista al-Qaeda va assumir-ne la responsabilitat.

Els atemptats van ocrrer mentre al Regne Unit comenava el primer dia de la 31 Cimera del G8, un dia desprs de que Londres fos escollida su dels Jocs Olmpics de 2012, dos dies desprs de comenar el judici de l'imam fonamentalista Abu Hamza, cinc dies desprs de que s'hi realitzs el concert Live 8 i poc desprs de que Gran Bretanya hagus assumit la presidncia rotatria del Consell de la Uni Europea.

El 21 de juliol del 2005, una segona srie de quatre explosions va tenir lloc al metro i en un autobs de Londres. No obstant, aquesta vegada noms els detonadors de les bombes van explotar i els quatre terroristes no van arribar a immolar-se. No va haver-hi vctimes mortals: l'nic ferit registrat va resultar ser un malalt d'asma hospitalitzat. Tots els terroristes d'aquest atac fallit han estat arrestats per la policia.

Explosions.
Poques hores desprs dels atemptats, el Secretari d'Estat, Charles Clarke, va dir a la Cambra dels Comuns que s'havien confirmat quatre explosions: tres al metro del centre de Londres i una en un autobs de dues plantes en plena hora punta. Cada una de les explosions va ser causada per una bomba carregada amb uns 4,5 kg d'explosius, situada al terra dels vagons del metro i de l'autobs.  Les bombes del metro van ser detonades amb temporitzadors, mentre que l'atac a l'autobs podria haver estat causat b per una bomba sucida, b per una detonaci accidental.

Les autoritats policials tenien per segur que els atacs al metro havien estat desencadenats per temporitzadors. L'atac a l'autobs no estava tan clar. Tot i que segurament no es va tractar d'una bomba adossada a una persona, no est clar si hi havia un temporitzador com a les bombes del metro, si havia explotat intencionadament per un sucida, o si s'hauria detonat accidentalment mentre era transportada. Encara no s'ha trobat cap prova concreta que apunti cap a qualsevol d'aquestes possibilitats.

Durant els segents dies tamb va haver-hi informes no confirmats que asseguraven que s'havien trobat dos paquets bomba als trens, que no van arribar a explotar. Ms tard, la policia va justificar aquests informes dient que eren paquets sospitosos que van ser destruts mitjanant explosions controlades, per que van resultar no ser bombes. 


Atacs a la xarxa de metro.



Tres bombes van explotar al metro de Londres en un interval de 50 segons. 

 La primera bomba va explotar a la lnia de metro Circle Line entre el carrer Liverpool i l'Aldgate. ;

 La segona bomba va explotar a la mateixa lnia i a l'estaci Edgware Road. La bomba va explotar uns vuit minuts desprs de que el tren deixs l'estaci de Kings Cross. . .

 La tercera bomba va explotar a la Picadilly Line, entre King's Cross St Pancras i Russell Square. . ;

Es va declarar l'alerta de codi ambre a les 9 hores i 19 minuts, i el metro de Londres va comenar a tancar la xarxa, portant els trens a les estacions i suspenent tots els serveis .

Atac a un autobs de dues plantes.
 A les 9 hores i 47 minuts una bomba va explotar en un autobs. En aquell moment es trobava a la Plaa Tavistock i feia la seva ruta des de Marble Arch a Hackney Wick .

Just abans, l'autobs havia passat per la zona de Kings Cross quan anava des de Hackney Wick a Marble Arch. A Marble Arch, va girar i va comenar el recorregut de tornada. Va sortir a les 9 del mat i va arribar a l'estaci d'autobusos d'Euston a les 9 i 35 minuts, on una multitud de gent havia estat evacuada del metro i estava pujant als autobusos. L'autobs va seguir una ruta alternativa degut als tancaments dels carrers de la zona. No est clar quan ni on va pujar el terrorista. .

L'explosi va arrencar el sostre superior del vehicle i va destrossar-ne la part posterior. Els testimonis van declarar haver vist "la meitat del vehicle volant pels aires".

Vctimes mortals.
Van morir 56 persones (52 vctimes i els quatre terroristes sospitosos). Dels 700 ferits, uns 350 van necessitar ser hospitalitzats, 22 en estat crtic.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185376" title="Joves Amics del Vi" nonfiltered="1221" processed="1217" dbindex="76227">
Els Joves Amics del Vi s una entitat fundada a Barcelona per un grup de gent jove dedicada professionalment al mn del vi.

T com a principal finalitat la difusi de la cultura del bon beure entre els joves.

Referncies.


Enllaos externs.
 mplia informaci sobre aquesta entitat.;
 Activitat organitzada per aquesta entitat.;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185380" title="Confraria del Cava de Sant Sadurn d'Anoia" nonfiltered="1222" processed="1218" dbindex="76228">
La Confraria del Cava de Sant Sadurn d'Anoia s una confraria bquica fundada el 1979 a Sant Sadurn d'Anoia.

s la primera confraria de vins de cava organitzada a tot l'Estat espanyol i segona mundial, desprs de la que existeix a la Xampanya.

Anualment organitza la Setmana del Cava, per a la seva promoci i enaltiment, on entre altres acte s'organitzen un viatge amb tren de vapor de Barcelona a Sant Sadurn d'Anoia i l'elecci de la reina del cava.

s dirigida i administrada pel Consell Capitular, que s escollit per l'assemblea general. Compta amb un Gran Consell format pels 14 Cavallers Confrares Fundadors. Els captols tenen lloc a Torre Ramona. La pertinena obliga a jurar solemnement que el confrare defensar sempre aquests vins. 

Parallelament existeix una Jove Confraria del Cava que es dedica a la divulgaci i promoci del cava entre els joves.

Referncies.


Enllaos externs.
 Web oficial de la Confraria del Cava de Sant Sadurn d'Anoia. ,  i ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185381" title="Confrrie des Chevaliers du Tastevin" nonfiltered="1223" processed="1219" dbindex="76229">
La Confrrie des Chevaliers du Tastevin s una confraria bquica fundada el 1934 pels vinicultors de la Borgonya i s dedicada a la promoci de llurs vins.

Els confrares es reuneixen (i molt sovint hi mengen) al castell del Clos de Vougeot.

Els vins que han estat seleccionats pel Comit de Tast de la susdita confraria poden exhibir una etiqueta acreditativa de la distinci.


Referncies.



Enllaos externs.
 Web oficial d'aquesta confraria.  i ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185382" title="Grunge" nonfiltered="1224" processed="1220" dbindex="76230">
El moviment grunge s un gnere de msica alternativa nascuda a finals dels anys 80 a Seatle (tamb s conegut com el so de Seatle). La msica grunge s'inspira en el punk, heavy metal i rock alternatiu. Les caracterstiques d'aquest so sn les seves guitarres brutes i distorsionades, bateries pesades i lletres de canons angoixoses.

En els seus inicis, l'estil grunge va crixer a partir de segells de musica independent com Sub Pop.

A principis del anys 90 fou quan aquest moviment gaud de ms xit comercial arran de la publicaci de  Nevermind de Nirvana i Ten de Pearl Jam.



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185383" title="Uni Vincola del Peneds" nonfiltered="1225" processed="1221" dbindex="76231">
La Uni Vincola del Peneds (UVIPE) s una agrupaci empresarial fundada a Vilafranca del Peneds que es dedica a organitzar degustacions de vins del Peneds en collaboraci amb l'ICEX i amb les Oficines de Vins d'Espanya en diferents pasos.

A ms, promou el Cava & Peneds - Wine Institute i organitza conferncies relacionades amb el vi i el cava, simpsiums, etc.

Referncies.


Enllaos externs.
 Web oficial d'aquesta entitat.  i ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185384" title="Consell Suprem de Guerra" nonfiltered="1226" processed="1222" dbindex="76232">
El Consell Suprem de Guerra fou el comandament militar central creat pel primer ministre britnic David Lloyd George per coordinar les estratgies militars aliades durant la Primera Guerra Mundial. Fou creat el novembre de 1917, desprs de la batalla de Caporetto, i estava situat fsicament a Versalles.

En el Consell cada una de les potncies aliades tenia un representant. El representant francs fou Ferdinand Foch, substitut posteriorment per Maxime Weygand i Josep Joffre. Els representants britnics foren William Robertson i desprs Henry Hughes Wilson. Itlia fou representada per Luigi Cadorna i els Estats Units per Tasker H. Bliss.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185388" title="Djeffara" nonfiltered="1227" processed="1223" dbindex="76233">
Djeffara o Gefara o Jeffara o Jifarah, s una regi o plana al sud de Tunsia entre Gabs al nord i la frontera de Lbia al sud-est. Es tracta d'una estepa desrtica poblada des del segle VII per rabs nmades i seminmades, que vivien en tendes. Els seus habitats, les gorfes (ghorfa) estan avui dia en runes o han estat restaurades pel turisme, i la immensa majoria dels nmades ja son sedentaris. Aquest territori que ocupa una quarta part del pas est escassament poblat, amb menys de 200.000 habitants si s'exclouen els de la costa.

Te forma semicircular seguint la lnia de costa i arriba fins al nord-oest de Lbia (arriba tcnicament fins a uns 20 km a l'oest de Trpoli), amb una penetraci a la part sud. A la seva part ms profunda t uns 200 km 130 km i a la menys 85 km amb una mitjana de 130 km. La superfcie segons L'Enciclopdia Britnica es de 37.000 km 2 dels que la meitat sn a Tunsia i l'altra meitat a Lbia, per altres fons li assignen una superfcie superior (45.000 km2 noms a Tunsia)

La pluviometria es molt dbil i sempre inferior als 200 mm any, i generalment inferior als 100 mm any. El terreny s rid en general, per el conjunt no s uniforme i es barregen zones muntanyoses, altiplans i planes i zones quasi be desrtiques. Est poblada per rabs i berbers.

Fa nou mil anys aquestes terres eren una sabana amb nombrosos animals africans, i habitada per grups humans. Els capsians que vivien a la zona de Capsa (Gafsa) al nord e la plana formaven una civilitzaci caracterstica. Al Djerid (pas de les palmeres), situat al sud de Capsa i al nord de la Djeffara, els romans van establir un limes, una srie de fortaleses frontereres que protegien la provncia contra els nmades del desert. Llocs romans foren Thusuros (Tozeur), Aggasel Nepte (Nefta), Thagis (Kriz) i altres que protegien el cam entre Biskra i Gabs. Els berbers de la regi van adoptar el cristianisme; amb l'arribada dels rabs van acceptar aviat el islam. La regi de Tozeur es va dir Kashtiliya pel nombre de castells que hi havia.

Al sud del Chott El Fedjaj el Djebel Tebaga marca el inici de la Djeffara per la seva part nord-oest. Aquesta zona es coneguda com la Nefzaoua, amb restes d'ocupaci del neoltic; els romans i van fundar alguna fortalesa i alguns establiment agrcoles i vies de comunicaci. El segle II es va introduir el camell (dromedari) i la barreja entre les tribus saharianes nmades i la poblaci de la Djeffara va donar origen a la confederaci berber dels Nefzaoua amb les tribus dels mrazig, ghrib, adhara, sabria, ouled yakoub, rebayaa i altres; els seus ancestres ja son esmentats al segle V aC per Herdot.

Cap al sud-est la plana est dominada per unes muntanyes abruptes de color ocre, anomenat pels nadius simplement el Djebel, un gran arc muntanys que va de Mdenine a Dehibat (avui un lloc fronterer amb Lbia) amb un paisatge igualment rid. L'altura mitjana s de 300 metres. A la part nord-est s'anomena el Djebel Tarhouna, un altipl arrugat que forma una mena de gran bast sobresortint sobre la vora i que es perllonga cap a Khoms i Lebda per turons que s'eleven per sobre del litoral.

El Djebel fa de barrera als vents humits que venen de la mar i que descarreguen permeten amb les redudes pluges que provoquen un mnim de vida. Els oued (rierols) que baixen forts quan plou s'assequen tot seguit i no n'hi cap que pugui travessar la regi. Aquestes muntanyes van acollir a les poblacions berbers de les planes venes que es van refugiar en zones muntanyoses rocoses on van construir els famosos ksour (plural de Ksar) equivalent a fortaleses per ms aviat centres d'habitaci fortificats (kalaa), amb un estil troglodita adaptat als rigors del clima.

El ksar prpiament dit era el graner on s'emmagatzemaven i protegien les collites en diferents nivells i que era el centre de la vida social i religiosa, de celebracions, d'ensenyament i d'altres activitats i fortificaci quan calia; l'element bsic dels ksour era la gorfa (ghorfa) un habitacle allargat de forma semicilndrica on cada famlia guarda la seva collita; la gorfa es construa sobre dos nivells mnim a l'entorn d'un pati interior amb l'accs tancat; el conjunt es lo que forma el ksar. Avui algun dels ksour es dedica a hotel. L'habitatge es construa a la part oposada i era de tipus troglodita.

El ksour foren construts aprofitant les muntanyes a la regi de Matmata o s'aprofitava les pendents, escarbant horitzontalment la roca; fora d'aqu es construen amb un gran pou o forat central a la paret en torn al qual es construen horitzontalment les habitacions a un o dos nivells. Es en aquesta zona que es van inventar els jessour (plural de djeser) un murs de pedra seca que retenien la humitat i permetien aprofitat petites extensions de terra per llaurar i plantar orgue, i arbres com la figuera o l'olivera i lgicament la palmera. 

El centre de les cases excavades a muntanya s Matmata; les muntanyes sn completament pelades amb abundncia de petits turons; les cases de Matmata tenen un pati central de entre 6 i 12 metres de dimetre i una profunditat de 6 a 7 metres; un tnel porta del pati a una de les bandes del tur o ms aviat a l'inrevs ja que aquest tnel s l'accs al habitatge; la porta d'accs es tanca amb branques de palmera; les diverses dependncies son excavades a les parets a l'entorn del pati, a dos nivells, amb les principals d's habitual a la part baixa com cuina, i sales, i les cambres per dormir i magatzem a la part alta; aquestes habitacions estan protegides de la calor i del fred. Matmata s el centre per no s l'nic lloc, car Tijma, Haddge (7 km al nord-est de Matmata) i Tamezret, tenen  cases de pedra seca penjades a la muntanya, Zeroua (centre artesanal), Bni Assa (15 km al nord) amb cases troglodites amb un nivell tcnic millorat, Toujane (centre artesanal i explotaci de mel), Tchine (11 km al sud) i algun altre lloc ofereixen bons exemples de l'adaptaci de la poblaci al medi natural.

Darrere el Djebel (la muntanya) hi ha el Dahar  o Djebel Dahar (l'esquena de la muntanya), un altipl que s'inclina en una pendent suau cap a l'oest fins unir-se amb les terres desrtiques i dunes del Gran Erg Oriental; cap a l'est del Djebel, continua el Dahar fins a la costa on forma penya-segats abruptes.

Al pas de Nefzaoua l'arena predomina amb vegetaci estepria, i troba ms al sud la regi dels ksour, ms pedregosa. La pedra calcaria s l'element predominant a les muntanyes. Entre Mdenine i Dehibat a la frontera amb Lbia hi ha uns 150 km per la Djeffara encara en perllonga 40 km ms cap al nord fins a la costa del golf de Boughrara i Jorf (en front de l'illa de Gerba). De la lnea Mdenine-Dehibat cap a l'oest, fins a trobar les dunes de l'Erg, la distancia es de no menys de 70 km.

La principal ciutat de la plana es Mdenine, nus de comunicacions per carretera; el ksar de Mdenine mateix est format per sis mil gorfes en sis plantes. La segona ciutat es Tataouine, 44 km al sud, on es troba un jard amb un tronc d'arbre fossilitzat, inscripcions neopniques, fragments d'esttues, capitells corintis i altres objectes, i sobretot amb nombrosos ksour a la rodalia, especialment el Ksar Ouled Soltane, amb les gorfes en torn a dos patis, construts al segle XVI i al XIX. Ksar Degrah, Ksar Bni Barka, Ksar Kdim (ksar Znata) son alguns dels ksour de la vora del principal. Al sud-oest de Tataouine hi ha Douiret amb un ksar. En aquesta ciutat es parla el berber, igual que uns 7 km ms al nord, a Chenini (on tamb hi ha un ksar, i una mesquita soterrnia) i a 17 km al nord a Ghourmassen (amb una gran vista sobre tota la regi). Ksar Haddada, a 2 km al nord de Ghourmassen, es destaca per les gorfes ben conservades i blanquejades amb cal. La poteria en tot aquesta zona de parla berber t caracterstiques especifiques. Ms al oest, a uns 60 km, l'oasi de Ksar Ghilane, amb una font calenta, i rodejat per les dunes del Gran Erg Oriental, amb una carretera que porta a Douz. 

L'aigua es treu de 75 captacions o forats a la napa fretica amb una profunditat que varia entre 50 i 200 metres.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185389" title="Societ Sportiva Cosmos" nonfiltered="1228" processed="1224" dbindex="76234">


La Societ Sportiva Cosmos s un club sanmarins de futbol de la ciutat de Serravalle.

Palmars.
Lliga de San Marino de futbol: 1;
 2001;

Coppa Titano de San Marino: 4;
 1980, 1981, 1995, 1999;

Trofeo Federale de San Marino: 3;
 1995, 1998, 1999;

Resultats a competicions europees.


 Enllaos externs .
 Web oficial;
 Web FSGC;
 Plantilla;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185392" title="Societ Polisportiva La Fiorita" nonfiltered="1229" processed="1225" dbindex="76235">


La Societ Polisportiva La Fiorita s un club sanmarins de futbol de la ciutat de Montegiardino.

Palmars.
Lliga de San Marino de futbol: 2;
 1987, 1990;

Coppa Titano de San Marino: 1;
 1986;

Trofeo Federale de San Marino: 2;
 1986, 1987;

 Enllaos externs .
Web oficial;
Web FSGC;
 Plantilla;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185394" title="Provncies de Blgica" nonfiltered="1230" processed="1226" dbindex="76236">
Les provncies a Blgica representen un nivell poltic intermedi entre la regi i els municipis.

Histria: de huit a deu provncies.
L'estat belga va continuar la divisi territorial del temps de l'ocupaci francesa (1795-1815) i del Regne Unit dels Pasos Baixos (1815-1830(1839)). Noms va canviar el nom de "departament" pel de "provncia". El 1831, hi havia huit provncies. 

Al 1839, desprs del tractat de Londres amb els Pasos Baixos:
la provncia de Limburg es va escindir en dues parts: el Limburg belga i el Limburg neerlands;
Blgica va obtenir la meitat septentrional del ducat de Luxemburg, que esdevindr la novena provncia.

Amb la reforma de l estat de 1995, la provncia de Brabant es va escindir en tres parts: 
la provncia del Brabant Val;
la provncia del Brabant Flamenc;
la regi de Brusselles-Capital, que no pertany a cap provncia.

Des d'aquesta reforma, el pas t doncs 10 provncies (5 de flamenques i 5 de valones). La regi de Brusselles-Capital no t cap divisi provincial.

Les deu provncies.

 Flandes;
Anvers (Antwerpen), amb capital a Anvers (Antwerpen);
Brabant Flamenc (Vlaams Brabant), amb capital a Lovaina (Leuven);
Flandes Oriental (Oost Vlaanderen), amb capital a Gant (Gent);
Flandes Occidental (West Vlaanderen), amb capital a Bruges (Brugge);
Limburg, amb capital a Hasselt;

Valnia;
Brabant Val (Brabant Wallon), amb capital a Wavre;
Hainaut, amb capital a Mons;
Lieja (Lige), amb capital a Lieja (Lige);
Luxemburg (Luxembourg), amb capital a Arlon;
Namur, amb capital a Namur;

Govern.
Els consellers provincials s'elegeixen cada sis anys per sufragi universal a cada provncia, al mateix temps que es fan les eleccions municipals. Els consellers designen els diputats que formen la diputaci provincial. El president del consell provincial i de la diputaci s un governador designat pel govern federal, arran de la proposta del govern regional. El crrec de governador s permanent (fins a l'edat de la jubilaci). La provncia depn del govern regional.

La regi de Brusselles-Capital, tot i no sser provncia, tamb t un governador. Blgica, doncs, t 11 governadors per a 10 provncies.

Competncies.
Les provncies tenen competncies en matria de cultura, d'esport, d'educaci, d'infraestructures... Tericament es tracta de projectes i de matries massa ambiciosos per a un municipi i de massa poca envergadura per al govern regional.

Des del 1995, les provncies han perdut molt de poder: 
el paper de supervisor dels municipis petits va minvar desprs de la fusi dels municipis dels anys 1966-1977;
les mancomunitats intermunicipals s'encarreguen de tasques que necessiten una coordinaci entre municipis (deixalles, aigua, desenvolupament econmic...);
el govern de la regi tracta directament amb els municipis. ;
Desprs de cada elecci, es parla de simplificar l'estructura administrativa de l'estat i de suprimir aquest nivell gaireb obsolet.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185395" title="Societ Sportiva Pennarossa" nonfiltered="1231" processed="1227" dbindex="76237">


La Societ Sportiva Pennarossa s un club sanmarins de futbol de la ciutat de Chiesanuova.

Palmars.
Lliga de San Marino de futbol: 1;
 2004;

Coppa Titano de San Marino: 2;
 2004, 2005;

Trofeo Federale de San Marino: 1;
 2003;

Resultats a competicions europees.


 Enllaos externs .
 Web oficial;
 Web FSGC;
 Plantilla;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185397" title="Societ Polisportiva Tre Fiori" nonfiltered="1232" processed="1228" dbindex="76238">


La Societ Polisportiva Tre Fiori s un club sanmarins de futbol de la ciutat de Fiorentino.

Palmars.
Lliga de San Marino de futbol: 4;
 1988, 1993, 1994, 1995;

Coppa Titano de San Marino: 5;
 1966, 1971, 1974, 1975, 1985;

Trofeo Federale de San Marino: 2;
 1991, 1993;

 Enllaos externs .
 Web FSGC;
 Plantilla;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185399" title="Football Club Domagnano" nonfiltered="1233" processed="1229" dbindex="76239">


El Football Club Domagnano s un club sanmarins de futbol de la ciutat de Domagnano.

Fundat el 1966, anteriorment fou anomenat S.P. Domagnano.

Palmars.
Lliga de San Marino de futbol: 4;
 1989, 2002, 2003, 2005;

Coppa Titano de San Marino: 8;
 1972, 1988, 1990, 1992, 1996, 2001, 2002, 2003;

Trofeo Federale de San Marino: 3;
 1990, 2001, 2004;

Resultats a competicions europees.


 Enllaos externs .
 Web FSGC;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185401" title="Societ Calcio Faetano" nonfiltered="1234" processed="1230" dbindex="76240">


La Societ Calcio Faetano s un club sanmarins de futbol de la ciutat de Faetano.

Palmars.
Lliga de San Marino de futbol: 3;
 1986, 1991, 1999;

Coppa Titano de San Marino: 3;
 1993, 1994, 1998;

Trofeo Federale de San Marino: 1;
 1994;

 Enllaos externs .
 Web FSGC;
 Plantilla;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185403" title="Football Club Fiorentino" nonfiltered="1235" processed="1231" dbindex="76241">


La Football Club Fiorentino s un club sanmarins de futbol de la ciutat de Fiorentino.

Fundat el 1974, fins la temporada 2004-05 s'anomen S.S. Montevito.

Palmars.
Lliga de San Marino de futbol: 1;
 1992 (com a S.S. Montevito);

 Enllaos externs .
 Web FSGC;
 Plantilla;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185405" title="Eubule" nonfiltered="1236" processed="1232" dbindex="76242">


Onomstica:
Eubule d'Atarneu Tir grec del s.IV aC;

Aureli Eubule, ministre d'Elagbal ;

Eubule (jurista), jurista bizant;

Eubule de Cttia, poeta cmic grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185406" title="Societ Sportiva Folgore/Falciano" nonfiltered="1237" processed="1233" dbindex="76243">


La Societ Sportiva Folgore/Falciano s un club sanmarins de futbol de la ciutat de Serravalle.

Palmars.
Lliga de San Marino de futbol: 2;
 1997, 1998;

Trofeo Federale de San Marino: 2;
 1997, 2000;

Resultats a competicions europees.


 Enllaos externs .
 Web FSGC;
 Plantilla;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185408" title="Aureli Eubule" nonfiltered="1238" processed="1234" dbindex="76244">
Aureli Eubule (Aurelius Eubulus) fou un ministre  (                                  ) d'Elagbal nascut a Emesa. Es va destacar per la seva rapacitat. Quan l'emperador va morir els soldats i el poble el van matar (222).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185409" title="Eubule (jurista)" nonfiltered="1239" processed="1235" dbindex="76245">
Eubule (Eubulus) fou magister scriniorum de l'Imperi. Fou un dels membres de la comissi del nou nomenada per Teodosi II el 429 per compilar un codi de lleis, projecte que desprs fou abandonat. Desprs fou comes i qestor. El 435 aC fou nomenat membre de la comissi del setze encarregada de compilar el codi Teodosi, per no fou un dels que es va destacar en la tasca. Portava els ttols d'illustre i magnfic.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185416" title="Eubule de Cttia" nonfiltered="1240" processed="1236" dbindex="76246">
Eubule (Eubulus,         ), fill d'Eufranor, nascut a Atenes a la demos de Cttia. Fou un poeta cmic grec que va florir vers el 376 aC (101 olimpada). 

Practicava la comdia mitjana tot i que al Suides se li atribueix entre la vella i la mitjana. Les seves obres eren sobre temes mitolgics i sovint ridiculitzava a persona destacades de la vida cultural i poltica . El seu llenguatge era simple i elegant. 

Suides esmenta ales seves obres que diu que foren 104 de les quals uns 50 es conserven. Les principals sn:





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185418" title="Societ Sportiva Murata" nonfiltered="1241" processed="1237" dbindex="76247">


La Societ Sportiva Murata s un club sanmarins de futbol de la ciutat de San Marino.

Palmars.
Lliga de San Marino de futbol: 2;
 2006, 2007;

Coppa Titano de San Marino: 2;
 1997, 2007;

Resultats a competicions europees.


 Enllaos externs .
 Web FSGC;
 Plantilla;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185419" title="Eucadme" nonfiltered="1242" processed="1238" dbindex="76248">
Eucadme (Eucadmus         ) fou un escultor atenenc que fou el mestre d'Andrstenes i va viure segurament a la primera part del segle V aC. L'esmenta Pausnies (Pausanias 10.19.3.).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185420" title="Associazione Calcio Libertas" nonfiltered="1243" processed="1239" dbindex="76249">


L' Associazione Calcio Libertas  s un club sanmarins de futbol de la ciutat de Borgo Maggiore.

Fundat el 1928, s el club ms antic de San Marino.

Palmars.
Lliga de San Marino de futbol: 1;
 1996;

Coppa Titano de San Marino:  10;
 1937, 1950, 1954, 1958, 1959, 1961, 1987, 1989, 1991, 2006;

Trofeo Federale de San Marino: 3;
 1989, 1992, 1996;

 Enllaos externs .
 Web FSGC;
 Plantilla;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185422" title="Eucmpides" nonfiltered="1244" processed="1240" dbindex="76250">
Eucmpides (Eucampidas,            ) o Euclpides (Eucalpidas           ) fou un agent de Filip II de Macednia, nascut a Menalos a Arcdia, molt criticat per Demstenes. Pausnies l'esmenta com un dels que va dirigir als habitants de Menalos cap a Megalpolis per formar la nova ciutat el 371 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185426" title="Societ Polisportiva Tre Penne" nonfiltered="1245" processed="1241" dbindex="76251">


La Societ Polisportiva Tre Penne s un club sanmarins de futbol de la ciutat de Serravalle.

Palmars.
Coppa Titano de San Marino: 5;
 1967, 1970, 1982, 1983, 2000;

Trofeo Federale de San Marino: 1;
 2005;

 Enllaos externs .
 Web FSGC;
 Plantilla;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185428" title="Societ Sportiva Virtus" nonfiltered="1246" processed="1242" dbindex="76252">


La Societ Sportiva Virtus s un club sanmarins de futbol de la ciutat de Acquaviva.

Palmars.
Trofeo Federale de San Marino: 1;
 1988;

 Enllaos externs .
 Web FSGC;
 Plantilla;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185430" title="Societ Polisportiva Cailungo" nonfiltered="1247" processed="1243" dbindex="76253">


La Societ Polisportiva Cailungo s un club sanmarins de futbol de la ciutat de Borgo Maggiore.

Palmars.
Trofeo Federale de San Marino: 1;
 2002;

 Enllaos externs .
 Web FSGC;
 Plantilla;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185433" title="uquir" nonfiltered="1248" processed="1244" dbindex="76254">


Onomstica:

uquir, pintor  grec ;

uquir de Corint, escultor grec dfel segle VII aC;

uquir de Corint, escultor grec del segle VI aC;

uquir de Crpia, escultor atenenc;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185434" title="uquir (pintor)" nonfiltered="1249" processed="1245" dbindex="76255">
uquir (Eucheir, ) fou un pintor grec, parent de Ddal, i mtic inventor de la pintura a Grcia. Aristtil el considera un personatge mtic. 

L'esmenta Plini el Vell a la seva Histria Natural (Plinius Nat. 7.56.)




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185435" title="Associazione Calcio Juvenes/Dogana" nonfiltered="1250" processed="1246" dbindex="76256">


L'Associazione Calcio Juvenes/Dogana s un club sanmarins de futbol de la ciutat de Serravalle.

El club es va fundar l'any 2000 com a resultat de la fusi de dos clubs, el S.S. Juvenes (fundat el 1953) i el G.S. Dogana (fundat el 1970).

Palmars.
Coppa Titano de San Marino: 7;
 1965, 1968, 1976, 1978, 1984 (com a SS Juvenes);
 1977, 1979 (com a GS Dogana);

 Enllaos externs .
 Web FSGC;
 Plantilla;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185438" title="uquir de Corint (segle VII aC)" nonfiltered="1251" processed="1247" dbindex="76257">
uquir de Corint (Eucheir,       ) fou un escultor grec de Corint que juntament amb Eugrammos, va anar amb Demarat a Itlia el 664 aC i va introduir l'escultura en aquest territori. Probablement fou un personatge mtic.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185440" title="Societ Sportiva San Giovanni" nonfiltered="1252" processed="1248" dbindex="76258">


La Societ Sportiva San Giovanni s un club sanmarins de futbol de la ciutat de Borgo Maggiore.

Palmars.
sense ttols destacats;

 Enllaos externs .
 Web FSGC;
 Plantilla;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185441" title="uquir de Corint (segle VI aC)" nonfiltered="1253" processed="1249" dbindex="76259">
uquir o Euquiri (Eucheir o Eucheirus,        o         ,) fou un escultor grec de Corint, deixeble de Siadres i de Cartes d'Esparta, i mestre de Clearc de Rhegium. Va florir vers 520/516 aC. Segurament s el mateix uquir que Plini el Vell esmenta com l'escultor que va fer esttues d'atletes.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185443" title="San Marino Calcio" nonfiltered="1254" processed="1250" dbindex="76260">


El San Marino Calcio s un club sanmarins de futbol de la ciutat de Serravalle.

 Histria .
El San Marino Calcio es fund el 1960 amb el nom de S.S. Serenissima (Societ Sportiva Serenissima). El club es fusion amb l'antic SS Juvenes el 1973, esdevenint A.C. San Marino (Associazione Calcio San Marino) i posteriorment adoptant l'actual nom. fou creat per la Federaci de Futbol de San Marino amb la intenci de crear un club professional que represents a la Repblica de San Marino a les competicions italianes. Posteriorment fou comprat per empresaris.

Palmars.
sense ttols destacats;

 Enllaos externs .
 Web oficial;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185444" title="uquir de Crpia" nonfiltered="1255" processed="1251" dbindex="76261">
uquir o Euquire (Eucheir o Eucheirus,        o         ,), fill d'Eublides de Crpia, fou un escultor atenenc de la demos de Crpia, que va fer esttues de marbre d'Hermes que eren al temple de Feneu a Arcdia. S'han trobat algunes inscripcions a Atenes que l'esmenten.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185446" title="Guillaume Philibert Duhesme" nonfiltered="1256" processed="1252" dbindex="76262">

Guillaume Philibert Duhesme, (Bourgneuf, 7 de juliol de 1766 - Waterloo, 20 de juny de 1815) fou un militar francs.

Va estudiar dret i el 1792 va ser nomenat coronel. Com comandant a Roermond, ell va portar a mantenir Herstal, un pas important vers els Pasos baixos del nord, i va fer cremar el pont del Loo desprs de la derrota a Neerwinden el 18 de mar de 1793. Va creuar el Schelde i a la batalla de Villeneuve va reunir a infanteria que fugia (el 6 de juliol), i per aquesta acci el van fer general del general de brigada.

Va contribuir a la victria a la batalla de Fleurus el 26 de juliol de 1794 i va assetjar Maastricht sota el comandament de Jean Baptiste Klber, i va ser promocionat a general. Va lluitar a Vende el 1795, i ms endavant en el Rin, on va forar el pas sobre el riu el 20 d'abril de 1797 a Kehl. El 1798 va rebre un comandament a Itlia a les ordres de Jean tienne Championnet, i va participar en el setge de Npols i va prendre el control de Calbria i Apulia.

Desprs, va rebre un comandament als Alps el 1800 en l'exrcit Franco-Batavi de Pierre Franois Charles Augereau. Duhesme va ser fet comte i cavaller d'honour de Legi, i va dirigir la quarta divisi de l'exrcit itali el 1805 a la presa de Npols.

El 1808, va prendre el comandament a Espanya i es va distingir en la defensa del Bloqueig de Barcelona. A causa de les acusacions de permetre excessos de les seves tropes, va estar sense comandament de 1810 fins a 1814, quan se li va donar una divisi del mariscal Claude Victor-Perrin a La Rothire, Montereau i Arcis-sud-Aube. 

Desprs de la primera abdicaci de Napole el 1814, el van fer inspector general de la infanteria. En 1815, ell va unir-se a Napole desprs que torns d'Elba, i va lluitar a Ligny, on va morir el 18 de juny a prop de Waterloo 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185448" title="Euquria" nonfiltered="1257" processed="1253" dbindex="76263">
Euquria (Eucheria) fou una poetessa romana autora de 16 poemes elegacs,  on apareixen una srie de situacions absurdes. Sembla que va prendre la idea de Virgili. Es creu que va viure a la Gllia al segle V o VI.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185449" title="Euqueri" nonfiltered="1258" processed="1254" dbindex="76264">


Onomstica:

Euqueri de Li, bisbe de Li;

Euqueri, religis del segle VI;

Euqueri d'Orleans, bisbe d'Orleans;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185450" title="Bateria d'autombil" nonfiltered="1259" processed="1255" dbindex="76265">


Una bateria d'autombil s un tipus de bateria elctrica recarregable que li proporciona energia elctrica. Pot ser una bateria AEI (Arrancada - Enllumenat - Ignici) o una bateria de tracci (emprada com a font d'energia principal d'un vehicle elctric).

 Bateries AEI (Arrancada - Enllumenat - Ignici) .

Les bateries AEI normalment sn de plom i cid i proveeixen un voltatge de 12 Volt nominals (de fet 12,6 Volts) mitjanant la connexi en srie de sis celles cadascuna de les quals genera de 2 a 2,1 Volts.)

 Caracterstiques .

En triar una bateria de substituci cal tenir en compte les segents caracterstiques:

Mides: (amplada x profunditat x alada) Cal que la bateria cpiga en el receptacle que l'ha d'allotjar;
Voltatge nominal: sol ser de 12 Volts.
Capacitat de crrega: en Ampere-hora, etiquetat Ah;
Potncia de descrrega: en Ampere, etiquetat A;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185452" title="Euqueri de Li" nonfiltered="1260" processed="1256" dbindex="76266">
Euqueri de Li (Eucherius) fou bisbe de Li a la primera meitat del segle V.

Va nixer a la segona meitat del segle IV, membre d'una illustre famlia i probablement fill de Valeri, que fou prefecte de les Gllies i probablement parent de l'emperador Avit. Euqueri es va casar amb Gala, una dama noble, i va tenir dos fills, Saloni i Verani, i dos filles, Corsrtia i Ttlia. Vers el 410 va decidir retirar-se de la vida civil i va marxar amb la famlia a Lerins (Lerinum) i des d'all a la vena illa de Lero o Santa Margarita on va viure com a eremita dedicat a educar als seus fills, a la literatura i a la religi. 

Va adquirir reputaci de santedat i fou escollit bisbe de Li el 434, crrec que va exercir fins a la mort vers el 450. Va assistir al concili d'Aurenja. El seu fill Verani el va succeir i Saloni fou bisbe de Ginebra.

El seus llibres sn:
 
 De laude Eremi  eu vita solitaria (vers  428) ;
 Epistola paraenetica ad Valerianum cognatum de contenmtu mundi et secularis philosophiae, (vers 432);
 Liber formularum spiritalis intelligentiae ad Veranium filium, tamb anomenat De forma spiritalis intellectus. ;
 Instructionum Libri II ad Salonium filium. El primer llibre es diu De Qnaestionibus difficilioribus Veteris et Novi Testamenti i el segon Explicationes nominum Herbraicorum;
 Homiliae ;
 Historia Passionis S. Mauritii et Sociorum Martyrum Legionis Felicis Thebaeae Agaunensium.
 Exhortatio ad Monachos;
 Epitome Operum Cassiani.
Altres se li atribuexen errniament:  1. Commentarias in Genesin. 2. Commentariorum in libros Regum Libri IV.  3. Epistola ad Faustinum. 4. Epistola ad Philonem. 5. Regula duplex ad Monachos. 6. Hiomtiliarum Collectio.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185453" title="Euqueri (consell eclesistic)" nonfiltered="1261" processed="1257" dbindex="76267">
Euqueri fou un bisbe gal del segle V i comenaments del segle VI que fou membre del consell eclesistic de la Gllia els anys 524, 527 i 529. Se sap que fou bisbe per no la seu (en tot cas no fou Li). 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185454" title="Euqueri d'Orleans" nonfiltered="1262" processed="1258" dbindex="76268">

Euqueri o Sant Euqueri (Orleans, vers 670  Darchinium 20 de febrer del 743), fill de Savaric bisbe d'Auxerre, fou bisbe d'Orleans al segle VIII.

De jove es va tancar a l'abadia benedictina de Jumiege o Inmiegues a Normandia on va passar sis o set anys fent prctiques penitencials. Quan el seu oncle, que era bisbe d'Orleans va morir, el senat local el va nomenar bisbe de la ciutat i fou consagrat el 721.

Es va oposar a Carles Martell que havia confiscat propietats eclesistiques per lluitar contra els musulmans procedents d'Hispnia. Desprs de la victria a la batalla de Tours o Poitiers del 732, Carles va anar a Orleans i el 737 i va enviar al bisbe a l'exili a Colnia i ms tard se li va permetre de retirar-se al monestir de Darchinium o Saint Trons on va morir el 20 de febrer del 743. Dos germanes seves foren monges.

Fou considerat sant.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185455" title="Eclia" nonfiltered="1263" processed="1259" dbindex="76269">

Eclia (Eucleia,        ) fou una detat adorada a Atenes, on tenia un santuari dedicat construt amb el bot fet pels atenencs a la batalla de Marat. Personificava a la glria, que els atenencs havien conquerit en aquesta batalla. Eclia hauria mort a un santuari dedicat a rtemis i per aix de vegades es anomenada rtemis Eclia; altres la descriuen com filla d'Hrcules i Mirto. Fou adorada tamb a Becia i Lcrida. rtemis Eclia tenia un temple a Tebes.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185456" title="Ampere-hora" nonfiltered="1264" processed="1260" dbindex="76270">
L' Amper-hora o Ampere-hora s una unitat de crrega elctrica que no forma part del Sistema Internacional ja que l'hora tampoc n's. s la quantitat de crrega elctrica que circula per una secci d'un conductor per on passa un corrent de 1 Ampere durant 1 hora.

Equivalncia.

1 Ampere-hora = 3600 A  s = 3600 Coulomb

 s .

S'empra en les bateries d'autombil per indicar-ne la capacitat.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185459" title="Vall-llebrera" nonfiltered="1265" processed="1261" dbindex="76271">

Vall-llebrera s una entitat de poblaci que pertany al municipi d'Artesa de Segre, comarca de la Noguera.

Petit poble situat sobre un cingle que perd alada cap al riu de les Segues (afluent del Segre, un quilmetre aiges avall) a peu de la carretera que transcorre entre Artesa de Segre i el coll de Comiols. Aquesta situaci sobre un cingle atorga a la vila un balc natural, que els habitants del poble anomenen bresc, i des d on s albira un bell paratge vers Montmagastre.

 Lo poble .
Consta d un nucli, que aglutina la majoria de les seves cases, amb forma de vila closa, a la que s accedeix per un portal adovellat, i una part ms disseminada anomenada les masies.

Fora de la vila closa, i noms entrar al poble es troba l esglsia parroquial que data del s.XVI, i rep el nom del seu patr Sant Pon.

En front de la parrquia, i a l altre costat de la plaa de l esglsia, hi ha les restes de l antic Castell de Mirandol obra del s.XVII, avui habilitat com a habitatge particular. Encara es pot observar a la faana frontal part del seu arc adovellat que donava accs al seu interior. El nom del castell possiblement prov de les vistes que ofereix la vila.

 Festa Major .
La Festa Major t lloc el segon cap de setmana del ms d agost, i aplega a la gent del poble durant dos dies en que es duen a terme: jocs per la mainada, campionat de bitlles, ball amb orquestra, missa solemne amb process de la coca i un sopar de germanor.

 Poblaci .
Anys enrere posse escola, mol d oli i de farina. La seva poblaci ha davallat progressivament des dels 150 habitants l any 1900 fins als 34 el 2006.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185461" title="Erg" nonfiltered="1266" processed="1262" dbindex="76272">
Erg (    ) s una paraula rab que s equivalent a "mar de dunes" i es dona a les grans zones desrtiques formades per dunes d'arena, mentre que quan sn de pedra es diuen "hamada". L'arena del desert est formada per les restes alluvials dels oueds o rierols que arrosseguen material quan plou, i que l'acci de cents d'anys del vent i la pluja arriba a transformar els alluvions en arena (si els materials no estan prou erosionats, sn de pedra i llavors sn "reg" en lloc d'erg). Aquesta arena per l'acci del vent xoca contra les roques del desert provoquen el sorgiment de nous materials que per fragmentaci arriben a ser arena. Els canvis de temperatura amb la contracci i dilataci violenta dels materials provoquen tamb la creaci de l'arena. Les dunes son acumulacions d'arena i sn una caracterstica dels erg. Les precipitacions dels ergs sn molt minses, d'uns 120 mm/any.

Hi ha erg a diversos llocs del mon. Una llista dels ergs s la segent:


frica.
Algria;
 Gran Erg Oriental (en part a Tunsia);
 Gran Erg Occidental;
 Erg Chech (en part a Mali);
 Erg Iguidi (en part a Mauritnia);
 Erg er-Raoui;
 Erg Tiferine;
 Erg Tidohaine;
 Erg Ferradj;
 Erg Admer;

 Botswana;
 Desert de Kalahari;

 Txad;
 Erg Djourab;
 Erg Idrisi;

 Egipte;
 Ramla El Kebir;
 Erg Somaya;
 Erg Abunugar;
 Erg Abu Ramada;
 Desert del Negev (en part a Israel);

 Lbia;
 Erg Awbari;
 Erg Ubari;
 Erg Titersine;
 Erg Idehan Murzuq;
 Erg Ouan Kasa;
 Erg Tannezouft;
 Erg Takarkouri;
 Erg Mehedjibat;
 Erg Tassegefit;

 Mali;
 Erg Achaif;
 Erg Atouila;
 Erg Outouila;

 Mauritnia;
 Erg Aoukar;
 Erg Taokest;

 Marroc;
 Erg Chebbi;
 Erg Lihoudi;
 Erg Chegaga;
 Erg Mghiti;
 Erg Jerboia;
 Erg Zemoul;

 Nambia;
 Desert de Nambia;

 Nger;
 Jadal;
 Erg Brousset;
 Tnr;
 Tafassasset;
 Erg de Gran Bilma o 'Kaouar' (en part a Txad);

 Sudan;
 Erg Selima;

sia.
 Xina;
 Taklamakan, Xinjiang;
 Dzungria, Xinjiang;
 Desert de Tengger, Ningxia;
 Desert d'Ordos, Monglia Interior;

 Iran;
 Dasht-e Lut;

 Kazakhstan;
 Moin Kum;
 Kyzyl Kum (en part a Uzbekistan i Turkmenistan);

 Monglia;
 Nomin Mingan Gobi;

 Pakistan i ndia;
 Desert de Thar;

 Arbia Saudita;
 Rub al-Khali;
 Dahna;
 Gran Nefud;
 Jafurah;
 Nefud Es Sirr;
 Nefud Eth Thuwairat;
 Nefud Shudaiah;

 Turkmenistan;
 Desert de Karakum;
 Turan;
 Zaunguz;

Austrlia.
 Desert de Gibson ;
 Gran Desert d'Arena;
 Gran Desert Victria;
 Desert de Simpson;

Amrica.
 Mxic;
 Desert de Sonora;

 Estats Units d'Amrica;
 Navajo Sandstone;
 Turons d'Arena de Nebraska, Nebraska;
 Desert de Yuma, Arizona;
 Dunes d'Algodones, Califrnia;

Amrica del Sud.

 Xile;
 Desert d'Atacama;

 Per;
 Gran desert d'Ica;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185464" title="Luciano Pavarotti" nonfiltered="1267" processed="1263" dbindex="76273">

Luciano Pavarotti (Mdena, 12 d'octubre de 1935 - 6 de setembre de 2007) va ser un tenor itali i un dels cantants ms famosos, tant d'pera com tamb de msica popular. El seu pare fou un forner amant de l'pera, qui el va empnyer a iniciar els seus estudis en el mn del cant lric. Curs els seus estudis a la "Scuola Magistrale", on treball com a professor de primria desprs de graduar-se. Se'l sent per primer cop al cor de Mdena al costat del seu pare.

Realitz el seu debut el 29 d'abril de 1961, com a Rodolfo a La Bohme de Puccini, al palau de l'pera de Reggio Emilia. Aix li fu guanyar molta popularitat, per molta ms en guany encara quan cant el paper de Tonio de La fille du rgiment amb la seva difcil ria de nou "Dos de pit". Amb aix aconsegu ser portada del New York Times.

Ha cantat amb Sting, Andrea Bocelli, Frank Sinatra, Michael Jackson, Sepultura i inditament, Caetano Veloso i el grup de rock irlands U2. Amb els seus collegues i amics, Josep Carreras i Plcido Domingo, form el trio Els Tres Tenors. Ha registrar un gran nombre d'peres en disc, on destaca el seu treball amb Joan Sutherland i el director Zubin Mehta.

Durant diversos anys consecutius a partir de 1991 va respondre a la crida de l'organitzaci War Child, per recaptar fons per la construcci d'un centre de musicoterpia a Mostar. D'aquesta forma, anualment s'organitzaren concerts a Mdena sota el ttol "Luciano Pavarotti and friends", on a ms a ms participaven altres personalitats de la msica internacional, com Anastacia, on es recaptaren fons per diferents causes i beneficis per a nens i homes d'arreu del mn.

Pavarotti fou molt sollicitat a teatres d'arreu del mn fins que es retir a la pera Metropolitana de Nova York el mar de 2004, on interpret el paper del pintor Mario Cavaradossi a Tosca, de Giacomo Puccini.

El 7 de juliol de 2006 fou operat de cncer de pncrees en un hospital de Nova York, malaltia que finalment li caus la mort la matinada del 6 de setembre de 2007.

 Enllaos externs .
  Video Nessun Dorma, ltima actuaci de Pavarotti (Tur, 2006);










































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185468" title="Gran Erg" nonfiltered="1268" processed="1264" dbindex="76274">
El Gran Erg (gran desert d'arena) s una gran extensi desrtica d'Algria. Est dividida en:

Gran Erg Occidental;
Gran Erg Oriental;

El gran Erg Occidental s'estn pel sud de l'Atles sahari i t a l'oest el Saoura, i a l'est la regi de El-Menia, amb l'altipl de Tademait al sur-est.

El gran Erg Oriental s troba al nord de l'altipl (tassili) d' Hoggar, i arriba fins a Tunsia (de la que ocupa el quart sud-oest del pas) al nord-est i fins l'altipl de Tademat al sur-oest. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185469" title="Drac de Sant Quint de Mediona" nonfiltered="1269" processed="1265" dbindex="76275">
El drac de Sant Quint de Mediona, pertany a la comarca de l'Alt Peneds.

La primera notcia oficial del drac de Sant Quint de Mediona data del 1863 i es va donar a conixer per diari barcelons El Presente.

El drac actual va ser construt per Emili Ferrer i Joan Rafecas l'any 1954, per en un primer temps era de color verd i al cap d'uns anys el van pintar de color negre i vermell.

Participa en la festa major de Sant Quint, per tamb fa altres sortides fora de la poblaci segons la disponibilitat de tots els membres de la colla. 

Els components de la colla del drac des de l'any 1984 porten un vestuari especial vermell i negre de les tonalitats del drac.

El dia 3 de juliol de 2004 durant el sopar de germanor del 50 aniversari, es va batejar el drac de Sant Quint de Mediona amb cava, i se li va donar el nom de Quintifoc.

 Caracterstiques .
 Material: Fusta d'olivera recoberta de cartr-pedra;
 Alada: 165 cm;
 Llargada: 380 cm;
 Amplada: 110 cms;
 Pes: 100 kg;
 Punts de foc: 20;
 Tracci: Carregat interiorment per 1 persona;
 Components de la colla: 9 portadors i 5 timbalers;

 Enllaos externs .
Web del Drac de Sant Quint de Mediona;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185471" title="Tractat de Nimega (1678)" nonfiltered="1270" processed="1266" dbindex="76276">
El Tractat de Nimega (tamb conegut com La pau de Nimega) es una serie de pactes que es van signar a la fi de la guerra francoholandesa entre 1678-1679, desprs de l'invasi de l'exrcit de Llus XIV de Frana a la Repblica de les Set Provncies Unides. 

Frana torn a Espanya els territoris de Kortrijk, Oudenaarde, Gant, Charleroi i el ducat de Limburg situats als Pasos Baixos espanyols, per mantingu el Franc Comtat, Cambrai i Ieper, Alscia, Lotarngia i Bouillon. La Repblica va recobrar Maastricht.  

La repartici dels territoris canviar encara desprs amb el Tractat de Rijswijk (1698) i el Tractat d'Utrecht (1713). Al 1795, les tropes franceses van annexionar els Pasos Baixos del sud per la darrera vegada (fins al 1815). La frontera definitiva entre el Regne Unit dels Pasos Baixos i Frana ser definida el 1815 amb et Tractat de Pars.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185472" title="Gran Erg Oriental" nonfiltered="1271" processed="1267" dbindex="76277">
El Gran Erg Oriental (rab: Erg El Kebir Ech Charqi) s un desert de dunes d'arena d'Algria i en una petita part de Tunsia, que es troba al nord de l'altipl (tassili) d' Ahaggar (en la part del nord el tassili En Ajjer), i arriba fins a Tunsia (de la que ocupa el quart sud-oest del pas) al nord-est i fins l'altipl de Tademat al sud-oest. La superfcie principal correspon a Algria que t al seu territori 8/10 parts. Tunsia t noms 1/10 part. La superfcie s d'uns 190.000 km2 dels que uns 35.000 km2 sn en territori tunisi.

El gran erg algeri esta limitat per la frontera tunisiana a l'est, i al sud-est pel desert de pedres de El Homr a Lbia; al sud-sud-est pel desert de pedres de Tinghert (Hamada), i al sud-sud-oest per l'altipl (Hidab) de Tinghert; a l'oest (sud-oest) per l'altipl de Tademat; a l'oest per una franja de desert una mica diferent que va de nord a sud i a la que hi ha nombrosos oueds (rierols), que el separa del Gran Erg Occidental; i al nord la regi predesrtica anomenada Chambi Oued.

L'Erg tunisi va entre Nefta i Tozeur i la zona del Chott El Djerid al nord, i Bordj El Khadra al extrem sud de Tunsia a una 10 km de Ghadames, o sigui uns 400 km, amb una amplada mitjana de 100 km (130 km al nord, noms 55 km al sud) entre la frontera algeriana i l'altipl de Dahar a la Djeffara. El parc nacional de Jbil, desert de dunes, i el Parc National de Sidi Toui, desert de pedres, sn en aquesta part.

L'erg el formen dunes generalment baixes, arriben a una altura mxima de poc ms de 200 metres. A les parts sense duna la capa d'arena es ms fina i algunes pedres del desert sobresurten per damunt; la vegetaci, fora escassa, consisteix en matolls  xerfits i especies com el drinn (Aristida pungens) que es troben a les parts baixes i en algun vessant de duna. La fauna est formada per guineus del Shara, insectes diversos, arcnids, escorpits i serps (entre elles una molt verinosa anomenada localment "ver de l'arena").

Vegeu tamb.
Taghit;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185473" title="Bordj El Khadra" nonfiltered="1272" processed="1268" dbindex="76278">
Bordj El Khadra s la vila ms al sud de Tunsia a la governaci de Tataouine, delegaci de Remada. s un lloc fronterer amb Lbia (a uns 11 km al sud hi ha Ghadames) i la frontera algeriana es tamb propera. La ciutat viu d'aquesta situaci de frontera, amb compra sobretot de productes libis desprs revenuts, i algunes parades de turistes. Una gran duna a la vora dona, des del seu damunt, una visi molt pintoresca de l'oasi que t menys de mil habitants i un xoll d'aigua envoltat de canyes. A uns pocs km a l'est hi ha una llacuna salada generalment seca anomenada Sabkhat Oumzemzem.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185474" title="Antonio Corgos Cervantes" nonfiltered="1273" processed="1269" dbindex="76279">
Antonio Corgos Cervantes (nascut el 10 de mar de 1960 a Barcelona), amb 1,83 metres d altura i 78 quilos de pes va aconseguir destacar a la especialitat de salt de llargada i tamb va aconseguir destacades actuacions a la prova de triple salt.


 Carrera esportiva .
Amb noms 18 anys al 1978 va aconseguir superar el record de Europa junior, el record espanyol de salt de llargada de las categories junior, promesa i absoluta  amb un salt de 8,05 metres. Un any ms tard va tornar a superar aquestes plusmarques fent dos salts de 8,09, per f un any ms tard va fer a  Madrid, el 24 de agosto de 1980, el millor salt de la seva carrera esportiva, 8,23 metros. Aquest salt li va  suposar un gran reconeixement, i fins el gran Bob Beamon, un dels millors saltadors de llargada de tots els temps, es va rendir a la seva qualitat augurant-li un gran futur i que aconseguiria arribar a saltar 8,70 metres.

Aquestes expectatives de jove, no es van poder fer realitat, perque tota la seva carrera esportiva va ser una succesi de lesions. Malgrat a aquets incovenients la seva qualitat li van permetre fer una notable carrera esportiva i com a prova a la seva epoca el van votar com el millor saltador de llargada espanyol de tots els temps.

 Millors marques .  .
 Salt de llargada: 8,23m. a l aire lliure y 8,12m. a pista coberta.
 Triple Salt: 16,28m. a l aire lliure y 16,33m. a pista coberta.
 Referncies .

Enllaces externs.
Perfil de Antonio Corgos en la IAAF ;
Biografia de Antonio Corgos;
Real Federaci Espanyola de Atletisme;
Federaci Catalana de Atletisme ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185476" title="Villaescusa de Ebro" nonfiltered="1274" processed="1270" dbindex="76280">


Villaescusa de Ebro s un petit poble del municipi de Valderredible, a Cantbria, l'ltim en ser travessat pel riu Ebre abans de proseguir el seu transcurs per Castella i Lle. Est situat a 688 m d'alada per sobre el nivell del mar i t una poblaci de 22 habitants (2004). A 1 km del poble es situa la cascada del Tobazo.  


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185477" title="Soto Rucandio" nonfiltered="1275" processed="1271" dbindex="76281">
Soto Rucandio s un nucli pertanyent municipi de Valderredible, a Cantbria. 
Est situat a 21 km de Polientes i compta amb 17 habitants (2004). Es troba a 840 m per sobre el nivell del mar.

Referncies.
  	 
 	 
 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185478" title="La Serna" nonfiltered="1276" processed="1272" dbindex="76282">
La Serna s un petit nucli pertanyent al municipi de Valderredible, a Cantbria, en el que tan sols viuen 3 habitants (2004). Es troba a 12 km de Polientes i a 987 m per sobre el nivell del mar.

Referncies.
  	 
 	 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185479" title="Polientes" nonfiltered="1277" processed="1273" dbindex="76283">

Polientes s la capital municipal de Valderredible. Hi viuen 216 habitants (2004). Es troba a 716 m per sobre el nivell del mar i a 112 km al sud de Santander. El patrimoni histric d'aquest poble es centra en l'esglsia parroquial de San Cristbal. Compta amb un museu etnogrfic de la comarca.


Referncies.
  	 
 	 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185480" title="San Martn de Elines" nonfiltered="1278" processed="1274" dbindex="76284">


San Martn de Elines s un poble de Cantbria que pertany al municipi de Valderredible, a Campoo. La poblaci s de 71 habitants (2004). s un poble especialment visitat per la seva esglsia romnica.

Est dividit en tres barris: "Barrio de Abajo" o "Cascajar", "Barrio de Arriba" i "Cabrerizas".

Referncies.
  	 
 	 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185481" title="Arroyuelos" nonfiltered="1279" processed="1275" dbindex="76285">


Arroyuelos s un nucli del municipi de Valderredible, a Cantbria. Est situat a 710 metres per sobre el nivell del mar i a 9 km de Polientes. Hi viuen 23 habitants (2004). En aquest poble se situa l'ermita de San Acisclo i Santa Vitoria.


Referncies.
  	 
 	 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185482" title="Citopatia mitocondrial" nonfiltered="1280" processed="1276" dbindex="76286">

Les citopaties mitocondrials, mitopaties mitocondrials o malalties mitocondrials sn un conjunt divers d alteracions que resulten de la mutaci en l ADN dels mitocondris (mtDNA). Les mutacions donades poden ser tan alteracions puntals en gens mitocondrials individuals com grans delecions.Els rgans ms afectats per aquestes alteracions sn aquells que requereixen d una elevada quantitat d energia com sn els msculs i el sistema nervis. 

L epilpsia mioclnica i malaltia de les fibres vermelles s un exemple de citopatia mitocondrials conseqncia d una mutaci puntual. La major part de les vegades es dona per una substituci de G per A en la posici 8344 del gen tRNA per a la lisina. Tot i que es una malaltia del mscul afecta tamb la visi i l audici.

El sndrome de Kearns-Sayre s una citopatia mitocondrial deguda a una deleci en l ADN mitocondrial. En aquest cas els smptomes afecten als ulls, els msculs, el cor i al cervell. 

Enllaos externs.
Informaci extensa sobre les malalties mitocondrials;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185485" title="Hadrosaurodeu" nonfiltered="1281" processed="1277" dbindex="76287">

Els hadrosaurodeus (Hadrosauroidea) constitueixen un clade o superfamlia de dinosaures ornitisquis que inclou els dinosaures amb "bec d nec", o hadrosurids, i els seus parents ms propers. Molts dels hadrosauroids primitius, com Ouranosaurus, han sigut tradicionalment inclosos en el grup parafiltic "Iguanodontidae".

Classificaci.
Taxonomia.

Superfamlia Hadrosauroidea;
?Nanyangosaurus;
?Jinzhousaurus;
?Equijubus;
?Shuangmiaosaurus;
Ouranosaurus;
Fukuisaurus;
Penelopognathus;
Altirhinus;
Eolambia;
Protohadros;
Probactrosaurus;
Cedrorestes;
Famlia Hadrosauridae;

Filognia.
Cladograma segons Norman (2002) i Godefroit, Li & Shang (2005).

 Hadrosauroidea
 |--Penelopognathus
 |--+--Altirhinus
 |  `--Eolambia
 `--+--Protohadros
    `--+--Probactrosaurus
       `--Hadrosauridae
          |--Telmatosaurus
          `--+--Bactrosaurus
             `--Euhadrosauria
                |--Hadrosaurinae
                `--Lambeosaurinae










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185487" title="Iguanodont" nonfiltered="1282" processed="1278" dbindex="76288">

Els iguanodonts (Iguanodontia) van ser dinosaures herbvors que visqueren del Jurssic mitj al Cretaci superior. Aquest clade inclou gneres com Camptosaurus, Callovosaurus, Iguanodon, i Ouranosaurus. Els iguanodonts foren un dels primers grups de dinosaures en ser descoberts. A aquest grup pertanyen els dinosaures ms ben coneguts, i inclou els hadrosaures "bec d nec".

Taxonomia.
Iguanodontia s sovint classificada com un infraordre dins el subordre Ornithopoda. Benton (2004) classific Ornithopoda com a infraordre i deix sense rang a Iguanodontia. Tradicionalment, els iguanodonts s han agrupat en la superfamlia Iguanodontoidea i la famlia Iguanodontidae. De totes maneres, els estudis filogentics mostren que els "iguanodonts" tradicionals conformen un grup parafiltic.

Filognia.
Cladograma segons Weishampel & Heinrich (1992). 

 Iguanodontia
 |--Tenontosaurus
 `--+--Rhabdodontidae
    |  |-?Mochlodon
    |  |--Rhabdodon
    |  `--Zalmoxes
    |-?Muttaburrasaurus
    `--Euiguanodontia
       |--Anabisetia
       |--Gasparinisaura
       `--Dryomorpha
          |--Dryosauridae
          |  |--Dryosaurus
          |  `--Valdosaurus
          `--Ankylopollexia
             |-?Bihariosaurus
             |-?Talenkauen
             |--Camptosauridae
             |  |--Cumnoria
             |  |--Callovosaurus
             |  |--Draconyx
             |  `--Camptosaurus
             `--Iguanodontoidea
                |--Lurdusaurus
                |--Lanzhousaurus
                `--Hadrosauriformes
                   |--Iguanodon
                   `--Hadrosauroidea












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185490" title="Vulcanodntid" nonfiltered="1283" processed="1279" dbindex="76289">

Els vulcanodnitds constitueixen una famlia de dinosaures saurpode basals que visqueren durant el Jurssic inferior. Els membres d aquesta famlia presentaven mesures mitjanes i es consideren els primers representats del grup dels saurpodes.

Alguns membres d aquesta famlia sn Zizhongosaurus, Barapasaurus, Tazoudasaurus, i Vulcanodon .

Com a conseqncia dels trets primitius, el primer exemplar descobert, Vulcanodon, del Jurssic inferior de l'actual Zimbabwe, fou classificat en un primer moment com a prosaurpode. L any 2004 Allain defin com a pertanyents a aquesta famlia "tots els saurpodes ms propers a Vulcanodon que als eusaurpodes".












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185492" title="Peress didctil" nonfiltered="1284" processed="1280" dbindex="76290">

Les dues espcies existents de peresosos didctils (Choloepus) sn la de Linn i el peress didctil de Hoffmann. Ambdues espcies tenen tres dits als peus i dos a les mans. Sn els nics memebres del gnere Choloepus i els nics memebres vivents de la famlia Megalonychidae. Estn estretament emparentats amb els petits i generalment ms lents peresosos de tres dits. Els dos tipus de peresosos tendeixen a ocupar els mateixos boscos.

Els peresosos de dos dits tenen perodes de gestaci d uns 10 mesos. Les cries neixen amb urpes.

Els peresosos de dos dits passen la major part de la seva vida penjats dels arbres. Sn ms actius que els peresosos de tres dits. La temperatura del seu cos depn de la temperatura ambiental.

Mengen fruites, anous, baies, escorces i ocasionalment petits rosegadors.

Espcies.
Famlia Megalonychidae;
Gnere Choloepus ;
Peress didctil com (Choloepus didactylus);
Peress didctil de Hoffmann (Choloepus hoffmanni);








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185495" title="Peress pigmeu" nonfiltered="1285" processed="1281" dbindex="76291">

El peress pigmeu (Bradypus pygmaeus) s una espcie de peress de tres dits recentment descoberta. Habiten a la petita illa de Isla Escuda de Veraguas propera a la costa de Panam i com el seu nom suggereix, sn nans en comparaci amb els seus parents. Probablement com a conseqncia de l enanisme insular. 

Es troben en greu perill d'extinci. Aquest fet s degut a la petita rea de distribuci que presenten i la combinaci de prdua d'hbitat, caa i turisme.

 Referncies .
  	 
 	 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185498" title="Mimosa" nonfiltered="1286" processed="1282" dbindex="76292">
La mimosa (Acacia dealbata) s una espcie de planta lleguminosa. Es tracta d'un arbre de creixement rpid que pot arribar als 12 metres d'alada. Presenta una escora grisenca o blanca i s'utilitza sovint en jardineria. Floreix al gener i al mar. Es considera originria d'Austrlia.

 Referncies .



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185501" title="Castanyer d'ndia" nonfiltered="1287" processed="1283" dbindex="76293">

El castanyer d'ndia (Aesculus hippocastanum) s un arbre caducifoli, nadiu d'una petita rea de les muntanyes dels Balcans al sudest europeu, principalment al nord de Grcia per tamb a Albnia i a la Repblica de Macednia. s ampliament cultivat a tots els pasos de clima temperat.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185503" title="Josep Juan i Domnech" nonfiltered="1288" processed="1284" dbindex="76294">
Josep Juan Domnech (Barcelona, 1900 - 1979). Anarco-sindicalista. Conegut com a Josep J. Domnech. Obrer del ram del vidre. Fou president del Sindicat del Vidre de Barcelona de la CNT i de la Federaci Nacional del mateix ram. Secretari de la CRTC (gener 1936). 

Amb l'entrada durant la guerra dels anarquistes al govern Companys, fou conseller de la Generalitat de Catalunya: de Provements  (26-09-36 al 17-12-36), de Serveis Pblics (17-12-36 al 3-04-37), d'Economia, Serveis Pblics, Sanitat i Assistncia Social (3-04-37 al 16-04-37) i altra vegada de Serveis Pblics (16-04-37 al 05-05-37). Va sortir del govern amb l'expulsi de la CNT arran dels fets de maig del 1937 i torn a desenvolupar les tasques de secretari del comit CRTC (juliol 1937   1939). 

El 1939 s exili a Frana on fou internat en el camp de concentraci de Vernet.  S'alini amb el CNT "poltica" i fou secretari en el Ple del Moviment Llibertari (Frana, desembre 1947). 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185504" title="Valeri Mas i Casas" nonfiltered="1289" processed="1285" dbindex="76295">
Valeri Mas i Casas.  Anarcosindicalista. Representant de la CNT al Comit de Provements els primers mesos de la guerra civil espanyola. El novembre de 1936 substitu Mari Rodriguez Vzquez, en la secretaria del comit de la CRTC, crrec que ocup fins el maig de 1937. 

Pass a formar part del Govern de la Generalitat (5 de maig - 21 de juny de 1937), com a Conseller d'Economia, Serveis Pblics, Sanitat i Assistncia Social. Particip en la creaci del Consell del MLE (Perpiny, mar de 1939). L'any 1956 residia a Tolosa de Llenguadoc.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185505" title="Batalla de Ceret" nonfiltered="1290" processed="1286" dbindex="76296">





La batalla de Ceret va ser lluitada 20 d'abril de 1793, i va donar la victria al general espanyol Antonio Ricardos contra l'exrcit francs de Gautier Kerveguen, intentant aturar l'avan a la ciutat de Perpiny.

 Antecedents .
El govern espanyol va declarar la guerra contra la Repblica Francesa el 17 d'abril de 1793 en resposta a l'execuci de Llus XVI de Frana i Maria Antonieta. L'exrcit espanyol, sota el comandament del general Antonio Ricardos va envair el Rossell per Sant Lloren de Cerdans, amb uns 25.000 homes i un centenar de peces d'artilleria, ocupant la ciutat poc defensada d'Arles, i avanant cap a Perpiny per la vall del riu Tec.

  L'ordre de batalla.
Kerveguen , a les ordres del general Matthieu La Houlire va disposar les tropes franceses en dos grups, el primer emboscat entre les oliveres a l'esquerra del cam i la muntanya, mentre que el segon formava entre Ceret i el pont del cam, amb l'artilleria

Antonio Ricardos va disposar les tropes en tres lnies, la primera amb dos regiments i tres companyies, comandada per ell mateix, la segona per quatre companyies i la tercera amb dos regiments.

 La batalla .
Ricardos va iniciar el combat amb l'atac per la dreta del flanc esquerra per part de la infanteria lleugera dels voluntaris de Catalunya i Tarragona amb trets de fuselleria, que va ser resposta pels francesos assentats a les oliveres i per dos canons emplaats davant del pont. 

Seguidament, el Comte de la Unin va fer prendre dos canons apostats a la carretera d'Arles, fent fugir als francesos, i capturant aquestes peces i les del pont. Desbordats i presa l'artilleria, els francesos van fugir al Vol. 

 Conseqncies .
Aquesta batalla significa l'ocupaci espanyola de la vall del riu Tec en la seva progressi per la presa de Perpiny, el sucidi del general Matthieu La Houlire, que no va suportar la humiliaci de la derrota, i que l'exrcit francs dels Pirineus se separars en dos, l'exrcit dels Pirineus occidentals, comandat pel general De Flers i l'exrcit dels Pirineus orientals, comandat pel general Joseph Servan.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185506" title="Pere Mestres i Albet" nonfiltered="1291" processed="1287" dbindex="76297">
Pere Mestres i Albet (Vilanova i la Geltr, 22 d'agost de 1901 - 17 de desembre de 1975), fou un poltic catal.

Fill de famlia treballadora, va estudiar peritatge elctric a l Escola Industrial de Vilanova, d'on ms tard seria professor. 

Milit en la Joventut del Centre Democrtic Federalista, entitat que el 1931 es va adherir a la Conferncia d Esquerres Catalanes, origen d Esquerra Republicana de Catalunya. El juny de 1933 entr a formar part del Comit Executiu d'ERC.

El 20 de novembre de 1932 s elegit a les eleccions al Parlament de Catalunya. Des del 4 d'octubre de 1933 form part del govern Maci, primer com a conseller de Governaci i, ms tard ja al primer govern Companys, a la Conselleria d Obres Pbliques i Sanitat, en la qual intent completar el mapa sanitari i assistencial de Catalunya fins que es detingut pels fets del sis d'octubre i, amb els altres consellers i el president Companys es recls al vaixell Uruguay i, desprs de ser jutjat el 25 de juny de 1935, fou empresonat al penal de Cartagena juntament amb Ventura Gassol, Mart Esteve i Mart Devesa. Amb la victria del Front d'Esquerres a les eleccions generals espanyoles obtingu un esc al Congrs dels Diputats, i el 16 de febrer de 1936 retorn a la Conselleria d Obres Pbliques. 

Surt a Frana en 1938 en una missi encarregada per Llus Companys i ja no retornar. Es va exiliar a Cuba i abandon l'activitat poltica. Ms tard va estar a Mxic, l'Argentina i el Per. 

Els darrers anys de la seva vida els pass a Vilanova i la Geltr.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185507" title="Cte de Nuits" nonfiltered="1292" processed="1288" dbindex="76298">
La regi de les Ctes de Nuits (literalment en catal Costes de Nits) es situa cap al sud de la Costa d'Or i a la meitat nord de l'escarpament de la Costa d'Or al voltant de Nuits-Saint-Georges. s una de les parts ms prestigioses de la regi de vinyes de Borgonya juntament amb la Cte de Beaune. 


 Geografia .
Les Ctes de Nuits envolten el poble de Nuits-Saint-Georges als pendissos inferiors de la costa de calcria jurssica. 

La regi travessa catorze pobles de prestigi que s'estenen al llarg de la Route des Grands Crus:  

sis municipis productors de vins de premier cru (de nord a sud): ;
Gevrey-Chambertin;
Morey-Saint-Denis;
Chambolle-Musigny;
Vougeot;
Flagey-Echzeaux;
Vosne-Romane;

i vuit pobles vitcoles:
Marsannay-la-Cte;
Couchey;
Fixin;
Brochon;
Nuits-Saint-Georges;
Comblanchien;
Premeaux-Prissey;
Corgoloin;

 Caracterstiques .

Les vinyes de la Cte de Nuits sn dominades pels vins negres, per contrast amb els vins blancs de renom de la Cte de Beaune situada ms al sud. Els vins produts a partir del ram pinot negre de les Ctes de Nuits sn considerats entre els millors del mn. 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185510" title="'Ndrangheta" nonfiltered="1293" processed="1289" dbindex="76299">
La  'Ndrangheta  (mot calabrs), tamb coneguda com lOnorata Societ (l'Honorada Societat), s l'estructura del crim organitzat originria de la regi italiana de Calbria, equiparable a la Mfia siciliana o la Camorra napolitana. 

Els seus orgens provenen de la provncia de Reggio de Calbria, on avui t una forta presncia i activitat. Aix mateix, s'ha desenvolupat i expandit cap a les provncies de Vibo Valentia, Catanzaro i Crotona i, tamb en certa mesura, a la de Cosenza.

Avui la 'Ndrangheta s una de les organitzacions criminals ms fortes i perilloses d'Itlia, amb presncia a molts pasos europeus i americans. Segons la policia italiana, a Calbria hi ha actualment un contingent de prop de 150 clans locals (anomenats cosche o ndrine) que apleguen al voltant de 6.000 mafiosos, vinculats familiarment als clans. A la regi calabresa la 'Ndrangheta t una gran repercussi social, fonamentada tant en la fora de les armes com en el poder econmic assolit a travs del blanqueig de diner negre, que li ha perms controlar l'activitat agrcola i la premsa, a ms d'una forta presncia en sectors de l'Administraci Pblica regional i local.

 Etimologia .
L'origen ms probable del mot 'Ndrangheta, que es pronuncia esdrixol, s el derivat del grec andragathia (          ), equivalent a virilitat, coratge. Segons un altre criteri etimolgic, la paraula prov del topnim Andragathia Regio, que ja a l'edat moderna identificava una mplia zona situada entre Calbria i la Basilicata.

 Orgens .
Els orgens de la 'Ndrangheta semblen remuntar-se a la Gardua, una associaci criminal vinculada al joc que es va constitur a Toledo cap a l'any 1412.
Moltes de les canons mafioses que han arribat als nostres dies fan referncia a tres cavallers espanyols, convenientment italianitzats: Osso, Mastrosso i Carcagnosso, que cap als anys 1300 o 1400 arribaren a Calbria i hi portaren les lleis de la Societ.
Tal com diu una can d'Otello Profazio titulada Ndrangheta, Camurra e Mafia, van treballar durant trent'anni sutta terra  pi fondari li reguli sociali, leggi d'onori di sangu e di guerra leggi maggiori, minori e criminali (trenta anys sota terra  per fundar les regles socials, les lleis d'honor, de sang i de guerra, lleis majors, menors i criminals).
D'altra banda, ha estat sempre una caracteristica peculiar de la 'Ndrangheta el carcter misteris, religis i simblic. Aix doncs, durant un llargussim perode histric era habitual reunir-se un cop l'any al santuari de la Madonna di Polsi al municipi de San Luca, al bell mig de l'Aspromonte. 
All s'hi reunien totes les persones rellevants vingudes dels quatres cantons de la regi de Calbria. Avui encara s vigent un particular 
ritual d'iniciaci i afiliaci mitjanant el qual alguns membres sn tatuats amb simbols per identificar el seu grau dins la jerarquia criminal.

 Mtodes .
Les accions de la 'Ndrangheta es caracteritzen per una gran dosi de crueltat. Prctiques com la corbata calabresa (consistent a degollar la vctima i desprs tallar-li desprs la llengua per introduir-la dins el tall fet a la gola) o desfigurar la cara a trets per resoldre qestions d'honor, sn alguns exemples de la cruesa del mtodes de vendetta propis de la mfia calabresa.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185511" title="Palemon" nonfiltered="1294" processed="1290" dbindex="76300">

Els palemonins (Palaemoninae) sn uns crustacis decpodes carideus i formen una de les dues subfamlies amb que se subdivideix la famlia dels palemnids (Palaemonidae) i s la menys nombrosa de les dues.

 Sistemtica .
Segons el llistat de la ITIS, est formada per 9 gneres:
 Brachycarpus Bate, 1888    ;
 Exopalaemon Holthuis, 1950    ;
 Leander E. Desmarest, 1849    ;
 Leptocarpus Holthuis, 1950    ;
 Macrobrachium Bate, 1868    ;
 Nematopalaemon Holthius, 1950    ;
 Palaemon Weber, 1795    ;
 Palaemonetes Heller, 1869    ;
 Urocaridella Borradaile, 1915;

A la Mediterrnia occidental, les espcies ms comunes de palemnids  pertanyen a la subfamlia dels palemonins:
 Palaemon serratus, d'uns 10 cm de llarg i que en alguns llocs s de gran inters comercial. S'alimenta d'algues i petits crustacis i molluscs. ;
 Palaemon elegans, ms abundant que l'anterior per ms petita. ;
 Palaemonetes varians, d'habitat mar.
 Palaemonetes zariquieyi, prefereix les aiges salobres de les llacunes del litoral mediterrani o de zones com el Delta de l'Ebre.

 Referncies .

 Wikispecies;
NCBI: Palaemonidae;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185517" title="Gion" nonfiltered="1295" processed="1291" dbindex="76301">



Gion s un districte de Kyoto, Jap, que es desenvolup originriament durant l edat mitja davant del santuari de Yasaka. El districte es constru per acomodar les necessitats dels viatgers i visitants del santuari. Amb el temps evolucion fins a esdevenir un dels districtes de geishes ms exclusius i ben coneguts de tot el Jap.

Aquest barri de Kyoto consta de dos hanamachi (barris de geishes): Gion Kobu i Gion Higashi. Malgrat la gran disminuci en el nombre de geishes en els ltims cent anys, Gion encara s fams per la conservaci de les formes de l arquitectura tradicional japonesa i les seves arts d entreteniment. Part d aquest districte ha estat declarat com a patrimoni histric cultural. Recentment, la ciutat de Kyoto ha realitzat un projecte per restaurar els carrers de Gion que inclou plans com el de soterrar tots els cables aeris com a part d un esfor continuat per preservar l original bellesa de Gion.

A Gion encara es poden trobar les antigues cases tradicionals de fusta i de canyes de Bamb anomenades machiya  que, amb una traducci aproximada, es poden traduir per  casa urbana , algunes de les quals sn okiya i cases de t (ochaya). Aquestes ltimes sn els establiments tradicionals on els homes ms influents de Gion, des dels samurais de l antiguitat fins als homes de negoci d avui en dia, han estat entretinguts per les geishes de forma exclusiva durant segles.

L interior de la ochaya s un mn privat i tancat on l entreteniment nocturn pot consistir en coktails, conversa i jocs aix com msica tradicional japonesa, dansa i canons tradicionals. Encara avui en dia es pot veure al capvespre o a la nit les geishes i les maiko (aprenents de geisha) en tot el seu esplendor pels carrers de Gion anant d una ochaya a altre per complir el seus compromisos.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185518" title="Lambada" nonfiltered="1296" processed="1292" dbindex="76302">
La lambada s un ball brasiler d'ascendncia africana, de connotacions ertiques i reputaci de lasciu, que sembla derivar del maxixe.

De ritme semblant a la cmbia i amb arranjaments de msica disco, va ser popularitzada pel grup Kahoma a mitjan anys vuitanta del segle XX des de Frana i mitjanant una acurada operaci de mrqueting.

Descendent d'altres balls de parella que escandalitzaren durant el perode colonial, aquest ball permet una sensual i atrevida aproximaci dels cossos que li valgu la fama de demonac. Es balla amb parella per tamb es pot ballar en fileres, com la conga. Aquest ritme ja es ballava als anys trenta a la ciutat de Belem, i recentment torn a veure's en festes populars de nord-est i de l'estat de Bahia, des d'on baix fins a So Paulo, i es pos de moda entre els joves de bona famlia.

En els moviments bsics, que sn cinc, com en la salsa, els malucs estan molt a prop i el vinclament s molt sensual, per sol ballar-se amb combinacions de tres passos laterals i accentuant el moviment de malucs, o a pas per temps, com el merengue.

Hi ha una variant d'exhibici, practicada a Brasil i exportada per ballarins nadius que es guanyen la vida actuant en els escenaris d'Europa i Amrica. Aquesta modalitat s plena de figures acrobtiques i caigudes i barreja elements de la dansa-lluita tradicional de Brasil, la capoeira.


Referncies.


Enllaos externs.

 Origen i difusi de la lambada. ;
 Audici del ritme de la lambada. ;
 Histria de la lambada.  i ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185521" title="Maceraci carbnica" nonfiltered="1297" processed="1293" dbindex="76303">
En la fabricaci del vi, la maceraci carbnica s el procs en el qual el ram es fermenta sense trencar-ne els grans. s un mtode caracterstic de la fabricaci del Beaujolais.

El mtode convencional de fermentaci alcohlica comporta el trencament o aixafament dels grans de ram, per alliberar el suc i la polpa de la pell. En la maceraci carbnica el suc fermenta mentre es troba encara dintre de la pell del gra, malgrat que alguns, sobretot al fons de la sitja de fermentaci, es trenca i llavors tamb es produeix la fermentaci convencional. El vi que en resulta de la maceraci carbnica s afruitat i molt baix en tanins, i llest per beure en molt poc temps, per no t les qualitats necessries per l'envelliment prolongat. En el cas ms extrem, el Beaujolais nouveau, el perode entre la collita i l'embotellament pot no arribar a les sis setmanes.

 Vegeu tamb .
Georges Duboeuf ;
Vi francs;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185522" title="Xotis" nonfiltered="1298" processed="1294" dbindex="76304">


El xotis s un ball de parella d'origen bohemi de ritme binari (anleg al de la polca) i de moviment moderat; amb un pretendut origen escocs es volgu veure'l com a transformaci de l'antiga escocesa. 

Introdut a Pars l'any 1849 i ballat de diverses maneres, va mantindre la seua acceptaci a nivell popular fins al comenament del segle XX.

El 1920 forma part del programa de competici dels Campionats Mundials de Ball, i la seua influncia arriba a l'origen del maxixe i del txa-txa-txa.

La seua influncia a Madrid, on es ballava en molt poc espai, ha fet que, sovint, hom el consideri tpic d'aquella ciutat espanyola.



Referncies.



Enllaos externs.

 Origen i difusi del xotis. ;
 Vdeos i audicions de diversos xotis. ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185525" title="Metallfon" nonfiltered="1299" processed="1295" dbindex="76305">
Un metallfon s un instrument musical de percussi format per un teclat de metall i una baqueta. La disposici de les tecles s similar a la del xilfon per aquest s'usa sobretot per a acompanyaments


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185526" title="Administraci i direcci d'empreses" nonfiltered="1300" processed="1296" dbindex="76306">
Administraci i direcci d'empreses s la llicenciatura universitria que t com a matria d'estudi l'Administraci d'empreses. Els temes que cobreix aquesta llicenciatura van des de l'economia general i el dret mercantil, fins a les principals rees funcionals de la gesti empresarial com les finances, mercadotcnia, recursos humans, operacions, estratgia empresarial, etc. 

Actualment existeixen en la majoria dels pasos els anomenats MBA (Master in Bussines Administration) on s'aprofundeix sobre aquests coneixements i on s'imparteix formaci de Postgrau en totes la rees relatives a la cincia administrativa. 

A Catalunya les principals escoles que imparteixen un MBA sn:
 ESADE;
 IESE;
 EADA;
 La Salle;
 Escola d'Administraci d'Empreses (EAE) ;
 UPF;
 Online Business School;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185527" title="Histria de la meteorologia" nonfiltered="1301" processed="1297" dbindex="76307">
 Prehistria .

La supervivncia dels primers assentaments humans estables ja fa ms de 5.500 anys estaven molt lligats al temps atmosfric. Unes condicions ptimes o simplement favorables permetia la cacera, la pesca i tamb podien tenir una bona recollecci. Tanmateix un temps advers durant un temps prolongat podia fer desaparixer aquella comunitat d'humans, tant per la fam i aix la presncia de malalties o simplement, una tempesta desafortunada podia destruir tot el poblat.

Amb aquesta dependncia tan ferotge amb el temps no s d'estranyar l'atribuci d'aquest fenmens meteorolgics a divinitats del vent, la pluja i el Sol. El cas del Sol, com a Du dominant, tamb va ser present durant la prehistria i durant les primeres civilitzacions humanes. El mal temps era atribut a l'enuig d'aquestes divinitats. En aquestes primeres comunitats existia la figura d'un xaman o sacerdot, que servia de mediador entre els humans i els Dus. Aquest sacerdot era l'encarregat de demanar el bon temps.

 Edat Antiga .

 Antiga Grcia .

La meteorologia com a cincia que estudia els fenmens naturals neix en el mn grec. Per una banda, s en aquesta poca on neix un inters per analitzar i donar respostes racionals als fenmens naturals. Per per l'altre banda s en aquesta poca on encara segueixen persistint una gran varietat de ritu i creences que consideren que les divinitats de la mitologia grega com a causants dels fenmens naturals.

Aquest comenament dels pensadors grecs en entendre d'una forma racionals els fenmens que ocorren a l'atmosfera es produeix, principalment, a partir del segle VI aC. Durant els segles anteriors, tants sols existia com a resposta a aquest fenmens la intervenci d'alguna divinitat de l'Olimp. A partir del segle VI aC, apareixer aquest dualitat malgrat els estudis racionals iniciats pels filsofs, com fou Tales de Milet.

 Els dus i els meteors .
Com a casi b totes les cultures i civilitzacions antigues, el Sol a l'antiga Grcia s l'element de la natura que ocupava el lloc ms destacable de tot el Pante. En el pante grec hi han dos divinitats relacionades amb el Sol: Helios i Apollo. Helios s la personificaci del Sol que sorgeix del mar tirant d'un carro per portar la llum als humans. Apollo s el Du solar antropomrfic, a ms de ser el ms important de l'Olimp desprs de Zeus. Apollo s normalment representat amb una cabellera rosa fent referncia als raig solar. La primera llum del dia era la responsabilitat atribuda a la deessa Eos. Selene que s germana de Helios i Eos era la deessa de la Lluna. Eos sempre precedia el seu germ Helios en l'anunci als humans de l'arribada de la llum solar. Eos tamb se la coneix com a deessa de la matinada.

La manifestacions de fenmens meteorolgics tamb estaven representats a travs de la figuera dels Dus i Deesses. Les tempestes violentes estaven representades per les filles de Poseid i Gea, i els monstres d'Aelo i Arpies. Els trons i els llampecs sn donats per la seva gran espectacularitat  al Du ms important que s Zeus, el qual descendeix a la Terra en forma de llamp i tro.

El vent s causat per Eolo,  el qual segons la mitologia es trobava a les illes Eolies, al nord de Siclia, on creava uns forts vents als humans. Hesprides era la deessa dels nvols  i Iris la de l'arc de Sant Mart. La rosada s'explicava a travs el mite de Memmon, que explica que la rosada sn causades per les llgrimes d'Aurora que refresquen els conreus. 

Aquest inters per la cultura grega es centrava ms en la part esttica que en la religiosa.

 Els primers meteorlegs .

Durant aquesta poca histrica apareixen els primers pensadors que busquen respotes als fenmens meteorolgics. Un d'aquests primers pensadors o meteorlegs va ser Tales de Milet qui va escriure la seva obra Cosmologia que proposava l'aigua com l'nic principi universal. Aquest pensador  dissenyar diferents calendaris meteorolgics i va errar en culpar el vent com a provocador dels terratrmols. El deixeble d'aquest pensador fou, Anaximandre de Milet. Anaximandre va estudiar la importncia de l'aire en la meteorologia i va arribar afirmar que: "Els vents s generen en separar-se de l'aire els vapor ms lleugers i en concentrar-se". 

Anaximandre defensava que el principi fonamental de totes les coses era l'aire. L'alteraci o el canvi d'estat de condensaci de l'aire era la responsable de les transformaci de l'atmosfera. Aix que el vent, els nvols i la pluja eren suposadament els diferents estadis de condensaci de l'aire. Tamb va fer altres suposicions com per exemple, que el tro i el llamp es produen per fregament entre nvols, i que l'arc de Sant Mart era la brillantor del Sol en un nvol dens.

Aristtil va ser un dels pensador ms importants de l'poca i les teories han perdurat i han estat vlides durant molt de temps. La seva obra que ha tingut ms transcendncia en l'mbit de la meteorologia va ser l'obra titulada Meteorolgica. Aquesta obra va ser aceptada durant gaireb 2.000 anys. L'obra ens diu que la terra est formada per quatre elements universals: aigua, foc, aire i terra. El astres diu que estan formats per un cinqu element: l'ter. Afirm que els meteors eren causats pel Sol, el qual produeix dos tipus d'exhalacions, una de seca des de al terra i una d'humida des de l'aigua. 

Les idees d'Aristtil no van ser refusades fins ben entrada la edat mitjana. Durant l'edat mitjana, els estudiosos europeus van redescobrir les seves teories. Durant tot aquell temps la teories d'Aristtil s'havien mantingut intactes i vlides, i per aix no hi va haver ning que es preocupes per l'estudi de l'atmosfera des de l'antiga Grcia fins a principis de l'edat mitjana.

 Edat Moderna .

 Recerca meteorolgica del segle XV al XVIII .

A partir del segle XV, durant el Renaixement, comena una nova etapa en la histria de la meteorologia grcies a l'aplicaci del mtode experimental i l'aparici de nombrosos instruments de mesura. Per aquest impuls no va ser nic de la meteorologia sin que fou un impuls general en totes les cincies grcies als grans descobriments geogrfics.

Des de finals del segle XIV i fins al segle XV va ser una poca caracteritzada pels grans viatges martims i del descobriments d'emplaaments geogrfics. A causa d'aquest situaci social va nixer la necessitat d'inventar nous mtodes de navegaci, d'orientaci i de donar explicaci als corrents marins. A ms, va ser uns moments en qu es van tornar a intentar a entendre als fenmens on es van trobar contradits amb els textos clssics.

Grcies a les crniques dels navegants d'aquesta poca es va poder saber que hi ha vida en els zones ms clides del planeta que es contraposava amb el que havien afirmat els grecs. Aquests navegants van narrar multitud de meteors, fins i tot tan detallats que van avanar-se a les explicacions que desprs farien els cientfics.

 Celebritats i els seus primers instruments meteorolgics .

L'nica manera d'interpretar els meteors que succeen era amb l'observaci, per aquesta ra durant el segle XVII van apareixer els primers instruments de mesura per a l'observaci.

Grcies a aquest avenos en l'instrumentaci van permetre que en el segle XVIII es poguessin comenar les primers observacions meteorolgiques instrumentals. 



 Leonardo Da Vinci .

Leonardo da Vinci va ser artista, enginyer, inventor i tamb estudis del medi. Da Vinci va estudiar la formaci dels fenmens meteorolgics i va dissenyar instruments per a poder-los mesurar.

Un d'aquest instruments destacables va ser l'higrmetre, que estava composat per una mena de balana, amb discs de paper a banda i banda que absorbien el vapor d'aigua. A mesura que guanyen massa, una agulla indica el nivell d'humitat.

 Nicolau Coprnic .

Nicolau Coprnic va revolucionar la manera de veure el mn grcies a la seva teoria revolucionria en qu deia que la Terra gira sobre el seu eix un cop cada vint-i-quatre hores. Aquest teoria correcta que el va portar a la foguera va ser utilitzada com a base per a l'explicaci dels solsticis i els equinoccis, i tamb per ltim, les estacions de l'any.

 Galileu Galilei .

Galileu Galilei va ser fsic i astrnom i es considerat el gran impulsor de les cincies. Galileu se'l considera el fundador del mtode experimental, juntament amb dos altres filsofs, que s el senyor Francis Bacon i Ren Descartes. El primer dels dos va ser qui tamb impuls l's del mtode inductiu i Descartes qui va promoure l'observaci meteorolgica com a nica via per a formular les lleis que expliquen els fenmens atmosfrics. En Galileu grcies en saber combinar el mtode deductiu i el l'inductiu va crear el mtode experimental. El mtode experimental va permetre la creaci i l'impuls necessari per a la creaci d'instruments per mesura els fenmens meteorolgics. 

 Robert Hooke .

Robert Hooke tamb s una figura destacada en aquesta poca en l'mbit de la meteorologia. Robert Hokke era un cientfic angls que se li atribueix la creaci del primer pluvimetre , com tamb el microscopi encara que no incumbeixi directament a l'mbit de la meteorologia. A ms en l'mbit de la fsica, Robert Hooke formula la Llei de Hooke l'any 1678.

 Evangelista Torricelli .


Evangelista Torricelli era un fsic i matemtic itali que va ser un deixeble de Galileu Galilei. Ell tamb contribu en la creaci d'instruments de mesura com el barmetre de mercuri. El 1744, Evangilsta Torricelli amb l'ajuda de Vincenzo Viviani descobreixen la pressi atmosfrica, i un dcada desprs, el fsic alemany Otto von Guericke constata que la pressi t una fora considerable a travs de l'experiment dels hemisferis de Magdeburg.

 Blaise Pascal .

Blaise Pascal era un filsof, matemtic i fsic francs que apart d'importants contribucions en l'mbit de la filosofia o la matemtica, tamb ho va fer en l'mbit de la meteorologia. L'any 1648 va demostrar que el nivell de la columna de mercuri del barmetre determina l'augment o la disminuci de la pressi atmosfrica circumdant. Aquest experiment va verificar la hiptesis de Torricelli respecte a l'efecte de la pressi atmosfrica sobre l'equilibri dels lquids.

 L'acadmia del Cimento .

L'Accademia del Cimento o l'Acadmia dels Experiments va sorgir l'any 1657 a la ciutat de Florncia. Aquesta Acadmia fou fundada pel duc Ferran II de Toscana, pertanyia a la famlia dels Medici. Aquest centre era un escola dedicada a l'experimentaci, i all es van millor i es van inventar tot un seguit d'instruments de mesura meteorolgica, com per exemple, l'higremtre de condensaci i el termmetre d'aigua florentins.

El seu fundador va crear la primera xarxa d'observatoris meteorolgics el 1654 repartida en onze estacions meteorolgiques diferents repartides entre Itlia, Frana, Sussa, Alemanya i Rssia, encara que la majoria estaven a Itlia. Les deu estacions estaven a: Florncia (Itlia), Pisa (Itlia), Parma (Itlia), Curtigliano (Itlia), Vallombrosa (Itlia), Bolonya (Itlia), Mil (Itlia), Innsbruck (Sussa), Osnabrck 
(Alemanya), Pars (Frana) i Varsvia (Rssia).

Aquests primers observatoris estaven equipats amb instruments meteorolgics de mesura idntics, per aix desprs poder comparar els mesures. Aquest observatoris disposaven dels instruments necessaris per calcular la pressi atmosfrica, la temperatura, la direcci del vent i la humitat. El registre de dades era bsicament sistemtic i totes les dades s'enviaven a la seu central de l'Acadmia, a Florncia. Quan disposaven de totes les dades les comparaven entre si. Aquesta xarxa d'observatoris va estar en funcionament tretze anys, s a dir, van clausurar-la al 1667. L'Acadmia del Cimento tamb la van tancar al mateix temps.

Aquesta acadmia a servit d'inspiraci i de gran influncia per a nous centres d'experimentaci i recerca fins i tot, decdes desprs de la seva desaparici. Aquesta influncia va ser exercida en acadmies com l'Acadmia Francesa de Cincies o la Royal Society d'Anglaterra.

 Edat Contempornia .

 OMM (Organitzaci Meteorolgica Mundial) .



 Inicis de l'OMI .

A la segona meitat del segle XIX ja hi havia diversos pasos que tenien uns centres meteorolgics nacionals, els quals publicaven un butlletins diaris, i dia a dia, anaven progressant en l'estudi de l'atmosfera. Grcies a aquests centres hi va haver un desenvolupament accelerat en els camps de la climatologia i la meteorologia analtica, dinmica i la sinptica. Grcies a aquest progrs neix la necessitat d'un intercanvi de dades meteorolgiques entre els diversos pasos. 

Le Verrier va ser el primer en intentar crear el servei meteorolgic internacional, per els seus intents no van donar el seu fruit a causa d'impediments poltics i econmics. Desprs de molt esforos Matthew Fontaine va aconseguir que el 1853 es celebrs el primer Congrs Internacional a Brusselles de la m dels governs dels Estats Units i del Regne Unit. El 1873 i desprs de moltes reunions i congressos internacionals es nomen a la ciutat de Viena, el primer comit executiu de lOrganitzaci Meteorolgica Mundial (OMI), dirigit per Buys-Ballot.

L'any 1789, es celebr a Roma la segona reuni de l'OMI,  i progressivament va anar agafant un carcter oficial a mesura que s'anava celebrant peridicament. En l'ltima reuni de l'OMI abans de l'esclat de la Segona Guerra Mundial es va fer evident l'inters de les potncies mundials per controlar aquest organisme mundial.


 El pas de l'OMI a l'OMM .

El 1959, l'OMI esdev l'OMM, desprs de la fi de la Segona Guerra Mundial i tres anys desprs de la Conferncia de Directors de Serveis Meteorolgics Nacionals. L'OMM va tenir la seu a Ginebra i va passar a ser una organitzaci especialitzada amb seu a Ginebra i integrada en l'estructura de l'ONU lOrganitzaci de les Nacions Unides. Aquesta organitzaci es reuneix a a la seva seu cada  4 anys.

L'OMM t integrada un Congrs Meteorolgic Mundial amb participants dels diferents pasos i amb un comit executiu de 19 membres. Aquest comit executiu compte amb un president, dos vicepresidents, un secretari general,i un representat de cada una de les associacions regionals (Europa,frica, Amrica del Nord, Amrica del Sud, sia i el sud-oest del Pacfic). Els 9 membres que resten sn triats pel Congrs Meteorolgic Mundial.

 Objectius de l'OMM .

El principal objectiu de l'OMM s la de desenvolupar un conjunt de programes cientfics i tcnic. Alguns exemples dels programes que ha desenvolupat o est desenvolupant l'OMM s el Programa de Vigilncia Meteorolgica Mundial, el programa de Ciclons Tropicals, el d'Instruments i Mtodes d'Observaci, el Programa Mundial sobre el Clima i el Programa 21, entre d'altres. 

El Programa de Vigilncia Meteorolgica Mundial t com a objectiu aconseguir registres meteorolgics i geofsics per articular els centres meteorolgics nacionals dels diferents pasos, i poder oferir un servei de vigilncia higrolgica i meteorolgica. Aquest programa permetr un estudi del clima mundial, i tamb avanos en l'mbit del desenvolupament sostenible i el medi ambient.

L'execuci del Programa 21 fomentar la comprensi dels processos climtics, a ms de tenir una vigilncia de les variacions i fluctuacions del sistema climtic, i poder avaluar l'impacte del canvi climtic sobre el medi, i aix poder trobar estratgies per combatre'l.

 La primera i segona guerra Mundial .

Els conflictes bllics, com n's el cas de la primera i Segona Guerra Mundial, han servit com a impulsors de moltes branques de la cincia. La primera i Segona Guerra Mundial van significar un gran aven en el coneixement de l'atmosfera, l'aparici de nous termes i eines que avui dia encara sn d's habitual en els observatoris meteorolgics i a travs dels mitjans de comunicaci. El perode entre guerra i guerra i ja passada la Segona Guerra Mundial s considera per alguns estudiosos de histria de la cincia com un dels moments ms revolucionaris.

Aquestes dues guerra van forar als diversos governs dels pasos implicats en el conflicte a invertir ms esforos i a fomentar en el coneixement de dinmica de l'atmosfera.

 Inicis de la meteorologia moderna .



Desprs dels grans avenos cientfics arran de la Segona Guerra Mundial, s'inicia una nova etapa revolucionari anomenada la meteorologia moderna. Fou en aquesta poca quan hi ha els primers llanaments dels primers satllits i l's dels primers ordinadors de gran potncia. Aquests avenos serviran de base per a la meteorologia actual. 

A partir de la segona meitat del segle XX comena l'aplicaci de la tecnologia militar en l'estudi de l'atmosfera. Les primeres imatges que van captar els cientfics sobre la Terra des de l'espai va ser grcies als canvis dels caps dels mssils V2 utilitzats pels nazis a la Segona Guerra Mundial per cmeres de vdeo. Aquestes primeres imatges van incentivar que poc desprs es llances el primer satllit meteorolgic, el TIROS-1, l'u d'abril del 1960. Aquest va estar durant setanta vuit dies donant voltes per la terra transmeten fins a un total de vint-i-tres mil fotografies.

Desprs del llanament i de l'xit del satllit TIROS-1, d'altres aparells van seguir els seus passos. Grcies aquests satllits ara l'sser hum podia contemplar i analitzar el moviment de les masses d'aire des de l'espai i aix poder vigilar d'una forma ms efica l'estat de l'atmosfera.

La tecnologia aeroespacial va avanar a passos de gegant durant la dcada dels anys seixanta, ja que desenes de satllits van ser llanats i posats en rbita, la gran majoria de l'URSS i els EUA. Tamb fou en aquesta poca quan es va millor la teledetecci que va permetre captar imatges de nit i grcies aix, va permetre el 1966 la posada en rbita del primer satllit geostacionari. Aquest es podia mantenir immbil a 36.000 quilmetre en la vertical de l'equador, i aix permetia fotografiar la Terra durant les 24 hores del dia, grcies tamb a la millora dels sensors de radiaci infraroja.

 Prediccions meteorolgiques .

La idea de les prediccions numriques del temps es grcies al matemtic angls Lewis Fry Richardson. Lewis va plantejar que la previsi futura de l'estat de l'atmosfera podia esbrinar-se si solucionaven les equacions matemtiques que descrivien el moviment i l'estat de les masses d'aire de l'atmosfera. Era difcil poder fer uns pronstics numrics del temps perqu eren clculs massa complexos per fer en un curt espai de temps.

Amb l'aparici dels primers ordinadors ja una mica potents, a partir de 1950, va ser quan es comen a fer uns pronstics numrics del temps amb una mica d'xit. Aquests pronstics van venir a crrec del matemtic hongars John von Neumann, i el seu equip. Utilitzant l'ordinador ENIAC van realitzar aquest primer pronstic l'any 1950. Ja a partir del 1955, als Estats Units ja va comenar a fer pronstic meteorolgics diaris per ordinador, que anaven millorant any rere any grcies a l'evoluci de la tecnologia electrnica.




 Referncies .


 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185529" title="Fermentaci malolctica" nonfiltered="1302" processed="1298" dbindex="76308">
La conversi malolctica s el procs de canvi que es produeix en el vi, quan l'agre cid mlic es converteix en cid lctic, ms suau al tast.

Es produeix per l'acci de bacteris de l'cid lctic (com lOenococcus oeni), que consumeixen l'cid mlic per produir energia. Depenent dels bacteris presents, pot passar de manera natural. Tanmateix, en la fabricaci comercial del vi, la fermentaci malolctica s'inicia de costum per inoculaci del bacteri escollit. Aix evita que cultius de bacteris no desitjats malmetin els aromes pretesos.

Per contra, els viticultors eviten la conversi malolctica quan aquesta no s desitjada, per prevenir-ne una iniciaci accidental. D'aquesta manera obtenen un carcter ms picant o acid en el vi final.

Com que consumeix l'cid mlic, present quan es trenquen els grans de ram, la conversi malolctica pot tenir lloc en qualsevol moment durant o desprs de la fermentaci alcohlica. Un vi en procs de fermentaci malolctica s trbol degut a la presncia de bacteris, i pot tenir un aroma estrany de blat de moro amb mantega, degut a la producci de diacetil.

En la fabricaci del vi, la conversi malolctica s'utilitza en molts vins negres i en alguns vins blancs, especialment en aquells que s'envelleixen en botes de roure. Els blancs que no s'emboten, com els vins alemanys, normalment no se sotmeten a la fermentaci malolctica.

La conversi malolctica tendeix a suavitzar el sabor del vi. L'cid mlic recorda el gust de les pomes, mentre que l'cid lctic s ms ric en gustos i mantegs.

En alguns casos, sobretot si s'estabilitza el vi massa aviat desprs de la fi de la fermentaci, els aromes de diacetil (mantega rncia), evidentment no desitjats, poden persistir.

De vegades la conversi malolctica esdev accidentalment desprs que el vi s embotellat. Aix s un defecte, i el resultat n's un vi lleugerament carbonatat que normalment t mal gust. Aquest tipus de carbonataci no s'ha de confondre amb la carbonataci benigna, coneguda com spritz, en els vins alemanys, frizzante, en els italians o vins d'agulla.

L'equaci qumica corresponent s la segent (transformaci de l'cid malic en cid lctic) :

   COOH-CHOH-CH2-COOH -
</doc>
<doc id="185530" title="Prescriptor" nonfiltered="1303" processed="1299" dbindex="76309">
El prescriptor s aquella persona que influeix en la decisi de compra del consumidor, en aconsella-li o prescriu-li el consum d un determinada marca, per exemple els metges, els mecnics, els professors, etc..

Sn instrument especfics de promoci de vendes destinats al prescriptor:
 Participacions en congressos.
 Seminaris i conferncies.
 Regals.
 Documentaci tcnica i catlegs.
 Visites a fbriques.
 Mostres.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185531" title="Ponton" nonfiltered="1304" processed="1300" dbindex="76310">


Els pontonins (Pontoniinae) sn uns crustacis decpodes carideus i formen una de les dues subfamlies amb que se subdivideix la famlia dels palemnids (Palaemonidae) i s la ms nombrosa de les dues.

 Sistemtica .
Segons el llistat de la ITIS, est formada per 70 gneres:


 Referncies .

 Wikispecies;
NCBI: Palaemonidae;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185535" title="Acci (empresa)" nonfiltered="1305" processed="1301" dbindex="76311">
Acci s una empresa catalana dedicada a l'animaci fundada el 1989.

El seu xit que li ha aportat els premis de qu disposa s 10 + 2 del que n'ha tret una srie de televisi, pellcules i curts.

El 2007 estrena el llargmetratge Flying Heroes i t Andrew and the Magic circle en preproducci.

Guardons.
1999 - Finalistes de l'International Emmy Awards;
2000 - Medalla de plata del Festival de Nova York (The Best Work in the World);
2001 - Seleccionats per al  XVIII Chicago International Children's Film Festival ;
2002 - Primer premi del  Festival Internacional de Cine para la Infancia de Buenos Aires in 2002;
2003 - Primer premi del "Festival Internacional de Santiago de Chile";
2004 - Platinuim award del WorldFest a Houston.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185536" title="Merengue" nonfiltered="1306" processed="1302" dbindex="76312">


El merengue s un ball de la Repblica Dominicana d'ascendncia africana.

Els instruments clau en el ritme sn la tambora i el guayo, i la majoria de lletres es basen en l'equvoc i en el joc ertic, sovint amb un punt de masclisme. 

Existeixen diverses versions sobre el seu naixement: hi ha qui troba les seues arrels en ritmes com ara la tumba, la calenda i la chica, i hi ha qui el relaciona amb la mangulina, l'upa havanera, la dansa portorriquenya, o la llegenda d'un heroi ferit durant una batalla.

Un dels merengues ms antics prov de la regi de Cibao: el "Juangomero", un clssic al comps de l'acordi. Durant el segle XIX se'l consider un ball d'origen demonac i, a comenament del segle XX, un grup de msics estableix la seua estructura bsica (paseo, cuerpo y jaleo). Durant la primera ocupaci del pas pels Estats Units (1916-1924) sorgeix un merengue de ritme moderat anomenat pambiche. L'encontre amb el jazz, durant la dcada dels 30, determina el gir definitiu de les orquestres, i als 60, cantants com Johnny Ventura contribueixen a fer que comenci a formar part dels programes d'algunes escoles de ball. Als anys 70,Wifrido Vargas hi imprimeix un ritme enrgic i sincopat, per no s fins al final dels 80, amb la irrupci de Juan Luis Guerra, que assoleix projecci internacional. Durant els 90, el gnere ha arribat a una gran diversificaci, tant a nivell temtic com d'instrumentalitzaci: s'ha enriquit amb influncies del pop, del rock i d'alguns ritmes africans, i ha connectat amb el denominat rap llat.

Antigament, es caracteritzava per un ritme velo, es componia sobre un comps de 2/4 i es ballava sobre un maluc. Actualment es compon en un 4/4 i es balla ms lentament sobre dos malucs. Rtmicament, s similar a la marxa, amb tempos prcticament idntics a la marchinha brasilera, i la seua base harmnica s molt similar a la d'altres msiques tradicionals de les illes properes de Cuba i Puerto Rico. 

Actualment, podem distingir tres modalitats de merengue: la tradicional, la metropolitana i la que sorgeix en combinar-se amb el son (merengue-son).

El 15 de juliol se celebra el Festival del Merengue.


 Intrprets que conreen aquesta msica de ball .

 Alex Bueno;
 Bonny Cepeda;
 Calle Ciega;
 Elvis Crespo;
 Grupo Mana;
 Johnny Ventura;
 Juan Luis Guerra;
 Kinito Mendez;
 La Banda Gorda;
 La Makina;
 Los Hermanos Rosario;
 Los Sabrosos del Merengue;
 Los Toros Band;
 Melina Lon;
 Milly Quezada;
 Olga Taon;
 Oro Solido;
 Sergio Vargas;
 Wilfrido Vargas;
 Zafra negra;

Referncies.



Sydney Hutchinson: Merengue: Popular Music of the Dominican Republic. i ;
Paul Austerlitz: Merengue: Dominican music and Dominican identity. Temple University Press, Filadlfia, 1997, ISBN 1-56639-484-8;

Enllaos externs.

 Origen i coreografia del merengue. ;
 Histria, descripci i vdeo del merengue. ;
 Cantants i temes representatius del merengue. ;
 Origen i descripci de les diverses variants del merengue ;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185540" title="Can de Rotllan" nonfiltered="1307" processed="1303" dbindex="76313">

La Can de Rotllan (en francs, Chanson de Roland) s una can de gesta francesa del segle XI que narra la batalla de Roncesvalls i t com a protagonista Rotllan, un cavaller a les ordres de l'emperador Carlemany.

Argument.
En set anys, Carlemany ha conquerit tota Espanya als moriscs tret de la ciutat de Saragossa, que es troba encara sota el domini del rei Marsil. Aquest, aconsellat per l'anci Blancadrn i amb l'ajut del trador Ganelon, que Carlemany havia enviat a negociar amb els moriscs, posa en marxa un pla per tal que l'emperador francs se'n torni a Frana: li ofereix riqueses, dones i els fills dels principals sarrans com a hostatges i li promet que aviat el seguir a Aix, on rebr la llei cristiana. Es tracta, en realitat, d'una emboscada: Ganelon odia el seu fillastre, Roldan, i pretn que aquest perdi la vida quan els sarrans aprofitin la situaci muntanyosa dels Pirineus per atacar la rereguarda de l'exrcit de Carlemany. Efectivament, quan el gros de l'exrcit franc es troba a punt d'arribar a la Gascnia, la rereguarda, formada per 20.000 homes i encapalada per Roldan, s atacada per un exrcit de sarrans que els supera abastament en nombre i tots els soldats cristians acaben perdent-hi la vida. La batalla, per, s fero i els cristians provoquen baixes considerables a l'exrcit enemic. Carlemany, que s'assabenta de la traci de Ganelon i de la mort dels seus pars, persegueix i ven, amb l'ajut de Du, les restes de l'exrcit sarra. Ja en Aix, Ganelon s jutjat, considerat culpable i esquarterat.

La veritat histrica.
El regnat de Carlemany est ben documentat en els anals carolingis, les genealogies, diversos textos i crniques rabs i en vitae: la Vita Karoli (circa 830) d'Eginard (Egihnardo) i la Vita Hludovici Imperatoris (circa 840). Combinant les diverses fonts d'informaci s'ha pogut reconstruir l'episodi que reflecteix la Can de Rotllan.
L'any 756, l'emir Abd al-Rahman de Crdova es proclama independent dels califes de Damasc, la qual cosa don origen a una srie de conflictes interns entre els defensors de l'antiga i de la nova senyoria. Un dels que s'oposen a la sobirania de Crdoba s el Suleiman Ibn al-Arabi, que demana ajuda a Carlemany a canvi de lliurar-li algunes ciutats espanyoles. Aix interessa a l'emperador franc, que desitjava veure la seva marca extendre's cap al sud.
Carlemany arriba a Espanya l'any 778 amb la intenci de trobar-se amb el Suleiman a Saragossa, per s'adona que aquest ha canviat de bndol. Carlemany posa setge en aquesta ciutat durant dos mesos. Aleshores se'n torna cap a Frana amb la intenci de resoldre problemes a les fronteres a l'est de l'imperi. En passar pels Pirineus, el dia 15 d'agost del 778, el seu exrcit va ser atacat i venut pels wascones (degut a l'ortografia de l'poca no se sap si aquests wascones fan referncia als vascones o als gascones. En tot cas, sembla gaireb segur que es tractava dels vascs, que tant podrien ser els del nord com els del sud dels Pirineus.).

Roland i els dotze pars.
En el segle XI, els pares curiae eren els vassalls que auxiliaven el senyor en les causes judicials. Abans, per, a l'poca carolngia, existien els primi palatii (o primi in curia), que consistien en els principals vassalls al servei del rei, els ms importants. L'autor espanyol de la Nota Emilianense (circa 1054-1070) haur incorregut en l'error de creure que la paraula primi tenia el valor semntic de cos --primo carnal-- i va escriure que Carlemany "habuit duodecim neptis" (tenia dotze nebots) ja que, si tots eren cosins entre si (primi), haurien de ser tots nebots de Carlemany. D'aquesta forma s'explica l'error llargament difs que Rotllan era nebot de Carlemany quan, en realitat, no ho era. Aix s, s possible que fos el seu fill illegtim! Aquesta s una teoria amplament considerada pels romanistes i explicaria les tensions entre Rotllan i Ganel, aix com explicaria la preocupaci i la preferncia de Carlemany per Rotllan. Seguint aquesta teoria, segons qual Rotllan era fill illegtim de Carlemany (illegtim i incestus, ja que Rotllan seria fill de Carlemany i de la germana de Carlemany), sembla ser que se'l va deixar a l'atenci d'un dels grans vassalls, Ganel, perqu se'n cuids, encobrint, aix, l'escndol, la vergonya pblica i les represlies de l'esglsia. El fet que Roland fos un vassall menor i, no obstant aix, rebs un tracte preferent de part de Carlemany, s un dels motius de tensi entre Rotllan i Ganel. A ms a ms, segons Khler, al comenament del segle XI els grans vassalls (com Ganel) tenien un contacte directe amb el rei i una presncia freqent a la cort. Al llarg del segle XI, per, cada vegada s'hi troben ms funcionaris de la petita i mitjana noblesa i aquests, a partir del tercer quart del segle XI, sn els que van agafant paulatinament ms importncia i protagonisme en l'entorn del rei. Els grans vassalls no accepten veure's allunyats de l'entorn reial i expressen la seva oposici en contra del rei trencant el jurament de fidelitat que li havien fet. Aqu podrem fer una referncia a la teoria de l'anacronisme conscient de Frappier i Bezzola, que ve a dir que hi ha situacions i tensions que s'expliquen literriament, a les canons de gesta, en el marc temporal dels segles VIII i IX per que en realitat pertanyen al context historicosocial del segle XII. Pertant, la tensi viscuda per Rotllan i Ganel, personatges del segle VIII, s una plasmaci de la realiat del moment d'escriptura. El mateix passa amb la descripci del vestuari i de l'armament, que sn ms aviat caracterstiques del segle XI que no pas del VII.

Turoldus.
"Ci falt la geste que Turoldus declinet." Aquest vers, l'ltim de la can i, sens dubte, el ms discutit, ens indica el fi de la can per no noms aix: ens esmenta un personatge, Turoldus, que declina aquesta gesta. "Ci falt" significa "aqu acaba"; "la geste" podria ser la mateixa Can de Roland, aix com tamb podria ser un text anterior en le qual aquesta can estaria inspirada --possiblement la Geste Francor, citada a la can--. "Declinet" pot interpretar-se com "donar a conixer" per tamb pot assumir el significat que el verb decliner tenia a la retrica: transformar una oratio recta en una oratio declinata significava ornamentar artsticament l'oraci senzilla a travs de les tcniques de parfrasi i amplificatio. La natura polissmica d'aquest concepte ens obre un ventall de possibilitats interpretatives: 

 la can i el manuscrit poden ser una creaci d'aquest Turoldus, el qual hauria aplicat la tcnica de lamplificatio sobre un text molt ms breu;
 la can pot haver estat copiada per Turoldus, en qual cas existiria un manuscrit previ i tamb, necessriament, un autor, ja que Turoldus noms en seria el copista que la donaria a conixer;
 Turoldus pot haver estat l'autor del text en el qual alg s'haur basat per produir el manuscrit d'Oxford.

Turoldus s Turold, un nom molt freqent a Anglaterra i a la Normandia entre els anys 1050 i 1150. El millor candidat a ser aquest Turoldus s el normand Turoldus de Fcamp, que va ser el primer canonge de Bayeux, va participar a la batalla de Hastings (1066) i, un cop establert a Anglaterra, va ser l'abat de Malmesbury i de Peterborough, on, segons un inventari de l'any 1362, hi havia dos manuscrits sobre la batalla del Roncesvalls. Turold de Fcamp va morir l'any 1098. 
El manuscrit d'Oxford, el ms important alhora de reconstruir la can i el que acaba amb aquest enigmtic vers, est format per 4002 versos en rima assonant i est escrit en una llengua que t molts trets caracterstics de l'anglonormand. L'estudi paleolgic el situa pels volts de 1130-1150. A ms, els estudis indiquen que aquest manuscrit no s original, sin que es tracta d'una cpia feta al sud d'Anglaterra per un copista. La comparaci d'aquestes dates ens indica indefectiblement que Turold de Fcamp no pot ser l'autor material del tan fams manuscrit d'O (lletra amb qu es coneix el manuscrit d'Oxford, de la mateixa manera que el manuscrit de Vencia se'l coneix com a V4.), per s segurament l'autor d'un text anterior en qu alg es va basar per fer aquesta cpia.

El manuscrit d'Oxford.
El 14 d'octubre del 1066, Guillelm el Bastard, duc de Normandia, va derrotar Harold, rei dels anglosaxons, a la batalla de Hastings.


 (en construcci)


Estil.
La Can de Rotllan pertany al Cicle del Rei, un cicle de canons entorn a la figura de Carlemany. La can t trets propis de l'pica, com poden ser les descripcions del combat i la hiprbole. Era un poema oral, com es veu en les interpellacions al pblic, les frmules de memoritzaci del joglar (la barba florida de Carlemany, la repetici de l'escena de l'olifant, les invocacions al cavaller...). T molta influncia del Mio Cid en la composici, per la llengua reflecteix la parla normanda.

Sembla que s una ficcionalitzaci, ja que a Roncesvalls en realitat hi van combatre els bascos i no els musulmans i Rotllan era un senyor feudal menor, i no pas parent de l'emperador. Aquesta exageraci heroica s tpica de les canons de gesta, centrades en els nobles. Els personatges sn arquetpics i plans.

s un poema compost en estances de rima assonant o irregular. El ritme narratiu s fora rpid i hi destaquen les escenes que es narren diverses vegades des del punt de vista de personatges oposats, recurs que demostra una gran modernitat a l'poca.

Repercussi.
s una de les canons de gesta ms conegudes, fins al punt que el personatge protagonista ha entrat a les narracions i llegendes de diferents pasos (el Rotllan catal, el Roldn castell, l'Orlando itali...). Rotllan s el model del cavaller cristi, fidel al seu senyor, valent fins a la mort en combat. La can s'usava per entretenir el pblic oient, per tamb per animar a unir-se a les croades, a causa de la seva temtica de lluita contra els sarrans. 

Bibliografia.

Chanson de Roland. Cantar de Roldn y el Roncesvalles navarro. Text original, traducci, introducci i notes per Mart de Riquer. Alcantilado. Barcelona: 2003.
Modernament se n'han publicat en catal dues edicions sota el ttol de La Can de Roland:
La Can de Roland. Traducci de Joan Jubany i presentaci d'Isabel de Riquer. Biblioteca Mnima, 11. Barcelona: Quaderns Crema, 1984.
La Can de Roland. Can de gesta. Adaptaci d'Albert Jan per al pblic juvenil, amb illustracions de Guillem Cifr. El Fanal de Proa, 19. Barcelona: Edicions Proa, 1991.

Enllaos externs.

www.enciclopedia.cat

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185542" title="Calenda" nonfiltered="1308" processed="1304" dbindex="76314">
La calenda s un ball afrocaribeny amb aportacions africanes molt marcades, popular a les illes de Martinica i de Trinitat, per tamb a Jamaica i a Hait.

Va tindre una gran acceptaci a Cuba i Santo Domingo fins ben entrat el segle XVIII. 

La confusi lingstica en l'rea del Carib ha batejat aquest ritme de formes diverses: clida, caringa, chica, fandango, etc.


Referncies.




Enllaos externs.

 mplia informaci sobre aquest ball. ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185556" title="Relacions pbliques" nonfiltered="1309" processed="1305" dbindex="76315">
Relacions pbliques sn activitats que amb l'aplicaci d una tcnica i de forma planificada i habitual, es dirigeix a crear un corrent de comunicaci, coneixement i comprensi entre una instituci pblica o privada, o persona, i els seus pblics (pblic objectiu, pblic intern, etc.).

Les relacions pbliques pretenen crear i mantenir relacions de confiana amb els seus pblics que esdevinga en una opini positiva cap l'empresa que indirectament afavorisca les vendes del producte.

Les relacions pbliques tenen ms  credibilitat que la publicitat dels productes, per aix refora la credibilitat de la mateixa publicitat i la fora de vendes.

En les relacions pbliques cal fer-ho b i fer-ho saber, no se suficient que l'empresa abastisca correctament el seu objectius econmics i socials, sin que tamb ha de comunicar-ho eficament als seus pblics.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185557" title="Lliga polonesa de futbol" nonfiltered="1310" processed="1306" dbindex="76316">
La lliga polonesa de futbol, oficialment Ekstraklasa, s la mxima competici futbolstica del pas.

La lliga nasqu amb el nom Liga Pi ki No nej (LPN) el 1927 a Varsvia. Des del 1920 s'havien disputat campionats polonesos no disputats en format de lliga. Amb anterioritat s'havien organitzat alguns campionats regionals.

 Historial .


 1920: Abandonat per la guerra sovitica;
 1921: Cracovia Krakw 1;
 1922: Pogo  Lww 1;
 1923: Pogo  Lww 1;
 1924: No es disput, pels Jocs Olmpics;
 1925: Pogo  Lww 1;
 1926: Pogo  Lww 1;
 1927: Wis a Krakw;
 1928: Wis a Krakw;
 1929: Warta Pozna ;
 1930: Cracovia Krakw;
 1931: Garbarnia Krakw;
 1932: Cracovia Krakw;
 1933: Ruch Hajduki Wielkie;
 1934: Ruch Hajduki Wielkie;
 1935: Ruch Hajduki Wielkie;
 1936: Ruch Hajduki Wielkie;
 1937: Cracovia Krakw;
 1938: Ruch Hajduki Wielkie;
 1939: No finalitzat per la II Guerra Mundial;
 1940-45: No es disput;
 1946: Polonia Warszawa 1;
 1947: Warta Pozna  1;
 1948: Cracovia Krakw;
 1949: Wis a Krakw;
 1950: Wis a Krakw;
 1951: Wis a Krakw/Ruch Chorzw 2;
 1952: Ruch Chorzw;

 1953: Ruch Chorzw;
 1954: Polonia Bytom;
 1955: Legia Warszawa;
 1956: Legia Warszawa;
 1957: Grnik Zabrze;
 1958: dzki Klub Sportowy;
 1959: Grnik Zabrze;
 1960: Ruch Chorzw;
 1961: Grnik Zabrze;
 1962: Polonia Bytom;
 1963: Grnik Zabrze;
 1964: Grnik Zabrze;
 1965: Grnik Zabrze;
 1966: Grnik Zabrze;
 1967: Grnik Zabrze;
 1968: Ruch Chorzw;
 1969: Legia Warszawa;
 1970: Legia Warszawa;
 1971: Grnik Zabrze;
 1972: Grnik Zabrze;
 1973: Stal Mielec;
 1974: Ruch Chorzw;
 1975: Ruch Chorzw;
 1976: Stal Mielec;
 1977: l sk Wroc aw;
 1978: Wis a Krakw;
 1979: Ruch Chorzw;
 1980: Szombierki Bytom;

 1981: Widzew  d ;
 1982: Widzew  d ;
 1983: Lech Pozna ;
 1984: Lech Pozna ;
 1985: Grnik Zabrze;
 1986: Grnik Zabrze;
 1987: Grnik Zabrze;
 1988: Grnik Zabrze;
 1989: Ruch Chorzw;
 1990: Lech Pozna ;
 1991: Zag  bie Lubin;
 1992: Lech Pozna ;
 1993: Lech Pozna  3;
 1994: Legia Warszawa;
 1995: Legia Warszawa;
 1996: Widzew  d ;
 1997: Widzew  d ;
 1998: dzki Klub Sportowy;
 1999: Wis a Krakw;
 2000: Polonia Warszawa;
 2001: Wis a Krakw;
 2002: Legia Warszawa;
 2003: Wis a Krakw;
 2004: Wis a Krakw;
 2005: Wis a Krakw;
 2006: Legia Warszawa;
 2007: Zag  bie Lubin;
 2008: Wis a Krakw;


1 No disputat en format de lliga.
2 Wilsa guany la lliga, per Ruch (sis) fou proclamat campi per la seva victria a la copa.
3 Legia i LKS (primer i segon) foren desqualificats per manipulaci de partits.

 Enllaos externs .
 Ekstraklasa S.A.;
 RSSSF;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185563" title="Franz Conrad von Htzendorf" nonfiltered="1311" processed="1307" dbindex="76317">

Franz Graf Conrad von Htzendorf, o comte Franz Conrad von Htzendorf (Penzing, Viena, 11 de novembre de 1852   Bad Mergentheim, Wrttemberg, 25 d'agost de 1925) fou un militar austrac i cap d'estat major de l'exrcit austrohongars des de 1908 i durant la Primera Guerra Mundial fins el 1917.

En el context de les crisis balcniques que es van succeir fins a 1914, va ser partidari de la guerra amb carcter preventiu contra Srbia per salvaguardar territorialment l'Imperi Austrohongars, en aquells moments ja en una situaci poltica precria i fou el principal proponent de l'atac contra Srbia desprs de l'assassinat de l'arxiduc Francesc Ferran d'ustria. Com a cap de l'exrcit en promogu la modernitzaci, mentre que des del punt de vista de la planificaci estratgica, en general, els historiadors el consideren capa per poc realista, a causa de la seva tendncia a crear plans grandiosos sense tenir en compte el terreny, el clima i les capacitats de l'enemic; altres, com el britnic Ciryl Falls, en canvi, el consideren un dels ms brillants estrategues de la Primera Guerra Mundial.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185564" title="Caiguda de Constantinoble" nonfiltered="1312" processed="1308" dbindex="76318">





La caiguda de Constantinoble, o la conquesta de Bizanci, pels turcs otomans el 29 de maig de 1453 fou un succs histric que, en la perioditzaci clssica, marca la fi de l'edat mitjana a Europa i la fi del darrer vestigi de l Imperi Bizant i de la cultura clssica. 

Just abans de la conquesta turca, Constantinoble era una capital sense pas: l imperi bizant, l Imperi rom d'Orient, que antany s estenia des de Prsia fins als Alps, i tamb pels deserts d sia, havia quedat redut al clos de les muralles de la ciutat, encerclada per la fora de la nova naci turca. Constant XI Paleleg, darrer emperador de Bizanci, intueix el perill que Constantinoble, ciutat de cultura europea mi lenria, caigui davant la supremacia militar de la jove naci turca. Mehmet II,  sold o sold dels turcs, la cobeja. La presa de Constantinoble va significar tant la fi del vell imperi bizant com l inici de la presncia turca a Europa oriental.

 Les causes de la decadncia . 
Constantinoble, l actual Istambul, s ubica en una projecci de terra sobre l estret del Bsfor en direcci a Anatlia. s una crulla per a les rutes comercials terrestres que enllaaven Europa amb sia i port martim principal de les rutes entre el Mar Negre i el Mediterrani. 

Constantinoble, la ciutat de Constant, la vella Bizanci, ha estat saquejada pels croats, despoblada per la pesta, assetjada pels pobles nmades i esquinada pels conflictes religiosos i les lluites internes pel poder. El regne del darrer emperador de Bizanci es troba encerclat pels turcs, mentre que Glata est en mans dels genovesos. Per comprendre la caiguda de Bizanci, cal retrocedir als segles previs a l any 1453 i detallar els successos que van debilitar l  imperi bizant. 

La decadncia de Constantinoble va comenar l any 1190 durant els preparatius de la Tercera Croada per part dels regnes d'Occident. Els bizantins, creient que no hi havia possibilitats de vncer a Salad, (sult d Egipte i Sria i principal enemic dels croats insta lats a Terra Santa), van decidir mantenir-se neutrals. Amb aquesta reticncia bizantina com excusa, i amb el desig de posseir els tresors de Constantinoble com motor, els croats van prendre per assalt la ciutat l any 1204 durant la Quarta Croada. 
 
Les poderoses muralles a l oest de la ciutat repe liren diverses invasions de pobles nmades (fins a 22 setges en total) durant segles. Per, l atac dels croats mostr un punt feble en les defenses de la ciutat: les muralles al llarg del litoral, sobretot al llarg del Corn d'Or, un canal que separa Constantinoble de la colnia genovesa de Pera, petita ciutat al nord, es van mostrar frgils. En conseqncia, desprs de recuperar la ciutat, els bizantins van reforar les muralles del litoral i les defenses en els punts on necessitaven estar obertes per a l entrada dels naus als ports. 

Per assegurar les defenses en el Corn d Or construren una pesada i descomunal cadena de ferro que estesa de Constantinoble fins a Glata, creuava el canal i oferia protecci permanent contra els atacs per mar.

 Problemes interns. La decadncia de l'Estat .
 

Els canvis en l'agricultura, les concessions en el comer martim i la descomposici de l'exrcit foren les causes internes de la desfeta de l'imperi .

Des del segle XI, el nombre de petits propietaris agrcoles va descendir pel fet que els grans pterratinents obligaven als petits propietaris a vendre'ls les terres o encomanar-se a la seva protecci. De fet, es convertiren en serfs i deixaren de circular monedes. El resultat fou la fuga de braos i l'aband de terres, de forma que a finals del segle XIV, els darrers emperadors no aconseguiren recaptar prcticament res per al tresor pblic.

Vencia, a partir de 1082, va gaudir de llibertat absoluta per comerciar amb tots els ports de l'Imperi perqu els bizantins havien optat per confiar el transport de les seves mercaderies a estols de vaixells estrangers.L'any 1171 la colnia veneciana a Constantinoble pujava a deu mil persones, residents en un barri propi. Els emperadors tractaren de pa liar aquesta situacio repartint
les concessions amb els mercaders de Pisa. Tot fou intil: uns i altres anaren arrencant, una a una, totes les fonts d'ingressos provinents del comer.

La runa de l'Estat, la feudalitzaci del camp i el despoblament rural va fer que, als segles XIV i XV, l' Imperi hagus de recrrer a soldats estrangers (entre ells catalans) que arribaven  dotats d'un comandament propi i autonomia. La manca de recursos per pagar-los feia que sovint es cobressin la soldada en forma de saqueig.

 Problemes externs. La fortalesa de l imperi turc .

La debilitat i la impotncia es van fer ms paleses quant els pobles i els estats musulmans, de l  Orient Mitj i d frica van dirigir la seva expansi cap a les terres de la pennsula balcnica. A principis del segle XI, una tribu procedent d  sia Central, que regnava en una mplia zona del que avui s Orient Mitj, l  Imperi seljcida, va comenar a atacar i conquerir territoris bizantins a Anatlia. A la fi del segle XIII, els seljcides ja havien pres gaireb totes les ciutats bizantines d'Anatlia, amb excepci d un grapat de ciutats al nord-oest de la pennsula. 

En aquesta poca, un altre clan seminmada turc havia migrat del nord de Prsia cap a l oest. Aquest prenen partit pels seljcides en una batalla a Anatlia contra l  imperi Mongol, i els vencen. El sold seljcida, en agrament, els va concedir un petit territori muntanys al nord-oest de l imperi, a les proximitats del territori bizant. L estat seljcida comen poc desprs a dividir-se en petits emirats que no reconeixien el poder seljcida ni el mongol. Un d aquests soldanats, el del clan turc que hauria ajudat als seljcides, sota el comandament d un lder anomenat Osman I (o Utman I Gazi), de qui deriva el nom del futur Imperi Otom. 

Els otomans havien imposat la seva fora al desvalgut imperi de Bizanci prenent les seves ltimes ciutats asitiques. Aix, als turcs els pertanyia la riba asitica del Bsfor.

El segle XIV, el prncep otom Suleiman decid reforar la seva posici prenent la ciutat de Gallpoli, d aquesta forma estableix el control sobre tota la pennsula i obt una base estratgica per a l expansi de l Imperi Otom a Europa.

L any 1451, Mehmet, de vint-i-un anys, fill gran del sold Murat succeeix al seu pare, a la mort d aquest. La seva obsessi s superar les muralles de Bizanci, la darrera i magnfica pedra preciosa de la corona imperial de Constant.

 La caiguda de Constantinoble . 

 Recerca de suport a Occident . 

El cisma entre les Esglsies catliques Romana i Ortodoxa havia mantingut a Constantinoble distant de les nacions occidentals i, fins i tot durant els setges dels turcs musulmans, no havia aconseguit ms que indiferncia de Roma i dels seus aliats. En un ltim intent d aproximaci, i davant la constant amenaa turca, l emperador Joan VIII va promoure un concili a Ferrara, a Itlia, on es van resoldre les diferncies entre les dues confessions. L acord de reunificaci de totes dues Esglsies pretenia garantir a Bizanci ajuda contra els turcs.

Per l aproximaci va provocar tumults entre la poblaci bizantina, dividida entre els qui rebutjaven l esglsia romana i els qui donaven suport a la maniobra poltica de l emperador. Quan el perill turc semblava que havia passat, els snodes grecs van refusar l acord de reunificaci. 

 Constant XI i Mehmet II . 


Joan VIII Paleleg mor l any 1448 i el seu germ Constant XI Paleleg assumeix el tron l any segent (mentrestant regent la mare d ambds). Constat Dragases era una figura popular perqu havia lluitat contra l exrcit turc. Conscient del perill turc seguia la lnia del seu germ i predecessor pel que fa a la conciliaci entre les esglsies oriental i occidental. 

La recerca de reconciliaci entre les dues esglsies causava desconfiana no noms entre els snodes grecs, sin tamb en Mehmet, el nou sobir de l Imperi otom, qui veia en aquesta aliana una amenaa real d intervenci de les potncies occidentals respecte a la seva voluntat d expansi militar. I s que Mehmet II s un jove, de vint-i-un anys, fil gran del sold Murat, ambicis i vid de glria. L'escriptor Stefan Zweig en va fer el segent retrat:

  Mehmet s alhora piets i cruel, apassionat i malicis. s un erudit, un amant de l art, que llegeix Csar i les biografies dels romans en llat i, al mateix temps, s un `barbar que vessa la sang com si fos aigua. Aquest home, d ulls dolos i malenconiosos, amb un nas de papagai afilat i esquerp, es mostra com un treballador incansable, un soldat intrpid i un diplomtic sense escrpols. I totes aquestes forces perilloses es concentren en una mateixa idea: superar mpliament les gestes del seu avi Baiazet i del seu pare Murat, que van mostrar per primera vegada a Europa la supremacia militar de la nova naci turca . .

 Preparatius . 

Ambds bndols es van preparar per a la guerra. Constant va enviar missatgers a les nacions europees demanant reforos i comunicar a Roma que estava disposat a transigir. Tres galeres genoveses, contractades pel Papa, estaven en cam amb armes i provisions. En aquestes galeres tamb hi navega el cardenal Isidor, amb 300 arquers napolitans com a gurdia personal. 

Aquest ajut, a totes llums, era insuficient perqu les forces disponibles per a la defensa de Constantinoble eren poques: la poblaci tot just arribava als 50.000 habitants; quan en la seva mxima esplendor,  al segle V, havia arribat a 500.000 habitants. En conseqncia, hi havia entre 5.000 a 7.000 soldats per a la seva defensa. Bizanci noms t un poder i una fora, les seves muralles. 

Com a reforos, la capital bizantina va rebre l ajut dels ciutadans de Pera i dels genovesos, entre els quals destacava el seu Condottiere Giustiniani, qui s encarregaria de les defenses de la muralla, i comptava amb una guarnici catalana comandada pel militar Pere Juli.

Els otomans van iniciar el setge construint rpidament una muralla de deu quilmetres al nord de Constantinoble. Mehmet sabia que els setges anteriors havien fracassat perqu la ciutat rebia subministraments a travs del mar. Per aix va tractar de bloquejar les dues entrades, la del Mar Negre, amb una fortalesa armada amb canons  en el punt ms estret de la riba del Bsfor, i amb cent cinquanta vaixells ocupant el Mar de Mrmara i l oest del Bsfor. 

Mehmet coneix la solidesa dels murs. Sap que cal construir canons ms grans, ms potents i de ms abast. Per assaltar aquella muralla mi lenria cal una nova artilleria pesant. En aquest context, a principis de 1452, un enginyer d artilleria hongars, anomenat Urbas o Orbas, ofereix els seus serveis al sult. Mehmet  el fa responsable de la fabricaci d un immens can de nou metres de longitud, el ms gran que el mn hagus vist, a Adrianpolis. Tres mesos desprs el can destrueix, amb el primer tret de prova, un mur. Immediatament, Mehmet ordena fabricar una artilleria sencera seguint el model. 

Una nova dificultat s el transport de l immens tub  per tot Trcia fins a les muralles de Bizanci. Una caravana formada per mig centenar de bous, i auxiliat per un exrcit, avana a la velocitat de 2 quilmetres per dia. 

A tots aquests se ls sumaven els pregoners oficials, els tellals,  que animaven a la batalla amb els cops de timbal i al so de la fanfara i que proclamaven  El setge de la ciutat ha comenat .

Mehmet va reunir un exrcit estimat en ms de cent mil soldats. La majoria, uns vuitanta mil, eren combatents turcs professionals. Dotze mil ms eren genssers (infanteria) i quinz mil soldats de cavalleria, l elit de l exrcit otom. La resta eren reclutes capturats en campanyes anteriors, mercenaris, aventurers, voluntaris de l Anatlia, els bashi-bazuks i renegats cristians. Els bashi-bazuks eren les tropes inexpertes, que amb seus cossos mig nus, estaven destinats a fatigar i debilitar l enemic cristi abans que les tropes principals comencessin l atac decisiu.  

El sult, per enfortir els nims, va prometre als seus homes que donaria tres dies de saqueig i bot; a ms assegur que qui corons primer la muralla seria nomenat governador (bey) d una de les provncies de l Imperi de Bizanci.

 L atac otom . 

 
El setge va comenar oficialment el 6 d abril de 1453, quan el gran can va disparar el primer tret al costat de la porta de Sant Rom, que penetrava a Constantinoble per una depressi sota de la muralla, la qual cosa possibilitava el posicionament del can en una part ms alta. 

La muralla no havia estat construda per suportar atacs d artilleria, i en poc ms d una setmana va comenar a cedir, malgrat ser la millor arma contra els otomans, ja que constava de tres anells gruixuts de muralles amb fossars de 30 a 70 metres de profunditat. Tots els dies, al fosquejar, els bizantins s escapolien fora de la ciutat amb l objectiu de reparar els desperfectes causats pel can amb sacs i barrils de sorra, pedres caigudes de la prpia muralla i empallissades de fusta, mentre els arquers i els ballesters protegien als defensors. 

Els otomans van evitar l atac per la costa perqu les muralles estaven reforades per torres amb canons i artillers que podien destruir rpidament tota la flota. En conseqncia, inicialment, l atac es va restringir gaireb al front terrestre. Aquest fet don temps i m d obra suficient als bizantins per aguantar el setge.

Al comenament del setge, els bizantins van aconseguir victries encoratjadores. El 12 d abril, l almirall blgar, al servei del sult, Suleiman Baltoghlu va ser rebutjat per l armada bizantina quan volia forar el pas del Corn d'Or. Sis dies desprs, el Sult va intentar un atac a la muralla danyada a la vall del riu Lico, per va ser derrotat per un contingent menor, encara que millor armat, de bizantins, al comandament de Giustiniani. 

El 20 d abril els soldats bizantins atalaien tres grans vaixells genovesos i un quart bot, ms petit. Aquest darrer portava gra de Siclia. Mentre el poble de Constantinoble s aplega a les muralles per rebre als salvadors, el sold Mehmet dna ordres d impedir que els quatre galions entrin al Corn d Or. La flota turca, amb cent cinquanta carave les, molt ms petites que els galions, ataca als genovesos. Baltoghlu intenta interceptar als quatre galions, per va veure que la seva flota podia ser destruda pels atacs de foc grec llanat sobre les seves embarcacions i, finalment, els galions van arribar amb xit al Corn d'Or. Com a resposta al fracs de les prpies tropes, el sold humili i execut Baltoghlu. 

Dos dies desprs, el 22 d abril, el sold realitz un cop estratgic a les defenses bizantines. Impossibilitats per travessar la cadena que tancava el Corn d'Or, el sold va ordenar la construcci d un cam de ferradura al tur de Pera, per on els seus vaixells podrien ser empesos per terra, evitant la cadena protectora. Amb els vaixells posicionats en un nou front, els bizantins no tindrien recursos per reparar desprs les seves muralles. Aix, la nit del 22 d abril, setanta vaixells sn transportats d un mar a l altre per damunt de la muntanya i de la vall, travessant vinyes, camps i boscos. Amb aquest cop estratgic, tot el Corn d Or, a excepci del redut espai neutral de Glata, pertany al sold i al seu exrcit.

Sense elecci, els bizantins es van veure forats a contraatacar. El 25 d abril van intentar un atac sorpresa als turcs al Corn d'Or, per van ser descoberts per espies i executats. Els bizantins, llavors, decapitaren a 260 turcs captius i van llanar els seus cossos sobre les muralles del port. 

Bombardejats diriament en dos fronts, els bizantins rarament eren atacats pels soldats turcs. El 7 de maig, el sold va intentar un nou atac a la vall del riu Lico, per, novament, fou repe lit. Al final del dia, els otomans van comenar a moure una gran torre d assetjament, per durant la nit, els soldats bizantins van aconseguir destruir-la abans que fos emprada. Els turcs tamb van intentar obrir tnels per sota les muralles, per els grecs cavaven pel costat intern i atacaven per sorpresa amb foc o aigua. En canvi, els impactes d artilleria dels canons eren efectius car les muralles patien grans bretxes per on penetraven els genssers, que per a salvar els fosos es dedicaven a recollir branques, a ms dels blocs de pedra de les muralles derrudes, per a emplenar els fosos i poder penetrar per a lluitar cos a cos amb els bizantins. 

La m d obra estava sobrecarregada, els soldats cansats i els recursos escassejaven. El mateix Constant coordinava les defenses, inspeccionava les muralles i animava les tropes per tota la ciutat.

 Mals presagis . 

La resistncia de Constantinoble va comenar a decaure, farcida de presagis dolents. La nit del 24 de maig va haver-hi un eclipsi de lluna, recordant als bizantins una antiga profecia que la ciutat noms resistiria mentre la Lluna brills en el cel. Al dia segent, durant una process, una de les icones de la Verge Maria va caure al terra. Desprs, de sobte, una tempestat de pluja i calamarsa va inundar els carrers. Els vaixells promesos pels venecians encara no havien arribat i la resistncia de la ciutat estava al lmit. 

Al mateix temps, els turcs otomans afrontaven els seus propis problemes. El cost de mantenir un exrcit de ms de cent mil homes era molt gran i els oficials comentaven la ineficincia de les estratgies del Sult fins al moment. Mehmet es va veure obligat a llanar un ultimtum a Constantinoble: els turcs perdonarien les vides dels cristians si l emperador lliurava la ciutat. Com alternativa va prometre aixecar el setge si Constant pagava un pesat tribut. Com els tresors estaven buits des del saqueig de la Quarta Croada, Constant es va veure obligat a rebutjar l oferta i Mehmet a llanar un atac rpid i decisiu. 

 L ultima missa a Santa Sofia . 

Mehmet va ordenar que les tropes descansessin el dia 28 de maig per a preparar-se per a l assalt final al dia segent, car els seus astrlegs li havien profetitzat que el dia 29 seria un dia nefast per als infidels. Per primera vegada en gaireb dos mesos, no es va escoltar el soroll dels canons ni de les tropes en moviment. 

Per trencar el silenci i aixecar la moral en el moment decisiu, totes les esglsies de Constantinoble van tocar les seves campanes durant tot el dia. L emperador i el poble van resar junts a Santa Sofia, encara la catedral ms esplendorosa del cristianisme rom d Orient. Fou la darrera vegada. 

 L assalt final .
A la una de la matinada del dia 29 de maig de 1453, el sold Mehmet dna el senyal d atac. Al crit d  Allah, Allah-il-Allah  cent mil homes amb armes i escales, amb cordes i ganxos, es llancen contra les muralles. Primer sn llanades contra les muralles les tropes inexpertes, principalment mercenaris i presoners. Durant dues hores, el contingent principal de mercenaris i presoners va ser repellit pels soldats bizantins sota el comandament de Giustiniani, provets de millors armes i armadures i protegits per les muralles. Desprs de dues hores de lluita, comena a clarejar i avana la segona tropa d assalt, la dels anatlics. El combat es torna ms perills perqu aquests sn guerrers disciplinats, duen cotes de malla i, a ms a ms, estan descansats, mentre les tropes assetjades estan fatigades.

L exrcit turc ataca durant ms de dues hores, sense poder vncer la resistncia bizantina. Llavors entra en escena el gran can, que obre una bretxa a la muralla on els turcs han concentrat el seu atac. Constant en persona coordina una cadena humana per mantenir als turcs ocupats mentre la muralla s reparada. El Sult fa entrar en acci a les seves darreres reserves: els genssers, la gurdia d elit de l exrcit otom. El sold es posa al capdavant dels dotze mil soldats, els millors que hi havia a Europa. Tanmateix, desprs d una hora de combats, els genssers encara no han aconseguit entrar a la ciutat. 

 Kerkaporta, la porta oblidada .
Aleshores, un trgic incident decideix el dest de la ciutat: no gaire lluny de la zona d atac, uns pocs turcs s han esquitllat per una de les nombroses bretxes de les muralles exteriors.  Mentre erren a l atzar entre els primers i els segons murs de la ciutat,  descobreixen que  una de les portetes de la muralla interior, la porta de la muralla nord-oest, anomenada Kerkaporta, est oberta. 

Un destacament dels genssers hi penetra i envaeix l espai entre les muralles externa i interna. Es diu que el primer combatent que va arribar fou un gran soldat anomenat Hassan, que va morir per una pluja de fletxes bizantines. En aquest moment, el comandant Giustiniani s ferit i demana ser evacuat a corre cuita cap a un vaixell. Constant, avisat immediatament, va anar-hi i li va parlar de la importncia de mantenir-se, com fos, en el camp de batalla, per el genovs hauria intut la gravetat de la situaci i es va mantenir ferm en el seu desig de retirar-se per a ser ats. Quan la resta dels soldats genovesos van veure que es duien al seu capit va passar all que es podia esperar: es desmoralitzen i se n van cap els vaixells del port per salvar-se a temps, just en el precs moment en qu ataquen les forces dels genssers. 

Els soldats grecs lluiten desordenadament contra els disciplinats turcs, mentre Constant es llana contra els invasors amb uns pocs fidels. El darrer emperador de la Roma oriental perd la vida honrosament ja que va lluitar fins a la mort en la defensa de les muralles, tal com havia proms a Mehmet quan aquest li va oferir el govern de Mistra a canvi de la rendici de Constantinoble. El seu cap va ser decapitat i capturat pels turcs, mentre que el seu cos fou enterrat a Constantinoble amb tots els honors. 

Pel que fa a Giustiniani, tamb moriria ms tard a causa de les ferides, a la illa grega de Quios, on es trobava ancorada la promesa esquadra veneciana a l espera de vents favorables. 

 El saqueig i el domini turc . 
Mehmet havia jurat als seus homes el saqueig de la ciutat i compleix la paraula donada. La situaci s terrible:

"Sense ordre ni concert, desprs de la primera matana,   lliura als seus guerrers cases i palaus, esglsies i monestirs, homes, dones i nens. I, com diables de l infern, els milers d homes corren pels carrerons per arribar abans que els altres. Primer assalten les esglsies, on brillen els atuells daurats, on les joies centellegen. I quan irrompen en una casa, hi arboren de seguia el seu estendard perqu els propers que vinguin spiguen que all el bot ja ha estat confiscat. Per aquest bot, a ms a ms de pedres precioses, teles, diners i bns mobles, tamb inclou les dones  per als serralls i els homes i els nens per al mercat d esclaus. Els infelios que s han refugiat a les esglsies sn trets a cops de fuet en ramats sencers; els vells, que noms mengen i no serveixen per a res i representen una crrega invendible, sn assassinats; els joves, se ls enduen lligats com bsties. I al mateix temps que es produeix la rapinya, esclata la destrucci sense sentit. El que va quedar de les precioses relquies i obres d art desprs del saqueig probablement igual de terrible dels croats, ara, els vencedors enfurismats ho aixafen, esmicolen i derrueixen". .

A la tarda, un cop ha acabada la carnisseria, entra Mehmet a la ciutat, duu al seu costat els generals. Va directe a la catedral, i hi passa una bona estona en silenci, resant en direcci a  La Meca. Desprs ordena que la catedral sigui consagrada com mesquita. s la fi del darrer vestigi de l Imperi Rom. 

Constantinoble va ser anomenada Istanbul i va passar a ser la capital d un nou imperi, l' Imperi Otom que arribaria fins a les mateixes portes de Viena. 

 Implicacions . 
La caiguda de Constantinoble caus una gran commoci a Occident, car es creia que era el principi de la fi del cristianisme. Els cronistes de l poca confiaven en la resistncia de les muralles i creien impossible que els turcs poguessin superar-les. Es van arribar a iniciar converses per formar una nova creuada que allibers Constantinoble, per cap estat va voler cedir tropes. Els mateixos genovesos es van apressar a presentar els seus respectes al Sult i d aquesta forma mantenir els seus negocis a la ciutat de Pera. Amb Constantinoble, i per tant el Bsfor, sota domini musulm, el comer entre Europa i sia declin rpidament. Ni per terra ni per mar els mercaders cristians aconseguirien passatge per a les rutes que duien a la ndia i a Xina, llocs on es provenien d espcies per conservar els aliments i d articles de luxe, i cap a on es destinaven les seves mercaderies ms valuoses. 

D aquesta manera, els estats europeus van iniciar projectes per a l establiment de rutes comercials alternatives. Els portuguesos van tractar d arribar a sia circumnavegant frica, intent que va culminar amb el viatge del navegant Vasco da Gama entre 1497-1498. Mentre els Reis Catlics van finanar l expedici del navegant Cristfol Colom, qui veia una possibilitat d arribar a sia per l oest, a travs de l oce Atlntic, fet que va culminar l any 1492 amb l arribada a Amrica i l ocupaci del Nou Mn. Els dos estats es van convertir durant el segle XVI en nacions poderoses. 

Una altra important conseqncia de la caiguda de Constantinoble va ser la fugida de nombrosos savis grecs a les corts italianes de l poca, fet que va afavorir en gran mesura el Renaixement. 

 Notes  .



 Referncies . 
Runciman, Steven: The Fall of Constantinople, 1453, 1965. ;
Zweig, Stefan: Moments este lars de la humanitat, collecci d un dia a l altre, Editorial Quaderns Crema, Barcelona, 2004. ISBN 84-7727-421-5. ;

 Vegeu tamb . 
Constantinoble ;
Imperi Bizant ;
Imperi Otom ;
edat mitjana ;
Pere Juli ;
Mehmet II ;



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185567" title="Joropo" nonfiltered="1313" processed="1309" dbindex="76319">



El joropo s un ball de Veneuela amb influncia africana i hispanorab, emparentat amb els jarabes mexicans i el galern de la zona caribenya.

S'escriu en 3/4 tot i que una de les guitarres segueixi un 6/8.

En la dansa, la dona segueix l'home, que es mou amb llibertat. Com en altres balls amb influncia africana, es pot considerar un ball de dissociaci.


Intrprets que conreen aquesta msica de ball.

Jorge Guerrero;
Reynaldo Armas;
El Carrao de Palmarito;
Simn Daz;
Scarlet Linares;
Reina Lucero;
Cristina Maica;
Eneas Perdomo;
Freddy Salcedo;
Luis Silva;
Cristbal Jimnez;
Roberto Ruscitti;
ngel Custodio Loyola;
Francisco Montoya;
Rafael Martnez Arteaga;
Orlando "Cholo" Valderrama;
Juan Farfn;
Aries Vigoth;
Luis Ariel Rey;
diego soler;
Miguel ngel Martn;
Aldrumas Monroy;
Elda Flrez;

Referncies.



 Dydynski, Krzysztof (2004): Lonely Planet Venezuela (Lonely Planet Venezuela). ISBN 1-74104-197-X.

Enllaos externs.

 Origen i descripci de les diverses variants del joropo. ;
 Audicions de joropos. ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185571" title="Celedn" nonfiltered="1314" processed="1310" dbindex="76320">
Celedn (en castell) o Zeledon (en euskera) (Celdoni en catal) s el personatge que amb la seva arribada, baixant del cel amb un paraiges, obre les festes patronals de Vitoria-Gasteiz.

Les festes de Vitoria-Gasteiz se celebren en honor a la  Virgen Blanca  el 5 d'agost. La celebraci comena un dia abans amb la baixada de Celedn a la plaa de la  Virgen Blanca . La gent encn puros i obre ampolles de cava.
Des de l'alt de la torre de l'esglsia de  San Miguel , a les sis de la tarda, baixa Celedn (un nino susps en una corda ) "volant" sobre tota la gent amb el seu paraiges obert. Arriba a un balco del que sortir convertit en hum per passar entre la multitud. Des de aqu es dirigeix a la balconada de l'esglsia per fer un discurs animant a tothom a gaudir de les festes i inaugurant aix les festes de la  Virgen Blanca . Posteriorment, la nit del 9 al 10 d'agost, abandona la ciutat volant cap al cel vitori acomiadant-se fins l'any segent.

 El personatge .
Celedon recorda a Celedonio Alzola , originari de Zalduondo (laba) i que cada any anava a la festa de la Virgen Blanca a Vitoria-Gasteiz, sent protagonista d'aquestes festes i convidant als ciutadans a la festa i a unir-se a la diversi. A la seva mort, la gent de Vitria el trobava a faltar i en memria seva es va crear el personatge.

 Mig segle de la baixada de Celedon .
L'any 2007 s'ha complert el 50 aniversari de la baixada de Celedon, que va baixar per primer cop l'any 1957. Fins l'any 1963 el mtic personatge aterrava a la Plaza Nueva, per per motius d'espai es va comenar a fer a la plaa de la Virgen Blanca.

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185585" title="Pas del Brenner" nonfiltered="1315" processed="1311" dbindex="76321">
El pas del Brenner o coll del Brenner (itali: Passo del Brennero; alemany: Brennerpass; llat: Brennus Mons) s un coll de muntanya dels Alps que travessa la frontera actual entre els estats d'Itlia i ustria i s un dels passos ms importants de la serralada. Es tracta del ms baix (1.370 m) i ms fcils dels colls alpins i un dels pocs a la regi del Tirol, ra per la qual la seva possessi sempre ha estat motiu de disputes.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185596" title="Armando Diaz" nonfiltered="1316" processed="1312" dbindex="76322">

Armando Diaz (5 de desembre de 1861   29 de febrer de 1928) fou un militar itali, cap d'estat major de l'exrcit durant la darrera part de la Primera Guerra Mundial.

Allistat a l'exrcit itali, va actuar com a comandant durant la guerra amb Turquia (1911 - 1912) i es va incorporar a l'estat major sota el comandament de Luigi Cadorna desprs de l'esclat de la Primera Guerra Mundial. Ascendit a general de divisi el maig de 1915, va ser un dels generals ms destacats durant les batalles de l'Isonzo. L'ofensiva austro-alemanya a Caporetto va resultar desastrosa per a les tropes italianes i va precipitar la substituci de Cadorna per Diaz com a comandant en cap de l'exrcit itali. Les posteriors operacions exitoses de la batalla del Piave i la batalla de Vittorio Veneto van fer augmentar el prestigi de Diaz dins de l'exrcit. El 1921 Benito Mussolini va nomenar Diaz Ministre de la Guerra, que va mantenir el crrec fins a la seva promoci a mariscal de camp i la retirada del servei actiu el 1924. Va morir el 1928.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185598" title="Ferran Martnez i Garriga" nonfiltered="1317" processed="1313" dbindex="76323">
Ferran Martnez Garriga s un jugador de bsquet catal, nascut a Barcelona el 25 d'abril de 1968. Va jugar en els dos grans equips del bsquet catal, i grans rivals: el FC Barcelona i el Club Joventut de Badalona, amb el qual va guanyar la Copa d'Europa de 1994. Amb els seus 2,13 m d'altura, i dotat d'un gran talent, va anar un dels pivots ms determinants d'Europa durant els seus 15 anys de professional, entre 1985 i el 2000. s el jugador que ms campionats de la Lliga ACB ha conquistat: 7. Va ser nomenat millor jugador europeu de la Lliga Grega 1997-1998. 
Va ser un pivot pioner, que va marcar un abans i un desprs en el bsquet espanyol, entre el model de pivot lent com Fernando Romay i l'ala-pivot rpid com Pau Gasol. El seu impagable estil en el tir de 3 punts, velocitat d'execuci de moviments, capacitat d'anotaci i carcter guanyador va suposar una revoluci. 

 Equips en els quals ha jugat . 

 FC Barcelona (1985-1988) ;
 RCD Espanyol (1988-1989) ;
 FC Barcelona (1989-1990) ;
 Club Joventut de Badalona (1990-1994) ;
 FC Barcelona (1994-1996) ;
 Panathinaikos Atenes (1996-1998) ;
 Peristeri Atenes (1998-1999) ;
 Joventut de Badalona (1999-2000);

 Palmars . 

1 Eurolliga: 1994, amb el Club Joventut de Badalona. ;
7 Lliga ACB: ;
5 amb el FC Barcelona : 1987,1988,1990,1995,1996. ;
2 amb el Club Joventut de Badalona: 1991 i 1992. ;
2 Copa del Rei de Bsquet: 1987,1988, amb el FC Barcelona. ;
1 Recopa d'Europa de bsquet: 1986, amb el FC Barcelona. ;
1 Copa Korac: 1987, amb el FC Barcelona. ;
1 Mundial de clubs de bsquet: 1985, amb el FC Barcelona. ;
1 Lliga grega de bsquet, amb el Panathinaikos.

 Selecci espanyola . 

Va participar en 156 partits de la selecci espanyola, entre 1987 i 1997, estant present en totes les grans competicions excepte en les celebrades els anys 1991 i 1992 a causa de dues lesions. Aix, va participar en uns Jocs Olmpics (Sel'88), dos Mundials de Bsquet (1990 i 1994) i cinc Eurobasket (1987, 1989, 1993, 1995 i 1997).

 Consideracions . 

s el jugador que ms ttols de la Lliga ACB ha conquerit (7) i tamb el qual ms finals ha disputat (9). s l'nic jugador a Europa que posseeix tots els ttols continentals (8 Lligues, 2 Copes, Intercontinental, Eurolliga, Korac i Recopa. Va ser el millor anotador i rebotador de la final de l'Eurolliga que va guanyar amb el Joventut de Badalona l'any 1994 en la recordada final del triple de Corny Thompson. 
Ha estat sempre en els millors equips Europeus.

 Professi actual .
s president de la filial del Banc de Sabadell, BS Sports & Entertainment, dedicada a gestionar les finances dels esportistes d'elit i artistes de l'espectacle a partir del moment de grans ingressos.

 Enllaos externs . 
 Biografia a la seva pgina oficial;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185601" title="Gerald Green" nonfiltered="1318" processed="1314" dbindex="76324">


Gerald Green (nascut el 26 de gener de 1986 a Houston, Texas) s un jugador de bsquet que juga com a escorta titular als Boston Celtics de la NBA. Medeix 2,03 metres i pesa 91 quilos.

Va ser seleccionat en 18ena posici del draft de l'NBA del 2005. Aquesta temporada (2006) ha promitjat ms de deu punts per partit i ha guanyat el concurs d'esmaixades de l'NBA celebrat a l'All-Star de Las Vegas.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185606" title="Stephon Marbury" nonfiltered="1319" processed="1315" dbindex="76325">


Stephon Xavier Marbury (nascut el 20 de febrer de 1977 en Brooklyn, Nova York) s un jugador nord-americ de bsquet que en l'actualitat milita en New York Knicks de la NBA, en la posici de base. Se li coneix des de la seva joventut pel sobrenom de Starbury. 

 Trajectria esportiva . 
 Universitat . 
Desprs d'haver estat escollit, en la seva etapa d'institut, com All American (millor quintet del pas) al costat d'altres futures estrelles professionals com Kevin Garnett o Shareef Abdur-Rahim, va passar a formar part de l'equip de la Universitat de Gergia Tech. En la seva primera, i a nica temporada en la universitat, promitj 18,9 punts i 4,5 assistncies, anunciant, al finalitzar la temporada, la seva intenci de presentar-se al draft d'aquest any. 

 NBA. 
Va ser triat en la quarta posici del draft de l'NBA de 1996 pels Milwaukee Bucks, que immediatament el van traspassar a Minnesota Timberwolves a canvi dels drets de Ray Allen i una futura elecci de primera ronda. En la seva primera temporada es va fer rpidament amb el lloc de base titular, i desprs d'anotar 15,8 punts i donar 7,8 assistncies, va ser triat en el millor quintet de rookies de l'any. Al costat de Kevin Garnett, va dur als Timberwolves als play-offs de 1998 i 1999. Desprs d'una discussi sobre el seu contracte, va ser incls en un trasps mltiple a New Jersey Nets al comenament de la temporada 1999-2000. Desprs de 2 anys all, va ser traspassat als Phoenix Suns a canvi de Jason Kidd. Durant la seva estada en Arizona, va ser arrestat per la policia en un control d'alcoholmia, donant positiu. Aquest va poder ser el motiu que, a mitjan 2004 fos incls en un nou trasps mltple, tornant a la ciutat dels gratacels, en aquest cas als New York Knicks, on juga en l'actualitat. 

En 2004 va ser incls en la selecci de bsquet d'Estats Units en ocasi dels Jocs Olmpics d'Atenes, on van aconseguir la medalla de bronze. 

Les seves estadstiques, al llarg d'aquestes 11 temporades en l'lit, sn de 19,8 punts, 7,9 assistncies i 3 rebots per partit. 

 Equips . 
 Minnesota Timberwolves (1996-1999) ;
 New Jersey Nets (1999-2001) ;
 Phoenix Suns (2001-2004) ;
 New York Knicks(2004- ) ;

 Enllaos externs . 
 Stephon Marbury en NBA.com ;
 Estadstiques de Stephon Marbury ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185610" title="Mancomunitat de la Canal de Navarrs" nonfiltered="1320" processed="1316" dbindex="76326">
La Mancomunitat de la Canal de Navarrs s una mancomunitat de municipis de la comarca del mateix nom. Aglomera 3 municipis i 7.847 habitants, en una extensi de 112,40 km. Actualment (2007) la mancomunitat s presidida per Antonio Genaro Jurez Argente, del Partit Popular i regidor de l'ajuntament de Navarrs.

Les seues competncies sn:
 Centre de Formaci Professional;
 Defensa del medi ambient;
 Depuraci d'aiges residuals;
 Serveis Socials;
 Turisme;

Els pobles que formen la mancomunitat sn:
 Anna;
 Navarrs;
 Xella;

Enllaos externs.
Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185611" title="Lancelot" nonfiltered="1321" processed="1317" dbindex="76327">
En la llegenda artrica, Sir Lancelot (Lancelot del Llac, Lancelot du Lac) s un dels cavallers de la Taula Rodona. En la majoria de romanos s caracteritzat com el cavaller de mxima confiana del Rei Arts, i juga un paper important en moltes de les seves victries. Tanmateix, tamb contribueix a la desfeta d'Arts quan les seves relacions secretes amb la reina Ginebra van acabar amb la unitat de la cort.

Lancelot s un personatge popular i ha estat representat en molts poemes, histries, obres de teatre i pellcules com a figura destacada en el cicle d'Artur. Tanmateix, Lancelot no s un membre original del cicle, i el seu desenvolupament en la histria encara es font de discussions entre estudiosos.

Segons la llegenda el pare de Lancelot era el Rei Ban de Benoic, i la seva mare es deia Elaine. El seu  mig germ illegtim, Sir Hctor de Maris, i els dos cosins Sir Bors i Sir Lionel tamb eren membres de la Taula Rodona. Amb Elaine de Corbenic, filla del Rei Pescador, va engendrar Galahad.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185612" title="Jaume Marquilles" nonfiltered="1322" processed="1318" dbindex="76328">
Jaume Marquilles (Barcelona, 1368 o 1370 - ?, 1451 o 1455), fou un eclesistic i jurista catal.
Biografia. 

Estudi jurisprudncia a l'Estudi General de Lleida. L'any 1428 fou nomenat vicari general del bisbe de Vic Jordi d'Orns.

Fou capell de la catedral de Barcelona.

Exerc com a vice-canceller del rei Mart.

Se l'inclou usualment al costat de les grans figures de la jurisprudncia catalana del segle XV.

Obres.

Commentaria super Usaticis Barchinonensis (1448);
De las casas solariegas de Catalua (1450);

Referncies.



Bibliografia.

Maringela Vilallonga, La literatura llatina a Catalunya al segle XV. Repertori bio-bibliogrfic (1993, ISBN 978-84-7256-930-0).
Flix Torres Amat, Memorias para ayudar a formar un diccionario crtico de los escritores catalanes, Barcelona, 1836.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185613" title="Sheboygan Redskins" nonfiltered="1323" processed="1319" dbindex="76329">


Els Sheboygan Redskins vren ser un equip de la NBA amb seu a Sheboygan, Wisconsin.

 Trajectria .
Els Redskins van jugar a la NBL des del 1938 fins al 1949, guanyant el ttol de la temporada 1942-43 derrotant a la final als Fort Wayne Pistons (actualment Detroit Pistons). Al 1949, juntament amb altres 10 equips de la NBL, es van unir a la BAA, que es va convertir en l'NBA ms tard. El 1950 es van unir a la NPBL, on van aconseguir el millor balan victries-derrotes (29-16) abans que la lliga es dissolgus.

 Per a recordar .
Membres del Basketball Hall of Fame:.
 Buddy Jeannette 1942-43;
 Bobby McDermott 1947-48;
 Dutch Dehnert (entrenador) 1944-46.

Altres jugadors importants.
 Bob Brannum;
 Ken Buehler;
 Jack Burmaster;
 Paul Cloyd;
 Bobby Cook;
 Ed Dancker;
 George Hesik;
 Bobby Holm;
 Noble Jorgensen;
 Otto Kolar;
 Rube Lautenschlager;
 Al Lucas;
 Max Morris;
 Mike Novak;
 Johnny Posewitz;
 Dave Quabius;
 Milt Schoon;
 Paul Sokody;
 Kenny Suesens;
 Mike Todorovich;
 Glenn R. Adams;

 Evoluci temporada a temporada .
Nota: V = Victries, D = Derrotes, % = Victries-Derrotes %










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185614" title="Mancomunitat del Carraixet" nonfiltered="1324" processed="1320" dbindex="76330">
La Mancomunitat del Carraixet s una mancomunitat de municipis de la comarca de l'Horta Nord (Pas Valenci) que pren el seu nom del barranc de Carraixet que rega els termes dels cinc pobles que formen la mancomunitat. Aglomera 21.777 habitants, en una extensi de 11,90 km. Actualment (2007) la mancomunitat s presidida per Julio Martnez Blat, del PSPV-PSOE i alcalde de l'ajuntament de Vinalesa.

Les seues competncies sn:
 Agncia de Desenvolupament Local;
 Agricultura;
 Comunicaci;
 Cultura;
 Defensa medi ambient;
 Gabinet Tcnic;
 Serveis Socials;
 Tercera Edat;
 Transports Pblics;

Els pobles que formen la mancomunitat sn:
 Alfara del Patriarca;
 Bonreps i Mirambell;
 Foios;
 Tavernes Blanques;
 Vinalesa;

Enllaos externs.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat;
 Web oficial de la Mancomunitat;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185615" title="St. Louis Bombers" nonfiltered="1325" processed="1321" dbindex="76331">

Els St. Louis Bombers vren ser un equip de la BAA (que desprs es va transformar en la NBA) amb seu a St. Louis, Missouri.

 Trajectria .
Nota: G: Partits guanyats P:Partits perduts %:porcentatge de victries











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185616" title="JAG" nonfiltered="1326" processed="1322" dbindex="76332">

JAG o Judge Advocate General  s un cos jurdic que forma part de l'Armada dels Estats Units, dels marines dels Estats Units, dels Guardacostes, de les forces aries i de l'exrcit dels Estats Units cada un amb les seves bases respectives i els seus advocats.

Aquest cos es dedica a aplicar la llei militar dels Estats Units aix com a la investigaci criminal juntament als forenses militars i investigadors militars dels respectius cossos militars.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185618" title="Nicolau Mart" nonfiltered="1327" processed="1323" dbindex="76333">
Nicolau Mart (Catalunya, segle XV), fou un religis catal, autor d'un tractat de fets histrics en llengua llatina.
Biografia. 

Sembla que pertanyia a l'orde dels predicadors.

Tanmateix, hi ha un Nicolau Mart francisc, confessor de les reines Maria de Luna, Margarida de Prades i del rei Mart el Jove de Siclia, que consta entre els noms de personatges reals anotats en les Cobles de la divisi del regne de Mallorques, d'Anselm Turmeda, junt amb altres religiosos.

Obres.
Martiniana de concordantiis decretorum et decretalium auctore F. Martino ordinis praedicatorum. Manuscrit de l'Arxiu de la Corona d'Arag de l'any 1410.

Referncies.


Bibliografia.

Maringela Vilallonga, La literatura llatina a Catalunya al segle XV. Repertori bio-bibliogrfic (1993, ISBN 978-84-7256-930-0).
Juan Corminas, Suplemento al Diccionario crtico de los escritores catalanes (Burgos, 1849).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185619" title="Drac de Reus" nonfiltered="1328" processed="1324" dbindex="76334">


El Drac de Reus s un element festiu que va ser construt l'any 1991 per al ball de Diables de la ciutat, per no va ser fins el 1994 que es va integrar en el Seguici Festiu de Reus. 
El Drac de Reus segueix l'estil del Drac de Vilafranca i el porta una sola persona i t punts de foc a la boca, les ales i la cua.

Histricament la ciutat s que havia tingut un drac, per aquest no va participar mai als seguicis festius de la ciutat, sin que era una bstia que anava per lliure amb unes connotacions poltiques ben clares: el conflicte entre liberals i conservadors. Al voltant de 1826, amb un govern conservador,  els frares del convent de Sant Francesc de Reus van construr un drac de cartr que treia foc per la boca i que anava de casa en casa dels coneguts liberals de la ciutat i els socarrava les portes. L'any 1834 la situaci poltica va canviar i els liberals es van revenjar del drac i el van cremar al mig de la Plaa del Mercadal per les Carnestoltes. 

Per entre aquell drac i l'actual n'hi ha hagut un parell ms, us s el Drac de l'Escola d'Art de Reus, construt el 1979 per la mateixa escola, de 45 kgs de pes, una amplada de 80 cm una llargada de 200 i una alada de 310. i que suposadament conserva l'IMAC de Reus en algun magatzem.
L'altre s el Draquet de Reus, de factura discreta, i que pesava 20 kg i feia una amplada de 70 cms. una llargada de 170 i una alada de 75.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185620" title="Mancomunitat Castell Nord" nonfiltered="1329" processed="1325" dbindex="76335">
La Mancomunitat Castell Nord s una mancomunitat de municipis de la comarca del Baix Maestrat i un de l'Alt Maestrat (Cat). Aglomera 6 municipis i 5.701 habitants, en una extensi de 431,00 km. Actualment (2007) la mancomunitat s presidida per Manuel Ferreres Ferreres, del Partit Popular i regidor de l'ajuntament de Sant Mateu. Les seues niques competncies sn en matria de serveix socials.

Els pobles que formen la mancomunitat sn:
 Cat;
 Cervera del Maestrat;
 Xert;
 La Salzadella;
 Sant Jordi;
 Sant Mateu;

Enllaos externs.
Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185622" title="Miquel Massot" nonfiltered="1330" processed="1326" dbindex="76336">
Miquel Massot (Peralada, ? - ?, 1462), fou un religis catal, escriptor catal en llengua llatina.
Biografia. 
Doctor teleg i batxiller en ambds drets.

Fou prior del convent de Peralada des de 1430 a 1450, aix com a partir de 1452. El 1445 compr l'esglsia i la casa del Sant Sepulcre de Peralada al prior i a la collegiata de Santa Anna de Barcelona.

Segons Torres Amat, en un antic necrologi del convent es llegeix:
Anniuersarium R. Magistri Michaelis Massoti in sacra pagina doctoris peritissimi et in decretis Baccalaue famossissimi; huius conuentius filii, qui obiit in conuentu praesenti anno Domini 1462 et 17 mensis octobris, qui dimisit librariae multos libros sermonum quos ipse compilauerat et quosdam alios libros iuris, et pro seruitio Ecclesiae ordinale et unum psalterium etc. Orate deum pro eo.;

Obres.
Sermones;
Va copiar el Tractatus de haeresi et de infidelium incredulitate et horum criminum iudice de Felip Ribot (manuscrit 583 de la Biblioteca de Catalunya.

Referncies.


Bibliografia.
Maringela Vilallonga, La literatura llatina a Catalunya al segle XV. Repertori bio-bibliogrfic (1993, ISBN 978-84-7256-930-0).
Flix Torres Amat, Memorias para ayudar a formar un diccionario crtico de los escritores catalanes, Barcelona, 1836.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185624" title="Massacre del dia de Sant Bartomeu" nonfiltered="1331" processed="1327" dbindex="76337">

La Massacre del dia de Sant Bartomeu (en francs: Massacre de la Saint-Barthlemy) fou l'assassinat en massa d'hugonots francesos durant les Guerres de religi de Frana del segle XVI. Els fets van comenar el 24 d'agost de 1572 a la ciutat de Pars, estenent-se durant els mesos segents per tota Frana. 

Context. 
La massacre de Sant Bartomeu, inscrita en el context general de les Guerres de religi franceses, va estar precedida de diversos esdeveniments que sn usats pels historiadors per a la seva explicaci: 
La Pau de Saint-Germain que va posar fi a la tercera guerra religiosa el 8 d'agost de 1570. ;
El matrimoni de Enric III de Navarra i Margarida de Valois el 18 d'agost de 1572. ;
L'atemptat contra l'almirall Gaspard de Coligny el 23 d'agost de 1572 ;

Una pau i un matrimoni no acceptats. 

La Pau de Saint-Germain, que va posar fi a la tercera guerra de religi entre catlics i protestants, va resultar ser molt precria ats que els catlics ms intransigents no van acceptar diversos dels seus termes, com el retorn del partit protestant a la cort i l'administraci. Tant la reina mare Caterina de Mdici, com el seu fill Carles IX, disposats a realitzar concessions perqu no torns a iniciar-se una guerra entre les dues faccions poltico-religioses, i conscients de les dificultats financeres del regne, van defensar els termes de la pau i van permetre que Gaspar de Coligny, lder dels protestants, forms part del consell reial. 

Per a afermar la pau entre els dos partits religiosos Caterina de Mdici va concertar el matrimoni de la seva filla Margarida de Valois, catlica de naixement, amb el prncep protestant Enric III de Navarra, futur rei de Frana amb el nom d'Enric IV. Les noces, previstes per al 18 d'agost de 1572, no van ser acceptades ni pel papa Pius V ni pel seu successor Gregori XIII, en funcions en el moment en el qual es va produir la matana. Aix mateix, el rei Felip II d'Espanya va condemnar de manera rotunda la poltica de la reina mare. 

Una ciutat en tensi. 
Les noces va propiciar a la ciutat de Pars la presncia d'un gran nombre de nobles protestants que acudiren en suport del prncep. Pars s, en aquell moment, una ciutat decididament contrria als hugonots; els catlics ms extremistes no accepten de bon grat la presncia dels protestants. Els predicadors catlics, caputxins principalment, fan pals el seu rebuig frontal cap al matrimoni d'una princesa de Frana amb un protestant, i fins i tot el Parlament de Pars decideix mostrar el seu malestar per aquest matrimoni. Les protestes del poble es fan evidents, accentuant-se davant el malbaratament de despeses i luxes que aquest matrimoni comporta. 

Amb una cort en tensi, Caterina de Mdici no assoleix obtenir el perms del papa per a aquest matrimoni excepcional, provocant que el dubte dels prelats francesos, no sabent quina actitud prendre. La reina mare posa en joc totes les seves estratgies a fi de convncer al cardenal Carles de Borb, germ d'Antoni de Borb i del prncep de Cond Llus I de Borb, perqu ofici el casament. La rivalitat latent entre els dos bndols religiosos reapareix de nou. La Casa de Guisa, una de les principals faccions catliques franceses juntament amb els Valois, no est disposada a cedir el seu lloc a la casa de Montmorency. Francesc de Montmorency, duc de Montmorency i governador de Pars, no aconsegueix controlar les revoltes urbanes i tractant d'eludir els problemes que s'apropaven prefer abandonar la ciutat uns dies desprs de celebrat el matrimoni.

La temptativa d'assassinat de Coligny. 

El 22 d'agost es porta a terme un atemptat contra l'almirall Gaspard de Coligny. No s'ha sabut, amb certesa, qui o qui van planificar l'atemptat. Alguns autors destaquen tres possibles responsables directes: 

La Casa de Guisa: el cardenal Carles de Lorena, el duc Enric I de Guisa i Carles II d'Aumale sn els sospitosos ms probables. Eren dirigents del partit catlic i desitjaven venjar l'assassinat de Francesc de Guisa que, segons ells, hauria estat ordenat per Coligny deu anys abans. ;

Fernando lvarez de Toledo, duc d'Alba i governador dels Pasos Baixos en representaci de Felip II d'Espanya: Coligny projectava un atac a aquest pas amb la finalitat d'alliberar-lo del jou espanyol. Durant l'estiu Coligny va enviar, clandestinament, un gran nombre de tropes a socrrer els protestants de Mons, ciutat assetjada pel duc d'Alba. Coligny esperava poder iniciar desprs del casament la guerra contra Espanya, per la qual cosa pel duc d'Alba l'almirall constitua una amenaa real. ;

Caterina de Mdici: pel que sembla Coligny exercia una gran influncia sobre Carles IX de Frana, per la qual cosa la reina mare el temia. No obstant aix, s difcil creure en la seva culpabilitat tenint en compte els esforos realitzats per ella en favor de la pau i la tranquillitat de l'Estat. Si ella no va ser la inductora de l'atemptat va estar al corrent del que els Guisa i els espanyols preparaven? ;

La nit de Sant Bartomeu. 

L'intent d'assassinat de Coligny s el desencadenant de la crisi que va desembocar en la massacre. L'almirall Coligny era el lder del partit dels hugonots, un home summament respectat. Conscient del perill protestant, el rei es va entrevistar amb Coligny assegurant-li empara. Alhora que la reina mare sopava, els protestants van acudir a demanar justcia, i aquesta mateixa nit Caterina de Mdici va mantenir una reuni, al palau de les Tulleries, amb els seus consellers italians i el bar de Retz. 

La nit del 23 d'agost Caterina s'entrevist amb el rei i el feu partcip del complot que es preparava. Carles IX decid eliminar tots els capitosts protestants, exceptuant per Enric de Navarra i el prncep de Cond. Poc desprs les autoritats municipals de Pars van ser convocades a palau, on se'ls va ordenar tancar totes les portes de la ciutat i proporcionar armes als burgesos a fi de prevenir qualsevol temptativa de revolta. s difcil, encara, determinar la cronologia dels fets i conixer el moment exacte en el qual va comenar la massacre. Sembla ser que va ser un senyal donat per les campanades de matines des de l'esglsia de Saint-Germain-l'Auxerrois, prxima al Louvre i parrquia dels reis de Frana. Immediatament, els nobles protestants, van ser expulsats del palau del Louvre i massacrats als mateixos carrers. L'almirall Coligny va ser tret per la fora del seu llit i llanat al carrer per una finestra de palau. Ja de matinada, el poble va comenar a perseguir la resta de protestants per tota la ciutat. La massacre va continuar durant diversos dies malgrat les temptatives del rei per detenir-la.

Interpretaci. 
La conclusi de l'esdevingut es dirimeix entre les causes i la responsabilitat de la massacre. 
La interpretaci tradicional, sostinguda per Janine Garrison, s que Caterina de Mdici i els seus consellers catlics, van ser els principals responsables de la massacre. Ells haurien forat a Carles IX, un rei molt dubitatiu, a prendre una decisi que es va demostrar equivocada. ;
En opini de Denis Crouzet, Carles IX de Frana temia una insurrecci protestant, que hauria tractat de sufocar per a defensar el seu poder. La responsabilitat de l'ocorregut recau, per tant, sobre Carles IX i no sobre Caterina de Mdici.
I, segons Jean-Luis Bourgeon, van ser els ciutadans de Pars, profundament anti-hugonots, els veritables responsables de la matana. Els Guisa, molt populars entre el poble, van aprofitar aquesta situaci per a pressionar tant al rei com a la reina, i Carles IX hauria provocat aquest amotinament obligat pels Guisa, la burgesia i el mateix poble.

El dia de Sant Bartomeu. 
Fora com fos, la nit de Sant Bartomeu va resultar profitosa per a alguns. El 26 d'agost el rei, en una sessi solemne de les Corts, els va endossar la responsabilitat de la massacre. Va declarar que ell pretenia: 
"prevenir l'execuci d'una detestable i desgraciada conspiraci tramada per aquest almirall de Coligny, cap i autor de la mateixa i els seus seguidors i cmplices contra el rei i el seu Estat, la reina, la seva mare, MM. els seus germans, el rei de Navarra i quants prnceps i nobles que estiguessin al seu costat." 

De totes maneres, a les capitals de provncia es va secundar la massacre, continuant els assassinats el dia 25 d'agost a Orleans i Meaux; el 26 a Charit-sur-Loire; el 28 i 29 a Angers i Saumur; el 31 d'agost a Li; l'11 de setembre a Bourges; el 3 d'octubre a Bordeus; etc. En total el nombre de morts s'estima en uns 2.000 a la ciutat de Pars, i entre 5.000 i 10.000 a la resta de Frana. 

El Papa Gregori XIII, quan va saber la notcia, va organitzar un solemne Te Deum a la baslica de Sant Pere del Vatic, alhora que Felip II d'Espanya va demostrar la seva satisfacci i Isabel I d'Anglaterra es va negar a rebre l'ambaixador francs fins que va  acceptar la tesi del complot. 











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185629" title="Euclides (desambiguaci)" nonfiltered="1332" processed="1328" dbindex="76338">


Onomstica:

Euclides d'Alexandria, matemtic i gemetra grec;

Euclides de Zancle, lder colonitzador grec;

Euclides de Gela , fill d'Hipcrates tir de Gela. ;

Euclides, un dels trenta tirans d'Atenes.

Euclides,  arcont epnim d'Atenes ;

Euclides d'Esparta, prncep espart;

Euclides de Megara, filsof grec ;

Euclides, metge grec del segle V aC ;

Euclides,  metge grec del segle II aC;

Euclides  d'Atenes, escultor grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185630" title="Euclides de Zancle" nonfiltered="1333" processed="1329" dbindex="76339">
Euclides de Zancle (         ) fou un dels lders del grup de colons que van sortir de Zancle per fundar la ciutat d'Himera a Siclia  (Thucydides  6.5.)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185631" title="Euclides de Gela" nonfiltered="1334" processed="1330" dbindex="76340">
Euclides de Gela  (         ) fou un dels fills d'Hipcrates tir de Gela. S'havia produt una revolta popular i l'estava combatent quant es va assabentar de la mort d'Hipcrates. Desprs d'aix Gel I va aconseguir el poder. (Herdot 7.155.)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185632" title="Euclides (tir)" nonfiltered="1335" processed="1331" dbindex="76341">
Euclides  (         ) fou un dels trenta tirans d'Atenes. De la seva vida res s conegut ms que el seu breu pas pel poder a l'poca dels trenta tirans, quan l'esmenta Xenofont  (Xen. Hell. 2.3.2.)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185633" title="Euclides (arcont)" nonfiltered="1336" processed="1332" dbindex="76342">
Euclides (         ) fou arcont epnim d'Atenes per l'any 403 aC. El seu arconat es memorable per la restauraci, amb algunes modificacions, de les antigues lleis de Sol i Drac d'Atenes. Aquestes lleis foren escrites a la stoa poecile en alfabet jnic, que fou la primera vegada que es va fer a Atenes. Ateneu de Naucratis esmenta a un personatge amb el mateix nom que diu que fou un gran colleccionista de llibres, per no se sap si es la mateixa persona.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185634" title="Euclides d'Esparta" nonfiltered="1337" processed="1333" dbindex="76343">
Euclides d'Esparta (         ) fou un prncep espart, germ del rei  Clemenes III. Va dirigir les forces del seu germ rei a la batalla de Sellsia el 223 aC i fou en part responsable de la derrota per la seva mala tctica. Va morir a la batalla junt amb totes les forces que dirigia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185635" title="Euclides de Mgara" nonfiltered="1338" processed="1334" dbindex="76344">
Euclides de Megara (         ) fou un filsof grec nadiu probablement de Megara (alguns el fan nadiu de Gela). Va estudiar les doctrines dels eletics i desprs fou deixeble de Scrates. Aquest li va retreure la seva facilitat per disputes subtils i capcioses. Mort Scrates el 399 aC es va refugiar a Megara junt amb altres deixebles del difunt mestre, on fund una escola on es va distingir per l'ensenyament de la dialctica, basada en les ensenyances dels eletics i de Scrates, generalment anomenada escola megrica, que tracta de vegades sobre dialctica i de vegades sobre erstica. Va escriure sis dilegs que no es conserven. Segons la tradici, Plat, poc desprs de la mort de Scrates, visqu amb ell a Megara durant tres anys. T certa rellevncia com a un filsof socrtic menor.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185636" title="Euclides (metge segle V aC)" nonfiltered="1339" processed="1335" dbindex="76345">
Euclides (         ) fou un metge grec que hauria viscut vers el segle V aC que apareix en una carta que li va dirigir suposadament Teano.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185637" title="Batalla del Mas Deu" nonfiltered="1340" processed="1336" dbindex="76346">


La batalla del Mas Deu va ser lluitada 19 de maig de 1793, i va donar la victria al general espanyol Antonio Ricardos contra l'exrcit francs de Luc Simon Auguste Dagobert, intentant aturar l'avan a la ciutat de Perpiny.

Antecedents.
El govern espanyol va declarar la guerra contra la Repblica Francesa el 17 d'abril de 1793 en resposta a l'execuci de Llus XVI de Frana i Maria Antonieta. L'exrcit espanyol, sota el comandament del general Antonio Ricardos van envar el Rossell per Sant Lloren de Cerdans, amb uns 25.000 homes i un centenar de peces d'artilleria, ocupant la ciutat poc defensada d'Arles, i avanant cap a Perpiny per la vall del riu Tec desprs de la victria a la batalla de Ceret.

L'ordre de batalla.
El general Dagobert va establir la seva lnea de defensa en la banda sud de la Pennsula del Rear, utilitzant els barrancs del riu Rear como fossat natural, desplegant les tropes entre el Mas Deu i el Mas del Comte, i l'artilleria es va collocar en l'antic castell del Rear, des d'on es controlava l'avan de les tropes per la carretera de Perpiny, i en l'extrem del pla, dominant tots els accessos. 

El general Ricardos va disposar les seves tropes en dues lnies, l'avantguarda amb quatre regiments d'infanteria i un de cavalleria, dos batallons d'infanteria i vuit peces d'artilleria, un flanc dret format per un regiment i una brigada d'infanteria, un regiment de cavalleria i sis peces d'artilleria, i el flanc esquerra, format per un regiment i un batall d'infanteria, quatre regiments de cavalleria, i sis peces d'artilleria. La segona fila la formava una columna de trenta companyies i un regiment d'infanteria amb sis peces d'artilleria, que havia d'avanar per darrere del centre, i unir-se amb ella, o reforar un flanc si fos necessari. 

La Batalla.
L'atac del general Ricardos inicialment pretenia envoltar l'ala dreta francesa disposada al Mas del Comte, i a les cinc de la matinada es va iniciar un duel d'artilleria amb aventatge francs, amb el que la decisi a les 8 del mat va ser atacar aquesta posici des de tres direccions mentre la cavalleria liderada pel propi general Ricardos atacaria l'ala dreta,, per els barrancs no permetien la maniobra de la cavalleria, amb el qu es va retirar desprs de dos intents per punts diferents sota el foc de l'artilleria.

El general Dagobert, creient que l'ataque principal seria contra l'ala dreta va retirar tropes de l'ala esquerra per reforar la dreta, deixant molt afeblida la defensa de l'artilleria, que va ser abandonada, sent coberta la retirada per l'artilleria del castell. L'ala dreta va aguantar fins que es va acabar la munici, i veient l'avan de la infanteria espanyola, el general Dagobert va ordenar la retirada. 

Consequncies.
Aquesta batalla significa la consolidaci de la presa de posicions de l'exrcit espanyol en la seva progressi per la presa de Perpiny, tallant les comunicacions de les viles del sud amb la ciutat, i ocupant Argelers, Elna i les fortificacions de Bellegarde.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185638" title="Euclides (metge segle II aC)" nonfiltered="1341" processed="1337" dbindex="76347">
Euclides (         ) fou un metge grec autor d'un antdot contra el ver d'alguns animals, la composici del qual es conservada per Gal a la seva obra sobre antdots (vol. 14, pagina 162). Hauria viscut vers el segle II aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185639" title="Euclides d'Atenes" nonfiltered="1342" processed="1338" dbindex="76348">
Euclides  d'Atenes (         ) fou un escultor grec. Va fer esttues de marbre pentlic als temples de Demeter, Afrodita i Dions, i al temple d'Eltia a Bura a l'Acaia. Aquesta darrera ciutat fou destruda per un terratrmol el 373 aC i fou reconstruda i fou llavors probablement quan va fer la seva obra.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185640" title="Bolero" nonfiltered="1343" processed="1339" dbindex="76349">
El bolero s el ball d'una o ms parelles, polimorf, d'aspecte molt teatral i de comps 3/4 i origen popular andals, que s'acompanya sovint de cant en les funcions escniques.

Documentat des del segle XVIII, les seves caracterstiques apareixen al llibre d'Antonio Cairn Compendio de las principales reglas de baile (1820) i va arribar a Cuba entre els segles XVIII-XIX mitjanant les companyies de varietats. El seu ritme i la seva ressonncia hispana tingueren certa projecci en la msica clssica (exemple del Bolero de Maurice Ravel). 

A Mallorca s anomenat en plural ("boleros") i ballat per grups folklrics.

Cal no confondre el bolero original amb la transformaci que va sofrir ja a Llatinoamrica i que el va portar a un ritme en 4/4. Aquest darrer va tenir una gran projecci internacional a partir de 1940 amb els cantants hispanoparlants (sobretot mexicans).

N'hi ha diverses variants: bolero cub, bolero espanyol, bolero brasiler, bolero moruno, bolero boricua, bolero mexic, etc.

Referncies.



Enllaos externs.

 Breu histria i descripci del bolero. ;
 Web oficial d'Hugo Romani, cantant de boleros argent. ;
 Breu article sobre el bolero. ;
 Web oficial de Mabel Nash, cantant argentina de boleros. ;
 Videoclip de les cantants peruanes Cecilia Bracamonte, Regina Alcover i Cecilia Barraza cantant un bolero. ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185641" title="Wroc?aw" nonfiltered="1344" processed="1340" dbindex="76350">


Wroc aw (; alemany: ; txec:Vratislav; llat:Vratislavia) s la capital de la Baixa Silsia al sudoest de Polnia, situada a la riba del riu Oder (polons:Odra). s la ciutat principal i el centre administratiu de la provncia. Desprs de Varsvia, s el segon centre financer de Polnia. Al 2004, la poblaci s'estimava en 633.700 habitants.



































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185650" title="Bongo" nonfiltered="1345" processed="1341" dbindex="76351">


Un bongo s un instrument musical de percussi d'origen afric compost per dos petits tambors de pell, un ms gran que l'altre que, desprs de ser transformat a Cuba, acab abastant categoria universal a travs del son i de la rumba.

Referncies.



Enllaos externs.
 Web dedicada al mn del bongo. ;
mplia informaci sobre aquest instrument musical. ;
 Selecci de videoclips amb msica de bongos. ;
 Web del The Bongo Group, grup d'amants del bongo. ;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185651" title="Eucles" nonfiltered="1346" processed="1342" dbindex="76352">


Onomstica:

Eucles de Rodes, esportista grec  ;

Eucles de Siracusa, militar siracus ;

Eucles d'Atenes (      ) fou arcont d'Atenes el 427 aC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185652" title="Eucles de Rodes" nonfiltered="1347" processed="1343" dbindex="76353">
Eucles de Rodes (      ) fou un esportista grec fill de Callianax i Calliptira (filla de Digores d'Ialisos) de la famlia dels Ertides o Diagrides. Va obtenir una victria en boxa a les olimpades per l'any no s segur. A Olmpia tenia una esttua, obra de Naucides. Pindar l'anomena Eucl (Euclon) i el fa nebot de Calliptira.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185654" title="Eucles de Siracusa" nonfiltered="1348" processed="1344" dbindex="76354">
Eucles de Siracusa  (      ) fou un militar siracus fill de Hipp de Siracusa. Fou nomenat comandant el 414 aC i va dirigir junt amb altres la flota que Siracusa va enviar a Milet per ajudar a Tisafernes contra els atenencs. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185658" title="ucrates" nonfiltered="1349" processed="1345" dbindex="76355">


Onomstica:

ucrates d'Atenes, demagog atenenc ;

ucrates, general atenenc ;

ucrates, militar atenenc ;

ucrates, escriptor grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185659" title="Tortugueta" nonfiltered="1350" processed="1346" dbindex="76356">





Les tortuguetes o notostracis (Notostraca) sn un ordre de crustacis branquipodes que tenen com a gnere ms representatiu Triops. Tenen una ampla distribuci i es poden trobar en qualsevol continent excepte a l'Antrtida.

 Morfologia .

Sn fcils de distingir perqu porten una gran closca dorsal, una mena d'escut immbil, que protegeix la part anterior del cos que est molt segmentada. Tenen un nombre molt variable d'apndixs (entre 35 i 70) molt segmentat (de 25 a 40 segments), el qu indica que probablement la segmentaci s secundria i cada anell visible pot incloure ms d'un segment. Poden arribar a tenir ms de 60 parells de potes. La part posterior est constituda per dos llargs filaments amb forma d'antena. Els ulls estan situats directament sobre la closca, sn composts i sssils, i estan molt junts a la part del damunt l'escut dorsal.

 Hbitat i comportament .

Els notostracis sn d'aigua dola i viuen en basses petites la qual cosa els converteix en una plaga en aquelles regions on l'economia es basa en cultius com l'arrs, que requereixen d'abundant aigua, ja que entre altres coses, a ms dels detritus, s'alimenten de les parts tendres de les plantes.

Com en altres grups de branquipodes com els anostracis, els ous sobreviuen al dessecament, i en aquest estat de latncia, pot succeir que siguin transportats per altres animals a grans distncies, per la qual cosa poden tenir una distribuci molt gran. Acostumen a aparixer en grans quantitats en basses que s'inunden de tant en tant, i quan aquestes s'assequen deixen gran quantitat de closques i formes de resistncia entre el llot del fons.

Una altra caracterstica que comparteixen amb els anostracis s la capacitat de partenognesi.

 Sistemtica .
L'ordre Notostraca cont una sola famlia, la dels tripsids (Triopsidae, Keilhack, 1909) amb noms dos gneres:  
 Lepidurus, Leach, 1819;
 Triops, Schrank, 1803;

 Referncies .

 Martin, J. W.; Davis, G. E. (2001): An Updated Classification of the Recent Crustacea. Natural History Museum of Los Angeles, Science Series 39. 124.
 NCBI: Notostraca;

 Enllaos externs .
MyTriops.com;
ARKive - images and movies of the tadpole shrimp (Triops cancriformis);
Triops Science Fair Project;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185665" title="Circuit d'Alcarrs" nonfiltered="1351" processed="1347" dbindex="76357">
El Circuit d'Alcarrs s una installaci construda per realitzar proves esportives relacionades amb les diferents especialitats del mon del motor, ubicada al terme municipi d'Alcarrs, concretament al Pla de la Cremada, molt aprop de la pednia de Vallmanya.

Es una installaci molt moderna inaugurada el 15 de maig del 2007

 Caracterstiques del circuit llarg .

 Longitud total: 3.743 m;
 Longitud recta: 800 m;
 Ample pista: 14 m;
 Ample recta: 15 m;

 Corbes esquerra: 10;
 Corbes dreta: 4;
 Pendent mxima: -9%;

 Enllaos externs .
Circuit d'Alcarrs;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185666" title="ucrates d'Atenes" nonfiltered="1352" processed="1348" dbindex="76358">
ucrates (Eucrates,         ) fou un demagog atenenc que va ser dirigent de la ciutat en el temps de Cle una mica abans que aquest. Podria haver estat el pare del Diodot que va parlar contra Cle en el debat sobre Mitilene el 427 aC. L'esmenta Aristfanes.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185667" title="Bugui-bugui" nonfiltered="1353" processed="1349" dbindex="76359">


El bugui-bugui s un ball rpid d'origen estatunidenc que s'executa amb balanceigs, girs i encreuament continus. 

Origen i evoluci.

Les arrels d'aquest ritme les trobem en el jazz i el blues. Hi ha qui situa els seus orgens en el Xicago dels anys 20 del segle XX, on hauria arribat des del Mig Oest com a adaptaci per al piano de les formes emprades en la guitarra i el banjo pels msics de blues de comenament del segle XX.

El seu carcter essencialment rtmic el converteix en el ms afric dels estils de jazz. La seua estructura harmnica es caracteritza per la repetici vigorosa i constant, en la part greu, d'un motiu de vuit notes a cada comps (8/8). Aquest ritme obsessiu s contestat per la melodia de la part aguda (m dreta). Pot considerar-se com una forma de swing i el precursor dels balls estil jive i rock'n'roll.

S'atribueix a Jimmy Blythe la primera pea d'aquest gnere: "Chicago Stomp", per el primer tema que es va fer fams  va sser "Pinetop's Boggie-woogie" (1928), enregistrat per Clarence "Pinetop" Smith. A la dcada dels trenta, aquest ritme s adoptat per les grans orquestres de swing, especialment, per les de Count Basie, Lionel Hampton i Glenn Miller.

El 1938, grcies als  primers concerts de jazz al Carnegie Hall de Nova York, el bugui-bugui es difon amb fora pels Estats Units i pianistes blancs com Freddie Slack i Bob Zurke descobreixen un estil que est destinat a influir msics com ara Jerry Lee Lewis i Louis Jordan. Les tropes estatunidenques que participen en la Segona Guerra Mundial el porten a Europa, on acabar sent considerat per algunes escoles com una modalitat de rock simple.

Una variant actual s el bugui-rock.

Msics relacionats amb el bugui-bugui.

Albert Ammons, (1907-1949).
Les Andrews Sisters.
Marcia Ball.
Bob Baldori.
Silvan Zingg. ;
Craig Brenner. ;
Nico Brina. ;
Deanna Bogart.
James Booker.
Commander Cody and His Lost Planet Airmen. ;
Cow Cow Davenport, (1894-1945).
Darren Deicide.
Dr. John.
Fats Domino.
Floyd Domino.
Dorothy Donegan, (1924-1980).
Georgia Tom Dorsey, (1899-1993).
Champion Jack Dupree, (1908-1992). ;
Big Joe Duskin, (1921-2007).
Frankie Ford.
Harry Gibson.
Edan Serge Gillen.
Chas Hall.
Willie Hall. ;
Jools Holland.
Jose Iturbi.
Pete Johnson.
Michael Kaeshammer. ;
Jerry Lee Lewis. ;
Meade Lux Lewis.
Little Willie Littlefield. ;
Professor Longhair.
Major "Big Maceo" Merriweather. ;
Romeo Nelson.
Pinetop Perkins. ;
Oscar Peterson. ;
Sammy Price. ;
Piano Red. ;
Speckled Red.
Little Richard. ;
Bob Seeley.
Freddie Slack, (1910-1965). ;
Huey "Piano" Smith. ;
Clarence "Pine Top" Smith. ;
Roosevelt Sykes, (1906-1983).
Montana Taylor, (1902-1974).
George W. Thomas, (1885 - c.1930).
Hersal Thomas, (c.1909-1926).
Ike Turner.
Big Joe Turner. ;
Tuts Washington.
Clarence Williams, (1898-1965). ;
Jimmy Yancey, (1898-1951). ;
Axel Zwingenberger.  ;
Ulf Sandstrm.



Selecci discogrfica.

George W. Thomas, Hersal Thomas i Moanin' Bernice Edwards. Texas Piano Vol. 1 1923-1935 (Document DOCD-5224).

Jimmy Blythe. In Chronological Order 1924-1931 (RST Records, JPCD-1510-2).

Cow Cow Davenport. Complete Recorded Works In Chronological Order Vol. 1 (1925-1929) (Document DOCD-5141).

Pinetop Smith, Charles Avery, Freddie Nicholson i Jabo Williams. Boogie-Woogie & Barrelhouse Piano Vol. 1 1928-1932 (Document DOCD-5102).

Meade Lux Lewis. The Chronological Meade Lux Lewis 1927-1939 (Classics 722).

Albert Ammons. The Chronological Albert Ammons 1936-1939 (Classics 715).

Albert Ammons. The Chronological Albert Ammons 1939-1946 (Classics 927).

Diversos artistes. From Spirituals to Swing. The Legendary 1938 & 1939 Carnegie Halls Concerts Produced by John Hammond. Disc 1 (Vanguard CD169).

Jimmy Yancey. Complete Recorded Works Vol. 1 (1939-1940) (Document DOCD-5041).

Big Joe Turner. Volume 1 1938-1940 (Master of Jazz).

Referncies.



Enllaos externs.

 mplia informaci sobre el bugui-bugui. ;
 Biografies musicals d'alguns intrprets de bugui-bugui. ;
 Selecci d'articles periodstics sobre aquest gnere musical. ;
 Web dedicada a la promoci del bugui-bugui als Pasos Baixos.  i ;
 Web dedicada a la promoci del bugui-bugui a Sussa. ;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185668" title="ucrates (general)" nonfiltered="1354" processed="1350" dbindex="76360">
ucrates (Eucrates,         ) fou un general atenenc que va operar a Trcia vers la darrera part del segle V aC. L'esmenta Aristfanes a la seva Lysistrata. Es persona diferent del demagog ucrates d'Atenes, per probablement es el mateix que el general ucrates germ de Ncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185669" title="ucrates (militar)" nonfiltered="1355" processed="1351" dbindex="76361">
ucrates (Eucrates,         ) fou un militar atenenc germ del general Ncies. L'esmenten Ncies i Andcides i segurament Aristfanes. Desprs de la derrota de Ncies a Siracusa fou fet general. Quan es va establir el govern dels trenta tirans va refusar ser un dels trenta i fou executat pels oligarques o una mica desprs a causa de l'afer de les mutilacions d'Hermes i la denuncia de Diclides d'Atenes. Lsies va defensar al seu fill per preservar la seva propietat.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185670" title="ucrates (escriptor)" nonfiltered="1356" processed="1352" dbindex="76362">
ucrates (Eucrates,         ) fou un escriptor grec esmentat per Hesiqui de Milet (Hesychius) que diu que fou l'autor d'una obra titulada ?      . Ateneu de Naucratis tamb esmenta un escriptor d'aquest nom, probablement la mateixa persona.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185671" title="Desplaament Lamb" nonfiltered="1357" processed="1353" dbindex="76363">
En fsica, el desplaament de Lamb, anomenat aix en honor de Willis Lamb, s una petita diferncia d'energia entre dos nivells  i  de l'tom d'hidrogen. D'acord amb la teoria de Dirac i Schrdinger, els estats de l'hidrogen amb el mateixos nombres quntics  i  per diferent nombre quntic orbital  han de ser degenerats. Lamb descobr que no s aix, ja que l'efecte de l'excentricitat de l'rbita provoca diferents energies a electrons amb diferents valors del nombre quntic orbital.

Introducci.
La teoria de Dirac per a l'tom d'un electr (hidrogen) proporciona nivells amb una energia que depn del nombre quntic radial  i del moment angular total . Com a conseqncia d'aix apareixen nivells degenerats en energia amb valor del moment angular orbital, l. Els nivells  i  sn un exemple d'aquesta situaci. Es podria pensar que la teoria de Dirac, incloses totes les correccions associades a les propietats nuclears, hauria d'explicar perfectament l'espectre de l'tom d'un electr; no obstant aix, en mesures espectrals molt precises es detecten desviacions de les predicions d'aquesta teoria. 

Definici.
L'any 1951 Lamb descobr que no s aix, degut a que l'estat  s lleugerament ms baix que l'estat , de la qual cosa es deriva un desplaament feble de la corresponent lnia orbital, actualment anomenat desplaament Lamb. Ms concretament, es pot dir que l'energia de l'estat  s 4,372 10 6 eV superior a la de l'estat , essent  en el primer cas i  en el cas de l'estat .

Histria.
Els primers resultats experimentals en aquest sentit foren obtingudes per W. V. Houston el 1937 i R. C. Willians l'any 1938 que comprovaren experimentalment que els nivells  i  no sn degenerats. Aquests investigadors descobriren que l'estat  est per sobre del . No obstant aix, els intents de ratificaci, realitzats en les mateixes dates, no detectaren aquesta desviaci degut fonamentalment a les dificultats d'amidar diferncies tan petites en el nombre d'ona per mtodes espectroscpics directes, ja que sn emmascarades per efectes difcils de controlar, com l'efecte Doppler que sofreix la radiaci emesa per l'tom a causa del seu moviment de translaci.

Treball experimental.
La qesti fou definitivament resolta experimentalment en 1947 per W. I. Lamb i R. C. Retherford que idearen un experiment que minimitzava l'eixamplament Doppler de les lnies espectrals. Els punts claus de l'experiment sn:

 En lloc de resoldre espectroscpicament l'estructura fina, utilitzaren tcniques de microones per a estimular directament la transici entre els nivells  i  (que s dipolar elctrica).
L'xit de l'experiment de Lamb i Retherford est en qu el nivell  s metaestable, degut a que l'nic estat per davall, en energia, s el , i no est permesa una transici dipolar elctrica entre aquests dos estats.
El mecanisme ms probable de desexcitaci s per l'emissi de dos fotons, amb una vida mitjana de 1/7 s. Aix doncs, en absncia de pertorbacions externes, la vida mitjana de l'estat  s molt ms llarga que la del  que s de 1,6 10 9 s.

Willis Lamb va amidar el desplaament en la regi de les microones. Va posar toms en l'estat , que no es podien desexcitar adoptant directament l'estat  ja que les regles de selecci prohibeixen canviar el moment orbital angular en una unitat. Introduint els toms en un camp magntic per a separar els nivells per efecte Zeeman, va exposar els toms a una radiaci de microones de 2.395 MHz. Llavors va variar el camp magntic fins que la freqncia va produir transicions des del nivell  fins al nivell . Llavors va poder amidar la transici permesa des del nivell  al nivell . Aquests resultats van ser usats per a determinar que el camp magntic zero, divisori d'aquests dos nivells, correspon a 1.057 MHz. Utilitzant la relaci de Planck E = h  es demostra que l'energia de separaci s de 4,372 10 6 eV.

Entrant en una srie de detalls tcnics es pot dir que el procediment per a realitzar l'experiment s el segent: s'usa un feix d'hidrogen molecular a alta temperatura per a obtenir els toms d'hidrogen l'espectre dels quals es vol analitzar (a 2.500 K la dissociaci s del 60%). Els toms d'hidrogen se seleccionen fent-los passar per una escletxa, al mateix temps es bombardegen amb electrons d'energia cintica major que 10,2 eV per a aconseguir que el sistema passi a l'estat . Per aquest procediment s'obt una petita fracci (1 en 108) d'toms en els estats ,  i  a una velocitat mitjana de 8 105 cm/s.

Donada l'alta vida mitjana de l'estat  respecte dels altres dos estats , els toms en aquest estat recorren una distncia de l'ordre de 10 cm mentre que els altres noms recorren 1,3 10 3 cm abans de desexcitar-se. El detector s una lmina de tungst en qu l'tom en l'estat  pot dipositar el seu electr absorbint la seva energia d'ionitzaci. Si el feix d'toms en l'estat  es fa passar a travs d'una regi d'interacci amb un camp de radiofreqncia que provoqui la transici des de l'estat  als estats  o , s'origina una rpida caiguda de la poblaci d'toms en l'estat  a l'obrir de forma forada un canal de transici. Aix provoca una rpida reduci dels toms en l'estat  que arriben al detector; naturalment aix ocorre noms quan la radiofreqncia coincideix amb l'energia
de la transici     o    . Per tant, la diferncia d'energia entre els nivells s igual a la freqncia de la radiaci que fa que es detecti una disminuci en la poblaci dels estats  que arriba al detector.

Amb aquesta base experimental i alguns detalls ms, com l'aplicaci d'un camp magntic variable per a estabilitzar el camp de microones, Lamb i Retherford obtingueren que el nivell  est 1.000 MHz per sobre del . Experiments posteriors ms precisos han establert aquesta diferncia en 1.057,90  0,06 MHz (Robiscoe i Shyn 1970), 1.057,893  0,020 MHz (Lundeen i Pipkin 1975) i 1.057,862  0,020 MHz (Andrews i Newton 1976).

L'explicaci terica.

L'explicaci terica d'aquests resultats no fou en principi gens evident i va dur a la revisi de conceptes fonamentals com la renormalitzaci de la massa i de la crrega i a la formulaci de teories com l'electrodinmica quntica, que ampliava la mecnica quntica relativista de Dirac. s en el context de l'electrodinmica quntica, que s la teoria quntica de camps de la interacci electromagntica entre partcules carregades, que apareix el desdoblament Lamb en el clcul de les denominades correccions radiatives. Els clculs en electrodinmica quntica sn pertorbatius i les correccions radiatives sn els efectes de segon ordre. En particular, aquests efectes sn els denominats d'autoenerga del fot o polaritzaci del buit, autoenerga de l'electr i correccions de vrtex. Aquestes pertorbacions de segon ordre, originen una renormalitzaci de la massa i de la crrega de l'electr que fan que els valors que s'amiden experimentalment siguin distints dels que tindrien de no ser per l'existncia de la interacci electromagntica o de no acoblar-se el camp dels electrons amb el dels fotons.

En el cas de l'efecte Lamb, la contribuci principal prov de l'autoenergia de l'electr, que proporciona un desdoblament de l'ordre de 1.000 MHz. Els altres diagrames donen una contribuci menor, de l'ordre dels 30 MHz. Els clculs d'aquest efecte en l'electrodinmica quntica sn especialment difcils, ja que l'electr est en un estat lligat i les teories de camps estan formulades fonamentalment per a estats de collisi. En qualsevol cas, i a causa de la importncia d'aquest efecte, la situaci actual s que els clculs terics ms precisos sn 1.057,916  0,010 MHz (Erickson 1971), 1.057,864  0,014 MHz (Mohr 1976), que cal comparar amb els resultats experimentals esmentats anteriorment.

Energia del punt zero.

Una interpretaci qualitativa d'aquest efecte la va proposar Welton el 1948. Un camp de radiaci quantitzat en el seu estat de ms baixa energia no implica un camp zero, sin que existeixen excitacions quntiques de camp zero similars a les de l'estat fonamental de l'oscillador harmnic. Aix suposa que fins i tot en el buit existeixen fluctuacions de camp que provoquen moviments rpidament oscillatoris de l'electr, de manera la crrega del nucli no el percep com a puntual sin com una distribuci de crrega amb un cert rdi. Com a conseqncia d'aix l'electr no es veu tan fortament atret pel nucli a curtes distncies, aix que els electrons en orbitals inferiors sn els que ms es veuen afectats per aquest aspecte dinmic, perdent una mica de lligam.

Formulaci matemtica.

Aquesta diferncia particular s l'efecte d'un loop en electrodinmica quntica i es pot interpretat com la influncia d'un fot virtual que s ems i reabsorbit per l'tom. En electrodinmica quntica el camp electromagntic est quantificat i, com en el cas de l'oscillador harmnic de la mecnica quntica, el seu estat de menor energia no s zero. A causa de aix existeixen unes petites oscillacions del punt zero que causen que l'electr executi rpids moviments d'oscillaci. L'electr resulta, doncs, difuminat i el radi canvia de  a .

En conseqncia, el potencial de Coulomb s pertorbat per una petita quantitat i la degeneraci dels dos nivells de energia desapareix. El nou potencial es pot calcular de forma aproximada (usant unitats atmiques) com segueix: 

;

El desplaament de Lamb s donat per

;

amb  al voltant de 13 variant lleugerament amb n, i



amb  un nombre petit (<  0,05).

 Referncies .
 D. I. Griffiths: Introduction to Elementary Particles.
 Mannd, Shaw: Quantum Field Theory.
 Itzykson, Zuber: Quantum Field Theory.

Enllaos externs.
 Plana sobre el desplaament Lamb i les partcules virtuals. ;
 Pgina sobre el desplaament Lamb. ;
 Plana sobre Willis Lamb. ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185672" title="Eucrtides" nonfiltered="1358" processed="1354" dbindex="76364">


Nom de dos reis grecs de Bactriana:

Eucrtides I de Bactriana;
Eucrtides II de Bactriana;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185673" title="Eucrtides I de Bactriana" nonfiltered="1359" processed="1355" dbindex="76365">
Eucrtides I de Bactriana (Eucratides,           ) fou rei de Bactriana vers el 170 aC fins al 145 aC. 

Eucrtides era potser un general del rei  Demetri I de Bactriana o un cap que tenia el suport selucida, i va enderrocar la dinastia eutidmida vers el 170 aC probablement destronant a Antmac I i Antmac II. Va fundar la dinastia eucrtida.

La branca ndia va intentar recuperar el control. Un rei de la branca ndia, Demetri, probablement Demetri II, va anar a Bactriana amb 60000 homes per aparentment fou derrotat i mort i Eucrtides es va apoderar de part del regne indogrec. Va fer una campanya al nord-oest de l'ndia i va governar un extens domini probablement fins al riu Jhelum al Panjab, per finalment fou rebutjat pel rei indogrec Menandre I que va aconseguir reunificar el regne. Tamb els parts es van apoderar de les provncies occidentals encara que Just diu que van conquerir fins a l'ndia. 

Just explica que Eucrtides fou mort sembla que al camp de batalla junt amb el seu fill associat al tron, que podria ser Eucrtides II o Heliocles I. Alguns tradueixen a Just dient que Eucrtides fou mort assassinat pel seu fill al que havia associat al tron.

A les monedes porta el ttol de "el Gran".


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185674" title="Eucrtides II de Bactriana" nonfiltered="1360" processed="1356" dbindex="76366">
Eucrtides II de Bactriana fou rei de Bactriana, probablement era el fill de Eucrtides I de Bactriana. Fou associat al tron pel seu pare i segons uns va morir amb ell al camp de batalla i segons altres el va assassinar. L'hauria succet Heliocles, que probablement era un germ.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185679" title="Euctem" nonfiltered="1361" processed="1357" dbindex="76367">
Euctem (Euctemon,         ) fou un retric grec que va viure al comenament de l' Imperi Rom. L'esmenta Sneca que va conservar alguns fragments del seus discursos (Controv. 3.19, 20, 4.25, 5.30, 34.).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185680" title="Eudem" nonfiltered="1362" processed="1358" dbindex="76368">



Onomstica:

Eudem d'Egipte esportista egipci ;

Eudem d'Alexandria, esportista grec d'Alexandria ;

Eudem de Pelusium, escriptor grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185681" title="Eudem d'Egipte" nonfiltered="1363" processed="1359" dbindex="76369">
Eudem d'Egipte (Eudaemon,         ) fou un esportista egipci que van obtenir un triomf als antics jocs olmpics. Se sap que era egipci per no de quin lloc;  va obtenir el triomf en la competici de boxa,  per la data s desconeguda.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185682" title="Eudem d'Alexandria" nonfiltered="1364" processed="1360" dbindex="76370">
Eudem d'Alexandria (Eudaemon,         ) fou un esportista grec d'Alexandria que van obtenir un triomf als jocs olmpics. Era nascut a la ciutat d'Alexandria;  va obtenir el triomf en la competici de carreres a peu, a l'olimpada 237 (equivalent a l'any 169).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185683" title="Vermilinge" nonfiltered="1365" processed="1361" dbindex="76371">

Els vermilinges sn les quatre espcies de mamfer del subordre Vermilingua, coneguts per la seva dieta a base de formigues i trmits. Conjuntament amb els peresosos, comprenen l'ordre Pilosa.

Classificaci.

ORDRE PILOSA
Subordre Folivora (peresosos);
Subordre Vermilingua;
Famlia Cyclopedidae;
Gnere Cyclopes;
Cyclopes didactylus;
Famlia Myrmecophagidae ;
Gnere Myrmecophaga ;
Myrmecophaga tridactyla (s formiguer);
Gnere Tamandua ;
Tamandua mexicana (Tamndua septentrional);
Tamandua tetradactyla (Tamndua meridional);































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185685" title="Eudem de Pelusium" nonfiltered="1366" processed="1362" dbindex="76372">
Eudem de Pelusium (Eudaemon,         ) fou un escriptor grec contemporani de Libani. Va nixer a  Pelusium (Egipte) i va escriure un treball sobre ortografia que s'ha perdut, per es esmentat a Suides, a lEtimologicum i per Esteve Bizant.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185686" title="Eudmides" nonfiltered="1367" processed="1363" dbindex="76373">


Onomstica:

Eudmides d'Esparta, militar espart.

Eudmides I, rei d'Esparta vers 331-305 aC.

Eudmides II, rei d'Esparta vers 275 aC a 245 aC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185688" title="Eudmides d'Esparta" nonfiltered="1368" processed="1364" dbindex="76374">
Eudmides (Eudamidas           ) fou un militar espart. Quan els calcidis van anar a Esparta a demanar ajut contra Olint (383 aC) fou enviat al front de 2000 homes i al sortir va advertir als fors d'enviar seguidament una segona divisi (que havia de manar el seu germ Febides). Aquesta segona divisi fou enviada per com que pel cam es va aturar per ocupar Cadmea (a Tebes) Eudmides, per falta de mitjans no va poder fer gaire cosa a la Calcdica, fora de deixar guarnicions a algunes ciutats; es va establir a Potidea i va fer accions militars sense resultats decisius. Va portar la pitjor part en algun combat i finalment va morir en una de les lluites.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185689" title="Eudmides I" nonfiltered="1369" processed="1365" dbindex="76375">
Eudmides I (Eudamidas          ) fou rei d'Esparta, fill petit d'Arquidam III i successor del seu germ Agis III el 330 aC. Era de la lnea euripntida.  Estava casat amb Arquidmia amb la que va tenir dos fills: Arquidam IV i Agesistrata. Va governar prop d' uns trenta anys per la durada exacta no s coneguda (vers 331 aC-305 aC). Plutarc l'esmenta dient que tenia un carcter pacfic, cosa que confirma Pausnies. El va succeir el seu fill Arquidam IV.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185690" title="Eudmides II" nonfiltered="1370" processed="1366" dbindex="76376">
Eudmides II (Eudamidas           ) fou rei d'Esparta, fill d'Arquidam IV al que va succeir vers el 275 aC, i net d'Eudmides I. Fou el pare d'Agis IV i d'Arquidam V. Era de la lnea euripntida i va regnar uns trenta anys. A la seva mort el va succeir el seu fill Agis IV, vers el 245 aC.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185691" title="Chuchumb" nonfiltered="1371" processed="1367" dbindex="76377">
El chuchumb era un ball i can de procedncia espanyola i de carcter alegre que arrib a Cuba al final del segle XVIII i era ballat per blancs i mestissos.

Les cobles eren plenes de malcia i de picardia i el ball consistia en moviments poc honestos de quatre homes i quatre dones que  s'abraaven i es donaven cops de panxa contra panxa durant la seua execuci.



Referncies.



Enllaos externs.

 Breu article exposant l'abolici del chuchumb per part de la Inquisici. ;
 Article sobre el chuchumb a Mxic. ;
 Lletra d'una can de chuchumb. ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185692" title="Eudem" nonfiltered="1372" processed="1368" dbindex="76378">


Onomstica:

Eudem, general d'Alexandre el Gran ;

Eudem strapa macedoni de Prtia.

Eudem, historiador grec ;

Eudem, escriptor grec;

Eudem, escriptor grec ;

Eudem, retric grec ;

Eudem de Rodes, filsof grec;

Eudem, metge grec;

Eudem, metge i anatomista grec ;

Eudem,  metge grec que va exercir a Roma;

Eudem, metge grec;

Eudem, metge grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185693" title="Eudem (general)" nonfiltered="1373" processed="1369" dbindex="76379">
Eudem (Eudemus,        ) fou un general d' Alexandre el Gran que fou nomenat per aquest com a comandant de les tropes que va deixar a l'ndia. A la mort d'Alexandre es va apoderar dels territoris del rei hind Poros i va matar a aquest rei. Va esdevenir un governant territorial poders i el 317 aC va enviar una fora (3500 homes i 125 elefants) en suport d'umenes de Cardia i contra Antgon el borni, que van ser molt efectives a la primera batalla de Gabiene, per desprs es va unir a la conspiraci d'Antgenes i Teutam, si be finalment va revelar els plans dels conspiradors. Desprs de la rendici d'umenes, Antgon el borni, al que sempre havia estat enfrontat, en va ordenar la seva execuci.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185694" title="Eudem (strapa)" nonfiltered="1374" processed="1370" dbindex="76380">
Eudem (Eudemus,        ) fou strapa macedoni de Prtia. Era fill de Crateves i germ del general Pit. Aquest el va nomenar strapa de Prtia en substituci de Filip, que fou destitut.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185695" title="Eudem (historiador)" nonfiltered="1375" processed="1371" dbindex="76381">
Eudem (Eudemus,        ) fou un historiador grec nadiu de Naxos o de Paros, que va viure  abans de la guerra del Pelopons. L'esmenten Dions (Jud. de Thuc. 100.5), Climent d'Alexandria (Strom. 6.2, 26, p. 267); i Vossi (de Hist. Gr. p. 440, ed. Westermann.)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185696" title="Eudem (escriptor)" nonfiltered="1376" processed="1372" dbindex="76382">
Eudem (Eudemus,        ) fou un escriptor grec, d'poca desconeguda. El seu mrit principal s que fou repetidament esmentat per Eli en la seva Histria dels animals (3.21, 4.8, 43, 45, 56, 5.7).

Referncies.
;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185697" title="Eudem (escriptor d'astronomia)" nonfiltered="1377" processed="1373" dbindex="76383">
Eudem (Eudemus,        ) fou un escriptor grec que va escriure sobre la histria de l'astronomia i de la geometria. s esmentat per Climent d'Alexandria, Digenes Laerci i Procle.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185698" title="Eudem (retric)" nonfiltered="1378" processed="1374" dbindex="76384">
Eudem (Eudemus,        ) fou un retric grec que va viure al segle IV aC. Fou autor del lexic                      , manuscrits que es conserven a Pars, Viena i altres llocs. La seva obra fou usada  a Suides i es esmentada amb elogi per Eudcia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185699" title="Armadillo" nonfiltered="1379" processed="1375" dbindex="76385">

Els armadillos (Dasypodidae) sn uns petits mamfers placentaris, coneguts per presentar una armadura ssia. Els Dasypodidae sn l'nica famlia supervivent de l'ordre Cingulata. Des del 1995, aquest ordre s'ha emplaat dins del superordre dels xenartres. Per tant, els armadillos comparteixen superordre amb els ssos formiguers i els peresosos.












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185701" title="Eudem (adroguer)" nonfiltered="1380" processed="1376" dbindex="76386">
Eudem (Eudemus,        ) fou un metge que va viure al segle IV aC o III aC que va compondre algunes medicines amb formules prpies. Teofrast diu que fou una eminncia en el seu ofici d'adroguer.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185702" title="Eudem (anatomista)" nonfiltered="1381" processed="1377" dbindex="76387">
Eudem (Eudemus,        ) fou un metge i anatomista grec que va viure al segle III aC (Gal diu que fou contemporani d'Herfil de Calcednia i Erasstrat. Va dedicar especial atenci a l'anatomia i fisiologia del sistema nervis. Va establir que el metacarp i el metatars tenien cinc ossos, com de fet s, cosa en la que Gal no estava d'acord. L'acrmion el considerava erroniament un os separat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185703" title="Eudem (metge i conspirador)" nonfiltered="1382" processed="1378" dbindex="76388">
Eudem (Eudemus,        ) fou un metge que va exercir a Roma, amant de Livilla, la dona de Drus Csar (fill de l'emperador Tiberi). Junt amb Livilla i Sej van preparar un complot per enverinar a Drus (23 aC) cosa que es va descobrir uns anys desprs i fou mort per tortura. Celi Aureli diu que va fer algunes observacions mediques interessants sobre hidrofbia i altres malalties, encara que no es clar si parla del mateix metge. Gal tamb esmenta un Eudem metge pertanyent a la secta del metdics, que probablement s el mateix.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185704" title="Eudem (metge ajudant de Gal)" nonfiltered="1383" processed="1379" dbindex="76389">
Eudem (Eudemus,        ) fou un metge grec o d'origen grec contemporani i collaborador de Gal a la segona part del segle II. L'esmenta el mateix Gal  (Galenus,  de Meth. Med. 6.6. vol. 10. p. 454).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185705" title="Eudem (metge)" nonfiltered="1384" processed="1380" dbindex="76390">
Eudem (Eudemus, ) fou un metge grec o d'origen grec.

s esmentat per Gal a "de Compos. Medic". (sec. Locos, 9.5, vol. 13. p. 291),  i a "de Antidotus" (2.14, vol. 14. p. 185); Ateneu de Naucratis tamb l'esmenta i alguns altres autors, del que es desprn que fou un metge de certa rellevncia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185707" title="udic" nonfiltered="1385" processed="1381" dbindex="76391">
udic (Eudicus,         ) fou un militar i governant de Tesslia, probablement membre de la famlia dels aleuades i com tota la famlia seguidor fidel de Filip II de Macednia. El 344 aC va ajudar a Filip a dividir Tesslia en quatre tetrarquies (per dominar-la)  i fou collocat al front d'una d'elles. Demstenes el va estigmatitzar com a trador a la seva ptria.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185708" title="Eudici" nonfiltered="1386" processed="1382" dbindex="76392">
Eudici (Eudicius) fou un jurista bizant, que era magister scriniorum. Fou un dels membres de la comissi dels nou nomenada per Teodosi II el 429 per compilar un codi de lleis, projecte que no es va arribar a complir.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185713" title="Claqu" nonfiltered="1387" processed="1383" dbindex="76393">



El claqu s una dansa originria dels Estats Units consistent en l'accentuaci rtmica d'una pea musical amb els peus.

Origen i evoluci.

Neix a meitat del segle XIX de la barreja d'un ampli espectre d'estils de percussi: balls tnics predominantment africans, anglesos, irlandesos (clog dance) i escocesos. El seu desenvolupament s parallel al del jazz i el del musical, per tamb al del ragtime, el swing, el bebop i les avantguardes musicals i els sons de la Machine Age (cotxes, soroll del metro i dels avions...). En el seu desenvolupament han jugat un paper molt important totes les grans revolucions musicals.

Les dues modalitats de claqu ms conegudes sn les impartides per l'Escola Anglesa, que empra els cops de tal per indicar el final de les peces, i per l'Escola Americana que utilitza tal i punta.


Ballarins de claqu clebres.

 William Henri Lane;
 Ann Miller;
 Bill Robinson ;
 Charles Honi Coles ;
 Eleanor Powell;
 Fred Astaire;
 Frres Claktou;
 Johnny Clack;
 Gene Kelly;
 Gregory Hines ;
 Nicholas Brothers;
 Savion Glover;
 Jimmy Slide;
 Ruby Keeler;
 Sammy Davis Jr.;
 Vera Ellen;
 William Orlowski;
 Michael Flatley ;

Espectacles de claqu.

 Riverdance;
 Tap Dogs;
 Lord of the Dance;

Referncies.



Enllaos interns.

 Bloc dedicat al claqu. ;
 Informaci i videoclips sobre el claqu. ;
 Videoclips i msica de claqu. ;
 Coreografies i videoclips de claqu. ;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185714" title="Eudcia Augusta" nonfiltered="1388" processed="1384" dbindex="76394">



Eudcia Augusta o lia Eudcia () fou la dona de l emperador Teodosi II. Era filla del sofista Leonci o Lle (tamb esmentat com Herclit d'Atenes) i nascuda a Atenes vers el 393. Es va casar vers el 421 (segons Ammi Marcell  i Pascal d'Alexandria, per Nicfor Callist dona la data 413-414; potser una es la data en qu es va concertar i l altra la que es va celebrar, Tefanes Isuric situa el casament el 420 o 419). El seu nom de naixement fou .

Es va educar amb els literats Hiperqui i Ori i va tenir una esmerada educaci. Com que a ms era molt bella, el pare a la seva mort va decidir que ja en tenia prou i no li va deixar res en herncia, la qual va anar als seus germans Valeri i  li diu al segon Genesi i Pascal li diu Gesi). 

Atenais va anar a Constantinoble a apellar contra la decisi paterna; all Pulquria, germana de , la va conixer i la va considerar una bona elecci per ser la dona del seu germ; el problema era que era pagana y no cristiana, per aviat la va convncer i el patriarca tic la va batejar i llavors va agafar el nom d Eudcia sota el patronatge de Pulquria.

El 422 va nixer la primera filla, Eudcia, que el 424 fou promesa al seu cos  l emperador d Occident Valentini III); un possible segon fill, Arcadi, va morir jove. Una possible segona filla, Flacilla, s esmentada per Marcell , per tamb va morir  431) i el ms possible s que la font no estiguin parlant d una filla de Teodosi, sin d una germana. El 423 Eudcia (mare) va rebre el ttol d augusta.

En els primers anys la influencia administrativa corresponia a Pulquria, germana de Teodosi, per vers el 442 o 443 Eudcia va comenar a tenir influncia.

El 436 o 437 la filla Eudcia es va casar amb Valentini a Constantinoble. El 438 Eudcia la mare va fer un viatge a Jerusalem i va retornar el 439 portant les relquies de  protomrtir. Segurament fou en el cam d aquest viatge quan va fer un discurs al poble d Antioquia i se li va dedicar una esttua. Mercs a la seva intercessi,  va ordenar ampliar les muralles d Antioquia i va fer altres concessions a la ciutat.

El 444 segons la crnica de Pascal o uns anys ms tard segons Tefanes, va passar un incident banal que va esdevenir greu: l emperador va veure una poma excepcional i la va comprar per oferir-la a l emperadriu; aquesta la va enviar al magister officiorum Paul (Paulinus) i aquest la va considerar una bona ofrena per enviar a l emperador; quan aquest la va rebre va reconixer la poma; l emperador va preguntar a l emperadriu que n havia fet de la poma, i aquesta, per no molestar al marit, va dir que se l havia menjat; aquesta falsedat va fer sospitar a l emperador de qu hi havia alguna cosa entre Paul i Eudcia i va desterrar al  a Capadcia on desprs el va fer matar (Nicfor dona la data 449 o 450). 

Crisafi, un eunuc cap dels camarlencs, donava suport al monjo  Constantinoble i procurava la destituci del patriarca  Constantinoble, que havia estat elegit poc . Pulquria, la germana de l emperador, donava suport al patriarca i aquest li va demanar ajut. 

Eudcia va aconseguir que el seu marit no fes ms costat a la seva germana i aquesta fins i tot fou desterrada de la cort i es va haver de retirar de la capital.

En el segon concili d Efes conegut com el "Lladronici d Efes" (, 449) Flavi fou deposat i va morir al cap de pocs dies. Per llavors  va canviar d opini i v donar suport a les tesis del patriarca mort, i va fer desterrar a Crisafi al que va confiscar tots els seus bens. A Eudcia li va treure en cara l afer de la poma, i l emperadriu va obtenir perms per retirar-se a Jerusalem. Pulquria fou cridada a la cort i va assolir altre cop la influencia administrativa que va conservar la resta del  en el regnat del successor Marci).

Eudcia al cap d un temps va intentar la reconciliaci. L emperador va enviar a Saturn, , que per causes desconegudes va matar a dos eclesistics, Sever, un sacerdot, i Joannes, un diaca, que estaven al servei d Eudcia a Jerusalem. L emperadriu va fer matar a Saturn. L emperador en revenja, va confiscar totes les terres de l emperadriu i tots els privilegis que li havia perms de .

Eudcia va romandre tota la resta de la seva vida a Terra Santa. Va restaurar les muralles de Jerusalem i va construir monestirs, hospitals i una esglsia en honor del protomrtir Esteve all on havia estat apedregat; altres esglsies les va restaurar i va fer caritats a pobres i eclesistics. Al concili de Calcednia (451) la tesis d Eutiques de la uni de dos naturaleses en Crist (defensada per l emperadriu) que eren vigents desprs del  al Lladronici d Efes) foren revocades, per Eudcia va rebutjar els acords del concili i fou acusada d heretgia.

Quan es va assabentar de la captura de la seva filla Eudcia pel rei vndal  el qual l havia portat a  amb dues filles, netes de l emperadriu) es va voler reconciliar amb Pulquria per aconseguir que aquesta i el seu marit Marci s interessin per la sort de les captives. Amb la intervenci de Olibri, al que una de les princeses havia estat promesa, i de Valeri (el germ d Eudcia, que exercia algun crrec a la cort), es va fer la reconciliaci.

Pulquria va voler que Eudcia retorns a la fe catlica; els germans d Eudcia havien esdevinguts catlics i van escriure a la germana; Valeri exercia un crrec a la cort i Aeci a provncies. Desprs de converses amb Sime l Estilita i Eutimi, monjo jerosolimit, va decidir renunciar al eutiquianisme, i amb ella van seguir els seus clients i servidors.

Va morir a Jerusalem vers el 461 i fou enterrada a l esglsia de . Tefanes colloca la seva mort el 455 per aquesta data ha de ser errnia, ja que es massa aviat. En una declaraci pstuma va deixar escrit que no havia tingut cap relaci amb Paul.

Eudcia va escriure un poema heroic sobre la victria obtinguda per les tropes del seu marit  sobre els perses el 421 o 422, una parfrasis del Octateuc tamb en vers heroic i en , una parfrasis de les profecies de Daniel i Zacaries tamb en vers heroic; un poema sobre la historia i el martiri de Cipri i de Justina sota Diocleci. Zonares i Joan Tzetzes li atribueixen el poema Homero-Centones, un poema de temtica religiosa format amb versos d Homer.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185716" title="Eudcia Fbia" nonfiltered="1389" processed="1385" dbindex="76395">
Eudcia Fbia fou l esposa de l emperador Heracli. Era filla d un noble afric i va anar a Constantinoble el 610 i era all quan Heracli, al que estava promesa, que havia estat proclamat emperador a frica, va sortir cap a la capital imperial per destronar a Flavi Focas. Aquest la va fer tancar en un monestir junt amb la mare d Heracli, per foren alliberades a la caiguda de Focas. 

El dia de la coronaci d Heracli es va casar amb ell i l emperador li va donar el nom de Fbia segons Zonares, per segons Cedr aquest era el seu nom original, que sembla ms probable.

Va tenir tres fills amb l emperador: Eudcia Epifnia, Heracli i Constant. Va morir poc desprs del naixement del tercer fill (Cedr diu que fou un sol fill anomenat Heracli Constant). La mort de l emperadriu se situada per Cedr el 612 (amb lo qual noms hauria tingut temps de tenir mxim dos fills).








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185718" title="Eudcia (esposa de Constant V)" nonfiltered="1390" processed="1386" dbindex="76396">
Eudcia fou la tercera esposa de l emperador Constant V. Fou coronada i va rebre el ttol d augusta del seu marit en el  de regnat, es a dir el 768 (Cedrenus, Compendium, vol. 2., p. 16).






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185719" title="Colmbia (ball)" nonfiltered="1391" processed="1387" dbindex="76397">
La colmbia s un gnere musical cub d'origen rural (Matanzas, 1886-1890) que forma part de l'anomenat cicle de la rumba.

El comps s de 2/4 i l'accent musical se situa al final de la frase. L'estructura del tema s la mateixa que la d'altres modalitats de la rumba i presenta dues parts ben definides: la cantada i el capetillo, o part ballada. 

Quan arriba la part ballada, l'executant demana perms per sortir a la pista i, desprs de saludar els tambors, fa gala de la seua habilitat dansaire amb un seguit de passos acrobtics i filigranes. Ms tard, un altre ballador el substituir i intentar superar els  seus pasillos. 

El moviment del ballador neix del joc entre la cama i les espatlles, recull mimtic de borratxos, coixos, boxadors o talladors de canya de sucre, i tendeix a conservar la posici erecta, ja que moltes vegades mant en equilibri sobre el cap un got o una ampolla amb beguda.

El ball s rpid per assentat i s executat noms per homes, que estableixen un dileg improvisat amb els tocs de timbal i una controvrsia rtmica amb el quinto, que subratlla els seus moviments. En alguns llocs del camp, els balladors empren matxets o ganivets que arriben a lligar-se als peus i que representen el gall en la imaginaci popular.

L'instrumental est format per percutors amb pegats de cuir, giros i elements xilofnics.

Referncies.



Enllaos externs.

 Assaig sobre la colmbia de la provncia de Matanzas. ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185720" title="Eudcia (filla de Valentini III)" nonfiltered="1392" processed="1388" dbindex="76398">
Eudcia fou filla de Valentini III i Eudcia.(filla de Teodosi II i d'Eudcia Augusta).

El 455 fou feta presonera a Roma pels vndals i portada a Cartago per Genseric, junt amb la seva germana Placdia, i la seva comuna mare, tamb anomenada Eudcia.

El 456 Genseric va casar a Eudcia amb el seu fill gran Huneric, que va succeir com a rei al seu pare el 477, i va enviar a Eudcia mare i Placdia a Constantinoble. 

Eudcia va viure 16 anys amb Huneric i li va donar un fill, Hilderic (ms tard rei). Com que Huneric era arri, Eudcia secretament el va abandonar i se'n va anar a Jerusalem on aviat va morir (472) deixant tot els seus bens a l'esglsia de la Resurrecci, i fou enterrada al sepulcre de la seva avia Eudcia Augusta a l'esglsia de Sant Esteve de la mateixa ciutat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185721" title="Josep Maria Bayarri i Hurtado" nonfiltered="1393" processed="1389" dbindex="76399">
Josep Maria Bayarri Hurtado (Valncia, 1886-1970) fou un escriptor i poeta valenci.

Va estudiar en l'Escola de Belles Arts de San Carlos. Va iniciar en 1915 la publicaci d'una collecci de poesia en valenci, "Poetes valencians contemporanis", en la qual van participar diversos poetes de la seva generaci. Va participar en la fundaci de les revistes de poesia en valenci "El vers valenci" (1934) i "Ribalta" (1939).

En diverses etapes de la seva vida literria, va proposar unes normes lingstiques per al valenci basades en el dialecte apitxat, que no es van popularitzar.

Obres.
Precs de pau (1915);
Llaus lrics (1915);
Roger de Flor (1925);
Foc i flama (1928);
Els cavallers de Vinatea (1928);
El perill catal (1931).
Apolitisasi dels valensians;
Romanser de Lourdes;
Escarotanereides (1954);
Monoleqs i dialeqs;
Alfavetisasi dels valensians (1966);
Bayarri autovogrfiq (1966);
Versos Profans. En omenatxe a Ruven Dario en son Sentenari Natal 1867-1967 (1967);
Istoria de la Esqultura Valensiana (1969);
La qinteta epdomadaria (1970);

Enllaos externs.
Antiblavers - Josep Maria Bayarri;
El perill catal, obra de Josep Maria Bayarri ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185726" title="Maximili I del Sacre Imperi Romanogermnic" nonfiltered="1394" processed="1390" dbindex="76400">

Maximili I (en alemany Maximilian I) (Wiener Neustadt (Baixa ustria), 22 de mar de 1459 - Wels (Alta ustria), 12 de gener de 1519) va ser emperador del Sacre Imperi Romanogermnic (rei dels Romans) i Arxiduc d'ustria. Va reforar l'autoritat imperial i centralitz l'administraci als seus extensos dominis, augmentats pel seu matrimoni amb Maria de Borgonya, que posteriorment passaren al seu nt i successor Carles V. El 1499 reconegu la independncia de Sussa.

Encapalava la llista de Cavallers del XIX captol del Tois d'Or celebrat a Barcelona, a la Catedral, durant els dies 5 a 8 de mar de 1519. Tenia destinat el setial nmero 3 del cadirat del cant esquerre del cor de la Catedral, on es pot veure pintat el seu escut. El nmero d'ordre de cavaller dins de l'orde era el 80. 





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185727" title="Uni Federalista de les Comunitats tniques Europees" nonfiltered="1395" processed="1391" dbindex="76401">
la Uni Federalista de les Comunitats tniques Europees (francs Union fdraliste des communauts ethniques en Europe (UFCE), alemany Fderalistische Union Europascher Volks-gruppen FUEV) s una organitzaci no governamental creada el 1949 a Versalles, amb seu actual a Flensburg.
Est dotatda d'un estatut participatiu dins el Consell d'Europa des del 1989 i des del 1995 a l'ONU.

Es tracta d'una reconstrucci del Congrs de les Nationalitats (Nationalitten Kongresse) constitut a Ginebra de 1918 a 1938, i que fou acusat d'alimentar les querelles irredentistes. El seu fundador ha estat Joseph Martray, membre desprs de la Segona Guerra Mundial del Comit Consultiu de Bretanya, i bra dret de Yann Four, director del diari La Bretagne.

 Organitzacions membres .
La UFCEE compta amb: 
 44 organitzacions o partits membres titulars, entre ells el (Sdtiroler Volkspartei, Uni Democrtica dels Hongaresos de Romania, Partit de la Coalici Hongaresa d'Eslovquia) que alhora sn membres del Partit Popular Europeu i compten tant amb eurodiputats com de diputats nacionals, aix com  Union Eslovena d'Itlia, Aliana dels Hongaresos de Vojvodina.
40 membres observadors (llista que no est completa ). ;

En total,entre les 44 organitzacions membres titulars hi ha 12 associacions de minories alemanyes d'Europa central, oriental i de l'ex-URSS, i 6 associacions de minories no-alemanyes (frisons, danesos, polonesos, roms, srabs) a Alemanya i 2 d'ustria (croats, eslovencs). Els dos altres pasos que tenen un nombre important d'organitzacions membres sn Hongria (romanesos, alemanys, eslovacs i croats) i Rssia (alemanys, balkars, karatxais, grecs).
Alemanya.
 Societat Frisona (Friisk Foriining);
 Associaci dels Frisons del Nord (Nordfriesischer Verein);
 Domowina srab (Zwjazk Luziskich Serbow Domowina);
 Uni dels Polonesos a Alemanya (Zwiazek Polakow w Niemczech);
 Consell central dels Sinti i dels Roma d'Alemanya (Zentralrat Deutscher Sinti und Roma);
ustria.
 Consell dels Eslovens de Carntia (Narodni Svet Korskih Slovencev);
 Associaci cultural croata de Burgenland (Hrvatsko Kulturno Drustvo);
Uni cultural dels Rroms austriacs (Kulturverein sterreichischer Roma);

Dinamarca.
 Uni dels Alemanys de Slesvig del Nord (Bund deutscher Nordschleswiger);

Frana.
Cap dels principals partits regionalistes francesos (de centre i de centre-esquerra), reagrupats al si de la federaci Regions i Pobles Solidaris i de l'Aliana Lliure Europea, no s'adhereix, com a membre efectiu o observador, a l'UFCEE.
 Comit d'Acci Regional de Bretanya;
 Partit per l'Organitzaci d'una Bretanya Lliure (POBL);
 Elsass-Lothringischer Volksbund;
 Cercle Michel de Swaen (de Swaenkring, Flamencs);

Gergia.
Grcia.
 Vinozhito (RAINBOW   European Movement, Macedonis);

Hongria.
 Associaci cultural dels Romanesos d'Hongria;
 Administraci nacional autnome dels Alemanys d'Hongria (Landesselbstverwaltung der Ungarndeutschen);
Itlia.
 Sdtiroler Volkspartei (SVP, Partit Popular del Tirol del Sud, membre del Partit Popular Europeu) ;
 Uni General dels Ladins dels Dolomites (Union Generela di Ladins dla Dolomites);
Uni Eslovena (Slovenska Skupnost - Unione Slovena, partit federat amb La Margherita a la regi del Fril-Vencia Jlia);
Romania.
Comunitat dels Aromanesos de Romania (Fara Armaneasca dit Romania);
 Uni Democrtica dels Hongaresos de Romania (Romniai Magyar Demokrata Szvetsg, membre del Partit Popular Europeu));
Srbia.
Aliana dels Hongaresos de Vojvodina (Vajdasgi Magyar Szvetsg);
Eslovquia.
 Partit de la Coalici Hongaresa d'Eslovquia (SMK, membre del Partit Popular Europeu) (esmenat com a membre de l'UFCEE a web del partit, per no pas a la de l'UFCEE);
Suissa.
Lliga Romanx (Lia Rumantscha);
Repblica Txeca.
Uni nacional dels Alemanys de Bohmia, Morvia i Silsia (Landesversammlung der Deutschen in Bhmen, Mhren und Schlesien);
 Dirigents .
L'actual prsident (des del 1996) s Romedi Arquint, de la Lliga Romanx (Suissa). El bret Joseph Martray fou secretari general el (1949-1952) i el tamb bret Pierre Lemoine ha estat president el (1986-1990). Els sis vicepresidents sn membre de les minories alemanyes de Dinamarca, germanfona del Tirol del Sud, croata d'ustria, cornualls del Regne-Unti, srab i danesa d'Alemanya. El secretari general actual (1999-), Frank Nickelsen, com el precedent, Armin Nickelsen (1987-1999), s alemany de Dinamarca, els dos precedents (1974-1982, 1982-1987) foren danesos d'Alemanya.

 Enllaos externs .
 Pgina oficial;
  Resposta a una pregunta parlamentria sobre l'UFCEE dels diputats Annelie Buntenbach i Angelika Beer, del grup Bndnis 90/Die Grnen (Verts), 7 maig 1997;

 Notes i referncies .









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185732" title="KS Cracovia Krakw" nonfiltered="1396" processed="1392" dbindex="76402">


El KS Cracovia s un club de futbol polons de la ciutat de Cracvia.

 Histria .
Fundat el 13 de juny de 1906, s el club de futbol en actiu ms antic de Polnia.
Evoluci del nom:
1906: KS Cracovia Krakw;
1948: KS Ogniwo Cracovia Krakw;
1950: KS Ogniwo Krakw;
1954: KS Sparta Krakw;
1955: KS Cracovia Krakw;

 Palmars .
 Lliga polonesa de futbol: 1921, 1930, 1932, 1937, 1948;
 Campionat de Galtsia: 1913;

 Seccions .
A ms del departament de futbol, el Cracovia t moltes seccions com:
 Hoquei gel;
 Campi de Polnia - 1937, 1946, 1947, 1948, 1949, 2006 ;
 Basquetbol;
 Campi de Polnia mascul - 1929, 1938.
 Campi de Polnia femen - 1929.
 Handbol;
 Campi de Polnia mascul- 1930, 1933.
 Campi de Polnia femen - 12 cops, el darrer el 1987.
 Copa de Polnia femenina - 2 cops.
 Voleibol;
 Campi de Polnia - 1933.
 Tir amb arc;
 Campi de Polnia - 1953.
 Ciclisme;
 Campi de Polnia individual - 15 cops.
 Atletisme;
 Campi de Polnia per equips- 1945, 1946, 1950.
 64 ttols individuals.
 Nataci;
 Campi de Polnia per equips - 1930, 1945, 1946, 1950.
 48 ttols individuals.
 Billar;
 Campi de Polnia - 1991,
 Escacs;
 Campi de Polnia per equips - 1954.
 4 ttols de Campi de Polnia individual.
 Gimnstica;
 Campi de Polnia per equips - 1948.
 5 ttols de Campi de Polnia individual.
 Tennis;
 4 ttols de Campi de Polnia individual - 1937, 2 x 1946, 1960.
 Tennis Taula;
 Campi de Polnia per equips - 1946, 1949, 1951.
 2 ttols de Campi de Polnia individual - 1947, 1950.
 Boxa;
 1 ttols de Campi de Polnia individual   1927.

 Enllaos externs .
Web oficial;
Web no oficial;
Web no oficial;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185733" title="Llista de pasos per SMI" nonfiltered="1397" processed="1393" dbindex="76403">
La segent llista presenta els pasos del mn ordenats segons el seu Salari Mnim Interprofessional (SMI), sempre i quan hi figuri en la seva legislaci.



No surten en aquesta llista els segents pasos, per no tenir actualment legislaci sobre Salari mnim: Austria, 

Fonts.
Viquipdia holandesa:
Llista de Salaris Mnims per pas;

Viquipdia anglesa:
Llista de Salaris Minims per pas;
Llista de Salaris Minims per llei per pas;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185736" title="Eudcia (esposa de Valentini III)" nonfiltered="1398" processed="1394" dbindex="76404">
Eudcia o Licnia Eudcia fou emperadriu romana d'Occident, filla de l'emperador d'Orient Teodosi II i de Eudcia Augusta.

El 422 va nixer la primera filla de Teodosi II i Eudcia, i es va dir tamb Eudcia; noms uns dos anys desprs fou promesa al seu cos Valentini (desprs l'emperador d'Occident Valentini III); el 436 o 437, seguns una font el 29 d'octubre del 437 la jove Eudcia, amb uns 15 anys, es va casar amb Valentini a Constantinoble (un font diu erroniament Tessalnica). Va tenir a les seves filles tot seguit i el 439 va rebre el titol d'augusta al nixer la primera que es va dir tamb Eudcia.

El 455 Valentini fou assassinat pel seu collaborador Petroni Mxim, que es va proclamar emperador i va obligar a Eudcia a casar-se amb ell per enforti la seva posici. Es possible que fos la mateixa Eudcia, oposada a aquest enlla, qui va cridar als vndals. 

El 455 els vndals van saquejar Roma. Petroni Mxim va fugir i va morir, per Eudcia fou feta presonera a Roma pels vndals i portada a Cartago per Genseric, junt amb les seves filles Eudcia i Placdia (que estava promesa a un noble de nom Olibri amb el que desprs es va casar), que havien de tenir uns 16 i 15 o menys anys.

El 456 Genseric va casar a la filla ms gran, Eudcia, amb el seu fill gran Huneric (que va succeir com a rei al seu pare el 477), i el 462 va enviar a Eudcia Licnia i a Placdia a Constantinoble desprs de cobrar un alt rescat de l'emperador Lleo I. A la capital de l'imperi va morir un temps desprs, no abans del 463.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185740" title="Danzn" nonfiltered="1399" processed="1395" dbindex="76405">
El danzn s un ball lent i romntic (desplaat posteriorment pel bolero) en qu els balladors han de saber presentar-se davant de la parella, marcar cada quatre compassos i respectar l'estructura del ball.

Neix a Cuba al final del segle XIX i el primer tema compost per a aquest ball ha estat atribut a Miguel F. Ailde i s'estren a Matanzas amb el nom de "Las alturas de Simpson" (1879). Jos Urf es va acreditar, durant la primera dcada del segle XX, com a creador de l'estructura ms coneguda del danzn, incloent-hi les parts cantades. L'atractiva sonoritat de cornet i la cadncia de la melodia convert aquest ritme en l'atracci social de l'poca.

L'xit el port fins a Mxic, i al final dels anys 20 diversos msics van treballar en la seua renovaci. Com a ball lent i romntic, acab cedint el lloc al bolero.

Referncies.

 Maulen, Rebeca: The Salsa Guidebook for Piano and Ensemble (1993). Petaluma, CA: Sher Music. ISBN 0-9614701-9-4.

Enllaos externs.
 Fitxa cinematogrfica de la pellcula Danzn de l'any 1991. ;
 Anunci d'un espectacle de danzn al Teatre de Belles Arts de Puerto Rico. ;
 Fitxa cinematogrfica de la pellcula Saln Mxico (1948) i que tracta d'aquest ball. ;
 Videoclip d'una parella ballant danzn. ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185741" title="Mandbula de Banyoles" nonfiltered="1400" processed="1396" dbindex="76406">
La mandbula de Banyoles s un fssil pertanyent a un individu del gnere Homo per d'espcie incerta.

 Histria del descobriment . 
L'abril de 1887 el picapedrer Lloren Roura va informar a Pere Alsius que havia trobat l'empremta de dues dents que semblaven humanes en un bloc de travert que estava tallant a una pedrera de Banyoles, concretament al Pla de la Formiga. 
Pere Alsius va anar-hi de seguida, i s'endugu el bloc de pedra. Ja a casa, amb cura i pacincia arranc el travert que cobria la part externa de la mandbula.
Durant el descobriment o l'extracci del travert es van fragmentar el cos i la branca esquerra i potser tamb la part anterior del cos dret. Pere Alsius la va restaurar per es va equivocar en la orientaci dels dos premolars esquerres que van estar mal collocats fins al 1956 quan va tornar a ser restaurada per Santiago Alcob.

 Estudi de la mandbula .
 Pere Alsius .
Cap al 1907 Pere Alsius va fer el primer estudi de la mandbula de Banyoles que figura al captol XXII de la seva obra indita  El Magdalenense en la provincia de Gerona . En aquest treball fa un estudi morfolgic de la pea. Els carcters ms importants descrits sn:
El notable desenvolupament de les molars posteriors, l'important desgast de totes les peces dentaries amb la direcci obliqua cap a fora del pla d'oclusi, la robustesa de la branca ascendent i, sobretot, l'absncia de l'apfisi mentoniana. ;

Tamb fa un estudi comparatiu assenyalant la semblana amb altres peces antropolgiques  pertanyents al qu l'autor en diu quaternari inferior, com sn les mandbules de La Naulette, Malarnaud i Spy. Sobretot subratlla la semblana amb la mandbula d'Arcy-sur-Cure amb la qual en fa una comparana molt detallada, sobretot dels carcters dimensionals corresponents a la robustesa del cos mandibular.
Per comparaci amb les restes d'Arcy-sur-Cure i per estudis geolgics per datar l'estrat de la roca que incloa la pea, Alsius situa la mandbula a l'poca del magdaleni i l'atribueix a un tipus intermedi entre Neandertal i l'home actual segons la informaci proporcionada per la 3a. edici del llibre de Gabriel de Mortillet  La prhistorique . Cal recordar que aleshores es desconeixien els fssils d'australopitecs i altres formes dHomo anteriors a la raa de Neandertal, i que per tant els Neandertals eren la raa humana coneguda ms antiga.

 Hugo Obermaier i Hernndez Pacheco .
L'any 1914  l'alemany Dr. Hugo Obermaier era al sud de Frana fent excavacions quan va comenar la primera guerra mundial. Va travessar la frontera i va aprofitar per anar a Banyoles ja que coneixia l'existncia de la mandbula grcies a una publicaci de Manuel Cazurro sobre les coves de Seriny i altres estacions prehistriques del nord-est de Catalunya . Va demanar a Pere Alsius que li permets endur-se-la a Madrid per tal de fer un estudi el mxim complet, el resultat del qual s la publicaci d'una monografia elaborada juntament amb el doctor Hernndez Pacheco amb el ttol  La mandbula neanderthaloide de Baolas  , publicat el febrer 1915, coincidint amb la mort del seu descobridor.
Les conclusions de l'estudi d'Obermaier i Pacheco sn que la mandbula t carcters propis dels Neandertals que sn:

Manca gaireb absoluta de ment.
Gran obertura de l'arc dentari i dentici molt robusta.
Cos mandibular baix, arrodonit i gruixut.
Posici de l'apfisi coronoides a la mateixa alada que el cndil.
Escotadura sigmoidea poc profunda.
Angle mandibular petit (105).
Tamb t alguns carcters diferents d'altres mandbules del paleoltic superior que indiquen que la de Banyoles s ms evolucionada:
Ment naixent en contraposici a la falta absoluta.
Posici vertical de les branques ascendents, en contrast amb la divergncia de les mateixes.
Situaci interna del cndil en comptes d'externa, en relaci al pla exterior de la branca ascendent.
Inserci del digstric a la base de la cara interna i no a la mateixa vora inferior.
La conclusi que en van treure va ser que la mandbula corresponia a un Neandertal tard d'uns 40 anys d'edat que va viure al musteri.
Durant l'estada a Madrid la mandbula va tenir un accident: mentre la fotografiaven va caure a terra i es va fracturar. En restaurar-la va ser alterat l'ordre d'algunes de les dents (I1 i I2 drets i C i P1 drets). Un cop finalitzat l'estudi la mandbula va ser traslladada a Barcelona on van fer el primer motlle en guix abans de ser retornada a Banyoles.

 Santiago Alcob .
Al 1955 la famlia Alsius va cedir temporalment la mandbula a Santiago Alcob, professor d'antropologia de la Universitat de Barcelona. Alcob va extreure el travert de la cara interna de la mandbula, la va netejar, restaurar i va recollocar correctament la P2 esquerra, la P1 esquerra, la C dreta i la P1 dreta que havien estat collocades malament desprs dels 2 accidents que havia patit. L'estat actual s el que va deixar Santiago Alcob. Durant el procs va escriure un diari de treball que va quedar inacabat . Tamb va realitzar 2 motlles de guix un abans i un altre desprs de treure-la del travert.

 Marie-Antoinette i Henry de Lumley .
Els segents en estudiar la mandbula van ser el matrimoni francs format per Marie-Antoinette i Henry de Lumley, ambds antroplegs i professors de la Universitat de Marsella. Aquest estudi es va fer el 1966 al menjador de casa dels Alsius. El resultat va ser  La mandbula de Baolas , publicat a Barcelona el 1972. Les conclusions del treball pel qu fa a les caracterstiques de l'individu sn que la mandbula pertany a una dona com indica l'escassa amplada, l'index de robustesa per la seva forma baixa i gruixuda, la presencia d'un sol orifici mentoni, les dimensions relativament petites de les dents i un desgast molt important que l'atribueix a l'activitat artesana que en general era mes prpia de les dones. Dona una edat de 50 anys basant-se en el desgast de les dents encara que podria ser exagerat degut al treball d'adobar cuir amb les dents.

Segons Lumley  la mandbula hauria estat anterior als Neandertals per la seva situaci estratigrfica i perqu presenta caracterstiques arcaiques i evolucionades alhora.
La mandbula de Banyoles pot ser comparada amb els anteneandertals d'Europa occidental, Montmaurin i Arag,  per les segents caracterstiques:
Una gran amplada, una mica mes dbil que la mandbula de Mauer;
Una arcada basilar estreta i allargada;
Una regi simfisaria amb una inclinaci menor que la dels neanderthals. Una arcada alveolar construda per sobre de l'arcada basilar.
Manca de ment ossi;
Eminncies canines poc visibles;
Una profunda fossa genio-glosa;
Espessor dbil del cos mandibular;
Una branca alta i ampla;
Microdontia relativa;
Un creixement dels molars des de M1 a M3;
Tot i aix tamb presenta alguns carcters arcaics, com els observats a la mandbula de Mauer:
Un fort index de robustesa que al fssil de Banyoles depn de la dbil altura del cos ms que no pas de la seva espessor, relativament poc elevat.
Solc interoralis ample i profund;
Una cresta triangular prominent: carcter que tamb es troba als Neandertals;
Una extroversi de la regi goniaca;
Gran dimensi del cndil;
Presenta tamb carcters presents als Neandertals:
La forma general de la mandbula: estreta i llarga;
Robustesa creixent de darrera a darrera fins M3;
Paret simfisaria parallela al pla frontal;
Una cresta mandbula ben individualitzada sobre la cara internacional;
Un triangle retromolar  gran i profund;
Una arcada dentaria en U, amb alineament dels incisius i dels canins segons un mateix pla frontal;
Un predomini de l'amplada sobre la longitud de l'arcada alveolar;
Una predominana del can sobre el grup dentari can;
Finalment tamb troba alguns carcters ms evolucionats que els Neandertals:
Posici alta de l'orifici geni superior;
Una zona terminal que sobresurt poc;
La situaci de les impressions digstriques sobre la cara posterior de la smfisi;
Un marge inferior de la regi simfisria arrodonit i estret;
Un sol orifici mentoni, situat prop del lmit alveolar;
La posici externa del cndil en relaci amb la branca;
Una amplada bicanina sensiblement igual a la longitud alveolar M1-M3.

 Els motlles .
Cap al 1970, el Museu Arqueolgic de Barcelona realitz un motlle de silicona a partir d'una cpia feta amb el motlle de 1956. Aquest nou motlle permet fer copies de polister. Ms endavant, al 1987, Ferran Sancho, del Museu Arqueolgic de Barcelona, realitz a Banyoles un motlle de silicona a partir de la mandbula original. Aquest motlle s el que s'utilitza actualment i permet fer rpliques de polister molt fidedignes.

 El colloqui de 1987 .
L'octubre del 1987 es va celebrar a Banyoles un colloqui internacional sobre  La mandbula de Banyoles en el context dels homes fssils d'Europa , en motiu del centenari del seu descobriment. Arrel d'aquest colloqui, el 1993 es va publicar una edici monogrfica titulada  La mandbula de Banyoles en el context dels fssils humans del Pleistoc  que agrupa algunes de les ponncies presentades i treballs posteriors.

 Dataci .
S'han fet quatre datacions absolutes que han datat el travert que envoltava la mandbula i una directe en qu s'ha datat la mandbula. 

 Berger & Libby (1966) .
Dataci basada en el carboni 14 a partir de trossos de la matriu de travert extreta de la part interna de la mandbula per Santiago Alcob durant la neteja de la mandbula. Dona una antiguitat de 17.500  1000 anys abans del present per els mateixos autors diuen que s massa recent per una mandbula considerada neandertaliana i que pot ser degut a una contaminaci del travert o una possible remobilitzaci de la mandbula.

 Yokoyama i cols. (1987) . 
Dataci basada en les series d'urani realitzats sobre travert de la zona de Banyoles sense especificar lloc ni profunditat de la mostra. Dona una antiguitat de 73.000  4.000 anys per diuen que s massa jove per la morfologia primitiva de la mandbula. Per aix consideraren que el sistema travertnic s'havia obert a la migraci de radioistops ms joves i per tant la dataci real seria de 110.000 anys abans del present.  

 Juli & Bischoff (1991) .
Dataci basada en les series d'urani a partir de trossos de la matriu de travert extreta de la part interna de la mandbula. En aquest estudi es defensa que el sistema travertnic no era obert ja que la moviment postdeposicional de l'urani rarament s homogeni i no s'ha detectat diferncies significatives en les diferents seqncies de travert de pedreres prximes on va ser trobada la mandbula. L'estudi dona una antiguitat de 44.800  4.300 anys abans del present.

 Rainer Grun, Juli Maroto  i cols. (2006)  .
Dataci per anlisi no destructiu ESR a partir d'una mostra d'esmalt d'un molar (veure figura 2). Es van fer sries d'ablaci d'urani   in situ  amb lser  en fragments de dentina adjacents a l'esmalt. L'anlisi  del fssil dna una edat de 66.000  7.000 anys. El travert proper a la mostra tamb es va analitzar les sries d'istops d'urani i mostra signes de mobilitzaci d'urani tal i com proposava Yokoyama i cols. (Yokoyama, 1987). Aix vol dir que la dataci dels fragments de la matriu extreta de la mandbula poden ser ms vells del qu indicava l'estudi de Juli & Bischoff (Juli, 1991).

 Classificaci taxonmica .
La mandbula de Banyoles s un fssil de difcil assignaci taxonmica. Des de qu va ser descoberta, s'han proposat moltes teories diferents pel que fa a la classificaci.
El seu descobridor, va proposar que la mandbula pertanyia a un individu de l'poca del magdaleni que pertanyia a una raa intermdia entre els Neandertals i l'home modern basant-se en el notable desenvolupament dels molars posteriors, l'important desgast de totes les peces dentries amb la direcci obliqua cap a fora del pla d'oclusi, la robustesa de la branca ascendent i, sobretot, l'absncia de l'apfisi mentoniana  

Alguns investigadors proposen que la mandbula pertanyia a  Homo erectus. Helga Roth i Christian Simon  fan un anlisi multivariant amb dotze dimensions i 3 angles de 29 mandbules de Neandertals i Homo erectus. Troben una relaci entre la mandbula de Banyoles i els Homo erectus del Plistoc mitj aix com una afinitat amb les mandbules de femelles de petites dimensions. La pea de Banyoles cau dintre la variabilitat dels Homo erectus. La relaci amb els Neandertals s menys clara. Les dimensions sn relativament similars per els angles no ja que els Neandertals tenen arcades ms grans i la convexitat jugal al nivell del can o del primer premolar est ben marcat amb uns angles  ms tancats.

Altres autors diuen que la mandbula era de pre-neandertal. Marie-Antoinette i Henry de Lumley i Alain Fournier  publiquen un estudi en qu agrupen la mandbula de Banyoles amb la d'Arago II, Arago XIII, Asych, Atapuerca 1, Atapuerca 2, Mauer i Montmaurin  com a pre-neandertals basant-se en la homogeneitat d'alguns carcters que les diferencien dels neandertals. Destaquen els segents carcters:
Dimensions de les mandbules ms grans que les dels homes actuals.
La situaci del foramen mentoni molt baix al nivell del ter inferior del cos de la mandbula.
Branques amples i massives a l'extrem superior amb un cndil robust, una apfisi coronoide curta i gruixuda i una escotadura sigmoidea poc profunda, disposici caracterstica pre-neandertal que els diferencia dels Neandertals i dels homes actuals que tenen les branques ms estretes, altes i amb un extrem superior ms afilat. ;
La cara interna de la branca presenta un replec triangular sortint. ;
Presncia d'un canal retromolar profund. Presncia d'un triangle retromolar bast i profund.

Alguns dels investigadors que van fer els primers estudis defensaven que la mandbula de Banyoles pertanyia a un Neandertal tard. Obermaier i Pacheco  arriben a aquesta conclusi basant-se en carcters propis dels Neandertals com ara:
Manca gaireb absoluta de ment;
Gran obertura de l'arc dentari ;
Dentici molt robusta;
Cos mandibular baix, arrodonit i gruixut;
Posici de l'apfisi coronoides a la mateixa alada que el cndil, ;
Escotadura sigmoidea poc profunda, Angle mandibular petit (105);
El veien ms evolucionat que els Neandertals per:
Ment naixent en contraposici a la falta absoluta;
Posici vertical de les branques ascendents, en contrast amb la divergncia de les mateixes;
Situaci interna del cndil en comptes d'externa, en relaci al pla exterior de la branca ascendent;
Inserci del digstric a la base de la cara interna i no a la mateixa vora inferior.
Tamb Florentina Snchez dona arguments a favor de classificar la mandbula de Banyoles com a Neandertal tard . Compara 21 mandbules dels diferents grups que es fan habitualment:
6 de les que es classifiquen com a pre-neandertals: Atapuerca 1, Atapuerca 2, Atapuerca 75, Atapuerca 83, Banyoles 1, Montmaurin 1.
6 considerades com a Homo sapiens neanderthalensis: La Chapelle-auxSaints, la Naulette 1, La Quina H5, Spy I, Spy II i Zafarraya 2.
3 mandbules considerades com dels primers Homo sapiens moderns del Paleoltic superior: Abri Pataud 1, Cro-Magnon 1 i Cro-Magnon 3.
6 considerades Homo sapiens sapiens del Paleoltic superior: Carigela 4, Goyet 1, Goyet 2, Laugerie-Basse 1, La Madeleine 1 i Reuviau 1.
Es fixa en el petit espai retromolar (0,5 mm) i els formens mentonians situats sota el P4 esquerra i sota el limit posterior del P4 dret que sn caracterstiques dels Neandertals. L'amplada bicanina alveolar s igual en el conjunt dels preneandertals i els Neandertals, entre els quals hi ha la mandbula de Banyoles, i s superior a la dels primers homes moderns. Tamb la longitud molar s semblant en els pre-neandertals, Neandertals i primers homes moderns, incls la de Banyoles, i s superior a la dels Homo sapiens del Paleoltic superior. L'altura simfisiria dels Neandertals s comparable tant als pre-neandertals com en els primers Homo sapiens de tipus modern i lleugerament superior a Homo sapiens sapiens. La mandbula de Banyoles t una altura de la smfisi idntica a Atapuerca 1 (pre-neandertal) i a Abri Pataud 1 (Homo sapiens) i molt prxima a Montmaurin 1 (pre-neandertal) i Cro-Magnon3 (Homo sapiens). Les altures del cos mandibular en valors absoluts, sn molt similars entre els preneandertals, els Neandertals i els primers homes moderns. Pel qu fa a l'evoluci o la disminuci de l'altura des de la smfisi fins a la part posterior del cos, Banyoles presenta un model preneandertal i d'home modern amb altura simfisiria als I superior, igual o inferior a l'altura entre C i P3, i disminuci progressiva fins M2/M3 on torna a augmentar. Els Neandertals responen a un model diferent: altura mxima a nivell de la smfisi, disminuci progressiva de davant a darrera fins M2/M3 amb una altura estable o lleugerament augmentada a partir d'aqu i fins a la vora posterior de M3. Segons Florentina els carcters indiquen que la mandbula est a la lnia evolutiva dels Neandertals per que per l'edat, per la dbil expressi de les seves autapomorfies neandertalianes i per la seva afinitat amb els homes moderns, podria situar-se ms fcilment al final que al principi d'aquesta lnia evolutiva. En els ltims representants de l'home de Neandertal s'ha observat una certa gracilitzaci o atenuaci del qu s'ha anomenat neandertalitzaci com en els casos de fssils com els del Prxim Orient  d'edat un mica superior a la de Banyoles; o els fssils de Saint-Cesaire  i Zafarraya 2   d' edats una mica ms recents.

 Referncies .


 Enllaos externs .
Pere Alsius i Torrent





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185744" title="Eudxia Epifania" nonfiltered="1401" processed="1397" dbindex="76407">
Eudxia Epifnia o Eudcia Epifnia  fou filla de l'emperador bizant Heracli i de la seva primera dona Eudcia Fbia. Va nixer a Constantinoble el 7 de juliol del 611 i fou batejada el 15 d'agost segent. Fou coronada a l'oratori de Sant Esteve, a palau, el 4 d'octubre del mateix anys.

Quan tenia 15 anys (626) el seu pare la va prometre al un khan turc que les fonts bizantines anomenen Ziebel i que s'identifica amb T'ong Che-hu (Tun Yabghu Khan), khan del 618 al 630, o amb el seu fill. Ms tard fou enviada al lloc per pel cami es va coneixer la mort del futur marit i va retornar a Bizanci.

Els fets posteriors i la data de la seva mort sn desconeguts.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185745" title="Eudcia Ingerina" nonfiltered="1402" processed="1398" dbindex="76408">


Eudcia Ingerina () fou concubina de l emperador Miquel III. Era filla d Incer o Inger, un noble, i era d extraordinria bellesa, i es va amistanar amb l emperador que la va donar en matrimoni a  Macedoni que ms tard fou emperador. Amb Basili va tenir un fill,  Filsof (ms tard emperador). Es diu que estava prenyada quan es va casar i que el pare era el mateix emperador , per Cedr no la fa amant de l emperador i al contrari diu que sobresortia en modstia. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185750" title="Eudcia (esposa de Lle VI)" nonfiltered="1403" processed="1399" dbindex="76409">


Eudcia fou la tercera dona de l emperador  Filsof, fill de  Macedoni i d Eudcia. Era membre de la famlia dels Opsici (Opsicius). 

Va morir poc desprs al donar a llum i el fill va morir tanmateix, tot en una data incerta abans del 904, probablement el 901.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185751" title="Eudcia (filla de Constant VIII)" nonfiltered="1404" processed="1400" dbindex="76410">
Eudcia fou la filla gran de l'emperador bizant Constant VIII. A causa d'una malaltia que la va desfigurar, es va fer monja. Es creu que va sobreviure al seu pare (mort el 1028).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185756" title="Ramn de Colub y Chnez" nonfiltered="1405" processed="1401" dbindex="76411">
Ramn de Colub y Chnez (Barcelona, 1910   Caracas, 10 de juny de 2007), militar advocat defensor del president Companys en el consell de guerra de 1940.

De famlia militar, va estudiar a l Acadmia de Segvia en 1931. Quan esclat la guerra civil espanyola, particip en l aixecament a la caserna de Sant Andreu i, el 20 de juliol de 1936, es detingut i engarjolat al vaixell Uruguay.  Sort lliure en 1938 grcies a la intercessi del president Companys que va permetre deixar marxar a unes 5000 persones a les que no estava segur de poder protegir.

Se li assign la defensa d ofici en ms d un centenar de consells de guerra. Entre el 8 i el 15 d'octubre de 1940 va ser el defensor de Llus Companys en el consell de guerra que acabaria amb una sentncia de mort i el seu afusellament la matinada del dia 15. Colub sintonitz molt be amb Companys i el defens amb coratge, tot i que ell mateix reconeixia que "la sentncia estava predeterminada". Va aconseguir que les germanes de Companys el visitessin, envi un telegrama de splica a Franco, va estar amb ell la darrera nit i el va acompanyar fins el fossar quan el van afusellar. Companys li regal els botons de puny que portava en mostra d agrament.

En 1947, abandon l exercit amb el grau de comandant. Decepcionat pel rgim franquista, se'n va anar a viure a Veneuela, treball com a enginyer i es convert en un expert en metrologia, sent el responsable de l adaptaci horria de Veneuela amb la normativa internacional.

Enllaos externs.
Notcia de la mort de Ramon de Colub 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185757" title="Eudcia de Macrembolis" nonfiltered="1406" processed="1402" dbindex="76412">


Eudcia de Macrembolis o Eudcia Macrembolissa fou la dona de l emperador Constant X Ducas i desprs de l emperador Rom IV Digenes. Era filla de Joan Macrembolites i neboda de Miquel Cerulari el patriarca de Constantinoble.

Es va casar amb Constant, al que va donar dos fills, Miguel i Andrnic, abans que esdevingus  pujar al tron el 1059); un tercer fill, Constant, va nixer essent ja el pare emperador; tamb van tenir dues filles, Teodora i Zoe. 

El 1059 va rebre el ttol d augusta.  la va deixar hereva de l Imperi a la seva mort junt amb els tres fills:  Parapinaces, Andrnic I Ducas, i Constant Porfirognit, i amb l encrrec de no tornar-se a casar.

Eudcia va tenir de fet el govern ja que els fills eren tots menors d edat, i com que considerava que la protecci de la frontera oriental requeria un home fort per defensar-la es va casar amb Rom Digenes, un noble i general destacat que havia intentat un cop d estat a la mort de Constant, i al que Eudcia havia fet empresonar i desprs enviat a l exili. 

Ara el va cridar i s hi va casar per raons d estat i li va donar el comandament de l exrcit. El jurament de no tornar-se a casar estava en custodia del patriarca de Constantinoble per amb un engany el va poder recuperar, i als vuit mesos de la mort del marit es va casar de 

El matrimoni aviat va tenir conflictes sobre el poder i Rom va acabar altre cop  Rom IV Digenes). Durant la captivitat de Rom, Joan Ducas, germ de , que era Csar, va declarar a Miquel Parapinaces com nic emperador i va desterrar a Eudcia a un convent que ella mateixa havia construt a la costa de la Propntida. 

A la mort de Digenes, que al ser alliberat havia caigut en mans d Andrnic Ducas, el fill gran de Joan Ducas i havia mort pels maltractes  Eudcia el va fer enterrat amb gran solemnitat i esplendor. Encara va viure uns anys desprs d aix per la data de la seva mort es desconeguda. 

Va compilar un diccionari d histria i mitologia anomenat  de llits de violetes). A ms de gran quantitat de dades sobre herois mitolgics tamb dona dades sobre filsofs i oradors.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185758" title="Eudcia Comnena" nonfiltered="1407" processed="1403" dbindex="76413">
Eudcia Comnena fou filla d'Andrnic Comn segon fill de l'emperador Calo-Joannes. Estava casat amb un personatge desconegut i a la mort del seu marit va viure aparellada amb el seu cos Andrnic, que desprs fou l'emperador Andrnic I Comn. Desprs es va casar amb Miquel Gabras.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185761" title="Robert Owen" nonfiltered="1408" processed="1404" dbindex="76414">
 
Robert Owen (Newtown, Powys 14 de maig de 1771 - 17 de novembre de 1858) fou un socialista utpic, considerat com el pare del cooperativisme. 

Originari de Galles, de famlia menestral, treballa des dels 10 anys; als 20 anys es fa amb la direcci d'una fbrica de teixits a Manchester. Posteriorment es va convertir en accionista de la fbrica txtil de New Lanark. Algunes obres importants sn La Formaci del Carcter Hum (1814) i Una Nova Visi de la Societat (1823) que tracta sobre les reformes del rgim industrial. En 1825 va fundar la Comunitat de New Harmony a Indiana, per l'experiment va fracassar i va haver de vendre el terreny en 1828, perdent amb aix una bona part de la seva fortuna. 

Torna al Regne Unit i lider el moviment sindicalista (anomenat moviment cartista), per el 1834 es va retirar, per tal d'organitzar agrupaments ms idealistes i d'un abast ms general per a la renovaci moral de la societat.

Per a Owen, l'home depn del seu entorn natural i social. L'home s bo per naturalesa per les circumstncies no li deixen ser-ho. Vol millorar l'entorn de l'home perqu aquest sigui bo, perqu emergeixi la seva bondat. L'home bo treballar millor voluntriament. Parteix de la idea de qu les condicions de vida determinen la sort de l'individu i, per a millorar-la, s'ha de reconstruir l'ambient que viu l'sser hum. Aquestes idees les aplica en les seves fbriques millorant els salaris, reduint les jornades de treball a 10 hores, facilitant habitatges dignes per als seus empleats, oferint formaci als fills dels treballadors, etctera. Es mostra partidari de lleis que regulin els horaris i que prohibeixin el treball infantil. Defensava la possibilitat de desenvolupar un sistema econmic alternatiu basat en la cooperativa. 

El seu plantejament era utpic perqu pretenia substituir el sistema capitalista per un altre ms just que evits els problemes britnics. Des de la seva perspectiva els obrers havien d'unir-se per a crear una nova realitat europea basada en cooperatives que fossin ms rendibles que les indstries: Cooperatives de producci i cooperatives de distribuci. Aquests plantejaments van ser els fruits inicials, i el 1832 ja existien unes 500 cooperatives que englobaven 20.000 treballadors. 

Owen va centrar totes les seves energies a defensar els interessos dels treballadors, i es va vincular amb el moviment obrer britnic. Crea la Gran Uni Consolidada d'Oficis, amb l'objectiu de controlar tot el moviment obrer britnic. Als pocs mesos de la seva fundaci comena a tenir les primeres crisis perqu inicien una srie de vagues que els obrers no qualificats no poden suportar. Aix va provocar un problema intern agreujat per la pressi externa. Malgrat aquest gran fracs aquesta experincia sindical demostrava: 
El sindicat de masses i d'mbit estatal era possible ;
Es podien plantejar alternatives al sistema capitalista (com cooperatives de producci) ;

Owen es dedicar a escriure i defensar la seva visi del cooperativisme. Atacar institucions com la famlia, la religi, l'herncia, etctera, perqu pensava que limitaven la llibertat del ser hum. Confia que la soluci vindr de la prpia societat. Nombroses cooperatives de consum britniques van sorgir infludes per les seves idees.

Enllaos externs.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185766" title="Louis Blanc" nonfiltered="1409" processed="1405" dbindex="76415">

Louis Jean Joseph Charles Blanc (29 d'octubre de 1811 - 6 de desembre de 1882) va ser un poltic i historiador francs. 
 Primers anys . 
Va nixer a Madrid, on el seu pare era inspector general de finances en el govern de Jos Bonaparte. Rebutj rebre ajuda de Carlo Andrea, comte de Pozzo di Borgo, oncle de la seva mare, Louis Blanc va estudiar dret en Pars, vivint en L pobresa i treballant de collaborador de diversos diaris. A Revue du progres va publicar en 1839 el seu estudi Organitzaci del Treball. Els principis exposats en el seu fams assaig van formar la base per a tota la seva carrera poltica. Li atribueix tot els mals que assoten la societat a la pressi de la competncia, per la qual ra els dbils sn conduts a la desgrcia. Exigia la igualtat de salaris, i la uni dels interessos personals per a assolir el b com   " chacun selon ses besoins, de chacun selon ses facults," el que es podria traduir com  de cadasc segons les seves habilitats, a cadasc segons les seves necessitats . Aix, deia, seria dut a terme amb l'establiment de  tallers socials de treball , una espcie de combinaci entre una societat cooperativa i un sindicat, on els treballadors a cada jornada unirien els seus esforos per al benefici com. En 1841 va publicar la seva Histoire de dix ans 1830-1840, un atac directe a la monarquia instaurada amb la revoluci de juliol. Es van realitzar quatre edicions de l'obra en quatre anys. 

 La Revoluci de 1848 . 
En 1847 va publicar les seves primers dos volums de la Histoire de la Revolution Franaise. La seva publicaci va ser interrompuda per la Revoluci de 1848, en la qual Louis Blanc va formar part del govern provisional. Fou a causa de la seva moci que, el 25 de febrer, el govern va emprendre la "garantia de l'existncia als treballadors per mitj del treball"; i encara que la seva petici d'establir un ministeri de treball va ser rebutjada  perqu suposadament s'excedia de la competncia d'un govern provisional ell va ser destinat a presidir la comissi governamental per als treballadors (Commission du Gouvernement pour els travailleurs) establerta al Palau del Luxemburg per a indagar i informar tot el relacionat amb la qesti laboral. 

El 10 de maig, en la Assemblea Nacional, va tornar a proposar la creaci d'un ministeri de treball, per com la majoria era hostil al socialisme, la proposta va ser novament rebutjada. Va negar seva responsabilitat en el desastrs experiment dels tallers de treball nacionals en el seu assaig Appel aux hommes gens (Pars, 1849), escrita durant el seu exili a Londres, per per al moviment insurgent del 15 de maig i per als moderats que van resultar victoriosos, s era responsable. Entre els sans-culottes, que van intentar forar-lo per a ser el seu dirigent, i la gurdia nacional, que el rebutjava, va ser gaireb assassinat. Rescatat amb dificultat, va escapar amb un fals passaport a Blgica, i desprs a Londres. 

Durant la seva absncia va ser condemnat per un tribunal de Bourges, in contumaciam a la deportaci. Blanc va protestar en contra del judici i de la sentncia, en una srie d'articles publicats al Nouveau Monde. Els articles van ser publicats com Pages de l'histoire de la rvolution de 1848 (Brusselles, 1850). 

 Exili . 
Durant la seva estana a Gran Bretanya va fer s de l'nica collecci de materials sobre el perode revolucionari preservats al Museu Britnic per a completar el seu Histoire de la Revolution Franaise de 12 volums. (1847-1862). En 1858 va publicar una resposta a l'escrit de Lord Normanby cridat A Year of Revolution in Paris (1858), que fou desenvolupat posteriorment en el seu Histoire de la rvolution de 1848 (2 vols., 1870-1880). Tamb va prendre part activa en la organitzaci manica irregular del Ritu de Memphis i Mizram. 

 Retorn a Frana . 
Ja en dates tan reculades com el 1839 Louis Blanc s'havia oposat a la restauraci napolenica, predient que seria "despotisme sense glria," "L'imperi sense emperador". Per tant, va romandre en l'exili des del 1849 fins a la caiguda del Segon Imperi el setembre de 1870, aleshores va tornar a Pars i va servir com a particular en la gurdia nacional. El 8 de febrer de 1871 va ser elegit membre de l'Assemblea Nacional, en la qual va mantenir que la repblica era "la frmula necessria per a la sobirania nacional" i va votar per la continuaci de la guerra; encara que considerat com un esquerr, no va simpatitzar amb la Comuna de Pars, i va utilitzar la seva influncia en va per a assolir la moderaci del moviment. 

En 1878 va advocar per l'abolici de la presidncia del Senat. Al gener de 1879 va introduir en la cmera una proposta per a l'amnistia dels comuners, que va ser atesa. Aquest va ser el seu ltim acte important. Els seus ltims anys van estar marcats per la malaltia i per la mort en 1876 de la seva esposa Christina Groh, amb la qual es va casar en 1865. Va morir a Cannes, i el 12 de desembre va rebre funerals d'Estat en el Cementiri del Pre-Lachaise.

 Llegat Poltic . 
Louis Blanc possea un estil vvid i pintoresc, aix com un considerable poder d'investigaci, per la vehemncia amb la que expressava les seves conviccions, que el situava entre els millors oradors, convertien els seus escrits histrics en pamflets poltics. Les seves idees socials i poltiques van tenir una gran influncia en el desenvolupament del Socialisme francs. 

Els seus Discours politiques (1847-1881) van ser publicats en 1882. Els seus treballs ms importants, a part dels ja esmentats, sn Lettres sur l'Angleterre (1866-1867), Dix annes de l'Histoire de l'Angleterre (1879-1881), i Questions d'aujourd'hui et de demain (1873-1884).

 Referncies .
  
 L. Fiaux, Louis Blanc (1883).



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185767" title="Parc Nacional de Jbil" nonfiltered="1410" processed="1406" dbindex="76416">
El parc Nacional de Jbil s un territori amb qualificaci de parc nacional a Tunsia a la governaci de Kbili a uns 100 km al sud de la ciutat de Kebili. Fou creat per decret el 24 d'octubre del 1994.

Ocupa un rea de 150.000 hectrees i la seva altura s entre 50 i 220 metres. s el parc nacional ms gran del pas i ocupa una part del Gran Erg Oriental tunisi  amb les seves dunes,  4.000 hectrees del Masss tabulari de Jbil o Jebil, i 18.200 hectrees de terres desrtiques.

La seva vegetaci es tpicament sahariana amb especies com: Rhanterium suavolens, Arthrophytum schmittianum, Aristida pungens, Retama raetam, Calligonum arich i  C. azel. s especialment una zona per ocells amb presencia de les segents especies: Pterocles senegallus, Caprimulgus aegyptius, Alaemon alaudipes, Rhamphocoris clotbey, Ammomanes cinctura, Ammomanes deserti, Eremophila bilopha, Scotocerca inquieta, Sylvia melanocephala, Sylvia cantillans, Sylvia deserticola, Sturnus unicolor, Phoenicurus moussieri, Oenanthe leucura, Oenanthe moesta, Oenanthe hispanica, Passer simplex, i Bucanetes githagineus.
Especies amenaades son les Gazella (Gaseles), el Pterocles i la Chlamydotis undulata.

Encara que no queden restes arqueolgics aquesta regi fou part d'una sabana i en les crostes interdunaries s'han trobat restes d'eines de slex tallades i crostes d'ous d'estru. Al mateix lloc de Jbil hi ha un antic campament berber encara en s. En aquest punt  hi ha un lloc de gurdia i algunes estructures del parc (per acolliments, aclimataci,  etc..). Hi ha diversos punt d'observaci. El gurdies patrullen el parc en dromedari o a cavall. Al parc s'hi accedeix per Chabet el Bdha on la casa del guardi s alimentada per energia solar.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185771" title="Parc Nacional de Sidi Toui" nonfiltered="1411" processed="1407" dbindex="76417">
El Parc Nacional de Sidi Toui s un territori de Tunsia, a l'est de la governaci de Mdenine, amb qualificaci de parc nacional.

El parc fou creat per decret el 1990, i est format per uns massissos muntanyosos de entre 45 i 172 metres, estepes i formacions de dunes. Aquest territori estava cobert en l'antiguitat (fa 200 milions d'anys)  per l'anomenat Mar del Mischelkalk i els seus dipsits de calaries marines i gres tenen un gruix de 130 metres; s'hi troben fssils gasterpodes, cefalpodes i de peixos i rptils.

En aquesta zona s'han trobat nombroses eines de slex que demostren que fou habitada per l'home al neoltic quan era part d'una sabana. Al masss de Sidi Toui s'han trobat tamb antigues runes, berbers, romanes i rabs, destacant alguns marabuts  (un total de 16)  que sn una de les atraccions del parc; el ms important s el de Sidi Toui, situat a la cimera ms alta, prop del lloc on hi ha l'ecomuseu; altres sn el marabut de Retila a l'extrem sud-oest, i el marabut de Sidi El Ferjani.

El lloc s molt rid i condiciona la flora i la fauna. 

La flora es estepria i s'enriqueix als llits dels oueds on s ms abundant. Les principals especies vegetals son l' Anthyllis sericea i  el Gymnocarpos decander, i tamb l'espart i la palmera (jujube) entre d'altres. La Periploca laevigata, nica de Tunsia, i el Zizifus lotus s troben tamb al parc ms alladament ; s'hi han reintrodut l' Accia raddiana, el  Rhus tripartitum, el  Calygonom i la ginesta sahariana.

La fauna est formada per 26 especies de mamfers de les que els ms destacats sn la gasela tipus Dorcas (l'nic unglat  de la regi), la guineu del desert, el gat munts, la llebre clara, i altres. 

Entre els rptils hi ha el var del desert, l'escuro amb corns, l'escuro de l'arena,  l'escuro de les pirmides, diverses serps entre elles la serp fuet, i lluerts. Hi ha forces escorpits. 

L'avifauna est formada per 90 especies entre les quals el sirli del desert, els corbs i l'avitarda. Amfibis se'n han classificat 26. Insectes tamb hi ha un nombre important, destacant algunes papallones rares.

A uns 7 km al nord-est del parc es troba la petita vila de Sidi Toui al costat de la sabkhat El Makta, on hi ha una duana i posici fronterera.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185773" title="Illes Zembra i Zembretta" nonfiltered="1412" processed="1408" dbindex="76418">


Illa Zembra, illa de Tunsia;
Illa Zembretta, illa de Tunsia;
Parc Nacional de les illes Zembra i Zembretta, parc nacional de Tunsia;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185774" title="Ernst Bloch" nonfiltered="1413" processed="1409" dbindex="76419">

Ernst Bloch (8 de juliol  de 1885 a Ludwigshafen am Rhein - 4 d'agost de 1977 a Tubingen) va ser un filsof alemany.
 
 Biografia . 
Ernst Bloch provenia d'una famlia jueva del Palatinat. Estudi batxillerat en 1905,i s'especialitz en filosofia, fsica i msica a Wrzburg Munic. El 1908 va fer una tesi sobre Disquisicions crtiques sobre Rickert i el problema de l'epistemologia moderna. El 1913 es va casar amb l'escultora Else von Stritzky (que va morir el 1921). En un viatge a Itlia va conixer a Heidelberg Max Weber. A causa, segons Bloch, de les guerres de conquesta alemanyes, s'exili amb la seva esposa a Sussa de 1917 a 1919. 

En els anys 1920 va viure a Berln i va treballar de periodista. Aix contact amb Bertolt Brecht, Kurt Weill i Theodor W. Adorno, entre altres. El 1922 es va casar amb la pintora Linda Oppenheimer. D'aquest matrimoni va nixer la seva filla Mirijam en 1928, any que es divorci. En 1933 emigra de nou a Sussa. En ser expulsat d'aqu, Bloch passa per Itlia a Viena. Aqu es cas amb Karola Bloch (de soltera Piotrowska), arquitecta polonesa, amb qui romandr fins a morir. El 1937 neix el seu fill Jan Robert. 

De 1936 a 1938 va viure a Praga, on fou collaborador de Die Weltbhne. Poc abans de l'entrada dels nazis, fug als Estats Units. En l'exili nord-americ redacta algunes de les seves obres, com El principi Esperana i Subjecte-objecte. El 1948 li ofereixen la ctedra de filosofia en Leipzig i l'accept l'any segent. En 1955 li atorgaren el Premi Nacional de la Repblica Democrtica Alemanya. A ms, es convert en membre de l'Acadmia Alemanya de Cincies. 

No obstant aix, la Revoluci d'Hongria, en 1956, enfronta el marxista convenut amb el govern del Partit de la Unitat Socialista d'Alemanya: en revelar Bloch les seves idees llibertries, s obligat a jubilar-se en 1957. En 1961 (desprs de la construcci del Mur de Berln), ja no torn d'un viatge a Occident cap a la RDA. Bloch es va convertir en professor visitant de la Universitat Eberhard Karls de Tubingen. En 1967 fou guardonat amb el Premi a la Pau dels Llibreters Alemanys. En 1972 es converteix en ciutad honorari de Ludwigshafen, la seva ciutat natal. Fou doctorat honoris causa de la universitat de Zagreb, de la Sorbona i de la seva Universitat de Tubinga. Acoll amb crtiques benvolents el moviment estudiantil de fins dels anys 1960, del que es considera un dels precursors intellectuals. Amb un dels dirigents ms prominents del moviment, Rudi Dutschke, va mantenir posteriorment una relaci d'amistat paternal. El 4 d'agost de 1977 mor d'una aturada cardaca. 

 Filosofia . 
Ernst Bloch s el filsof de les utopies concretes, de les esperances. Al centre del seu pensament s'ala l'home que es concep a si mateix. La conscincia de l'home no solament s el producte del seu sser, sin que, ms encara, est dotada d'un  excedent . Aquest  excedent  troba la seva expressi en les utopies socials, econmiques i religioses, en l'art grfic, en la msica. Com marxista, Bloch vs en el socialisme i el comunisme els instruments per a traslladar aquest  excedent" als fets.
 Obres .
 Geist der Utopie (1918) (trans.: L'esperit d'Utopia, Stanford, 2000);
 Thomas Mntzer als Theologe der Revolution (1921);
 Spuren (1930);
 Erbschaft dieser Zeit (1935);
 Freiheit und Ordnung (1947);
 Subjekt - Objekt (1949);
 Christian Thomasius (1949);
 Avicenna und die aristotelische Linke (1949);
 Das Prinzip Hoffnung (3 vols.: 1954 1959) (trans.: El principi de l'esperana, MIT Press, 1986);
 Naturrecht und menschliche Wrde (1961) (trans.: Llei Natural i dignitat humana, MIT Press 1986);
 Tbinger Einleitung in die Philosophie (1963);
 Religion im Erbe (1959-66) (trans.: L'home de la seva propietat, Herder and Herder, 1970);
 Atheismus im Christentum (1968) (trans.: Ateisme en el cristianisme, 1972);
 Politische Messungen, Pestzeit, Vormrz (1970);
 Das Materialismusproblem, seine Geschichte und Substanz (1972);
 Experimentum Mundi. Frage, Kategorien des Herausbringens, Praxis (1975);
 Enllaos externs .
  Utopia i ideologia en el pensament d'Ernst Bloch;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185775" title="Antoni Maria Claret i Clar" nonfiltered="1414" processed="1410" dbindex="76420">


Sant Antoni Maria Claret i Clar va ser arquebisbe, missioner i confessor. Nascut a Sallent (Bages) el 23 de desembre del 1807 i mort a l'abadia de Fontfreda el 24 d'octubre del 1870.
  
Vida.
1807.- El 23 de desembre neix a Sallent.
1825-1829.- Estudia i treballa a Barcelona. A la Llotja del Mar cursa disseny txtil i idiomes.
1829.- Comena els estudis eclesistics a Vic.
1835.- s ordenat prevere a Solsona i celebra la primera missa a Sallent.
1825-1839.- Beneficiat, vicari i ecnom de Sallent.
1839.- Marxa a Roma per anar a missions d infidels.
1840.- Torna de Roma malalt i s destinat a Viladrau. Predica la primera missi. N s un record la Creu que plant al cim del Matagalls (Montseny).
1841-1848.- Des de Vic, sempre a peu, predica per 157 poblacions de Catalunya. Escriu moltssims llibres i fullets, estableix associacions de fidels i orienta congregacions religioses.
1847-1848.- Funda la Llibreria Religiosa i predica missions a les Canries.
1849.- El 16 de juliol funda la Congregaci dels Missioners del Cor de Maria (Claretians) i a l octubre s preconitzat arquebisbe de Santiago de Cuba.
1850.- Consagrat bisbe a Vic.
1851-1857.- Ministeri episcopal a Cuba. Desenvolupa una desbordant activitat missionera i social. Organitza l esglsia local. Lluita contra l esclavitud, crea granges-escola per a infants sense sostre i promou caixes d estalvis amb marcat carcter social. Funda les religioses de Maria Immaculada. ;
1856 L 1 de Febrer pateix un atemptat a Holgun.
1857-1868.- Nomenat confessor de la reina Isabel II. Viu a Madrid i aprofita els viatges de la reina per predicar per al poble, i per als religiosos i capellans.
1859.- Nomenat per la reina patr del Reial Hospital i Esglsia de N. S. de Montserrat a Madrid. Funda l Acadmia de St. Miquel, per aglutinar intellectuals i artistes que fomentin les cincies i les arts sota l aspecte religis.
1859-1868.- Nomenat president del Monestir de l Escorial. En fa un centre espiritual i acadmic de gran nivell. 1864 Funda les biblioteques populars i parroquials.
1868.- Acompanya la famlia reial a l exili de Frana.
1869-1870.- Assisteix al Concili Vatic I, a Roma.
1870.- Mor exiliat a Frana acollit pels monjos de Fontfreda i acompanyat dels seus missioners.
1950.- Canonitzat per Pius XII.
1954.- Nomenat Catal Illustre.

Obra escrita.
El pare Claret destac per la seva activitat catequstica tamb en el mon de l'escriptura, tant en castell com en catal. Va escriure unes 96 obres prpies (15 llibres i 81 opuscles) a ms de fer algunes traduccions. Els seus principals llibres sn El Catecisme de la doctrina cristiana (1848), Cam recte i segur per arribar al cel (1846), que tingu 185 edicions i en el qual defensa fermament el paper de la dona com a serventa del marit, Reflexions sobre l'Agricultura (1854), Sermons de missi (1857), Coleccin de plticas dominicales (1858), Plticas doctrinales (1868), la seva Autobiografia (1862,1865), L'Egosmo venut (1869) o Avisos a un sacerdote (1884). 

En 1858 fund l'Acadmia de San Miquel, on pretenia agrupar les forces vives de les arts plstiques, el periodisme i les organitzacions catliques reunint artistes, literats i propagandistes catlics de tota Espanya.







Enllaos externs.
 Autobiografia de Sant Antoni Maria Claret;
 Missioners Claretians de Catalunya;
 Missioners Claretians;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185778" title="Andrs Saborit Colomer" nonfiltered="1415" processed="1411" dbindex="76421">
Andrs Saborit Colomer (Alcal de Henares, 1889 - Valncia, 26 de gener de 1980) va ser un tipgraf, periodista i poltic socialista espanyol. Obrer d'una impremta des de nen, va adquirir la seva formaci elemental en classes nocturnes. Membre des de molt jove de la Associaci General de l'Art d'Imprimir, sindicat socialista fundat per Pablo Iglesias, va collaborar amb aquest quan va ser escollit Regidor de l'Ajuntament de Madrid i es va afiliar al PSOE en 1904. 

Posteriorment va ser collaborador de Julin Besteiro. En 1906, al costat de Toms Meabe, va treballar per l'extensi territorial de les Joventuts Socialistes d'Espanya i en 1912 va ser-ne president. En 1914 ja tenia dues condemnes per les seves postures antimilitaristes. En 1917 va participar en la vaga general i va ser condemnat a cadena perptua en el penal de Cartagena, al costat de Besteiro, Francisco Largo Caballero i Daniel Anguiano, d'on va sortir en 1918 grcies l'acta de diputat per Astries, a ms de ser escollit regidor en Madrid, crrec al que va tenir especial dedicaci. 

En 1921 fou un dels dirigents socialistes que s'oposaren a l'ingrs en la Internacional Comunista. Va ser qui, amb vives a l'exrcit, va proclamar la II Repblica des de la balconada de l'Ajuntament de Madrid el 14 d'abril de 1931. La seva obstinaci li va permetre exercir com a periodista, fundant les revistes Renovacin, Vida Socialista, Democracia (rgan dels besteiristes dintre del PSOE) i Tiempos Nuevos. Va ser director dEl Socialista de 1925 a 1930 i, ja en l'exili, de 1948 a 1950. 

Durant la II Repblica, va ser secretari general del PSOE i vicepresident de la UGT. Desprs de la revoluci de 1934, es va unir amb Julin Besteiro al rebuig de la radicalitzaci socialista. Durant la guerra civil va ser Director General de Duanes i President del Banc de Crdit Oficial. En finalitzar la guerra marxa a Frana. Afligit de problemes de salut, abandon els seus crrecs orgnics el 1950 i marxa a Ginebra (Sussa), on escriur bona part de la seva obra. No obstant aix, encara presidir el Congrs de Tolosa del PSOE en 1970. Va tornar a Espanya de l'exili en 1977. 

Obres.
Asturias y sus gentes, 1964.
Julian Besteiro, 1967.
El pensamiento poltico de Julian Besteiro.
La huelga de agosto de 1917, 1967.
Biografa de Pablo Iglesias (indito);

Enllaos externs.
  26 de enero de 2005: 25 aos sin Saborit. Un hombre y socialista ejemplar, article sobre Andrs Saborit al web d'UGT.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185781" title="Flors de Bach" nonfiltered="1416" processed="1412" dbindex="76422">
Les flors de Bach sn una terpia basada en els ensenyaments d'Edward Bach per tractar sentiments i emocions no volgudes pels pacients a base de preparats naturals, en un mtode similar a l'homeopatia.  Els seus detractors ho consideren una pseudocincia i que la seva suposada eficcia en realitat s deguda a l'efecte placebo. Tot i que els escrits de Bach daten el 1930, la seva popularitat s'associa a l'auge de les doctrines New Age dels anys 90.

Les flors s'assequen al sol o es posen a bullir fins obtenir un lquid que s'administra en dosis molt petites per freqents durant un perode variable fins assolir l'efecte desitjat. Part de l'eficcia del tractament es pot explicar per la introspecci que fa el pacient per identificar el sentiment negatiu (per prendre un remei o un altre).

El tractament.
S'usa per tractar set tipus d'estats negatius: la por, la incertesa, l'evasi del present, la solitud, la hipersensibilitat, la tristesa o desesperaci i la preocupaci excessiva pels altres. Aquests estats tenen diferents aspectes, per tant al costat del tractament bsic es pot usar una barreja d'essncies.

Les plantes usades sn les segents (al costat el que ajuden a combatre):
Agrimonia: els pensaments negatius ocults sota una cara d'alegria;
lber: por al desconegut;
Faig: intolerncia;
Cantaurium: incapacitat per dir no;
Ceratostigma: inseguretat;
Cirerer: por als propis pensaments;
Castanyer: incapacitat d'aprendre dels propis errors;
Chichorium: gelosia i amor possessiu;
Clematis: incapacitat per preparar el futur en el present;
Pomer: autoodi;
Om: sensaci de tenir massa responsabilitats;
Genciana: desnim ;
Gorse: desesperaci;
Calluna: egocentrisme;
Ilex: odi i enveja;
Lonicera: viure en el passat;
Carp: mandra vital ;
Impatiens: impacincia;
Lrix: baixa autoestima;
Mimosa: pors concretes;
Mostassa: malenconia;
Roure: incapacitat per descansar;
Olivera: cansament excessiu;
Pi: culpabilitat;
Aesculus: patiment excessiu pels ssers estimats;
Helianthemum: terror;
Rock Water: repressi;
Scleranthus: incapacitat de prendre decisions;
Ornithogalum: trauma;
Berbena: inestabilitat emocional;
Vinya: desig de dominar els altres;
Juglans: prevenci de canvis negatius;
Violeta: orgull;
Taronger: pensaments no desitjats;
Avena: incertesa;
Rosa: apatia;
Salze: autocompassi i ressentiment;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185783" title="Daniel Anguiano Munguito" nonfiltered="1417" processed="1413" dbindex="76423">
Daniel Anguiano Munguito (Haro, 1882 - Mxic, 1964) fou un poltic i sindicalista espanyol.

Ferroviari, va ingressar aviat a la Uni General de Treballadors, fou actiu participant en la vaga general de 1917 que va finalitzar amb una dura repressi per part de les forces de seguretat. Detingut al costat de Francisco Largo Caballero, Andrs Saborit Colomer i Julin Besteiro, va ser condemnat a cadena perptua i recls en el penal de Cartagena. En aquest temps era tamb sotssecretari del PSOE. En ser escollit Diputat per Valncia a les eleccions generals espanyoles de 1918, va ser excarcerat. Va participar, al costat de Fernando de los Ros, en la comissi enviada pel Partit Socialista Obrer Espanyol a la Uni Sovitica per a avaluar la incorporaci o no a la Internacional comunista. En el seu informe posterior, va considerar convenient la integraci (en contraposici a De los Ros), per valorar com un avan la III Internacional. El Congrs del PSOE de 1921 va rebutjar les tesis d'Anguiano, cosa que va suposar la creaci del Partit Comunista Obrer Espanyol, al qual es va incorporar. Desprs de la Guerra Civil es va exiliar a Frana per, desprs d'un llarg periple per Europa i Amrica, acabar els seus dies a Mxic. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185787" title="Partit Comunista Obrer Espanyol (1921)" nonfiltered="1418" processed="1414" dbindex="76424">
El Partit Comunista Obrer Espanyol va ser un partit poltic espanyol, escindit del PSOE desprs de la decisi del Congrs Extraordinari del 1920, per la qual el PSOE es mantenia adherit a la II Internacional (socialista) i rebutjava les 21 condicions d'ingrs en la Komintern. El sector minoritari (tercerista), partidari d'adherir-se a la Internacional Comunista i en el qual s'incloa la Federaci de Joventuts Socialistes, va decidir escindir-se del PSOE per a fundar el Partit Comunista Obrer Espanyol, adherit a la III Internacional. D'aquesta manera el PCOE era la segona organitzaci espanyola adherida al Komintern, juntament amb el Partit Comunista Espanyol, escindit l'any anterior del PSOE. 

La fundaci del nou Partit es va produir el 13 d'abril de 1921, quan els terceristes derrotats en el Congrs del PSOE van manifestar la seva voluntat d'adherir-se pel seu compte a la Internacional Comunista. Entre els signants d'aquest manifest es van trobar nombrosos fundadors del moviments socialista, com Antonio Garca Quejido (fundador i primer lder de la UGT), Jos Rojas (de la nova Federaci Nacional de Joventuts Socialistes), Virginia Gonzlez (tamb de la UGT), Daniel Anguiano o Facundo Perezagua. En 1921, i a causa de les pressions de la Internacional Comunista, el PCOE i el Partit Comunista Espanyol es van fusionar en el Partit Comunista d'Espanya (PCE), que es va convertir en l'nic referent tercerista a Espanya. Les joventuts d'ambds partits, ambdues provinents de les federacions juvenils socialistes, van emprendre tamb un procs de fusi que va culminar amb la creaci de la Uni de Joventuts Comunistes d'Espanya. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185788" title="Parc Nacional de les illes Zembra i Zembretta" nonfiltered="1419" processed="1415" dbindex="76425">
El Parc Nacional de les illes Zembra i Zembretta es una zona amb qualificaci de parc nacional a Tunsia, a la governaci de Nabeul, formada per dues illes: Zembra i Zembretta, al nord-oest del Cap Bon. Fou el primer parc creat a Tunsia. Es va constituir per decret de 1 d'abril de 1977. L'UNESCO el t classificat com a reserva de la Biosfera des del mateix any. En total afecta a 170 hectrees de terra ms 400 de marines. Depn del Ministeri de l'Agricultura, Direcci general dels boscs. 

S'hi arriba des del port d'Haouaria, prop del cap Bon, o de Sidi Daoud, uns 10 km ms al sud.

L'illa Zembra es la ms gran amb una superfcie de 5.095 hectrees i una altura mxima de 435 metres. Zembretta t 400 metres de llarg i 50 d'ample i una altura mxima de 53 metres. L'illa ms gran t algunes grutes submarines i algunes fonts naturals.

El patrimoni arqueolgic, principalment a l'illa gran, conserva restes pniques, romanes, vndals i bizantines; la ms important es una fortalesa al golf d'Onk Jemel i un lloc d'observaci a 271 metres; tamb a Zembretta hi ha una cisterna que podria datar del segle V i ser part del monestir en el que fou exiliat Vctor de Tunnuna el 555.

La flora de les illes est formada per no menys de 266 especies, amb molts pocs arbres i alguns arbusts; hi ha un lloc on es troben palmeres nanes. Les especies dominants a Zembra sn lOlea europea, Pistacia lentiscus, Arbutus unedo i Erica multiflora. A Zembretta es troba flora heloftica. La flora marina compta amb 149 especies de les que 147 sn algues diverses.

La fauna terrestre inclou el carner salvatge originari de Crsega i Sardenya que es va introduir als anys seixanta i conills salvatges d'un tipus nic, lOryctolagus, present a les dues illes. La fauna aqutica inclou ms de 200 especies de les que 42 sn peixos diversos com el nero, la daurada, la rajada i el peix lloro; tamb es troba el musclo anomenat llepassa gegant (rar a la mar Mediterrnia) i alguns corals. Els delfins s'hi veuen sovint. Els invertebrats son nombrosos.

L'avifauna compte ms de 140 especies destacant els pardals migratoris i una rara espcie de gavina.

Un complex turstic privat que existia a l'illa construt el 1963 es va tancar el 1977 al establir-se el parc. El parc es un lloc classificat per la convenci de Barcelona (rees protegidos d'mbit mediterrni)



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185789" title="KS Ruch Chorzw" nonfiltered="1420" processed="1416" dbindex="76426">

El Ruch Chorzw s un club de futbol polons de la ciutat de Chorzw (Alta Silsia).

 Histria .
Evoluci del nom:
1920 : KS Wielki Hajduki (Chorzw);
1923 : fusi amb Bismarckhtter Ballspiel-Club esdevenint KS Ruch BBC Wielki Hajduki (Chorzw);
1923 : KS Ruch Wielki Hajduki;
1939 : refundaci del club amb el nom Bismarckhtter SV 99;
1945 : refundaci del club amb el nom KS Ruch Chorzw;
1950 : KS Unia Chorzw;
1955 : KS Ruch Chorzw;

 Palmars .
 Lliga polonesa de futbol: (14) 1933, 1934, 1935, 1936, 1938, 1951 (*), 1952, 1953, 1960, 1968, 1974, 1975, 1979, 1989;
 Copa polonesa de futbol: (3) 1951, 1974, 1996;

Jugadors destacats.
Henrik Alszer;
Marcin Baszczy ski;
Krzysztof Bizacki;
Andrzej Buncol;
Ewald Cebula;
Gerard Cie lik;
Dariusz G sior;
Edmund Giemsa;
Joachim Marx;
Zygmunt Maszczyk;
Teodor Peterek;
Czes aw Suszczyk;
Mariusz  rutwa;
Krzysztof Warzycha;
Ernest Wilimowski;
Gerard Wodarz;

 Enllaos externs .
 Web oficial ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185791" title="?KS ?d?" nonfiltered="1421" processed="1417" dbindex="76427">

El  KS  d  ( dzki Klub Sportowy) s un club de futbol polons de la ciutat de d .

 Histria .
Evoluci del nom:
1908 : KS  odzianka  d ;
1912 :  KS  d ;
1948 :  KS Wlokniarz;
1954 :  KS  d ;

 Palmars .
 Lliga polonesa de futbol: 1958, 1998.
 Copa polonesa de futbol: 1957.

 Jugadors destacats .
Pawe  Abbott;
Stanis aw Baran;
Witold Bendkowski;
Miros aw Bulzacki;
Marek Chojnacki;
Kazimierz Deyna;
Marek Dziuba;
Antoni Ga ecki;
Robert Grzywocz;
Leszek Jezierski;
W adys aw Karasiak;
Tomasz K os;
W adys aw Krl;
Jerzy Sadek;
Marek Saganowski;
W adys aw Soporek;
Igor Sypniewski;
Henryk Szczepa ski;
Stanis aw Terlecki;
Jan Tomaszewski;
Miros aw Trzeciak;
Tomasz Wieszczycki;
Andrzej Wo niak;
Bogus aw Wypar o;
Jacek Ziober;

Enllaos externs.
Web oficial;
Web no oficial;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185794" title="Chaambi" nonfiltered="1422" processed="1418" dbindex="76428">


Parc Nacional de Chaambi, a Tunsia;
Djebel Chaambi, muntanya ms alta de Tunsia;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185795" title="Parc Nacional de Chaambi" nonfiltered="1423" processed="1419" dbindex="76429">
El Parc Nacional de Chaambi o Chambi s una zona de la governaci de Kasserine amb qualificaci de parc nacional, que ocupa una superfcie de 6.723 hectrees.

Fou creat per decret de 18 de desembre de 1980 i protegeix la zona del Djebel Chaambi que es la muntanya ms alta de Tunsia en el conjunt muntanys conegut per Dorsal tunisi. El parc s'inicia a 17 km a l'oest de Kasserine (aix es de la ciutat de Kasserine cap a Algria). El parc es va crear principalment per protegir a la gasela de muntanya. El 1977 ja havia estat declarar reserva de la biosfera per l'UNESCO.

La flora s tpica de la regi del Dorsal tunisi, amb pins d'Alep principalment, com espcie dominant entre 262 especies censades. 

La fauna est adaptada a les condiciones muntanyoses i a la neu; es troben porcs senglars, guineus, hienes, gaseles, llebres i altres animals. El carner salvatge originari de Crsega i Sardenya s'hi va introduir als anys seixanta.

Entre l'avifauna cal esmentar la perdiu, el bec creuat dels pins, l'liga Bonell, el falc, el falc peregr, i el percnpter d'Egipte.

La zona t nombroses fonts naturals i s'hi ha trobat vestigis antics com antigues mines de plom (reutilitzades sota protectorat francs) i premses d'oli. Al mig del parc hi ha un ecomuseu.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185797" title="Camorra" nonfiltered="1424" processed="1420" dbindex="76430">
La Camorra s una organitzaci criminal mafiosa de la regi de la Campnia i la ciutat italiana de Npols. En comparaci amb les mfies venes, la Sacra corona unita i la 'Ndrangheta, la Camorra se centra ms en la pirateria.

Histria.


La Camorra neix a Npols als voltants del segle XIV. L'etimologia del terme s incerta, per es creu que camorra prov del castell.

Els seus membres, anomenats camorristi, es relacionaren amb activitats de contraban, xantatges, suborns, robatoris i assassinats. Van saquejar i terroritzar el pas durant segles, i van sortit a la llum pblica vers el 1830. La Camorra va prosperar durant els desordres que es van produir a Itlia durant les lluites per la unificaci.  

Malgrat es va tractar -infructuosament- de reconvertir els camorristi dins del cos de policia, la Camorra va continuar sembrant el terror, i prcticament governaven la ciutat de Npols a comenaments del segle XX. El seu poder es debilit enormement quan els seus membres foren duts a judici l'any 1911. Posteriorment l'associaci fou eliminada l'any 1922 pel govern feixista de Benito Mussolini. No obstant aix, bandes criminals semblants a la Camorra continuaren operant a Npols, tot i que des del 1984, les confessions d'alguns caps camorristes penedits han dut a la desarticulaci de part de la infraestructura que havien tornat desenvolupar des dels anys 60.

Extensi de la Camorra napolitana fou Al Capone als Estats Units.

Camorra s tamb una pellcula de l'any  1972, dirigida per Pasquale Squitieri i protagonitzada per Fabio Testi i Jean Seberg.

Enllaos externs.
 Mapa de la Camorra ;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185799" title="KP Legia Warszawa" nonfiltered="1425" processed="1421" dbindex="76431">

El Legia Warszawa s un club de futbol polons de la ciutat de Varsvia.

 Histria .
Evoluci del nom:
1916 : druzyna Legjonowa (equip dels legionaris);
1920 : WKS Varsvia (Wojskowy Klub Sportowy, club esportiu militar);
1922 : WKS Legia Varsvia;
1938 : tancament del club;
1945 : refundaci com a 1. WKS Varsvia;
1945 : WKS Legia Varsvia;
1949 : CWKS Varsvia (Central WKS);
1957 : CWKS Legia Varsvia;
1989 : ASPN CWKS Legia Varsvia;
1997 : ASPN CWKS Legia Varsvia SSA;
2003 : KP Legia Varsvia SSA;

 Palmars.
 Lliga polonesa de futbol: (8) 1955, 1956, 1969, 1970, 1994, 1995, 2002, 2006;
 Copa polonesa de futbol: (13) 1955, 1956, 1964, 1966, 1973, 1980, 1981, 1989, 1990, 1994, 1995, 1997, 2008;
 Supercopa polonesa de futbol: (3) 1989, 1994, 1997;
 Copa de la Lliga polonesa de futbol: (1) 2002;
 Copa Intertoto: 1967;

 Jugadors destacats .


  Henryk Apostel;
  Jaros aw Araszkiewicz;
  Bernard Blaut;
  Artur Boruc;
  Lucjan Brychczy;
  Andrzej Buncol;
  Les aw  mikiewicz;
  Kazimierz Deyna;
  Dariusz Dziekanowski;
  ukasz Fabia ski;
  Robert Gadocha;
  Jacek Gmoch;

  W adys aw Groty ski;
  Pawe  Janas;
  Dawid Janczyk;
  Marek J wiak;
  Jacek Kazimierski;
  Henryk Kempny;
  Roman Kosecki;
  Wojciech Kowalczyk;
  Wojciech Kowalewski;
  Dariusz Kubicki;
  Cezary Kucharski;
  Marian  a ko;

  Horst Mahseli;
  Henryk Martyna;
  Marcin Mi ciel;
  Piotr Mowlik;
  Jzef Nawrot;
  Jan Pieszko;
  Leszek Pisz;
  Jerzy Podbro ny;
  Ernest Pol;
  Krzysztof Ratajczyk;
  Zbigniew Robakiewicz;
  Marek Saganowski;

  W adys aw Stachurski;
  Marceli Strzykalski;
  Stanko Svitlica;
  Grzegorz Szamotulski;
  Maciej Szcz sny;
  Edward Szymkowiak;
  Antoni Trzaskowski;
  Aleksandar Vukovi ;
  Dariusz Wdowczyk;
  Tomasz Wieszczycki;
  Jacek Zieli ski;
  Janusz  mijewski;


 Entrenadors.


1922-1923: Jozef Ferenczi;
1927: Karl Fischer;
1928-1929: Elemr Kovcs;
1930: Jzef Ka u a;
1933: Stanis aw Mielech;
1933-1934: Gustav Wieser;
1936: Karol Hanke;
1947: Frantiek Dembick;
1948: Edward Drabi ski;
1949: Marian Schaller;
1949-1953: Wac aw Kuchar;
1954-1955: Janos Steiner;
1956-1958: Ryszard Koncewicz;
1959: Kazimierz Grski;
1959: Stjepan Bobek;
1960-1962: Kazimierz Grski;
1962-1963: Longin Janeczek;
1964-1965: Virgil Popescu;
1965-1966: Longin Janeczek;
1966-1969: Jaroslav Vejvoda;

1969-1971: Edmund Zientara;
1971-1972: Tadeusz Chru ci ski;
1972-1973: Lucjan Brychczy;
1973-1975: Jaroslav Vejvoda;
1975-1979: Andrzej Strejlau;
1979-1980: Lucjan Brychczy;
1980-1981: Ignacy Ordon;
1981-1982: Kazimierz Grski;
1982-1985: Jerzy Kopa;
1985-1987: Jerzy Engel;
1987: Lucjan Brychczy;
1987-1989: Andrzej Strejlau;
1989-1990: Rudolf Kapera;
1990: Lucjan Brychczy;
1990-1991: W adys aw Stachurski;
1991-1992: Krzysztof Etmanowicz;
1992-1994: Janusz Wjcik;
1994-1996: Pawe  Janas;
1996: Miros aw Jab o ski;
1996-1997: W adys aw Stachurski;

1997-1998: Miros aw Jab o ski;
1998: Stefan Bia as & Jerzy Kopa;
1998: Jerzy Kopa;
1999: Stefan Bia as;
1999: Dariusz Kubicki;
1999-2001: Franciszek Smuda;
2001: Krzysztof Gawara;
2001-2003: Dragomir Okuka;
2003-2004: Dariusz Kubicki;
2004: Lucjan Brychczy & Krzysztof Gawara & Jacek Zieli ski;
2004-2005: Jacek Zieli ski;
2005-2007: Dariusz Wdowczyk;
2007: Jacek Zieli ski;
2007-: Jan Urban;


Basquetbol.
El Legia ha estat campi polons de bsquet diversos cops:
Lliga polonesa de bsquet: 1956, 1957, 1960, 1961, 1963, 1966, 1969;

 Enllaos externs.
 Web oficial;
 Web no oficial;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185806" title="Parc Nacional de Boukornine" nonfiltered="1426" processed="1422" dbindex="76432">
El Parc Nacional de Boukornine s una zona de la governaci de Ben Arous, a Tunsia, prop d'Hammam Lif, amb qualificaci de Parc Nacional creat per decret de 17 de febrer de 1987 amb una superfcie de 1.939 hectrees. 

El lloc voreja el litoral nord i constitueix l'acabament del Dorsal tunisi. El Djebel Boukornine t una altura mxima de 576 metres al pic de Bordj Cdria i est format per afloraments del calcari jurssic, resistents, plegats i plens de faldes; al cim sn terrenys calcaris del cretaci menys resistents en conjunt.

La flora inclou ms de 600 especies amb una espcie dominant, la tuia de Berberia un arbust resins; en aquest lloc s l'nic del Magrib on es troba una planta herbcia tubrcul endmic, el ciclamen de Prsia, i fins a una dotzena d'orqudies i tulipes salvatges.

La fauna inclou 25 especies de papallones, ms de 50 especies d'ocells incloent algunes aus rapaces, i 25 especies de mamfers, entre ells el mamfer ms petit del mon, la musaranya etrusca. S'hi ha reintrodut els crvols de Berberia, les gaseles de muntanya i els el carners salvatges.

Fa 150 milions d'anys la regi era sota el mar i s'han trobat nombrosos fssils marins. Els cartaginesos i romans van deixar rastres de la seva presencia com un temple de Baal i altres runes antigues. A la font d'An Zarga s'hi fa una peregrinaci cada primavera. El 1926 Arthure Pellegrin va escriure diversos poemes inspirats en aquestes muntanyes.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185807" title="Glyptodon" nonfiltered="1427" processed="1423" dbindex="76433">

El Glyptodon fou un gran mamfer acuirassat, emparentat amb l'armadillo, que visqu durant el Plistoc. Ms prim que un Volkswagen Escarabat, per si fa o no fa de la mateixa mida i pes, es creu que Glyptodon era herbvor.

Fsicament s similar als primers dinosaures anquilosaures, s un bon exemple de convergncia evolutiva de llinatges no emparentats a formes similars.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185811" title="KKS Lech Pozna?" nonfiltered="1428" processed="1424" dbindex="76434">

El Lech Pozna  s un club de futbol polons de la ciutat de Pozna .

 Histria .
Evoluci del nom:
1922 : Liga Debiec;
1929 : KPW Pozna ;
1945 : KKS Pozna ;
1948 : ZZK Pozna ;
1949 : KS Kolejarz Pozna ;
1956 : KKS Lech Pozna ;
1994 : PKP Lech Pozna ;
1998 : WKP Lech Pozna ;
2006 : KKS Lech Pozna ;

 Palmars .
 Lliga polonesa de futbol: (5) 1983, 1984, 1990, 1992, 1993;
 Copa polonesa de futbol: (4) 1982, 1984, 1988, 2004;
 Supercopa polonesa de futbol: (3) 1990, 1992, 2004;

 Jugadors destacats .


 Teodor Anio a;
 Jaros aw Araszkiewicz;
 Jaros aw Bako;
 Hieronim Barczak;
 Jacek B k;
 Edmund Bia as;
 Bartosz Bosacki;
 Jerzy Brz czek;
 Jimmy Conrad;
 Henryk Czapczyk;
 Jacek Dembi ski;
 Czes aw Jako cewicz ;
 Roman Jakbczak;
 Andrzej Juskowiak;
 Miros aw Justek;
 Jerzy Kasalik;
 Jerzy Kruszczy ski;
 Waldemar Kryger;
 Janusz Kupcewicz;
 Damian  ukasik;
 Henryk Mi oszewicz;
 Piotr Mowlik;
 Mariusz Niewiadomski;
 Miros aw Oko ski;
 Bogus aw Pachelski;
 Krzysztof Pawlak;
 Zbigniew Ple nierowicz;
 Jerzy Podbro ny;
 Arkadiusz Radomski;
 Piotr Reiss;
 Marek Rzepka;
 Kazimierz Sidorczuk;
 Dariusz Skrzypczak;
 Jzef Szewczyk;
 Piotr  wierczewski;
 Miros aw Trzeciak;
 Artur Wichniarek;
 Maciej  urawski;

Basquetbol.
El Lech ha estat campi polons de bsquet diversos cops:
Lliga polonesa de bsquet: 1936, 1939, 1946, 1949, 1951, 1955, 1958, 1983, 1984, 1989, 1990;

 Enllaos externs .
 Web oficial;
 Web no oficial;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185814" title="Mfia mexicana" nonfiltered="1429" processed="1425" dbindex="76435">
La "Mfia Mexicana" (MM) o "La eMe" (eMe), i Mexican Mafia en angls, s una notria organitzaci criminal mxico-estatunidenca dels Estats Units. Es va formar a finals de la dcada dels cinquanta per membres de colles de carrer del sud de Califrnia un cop encarcerades a la Deuel Vocational Institution, un correccional juvenil localitzat a Tracy, Califrnia.

Diversos membres d'aquestes colles de l'est de Los Angeles i membres d'altres rees de Califrnia formaren llavors la "colla de colles" coneguda com la Mfia Mexicana, sindicat criminal mxico-americ, que tamb s conegut amb el nom de de La eMe, esdevenint aquesta la primera banda de pres a Califrnia. Aproximadament de tretze a vint Chicanos de l'est de Los Angeles formaren el nucli original de la banda. 

Inicialment La Mfia Mexicana fou formada per a protegir-se de presoners d'altres grups tnics, com ara del personal administratiu de les presons. Conforme l'organitzaci fou augmentant els seus poders al mn exterior, van evolucionar fins a convertir-se en un sindicat criminal involucrat en extorsions, fraus, captaci d'impostos, narcotrfic, blanquejat de diners i assassinats dins i fora de la pres. 

 Membres .

La policia de l'Estat de Califrnia assegura que l'organitzaci t actualment uns 300 membres, alguns en presons, i molts lliures pel sud de Califrnia. Addicionalment existeixen molts no-membres que hi collaboren com a socis que aspiren a ser membres, restant amb bona disposici per a cometre crims per encrrec de la banda per tal d'aconseguir el ser acceptats com a membres.  
Es requereix del vot de tres membres per tal d'ingressar a la banda.

La banda t 4 regles bsiques:
Ser responsable (mort als delators);
No es permet l'homosexualitat (cstig:la mort);
Respecte als membres femenins de la comunitat. (pot haver cstig de mort);
Respecte a la resta de membres i no actuar per motius personals.

Noms un membre pot matar a un altre membre (no un associat).

Altres.
La doctrina original de la banda va ser l'establiment d'un estat independent transfronterer que els garants els drets que la majoria dominat blanca els havia denegat.

Els Sureos sn una muni de petites bandes que dins les presons s'uneixen en un de sol, i que sn el muscle de la Mfia mexicana. ;

La banda s bicfala en la cpula, amb dos caps amb iguals poders.

 Les ciutats de Califrnia estan dividides per la banda en tres categories: De Iniciativa lliure; qualsevol membre local involucrat en el narcotrfic pot demanar ajut d'altres membres per a participar en el negoci; d'Elecci Lliure, el membre local de la banda pot decidir si participa o no (sense repercussions) en algun negoci de narcotrfic; i les Lliures de Drogues, on qualsevol membre local que sigui enxampat distribuint o sota la influncia de narctics s severament castigat..

Segons el FBI, "La Eme" ha encarregat assassinats a altres bandes, com la Aryan Brotherhood. Les dues bandes sn rivals de les bandes d'afroamericans com la Black Guerilla Family.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185816" title="TS Wis?a Krakw" nonfiltered="1430" processed="1426" dbindex="76436">


El Wis a Krakw (pron. , Vssua Krkuf) s un club de futbol polons de la ciutat de Cracvia (voivodat de la Petita Polnia, Polnia). L'escut de l'equip s una estrella blanca sobre un fons vermell.

 Histria .
Evoluci del nom:
1906 : TS Wis a Cracvia;
1940 : DTSG Cracvia;
1945 : TS Wisla Cracvia;
1948 : ZS Gwardia-Wis a Cracvia;
1955 : GTS Wis a Cracvia;
1991 : TS Wis a Cracvia;

 Palmars.

 Nacional .
 Ekstraklasa (Primera divisi):;
1r lloc (11): 1927, 1928, 1949, 1950, 1978, 1999, 2001, 2003, 2004, 2005, 2008 ;
2n lloc (12): 1923, 1930, 1931, 1936, 1947, 1948, 1951, 1966, 1981, 2000, 2002, 2006;
3r lloc (9): 1925, 1929, 1933, 1934, 1938, 1953, 1976, 1991, 1998;
 Copa polonesa de futbol:;
Campi (4): 1926, 1967, 2002, 2003;
Finalista (6): 1951, 1954, 1979, 1984, 2000, 2008;
 Supercopa polonesa de futbol:;
Campi (1): 2001;
Finalista (3): 1999, 2004, 2008;
 Copa de la Lliga polonesa de futbol:;
Campi (1): 2001 ;
Finalista (1): 2002;

 Europa .
 Lliga de Campions de la UEFA:;
Quarts de final (1): 1979 ;
 Recopa d'Europa de futbol:;
Vuitens de final (2): 1968, 1985;
 Copa de la UEFA:;
Vuitens de final (1): 2003;
 Copa Intertoto de la UEFA:;
Campi (3): 1970, 1971, 1973;

Intercontinental.
 Chicago Trophy:;
Campi (1): 2007;

 El Wis a a Europa .


 Estadi Wis a .
L'Estadi Municipal Henryk Reyman, Stadion Miejski im. Henryka Reymana, seu del Wis a, s al nmero 22 del Carrer Reymonta de la ciutat de Cracvia. Va ser construt el 1953 i t actualment una capacitat per a 15.850 espectadors, per est sent renovat per tal que pugui rebre 35.000 afeccionats. El seu rcord d'assistncia data de la temporada 2007-08 quan el derbi estatal amb el Legia de Varsvia va convocar 21.000 persones. Des del mar del 2008 rep el nom del jugador i militar Henryk Reyman, que va formar part del Wis a als anys 20 i 30 del segle XX.
El Wis a s un equip que es fa fort al seu estadi, fins el punt que ostenta el rcord europeu de partits consecutius sense perdre a casa en competici domstica: des del 16 de setembre del 2001 (quan va perdre contra el KSZO Ostrowiec  wi tokrzyski fins a l'11 de novembre del 2006 (quan va perdre 2 a 4 contra el GKS Be chatw. En aquest perode va disputar 73 partits sense perdre, quantitat molt superior a l'anterior rcord polons, 48 partits (que ostentava el Legia).

 Plantilla actual  .
ltima edici del 7 d'agost del 2008



























 

Basquetbol.
El Wis a ha estat campi polons de bsquet diversos cops:
Lliga polonesa de bsquet: ;
 1r lloc (5): 1962, 1964, 1968, 1974, 1976;

Actualment, el Wis a t tamb un equip de bsquet femen.


 Enllaos externs.
 Web oficial;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185818" title="Brcena de Ebro" nonfiltered="1431" processed="1427" dbindex="76437">
Brcena de Ebro s un nucli situat al municipi de Valderredible, prop del lmit amb el municipi de Valdeprado del Ro. Est situat a la vora del riu Ebre. Hi viuen 21 persones (2004) i es troba a 17 km de la capital, Polientes. s a 720 m per sobre el nivell del mar.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185822" title="Cejancas" nonfiltered="1432" processed="1428" dbindex="76438">
Cejancas s un nucli, situat al municipi de Valderredible, en el que hi viuen noms 6 persones (2004). Es troba a 10 km de Polientes i a 716 m per sobre el nivell del mar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185823" title="Arenillas de Ebro" nonfiltered="1433" processed="1429" dbindex="76439">
Arenillas de Ebro s un nucli de poblaci situat al municipi cntabre de Valderredible, en el qual hi viuen vint persones (2004). Es troba situat sota la "Pea Camesa", a 715 m sobre el nivell del mar i a uns cinc quilmetres de Polientes. S'hi han trobat restes medievals. Conserva una esglsia romnica, que data del segle XIII i que est dedicada a Santa Maria.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185824" title="Castrillo de Valdelomar" nonfiltered="1434" processed="1430" dbindex="76440">
Castrillo de Valdelomar s una localitat, situada al municipi cntabre de Valderredible, en la que hi viuen 11 persones (2004). Est situada a 17 km de Polientes. i a 732 m per sobre el nivell del mar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185825" title="Campo de Ebro" nonfiltered="1435" processed="1431" dbindex="76441">
Campo de Ebro s un nucli, situat al muncipi cntabre de Valderredible, en el que hi viuen 21 habitants (2004). Est a 3 km de la capital del municipi, Polientes, i a 712 m per sobre el nivell del mar. 

A Campo de Ebro s'hi troba una esglsia rupestre, de "San Miguel", que fou declarada B d'Inters Cultural l'any 1985. Aquest edifici est situat al costat del temple parroquial de "San Milln", que correspn al barroc rural del segle XVII. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185826" title="Olifant" nonfiltered="1436" processed="1432" dbindex="76442">

Olifant (arcaisme per "elefant") era el nom que rebia a l'edat mitjana el corn de vori fet amb els ullals dels elefants. Un dels olifants ms famosos era el del llegendari cavaller franc Rotllan, protagonista de La Can de Rotllan.

En aquesta can de gesta, Rotllan porta amb ell l'olifant a la rereguarda de l'exrcit al servei de Carlemany. Quan sn atacats a la batalla de Roncesvalls, el seu company Oliver li diu que el faci servir per demanar ajuda, per Rotllan s'hi nega fins que s massa tard. Quan es decideix a fer-lo sonar, la batalla gaireb est perduda. Llavors es disposa a destruir l'olifant, juntament amb la seva espasa Durandal, per evitar que caiguin a mans dels enemics. Segons la versi noruega de la can, anomenada Karlamagnussaga, l'olifant de Rotllan seria la banya d'un unicorn caat a l'ndia.

Un altre olifant fams fou el de Gast IV, vescomte de Bearn, actualment conservat a la Seu de Saragossa, que segons sembla el va acompanyar en la conquesta de la ciutat aragonesa contra les tropes sarranes.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185829" title="Max Bense" nonfiltered="1437" processed="1433" dbindex="76443">

Max Bense (Estrasburg, 1910 - Stuttgart, 1990) va ser filsof, matemtic, fsic i escriptor. Durant molts anys exerc com a professor de filosofia de la tcnica, teoria de la cincia i lgica matemtica a la Universitat Tcnica de Stuttgart.

Biografia.
Va viure a Estrasburg amb els seus pares en les casernes del General Foch. El seu pare era sergent, amb l'entrada de les tropes franceses al novembre de 1918 la famlia va haver de deixar Estrasburg i traslladar-se a Nordgermersleben a prop de Magdeburg, d'on era originari el pare. Va estudiar matemtiques, fsica, geologia, mineria i filosofia en les Universitats de Bonn, Colnia i Basilea. Finalitzada la II Guerra Mundial en 1948 la seva actitud crtica amb el rgim comunista li va induir a traslladar-se a l'oest d'Alemanya. Va impartir moltssimes conferncies en les universitats alemanyes de Ulm, Hamburg i altres, aix com a Brasil, Mxic, Espanya, Jap, Israel i Estats Units.

1937 Es va doctorar a Bonn, amb una tesi dirigida per Oskar Becker sobre mecnica quntica i relativitat de l'existncia.
1938 Ajudant cientfic (fsica) en IG Farben, Leverkusen.
1941 Va treballar com fsic i matemtic en el laboratori de freqncia de Doctor Hollmann a Berln.
1945 Es va iniciar com docent en la Universitat de Jena.
1949 Es va incorporar a l'Escola d'Alts Estudis de Stuttgartcom professor de filosofia, tecnologia, teoria cientfica i lgica matemtica, per no va assolir la plaa fins al 1963 on va romandre fins a 1976.
1958 fins a 1978 s la figura clau de l'Escola de Stuttgart.
1967 Va fundar la revista Semiosis, de la qual va estar el seu editor.

A Stuttgart va crear un ampli cercle d'activitats, relacionades amb l'art, la investigaci, la producci cultural i l'ocupaci innovadora de la tecnologia (Kosmotechnischen Gesellschaft). Pensador d'ampli recorregut teric, amb una rica i variada formaci. Obert a la innovaci tecnolgica, els seus estudis parteixen d'una ptica neopositivista, indaguen en l'art i esttica, la ciberntica i comunicaci, la filosofia i semiologia... En la seva obra apareixen trets i influncies d'autors com Charles Sanders Peirce, Norbert Wiener, Claude Shannon, etctera. Tracta de conjuminar les cincies de l'esperit i les cincies exactes a travs del binomi art-tecnologia. 

Publicacions..

1934 Raum und ich. Eine Philosophie ber donin Raum. L'espai i jo.
1946 Konturen einer Geistesgeschichte der Mathematik, II. Die Mathematik und die Kunst. Una histria intellectual de les matemtiques.
1949 Technische Existenz. Existncia tcnica.
1950 Literaturmetaphysik. Der Schriftsteller in der technischen Welt. Metafsica i literatura.
1952 Plakatwelt . El mn de la publicitat.
1952 Die Theorie Kafkas.Teories de Kafka.
1954 Aestetica . Metaphysische Beobachtungen am Schnen. Esttica  Observacions metafsiques sobre la bellesa.
1957 Esttica de la informaci.
1958 Aestetica ;
1960 Aestetica Programmierung donis Schnen. Allgemeine Texttheorie und Textsthetik.
1962 Theorie der Texte. Eine Einfhrung in neuere Auffassungen und Methoden 1965 Aesthetica. Einfhruung in die neue Aesthetik Esttica. Una introducci a la Nova Esttica.
1969 Einfhrung in die informationstheoretische Aesthetik Uneixi. Introducci a la informaci terica de l'esttica.
1971 Zeichen und Design. Semiotische Aesthetik .
1979 Die Unwahrscheinlichkeit donis Aesthetischen und die semiotische Konzeption der Kunst. La improbabilitat de l'esttica i la concepci.
1986 La suma de perspectives semitiques.
1992 Die Eigenrealitt der Zeichen. L'autorealitat dels signes.

 Articles .

"ber den Essay und seine Prosa" publicat en la revista Merkur (vol. I, 3) l'any 1947 ha estat tradut al catal per Marc Jimnez Buzzi com "L'assaig i la seva prosa".(L'Espill nm. 22 , 2006)

 Enllaos externs .

Sobre l'assaig i la seva prosa













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185832" title="Cota" nonfiltered="1438" processed="1434" dbindex="76444">
En cartografia, una cota s una xifra que expressa l'altitud d'un punt del territori. En el mapa topogrfic apareixen nombroses cotes d'altitud, generalment en els punts culminants i en llocs d'inters com collades, trencaments de pendent, zones planes, etc... Al costat del valor numric corresponent a l'altitud, expressada en metres, s'indica un punt que representa la seva localitzaci exacta.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185833" title="Stevie Nicks" nonfiltered="1439" processed="1435" dbindex="76445">

Stephanie Lynn "Stevie" Nicks (26 de maig de 1948) s una cantant i compositora nord-americana, coneguda per haver estat membre del grup Fleetwood Mac, a ms de tenir una llarga carrera com a solista, i que en conjunt ha produt ms de 20 Top 40 xits. Com a membre de Fleetwood Mac, va entrar al The Rock and Roll Hall of Fame el 1998.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185836" title="Cim" nonfiltered="1440" processed="1436" dbindex="76446">
En cartografia, el cim s la part ms alta d'un tur o muntanya. Les corbes de nivell es disposen de manera concntrica , disminuint el seu permetre i augmentant el seu valor altitudinal, cap l'interior. Sovint, la part culminant del cim s representada per una cota que indica la seva altitud.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185839" title="Mapa topogrfic" nonfiltered="1441" processed="1437" dbindex="76447">
Un mapa topogrfic s una representaci reduda i simplificada de tots els elements que hi ha a la superfcie terrestre: orografia, hidrografia, poblament, comunicacions, usos del sl, lmits administratius, etc. Aquesta representaci s fruit d un procs d interpretaci de tots els elements territorials i de l aplicaci d un llenguatge d expressi grfica. Com ms gran s l rea que es vol representar i ms petita l escala, aquest procs s ms selectiu i ms generalitzador: els elements representats perden precisi a favor d una visi global i coherent del territori, tot conservant les seves posicions relatives.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185841" title="Collada" nonfiltered="1442" processed="1438" dbindex="76448">
Una  collada, port o coll s la part ms baixa, i bastant plana, que es troba entre dos cims, a l'hora que separa dues valls oposades. Els colls, collades o ports, sn utilitzats sovint, com a llocs de pas. En el mapa topogrfic, els colls es mostren com una clariana on el parell de corbes de nivell de la base dels cims tenen el mateix valor d'altitud, per sentits oposats. El mateix passa amb les corbes que indiquen l'inici de les valls que tamb presenten sentits oposats i el mateix valor (inferior, per a les dels cims).









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185846" title="Jive" nonfiltered="1443" processed="1439" dbindex="76449">
El jive s una forma ultraballable del jazz dels anys 40 del segle XX anomenada tamb jump, que sorgeix a partir del bugui-bugui i del jitter-burg i que es fonamenta en la secci de metall de les orquestres.

El ball s frentic, amb salts i acrobcies, improvisat i lliure. Utilitza els passos del jerry bug i del jitter-burg, i que entra, com a ball esportiu, en la modalitat de balls llatins.

Es balla saltant sobre una cama i sobre l'altra amb pronunciats moviments de maluc, i ressorgeix a Anglaterra desprs de l'xit obtingut per Joe Jackson (1981) amb la recreaci del clssic de Cab Calloway "The jumpin' jive".

Referncies.



Enllaos externs.

 Web dedicada al jive amb videoclips, terminologia especfica, passos, etc. ;
 Videoclip mostrant aquesta modalitat de ball. ;
 Videoclip per aprendre els passos d'aquest ball. ;
 Descripci i passos del jive. ;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185847" title="Autoestima" nonfiltered="1444" processed="1440" dbindex="76450">
L'autoestima s l'apreciaci subjectiva del propi jo, un tret de la personalitat modificable segons la percepci dels altres, els xits aconseguits i els missatges rebuts. Sempre s un grau (es t en major o menor mesura) i se sol detectar en psicologia a travs de qestionaris, si b no hi ha un mtode fiable, ja que s una percepci subjectiva. Es comena a formar als 5-6 anys i va afermant-se amb el creixement.

Components de l'autoestima.
Les persones amb una bona autoestima acostumen a presentar aquestes caracterstiques:
confiana en les seves capacitats;
bon concepte d'elles mateixes;
sentit de pertinena a un grup, relacions socials;
atribuci correcta de responsabilitats;
assertivitat i optimisme;
capacitat d'assumir els canvis a la prpia vida, sensaci de control;
interpretaci acurada dels missatges aliens;
sentiment d'sser estimat ;
autoconeixement i acceptaci de la prpia personalitat;

Efectes de l'autoestima.
Una persona amb una baixa autoestima t menys xit en les tasques que emprn, ja que no coneix els seus punts forts i no sap aprofitar-los, tendeix a desanimar-se amb facilitat i no assumeix riscos. Les expectatives negatives acaben condicionant el resultat. Aquest sentiment, a ms a ms, es projecta cap a l'exterior i pot provocar que les altres persones no respectin o valorin la persona en qesti, veient-la esbiaixada. Sovint es busca paliar la baixa autoestima a travs de la violncia, humiliant els altres per sentir-se dominant en alguna situaci.

Una autoestima saludable, per contra, s un factor protector contra el fracs escolar, la depressi i el sentiment de solitud. El seu excs porta a l'orgull, el narcisisme o l'hibris clssica.

Criticisme.
L'autoestima no es pot mesurar cientficament i sovint s'associa en excs amb l'autoindulgncia. Els llibres d'autoajuda i similars estan centrats en formular pensaments positius sobre la persona per no conviden al canvi de patrons negatius que han pogut provocar el sentiment de baixa autoestima. 

Determinats corrents pedaggics, ja desfassats, creien que per no coartar l'autoestima de l'infant, calia deixar-lo en llibertat i no imposar lmits, fet que pot tenir greus conseqncies en la conducta per la incapacitat posterior d'assumir normes o acceptar un fracs.

Alguns grups religiosos creuen que fomentar l'autoestima s sempre negatiu perqu l'nic que mereix ser estimat i respectat s Du i al seu costat l'sser hum no mereix amor ja que est ple de pecat. 

Per ltim, molts psiclegs critiquen que el terme autoestima s massa ample i que serveix per etiquetar un conjunt de fenmens sense relaci i que per tant no s explicatiu.

Foment de l'autoestima.
Hi ha diverses maneres de fomentar l'autoestima, per exemple
assumir les prpies faltes i rebutjar les que no depenen d'un mateix;
practicar meditaci o arts marcials;
desenvolupar una afici o ofici on es destaqui;
rebre elogis sincers de persones estimades;
terpies especfiques;
educaci en valors;
exercicis espirituals;
canvi d'estil i aparena, seducci;
voluntariat;
formar part d'un collectiu reconegut;

Enllaos externs.
Escala d'Autoestima de Rosenberg. ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185850" title="cid cianhdric" nonfiltered="1445" processed="1441" dbindex="76451">

L'cid cianhdric s un cid de frmula HCN. s un lquid voltil, altament txic, d'olor d'ametlles amargues, i que s'obt industrialment per oxidaci d'una mescla d'amonac i met. s molt soluble en aigua per a donar solucions de carcter cid molt feble.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185852" title="Parc Nacional de Fedja" nonfiltered="1446" processed="1442" dbindex="76452">
El Parc Nacional de Fedja (tamb apareix com a Feija i Feiija) s una zona amb qualificaci de parc nacional, a la governaci de Jendouba, a 49 km al nord-oest de Jendouba i 17 km al nord-oest de Ghardimaou. La superfcie es de 2632 hectrees i fou creat per decret de 4 de juny de 1990.

Est destinat a protegir la part millor conservada de les muntanyes de la Khroumirie amb una altura mitjana de ms de 750 metres, amb l'altura mxima al Djebel Statir de 1.150 metres.
Els boscos ocupen el 90% de la superfcie total del parc. Una reserva de crvols iniciada el 1965 sobre 417 hectrees queda dins el parc. 

L'aigua est assegurada per diversos rius: al nord l'Oued Irouq, a l'oest l'Oued Bata, i al sud l'Oued Hadjar. La pluviometria s de 1.217 mm l'any i pot arribar fins als 1.920 mm. La neu al hivern contribueix a un bon subministrament d'aigua complementat amb les nombroses fonts naturals.

El roure es l'espcie dominant per hi ha tamb lentiscs, murta, olivera salvatge, ginesta salvatge i gessam salvatge. Es troben arboos, smilax amb les seves fulles brillants, i brugueres, de las que la fusta de les arrels s'utilitza per a la fabricaci de les "pipes de bruc". A la tardor s'hi troben bolets.

La fauna compta amb ms de 70 especies d'ocells, algunes de les quals tenen en aquest lloc el seu lmit sud d'hbitat. El crvol de Berberia es el mamfer ms important, per se'n compten 25 en total; comenat a protegir el 1964, els seus ramats s'han recuperat i ara es pot reintroduir en altres llocs del pas.

S'han trobat objectes neoltics d'uns deu mil anys, constituts per objectes de slex i obsidianes tallades, sobretot a la vora dels oueds. A la roca de Kef Negcha hi ha unes magnifiques pintures rupestres amb colors ocres; al cim del Kef Negcha s'hi troba el lloc de vigilncia de focs; de l'poca nmida es troben vestigis diversos que semblen ser restes de fortificacions per tropes, i algunes pedres de tomba, per encara no s'ha fet l'estudi arqueolgic corresponent. Hi ha tamb alguns campaments que van fer servir els guerrillers del FLN d'Algria durant la guerra d'alliberament.

Un ecomuseu s'ha construt dins el parc al costat del qual  l'edifici administratiu i un espai de pcnic.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185854" title="Ben Jonson" nonfiltered="1447" processed="1443" dbindex="76453">

Ben Jonson (1572 - 1637) va ser un dramaturg i poeta angls de gran prestigi. Conegut pel seu gust polmic i les seves crtiques artstiques, destac sobretot en la stira. Va ser un rival de William Shakespeare en el teatre i de John Donne en la poesia (ell mateix provocava les comparacions en els seus prlegs).

Obra.
Les seves obres ms conegudes estan en el terreny de la comdia i la poesa lrica, entre les que destaquen:
Volpone: el protagonista fingeix estar al llit de mort per veure com reaccionen els possibles hereus; s una crtica contra l'avarcia i les falses aparences;
El Alquimista: en absncia de l'amo, un servent crida una prostituta i un alquimista per entretenir la gent. Segueix fidelment les regles clssiques de les tres unitats;
La Dama Magntica: s una comdia casolana sobre les relacions entre una vdua, la seva filla, el seu pretendent i el servei. El ttol s irnic, ve donat perqu la filla atreu els homes per la seva fortuna.

Traduccions al catal.
 Volpone, o la guineu, traducci de Rafael Tasis;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185857" title="Parc Nacional de Bou Hedma" nonfiltered="1448" processed="1444" dbindex="76454">
El Parc Nacional de Bou Hedma o Bouhedma s una zona amb qualificaci de parc nacional, a les governacions de Sidi Bou Zid i de Gafsa, a 85 km a l'est de Gafsa i 25 km al sud-oest de Mazzouna i 10 km al sud de Meknassi, i a uns 45 km a l'oest de la costa de la mar Mediterrnia.

La superfcie es de 16.488 hectrees. Est format per tres zones de protecci integral de la cadena muntanyosa de l'Orbata i Bou Hedma, amb una altura mxima de 840 metres. Fou creat per decret de 18 de desembre de  i anteriorment, el 1977, havia estat declarat reserva de la biosfera per l'UNESCO.

La flora t unes 486 especies censades, en el qual destaquen les gomeres, accies i pins; algunes accies sn vestigis de l'antiga sabana que va ocupar aquest lloc. 

La fauna es diversa i encara s'han reintroduit noves especies i s'hi troben estruos, antlops, gaseles, guineus,  xacals, mangostes, porcs espins, hiena i gats salvatges.

La font principal es l d'An Cherchera que s'ha arranjat darrerament i avui dia t fins i tot una petita piscifactoria de peixos d'aigua dola. 

El parc t un edifici administratiu i un ecomuseu

Dins el parc hi ha un lloc prehistric i alguns lloc de culte del neoltic; tamb hi ha alguna resta de fortaleses del limes rom, tombes berbers, algun marabut, i antigues mines.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185862" title="Parcs nacionals de Tunsia" nonfiltered="1449" processed="1445" dbindex="76455">
Tunsia t actualment vuit parcs nacionals, a ms de 16 reserves naturals i ms de 250 zones humides.

Els parcs sn:

Parc Nacional de les illes Zembra i Zembretta;
Parc Nacional d'Ichkeul;
Parc Nacional de Chaambi (Chambi);
Parc Nacional de Bou Hedma (Bouhedma);
Parc Nacional de Boukornine;
Parc Nacional de Fedja (Feija o Feiija);
Parc Nacional de Jbil (Jebil);
Parc Nacional de Sidi Toui;

Dos ms estan en fase de preparaci: el de Djebel Zaghouan amb dos mil hectrees i el Djebel Orbata amb tres mil. Tamb hi ha previst la creaci de ms reserves naturals.

La norma jurdica deriva del codi forestal promulgat el 1966 i refs el 1988. L'accs als parcs requereix autoritzaci prvia. Els parcs depenen de la Direcci general dels boscos, organisme del Ministeri d'agricultura i recursos hidrulics



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185869" title="Courtney Hodges" nonfiltered="1450" processed="1446" dbindex="76456">

Courtney Hicks Hodges (5 de gener de 1887   16 de gener de 1966) va ser un oficial de l'exrcit dels Estats Units, destacant sobre tot pel seu paper durant la Segona Guerra Mundial, on comand el 1r Exrcit al Noroest d'Europa.

 Biografia .
Hodges va nixer a Perry, Georgia, on el seu pare publicava un diari local. An a West Point, per hagu de marxar un any desprs, juntament amb George Patton pels seus pobres resultats acadmics (deficient en matemtiques). No obstant, al 1906 s'allist a l'Exrcit dels Estats Units com a soldat i arrib a oficial tres anys desprs. Serv amb George Marshall a les Filipines i amb Patton a Mxic.

 Primera Guerra Mundial i Anys d'entreguerres .

Guany la Creu del Servei Distingit durant els darrers dies de la I Guerra Mundial, mentre que comandava un atac al Riu Marne. Desprs de la guerra va ser instructor a West Point, tot i que no s'havia graduat en aquella instituci.

Al 1938 va ser Comandant Assistent de l'Acadmia d'Infanteria de l'Exrcit dels Estats Units, i al 1941 esdevingu el comandant.

 Segona Guerra Mundial .

Al maig de 1941 va ser promogut a Major General i li foren atorgats diversos comandaments, entre ells Cap d'Infanteria, fins que finalment reb un comandament al front, el 10 Cos al 1942. Al 1943, mentre que comandava tant el 19 cos com el Tercer Exrcit va ser enviat al Regne Unit, on serviria a les ordres del General Omar Bradley. Durant l'Operaci Overlord va estar subordinat a Bradley com a Comandant Assistent del 1r Exrcit, per a l'agost de 1944 succe a Bradley quan aquest prengu el comandament del 12 Grup d'Exrcits.

Les tropes de Hodges van ser les primeres en veure Pars, i llavors les dirig cap a Alemanya. Van lluitar a la Batalla del Bosc de Hrtgen i van tenir un paper principal a la Batalla de les Ardenes. El Primer Exrcit va ser la primera unitat en creuar el Rin, emprant el pont Ludendorff a Remagen i trobant-se amb l'Exrcit Roig prop de Torgau, al riu Elba. Hodges va ser promogut a General el 15 d'abril de 1945, convertint-se en el segon home, desprs de Walter Krueger, arribant a General des de Soldat ras.

Al maig de 1945, desprs de la rendici alemanya, Hodges i les seves tropes van haver-se de preparar per a la invasi del Jap; preparatius que no van ser necessaris quan la bomba atmica va fer que Jap es rends aquell mateix any. Hodges va estar present a les rendicions tant d'Alemanya com del Jap.

 Darrers anys .

Desprs de la II Guerra Mundial, serv com a Comandant del 1r Exrcit amb seu a Governors Island, Nova York fins al seu retir al mar de 1949. Va morir a San Antonio, Texas al 1966.

 Condecoracions .
 Creu del Servei Distingit (3);
 Medalla del Servei Distingit a l'Exrcit (3);
 Estrella de Plata;
 Estrella de Bronze;
 Medalla de la Victria a la I Guerra Mundial ;
 Medalla de la Campanya Americana;
 Medalla de la Campanya Europea-Africana-Orient Mitj;
 Medalla de la Victria a la II Guerra Mundial ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185870" title="Xarleston" nonfiltered="1451" processed="1447" dbindex="76457">


El xarleston s una dansa negra estatunidenca procedent del foxtrot que neix als Estats Units el 1923 i que pren el nom de la ciutat de Charleston (Carolina del Sud).

Arriba a Europa desprs de la Primera Guerra Mundial a travs de Pars i de la Rvue Ngre de Josphine Baker (1925), i s moda a Frana entre 1925 i 1927.

El seu estil dinmic, espectacular i divertit s'identifica amb els "bojos anys 20" i constitueix un autntic impacte en el ball de societat del moment per la seua dificultat en la coordinaci dels passos, les rotacions, les flexions i les extensions de genolls. 

L'11 de novembre de 1926, Jean Amelys organitza un concurs internacional de xarleston que s guanyat per Raymond Romanet i la seua parella amb un estil molt ms controlat que l'original. El xarleston actual s una sntesi d'ambds estils. Abans, la flexi dels genolls es feia sobre els temps senars o forts. Avui, per, es realitza sobre els parells o febles. 

Es balla sobre una msica de jazz "estil Nova Orleans", de manera individual (amb quicks i rotacions simultnies dels peus), en parella (com un quickstep), o en grup (en cercle, en fileres). Quan es balla en parella, es pot comenar en posici tancada amb passos de fox o de swing i amb pocs desplaaments, i acabar en l'estil lliure.

Actualment, el ball no s moda per segueix formant part del programa de campionats extraoficials de ball de sal i la seua influncia es deixa sentir en alguns temes relacionats amb el jazz.

Les combinacions ms tpiques sn el pas encreuat o xarleston, el balanceig, la marxa (oberta, creuada o en ziga-zaga, endavant o alterna), els girs, les encreuades de mans i de braos sobre els genolls, i els quicks que  acompanyen les rotacions de peus. 

Al seu dia inspir la moda dels vestits i cabells curts ( la garon).

N'hi ha dues modalitats:

 El xarleston americ: s l'estil de xarleston ms conegut i espectacular, i es caracteritza per constants pujades laterals de cames (quicks) i incessants rotacions de peus, de cintura i flexions de genolls.

 El xarleston europeu: s conegut als Estats Units com a estil pla (flat) i s una evoluci de l'anterior. Neix a Frana l'any 1926 i es balla en parella com un fox rpid.;


 
Referncies.



Enllaos externs.

 Origen i evoluci del xarleston.  i ;
 Videoclips mostrant parelles ballant el xarleston. ;
 Llions per aprendre a ballar el xarleston. ;
 Selecci d'articles de l'Encyclopdia Britannica a l'entorn d'aquest ball. ;
 Selecci de persones i parelles ballant el xarleston. ;
 Audici del ritme del xarleston i videoclips referits a aquest ball. ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185873" title="Agustn Garca Calvo" nonfiltered="1452" processed="1448" dbindex="76458">
Agustn Garca Calvo s un filleg, lliurepensador, poeta i dramaturg espanyol, nascut a Zamora el 15 d'octubre de 1926.

 Biografia . 
Va realitzar estudis de Filologia clssica en la Universitat de Salamanca, on es doctora amb una tesi sobre Prosodia y mtrica antiguas. En 1951 exerceix com professor catedrtic d'institut. En 1953 ocupa una ctedra de llenges clssiques a Sevilla i en 1964 a Madrid a la Universitat Complutense (UCM), fins que la dictadura franquista el va separar de la ctedra madrilenya el 1965 amb Enrique Tierno Galvn, Jos Luis Lpez-Aranguren i Montero Daz per prestar el seu suport a les protestes estudiantils (Savater 2003: 177). Es va exiliar durant alguns anys a Frana i va ser professor a la Universitat de Lilla i en el Collge de France. Tamb va treballar com a traductor per a l'editorial Ruedo Ibrico. A Pars va coordinar una Tertlia Poltica en un caf del Barri Llat. El 1976, va ser restablit en la seva ctedra, en la qual va romandre fins a la seva jubilaci el 1992. s professor emrit per la UCM. 

Va formar part del Cercle Lingstic de Madrid juntament amb Rafael Snchez Ferlosio i Carlos Piera. Com a filleg ha fet importants contribucions a la lingstica general, la prehistrica o indoeuropea, la grecollatina i la del espofcont ("espaol oficial contemporneo"). La seva teoria general sobre el llenguatge apareix desenvolupada en la trilogia formada per Del lenguaje, De la construccin (Del lenguaje II) i Del aparatol (Del lenguaje III) i en els articles recopilats en el volum Hablando de los que se habla. Estudios de lenguaje (Premi Nacional d'Assaig de 1990). 

Les seves obres ms destacades en l'mbit de la filosofia sn: Lecturas presocrticas, Lecturas presocrticas II. Razn comn. Edicin crtica, ordenacin, traduccin y comentario de los restos del libro de Herclito, Contra el tiempo, De Dios i Contra la Realidad. 

Com poeta ha publicat, entre unes altres: Canciones y soliloquios, Ms canciones y soliloquios, Del tren (83 notas o canciones), Libro de conjuros, Ramo de romances y baladas, Sermn de ser y no ser, Valorio 42 veces y Relato de amor. s autor de diverses peces dramtiques com Ismena, Rey de una hora i Baraja del rey don Pedro (per la qual va rebre el Premi Nacional de Literatura Dramtica de 1999). 

Tamb ha editat diverses sries d'articles i collaboracions periodstiques que recullen diversos atacs contra aspectes de la societat actual, tals com Contra la Familia, Contra la Pareja, Contra la Paz, Contra la Democracia, Anlisis de la Sociedad del Bienestar, Noticias desde abajo y Que no, que no.

Fernando Savater en fou deixeble els anys 70 i va planejar elaborar amb ell una tesi doctoral, que mai va dur a bon terme (Savater 1992: 23). No obstant aix, en anys posteriors les seves postures divergiren radicalment. Com escriu Savater en la seva autobiografia, va ser fonamental en el meu esdevenir intellectual i moral trobar-lo, no menys que desprs desenganxar-me d'ell (Savater 2003: 182). 

Altres intellectuals espanyols interessats en algun moment pel pensament de Garca Calvo sn Flix de Aza (qui ha pres d'ell l'expressi "mitjans de formaci de masses" i l'antologia potica del qual Poesa (1968-1978) duu un prleg de Garca Calvo) i Javier Maras. S'ha assenyalat tamb la seva influncia sobre els ltims llibres del poeta Miguel ngel Velasco. En l'actualitat coordina una Tertlia Poltica que se celebra en l'Ateneu de Madrid els dimecres a les 20.30 hores, en la Cacharrera, 2. zona (sala romntica). L'obra potica de Garca Calvo ha inspirat diverses versions musicals, com les de Amancio Prada o Chicho Snchez Ferlosio.

 Pensament poltic . 
Parteix d'una crtica a la realitat, com idea feta d'altres idees que la fonamenten, com les de mort i individu. Aquesta realitat s nicament la que els humans pateixen, no el que pugui quedar per aqu de models superats, sin aquella que es troba en la cimera del progrs, s a dir, la que t com a model les societats avanades democrtiques. D'aqu la seva lluita contra la democrcia, per ser aquesta el rgim que li toca viure i que administra la mort dels ciutadans. Es tractaria d'enderrocar un nou du, els diners, que basen el seu poder en la creena que tot s reduble a si mateix. Un nou du i una nova religi, la de la cincia, que ve a establir la realitat. 

Assenyala que estat i capital estan ms units que mai i que la lluita ha de ser contra ambds, sempre negativa i per tots els mitjans possibles. Dintre d'aquests assenyala que la paraula s un dels mitjans d'acci. Puntualitza que la lluita no s individual (l'individu s a imatge i semblana de l'estat), sin de la gent, del que hagi de poble, en el bon sentit (els quals no tenen el poder), en nosaltres. Com individus som essencialment reaccionaris. 

Poble o gent vindrien a ser les fractures en la concepci que dicta que la Realitat s tot el que hi ha, o que l'individu s el que s. Considera, pel que fa als nacionalismes, que no hi ha pobles: aquests sn intents de reduir el poble (sempre desconegut i indefinible) a una idea manejable i submissa al poder. Per la mateixa ra, nega que el poble pugui posseir una constituci, ats que aquesta sempre li s imposada per a reduir-lo a la Realitat. Respecte als idiomes, considera que les paraules amb significat d'aquests configuren la "realitat", distinta per a cada tribu. En la mesura que el llenguatge contribueix a crear la illusi que sabem tot el que hi ha i com nomenar-lo i manipular-lo, constitueix un arma contra el poble. No obstant aix, en l's com de les paraules, es produeixen contnuament albiris que apunten al contrari (que no sabem el que hi ha, ni la Realitat cobreix tot el que es dna), i en aquest sentit el llenguatge, que qualsevol pot usar per que no s de ning, s l'expressi popular per excellncia. Exemples de les lluites que t amb la "realitat" les podem trobar en els seus atacs a l'autombil i defensa del tren; en la seva lluita contra la concepci que "Hisenda som tots"; o en la seva lluita per "escriure com es parla" enfront del llenguatge d'erudits, funcionaris i periodistes.

 Premis .
 Premi Nacional d'Assaig el 1990 per Hablando de lo que habla;
 Premi Nacional de Literatura Dramtica en 1999 per La Baraja del rey don Pedro;
 Premi Nacional al conjunt de l'obra d'un traductor en 2006;

Obra.
 Gramtica i teoria del llenguatge .
Pequea introduccin a la prosodia latina (Madrid : Sociedad de Estudios Clsicos, 1954).
Lalia, ensayos de estudio lingstico de la sociedad (Madrid: Siglo XXI, 1973).
Del ritmo del lenguaje (Barcelona: La Gaya Ciencia, 1975).
Del lenguaje (I) (Zamora: Lucina, 1979; 2 ed correg. 1991).
De la construccin (Del lenguaje II) (Zamora: Lucina, 1983).
Del aparato (Del Lenguaje III) (Zamora: Lucina, 1999).
Hablando de lo que habla. Estudios de lenguaje (Premio Nacional de Ensayo 1990) (Zamora: Lucina, 1989; 2 ed. 1990; 3 ed. 1990; 4 ed. 1993).
Contra la Realidad, estudios de lenguas y cosas (Zamora: Lucina, 2002).
Es. Estudio de gramtica prehistrica (Zamora: Lucina, 2003);
Tratado de Rtmica y Prosodia y de Mtrica y Versificacin (Zamora: Lucina, 2006). Resea.

 Lgica .
De los nmeros (Barcelona: La Gaya Ciencia, 1976);

 Traduccions i versions d'autors clssics grecs i romans .
Aristfanes, Los carboneros (Akharnes). Versin rtmica de A. Garca Calvo (Zamora: Lucina, 1981; 2 ed. 1998).
Herclit, Razn comn (Lecturas presocrticas II) Edicin, ordenacin, traduccin y comentario de los restos del libro de Heraclito (Zamora: Lucina, 1985).
Homer, Ilada . Versin rtmica de Agustn Garca Calvo (Zamora: Lucina, 1995).
Xenofont, Memorias de Scrates, Apologa, Simposio (traduccin, introduccin y notas) (Madrid: Alianza Editorial; 1967, Salvat editores, 1971).
Lecturas presocrticas (Zamora: Lucina, 1981: 2. ed. corr. 1992).
Lucreci, De Rerum Natura / De la Realidad. Edicin crtica y versin rtmica de A. Garca Calvo (Zamora: Lucina, 1997).
Plaute, Psudolo o Trompicn (traduccin rtmica, introduccin y notas) (Madrid: Cuadernos para el Dilogo, 1971).
Plat, Dilogos Socrticos, Apologa, Teages, Los enamorados, - Crmides, Clitofonte (traduccin, introduccin y notas) (Barcelona: Salvat Editores, 1972).
Poesa antigua (De Homero a Horacio) (Zamora: Lucina, 1992).
Scrates (en Enciclopedia Universitas, t.II, fasc.30), (Barcelona: Salvat Editores, 1972).
Sfocles, Edipo Rey. Versin rtmica de A.Garca Calvo (Zamora: Lucina, 1982; 2 ed. 1988; 3ed. 1993).
Virgili (estudio biogrfico y versin rtmica de las Buclicas del libro IV de las Gergicas y del libro VI de la Eneida) (Madrid: Ediciones Jcar, 1976).

 Altres traduccions i versions .
Don Sem Tob, Glosas de sabidura o proverbios morales y otras rimas. (texto crtico, versin, introduccin y comentario) (Madrid: Alianza Editorial, 1974).
Shakespeare, William, Sonetos de amor ( texto crtico, traduccin en verso, introduccin y notas)(Barcelona: Anagrama, 1974);
Shakespeare, William, Sueo de noche de verano (1980: 2. ed. 1988: 3.ed- 1993);
Shakespeare, William, Macbeth (1980) Versiones rtmicas de A. Garca Calvo. ed Lucina;
Marqus de Sade Instruir deleitando o Escuela de amor (La philosophie dans le boudoir). Traduccin y prlogo de A. Garcia Calvo- (Zamora: Lucina, 1980: 2.ed. 1988);
Georges Brassens. 19 Canciones. Con versin para cantar de A. Garcia Calvo (1983) ed. Lucina;
Belli, Giuseppe-Gioachino, 47 sonetos romanescos con las versiones de Agustn Garca Calvo (Zamora: Lucina, 2006);
Valry, Paul, Le Cimetire Marin / El Cementerio Marino con la versin rtmica de Agustn Garca Calvo (Zamora: Lucina, 2006);

 Assaig i Poltica .
Apotegmas a propsito del marxismo (Pars: Ruedo Ibrico, 1970).
Manifiesto contra el despilfarro (Madrid: Banda de Moebius, 1977).
Qu es el Estado? (Barcelona: La Gaya Ciencia, 1977).
Actualidades (Zamora: Lucina, 1980).
Cartas de negocios de Jos Requejo (Zamora: Lucina, 1981).
Historia contra tradicin. Tradicin contra Historia (Zamora: Lucina, 1983; 2 ed. 1998).
Familia: la idea y los sentimientos (Zamora: Lucina, 1983; 2 ed. 1992).
El amor y los 2 sexos. Del tiempo de amor y olvido (Zamora: Lucina, 1984: 2. ed. 1991).
De la felicidad (Zamora: Lucina, 1986; 2. ed. 1989; 3 ed- 1991, 4 ed. 2000).
De los modos de integracin del pronunciamiento estudiantil (Zamora: Lucina, 1987).
Noticias de abajo (Zamora: Lucina, 1991; 2. ed. 1991; 3 ed. 1995).
Contra la Paz. Contra la Democracia (Barcelona: Editorial Virus, 1993);
Contra el Tiempo (Zamora: Lucina, 1993; 2 edicin 2001).
Anlisis de la Sociedad del Bienestar (Zamora: Lucina, 1993: 2 ed. 1995).
Contra la Pareja (Zamora: Lucina, 1994: 2 ed. 1995);
Contra el hombre (con dos eplogos de Isabel Escudero) (Madrid: Fundacin de Estudios Libertarios, Anselmo Lorenzo, 1996);
De Dios (Zamora: Lucina, 1996).
Locura. 17 casos (Zamora: Lucina, 1997).
37 adioses al mundo (Zamora: Lucina, 2000). Resea;
Qu es lo que pasa? (Zamora: Lucina, 2006).

 Poesia .
Al burro muerto... (1998), ed. Lucina.
Bebela (1987; 2 ed 2001), ed. Lucina.
Canciones y soliloquios (1982; 2. ed. 1993), ed. Lucina.
Del tren (83 notas o canciones) (1981), ed. Lucina.
Libro de conjuros (1979; 2ed 1981; 3 ed 1991; 4 ed. 2000), ed. Lucina.
Ms canciones y soliloquios (1988), ed. Lucina.
Ramo de romances y baladas (1991), ed. Lucina.
Relato de amor (1980; 2. ed. 1982; 3ed. 1989; 4 ed.1993), ed. Lucina.
Sermn de ser y no ser (1980; 2 ed.1984; 3 ed. 1988; 4ed. 1995), ed. Lucina.
Valorio 42 veces (1986), ed. Lucina.
Uno o dos en 23 sitios y ms, ed. Lucina. Resea de Jos Luis Garca Martn;
4 canciones de amor perdido y el cnife (2006), Ediciones del 4 de Agosto.

 Teatre .
Baraja del Rey Don Pedro (Premio Nacional de Literatura Dramtica 1999) (1998; 2ed. 1999) ed. Lucina.
Ismena. Tragicomedia musical (1980), ed. Lucina.
Rey de una hora (1984), ed. Lucina.
Tres farsas trgicas y una danza titnica. "Traspaso, Dos amores, "Velatorio y "Rotura, cuatro obras de teatro de una media hora de duracin (1980), ed. Lucina.
Pasin. Farsa trgica (2006), ed. Lucina.

 Altres .
 Himne de la Comunitat de Madrid (1983 BOCM);
Eso y ella. 6 cuentos y una charla (1987; 2 ed 1993) ed. Lucina;
Qu coos? 5 cuentos y una charla (1990; 2 ed 1991; 3 ed. 1991: 4 ed. 1995) ed. Lucina;

 Articles .
Innumerables articles de filologia i lingistica a les revistes Emrita, Estudios Clsicos, Revista Espaola de Lingstica, Saber Leer, etc. I de poltica a Archipilago, El Pas, Diario 16, La Razn, etc.

Referncies.


Enllaos externs.
 Blog sobre els seus llibres;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185877" title="(47) Aglaja" nonfiltered="1453" processed="1449" dbindex="76459">
Aglaja s l'asteroide nm. 47 de la srie, descobert a la ciutat de Dsseldorf, Alemanya per en Karl Theodor Robert Luther (1822-1900), el 15 de setembre del 1857.

T un dimetre de 127 quilmetres, i el seu perode de rotaci s de 13,2 hores.

El seu nom es deu a Aglaia, una de les tres Crites de la mitologia grega.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185880" title="Oliba" nonfiltered="1454" processed="1450" dbindex="76460">

Oliba s un nom com en catal i occit a l'edat mitjana:
L'abat Oliba ( Besal v 971 - Sant Miquel de Cuix, Conflent 1046), abat, bisbe i comte de Berga i Ripoll (998-1003).
Oliba Cabreta, I de Cerdanya i I de Besal (v 920 - Montecassino, Itlia 990), comte de Cerdanya (965-988), comte de Besal, Berga i Ripoll (984-988), i pare de l'abat Oliba.
Oliba I de Carcassona ( ? - 837 ), comte de Carcassona (821-937).
Oliba II de Carcassona ( ? - 879), comte de Carcassona i Rass (865-872) i (872-877).


Vegeu tamb Oliva (desambiguaci) i liba.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185882" title="Antoni Xirau i Palau" nonfiltered="1455" processed="1451" dbindex="76461">
Antoni Xirau i Palau (Figueres, Alt Empord 1898 - Bagneux, Illa de Frana 1976) fou un poltic i advocat catal, germ del filsof Joaquim Xirau i Palau. Estudi Dret a la Universitat de Barcelona, on va ser un dels impulsors del Grup Lliure d'Ensenyament, que organitzava conferncies als centres obrers. Va fer el servei militar al Marroc amb Josep Tarradellas i des del 1923 exerc d'advocat

Fou el primer director del diari L'Opini (1928). El 1930 va formar part de la comissi que redact el Manifest d'Intelligncia Republicana, i el mar de 1931 particip en la Conferncia d'Esquerres, ssent un dels membres fundadors d'Esquerra Republicana de Catalunya. 

Particip en la redacci de l'Estatut de Nria i a les eleccions generals espanyoles de 1931 fou escollit diputat a les Corts de la Segona Repblica Espanyola, on va defensar l'aprovaci de l'estatut. El 1932 fou escollit diputat per la provncia de Girona al Parlament de Catalunya. Ms tard fou conseller de sanitat i assistncia social (octubre-desembre de 1932) i agricultura i economia (desembre de 1932-gener de 1933). 

El setembre de 1933 fou expulsat d'ERC i esdevingu un dels dirigents que va fundar el Partit Nacionalista Republic d'Esquerra. Tot i aix, defens la Llei de Contractes de Conreu i particip en els fets del sis d'octubre de 1934, ra per la qual fou empresonat un temps al vaixell Uruguay. A les eleccions generals espanyoles del 1936 va formar part del Front d'Esquerres i es reintegr a ERC amb la resta del partit. Durant la guerra civil espanyola no va ocupar crrecs pblics, noms va mantenir l'acta de diputat. En acabar el conflicte es va exiliar a Mxic i desprs a Frana, on fou membre de comit executiu d'ERC a l'exili i exerc de professor universitari. 

 Obres .
 Safreu (1934);
 El meu poble i altres poemes (1953);
 Almogvers (1954);

 Enllaos externs .
 Biografia;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185885" title="Ana Palacio Vallelersundi" nonfiltered="1456" processed="1452" dbindex="76462">

Ana Palacio Vallelersundi ( Madrid, Espanya 1948 ) s una poltica i professora universitria espanyola, ministra d'Afers Exteriors sota la presidncia de Jos Mara Aznar durant la VII Legislatura.

Biografia.
Va nixer el 22 de juliol de 1948 a la ciutat de Madrid, sent germana de la tamb poltica Loyola de Palacio. Va estudiar dret, sociologia i cincies poltiques a la Universitat Complutense de Madrid, en la qual posteriorment en fou professora. El 1984 es va incorporar a la UNED fins que l'any 1992 va passar a tasques docents en universitats privades. 

Activitat poltica.
L'any 1994 va esdevenir eurodiputada al Parlament Europeu a les llistes del Partit Popular, esc que va ocupar fins el 2002. Aquell mateix any va ser escollida Ministra d'Afers Exteriors, durant el segon govern de Jos Mara Aznar, crrec que va ocupar fins a finals de la legislatura el 2004. 

Com a ministra es va trobar amb el problema de l'ocupaci de l'Illa Perejil per part del Marroc l'any 2002 i el conflicte consegent diplomtic entre aquests dos pasos, cosa que va comportar que Espanya mantingus als respectius ambaixadors retirats de les seves seus durant dos anys. Al Consell de Seguretat de les Nacions Unides va mantenir posicions molt prximes a les sostingudes pels Estats Units d'Amrica, a travs de Colin Powell, en referncia a la presncia d'armes de destrucci massiva a l'Iraq, i que va comportar la consegent Invasi de l'Iraq. Aix mateix tamb va participar de forma activa en la Convenci Europea liderada per Valry Giscard d'Estaing.

En les eleccions generals de 2004 fou escollida diputada al Congrs de Diputats per la provncia de Toledo, renunciant al seu esc el 2006 per esdevenir vicepresidenta del Banc Mundial a Washington DC.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185889" title="Joaquim Xirau i Palau" nonfiltered="1457" processed="1453" dbindex="76463">
Joaquim Xirau i Palau (Figueres, Alt Empord 1895 - Mxic 1946) fou un filsof catal, fill de l'advocat Ramon Xirau i Llorens, i germ del poltic Antoni Xirau i Palau i del jurista Josep Xirau i Palau. s pare de l'escriptor i filsof Ramon Xirau i Subias.

Estudi filosofia a la Universitat de Barcelona, on fou deixeble de Jaume Serra i Hnter i Toms Carreras i Artau, i es doctor a la Universitat de Madrid, on fou deixeble de Jos Ortega y Gasset i Manuel Garca Morente, per tamb fou influt per Manuel Bartolom Cosso i la Institucin Libre de Enseanza. Hi realitz tesis doctorals sobre Jean Jacques Rousseau i Gottfried Wilhelm Leibniz. Tamb va estudiar dret a la Sorbona de Pars, Brusselles, Ginebra, Leuven i Cambridge.

Va ser professor de filosofia a l'IES Ramon Muntaner.

Un cop torn a Espanya, va obtenir una ctedra d'institut a Vigo. Ms tard va obtenir una ctedra de filosofia a la universitat de Saragossa, i finalment el 1927 fou nomenat catedrtic de lgica i teoria del coneixement de la Universitat de Barcelona, crrec que ocup fins el 1939, on tamb fou deg de la facultat de filosofia i lletres. Juntament amb Jaume Serra i Francesc Mirabent va formar l'anomenada Escola de Barcelona, i hi va tenir com a deixebles tota una generaci de coneguts filsofs com Josep Maria Calsamiglia i Vives,  Josep Maria Font i Puig, Jordi Maragall i Noble, Josep Ferrater i Mra, Francesc Gom i Must, Eduard Nicol, i Jaume Bofill i Bofill. 

Polticament, era un republic convenut, defensava una reforma de la societat basada en l'educaci, i fou un dels fundadors de la Uni Socialista de Catalunya, per no ocup crrecs pblics i abandon el partit quan aquest es va integrar en el PSUC. En acabar de la guerra civil espanyola el 1939 s'exili a Frana, desprs a la Gran Bretanya i finalment a Mxic, on hi fou professor a la Universidad Nacional Autnoma de Mxic (UNAM) i tamb professor al Liceo Franco-Mexicano. 

Tot i proper a Ren Descartes, era seguidor de la  fenomenologia de Theodor Husserl i de la orientaci filosfica de Max Scheler, Henri Bergson i George Edward Moore, la seva tendncia filosfica es basa en la teoria dels valors, on intenta superar l'idealisme subjectiu mitjanant la noci de l'amor, ja que l'activitat amorosa es troba en la confluncia de l'sser i el valor, i s on s'hi supera la condici subjecte-objecte. Alhora, creia que el ser concret resultava, per una banda, de la cooperaci de l'eternitat de la fluncia dinmica i intensiva, i per l'altra, de l'eternitat dels elements immutables que la defineixen i l'enquadren. Tamb va fer estudis sobre Ramon Llull i Joan Lluis Vives. 

 Obres .
 Las condiciones de la verdad eterna en Leibniz (1921);
 Rousseau y las ideas polticas modernas (1923);
 Descartes y el idealismo subjetivista moderno (1927);
 Lo fugaz y lo eterno, El sentido de la verdad (1927);
 La recerca d'una nova ciutat de Du (1940);
 El pensamiento y la obra de Bergson (1944) ;
 Ramon Llull, filosofa y mstica (1945);

Bibliografia.
Carles Bastons i Miquel Bastons, "Correspondncia de figuerencs a Unamuno: estudi especial -vida, pensament i cartes- de Joaquim Xirau (1895-1946)", Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 17 (1984), 341-358.

 Enllaos externs .
 Biografia al Portal de l'Exili;
 Biografia a Filoenxarxa.net;
 Expedient de Joaquim Xirau a la UB;
 Biografia a Exiliados.org;
 Article de Jordi Girau sobre la filosofia de Joaquim Xirau;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185892" title="Josep Maria Junoy i Muns" nonfiltered="1458" processed="1454" dbindex="76464">
Josep Maria Junoy i Muns (Barcelona 1887 - 1955) fou un periodista i dibuixant catal, germ d'Emili Junoy i Gelabert. De jove va viure a Pars, on treball de venedor de llibres i de marxant de pintura. Va fer dibuixar acudits de costums, anticlericals i de denncia social a Papitu (1908-1910). Influt per Apollinaire, tamb fou un dels introductors de la poesia avantguardista a Catalunya i dirig la revista avantguardista Trossos. Tamb va collaborar a La Publicitat, La Veu de Catalunya, Vell i Nou, i La Nova Revista i El Mat, de les quals en fou fundador i director.

Cap el 1930 es convert al catolicisme, edit en catal les obres de Gilbert Keith Chesterton i es decant cap al neoclassicisme esttic i cap a l'apologtica en religi, ra per la qual va donar suport Francisco Franco durant la guerra civil espanyola. Desprs de la guerra escrigu noms en castell, a Solidaridad Nacional i Destino.

 Obres .
 Poesia .
 Poema a Guynemer (1915);
 Poemes i calligrames (1920);
 Crtica d'art .
 Arte y artistas (1912);
 Conferncies de combat (1923);
 Els drets i els deures de la joventut (1924);
 Crear un pblic (1925);
 El gris i el cadmi (1926);
 Marginlia diversa (1928);
 La pintura catalana contempornia (1931) ;
 L'actualitat artstica (1931);
 Elogio del arte espaol (1942);




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185894" title="Toms Meabe" nonfiltered="1459" processed="1455" dbindex="76465">

Toms Meabe Bilbao. (Durango, 15 d'octubre de 1879 - Madrid, 4 de novembre de 1915). Escriptor i poltic espanyol. Fundador de les Joventuts Socialistes d'Espanya, organitzaci juvenil del PSOE. 
Biografia. 
De famlia nacionalista basca de la classe mitja-alta bilbana, va ser alumne de Luis Araquistin. Va estudiar peritatge mercantil i va treballar en la banca. Davant l'oposici del seu pare a viure en un casero i dedicar-se a la buclica vida del camp que tant li atreia, va comenar estudis de nutica i durant un any va recrrer amb vaixell Amrica i Europa, per va acabar abandonant la vida al mar.

De retorn a la seva terra, va contactar amb el nacionalisme basc, en concret amb Sabino Arana. D'alguna forma, les arrels carlines del seu pare semblen establir-se en la seva visi poltica. Durant algun temps es va interessar pel moviment obrer de Biscaia i el moviment socialista basc. No va trigar a abandonar la militncia nacionalista per a incorporar-se al PSOE. Els seus primers escrits van aparixer en l'rgan socialista bisca, La Lucha de Clases. 

Havia estat un home profundament religis, i en aquests moments, al seu canvi poltic es va afegir una crisi de fe que el dur a ser profundament anticlerical i antinacionalista. Els enfrontaments amb el seu antic mentor, Sabino Arana, es van fer palesos en el creuament d'escrits que ambds van mantenir a travs dels diferents rgans d'expressi del Partit Nacionalista Basc i el PSOE. Aquests canvis poltics i de fe el van enfrontar a la seva famlia, nacionalista i catlica, i fins al seu propi germ Santiago, director d'un peridic nacionalista. El 1904 va ser nomenat director de La Lucha. La seva defensa ardent dels principis socialistes li van costar ser processat pels seus articles quinze cops, amb tres processos militars. La pres de Larrinaga el va veure entrar sortir en multitud d'ocasions. 

El desembre de 1903 va fundar les Joventuts Socialistes de Bilbao, estenent-se les agrupacions en poc temps a tota Biscaia primer, i a tota Espanya desprs des del 1906 amb Andrs Saborit Colomer. Va coincidir en la direcci socialista amb Indalecio Prieto, Luis Araquistin, i Julin Zugazagoitia. En l'estiu de 1904 hagu de complir una pena de bandejament i marx a Frana per a regressar a Bilbao a principis de 1905 grcies a un indult. En 1906 va ser bandejat de nou i va fixar la seva residncia a Pars, on va traduir a Plat per a una editorial francesa. En la primavera de 1908 va morir el seu pare i retorn a Espanya a pesar de la condemna, desafiant al Ministre de l'Interior amb una carta en la qual inst la seva detenci. Va tornar a Frana i va viatjar tamb a Gran Bretanya on va treballar com a traductor. 

En 1912 va romandre ocasionalment a Espanya, es cas a Eibar amb Julia Iruretagoyena, amb qui va tenir un fill. Un temps abans havia contret la tuberculosi. Va morir el 4 de novembre de 1915 en un barri obrer de Madrid i al seu enterrament va assistir el fundador de Partit Socialista, Pablo Iglesias. La seva memria s'honra anualment en el cementiri de Bilbao, situat en la poblaci de Derio; en el monument aixecat en el seu honor seguint les indicacions del propi Meabe sobri la seva sepultura. Aix mateix, la ciutat de Bilbao li va dedicar una petita plaa situada en el casc vell de la vila, entre la plaa d'Unamuno i els carrers Prim i Iturribide. 
Crisi de fe. 
Toms Meabe era un home profundament religis. Des de molt jove pujava a les muntanyes buscant un lloc on meditar, resar i comunicar-se amb Du. A cada resposta en les seves creences, l'assaltaven nous dubtes. La lectura d'obres religioses com el Kempis i d'autors catlics no acabaven de satisfer-li. ALS disset anys arriba a la conclusi que "creu en un Du que fa perdurar les injustcies". En els seus articles "Una conversi" i "Meditacions d'un cuc", manifesta la seva set de deb que no troba en un Du al que qualifica de "dolent" i al que la seva nima no pot aspirar. La fe camina ara, segons les seves prpies paraules "al sol del socialisme, nou sol de la meva vida". Aquest ateisme militant el dur a un greu conflicte familiar que no assolir superar en la resta de la seva vida, i a enfrontaments permanents en els diaris bascs amb els nacionalistes, molt vinculats a la esglsia catlica. No obstant aix, la seva postura es manifestar ms com a anticlericalisme i com a condemna del Du de l'Antic Testament. La figura de Jess de Natzaret tindr sempre gran fora en el seu pensament. 
L'escriptor. 
Qualificat com "prosista lric", Toms Meabe va ser el primer dirigent socialista espanyol al que se li va reconixer la capacitat d'escriure poesia, conte i articles plasmant el sentit transcendent del seu pensament i convertint-lo en literatura. Va destacar com articulista en la premsa basca i en les seves prpies reflexions va deixar dit: "volgus escriure amb amor i la ploma se'm torna fuet". 

Obres.
Obras completas. Bilbao, 1920.
Parbolas, 1920.
Fbulas del errabundo, 1935.

Bibliografia.
Zugazagoitia, Julin. Una vida humilde: Toms Meabe. Primera edicin, 1927.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185899" title="Julin Zugazagoitia Mendieta" nonfiltered="1460" processed="1456" dbindex="76466">
Julin Zugazagoitia Mendieta. (Bilbao, 5 de febrer de 1899 - Madrid, 9 de novembre de 1940). Poltic, periodista i escriptor socialista espanyol d'origen basc. Conegut com a Zuga en els ambients poltics. Fill d'un obrer metallrgic, Fermn,  Fermn Mendieta va ser un pseudnim de Julin en diversos dels seus articles , va ser membre de l'agrupaci socialista de Bilbao i regidor d'aquesta ciutat. 

Julin es va afiliar a les Joventuts Socialistes de l'agrupaci bilbana poc desprs de crear-se, i de la qual fou president en 1920. Des d'aquest lloc es va enfrontar i es va oposar al procs d'escissi que donaria lloc a la creaci del Partit Comunista d'Espanya. Va estar molt influenciat per Toms Meabe, el propi Pablo Iglesias i Indalecio Prieto. Militant del Partit Socialista Obrer Espanyol, el seu acostament a les posicions considerades ms tbies dintre de les organitzacions socialistes es devia al fet que, ms que no pas per una formaci doctrinal, la seva elecci era molt marcada per l'humanisme.

Durant la dictadura de Miguel Primo de Rivera va ser condemnat a bandejament a Santoa, on va iniciar la seva carrera literria. Va emular al seu pare i va ser escollit Regidor per l' Ajuntament de Bilbao a les eleccions municipals que van donar fi a la monarquia d'Alfons XIII. Desprs va obtenir l'acta de diputat al Congrs en les eleccions generals espanyoles de 1931 per la provncia de Badajoz i a les ltimes de la Segona Repblica per la provncia de Biscaia en 1936. Va escriure en diverses publicacions de l'poca: La lucha de classes i El Liberal a Bilbao; La Vanguardia i El diluvio a Barcelona i va ser director d' El Socialista entre 1932 i 1937, rgan d'expressi del PSOE. 

Durant la Guerra civil va ser Ministre de la Governaci entre 1937 i 1938 amb Juan Negrn amb qui compartia la idea que no s'havia de rendir el govern legtim de la repblica als revoltats, encara que va ser contrari a la participaci del Partit Comunista en el govern i, en aquest sentit, prxim a les tesis d'Indalecio Prieto. Durant el conflicte va contribuir al tracte hum dels presoners de guerra i se li atribueix haver perms abandonar la zona republicana per a salvar la vida a l'escriptor Wenceslao Fernndez Flrez. Va fugir al final de la guerra per Catalunya fins a Frana, per va ser detingut a Pars el 27 de juliol de 1940 per la Gestapo durant la ocupaci nazi de Frana i lliurat a les autoritats franquistes al costat de Llus Companys. El van afusellar a Madrid, a les tpies del cementiri de la zona est desprs d'un judici sumarssim. 

Enllaos externs.
  Biografia de Julian Zugazagoitia.
  Biografia a la pgina de las Juventudes Socialistas de Ciudad Lineal;
  El exilio literario espaol a la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes per Jos Luis Moro de Casas;
  Revolucin y contrarrevolucin en Catalua, de Carlos Semprum Maura. 1978. Libro digital.;
  La librera espaola en Pars, entrevista de Felix Santos a Antonio Soriano en la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185903" title="Paran" nonfiltered="1461" processed="1457" dbindex="76467">

El riu Paran, a l'Amrica del Sud;
L'estat de Paran, al Brasil;
Paran (Argentina) s la capital de la provncia d'Entre Ros.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185904" title="WKS ?l?sk Wroc?aw" nonfiltered="1462" processed="1458" dbindex="76468">

El  l sk Wroc aw s un club esportiu polons de la ciutat de Wroc aw.

Histria.
Evoluci del nom:
1947 : OWKS Wroc aw ;
1956 : WKS  l sk Wroc aw ;
1998 : Wroc awski KS  l sk;

Futbol.
Palmars.
Lliga polonesa de futbol: 1977;
Copa polonesa de futbol: 1976, 1987;
Supercopa polonesa de futbol: 1987;

 Bsquetbol .
L' l sk Wroc aw ha esdevingut el millor club de basquetbol polons des de 1947, el seu any de fundaci. Actualment s'anomena ASCO  l sk Wroc aw.

 Jugadors destacats .
Mieczys aw  opatka (60's);
Edward Jurkiewicz (70's, 80's);
Jerzy Binkowski (80's, 90's);
Dariusz Zelig (80's, 90's);
Adam Wjcik;
Maciej Zielinski;
Dominik Tomczyk.

Palmars.
 Lliga polonesa de bsquet (17): 1965, 1970, 1977, 1979, 1980, 1981, 1987, 1991, 1992, 1993, 1994, 1996, 1998, 1999, 2000, 2001, 2002;
 Copa polonesa de bsquet (12): 1957, 1959, 1972, 1973, 1977, 1980, 1989, 1990, 1992, 1997, 2004, 2005;
 Supercopa polonesa de bsquet (2): 1999, 2000;

Handbol.
La secci d'handbol de l'Slask va ser fundada el 1947.

Palmars.
 Lliga polonesa d'handbol: 1958, 1961, 1962, 1963, 1965, 1967, 1972, 1973, 1974, 1975, 1976, 1977, 1978, 1982, 1997;
 Copa polonesa d'handbol: 1959, 1965, 1969, 1976, 1981, 1982, 1989;

 Jugadors destacats .
Witalij Kowtun, Robert Kieliba, Lukasz Kulak, Lukasz Achruk, Robert Paluch

Enllaos externs.
  Web oficial bsquet;
  Web oficial futbol;
  Web oficial handbol;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185908" title="Numen Mestre Ferrando" nonfiltered="1463" processed="1459" dbindex="76469">
Numen Mestre Ferrando (1923-1949) fou un militant del PSUC, fill de Miquel Mestre i Aviny, que actu amb els maquis a Catalunya durant la dcada dels quaranta, formant part de l'intent d'Invasi de la Vall d'Aran. Detingut l'any 1947, fou afusellat al Camp de la Bota de Barcelona el 17 de febrer de 1949 amb Joaquim Puig i Pidemunt, Angel Carrero Sancho i Pere Valverde Fuentes.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185909" title="Miquel Mestre i Aviny" nonfiltered="1464" processed="1460" dbindex="76470">
Miquel Mestre i Aviny (Mont-roig del Camp, 1890 - Barcelona, 1976) fou un sindicalista i militant socialista. Entre els 8 i els 12 anys va fer de carboner amb el seu pare. Desprs entr d'aprenent de fonedor de ferro a Reus. Particip aviat en multitud de mting de propaganda socialista. Collabor en l'organitzaci de societats de resistncia, per les comarques del sud del Principat. Fou president de la Joventut Socialista de Reus (des de 1910), organitzador de l'Associaci de l'Art Fabril i membre destacat de l'Agrupaci Socialista. Particip molt activament en la vaga general de Reus del 1915, aix com en la vaga general de 1917, ra per la qual fou empresonat a Tarragona. 

En sortir de la pres es va trobar que la patronal de Reus li havia declarat el pacte de la gana, per agitador i revolucionari, i va fer una temporada de drapaire. Assist al congrs de Sants (organitzat per la CRTC), representant diversos sindicats de Reus (Barbers, Ferrers, Carreters i Peons d'indstria), on particip en el mting de clausura. Entre 1923 i 1936 va fer de secretari de l'Ajuntament de Torredembarra. El 6 de setembre de 1937 fou nomenat Director general de Provements de la Generalitat de Catalunya. En el perode de guerra civil espanyola hom li atribueix haver salvat la vida del rector, del vicari i d'unes monges de Torredembarra, per tot i aix l'any 1939 fou condemnat a mort, que li fou commutada per pres. Va romandre a la pres de Pilats de Tarragona fins el 1946. Fou pare de Numen Mestre Ferrando.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185911" title="Gujin tuixu jitxeng" nonfiltered="1465" processed="1461" dbindex="76471">

Gujin tuixu jitxeng (       "Completa collecci d'illustracions i d'escriptures des del principi dels temps fins als temps actuals") s un vast treball enciclopdic escrit a la Xina durant els regnes dels emperadors Kangxi i Yongzheng de la Dinastia Qing i  completat el 1725. La primera edici tenia 64 llibres.

El treball va ser encapalat per l'erudit Txen Menglei (   ) i ms tard per Jiang Tingxi (   ). Cont 800.000 pgines amb ms de 10 milions de carcters xinesos. Els temes de l'enciclopdia inclouen fenmens naturals, histria, literatura, govern, astronomia, geografia, art, etc.

El treball va ser imprs el 1726 fent servir relleus mbils de coure. Ocupa al voltant de 10.000 rotlles ( ), i se'n varen fer al voltant de 60 cpies.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185913" title="Antonio Ricardos" nonfiltered="1466" processed="1462" dbindex="76472">
Antonio Ricardos Carrillo de Barns (Barbastre, 1727 - Madrid 1794) va ser un militar espanyol, pertanyent al grup d'Aranda (partit aragons) i admirador dels enciclopedistes.

Fill de militar, va sobresortir, des de primerenc, com oficial de cavalleria en el regiment de Cavalleria de Malta que comandava el seu pare, i del que com a noble, va ser capit comenada la seva adolescncia. 

Durant la Guerra de Successi Austraca va prendre part en les batalles de Piacenza i el riu Tedone, destacant fins al punt de succeir al seu pare en el comandament del regiment, amb setze anys d'edat. 

Va combatre en la guerra dels Set Anys, participant en la invasi del nord de Portugal, aconseguint el rang de general, i desprs es va dedicar a estudiar l'organitzaci militar prussiana, que li va valer ser enviat per Carles III d'Espanya a reorganitzar el dispositiu militar de Nova Espanya.

En 1768 va ser membre de la comissi per a establiment dels lmits exactes entre Espanya i Frana, i va aconseguir per a ell una Encomana de Santiago. Cofundador de la Reial Societat Econmica de Madrid, arribat a tinent general i inspector de Cavalleria, va crear el Collegi Militar d'Ocaa, on va introduir nous mtodes de formaci moderna per a l'oficialitat de l'Arma. La Inquisici no el va acossar i va haver de deixar-ho, rebent una modesta destinaci al capdavant de l'exrcit a Guipscoa.

Quan el Regne d'Espanya va declarar la guerra a la Repblica Francesa, desprs de l'execuci de Llus XVI de Frana, Manuel Godoy es va assessorar d'ell i Carles IV d'Espanya el va promoure el 1793 a Capit General de Catalunya, amb competncies de governador del Principat, en la condici del qual va prendre el comandament de l'exrcit per a envair el Rossell durant la Guerra Gran. Entre abril i setembre va prendre Arles i la vall del riu Tec vencent, per les seves condicions d'estrateg i tctic, en la batalla del Mas Deu i en la batalla de Trullars. El seu rival, el general Dagobert, no va poder amb ell, tot i que els espanyols van haver de retirar-se amb 20.000 homes i 106 peces artilleria. Sense mitjans per a continuar una campanya que va arribar ressonncia europea, torna a Madrid, per a exigir suport a Godoy. Estant en la gesti, mor en 1794. Des d'aquest moment, la guerra al Pirineu oriental comena a canviar de rumb per les armes espanyoles, mancades d'un cap que pogus suplir les virtuts humanes i professionals de Ricardos. 

Va ser condecorat amb la Gran Creu de l'Ordre de Carlos III, la ms alta distinci de la Monarquia, la seva mort va suposar per a la seva vdua el ttol de comtessa de Trullars.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185915" title="Wellington Koo" nonfiltered="1467" processed="1463" dbindex="76473">


Vi Kyuin Wellington Koo (xins:     Pinyin: G Wij n; Wade-Giles: Ku Wei-chn) (29 de gener de 1887   14 de novembre de 1985) va ser un diplomtic xins i representant a la Conferncia de Pau de Pars de 1919. 

Joventut.
Nascut a Xangai el 1887 i amb un domini flud de l'angls, Koo va anar als Estats Units el 1904 i hi va estudiat la cultura occidental per tal d'ajudar a la Xina amb el problema de l'imperialisme. Aviat es va mostrar interessat en la posici de la Xina en la societat internacional. 

Koo va estudiar a la Saint John's University de Shanghai i al Columbia College, on va ser membre de la Societat Philolexiana, un club de literatura i debat. El 1912 va rebre el doctorat en dret i diplomcia internacional per la Columbia University.

Carrera.
Desprs de la graduaci, Koo va tornar a Xina per servir la nova Repblica de la Xina com a secretari angls del president. El 1915 Koo va ser nomenat Enviat xins als Estats Units.

El 1919 va ser un dels delegats xinesos a la Conferncia de pau de Pars, fet pel qual s ms conegut. Davant de les potncies occidentals i el Jap, va exigir que els japonesos retornessin Shandong a la Xina. Tamb va fer una crida als pasos occidentals perqu aturessin totes les institucions imperialistes com ara l'extraterritorialitat, les taxes duaneres, les gurdies de les ambaixades i les concessions. Les potncies occidentals van refusar aquestes reclamacions i, conseqentment, la delegaci xinesa a la conferncia de pau va ser l'nica que no va signar el Tractat de Versalles a la cerimnia de les signatures.

Koo tamb va estar implicat en la formaci de la Societat de Nacions com a primer representant de la Xina a la Societat acabada de formar. Va ser president en funcions de Xina entre 1926 i 1927 durant un perode de caos a Pequn. Ms tard va servir com a ministre d'afers extrangers sota la presidncia de Chang Tso-lin, i va representar la Xina a la Societat de Nacions per protestar per la invasi japonesa de Manxria. Va ser ambaixador xins a Frana entre 1936 i 1940, fins que  els alemanys van ocupar Frana. Desprs va ser ambaixador xins a la cort anglesa fins el 1946. El 1945 Koo va ser un dels fundadors de les Nacions Unides. Desprs va ser l'ambaixador xins als Estats Units, on va intentar mantenir l'aliana entre la Repblica de Xina i els EUA mentre el Guomindang comenava a perdre davant els comunistes xinesos i va haver de retirar-se a Taiwan.

Koo s va retirar del servei diplomtic xins el 1956. El mateix any es va incorporar com a jutge de la Cort Internacional de Justcia de La Haia, que va vicepresidir durant els ltims tres anys de la seva estada. El 1967 es va retirar i es va traslladar a Nova York on va viure fins la seva mort el 1985.

Matrimonis.

Wellington Koo es va casar dues vegades i potser una tercera. Les seves dones van ser:

Pao-yu "May" Tang (circa 1895-1918), que era la filla petita de l'ex-primer ministre xins  Tang Shaoyi i cosina germana de la pintora i actriu Mai-Mai Sze. Es van casar cap al 1914, i van tenir un nen, Teh-chang Koo (1916-1982), i una nena, Patricia Koo (nascuda el 1918). ;
	
Hui-Lan "Juliana" Oei (1899-1992),, amb qui Koo es va casar a Brusselles (Blgica), cap al 1920. Ella havia estat casada anteriorment amb el comte Hoey Stoker  i ra una dels 42 fills reconeguts pel magnat del sucre Oei Tiong-ham i va escriure dues memries: Hui-Lan Koo (Mrs. Wellington Koo): An Autobiography (escrita amb Mary Van Rensselaer Thayer, Dial Press, 1945) i No Feast Lasts Forever (escrita amb Isabella Taves, Quadrangle/The New York Times, 1975). La parella va tenir dos fills: Wellington Koo Jr. (nascut el 1921) i Freeman Koo (nascut el 1923).;
	
Segons una entrevista amb Juliana Koo publicada a Things Asian el 1975, ella i Wellington Koo es van separar a la dcada dels 50. En aquella poca ell vivia amb una altra dona, que presentava en societat com la seva esposa. Una altra font, no obstant, assegura que els Koo es van divorciar i que Wellington Koo es va casar per tercer cop, tot i que el nom de l'esposa no est registrat;

Referncies.


Enllaos externs.
 Biografia a Columbia ;
 Ancdota ;

 Bibliografia .
 Craft, Stephen G. V.K. Wellington Koo and the Emergence of Modern China. Lexington: University Press of Kentucky, 2003.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185919" title="Jos Mara Michavila Nez" nonfiltered="1468" processed="1464" dbindex="76474">

Jos Mara Michavila Nez ( Madrid, Espanya 1960 ) s un poltic i professor universitari espanyol, actual diputat al Congrs i ministre de Justcia durant el segon govern de Jos Mara Aznar.

Biografia.
Va nixer el 28 de mar de 1960 a la ciutat de Madrid, fill del tinent general de l'exrcit de l'aire Federico Michavila. Va estudiar histria a la Universitat Complutense de Madrid, doctorant-se posteriorment en dret, universitat de la qual tamb n'ha estat professor titular de dret de la comunicaci audiovisual. 

Activitat poltica.
Membre del Partit Popular, l'any 1993 va esdevenir diputat al Congrs de Diputats en les eleccions generals d'aquell any per la circumscripci de Madrid. Desprs de la victria popular en les eleccions generals de 1996 va esdevindre Secretari d'Estat de Relacions amb les Corts, crrec que ocup fins a les eleccions de 2000, quan fou nomenat Secretari d'Estat de Justcia sota la direcci del ministre ngel Acebes Paniagua. Amb la remodelaci del segon govern de Jos Mara Aznar el 10 de juliol de 2002 fou nomenat Ministre de Justcia. 

Actual diputat del Congrs dels Diputats per la provncia de Valncia, combina la seva tasca parlamentria amb la representaci dels cantants Shakira i Alejandro Sanz.

Referncies.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185921" title="Dia internacional" nonfiltered="1469" processed="1465" dbindex="76475">
Els dies internacionals sn aquelles dates reconegudes internacionalment per commemorar un fet o lluitar contra un problema. Molts d'ells sn patrocinats per les Nacions Unides i sn la generalitzaci de diades locals o reivindicacions de la societat civil. En aquests dies es duen a terme campanyes de sensibilitzaci, jornades i acords.

En el segent llistat es posa entre parntesis (ONU) quan el dia est oficialment reconegut per aquesta instituci.

Gener.
1: Dia de la famlia (ONU);
6: Dia dels orfes de guerra;
15: Dia de Martin Luther King;
27: Dia per a recordar l'holocaust (ONU);
30: Dia de la lepra;

Febrer.
2: Dia de les zones humides;
4: Dia contra el cncer;
12: Dia de Darwin / Dia dels nens soldats;
21: Dia de la llengua materna (ONU);

Mar.
8: Dia de la dona treballadora (ONU);
15: Dia del consumidor;
20: Dia de la francofonia ;
21: Dia contra el racisme (ONU) / Dia de la poesia;
22: Dia de l'aigua (ONU);
23: Dia de la meteorologia (ONU);
24: Dia contra la tuberulosi (ONU);
27: Dia del teatre;

Abril.
4: Dia contra les mines antipersona (ONU);
7: Dia de la salut (ONU);
8: Dia dels gitanos;
22: Dia de la Terra;
23: Dia del llibre  (ONU);
28: Dia contra els accidents laborals;
29: Dia de la dansa;

Maig.
1: Dia dels Treballadors;
3: Dia per a la llibertat de premsa (ONU);
17: Dia d'Internet i les telecomunicacions (ONU);
18: Dia dels museus;
21: Dia de la diversitat i el dileg intercultural (ONU);
22: Dia de la diversitat biolgica (ONU);
25: Dia dels nens desapareguts;
29: Dia dels cossos de pau  - cascos blaus (ONU);
31: Dia contra el tabac (ONU);

Juny.
4: Dia dels nens (ONU);
5: Dia del medi ambient (ONU);
8. Dia dels mars i oceans (ONU);
12: Dia contra el treball infantil;
17: Dia contra la sequera i la desertitzaci (ONU);
20: Dia del refugiat (ONU);
21: Dia de la msica;
26: Dia contra la droga (ONU) / Dia contra la tortura (ONU);

Juliol.
primer dissabte: Dia de les cooperatives (ONU);
11: Dia de la poblaci (ONU);

Agost.
9: Dia dels indgenes (ONU);
12: Dia de la joventut (ONU);
13: Dia dels esquerrans;
23: Dia contra l'esclavatge (ONU);

Setembre.
8: Dia de l'alfabetitzaci (ONU);
16: Dia de la capa d'oz (ONU);
22: Dia sense cotxes;
27: Dia del turisme;

Octubre.
1: Dia de la gent gran (ONU);
2: Dia de la no-violncia (ONU);
5: Dia dels mestres i professors (ONU);
10: Dia de la salut mental (ONU);
16: Dia de l'alimentaci (ONU);
17: Dia per a l'eradicaci de la pobresa (ONU);
24: Dia de les Nacions Unides (ONU);

Novembre.
6: Dia contra l'explotaci del paisatge en cas de guerra (ONU);
9: Dia dels inventors ;
16: Dia de la tolerncia (ONU);
20: Dia dels drets dels infants (ONU);
tercer diumenge: Dia dels accidents de trnsit (ONU);

Desembre.
1: Memorial Internacional de la Sida (ONU);
3: Dia dels discapacitats (ONU);
9: Dia contra la corrupci (ONU);
10: Dia dels drets humans (ONU);
18: Dia de les migracions (ONU);
21: Dia de la televisi (ONU);

Vegeu tamb.
Any europeu;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185923" title="Quarta paret" nonfiltered="1470" processed="1466" dbindex="76476">
La Quarta paret s la separaci imaginria que separa el public de l'escenari en una representaci teatral. Es creu que el terme es va originar al segle XIX a partir de l'aparici del realisme teatral. El motiu del nom s el fet que en un escenari hi ha tres parets; les dues laterals i la posterior, essent doncs la quarta una paret imaginria.

Aquest concepte ha estat adaptat a moltes altres manifestacions artstiques com cinema, televisi i literatura. Tamb es pot donar en altres camps com els videojocs o els jocs de rol. En aquests casos no es tracta bviament d'una separaci fsica, sin d'una separaci imaginria entre la ficci i el pblic.

Trencar la quarta paret.

El trencament de la quarta paret es dna en teatre quan un actor ignora aquesta quarta paret i interacciona amb el pblic, interpellant-lo directament o fins i tot mantenint-hi un dileg. En certes ocasions l'actor pot, fins i tot, baixar a platea per fer aquest contacte encara ms prxim. 

Tamb es dona de forma similar en els altres camps esmentats anteriorment. Malgrat les limitacions tcniques d'alguns d'aquests camps, el recurs ha estat explotat de forma recurrent al llarg del temps.

Exemples.

En cinema.

 En la pellcula de Peter Pan de Disney es produeix el trencament de la quarta paret quan un personatge es dirigeix directament als espectadors per demanar-los que aplaudeixin.

En teatre.

Aquest recurs s utitiltzat en l'obra Sit de El tricicle quan dos actors s'acosten a un espectador de la platea per interactuar amb ell.
Tamb es dna en diferents obres de La Cubana.

En literatura.

L'escriptor portugus Jos Saramago, utilitza aquest recurs en l'obra Assaig sobre la lucidesa, quan s'adrea directament al lector per comentar amb ell diferents aspectes de la narraci. ;
s un recurs freqent en tota la histria de la literatura, d'origen oral i per tant amb un pblic. Les captatio benevolentiae i la ironia sn dos exemples recurrents.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185924" title="KS FKS Stal Mielec" nonfiltered="1471" processed="1467" dbindex="76477">

El Stal Mielec s un club de futbol polons de la ciutat de Mielec.

 Histria .
Evoluci del nom:
1939 : KS PZL Mielec;
1945 : RKS PZL Zryw Mielec;
1949 : ZKS Stal Mielec;
1957 : FKS Stal Mielec;
1977 : FKS PZL Stal Mielec;
1995 : MKP Mielec;
1997 : MKP Stal Mielec;
2003 : KS FKS Stal Mielec;

 Palmars .
 Lliga polonesa de futbol: 1973, 1976;

 Jugadors destacats .
 Grzegorz Lato;
 Henryk Kasperczak;
 Andrzej Szarmach;
 Jan Domarski;
 Dariusz Kubicki;
 Zbigniew Hnatio;
 W odzimierz Cio ek;
 Zygmunt Kukla;

Enllaos externs.
 Web oficial;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185926" title="Oskar von Hutier" nonfiltered="1472" processed="1468" dbindex="76478">

Oskar von Hutier (Erfurt, 27 d'agost de 1857   Berln, 5 de desembre de 1934) fou un militar alemany, un dels ms exitosos i innovadors de la Primera Guerra Mundial. La seva mxima contribuci a la doctrina militar va ser la invenci i desenvolupament de les tctiques d'infiltraci, com a resposta a la situaci esttica de la guerra de trinxeres i que seria profusament utilitzada per les Sturmtruppen, les tropes d'assalt alemanyes.

Durant el primer any de la Primera Guerra Mundial, von Hutier va estar destinat al front occidental, perode durant el qual va comandar una divisi. Va complir correctament el seu comandament, per va ser a partir de l'any 1915, quan va ser enviat al front oriental com a nou comandant del VIII Cos d'Exrcit, adscrit al 10 Exrcit alemany, quan va aconseguir veritablement destacar en la carrera militar. Des del seu nou crrec, von Hutier va contribuir notablement a l'xit de les operacions militars alemanyes, ja que l'exrcit alemany va conquerir mplies zones de Rssia i de Litunia durant els dos anys segents a la seva nominaci.

El 1917 va ser ascendit a general d'exrcit i va comenar a fer una aplicaci prctica de les llions que havia aprs al llarg dels tres anys de guerra, mitjanant l'estudi i anlisi de les tctiques utilitzades pels exrcits contendents. Va concebre d'aquesta manera una nova estratgia, amb la qual pretenia que els exrcits alemanys aconseguissin per fi una ruptura del front de l'exrcit francs i la seva posterior explotaci mitjanant la penetraci a la rereguarda enemiga, evitant aix la guerra de trinxeres que tenia estabilitzat el front occidental gaireb des del comenament de la guerra. Aquesta nova tctica finalment aconseguiria l'xit en la seva aplicaci el 1917 i 1918.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185927" title="Son (ball)" nonfiltered="1473" processed="1469" dbindex="76479">
El son s un ball popular cub d'origen rural, temps lent i comps 2/4, proscrit, al comenament, per immoral.

Els seus orgens l'emparenten amb el punto guajiro, les velles guarachas, el chang de Guantnamo i els trovadors de Santiago de Cuba.

El nom sembla que prov de la paraula castellana son, portada a Amrica (segle XVI) pels espanyols amb el significat de "cant ballable". Les primeres referncies com a dansa cantada daten del segle XVIII. Amb els anys, l'estil evoluciona i s'allunya d'altres tipus de son (com el son huasteco de Mxic o el son chapn de Guatemala).

Al final del segle XIX s un ball definit, un ball cantat i tocat per petits grups de msics que flueix sobre un ritme d'instruments de punteig, de percussi i de fregat. Es diu que  tres soldats foren els autors del primer concert de son a la capital (1909), i que Los Permanentes foren un dels primers grups que el van portar a escena. 

El 1910, Jos Urf introdueix un motiu del son oriental en el danzn El bombn de Barreto. La formaci musical del son acaba desplaant la xaranga francesa, i a partir dels anys 20 del segle XX, el Sexteto Habanero, el Septeto Nacional i el Tro Matamoros contribueixen a fer-lo popular. 

Al comenament dels 30, el son absorbeix la major part dels grups musicals del moment i produeix un bon nombre de variants (bolero-son, guaracha-son, guajira-son, etc.).

A partir dels 40, s'imposen alguns dels grups musicals que deriven del septet (Conjunto Casino, Sonora Matancera, etc.), Arsenio Rodrguez comena a treballar amb noves sonoritats precursores del so salsa i Orestes Lpez prepara el cam del mambo. 

A partir del triomf revolucionari apareixen nous grups (Los Van Van, Grupo de Experimentacin Sonora del ICAIC, etc.), que parteixen de la cllula original del son per enriquir-la amb noves sonoritats. L'estructura primitiva del son oriental serv de fonament a ms d'una dotzena de variants, les ms conegudes de les quals sn: el son urb, el pregn-son, la guajira-son, la criolla carabal, la guaracha-son, el guaguanc-son, el afro-son i el bolero-son. 

Pels balladors, el son original s suau i cadencis, i les combinacions ms tpiques sn el pas bsic, el balanceig, el pas lateral, l'obretanca, el pas entrecreuat, el gir, el pas girat, el setanta i el setanta complicat.

Durant els anys seixanta sorgeix una nova forma de ballar son, el casino, que permet ballar en grup. 

El I Festival del Son Ignacio Pieiro es va celebrar el 29 de maig del 1978.



Referncies.


 Manuel, Peter, amb Kenneth Bilby i Michael Largey. Caribbean Currents: Caribbean Music from Rumba to Reggae (2a. edici). Temple University Press, 2006. ISBN 1-59213-463-7.  ;


Enllaos externs.

 Audici de sons cubans per la Tuna Universitaria de la Facultat de Medicina de Mrcia. ;
 Videoclip del Ballet Folklrico Cutumba ballant un son. ;
 Web sobre la msica ballable cubana, incloent-hi el son. ;
 Origen i evoluci del son. ;
 Breu histria del son cub i dels seus conjunts musicals ms representatius. ;
 Assaig sobre el son. ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185929" title="Federico Trillo-Figueroa Martnez-Conde" nonfiltered="1474" processed="1470" dbindex="76480">

Federico Trillo-Figueroa Martnez-Conde ( Cartagena, Regi de Mrcia 1952 ) s un poltic espanyol, President del Congrs de Diputats entre 1996 i 2000, i Ministre de Defensa entre 2000 i 2004.

Biografia.
Va nixer el 23 de maig de 1952 a la ciutat de Cartagena, poblaci situada a la Regi de Mrcia. Va estudiar dret a la Universitat de Salamanca, i posteriorment es doctor a la Universitat Complutense de Madrid. El 1974 va ingressar al cos jurdic de l'Armada Espanyola, on va estar destinat a la Fiscalia de la Zona Martima del Mediterrani i, ms tard a la Direcci de Construccions Navals Militars. L'any 1979 va accedir per oposici al cos de lletrats del Consell d'Estat d'Espanya. 

Collaborador de la fundaci de l'Associaci d'Estudis per al Progrs Social, s membre de la comissi Espanyola d'Histria Militar i membre de l'Opus Dei. 

Activitat poltica.
L'any 1983 va entrar en el gabinet jurdic de Coalici Popular, la marca electoral del pacte realitzat entre Aliana Popular, el Partit Demcrata Popular i la Uni Liberal. Sota la direcci de Manuel Fraga Iribarne va participar activament en la reestructuraci del partit, adoptant l'any 1989 el nom de Partit Popular. 

En les eleccions generals d'aquell any fou escollit diputat per la provncia d'Alacant al Congrs de Diputats, sent escollit vicepresident de la Mesa del Congrs fins el 1996. Entre 1991 i 1996 fou portaveu de Justcia del grup popular i comissionat davant el Tribunal Constitucional d'Espanya. El 27 de mar de 1996 se'l va nomenar president del Congrs, crrec que va mantenir fins al final de la VI legislatura. 

En la formaci del segon govern Jos Mara Aznar el va nomenar Ministre de Defensa. Des d'aquest crrec hagu de fer front a l'accident de l'avi YAK-42 a Turquia del 26 de maig de 2003, en el qual 62 membres de l'exrcit que tornaven d'una missi pacfica a Afganistan van morir. La polmica entorn a la gesti d'aquest accident, aix com de la identificaci dels cadvers va marcar el final de la seva etapa com a ministre de Defensa, tot i que actualment encara s diputat del Congrs. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185932" title="Mal" nonfiltered="1475" processed="1471" dbindex="76481">



Mara Luca Snchez Bentez, coneguda artsticament com Mal, s una cantant madrilenya nascuda l'any 1982.

Biografia.
La seva carrera musical va comenar, quan el productor Jess Yanes la va escoltar cantar. Desprs d'aix va decidir presentar-la a Pep's Records. Va comenar a gravar el seu primer disc entre els mesos de gener i febrer de 1998. El disc es va titular "Aprendiz", i va comptar amb la collaboraci d'Alejandro Sanz, el seu padr artstic. Es van vendre 400.000 cpies d'"Aprendiz" i es va mantenir a la llista oficial de vendes de AFYVE durant 28 setmanes.

Als Premios Amigo atorgats per la SGAE de l'any 1998, Mal va obtenir el premi a la millor artista de revelaci, i tamb va estar nominada al guard de Millor artista femenina.

Desprs del seu primer lbum va venir una important gira per Espanya i Llatinoamrica i un contracte amb Walt Disney Records per interpretar el tema central "Reflejo", de la pellcula "Muln".

Desprs d'"Aprendiz" va venir, el 1999, "Cambiars", un disc en el que, segons l'artista, la diferncia essencial s la veu: 
Tengo una voz mucho ms madura. Ha sido una gira muy larga, que me ha dado mucha ms madurez en la voz a la hora de cantar, me ha dado muchas tablas.
L'album va entrar directament al nmero tretze de la llista AFYVE i en tan sols deu dies va vendre 100.000 exemplars.

Posteriorment va participar en la grabaci del disc "Tatuaje" cantant el clssic de la copla espanyola "A Tu Vera".

Ja el maig del 2001, Mal va tornar amb "Esta Vez". En aquest tercer disc va estrenar companyia discogrfica, Sony Music, i va tornar amb collaboracions de luxe, com el conegut productor Estfano, o amb Antonio Carmona entre altres. Aquest treball va comptar amb xits com "Sin Ti Todo Anda Mal", "Ven A Pervertirme", "Me Qued Grande Tu Amor" i "Toda" i va vendre aprop de les 300.000 cpies en tota Espanya.

Desprs de l'xit "Esta Vez", Mal es va veure immersa a una gira tant per Espanya com per Amrica. Un cop finalitzada, es va llanar de ple al seu quart disc, titulat "Otra Piel", llanat al mercat espanyol el 30 de juny del 2003 amb "No Me Extraa Nada" com a carta de presentaci. A aquest treball (grabat entre Miami i Mxic), Mal s'endinsa cap a nous sons per donar una altra faceta diferent a la seua carrera i -desencasillarla- de les seues balades desgarradores, encara que aquestes segueixen estant presents al seu disc. Temes com "Enamorada" i "Inevitable" van fer d'aquest disc un nou xit. Al 2003, Mal va grabar la can "Llego el amor" de "La Ventafocs" de Walt Disney al DVD "Ellas & Magia". El DVD d'"Ellas & Magia" compta amb canons interpretades per: Marta Snchez, Mal, Marta Bota, Pastora Soler, Lydia, Tamara, Mlody, Marilia, Bellepop i Merche.

Discografia.
Aprendiz
Data d'edici : 1998;
Segell : Columbia;
400.000 cpies venudes (4 discos de plati);
 "Aprendiz";
 "Luchar";
 "Si t me dejas";
 "Donde quiera que ests";
 "Antes que amantes amigos";
 "Hoy despert";
 "Das que fueron";
 "Como una flor";
 "Si t me dejas (free version)";

Cambiars
Data d'edici  : 1999;
Segell : Columbia;
100.000 cpies venudes (1 disc de plati);
 "Cambiars";
 "Duele";
 "Poema de mi corazn";
 "Vestir un color";
 "Y si fuera ella";
 "Y si no das ms";
 "Sin poderte despedir";
 "Apost por ti";
 "Sin caminos";
 "Fui a refugiarme";
 "Las llamas de mi hoguera";

Esta Vez
Data d'edici  : 2001;
Segell : Columbia;
300.000 cpies venudes (3 discos de plati);
 "Esta vez";
 "Sin ti todo anda mal";
 "Ven a pervertirme";
 "Como cada noche";
 "Siempre t";
 "A travs de la distancia";
 "Resucitar en un abrazo";
 "Me qued grande tu amor";
 "Toda";
 "Caminante nocturno";
 "rbol solitario";
 "Te amar, te odiar";

Otra Piel
Data d'edici : 2003;
50.000 cpies venudes (1 disc d'or);
Segell : Columbia;
 "No me extraa nada";
 "Enamorada";
 "Como un ngel";
 "Inevitable";
 "La ley de los hombres";
 "Otra piel";
 "T";
 "Te amo por eso";
 "Hechicera (yalla bina yalla)";
 "Vuelvo a l";
 "Ahora";
 "Devulveme la vida (Con Antonio Orozco);

Por Una Vez
70.000 cpies venudes (1 disc d'or);
Data d'edici  : 2004;
Segell : Columbia;
 "Jugar con fuego (take it low)";
 "Malas tentaciones";
 "Enamorada (Con David Demara)";
 "Baila";
 "Sin ti todo anda mal";
 "Me qued grande tu amor";
 "Devulveme la vida (Con Antonio Orozco)";
 "Ven a pervertirme";
 "Por una vez";
 "Aprendiz";
 "Corazn parto (Con Alejandro Sanz)";
 "No me extraa nada";
 "Duele";
 "Toda";
 "A tu vera";
 "Como una flor";
 "Te amo por eso (Con Paco de Luca)";
 "Al alba (Con Pepe de Luca)";

Mal
Data d'edici : 2005;
Segell : Rca;
84.000 cpies venudes (1 disc de plati);
 "Te conozco desde siempre";
 "Diles";
 "Eres el agua";
 "Sabes bien";
 "Frgiles";
 "Hblame";
 "Amor de hielo y sal";
 "Y sigo preguntndome";
 "Lo que no sabes";
 "Sobrellev";
 "Perdida";

Desafo
Data d'edici : 2006;
Segell : Columbia;
+100.000 cpies venudes (1 disc de plati);
 "Agua de Mayo";
 "Dame tu alma";
 "Si estoy Loca";
 "Aulil";
 "Enamorame la vida";
 "No voy a cambiar";
 "Desafo";
 "Ya lo ves";
 "Llanto lloro";
 "No me interesa";
 "En otra parte";

Gracias
 Data d'edici : 2007;
Segell : Columbia (1 disc d'or);
 "Aprendiz";
 "Como una flor";
 "Cambiars";
 "Me qued grande tu amor";
 "Ven a pervertirme";
 "Sin ti todo anda mal";
 "Toda";
 "Enamorada";
 "Duele (En directo)";
 "Diles";
 "Sabes bien";
 "Te conozco desde siempre";
 "Si estoy loca";
 "No voy a cambiar";
 "En otra parte";
 "Pueblo blanco";
 "A tu vera";
 "Contigo aprend (Con Alejandro Fernndez - En directo)";

Enllaos externs.
 Mal Web Oficial ;
 Fan Club Oficial de Mal ;
 Directori de Webs de Mal ;
 Mal "Esta Vez" ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185934" title="Cristbal Montoro Romero" nonfiltered="1476" processed="1472" dbindex="76482">

Cristbal Montoro Romero ( Jan, Andalusia 1950 ) s un poltic espanyol, ministre d'Hisenda en el segon govern de Jos Mara Aznar i actual eurodiputat al Parlament Europeu.

Biografia.
Va nixer el 28 de juliol de 1950 a la ciutat andalusa de Jan. Va estudiar cincies econmiques a la Universitat Autnoma de Madrid, en la qual es va llicenciar el 1973 i doctorar el 1981. Aquell mateix any va esdevenir professor en aquesta universitat, esdevenint l'any 1989 catedrtic d'Hisenda pblica a la Universitat de Cantbria. 

Activitat poltica.
Afiliat al Partit Popular, el 1999 va entrar a formar part del Comit executiu del partit a nivell nacional, sent escollit diputat al Congrs de Diputats en les eleccions generals per la provncia de Jan. 

Amb l'arribada al poder del PP en les eleccions generals de 1996, va esdevenir l'home fort i de confiana de Rodrigo Rato Figaredo, que el nomen Secretari d'Estat d'economia. En la formaci de govern del segon govern de Jos Mara Aznar fou designat Ministre d'Hisenda, ministeri creat per a la gesti especfica de les qestions fiscals de l'hisenda.

Escollit diputat novament en les eleccions generals de 2004, renunci al seu crrec el juliol de 2007 al ser escollit eurodiputat al Parlament Europeu i esdevenint membre de la Comissi d'Assumptes Econmics i Monetaris.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185939" title="Bustillo del Monte" nonfiltered="1477" processed="1473" dbindex="76483">

Bustillo del Monte s un nucli proper a Brcena de Ebro situat al municipi de Valderredible, a Cantbria. Hi viuen 38 persones (2004) i est situat a 20 km de Polientes i a 840 metres per sobre el nivell del mar. S'hi troba una esglsia parroquial del segle XVII dedicada a "San Martn".




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185941" title="Cadalso" nonfiltered="1479" processed="1474" dbindex="76485">
Cadalso s una localitat del municipi de Valderredible situada a 7 km de Polientes i a 712 metres per sobre el nivell del mar. Noms hi viuen 3 persones (2004). S'hi troba una ermita rupestre que fou declarada B d'Inters Cultural l'any 1983. Tamb s'hi troba la "Torre de Cadalso", declarada B d'Inters Cultural l'any 1992.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185945" title="One-step" nonfiltered="1480" processed="1475" dbindex="76486">


L'one-step s un ball procedent de la Costa Est dels Estats Units que sorgeix al final del segle XIX per interpretar ritmes de jazz i de ragtime.

Arriba a Europa amb les tropes estatunidenques durant la Primera Guerra Mundial i durant els anys vint del segle XX forma part de les modalitats de concurs dels primers campionats mundials de ball. 

Predecessor del fox-trot i del quickstep, serveix de base al tango europeu i al vals angls, i es balla amb un cop de tal seguit de dos  o ms passos sobre la mitja punta (aquests passos posteriorment se substituirien per  encreuades de peus).

Un exemple d'aquest ball s la can espanyola "Si vas a Pars, pap!" (lletra de M. lvarez Daz i msica de Ledesma i Oropesa), la qual va tindre molt d'xit a la dcada dels anys trenta del segle XX. 

Referncies.



Enllaos externs.

 mplia informaci sobre l'one-step. ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185946" title="Spirit" nonfiltered="1481" processed="1476" dbindex="76487">

MER-A (Mars Exploration Rover - A), conegut com a Spirit, s el primer dels dos rovers de la missi "Mars Exploration Rover" de la NASA. Aterr exitosament al planeta Mart el 4 de gener de l'any 2004 a les 04:35 UTC, tres setmanes abans que el seu bess Opportunity (MER-B) aterrs al costat oposat del planeta.  

Components i instruments.
Els components del rover Spirit sn idntics als dOpportunity.

 PANCAM. Cmera encarregada de fer les fotogradies panormiques d'alta ressoluci, en estreo i en color.

 MINI-TES o Mini-Thermal Emission Spectrometer. Espectrmetre encarregat de prendre imatges en infraroig de les roques i el sl, permet conixer la composici. Es troba situat al mstil, juntament amb la PANCAM.

 APXS o Alpha-Particle-X-Ray Spectrometer. Espectrmetre de raigs X per a determinar la qumica i composici del sl i roques marcianes.

 Mssbauer Spectrometer. Espectrmetre emprat per a determinar amb elevada presici l'abundncia i distribuci de minerals derivats del ferro, fet que dona informaci sobre el magnetisme i l'interacci de l'aigua amb aquests minerals.

 RAT o Rock Abrasion Tool. Aparell utlitzat per a perforar les roques i deixar al descobert el seu interior. Pot profunditzar fins a mig centmetre exposant una zona circular d'un dimetre de 5 centmetres.

 Microscopic Imager. Es tracta d'una cmera acoplada a un microscopi.

Referncies.
 http://www.sondasespaciales.com;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185953" title="Uni Llatina" nonfiltered="1482" processed="1477" dbindex="76489">
La Uni llatina s una organitzaci internacional d'Estats fundada el 1954 per la Convenci de Madrid per promoure i difondre l'herncia cultural i les identitats dels pobles de les llenges romniques. Actualment en sn membres 37 Estats independents de quatre continents del mn. La seu s a Pars. 

Projectes.
Per tal d'assolir la seva missi, la Uni Llatina porta a terme diversos projectes multiculturals per tal de fer prendre conscincia de la importncia de les cultures i de les llenges romniques. La Uni Llatina actua en tres mbits:

 Cultura i comunicaci: aquest mbit promou la valoraci, difusi i defensa del patrimoni llat i del concepte de llatinitat.
 Promoci i ensenyament de les llenges llatines oficials de la Uni (catal, castell, francs, itali, portugus i romans).
 Terminologia i indstria de la llengua: aquest mbit pretn l'enriquiment de les terminologies cientfiques i tcniques de les llenges llatines. ;

Caracterstiques dels Estats Membres.
Encara que va ser fundada el 1954, la Uni Llatina va prendre cos el 1983 com a instituci funcional. Des de l'inici de la seva existncia funcional, el nombre d'Estats que s'han fet membres ha crescut de 12 a 37, agrupant en l'actualitat a la majoria dels Estats susceptibles d'integrer la Uni Llatina, s a dir, els pasos que, segons les recomanacions interpretatives establertes el 1992, compleixen un o ms dels criteris segents:
 criteris lingstics: una llengua oficial neollatina, una llengua d'ensenyament neollatina o una llengua neollatina utilitzada com a mitj de comunicaci en la vida quotidiana i en els mitjans;
 criteris lingisticoculturals: l'existncia d'una literatura significativa en una llengua neollatina, l'existncia de premsa escrita majoritriament en una llengua neollatina, tant en termes de tiratge com en nombre de ttols, l'existncia de la televisi o rdio amb una proporci significativa en una llengua neollatina;
 criteris culturals: herncia directa o indirecta d'un patrimoni de la Roma antiga a la qual els Estats manifesten llur fidelitat i que la perpetuen, notablement en l'ensenyament del llat i de les llenges neollatines, per mitj dels intercanvis culturals amb altres pasos llatins; l'organitzaci de la societat, principalment en l'mbit jurdic, aix com el respecte de les llibertats fonamentals i els principis generals dels drets de l'home i de la democrcia, la tolerncia i la llibertat de culte.

Estats membres.
Catal (Catal);
;

Francs (Franais);
;
;
;
;
;

Itali (Italiano);
;
;

Portugus (Portugus);
;
;
;
;
;
;
;
;

Romans (Romn );
;
;

Espanyol (Castellano, Espaol);
;
;
;
;
;
;
;
;
;
;
;
;
;
;
;
;
;
;
;

Estructura.
La Uni Llatina est integrada per tres rgans institucionals:
 el Congrs: integrat per representants de tots els Estats membres i que es reuneix cada dos anys en sessi ordinria. ;
 el Consell Executiu: elegit per Congrs i compost per dotze Estats membres amb un mandat de quatre anys; la seva funci s seguir regularment les activitats de l'organitzaci i preparar el programa de treball i el seu projecte de pressupost. ;
 el Secretari General: dirigeix la Uni i executa els programes i les decisions dels Congrs i del Consell Executiu. ;

El pressupost s'alimenta de les contribucions obligatries de tots els Estats membres, encara que l'organitzaci collabora amb institucions pbliques i privades que la sostenen. 

Referncies.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185958" title="Niki Lauda" nonfiltered="1483" processed="1478" dbindex="76490">

Andreas Nikolaus 'Niki' Lauda (Viena, 22 de febrer de 1949) s un pilot austrac de Frmula 1, tres cops campi del mn, el 1975, el 1977 i el 1984.

Biografia.

Nascut a Viena en el si d'una adinerada famlia, es va convertir, sense el suport dels seus familiars, en pilot de carreres el 1968 i va comenar a crrer a la Frmula 1 amb l'equip March el 1971. Al principi, va tenir poc xit tant a l'equip March com al BRM, al que es va incorporar el 1973, per va donar el seu gran salt esportiu quan el seu company d'equip a BRM, Clay Regazzoni, va tornar a l'equip Ferrari a la temporada 1974. El llegendari propietari de l'equip, Enzo, va requerir l'opini de Clay sobre el conductor austrac i, al rebre bones referncies, el va fitxar immediatament. 

Desprs d'un fluix comenament de la dcada dels setanta, l'equip Ferrari va ressorgir i la fe en el petit austrac va ser recompensada amb el segon lloc en el seu debut amb l'equip al Gran Premi d'Argentina. Aviat va arribar la seva primera victria a un gran premi, a la quarta carrera que va crrer amb Ferrari, donant fi amb ella a un bienni sense victries de l'equip. Lauda i Ferrari es van convertir en el pilot i l'escuderia que marcaven el pas del mundial, aconseguint sis pole positions consecutives. No obstant aix, una barreja de falta de fiabilitat i inexperincia va limitar els seus resultats a una sola victria ms i un quart lloc al final del mundial. 

A la temporada 1975, Lauda va aconseguir reeditar la brillant trajectria que havia iniciat l'any anterior. Desprs d'un discret comenament en el qual no va passar del cinqu lloc a les primeres quatre carreres de la temporada, Lauda i Ferrari van millorar i van vncer en quatre dels segents cinc grans premis. La victria al Gran Premi d'Estats Units, ltima carrera de la temporada, li va valer a Lauda el seu primer campionat del mn. 

El 1976, Lauda va guanyar quatre de les primeres sis carreres, obtenint el segon lloc en les altres dues. Al final de la novena carrera, disputada a Brands Hatch, Lauda havia obtingut 61 dels punts del mundial, ms del doble dels que duia el seu ms immediat perseguidor, Jody Scheckter. El segon campionat del mn consecutiu semblava limitar-se ja a una formalitat, fet que no es produa des de les temporades de 1959 i 1960 quan ho havia assolit Jack Brabham. No obstant aix, en la segent carrera, a Nurburgring, Lauda va sofrir greus ferides, que incloen terribles cremades a l'incendiar-se el seu cotxe en el Gran Premi d'Alemanya. Tres pilots es van detenir per a ajudar-li: Harald Ertl, Guy Edwards i Arturo Merzario, a qui Lauda va regalar, ms tard, un rellotge d'or en agrament. A la vora de la mort, un sacerdot li va administrar la extremunci. A pesar d'aix va tornar a les pistes tan sols sis setmanes desprs.

Durant la forada absncia de Lauda, l'angls James Hunt havia jugat les seves basses i l'ltima carrera de la temporada, el Gran Premi de Jap, va comenar amb un lleuger avantatge de Lauda sobre Hunt de tres punts. A una pista perillosament mullada, Lauda es va retirar desprs de realitzar dues voltes, assegurant que considerava insegur continuar en tals condicions. La causa d'aquest aband s'ha atribut al fet que, al no tenir celles, l'aigua entrava als ulls del pilot impedint-li aix la visi. Hunt va liderar la carrera durant la major part del gran premi, fins que una punxada li va fer perdre posicions. Va aconseguir remuntar, no obstant aix, fins a la tercera posici, fet que li va valer el ttol mundial per un sol punt. L'anterior bona relaci de Lauda amb l'equip Ferrari es va veure greument afectada desprs d'aquest abandonament, i va haver de suportar una difcil temporada 1977 a pesar de vncer cmodament al campionat mundial grcies a la seva regularitat. Havent ja anunciat que abandonaria l'equip al final de la temporada, Lauda va anticipar aquest aband davant la decisi de Ferrari d'incorporar un tercer cotxe en el Gran Premi de Canad amb el fins llavors desconegut Gilles Villeneuve. 

Incorporat a l'equip Brabham el 1978, Lauda va passar dues temporades sense xits, en bona mesura a causa del radical disseny del cotxe, amb una aerodinmica assistida per turbines. Desprs de la seva nica victria, el cotxe va ser immediatament desqualificat. En el Gran Premi de Canad, Lauda va informar al propietari de l'escuderia, Bernie Ecclestone, del seu desig de retirar-se immediatament, doncs no desitjava "seguir conduint en cercles". Lauda, que havia fundat una companyia de vols xrter, va tornar a ustria per a dedicar-s'hi a temps complet. 

Per el 1982 Lauda va tornar a la competici, sentint que encara tenia una carrera com pilot per davant. Desprs d'una reeixida prova amb McLaren, el seu nic problema va ser convncer al patrocinador de l'equip, Marlboro, de qu encara era capa de guanyar. Ho va demostrar en la seva tercera carrera desprs de la seva volta a les pistes, guanyant el Gran Premi de Long Beach. Lauda va aconseguir el seu tercer campionat del mn el 1984 amb una victria per mig punt sobre el seu company d'equip Alain Prost. 

Desprs de la seva retirada el 1985, va tornar a la gesti de la seva companyia aria, Lauda Air. El 1995 va ser assessor tcnic de Ferrari i a la seva arribada li van demanar consell per a guanyar novament desprs de molts anys i la resposta immediata de Lauda va ser "contractin a Michael Schumacher". I Michael Schumacher es va portar a l'equip d'enginyers de Benetton, encapalats per Ross Brawn. 

Desprs de la venda de la companyia al soci majoritari Austrian Airlines, va dirigir l'equip Jaguar el 2001 i el 2002. A la fi de 2003, va constituir una nova companyia aria, Niki. En la actualitat Lauda collabora com a comentarista de F1 a la cadena alemanya RTL. 

Com conductor, es considera que Lauda s'ha caracteritzat per una aproximaci intelligent, que minimitzava els riscos i maximitzava els resultats, i se li considera un dels pilots ms consciencis, capa de passar-se llargues hores refinant el comportament del cotxe. s autor de quatre llibres. De vegades se li denomina amb el sobrenom de la rata.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185959" title="Cmbia" nonfiltered="1484" processed="1479" dbindex="76491">




La cmbia s un ball de parella colombi que  combina elements meldics d'origen hispnic, ritmes d'influncia africana i components indgenes americans de tipus harmnic.

El seu nom prov del cumb (altres manifestacions del folklore afric com ara el lumbal i el bullerengue, figuren, tamb, entre els antecessors d'aquest ritme).

El ball es desenvolupa a les provncies de Cartagena, Barranquilla i Santa Marta i, amb el temps, es transforma en el ball nacional de Colmbia. 

Musicalment, respon al comps binari i inicialment va ser instrumental, tot i que desprs se li afegiria lletra. La melodia t molt d'espanyol i el ritme s clarament afric, mentre que el ball reflecteix l'empremta indgena. 

En els seus orgens es tractava d'una dansa de carcter religis, per ms endavant esdevindria msica i dansa profana. El ball original s'efectua a cel obert, al voltant del conjunt, i posseeix una enorme plasticitat. Les parelles d'homes i dones, en cercle, situades en dues fileres i sense donar-se les mans, es desplacen en sentit circular. La dona fa moviments de circumvallaci al voltant del seu company, amb passos curts, arrossegant els peus. L'home balla al voltant de la dona amb passos rpids i girs, fent gala de la seva destresa amb cabrioles, saltirons i molt de moviment de malucs.  De vegades, els balladors s'encreuen esquena contra esquena. L'estil dansaire de la dona, que escombra el terra i pica de peus, deriva del factor indgena mentre que la coreografia masculina, de gests violents, reflecteix l'influx afroide. 

En les sales de festa d'Europa i d'Amrica s freqent ballar-la solts o b en parella i estil salsa, amb una combinaci de tres passos o de quatre accentuant el moviment de pelvis i arrossegant els peus.

Referncies.



Enllaos externs.

 Origen i evoluci de la cmbia. ;
 Llista dels principals intrprets de cmbies. ;
 Videoclip de la cmbia "La pollera color". ;
 Videoclip de la cmbia "La colegiala. ;
 Histria de la cmbia. ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185960" title="Cienciologia" nonfiltered="1485" processed="1480" dbindex="76492">
La Cienciologia s un sistema de creences i ensenyaments creat l'any 1952 als Estats Units per Ron Hubbard, anteriorment escriptor de cincia ficci. A l'origen era una filosofia laica, per des del 1953 es va presentar com una filosofia religiosa aplicada, representada principalment per l'anomenada Esglsia de la Cienciologia. Promou un mtode anomenat pel seu fundador Diantica i, de manera ms mplia,  exposa un conjunt de creences i de prctiques relatives a la naturalesa de l'home i al seu lloc en l'univers.

La Cienciologia proposa millorar gradualment la vida dels seus adeptes. Ron Hubbard afirmava haver desenvolupat una via precisa d'estudi religis, constituda per una srie d'etapes progressives i eficaces que, efectuades segons una certa metodologia, ajuden l'individu a assolir un estat d'existncia molt elevat. Aquesta ascensi permetria comprendre cada cop millor el que aquest moviment considera ser la naturalesa espiritual de l'home i la seva relaci amb el que creu ser l'sser suprem.

Com que aquesta esglsia ha mantingut una prctica de defensar les seves tcniques mitjanant la legislaci sobre els drets d'autor i els secrets comercials, alguns crtics la consideren com a una organitzaci comercial ms que religiosa. A partir dels anys 80, l'Esglsia de Cienciologia ha recorregut sistemticament als plets jurdics per a defensar-se de les organitzacions i dels particulars que la denuncien. Aix li ha comportat les crtiques de no actuar d'acord amb la imatge d'una religi.

 Creences i prctiques .

Les doctrines de la Cienciologia van sser establertes per Hubbard durant prop de 33 anys, des de 1952 fins la seva mort al gener de 1986, i difoses en forma de milers de conferncies, llibres, assaigs i poltiques. La majoria dels principis bsics de la Cienciologia es van presentar durant els primers 15 anys de la seva existncia; desprs Hubbard va dedicar la major part del seu temps als nivells superiors ms esotrics (o tecnologies avanades) del sistema de creences cienciolgic. L'Esglsia descriu les seves accions com una millora i ampliaci de la factibilitat i s d'aquests principis.

Les creences centrals de la cienciologia sn que cada persona s un sser espiritual immortal (anomenat thetan) que posseeix una ment i un cos, i que les persones sn bsicament bones. La vida que cadasc hauria de dur a terme s una vida d'educaci, coneixement i millora espiritual i tica contnua, per a poder aix sser feli i atnyer la salvaci definitiva, aix com sser ms efectius en la creaci d'un mn millor. La Cienciologia afirma oferir metodologies especfiques per a ajudar la persona a aconseguir aquests objectius.

Un altre principi de base de la Cienciologia s la idea que hi ha tres components bsics interrelacionats (i intrnsecament espirituals) que sn el veritable fonament de l'estat de viure (livingness) reeixit: afinitat, realitat (o acord) i comunicaci, que s'equiparen a l'enteniment. Hubbard ho va anomenar el triangle ARC. Els ciencilegs utilitzen l'ARC per a millorar les seves vides, basant-se sobretot en la creena que elevar un aspecte del triangle incrementa els altres dos.

En un intent per a clarificar el concepte de mental conscient, subconscient i inconscient, Hubbard va escriure que la ment de l'home est estructurada en dues parts: la ment analtica i la ment reactiva. Va descriure la ment analtica com la part positiva, racional i calculadora, mentre que la reactiva funciona sobre la base de estmuls i respostes. Els ciencilegs creuen que la ment reactiva es l'arrel de l'angoixa individual, aix com l'origen de l'atrocitat de la humanitat i de la seva incapacitat per a crear societats duradores, prsperes i saludables.

La metodologia central de la Cienciologia es denomina auditaci (de l'arrel llatina aud-, escoltar) i consisteix en una comunicaci personalitzada amb un auditor o ministre d'aquesta esglsia. L'auditor ajuda la persona a arribar a comprendre's a si mateixa i a discernir la part reactiva de la seva ment, s a dir, les crregues emocionals, incidents traumtics especfics, les seves prpies transgressions tiques i les males decisions del passat que tendeixen a tancar-lo en una vida que no queda totalment sota el seu propi control.

L'Esglsia de la Cienciologia sost que la seva finalitat s un mn sense guerra, crims ni bogeria, on la gent bona i decent tingui la llibertat d'atnyer els seus objectius.

A mida que un individu avana en la jerarquia interna de l'organitzaci, tot demostrant estar-hi ms comproms, se li van revelant detalls sobre les creences de la Cienciologia. Els nivells d'aquesta jerarquia s'anomenen "nivells OT". En els ms avanats s'apren l'existncia de Xenu. Xenu seria un emperador extraterrestre que va iniciar una srie d'esdeveniments fantstics que explicarien com els ssers humans sn eixams d'nimes extraterrestres embotides dintre de cossos aliens. Cada una d'aquestes nimes s anomenada, en angls, "body thetans".

Diantica.

La Cienciologia va ser ampliada i revisada a partir de la Diantica, un sistema anterior de tcniques de desenvolupament personal exposat per Ron Hubbard en el llibre Diantica: La cincia moderna de la salut mental (1950). A mitjans dels anys 50, Hubbard havia relegat la Diantica a un simple estudi de la Cienciologia, si b segueix essent promocionada i difosa per les organitzacions ciencilogues. 

La principal diferncia entre ambdues s que la Diantica es explcitament secular, centrada en la vida actual de l'individu i tracta de problemes fsics, mentre que la Cienciologia adopta un enfocament ms clarament religis centrat en el tractament de qestions espirituals que abasten mltiples vides passades a ms de l'actual. Hubbard va ser acusat repetidament d'aixecar una faana religiosa a la Diantica perqu l'organitzaci mantingus l'estatus d'exempci d'impostos i evits la persecuci per afirmacions mdiques falses. Aquestes acusacions han perseguit fins avui aquest moviment.

Origen del mot "cienciologia".
La paraula "cienciologia" t la seva prpia histria. Malgrat que actualment est associada gaireb exclusivament amb l'obra de Hubbard, va ser encunyada pel filleg Alan Upward el 1907 com sinnim de pseudocincia. El 1934, l escriptor germanoargent Anastasius Nordenholz va publicar un llibre usant la paraula positivament: Scientologie, Wissenschaft von der Beschaffenheit und der Tauglichkeit des Wissens o Cienciologia, cincia de la constituci i la utilitat del coneixement. El llibre de Nordenholz s un estudi de la conscincia, i el seu s de la paraula no s massa diferent de la definici de Hubbard, saber com saber. Tanmateix, no est clar si Hubbard estava al corrent d'aquests usos anteriors. 

La paraula en si s la uni de la paraula llatina scio (saber o distingir) i la grega       lgos (la prpia ra o pensament intern). Sembla plausible que el significat de Hubbard derivi, com el de Nordenholz, de la simple traducci d'aquestes arrels.

 L'Esglsia de la Cienciologia .

L Esglsia de la Cienciologia es va constituir als Estats Units com una organitzaci sense nim de lucre l'any 1953. Actualment constitueix el centre d'una complexa xarxa mundial d'organitzacions dedicades a la promoci de les filosofies de L. Ron Hubbard en tots els mbits de la vida. Aix inclou centres de tractament contra la drogoaddicci (Narconon), programes de rehabilitaci de delinqents (Criminon), activitats per a reformar el camp de la salut mental (Comissi de Ciutadans per als Drets Humans), projectes per a implantar mtodes educatius factibles i efectius en les escoles (Applied Scholastics), una campanya per a tornar els valors morals a la vida (The Way to Happiness), una organitzaci per a educar i ajudar a triomfar en el mn dels negocis (World Institute of Scientology Enterprises o WISE) i una croada dirigida als lders mundials aix com al pblic en general per a posar en prctica el document de l'ONU de 1948, la Declaraci Universal dels Drets Humans.

L'Esglsia de la Cienciologia ha sigut i continua essent una organitzaci molt controvertida. Segons els pasos s'han adoptat posicions molt diferents: el govern dels Estats Units considera la Cienciologia una religi protegida per la Primera Esmena de la seva constituci. Altres pasos, especialment a Europa, han considerat la Cienciologia un moviment sectari potencialment perills i han restringit fora les seves activitats en diverses ocasions. Per exemple, el govern alemany no la considera una religi sin una organitzaci financera. La Cienciologia tamb ha sigut el blanc de crtiques dels moviments antisectes i ha provocat controvrsia per les seves destacades campanyes contra la psiquiatria i la medicaci psiquitrica.

Les nombroses batalles legals lliurades per l'Esglsia de la Cienciologia des de la seva fundaci li han donat la reputaci de ser una de les organitzacions religioses ms litigants que existeixen.

 La Cienciologia com a religi .
La Cienciologia est reconeguda com religi segons la definici del terme que emparen les constitucions dels Estats Units, Sud-frica, Veneuela, Sucia i Austrlia. El govern francs considera oficialment la Cienciologia com una secta absoluta i li ha negat l'estatus de religi. A Blgica se la considera una organitzaci potencialment perillosa, investigada per les autoritats i els tribunals. Els tribunals de Sussa han dictat diverses sentncies que neguen el seu carcter de religi i la qualifiquen d'organitzaci merament comercial. La naturalesa de la Cienciologia s l'objecte d'apassionats debats en tots aquests pasos, independentment de la postura oficial.

El 1982, el Tribunal Suprem d'Austrlia va dictaminar que el govern estatal de Victria no podia declarar que l'Esglsia de la Cienciologia no fos una religi . El Tribunal va tractar l'assumpte de la fe, ms que el de l'eventual xerramenta: La xerramenta s un preu necessari de la llibertat religiosa, i si un autoproclamat professor persuadeix altres persones de creure en una religi que ell proposa, la falta de sinceritat o integritat per part seva no s incompatible amb el carcter religis de les creences, prctiques i exercicis acceptats pels seus seguidors.

El 1993, la Hisenda Pblica dels Estats Units (IRS), desprs d estudiar la voluminosa informaci sobre les seves operacions financeres i d altra naturalesa proporcionada per L Esglsia, la va reconixer com una organitzaci dirigida exclusivament cap a fins religiosos i caritatius, estatus que havia perdut el 1967 com a conseqncia d'una auditoria. Aquest canvi de postura de la IRS, desprs de mantenir 25 anys tesis contrries, recolzades pels tribunals, va provocar polmica en nombrosos mitjans de comunicaci pel secretisme de l'acord a qu es va arribar; el 1997 es va publicar al The New York Times que funcionaris de la IRS encarregats del cas havien arribat a ser vigilats per detectius privats contractats per l'Esglsia de la Cienciologia.

L'Esglsia de la Cienciologia ha invertit grans quantitats de temps, esforos i recursos en una ambiciosa campanya de relacions pbliques per proclamar al mn que la Cienciologia es un religi bona fide. L'organitzaci ha recopilat una considerable quantitat de recursos com a proves de que s una religi, i els seus portaveus sovint esmercen temps a subratllar-lo. Com a exemple, l'organitzaci assenyala els segents estudis sobre les doctrines religioses de la Cienciologia realitzats per prominents experts en religi de diverses fes:

 Cienciologia: Anlisi i comparaci de les seves doctrines i sistemes religiosos (Scientology - An Analysis and Comparison of its Religious Systems and Doctrines) per Bryan R. Wilson, Ph.D., catedrtic emrit, Universitat d Oxford (Anglaterra) ;
 Cienciologia: Trets de la religi (Scientology - The Marks of Religion) per Frank K. Flinn, Ph.D., professor adjunt d estudis religiosos, Universitat de Washington (Saint Louis, Missouri, EE.UU.) ;
 Cienciologia: La seva cosmologia, antropologia, tica i metodologies (Scientology - Its Cosmology, Anthropology, System of Ethics & Methodologies) per Rgis Dericquebourg, professor en sociologia de la religi, Universitat de Lille III (Lille, Frana) ;
 Cienciologia: Una nova religi (Scientology - An Analysis and Review of a New Religion) per M. Darrol Bryant, Professor de religi i cultura, Renison College, Universitat de Waterloo (Waterloo, Ontario, Canad) ;
 Cienciologia: Definicions actuals de la religi des de les Cincies Socials (Scientology - And Contemporary Definitions of Religion in the Social Sciences) per Alejandro Frigerio, doctor en filosofia, investigador, Consejo Nacional de Investigaciones Cientficas y Tcnicas (Buenos Aires, Argentina) ;
 Cienciologia: Una veritable religi (Scientology - A True Religion) per Urbano Alonso Galn, doctor en filosofia i teologia, Magna Cum Laude per la Universitat Gregoriana de Roma (Italia) ;
 Cienciologia - Relaci entre la Cienciologia i altres religions (Scientology - The Relationship Between Scientology and Other Religions) per Fumio Sawada, vuit possedor dels secrets del sintoisme Iu-itsu ;

Els crtics acostumen a rebutjar aquests estudis per no considerar-los imparcials, ja que pensen que van ser encarregats per la Cienciologia per a presentar els resultats que vol que el pblic senti.

L'Esglsia de la Cienciologia tamb assenyala amb freqncia l'exempci fiscal atorgada a l'organitzaci per la Hisenda Pblica nord-americana l'octubre de 1993 com a prova que s una religi.

 Grups independents cienciolgics .
Malgrat que Cienciologia s'usa la majoria de les vegades com abreviatura de l'Esglsia de la Cienciologia, un cert nombre de grups practiquen la Cienciologia i la Diantica fora del marc de l'esglsia oficial. Aquests grups estan formats per dissidents que acostumen a dir que l'Esglsia ha corromput els principis de L. Ron Hubbard o b que s'ha tornat excessivament dominant. L'Esglsia adopta un comportament extremadament dur amb els grups disidents, titllant-los d'apstates (o d'esquirols en el llenguatge cienciolgic) i sotmetent-los sovint a una considerable pressi legal i social. Els grups dissidents eviten utilitzar el nom de Cienciologia per a definir-se, i es refereixen a si mateixos com a la Zona Lliure.

Els grups de la Zona Lliure sn extremadament heterogenis en termes de doctrina, al contrari de l esglsia oficial. Alguns practiquen una Cienciologia ms o menys pura, basada en els textos i principis originals (publicats per l'Esglsia) de Hubbard, per sense la supervisi ni el principi  d'impostos de l'esglsia oficial. D'altres han desenvolupat les idees de Hubbard amb formes radicalment noves, algunes de les quals a penes es poden reconixer com a relacionades amb la Cienciologia.

 Controvrsia i crtiques .

Dels molts nous moviments religiosos que van sorgir durant el segle XX, la Cienciologia ha sigut un dels ms controvertits des de prcticament la seva fundaci. L'Esglsia de la Cienciologia ha entrat en conflicte amb els governs de diversos pasos en nombroses ocasions al llarg dels anys (incloent-hi els dels Estats Units, el Regne Unit i Alemanya). Un altre punt de controvrsia s el de la infiltraci del moviment en la Hisenda Pblica dels Estats Units, en l'anomenada Operaci Blancaneu: onze ciencilegs d'alt rang, inclosa Mary Sue Hubbard (esposa de L. Ron Hubbard), van ser condemnats a pres per la seva participaci en aquesta infiltraci.

L'actual controvrsia entre L'Esglsia de la Cienciologia i els seus crtics inclou els segents aspectes:

 Allegacions d activitats criminals de L'Esglsia de la Cienciologia i els seus membres.
 Activisme de ciencilegs en contra de la psiquiatria, i principalment les drogues psiquitriques com Prozac, Haldol, Paxil i Ritalin.
 Denncies de rentat de cervell i control mental.
 Poltica de desconnexi de la Cienciologia.
 Acusacions que L. Ron Hubbard va crear una religi per a enriquir-se.
 Morts de ciencilegs.
 Accions de la Cienciologia contra els seus crtics i enemics.

 La Cienciologia contra Internet .
Els lders de la Cienciologia han emprs mplies operacions a Internet per ocupar-se de les creixents acusacions de frau i revelacions de falta d escrpols dins de la Cienciologia. L organitzaci sost que est prenent mesures per a evitar la distribuci de documents i publicacions cienciolgiques en lnia protegides pels drets d'autor. Tanmateix, els seus crtics (i molts usuaris d'Internet) denuncien que l organitzaci est intentant abolir la llibertat d expressi. 

Al gener de 1995, aquesta esglsia va intentar silenciar les discussions que es mantenien en el grup de notcies alt.religion.scientology publicant un missatge de control destinat a eliminar el grup de tots els servidors d'Usenet, i va comenar a demandar individus per enviar-hi cpies de les seves escriptures, accions que van provocar que milers d'usuaris d'Internet de tot el mn fessin es fixessin en la Cienciologia. Durant diversos anys, des de mitjans de 1996, el grup de notcies va ser el blanc d'un altre intent de supressi, aquesta vegada en la forma de centenars de missatges escombraria enviats al grup. Malgrat que l Esglsia no va confirmar ni va negar que estigus darrera d'aquests spams, alguns investigadors van afirmar que una part havien estat rastrejats arribant fins a membres de l'esglsia. La Cienciologia va respondre amb un comunicat on explicava que les seves accions eren en realitat un atac contra les expressions d'odi i de violncia dirigits al seu encontre.

Referncies.


 Enllaos externs .


 Webs oficials de la cienciologia .
 Esglsia de la cienciologia;
 Diantica;
 Esglsia de la cienciologia d'Espanya;
 Cienciologia: Descobreix els fets;
 Text en lnia: Manual de la cienciologia;
 Text en lnia: Qu s la cienciologia?;
 Text en lnia: Cienciologia: teologia i prctica d'una religi contempornia;
 Revista tica i llibertat;
 Ministres voluntaris de cienciologia internacional;
 L'esglsia de Scientology d'Espanya;

 Altres webs pro-cienciologia .
  i  Informaci sobre la cienciologia per CESNUR;
  Religious Tolerance.org;
  Extracte del libre The Church of Scientology de J. Gordon Melton;
  Enlla d'Irving Hexham: The religious status of Scientology;

 Notcies i discussions actuals .
 alt.religion.scientology (en , a l'enlla de Google Groups);
  ReligionNewsBlog.com: Seguiment de les noticies relacionades amb la cienciologia;

 Enllaos crtics .
 Generaci Overt;
 Extranya Cienciologia;
 Operation Clambake (, espai);
  Arxiu en lnia de la FACTNET sobre cienciologia i diantica ;
  Article de la revista Time sobre la cienciologia;
  Entrada de Apologetics ndex sobre la cienciologia;
  Collecci de recursos dels crtics australians de la cienciologia;
  Programa dels ministres voluntaris de la cienciologia;
  Crtica de Narconon;
  Histria de L. Ron Hubbard a la marina estatunidenca;
  Morts relacionades amb la cienciologia;
  i  Lloc web d'un exmembre de l'Esglsia de la cienciologia;
 Histria de Xenu, el senyor fosc;
  Scientomogy.com, lloc web que, obertament, es burla de la cienciologia.;
 Scientology Victims Testimonies;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185962" title="Kven" nonfiltered="1486" processed="1481" dbindex="76493">
La llengua kven (kveenin kieli, o com s'ha proposat recentment, kainun kieli) s una llengua ugrofinesa, parlada sobretot per la minoria kven del nord de Noruega. El 2005 el govern noruec va publicar un informe on s'estimava el nombre de parlants de kven d'entre 2000 i 8000 persones.  Lingsticament parlant, la llengua kven s un dialecte mtuament intelligible del fins, per per raons poltiques i histriques el govern noruec va concedir-li l'any 2005 l'estatus de llengua minoritria a Noruega en ratificar la Carta Europea de les Llenges Regionals o Minoritries.

Els parlants de les llenges kven, menkieli, kareliana i finesa es poden entendre entre si sense massa dificultat. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185963" title="Ramon Orfila Pons" nonfiltered="1487" processed="1482" dbindex="76494">
Ramon Orfila Pons (Es Mercadal 195?) s un poltic menorqu. 

Des del 1999 s alcalde d'Es Mercadal. EL 1999 i el 2003 va ser elegit alcalde per la candidatura de s'Acord, una coalici electoral formada pel PSOE, el Partit Socialista de Menorca (PSM) i Esquerra Unida. En ambdues ocasions s'Acord va obtenir la majoria absoluta de regidors. El 2007, la coalici es trenc i va encapalar la candidatura de l'Entesa per es Mercadal que va treure 4 regidors. s previst que el 2010 cedeixi l'alcaldia al cap de llista del PSOE, Francesc Ametller. 

Amb anterioritat, va ser diputat al Parlament de les Illes Balears pel Partit Socialista de Menorca i l'Entesa de l'Esquerra de Menorca. Entre altres crrecs, va exercir de conseller d'Agricultura del Consell Insular de Menorca. En diverses ocasions, ha exercit de secretari general del Partit Socialista de Menorca.

Est casat amb Tuni Alls i ha estat estretament vinculat al moviment en defensa del Poble Saharau.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185966" title="Quickstep" nonfiltered="1488" processed="1483" dbindex="76495">
El Quickstep s un ball mogut que s'adapta fcilment al comps de 4/4.

Considerat com a un dels balls estndards des de 1930, neix a partir del quick time fox-trot, una versi rpida del fox-trot que sol emprar patrons en diagonal i moure's al voltant dels 50 c/m en l'execuci de les seues figures.  Els seus moviments han acabat definint un estil, una manera de ballar que ha estat adoptada per balls com ara el xarleston en la seva modalitat francesa, o per altres balls relacionats amb el fox. 

L'Escola Internacional l'inclou tant en la categoria d'estil social (a partir del tercer nivell) com en la de balls esportius o de competici (en la modalitat d'estndards). Les dues modalitats es diferencien tant pels programes que apliquen com per l'estil amb qu els executen.

En el quickstep de competici, els malucs estan en contacte i les espatlles separades al mxim. Els passos sn ms llargs que  en l'estil social i s'hi intercalen figures saltades i passos colpejats. El pas bsic surt de combinar quatre passos en tres temps o tres passos en dos temps. La majoria de figures sn extretes del fox-trot i executades en un temps ms rpid. Les principals sn els quarts de volta, la volta sencera, el passeig, el pas tancat, el pas colpejat i els girs, alguns d'ells dissenyats especialment per girar en un cant de la pista a la recerca de la lnia de ball.

Referncies.



Enllaos externs.

 Videoclip de parelles ballant un quickstep. ;
 Histria del quickstep. ;
 Breu histria i descripci del quickstep. ;
 Informaci variada sobre el quickstep. ;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185967" title="Circuit Cultural Comarcal de la Marina Alta" nonfiltered="1489" processed="1484" dbindex="76496">
El Circuit Cultural Comarcal de la Marina Alta s una mancomunitat de municipis de la comarca valenciana del mateix nom (Marina Alta). Aglomera 33 municipis i 131.516 habitants, en una extensi de 759,30 km. Actualment (2007) la mancomunitat s presidida per Paloma Grandos Sanz, del Partit Popular i regidora de l'ajuntament de Calp. Les seues competncies sn nicament en matria de cultura.

Els pobles que formen la mancomunitat sn:
 L'Atzvia;
 Alcalal;
 Beniarbeig;
 Benigembla;
 Benidoleig;
 Benimeli;
 Benissa;
 El Poble Nou de Benitatxell;
 Calp;
 Castell de Castells;
 Dnia;
 Gata de Gorgos;
 Llber;
 Murla;
 Ondara;
 Orba;
 Parcent;
 Pedreguer;
 Pego;
 Els Poblets;
 El Rfol d'Almnia;
 Sagra;
 Sanet y Negrals;
 Senija;
 Teulada;
 Tormos;
 La Vall d'Alcal;
 La Vall d'Ebo;
 Vall de Gallinera;
 La Vall de Laguar;
 El Verger;
 Xbia;
 Xal;

Enllaos externs.
Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185968" title="Carta Europea de les Llenges Regionals o Minoritries" nonfiltered="1490" processed="1485" dbindex="76497">

La Carta Europea de les Llenges Regionals o Minoritries s un tractat europeu (CETS 148) adoptat el 1992 sota els auspicis del Consell Europeu per tal de promoure les llenges regionals i minoritries d'Europa.  El tractat fa referncia noms a les llenges emprades tradicionalment per ciutadans dels estats membres (excloent aix les llenges utilitzades per immigrants procedents d'altres estats), les quals difereixen significativament de la llengua majoritria o oficial de l'estat (excloent aix el que l'estat membre vol considerar com a simple dialecte de la llengua oficial o majoritria). Les llenges objectes del tractat poden tenir tant una base territorial (s a dir, sn parlades per poblacions de regions o rees dins de l'estat) o b sn utilitzades per minories lingstiques dins l'estat sencer (incloent aix llenges com el jiddisch i el roman, que s'utilitzen en mplies rees geogrfiques).  

Llenges que sn oficials nicament en regions, provncies o unitats federals dins d'un estat (com per exemple el catal a l'Estat espanyol) no sn considerades com a llenges oficials i poden per tant beneficiar-se de la Carta. Per contra, Irlanda no ha pogut signar la carta en benefici del galic irlands ja que, tot i tractar-se d'una llengua minoritria, gaudeix d'estatus de primera llengua oficial de la Repblica d'Irlanda.  El Regne Unit, per, ha ratificat la Carta en benefici, entre d'altres, del galic irlands d'Irlanda del Nord.  Per altra banda, l'Estat francs no ha ratificat, tot i que va signar, la Carta en favor de les diferents llenges parlades al seu territori.  

La Carta proporciona una llarga llista d'accions concretes que els estats signataris poden prendre per protegir i promoure les llenges regionals i minoritries histriques. Hi ha dos nivells de protecci; els estats signataris han d'assumir d'entrada el nivell mnim de protecci per a les llenges especificades; els signataris poden ms endavant declarar que una o ms de les llenges gaudiran d'un major nivell de protecci, tot comprometent-se a fer efectives almenys 35 accions a escollir d'una llarga llista detallada a la Carta.  

La Carta va entrar en vigor en aconseguir-se que almenys cinc estats la ratifiquessin, el dia 1 de mar de 1998.

Llenges protegides per la Carta.
Els estats que han ratificat la Carta i les llenges per a les quals es va fer la ratificaci sn els segents:



Notes i referncies.


Vegeu tamb.
 Llenges minoritries;
 Llenges de la Uni Europea;
 Declaraci Universal dels Drets Lingstics;
 Vergonha;

 Enllaos externs .

 Carta Europea de les Llenges Regionals o Minoritries (Generalitat de Catalunya), text ntegre de la Carta, en versi catalana, i la Declaraci del Govern d Espanya, on s explica el procs seguit, les caracterstiques de l adhesi de l Estat espanyol i les llenges que reconeix com a "minoritries o regionals" segons els termes de la Carta en el seu territori. Inclou antecendents i caracterstiques de la Carta i una relaci d estats adherits.
European Charter for Regional or Minority Languages page (Legal Affairs, Council of Europe);
 Ms informaci;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185969" title="Pavana" nonfiltered="1491" processed="1486" dbindex="76498">


La pavana s una dansa cortesana apareguda a Europa pels volts del 1525, originria possiblement de Pdua i que va estar de moda en molts pasos durant tot el segle XVI. En llocs i moments diversos va adoptar altres noms com pavan, paven, pavin, pavian, pavine, pavyn, padovana i paduana. Tot i que no hi ha una certesa total que l'origen del nom es degui al gentilici de la ciutat italiana, s que est fora de dubte el seu origen itali.

Generalment de ritme binari i pausada, era una dansa de cerimnia o d'introducci a altres danses, sovint la gallarda i en menys ocasions el saltarello, amb els quals contrastava tant en tempo com en mtrica. Acostumen a estar escrites en comps de 2/2, normalment segueix una estructura o forma A,A1, B,B1, C,C1. Tant pot portar un acmpanyament homofnic com contrapunttstic. D'acord amb Thoinot Arbeau, sovint s'acmpanyava amb un tambor interpretant un patr ] constant consistent en negra-corxera-corxera.

Apareix en molts manuals de dansa a Anglaterra, Frana i Itlia. Com a gnere musical va sobrevure alguns segles desprs qque la dansa caigus en dess a finals del Renaixement, especialment en la forma de tombeau, especialmet cultivada a Frana al segle XVIII. A la cort de Llus XIV, habitualment la pavana anava seguida d'una courante. 

En el tractat de Thoinot Arbeau sembla ser una dansa per ser ballada per moltes parelles alhora, en process, amb possible introducci de variants o ornamentacions per part dels balladors Arbeau 1967, 59 66). On peut galement continuer  avancer sur la deuxime partie, parcourant ainsi la salle en cortge de couples.En canvi, en els manuals italians, la pavana sovint unes una dansa for ms complicada, per a una sola parella, seguida de la gallarda i altrs seccions.

Sovint, les peces musicals ms modernes que porten el nom de pavana tenen algun tipus de perfil que recorda d'alguna manera o altra l'antigor. En sn exemples:
La Pavane de Gabriel Faur (1887).
La Pavana per a una infanta difunta de Maurice Ravel (1899).
La "Pavane: She's So Fine" (1994) del John's Book of Alleged Dances, de John Coolidge Adams.
El quart moviment de la suite "The Fall of the House of Usher" de l'lbum de rock progressiu Tales of Mystery and Imagination de The Alan Parsons Project (1976).

Ha originat diversos balls tradicionals als Pasos Catalans, on s una part integrant del ball de gitanes i de la dansa de Castellterol. A la Catalunya Nova hi ha diferents modalitats de balls de bastons que duen aquest nom. 

Els investigadors la situen entre els precedents del que a partir del segle XIX acabar configurant el nou ball de societat (juntament amb la volta italiana i la sarabanda espanyola).

Referncies.



Enllaos externs.

 Partitura d'una pavana d'Alfonso Ferrabosco (1578-1628). ;
 Partitura d'una pavana anglesa de Claude Gervaise.;
 Partitura de la pavana "Funerals" d'Antony Holborne (1550-1603).;
 Text i partitures de l'Orchsographie de Thoinot Arbeau als websites de la Library of Congress i de la Werner Icking Music Archive;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185973" title="Ioruba" nonfiltered="1492" processed="1487" dbindex="76499">

El ioruba s una de les llenges nigerocongoleses ms parlades, amb ms de 22 milions d'usuaris nadius repartits entre Nigria (on s oficial), el Benn i Togo. Segons alguns autors pertany al grup lingstic kwa i segons altres al bnue-congols. 

 Caracterstiques .
Sintcticament, s una llengua tonal i l'ordre prototpic de la frase s subjecte, verb i objecte (tipologia VSO). El ioruba usa l'alfabet llat, amb signes diacrtics per marcar els tons, per influncia dels missioners cristians. T unes oclusives labials i velars alhora com a tret fontic distintiu. Morfolgicament, destaca la reduplicaci per formar mots compostos, un tret de molts idiomes africans i orientals. El lxic t molts manlleus de l'hausa. La primera gramtica va ser escrita al 1850 i va fixar les regles bsiques de la varietat estndard que s'ensenya a les escoles i s'usa als mitjans de comunicaci.

 Varietats geogrfiques .
Com en moltes llenges tradicionals, cal parlar de contnuum i no de blocs dialectals diferents, de manera que les variacions geogrfiques sn progressives i mtuament comprensibles. Actualment s'hi distingeixen tres grans zones: la central, la del nord-oest i la del sud-est.

 Literatura .
La seva literatura inclou sobretot mites orals, canons i petites peces teatrals. Tot i que hi ha testimonis per assegurar que es parla des del segle XVI, fins al 1819 no apareix el primer document escrit, una data tardana per un idioma que ocupa una rea tan mplia. 



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185983" title="Gudrun Ensslin" nonfiltered="1493" processed="1488" dbindex="76500">
Gudrun Ensslin (15 d'agost de 1940   18 d'octubre de 1977) va ser una de les fundadores del grup terrorista Alemany Fracci de l'Exrcit Roig (Rote Armee Fraktion en alemany, o RAF, tamb coneguda com Banda Baader-Meinhof). Desprs de veure's embolicada romnticamente amb el cofundador Andreas Baader, Ensslin va tenir una forta influncia en la poltica esquerrana de Baader, convertint-se en el cap intellectual de la RAF. 

Joventut. 
Ensslin va nixer a la vila de Bartholom a Baden-Wrttemberg, Alemanya, la quarta de set fills. El seu pare, Helmut Ensslin, era el pastor d'una Esglsia Evanglica. Ensslin sempre va ser l'estereotip d'una bona noia, bona estudiant a l'escola i vida lectora de la Bblia. A la seva famlia, les injustcies socials del mn van ser molt discutides i Gudrun es va sensibilitzar molt cap als problemes socials de l'Alemanya occidental aix com la problemtica mundial. A l'edat de divuit anys Gudrun va tenir l'oportunitat de viure un any als Estats Units d'Amrica i va finalitzar el batxillerat a Pennsilvnia. Desprs del batxillerat, a causa de les seves qualificacions excellents, va obtenir l'escolaritat al Studienstiftung des deutschen Volkes o Fundaci Nacional del Mrit a l'estudiant Alemany, com Ulrike Meinhof i Horst Mahler, dos altres membres de la Fracci de l'Exrcit Roig. 

Gudrun va comenar a estudiar filosofia, angls i alemany, i va conixer Bernward Vesper, un activista d'esquerres amb qui al costat de dos estudiants ms va iniciar un petit negoci de publicacions anomenat Studio neue Literatur. En aquesta poca, Ensslin tamb va intentar treballar de mestra d'escola.  En 1965 Gudrun i Bernward es van casar i van anar a viure a Berln occidental, on Gudrun va treballar en el Doctorat de la Universitat gratuta. A Berln van manifestar contra la carrera nuclear i la presncia de bases militars nord-americanes a Alemanya. Per a dificultar ms la relaci matrimonial, Ensslin va participar en un intent de pellcula experimental pornogrfica, titulada Das Abonnement (La Subscripci) Al juny de  1967 Ensslin va participar en protestes poltiques contra el xa de Prsia, que estava visitant Alemanya en aquest moment. A pesar que el xa era vist pels altres governs com un reformador, el seu rgim era conegut per ser brutal contra l'oposici poltica i la Fora Policial de l'Estat (SAVAK) torturava els detinguts poltics de manera sistemtica.

Una lder de la RAF. 
A l'arribada del xa de Prsia a Alemanya, van esclatar enfrontaments entre partidaris i rivals del rgim irani. Un oficial de policia va disparar al clatell a un jove estudiant alemany qui mai havia participat en manifestacions, Benno Ohnesorg. L'organitzaci terrorista Moviment 2 de Juny, que es convertiria en aliada de la RAF, va ser nomenada aix en commemoraci a aquest esdeveniment. La nit segent Gudrun Ensslin denunciava en un mting poltic que el Govern alemany era un estat feixista. L'oficial de policia, Karl-Heinz Kurras, va ser acusat per l'assassinat de l'estudiant i absolt de crrecs el 23 de novembre de 1967, cosa que va causar una forta indignaci pblica. Al gener de 1968, Gudrun va deixar el seu marit i el seu fill i al costat de Andreas Baader, a qui havia conegut l'estiu de 1967, va decidir lluitar contra el "sistema". 

La nit del 2 d'abril de 1968, van esclatar dos incendis en uns grans magatzems a Frankfurt. Baader, Ensslin, Thorwald Proll i Horst Shnlein van ser arrestats  i a l'octubre de 1968 van ser condemnats a tres anys a la pres. Foren alliberats per una apellaci al juny de 1969, per van escapar quan l'apellaci va ser rebutjada. Baader va ser arrestat el 3 d'abril de 1970. Ensslin, Ulrike Meinhof, qui per a aquest moment era una periodista molt coneguda per la seva polmica d'esquerra, i dues dones ms el van ajudar a escapar el 14 de maig de 1970, en un tiroteig on va resultar morta una persona. Aquest va ser el principi d'una srie de crims violents de la RAF arreu d'Alemanya. Ensslin es va convertir al costat dels altres en una de les persones ms buscades en tota Alemanya. Havia rebut fins i tot entrenament terrorista en un camp d'ensinistrament palest a Jordnia. Va ser arrestada en una botiga, el 8 de juny de 1972, a Hamburg.

Mort. 
Diversos intents per alliberar-la de pres, per mitj de segrests realitzats tant per simpatitzants com pels membres de la segona generaci de la RAF, van fracassar. Un fou el segrest de l'empresari Hanns-Martin Schleyer el 5 de setembre de 1977, quan aix va fallar es va dur a terme el segrest d'un vol de Lufthansa, el 17 d'octubre, quan l'avi va ser assaltat per una unitat antiterrorista alemanya, Ensslin va ser trobada penjada en la seva cella, el mat del 18 d'octubre, alhora que Schleyer va ser executat per la RAF en represlia. Oficialment, la mort de Gudrun va ser un sucidi, no obstant aix, simpatitzants i la membre de la RAF, Irmgard Mller, l'nica supervivient dels presos a Stammheim, insisteixen que les morts dels terroristes alemanys van ser una execuci extrajudicial del Govern Alemany. La vida de Ensslin va ser duta al cinema en la pellcula Marianne and Juliane. 
 Referncies .




Altres referncies.
 Ellen Seiter, "La Poltica es Personal: Margarethe von Trotta's Marianne y Juliane" Diario de la pelcula y el vdeo 37.2 (1985) : 41 - 46.
 Hitler's Children por Jillian Becker ;
 Televisionaries (Televisionaries: the red army faction story 1963-1993) per Tom Vague ;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185996" title="Llista de platges de Menorca" nonfiltered="1494" processed="1489" dbindex="76501">

Llista de les platges de Menorca en sentit horari:

Ciutadella.

 Macarella;
 Macarelleta;
 Cala en Turqueta;
 Es Talaier;
 Platges de Son Saura;
 Platja de Son Xoriguer;
 Cala en Bosch;
 Cala Blanca;
 Sa Caleta;
 Cala Santandria;
 Cala des Frares;
 Cala en Blanes;
 Cala en Brut;
 Cala en Forcat;
 Calespiques;
 Cala es Pous;
 Codolar de Torrenova;
 Codolar d'en Bou;
 Cala Morell;
 Platja del Bot;
 Algaiarens;
 Cala en Carb;
 Cala del Pilar;

Ferreries (Nord) .

 Ets Alocs;

Es Mercadal.

 Cala en Calderer;
 Cala Barril;
 Cala Pregonda;
 Platja de Binimella;
 Cala Mica;
 Platges de Cavalleria. ;
 Cala Viola de Llevant;
 Cala Tirant. s una platja d'arena on hi desemboca un torrent que drena una zona d'aiguamolls al sud. L'accs amb vehicles a motor s possible.
 Cala Rotja. Aquesta cala es troba protegida en la badia de Fornells. ;
 Cala Cabra.
 Cala Tusqueta;
 Cala Pudenta;
 Arenal de Son Saura;
 Platja de Son Saura;
 Arenal d'en Castell;

Ma (Nord).

 Mongofre;
 Cala de s'Enclusa;
 Cala Caldes;
 El portitxol;
 S'Escala;
 S'Arenal de Morella;
 Cala Presili;
 Platja d'en Tortuga;
 Platja en Cavaller;
 Platja de sa Torreta;
 Arenal d'en Moro (Illa d'en Colom);
 Els tamarells (Illa d'en Colom);
 Platja d'es Grau;
 Caleta de Binillcut;
 Cala Mesquida;
 Cala es Murtar;
 Cala Llonga;

Es Castell.

 Cales Fonts;
 Cala Pedrera;
 Cala de Sant Esteve;

Sant Llus.

 Cala des Rafalet;
 Alcalfar;
 Punta Prima;
 Platja Punta Prima;
 Biniancolla;
 Cala Torret;
 Cala de Binibquer;
 Cala de Binissafller;
 Es cal blanc;

Ma (Sud).

 Cala de Biniparratx;
 Cala Binidal;
 Es Canutells;

Alaior.

 Calescoves;
 Cala en Porter;
 Llucalari;
 Son Bou;
 Platja d'Atalis;

Es Migjorn Gran.

 Sant Toms;
 Platja de Sant Adeodat;
 Platja de Binigaus;
 Cala Escorxada;
 Cala Fustam;

Ferreries (Sud).

 Cala Trabalger;
 Cala Mitjana;
 Cala Galdana;
 Cala Mitjaneta;

Referncies.
 Informaci turstica de les Illes Balears;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="185999" title="Coroneles" nonfiltered="1495" processed="1490" dbindex="76502">
Coroneles s una localitat en la qual hi viuen noms 4 persones (2004). Est situada al municipi de Valderredible, a Cantbria. Es troba a 17 km de Polientes i a 735 m per sobre el nivell del mar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186000" title="Cubillo de Ebro" nonfiltered="1496" processed="1491" dbindex="76503">
Cubillo de Ebro s una localitat del municipi de Valderredible (Cantbria) en la que hi viuen 14 persones (2004). Est situada a 13 km de Polientes, la capital del municipi, i a 725 m per sobre el nivell del mar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186001" title="Espinosa de Bricia" nonfiltered="1497" processed="1492" dbindex="76504">
Espinosa de Bricia s un nucli cntabre del municipi de Valderredible en el que hi viuen 18 persones (2004). Est situat a 41 km de Polientes i a 925 m per sobre el nivell del mar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186002" title="Loma Somera" nonfiltered="1498" processed="1493" dbindex="76505">
Loma Somera s un nucli situat al municipi de Valderredible, a Cantbria. Hi viuen 11 persones (2004) i es troba a 24 km de Polientes i a 910 m per sobre el nivell del mar.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186003" title="Montecillo" nonfiltered="1499" processed="1494" dbindex="76506">
Montecillo s un nucli del municipi cntabre de Valderredible habitat per 14 persones (2004). Est situat a 8 km de Polientes i a 800 m per sobre el nivell del mar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186004" title="Navamuel" nonfiltered="1500" processed="1495" dbindex="76507">
Navamuel s un poble situat al municipi cntabre de Valderredible. Hi viuen 24 persones (2004) i dista de Polientes en 34 km. Est situat a 900 m per sobre el nivell del mar. S'hi troba una esglsia parroquial del segle XVII.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186005" title="Otero del Monte" nonfiltered="1501" processed="1496" dbindex="76508">

Otero s un nucli del municipi cntabre de Valderredible en el que noms hi viuen 2 persones (2004). Est situat a 16 km de Polientes i a 900 m per sobre el nivell del mar.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186011" title="Rasgada" nonfiltered="1502" processed="1497" dbindex="76509">
Rasgada s un nucli del municipi cntabre de Valderredible. Hi viuen 3 persones (2004) i est situat a 18 km de Polientes i a 790 m per sobre el nivell del mar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186012" title="Repudio" nonfiltered="1503" processed="1498" dbindex="76510">
Repudio s un nucli cntabre del municipi de Valderredible. Est situat a 7 km de Polientes i a 725 m per sobre el nivell del mar. Noms hi viuen 4 persones (2004).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186013" title="Cromosoma X" nonfiltered="1504" processed="1499" dbindex="76511">
El cromosoma X s un dels cromosomes sexuals de l'sser hum i altres mamfers. En ssers humans est situat en l'anomenat parell 23. Quan en el parell 23 es dna XX el sexe de l'individu s cromosmicament anomenat femella. En cas que sigui XY el sexe de l'individu ser cromosmicament mascle. Tamb es troben altres distribucions cromosomtiques.

 Funcions en humans .

Els cromosomes sexuals sn un dels 23 parells de cromosomes humans. El cromosoma X amida ms de 153 milions de parells de bases el que representa un total del 5% de l'ADN en cllules de la dona i un 2,5% en les de l'home. Cada persona t un parell de cromosomes sexuals per cada cllula. Les dones posseeixen dos cromosomes X, mentre que els homes tenen un cromosoma X i un cromosoma Y. 

La identificaci dels gens que es troben en cadascun dels cromosomes s una rea molt activa en la investigaci cientfica. Aix es deu al fet que depenent de les diferents formes d'aproximaci a l'estudi del nombre de gens varia el seu nombre. De totes maneres, es creu que el cromosoma X cont 1336 gens dels quals 20 queden per identificar. Les malalties que la mutaci d'alguns d'aquests gens provoca se solen denominar com malalties lligades al cromosoma X. Com s'ha indicat anteriorment el cromosoma X duu lligat centenars de gens, per noms uns quants tenen relacions directes amb la determinaci sexual d'un embri. 

A l'inici de el desenvolupament embrionari en les femelles un dels dos cromosomes s'inactiva de forma atzarosa i permanent a les cellules somtiques. A aquest fenomen se li dna el nom d'inactivaci del cromosoma X i crea els corpuscles de Barr. La inactivaci d'un dels cromomes en femelles, assegura que noms un dels cromosomes X pugui ocupar les seves funcions, portant-se a terme la compensaci de dosi pel que fa al mascle. No obstant aix, investigacions recents indiquen que el corpuscle de Barr pot ser biolgicament ms actiu del que prviament es creia.

 Estructura .
El cromosoma X t una baixa proporci de gens si es compara amb altres cromosomes. Est compost per molts segments d'ADN repetitiu que no codifiquen per a cap protena o la seva funci no s coneguda. Solament l'1,7% del cromosoma codifica per a protenes funcionals que curiosament sn de baixa longitud, si sn comparades amb la mitjana de longitud d'un gen hum. El cromosoma X s ms gran i t major quantitat de regions d'eucromatina que la seva parella, el cromosoma Y. Ambds cromosomes presenten regions d'homologia, no obstant aix existeixen evidncies que s possible que el cromosoma Y procedeixi d'una degeneraci progressiva d'un cromosoma X. A ms i seguint amb el possible origen dels cromosomes sexuals se sol acceptar que el cromosoma X procedeix d'una derivaci d'algun cromosoma autosmic, aquestes evidncies procedeixen d'alineaments entre seqncies genmiques entre espcies.

 Inactivaci del cromosoma X .
Les dones tenen dues cpies del cromosoma X, en canvi els homes sols en tenen una. En la dona cal inactivar un dels cromosomes X. La inactivaci del cromosoma X s un fenmen iniciat pel gen XIST, que s l'nic gen que es troba actiu en el cromosoma X inactiu. La determinaci del cromosoma X que s'inactivar s a l'atzar i succeeix durant les fases inicials del desenvolupament embrionari. El resultat s que les dones sn un mosaic respecte l'X actiu. Aquest fenmen es responsable de graus variables de penetrncia i d'expressi del fenotip de les dones amb mutacions al cromosoma X. Per exemple la sndrome del cromosoma X frgil presenta una penetrncia del 80% en homes i del 20-30% en dones. L'explicaci d'aquestes deferncies de penetrncia es deuen al fenmen d'inactivaci del cromosoma X en les dones. 
Un exeple ms grfic d'aquest fenmen s el gat callic, on les femelles tenen tres colors i en canvi els mascles sols en poden tenir 2. Tots dos gneres poden tenir el color blanc, doncs aquest el determina un gen autosmic. En canvi els colors taronja i negre venen determinat pel cromosoma X de manera que el color taronja s dominant sobre el negre. En mascles o b s'hereda el taronja o b s'hereda el negre. En canvi les femelles, al tenir dos X, tenen diferents possibilitats (negre-negre, taronja-taronja i negre-taronja). Si s'expressessin els dos cromosomes la gata seria sempre o taronja (taronja-taronja i negre-taronja) o negre (negre-negre). En canvi el fet que a unes cllules s'inactivi un cromosoma X i a altres un altre dona lloc a que la gata que de genotip t negre-taronja en algunes cels el fenotip sigui taonja i en altres sigui negre.


 Malalties associades .


Les malalties lligades al cromosoma X poden ser degudes a la presncia de ms d'un cromosoma X a les cllules (aberracions cromosmiques) o a mutacions de gens presents en el mateix. Entre les malalties produdes per l'acumulaci d'un cromosoma X destaquen la sndrome de Klinefelter, la trisomia de l'X i la sndrome de Turner. Com mutacions de gens podrem dir que ocorren de forma ms freqents en els home que en les dones ja que en molts casos aquestes mutacions sn recessives en dones. Aix es deu a la complementaci de la mutaci per la presncia d'un allel sa en l'altre cromosoma X. Entre les malalties recessives lligades al cromosoma X es destaquen l'hemoflia, tant del tipus A com del B, i el daltonisme. No obstant aix es coneixen malalties dominants associades al cromosoma X. La caracterstica principal d'aquest tipus de malalties s que un home afectat per la malaltia transmet a tota la seva descendncia femenina la malaltia, mentre que els barons sn sans. Per si la dona s l'afectada la meitat de la seva descendncia estar afectada i l'altra no. La malaltia ms coneguda s la hipofosfatmia. A ms de les malalties anteriorment indicades existeixen altra srie de malalties lligades la cromosoma X. Entre aquestes cal destacar les segents:

 Agammaglobulinmia lligada al cromosoma X (XLA);
 Anmia sideroblstica lligada al cromosoma X;
 Deficincia de glucosa-6-fostat deshidrogenasa;
 Deficincia d'ornitina transcarbamilasa;
 Distrfia muscular de Becker;
 Distrfia muscular de Duchenne;
 Malaltia de Charcot-Marie-Tooth;
 Malaltia de Fabry;
 Malaltia de Menkes;
 Immunodeficincia severa combinada lligada al cromosoma X (SCID);
 Miopatia centronuclear, incloent la miopatia miotubular;
 Sndrome d'Alport;
 Sndrome de Bloch Sulzberger;
 Sndrome de Coffin-Lowry;
 Sndrome d'insensibilitat a andrgens;
 Sndrome de Lesch-Nyhan;
 Sndrome de Rett;
 Sndrome X frgil;

 Bibliografia .
 National library of Medicine (Informaci de domini pblic);
 Carrel L, Willard HF. X-inactivation profile reveals extensive variability in X-linked gene expression in females. Nature 2005;434:400-4. DOI.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186014" title="Revelillas" nonfiltered="1505" processed="1500" dbindex="76512">
Revelillas s una localitat sitauada al municipi de Valderredible en el qual hi viuen 12 persones (2004). Est situat a 19 km de Polientes i a 800 m per sobre el nivell del mar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186015" title="Riopanero" nonfiltered="1506" processed="1501" dbindex="76513">
Riopanero s una localitat del municipi de Valderredible, Cantbria. Hi viuen 17 persones (2004) i es troba a 10 km de Polientes i a 751 m per sobre el nivell del mar.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186017" title="Arxiu Nacional de Catalunya" nonfiltered="1507" processed="1502" dbindex="76514">


L'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) s una instituci depenent de la Generalitat de Catalunya encarregada de conservar i difondre el patrimoni documental de Catalunya. Creat l'any 1990, t la seva seu permanent a Sant Cugat del Valls.

L'ANC conserva, entre d'altres, els documents de la Generalitat que anteriorment s'emmagatzemaven a l'Arxiu General de la Guerra Civil de Salamanca.

Al seu torn, la Societat Catalana de Genealogia, Herldica, Sigillografia, Vexillologia i Nobiliria i l'Institut d'Estudis Nobiliaris Catalans tenen la seva seu a l'ANC.

Enllaos externs.
Web oficial de l'Arxiu Nacional de Catalunya;

 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186019" title="Parc Nacional d'Ichkeul" nonfiltered="1508" processed="1503" dbindex="76515">

El Parc nacional d'Ichkeul o Parc Nacional de l'Ichkeul s troba a la governaci de Bizerta a Tunsia, a uns 25 km al sud-oest de Bizerta. Est classificat de reserva de la biosfera i patrimoni de la humanitat per l'UNESCO des de 1977 i 1980 respectivament. Com a parc nacional fou creat per decret de 18 de desembre de 1980. Est protegit tanmamteix per la convenci de Barcelona. La superfcie es de  12.600 hectrees. Est format per tres zones:

El llac d'Ichkeul de 90 km2;
Els aiguamolls d'Ichkeul de 30 km2;
I el Djebel Ichkeul de 155 metres;

El llac s'alimenta amb aigua dola dels oueds (rierols) de la regi, per a l'estiu quan el nivell baixa es reomple amb aigua salada del Llac de Bizerta a travs del canal de Tinja, augmentant fortament la salinitat; aquesta diferencia entre aigua dola al hivern i salada a l'estiu, es la que marca la vegetaci aqutica i la vida animal del llac que s'alimenta amb aquestes plantes i que tenen a la zona com un dels principals llocs d'hivernada.
Els embassaments construts a la zona Joumine-Ghezala (al sud) i  Sedjenane (a l'oest) van reduir l'aportaci d'aiges dolces i la reducci drstica de la vegetaci del llac amb la conseqent manca de fonts alimentaries pels ocells migratoris.

El 1989 es va construir una resclosa a la boca del canal Tinja, per controlar les aportacions d'aigua dola i salada. El 1994 el llac va arribar al seu mxim de salinitat (ms de 70 gram litre) per la situaci es va redrear mercs a les pluges abundants dels anys 1996 a 1999, i va baixar a 15 gr/litre (l'ptim es per sota de 10 gr/litre).

El nombre d'ocells ha tingut tendncia disminuir per molt lleugerament. La pesca s'ha reequilibrat als darrers anys a favor de la pesca amb xarxa en lloc de la pesca a les encanyissades, probablement lligat a que alguns estius es va tancar el canal de Tinja. La pesca d'anguiles ha baixat.

La resclosa de Sidi El Barrak sobretot ha comenar a regular el nivell d'aigua dola independent de la pluges anyals, assegurant el mnim d'aigua dola necessari.

La flora abunda en oliveres salvatges restes de les que existien al nord de Tunsia ja fa tres mil anys. La principal atenci es dedica a la flora aqutica, la ms important el Potamogton pectinatus, i desprs la Scirpus maritimus. Hi ha 600 especies vegetals, ms 221 d'aqutiques.

L'atractiu principal de la fauna sn els bfals. L'avifauna est formada per 225 especies l'observaci de les quals es divideix en dos perodes, del 15 de mar al 15 de setembre amb la reproducci, i la resta del temps, que s el perode de les migracions.

Com tots els parcs a Tunsia, el parc d'Ichkeul disposa d'un ecomuseu inaugurat el 1989 i algunes rees de picnic. 

El parc t restes de presencia romana i probablement anterior; a la vora del llac hi va haver installacions porturies i canteres a la muntanya d'Ichkeul (Djebel Ichkeul). A la zona del Tinja s'han descobert restes d'activitat pesquera de fa dos mil anys i les tcniques actuals encara sn derivaci de les de llavors. Els romans ja utilitzaven algunes de les fonts calentes de la zona. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186021" title="Aiguamolls d'Ichkeul" nonfiltered="1509" processed="1504" dbindex="76516">


Els aiguamolls d'Ichkeul sn una zona humida de Tunsia a l'entorn del llac d'Ichkeul, a la governaci de Bizerta a Tunsia. Formen part del Parc Nacional d'Ichkeul. La superfcie que abracen es d'uns trenta km 2 amb vegetaci de xiprers, el fruit dels quals s el principal menjar dels gansos grisos. Els aiguamolls resten inundats bona part de l'any degut a l'aportaci dels oueds (rierols) de la regi que acaben abocant al llac; quan el nivell d'aquest s massa alt els aiguamolls disposen de molta aigua per als anys secs disposen de menys; a l'estiu estan secs. Es lloc d'hivernada d'alguns ocells migratoris.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186022" title="Leie" nonfiltered="1510" processed="1505" dbindex="76517">


El Leie (nom neerlands; en francs Lys) s un riu de 202 km que neix a Lisbourg, al departament del Pas-de-Calais (Frana), i que desguassa a l'Escalda a Gant (Blgica). D'Armentiers fins a Menen (24 km) el riu forma la frontera francobelga, on talla l'antiga ciutat de Wervik en dues parts, anomenades Wervik a Blgica i Wervicq-Sud a Frana.

La qualitat de l'aigua del riu (pobra en cal i ferro) va contribuir al desenvolupament de la indstria del lli als seus marges. Problemes de contaminaci van posar fi a aquesta indstria centenria a mitjan segle XX. De Deinze a Gant, el Leie "romntic" va inspirar molts pintors de les diverses escoles de Latem, com es van anomenar les colles d'artistes de la rodalia del poble de Sint-Martens-Latem.

Avui, molts revolts del riu s'han rectificat, per a facilitar la navegaci amb embarcacions comercials de 1.350 tones fins a Harelbeke; ms amunt la capacitat es redueix a les 600 tones. Hi ha un projecte per a augmentar la capacitat del riu i del seu afluent el Deule  fins a Lilla. 

El riu, molt contaminat i gaireb mort a l'era industrial, de mica en mica va tornant a la vida. El 2005 s'hi van inventariar 19 espcies de peixos.


Fitxer:Comines-Warneton JPG05a.jpg|El Leie entre Comines (Fr) i Comines-Warneton(Komen-Waasten) (Be)
Fitxer:LeieKuurne2.JPG| El Leie canalitzat prop de Kuurne
Fitxer:leieigent.JPG|El Leie prop del pont del Rei Albert a Gant 


Afluents principals. 
 Deule;
 Heulebeek;
 Mandel;
 Groeningebeek;

Vegeu tamb.
Departament del Lys;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186023" title="Djebel Ichkeul" nonfiltered="1511" processed="1506" dbindex="76518">

El Djebel Ichkeul s una muntanya calcaria situada a la part sud del Llac d'Ichkeul a la governaci de Bizerta a Tunsia. Es tracta d'una zona de 13 km2 amb una vegetaci caracterstica, de clima humit mediterrani on dominen les oliveres i els lentiscs, i amb una flora i fauna molt diversa. s al seu peu, fins a Tinja, on es practica l'activitat ancestral de la pesca al llac. Algunes fonts calentes brullen al peu de la muntanya destacant les d'An Atrous, An Neggrez, An Echffa, An Sbia, Hammam Sidi Abdelkader i  Hammam Sidi Ben Abbes. Una llegenda parla de qu quaranta marabuts protegien la muntanya de l'Ich.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186027" title="Llista de futbolistes mallorquins que han jugat a la Primera Divisi" nonfiltered="1512" processed="1507" dbindex="76519">

Llista de futbolistes mallorquins que han jugat a la Primera Divisi de la lliga espanyola de futbol.

Anys 30.
 Manuel Olivares: Alabs, Reial Madrid, Reial Societat, Reial Saragossa;

Anys 40.
Bartolom Salas Ribot: Hrcules CF, Celta de Vigo, Real Mrcia;

Anys 50.
 Pedro Caldentey Bauz: FC Barcelona, Real Mrcia, Real Oviedo, Reial Mallorca;
 Gabriel Suer Sampol: Valncia CF;

Anys 60.
Joan Bisbal Parera: Reial Mallorca;
Joan Colom Dey: Reial Mallorca;
Joan Company Beltrn: Reial Mallorca;
Juan Forteza Benasar: Reial Mallorca;
Juli Mir Pons: Reial Mallorca, Elx CF;
Jos Mora Serra: Reial Mallorca;
Felipe Oliver Creus: Reial Mallorca;
Amador Puig Coll: Reial Mallorca;
Juan Rosell Oquendo: Reial Mallorca;
Bernardo Sans Perell: Reial Mallorca;
Juan Xifre Rosello: Reial Mallorca;

Anys 70.
Pedro Gost Sastre: Reial Mallorca, Celta de Vigo;
Bartolom Llompart Coll: Elx CF;

Anys 80.
 Dami Amer: RCD Mallorca;
 Jos Ramn Bermell: Valncia CF, Cdiz CF;
 Pep Bonet: RCD Mallorca;
 Arnaldo Llabrs: Sporting de Gijn, CE Sabadell;
 Toms Lpez: Real Murcia;
 Bartolom Mestre: Hrcules CF;
 Miquel Mezquida: Real Zaragoza;
 Manel Molina: RCD Mallorca, Real Murcia;
 Jacint Villalvilla: Rayo Vallecano;

Anys 90.
 Pere Del Campo: RCD Mallorca, Sevilla FC;
 Xavier Mgico Daz: RCD Espanyol;
 Josep Glvez: RCD Mallorca, Valncia CF, Real Betis;
 Ferran Marcos: Albacete Balompi, Racing de Santander;
 Marcos Martn: RCD Mallorca, Sevilla FC, Mrida UD;
 Mag Mir: RCD Mallorca, Albacete Balompi;
 Miquel Molondro: RCD Mallorca;
 scar Montiel: CF Extremadura, Albacete Balompi;
 Miquel ngel Nadal: RCD Mallorca, FC Barcelona;
 Francesc Soler: RCD Mallorca;
 Gabriel Vidal: RCD Mallorca;

Anys 2000.
 Tuni Adrover: RCD Mallorca;
 Miquel Buades: Albacete Balompi;
 Francisco Campos Coll: RCD Mallorca;
 Albert Cano: Albacete Balompi;
 Carles Carmona: RCD Mallorca;
 Vctor Casadess: RCD Mallorca;
 David Castedo: RCD Mallorca, CF Extremadura, Sevilla FC, Llevant UE;
 Miki Garr: RCD Mallorca;
 Juanmi Gelabert: Sevilla FC;
 Xisco Jimnez: Deportivo de la Corua;
 Josep Llus Mart: RCD Mallorca, CD Tenerife, Sevilla FC;
 Antoni Moreno: Atltico de Madrid;
 Miquel ngel Moy: RCD Mallorca;
 Toni Muoz: RCD Mallorca;
 Xisco Muoz: CD Tenerife, Recreativo de Huelva, Valncia CF, Real Betis;
 Xisco Nadal: Vilarreal CF;
 Emilio Nsue: RCD Mallorca;
 Antoni Prats: RCD Mallorca;
 Josemi Prez: RCD Mallorca;
 Rafita Ramos: RCD Mallorca;
 Ivn Ramis: RCD Mallorca;
 Biel Ribas: RCD Espanyol;
 Albert Riera: RCD Mallorca, RCD Espanyol;
 Julin Robles: RCD Mallorca;
 Rafel Sastre Reus: Sporting de Gijn;

Referncies.
 Diari el Mundo - Mallorca, en Primera ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186031" title="Ziri ben Manad" nonfiltered="1513" processed="1508" dbindex="76520">
Ziri ben Manad fou el cap de les forces berbers sanhadja al Magrib, partidari del califa fatimita, que el 940, amb autoritzaci del califa fatimita, va fundar un principat a Ashir (uns 100 kms al sud-sud-oest d'Alger) per fer front a possibles atacs del berbers zenata de la confederaci dels maghrawa, enemics fatimites i aliats del omeies de Crdova. Fou Ziri qui va deslliurar Mahdia, la capital fatimita, que estava a punt de caure en mans del rebel kharigita Abu Yazid (setembre del 945). Quan uns anys desprs el califa Al-Muizz se'n va anar a Egipte, i com a premi a la lleialtat de Ziri, li va donar al seu fill Yusuf Buluggin ben Ziri el govern de l'Ifriquiya i del tots els territoris del Magrib que pogus arrabassar als zanata. Ziri va morir el 972.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186033" title="Korfbal platja" nonfiltered="1514" processed="1509" dbindex="76521">
El korfbal platja o beach korfbal, s una variant del korfbal jugada a la sorra de la platja.

Diferncies amb el korfbal.
El joc es disputa en un sol quadre de 18 a 20 m. de costat, aproximadament. ;
El korf se situa al centre del quadre i a cada cantonada es delimiten les rees de canvi de possessi (quatre rees).
Aquestes rees tenen dimensions de triangle issceles i l'equip en atac haur de iniciar el seu joc fent arribar la pilota a una d'aquestes quatre zones.
Les cistelles des de les cantonades valen 2 punts.
Els equips sn de quatre jugadors, dos nois i dos noies, la meitat que al korfbal.
Els canvis sn lliures, respectant sempre la sortida del camp d'un jugador abans de l'entrada del que el substitueix. La zona de substituci s la que existeix entre els triangles a qualsevol dels costats del camp.

Vegeu tamb.
Korfbal;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186035" title="Yusuf Buluggin ben Ziri" nonfiltered="1515" processed="1510" dbindex="76522">
Yusuf Buluggin ben Ziri fou fill de l'emir sanhadja d'Ashir Ziri ben Manad. El 972 va rebre el govern de l'Ifriquiya i va succeir tamb al seu pare a Ashir el 971. 

Tant bon punt va poder organitzar les seves forces, va comenar una srie de victorioses campanyes militars cap a l'oest en nom del califa fatimita. Va fundar Alger, Miliana i Medea (960), va lluitar cona Abu Khazar (968/969), va derrotar als zanata (971). El seu pare va morir aquest any a mans del governador rebel de Msila i el Zab, Djafar ibn Ali ibn Hamdun al-Andalusi (juny/juliol) i el va succeir com a cap dels sanhadja.

Va lluitar de nou contra els zanata als que va expulsar del Magrib central (tardor del 971) i va ocupar Msila i el Zab. L'emir fatimita el va investir com a governador de totes les possessions occidentals excepte Trpoli i Siclia (2 d'octubre del 972). Va fer la guerra al Magrib (973-974) designant com a governador d'Ifriquiya a Abd Allah ibn Muhammad al-Katib. Va lluitar contra els kutama (974-975) i va aconseguir Trpoli, Surt i Adjabiya (977/978).

A la darrera campanya (979-983) es va poder apoderar de Fes, Sidjilmasa i al-Basra, i va derrotar als barghawata. A la tornada, a la primavera segent, va morir pel cam (25 de maig del 984). El va succeir el seu fill Al-Mansur ben Buluggin.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186037" title="Al-Mansur ben Buluggin" nonfiltered="1516" processed="1511" dbindex="76523">
Al-Mansur ben Buluggin fou fill de Yusuf Buluggin ben Ziri, al que va succeir com a governador d'Ifriquiya i emir d'Ashir a la seva mort el 25 de maig del 984.

Noms tenir el poder, i lluny el califa, va actuar de manera independent i va declarar als notables de Kairuan que ell no era dels que podien ser destituts amb un cop de ploma, ja que el seu poder l'havia heretat del seu pare i dels seus avantpassats. Va fer la guerra als berbers kutama en contra de les ordes que li havia donat el califa fatimita.

Va governar durant dotze anys i al morir el 996 el va succeir el seu fill Nasr ad-Dawla Badis ben al-Mansur.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186038" title="Nasr ad-Dawla Badis ben al-Mansur" nonfiltered="1517" processed="1512" dbindex="76524">
Nasr ad-Dawla Badis ben al-Mansur ben Buluggin ben Ziri, conegut tamb com Abu Manad Badis Nasir al-Dawla, fou emir de la dinastia zrida durant vint anys. Va succeir al seu pare Al-Mansur ben Buluggin el 8 d'abril del 996. 

A un germ d'aquest darrer darrer, de nom Hammad ben Buluggin, li va encarregar de sortir en campanya contra els berbers zanata amb la promesa de regnar sobre tots els territoris que pogus conquerir. Hammad va conquerir territoris al Magrib central, va fundar la Kala (1008) i va establir la dinastia Hammdida.

Badis va lkluitar contra l'emir dels maghrawa, Ziri ibn Atiyya que estava aliat al cap dels zanata Fulful ibn Said. Alguns oncles de Badis van donar suport al cap maghrawa, pero mercs a les victories del seu oncle va aconseguir el triomf (1001). Una nova ofensiva zanata el 1004/1005 fou rebutjada. Entre 1001 i 1016 Badis va lluitar tamb a Tripolitania contra la injerncia fatimita i contra els emirs Yanis, Fulful ibn Said i Warru ibn Said. A partir del 1008 va haver de lluitar tamb contra el seu oncle Hammad, que es va revoltar i es va fer independent; la campanya principal contra aquest es va iniciar el maig de 1015 i desprs d'una victria decisiva al Chelif (17 d'octubre de 1015) no va poder ocupar la Kala dels Banu Hammad desprs de sis mesos de setge.

Va morir el 10 de maig de 1016 i el va succeir el seu fill Sharaf ad-Dawla al-Muizz ben Badis








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186040" title="Umar ben al-Muizz" nonfiltered="1518" processed="1513" dbindex="76525">
Umar ben al-Muizz fou fill de l'emir zrida Sharaf ad-Dawla al-Muizz ben Badis i germ de Tamim ben al-Muizz. 

A Gabs havia agafat el poder Kadi, per aquest fou mort per una revolta popular local, per la seva tirania el 1096 i els notables de la poblaci van donar el poder a Umar ben al-Muizz,  germ de l'emir zrida governant Tamim (1062-1108).

En les lluites que van seguir, van pujar al poder els Banu Djami, de la tribu dels dahman, emparentats amb els hilalians Banu Riyah. Makki ben Kamil ben Djami es va fer amb el poder desprs d'eliminar a Umar ben al-Muizz (1097).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186042" title="Departament del Lys" nonfiltered="1519" processed="1514" dbindex="76526">
El Departament del Lys (Leie), era un departament francs de 1795 a 1815 al territori dels Pasos Baixos austracs annexat per Frana, part occidental del Comtat de Flandes.

El 1815, desprs de la desfeta de Napole a Waterloo, es va integrar al Regne Unit dels Pasos Baixos. Tot i mantenir les subdivisions administratives franceses, aquest estat nou va canviar el nom en 'provncia de Flandes Occidental' (West-Vlaanderen), mateix com ho va fer l'estat belga al 1830 fins a avui. Noms al 1963, desprs de la fixaci legal de la frontera lingstica belga, les fronteres van canviar quan alguns municipis passaren a la provncia de Hainaut: Mouscron i Comines-Warneton.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186043" title="Sharaf ad-Dawla al-Muizz ben Badis" nonfiltered="1520" processed="1515" dbindex="76527">
Sharaf ad-Dawla al-Muizz ben Badis fou emir zrida fill de Nasr ad-Dawla Badis ben al-Mansur, al que va succeir a la seva mort el 1016.

Fou el regnat ms llarg d'un governant berber (en aquest cas sanhadja) a l'Ifriquiya. Durant el seu regnat i fins el 1052, la situaci econmica era bona i Al-Muizz va fer gala d'uns ostentaci i un luxe no vistos abans. 

El 1025 Sharaf ad-Dawla al-Muizz ben Badis es va immiscuir en els afers de Siclia, per el 1025/1026 (416 de l'hgira) una potent flota zrida en cam cap a Siclia fou destruda per una tempesta no molt lluny de l'illa Pantelleria. Entre 1026 i 1035 la flota zrida va fer atacs a les posicions bizantines a la costa de la mar Adritica i la mar Egea.

Una srie de collites excepcionals, especialment a la zona de Bja, van donar fums a l'emir que noms era un nominal governador fatimita encara que de fet independent, i el 1049 va deixar de fer la khutba (oraci) en nom del califa fatimita Al-Mustansir, i la va fer en nom del califa abbssida, que no gaudia de poder i que el deixava realment independent.

En resposta el califa fatimita va enviar als rabs nmades Banu Hilal i Banu Sulaym que vivien a l'Alt Egipte, amb el que aconseguia d'una part sotmetre o posar en problemes als zrides i d'altra lliurar-se d'aquestes tribus que cada dia eren ms conflictives.

Els Banu Hilal van derrotar a l'exrcit de Sharaf ad-Dawla al-Muizz ben Badis a Haydaran, entre Gabs i Kairuan (14 d'abril del 1052) i el nmades es van estendre per Ifriquiya. El 1057 l'emir zirida va haver d'evacuar Kairuan i es va refugiar amb el seu fill Tamim, governador de Mahdia. Els banu Hilal van assolar el pas i Ibn Khaldun com historiador es va fer ress de les destruccions que causaven i li atribu la descomposici de l'estat zrida (alguns historiadors pensen per que l'estat ja havia entrat abans en descomposici).

Desprs d'aix els zrides, perdut l'interior, van haver de viure de cara al mar i van construir una flota ms poderosa.

Va morir el 1062 i el va succeir el seu fill Tamim ben al-Muizz.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186045" title="Tamim ben al-Muizz" nonfiltered="1521" processed="1516" dbindex="76528">
Tamim ben al-Muizz fou emir zrida d'Ifriquiya, fill i successor de Sharaf ad-Dawla al-Muizz ben Badis, a la seva mort el 1062. Va igual al seu pare en duraci del regnat, car va governar com ell 46 anys.

En vida del seu pare va tenir el govern de Mahdia, i el 1057 aquell s'hi va haver de refugiar pressionat pels Banu Hilal, abandonat la seva capital Kairuan (Kayrawan o Qayrawan). 

L'economia zrida s'havia ensorrat amb la invasi dels rabs nmades que es van establir principalment al sud-est del pas per que governaven altres territoris. A la mort del seu pare Tamim noms governava a la regi entre Sussa i Gabs i en aquesta darrera hi havia un poder independent. Tamim disposava d'una flota poderosa i feia incursions a territoris cristians i a naus de pasos cristians.

El 1087, en represlia per aquestos atacs, una flota combinada de genovesos i pisans va atacar Mahdia, va ocupar la ciutat i el seu suburbi Zawila, i noms es van retirar desprs de percebre un tribut de cent mil dinars. El 1091 el darrer emirat de Siclia, Noto, a la punta sud-est, nominal feudatari zrida, va ser ocupat pels normands.

El 1096 el seu germ Umar ben al-Muizz fou portat al poder a Gabs pels notables locals, per fou enderrocat a l'any segent pels Banu Djami.

Va morir el 1108. El va succeir el seu fill Yahya ben Tamim. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186046" title="Copa polonesa de futbol" nonfiltered="1522" processed="1517" dbindex="76529">
La Copa polonesa de futbol (en polons Puchar Polski) s la segona competici futbolstica del pas, disputada en format eliminatori. Fou creada l'any 1926, tot i que es disputa de forma continuada des de 1950.

 Historial .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186047" title="Yahya ben Tamim" nonfiltered="1523" processed="1518" dbindex="76530">
Yahya ben Tamin fou emir zrida fill de Tamim ben al-Muizz, al que va succeir a la seva mort el 1108. Va governar vuit anys.

Va reforar la flota i va fer incursions a Gnova i Sardenya.

Va morir el 1116 i el va succeir el seu fill Ali ben Yahya.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186048" title="Ali ben Yahya" nonfiltered="1524" processed="1519" dbindex="76531">
Ali ben Yahya fou emir zrida, fill de Yahya ben Tamim al que va succeir quan va morir el 1116.

Les relacions amb Roger II de Siclia es van fer molt tenses perqu Ali va demanar ajut als almorvits (Ali ben Yusuf) per llenar operacions martimes conjuntes contra Siclia. 

Va morir el 1121 i el va succeir el seu fill Al-Hasan ben Ali.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186049" title="Al-Hasan ben Ali" nonfiltered="1525" processed="1520" dbindex="76532">
Al-Hasan ben Ali fou emir zrida d'Ifriquiya, fill d'Ali ben Yahya, al que va succeir a la seva mort el 1121.

El 1123 una flota almorvit va atacar i saquejar Nicotera a Calbria, i Roger II de Siclia va acusar a Ali ben Yahya d'haver participat en l'operaci al menys com instigador. Un atac normand de represlia contra el fort zrida de Al-Dimas no va reeixir, car la resistncia dels rabs hilalians va impedir la seva conquesta.

El 1135 els normands van ocupar l'illa de Gerba, per aquesta illa si be era de nominal sobirania zrida, es governava autnomament, i els zrides no li van enviar cap ajut.

El almorvits van fer alguna incursi ms a territori normand i Roger II de Siclia va decidir ocupar Mahdia. L'estat zrida estava molt dbil doncs als darrers anys les collites havien estat dolentes i la sequera havia afectat greument l'economia en general. Una flota sota el comandament de Jordi d'Antioquia va assaltar Mahdia i la va ocupar el 1148.

Al-Hasan va fugir i es va refugiar amb el seu parent hammdida Yahya ben Aziz, que el va posar sota custodia a Alger per por de qu no contacts amb el califa almohade Abd al-Mumin, que governava Marrqueix. 

Al-Hasan es va poder reunir amb el califa almohade quan aquest va ocupar Alger el 1151, i des de llavors no va parar d'incitar-lo a recuperar Mahdia. Finalment els almohades van conquerir Mahdia el 22 de gener del 1160. Un governador almohade es va installar a la ciutat pero Al-Hasan va poder residir al suburbi de Zawila on va restar vuit anys (1160-1167).

A la mort del califa almohade Abd al-Mumin, el nou califa Yusuf ben Abd al-Mumim el va cridar a la seva presncia a Marrakech, per Al-Hasan va morir de cam, a Tamesma (1167).







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186050" title="Waremme" nonfiltered="1526" processed="1521" dbindex="76533">


Waremme (en val Waremme, en neerlands Borgworm) s una ciutat de Blgica, a la provncia de Lieja, que forma part de la regi valona que t uns 14.050 habitants.

Histria.
El primer document escrit datat de l'any 965. El 1078 pass al principat de Lieja, del qual era una bona vila des del segle XVI. Al 1795 la ciutat s annexada a Frana.

Poc desprs de l'independncia de Blgica al 1831, la construcci del ferrocaril Brusselles-Lieja al 1838 ser molt important per al desenvolupament econmic de la ciutat.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186052" title="Susumu Terajima" nonfiltered="1527" processed="1522" dbindex="76534">
Susumu Terajima (  ?), s un fams actor de cinema japons nascut el 12 de novembre de 1963 a Tquio.

Fins juny del 2007, l'actor ha aparegut en 83 pellcules, 15 anuncis de televisi, tres vdeos promocionals i nombrosos drames televisius. Actualment forma part de Office Kitano, una companyia productora de films del polifactic actor i director de cinema Takeshi Kitano.

Biografia.

Va debutar en el mon del cinema al 1986 al film A-Houmansu i des d'aleshores ha anat treballant en numerosos films de manera continuada, amb una mitja de ms de 4 pellcules per any. Aquest gran nombre d'aparicions en pellcules es degut a que la gran majoria dels seus treballs son d'actor secundari. Les tres pellcules en qu Terajima ha sigut el personatge principal fins a la data d'avui son Okaeri, Hole in tge Sky, i The Blessing Bell.

En la gran majoria dels seus papers es caracteritzat com un membre de la yakuza, siguen en molts casos la m dreta fidel del cap de la yakuza. El seu amic i company Takeshi Kitano s el director amb que ms cops ha fet de ma dreta del cap de la yakuza. Tamb s un dels actor predilectes d'altres directors japonesos com Hiroyukiego Tanaki i Takashi Miike.

Perfil.

 Alada: 165cm (5'4");
 Pes: 58kg (128 lbs.);
 Tipus de sang: A;
 Estat civil: Solter;
 En ocasions als credits surt com: Susumu Terashima;

Filmografia.
 1986 : A-Hmansu, de Yusaku Matsuda;
 1987 : Itoshi-no half moon, de Yojiro Takita;
 1988 : So What, de Naoto Yamakawa;
 1989 : Violent Cop (Sono otoko, kyobo ni tsuki), de Takeshi Kitano;
 1989 : Orugoru, de Mitsuo Kurotsuchi;
 1990 : Inamura Jane, de Keisuke Kuwata;
 1991 : A Scene at the Sea (Ano natsu, ichiban shizukana umi), de Takeshi Kitano;
 1993 : Sonatine, mlodie mortelle (Sonatine), de Takeshi Kitano;
 1994 : Elephant Song, de G Rij;
 1995 : Getting Any? (Minn-yatteruka!), de Takeshi Kitano;
 1995 : Marks (Mkusu no yama), de Yoichi Sai;
 1995 : Welcome Home (Okaeri), de Makoto Shinozaki;
 1996 : Kids Return (Kidzu ritan), de Takeshi Kitano;
 1996 : Suit Yourself or Shoot Yourself: The Hero (Katte ni shiyagare! Eiy-keikaku), de Kiyoshi Kurosawa (TV);
 1996 : Deux voyous (Chinpira), de Shinji Aoyama;
 1997 : Postman Blues (Posutoman burusu), de Hiroyuki Tanaka;
 1997 : Hana-Bi, de Takeshi Kitano;
 1998 : Unlucky Monkey (Anrakk monk), de Hiroyuki Tanaka;
 1998 : After Life (Wandafuru raifu), de Hirokazu Koreeda;
 1998 : Shark Skin Man and Peach Hip Girl  (Samehada otoko to momojiri onna), de Katsuhito Ishii;
 1999 : Dead or Alive (Dead or Alive: Hanzaisha), de Takashi Miike;
 1999 : Black Angel Vol. 2 (Kuro no tenshi Vol. 2), de Takashi Ishii;
 1999 : Tabou (Gohatto), de Nagisa Oshima;
 2000 :  (Isola: Tajuu jinkaku shjo), de Toshiyuki Mizutani;
 2000 : Monday, de Hiroyuki Tanaka;
 2000 : Hysteric, de Takahisa Zeze;
 2000 : Aniki, mon frre (Brother), de Takeshi Kitano;
 2001 : Hole in the Sky (Sora no ana), de Kazuyoshi Kumakiri;
 2001 : Distance, de Hirokazu Koreeda;
 2001 : Harmful Insect (Gaichu), de Akihiko Shiota;
 2001 : Ichi the killer (Koroshiya 1), de Takashi Miike;
 2001 : Misuzu, de Sho Igarashi;
 2002 : Drive, de Hiroyuki Tanaka;
 2002 : A Snake of June (Rokugatsu no hebi), de Shinya Tsukamoto;
 2002 : Asakusa kid, de Makoto Shinozaki;
 2002 : Blessing Bell (Kfuku no kane), de Hiroyuki Tanaka;
 2002 : A Boy's Summer in 1945 (Utsukushii natsu kirishima), de Kazuo Kuroki;
 2003 : Kakuto, de Yusuke Iseya;
 2003 : Thirteen Steps (13 kaidan), de Masahiko Nagasawa;
 2003 : Moon Child, de Takahisa Zeze;
 2003 : Wild Berries (Hebi ichigo), de Miwa Nishikawa;
 2003 : Jump, de Masao Takeshita;
 2003 : Hard Luck Hero, de Hiroyuki Tanaka;
 2004 : Te wo nigiru dorobou no hanashi, de Isshin Inudou;
 2004 : Hana to hebi, de Takashi Ishii;
 2004 : Casshern, de Kazuaki Kiriya;
 2004 : Nobody Knows (Dare mo shiranai), de Hirokazu Koreeda;
 2004 : The Taste of Tea (Cha no aji), de Katsuhito Ishii;
 2004 : 'Ch' kowai hanashi A: yami no karasu, de Yoshihiro Hoshino;
 2004 : Hicchi haiku: oboreru hakobune, de Kenji Yokoi;
 2004 : Steamboy, de Katsuhiro  tomo (voix);
 2004 : Izo, de Takashi Miike;
 2004 : Blood and Bones (Chi to hone), de Yoichi Sai;
 2005 : Naisu no mori: The First Contact, de Katsuhito Ishii, Hajime Ishimine i Shin'ichir Miki;
 2005 : Year One in the North (Kita no zeronen), de Isao Yukisada;
 2005 : Ysha no hih, de Atsushi Muroga;
 2005 : Gokud no onna-tachi: Jen, de Hajime Hashimoto;
 2005 : Mayonaka no Yaji-san Kita-san, de Kankur Kud;
 2005 : Kshnin Mashita Masayoshi, de Katsuyuki Motohiro;
 2005 : Ubume no natsu, de Akio Jissoji;
 2005 : Takeshis', de Takeshi Kitano;
 2005 : Funky Forest: The First Contact (Naisu no mori: The First Contact), de Katsuhito Ishii, Hajime Ishimine i Shunichiro Miki;
 2005 : Custom Made 10.30 (Kasutamu-meido 10.30), de Hajime Ishimine;
 2005 : Shisso, de Hiroyuki Tanaka;
 2006 : Gamera the Brave (Gamera: Chiisaki yusha-tachi), de Ryuta Tazaki;
 2006 : The Wow-Choten Hotel (The Uchten Hoteru), de Koki Mitani;
 2006 : LoveDeath, de Ryuhei Kitamura;
 2006 : Hana yori mo naho, de Hirokazu Kore-Eda;

Premis i nominacions.
 Nominat com a millor actor secundari en els Premis de l'academia Japonesa (2005) per Negotiator: Mashita Masayoshi.
 Premi de millor actor als Japanese Professional Movie Awards (2002), per Hole in the Sky i Misuzu.
 Premi de millor actor secundari mascul al Concurs de cinema de Mainichi (2002), per Misuzu, Brother i Hole in the Sky.

Enllaos externs.
Susumu Terajima a IMDB;
Office Kitano;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186055" title="Ashir" nonfiltered="1528" processed="1523" dbindex="76535">
Ashir s una antiga ciutat fortificada d'frica del nord, al actual territori d'Algria a uns 100 km al sud-sud-oest d'Alger al Djebel Titer.

Aquesta zona fou ocupada vers el 935 pels berbers sanhadja quan es van posar al servei del califa fatimita. Ziri ben Manad, el cap de la principal de les tribus sanhadja, s'hi va establir, amb la missi de fer front als berbers zenata de la plana d'Ornia partidaris del califa omeia de Crdova.

El 945 Ziri va salvar al califa fatimita de ser derrotat a Mahdia pel cap rebel kharigita nukkarita conegut com l'home de l'ase (Abu Yazid al-Nukkari), que s'havia apoderat de Kairuan i va estar assetjant Mahdia del gener al octubre del 945. En agrament el califa va autoritzar a Ziri a construir una ciutat en aquell lloc, el que li donava el prestigi d'un prncep sobir per damunt d'un normal cap de tribu. 

El 972 Ziri va morir i el va succeir el seu fill Yusuf Buluggin ben Ziri, que vers el 972 o 973, s a dir o una mica abans o una mica desprs, fou nomenat governador (de fet virrei) d'Ifriquiya. Els historiadors Al-Bakri i Ibn al-Athir diuen que fou Yusuf Buluggin el que va fundar la ciutat d'Ashir, fet que el primer data el 974 i el segon el 977. La ciutat fou poblada amb elements procedents de Tobna, Msila i Hamza (moderna Bouira) i ms tard de Tlemcen. S'hi va construir un palau i uns banys a ms d'estacions de caravanes.

Yusuf Buluggin va passar el seu govern molt ocupat en campanyes cap a l'occident, per com a governador d'Ifriquiya la seva residencia oficial des del 973 fou Kairuan (i no Mahdia), per la seva famlia va romandre a Ashir. Va morir el 984. En aquest moment l'emirat d'Ashir i el govern d'Ifriquiya semblava que havien d'esdevenir una sola cosa, per segurament el govern d'Ashir fou confiat pel pare a la seva mort al seu segon fill Hammad ben Buluggin.

El 1016 va morir el governador zrida d'Ifriquiya, Al-Mansur ben Buluggin i el seu germ, emir d'Ashir, es va revoltar i per l'acord del 1017 amb Badis ben al-Mansur, li fou reconegut el govern autnom de la regi.

Desprs fou disputada entre membres de la famlia dels Hammadites o Banu Hammad. Yusuf ben Hammad la va ocupar el 1048 i la va saquejar. El 1076 va passar a mans dels berbers zenata que la van conquerir desprs d'un setge, per els Banu Hammad la van recuperar al cap de poc temps. 

El 1101 el governador almorvit de Tlemcen, Taxufin ben Tinamer, la va ocupar i la va devastar. Els hammadites la van reconstruir per el 1184 va caure en mans del cap dels berbers sanhadja, Ghazi, aliat dels mallorquins Banu Ghaniya. Desprs d'aix no torna a aparixer a la historia i tanmateix no est establerta la seva exacta posici.

A la zona del Djebel Titer hi ha tres llocs amb restes d'haver estat una ciutat musulmana:

Manzah Bint al-Sultan (un recinte fortificat al cim d'una punta rocosa de 276 rodejada de barrancs fondos, amb un recinte central probablement un cos de gurdia, i amb una gran cisterna) situada al nord de la cadena Kaf a-Akhdar. Probablement es tractaria d'una vila fortificada anterior al segle X.

Al sud de la cadena Kaf a-Akhdar un altre recinte fortificat que sembla que es deia Yashir del nom d'una font propera (An Yashir). Al exterior recents excavacions dirigides per Golvin han posat a la llum un castell de pedra construt amb un esquema de notable simetria i similar al palau fatimita de Al-Kaim descobert a Mahdia. Probablement aquest es el lloc on va viure Ziri ben Manad vers 945-972.

Banya o Benua, a uns 2,5 km de l'anterior, separat per una vall, on queden restes d'una mesquita i altres edificacions. Probablement aquesta es la ciutat que va fundar Buluggin vers el 974.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186058" title="Pedro Agustn Girn" nonfiltered="1529" processed="1524" dbindex="76536">

Pedro Agustn Girn, Marqus de las Amarillas (Sant Sebasti, 1778 - Madrid, 1842) Fou un poltic i militar espanyol.

El Marqus de las Amarillas va participar en la Guerra Gran, prenent breument el comandament de les tropes mentre el general Antonio Ricardos visitava a Manuel Godoy per demanar reforos en una campanya en la que desprs d'un inici exits, ja es trobava en retirada.

Va participar en la guerra del Francs com oficial de la Guardia Real distinguint-se a la Batalla de Bailn, en la que va contenir a Antoine Dupont de l'Etang al pont d'Alcolea, i tamb en la batalla de Tudela, la batalla d'Ucls, batalla de La Albuera i la batalla de Vlez. 

Durant el Trienni Liberal, fou ministre de la Guerra en el Gabinet d'Evaristo Prez de Castro de 1820. La crisi poltica es produeix el desembre de 1820, quan Ferran VII d'Espanya pretn forar la seva dimissi, enfrontant-se l'executiu i les Corts, per acaba dimitint per les pressions dels sectors ms liberals. Es va manetnir allunyat de la poltica fins que el 1832 va ser anomenat capit general de Granada i l'any segent membre del Consell de Regncia, rebent el ttol de duc d'Ahumada. Va tornar a ser ministre de la Guerra amb Jos Mara Queipo de Llano, el 1835, per es va veure obligat a dimitir acusat de nepotisme. 

Els darrers anys de la seva vida els va passar a Bordeus, consagrant-se a l'estudi i a escriure.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186059" title="Luis Firmin de Carvajal" nonfiltered="1530" processed="1525" dbindex="76537">
Luis Firmin de Carvajal, Conde de la Union (Lima (Per), 1752 - Sant Lloren de la Muga, 20 de novembre de 1794) va ser un militar espanyol 

Carles III d'Espanya li va concedir el ttol Conde de la Union, de nova creaci, el 2 d'agost de 1778.

Governador del Castell de Sant Ferran de Figueres, va participar en la Guerra Gran, en la que desprs de la mort del general Antonio Ricardos a Madrid per una malalta, el Conde de la Unin va ser nomenat general en cap de l'exrcit de Catalunya per la campanya de 1794 en retirada del Rossell, preparant una lnia defensiva fortificada. Durant la Batalla del Roure, una unitat de cavalleria espanyola rebelada el va disparar quan el general era retirat, morint en l'acci.

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186062" title="Estrella de Plata" nonfiltered="1531" processed="1526" dbindex="76538">

L'Estrella de Plata s la quarta condecoraci militar ms alta que pot rebre un membre de qualsevol branca de les Forces Armades dels Estats Units; aix com la tercera ms alta atorgada per valentia davant de l'enemic.

 Informaci General .
L'Estrella de Plata s atorgada per valentia davant l'enemic, per que no justifiqui la concessi d'una condecoraci ms alta. Pot ser atorgada a qualsevol que, mentre servia en qualsevol lloc de les Forces Armades dels Estats Units es distingeixi per l'heroisme extraordinari.

L'Estrella de Plata difereix de la Creu del Servei Distingit, la Creu de la Marina o la Creu de la Fora Aria en qu requereix un grau menor de valentia i no es necessita estar en una posici de gran responsabilitat. Els soldats que van rebre una citaci per valentia en acci durant la I Guerra Mundial eren elegibles per convertir la citaci en l'Estrella de Plata. 

La Citaci d'Unitat Valerosa s considerada l'equivalent a nivell d'unitat de l'Estrella de Plata.

 Historia .

L'Estrella de Plata s la successora de la Citaci de l'Estrella, que havia estat establerta per una acta del Congrs el 9 de juliol de 1918. El 19 de juliol de 1932, la Secretaria de Guerra dels Estats Units aprov l'Estrella de Plata per reemplaar la Citaci de l'Estrella. La Citaci de l'Estrella original apareix al centre de l'Estrella de Plata, i el gal est basat en la Medalla del Certificat del Mrit.

S'autoritz mitjanant un acta del Congrs el 7 d'agost de 1942.

 Disseny .

s una estrella de 5 puntes color or de 38mm envoltada per una corona de llorer. Al mig hi ha l Estrella de Plata, de la que surten raigs,. Al revers hi apareix la inscripci "FOR GALLANTRY IN ACTION".

Penja d un gal blanc i blau, amb una franja vermella al mig.

Les condecoracions segents s'indiquen mitjanant fulles de roure a l'Exrcit i a la Fora Aria i mitjanant estrelles a l'Armada, els Guardacostes i els Marines.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186069" title="U96" nonfiltered="1532" processed="1527" dbindex="76539">
U96, grup musical creat pels productors alemanys Alex Christensen, Ingo Hauss, Helmut Hoikins i Hajo Panarinfo, arribant a ser un dels lders de vendes Eurodance.

El nom prov de la pellcula alemanya "Das Boot" (titulada "El submar" a Espanya) ja que la seva primera can s una adaptaci del tema principal de la banda sonora original de la pellcula composta per Klaus Doldinger. Des del primer lbum va ser un dels mxims abanderats de la msica tecno alemanya a nivell internacional.

 Membres del grup .
 Helmut Hoinkins;
 Hajo Panarinfo;
 Alberto Ingo Hauss (a.k.a. Bela Wycombe);
 Alex Christensen (a.k.a. AC 16, AC Beat, Alex C.);

 Discografia .

 lbums .
 Das Boot (1992);
 Replugged (1993);
 Club Bizarre (1995);
 Heaven (1996);
 Best Of 1991 - 2001 (2000);
 Out of Wilhelmsburg" (2007);

 Singles .
 "Das Boot" (1991);
 "I Wanna Be A Kennedy" (1992);
 "Come 2 Gether / Der Kommandant" (1992);
 "Ambient Underworld" (1992);
 "Das Boot / Kennedy Megamix" (1992);
 "Love Sees No Colour" (1993);
 "Night In Motion" (1993);
 "Inside Your Dreams" (1994);
 "Club Bizarre" (1994);
 "Love Religion" (1994);
 "Movin'" (1995);
 "Boot II" (1995);
 "Heaven" (1996);
 "A Night To Remember" (1996);
 "Venus In Chains" (1996);
 "Seven Wonders" (1997);
 "Calling The Angels (Feat. Dea-Li)" (1997);
 "In Your Mind" (1998) Never Released;
 "Energie" (1998);
 "Beweg Dich, Baby" (1998);
 "Das Boot 2001" (2000);
 "We Call It Love" (2003);
 "Vorbei" (feat. Ben) (2006);
 "Mr. Dj put on the red light" (feat. Das BO) (2006);
 "Du hast den schnsten Arsch der Welt" (Alex C.) (2007);

 CD-ROM .
 Club Bizarre Interactive (2004);

 Enllaos externs .
 Discografia d'U96;
 Perfil a AllMusicGuide;
 Biografia de U96;
 Das Boot techno music video;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186070" title="Medalla de la victria sobre Alemanya en la Gran Guerra Patritica 1941-1945" nonfiltered="1533" processed="1528" dbindex="76540">


La Medalla de la Victria sobre Alemanya a la Gran Guerra Patritica 1941-1945 (rus: "                                                      1941-1945   .") va ser una de les condecoracions ms concedides de la Uni Sovitica. Es va concedir a prop de 15 milions de persones. Va ser atorgada a tots els soldats, oficials i partisans que havien participat directament en accions de combat contra l'Alemanya Nazi durant la Gran Guerra Patritica.

Histria.

Va ser establerta el 9 de maig de 1945, que a la Uni Sovitica i a l'Europa Oriental es considerat com el Dia de la Victria. Els treballs pel prototipus van comenar a finals de 1944, quan la Victria ja noms era una qesti de temps. La major part van ser atorgades tot just acabar la guerra, i usualment es requeria una prova de participaci en les operacions militars per tal de ser elegible per la medalla. Desprs de la guerra, lluir-la o lluir la seva germana (la Medalla per la victria sobre el Jap era emprat de manera comuna per distingir als veterans de la II Guerra Mundial i els participants no combatents.

 Disseny .

Una medalla de 34 mm amb la imatge de Stalin al mig amb la inscripci "                " (La nostra causa s justa) i  "           " (Hem guanyat) al voltant de la imatge a l anvers. Al revers de la medalla hi ha la inscripci "                                                      1941-1945   ." ("Per la Victria sobre Alemanya en la Gran Guerra Patritica de 1941-1945")

La medalla se suspn sobre un gal pentagonal, pres de l Orde Tsarista de Sant Jordi, consistint en 3 barres de 5 mm negres separades per dues barres taronges de 5 mm i una franja de 2 mm taronja a la punta.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186072" title="Llista d'episodis de Bola de Drac" nonfiltered="1534" processed="1529" dbindex="76541">
A continuaci es presenta la llista dels 153 episodis de la srie Bola de Drac:

 A la recerca de les 7 boles de drac .

1 - Bulma i Son Goku

2 - La primera part del viatge

3 - El nvol kinton d'el Follet Tortuga

4 - Oolong,la bstia segrestadora

5 - Yamsha,el bandit del desert

6 - Compte amb les boles de drac

7 - Oksatan,el monstre del Mont Fripant

8 - El kamehameha del Follet Tortuga

9 - L'atac del cap conill

10 - El robatori de les boles de drac

11 - El drac s conjurat

12 - Shenron concedeix un desig

13 - La transformaci d'en Goku

 El gran torneig d'arts marcials .

14 - El rival de goku

15 - Lange,la noia misteriosa

16 - A la recerca de la pedra

17 - A repartir llet

18 - L'entrenament del Follet Tortuga

19 - El gran torneig de les arts marcials

20 - Donar resultats,l'entrenament?

21 - Kriln t dificultats

22 - El gran Jackie Chun

23 - Txilan,el lladregot

24 - El gran combat de Kriln

25 - Karate aeri

26 - La gran final

27 - Son Goku en plena crisi

28 - La final

 L'exrcit de la cinta vermella .

29 - El llac mgic

30 - La bola de 4 estrelles

31 - Visca l'alcalde

32 - Vint mil lleges sota la sorra

33 - La llegenda del Drac

34 - El general no fa broma

35 - La torre d'acer

36 - El combat amb el sargent metallic

37 - Arriba en ninja Murasaki

38 - Cinc Murasakis contra en Son Goku

39 - Super 8,el robot de bon cor

40 - La bstia immunda

41 - L'ltim dia de la torre d'acer

42 - El secret del doctor Flap

43 - En Son Goku descobreix la ciutat

44 - En Son Goku troba els seus amics

45 - Compte,hi ha una trampa

46 - La Bulma torna de lluny

47 - Troben la casa de Roshi

48 - El general Blu,ataca

49 - Compte amb l'enemic

50 - El secret dels pirates

51 - El guardia de les profunditats

52 - Grandis!Hem trobat el tresor

53 - La cova senestra

54 - L'escapada

55 - Cap al poble de les joguines mecniques

56 - Igual que sobre un nvol

57 - Arale contra el general Blu

58 - La terra sagrada

59 - Tao Pai Pai,l'exterminador ms gran del mn ha arribat

60 - La fora kame hame contra Tao Pai Pai

61 - La torre del mestre Karin

62 - El benefici de l'aigua sagrada

63 - Goku contraataca

64 - L'ltim Tao Pai Pai

65 - nim Goku!Comena la batalla

66 - L'ltim esfor de la cinta vermella

67 - La fi del general Red

68 - L'ltima bola de drac

69 - Baba,la vident

70 - Els cinc adversaris

71 - La fossa del diable

72 - La batalla de Son Goku al bany del diable

73 - Qu s el resplendor del diable?

74 - El misteris cinqu participant

75 - La lluita amb l'adversari misteris

76 - L'adversari es treu la mscara

77 - Les tctiques d'en Pilaf

78 - La tornada del Drac Div

 El 22 torneig d'arts marcials .

79 - La carbassa mgica

80 - El combat del Rei

81 - En Goku a la terra del Dimoni

82 - Un monstre violent anomenat Inoch-Ka-Cho

83 - El gran torneig d'arts marcials s'apropa

84 - El campi de totes les categories

85 - Les eliminatries

86 - Els vuit millors

87 - En Yamsha contra el malvat Ten-shin-han

88 - La gran decepci d'en Yamsha

89 - El misteri de la lluna plena

90 - La revenja d'en Tao Pai Pai

91 - El pla matemtic d'en Krilin

92 - En Son Goku contra en Pamp

93 - Dos rivals de molt talent

94 - Una decisi inesperada

95 - En Son Goku contra en Krilin

96 - Els millors cops d'en Krilin

97 - El combat final

98 - Un atac d'alta volada

99 - Una falsa victria

100 - L'ltima oportunitat

101 - La gran final

 L'arribada de Satans Cor Petit .

102 - Un pla diablic

103 - El temps del terror

104 - En Son Goku recupera la vida

105 - Yajirobai:l'home dels boscos

106 - Una altra missi

107 - En memria d'en Krilin

108 - En Satans es mostra

109 - En Son Goku contra en Satans Cor Petit

110 - L'ltima esperana

111 - L'ltim combat del Follet Tortuga

112 - La demanda de la joventud eterna

113 - La primera etapa

114 - El cim de la torre

115 - El laberint de gel

116 - El Follet Tortuga reapareix

117 - En Son Goku es reencarna

118 - La determinaci d'en Ten Shin Han

119 - En Satans i en Ten Shin Han es troben

120 - La clera d'en Son Goku

121 - Un combat difcil

122 - La fi d'en Satans

 El 23 torneig d'arts marcials .

123 - El secret del bat sagrat

124 - El temple als nvols

125 - Du apareix

126 - La resurrecci del drac

127 - Ms rpid que el llamp

128 - En Son Goku aprn a pescar

129 - Ms enll del temps

130 - L'aprenentatge

131 - Cadasc busca el seu objectiu

132 - La clera del de de la muntanya

133 - El retrobament

134 - El Gran Torneig de les Arts Marcials

135 - Els vuit millors candidats

136 - El contraatac del temible Tao Pai Pai

137 - En Son Goku es casa

138 - En Txen,un candidat gens corrent

139 - En Son Goku contra en Ten Shin Han

140 - En Son Goku guanya velocitat

141 - Tots per un i un per tots

142 - De contra el fill de'n Satans Cor Petit

143 - Pel futur del mn

144 - L'ltim combat

145 - El gegant del torneig

146 - La lleialtat de'n Son Goku

147 - Una prova difcil

148 - La victria final

149 - El vestit de nvia

150 - El menja-foc

151 - La Chichi entrena dur per ser una bona esposa

152 - La muntanya dels cinc elements

153 - A les flames de l'infern






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186073" title="Llista de medallistes olmpics mallorquins" nonfiltered="1535" processed="1530" dbindex="76542">


Vegeu tamb.
 Llista d'esportistes balears olmpics;

Referncies.
 Medallistes olmpics mallorquins. Pgina del Consell Insular de Mallorca.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186074" title="Twist" nonfiltered="1536" processed="1531" dbindex="76543">
El twist s un ball i can de ritme binari i temps rpid emparentat musicalment amb el rock'n'roll.

Els antecedents els trobem en el rhythm'n'blues i el rock'n'roll, per tamb en el jitter-burg, el lindyhop (1953), l'itch (1954) i el bop (1957). Feia temps que  els msics es retorcien sobre l'escenari i Hank Ballard s'inspir en aquest moviment per compondre "The Twist" (1961), tema que Chubby Checker s'encarreg de popularitzar a travs de la rdio i de la televisi. L'xit va sser immediat, marc el comenament d'una nova forma d'entendre el ball i tingu molts imitadors, per cap no repet el seu xit.

En el twist, la gent segueix la msica amb girs i desplaaments individuals, amb les cames juntes i molt flexionades. Les instruccions de Chubby Checker per ballar-lo han fet fortuna: "Treu les mans de la parella i mou els peus com si trepitgessis una burilla i el cul com si te'l freguessis amb una tovallola." El resultat s un balanceig rtmic i accentuat de cintura cap avall, que acompanya el moviment de rotaci dels peus mentre el tronc sofreix una torsi i els braos segueixen el moviment dels malucs parallelament. 

Es balla sol o amb parella (sense agafar-se), amb els braos oberts, el tronc tirat lleugerament enrere i les cames separades(40-50 cm). Les rotacions de peus del pas bsic es poden executar a la dreta o a l'esquerra i poden completar-se amb desplaaments sobre una o dues cames. El moviment de balanceig es pot realitzar endavant, endarrere o en diagonal, i pot anar acompanyat de quicks, flexions i passos pli (baixades i pujades en 8 temps). En els desplaaments laterals (amb peus parallels o oposats), els peus llisquen sobre el sl desprs d'un cop de cintura, i el pes del cos es recolza sobre puntes i talons de forma alterna.

Referncies.



Enllaos externs.

 mplia informaci sobre el twist. ;
 Breu histria del twist. ;
 Origen i evoluci del twist. , , , , ,  i .
 Videoclip de Chubby Checker cantant "Let's Twist Again". ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186076" title="Ball de la Rosaura" nonfiltered="1537" processed="1532" dbindex="76544">



El ball de la Rosaura el podem catalogar dins el gnere dels Balls parlats. Pere Anguera defineix els Balls Parlats com a  espectacles populars basats en el dileg en els quals la msica i la coreografia desenvolupen un paper complementari, s a dir en els quals el text i el seu missatge assumeixen el protagonisme .

El ball de la Rosaura va ser un ball parlat en llengua castellana molt popular en la seva poca i es va representar a bona part de les poblacions del Camp, de la Conca de Barber i del Peneds, se sap que, a part de Reus, es va representar a Alforja (1879), Capafonts, Falset (1877), Riudoms (1861), L'Espluga de Francol, Vilafranca, Sitges, Vilanova i la Geltr, Calafell, Cambrils... aquestes darreres poblacions les han recuperat l'any 2007 i 2008 respectivament.

L'argument del ball sembla que est inspirat en un fet histric ocorregut a Trujillo. Sembla ser que un fadr va seduir una donzella, la Rosaura, i que la raptar amb l'ajuda d'un cos. La van dur a un bosc i all la van violar, la van lligar a un arbre completament nua i van fugir. Desprs la va trobar un caador, la va conduir a casa seva i ms tard la noia va entrar de monja en un convent.

Se sap que va sortir al Seguici Festiu de Reus els anys 1865, 1878 i el 1892 en festivitats en honor a la Mare de Du de la Misericrdia. Tamb s'ha trobat el text del ball, escrit per Josep Torn i Domingo. Edici de la llibreria de Joan Grau, 1873. Tamb s'ha trobat una reedici sense data amb el text del diable burlesc en catal. Des qual en reproduim alguns versos:

Si comenso per las donas

crech que no'n quedar cap

totas s'han desgarriat

apenas hi ha sis de bonas

...

Cuant arriba lo homa al vespre

lo supa se ha de arregl

los coantis los troba buits

y los plats pera rent


Lo pobre Pep Anton

te de coure lo sup

te de d menj als tusinus

y fins lo urinal te de buid.
...



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186081" title="Baal" nonfiltered="1538" processed="1533" dbindex="76545">

Baal s un nom semtic que significa "senyor" i que ha estat aplicat a diversos dus i, posteriorment, dimonis. En la mitologia ugartica, era una paraula que s'afegia al nom de la divinitat, com per exemple Baal Hadad (el senyor Hadad, un dels dus suprems). Sovint, el poble emprava noms la paraula Baal per no pronunciar directament el nom de la divinitat, cosa que es considera sacrlega o perillosa en moltes cultures. D'aqu va sorgir la confusi, ja que llavors apareixen diversos dus Baal.

El ms important s el de Cartago. Baal equivaldria al Cronos grec o al El semtic, un du primordial i creador, per deixat en la foscor per una segona generaci divina que ostenta efectivament el poder. Els seus sacerdots tenien molt poder. Els jueus, que havien usat primerament el ttol Baal com a herncia semtica, el van abandonar amb aquesta identificaci progressiva amb detats considerades paganes. En la Bblia apareix com a nom de falsos dols i dus estrangers, que cal combatre, especialment durant l'etapa de l'exili a Babilnia.

Aquesta imatge negativa va acabar transformant Baal en un dimoni, tret que va heretar el cristianisme. Per als cristians, s el rei de l'Est de l'infern, un dels principals esperits malignes o ngels caiguts (tamb anomenat Bael en alguns textos). Sembla que a partir de l's primigeni de Baal com a "senyor" van anar sorgint altres noms de dimonis, com Belial o Beelzebub.

Noms que comencen per Baal.
 Baalberit Divinitat venerada pels israelites.
 Baaleth Deessa fencia representada per la Lluna.









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186082" title="Astarot" nonfiltered="1539" processed="1534" dbindex="76546">
Astarot, Aixtarot o Astaroth s un dels dimonis cristians (proclama al concili de Braga), que t la jerarquia de duc de l'Infern. L'ajuden tres dimonis menors, Aamon, Pruslas i Barbatos. Sembla que el seu nom s una corrupci de la deessa Astarte

Simbologia.
Se'l representa com un home nu amb ales i extremitats de drac. Usualment t una corona i munta a llom d'un gos o llop. En aquesta representaci es barregen simbologies de diversos cultes. El drac s un animal maligne per excellncia, ja que t trets de rptil (i la serp s qui va temptar Eva al parads) i marins (els animals amb escates eren smbol de luxria i pecat a l'Edat Mitjana). La corona indica que s un dimoni d'alta jerarquia, un servidor directe de Satan (segons algunes fonts s'encarregaria de les seves riqueses). El gos s una herncia clssica, s Crber.

Actuacions.
Astarot regna sobretot al mes d'agost i el dimecres. Els seus mitjans predilectes per fer caure l'home en pecat sn usar una falsa ra que l'allunyi de la fe i la peresa, una de les faltes capitals. T quaranta legions demonaques a la seva disposici i sol aparixer envoltat d'una forta pudor (contra l'olor de santedat i en lnia amb el sofre que es creia que hi havia a l'infern).
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186083" title="Pere Joan Matoses" nonfiltered="1540" processed="1535" dbindex="76547">
Pere Joan Matoses (Piera, primera meitat del segle XV - Barcelona, 1511), fou un gramtic i mestre catal. 
Biografia. 

L'any 1474 consta que era estudiant d'arts. El 1486 era beneficiat de l'Esglsia de Santa Maria del Pi, de Barcelona; l'any 1492 era mestre en arts de l'escola de Barcelona i l'any 1507 consta com a beneficiat de Santa Maria del Mar i rector d'Olost.

Correg textos gramaticals, aix com la gramtica de Mates. Lleg a l'esglsia del Pi la seva biblioteca, formada per cent volums, entre impresos i manuscrits. 

Obres.
Grammatica Alexandri com expositionibus textus ac Antonii Nebrissensis erroribus quibusdam (Barcelona, 1502). ;

Aquesta obra constitueix la seva versi autoritzada del Doctrinale d'Alexandre de Villadei, indicant els, segons ell, errors de Nebrija, que consistirien en discrepncies respecte a la gramtica de Prisci, en omissions o en el fet d'allunyar-se de les solucions adoptades en el Doctrinale. Es tracta d'uns criteris, per tant, ancorats en la gramtica medieval i lluny dels plantejaments moderns i humanstics, com els del propi Nebrija.

Referncies.


Bibliografia.
Maringela Vilallonga, La literatura llatina a Catalunya al segle XV. Repertori bio-bibliogrfic (1993, ISBN 978-84-7256-930-0).
Flix Torres Amat, Memorias para ayudar a formar un diccionario crtico de los escritores catalanes, Barcelona, 1836.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186085" title="Belfegor" nonfiltered="1541" processed="1536" dbindex="76549">

Belfegor s el dimoni de l'Antic Testament de la desdia, del mes d'abril i dels invents temptadors que l'home usa per fer-se ric en contra dels manaments de la fe. Se'l representa com un home vell, amb barba, malcarat, amb urpes i llarga cua. El ritual per convoca-lo es basa en l's d'excrements. 

En diverses histries exemplars protestants, Satan l'envia a esbrinar si existeix a la terra algun matrimoni perfecte, amb resultat negatiu.

El seu origen s una citaci bblica, on apareix com a divinitat babilnica (Baal Fegor o Baal Fogor)


Referncies.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186087" title="Berenguer de Mont-rav" nonfiltered="1542" processed="1537" dbindex="76550">
Berenguer de Mont-Rav (segle XV), fou un jurista i religis catal. 

Biografia. 
L'any 1426 era canonge i sagrist de la catedral de la Seu d'Urgell. Escrigu un manual de dret catal, per ordre alfabtic de matries, per a s dels advocats.

Obres.
Lumen constitutionum et aliorum irium Cataloniae, ordine litterarum. Exemplar a la Biblioteca d'Antoni Agust., nm. 420-421. Un altre exemplar a la Biblioteca d'El Escorial, amb el ttol Lumen constitutionum usaticorum et consuetudinum Cathaloniae ad releuamen laboris aduocatorum ordine alphabetico digestum anno 1426.

Referncies.


Bibliografia.
Maringela Vilallonga, La literatura llatina a Catalunya al segle XV. Repertori bio-bibliogrfic (1993, ISBN 978-84-7256-930-0).
Flix Torres Amat, Memorias para ayudar a formar un diccionario crtico de los escritores catalanes, Barcelona, 1836.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186088" title="Louis Auguste Blanqui" nonfiltered="1543" processed="1538" dbindex="76551">

Louis Auguste Blanqui (1805-1881), va ser un activista poltic revolucionari que va organitzar el Moviment estudiantil parisenc, va lluitar per la instauraci de la repblica contra la monarquia i en favor del Comunisme, lder absolut dels moviments revolucionaris que generaren el  Blanquisme (de Blanqui, el seu cognom),  corrent revolucionari que fou el referent ideolgic i militant de la Frana que va viure. 

 La vida de Louis Auguste Blanqui .




Nasqu a Puget-Thniers, Alps Martims, Frana el 8 de febrer de 1805 i mor l'1 de gener de 1881 a  Pars. El 1824 va formar part dels Carbonaris, una societat secreta afavorida per la masonera repblicana de Frana, que en aquesta poca va formar els quadres estudiantils parisencs que li serien lleials durant tot el segle. Es caracteritz pel seu implacable radicalisme que l'aconvert en un personatge admirat i criticat per Karl Marx i Friedrich Engels. 

El jove Blanqui va estudiar les carreres d'advocat i metge a Pars. El 1827 va ser ferit en una batalla rondaire en el carrer Saint-Denis de Pars i el 1829 va treballar en el peridic  El Globus  editat per Pierre Leroux. El 1830 va prendre part activa en  la Revoluci de Juliol , i durant aquesta poca va ser cofundador de la  Societat dels Amics del Poble  on va fer companyonia amb Buonarotti, Raspail i Armand Barbes. 

A pesar de la seva influent militncia revolucionria i en particular republicana contra Carles X de Frana, no va ser detingut, fins que sota el regnat de Llus Felip I va dirigir una revolta armada  , ra per la qual va ser condemnat a mort el 14 de gener de 1840, condemna que li fou commutada per la de Cadena perptua. 

Va ser alliberat durant la Revoluci de 1848, i immediatament va reprendre els seus atacs contra les institucions; no obstant aix la revoluci no li va resultar satisfactria. Aquest mateix any funda la  Socit rpublicaine centrale   exigint canvis radicals de govern, cosa que el va dur a disgustar-se amb els republicans moderats. Un any desprs d'haver obtingut la seva llibertat, s condemnat a deu anys de pres. En 1851, quan duia tres anys en la pres a Belle-Ile-en-Mer, el 10 de febrer, va enviar una carta al Comit de Social demcrates a Londres, prologada i distribuda per Karl Marx. 

Quan duia sis anys de pres, en 1865 va assolir escapar, per a reiniciar novament l'activisme poltic, fins que en 1869 es va dictar una amnistia general que li va permetre tornar a Pars, on el 1870 va participar en dues revoltes fracassades, la del 12 de gener i el 14 d'agost de 1869. Desprs de la caiguda de l'Imperi grcies a la revoluci del 4 de setembre d'aquest mateix any, Blanqui crea el club i peridic  La ptria en perill .

Durant el govern de Louis Jules Trochu, el 31 d'octubre de 1870, va formar part del grup que va assumir breument les regnes del poder, no obstant aix, a causa de aix, en 1871 va ser condemnat en absncia a una nova cadena perptua. Sent President Louis Adolphe Thiers, Blanqui va organitzar un atemptat contra el cap d'estat francs, per va ser atrapat i obligat a complir la seva condemna. 

El 1871, va tenir lloc la revolta de la Comuna de Pars, per com es trobava pres no va poder prendre-hi part directa; no obstant aix els seus seguidors, els blanquistes, van dominar l'escenari revolucionari d'aquest esdeveniment, tot i que per a Karl Marx, va ser Blanqui qui va fer fracassar  aquest intransigent cop revolucionari. En tot cas, el 1872 Blanqui va ser condemnat amb altres dirigent de la comuna a ser deportats a una colnia penal fora de Frana, on donaria compliment a la condemna per a tota la vida que li havia estat imposada. A causa al fragilitat de la seva salut i segurament perqu tot i ser un revolucionari intransigent, tamb era un intellectual i home admirat per tots, se li van commutar per un any de pres. 

Durant la seva reclusi fou escollit Diputat pel districte de Bordeus, per l'elecci fou invalidada allegant que mancava de drets poltics per a ser electe degut al fet que complia una pena no extinta.  Mor l'1 de gener de 1881, a causa de un atac d'apoplexia desprs de concloure un encs discurs en un mting revolucionari a Pars. Presidia la Repblica Jules Grvy . 

 Un revolucionari . 
s el millor exemple d'un burgs acomodat que renuncia a tot per seguir una causa revolucionria que en el plnol personal noms li atrauria desgrcies. Va propugnar la revolta armada per a prendre el poder, va organitzar a estudiants perqu formessin part d'un ala intellectual de la revoluci al servei del comunisme, va internacionalitzar i va divulgar els propsits revolucionaris per mitj del  i va atreure l'atenci dels dirigents socialistes d'Europa. Representa a la perfecci el mrtir laic del comunisme, doncs a pesar de ser fill d'un funcionari pblic de mitjana importncia ( el seu pare va ser subprefecte dels Alps Martims) i d'haver estudiat dret i medicina, va abandonar la seva vida cmoda, per a convertir en realitat la visi que tenia de la societat, sense importar que bona part de la seva vida transcorregus a la pres i que sofrs tota mena de persecucions i desenganys, fins i tot d'aquells que el van seguir durant els seus anys ms difcils i desprs, per la seva prpia debilitat, el van excloure del reconeixement entre els revolucionaris que a pols va guanyar durant la seva vida. 

Blanqui fou, sense cap dubte, el gran centre de gravetat entorn del qual va gravitar la intellectualitat estudiantil francesa del segle XIX, tal com ho diu Karl Kaurdi: Trobava ms acceptaci entre els intellectuals, especialment els estudiants, que entre els obrers 

Ning, ni abans ni desprs, va assolir imitar, si ms no a la distncia, el poders influx de Blanqui entre els estudiants. Fins abans que irromps en l'escenari francs, els estudiants participaven en moviments estudiantils idealistes, de manera que quan canviava el quadrant del com bufava el vent poltic del moment, els estudiants desapareixien com a factor d'influncia, no obstant aix el blanquisme va atrapar en la militncia permanent, intellectual i belligerant, als estudiants francesos durant gaireb tot el segle XIX. Com una dada corroboratria de l'atractiu que exercia sobre la intellectualitat del seu temps, cal admirar la qualitat dels seus seguidors:  tot just va constituir la "Societat central repblicana", immediatament es van afiliar a ella Charles Pierre Baudelaire, Charles Bernard Renouvier, Sainte-Beuve i Leconte de Lisle . 

A pesar que Louis Auguste Blanqui va ser fet presoner durant el perode de temps que van esdevenir els fets de la Comuna de Pars, per a ning va ser un secret que el gran animador i l'nica influncia dominant en ella va ser la de Blanqui a travs dels seus seguidors, en particular per la fermesa i irreductibilidad del blanquisme, sobre la qual cosa diu Friedrich Engels: Educats en l'escola de la conspiraci i units per la disciplina estricta que s inherent a ella, partien del punt de vista que un nombre relativament petit d'homes resolts i b organitzats podia, en circumstncies favorables, no noms apoderar-se del tim de l'estat, sin tamb, mitjanant un desplegament d'intensa i despietada energia, mantenir-se en el poder el temps necessari per a assolir que les masses participessin en la revoluci... Aix implicava per sobretot, la ms estricta centralizaci dictatorial. 

Un dels ms entusiasmats seguidors d'aquest dinmic i inesgotable revolucionari fou Karl Marx, qui fou el gran divulgador de la comuna, amb seguretat ning ha fet ms que el pensador alemany per a exaltar a aquest moviment radical i no obstant aix, tampoc ning va fer tant per a diluir i fins i tot fer oblidar a Blanqui com a gestor. Passat algun temps desprs la comuna, Marx va reflexionar: Amb un poc de sentit com, no obstant aix podia haver obtingut de Versalles algun pacte beneficis per al poble, que era l'nica cosa que podia aspirar-se en aquesta poca. La prudncia de Karl Marx contrasta amb la proclama dels estudiants parisencs de 1968, que van rendir un tribut insospitat al pensament revolucionari de Louis Auguste Blanqui, amb la seva lapidaria frase: Siguem realistes, demanem l'impossible!. 

 Llegat d'un revolucionari sincer .
 
A pesar del seu xit entre els joves estudiants pel seu activisme poltic i la inflexibilitat de la seva conducta, el fracs en general dels seus propsits i la crtica i menyspreu dels revolucionaris pragmtics, Blanqui va ser rpidament oblidat, especialment pels grups estudiantils els quals giraren en contra de les premisses ideolgiques que els van caracteritzar durant el segle XIX, reduint el blanquisme davant el judici histric com a un moviment radical, inflexible i utpic en el millor dels casos i en el pitjor, en un moviment que va servir, de manera involuntria, precisament a qui va combatre. Els judicis tant de Karl Marx com de Friedrich Engels, quan van criticar l'infantilisme revolucionari van estar destinats contra Blanqui i els seus radicals seguidors, aix conjuminat al llarg perode de propaganda sovitica a favor de l'ortodxia marxista, foren una combinaci fatal per a estendre la comprensi d'aquest home que va demostrar una gran valentia i lliurament en favor de la causa del comunisme. Blanqui fou un idealista, per el radicalisme armat que va caracteritzar la seva actuaci, va impedir que es converts en un heroi popular a Frana. Caldria esperar que a partir de la caiguda de la Uni Sovitica, fos rescatada la memria de Blanqui del pante dels antiherois segons el politbur, no obstant aix, sembla que les condicions de l'actual realitat poltica i intellectual profetizan que seguir en el seu perllongat oblit.

Obres.

 Dfense du citoyen Louis-Auguste Blanqui devant la cour d assises, 1832.;
 Instruction pour une prise d'arme, 1866;
 La Patrie en danger, 1871.;
 L'ternit par les astres (1872). Text en lnia : Gallica.
 La critique sociale (1886).
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186092" title="Carbonaris" nonfiltered="1544" processed="1539" dbindex="76552">
Els Carbonaris foren els membres d'una societat secreta italiana fundada a Npols durant els primers anys del segle XIX sobre valors patritics i liberals. 
 Caracterstiques generals . 
El terme "Carboneria" es derivava del fet que els adeptes de l'organitzaci havien obtingut la seva simbologia i els seus rituals de la seva ocupaci com carbonaris, o b, com els que preparaven el carb i el venien. Com en tota societat secreta, qui s'inscrivia en la Carboneria no podia conixer totes les finalitats de l'organitzaci en el moment de la seva adhesi: els sectaris eren de fet anomenats inicialment: "aprenents" i noms fins a desprs es convertien en "mestres" i havien d'esforar-se a mantenir el ms absolut sigil. 

L'organitzaci, de tipus jerrquic, era molt rgida: els nuclis locals, dits "barraques", es reunien en aglomeracions ms grans, dites "vendite", que al seu torn depenien de les "vendite mare" i de les "altres vendite". De la resta es coneix poc amb certesa, i el fet que els historiadors no coneguin b les diverses organitzacions sectries depn, bviament, de la necessitat dels adeptes de mantenir la ms estricta discreci, no es pot confiar en la seva totalitat en els escrits o documents de les petjades d'una activitat que, si era descoberta per la policia, podia tenir com a conseqncia la pres o fins i tot el patbul.

 Els adeptes . 
Els adeptes de la Carboneria aspiraven sobretot a la llibertat poltica i a un govern constitucional: pertanyents en gran part a la burgesia i a les classes socials ms elevades, s'havien dividit en dos sectors o lgies: la civil, destinada a la protesta pacfica o a la propaganda, i la militar, destinada a les accions d'escamot. Diverses personalitats famoses de la Itlia del Risorgimento es van adherir al moviment, de manera explcita o implcita, entre els quals es destaca a: Silvio Pellico, Antonio Panizzi, Giuseppe Mazzini de jove, Ciro Menotti, Piero Maroncelli, Carlo Bianco di Sant Jorioz i Federico Confalonieri. 
 La Histria . 
Nascuda inicialment com forma d'oposici a la poltica pronapolenica de Joaquim Murat, la Carboneria va afiliar seguidors a Frana i a Espanya, tenint com a objectius les llibertats poltiques i l'obtenci d'una constituci en els pasos d'Europa. Desprs de la caiguda de Murat, la lluita es va dirigir contra el rei Ferran I de les Dues Siclies, que havent pres el poder havia oblidat les promeses de justcia i llibertat fetes en el perode de l'exili. Es va difondre tamb en el nord i sobretot en les regions italianes de la Llombardia i Emlia-Romanya grcies a l'esfor de Filippo Buonarroti (que encara que no era carbonari, es va identificar amb el moviment), a l'endem del Congrs de Viena de 1815 el moviment va assumir tamb un carcter patritic i marcadament anti-austrac. 

Desprs d'haver recollit les demandes de molts elements de la burgesia ciutadana com artesans i comerciants (que no havien perdonat al sobir Borb la seva poltica favorable als grans terratinents) la Carboneria va comenar a secundar la voluntat guerrillera dels seus dirigents, interrompent altres greus problemes poltic-socials que s'havien creat a l'interior d'aquesta mateixa ideologia i de tortuosos recorreguts poltics, algunes vegades contradictoris: com exemple els carbonaris de declaraven a favor de la independncia italiana, per no indicaven en gens ni mica l'eventual govern que hauria de tenir una Itlia lliure. Aquesta ambigitat (s a dir, el no poder afirmar amb certesa la situaci poltica de la Carboneria, que va unir elements de "destra" -dreta- amb uns altres de "sinistra" -esquerra- i de "centre") finalitzar noms quan, desprs d'una llarga seqela de derrotes militars, alguns carbonaris van tornar a discutir sobre el problema de la llibertat amb una perspectiva ms mplia i amb la intenci d'una acci comuna i a la formaci d'una naci unida. 

 Els moviments de 1820 i 1821 . 
La Carboneria va passar per primera vegada de les paraules als fets el 1820 a Npols organitzant revoltes de carcter anti-absolutista i liberal-constitucional que s'inspirava en la realitzada a Cadis el primer de gener del mateix any. Els oficials Michele Morelli i Giuseppe Silvati (que es van adherir per generals pro-Murat, com Guglielmo Pepe) el primer de juliol van marxar de Nola cap a Npols al capdavant dels seus regiments de cavalleria. Atemorit per la protesta, el rei Ferran I va acceptar concedir una nova carta magna i l'adopci d'un parlament. La victria, encara que parcial, illusria i aparent, va causar molta esperana a la pennsula i a Tor els carbonaris locals, guiats per Santorre de Santarosa, van marxar amb direcci a la capital del Regne de Sardenya i el 12 de mar de 1821 van obtenir la constituci democrtica. 

No obstant aix la Santa Aliana no va tolerar aquest comportament i a partir de febrer de 1821 van enviar un exrcit al sud que va derrotar els insurrectes, numricament inferiors i mal equipats. Tamb al Piemont el rei Carles Albert I de Sardenya, indecs sobre que fer, va cedir a les pressions del seu germ Carlo Felice de Sardenya i va demanar la intervenci militar d'ustria: el 8 d'abril l'exrcit austrac va derrotar els revoltats i els moviments de 1820 i 1821, desencadenats gaireb totalment dintre de la Carboneria, podien declarar-se fracassats. Dins dels els principals dirigents de la Carboneria, Morelli i Silvani van ser condemnats a mort; Pepe va ser condemnat a l'exili; Confalonieri, Pellico i Maroncelli van ser empresonats.

 Els moviments de 1831 i la fi de la Carbonera . 
Derrotats per no aniquilats, els carbonaris van participar el 1830 en la revoluci de juliol que sostenia la poltica del rei liberal Llus Felip I de Frana: sobre les ales de l'entusiasme per la victoriosa revolta parisenca, tamb els carbonaris italians van prendre lar armes contra alguns estats centre-septentrionals, i en particular contra els Estats Pontificis i Mdena. En la capital emiliana Ciro Menotti va ser qui va prendre la iniciativa, intentat trobar el suport poltic per al duc Francesc IV de Modena, que va fingir respondre positivament en canvi de la concessi del ttol de Rei de l'Alta Itlia: No obstant aix, el duc noms li va fer el joc a Menotti, romanent prcticament inerme: va ser arrestat el dia anterior a la data marcada per a la revolta. Francesc IV, per suggeriment de l'estadista austrac Klemens von Metternich, el va condemnar a mort, igual que a altres aliats. 

En l'estat de l'Esglsia per la seva banda, la revolta va comenar al febrer de  1831 amb l'impuls d'algunes ciutats com Bolonya, Reggio Emilia, Imola, Faenza, Ancona, Ferrara i Parma on els ciutadans, ajudats pels carbonaris, van alar la bandera tricolor i van establir un govern provisional. Un cos de milcia voluntari, que hauria tingut l'objectiu de marxar sobre Roma, va ser massacrat per les tropes austraques cridades pel papa Gregori XVI. Per tant, igual aquesta revolta va ser sufocada amb rius de sang. Aquesta derrota va fer entendre a molts carbonaris que militarment, sobretot sols, no haurien pogut competir contra ustria, una de les grans potncies del vell continent: Giuseppe Mazzini, un dels ms aguts carbonaris, va fundar una nova societat secreta anomenada Jove Itlia en la qual s'haurien conflut molts ex-adherents de la Carboneria que, ja gaireb sense defensors, va cessar prcticament d'existir, encara que si la histria oficial d'aquesta important societat seria perllongada fins al gloris 1848.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186104" title="Variable Delta Scuti" nonfiltered="1545" processed="1540" dbindex="76553">
Una variable Delta Scuti (tamb conegut com a nana cefida, estrella AI Velae, o estrella AI Velorum) s una estrella variable que mostra variacions en la seva lluminositat degut a pulsacions radials i no radials de la superfcie de l'estrella. Les fluctuacions tpiques de la seva claror van des de 0,003 a 0,9 magnituds en V en un perode de poques hores, per b que l'amplitud i un perode de les fluctuacions poden variar molt. Les estrelles sn normalment dels tipus A0 al F5 estrelles gegants de la seqncia principal.

El prototipus d'aquesta classe d'estrelles variables s Delta Scuti, que exhibeix fluctuacions del seu esclat des de +4,60 a +4,79 en magnitud aparent amb un perode de 4,65 hores. Altres variables Delta Scuti ben conegudes sn Vega (  Lyrae), Denebola (  Leonis) i Cassiopeiae.

Les estrelles AI Velorum tenen una amplitud major (voltant 1,2) i un perode de 1-5 hores.

Referncies.
Samus N.N., Durlevich O.V., i cols. Combined General Catalog of Variable Stars (GCVS4.2, 2004 Ed.);
Estrella AI Velae de scienceworld;
Estrella AI Velorum a The Encyclopedia of Astrobiology, Astronomy, and Spaceflight ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186108" title="Pantera Rosa" nonfiltered="1546" processed="1541" dbindex="76554">

La Pantera Rosa s un personatge de ficci creat per Friz Freleng. Inicialment havia d'acompanyar noms la seqncia del ttol de l'obertura de la pellcula de Blake Edwards, La Pantera Rosa, que tractava sobre el robatori d'un diamant amb aquest nom per va tenir xit i va aparixer a ms llargmetratges, fins que va acabar protagonitzant la seva prpia srie de dibuixos animats. Han aparegut posteriorment articles de marxandatge centrats en ella.

La srie respecta els requisits inicials: s un personatge mut, acompanyat per la msica de Henry Mancini i que es caracteritza per l'elegncia i la comicitat.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186109" title="Llanament de disc" nonfiltered="1547" processed="1542" dbindex="76555">
El llanament de disc s una prova de l'atletisme actual, on es llana un objecte pesat de secci circular denominat disc. 

 Caracterstiques del disc .
El pes del disc s de 2 kg per a homes i d'1 kg per a dones.

T un dimetre de 219-221 mm i una amplada de 44-46 mm en la categoria masculina mentre que en la femenina t un dimetre de 180-182 mm i una amplada de 37-39 mm.

 Tcnica de llanament .
L'atleta ha d'iniciar la seva actuaci des d'una posici esttica. Pot subjectar el disc com vulgui i utilitzar qualsevol tcnica de llanament manual. Haur d'abandonar el cercle una vegada que el disc hagi caigut al terra. Perqu sigui vlid el llanament el disc haur de caure dins de la part interior de les lnies de demarcaci del sector de caiguda. Tamb l'atleta ha de sortir per la part d'enrere del cercle, desprs d'haver realitzat el seu llanament.
Un llanament es mesura des de la marca ms propera efectuada pel disc fins a l'interior de la circumferncia del cercle.
L'atleta no pot introduir res al cercle. 

 Llanament nul .
Motius:
Tocar amb qualsevol part del cos la part superior de la vora metllica o fora del cercle;
Sortir per la part de davant del cercle;
Sortir abans que es produeixi la caiguda de l'artefacte;
Caure l'artefacte fora del sector;
Retard en l'execuci ;

Per controlar les marques i els nuls hi ha Jutges Federats.

 Rcords .
(actualizat a 21-07-2007)



 Atletes amb millors marques mundials.

(actualizat a 31-08-2007)

Millors marques masculines.



Millors marques femenines.



Campions olmpics.


Campions mundials.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186110" title="Llanament de javelina" nonfiltered="1548" processed="1543" dbindex="76556">
El llanament de javelina s una prova del atletisme actual, on es llana una javelina, feta de metall o fibra de vidre.

Es llana des d'un passads d'una amplada de 4 metres, acabat en un arc de 8 metres de radi. El sector de caiguda estar marcat amb dues lnies blanques de 5 cm d'amplada de manera que si, les vores internes de les lnies es prolonguen, haurien de passar per les dues interseccions de les vores interiors de l'arc i les lnies paralleles que delimiten el passads d'embranzida i que es creuen en el punt central del cercle, del qual l'arc forma part. El sector tindr aix 29 aproximadament. 

Per realitzar cada intent l'atleta t un minut. Normalment cada atleta realitza tres intents, i els vuit atletes amb millor marca vlida, o tots si sn vuit o menys, realitzen uns altres tres intents en ordre invers a la seva millor marca.

La javelina s'ha d'agafar per la encordadura (almenys la m de l'atleta l'ha de tocar), i llanar-se per sobre de l'espatlla o del bra de llanar; no es permet llanar-la en rotaci ni pot donar l'atleta l'esquena al sector de caiguda abans de deixar anar la javelina; els estils no clssics no estan autoritzats. Si la javelina es trenca en l'intent o en l'aire no es comptar com a nul tampoc, si la ruptura fa perdre l'equilibri l'atleta i provoca que toqui fora de l'arc; en aquest cas se li permetr tornar a comenar. En la caiguda, la punta metllica ha de tocar el terra abans que qualsevol altra part de la javelina. 

El llanament de javelina forma part del programa olmpic des de 1896.

 Rcords .
(actualitzat a 31.08.2007)



Millors marques mundials.

Millors marques masculines.
(Actualitzat a 03.11.2008)



Millors marques femenines.
(Actualitzat a 31-08-2007)



 Notes i referncies .


 Enllaos Externs .
Records del mn atletisme;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186111" title="Llista d'estrelles d'Aquari" nonfiltered="1549" processed="1544" dbindex="76557">
A sota hi ha una llista d' estrelles notables de la constellaci d'Aquari (Aquarius), ordenades per magnitud de major a menor.



See also.
Llista d'estrelles per constellaci;

Referncies.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186115" title="(48) Doris" nonfiltered="1550" processed="1545" dbindex="76558">
Doris s l'asteroide nm. 48 de la srie, descobert per en Hermann Mayer Salomon Goldschmidt (1802-66) a Pars el 19 de setembre del 1857. s anomenat aix, Doris, una de les Ocenides de la mitologia grega.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186117" title="Salsa (ball)" nonfiltered="1551" processed="1546" dbindex="76559">


La salsa s un ball afrocaribeny  que neix de l'encontre de distintes modalitats de msica ballable prpies de l'Amrica Llatina amb el jazz.

s difcil d'enquadrar el seu naixement en un perode histric concret: per a alguns, la salsa va nixer als anys vint del segle XX, quan Ignacio Pieiro va compodre "chale salsita"; per a altres va sser als anys 40 quan  Arsenio Rodrguez inici una evoluci que no va concloure fins a la consecuci de les modernes bandes de salsa; i, per a un tercer grup, va sser necessari esperar fins als anys 60 en qu El Gran Combo de Puerto Rico va obtindre el seu primer xit amb "La muerte", una guaracha que anunci la nova direcci que acabar prenent la msica llatina. No s fins a 1971, per, que una petita companyia discogrfica fundada per Johnny Pacheco i Jerry Massucci (Fania Records), un concert al Club Cheetah de Manhattan, i una pellcula ("Salsa"), li acabaran de donar denominaci d'origen. 

Entre 1971 i 1973 obt el mxim  ress comercial  i l'any 1975 arriba a la seua mxima popularitat. A partir d'aquell moment, els empresaris saquegen el repertori de la msica cubana dels 40 i dels 50 i el venen amb el nom de "salsa", una etiqueta creada per Jerry Massucci, desprs d'una entrevista amb Izzy Sanabria (director de la revista Latin N.Y.) per tal d'identificar els discos de la seua companyia, i que acabar servint tant per definir una expressi de joia i d'alegria (com fuego, sabor o azcar) com per fer referncia a un moviment social, cultural i artstic d'arrels tan mplies com el rock.
 


Els moments ms baixos d'aquest moviment se situen al voltant dels anys 80, amb la denominada salsa romntica. La recuperaci creativa arriba el 1984 amb l'anomenada salsa conscient i amb Rubn Blades com a cap. Si Willie Coln t el mrit de personalitzar, en el seu moment, els clssics esquemes cubans amb un toc de modernitat, les darreres generacions han sabut actualitzar la seua sonoritat en afegir-hi elements de rock, swing o rap. Aix, avui podem parlar de diverses modalitats de salsa: segons el tema (salsa romntica, salsa ertica i salsa conscient), segons el ritme (salsa africana, salsa baleada, salsa cubana o salsa metropolitana -per oposici a la produda als centres salsers d'mbit caribeny) o segons el seu origen (salsa veneolana, salsa panamenya, etc.).

Els locals on es balla salsa sn coneguts com a salseries. A l'hora de sortir a la pista, els ballarins empren la majoria de figures dels balls llatins en les seues coreografies. Ms que un ball, doncs, s una forma de ballar (tant junt com separat), un estil, que permet ballar sol o en parella, sempre per amb una gran mobilitat de cintura i de malucs, i que obliga gaireb a ballar-lo entravessat, a contratemps. Contrriament al son, ac els peus no arriben a ajuntar-se en el darrer temps, i les sries solen de quatre moviments en quatre temps. El pas bsic i les figures sn les mateixes en totes les modalitats, per l'estil canvia en funci del tempo i del ritme. Aix, la salsa cubana talla el moviment de malucs i t una srie de figures semblants a les del rock, mentre que la salsa romntica es caracteritza pel sensual vinclament de cossos al comps de la msica i pel contacte entre els ballarins.



A Colmbia, la salsa arriba amb ms revolucions: si el ballador de Barranquilla s pausat i cadencis, el de Cali s accelerat i infatigable. Existeix, tamb, una modalitat de salsa de ritme molt rpid i plena de figures acrobtiques que es balla principalment als Estats Units. A Europa, l'Escola Internacional la inclou en la categoria de ball social. 

Les combinacions ms usuals sn el pas bsic, el pas lateral, el balanceig (endavant-endarrere), l'obre-tanca, el pas entrecreuat, el pas girat, el setanta, el setanta complicat, el pas dels enamorats i els girs (a la dreta o a l'esquerra) i desplaaments. En grup es balla, de vegades, en forma de roda (roda cubana).

Referncies.



Leymarie, Isabelle: La Salsa et le Latin Jazz. Presses universitaires de France, collecci Que sais-je?. ISBN 2130453171. Any 1999.
Gomez, Jos Manuel. Le guide essentiel de la salsa. ditions La Mascara. ISBN 8479745436.
Escalona, Sal (2000). La salsa : "pa'bailar mi gente" : un phnomne culturel. ditions L'Harmattan. ISBN 2738466907.  ;
Escalona, Sal. Ma salsa dfigure. ditions L'Harmattan. ISBN 2747524965. ;
Dorier-Apprill, lisabeth.(2001). Danses latines : le dsir des continents. Pars : Autrement. ISBN 2746701189.
Figueroa Hernndez, Rafael.(1992). Ismael Rivera : El Sonero Mayor. San Juan : Editorial del Instituto de Cultura Puertorriquea. ISBN 0-86581-436-8.
Quintero Rivera, Angel G.(2002): Salsa, Sabor y Control! : Sociologa de la Msica  Tropical. San Juan : Siglo XXI Ediciones.
Rondn, Csar Miguel.(1980). El Libro de la Salsa. Caracas: Editorial Nato. ISBN 9589740537.
Maulen, Rebeca (1993), Salsa Guidebook For Piano and Ensemble: Sher Music CO, ISBN 0-9614701-9-4.

Enllaos externs.

 mplia informaci sobre aquesta modalitat de ball. ;
 Histria de la salsa. ;
 Videos de la salsa. , , ,  ,  i ;
 Informaci molt completa sobre la salsa cubana. , , ,  i ;
 Selecci de webs tenint com a referncia la salsa. ;
 Selecci de videoclips sobre la salsa. , , , ,  i ;
 Retalls de premsa i fotografies sobre el mn de la salsa. ;
 Videoclips, entrevistes, articles de premsa i fotografies sobre aquest ball. ;
 Informaci sobre el ms multitudinari festival de salsa a Europa que se celebra cada any a Vic-Fezensac (Frana). ;
 Web de Radio Latina, rdio parisenca que emet msica llatina incloent-hi la salsa. ;
 Actualitat de la salsa a Sussa.  i ;
 Actualitat de la salsa a la ciutat de Mont-real (Quebec). ;
 Actualitat de la salsa a Blgica. ,  i ;
 Actualitat de la salsa a Frana.  i ;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186118" title="Miquel Abs Serena" nonfiltered="1552" processed="1547" dbindex="76560">
Miquel Abs Serena (Saragossa 1889 - Septfonds (Tarn i Garona), 1940) fou un destacat militant de la CNT. El 1916 era cap del Comit local de Saragossa, per el 1917 es trasllad a Barcelona i milit en el ram de la metallrgia. Assist al Congrs de Sants de 1918 com a representant dels Calderers de Coure de Barcelona. Particip en el segon congrs confederal de la CNT a Madrid el desembre de 1919 com a representant el Sindicat nic del ram del metall. 

Va ser empresonat a Barcelona en el vaixell "Giralda" i deportat al castell de la Mola de Ma el 30 de novembre de 1920. Retorn a Saragossa i assist a la Conferncia de Saragossa, celebrada el juny de 1922. Tamb va assistir als congressos confederals de Madrid (juny de 1931) i al de Saragossa (maig de 1936). 

Un cop esclatada la guerra civil espanyola, el 19 de juliol de 1936 era secretari del Comit Regional d'Arag, la Rioja i Navarra i fou detingut pels franquistes, que li proposaren collaborar amb ells en el camp sindical. S'hi neg i fou empresonat. El Comit de la CNT el va culpabilitzar de la rpida caiguda de Saragossa a mans dels franquistes. Ms tard s'evad i pass a la zona republicana. Exiliat a Frana en acabar la guerra, va ser internat en els camps de concentraci del Barcars i Septfonds, on va morir.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186119" title="Daniel Jarque Gonzlez" nonfiltered="1553" processed="1548" dbindex="76561">
Daniel Jarque Gonzlez (nascut a Barcelona l'1 de gener de 1983), s un futbolista catal que juga en la posici de defensa central al Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona.

Jarque va comenar jugant al CF Cooperativa de Sant Boi de Llobregat per als 12 anys va passar a formar part de les categories inferiors del RCD Espanyol i debutaria amb el primer equip el 20 d'octubre de 2002 contra el Recreativo de Huelva. 

 Palmars .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186120" title="Brisbane Lions" nonfiltered="1554" processed="1549" dbindex="76562">

Els Brisbane Lions Australian Football Club sn un club de futbol australi perteneixent a la lliga de futbol australi ( AFL ) fundat a l'any 1997 i amb seu a Brisbane (Queensland, Austrlia). Anteriorment era conegut com  Brisbane Bears i Fitzroy Football Club. Prov de la ciutat de Brisbane, Queensland, Austrlia.

Dades.


 Nom complet- Brisbane Lions Australian Football Club.
 Nickname- Lions.
 Himne- The pride of Brisbane town.
 Colors- Grana, dorat, marr i blau.
 President- Tony Kelly.
 Mascota- Bernie Gabba Vegas ( Un lle semblant a l'Elvis ).
 Estadi- Brisbane Lions Vodafone Carlton Gabba Arena "Gabba".
 Entrenador- Leigh Matthews.
 Capitans- Jonathan Brown, Simon Black, Luke Power, Nigel Lappin i;
Chris Johnson.


Plantilla 2007.


1 Mitchell Clark ;
2 Chris Johnson ;
4 Ben Fixter ;
5 Scott Harding ;
6 Luke Power ;
7 Jed Adcock  ;
8 Tim Notting  ;
9 Ashley McGrath ;
10 Matthew Moody  ;
11 Justin Sherman  ;
12 James Hawksley ;
13 Chris Schmidt ;
14 Richard Hadley ;
15 Matt Tyler  ;
16 Jonathan Brown ;
17 Jared Brennan ;
18 Anthony Corrie ;
19 Jamie Charman ;
20 Simon Black ;
21 Daniel Merrett ;
22 Chris Scott ;
23 Matthew Leuenberger;
24 Joel Patfull ;
25 Wayde Mills ;
26 Joel Macdonall;
27 Pat Garner ;
28 Troy Selwood;
29 Jason Roe  ;
30 Robert Copeland  ;
31 Cameron Wood ;
32 Cheynee Stiller ;
33 Rhan Hooper ;
34 Albert Proud ;
35 Michael Rischitelli;
36 Daniel Bradshaw ;
37 Sam Sheldon ;
38 Haydyn Kiel ;
39 Josh Drummond ;
40 William Hamill ;
41 Scott Clouston ;
42 Marcus Allan ;
43 Beau McDonald;
44 Nigel Lappin;
45 Daniel Dzufer ;
46 Colm Begley ;
47 Joel Tippett;



Nous.

18 Anthony Corrie ;
38 Haydyn Kiel ;
40 William Hamill  ;
41 Scott Clouston ;
45 Daniel Dzufer  ;
46 Colm Begley  ;
47 Joel Tippett;



AFL Grand Finals


AFL Grand Final 2001


 BRISBANE LIONS- 108;
 ESSENDON- 82;

AFL Grand Final 2002


 BRISBANE LIONS- 75 ;
 COLLINWOOD- 66;


AFL Grand Final 2003


 BRISBANE LIONS- 134;
 COLLINWOOD- 89;


AFL Grand Final 2004


 BRISBANE LIONS- 113;
 PORT ADELAIDE- 73;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186121" title="Felipe Aliz de Pablo" nonfiltered="1555" processed="1550" dbindex="76563">
Felipe Aliz de Pablo (Bellver de Cinca (Baix Cinca), 1887 - Pars, 1959) fou un periodista i anarquista aragons, militant de la CNT i de la FAI.  El 1920 fou membre del Comit Regional de la CNT per Tarragona i el 1921 va formar part del Comit de la CRTC en representaci de Tarragona. Particip en la Conferncia de Saragossa de 1922 i dirig la Revista de Aragn de Saragossa durant dos anys. An a Tarragona i a Barcelona on co-dirig, amb Antonio Garca Birln,  la Revista Nueva. Collabor a Da Grfico, La Noche i La Revista Blanca de Barcelona, i tamb a Lucha Social de Lleida des del 1919 al 1922. A Barcelona edit Crisol, junt amb Llibert Callejas el 1923, i fou director de "Tierra y Libertad" el 1930, i redactor i director de Solidaridad Obrera (octubre 1931 - 1933), substituint   Joan Peir. 

Fou detingut durant les vagues de principi de 1932, per des de la pres continu dirigint Solidaridad Obrera. En acabar la guerra civil espanyola s'exili a Frana des d'on segu collaborant a Solidaridad Obrera que s'editava a Pars. En l'escissi de la CNT de 1945, s'aline amb els apoltics juntament amb Federica Montseny, Josep Peirats Valls i Germinal Esgleas Jaume. s autor d'una biografia de Buenaventura Durruti.  





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186122" title="Beatriz Enrquez de Arana" nonfiltered="1556" processed="1551" dbindex="76564">
Beatriz Enrquez de Arana (Santa Mara de Transierra, Crdova, 1467 - 1521), amant de Cristfor Colom.

Beatriz va conixer Cristfor Colom a casa d'uns parents quan ella tenia 20 anys i ell ja era vidu; encara que mai no es van casar, des d'aquell moment van estar ja sempre junts. Noms un any desprs (1488), va nixer Hernando Colom. En partir Colom el 1492 cap a Amrica, va deixar tots els seus fills a cura de Beatriz, que es va mirar per la seva tasca fins al punt de ser felicitada per  Isabel la Catlica.

En morir Colom, li va deixar la seva fortuna a aquesta dona (Cristfor Colom va ser governador de les Amricas, corresponent-li un 10% dels beneficis dels viatges a causa de les Capitulacions de Santa Fe), i va fer que el seu primer fill Diego la tracts com a la seva mare veritable. Ella, tanmateix, mai no va reclamar la seva herncia.

Bibliografia.
MANZANO MANZANO, Juan. Cristbal Coln. Siete aos decisivos de su vida, 1485-1492. Ediciones de Cultura Hispnica. (ISBN 978-84-7232-482-4). Madrid, 1989.
DE LA TORRE Y EL CERRO, Jos. Beatriz Enrquez de Harana y Cristobal Coln. Instituto Hispano-Cubano de Historia de Amrica. (ISBN 978-84-404-9577-8). 1991.
DAZ-TRECHUELO, Mara Lourdes. Cristbal Coln. Ediciones Palabra, S.A. (ISBN 978-84-9840-020-5). Madrid, 2006.

Enllaos externs.
Beatriz Enrquez de Arana. l'Enciclopdia.;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186123" title="Milton (Vermont)" nonfiltered="1557" processed="1552" dbindex="76565">
Milton s una ciutat de l'Estat de Vermont dels Estats Units d'Amrica. Forma part del comtat del Chittenden. Segons el cens del 2000, t una poblaci de 9.479 habitants.

Enllao extern.
Ajuntament de Milton;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186125" title="Severino Albarracn Broseta" nonfiltered="1558" processed="1553" dbindex="76566">
Severino Albarracn Broseta (Llria, Pas Valenci, 1850 -Barcelona, 1878) fou un dirigent anarquista valenci, que treballava com a mestre d'escola. Militant de la FRE de l'AIT, assist al 2on congrs de la FRE de l'AIT a Saragossa el 1872, on fou nomenat membre del Consell Federal (secretari de la comarca del Sud) i, quan el congrs de Crdova  elimin el Consell Federal,  (desembre 1872-gener 1873) fou designat per formar part de la Comissi de Correspondncia i Estadstica, a ms de secretari de l'Interior. 

Particip en la revolta cantonalista d'Alcoi de 1873, on presid el Comit de Salut Pblica. Un cop suprimida la revolta., es refugi a Sussa, on resid usant els documents d'identitat de Gabriel Albags . Particip en el Congrs de Berna de l'AIT d'octubre de 1876 i es relacion amb Piotr Kropotkin. Torn a Espanya l'any 1877 i s'installa a Barcelona on mor de tuberculosi el febrer de 1878.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186126" title="Exosquelet" nonfiltered="1559" processed="1554" dbindex="76567">

L'exosquelet  s l'esquelet extern que recobreix tota la superfcie dels artrpodes (arcnids, insectes, crustacis i altres grups relacionats), on compleix una doble funci protectora i mecnica, proporcionant el suport necessari per a l'eficcia de l'aparell muscular. Tamb es diu exosquelet a la base, freqentment mineralitzada, que secreten els coralls (Anthozoa).

 L'exosquelet dels artrpodes .

L'exosquelet s una coberta externa produda per l'activitat secretora de les cllules epidrmiques. L'exosquelet est compost pel polisacrid quitina, un polmer format per cadenes rectes i simples, no ramificades, de N-acetil-2-D-glucosamina, un monosacrid que inclou nitrogen en la seva composici. En alguns casos l'exosquelet apareix calcificat, reforat per l'aposici de carbonat clcic; s el cas de molts crustacis, com els crancs o les llagostes. L'exosquelet serveix tamb de dipsit de productes d'excreci, com la guanina, el que s la causa dels colors vius o de brillantors metlliques de molts artrpodes.

L'exosquelet s realment continu, per apareix estructurat en zones o esclerits que s'articulen en franges on s menor el gruix. En els artrpodes terrestres, com els insectes o els arcnids, l'exosquelet t continutat en les cavitats respiratries (pulmons en llibre o trquees) all on aquestes s'obren a l'exterior, recobrint-les.

L'exosquelet afavoreix la fossilitzaci, especialment la de formes marines, com els crustacis o els trilobits, que freqentment el tenen mineralitzat.

 cdisi .

El creixement dels artrpodes requereix que es desprenguin peridicament del seu esquelet extern, fenomen anomenat muda o cdisi. Quan arriba el moment l'animal passa a un estat de reps, durant el qual s'afluixa la consistncia de les parts internes de la cutcula, alhora que l'epidermis, que s a sota, es prepara per a la sntesi i secreci dels components de la nova cutcula. Per un augment de la pressi interna, o de vegades per un altre mecanisme, s'esquina la vella cutcula i l'animal realitza els esforos necessaris per desprendre-se'n alhora que secreta la nova coberta. Quan surt es troba en un estat de debilitat i la seva consistncia s tova. En un termini ms o menys breu la nova coberta s'endureix.

L'cdisi afecta, naturalment, els recobriments de les cavitats internes, d'origen ectodrmic, com els dos extrems del tracte digestiu i, en els artrpodes aeris, les trquees o pulmons.

El fenomen de l'cdisi no incumbeix noms als artrpodes, sin als altres grups tamb dotats de cutcula amb qu estan emparentats, i que hi conformen el clade dels ecdisozous.

 Enllaos externs .
Geometry and Pattern in Nature 3: The holes in radiolarian and diatom tests;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186127" title="La Puente del Valle" nonfiltered="1560" processed="1555" dbindex="76568">
La Puente del Valle s un nucli, situat al municipi cntabre de Valderredible, en el que hi viuen 21 persones (2004). Es troba a 5 km a l'oest de Polientes i a 705 m per sobre el nivell del mar. S'hi troba un conjunt arquitectnic mitjeval que es coneix com a "Pea de San Pantalen", al barri d'Allende. Tamb s'hi troba una esglsia parroquial barroca, del segle XVIII, dedicada a "San Roque" i "Santa Mara".


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186129" title="Jos Garca Vias" nonfiltered="1561" processed="1556" dbindex="76569">
Jos Garca Vias (Mlaga, 1848 - Melilla, 1931) fou un dirigent sindicalista Internacionalista. Estudiant de medicina a Barcelona, particip en les reunions organitzades per Giuseppe Fanelli el febrer del 1869 i s'afili a l'Aliana de la Democrcia Socialista. Assist als Congressos Obrers de Barcelona de juny de 1870, fundacional de FRE de l'AIT, al de Saragossa l'abril de 1872, i al de Crdova el desembre de 1872. Redactor de "La Federacin" (1869-74), rgan de les seccions obreres de la FRE de l'AIT, de la qual fou membre de la comissi federal el 1875, 1877-78 i 1879-80. 

El 1873 destac per la seva actitud insurreccionalista formant part d'un autoanomenat Comit de Salut Pblica. Assist al 6 congrs de l'AIT, organitzat pels bakuninistes a Ginebra (1873), on fou nomenat membre de la presidncia. Amb el pseudnim d' Antonio Snchez assist al 8 congrs de l'AIT a Berna el 1876 i al nov a Verviers el 1877. Tamb assist al Congrs Universal Socialista de Gant el 1877. Fou director de La Revista Social (1877-1880), rgan de la Uni Manufacturera.  El 1880 es retir de l'activitat de militant internacionalista i torn a Mlaga. Ms tard resid a Melilla on ocup la plaa de metge titular de la Beneficncia. 
 Obres .
 Breves nociones geogrficas de Europa y en particular de Espaa (1867);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186130" title="Quintanilla de An" nonfiltered="1562" processed="1557" dbindex="76570">
Quintanilla de An s un nucli, situat al municipi cntabre de Valderredible, habitat per 12 persones (2004). Es troba localitzat a 4 km de Polientes i a 715 m per sobre el nivell del mar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186132" title="Quintanilla de Rucandio" nonfiltered="1563" processed="1558" dbindex="76571">
Quintanilla de Rucandio s una localitat, situada al municipi cntabre de Valderredible, habitada per 18 persones (2004). Es troba a 22 km de Polientes i a 804 m per sobre el nivell del mar.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186134" title="Rebollar de Ebro" nonfiltered="1564" processed="1559" dbindex="76572">
Rebollar de Ebro s un nucli, situat al municipi cntabre de Valderredible, en el que hi viuen 59 persones (2004). Es tracta del tercer nucli ms poblat del municipi. S'hi troba una esglsia parroquial gtica del segle XVI dedicada a "San Vicente". Es troba a 4 km al sud de Polientes i a 713 m per sobre el nivell del mar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186136" title="Manuel Buenacasa Tomeo" nonfiltered="1565" processed="1560" dbindex="76573">
Manuel Buenacasa Tomeo (Casp, Arag, 1886 - Bourg-les Valence, Droma, 1964) fou un dirigent anarquista aragons. Treball com a fuster i periodista. Del 1900 al 1905 s'estigu en un convent francisc d'Andalusia. Actu a la Federaci Sindical de Saragossa i el 1911 hagu d'exiliar-se a Frana i desprs a Londres, on conegu Lenin i Errico Malatesta. L'any 1914 es trasllad a Barcelona, on conegu Anselmo Lorenzo, ngel Pestaa i Salvador Segu. El 1915 s'exili de nou a Pars, on form part del Comit de Relacions Anarquistes Internacionals i on conegu Mahatma Gandhi. El 1916 viatj a Lausana (Sussa) on s'entrevist amb Lenin.  De retorn a Espanya fou empresonat i desprs de passar per les presons de San Sebastin, Gijn, Saragossa, Madrid i Barcelona recobr la llibertat el 1918. 

Assist al Congrs de Sants (Barcelona, juny de 1918), com a representant del Sindicat de Fusters de Barcelona. L  agost de 1918 va ser elegit secretari del Comit de la CNT. El gener de 1919, en els prologmens de la Vaga de La Canadenca fou detingut i empresonat a la nau Pelayo, junt amb altres sindicalistes. Formant part del Comit de la CNT va assistir al segon congrs de la CNT de Madrid el desembre de 1919, on exerc de president de Mesa en la segona sessi i on va ser un dels 24 firmants del dictamen sobre la definici ideolgica de la CNT. El 1920 organitz, a Saragossa, una vaga general com a protesta per l'assassinat de Francesc Layret. Assist a la Conferncia extraordinria que se celebr en aquesta ciutat el 1922. El 1923 organitz a Madrid un congrs anarquista, on s'acord la formaci d'una Federaci Nacional de Grups Anarquistes. El 1929 s'exili a Tolosa de Llenguadoc, on munt una fusteria en la qual treball fins el 1930, en qu fou expulsat de Frana i torn a Barcelona. En acabar la guerra civil espanyola s'exili a Frana i don suport a l'escissi de la CNT del 1945. El 1961 particip en el congrs de la CNT a l'exili.  Collabor a Tierra y Libertad i a Solidaridad Obrera de Barcelona amb el pseudnim de Manuel S. Ordo.    
 Obres .
 El movimiento obrero espaol. 1888-1926 (1928) ;
 Historia y Crtica (1928);
 La CNT, los Treinta y la FAI (1933) ;
 Perspectivas del movimiento obrero espaol (1964);


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186140" title="Villanueva de la Na" nonfiltered="1566" processed="1561" dbindex="76574">
Villanueva de la Na s una localitat que pertany a municipi cntabre de Valderredible. Est situada a 14 km de Polientes, a 28 de Reinosa i a 21 d'Aguilar de Campoo. La seva altitut per sobe el nivell del mar s de 730 m i es troba envoltada per turons de fins a 1,000 m. s, desprs de Polientes, la localitat que ms habitants conserva, uns 70 (2004).  Hi sn abundants les tpiques cases cntabres, cases de pedra de dos pisos. Tamb s'hi troben restes d'ermites rupestres de l'poca de la repoblaci aix com una necrpoli mitjeval al voltant de l'esglsia de "San Juan Bautista".




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186143" title="Villota de Elines" nonfiltered="1567" processed="1562" dbindex="76575">
Villota de Elines s una localitat, situada al municipi cntabre de Valderredible, en el que hi viuen 13 persones (2004). Es troba a 6 km de Polientes i a 819 m per sobre el nivell del mar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186145" title="Sint-Truiden" nonfiltered="1568" processed="1563" dbindex="76576">


Sint-Truiden (francs Saint-Trond, limburgus Sintruin) s una ciutat belga a la provncia de Limburg, d'uns 38.000 habitants. 
Histria.

Al 1227 el prncep-bisbe del Principat de Lieja, Hug de Pierrepont compra la sobirania de Sint-Truiden de l'arquebisbe de Metz i des d'aleshores, la ciutat va esdevenir una bona vila fins a l'any 1795. Al segle XV, durant la poltica anexionista del ducat de Borgonya les batalles de Montenaken (1465) i de Brustem (1467)a les afores de Sint-Truiden van marcar la histria de la ciutat. Al 1465, Carles I de Borgonya va ocupar la ciutat i imposar la pau de Sint-Truiden que significa l'annexi de fet de tot el principat.


Al 1795 comena un breu episodi d'annexi a Frana cap a la creaci al 1815 de Regne Unit dels Pasos Baixos. Des de 1830 s belga.

Monuments.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186146" title="Mancomunitat El Comtat" nonfiltered="1569" processed="1564" dbindex="76577">
La Mancomunitat El Comtat s una mancomunitat de municipis de la comarca del mateix nom (El Comtat). Aglomera 12 municipis i 13.481 habitants, en una extensi de 176,74 km. Les seues competncies sn nicament en matria se Serveis Socials.

Els pobles que formen la mancomunitat sn:
 Alcoleja;
 Balones;
 Benasau;
 Benilloba;
 Benimassot;
 Cocentaina;
 Quatretondeta;
 Fageca;
 Famorca;
 Gorga;
 Millena;
 Tollos;

Enllaos externs.
Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186147" title="La crisi de l'antic rgim i el procs revolucionari liberal" nonfiltered="1570" processed="1565" dbindex="76578">

A Espanya, el procs de liquidaci de l'antic rgim fins a donar lloc a l'estat lliberal, s'inicia amb les guerres napoleniques i s'allarga bona part del segle XIX, amb una  alt grau d'inestabilitat poltica (i militar) que no acabar fins a la restauraci borbnica del 1874.

L'antic rgim.

L antic rgim defineix una economia rural basada en l absolutisme monrquic i en una societat estamental, dividida en privilegiats i no privilegiats i en la pervivncia de drets d'origen feudal. 

En contraposici a l antic rgim, trobem les idees revolucionries escampades per l exrcit napolenic. La guerra s fa en nom de la llibertat i la igualtat. Cal tenir en compte que l esperit de la constituci de 1812 s el de la de 1791.

La derrota napolenica per part dels absolutistes l any 1815 no imped que les idees d aquests arrelessin. Entre 1815 i 1833 observem a Europa un debat entre l absolutisme i el liberalisme. 

Durant el segle XVIII Europa experimenta un gran creixement demogrfic, fruit de la desaparici d epidmies com la pesta i de la millora de les tcniques agrcoles. A Espanya aquest creixement s ms lent grcies al gran poder de les classes privilegiades, que restringeixen la capacitat d inversi de la gent del camp. Espanya pass de 7 a 11 milions d habitants. Catalunya pass de 500 mil habitants, a ms d un mili, per tant, el creixement fou superior a la mitja espanyola. 


Estructura de l Estat:

L Estat s la corona sota la dinastia dels Borbons. Aix s una implantaci del model monrquic francs.

Els regnes hispnics es reunifiquen reflectint una estructura totalment centralitzada.

No s fins al regnat de Carles III que trobem una etapa de reformes. Aquest introdueix algunes idees de la Illustraci, que s la base del pensament econmic liberal. Aquestes reformes s apliquen sempre i quan no afectin a l estructura del poder.

Va declarar honestes totes les professions i intenta controlar l esglsia. Va declarar lliure el comer amb Amrica, lliure circulaci de mercaderies i suport a la producci industrial. Tamb va crear les Societats d Amics del Pas, que es dedicaven a la investigaci per afavorir el desenvolupament econmic del pas.

Carles III mor el 1788 i en esclatar la revoluci francesa la seva estructura queda molt malmesa.

Els efectes de la revoluci francesa.

A la pujada al tron de Carles IV, intenta aturar l entrada d idees de Frana. Fins i tot Espanya va declarar la guerra a Frana, aix com ho van fer la resta de monarquies europees, donant inici a la Guerra Gran. L exrcit espanyol va entrar pel Rossell i ocup Perpiny. No tenia logstica per mantenir una invasi i van fracassar. Fins i tot, l exrcit francs va entrar fins a Catalunya. Aix va provocar que al territori catal es creessin les guerrilles locals dels miquelets per aturar les idees que aportaven aquest exrcit francs.

Finalment, la corona espanyola va arribar a un pacte amb Napole; la coneguda Pau de Basilea, per la qual Espanya passava a ser un Estat subordinat a Frana. Aquest fet evidencia la incapacitat d Espanya per defensar el seu territori.

La Pau de Basilea evidencia una poca d incertesa dins la corona espanyola. Frana, en guerra amb Europa, cada cop pressiona ms a Espanya. Frana va guanyant batalles, la qual cosa acaba portant a Espanya la signatura d un altre pacte amb Frana, el de Sant Ildefons (1796), pel qual Espanya es compromet a recolzar a Frana si aquesta entra en guerra amb Gran Bretanya.

L economia espanyola no podia suportar aix, i si s ajunta amb la batalla naval contra Gran Bretanya a Trafalgar (1805), que va suposar la derrota de la flota franco-espanyola, encara es va agreujar ms la situaci. Frana es va recuperar rpidament del desastre, no va ser el cas d Espanya (desastre poltic i econmic).

Al 1807 Napole va rebre el consentiment espanyol per creuar Espanya i conquerir Portugal, aliat de Gran Bretanya. Napole va signar amb Espanya el tractat de Fontainebleau que indicava el repartiment de Portugal entre Frana i Espanya. Realment, el que buscava Napole ocupar Espanya, fet que el propi mot d Aranjuez va acabar portant per si sol al 1808.

Aquest mot fou dirigit pels nobles i pel clergat, que havien perdut poder. La finalitat del mot era fer abdicar a Carles IV a favor del seu fill Ferran. Carles IV adverteix a Napole que els nobles li van a prendre la corona i Napole crida a Baiona a Carles IV i Ferran i els obliga a tots dos a abdicar a favor d ell, que passa la corona a Josep de Bonaparte. Aquest redacte una nova constituci (estatut de Baiona). Aix s inicia la liquidaci de l antic rgim.

Napole consider que amb el canvi de dinastia i amb la liquidaci de l antic rgim i una nova constituci, el pas veuria amb bons ulls la ocupaci. El que realment va veure la poblaci, fou un exrcit que saquejava a la poblaci.

Al maig de 1808 a Madrid va haver-hi una gran insurrecci popular ja que creien que la nica possibilitat era la del monarca absolut. Aix gener insurreccions arreu d Espanya. Aix s inicia la Guerra de la Independncia.
Les insurreccions no sn per patriotisme, sin per les males experincies de les ocupacions, sobretot franceses. 

La poblaci es va organitzar a travs de Juntes. Al juny es va constituir la Junta Superior de Catalunya.

Al 1809 es va iniciar una defensa del territori per part del poble, sobretot pagesos, ja que l exrcit havia descuidat el territori. 

Entre 1811 i 1812 l imperi francs fa gestos d aproximaci a Catalunya; es declara el catal llengua oficial a Catalunya i s annexiona al gener de 1812 Catalunya a l imperi francs, fins 1814.

A partir de 1813 les tropes franceses es comencen a retirar fruit les dificultats que patien al front rus.

Davant d aquesta situaci trobem diverses interpretacions:

afrancesats: accepten i collaboren amb els francesos al creure amb les possibilitats reformadores del nou rgim. Aix podria aportar modernitat per Catalunya. Veuen la possibilitat de la liquidaci de l antic rgim.

dissentiment a la invasi: Trobem diverses posicions. La major part dels clergat i de la noblesa volen el retorn de la monarquia absoluta tal i com era.
Intellectualitat: Creien que la derrota dels francesos portaria a la tornada de Ferran VII i que aquest portaria un programa de reformes que conduirien a la modernitat.

Amb la retirada de les tropes franceses en la seva major part, trobem un estat que ja no existeix, per tant, gaireb tot estava regentat per les juntes. No veien amb mals ulls el pas d antic rgim a estat liberal parlamentari. 

La primera junta suprema central es va reunir a Cadis l any 1810, ja que era la nica ciutat important no ocupada. L eficcia de la junta era poca per l autoritat moral molt gran. Aquesta autoritat moral havia de ser poltica, ja que es buscava cap a on s havia d orientar el pas. 

A les Corts de Cadis trobem dues tendncies; liberal i absolutista tot i que la primera s majoritria.  La realitzaci ms important de les corts de Cadis fou la promulgaci de la Constituci de Cadis, anomenada la  Pepa   per haver estat aprovada el dia de Sant Josep (el 19 de mar de 1812). Reflexa un esperit liberal majoritari, tot i que tamb reflecteix el necessari pacte que hi ha d haver entre absolutistes i liberals. 

La constituci estructura l Estat com una monarquia parlamentria basada en la divisi de poders:
-Les corts exerceixen el poder legislatiu: elaboren les lleis, tractats internacionals, exrcit, etc.
-El rei presideix el govern, poder executiu. Interv en l elaboraci de lleis i les pot vetar en un perode mxim de dos anys. s un poder controlat per Corts i el poder s controlat pels ministres (sobirania nacional per damunt de tot).
-El poder judicial s controlat pels tribunals.
-S aboleix la inquisici i els drets senyorials. Es crea un exrcit nacional i s'implanta el servei militar obligatori, aix com l educaci primria. Tamb es planteja l inici d una reforma agrria i s estableix el sufragi universal mascul.

Al 1813 Frana signa un acord amb Espanya pel retorn del rei. Ferran havia marxat com a prncep absolutista i torna com a monarca constitucional. Marxa de Baiona a Madrid i s obligat a signar la constituci, la qual cosa provoca la indignaci dels absolutistes. Al rei se li retornen tots els privilegis tot i que se l hi posa com a condici l acceptaci de la constituci.

Ferran arriba el 4 d abril i al maig fa una declaraci abolint la constituci. Aix implica l inici d una persecuci contra els liberals i el restabliment del rgim senyorial. 

A Europa tamb es va restablir el vell ordre i es va convocar el Congrs de Viena (maig de 1814 - juny de 1815). Es vol repartir Europa i establir un sistema d equilibri internacional determinat per les grans potncies que ha d impedir el ressorgiment del liberalisme. Cal destacar els punts ms importants del Congrs de Viena:

Principi de restauraci: retornar a la situaci anterior a 1789.
Principi de legitimitat: restauraci de les cases reials.
Principi de solidaritat: intervenci per restablir interessos dinstics i perseguir moviments liberals. Santa Aliana com a fora militar.

Per tant, tornant a la situaci espanyola, el cop d Estat de 1814 va suposar un retorn a l absolutisme. A ms, s ha de partir de la base que el context internacional hi era favorable.

Cal dir, per, que a partir de 1814 tots els governs de Ferran VII van anar fracassant. Aix provocava constants manifestacions de l oposici liberal.. a ms, els pagesos havien de tornar a pagar impostos i s hi negaven, provocant aix una crisi d autoritat poltica. 

Cal destacar a partir de 1816 un fenomen que es va anar repetint, anys endavant, el del  pronunciamiento . La diferncia entre un Cop d Estat i un Pronunciamiento s que al cop d Estat es canvia de rgim i en canvi al Pronunciamiento es busca un canvi de govern.

El Pronunciamiento consisteix en qu un militar reuneix a la tropa i llegeix un manifest adreat al pas on expressa la ineficcia del govern, no del rei. Per tant, exigeix la destituci d aquell govern i proposa la formaci d un nou govern, que tindr el suport de la fora militar. En termes del segle XIX el pronunciamiento era impulsat per liberals.

Parlant de l exrcit, cal dir que era de base liberal, format bsicament per les guerrilles de la Guerra del Francs. La majoria de la oficialitat no procedia de la noblesa i simpatitzava amb la causa liberal. L absolutisme va destruir la opci d una participaci poltica, aix feia que l nica via dels liberals per accedir al poder fos per via militar.

Van fracassar uns quants Pronunciamientos fins arribar al de 1820, impulsat per Riego, que aguant dos mesos, perode en el que els liberals aconsegueixen recolzament. Barcelona fou una de les ciutats que va donar ms suport a Riego. Aquesta crisi finalment va culminar amb l acceptaci per part del monarca de la constituci de Cadis.

Per tant, a partir de 1820 podem parlar plenament d estat liberal amb l aplicaci de la constituci de Cadis. Finalment es va suspendre el rgim senyorial, es van abolir els gremis, es va iniciar la venda de bns eclesistics, etc. Tamb es crea la milcia nacional formada per voluntaris de les classes mitjanes urbanes amb la funci de garantir l ordre constitucional i les reformes constitucionals. 

Tot i aix, cal tenir en compte que la constituci seguia acceptant el dret de veto del rei durant dos anys, fet del qual es va aprofitar Ferran VII per anar guanyant temps per buscar algun aliat del Congrs de Viena i poder retornar a l absolutisme. 

Cal dir que no tothom va estar satisfet amb les reformes liberals. Per exemple, els pagesos es queixaven de qu s havia abolit el dret feudal per no la seva propietat, s a dir, s'abolien els drets senyorials per la terra quedava com a propietat privada dels antics senyors, no dels pagesos. El pags va deixar de ser sotms a abusos i va passar a ser arrendatari, la qual cosa facillitava que el senyor pogus expulsar al pags de la terra. Davant d aix, bviament, la pagesia tingu un sentiment generalitzat de ressentiment contra els liberals.

 Liberals moderats i radicals .

Contextualitzant els fets, al 1821 a Barcelona es demana que es deporti a Mallorca a tres absolutistes que impedeixen que s apliquin lleis. Del contrari, s organitza una revolta. El cap poltic de Barcelona accepta la deportaci per por al desordre pblic ja que precisament el ms important era evitar aquest desordre.

El govern, el dia 13 de mar, promulga la 1a llei d ordre pblic per impedir aquesta deportaci. Aquesta llei diu que l ordre pblic passa per la justcia militar, per tant s aplicar la jurisdicci militar contra aquells que cometin delictes poltics. Un cop ms estem davant d una militaritzaci de la societat.

Trobem una progressiva militaritzaci fruit de la tensa relaci entre liberals moderats i radicals.

A partir de 1822 trobem a tot Catalunya sublevacions de partides anti-liberals. Aquest moviment fou derrotat per la fora que tingueren els absolutistes a Catalunya demostra el fracs dels liberals amb la pagesia.

A partir de les primeres insurreccions els liberal es divideixen en moderats i liberals exaltats. 

Davant de tot aix, la Santa Aliana envia 100 mil soldats que aboleixen la constituci i  restauren el monarca absolut, per tant, amb pacincia, Ferran VII havia reconquerit la seva idea inicial.

La restauraci de 1823 suposa una depuraci de l exrcit i es duu a terme una persecuci de tots aquells que han manifestat idees liberals (al 1824 hi ha 2050 assassinats). Es duu a terme una progressiva liquidaci cultural del liberalisme (les tropes de la Santa Aliana es queden a Barcelona fins a 1827, impedint una repressi tan agressiva).

Una preocupaci de Ferran VII era la de la hisenda pblica, preocupaci agreujada per la prdua de colnies de l Amrica Continental. Va intentar racionalitzar l administraci. El govern comen a collaborar amb la burgesia financera i industrial. 

Tot aix, bviament, va generar reformes econmiques: nou codi de comer, proteccionisme agrari i industrial, etc.

En l mbit poltic no es va fer cap reforma. L nic que es va fer va ser dissoldre les partides d absolutistes que s havien aixecat ja que s havia convertit en pur bandolerisme. Tamb es va acceptar a reformistes a l exrcit i finalment es va suspendre la Inquisici, encara que no es va dissoldre. Aquesta ltima reforma va provocar que els absolutistes ms profunds se sentissin trats.

Al moment de la descendncia de Ferran VII va tenir una filla, Isabel, a l entorn de 1830   1831. Aquesta no podia accedir a la corona l any 1832 per la Llei Slica. Al mateix 1832 el monarca va anular la llei slica, permetent aix governar a Isabel, provocant aix una crisis dinstica ja que els sectors absolutistes donaven suport a Carles Maria Isidre. Per tant, vist qui donava suport a qui, est clar que la guerra carlina no era un problema dinstic, era una guerra entre dos models de societat; l absolutista, defensat per Carles Maria Isidre, i el liberal, defensat per Ferran VII.

Pel que fa a l economia, estava molt tocada. Les matries primeres eren les mateixes al 1820 que al 1835. Cal afegir que la producci industrial no funcionava.

Pel que fa al camp, es propaguen els contractes de rabassa morta, producte principal de les exportacions a Catalunya. Aix va permetre comprar aliments a Catalunya, provocant un augment demogrfic que provoca ms ma d obra i un mercat propi. Catalunya sobreviu les crisis i s obre un mercat. Es comena a consolidar el mercat de draps i el txtil.

Al 1829 comena a haver-hi capital i Bonaplata inverteix a Barcelona.

Els recursos per mantenir la producci a Catalunya principalment venien dels ingressos obtinguts en la vinya, l oli i els fruits secs. Sn aquests fluxos comercials els que fan que la demografia augmenti i que s inverteixi en la mecanitzaci del camp i del txtil.

 Perode 1832 - 1833 .

s el perode d agonia de Ferran VII, moment en el que nomena primer ministre a Bermdez., que fa una amnistia a favor dels liberals.

Tamb duu a terme una desmilitaritzaci de l Estat i fa una reforma territorial que implica que el territori deixi d estar governat pel capit general i passi a ser-ho pel governador civil.

La base absolutista s havia deteriorat i la poltica s obria al camp liberal (conseqncia de la derogaci de la llei slica). 

Cal afegir que amb la regncia de Maria Cristina es produeix la primera guerra carlina, la qual cosa provoca un retorn a la militaritzaci de la societat.

 La construcci i articulaci de l Estat liberal (1833   1868) .

La construcci de l Estat liberal es produeix entre 1833 i 1868. En aquest perode s instaura una monarquia constitucional.

Aquest procs s inicia amb la primera guerra carlina, que va de 1833 a 1840, amb els enfrontaments entre partits i amb la reivindicaci d institucions que volen formar part de l Estat. Aquest procs culmina amb l expulsi dels Borbons i l aparici dels Savoia al 1868.


 Primera guerra Carlina (1833   1840) .


El carlisme s el projecte poltic ms conservador del pas. s la base social dels pagesos empobrits, vctimes del sistema liberal. Qui marca la pauta del carlisme sn els bascos i els navarresos. Per ells, la doctrina liberal era el mn urb, que per ells significava el mal, en contraposici al mn del camp, simbolitzant el b.

A la resta d Espanya el carlisme no tingu xit. Foren guerres sagnants on l exrcit regular intervingu poc. 

Maria Cristina, per mantenir la regncia, duu a terme reformes per assegurar-se el suport dels liberals. Nomena a Martnez de la Rosa com a primer ministre (era un liberal moderat). Duu a terme un ordenament jurdic i al 1834 fa l estatut reial, que es una carta atorgada. En aquest estatut reial no es reconeix la sobirania nacional ni la separaci de poders. Dna plens poders al monarca i separa les Corts en dues cambres: aristcrates i electes per sufragi censatari. Pels sectors ms avanats, la carta atorgada s un pas enrere.

Aquest marc fa decidir als liberals progressistes lluitar per un mn liberal autntic que es manifesta en una revolta el 1835 a Catalunya.

Al 1835 l oposici a l Estatut Reial havia augmentat. Aix afavoria a la oposici del liberalisme progressista. 

Tant els liberals moderats com els absolutistes sabien que els liberals progressistes anaven en augment. Fou per aquesta ra que s inici una persecuci contra aquests ltims. 

A partir de l any 1835 trobem el fenomen de la bullanga, que es defineix com aldarulls duts a terme pel poble baix amb la funci de trencar l orientaci poltica que estava prenent el govern. Una bullanga s una repressi d indignaci concret per una notcia que fa que la pacincia dels ciutadans arribi al lmit. Aquesta situaci pren la forma de cstig contra un individu concret. Sn accions molt violentes. Les bullangues sn pro-liberals, anti-absolutistes. Esclaten de forma espontnia i no s actua sols contra la corona, sin per incidir en la poltica de la corona. Moltes bullangues van dirigides contra capellans, que recolzen els carlins, o contra representants del govern que fa una poltica que impedeix les reformes.  Aquestes bullangues van durar ben b fins a 1868.

Les bullangues de 1835 comencen a Reus i ben aviat s'estenen per la resta del territori fins arribar a Barcelona. El poble menut presenta una alternativa a l Estatut Reial de Martnez de la Rosa. 

Aquesta bullanga aconsegueix reuni de corts, llibertat de premsa, una lleva de 200 mil homes per combatre contra els carlins. Es pot dir que aquesta bullanga comena a marcar el cam que ha de seguir la poltica espanyola. 

Parlant estrictament del que fou la bullanga, s inicia a Reus amb el rumor que els carlins han executat a 5 milicians d aquesta ciutat. De seguida la gent surt al carrer i comena a cridar contra el govern i contra els frares. Com a conseqncia d aix incendien tots els convents i maten a 20 frares. 

A Barcelona aquesta notcia arriba al mig de la celebraci d una cursa de braus i els espectadors reaccionen destruint la plaa i cridant contra frares i govern. Arrasen 13 convents i 6 esglsies, atemptant contra 16 frares. 

El 24 de juliol va finalitzar la bullanga i va haver-hi expectaci per la possible repressi. Sota aquest context els liberals fan propaganda a favor d un rgim ms liberal, aix reflecteix un sentiment de simpatia davant del moviment de la bullanga. 

En general Llauder va enviar a Barcelona a un emissari amb actitud amenaadora, Bassa. Aix fa que la gent destrossi la vivenda de Bassa, el maten, el passegen per la ciutat, assalten els arxius, els tiren damunt de Bassa i el cremen. 

Un altre fet simblic es la crema de la fbrica Bonaplata, que es relaciona amb un atac dur a la propietat privada. Aix demostra la sortida en escena d un univers democrtico-social que mostra el seu descontent amb l estat de coses presents. 

Com a conseqncia final de la bullanga trobem l aparici d una junta amb cinc delegats d entre els quals cal destacar a Ramon Xaudar. Aquesta junta elabora un programa en el que demana l abolici de l antic rgim, una desamortitzaci, la llibertat d impremta, i la coordinaci entre juntes. Aquesta junta mant el seu programa i el complementa amb impostos.

La tensi entre la junta d autoritats i el govern s tan gran que per dissoldre s demana que la corona destitueixi a Martnez de la Rosa. La corona ho fa i la junta es dissol, sent Mendizbal el nou primer ministre. 

Mendizbal era de talant liberal progressista i fa una srie de reformes amb dues finalitat: guanyar la guerra i crear una base social burgesa que doni suport al liberalisme. 

Els bns desamortitzats de Mendizbal no sn repartits segons els criteris de necessitat, sin que sn subhastats, aix fa que sols puguin accedir a la compra d aquests bns l antiga noblesa o la burgesia enriquida. 

Amb Mendizbal Catalunya havia estat declarada estat d excepci. 

Mendizbal inicia una reforma agrria basada en la Constituci de Cadis. s una reforma important ja que el dret senyorial desapareix i queda dividit el dret de la propietat de la terra. El senyor es queda sense el dret de jutjar i tot pags que demostri que ha treballat a la terra se la podia quedar. Aix no era demostrable i la llei desapareix.

Tamb s aboleixen els delmes eclesistics, tot i que no s aboleix del tot fins que l Estat assumeixi el pagament d aquests delmes. 

Tamb es dissolen tots els ordes religiosos i l Estat es queda les seves propietats, que passen a subhasta.  

Al gener de 1836 esclata una nova bullanga. s de caire poltic i es demana l abolici de l Estatut Reial i el retorn a la constituci de 1812. Novament a Barcelona es crea una junta d autoritats dirigida pel capit general. A l agost s aboleix l Estatut Reial i torna la constituci de 1812. Tot i aix, les corts es reuneixen i decideixen fer una nova constituci (1837). Aquesta constituci s fruit del pacte entre liberals moderats i progressistes. 
Vegeu l'article Constituci Espanyola de 1837;

Aquesta nova constituci va ser rebuda amb una profunda decepci:

No ofereix mecanismes de qu la guerra es pugui resoldre aviat.
No fa un salt per acabar amb el sufragi censatari.
Descrdit de la societat sobre les institucions.
No talla la possible militaritzaci de la vida poltica.

L agitaci social seguia sent l nica via d intervenci poltica possible. s a partir d aquesta agitaci que els moderats es tornen ms moderats i els radicals s escindeixin donant lloc a partits demcrates. 

Un cop aprovada la constituci es veu que es un pas enrere respecte la de Cadis ja que dna ms atribucions a la Corona, tot i que menys que l Estatut Reial. 

Al 1837 Espanya estava en joc sobre quin era el model que havia de prendre l Estat liberal. 

Al 1837 va haver-hi a Barcelona una nova bullanga per demanar que es reviss l articulat de la constituci. La bullanga fracassa i hi ha una gran repressi no sols contra els bullanguers, sin contra les institucions: l'Ajuntament de Barcelona, que era progressista, fou clausurat. 

El nou capit general fou el Bar de Meer, que inicia un perode de dos anys en el que la ciutat s governada com si fos una dictadura. Al juliol de 1837 esclata una nova bullanga, en un context de guerra civil. Davant d aix Ramon de Meer liquida a tots els progressistes produint-se afusellaments i exilis. A l octubre va haver-hi eleccions i van guanyar els moderats, fruit del vot censatari i de la militaritzaci de la vida poltica. 

Ramon de Meer estableix una gran reforma de l exrcit a Catalunya per fer una tropa ms ofensiva. Desmembra la milcia nacional i crea el Consell Superior de Catalunya i la Junta Central Administrativa. Aquests organismes tenien funcions fiscals i de recaptaci, amb la funci de recaptar fons per derrotar els carlins. La repressi del Bar de Meer va arribar a un punt tan alt que les Corts van acabar destituint-lo. 

Aquestes Corts eren moderades. Busquen la proximitat amb el poble potenciant els governs locals. Els alcaldes passen a ser nomenats per la corona, i a les ciutats de ms de 500 habitants, l alcalde era elegit pel cap poltic de la capital. Tamb es duu a terme una restricci del cens a les eleccions municipals. Tamb se suprimeix l articulat de la llibertat de premsa i es produeix un retorn dels delmes. 

La reina regent es trasllada a Barcelona per aconseguir el suport d Espartero, que era progressista. Aquest no li diu ni que si ni que no. Aix fa que la reina sancioni la llei de les Corts moderades i a canvi a Barcelona s aixeca una revolta que s expandeix per tot Espanya i que obliga a la reina exiliar-se provocant un buit de poder i la creaci de nou d unes juntes que aclamen a Espartero i que li ofereixen la regncia que accepta el 1840. quan aquest accepta la regncia comena a actuar de forma desptica. 

El fet que condemna a Espartero s el bombardeig que duu a terme a Barcelona el 1842. A part d aix, junt amb el capit general, Van Halen, no accepta l enderrocament de la ciutadella de Barcelona, smbol de la repressi, i que havien proposat juntament l ajuntament i la junta de vigilncia, que s havia creat per controlar els moderats. L enderrocament s atura i s obliga a l ajuntament a costejar la reparaci de la fortalesa militar. 

Aquest fet provoca una repressi general de Van Halen que s'esten fins al sindicalisme obrer, prohibint qualsevol tipus d associacionisme. A ms, Espartero signa un tractat de lliure comer amb Gran Bretanya, que suposa la decepci de la burgesia industrial, portant a una nova bullanga. Davant d aix, Espartero respon bombardejant la ciutat.

Davant d aix es forma una coalici en la que s accepta a Isabel II com a reina, es duu a terme una acceptaci de la legalitat constitucional i se superen els conflictes entre moderats i progressistes. 

La opci insurreccional havia perdut el seu efecte, per l nic que podia canviar la situaci era un nou pronunciamiento dut a terme el 27 de maig de 1843 per Milans del Bosch i Prim. Aquest pronunciamiento es va dur a terme a Reus i va suposar la caiguda d Espartero. 

La base de referncia nova s la d acceptar la legalitat de la constituci de 1837. La nica junta que dna suport s la de Barcelona.

L acci de Prim va cap a arraconar al sector radical del seu partit i abandona el seu programa. Per tant, duu a terme un retorn cap a les posicions moderades, provocant aix un sentiment de decepci general. Aix fa que a Barcelona esclati el 2 de setembre de 1843 una nova bullanga que dura fins el 20 de novembre. Aquesta bullanga es coneix amb el nom de Jamnsia, i es caracteritza per l enfrontament entre classes socials. Les classes benestants de Barcelona es van refugiar a la Villa de Grcia. Prim es va traslladar a Grcia, va rebre suport i va installar el seu quarter general, organitzant una contrarevoluci.

Aquesta divisi es va estendre a tot Catalunya (centralistes/junta central, contra governamentals). 

La junta central feia peticions liberals; sufragi universal i reforma de la constituci. Tamb demanaven la supressi de delmes i una millor redistribuci fiscal. 

Un cop Prim va aconseguir suports, va bombardejar Barcelona des de Grcia. Va dur a terme un ordre pblic per liquidar la nova conflictivitat social. Acabada la Jamancia les corts redueixen la majoria d edat podent nomenar al novembre de 1843 a Isabel reina (tenia 13 anys). La reina va nomenar un govern de tipus moderat; aix simbolitza l inici de la construcci de l estat liberal segons el model moderat.

 Etapa de 1843 .

Aquesta etapa es caracteritza per la desaparici del conflicte bllic. Els carlins sn derrotats militarment per no culturalment. Aquest estat t una articulaci present des de la constituci de 1837. Es fonamenta a partir de 1843.

Estem davant un marc en el que si la corona s alia amb l exrcit pot fer que el partit moderant estigui permanentment al govern. Per contra, si sn els progressistes els que s alien amb l exrcit, estan per damunt de la corona. 

El moderat s un partit heterogeni. Defensen un sistema monrquic constitucionalista i una lectura restringida del parlamentarisme. El que defensa el partit moderat s la propietat privada i un sufragi censatari (tenen pnic a la participaci de les classes subalternes). Defensen un sistema constitucional en el que la sobirania sigui compartida, on hi hagi un predomini de la corona.

La poltica liberal defensa l aconfessionalitat de l estat.

El partit progressista era ms urb. Tenien un esperit de reforma. Defensen el principi de sobirania nacional sense restricci. Per tant, es dna un predomini de les corts per sobre de la corona.  Eren grans partidaris de l administraci local. Defensen el dret dels ciutadans i van ser un dels grans defensors de la separaci de l esglsia vers l Estat. Defensen el sufragi censatari ms ampliat. Tamb defensen una reforma agrria en relaci al poder agrari de l esglsia.

Al 1849 el Partit Liberal Progressista t una escissi i neix el Partit Democrtic. Aquests reflexen la visi d una gent cansada del sistema. Al principi fou un partit petit i perseguit que fou important, no obstant, a la poltica catalana.

Era un partit de radicalitat democrtica. Ens diu que no es pot triar si no hi ha igualtat social. Per ells la pau s la justcia social. Entenen la poltica com a possibilitat constant d intervenir en opcions.

El programa del Partit Democrtic s el del sufragi universal directe. Tamb es demana una ampliaci de les llibertat pbliques i civils. Tamb es demana un ensenyament pblic i l assistncia social imposant una fiscalitat que ha de garantir aquesta assistncia social. Un dels grans personatges d aquest partit fou Josep Anselm Clav.

Polticament, el partit parla d una Repblica Federal. El liberalisme es vol a partir d una distribuci de poders del territori.

Els moderats tamb van tenir una escissi el 1854; la Uni Liberal. Va aplegar als sectors ms progressistes dels moderats i els ms moderats dels progressistes. No presenten cap novetat ideolgica. Era un partit que estava equidistant als altres dos. Actua amb la finalitat de qu els seus membres obtinguin crrecs de l administraci.

Cal tenir en compte que l exrcit s la pea nuclear del sistema liberal. Aquest exrcit estava format per les partides guerrilleres en contra de l oposici francesa, a ms no tenien cap simpatia en front de l absolutisme. 

Les corts elegides el 1844 inicien un procs constituent que culmina amb la constituci de 1845. Aquesta es considera la constituci dels moderats. Es rebutja la sobirania nacional en favor de la sobirania compartida entre les corts i la corona. Tamb reflecteix un sufragi restringit per evitar la participaci de sectors conflictius en les eleccions. Per ltim, s articula un Estat de tipus centralista.

L atribuci principal que es dna a la corona s la de poder nomenar el senat i els ministres i poder dissoldre les corts.

El govern moderat va millorar les relacions amb l esglsia. La nova constituci accepta l exclusivitat de l esglsia catlica i al 1851 se signa un concordat pel qual se suspn la venda de bns amortitzats, es fan tornar els bns ja venuts i l esglsia es finana pblicament. Arrel d aix, l esglsia dona ple suport a la corona.

Es duu a terme una revisi de la llei de distribuci territorial de 1833 buscant una centralitzaci. Es refora el poder dels governadors civils de cada provncia.

El 1845 s aprova una llei de rgim local, ms dura que la de 1840. disposa que els alcaldes de municipis de mes de dos mil habitants i de capital de provncia seran nomenats per la corona. Els de menors habitants seran nomenats pel governador civil, que era nomenat per la reina.

Tamb es duu a terme una reforma fiscal amb la finalitat de buscar la rendibilitat.

Pel que fa a les competncies educatives, trobem una poltica molt municipalista. Aix s acaba amb la llei Moyano que impulsa un pla d estudis nic per tot el territori i amb continguts nics (segueix el model francs).

Els governs militars estaven per sobre dels governs civils. A Catalunya trobem 42 mil soldats al 1845. s actua de forma repressiva a Catalunya provocant aix un desprestigi de l administraci. 

Al 1844 es dissol la milcia nacional i es crea la gurdia civil., que s ha d encarregar de l ordre pblic i de la propietat privada a les zones rurals. 

Aquesta crisi social generalitzada provoca alaments carlins de 1846 a 1849. Aquest perode es coneix com a guerra dels matiners. La base del conflicte seria dinstic. S ha de situar en el context de les revoltes europees de 1848. 

El capit general de Catalunya, Pavia, informa al govern que aquestes insurreccions no sn casuals, sin profundes, fruit del malestar dels catalans. Proposa que el governs adopti mesures poltiques i socials a Catalunya. El govern, no fa cas i envia ms tropes a Catalunya provocant ms malestar.

Estem dins una poca de malestar general fruit el tancament de fbriques txtils, que anaven en regressi fruit de la caiguda de demanda dins el mercat espanyol. Aix era fruit de les males collites de blat, que provoquen un encariment del blat i del pa. Aix provoca en ltima instncia disminuci de rendes i crisi de mercat. 

Sota aquest context reneix el bandolerisme, agreujat per la pujada dels impostos de consum. 

La base per seguir qualsevol moviment en contra de la corona i del govern era la insurrecci carlina. Com adverteix Pavia, no estava en perill el govern, sin el propi sistema. 

Hi havia complicitat entre els matiners i la poblaci, complicitat que es comena a trencar amb el tancament d aquesta crisi.      

La guerra dels matiners acaba per cansament. No s empren cap acci d armes. A Catalunya hi ha   de l exrcit. S arriba a un pacte amb avantatge pels moderats. 

Al 1854 es comencen a obrir noves perspectives que arriben per la via del Pronunciamiento. Cal destacar al general O Donnell, que fa un pronunciamiento a Viclvaro. Redacta un manifest en el que demana:

-	respecte a la constituci.
-	Ampliaci del sufragi.
-	Reducci d impostos.
-	Reinstauraci de la milcia nacional.

Qui fa costat a O Donell sn sectors conservadors, que busquen ms representaci. L acci militar que emprn mou a demcrates, republicans, progressistes, que encapalen les revoltes.

Aquestes revoltes sn intenses a Barcelona i forcen a Isabel II a un canvi de govern, que encapala el general Espartero. La corona posa a qui els insurrectes han dit; marquen la poltica.

A aquesta revolta s hi afegeix la vaga, vaga d obrers industrials que donen suport a la insurrecci. Els obrers industrials emergeixen com a fora poltica mitjanant una associaci cultural. Per tant, apareix el fenomen de l associacionisme.

El mn rural havia quedat sense coherncia amb la revoluci industrial. Molts havien passat del camp a la ciutat. La seva aportaci cultural havia quedat dislocada, per aporten la agrupaci de l associacionisme. L associacionisme s perseguit perqu s el que anir farcint el teixit democrtic.

Els insurrectes es constitueixen en Juntes. La Junta Central de Barcelona decideix enderrocar la Ciutadella, abolir els recaptadors d impostos i dissoldre la policia. Tamb es demana que les muralles vagin a terra per dur a terme el creixement econmic de la ciutat.

El conflicte s intenta solucionar a travs del consens. S entra dins l etapa del Bienni Progressista. El governador civil era Pascual Madoz i el capit general era el Marqus de Duero. Aquest accepta l enderroc de les muralles i l assalt a la ciutadella. No legalitza les associacions obreres per si que les tolera.

Al 1855 Madoz deixa de ser governador civil per ser ministre. Duu a terme una desamortitzaci que afecta els bns de l esglsia, estat, ajuntament, etc. El volum de tot el que es posa a la venda s molt superior a 1837. amb aix vol capitalitzar la hisenda pblica i obtenir un capital suficient per comenar inversi en ferrocarril.

Tot aix succeeix en un context de crisi social. Els obrers industrials augmenten les seves protestes ja que s havia introdut maquinaria a les selfactines que havien redut la m d obra obrera. Aix provoca vaga i avalots obrers que provoquen crema de maquinria.

Els obrers demanaven que totes les negociacions referents al rgim de treball fossin collectives. Aix espant al govern. La tradici que hi havia era la de l autoritarisme del patr. Quan aix succeeix el Capit General era Juan Zapatero, un dels generals ms repressius. Per ell la poltica no existeix, sols l ordre. Es duu a terme l execuci d un dels principals dirigents del moviment obrer; Joan Barcel. Se l jutja com a responsable d un robatori a una masia d Olesa. Per tant, amb aquesta acci s intenta relacionar l obrerisme amb la delinqncia. 

Zapatero tamb va anular tots els convenis entre obrers i patrons. 

La resposta a tot aix va ser una vaga general que es fa en defensa del dret d associaci. Tamb es demana el sufragi universal, la possibilitat de participaci d obrers a la milcia nacional i una regulaci de l horari laboral. Finalment es demana la implantaci d uns jurats mixtes d obrers i empresaris. Res d aix es respecta i Zapatero augmenta la repressi.

A Madrid es duu a terme una campanya per explicar qu havia passat a Catalunya i amb ajuda de Francesc Pi i Margall es redacta un manifest que recull 33 mil signatures. Aquest manifest havia d entrar al parlament per el dia abans el govern dissol les corts.

Tot aix provoca que Espartero dimiteixi, fruit un nou pronunciamiento d O Donnell, que junt amb la Uni Liberal ajuda a restaurar un rgim que ell mateix havia fet caure dos anys abans. 

O Donnell acaba caient i el 1864 puja Narvez. Governa al marge de la constituci. Cap el 1866 i el 1868 es produeix l exili de la reina.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186151" title="Merostomat" nonfiltered="1571" processed="1566" dbindex="76579">


Els merostomats (Merostomata) constitueixen una superclasse d'artrpodes quelicerats, i sn un grup proper als arcnids.

Com els arcnids tenen un parell de quelcers al costat de la boca i el cos dividit en dues regions, un prosoma (cefalotrax) i un opistosoma (abdomen). Aquest ltim es divideix, com en els escorpins, en dues seccions anomenades respectivament mesosoma (preabdomen) i metasoma (postabdomen).

Els merostomats es classifiquen tradicionalment en dos grups que tenen la categoria de classe:
 els xifosurs (Xiphosura);
 els euriptrids (Eurypterida) ( ). ;
Aquests ltims es van extingir al final del Paleozoic. Actualment es discuteix la convenincia de continuar reunint aquests dos grups en una classe, vist que els euriptrids sembla que estan estretament relacionats amb l'origen dels escorpins, en la base del clade dels arcnids.

En tots els casos es tracta d'animals aqutics, amb brnquies, encara que alguns euriptrids eren probablement amfibis. Els nics merostomats actuals, amb molt poques espcies conegudes, sn xifosurs, i se'ls coneix popularment com a cassoles de les Moluques o lmuls. Els euriptrids sn de vegades anomenats escorpins marins, encara que la major part van habitar ms aviat aiges dolces o salabroses de pantans i estuaris. L'escassa representaci actual del grup no dna la mesura de la seva importncia en el passat.

Referncies.


Bibliografia.
 Boudreaux H. B. (1979): Arthropod phylogeny with special reference to insects. John Willey&sons, New York, Chichester, Brisbane, Toronto. 320 pp. ;

 Enllaos externs .
Earth Life: Merostomata;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186156" title="Mancomunitat de Costera de Ranes" nonfiltered="1572" processed="1567" dbindex="76580">
La Mancomunitat de Costera de Ranes s una mancomunitat de municipis de la comarca valenciana de la Costera. Aglomera 5 municipis i 1.960 habitants, en una extensi de 13,20 km. Actualment (2007) la mancomunitat s presidida per Vicente Sanchis Bonete, del Partit Popular i regidor de l'ajuntament de Llanera de Ranes.

Les seues competncies sn:
 Aiges potables;
 Centre de Formaci Professional;
 Extinci d'incendis;
 Neteja viaria i recollida de fem;

Els pobles que formen la mancomunitat sn:
 Cerd;
 La Granja de la Costera;
 Llanera de Ranes;
 Torrella;
 Valls;

Enllaos externs.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat;
 Web oficial de la Mancomunitat;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186159" title="Coblena (Sussa)" nonfiltered="1573" processed="1568" dbindex="76581">




Coblena s un municipi de Sussa que pertany al cant d'Argvia, districte de Zurzach.
Est situat al nord del pas, separada d'Alemanya pel Rin.

El nom deriva del mot llat 'confluentia'. Coblena est enfront de Waldshut a l'estat alemany de Baden-Wurtemberg on el riu Aar desguassa al Rin.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186160" title="Tintn al pas dels soviets" nonfiltered="1574" processed="1569" dbindex="76582">
Tintn al pas dels soviets s el primer lbum de Les aventures de Tintn i Mil creat per Herg. Entre el 10 de gener de 1929 i l'11 de maig de 1930 es public a Le Petit Vingtime (el suplement infantil del diari Belga Le Vingtime Sicle). L'any 1930 sort a la venda en format lbum.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186161" title="Salcedo" nonfiltered="1575" processed="1570" dbindex="76583">
Salcedo s una localitat, situada al municipi cntabre de Valderredible, en la que hi viuen 24 persones (2004). Est situada a 5 km al nord de Polientes i a 804 m per sobre el nivell del mar. S'hi troba una esglsia parroquial barroca dedicada a "San Andrs".


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186163" title="Susilla" nonfiltered="1576" processed="1571" dbindex="76584">
Susilla s una localitat, situada al municipi cntabre de Valderredible, en la que hi viuen 27 persones (2004). Est situada a 16 km a l'oest de Polientes i a 718 m per sobre el nivell del mar. Conserva una esglsia parroquial gtica del segle XVI dedicada a "San Miguel".


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186164" title="Renedo de Bricia" nonfiltered="1577" processed="1572" dbindex="76585">
Renedo de Bricia s una localitat, situada al municipi cntabre de Valderredible, en la que hi viuen 16 persones (2004). Es troba a 25 km de Polientes i a 987 metres per sobre el nivell del mar. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186167" title="Braalet" nonfiltered="1578" processed="1573" dbindex="76586">

Un braalet o polsera s una joia ms o menys circular que es colloca al canell, als braos o a la part final de les cames. Pot rebre diferents noms, aix una polsera sol ser ms fina que el braalet i una esclava est formada per diverses voltes unides entre si.

Tradicionalment s'han usat per adornar el cos o transmetre poder, ja que solien estar fets de metalls preciosos. S'han trobat braalets des del 5000 aC. Modernament, tamb poden servir per transmetre informaci sobre la manera de pensar de la persona o fins i tot per avisar el metge en cas d'urgncia. Algunes polseres s'han fusionat amb rellotges o anells formant nous estils de joies.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186169" title="Borgloon" nonfiltered="1579" processed="1574" dbindex="76587">


Borgloon (sovint escurat Loon),  (francs Looz, limburgus Loen) s una ciutat a la provncia de Limburg, amb   10.000 habitants. 
Histria.
Loon s un mot d'orgen Germ que significa tur emboscat, Borg significa fortificaci. Borgloon deu doncs el seu nom a la posici al cim d'un tur d'uns 30 metros. La primera menci escrita data del 1078. La ciutat es trob a costat d'una via romana. Els comtes de Loon van triar el lloc estratgic per a construir un castell, centre de la ciutat fortificada amb dues corones de muralles al 1200, quan va obtenir el dret de ciutat i incorporar-se a les Bones Viles del principat de Lieja.

Aviat, la ciutat perdr la seva importncia quan la ciutat de Hasselt, amb una posici ms central al comtat, creixer i finalment rebr el ttol de capital del comtat, en detriment de Loon.

A l'any 1795 els francesos van annexar la ciutat, que va ser territori francs fins a la desfeta de Waterloo i la creaci al 1815 del Regne Unit dels Pasos Baixos. Des de 1830, la ciutat s belga.

Economia.
Borgloon s al centre de la part septentrional d'Haspengouw, conegut pel conreu de la fruta (maduixes, pomes, peres, gerdons ). Hom i troba una de les subhastes ms llargues del pas, la Veiling Borgloon.

Monuments.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186172" title="Doctrinal" nonfiltered="1580" processed="1575" dbindex="76588">
El Doctrinal (o Doctrinale, o Doctrinale puerorum) s un tractat gramatical llat del segle XII, obra d'Alexandre de Villadei i una de les obres lingstiques ms difoses i usades en les universitats i centres d'estudi europeus durant tota la Baixa edat mitjana fins al Renaixement.


Contingut i estructura de l'obra.

El Doctrinal (nom que a voltes es donava, a l'Edat mitjana, al manual de gramtica), s un tractat de gramtica llatina, escrit en vers. En concret, es composa de 2.645 versos, i t la segent estructura:

Proemi;
Primera part;
Captol primer. La declinaci.
Captol segon. Els noms heterclits.
Captol tercer. Els graus de la comparaci.
Captol quart. El gnere dels noms.
Captol cinqu. El perfet i sup dels verbs.
Captol sis. Verbs defectius i anmals.
Captol set. La formaci dels verbs.
Segona part;
Captol vuit. El rgim.
Captol nov. La construcci.
Captol des. La quantitat sillbica.
Captol onz. L'accent.
Captol dotz. Les figures.

Context.

La cultura grega, que don forma a la romana, tenia una base essencialment literria. Com a conseqncia, en el sistema educatiu basat en les Arts liberals, que t el seu inici a Grcia i es perllonga durant tota l'Edat mitjana, el Trivium (gramtica, retrica i dialctica) t ms relleu que els coneixements tcnics inclosos en el Quadrivium (aritmtica, msica, geometria i astronomia). 

A la seva vegada, dins del Trivium, l'Art a la que es donava ms importncia en l'poca clssica en el cicle intermedi de l'educaci , era la gramtica, el que s'aguditza en l'mbit de la cultura cristiana, que prima la gramtica com a eina per a entrar en contacte amb la Bblia, enfront de la retrica i la dialctica, considerades arts ms paganes, si b no foren totalment excloses.

D'aqu la importncia i rellevncia que adquir de seguida el Doctrinal des de la seva aparici. 

El Doctrinal suposava una certa ruptura amb les gramtiques de Donat i de Prisci, fins aleshores utilitzades; i responia al fet de qu el llat havia passat definitivament a ser una segona llengua, i havia de ser ensenyada i apresa com a tal.

Per tant, es produeix un declivi de les gramtiques clssiques, denominades Auctores, enfront de les Arts, que s com s'anomenaren les noves gramtiques.

Aix, el Doctrinal seria la primera gramtica llatina (que aleshores era sinnim de gramtica) que es pot considerar "moderna", en el sentit de superadora de les de l'poca clssica.


Primeres edicions.

La primera edici del Doctrinal de la que se'n tenen referncies avui en dia s del 1199, i es tenen notcies d'edicions dels anys 1201, 1208, 1210, 1212, i aix successivament se'n feren innumerables edicions en els anys i segles successius. Aix, a Europa, el nombre d'edicions entre 1470 i 1588 assoleix la xifra de 300.

Difusi i edicions a Catalunya.

A Catalunya, com a totes les terres hispniques, l'obra tingu tamb una gran difusi. A Barcelona se'n feren diverses impressions:

Pere Posa l'imprim el 1481?, 1493 i 1499.
Gerald Preuss i Joan Luschner ho feren el 1497.
Diego Gumiel l'estamp el 1499, amb comentaris de Pere Joan Matoses, amb el ttol "Grammatica Alexandri cum expositionibus textus ac Antonii Nebressensis erroribus quisbudam", qui enaltia Villadei tot criticant Nebrija. (D'aquesta versi se'n feren reimpressions a Girona, el 1502 i altre cop a Barcelona el mateix any, aquesta darrera a crrec de Joan Luschner).;

En els inventaris mortis causa de biblioteques barcelonines, el Doctrinale apareix de forma ms extesa en el temps i de forma ms equilibrada entre els diversos grups scio-professionals que qualsevol altra gramtica medieval.;

Referncies.


Bibliografia.
Alejandro de Villadei, El Doctrinal. Una gramtica latina del Renacimiento del siglo XII.. Traducci al castell i estudi introductori de Marco A. Gutirrez Galindo. Ediciones Akal, Madrid 1993. (ISBN 8446001403);
Manuel Pea Daz, El laberinto de los libros, Historia cultural de la Barcelona del Quinientos, Fundacin Germn Snchez Ruiprez, Madrid, 1997.

Enllaos externs.
Imatge d'una edici impresa de 1463 del Doctrinal (Universitat de Columbia);




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186173" title="Fornid" nonfiltered="1581" processed="1576" dbindex="76589">

Els fornids (Phoronida) constitueixen un flum d'animals que viuen dins de tubs quitinosos en el fons mar. Aquest flum cont nicament 12 espcies contingudes en dos gneres. Sn organismes bsicament solitaris tot i que poden formar colnies. Superficialment s'assemblen als cucs poliquets tot i que estructuralment sn fora diferents. Una d'aquestes diferncies rau en qu els fornids tenen el tub digestiu en forma de "U" de tal manera que la boca queda quasi adjacent a l'anus. El cos est dividit en tres parts: prosoma, metasoma i mesososma.

Els fornids presenten loffors que obren com a ventalls per tal de filtrar constantment les partcules nutritives. Els loffors sn extensions tentaculades del mesosoma que envolten la boca i no l'anus. Tamb estn implicats en la respiraci i la protecci de l'animal. Es poden regenerar.

L'origen dels fornids es remunta a fa uns 1,000 milions d'anys, de totes maneres el registre fssil ms ntic de fornids data del perode Devoni. Es tracta d'un grup monofiltic amb els altres Lophophorata

Referncies.
 Colin Tudge, 2001. La variedad de la vida. Ed.Crtica;
 Phoronid@;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186176" title="Eudxia" nonfiltered="1582" processed="1577" dbindex="76590">


Onomstica:

 lia Eudxia, esposa de l emperador Arcadi ;
 Eudxia Licnia, filla de Teodosi II i esposa de Valentini III i de Petroni Mxim;
 Eudxia Fbia, esposa de l emperador Heracli;
 Eudxia Epifania, filla de l emperador Heracli;
 Eudxia Lscaris, filla de l emperador de Nicea Teodor II Lscaris;

Vegeu tamb: Eudcia
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186179" title="Bodegas Torres" nonfiltered="1583" processed="1578" dbindex="76591">


Fundada al 1870 per Jaume Torres, Bodegas Torres s una empresa vincola centenria situada a Vilafranca del Peneds. Actualment s el celler familiar amb major extensi de vinyes de la seva propietat de la Denominaci d'Origen Peneds. A Xile (Vall de Curic) t el celler Miguel Torres Xile i als Estats Units (Califrnia) Marimar Torres va fundar el 1986 Marimar Estate. Tamb t vinyes a la DO Conca de Barber, DO Toro, DO Jumilla, DO Ribera del Duero, DOQ Priorat i ms recentment DO Rioja.

Amb la seva firma  es comercialitzen vins de diferents varietats, aix com brandies. Algunes de les seves marques sn Via Sol, Sangre de Toro, De Casta, Corones, Atrium i Via Esmeralda. En brandies t marques com Torres 5 i Torres 10. 
                                                                                                          
T estructura d'empresa familiar i s el major exportador de vins de l'Estat espanyol. Aix mateix Torres s el celler de vins de taula ms fams d'Espanya i exporta a ms de 140 pasos  .

La companyia familiar est dirigida per la quarta generaci de la famlia Torres. Miguel A. Torres Riera s l'actual president de l'empresa.

 Histria .


Jaume Torres va emigrar a Cuba el 1855. A l'illa va fer una fortuna grcies a la fluorescent indstria petrolfera i al comer martim. Al 1870 va tornar a la seva terra convertit en un home ric i es va associar amb el seu germ viticultor i van fundar l'empresa el mateix any a Vilafranca del Peneds. Una de les idees de Jaume Torres va ser la construcci d'una cuba de vi de 600.000 l, la ms gran del mn. 

Durant la guerra civil espanyola el celler va ser bombardejat. Tot va quedar en runes, inclosa l'enorme cuba. Miquel Torres Carb, pertanyent a la tercera generaci de la saga familiar, va reconstruir al 1940 el celler i va engegar el negoci. Va interrompre la venda de vi a orri per passar a comercialitzar-lo en ampolles etiquetades. En l'any de la reconstrucci, Miquel Torres al costat de la seva esposa van creuar l'atlntic i es van disposar a vendre els seus vins, visitant restaurants i insistint que els amos tastessin els seus vins. Per aquella poca es van introduir les marques Sangre de Toro, Via Sol i Corones. 

Amb la mort al 1991 de Miquel Torres, el celler va passar a mans del seu fill Miguel A. Torres Riera, actual President i Conseller delegat de l'empresa.
 
El 1966 es van comenar a plantar ceps importats: al principi Chardonnay i Cabernet sauvignon i, desprs, Merlot, Pinot noir, Riesling i Gewrtztraminer. 

Des de 1975 Bodegas Torres ha practicat la viticultura ecolgica. D'altra banda, al llarg de la seva histria, Torres va aportar dos canvis particularment importants a l'enologia: l's de la fermentaci a temperatures controlades i la maduraci del vi en petites  btes de roure durant un perode curosament limitat, com ha estat prctica habitual a Bordeus. 

El 1966 Miguel A. Torres Riera es va casar amb Waltraud Maczassek, artista alemanya que collabora en la venda de vins Torres a Alemanya. El Riesling que comercialitza duu el nom Waltraud al seu honor. 

Actualment l'empresa catalana exporta a ms de 140 pasos.
               
Finques.

La vinya Mas La Plana, situada a Pacs del Peneds, dintre de la DO Peneds, -que en l'Edat Mitjana formava part dels feus del Comte de Barcelona-, est plantat amb ceps de Cabernet sauvignon, amb una edat mitja de 30 anys. s un dels primers que es va conrear a Espanya amb aquesta varietat de ram. Del fruit s'elabora el vi del mateix nom de la finca. Mas la Plana s avui un dels vins negres de ms prestigi mundial, com afirma Julian  Jeffs en el seu llibre Vins d'Espanya. ;
A la ruta del Cister, el castell medieval de Milmanda dna nom a una altra finca, de la qual procedeix el vi del mateix nom, un blanc. Milmanda es vinifica seguint mtodes tradicionals, per fermentaci en barriques noves de roure francs. La finca de Milmanda es troba en el municipi de Vimbod, dintre de la DO Conca de Barber i t 15 hectrees de vinya. ;
A la finca Fransola el Sauvignon blanc comparteix espai amb parcelles de Parellada. De la combinaci d'ambdues, encara que amb predomini de sauvignon neix el Fransola, que exigeix una considerable meticulositat, car parteix dels mosts que sn fermentats en barrica i la resta en acer inoxidable, abans del seu definitiu acoblament. ;


Situat al costat de l'histric monestir de Poblet, el Grans Muralles pren el seu nom del vinyer que envolta les muralles d'aquell lloc. Varietats histriques gaireb extingides, com les Garr i la Sams comparteixen terra amb les fileres de Garnatxa tinta, Monastrell i Mazuelo. ;
 Propietat de la famlia Torres des de 1983, Mas Borras acull una vinya de Pinot noir. Aquesta varietat de ram exigeix cultius d'incansable cura i una implacable i severa limitaci de rendiments. ;
Molt limitada a una extensi de noms quatre hectrees, la finca que dna origen al Torres Reserva Real, t una producci escassssima, que tot just supera les 6.000 ampolles anuals.

Referncies.



 Vinos de Espaa. Julian Jeffs. Tusquets etiorial. ISBN 84-8310-695-1;
 Paisajes y bodegas de Espaa. PI& ERRE. Madrid.2004. ISBN 84-95203-20-0;
 L' Esperit del vi. El gran llibre dels vins de Catalunya. ngels Casas i Francesc Navarro. Grup editorial 62. ISBN 84-9787-063-8;
 Els grans vins i cellers. Planteta  Agostini, S.A. 2003. ISBN 84-674-0063-3;
 Larousse de los vinos. Editorial Larousse, 20001. ISBN 84-8016-327-5;
 Diccionario salvat del vino. Mauricio Wiesenthal.Salvat editores. 2001. ISBN 84-345-0932-6;

Enllaos externs.

 Web oficial de Bodegas Torres. ,  i ;
 Web D.O.Catalunya;
 Web D.O.Peneds;
 Web D.O.Conca de Barber;
 Web Informaci i Turisme Alt Peneds;
 Web Oficial Primum Familiae Vini (en ingls);
 Web Fundaci per a la Investigaci del Vi i Nutrici;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186182" title="lia Eudxia" nonfiltered="1584" processed="1579" dbindex="76592">


Eudxia (Eudoxia) o lia Eudcia () fou una princesa bizantina, filla del franc Baut (magister militum de l imperi), i esposa de l emperador Arcadi amb el que es va casar amb la cooperaci de l eunuc Eutropi, el 27 d'abril del 395 i amb el que va tenir quatre filles,  Falclia), Pulquria, Arcdia, i Marina, i un fill, Teodosi (futur Teodosi II o  Jove), a ms de dos embarassos ms que no van acabar. 

Va exercir fora influncia sobre el seu marit. El 399 Eutropi, que havia caigut en desgracia, fou executat amb la collaboraci del cap dels mercenaris gots, cosa que fou recriminada per Joan Crisstom, que tamb critic l avarcia i luxria de la cort, i amb el que l emperadriu es va enfrontar durant un temps.

El 403 Eudxia i Tefil, patriarca d Alexandria van aconseguir que Crisstom fos condemnat per un snode i deposat, i encara que va tornar breument al poder degut a l agitaci popular a causa d un terratrmol, fou altre cop deposat i exiliat a Armnia.
 
Va morir de part el 6 d'octubre del 404. Tefanes dona com a data el 406.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186188" title="Eudoxi" nonfiltered="1585" processed="1580" dbindex="76593">


Onomstica:

Eudoxi Heros, jurista bizant.
Eudoxi, metge grecorom;
Eudoxi (astrnom), matemtic i astrnom de l'acadmia de Plat.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186190" title="Eudoxi Heros" nonfiltered="1586" processed="1581" dbindex="76594">
Eudoxi Heros (Eudoxius normalment anomenat Eudoxi Heros per en realitat noms es deia Eudoxi), fou un jurista grecorom del temps de l'emperador Justini I. Podria ser el prefecte del pretori al que anava dirigida la constituci de Teodosi i Valentini del 427 i la constituci d'Arcadi i Honori. s esmentat a Const. Tanta,  9, com l'avi d'Anatoli, professor de lleis a Beirut i compilador del Digest. El renom Heros fou un ttol posat de vegades davant i de vegades darrera el seu nom. Va escriure sobre les constitucions de l'imperi abans de Justini i va comentar els codis Hermogeni i Teodosi que desprs es van refondre en el codi de Justini.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186191" title="Casal dels Amics del Vi i de la Bona Taula" nonfiltered="1587" processed="1582" dbindex="76595">
El Casal dels Amics del Vi i de la Bona Taula s una entitat amb seu a Vilafranca del Peneds fundada el 1982.

Organitza conferncies, degustacions, colloquis, cursets d'iniciaci, etc. A ms, organitza la Festa de la Verema del Peneds, que t lloc el setembre.

Ha participat en l'organitzaci de la Federaci de Confraries Bquiques (Sant Sadurn d'Anoia, 1985).

s membre fundador de FIRAVI i del Patronat Municipal de Turisme de Vilafranca del Peneds.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186193" title="Eudoxi (metge)" nonfiltered="1588" processed="1583" dbindex="76596">
Eudoxi (Eudoxius) fou un metge grecorom esmentat per Prsper Aquit com un home "pravi sed exercitati ingenii". Sota l'emperador Teodosi II va desertar cap els huns per raons desconegudes.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186194" title="Eudoxe" nonfiltered="1589" processed="1584" dbindex="76597">


Onomstica:

Eudoxe de Cnidos, gemetra, astrnom i metge grec;

Eudoxe de Cnidos, metge grec ;

Eudoxe, poeta cmic atenenc ;

Eudoxe de Rodes, historiador grec;

Eudoxe de Czic, gegraf grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186195" title="Eudoxe de Cnidos" nonfiltered="1590" processed="1585" dbindex="76598">

Eudoxe de Cnidos (Eudoxus, ) fill d'Esclines, fou un gemetra, astrnom i metge grec, que va viure vers el 366 aC. L'esmenta Digenes Laerci i la seva fama deriva de la seva condici d'astrnom ms que de cap altra. Va introduir l'esfera a Grcia i va corregir alguns conceptes egipcis sobre la durada de l'any.

Eudoxe fou deixeble d'Arquites de Trent en geometria, i de Plat; va anar a Egipte on va rebre la protecci de Nectanebo. Desprs va ensenyar filosofia a Czic i a la Propntida,  i va anar a Atenes als 23 anys. Va tenir un grup de deixebles. Va tenir un fill i algunes filles i va escriure alguns llibres sobre astronomia i geometria. Va morir als 53 anys.

Aristtil diu que va fer esferes separades per les estrelles, el sol, la lluna i els planetes; Arqumedes diu que va mesurar el dimetre del sol com 9 vegades ms gran que el de la lluna; Vitrubi li atribueix la invenci d'un dial solar anomenat       ; i es tenen diverses notcies fragmentaries ms; per l'nic cert s el que diu el poema d'rat de Cnidos i el comentari d'Hipparc. Les seves obres sn:
;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186197" title="Eudoxe de Cnidos (metge)" nonfiltered="1591" processed="1586" dbindex="76599">

Eudoxe de Cnidos (Eudoxus,        ) fou un metge grec nascut a Cnidos a Cria que va viure probablement al segle V aC o al segle IV aC i s esmentat pel seu compatriota l'astrnom homnim. Basava les seves cures en la gimnstica.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186198" title="XDoclet" nonfiltered="1592" processed="1587" dbindex="76600">
XDoclet s una llibreria de codi obert implementada per la generaci automtica de codi a partir dels tags Javadoc particulars inserits a les capaleres dels mtodes. Aquests tags han de respondre a l'especificaci de la llibreria. Donen suport a les tecnologies : Java EE, Serveis web, Portlet, etc.

Tamb s'anomena XDoclet al comentari que especifica el codi.

Exemple.
Un exemple de comentari XDoclet podria ser:

 /**
  * Aquest podria ser el bean d'entitat de Compte. Es tracta d'un exemple de com usar els tags d'EJBDoclet
  *
  * @see Client
  *
  * @ejb.bean
  *     name="banc/Compte"
  *     type="CMP"
  *     jndi-name="ejb/banc/Compte"
  *     local-jndi-name="ejb/banc/LocalCompte"
  *     primkey-field="id"
  *     schema = "Clients"
  *
  * @ejb.finder
  *     signature="java.util.Collection findAll()"
  *     unchecked="true"
  *
  * @ejb.finder signature="java.util.Collection findByName(java.lang.String name)" 
  *             unchecked="true"
  *             query= "SELECT OBJECT(o) FROM Clients AS o WHERE o.name
  *             LIKE ?1"
  *
  * @ejb.transaction
  *     type="Required"
  *
  * @ejb.interface
  *     remote-class="test.interfaces.Compte"
  *
  * @ejb.value-object
  *     match="*"
  *
  * @version 1.5
  */

Enllaos externs.
Lloc web d'XDoclet ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186199" title="Hamont" nonfiltered="1593" processed="1588" dbindex="76601">
Hamont era una petita antica ciutat, que fou una bona vila al comtat de Loon, part del principat de Lieja. 

Histria.
L'any 1782, el ciutadans van obtenir el dret d erigir un perron, smbol de la llibertat i de la justcia al principat de Lieja. El 1975, la ciutat molt petita, que s'assemblava ms a un petit poble rural, va integrar-se al municipi Hamont-Achel, que va heretar el ttol honorari de ciutat al 1895. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186200" title="Eudoxe (poeta)" nonfiltered="1594" processed="1589" dbindex="76602">
Eudoxe (Eudoxus,        ) fou un poeta cmic atenenc de la nova comdia. Va nixer a Siclia i fou fill d'un tal Agtoles. Va guanyar vuit competicions, tres a la ciutat de Dionsia i cinc a Lenees. Com obres seves s'esmenten           i  ?           . (Apollodor d'Artemita apud Digenes Laerci. 8.90; Poll. 7.201; Zenob. Adag.1.1.)




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186201" title="Loffor" nonfiltered="1595" processed="1590" dbindex="76603">

Un loffor s un rgan d'alimentaci que caracteritza el grup dels Lophophorata: els braquipodes, briozous i fornids. Sn extensions tentaculades.

En el cas dels fornids tot un seguit de loffors rodejen la boca i estn implicats en l'alimentaci, la respiraci i la protecci de l'animal. Pel que fa als braquipodes aquests noms en presenten un, que mantenen a l'interior de la closca.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186203" title="Eudoxe de Rodes" nonfiltered="1596" processed="1591" dbindex="76604">
Eudoxe de Rodes (Eudoxus,        ) fou un historiador grec d'poca desconeguda, nascut a l'illa de Rodes. L'esmenten Digenes Laerci, Apollodor d'Artemita i altres autors.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186207" title="Friz Freleng" nonfiltered="1597" processed="1592" dbindex="76605">
Friz Freleng s el creador de la Pantera Rosa

Freleng era l'home perfecte per la feina. Va iniciar la seva carrera en el mateix estudi petit on Walt Disney va comenar en l'animaci. Freleng, nascut a Kansas, es va traslladar fins i tot a Califrnia. Ell, aviat va ajudar als animadors Hugh Harman i Rudolf Ising i incursion en la srie de "Looney tempera" per al llanament dels germans Warner.

A excepci d'un any amb MGM en els mitjan els anys trenta, Freleng va dirigir les primeres historietes que van protagonitzar Sylvester, el porc de Porky i el Sam de Yosemite, guanyant en ltima instncia quatre premis de l'Acadmia per a l'estudi.

Quan els germans Warner van tancar el seu departament de l'animaci en el 1962, Freleng es va associar amb el productor David DePatie, per fer anuncis animats i les pellcules industrials.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186210" title="Eudoxe de Czic" nonfiltered="1598" processed="1593" dbindex="76606">
Eudoxe de Czic  (Eudoxus,        ) fou un gegraf grec que va marxar de Czic cap a Egipte i Ptolemeu VIII Evergetes II Fisc, que va regnar diverses vegades entre el 170 aC i el 116 aC, li va encarregar uns viatges a l'ndia. Desprs la seva propietat fou confiscada per Ptolemeu IX Ltir (o Ster II,  116 aC-110 aC) i va sortir amb vaixell per la mar Roja cap al sud i hauria donat la volta a frica i arribat a Gades; ms tard va provar de circumnavegar el continent afric al revs (Gades a Egipte) per no ho va aconseguir. Hauria viscut vers el 150 aC a 100 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186211" title="Evlpides" nonfiltered="1599" processed="1594" dbindex="76607">
Evlpides (Evelpides,          ) fou un fams oculista grec que va viure en temps de Cels, al comenament de l'era cristiana. Cels va preservar diverses formules seves (. (Cels de Med. pp. 120, 122, 123, 124.)




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186214" title="Evelpist" nonfiltered="1600" processed="1595" dbindex="76608">
Evelpist (Evelpistus,           ) fou un eminent cirurgi que va exercir a l'Antiga Roma, que va viure poc desprs del temps de Cels, i abans del final del segle I aC (Cels de Med. VII. praef. p. 137.). s probablement l'Evelpist que esmenta Escriboni Llarg a de Compos. Medicam (100.215, p. 230).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186215" title="Autdrom de Terramar" nonfiltered="1601" processed="1596" dbindex="76609">
L'Autdrom de Terramar, construt l'any 1923 i situat en el terme municipal de Sant Pere de Ribes (ve de la urbanitzaci de Rocamar), fou un dels primers autdroms del mn. En el moment de la seva construcci Europa noms disposava de dos autdroms,  el de Brooklands i el de Monza i a Estats Units noms hi havia el d'Indianpolis. En aquest circuit s'hi va celebrar el Primer Gran Premi Internacional a Espanya, celebrat el mateix 1923 com a part dels actes inaugurals del circuit. Aquesta cursa la va guanyar Alberto Divo al volant d'un Sumbeam. 

El circuit t una llargada d'uns 2 quilmetres, s ovalat i en sn notables els seus peralts de 60 o ms graus.

Histria.
Dissenyat per Jaume Mestres i Fossas l'autdrom fou construt en noms 300 dies amb un cost de 4 milions de pessetes. L'inauguraci, on hi assistiren el monarca Alfons XIII i Miguel Primo de Rivera, fou encapalada pel sabadellenc Francesc Armengol, promotor de la urbanitzaci de Terramar de Sitges i un dels principals inversors del circuit. Malgrat tot, al llarg dels anys la classe benestant barcelonina ben aviat va deixar d'assistir a l'autdrom, fet que marcaria definitivament el seu futur .

L'elevada inversi per a la construcci del circuit sumat a l'escs pblic que assistia a les proves va fer que no es poguessin atorgar premis monetaris als pilots per les seves victries. Aix va afectar seriosament la reputaci del circuit, i aix s'afeg a les queixes dels pilots pels elevats peralts (de 60 a 90 graus), que afectaven la seguretat del circuit. Aix l'any 1925 ja no es realitzaven curses, i l'any 1929 l'Autdrom va passar a mans d'Edgar Morawitz. Grcies a la inversi de Morawitz es varen tornar a disputar curses a partir de l'any 1932 amb una prova del Campionat espanyol de motociclisme. Morawitz per va posicionar-se en contra de Francisco Franco i aix va fer que hagus d'abandonar la gesti del circuit per por a  les represlies de la dictadura. Els terrenys passaren a ser una explotaci agrcola i s'abandon definitivament l'organitzaci d'activitats automobilstiques. En l'actualitat el traat esta en males condicions i un empresari canadenc t intenci de comprar de nou el circuit per tal de convertir-lo en un circuit per a realitzar proves automobilstiques per a cotxes construts abans del 1950.

Referncies.




Enllaos externs.
Foto comparativa al blog d'un afeccionat;
 Fotografia estereoscpica del 1923, pertanyent al fons Salvany i Blanch de la Biblioteca de Catalunya;
 Una altra fotografia del mateix fons ;
Histria dels circuits ovalats europeus;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186219" title="Evelt" nonfiltered="1602" processed="1597" dbindex="76610">
Evelt (Evelthon,        ) fou rei de Salamina de Xipre. Quan el rei Arcesilau III fou expulsat de Cirene (515 aC), la seva mare Feretime va fugir a la cort d'Evelt i li va demanar un exrcit per ajudar a restaurar al seu fill . Evelt va enviar a Feretime uns regals per no va mobilitzar cap exrcit.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186220" title="Bree" nonfiltered="1603" processed="1598" dbindex="76611">



Bree s una ciutat a la provncia de Limburg d'aproximadament 14.500 habitants. 
Histria.
Del 1386, Bree era una de les bones viles del principat de Lieja. Encara avui romanen unes restes de les fortificacions i de les talaies.

El 1604 la ciutat va defendre's heroicament contra les tropes espanyoles. Molts monuments van desaparixer desprs dels incendis succesius de 1601, 1616, 1697 i 1699.

A l'any 1795 els francesos van annexar la ciutat, que va ser territori francs fins a la desfeta de Waterloo i la creaci al 1815 del Regne Unit dels Pasos Baixos. Des de 1830, la ciutat s belga.

 





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186224" title="Batalla del Vol" nonfiltered="1604" processed="1599" dbindex="76612">



La batalla del Vol fou una batalla de la Guerra Gran, que es va lliurar del 30 d'abril a l'1 de maig de 1794, i va donar la victria francesa al general Jacques Franois Dugommier, contra l'exrcit espanyol de Luis Firmin de Carvajal, Comte de La Unin, acampats a El Vol, que s'hagueren de retirar a Sant Lloren de la Muga. 

Antecedents.
El govern espanyol va declarar la guerra contra la Repblica Francesa el 17 d'abril de 1793 en resposta a l'execuci de Llus XVI de Frana i Maria Antonieta. L'exrcit espanyol, sota el comandament del general Antonio Ricardos van envar el Rossell per Sant Lloren de Cerdans, amb uns 25.000 homes i un centenar de peces d'artilleria, ocupant les ciutats poc defensades d'el Perts i la vall del riu Tec (Arles i Ceret) s'havia retirat al campament de Ceret, retirant-se a les posicions inicials desprs de la derrota a la batalla de Parestortes i la victria a la batalla de Trullars, no podent conquerir la ciutat de Perpiny.

Ordre de batalla.
El general Jacques Franois Dugommier va fer pendre Tresserra al general Martin, amb 800 homes, que estava defensada pel general Ildefonso Arias, mentre que el general Catherine-Dominique de Prignon va ocupar la plana de Vilallonga dels Monts i va emmascarar la presa d'Argelers pel general Victor. Prignon va formar a la riba dreta del Tec enfront del Vol.

Els espanyols estaven concentrats a Ceret, amb guarnicions a altres localitats.

La batalla.
Jacques Franois Dugommier atac Montesquiu d'Albera, que estava poc defensada, i Luis Firmin de Carvajal envi uns pocs batallons, que arribaren tard perqu els espanyols del Prncep de Monforte abandonaren la vila per ocupar zones ms altes veient la gran quantitat de francesos que avanaven; aix, el comte de La Unin hi envi dos batallons d'infanteria i un regiment de cavalleria. Les tropes de Tresserra es retiraren creient que l'atac aniria en la seva direcci i provocaren que el centre i l'ala esquerre del desplegament es trenquessin. Amb aquesta situaci, el comte de la Uni decid abandonar el camp, amb el centre marxant entre Ceret i Morells, mentre que l'ala dreta marx cap al pont de Ceret, per foren interceptats per la cavalleria de Prignon, i l'ala esquerra de Monforte intent primer anar en direcci a Ceret, per trob el pas bloquejat per la infanteria francesa i finalment intent reunir-se amb el centre travessant per Morells, moment en qu totes les tropes fugen desordenadament cap el Portell.

Conseqncies.
Les tropes espanyoles es retiraren del Rossell i el Vallespir, i l'avan francs es centr en la conquesta de Guipscoa, quedant el front empordans estabilitzat durant uns mesos.

Enllaos externs.
 Conixer l'Empord ;
  Relat de la batalla per marsouin18 ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186225" title="Barreja (beguda)" nonfiltered="1605" processed="1600" dbindex="76613">
La barreja s una beguda consistent en una mescla d'aiguardent i de vi. 

La barreja ms popular s aquella feta de moscatell i ans, que es barregen a parts iguals directament en un got petit. Tamb es pot preparar amb moscatell i brandi o cassalla, vi ranci i ans o mistela i cassalla o brandi. No hi ha acord en el punt si l'ans ha de ser sec o dol.

Se solia beure abans d'esmorzar, especialment per fer passar el fred. Aquest acompanyament del primer caf del mat va ser incorporat pels treballadors immigrats al Principat de Catalunya. Ara, per, est sent substituda pel cigal (tamb anomenat perfumat o rebentat) o el trifsic.

Referncies.



Enllaos externs.

 Recepta per fer un cctel de barreja. ;
 Receptari de begudes dels Pasos Catalans, incloent-hi la Barreja de la Patum de Berga. ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186226" title="Evemer" nonfiltered="1606" processed="1601" dbindex="76614">
Evemer o Euhemer  (Evemerus o Euhemerus,         ), fou un filsof grec del temps d'Alexandre el Gran i els seus successors. Sembla que fou nadiu de Messene de Siclia per Arnobi el fa nascut a Agrigent i altres diuen que va nixer a Tegea (Arcdia) o a l'illa de Cos.

Va estudiar filosofia a l'escola cirenaica que era escptica sobre la religi popular. Va esdevenir el fundador d'una manera peculiar d'interpretar les llegendes i mites de la religi grega que s'assemblava al modern racionalisme. 

El 316 aC era a la cort de Cassandre a Macednia, que el va enviar en expedici a la mar Roja i va arribar fins a una illa anomenada Panchea (Madagascar), i a la tornada va escriure una obra anomenada  Histria Sagrada  (             ), en 9 llibres, on diu que els seus informes foren agafats de les inscripcions a les columnes que va trobar en el seu cam, especialment a Panchea, i on descriu diversos dus que abans havien estat homes distingits i foren adorats a la seva mort; segons aix Zeus fou rei de Creta i un gran conqueridor. L'estil del llibre, que fou molt popular, fou adoptat desprs per diversos escriptors. Euni el va traduir al llat. Desprs fou usat pels escriptors cristians per demostrar la falsedat dels dus pagans.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186229" title="Evenor" nonfiltered="1607" processed="1602" dbindex="76615">


Onomstica:

Evenor, pintor grec,

Evenor, cirurgi grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186231" title="Evenor (pintor)" nonfiltered="1608" processed="1603" dbindex="76616">
Evenor        ) fou un distingit pintor grec, pare i mestre de Parrasi (Parrhasius, Parrhasios). L'esmenta Plini el Vell a la seva Historia Natural. Va viure durant el segle V aC, vers el 420 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186233" title="Evenor (metge)" nonfiltered="1609" processed="1604" dbindex="76617">
Evenor        ) fou un cirurgi grec que va escriure sobre fractures i luxacions i que va viure vers el segle III aC ja que s esmentat per Herclides de Trent. Probablement s el mateix Evenor esmentat per Plini a la seva Historia Natural que va escriure un llibre anomenat "Curationes" del que el ttol es indicat per Celi Aureli.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186238" title="Even (desambiguaci)" nonfiltered="1610" processed="1605" dbindex="76618">


Onomstica:

Even, llengua dels evens o iamuts;

Even, poetes grecs;

Even de Paros el Vell, poeta elegac grec ;

Even de Paros el Jove, poeta gnmic grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186241" title="Even (poetes)" nonfiltered="1611" processed="1606" dbindex="76619">
Even (Evenus, Evenos,        o       ) fou un poeta grec, o una srie de poetes, autor o autors de setze epigrames a l'antologia grega. El ms possible s que no fos un nic poeta sin diversos poetes del mateix nom. Un va encapalat com       , una altra com                   , una altra com                , una altra com                  , i el darrer com                   . Probablement algun d'ells s Even de Paros el Vell i un altra Even de Paros el Jove.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186242" title="Even de Paros el Vell" nonfiltered="1612" processed="1607" dbindex="76620">
Even de Paros el Vell (Evenus, Evenos       ) fou un poeta elegac grec esmentat per Eratstenes de qui diu que era poc notable, a diferencia d' Even de Paros el Jove. Va escriure        , segons Artemidor d'Efes i Arri. Aristtil va conservar una lnia de la seva poesia i es conserven tamb alguns versos hexmetres. Va escriure un mxim de cinc dels epigrames que sota el nom Even apareixen en l'antologia grega. Per la poesia sembla que fou posterior a Even de Paros el Jove, per de la indicaci de Erasttenes de qu el jove era el ms fams, i com que el ms conegut es posterior, se l'anomena el vell.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186243" title="Even de Paros el Jove" nonfiltered="1613" processed="1608" dbindex="76621">
Even de Paros el Jove (Evenus, Evenos       ) fou un poeta gnmic grec esmentat per Eratstenes que diu que era notable i l'esmentava Plat (aquest l'esmenta com sofista, filsof i poeta). Mxim de Tir diu que fou l'instructor de Scrates en poesia.  Eusebi el situa vers el 460 aC. probablement es l'autor dels sis primers epigrames que sota el nom d'Even apareixen a l'antologia grega, per no dels dems (un dels sis es fins i tot dubts).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186245" title="Evergetes" nonfiltered="1614" processed="1609" dbindex="76622">

Evergetes fou un ttol grec honorfic que es va donar a alguns sobirans, i que vol dir el Benefactor. Els ms coneguts dels reis que el van portar sn:

Ptolemeu III Evergetes I 246-222 aC ;
Ptolemeu VIII Evergetes II Fisc, proclamat a Alexandria 170-169 aC, govern conjunt amb Ptolemeu VI i Clepatra II del 169 al 164 aC, i sol altre cop del 164 al 163 aC, rei de Cirene 163-145 aC, rei d'Egipte per segona vegada 144-131 aC, i per tercera vegada  127-116 aC.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186246" title="Evetes" nonfiltered="1615" processed="1610" dbindex="76623">
Evetes (      ) fou un poeta cmic atenenc contemporani d'Epicarm, que va viure vers el 485 aC. Juntament amb Euxnides i Mille va reviure la poesia cmica a Atenes desprs de vuitanta anys en qu aquest gnere no es va donar, seguint a Epicarm el sicili. s esmentat al Suides.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186247" title="Euxnides" nonfiltered="1616" processed="1611" dbindex="76624">


Onomstica:

Euxnides d'Atenes, poeta cmic atenenc ;

Euxnides, pintor grec;


Vegeu tambe:  Euxenides;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186249" title="Eugam" nonfiltered="1617" processed="1612" dbindex="76625">
Eugam (Eugamon,        ) fou un poeta cclic nascut a Cirene que va viure vers el 568 aC.

Va escriure un poema que volia ser continuaci de l'Odissea i portava el ttol de            (Telegnia), format per dos llibres o rapsdies, i que formava el final d'un cicle pic. L'esmenta Procle a l'obra Chrestomathia. Climent d'Alexandria esmenta un poema pic escrit per Museu (Musaeus), titulat Thesprotis que potser seria la font d'Eugam.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186250" title="Institutul Cultural Romn" nonfiltered="1618" processed="1613" dbindex="76626">

L'Institut Cultural Romans, (en romans Institutul Cultural Romn) s una instituci que promou la cultura romanesa dintre i fora del territori romans, motiu pel qual s el principal agent de promoci internacional cultural de Romania. L'ICR ha reorganitzat la Fundaci Cultural Romanesa (en romans Funda iei Culturale Romne) i la Editorial Fundaci Cultural Romanesa (en romans Editurii Funda iei Culturale Romne). 

L'Institut Cultural Romans, que t la seva seu central a Bucarest, est sota l'autoritat directe del President de Romania, essent aquest el President d'Honor de l'Institut. El President actual de l'Institut s Horia-Roman Patapievici.
 
En el perode comprs entre els anys 2005 i 2008, l'ICR est portant a terme tot un seguit de projectes, essent la prioritat de l'Institut establir ponts de comunicaci entre les diferents comunitats de parla romanesa que es troben ubicades als diferents estats vens de Romania. L'Institut, que va comenar les seves activitats l'any 1992 i organitza any rera any cursos d'estiu per perfeccionar l'ensanyament i l'aprenentatge del romans.

La filial de l'Institut Cultural Romans, t una filial a Transsilvnia, el Centre d'Estudis Transsilvans (en romans Centrul de Studii Transilvane), dedicant-se a potenciar activitats culturals prpies de Transsilvnia. 

Centres culturals.

L'Institutl Cultural Romans consta amb 15 centres culturals fora de Romania:

Berln;
Budapest;
Istanbul;
Lisboa;
Londres;
Madrid;
Nova York;
Pars;
Praga;
Roma;
Estocolm;
Tel Aviv;
Varsvia;
Vencia;
Viena;

Organismes amb una funci semblant.

Alliance Franaise;
British Council;
Goethe-Institut;
Instituto Cervantes;
Instituto Cames;
Societ Dante Alighieri;
Institut Ramon Llull;

Enllaos externs.
Plana web oficial ;
Publicaci on-line del ICR "Romnia cultural " ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186251" title="Model Driven Architecture" nonfiltered="1619" processed="1614" dbindex="76627">
L'arquitectura dirigida pels models de domini o, en angls, la Model-driven architecture (MDA ) s un enfocament del disseny de programari, proposada i mantinguda per l'OMG. Es tracta d'una variant concreta de l'enginyeria dirigida pels models (IDM o MDE en el cas de l'angls Model Driven Engineering). Hi ha desenvolupades altres variants de l'IDM, per exemple per Microsoft (DSL Tools).

El principi bsic de l'MDA, s l'elaboraci de models independents de la plataforma (Platform Independent Model, PIM) i la seva transformaci a models dependents de la plataforma (Platform Specific Model, PSM) per obtenir la implementaci prpia del sistema. Per tant les tcniques emprades sn les de la modelitzaci i la transformaci de models, principalment.

La transformaci de PIM a PSM es fa amb el suport d'eines automtiques, per exemple, les transformacions de models realitzats amb tils com VIATRA o ATL. Aquests llenguatges de transformaci sn ms o menys compatibles amb l'estndard de l'OMG anomenat QVT.

El pas del PSM a la generaci de codi s la conseqncia lgica d'aquest tractament. Pot ser realitzada per generadors capaos de transformar a qualsevol de les tecnologies requerides.

Actualment, les tasques al voltant de l'MDA tendeixen a enfortir les directrius dels models i metamodels, amb la utilitzaci de metadades.

 Enllaos externs .

 Lloc web de l'OMG sobre l'MDA;
 Guia oficial sobre MDA , Versi 1.0.1;
 Una introducci a la Model Driven Architecture a ibm.com;
 Llista d'OMG d'eines MDA i productes;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186252" title="Eugenes" nonfiltered="1620" processed="1615" dbindex="76628">
Eugenes (       ) fou un poeta grec autor d'un epigrama a l'antologia grega sobre una esttua d'Anacre, que sembla una imitaci d'un altre epigrama de Lenides de Trent sobre el mateix tema. L'esmenta Pausnies.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186254" title="Eugeni" nonfiltered="1621" processed="1616" dbindex="76629">
Eugeni (Eugenianus,           ) fou un metge rom de la segona meitat del segle II, probablement un amic i deixeble de Gal. A petici d'aquest va escriure un resum de "De Method Medendi". Tamb a petici de Gal va escriure "De Ordine Librorum Suorum" .


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186256" title="Marc Eugnic" nonfiltered="1622" processed="1617" dbindex="76630">
Marc Eugnic (Marcus Eugenicus) fou un escriptor eclesistic, germ de Joan Eugnic. Era grec i durant la seva joventut fou mestre i retric per aviat va ascendir dins a l'esglsia i el 1436 va substituir a Josep com arquebisbe de Efes. 

El 1438 va acompanyar a l'emperador Joan VIII Paleleg al concili de Florncia, i hi va prendre part activa, representant la seva dicesi i als patriarques de Jerusalem i Antioquia, i va defensar els interessos de les esglsies orientals contra el desig de l'emperador que volia reunificar les dues esglsies per rebre suport contra els otomans. 

Inicialment fou derrotat en eloqncia pel cardenal Juli, per desprs, aliat a Bessari, va posar en joc tota la seva eloqncia  i es va fer seu el concili. Finalment els decrets d'aquest no foren satisfactoris per l'esglsia oriental ja que responien als desitjos de l'emperador d'unir les dues esglsies, i es va negar a signar-los. 

Al retorna a Constantinoble fou rebut amb entusiasme pel poble. Va morir el 1447 i la uni mai efectiva de les dues esglsies es va trencar. Va deixar encarregat a Georgius Scholarius, d'oposar-se a la uni amb els llatins.

Obres seves foren: 

1. Carta a l'emperador  Paleleg;
2. Una circular dirigida a la cristiandat;
3. Un tractat sobre temes litrgics;
4. Una professi de fe;
5. Una segona carta a l'emperador Paleleg;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186257" title="Sant Eugeni de Cartago" nonfiltered="1623" processed="1618" dbindex="76631">
Sant Eugeni de Cartago (Eugenius)  fou un religis afric clebre pels seus coneixements i la seva santedat, que fou bisbe de Cartago (481 a 506).

Huneric va permetre la seva elevaci a la seu de Cartago vers el 480 per desprs el rei vndal el va destituir (desprs d'un conflictiu concili el febrer del 484) i el va desterrar al desert de Tripolitana. 

Fou cridat un temps  desprs pel rei Guntamund (vers 485) per al cap de vuit anys fou detingut i condemnat a mort per Trasamund o Trasimund, que finalment va commutar la sentencia per desterrament a Viena del Llenguadoc on en aquest temps vivia Alaric II el rei visigot. Al Llenguadoc va fundar un monestir proper a la tomba de Sant Amarant, a Alb, on va viure fins a la seva mort el 13 de juliol del 505.

Fou considerat sant per l'esglsia catlica i es commemora el 13 de juliol.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186258" title="Object Management Group" nonfiltered="1624" processed="1619" dbindex="76632">
Object Management Group (OMG) s un consorci americ sense nim de lucre, creat el 1989 que t per objectiu l'estandarditzaci i promoci de l'Objecte Model en totes les seves formes. Hi participen onze multinacionals : Hewlett-Packard, IBM, Sun Microsystems, Apple Computer, American Airlines and Data General). 

L'OMG treballa en coneguts estndards com : UML (Unified Modeling Language), MOF (Meta-Object Facility), CORBA (COmmon Request Broker Architecture) i IDL (Interface Definition Language).

Tamb ha treballat en les recomanacions de Model Driven Architecture o enginyeria dirigida pels models.

Enllaos externs.
 Lloc web d'Object Management Group;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186260" title="Bter" nonfiltered="1625" processed="1620" dbindex="76633">


Un bter, de l'angls bitter (amargant), era en origen un preparat d'herbes i ctrics en solluci hidroalcohlica (licor) o de glicerina amb gust amargant o agredol. Originalment es van crear com a medecines digestives. Amb un elevat grau alcohlic (fins al 45%), eren normalment consumits en petites quantitats, o afegits com a agents aromatitzants afegits. 

Actualment encara existeixen begudes semblants a l'original angostura, creada a Veneuela (a la ciutat del mateix nom) per un metge alemany. Sn bters que, a ms de l'escora de l'arbre anomenat angostura, contenen extractes d'arrel de genciana, i que per aquest motiu es fan servir per a resoldre nusees moderades o com a estimuladors de l'apetit, tot i que avui en dia es fan servir ms com a begudes aperitives o com a saboritzants en cctels.

Ingredients habituals inclouen: Escora d'angostura, cascarilla, cssia (canyafstula), genciana, peles de taronges, i quinina. Els bters es preparen per infusi o destillaci, emprant herbes aromtiques, escorces, arrels i/o fruits en funci del seu sabor i propietats.  



 Els bters a la cultura popular present .
Una de les maneres de rebaixar l'elevat grau alcohlic i convertir el combinat en una beguda ms refrescant va ser el costum d'afegir soda a una part de bter. Aquest habitual costum va popularitzar-se fins al punt que van comenar a comercialitzar-se preparats ja barrejats en quantitats fixes, especialment a Itlia, per les empreses Campari -que ja en comercialitzava sense rebaixar i encara comercialitza amb fora xit- i Cinzano.

El fet es va fer tan habitual, que popularment avui un bter s una beguda gasosa de color vermells i de poc grau alcohlic (o fins i tot sense alcohol), obtinguda per maceraci i aromatitzada amb les tradicionals substncies amargues com ara la pell de taronja, l'arrel de genciana, la quinina, etc.

Referncies.


Enllaos externs.
 Recepta per a fer bter casol. ;
 Informaci sobre els diferents tipus de bters i llurs combinacions amb altres begudes. ;
 Informaci sobre aquesta beguda com a base per a fer cctels. ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186261" title="Sant Eugeni de Neocesarea" nonfiltered="1626" processed="1621" dbindex="76634">
Sant Eugeni de Neocesarea fou un mrtir rom del segle III, del que no se sap si era de Neocesarea a Mayritnia o Neocesarea a Macednia. Es commemora el 21 de gener. Les seves cendres foren abocades a un riu probablement de nom Axius.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186262" title="Perron" nonfiltered="1627" processed="1622" dbindex="76635">

Un perron s una escalinata de tres esglaons, amb una columna central, coronada d'un globus imperial. Era el smbol de la justcia i de la llibertat del principat de Lieja. El perron de Lieja s el ms conegut. 

Hi ha diverses teories sobre el significat d'aquest monument. Ja es troben perrons a monedes bizantines.  Les primeres monedes liegeses amb el signe emblemtic es troben al segle XII durant el regnat del prncep-bisbe Enric II de Leez. Des del segle XIV es va integrar a l'escut de la ciutat de Lieja i d'altres bones viles.

L'any 1467, Carles I de Borgonya, dit el Temerari, va conquerir i incendiar la capital del principat. En comprendre el valor simblic del perron per a la gent de Lieja, va desmuntar-lo i el va reconstruir a Bruges. Desprs de la seva mort al 1477, el monument va tornar a Lieja.

Tret del perron fams de Lieja, n'hi ha tamb a Huy, Herve, Verviers, Sart (part del muncipi de Jalhay), Stavelot, Theux, Vis, Bilzen, Hasselt, Tongeren, Borgloon, Sint-Truiden, Maastricht, Stokkem i Bree.


Fitxer:Perronstokkem.jpg| El perron de la bona vila de Stokkem
Fitxer:Perron-Vis-Wezet.jpg|El perron de Vis aprop de la casa de la vila
Fitxer:Theux_JPG02.jpg|Perron de Theux
Fitxer:Bilzen - Stadhuis.jpg|Bilzen: Casa de la vila i perron 
Fitxer:Perron liegeois 1478.jpg| Reconstrucci del perron a Lieja, el 10 de juliol de 1478, desprs del seu exili a Bruges
Fitxer: Blason liege.svg|Escut de Lieja amb el perron
Fitxer:Blason des mangons de liege.jpg|L'escut dels carnissersdamunt una portade la Halle aux Viandes de Lieja
Fitxer:Perron pal.jpg|Pal de fanal modern amb el perron i el globus sense creu(Lieja, Quai de la Goffe)












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186263" title="Sant Eugent" nonfiltered="1628" processed="1623" dbindex="76636">

Sant Eugent o Sant Eugeni fou un mrtir rom d'frica del segle III que va patir el martiri juntament amb altres cinc cristians. La seva memria es commemora el 4 de gener.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186264" title="Sant Eugeni de Crimea" nonfiltered="1629" processed="1624" dbindex="76637">
Sant Eugeni de Crimea era bisbe del Quersons Tauric i va patir martiri en una data indeterminada probablement al segle IV juntament amb sis altres cristians. La seva memria es commemora el dia 7 de mar. La data 4 de mar en qu es commemorava anteriorment fou declarada errnia pel cardenal Baronio, que va acceptar la data establerta per l'esglsia grega.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186266" title="Sant Eugeni de Sria" nonfiltered="1630" processed="1625" dbindex="76638">
Sant Eugeni de Sria fou un sant mrtir cristi de Sria, un dels deu ms antics mrtirs que va donar el cristianisme a Sria. La seva memria es commemora el 20 de mar.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186267" title="Sant Eugeni bisbe" nonfiltered="1631" processed="1626" dbindex="76639">
Sant Eugeni bisbe, fou un bisbe afric que va patir martiri al segle V. Fou degollat per ordre del rei vndal Huneric, en un lloc desconegut. La seva memria es commemora el 13 de juliol.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186269" title="Data General" nonfiltered="1632" processed="1627" dbindex="76640">
Data General va ser una de les primeres empreses microinformtiques de finals dels anys 60.

Tres dels quatre fundadors eren antics empleats de Digital Equipment Corporation. El seu primer producte, el Nova, va ser un microordinador de 16 bits. El Nova, seguit pel Supernova i lEclipse, juntament amb les seves lnies de producte, van ser usats en moltes aplicacions durant dues dcades. La companyia va emprar una estratgia de venda OEM (Original Equipment Manufacturer) per distribuir a tercers que incorporaven als ordinadors de Data General els productes especfics. Una srie d'errors als 1980s, incloent el d'ignorar l'avan dels microordinadors, a pesar del llanament del microNOVA al 1977, van portar al declivi de la companyia en el repartiment del mercat. L'empresa va continuar, tanmateix, als anys 90, acabant sent comprada per EMC al 1999.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186270" title="Sant Eugeni mrtir" nonfiltered="1633" processed="1628" dbindex="76641">
Sant Eugeni mrtir fou fill de la mrtir cristiana Santa Sinforosa i del mrtir Sant Getuli. Sis germans seus tamb van patir el martiri sota el regnat de l'emperador Cmmode, per haver-se negat a sacrificar a Venus l'any 180 quan es va inaugurar un palau a Tibur (Tivoli). El seu dies natalis es commemora el 18 de juliol.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186271" title="Sant Eugeni de Roma" nonfiltered="1634" processed="1629" dbindex="76642">
Sant Eugeni de Roma fou un mrtir rom del segle II que va patir el martiri a Roma en un data indeterminada. La seva memria es comemora el 23 de juliol.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186272" title="Sant Eugeni de Capadcia" nonfiltered="1635" processed="1630" dbindex="76643">
Sant Eugeni de Capadcia s un sant cristi que va patir martiri juntament amb el diaca sant Cotide a Capadcia. La seva memria es commemora el dia 6 de setembre.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186274" title="Sant Eugeni de Damasc" nonfiltered="1636" processed="1631" dbindex="76644">
Sant Eugeni de Damasc fou un cristi grec de Sria que va patir martiri juntament amb els seus pares Pau i Tatta i els seus germans Mxim i Ruf, a Damasc, probablement el lloc on vivien. La seva memria es commemora el 25 de setembre.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186275" title="Sant Eugeni ardiaca" nonfiltered="1637" processed="1632" dbindex="76645">
Sant Eugeni ardiaca fou un religis que fou elevat a sant. Era ardiaca del bisbe de Florncia sant Zenobi a comenaments del segle V i es va distingir per la seva caritat amb els pobres. La seva memria es commemora el 17 de novembre.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186276" title="Sant Eugeni d'Armnia" nonfiltered="1638" processed="1633" dbindex="76646">
Sant Eugeni d'Armnia fou un cristi d'Armnia que va patir el martiri en aquesta regi en temps de Diocleci junt amb altres tres cristians. La seva memria es commemora el 13 de desembre.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186277" title="Sant Eugeni d'Arbia" nonfiltered="1639" processed="1634" dbindex="76647">
Sant Eugeni d'Arbia fou un cristi que va patir martiri a Arbia juntament amb Macari, en temps de Juli l'Apstata. Els dos mrtirs eren preveres. La seva memria es commemora el 20 de desembre.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186278" title="Sant Eugeni de Mil" nonfiltered="1640" processed="1635" dbindex="76648">
Sant Eugeni de Mil fou bisbe de Mil i sant de l'esglsia catlica. Va defensar els llibres rituals deixats a la seu per Sant Ambrs. La seva vida es narrada a la Historia Mwediolanensis escrita per Landulf. La seva memria es commemora el 30 de desembre.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186279" title="Cigal" nonfiltered="1641" processed="1636" dbindex="76649">
Un cigal (tamb anomenat perfumat o rebentat) s una beguda calenta, elaborada amb caf, sucre i brandi o conyac.

El seu origen s incert i hi ha qui el situa entre els descarregadors dels molls del port de Barcelona.

Antigament era ms corrent enfortir el caf amb rom, amb ans o amb aiguardent.

Si hi afegim llet tindrem un trifsic.

Referncies.


Enllaos externs.
 Sobre l'origen del mot "cigal". ;
 Recepta per fer un cigal. ;
 Informaci sobre el cigal arreu de la Pennsula Ibrica. ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186280" title="Sant Eugeni de Valncia" nonfiltered="1642" processed="1637" dbindex="76650">
Sant Eugeni de Valncia fou un cristi d'Hispnia, suposat deixeble de l'apstol Santiago. Se'l considera el primer bisbe de Valncia. Va reunir un concili a Penscola vers l'any 60. Sorpresos a la reuni, els participants foren executats.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186281" title="Coordenades geogrfiques" nonfiltered="1643" processed="1638" dbindex="76651">


Les coordenades geogrfiques permeten determinar la posici de cada punt a la Terra mitjanant tres coordenades, usant un sistema de coordenades esfriques. Les dues primeres coordenades corresponen a la latitud i a la longitud del punt, la tercera a l'alada sobre la superfcie (o sobre el centre de la Terra).

La longitud d'un punt P de la superfcie terrestre s l'arc d'equador comprs entre el punt d'intersecci del meridi de Greenwich amb l'equador i el punt d'intersecci del meridi local de P amb l'equador.

La latitud de P s l'arc del meridi local de P comprs entre l'equador i P, mesurat de 0 a 90 a cada hemisferi a partir de l'equador.

La Terra no s esfrica, sin que t una forma irregular que s'aproxima a un ellipsoide. D'aquesta manera, l'extensi d'un grau de longitud o de latitud s diferent en diferents punts geogrfics, per la qual cosa cal fer correccions sobre el sistema de coordenades per tal que cada punt quedi determinat de forma no ambigua pels tres valors de coordenades.

La latitud i la longitud poden mostrar-se en tres formats equivalents (sigles en angls):
Graus.Decimals Decimal Degree (DD) exemple 41.333- 106..500;
Graus:Minuts Degree Minute (DM) exemple 41:20- 106:30;
Graus:Minuts:Segons Degree Minute Second (DMS) exemple 41:20:00- 106:30:00;

Referncies.


















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186282" title="Eugeni I de Toledo" nonfiltered="1644" processed="1639" dbindex="76652">
Eugeni I de Toledo fou bisbe metropolit de Toledo fins a la seva mort el 646 durant el VII Concili de Toledo. El va succeir Eugeni II de Toledo (Sant Eugeni de Toledo), per decisi del rei.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186285" title="Sant Eugeni de Toledo" nonfiltered="1645" processed="1640" dbindex="76653">
Sant Eugeni de Toledo (Eugenius, vers 605-657) fou bisbe metropolit de Toledo del 646 al 657. s esmentat pel bisbe de Saragossa Brauli. Va escriure 22 poemes curts principalment sobre moral religiosa, per tamb sobre herois, elegacs, i altres. Va retocar una obra del poeta Draconci. El seu successor Sant Ildefons li va dedicar un elogi a la seva obra De viris ilustribus.

En les seves obres Eugeni parla de la seva famlia, que sembla ser hispanoromana i de Toledo, el seu avi Nicolau, un valent comandant i prudent conseller, i el seu pare Evanci, que potser s el mateix personatge que amb crrec de senescal signa les actes del VIII Concili de Toledo (653). Diu que el seu mestre fou Sant Eladi. Era de complexi dbil i en general malalts i suportava malament els menjars. Es va fer eclesistic i es va anar a un monestir proa de Saragossa amb la comunitat monstica de Santa Engrcia (631). Poc desprs va morir el bisbe de Saragossa Joan i el germ d'aquest, Brauli, el va succeir i no va tardar a convertir a Eugeni en el seu ardiaca. 

La insistncia del rei Khindasvint a nomenar metropolit de Toledo a Eugeni (Eugeni II de Toledo, encara que a partir de 1148 se l'identifica erroniament com Eugeni III de Toledo) al morir l'anterior metropolit Eugeni I  de Toledo (malgrat els precs de Brauli, que estava gaireb cec i havia confiat el govern de la seva seu al seu ardiaca)  es va imposar (tot i que Eugeni no era d'idees properes al rei) i fou consagrat el 18 d'octubre del 646 data en qu va signar les actes del VII Concili de Toledo. Tamb va assistir al VIII Concili de Toledo (653) on es va reconixer rei a Recesvint com a successor del se pare Khindasvint mort el 30 de setembre d'aquell any. El 655 va assitiar al IX Concili de Toledo que va presidir.

Fou mestre de Juli de Toledo, el darrer gran bisbe visigot de Toledo. Va morir a la tardor del 657 i fou enterrat a la baslica de Santa Leocdia. El seu cos fou portat a Frana en temps de Pip el Breu (per evitar la seva deprecaci pels rabs) i desprs d'estar a Deuil fou traslladat al monestir de Saint Denis on el 1148 el va descobrir l'arquebisbe de Toledo Raimundo, que va aconseguir la cessi a la seva ciutat del bra dret del sant, que va arribar a Toledo el 12 de febrer del 1156. Finalment el 18 de novembre de 1565 el cos fou retornat a Toledo.

Eugeni III de Toledo va ser el nom que per error van donar els hagigrafs hispans al metropolit Eugeni II de Toledo a partir de 1148, a causa d'un desdoblament produt per la passio sancti Eugenii del segle IX, basada en la Vita sancti Dyonisiti de Hildu.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186286" title="Eugeni (prefecte)" nonfiltered="1646" processed="1641" dbindex="76654">
Eugeni (Eugenius) fou prefecte del Pretori d'Orient vers 540/547. Fou l'autor d'un edicte sobre les comptes dels publicans, que es va incloure en la collecci d'edictes coneguda per Edicta praefectorum praetorio. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186287" title="Eugeni (metge)" nonfiltered="1647" processed="1642" dbindex="76655">
Eugeni (Eugenius) fou un metge grec que va viure al segle I aC o potser una mica abans. Alguna de les seves formules s esmentada per Andrmac. s tamb esmentat per Garipont. Alguna de les seves obres encara existien al segle XI, per ms tard es van perdre.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186288" title="Euge" nonfiltered="1648" processed="1643" dbindex="76656">
Euge (Eugeon,        o        ) fou un historiador grec nadiu de l'illa de Samos. s un dels ms antics historiadors grecs. L'esmenta Dions d'Halicarns.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186289" title="Eugsip" nonfiltered="1649" processed="1644" dbindex="76657">
Eugsip (Eugesippus,           ) fou un gegraf grec autor d'un llibre sobre les distancies entre poblacions a Terra Santa. Una traducci llatina s reproduda a          de Lle Allaci. Va viure vers el 1040.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186290" title="Eugrafi" nonfiltered="1650" processed="1645" dbindex="76658">
Eugrafi (Eugraphius) fou un escriptor en llat que va viure al final del segle X. Va escriure algunes notes sobre Terenci. A la biblioteca del Rei a Pars hi ha un llibre Commentum in Terentium, que porta el seu nom.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186291" title="Euhode" nonfiltered="1651" processed="1646" dbindex="76659">
Euhode (Euhodus) fou un llibert de l'emperador Septimi Sever i tutor de Caracalla. La seva dona Euhdia va ser la dida de Caracalla. A petici d'aquest va contribuir a la runa del poders Plauci o Plauti (Plautianus), per aviat fou ell mateix condemnat a mort el 211 acusat d'afavorir a Geta el germ de Caracalla. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186295" title="Euleu" nonfiltered="1652" processed="1647" dbindex="76660">
Euleu (Eulaeus,        ) fou un eunuc que va arribar a regent d'Egipte en nom del jove de 13 anys Ptolemeu VI Filomtor (180 aC-164 aC) a la mort de Clepatra I (que havia estat regent del seu fill Ptolemeu del 180 aC al 176 aC). El jove rei i Euleu van viure en relaci homosexual i amb gran luxria. Euelu va refusar les peticions d'Antoc IV Epfanes (174 aC-164 aC)  sobre Celesria i Sria i va portar a Egipte a una desastrosa guerra amb els selucides (171 aC).





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186296" title="Eulogi" nonfiltered="1653" processed="1648" dbindex="76661">


 Favoni Eulogi;
 Eulogi (diaca) martiritzat conjuntament amb Sant Fructus al Teatre rom de Tarragona.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186297" title="Favoni Eulogi" nonfiltered="1654" processed="1649" dbindex="76662">
Favoni Eulogi (Favonius Eulogius) fou un retric rom nascut a Cartago i contemporani i deixeble de Sant Agust. Va escriure una obra contra l'obra de Cicer Somnium Scipionis.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186299" title="Eumac" nonfiltered="1655" processed="1650" dbindex="76663">


Onomstica:

Eumac de Corint, general corinti ;

Eumac de Nepolis, escriptor grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186300" title="Eumac de Corint" nonfiltered="1656" processed="1651" dbindex="76664">
Eumac de Corint  (Eumachus,        ) fou un general corinti nascut a la ciutat de Corint, fill de Crisis; fou un dels generals enviats per Corint a Astacos el 431 aC, per restaurar al tir Evarc que havia estat expulsat pels atenencs. Va aconseguir el seu objectiu per per poc temps.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186301" title="Eumac de Nepolis" nonfiltered="1657" processed="1652" dbindex="76665">
Eumac de Nepolis fou un escriptor grec de Nepolis esmentat per Ateneu de Naucratis que diu que va escriure una obra titulada                          . Probablement s el mateix Eumac que va escriure l'obra            de la que Fleg va conservar un fragment.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186303" title="Eumeu" nonfiltered="1658" processed="1653" dbindex="76666">
Eumeu (Eumaeus,        ) fou, segons Homer a l'Odissea, el fams i fidel company d'Odisseu. Era fill de Ctesi, rei de l'illa de Siros i fou segrestat de la casa del seu pare per un esclau fenici; els mariners fenicis el van vendre a Laertes, el pare d'Odisseu.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186304" title="Eumrides" nonfiltered="1659" processed="1654" dbindex="76667">
Eumrides (Eumaridas,          ) fou un filsof pitagric nascut a l'illa de Paros. s esmentat per Imblic. En realitat podria ser una falsa lectura per Timrides (Thymaridas) que s conegut com a filsof pitagric.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186305" title="Eumar" nonfiltered="1660" processed="1655" dbindex="76668">
Eumar (Eumarus) fou un antic pintor grec monocromtic que segons Plini el Vell fou el primer pintor que va distingir entre mascle i femella a les seves pintures. El seu invent fou millorat per Sim de Cleones.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186306" title="Eumel" nonfiltered="1661" processed="1656" dbindex="76669">


Onomstica:

Eumel del Bsfor, rei del Bsfor.

Eumel de Corint, poeta pic grec. ;

Eumel (filsof), filsof peripattic grec;

Eumel (pintor), pintor grec ;

Eumel (veterinari),  cirurgi i veterinari grec;

Eumel (mitologia), heroi de la mitologia grega.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186307" title="Celler" nonfiltered="1662" processed="1657" dbindex="76670">


Un celler s un local on s elaborat i sotms a envelliment o a maduraci el vi.

Al celler hi arriba la verema i se'n fa el tractament mecnic per tal d'obtenir-ne el most o la pasta de verema que es posar a fermentar en els cups o tines de fermentaci. 

Un cop obtingut el vi, se'l sotmet a tractament, criana i envelliment per tal que en surtin les virtuts i caracterstiques que li donaran qualitat i el singularitzaran.

Finalment, s'hi embotella el vi perqu continu el seu procs de perfeccionament o b perqu arribi als consumidors.

Vegeu-ne tamb.

 Mestres Cellerers de Catalunya;
 Museu de les Cultures del Vi de Catalunya;

Referncies.



Enllaos externs.

 Web del celler Carles Andreu. ,  i ;
 Web del Celler Cooperatiu de Gandesa. , ,  i ;
 Web del Celler Cooperatiu de Vilafranca del Peneds. ,  i ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186308" title="Eumel del Bsfor" nonfiltered="1663" processed="1658" dbindex="76671">
Eumel del Bsfor o Eumelos del Bsfor (Eumelus,        ) fou un dels tres fills del rei Parsades I del Bsfor Cimmeri (348 aC a 311 aC). A la mort del seu pare va iniciar una guerra per la successi amb els seus germans Stir II i Pritanis que van ser morts successivament en combat. Va ser rei nic per cinc anys i cinc mesos (309 aC a 304 aC)  segons Diodor de Siclia. El va succeir Espartoc III.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186311" title="Codi Internacional de Nomenclatura Zoolgica" nonfiltered="1664" processed="1659" dbindex="76672">
El Codi Internacional de Nomenclatura Zoolgica (International Code of Zoological Nomenclature) (conegut per les seves sigles en angls: ICZN) t com a propsit fonamental proporcionar la mxima universalitat i continutat als noms cientfics dels animals, sempre respectant la llibertat dels cientfics per classificar els animals segons els seus criteris taxonmics (ICZN, 1999). El Codi reglamenta els noms dels txons d'animals (Animalia) i d'altres clades d'eucariotes tradicionalment considerats "protozous".

El Codi consta dArticles, que sn obligatoris, i de Recomanacions. 
 Els Articles es van dissenyar per permetre als zolegs arribar als noms dels txons adequats en circumstncies taxonmiques concretes. L's del Codi permet a un zoleg determinar el nom vlid de qualsevol txon al qu pertanyi un animal, en qualsevol categoria de les jerarquies d'espcie, gnere i famlia (incloent subespcie, subgnere i categories del nivell famlia tals com a subfamlia i tribu). El Codi no regula totalment els noms dels txons per sobre del nivell famlia (ordre, classe, flum) i no proporciona regles per a un s per sota de la categoria de subespcie (varietat, aberraci, natio, etc.), ja que manquen d'entitat taxonmica.

 Antecedents histrics .

La necessitat de l'existncia d'un Codi Internacional de Nomenclatura Zoolgica acceptat internacionalment s conseqncia de la confusi de noms que va tenir lloc en la literatura zoolgica a partir de Linneus i especialment durant el segle XIX, en part a causa del "principi d'autoritat", pel qual el nom vlid d'una espcie era el que li atribua el millor especialista en el grup biolgic corresponent.

El caos en la nomenclatura va assolir una dimensi tan gran que l'any 1842 el paleontleg angls Hugh Edwin Strickland va promoure la formaci d'un comit d'experts per crear un codi de regles que regulessin la nomenclatura zoolgica, amb membres tan illustres com Charles Darwin o Richard Owen. Aquest primer embri del Codi Internacional de Nomenclatura Zoolgica, aparegut el 1843, es coneix com a Codi de Strickland.

A aquest primer codi van seguir-ne d'altres, dins i fora de la Gran Bretanya. En el moment de la celebraci del 3r. Congrs Internacional de Zoologia (Leiden, 1895) existien tres conjunts de regles sobre nomenclatura en s, parcialment incompatibles. En aquest congrs es va plantejar la necessitat d'un consens i va nixer la Comissi Internacional de Nomenclatura Zoolgica per tal de reunir en un nic codi trilinge unes regles de nomenclatura acceptables per a tots els zolegs. El resultat dels seus treballs es van publicar, desprs de nombroses vicissituds, l'any 1905 amb el ttol de Regles Internacionals, sent el primer Codi Internacional de Nomenclatura Zoolgica.

El 1961 es va publicar la segona edici del Codi i el 1985 la tercera edici. En l'actualitat la nomenclatura zoolgica es regeix per la quarta edici del Codi, publicada el 1999 i que va entrar en vigor l'1 de gener del 2000, i del que hi ha, per primera vegada, una versi en castell.

 Nomenclatura i taxonomia .

La Taxonomia s la part de la Sistemtica que s'ocupa de l'ordenaci dels organismes en diferents grups anomenats txons. La part de la taxonomia en la qual es regula l'adjudicaci precisa i inequvoca dels noms assignats als diferents txons s la que es denomina Nomenclatura.

La unitat bsica de la classificaci s l'espcie. El conjunt d'espcies amb certes caracterstiques comunes s'agrupen en una categoria taxonmica de major jerarquia denominada gnere. El conjunt de gneres amb caracterstiques similars s'agrupa en una categoria taxonmica de rang superior denominada tribu. El conjunt de tribus semblants s'agrupen en una mateixa famlia. Al seu torn, les famlies s'agrupen en ordres, aquests en classes i, al seu torn, les classes en flums, troncs i altres tipus d'organitzaci.

Segons les necessitats de classificaci poden intercalar-se altres categories que usen els prefixos super- (superfamlia, superclasse), sub- (subordre, subespcie) o infra- (infraclasse, infraordre).

 Noms cientfics .

El Codi estableix normes que afecten els nivells d'espcie, gnere i famlia. El nivell espcie inclou tots els txons nominals de les categoria espcie i subespcie (Art. 45.1); el nivell gnere inclou tots els txons nominals de les categories gnere i subgnere (Art. 42.1); el nivell famlia inclou tots els txons nominals de les categories superfamlia, famlia, tribu, subtribu, i qualsevol altra categoria per sota de superfamlia i per sobre de gnere que es desitgi (Art. 35.1).

Per als nivells superiors existeixen diferncies segons les diferents escoles o pasos. Els nivells per sota de subespcie no sn contemplats pel Codi, ja que el fet de proporcionar noms cientfics a qualsevol variaci fenotpica, prctica freqent en alguns grups com, per exemple, els lepidpters o els colepters, es considera de nulla utilitat cientfica.

Les normes establertes pel Codi han de ser assumides i respectades per tots els zolegs, constituint una cosa semblant a una gramtica que permeti a tots parlar un mateix llenguatge cientfic universal.

La nomenclatura zoolgica requereix que els noms cientfics, independentment del seu origen lingstic, se'ls assigni un nom en llat, per al qual s'usen les 26 lletres de l'alfabet llat (incloent j, k, w, i) i les normes gramaticals d'aquesta llengua. No poden usar-se signes diacrtics (accents, diresi, titlles, etc.). Per tant la "" espanyola s'ha de transformar en "n" i en els dgrafs "ni", "ny" o "gn", si es vol conservar el so.

 Noms uninomials .

Els noms dels nivells famlia i gnere sn "uninomials", s a dir, consten d'una nica paraula.

 Noms del nivell de famlia .

Els noms del nivell de famlia sn plurals, han de comenar sempre amb majscula i han de presentar acabaments concrets per a cada categoria, que sn obligatoris i especfics d'elles, perqu resulti fcil reconixer a quina categoria taxonmica pertanyen. Els acabaments de les categories del nivell famlia sn:



Si un autor, per convenincia, utilitza una altra categoria intercalada, s lliure d'utilitzar l'acabament llat que desitgi, i pot ser diferent dels obligats. s freqent utilitzar, per exemple l'acabament -itae per a les supertribus.

Els noms del nivell de famlia s'han de formar obligatriament sobre l'arrel del genitiu d'un nom del nivell del gnere considerat vlid i comprs en el txon al que fa referncia. Aix, si s'agafa com a exemple el gnere Homo, el genitiu del qual s Hominis, l'arrel del qual s Homin-, es formen tots els noms del nivell de famlia observats anteriorment (Homin-idae, Homin-inae, etc.). Els noms Homidae, Hominae, etc., formats sobre el nominatiu seria incorrectes.

 Noms del nivell de gnere .

Els noms de nivell gnere sn substantius en singular de dues o ms lletres. Han d'estar adscrits a un dels gneres gramaticals llatins (mascul, femen o neutre) i han d'escriure's sempre en un tipus de lletra diferent del text normal en el qual es troben, generalment en lletra cursiva.

El gnere ha de tenir associada almenys una espcie, el nom de la qual haur de concordar amb el mateix gnere gramatical. El gnere gramatical s el que donen els diccionaris de llat i grec clssics. s convenient consultar aquests diccionaris i no fiar-se de les aparences; aix, Felis s femen (i per aix el nom es Felis marginata i no marginatus, que seria en mascul), Lepisma s neutre i Sitona s mascul.

Els noms subgenrics s'escriuen entre parntesis, intercalats entre el nom del gnere i el de l'espcie. Aix, a Buprestis (Yamina) sanguinea, Buprestis s el gnere, Yamina s el subgnere i sanguinea s l'espcie. Observeu que s'usa sempre lletra cursiva quan s'escriu un nom cientfic.

 Noms binomials i trinomials .

Els noms dels txons del nivell d'espcie sn binominals per a l'espcie i trinominals per a la subespcie, s a dir, formats per dos i tres paraules respectivament.

Per als noms de les espcies, de les dues paraules citades, la primera correspon al nom del gnere al qu pertany i s'escriu sempre amb la inicial en majscula; la segona paraula s el nom especfic i ha d'escriure's totalment en minscula i ha de concordar gramaticalment amb el nom genric. Aix, a Mantis religiosa, Mantis s el nom genric, religiosa el nom especfic i el binomi Mantis religiosa s el "nom cientfic", atorgat a certa espcie d'insecte de l'ordre Mantodea.

En el nom cientfic assignat a les espcies, el nom especfic mai no ha d'anar allat del genric ja que no t una identitat prpia i pot coincidir amb els d'espcies diferents. Si s'ha citat prviament el nom complet i no hi ha cap dubte pel que fa al gnere, el nom del gnere pot abreujar-se amb la seva inicial (M. religiosa).

Si una espcie presenta dos o ms subespcies, es formar un trinomi. Per exemple, Felis silvestris presenta nombroses subespcies, entre elles Felis silvestris silvestris, el gat salvatge i Felis silvestris catus, el gat domstic. Noteu que si ens referim en concret al gat fer, hem d'utilizar el trinomi Felis silvestris silvestris, que significa Felis silvestris, subespcie silvestris, per la qual cosa repetir la paraula silvestris no s una redundncia.

Quan es fa referncia a un txon del nivell d'espcie es recomana indicar, desprs del binomi o el trinomi, el nom de l'autor (sense abreujar) que la va descriure i l'any de la seva publicaci, ambds separats per una coma. Per exemple, Sparedrus lencinae Vzquez, 1988.

Si el descriptor d'una espcie la va collocar en un gnere diferent de l'assignat actualment, el seu nom i la data han d'anar entre parntesi. Aix, el nom cientfic de la trtora comuna s'ha d'escriure Streptopelia turtur (Linneus, 1758); amb aquest parntesi s'indica que l'espcie citada no va ser originalment descrita dins del gnere Streptopelia, sin que Linneus la va incloure en el gnere Columba.

 Principi de prioritat i sinonmia .

Amb freqncia un mateix txon t ms d'un nom, i aix pot crear confusi entre la comunitat cientfica. El "Principi d'autoritat" utilitzat abans de l'aparici del Codi Internacional de Nomenclatura Zoolgica va contribuir a la proliferaci de noms, i a l's interessat dels mateixos, per partidaris d'un o altre zoleg.

Desprs de l'aparici del Codi, tots els noms cientfics es regeixen pel "Principi de prioritat". Segons el mateix, el nom vlid d'un txon s el nom ms antic. Tots els altres noms d'aquest txon es consideren sinnims.

 Homonmia .

Si dos txons del mateix nivell tenen el mateix nom sn homnims. En tots els casos s'ha d'aplicar el "Principi de prioritat" que atorga validesa al nom descrit en primer lloc respecte als descrits posteriorment. La diferncia en una lletra s suficient per desfer l'homonmia (calidus que significa "clid" en llat i callidus que significa "hbil", no sn homnims).

Pel que fa al nivell de gnere, cal tenir en compte que inclou les categories taxonmiques de gnere i subgnere i, per tant, els noms d'ambdues categories poden caure en homonmia.

Per exemple, Linneus (1758) va denominar Bubo a un gnere d'aus de la famlia Strigidae; ms tard, Rambur (1842) va descriure el gnere Bubo, un gnere d'insectes de la famlia Ascalaphidae. Ambds noms sn del nivell del gnere i entren en homonmia. McLachlan (1898) va detectar l'homonmia i va crear el gnere Bubopsis per substituir el nom ms recent, el de Rambur; per tant, el nom vlid per a aquest gnere d'insectes s Bubopsis McLachlan, 1898. 

En definitiva, no poden existir dos nom genrics iguals en tot el regne animal. Per tant, un zoleg que descrigui un gnere nou per a la cincia s'ha d'assegurar que el nom que selecciona no existeix. s, per tant, relativament fcil caure en l'homonomia. Una eina til referent a aix s el Nomencltor Zoologicus on line, que recull ms de 340.000 noms del nivell de gnere (gneres i subgneres) del Regne Animal; tamb s d'obligada consulta Zoobank.

Pel que es refereix al nivell espcie, el sistema s el mateix, per poden donar-se casos ms complexos en els qu es doni homonmia i sinonmia alhora. Per exemple, la mosca blava comuna s'ha denominat durant molt de temps Calliphora erytrocephala (Meigen, 1826) i amb aquest nom s'han publicat la majoria de treballs sobre fisiologia d'aquesta espcie i especialment alguns de molt importants sobre la seva metamorfosi.

De fet, Meigen va descriure la seva espcie sota el nom genric de Musca, usat en un sentit ampli. Per De Geer havia descrit amb anteriorat (1776) una Musca erytrocephala diferent de la mosca blava comuna. Dues espcies diferents tenien, doncs, el mateix nom (homnims) i el "Principi de prioritat" obligava que el nom ms recent fos canviat. El nom de Meigen, encara que avui estigui en un altre gnere diferent del gnere Musca, havia de ser rebutjat. En aquests casos, o es crea un nom nou o s'utilitza el sinnim ms antic de l'espcie en qesti.

Si Calliphora erytrocephala (Meigen, 1826) no hagus tingut sinnims ms recents, el primer especialista que hagus constatat l'homonmia hauria pogut rebatejar-la amb un nom escollit per ell, per exemple, Calliphora meigeni o Calliphora rubrocapitata. Per Robineau-Desvoidy havia descrit el 1830 una Musca vicina que realment era la mateixa espcie que la de Meigen (la mosca blava comuna). Per tant, la situaci era la segent:

 1776: Musca erytrocephala De Geer (no mosca blava);
 1826: Musca erytrocephala Meigen (mosca blava);
 1830: Musca vicina Robineau-Desvoidy (mosca blava);

El nom de Meigen havia de ser rebutjat, segons el Codi, i reemplaat pel primer sinnim vlid, el de Robineau-Desvoidy:
 Calliphora vicina (Robineau-Desvoidy, 1830);
= Musca erytrocephala Meigen, 1826 (non De Geer, 1776).

 Tipus .

Segons el Codi Internacional de Nomenclatura Zoolgica qualsevol txon de nivell d'espcie ha de tenir almenys un exemplar que serveixi com a element de referncia i comparaci per a altres zolegs, que ser el tipus o exemplar tpic de l'espcie o subespcie. El conjunt d'exemplars sobre la que es basa la descripci original del txon es diu "srie tipus" o srie tpica. Els tipus poden ser exemplars de qualsevol sexe o fase de desenvolupament (ou, larva, adult), complets o parcials, fssils o no, i fins el 1930 una mostra de l'animal (fssil o no), com una brnquia o un rastre (icnofssil).

El Codi reconeix els segents tipus:
 Sintip. Tots els exemplars de la srie tipus.
 Holotip. Un exemplar nic, elegit entre els sintips existents i designat explcitament.
 Allotip. Espcimen designat des de la srie tipus que s del sexe oposat a l'holotip.
 Paratip. La resta d'exemplars de la srie tipus, excls l'holotip.
 Lectotip. Si l'autor de la descripci original no va escollir un holotip (prctica comuna fins a mitjan els anus 40 o 50 del segle XX, qualsevol autor posterior ha de designar explcitament d'entre els sintipos un exemplar nic que es converteix en l'exemplar tpic de l'espcie, i que rep el nom de Lectotip. Equival a l'holotip quan no hi va haver designaci original.
 Paralectotip. La resta d'exemplars de la srie tipus, excls el lectotip. Equivalen als paratips quan no hi va haver designaci original.
 Neotip. Un nic exemplar, designat explcitament que substitueix a l'holotip, el lectotip o els sintips perduts. No tenen validesa les designacions de neotips per a txons mpliament coneguts i sense problemes taxonmics que les justifiquin.

Tots els tipus han de retolar-se adequadament amb una etiqueta conspcua i custodiar-se de forma especial per les persones o institucions que els emparin, fent possible l'estudi a tots els zolegs, ja que forma part del patrimoni de la Zoologia.

 Referncies .

 Monserrat, V. J. & Alonso-Zarazaga, M. A. (2004): Fundamentos de la nomenclatura zoolgica. A: Barrientos, A. (ed.): Curso prctico de Entomologa, pp. 13-26. Manuals de la Universitat Autnoma de Barcelona, 41. ISBN 84-490-2383-1;
 Matile, L., Tassy, P. & Goujet, D. (1987): "Introduction a la Systematique Zoologique (Conceptes, Principes, Mthodes)". Biosystema, 1: 1-126.

 Enllaos externs .
 Pgina oficial de la ICZN ;
 Text del Codi ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186320" title="umenes I de Prgam" nonfiltered="1665" processed="1660" dbindex="76673">
umenes I de Prgam () fou fill d umenes i successor de Filter com a sobir d aquesta comarca el . Alguns pensen que anteriorment fou tir d Amastris (vegeu umenes d'Amastris) per que va haver d entregar aquesta ciutat a  Pont potser el mateix 263 aC al accedir al poder a Prgam. Va regnar .

Desprs de pujar al tron va obtenir la victria de Sardes sobre Antoc I Ster i aix va poder establir el seu domini sobre les provncies a l entorn de Prgam. Del seu regnat no es coneix gaireb res ms.

Segons  Naucratis va morir el  a causa d una borratxera i el va succeir el seu cos tal I de Prgam, nebot tamb de Filter.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186322" title="Venus Entry Probe" nonfiltered="1666" processed="1661" dbindex="76674">
Venus Entry Probe (VEP), s un projecte de sonda espacial de la Agncia Espacial Europea (ESA). El seu principal objectiu s l'estudi de la atmosfera de Venus, mitjanant l'enviament d'un globus sonda i de diverses micro-sondes d'aterratge.

Est previst que sigui llanada en un coet Soiuz-Fregat 2-1b des de Kourou per a novembre de 2013.

Composici. 
Venus Entry Probe estar composta de dues satllits, Venus Polar Orbiter i Venus Elliptical Orbiter, que examinaran Venus des de rbites diferents. 

Venus Polar Orbiter. 
Venus Polar Orbiter (VPO) estar dedicada a l'estudi de l'atmosfera de Venus.

Venus Elliptical Orbiter. 
Venus Elliptical Orbiter (VEO) estar dedicada a l'estudi del sl i el sub-sl del planeta, per servir igualment d'enlla de telecomunicacions aix com de suport per al globus sonda (anomenat Venus Aerobot).

Vegeu tamb.
Venus Express;

Enllaos externs.
 Web oficial. ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186323" title="umenes II de Prgam" nonfiltered="1667" processed="1662" dbindex="76675">


umenes II de Prgam () ( ) fou fill d  Prgam al que va succeir a la seva mort el . Del seu antecessor va continuar la poltica filoromana que encara va reforar.

Fou incls pels romans a la pau amb el rei  Macednia el  per la qual va rebre les ciutats d Oreos i Ertria a Eubea. El  va enviar ajut a Flamin en la guerra contra el tir Nabis d Esparta. 

 gran va buscar la seva aliana i li va oferir una de las seves filles en matrimoni, per  va preferir restar aliat dels romans i quan va esclatar la guerra entre Roma i Antoc va enviar a la seva flota en ajut dels romans i els va facilitar el pas per l Hellespont. A la decisiva batalla de Magnsia del Sipilos () va dirigir personalment les tropes auxiliars de Prgam que van combatre al costat dels romans i sembla que va fer bons serveis en la lluita. 

A la pau d Apamea amb  gran va rebre Msia, Ldia, les dos Frgies i Licania a ms de la ciutat de Lisimquia i el Quersons Traci, esdevenint sobir d un regne poders. Per la mateixa poca es va casar amb una filla d Ariarates IV rei de Capadcia, Estratonice, i va aconseguir pel seu sogre termes favorables al tractat de pau. 

Per aquesta aliana matrimonial es va veure embolicat amb una guerra contra el rei  Pont que havia envat Capadcia i que es va acabar per la intervenci romana que va imposar el fi de les hostilitats. Tamb va lluitar contra el rei  Bitnia, en la que igualment van intervenir els romans, aquest cop a favor d umenes, obligat al rei Prsies a entregar a Annbal que estava refugiat a Bitnia. 

Tot el seu regnat fou un fidel aliat de Roma on va enviar nombroses ambaixades i va ser hostil al regne de Macednia, tant a  com al seu fill i successor Perseu. Va visitar Roma el  (on ja havia estat un altre vagada anteriorment) i fou rebut amb molta distinci. De tornada va visitar Delfos on es va escapar per poc a un atemptat contra la seva vida organitzat per Perseu de Macednia en collaboraci amb Praxo. 

Quan va esclatar la guerra entre Macednia i Roma, i contra el que calia esperar, va mantenir una posici ambigua. Fou sospits de mantenir correspondncia secreta amb Perseu, crrec probablement no del tot infundat segons Polibi, per que segurament es va limitar a una oferta de mediaci amb Roma per ontemir un tractat de pau menys dur, a canvi d una quantitat de diners. 

Desprs de la victria dels  va enviar al seu germ tal a Roma a felicitar al poble rom, per aquesta visita no fou ben rebuda pel Senat i tal fou reenviat a casa amb bones paraules. umenes alarmat va decidir anar a Roma en persona, per el Senat li va prohibir el viatge tant bon punt va arribar a Brundusium, i li va ordenar sortir d Itlia immediatament. Durant uns anys fou sospits a Roma. 

El  va enviar altre cop al seu germ tal a Roma, on fou rebut amb marcats honors ja que tal planejava segurament ocupar el lloc del seu germ amb ajut rom. 

El  estava en guerra amb  Bitnia i amb els gals de Galcia, per va aconseguir evitar un trencament obert amb Roma i amb el seu germ tal. Va morir probablement el mateix  (la seva mort no s esmentada per cap escriptor clssic) desprs d un regnat de , i el va succeir el seu germ  Prgam.

Fou un rei de constituci feble per de fort esperit; fou contemporitzador i saga, i va portar el seu petit regne a ser un gran estat. Durant el seu regnat la ciutat de Prgam va esdevenir un lloc prsper; hi va construir nombroses obres tant decoratives com d edificis i va fundar la famosa Biblioteca de Prgam que era l nica rival de la Biblioteca d'Alexandria. Durant tota la seva vida va mantenir l amistat amb els seus tres germans que li van donar igualment suport; el germ gran, tal, el va succeir, ja que el fill d umenes, que tamb es deia tal, era un infant.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186324" title="San Cristbal del Monte" nonfiltered="1668" processed="1663" dbindex="76676">
San Cristbal del Monte s un nucli, situat al municipi cntabre de Valderredible, en el que hi viuen 10 persones (2004). Es troba a 38 km de Polientes i a 781 metres per sobre el nivell del mar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186325" title="umenes d'Amastris" nonfiltered="1669" processed="1664" dbindex="76677">
umenes (Eumenes,        ) fou tir de la ciutat d'Amastris a la costa de l'Eux (Mar Negre) contemporani d'Antoc I Ster. Heraclea del Pont volia adquirir la sobirania sobre Amastris, que antigament els hi pertany, per umenes es va negar a cedir els seus drets encara que finalment va haver de reconixer la sobirania del rei Ariobarzanes III del Pont (rei vers 265 aC a 240 aC). Podria ser nebot de Filter de Prgam, s a dir l'umenes I de Prgam que desprs va ser rei de Prgam, per no hi ha prou dades per assegurar-ho.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186328" title="San Andrs de Valdelomar" nonfiltered="1670" processed="1665" dbindex="76678">
San Andrs de Valdeomar s una localitat, situada al municipi cntabre de Valderredible, en el que hi viuen 18 persones (2004). Es troba a 23 km de Polientes.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186333" title="umenes (germ de Filter)" nonfiltered="1671" processed="1666" dbindex="76679">
umenes () fou germ de Filter, el primer sonir de Prgam. Va servir lleialment al seu germ i va morir abans del  s a dir abans que el seu germ. Segons algunes teories seria el pare d umenes d'Amastris i per tant aquest seria la mateixa persona que umenes I de Prgam.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186339" title="Eumnides" nonfiltered="1672" processed="1667" dbindex="76680">

Eumnides (Eumenidae,          ), o  Ernnies (Erynnyes) i pels romans Fries (Furiae) o Dires (Dirae) foren la personificaci de les causes pronunciades contra un criminal. Erinnys derivaria del grec                  i seria el nom d'una deessa que buscava als criminals. Eumnides volia dir "el bon significat"  i es va usar per primer cop amb l'absoluci de Orestes per la cort de l'arepag. La paraula "fria", per contra, fa referncia a un dels efectes que causaven en les seves vctimes: embogir de furor. 

Sorgiren de la sang d'Ur quan va ser castrat per Cronos, i els seu nombre era indeterminat. Posteriorment, el poeta rom Virgili (probablement treballant sobre una font alexandrina) en va identificar tres: Allecto ("la incansable", que apareixia a la seva Eneida), Megera ("la gelosa") i Tisfone ("la venjadora de la mort"). Els seus cabells estaven cenyits amb serps, els seus ulls ploraven sang, i la seva aparena era espantosa. A vegades eren representades amb ales de rat-penat o ocell, o amb el cos d'un gos.

Castiguen aquells que intenten alterar l'ordre establert, ajudant a Nmesis, i torturen els condemnats per haver estat criminals en vida (les seves tortures van ser incorporades a les de l'infern en segles posteriors pels cristians). Pronunciar el seu nom era un tab, per por d'invocar-les, per aix van rebre diferents noms eufemstics. Se'ls retia culte mitjanant sacrifici d'ovelles negres (imatge heretada tamb pel cristianisme).

Apareixen en diverses obres de ficci, com la Divina Comdia de Dante, els quadres de Francis Bacon o en diversos cmics.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186350" title="Catherine-Dominique de Prignon" nonfiltered="1673" processed="1668" dbindex="76681">

Catherine-Dominique de Prignon, marqus de Granada (Grenade-sur-Garonne, 31 de maig de 1754 - 25 de desembre de 1818) va ser Mariscal de Frana.

Nascut en una famlia noble de baix rang a Grenade-sur-Garonne (Haute-Garonne), desprs de servir als granaders d'Aquitnia, es va retirar a les seves terres. Prignon va estar a favor de la Revoluci Francesa i es va guanyar un seient a l'assemblea legislativa del 1791, per va deixar-ho per rependre la carrera militar durant les Guerres de la Revoluci Francesa.

Guerra Gran.
Va participar en la Guerra Gran de 1793 a 1795, a l'Exrcit dels Pirineus Orientals, i va derrotar els espanyols a la Batalla del Vol i succe Jacques Franois Dugommier com a general de divisi desprs de la seva mort a la Batalla del Roure. Va pendre la ciutadella en vncer el Setge de Roses de 1794.

Directori.
El 1796, va ser nomenat ambaixador del Directori a Espanya, i negoci el Tractat de Sant Ildefons en qu Espanya s'ali amb Frana contra el Gran Bretanya, fins que el 1798 va ser cridat per anar amb l'exrcit a Ligria; fou ferit i capturat pels exrcits de la Segona Coalici a la Batalla de Novi. Va tornar a Frana el 1800.

Imperi i Restauraci.
Prignon va recolzar Napole Bonaparte, i, per aix, va ser nomenat senador el 1801, mariscal de l'Imperi el 1804 i comte de l'Imperi, i, a ms, reb la Legi d'Honor. Del 18 de setembre de 1806 al 23 de juliol de 1808 va ser governador general de Parma, Piacenza i Guastalla. Ms tard va ser cridat al Regne de Npols, on va ser molt aprop del rei. Va tornar a Frana el 1814; aleshores, es posicion a favor de la restauraci de Llus XVIII de Frana, per la qual cosa, Napole el retir de la llista de mariscals durant els cent dies; Llus XVIII el nomen marqus de Granada, i el premi amb l'Orde de Sant Llus.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186351" title="Poblacin de Abajo" nonfiltered="1674" processed="1669" dbindex="76682">
Poblacin de Abajo s una localitat del municipi cntabre de Valderredible. Hi viuen 9 persones (2004) i es troba a 7 km de Polientes i a 879 metres per sobre el nivell del mar. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186356" title="Eumeni" nonfiltered="1675" processed="1670" dbindex="76683">
Eumeni (Eumenius) fou un orador d'origen grec per nascut a Autun a la Gllia (el seu avi fou atenenc mestre de retrica a Roma i desprs se'n va anar a la Gllia on va practicar la seva professi fins als 80 anys). Va florir vers el final del segle III i el comenament del segle IV.  Va exercir el crrec de magister sacrae memoriae  (una espcie de secretari privat) a las cort de Constanci Clor. Durant la seva vida va patir el setge d'Autun pels bagaudes que va durar set mesos i la ciutat fou destruda per reconstruda per Constanci Clor que va decidir tamb  reconstruir l'escola de retrica, cosa per la qual va cridar a Eumeni que ja devia estar retirat i que va comenar la seva tasca vers el 296 o 297.

Les seves obres, incloses a la colecci coneguda per "Duodecim Panegyrici Veteres", sn:

1. Oratio pro instaurandis scholis. ;
2. Panegyricus Constantio Caesari dictus (vers 296 o 297);
3. Panegyricus Constantino Augusto dietus, (discurs pronunciat a Trveris el 310, en presncia de Constant el Gran);

 Referncies .

douard Galletier (ed.): Pangyriques latins, 3 vols., Pars, 1949 55.
C.E.V. Nixon/Brbara Rodgers: In Praise of Later Roman Emperors, Berkeley, 1994.
Brbara Rodgers, Eumenius of Augustodunum, Ancient Society 20 (1989), pp. 249 262.


 Enllaos externs .
Opera Omnia ex Migne Patrologia Latina;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186361" title="Eumnest" nonfiltered="1676" processed="1671" dbindex="76684">
Eumnest (Eumnestus,          ),  fill de Sosicrtides, fou un escultor grec, nascut a Atenes, que va viure al segle I aC i va florir vers l'any 24 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186366" title="Eunapi" nonfiltered="1677" processed="1672" dbindex="76685">
Eunapi (Eunapius,         ) fou un sofista i historiador grec que va nixer a Sardes el 347 i va viure fins al regnat de l'emperador Teodosi II.

Es va educar a Sardes amb el sofista Crisanti que el va ensenyar l'amor a les creences paganes i l'odi a les cristianes.  Als 16 anys va anar a Atenes i va rebre classes de Proeresi (Proaeresius) que el va tractar com el seu propi fill. Sis anys desprs va anar a Egipte i desprs va anar a Frgia on va aprendre medicina. Ms tard va anar a Atenes on va romandre la resta de la seva vida ensenyant retrica. 

Va escriure dues obres: 

1. Vida dels sofistes (                           ),  que es conserva, amb 23 biografies de sofistes quasi tots contemporanis seus.
2. Continuaci de la histria de Publi Herenni Dexip (                             ), en 14 llibres, que comena amb la mort de Claudi II el Gtic el 270 i arriba fins el 404 quan Sant Joan Crisstom fou enviat a l'exili, de la que noms es conserven alguns fragments.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186367" title="unic" nonfiltered="1678" processed="1673" dbindex="76686">


Onomstica:

unic, poeta cmic atenenc ;

unic de Mitilene, escultor grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186368" title="unic (poeta)" nonfiltered="1679" processed="1674" dbindex="76687">
unic (Eunicus, Enikos        ) fou un poeta cmic atenenc de l'antiga comdia contemporani d'Aristfanes i Fililli (Aristophanes i Philyllius). Es conserva una lnea de la seva obra        o Anteia (de vegades atribuda a Philyllius). Una comdia de nom       , s atribuda unic, Aristfanes i Fililli. El seu nom apareix tamb com Ainikos (       ) a Suides, per s incorrecte.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186369" title="unic de Mitilene" nonfiltered="1680" processed="1675" dbindex="76688">
unic (Eunicus, Enikos        ) fou un escultor grec i treballador de la plata de Mitilene a Lesbos. Hauria viscut al final del segle II aC i comenaments del segle I aC, una mica abans que Pompeu el Gran, segons Plini el Vell.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186371" title="NHibernate" nonfiltered="1681" processed="1676" dbindex="76689">
NHibernate s una soluci implementada pel mapeig d'objectes relacionals (ORM) per .NET. 

s un port de la soluci Hibernate de Java cap a .NET 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186372" title="Eunomi" nonfiltered="1682" processed="1677" dbindex="76690">
Eunomi (Eunomius,         ) fou un religis grec nascut a Dacora a Capadcia, deixeble d'Aeci, un seguidor d'Arri o Ari. Va introduir al arrianisme els seus propis punts de vista i va fundar la secta dels eunomians (Enomiani o Anomoei) que negava la igualtat entre el Pare i el Fill i a ms en negava tamb la similitud (        ). 

Fou diaca d'Antioquia el 360, i desprs va succeir a Eleusi com a bisbe de Czic, per al cap d'uns mesos fou deposat per odre de l'emperador Constanci II  i expulsat de la ciutat.

Sota Juli l'Apstata i sota Jovi, va viure a Constantinoble; en el regnat de Valent va anar a Calcednia, per fou denunciat per l'emperador per albergar a casa seva a Procopi, i fou enviat exiliat a Mauretnia. Tot i aix, quan va arribar a Mursa a Illria, fou cridat per l'emperador. 

Ms tard fou exiliat altre cop per Teodosi I el Gran a un lloc anomenat Halmiris a Msia, a la vora del Danubi, lloc que fou ocupat pels brbars i va ser enviat a Cesarea a l'sia Menor. Contrari al popular bisbe Basili de Cesarea, fou odiat pels habitants de aquesta ciutat.

Finalment va poder tornar a la seva vila natal de Dacora on va viure la resta de la seva vida i on va morir ja vell el 394. Eutropi Patrici va ordenar portar el seu cos a Tiana on va quedar a crrec dels monjos, per evitar que fos portat a Constantinoble pels seus seguidors per enterrar-lo jut amb el seu mestre Aeci. Un edicte imperial va ordenar la destrucci de les seves obres. 

El seu seguidor Filostorgi, va escriure un elogi d'Eunomi.  i Scrates (que foren els seus enemics), en canvi el critiquen en el seu estil literari i diuen que es repetia excesivament.

Va escriure diverses obres contra la fe ortodoxa per foren destrudes i noms reculls compilats pels seus enemics han arribat als nostres dies. Obres seves foren:

1. Comentari de l'Epstola al romans, en 7 llibres ;
2. Epstoles, ;
3. Exposici de fe (383)  que es conserva;
4.              (Apologtiques, Apologetikos, defensa de les doctrines eunomianes) ;
5.                   , ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186373" title="Eunom" nonfiltered="1683" processed="1678" dbindex="76691">


Onomstica:

Eunom d'Esparta, rei d'Esparta de la lnea Prclida;

Eunom d'Atenes,  almirall atenenc ;

Eunom de Locris, msic grec;

Eunom,  metge grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186374" title="Eunom d'Esparta" nonfiltered="1684" processed="1679" dbindex="76692">
Eunom (Eunomus, Eunomos,        ) fou el cinqu o sis rei d'Esparta de la lnea Prclida. s esmentat per Pausnies, Plutarc i altres com el pare de Licurg (legislador) i de Polidectes, per Herdot el situa desprs de Polidectes i Dions d'Halicarns diu que fou el nebot en nom del qual va governar Licurg. Simnides fa a Licurg i Eunom fills de Pritanis d'Esparta. Probablement s un rei imaginari i hauria de ser identificat amb Polidectes. Pausnies diu que en el regnat de Polidectes i Eunom, Esparta va estar en pau.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186375" title="Eunom d'Atenes" nonfiltered="1685" processed="1680" dbindex="76693">
Eunom (Eunomus, Eunomos,        ) fou un almirall atenenc que fou enviat amb el comandament de 13 vaixells el 388 contra l'esparta Grgopes, vicealmirall d'Hieax i dels eginetes. Grgopes va escortar a Antlcides a Efes en la seva missi a la cort persa i al seu retorn va xocar amb la flota d'Eunom que el va expulsar d'Egina. A la nit Eunom va abandonar l'illa i fou perseguit per Grgopes que li va capturar quatre trirrems en un combat prop de Zoster a tica, i la resta va poder arribar al Pireu. 

Probablement es el mateix almirall Eunom que fou enviat per Con a Siclia per convncer a Dions el Vell de fer aliana amb Atenes contra Esparta, per la missi del qual no va tenir xit.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186377" title="Eunom de Locris" nonfiltered="1686" processed="1681" dbindex="76694">
Eunom (Eunomus, Eunomos,        ) fou un msic de Locris a la Magna Grcia (Itlia), que va participar als jocs pitis i va suplir amb enginy el trencament d'una corda del seu instrument.  Estrab diu que una esttua d'aquest msic es va aixecar a Locris


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186379" title="Eunom (metge)" nonfiltered="1687" processed="1682" dbindex="76695">
Eunom (Eunomus, Eunomos,        ) fou un metge grec que va viure al segle I aC o una mica abans. Una de les seves formules es esmentada per Asclepades Farmaci (Ap. Gal, de Compos. Medicam. sec. Gen.. 5.14. vol. 13. p. 850, 851.).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186381" title="Implementaci de referncia" nonfiltered="1688" processed="1683" dbindex="76696">
En informtica, una implementaci de referncia, o, menys habitualment, implementaci d'exemple, s un codi d'exemple d'un estndard, per ser usatcom suport per altres desenvolupadors que implementen les seves prpies versions. Un estndard s ms fcil d'entendre si es disposa d'un exemple que funciona. El propsit d'una implementaci de referncia s generalment el de promoure i familiaritzar un estndard entre la comunitat. Mentre s perfectament possible que la implementaci de referncia sigui usada a nivell didctic pel pur coneixement, a un nivell ms prctic, la intenci s la d'introduir l'especificaci entre els desenvolupadors i el mercat, ja que aquests estaran ms predisposats a fer les seves prpies implementacions i els seus clients adquiriran aquestes implementacions.

Una implementaci de referncia s, en general, una implementaci d'una especificaci escrita per ser usada com una interpretaci definitiva per aquesta especificaci. Durant el desenvolupament del joc de proves confirmant, almenys una implementaci relativament fiable, de cada interfcies s necessria (1) per descobrir errors o ambigitats en l'especificaci i , i (2) validar el funcionament correcte del joc de proves. 

d'una Implementaci de Referncia: (1) Desenvolupada concurrentment amb l'especificaci i el joc de proves; (2) Verifica que l'especificaci s implementable; (3) Habilita el joc de proves pel seu testeig; (4) Serveix com Estndard d'Or contra altres implementacions que poden ser mesurades; (5) Ajuda a clarificar les intencions de l'especificaci on les proves de conformitat sn inadequades

La implementaci de referncia pot ser de qualitat de producci o no ser-ho. Per exemple, molta gent considera que la implementaci de referncia Fraunhofer de l'estndard MP3 t poca qualitat en comparaci d'implementacions com LAME. Tanmateix, la implementaci de referncia X.Org del Sistema XWindow  no est preparada noms per l's, sin que tamb guanya popularitat com a sistema operatiu de tipus Unix de codi obert tal mateix; a aix hi contribueix el fet que l'actual versi s un fork de la popular implementaci XFree86 que X.Org va declarar en aquell moment com a implementaci de referncia.

Les implementacions de referncia tamb poden ser prohibides per l's comercial. El servidor d'aplicacions RI Java EE de Sun queda referenciat per una bibliografia formativa de gran qualitat de Java EE, per no pot ser usat amb llicncia de producci. Tanmateix, el Servidor d'aplicacions Sun Java System, est considerat per alguns com poca cosa ms que el propi servidor RI amb un acord de llicncia diferent.

 Referncies .










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186383" title="Eunones" nonfiltered="1689" processed="1684" dbindex="76697">
Eunones fou un rei dels adors o aors, amb el qual els romans es van aliar durant la seva guerra contra Claudi Mitridates II rei del Bsfor a la meitat del segle I, vers l'any 45. Quan Claudi Mitridates no es va poder sostenir es va refugiar a la cort d'Eunones, que se'n va apiadar i va escriure a l'emperador Claudi en favor seu.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186393" title="Jaime Mayor Oreja" nonfiltered="1690" processed="1685" dbindex="76699">
Jaime Major Oreja ( Sant Sebasti, Pas Basc 1951 ) s un poltic basc, actual eurodiputat i Ministre de l'Interior en els governs de Jos Mara Aznar.

Biografia.
Va nixer el 12 de juliol de 1951 a la ciutat de Sant Sebasti, capital de la provncia de Guipscoa, nebot de l'exministre Marcelino Oreja Aguirre i membre d'una famlia carlista. Va estudiar enginyeria agrnoma a la universitat.

Activitat poltica.
El 1977 va participar en el nou projecte poltic Demcrates Independents Bascos, per el fracs d'aquesta formaci poltica en les primeres eleccions generals el va fer ingressar a la Uni del Centre Democrtic (UCD). En aquesta formaci va ocupar el crrec de Secretari General del partit de Guipscoa i secretari adjunt de Relacions Internacionals, sent escollit diputat al Congrs de Diputats en les eleccions generals de 1979.

El 1980 fou escollit parlamentari autonmic, Conseller de Turisme del Govern preautonmic i diputat per Guipscoa. El 1982 va ser designat delegat del Govern Central al Pas Basc. En les eleccions autonmiques de 1984 es present a com candidat a lehendakari per Coalici Popular, la marca electoral de la coalici entre Aliana Popular, el Partit Demcrata Popular i la Uni Liberal, esdevenint portaveu d'aquesta agrupaci al Parlament Basc. 

L'any 1989 fou nomenat director poltic per a la campanya de les eleccions europees del Partit Popular (PP), nova marca d'Aliana Popular, sent nomenat president de la Gestora del PP Al Pas Basc. 

En les eleccions generals al Congrs de 1989 fou escollit diputat, renunciant al seu esc per a presentar-se com a candidat a lehendakari en les eleccions basques de 1990, candidatura que novament encapal el 1994. 

El 1995, desprs de l'assassinat per part d'ETA de Gregorio Ordez, encapal la llista del PP a l'ajuntament de Sant Sebasti, i el 1996 fou nomenat sotssecretari general del partit durant el XII Congrs Nacional. Novament escollit diputat al Congrs en les eleccions generals de 1996, repet en les eleccions de l'any 2000 i 2004. Amb la victria del Partit Popular en les eleccions de 1996, i en la formaci del primer govern de Jos Mara Aznar fou nomenat Ministre de l'Interior, repetint novament en la formaci del segon govern, abandonant per el seu crrec el 28 de febrer de 2001 per presentar-se com a lehendakari, quedant en tercera posici.

Novament diputat al Congrs en les eleccions de 2004, renunci al seu esc al juliol d'aquell mateix any per esdevenir eurodiputat al Parlament Europeu, crrec que actualment desenvolupa com a vicepresident del Grup del Partit Popular Europeu.

 Postura davant el franquisme .

L'octubre del 2007, en una entrevista concedida a La Voz de Galicia, Mayor Oreja es preguntava perqu havia ell de condemnar el franquisme quan aquest formava part de la histria d'Espanya i representava a un sector molt ampli d'espanyols. A la mateixa entrevista, l'eurodiputat popular qualificava el franquisme de "situaci de extrema placidesa".

 Referncies .


Enllaos externs.
  Informaci de Jaime Mayor Oreja al Parlament Europeu;
  Entrevista amb Jaime Mayor Oreja;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186394" title="Lobera d'Onsella" nonfiltered="1691" processed="1686" dbindex="76700">


Lobera d'Onsella (en aragons Lobera d'Onsella) s una localitat aragonesa del partit judicial d'Eixea dels Caballers, a la comarca de les Cinc Viles (provncia de Saragossa).













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186395" title="Alexandre de Villadei" nonfiltered="1692" processed="1687" dbindex="76701">
Alexandre de Villadei (o Alexandre de Villedieu, Alexander de Villa Dei, Alexandre de Dol o Alexander Dolensis) (Villedieu-les-Poles, Normandia, 1160-1170? - ?, 1240-1250?), fou un escriptor, gramtic i matemtic normand.

Sembla que era de l'orde dels franciscans. Estudi, de jove,  a Pars.

s l'autor del Doctrinal o Doctrinale puerorum, un tractat gramatical llat en vers que tingu una gran difusi i repercussi, durant total la Baixa edat mitjana fins al Renaixement, en les universitat i centres educatius d'arreu d'Europa.
'
Fou l'autor igualment, entre altres obres, d'un tractat d'aritmtica, tamb en vers, denominat Carmen de algorismo, que assol igualment una gran difusi.

Referncies.


Bibliografia.
Alejandro de Villadei, El Doctrinal. Una gramtica latina del Renacimiento del siglo XII.. Traducci al castell i estudi introductori de Marco A. Gutirrez Galindo. Ediciones Akal, Madrid 1993. (ISBN 8446001403);









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186405" title="Eunus" nonfiltered="1693" processed="1688" dbindex="76702">
Eunus (      ) fou el cap els esclaus revoltats de Siclia durant la guerra dels esclaus iniciada vers el 136 aC.

Era nascut a Apamea de Sria i va esdevenir esclau d'Antgenes, un ric ciutad d'Enna a Siclia. Va atreure l'atenci ja que deia que tenia el do d'interpretar els somnis i sabia fer alguns jocs de mgia o treure flames per la boca. Per aquestes coses va guanyar una gran reputaci entre la poblaci ignorant. 

Un dia fou consultat pels esclaus d'un ric ciutad d'Enna, Damfil, que tractava amb excessiva duresa als esclaus, i havien planejat una revolta. Eunus els va prometre xit i es va unir al seu intent. Reunits uns 400 esclaus van atacar sobtadament Enna i els esclaus de la ciutat se'ls van unir, quedant els amos de la ciutat. Es van cometre grans excessos i els lliberts de la ciutat foren tots executats excepte alguns que Eunus coneixia i pels que va intercedir. La filla de Damfil, que s'havia oposat sempre a les crueltats del seu pare i mare, fou tractada amablement i escortada amb seguretat fins a Catana. 

Eunus havia profetitzat mentre era esclau que esdevindria rei i quan desprs de la conquesta d'Enna fou escollit lder dels esclaus, va assumir el ttol reial i el nom d'Antoc. En aquest temps Siclia tenia un gran nombre d'esclaus, majoritriament sirians,  molts dels quals rpidament es van unir al seu compatriota i es van dirigir a Enna. El culte a Atargatis, una deitat siriana equiparada a Demeter, fou establer per Antoc. S'ha trobar alguna moneda amb el seu nom.

Una revolta separada va esclatar al sud de l'illa dirigida per Cle, un cilici, que va reunir cinc mil esclaus armats i va assolar el territori d'Agrigent; desprs es va unir  Eunus, i va acceptar ser el seu lloctinent. La revolta no va parar de guanyar volada i els esclaus rebels van arribar a ser uns 20.000. Hi van haver altres revoltes a Itlia del sud i fins i tot a tica.

Els pretors romans enviats amb exrcits reduts contra els rebels foren derrotats, i altres forces enviades contra els esclaus acabaren igualment derrotades. El 134 aC fou enviat a l'illa el cnsol Gai Flavi Flac, que tampoc va aconseguir el propsit (la part principal de l'exrtit rom estava ocupat a Numncia), i a l'any segent (133 aC) fou enviat el cnsol Luci Calpurni Pis Frugi que finalment va aconseguir derrotar els esclaus en una gran batalla prop de Messana. Tot seguit es va iniciar el setge d'Enna per no es va acabar perqu era un setge dificil i Roma bullia amb les propostes reformistes de Tiberi Grac.

A l'any segent (132 aC) el cnsol Publi Rutili va aconseguir ocupar Tauromenium i Enna, els dos principals quarters dels rebels. Quan Enna es va rendir a Perpenna, trib militar de Rutili, Eunus va fugir amb els seus seguidors i es van refugiar a llocs muntanyosos i rocosos inaccessibles, per finalment fou capturat en una cova i portat davant de Rutili. 

El cnsol no el va matar probablement per portar-lo a Roma al seu triomf per va morir de malaltia (anomenada morbus pedicularis) a la pres de Morgntia.

Encara que Diodor de Siclia el considerava un engalipador i sense cap gracia personal, els seus xits i el fet de tenir tants seguidors i tant de temps, aix com algunes ancdotes conegudes de la seva vida mostren que era geners, actiu i capa.

La seva lluita fou l'origen d'una revolta posterior entre el 104 aC i el 101 aC, dirigida per Salvi Trif i Ateni, i ms tard de la gran revolta d'Esprtac el 73-71 aC.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186407" title="Mara del Pilar del Castillo Vera" nonfiltered="1694" processed="1689" dbindex="76703">

Mara Pilar del Castillo Vera ( Nador, Marroc 1952 ) s una poltica espanyola, Ministra d'Educaci, Cultura i Esports durant el segon govern de Jos Mara Aznar i actual eurodiputada al Parlament Europeu.

Biografia.
Va nixer el 31 de juliol de 1952 a la ciutat marroquina de Nador. De jove va traslladar-se a Granada, on estudi cincies poltiques en la universitat d'aquesta ciutat i d'on posteriorment en fou professora.

Activitat poltica.
Afiliada al Partit Popular, entre 1995 i 1996 fou directora de la revista "Nueva Revista de Poltica, Cultura y Arte", i amb la victria del Partit Popular en les eleccions generals de 1996 fou nomenada presidenta del Centre d'Investigacions Sociolgiques (CIS), crrec que exerc fins l'any 2000. 

En la nova formaci de govern de Jos Mara Aznar desprs de les eleccions generals de 2000 fou nomenada Ministra d'Educaci, Cultura i Esports, ministeri que va unificar els departament d'educaci, cultura i esports.

En les eleccions generals de 2004 fou escollida diputada al Congrs de Diputats per la provncia de Granada, esc que abandon el juliol del mateix any per esdevenir eurodiputada al Parlament Europeu.

Enllaos externs.
  Informaci de Pilar del Castillo al Parlament Europeu;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186413" title="Tapion" nonfiltered="1695" processed="1690" dbindex="76704">
En el manga Bola de Drac, Tapion s un heroi del planeta Konatsu, en la Galxia del Sud, que va participar en la lluita on el dimoni Hildegarn va ser separat en dues parts. Tapion va absorbir la part superior del monstre i desprs va ser segellat ell mateix dintre d'una caixa mgica de msica i enviat a l'espai perqu el dimoni mai pogus unir-se novament.

Tapion posseeix una estranya flauta, amb la qual toca una curiosa melodia que utilitza per a controlar al monstre quan intenta escapar del seu cos, i l'espasa que es va usar per a dividir-lo en dues.

Milers d'anys desprs, el mag Hoi allibera a Tapion de la caixa per a aix alliberar tamb a Hildegarn, per Tapion aconsegueix controlar-lo. No obstant aix, finalment Hoi assoleix el seu objectiu i uneix les dues meitats del monstre. Tapion intenta dominar-lo amb la seva flauta, sense xit.

Una vegada derrotat el monstre, grcies a Son Goku, Bulma construeix una mquina del temps perqu Tapion regressi al seu propi planeta i temps. Abans de partir, Tapion li regala la seva espasa a Trancs.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186416" title="Llus de Santngel" nonfiltered="1696" processed="1691" dbindex="76705">

Llus de Santngel ( -1498), cortes de Ferran el Catlic i protector de Cristfor Colom; fill de Llus de Santngel el Vell i de Brianda. Era membre d'una famlia de conversos d'origen jueu aragons procedent de Daroca, una de les comunitats hebraiques ms prsperes d'Arag el segle XIV, fundada pel seu avi Azaras Ginillo, posteriorment conegut amb el nom convers de Llus de Santngel. Azaras, mercader, per convenincia de negocis va haver de traslladar-se a Valncia. Segons consta en el Llibre dels Avenaments, es va installar al carrer anomenat "dels Castellvins" o "d'En Joan Boix", situat a la parrquia de Sant Toms. Azaras va morir el 1444.

El seu pare Llus va ser tamb comerciant (i hereu universal del seu pare). Sempre va tenir excellents relacions amb els reis Alfons el Magnnim i Joan II. Es va enriquir a causa de diversos negocis, per sobretot grcies a la concessi adjudicada per Joan II de l'arrendament de drets pagats pels genovesos residents a Valncia. Va tenir dos fills ms: Jaume i Galceran; va morir cap al 1476.

Joan II va encarregar a Santngel fill la recaptaci dels interessos reials a Valncia; des del 1478 va treballar directament per a la corona. Al cap de pocs mesos de la mort del rei Joan, el nou rei Ferran, el 12 de maig de 1479, "en vista de la indstria provada, fidelitat i moderaci de Llus de Santngel", li concedeix el nomenament d'una de les alcaldies de la Seca de la Moneda de Valncia.

Llus de Santngel va ser nomenat escriv de raci el 13 de setembre de 1481. La seva funci principal a la cort del rei Ferran era la de financer, la de deixar diners al monarca, que aquest desprs li tornaria amb crrec a diverses rendes.

Tanmateix, per la seva posici i pel fet de ser jueu, fou vctima de molts intents de desfer-se d'ell. El rei, per, el considerava fonamental i va assumir la seva protecci davant la Inquisici. Aix, el 30 de maig de 1497 va obtenir d'Isabel i Ferran un privilegi excepcional: l'estatut de netedat de sang. D'aquesta forma i malgrat els seus orgens, ni ell ni els seus descendents no podrien ser portats d'aleshores en davant els tribunals del Sant Ofici.

Va ser determinant per a la consecuci de l'expedici de Colom, que va conixer el 1486, ja que va convncer la reina Isabel d'acceptar les pretensioses condicions imposades pel futur almirall a les Capitulacions de Santa Fe, firmades per Santngel com a secretari del rei. Aix, va assumir la direcci econmica de l'empresa, assegurant la part que corresponia aportar a la corona de la seva fortuna personal i sense interessos: 1.140.000 maraveds. Aquesta operaci va ser un prstec que es va cancellar amb rendes castellanes, seguint la lnia marcada pels monarques d'excloure la Corona d'Arag de qualsevol participaci en els assumptes relatius al Nou Mn.

 Enllaos externs .
Llus de Santngel, dins arteHistoria ;
Carta de Colom a Llus de Santngel, dins www.educ.ar  ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186419" title="Rupen I" nonfiltered="1697" processed="1692" dbindex="76706">
Rupen I (        ) (1025 - 1095)  fou el fundador del Regne de la Petita Armnia o Regne d'Armnia Menor o Regne armeni de Cilcia, suposat descendent dels bagrtides i emparentat amb Gagik II d'Ani. Vers el 1080 era un cap armeni de Gobidar i Goromoso, que es va installar a les muntanyes de Cilcia, a Partzerpert, al nord-oest de Sis. Fou el fundador de la dinastia Rupeniana.

Els seljcides no s'ocupaven de les fortaleses de muntanya i al arribar la Primera Croada van esdevenir massa ocupats; els bizantins van recuperar llavors les terres de la plana per no tenien prou fora per expulsar als armenis de les seves fortaleses. Durant alguns anys va lluitar amb els bizantins. Va morir el 1095 i fou enterrat al monestir de Castalon. El va succeir el seu fill Constant I d'Armnia Menor (Gosdantin I).




Notes.


Referncies.

Jacob Ghazarian, (2000), The Armenian Kingdom in Cilicia During the Crusades, Routledge Curzon.
The Barony of Cilician Armenia (Kurkjian's History of Armenia, Ch. 27);
Ren Grousset, "L'empire du Levant" Pars, reeedici 1992.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186420" title="Leviatan (desambiguaci)" nonfiltered="1698" processed="1693" dbindex="76707">


El Leviatan s un monstre mar bblic.
Leviatan (Hobbes): llibre de Thomas Hobbes de filosofia poltica publicat el 1651.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186421" title="Rupeniana" nonfiltered="1699" processed="1694" dbindex="76708">
La dinastia rupeniana o rupnida o dels rupnides o rupenians fou una dinastia armnia establerta a Cilcia que fou de fet independent a partir del 1080. El seu nom deriva del primer prncep Rupen I. Els prnceps d'Armnia Menor foren ms tard reis (sota Lle II d'Armnia Menor 1187-1219) fins que el 1226 es va establir la dinastia hethumiana o hethmida o dels hethumians o hethmides.

El prnceps i reis rupenians foren:

Rupen I  1080-1095;
Constant I o Gondastin I  1096-1102;
Toros I 1102-1129;
Constant II o Gondastin II  1129;
Lle I o Levon I  1129-1138;
Ocupaci bizantina 1138-1173;
Toros II 1143-1168 (a la muntanya);
Rupen II 1168-1169 (a la muntanya);
Mleh o Mil 1169-1174 (a la muntanya 1169-1173);
Rupen III 1175-1187;
Lle II  1187-1219 (rei 6 de gener de 1199);
Isabel o Zabel (sota regencia) 1219-1224;
Felip d'Antioquia 1224-1225;
Interregne, Zabel (reina titular) i Constant de Lampron (regent) 1125-1126;
Zabel es casa amb Hethum, fill de Constant de Lampron, que obre la dinastia hethumiana 1226;

Genealogia.
 Rupen I, (  1095) 
  
    > Constant (  1100), prncep d'Armnia Menor
       
         > Beatriu, casada amb Jocelin I d'Edessa, comte d'Edessa (  1131)
       
         > Toros I (  1129) prncep d'Armnia Menor
       
         > Lle I (  1138)
           X Beatriu de Rethel
            
              > Esteve d'Armnia Menor (  1165), generalissim
                X Rita de Barberon (  1210)
                 
                   > Rupen III (   1186), prncep d'Armnia Menor
                     X Isabel, filla d'Onfroi III de Toron
                      
                        > Alicia, casada amb Ramon IV de Trpoli
                      
                        > Felipa, casada amb Teodor I Lscaris, emperador a Nicea
                 
                   > Lle II (  1219), rei d'Armnia Menor
                     X1) Isabel d'ustria
                     X2) Sibilla de Lusignan
                      
                        > Isabel d'Armnia (1211-1252) reina d'Armnia Menor
                          X1) Felip d'Antioquia (  1226), rei d'Armnia Menor
                          X2) Hethum I (vers 1200 - 1270), rei d'Armnia Menor
                      
                        > Estefania, casada amb Joan de Brienne
                 
                   > Dolete casada amb Bertran Embriaco, de la casa senyorial de Gibelet
            
              > Toros II (1115   1169) prncep d'Armnia Menor
                X 1149 Isabel, filla de Jocelin II d'Edessa
                 
                   > Rupen II (  1170), prncep d'Armnia Menor
                 
                   > Filla de nom desconegut, casada a Hethum III, senyor de Lampron 
                 
                   > Filla de nom desconegut, casada  Isaac Ducas Comn, emperador bizant a Xipre
            
              > Mleh (   1174), prncep d'Armnia Menor




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186422" title="Rupen" nonfiltered="1700" processed="1695" dbindex="76709">


Nom de tres reis de la Petita Armnia. El nom es pronunciava Rupen entre els armenis de Cilcia i els de Constantinoble (armenis occidentals) i Ruben entre els armenis de la gran Armnia (armenis orientals).

Rupen I  1080-1096;
Rupen II 1167-1170;
Rupen III 1175-1187;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186428" title="Constant I d'Armnia Menor" nonfiltered="1701" processed="1696" dbindex="76710">
Constant I (Gosdantin I) (armeni:            ) (vers 1060- 24 de gener de 1102) fou prncep d' Armnia Menor o Petita Armnia, de la dinastia rupeniana. Va succeir com a sobir al seu pare Rupen I el 1095. 

Al comenament del seu regnat es va apoderar de la fortalesa bizantina de Vahka (Fikh), al  nord de Sis, a l', a la vora de la part superior del riu Seihun, un basti slid on va establir la seva residncia.

Quan van arribar els croats els va donar provisions i altres ajuts i va rebre dels caps croats els ttols de comte i bar. 

Va tenir quatre fills: Beatriu (que es va casar amb Jocelin de Courtenay (que desprs fou comte d'Edessa), Toros I (el successor), Lle I (successor de Toros) i una noia de nom desconegut que es va casar amb Gabriel, el senyor armeni de Melitene.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186432" title="Toros I" nonfiltered="1702" processed="1697" dbindex="76711">
Toros I (armeni:        ) fou prncep d'Armnia Menor o Petita Armnia de la dinastia rupeniana, que va succeir al seu pare Constant I d'Armnia Menor el gener del 1102.

Aliat a Tancred d'Hauteville, prncep d'Antioquia, va derrotar els seljcides a Marash el 1107 i als bizantins a Anazarbe el 1108 ocupant Sis i les viles de la zona dels afluents orientals de la part alta del riu Sehiun. Sis va esdevenir la capital del principat. 

Va establir monestir i esglsies i va poder dominar als seljcides i als bizantins. Va morir el 1129 i com que el fill gran Oshin l'havia premort, la corona va passar al seu fill segon Constant II d'Armnia Menor.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186433" title="Constant II d'Armnia Menor" nonfiltered="1703" processed="1698" dbindex="76712">
Constant II  o Gosdantin II (armeni:            ) fou prncep d'Armnia Menor o Petita Armnia, de la dinastia rupeniana, que va succeir al seu pare Toros I el 1129. Aprofitant que era menor d'edat el seu oncle, Levond o Lle I d'Armnia Menor  el va enverinar i va assolir el tron. El jove prncep fou enterrat a Trazarg.



Nota .



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186435" title="Lle I d'Armnia Menor" nonfiltered="1704" processed="1699" dbindex="76713">
Lle I o Levond I (armeni:        ) (mort el 14 de febrer de 1140) fou prncep d' Armnia Menor o Petita Armnia, de la dinastia rupeniana. Va succeir al seu nebot Constant II d'Armnia Menor el 1129, al que va enverinar per apartar-lo del poder. 
 
Va continuar l'obra dels seus predecessors i va continuar avanant cap al sud. Primer va conquerir Korikos i vers el 1132 va conquerir Mamistra (Missis i Mopsustia), Adana i Tars, es a dir les tres principals ciutats de la plana de Cilcia.

El 1135 va ocupar Saravantikar, cosa a la que s'oposava el prncep Raimon d'Antioquia, (Raimon de Poitou 1130-1149) que la volia per a ell i tanmateix aspirava a dominar la plana cilcia; aix el 1136, Raimon el va fer presoner a traci i va demanar un rescat de seixanta mil peces d'or i l'entrega de  Saravantikar, Mamistra, i Adana, a ms de la promesa d'ajut contra l'emperador Joan II Comn. Lle va haver d'acceptar les condicions per una vegada alliberat va retornar a l'ofensiva, va recapturar les ciutats i va atacar territori del principat d'Antioquia que estava aliat al regne de Jerusalem. Jocelin II d'Edessa va fer de mediador entre els dos estats per posar fi al conflicte (1137), cosa que va accelerar l'arribada d'un exrcit dirigit per Joan II Comn.

Els bizantins van ocupar Selucia del Tigris, Korikos, Tars, Mamistra, Adana, Hamdun i Anazarbe (juliol del 1137 desprs d'un setge). Lle es va retirar cap a les muntanyes del nord amb la seva segona dona i els fills. Gaban i Vahka van ser ocupades pels grecs el 1138 i Lle fou fet presoner i enviat a Constantinoble. Els seus fills d'un primer matrimoni es van refugiar a Edessa i els fills del segon matrimoni, i la dona, foren portats tamb presoners la capital bizantina. La data de la mort varia segons els autors i seria no abans del 14 de febrer de 1140 o el 1142. Forces fidels a Lle van recuperar Vahka pr un temps el 1139.

Es va casar amb primeres noces amb Beatriu de Rethel amb la que va tenir quatre fills: una filla de nom desconegut casada amb Vasil Tgha senyor de Kaisun, Raban i Rumqala fins el 1116; Constant que va morir a Edessa abans del 1144; Esteve, mort el 1165, nominal successor; i Mleh, mort el 1175. La segona dona era probablement una dama armnia, el nom de la qual no es coneix, i li va donar tres filles i dos fills, la filla gran fou la mare de Toms, que fou regent d'Armnia per compte de Rupen II el 1168-1169; la segona es va casar amb Joan Tzelepes Comn; el fill gran fou Rupen que va morir el  a Constantinoble desprs de ser cegat pels bizantins que tenien por de qu pogus tornar al pas; el segon fill fou Toros II; i la filla menor es va casar amb un membre de la casa de Bouillon, el senyor de Bagras, i fou mare de Folc de Bouillon senyor de Bagras.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186437" title="Toros II" nonfiltered="1705" processed="1700" dbindex="76714">
Toros II (armeni:        )  (mort el 1169) fou prncep d'Armnia Menor o Petita Armnia, de la dinastia rupeniana. Va succeir, amb un interregne de 5 anys,  al seu pare Lle I d'Armnia Menor que havia estat deposat el 1138 pels bizantins.

Quan es va produir la invasi bizantina del 1137, Lle I va fugir amb la seva segona dona i els seus dos fills Rupen i Toros cap al nord. Fets presoners el 1138 foren portats a Constantinoble on Lle I va morir probablement el 1140 i Rupen fou cegat el 1141 i va morir a causa del turment. 

Toros es va fer amics dels guardians i el 1143 va aconseguir escapar i al poc temps estava a Cilcia; molts nakharars de les muntanyes es van posar al seu costat i el 1145 va reconquerir Vahka i altres fortaleses del nord, i va anar baixant cap a la plana, i el 1151 va ocupar Mamistra, Hamdun i Tars, i el 1152 ja controlava tots els dominis paterns. 

El 1152 els bizantins van enviar un primer exrcit dirigit per Andrnic, cos de l'emperador Manel I Comn; algun nakharars rivals dels rupenians estaven al seu exrcit. Toros els va derrotar i Sempad, nakharar de Barbaron va morir en la lluita, mentre altres nakharars foren capturats (Oshin II nakharar de Lampron, Basili nakharar de Partserpert, i Tigranes, nakharar de Prakan). Oshin II el ms poders dels nakharars, va donar al seu fill Hethum (III) com a garantia de la meitat del seu rescat. Hethum fou rebut a la cort de Toros i es va negociar el seu casament amb una de les filles del prncep armeni, que es va realitzar.

Davant aquest fracs els bizantins van instigar la invasi de Masud el sold seljcida de Rum, el 1153. Toros va aconseguir fer front a aquest perill reconeixent com a sobir a Masud que es va retirar. El 1154 Masud va tornar a atacar el pas i va assetjar Anazarbe per un destacament enviat cap a Antioquia fou destrut pels templaris a les portes sries, i els seljcides desmoralitzats es van retirar altre cop. En l'atac seljcida del 1155 fou assetjada Hamdun per sense xit; desprs va pujar al tron seljcida Kilidge Arslan II i es va establir la pau.

Aquesta pau va estar a punt de trencar-se perqu Esteve, fill de Lle I amb la seva primera dona i per tant germanastre de Toros, que el 1138 havia estat nomenat generalssim pel seu pare per fer front als bizantins, i que de fet era el successor legtim, per les seves atribucions militars va fer incursions contra  els seljcides a la zona de Kokison (1157) i va intentar ocupar Marash sense xit. Toros s'oposava a aquestes accions, i no va donar suport a Esteve i va retornar Kokison a Kilidge Arslan i la pau es va restablir.

En aquest temps Toros es va enfrontar a Reinald de Chatillon pel castell de Bagras construt pels templaris a la frontera entre Armnia i Antioquia, que havia estat capturat pels bizantins i aquestos l'havien perdut davant els armenis. Reinald el reclamava com a seu i l'emperador Manel li va donar suport i el va incitar a la seva conquesta per tenir-lo en feu de Bizanci. Reinald fou derrotat en una batalla prop d'Alexandreta i el castell va romandre en mans del armenis com a feu d'una de les germanes de Toros i el seu marit i desprs del fill com Folc de Bouillon. Una mica desprs Toros el va entregar finalment als templaris a canvi d'una aliana perpetua per llavors Manel I Comn va refusar compensar a Reinald per la seva tasca, i finalment Reinald es va aliar amb Toros amb el que va fer conjuntament un raid a l'illa bizantina de Xipre on es van produir fets de gran crueltat.

Manel I va decidir que ja n'hi havia prou, i per posar fi al domini armeni i revenjar l'expedici a Xipre, va portar un fort exrcit a Cilcia. Va ocupar Anazarbe, Tars i desprs tota la regi. Toros es va refugiar a les fortaleses muntanyoses de l'Antitaure i es va establir a Dajikikar. El rei Baldu III de Jerusalem va fer una mediaci i finalment es va arranjar una pau per la qual Toros podia conservar les fortaleses de muntanya en feu de Bizanci; els bizantins restaven amos de les terres planes i de les principals ciutats.

La guerra es va reprendre el 1162. Toros va reconquerir Vahka i Anazarbe, per per por de provocar un enfrontament general amb els bizantins va signar un tractat de pau amb l'imperi el 1163. 

El 7 de febrer de 1165 el governador bizant de Tars, Andrnic Euphorbenus, va convidar a un banquet al generalssim Esteve, i el va assassinar en revenja per les expedicions contra els bizantins o contra territori bizant que havia fet entre 1158 i 1163. Toros va respondre amb una matana general de bizantins als seus dominis. La guerra semblava inevitable per es va evitar pels esforos diplomtics del rei Amalric I de Jerusalem.

Vers el 1166 el seu germanastre Mleh (germ d'Esteve) va intentar matar al rei, per Toros va descobrir el complot i a Mleh se li van confiscar les propietats i se li va treure el poder; va sortir d'Armnia Menor cap a Antioquia i desprs cap a Alep on es va posar al servei de l'atabeg Nur al-Din.

El 1168 Toros va abdicar i es va retirar a un monestir deixant el poder al seu jove fill Rupen II sota regncia del seu nebot Toms, fill de la germana gran de Toros.

Va deixar tres fills, el esmentat Rupen II, una filla que es va casar amb Hethum III de Lampron, i un altre filla que es va casar amb l'emperador de Xipre. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186438" title="Bilzen" nonfiltered="1706" processed="1701" dbindex="76715">


Bilzen (limburgus Bilze) s una ciutat a la provncia de Limburg a Blgica d'aproximadament 30.000 habitants.
 
Histria.
Fins a l'any 1795 era una de les bones viles del principat de Lieja i una part del comtat de Loon. Segueix un breu episodi d'annexi a Frana cap a la creaci al 1815 del Regne Unit dels Pasos Baixos. Des de 1830 s belga.

Monuments.
Com bona vila del principat de Lieja la ciutat tenia el dret de fortificar-se i d'erigir un perron, smbol de la llibertat i de la justcia.


Fitxer:AldenBiesen01.jpg |La comanadoria a Alden Biezen a Rijkhoven (Bilzen)

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186439" title="Rupen II" nonfiltered="1707" processed="1702" dbindex="76716">
Rupen II (armeni:         )  (vers 1155 1170) fou prncep d'Armnia Menor o Petita Armnia, de la dinastia rupeniana. Va succeir al seu pare Toros II sota regncia del seu oncle Toms (fill d'una germana de Toros II). El pare va entrar en un monestir i va morir als pocs mesos (vers 1169).

El seu oncle Mleh (germanastre del seu pare), que havia servit darrerament amb l'atabeg Nur al-Din d'Alep, noms saber la mort del seu germanastre va tornar al pas amb un exrcit posat al seu servei pel seu sobir d'Alep. Toms va fugir a Antioquia i Ruben II fou confiat al catolicos Sant Narss IV a Hromgla, per aquest va ser assassinat per agents de Mleh el mateix 1169. Mleh es va proclamar prncep.

Rupen II fou assassinat el 1170.



 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186440" title="Mleh" nonfiltered="1708" processed="1703" dbindex="76717">
Mleh (armeni:     ) (mort el 1175) fou prncep d'Armnia Menor o Petita Armnia, de la dinastia rupeniana. Va succeir al seu nebot Rupen II.

El 1167 va preparar un complot per assassinar al seu germanastre Toros II, que fou descobert. Les seves propietats foren confiscades i fou desposset dels seus crrecs. Va marxar desterrat cap a Antioquia i es va fer cavaller templari, per no va durar gaire i el 1168 ja era a Alep on va entrar al servei de l'atabeg Nur al-Din. Alguns cronistes diuen que es va convertir al islam.

El 1169, mort Toros III, Nur al-Din va enviar a Mleh amb un exrcit a l'Armnia Menor. El regent Toms va fugir a Antioquia (on va acabar assassinat per agents de Mleh) i el jove prncep Rupen II, posat sota la custodia del catolicos Sant Narss IV a Hromgla, va caure presoner mentre el catolicos era assassinat. El mateix Rupen fou assassinat (enverinat) al cap de pocs mesos, al 1170.

Mleh va canviar totes les aliances i va buscar el suport dels estats musulmans. El 1173 era prou fort per assaltar d'un sol cop les tres principals ciutats bizantines: Adana, Mamistra i Tars, que foren ocupades. L'estat armeni tornava a format un conjunt territorial complert.

Fou assassinat el 1174 a Sis probablement per instigaci dels senyors del pas que no volien un cap favorable als musulmans. Els senyors locals van buscar un successor. Esteve, assassinat el 1165, germ e Mleh, havia deixat tres fills de la seva dona Rita de Barbaron: Rupen (III), Lle (II) i Dolete (casada amb Bertran Embriaco). La corona fou atorgada al fill gran, Rupen III, que estava distant de les lluites de partits.


 


 Nota .










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186444" title="Principi d'autoritat" nonfiltered="1709" processed="1704" dbindex="76718">
En biologia, el principi d'autoritat era la norma existent segons la qual el nom vlid d'una espcie era el que li atribua el mxim especialista en un determinat grup taxonmic. Per descomptat podia existir ms d'un zoleg que es considers a si mateix com a mxim especialista per la qual cosa, en molts casos, no podia existir un acord sobre quin era el nom ms adequat d'una determinada espcie. 

Aquest situaci  va provocar una gran confusi en les denominacions cientfiques de la literatura zoolgica durant el segle XIX que va desencadenar l'aparici d'un Codi Internacional de Nomenclatura Zoolgica, una eina que ha estat acceptada internacionalment i que t com a finalitat l'estabilitat dels noms cientfics i la determinaci del nom que s'ha d'usar per denominar una espcie concreta d'animal. Aquest codi es va revisant i es va actualitzar l'any 1999.

Per tant, des de fa temps s un principi que ja no s vlid en la taxonomia zoolgica, i ha quedat obsolet. El principi al que s dna suport el Codi Internacional de Nomenclatura Zoolgica s el "principi de prioritat", pel qual el nom vlid d'un txon s el nom ms antic.

 Referncies .
 Monserrat, V. J. & Alonso-Zarazaga, M. A. (2004): "Fundamentos de la nomenclatura zoolgica". A: Barrientos, A. (ed.): Curso prctico de Entomologa, pp. 13-26. Manuals de la Universitat Autnoma de Barcelona, 41. ISBN 84-490-2383-1;
 Matile, L., Tassy, P. & Goujet, D. (1987): Introduction a la Systematique Zoologique (Conceptes, Principes, Mthodes). Biosystema, 1: 1-126.

 Enllaos externs .
 Pgina oficial del ICZN ;
 Text del Codi ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186445" title="Comissi Internacional de Nomenclatura Zoolgica" nonfiltered="1710" processed="1705" dbindex="76719">
La Comissi Internacional de Nomenclatura Zoolgica (International Commission on Zoological Nomenclature o ICZN) s una organitzaci dedicada a "obtenir i desenvolupar estabilitat i consens en la denominaci cientfica dels animals".

Va ser fundada el 1895, i t 28 membres de 20 pasos, principalment taxonomistes del camp de la zoologia. Els seus membres sn elegits en les assemblees generals de la "Uni Internacional de Cincies Biolgiques" (IUBS) o en altres Congressos Internacionals. La tasca de la Comissi t el suport d'un petit "Secretariat" que existeix en el Museu d'Histria Natural de Londres, i amb fons del "International Trust for Zoological Nomenclature" (ITZN), una organitzaci benfica. La Comissi assisteix a la comunitat zoolgica "a travs de la generaci i disseminaci d'informaci sobre l's ms correcte dels noms cientfics dels animals".

La ICZN publica el Codi Internacional de Nomenclatura Zoolgica, on hi apareixen les regles formals "universalment acceptades que governen l'aplicaci dels noms cientfics de tots els organismes animals". La Comissi tamb dota de regles per intentar solucionar problemes individuals que arriben a la seva consulta, realitzant el corresponent arbitratge si s necessari en casos contenciosos, on l'estricta adhesi al Codi podria interferir amb l'estabilitat del seu s. Aquestes regles es publiquen en el Bulletin of Zoological Nomenclature.

 Notes .


 Enllaos externs .
 Pgina oficial de la ICZN ;
 Text del Codi ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186449" title="Muralles romanes de Tarragona" nonfiltered="1711" processed="1706" dbindex="76720">
Les muralles romanes de Tarragona s una de les primeres grans obres que els romans van emprendre, desprs del desembarcament dels Escipions a Empries, l'any 218 aC, i de l'arribada a Trraco. I s que Trraco, en el context de la Segona Guerra Pnica, va constituir la principal base militar romana.

 La construcci de les muralles .

S'han pogut diferenciar dues fases en el seu procs de construcci. La primera, datada en els primers anys de la presncia romana, amb una amplada de 4 metres per 6 d'alada; era reforada mitjanant torres de planta quadrangular d eles quals en coneixem tres: la de Minerva (o Sant Mag), la del Cabiscol (o Seminari) i la de l'Arquebisbe. La segona fase respon a un canvi de plantejament arquitectnic i estratgic amb la fita d'augmentar l'amplada a 6 metres i l'alada a 12. Aquesta segona fase es produeix pocs anys ms tard de la fundaci de la ciutat i, sembla, que es pot relacionar amb les campanyes militars del cnsol Cat per reprimir la revolta de les tribus indgenes, tot just comenat el segle II aC.

Els llenos de les muralles i de les torres presenten la mateixa tcnica constructiva: la base s constituda per blocs megaltics on s'obren petites portes (portelles) per les que noms es podia passar a peu. Damunt del scol megaltic es recolza el doble parament de carreus tallats i, generalment, encoixinats, fins a completar l'alada.

Les marques de picapedrer en alfabet dels ibers, que encara ara sn visibles en alguns carreus de la muralla, denoten la participaci d'indgenes en la seva construcci, sota la direcci dels enginyers militars romans.

Pel que fa a les portes d'accs, noms en coneixem una, situada molt a prop de la torre de Minerva, encara que fortament emmascarada per aprofitaments posteriors.

 Transformacions posteriors .

El caire de plaa militar de Tarragona al llarg de la Histria ha fet que les transformacions i les restauracions de la muralla es produssin repetidament, especialment a l'edat mitjana i en el decurs de la Guerra de Successi (1702 1714), quan els anglesos varen construir la Contramuralla o Falsa Braga. Tamb ha estat aprofitat per a insta lar-hi habitatges en l'espai existent entre ambds paraments en els quals s'han obert, a ms, finestres i balconades.

Tenen la consideraci de B Cultural d'Inters Nacional.



 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186450" title="Cremat" nonfiltered="1712" processed="1707" dbindex="76721">


Un rom cremat, o simplement cremat, s una beguda alcohlica elaborada amb rom o amb un altre aiguardent, caf (en gra i en infusi), sucre, pell de llimona i espcies, entre les quals la canyella.

Es posa tot en una cassola de terra i s'encn perqu perdi una part de l'alcohol (uns 10 minuts). Qui l'ha preparat el serveix en els gots o tasses (ms adients, perqu tenen nansa i aquest beuratge s calent).

s la beguda que acompanya millor les havaneres. Originari de la Costa Brava, s'ha ests per tot el litoral, fins i tot terra endins.

En alguns pobles de la costa de la provncia de Castell es fa noms amb caf i rom, i es deixa cremar quasi mitja hora.

S'anomena "calmant" a Herbers i als pobles dels Ports de Morella, la Tinena de Benifass i el Matarranya; s'elabora amb rom, sucre i caf  en infusi. Es posa tot en una cassola de terra o en una palancana i s'encn perqu perdi una part de l'alcohol fins que els entesos probadors diuen que ja est bo. S'apaguen els llums mentres es prepara i s'acompanya de cants adients i les notes d'una guitarra


Vegeu-ne tamb.
 Queimada;

Referncies.


Enllaos externs.
 Recepta d'un cremat de rom per a 8 persones. ;
 Poema "El cremat" de Joan Vinyoli. ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186452" title="Ginebra (licor)" nonfiltered="1713" processed="1708" dbindex="76722">
La ginebra s un aiguardent compost que s'obt de diferents cereals (blat, civada, ordi, blat de moro), de gra o de canya de sucre, originari d'Holanda al segle XVI, de 38-50.

El mot "ginebra" ve de l'neerolands genever, que deriva del francs genivre (ginebr), per tamb pot tindre altres aromes com anglica, ans, com, coriandre o taronja.

A Anglaterra, la ginebra ms seca s la London Dry, i la que t ms sabor s la Plymouth .

Referncies.



Vegeu tamb.
 Gin de Menorca;

Enllaos externs.

 Histria d'aquest licor i usos que se'n poden fer. ;
 Web del Museu Nacional de la Ginebra de Hasselt (Blgica). , ,  i ;
 Web oficial de la marca de ginebra Gordon's. ;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186455" title="Retroenlla" nonfiltered="1714" processed="1709" dbindex="76723">
En informtica el retroenlla (en angls trackback) s un enlla invers que permet conixer quins enllaos apunten cap a un determinat article (post) d'un bloc; d'aquesta manera avisa a un altre bloc que s'est citant un dels seus articles. Es tracta d'un concepte originat al mn blocaire. s la continuaci d'un determinat article (post) en altre Blog distint (o sigui, d'altra persona), per que deixa constncia que ho est fent en l'article original, mitjanant un enlla entre ambds, que est en un apartat diferenciat dels comentaris.

Els trackbacks a un article queden reflectits habitualment al peu del mateix, ms o menys en el lloc que apareixen els comentaris.

Si un bloc admet retroenllaos vol dir que s capa de rebre avisos d'altres blocs de forma que els dos articles d'ambds blocs (el citat i el citador) queden relacionats entre s. Els retroenllaos d'un article queden exposats habitualment al peu del mateix article, ms o menys al lloc on apareixen els comentaris.

L'especificaci anglesa de trackback i la seva implementaci foren desenvolupats per Six Apart, creadors del CMS Movable Type.

Vegeu tamb.
Pingback;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186465" title="Conceptisme" nonfiltered="1715" processed="1710" dbindex="76724">
El conceptisme s un corrent del barroc literari (especialment l'espanyol) caracteritzat per la complicaci del contingut de les poesies, amb referncies a la mitologia grecollatina, jocs de paraules i d'enginy, metfores complexes i neologismes que busquen impactar el lector per l'associaci de termes en un principi allunyats. El mxim exponent d'aquesta escola s Francisco de Quevedo, qui inventava mots compostos humorstics per parodiar la situaci del pas o d'algunes professions.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186468" title="Mestres Cellerers de Catalunya" nonfiltered="1716" processed="1711" dbindex="76725">
Els Mestres Cellerers de Catalunya s una associaci professional privada i lliure, d'mbit catal, fundada per dur a terme activitats d'acord amb la seua finalitat, la promoci i la divulgaci de les relacions humanes, socials, culturals i tcniques referides al vi, al cava i a tot tipus de begudes espirituoses.

Pretn posar a l'abast dels consumidors productes servits en establiments d'alt nivell de qualitat, amb un tracte hum correcte. Cadascun disposa de personal especialitzat per tal d'oferir bona atenci i assessorament als clients.

Referncies.


Enllaos externs.
Web oficial d'aquesta associaci. ;
 Els Mestres Cellerers de Catalunya i la promoci del vi novell a Catalunya. ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186471" title="Culteranisme" nonfiltered="1717" processed="1712" dbindex="76726">
El culteranisme s un corrent literari barroc oposat al conceptisme. Es basa en la complicaci formal, amb referncies clssiques, cultismes (d'aqu ve el nom) i paraules poc usuals, preferentment esdrixoles i derivades. Les obres culteranes pretenen admirar el lector per la seva perfecci, estan dirigides a la racionalitat. El seu mxim exponent s Luis de Gngora.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186473" title="Mostra de Vins i Caves de Catalunya" nonfiltered="1718" processed="1713" dbindex="76727">
La Mostra de Vins i Caves de Catalunya s organitzada per l'INCAVI, des de l'any 1980, pels volts de les festes de la Merc a Barcelona. 

s una galeria de vins i caves on el consumidor pot degustar les elaboracions de les diferents denominacions d'origen vitivincoles de Catalunya. 

Aquesta mostra va nixer amb la voluntat d'acostar els vins i caves als consumidors, i per aquest motiu no t un emplaament fix, sin que s'ubica en els espais que ms public congreguen.


Referncies.



Enllaos externs.


 Informaci d'aquest esdeveniment i de les seues edicions anyals. ;
 Informaci sobre la 26a. edici d'aquesta mostra al Moll de la Fusta de Barcelona. ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186478" title="Eye in the Sky" nonfiltered="1719" processed="1714" dbindex="76728">

Eye in the Sky fou el sis lbum de The Alan Parsons Project. Va sser publicat el 1982. L'ull d'horus incls a la portada d'aquest teball s'ha convertit en un dels smbols ms famosos del grup.

Algunes revistes consideren aquest treball com el ms venut de la carrera de The Alan Parsons Project, mentre que d'altres consideren que s Ammonia Avenue el que t aquest honor.

Com a cantants hi van participar Eric Woolfson, David Paton, Chris Rainbow, Lenny Zakatek, Elmer Gantry i Colin Blunstone.

Eye in the Sky cont la can ms reeixida del grup, del mateix nom, cantada per Eric Woolfson i que va assolir la posici nmero #3 a la llista Billboard. 

Aquest lbum tamb cont la pea instrumental "Sirius" que ha estat mpliament utilitzada en events esportius als Estats Units. A destacar que el tema servia per presentar els jugadors dels Chicago Bulls, durant l'era liderada per Michael Jordan, quan entraven a la pista. Tamb l'utilitzaven com a entrada els Nebraska Cornhuskers, l'equip de futbol americ de la Universitat de Nebraska, i Ricky "The Dragon" Steamboat, un professional llegendari de lluita lliure.

L'any 2007 es va tornar a publicar amb una millora del so de 3 canons: "Sirius", "Old and Wise" i "Silence and I";  i amb 3 canons indites ("Any other day", "The Naked Eye" i "Eye Pieces").

Llista de canons.
 "Sirius" (instrumental)   1:54;
 "Eye in the Sky"   4:36 (Ull en el cel);
 "Children of the Moon"   4:51 (Nens de la lluna);
 "Gemini"   2:11;
 "Silence and I"   7:19 (Silenci i jo);
 "You're Gonna Get Your Fingers Burned"   4:22 (Et cremars els dits);
 "Psychobabble"   4:51;
 "Mammagamma" (instrumental)   3:34;
 "Step By Step"   3:54 (Pas a pas);
 "Old And Wise"   4:55 (Vell i sabi);
 ;
Temes adicionals a la versi del 2007:
 "Sirius" (demo)   1:56;
 "Old And Wise" (veu d'Eric Woolfsonl)   4:43 (Vell i savi);
 "Any Other Day" (studio demo)   1:42 (Qualsevol altre dia);
 "Silence And I" (veu d'Eric Woolfson)   7:33 (Silenci i jo);
 "The Naked Eye"   10:49 (L'ull nu);
 "Eye Pieces"   7:51 (Trosos d'ull);









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186479" title="Museu de les Cultures del Vi de Catalunya" nonfiltered="1720" processed="1715" dbindex="76729">

El Museu de les Cultures del Vi de Catalunya s una secci del Museu de Vilafranca del Peneds i ocupa una antiga casa-palau dels reis de la Corona d'Arag.

Compta amb amplis fons propis, amb eines i estris antics i moderns, maquetes i models autntics que reflecteixen l'evoluci de la tecnologia aplicada a la vitivinicultura. Aix, hom hi pot trobar mfores, pitxells de cermica, copes d'estany i d'argent, exemplars de cristalleria de Bohmia, Murano o La Granja de San Ildefonso, etc. Tamb hi ha exemplars de l'artesania de la fusta i odres de pell, una bona collecci de porrons, etc.

Hi sn reproduts cellers i tavernes d'Egipte i de Roma, i tamb el celler del Monestir de Poblet.

Tamb cal esmentar la collecci d'arts plstiques on el vi ocupa un paper central, amb cpies molt notables d'artistes clssics.

Historia del Edifici.

La seu central del Museu la trobem a la Plaa Jaume I, nms. 1 i 5.
L'edifici principal s l'antic palau medieval de la corona
catalanoaragonesa, construt entre els segles XII i XIII, i molt modificat
ulteriorment. Fou adquirit per l'Ajuntament de Vilafranca el 1936
per ubicar-hi el Museu. Al seu costat s'hi ubica Cal Pa i Figues, un edifici
adquirit posteriorment per al Museu i reconstrut completament entre 1966
i 1975. El primer dels espais es troba en plena reforma, mentre que
al segon s'hi ha instal.lat l'exposici estable Tast de VINSEUM, a la planta
baixa i s'han condicionat espais de magatzem i oficines.

La capella gtica de Sant Pelegr, contigua a l'anterior immoble,
s un espai rehabilitat com a sala d'exposicions temporals del Museu.
Cremada el 1934, transformada en monument als caiguts del bndol
franquista, no fou reconstruda fins a comenament dels anys vuitanta.
El 28 d'agost de 2007 s'inaugur l'actual reforma que ha perms millorar
les installacions i adequar-la a les exigncies dels nous sistemes expositius.

A l'edifici del carrer de la Palma nm. 24, a cinc minuts del Palau Reial, el
Museu hi t instal.lat el seu Centre de Documentaci de la Vinya i el Vi
i la resta d'arxius.

Referncies.



Enllaos externs.

 asp Web oficial d'aquest museu. ;
 Informaci bsica sobre aquest museu. , ,  i ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186481" title="Fructria" nonfiltered="1721" processed="1716" dbindex="76730">
Fructria, Frugria o Fructesea s, dins de la mitologia romana el nom que rep una divinitat menor que guaita dels fruits de la terra. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186482" title="Eye in the Sky (can)" nonfiltered="1722" processed="1717" dbindex="76731">
Eye in the sky s la segona can de l'lbum del mateix nom del grup The Alan Parsons Project publicada el 1982. El tema comena amb les mateixes notes que acaben el tema inicial del disc, la instrumental "Sirius". Tot i aquesta uni de facto, les emisores de radio sempre han ems noms la segona part, ignorant la part instrumental.

"Eye in the sky" s segurament la can ms escoltada i valorada del grup. Avui en dia s, de llarg, la can ms escoltada a la rdio del grup The Alan Parsons Project. El tema "Eye in the sky" va aconseguir la posici nmero #3 a la llista Billboard dels Estats Units. Al Regne Unit la can no va funcionar de la mateixa manera. Curiosament, comenta Alan Parsons |...I hated the song when we first started recording it   I was quite ready to drop it altogether. Then we hit upon the hypnotic guitar chugs and it all came together. (Odiava la can quan vam comenar a grabar-la   de fet, estava preparat per retirar-la. Aleshores vam afegir-li a sobre una guitarra hipntica i ens va agradar a tots).

La can fa referncia a la novela 1984 de George Orwell. En aquesta es parla d'un futur on la privacitat individual no existeix degut a un ull, conegut com Gran germ, que ho veu absolutament tot. A la novela, els ciutadans estan constantment controlats per satlits i cmares de video.

L'origen d'aquesta can, segons explica el mateix escriptor i cantant Eric Woolfson, rau en la seva experncia en casinos i centres comercials, on el gran nombre de cmares de seguretat que vigilaben els tramposos i els lladres el van deixar totalment fascinat.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186484" title="Mscul tibial anterior" nonfiltered="1723" processed="1718" dbindex="76732">
El mscul tibial anterior s un dels msculs que es troben a la part anterior de la cama.

Origen.
A l'extremitat proximal de la tbia per sota del cndil lateral.
Als dos teros superiors de la cara lateral de la tbia.
A la fscia crural;

Inserci.
Al marge medial de la base del primer metatarsi.
A la superfcie plantar de l'os cuneforme medial.

Acci.
Flexi dorsal i eversi del peu.

Imatges addicionals.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186485" title="Mscul antagonista" nonfiltered="1724" processed="1719" dbindex="76733">
Un antagonista s un tipus de mscul que actua en oposici al moviment generat per l'agonista i s responsable de tornar l'extremitat a la seva posici inicial.

Enllaos externs.
 Exemples d'antagonistes;
 Exemples d'antagonistes;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186486" title="Tina de fermentaci" nonfiltered="1725" processed="1720" dbindex="76734">

Una tina de fermentaci  s un dipsit en el qual t lloc la fermentaci alcohlica del most.

Les millors sn les d'acer inoxidable, encara que siguin cares de cost. Les portelles, aixetes i colls de tina, tamb han d'sser inoxidables o b han de portar un revestiment, per tal d'evitar la contaminaci per ferro o per coure, que poden produir greus transtorns al vi. Les de ciment armat, algunes de les quals sn enormes, fan molt difcil el control del procs, i actualment sn  poc usades.

El clima dels Pasos Catalans, de setembres generalment calorosos, fa aconsellable que comptin amb algun sistema de refrigeraci per tal de controlar la temperatura del procs, punt fonamental en l'obtenci d'un vi de qualitat.

A la poblaci rossellonesa de Tur presumeixen de tindre la tina de roure ms gran de tot el planeta.

Referncies.



Enllaos externs.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186495" title="El Mojal" nonfiltered="1726" processed="1721" dbindex="76735">


El Mojal o El Mujal s un petit poble que es troba a l'oest del poble de Navs, al costat de l'antic cam de la sal de Cardona a Vic. En el seu terme s'han localitzat restes arqueolgiques de l'Edat dels Metalls i d'poca Romana.

La primera referncia documental s del 938. Fou un castell, que des del segle XIV va pertnyer als senyors de Balsareny.

L'esglsia de la Santa Creu fou parrquia fins als primers anys del nostre segle, quan pass a dependre de Navs. Tingu Sant Gens de Masadella com a sufragnia. Era un poble rural dispers format pels masos Bartomeus, l'Oliva, Santacreu, el Sol i la Torra, que fou la casa-castell. Al llarg dels segles XVIII i XIX hi va crixer un nucli concentrat.

Santa Creu del Mojal.
s una esglsia d'origen romnic; en queda la porta d'entrar adovellada. L'edifici actual s d'estil gtic. A l'altar major, s'hi conserva una interessant decoraci barroca sobre guix.

Festa Major. 
T lloc el diumenge ms proper al 14 de setembre, Exaltaci de la Santa Creu. Es fa una Pedalada Popular Mountain-Bike, organitzada per l'Associaci de Vens La Llar del Mojal i la Cursa Atltica a crrec del Club Atltic Peus Plans.

Vegeu tamb.

 Navs;

 Sant Cugat del Rac;

 Castelladral;

 Valldeperes;

 Pal de Torroella;

 Sant Salvador de Torroella;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186496" title="Ploie?ti" nonfiltered="1727" processed="1722" dbindex="76736">

Ploie ti s la tercera ciutat ms gran de la regi de Muntnia, i s a la vegada capital del comtat de Prahova. Es troba a 56 quilmetres al nord de Bucarest i a 86 km de Brasov.

 Histria .

El primer document que fa referncia de Ploiesti data de 1413, Capitanie a Ploiestiul, per per escrit o b tornada a fundar el 1593. El 1943 Ploie ti, va ser bombardejada pels americans ja que hi van descobrir petroli. Actualment s una ciutat de 253.068 habitants.

 Economia .

Ploie ti t un cert encant pels parcs i esglesietes que t, per s un nucli totalment industrial. s a la vegada el segon focus industrial de Romania i un dels mes importants d'Europa. S'ha fet fams perqu s'hi fabriquen els cotxes Dcia Logan, una marca d'autombils de baix cost i amb totes les prestacions del mercat.

s coneguda tamb per ser la capital de la beguda nacional romanesa Tuica, un licor de cirera que pot arribar a tenir una graduaci de 70 vol. Tamb se'n fa de prssec i de pruna.

 Indstria .

 Petroliera;
 Materials per a la construcci;
 Automobilstica;

Actualment s'hi estan fent tota una srie de projectes que estan remodelant profundament la ciutat.

Galeria d'imatges.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186497" title="Castelladral" nonfiltered="1728" processed="1723" dbindex="76737">


El poble de Castelladral ocupa la part central i ms elevada del terme municipal de Navs, des de la riera de Sant Cugat o del Tordell fins a la Vall dels Gitanos, per on discorre la riera d'Hortons.

Aquests paratges foren habitats ja d'antic, per la cita escrita ms antiga de Castelladral s del 941. Llavors formava un castell sota el domini dels comtes de la Cerdanya, que el 1118 heretaren els de Barcelona i finalment an a mans de la famlia Peguera. El terme d'aquest castell se subdivid ms tard en tres districtes o quadres: Valldeperes, Orriols i la Capada.

Castelladral tamb s parrquia d'antic, sota l'advocaci de Sant Miquel. Les esglsies de Santa Fe de Valldeperes i de Sant Joan d'Orriols passaren a ser-ne sufragnies.

El poblament s dispers, si b en els segles XVII i XVIII es form un petit nucli de cases al peu del tur del Castellot, on hi havia hagut el castell. Destaquem pel seu inters i importncia els masos: la Capada, la Rovira, el Castell, Puig-grs, la Garriga, Solivella, la Serra i les Comes.
En la primera meitat del segle XIX es constitu l'actual municipi; llavors Castelladral en fou la capital i li don el nom. Aquesta situaci canvi en els anys vint del nostre segle quan la capitalitat pass a Navs.

En els nostres dies, l'Associaci de Vens i Amics de Castelladral est duent a terme la rehabilitaci i reanimaci del nucli central del poble. Tamb procura la modernitzaci dels serveis rurals amb la construcci d un Alberg de Joventut.

Sant Miquel de Castelladral.


Aquesta esglsia s fruit de dues poques; s un edifici romnic del segle XI profundament transformat a principis del segle XVII. La major part de les parets exteriors sn romniques; en destaquen unes arcuacions llombardes a migdia. Per dins s d'estil gtico-renaixentista. A mitjan del segle XVIII s'aixec el seu campanar. Ben conservada i en culte. 


Santa Magdalena de Puig-grs.
Capella romnica del segle XI, convertida en habitatge el segle XVII. Mig enrunada.

Sant Joan d'Orriols.
s un edifici d'origen romnic totalment reformat. No est en culte.

Santa Fe de Valldeperes.
Aquesta esglsia conserva bsicament l'estructura del romnic del segle XII. S'hi conserven dos interessants retaules barrocs del segle XVII, el del Roser, amb un conjunt de teles pintades, i el de Sant Isidre i Sant Galderic, els dos patrons que ha tingut la pagesia catalana. Ben conservada i en culte.

Capelles particulars de masos.
La Sagrada Famlia de la Rovira: data del 1896. ;
La Immaculada de Puig-grs: fou construda el 1619. ;
Sant Isidre de la Llastanosa: s del 1878. ;
La Mare de Du del Carme de la Capada: segle XIX; decoraci pintada d estil modernista. ;
El Castell de Solivella: s al sud del mas Puig-grs. Era una "domus" o casa forta de la famlia Olivella, citada ja el segle XII. Es conserva part de les dependncies subterrnies i un bon llen de paret amb una finestra gtica.

Dolmen de les Comes.
s un meglit de cambra simple, reconstrut.

Festa de l'Arrossada. 
T lloc el segon diumenge de mar. s una festa creada l'any 1984 amb motiu de la fundaci de l'Associaci de Vens i Amics de Castelladral. s la trobada anual d'aquesta agrupaci, que treballa per a revitalitzar i modernitzar aquest poble del municipi. S'hi organitzen dues Curses Atltiques i, des del 1989, Caminades Populars des de Casserres i des de Navs. L'acte central s el dinar; es prepara una voluminosa paella d'arrs per a un miler de comensals a crrec del grup Pi Tort de Pal de Torroella.

Festa Major.
T lloc al primer diumenge de maig, Aparici de Sant Miquel. S'hi balla el tpic Ball de Cascavells.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186498" title="Sant Salvador de Torroella" nonfiltered="1729" processed="1724" dbindex="76738">


Sant Salvador de Torroella s un poble emplaat a l'extrem occidental del terme municipal de Navs, a la riba dreta del Cardener. A l'any 966 en tenim constncia escrita per primera vegada. Estigu des del segle XV sota la jurisdicci dels Cardona. Form part de la Batllia de Cardona i constitueix la parrquia de Sant Salvador. Sobresurten els masos Pal i Vallbona. Entre finals del segle XIX i principis del XX, s'installaren dues indstries txtils al poble i sorgiren dues colnies, Pal i Valls de Torroella.

Sant Salvador de Torroella.
La construcci actual s obra del segle XVI, que fou engrandida amb quatre capelles laterals el segle XVIII. S'hi venera la Verge de la Pietat. Hi ha una pintura mural del segle XVII. El campanar tamb es bast en aquest segle.

Castell de Torroella.
Est situat a uns dos quilmetres al nord-oest de l esglsia de Sant Salvador. Hi ha unes interessants restes d una torre circular i de l edifici de planta rectangular on residia el castl.

Sant Pere de Vallbona. 
En el mas de Vallbona hi ha aquesta capella obra del segle XVIII. T un escut barroc.

Dolmen de la Tomba del Moro de Vallbona.
s un meglit de cambra simple amb un vetbul-pou. Ben conservat.

 Vegeu tamb .

 Navs;

 El Mojal;

 Sant Cugat del Rac;

 Castelladral;

 Valldeperes;

 Pal de Torroella;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186499" title="Jo tamb vull un estat propi" nonfiltered="1730" processed="1725" dbindex="76739">



Jo tamb vull un estat propi s una campanya del sobiranisme blocaire iniciada per Xavier Mir , del 4 a l'11 de setembre del 2006, coincidint amb la diada nacional de Catalunya, amb l'objectiu de generar debat en el si de la societat catalana. Els blocaires sobiranistes se'n van fer ress   i van titular els seus articles amb l'eslgan de la campanya, aquesta va assolir el seu objectiu al entrar en les esferes meditiques del mitjans de comunicaci de Catalunya sobretot mitjanant articles , columnes o cartes als lectors. Cal destacar que "Jo tamb vull un estat propi" va ser la predecessora de la Xarxa de Blocs Sobiranistes (XBS) i la campanya EstatPropi.Cat per sumar en un mapa tots els independentistes dels Pasos Catalans.

Notes.


 Vegeu tamb .
Independentisme catal;
Nacionalisme catal;

 Enllaos externs .
 Web de Jo tamb vull un estat propi;
 Xarxa de bloc sobiranistes;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186500" title="Tosca" nonfiltered="1731" processed="1726" dbindex="76740">

Tosca s una pera en tres actes de Giacomo Puccini sobre un llibret itali de Luigi Illica i Giuseppe Giacosa, basat en el drama La Tosca, de Victorien Sardou.  

Es va estrenar al Teatro Costanzi de Roma el 14 de gener de 1900.  

 Gnesi .
El drama original de Victorien Sardou va ser estrenat a Pars l'any 1887, i Puccini el va veure a Mil el mateix any, amb Sarah Bernhardt com Tosca. Immediatamant, Puccini va demanar al seu editor Giulio Ricordi que adquirira els drets a Sardou, operaci que noms va poder ser tancada l'any 1893 per per a ser adjudicats a Alberto Franchetti, altre compositor. Illica en va escriure el llibret, i a l'octubre de 1894, Franchetti, Ricordi, Illica i Giuseppe Verdi van reunir-se amb Sardou per a mostrar-li'l. Verdi es va mostrar especialment fascinat amb aquesta tragdia, per va refusar compondre'n la msica si Sardou no hi proporcionava altre desenlla.

Passats pocs mesos, Franchetti va admetre finalment que no era capa de compondre la msica per a aquest drama, i llavors Giulio Ricordi li va demanar a Puccini que se'n fes crrec. Puccini encara estava ofs, i noms la intercessi de Verdi va poder convncer-lo d'acceptar-hi. Va comenar el treball l'any 1896, desprs de la conclusi de La Bohme; Ricordi va posar a Giuseppe Giacosa a treballar amb Luigi Illica en el llibret, per Giacosa no estava a l'alada de la seua prpia capacitat i va tenir diverses disputes amb Sardou. Puccini tamb va discutir amb Illica, Giacosa i Ricordi. Aquests havien proposat incloure un triomfal "Himne Llat" per a l'Acte III, per Puccini finalment els va convncer de reduir-lo als noms divuit compassos del Trionfal... di nuova speme. 

A l'octubre de 1899, desprs de tres anys de difcil collaboraci, l'pera estava enllestida. Ats que el tema de l'pera era un tema rom, hom va decidir que l'estrena havia de de ser a la Ciutat Eterna, al Teatro Costanzi. L'obra havia despertat una notable curiositat, arran de la seua llarga i difcil gestaci. La soprano Hariclea Darcle va interpretar el paper de Tosca, el tenor Emilio De Marchi va ser Cavaradossi, el barton Eugenio Giraldoni va ser Scarpia. Leopoldo Mugnone va ocupar-se de la direcci musical. A l'estrena van assistir la Reina Margarida, el primer ministre Luigi Pelloux i molts compositors, entre ells Pietro Mascagni, Francesco Cilea, Franchetti i Sgambati.

L'xit va ser total, tot i que va sorprendre la diferncia d'ambient entre 'Tosca' i l'obra precedent del compositor: La Bohme.

 Anlisi.
'Tosca' comena amb una colpidora, gaireb trgica atmosfera, d'una manera molt ms fosca que les pgines introductries de les peres precedents de Puccini. No obstant aix, el compositor introdueix la figura del sagrist, un basso buffo, que afegeix un mats cmic. En les seues obres, Puccini va anar amb molt de compte amb els personatges secundaris, sempre ben definits. La broma del sagrist amb Mario deixa pas gradualment a l'ria Recondita armonia. Aquesta pea requereix intensitat vocal i extensi, aix com profunditat d'interpretaci per part del tenor, i est enriquida amb la contramelodia del sagrist.

Angelotti torna a escena i la msica s'enfosqueix; per amb l'entrada de Tosca i el duet Non la sospiri la nostra casetta, torna una atmosfera ms lluminosa, amb un timbre orquestral molt prxim al de la msica impressionista francesa.

Quan reapareix Angelotti, Puccini fa tornat l'atmosfera trgica, d'un carcter semblant al de les primeres escenes;  Angelotti s clarament la clau musical de la tragdia, molt ms que Scarpia.

Segueix un interludi gaireb cmic a crrec del sagrist i el cor. Quan arriba Scarpia, l'orquestra de nou esdev pregona i fosca, per alhora amb energia, personificant el carcter del tir Scarpia, l'investigador policial, el jutge. Cada accent i mot de Scarpia est subratllat per Puccini amb la intenci de descriure'l com una mena de dimoni, potser noms comparable al personatge de Iago, en l' Otello de Verdi.

L'episodi de l'interrogatori de Cavaradossi est compost en un estil "conversacional"; acabant amb un exemple de msica diegtica: Tosca canta una cantata  una inserci de la tradici barroca en el context realista de l'pera.

Altre fragment "conversacional" s tallat de sobte pel crit de Cavaradossi: Vittoria, vittoria.

El segent episodi inclou una msica vehement i agitada per a l'orquestra, que conclou amb la famosa ria Vissi d'arte, que requereix de la cantant grans capacitats: legato, notes agudes, consistncia en el rang mitj de la seua veu, energia i fraseg.

L'acte 3 inclou una introducci orquestral, descriptiva del camp rom, la famosa ria E lucevan le stelle, i el violent final de l'pera.

 Sinopsi .

Lloc: Roma;
Temps: Juny de 1800;

 Acte 1 .
L'esglsia de Sant'Andrea della Valle

Angelotti, un poltic caigut en desgrcia i fugitiu de la justcia cerca refugi en l'esglsia de Sant'Andrea della Valle, on la seua famlia t una capella. La seua germana, la marquesa Attavanti, mentre resava per ell, ha servit de model, sense saber-ho, per al pintor Mario Cavaradossi, que s'hi troba treballant en un quadre de la Magdalena. Tot just desprs, entra el sagrist, seguit de prop per Cavaradossi, mentre Angelotti s'amaga en la capella de la seua famlia. El sagrist ajusda a Cavaradossi netejant els pinzells. Cavaradossi deixa de treballar un moment i treu un medall de la seua butxaca: aquest medall te un retrat en miniatura de Tosca. El pintor fa una comparaci entre Tosca i la model que est pintant (Recondita armonia). 

El sagrist fa un controcanto (Scherza con i fanti e lascia stare i santi   riu-te amb el diable i deixa estar els sants), i desprs deixa sol el pintor.  Quan el sagrist se'n va, Angelotti surt del seu amagatall.  Cavaradossi s amic i aliat poltic seu. Angelotti comena a narrar la seua fugida del Castel Sant'Angelo (pres papal de Roma) per l'arribada de Tosca interromp llur conversa (Tosca : Mario! Mario! Mario!).  Cavaradossi dna a Angelotti quelcom per menjar i l'ajuda a tornar a la capella.

Floria Tosca s una cantant, i penetra en l'esglsia amb la intenci d'invitar Mario Cavaradossi  el seu amant  a una cita desprs de la seua actuaci, aquella mateixa nit.  Per Tosca s molt gelosa, i comena a desconfiar de Cavaradossi, en haver-lo sentit parlar amb alg poc abans de la seua arribada. Imagina una intriga amb una dona, i els seus temors es confirmen aparentment pel retrat de Maria Magdalena.  Diu que els ulls blaus de la model li resulten molt familiars. Finalment, Tosca se n'adona que Mario ha utilitzat la marquesa Attavanti com a model, per Mario intenta esborrar les seues sospites. Tosca t els ulls marrons, mentre que la model els t blaus. (Qual occhio al mondo   "Quins ulls en tot el mn poden comparar-se als teus").  

Tosca, no obstant haver passat l'atac de gelosia insisteix en qu el pintor canvie els ulls de la Magdalena al color marr.

Angelotti reapareix, i amb Cavaradossi planeja la seua fugida:  haur de disfressar-se de dona amb uns vestits que la seua germana ha amagat a l'altar i escapolir-se a la villa del pintor, on podr amagar-se.  Cavaradossi jura que, fins i tot amb el cost de la seua vida, salvar Angelotti del malvat Scarpia (La vita mi costasse, vi salver   "Us salvar encara que em coste la meua vida").  Se sent un dispar de can des de la fortalesa de Castel Sant'Angelo, que indica que la fugida d'Angelotti ha estat descoberta, el pintor i Angelotti surten de l'esglsia per a executar el seu pla.

El sagrist torna envoltat d'una colla riallera d'aclits i infants del cor. (Sagrist, cor: Tutta qui la cantoria!    Ac tot el cor! ) Tots creuen, falsament, que Napole ha estat venut i es disposen a cantar un Te Deum en acci de grcia, quan Scarpia, cap de la policia, arriba amb Spoletta i alguns dels seus homes a la recerca d'un presoner fugit. En la capella dels Attavanti, Spoletta troba el ventall de la marquesa i la cistella del pintor buida de menjar i vi.  Scarpia pregunta amenaadorament al sagrist per aquests fets, per aquest respon que Cavaradossi no tenia la clau de la capella i que no havia mostrat cap inters en el menjar. Scarpia rpidament conclou que Cavaradossi est implicat en la fugida d'Angelotti. 

Tosca torna per avisar a Cavaradossi que ha de cantar en la celebraci de la cantata i que no es podran veure aquesta nit.  En veure que Cavaradossi se n'ha anat, tornen les seues sospites. Mestrestant, l'esglsi va omplit-se i un cardenal es prepara per al Te Deum. 

Scarpia excita la gelosia de Tosca mostrant-li el ventall de l'Attavanti, i Tosca se'n va angoixada. Ordenant a un agent que la percace (Tre sbirri, una carrozza   "Tres policies, una carrossa"), declara amb passi el seu amor per la cantant i desprs s'agenolla amb devoci per a pregar (Scarpia: Va' Tosca, nel tuo cuor s'annida Scarpia   "Ves-te'm Tosca, en el teu cor nia Scarpia"; Cor: Adjutorum nostrum;  Scarpia: A doppia mira tendo il voler   "A dos objectes mira el meu desig").

 Acte 2 .
Habitaci de Scarpia al Palau Farnese (actualment l'ambaixada de Frana) 

Scarpia sopa sol mentre que fora se senten les celebracions. Envia un sevent a lliurar una nota a Tosca per a invitar-la a reunir-se amb ell noms acabe la seua actuaci. Cnicament canta de plaer (Ella verr per amor del suo Mario   "Vindr per amor al seu Mario" i Ha pi forte sapore la conquista violenta   "La conquesta violenta t millor gust") pressumint que es rendir davant del seu poder.

Spoletta ha seguit Tosca fins la villa del pintor. Entra amb Cavaradossi, per sense Angelotti, que ha aconseguit fugir. Scarpia interroga al pintor, per aquest no hi revela cap informaci. Arriba Tosca i el pintor li mormola que no diga res sobre Angelotti.  Scarpia envia fora Cavaradossi, per a que siga torturat, i desprs fixa la seua atenci en Tosca (Scarpia: Ed or fra noi parliam da buoni amici    I ara, parlem com bons amics ) Scarpia descriu a Tosca, amb detall, els patiments del seu amant sota tortura. Ella pot escoltar els seus crits, per no pot ajudar-lo. Finalment, prostrada, confessa l'amagatall d'Angelotti. El pintor s dut a la presncia de Scarpia, qui li diu que ja coneix el lloc on s'amaga Angelotti. En el seu dolor i humiliaci Cavaradossi malex Tosca per haver-lo trat. 

Sciarrone entra per a anunciar que els primers informes eren erronis, Napole ha venut a les forces reialistes en la Batalla de Marengo.  Cavaradossi, crida ( Vittoria! ), i s portat de nou a pres. Tosca intenta seguir-lo, per Scarpia la fa tornar enrere.  Ella li demana quin s el preu de la llibertat de Mario (Scarpia: Mi dicon venal    Diuen que sc venal. )  Li confessa la passi que sent per ella i lascivament li demana el seu cos, la seua virtut, i ella mateixa, per a posar en llibertat a Mario.  Tosca intenta fugir per Sarpia l'agafa i intenta forar-la.  Durant la baralla se senten tabals   Scarpia indica que sn els tabals que anuncien l'execuci de Cavaradossi.  Tosca finalment, venuda, pregunta a Du la ra de tanta crueltat envers ella (Tosca: Vissi d'arte, vissi d'amore    He viscut de l'art, he viscut de l'amor ; Scarpia: Sei troppo bella, Tosca, e troppo amante   "Ets massa bella, Tosca, i massa apassionada"). Spoletta entra i anuncia que Angelotti s'ha sucidat en el moment en qu els agents de Scarpia l'han descobert a la villa de Cavaradossi.

Sentint que no li queda altra alternativa, Tosca finalment accedeix a la demanda de Scarpia. Aquest, llavors, ordena a Spoletta que organitze un simulacre d'execuci per a Cavaradossi. Tosca li demana sengles salconduits, per a ella i per al pintor, que els permeten deixar el pas.  Mentre est esperant que Scarpia escriga els salconduits, Tosca adverteix un ganivet sobre la taula, i pren la decisi d'assassinar Scarpia abans que deixar que la viole. En el moment en qu Scarpia s'avana per abraar-la, aquesta el fereix. (Questo  il bacio di Tosca  "Aquest s el bes de Tosca"). Tosca se'n va amb el so dels tabals en la llunyania (E avanti a lui tremava tutta Roma   "I davant d'ell tremolava Roma sencera").

 Act III .
Pis superior del Castel Sant' Angelo on Cavaradossi ha de ser executat

Les campanes de les esglsies anuncien l'alba, mentre un pastor canta un stornello en romanesco, el dialecte rom. Cavaradossi, empresonat, espera la seua execuci. Pel preu d'un anell, la seua darrera possessi, Cavaradossi conven al carceller que lliure una nota a Tosca, i desprs comena a escriure una carta de comiat ( E lucevan le stelle    I els estels lluen. ).  Amb la darrera lnia (E non ho amato mai tanto la vita   "I mai no havia estimat tant la vida"), esclata en plor.

Tosca entra amb Spoletta i un sergent, portant el salconduit. Explica a Mario com ha donat mort a Scarpia amb l'objectiu de salvar-se ambds. (Tosca: Il tuo sangue o il mio amor volea    Ell volia la teua sang i el meu amor ) Desprs ella li explica que l'execuci no ser ms que un simulacre, i amb triomfant emoci comencen a somiar en el seu futur. (Duet: Senti, l'ora  vicina    Escolta, l'hora s'aproxima. )(Cavaradossi: Amaro sol per te m'era il morire   "Morir era amarg noms per tu"; Tosca: Amore che seppe a te vita serbare   "L'amor que va saber salvar la teu vida"; duet final: Trionfal... di nova speme   "Triomfants, de nova esperana.")

Els soldats disparen, Mario cau. Tosca festeja la meravellosa actuaci de Mario (Ecco un artista   "Vet ac un artista").  Quan els soldats surten, Tosca corre junt a Mario i li demana que s'aixeque.  Quan ell no respon, Tosca s'adona de la veritat: Scarpia mai no va voler salvar Cavaradossi, i ha donat a Spoletta l'ordre d'executar-lo. Cavaradossi jeu mort. En el moment en qu Tosca s'adona de l'engany, Spoletta, que ha descobert l'assassinat de Scarpia, apareix amb un grup de soldats i acusa a Tosca de la mort del seu cap.  Intenta detenir-la, per ella aconsegueix desfer-se dels soldats, puja per les muralles del castell i es llana al buit ("O Scarpia, avanti a Dio!" - "Oh, Scarpia, ens veurem davant de Du!").

Enregistraments selectes.


 Bibliografia .
 Vandiver, Susan, Tosca's Rome: The Play and the Opera in Historical Perspective, Nicassio, The University of Chicago Press, 1999.  ISBN 0-226-57971-9;

Referncies.

 Argument pres de 

Vegeu tamb.
Llista d'peres ms importants;

Enllaos externs.
 Llibret;
 Partitura completa per a piano, amb notes;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186501" title="El Pal de Torroella" nonfiltered="1732" processed="1727" dbindex="76741">
El Pal de Torroella s un poble del municipi de Navs situat al marge esquerre del riu Cardener.

En terres del mas Pal, el seu propietari, Joan Pal i Valls, hi install l'any 1877 una fbrica de filats i de teixits. Constru els pisos de la colnia al costat de la fbrica i al barri de la Rata. Dispos aviat de tot tipus de serveis. Els anys vint i trenta foren un dels moments lgids de Pal. La fbrica tanc les portes el 1971.

Pgina web de Pal de Torroella
Sant Lloren del Pal de Torroella.
Esglsia parroquial construda el 1942 en estil neogtic.

Festa Major. 
T lloc el diumenge ms proper al 21 de juliol, Sant Lloren de Brindisi. L'organitza l'Agrupaci Pi Tort. Entre els actes cal destacar la Baixada del riu Cardener amb embarcacions de fabricaci artesana i sense motor i el Campionat de Futbol Sala.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186505" title="Juan Carlos Aparicio Prez" nonfiltered="1733" processed="1728" dbindex="76742">

Juan Carlos Aparicio Prez ( Burgos, Castella i Lle 1956 ) s un poltic espanyol, actual alcalde de la seva ciutat natal.

Biografia.
Va nixer el 20 d'abril de 1956 a la ciutat de Burgos. Va estudiar cincies qumiques a la Universitat de Valladolid, esdevenint posteriorment tcnic d'organitzaci empresarial.

Activitat poltica.
Membre del Partit Popular en les eleccions generals de 1986 fou escollit diputat al Congrs de Diputats per la provncia de Burgos, renunciant al seu esc al gener de 1989 per esdevenir vicepresident de la Junta de Castella i Lle de la m de Jos Mara Aznar aix com Conseller de la Presidncia i d'Administraci Territorial. 

Reescollit diputat a Madrid en les eleccions generals de 1989, 1993, 1996 i 2000, ocupant el crrec de Secretari Segon de la Mesa del Congrs i de la Diputaci Permanent. Va renunciar novament al seu esc l'any 1996 per esdevenir Secretari d'Estat de Seguretat Social, i amb la victria del PP en les eleccions generals de l'any 2000 fou nomenat Ministre de Treball i Assumptes Socials en la formaci del segon govern d'Aznar, crrec des del qual hagu de sofrir una greu vaga general el juny de l'any 2002. En la primera remodelaci del govern, realitzada el 10 de juliol de 2002, fou substitut per Eduardo Zaplana.

En les eleccions municipals de l'any 2003 fou escollit alcalde de la ciutat de Burgos, crrec que actualment desenvolupa.

Enllaos externs.
  Informaci de Juan Carlos Aparicio a l'alcaldia de Burgos;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186514" title="Rupen III" nonfiltered="1734" processed="1729" dbindex="76743">
Rupen III (armeni:         ) (mort el 1187) fou prncep d'Armnia Menor o Petita Armnia, de la dinastia rupeniana. Va succeir al seu oncle Mleh el 1174. Era fill d'Esteve d'Armnia Menor i de Rita de Barbaron. Durant el regnat de Mleh va viure exiliat a Barbaron i fou portat al tron pels nakharars desprs de l'assassinat del seu oncle.

Era de carcter geners i de bona fe. Desprs de la greu derrota bizantina davant els seljcides a Miriocefalon (Myriokefalon) a Frgia el 1176, l'amenaa dels bizantins va desaparixer. Va oferir una recompensa als assassins del seu oncle per quan aquestos la van anar a cobrar els va executar. 

Rupen va restablir la tradicional aliana amb els estats francs. El 1181 va viatjar al regne de Jerusalem i es va casar amb una princesa franca, Isabel de Toron, filla d'Onfroi de Toron i d'Antonieta de Milly senyora d'Outre Jourdain, i germana de Humfred IV de Toron. 

En canvi les relacions amb el principat d'Antioquia, governat per Bohemund III (1162-1201) no foren bones, ja que Antioquia aspirava a dominar Adana. Antioquia va trobar un aliat amb el senyor de Lampron on governava Hethum de la famlia dels hethumians. Per intimidar a aquest vassall inquiet, Rupen va enviar al seu germ Lle (el futur Lle II d'Armnia Menor) a assetjar el castell de Lampron vers el 1184. 

Vers el 1185 Rupen III fou fet presoner a traci per Bohemund III d'Antioquia (segons Sembat Sparapet a "Historiadors de les creuades, docments armenis") quan anava a un prostbul a Antioquia. Va ser alliberat contra un rescat i l'entrega de Saravantikar, Hamdun i Chkar al principat d'Antioquia.

Del seu matrimoni va tenir dues filles: Alcia, nascuda el 1182, que es va casar amb el nakharar Hethum de Sasun i en segones noces amb Ramon IV de Trpoli (fill gran de Bohemund d'Antioquia) amb el que va tenir a Raimon Rupen d'Antioquia); i Filipa, nascuda el 1183, que es va casar amb Teodor I Lscaris Comn, emperador de Nicea. 

In 1186 Ruben es va retirar a un monestir, i mancat de fills mascles el va succeir el seu germ Lle (Lle II d'Armnia Menor)




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186515" title="Skrull" nonfiltered="1735" processed="1730" dbindex="76744">
Els Skrulls sn una raa extraterrestre fictcia  capa de canviar d'aspecte que pertanyen a l'univers de la Marvel Comics. Els Skrulls van aparixer per primera vegada en Els Quatre Fantstics vol. 1, #2 (gener del 1962) i van ser creats per Stan Lee i Jack Kirby.

La civilitzaci Skrull est organitzada en un imperi altament agressiu i militaritzat que ha tingut un poder dominant a la Galxia d'Andrmeda per milers d'anys.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186516" title="Novella histrica" nonfiltered="1736" processed="1731" dbindex="76745">
La novella histrica s un tipus de narrativa que va sorgir com a gnere independent durant el Romanticisme, amb l'obra de Walter Scott. El gust pel passat medieval heroic va portar a ambientar-hi les novelles. Des de llavors, han proliferat les histries ambientades en diferents perodes dirigides a un pblic massiu.

Es busca recrear l'ambient d'poca, sovint amb documentaci per part de l'autor, si b s ms important la versemblana narrativa que el rigor histric, ja que es tracta d'obres de ficci. Per a alguns crtics, es tracta d'una novella de gnere de qualitat menor, per la seva enorme varietat temtica i estructural en fa difcil fer un judici global. Moltes d'elles intenten donar un missatge sobre el present a travs de l'exemple del passat, en d'altres el que prima s l'exotisme d'una societat diferent a la del lector. Una variant contempornia que ha esdevingut un gnere independent s l'obra que planteja una histria alternativa, l'ucronia.

Entre els crtics d'aquest gnere destaca Gyrgy Lukcs, marxista, qui va definir la relaci entre la novella histrica i el present del lector.

Alguns autors i obres destacats.
Walter Scott, Ivanhoe (1820);
Gustave Flaubert, Salamb;
Victor Hugo, Els miserables;
Patrick Sskind, El perfum;
Umberto Eco, El nom de la rosa;
Benito Prez Galds, Episodios Nacionales (srie);
Ken Follet, Els pilars de la terra;
Margarite Yourcenar, Memries d'Adri;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186517" title="Esteve d'Armnia Menor" nonfiltered="1737" processed="1732" dbindex="76746">
Esteve d'Armnia Menor (mort el de febrer del 1165)  fou generalssim d'Armnia, fill del rei Lle I d'Armnia Menor i de la seva primera muller Beatriu de Rethel.

El 1137 els bizantins dirigits per Joan II Comn van envair el principat i ver el comenament del 1138 el pare el va nomenar generalssim. Va fugir cap a Edessa junt amb els seus germans Constant (mort abans del 1144) i Mleh. 

No va poder tornar fins vers el 1145 quan el seu germanastre Toros II es va apoderar de part del pas i li va respectar el crrec. El 1157, contra les ordres del seu germanastre, va atacar territori seljcida i va provar de conquerir Marash per fou rebutjat. Toros va imposar el retorn de les terres ocupades al sold Kilidge Arslan II amb el que volia estar en pau (1158).

El 1158 va comenar a atacar fortaleses bizantines, i la lluita amb algunes alternatives va durar fins a un acord de pau el 1163. El 7 de febrer de 1165 fou convidat a un banquet pel governador bizant de Tars, Andrnic Euforb, que el va assassinar a traci en revenja per tots els atacs que havia fet entre 1158 i 1163. Toros II va respondre a l'assassinat del seu germ amb una matana general de grecs als seus dominis; la guerra es va evitar per la intervenci diplomtica del rei Amalric I de Jerusalem.

Es va casar amb Rita de Barbaron amb la que va tenir tres fills: Rupen (el futur rei Rupen III), Lle (el futur rei Lle II), i Dolete (casada amb Bertran Embriaco)



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186518" title="Patrick Sskind" nonfiltered="1738" processed="1733" dbindex="76747">
Patrick Sskind (1949-) s un escriptor alemany, autor del supervendes El Perfum, una novella histrica ambientada al segle XVIII. Tamb va escriure l'obra teatral El contrabaix, una de les peces alemanyes que ha estat ms temps seguit en cartellera, i la novella Histria del Senyor Sommer.

Sskind s un escriptor que no concedeix gaires entrevistes, viu retirat del circuit promocional i fins i tot ha rebutjar premis literaris, com el Gutenberg.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186519" title="Port Espacial Europeu de Kourou" nonfiltered="1739" processed="1734" dbindex="76748">
El Port Espacial de Kourou, tamb conegut com a Centre Espacial Guaians s una zona de llanament de coets propietat de Frana. El 1964 va ser seleccionat com a base espacial per Frana. s operativa des de 1968 i amb la creaci de l'Agncia Espacial Europea el 1975, Frana va oferir compartir aquesta base amb l'agncia. 
Des d'aqu sn llanades missions Ariane i s'est treballant per a qu en un futur sigui la base de llanament de coets Soiuz com a part de l'acord entre Rssia i l'Agncia Espacial Europea.

Situaci i caracterstiques.
Es troba a prop de Kourou, a la Guaiana Francesa. Concretament la seva situaci s 53' de latitud nord a uns 500 km de l'equador, una posici privilegiada per a un cosmdrom per la proximitat a l'equador.

L'extensi de tot el complex s d'uns 750 km.
Segons l'Agncia Espacial Europea es tracta d'un lloc segur, al mig d'una zona selvtica, en una regi on el 90% del territori est deshabilitat.

Vegeu tamb.
Cosmdrom;

Enllaos externs.
 Pgina del Port Espacial de Kourou ;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186526" title="Karl Christian Friedrich Krause" nonfiltered="1740" processed="1735" dbindex="76749">

Karl Christian Friedrich Krause (Eisenberg, 6 de maig de 1781 - Munic, 27 de setembre de 1832). Filsof alemany precursor del krausisme.

Fill d'un ministre protestant, va ingressar en la Universitat de Jena, on va escoltar a Fichte i Schelling seguint el projecte idealista. Va ser docent privat en les Universitats de Jena, Berln i, finalment, en la de Gotinga, sense assolir mai una ctedra. 

Les seves obres fonamentals sn les "Vorlesungen ber das System der Philosophie" (1828), que contenen la metafsica, i el "Urbild der Menschheit" (1811), a ms d'escrits manics. La idea per la qual s ms conegut s la del panenteisme, terme que va inventar per a eludir les acusacions de panteisme que se li feien al seu pensament en la Universitat de Gotinga. El panenteisme consisteix en una estructura metafsica que pretn conjugar la immanncia i la transcendncia de Du sobre el mn. 

En teoria social destaca per defensar l'autonomia de les diferents esferes de l'sser hum, com la cincia i l'educaci, i va ser pioner a reivindicar la igualtat de drets entre l'home i la dona, els drets dels nens aix com els drets de la naturalesa, aix s, l'ecologisme. Va exercir una gran influncia tant a Espanya com a Amrica Llatina, i a Alemanya ho va fer, sobretot, per la influncia que va exercir en el pedagog Friedrich Frbel. 


Vegeu tamb.
 krausisme;
 Institucin Libre de Enseanza;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186530" title="Miguel Arias Caete" nonfiltered="1741" processed="1736" dbindex="76750">

Miguel Arias Caete ( Madrid, Espanya 1950 ) s un poltic espanyol, que fou Ministre d'Agricultura, Pesca i Alimentaci en el segon govern de Jos Mara Aznar.

Biografia.
Va nixer el 24 de febrer de 1950 a la ciutat de Madrid. Va esutdiar dret a la Universitat Complutense de Madrid, esdevenint posteriorment advocat de l'Estat en les delagacions d'hisenda a Jerez de la Frontera i Cadis.  

Activitat poltica.
Membre d'Aliana Popular, va iniciar la seva activitat poltica com a parlamentari en la primera legislatura del Parlament d'Andalusia l'any 1982, crrec que ocup fins el 1986. En les eleccions generals de 1982 fou escollit senador al Senat espanyol en representaci de la provncia de Cadis, crrec que abandon al finalitzar la legislatura. 

L'any 1986 fou escollit eurodiputat per part del Partit Popular en representaci d'Espanya, crrec que revalid en les eleccions europees de 1989 i 1994. Abandon el Parlament Europeu l'any 1999.

L'any 1995 fou escollit regidor a l'ajuntament de Jerez de la Frontera, crrec que ocup fins l'any 2000, quan novament fou escollit senador per la provncia de Cadis en les eleccions generals d'aquell any. En la formaci del nou govern de Jos Mara Aznar fou nomenat Ministre d'Agricultura, Pesca i Alimentaci. En les eleccions generals de 2004 fou escollit diputat al Congrs de Diputats per la provncia de Cadis.

Enllaos externs.
  Informaci de Miguel Arias Caete al Portal del Partit Popular;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186534" title="Maggie Simpson" nonfiltered="1742" processed="1737" dbindex="76751">
Margaret "Maggie" Simpson s un dels personatges de la srie de dibuixos animats Els Simpson. Es caracteritza perqu no se separa del seu xumet.

Roba. 
Vesteix un bodi color blau cel, una trossa en el cap del mateix color i sempre t en la boca el seu xumet vermell, i quan la duen a festes, o a l'hivern, la vesteixen en un vestit de forma d'estrella. La ra que mai se separi del seu xuclador s perqu, al nixer, vei Homer i Marge besar-se, Maggie els volgu imitar i se'n va posar un.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186536" title="Llei marcial" nonfiltered="1743" processed="1738" dbindex="76752">
La llei marcial s una situaci d'excepci en l'aplicaci de les normes legals ordinries d'un estat, normalment regulat a la seva constituci, en la qual s'atorguen facultats extraordinries a les forces armades o a la policia pel que fa a l'administraci de justcia i el manteniment de l'ordre pblic. Casos usuals d'aplicaci de la llei marcial sn la guerra o les revoltes.

En aquest sentit, la llei marcial s'imposa quan s necessari recolzar les activitats d'autoritats i organitzacions militars. Aix es produeix quan hi ha necessitats considerades com a urgents pel govern de l'estat, en les quals les institucions ordinries de justcia no funcionen o b es consideren lentes o febles per mantenir el control de la nova situaci. L'objectiu teric de la llei marcial s preservar l'ordre durant una situaci extraordinria o d'emergncia.

En general, la llei marcial implica una limitaci i suspensi de determinats drets que l'ordenaci legal garanteix a l'individu, a ms d'aplicar processos sumaris en els judicis i cstigs severs superiors als que s'imposen en situacions normals. En molts casos de llei marcial, entra en vigor la pena de mort per a determinats crims, en estats que l'han abolit en l'ordenament legal ordinari.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186537" title="Lle II d'Armnia Menor" nonfiltered="1744" processed="1739" dbindex="76753">
Lle II o Levond II, conegut desprs com Lle II el Gran o Levond Medzakordz (armeni:                 ) (vers 1150   5 de maig del 1219) fou prncep i rei d'Armnia Menor o Petita Armnia, de la dinastia rupeniana. Va succeir al seu germ Rupen III el 1186, quan aquest es va retirar a un monestir (i va morir poc desprs). Era fill d' Esteve d'Armnia Menor i de Rita de Barbaron. Del 1186 al 1187 fou nominalment regent de les seves nebodes Alcia i Filipa, per mort el seu germ va agafar el poder absolut.
 
El 1189 es va casar amb Isabel d'Antioquia. D'aquest matrimoni van nixer dues filles, Rita, que va morir jove, i Estefania (futura esposa de Joan de Brienne). L'aliana amb el principat d'Antioquia va topar amb un obstacles: el districte fronterer del sud-est del golf d'Alexandreta, centrat en el castell de Bagras (rab Baghras, pels francs Gaston o Gastoun), i amb el litoral entre el congost de la Portelle (situat entre Alexandreta i Saqaltutan) i la badia d'Ajas (Lajazzo) a la desembocadura del riu Djihun. El castell de Bagras havia estat ocupat per Salad aquell 1189 per Lle se'n va apoderar el 1194, i Antioquia va reclamar la seva restituci. Llavors Lle va preparar un parany a Bohemund III d'Antioquia, i el va fer presoner en una festa a Bagras, amb la complicitat de Sibilla la dona de Bohemund III. El prncep d'Antioquia fou tancat a la capital armnia, Sis, i per l'alliberament li va imposar la cessi del principat d'Antioquia. 

Per quan va voler entrar a Antioquia, la ciutat, constituda en comuna sota la direcci del patriarca Aimeric de Llemotges, va rebutjar als armenis. Finalment l'afer es va solucionar amb la medicaci d' Enric II de Xampanya, per la qual Bohemund va abandonar tota reclamaci sobre Cilcia i es va establir una aliana matrimonial: Alcia o Alix, neboda de Lle, es va casar (1195) amb Raimon d'Antioquia (el fill gran de Bohemund, conegut com Raimon IV d'Antioquia). D'aquest enlla va nixer Raimon Rupen d'Antioquia.

Amb motiu de la tercera croada, Lle va demanar a l'emperador Enric IV i al Papa Celest II una corona reial que finalment va obtenir i el cardenal Conrat de Wittelsbach arquebisbe de Magncia, va posar sobre el seu cap en una data discutida que podria ser el 6 de gener de 1199, a Tars. La condici fou el pas de l'esglsia armnia a la fe romana, que mai es va produir ms que manera nominal, i que Armnia Menor seria un feu imperial.

El 1201 va morir Bohemond d'Antioquia i la successi havia d'anar al fill de Raimon IV i Alcia, Raimon Rupen, per la corona fou usurpada per Bohemond IV d'Antioquia, comte de Trpoli, el fill segon de Bohemond III, que ja havia expulsat al seu pare d'Antioquia dos anys abans per havia estat restablert per Lle. El rei d'Armnia Menor es va enfrontar amb el nou prncep d'Antioquia al que va atacar el 1203, per fou rebutjat pels templaris, partidaris de Bohemund IV.

El 1206 la dona del rei, Isabel d'Antioquia, fou acusada d'adulteri pel catolicos armeni Joan de Sis. Lle se'n va divorciar i la va empresonar a Vahka (on va morir el 1207). El 1210 Lle es va casar en segones noces amb Sibilla filla de del rei de Xipre i (nominalment) de Jerusalem,  Amalric II de Lusignan, amb la que va tenir una filla de nom Zabel o Isabel. El seu besnebot Raimon Rupen es va casar amb Helvis, filla tamb d'Amalric II de Lusignan, i el besnebot fou designat com hereu d'Armnia el 15 d'agost del 1211. En aquestos anys s'havien obert al comer internacional, sobretot genovs i veneci, els ports de Korikos i Ajas.

El 1211 Lle va atacar territori seljcida i va ocupar Eregli i Laranda (Karaman) a la Licania, per el 1216 va haver de restituir aquests territoris i el districte de Bozanti, restant el regne limitat a Cilcia.

El 1216, amb el suport dels cavallers hospitalaris i teutnics, va aconseguir entrar a Antioquia i posar al tron al seu besnebot Raimon Rupen. Llavors va designar hereva del regne d'Armnia Menor a la seva filla Isabel o Zabel. Ramon Rupen no es va poder mantenir i fou expulsat el 1218 per Bohemund IV que tenia el suport dels elements grecs i llatins del principat, dels cavallers templaris i de l'emir aibida d'Alep. Finalment Lle va haver de cedir tanmateix Bagras als templaris.

Lle patia probablement de gota i les seves mans i peus es van deformar amb els anys. Va morir el 2 de maig del 1219 i la corona va passar a la seva filla Isabel o Zabel, si be Raimon Rupen va presentar tamb reclamacions a la successi.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186538" title="Patty i Selma Bouvier" nonfiltered="1745" processed="1740" dbindex="76754">


Patrcia  Patty  Bouvier i Selma Bouvier Terwilliger Hutz McClure Stu Simpson sn personatges de la srie de dibuixos animats Els Simpson, creada per Matt Groening. La veu original d'ambdues s de Julie Kavner. 

Patty i Selma sn les germanes majors de Marge Simpson. Ambdues sn bessones idntiques, Selma s dos minuts major que Patty. Des del comenament de la srie van demostrar un marcat disgust per Homer Simpson. Treballen en el departament de trnsit de Springfield. 

Fumen tot el dia, quan acaben un cigarret n'encenen un altre. A travs de la srie es veu com l'origen de la seva addicci es remunta als comenaments de les seves adolescncies.

 Generalitats .
Des del comenament de la srie ha estat difcil parlar per separat de cadascuna de les germanes de Marge ja que ambdues tenen prcticament els mateixos hbits i fins i tot treballen juntes al Departament de Trnsit. No obstant aix, una de les majors diferncies que es pot trobar s que Selma s'ha casat en, almenys, dues ocasions. La primera d'elles va ser a l'episodi Black Widower, on s conquistada pel manac Sideshow Bob -l'Actor Secundari Bob. Desprs de les noces, Selma va estar a punt de morir a les mans de Bob ja que ell, sabent que ella no t sentit del gust ni de l'olfacte, deixa obert el gas perqu l'habitaci on ella est exploti a l'encendre un cigarret. Desprs d'aix Apu Nahasapeemapetilon (abans de casar-se amb Manjula), li proposa matrimoni a Selma i ella no accepta perqu diu que no vol agregar-li un cognom ms al seu nom, i damunt tan llarg com el de Apu. Desprs d'aix afirma:  D'ara en davant noms em casar per amor, potser una vegada ms per diners . 

El seu segon matrimoni va anar amb l'actor Troy McClure. El representant de Troy li va dir que per a millorar la seva imatge havia de casar-se, pel que va conquistar a Selma i es va casar amb ella. Selma li pregunta a Troy si el seu matrimoni s de convenincia i ell li ho reconeix sense problema. La relaci perdura durant un temps ms per finalment Selma segueix els consells que li donen tant Patty com Marge i abandona a Troy perqu aquest volia tenir un fill i Selma no va voler portar  un fill a una llar sense amor . 

Selma, a l'episodi Goo Goo Gai Pa de la temporada 16, decideix adoptar a un beb cridat Ling. A ms t una iguana cridada Jub-Jub. 

Tant Homer com Patty i Selma no poden ni veure's. A les bessones no els importa si ms no l'estat de salut de Homer. Per exemple en Homer's Triple Bypass, de la temporada 4, mentre Homer est sent operat del cor deprs estar a punt de morir, Patty i Selma, li presenten un home a Marge i ella els diu:  el meu esps encara est viu! . En Mother Simpson, de la temporada 7, quan Homer fingeix la seva mort, Patty i Selma li regalen a Marge una lpida per a collocar en la tomba de Homer. Desprs esmenten que calia netejar-la per la terra, indicant que l'havien comprat feia temps. 

Patty i Selma comparteixen apartament. Respecte al seu treball en el Departament de Trnsit sn poc professionals. Quan Bart va passar un dia amb les seves ties, li van contar que  en ocasions no vam deixar que avanci la fila en tot el dia . En una escena posterior, Bart falsifica un perms de conduir amb el seu nom, a causa d'una negligncia de Patty que li va dir  quan surtis, apaga la mquina (de treure foto-carnet) . Quan Homer va perdre la seva llicncia de conduir, Patty i Selma no li van deixar passar la prova. Finalment Homer les salva de ser acomiadades del Departament de Trnsit i elles li deixen passar la prova. 

Les germanes Bouvier tenen un fanatisme desmesurat per la srie de televisi dels anys 80 MacGyver. A l'episodi Black Widower esmenten que mai es perden un episodi. Quan Sideshow Bob es va burlar del personatge, Selma es va posar a plorar totalment desconsolada, llavors Bob va dir  Si et fa sentir millor que menteixi: Si, m'encanta MacGyver! . En moltes altres ocasions es veu com ambdues s'empipen molt si alg parla mal de MacGyver.

 Caracterstiques distintives .
La segent s una llista enumerativa, no taxativa de diferncies entre Patty i Selma: 
El cabell de Patty est unit mentre que el de Selma est dividit en forma d'M. ;
Patty usa un vestit color rosa amb les mnigues curtes, collaret i sabates rosa. En canvi, Selma vesteix un vestit blau sense mnigues, collaret i sabates blaves. ;
Patty usa pendents triangulars color taronja i Selma usa pendents rodons color prpura. En les primeres temporades Selma usava pendents amb forma de S.

 Relacions .
En diversos episodis es dna a entendre que ambdues tenen una vida sexual molt activa. Per exemple, quan Marge va a demanar-lis un vestit per a anar a una festa a un refinat club, diversos dels vestits sn summament cenyits. Fins i tot Selma esmenta que un de molt atrevit l'havia usat per a un funeral i que desprs va passar al seu guarda-robes habitual. En un altre episodi, quan Marge abandona a Homer perqu aquest usa armes amb imprudncia, va amb els nens a l'apartament de les seves germanes i Selma li diu que no els podien rebre perqu tenia una visita (un tcnic que estava arreglant la televisi amb qui Selma volia lligar). Per aix, li dna a Marge l'adrea d'un motel de mala mort i esmenta  un dia vaig despertar all i semblava un lloc agradable .

 Relaci amb la famlia Simpson .
De nena Marge era bastant dominada per Patty i Selma. Ambdues es burlaven del somni de Marge de ser astronauta, per la seva relaci va anar millorant amb els anys. Actualment sn molt amigues, en diversos episodis les germanes han anat a visitar a la famlia Simpson. Patty i Selma sn molt afectuoses amb els seus nebots. En l'episodi de la quarta temporada "Lisa s first word" ("La primera paraula de Lisa") en el qual es narra el naixement de Lisa, es veu com Patty i Selma volien molt a Bart i desprs tamb a la nounada Llisa. En una ocasi, quan els nens van quedar a crrec d'elles, tant Lisa com Bart es van disgustar molt quan les seves ties els van demanar que els fessin un massatge de peus. A ms, quan aconsellaven a Lisa sobre els homes, deia que  els homes sn porcs , posant d'exemple a Homer. Com s'esmentava anteriorment, la seva relaci amb Homer no s gens cordial. Cap d'elles no triga a assenyalar els errors de Homer. Comparen en Homer amb  un home de les cavernes  capa de canviar a Maggie per una cervesa i una revista de nus. En diverses ocasions van intentar convncer a Marge que es divorcis del seu marit.

 Relacions amoroses .
Encara que sn bessones idntiques, en l'aspecte amors ambdues sn molt distintes. Selma va estar casada amb Sideshow Bob (Actor secundari Bob), Troy McClure, Lionel Hutz i Disco Stu. Va rebutjar casar-se amb Apu. 

Aquesta diferncia en la vida amorosa d'ambdues, es deu al fet que, segons Marge, Patty va triar una vida de celibat. Aix es contradiu amb el comentari que els van fer ambdues a Marge: mentre veien una srie de televisi de  dones fcils  van dir  s com la nostra vida . En el cas de Selma, pel que sembla el seu celibat canvia segons l'poca. Aix explicaria que quan ella es va casar amb Troy McClure, Patty li pregunta  Qu, ja no et diverteixes amb mi? . Fins i tot la seva imatge cap als altres sembla la d'una  dona fcil . El senyor Burns comenta  Solter eh?, bo, ell passa la "Prova Selma" , donant a entendre que l'nic requisit per a sortir amb Selma s ser solter.

A l'episodi Principal Charming, de la temporada 2, Patty va sortir un temps amb Seymour Skinner. Va rebutjar casar-se amb ell a causa de l'estreta relaci que t amb la seva germana i perqu tenia llstima de deixar-la sola, encara que ella, deprimida, va convidar a sortir a Barney Gumble. 
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186539" title="Juan Jos Lucas Jimnez" nonfiltered="1746" processed="1741" dbindex="76755">

Juan Jos Lucas Jimnez ( El Burgo de Osma, Castella i Lle 1944 ) s un poltic espanyol, que fou Ministre de la Presidncia en el segon govern de Jos Mara Aznar i President del Senat entre 2002 i 2004.

Biografia.
Va nixer el 10 de maig de 1944 a la ciutat de El Burgo de Osma, poblaci situada a la provncia de Sria. Va estudiar dret a la Universitat Complutense de Madrid, on exerc de professor entre 1968 i 1969 i posteriorment tamb fou professor de la UNED en el seu centre de la ciutat de Sria. 

Tcnic de l'Institut Nacional de Treball (INEM) l'any 1980, posteriorment fou nomenat Secretari, Director Provincial i Director General adjunt d'aquest organisme fins el 1982. Actualment s membre de la Fundaci FAES.

Activitat poltica.
Regidor de l'ajuntament de Sria entre 1985 i 1986, fou aix mateix president de la diputaci provincial. Membre d'Aliana Popular, i posteriorment de la seva nova marca Partit Popular, en les eleccions generals de 1986 fou escollit diputat al Congrs en representaci de la provncia de Sria, renunciant al seu esc al setembre de 1987 per esdevenir Conseller de la Presidncia al govern de Castella i Lle sota la presidncia de Jos Mara Aznar. 

En les eleccions generals de 1989 novament fou esocllit diputat al Congrs, renunciant novament al juny de 1991 per esdevenir procurador a les Corts de Castella i Lle, sent escollit el 10 de juliol d'aquell any President de Castella i Lle. 

En la formaci del segon govern de Jos Mara Aznar fou nomenat Ministre de la Presidncia, crrec que mantingu entre 28 de febrer de 2001 i 10 de juliol de 2002. Amb el seu cessament com a ministre fou nomenat senador al Senat en representaci de la seva comunitat autnoma, crrec que ha mantingut fins a l'actualitat i que li permet ser nomenat President del Senat entre 2002 i 2004.

Enllaos externs.
  Informaci de Juan Jos Lucas al Portal del PP;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186541" title="Isabel d'Armnia Menor" nonfiltered="1747" processed="1742" dbindex="76756">
Isabel o Zabel (armeni:      ) (nascuda vers 1211, morta 1252) fou reina d'Armnia Menor o Petita Armnia, darrera de la dinastia rupeniana. Va succeir al seu pare Lle II d'Armnia Menor a la seva mort el 5 de maig del 1219. Era filla del segon matrimoni del pare amb Sibilla de Lusignan filla d'Amalric II de Lusignan, rei de Xipre i (nominal) de Jerusalem. El 1216 quan el seu besnebot Raimon Rupen d'Antioquia va assolir el tron del principat d'Antioquia, la va nomenar hereva d'Armnia, tot i que el millor dret era pel net Joan, fill d'Estefania del primer matrimoni de Lle II, i de Joan de Brienne).

Al accedir al tron els nakharars van concertar el seu enlla amb el jove Felip d'Antioquia, fill de Bohemund IV d'Antioquia, enlla que per raons d'edat no es va formalitzar fins el 1224 i mentre va dirigir el pas una regncia formada pels barons armenis o nakharars. Una de les condicions posades a l'enlla pels nakharars es que Felip hauria de viure a la manera armnia, i que adoptaria la fe i la comuni dels armenis i respectaria els privilegis de tots els nacionals armenis. Una vegada Felip va pujar al tron no es va estar de tractar als armenis com un poble inferior i va mirar de substituir als crrecs armenis per altres de francs. No va passar un any quan els nakharars, encapalats pel ms poders de tots, Constant de Barbaron, van donar un cop d'estat. Felip fou capturar. Isabel, que n'estava molt enamorada, el va intentar defensar amb el seu cos, i noms va cedir a la violncia desfermada. Filip va desaparixer, sens dubte assassinat (1225) i Constant va assolir la regncia.

El 1226 Constant va casar a Isabel amb el seu propi fill Hethum (IV de Lampron i I d'Armnia menor) el 14 de juny de 1226 i va obrir la dinastia hethumiana. D'aquest enlla van nixer sis fills: Lle (el futur rei Lle III d'Armnia Menor, mort el 1289), Toros (mort el 1266), Sibilla, esposa de Bohemund VI d'Antioquia i comte de Trpoli (1251-1274), Eufmia (casada amb Juli Grenier senyor de Sid, morta el 1309), Rita d'Armnia (esposa de Miguel IX Paleleg, fill de l'emperador Andrnic II Paleleg) i Maria d'Armnia (esposa de Gui d'Ibelin).

Isabel va morir el 1252. El seu marit va restar al tron per dret uxori fins a la seva mort el 1270.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186543" title="Penjat" nonfiltered="1748" processed="1743" dbindex="76757">


El penjat s un joc de paraules per a dues persones o ms. Es tracta d'endevinar el mot que es pensa un dels participants. Com a pista, colloca el nombre de lletres. Per torn, es van dient lletres. Si sn al mot secret, es posen al seu lloc i si no, s'afegeix un tra al dibuix del penjat. Perd la persona que es penja, acabant el dibuix abans d'endevinar la paraula. 






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186546" title="Felip d'Antioquia" nonfiltered="1749" processed="1744" dbindex="76758">
Felip d'Antioquia (vers 1209-1225) fou rei consort d'Armnia Menor o Petita Armnia. Era el fill segon de Bohemund IV d'Antioquia i de Plasncia de Gibelet. Isabel d'Armnia Menor fou proclamada reina amb uns 7 o 8 anys el 1219, i llavors es va concertar l'enlla amb el prncep d'Antioquia. Una de les condicions posades a l'enlla pels nakharars armenis es que Filip hauria de viure a la manera armnia, i que adoptaria la fe i la comuni dels armenis i respectaria els privilegis de tots els nacionals armenis. El 1223 o 1224 l'enlla es va formalitzar (Isabel tenia uns 12 anys i el seu marit uns 15).

Una vegada Filip va pujar al tron (vers 1224), portat per la seva joventut i inexperincia, no es va estar de tractar als armenis com un poble inferior i va mirar de substituir als crrecs armenis per altres de francs de la seva confiana. No va passar un any quan els nakharars, encapalats pel ms poders de tots, Constant de Barbaron, van donar un cop d'estat. Felip fou capturat. Isabel, que n'estava molt enamorada, el va intentar defensar amb el seu cos, i noms va cedir a la violncia desfermada. Filip va desaparixer, sens dubte assassinat (1225) i Constant va assolir la regncia.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186548" title="Trama" nonfiltered="1750" processed="1745" dbindex="76759">
La trama s l'ordre i la manera com es presenten els fets al lector en una obra literria. La trama sempre es narra de manera linial, s un artifici artstic, mentre que els fets poden passar al mateix temps. La trama s prpia de la narrativa, si b totes les obres de ficci alteren els fets per presentar-los al pblic. Hi ha determinats elements que fan avanar la trama (plot devices en angls), s a dir, inclusions que fa l'autor quan els fets no s'encadenen de manera natural.

La teoria de la literatura distingeix quatre tipus bsics de trama:
 nica: hi ha una coincidncia entre la histria narrada i la trama, els fets transcorren linialment;
 encadenada: es narren diversos espisodis d'uns fets (se selecciona la informaci). Un exemple serien les novelles d'aventures, on s'expliquen les gestes dels herois per no el que passa entre elles;
 alternada: el narrados segueix a dos o ms protagonistes de la histria o alterna informaci de dos moments diferents en el temps;
 encastada: dins una histria general que actua com a marc, se succeeixen d'altres. Boccaccio, amb el seu Decamer, n's un dels mxims exponents ;

















 

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186550" title="Escala santa" nonfiltered="1751" processed="1746" dbindex="76760">

L' escala santa s un conjunt de vint-i-vuit esglaons de marbre, actualment recoberts de fusta, que es troben a Roma en una capella coneguda com a Sancta Sanctorum, que formava part de l'antic Palau del Later, localitzat davant de la Baslica de San Giovanni in Laterano.

Segons la tradici, aquests esglaons formaren part del pretori de Pon Pilat i Jess els puj quan fou jutjat i condemnat a mort. Llegendes medievals expliquen que l'escala santa fou portada de Jerusalem a Roma als voltants de l'any 326 per Santa Helena de Constantinoble, mare de l'emperador Constant el Gran.

Aquesta escala noms s permet de pujar-la de genolls, cosa que fan molts creients per tal d'aconseguir la indulgncia plenria.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186552" title="Jess Mara Posada Moreno" nonfiltered="1752" processed="1747" dbindex="76761">

Jess Mara Posada Moreno ( Sria, Castella i Lle 1945 ) s un poltic espanyol, diverses vegada ministre en els govern de Jos Mara Aznar.

Biografia.
Va nixer el 4 d'abril de 1945 a la ciutat de Sria. Va estudiar enginyeria de Camins, Canals i Ports a la Universitat Politcnica de Madrid aix com cincies econmiques a la Universitat Complutense de Madrid. Posteriorment va ingressar com a funcionari de carrera en el Cos Superior d'Administradors Civils de l'Estat. 

Activitat poltica.
Governador Civil de la provncia de Huelva entre 1979 i 1981 sota el govern de la Uni del Centre Democrtic (UCD), a principis de la dcada del 1980 s'afili a Aliana Popular, esdevenint procurador a les Corts de Castella i Lle l'any 1983. L'any 1987, sota la presidncia de Jos Mara Aznar, fou nomenat Conseller de Foment de la Junta de Castella i Lle, esdevenint l'any 1989 President de Castella i Lle, grcies a la dimissi d'Aznar per esdevenir lder del Partit Popular, i mantenint el crrec fins el 1991. Posteriorment fou nomenat senador al Senat en representaci de Castella i Lle, crrec que va mantenir fins el 1993.

En les eleccions generals de 1993 fou nomenat diputat al Congrs de Diputats per la provncia de Sria, sent reelegit en les eleccions de 1996, 2000 i 2004. El 30 d'abril de 1999 fou nomenat Ministre d'Agricultura, Pesca i Ramaderia en substituci de Loyola de Palacio, i amb la nova victria popular de 2000 fou nomenat Ministre d'Administracions Pbliques, crrec del qual cess el 10 de juliol de 2002. 

Enllaos externs.
  Informaci de Jess Posada al Portal del Partit Popular;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186558" title="Behemot" nonfiltered="1753" processed="1748" dbindex="76762">

El Behemot (en hebreu:      , Behemot, B'hemot) s una criatura que apareix al Llibre de Job, a l'Antic Testament. s un animal herbvor de grans dimensions i fora, que junt amb el Leviatan sn presentats com els animals ms poderosos de la creaci.

L'origen de la paraula podria ser la forma plural de      (b h m h ("animal")). Podria tractar-se d'un cas de pluralis excellentiae, un recurs hebreu per expressar grandesa pluralitzant un nom, indicant aix que el Behemoth s el ms gran dels animals.

De forma metafrica, el nom s'ha fet servir per designar entitats extremadament grans o poderoses.

El text del Llibre de Job que hi fa referncia (Job 40:15,24) s el segent:

Fixa't en el monstre behemot; igual que tu s criatura meva; menja l'herba com el bou.
Quina fora t als lloms, quin vigor en els msculs del seu ventre!
Ala la cua estesa, com un cedre, t els nervis de les cuixes ben trenats.
Els seus ossos sn canons de bronze, i ferro forjat les costelles.
s l'obra mestra de Du, i noms jo, que l'he fet, el domino.
Les muntanyes li forneixen la pastura, els animals ferstecs juguen al seu voltant.
S'aa dins els lotus espinosos i s'amaga als canyissars dels aiguamolls.
Els lotus espinosos li fan ombra i l'envolten els salzes del torrent.
Si la riuada l'envesteix, no s'hi amona, no es mou ni amb l'aigua fins al musell.
Per alg se li enfrontar i el capturar, li travessar els narius amb uns argolla!

Representaci.

Al Llibre de Job, tant el Leviatan com el Behemot, sn descrits acompanyat d'altres animals com guiles, cabres, o falcons. Per aix, sovint s'ha plantejat l'existncia real d'aquests dos animals. Aix com el Leviatan s'ha acostumat a associar amb el cocodril, la equiparaci ms usual del behemot s l'hipoptam, tot i que tamb s'ha defensat el bfal d'aigua, el rinoceront o l'elefant.

El problema ms important amb aquestes identificacions s que "ala la cua com un cedre", una descripci que no encaixa amb cap d'aquests animals. Adicionalment, la comparaci amb el cedre fa pensar amb un animal d'enormes proporcions.

Alguns creacionistes de la Terra jove han equiparat el behemot amb dinosaures, que seria de la mida adequada i encaixaria amb d'altres atributs descrits al Llibre de Job com la dels ossos de ferro i bronze.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186560" title="Joan Almirall i Forast" nonfiltered="1754" processed="1749" dbindex="76763">
Joan Almirall i Forast (Barcelona, 1855 - Barcelona, 1927) va sser un industrial paperer, editor i escriptor.

A la mort del seu pare va dirigir la fbrica de paper que possea la famlia en el terme de La Torre de Claramunt. A ms a ms dels seus negocis relacionats amb el paper, port a terme una notable activitat poltica, cultural i literria, a la vegada que mantingu una gran amistat amb personalitats com ara Pere Aldavert i Martorell, Francesc Matheu, Bonaventura Bassegoda, la famlia Rubi i LLuch i, sobretot, ngel Guimer, a qui edit diversos llibres.

Com a periodista, collabor a La Renaixena i La Llumanera de Nova York i, entre aquesta classe de treballs, sn significatius, pel seu carcter irnic, els signats amb el pseudnim L'Andals del Clot.

La seua afici pel teatre, unida a l'afany colleccionista, el port a reunir una collecci de ms de 5.000 peces escniques en llengua catalana (avui sn a la Biblioteca de Catalunya). A banda de reunir altres colleccions, tamb redact una Bibliografia literria del segle XIX i fou membre de la junta directiva de l'Ateneu Barcelons. 

Respecte a la llengua catalana, particip en el moviment dels Jocs Florals, va ser un dels corresponsals de Mossn Alcover i es va adherir al I Congrs Internacional de la Llengua Catalana (1906).

Tamb va formar part del grup de socis del Centre Catal que l'any 1887 fund la Lliga de Catalunya. Hi ocup crrecs directius i sign el Missatge a la Reina Regent (1888).

Integrat a la Uni Catalanista, fou escollit delegat per acudir a les Assemblees de Manresa (1892), Reus (1893), Balaguer (1894), Olot (1895), Girona (1897), Terrassa (1901) i Barcelona (1904). Constituda la  Lliga Regionalista, en compart els mateixos principis poltics.

Referncies.


 Masriera, Artur: peridic La Vanguardia, 31 de gener del 1928.
 Curet, Francesc: Histria del Teatre Catal. Barcelona, Aedos, 1967.

Enllaos externs.

 Catleg de la collecci de peces teatrals en catal llegades a la Biblioteca de Catalunya per la vdua de Joan Almirall i Forast. ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186561" title="Teatre d'operacions del Pacfic (Primera Guerra Mundial)" nonfiltered="1755" processed="1750" dbindex="76764">
El teatre d'operacions del Pacfic fou el conjunt d'operacions militars de la Primera Guerra Mundial que es dugueren a terme per obtenir el control de les illes alemanyes de l'Oce Pacfic: l'arxiplag Bismarck, les illes Carolines, la Nova Guinea alemanya, la Samoa alemanya, les illes Marianes i les illes Marshall. A vegades tamb es considera dins d'aquest teatre d'operacions les operacions per a la conquesta de la colnia alemanya de Tsingtao, a la Xina (vegeu batalla de Tsingtao).

Situaci a l'inici de les hostilitats.
Durant els darrers anys del segle XIX l'imperi alemany havia anat ocupant diverses illes petites i poc importants econmicament a l'Oce Pacfic, amb l'objectiu de crear una srie de punts colonials que poguessin vigilar de ms a prop les colnies britniques i franceses i, especialment, servir d'estacions de subministrament d'aliments, aigua i carb als vaixells de la flota imperial i com a estacions telegrfiques. Evidentment, aquestes possessions colonials no podien competir en cap aspecte amb les grans colnies britniques a la zona, per el govern alemany considerava que una flota moderna, potent i ben subministrada podia tallar completament les comunicacions de les colnies britniques i franceses amb les seves metrpolis.

La primera possessi alemanya a la zona es produ amb l'ocupaci, el 1884, de la Nova Guinea alemanya, la part nordoriental de l'illa de Nova Guinea (avui dins de l'estat de Papua Nova Guinea). L'any segent ocuparen les illes Marshall i el 1899 compraren les illes Carolines i les illes Marianes a Espanya. Les forces alemanyes estacionades en totes aquestes possessions eren, per, escasses; un petit cos de policia a cadascuna i algunes tropes en les estacions de radiotelegrafia.

L'ocupaci aliada de les possessions alemanyes.
La primera operaci desprs de l'inici de les hostilitats fou l'ocupaci de la Samoa alemanya per part de tropes neozelandeses, la Samoan Expeditionary Force. L'ocupaci es produ sense vessament de sang el dia 29 d'agost de 1914. El 6 d'agost anterior el govern britnic declar que seria un gran servei a l'imperi que forces de Nova Zelanda capturessin Samoa, de forma que una fora de 1.413 soldats i sis infermeres part de Nova Zelanda el dia 15 i, desprs de fer escala a les Fiji, desembarc a Apia, la capital de Samoa, el dia 29. Tot i que les autoritats alemanyes refusaren rendir oficialment les illes, tampoc no oferiren cap resistncia a les tropes neozelandeses.

Posteriorment, una fora australiana, l'Australian Naval and Military Expeditionary Force, captur els territoris de la Nova Guinea alemanya el dia 17 de setembre. En aquest cas es produ una breu lluita amb la guarnici alemanya de l'estaci radiotelegrfica de Rabaul, que provoc uns 40 morts.

Finalment, la flota i tropes de desembarcament japoneses capturaren sense lluita les illes Carolines, les Marianes i les Marshall a l'octubre de 1914, moment en qu acab el control alemany de totes les seves possessions al Pacfic.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186563" title="Rocamundo" nonfiltered="1756" processed="1751" dbindex="76765">
Rocamundo s una localitat, situada al municipi cntabre de Valderredible, en el que hi viuen 42 persones (2004). Es troba a 3 km de Polientes i 721 m per sobre el nivell del mar. Proper al poble es troba l'ermita de "La Velilla" del segle XVII, lloc on es venera la patrona de la vall. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186564" title="Rucandio" nonfiltered="1757" processed="1752" dbindex="76766">
Rucandio s un nucli, situat al municipi cntabre de Valderredible, en el que noms hi viuen 5 persones (2004). Es troba a 19 km de Polientes i a 837 metres per sobre el nivell del mar. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186566" title="Centre Nacional per a la Informaci Biotecnolgica" nonfiltered="1758" processed="1753" dbindex="76767">
El Centre Nacional per a la Infomaci Biotecnolgica (National Center for Biotechnology Information o NCBI) forma part de la National Library of Medicine (Llibreria Nacional de Medicina) dels Estats Units, una branca dels National Institutes of Health (NIH) (Instituts Nacionals de Salut). Est localitzat a Bethesda, Maryland, i va ser fundat el 4 de novembre de 1988 amb l'objectiu de ser una font d'informaci fonamental en el camp de la biologia molecular. 

El NCBI s'encarrega d'emmagatzemar i actualitzar constantment la informaci referent a seqncies genmiques en el GenBank, de publicar un ndex d'articles cientfics referents a biomedicina, biotecnologia, bioqumica, gentica i genmica en PubMed, i de realitzar una recopilaci de malalties gentiques humanes en lOMIM, a ms d'altres recopilar dades biotecnolgiques de rellevncia en diverses bases de dades. Totes les bases de dades del NCBI estan disponibles en internet de manera gratuta, i s'hi pot accedir usant el cercador Entrez. El NCBI ofereix a ms algunes eines bioinformtiques per a l'anlisi de seqncies de ADN, RNA i protenes; una de les eines ms usades s BLAST. 

El NCBI est dirigit per David Lipman, un dels autors del programa BLAST, que s'encarrega d'alineament de seqncies, i una figura molt respectada en el camp de la bioinformtica. Tamb coordina un programa d'investigaci que inclou els grups dirigits per Stephen Altschul (un altre coautor del programa BLAST), i Eugene Koonin, un prolfic autor en genmica comparativa.

El NCBI s el responsable de mantenir la base de dades del GenBank des de 1992, i mantenir intercanvi d'informaci amb laboratoris i amb altres bases de dades on s'elaboren seqncies d'ADN com, per exemple, el Laboratori de Biologia Molecular d'Europa i la base de dades d'ADN que es desenvolupa al Jap. 

Des de 1992, el NCBI ha anat proporcionant altres bases de dades a ms de la del GenBank sobre: 
 Herncia mendeliana ;
 Estructures de la protena en tres dimensions;
 Seqncia de gens, el mapa del genoma hum, ;
 Anatomia del genoma del cncer, coordinant la recerca amb l'Institut Nacional del Cncer ;
 Taxonomia biolgica, assignant un identificador nic (nombre d'identificaci taxonmic) a cada espcie d'ssers vius.

 Referncies .





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186570" title="Joaquim Basora i Nin" nonfiltered="1759" processed="1754" dbindex="76768">
Joaquim Basora i Nin (Tarragona, 1856 - Vilanova i la Geltr, 1927)  va sser un notari que va prendre possessi de la seua primera notaria a Xerta (1886) i, uns mesos desprs, va ser traslladat a la vena localitat d'Alcanar.

L'any 1888 va passar a servir la notaria de Vila-seca, on va exercir fins a l'any 1892, quan va possessionar-se de la notaria de Vilanova i la Geltr, on va restar fins a la seva mort. 

A la darrera poblaci esmentada particip activament en la vida cultural i presid la Junta del Patronat de la Biblioteca-Museu V. Balaguer, aix com la comissi Executiva de l'Homenatge al patrici Josep Font i Gum. 

Fou tamb un assidu collaborador del Diario de Villanueva y Geltr, autor d'un llibre titulat Contes morats (Vilanova i la Geltr, 1924) i corresponsal de Mossn Alcover. 

Dins el moviment catalanista, sign el Missatge a la Reina Regent (1888) i fou designat delegat a les Assemblees de Manresa (1892), Reus (1893), Balaguer (1894), Olot (1895) i Girona (1897). Va presidir l'Associaci Catalanista de Vilanova i la Geltr (1899) i, en produir-se un enfrontament entre els socis, abon les posicions que defensaven La Veu de Catalunya i la Lliga Regionalista .

Referncies.



 Albert Virella i Bloda Un notari digne de nota: Joaquim Basora de Nin Vilanova i la Geltr, 1982.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186573" title="Un mn sense fi" nonfiltered="1760" processed="1755" dbindex="76769">

Un mn sense fi, titulada World without End en la seva versi original en angls, s una novella histrica de Ken Follett concebuda com a segona part de la novella Els pilars de la Terra del mateix autor. Als Estats Units va ser publicada en la seva versi original el 9 d'octubre de 2007, mentre que la versi traduda al catal (Edicions 62) est disponible des del 28 de desembre de 2007.

La novella transcorre al mateix lloc que la primera part, Kingsbridge, per s'esdev dos-cents anys ms tard, al segle XIV, i alguns dels seus personatges sn descendents dels protagonistes del primer llibre.

Va ser el llibre ms venut del 2007 tot i haver sortit a la venda al 28 de desembre.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186575" title="Ramon Bergad i Panads" nonfiltered="1761" processed="1756" dbindex="76770">
Ramon Bergad i Panads (Tarragona, 1838-1894) fou un notari que exerc a Vulpellac (1866-1867), Alcover (1867-1883), Montblanc (1883-1885) i Tarragona (1885-1894).

Fou el promotor de l'Agrupaci Catalanista de Tarragona, sign el Missatge a la Reina Regent (1888) i, dins la Uni Catalanista, fou nomenat delegat a l'Assemblea de Manresa (1892).


Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186576" title="Comunicaci no verbal" nonfiltered="1762" processed="1757" dbindex="76771">
La comunicaci no verbal s l'acte de transmetre informaci sense usar el llenguatge. Pot ser a travs de gestos, imatges o fins i tot objectes.

El cos.
Quan dues persones estan mantenint una conversa, el cos transmet ms informaci que no pas les paraules (un 70%). La cara, la posici del cos, el to, els gestos de les mans i el contacte amb l'interlocutor, entre altres, permeten esbrinar l'actitud del parlant o l'emoci subjacent al missatge i pot servir per realitzar inferncies i omplir buits del missatge explcit. La descodificaci d'aquestes dades es dna de manera inconscient

La imatge.
La imatge transmet significats perqu s un signe. El color, la forma, la textura o el que hi ha representat poden esdevenir vehicles per a conceptes que complementin el missatge verbal. Segons la teoria lingstica actual, el cervell analitza les imatges com si fossin paraules, els atorga un sentit concret, una etiqueta nominal. No es pot pensar sense llenguatge per aix no vol dir que no es pugui transmetre informaci sense usar explcitament les paraules, ja que la ment de l'interlocutor les associar a les imatges. 

Les imatges sn convencionals, s a dir, el seu sentit est lligat a una cultura determinada. Un exemple clar serien els senyals de trnsit, amb validesa noms en una societat que conegui el codi de circulaci. O el smbol per significar "dona", que est lligat a la cultura grecollatina i no t sentit en altres contextos.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186577" title="Teatre de l'oprimit" nonfiltered="1763" processed="1758" dbindex="76772">
El teatre de l'oprimit s un mtode teatral sistematitzat pel dramaturg brasiler Augusto Boal en els anys 1960. 

Les tcniques per a desenvolupar-lo, que reben influncia del Teatre pic de Bertolt Brecht, comprenen el Teatre invisible, el Teatre imatge i el Teatre frum, i tenen per objecte transformar a l'espectador en protagonista de l'acci dramtica i, "a travs d'aquesta transformaci, ajudar a l'espectador a preparar accions reals que li condueixin al propi alliberament". 

Boal parteix del principi que el teatre, com llenguatge, pot ser usat per qualsevol persona tan aviat com s'apropi dels mitjans de producci del mateix. A travs d'una srie d'exercicis, jocs, tcniques (teatre imatge) i formes teatrals (de les quals el teatre frum s el ms utilitzat) es busca conixer la realitat per a transformar-la, com en la pedagogia de l'oprimit de Paulo Freire. 

En aquesta forma teatral, no hi ha lloc per a l'espectador passiu. Es trenca la divisi entre actor-espectador i les seves tradicionals funcions, l'espectador passa a l'acci, a l'escenificaci. Les seves teories les sistematiza en els seus llibres Teatro do Oprimido".

 Enllaos externs .
Theatre of the Oppressed Organisation (ITO) 

Emanzipart 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186579" title="Sistema Integrat d'Informaci Taxonmica" nonfiltered="1764" processed="1759" dbindex="76773">
El Sistema Integrat d'Informaci Taxonmica (Integrated Taxonomic Information System) tamb conegut per les seves inicials en angls, ITIS, s una societat creada amb l'objectiu de subministrar informaci consistent i fiable sobre la taxonomia de les espcies biolgiques.

 Histria .

Va ser fundada l'any 1996 com un grup depenent d'agncies del Departament de Comer i de la Smithsonian Institution, ambdues pertanyents al Govern Federal dels Estats Units. Actualment s un organisme internacional en el que participen els governs del Canad i Mxic, a ms de collaborar amb altres organismes internacionals.

 Objectius .

L'ITIS ajuda a elaborar una base de dades completa i accessible d'informaci taxonmica per a cada una de les espcies i dels txons reconeguts, que inclou tant el lloc dins el sistema jerrquic de la classificaci cientfica, com les referncies a les autoritats en la matria que l'han situat en la seva posici taxonmica. Les seves prioritats inicials sn les espcies d'Amrica del Nord, per els resultats incorporen les investigacions internacionals. Es pot accedir a la seva base de dades des de la seva pgina oficial.

La taxonomia biolgica no s inamovible, i les opinions sobre el correcte estatus de cada txon en cada un dels nivells i la seva adequada situaci dins la jerarquia taxonmica, sn constantment revisades, incorporant els resultats de les noves investigacions que van apareixent; per aix, molts aspectes de la classificaci romanen sempre en tela de judici. 

La base de dades de l'ITIS s'actualitza tant com s possible d'acord amb l'aparici de noves dades, i la informaci que utilitza s la que s'apropa ms al consens existent entre els especialistes. Malauradament, aquesta informaci no s definitiva, i s ms fiable en alguns grups que en altres. Ha de ser, de tota manera, contrastada amb altres fonts disponibles, i especialment amb la literatura cientfica primria.

 Servei pblic .

El servei que ofereix la pgina oficial de l'ITIS s una classificaci taxonmica de les espcies existents actualment, amb els corresponents txons i altres tipus d'informacions, com sn: 
 La CITES (Convenci sobre el comer internacional de espcies de fauna i de flora salvatges amenaades d'extinci);
 Els txons de rang inferior i superior, ;
 La validesa de la situaci taxonmica.

La cerca es pot fer pel nom vernacular, pel nom cientfic o pel TSN. El TSN s el Nmero de srie taxonmic (Taxonomic Serial Number) i s un nombre de cinc o sis xifres que identifica de manera nica cada espcie i cada txon, fins i tot per a aquells que tenen una situaci taxonmica invlida. Un exemple:
La pgina de referncia de l'ITIS per al gat saltvatge, Felis silverstris Schreber, 1775.

 Obres de referncia .
Algunes de les obres especialitzades que serveixen com a referncia principal per a la seva proposta, sn:
 Peixos. L'ITIS reprn el catleg de peixos de William Eschmeyer.
 Ocells. T com a nica referncia el catleg d'Alan P. Peterson tot i que, generalment, amb un cert retard en la posada al dia.
 Plantes. Segueix la classificaci d'Arthur Cronquist, un reconegut especialista en angiospermes.;
 Crustacis. Segueix la classificaci actualitzada dels crustacis elaborada l'any 2001 per Martin i Davis;

 Llicncia d's .

L'ITIS s un organisme internacional i totes les informacions i dades que produeix sn automticament posades al servei de la comunitat internacional i sn de domini pblic. Per tant, poden ser un bon suport per a completar obres com la viquipdia. Tot i aix, cal revisar la informaci perqu la pgina oficial de l'ITIS pot contenir informacions que estiguin sota algun tipus de copyright que pertanyi a altres societats.

Referncies.


 Enllaos extens .
 Pgina oficial l'ITIS ;
 Pgina oficial del govern del Canad (SITI) ;
 GBIF o "Global Biodiversity Information Facility"  ;
 "Species 2000" ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186584" title="Mancomunitat per a serveis de benestar social de l'nova, Manuel, Rafelguaraf, Sant Joan de l'nova, Senyera y Villanueva de Castelln" nonfiltered="1765" processed="1760" dbindex="76774">
 
La Mancomunitat per a serveis de benestar social de l'nova, Manuel, Rafelguaraf, Sant Joan de l'nova, Senyera y Villanueva de Castelln s una mancomunitat de municipis de la comarca de la Ribera Alta (Pas Valenci). Aglomera 6 municipis i 14.246 habitants, en una extensi de 54,40 km. Actualment (2007) la mancomunitat s presidida per Juan Antonio Ricart Corts, del GIP i regidor de l'ajuntament de Manuel.

Les seues competncies sn:
 Aiges potables;
 Gabinet psicopedaggic;
 Informaci jovenil;
 Serveis assistencials;
 Serveis socials;

Els pobles que formen la mancomunitat sn:
 L'nova;
 Manuel;
 Rafelguaraf;
 Sant Joan de l'nova;
 Senyera;
 Castell de la Ribera;

Enllaos externs.
Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186585" title="Joan Codina i Cendrs" nonfiltered="1766" processed="1761" dbindex="76775">
Joan Codina i Cendrs (Agramunt, Urgell, 1841 - La Fuliola, Urgell, 1915) va sser un prevere que realitz estudis eclesistics al Seminari de la Seu d'Urgell, essent ordenat sacerdot el 20 d'abril de 1867.

Va ser vicari de Sort i de Sant Ot de la Seu d'Urgell, regent de les parrquies de Sanaja i Castellser i rector de La Fuliola (1886-1915).

Era un gran aficionat a la msica i ferm amic de Llus Millet. Dedicat a l'ensenyament musical, va crear la coral Rossinyol d'Urgell de La Fuliola. 

Sota el patrocini de la Uni Catalanista, fou designat delegat a l'Assemblea de Manresa (1892).

Referncies.


 Gasol, Josep Maria: La participaci eclesistica en l'Assemblea de Manresa. Dovella, nm. 41 (Manresa, abril del 1992).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186587" title="Hethum I" nonfiltered="1767" processed="1762" dbindex="76776">
Hethum I  (armeni:         ) (vers 1200-1270) fou fill de Constant de Barberon (de la dinastia hethumiana originada a Lampron) i d'Alcia o Alix de Lampron. 

El 14 de juny de 1226 el seu pare, que era regent d'Armnia Menor, el va casar amb la jove reina Isabel d'Armnia Menor que tenia uns 15 anys. La noia estava molt enamorada del seu primer marit Felip d'Antioquia i no es volia casar per hi fou obligada per raons d'estat, i de fet, mercs a les bones qualitats d'Hethum, el matrimoni va anar fora be. Van tenir sis fills; Lle (futur Lle III d'Armnia Menor), Toros (mort el 1266 en la guerra contra els mamelucs), Sibilla (casada amb Bohemund VI d'Antioquia, morta el 1290), Eufmia (casada amb Juli Grenier, comte de Sid, morta el 1309, Rita d'Armnia (casada amb Miguel IX Paleleg), i Maria d'Armnia (casada amb Guiu d'Ibelin).

El 1242 el nou governador mongol de Prsia, el general Baidju, va atacar el Soldanat Seljcida de Rm on regnava Kai Khosraw II (1237-1245), assaltant i saquejant Erzurum i desprs derrotant a l'exrcit seljcida dirigit pel mateix sold a Kozadagh prop d'Erzindjan (26 de juny de 1243); desprs d'aquesta victria el general mongol va entrar a Sivas, que per haver-se rendit a temps noms fou saquejada per no destruda. Tokat i Qaisariya que van voler resistir foren saquejades i parcialment destrudes. Kai Khosraw va implorar la pau i la va obtenir a canvi de declarar-se vassall del gran khan. Ara els mongols eren vens de l'Imperi Bizant. Llavors el rei Hethum  va tenir l'habilitat de posar-se voluntriament sota sobirania del gran khan el que protegia al seu regne dels seljcides i dels mamelucs (1244) . 

El 1247 va enviar a Monglia com ambaixador al seu germ Sembat, camarlenc del regne i hereu de la senyoria de Korikos. Va arribar a la cort de Guyuk desprs de la seva elecci (que va ser l'estiu del 1246), el 1247, i hi va restar fins el 1250. Sempad va ser qui, entre els enviats occidentals, millor va comprendre els beneficis de l'aliana mongola. Guyuk li va donar un diploma assegurant al rei d'Armnia Menor la seva protecci i la seva amistat. En una carta escrita per Sempad quan era a Samarcanda (7 de febrer de 1248) al seu cunyat Enric I de Xipre, explic la importncia de l'element nestori a la cort .

La reina Isabel va morir vers el 1252 i la corona va passar nominalment al fill d'ambds Lle III d'Armnia Menor, per Hethum va seguir portant les regnes doncs el fill era encara jove (va nixer vers el 1227 o una mica ms tard).

El 1253 va decidir fer un viatge a Monglia ell mateix i va sortir cap a la cort del gran khan en un llarg viatge de dos anys narrat per Kirakos Gandzaketsi. A Kars es va entrevistar amb el general Baidju, gopvernador i cap de l'exrcit mongol de Prsia i el Caucas (1253) i desprs va creuar el pas de Derbend, i va arribar al campament de Batu Khan al baix Volga. En el seu viatge es va creuar (1254) amb Guillaume de Rubrouck (que tornava). El 13 de setembre de 1254 Hethum fou rebut pel gran khan Mongke a Karakorum, al que va reconixer com el seu sobir i el gran khan va declarar que posava al regne d'Armnia i a la seva esglsia sota la seva protecci i li va entregar un yarligh o diploma de investidura i de protecci . El monjo i historiador armeni Haithon o Hayton a "Flor des estories d'Orient" diu que Mongka va assegurar a Hethum I que un exrcit dirigit pel seu germ Hulagu atacaria Bagdad per destruir el califat retornaria Terra Santa als cristians  per ben segur no era en favor d'una religi i contra un altra, sin per motius poltics, si es que la promesa realment va existir . Hethum va sortir de la cort mongola per la ruta ordinria: Bechbaligh, Almaligh, Amu Darya i Prsia. Va retornar a Cilcia el juliol de 1255.

El 1258 Hulagu, germ petit de Mongke, fou encarregat de fer aquesta guerra i va prendre Bagdad i va liquidar el califat abbssida. Desprs va entrar a Sria i la va arrabassar als aibides ocupant Alep (gener de 1260)  i Damasc (abril de 1260). Tant l'exrcit armeni com el del seu gendre Bohemund VI d'Antioquia, van prendre part a la campanya al costat dels mongols. El general mongol Kitbuga era cristi nestori i va permetre als armenis de transformar algunes mesquites de Damasc en esglsies. 

Per molt poc desprs els mamelucs van derrotar els mongols a Ain Djalud a Galilea, i els mongols van haver d'evacuar Sria (setembre del 1260) deixant exposat el regne armeni. Hethum llavors va organitzar un bloqueig cristi del Delta del Nil, per el sold Baibars va respondre amb un atac directe contra Armnia.

L'exrcit armeni fou derrotat a Darbsak (pels llatins Trapessac), prop d'Alexandreta el 24 d'agost de 1266, i els mamelucs van entrar a Cilcia sense oposici, saquejant les viles de la plana com Mamistra, Adana, Tars, Ajas, i fins i tot Sis. El prncep hereu Lle fou fet presoner i l'altre fill Toros va morir a la lluita. A canvi de la seva llibertat va haver de cedir als egipcis les ciutats frontereres de la regi de Darbsak i Alexandreta i alguns colls de l'Antitaure que eren la clau de l'accs al pas (1268). 

El 1269 va abdicar i es va fer monjo i el va succeir el seu fill Lle. Va morir el 1270.

Referncies .






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186588" title="Dia de la Victria (Europa Oriental)" nonfiltered="1768" processed="1763" dbindex="76777">
El Dia de la Victria a Europa (Rus:           , Den' Pobedy) assenyala la Capitulaci de l'Alemanya Nazi a la Uni Sovitica a la Segona Guerra Mundial, referida com la Gran Guerra Patritica a la Uni Sovitica. Aquesta capitulaci va ser signada a darrera hora del 8 de maig de 1945, ja 9 de maig segons l'hora de Moscou, seguint la capitulaci original que els alemanys havien signat als aliats. El govern sovitic assenyal la victria el dia 9, un cop finalitzada la cerimnia de la signatura a Berln.

El 9 de maig s celebrat com a Dia de la Victria a la majoria dels estats successors de la Uni Sovitica, especialment a Rssia, Ucrana i Bielorssia. El dia se centra tradicionalment en una desfilada militar, la ms preeminent de totes s la celebrada a la Plaa Roja de Moscou. 

Al mateix temps van tenir lloc dues capitulacions separades. Primer, la capitulaci a les nacions aliades a Reims, que va ser signada el 7 de maig de 1945, per fer-se efectiva a les 23:01, segons l'horari del Centre d'Europa (UTC+1) del 8 de maig. Aquesta data s referida com el Dia de la Victria a Europa a la majoria dels pasos occidentals.

No obstant aix, l'nic representant sovitic a Reims era el General, Ivan Susloparov, el Comandant de la Missi d'Enlla Militar. El nivell d'autoritat del General Susloparov no estava gaire clar, i no tenia mitjans per comunicar-se immediatament amb el Kremlin, per malgrat tot es decid a signar en nom dels Sovitics. Susloparov va ser agafat fora de joc: no tenia instruccions de Moscou, per si no signava, s'arriscava a una rendici alemanya sense la participaci sovitica. No obstant aix, va advertir que el document podia ser reemplaat per una nova versi en el futur. Stalin no estava gens conforme amb els aconteiements i va executar a Susloparov al seu retorn a Moscou. Creia que la rendici alemanya havia de ser acceptada noms davant de l'enviat del Comandant Suprem de la URSS, i signat noms a Berln, aix com que el protocol de Reims noms havia de ser preeliminar.

Llavors, s'organitz una altra cerimnia a Berln pel 8 de maig (quan ja era el 9 a Moscou per la diferncia d'horaris). El Mariscal Wilhelm Keitel sign la capitulaci de la Wehrmacht al Mariscal de la Uni Sovitica Gueorgui Jkov al Quarter General de l'Exrcit Roig a Berln. Per commemorar la victria a la guerra, el 24 de juny de 1945 es celebr la Desfilada de la Victria 


L'aniversari del 9 de maig va ser celebrat tant a la Uni Sovitica com a la resta dels pasos del Bloc Oriental. Desprs de la caiguda del comunisme a l'Europa central i oriental tots aquests pasos, aix com els Estats Bltics celebren el Dia de la Victria a Europa el 8 de maig






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186589" title="Mancomunitat Espad-Millars" nonfiltered="1769" processed="1764" dbindex="76778">
La Mancomunitat Espad-Millars s una mancomunitat de municipis de comarques valencianes de la Plana Baixa i l'Alt Millars. La mancomunitat pren el seu nom dels elements geogrfics ms importants de l'entorn: la serra d'Espad i el riu Millars. Aglomera 15 municipis i 4.298 habitants, en una extensi de 272,70 km. Actualment (2007) la mancomunitat s presidida per Jose Medina Lozano, del Partit Popular i regidor de l'ajuntament de Ribesalbes.

Les seues competncies sn:
 Agricultura;
 Asesoria jurdica;
 Comer;
 Cultura;
 Defensa medi ambient;
 Educaci;
 Esports;
 Gabinet administratiu;
 Gabinet tcnic;
 Indstria;
 Oci;
 Ramaderia;
 Sanitat;
 Serveis socials;
 Turisme;

Els pobles que formen la mancomunitat sn:
 An;
 L'Alcdia de Veo;
 Argelita;
 Aider;
 Espadella;
 Fanzara;
 Fontes;
 Ribesalbes;
 Suera;
 Tales;
 Toga;
 Torralba;
 Torre-xiva;
 Vallat;
 Vilamalur;

Enllaos externs.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat;
 Web oficial de la Mancomunitat;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186591" title="Josep Cortils i Vieta" nonfiltered="1770" processed="1765" dbindex="76779">
Josep Cortils i Vieta (Blanes, Selva, 1839-1898) va sser un propietari i escriptor que, de jovenet, emigr a Cuba i desprs d'acumular el capital que consider necessari per a viure de renda, torn a Blanes (1875) per a dedicar-se al conreu de la literatura de creaci i als estudis histrics relacionats amb la seua vila natal.

Fou el mestre literari d'un grup de joves lletraferits i amic personal de Joaquim Ruyra. Va escriure Ethologia de Blanes (Barcelona, 1886) i Histria de Blanes des del segle XIV fins als nostres dies (que no finalitz), ultra diversos estudis sobre costums, institucions i personatges de Blanes.

Part de la seua obra aparegu en publicacions peridiques com Revista de Gerona, La Veu de Montserrat, La Veu de Catalunya, Miscelnea Folk-lrica, L'Arch de Sant Mart i La Renaixensa, de la qual fou el corresponsal de Blanes.

Collabor, tamb, en altres publicacions i fou un dels fundadors del setmanari La Costa de Llevant. 

S'adher al Primer Congrs Catalanista (1880), sign el Manifest a la Reina Regent (1888) i en la Uni Catalanista fou vocal de la Junta Permanent que va presidir l'Assemblea de Balaguer (1894) i delegat a les Assemblees de Manresa (1892), Reus (1893) i Olot (1895).

Referncies.


 Alemany i Borrs, Josep: Ensaig d'estudi critich. Matar, Imp. Horta, 1904.

Enllaos externs.
 Josep Cortils i Vieta a l'Atles Literari de les Terres de Girona. ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186592" title="Mancomunitat Intermunicipal Foia de Castalla" nonfiltered="1771" processed="1766" dbindex="76780">
La Mancomunitat Intermunicipal Foia de Castalla s una mancomunitat de municipis de la comarca de l'Alcoi (Pas Valenci). Aglomera 2 municipis i 14.371 habitants, en una extensi de 162,70 km. Actualment (2007) la mancomunitat s presidida per Juan Rico Rico, del Partit Popular i regidor de l'ajuntament de Castalla.

Les seues competncies sn:
 Depuraci d'aiges residuals;
 Serveis socials;

Els pobles que formen la mancomunitat sn:
 Castalla;
 Onil;

Enllaos externs.
Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186593" title="Ramon Faus i Cerqueda" nonfiltered="1772" processed="1767" dbindex="76781">
Ramon Faus i Cerqueda (Castellciutat -La Seu d'Urgell-, Alt Urgell, 1835-1895) fou un mestre d'escola de fortes conviccions catalanistes i aquesta actitud tamb es va palesar en les seues activitats pedaggiques. Fou germ d'Antoni Faus i Cerqueda.

Corresponsal de La Renaixena, fou designat delegat a les Assemblees de Manresa (1892), Reus (1893), Balaguer (1894) i Olot (1895) .

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186594" title="Primitiu Artigas i Teixidor" nonfiltered="1773" processed="1768" dbindex="76782">
Primitiu Artigues i Teixidor fou un enginyer catal que nasqu el 26 de novembre de 1846 a Torroella de Montgr i mor l'any 1910 a Madrid.

Destac pels seus treballs sobre la indstria surera i sobre la fixaci de dunes amb plantacions vegetals. El seu impuls fou molt important per fixar les dunes empordaneses que amenaaven zones habitades de L'Escala i de Torroella de Montgr. Aquestes dunes tenien aproximadament unes 342 ha d'extensi i 11 Km de longitud.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186596" title="Mancomunitat l'Horta Nord" nonfiltered="1774" processed="1769" dbindex="76783">
La Mancomunitat l'Horta Nord s una mancomunitat de municipis de la comarca del mateix nom. Aglomera 10 municipis i 56.201 habitants, en una extensi de 84,10 km. Actualment (2007) la mancomunitat s presidida per Julio De Ramon Saborit, del Partit Popular i regidor de l'ajuntament de Rafelbunyol.

Les seues competncies sn:
 Depuraci d'aiges residuals;
 Educaci;
 Escorxador;
 Extinci d'incendis;
 Hospital;
 Neteja viaria i recollida de fem;

Els pobles que formen la mancomunitat sn:
 Albalat dels Sorells;
 Albuixech;
 Emperador;
 Massalfassar;
 Massamagrell;
 Museros;
 La Pobla de Farnals;
 El Puig;
 Puol;
 Rafelbunyol;

Enllaos externs.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat;
 Web oficial de la Mancomunitat;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186607" title="Albert Gran i Closa" nonfiltered="1775" processed="1770" dbindex="76784">
Albert Gran i Closa (Vic, Osona, 1865 - Tortosa, Baix Ebre, 1927) fou un notari que exerc a Bossost, Vall d'Aran (1891-1924) i a Tortosa. 

Amb aficions potiques, fou amic de Mossn Cinto Verdaguer i de Mossn Josep Cond. 

Com a membre de la junta directiva del Centre Catal Agrcola e Industrial de Vich i sa Comarca propici la defensa de la llengua catalana (1889). Malauradament, els seus papers personals foren cremats pels republicans durant la darrera Guerra Civil Espanyola.

Collabor amb el catalanisme poltic i, dins la Uni Catalanista, fou designat delegat de les Assemblees de Manresa (1892), Reus (1893), Balaguer (1894), Olot (1895) i Terrassa (1901).

Amic personal de Francesc Camb, tamb s'hi relacion professionalment, a causa de les mines de Bossost .

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186612" title="Hethumiana" nonfiltered="1776" processed="1771" dbindex="76785">
La dinastia hethumiana fou la dinastia que va governar primer a Lampron (amb branques a Barberon i Korikos) i desprs al regne d'Armnia Menor des del 1226 per l'enlla de Hethum, hereu de Barberon i Korikos amb Isabel d'Armnia Menor, l'hereva de la dinastia rupeniana. Va ser substituida per la dinastia Lusignan el 1341.

La dinastia es va originar a Lampron (Nimrun), castell que dominava l'alta vall del riu Tars. Va tenir els segents governants:

Senyors de Lampron .

Hethum I  mort vers 1071;
Oshin I  vers 1071-1110;
Hethum II 1110-1143;
Reparteix el seus dominis entre Oshin II (a Lampron) i Sembat a ;
Oshin II 1143-1170;
Hethum III 1170-1218;
Constant I 1218-1250;
Heretat per Lle III d'Armnia Menor, casat amb una filla d'Hethum (+1250) i neta de Constant I;

 Senyors de Barberon .

Sembat 1143-1153;
Bakuran 1153-1199;
Vasak 1199-?
Constant I  ?-1263, adquireix Korikos;
Hethum I es casa amb Isabel d'Armnia Menor i esdev rei. El segon fill Oshin rep la senyoria de Korikos. Obre la lnia hethumida o hethumiana d'Armnia Menor;

 Senyors de Korikos .

Oshin I 1263-1264;
Constant I 1263-1280;
Hethum I el historiador 1280-1314;
Oshin II 1314-1329;
L'hereta Constant IV d'Armnia Menor pel seu matrimoni amb una germana d'Oshin II;

 Lnea reial (senyors de Barberon, reis d'Armnia) .

Hethum I 1226-1269;
Lle III 1269-1289;
Hethum II 1289-1294;
Toros III 1294-1296;
Sembat 1296-1299;
Hethum II (segona vegada) 1299-1301;
Lle IV 1301-1308;
Oshin 1308-1320;
Lle V 1320-1341;
Dinastia Lusignan 1341 a 1373;

Genealogia.
Branca major de Lampron.
 Hethum I (  vers 1071), senyor de Lampron
  
    > Oshin I (  1110), senyor de Lampron
      X  una filla d'Aboulgharib, prncep Ardzrouni
       
         > Hethum II (  1143), senyor de Lampron
            
              > Oshin II (1125   1170), senyor de Lampron
                X Schahandukht Pahlavouni
                 
                   > Hethum III (1151   1218), senyor de Lampron
                     X-1)  filla de Toros II d'Armnia Menor,
                     X-2)  desconeguda
                      
                      2:> Constant (1180   1250), senyor de Lampron
                          X  Estefania de Barberon
                           
                             > Hethum (1220   1250)
                               X Esquiva de Poitiers, filla de Raimon Rupen d'Antioquia
                                
                                  > Kirana (  1285)
                                    X Lle III d'Armnia Menor
                                  > Alix
                                      X  Balian d'Ibelin (1240   1302)
                           
                             > Alix  de Lampron
                                  X Oshin, senyor de Korikos
                      
                      2:> Alcia o Alix de Lampron (  1220)
                          X  Constant de Barberon 

Branca de Barberon.
              > Sembat (  1153), senyor de Barberon
                 
                   > Bakuran (  1199), senyor de Barberon
                 
                   > Vasak (  desprs de 1199), senyor de Barberon
                      
                        > Constant de Barberon (1180   1263), senyor de Barberon i de Korikos
                          X1)  Desconeguda
                          X2) Alcia o Alix de Lampron (  1220)
                           
                            1> Estefania de Barberon
                               X) Constant senyor de Lampron
                           
                            2> Maria de Barberon (  1263)
                               X Joan d'Ibelin  (  1266)
                           
                            2> Estefania de Barberon (1220   1249)
                               X) Enric I de Xipre
Branca reial.
                           
                            2> Hethum I (1215   1270)
                               X Isabel d'Armnia Menor, filla de Lle II d'Armnia Menor, rei d'Armnia
                                
                                  > Lle III d'Armnia Menor (  1289), rei d'Armnia Menor
                                    X Kirana de Lampron (  1285)
                                     
                                       > Hethum II (1266   1307), rei d'Armnia Menor
                                         X Helvis, filla d'Hug III de Xipre, rei de Xipre
                                     
                                       > Toros III (1271   1298), prncep de Barberon, rei d'Armnia Menor
                                         X Margarita, filla d' Hug III de Xipre, rei de Xipre
                                          
                                            > Lle IV d'Armnia Menor (1289   1307), rei d'Armnia Menor
                                              X Maria de Lusignan, filla d'Amalric II de Xipre 
                                              i d'Isabel d'Armnia Menor
                                     
                                       > Sembat (  1311), rei d'Armnia Menor
                                     
                                       > Oshin (1282   1320), rei d'Armnia Menor
                                         X1) Isabel de Korikos (  1310)
                                         X2) Isabel de Lusignan (  1319), filla d'Hug III de Xipre
                                         X3) 1320 Joana d'Anjou (  1327), filla de Felip de Trent
                                          
                                          1:> Lle V d'Armnia menor ( 1341), rei d'Armnia Menor
                                              X1) Alcia de Korikos
                                              X2) Constana d'Arag
                                     
                                       > Rupen (  1310), prncep de Lampron
                                     
                                       > Isabel d'Armnia
                                         X Amalric II de Xipre, 
                                     
                                       > Rita d'Armnia
                                         X Miguel IX Paleleg
                                
                                  > Sibilla (  1290)
                                      X Bohemund VI d'Antioquia
                                
                                  > Eufmia (  1309)
                                      X Juli Grenier  comte de Sid (  1275)
                                
                                  > Maria (  1310)
                                        X 1266 Guiu  d'Ibelin (  1289)

Branca de Korikos.
                           
                            2> Oshin I (  1264), senyor de Korikos
                               X Alcia o Alix de Lampron
                                
                                  > Constant I (  1280), senyor de Korikos
                                
                                  > Hethum el historiador (  1314), senyor de Korikos
                                    X Isabel d'Ibelin, filla de Guiu d'Ibelin
                                     
                                       > Isabel de Korikos
                                         X Oshin, rei d'Armnia Menor
                                     
                                       > Constant II (  1329), senyor de Lampron
                                     
                                       > Oshin II (  1329), senyor de Korikos
                                         X1) 1311 Margarita d'Ibelin, filla de Balian d'Ibelin
                                         X2) 1320 Joana d'Anjou (  1327), filla de Felip de  Trent, 
                                          vdua  d'Oshin, rei d'Armnia Menor
                                          
                                            > Alcia de Korikos (  1329)
                                              X Lle V, rei d'Armnia Menor
                                          
                                            > Maria de Korikos (  1365)
                                              X Constant IV rei d'Armnia Menor
Branca de Neghir.
                           
                            2> Constant, senyor de Neghir
                               X Isabel de Lusignan, filla d'Hug III de Xipre
                                
                                  > Hethum
                                     
                                       > Constant V (  1373), rei d'Armnia Menor
                                
                                  > Baldu
                                     
                                       > Constant IV (  1363), rei d'Armnia Menor
                                         X Maria de Korikos
                 
                   > Rita de Barberon
                        X Esteve d'Armnia Menor


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186619" title="Feliu Noguera i Casabosch" nonfiltered="1777" processed="1772" dbindex="76786">
Feliu Noguera i Casabosch (Grcia, Barcelons, 1863 - Barcelona, Barcelons, 1933) va sser un metge que, dins el moviment catalanista, sign el Missatge a la Reina Regent (1888), fou membre de la junta de la Lliga de Catalunya i designat delegat a les Assemblees de Manresa (1892), Reus (1893) i Olot (1895).


Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186621" title="Edgar (pera)" nonfiltered="1778" processed="1773" dbindex="76787">

Edgar s una pera en tres actes (originalment en quatre), de Giacomo Puccini, sobre un llibret itali de Ferdinando Fontana, basat lliurement en el drama en vers La Coupe et les lvres, d'Alfred de Musset. Va ser estrenada al Teatro alla Scala de Mil, el 21 d'abril de 1889, sota la direcci de Franco Faccio.

'Edgar' va ser la segona pera composta per Puccini. Va resultar d'un encrrec fet per l'editor Ricordi desprs de l'exitosa acollida de la primera pera de Puccini, Le Villi.  La versi original, en quatre actes, va ser acollida amb tebiesa. Al gener de 1890, Ricordi va publicar una versi revisada, incloent-hi un final diferent per a l'Acte 2.  A la tardor de 1891, Puccini va revisar de nou l'pera, tallant l'acte final i produint una obra en tres actes, que seria revisada novament l'any 1905. En aquesta forma final, l'pera va tenir encara menys xit que en la versi original en quatre actes. Part de la msica que va ser tallada l'any 1891 va ser reutilitzada per a Tosca, concretament per al meravells duet de l'acte 3, "Amaro sol per te m'era il morire!". La marxa fnebre de l'Acte 3 va ser interpretada en el funeral de Puccini, sota la direcci d'Arturo Toscanini.

Cal destacar els nombrosos parallelismes entre la trama d' 'Edgar' i la de l'pera Carmen, de Bizet.  Ambdues peres presenten un confs home jove (tenor: Edgar, Don Jos) que es debat entre triar l'amor cast i pur per una noia del seu poble (soprano: Fidelia, Micala) i l'arravatadora passi per una extica gitana (mezzosoprano: Tigrana, Carmen).
 
Sinopsi.

Corresponent a la versi en tres actes
Lloc: Flandes ;
Temps: 1302. ;
Acte 1.
A l'alba, Edgar es desperta. Fidelia li dna un ram d'ametller florit, per el deixa quan veu a que s'acosta Tigrana.  Aquesta intenta temptar Edgar perqu torne a la seua vida de disbauxa, per no ho aconsegueix: Edgar manifesta que s'estima ms la puresa de Fidelia. Arriba Frank, que sempre ha estimat Tigrana, per com no pot guanyar-se el seu amor, la insulta i ambds discuteixen.

Desprs, Tigrana es burla dels pagesos quan aquests estan resant. Se li ordena que se'n vaja del poble. Tigrana intenta refugiar-se a casa d'Edgar, i aquest la defensa davant de la enfurismada gentada.  Edgar anuncia que se n'anir amb ella, i abans d'anar-se'n plegats crema la casa. Frank intenta detenir-los, i en un duel entre ell i Edgar, Frank cau ferit. Els pagesos malexen els dos amants fugitius.

Acte 2.
Edgar ha abandonat una salvatge orgia a casa de Tigrana.  Est cansat de la seua vida de disbauxa i somia en tornar amb Fidelia. Apareix Tigrana i intenta arrosegar-lo de nou a la festa, per quan est a punt d'aconseguir-ho arriba una esquadra de soldats.  Edgar se sorprn que els soldats siguen comandats per Frank, a qui demana perd. Frank el perdona de gust, perqu el duel va servir per a trencar el lligam que el subjectava a Tigrana.  Per a fugir de Tigrana, Edgar s'uneix a l'esquadra de soldats, malgrat les spliques d'aquella.  Tigrana jura que es venjar de l'home que l'ha abandonada.

Acte 3.
Una gran process fnebre acompanya les despulles d'Edgar, que ha mort en la batalla.  Frank i els assistents qualifiquen a Edgar d'heroi, per el monjo que va escoltar la darrera confessi d'Edgar abomina d'ell. Revela els pecats d'Edgar i la seua vida de disbauxa. La multitud, fcilment manipulada, malex Edgar.  Noms Fidelia manifesta la seua fe en Edgar, desitjant trobar-se amb ell al cel.

Quan la gentada se'n va, apareix Tigrana plorant. Es troba dolguda perqu ning no veur les llgrimes que verteix per Edgar.  Frank i el monjo li demanen que declare en contra de la memria del mort, per ella es resisteix, fins que li ofereixen joies.  Torna la gentada.  El monjo declara que Edgar va trair el seu pas per un poc d'or, i Tigrana, de mal grat, ho confirma. Els soldats intenten profanar el cos, per no troben ms que una armadura. Llavors el monjo revela la seua vertadera identitat: ell s Edgar, i ara viur amb Fidelia, l'nica que ha roms fidel a ell davant totes les dificultats.  Tigrana, en venjana, apunyala Fidelia. Edgar plora sobre el cos sense vida de la seua estimada Fidelia, mentre els soldats capturen Tigrana i la multitud resa.

ries destacades.
"O fior del giorno" - Fidelia en l'Acte 1;
"Gi il mandorlo vicino" - Fidelia en l'Acte 1;
"Questo amor, vergogna mia" - Frank en l'Acte 1;
"Tu il cuor mi strazi" - Tigrana en l'Acte I;
"Orgia, chimera dall'occhio vitreo" - Edgar en l'Acte 2;
"Addio, mio dolce amor" - Fidelia en l'Acte 3;
"Nel villaggio d'Edgar" - Fidelia en l'Acte 3;
"Ah! se scuoter della morte" - Tigrana en l'Acte 3 (primera versi);
"Un'ora almen" - Fidelia en l'Acte 4 (primera versi);

Enregistraments selectes.


Enllaos externs.
 Primera versi i darrera versi del Llibret;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186623" title="Julia Garca-Valdecasas Salgado" nonfiltered="1779" processed="1774" dbindex="76788">

Julia Garca-Valdecasas Salgado ( Barcelona 1944 ) s una poltica catalana, fou la delegada del Govern Central a Catalunya entre 1996 i 2003 i posteriorment Ministra d'Administracions Pbliques.

Biografia. 
Va nixer el 29 de gener de 1944 a la ciutat de Barcelona, filla de Francisco Garca-Valdecasas, antic rector de la Universitat de Barcelona. Va estudiar farmcia en aquesta univeristat, i entre 1969 i 1979 va ser titular d'una oficina de farmcia a Barcelona. L'any 1980 va ingressar al Cos d'Interventors i Auditors de l'Estat per oposici, i entre 1990 i 1994 fou presidenta de l'Associaci Nacional d'Interventors. Est casada i t tres fills.

Activitat poltica.
Membre del Partit Popular, el president del govern Jos Mara Aznar la va nomenar Delegada del Govern Central a Catalunya el maig de 1996, i ocup aquest crrec fins l'agost de 2003, moment en el qual va ser nomenada Ministra d'Administracions Pbliques. Va ser la primera dona Delegada del Govern a Catalunya i la primera dona Ministra d'Administracions Pbliques.

En les eleccions generals del 14 de mar de 2004 va ser escollida diputada per la provncia de Barcelona al Congrs de Diputats. Va renunciar a l'esc de diputada per motius de salut l'1 d'octubre de l'any 2006 (pateix la malaltia Atrfia Multisistema) i es retir de la poltica activa.

Enllaos externs.
  Informaci de Julia Garca-Valdecasas a la xarxa;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186626" title="Josep Revents i Amiguet" nonfiltered="1780" processed="1775" dbindex="76789">
Josep Revents i Amiguet (Barcelona, 1851-1933) va sser un metge installat a Sant Andreu de Palomar que s'adher al Primer Congrs Catalanista (1880) i, com afiliat a la Uni Catalanista, fou nomenat delegat a les Assemblees de Manresa (1892) i Barcelona (1904). 

En l'ambient ms estricte de Sant Andreu form part de les juntes directives de les primeres entitats catalanistes (1885) i el 1896 va ser un dels fundadors de l'Associaci Regionalista. D'aquest nucli va sorgir, ms endavant, el Centre Popular Catalanista, que fou adms a la Uni Catalanista (1903), essent-ne Josep Revents i Amiguet el representant a Sant Andreu de Palomar.


Referncies.



 Claps i Corbera, Joan: Fulles Histriques de Sant Andreu de Palomar. Barcelona, Llibreria Catalnia, 1930-1931, 9 vols., edici en facsmil, Barcelona, Ed. Grup d'Andreuencs, 1983, 3 vols.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186627" title="Babol" nonfiltered="1781" processed="1776" dbindex="76790">


Babol, vegeu rosella;
Babol, ciutat del Mazanderan (Iran), vegeu Babul;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186631" title="Roella" nonfiltered="1782" processed="1777" dbindex="76791">



El Roella s un dels diversos gneres de plantes amb flor de la famlia de les campanulcies.

s un gnere de plantes amb flor que es fan en arbustos petits. Creixen a les faldes pedregoses dels turons. Les seves grans flors blaves naixen a l'extrem de les branques, soles o en grup.

s un gnere endmic de Sud-frica, on vint-i-quatre de les seves seixanta espcies es fan de forma natural en la provncia del Cap Occidental.

 Espcies .


 Enllaos .
 Imatges i breu text ;
 Imatges;
 ndex i autoritats taxonmiques ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186634" title="Joan Sala i Papell" nonfiltered="1783" processed="1778" dbindex="76792">
Joan Sala i Papell (Besal, Garrotxa, 1839 - Amposta, Montsi, 1895) va sser un metge que sign el Missatge a la Reina Regent (1888) i fou designat delegat a l'Assemblea de Manresa (1892).


Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186635" title="Lle III d'Armnia Menor" nonfiltered="1784" processed="1779" dbindex="76793">
Lle III o Levond III (armeni:        ) (vers 1236-1289) fou rei d'Armnia Menor o Petita Armnia, fill de Hethum I, que va succeir al seu pare quan va abdicar el 1269. Nominalment tenia el dret successori per la mare, Isabel d'Armnia Menor, que havia mort el 1252. Fou el segon rei de la dinastia hethumiana. Apareix tamb com Lle II perqu els dos sobirans anteriors d'aquest nom (Lle I d'Armnia Menor i Lle II d'Armnia Menor) noms el segon fou rei, per el primer noms fou prncep.

El 1262 es va casar amb Kirana, la filla i hereva d'Hethum de Lampron. El 1266 durant la invasi dels mamelucs del pas va caure presoner dels musulmans i el seu germ Toros va morir en la lluita. Fou alliberat el 1268 a canvi de diners i l'entrega de districtes fronterers a la zona del golf d'Alexandreta i als colls del Taure.

El 1269 el pare es va retirar a un monestir i va abdicar al seu favor.

Va comenar el seu regnat el mateix 1269 viatjant a la cort de khan de Prsia, el il-khan Abaga, per demanat ajut. Es va reconixer vassall del Il-khan i va demanar el seu suport contra els mamelucs. 

El 1274 o 1275 els mamelucs van saquejar altre cop el pas, especialment Ajas, Mamistra i Tars. El 1280 va arribar a Sria un exrcit mongol i els armenis s'hi van afegir, per foren derrotats pels mamelucs a Homs i rebutjats cap a l'Eufrates.

Va tenir quinze fills, vuit mascles i set femelles, a ms de dos fills i dos filles que van morir infants:

Hethum II (rei 1289-1296, 1299-1301) ;
princesa Fimi (nascuda 1266) ;
princesa Sibilla (nascuda vers 1269) ;
Toros III (rei associat 1294-1296) ;
Rupen nascut 1272) ;
princesa Zablun (nascuda 1274) ;
princesa Isabel (nascuda 1276) ;
Sembat (rei 1296-1299) ;
Constant II (rei 1299) ;
princesa Isabel (morta 1321), casada amb Amalric de Tir ;
princesa Teofania (nascuda 1278) ;
Rita d'Armnia, casada amb Miguel IX Paleleg, co-emperador del seu pare Andrnic II Paleleg ;
Narss d'Armnia (nascut vers 1279} ;
Oshin (rei 1308-1320) ;
Alinakh (nascut vers 1283} ;

Va morir el 1289 i el va succeir el seu fill gran Hethum II.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186637" title="Jaime Bayly" nonfiltered="1785" processed="1780" dbindex="76794">
Jaime Bayly Letts (Lima, 19 de febrer del 1965) s un escriptor i periodista peru.

Bayly s el tercer d'una famlia de deu germans. Comen estudiant dret a la Pontificia Universidad Catlica del Per, per va decidir canviar a la carrera de periodisme.

Quan encara era jove i a causa de profundes discrepncies amb son pare, va marxar a casa dels seus avis i va entrar en el diari La Prensa per influncia de sa mare, amb noms quinze anys d'edat. Hi va establir vincles amb joves promeses peruanes, en un moment en qu Per passava de la dictadura a la democrcia. Establix un vincle especial amb el periodista peru Federico Salazar, amb el qual mant fins ara una estreta amistat i pel qual demostra una profunda admiraci. 

Als 18 anys va comenar a entrevistar personatges poltics en el programa Pulso, del Canal 5, i desprs va passar a entrevistar personalitats clebres, per suggeriment de Genaro Delgado Parker.

El 1990, ja amb Alan Garca fora del poder, torna a Per per donar suport decididament al candidat liberal Mario Vargas Llosa, qui perdria de manera estrepitosa en les eleccions presidencials amb el FREDMO. 
 
Esta proximitat al notable escriptor peru li permet d'estretar vincles amb la famlia Vargas Llosa i iniciar una intensa amistat amb el seu fill lvaro.

La publicaci de la seua primera novella, No se lo digas a nadie, el 1994, va estar acompanyada d'un gran escndol al Per perqu tractava obertament no noms la seua orientaci bisexual i afici a les drogues, sin tamb perqu destapava diversos personatges de l'ambient artstic i poltic peru com a gais a l'armari o cocanmans. La famlia de Bayly va intentar d'impedir la publicaci del llibre oferint-li una suma de diners que ell va rebutjar finalment, preferint -com passaria moltes voltes en el futur- l'escndol. 

En desembre del 2006 mor son pare, Jaime Bayly Llona, exbanquer i home de negocis. La seua exesposa Sandra, les seues filles Camila i Paola i sa mare el van acompanyar en el funeral.

Ha sigut presentador en diversos programes de televisi des del 1993, conegut com "el xiquet terrible de la telivisi" perqu s'hi va iniciar als 18 anys i perqu molts poltics s'ho pensaven b abans d'anar al seu programa a causa de les seues preguntes hbils i opinions directes.

Els seus programes alludixen generalment a l'irnic. Intentent tractar tota mena de temes i entrevistats. El 1994, desprs de l'escndol desencadenat per la publicaci de la seua primera novella, va emigrar als Estats Units, on va treballar per al Canal Sur i posteriorment per a la CBS en espanyol. 

En les eleccions del 2001 va suggerir en una campanya muntada amb lvaro Vargas Llosa el vot en blanc perqu no estava d'acord amb cap dels dos candidats de la segona volta: Alejandro Toledo i Alan Garca. El 2006 va ser un dels periodistes de dreta, juntament amb Cecilia Valenzuela, que va mostrar obertament la seua postura en contra de la postulaci a la presidncia d'Ollanta Humala en les eleccions presidencials de Per, suggerint usar el mtode del mal menor i votar per Alan Garca. 

En l'actualitat condux programes d'entrevistes a Lima, Miami i Buenos Aires i s, a ms, columnista de diversos mitjans de premsa.

En maig del 2007 va rebre a Miami el Visibility Award de l'associaci contra la difamaci de gais i lesbianes, GLAAD, com a reconeiximent a l'obertura amb qu assumix, com a personatge pblic, la seua bisexualitat.


 Carrera literria .

Va iniciar la seua carrera en un gelat hivern madrileny, quan tenia 25 anys, el 1994, orientat per l'escriptor Mario Vargas Llosa. Este el va introduir en l'editorial espanyola Seix barral, amb la qual va publicar Bayly les seues primeres tres novelles. El 1997 en va publicar la quarta, La noche es virgen, esta vegada amb l'editorial Anagrama. Amb esta novella va guanyar el Premi Herralde de Novela, atorgat per l'editorial esmentada. Les seues tres obres segents les publicaria tamb en Anagrama. Finalment, el 2002, va publicar la seua vuitena novella amb l'Editorial Planeta, casa editora amb la qual publicaria tamb les seues dos novelles posetriors i amb la qual mant vincles en l'actualitat. La seua desena novella, Y de repente, un ngel, va quedar finalista en el Premi Planeta 2005, perdent el primer lloc davant Passiones romanes, de Maria de la Pau Janer. 

Moltes novelles de Bayly giren al voltant dels temes de l'homosexualitat i la drogadicci. Uns altres elements recurrents en les seues obres sn els escenaris de la ciutat de Lima, l'alta societat i els conflictes en les relacions interpersonals, on tamb es presenten postures diferenciades pel que fa a la qesti religiosa. Aparentment va contra el sistema quan tracta estos temes controversials; per quan frega els temes socials i poltics evidencia el seu conservadorisme a ultrana en defensa del sistema que ell mateix sembla que contradiu i que el va fer fams com a escriptor "rebel". 

 Obres .

1994 * No se lo digas a nadie (Adaptada al cine per Francisco J. Lombardi el 1998) ;
1995 * Fue ayer y no me acuerdo ;
1996 * Los ltimos das de La Prensa ;
1997 * La noche es virgen (Premi Herralde de Novela 1997) ;
1999 * Yo amo a mi mami ;
2000 * Los amigos que perd ;
2001 * Aqu no hay poesa ;
2002 * La mujer de mi hermano (Duta al cine per Ricardo de Montreuil i Stan Jakubowicz el 2004 i recentment guanyadora del Premi "Lo Nuestro" el juliol del 2007) ;
2004 * El huracn lleva tu nombre ;
2005 * Y de repente, un ngel (Finalista del Premi Planeta 2005);














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186638" title="Cels Surroca i Salvador" nonfiltered="1786" processed="1781" dbindex="76795">
Cels Surroca i Salvador (Talltorta -Bolvir-, Cerdanya, 1843 - Torell, Osona, 1912) va sser un metge que sign el Missatge a la Reina Regent (1888) i que dins la Uni Catalanista fou designat delegat a l'Assemblea de Manresa (1892).


Referncies.



 Sola, Forti Historia de Torell Barcelona: Grficas Marina, 1947-1948, 2 vols.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186640" title="Dept." nonfiltered="1787" processed="1782" dbindex="76796">
Dept. s un grup musical catal que neix l'estiu de 1999 a Manresa com a resultat del contacte musical entre el prolfic David Rosell, dels Brams i ms endavant de Mesclat, i antics components de Lapsus: Txero (teclats), Pere (baixista) i Gabi (bateria).

Aquesta banda, classificada per molts per alternativa, practica un pop-rock modern amb certes dosis d'electrnica. Un grup que es pot definir com independent amb un toc indie per, de totes totes, fora enriquidor dins el panorama actual del rock catal una mica mancat de propostes ms indies. 

Estaci zero s el seu primer treball. Editat per Msica Global i gravat als estudis Kay de Manresa per J. A. Castanyo "Nyanyo" el juny, s'ha mesclat als estudis Music Lan d'Avinyonet de Puigvents per Joan Trayter durant el juliol i s'ha masteritzat a Skyline Studios de Dusseldorf l'agost, durant el 2001. Els Pets van definir aquest primer treball dient que "ens ofereixen un repertori que va des de les tonades pop al rock ms contundent, festejant quan conv el crossover i l'electrnica en un delicis cctel que els converteixen en una nova i ms que interessant alternativa en l'escena del rock nacional . Botiboti.org coincideix en bona part amb aquesta anlisi i destaca a ms la bona veu del David, per sempre ha d'haver un xic de crtica i potser s un treball encara poc madur. La can Avui el teu ngel no vindr va ser emprada per la Generalitat de Catalunya per fer campanya entre els joves, el que va permetre donar rpidament notorietat els Dept. El grup va ser premiat el 2001 en una votaci popular de la revista Enderrock com a grup revelaci d'aquell mateix any. 

Sensacions s el nou treball de Dept pel 2003. Aquest s un treball ms madur fruit d'un procs de gravaci ms tranquil i acurat que inclou tretze peces. Un cop ms, Sensacions, Somriu i Tant Lluny sn les millors canons de Sensacions. Tamb trobars les seves contundents guitarres a Tota una vida, Reintroducci o La nit, passant per mitjos temps com les sensacionals Sensacions o Tant lluny. Tanca el disc una nova versi del tema Digue'm. Finalment alg va dir que li recordaven a U2.

El tercer disc de la banda s Visions i surt el 2005. Es podria definir com el disc de la consolidaci que els hauria de donar l'impuls comercial que a hores d'ara encara no han trobat malauradament. Aquest s tamb el moment de la consolidaci del directe dels Dept que els va dur a fer concerts a Irlanda, Marroc, Holanda i al Liet Festival de Leeuwarden. 

El febrer del 2007 va sortir a la venda el nou disc dels manresans Dept. Es diu Equilibri i consolida la trajectria que han dut David Rosell, Txero Alb, Pere Borralleras i Gabi Codina. Amb algunes racions d'inconformisme esttic i una vocaci, Dept. no innoven res, per amb aquest nou treball s'acaben d'encaixar en la msica que han mamat i amb la qual han crescut. Aix, canons com Tot el que ms desconeixo, Poetes, Quan alguna cosa o Encendre mostren un projecte slid que millora amb el temps.

Discografia.
 Estaci Zero (2001);
 Sensacions (2003);
 Visions (2005);
 Equilibri (2007);

Components.
 David Rosell (Veu i guitarra);
 Pere Borralleras (Baix);
 Txero Alb (Teclats i veus);
 Gabi Codina (Bateria);

 Enllaos externs .
 Pgina oficial de Dept.;
 MySpace oficial de Dept.;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186644" title="Encyclopdia Britannica" nonfiltered="1788" processed="1783" dbindex="76797">

L'Encyclopdia Britannica s l'enciclopdia generalista ms antiga en llengua anglesa, i la ms reconeguda en aquesta llengua. Els seus articles solen ser considerats rigorosos i fiables.

Nascuda en el context de la illustraci escocesa, va ser publicada orginalment a Edimburg per Adam i Charles Black al segle XVIII. Contrriament a l'encicopdia francesa, l'enciclopdia Britnica era una publicaci molt conservadora, dedicant les edicionts ms recents als monarques regnants en aquell moment. La publicaci es va traslladar el 1895 d'Esccia a Londres, on s'associ al diari The Times per les seves edicions novena i desena. L'onzena edici compt amb el patrocini de la Universitat de Cambridge. La marca i els drets de publicaci van ser venuts posteriorment a l'editora nord-americana Sears Roebuck, de Chicago, que ha estat responsalbe de les edicions subseqents.

 Historial d'edicions .



vol. = volums, supl. = suplements

L'onzena edici s considerada com l'edici clssica de lEncyclopaedia Britannica, i pertany al domini pblic. La primera edici en CD-ROM va aparixer el 1994.

Les edicions 15 i 16 es poden considerar dues versions de la mateixa edici, la segona cont un ndex i actualitzacions menors. Estan precededides de la Propdia

Edicions online. 

Encyclopaedia Britannica de 1911 (text)  - enlla 1 ;
Encyclopaedia Britannica de 1911 (text)  - enlla 2;
Encyclopaedia Britannica de 1911 (imatges) - enlla 3;

Enllaos externs.
Encyclopaedia Britannica - Lloc oficial

































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186647" title="Hethum II" nonfiltered="1789" processed="1784" dbindex="76798">
Hethum II (armeni:         ) (1266- agost del 1307) fou rei d'Armnia Menor o Petita Armnia, fill de Lle III, que va succeir al seu pare quan va morir el 1289. Per la seva mare Kirana de Lampron va heretar aquesta senyoria. Fou el tercer rei de la dinastia hethumiana.

El 1292 el sold mameluc Khalil d'Egipte, que acabava de conquerir las restes del Regne de Jerusalem, va envair el regne d'Armnia i va saquejar Hromgla. Lle va haver de cedir als mamelucs Behesni, Marash i Hamdun que cobrien Cilcia del costat de l' Akhir Dagh. 

Depasat pels esdeveniments va abdicar el 1293 en el seu germ Toros III i es va retirar a un monestir a Mamistra, per al cap d'uns mesos Toros el va cridar per assolir altre cop la corona i buscar una aliana amb els mongols. Toros va restar com rei associat. 

El 1295 Hethum va anar a la cort del Il-khan Ghazan i va aconseguir la seva aliana (el khan estava ben disposat a favor dels armenis), per Ghazan s'havia fet musulm i l'esperana mongola s'havia acabat.

El 1296 van anar a Constantinoble on la seva germana Rita d'Armnia es va casar amb l'hereu Miguel IX Paleleg, associat al tron pel seu pare Andrnic II Paleleg. Durant la seva absncia un altre germ, Sembat, es va apoderar del tron amb l'ajuda d'un germ de nom Constant, i desprs va fer presoners als seus germans quan tornaven,  prop de Cesarea, i els va tancar a Partzerpert on Hethum fou parcialment cegat (1297) i Toros assassinat (1298). Llavors Constant (III) es va posar en contra del seu germ i el va deposar i va assolir el poder temporalment, fins que Hethum, que havia estat alliberat i curat de la seva ceguera parcial, va acceptar reassumir la corona (1299). 

Els armenis es van unir llavors (1299) al exrcit que enviava el Il-khan Ghazan; les forces mongoles i armnies van derrotar els mamelucs a Wadi al-Khazanda(22 de desembre de 1299) prop d'Homs, per van perdre la batalla de Marj As-Suffer, al sud de Damasc, el 1303. Tanmateix, immediatament desprs de la victria, els mongols es van retirar sense imposar cap condici als venuts. 

Hethum va abdicar llavors  (1301) en el seu  nebot Lle IV, i encara que va actuar com a regent, es va retirar a un monestir.

El 1303 els mongols van tornar a Sria per foren derrotats pels mamelucs prop de Damasc. Els mamelucs podien atacar ara la indefensa Armnia per el 1305 un exrcit armeni dirigit per Lle i Hethum II va aconseguir derrotar i aturar als mamelucs a la regi de Bagras.

El 1307 el regent Hethum i el rei Lle foren assassinats a Anazarbe mentre visitaven a l'emir Bilarghu. Quan la noticia es va saber a Armnia fou proclamat rei Oshin, germ de Hethum II.

Hethum estava casat amb Helvis de Lusignan, filla del Rei Hug III de Xipre, amb la que va tenir un fill de nom Toros, que fou assassinat per Sembat el 1296.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186649" title="Toros III" nonfiltered="1790" processed="1785" dbindex="76799">
Toros III (armeni:             ) (vers 1271- 23 de juliol del 1298) ) fou rei d'Armnia Menor o Petita Armnia, fill de Lle III, que va succeir al seu germ Hethum II quan va abdicar per retirar-se a un monestir el 1293. Al cap de pocs mesos Toros va cridar al seu germ per ajudar en una aliana amb els mongols i el 1294 Hethum va assolir altre cop la corona per Toros III va restar rei associat.

El 1295 Hethum i Toros van anar a la cort del Il-khan Ghazan i van aconseguir la seva aliana (el khan estava ben disposat a favor dels armenis), per Ghazan s'havia fet musulm i l'esperana mongola s'estava esvaint.

El 1296 van anar a Constantinoble on la seva germana Rita d'Armnia es va casar amb l'hereu Miguel IX Paleleg, associat al tron imperial pel seu pare Andrnic II Paleleg. Durant la seva absncia un altre germ, Sembat, es va apoderar del tron amb l'ajuda d'un germ de nom Constant, i desprs va fer presoners als seus germans quan tornaven, prop de Cesarea, i els va tancar a Partzerpert, on Toros fou assassinat el 23 de juliol del 1298, per ordre de Sembat, execuci que va portar a terme un parent de nom Oshin de la branca de Korikos, que era generalssim.

Es va casar dues vegades, la primera amb Margarita de Lusignan (filla d' Hug III de Xipre) el 9 de gener de 1288. D'aquest primer matrimoni va tenir un fill que fou el futur Lle IV (rei 1301-1307). Del segon matrimoni no es coneixen les dades.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186658" title="Sembat" nonfiltered="1791" processed="1786" dbindex="76800">
Sembat o Sempat (1277- vers 1310) fou rei d'Armnia Menor o Petita Armnia, fill de Lle III, que va usurpar el tron en absncia dels seus germans Hethum II (rei principal) i Toros III (rei associat) que eren a Constantinoble. Va tenir el suport del seu germ Constant que exercia un crrec incert per sens dubta amb gran poder a la cort. La seva mare fou Kirana de Lampron i va pertnyer a la dinastia hethumiana.

El 1296 Hethum II i Toros III van anar a Constantinoble on la seva germana Rita d'Armnia es va casar amb l'hereu imperial Miguel IX Paleleg, associat al tron pel seu pare Andrnic II Paleleg. Durant la seva absncia Sembat fou proclamat rei amb el suport de Constant, i desprs va fer presoners als seus germans quan tornaven, prop de Cesarea, i els va tancar a Partzerpert on Hethum fou parcialment cegat (1297) i Toros assassinat (1298) per ordre de Sembat (ordre que va executar un parent de nom Oshin, que era generalssim d'Armnia).

Per raons desconegudes Constant (III) es va posar en contra del seu germ i el va deposar i va assolir l corona temporalment, fins que Hethum, que havia estat alliberat, es curs de la seva ceguera parcial, i pods reassumir el tron. Hethum va acceptar la corona el 1299.

Poc desprs de pujar de nou al poder Hethum II, Constant sen va penedir. Sembat va tornar a conspirar amb el seu germ per reassumir el tron, per el complot fou descobert. Constant i Sembat foren empresonats i van morir a la pres en data desconeguda als primers anys del segle XIV.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186659" title="Extasy Records" nonfiltered="1792" processed="1787" dbindex="76801">
Extasy Records es una discogrfica independent fundada a l'abril de 1986 per en Yoshiki Hayashi, fundador del grup de rock X Japan (llavors encara nombrats "X"). El primer llanament fou el single "Orgasm" de X Japan, seguit del primer lbum del grup. Ms tard, el grup va signar amb ms artistes. Actualment la discogrfica es troba en estat inactiu per el retorn de X Japan podria fer reviure la discogrfica.

 Enllaos externs .
 Lloc web oficial;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186660" title="Constant III d'Armnia Menor" nonfiltered="1793" processed="1788" dbindex="76802">
Constant III o Gosdantin (armeni:            ) (1278- vers 1310) fou rei d'Armnia Menor o Petita Armnia, fill de Lle III, que va succeir al seu pare quan va morir el 1289. La seva mare fou Kirana de Lampron i fou membre de la dinastia hethumiana.

Exercia un crrec important a la cort sota el seu germ Hethum II. El 1296 Hethum II i el seu germ Toros III (associat al tron)  van anar a Constantinoble on la seva germana Rita d'Armnia es va casar amb l'hereu imperial Miguel IX Paleleg, associat al tron pel seu pare Andrnic II Paleleg. Durant la seva absncia Constant va proclamar rei a  Sembat (que era el tercer gern per odre de naixement desprs d'Hethum i de Toros). La part que va tenir en els crims de Sembat es desconeguda.

En un moment donat a finals del 1298, Constant va enderrocar a Sembat i va alliberar a Hethum. Sembat va quedar sota custodia, i Hethum fou tractat de les seves ferides als ulls. Mentre Constant va gaudir del poder com a rei. Quan Hethum es va restablir i va acceptar reassumir la corona, li va entregar el poder (1299). Es historiadors armenis diuen que "Hethum fou cridat pel seu poble", el que suposaria que foren els nakharars els que van imposar a Constant els canvis i no la seva nica voluntat. 

Al cap de poc temps en que Hethum tornava a tenir el pdoer, Constant es va penedir d'haverlo afavorit. Sembat conspirava amb ell per retornar al tron i devien buscar el sport d'alguns nakharars. Pero l'afer fou descobert i Hethum va ordenar l'empresonament de Constant (i de Sembat) en una fortalesa, fins a la seva mort. La mort de Constant (com la de Sembat) va esdevenir en una data indeterminada en els primers anys del segle XIV.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186661" title="Lle IV d'Armnia Menor" nonfiltered="1794" processed="1789" dbindex="76803">
Lle IV o Levond IV (armeni:        ) (1289-1307) fou rei d'Armnia Menor o Petita Armnia, fill de Toros III, i va succeir al seu oncle Hethum II quan va abdicar el 1301. La seva mare fou Margarita de Lusignan, filla del rei Hug III de Xipre i va pertnyer a la dinastia hethumiana.

Es va casar amb la seva cosina Agns Maria de Lusignan, fila d'Isabel d'Armnia (germana de Toros III) i d'Amalric II de Lusignan, governador de Xipre

El seu oncle va decidir abdicar el 1301 (Ren Grousset dona aquesta data, altres fonts donen 1303) en favor seu per retirar-se a un monestir. Tot i que estava alguns perodes al monestir perqu era molt piets, sortia sovint per dirigir al pas del que va exercir la regncia (Lle IV tenia entre 12 i 14 anys). 

El 1305 amb 16 anys, Lle va acompanyar al seu oncle i guardi a la guerra contra els mamelucs als que van derrotar a la regi de Bagras.

L'agost de 1307 i per un afer religis, Hethum II i Lle IV foren executats quan visitaven a l'emir mongol Bilarghu a Anazarbe.

Al ser coneguda la seva mort fou proclamat un oncle seu (el sis en l'ordre de naixement, el que voldria dir que el cinqu, Narss, ja havia mort) Oshin.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186662" title="Domnec Agust i Salmons" nonfiltered="1795" processed="1790" dbindex="76804">
Domnec Agust i Salmons (Les Avellanes i Santa Linya, Noguera, 1849 - Asc, Ribera d'Ebre, 1916) fou un metge que exerc la seua professi a la vila d'Asc.

Va sser un gran aficionat a la msica i, en conseqncia, enseny solfeig, dirig un conjunt orquestral i organitz un grup de caramelles.

Dins el catalanisme poltic, sign el Missatge a la Reina Regent (1888) i, sota el guiatge de la Uni Catalanista, fou designat delegat a les Assemblees de Manresa (1892), Reus (1893), Balaguer (1894), Olot (1895), Terrassa (1901) i Barcelona (1904).

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186663" title="Paramilitar" nonfiltered="1796" processed="1791" dbindex="76805">
Paramilitar o paramilitarisme, es refereix a organitzacions civils que tenen una estructura i disciplina similar a la d'un exrcit, per no formen part de manera formal a les forces militars d'un estat. Les organitzacions paramilitars, poden o no, servir als interessos de l'estat i generalment estan per fora de la llei. Dins dels seus membres hi pot haver forces policials, mercenaris, escamots d'assalt o grups de seguretat privats. 

Aquests grups generalment tenen un carcter irregular pel que combaten sense obeir les convencions nacionals i internacionals per a l'exercici de la guerra, la qual cosa li permet excessos de violncia que serien inadmissibles en les forces de l'Estat. 



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186664" title="Ramon Bertran i Nat" nonfiltered="1797" processed="1792" dbindex="76806">
Ramon Bertran i Nat (Surp -Rialp-, Pallars Sobir, 1855 - La Seu d'Urgell, Alt Urgell, 1936) va sser un mestre d'escola que va gaudir d'un gran prestigi com a pedagog i collabor activament en el diccionari que preparava Mossn Alcover.

Dins el moviment catalanista, sign el Missatge a la Reina Regent (1888) i, una vegada constituda la Uni Catalanista (1891), fou designat delegat a les Assemblees de Manresa (1892), Terrassa (1901) i Barcelona (1904).

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186665" title="Aleix Caball i Tort" nonfiltered="1798" processed="1793" dbindex="76807">
Aleix Caball i Tort (Capellades, Anoia, 1840-1908) va sser un motller que es dedicava a produir teles metlliques i filigranes per a la indstria paperera.

En el mn del catalanisme poltic, Aleix Caball i Tort sign el Missatge a la Reina Regent (1888) i fou designat delegat a l'Assemblea de Manresa (1892) .

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186666" title="Paul Lafargue" nonfiltered="1799" processed="1794" dbindex="76808">

Paul Lafargue (Santiago de Cuba, 15 de gener de 1842 - Draveil, 26 de novembre de 1911) va ser un periodista, metge, teric poltic i revolucionari francs. Encara que al principi la seva activitat poltica es va orientar a partir de l'obra de Pierre-Joseph Proudhon, el contacte amb Karl Marx (del que en fou gendre en casar-se amb la seva segona filla, Laura) fou determinant. La seva obra ms coneguda s El Dret a la Mandra. Nascut en Santiago de Cuba en una famlia franco-caribenya, Lafargue va passar la major part de la seva vida a Frana, encara que tamb va passar perodes ocasionals a Anglaterra i Espanya. A l'edat de 69 anys, Laura i Lafargue es van sucidar junts, portant a terme el que des de feia temps tenien planejat. 
 Joventut i primera etapa a Frana . 
El pare de Lafargue era un acomodat propietari de plantacions de caf a Cuba i per aix Paul va poder comenar els seus estudis a Santiago de Cuba i continuar-los a Frana. En 1851 la famlia Lafargue s'establ a Bordeus i Paul va estudiar al Liceu de Tolosa de Llenguadoc. Posteriorment va estudiar Medicina a Pars. s a Pars on Lafargue va comenar la seva carrera poltica i intellectual, adherint-se a la filosofia positivista i entrant en contacte amb els grups republicans que s'oposaven a Napole III. Sembla que l'obra de Proudhon el va influir particularment en aquesta fase de la seva vida i va anar com anarquista proudhoniano com Lafargue va ingressar en la secci francesa de la "Associaci Internacional de Treballadors" (l' AIT, ms coneguda com a Primera Internacional). No obstant aix, aviat va entrar en contacte amb dues de les personalitats ms prominents del pensament revolucionari, Karl Marx i Louis Auguste Blanqui, la influncia del qual va eclipsar completament les tendncies anarquistes que fins a llavors havia mostrat Lafargue. 
 
El 1865, desprs de participar en el Congrs Internacional d'Estudiants a Lieja, les universitats franceses van prohibir que Lafargue hi poss els peus, ra pera la qual va haver de marxar-se a Londres per a comenar all de nou la seva carrera. A Londres es va convertir en un assidu de la casa de Marx, on coneixeria a la seva filla Laura amb la qual es casaria en 1868. La seva activitat poltica va prendre un nou rumb a Anglaterra, va ser triat membre del "Consell General" de la Primera Internacional, i va acabar sent nomenat secretari corresponsal per a Espanya (crrec que va ocupar entre 1866 i 1868). No obstant aix, sembla que no va aconseguir establir cap tipus de contacte seris amb les organitzacions de treballadors espanyoles. Les organitzacions espanyoles noms entrarien a formar part de la Internacional a partir de la Revoluci de 1868, mentre que l'arribada A Espanya de l'anarquista itali Giuseppe Fanelli va convertir al pas en un basti del moviment anarquista (i no del corrent marxista que representava Lafargue). 

L'oposici a l'anarquisme de Lafargue es va tornar notria quan, al seu retorn d'Espanya, va escriure una srie d'articles en els quals criticava la influncia de Proudhon en algunes organitzacions obreres franceses. Aquesta srie d'articles va suposar el punt de partida d'una llarga carrera com articulista poltic. 

 Periode Espanyol .

Desprs de l'episodi revolucionari de la Comuna de Pars de 1871, la repressi poltica va obligar Lafargue a emigrar a Espanya. Es va establir a Madrid, on va contactar amb alguns membres locals de la Internacional, sobre els quals la seva influncia fou molt important. A diferncia del que esdevenia a altres pasos europeus, la influncia de l'anarquisme en un pas tan aclaparantment agrari com era Espanya era enorme. La majoria dels revolucionaris espanyols formaven part de la facci anarquista de la Internacional (i el seu pes seguiria sent enorme a Espanya fins a la Guerra Civil). Lafargue es va dedicar a intentar redirigir aquesta tendncia cap al marxisme, tasca en la qual va estar assessorat per Friedrich Engels. Aquesta tasca tenia tamb importants implicacions a nivell internacional, ja que la federaci espanyola de la Internacional era un dels pilars principals de la facci anarquista. La tasca encomanada a Lafargue consistia principalment a reunir en Madrid un grup marxista que fos capa de liderar l'activitat revolucionria. AL mateix temps que duia aix a cap, Lafargue va comenar a escriure una srie d'articles annims per al peridic L'Emancipaci en els quals defensava la necessitat de crear un partit poltic de la classe obrera (un dels principals punts de desacord amb els anarquistes). 

En alguns d'aquests articles Lafargue expressava les seves prpies idees sobre la necessitat de reduir la jornada laboral (una concepci que no era aliena al pensament del propi Marx). En 1872, desprs d'un atac de L'Emancipaci contra el nou i anarquista Consell Federal, la Federaci de Madrid va expulsar als qui havien signat aquest article. Aviat aquests van crear la Nova Federaci de Madrid, un grup que mai va arribar a tenir una gran influncia. L'ltima activitat de Lafargue com activista poltic a Espanya va consistir a representar a la minoritria secci marxista en el Congrs de L'Haia  de 1872, congrs que va significar el final de la Primera Internacional com associaci unitria de tots els socialistes. 
 Segon Perode Francs . 
Entre 1873 i 1872, Paul Lafargue va viure a Londres. En aquells dies ja havia deixat d'exercir la medicina, car ja no tenia fe en ella. Va obrir un taller de litografia per l'escassetat dels ingressosel va obligar sovint a demanar diners a Engels (que era propietari d'indstries). Grcies a l'ajuda de Engels va aconseguir entrar novament en contacte des de Londres amb el moviment obrer francs (el qual estava comenant a guanyar de nou base social, desprs de la tremenda repressi reaccionria que havia portat a terme Adolphe Thiers durant els primers anys de la III Repblica francesa). A partir de 1880 va treballar de nou com editor del diari L'Egalit. En aquest mateix any i en les pgines d'aquest diari, Lafargue va comenar a publicar els primers esborranys de El Dret a la Mandra. 

Va ser un actiu militant a la Comuna de Pars, i va ser membre-fundador de les seves seccions franceses, espanyoles i portugueses. Lafargue fou tamb dirigent de la II Internacional. Va ser un dels fundadors del Partit Obrer francs en 1879. Un dels seus llibres ms clebres s "El dret a la mandra", escrit cap a 1880. Va ser un dels textos ms difosos de la literatura socialista mundial, probablement noms superat pel "Manifest del Partit Comunista" de Karl Marx i Friedrich Engels. 

 Obres .
  El mtodo histrico;
 La matrialisme conomique sociale de Karl Marx, (1884)  ;
 Cours d'conomie sociale, (1884)  ;
 Le droit  la paresse, (1887)  ;
 The Evolution of Property from Savagery to Civilization, (1891), (new edition, 1905)  ;
 Le socialisme utopique, (1892)  ;
 Le communisme et l'volution conomique, (1892)  ;
 Le socialisme et la coqute des pouvoirs publics, (1899) ;
 La question de la femme Paris, 1904;
 Le dterminisme conomique de Karl Marx, (1909);
 Enllaos externs .


  MIA Arxiu Paul Lafargue;
  Escrits de Paul Lafargue;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186668" title="Giacomo Matteotti" nonfiltered="1800" processed="1795" dbindex="76809">

Giacomo Matteotti (Fratta Polesine, Provncia de Rovigo, Vneto,22 de maig de 1885 -  11 de juny de 1924) fou un poltic socialista itali. 

Nascut en una famlia acomodada, Matteotti es va llicenciar en dret a la Universitat de Bolonya, on va entrar en contacte amb el moviment socialista, del que es va convertir aviat en una figura destacada. Durant la Primera Guerra Mundial va sostenir la necessitat de mantenir la neutralitat d'Itlia, cosa que li va costar el seu empresonament a Siclia. Va rebre el malnom de "La Tempesta" per la seva impetuosidad militant, per no va descurar el seu costat ms hum, ja que donava gran part del seu salari com a diputat a un orfenat. 

Matteotti fou el cap del Partit Socialista Unitari, desprs Partit Socialista Itali en la Cmera dels Diputats, on va prendre posici contra el feixisme i contra Benito Mussolini, i durant un cert temps fou el portaveu de la reduda oposici parlamentria al Partit Nacional Feixista. El 30 de maig de 1924 Matteotti va prendre la paraula a la Cmera per a protestar per les eleccions que s'havien celebrat el 6 d'abril. Mentre de la bancada feixista sorgirien els crits i les riallades, Matteotti llanava un histric discurs en el qual esmenava una a una totes les illegalitats i els abusos comesos pels feixistes a fi d'arribar a la victria a les eleccions. 

En acabar el discurs, desprs de rebre les felicitacions dels seus companys, els va respondre: "Jo ja he fet el meu discurs. Ara us toca a vosaltres preparar el discurs fnebre per al meu enterrament". Va ser raptat el 10 de juny a Roma, i el seu cos fou trobat en estat de descomposici el 16 d'agost en un bosc a 25 km. Si b se sap que van ser sicaris feixistes qui el van raptar i matar, no es va arribar mai a provar que fos el mateix Mussolini qui va ordenar la seva mort, encara que es t constncia que al terme del discurs de Matteotti, Mussolini va comentar en pblic davant el cap de la policia secreta feixista que qui havia pronunciat tal discurs no hauria de "seguir en circulaci". Abans de la seva mort Matteotti ja havia patit el tracte de les esquadres feixistes, sent segrestat i torturat. A pesar d'aix mai va amagar el seu esperit anti-feixista. 






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186669" title="Bartomeu Carbonell i Batlle" nonfiltered="1801" processed="1796" dbindex="76810">
Bartomeu Carbonell i Batlle (Sitges, Garraf, 1843-1929) estudi les primeres lletres a Sitges i a l'edat de dotze anys va traslladar-se a Santiago de Cuba on treball com a corredor comissionat per diverses cases comercials.

De retorn a Sitges, adquir algunes propietats, es dedic al conreu de la vinya i a l'elaboraci de vins i, fins i tot, obtingu un premi en una exposici celebrada a Bordeus (1890).

Sempre es disting pel seu desig de contribuir a la millora i l'engrandiment de Sitges i, com a partidari del catalanisme poltic, va sser nomenat delegat a l'Assemblea de Manresa (1892) i  fou vocal de la primera junta directiva de l'Agrupaci Catalanista de Sitges (1899).

En produir-se l'escissi de la Uni Catalanista, prest suport a les opcions defensades per la Lliga Regionalista.

Referncies.

 El Eco de Sitges, 8-1-1899, 31-III-1929, 31-V-1931 i 20-VII-1979.
 La Punta, 31-III-1929.

Enllaos externs.
 Fotografia de la casa de Bartomeu Carbonell i Batlle a Sitges ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186671" title="Ignasi de Castellarnau i Casimiro" nonfiltered="1802" processed="1797" dbindex="76811">
Ignasi de Castellarnau i Casimiro (reu -Alins de Vallferrera-, Pallars Sobir, 1842-1906) va nixer en el si d'una famlia de la petita noblesa pirinenca, inici els estudis en un collegi de Rialb i els complet en el Seminari de la Seu d'Urgell. 

Centr les seues activitats en l'explotaci de les fargues que possea. Aix li comport molts viatges a Frana i Blgica.

Membre de l'Ajuntament d'reu i home ben relacionat, influ i negoci amb els ministeris de Madrid per desenvolupar les vies de comunicaci del Pallars.

Dins el catalanisme poltic, sign el Missatge a la Reina Regent (1888) i, sota el patrocini de la Uni Catalanista, fou designat delegat a les Assemblees de Manresa (1892) i Terrassa (1901).


Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186673" title="Oshin" nonfiltered="1803" processed="1798" dbindex="76812">
Oshin (armeni:      ) (1282   20 de juliol de 1320) ) fou rei d'Armnia Menor o Petita Armnia, fill de Lle III, i va succeir al seu nebot Lle IV quan va ser assassinat l'agost del 1307. La seva mare fou Kirana de Lampron, i va pertnyer a la dinastia hethumiana.

Va iniciar el regnat reunint un exrcit amb el que va expulsar als mongols del pas. Va afavorir la uni entre les esglsies romana i armnia cosa que no tenia el suport popular. El 1309 Oshin, ex generalssim i parent de la seva dona, fou executat per la mort de Toros III.

El govern de Xipre que corresponia a Enric II de Xipre, fou usurpat pel cunyat de Oshin,  Amalric de Tir (Amalric II de Xipre), casat amb la seva germana Isabel. Enric II es va refugiar a la cort d'Oshin que el va retenir presoner, per el va alliberar el 1310 desprs de l'assassinat d'Amalric.

Es va casar tres vegades. La primera amb la seva cosina Isabel de Korikos que va morir el 1310 i amb la que va tenir el seu primer fill Lle V. La segona amb Isabel de Lusignan (filla d'Hug III de Xipre i vdua de Constant senyor de Neghir i Partzerpert) de la que es va divorciar el 1316 i va morir el 1319; la tercera amb una princesa de Npols, Joana d'Anjou (filla de Felip de Trent) amb la que va tenir un segon fill de nom Jordi que devia morir jove.

Va morir el 20 de juliol de 1320 i el va succeir el seu fill Lle V, que noms tenia 10 anys. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186674" title="Mancomunitat Intermunicipal de l'Horta Sud" nonfiltered="1804" processed="1799" dbindex="76813">
La Mancomunitat Intermunicipal de l'Horta Sud s una mancomunitat de municipis de les comarques valencianes de l'Horta Oest i l'Horta Sud. Aglomera 19 municipis i 365.996 habitants, en una extensi de 302,70 km. Actualment (2007) la mancomunitat s presidida per Desampararats Navarro i Prosper, del PSPV-PSOE i regidora de l'ajuntament d'Aldaia.

Les seues competncies sn:
 Aiges potables;
 Centre ocupacional;
 Cultura;
 Desintoxicaci-Drogodependncia;
 Escorxador;
 Esports;
 Gabinet Tcnic;
 Patrimoni;
 Sanitat;
 Serveis socials;
 Urbanisme;

Els pobles que formen la mancomunitat sn:
 Alaqus;
 Alcsser;
 Aldaia;
 Alfafar;
 Benetsser;
 Beniparrell;
 Catarroja;
 Quart de Poblet;
 Xirivella;
 Llocnou de la Corona;
 Manises;
 Massanassa;
 Mislata;
 Paiporta;
 Picanya;
 Picassent;
 Sedav;
 Silla;
 Torrent;

Enllaos externs.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat;
 Web oficial de la Mancomunitat ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186677" title="Partit Nacional Feixista" nonfiltered="1805" processed="1800" dbindex="76814">

El Partit Nacional Feixista (PNF) va ser un partit poltic itali, mxima expressi del feixisme i nic partit legal durant la dictadura de Benito Mussolini. 
 Historia . 
El PNF va ser fundat a Roma, el 7 de novembre de 1921 per iniciativa de Mussolini en convertir-se en partit els Fasci Italiani di combattimento. Els feixistes van conquistar el poder el 28 d'octubre de 1922, en ser nomenat Mussolini cap de govern desprs de la marxa sobre Roma. Creant una llei electoral que beneficiava als guanyadors, el PNF va aconseguir la majoria absoluta l'abril de 1924. Aquest triomf va ser durament criticat per l'oposici que va denunciar nombroses irregularitats, sobretot el diputat socialista Giacomo Matteotti, assassinat poc desprs de les seves denncies. 

El partit es va convertir en l'nic perms des de 1928 a 1943. No obstant aix, el PNF fou dissol amb l'arrest de Mussolini. Amb l'alliberament del dictador pels alemanys, el partit es refund amb el nom de Partit Feixista Republic, que conclour la seva existncia amb la mort del Duce. 
 Secretaris del PNF . 
 Michele Bianchi (1921 - 1923);
 direccin colegiada (1923);
 triumvirat: Michele Bianchi, Nicola Sansanelli i Giuseppe Bastianini;
 Francesco Giunta (1923 - 1924);
 direcci collegiada (1924 - 1925);
 quadriumvirat: Roberto Forges Davanzati, Cesare Rossi, Giovanni Marinelli e Alessandro Melchiorri;
 Roberto Farinacci (1925 - 1926);
 Augusto Turati (1926 - 1930);
 Giovanni Giuriati (1930 - 1931);
 Achille Starace (1931 - 1939);
 Ettore Muti (1939 - 1940);
 Adelchi Serena (1940 - 1941);
 Aldo Vidussoni (1941 - 1943);
 Carlo Scorza (1943);





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186678" title="Pau Boix i Rull" nonfiltered="1806" processed="1801" dbindex="76815">
Pau Boix i Rull (Torrefarrera, Segri, 1847 - Almacelles, Segri, 1907) va sser un petit propietari que ocup la secretaria del jutjat de pau d'Almacelles entre els anys 1873 i 1875 que corresponen, en lnies generals, al  perode anomenat Sexenni Revolucionari.

Durant els anys 1906 i 1907 fou batlle del municipi d'Almacelles. De la seua  estada en el crrec es conserva correspondncia referent a la construcci del Canal d'Arag i Catalunya amb qui seria el president de la Generalitat de Catalunya, Francesc Maci. 

Sobre les seues activitats relacionades amb el catalanisme poltic, se sap que fou nomenat delegat de la Uni Catalanista a les Assemblees de Manresa (1892), Reus (1893), Balaguer (1894), Olot (1895) i Terrassa (1901).


Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186679" title="Marxa sobre Roma" nonfiltered="1807" processed="1802" dbindex="76816">

La Marxa sobre Roma va ser el nom donat a l'acte pel qual Benito Mussolini i el Partit Nacional Feixista van arribar a prendre el poder a Itlia l'octubre de 1922. La marxa marca convencionalment el principi del rgim feixista i el final del rgim parlamentari precedent, per la manera de la qual Mussolini es va convertir en cap de govern estava paradoxalment d'acord amb el Statuto Albertino (constituci italiana). La dictadura va entrar en vigncia ms endavant, amb l'assassinat de Giacomo Matteotti i la prohibici de partits de l'oposici. 
 Gestaci . 
El descontentament social va ser agreujat per pors d'una revoluci socialista que hipotticament seguiria al biennio rosso. Una depressi econmica, sumada a una decepci pels acords de pau que van seguir a la Primera Guerra Mundial van ser alguns dels factors que van crear una atmosfera favorable per a l'ascensi de Mussolini. El 24 d'octubre de 1922, els lders feixistes del partit van planejar una insurrecci per a aquest mateix 28 d'octubre consistint en una marxa a Roma per les esquadrilles armades feixistes conegudes com a camises negres i la captura de llocs estratgics al llarg del pas. Esperant a Mil el resultat dels esdeveniments, Mussolini va deixar el treball de l'organitzaci als seus subordinats 
 Posici de Vctor Manuel III .
Per a dissoldre l'amenaa que presentaven els feixistes que arribaven a les afores de la ciutat, el govern del primer ministre Luigi Facta va demanar el estat de setge para Roma. El rei Victor Manuel III, no obstant aix, va rebutjar signar l'ordre. Aix va significar que no van ordenar a l'exrcit, que va poder haver parat a Mussolini, oposar-se als feixistes (les raons de la negativa del monarca s'han discutit; s'ha suggerit que va tmer perdre el seu tron si rebutjava cooperar amb els feixistes, que va desitjar evitar una guerra civil, i que esperava neutralitzar als feixistes associant-los al govern nacional).


Desenvolupament de la marxa . 
Mussolini, ara segur del seu control sobre els esdeveniments, estava decidit a no acceptar gens que no ans el control del govern, i el 29 d'octubre el rei li va demanar que fora primer ministre i que forms un gabinet. Viatjant des de Mil amb tren, Mussolini va formar govern a Roma el dia 30 d'octubre. Prop de 25.000 camises negres van ser transportats a la ciutat, on van marxar en una triomfant desfilada cerimonial el 31 d'octubre. 






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186681" title="Ain El Hammam" nonfiltered="1808" processed="1803" dbindex="76817">
Ain El Hammam (antigament Michelet durant l'poca francesa, desprs Asseqif n Tmana) s un dels principals municipis de Cablia (Algria) amb 25.000 habitants. Est situat al vessant nord del Djurdjura a 1.250 metres d'altitud  a la provncia de Tizi Ouzou. 

Ain El Hammam t un hospital, una comissaria, dos instituts superiors (lyce), dos instituts migs (C E M) i catorze escoles elementals. Tamb hi ha un tribunal de justcia i la seu de la subprefectura.

Durant la seva fundaci el 1881, aquest municipi (commune francesa) va ser anomenada Michelet en honor del historiador francs Jules Michelet qui va ser propossat per ser enterrat al Pante de Pars.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186682" title="Mart Casas i Rabiol" nonfiltered="1809" processed="1804" dbindex="76818">
Mart Casas i Rabiol (Malgrat de Mar, Maresme, 1845-1924) va sser un sastre fins al 1867 quan pass a dedicar-se exclusivament al comer de robes. Especialitzat com a majorista de puntes de coix, foment aquesta artesania a la vila de Malgrat de Mar i, per les seues activitats, fou premiat pel rei espanyol Alfons XIII (1906).

L'any 1884 presid el Casino Artes i el 1889 fou un dels socis fundadors de la societat El Recreu. Tamb exerc les funcions de batlle entre 1887 i 1889.

Element actiu del moviment catalanista, va presidir el Centre Catal de Malgrat de Mar i sign el Missatge a la Reina Regent (1888). En produir-se l'escissi del Centre Catal de Barcelona, es decant per la Lliga de Catalunya i dins la Uni Catalanista present esmenes al Projecte de bases per a la constituci regional catalana (1891) i fou delegat a les Assemblees de Manresa (1892), Reus (1893), Balaguer (1894) i Olot (1895).

Partidari que els catalanistes participessin en la vida poltica, com a membre de la directiva de l'Agrupaci Catalanista de Malgrat de Mar va prestar suport a la candidatura dels quatre presidents i compart les opcions poltiques defensades per la Lliga Regionalista .

Referncies.



 Les Puntaires La Voz de Malgrat, 1-VIII-1963;
 Jos A. Fernndez Montalbn Les Bases de Manresa a Malgrat, Ateneu nm. 3 (Malgrat de Mar, 1992);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186685" title="Centre de Llanament de satllits de Jiuquan" nonfiltered="1810" processed="1805" dbindex="76819">
El Centre de Llanament de Satllits de Jiuquan est ubicat a la provncia de Gansu, al nord-oest de la Xina, al desert del Gobi, prop de les antigues runes de la Gran Muralla Xinesa. Tot i estar situat en una zona desrtica, el poble s un oasi, alimentat pel riu Ruoshui.

Des d'aqu, la Xina va llanar el seu primer satllit artificial, la primera nau no tripulada i els vols tripulats.

Vegeu tamb.
Cosmdrom;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186686" title="Pere Cuadras i Feixes" nonfiltered="1811" processed="1806" dbindex="76820">
Pere Cuadras i Feixes (Sant Pere de Ribes, Garraf, 1834-1902) va sser un propietari agrcola que form part de l'Institut Agrcola Catal de Sant Isidre i fou un dels fundadors del Sindicat Comarcal de Propietaris Rurals, creat per a lluitar contra la filloxera (1883). 

Tamb fou un dels fundadors del Centre Recreatiu de Ribes, entitat cultural que aplegava la classe benestant. Tals activitats el portaren a participar en la poltica local i, com a batlle, impuls la modernitzaci i l'engrandiment urbanstic de Ribes (1890-1894). El 30 de juny de 1893 fou l'encarregat d'inaugurar l'ampliaci del nou ajuntament.

En el camp del catalanisme poltic, i dins la Uni Catalanista, fou designat delegat a les Assemblees de Manresa (1892), Reus (1893), Balaguer (1894), Olot (1895) i Terrassa (1901).


Referncies.

 ;
 Eco de Sitges, 30-XI-1902.
 Diario de Villanueva y Geltr, 28-XI-1902.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186688" title="Mamadeta" nonfiltered="1812" processed="1807" dbindex="76821">
La mamadeta s la beguda tipica de les Festes de Santa Tecla  de Tarragona. Es fa amb una barreja de Chartreuse verd, Chartreuse groc i granissat de llimona.

T un gust suau, dol i cid al mateix temps, herbal a causa de les herbes aromtiques que sn la base del Chartreuse. s refrescant i digestiu tal com correspon a una beguda d'estiu.

Diu la tradici que quan la beguda encara no tenia nom, un home va anar a una gelateria de la plaa del Rei de Tarragona i va demanar una mamadeta a la cambrera. Ella no va voler entendre la petici i li va servir un got de la beguda tpica.

Enllaos externs.
Receptari de begudes dels Pasos catalans




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186689" title="Mancomunitat Intermunicipal Foia de Bunyol-Xiva" nonfiltered="1813" processed="1808" dbindex="76822">
La Mancomunitat Intermunicipal Foia de Bunyol-Xiva s una mancomunitat de municipis de les comarques valencianes de la Foia de Bunyol, un municipi de la Canal de Navarrs i altre de la Ribera Alta. Aglomera 11 municipis i 37.993 habitants, en una extensi de 997,40 km. Actualment (2007) la mancomunitat s presidida per Jos Manuel Haro Gil, del Partit Popular i regidor de l'ajuntament de Xiva.

Les seues competncies sn:
 Aiges potables;
 Cultura;
 Escorxador;
 Extinci d'incendis;
 Hospital;
 Neteja viaria i recollida de fem;
 Sanitat;
 Turisme;

Els pobles que formen la mancomunitat sn:
 Alboraig;
 Bunyol;
 Dosaiges;
 Godelleta;
 Macastre;
 Millars;
 Setaiges;
 Tors;
 Itova;
 Xest;
 Xiva;

 Enllaos externs .
Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186692" title="Eusebi Fargas i Ali" nonfiltered="1814" processed="1809" dbindex="76823">
Eusebi Fargas i Ali (Olot, Garrotxa, 1846 - Sant Carles de la Rpita, Montsi, 1916) va sser mestre a Sant Carles de la Rpita durant trenta-nou anys fins la seua  jubilaci el 1912.

Fund l'entitat Foment Rapitenc i, amb altres rapitencs, fund el primer peridic local del segle XX: La Rpita (1909).

Introductor del catalanisme poltic a Sant Carles de la Rpita, sign el Missatge a la Reina Regent (1888) i, sota el guiatge de la Uni Catalanista, fou designat delegat a les Assemblees de Manresa (1892), Reus (1893), Balaguer (1894), Olot (1895) i Terrassa (1901) .

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186694" title="Pon Pilat" nonfiltered="1815" processed="1810" dbindex="76824">

representant a Pon Pilat mostrant a Jess al poble desprs de ser assotat.]]
Pon Pilat (en llat Pontius Pilatus) fou un governador (prefecte) de la
provncia romana de Judea entre els anys 26 i 36 de la nostra era, successor de Valeri Grat.
s conegut per ser l'home, que segons els Evangelis condemn
Jess a morir a la creu per les demandes dels grans sacerdots del temple,
desprs de rentar-se'n les mans. Molts dels detalls de la seva vida ens sn
desconeguts i han estat suplerts per nombroses llegendes. L' Esglsia ortodoxa etop el venera com a sant ja que creu que es va convertir al
cristianisme

En la seva etapa com a governador de Judea intent romanitzar la provncia el
que li ocasion enfrontaments amb els dirigents jueus. En sn mostres d'aix,
la introducci a la ciutat de Jerusalem d'imatges de culte al Csar o
l'intent de construir un aqeducte amb els tresors del temple. Per  causa de la seva suposada tirania, es va produir una revolta a Jerusalem i disturbis a Samria la repressi dels quals va causar moltes morts. Els samaritans es van queixar al governador de Sria, Luci Vitelli, que el va destituir (36) i el va enviar a Roma a respondre davant l'emperador. 

Va arribar a Roma poc desprs de la mort de Tiberi (que va ser el 15 de mar del 37). Eusebi diu que es va sucidar al comenament del regnat de Calgula, el successor de Tiberi, probablement el mateix any 37.

Unes suposades cartes i actes de Pilat sn documents espuris fabricats pels primers cristians uns segles desprs.












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186695" title="Antoni Faus i Cerqueda" nonfiltered="1816" processed="1811" dbindex="76825">
Antoni Faus i Cerqueda (Castellciutat -La Seu d'Urgell-, Alt Urgell, 1830 - ?, 1891) va fer la carrera eclesistica a la Seu d'Urgell i fou ordenat prevere l'any 1855. Fou germ de Ramon Faus i Cerqueda.

Fou nomenat delegat a l'Assemblea de Manresa (1892) .

Referncies.


 Reynerio Lebroc Martnez San Antonio Mara Claret. Arzobispo misionero de Cuba Madrid, 1992;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186696" title="Lle V d'Armnia Menor" nonfiltered="1817" processed="1812" dbindex="76826">
Lle V o Levond V (armeni:        ) (1309   28 d'agost de 1341) fou rei d'Armnia Menor o Petita Armnia, fill de Oshin, al que va succeir quan va morir el 20 de juliol de 1320. La seva mare fou Isabel de Korikos, i va pertnyer a la dinastia hethumiana. 

Quan va arribar al tron tenia deu anys (encara no havia arribat als 11 anys) i va assolir la regncia la mare Joana d'Anjou, filla de Felip de Trent i vdua del rei Oshin, que al cap de pocs mesos (el mateix any 1320) es va casar amb el comte o senyor de Korikos, Oshin (II), vidu de Margarita d'Ibelin, a qui va anar a parar la regncia.

El 1321 regent va imposar l'enlla del jove rei amb la seva prpia filla, Alcia de Korikos (que era del primer matrimoni d' Oshin de Korikos). L'enlla es va fer el 10 d'agost de 1321. Alguns membres de la famlia foren assassinats per ordre d'Oshin II per consolidar el seu poder.

El 1322 els mamelucs van destruir la ciutat d'Ajas (Lajazzo), per amb la mediaci del Papa Joan XXII i del rei Felip V de Frana el sold d'Egipte, el mameluc Al-Nasr Muhammad va concedir al regne una treva per quinze anys.

El 1329 Lle V va arribar a la majoria d'edat i llavors va fer detenir al regent i padrastre i el va fer matar. Junt amb ell foren executat el germ d'Oshin, Constant, que era camarlenc del regne i senyor de Lampron, i la prpia muller del rei, Alcia. El cap d'Oshin fou enviat a l'Il-khan i el de Constant al sold mameluc.

Va afavorir, sens dubte per necessitats poltiques, la uni de les esglsies romana i armnia, a la que s'oposaven els nakharars armenis.

El 29 de desembre de 1331 es va casar amb Constana d'Arag, filla de Frederic III de Siclia i d' Leonor d'Anjou, que era vdua d'Enric II de Xipre. Aquest enlla tampoc fou ben vist pels nakharars.

El 1337, acabada la treva amb els mamelucs, aquestos van envair altre cop el pas i van ocupar la ciutat d'Ajas (Lajazzo) que era rival d'Alexandria en el comer del Llevant. Armnia va haver de signar una treva humiliant, obligant-se a desmantellar les fortificacions d'Ajas, havent d'entregar territoris i una forta indemnitzaci i obligant-se a canviar la seva poltica d'acostament als estats cristians occidentals.

La resta del seu regnat el va passar a la fortalesa de Sis, esperant un ajut d'occident que mai va arribar. 

El 28 de desembre de 1341 fou assassinat per un grup de nakharars segurament hostils a la seva poltica favorable a Occident. Havia tingut un fill amb Alcia de Korikos, que es deia Hethum, per l'havia premort abans de 1331. Segons les clusules del seu testament l'herncia el regne requeia en la descendncia de la germana del seu pare, Isabel d'Armnia (morta el 1321, casada amb Amalric II de Xipre, del que va enviudar el 1310, per del que tenia fills, entre ells el gran de nom Guiu de Lusignan al que corresponia la successi). Esperant l'arribada del rei que va regnar amb el nom de Constant IV, el seu germ Joan de Lusignan, va assolir la regncia.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186697" title="Teorema de substituci de Steinitz" nonfiltered="1818" processed="1813" dbindex="76827">
El teorema de substituci de Steinitz estableix que si



s una base d'un espai vectorial  i



s un conjunt finit de vectors de  linealment independent, aleshores hom pot substituir  vectors de  per sengles vectors de  per obtenir una altra base de .

 Conseqncies .
El teorema de substituci de Steinitz s la premissa fonamental que serveix per deduir que totes les bases d'un mateix espai vectorial tenen el mateix nombre d'elements, nombre que es coneix com a dimensi de l'espai en qesti. A ms, s la justificaci terica del mtode de reducci de Gauss.

 Demostraci .
Com que els vectors de  sn linealment independents, cap d'ells s nul. Podem procedir per inducci sobre . Si , el vector , que no s nul, expressat en la base , s 



amb almenys un coeficient . Aleshores, podem allar :



i s clar que qualsevol vector que sigui combinaci lineal dels vectors de la base , s a dir, tots els de l'espai vectorial, ho s dels elements del conjunt



que s la base  desprs de suprimir-hi el vector  i afegir-li el vector .

Per aquest conjunt, , tamb s linealment independent. En efecte, de



resulta



o sigui,



que, per la independncia lineal dels vectors de , implica , o sigui,  perqu, per hiptesi, . Aleshores queda



que implica



i els vectors de  sn linealment independents, cosa que fa que  sigui una base de l'espai , com volem demostrar.

Suposem ara la propietat certa per a . Aix vol dir que disposem de la base



obtinguda a partir de la base original, , desprs de substituir-hi  vectors pels vectors linealment independents . Si ara disposem d'un altre vector, , de manera que el conjunt



sigui linealment independent, podrem, segons ja sabem, substituir algun vector de  pel vector  per obtenir encara una altra base,  de . A ms, s possible fer la substituci de manera que cap dels vectors  sigui el vector substitut, sin algun dels que queden dels originals. En efecte, com que  s una base de , hi podem expressar el vector :



amb algun dels coeficients del sumatori de la dreta, , no nul, ja que si ho fssin tots, el conjunt  no seria linealment independent. Aleshores, la substituci



s una altra base de . Aix s perqu, com que ,



qualsevol vector que sigui combinaci lineal dels vectors de , s a dir, tots, tamb ho s dels de . A ms, si



o sigui,



s a dir,



la independncia lineal dels vectors de  obliga a que  i, com que , a que . Ara queda



i, novament, la independncia lineal imposa



que, amb la ja establerta , implica la independncia lineal dels vectors de , que s, en conseqncia, una altra base.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186701" title="Pere Grifell i Gum" nonfiltered="1819" processed="1814" dbindex="76828">
Pere Grifell i Gum (Igualada, Anoia, 1860 - Barcelona, Barcelons, 1931) va ser un poltic catalanista.

Estudi a les  escoles de l'Ateneu Igualad de la Classe Obrera. A partir de l'any 1909 es va installar, de  forma definitiva, a Barcelona, on es relacion amb els ambients catalanistes.

En diverses oportunitats form part de la junta directiva de la Lliga de Catalunya. Tamb sign el Missatge a la Reina Regent (1888) i, dins la Uni Catalanista, el nomenaren delegat a les Assemblees de Manresa (1892), Reus (1893), Balaguer (1894), Olot (1895), Girona (1897), Terrassa (1901) i Barcelona (1904).

A principis del segle XX es decant a favor de la Uni Catalanista, per el 1904 la critic pblicament.

Ms endavant, es va adherir a la Solidaritat Catalana (1906).

Referncies.


 Salvador Riba i Gum L'Ateneu Igualad de la Classe Obrera (1863-1939) Igualada: Ateneu Igualad, 1988;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186702" title="Min Nan" nonfiltered="1820" processed="1815" dbindex="76829">




Min Nan es refereix a una famlia de dialectes del xins parlats al sud de Fujian i les regions venes. Sol rebre noms diferents: En general, Min Nan significa la parla de Xiamen (dita Amoy), a Taiwan s anomenat taiwans, i Hokkien pels habitants d'sia Sud-oriental. Aix mateix, la famlia Min Nan inclou els dialectes Teo Chew i Qiong Wen, tot i la intelligibilitat limitada amb el dialecte Amoy.

El Min Nan (Min del sud) forma part del grup de llenges Min, entre moltes d'altres divisions. Els idiomes/dialectes Min sn part del grup xins, de la famlia sinotibetana. Min Nan no s intelligible amb el Min Dong (Min de l'est), el cantons, ni el mandar estndard. Pel que fa a la resta de varietats del xins, hi ha diferncies poltiques entre els qui l'anomenen llengua o dialecte.

 Distribuci geogrfica .
El Min Nan s parlat a la part sud de la provncia de Fujian, dos comtats sudencs de la provncia de Zhejiang, l'arxiplag Zhoushan excepte Ningbo, i la regi Chaoshan a la provncia de Guangdong. A ms a ms, la variant Qiong Wen s parlada a la pennsula Leizhou de la provncia de Guangdong, aix com a la provncia de Hainan, per la classificaci d'aquesta variant com a part del Min Nan o no s discutida.

Una forma del Min Nan semblant a la del sud de Fujian s parlada a Taiwan, on rep el nom de Ti-on-o  or H -l-o . El principal grup tnic de Taiwan, el H -l o Hoklo, t el Min Nan com a idioma nadiu. La correspondncia, per, entre idioma i etnicitat no s absoluta, i aix hi ha Hoklo amb uns coneixements limitats de Min nan i no Hoklos que el parlen perfectament.

Hi ha un gran nombre de parlants de Min Nan a sia Sud-oriental, emigrants hoklo del sud de Fujian portaren la llengua a les actuals Indonsia, Malisia i Singapur. En aquests llocs rep el nom de Kokkien o Fukien, i s molt semblant al taiwans. El Min Nan s, a ms, la llengua nadiua del 98,5% de la comunitat xinesa a les Filipines, on s anomenada Lan-nang o Ln-lng-o  ("La llengua del nostre poble").

 Comparatives .
Al sud de Fujian hom parla tres variants d'Amoy, que reben el nom del lloc d'origen:

 Amoy (Xiamen) (  );
 Changchew (Zhangzhou) (  );
 Chinchew (Quanzhou) (  );

Ats que Xiamen (Amoy) s la principal ciutat del sud de Fujian, aquest s el dialecte considerat com a ms important i de prestigi, malgrat ser un hbrid entre els dialectes Quanzhou i Zhangzhou. La variant Amoy ha jugat un paper molt important en les relacions de la Xina amb els pasos de l'oest, car ha sigut una de les llenges o dialectes ms apreses pels occidentals durant la segona meitat del segle XIX i els inicis del XX.

Les variants de Min Nan parlades a la provncia de Zhejiang sn semblants a les de Quanzhou.

Les variants parlades a Taiwan sn semblants a les tres variants de Fujian, i sn anomenades taiwans. De fet, el taiwans s tamb una barreja de Quanzhou (al nord de l'illa) i Zhangzhou (al sud).

Les variants parlades a la regi Chaoshan a l'est de la provncia de Guangdong sn anomenades Teochew o  Chaozhou. Teochew s la ms estesa a la dispora xinesa a l'sia sud-oriental, particularment a Malisia, Cambodja, Vietnam i Tailndia, entre d'altres llocs.

La variant parlada a Shanwei i Haifeng s prou diferent al Teochew i pot ser una migraci posterior des de Zhangzhou. Lingsticament, se situa entre el Teochew i lAmoy.

Al sud-oest de Fujian, les variants locals a Longyan i Zhangping formen un grup sencer dintre del Min Nan.

Entre els habitants d'tnia xinesa a Penang (Malisia) i Medan (Indonsia) hom ha desenvolupat una forma diferent de Hokkien Zhangzhou. A Penang s anomenada Penang Hokkien, mentre que a l'altra banda de l'estret de Malacca, a Medan, una forma quasi idntica rep el nom de Bahasa Hokkien (en indonesi).

La gramtica s bsicament la mateixa en totes le sparles, per hi ha petites diferncies en pronncia i vocabulari entre el Quanzhou i el Zhangzhou. El taiwans inclou moltes paraules d'origen japons.
Altrament, per, el Chaozhou divergeix en gran mesura de les parles Quanzhou i Zhangzhou tant en pronncia com en vocabulari.

 Intelligibilitat mtua .
 Parlat: Les parles de Quanzhou, Xiamen, Zhangzhou i de Taiwan sn mtuament intelligibles. D'acord amb www.glossika.com Chaozhou i Xiamen sn fonticament semblants en un 84.3% , i un 33.8% en lxic , mentre que el Mandar i el Min Nan sn fonticament semblants en un 62%  i un 15,2% en lxic .
 Parlat: Els dialectes de Min nan no t una forma escrita estandaritzada. Hom ensenya els parlants de Min Nan a llegir mandar estndard a l'escola. D'uns pocs anys en, per, un puixant nombre de parlants de Min Nan est desenvolupant una forma escrita prpia, tant amb caracters xinesos com en alfabet llat.

 Tons .
En general, les variants del Min nan tenen de set a vuit tons, i el sandhi tonal s molt com. Hi ha petites diferncies entre els sistemes tonals del Quanzhou i el Zhangzhou, dels quals el Teochew varia en gran mesura. El taiwans segueix el mateix esquema que el Quanzhou i el Zhangzhou, depn de la part de l'illa.

 Escriptures i ortografies .
Tot i que hi ha un seguit de caracters propis noms del Min Nan, la majoria dels seus parlants empren l'escriptura xinesa.

 Romanitzaci .
El Min Nan, i especialment el taiwans, poden ser escrits amb l'alfabet llat amb l'ortografia Pe h- e-j  (o POJ), creada per missioners presbiterians a la Xina, i ms tard per taiwanesos. Se n'ha promogut l's des de finals del segle XIX.
Tamb hi ha una forma escrita que barreja caracters xinesos amb la romanitzaci, per no s gaire comuna. Aix mateix, tamb hi ha d'altres ortografies basades en l'alfabet llat.

Els primers textos en Min nan sn datats al segle XVI, com, per exemple, la "Doctrina Christiana en letra y lengua china", suposadament escrita el 1587 pels dominicans espanyols a les Filipines, o una obra de teatre de la Dinastia Ming anomenada "El roman del mirall del litxi" (1566 dC), suposadament el text ms antic en Min Nan colloquial.

 Informtica .
El Min Nan est registrat via RFC 3066 com a zh-min-nan .

A l'hora d'escriure Min Nan en caracters xinesos alguns escriptors creen nous smbols quan consideren impossible de significar el mateix amb els de la llengua estndard, aquesta prctica s comuna en cantons, els Ch  Nm vietnamites, els  Hanja corens i els Kanji japonesos. Aix comporta problemes amb els ordinadors, car aquests nous caracters no estan inclosos en l'Unicode (o l'ISO/IEC 10646 corresponent), encara que s poden ser escrits en caracters llatins mitjanant combinacions de tecles.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186703" title="Oshin de Korikos" nonfiltered="1821" processed="1816" dbindex="76830">
Oshin de Korikos fou senyor (Oshin II) de Korikos i regent d'Armnia Menor o Petita Armnia, fill d'Hethum el historiador al que va succeir com a senyor de Korikos a la seva mort el 1314. La seva mare era Isabel d'Ibelin, filla de Guiu d'Ibelin.

El 1311 es va casar amb Margarita d'Ibelin, filla de Balian d'Ibelin. El 1320 va morir el rei Oshin d'Armnia Menor i Oshin de Korikos es va casar amb la seva vdua Joana d'Anjou, filla de Felip de Trent i va assolir la regncia del jove rei Lle V. El 1321 va imposar al jove rei el seu enlla amb la prpia filla Alcia de Korikos. Va fer matar alguns membres de la famlia per consolidar el seu poder com per exemple Isabel d'Armnia (filla de Lle III i vdua de Amalric II de Xipre) i dos dels seus fills.

El 1329 el rei Lle va arribar a la majoria d'edat i tant bon punt va poder va fer detenir a Oshin i el va fer executar juntament amb la seva filla Alcia (l'esposa del rei) i el germ d'Oshin, Constant senyor de Lampron i camarlenc del regne. El cap d'Oshin fou enviat al Il-khan.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186704" title="Bola (desambiguaci)" nonfiltered="1822" processed="1817" dbindex="76831">

Bola: Ciutat del Latium.
bola (beguda): Beguda sabadellenca.
Ball de la bola: Ball de festa major de Sabadell;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186705" title="Antoni Llampallas i Alsina" nonfiltered="1823" processed="1818" dbindex="76832">
Antoni Llampallas i Alsina (El Masnou, Maresme, 1855 - Barcelona, Barcelons, 1923) fou un notari que exerc les seues funcions a Ulldecona (1883), Blanes (1883-1890), Badalona (1891-1921) i Barcelona (1921-1923).

Sign el Missatge a la Reina Regent (1888) i, adherit a la Uni Catalanista, fou designat delegat a l'Assemblea de Manresa (1892).


Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186706" title="La Nia (caravella)" nonfiltered="1824" processed="1819" dbindex="76833">
de la caravella La Nia, al Moll de les Caravelles de Palos de la Frontera]
La Nia era una de les dues caravelles de la flota de tres vaixells amb qu Cristfor Colom va navegar cap a l'oest l'any 1492 i amb qu va descobrir per als europeus el continent americ.

Els altres vaixells de la flota eren la caravella La Pinta i la nau Santa Mara.

La Nia era una caravella de veles llatines que originriament pertanyia als germans Nio de Moguer, d'aqu el nom amb qu fou coneguda, tot i que realment s'anomenava Santa Clara, en honor al monestir de Santa Clara de l'esmentada localitat. Aquesta embarcaci, que es va fabricar a la vila de Moguer, va ser elegida pels germans Pinzn perqu era molt maniobrable i la va costejar el consell municipal de Palos.

Les veles de La Nia mancaven de rissos, per la qual cosa no tenien sistema de cordes que permets reduir la superfcie en cas de vent fort. Les eixrcies que sostenien els pals estaven aferrades als costats del vaixell. La caravella no tenia castell de proa, i l'alcsser era bastant petit.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186710" title="Linton" nonfiltered="1825" processed="1820" dbindex="76834">
Linton s una ciutat de l Estat de Dakota del Nord als Estats Units d'Amrica. Forma part del comtat del Emmons i essent la ciutat ms gran del comtat. Segons el cens del 2000, t una poblaci de  habitants. La ciutat va ser fundada el 1898.



Enllaos externs.
Ajuntament de Linton;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186711" title="Gran Premi d'Itlia del 1990" nonfiltered="1826" processed="1821" dbindex="76835">
Resultats del Gran Premi d'Itlia de Frmula 1 de la temporada 1990 disputat al circuit de Monza el 9 de setembre del 1990. 



 Resultats .





 Altres .

 Pole:   Ayrton Senna   1: 22. 533;
 Volta rpida:  Ayrton Senna   1: 26. 254 a la volta 46;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186713" title="Sant" nonfiltered="1827" processed="1822" dbindex="76836">


Un sant (del llat sanctus; hagios en grec i qdosh "elegit per Du" en hebreu) s una persona distingit en les diverses tradicions religioses per les seves relacions particulars amb les divinitats i la seva superioritat espiritual o moral respecte a la resta d'humans. Es considera que desprs de la seva mort, es troben en companyia de la divinitat.

Els sants en el cristianisme.
Esglsia primitiva.
En la tradici cristiana es tracta de persones destacades per les seves virtuts i sn venerats com a moldels capaos de mostrar als altres un cam exemplar de perfecci.

L'Esglsia ha afirmat des dels seus orgens, que a travs del baptisme, tots els cristians sn cridats a la santedat. Sant Pau definia la santedat com l'estat de comuni amb Du.

En sentit estricte per, es consideren sants aquelles persones que desprs de morts contemplen a Du al cel i intercedeixen pels ssers humans de la Terra.

En un inici, es veneraven com a sants el s mrtirs, ja que el seu sacrifici borra tot pecat; i els apstols pel fet d'haver estat escollits per Jess.

A poc a poc, el concepte de sant es va anar ampliant i nombroses personalitats de l'Esglsia primitiva adquiriren la reputaci de la santedat.

Esglsia catlica.
Segons l'Esglsia catlica, els sants formen l'anomenada Esglsia triomfant i intercedeixen davant de Du per la humanitat, pels vius a la Terra i pels difunts del Purgatori: s l'anomenada comuni dels sants. Tots ells tenen la seva festivitat conjunta el dia de Tots Sants

Els sants inscrits al martirologi rom sn els declarats per l'Esglsia Catlica com indubtablement presents al Parads i que per tant poden ser objecte de culte pblic.

L'Esglsia catlica estableix la santedat de certes persones mitjanant els processos oberts per la Congregaci per les causes dels sants El procs t diverses etapes: venerabilitat, beatificaci i canonitzaci. En l'ltima etapa, el procs de canonitzaci adopta les formes d'un procs legal en el que una persona (tradicionalment anomenada advocat del diable) assumeix l'equivalent a l'acusaci per argumentar en contra de la suposada santedat. Antigament, els sants eren declarats pels bisbes, per al llarg dels segles s'ha anat centrant a Roma, i desprs del primer milleni, noms el Papa pot canonitzar.

Desprs del Concili Vatic II, el pla a esperar despre  de la mort s'ha fet ms curt i el nombre de miracles despre  de la mort s'ha redut a dos.

Sota el pontificat de Joan Pau II, en un perode de 25 anys, es proclamaren no menys de 2000 beatificacions o canonitzacions, mentre que els seus predecessors necessitaren diversos segles per noms uns centenars de declaracions.

Esglsia ortodoxa.
Segons l'Esglsia ortodoxa, la santedat s una participaci en la vida de Crist i els sants sn anomenats aix en la mesura que sn suficientment obedients a la seva figura com per representar fidelment la seva imatge.

Quan la veneraci a un difunt s'extn entre els fidels, es reuneix el snode en torn al primat (patriarca o arquebisbe) i estudia la santedat d'aquella persona. s possible que llavors ja hi hagus pintades icones en la seva memria. Quan es proclama la santedat, es determina el dia o dies de festa litrgica i s'adopta un himne en honor seu i es comena a ellaborar un cnon iconogrfic pel sant. En el calendari ortodox el dia consagrat a la memria de tots els sants s el primer diumenge desprs de Pentecosta.

Eslgsies protestants.
El protestantisme, a diferncia de la resta del cristianisme, rebutja el culte als sants i a les seves relquies. La paraula sant es considera normalment sinnim de cristi, i s'insisteix en el fet que noms du coneix als seus. Per tant, s'abstenen de declarar sant a ning.

Tot i aix, certs corrents dins del protestantisme anomenen sants als personatges del Nou Testament, tot i no donar-los cap culte. Tamb per tradici, en alguns pasos protestants s'ha conservat el patronatge dels sants que han tingut un paper important en l'evangelitzaci del pas, com ara Santa Brgida a Sucia o Sant Olaf a Noruega.

Els Sants a les arts.
Per reconixer un sant a una escultura o pintura, se'l representa amb els seus atributs caracterstics, originats s la seva histria personal i sobretot per la seva mort. N'hi ha de generals per a una classe de sants i d'altres lligats a un sant en concret. Els ms comuns es resumeixen a continuaci

Atributs generals.
drac: indica victria sobre pagans o infidels;
bandera: significa origen noble;
palma: indica mort per martiri;
lliri: virginitat;
espasa: combatents per la fe;

Atributs particulars.
Santa gata: dos pits en una safata;
Santa Agns: xai;
Agust d'Hipona: colom i ploma;
Ambrosi:abella;
Sant Andreu apstol: creu en forma d'X;
Benet de Nrsia: corb, arbust;
Bernat de Claravall:abella, ploma, instruments de tortura;
Bonifaci: llibre i roure;
Carles Borromeo: calze, capell de cardenal;
Santa Caterina (personatge):roda;
Climent d'Alexandria: ncora i peix;
Sant Cristfol mrtir:gegant, arbre, nen Jess a l'espatlla;
Daniel: lle;
Sant David de Galles: arpa;
Domnec de Guzman: rosari, estrella;
Santa Elisabet:flors, pa;
Sant Esteve mrtir:pedres a la m;
Sant Felip apstol: columna;
Sant Francesc d'Asss: llop;
Sant Francesc Xavier:cor en flames, cranc;
Gabriel:trompeta;
Sant Ignasi de Loiola: lletres IHS;
Sant Jaume: closca de mollusc, bcul de pelegr;
Sant Joan Evangelista:liga;
Sant Jordi: drac;
Lluc (evangelista): brau;
Santa Llcia: ulls en una safata;
Llus IX de Frana: corona i claus;
Marc (evangelista): lle, llibre;
Santa Marta:aigua beneda;
Sant Mart de Tours: nec;
Sant Mateu apstol: bossa de diners, ngel, llana;
Sant Maties apstol:destral;
Sant Miquel Arcngel: espasa, balana;
Santa Mnica:faixa, llgrimes;
Sant Nicolau:boles d'or, vaixell, ncora;
Pau de Tars:espasa, cavall;
Sant Pere: claus per obrir la porta del cel, gall;
Sant Sebasti: fletxes;
Sant Teodor: cocodril;
Santa Teresa de Jess: ploma, cor;

Enllaos externs.
Santoral catal de l'Esglsia catlica



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186715" title="Joan de Lusignan" nonfiltered="1828" processed="1823" dbindex="76837">



Nom de diversos membres de la dinastia dels Lusignan, els principals dels quals foren:

Joan I de Lusignan (Joan I de Xipre), rei de Xipre;
Joan II de Lusignan (Joan II de Xipre), rei de Xipre;
Joan de Lusignan, regent d'Armnia Menor;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186716" title="La Nia" nonfiltered="1829" processed="1824" dbindex="76838">


El fenomen climtic La Nia, caracteritzat per l'excs de pluja;
La caravella La Nia, una de les caravelles de Cristfor Colom en el seu primer viatge a Amrica.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186717" title="Bola (beguda)" nonfiltered="1830" processed="1825" dbindex="76839">
La bola s una beguda que es preparava al segle XIX a Sabadell. Es barrejava cervesa i gasosa en una sopera i s'hi afegia un bolado de sucre regat amb rom. Quan la bola de sucre cremava i es desfeia la beguda estava a punt.

La beguda es va recuperar el 1998 grcies a la tasca de l'Esbart Sabadell Dansaire. Es pren per la festa major de la ciutat en el transcurs del ball de la bola. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186718" title="Joan de Lusignan (regent d'Armnia Menor)" nonfiltered="1831" processed="1826" dbindex="76840">
Joan de Lusignan (nascut vers 1300- mort 10 d'octubre de 1343), fou regent i camarlenc d'Armnia Menor. Era fill d'Isabel d'Armnia i d'Amalric II de Xipre.

El 28 de desembre de 1341 fou assassinat el rei d'Armnia Menor Lle V per un grup de nakharars. No deixava successi i aquesta va venir determinada per les clusules del seu testament segons les quals l'herncia requeia en la descendncia de la germana del seu pare, Isabel d'Armnia (morta el 1321, casada amb Amalric II de Xipre, del que va enviudar el 1310, per del que va tenir set fills dels que encara vivien tres mascles, el gran de nom Guiu de Lusignan al que corresponia la successi, el segon Joan, i el tercer Bohemund; els altres mascles, Hug i Enric havien mort el 1321; una filla Maria s'havia casat amb el rei Lle IV d'Armnia Menor i l'altra Isabel s'havia casat amb el rei Oshin). 

Esperant l'arribada del rei que va regnar amb el nom de Constant IV, el seu germ Joan de Lusignan, que va arribar immediatament, va assolir la regncia.

Guiu va dubtar sobre si acceptar la corona armnia ja que la seva mare i dos germans (Hug i Enric) havien mort vers el 1321 a mans del regent Oshin de Korikos, per finalment va acceptar i va anar a Armnia l'octubre de 1342. Llavors Joan fou nomenat camarlenc. 

Guiu portava amb ell una gran quantitat de cavallers llatins en teoria per defensar el regne per en la practica aquest cavallers es van barrejar amb la qesti religiosa. Guiu volia la fusi entre les esglsies armnia i romana i la noblesa armnia s'hi oposava. Joan donava suport al seu germ.

Els nakharars van anar eliminant els principals crrecs llatins, i el 10 d'octubre de 1343 fou assassinat Joan de Lusignan

Es va casar amb Soldana, filla d'un rei de Gergia (segons el francisc Dardel) i va tenir dos fills: Bohemund, que fou pretendent a la corona armnia i va morir a Vencia el 1363, i Lle VI, que fou rei el 1373. Lle podria ser un fill bastard.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186719" title="Constant IV d'Armnia Menor" nonfiltered="1832" processed="1827" dbindex="76841">
Constant IV d'Armnia Menor o Gosdantin IV (vers 1297-17 de novembre de 1344), que apareix tamb com a Constant II per ser el segon rei amb aquest nom ((Constant I i Constant II foren noms prnceps) i Constant III perqu o be Constant II o be Constant III d'Armnia Menor no eren reconegut com a sobirans a part sencera, tenia de naixement el nom de Guiu de Lusignan) que va canviar per el de Constant el 1343 al ser coronat rei d'Armnia Menor o Petita Armnia. Era fill d'Isabel d'Armnia i d'Amalric II de Xipre.

El 28 de desembre de 1341 fou assassinat el rei d'Armnia Menor Lle V per un grup de nakharars. No deixava successi i aquesta va venir determinada per les clusules del seu testament segons les quals l'herncia requeia en la descendncia de la germana del seu pare, Isabel d'Armnia (morta el 1321, casada amb Amalric II de Xipre, del que va enviudar el 1310, per del que va tenir set fills dels que encara vivien tres mascles, el gran de nom Guiu de Lusignan al que corresponia la successi, el segon Joan, i el tercer Bohemund; els altres mascles, Hug i Enric havien mort el 1321; una filla Maria s'havia casat amb el rei Lle IV d'Armnia Menor i l'altra Isabel s'havia casat amb el rei Oshin). 

Esperant la seva arribada, el seu germ Joan de Lusignan, que va desembarcar immediatament a Cilcia, va assolir la regncia.

Guiu va dubtar sobre si acceptar la corona armnia ja que la seva mare i dos germans (Hug i Enric) havien mort vers el 1321 a mans del regent Oshin de Korikos, per finalment va acceptar i va anar a Armnia l'octubre de 1342. 

Guiu portava amb ell una gran quantitat de cavallers llatins en teoria per defensar el regne per en la practica aquest cavallers es van barrejar amb la qesti religiosa. Guiu volia la fusi entre les esglsies armnia i romana i la noblesa armnia s'hi oposava. Els nakharars van anar eliminant els principals crrecs llatins, i el 10 d'octubre de 1343 fou assassinat Joan de Lusignan, que Guiu havia nomenat camarlenc. Guiu fou assassinat un any desprs, el 17 de novembre de 1344.

Estava casat dues vegades. La primera el 1318 amb una princesa de la famlia dels Cantacuz, amb la que va tenir una fila de nom Isabel (que fou la dona de Manel, dspota de Morea mort el 1380); i la segona el 1332 amb Teodora Syrgiannaina (morta el 1349) amb la que no va tenir fills.

Els nakharars van nomenar rei a un parent lluny, Constant V, sovint numerat com Constant IV, fill de Baldu i net de Constant de Neghir (aquest darrer era germ del rei Hethum I)






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186720" title="Constant V d'Armnia Menor" nonfiltered="1833" processed="1828" dbindex="76842">
Constant V o Gosdantin V, numerat tamb com a Constant IV i com a Constant III (mort 1362) fou rei d'Armnia Menor o Petita Armnia, fill de Baldu i net de Constant de Naghir (germ del rei Hethum I), elegit pels nakharars desprs de l'assassinat de Guiu de Lusignan (Constant IV) el 17 de novembre de 1344. Va pertnyer per tant a la dinastia hethumiana i no a la dinastia Lusignan.

Altres prnceps van reclamar el tron, essent els principals Bohemund de Lusignan i Lle de Lusignan, fills de l'antic regent Joan de Lusignan i nebots del rei assassinat. Constant V va ordenar el seu assassinat per ambds van poder sortir d'Armnia a temps cap a Xipre.

Constant V va haver de transigir amb els llatins dels que necessitava l'ajuda, i fins i tot el 1345 va organitzar un concili a Sis en el que es va establir la unitat de les esglsies romana i armnia, unitat que llgicament mai fou efectiva.

El 25 de maig de 1347 els mamelucs van assaltar per tercera vegada Ajas (Lajazzo) i aquesta vegada la van conservar.

El 1359 els mamelucs van fer una gran incursi a Cilcia i van saquejar i ocupar  les grans ciutats com Adana i Tars. La plana cilcia fou incorporada al soldanat egipci i el regne va quedar redut a la zona de muntanya.

Es va casar (o ja estava casat al pujar al tron) amb Maria de Korikos, germanastre d'Alcia (executada pel seu marit el rei Lle V d'Armnia Menor) i filla d'Oshin de Korikos i de Joana d'Anjou. Va tenir dos fills que van morir abans que ell. 

Va morir de mort natural el 1363. Els nakharars van refusar altre cop cridar al tron a un Lusignan i van elegir rei a un cos germ del rei difunt, Constant VI (sovint anomenat Constant V o IV), fill d'Hethum i net de Constant de Naghir (germ del rei Hethum I); Hethum el pare del nou rei, i Baldu, el pare del rei difunt, eren germans.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186721" title="Constant VI d'Armnia Menor" nonfiltered="1834" processed="1829" dbindex="76843">
Constant VI o Gosdantin VI, numerat tamb com a Constant V i com a Constant IV (mort 1373) fou rei d'Armnia Menor o Petita Armnia, fill de Baldu i net de Constant de Naghir (germ del rei Hethum I), elegit pels nakharars desprs de la mort de Constant V el 1363. Va pertnyer per tant a la dinastia hethumiana i no a la dinastia Lusignan.

La seva elecci fou complicada ja que l'estat estava en perode de descomposici i les lluites entre faccions s'accentuaven. Es va casar amb Maria de Korikos, vdua del seu predecessor. 

Va buscar l'ajut llat i va oferir a Pere I de Xipre el port i castell de Korikos (Corycos). Al morir Pere el 1369 va intentar un tractat amb el sult mameluc d'Egipte. Aquestes iniciatives no van agradar als nakharars que el 1373 van assassinar al rei, per la majoria dels barons va imposar el seu criteri d'acostament als llatins davant el greu perill i van cridar al tron a Lle VI de Lusignan, fill (potser bastard) de Joan de Lusignan (regent d'Armnia Menor del 1342 al 1343).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186724" title="Lle VI d'Armnia Menor" nonfiltered="1835" processed="1830" dbindex="76844">
Lle VI o Levond VI de Lusignan (1342-1393) fou rei d'Armnia Menor o Petita Armnia, fill de Joan de Lusignan i nebot de Constant IV d'Armnia Menor (Guiu de Lusignan), cridat pels nakharars desprs de l'assassinat de Constant VI el 1373. Va pertnyer per tant a la dinastia Lusignan de la que fou el segon representant (i el darrer efectiu).

El 1344 es va haver d'escapar del pas perqu Constant V d'Armnia Menor havia donar ordres de matar-lo i se'n va anar a Xipre. Trenta anys desprs fou cridat per ocupar el tron. Va anar a Armnia ab la seva dona Margarita de Soissons, i foren coronats a Sis el 14 de setembre de 1374. Un pretendent de nom Ashot no va obtenir prou suport dels barons.

No massa desprs els mamelucs van envair les muntanyes d'Armnia i Lle s'hi va enfrontar pero fou derrotat per forces molt superiors i va quedar assetjat a la fortalesa de Kapan. Es va haver de rendir i va entregar Sis el 13 d'abril de 1375, i fou portat al Caire on va romandre presoner set anys i fou rescatat l'octubre de 1382 per Joan I de Castella amb pedres precioses i altres joies.

Lle va anar a Castella i va arribar malalt i pobre a Medina del Campo. El 1383 el rei castell li va donar el ttol de senyor de Madrid i el domini de la ciutat de per vida, junt amb Villa Real i Andujar i una pensi anyals de 150,000 maravedis; Lle va fer restaurar les torres del Reial Alcazar. A la mort del rei castell el 1390, Lle va marxar a Frana i va morir a Pars el 29 de novembre de 1393. Federico Bravo no obstant diu que va deixar Madrid el 1385 i que el 1390 els ciutadans de Madrid van obtenir del rei la revocaci de la senyoria. Segons aix va morir a Calais el 29 de novembre de 1393 i fou enterrat a la basilica de Saint Denis. 

Del seu matrimoni noms va tenir una filla, Maria de Lusignan, que va morir abans que el seu pare (el 1381). Va deixar tamb dos bastards, Guiu i Esteve. El regne d'Armnia estava reduit a la ciutat de Korikos, entregada de fet a Xipre vers el 1367.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186725" title="Grigor III Pahlavouni" nonfiltered="1836" processed="1831" dbindex="76845">
Grigor III Pahlavouni (1093-1166) fou patriarca de l'esglsia armnia (1113-1166). Fou elegit patriarca amb vint anys el 1113 i va romandre com el seu predecessor al monestir de Shugr, al  Sev Ler o Seav Lear. Disconforme amb la seva elecci i amb la seu, l'arquebisbe d'Aghthamar o Althamar (que volia aquesta ciutat com a seu del catolikos armeni), David Thornikian es va proclamar tamb patriarca (1114). Grigor va convocar un snode al convent de Seav-Lear al que va assistir el prncep d'Armnia Toros I i uns 2500 religiosos, en el que David fou condemnat i excomunicat, per no va voler deposar la seva actitud i va donar origen a una branca dissident de l'esglsia armnia que ha subsistit fins a la actualitat.

El 1125 Grigor es va traslladar a Dzovk-Sof ((Dluke), al nord d'Aintab (segurament la fortalesa de Goldjuk al sud-est de Kharput que abans es deia Qalat Cof a les muntanes del Djebel Cof) i ms tard, amenaat pels ortkides, el 1147 a la fortalesa de Hromgla o Hromklay (Roumqala), a la riba occidental de l'Eufrates, que havia rebut de Beatriu, la vdua del senyor llat Jocelin II de Marash (Germancia), en el repartiment del comtat d'Edessa. Aquesta fou la seu durant els segents cent quaranta cinc anys fins que fou ocupada pels mamelucs egipcis el 1293 (llavors el catolikos Esteve IV fou fet presoner i la seu traslladada a Sis).

Vers el 1140 va participar en un concili a Antioquia i poc desprs (abril de 1140) a un altra a Jerusalem que fou president pel llegat Alberic d'stia . Desprs va enviar emissaris al Papa Eugeni III a Itlia, que el van trobar a Viterbo vers 1145 o 1146.

Va morir el 1166.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186726" title="Grigor II Vkayasser" nonfiltered="1837" processed="1832" dbindex="76846">
Grigor II Vkayasser (el martirfil) fou patriarca de l'esglsia armnia del 1065 al 1105.

L'emperador bizant Constant X Ducas convenut que no podia aconseguir la reunificaci de l'esglsia ortodoxa i l'esglsia armnia  va sancionar la nominaci de Grigor Vahram, fill del fams Grigor Magistros (Gregori Magistros) com a governador general de l'Imperi per amb la condici de qu el nou catolikos, Grigor II Vkayasser no podria restar a l'Armnia musulmana. Grigor es va establir a Zamintia (Dsamentav) al regne de Kars, i ms tard a Amsia, a la costa bizantina de la Mar Negra.

Va governar l'esglsia per quaranta anys per no va fer cap actuaci especialment rellevant; era molt intelligent i estudis, i dedicava a la feina el temps que no passava estudiant. Va fer viatges a Terra Santa i Egipte deixant les seves tasques a subordinats entre els quals el seu nebot Barsel d'Ani (Basili d'Ani) que era especialment hbil. Del 1069 al 1072 va ocupar el patriarcat Georg II de Lori (1069-1072) i desprs Sargis II d'Honi (1076-1077) i Theodoros II d'Alakhosik (1077-1090).

Va morir el 1105 i fou el seu nebot qui el va succeir.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186727" title="Barsel d'Ani" nonfiltered="1838" processed="1833" dbindex="76847">
Barsel d'Ani (Basili d'Ani) fou patriarca de l'esglsia armnia del 1105 al 1113.

Era nebot de Grigor II Vkayasser i era molt hbil; substitu al seu oncle durant els viatges que aquest va fer a Terra Santa i Egipte i a la seva mort el 1105, el va succeir.

La residencia oficial del patriarca era a Dsamentav (Zamintia), al Regne de Kars, per Barsel vivia als lmits de Cilcia que llavors s'estava poblant de refugiats armenis que fugien de les invasions turques (seljcides). El monestir de Shugr, a la comarca de Sev Ler (muntanyes de l'Amanus, Muntanyes Negres), fou la seva residncia habitual.

Va morir en accident el 1113 i el va succeir Grigor III Pahlavouni.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186728" title="Gran Premi d'Itlia del 2003" nonfiltered="1839" processed="1834" dbindex="76848">
Resultats del Gran Premi d'Itlia de Frmula 1 de la temporada 2003 disputat al circuit de Monza el 14 de setembre del 2003. 



 Resultats .






 Altres .

 Pole:   Michael Schumacher   ;
 Volta rpida:  Michael Schumacher  1: 21. 832;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186736" title="Jaume Baltasar i Matas" nonfiltered="1840" processed="1835" dbindex="76849">
Jaume Baltasar i Matas (Olesa de Montserrat, Baix Llobregat, 1850 - Barcelona, Barcelons, 1922) va sser un metge que estudi el batxillerat a Vic i a Tarragona (1877) i curs la llicenciatura de Medicina a la Universitat de Barcelona (1884). 

Sign el Missatge a la Reina Regent (1888) i, dins la Uni Catalanista, fou nomenat delegat a l'Assemblea de Manresa (1892). 

Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186737" title="Circa" nonfiltered="1841" processed="1836" dbindex="76850">
Circa (un adverbi) s sinnim d'al voltant que. Circa prov del llat, i s'utilitza habitualment de forma abreujada com ca. o c. per descriure dates quan noms es coneix una data aproximada. Per exemple, amb dates de naixement. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186738" title="Eduard de Balle i de Rubinat" nonfiltered="1842" processed="1837" dbindex="76851">
Eduard de Balle i de Rubinat (Tarragona, Tarragons, 1859-1912) va sser un hisendat que lluit aferrissadament contra la filloxera i fou un dels grans introductors d'innovacions tcniques en el mn de l'agricultura.

Al cos de Sometents ocup crrecs de responsabilitat i,dins el moviment catalanista, sign el Missatge a la Reina Regent (1888), fou soci del Centre Catalanista d'Olot i designat delegat de la Uni Catalanista a les Assemblees de Manresa (1892), Olot (1895), Girona (1897) i Terrassa (1901). 


Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186739" title="Otto Mann" nonfiltered="1843" processed="1838" dbindex="76852">
Otto Mann s un personatge de ficci de la srie de dibuixos animats Els Simpson creada per Matt Groening.  El seu personatge podria estar inspirat en Slash.

Personatge. 

Condueix l'autobs escolar de l'Escola Primria de Springfield. Comunament se l'utilitza per a parodiar al vague, al rock i al satanisme, a causa del seu inters per la sang i la mort. Es caracteritza per sser de la cultura metal. Sempre va vestit amb una samarreta rosa, cal blau, gorra rosa, amb audifons, i amb tatuatges. Segons ell mateix va dir, l'nica cosa que va aprendre a l'escola va ser tocar la guitarra. Durant algun temps, va anar el conductor sense tenir llicncia per a conduir. Va estar a punt de casar-se amb Betty, treballadora d'un restaurant alemany, a qui li va dedicar Every Rose Has Its Thorn de Poison, i a qui va abandonar en l'altar desprs que Marge li dons com opci ella o el rock; s'acabaria anant en l'autobs amb Poison. A aquestes noces van assistir tamb els pares d'Otto, sent el seu pare un mar d'alt rang i molt reconegut. Tamb se li sol veure conduint en altres autobusos, entre ells el de la pres i altre de l'asil, aix com un furg d'extracci de sang. Altre autobs que ha condut s el de la primera esglsia de Springfield, i tamb un cami que cont una piscina a l'aire lliure. Tamb en el captol que acusen a Marge i a Homer d'assassins se'l veu conduint un autobs de turisme. 

Aparentment consumeix drogues espordicament, encara que en alguna ocasi s'evidencia el seu vici per la marihuana, fent-se bon amic d'Homer, el seu company de vici. Va estudiar en la Universitat de Brown. s un fantic de Metallica, i al captol "Das Bus", al caure l'autobs a l'aigua i ofegar-se, crida "Zep Rules" (Visca Led Zeppelin).























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186743" title="Missatge a la Reina Regent" nonfiltered="1844" processed="1839" dbindex="76853">
El Missatge a la Reina Regent (Barcelona, 1888) va sser un document signat per 2.601 persones d'arreu del Principat de Catalunya en el qual es demanava autonomia per a Catalunya.

Fou redactat per ngel Guimer, d'acord amb els punts programtics de la Lliga de Catalunya o, millor expressat, dels principis propugnats pel grup de La Renaixensa.

s un text que, des d'uns enunciats conservadors i amb moltes referncies medievals, defensa la sobirania de la naci catalana enquadrada en un model confederal com el d'ustria-Hongria, on Catalunya havia de recuperar les llibertats perdudes i, conseqentment, assolir un alt grau d'autonomia.

Entre els requeriments ms especfics, vindica l'oficialitat del catal, l'ensenyament en la mateixa llengua, la defensa del dret civil i un exrcit de voluntaris. Tamb rebutja totalment el sistema de partits poltics imperant aleshores per la seua manca de representativitat.

Dins la seua poca, i sobre la problemtica catalana, s un document radical, que fins i tot diferents sectors de la societat catalana -com ara la gent que es movia en l'entorn d'Almirall, Joan Ma i Flaquer o La Espaa Regional- acusaren de separatista. 

Des de Madrid fou refusat completament i, sense que se'n derivs cap efecte concret, va contribuir a enfortir el moviment catalanista. 

Alguns signants d'aquest document.

 Josep Ara i Ara (1864-1914): fabricant i propietari.
 Manuel Folguera i Duran (1867-1951): enginyer industrial i constructor de maquinria.
 Antoni Maria de Font i de Boter (1860-1894): hisendat.
 Joan Gatell i Folch (1829-1902): enginyer i propietari.
 Josep Marsal i Gaya (1830-1901): notari i propietari.
 Francesc Mart i Mart (1856-1913): hisendat i president de la Cambra Agrcola de Tarragona.

Referncies.




Enllaos externs.

 El Missatge a la Reina Regent dins el moviment catalanista. ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186747" title="Josep Ara i Ara" nonfiltered="1845" processed="1840" dbindex="76854">
Josep Ara i Ara (Barcelona, Barcelons, 1864-1914) va sser un fabricant que ocup crrecs directius en el Foment del Treball Nacional, la Cambra de Comer, la Societat Econmica d'Amics del Pas i en la Junta de Propietaris de la Dreta de l'Eixample de Barcelona.

Sign el Missatge a Irlanda (1886) i el Missatge a la Reina Regent (1888). 

Form part de la junta directiva de la Lliga de Catalunya i en l'organigrama de la Uni Catalanista fou designat delegat a les Assemblees de Manresa (1892) i Reus (1893). A principis del segle XX don suport a la Lliga Regionalista. 


Referncies.



 Diario de Barcelona, 16-XI-1914.
 La Vanguardia, 16-XI-1914.
 McDonoch, Gary Wray: Las buenas familias de Barcelona. Barcelona, Ed. Omega, 1988.
 Nadal,Jordi, i Tafanell, Xavier: Sant Mart de Provenals, pulm industrial de Barcelona 1847-1992. Barcelona, Columna, 1992. ;

Enllaos externs.

 Els Ara com a nissaga industrial. ;
 Els Ara, una famlia d'industrials del sector txtil. ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186748" title="Electrovlvula" nonfiltered="1846" processed="1841" dbindex="76855">
Electrovlvula, vlvula electromagntica o solenoide, s una vlvula que s'actua mitjanant de l'electricitat. Consta fonamentalment d'un cos, un grup operador amb un nucli mbil i una bobina o solenoid. Funciona segons el principi del camp magntic creat en l'eix d'un bobinat quant a travs d'ell hi circula una certa intensitat de corrent creant un camp magntic; aquest camp magntic fa desplaar un pist mbil, que s ferromagntic, i que fa la funci d'obrir i tancar el pas del cos.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186749" title="Toromiro" nonfiltered="1847" processed="1842" dbindex="76856">

El toromiro (Sophora toromiro) s una espcie d'arbre endmic de l'Illa de Pasqua, de la famlia Faboideae, abans abundant que s'ha extingit en el seu medi natural. En el gnere Sophora es troben unes 40 espcies, d'arbres, arbustos o plantes herbcies de diversos anys de perode vegetatiu, en les regions clides del planeta (els trpics i els subtrpics). 

 Referncies .

 Maunder, M i cols. (2000): Conservation of the Toromiro Tree: Case Study in the Management of a Plant Extinct in the Wild. Conservation Biology 14(5): 1341 1350. ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186752" title="Jaume Ars i Font" nonfiltered="1848" processed="1843" dbindex="76857">
Jaume Ars i Font (Canet de Mar, Maresme, 1840 - Vilassar de Mar, Maresme, 1899) va sser un notari que  exerc a l'Espluga de Francol l'any 1874 on va intercedir prop d'un escamot carl perqu no afusellessin un grup de vint-i-un liberals.

Fou el principal promotor de l'Agrupaci Catalanista de Vilassar de Mar (1897) i, a causa de la seua afici per la msica, va crear el cor juvenil Lo Planter (1897). Particip, tamb, a la constituci de l'Agrupaci Catalanista de la Costa de Llevant (1898).

Sign el Missatge a la Reina Regent (1888) i, dins la Uni Catalanista, form part de la Junta Permanent (1897-1899). Al mateix temps, fou nomenat delegat a les Assemblees de Manresa (1892), Reus (1893), Balaguer (1894), Olot (1895) i Girona (1897) .

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186754" title="Jaume Ballber i Casals" nonfiltered="1849" processed="1844" dbindex="76858">
Jaume Ballber i Casals (Terrassa, Valls Occidental, 1867 - Barcelona, Barcelons, 1924) va sser un industrial que curs la carrera d'Enginyeria Mecnica a la Universitat Catlica de Lovaina (Blgica), on es gradu el 1890.

Fou premiat al certamen literari organitzat per l'Ateneu Terrassenc (1890) i public articles al peridic El Tarrasense. Exerc, tamb, les funcions de corresponsal a Barcelona de la revista Egara.

Relacionat amb els nuclis que controlaven el poder poltic a Terrassa, va prendre part en la recepci oferta al primer ministre espanyol Prxedes Mateo Sagasta quan visit la ciutat (1890).

Collabor amb el moviment catalanista i fou un dels fundadors de l'Agrupaci Regionalista de Terrassa (hi ocup el crrec de secretari de la primera junta -1891-). Dins d'aquest context, present esmenes al Projecte de bases per a la constituci regional catalana (1891) i fou designat delegat a l'Assemblea de Manresa (1892). 


Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186755" title="Prosa potica" nonfiltered="1850" processed="1845" dbindex="76859">
La prosa potica s l'escrit que cont elements propis de la lrica dins un text narratiu o descriptiu. Aquest text pot formar part d'un gnere major, com la novella o el conte. Els elements lrics no acostumen a dependre de la mtrica, que marcaria el vers, sin de la capacitat de suggeriment de les paraules, la bellesa de les imatges i l'acumulaci de metfores i altres recursos literaris. S'explota al mxim la funci potica del llenguatge per evocar sentiments i sensacions en el lector. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186757" title="Rima falsa" nonfiltered="1851" processed="1846" dbindex="76860">
La rima falsa s aquella que sembla per l'escrit que rimi per que no ho fa per la fontica. En catal acostumen a basar-se en la essa sonora i en el grau d'obertura de les vocals E i O. Aix, dos versos poden semblar que rimin perqu grficament la terminaci s la mateixa per en pronunicar-ho, una vocal s oberta i l'altra tancada. Les rimes falses no sn buscades per l'autor, es produeixen per un desconeixement del codi o a vegades per confusions dialectals.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186758" title="Rima fcil" nonfiltered="1852" processed="1847" dbindex="76861">
La rima fcil s un terme despectiu que s'aplica a la rima basada en terminacions gramaticals. Per exemple, s senzill en catal fer rimar dos versos usant el mateix temps del verb, o adverbis en -ment. La sensaci que provoquen en el lector s d'estranyesa. La rima fcil s un recurs conscient de l'autor, per provocar un efecte d'atenci en el receptor, per manca d'una altra paraula que s'escaigui en el vers o per remarcar una acci o situaci. s tamb prpia de les composicions escolars.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186760" title="William Cowper" nonfiltered="1853" processed="1848" dbindex="76862">

William Cowper (Great Berhkamstead, 26 de novembre de 1731   East Dereham, 25 d'abril de 1800) fou un poeta angls, creador d'himnes. Un dels poetes ms populars de la seva poca, Cowper va canviar el curs de la poesia natural del segle XVIII escrivint sobre la vida quotidiana i escenes del camp angls. 

Vida.
Cowper va patir perodes de depressi severa, i encara que va trobar refugi en un fervent Cristianisme evanglic, la font dels seus himnes, sovint va experimentar dubtes i temors que estava destinat a la condemna eterna. No obstant aix, les seves motivacions religioses i associaci amb John Newton (qui va escriure l'himne "Amazing Grace") li van dur a crear la poesia per la qual s ms recordat actualment: els himnes religiosos. Va comenar a escriure poemes als quaranta anys. 

Obres.
 Himnes d'Olney (Olney Hymns), 1779, en collaboraci amb John Newton;
 John Gilpin, 1782;
 'La tasca (The Task), 1785. Es la seva producci ms destacada.
 Traducci en vers blanc de la Ilada i L'Odissea, 1791.

A ms, va escriure poesia de carcter social i filosfic. La puresa lrica de la seva poesia es troba dominada per les preocupacions poltiques i socials de l'poca. Els puritans l'anomenaven "el David de la poesia anglesa". 

 Notes.



Referncies.
Mendizbal, F. de, Historia de la Literatura inglesa.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186761" title="Nerses IV Schnorhali" nonfiltered="1854" processed="1849" dbindex="76863">
Sant Nerses IV Schornali (Rumqala vers 1100-1173) fou patriarca de l'esglsia armnia de 1166 al 1173. Schornali o Chnorhali vol dir "el gracis". 

Va buscar sempre un acord entre les esglsies romana, grega i armnia. Fou un poeta i literat destacat. El maig o juny de 1170 per primer cop, i desprs el 1172, va rebre a Rumqala, a petici de l'emperador bizant Manel I Comn, al teleg Teori (Theorianos) per arribar a un acord de uni sobre la base del concili de Calcednia; a aquestes entrevistes hi van assistir el bisbe Iwannis (Elies) de Kaisun i el monjo Teodor Bar Wahbun (representant del patriarca jacobita -sirac monofisita- Miguel el Gran.

El va succeir Grigor IV Tegha.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186763" title="Grigor IV Tegha" nonfiltered="1855" processed="1850" dbindex="76864">
Grigor IV Tegha fou patriarca de l'esglsia armnia del 1173 al 1193. Va tenir com a collaborador al gran sacerdot i escriptor Nerses de Lampron, arquebisbe de Tars. El 1179 va reunir un concili a Rumqala que va posar algunes formules transaccionals per la uni amb els grecs i llatins. Va tenir bones relacions amb el Papa Luci III al que el 1184 va enviar un missatger que el va trobar a Verona; el papa li va enviar un anell, pallio i mitra.

Va morir el 1193. El seu amic Nerses de Lampron i un altre bisbe proper a les seves idees, Grigor Apirat, foren descartats de la successi i es va elegir a Grigor V Karavege, ms nacionalista.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186764" title="Les Brucardes" nonfiltered="1856" processed="1851" dbindex="76865">

Les Brucardes s una urbanitzaci a l'entorn del mas que dna nom a la zona que pertany al municipi de Sant Fruits de Bages.

A la plaa de l'Hostal s'hi pot trobar la capella de Sant Sebasti. Es tracta d'una capella de nau nica i absis semicircular. El portal, localitzat a la faana principal, s un simple arc adovellat semicircular. A mitjan segle XVIII es fu una reforma total. A principis dels anys 80 es va restaurar de nou, i fou novament consagrada al culte l'any 1982.

A la vora hi ha l'ermita romnica de Sant Valent.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186765" title="Dream Team" nonfiltered="1857" processed="1852" dbindex="76866">


El Dream Team (equip dels somnis) s un terme usat per a referir-se a una poca concreta de la histria del Futbol Club Barcelona compresa entre els anys 1988 i 1996. Malgrat que actualment es pot usar aquest nom per a fer referncia a tot aquest espai de temps; el nom va ser realment utilitzat entre 1991 i 1994, l'poca de mxim esplendor esportiu del club. 

El terme s un calc del sobrenom amb que es conegu la selecci estatunidenca de bsquet que guany l'or a Barcelona'92, la primera integrada per jugadors professionals de l'NBA.

Els xits esportius d'aquest equip varen ser histrics i inclouen, entre d'altres:

 Quatre Lligues consecutives entre 1991 i 1994;
 Una copa d'Europa l'any 1992;
 Una copa del Rei;
 Una supercopa d'Europa l'any 1992;
 Tres supercopes d'Espanya ;

Es tracta d'una de les poques amb ms xits esportius de tota la histria de l'entitat.

Molts dels jugadors d'aquell equip van crear vincles estrets amb el club, i la seva carrera esportiva ha evolucionat molt a prop d'aquest un cop es van retirar dels terrenys de joc. s el cas de Txiki Begiristain, director esportiu del club, Eusebio Sacristan, ajudant tcnic de l'entrenador o de Josep Guardiola, entrenador del primer equip.

Vegeu tamb.
Futbol Club Barcelona;
Temporada 1988-1989 del FC Barcelona;
Temporada 1989-1990 del FC Barcelona;
Temporada 1990-1991 del FC Barcelona;
Temporada 1991-1992 del FC Barcelona;
Temporada 1992-1993 del FC Barcelona;
Temporada 1993-1994 del FC Barcelona;
Temporada 1994-1995 del FC Barcelona;
Temporada 1995-1996 del FC Barcelona;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186767" title="Grigor V Karavege" nonfiltered="1858" processed="1853" dbindex="76867">
Grigor V Karavege (tamb anomenat Grigor Manug, es a dir "el jove"), fou patriarca de l'esglsia armnia per uns mesos entre 1193 i 1194. Era del sector nacionalista i oposat a la cooperaci amb les esglsies llatines i grega. Com que el prncep Lle I d'Armnia Menor necessitava als llatins per la seva poltica, el va fer destituir i fou nomenat Grigor VI Apirat, proper de les tesis de l'anterior patriarca Grigor IV Tegha.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186768" title="Antoni Benet i Carulla" nonfiltered="1859" processed="1854" dbindex="76868">
Antoni Benet i Carulla (Mafet -Agramunt-, Urgell, 1859 - Penelles, Noguera, 1926) fou un hisendat que particip com a delegat de l'Assemblea de Manresa (1892). 

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186769" title="Charles Churchill" nonfiltered="1860" processed="1855" dbindex="76869">

Charles Churchill (Westminster, Febrer de 1731 - Boulogne, 4 de novembre de 1764 ) fou un poeta angls satric, membre del Nonsense Club.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186771" title="Grigor VI Apirat" nonfiltered="1861" processed="1856" dbindex="76870">
Grigor VI Apirat fou patriarca de l'esglsia armnia del 1194 al 1203. Ja fou candidat el 1193 per com que era proper al patriarca Grigor IV Tegha, i partidari de la cooperaci amb les esglsies llatina i grega, no fou elegit i ho fou el nacionalista Grigor V Karavege, per aquest fou destituit pel princep Lle I d'Armnia Menor i llavors fou elegit Grigor Apirat. Aix va provocar un cisma a la Gran Armnia on es va nomenar un antipatriarca, Barsel II d'Ani (1195-1206).

Grigor, ajudat per Nerses de Lampron (1153-1198) va convocar un concili a Tars (1196) on l'esglsia armnia va acceptar l'essencial de les doctrines del concili de Calcednia i es va acostar al Papa del que virtualment va reconixer la supremacia. Amb aix Lle I d'Armnia Menor va rebre la corona reial i el ttol de rei. El Papa Innocenci III va enviar el pallio a Grigor.

Les concessions fetes eren de natura poltica per l'esglsia mai havia pensat realment en abandonar les seves creences. Tot i aix hi van haver aldarulls: Narses de Lampron fou agafat per un grup de clergues oposats a les seves idees d'acostament i obligat a justificar-se davant el rei. L'oposici religiosa amenaava amb un cisma i s'acostava al antipatriarca d'Althamar a la Gran Armnia. Tampoc va trobar la cooperaci bizantina i una ambaixada dirigida per Narses de Lampron a Constantinoble el 1196 no va tenir xit.

Va morir el 1203 i el va succeir Hovhannes VI Medzabaro


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186772" title="Antoni Capell i Boneu" nonfiltered="1862" processed="1857" dbindex="76871">
Antoni Capell i Boneu (Tarroja de Segarra, Segarra, 1852 - ?, 1922) va sser un important terratinent i batlle de Tarroja de Segarra, vocal de la Junta de Primera Ensenyana, vocal de la Junta de Sanitat del Districte, membre de la Junta del Repartiment Venal de Consums, contribuent associat a l'Ajuntament, jutge municipal i caporal del Sometent.

Sign el Missatge a la Reina Regent (1888) i fou delegat a les Assemblees de Manresa (1892), Reus (1893), Balaguer (1894), Olot (1895), Girona (1897), Terrassa (1901) i Barcelona (1904).

Collabor en el diccionari que preparava Mossn Alcover. 

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186773" title="Hovhannes VI Medzabaro" nonfiltered="1863" processed="1858" dbindex="76872">
Hovhannes VI Medzabaro (el Magnific) fou pariarca de l'esglsia armnia del 1203 al 1221.

Va rebre el pallio del Papa Innocenci III el 1205. Va mantenir l'aliana estratgica amb l'esglsia romana.

Va morir el 1221 i el va succeir Constant I de Bartzerberd.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186774" title="Dream Team (desambiguaci)" nonfiltered="1864" processed="1859" dbindex="76873">


 Dream Team. El sobrenom amb que es conegu una poca en la histria del FC Barcelona.
 Dream Team. El sobrenom amb que es conegu la selecci dels Estats Units de bsquet que guanya l'or a Barcelona 92.
 Dream Team. El sobrenom amb que es conegu una poca en la histria del AC Milan.
 The Dream Team. Una comdia romntica de 1989 interpretada per Michael Keaton.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186775" title="Constant I de Bartzrberd" nonfiltered="1865" processed="1860" dbindex="76874">
Constant I de Bartzrberd fou patriarca e l'esglsia armnia del 1221 al 1267. Diverses vegades durant el seu govern es va reconixer la supremacia de l'esglsia romana, tot i l'oposici del clergat, ja que era necessria per raons poltiques; l'esglsia armnia de la Gran Armnia, que escapava al control del rei d'Armnia Menor es mostrava obertament oposada. Finalment a partir del 1262 Constant es va comenar a separar dels partidaris de la uni amb Roma, si be no obertament sin de mica en mica. Va morir el 1267.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186776" title="Hacob I de Kla" nonfiltered="1866" processed="1861" dbindex="76875">
Hacob I de Kla anomenat Gitnakan (el Savi) fou patriarca de l'esglsia armnia del 1267 al 1286. Va seguir la lnea del seu antecessor Constant de Nartzerberd i es va oposar suaument a la uni amb l'esglsia romana. Va morir el 1286 i el va succeir Constant II Pronagortz.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186777" title="Josep Colell i Llort" nonfiltered="1867" processed="1862" dbindex="76876">
Josep Colell i Llort (Solsona, Solsons, 1845-1927) va sser un escultor conegut per les seues figuretes de pessebre i per l'escut de Solsona -datat l'any 1901- que form part de l'arcada d'entrada a l'Ajuntament.

Fou aficionat, tamb, a la fotografia i aport les fotografies que de diversos pobles del Solsons illustren la Geografia General de Catalunya dirigida per Francesc Carreras i Candi.

Va sser delegat en les Assemblees de Manresa (1892), Reus (1893), Balaguer (1894), Olot (1895) i Terrassa (1901). 
 

Referncies.



 Falp i Plana, Josep: Topografia mdica del Solsons. Barcelona, Tip. de la Casa de la Caridad, 1901.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186778" title="Du del Sol" nonfiltered="1868" processed="1863" dbindex="76877">
El du (o deessa) del sol s la personificaci del sol, que adopta la forma de la divinitat en moltes mitologies. Acaba sent un dels dus ms importants del pante, en consonncia amb la importncia de l'astre per a la vida humana, i molts estudiosos veuen en el seu culte l'inici del pas cap al monoteisme, on un sol du s creador i llum per a l'home. Fins i tot Jess va heretar alguns dels atributs dels dus solars, per mantenir el poder a ulls del poble.

La majoria de dus sn masculins, en oposici a les deesses de la lluna, per aix correspon a la llengua: quan la paraula per designar el sol s femenina, s'associa amb una deessa, com passa en la mitologia germnica tradicional. El culte al sol s posterior al culte al foc per comparteix amb aquest molts rituals.

Els primers cultes al sol.
Les primeres explicacions mitolgiques, a les acaballes del neoltic, creien que el sol sortia i es ponia muntat en una barca. Aquesta imatge va ser heretada pels egipcis. Una variant, prpia de cultures allunyades del mar, s el carro indoeuropeu: el du portava el sol en un carro que recorria el cel. Es troba aquest carro en la mitologia grecollatina, la germnica amb les seves variants i fins i tot en les cultures semtiques i vdiques.

Mitologia egpicia i mesopotmica.
La mitologia egpcia va anar atorgant un poder creixent al du del Sol, Ra. Fins i tot altres dus acaben fusionant-se amb ell, com Amon. El seu hereu, Aton, va ser el primer intent d'introduir el monoteisme, que va fracassar per la concepci tradicional pluralista del poble.

Horus, un dels grans dus, manava al cel i per aix tamb va acabar adoptant el sol com a smbol. Igualment es deia que era un avatar d'Osiris.

Shamash i Utu sn els noms en acadi i sumeri del du suprem del sol, molt similar a l'egipci en els seus atributs. La seva versi babilnica era Aja o Aya.

Mitologia grecollatina.
Entre els grecs al principi les funcions solars estaven dividides entre Helios i Apollo, per aquest va anar guanyant en importncia fins a substituir-lo completament. Els romans tamb el veneraven i el consideraven un dels dus majors, noms per sota del Jpiter suprem.

Hiperi, el tit, sembla ser el responsable de l'existncia del sol, per no se'l venerava, noms era un pare primigeni. Igualment passava amb Eos, la responsable de l'aurora, una deessa que precedia l'arribada del carro alat per que no tenia un culte ests.

Mitologies americanes.
Els inques es consideraven descedents directes del sol i el disc s un dels smbols predominants en la seva cultura. Inti era el nom tradicional del du sol.

Entre els maies, diverses detats compartien l'honor de servir al sol, essent Kint la principal. Aquesta paraula va passar a ser un atribut d'altres dus i herois, com en el cas del Ra egipci.

Huitzilopochtli era el du de la guerra i del sol entre els asteques i fundador de les seves principals ciutats.

Altres mitologies.
Entre les mitologies africanes sol existir una divinitat del sol, com Mawu-Lisa o Wele.

Surya s el du del sol hind i protagonista de molts himnes. T al seu voltant dotze dus menors, igual que el nombre de mesos de l'any solar, els adityas. Molts herois de l'epopeia tradicional es consideren fills del Sol.

El du del sol celta era Belenus, amb un festival en el seu honor el primer dia de maig.

Vegeu tamb.
Mitra (divinitat persa del sol);
Amaterasu deessa del Sol a la mitologia japonesa;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186779" title="Constant II Pronagortz" nonfiltered="1869" processed="1864" dbindex="76878">
Constant II Pronagortz fou patriarca de l'esglsia armnia del 1286 al 1289. Fou elegit a la mort de Hacob I de Kla i va seguir la seva lnea, oposant-se amb prou fermesa a la uni amb l'esglsia romana. El rei Hethum II d'Armnia Menor, que era partidari, per necessitat, de la uni, el va fer deposar el 1289. Fou elegit llavors Stepanos IV de Romqla (Rumqala o Hromgla).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186780" title="Ramn Menndez Pidal" nonfiltered="1870" processed="1865" dbindex="76879">

Ramn Menndez Pidal (La Corunya, 13 de mar de 1869 - Madrid, 14 de novembre de 1968), filleg, historiador, folklorista, medievalista espanyol, creador de l'escola filolgica espanyola, membre erudit de la Generaci del 98. Ideleg del nacionalisme espanyol (Castilla cre la nacin por mantener su pensamiento ensanchado hacia la Espaa toda), va defendre la castellanitzaci de Catalunya i el Pas Basc, mantenia que el catal era una llengua iberoromnica i no pas galloromnica. Va collaborar a la revista Raza Espaola. 

Obres (selecci).

 La leyenda de los siete infantes de Lara (1896);
 Crnicas generales de Espaa (1898);
 Manual elemental de Gramtica histrica espaola (1904);
 El dialecto leons (1906);
 Cantar del Mo Cid: texto, gramtica y vocabulario (1908-1912);
 Orgenes del espaol (1926);
 La Espaa del Cid (1929);
 La idea imperial de Carlos V (1938);
 Reliquias de la poesa pica espaola (1952);
 Romancero hispnico (1953);
 En torno a la lengua vasca (1962), recull treballs anteriors;
 El padre Las Casas: su doble personalidad (1963);

 Enllaos externs .
Biografa de Ramn Menndez Pidal;
La enseanza de la historia, ms all del nacionalismo;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186781" title="Stepanos IV de Romqla" nonfiltered="1871" processed="1866" dbindex="76880">
Stepanos IV de Romqla (o Klaietsi) fou patriarca de l'esglsia armnia, escollit a la deposici del seu antecessor Constant II Pronagortz i ms proper a la voluntat del rei Hethum II d'Armnia Menor.

El 29 de juny de 1292 les tropes del sult mameluc d'Egipte, Al-Ashraf Khalil van ocupar Rumqala o Hromgla (Romqla) la residncia dels patriarques. Stepanos fou portat presoner a Damasc on va morir el 1293. El patriarca segent, Grigor VII d'Anazarbe, es va installar a Sis, capital del regne d'Armnia Menor, que ser la seu fins el 1441.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186782" title="Gonal Cortada i Carreras" nonfiltered="1872" processed="1867" dbindex="76881">
Gonal Cortada i Carreras (Sant Gervasi de Cassoles, Barcelons, 1852- Barcelona, Barcelons, 1913) va sser un advocat i jutge que es llicenci en Dret civil, cannic i administratiu a la Universitat de Barcelona (1872).

Fou director del Collegi Carreras i jutge municipal del districte de Sant Gervasi. Tamb va ser membre del Sometent.

En el moviment catalanista, va ser delegat, dins la Uni Catalanista, a les Assemblees de Manresa (1892) i Terrassa (1901). 

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186783" title="Histria d'El Salvador" nonfiltered="1873" processed="1868" dbindex="76882">
 
La histria d'El Salvador s la prpia d'un pas d'Amrica Central que ha passat per diversos perodes, els quals han marcat el seu actual estat econmic, poltic i social. Abans de l'arribada dels conquistadors espanyols a terres americanes, el territori estava habitat per diversos pobles amerindis que ja havien format ordres socials sofisticats. Amb la conquesta, el sincretisme i la submissi prenen protagonisme fins que, en conseqncia de l'explotaci i motius externs, El Salvador assoleix la seva independncia en 1821. Comena aqu un perode de convulsi poltica, liderat pels grans terratinents. En 1931 s'inicia el perode conegut com la "dictadura militar", on l'exrcit control l'Estat fins a 1979. Durant la dcada de 1980, una guerra civil va assotar amb fora la societat salvadorenca, deixant un saldo de morts i desapareguts sense precedents en la seva histria. En 1992 se signen els Acords de Pau de Chapultepec, esdeveniment que marca l'inici d'una nova poca en la histria de la naci. En l'actualitat, la situaci econmica i social tendeix a dificultar les possibilitats de superaci de la poblaci.

 Poblaci indgena .

Actualment les persones que conserven algun tipus d'identitat o cultura indgena representa menys del 2% a El Salvador. Abans de l'arribada dels espanyols, la poblaci d'El Salvador es dividia en dos grans grups: els "autctons" lenques, absorbits culturalment pels pobles invasors maies i nhues (un dels grups asteques); i els pipils, molt ms nombrosos i descendents de les migracions nhues, com demostren les fortes influncies lingstiques del nhuatl (llengua predominant entre els asteques). Els pipils donaren nom a les terres del centre del pas, com Cuzcatln ("terra de coses boniques"), i funden un centre cultural i poltic del mateix nom, prop de l'actual ciutat de San Salvador.

 La Conquesta .

Centreamrica va ser conquistada des de dos fronts: la Vall de Anahuac a Mxic, i l'istme de Panam. Les expedicions enviades des de Mxic per Hernn Corts, al comandament de Pedro de Alvarado, tenien la missi de conquistar Cuscatln, cristianitzar als indis i sotmetre'ls a les lleis de la corona de Castella, integrant el territori en la Capitania General de Guatemala. 

Els espanyols van trigar quinze anys a dominar completament als pipils, des que Pedro de Alvarado i el seu germ Diego van envair Cuscatln en 1524. Finalment, se'ls hi van espoliar les terres i obligar als indgenes a treballar per al seu benefici, sotmetent l'autoritat dels cacics a la dels invasors.

L'etapa colonial.

Els espanyols van imposar la "encomienda", mitjanant la qual un grup d'indgenes era encomanat a la "protecci" d'un espanyol, per a qui, en realitat, estaven obligats a treballar gratutament i al que es veien forats a lliurar un tribut en espcies. 

El cacau, el cot, l'anyil i el blsam eren els productes que s'obtenien a El Salvador i d'on van sortir les primeres fortunes colonials.

Vegeu tamb: Anastasio Aquino

 Enlaos externs .
 Historia precolombina de El Salvador ;
 Prceres de la Independencia de El Salvador ;
 Historia poltica de El Salvador ;
 World Statesmen:El Salvador ;
 Resumen de la Locura a la Esperanza: la guerra de los 12 aos en El Salvador ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186784" title="Grigor VII de Anazarbe" nonfiltered="1874" processed="1869" dbindex="76883">
Grigor VII de Anazarbe fou patriarca de l'esglsia armnia, escollit a la mort en captivitat  del seu antecessor Stepanos IV de Romqla (o Klaietsi) el 1293, i proper a la voluntat del rei Hethum II d'Armnia Menor que fou qui el va fer elegir. Era partidari d'un acord amb Roma i va consagrar una disciplina propera als llatins. 

Va establir la seu del patriarcat a Sis, que ho restar fins el 1441.

Va morir el 1307 i el va succeir Constant III de Cesarea.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186785" title="William Blake" nonfiltered="1875" processed="1870" dbindex="76884">

William Blake (Londres, 28 de novembre de 1757   Londres, 12 d'agost de 1827) va ser un poeta, pintor, gravador i mstic angls. Encara que va romandre en gran part desconegut durant el transcurs de la seva vida, actualment el treball de Blake compta amb una alta consideraci. Per la relaci que a la seva obra tenen la poesia i els seus gravats respectius sol posar-se a Blake com a exemple de lartista total: "William Blake s, amb molt, el major artista que Gran Bretanya ha produt".

Considerar els assoliments de Blake en poesia o en les arts visuals per separat seria perjudicial per a entendre la magnitud de la seva obra: Blake veia aquestes dues disciplines com dos mitjans d'un esfor espiritual unificat, i sn inseparables per a apreciar correctament el seu treball. Per aquesta ra, les edicions illustrades de l'obra de Blake han estat especialment valorades en el passat, fins que els avanos en les tcniques d'impressi han perms una major difusi, al fer aquestes ms accessibles.

 Referncies .





























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186787" title="Constant III de Cesarea" nonfiltered="1876" processed="1871" dbindex="76885">
Constant III de Cesarea fou patriarca de l'esglsia armnia del 1307 al 1322.

Fou escollit amb suport reial (Hethum II en qualitat de regent) a la mort del seu antecessor Grigor VII de Anazarbe el 1307. Era partidari d'un acord amb Roma i va consagrar les decisions del seu antecessor sobre la disciplina eclesistica propera a la dels llatins convocant per aix un concili a Sis, que tamb va adoptar les definicions romanes de les dues natures de Crist (1307). En el seu temps va viure el monjo Hethum de Korikos. Desprs del concili el clergat es va mostrar hostil a les decisions preses i va acusar als sacerdots que havien abjurat del monofisisme.
 
Va morir el 1322 i el va succeir Constant IV de Lampron.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186788" title="Hethum de Korikos" nonfiltered="1877" processed="1872" dbindex="76886">
Hethum de Korikos, conegut com Hayton el Monjo (nascut entre 1230 i 1245 i mort desprs del 1314), fou un monjo armeni,  membre de la famlia reial armnia (probablement nebot del rei Hethum I) que el 1305 es va fer monjo catlic al convent dels premontres de Lapais a Xipre; aquesta decisi fou rebuda amb molta hostilitat per l'esglsia armnia.

Va escriure "Flor d'histries de les terres d'Orient" el 1307, en francs, dirigida al papa Climent V.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186790" title="Saludemos la patria orgullosos" nonfiltered="1878" processed="1873" dbindex="76887">
Saludemos la patria orgullosos s l'himne oficial de la Repblica d'El Salvador.

L'himne compost pel general Juan Jos Caas i el msic itali Juan Aberle, estrenat el 15 de setembre de 1879, es va adoptar com himne oficial de la Repblica de El Salvador el 13 de novembre de 1953. 

COR:;

Saludemos la patria orgullosos;
De hijos suyos podernos llamar;
Y juremos la vida animosos,
Sin descanso a su bien consagrar.;


PRIMERA ESTROFA.;

De la paz en la dicha suprema,
Siempre noble so El Salvador;
Fue obtenerla su eterno problema,
Conservarla se su gloria mayor.

Y con fe inquebrantable el camino;
Del progreso se afana en seguir;
Por llenar su grandioso destino,
Conquistarse un feliz porvenir.

Le protege una frrea barrera;
Contra el choque de ruin deslealtad,
Desde el da que en su alta bandera;
Con su sangre escribi: LIBERTAD!


SEGONA ESTROFA.;

Libertad se su dogma, se su gua;
Que mil veces veces logr defender;
Y otras tantas, de audaz tirana;
Rechazar el odioso poder.

Dolorosa y sangrienta se su historia,
Pero excelsa y brillante a la vez;
Manantial de legtima gloria,
Gran leccin de espartana altivez.

No desmaya en su innata bravura,
En cada hombre hay un hroe inmortal;
Que sabr mantenerse a la altura;
De su antiguo valor proverbial.


TERCERA ESTROFA.;

Todos son abnegados, y fieles;
Al prestigio del blico ardor;
Con que siempre segaron laureles;
De la patria salvando el honor.

Respetar los derechos extraos;
Y apoyarse en la recta razn;
Es para ella, sin torpes amaos;
Su invariable, ms firme ambicin.

Y en seguir esta lnea se aferra;
Dedicando su esfuerzo tenaz,
En hacer cruda guerra a la guerra:
Su ventura se encuentra en la paz.

Vegeu tamb. 
El Salvador;

 Enllaos externs .

Msica de l'Himne Nacional d'El Salvador en Mp3;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186791" title="Constant IV de Lampron" nonfiltered="1879" processed="1874" dbindex="76888">
Constant IV de Lampron fou patriarca de l'esglsia armnia del 1322 al 1326.

Fou escollit el 1322 a la mort de Constant III de Cesarea, molt proper a les tesis de uni amb l'esglsia romana. Com que aquesta posici tenia molta oposici amb el clergat, va haver de transigir com va poder entre el rei Lle V d'Armnia Menor (partidari), al que va obeir, i els bisbes i sacerdots (oposats). El rei va afavorir a l'ordre catlica dels Frares Units de Sant Gregori, afiliats als dominicans.

Va morir el 1326. El 1327 fou elegit al seu lloc Hacob II de Tarsus. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186792" title="Pere Cucurella i Ubach" nonfiltered="1880" processed="1875" dbindex="76889">
Pere Cucurella i Ubach (Els Hostalets de Pierola, Anoia, 1829-1897) va sser un hisendat i delegat de la Uni Catalanista a les Assemblees de Manresa (1892), Reus (1893) i Balaguer (1894). Era l'hereu d'una masia situada al centre del poble dels Hostalets de Pierola, coneguda com a Can Cucurella o Cal Figueres'. Pere Cucurella era l'exponent d'una nissaga catalana hisendada des del segle XIV com a mnim  .

Referncies.


Enllaos externs.
 Esment de Pere Cucurella i Ubach al web municipal de Piera;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186793" title="Hacob II de Tarsus" nonfiltered="1881" processed="1876" dbindex="76890">
Hacob II de Tarsus o de Tars fou patriarca de l'esglsia armnia del 1327 al 1341.

Es va oposar obertament a les peticions del rei Lle V d'Armnia Menor en favor de la uni amb l'esglsia romana, que el rei necessitava per obtenir suport contra els mamelucs egipcis. Va refusar subscriure les desiderata del Papa tant sobre disciplina eclesistica com sobre teologia. El conflicte va arribar a un grau de mxima tensi quan el patriarca, pressionat pel rei, va amenaar d'excomunicar-lo (1340) i el rei el va fer deposar (1341). El clergat i els nakharars van assassinar al rei el 28 d'agost de 1341 (o podria ser el 1342). El va substituir Mekhitar I de Gner. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186796" title="Mekhitar I de Grner" nonfiltered="1882" processed="1877" dbindex="76891">
Mekhitar I de Grner o de Gerner fou patriarca de l'esglsia armnia del 1341 al 1355.

Fou escollit en un moment de forta confrontaci. Els nakharars hostils als llatins i els sectors religiosos nacionalistes havien assassinat al rei Lle V d'Armnia Menor, per no tenien prou fora per imposar els seus punt de vista, i la corona va passar a Guiu de Lusignan, hereu testamentari del mort, que llgicament encara era ms favorable a la uni de les esglsies. El camarlenc Joan de Lusignan fou assassinat el 1343 i el mateix rei el 17 de novembre de 1344. El tron va passar a un nakharar armeni de la famlia reial hethumiana, Constant V, nacionalista i oposat a la uni, que quan va ser al poder es va veure abocat a fer el mateix que els seus antecessors. Mekhitar va convocar un concili a Sis (1345) on nominalment fou reconeguda la primacia de l'esglsia romana, per els llegats del papa Climent VII d'Aviny no van poder obtenir de Mekhitar un conjunt de declaracions teolgiques i retraccions que se li exigien.

Va morir el 1355 i el seu successor, Mesrob I d'Ardaze, no fou escollit fins el 1359.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186797" title="Mesrob I d'Ardaze" nonfiltered="1883" processed="1878" dbindex="76892">
Mesrob I d'Ardaze fou patriarca de l'esglsia armnia del 1359 al 1372.

Va succeir a Mekhitar I de Grner. Va morir el 1372 i el va succeir Constant V de Sis.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186798" title="Constant V de Sis" nonfiltered="1884" processed="1879" dbindex="76893">
Constant V de Sis fou patriarca de l'esglsia armnia del 1372 al 1374.

Fou escollit en substituci de Mesrob I d'Ardaze. Un temps desprs de la seva elecci es va presentar el conflicte (1374) amb el nou rei Lle VI d'Armnia Menor, de la casa de Lusignan, que es volia coronar segons el ritus llat i havia portat a Armnia el seu propi bisbe llat. Finalment es va arribar a l'acord de que el rei seria coronat per dos bisbes i el dos ritus (coa que es va produir a Sis el 14 de setembre de 1374).

Constant va morir aquell mateix any 1374. El va succeir Poghos I de Sis que fou el darrer patriarca amb una Armnia sobirana fins als temps moderns.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186800" title="Pere Turull i Sallent" nonfiltered="1885" processed="1880" dbindex="76894">
Pere Turull i Sallent (Sabadell, 1796 - 1869) fou un industrial catal, que contribu fonamentalment a la transformaci industrial de la vila de Sabadell amb la introducci de la maquinria de vapor a les seves indstries, fet que ajud a convertir-la en la primera concentraci txtil llanera de l'Estat Espanyol. 

Durant la Primera Guerra Carlina fou cap de la milcia nacional de Sabadell; fou alcalde de la ciutat en dues ocasions i diputat a les Corts espanyoles de Madrid, on era conegut com el rico cataln. 

Fund la Caixa d'Estalvis de Sabadell, i tamb va promoure l'Institut Industrial i el Casino de la ciutat.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186805" title="Festes de la Mare de Du de la Salut d'Algemes" nonfiltered="1886" processed="1881" dbindex="76895">

Els dies 7 i 8 de setembre, Algemes celebra les seves festes majors en honor a la seva patrona, Nostra Senyora de la Salut. Aquesta festivitat rememora la troballa de la imatge per un ve de la poblaci en 1247.

 Les Processons .
Les festes estan compostes de dos dies i tres processons: La Process de les Promeses, la Processoneta del Mat i la Volta Gran.

 La Process de les Promeses .

El set de setembre quan cau la vesprada, les campanes de la baslica de Sant Jaume inicien el Repicament de la Xerevia, un volteig originari de la Seu de Valncia que marca l'immediat inici de la festa, que ressona en tota la ciutat.

Quan cessa el repicament i el silenci que descendeix del campanar anuncia que les portes de la baslica van a obrir-se, sonen les primeres notes de dolaina i els balls comencen la primera de les processons, la de les promeses, en honor a la gran quantitat de vens que participen. La Muixeranga ala les seues torres, ressonen els colps dels Bastonets, volen els pulcres vestits de la Carxofa, els Arquets i els Pastorets, sona el Bolero de les Llauradores mentre els tornejants redoblen els seus passos de guerrers. 

La process, que s'inicia amb els misteris i martiris, t un orde escrupols amb les torres de la Muixeranga en segon lloc, els Bastonets, la Carxofa, els Arquets, les Pastoretes, el Bolero o Llauradores. La segona part de la process s la religiosa. Encapalada per la Creu Major la segueixen els Tornejants, l'estendard de la Mare de Du, el pblic i els festers.

 La Processoneta del Mat .
El mat del 8 de setembre, dia de la patrona, se celebra la coneguda com processoneta del mat, la qual ofereix una srie de matisos i detalls nics que la llum del dia regala al visitant que contempla aquest tradicional espectacle. Aquesta s la ms breu per la ms intensa i visitada de les processons. En els pocs metres que separa la Capella de la Trobada de la baslica de Sant Jaume, tots els balls es concentren al llarg del carrer Berca i la plaa del Carb.

Un dels moments culminants de la festa s l'entrada de la imatge de la Mare de Du de la Salut en la baslica de Sant Jaume. Dins un espai redut de la plaa Major tots els balls dansen al mateix temps. 

Amb la faana de la baslica com a tel de fons, tots els balls dansen al mateix temps, mentre els portadors de la imatge realitzen un allegric triple intent d'entrada.

 La Volta Gran .

La process anomenada de La Volta Gran, s la ms llarga amb ms de 7 hores de duraci, s'inicia el mateix 8 de setembre a les 20 hores des de la baslica menor de Sant Jaume i finalitza sempre, encara que no hi ha cap horari establit, passades les dos de la matinada. En aquesta process els tradicionals balls d'Algemes i la imatge de la patrona transcorren de nou pel nucli antic de ciutat, repetint l'itinerari original de 1724, quan apareixen les primeres notcies sobre les festes.

 Els balls .

En totes les processons es realitzen una srie de balls originaris del municipi, els quals sn:
La Muixeranga, conjunt de figures plstiques compost per torres humanes i figures representatives, obrin una successi de balls que finalitzen, just abans del gui de la Mare de Du. Hi ha dos grups de muixeranguers: els de la "Muixeranga Vella" (tots homes i amb el vestit blau i roig amb ratlles blanques) i els de la "Muixeranga Nova" (composici mixta i amb el vestit verd i blau amb ratlles blanques). Els balls tenen dues etapes:
 El Ball, Passeig o Floretes: Ocorre abans d'incorporar-se tot el grup a la process. Els muixeranguers, collocats en dues fileres, fan un ball amb ciris encesos.
 Torres Humanes o Pujades: Els muixeranguers van muntant uns sobre altres, en posici flexionada, formant una torre fins que tots els membres han muntat quan van ajupint-se tots al so de la msica. La torre est rematada per un xiquet amb els braos oberts i una cama alada.
Els Bastonets s un ball guerrer que apareix en molts pobles valencians en Morella, Penscola o la l'Alcdia. La seua presncia a Algemes est datada des de 1839 i connecta a la festa amb les tradicions ms ancestrals de la cultura valenciana. Al so del tabalet i la dolaina els huit components del ball escenifiquen una lluita amb els "bastonets" i les "plantxetes".
Els Tornejants sn, junt amb la Muixeranga, la dansa ms emblemtica de la Mare de Du de la Salut. Aquest singular ball d'orgens guerrers replet de continguts mstics posa en evidncia les destreses i habilitats d'un grup de cavallers vestits amb pulcres vestits que juguen amb la gravetat amb les tosques percussions d'un tambor com a nic acompanyament. Es tracta de l'nic ball dins de la process, darrere de la Creu Major i davant del gui de la Mare de Du. ;
La Carxofa t el seu possible origen en la process del Corpus de Valncia encara que s'ha ests per nombroses poblacions valencianes. Aquesta dansa s considerada tradicionalment com la dels teixidors, professi molt present a Algemes durant el segle XVII. El nom li ve donat perqu un xiquet porta un pal que t en el seu final una espcie de carxofa que s'obri al final de la process, eixint d'ella un colom blanc. ;
Els Arquets sn una variant del ball de la Carxofa, ja que es van separar en 1988.
Els Pastorets, els xiquets i xiquetes sn els protagonistes del ball de les Pastoretes. Documentat des de 1834 com a dansa de xiquetes i xiquets s una dansa d'iniciaci molt present en molts pobles encara que ja compta amb una bagatge histric rellevant. ;
El Bolero o Llauradores s el ball ms modern de la process ja que apareix per primera vegada en 1906. s l'nica dansa que no va acompanyada per la msica de la dolaina i el tabalet sin per la secci d'instruments de vent de la banda.

 Enllaos externs .
 Museu valenci de la Festa d'Algemes;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186806" title="Ayas" nonfiltered="1887" processed="1882" dbindex="76896">
Ayas s una petita vila del districte de Yumurtal k, a la provncia d'Adana, a Turquia a l'est de la desembocadura del riu Ceyhan (clssic Pyramus o Piramos).

En temps clssics es deia Aegea i s esmentat per Pausnies (v.21.11); a les monedes apareix amb el nom grec d' Aigai, igual que la capital reial de Macednia. Tamb l'esmenta Tcit als seus Annals (XIII:8). En aquesta ciutat va estudiar Apolloni de Tiana al segle I. Hi fou martiritzat Tallelau en temps de Numeri (283-284), sant a l'esglsia grega. Fou tamb probablement la ciutat natal dels sants Cosmes i Dami (del segle IV).

A l'edat mitjana fou coneguda com Lajazzo (o Ajazzo o Ajas) i pels francs com Laias. Era el punt d'arribada del comer que per Anatlia arriava a Prsia i sia Central i fins la Xina. La creaci dels estats francs al Llevant al final el segle XI va incrementar la seva importncia. L'ambaixador genovs Ogerio di Pallo va obtenir (1201) del rei Lle II d'Armnia Menor la franqucia duanera i l'establiment de magatzems o dipsits a Sis, Mamistra i Tars. El 1215 el vescomte (es a dir el cnsol) genovs a Cilcia, Ugone Ferrario, va aconseguir l'extensi dels privilegis. Vencia va obtenir tamb privilegis per l'ambaixada de Jacopo Bodoaro el 1201, per menys importats que les genoveses.

Fou atacada sense xit pels mamelucs el 1266. La caiguda d'Antioquia el 1268 i la d'Acre el 1291 van augmentar extraordinriament la seva importncia com a punt mxim del comer de Llevant ja que l'altre port important, Korikos, era ms a l'oest. Els armenis tenien un lloc duaner a la rodalia de Lajazzo, al golf d'Alexandreta, lloc que els francs anomenaven la Portelle i en general Portella (moderna Sakaltutan). Les taxes a Alexandria (Egipte) eren ms altes i Lajazzo competia amb xit; all arribaven tota classe de mercaderies i tota mena de mercaders de Gnova, Vencia, Pisa, Barcelona, Florncia, Marsella, i altres llocs. Productes principals eren les especies (el pebre, el gingebre, la canyella, el nard, el girofle, la nou moscada) les perles de l'ndic i els diamants del Deccan, les fustes de sndal, l'ndigo, les sedes, els tapissos i estores, els brodats, el ferro del Taure, la fusta dels boscos de Cilcia, llanes de les cabres d'Armnia, el cot cilici d'excellent qualitat, i altres productes. 

El 1271 el rei Lle III d'Armnia Menor i la Repbica de Vencia van signar un tractat on ja es parla d'un batlle veneci a la ciutat, i certament hi tenia serveis martims regulars amb Xipre. Marco Polo va visitar la ciutat el 1271 i la va descriure com una gran vila comercial el 1298. Tamb el comer genovs era important i les actes notarials en mostren molts detalls. Els genovesos compraven tots els productes esmentats i portaven a Cilcia vi, oli, draps, i altres productes. El 1275 va patir un ataca mameluc. El 1288 el rei Lle III i l'almirall genovs Benedetto Zaccaria van arribar a un nou acord que va regular la colnia genovesa a Lajazzo, que tenia a l seu front a un vescomte o cnsol. Els florentins tenien com a principals comerciants a la ciutat a la famlia Bardi (banquers i comerciants) amb un agent notable que es deia Pegolotti (autor del tractat sobre la "Practica della mercatura"; els florentins van obtenir franqucia duanera el 1335.

El 1294 es va lliurar davant Lajazzo una batalla naval entre genovesos i venecians, en la que els primera van obtenir la victria. Alguns erudits creuen que Marco Polo fou fet presoner en aquesta batalla.

Els mamelucs pels quals Lajazzo era una competncia amb el seu port d'Alexandria, van assaltar la ciutat diverses vegades, principalment el 1322 (al-Nasir Muhammad, que la va saquejar pero la va retornar en el tractat de pau del 1325) i el 1337, per no hi van restar. Finalment el 25 de maig de 1347 la van ocupar de manera permanent i la van destruir.
Va comenar la seva decadncia acentuada perqu els sediments del riu eixamplaven la boca a la desembocadura i tota la zona a l'entoprn va esdevenir un camp de maresmes. No obstant el 1400 encara era un districte de la provncia mameluca d'Alep. 

Va passar als otomans el 1517. Sota els otomans fou un kaza de l'eyalat d'Adana.

Referncies.
 Encyclopdia del Islam, s.v. Ayas.
 R. Grousset, Histoire des Croisades;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186813" title="Gran Barrera Sloan" nonfiltered="1888" processed="1883" dbindex="76897">

La Gran Barrera Sloan s la major estructura coneguda de l'univers. s una gran agrupaci de galxies en forma de "mur" que fou descoberta l'octubre del 2003 per J. Richard Gott III i Mario Juric, de la Universitat de Princeton i els seus collegues utilitzant dades de la Sloan Digital Sky Survey.

Segons les mesures efectuades, aquesta estructura t una longitud de 1.370 milions d'anys llum i est situada a una distncia aproximada de mil milions d'anys llum. La Gran Barrera Sloan s gaireb tres vegades ms gran que la Gran Barrera descoberta el 1989 per Geller i Huchra, anomenada ms especficament Gran Barrera CfA2.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186817" title="Adrian Shephard" nonfiltered="1889" processed="1884" dbindex="76898">
El cap Adrian Shephard s el personatge principal i el protagonista silencis de , la primera expansi oficial de Half-Life creada per Gearbox Software.

 Personatge . 

En Shephard, un cap del Cos de Marines dels Estats Units de 22 anys assignat al Hazardous Environment Combat Unit (HECU) d'Arizona, un dels homes enviats a Black Mesa Resarch Facility per matar als aliens i desprs silenciar a tots els testimonis, especialment a un cientfic anomenat Gordon Freeman, el protagonista del videojoc original. No obstant aix, desprs de la "Cascada de Ressonancies", l'Adrian se separa de la seva unitat i intenta lluitar per sobreviure.

A diferncia dels altres marines, ell traballa amb els cientfics i gurdies, cada vegada ms desconfiats, per sortir de Black Mesa amb vida. Aquesta s la ra per la qual mai rep ordres de matar-los. En Shephard i en Freeman van avanant durant el joc, noms observen el culminant esdeveniment del joc original. Ell mai al costat o en contra de Gordon Freeman. 
Sembla que en G-Man t interessos en en Shephard, fins i tot abans de l'incident de Black Mesa. Fins tres mesos abans, en Shephard va veure en G-Man durant l'entrenament dels reclutes. En Shepard desactiva la bomba termonuclear dels Black Ops, per en G-Man la reactiva i Black Mesa s destruda. Al final, en G-Man expressa un grau de respecte per la capacitat d'en Shephard, elogiant-lo per tenir la capacitat d' "adaptar-se i sobreviure a totes les probabilitats de mort" que "el recorden a ell mateix".

En Shephard no apareix ni a Half-Life 2, ni a Half-Life 2: Episode One ni a Half-Life 2: Episode Two, per, tot i aix, t un gran nmero de fans, que han jugado a aquests jocs, en Gabe Newell va insinuar que potser algun dia tornaria a aparixer. En Doug Lombardi va ser entrevistat per Eurogamer i va dir que tot i que Valve no t cap projecte secret sobre en Shephard en aquests moments, els hi aradaria fer servir a en Shephard una altra vegada en el futur. Va afegir que en Shephard va agradar molt als fans i a Valve quan van acabar de jugar a Opposing Force.

Molts es pensen que en Shephard podria ser el protagonista del joc de Valve: Portal que t l'arma principal, la Aperture Science Handheld Portal Device (ASHPD), que t les inicials A.S.H.P.D. - A drian S h e p har d. Tot i aix, en Gabe Newell va comentar que s una 'coincidncia total' i que en Shephard no apareix en el joc. Aix sembla ser veritat, ja que l'nic personatge hum que apareix a Portal s el protagonista femen. s interessant comentar que, al Portal, la pantalla del fons canvia per deixar veure un teclat amb les lletres A, D, R, I, N, S, H, E i una P seleccionada. Aquestes sn les lletres que formen el nom del Cap Shephard.

Cal destacar que mentre en Shephard obserbava la teletransportaci d'en Gordon Freeman a Xen, tenia l'opci de seguir-lo fins el teletransportador abans que es colapss. Tot i aix, si feia aix,  en Shephard acabava veient-lo quan es teletransporta a un lloc a Xen uns quants metros ms lluny d'en Gordon, abans de caure en mig de l'espai.

 Trivia .

 Al videojoc per PC, F.E.A.R., un personatge anomenat "Shephard, A." apareix com a personatge i coordinador durant el joc. Aix s un possible homenatge a l'Adrian Shephard.

 A la novella de Christopher Brookmyre "A Big Boy Did It And Ran Away" apareix un personatge anomenat Adrian Shephard.

 Al final del Captol "El Deber Llama" en Half-Life: Blue Shift, Barney Calhoun oye a dos soldados que estn muy ajetreados tirando unos cadveres en la cloaca. Uno de ellos se queja de Shephard y su equipo.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186820" title="Llista de guerres catalanes" nonfiltered="1890" processed="1885" dbindex="76899">
Els catalans, al llarg de la histria, han viscut diferents conflictes bllics que han configurat la seva identitat i els seus lligams poltics:




 Croada contra els ctars (1209-1229);
 Conquesta de Mallorca (1229-1230);
 Conquesta de Valncia (1229-1245);
 Conquesta del Regne de Mrcia (1265-1266);
 Guerra de Siclia (1282-1294);
 Conquesta d'Albarras (1283-1284);
 Croada contra la Corona d'Arag (1284-1285);
 Companyia Catalana d'Orient (1303-1318);
 Guerra dels Dos Peres (1356-1375);
 Guerra civil catalana (1462-1472);
 Guerra dels remences (segona meitat del segle XV);
 Guerra dels Segadors (1640-1652) ;
 Guerra dels Nou Anys (1688-1697);
 Guerra de successi (1700-1714);
 Guerra Gran (1793-1795);
 Guerra del Francs (1808-1814);
 Primera guerra carlina (1833-1840);
 Guerra dels Malcontents (1827);
 Guerra dels Matiners o Segona Guerra Carlina (1846-1849);
 Tercera guerra carlina (1872-1876);
 Guerra de Cuba (1868-1898);
 Guerra del Rif o d'frica (1921-1925);
 Guerra civil espanyola (1936-1939);

 Bibliografia .

 Calpena, Enric i Junqueres, Oriol. Guerres dels catalans.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186821" title="Residencia de Estudiantes" nonfiltered="1891" processed="1886" dbindex="76900">

La Residencia de Estudiantes s un centre fundat en 1910 a Madrid per la Junta per a l'Ampliaci d'Estudis. 

La creaci d'aquest centre fou un resultat directe de les idees renovadores que havia iniciat en Espanya el krausista Francisco Giner de los Ros amb la fundaci en 1876 de la Institucin Libre de Enseanza. Des del primer moment va voler ser un complement educatiu a la universitat en el qual es formessin els fills de les classes dirigents liberals. 

A ella acudien com visitants assidus o com residents durant les seves estades a Madrid personatges com Miguel de Unamuno, Alfonso Reyes, Manuel de Falla, Juan Ramn Jimnez, Jos Ortega y Gasset, Pedro Salinas, Blas Cabrera, Eugeni d'Ors o Rafael Alberti. Entre les personalitats que van acudir als seus salons figuren Albert Einstein, Paul Valry, Marie Curie, Igor Stravinsky, John M. Keynes, Alexander Calder, Walter Gropius, Henri Bergson i Le Corbusier. 

Enlaos externs.
Residencia de Estudiantes;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186823" title="Provncia de Tizi Uzu" nonfiltered="1892" processed="1887" dbindex="76901">


La provncia de Tizi Uzu (rab:           , Berber : Tizi Wezzu) s una provncia al nord d'Algria i t el nom de la seva capital Tizi Uzu. Aquesta provncia o wilaya forma part de la regi de la Gran Cablia i est delimitada a l'oest per la provncia de Boumerdes, al sud per la provncia de Bouira i Bejaia, a l'est per la provncia de Bejaia i al nord pel mar Mediterrani. Amb una superfcie de 2.957,9 km t una poblaci de 1.190.981 habitants i una densitat de 403 hab/km. Altres poblacions importants sn Aghrib, Azazga, Mizrana, Soumaa i Tadmait.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186828" title="Julius Martov" nonfiltered="1893" processed="1888" dbindex="76902">

Julius Martov o L. Martov (       , el seu nom real era  Iuli Osipovich Zederbaum (                          )) (24 de novembre de 1873 - 4 d'abril de 1923) va nixer a Constantinoble el 1873 fill d'una famlia jueva de classe mitjana, fou un revolucionari socialista rus lder de la fracci menxevic. 

Desprs d'abandonar Rssia per motius poltics, es va unir al Partit Obrer Socialdemcrata Rus (POSDR), en el que ja militaven moltes altres figures poltiques radicals russes a l'exili. En el segon congrs d'aquest partit, celebrat a Londres en 1903, es va produir una discussi entre Martov i Lenin sobre qui havia de ser considerat com a membre del POSDR. Prviament Lenin havia publicat les seves idees sobre com potenciar el partit en el seu pamflet Qu fer?, el que es considerava com el document on s'exposaven els punts de vista del del Grup d'Iskra ("L'Espurna", peridic fundat per Lenin per a difondre i aglutinar als socialdemcrates revolucionaris), liderat per Lenin i Martov. No obstant aix, en el congrs de Londres ambds capdavanters van exposar postures oposades sobre la pertinena al partit; d'una banda Lenin defensava una militncia restringida de quadres plenament compromesos, mentre que Martov proposava una interpretaci ms flexible. Tant Martov com Lenin basaven les seves propostes en el tipus d'organitzaci que prevalia en els partits socialdemcrates a Europa, en particular a Alemanya. Quan es van votar les propostes, el grup liderat per Lenin va perdre, produint-se la seva escisi. 

A pesar del resultat de la votaci, el grup liderat per Lenin era denominat com a  "bolxevic", que significa majoria, mentre que a l'altre grup se li denominava "menxevic" o minoria. Aix es devia al fet que els primers havien guanyat en la votacions sobre programa i per a l'elecci del consell editorial d'Iskra. Irnicament, aquest vot sobre el consell editorial no havia estat considerat tan important en el congrs, i de fet els bolxevics estaven normalment en minoria, per per a aquesta votaci havien estat absents diversos delegats que haurien votat pels menxevics. 

Martov es va convertir en un destacat lder menxevic juntament amb Pvel Axelrod, Fedor Dan i Irakli Tsereteli i desprs amb Georgi Plekhanov i transitriament amb Leon Trotsky, que un temps va pertnyer a la fracci menxevic, per es va separar d'ells poc desprs. 

Desprs de la Revoluci russa de 1905, Martov defensava que el paper dels revolucionaris era conformar una oposici militant al nou govern burgs, creant una xarxa d'organitzacions de sindicats, cooperatives, consells rurals i soviets que acorralessin al govern fins que es produssin les circumstncies socials i econmiques que fessin possible la revoluci socialista. Martov sempre va estar en l'ala esquerrana de la fracci menxevic, advocant per la reunificaci amb els bolxevics, que finalment es va produir en 1906, encara que aquesta uni va ser tan frgil que el 1907 les dues fraccions es van separar de nou. 

El 1914 Martov va formar part de l'oposici a la Primera Guerra Mundial, que veia com a una guerra imperialista, igual que Lenin i Trotsky, convertint-se en el capitost centrista de la fracci internacionalista, oposada a la direcci del partit menxevic. Desprs de la Revoluci russa de 1917, Martov va tornar a Rssia per no va poder impedir que alguns menxevics com Irakli Tsereteli i Fedor Dan s'unissin al govern provisional, que mantenia la poltica de guerra. En el congrs del 18 de juny de 1917 no va aconseguir el suport dels delegats per a defensar el comenament immediat de negociacions de pau. 

Quan els bolxevics van prendre el poder l'octubre de 1917, Martov va ser marginat polticament. Mostra d'aix s el comentari que Leon Trotsky va fer d'ell quan Martov abandonava una reuni del Consell de Soviets disgustat per la forma en la que els bolxevics s'apoderaven del poder poltic: "torna on et pertany, a la galleda d'escombraries de la histria". Martov encara lideraria per un temps el petit grup d'oposici menxevic a l'Assemblea Constituent Russa, fins que va ser abolit pels bolxevics. Els menxevics van ser prohibits pel govern sovitic juntament amb els altres partits poltics (excepte el Partit Comunista Rus) durant la Guerra Civil Russa. 

Encara que Martov va donar suport a l'Exrcit Roig contra els russos blancs durant la guerra civil, va continuar denunciant la persecuci dels peridics liberals i rebutjant el bolxevisme i la seva concepci de la "dictadura del proletariat". El 1923 va ser condemnat a l'exili, i va morir Schmberg (Alemanya) aquest mateix any. Abans de morir, no obstant aix, va ser capa de llanar el peridic "El Missatger Socialista", que es va mantenir com publicaci dels menxevics en l'exili a Berln, Pars i fins i tot a Nova York. Es pensa que fins i tot el mateix Lenin va aportar diners per a aquesta ltima aventura de Martov.
 
Enllaos externs. 

  arxiu Julius Martov;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186831" title="Toubkal" nonfiltered="1894" processed="1889" dbindex="76903">

El Toubkal o (Djebel Toubkal), tamb anomenat Masss del Toubkal, s el punt culminant del Marroc i de la serralada de l'Atles amb 4.167 m. 

Est situat a l'Alt Atles, a 60 km al sud de Marrqueix, a la provncia d'Alhaouz, a 180 km de la costa i a 170 de la frontera amb Algria.

Representa la zona axial topogrfica de la provncia d'Alhaouz i s un dels llocs del Marroc on es pot gaudir de la neu durant la major part de l'any.

Els massissos ms grans del Marroc :
 Toubkal: 4.167 m;
 M'goun : 4.068 m (Alt Atles central);
 Jbel Sirwa : 3.305 m (entre l'Alt Atles i l'Anti-Atles);
 Jbel Saghro : 2.712 m;
 Jbel Ayachi;
 Bou Iblane;

 Vegeu tamb .
 Parc nacional de Toubkal;
 Toubkal UNESCO World Heritage Centre ;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186842" title="Cal Nosa i Cal Rata" nonfiltered="1896" processed="1890" dbindex="76905">
Cal Nosa i Cal Rata s un nucli de poblaci situat al nord del terme municipal de Balsareny i els dna el nom les antigues masies de Cal Rata i cal Nosa, al voltant de les quals s'hi comencen a construir habitatges.

Cal Nosa s'ha expandit pel carrer Carretera (antiga comarcal C-1411) i el carrer Santa Rosa fent cantonada amb la Carretera del Mujal, al costat d'una altra important masia de Balsareny "Les Cases".

A Cal Rata es formaren lnies urbanstiques rectangulars amb els carrers de Sant Maurici, Prat de la Riba, Baixada de Castellet (antic cam ral) amb un passatge interior i un entorn molt ben cuidat. Pel costat de la masia de Cal Rata passa el cam que porta a les masies del "Llad de Sobrerroca" i a la "Casa Noguera" i molt a prop trobem la casa de "Cal Roset".


 

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186845" title="Lourdes Becerra Portero" nonfiltered="1897" processed="1891" dbindex="76906">









Lourdes Becerra Portero s una nedadora retirada, nascuda el 4 de juny de 1973 a Sabadell, Valls Occidental, que compet en les modalitats de braa i estils.

Va participar en tres Jocs Olmpics (1992, 1996 i 2000), aconsseguint-hi el seu millor resultat el 1996, amb una setena plaa als 400 metres Estils.

Als Campionats del Mn en piscina curta de 1999 a Hong Kong va guanyar la medalla de bronze en la prova dels 400 metres Estils. I als Campionats d'Europa en piscina curta de 1998 a Sheffield va guanyar una medalla d'argent en els 200 metres Braa i una de bronze als 400 metres Estils.  
  
Va comenar a competir als 10 anys al Club Nataci Sabadell, on va fer tota la seva carrera esportiva.

Referncies.
 Lourdes Becerra a Sabadell.net;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186846" title="Celia Villalobos Talero" nonfiltered="1898" processed="1892" dbindex="76907">

Celia Villalobos Talero ( Arroyo de la Miel, Andalusia 1949 ) s una poltica espanyola que fou Ministra de Sanitat i Consum en el segon govern de Jos Mara Aznar.

Biografia.
Va nixer el 18 d'abril de 1949 a la poblaci d'Arroyo de la Miel, situada a la provncia de Mlaga. Va estudiar dret a la Universitat de Sevilla, si b no va acabar la carrera. 

Activitat poltica.
Membre del Partit Popular, aconsegu la seva primera acta de diputada al Congrs de Diputats en les eleccions generals de 1986 en representaci de la provncia de Mlaga, sent reescollida en les eleccions de 1989, 1993, 1996, 2000 i 2004. 

Renunci a la seva acta de diputada a Madrid el juny de 1994 per esdevenir la candidata nmero 2 del PP en les eleccions europees de 1994, en les quals fou escollida eurodiputada al Parlament Europeu i fou nomenada presidenta de la Comissi de Treball del Parlament Europeu. L'any 1995 va guanyar les eleccions a l'ajuntament de Mlaga de forma molt ajustada per en les noves eleccions de 1999 va obtenir la majoria absoluta. El 27 d'abril de 2000 ced l'alcadia a Francisco de la Torre per participar en el segon govern de Jos Mara Aznar. En aquest govern fou nomenada Ministra de Sanitat el 28 d'abril 2000, crrec que exerc fins el 10 de juliol del 2002. El seu paper en el ministeri aconsegu la descentralitzaci total de la Sanitat a favor de les comunitats autnomes. 

Representant de la part ms socialdemcrata del seu partit, s'ha guanyat fama de rebel quan es tracten temes socials a l'haver actuat diverses vegades de forma diferenta a l'establerta pel partit. Aix l'any 1997 va trencar la disciplina de vot en el debat d'una proposici de llei sobre la regulaci de les parelles de fet, es va absentar del Congrs en la votaci en contra de l'ampliaci de l'avortament i a l'abril de 2005 va ser sancionada econmicament per votar, per segona vegada, a favor de la legalitzaci del matrimoni entre persones del mateix sexe. 

Enllaos externs.
  Informaci de Celia Villalobos al Portal del Partit Popular;
  Informaci de Celia Villalobos al Portal del Parlament Europeu;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186850" title="Gallicant" nonfiltered="1899" processed="1893" dbindex="76908">
Gallicant s un llogaret que es troba en el terme municipal d'Arbol. Avui dia aquest llogaret es troba completament abandonat des dels anys 50.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186852" title="Antoni Bori i Fontest" nonfiltered="1900" processed="1894" dbindex="76909">
Antoni Bori i Fontest (Badalona, Barcelons, 1862/1863-1912) va sser un mestre i escriptor catal que collabor a la revista El Clamor del Magisterio i fund la publicaci El Magisterio Cataln. Dins del mateix camp i en el Congrs Pedaggic de Barcelona (1888) defens l'ensenyament del catal.

s autor d'obres de teatre, d'una Historia de Catalua (Barcelona, 1898) i molts articles de temtica heterognia publicats en peridics i revistes, com Lo Gay Saber, La Veu del Montserrat, La Renaixensa, El Eco de Badalona, L'Esparver, La Ilustraci Catalana, etc. Per l'obra que li va donar una major popularitat va ser Lo trobador catal (Barcelona, 1892), miscellnia de proses i de poesies, que edit perqu fos emprada en l'ensenyament del catal. D'aquesta obra, i fins al 1936, en foren publicades una vintena d'edicions i en els nostres dies continua essent reeditada.

Tamb fou designat delegat a les Assemblees de Manresa (1892), Terrassa (1901) i Barcelona (1904). En produir-se l'escissi, es va decantar al costat de les opcions oposades a la Lliga Regionalista. 

Referncies.



Enllaos externs.
 Coberta i dades diverses del llibre Historia de Catalua d'Antoni Bori i Fontest. ;
 Poema Per la Ptria d'Antoni Bori i Fontest. ;
 Textos diversos d'Antoni Bori i Fontest. ;
 Poema La Terra de Xauxa d'Antoni Bori i Fontest. ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186857" title="Antonio Puerta" nonfiltered="1901" processed="1895" dbindex="76910">
Antonio Jos Puerta Prez, conegut com Puerta, (Sevilla, Espanya, 26 de novembre de 1984 -   Sevilla, Espanya, 28 d'agost de 2007) va ser un jugador de futbol espanyol. Va jugar de defensa i el seu primer i nic equip va ser el Sevilla FC.

Trajectria.
Format en les categories inferiors del Sevilla Futbol Club, va integrar una fornada de brillants jugadors que estan sortint en els ltims temps, com Sergio Ramos, Jess Navas, Pablo Alfaro o Kepa Blanco. Amb aquest ltim solia jugar com internacional sub-20, fins que va ser convocat amb la selecci l'absoluta espanyola.

Va debutar en la Primera divisi espanyola el 24 de mar de 2004, en una trobada entre el Sevilla FC i el Mlaga CF. No obstant aix, no es va afermar en el primer equip sevillista fins a la temporada 2005/06. Aquest any es va convertir en un dol per a l'afici, ja que un gol seu a la prrroga de les semifinals contra el Schalke 04, va ficar al Sevilla al seva primera final de la Copa de la UEFA, competici que acabaria guanyant el club a l'imposar-se al Middlesbrough FC per 4-0. Convocat com suplent, Puerta va arribar a disputar els ltims quatre minuts de la final.

La segent temporada va conquistar amb el Sevilla la Supercopa d'Europa, la Copa del Rei i novament la Copa de la UEFA. Puerta va jugar a les tres finals i, en la de la UEFA va marcar l'ltim gol de la tanda de penals, fet que va donar el ttol al seu equip. Les seves bones actuacions a Sevilla van despertar l'inters de diversos "grans" europeus com l'Arsenal F.C., el Manchester United o el Reial Madrid.

Defunci.
El 25 d'agost de 2007, durant el transcurs del primer partit de lliga entre el Sevilla i el Getafe, Antonio Puerta va sofrir un desmai com a conseqncia d'una aturada cardio-respiratria. Malgrat que  es va restablir (va sortir del terreny de joc pels seus propis mitjans), va haver de ser ingressat a la Unitat de Vigilncia intensiva (UCI) de l'Hospital Vrgen del Roco de Sevilla, amb "ventilaci mecnica i inestabilitat hemodinmica", desprs d'haver sofert un altre atac als vestuaris, des d'on va ser retirat en llitera i amb respirador artificial.

L'informe ems per l'equip mdic de l'hospital que va atendre al jugador, va assenyalar en aquell moment que "la situaci del pacient, desprs de 36 hores d'ingrs segueix sent crtica, com a conseqncia dels greus trastorns ocasionats per la parada cardaca, incloent sofriment cerebral". Aix ltim no indica necessriament que el pacient pugui quedar amb seqeles i danys cerebrals.

"El pacient encara requereix ventilaci mecnica i sedaci com a conseqncia d'una parada cardaca perllongada. La parada cardaca ha estat causada per episodis repetits d'artmies ventriculars greus. En aquest moment, les artmies ventriculars estan controlades amb el tractament instaurat", indicava el doctor Francisco Murillo, cap de la Unitat de Vigilncia intensiva de l'Hospital sevill. La situaci es va agreujar encara mes en els ltims moments, "fent-se necessari un miracle" perqu sorts endavant. Antonio Puerta va morir finalment el 28 d'agost de 2007 a les 14:30 a Sevilla a causa d'una encefalopatia postanxica acompanyada d'un fracs multiorgnic. Anava a ser pare: la seva dona estava embarassada en el moment de la seva defunci.

Selecci nacional.
Puerta va arribar a ser internacional absolut amb la Selecci de futbol d'Espanya en una ocasi. Va debutar el 7 d'octubre de 2006 en un partit contra Sucia, classificatori per a l'Eurocopa 2008. Aquesta primera convocatria li va arribar gaireb per sorpresa, ja que el jugador es trobava concentrat amb la selecci sub-21 quan Luis Aragons el va convocar d'urgncia per a reemplaar al lesionat Jos Antonio Reyes.

Abans de debutar amb la selecci absoluta, Puerta era assidu en la convocatries de les categories inferiors de la selecci d'Espanya.

Palmars.
2 Copes de la UEFA 	(Sevilla FC 2006 i 2007);
1 Supercopa d'Europa 	(Sevilla FC 2006);
1 Copa del Rei 	(Sevilla FC 2007);
1 Supercopa d'Espanya 	(Sevilla FC 2007);





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186861" title="Josep Esquena i Mas" nonfiltered="1902" processed="1896" dbindex="76911">
Josep Esquena i Mas (Sant Esteve d'en Bas -la Vall d'en Bas-, Garrotxa, 1850 - Barcelona, Barcelons, 1900) va sser un industrial.

Bon amic de Joaquim Vayreda i Vila, fou una de les personalitats que, en el darrer ter del segle XIX, ms contriburen al desenvolupament industrial i agrcola de la comarca. A Sant Joan les Fonts possea una de les fbriques ms importants del poble, La Sebastiana, i en el moment que ho va considerar necessari particip activament en la defensa dels interessos industrials de Catalunya (1894).

Partidari de l'ideari carl, qued molt decebut del resultat de la reuni que celebraren, gaireb al final de la Tercera Guerra Carlina, el general Francesc Savalls i Massot i el general Arsenio Martnez Campos, a l'Hostal de la Corda. 

En la vida local, ocup crrecs de responsabilitat dins el Sometent, es vincul a diverses entitats culturals i fou regidor de l'Ajuntament d'Olot (1877-1878).

En el moviment catalanista, conjuntament amb Joaquim Vayreda, va ser-ne un dels principals impulsors a la Garrotxa: va presidir el Centre Catalanista d'Olot, integrat a la Lliga de Catalunya, contribu a la celebraci dels certmens literaris de l'entitat i va collaborar al setmanari L'Olot. A la mort de Joaquim Vayreda, pronunci un discurs, en una funci necrolgica celebrada pocs dies desprs, impregnat de catalanisme, que va ser  publicat a L'lbum Literari Artstich de L'Olot. Tamb va presidir la comissi, d'mbit comarcal, per a la construcci de l'urna del comte Bernat Tallaferro (urna que va ser collocada al monestir de Ripoll -1896-).

En l'mbit nacional intervingu en la campanya de defensa del dret catal (1889) i sign el Missatge al Rei dels Hellens (1897).

Dins la Uni Catalanista, fou designat delegat a les Assemblees de Manresa (1892), Olot (1895) i Girona (1897). A l'Assemblea d'Olot form part de la Mesa Presidencial, en qualitat de vice-president. 


Referncies.



 Don Joseph Esquena. L'Olot, nm. 51 (Olot, abril del 1900).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186864" title="Okiya" nonfiltered="1903" processed="1897" dbindex="76912">

Una okiya (  ) s la casa on resideixen les geishes i les maikos durant la duraci del seu nenki o contracte. Les okiyes es troben habitualment en els barris de geishes o hanamachi.

El primer pas d una jove per arribar a ser geisha s ser acceptada per una okiya, una casa de geishes propietat de la dona que pagar el seu aprenentatge. La cap de la okiya s anomenada okasan, que tradut al catal vol dir mare. Normalment la okiya paga totes les despeses que comporta el seu ensinistrament, incloent-hi el manteniment, el vestuari i les classes. La Okiya s una part molt important de la vida de les geishes i les maikos perqu les dones que hi viuen formen part de la seva famlia, i la okasan arranja la seva carrera al Karyukai (mn de la flor i el salze). La geisha paga un percentatge dels seus emoluments per mantenir la casa i sostenir tota la gent que hi viu que no sn geishes, incloent-hi les maiko, geishes retirades i serventes. 

Poden haver ms d una geisha o maiko vivint simultniament en una okiya. De la mateixa manera, hi ha cases amb la llicncia d okiya en les quals no es troba vivint cap geisha. Generalment, una geisha que hagi satisfet totes les seves obligacions financeres amb l okiya pot escollir de viure independentment de la casa, per continuar afiliada a l okiya per la resta de la seva carrera. 

A l interior dels estrets lmits de les comunitats de geishes, sn les dones, i no els homes, les qui exerceixen el poder: en el cas de qu una geisha quedi embarassada, tothom espera que el nou nat sigui una nena, de manera que aix pugui mantenir el llinatge de la geisha. Tot i mantenir tota la seva atenci en els homes degut a la seva feina, les geishes i les maikos viuen en una societat matriarcal. Les dones gestionen les okiyes, les dones ensenyen les arts necessries per a esdevenir una geisha, i les dones introdueixen a la nova maiko en les cases de te (ochaya) que ser a on es guanyaran el pa. Les dones gestionen les cases de te i poden fer prosperar o arrunar la carrera d una geisha. Si una geisha ofn a la propietria d una casa de te a on ella treballa, pot perdre completament la seva forma de guanyar-se la vida.

La okasan de l okiya pot adoptar una de les geishes com a filla (musume), amb la finalitat de instituir-la hereva seva, aix la jove viur a la okiya i tot els diners que pugui guanyar aniran a la okiya. Sota aquest arranjament, els deutes de la geisha sn assumits per la okiya.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186865" title="Gueorgui Plekhnov" nonfiltered="1904" processed="1898" dbindex="76913">

Georgi Valentnovich Plejnov (                             ) (11 de desembre de 1856   30 de maig de 1918; segons l'antic calendari: 29 de novembre de 1856   17 de maig de 1918) Va ser un revolucionari rus, teric i propagandista del marxisme. Va ser un dels fundadors del grup marxista Emancipaci del Treball en 1883, i desprs del Partit Obrer Socialdemcrata Rus POSDR en 1898. Va contribuir a moltes idees marxistes en l'rea de la filosofia; va polemitzar amb els revolucionaris de Narodnaya Volya, el populisme, el terrorisme, l'anarquisme i el liberalisme, contribuint a la difusi del marxisme entre els obrers i intellectuals de Rssia. 

Desprs de la divisi del POSDR en el seu Segon Congrs en 1903, Plejnov es va agrupar amb la fracci menxevic. Durant la I Guerra Mundial va donar suport al bndol rus, el que va aguditzar el seu enfrontament amb els bolxevics, oposats a la guerra. En 1917 va donar suport la Revoluci de Febrer, per es va oposar a la Revoluci d'Octubre, encara que no va participar en la lluita contra el poder. En les seves activitats poltiques va adoptar el nom de guerra de Volgin, pel riu Volga. Alguns han comentat que el seu pseudnim va influenciar al fams revolucionari Vladmir litx Ulyanov que va adoptar el nom de Lenin per a ressaltar la seva oposici poltica a Plekhanov. De Lenin va dir en la seva testament poltic: 
"s la meva criatura, per la seva revoluci ser una desgrcia per a tot el moviment obrer" ;
"No haver comprs la meta real d'aquest fantic maximalista ha estat el meu ms gran error"  ;

 Obres .
 El concepte del materialisme de la histria;
 El paper de l'individua a la histria;
 Contra l'anarquisme;
 Problemes fonamentals del marxisme;

Enllaos externs.
  Georgi Plekhanov;
  Georgi Plekhanov;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186866" title="Ana Mara Pastor Julin" nonfiltered="1905" processed="1899" dbindex="76914">

Ana Mara Pastor Julin ( Cubillos, Castella i Lle 1957 ) s una poltica espanyola, Ministra de Sanitat i Consum durant el segon govern de Jos Mara Aznar.

Biografia.
Va nixer l'11 de novembre de 1957 a la poblaci de Cubillos, situada a la provncia de Zamora. Va estudiar medicina i cirurgia a la Universitat de Salamanca, especialitzant-se en medicina familiar i comunitria.

Funcionria de carrera del Cos Superior de Salut Pblica i Administraci Sanitria, els seus inicis professionals es van desenvolupar a la Junta de Galcia, on va ser Cap del Servei de Planificaci Sanitria de la Delegaci de la Conselleria de Sanitat i Serveis Socials a Pontevedra, Gerent d'Atenci Primria de la provncia de Pontevedra i Directora Provincial del Servei Gallec de Salut a Pontevedra. 

Activitat poltica.
L'any 1996 desprs del triomf electoral del Partit Popular fou nomenada Directora General de la Mutualitat General de Funcionaris Civils de l'Estat (MUFACE), depenent del Ministeri d'Administracions Pbliques, el titular del qual era en aquells moments Mariano Rajoy Brey. A partir d'aquest moment inici una carrera ascendent en l'Administraci General de l'Estat, que la dugueren a ocupar successivament els llocs de sotssecretria en tots els Departaments dels quals Rajoy fou nomenat Ministre: Educaci i Cultura (1999), Presidncia (2000) i Interior (2001). 

Escollida diputada al Congrs en les eleccions generals de l'any 2000, esc al qual renunci el maig del mateix any per esdevenir sotssecretria d'Interior, el 10 de maig de 2002 fou nomenada Ministra de Sanitat i Consum, crrec en el qual va romandre fins el 2004. En les eleccions generals de 2004 aconsegu novament l'acta de diputada per la provncia de Pontevedra.

Enllaos externs.
  Informaci d'Ana Pastor al Portal del Partit Popular;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186869" title="Joan Baptista Ferrer i Esteve" nonfiltered="1906" processed="1900" dbindex="76915">
Joan Baptista Ferrer i Esteve (Torroella de Montgr, Baix Empord, 1832-1895) va sser un advocat i un escriptor.

Estudi Dret a la Universitat de Barcelona (1854-1860) i exerc la seua  professi a Girona, on particip activament en la vida cultural de la ciutat. En aquest context, fou un dels fundadors de l'Associaci Literria de Girona i va prendre part en el moviment dels Jocs Florals.

Autor de Lo siti de Girona (Girona, 1874), Poesies Catalanes (Girona, 1875) i altres composicions de caire lric i histric, collabor en publicacions com Revista de Gerona, La Renaixensa i La Ilustraci Catalana.

Polticament fou membre del Partit Conservador, diputat provincial i presid la Diputaci de Girona durant el perode 1883-1886. 

De conviccions catalanistes, sign el Missatge a la Reina Regent (1888) i dins el tramat de la Uni Catalanista present esmenes alProjecte de bases per a la constituci regional catalana (1891) i fou nomenat delegat a l'Assemblea de Manresa (1892) .

Referncies.

 Carles Rahola La Ciutat de Girona Barcelona: Barcino, 1929;
 Narcs Puigdevall, i altres Histria de la Diputaci Provincial de Girona Girona: Diputaci de Girona, 1989.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186877" title="Juan Jos Caas" nonfiltered="1907" processed="1901" dbindex="76916">
Juan Jos Caas (San Miguel (El Salvador), 1826 - San Miguel (El Salvador), 19 de gener de 1918) fou un militar, diplomtic i escriptor salvadorenc. s autor de l'himne nacional d'El Salvador.

Va estudiar en Nicaragua i desprs en Guatemala, on va obtenir el ttol de Batxiller. Va passar a la Universitat i va cursar tres anys de Medicina. En 1848 va tornar a El Salvador i desprs es va marxar a San Francisco, a la recerca d'or. Ms tard, va anar a Nicaragua i es va incorporar a l'exrcit que lluitava contra el filibuster William Walker (Campanya nacional contra els filibusters, 1856). 

La seva producci literria, iniciada als 17 anys, comprn versos, proses literries, treballs de crtica, narracions i articles varis. En la poesia s el precursor del romanticisme a El Salvador. La seva fama de poeta va traspassar les fronteres nacionals. Entre els crrecs administratius que va ocupar estan el de Governador Poltic Departamental i el de Sotssecretari de Relacions Exteriors. En la seva carrera diplomtica va representar El Salvador a Santiago de Xile en qualitat de Ministre Plenipotenciari, i va assolir la signatura d'un tractat que va intensificar les relacions entre ambds pasos. En 1882, l'Acadmia Colombiana el va nomenar soci honorari estranger. Fou fundador i president de l'Academia Salvadorea de la Lengua.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186878" title="San Miguel (El Salvador)" nonfiltered="1908" processed="1902" dbindex="76917">
San Miguel s la capital administrativa del departament de San Miguel, a El Salvador), des del 14 de juliol de 1875 i la seva ciutat ms poblada.

T una extensi de 593,98 km2 i est situat a 110 metres sobre el nivell del mar. La ciutat va ser fundada pel capit Luis Moscoso, el 8 de maig de 1530. Des de l'any 2000, s governada per l'alcalde Wilfredo Salgado.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186879" title="El nybit" nonfiltered="1909" processed="1903" dbindex="76918">
El nybit s una novella de Ramon Monton (Proa, 2003) que ha rebut el Premi Enciclopdia Catalana 1999, i el Premi de la Crtica Serra d'Or 2004.

Segons el diccionari, nybit vol dir  noi que va perdut , una barreja d aventurer, rodamn i intil, alg que no t cap mena de distinci.

Ramon Monton, el presumpte traductor d aquest llibre, explica al lector la seva troballa d'un manuscrit a la biblioteca de la Westflische-Wilhelms-Universitt de Mnster (Alemanya) que cont la biografia d un misteris personatge que va viure durant la Guerra dels Trenta Anys (1618-1648), el nom i l origen del qual al principi desconeixem. L nic que en sabem s que l han tancat en una pres sueca per un afer gens clar de falsificaci de monedes, que se sent sol i que enyora la seva estimada. El nybit informa en perfecte alemany a l'escarceller que procedeix de Bohmia per fins fa poc anava per Anglaterra amb una companyia de cmics predicant l amor universal, tot i que va ser educat a Turquia i, tanmateix, se sent catal. La novella, que imita l'estil barroc de l'poca en qu suposadament va ser escrita, desxifra l'enigma del personatge en un text en qu es barregen drama i farsa, somni i realitat, histria i llegenda, amor i guerra, religi i utopia, alqumia i revoluci, reis i indigents, fades i princeses, monjos i bandolers, Orient i Occident, i reprodueix les convulsions d'una poca de profunda crisi de civilitzaci (la del traumtic naixement del capitalisme), que fa pensar en la nostra.

El text cont, entre altres curiositats, la descripci de la revolta que inici la Guerra dels Segadors i l'existncia d'un germ ocult de Francesc Fontanella, l origen del Cacaolat, el Calisay, els pollastres del Prat, el budisme, el xiclet o els bonsais, i quadres fidedignes de les corts de Transilvnia i Turquia, les estepes asitiques i els boscos impenetrables del centre d Europa, i illustra com els vaivens de la histria poden tenir uns motius tan atzarosos com els que guien les existncies individuals.

Tot i que el nybit sembla una joguina del dest, arrossegat d una banda a l altra per les malvestats histriques, finalment aconsegueix el que vol: descobrir la seva veritable identitat i acomplir el precepte filosfic dels antics grecs,  Coneix-te a tu mateix .


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186880" title="Wilfredo Salgado" nonfiltered="1910" processed="1904" dbindex="76919">
Jos Wilfredo Salgado Garca (Santiago de Mara, Usulutn) s un empresari, militar i poltic salvadorenc, conegut popularment com 'Will Salgado'. s l'alcalde de la ciutat de San Miguel des de l'any 2000.

Desprs d'estar en les files d'ARENA i del Partido de Conciliacin Nacional, actualment milita en el PDC. El PDC va dur per primera vegada a Salgado al govern local de San Miguel en 2000. No obstant aix, problemes interns ho van dur a buscar la bandera d'ARENA, amb qui va guanyar la reelecci en 2003. Salgado va abandonar ARENA i va buscar un tercer perode amb el PCN, amb el qual va guanyar un tercer perode en 2006. Per l'ambici personal de l'alcalde per buscar la Presidncia de la Repblica en 2009 amb la bandera del PCN va dur a la direcci d'aquest partit a expulsar-lo de les seves files al juny de 2007.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186882" title="Partido Demcrata Cristiano (El Salvador)" nonfiltered="1911" processed="1905" dbindex="76920">
El Partido Demcrata Cristiano (PDC) s un partit poltic salvadorenc d'ideologia humanista cristiana fundat el 25 de novembre de 1960. 

Durant dcades va ocupar un important paper en la histria poltica d'El Salvador. El seu fundador i primer secretari fou Abraham Rodriguez i entre els seus primers seguidors es trobaven Jos talo Giammatei, Vicente Vilanova, Guillermo Manuel Ungo, Julio Adolfo Rey Prendes i Jos Napolen Duarte. Actualment compte amb sis diputats nacionals i dos en el PARLACEN. 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186890" title="Evodi" nonfiltered="1913" processed="1906" dbindex="76922">
Evodi  (Evodianus,          ) fou un sofista grec d'Esmirna que va viure a la segona meitat del segle II.

Fou deixeble d'Aristocles i potser tamb de Polem Antoni. Fou convidat a Roma on va exercir com professor d'eloqncia. Va instruir a actors, ofici en el que va destacar. Es va distingir especialment en oratria i panegrics. Va tenir un fill que va morir a Roma i el pare va voler ser enterrat prop del fill. No es conserva cap dels seus discursos.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186891" title="Evodi" nonfiltered="1914" processed="1907" dbindex="76923">
Evodi (Evodius) fou bisbe d'Uzalis al segle IV. Va nixer a Tagaste (la mateixa ciutat que Sant Agust del que fou amic). Era laic quan el 396 o 397 fou nomenat bisbe d'Uzalis, ciutat propera a tica, on l tradici diu que va fer miracles amb l'ajut de les relquies de Sant Esteve el protomrtir, relquies que havia aconseguit d'Orosi que les havia portat de Palestina el 416. Va participar en les lluites teolgiques contra donatistes i pelagians.

El 427 va escriure una carta als monjos d'Adrumetum sobre la qesti d'aquestes heretgies.. Ms tard desapareix de la histria i no es coneix la data de la seva mort.

Les seves obres son:

1. Quatre cartes a Sant Agust;
2. Una carta escrita junt amb altres quatre bisbes al Papa Innocenci I.
3. Fragments d'una carta als monjos d'Adrumetum;
4. Un tractat sobre miracles (que no es conserva) que li adjudica Sigibert;
5. De fide seu De unitate Trinitatis contra Manichaeos, que alguns consideren obra de Sant Agus i altres d'Evodi;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186892" title="Evode" nonfiltered="1915" processed="1908" dbindex="76924">


Onomstica:

Evode, poeta grec ;

Evode, tutor de Calgula;

Evode,  gravador de joies;

Evode de Rodes, poeta grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186894" title="Evode (poeta)" nonfiltered="1916" processed="1909" dbindex="76925">
Evode (Evodus,       ) fou un poeta grec autor de dos epigrames curts de l'antologia grega. Podria ser el mateix personatge que Evode de Rodes, del temps de l'emperador Ner, esmentat per Suides. Un Evode fou tutor de Calgula.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186896" title="Evode (gravador)" nonfiltered="1917" processed="1910" dbindex="76926">
Evode (Evodus,       ) fou un gravador de pedres precioses i joies en temps de l'emperador Titus (80). Es coneix una joia  que porta el cap de la filla de Titus, Jlia, que porta el seu nom, i es conserva a Florncia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186897" title="Eupalinos" nonfiltered="1918" processed="1911" dbindex="76927">
Eupalinos fou un arquitecte grec nascut a Megara que va construir el gran aqeducte (en realitat un tnel) a Samos que creuava la muntanya Kastro, construt probablement en temps del tir Polcrates.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186898" title="Arturo Araujo" nonfiltered="1919" processed="1912" dbindex="76928">
Arturo Araujo (Santa Tecla (El Salvador), 1878 - San Salvador, 1 de desembre de 1967) fou president de la Repblica d'El Salvador entre el 1 de mar i el 2 de desembre de 1931. 

Era fill del doctor Eugenio Araujo, Ministre d'Hisenda de l'Administraci General del General Toms Regalado, i donya Enriqueta Fajardo d'Araujo. Home de gran cultura i destacat historiador, va realitzar estudis a Anglaterra on va conixer la ideologia socialdemcrata del Partit Laborista Britnic. 

En 1917, va contribuir a la reconstrucci de la ciutat d'Armnia (El Salvador), desprs del terratrmol que la va colpejar. Per a la campanya presidencial de 1930, va fundar el Partit Laborista de El Salvador i va aconseguir el suport de l'escriptor Alberto Masferrer. Va guanyar les eleccions i va prendre possessi del seu crrec l'1 de mar de 1931, enmig de la crisi econmica internacional que va seguir a la Gran depressi de 1929 i d'una situaci de baixos preus de caf. 

El 2 de desembre de 1931, nou mesos desprs d'iniciada la seva presidncia, un grup de militars afins a l'oligarquia cafetalera i liderats pel llavors ministre de la Guerra, Maximiliano Hernndez Martnez, van donar un cop d'estat que va enderrocar el govern d'Araujo. El president Araujo va sortir del pas. El 1 de Desembre de 1967 va morir en l'Hospital Militar de San Salvador.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186899" title="Eupator" nonfiltered="1920" processed="1913" dbindex="76929">
Eupator        ) fou un sobrenom donat a diversos reis desprs del temps d' Alexandre el Gran, especialment als reis Antoc V Eupator (164 aC-162 aC) de Sria i a Mitridates VI Eupator del Pont (121 aC-63 aC). Vol dir "Gran pare". Un rei del Bsfor port el nom d'Eupator (Vegeu Juli Eupator).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186900" title="Juli Eupator" nonfiltered="1921" processed="1914" dbindex="76930">
Juli Eupator fou un rei del Bsfor Cimmeri durant el regnat de Marc Aureli.  Luci l'esmenta com Juli Eupator, i diu que els seus ambaixadors van portar el tribut a l'emperador rom. Podria ser tamb el rei esmentat en un pargraf de Capitol. S'ha trobat alguna moneda d'aquest rei amb la imatge del seu rostre a un costat i la de Marc Aureli i Luci Ver a l'altra.

Va succeir al seu pare Remetalces el 154. Devia morir el 173 i el va succeir el seu germ Sauromates II.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186902" title="Eupatra" nonfiltered="1922" processed="1915" dbindex="76931">
Eupatra (       ) fou un princesa del Pont, filla de Mitridates VI Eupator (Eupator vol dir Gran pare). Eupatra va caure en mans de Gneu Pompeu cap al final de la guerra i fou portada a Roma per ser exhibida en el triomf del general junt amb molts altres captius.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186903" title="Eufant" nonfiltered="1923" processed="1916" dbindex="76932">
Eufant (Euphantus,         ) fou un filsof pitagric i poeta trgic grec nascut a Olint al segle IV aC. Va viure desprs de la pliade trgica. Fou deixeble d' Eublides de Milet i mestre d'Antgon I de Macednia. Va escriure nombroses tragdies i especialment l'obra               , dirigida a Antgon, una histria del seu temps. Va viure fins vell. Ateneu de Naucratis esmenta un historiador de nom Eufant per deu ser personatge diferent ja que a la seva obra apareix a Ptolemeu III Evergetes I (246 aC-222 aC)





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186904" title="Eufem (militar)" nonfiltered="1924" processed="1917" dbindex="76933">
Eufem (Euphemus,        ) fou un militar atenenc que fou enviat pel govern d'Atenes a Siclia al hivern del 415 aC al 414 aC per negociar una aliana amb la ciutat de Camarina. En aquesta ciutat es va trobar amb una missi rival de Siracusa dirigida per Hermcrates. La seva gesti no va reeixir.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186906" title="Euforbe" nonfiltered="1925" processed="1918" dbindex="76934">
Euforbe (Euphorbus, ) fou un metge grec, metge personal de Juba II rei de Numdia (31 aC a 25 aC) i rei de Mauritnia (25 aC a 23 dC). Era germ d'Antoni Musa el metge personal d'August. 

Segons Plini el Vell, una planta que Juba va trobar a les muntanyes del Atles va rebre el nom d' Euphorbia en honor d'aquest metge. Gal esmenta un tractat escrit per Juba sobre les virtut d'aquesta planta. Salmasi va intentar demostrar que la planta ja tenia aquest nom abans del temps de Juba i ja fou esmentada per Meleagre dos cents anys abans, i podria ser que hi hagus una confusi entre dos plantes: .


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186907" title="Eufori" nonfiltered="1926" processed="1919" dbindex="76935">


Onomstica:

Eufori (Euphorion,         ) fou el pare del poeta squil;
Eufori (Euphorion,         ) fou el fill del poeta squil i ell mateix un poeta trgic.
Eufori de Calcis, escriptor i poeta gec ;
Eufori del Quersons, poeta grec ;
Eufori (metge), metge grec ;
Eufori (escultor), escultor grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186908" title="Stefan Rowecki" nonfiltered="1927" processed="1920" dbindex="76936">
Stefan Pawe  Rowecki (pseudnim: Grot, anomenat Stefan Grot-Rowecki, 25 de desembre de 1895 - 2 d'agost de 1944) va ser un general polons, periodista i el cabdill de l'Armia Krajowa, el principal moviment de resistncia a Polnia contra l'Alemanya nazi.
 
Biografia.
Va nixer a Piotrkw Trybunalski. All era un dels organitzadors d'una organitzaci d'Escoltisme secreta. Durant la I Guerra Mundiall va ser allistat a l'exrcit austro-hongars, i d'all a la 1 Brigada de les Legions Poloneses. Va ser internat a l'agost de 1917 quan la major part de la seva unitat es va negar a jurar fidelitat a l'emperador d'ustria. Al febrer de 1918 va ser alliberat del camp d'internament i s'un a l'Exrcit Polons.

Lluit a la Guerra Poloneso-Sovitica de 1919-20, i desprs rest a l'exrcit. Entre 1930-1935 va ser el comandant del 55 Regiment d'Infanteria a Leszno. Des de juny de 1939 organitz la Brigada Blindada Motoritzada de Varsvia. Mentre que la seva unitat encara no tenia una mobilitzaci total, prengu part en la Campanya de Setembre.

Desprs de la desfeta polonesa, Rowecki aconsegu no ser capturat i torn a Varsvia i a l'octubre mateix esdevingu un dels lders, i al 1940 el comandant del Zwiazek Walki Zbrojnej, embri de l'Armia Krajowa.

Al 1941 organitz sabotatges a l'est dels territoris de la frontera polonesa anterior a la guerra. El 30 de juny de 1943 va ser arrestat per la Gestapo a Varsvia i enviat a Berln, on va ser interrogat per diversos alts crrecs nazis (Ernst Kaltenbrunner, Heinrich Himmler i Heinrich Mller). Se li va oferir alguna mena d'acord sobre una aliana anti-bolxevic, per refus. Probablement va ser assassinat a l'agost de 1944 al Camp de concentraci de Sachsenhausen. Va ser arrestat per la traci del tinent Ludwik Kalkstein  Hanka , del major Eugeniusz Swierczewski  Genes  i de Blanka Kaczorowska  Sroka . Tots ells eren membres de l'Armia Krajowa i de la Gestapo, i van ser sentenciats a mort pel Tribunal de Guerra de l'Estat Polons Secret per alta traci. Noms Swierczewski va ser executat.

 Condecoracions .

 Orde de l'liga Blanca a ttol pstum (11-11-1995);
 Orde Virtuti Militari de IV i V Classe;
 Creu al Valor 8 vegades: 4 per la Guerra Poloneso-Sovitica i 4 per la Guerra Defensiva de Polnia de 1939;
 Orde Polnia Restituta de IV Classe;
 Creu al Mrit de I Classe;
 Creu de la Independncia;
 Creu de l'Exrcit Local;
 Medalla de la Defensa de Polnia;
 Medalla del 10 Aniversari de la Independncia;
 Comandant de la Legi del Mrit a ttol pstum (9-8-1984) per Ronald Reagan (Estats Units);
 Legi d'Honor (Frana);














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186909" title="Eufori de Calcis" nonfiltered="1928" processed="1921" dbindex="76937">
Eufori (Euphorion,         ) fou un escriptor i poeta gec nascut a Calcis a Eubea, fill de Polimnet nascut segons Suides el 274 aC. Va adquirir la ciutadania atenenca en data desconeguda. Fou deixeble de Lcides (que va florir vers 241 aC) i Pritanis, i en poesia d'Arqubul de Tera. Se'n va enamorar Ncies, la dona d'Alexandre, tir d'Eubea. Va acumular una gran fortuna i va anar a Sria a la cort d' Antoc III el Gran (vers 221 aC) del que va dirigir la biblioteca. Va morir a Sria i fou enterrat a Apamea o Antioquia

Va escriure nombroses obres en prosa i vers. Entre els poemes en vers heroic cal esmentar els segents:
        , ;
        ,
         , ;
           , ;
      , ;
                          ;
            , ;
                       ;
            ;
        ;
           , ;
         , ;
                          ,
     . ;
          . ;
       ;
          . ;
         . ;
           ;

Tamb fou epigramista i l'antologia grega t dos epigrames seus de carcter ertic.

Alguns autors suposen que fou tamb un poeta dramtic. Fabricius li atribueix             (poema pic) i            (comdia).

Les seves obres en prosa foren:
                    ;
                   ;
                 ;
                 ;
 Una obra relacionada amb el llenguatge d'Hipcrates, el ttol de la qual seria                  . ;

Algunes de les seves obres foren tradudes al llat per Corneli Gal.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186910" title="Eufori del Quersons" nonfiltered="1929" processed="1922" dbindex="76938">
Eufori del Quersons (Euphorion,         ) fou  un poeta grec de poesia llicenciosa anomenat          , esmentat per Hefesti que en dona tres versos. La seva poca se suposa que fou el segle III aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186911" title="Eufori (metge)" nonfiltered="1930" processed="1923" dbindex="76939">
Eufori (Euphorion,         ) fou  un metge grec que va escriure un comentari sobre Hipcrates en sis llibre. Hauria viscut al segle I o una mica abans. s esmentat per Eroti.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186912" title="Revoluci de Febrer" nonfiltered="1931" processed="1924" dbindex="76940">
La Revoluci de Febrer de 1917 que va tenir lloc a Rssia, va marcar la primera etapa de la Revoluci russa de 1917. Va provocar l'abdicaci del tsar Nicolau II. Aquesta revoluci va nixer com una reacci a la poltica realitzada pel tsar, en particular, la implicaci directa de Rssia en la Primera Guerra Mundial, a la qual s'oposava una aliana en major part liberal formada per reformistes poltics qui volien establir una assemblea constituent escollida democrticament. El rgim naixent va resultar d'una aliana entre liberals i socialistes, creant un executiu triat democrticament i una assemblea constituent. 

En la primera meitat de febrer de 1917, l'inici d'una fam va provocar revoltes a la capital Petrograd. El 18 de febrer (JU), la fbrica ms gran de Petrograd, la factoria Putilov, va anunciar una vaga; es va disparar als vaguistes i algunes botigues van tancar, cosa que va provocar insurreccions en altres centres de producci. El 23 de febrer (JU) (8 de mar, GR), es van celebrar una srie de mtings i manifestacions amb motiu del Dia Internacional de la Dona que progressivament van prendre un fort to poltic i econmic. Arribat un moment, es va enviar un batall de soldats a la ciutat per a apaivagar l'aixecament, per molts d'ells no sols van preferir desertar sin que es van rebellar contra els seus comandaments. Aquests esdeveniments van obligar Nicolau II a abdicar el 2 de mar (JU) (15 de mar, GR). 

Desprs de frustrar-se la primera intenci del tsar de cedir el poder al seu germ petit, el Duc Mikhal Alexandrovitx, es va formar un govern provisional que duraria fins que se celebressin eleccions per a la creaci d'una assemblea constituent. Parallelament, reaparegu el Soviet de Petrograd, una organitzaci popular que havia fet la seva primera aparici durant la revoluci russa de 1905. L'aparici dels soviets cre una situaci de poder dual dificil d'articular, ja que ambds organismes aviat competiran pel poder, duent al pas al caos administratiu. El govern provisional que va reemplaar al tsar va estar dirigit inicialment per un aristcrata, el prncep Georgy Jevgunievich Lvov, qui va prometre unes reformes socials i poltiques que va incomplir. 

Desprs que el seu govern fracasss, va ser succet per un socialista, Aleksandr Kerensky. Per tal com va prosseguir la participaci de Rssia en la Gran Guerra, Krensky va ser incapa de tractar els problemes als quals s'enfrontava el pas. L'assetjament des de la dreta (exemplificat en el Cas Kornilov) i l'esquerra (principalment de m dels bolxevics) va posar al govern sota una creixent pressi. El retorn de Lenin a Rssia l'abril va enfortir la posici dels bolxevics i va radicalitzar l'escena poltica, especialment amb la publicaci de les seves famoses Tesis d'Abril. L'1 de mar de 1917, el Soviet dels Representants dels Treballadors i Soldats de Petrograd va exposar el seu Ordre Nmero 1, que exhortava als militars a obeir les seves ordres en lloc de les del govern provisional. 

Les diferncies entre l'ambds es van anar agreujant amb el desgast produt en la guerra. Mentre l'opini pblica clamava per la fi de la guerra, el govern provisional era partidari de continuar-la. Els soviets estaven dividits, mentre que els bolxevics estaven totalment en contra de la guerra, els altres partits no volien la rendici russa. En aquest escenari es produxen les Jornades de Juliol, durant les quals una gran multitud va sortir als carrers a demanar la fi de la guerra i el trasps de "tot el poder als soviets". A l'agost l'intent de cop d'estat per part del general Lavr Kornilov va donar vigor als moviments intransigents d'esquerra i acab d'afeblir el Govern Provisional. AlL final, el rgim instigat per la Revoluci de Febrer seria reemplaat per la fora durant la Revoluci d'Octubre. 









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186913" title="Eufori (escultor)" nonfiltered="1932" processed="1925" dbindex="76941">
Eufori (Euphorion,         ) fou  un escultor grec i treballador de la plata que s esmentat per Plini el Vell en la seva Histria Natural (Plin. Nat. 34.8. s. 19.25.).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186916" title="Eufranor" nonfiltered="1933" processed="1926" dbindex="76942">


Onomstica:

Eufranor de Selucia,  filsof escptic grec ;

Eufranor, filsof pitagric grec ;

Eufranor, escriptor grec ;

Eufranor d'Atenes, escultor i pintor grec;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186917" title="Georgui Lvov" nonfiltered="1934" processed="1927" dbindex="76943">

Georgui Yevgenievich Lvov, (Prncep Lvov)  (                        , en rus) (2 de novembre de 1861   7 de mar, 1925) fou un estadista rus que presid el Govern Provisional de Rssia des del 23 de mar al 21 de juliol de 1917.

Havia nascut en Popovka prop de Tula, (Rssia). Es va llicenciar en Dret en la Universitat de Moscou. En 1905 es va afiliar al Partit Constitucional Democrtic (liberal) i va ser triat per a formar part de la primera Duma. Desprs de la Revoluci de Febrer va ser el primer president del govern provisional de Rssia durant alguns mesos (amb funcions de cap d'Estat i de govern), li va succeir Aleksandr Kerensky. Quan els bolxevics van prendre el poder el van posar sota arrest per va fugir i es va exiliar a Pars, on va residir la resta de la seva vida. 

 Enllaos externs.
 Arbre genealgic;
 Memries de Lvov;
 Biografies de Lvov;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186918" title="Eufranor de Selucia" nonfiltered="1935" processed="1928" dbindex="76944">
Eufranor (Euphranor,         ) fou un filsof grec nascut a Selucia del Tigris, que fou deixeble de Tim i seguidor de la seva escola escptica. Fou mestre d'Eubule d'Alexandria.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186919" title="Eufranor (filsof pitagric)" nonfiltered="1936" processed="1929" dbindex="76945">
Eufranor (Euphranor,         ) fou un filsof pitagric grec esmentat per Ateneu de Naucratis, autor d'un treball sobre flautes i msics de flauta. Imblic esmenta un filsof pitagric de nom Evanor que podria ser en realitat Eufranor.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186920" title="Eufranor (escriptor)" nonfiltered="1937" processed="1930" dbindex="76946">
Eufranor (Euphranor,         ) fou un escriptor grec que fou el mestre d'Api Pleistoneices quant ja tenia una edat molt avanada, probablement uns cent anys. s esmentat a Suides (Suidas s. v.      .)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186921" title="Eufranor d'Atenes" nonfiltered="1938" processed="1931" dbindex="76947">
Eufranor (Euphranor,         ) fou un escultor i pintor grec un dels gran mestres de la pintura i escultura grega. Havia nascut al istme de Corint per va exercir a Atenes. Plutarc l'esmenta com atenenc. Va pintar un quadre de la batalla de Mantinea i per aix Plini el Vell el situa vers l'any 362 aC per segurament fou de la part final del segle IV aC.

Com escultor va treballar el bronze i el marbre i va fer figures de totes les mides, des de colossals fins a petites copes. Les obres ms famoses sn un Paris l'amant d'Hellena; una Minerva que es a Roma, un Agatodem , una Latona, esttues colossals de Valor i de Grcia.

Com a pintor va fer grans obres una de les quals mostra els dotze deus i al costat oposat Teseu i Demos; una batalla de cavalleria entre atenencs i beocis a Mantinea, Ulisses i altres.

Va escriure un treball sobre proporcions i colors (de Symmetria et Coloribus).














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186922" title="Eufrasi" nonfiltered="1939" processed="1932" dbindex="76948">
Eufrasi (Euphrasius,          ) fou un filsof grec de l'escola neoplatnica, que fou deixeble d'Imblic. L'esmenta Eunapi (Eunap. Vit. Soph, pagina 21).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186923" title="Govern Provisional Rus" nonfiltered="1940" processed="1933" dbindex="76949">

El Govern Provisional Rus es va formar a Petrograd desprs de la deterioraci de l'Imperi Rus i l'abdicaci del tsar. Quan l'autoritat del govern del tsar va comenar a fallar el mar de 1917, dues institucions rivals, la Duma i el Soviet de Petrograd, competien pel poder. Com a comproms, es va formar un govern provisonal que havia de dirigir el pas fins a les eleccions de la assemblea constituent. 

Quan el tsar Nicolau II va abdicar el 15 de mar i el seu germ, el Gran Duc Miquel, va rebutjar el tron l'endem, el govern provisional va regir Rssia de manera formal, per el seu poder estava en realitat limitat per la creixent autoritat del Soviet de Petrogrado. El govern provisional va tenir xit en l'organitzaci de les eleccions, per va fracassar en l'intent de finalitzar la participaci russa en la Primera Guerra Mundial (organitzant l'Ofensiva Kerenski), debilitant aix la seva popularitat entre els detractors de la guerra. 

Al principi el govern va ser presidit pel Prncep Georgui Yevgenyevich Lvov i desprs per Aleksandr Kerensky. El govern va ser substitut desprs pels bolxevics que van instaurar el seu propi govern provisional en l'etapa d'octubre de la Revoluci Russa. Ms tard, quan l'assemblea constituent va ser dissolta, el govern bolxevice va ser nomenat de nou. 

 Primers ministres del govern provisional . 
Prncep Georgui Yevgenyevich Lvov (23 de mar - 21 de juliol) ;
Aleksandr Kerensky (21 de juliol   8 de novembre) ;

 Vegeu tamb . 
Llista de lders de Rssia ;
Revoluci de Febrer ;
Partit Social-Revolucionari ;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186926" title="Eufrates (filsof)" nonfiltered="1941" processed="1934" dbindex="76950">
Eufrates (Euphrates,         ) fou un destacat filsof estoic grec del temps de l'emperador Adri. Segons Filostrat era nascut a Tir i segons Esteve Bizant a Epifania a Sria. Eunapi l'esmenta com a egipci. Fou amic de Plini el Jove del temps que aquest va servir a Sria Entre les seves qualitats estava la de ser un gran orador. Apolloni de Tiana diu que era avar i servil. Al final de la seva vida va demanar perms a l'emperador Adri per enverinar-se.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186927" title="Eufr" nonfiltered="1942" processed="1935" dbindex="76951">


Onomstica:

Eufr d Sici, governant de Sici ;

Eufr d'Atenes, poeta cmic atenenc;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186929" title="Elvira Rodrguez Herrer" nonfiltered="1943" processed="1936" dbindex="76952">

Elvira Rodrguez Herrer ( Madrid, Espanya 1949 ) s una poltica espanyola, nomenada Ministra de Medi Ambient en el segon govern de Jos Mara Aznar.

Biografia.
Va nixer el 15 de maig de 1949 a la ciutat de Madrid. Va estudiar cincies econmiques i comercials a la Universitat Complutense de Madrid. L'any 1972 aconsegu, per oposici, ser interventora i auditora de l'Estat, una de les primeres dones en aconseguir-ho, i esdevenint membre del Tribunal de Comptes entre 1978 i 1996.

Activitat poltica.
L'any 1996 amb l'arribada al poder del Partit Popular mitjanant la seva victria a les eleccions generals d'aquell any fou nomenada Directora General de Pressupostos pel Ministre d'Economia i Hisenda Rodrigo Rato. L'any segent fou designada pel Consell de Ministres representant de l'Administraci General de l'Estat en la Comissi Mixta del Contingent Basc, crrec que renov el 1999. 

Amb la formaci del segon govern Jos Mara Aznar la nomen Secretria d'Estat de Pressupostos i Despeses depenent del Ministre d'Hisenda Cristbal Montoro. 

Afiliada l'any 2002 al Partit Popular desprs de ser convidada pel president Aznar, el 3 de mar de 2003 fou nomenada Ministra de Medi Ambient en substituci de Jaume Matas, el qual abandon el govern central per esdevenir candidat a les eleccions al Parlament de les Illes Balears. Durant el seu mandat Rodrguez continu les poltques del seu predecessor, especialment pel que fa al projecte del Pla Hidrolgic Nacional.

En les eleccions generals de l'any 2004 fou escollida diputada al Congrs de Diputats per la provncia de Mrcia, i va esdevenir vocal de la Comissi d'Economia i Hisenda del Congrs, i de la Comissi de Pressupostos i portaveu de la Comissi Mixta per a les Relacions amb el Tribunal de Comptes. 

Va presidir el PP de la ciutat de Majadahonda fins el juliol de 2006 i actualment s secretria de l'rea de Poltica Econmica i Ocupaci del Partit Popular. Consellera de Transports de la Comunitat de Madrid en el govern d'Esperanza Aguirre entre 2006 i 2007, des de juny d'aquest ltim any s presidenta de l'Assemblea de Madrid. 

Enllaos externs.
  Informaci d'Elvira Rodrguez al Portal del Partit Popular;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186931" title="Adev?rul" nonfiltered="1944" processed="1937" dbindex="76953">


Adev rul (en catal "La Veritat") s un diari en romans d'informaci general de pagament i de distribuci matinal publicat  a Bucarest, Romania. Actualment t una tirada diria d'uns 100.000 exemplars, essent un dels ms importants dels que es publica en llengua romanesa .

 Histria .

El diari Adev rul actual s l'hereu del diari de mateix nom que es va publicar al llarg de la segona meitat del segle XIX i de la primera meitat del segle XX a Romania. La primera edici de Adev rul va aparixer l'any 1888, essent el seu primer redactor en cap Alexandru Beldiman. Aquesta primera edici es mantingu fins l'any 1916, quan el diari hagu de cessar la seva publicaci al ser ocupada Bucarest per les tropes austrohongareses en el context de la Primera Guerra Mundial. La segona edici del diari es va publicar entre els anys 1919 (un cop terminada la Primera Guerra Mundial) i l'any 1937 quan les autoritats romaneses van aconseguir que es deixs d'editar ja que el diari tenia una clara orientaci poltica republicana i d'esquerres. 

La tercera edici es va publicar entre els anys 1946 i 1951 amb un contingut altament polititzat, tot seguint el posicionament poltic contra la monarquia romanesa, a la vegada que mostrava a partir de principis de l'any 1948 una total concordana amb els plantejaments del regim comunista romans. Tot i aix l'any 1951 les autoritats romaneses varen decidir que Adev rul es deixs de publicar, passant tots els periodistes del diari a treballar al diari oficial del Partit Comunista Romans "Scnteia" (en catal "l'Espurna"), motiu pel qual es podria considerar que el diari del PCR era  el seu continuador.

Amb la caiguda del regim comunista a finals de l'any 1989 "Scnteia" es va deixar de publicar prenent-li el relleu  "Scnteia Poporului" (l'Espurna del Poble), per aquesta publicaci dur molts pocs dies i al poc temps es va canviar el seu nom pel de "Adev rul". 


Amb la recuperaci de l'antiga denominaci a principis de l'any 1990, el nou diari deix de ser una publicaci controlada per l'Estat i per tant pass de ser una empresa privada, quedant el diari sota el control de Dumitru Tinu, que a ms exercia la funci de redactor en cap. Tinu va exercir una direcci del diari ms que encertada, comptant amb l'ajut de Cristian Tudor Popescu i convertint el diari en un dels referents periodstics de Romania, ja que mantenia una certa independncia editorial, a ms el seu estil periodstic no havia caigut en el sensacionalisme i no mostrava una manca ms que evident d'objectivitat, trets aquests malauradament caracterstics en la majoria dels diaris editats a Romania. Aix en aquest temps Adev rul va esdevenir el referent a Europa de la premsa romanesa ms seriosa i de qualitat, a la vegada que mantenia una actitud altament crtica amb el govern romans pels nombrosos casos de corrupci que afectaven a bona part de la classe poltica romanesa.

L'any 2003 Dumitru Tinu moria sobtadament d'un atac de cor i Cristian Tudor Popescu, un dels ms ferms i importants collaboradors de Tinu, es feia crrec del diari en qualitat de redactor en cap. Per noms dos anys desprs apareixien greus desavinences entre la filla de Tinu, en aquells moments propietria del diari, i Tudor Popescu, ja que aquesta volia "rebaixar" en certa forma el contingut poltic del diari, per donar cabuda a informacions ms "lleugeres", cosa a la que s'opos Tudor Popescu. Per aquest motiu Cristian Tudor Popescu, Lelia Munteanu i Adrian Ursu, que en aquells moments eren els principals redactors del diari, aix com 80 periodistes ms renunciaven als seus llocs de treball a Adev rul i passaven a crear un nou diari, Gndul, amb el suport del tamb periodista i poeta Mircea Dinescu. 

Aquest nou diari ha mantingut l'estil de periodisme, la independencia editorial i el rigor informatiu de l'antic Adev rul, mentre  que el nou Adev rul poc a poc ha anat donant cabuda a ms informacions amb un alt contingut sensacionalista, a la vegada que ha deixat de ser crtic amb el Partit Socialdemcrata de Romania per criticar obertament a  l'actual president romans Traian Basescu.

 Controvrsia .

Adev rul s percebut actualment com un diari d'esquerres, amb algunes inclinacions nacionalistes i totalment antimonrquic. Un dels ms recents escndols fou un article escrit per Sergiu Andon on criticava molt l estil de vida de l'antic rei de Romania, Miquel I. 

Un dels altres escndols en el que el diari s'ha vist immers es va produir al llarg dels esdeveniments coneguts com a "Mineriada" dels anys 1990 i 1991. La "Mineriada" fou tot un seguit de protestes protagonitzades pels estudiants de Bucarest en contra del control del poder per part de destacats antics membres del Partit Comunista Romans, denunciant que no s'havia produt un veritable canvi poltic tot i la caiguda de Ceausescu. Les protestes es mantingueren durant mesos, fins que finalment Ion Iliescu, president romans en aquell moment, organitz una expedici de miners a Bucarest que atacaren als estudiants, produint-se moltes morts entre els manifestants.  Segons molts dels opositors a Iliescu, Adev rul va deixar de cobrir els fets i es dedic a fer publicitat del Front de Salvaci Nacional controlat per Iliescu i altres antics membres del Partit Comunista Romans.

Un dels que darrerament a acusat a Adev rul de manca d'objectivitat s el seu antic redactor en cap, Cristian Tudor Popescu, que va acusar a la filla de Dumitru Tinu, Ana Maria Tinu, de connivncia amb els principals lders del Partit Socialdemcrata de Romania i de tenir relacions d'amistat amb bona part d'aquests, fet que hauria portat a aquesta a voler canviar la lnea editorial del diari per tal de deixar de criticar al partit en un moment en qu aquell es trobava a l'oposici, ja que havia perdut les eleccions presidencials. Per aquest motiu Tudor Popescu i molts altres antics membres del diari varen decidir marxar de Adev rul i crear al maig de 2005 un nou diari, Gndul, on poder mantenir la lnea editorial que Tudor Popescu va dur a terme al llarg dels anys que va estar al capdavant de Adev rul.

 Enllaos externs .
Edici On-line





 

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186932" title="Eufr de Sici" nonfiltered="1945" processed="1938" dbindex="76954">
Eufr (Euphron,       ) fou un governant de Sici que va tenir el poder durant el perode en qu Sici fou depenent d'Esparta, abans del 368 aC. 

En aquest any Epaminondes va imposar a Sici l'entrada a l'aliana tebana i la influencia d'Eufr, tot i que la constituci no es va modificar, va minvar considerablement. Per recuperar el poder es va aprofitar del desacord d'arcadis i argius en la manera que Epaminondes deixava els antic governs oligrquics en exercici, va convncer als conciutadans que si aix seguia aix l'oligarquia tornaria a Sici i que ara tocava democrcia.

En les eleccions que van seguir fou elegit general junt amb quatre ms; llavors va fer nomenar general del cos de mercenaris al seu propi fill Adees, i es va assegurar el suport d'aquest cos amb repartiment de diners que van sortir dels fons pblics. Alguns elements que podien ser perillosos foren desterrats acusats de "laconisme". Desprs es va desfer dels seus collegues generals (un fou exiliat i els altres assassinats) i va esdevenir tir de Sici, encara que la ciutadella estava ocupada per una gurdia tebana que en general no intervenia en els afers interns. 

Eufr va cooperar amb els tebans i va participar a la campanya de Flios el 365 aC. 

Un mica desprs una revoluci oligrquica amb el suport del general arcadi Enees d'Estimfal (amb la tolerncia del governador teb)  el va obligar a fugir i va anar a Corint on va dir al comandant esparta Pasmel que havia actuat esperant poder defensar els interessos d'Esparta per no fou cregut.

Llavors va demanar suport a Atenes per el seu intent de recuperar Sici va fracassar per l'oposici de la guarnici tebana. Llavors va anar a Tebes on volia subornar als dirigents per obtenir l seva reposici, per quan estava a punt d'aconseguir-ho fou assassinat a Cadmea. Els seus assassins foren absolts pels tebans.

Els partidaris d'Eufr el van enterrar a l'gora de Sici i li van dedicar honors com heroi i fundador (          ).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186935" title="Eufr d'Atenes" nonfiltered="1946" processed="1939" dbindex="76955">
Eufr (Euphron, ) fou un poeta cmic atenenc. Encara que les seves obres tenen molta similitud a les de la comdia mitjana s considerat dins la nova comdia. Es coneixen el segents ttols:
 ;

L'esmenten al Suides i diversos autors clssics. Va florir a la primera part del segle III aC.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186936" title="Eufrnides" nonfiltered="1947" processed="1940" dbindex="76956">


Onomstica:

Eufrnides de Corint, escriptor grec 

Eufrnides, escultor grec
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186939" title="Eufrnides (escultor)" nonfiltered="1948" processed="1941" dbindex="76957">
Eufrnides (Euphronides,           ) fou un escultor grec, que fou contemporani de Lisip i d'Alexandre el Gran, vers la 114 olimpada (es a dir l'any 324 aC). L'esmenta Plini el Vell a la seva Histria Natural.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186940" title="Eufiti" nonfiltered="1949" processed="1942" dbindex="76958">
Eufiti (Euphitius,         ) fou un escriptor i poeta grec autor d'un epigrama a l'antologia grega. No s coneix cap ms part de la seva obra, ms que el ttol d'una composici gramatical,                          , sobre puntuaci i accentuaci de l'obra                  , o           d'Eli Herodi. Com que aquest va florir sota l'emperador Anton Pius, cal suposar que Eufiti va viure en aquest temps o poc desprs.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186942" title="Euple" nonfiltered="1950" processed="1943" dbindex="76959">
Euple Euplus,        ) fou un gravador de joies de origen i poca desconeguts. El seu nom apareix en una joia d'un Cupido assegut en un dof. La inscripci diu       , i alguns pensen que podria no ser la del gravador.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186944" title="Eupolem" nonfiltered="1951" processed="1944" dbindex="76960">


Onomstica:

Eupolem, militar macedoni;

Eupolem d'Etlia, militar etoli al servei dels romans;

Eupolem d'Etlia, militar  etoli ;

Eupolem d'Hipata, poltic d'Hipata a Tesslia ;

Eupolem, escriptor grec ;

Eupolem, historiador grec ;

Eupolem, arquitecte grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186947" title="Eupolem (general)" nonfiltered="1952" processed="1945" dbindex="76961">
Eupolem  Eupolemus, Epolemos          ) fou un militar macedoni, un dels generals de Cassandre al que aquest va enviar el 314 aC a envair Cria, per fou sorprs i fet presoner per les forces del general Ptolemeu, nebot d'Antgon el borni. Fou alliberat tot seguit i l'any segent dirigia les forces de Cassandre a Grcia i va fer operacions contra Antgon en direcci al nord.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186948" title="Partit Social-Revolucionari" nonfiltered="1953" processed="1946" dbindex="76962">

El Partit Social-Revolucionari (els membres del qual eren denominats SRs o eseristes;                   -               (   ),       en rus) va ser un partit poltic actiu a principis del segle XX. El partit es va fundar en 1901 sota el lideratge de Vctor Txernov. El seu programa estava basat en una ideologia socialdemcrata i va recaptar molts suports entre els pagesos que particularment va abraar la seva proposta de "socialitzaci de la terra", oposada al programa bolxevic de "nacionalitzaci de la terra". 

La seva base militant podria considerar-se com de extrema esquerra per les seves propostes radicals, encara que ms moderada que la bolxevic en relaci a l'aspecte del control poltic. La formaci poltica va ser allunyant-se gradualment de la seva original tendncia populista. En produir-se el desenvolupament econmic rus en els anys 90 del segle XIX, van intentar generalitzar les seves reivindicacions socials des dels seus orgens rurals per a atreure a una incipient classe obrera urbana en rpid creixement. La intenci era d'ampliar el concepte de poble per a abastar d'aquesta manera a tots els elements de la societat que tenien raons per a desitjar la destrucci del sistema tsarista. La Revoluci Russa de Febrer, en 1917, va elevar als SRs a un paper poltic rellevant, amb un dels seus membres, Aleksandr Fiodrovitx Krensky, formant part del govern liberal, arribant amb el temps a ser el seu president. 

Tamb constitua una fracci del partit la Organitzaci de Combat SR (OCSR), un grup terrorista dirigit per Gregori Gershuni que actuava independentment del partit per a no desacreditar-lo. L'OCSR va ser imprescindible per a l'obra del partit, sent responsable de l'assassinat del ministre de l'Interior, D. S. Spyagin, i de ms tard N. M. Bodganovich, el Governador d'Uf. Gershuni va ser trat pel seu lloctinent Ievno Azev, que va resultar ser un agent de l'Okhranka, i arrestat i jutjat per terrorisme. Azev es va convertir en el nou lder de l'OCSR, dhuc continuant com agent doble de total confiana per a l'Okhranka. 

El SR continuaria ocupant un paper central en poltica boicotejant eleccions, infiltrant-se en la policia secreta i perpetrant atemptats amb el seu bra armat. En 1917, els SRs es van dividir entre aquells que donaven suport al govern provisional, establert desprs de la Revoluci de Febrer, i aquells que donaven suport als bolxevics, partidaris d'una revoluci comunista. Aquests ltims eren denominats Social-Revolucionaris d'esquerra (SRs d'esquerra) i constituen una escissi de facto de l'ala principal del partit, coneguda des de llavors com SRs de dreta. 

Els eseristes van decaure desprs que la Revoluci d'Octubre dugus als bolxevics al poder encara que en les eleccions a l'Assemblea Constituent resultessin ser el partit ms votat arreu del pas (un 40% del vot) enfront del 25% dels bolxevics. No obstant aix, aquests van dissoldre la cmera i a partir de llavors els social-revolucionaris van perdre significncia poltica. El partit SR d'esquerra va formar una coalici amb els bolxevics en el govern sovitic, encara que abandonaren aquesta posici desprs de la signatura del Tractat de Brest-Litovsk. Amb tot, uns pocs SRs d'esquerra com Mikhail Kalinin van acabar unint-se al Partit Comunista. El SR i altres grups antibolxevics van ser prohibits el 1918 i la majoria de membres del partit van derivar al terrorisme. Una antiga SR, Fanny Kaplan, va tractar d'assassinar Lenin com a represlia per la illegalitzaci el 30 d'agost de 1918. Molts SRs van combatre als comunistes unint-se a l' Exrcit Blanc i a l'Exrcit Verd durant la Guerra Civil Russa al costat dels menxevics i altres formacions socialistes moderades. La major revolta contra els bolxevics, la Rebelli de Tambov, va ser dirigida per un SR, Alexander Antonov.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186949" title="Eupolem d'Etlia (exrcit rom)" nonfiltered="1954" processed="1947" dbindex="76963">
Eupolem  Eupolemus, Epolemos          ) fou un militar etoli, que va dirigir un dels cossos auxiliars etolis que va servir a l'exrcit del cnsol rom Flamin en la guerra contra el rei Filip V de Macednia. L'esmenta Polibi (Plb. 18.2, 4-Z1.)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186950" title="Eupolem d'Etlia (exrcit etoli)" nonfiltered="1955" processed="1948" dbindex="76964">
Eupolem  Eupolemus, Epolemos          ) fou un militar  etoli que va defensar Ambrcia contra l'exrcit rom de Marc Fulvi el 189 aC (Tit Livi  38.4-10-Z1). Quan els etolis van obtenir la pau dels romans fou portat presoner a Roma junt al general en cap dels etolis Nicander. Desprs desapareix de la histria. Podria ser el general del mateix nom que va servir al costat dels romans amb el cnsol Flamin.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186951" title="Eupolem d'Hipata" nonfiltered="1956" processed="1949" dbindex="76965">
Eupolem  Eupolemus, Epolemos          ) fou  un poltic d'Hipata a Tesslia en el temps que aquesta ciutat era membre de la Lliga Etlia. Era el lder d'un dels partits de la ciutat i va prometre als seus principals adversaris que podien tornar a la ciutat tranquillament i amb seguretat, i quan van tornar els va fer executar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186952" title="Eupolem (escriptor)" nonfiltered="1957" processed="1950" dbindex="76966">
Eupolem  Eupolemus, Epolemos          ) fou un escriptor grec sobre  tctiques i art militar, que s esmentat per Arri i per  Eli en la introducci dels seus propis llibres sobre tctiques militars.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186954" title="Eupolem (historiador)" nonfiltered="1958" processed="1951" dbindex="76967">
Eupolem  Eupolemus, Epolemos          ) fou un historiador grec que va viure vers el segle I aC i va escriure diverses obres sobre histria dels jueus. Flavi Josep l'esmenta i sembla que no parla pas d'un jueu de religi. Els seus ttols son: 

1.                                 ;
2.                           ;
3.                               .


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186955" title="Eupolem (arquitecte)" nonfiltered="1959" processed="1952" dbindex="76968">
Eupolem  Eupolemus, Epolemos          ) fou un arquitecte grec argiu que va construir el gran Hereum de Micenes, desprs de la seva destrucci pel foc el 423 aC. L'estructura fou ornamentada amb escultures representant les guerres entre deus i gegants i la guerra de Troia. L'esmenta Pausnies  (Pausanias. 2.17.3).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186956" title="Setge de Roses (1794)" nonfiltered="1960" processed="1953" dbindex="76969">

	
El setge de Roses va ser mantingut entre el 22 de novembre de 1794 al 3 de febrer de 1795, i va donar la victria al general francs contra l'exrcit espanyol.

Antecedents.
El govern espanyol va declarar la guerra contra la Repblica Francesa el 17 d'abril de 1793 en resposta a l'execuci de Llus XVI de Frana i Maria Antonieta. L'exrcit espanyol, sota el comandament del general Antonio Ricardos van envar el Rossell per Sant Lloren de Cerdans, amb uns 25.000 homes i un centenar de peces d'artilleria, ocupant la ciutat poc defensada d'Arles, i avanant cap a Perpiny per la vall del riu Tec. Desprs d'avanar fins les portes de la ciutat de Perpiny les tropes espanyoles es retiren progressivament fins a les posicions inicials.

Els francesos entren finalment a Catalunya per Sant Lloren de la Muga, on es produeixen diversos combats, fins que es derroten les posicions espanyoles del 17 al 20 de novembre de 1794 en la Batalla del Roure, en la que moren els generals Dugommier i el Comte de la Unin, i els espanyols es desmoralitzen i fugen, i Andrs Torres, el governador del castell de Sant Ferran, rendeix la ciutat de Figueres el 28 de novembre als francesos del general Dominique Catherine de Prignon, deixant la ciutat de Roses allada.

El setge.

Tot i ser abastida de munici i queviures per mar per la marina de Federico Gravina, la ciutat, comandada pel mariscal de camp Domingo Izquierdo va rebre l'ordre d'evaquar la guarnici per via martima el 3 de febrer de 1795.

Consequncies.
El front s'estabilitzaria fins una nova ofensiva de Jos de Urrutia a l'estiu.

Vegeu tamb.
Ciutadella de Roses;

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186957" title="upolis" nonfiltered="1961" processed="1954" dbindex="76970">
upolis  (Eupolis,        ) fou un poeta cmic atenenc, fill de Sospolis, que va pertnyer a la vella comdia. s un dels tres que Horaci distingeix a la seva frase "Eupolis, atque Cratinus, Aristophanesque poetae," i ... " alii quorum prisca comoedia virorum est". Aquest judici s confirmat pel que s coneix d'aquest autor. 

Va iniciar la seva carrera representant el primer drama el 429/428 aC, dos anys abans que Aristfanes que tenia quasi la seva mateixa edat (segons Suides llavors tenia 17 anys per tant hauria nascut el 446/445 aC. La histria ms comuna sobre la seva mort es que fou mort per Alcibades quan anava cap a Siclia, com a represlia per un atac poltic, per es coneixen obres seves produdes desprs de l'expedici siciliana. Una obra esmenta a Aristarc que fou           el 412 aC, es a dir 4 anys desprs de la seva suposada mort. A Suides es diu que va morir a la guerra de l'Hellespont, que segurament seria la batalla de Cinossema (411 aC)  o la d'Egosptams (405 aC). Eli diu que fou enterrat a Egina i Pausnies diu haver vist la seva tomba a Sici. De la seva vida no es coneix res excepte que tenia un gos anomenat Augees, i un esclau anomenat Efialtes.

A Suides es diu que va escriure disset obres i un escriptor annim en dona 14. Se'n conserven ms de 17, encara que algun es dubts. Les 15 segents sembla ser autntiques obres seves:

     ,                          (423 o 422 aC),           (420 aC),       ,      ,        ,        ,         (421 aC, primer premi al festival de Dionisi),         (421 aC),           (425 aC, fou un tercer premi, el primer fou Aristfanes amb   .       .i el segon Crat amb             ),       ,            ,          ,              ,                    ,             , i              .




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186958" title="Eupmpides" nonfiltered="1962" processed="1955" dbindex="76971">
Eupmpides (Eupompidas, ), fill de Dimarc, fou un militar grec, un dels caps que van combatre a Platees durant el setge pels espartans el 429 aC-428 aC. Juntament amb Teanet, un profeta, al hivern del segon any va idear el pla per passar per les lnees del assetjadors; el pla inicialment s'havia previst per tots els assetjats per finalment noms el van poder fer 212 homes sota direcci d'Eupmpides i Teanet.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186959" title="Eupomp" nonfiltered="1963" processed="1956" dbindex="76972">
Eupomp (Eupompus         ) fou un destacat pintor grec de Sici contemporani de Zeuxis d'Heraclea, Parrasi, i Timantes, i mestre de Pmfil (que fou mestre d'Apelles de Colof). Fou molt estimat al seu temps i va canviar l visi dels ciutadans sobre les escoles d'art. Abans existien l'escola Helldica i l'escola Asitica, per amb Eupomp van nixer l'escola Sicinica i l'escola tica, aquesta darrera dirigida per Apollodor. Quan Lisip, al comenament de la seva carrera, li va preguntar quin pintor havia d'agafar com a model, li va respondre que havia d'imitar a la naturalesa i no als artistes. Noms s'esmenta com obra seva un guanyador en uns jocs portant la palma.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186960" title="Euprepes" nonfiltered="1964" processed="1957" dbindex="76973">
Euprepes fou un conductor de carros de carreres rom, que tenia el record de victries (un total de 782, un nombre major que cap altra corredor fins al seu temps). Caracalla el va fer matar el 211 aC perqu corria amb un colors que no eren els afavorits per l'emperador (que era seguidor dels blaus).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186961" title="Gran Premi d'Itlia del 1991" nonfiltered="1965" processed="1958" dbindex="76974">
Resultats del Gran Premi d'Itlia de Frmula 1 de la temporada 1991 disputat al circuit de Monza el 8 de setembre del 1991. 



 Resultats .






 Altres .

 Pole:   Ayrton Senna   1: 21. 114;
 Volta rpida:  Ayrton Senna   1: 26. 061 a la volta 41;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186964" title="Professor Frink" nonfiltered="1966" processed="1959" dbindex="76975">
El professor John Nerdelbaum Frink, Jr , ms conegut com Professor Frink o Profesor Brinco (a Hispanoamrica), s un dels personatges de la popular srie de dibuixos animats Els Simpson. Tamb va aparixer en l'un captol de Futurama.

Informaci general.

El professor Frink ocupa el paper d'un cientfic excntric que quan era adolescent estava desinteressat de la cincia per complet. El seu pare era cientfic, i va morir en una expedici cientfica. 

En els captols de les ltimes temporades s'ha vist major participaci d'aquest personatge, i fins i tot hi ha un captol dedicat exclusivament a ell. En aquest episodi Lisa ajuda al Professor Frink a retrobar-se amb el seu pare. El professor Frink reviu el seu pare (a l'estil de Frankenstein) en el seu laboratori i desprs intenta estrnyer la seva relaci, la qual cosa no dna resultat. En aquest episodi se li lliura el Premi Nobel de Fsica mentre que el seu pare assassina a altres cientfics per a utilitzar els seus cervells i posseir aix ms intelligncia.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186965" title="Marin Preda" nonfiltered="1967" processed="1960" dbindex="76976">
Marin Preda (5 d'agost 1922 - 16 maig 1980) fou un escriptor romans, considerat un dels ms importants autors en llengua romanesa de la segona meitat del segle XX.  

Preda va nixer a la provncia romanesa de Teleorman, dins d'una famlia pagesa. Va cursar els seus estudis de primria a l'escola del poble, destacant-se com un alumne brillant. L'any 1940 es traslladava a Bucarest i en poc temps es convertia en articulista de la revista "Timpul" (en catal El Temps).


L'any 1943 publicava el seu primer relat anomenat "Calul" (en catal "El cavall") i el llegia a un dels ms prestigiosos cercles literaris del moment a la capital romanesa que dirigia Eugen Lovinescu. Aquest relat fou posteriorment incls en el seu primer volum de debut, editat l'any 1948 sota el nom de "ntlnirea din p mnturi" (en catal "La trobada de les terres").

El mateix any 1943 fou cridat a servir a l'exrcit romans, que en aquells moments lluitava al costat de les tropes de l'Eix. Les tropes romaneses estaven participant activament a la Batalla de Stalingrad al costat de l'Alemanya de Adolf Hitler. A l'agost de 1944 Romania trencava el seu pacte amb Alemanya i li declarava la guerra, signant la pau amb els Aliats. Tots aquests esdeveniments Marin Preda els va viure en primera persona, ja que com a militar de lleva va viure tot un seguit d'experincies que posteriorment recollirien les seves novelles. 

Finalment l'any 1945 Preda termin el seu servei militar i es reincorpor a la vida civil, comenant a treballar com a articulista al diari "Romnia Liber " (en catal "Romania Lliure"), i posteriorment a partir de l'any 1948, com a editor a la revista "Via a Romneasc " (en catal "Vida Romanesa"). L'any 1949 publicava la seva segona novella "Ana Ro cule " i tres anys ms tard  la tercera, "Desf  urarea" (en catal "Desenrotllar"). 

Per sense cap mena de dubte el seu xit i reconeixement com a escriptor li va arribar arran de la publicaci de la seva obra ms coneguda "Morome ii" (en catal "Els Moromete") l'any 1955 on parla de la vida d'una  famlia rural romanesa i com la seva vida i el seu mn es van transformant amb els canvis poltics que es van produint a Romania, canvis que als que primer sn aliens per que acabaran arribant a aquest medi rural. Aix poc a poc arriben les notcies al voltant de la caiguda de la Monarquia i l'arribada del comunisme a Romania. Morome ii fou ben rebuda tant per la crtica com pel pblic i l'any 1956 va rebre el Premi de Literatura Estatal de Romania. 

L'any 1956 va escriure "Ferestre ntunecate" (en catal "Finestres fosques"), tres anys ms tard, 1959, "ndr zneala" (en catal "L'atreviment") i l'any 1962 escrivia "Risipitorii" (en catal "Els malgastadors").

L'any 1965 Marin Preda era elegit vicepresident de la "Uniunea Scriitorilor" (en catal Uni d Escriptors), una mena d'agrupaci de tots aquells escriptors romanesos que podien publicar els seus treballs ja que tots ells seguien els principis establerts pel rgim comunista romans. 

Preda public l'any 1967 la segona part de "Morome ii" (en catal "Els Moromete") i un any ms tard "Intrusul" ("El intrs"). L'any 1970 fou nomenat director de la revista "Cartea Romneasc " (en catal "Carta Romanesa"), responsabilitat que mantingu fins a la seva mort. Dos anys ms tard publicava dues noves novelles ms, "Imposibila ntoarcere" (en catal "Impossible tornar") i "Marele singuratic" (en catal "El gran solitari"), a ms de reeditar un any ms tard "ntlnirea din p mnturi". L'any 1974 rebia un altre reconeixement a la seva obra i la seva aportaci a la llengua i cultura romanesa quan era nomenat membre de l'Acadmia Romanesa. Un any ms tard tornava a publicar una altra obra, "Delirul" (en catal "El deliri") i l'any 1977 "Via a ca o prad " (en catal "La vida com un saqueig").

Pel qu fa la seva vida personal l'any 1954 es casar amb Aurora Cornu, de la que es divorcia l'any 1959. Posteriorment es casa amb Eta Vexler, per aquesta fou expulsada de Romania i es va refugiar a Frana, no tornant-la Preda a veure mai ms. Ms tard s cass amb la seva tercera dona, Elena, amb la que tingu dos fills, Nicolae i Alexandru. 

L'any 1980 public la que seria la seva darrera obra i tamb una de les ms conegudes i compromeses "Cel mai iubit dintre p mnteni" (en catal "El ms estimat d'entre els terrcoles"), on feia una forta crtica al regim comunista romans, motiu pel qual, desprs de la seva publicaci, sorprenentment la censura comunista no va oposar-se a la publicaci del llibre, estant aquest unes quantes setmanes al mercat. Per finalment les autoritats romaneses decretaren la retirada del llibre del mercat, aix com la confiscaci de tots aquells exemplars que es trobaven a les universitats, biblioteques i llibreries. 

El 16 de maig 1980 Marin Preda moria en estranyes circumstncies. Segons la versi oficial Preda hauria mort com a causa d'una deficincia respiratria mentre estava a la residncia d'escriptors existent al Palau de Mogo oaia. Rpidament varen circular molts rumors i versions sobre la seva mort, aix mentre uns apuntaven que Preda hauria mort asfixiat pels seus propis vmits degut a un estat de borratxera extrem, altres apuntaven que havia mort assassinat pel rgim comunista. En aquest sentit s'ha de dir que algunes de les persones que haurien vist el cos de Marin Preda abans del seu enterrament apunten que aquest tenia una ferida de bala al cap i que aquest hauria estat un assassinat emmascarat pel rgim comunista romans. El seu germ Saie Preda defensa que Marin Preda fou assassinat per la Securitate Statului (en catal Seguretat de l'Estat). En tot cas el dossier personal que la Securitate tenia sobre Marin Preda va desaparixer dels arxius de la Securitate i encara avui en dia les causes de la mort de Preda son desconegudes, tot i que s ms probable que fora una vctima del rgim comunista romans.

 Principals obres .

1948 - ntlnirea din p mnturi ("La trobada de les terres") ;
1949 - Ana Ro cule ;
1952 - Desf  urarea ("Desenrotllar") ;
1955 - Morome ii ("Els Moromete") ;
1956 - Ferestre ntunecate ("Finestres fosques") ;
1959 - ndr zneala ("L'atreviment") ;
1962 - Risipitorii ("Els malgastadors") ;
1967 - Morome ii ("Els Moromete"), segona part ;
1968 - Intrusul ("El intrs") ;
1972 - Imposibila ntoarcere ("Impossible tornar") ;
1972 - Marele singuratic ("El gran solitari") ;
1973 - ntlnirea din p mnturi, segona edici ;
1975 - Delirul ("El deliri") ;
1977 - Via a ca o prad  ("La vida com un saqueig") ;
1980 - Cel mai iubit dintre p mnteni ("El ms estimat d'entre els terrcoles");








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186969" title="Disco Stu" nonfiltered="1968" processed="1961" dbindex="76977">
Disco Stu s un personatge de la srie animada Els Simpson creada per Matt Groening. Stu s un aficionat a la msica disco, es caracteritza per parlar sempre en tercera persona sobre si mateix. La seva veu en la versi original, la hi donava Phil Hartman per desprs com els productors necessitaven un canvi en el personatge Phil no va poder modificar la seva veu com necessitaven i llavors Hank Azaria va prendre el seu lloc. 

Informaci general.

Disco Stu s un personatge secundari dintre de la trama d'Els Simpson, la seva primera aparici va ser a l'episodi Two Bad Neighbors de la temporada 7, quan la famlia Simpson estava venent coses del de garatge i Disco Stu an a comprar. En aquest episodi Marge i Homer van anar a l'tic a veure que podien vendre, Marge troba una vella jaqueta de Homer amb la inscripci Disco Stu, quan Marge va preguntar que era aix Homer va dir En realitat vaig voler posar Disco Stud  per se'm va acabar l'espai, quan la hi intenten vendre a Disco Stu aquest contesta Disco Stu no anuncia. Posteriorment va seguir apareixent per sempre com personatge secundari de les escenes o fent petits monlegs, tots en tercera persona. 

A l'episodi How I Spent My Strummer Vacation de la temporada 14, l'hi veu per la televisi, per una cmera oculta en un taxi, sortint de la discoteca i parlant amb el taxista sobre que en realitat no li agrada la msica (mentre deixa de parlar en tercera persona), diu que en realitat va a ballar noms per a quedar b i ser distint dels altres. 

A l'episodi There's Something About Marrying de la temporada 16, es revela que Disco Stu va ser el quart esps de Selma Bouvier.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186970" title="Castellar (Aguilar de Segarra)" nonfiltered="1969" processed="1962" dbindex="76978">
Castellar s una entitat de poblaci del municipi d'Aguilar de Segarra a la dreta de la riera de Rajadell i a la confluncia d'aquesta amb la de Grevalosa. Al segle XIX formava municipi amb les quadres de les Coromines, Puigfarners i Seguers i el santuari de Cdolrodon.

El seu edifici principal s el castell de Castellar, l'esglsia i la rectoria estan situades en un flanc del tur del castell amb qui formen un conjunt monumental del qual destaca la silueta del campanar.

El comtat de Castellar fou concedit el 1707 per Carles III a Francesc d'Amat-Grevalosa i de Planella, bar de Castellar (comtat de Sant Miquel de Castellar, des del 1923).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186972" title="Anna Maria Biruls i Bertran" nonfiltered="1970" processed="1963" dbindex="76979">

Anna Maria Biruls i Bertran ( Girona 1954 ) s una poltica i directiva empresarial catalana que fou nomenada Ministra de Cincia i Tecnologia durant el segon govern de Jos Mara Aznar.

Biografia.
Va nixer el 28 de juny de 1954 a la ciutat de Girona. Va estudiar cincies econmiques a la Universitat de Barcelona, ampliant posteriorment els seus estudis a la Universitat de Berkeley dels Estats Units d'Amrica.

s membre del Cercle d'Empresaris i de la junta del Cercle d'Economia de Barcelona. 

Activitat professional.
Va iniciar la seva activitat professional al Departament d'Indstria de la Generalitat de Catalunya, esdevenint Directora General del Centre d'Informaci i Desenvolupament Empresarial (CIDEM), Directora General de Promoci Comercial, Presidenta del Consorci per a la Promoci Comercial de Catalunya (COPCA), entre d'altres, sota les ordres del Director General d'Indstria de la Generalitat, Josep Piqu i Camps.

L'any 1997 abandon el seu crrec de Secretria General del Banc de Sabadell per ser nomenada Directora General de Retevisin, des de la qual va dirigir el procs d'expansi de l'operador de telecomunicacions, mitjanant la vertrebraci de la companyia a travs de les seves filials "Retevisin Mvil" (telefonia mbil), "Onda Digital" (televisi digital terrestre) i "Retevisin Interactiva" (serveis d'internet)

Activitat poltica.
Sense afiliaci poltica a cap partit fou nomenada Ministra de Cincia i Tecnologia en la formaci del segon govern de Jos Mara Aznar l'any 2000. Ocup aquest crrec fins el 10 de juliol de 2002, moment en el qual fou substituda pel seu mentor Josep Piqu.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186976" title="Les Coromines (Aguilar de Segarra)" nonfiltered="1971" processed="1964" dbindex="76980">
Les Coromines s una entitat de poblaci d'Aguilar de Segarra.

El seu edifici principal s la capella de Santa Maria de les Coromines.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186977" title="Ramon Monton i Lara" nonfiltered="1972" processed="1965" dbindex="76981">
Ramon Monton i Lara (Sabadell, 1959) s un traductor i escriptor catal. 

Es dedica a la traducci (de l'alemany i l'angls) des del 1988. Entre altres autors, ha tradut Elias Canetti, Robert Musil, Michael Ende, H.J.Ch. von Grimmelshausen, Bertolt Brecht, Robert Walser, Gore Vidal, Ford Madox Ford, E.T.A. Hoffmann, Joseph von Eichendorff, Ingo Schulze, Franz Werfel, Stefan Zweig, Cornelia Funke, Rebecca Miller, Hans Fallada i Orhan Pamuk.

Com a escriptor, ha publicat set reculls de contes (Inversemblances i fantasies, Els contes del llop, Histries d amor i dissoluci, El silenci de les sirenes, La revolta dels moribunds, La ptria dels coribants i L encanteri), un de poesia (Die Blumen sind blau), una novella, El nybit, i un llibre d assaig poltic, El cansament del resistencialisme. Ha rebut diversos guardons, el ms important dels quals s el Premi de la Crtica "Serra d'Or" del 2004 per la seva novella El nybit. A ms, collabora habitualment en la revista Llengua Nacional.

Enllaos externs.
Bloc personal;
Informaci de l'Associaci d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC);
Revista Llengua Nacional;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186978" title="Matrimoni morgantic" nonfiltered="1973" processed="1966" dbindex="76982">
El matrimoni morgantic s aquell realitzat entre dues persones de rangle social desigual (noble i plebeu) en el qual es prev que el cnjuge i qualsevol fill d'aquesta uni hereti o obtingui els ttols, privilegis i propietats del noble. Principalment es realitza entre un noble i una plebea, o a l'inversa encara que aquests ltims sn casos poc comuns ja que generalment les dones no hereten o reben ttols i privilegis. 

En aquesta forma de matrimoni cada cnjuge (generalment) mant el seu estat original, als fills nascuts d'aquest matrimoni se'ls coneix com fills morgantics i per a efectes legals sn considerats fills legtims. El cas ms conegut en la histria d'Espanya recent s el matrimoni morgantic i secret de la regent, vdua de Ferran VII, Maria Cristina de Borb-Dues Siclies amb el sergent Agustn Fernando Muoz y Snchez, Duc de Rinsares, (Tarancn, 4 de maig de 1808 - Le Havre, 13 de setembre de 1873), militar espanyol, de la uni del qual van tenir set fills. Altres casos coneguts en la histria han estat el de l'arxiduc Francesc Ferran d'ustria i el del gran duc Mikhail Romanov.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186981" title="Rebelli de Tambov" nonfiltered="1974" processed="1967" dbindex="76983">
La Rebelli de Tambov de 1919 1921 va ser un dels majors aixecaments de la pagesia contra els bolxevics durant la Guerra Civil Russa. Fou dirigida per un antic membre del Partit Social-Revolucionari, Alexander Antonov, pel que el moviment seria conegut ms tard en la histria sovitica com la Antonovixtxina (            ). 

Es va desencadenar a causa de la cruenta poltica del comunisme de guerra. L'aixecament es va produir en els territoris de l'blast (regi russa) de Tambov i en part de l'blast de Voronezh. Una caracterstica distintiva d'aquesta rebelli, entre moltes altres del moment, va anar que va estar comandada per una organitzaci, la Uni de Camperols Treballadors (Soiuz Trudovikh Krestian), dirigida pel propi Antonov. La serietat de l'aixecament va obligar a crear la Comissi Plenipotenciaria del Comit Executiu Central Rus del Partit Bolxevic per a la Liquidaci del Bandidatge en la Provncia de Tambov.

La rebelli va ser aixafada per unitats de l'Exrcit Roig dirigides per Mikhail Tukhatxevsky. La coordinaci poltica de les operacions contra la rebelli va estar dirigida per Vladimir Antonov-Ovseenko. El fams mariscal Georgui Zhukov va obtenir la seva primera condecoraci combatent als rebels. La insurrecci fou de tal magnitud que calgu manar 30.000 soldats per a sufocar-la. L'exrcit va emprar artilleria i trens armats per a combatre als camperols rebels. Fins i tot, sovint es van emprar armes qumiques. Es van emplaar diversos camps de concentraci, on es va dur als familiars dels insurgents en qualitat d'ostatges. La rebelli es va haver apaivagat parcialment en 1921. Antonov va ser assassinat en 1922 en intentar arrestar-lo. 
 Veure tamb . 
Rebelli de Kronstadt;
Guerra Civil Russa ;
Revoluci Russa;

Enllaos externs.

  Programa de la Uni de Camperols i Treballadors ;
  Antonovshchina: una abundncia de documents histrics;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186983" title="Juan Costa Climent" nonfiltered="1975" processed="1968" dbindex="76984">

Juan Costa Climent (Castell de la Plana, Pas Valenci 1965) s un poltic valenci que fou nomenat Ministre de Cincia i Tecnologia durant el segon govern de Jos Mara Aznar. 

Biografia.
Va nixer el 10 d'abril de 1965 a la ciutat valenciana de Castell de la Plana, fill de Mara Dolores Climent del Pino i germ de Ricardo Costa Climent. Va estudiar dret a la Universitat de Navarra i s'especialitz en l'assessorament jurdic d'empreses.

Activitat poltica.
Membre del Partit Popular, en les eleccions generals de 1993 fou escollit diputat al Congrs per la provncia de Castell, crrec que ha repetit en les eleccions de 1996 i 2000. El maig de 1996 renunci a la seva acta de diputat per esdevenir Secretari d'Estat d'Economia i Hisenda en el primer govern de Jos Mara Aznar, i el maig de l'any 2000 novament renunci al seu esc per esdevenir Secretari d'Estat de Comer i Turisme. El 4 de setembre de 2003 fou nomenat Ministre de Cincia i Tecnologia en substituci de Josep Piqu i Camps, que abandon aquest crrec per ser el candidat del PP a les eleccions al Parlament de Catalunya d'aquell any.

Novament escollit diputat per la provncia de Castell en les eleccions generals de 2004 renunci al seu esc a finals d'aquell any per esdevenir conseller del Fons Monetari Internacional (FMI) a petici de Rodrigo Rato Figaredo.  













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186985" title="Resident Evil" nonfiltered="1976" processed="1969" dbindex="76985">

Resident Evil (conegut al Jap com ) s una srie de videojocs d'horror de supervivncia, cmics, novelles, dues pellcules de Hollywood (amb un ter sota producci), i una varietat de colleccionables, incloent-hi diagrames d'acci, guies de joc i publicacions. Desenvolupat per Capcom i creat per Shinji Mikami, la srie de jocs ha estat fortament influda per les pellcules de mort de George A. Romero, aix com el de Alone in the Dark en la srie Fosca de jocs de PC. N'han venut uns 30 milions de cpies a partir del febrer de 2006. A partir del 2007, hi ha sis videojocs de la srie (incloent-hi remakes), i estan en procs de creaci el 7 i el 8 ( i )

 Histria .

 El Resident Evil original feia el seu debut el 1996 per la Sony PlayStation. Va aconseguir molts fans i van tenir un bon nivell de vendes, conduint a la producci de dues continuacions immediates, el Resident Evil 2 al 1998 i Resident Evil 3: Nemesis al 1999, els dos tamb per la PlayStation. Un joc de Resident Evil s'alliberava per la Sega Saturn i el joc del Resident Evil 2 s'alliberava per al Nintendo 64. A ms a ms, els tres s'alliberaven per a Windows. El quart joc en la srie, Resident Evil: Code Veronica, era desenvolupat per la Sega Dreamcast i s'alliberava al 2000 (seguit pels jocs 2 i 3). Les versions de PlayStation 2 i de GameCube arribaven tard produt en forma d'una versi actualitzada titulada: .

Malgrat anuncis anteriors que el prxim joc de srie s'alliberaria per al PlayStation 2 (la srie de Devil May Cry) el creador de la srie i el productor Shinji Mikami decidia per fer la srie exclusivament per a Nintendo GameCube. Els tres prxims jocs en la srie: un remake de RE original, RE 0 i RE 4, eren exclusius de Gamecube. A ms a ms, la consola rebia jocs de les seqeles de Resident Evil prvies que originalment apareixien en el PlayStation i Dreamcast. El remake del RE 0 s'alliberava al 2002. Malgrat aquest acord exclusiu entre Capcom i Nintendo, Capcom alliberava uns quants spinoffs per PS2 que no era part de la srie principal. Finalment, Capcom alliberava la versi de GameCube del RE 4 el 2005. Una versi de PlayStation 2 va ser anunciada ms tard, la qual cosa llanava ms tard el mateix any amb trets addicionals. Un joc per Windows s'alliberava el maig de 2007, mentre una versi Wii amb els trets extres del joc de PS2 i controls sensibles al moviment va ser alliberat el 19 de juny, 2007.          

 Spin-Offs . 

 A ms a ms de les principals continuacions de la srie, Capcom tamb ha produt diversos spinoffs de Resident Evil que serveixen d'histries al costat de la lnia histrica principal.

Hi ha una trilogia compatible amb la G-Con (Pistola per a videojocs) jocs de pistoles, coneguts com la srie de Supervivent de Pistola al Jap. La trilogia consta de:
Resident Evil: Supervivent (2000, PlayStation/PC), ;
Resident Evil: Supervivent 2 Code: Veronica (2001, Arcade/PlayStation 2)  ;
Resident: Dead Aim (2003, PlayStation 2).

Resident Evil Outbreak s un joc on-line per la PlayStation 2 alliberat el 2004, L'acci passa a la ciutat de Raccoon City al mateix temps que Resident Evil 2 i Resident Evil 3: Nemesis. Van ser seguits per una nica seqela, Resident Evil Outbreak: File#2.

Resident Evil Gaiden s un joc d'aventura i d'acci per la Gameboy Color el Joc presenta un sistema de combat d'estil de RPG. Va ser creat per la ara difunta companyia britnica M4. El joc s una no cannica histria que protagonitzen Leon S. Kennedy i Barry Burton, 

Alguns jocs han estat alliberats per que sigui compatibles, per els jocs per a mbil de Resident Evil noms es comercialitzen al Jap i als Estats Units.

 Jocs .

Principals de la srie
 
Resident Evil (1996) (PlayStation, PC, Sega Saturn, GameCube, Nintendo DS);
Resident Evil 2 (1998) (PlayStation, PC, Game.com, Nintendo 64, Dreamcast, GameCube) ;
Resident Evil 3: Nemesis (1999) (PlayStation PC, Dreamcast, GameCube) ;
Resident Evil Code: Veronica (2000) (Dreamcast PlayStation 2, GameCube) ;
Resident Evil Zero (2002) (GameCube);
Resident Evil 4 (2005) (GameCube, PC, PlayStation 2, Wii) ;


SPIN-OFFS
 
Resident Evil: Survivor (2000) (PlayStation/PC) ;
Resident Evil: Survivor 2 Code: Veronica (2001) (Arcade/PlayStation 2) ;
Resident Evil Gaiden (2001) (Game Boy Color) ;
Resident Evil: Dead Aim (2003) (PlayStation 2) ;
Resident Evil Outbreak (2004) (PlayStation 2) ;
2 (2005) (PlayStation 2) ;
Resident Evil Confidential Report (2006) (Telfon mbil) ;

 Prximes Estrenes  .

Resident Evil: Umbrella Chronicles (Wii);

 Planificat per al 2007, l'Umbrella Chronicles joc de primera persona on es recorren escenaris dels jocs de la historia principals. El joc reconstruir la histria de la Corporaci d'Umbrella, en el joc es troben amb molts dels misteris darrere la corporaci. El captol nou ja disposa de triler i s exclusiu de Wii.

Resident Evil 5 (PS3, Xbox 360);

s un joc que segueix la srie principal dels RE aquests cop per a XBOX 360 i PS3, els directors de Capcom volen tenir diferents jocs per a diferents plataformes per aix no sortir per a la Wii, respecta la trama del joc passar en un poblat semblats als de l'frica negre i sembla que el poblat est infectat per un virus estrany, el mode de joc s semblant al de RE 4  i t un gran qualitat grfica, s'estrenar al 2008.

 Pellcules .

Actualment hi ha 2 pellcules de la srie de Resident Evil, amb una tercera que actualment es troba en producci, les pellicules han estat escrites per Paul W. S. Anderson, totes 3 pellcules passen al voltant del fets de Raccon City que va ser infectada pel Virus-T creat per la corporaci Umbrella

Les 3 pellcules sn:

Resident Evil (2002);
Resident Evil: Apocalypse (2004);
Resident Evil: Extincion (2007);

 Altres .

La saga de Resident Evil a ms a ms de jocs i pellcules tamb t novelles amb un total de 7, i tamb t cmics relacionats amb la saga.

 Enllaos externs .
  Web oficial de Resident Evil;
  Web oficial de Biohazard ;
  La saga Biohazard/Resident Evil al web de MobyGames;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186986" title="(49) Pales" nonfiltered="1977" processed="1970" dbindex="76986">
Pales s l'asteroide nm. 49 de la srie, descobert per en Hermann Mayer Salomon Goldschmidt (1802-66) el 19 de setembre del 1857 a Pars. s un asteroide gran i fosc del cintur d'asteroides o cintur principal.

S'anomen Pales per la deessa dels pastors de la mitologia romana.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186988" title="Castell d'Aguilar de Segarra" nonfiltered="1978" processed="1971" dbindex="76987">
El castell d'Aguilar est situat al tur del cementiri vell del municipi d'Aguilar de Segarra, al Bages.

Les niques restes que es conserven sn uns fragments de mur fets amb carreus ben tallats no gaire lluny de l'esglsia de Sant Andreu. L'aspecte actual s de desolaci desprs de la destrucci de l'esglsia durant la guerra civil. Acabada la guerra, es va construir l'esglsia nova de Sant Andreu, inaugurada l'abril de 1949.

Histria.

El tur, a part d'un excellent mirador sobre el pla d'Aguilar, fou un lloc estratgic en temps de guerra. Aix, l'origen del castell se situa en el sistema defensiu emprat a la Segarra en la lluita contra els sarrans al segle X.

El castell d'Aguilar s documentat ja el 983. En foren senyors els Cervera durant els segle XI i XII. Avanat el segle XIV, el paborde de la cannica de la Seu de Manresa n'adquir la jurisdicci al rei Pere III.

L'edifici va ser declarat B Cultural d'Inters Nacional l'any 1949.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186991" title="Barney Gumble" nonfiltered="1979" processed="1972" dbindex="76988">
Barnard "Barney" Gumble  s un personatge de la srie animada Els Simpson. La seva veu original s feta per Dan Castellaneta.

 Informaci general . 
Barney Gumble s la satiritzaci del tpic alcohlic que passa gaireb tot el dia bevent. La seva veu s bastant grotesca producte del seu alcoholisme. Passa bona part de la seva vida a la Taverna de Moe on de vegades s'ha quedat dormit producte de la borratxera. La seva llar s un departament brut i molt poc moblat. 

Barney s meitat polons i meitat noruec. El seu pare, Arnie Gumble va morir en 1979 en un accident durant una desfilada al costat de Sheldon Skinner, Iggy Wiggum, Etch Westgrin, Charles Montgomery Burns i Griff McDonald, tots pertanyents als Hellfish (peixos de l'infern), l'esquadr ms bellics de la segona companyia ms bellicosera de la Segona Guerra Mundial comandats per Abraham Simpson, pare de Homer Simpson. La seva mare, de qui mai es comenta el seu nom, s emprada del Govern dels EUA com a comandant del lloctinent.

 Personalitats . 
Barney t molta predisposici per a ajudar als altres, com per exemple a l'episodi $pringfield (Or, How I Learned to Stop Worrying and Love Legalized Gambling) quan Marge Simpson estava completament abstreta jugant a una mquina, Maggie se li escapa per tot el Casino i Barney la troba just abans que l'ataqus un tigre de circ i se la retorna a Marge tot dient-li: "Marge tingues mes cura que un cavall ha estat a punt de mossegar el teu fill Bart". En un altre episodi quan Moe incendia la seva taverna per a cobrar els diners del segur tant ell com Homer Simpson es desmaien dins del bar i Barney els savla (no sense abans haver posat fora de perill dos barrils i dos paquets de cervesa). 

Al captol Mr. Plow, en qu Homer compra un llevaneus i comena el seu propi negoci, veiem que Barney rpidament nota que s bon treball, comprant-se la seva prpia i fa el mateix treball per sota el nom de Plow King. Barney li treu tots els clients a Homer sense importar-li que sigui un dels seus millors (i nics) amics.

 Talent . 
D'altra banda Barney (igual que diversos personatges de la srie) s tot una incgnita, de primera impressi un podria pensar que no t cap talent especial, per en la temporada 5 a l'episodi Homer's Barbershop Quartet aquesta idea queda totalment refutada. En aquest episodi Homer conta a Bart i Lisa la histria del seu grup anomenat The Be Sharps en el qual un dels integrants (i el de millor veu) era Barney, que fou integrat al grup desprs que el cap de policia Clancy Wiggum fos expulsat del grup. Barney fou descobert en la taverna mentre cantava en el sl del bany buscant una moneda. Aquest talent es reafirma en l'episodi A Star is Burns quan presenta un curt que tracta sobre la seva borratxera, el jurat queda impressionat perqu era realment una obra d'art

L'episodi en qu Homer era artista, aquest li paga a Moe amb un autgraf i, veient aix, Barney li diu a Moe que si li pot pagar amb un dibuix, per Moe es nega. Quan es mostra el dibuix s'observa que era una veritable obra d'art.

 Cervesa . 
L'origen del seu alcoholisme s bastant difs al principi i a mesura que es crearen ms episodis es donaren diverses teories. En les primeres temporades no es parlava del tema, per desprs en un episodi Homer li diu a Barney que ell s el seu millor amic, i en aquest moment apareix una imatge del passat en qu se'ls veu a ambds d'adolescents a punt d'ingressar a la Universitat de Harvard. Mentre compartien l'habitaci Homer li dna una cervesa perqu Barney la provi, en un comenament no volia per desprs va accedir dient "B, per solament un glop". Finalment es begu tota la llauna i a partir d'aqu (almenys segons aquesta versi) va comenar la malaltia de Barney. Una altra versi s degut al fet que la seva nvia el deixa per anar-se de la ciutat a estudiar periodisme. En altre episodi es mostra que el pare de Barney tamb era alcohlic i desprs de la seva mort Barney es va tirar a la beguda.

 Sobrietat . 
A l'episodi Days of Wine and D'oh'ses de la temporada 11, Moe li regala un curs per a ser pilot d'helicpter pensant que no l'anava a fer donada la seva malaltia. Barney acudeix a Alcohlics Annims i deixa enrere la cervesa. Pel fet d'aprendre a pilotar helicpters va poder, al costat de Homer, salvar a Bart i Llisa d'un incendi forestal. Finalitzant la temporada 15 torna al seu estat original d'alcohlic, no obstant aix en la temporada 16 torna als controls del seu helicpter totalment sobri, per desprs torna a la cervesa. Les constants anades i vingudes de la seva malaltia mostren clarament la seva voluntat per superar-se.

 Treballs . 
Els treballs de Barney foren:
Treball al costat del seu oncle Al Gumble a la bolera Bowl-a-Rama. ;
Mariner. ;
Conductor de llevaneus Plow King. ;
Astronauta al costat de Homer. ;
Emprovador de productes rars. ;
Promotor d'una botiga de roba de nadons, treball que ocupava vestit solament amb un bolquer.
Va treballar en altres botigues.

 Trivia . 
Segons Matt Groening el nom "Barney Gumble" s una pardia del nom "Barney Rubble", l'amic d'en Fred Picapedra de la srie Els Picapedra. ;
Se l'ha vist prenent estranys lquids com verns i fluid de frens sense efecte secundari aparent. Potser a causa de la seva resistncia a l'alcohol. ;
En la taverna de Moe es va barallar amb Joe Frazier amb qui va acabar perdentnt. Per en altre episodi va guanyar a Wade Boggs desprs d'una discussi sobre qui va ser el millor primer ministre d'Anglaterra: Boggs preferia a Pitt the Elder i Barney a Lord Palmerston. ;
En el primer episodi de la srie moderna Simpsons Roasting on an Open Fire quan Barney treballava en la botiga Santa li va donar un consell a Homer sobre quin gos triar en la carrera. ;
Matt Groening va dir que en el gui original, Barney anava a ser el ve de junt d'Homer.
Regularment fa aportaments al banc d'esperma de Springfield.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186993" title="Guillem de Montserrat" nonfiltered="1980" processed="1973" dbindex="76989">
Guillem de Montserrat (Tarragona, segona meitat segle XV - ?), fou un jurista i escriptor catal en llengua llatina.
Biografia. 
L'any 1497 estudi a Pars.

Va mantenir una gran amistat amb el cardenal Guido de Rochefort. A causa d'aix, s'ocup de la Pragmtica Sanci donada per Carles VII de Frana l'any 1438, relativa a les llibertats de l'esglsia francesa.

Obres.

Comentarium super pragmatica sanctione (Pars 1666);
De successione Regnum Galliae (Li 1519).

Referncies.



Bibliografia.

Maringela Vilallonga, La literatura llatina a Catalunya al segle XV. Repertori bio-bibliogrfic (1993, ISBN 978-84-7256-930-0).
Flix Torres Amat, Memorias para ayudar a formar un diccionario crtico de los escritores catalanes, Barcelona, 1836.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186995" title="Guillem Morell" nonfiltered="1981" processed="1974" dbindex="76990">
Guillem Morell (segle XV), fou un poeta catal en llengua llatina.
Biografia. 

Noms se sap que va escriure un recull d'himnes en llengua llatina, que va acabar l'any 1404.

Obres.

Expositio siue ecphasis hymnorum tam de tempore quam de sanctis quibus Ecclesia per anni circulum utitur (manuscrit a la Biblioteca del Monestir de l'Escorial);

Referncies.



Bibliografia.

Maringela Vilallonga, La literatura llatina a Catalunya al segle XV. Repertori bio-bibliogrfic (1993, ISBN 978-84-7256-930-0).
Flix Torres Amat, Memorias para ayudar a formar un diccionario crtico de los escritores catalanes, Barcelona, 1836.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="186999" title="Guillem Pabord" nonfiltered="1982" processed="1975" dbindex="76991">
Guillem Pabord (nascut a Areny de Noguera (Alta Ribagora), segona meitat del segle XIV - mort a Lleida desprs de 1456), fou un jurista i escriptor catal en llengua llatina.
Biografia. 

Realitz els seus estudis a la Universitat de Lleida, d'on desprs fou professor.

Fou un jurista de reputaci en el seu temps.

Obres.

De pace et treuga ad consiliarios et probos homines Barcinonenses et al Gaufridum de Ortigis, cancelarium regentem.

Glossae super uariis usaticis simili modo, et de iurisdictione regia et de nominibus Baronum Cataloniae, de processu pacis et treugae Barcinone et de constitutionibus Cathaloniae ...;
An terratenentes teneantur contribuere in quaestiis exactionibus et aliis muneribus cum incolis illius ciuitatis uilli uel loci in cuius territorio terrae possident.;
An Ioannis Sulla et alii uassalli prescribant contra in questibus et communibus et aliis exactionibus.;


Referncies.



Bibliografia.

Maringela Vilallonga, La literatura llatina a Catalunya al segle XV. Repertori bio-bibliogrfic (1993, ISBN 978-84-7256-930-0).
Flix Torres Amat, Memorias para ayudar a formar un diccionario crtico de los escritores catalanes, Barcelona, 1836.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187000" title="Fillpode" nonfiltered="1983" processed="1976" dbindex="76992">

Els fillpodes (Phyllopoda) formen una de les dues subclasses de crustacis de la classe Branchiopoda. Est dividida en dos ordres:
 Els notostracis (Notostraca) G. O. Sars, 1867;
 Els diplostracis (Diplostraca) Gerstaecker, 1866;

 Enllaos externs .
 Fauna Europea: Phyllopoda;
 Animal Diversity: Phyllopoda;
 ITIS: Phyllopoda;
 NCBI: Phyllopoda;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187001" title="Antoni Maria de Font i de Boter" nonfiltered="1984" processed="1977" dbindex="76993">
Antoni Maria de Font i de Boter (Barcelona, Barcelons, 1860-1894) va sser un hisendat que va posseir una gran biblioteca, s'especialitz en literatura clssica i en la finca anomenada Font Rosada (Esparreguera) install una impremta per editar llibres rars.

Soci de l'Associaci Catalana d'Excursions Cientfiques, particip tamb en el moviment dels Jocs Florals i, dins el catalanisme ms estrictament poltic, sign el Missatge a la Reina Regent (1888) i fou designat delegat a l'Assemblea de Manresa (1892). 

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187005" title="Copte" nonfiltered="1985" processed="1978" dbindex="76994">


El copte fa referncia a una llengua, un poble i una religi. Procedeix del grec           Aigyptios, que significa "egipci", canviat desprs per kuptios pels mateixos coptes. Aquesta paraula va passar a l'rab com       Qub  (o      Qib ), d'on deriva la paraula copte. 

 Llengua .
El copte descendeix de la llengua parlada en l'Antic Egipte. Va sorgir en el segle III, i va ser usada quotidianament fins el segle VIII. Desprs de la conquesta musulmana el seu us va decaure, sent substitut per l'rab. Fins el segle XVI, havia desaparegut com llengua parlada, encara que va continuar sent usada com llengua litrgica pel clergat d'esglsies coptes. 

A ms, el copte t un alfabet propi que es deriva del alfabet grec, amb l'adici d'algunes lletres derivades del demtic.

Religi.

El cristianisme ortodox copte s, d'acord amb la tradici, la forma original i autctona del cristianisme que l'apstol Marc va establir a Egipte a mitjan segle I, (aproximadament a l'any 60).












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187006" title="Carles Fumaa i Casas" nonfiltered="1986" processed="1979" dbindex="76995">
Carles Fumaa i Casas (Reus, Baix Camp, 1863 - Barcelona, Barcelons, 1944) va sser un comerciant estretament relacionat amb els mbits catalanistes de Reus.

Form part de la primera redacci del peridic Lo Somatent (1886) i el 1890 collabor a la revista Reus Artistich. 

Va ser un dels fundadors de l'Associaci Catalanista de Reus (1883), sign el seu manifest fundacional i en diverses oportunitats fou membre de la seva junta directiva.

Tamb particip en el Consell Regionalista del Camp, organisme creat el 1886 per impulsar candidatures regionalistes a les eleccions a diputats provincials.

En el marc nacional, i dins els plantejaments propiciats per la Uni Catalanista, fou nomenat delegat a les Assemblees de Manresa (1892) i Girona (1897). Tamb va participar en el I Congrs Internacional de la Llengua Catalana (1906). 


Referncies.



 Santasusagna, Joaquim: Reus i els reusencs en el Renaixement de Catalunya fins al 1900. Reus, Associaci d'Estudis Reusencs, 1982.
 Tous, Jordi: La formaci del catalanisme poltic a Reus: "Lo Somatent" (1886-1903). Reus, Associaci d'Estudis Reusencs, 1987.
 Anguera, Pere: L'ombra de l'estel blanc. Estudis sobre el catalanisme poltic. Reus, Associaci d'Estudis Reusencs, 1989.
 Olesti, Josep: Diccionari Biogrfic de Reusencs. Reus. Ajuntament de Reus, 1992, 2 vols. ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187007" title="Gran Premi d'Itlia del 1992" nonfiltered="1987" processed="1980" dbindex="76996">
Resultats del Gran Premi d'Itlia de Frmula 1 de la temporada 1992 disputat al circuit de Monza el 13 de setembre del 1992. 



 Resultats .







 Altres .

 Pole:   Nigel Mansell   1: 22. 221;
 Volta rpida:  Nigel Mansell   1: 26. 119 a la volta 39;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187009" title="Abel Paz" nonfiltered="1988" processed="1981" dbindex="76997">
Abel Paz (Almeria , 12 d'agost de 1921) pseudnim de Diego Camacho. Escriptor de prestigi, historiador i militant del moviment llibertari. Fill d'una famlia de jornalers del camp, condici que va fer-li aproximar a ideologies anarquistes i a observar les diferncies de classes entre obrers i burgesos en la seva infncia i joventut. Va entrar a formar part de la Federaci Ibrica de Joventuts Llibertries i la Confederaci Nacional del Treball. 

Es trasllad a Barcelona, amb noms 8 anys d'edat, on estudi en l'escola nocturna del Clot. El 1936, lluit en els grups de defensa confederals del Clot i particip en el grup Els Quijotes de l'Ideal. El 1938 combat amb les milcies confederals en el front de Artesa a Lleida, (Catalunya) durant la Guerra Civil Espanyola, es  refugi a Tolosa, Frana, el 1939 en caure la Segona Repblica Espanyola fou internat en els camps de concentraci de Bram, Sant Cebri, Argelers i el Barcars, posteriorment el van fer treballar en el mur de l'Atlntic per al Partit Nacionalsocialista fins al 1941.

Va regressar a la Espanya franquista i va ser empresonat dues vegades. Desprs va tornar a Frana, i no va tornar novament a Espanya fins al 1977 establint-se definitivament en el barri de Grcia de Barcelona. 

Collaborador habitual en la premsa llibertria, conferenciant en mltiples actes, tamb destaca com un prestigis escriptor, convertint-se en el bigraf oficial de Buenaventura Durruti. La seva biografia sobre Durruti ha estat traduda a 14 idiomes diferents. 

 Algunes de les seues obres .
Durruti: el proletariado en armas (traduda a 14 idiomes diferents);
Crnica de la Columna de Ferro;
Paradigma de una revolucin;
Al pie del muro (Memries 1942-1954);
Los internacionales en la Regin espaola;
Entre la niebla (Memries 1939-1942);
Chumberas y alacranes (Memorias 1921-1936);
Viaje al pasado (Memries 1936-1939);
La cuestin de Marruecos y la Repblica espaola;
CNT 1939-1951. El anarquismo contra el Estado franquista;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187010" title="Djerid" nonfiltered="1989" processed="1982" dbindex="76998">
Djerid (rab clssic Al-Jar d        , Darija l-Jr d) s el nom donat a la regi del Magrib, predesrtica al sud de Tunsia situada  al nord de la regi desrtica del Gran Erg Oriental. Es una zona d'oasis amb palmeres que li donen el nom (Djerid = Palmera) i de Chotts, depressions salines que foren llacs, especialment el Chott El Djerid. Histricament inclou tamb el nord-oest de Lbia i una part d'Algria a la frontera amb el Djerid tunisi. Les ciutats principals son Gafsa, Tozeur, Nefta, Kbili i Douz. L'economia est basada en l'explotaci dels oasis, principalment dels dtils de la varietat Deglet Nour, molt apreciada i de fet la de millor qualitat. A ms existeixen les importants mines de fosfats de Redeyef i Metlaoui. Aquesta zona fou un feu dels ibadites i kharigites des del segle IX, i van mantenir la seva influencia durant l'edat mitjana.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187011" title="Florent Garcia i Fossas" nonfiltered="1990" processed="1983" dbindex="76999">
Florent Garcia i Fossas (La Bisbal d'Empord, Baix Empord, 1854 - Pallej, Baix Llobregat, 1918) va sser un farmacutic i metge.

Fou un dels fundadors del Casino Santfeliuenc, del qual fou elegit president (1894). Tamb va ser soci de l'Ateneu Lliure del Llobregat, on don classes de francs.

Aix mateix, intervingu en la poltica local i fou elegit regidor (1881). 

En el mn del catalanisme poltic, va sser delegat a l'Assemblea de Manresa (1892). 

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187013" title="Chott" nonfiltered="1991" processed="1984" dbindex="77000">
Chott (forma francesa, la forma rab se shott o hat,   , "costa, delta", derivada de la paraula "sobrepassat, desviat", vegeu Sabkhat) s el nom de les depressions salines a la zona sahariana, que estan seques a l'estiu per s'inunden amb les pluges a la tardor o hivern. El chott ms gran es el Chott El Djerid a Tunsia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187015" title="Deglet Nour" nonfiltered="1992" processed="1985" dbindex="77001">
Deglet Nour o Deglet Nur o Deglet Noor (rab:          'translcid' o 'dit de llum') s un tipus de dtil que es produeix a les palmeres d'Algria i Tunsia. Aquest segon pas s el primer exportador mundial. Aquesta varietat de dtil s molt apreciada ja que no t humitat i tenen poca sucre el que li dona unes condicions de sabor i textura optimes. Sn molt utilitzats en els aperitius sobretot al Regne Unit per Nadal.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187016" title="Josep Marsal i Gaya" nonfiltered="1993" processed="1986" dbindex="77002">
Josep Marsal i Gaya (San Roque, 1830 - Les Borges Blanques, 1901) va sser un notari.

Estudi Dret a la Universitat de Barcelona i continu els estudis notarials a la Universitat de Saragossa. Destinat com a notari a Les Borges Blanques (1860), on possea bns propis, fou un dels introductors del conreu d'arbres fruiters en aquesta zona. 

Dins el moviment catalanista fou un dels signants del Missatge a la Reina Regent (1888) i, com afiliat a la Uni Catalanista, va sser designat delegat a les Assemblees de Manresa (1892), Reus (1893) i Balaguer (1894).


Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187017" title="Francesc Mart i Mart" nonfiltered="1994" processed="1987" dbindex="77003">
Francesc Mart i Mart (Reus, Baix Camp, 1856-1913) va sser un hisendat i president de la Cambra Agrcola de Tarragona.

Fou un dels signants del Missatge a la Reina Regent (1888) i nomenat delegat a l'Assemblea de Manresa (1892).

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187018" title="Josep Maria Mart i Juli" nonfiltered="1995" processed="1988" dbindex="77004">
Josep Maria Mart i Juli  -Figueres (Alt Empord), 1818-1897- va sser un hisendat que fou batlle de Figueres (1875-1877).

Durant el seu mandat com a batlle, es constitu el nucli original de l'actual Museu de l'Empord.

Ell i Francesc Rovira i Vilarbia iniciaren el moviment catalanista a Figueres i, a partir del 1897, editaren el peridic L'Almogver. 

Sign el Missatge a la Reina Regent (1888) i fou designat delegat a les Assemblees de Manresa (1892), Balaguer (1894) i Olot (1895). 


Referncies.


 Mart Pujarniscle, J.: Llibre de la famlia Mart (indit). Propietat de la famlia Chavarria-Mart, de Figueres.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187020" title="Gran Premi d'Itlia del 1993" nonfiltered="1996" processed="1989" dbindex="77005">
Resultats del Gran Premi d'Itlia de Frmula 1 de la temporada 1993 disputat al circuit de Monza el 12 de setembre del 1993. 



 Resultats .








 Altres .

 Pole:  Alain Prost ;
 Volta rpida:  Damon Hill  1m  23. 575s;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187023" title="La Dakhla" nonfiltered="1998" processed="1990" dbindex="77007">
La Dakhla s una zona alluvial formada al curs mitj de la Vall del riu Medjerda a Tunsia, que arriba fins al lloc en qu aquest forma una corba, que est delimitada a l'est (sud-est) per les gorgues de Testour. s una regi de riquesa cerealstica i de pastura. 

Est formada per dos comarques: Souk al-Arba (paraula rab que vol dir "quart mercat", i est referit a la comarca de Jendouba que abans es deia Souk al-Arba) i Souk al-Khemis (paraula rab equivalent a "mercat del dijous" que correspon a la comarca de Bousalem, que abans s deia Souk al-Khemis). La Dakhla per tant s aproximadament el ter central de la vall del Medjerda, i l'alta vall d'aquest riu a Tunsia.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187024" title="Souk al-Khemis" nonfiltered="1999" processed="1991" dbindex="77008">


Souk al-Khemis s el nom antic de la ciutat tunisiana de Bousalem;
Souk al-Khemis s el nom de la comarca centrada en la ciutat de Bousalem. Vegeu la Dakhla;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187025" title="Souk al-Arba" nonfiltered="2000" processed="1992" dbindex="77009">


Souk al-Arba s l'antic nom de la governaci tunisiana de Jendouba;
Souk a-Arba s l'antic nom de la ciutat de Jendouba;
Souk al-Arba s el nom de la comarca centrada en la ciutat de Jendouba. Vegeu la Dakhla;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187027" title="Enric Mestre i Vinyals" nonfiltered="2001" processed="1993" dbindex="77010">
Enric Mestre i Vinyals (La Pobla de Segur, Pallars Juss, 1856 - Bellmunt del Priorat, Priorat, 1928) va sser un notari que exerc a Isona, Ulldecona, Tivissa, Rub, Vilanova i la Geltr, Falset, Vilafranca del Peneds, Sria, Osca, Saragossa i Valncia. 

A finals del segle XIX es relacion amb Jos Canalejas Mndez i, dins el catalanisme poltic i sota el patronatge de la Uni Catalanista, fou designat delegat a les Assemblees de Manresa (1892), Balaguer (1894), Olot (1895), Terrassa (1901) i Barcelona(1904).

En produir-se l'escissi del moviment catalanista, va participar, com a president de l'Associaci Catalanista de Vilanova i la Geltr, en un acte a favor de la Uni Catalanista (juliol del 1901) per, a finals d'aquest mateix any, prest suport als regidors regionalistes que havien resultat elegits en els comicis municipals.

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187028" title="Kashtiliya" nonfiltered="2002" processed="1994" dbindex="77011">
Kashtiliya fou el nom donat pels rabs a la regi de Tunsia coneguda desprs com a Djerid. El nom de Kashtiliya (Terra de Castells) li fou donat pels nombrosos castells o fortaleses de la zona, que havien construt els romans, ja que aquesta regi constitua el "limes" (frontera) rom de la provncia d'frica. Les principals ciutats eren Tozeur (Thusuros), Nefta (Aggasel Nepte) i Kris (Thagis) entre d'altres, que protegien el cam entre Biskra i Gabs. Capsa (Gafsa) quedava ja una mica al nord.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187030" title="Miliana" nonfiltered="2003" processed="1995" dbindex="77012">
Miliana s el nom d'una regi natural de Tunsia que rep aquest nom per estar formada per la baixa vall del oued o riu Miliana entre la plana de Fahs i el golf de Tunis, amb el Djebel Zaghouan a l'est i la vall del riu Medjerda a l'oest. 

Vegeu: Riu Miliana



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187031" title="Regions naturals de Tunsia" nonfiltered="2004" processed="1996" dbindex="77013">
Tunsia esta formada per quatre grans regions naturals amb les seves subregions:

Nord mediterrani:
La Khroumirie i muntanyes del nord;
La Vall del riu Medjerda;
La baixa Vall del riu Medjerda ;
L'alta vall del riu Medjerda o la Dakhla;
La vall del riu Miliana o simplement Miliana;
Les muntanyes Zaghouan;
La pennsula del Cap Bon;
El Sahel tunisi (la terra de les sabkhat);
La zona predesrtica dels oasis i chotts, antiga Kashtiliya i ms tard Djerid;
El Gran Erg Oriental o zona desrtica;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187034" title="Vall del riu Medjerda" nonfiltered="2005" processed="1997" dbindex="77014">
La Vall del riu Medjerda es el territori de Tunsia situat a ambds costats del riu Medjerda que es el principal del pas. s divideix en dos partes diferenciades:

L'alta vall o la Dakhla, que s'inicia a les gorgues de Testour, i va de fet fins a la frontera algeriana travessant les governacions de Bja i Jendouba. Vegeu la Dakhla.

La baixa vall, que comena desprs de les gorgues de Testour i delegaci de Medjez El Bab, i segueix el seu recorregut tortus fins a desaiguar a la delegaci d'Utique a la vora de Porto Farina (Ghar El Melh).

Dins d'aquesta segona es poden incloure terres de les governacions de Bizerta, Ariana i Manouba. Es tracta d'una zona alluvial en general plana que rep nombrosos oueds. Es la zona millor conreada del pas i la de ms producci agrcola. El riu passa tocant o molt proper per diverses ciutats, les principals de les quals son Medjez El Bab, Tebourba i Utique, per la regi inclou nombroses viles menors la majoria a una certa distancia del riu.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187037" title="Nefzaoua" nonfiltered="2006" processed="1998" dbindex="77015">
Nefzaoua s el nom d'una regi de Tunsia al sud del Chott El Fedjaj, equivalent principalment a la major part de la governaci de Kbili. 

En aquesta regi s'han trobar restes d'ocupaci prehistriques: l'home de Brimba, que estan datats de fa uns dos milions d'anys trobades al lloc d'An Brimba al nord de la moderna Kbili pels investigadors Aremburg i Cook, amb nombrosos objectes de l'home paleoltic. Tamb s'han trobat restes d'ocupaci al neoltic.

Al segle V aC Herdot ja esmenta una srie de tribus berbers o lbiques, que vivien en aquesta zona. 

Durant la revolta de Tacfarines (vers 14 a 27) els romans es van introduir a la regi per seguretat i van fundar alguns castells part del limes Tripolitanus. Es va fundar Turris Tamellani o Tamellan (moderna Tellemine). Durant el regnat de Tiberi la moderna Kbili apareix esmentada com Nybgenorum Civitas; els romans van tenir doncs fortaleses a la zona i alguns establiments agrcoles i vies de comunicaci. Turris Tamellani fou elevada a municipi el 128 sota Adri el que demostra l'existncia d'una aristocrcia local nmida romanitzada. El segle II es va introduir el camell (dromedari). El cristianisme no hi va entrar i noms una esglsia (justament a Turris Tamellani) s'ha trobat a tota la regi. Aquesta ciutat tenia bisbe dels que es coneix el nom de dos: Sabratius (vers el 384) i Habetdeus (vers 484). En aquestos anys la llengua berber nmida restava hegemnica i el llat segurament noms era usat com a llengua de comunicaci i pels cercles colonials o administratius.

Els vndals no van entrar en aquesta regi que va restar de fet independent i allada sota les seves prpies autoritats locals. La regi va esdevenir zona de nmades amb ramats, sense ciutats (per si amb nombrosos poblets) i sense inters econmic per un potencial conqueridor; l'autoritat va passar a ser triobal; alguns habitants eren sedentaris als oasis per explotar les palmeres i a les zones properes a les fonts (An) on era possible una agricultura limitada, per una gran part eren nmades. 

Tampoc els bizantins van ocupar Nefzaoua.

Tradicionalment se suposa que la barreja entre les tribus saharianes nmades i la poblaci de la Djeffara (les terres venes al est i sud-est), berbers, va donar origen a la confederaci berber dels Nefzaoua constituda per les tribus dels mrazig, ghrib, adhara, sabria, ouled yakoub, rebayaa i altres. Ibn Khaldun diu que els habitants eren berbers descendents de Zehik ibn Maghdis El-Abtar. El historiador rab Ettigeni en canvi diu que els habitants eren rabs nmades i que el nom de Nefzaoua derivava de Nefzao ben Bar ben Qais Allah ben Modhar ben Nizar. 

Ettigeni i Ibn Khaldun esmenten les viles de la regi, les principals de les quals eren  Bechri, Torra, Eddergine, Jercine, Fatnassa, Nagga, Chitane, Tizeh o Tinzeh, Yesik, Klikel, i Bni Youssef.  Cinc d'aquestos ja no existeixen (o potser van canviar de nom i no s'han identificat, per exemple Yesik podria ser la moderna Rabta). 

Durant l'edat mitjana va gaudir de prosperitat pel comer sahari, ja que era una escala important de les caravanes que anaven cap a la costa, principalment al port de Gabs. De la Nefzaoua foren originaris Triq ibn Ziyad el conqueridor del regne visigot. Altres personatges notables de la regi foren Salih ibn Nosar Abou Yacoub Ettorri, Mohamed Hayoum, Aboulfeth al-Aghmari, Ibrahim Ejjomni i encara d'altres

De les ciutats actuals son ciutats histriques Torra, Tellemine, El-Mansoura, Bechri, Fatnassa, Dergine, Kbili i Jercine. Altres sn ciutats formades al segle XI o XII pels beduins rabs com Douz, Laaouina, El-Adhara, Essabria et El-Faouar; una tercera categoria son les nombroses viles d'una pennsula que entra cap al Chott El Djerid, que sn  El-Menchia, El-Gla, Bou-Ibdilla, Om-Essom, i els tres marabuts o zawiyes de Zaouiet Ecchorf, Zaouiet El-Harth i Zaouiet El-Anis. Finalment queden quatre viles de fundaci relativament moderna, El-Barghouthia, Jemna, Bazma i El-Gola. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187038" title="Sahel tunisi" nonfiltered="2007" processed="1999" dbindex="77016">
El Sahel tunisi (        ) s una regi de Tunsia que a grans trets forma la part central del pas i ms estrictament la zona que va del Golf d'Hammamet al Golf de Gabes. T una forma triangular amb la base a la costa i el vrtex a Sbetla. El seu nom ve de la paraula rab Sahel que vol dir "litoral".

s una regi totalment ocupada per les oliveres que s'estenen per gran extensions; tamb es veuen alguns ametllers. La zona esta coberta per les sabkhat o llacunes salades que s'inunden al hivern per de les que moltes s'assequen a l'estiu. Encara que la pluviometria es deficitria les capes fretiques son riques i ben explotades. Encara que estrictament estaria formada per les governacions de Sussa, Monestir, Mahdia i Sfax, de fet inclou igualment les de Siliana, Kairuan, Sidi Bou Zid i fins i tot part de Kasserine (ja al lmit oriental i on s'inicia la zona predesrtica o regi del Djerid). Actualment t una intensa activitat turstica a la zona de Sussa (Port El Kantaoui), Monastir (Skanes) i Mahdia. Disposa d'aeroport internacional a Monastir

Cobreix una gran superfcie uns 15000 km2) amb una distancia de 150 km entre nord i sud a la costa i prop de 200 km cap al interior al lloc ms profund. La poblaci es d'uns dos milions d'habitants (un 20% de la poblaci del pas). Les ciutats principals son Sfax, Sussa, Monastir, Mahdia i Kairuan.

Aquesta zona correspon a grans trets amb la provncia romana de la Bizacena.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187039" title="Sahel" nonfiltered="2008" processed="2000" dbindex="77017">


Sahel s una paraula rab que significa "vora", "costa", "lmit" (de l'rab:      ). S'aplica a tres regions diferenciades:
Sahel afric, nom donat als pasos al sud del Shara (a la vora del Sahara): Mauritnia, Nger, Mali, i Txad (algunes distribucions afegeixen Sudan i Burkina Faso);
Sahel tunisi, regi central de Tunsia;
Sahel algeri, una cadena de turons litorals a l'oest d'Alger, a Algria;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187041" title="Convenci de Barcelona" nonfiltered="2009" processed="2001" dbindex="77018">
La Convenci de Barcelona s un conveni signat el 1976 i ampliat el 1995 amb l'objectiu de protegir llocs marins d'mbit mediterrani. Son signataris de la convenci Albnia, Algria, Bsnia,  Crocia, Xipre, CEE,  Egipte, Frana, Grcia, Israel, Itlia, Lban, Lbia, Malta, Mnaco, Marroc, Eslovnia, Espanya, Sria, Tunsia i Turquia. Cada pas ha de prendre les decisions necessries per millorar i protegir el medi mar a la zona de la mediterrnia, i per combatre la contaminaci.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187043" title="Ille Chikly" nonfiltered="2010" processed="2002" dbindex="77019">
Chikly s un illot a la part nord del llac de Tunis, governaci de Tunis, delegaci de Bab Bahr, Tunsia,  amb una superfcie de 3 hectrees. A l'illot hi ha un antic fort espanyol del segle XVI que ha estat declarat patrimoni cultural nacional i propietat del Ministeri de Cultura de Tunsia. Una restauraci s'ha fet amb participaci de l'estat espanyol i Tunsia. A l'illa hi venen al hivern nombrosos ocells i constitueix una reserva natural per a la protecci de les zona de nius d'algunes aus creada per ordre ministerial de 18 de desembre de 1993; la seva vida marina  ha estat declarada protegida per la Convenci de Barcelona des de 1993.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187047" title="Sabkhat Sejoumi" nonfiltered="2011" processed="2003" dbindex="77020">
La sabkhat Sejoumi s una llacuna salada situada al sud-oest de la ciutat de Tunis, governaci de Tunis a Tunsia. T una superfcie d'uns 3 km2 (1 km d'ample i 3 de llarg). La sabkhat t a la vora la ciutat de Sejoumi (Sjoumi o Sijoumi) i altres nuclis de la rodalia de Tunis, i part del terreny que ocupava ha estat dessecat i utilitzat per construir. El govern de Tunsia va declarar la llacuna com rea d'importncia natural el 1979.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187049" title="Sabkhat Halk el Menzel" nonfiltered="2012" processed="2004" dbindex="77021">
Sabkhat Halk El Menzel s una llacuna salada a la governaci de Sussa, delegaci d'Hergla,  Tunsia, a uns 25 km al nord de Sussa. s un rea d'unes 15000 hectrees, plena de ocells inclosos gran nombre de flamencs roses. La llacuna ha estat declarada pel govern rea d'importncia natural el 1987. Els habitants de la zona no interfereixen en la vida natural. per per la proximitat dels llocs turstics la situaci es podria degradar en els prxims anys 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187051" title="Sabkhat Kourzia" nonfiltered="2013" processed="2005" dbindex="77022">
Sabkhat Kourzia es una llacuna salada situada a uns 10 km al nord-oest de Fahs, governaci de Zaghouan a Tunsia. T a la seva part sud-est el Djebel Kourzia de 210 metres d'altura. s un rea poc poblada, on arriben al hivern gran nombre d'ocells migratoris i el govern l'ha declarat rea d'importncia natural el 1987.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187052" title="Bahira El Bibane" nonfiltered="2014" processed="2006" dbindex="77023">
Bahira El Bibane s una rea humida de Tunsia a la governaci de Sfax, que abraa una superfcie de 48 km2, dels quals ms d'un ter estan ocupats per la Sabkhat Boujmel o Bou Jmel, situada a l'est de la ciutat de Menzel Chaker. Aquesta zona t unes caracterstiques de terreny especial, i la llacuna i la rodalia est freqentada al hivern per nombrosos ocells. La zona fou declara rea d'importncia natural el 1948.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187053" title="Sabkhat d'Ariana" nonfiltered="2015" processed="2007" dbindex="77024">
La Sabkhat d'Ariana s una llacuna salada situada a la governaci d'Ariana al nord-est de la ciutat d'Ariana, a Tunsia, al nord-est de Tunis. El territori de la llacuna correspon a la delegaci de Soukra incloent una franja d'uns 2 km a la costa nord, que la separa del territori de la delegaci de Raoued. La sabkhat es comunica amb la mar mercs a l'obertura de canals a l'altura de la platja de Raoued, per l'aportaci d'aigua de mar es limitada i els anlisis demostres que a profunditat de 15 i 20 metres es troba encara aigua dola, excepte a la vora del canal.

La llacuna rep un excs de pluja a la tardor i aix afecte a les capes fretiques de la rodalia. En canvi l'evaporaci potencial excedeix a les pluges mitjanes. La sabkhat governa l'equilibri hidrolgic de la napa fretica. Actualment la recarrega d'aigua pel mar i pluja s superior en conjunt a la evaporaci i el nivell de la llacuna a augmentat.

La proximitat a Tunis i altres zones urbanes i les especials condiciones de la sabkhat, van decidir al govern a declarar-la rea (3200 hectrees) d'importncia natural el 1980, amb efectes per ara molt limitats.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187054" title="Gran Premi d'Itlia del 2002" nonfiltered="2016" processed="2008" dbindex="77025">
Resultats del Gran Premi d'Itlia de Frmula 1 de la temporada 2002 disputat al circuit de Monza el 15 de setembre del 2002. 



 Resultats .







 Altres .

 Pole:   Juan Pablo Montoya   ;
 Volta rpida:  Rubens Barrichello  1m  23. 657 ;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187056" title="Salvador de Sam i Torrents" nonfiltered="2017" processed="2009" dbindex="77026">
Salvador de Sam i Torrents (Barcelona 17 d'abril de 1861 - juny de 1933) marqus de Marianao i marqus de Vilanova i la Geltr. Fou un poltic liberal, diputat a Corts pel districte de Vilanova i la Geltr l'any 1889 i Gandesa l'any 1891 i alcalde de Barcelona entre 1905 i 1906 i entre 1910 i 1911.

Fill de Josep Sam Mota i Rafaela Torrents Higuero l'any 1883 es cas amb Maria Dolors Sarriera amb qui tingu dos fills Salvador i Joaquim. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187057" title="Legi Panetier" nonfiltered="2018" processed="2010" dbindex="77027">
La Lgion de Panetier va ser un dels batallons de tropes reialistes creats pel comte de Panetier.

La unitat va contar amb uns 400 homes, amb el refor de 94 homes escapats del Setge de Tol, que van lluitar al costat de les tropes espanyoles del general Antonio Ricardos en la Guerra Gran entre el Regne d'Espanya i la Frana Revolucionria, en la que van defensar Portvendres el maig de 1794, sent evacuats per mar per evitar la seva captura i guillotinament, i a Zamora el 5 de gener de 1796.

Foren comandats pel comte de Panetier, i a la seva mort en gener de 1794 pel general Santa-Clara.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187059" title="Joan Llort i Amens" nonfiltered="2019" processed="2011" dbindex="77028">
Joan Llort i Amens (Guimer, Urgell, 1859-1913) va sser un hisendat i delegat de l'Assemblea de Manresa (1892) .

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187061" title="Salvador Massa i Passapera" nonfiltered="2020" processed="2012" dbindex="77029">
Salvador Massa i Passapera (Vidreres, Selva, 1839-1920) va sser un metge que es va llicenciar en Medicina a Barcelona (1862), exerc a Vidreres i gaud d'un cert prestigi en traumatologia.

Fou soci del Casino de La Uni l'any de la seua fundaci (1868), per no particip en la poltica local ni tampoc en els fets de 1873 durant la Tercera Guerra Carlina.

Dins la Uni Catalanista, fou escollit delegat a les Assamblees de Manresa (1892), Balaguer (1894) i Olot (1895).

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187062" title="Salvador Mata i Puig" nonfiltered="2021" processed="2013" dbindex="77030">
Salvador Mata del Rac i Puig (Sant Pau d'Ordal -Subirats-, Alt Peneds, 1859 - Vilafranca del Peneds, Alt Peneds, 1933) va sser un farmacutic que es llicenci en Farmcia a la Universitat de Barcelona l'any 1883. 

Director del laboratori qumic de Vilafranca del Peneds (1926), tamb form part de la junta directiva del Centre Agrcola del Peneds. 

Dins el catalanisme poltic, va ser designat delegat a les Assemblees de Manresa (1892), Reus (1893) i Balaguer (1894).

Pertany al llinatge dels Mata del Rac de Sant Pau d'Ordal (Subirats).

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187063" title="Francesc Miravet i Garcs" nonfiltered="2022" processed="2014" dbindex="77031">
Francesc Miravet i Garcs (La Gurdia d'Ares -Noves de Segre-, Alt Urgell, 1831 - Roda de Ter, Osona, 1896) va sser un metge que obtingu el ttol de metge-cirurgi el 1860 a la Universitat de Barcelona.

Dins la Uni Catalanista fou designat delegat de l'Assemblea de Manresa (1892).

Referncies.



 La Veu del Montserrat, 22-VIII-1891.
 Daniel, Joan, i Grenzer, Vicen: La sanitat a Roda de Ter. Vic, Eumo Editorial, 1988.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187064" title="Manuel Miserachs i Pelfort" nonfiltered="2023" processed="2015" dbindex="77032">
Manuel Miserachs i Pelfort (Igualada, Anoia, 1844-1898) va sser un fabricant vinculat al Partit Conservador, regidor de l'Ajuntament d'Igualada (1890-1891) i comissionat municipal per donar suport al projecte del ferrocarril.

Batlle inter (1891), per una Reial Ordre ocup en propietat el crrec de batlle, des del 10 de febrer de 1892 fins al 9 de febrer del 1893, quan les autoritats superiors el destituren mitjanant una ordre de carcter governatiu.

Durant el seu mandat, urbanitz els terrenys afectats pel ferrocarril, presid l'arribada de la primera locomotora i orden la construcci d'un nou escorxador i una nova resclosa per portar aigua a les adoberies. 

Dins la Uni Catalanista fou delegat a les Assemblees de Manresa (1892), Reus (1893), Balaguer (1894) i Olot (1895).

Referncies.



 Castelltort i Miralda, Ignasi: Anecdotari igualad, amb arxiu obert. Igualada, Codi, 1983.
 Miret i Sol, M. Teresa: La premsa a Igualada (1808?-1982). Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1983, 2 vols.
 Bisbal i Sendra, M. Antnia, i Miret i Sol, M. Teresa: Diccionari biogrfic d'Igualadins. Barcelona, Fundaci Salvador Vives i Casajuana, 1986.


Enllaos externs.
 Manuel Miserachs i Pelfort al web de l'Ajuntament d'Igualada. ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187065" title="Antoni Oller i Sarr" nonfiltered="2024" processed="2016" dbindex="77033">
Antoni Oller i Sarr (Castellterol, Valls Oriental, 1867 - Barcelona, Barcelons, 1949) va sser batlle de Castellterol (1900-1903) i jutge de pau del mateix poble.

Era cos d'Enric Prat de la Riba i estava vinculat a la Lliga Regionalista. Dins el moviment catalanista, fou designat delegat a l'Assemblea de Manresa (1892).

A l'Arxiu d'Enric Prat de la Riba es conserven cartes d'Antoni Oller i Sarr.

Referncies.


Enllaos externs.
 Semblana biogrfica d'Antoni Oller i Sarr;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187068" title="Mari Pedrol i Balart" nonfiltered="2025" processed="2017" dbindex="77034">
Mari Pedrol i Balart (Montblanc, Conca de Barber, 1852 - Barcelona, Barcelons, 1918) va sser un farmacutic propulsor del catalanisme a Montblanc.

A partir del 1893, els catalanistes formats per Mari Pedrol donaren nova vida al Centre Montblanqu, que l'any 1898 es transform en la societat El Foment.

En l'mbit nacional, i d'acord amb els propsits de la Uni Catalanista, fou designat delegat a les Assemblees de Manresa (1892), Reus (1893), Balaguer (1894) i Olot (1895).

Referncies.



 Mayayo i Artal, Andreu: La Conca de Barber 1890-1939: De la crisi agrria a la guerra civil. Montblanc, Centre d'Estudis de la Conca de Barber, 1986.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187069" title="Sant Maral de Relat" nonfiltered="2026" processed="2018" dbindex="77035">
Sant Maral de Relat s una antiga parrquia rural i ms tard sufragnia de Santa Eugnia de Relat, al nord del terme del municipi d'Aviny (Bages), a l'esquerra de la riera de Relat.

Est documentada el 1038. El 1553 el seu terme tenia 3 famlies i es fusion amb el de Santa Eugnia. Originalment d'estil romnic, fou modificada el 1755. Al seu entorn s'hi han trobat importants restes arqueolgiques, que recorden l'existncia d'un poblat iberorom.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187070" title="Ferran Perpiny i Pujol" nonfiltered="2027" processed="2019" dbindex="77036">
Ferran Perpiny i Pujol (Banyoles, Pla de l'Estany, 1856 - Barcelona, Barcelons, 1933) va sser un exportador de cuirs que, tamb, public articles en revistes tcniques i domin diversos idiomes.

En el camp de l'acci poltica, fou nomenat delegat a l'Assemblea de Manresa (1892).

Secretari particular del seu sogre, el doctor Bartomeu Robert i Yarzbal, quan aquest era batlle de Barcelona, durant un temps s'afili a la Lliga Regionalista .

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187072" title="Riera de Relat" nonfiltered="2028" processed="2020" dbindex="77037">
La riera de Relat s un curs d'aigua del Bages, afluent per la dreta de la riera Gavarresa, que neix al serrat dels Morts, al Lluans, al lmit dels termes de Santa Maria de Merls (Bergued) i Prats de Lluans (Osona).

Travessa els termes d'Orist, Sant Feliu Sasserra i d'Aviny, passa per Sant Maral de Relat i per Santa Eugnia de Relat, on desaigua al seu collector prop de la vila.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187074" title="Sebasti Pi i Pi" nonfiltered="2029" processed="2021" dbindex="77038">
Sebasti Pi i Pi (Begur, Baix Empord, 1847 - La Bisbal d'Empord, Baix Empord, 1914) va sser un mestre d'obres i un agrimensor que l'any 1877 fou nomenat capit de la Companyia de Bombers de la Bisbal d'Empord.

Dins el catalanisme poltic, sign el Missatge a la Reina Regent (1888), particip en la campanya en defensa del dret catal (1889) i fou designat delegat de la Uni Catalanista a l'Assemblea de Manresa (1892).

Referncies.


 Lloberas, Pere Un segle de vida bisbalenca La Bisbal d'Empord: Grfiques Gispert, 1969;

Enllaos externs.

 Breu semblana biogrfica de Sebasti Pi i Pi. ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187075" title="Santa Eugnia de Relat" nonfiltered="2030" processed="2022" dbindex="77039">
Santa Eugnia de Relat s una entitat de poblaci a uns 3 km al nord del terme municipal d'Aviny en direcci a Sant Feliu Sasserra, al Bages, a l'esquerra de la riera de Relat.

El poble s al voltant de l'esglsia que li dna nom, refeta al segle XVII, de la primitiva romnica noms resta el campanar quadrat, modificat, amb una lnia d'arcuacions llombardes.

L'esglsia romnica de Sant Maral de Relat s una antiga parrquia rural sufragnia de Santa Eugnia de Relat.

Referncies.

BURON, Vicen. Esglsies romniques catalanes: guia. 2a ed. Barcelona: Artestudi, 1980. ISBN 84-85180-24-0;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187076" title="Horta d'Aviny" nonfiltered="2031" processed="2023" dbindex="77040">
Horta d'Aviny s una entitat de poblaci del municipi d'Aviny, a la comarca del Bages.

Des de la fundaci de la parrquia d'Horta fins a mitjans del segle XIX, quan amb la nova organitzaci municipal s'incorpor a Aviny amb el nom actual, Horta formava part del municipi d'Arts, amb qui el lligava una forta relaci econmica a causa de la proximitat geogrfica i on havia adquirit un alt grau d'autonomia a partir dels segles XVI i XVII.

En el cens del 2005 comptava amb una poblaci de 59 habitants.

L'edifici ms important s l'esglsia de Santa Maria d Horta, d origen romnic de finals del segle XI ampliada i modificada amb la construcci de capelles laterals els segles XVII i XIX.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187084" title="Claudi Planas i Font" nonfiltered="2032" processed="2024" dbindex="77041">
Claudi Planas i Font (Barcelona, Barcelons, 1869-1931) va sser un advocat i escriptor que ocup crrecs de responsabilitat en la Companyia dels Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i Frana . Ms endavant, i com a funcionari, es va incorporar a l'administraci municipal, on durant molts anys fou secretari de l'Ajuntament de Barcelona, en situacions poltiques molt diferents, que van incloure la monarquia constitucional d'Alfons XIII, la dictadura del general Primo de Rivera i els primers mesos de la II Repblica Espanyola.

Va publicar els segents llibres: Entre muntanyes (Barcelona, 1894), Prosa (Barcelona, 1903) i En Pere i altres contes (Barcelona, 1919).

Tamb collabor en publicacions peridiques, com ara La Renaixensa, La Veu de Catalunya, etc., i particip activament en el moviment dels Jocs Florals. 

Es va adherir al I Congrs Internacional de la Llengua Catalana (1906).

Respecte al catalanisme, form part del nucli dirigent del Centre Escolar Catalanista, i dins la Uni Catalanista fou nomenat delegat a les Assemblees de Manresa (1892), Reus (1893) i Balaguer (1894).

A principis del segle XX s'afiler al grup que controlava La Veu de Catalunya.

Vegeu-ne tamb.
 El llibre En Pere i altres contes de Claudi Planas i Font a la Viquitexts. ;

Referncies.


Enllaos externs.
 El llibre En Pere i altres contes a www.manybooks.net. ;
 Claudi Planas i Font al Project Gutenberg. ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187087" title="Pere Poblet i Andreu" nonfiltered="2033" processed="2025" dbindex="77042">
Pere Poblet i Andreu (Barber de la Conca, Conca de Barber, 1850 - Barcelona, Barcelons, 1929) va sser un metge que es va llicenciar l'any 1883 a la Universitat de Barcelona i exerc al seu poble natal.

Entre les seues activitats culturals, cal destacar una gran afecci a la msica i la seua collaboraci amb Mossn Alcover.

Dins el catalanisme, i sota el guiatge de la Uni Catalanista, fou nomenat delegat en l'Assemblea de Manresa (1892). Ms endavant es va adherir a la Solidaritat Catalana (1906) .

Referncies.


Enllaos exteriors.

 Esment de dues conferncies impartides per Pere Poblet i Andreu l'any 1883;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187089" title="Miquel Pons i Riera" nonfiltered="2034" processed="2026" dbindex="77043">
Miquel Pons i Riera (Arbcies, Selva, 1843-1898) va sser un metge que es llicenci a la Universitat de Barcelona l'any 1872.

Fou regidor durant diferents biennis entre 1875-1882 i en els anys 1890-1893. A causa d'aquests fets, i tamb per la seua qualificaci professional, ocup crrecs de responsabilitat dins l'Ajuntament d'Arbcies, en l'rea de Policia Urbana i Rural i en l'rea de Beneficincia i Sanitat.

Respecte al catalanisme poltic, i sota la direcci de la Uni Catalanista, fou nomenat delegat a les Assemblees de Manresa (1892), Reus (1893), Balaguer (1894) i Olot (1895).



Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187093" title="Esteve Prat de la Riba i Magarins" nonfiltered="2035" processed="2027" dbindex="77044">
Esteve Prat de la Riba i Magarins (Castellterol, Valls Oriental, 1843-1898)  va sser pare d'Enric Prat de la Riba i Sarr.

Fou un home de conviccions liberals, batlle de Castellterol i seguidor de les opcions poltiques del liberal Sagasta.

Dins del moviment catalanista, fou subscriptor de La Renaixensa, sign el Missatge a la Reina Regent (1888) i va sser nomenat delegat a l'Assemblea de Manresa (1892).

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187094" title="Pius Puigcorb i Galceran" nonfiltered="2036" processed="2028" dbindex="77045">
Pius Puigcorb i Galceran (Tremp, Pallars Juss, 1853 - Cervera, Segarra, 1909) va sser un notari que s esmentat com a representant d'una agrupaci catalanista de Cervera, la qual s'adher al Missatge a la Reina Regent (1888), i figura com a delegat a les Assemblees de la Uni Catalanista celebrades a Manresa (1892), Reus (1893), Girona (1897), Terrassa (1901) i Barcelona (1904).

Referncies.



 Llobet i Portella, Josep Maria: "La recuperaci lingstica, un objectiu del peridic cerver La Veu de la Segarra (1903-1904)". Miscellnia Cerverina, nm. 5 (Cervera, 1987).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187095" title="Sant Nicolau de Malgrat" nonfiltered="2037" processed="2029" dbindex="77046">


L'Esglsia de Sant Nicolau s una esglsia neoclssica de la localitat de Malgrat de Mar, al Maresme. Per les seves dimensions s coneguda com (La Catedral de la Costa). s troba a pocs metres de l'ajuntament del poble, que s d'estil modernista.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187096" title="Ramon Pujol i Baeres" nonfiltered="2038" processed="2030" dbindex="77047">
Ramon Pujol i Baeres (Corbins, Segri, 1870-1931) va sser un hisendat que  fou delegat a les Assemblees de Manresa (1892) i Reus (1893).

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187112" title="Josep Quinquer i Corts" nonfiltered="2039" processed="2031" dbindex="77048">
Josep Quinquer i Corts (Sria, Bages, 1851 - Barcelona, Barcelons, 1905) va sser un fabricant i un representant del Partit Liberal fundat per Sagasta a Sria. 

Fou membre de la Junta Local d'Ensenyament de Sria (1880-1885), batlle de Sria (1893-1901) i cap del Sometent de la comarca del Bages (1894).

Cap a les acaballes del segle XIX comen a fer llargues estades a Barcelona, on install una fbrica de teixits de cot al Poblenou.

Dins el moviment catalanista, fou designat com a delegat en l'Assemblea de Manresa (1892).


Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187113" title="Ernest Solvay" nonfiltered="2040" processed="2032" dbindex="77049">


Ernest Solvay fou un qumic industrial belga. Nascut el 16 d'abril de 1838 a Rebecq-Rognon a la provncia de Brabant i mort a Ixelles el 26 de maig de 1922.

Una malaltia li va impedir anar a la universitat pel que comen a treballar en la indstria qumica a la fbrica del seu oncle a l'edat de 21 anys. Ide diferents mtodes de purificaci de gasos, per avui el coneixem principalment pel desenvolupament d'un mtode per a la producci de carbonat sdic que millorava l'existent mtode Leblanc, i per la invenci de la Torre Solvay de carbonatat (en la qual una soluci de sal d'amonac pot ser mesclada amb dixid de carboni). Adquir la seva primera patent per a la producci de sosa el 1861.

El 1863 constru la seva primera fbrica a Couillet, on acab de perfeccionar el seu mtode el 1872. El 1890 ja havia fundat empreses en diversos pasos estrangers i el 1900, el 95% del creixement mundial de sosa provenia del procs Solvay. Avui dia segueixen operatives al voltant de 70 fbriques que l'utilitzen.

Aquest xit report a Solvay una riquesa considerable, la qual empr per diversos propsits filntrops, com la fundaci d'instituts internacionals d'investigaci cientfica en fisiologia (1893), en sociologia (Universitat de Brusselles, 1902), fsica (1912) i qumica (1913). Les conferncies sobre fsica de Solvay, els Congressos Solvay eren particularment reconegudes pel seu paper en el desenvolupamnt de les teories de la mecnica quntica i l'estructura atmica.

Al mateix temps va prendre iniciatives socials, sent un precursor en la legislaci social a les seves indstries on inicia un sistema de seguretat social inexistent a l'poca: una pensi pels treballadors des de 1899, limitacions a l'horari de treball i jornada de 8 hores des de 1908, la instauraci de vacances pagades des de 1913 i una espcie de reciclatge professional.

Disseny les lnies d'una estructura social fundada sobre l'organitzaci el mercat de treball, la igualtat d'oportunitats i la implicaci regulatria de l'estat. Poltic liberal comproms s triat dos cops senador i el 1918 Ministre d'Estat.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187120" title="Margarita Mariscal de Gante Mirn" nonfiltered="2041" processed="2033" dbindex="77050">

Margarita Mariscal de Gante Mirn ( Madrid, Espanya 1954 ) s una poltica i jurista espanyola, que fou Ministra de Justcia en el primer govern de Jos Mara Aznar.

Biografia.
Va nixer el 10 de gener de 1954 a la ciutat de Madrid. Va estudiar dret a la Universitat Complutense de Madrid, i el 1980 va ingressar a la carrera judicial, ocupant una plaa al jutjat d'Aguilar de la Frontera, poblaci de la provncia de Crdova, i posteriorment a Aranjuez. El 1986 fou nomenada magistrada del Jutjat de 1a Instncia de Madrid, i el 6 de novembre de 1990 va esdevenir la primera dona en ser vocal del Consell General del Poder Judicial.

Activitat poltica.
Membre del Partit Popular amb la victria d'aquest partit en les eleccions generals de 1996 fou nomenada Ministra de Justcia per part de Jos Mara Aznar en la formaci del seu primer govern, crrec que desenvolup fins al final de la legislatura.

En les eleccions generals de l'any 2000 fou escollida diputada al Congrs de Diputats per la provncia d'Albacete, sent vicepresidenta Primera de la Mesa del Congrs des de l'abril de 2002 al gener de 2004.

Enllaos externs.
  Entrevista amb Margarita Mariscal de Gante al diari El Mundo;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187122" title="Mari Ramoneda i Llunell" nonfiltered="2042" processed="2034" dbindex="77051">
Mari Ramoneda i Llunell (Rub, Valls Occidental, 1849-1909) va sser un hisendat i un perit agrcola.

Fou soci de l'Institut Agrcola Catal de Sant Isidre, es dedic preferentment al conreu de la vinya i a l'Exposici Internacional de Barcelona (1888) obtingu una medalla d'or pels seus vins.

Jutge municipal de Rub, tamb particip en activitats cviques, com a membre de la Junta d'Obres de la Parrquia i de la Junta del Collegi Sant Pere.

Dins el catalanisme poltic, fou un dels fundadors de la Lliga Regionalista de Rub (1887). Adherit a la Uni Catalanista, fou nomenat delegat a l'Assemblea de Manresa (1892).

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187125" title="Obert dels Pasos Baixos" nonfiltered="2043" processed="2035" dbindex="77052">
El Torneig d'Amersfoort s el torneig de tennis ms important que es disputa als Pasos Baixos dins del calendari de l'ATP. Es juga sobre terra batuda des de la temporada 1995, tot i que abans del 2002 la competici tenia lloc a Amsterdam. Aquest torneig va substituir al calendari de l'ATP al mtic torneig de Hilversum, que es disputava des de la temporada 1974.

Palmars.
Individuals masculins.


|}

Dobles masculins.
 1995: Marcelo Ros / Sjeng Schalken;
 1996: Donald Johnson / Francisco Montana;
 1997: Paul Kilderry / Nicols Lapentti;
 1998: Jacco Eltingh / Paul Haarhuis;
 1999: Paul Haarhuis / Sjeng Schalken;
 2000: Andrs Schneiter / Sergio Roitman;
 2001: Paul Haarhuis / Sjeng Schalken;
 2002: Jeff Coetzee / Chris Haggard;
 2003: Devin Bowen / Ashley Fisher;
 2004: Jaroslav Levinsky / David Skoch;
 2005: Martn Garca / Luis Horna;
 2006: Alberto Martn / Fernando Vicente;
 2007: Juan Pablo Brzezicki / Juan Pablo Guzmn;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187127" title="Teatre invisible" nonfiltered="2044" processed="2036" dbindex="77053">
El teatre invisible s una forma de teatre representada en un context real fora de l'escenari, com el carrer o un centre comercial, sense que el pblic identifiqui als actors com a tals. 

Al contrari que en altres formes de teatre de carrer no se sollicita cap propina ni pagament. Es reconeix generalment a Augusto Boal com la persona que el va desenvolupar originalment, com a part del seu Teatre de l'oprimit. Aquesta forma d'expressi teatral tracta de les opressions i qestions socials i el va desenvolupar durant la seva estada en Argentina en els anys 1970. 

El teatre invisible s'oferix a la gent que normalment no tindria l'oportunitat de contemplar obres de teatre, tot i que en diverses ocasions no s'adonin que n'estan veient una. El teatre invisible pot portar-se a terme per a ajudar als actors a expressar-se pblicament de forma similar al graffiti o a una manifestaci poltica. De la mateixa forma pot atorgar als actors una excellent manera de posar-se en la pell dels seus personatges i veure com la gent reacciona davant ells i les seves accions. 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187129" title="Mancomunitat Turstica del Maestrat" nonfiltered="2045" processed="2037" dbindex="77054">

La Mancomunitat Turstica del Maestrat s una mancomunitat de municipis de la regi del mateix nom, incloent les comarques valencianes de l'Alt Maestrat, Els Ports, l'Alcalatn i el Baix Maestrat. Aglomera 17 municipis i 15.137 habitants, en una extensi de 1.854,80 km. Actualment (2007) la mancomunitat s presidida per Carlos Fabra Carreras, del Partit Popular, regidor de l'ajuntament de Castell de la Plana i president de la Diputaci Provincial de Castell. Les seues competncies sn nicament en matria de turisme.

Els pobles que formen la mancomunitat sn:
 Albocsser;
 Ares del Maestrat;
 Benassal;
 Castellfort;
 Cat;
 Cinctorres;
 Culla;
 Forcall;
 Herbs;
 La Mata;
 Morella;
 Olocau del Rei;
 Palanques;
 Portell de Morella;
 La Pobla de Benifass;
 Sant Mateu;
 Sorita;
 Todolella;
 Vallibona;
 Vilafranca;
 Villores;
 Vistabella del Maestrat;

Enllaos externs.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187133" title="Eduardo Serra Rexach" nonfiltered="2046" processed="2038" dbindex="77055">

Eduardo Serra Rexach ( Madrid, Espanya 1946 ) s un poltic, advocat i directiu d'empreses espanyol, que fou Ministre de Defensa en el primer govern de Jos Mara Aznar. 

Biografia.
Va nixer el 19 de desembre de 1946 a la ciutat de Madrid. Va estudiar dret a la Universitat Complutense de Madrid, en la qual es va llicenciar el 1968, dedicant-se posteriorment a la docncia. L'any 1974 va ingressar al Cos d'Advocats de l'Estat. 

El juliol de 1987 es va incorporar a la Fundaci d'Ajuda contra la Drogoaddicci (FAD) al costat del llavors tinent general Manuel Gutirrez Mellado, de la qual en fou vicepresident fins que l'any 1996 en fou escollit president, crrec que encara mant a l'actualitat. 

Activitat professional.
A finals de la dcada del 1980 fou president de diverses empreses, entre elles, Teletra Espanya, Cobertes i MZOV, l'automobilstica Peugeot-Talbot i la telefnica Airtel Mbil. 

Entre 1993 i 1996 va ser president de l'Institut de Qestions Internacionals i Poltica Exterior (INCIPE). 

Activitat poltica.
L'any 1977 va entrar a treballar al gabinet tcnic del Ministre d'Indstria Alberto Oliart Saussol, sota la presidncia d'Adolfo Surez. L'any 1982, amb l'ascens de Leopoldo Calvo-Sotelo Bustelo a la presidncia , Oliart va esdevenir Ministre de Defensa, nomenant a Serra sotssecretari del seu gabinet.

Amb la victria socialista en les eleccions generals de 1982 Felipe Gonzlez design Narcs Serra i Serra nou Ministre de Defensa, el qual nomen l'any 1984 Eduardo Serra Secretari d'Estat de Defensa, sent el responsable directe de l'adaptaci d'Espanya dins l'OTAN fins a la seva renncia l'any 1987. 

Amb la victria popular en les eleccions generals de 1996 fou nomenat Ministre de Defensa en el primer govern de Jos Mara Aznar, crrec que ocup durant tota la legislatura.

Enllaos externs.
  Inforamci d'Eduardo Serra al Ministeri de Defensa;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187135" title="Jaciment de Matacans" nonfiltered="2047" processed="2039" dbindex="77056">
El jaciment de Matacans s un territori arqueolgic al sud-oest del terme d'Arts, molt a prop del lmit municipal amb Calders.

Estudis arqueolgics indiquen que caldria situar el moment fundacional de Matacans vers els segles III o II aC, de manera que es podria tractar d'un poblat ibric o ibero-rom, i sembla que era d'unes dimensions considerables.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187138" title="Calendari dels Brillants" nonfiltered="2048" processed="2040" dbindex="77057">
El Calendari dels Brillants s un almanac editat a Benissa (Marina Alta) per Joan Josep Cardona Ivars, que s calendari i santoral, que cont informaci sobre les tradicions culturals i festives del Pas Valenci i altres aspectes quotidians. Aix, en cada mes de l'any inclou informaci sobre els sants de cada dia, els astres, i altres aspectes relacionats amb el camp i el seu calendari de tasques.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187140" title="Isidre Riera i Gal" nonfiltered="2049" processed="2041" dbindex="77058">
Isidre Riera i Gal (Manresa, Bages, 1859 - Barcelona, Barcelons, 1942) va sser un notari que es llicenci en Dret civil i cannic l'any 1882.

Exerc de notari a Sarral, a Sant Sadurn d'Anoia i a Albarras. 

Dins el catalanisme poltic, i sota el guiatge de la Uni Catalanista, fou designat delegat a les Assemblees de Manresa (1892), Reus (1893), Balaguer (1894) i Olot (1895).


Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187141" title="Santa Maria d'Arts" nonfiltered="2050" processed="2042" dbindex="77059">
Santa Maria d'Arts fou l'antiga esglsia parroquial del municipi. Fou mig destruda a principis del segle XX.

D'origen romnic, del qual noms ens ha arribat l'absis, conserva part de la nau gtica i el campanar.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187160" title="Detroit Shock" nonfiltered="2051" processed="2043" dbindex="77060">


Les Detroit Shock sn un equip de bsquet femen nordameric de la WNBA amb base a Detroit, Michigan. Van debutar el 1998, grcies a l'expansi de la lliga aquell any. L'equip s germ de l'equip mascul de la mateixa ciutat, els Detroit Pistons. A l'actualitat est entrenat per la llegenda d'aquest equip, Bill Laimbeer.

 Histria .
La franqucia es va posar en marxa el 1998, fent-se crrec de la direcci de l'equip la membre del Sal de la Fama Nancy Lieberman. Van fitxar una barreja de jugadores novelles amb un bon grup de veteranes, per durant els seus primers anys de vida els resultats no van arribar. Tan sols el 1999 van arribar a la primera ronda dels play-off. Tota aquesta trajectria va canviar quan es va fitxar com a entrenador el llegendari jugador de la NBA Bill Laimbeer, l'any 2002. Els propietaris de l'equipo van acceptar la idea del nou director tcnic de renovar la plantilla, arribant a predir que serien campiones l'any segent.

I la predicci es va complir. Les Shock es van plantar a la final, on es trobarien a la versi femenina dels Lakers, les Sparks, a les que van derrotarn per 2 victries a 1. El partit decisiu va batre el rcord d'espectadors veient un partit femen, sent seguit per 22.076 persones. Va ser la primera franqucia de la WNBA en passar de l'ltim lloc de la lliga al primer en tan sols un any.

El 2005, un altre ex-jugador dels Pistons, Rick Mahorn, va ser contractat com a entrenador assistent d'en Laimbeer. I el 2006 van aconseguir el seu segon anell de campiones, al derrotar a la final a les Sacramento Monarchs per 3-2. L'any 2008 es van convertir en el segon equip en aconseguir 3 anells de campiones derrotant a la final per un clar 3-0 a les San Antonio Silver Stars.

 Trajectria .
Nota: G: Partits guanyats P:Partits perduts %:percentatge de victries


 Plantilla 2007 .


Enllaos externs.
Web oficial de les Detroit Shock;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187161" title="Interleucina" nonfiltered="2052" processed="2044" dbindex="77061">
Les interleucines sn un grup citocines (molcules senyalitzadores secretades) que s'observ en un principi que eren expressades pels glbuls blancs de la sang (leuccits, d'aqu -leucina) amb una funci de comunicaci (inter-). El nom s en certa manera, una relquia (el terme va ser definit pel Dr. Paetkau de la University of Victoria) donat que des que van ser descobertes s'ha vist que les interleucines sn produdes per un ampli ventall de tipus cellulars. La funci del sistema immunitari depn en gran part de les interleucines, i de fet, s'ha descrit que totes les deficincies detectades d'algunes d'aquestes citocines, desencadenen com a conseqncia, malalties autoimmunitries o immunodeficincies.  

Estructura.
Sn protenes solubles de baix pes molecular que duen a terme mltiples funcions relacionades ama el creixement cellular, la immunitat, la diferenciaci tissular, la inflamaci, etc. A part de les cllules del sistema immunitari, aquestes citocines sn produdes per altres tipus cellulars durant l'activaci de la immunitat innata i adquirida. Sn el principal medi de comunicaci intracellular en front una invasi microbiana. Les citocines serveixen per iniciar la resposta infamatria, i per definir la magnitud i naturalesa de la resposta immunitria especfica. Actualment es coneixen ms de 30 interleucines, les quals difereixen entre elles tant des del punt de vista qumic com biolgic. Mentre algunes d'elles (IL-4, IL-10, IL-11) presenten essencialment efectes favorables, altres (IL-1, IL-6, IL-8), parallelament a la seva funci defensiva, poden tamb ser deletries per l'organisme. 

Classificaci.
Llistat de les interleuquines conegudes:


Enllaos.

 HGNC Gene Family Nomenclature: Interleukin and Interleukin Receptor Gene Symbols;
Interleukin Antibody Review;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187164" title="Estatut d'Autonomia d'Andalusia" nonfiltered="2053" processed="2045" dbindex="77062">

L'Estatut d'Autonomia d'Andalusia s el text jurdic que regula el rgim autonmic d'Andalusia.

Andalusia va accedir a l'autonomia mitjanant la denominada via rpida, recollida en l'article 151 de la Constituci espanyola de 1978. Seguint aquest procediment, es constituir la Comunitat Autnoma d'Andalusia el 28 de febrer de 1980, declarant en l'article 1 del seu Estatut d'autonomia que tal autonomia est justificada en la "identitat histrica, en l'autogovern que la Constituci permet a tota nacionalitat, en plena igualtat a la resta de nacionalitats i regions que componguin Espanya, i amb un poder que emana de la Constituci i el poble andals reflectit en el seu Estatut d'Autonomia. 
Estatut d'Autonomia de 1981.
L'estatut del 1981, endems de declarar en el prmbul Blas Infante com a pare de la ptria andalusa, estableix que el govern autnom estar en mans de la Junta d'Andalusia, que estar integrada pel Parlament d'Andalusia, pel President de la Junta d'Andalusia i pel Consell de Govern de la Junta d'Andalusia. El Parlament detindr el poder legislatiu i ser escollit cada quatre anys.

Estatut d'Autonomia de 2007. 
El 18 de febrer de 2007 es va celebrar un referndum per a la reforma de l'estatut andals. A la pregunta "Aprova el projecte d'Estatut d'Autonomia per a Andalusia?", el poble andals va respondre:


Dues coses destaquen d'aquest resultat: l'altssima abstenci (ms del 60% s'abstenen) i la prctica unanimitat de percentatge de vots a favor sobre els votants (ms del 85% dels votants voten "s").

 Vegeu tamb . 
Referndums a Espanya;

 Enllaos externs .


  Estatut d'Andalusia. Referndum de 2007;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187166" title="Cable de parells trenats" nonfiltered="2054" processed="2046" dbindex="77063">

Un Cable de parells trenats s un dels tipus de cable de parells composat por fils, normalment de coure, trenats entre s. Hi ha cables de 2, 4, 25 o 100 parells de fils i incls de ms. El trenat mant estable les propietats elctriques a tota la longitud del cable y redueix les interferncies creades pels fils adjacents en els cables composats por diversos parells. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187167" title="Hans von Aachen" nonfiltered="2055" processed="2047" dbindex="77064">

Hans Von Aachen (Colnia, 1552 - Praga, 1615) Pintor manierista alemany. Estudi a Florncia i a Vencia i pass a treballar a Praga, on va ser pintor de cambra de l'emperador Rodolf II. Va pintar temes mitolgics i allegrics i sobresort en el retrat.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187168" title="New York Liberty" nonfiltered="2056" processed="2048" dbindex="77065">


Les New York Liberty sn un equip de bsquet femen nord-americ amb seu a la ciutat de Nova York, i que competeix a la WNBA, la lliga professional femenina. s un dels 8 equips que van fundarn la lliga el 1997, i un dels que t millors resultats, ja que, tot i no haber guanyat mai la liga, ha arribat a la final en 4 ocasions. s l'equip germ dels New York Knicks, l'equip mascul professional de la ciutat que competeix a la NBA. El seu nom t com a origen la famosa Esttua de la Llibertat que presideix la ciutat dels gratacels.

 Trajectria .
Nota: G: Partits guanyats P:Partits perduts %:percentatge de victries


Plantilla 2007.


Enllaos externs.
Web oficial de les New York Liberty;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187170" title="Castell de Calders" nonfiltered="2057" processed="2049" dbindex="77066">
El castell de Calders s un conjunt medieval majoritriament del segle XI bastit damunt un tur de 471 m d'altitud i encerclat per un antic meandre de la riera de Calders, a Calders (Bages). Est format per la torre mestra de planta circular, una muralla perimetral, una construcci posterior i possibles restes de l'esglsia. 

Aproximadament la meitat de la torre s'ha esfondrat, juntament amb el bancal de roca on se sustentava, es tracta d'una construcci senzilla amb un aparell matusser. Recentment ha estat consolidat la base de la roca amb un mur de totxo. La muralla, que es conserva parcialment, ressegueix el permetre de l'esplanada al cim del tur. T un baluard quadrat. Adossat a la muralla s'aixequen les restes d'una construcci posterior al castell dels segles XVII i XVIII, possiblement es tracta d'una masoveria, amb un soterrani que devia servir com a cisterna.

Histria.

s documentat des del 956, tot i que la construcci actual podria datar-se del segle XI. Llavors el domini del castell pertanyia a Sendred Domnu, senyor del llinatge Calders, branca lateral dels vescomtes d'Osona i que don nom al castell. Els castlans eren la famlia Viladecavalls, que prengueren el nom de la parrquia prxima. Va pertnyer als Calders fins el 1336, quan la famlia entr en crisi i se'l vengu a la famlia Talamanca. Va ser possiblement al final del segle XIV, quan Pere III orden el reforament de les fortificacions i s'inici una ampliaci que no es va arribar a acabar. A partir del segle XV el castell va sofrir una decadncia progressiva.

Bibliografia.

 BENET i CLAR, Albert: "L'origen de la famlia Calders", a Miscellnia d'Estudis Bagencs, nm. 2, Manresa, 1982, pp. 15-30.
 PLADEVALL, Antoni; CATAL i ROCA, Pere: "Castell de Calders", a Els Castells catalans, vol. V, Rafael Dalmau Editor, Barcelona, 196 p 519-525.
 PLADEVALL, Antoni: "Calders", a Gran Geografia Comarcal de Catalunya, vol. II, Enciclopdia Catalana, Barcelona, 1981, pp. 185-188.
 SERRA, Roser: "Els segles medievals (S. IX-XV)", a Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moians, pp.53-88.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187171" title="Rafael Arias-Salgado Montalvo" nonfiltered="2058" processed="2050" dbindex="77067">

Rafael Arias-Salgado Montalvo ( Madrid, Espanya 1942) s un advocat i poltic espanyol, que fou ministre en diversos governs d'Adolfo Surez, Leopoldo Calvo-Sotelo i Jos Mara Aznar.

Biografia.
Va nixer el 26 de gener de 1942 a la ciutat de Madrid, fill de l'antic ministre franquista Gabriel Arias-Salgado. Va estudiar dret a la Universitat de Madrid, en la qual es llicenci el 1962. Interessat en la carrera diplomtica va esdevenir cap de la Secci de les Descolonitzacions i cap d'Estudis de l'Escola Diplomtica del Ministeri d'Afers Exteriors. Durant un perode de cinc anys va exercir l'advocacia.

Activitat poltica.
Membre de la Uni del Centre Democrtic (UCD) en el qual fou coordinador General i Secretari d'Organitzaci del seu partit, esdevenint posteriorment Secretari General del Partit, en les eleccions generals de 1977 fou escollit diputat al Congrs per la provncia de Toledo, l'11 de juliol d'aquell any fou nomenat Secretari General de Relacions amb les Corts. Novament escollit diputat en les eleccions generals de 1979, en la formaci del segon govern d'Adolfo Surez fou nomenat Ministre de Relacions amb les Corts, crrec que ocup fins el 3 de maig de 1980, passant a ser en aquell moment successivament Ministre de la Presidncia, Ministre adjunt al President i Ministre d'Administraci Territorial.

Desprs de la dissoluci de la UCD es va dedicar a l'empresa privada, esdevenint president de Prosegur entre 1983 i 1985. 

L'any 1987 va ingressar al Centre Democrtic i Social (CDS), sent escollit novament diputat en les eleccions generals de 1989 per la circumscripci de Madrid, abandonant el seu esc el 1992. L'any segent s'afili al Partit Popular, i fou novament escollit diputat en les eleccions de 1993, 1996 i 2000. En la formaci del seu primer govern Jos Mara Aznar el nomen Ministre de Foment l'any 1996, crrec que ocup durant tota la legislatura.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187176" title="Junta d'Andalusia" nonfiltered="2059" processed="2051" dbindex="77068">
La Junta d'Andalusia s la instituci que organitza l'autogovern de la Comunitat Autnoma d'Andalusia. La Junta d'Andalusia est integrada pel Parlament d'Andalusia, pel President de la Junta d'Andalusia i pel Consell de Govern. 

El Parlament d'Andalusia s l'Assemblea Legislativa de la Comunitat Autnoma, a la qual correspon l'elaboraci i aprovaci de les Lleis i l'elecci i cessament del President de la Junta d'Andalusia. El President de la Junta d'Andalusia s el suprem representant de la Comunitat Autnoma i el representant ordinari de l'Estat a la comunitat; la seva elecci t lloc pel vot favorable de la majoria absoluta del Ple del Parlament d'Andalusia i el seu nomenament correspon al Rei d'Espanya. 

El Consell de Govern s l'rgan poltic i administratiu superior de la Comunitat, al que correspon l'exercici de la potestat reglamentria i l'acompliment de la funci executiva. Est compost pel president de la Junta d'Andalusia, que el presideix, i pels Consellers nomenats per ell per a fer-se crrec dels diversos Departaments (Conselleries). En la legislatura 2004-2008 la Junta d'Andalusia est composta per les segents 13 Conselleries:

 Presidncia ;
 Governaci ;
 Economia i Hisenda ;
 Justcia i Administraci Pblica ;
 Innovaci, Cincia i Empresa ;
 Obres Pbliques i Transports ;
 Ocupaci ;
 Turisme, Comer i Esport ;
 Agricultura i Pesca ;
 Salut ;
 Educaci ;
 Per a la Igualtat i Benestar Social ;
 Cultura ;
 Medi ambient ;

L'rgan jurisdiccional superior de la Comunitat Autnoma s el Tribunal Superior de Justcia d'Andalusia, davant el qual s'esgoten les successives instncies processals sense perjudici de la jurisdicci que correspon al Tribunal Suprem; no obstant aix, el Tribunal Superior de Justcia d'Andalusia no s un rgan de la Comunitat Autnoma sin que forma part del Poder Judicial, que s nic en tot el Regne i que no pot ser transferit a les Comunitats Autnomes. 

En l'any 2005 va manejar un pressupost superior als 25.000 milions d'euros i possex ms de 200.000 empleats directes. 

Enllaos externs. 
  Junta d'Andalusia.
 Estatuto de Autonomia de Andaluca de 1981 a 2007 (Ley Orgnica 6/1981 de 30 de diciembre);
 Estatuto de Autonoma de 2007;
  Portal del Ciutad de la Junta d'Andalusia;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187177" title="Sada Saddouki" nonfiltered="2060" processed="2052" dbindex="77069">
Sada Saddouki s intrpret i traductora del berber i l'rab al castell, i parla catal. Nascuda al Marroc, viu a Palma (Mallorca).

El 23 d'agost de 2007 denunci l'agent Sarro i el capit Bartolom, de la Gurdia Civil de Palma, per discriminaci lingstica, en adrear-s'hi en catal.

Per aquests fets, el senador Pere Sampol demanar explicacions al ministre de l'interior espanyol Alfredo Prez Rubalcaba, i el portaveu del Bloc per Mallorca, Biel Barcel, demanar la compareixena davant el Parlament de les Illes Balears del delegat del govern espanyol, Ramon Socias. Esquerra Republicana de Catalunya ha demanat la "suspensi dels gurdies civils que faltaren al respecte a Sada Saddouki" i realitzar preguntes relatives a aquest cas al Congrs dels Diputats. Socias ha fet obrir un expedient informatiu i ha demanat disculpes en nom de la Gurdia Civil.

Sada Saddouki t el suport de l'Obra Cultural Balear, i s'han fet ress de la denncia, entre d'altres, el Secretari Poltic del PSM d'Inca, Andreu Caballero i el cap de la secci de cultura del Diario de Mallorca, Josep J. Rossell, aix com Cecili Buele i el professor de la Universitat de les Illes Balears Gabriel Bibiloni. A la premsa escrita, n'han opinat els escriptors Lloren Capell i Alfred Bosch, i el portaveu d'Els Verds de Mallorca Miquel ngel Llauger. Mateu Mates, Xur, li dedic la glosa Que n'aprengui.

Referncies.


Enllaos externs.
L'Obra Cultural Balear ha fet pblic un nou cas de discriminaci lingstica a Palma, al diari Avui. ;
Una intrpret denuncia un capit de la Gurdia Civil en dir-li 'mora catalanista', al Diari de Balears.
Qesti d'honor, editorial del Diari de Balears (29/08/2007).
Socias rebr l OCB per la suposada agressi lingstica a la traductora, al Diari de Balears.
 La OCB denuncia el despido de una intrprete marroqu de la Guardia Civil por hablar en cataln, al Diario de Mallorca.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187178" title="Entonaci" nonfiltered="2061" processed="2053" dbindex="77070">


entonaci (msica) s l'afinaci de la veu o d'un instrument en un to determinat;
entonaci (fontica) s un tret que marca la curva meldica de les frases;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187180" title="Parlament d'Andalusia" nonfiltered="2062" processed="2054" dbindex="77071">

El Parlament d'Andalusia s la instituci andalusa que det el poder legislatiu d'aquesta comunitat autnoma espanyola. El Parlament d'Andalusia va ser instaurat a partir de la redacci de l'Estatut d'Autonomia. 
 Funcions . 
Les funcions principals del Parlament d'Andalusia sn, 
 Exercir la potestat legislativa d'Andalusia ;
 Controlar l'acci executiva de la Junta d'Andalusia ;
 Aprovar els pressupostos ;
 Escollir el president de la Junta d'Andalusia;

 Seu . 
La seu del Parlament d'Andalusia s a Sevilla, capital de la Comunitat Autnoma. Est situat en l'antic Hospital de las Cinco Llagas. La seva construcci es va iniciar en 1546 per ordre de Don Fadrique Enrquez de Ribera. Va ser dissenyat per Martn de Gainza, qui va dirigir les obres fins a la seva mort, en 1556. Dos anys mes tard s'encarrega la continuaci de l'obra a Hernn Ruiz II, inaugurant-se encara que incomplet dos anys mes tarda. 

La seva planta s rectangular i s'articula entorn de 10 patis, dels quals solament es van construir nou, si b noms es conserven en l'actualitat vuit. L'element mes caracterstic de l'edifici s sens dubte la seva esglsia. Situada en el pati central, possex planta de creu llatina i un ampli carcter renaixentista. s ms alta que la resta de l'edifici. En el seu interior s on se celebren actualment els plens. 
 
L'edifici va funcionar com hospital fins el 1972. Desprs d'anys d'aband, el 1986 es redacten els projectes per a la seva conversi en la seu del Parlament d'Andalusia, inaugurant-se el 28 de febrer (dia d'Andalusia) de 1992. La restauraci total de l'edifici va finalitzar el 2003, amb la conclusi dels treballs de recuperaci dels patis i estades que no es habian escoms durant els anys vuitanta. Tambien han estat seu del Parlament d'Andalusia: 
 Reales Alczares de Sevilla (1982-1983). Constituci del Parlament d'Andalusia el dia 21 de juny de 1982. S'hi van celebrar nou sessions parlamentries. ;
 Palacio de la Audiencia (1983-1985). S'hi van celebrar 50 sessions i part de la primera legislatura ;
 Esglsia de San Hermenegildo (1985-1992). En ella finalitza la primera legislatura i es desenvolupen la segona i part de la tercera.

 Composici . 
El Parlament d'Andalusia est format per 109 diputats, de conformitat amb el disposat en l'article 17 de la Llei 1/1986, de 2 de gener, Electoral d'Andalusia. Desprs de les eleccions del 14 de mar de 2004 va quedar format de la segent manera: 
 Partit Socialista Obrer Espanyol d'Andalusia: 61 diputats. ;
 Partit Popular d'Andalusia: 37 diputats. ;
 Esquerra Unida Els Verds - Convocatria per Andalusia: 6 diputats. ;
 Partit Andalusista: 5 diputats. ;


 Portantveus parlamentaris . 
 Grup Parlamentari Socialista: Manuel Gracia Navarro ;
 Grup Parlamentari Popular d'Andalusia: Antonio Sanz Cabello ;
 Grup Parlamentari Esquerra Unida Els Verds-Convocatria per Andalusia: Concepcin Caballero Cubillo ;
 Grup Parlamentari Andalusista: Pilar Gonzlez Modino;

 Vegeu tamb . 
Parlament Autonmic;

 Enllaos externs . 
 Pgina web del Parlament d'Andalusia;
  Resultats oficials de les eleccions de 2004;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187183" title="Entonaci (fontica)" nonfiltered="2063" processed="2055" dbindex="77072">
L'entonaci s un tret de la fontica que defineix la corba meldica de la frase o fragment d'oraci pronunciat entre dues pauses. S'anomena tret suprasegmental perqu no afecta sols a un fonema sin a un conjunt. Segons l'entonaci es poden distingir diversos tipus de frases:
 Enunciativa: l'oraci afirma o nega un fet, exposa un missatge. La corba meldica fa una pujada i una baixada, essent el punt lgid al mig de la frase. Les pauses oracionals marquen la relaxaci de l'entonaci.
 Interrogativa: la frase pregunta una informaci. Pot ser absoluta (es respon amb s o no) i llavors l'entonaci comena baixa i acaba alta; pronominal (amb una partcula interrogativa com qu, on, etc.) i llavors l'mfasi est a l'inici, en la partcula; o relativa (quan es pressuposa una resposta determinada) i aleshores la corba meldica s una diagonal ascendent o similar a l'enunciativa, segons el grau d'ironia.
 Exclamativa: expressa l'emoci del parlant, d'esquema entonatiu variable segons el sentiment subjacent.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187186" title="Consell de Govern de la Junta d'Andalusia" nonfiltered="2064" processed="2056" dbindex="77073">
El Consell de Govern de la Junta d'Andalusia s l'rgan executiu de la Junta d'Andalusia. En l'actual VII Legislatura el Consell est presidit per Manuel Chaves Gonzlez i consta de la segent divisi en conselleries: 
 Presidncia ;
 Governaci ;
 Economia i Hisenda ;
 Justcia i Administraci Pblica ;
 Innovaci, Cincia i Empresa ;
 Obres Pbliques i Transports ;
 Empleu ;
 Turisme, Comer i Esport ;
 Agricultura i Pesca ;
 Salut ;
 Educaci ;
 Per a la Igualtat i Benestar Social ;
 Cultura ;
 Medi ambient;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187187" title="Bertus Aafjes" nonfiltered="2065" processed="2057" dbindex="77074">
Lambertus Jacobus Johannes Aafjes (12 de maig de 1914 a Amsterdam - 23 d'abril de 1993 a Venlo) va ser un escriptor holands. Les seves obres abasten tant poesia com narrativa i dintre del seu estil clssic i tradicional destaquen Un viatge a peu a Roma (1946), obra amb la que es va fer ms popular i que descriu el viatge que va fer a Roma el 1936. Altres de les seves conegudes obres sn En el principi (1949), L'Odissea d'Homer (1965) i en narrativa L'Antiga llengua dels porcs (1985). En les seves obres hi ha uns aires de melancolia, on evoca la mort. Tamb algunes de les seves obres tocava el tema de l'ocupaci nazi, a la qual s'opos.

 Obra .
 1936 - Het Italiaanse Maria-lied, in: De Gemeenschap ;
 1940 - Het gevecht met de muze ("La lucha con la musa") ;
 1941 - Amoureus liedje in de morgenstond ;
 1941 - Het zanduur van de dood, in: Helicon ("La clpsidra de la muerte") ;
 1942 - Een laars vol rozen, reisverslag ;
 1943 - Gerrit Achterberg, de dichter van de sarcofaag. Aantekeningen bij zijn pozie ;
 1943 - Peter-Kersen-eter ;
 1943 - De ark ;
 1944 - Per slot van rekening ;
 1944 - Omne animal ;
 1944 - Elf sonnetten op Friesland ;
 1944 - Verzen en vrouwen ;
 1944 - De laatste brief ;
 1944 - Kleine catechismus der pozie ;
 1944 - Bid, kindje, bid! ;
 1945 - Boeren. Open brief van het land ;
 1945 - Lafaard of geus? ;
 1945 - Dichters van later tijd ;
 1945 - In het Atrium der Vestalinnen, fragmenten ;
 1945 - In het Atrium der Vestalinnen en andere fragmenten ;
 1946 - Bevrijdingsdag ;
 1946 - Een voetreis naar Rome ;
 1946 - Maria Sibylla Merian, gedicht ;
 1946 - De zeemeerminnen ;
 1947 - Gedichten ;
 1947 - Douderideine ;
 1948 - De vogelvis ;
 1948 - Het koningsgraf. Honderd en een sonnetten ;
 1948 - De driekoningen ;
 1948 - Laat nu al wat Neerland heet ;
 1948 - Circus ;
 1948 - Egyptische brieven ;
 1949 - In den beginne ;
 1949 - De lyrische schoolmeester, gedicht ;
 1949 - Het kinderkerstboek ;
 1949 - De reis van Sinte Brandaan, herdicht door Bertus Aafjes ;
 1950 - Arenlezer achter de maaiers. Kronieken over kleine maar vergeten bijzonderheden in het Oude en het Nieuwe Testament ;
 1952 - Vorstin der landschappen. Een reis door het Heilige Land ;
1953 - De karavaan ;
1953 - Drie essays over experimentele pozie ;
1954 - Morgen bloeien de abrikozen, roman ;
1955 - De blinde harpenaar. De liefde, het leven, het geloof en de dood in de pozie der oude Egyptenaren ;
1956 - Logboek voor 'Dolle Dinsdag' ;
1957 - Capriccio Italiano. Een reisboek over Itali ;
1958 - De vrolijke vaderlandse geschiedenis. Deel I. Van de Batavieren tot de Gouden Eeuw ;
1958 - De vrolijke vaderlandse geschiedenis. Deel II. Van de Gouden Eeuw tot nu ;
1959 - Het Troje van het Carboon ;
1959 - Goden en eilanden, een reisboek over Griekenland ;
1959 - De wereld is een wonder, reisverslag ;
1960 - Het Hemelsblauw ;
1960 - Dag van gramschap in Pompeji ;
1960 - In de schone Helena, reisverslag ;
1961 - Levende poppen ;
1961 - De dikke en de dunne ;
1961 - Anneke's avontuur ;
1961 - De verborgen schat ;
1961 - Muziek op het kasteel ;
1961 - Tante Ibeltje ;
1961 - De schippersjongen ;
1961 - Stuurman Roel ;
1961 - De lachende krokodil ;
1961 - De geheimzinnige diamant ;
1962 - De Italiaanse postkoets, verhalenbundel ;
1962 - Odysseus in Itali, reisverslag ;
1963 - De fazant op de klokkentoren ;
1963 - Omnibus, prozafragmenten ;
1963 - Kleine Isar, de vierde koning, stripverhaal ;
1965 - Het gevecht met de Muze, verhalenbundel ;
1965 - Dooltocht van een Griekse held, reisverslag ;
1967 - Per en Petra en het geheim van de bouwkunst ;
1967 - Maria Sibylla Merian en andere gedichten ;
1967 - Drie van Bertus Aafjes, gedichten ;
1968 - De denker in het riet ;
1968 - Die te Amsterdam vaak zei: Jeruzalem ;
1969 - Een ladder tegen een wolk ;
1969 - De rechter onder de magnolia ;
1969 - Kito en Poelika ;
1969 - Kito vindt Poelika ;
1971 - De koelte van de pauwenveer, verhalen ;
1971 - Mijn ogen staan scheef. Zwerftochten door het land van de Mikado ;
1973 - Een lampion voor een blinde of De zaak van de Hollandse heelmeesters, verhalen ;
1973 - De vertrapte pioenroos ;
1974 - De laatste faun ;
1976 - Limburg, dierbaar oord ;
1976 - In de Nederlanden zingt de tijd ;
1979 - Het rozewonder ;
1979 - Mei, mengelwerk ;
1979 - Deus sive Natura ;
1980 - Rijmpjes en versjes uit de vrolijke doos ;
1980 - Tussen schriftgeleerden en piramiden ;
1981 - Drie gedichten over Amsterdam ;
1982 - Rechter Ooka-mysteries ;
1983 - Homero's Odyssee en Dooltocht van een Griekse held, reisverslag ;
1984 - Zeventien aforismen ;
1984 - De wereld is een wonder, reisverhalen uit twaalf landen ;
1985 - De val van Icarus ;
1986 - De mysterieuze rechter Ooka. Japanse speurdersverhalen ;
1987 - De sneeuw van weleer, autobiografie ;
1987 - Het hemd van een gelukkig mens. Sprookjes uit een verre wereld, jeugdboek ;
1990 - Verzamelde gedichten 1939-1988 ;
1990 - De sprookjesverkoper. Sprookjes van heinde en verre ;
1991 - Griekse kusten, reisverhalen ;
1992 - De eeuwige stad. Rome in verhalen en herinneringen ;
1992 - De zee, gedichten ;
1992 - De parels;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187188" title="Alejandro Rojas-Marcos de la Viesca" nonfiltered="2066" processed="2058" dbindex="77075">
Alejandro Rojas-Marcos de la Viesca (Sevilla, 2 de setembre de 1940) s un poltic andalusista. Va estudiar Dret en la Universitat de Sevilla. Desprs de llicenciar-se el 1962, va prendre la decisi de crear un grup poltic clandest. Els comenaments van ser difcils i fins el 1965 no va assolir crear Comproms Poltic d'Andalusia. En aquest grup s'integraren Diego de los Santos, Luis Uruuela, Guillermo Jimnez, Juan Carlos Aguilar i ngel Tarancn, entre uns altres. En 1966, el Comproms decideix que Rojas Marcos es presenti a les eleccions municipals pel denominat Ter familiar. No obstant aix, encara que resulta triat regidor, dimiteix poc desprs, denunciant les manques democrtiques de la dictadura. 

En 1968 participa en la constituci de la Taula Democrtica de Sevilla al costat d'Alfonso Fernndez (PSOE), Manuel Bentez Rufo (PCE), Eduardo Saborido (CCOO) i Alfonso de Cosso, independent i catedrtic de Dret Civil de la Universitat de Sevilla, que la presideix. En els anys segents, va ser processat dues vegades pel Tribunal d'Ordre Pblic, en 1969 i 1971. En la segona vegada va ser condemnat a dos anys de pres, pena que el TOP va commutar finalment per la de tres anys de bandejament. Aquest mateix any, el Comproms es va transformar en l'Aliana Socialista d'Andalusia. 

En 1974, l'Aliana Socialista d'Andalusia participa en Pars en la constituci de la Junta Democrtica d'Espanya, on Rojas Marcos fou secretari de la seva Comissi Permanent. Desprs de la mort de Franco i la instauraci de la democrcia, va ser diputat del Partit Socialista d'Andalusia (nom que havia adoptat en 1976 l'Aliana Socialista d'Andalusia) per la circumscripci de Cadis entre 1979 i 1982 i entre 1989 i 1991 per la de Sevilla (ja pel partit Andalusista, nou nom de l'anterior PSA). Va ser diputat en el Parlament d'Andalusia entre 1994 i 1996. En 1991 va ser nomenat alcalde de Sevilla, crrec que ocuparia fins a 1995, grcies a un pacte entre el Partit Andalusista i el Partit Popular. En funci d'un pacte anleg, va ocupar el crrec de Tinent d'Alcalde des de 1995 a 1999, amb Soledad Becerril (PP) com a alcaldessa. 

No obstant aix, la bona sintonia dels anys precedents es va trencar durant les negociacions per a la reedici del pacte en 1999. Davant aix, va pactar amb el PSOE, arribant a presidir la Societat Metro de Sevilla, impulsora del reinici de les obres. Al juny de 2004 es va presentar a les eleccions europees com a candidat del Partit Andalusista dintre de la Coalici Europea, no obtenint representaci parlamentria. A la fi de 2004 va abandonar tots els seus crrecs en el Partit Andalusista i es va retirar de la vida poltica. 

 Enllaos externs .
  Biografia d'Alejandro Rojas-Marcos;
  Fitxa d'Alejandro Rojas-Marcos en el Parlament d'Andalusia;
  Fitxa d'Alejandro Rojas-Marcos en el Congrs dels Diputats;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187189" title="Tribunal d'Ordre Pblic" nonfiltered="2067" processed="2059" dbindex="77076">
El Tribunal d'Ordre Pblic, tamb conegut com a TOP, fou una instncia judicial especial existent en la fase final del franquisme. La seva missi va ser la repressi de les conductes que sota aquest rgim dictatorial eren considerades delictes poltics i garantir l'estabilitat del rgim franquista. 

Fou creat a Madrid el 2 de desembre de 1963 com a continuaci del Tribunal Especial de Repressi de la Maoneria i del Comunisme i tenia jurisdicci sobre tota Espanya. Tenia com a finalitat jutjar els delictes contra l'ordre pblic, en especial els de carcter politicosocial, contra la seguretat exterior de l'estat, contra el consell de ministres i contra la forma de govern, s a dir, el que es considerava sedici, rebelli, desordres pblics, i propaganda illegal.  

Al llarg dels seus gaireb 14 anys de funcionament van ser encausats i condemnats milers de ciutadans. Processos com el fams Procs 1001, contra destacats dirigents del Sindicat Comissions Obreres, van correspondre al TOP. 

Fou dissolt el 1977 per un decret de Joan Carles I.

Llibres.
 Juan Jos del guila, El TOP, Barcelona, Planeta, 2001, ISBN 84-08-04065-0;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187190" title="R Andromedae" nonfiltered="2068" processed="2060" dbindex="77077">
R Andromedae (R And) s una estrella variable de la constellaci Andromeda.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187191" title="Svend Aagesen" nonfiltered="2069" processed="2061" dbindex="77078">
Svend Aagesen (llat: Suenus Agois filius) (Segles XII-XIII) El primer historiador dans conegut. Va escriure per ordre de l'arquebisbe de Lund una Compendiosa historia regum Daniae a Skioldo ad Canutum VI, que comprn fets histrics entre el 300 fins el 1185, a ms d'algunes obres histriques i jurdiques.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187193" title="Sant Salvador del Canadell" nonfiltered="2070" processed="2062" dbindex="77079">

L'ermita de Sant Salvador del Canadell s una petita capella d'origen romnic, prcticament refeta amb tradici gtica, situada al terme de Calders, al Bages.

De planta rectangular i una sola nau acabada amb absis orientat a llevant. Coberta amb volta de can. Parets amb filades de carreus ms o menys quadrats. Amb dos finestrells poc vistents. Faana principal amb portal adovellat, amb una senzilla motlluraci (que t dos carreus a la base de factura gtica) i una espadanya parcialment conservada. Adossats a la banda de migdia, es conserven els fonaments d'una construcci romnica anterior (mur, enllosat i absis). Segons alguns autors la capella s d'un gtic de tradici romnica.

El 1999 s'hi ha realitzat una intervenci arqueolgica posant al descobert els fonaments i l'enllosat de la construcci romnica primitiva i s'ha excavat el subsl interior. Material escadusser aparegut entre l'arrebossat del mur de la capella actual podria indicar una cronologia al voltant del segle XVII.

Es conserva una campana de bronze del 1703 al mas Canadell.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187194" title="Groombridge 34" nonfiltered="2071" processed="2063" dbindex="77080">








Groombridge 34 s un sistema d'estrelles binari consistent en dues estrelles nanes vermelles en un rbita circular prxima amb una separaci d'unes 147 unitats astronmiques. Les dues estrelles d'aquest parell exhibeixen fulguracions aleatries, i han estat batejades com a estrelles variables. La ms brillant: Goombridge 34 A fou designada com a GX And, i l'altre reb la designaci GQ And.


Referncies.
Lippincott, S. L., "Parallax and orbital motion of the 2 nearby long-period visual binaries Groombridge 34 and ADS 9090", 1972, Astronomical Journal, 77, 165.

Enllaos externs.
Alcyone;
SolStation;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187198" title="Tribunal Especial de Repressi de la Maoneria i del Comunisme" nonfiltered="2072" processed="2064" dbindex="77081">

El Tribunal Especial de Repressi de la Maoneria i del Comunisme fou creat a Espanya l'1 de mar de 1940 quan es va dictar la Llei per a la Repressi de la Maoneria i el Comunisme.

En el seu article 12 establia la creaci i composici del Tribunal Especial per a la Repressi de la Maoneria i el Comunisme. Les penes anaven des de la confiscaci de bns fins a la reclusi major. Els maons, a part de les sancions econmiques, quedaven automticament separats de qualsevol ocupaci o crrec de carcter pblic. Es van establir penes de vint a trenta anys de pres per als graus superiors, i de dotze a vint per als cooperadors. 

El tribunal fou suprimit el 8 de febrer de 1964, per gran part de les seves funcions s'havien transferit al Tribunal d'Ordre Pblic creat en 1963. Els arxius del Tribunal Especial per a la Repressi de la Maoneria i el Comunisme actualment formen part de l'Arxiu General de la Guerra Civil Espanyola, situat a Salamanca. La seva informaci s pblicament accessible a qualsevol que ho desitgi. En aquests arxius es poden consultar les condemnes per delicte de maoneria.
Condemnats.
 Condemnats a 30 anys de reclusi .


 Condemnats a 20 anys de reclusi .

  

 Condemnats a 12 anys de reclusi .



Condemnats a inhabilitaci absoluta perptua.


Condemnat a inhabilitaci per a crrecs poltics i sindicals.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187199" title="Jeppe Aakjaer" nonfiltered="2073" processed="2065" dbindex="77082">

Jeppe Aakjr (Flye, Jutlndia, 1886 - Jenle, 1930) fou un novellista, poeta i autor dramtic dans.

D'origen humil, va ser pastor, per als 18 anys aconsegu entrar a la universitat de Copenhage. De retorn a la seva terra, va descriure en termes realistes i polmics la vida srdida dels petits camperols, alhora que contribua en gran manera a llur emancipaci, per la qual cosa va ser empresonat. La seva extensa obra potica, parcialment dialectal, li va valer el ttol de Robert Burns dans. 

 Obres .
 1904 - Els fills de la ira;
 1907 - La vida a la granga Hegns;
 1914 - La joia del traball;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187200" title="Mancomunitat Intermunicipal del Marquesat" nonfiltered="2074" processed="2066" dbindex="77083">
La Mancomunitat Intermunicipal del Marquesat s una mancomunitat de municipis de la comarca de la Ribera Alta (Pas Valenci). Aglomera 3 municipis i 5.804 habitants, en una extensi de 110,40 km. Actualment (2007) la mancomunitat s presidida per David Cervera Sanz, del Partit Popular i regidor de l'ajuntament de Llombai.

Les seues competncies sn:
 Aiges potables;
 Ambulncies;
 Depuraci d'aiges residuals;

Els pobles que formen la mancomunitat sn:
 Alfarb;
 Catadau;
 Llombai;

Enllaos externs.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat;
 Web oficial de la Mancomunitat;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187210" title="Mancomunitat Plana Alta" nonfiltered="2075" processed="2067" dbindex="77084">
La Mancomunitat Plana Alta s una mancomunitat de municipis de la comarca del mateix nom. Aglomera 6 municipis i 7.388 habitants, en una extensi de 387,30 km. Actualment (2007) la mancomunitat s presidida per Vicente Sales Renau, del PSPV-PSOE i regidor de l'ajuntament de Sant Joan de Mor. Les seues competncies sn nicament en matria de serveis socials. 

Els pobles que formen la mancomunitat sn:
 Bell-lloc;
 Les Coves de Vinrom;
 La Pobla Tornesa;
 La Serra d'en Galceran;
 Sant Joan de Mor;
 Vilafams;

Enllaos externs.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187212" title="Yama'a Islmica de Al-Andalus" nonfiltered="2076" processed="2068" dbindex="77085">
La Yama'a Islmica de Al-Andalus (Liga Morisca) s una organitzaci cultural de musulmans andalusos amb seu a Almeria creada el 1980 com a escisi del Frente de Liberacin de Andaluca, que t com a objectiu la recuperaci i difusi de l'Islamisme. Hom la considera la secci cultural de Liberacin Andaluza, que es present a les eleccions autonmiques del 1986.

T una pgina web des de la que s'editen notcies sobre el mn islmic, histria de l'Islam i d'Al-Andals i es reivindica la memria d'alguns andalusistes illustres com Blas Infante, de qui afirmen que es va aconvertir a l'islam. Tamb han creat la Universitat Islmica Averroes a Crdova.

 Enllaos externs .
  Pgina de la Yama'a Islmica de Al-Andalus;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187213" title="Sant Salvador de Sria" nonfiltered="2077" processed="2069" dbindex="77086">
Sant Salvador de Sria o Sant Salvador de Quer, s un ermita romnica del segle XIII situada dalt d'un tur a 515 m a l'esquerra del riu Cardener, dins l'angle nord-oriental del terme, que va ser substituida el 1888 per una nova constucci degut al mal estat en que es trobava.
s un edifici d'una nau amb absis, ara desaparegut i del que resta l'arc d'arrencada, amb contraforts als murs laterals. La porta s quadrada, moderna i a sobre t una petita rosassa.

Es tractava d'una capella rural depenent de Sant Cristfol de Sria ubicada dins del terme del castell de Sria a un indret anomenat Quer. Apareix citada al 1205 com sant Salvador de castro chenosa i al 1298 ja figura com sant Salvador de Sria.

El 1835, en temps de la Primera Guerra Carlina, va ser saquejada i desaparegu un crucifix gtic, venerat a l'ermita primitiva. Va quedar molt malmesa i tot i l'intent de restauraci, el 1885 es va decidir fer-ne una de nova una mica ms amunt que va ser inaugurada el 1888. 

 Bibliografia .
Catalunya Romnica. Enciclopdia catalana. Llibre XI, el Bages. Pag. 444. ISBN 8485194-56-X.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187217" title="Histria del Futbol Club Barcelona temporada a temporada" nonfiltered="2078" processed="2070" dbindex="77087">
Aquest article s una recopilaci de la Histria del Futbol Club Barcelona temporada a temporada. Les dades ms rellevants estan llistades per any en els seguents articles:






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187218" title="(51) Nemausa" nonfiltered="2079" processed="2071" dbindex="77088">
Nemausa s l'asteroide nm. 51 de la srie, descobert a Nimes el 22 de gener del 1858 per l'A. Laurent qui mai ms va fer cap altre descobriment relacionat amb els asteroides i de qui no se'n sap gaire cosa. 

El descobriment es feu emprant l'observatori privat d'en Benjamin Valz poc desprs que aquest marxs com a nou director de l'Observatori de Marsella.  L'adrea d'aquest observatori a Nimes s el 32 de la "Rue Nationale" on s'hi va collocar una placa commemorativa vers el descobriment .





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187221" title="Washington Mystics" nonfiltered="2080" processed="2072" dbindex="77089">


Les Washington Mystics sn un equip de bsquet femen nordameric de la WNBA amb seu a Washington DC. Van debutar el 1998, grcies a l'expansi de la lliga aquell any. L'equip s germ de l'equip mascul de la mateixa ciutat, els Washington Wizards. A l'actualitat est dirigit des de la banqueta per l'ex-entrenador de la NBA, Richie Adubato.

Pavell.
Les Mystics juguen els seus partits en el Verizon Center, amb una capacitat per a 20.173 espectadors, i que comparteix amb equips com els Washington Wizards, l'equip de bsquet de l'Universitat de Georgetown, els Hoyas, o l'equip de la NHL de hoquei sobre gel dels Washington Capitals.

 Trajectria .
Nota: G: Partits guanyats P:Partits perduts %:percentatge de victries


Plantilla 2007.


Enllaos externs.
Web oficial de les Washington Mystics;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187222" title="Microsoft Word" nonfiltered="2081" processed="2073" dbindex="77090">




Microsoft Word s el nom amb que es coneix el processador de textos comercialitzat per la companyia Microsoft.

Histria.
El microsoft Word va aparixer per primer cop l'any 1983 amb el nom de Multi-tool Word, desenvolupat per Xenix systems. Versions posteriors incloien el seu s per plataformes de MS-DOS(1983), Apple Macintosh(1984) i Microsoft Windows(1989). s un component del paquet Office i per aix tamb es coneix amb el nom de Microsoft Office Word.

Versions.
Per MS-DOS.

 1983   Word 1;
 1985   Word 2;
 1986   Word 3;
 1987   Word 4 ;
 1989   Word 5;
 1991   Word 5.1;
 1991   Word 5.5;
 1993   Word 6.0;

Per Macintosh.

 1985   Word 1 ;
 1987   Word 3;
 1989   Word 4;
 1991   Word 5;
 1993   Word 6;
 1998   Word 98;
 2000   Word 2001;
 2001   Word v.X;
 2004   Word 2004;
 2008   Word 2008;

Per Microsoft Windows.

 1989   Word for Windows 1.0 ;
 1990 March   Word per Windows 1.1 i per Windows 3.0;
 1990 June   Word per Windows 1.1a i per Windows 3.1;
 1991   Word per Windows 2.0;
 1993   Word per Windows 6.0;
 1995   Word per Windows 95 (versi 7.0) ;
 1997   Word 97 (versi 8.0) ;
 1999   Word 2000 (versi 9.0);
 2001   Word 2002 (versi 10);

Vegeu tamb.
 OpenOffice.org Writer;
 Wordperfect;


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187223" title="Sacramento Monarchs" nonfiltered="2082" processed="2074" dbindex="77091">

Les Sacramento Monarchs s un equip professional femen de bsquet, que juga a la lliga americana WNBA. T la seva base a Sacramento, California, i s un dels 8 equips que van iniciar originalment aquesta competici, l'any 1997. El seu nom, Monarchs, fa referncia a les papallones monarques, fent a ms referncia directa al nom del seu equivalent mascul a la NBA, els Sacramento Kings.

 Histria .
Desprs d'uns dubtosos inicis a la lliga, acabant les dues primeres temporades amb ms derrotes que victries, a partir de 1999 han estat giareb fixes als Play-off. Per no va ser fins la temporada 2004-2005 quan va aconsseguir plantar-se a les finals, derrotant a les Connecticut Sun per 3 victries a 1, era el primer any que les finals es disputaven a 5 partits. Era la primera vegada a l'histria que un equip de la ciutat de Sacramento aconsseguia un ttol en una gran competici. L'any segent van repetir la presncia a les finales, en aquesta ocasi perdent contra les Detroit Shock per un apretat 3-2.

 Trajectria .
Nota: G: Partits guanyats P:Partits perduts %:percentatge de victries


 Plantilla 2007 .


Enllaos externs.
Web oficial de les Sacramento Monarchs;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187224" title="Eurpides (desambiguaci)" nonfiltered="2083" processed="2075" dbindex="77092">


Eurpides, el gran poeta trgic atenec;
Eurpides, fill del gran Eurpides;
Eurpides, poeta grec nebot del gran Eurpides;
Eurpides d'Etlia, militar etoli.
Eurpides d'Atenes, poeta trgic atenenc secundari;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187225" title="Matemtiques de la papiroflxia" nonfiltered="2084" processed="2076" dbindex="77093">
S'han realitzat nombrosos estudis matemtics sobre l'art de plegar el paper, anomenada papiroflxia o origami. Els aspectes que han despertat l'inters matemtic inclouen tant la capacitat de doblegar sense fer malb una determinada figura de paper, com ara el nmero de doblecs de paper que calen per tal de resoldre equacions matemtiques.

S'ha demostrat que alguns problemes geomtrics de construcci clssics, com ara triseccionar un angle qualsevol o doblegar el volum d'un cub qualsevol, no es poden resoldre emprant el regle i el comps, per es poden resoldre mitjanant el plegament de paper. Es poden realitzar tamb plecs de paper per resoldre equacions de fins 4t grau (els axiomes d'en Huzita-Hatori sn una contribuci important a aquest camp d'estudi).

Tamb com a resultat de l'estudi de l'origami mitjanant l'aplicaci de principis de geometria, mtodes com ara el Teorema de Haga han perms doblegar el cant d'un quadrat en tres, cinc, set i nou parts. Altres teoremes i mtodes han perms derivar altres formes a partir d'un quadrat, com ara els triangles equilters, els pentgons, els hexgons, i els rectangles de caracterstiques especials com sn el rectangle daurat o el rectangle de plata.

El problema de l'origami rgid, que tracta els plecs com a lnies que uneixen dues superfcies planes rgides com sn les platines o plaques metalliques, tenen una gran importncia prctica. Com a exemple, el plec de mapa de Miura s un plec rgid que s'ha emprat per tal de desplegar grans panells solars de satllits espacials. 

L'obtenci d'un model pl a partir d'un patr arronsat s un procs que en Marshall Bern i en Barry Hayes han demostrat que s NP-complet . Es discuteixen referncies addicionals i resultats tcnics a la 2a Part de Geometric Folding Algorithms.



La funci de prdua a l'hora de doblegar un paper en dos en una nica direcci s'ha determinat com a , on L s la longitud mnima del paper (o un altre material), t s la gruixria del material, i n s el nombre de plecs possibles. Aquesta funci fou publicada per en Britney Gallivan el 2001 (llavors encara era estudiant de secundria) que aconsegu doblegar una fulla de paper per la meitat 12 cops. Fins llavors es pens popularment que un paper de qualsevol mida no es podia doblegar ms de 8 cops. 

 Referncies .


 Enllaos externs .

Origami Mathematics Page pel Dr. Tom Hull;
Rigid Origami pel Dr. Tom Hull;
Origami & Math per l'Eric M. Andersen;
Paper Folding Geometry com a  cut-the-knot.
Dividing a Segment into Equal Parts by Paper Folding com a cut-the-knot.
Britney Gallivan has solved the Paper Folding Problem;
Folding Paper - Great Moments in Science - ABC;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187226" title="Francesc Ramon Monrs i Fit" nonfiltered="2085" processed="2077" dbindex="77094">
Francesc Ramon Monrs i Fit (Tremp, Pallars Juss, 1863-1944) va sser un comerciant i escriptor que el 1891 fou escollit secretari de l'Associaci Agrcola, Comercial i Industrial de la Conca de Tremp, el 1904 particip a la fundaci del Sindicat Agrcola de la Conca de Tremp i Pallars i el 1906 a la de la Germandat-Orfe Los Cantaires del Montsech, entitat de la qual esdevingu secretari. Totes tres associacions eren impulsades pel poltic integrista Luis de Cuenca y de Pessino.

Com escriptor, fou corresponsal de La Renaixensa, collabor amb Mossn Alcover i public De la Conca de Tremp i altres indrets (Tremp, 1932), recull de textos de prosa i de poesia.

Partidari del catalanisme, dins la Uni Catalanista fou designat delegat a les Assemblees de Manresa (1892), Reus (1893), Balaguer (1894), Olot (1895) i Terrassa (1901). 

A principis del segle XX, en produir-se l'escissi del moviment catalanista, es decant per les opcions ms puristes i fou un dels organitzadors del mting celebrat a Tremp el 9 de setembre del 1901, on intervingueren els dirigents de la Uni Catalanista Manuel Folguera i Duran i Domnec Mart i Juli.

L'any 1906 s'adher a la Solidaritat Catalana i pels volts del 1920 es va inscriure al Consell Nacionalista Catal de Tremp, entitat que mantingu vinculacions amb la Lliga Regionalista entre 1918 i 1923 .

Referncies.



 Miquel Lleds Historia de la antigua villa hoy ciudad de Tremp Barcelona, 1917;
 Mn. Antoni Maria Alcover Dietari de l'excursi filolgica 1906 Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1983;
 Francesc Prats La ciutat de Tremp durant la Segona Repblica i la Guerra Civil (1931-1938) Barcelona: Rafael Dalmau, Ed., 1990;
 Josep Armengol L'Ajuntament de Tremp entre 1868 i 1931. Continutat electoral i predomini republic Tesi de llicenciatura, Universitat de Lleida, 1993;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187227" title="Batalla de Ponts" nonfiltered="2086" processed="2078" dbindex="77095">


	
La batalla de Ponts va ser lluitada el 22 de setembre de 1795, i va donar la victria al general espanyol Jos de Urrutia contra l'exrcit francs de Barthlemy Louis Joseph Schrer.

Antecedents.
El govern espanyol va declarar la guerra contra la Repblica Francesa el 17 d'abril de 1793 en resposta a l'execuci de Llus XVI de Frana i Maria Antonieta. L'exrcit espanyol, sota el comandament del general Antonio Ricardos van envar el Rossell per Sant Lloren de Cerdans, amb uns 25.000 homes i un centenar de peces d'artilleria, ocupant les ciutats poc defensades d'el Perts i la vall del riu Tec (Arles i Ceret) i es retirava a les posicions inicials desprs de la derrota a la batalla de Parestortes, uns dies abans.

Els francesos entren finalment a Catalunya per Sant Lloren de la Muga, on es produeixen diversos combats, fins que es derroten les posicions espanyoles del 17 al 20 de novembre de 1794 en la Batalla del Roure, en la que moren els generals Dugommier i el Comte de la Unin, i els espanyols es desmoralitzen i fugen, capturant els francesos del general Dominique Catherine de Prignon la ciutat de Figueres el 28 de novembre i Roses, que havia quedat allada, el 3 de febrer de l'any segent.

La Batalla.
El general Jos de Urrutia va cridar a la resistncia reforat amb el poble i les autoritats catalanes, que van armar nombrosos voluntaris en els cossos de miquelets i sometent, amb els que es va fer una incursi en terreny enemic, capturant el castell  de Ponts l'11 de juny de 1795, quan els francesos del general Barthlemy Louis Joseph Schrer ataquen pel flanc esquerra, que aguanta l'atac i a continuaci aquesta refora el centre, aconseguint la victria.

Conseqncies.
Del 25 al 27 de juliol les tropes comandades pel general Gregorio Garcia de la Cuesta van atacar la Baixa Cerdanya, fent capitular a les tropes franceses de les guarnicions de Puigcerd i Bellver de Cerdanya, quan es va signar la pau de Basilea. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187228" title="Eurpides (fill)" nonfiltered="2087" processed="2079" dbindex="77096">
Eurpides (Euripides,          ) fou fill del gran Eurpides, el ms jove dels seus tres fills segons diu a Suides. Va estrenar algunes de les obres del seu pare: Alcmaeon, Iphigeneia at Aulis, i  Bacchae.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187229" title="Eurpides (nebot)" nonfiltered="2088" processed="2080" dbindex="77097">
Eurpides (Euripides,          ) fou un poeta grec nebot del gran Eurpides. Suides l'esmenta i li atribueix tres obres: Medea, Orestes, i Polyxena. Amb una obra del seu oncle va guanyar un premi desprs de la mort d'aquell, per tot aix podria ser una confusi amb el fill del gran poeta que va estrenar obres del pare.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187231" title="Eurpides d'Atenes" nonfiltered="2089" processed="2081" dbindex="77098">
Eurpides (Euripides,          ) fou un poeta trgic atenenc, esmentat a Suides que diu que fou anterior al ms fams Eurpides. Fou l'autor de dotze comdies de les quals dues van guanyar un premi.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187233" title="Eurpides d'Etlia" nonfiltered="2090" processed="2082" dbindex="77099">
Eurpides (Euripides o Euripidas,         ,           ) fou un militar etoli. 

Amb l'ajut del rei d' Illria Escerdlides va ocupar Cynaetha, a Arcdia (220 aC), i va assolir el govern de la ciutat, per la va evacuar davant la imminent arribada de forces macednies, l'ajut de les quals havia demanat rat de Sici. 

El 219 aC fou general d'Elis, aliada de la Lliga Etlia, i amb les forces sota el seu comandament va assolar les terres de Dyme, Pharae, i Tritaea, va derrotar a  Miccos, general dels aqueus, i va ocupar la fortalesa de Teichos, prop del Cap Araxos, des de on va atacar territori enemic amb ms eficcia.

Al hivern del 219 aC al 218 aC va avanar cap a Psophis a Arcdia, on tenia els quarters de hivern, i amb un cos de 2000 infants i 100 cavallers va envair territori de Sici, passant de nit al costat del campament macedoni a territori de Flsia; al mat els macedonis els van descobrir i es va haver de retirar, i va intentar tornar a Psophis sense enfrontar-se a l'enemic per no ho va aconseguir i es va trobar amb els macedonis a la zona de la muntanya Apelauros entre Phlius i Stymphalus; llavors les seves forces es van desbandar i Eurpides va poder arribar a Psophis amb alguns dels seus per la majoria del grup fou destrut. Els macedonis van avanar llavors cap a Psophis i la van rendir. Eurpides va poder tornar a Etlia segons els termes de la rendici. 

El 217 C era altre cop general d'Elis, crrec en el que va substituir a Prries, i en aquesta campanya va devastar Acaia per fou perseguit i derrotat per Licos de Fares, el general dels aqueus.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187234" title="Eurianax" nonfiltered="2091" processed="2083" dbindex="77100">
Eurianax (        ) fou un prncep espart de la casa reial dels gides, fill de Doreu d'Esparta. Fou un dels comandants espartans a la batalla de Platees el 479 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187236" title="Eurbates" nonfiltered="2092" processed="2084" dbindex="77101">
Eurbates (Eurybates,          ), fou un militar d'Argos, que fou comandant d'un cos de mil voluntaris enviats en ajut d'Egina en la guerra contra Atenes, just abans de la invasi persa (primera part del segle V aC). Va desafiar a quatre atenencs a un combat singular, dels que en va matar a tres per fou mort pel quart.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187237" title="Alexander N. Vyssotsky" nonfiltered="2093" processed="2085" dbindex="77102">
Alexander N. Vyssotsky (23 de maig de 1888   31 de desembre de 1973) fou un astrnom nat a Moscou, Rssia.

Durant els seus 35 anys al Observatori McCornick de la Universitat de Virginia va publicar moltes obres. La ms coneguda, probablement, s un catleg amb cinc llistes de estrelles titulat Dwarf M Stars Found Spectrophotometrically. Aquest treball fou important degut a que fou la primera llista d'estrelles prximes que no van ser identificades pel seu moviment en el cel, sin per les seves caracterstiques, espectroscpiques, intrnseques. Fins en aquest moment, la majoria d'estrelles havien estat identificades pel seu gran moviment propi; per, no totes les estrelles apropades al Sol tenen un gran moviment propi, i aquest criteri de selecci caus un biaix en els estudis abans del catleg de Vyssotsky. L'estudi de Vyssotsky va ser duit a terme a l'observatori McCormick usant l'astrgraf Cooke de 10 polsades, donat per la Carnegie Institution de Washington i reformat per Fecker. Va ser usat amb un objectiu prisma, que proporcion espectres que podien ser presos de totes les estrelles situades en el camp d'observaci de forma simultniament. Els espectres permeteren a Vyssotsky i els seus collaboradors classificar les estrelles d'acord amb la temperatura i la gravitaci a la superfcie de les estrelles, i pogueren identificar milers de estrelles M nanes que sn febles intrnsecament, i per tant eren visibles en el telescopi de 10 polsades.

L'any 1929, es va casar amb l'astrnoma Emma T. R. Williams, que era de Philadelphia. Ella va ser la seva collaboradora cientfica durant ms temps. Varen tenir un fill: Victor A. Vyssotsky (un matemtic i cientfic de la computaci) que va participar en el projecte Multics i creador del joc d'ordinador Darwin. Alexander Vyssotsky va morir a Winter Park, Florida.

Enllaos externs.
 Alexander N. Vyssotsky ;
 Web de recerca;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187238" title="Modest Puig i Bellera" nonfiltered="2094" processed="2086" dbindex="77103">
Modest Puig i Bellera (Balaguer, Noguera, 1858-1900) va sser un advocat que estudi Dret a la Universitat de Barcelona i l'any 1889 ocup el crrec de secretari-bibliotecari del Collegi d'Advocats de Balaguer.

L'any 1882 va promoure la constituci de la Joventut Catlica de Balaguer.

Dins el mn de l'administraci pblica, exerc el crrec de secretari de l'Ajuntament de Balaguer (gener, 1886 - maig, 1887), del qual fou susps per l'Audincia de Tremp -juntament amb el batlle Francesc Tarragona-, sota l'acusaci d'infraccions electorals.

Ms endavant, i com a membre del Partit Conservador, va sser proclamat batlle de Balaguer l'1 de juliol del 1891, per, el 28 d'octubre del mateix any fou susps d'aquestes responsabilitats novament per l'Audincia de Tremp per presumptes irregularitats comptables.

Durant el seu mandat va tindre freqents enfrontaments amb la majoria dels regidors per la seua negativa a deixar-los parlar en catal a les sessions plenries de l'Ajuntament.

Malgrat tots aquests fets, fou designat delegat a l'Assemblea de Manresa (1892) i, com a bibliotecari, form part de la secci catalanista del Centre Recreatiu de Balaguer (1894).


Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187239" title="Eurbat" nonfiltered="2095" processed="2087" dbindex="77104">


Onomstica:

Eurbat de Lacnia, esportista gec;

Eurbat d'Efes, servidor del rei Cressos de Ldia al que va trair.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187240" title="Eurbat de Lacnia" nonfiltered="2096" processed="2088" dbindex="77105">
Eurbat (Eurybatus,          ) fou un esportista de Lacnia que va guanyar una de les primeres victries en lluita a la divuitena olimpada quan aquesta disciplina fou introduda per primer cop. L'esmenta Pausnies (Paus. 5.8.7.).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187242" title="Eurbat d'Efes" nonfiltered="2097" processed="2089" dbindex="77106">
Eurbat (Eurybatus,          ) fou un servidor grec del rei Cressos de Ldia, natural d'Efes. El rei el va enviar amb molts diners al Pelopons per reclutar mercenaris per la guerra contra Cir II el gran de Prsia. Per Eurbat es va presentar al rei persa i li va donar els diners.

El seu nom fou proverbial de traci entre els grecs.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187244" title="Eurclides" nonfiltered="2098" processed="2090" dbindex="77107">
Eurclides  (Eurycleidas,            ) fou un orador atenenc que juntament amb Mic (o Mici) tenia fora influncia entre el poble, i va utilitzar aquesta influencia per adular als reis, el favor dels quals volia guanyar, especialment el del rei Ptolemeu IV Filoptor . Segons Pausnies el rei Filip V de Macednia va fer enverinar tant a Eurclides com a Mic.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187245" title="Euricles" nonfiltered="2099" processed="2091" dbindex="77108">


Onomstica:

Euricles d'Esparta, arquitecte espart ;

Euricles, metge i escriptor grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187246" title="Euricles d'Esparta" nonfiltered="2100" processed="2092" dbindex="77109">
Euricles (Eurycles, ) fou un arquitecte espart que va construir els magnfics banys de Corint que foren adornats amb esplndids marbres.

L'esmenta Pausnies  (Pausanias 2.3.5)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187247" title="Euricles (metge)" nonfiltered="2101" processed="2093" dbindex="77110">
Euricles (Eurycles,         ) fou un metge i escriptor grec que va viure vers el segle I aC, i que s esmentat per Eroti. Va escriure un comentari sobre Hipcrates anomenat  de Articulis, que s'ha perdut.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187248" title="Eurcrates" nonfiltered="2102" processed="2094" dbindex="77111">


Nom de dos reis d'Esparta:

Eurcrates I ;
Eurcrates II;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187249" title="Anton Reig i Sors" nonfiltered="2103" processed="2095" dbindex="77112">
Anton Reig i Sors (L'Armentera, Alt Empord, 1848 - Barcelona, Barcelons, 1930) va sser un propietari que sign el Missatge a la Reina Regent (1888) i, com adherit a la Uni Catalanista i com a representant de Calonge, fou nomenat delegat a les Assemblees de Manresa (1892), Reus (1893), Balaguer (1894), Olot (1895), Girona (1897) i Terrassa (1901) .


Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187251" title="Eurcrates I" nonfiltered="2104" processed="2096" dbindex="77113">
Eurcrates I (Eurycrates,           ) fou l'onz rei d'Esparta de la lnea gida. Es una figura quasi mtica que va regnar cap al final de la Primera guerra messnia. L'esmenta Pausnies (Pausanias 3.3.3.).









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187252" title="Eurcrates II" nonfiltered="2105" processed="2097" dbindex="77114">
Eurcrates II (Eurycrates,           ) fou el tretz rei d'Esparta de la lnea gida, net d'Eurcrates I. Herdot l'esmenta amb el nom d'Euricrtides (Eurycratides) i va regnar durant la primera part de la guerra amb Tegea, part en qu els espartans foren derrotats, i que no fou guanyada fins al temps del seu net Anaxndrides II.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187253" title="Euridmides" nonfiltered="2106" processed="2098" dbindex="77115">
Euridmides (Eurydamidas,            ) fou rei d'Esparta (241 aC-228 aC), fill i successor d'Agis IV. A la mort del seu pare era encara un nen i quan es va fer gran fou enverinat per Clemenes III amb la complicitat dels fors, i la reialesa de la seva famlia transferida poc desprs al seu germ Euclides.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187254" title="Dordonya (riu)" nonfiltered="2107" processed="2099" dbindex="77116">

El Dordonya (Dordogne en francs; Dordonha en occit) s un riu del sud-oest de Frana que neix a Alvrnia a 1.680 metres d'altura en Puy de Sancy (lo Pui de Sanc en occit). T 490 quilmetres de longitud. s navegable en 117 km del seu curs. El seu rgim s pluvio-nival. 

Flueix en direcci NE-SO, travessant els departaments francesos de Pui Domat, Corrze, lt, Dordonya, i Gironda, fins a desembocar en la Gironda formant el ms gran estuari d'Europa, de 72 km de longitud, al nord de la ciutat de Bordeus, en l'oce Atlntic. s el cinqu riu de Frana desprs del Loira (Loire en francs, Liger en bret)), el Garona (Garonne en francs), el Roine (Rhone en francs) i el Sena (Seine en francs). 

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187255" title="Emili Riera i Rubi" nonfiltered="2108" processed="2100" dbindex="77117">
Emili Riera i Rubi (?, 1850/1851 - Barcelona, Barcelons, 1899) va sser un industrial i propietari que va pertnyer al Centre de Contribuents de Sant Andreu, una entitat que nasqu el 1883 com a transformaci del Centre Industrial i Mercantil.

Prest suport a la candidatura a Corts patrocinada pel Centre Catal (1886), sign el Missatge a la Reina Regent (1888) i, dins el tramat de la Uni Catalanista, fou nomenat delegat a l'Assemblea de Manresa (1892). 


Referncies.



 La Renaixensa, 8-II-1899.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187256" title="ABC (diari)" nonfiltered="2109" processed="2101" dbindex="77118">
ABC s un diari espanyol conservador i monrquic imprs a Madrid des del 1903, fou fundat per Torcuato Luca de Tena y lvarez-Ossorio. En els seus inicis fou un setmanari per a partir del 1905 es public diriament.

 Histria .
ABC va ser fundat en Madrid l'1 de gener de 1903 per Torcuato Luca de Tena y lvarez-Ossorio. Va Comenar sent un setmanari, fins que al juny de 1905 va passar a ser diari. El govern del Front Popular va confiscar el diari quan va comenar la Guerra Civil Espanyola. Durant la guerra es van publicar dues edicions diferents de l'ABC, una de cada bndol, a Madrid la versi republicana i Sevilla la del bndol franquista. Quan va acabar la guerra civil, l'ABC va ser retornat als seus propietaris i va tornar a ser el diari ms venut a Espanya. 

Entre els seu columnistes van figurar Ramn del Valle-Incln, Azorn, Jos Mara Pemn, Pedro J. Ramrez, Federico Jimnez Losantos, Carlos Luis lvarez, "Cndido", Jaime Campmany. Actualment hi collaboren Juan Manuel de Prada, Antonio Burgos, Manuel Martn Ferrand, Carlos Herrera, Ignacio Camacho.

Desprs d'una llarga fase de decadncia durant la dictadura, va tornar a ressorgir en la democrcia amb la direcci de Luis Mara Anson i en 2005 era el tercer diari ms venut d'Espanya, tot i no estar entre els diaris ms venuts a Catalunya. Actualment, la direcci de Jos Antonio Zarzalejos s'ha alineat amb el sector del PP representat per Gallardn o Piqu. Actualment es troba ideolgicament alineat amb el Partit Popular i en contra de la normalitzaci lingstica a Catalunya.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187257" title="Il tabarro" nonfiltered="2110" processed="2102" dbindex="77119">

Il tabarro (El tabard) s una pera en un acte de Giacomo Puccini, sobre llibret de Giuseppe Adami, inspirat en La houppelande de Didier Gold. Aquesta pera, junt amb Suor Angelica i Gianni Schicchi forma part de Il trittico (El trptic). L'estrena va tenir lloc el 14 de desembre de 1918 al Metropolitan Opera de Nova York.

Gnesi.
La composici del Trittico puccini va avanar en dues fases: entre l'estiu i la tardor de 1913 i entre l'octubre de 1915 i el novembre de 1916. La interrupci va ser deguda a la necessitat de treballar en l'pera La rondine, a la que el compositor s'havia lligat mitjanant un contracte.

Altrament, 'Il tabarro' va ser composta sense saber-ne la destinaci. A ms, en tractar-se d'una pera en un acte, no hauria estat prou per a cobrir la durada d'un espectacle operstic convencional, aix que Puccini va pensar inicialment combinar-la amb la reposici de la seua primera pera: Le Villi, gaireb oblidada en aquella poca.

Noms desprs de la trobada amb el llibretista Giovacchino Forzano, Puccini va decidir que 'Il tabarro' seria el primer quadre de un trptic de tres peres en un acte, per a ser representades conjuntament.

Tan en l'estrena als Estats Units, com en el debut itali (Roma, Teatro Costanzi, 11 de gener de 1919) l'pera va ser acollida tbiament, tant pel pblic com per la crtica.

Immediatament Puccini va retocar la partitura, que en la nova versi va ser estrenada al Teatro della Pergola de Florncia, el 10 de maig de 1919. Dos anys desprs va modificar l'estructura de l'ria de Michele Scorri fiume eterno, desprs d'haver-ne fet reescriure completament el text. All que originalment era una fosca reflexi sobre la vida esdevingu una ms lliure meditaci sobre el capteniment de la seua muller i sobre la identitat del seu amant. La tercera i darrera versi es va estrenar el 28 de gener de 1922 al Teatro Costanzi.

Anlisi.

Amb el transcurs del temps, 'Il tabarro', tot i no ser una de les peres ms populars, s'ha guanyat un lloc de respecte entre les peres de Puccini. La intencionada absncia de melodies fcils i enganxoses es compensa amb una extrema densitat dramtica i musical. Puccini treballa amb leitmotiven de poques notes, elaborant-los ms sobre el pla de la sonoritat que sobre el pla harmnic. A ms, a partir d'aquesta pera, Puccini va comenar a construir les seues partitures en grans blocs tonals, d'un monumental estatisme.

Des del punt de vista dramtic, Il tabarro sembla retre un inesperat i tard homenatge a l'pera verista. L'acci des desplega en els baixos fons de Pars, en la ribera del Sena, entre estibadors i dones de mala vida. Dues dcades abans, en el moment de mxima fortuna del melodrama verista, Puccini havia evitat caure en aquesta moda, renunciant a posar msica a La lupa (La lloba) de Giovanni Verga.

Per fer-ho ara, d'una manera un tant anacrnica, no suposa una renncia dels seus principis esttics. Cap de les seues obres est de fet tan lluny del to nacional-popular de Cavalleria rusticana i de les altres clebres peres de l'poca verista. La severitat amb la qual la msica s'adhereix al drama pot fins i tot recordar la concepci verdiana del teatre musical, en el qual tot ha d'estar al servei del drama.

La ms fosca de les peres de Puccini est amerada de la idea del pas del temps, encarnada metafricament en l'hora del capvespre, en l'estaci de la tardor i sobretot en el lent, inexorable pas del riu, entorn del qual es desenvolupa l'acci. Una idea que tamb est suggerida per l's extensiu de temps ternaris, l'estructura circular dels quals empeny els protagonistes vers la tragdia, en un clima d'exaltat erotisme. Diu la protagonista: Io capisco una musica sola: quella che fa danzare, (Jo noms entenc una msica, la msica de ball), per la msica que acompanya les seues paraules s la mateixa que obrir el seu apassionat duet d'amor amb Luigi.

Sinopsi.


s el capvespre. Sobre el riu Sena es troba ancorada una barca de crrega, el patr de la qual s el madur Michele; aquest, que s'ha casat amb Giorgetta, una parisenca molt ms jove que ell, adverteix que la uni est vacillant i sospita que la muller, cada vegada ms irascible, el trasca amb un altre home. La sospita s fundada: Giorgetta est enamorada de Luigi, un jove estibador que cada nit, alertat pel tnue claror d'un fanal, s'acosta per a trobar-la, protegit per la foscor. 

Michele, que veu enfonsar-se a poc a poc les seues illusions, intenta reviscolar en l'nim de la muller la passi de temps passats, recordant-li el fill que amb la seua breu existncia va acomparnyar llur amor: eren els dies felios en qu Giorgetta i el fill cercaven de refugiar-se en el seu tabard. Per quan ell intenta abraar-la, la muller hi refusa adduint un pretext. Desprs es retira a la seua habitaci, a l'espera que el marit la seguisca i s'ensopisca, per a poder trobar-se amb Luigi. 

Michele dubta, reflexionant sobre qui podria ser l'amant de la muller i pensant en la venjana, desprs encn la pipa. Alertat pel senyal llumins, Luigi salta sobre la barca creient trobar-se amb l'amant; per Michele se li tira damunt, l'immobilitza i amb un crit el reconeix; desprs l'agafa per la gola, l'obliga a confessar el seu amor i l'estrangula. Desprs cobreix el cos mort amb el seu tabard. Giorgetta torna a coberta, com colpida per un estrany pressentiment, per quan s'acosta Michele, aquest obri el tabard, deixant caure a terra el cadver de Luigi.

Orquestraci.

La partitura de Puccini preveu l's de:
piccolo, 2 flautes, 2 obos, corn angls, 2 clarinets, clarinet baix, 2 fagots;
4 trompes, 3 trompetes, 3 trombons, tromb baix;
timbals, tambor, triangle plats, tam-tam, bombo;
glockenspiel, celesta, arpa;
Instruments de corda;

Han de sonar des de l'escenari:
corneta, clxon, arpa, sirena, campana greu;

Fragments destacats.

Hai ben ragione! meglio non pensare (romana de Luigi);
Nulla! Silenzio! (romana de Michele, en la primera versi: Scorri, fiume eterno);
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187258" title="Eurdice" nonfiltered="2111" processed="2103" dbindex="77120">


Onomstica:

Eurdice (mitologia), diversos personatges mitolgics.
 Una de les dnides;
 Una de les nereides;
 Eurdice (filla d'Adrast), esposa d'Ilos i mare del rei Laomed ;
 Eurdice (filla de Lacedmon);
 Una filla de Clim i esposa de Nstor ;
 Eurdice (esposa de Licurg) i mare d'Arquemor i Ofeltes;
 Eurdice (muller de Creont);
 La dona d'Enees, mare d'Ascani i ties ;
 La filla de Pelops, esposa d'Electr I mare d'Alcmena ;
 La esposa de Neleu, mare de Trasimedes ;
 Eurdice (filla d'Amfiarau) i Erfila.
Eurdice I de Macednia, esposa del rei Amintes II de Macednia, mare del rei Filip II de Macednia;
Eurdice II de Macednia, esposa de Filip II de Macednia;
Eurdice III de Macednia, esposa de Filip III Arrideu ;
Eurdice IV de Macednia, filla de Lismac rei de Trcia i esposa d' Antpater I de Macednia;
Clepatra de Macednia o Clepatra Eurdice, esposa de Filip II de Macednia coneguda generalment noms com Clepatra;
Eurdice d'Atenes, dama atenenca esoposa d'Ofelles de Cirene i de Demetri Poliorcetes;
Eurdice (filla d'Antpater), esposa de Ptolemeu I Ster ;
Eurdice d'Egipte, germana i esposa de Ptolemeu IV Filoptor anomenda  Eurdice per Justi, per en realitat es deia Arsinoe (III).

Msica:
Orfeu i Eurdice (pera);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187259" title="Eurdice (mitologia)" nonfiltered="2112" processed="2104" dbindex="77121">


Eurdice (en grec, Eurydice,          ) era, en la mitologia grega, una nimfa de Trcia.

Va conixer Orfeu; tots dos es van enamorar, per el dia del seu casament Eurdice va patir un intent de segrest per part d'Aristeu, un pastor enemic d'Orfeu. Eurdice va fugir, per quan s'escapava va trepitjar sense adonar-se un escur; l'animal la va picar i aix va causar-li la mort.

Orfeu, desesperat, va baixar a Hades a buscar-la. Quan hi va arribar, va demanar a Caront que el dugus amb la seva barca a l'altra banda de la llacuna Estigia, per Caront s'hi va negar. Orfeu va comenar a tocar la seva lira, cosa que va fer que Caront obrs les portes de l'infern. Quan va arribar fins al du Hades li va suplicar el retorn de la seva estimada; Hades tamb va cedir per l'encs de la lira d'Orfeu, per posant com a condici que Orfeu no hauria de contemplar el rostre d'Eurdice fins que no haguessin sortit de l'infern. 

Orfeu va travessar tot l'Hades en el seu cam de sortida, per abans d'arribar a l'ltima porta no pogu contenir la seva impacincia i es gir per a veure el rostre d'Eurdice. En aquest moment ella fou presa i convertida un altre cop en ombra, i ell fou expulsat de l'infern, definitivament.

La histria d'Orfeu i Eurdice form part de l'argument de diverses peres, com per exemple: Eurdice (1600), de Jacopo Peri, L'Orfeo (1609) de Claudio Monteverdi i Orfeu i Eurdice (1762) de Christoph Willibald Gluck.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, planes 88-89.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187260" title="Mart Rimbau i Saldes" nonfiltered="2113" processed="2105" dbindex="77122">
Mart Rimbau i Saldes (Barcelona, Barcelons, 1852 - Malgrat de Mar, Maresme, 1912) va sser un notari que exerc les seues funcions a Horta de Sant Joan, Cardona, Tivissa, Sineu, Alar, Torell i Malgrat de Mar. 

Dins el moviment catalanista, sign el Missatge a la Reina Regent (1888) i fou designat delegat a les Assemblees de la Uni Catalanista celebrades a Manresa (1892), Reus (1893) i Balaguer (1894).

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187262" title="Batalla de Tsingtao" nonfiltered="2114" processed="2106" dbindex="77123">

La batalla de Tsingtao o setge de Tsingtao, fou una operaci militar de la Primera Guerra Mundial que es desenvolup als voltants de la colnia alemanya de Tsingtao, a la Xina entre octubre i novembre de 1914, en la qual tropes japoneses i britniques assetjaren i finalment capturaren el port sota control alemany.

Situaci abans de l'inici de les hostilitats.
Des de la seva unificaci el 1871, l'Imperi Alemany havia buscat una expansi colonial que pretenia situar al pas entre les majors potncies colonials del moment, en igualtat amb els imperis britnic i francs. Aix incloa l'establiment de colnies a ultramar. Aquesta poltica dugu a la incorporaci a l'imperi de diversos territoris a l'frica i a Oceania. En el cas d'sia la poltica expansionista es bas, igual que la de les altres potncies, en la intervenci en els assumptes interns de la debilitada Xina de la dinastia Qing. Desprs de l'assassinat de dos dels seus missioners el 1897, els alemanys van obligar els xinesos a cedir-los la ciutat de Kiaochow, a la provncia de Shandong, durant un perode de 99 anys; una concessi similar a la que els britnics havien aconseguit als nous territoris d'Hong Kong desprs del final de la Segona Guerra de l'Opi. Des de Kiaochow, els alemanys van estendre rpidament la seva influncia a la resta de Shandong i van construir un important port militar a Tsingtao, que es va convertir en la principal base de la Kaiserliche Marine al Pacfic i el lloc des d'on es dirigien les colnies alemanyes menors a Oceania.

La presncia alemanya a Shandong fou percebuda per les altres potncies europees com una amenaa als seus interessos a la Xina, ra per la qual comenaren a capturar una srie de localitats porturies xineses com a mitj per reduir la influncia alemanya sobre la regi. Aix, els britnics van conquerir Weihaiwei, els russos Lshunkou (coneguda a Occident com Port Arthur) i els francesos Kwang-Chou-Wan. Els britnics tamb van establir relacions cada vegada ms estretes amb els japonesos, la potncia emergent a la zona. El 30 de gener de 1902 es va firmar l'Aliana Anglo-Japonesa, que establia la cooperaci militar entre ambds pasos. Aquesta es va reforar encara ms desprs de la victria japonesa en la guerra russojaponesa, el 1905, que va expulsar els russos del Mar Groc i va suposar l'entrada del Jap dins del club de les grans potncies.

Els primers mesos de guerra.
Desprs de l'esclat de la I Guerra Mundial, l'agost de 1914, els britnics van sollicitar rpidament el suport japons, en virtut dels tractats de cooperaci entre ambds pasos. El militarisme es trobava en apogeu al pas i el primer ministre, Okuma Shigenobu, va pensar que podria frenar les aspiracions dels militars sobre el govern japons si mantenia una estreta relaci amb els britnics. Per aix, el Jap va llanar el 15 d'agost un ultimtum a Alemanya exigint-li l'evacuaci immediata de les aiges sinojaponeses i el lliurament de Tsingtao al govern japons. El 23 d'agost va expirar el termini i el Jap va declarar la guerra a Alemanya.

La declaraci de guerra va arribar en un moment en qu Tsingtao no estava especialment protegit, ja que l'esquadra de creuers d'sia, comandada per l'almirall Maximilian von Spee, havia deixat el port, on estava basada, per assegurar les Illes Marianes davant una possible invasi britnica i des d'all (amb l'excepci del SMS Emden, que havia partit cap a l'Oce ndic), s'havia dirigit a les costes de Sud-amrica, on va destruir la flota britnica de Christopher Cradock a la batalla naval de Coronel, al sud de Xile, abans de ser ella mateixa destruda en la batalla naval de les Malvines.




Primeres accions dels aliats.
El primer moviment de l'Armada Imperial Japonesa va consistir en la tramesa d'una flota, dirigida pel vicealmirall Sadakichi Kato, a la badia de Jiaozhou a fi de bloquejar Tsingtao, bloqueig que es va iniciar el 27 d'agost. En el curs d'aquestes operacions, la Royal Navy va cedir als japonesos el cuirassat predreadnought HMS Triumph i el destructor HMS Usk, a fi de reforar la flota japonesa, una mica obsoleta en comparaci amb la de les grans potncies d'Europa Occidental. No obstant aix, els japonesos disposaven en aquell moment d'alguns vaixells moderns que tamb van emprar en el bloqueig, com el Wakamiya, capa de portar hidroavions, els cuirassats tipus dreadnought Kawachi i Settsu i el creuer de batalla Kongo.

A partir del 2 de setembre es van produir desembarcaments de la 18a Divisi d'Infanteria de l'Exrcit Japons a Lungkou i a la badia de Laoshan, ambdues a la pennsula de Shangdong i no lluny de Tsingtao. Els japonesos sumaven un total de 23.000 homes i 142 peces d'artilleria; per enfrontar-s'hi el Capit-Governador de Tsingtao, Alfred Meyer-Waldeck, amb prou feines comptava amb una guarnici de 3.000 alemanys recolzats per menys de 1.000 xinesos i austrohongaresos. Desprs de la partida de la flota de creuers de von Spee, al port noms romanien algunes naus obsoletes entre les quals es trobava el creuer protegit austrohongars SMS Kaiserin Elizabeth, la tripulaci del qual va lluitar a terra al costat de les tropes alemanyes.

D'altra banda, a fi de no deixar tota la situaci a les mans dels japonesos, que probablement exigirien tot tipus de concessions a la zona si obtenien una victria en solitari, els britnics van enviar un contingent simblic de 1.500 homes des de Tianjin (on es trobaven com a part de la fora estacionada all des de la supressi de la revolta dels bxers), comandats pel general Nathaniel Walter Barnardiston. El govern de Xina, que en aquells moments era neutral en la guerra, va protestar per l's del seu territori a mans dels exrcits estrangers, que hi circulaven lliurement i sense donar cap mena d'explicaci. Tot i aix, no va poder fer cap altra cosa ms enll de la diplomcia. Com en temps de la dinastia Qing, el pas continuava sent summament feble i incapa d'oposar-se a les ingerncies foranes.

Els alemanys havien sospesat la possibilitat d'emprendre un atac preventiu sobre la colnia britnica de Weihawei a fi de sorprendre l'enemic, per aix es va rebutjar davant de la falta d'homes i, sobretot, de municions. Dividir la guarnici a fi d'iniciar una expedici d'xit ms que dubts no hauria fet altra cosa que complicar encara ms la seva feble situaci. A ms, l'exrcit japons i les seves tctiques de combat eren un complet misteri per als alemanys, que mai no s'hi havien enfrontat, i no hi havia manera de saber si en aquell moment optarien per un assalt amfibi directe o per un setge convencional des de terra. En aquest cas, era imprescindible saber on estaven desembarcant els japonesos (si s que ho feien), cosa que evidentment, els alemanys no podien conixer. Durant la tensa espera que va seguir el bloqueig del port sense que s'iniciessin els combats, van comenar a proliferar tot tipus d'especulacions i rumors entre les files alemanyes, totalment allades de l'exterior. Estaria de cam la flota de Von Spee desprs de destruir els britnics, i els japonesos no s'atrevien a atacar amb aquesta flota a les proximitats? Haurien pressionat els Estats Units al Jap perqu torns a la no-belligerncia? Seria potser certa la histria que un senyor de la guerra xins, descontent amb els anglesos, havia atacat les guarnicions britniques al pas i havia preparat una fora de fins a 80.000 homes al servei d'Alemanya?

L'assalt a Tsingtao.
El retard japons en realitzar l'assalt es devia a dues raons: el pssim temps a la zona, fuetejada en aquell moment per les inundacions provocades per un tif, i l'excessiva cautela dels japonesos, que sospesaven la possibilitat de caure en una emboscada alemanya d'un moment a un altre. El 13 de setembre, ambds bndols es van veure per fi les cares, en produir-se l'assalt d'un post de gurdia alemany a Tsimo, a la frontera del protectorat, per part d'un cos de la cavalleria japonesa. Desprs d'una petita escaramussa, els alemanys van abandonar la posici i es van retirar cap a Tsingtao. Els japonesos van avanar, van tallar la lnia de ferrocarril de Shangtung i van tractar seguidament de bloquejar les carreteres construdes pels alemanys, allant de forma completa l'enclavament. El 18 de setembre la flota japonesa va obrir foc contra la platja de Lao Schan i la infanteria es va desplegar a fi d'assegurar el control sobre Tsimo. Un nou enfrontament amb un altre post de vigilncia alemany al pas d'Hotung, aquesta vegada ms violent, va donar lloc al comenament formal del setge.

Mayer-Waldeck va decidir retirar les seves forces de la primera lnia de defensa i concentrar-les en la segona i tercera, a fi de garantir una defensa ms compacta. El coneixement de la situaci a les files enemigues va comenar a ser llavors un problema per a ambds bndols, per grcies a l's d'hidroavions, els japonesos van aconseguir una informaci millor de la situaci dels vaixells, defenses i danys causats als alemanys. Els dos bndols tamb van tractar d'aconseguir informaci per mitj dels civils xinesos a la zona, convertits en espies improvisats. En general, aquests es van decantar del bndol japons, ja que estaven descontents amb la prepotncia mostrada pels alemanys des de l'ocupaci de la zona 17 anys abans. La informaci que facilitaven als alemanys sobre les baixes japoneses era habitualment exagerada i s possible que aix anims Mayer-Waldeck a realitzar un petit contraatac en les rodalies de Tsimo, a crrec d'una petita fora de 130 homes recolzats per 4 metralladores que va atacar per sorpresa un post avanat japons. No obstant aix, els japonesos van mantenir les posicions i van obligar els alemanys a retirar-se de nou. Poc desprs van arribar a Lao Schan els reforos britnics.

Els combats pel tur Prinz Heinrich.
El 26 de setembre Kamio va ordenar un aven general. Es van succeir escaramusses de diversa consideraci durant l'aven, per a poc a poc els posts alemanys de la segona lnia van anar caient, molts d'ells sense vessament de sang, simplement abandonats pels alemanys, que es retiraven cap a l'ltima lnia de defensa. Els vaixells alemanys fondejats al port van obrir foc i van destruir una posici japonesa sobre un tur; aix va fer que Kamio ordens a Kato que comencs a bombardejar la flota enemiga.

Els dies 27 i 28 de setembre el temps va empitjorar encara ms, per els japonesos van decidir prosseguir amb el seu aven, fins i tot durant la nit. Kamio va ordenar atacar la petita fortalesa situada al tur Prinz Heinrich (l'ltima d'importncia en la segona lnia de defensa), operaci en la qual els alemanys van oferir una resistncia ms dura de l'esperada. El combat, prcticament a les fosques, es va saldar amb la mort de 24 japonesos i 6 alemanys. Els 54 alemanys restants van oferir lliurar la posici a canvi de qu se'ls permets retrocedir fins a Tsingtao, cosa que els japonesos no van acceptar i van retenir els soldats alemanys com a presoners. D'altra banda, el foc aliat sobre els vaixells alemanys va obligar aquests a retirar-se cap a l'interior del port.

Contraatacs alemanys.
Els alemanys van emprendre un nou contraatac el 2 d'octubre, enviant 3 companyies per comprovar la situaci. Una va trobar una trinxera japonesa buida, mentre que les altres van ser sorpreses per tropes enemigues, iniciant-se un combat que es va saldar amb 29 soldats alemanys caiguts i 6 presoners. No obstant aix, els alemanys (segurament esperonats pels falsos informes xinesos) van qualificar l'acci com un xit en creure que havien infringit greus baixes a l'enemic. L'arribada dels britnics va ser interpretada errniament com un indicatiu que els japonesos estaven sent superats i necessitaven reforos. La momentnia inutilitzaci del Triumph, que es va haver de retirar dels enfrontaments al port, va ser considerada tamb com una nova victria, tot i que la nau va ser reparada i va tornar al seu lloc en poc temps.

El 15 d'octubre va arribar un nou tif que va produir encara ms inundacions i 25 soldats japonesos van morir ofegats. No va ser l'nic problema per als aliats, ja que dos dies ms tard el vell destructor alemany S90 va trencar el bloqueig aliat sobre el port en llanar un torpede contra el creuer lleuger Takachiho, enfonsant-lo i escapant a la recerca d'un altre port xins durant la nit. Juntament amb el vaixell japons es van enfonsar 253 dels 256 homes que componien la seva tripulaci. Tanmateix, aquest xit va comprometre al seu torn la seguretat del port alemany, ja que noms quedaven dos vaixells que el poguessin defensesar:: el Jaguar i el Kaiserin Elizabeth. El 22 d'octubre 80 soldats alemanys van dirigir un ltim atac sobre les files japoneses, per van ser fcilment repellits.

ltims enfrontaments i capitulaci alemanya.
Entre el 29 i 31 d'octubre, amb el temporal ja extint, els navilis japonesos al complet van iniciar un nou bombardeig massiu de les fortificacions alemanyes, mentre que l'artilleria japonesa feia el mateix des de terra; aix va destruir completament les defenses alemanyes. Els projectils, grans obusos d'11 polzades, van seguir llanant-se de forma contnua tant de dia com de nit, a fi d'evitar que els assetjats poguessin realitzar reparacions de cap tipus. Protegida pel foc d'artilleria, la infanteria japonesa va cavar noves lnies de trinxeres que tancaven cada vegada ms el crcol sobre Tsingtao. Desprs d'intercanviar trets amb una patrulla de reconeixement japonesa, Meyer-Waldeck va decidir que les tripulacions del Jaguar i del Kaiserin Elizabeth, que ja no podien fer gran cosa al mar, s'afegissin a la defensa terrestre de les lnies.

El comandament japons va ordenar llavors que cada dia s'avancs 300 metres, al terme dels quals es cavaria una nova lnia de trinxeres. A l'alba del 4 de novembre una companyia d'infanteria i enginyers va atacar l'estaci de bombatge que assortia d'aigua la fortalesa i la va prendre sense grans problemes juntament amb 21 presoners. A partir d'aquell moment els alemanys van haver d'utilitzar els pous d'emergncia que hi havia en l'interior de la base. Aquella nit, els reforos britnics (que avanaven al mateix temps que els seus aliats japonesos, per de forma separada) es van trobar en una zona en la qual el nivell fretic era massa alt com per a poder excavar trinxeres. El desconcert provocat a les files angleses va ser aprofitat pels alemanys, que els van causar 8 morts i 18 ferits abans de fer-los retrocedir. Aquest incident va generar noves disputes entre els dos comandaments aliats, que es van acusar mtuament de trencar la lnia d'aven. No obstant aix, les operacions militars van prosseguir com estava previst i l'endem es va aconseguir destruir l'ltima bateria alemanya que quedava operativa sobre el port. En aquell moment bona part de les fortificacions alemanyes ja estaven en runes i era  obvi que el desenlla s'apropava. Meyer-Waldeck va enviar el seu ltim informe a la Xina, des d'on es va retransmetre Alemanya, i va esperar l'assalt final que es produiria la nit del 6 de novembre.

Desprs d'algunes maniobres de reconeixement de la infanteria japonesa, en les quals s'intentava trobar punts febles en la defensa alemanya, les tropes aliades van atacar l'ltima lnia de defensa i van aconseguir trencar-la. Els combats es van produir majoritriament a les zones d'accs als bnquers que servien d'ltim refugi als assetjats i es van reduir majoritriament a crregues de baioneta, ja que la foscor i l'estretor del camp de batalla impedien obrir foc en condicions. Fins i tot es va produir un combat a espasa entre un capit japons i un tinent alemany. Per al mat del 7 de novembre, els britnics i japonesos ja controlaven Tsingtao. Meyer-Waldeck va ordenar llavors la rendici de la plaa i de les tropes que encara combatien. Les ltimes baixes de la batalla les posaria la tripulaci d'un torpediner japons que va xocar contra una mina quan tractava de fondejar al port, el 10 de novembre.

Conseqncies.
Els assetjats van perdre 199 homes i la resta van ser fets presoners. Per la seva part, els britnics van tenir noms 16 morts, mentre que els japonesos van acabar amb 3 naus enfonsades i ms de 700 homes caiguts. Encara aix, els costos van ser escassos per als vencedors si es t en compte que el que estaven assaltant era una gran fortalesa i base naval. Durant anys, els mitjans alemanys propagarien la falsa informaci que la batalla de Tsingtao havia costat prop de 12.000 baixes als aliats. El port va ser cedit als japonesos i els vaixells que encara eren aprofitables, com el Kaiserin Elizabeth van ser confiscats pels britnics, que els usarien durant la guerra.

La caiguda de Tsingtao, uns dos mesos desprs de la conquesta de la Nova Guinea Alemanya per forces australianes, va acabar amb l'ltima gran base alemanya al Pacfic. En els dies segents es produiria la fcil ocupaci de les ltimes colnies alemanyes a la zona, com a les illes Salomon, les illes Marianes, les illes Carolines, Palau i les illes Marshall, majoritriament per forces japoneses. A causa d'aquesta participaci, el Jap va ser un dels cinc grans que van firmar el Tractat de Versalles el 1919 i, ja com a superpotncia, va poder annexar els territoris ocupats com a colnies prpies i potenciar la seva expansi sobre la Xina (a la qual ja havia forat a acceptar les Vint-i-una Demandes el 1915, tot i que els occidentals van obligar els japonesos a retractar-se'n poc desprs) sense que cap potncia occidental tingus la intenci d'impedir-li-ho realment. L'expansionisme japons, que finalment ocasionaria la ruptura de l'aliana anglo-japonesa el 1921, la sortida del Jap de la Societat de Nacions el 1933, la Segona Guerra Sinojaponesa (1937-1945) i l'entrada del Jap en la Segona Guerra Mundial a partir de 1941, no hauria pogut desenvolupar-se de la mateixa manera si Alemanya hagus retingut Tsingtao, o si aquesta hagus caigut a mans britniques d'haver-se mantingut el Jap en la neutralitat.

Referncies.
 Burdick, Charles B. The Japanese Siege of Tsingtao (1976);
 Falls, Cyril The Great War, (1960). pgs. 98-99.
 Hoyt, Edwin P. The Fall of Tsingtao (1975);
 Keegan, John The First World War, (1998). pg 206.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187263" title="Antius" nonfiltered="2115" processed="2107" dbindex="77124">
Antius s una entitat de poblaci i antiga colnia industrial txtil al lmit del municipi de Calls, al Bages, situada a la dreta del riu Cardener. El 2006 tenia 10 habitants.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187264" title="Josep Roca i Pujol" nonfiltered="2116" processed="2108" dbindex="77125">
Josep Roca i Pujol (Trmens, Noguera, 1841-1920) va sser un hisendat que fou designat delegat a les Assemblees de Manresa (1892), Reus (1893) i Balaguer (1894). 

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187265" title="Eurdice I de Macednia" nonfiltered="2117" processed="2109" dbindex="77126">
Eurdice I de Macednia fou una princesa illria, reina de Macednia pel seu matrimoni amb Amintes II de Macednia. 

Segons Just va organitzar una conspiraci junt amb el seu amant, contra la vida del seu marit, per el complot fou descobert. Fou perdonada per Amintes. A la mort d'aquest el 370 aC o 369 aC el va succeir el seu fill gran Alexandre II de Macednia, que fou aviat assassinat (368 aC) per Ptolemeu I Alorita que probablement va tenir el suport d'Eurdice ja que Ptolemeu era segurament l'amant de la reina.

Contra el nou rei es va aixecar Puasnies, al que es van unir molts notables macedonis. Eurdice va haver de demanar ajut a Atenes que va enviar al general Ifcrates el qual va expulsar a Pausnies i va imposar a Eurdice i Ptolemeu al capdavant, per amb Ptolemeu no com a rei sin com a regent del fill d'Eurdice i Amintes, Perdicas III de Macednia.

Encara que Just diu que Eurdice i Ptolemeu van matar desprs a Perdicas els fets certs van passar al revs i fou Perdicas el que va matar a Ptolemeu desprs del 365 aC (probablement el 364 aC) i el va succeir al front del pas. La sort final de la reina es desconeguda.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187266" title="Eurdice II de Macednia" nonfiltered="2118" processed="2110" dbindex="77127">
Eurdice II de Macednia (Eurydice,          ) fou una princesa illria que es va casar amb Filip II de Macednia i fou la mare de Cinana i Cinna, Dicearc de Messana diu que el seu nom original fou Audata. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187267" title="Sergi Barjuan i Esclusa" nonfiltered="2119" processed="2111" dbindex="77128">
Sergi Barjuan i Esclusa, conegut futbolsticament com a Sergi, s un futbolista catal nascut a Les Franqueses del Valls el 28 de desembre de 1971.

Biografia.

En Sergi comena a jugar a futbol a l Esport Club Granollers als sis anys. Ja de ben petit destaca per la seva velocitat, la seva tcnica amb la pilota als peus i el seu olfacte golejador (jugant d extrem esquerre va marcar 72 gols en una sola temporada). A l E.C. Granollers hi va estar fins els 15 anys, proclamant-se campi de Catalunya juvenil.
A la temporada 1988-89 comena la seva trajectria blaugrana, des de juvenil va anar pujant categories fins arribar al Bara C on el tcnic De La Cruz (i per ordres de Johan Cruyff) comena a collocar en Sergi de lateral esquerre.
Tot seguit puja al Bara B.

Johan Cruyff el fa debutar al primer equip del F.C. Barcelona el 24 de novembre de 1993 a l'estadi Ali Sami Yen contra el Galatasaray en un partit de Copa d'Europa.  En Sergi juga un bon partit i el Bara empata 1 a 1. El segent partit debuta a la Lliga contra el Rayo Vallecano el 28 de novembre, Sergi ja no torna a jugar mai ms amb el filial. El gener de 1994 debuta amb el primer equip de la selecci espanyola i marca un gol. Sergi es converteix en titular indiscutible al F.C. Barcelona i a les seleccions espanyola i catalana.
Aquell mateix any es proclama campi de lliga (la famosa lliga del penal fallat pel Deportivo a l ltim minut) i s convocat per jugar el Mundial dels Estats Units de 1994.

Deixa el F.C. Barcelona el juny de 2002 perqu el futur entrenador blaugrana Louis Van Gaal no comptava amb ell. Aquell estiu fitxa per l'Atltico de Madrid on juga les seves tres ltimes temporades com a professional.

Es retir en juny del 2005.

Trajectria esportiva.


Palmars.
3 Lligues (1993-94, 97-98 i 98-99);
1 Recopa d'Europa (1996-97);
2 Copes del Rei (1996-97 i 97-98);
1 Supercopa d'Europa (1997-98);
2 Supercopes d'Espanya (1994-95 i 1996-97);

352 partits jugats a Primera Divisi dels quals:
267 amb el F.C. Barcelona (9 temporades);
85 amb l'Atltico de Madrid (3 temporades);

56 vegades internacional per Espanya (14 jugador de la histria amb ms partits disputats amb Espanya) jugant:
2 Mundials (Estats Units 1994 i Frana 1998);
2 Eurocopes (Anglaterra 1996 i Blgica-Holanda 2000);

9 vegades internacional per Catalunya;

 Enllaos externs .
Web del Campus de Futbol Sergi Barjuan;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187268" title="Els Manxons" nonfiltered="2120" processed="2112" dbindex="77129">
Els Manxons s una entitat de poblaci al sud del municipi de Calls situat a la dreta del riu Cardener i al voltant de la masia de can Mestret. El 2006 tenia 50 habitants.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187269" title="Francesc Rovira i Vilarbia" nonfiltered="2121" processed="2113" dbindex="77130">
Francesc Rovira i Vilarbia (Sant Hilari Sacalm,Selva, 1835 - Figueres, Alt Empord, 1900) va sser un notari que exerc a Banyoles, Bscara, Amer i Figueres.

Sign el Missatge a la Reina Regent (1888), present esmenes al Projecte de bases per a la constituci regional catalana (1891) i fou designat delegat a les Assemblees de Manresa (1892) i Reus (1893).

Conjuntament amb Josep Maria Mart i Juli, iniciaren el moviment catalanista a Figueres i, a partir del 1897, editaren el peridic L'Almogver.


Referncies.



 L'Almogver (Figueres), 29-I-1898.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187271" title="Jos de Urrutia y de las Casas" nonfiltered="2122" processed="2114" dbindex="77131">
Jos Ramn de Urrutia y de las Casas (Zalla, 19 de novembre de 1739 -  Madrid, 1 de mar de 1803).

Va estudiar a Balmaseda i posteriorment en l'Acadmia Militar de Matemtiques de Barcelona. Va ingressar a l'exrcit el 1755, embarcant a Mxic on va fer de cartgraf militar i desprs d'inspector. s destinat a canries el 1770 d'on marxa per participar durant la Guerra d'Independncia dels Estats Units en el setge de Gibraltar el 1779, on s ferit i enviat a la presa de Menorca dirigida pel duc de Crilln, des d'on torna a Gibraltar per continuar els combats.

Firmada la pau amb la Gran Bretanya el 1783 va ser nomenat Comandant General d'Algesires, i va visitar durant quatre anys Prssia, Frana, les Provncies Unides, l'Arxiducat d'ustria, Sucia, l'Imperi Otom, Anglaterra i l'Imperi Rus, en la que va participar en la Guerra Russo-Turca aent nomenat general de l'Imperi

De retorn al Regne d'Espanya, Carles IV, el va nomenar mariscali el va destinar a dirigir la guerra contra el Marroc pel setge a la ciutat de Ceuta, on va derrotar a sold.

Durant la Guerra Gran va comandar les tropes a Navarra, que va conquerir als francesos, d'on va passar a Catalunya, des d'on va atacar la Baixa Cerdanya i el Rossell, i on va ser nomenat Capit General de Catalunya

El 1799 fou nomenat comandant general inter del Real Cos d'Artilleria i Gran d'Espanya, que va rebutjar, i va rebutjar l'ordre de Manuel Godoy d'anar a la Guerra de les Taronges contra el Regne de Portugal, amb qui es va enemistar. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187272" title="Eurdice III de Macednia" nonfiltered="2123" processed="2115" dbindex="77132">
Eurdice III de Macednia (Eurydice,          ) fou filla d'Amintes (fill de Perdicas III de Macednia) i de Cinana (filla de Filip II de Macednia). El seu nom d naixement sembla que era Adea segons Arri. La seva mare la va entrenar en exercicis atltics i marcials.

Eurdice va acompanyar a la seva mare a sia. Quan Cinana fou assassinada per Alcetes per Perdicas va evitar matar a Eurdice perqu aquesta tenia el favor de les tropes que la veien com un dels pocs membres que restaven de la casa reial d' Alexandre el Gran. 

Perdicas la va donar en matrimoni a Filip III Arrideu, rei nominal de Macednia. A la mort de Perdicas va demanar als regents Pit i Arrideu de compartir l'autoritat i mercs al favor que gaudia de l'exrcit els va obligar a renunciar als seus crrecs. Llavors va arribar el seu gran rival, Antpater. 

Va prendre part a les reunions de Triparadisos on va estar en al bndol oposat a Antpater, per aquest va aconseguir ser escollit regent. Amb el seu marit va haver d'acompanyar a Antpater a Macednia, per a la mort del regent el 319 aC el va succeir Poliperc, i va comenar a conspirar altre cop. 

Va fer aliana amb Cassandre, va reunir un exrcit i va reclamar el poder. Poliperc va tornar de l'Epir amb el rei d'aquest pas, Aecides, i amb Olmpies (mare d'Alexandre), Roxana i el seu jove fill Alexandre i s'hi va enfrontar per no hi va haver necessitat de lluita ja que les forces d'Eurdice van refusar de combatre contra la mare, la dona i el fill d'Alexandre el Gran. 

Eurdice va fugir cap a Amfpolis per fou capturada. Inicialment fou confinada junt amb el seu marit a una masmorra fosca i petita on no se'ls donava quasi de menjar, per desprs Olmpies va tenir compassi i li va enviar una espasa, una corda i una copa per triar la manera de morir. Eurdice es va penjar.

Ms tard el seu cos fou enterrat amb solemnitat per Cassandre junt amb el de Filip III Arrideu, a la necrpolis reial d' Eges.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187273" title="Josep Sbat i Ribera" nonfiltered="2124" processed="2116" dbindex="77133">
Josep Sbat i Ribera (Balaguer, Noguera, 1833 - Barcelona, Barcelons, 1911) va sser un propietari que, dins la Uni Catalanista, fou designat delegat a l'Assemblea de Manresa (1892).

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187274" title="Viladelleva" nonfiltered="2125" processed="2117" dbindex="77134">
Viladelleva s una caseria a l'extrem nord-oriental del terme de Calls, al Bages, a uns 6 km del nucli urb. El 2006 tenia 6 habitants.

La masia t una petita ermita preromnica anomenada Santa Maria de Viladelleva, d'una nau, amb absis rectangular i amb volta de can. La porta de ponent s precedida d'un porxo.

El lloc Viladelleva est documentat des del 1025 i forma una vall entre el puig de Roma, el puig de Sants i la riera de Bellver. A finals del segle XIX era tot plantat de vinya, fins que l'epidmia de la filloxera mat els ceps. Molt a prop de Viladelleva, per en el terme de Castellnou de Bages, s'hi troba la capella de Lourdes, construda els anys 1860-1870, perqu els protegs de les calamarsa i del mal temps.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187276" title="Jacint Sarrado i Llads" nonfiltered="2126" processed="2118" dbindex="77135">
Jacint Sarrado i Llads (Trvia, Pallars Sobir, 1852 - Sort, Pallars Sobir, 1941) va sser un propietari que exerc les funcions de secretari de l'ajuntament de Trvia i d'altres poblacions de la Vall Farrera i de la Coma. 

Durant la darrera Guerra Civil Espanyola es refugi a la Seu d'Urgell i acabat el conflicte es trasllad a Sort. 

Dins el marc de la Uni Catalanista fou designat a les Assemblees de Manresa (1892) i Terrassa (1901).


Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187277" title="Eurdice IV de Macednia" nonfiltered="2127" processed="2119" dbindex="77136">
Eurdice IV de Macednia (Eurydice,          ) fou filla de Lismac rei de Trcia. El pare la va donar en matrimoni a Antpater I de Macednia, fill de Cassandre, que estava en guerra contra el seu germ Alexandre V de Macednia. Antpater havia demanat ajut a Lismac. Assassinat Antpater (294 aC) per Lismac per congraciar-se amb Demetri Poliorcetes, el seu pare la va condemnar a pres perpetua. La seva sort final es desconeguda.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187278" title="Jaume Mateu" nonfiltered="2128" processed="2120" dbindex="77137">

Jaume Mateu i Bullich (Barcelona, 1955), conegut amb el pseudnim de Tortell Poltrona, popular i renovador pallasso catal. ;
Jaume Mateu i Mart (Bunyola, Mallorca, 1957), president actual de l'Obra Cultural Balear.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187279" title="Eurdice d'Atenes" nonfiltered="2129" processed="2121" dbindex="77138">
Eurdice (Eurydice,          )  fou una dama atenenca descendent del general Milcades. Es va casar amb Ofeles el conqueridor de Cirene, per desprs de la seva mort va tornar a Atenes on es va casar amb Demetri Poliorcetes en la primera visita d'aquest a la ciutat. Hauria tingut amb Demetri un fill de nom Corrhabos.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187280" title="Jaume Mateu i Mart" nonfiltered="2130" processed="2122" dbindex="77139">

Jaume Mateu i Mart (Bunyola, Mallorca, 1957) s el president actual de l'Obra Cultural Balear.

Enllaos externs.
Entrevista a Jaume Mateu a Tribuna Mallorca.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187282" title="Eurdice (filla d'Antpater)" nonfiltered="2131" processed="2123" dbindex="77140">
Eurdice (Eurydice,          ) fou filla d'Antpater i esposa de Ptolemeu I Ster. No se sap quan es van casar per probablement fou vers el 320 aC, poc desprs de Triparadisos (321 aC), quan Antpater fou nomenat regent.

Va tenir cinc fills, tres de mascles, Ptolemeu Ceraune, Meleagre (que foren reis de Macednia) i un tercer de nom desconegut que fou assassinat per ordre de Ptolemeu II Filadelf; i dues femelles, Ptolemais i Lisandra (esposa d' Agtocles fill de Lismac de Trcia).

Ptolemeu, que podia tenir diverses dones al mateix temps, la va deixar aviat de costat per Berenice I i al cap d'un temps Eurdice va abandonar la cort.

El 287 aC residia a Milet on va donar la benvinguda a Demetri Poliorcetes i on aquest es va casar amb Ptolemais.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187283" title="Eurile" nonfiltered="2132" processed="2124" dbindex="77141">


Onomstica:

Eurile d'Esparta, colonitzador grec espart ;

Eurile, militar espart;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187284" title="Eurile d'Esparta" nonfiltered="2133" processed="2125" dbindex="77142">
Eurile (Euryleon,         .)  fou un colonitzador grec espart company de Doreu d'Esparta amb el que va anar a Siclia per establir una colnia a Heraclea. Quasi tots els colons espartans foren morts pels cartaginesos i els segestans. Eurile fou el nic lder que es va escapar i amb les restes dels colons es va apoderar de Minoa, una colnia de Selinunt i va fundar Heraclea Minoa. Va ajudar al poble de Selinunt a expulsar al seu tir Pitgores.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187285" title="Eurile (militar)" nonfiltered="2134" processed="2126" dbindex="77143">
Eurile (Euryleon,         .)  fou un  militar espart que es va destacar a la primera guerra messnica. Es diu que era d'origen teb i descendent de Cadme. L'esmenta Pausnies (Pausanias 4.7.3.)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187286" title="Eurloc" nonfiltered="2135" processed="2127" dbindex="77144">


Onomstica:

Eurloc d'Esparta, militar espart. ;

Eurloc de Lsies, militar arcadi ;

Eurloc, filsof escptic grec;

Eurloc (cunyat d'Ulisses);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187287" title="Jaume Soler i Farr" nonfiltered="2136" processed="2128" dbindex="77145">
Jaume Soler i Farr (Balaguer, Noguera, 1849 - Almenar, Segri, 1927) va sser un farmacutic inter d'Almenar des de 1889 i titular des de 1896 fins la seua mort. 

Va intervenir en la poltica local i en diferents ocasions, entre 1894 i 1912 fou regidor de l'Ajuntament i des de 1901 membre de la Junta Local de Sanitat. 

Dins la Uni Catalanista fou designat delegat a les Assemblees de Manresa (1892) i Reus (1893).


Referncies.

 Mart i Solsona, Francesc: Almenar, histria i gent. Almenar: Ajuntament d'Almenar, 1991.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187289" title="Eurloc d'Esparta" nonfiltered="2137" processed="2129" dbindex="77146">
Eurloc (Eurylochus,          ) fou un militar espart. Al sis any de la guerra del Pelopons (426 aC) fou enviat amb 3000 homes armats a petici dels etolis per lluitar contra els messenis de Naupacte, ciutat on romania l'atenenc Demstenes per amb molts pocs homes.  

Eurloc va reunir les seves forces a Delfos, va rebre la submissi dels Locris ozolis i va avanar per aquest pas cap a Naupacte. A ciutat fou salvada per l'ajut dels acarnanis que Demstenes va obtenir a ultima hora; quans els acarnanis van arribat Eurloc es va retirar. 

Llavors es va aliar amb Ambrcia per ocupar Argos Amfloc i Acarnnia. Va sortir de Proschium i amb una bona marxa va aconseguir evitar les defenses enemigues, i es va reunir amb els seus aliats a Olpes (Olpae). Aqu fou atacat per atenencs, messenis i acarnanis dirigits per Demstenes. L'estratgia d'aquest va obtenir la victria i el mateix Eurloc va morir.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187291" title="Anton Soler de Lloberas i Quintanas" nonfiltered="2138" processed="2130" dbindex="77147">
Anton Soler de Lloberas i Quintanas (Gai, Bages, 1819-1892) va sser un hisendat i delegat a l'Assemblea de Manresa (1892).

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187292" title="Eurloc de Lsies" nonfiltered="2139" processed="2131" dbindex="77148">
Eurloc (Eurylochus,          ) fou un militar arcadi nascut a Lsies (Lusiae) a Arcdia, membre de l'expedici dels deu mil. Xenofont diu que quan marxaven per territori dels carduquis (carduchii) el va protegir desprs de qu el seu escuder l'havia abandonat. Fou un dels delegats enviats per l'exrcit a Anaxibi de Bizanci. Desprs s esmentat incitant als seus camarades a reclamar la paga que els devia el rei dels odrisis Seutes II.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187293" title="Eurimac" nonfiltered="2140" processed="2132" dbindex="77149">


Onomstica:

Eurimac, personatge mitolgic;

Eurimac de Tebes, militar teb;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187294" title="Eurimac (mitologia)" nonfiltered="2141" processed="2133" dbindex="77150">
Eurimac (Eurimachus,          ) s un personatge mtic grec, seguidor de Hippodmia princesa dels flgies, que va destruir Tebes desprs de la mort d'Amfi i Zet (Pausnies  6.21.6 i  10.27)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187295" title="Eurimac de Tebes" nonfiltered="2142" processed="2134" dbindex="77151">
Eurimac (Eurimachus,          ) fill de Leontiades i net de Eurimac. El seu pare fou comandant dels tebans a les Termpiles i es va passar als perses. 

Herdot diu que Eurimac va intentar ocupar Platees amb cent homes, i va morir en l'assalt. Tucdides diu que aquest fet fou el inici de la guerra del Pelopons el 432 aC per no dona el nom d'Eurimac com a comandant dels atacants (que xifra en poc menys de 300).

Eurimac era considerat d'una famlia amb molt de poder a Tebes.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187296" title="Josep Valls i Guilamany" nonfiltered="2143" processed="2135" dbindex="77152">
Josep Valls i Guilamany (Sant Mart Sarroca, Alt Peneds, 1846 - 1908) va sser un hisendat i constructor d'obres pbliques que, inicialment, es dedic a l'explotaci de les seues terres, per que des de molt jove se sent atret per la poltica des d'unes opcions conservadores. 

Va ocupar la batllia de la seua vila nadiua (1877-1879) i va esdevindre constructor de carreteres.

Sign el Missatge a la Reina Regent (1888) i fou elegit delegat, procedent de Font-rub o Sant Mart Sarroca, a les Assemblees de la Uni Catalanista celebrades a Manresa (1892), Terrassa (1901) i Barcelona (1904). 

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187298" title="Eurimed" nonfiltered="2144" processed="2136" dbindex="77153">


Onomstica:

Eurimed d'Atenes, general atenenc ;

Eurimed  de Trent, filsof pitagric grec ;

Eurimed, acusador d'Aristtil;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187299" title="Nikolai Kuznetsov" nonfiltered="2145" processed="2137" dbindex="77154">



L'Almirall de la Flota Nikolai Gerasimovich Kuznetsov (rus:                             ) (24 de juliol de 1904   6 de desembre de 1974) va ser un destacat oficial naval i Comissari del Poble per la Marina durant la Segona Guerra Mundial.

 Joventut i primers anys .

Kuznetsov nasqu al poblat de Medvedki, a Kotlas, al districte d'Arjanguelsk. Al 1919 s'un a la Flotilla Naval Divina, al sector nord de la Uni Sovitica, dient que tenia 2 anys ms per poder ser acceptat. De del 1920 en endavant va estar estacionat a la ciutat de Petrograd. Al 1924, com a membre d'una unitat naval particip a les cerimnies fnebres de Lenin. Aquell mateix anys s'afili al Partit Bolxevic. Desprs de la seva graduaci a l'Escola Militar de Frunze al 1926, serv al creuer "Chervona Ukrania". Va completar els seus estudis d'operacions i tctica al Departament d'Operacions del Collegi Naval de 1932. Aix el permet escollir entre les opcions que se li presentaven: el comandament d'un vaixell o un treball a l'Estat major.

Kuznetsov no deix escapar l'oportunitat que se li presentava, i va ser assignat al lloc d'oficial executiu del creuer "Krasny Kavkaz" ("Caucas Roig"). En menys d'un any va ser promogut; i al 1934 torn al Chervona Ukrania, aquest cop com el seu comandant. Sota el seu comandament, el creuer es convert en un exemple de disciplina i organitzaci per a la resta dels vaixells de la flota sovitica, atraient l'atenci sobre el seu jove capit.

Des del 5 de setembre de 1936 al 15 d'agost de 1937, Kuznetsov va ser agregat naval sovitic davant la Repblica Espanyola durant la Guerra Civil, on adquir un profund odi vers el feixisme. De tornada al seu pas, el 10 de gener de 1938 vas ser promogut a Comandant de la Flota del Pacfic. Mentre servia en aquesta posici es va veure enfrontat a la Gran Purga de les Forces Armades per part d'Stalin. Tot i que ell personalment mai no va ser acusat, s que ho van ser diversos oficials sota el seu comandament, a diversos dels quals va poder salvar intervenint personalment.

El 28 d'abril de 1939, Kutznetsov, tot i a noms tenir 34 anys, va ser nomenat Comissari del Poble per la Marina, crrec que va mantenir durant tota la Segona Guerra Mundial.

 Segona Guerra Mundial .

Durant el conflicte armat, Kuznetsov va jugar un paper vital per a evitar la destrucci de la Marina Sovitica , deixant d'escoltar les instruccions que tenia, per tal de salvar-la dels nazis. El 21 de juny de 1941, convenut d'estar al davant d'una guerra inevitable, mentre que Timoixenko i Jkov lliuraven directives prohibint que els comandants responguessin a les provocacions alemanyes, l'Armada era posada en estat de alerta mxima, doncs gaudia de certs nivells d'autonomia. 

Poc desprs de la mitjanit del 22 de juny, orden a tota la flota estar a les seves posicions de combat. A les 04:45, la Wehrmacht iniciava l'Operaci Barbarroja. Aix, l'Armada era l'nica unitat militar sovitica preparada per a resistir l'atac alemany inicial, enfrontant-se a la invasi amb resistncia, sense perdre ni una sola nau ni un sol avi.

Durant els dos anys segents, la preocupaci principal de Kuznetsov consist en la protecci del centre d'operacions del pas d'una invasi alemanya. El Mar Negre es convert en el principal teatre d'operacions de l'Armada Sovitica. Durant el conflicte, inici treballs per establir i intentar atacs amfibis. Al febrer de 1944 va rebre la distinci d'Heroi de la Uni Sovitica i al febrer se'l promogu al rang d'Almirall de la Flota .

 La primera caiguda .

Entre 1946 i 1947 va ser nomenat viceministre de Defensa de la URSS i Comandant en Cap de les Forces Navals; per al 1947 va ser retirat del seu crrec per ordre d'Stalin i al 1948 va ser sotms a judici amb d'altres almiralls. Kuznetsov va ser degradat a vicealmirall, mentre que diversos collegues patien penes de pres.

Al 1951 Stalin finalitz amb l'estat de paria de Kuznetsov, tornant-lo a nomenar i Comandant en Cap de les Forces Navals mitjanant el Ministeri de la Marina per sense restablir-lo al rang. Aix no succeiria fins a la mort d'Stalin al 1953. Al va ser convertit en Comandant en Cap de les Forces Navals i el seu rang d'Almirall de la Flota de la Uni Sovitica

 Segona caiguda i retir .

Aquest nou rol prominent dins de l'esquema de la defensa de la Uni Sovitica el pos en clar conflicte amb el Mariscal Jkov, amb qui ja havia topat durant la seva carrera. El 8 de desembre de 1955, amb l'excusa de la prdua del cuirassat Novorossisk, Jkov aconsegu retirar-lo del seu lloc. Al febrer segent va ser degradat de nou al rang de vicealmirall i va ser obligat a retirar-se, amb la prohibici expressa de "no treballar en qualsevol lloc relacionat amb la marina".

Durant el seu retir va escriure i publicar molts assaigs i articles, juntament amb treballs extensos, incloent les seves memries i un llibre titulat                   ("Amb rumb a la Victria"), que tractava sobre la Gran Guerra Patritica, llibre que posteriorment va ser prohibit. A diferncia dels seus contemporanis, va escriure personalment les seves memries. Tamb va escriure diversos llibres sobre la guerra, sobre la repressi stalinista i la marina, tots ells publicats pstumament. En ells era molt crtic de la interferncia del Partit en afers militar, insistint en qu l'"Estat havia de ser governat per la llei".

 Rehabilitaci .

Desprs del retir de Jkov al 1957 i de Khrusxov al 1964, un grup de veterans de l'Armada Roja van iniciar una campanya per reestablir a Kuznetsov al seu rang amb els seus beneficis, convertint-lo en "Inspector General del Ministeri de Defensa" (considerat un crrec honorfic). Amb tot, ni tan sols el seu successor, l'Almirall Gorshkov va fer cas de les peticions. No va ser fins al 26 de juliol de 1988 quan el Presidium de la Uni Sovitica rehabilit a Kuznetsov de manera pstuma al rang d'Almirall de la Flota de la Uni Sovitica. Actualment, l'almirall s reconegut com un dels homes ms prominents de la histria naval de la Uni Sovitica i de Rssia.

 Cita .

"Tota la meva vida ha estat l'Armada Sovitica. Vaig escollir quan era jove i mai no me n'he penedit"

 Condecoracions .

 Heroi de la Uni Sovitica;
 Orde de Lenin (4);
 Orde de la Bandera Roja (2);
 Orde d'Uixakov;
 Orde de l'Estrella Roja;
 Medalla de la victria sobre Alemanya en la Gran Guerra Patritica 1941-1945;
 Medalla per la victria sobre el Jap;
 Medalla del 800 Aniversari de Moscou;
 Medalla del 20 Aniversari de l'Exrcit Roig;
 Medalla del 30 Aniversari de l'Exrcit i l'Armada Sovitics;
 Medalla del 40 Aniversari de les Forces Armades Sovitiques;
 Medalla del 50 Aniversari de les Forces Armades Sovitiques;
 Medalla del 20 Aniversari de la Victria en la Gran Guerra Patritica;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187300" title="Eurimed d'Atenes" nonfiltered="2146" processed="2138" dbindex="77155">
Eurimed (         ) fou un general atenenc fill de Tucles. 

Va servir a la Guerra del Pelopons i al cinqu any (427 aC) va dirigir una flota de 60 vaixells enviats a Crcira per defensar els interessos atenencs a l'illa amenaats pels moviments de la flota espartana sota Alcides i Brsides. La influencia atenenca ja havia estat assegurada per un esquadr atenenc que havia anat all des de Naupacte, dirigit per Nicostrat. Eurimed va agafar el comandant general i va exercir nombroses crueltats a l'illa contra els opositors a la influencia atenenca,  durant set dies, nominalment fets pel partit proatenenc local per sens dubte encoratjats o al menys tolerats per Eurimed.

A l'estiu segent es va reunir amb Hippnic III i van dirigir les forces atenenques a terra cooperant amb la flota de Ncies, i assolant el territori de Tanagra, derrotant a aquesta ciutat i a Tebes.

Al final de la campanya fou nomenat comandant dels reforos enviats a Siclia (425 aC) i va marxar amb 40 vaixells acompanyat dels seus collegues Sfocles i Demstenes. De cam va parar a Crcira on un combat amb la flota espartana es va evitar per una turmenta; Demstenes va aconseguir fortificar Pilos per mentre una flota de 60 vaixells espartans va passar cap a Crcira sense ser percebuts. Sfocles i Eurimed eren a Zacynthus (Zante) i es van reunir amb Demstenes a Pilos i van marxar cap a Crcira on els espartans havien pres el poder pel partit oligrquic.

Els atenencs van atacar l'illa i van restablir la democrcia per els oligarques van resistir a la muntanya Istone fins que finalment es van rendir; les condicions de la rendici foren violades i molts oligarques van ser executats. Tucdides diu que Eurimed i Sfocles ho van permetre.

Desprs van anar a Siclia per es van haver de sumar a la pacificaci establerta per influencia d'Hermcrates i van haver de retornar a Atenes. Aix fou considerat un fracs i Demstenes i Sfocles foren condemnats al desterrament i Eurimed a una multa.

No torna a aparixer fins el 414 aC quan junt amb Demstenes va dirigir l'expedici d'ajut als atenencs  a Siracusa. Va morir en els combats d'Epipoles.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187301" title="Eurimed de Trent" nonfiltered="2147" processed="2139" dbindex="77156">
Eurimed  de Trent (Eurymedon,          ) fou un filsof pitagric grec nascut a Trent a la Magna Grcia. s esmentat per Imblic (Vit. Pyth. 36.)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187302" title="Eurimed (acusador)" nonfiltered="2148" processed="2140" dbindex="77157">
Eurimed (         ) fou un grec d'origen incert que fou subornat per Demfil per acusar a Aristtil d'impietat per parlar irreverentment d'Hermes en un poema. Aquest poema fou conservat per Ateneu de Naucratis (15. p. 696.)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187303" title="Frente de Liberacin de Andaluca" nonfiltered="2149" processed="2141" dbindex="77158">

Frente de Liberacin de Andaluca (FLA) fou un partit poltic independentista andals format el 1978 per Antonio Medina de la uni de diverses faccions escindides de moviments d'esquerra, nacionalistes i activistes llibertaris,  com el Partido Socialista Unificado de Andaluca (PSUA) i la Izquierda Nacionalista de Andaluca (INA). El Front va desaparixer el 1980 i la majoria dels seus militants fundaren la Yama'a Islmica de Al-Andalus, que a nivell poltic promouria el partit Liberacin Andaluza, que no sols reivindica la independncia d'Andalusia sin tamb el llegat islmic d'Al-Andals.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187304" title="Epifam" nonfiltered="2150" processed="2142" dbindex="77159">
Epifam (Epiphamus) o Eurfem (Euryphemus ,          ) fou un filsof pitagric grec de Metapontum esmentat per Imblic (Iamblichus de Vit. Pyth. 30, 36.) . Lisis fou el seu amic i deixeble. Va escriure          , obra que s'ha perdut per un fragment fou conservat per Estobeu.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187305" title="Mari Valls i Valls" nonfiltered="2151" processed="2143" dbindex="77160">
Mari Valls i Valls (Manresa, Bages, 1862 - Barcelona, Barcelons, 1919) va sser un advocat i propietari. 

Estudi Dret a la Universitat de Barcelona (1886), fou secretari del Collegi d'Advocats de Manresa (1888-1890) i arxiver de la Diputaci de Barcelona (1893-1918).

Fund i dirig la revista tcnica El Mundo Agrcola i public un manual sobre el conreu dels ametllers, El Almendro (Barcelona, 1902).

Sign el Missatge a la Reina Regent (1888), fou un dels promotors de la Lliga Regional de Manresa i, com a representant d'aquesta entitat, particip en la constituci de la Uni Catalanista (1891) i el designaren delegat a l'Assemblea de Manresa (1892). 

Ms endavant, es vincul a la Lliga Regionalista.


Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187308" title="Eurif" nonfiltered="2152" processed="2144" dbindex="77161">
Eurif o Eurifont (Euriphon,        ), fou un clebre metge de Cnidos a Cria que va nixer a la meitat del segle V aC. s esmentat en un fragment de Plat conservat per Gal que l'esmenta altres vegades i diu que era considerat autor de l'antic tractat de medicina                i probablement d'altres obres, entre les quals podria estar            , De Morbis. Algun autor li atribueix                       , de Natura Muliebri. Celi Aureli diu que coneixia la diferencia entre artries i venes. De les seves obres noms es conserven fragments.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187310" title="Eurip" nonfiltered="2153" processed="2145" dbindex="77162">
Eurip o Euriti (Eurypon o Eurityon ,        ,         ), net de Procles i tercer rei llegendari d'Esparta de la casa dels prclides, que va donar el seu nom a la dinastia coneguda desprs com euripntida (eurypontidae). Plutarc diu que va ser un demagog i Poli diu que va fer la guerra contra els arcadis a Mantinea.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187311" title="Joan Xipell i Pujol" nonfiltered="2154" processed="2146" dbindex="77163">
Joan Xipell i Pujol (Sant Juli de Vilatorta, Osona, 1859 - Barcelona, Barcelons, 1912) va sser un enginyer industrial que figur com a delegat en la llista oficial de l'Assemblea de Manresa (1892).

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187312" title="Euriptlem" nonfiltered="2155" processed="2147" dbindex="77164">



Onomstica:

Euriptlem, membre de la famlia dels alcmenides d'Atenes;
Euriptlem, orador gec;
Euriptlem, ambaixador atenenc a la cort de Prsia;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187313" title="Partido Socialista Unificado de Andaluca" nonfiltered="2156" processed="2148" dbindex="77165">

Partido Socialista Unificado de Andaluca (PSUA) fou un partit comunista i independentista andals creat el 1978 per Antonio Medina, amb militants procedents de les joventuts comunistes del PCE d'Andalusia. Inicialment tenien la intenci de formar un partit comunista andals a l'estil del PSUC. El partit va durar poc i tant el seu fundador com la majoria dels militants es passaren al Frente de Liberacin de Andaluca (FLA).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187314" title="Euriptlem (alcmenida)" nonfiltered="2157" processed="2149" dbindex="77166">
Euriptlem (Euryptolemus, ) fou un membre de la famlia dels alcmenides d'Atenes, fill de Megacles i pare de Isodice, que fou esposa de Cim. . 

Referncia.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187315" title="Euriptlem (orador)" nonfiltered="2158" processed="2150" dbindex="77167">
Euriptlem (Euryptolemus,              ) fou un orador gec,  fill de Pisianax i cos d' Alcibades. Es va oposar al processament dels generals que havien pres part a la batalla de les Arginuses, procediment que considerava illegal. El seu discurs en aquesta ocasi s esmentat per Xenofont, i demanava un judici separat per cada general. (Xen. Hell. 1.7.16.)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187316" title="Euriptlem (ambaixador)" nonfiltered="2159" processed="2151" dbindex="77168">
Euriptlem (Euryptolemus,              ) fou un ambaixador atenenc a la cort de Prsia, esmentat per Xenofont. No va retornar de la seva missi. El orador en canvi era a Atenes per donar la benvinguda al seu cos Alcibades quan va tornar del desterrament per lo que no poden ser la mateixa persona.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187320" title="Eduard Molons i Solanes" nonfiltered="2160" processed="2152" dbindex="77169">
Eduard Molons i Solanes (L'Espluga de Francol, Conca de Barber, 1856 - ?) va sser un escrivent que treball com a secretari del jutjat de L'Espluga de Francol. 

Sign el Missatge a Irlanda (1886) i fou nomenat delegat a l'Assemblea de Manresa (1892).

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187321" title="Marsannay-la-Cte" nonfiltered="2161" processed="2153" dbindex="77170">

Marsannay-la-Cte s un municipi francs, situat al departament de Costa d'Or i a la regi de Borgonya. L'any 1999 tenia 5.211 habitants.

Geografia.

Marsannay-la-Cte s situat a les portes de Dijon (6 quilmetres al sud) i a l extrem nord de la Route des Grands Crus de Borgonya. 

El municipi t 186 ha de vinyes, 202 ha de zona agrcola i 523 ha de bosc comunal.

Histria.

De primer conegut com Marceniacum in Monte, desprs com Marcenay-en-Montagne i per fi Marsannay-la-Cte a partir de l any 1783, el municipi sembla deure el seu nom a un gallorom, Marcenus.

Els Romans van introduir la cultura de la vinya que va esdevenir l nima del poble.

 Vinya . 

Marsannay-la-Cte s un poble vitcola fams de Borgonya que produeix les tres variatats de vi de Borgonya: 

 Vi negre i vi rosat a base de la varietat vinfera pinot negre.
 Vi blanc a base de la varietat vinfera chardonnay.

Vegeu tamb.
 Costa d'Or;
 Route des Grands Crus;

Enllaos externs.
Pgina de l'Oficina del Turisme de Marsannay-la-Cte  















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187322" title="Quaranta-u" nonfiltered="2162" processed="2154" dbindex="77171">

El quaranta-u s un nombre natural que segueix al quaranta i precedeix el quaranta-dos. s un nombre primer que s'escriu 41 o XLI segons el sistema de numeraci emprat.

Ocurrncies del quaranta-un:
s una espcie de signatura de Johann Sebastian Bach (les xifres del seu nom, en ordre alfabtic, sumen 41);
s el prefix telefnic de Sussa;
A la 41a planta de l'edifici del govern s on tenen lloc els interrogatoris al protagonista de Matrix;
Designa l'any 41 i el 41 aC;
A Mxic, pot ser un eufemisme per parlar de l'homosexualitat;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187323" title="Quaranta-dos" nonfiltered="2163" processed="2155" dbindex="77172">

El quaranta-dos s un nombre parell que s'escriu 42 en xifres rabs i XLII en les romanes. s un nombre compost que precedeix el quaranta-tres i segueix al quaranta-u.

Ocurrncies del 42:
s el nombre de dents dels gossos i llops;
s el nombre atmic del molibd;
Els antecedents de Jess (en generacions) citats als evangelis;
el Ma'at egipci o llei moral suprema t 42 principis;
Segons la Cbala, Du cre l'univers grcies a aquest nombre. Potser per aquest motiu s La Resposta a la Pregunta Definitiva sobre la Vida, l'Univers i Tot Plegat en la pardica Guia galctica per a autostopistes de Douglas Adams;
s un nombre de la mala sort per als japonesos, perqu es pronuncia d'una manera semblant a anar a morir;
L'any 42, el 42 aC o el 1942;
Als 42 anys es compleixen les noces de nacre;
L'agent Mulder, de la srie X-Files, viu a l'apartament 42;
Forma part de la srie de nombres misteriosos de Lost ;
Una marat t 42,195 km;
El nombre preferit del doctor protagonista de House;














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187326" title="Esteve Casanovas i Rami" nonfiltered="2164" processed="2156" dbindex="77173">
Esteve Casanovas i Rami (Breda, Selva, 1856-1905) va sser un hisendat i secretari de l'Ajuntament de Breda. 

Sign el Missatge a la Reina Regent (1888) i fou designat delegat a l'Assemblea de Manresa (1892) .

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187328" title="Eurstenes" nonfiltered="2165" processed="2157" dbindex="77174">
Eurstenes (Eurysthenes,           ), fou un rei espart llegendari, germ bess de Procles i fill d'Aristodem. El pare va morir desprs del naixement dels bessons i no va poder decidir quin l'havia de succeir i la mare, rgia, no podia determinar quin havia nascut primer. 

Els espartans van demanar consell a l'oracle de Delfos que va dictaminar fer reis a ambds per amb preeminncia pel gran; com que aix no era conegut, es va decidir que el que la mare hagus vist primer seria el gran. Aix la preeminncia fou donada a Eurstenes i seria conservada pels seus descendents : La mare rgia i el seu germ Teres (Theras) foren nomenats regents; els reis foren casats amb dos germanes bessones,  filles de Tersnder rei de Cleones, de noms Ltria i Anaxandra, les tombes de les quals Pausnies diu que va veure segles desprs quan va visitar Esparta.

Els dos reis i Temenos es van unir per restaurar a Aepitos, fill de Cresfontes, a Messnia, per en general, segons Herdot, els dos germans van estar quasi sempre enfrontats. Segons Poli, Eurstenes es va apoderar del poder per Temenos va imposar altre cop la dualitat. Cicer diu que va morir un any desprs que el seu germ.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187329" title="Procles" nonfiltered="2166" processed="2158" dbindex="77175">

Procles () fou un rei  espart llegendari, germ bess de Eurstenes i fill d'Aristodem. El pare va morir desprs del naixement dels bessons i no va poder decidir quin l'havia de succeir i la mare, rgia, no podia determinar quin havia nascut primer.

Els espartans van demanar consell a l'oracle de Delfos que va dictaminar fer reis a ambds per amb preeminncia pel gran; com que aix no constava, es va decidir que el que la mare hagus vist primer seria el gran. Aix la preeminncia fou donada a Eurstenes i seria conservada pels seus descendents.

La mare rgia i el seu bess Teres (Theras) foren nomenats regents; els reis foren casats amb dos germanes bessones,  filles de Tersnder rei de Cleones, de noms Ltria i Anaxandra, les tombes de les quals Pausnies diu que va veure segles desprs quan va visitar Esparta.

Els dos reis i Temenos es van unir per restaurar a Aepitos, fill de Cresfontes, a Messnia, per en general, segons Herdot, els dos germans van estar quasi sempre enfrontats. Segons Poli, Eurstenes es va apoderar del poder per Temenos va imposar altre cop la dualitat. Cicer diu que va morir un any abans que el seu germ, per que els seus fets foren ms importants. Va originar la dinastia prclida.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187330" title="Eurit" nonfiltered="2167" processed="2159" dbindex="77176">
Eurit (Euritus,        ) fou un destacat filsof pitagric que esmenta Imblic (de Vit. Pyth. 28)  que diu que era nadiu de Crotona en un passatge i en un altre el situa entre els pitagrics tarentins. Fou deixeble de Filolau. Digenes Laerci l'esmenta com a mestre de Plat per aix probablement es un error. Un fragment conservat per Estobeu es atribut a Eurit.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187331" title="Pau Colomer i Oliver" nonfiltered="2168" processed="2160" dbindex="77177">
Pau Colomer i Oliver (Sabadell, Valls Occidental, 1851-1911) va sser un hisendat i comerciant que form part del primer nucli catalanista de la seua  ciutat natal, va ser un dels fundadors del Centre Catal de Sabadell (1886) i ocup crrecs de mxima responsabilitat dins l'entitat.

Corresponsal de Mossn Alcover, cooper en la fundaci de l'Orfe de Sabadell (1905), on exerc les funcions de president. 

Collabor a diverses publicacions del Principat de Catalunya i, sobretot, al peridic sabadellenc Lo Catalanista (1887-1902), que dirig.

Sign el Missatge a la Reina Regent (1888), i, en la Uni Catalanista, fou vocal de la primera Junta Permanent (1891-1892), membre de la Comissi Ponent que redact el Projecte de bases per a la constituci regional catalana (1891) i delegat a les Assemblees de Balaguer (1894), Girona (1897), Terrassa (1901) i Barcelona (1904). Curiosament, en les dues darreres assemblees, com a representant del Centre Catal de Santiago de Cuba. 

A principis del segle XX, en produir-se l'escissi del moviment catalanista, continu vinculat a la Uni Catalanista i particip directament a la campanya de propaganda que port a terme l'associaci, mentre que en les eleccions del 1903 don suport a Trinitat Monegal, candidat unitari que tamb gaud del recolzament de la Lliga Regionalista. 


Referncies.



 Carner, Isidre: Manuel Folguera i Duran i els orgens del catalanisme sabadellenc. Quaderns d'Arxiu de la Fundaci Bosch i Cardellach, nm. 53 (Sabadell, 1987).
 Alsina, Joan: El Centre Catal de Sabadell (1887-1936). Quaderns d'Arxiu de la Fundaci Bosch i Cardellach, nm. 67 (Sabadell, 1993).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187332" title="Castell de Calls" nonfiltered="2169" processed="2161" dbindex="77178">
El castell de Calls fou construt el segle X i enderrocat durant la guerra civil de Joan II, el 1462. Conjuntament amb l'antiga parrquia de Sant Sadurn fou el centre de la vida collectiva del poble fins a final del segle XIX, quan arrib la indstria txtil al pas del Cardener. 

Castell (Castellus) sembla ser l'origen del nom del municipi.

Les restes que queden sn una torre de planta circular derruda, de 1,5 m per 7 de dimetre exterior, restes de murs de diferents alades i llargades.

Histria.

El castell de Calls s documentat ja el 941 amb el nom de Gormar. En fou senyor Domnu Bernat d'Odena qui el va cedir per permuta al seu germ Guillem Bernat el 1054, qui al seu torn l'infeud a Bernat Arnal l'any 1063. El castell segu en mans del llinatge Odena almenys fins a finals del segle XII.

L'edifici va ser declarat B Cultural d'Inters Nacional l'any 1949.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187333" title="Joaquim Cuatrecases i Diumar" nonfiltered="2170" processed="2162" dbindex="77179">
Joaquim Cuatrecases i Diumar (1849-?) va sser un fabricant i un dels principals dirigents del Centre Catalanista Provensalench, on fins i tot ocup la presidncia.

S'adher al Primer Congrs Catalanista (1880) i sign el Missatge a la Reina Regent (1888).

Ms endavant, i una vegada constituda la Uni Catalanista (1891), fou designat delegat a les Assemblees de Manresa (1892), Reus (1893), Balaguer (1894), Olot (1895), Girona (1897) i  Terrassa (1901).

Tamb don suport a la Solidaritat Catalana (1906).


Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187338" title="Eusebi" nonfiltered="2171" processed="2163" dbindex="77180">


Onomstica:

Eusebi I , Papa 309 310.
Eusebi d'Alexandria, escriptor eclesistic bizant del segle VI;
Eusebi d'Angers, bisbe d'Angers del segle XI. ;
Eusebi d'Antioquia, abat de Corifa, sant del segle IV. ;
Eusebi de Cesarea, historiador eclesistic;
Eusebi de Cremona, sant mort vers el 423 ;
Eusebi de Dorilea, bisbe de Dorylaeum del segle V;
Eusebi d'Emesa, bisbe d'Emesa del segle IV. ;
Eusebi Escolstic, historiador grec;
Eusebi de Fano, sant mort vers 526 ;
Eusebi de Laodicea, bisbe de Laodicea mort el 268;
Eusebi de Mindos, filsof grec;
Eusebi el Monjo,  monjo del monestir de Ntria ;
Eusebi de Nicomdia, bisbe de Nicomdia del segle IV;
Eusebi de Roma, sacerdot i mrtir, sant del segle IV mort vers el 357;
Eusebi de Saint-Gall, sant escoces, monjo a Saint-Gall al segle IX;
Eusebi de Samosata, bisbe de Samosata, sant mort vers el 380;
Eusebi Sofroni Jernim, (vers 340-420) conegut com Sant Jernim;
Eusebi de Tarragona, arquebisbe de Tarragona 610-632. 	;
Eusebi de Vercelli (c. 283 381), bisbe de Vercelli, sant. ;
Eusebi de Vencia, beat veneci del segle XV, mort el 1501 o 1502;
Eusebi,  jurista bizant;
Eusebi (cnsol), cnsol el 359;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187339" title="Can Lloses" nonfiltered="2172" processed="2164" dbindex="77181">
Can Lloses s una urbanitzaci de Sant Pere de Ribes que es troba situada a poc menys d un Km al NE del nucli de Ribes. S'hi accedeix des de la carretera d'Olivella. La urbanitzaci est formada per dos sectors: el de can Lloses i el de can Marcer de la Penya. En ambds casos els noms provenen de masies. 

Es comen a construir durant la dcada dels 60 del segle XX amb el nom de "Valles Altos". Es troba a les portes del Parc Natural del Garraf.  El 2006 comptava amb 315 habitants empadronats. La urbanitzaci no est legalitzada i per tant no disposa de molts dels serveis essencials, tot i que s'han iniciat els trmits per tal de solucionar-ho.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187341" title="Can Pere de la Plana" nonfiltered="2173" processed="2165" dbindex="77182">
Can Pere de la Plana s una urbanitzaci de Sant Pere de Ribes que es troba a uns 3km al NE del nucli de Ribes, a uns 46km de la ciutat de Barcelona y a uns 57km de Tarragona. Situada al bell mig del masss del Garraf i envoltada pel Parc Natural del Garraf. S'hi accedeix des de la carretera d'Olivella, i per arribar-hi cal travessar la urbanitzaci de can Lloses-can Marcer.

La seva construcci s'inici a principis dels anys 70 del segle XX sota el nom de Pineda Park. Els incendis del que afectaren el Parc Natural del Garraf el 1982 i 1994 arribaren fins a les portes de moltes de les cases. El 2007 comptava amb 197 habitants empadronats y en un futur tindr un potencial aproximat de 1.412 habitants. El nom prov de la masia homnima, actualment casa de colnies. 

El 5 de mar de 2008 es pos en funcionament el servei de gas. 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187342" title="Eusebi d'Alexandria" nonfiltered="2174" processed="2166" dbindex="77183">
Eusebi d'Alexandria fou un escriptor religis bizant (probablement ell mateix religis). Va escriure diverses homilies al segle VI que van adquirir una mica de notorietat en el seu segle i el VII. De la seva personalitat res de cert es coneix, per sembla probable que va escriure a Alexandria. Els escrits estaven destinats al public pero fora semblen pronunciaments eclesistics. Tracten sobre la vida de Jess i qestions de vida i practica eclesistica que son resoltes segons el punt de vista asctic i monstic.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187343" title="Joaquim d'Espona i de Nuix" nonfiltered="2175" processed="2167" dbindex="77184">
Joaquim d'Espona i de Nuix (Vic, Osona, 1852 - Girona, Girons, 1925) va sser un enginyer agrnom i catedrtic.

Exerc com a professor inter a l'Institut de Girona, fins que el 1881 obtingu la ctedra d'Agricultura del de Toledo. L'any segent, per trasllat, pogu aconseguir la de Girona, al davant de la qual va romandre fins a la jubilaci. Tamb va ser director del centre, entre els anys 1882-1922.

Soci de diverses entitats de carcter cultural i econmic, entre elles l'Asociacin Literaria de Gerona, public un Ensayo de un curso de Agricultura elemental (Girona, 1886) i altres escrits sobre aquesta classe de temes i collabor a la Revista de Gerona.

D'ideologia conservadora, fou elegit regidor de l'Ajuntament de Girona a les eleccions de 1895. Aix li permet d'ocupar la batllia (1895-1897) i posar ordre a les empobrides finances municipals. El 1909 torn a ser elegit regidor per aleshores les autoritats consideraren que no reunia els requisits legals.

Sign el Missatge a la Reina Regent (1888) i fou designat delegat a l'Assemblea de Manresa (1892).

Referncies.

 PLA, Josep, Girona. Un llibre de records. Barcelona: Destino, 1952.
 PASCUAL i CARB, Pompeio: El professor don Manuel Cazurro i Ruiz i l'Institut de Girona del seu temps. Girona: Associaci Arqueolgica i Collegi Universitari, 1976.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187344" title="Eusebi d'Antioquia" nonfiltered="2176" processed="2168" dbindex="77185">
Eusebi d'Antioquia fou un religis grec de Sria nascut probablement a Antioquia, nebot de l'abat Mar, que va fundar el monestir de Corifa (Coryfa) entre Antioquia i Beroea. A la mort del seu oncle el va succeir com abat. Per la seva austeritat va adquirir fama de sant i va tenir molts deixebles. Va morir a finals del segle IV. Com abat el va succeir Jacob, deixeble de Sant Juli de Sabas. L'esglsia catlica el considera sant.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187345" title="Manuel Pimentel Siles" nonfiltered="2177" processed="2169" dbindex="77186">

Manuel Pimentel Siles ( Sevilla, Andalusia 1961 ) s un empresari, escriptor i expoltic espanyol, que fou Ministre de Treball i Assumptes Socials en el primer govern de Jos Mara Aznar Lpez.

Biografia.
Va nixer el 30 d'agost de 1961 a la ciutat de Sevilla. Va estudiar dret a la Universitat de Sevilla i posteriorment es diplom en Direcci d'Empreses.

Activitat poltica.
Membre del Partit Popular va ser diputat al Parlament andals i secretari general del Partit Popular a Andalusia. Amb la victria de Jos Mara Aznar Lpez en les eleccions generals de 1996 fou nomenat Secretari d'Estat d'Ocupaci, crrec que ocup entre el 6 de maig de 1996 i el 18 de gener de 1999. En aquella data en la primera remodelaci del govern fou nomenat Ministre de Treball i Assumptes Socials, crrec que desenvolup fins el 19 de febrer de 2000, moment en el qual present la seva dimissi. 

El 23 de mar de 2003 va anunciar en un article periodstic el seu aband de la cpula del PP, fet efectiu l'endem mateix, a causa de les discrepncies amb la direcci del partit per la decisi de participar en la guerra de L'Iraq. 

En motiu de les eleccions autonmiques de 2004 va fundar el collectiu ciutad Foro Andaluz, que va acabar constituint-se com a partit poltic, presentant una candidatura al Parlament andals basada en l'impuls de la regi i la reivindicaci dels seus valors, ms enll d'ideologies. Pimentel es va desvincular del Frum poc desprs. No obstant aix, continua participant en diferents iniciatives econmiques, culturals i histriques. 

Activitat empresarial.
Desprs d'abandonar la poltica es va centrar en la seva faceta empresarial invertint en nombroses iniciatives cordoveses, entre elles la creaci de les editorials "Almuzara" i "Berenice" (aquesta ltima en collaboraci amb Javier Fernndez, director de Plurabelle), o la fundaci de "Taller de Libros", empresa que va reflotar. Aix mateix va ampliar l'activitat de la gaireb extinta "Graficromo", totes elles enquadrades en el Grup Almuzara i amb l'objectiu de convertir a Crdova en la ciutat del llibre. 

Activitat literria.
Tamb va emprendre una carrera literria, havent publicat nombroses obres de narrativa i assaig, collaborant durant els primers anys com a columnista habitual en els diaris del Grup Joly, editor a Crdova de "El Da de Crdoba". 

Obra publicada.
Novella;
2000: Pea Laja. Barcelona, Planeta. 360 pgines, ISBN 84-08-03635-1.
2001: Monteluz. Barcelona, Planeta. 416 pgines, ISBN 84-08-04056-1.
2003: Puerta de Indias. Barcelona, Planeta. 304 pgines, ISBN 84-08-04633-0.
2005: La ruta de las caravanas. Barcelona, Planeta. 392 pgines, ISBN 84-08-05900-9.
2006: El librero de la Atlntida. Crdova, Almuzara. 400 pgines, ISBN 84-96710-02-5.
 
Relats;
2004: La yurta. Rute, nfora Nova. 64 pgines, ISBN 84-88617-41-0. ;
2004: La yurta: relatos del lado oscuro del alma. Crdova, Editorial Almuzara. 192 pgines, ISBN 84-96416-00-3.

Narrativa infantil;
2005: Un autobs blanco y verde. Crdova, Almuzara. 128 pgines, ISBN 84-96416-47-X. En collaboraci amb Carmen Mateos.

Assaig;
2002: Espaa 2010. Mercado laboral: proyecciones e implicaciones empresariales. Madrid, Daz de Santos. 512 pgines, ISBN 84-7978-532-2. En collaboraci amb Alfonso Jimnez Fernndez i Mentxu Echeverra Lazcano.
2003: El talento. Barcelona, Ariel. 280 pgines, ISBN 84-344-1249-7.
2004: Los otros espaoles. Los manuscritos de Tombuct: andaluses en el Nger. Madrid, Martnez Roca. 232 pgines, ISBN 84-270-3009-6. En collaboracin amb Ismael Diadie Haidara.
2006: Inmigracin y empresa: el desafo empresarial de la inmigracin. Gua para el ejecutivo. Crdova, Almuzara. 280 pgines, ISBN 84-88586-17-5. En collaboraci amb Alfonso Jimnez Fernndez i Miriam Aguado Hernndez.
2007: Manual del editor. Cmo funciona la moderna industria editorial. Crdova, Editorial Berenice. 272 pgines, ISBN 978-84-96756-08-3.

Enllaos externs.
  Informaci sobre Manuel Pimentel al Diari "El Pais";













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187347" title="Ramon Ferrusola i Feixas" nonfiltered="2178" processed="2170" dbindex="77187">
Ramon Ferrusola i Feixas (Montagut i Oix, Garrotxa, 1853 - 1900) va sser un hisendat que es dedic a l'explotaci de les terres del mas Ferrusola i a l'administraci d'altres propietats.

S'adher als plantejaments defensats per la Uni Catalanista i fou nomenat delegat a les assemblees de Manresa (1892), Reus (1893), Balaguer (1894) i Terrassa (1901) .

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187348" title="Eusebi de Dorilea" nonfiltered="2179" processed="2171" dbindex="77188">
Eusebi de Dorilea (Eusebius, Eusebios         ) fou un eclesistic bizant opositor de Nestori, nascut cap a la fi del segle IV. Com a laic va exercir a la cort de Constantinoble diversos oficis i va tenir el ttol de Agens in rebus.

Nestori es va comenar a oposar a l'aplicaci del terme          a la verge Maria i y a la diferenciaci entre la natura divina i la humana de Jess insistint en el carcter hum de Crist. El monjo Eutiqui al contrari, proposava una sola naturalesa, la divina. Eusebi s'hi va oposar i va encapalar la oposici, com a partidari de les dues naturaleses, divina i humana. 

Un  dia en una esglsia va acusar al seu rival Nestori de reviure les heretgies de Pau de Samosata. Finalment va agafar estat eclesistic i va esdevenir al cap d'un temps bisbe de Dorilea (Dorylaeum) a Frgia, a la vora del riu  Thymbrins (afluent del  Sangarios) prop de la frontera de Bitnia, on va encapalar els seguidors de la doctrina d'una doble naturalesa en Crist i la unitat de la seva persona divina i humana. 

utiques, que defensava una posici contraria, fou advertit per Eusebi del seu suposat error per no el va poder convncer i el va denunciar en un snode dirigit per Flavi, bisbe de Constantinoble en el que Eutiques fou condemnat; per va apellar i poc desprs, al concili d'Efes el 449, presidit per Dioscur bisbe d'Alexandria i partidari d'Eutiques, va donar lloc a escenes de violncia que li van valaer el renom de                 ; el concili va declarar la deposici de Eusebi i no va confirmar les doctrines que defensava. 

El Papa Lle I, va convncer a l'emperador Marcia, que el 450 havia succet a Teodosi II, per convocar un nou concili que es va fer a Calcednia el 451, en el que Eusebi fou restaurat en la seva seu i les doctrines dels eutiquians condemnades.

Va escriure:

A Contesltaio adverusus Nestorium ;
Libellus adversus Eutycheten Synodo Contantinopolitano oblatus ;
Libellus adversus Dioscurum Synodo Chalcedonensi oblatus;
Epistola ad Marcianum Imperatorem ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187349" title="Eusebi d'Emesa" nonfiltered="2180" processed="2172" dbindex="77189">
Eusebi d'Emesa fou un bisbe d'Emesa del segle IV, nascut a finals del segle III. Era un home molt culte i respectat deixeble d'Eusebi de Cesarea i altres. Va anar a Alexandria  i es va dedicar a la filosofia; desprs es va traslladar a Antioquia on va esdevenir ntim amic de Flacil (Flacillus) el bisbe local i fou ordenat sacerdot.

En aquest temps Atanasi fou deposat de la seva seu d'Alexandria i Eusebi bisbe Constantinoble va mirar de nomenar al seu lloc a Eusebi,  per aquest va refusar ja que pensava que el poble d'Alexandria era fidel al deposat, no obstant va acceptar el nomenament com a bisbe d'Emesa, per al prendre possessi fou expulsat per un tumult popular ja que va crrer el rumor que era un bruixot (pels seus estudis astronmics). Va fugir a Laodicea on fou acollit per Jordi, el bisbe local, mercs el qual fou restaurat a Emesa.

Fou amic de l'emperador Constanci II al que va acompanyar en algunes expedicions militars. Va morir a Antioquia vers el 360. Fou acusat de sabellianisme per sembla que l'acusaci no era correcte. Va escriure diversos tractats (un contra els jueus) i homilies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187350" title="Carrington" nonfiltered="2181" processed="2173" dbindex="77190">
Carrington s una ciutat de l Estat del Dakota del Nord dels Estats Units d'Amrica. Forma part del comtat del Foster i s la ciutat ms gran del comtat. Segons el cens del 2000, t una poblaci de  habitants. La ciutat va ser fundada el 1883.

Enllaos externs.
Ajuntament de Carrington;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187351" title="Gaiet Florensa i Jov" nonfiltered="2182" processed="2174" dbindex="77191">
Gaiet Florensa i Jov (Maials, Segri, 1858 - Aitona, Segri, 1936) va sser un farmacutic i cofundador de la Societat R. C. Florensa Puig i Cia., amb el deu per cent de capital, que fou constituda per produir i distribuir energia elctrica a Sers i Maials.

Fou nomenat delegat a l'Assemblea de Manresa (1892).

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187352" title="Eusebi Escolstic" nonfiltered="2183" processed="2175" dbindex="77192">
Eusebi Escolstic fou un historiador grec que va viure vers el 400, ja que va ser testimoni directe de la guerra entre els romans i el rei got Gaines (Gainas). Va escriure una histria de la guerra gtica en vers hexmetre en quatre llibres. La seva obra no s'ha conservat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187353" title="Comandant Azzedine" nonfiltered="2184" processed="2176" dbindex="77193">

El Comandant Azzedine fou un feda algeri, va combatre des dels 18 anys contra l'ocupaci francesa d'Algria. Va ser anomenat pel govern provisional d'Algria com a responsable de la Zona Autnoma d'Alger a la fi de la guerra d'independncia l'any 1962.



Referencia "Et Argel ne brule Pas" Editorial Casbah Argel 2003. Commandant Azzedine
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187354" title="Pere Gabriel i Faus" nonfiltered="2185" processed="2177" dbindex="77194">
Pere Gabriel i Faus (Als, Als i Cerc, Alt Urgell, 1855 -1925) va sser un hisendat que sign el Missatge a la Reina Regent (1888) i fou delegat a l'Assemblea de Manresa (1892).

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187355" title="Joan Gatell i Folch" nonfiltered="2186" processed="2178" dbindex="77195">
Joan Gatell i Folch (Altafulla, Tarragons, 1829 - 1902) va sser un enginyer que sign el Missatge a Irlanda (1886) i el Missatge a la Reina Regent (1888).

Referncies.



 Rovira i Gmez, Salvador J.: Aproximaci al coneixement d'en Joaquim Gatell i Folch (El "Caid Ismail"). Altafulla, Reial Societat Arqueolgica Tarraconense, 1976.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187356" title="Eusebi de Laodicea" nonfiltered="2187" processed="2179" dbindex="77196">
Eusebi de Laodicea  (vers 220-268) fou bisbe de Laodicea.

Fou primer un diaca alexandr i va acompanyar al seu bisbe Dionisi, junt amb altres, al tribunal d'Emili, prefecte d'Egipte en temps de Valeri I (253-260) on foren jutjats per qestions de la seva fe i foren condemnats a desterrament, per Eusebi va poder romandre a la ciutat clandestinament. 

Anava a les presons i confessava als captius i enterrava als morts de vegades amb perill de la seva prpia vida. El 260 va esclatar la revolta d'Alexandria i una plaga va assolar la ciutat i Eusebi va ajudar tant com va poder, assistint als ferits i malalts. Els romans van assetjar part de la ciutat i Eusebi va quedar fora de la zona assetjada per el seu amic Anatoli va quedar dins. Es va dirigir al general rom i li va demanar de permetre sortir a tot aquell que ho desitgs, cosa que li fou concedida; Anatoli va sortir per abans va implorar als lders de la revolta que es rendissin i sortissin, sense xit per van deixar sortir a dones, vells i malalts. Eusebi va assistir als que sortien, exhaust desprs del setge i les privacions, com "un pare i un metge".

El 264 Dionisi que ja havia pogut tornar del desterrament va enviar a Eusebi a Sria per representar-lo en les discussions sobre l'afer de Pau de Samosata. Eusebi fou acompanyat per Anatoli. Els relats o l'actitud de Eusebi van impressionar a Sria on fou elegit bisbe de Laodicea, on el bisbe Scrates havia mort. 

Eusebi va morir al cap de poc temps (vers 268) i Anatoli el va succeir. Al snode d'Antioquia del 268 el nom d'Eusebi no apareix segurament perqu no hi va anar o havia mort.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187357" title="Eusebi de Mindos" nonfiltered="2188" processed="2180" dbindex="77197">
Eusebi de Mindos fou un filsof neoplatnic nascut a Mindos a Cria, contemporani d'Eunaple (Eunaplus) que l'esmenta i diu que era part de la "cadena daurada" dels neoplatnics. Estobeu ha preservat una part considerable de l'obra d'un neoplatnic de nom Eusebi que segurament s Eusebi de Mindos, per alguns pensen que fou un filsof estoic anomenat Eusebi.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187358" title="Josep Gatell i Vidal" nonfiltered="2189" processed="2181" dbindex="77198">
Josep Gatell i Vidal (Valls, Alt Camp, 1864 - Barcelona, Barcelons, 1914) va sser un escultor que present un Crist, en alt relleu de fusta, a l'Exposici General de Belles Arts celebrada a Barcelona (1894).

Fou president del Centre Catal de Valls (1890), adherit a la Lliga de Catalunya. Dins el context de la Uni Catalanista fou membre del Consell de Representants (1891) i designat delegat a l'Assemblea de Manresa (1892).


Referncies.



 El Eco de Valls, 31-VIII-1890, 14-IX-1890.
 Lo Somatent, 28-V-1890, 21-VIII-1890, 25-XI-1892.
 La Renaixensa, 23-II-1890, 28-V-1890.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187359" title="Eusebi el Monjo" nonfiltered="2190" processed="2182" dbindex="77199">
Eusebi el Monjo, fou un monjo del monestir de Ntria a la part occidental de la branca Canpica del Nil. Fou un dels quatre desterrats per Tefil, bisbe d'Alexandria per defensar les opinions d'Orgens al comenament del segle V, junt amb Dioscur, Ammoni i Eutimi (Dioscurus, Ammonius, i Euthymius). Va anar a Constantinoble on fou rebut per Sant Joan Crisstom i aquesta protecci va suposar per Crisstom la seva deposici. Eusebi era un home de autentica pietat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187360" title="Eusebi de Nicomdia" nonfiltered="2191" processed="2183" dbindex="77200">
Eusebi de Nicomdia fou bisbe de Nicomdia al segle IV.

Va nixer vers el 324 i estava emparentat per la seva mare amb l'emperador Juli l'Apstata. Fou bisbe de Beirut i desprs de Nicomdia que era de fet la capital de l'imperi ja que Diocleci hi havia establert la residencia.

Fou amic i protector d'Ari o Arri i quan fou excomunicat per Alexandre bisbe d'Alexandria va sortir en defensa seva. Va escriure tamb en defensa del bisbe hertic Paul de Tir. Tant va defensar a Arri, que els arrians foren de vegades anomenats eusebians. 

Al concili de Nicea es va oposar al terme           (houmousion) per sense xit. La posici contraria va triomfar i Eusebi es va unir a Eusebi de Cesarea i finalment va acceptar el la paraula en un sentit que la redua a          ?       . Va refusar no obstant signar l'anatema del concili contra Arri.

No va passar molt de temps quan Eusebi va reobrir la controvrsia i finalment fou destitut de la seva seu i desterrat a la Gllia, per aviat, per obra de Constncia, la germana de l'emperador, que estava sota influencia d'un prevere arri, Eusebi va ser restaurat i va recuperar el favor de Constant el Gran, fins al punt que li v administrar el baptisme poc abans de morir (Constant va romandre pag fins al final). 

Eusebi va treballar per l'arrianisme i va intentar (segons diu Teodoret) la destituci d'Eustaci bisbe d'Antioquia, subornant una donat que va llenar contra ell una falsa acusaci de caire sexual; va procurar tamb la reposici d'Arri amenaant a Alexandre bisbe de Constantinoble fins i tot amb la deposici, per l sobtada mort d'Arri va impedir la seva rehabilitaci plena.

Tamb Alexandre va morir poc desprs i Eusebi va ser elegit al seu lloc en contravenci de les normes establertes al concili de Nicea I. Va morir el 342.

Filostorgi (Philostorgius) el historiador arri, diu que va fer miracles i el considera ms un mestre que un deixeble d'Arri. Quant els arrians es van dividir entre houmousians i anomians es va allegar  per ambdues parts l'autoritat d'Eusebi.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187361" title="Loyola de Palacio de Vallelersundi" nonfiltered="2192" processed="2184" dbindex="77201">

Ignacia de Loyola de Palacio y de Vallelersundi, coneguda amb el nom de Loyola de Palacio, (Madrid, Espanya 1950 - b. 2006) fou una poltica espanyola, que fou Ministra d'Agricultura, Pesca i Alimentaci en el primer govern de Jos Mara Aznar Lpez aix com membre de la Comissi Europea entre 1999 i 2004 sota la presidncia de Romano Prodi.

Biografia. 
Va nixer el 16 de setembre de 1950 a la ciutat de Madrid, nta de l'enginyer Alberto de Palacio, que va dissenyar el Pont Penjant de Portugalete (avui en dia considerat Patrimoni de la Humanitat) i germana de la tamb poltica Ana Palacio Vallelersundi. Va estudiar dret a la Universitat Complutense de Madrid. 

A finals d'agost de l'any 2006 se li va detectar un cncer avanat i va ser traslladada a un hospital de Houston (Estats Units d'Amrica), on va comenar a rebre tractament. Va morir el 13 de desembre de 2006 a l'Hospital Doze de Octubre de Madrid de forma inesperada i va ser enterrada a la localitat guipuscoana de Deba en el pante familiar. 

Activitat poltica.
Poltica nacional.
L'any 1977 es va convertir en la primera Secretria General i fundadora de les Noves Generacions d'Aliana Popular, crrec que va ocupar fins el 1978. Entre 1979 i 1982 va ocupar la Secretria General Tcnica de la Federaci d'Associacions de la Premsa. A l'any segent va entrar en la poltica activa ocupant la Secretria General Tcnica del Grup Parlamentari Popular del Congrs de Diputats i del Senat, crrec que va mantenir fins el 1986. 

En les eleccions generals de 1986 fou escollida senadora per la provncia de Segvia, sent nomenada Portaveu Adjunt del Partit Popular al Senat. En les eleccions generals de 1989 fou escollida diputada per Segvia al Congrs, esdevenint portaveu adjunta a Rodrigo Rato el 1990, i desenvolupant aquest crrec fins el 1996. Reescollida diputada en les eleccions de 1993 i 1996, amb la victria de Jos Mara Aznar en aquestes ltimes, Loyola de Palacio fou nomenada Ministra d'Agricultura, Pesca i Alimentaci

Durant la seva gesti com a ministra pat l'anomenat "frau del lli", un escndol que va consistir en que, grcies a la recepci d'ajudes europees per al cultiu del lli, es va multiplicar la superfcie conreada d'aquesta planta. Durant l'any 2006 els tribunals van demostrar que Loyola de Palacio era innocent en aquest procs. 

Poltica europea.
El juliol de 1999 va dimitir del seu crrec de ministra i abandon el seu esc al Parlament Espanyol per esdevenir candidata del Partit Popular en les eleccions europees d'aquell any, aconseguint una mplia majoria. Desprs de la seva victria va ser designada cap de la Delegaci espanyola del PP al Parlament Europeu, ocupant aquest crrec fins que va ser nomenada Vicepresidenta de la Comissi Europea responsable de les Relacions amb el Parlament, Transport i Energia sota el mandat de la Comissi Prodi, crrec que va ocupar fins l'any 2004. 

Durant la seva activitat al capdavant de la Comissi Europea va esdevenir la primera dona en esdevenir Vicepresidenta de la Comissi. Va ser la impulsora dels transports a la Uni Europea i del projecte Galileu, entre d'altres. 

Desprs d'abandonar el crrec a la Comissi Europea va ocupar la presidncia del Consell de Poltica Exterior del Partit Popular, a ms de ser membre del grup d'alt nivell de la Uni Europea i presidenta del think tank del Partit Popular Europeu. 

Enllaos externs.
  Informaci de Loyola de Palacio al Portal del Partit Popular;
  Inforamci de Loyola de Palacio al Parlament Europeu;
  Informaci de Loyola de Palacio a la Comissi Europea;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187362" title="Albert Giol i Galceran" nonfiltered="2193" processed="2185" dbindex="77202">
Albert Giol i Galceran (Calella, Maresme, 1857-1945) va sser un hisendat que don suport al moviment excursionista i comen a ordenar i estudiar l'Arxiu Familiar i l'Arxiu Municipal d'on va treure cpia de nombrosos documents, ara perduts i que ens han arribat grcies a les seues anotacions.

Sign el Missatge a la Reina Regent (1888) i, dins la Uni Catalanista, fou designat delegat a l'Assemblea de Manresa (1892). Ms endavant, simpatitz amb la Lliga Regionalista. 

Referncies.



 Claudio Vil Pal Calella. Colegio Escolapio de los Santos Reyes Salamanca: Imprenta Calatrava, 1973;
 Domnec Mir i Moragas Compilaci histrica de Calella Barcelona: Edicions Cedro, 1982;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187367" title="Eusebi de Saint-Gall" nonfiltered="2194" processed="2186" dbindex="77203">
Eusebi de Sant-Gall era un religis nascut a Esccia per que exercia al monestir de Sant Gall (Sussa) on va romandre molts anys. Desprs d'uns anys va obtenir perms per viure com un ermit i va agafar fama de sant. Fou visitat per Carles II el Calb i per Carles III el Gras dels que va rebre favors. Va reprendre a un pags determinats excessos i aquest el va matar. Per aix es considerat mrtir i fou beatificat.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187368" title="Metal (lbum)" nonfiltered="2195" processed="2187" dbindex="77204">

Metal s el dotz lbum d'estudi del grup de thrash metal canadenc Annihilator, publicat l'any 2007. 

El guitarrista Jeff Waters s'en cuida de tocar les dues guitarres i el baix, Dave Padden de les veus i Mike Mangini de la bateria (ja havia sigut el bateria d'Annihilator en els lbums Set the World on Fire, del 1993 i All For You, del 2004).  A diferncia dels anteriors lbums de grup, a l lbum tamb hi participen diferents msics coneguts mundialment que apareixen a l'lbum com a artistes invitats.

La idea de convidar a diferents msics d'altres grups de metal se li va acudir a Jeff Waters desprs que quan l lbum ja estava prcticament acabat, el guitarrista del grup nord-americ Trivium, Corey Beaulieu va trucar a Waters i li va demanar que si encara l lbum no estava acabat si hi podia tocar un solo de guitarra. Waters va acceptar. En aquell mateix dia, Waters va parlar amb el guitarrista del grup suec Arch Enemy, Michael Amott i li va demanar que tamb toqus un dels solos del nou lbum. I d aquesta manera, Waters es va anar posant en contacte amb diferents msics per tal que toquessin diferents solos de l lbum Metal.

Tot i que la majoria de convidats sn guitarristes que collaboren amb un solo de guitarra, a l'lbum tamb hi participa el cantant canadenc Danko Jones i la cantant Angela Gossow del grup Arch Enemy que canten a la can Couple Suicide. Tot i aix, el cantant original, Dave Padden tamb participa en aquesta can per noms com a veu secundria. Waters (com ja havia fet en els dos ltims lbums del grup) tamb canta en una de les canons de l'lbum, a Operation Annihilation.

A diferncia de l'anterior lbum del grup, Schizo Deluxe, l'lbum t ms varietat d'estil ja que no noms es limita a l'estil thrash sin que tamb aborda altres estils dins del heavy metal.

Canons.
 "Clown Parade" (amb Jeff Loomis, guitarrista del grup Nevermore) - 5:14;
 "Couple Suicide" (amb Angela Gossow, cantant del grup Arch Enemy i Danko Jones) - 3:54;
 "Army of One" (amb Steve "Lips" Kudlow, guitarrista del grup Anvil) - 6:01;
 "Downright Dominate" (amb Alexi Laiho, guitarrista del grup Children of Bodom) - 5:13;
 "Smothered" (featuring Anders Bjrler, guitarrista del grup The Haunted) - 5:09;
 "Operation Annihilation" (amb Michael Amott, guitarrista del grup Arch Enemy) - 5:16;
 "Haunted" (amb Jesper Strmblad, guitarrista del grup In Flames) - 8:05;
 "Kicked" (amb Corey Beaulieu, guitarrista del grup Trivium) - 5:56;
 "Detonation" (amb Jacob Lynam, guitarrista del grup Lynam) - 3:54	;
 "Chasing the High" (amb Willie Adler, guitarrista del grup Lamb of God) - 6:16;

Crdits.
Jeff Waters - Guitarrista, baixista i cantant a la can Operation Annihilation;
Dave Padden - Cantant;
Mike Mangini - Bateria;

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187369" title="Pere Juli i Sust" nonfiltered="2196" processed="2188" dbindex="77205">
Pere Juli i Sust (Vilassar de Mar, Maresme, 1861 - 1939) va sser secretari municipal de l'Ajuntament de Vilassar de Mar fins a la seua jubilaci el 1927.

Va escriure poesia i molts articles d'opini, de divulgaci histrica local i costumistes, que public en peridics com La Costa de Llevant. 

Tamb fou un dels corresponsals de Mossn Alcover i es va inscriure en el Primer Congrs Internacional de la Llengua Catalana (1906). 

Va ser membre directiu de l'Agrupaci Catalanista de Vilassar de Mar (1897) i de l'Associaci Catalanista de la Costa de Llevant (1898). 

Sign el Missatge a la Reina Regent (1888) i, dins la Uni Catalanista, fou nomenat delegat a les Assemblees de Manresa (1892), Reus (1893), Balaguer (1894), Olot (1895), Girona (1897), Terrassa (1901) i Barcelona (1904).


Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187371" title="Antoni Lamich i Governa" nonfiltered="2197" processed="2189" dbindex="77206">
Antoni Lamich i Governa (Santa Coloma de Queralt, Conca de Barber, 1862 - 1912) va sser un farmacutic que present esmenes al Projecte de bases per a la constituci regional catalana (1891) i fou designat delegat a l'Assemblea de Manresa (1892).

Com a corresponsal de Santa Coloma de Queralt, collabor en el Diccionari que preparava Antoni Maria Alcover.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187372" title="Eusebi de Samosata" nonfiltered="2198" processed="2190" dbindex="77207">
Eusebi de Samosata (vers 330-379) fou bisbe de Samosata i desprs sant.

El 361 fou nomenat bisbe de Samosata amb la custodia de les actes de l'elecci del patriarca Meleci d'Antioquia el 360, el qual suposaven els arrians que seria favorable a la seva causa i li havien donat el vot, per Meleci va actuar conforme a l'ortodxia. 

Els bisbes arrians van convncer a l'emperador Constanci II, que era arri, de imposar la destrucci de les actes a Eusebi per fer una nova elecci. L'emperador va exigir la destrucci a la que Eusebi es va negar; l'emperador el va amenaar amb tallar-li la m dreta i Eusebi va respondre que li oferia les dues mans.

Durant la persecuci dels ortodoxes en el regnat de Valent que tamb era arri, va viatjar per Sria i Palestina per restaurar bisbats on els titulars havien estats deposats pels arrians.

El 374 fou desterrat a Trcia, per el 378, mort l'emperador, fou restaurat a la seva seu. Era a Dolikha consagrant un bisbe quan una dona suposadament arriana el va matar al tirar-li una teula al cap el 379 o 380

La seva festa es commemora el 22 de juny a l'esglsia occidental. Les actes del seu martiri foren escrites en sirac i editades a les Acta martyrum per Bedjam (VI, 335).






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187373" title="Jaume Lacoma i Ali" nonfiltered="2199" processed="2191" dbindex="77208">
Jaume Lacoma i Ali (Barcelona, Barcelons, 1829 - Ripollet, Valls Oriental, 1895) va sser un metge i cirurgi que fou nomenat delegat a l'Assemblea de Manresa (1892).


Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187374" title="Eusebi de Tarragona" nonfiltered="2200" processed="2192" dbindex="77209">
Eusebi fou arquebisbe de Tarragona nomenat el 610, de famlia hispano-romana. Va substituir a Asitic. Durant el seu govern de la diocesi va convocar un concili a Egara. Va morir el 632. El seu sucessor fou Audax (633).








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187375" title="Gran Sasso" nonfiltered="2201" processed="2193" dbindex="77210">


El Gran Sasso (o Gran Sasso d'Itlia) est ubicat als Apenins, a la regi d'Abruzzo a l'Itlia central. El seu punt culminant s el "Corno Grande", a 2912 m., essent tanmateix el cim ms alt dels Apenins. Alberga des del 1991 el Parc Nacional del Gran Sasso e Monti della Laga, de 1 500 km d'extensi, i comprn el llac artificial de Campotosto  1313 metres d'alada. 

S'hi troba actualment la glacera ms meridional d'Europa, una gelera de cinc hectrees a 2700 metres d'alada anomenada la Glacera del Calderone. Aquest honor li ve donat desprs de la fusi de la glacera del Veleta a Sierra Nevada (Espanya) l'estiu de 1913, fins aleshores la gelera ms meridional del continent europeu.

El 22 d'agost de 2006, a la paret nord del Corno Grande, es va produir una esllavissada de grans dimensions en qu es van mobilitzar entre 20.000 i 30.000 m3 de roca d'un dels promontoris que formen el cim.

L'economia de la zona est basada en la ramaderia, l'agricultura i sobretot en el turisme.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187377" title="Eusebi de Vercelli" nonfiltered="2202" processed="2194" dbindex="77211">
Eusebi de Vercelli (Eusebius Vercellensis) fou un religis del segle IV, campi de l'ortodxia. Va nixer a Sardenya i va viure a la seva joventut a Roma com lector eclesistic.

El 340 el papa Juli I el va ordenar bisbe de Vercelli on va obtenir l'estimaci dels feligresos.

El 354, en companyia de Lucfer de Caller, i el diaca Hilari, fou enviat en ambaixada a Constanci II que havia sancionat la persecuci d'Atanasi; com a conseqncia a l'any segent es va convocar el concili de Mil, on Eusebi va defensar la causa ortodoxa contra l'emperador arri i fou desterrat a Escitpolis, una ciutat de la Decpolis de Sria i ms tarda Capadcia i finalment a la Tebaida a Egipte, on va romandre fins l'edicte de llibertat religiosa de Juli l'Apstata del 362. 

Va anar a Alexandria i fou present al concili del 362. Desprs va anar a Antioquia on es va oposar sense xit a l'elecci del bisbe Paul. Finalment va retornar a la seva dicesi on va morir segons Sant Jernim el 370.

Es conserven tres cartes escrites per Eusebi de Vercelli:

1. Ad Constantium Augustum.
2. Ad presbyteros et plebes Italiae ;
3. Ad Gregorium Episc. Hisp.;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187378" title="Joan Margenat i Salvany" nonfiltered="2203" processed="2195" dbindex="77212">
Joan Margenat i Salvany (Sarri ,Barcelons, 1821-1893) va sser un hisendat i batlle de Sarri en tres ocasions (1854, 1858 i 1865-1867)

Sign el Missatge a la Reina Regent (1888) i fou designat delegat a les Assemblees de Manresa (1892) i Reus (1893).


Referncies.



 Sagarra i de Siscar, Ferran de: Sant Vicens de Sarri, Barcelona, 1921.
 Vilarrbia i Estrany, Josep Maria, i Jov i Permanyer, Jordi: Els carrers de Sant Vicen de Sarri. Barcelona, Caixa de Barcelona, 1986.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187379" title="Eusebi de Vencia" nonfiltered="2204" processed="2196" dbindex="77213">
Eusebi de Vencia fou un beat veneci del segle XV. 

Fill d'una noble famlia de la ciutat va actuar com ambaixador per la repblica veneciana vers el 1497. Com que vivia a Vencia visitada sovint al camalduencs de Sant Miquel de Murano i finalment va vestir el seu hbit. Va morir al monestir el 1501 o 1502 amb olor de santedat, i fou beatificat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187380" title="Eusebi (jurista)" nonfiltered="2205" processed="2197" dbindex="77214">
Eusebi fou un jurista bizant que tenia el crrec de Magister Scriniorum, que fou un dels membres de la comissi dels nou nomenats per l'emperador Teodosi II el 429 per compilar un codi de lleis, projecte que desprs fou alterat i es va nomenat una nova comissi de la que no va ser membre.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187382" title="Josep Mas i Pascual" nonfiltered="2206" processed="2198" dbindex="77215">
Josep Mas i Pascual (Palaudries -Lli d'Amunt-, Valls Oriental, 1841 - 1915) va sser un hisendat i batlle de Lli d'Amunt (1877-1881) i, dins el catalanisme poltic, sign el Missatge a la Reina Regent (1888), present esmenes al Projecte de bases per a la constituci regional catalana (1891) i fou nomenat delegat a l'Assemblea de Manresa (1891).

En els darrers anys de la seua  vida va militar a la Lliga Regionalista. 


Referncies.



 Planas i Maresma, Jordi: Propietaris organitzats. Estudi de la Cambra Agrcola del Valls (1901-1935). Estudis de Granollers i del Valls Oriental, nm. 4 (Granollers, 1991).






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187383" title="Pere Montany i d'Abad" nonfiltered="2207" processed="2199" dbindex="77216">
Pere Montany i d'Abad (Solsona, Solsons, 1850 - 1900) va sser un propietari i escriv del jutjat que fou nomenat delegat a l'Assemblea de Manresa (1892).


Referncies.



 Bach, Antoni: Histria de Cardona. Barcelona, Curial, 1992.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187384" title="Josep Montany i Salls" nonfiltered="2208" processed="2200" dbindex="77217">
Josep Montany i Salls (Montmajor, Bergued, 1846-1903) va sser un hisendat que fou delegat a les Assemblees de Manresa (1892), Reus (1893) i Balaguer (1894).

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187385" title="Eustaci" nonfiltered="2209" processed="2201" dbindex="77218">


Onomstica:

Eustaci d'Epifania (retric), retric i historiador grec.
Eustaci d'Antioquia, bisbe d'Antioquia per nascut a Side.
Eustaci de Beirut, bisbe de Beritos o Beirut del segle V.
Eustaci de Capadcia, filsof neoplatnic grec.
Eustaci d'Epifania, bisbe d'Epifania del segle IV.
Eustaci (escriptor), escriptor o novellista ertic bizant.
Eustaci de Sebastea, bisbe de Sebastea a Armnia fundador de la secta dels macedonians.
Eustaci de Tessalnica, arquebisbe de Tessalnica.
Eustaci, traductor.
Eustaci (jurista), jurista bizant.
Eustaci (metge), metge grec.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187386" title="Ramon Pareras i Noguera" nonfiltered="2210" processed="2202" dbindex="77219">
Ramon Pareras i Noguera (La Garriga, Valls Oriental, 1848-1915) va sser un hisendat que particip al Primer Congrs Catalanista (1880), sign el Missatge a la Reina Regent (1888), intervingu en el moviment dels Jocs Florals i collabor a La Renaixensa i amb l'Associaci de Propaganda Catalanista.

Sots-caporal del Sometent, fou expulsat del cos armat (1895), en oposar-se als que intentaven castellanitzar la instituci. Tamb va ser un dels principals impulsors de l'Agrupaci de la Uni Catalanista de La Garriga, de la qual fou president (1898).

Sota la tutela de la Uni Catalanista, fou designat delegat a les Assemblees de Manresa (1892), Reus (1893), Balaguer (1894), Olot (1895), Girona (1897), Terrassa (1901) i Barcelona (1904).

Arran de la divisi dels catalanistes, a principis del segle XX, don suport a la Uni Catalanista i ocup crrecs directius a la Lliga de Catalunya .

Referncies.

 Josep Mauri i Serra Histria de La Garriga Barcelona, 1949-1954, 3 vols.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187387" title="Glacera del Calderone" nonfiltered="2211" processed="2203" dbindex="77220">

La Glacera del Calderone (Ghiacciaio del Calderone) situada al masss del Gran Sasso d Itlia a la regi de l'Abruzzo, Itlia est ubicat just al peu del Corno Grande, el cim ms alt dels Apenins.   

Amb la desaparici de la gelera del Corral del Veleta (37 N) l'estiu de 1913, ubicada a Sierra Nevada (Espanya), "Il Calderone" ha esdevingut la glacera ms meridional d'Europa (4228 N, 1333 E). Si el present ritme de fusi del gel continua, ben aviat seguir el mateix cam del Corral del Veleta.   

El 1797, el Calderone tenia un volum estimat d'uns 4 milions de metres cubics de gel; el 1916, el volum de la gelera havia baixat fins a 3.3 milions de metres cbics i el 1990 ja noms era de 360.931 m3 de gel. El 1998 un simposi de glacilegs italians a L'Aquila va predir que el Calderone pot fondre's en poques dcades.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187388" title="Eustaci d'Antioquia" nonfiltered="2212" processed="2204" dbindex="77221">
Eustaci (Eustathius,          .) fou bisbe d'Antioquia per nascut a Side, ciutat de la Pamflia. 

Segons Nicetes Coniates era descendent d'una famlia de Filips a Macednia. Fou bisbe de Beroea a Sria i fou fet bisbe d'Antioquia pel concili de Nicea I en el qual havia llegit el panegric de l'emperador al comenament. 

Enemic dels arrians, va veure com els bisbes d'aquesta tendncia convocaven un snode a Antioquia en el qual es van llenar diversos greus crrecs contra Eustaci fins que fou deposat per l'emperador i enviat a l'exili a Trajanpolis a Trcia vers el 329 o 330. Les acusacions de caire sexual las va fer una dona, i la seva falsedat fou coneguda uns anys mes tard quan aquesta dona va confessar quan era a punt de morir. Eustaci havia mort poc abans a l'exili, probablement abans del 358 quan l'esmenta Atanasi com si ja fos mort.

Va escriure diverses obres entre elles una contra Orgens titulada                                                         . Tamb va escriure nombroses homilies, epstoles i interpretacions dels salms.

Fou declarat sant i la seva festa s el 16 de juliol.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187389" title="Eustaci de Beirut" nonfiltered="2213" processed="2205" dbindex="77222">
Eustaci de Beirut (Eusthatius,          ) fou un bisbe de Beritos o Beirut del segle V que va presidir un snode de bisbes a Beirut el 448 i que va estar present al concili de Calcednia el 451.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187391" title="Eustaci de Capadcia" nonfiltered="2214" processed="2206" dbindex="77223">
Eustaci de Capadcia (Eusthatius,          ) fou un filsof neoplatnic grec deixeble d'Imblic i d'Edesi. Quant aquest darrer va haver de sortir de Capadcia Eustaci va ocupar el seu lloc al front de l'escola que aquell havia fundat. Fou un gran orador i va adquirir una gran reputaci. Quan els perses van assetjar Antioquia l'emperador rom el va cridar i tot i que era pag el va enviar com ambaixador al rei Shapur (358) que va quedar meravellat de la seva oratria. Va romandre a Prsia segon sembla per certs signes i prodigis que all va observar. La seva dona Sosipatra es diu que encara fou mes llesta que el seu marit. Tingu un fill de nom Anton.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187392" title="Baldiri Puig i Net" nonfiltered="2215" processed="2207" dbindex="77224">
Baldiri Puig i Net (Sant Boi de Llobregat, Baix Llobregat, 1824-1901) va sser un  propietari i membre de la Junta Municipal de Sanitat de Sant Boi de Llobregat (1891-1893).

Dins el moviment catalanista, fou designat delegat a l'Assemblea de Manresa (1892) . 
Referncies.



 Maria Lled Barreda, Jordi Garcia i Carles Serret Histria de Sant Boi de Llobregat Sant Boi de Llobregat, Ajuntament de Sant Boi, 1993 ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187393" title="Eustaci d'Epifania" nonfiltered="2216" processed="2208" dbindex="77225">
Eustaci d'Epifania (Eusthatius,          ) fou un retric i historiador grec d'Epifania a Sria del temps de l'emperador Anastasi (491-518). Va escriure una obra histrica titulada                , en dues parts que incloen la histria del mn des de la creaci fins el temps d'Enees el llibre primer, i del temps d'Enees fins al dotz any de l'emperador Anastasi el segon (l'obra s'ha perdut excepte alguns fragments esmentats a Suides).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187394" title="Eustaci d'Epifania (bisbe)" nonfiltered="2217" processed="2209" dbindex="77226">
Eustaci d'Epifania  (Eusthatius,          ) fou un bisbe d'Epifania a Sria, del segle IV que va estar present entre el sector arri al snode de Selucia d'Isuria del 359 (Epiphan. 73.26; Chron. Alexandr. p. 296).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187395" title="Eustaci (escriptor)" nonfiltered="2218" processed="2210" dbindex="77227">
Eustaci (Eusthatius,          ) fou un escriptor o novellista ertic esmentat tamb com Eumaci (Eumathius) . No se sap si va nixer a               (que generalment es referit a Constantinoble) o a              , (la ciutat egpcia de Parmbolis), per la primera es la ms probable. Sembla que era un home d'alt rang i exercia algun ofici destacat per l'administraci (                 i                 , o cap dels arxius). La seva poca es desconeguda per sembla que no va viure abans del segle XII . La novella que va escriure es titula      ?                            , i est formada per onze llibres i es una histria d'amor entre Hismnies i Hismina, personatges predisposats a la sensualitat.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187396" title="Eustaci de Sebastea" nonfiltered="2219" processed="2211" dbindex="77228">
Eustaci (Eusthatius,          ) fou bisbe de Sebstia o Sebastea a Armnia. Fou el fundador juntament amb Basili d'Ancira de la secta dels macedonians (Suid. s. v.          .). Originalment fou un monjo. Fou contemporani de Constant el Gran perqu Nicfor diu que encara que va signar les actes del concili de Nicea I, va estar obertament al costat dels arrians. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187397" title="Eustaci de Tessalnica" nonfiltered="2220" processed="2212" dbindex="77229">
Eustaci (Eusthatius,          ) fou arquebisbe de Tessalnica, nascut a Constantinoble i que va viure a la segona meitat del segle XII. Fou inicialment monjo en un monestir (Monestir de Sant Flor) i ms tard nomenat superintendent de les peticions (                ), professor de retrica  (  ?            ), i diaca de la gran esglsia de Constantinoble. Elegit bisbe de Mira, fou elevat al arquebisbat de Tessalnica, crrec en el que va restar fins a la seva mort el 1198. 

Les seves obres son comentaris sobre els antics poetes grecs, tractats teolgics, homilies i epstoles. La seva obra principal fou un comentari sobre l'Ilada i l'Odissea (                                              ) o ms aviat una compilaci de comentaris d'antics autors sobre aquestes obres.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187398" title="Eustaci (traductor)" nonfiltered="2221" processed="2213" dbindex="77230">
Eustaci (Eusthatius,          ) fou l' autor d'una traducci llatina dels nou discursos de Sant Basili sobre la creaci. Era afric de naixement i va florir vers la meitat del segle V. La versi llatina porta el ttol de Novem S. Basilii Sermones in principium Geneseos.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187399" title="Eustaci (jurista)" nonfiltered="2222" processed="2214" dbindex="77231">
Eustaci (Eusthatius,          ) fou un fams jurista bizant del segle X de la noble famlia dels Maleini, que tenia el rang de patrici, i va exercir diversos oficis de l'imperi com jutge (            ), qestor i magister officiorum. Es conegut com Eustaci Patrici, Eustaci Rom, i Eustaci Mestre. Va escriure l'obra coneguda per Romaia o Romaica o Biblion Romacum, dividida en el ttols              ,                  i               , obra que podria ser equivalent a l'anomenada Practica o       . Obra seva sn  tamb            (Observacions),                       (Synopsis Minor, d'autoria dubtosa),                 ?      ,               . 

El 506 era prefecte d'orient i va emetre un edicte que es conserva.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187400" title="Eustaci (metge)" nonfiltered="2223" processed="2215" dbindex="77232">
Eustaci (Eusthatius          ) fou un metge grec de la segona meitat del segle IV que sembla que tenia el crrec d'arquiatre. s esmentat per  dues cartes que li dirig Sant Basili.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187403" title="Claudi Eusteni" nonfiltered="2224" processed="2216" dbindex="77233">
Claudi Eusteni (Claudius Eusthenius) fou un funcionari imperial rom, secretari (ob epistolis)  de Diocleci. Va escriure la vida de Diocleci, de Maximi Herculi, de Galeri i de Constanci Clor, amb un llibre per cadascun.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187404" title="Eustaqui" nonfiltered="2225" processed="2217" dbindex="77234">



Anatomia:
Trompa d'Eustaqui;
Onomstica:
Sant Eustaqui;
Eustaqui el Monjo, corsari francsdel segle XIII.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187405" title="Bouillon" nonfiltered="2226" processed="2218" dbindex="77235">


Bouillon (en val Bouyon) s una ciutat de Blgica, a la Provncia de Luxemburg, que forma part de la regi valona i que t uns 5500 habitants.

Histria.
El 1082, Jofr de Bouillon ven el castell de Bouillon al prncep-bisbe de Lieja per un preu de 3 marcs d'or i 1300 marcs d'argent. L'acord preveia que Jofr i els seus tres primers successors poden recobrar el domini pel mateix preu, per ning d'ells no va tenir els diners necessaris per a fer valdre aquest dret. Des de d'aquest moment, la ciutat fortificada va tenir un estatut especial al principat de Lieja sense nogensmenys esdevenir una de les bones viles i doncs mai no tindr el dret de vot als estats generals de Lieja.

El 1134, Reinald de Bar va annexionar la ciutat per al 22 de setembre de 1141, el prncep-bisbe Alber II de Chiny-Namur va reconquerir-lo amb l'ajuda de Enric IV de Luxemburg, dit El Cec, desprs d'un setge de cinquanta i un dies.


El 1814, desprs del Tractat de Fontainebleau (1814) esdevingu territori francs. El 1815, desprs del Tractat de Pars, la ciutat es va integrar al Regne Unit dels Pasos Baixos, junta amb  Mariembourg, Fagnolle, Philippeville et Couvin. El 1831, s'integr a Blgica.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187406" title="Sant Eustaqui" nonfiltered="2227" processed="2219" dbindex="77236">
 
Eustaqui fou un mrtir del segle II. Era de la famlia dels Plcid i tenia el crrec de Magister Militum. Es va fer cristi suposadament quan se li va apareixer una crist crucificat mentre perseguia un crvol. Es diu que en una campanya va perdre a la seva dona i fills i Traj el va posar al front de les milcies i els va poder recuperar. Al tornar a Roma fou convidat a fer sacrificis als deus i va refusar, i desprs de molta insistncia fou tirat als lleons com a cstig, amb la seva dona i fills, per els lleons eren mansos; llavors se'ls va posar en un ferro roent i van morir. Aquestos fets amb el temps han estat considerats fabulacions o exageracions, per fou declarat sant.

La seva festa era el 20 de setembre, per en 1969 el papa Pau VI la retir del calendari, juntament amb les de molts altres sants poc documentats.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187407" title="Eustaqui el Monjo" nonfiltered="2228" processed="2220" dbindex="77237">
Eustaqui el Monjo (Eustache le Moine) fou un corsari francs nascut a Courset, d'una famlia amb noblesa. Va entrar en un monestir per cansat de la vida al convent es va dedicar a les aventures. Primer fou senescal del comte de Boulogne i desprs va estar al servei de Juan sense Terra, per amb els dos es va barallar. El 1213 va passar al servei de Felip August i durant l'expedici de Llus de Frana a Anglaterra li fou encarregada la direcci del cors i de les operacions martimes. Quan portava reforos de Frana a Anglaterra fou atacat i derrotat. Fet presoner fou decapitat pels partidaris d'Enric III el dia 24 d'agost de 1217


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187408" title="Eustasi" nonfiltered="2229" processed="2221" dbindex="77238">


Nom de dos sants:
Eustasi de Langres;
Eustasi d'Ancira;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187410" title="Eustasi de Langres" nonfiltered="2230" processed="2222" dbindex="77239">
Eustasi de Langres fou un religis galo-rom nascut a a Langres vers el 560. Fou deixeble de Sant Columb i el va succeir al front de l'abadia de Luxeil. El seu oncle Miet, bisbe de Langres li va donar una bona educaci  i es va posar al servei de Columb quan aquest va arribar d'Irlanda. Expulsat Columb de Borgonya per oposar-se a Brunequilda, Eustasi el va seguir i van anar a Austrsia sota el rei Teodebert i van predicar a la regi del Rin. Desprs Eustasi va tornar a Luxeil que havia patit adversitats en absncia del seu abat Columb, i en va assolir la direcci. Va establir a l'abadia el laus perenne (es a dir, resar contnuament al cor). Va morir el 625.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187411" title="Eustasi d'Ancira" nonfiltered="2231" processed="2223" dbindex="77240">

Eustasi d'Ancira fou un mrtir cristi nascut a Ancira que era soldat de l'exrcit imperial rom i es va fer cristi. En assabentar-se'n el governador Corneli el va cridar i com que ho va confirmar, fou fuetejat i llanat al riu Sangarios (Sangarius). Segons la tradici un ngel el va treure de l'aigua i el governador llavors el va fer degollar. La seva memria es commemora el 28 de juliol.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187412" title="Tu Dirs" nonfiltered="2232" processed="2224" dbindex="77241">
Tu dirs s un programa radiofnic d'esports que s'emet a l'emissora RAC 1 de 23 a 1 on es fa anlisi i tertlia sobre l'esport catal. El programa va ser condut per Jordi Bast fins l' estiu del 2007. Actualment el condueix Joan Maria Pou

Enllaos externs.

 Web oficial de RAC 1;
 Escoltar RAC 1 en directe;
 Amics de RAC1;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187413" title="Brecht (desambiguaci)" nonfiltered="2233" processed="2225" dbindex="77242">


Bertolt Brecht, escriptor alemany.
Brecht, municipi de Blgica de la provncia d'Anvers, a Flandes.
Brecht, municipi alemany de l'estat de Rennia-Palatinat.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187414" title="Hari Seldon" nonfiltered="2234" processed="2226" dbindex="77243">
Hari Seldon s el protagonista de la Fundaci, escrita per Isaac Asimov. Es tracta de l'heroi intellectual que possibilita l'argumentaci de tota la histria que es narra a la novella. Hari Seldon va desenvolupar la cincia de la psicohistria mitjanant la qual va preveure la caiguda de l'Imperi Galctic. Tota la histria de la Fundaci es desenvolupa a partir de la seva mort i consisteix en veure com evoluciona el pla que ell va crear per evitar una llargussima poca de barbrie a l'univers.



 





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187416" title="Sabkhat Kelbia" nonfiltered="2235" processed="2227" dbindex="77244">
Sabkhat Kelbia s una llacuna salada de Tunsia a la governaci de Sussa, al sud de la delegaci de Kondar, considerada la segona zona humida ms important del pas desprs del llac d'Ichkeul. Fou declarada reserva natural per decret del Ministeri d'agricultura de 18 de desembre de 1993 cobrint una superfcie de 8000 hectrees. Es troba entre les ciutats de Sussa i de Kairuan, al nord-est d'aquesta darrera, a menys de 15 km, i a l'oest de Sussa, a uns 25 km.

Fa uns anys i desaiguaven tres oueds (Nerbhana, Merguellil i Zeroud) que ara aporten les seves aiges a tres embassaments ja que quan es desbordaven a l'poca de pluges provocaven greus inundacions. El Zeroud s de fet el segon riu ms important de Tunsia desprs del riu Medjerda. Per la construcci a ms va posar en explotaci extenses terres de cultiu i no es va fer cap estudi d'impacte ambiental sobre la sabkhat. La conca de les tres preses ocupa 3850 km2 dels que 450 km2 corresponen a la llacuna i rodalies. La poblaci agrcola a l'entorn de la llacuna s'estima en 23.000 persones. 

Per aix en els ltims anys s'ha posat en marxa un pla de gesti que intenta obtenir la cooperaci de la poblaci i preservar el futur de la llacuna.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187417" title="Djebel Orbata" nonfiltered="2236" processed="2228" dbindex="77245">
Djebel Orbata (          ) s una serralada muntanyosa situada a l'est de la ciutat de Gafsa, governaci de Gafsa. El punt culminant s el Djebel Orbata de 1165 metres. Les muntanyes s'estenen al nord-est de Guettar, all on acaba l'oasi de Gafsa. La serralada continua a l'est cap el Djebel Bayades i del Djebel Bou Hedma. La secci principal ocupa unas 25 km d'oest a est. El Djebel Bayades s'orienta de sud a nord, i el Bou Hedma tamb d'oest a est. Cap al sud-oest hi ha el masss de Bu Ramli. 

La zona del Djebel Orbata s actualment una reserva d'animals establerta el 1967, i ser declarada prximament parc nacional amb una superfcie de tres mil hectrees. La superfcie es de 227 hetrees. La pluja es de 150 mm/any i la vegetaci  Retama retama, Periploca laevigata, Cincrus cilarnus, Ziziphus lotus, Thymelea hirsuta, Thymelea microphila, Atriplex halimus, Astragalus harmatus, Artrophitum sps. i Diplotaxis sps; unes 90 hectrees estan cobertes per eucaliptus i 10 estan reservades a reforestaci. Les especies animals del parc sn: Gazella dorcas 200,  Ammotragus lervia 6,  Dama dama 6, Struthio camelus camelus 83,  Numidia meleagris 15, i galls d'indi, 37. Aquestes especies s'alimenten de la vegetaci natural i algun complement subministrat per le autoritats

El Djebel Bou Hedma, al costat, ja s un dels parcs nacionals de Tunsia.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187421" title="Oasi de Gafsa" nonfiltered="2237" processed="2229" dbindex="77246">
Oasi de Gafsa s la zona de palmeras i fonts centrada en la ciutat de Gafsa a Tunsia, i que abraa tamb les viles de El Ksar, Lalla i Guetar. T forma rodona en torn a Gafsa, amb un gran palmeral al nord-oest de la ciutat, i desprs es perllonga cap a l'est fins ms enll de Guetar, on comena el Djebel Orbata




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187423" title="Majen Djebel Chitane" nonfiltered="2238" processed="2230" dbindex="77247">
Majen Djebel Chitane s una zona reduda de 48 hectrees a la muntanya Chitane (Djebel Chitane) a la governaci de Bizerta, delegaci de Sejnane, amb un llac d'aigua dola de 10 hectrees on s troben fora necs i algunes aus migratries. La zona protegida es una reserva natural declarada el 18 de desembre de 1993, i inclou una part de la muntanya amb roures de suro.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187424" title="Lector de codi de barres" nonfiltered="2239" processed="2231" dbindex="77248">



Un lector de codi de barres es el dispositiu que mitjanant un raig lser permet llegir un codi de barres i introduir-lo en un ordinador.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187425" title="Torbera de Dar Fatma" nonfiltered="2240" processed="2232" dbindex="77249">
La torbera de Dar Fatma s una zona humida al nord-oest de Tunsia, governaci de Jendouba, delegaci d' An Draham, creada per ordre ministerial el 18 de desembre 1993 amb una superfcie de 15 hectrees a una altura d'uns 800 metres sobre el nivell del mar. Hi conviuen ocells, rptils, mamfers, amfibis, insectes i 150 varietats de plantes algunes de les quals no es troben en cap altre lloc del pas. Els ltims anys s'ha degradat i el lloc ha perdut capacitat per acollir a una part de les aus migratries 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187435" title="Paysand" nonfiltered="2241" processed="2233" dbindex="77250">

Paysand s una de les ciutats ms importants de l'Uruguai. s la capital del departament homnim, amb una poblaci de 84.162 habitants (2004). Ubicada sobre el marge est del Riu Uruguai, dista 368 km de la capital del pas, Montevideo, i s fronterera amb les ciutats argentines de Coln i Concepcin del Uruguay. El riu es creua pel gran pont internacional "General Artigas".

s una ciutat industrial i comercial, la qual cosa li imprimeix una intensa activitat en termes relatius al pas. Es destaquen dins de la seva producci els teixits de llana, cuirs, cervesa, ciment Prtland (ANCAP) i ctrics.

 Histria .
T una rica histria ja que el poblat que li dna origen data dels inicis de la colonitzaci espanyola. La seva denominaci deriva del frare o fray (en guaran: 'pay') Policarpo Sand, que va fundar una reducci amb dotze famlies aborgens procedents de les Missions jesutiques l'any 1772 prcticament al lloc en el qual va desenvolupar l'actual ciutat.

Va ser assetjada pels portuguesos i brasilers en tres oportunitats i s famosa per l'heroica defensa que van fer els seus habitants el 1865, sota el comandament del General Leandro Gmez, en fer front al lloc de les tropes del General Venancio Flores i els seus aliats brasilers.

La resistncia i el valor que van presentar els assetjats davant els invasors, malgrat la disparitat de forces, li va merixer el renom d'"Heroica Paysand" o l'"Heroica", renom que t el seu origen en estrofes del msic argent Gabino Ezeiza (1889):

"Heroic Paysand, jo et saludo germ de la ptria en la qual vaig
nixer els teus versos i les teves glries ascendents es canten a la
meva terra com aqu.
Els bards que tenim al Plata, que sn a l'Olimp en la seva can,
dediquen a aquest poble de valents la seva inspiraci ms gran i sublim,
dediquen a aquest poble de valents la seva inspiraci ms gran i sublim."



Aquesta gesta est registrada, entre d'altres, per la novella de Mario Delgado Aparan: No robars las botas de los muertos.

L'abril de 1973 la ciutat va ser l'inici del Cop d'Estat a l'Uruguai (1973-1985) a travs de l'Intenent Autoritari (1973 -1981) i Intendent Dictatorial, Walter Mara Belvisi Bottino, que va destituir i va ordenar torturar a l'arquitecte Garrasino, electe pel poble i oposat al rgim de fora, a la caserna militar local. S'atribueix aquesta acci a les lgies maniques borbniques amb suport de serveis secrets europeus que sotscontractaven serveis d'informaci amb la CIA nord-americana, en el context de la poltica del "Pla Cndor" impulsada per l'Administraci Nixon, via el seu canceller Henry Kissinger.

Un dels assaigs histrics ms representatius que s'han escrit s el titulat Paysand en escor histric, d'Anbal Barrios Pinto.

 Arquitectura .
El teatre Florencio Snchez, que es troba en el centre de la ciutat, va ser inaugurat el 1876. Va ser declarat monument histric nacional pels seus valors arquitectnics i histrics, i all es va executar per primera vegada la partitura completa de l'Himne Nacional el 12 d'octubre de 1915.

 Vegeu tamb .
 Departament de Paysand;

 Enllaos externs .

Diari El Telgrafo ;
Plnol de la ciutat ;
Paylana ;
Fotografies i vdeos vinculats a la regi ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187436" title="Gran Premi d'Itlia del 2001" nonfiltered="2242" processed="2234" dbindex="77251">
Resultats del Gran Premi d'Itlia de Frmula 1 de la temporada 2001 disputat al circuit de Monza el 16 de setembre del 2001. 



 Resultats .





 Altres .

 Pole:   Juan Pablo Montoya   ;
 Volta rpida:  Ralf Schumacher  1m  25. 073 ;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187438" title="Comt" nonfiltered="2243" processed="2235" dbindex="77252">
El comt s un formatge AOC produt a la regi francesa del Franc-Comtat (Frana), concretament als departaments de Jura, Doubs i Ain. 

Histric.
El comt va nixer quan la duresa i la llargada de l'hivern obligava als homes a pensar en conjunt sobre la seva subsistncia. A travs del principi de la cooperativa, van mirar de produir en com el seu bestiar i elaborar aquest formatge de guarda.

Fabricaci.
El comt s el primer formatge francs que va tenir AOC. Aquesta denominaci garanteix el procs tradicional i rigors en el bestiar, l'elaboraci i l'afinament.

s un formatge fet amb llet de vaca, amb pasta premsada i dura. Es presenta en grans moles de 65 cm de dimetre i d'un pes mitj de 40 kg. Fan falta almenys 450 litres de llet per produir una mola de formatge comt. 

s un aliment ric en fsfor, calci, sals minerals i protenes. El perode de degustaci ptim s de juliol a setembre, desprs de l'afinament de 8 a 12 mesos, tamb s excellent de juny a desembre. 

El comt fa la segona transformaci a la cava d'afinament. Durant aquesta maduraci es desenvolupen les propietats organolptiques. La maduraci s d'un mnim de 4 mesos, per normalment dura de 8 a 10 mesos, i a vegades ms, fins a 24 i en casos realment excepcionals fins a 36. El comt es caracteritza per una riquesa aromtica que es deu a les condicions de cria del bestiar i sobretot a la natura de l'herba del Franc-Comtat, que amb ms de 2000 esspcies herbals representa el 40% de la flora francesa. 

Producci: El 1998 se'n van produir 40162 tones, tot amb llet crua de vaca i a 190 granges. 


La banda verda o la banda marr .

Cada mola de formatge s puntuada amb una nota de fins a 20 punts.

Aquesta nota sanciona el gust, per tamb l'aspecte fsic de la mola. Aquelles que tenen una nota superior a 15 reben la banda verda. Les moles que obtenen una nota entre 12 i 15 tenen una banda marr, que pot ser degut tan sols un error en l'aspecte extern del formatge, mentre que el gust es pot mantenir igual. 

Les moles que no arriben a la nota de 12 sn retirades i no reben el nom de comt, es destinen a la fabricaci de formatges fosos com els de La vaca que riu, Kiri i altres productes de l'empresa Groupe Bel a Lons-le-Saunier. 

Les granges del masss del Jura.
La llet per al comt es produeix en petites granges que practiquen una agricultura extensiva, amb respecte dels sls. Les vaques de la raa Montbliarde i Simmental francesa sn les soles races reconegudes per la producci de la llet del comt. La seva alimentaci es composa essencialment d'herba fresca de pastura a l'estiu i de fenc a l'hivern a l'estable. El pinso i el blat de moro estan prohibits. 




Enllaos externs.

Web oficial del comt www.comte.com;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187441" title="Gruyre" nonfiltered="2244" processed="2236" dbindex="77253">


El gruyre s un formatge sus, que deu el seu nom al Districte de Gruyre, del cant de Friburg, on es fabrica. A ms hi ha un poble sus que t el nom de Gruyres. 

Fora de Sussa, durant molt de temps, el terme gruyre era el terme genric que designava un formatge sus i un de francs. Avui es parla comunament de formatges de la famlia del gruyre, que s formada per aquells que se li assemblen: el comt, el beaufort i el jura. Molta gent tamb confn el gruyre amb l'emmental, aquest ltim t forats, mentre que el primer no. 

El gruyre es beneficia d'una AOC sussa des del 26 de juliol de 2001. La zona de producci s'estn pels cantons de Friburg, Vaud, Neuchtel, Jura i als districtes de Courtelary, Neuveville, Courtelary i a les comunes de Ferenbalm, Guggisberg, Mhleberg, Mnchewiler, Rschegg i Wahlern, al cant de Berna. 

Un projecte d'AOC de gruyre francs s en curs. El gruyre francs s'ha de diferenciar del sus, ser una mica ms alt i una mica ms gros i t forats. 

Histria. 
La primera menci del mot gruyre (gruire) remonta al segle XVII, per des de l'antiguitat d'aquesta regi s coneguda per produir un formatge greixs. Durant el segle XVIII els habitants de Friburg es van establir en els cantons de Vaud, Valais i el Franc-Comtat, concretament al Jura, i a Savoia, exportant amb ells la seva tcnica formatgera. 

El 1762 l'Acadmia francesa va ajuntar al mot gruyre al diccionari amb el significat que li donem avui dia. 

 Descripci .
s un formatge de llet de vaca sencera, que dna un formatge de pasta premsada a partir de llet cuita. La mola t una forma rodona i t una crosta grogosa i rugosa. El tal de la mola ha de tenir una forma lleugerament convexa i les dimensions sn de 9,5 a 12 cm d'alada i de 55 a 65 cm de dimetre, amb un pes de 25 a 40 kg. 

Fan falta almenys 400 litres de llet per una mola de 35 kg. El formatge va ser afinat durant un perode de 5 a 12 mesos. Fora de l'afinament les moles sn tornades a fregar amb aigua salada. s un formatge que no presenta forats, contrriament a la llegenda.

 Enllaos externs .
 Web oficial del gruyre (gruyere.com);
 Lloc internet de la maison du gruyre ;
 El Gruyre als"Fromages de Suisse;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187450" title="Trenta-quatre" nonfiltered="2245" processed="2237" dbindex="77254">

El trenta-quatre s un nombre natural que segueix al trenta-tres i precedeix el trenta-cinc. S'escriu 34 en xifres rabs,      en les xineses i XXXIV en les romanes. s un nombre parell i una constant mgica (pot ser una de les solucions de la suma de xifres d'un quadrat mgic de quatre caselles d'ample i d'alt).

Ocurrncies del trenta-quatre:
s el prefix telefnic per trucar a Espanya;
El Comte de Montecristo t aquest nombre de presoner;
Els anys 34, 34 aC o 1934;
Designa les noces d'ambre;
s el nombre atmic del seleni;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187452" title="Karol Borsuk" nonfiltered="2246" processed="2238" dbindex="77255">
Karol Borsuk (Varsvia, Polnia, 8 de maig de 1905 - 24 de gener de 1982) fou un matemtic polons.
La seva rea d'inters principal va ser la topologia.

Es va graduar i doctorar a la Universitat de Varsvia el 1927 i 1930, respectivament. Membre de l'Acadmia polonesa de cincies des de 1952.

Vegeu tamb.
Teorema Borsuk-Ulam;
Zygmunt Janiszewski;
Stanislaw Ulam. ;

Publicacions. 
 Geometria analityczna w n wymiarach ("Geometria analtica en n dimensions", 1950) ;
 Podstawy geometrii ("Fonaments de la geometria", 1955) ;
 Theory of Retracts (1966) ;
 Theory of Shape (1975) ;

Enllaos externs. 
 Biografia de Karol Borsuk  ;

 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187453" title="Trenta-cinc" nonfiltered="2247" processed="2239" dbindex="77256">

El trenta-cinc s un nombre imparell que pot escriure's 35 o XXXV segons el sistema de numeraci emprat.

Ocurrncies del 35:
s el nombre atmic del brom;
L'edat mnima per ser president dels Estats Units, Polnia o d'Irlanda;
Els anys 35, 35 aC o 1935;
Sn les noces de corall;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187454" title="Trenta-set" nonfiltered="2248" processed="2240" dbindex="77257">

El trenta-set s un nombre natural primer que precedeix el trenta-vuit. S'escriu 37 en xifres rabs,      en les xineses i XXXVII en les romanes.

Ocurrncies del 37:
la temperatura normal del cos hum est entre 36 i 37 graus Celsius;
s el nombre atmic del rubidi;
s important en numerologia perqu 18 x 37 = 666. Divuit anys s la majoria d'edat, quan els vicis comencen a ser delicte o pecat amb totes les conseqncies i 666 s el nombre de la bstia;
Els anys 37, 37 aC i 1937;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187455" title="Trenta-vuit" nonfiltered="2249" processed="2241" dbindex="77258">

El trenta-vuit o trenta-huit (escrit 38, XXXVIII o      segons el sistema de numeraci emprat) s un nombre parell compost que precedeix al trenta-nou. 

Ocurrncies del trenta-vuit:
s el nombre atmic de l'estronci;
Es pronuncia de manera semblant a "efeminat" en xins;
El nombre d'espais en la ruleta americana;
Arnold Schwarzenegger s el governador 38 de Califrnia;
Els anys 38, 38 aC i 1938;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187456" title="Trenta-nou" nonfiltered="2250" processed="2242" dbindex="77259">

El trenta-nou s un nombre natural que segueix al trenta-vuit i precedeix el quaranta. En el sistema de numeraci rab s'escriu 39, en el rom XXXIX i en el xins    . 

Ocurrncies del 39:
Els anys 39, 39 aC i 1939;
Les mencions al treball a la Tor;
El nombre de llibres de l'Antic Testament segons el canon protestant;
Els trenta-nou graons s una coneguda pellcula d'Alfred Hitchcock;
s el prefix telefnic d'Itlia;
El nombre de cops de fuet que rebia un esclau a l'Antiga Roma;
En japons serveix per dir "grcies" al xat de manera colloquial, igual que 10 pot servir per dir "adu" en catal;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187457" title="Teoria cintica molecular" nonfiltered="2251" processed="2243" dbindex="77260">
La teoria cintica molecular o teoria cineticomolecular de la matria s una teoria fsica que explica el comportament i propietats macroscpiques de la matria a partir d'una descripci estadstica dels processos moleculars microscpics. En altres paraules, explica les propietats i el comportament dels diversos estats d'agregaci de la matria. La teoria cintica es va desenvolupar amb base en els estudis de fsics com Ludwig Boltzmann i James Clerk Maxwell a finals del segle XIX. La teoria cineticomolecular est basada en tres postulats:

 La matria est constituda per partcules molt petites, prcticament invisibles a no ser que disposem d'un microscopi electrnic: Podem parlar de molcules, toms, electrons, protons, neutrons i d'altres fins i tot ms petites.
 Les partcules exerceixen entre si forces d'atracci que les mantenen unides: En els slids, la intensitat de la fora s molt gran; en els lquids, moderada, i en els gasos, molt petita.
 Les partcules estan en moviment constant:

Les partcules dels slids gaireb no es mouen, no vibren. Les partcules dels gasos es mouen independentment les unes de les altres, i en els lquids es dna una situaci intermdia. Recordem que quant ms elevada s la temperatura de la matria, ms vibraran les seves partcules.

Desenvolupament teric.
Consta dels segents punts :

 Tots els gasos estan formats per partcules idealment esfriques anomenades molcules.
 Les molcules es mouen a altes velocitats, sempre constants, en lnia recta i de forma desordenada.
 Xoquen entre s i amb les parets del recipient sense cap intercanvi d'energia.
 La mitjana de l'energia cintica d'una molcula s directament proporcional a la temperatura absoluta del gas;
 Una molcula allada de massa m i velocitat v es mou amb una energia cintica equivalent a 1/2mv2;
 Si tenim en consideraci el nombre de molcules que hi ha en un mol de gas, s a dir, el nombre d'Avogadro, o Na(6,0221023) i la velocitat mitjana de les partcules, es pot establir una interpretaci cintica de la temperatura mitjanant l'expressi :



On:

 T = temperatura;
 Na = nombre d'Avogadro(6,0221023);
 R = constant;
 Ec = energia cintica;

Vegeu tamb.
Moviment browni;
Mecnica dels fluids;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187459" title="Los Castillejos" nonfiltered="2252" processed="2244" dbindex="77261">

Los Castillejos va ser un campament militar situat al terme municipal d'Arbol destinat a albergar als que realitzaven milcies universitries. Aquest campament va estar actiu des de 1950 fins a l'any 2001.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187463" title="Can Maci" nonfiltered="2253" processed="2245" dbindex="77262">
Can Maci s una urbanitzaci de Sant Pere de Ribes que actualment es troba quasi enganxada al nucli urb de Ribes per la seva part sud. En un primer, quan es va comenar a construir, durant els anys 70 del segle XX, distava del nucli urb uns 700m. S'hi accedeix des de la carretera que duu a Sitges, tot travessant un pont sobre la riera de Ribes. 

El nom original era Los Viedos, per darrerament se n'ha modificat el nom i s'ha adoptat el que tenia una masia senyorial que es trobava en la zona, i que fou enderrocada per la construcci de la urbanitzaci. El 2006 comptava amb 230 habitants censats. Al seu interior hi trobem el Club Tennis Ribes.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187464" title="Enric Batll i Batll" nonfiltered="2254" processed="2246" dbindex="77263">
Enric Batll i Batll (Barcelona, 1848 - 1925) va sser un industrial que presid la Cambra Gremial de la Propietat.

Secund el moviment excursionista, els Jocs Florals i el Primer Congrs Internacional de la Llengua Catalana (1906).

S'adher al Primer Congrs Catalanista (1880), form part de la comissi que organitz el Centre Catal (1882) i don suport al Memorial de Greuges (1885).

Membre de la Lliga de Catalunya (1887), una vegada constituda la Uni Catalanista (1891), fou designat delegat a les Assemblees de Manresa (1892), Balaguer (1894), Olot (1895), Terrassa (1901) i Barcelona (1904).


Referncies.


 Nadal, M.: "Can Batll, de recinte fabril a escola industrial". L'Aven, nm. 99 (Barcelona, 1986).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187465" title="Medusa (mitologia)" nonfiltered="2255" processed="2247" dbindex="77264">
En mitologia grega, Medusa (en grec antic        , Mdousa, de med, 'manar', 'reinar')) era un monstre femen la mirada del qual convertia la gent en pedra. Algunes referncies clssiques la descriuen com una de les tres germanes Grgones  Medusa, Esteno i Eurale , i ella era l'nica mortal. 


 El mite .

En la versi ms coneguda del mite, Medusa era originalment una bonica dona humana. Poseid es va enamorar d'ella, i la va seduir o violar en un temple dedicat a Atenea. Poseid i Atenea eren rivals des que varen competir pel patronatge d'Atenes i els habitants de la ciutat varen preferir l'olivera d'Atenea a la font o els cavalls de Poseid.

Atenea, desprs de descobrir la profanaci que havia sofert el seu temple, va castigar Medusa transformant-la en la mateixa forma que les seves germanes Grgones. Els seus cabells es van convertir en serps i la seva mirada tenia el poder de petrificar qualsevol criatura viva. Segons algunes versions, va ser Afrodita qui, gelosa de la seva cabellera, la va canviar per serps. Va ser desterrada ms enll de les terres dels hiperboris.

Mentre Medusa estava embarassada de Poseid, va ser decapitada per l'heroi  Perseu, fill de Zeus i la mortal Dnae. Aquest va ser enviat  amb aquest objectiu  pel rei de Sfiros, Polidectes, el qual desitjava la seva mort; per tant, li va ordenar aquesta missi esperant que fracasss. Per Hermes i Atenea el van ajudar a acomplir la comesa tot donant-li una fal, un sac, un casc que el feia invisible, unes sandlies alades i un escut. 

Va aconseguir tallar-li el cap i, de la sang del coll tallat que va caure al terra va brollar la seva descendncia: en sorgiren el cavall alat Pegs, el monstre Amfisbena i el gegant Crisaor. Per precauci, Perseu va ficar el cap dins del sac, i va tornar a Sfiros. All va matar a Polidectes per haver-li desitjat la mort; li va ensenyar el cap de Medusa i aquest es convert en pedra. Tamb va usar el cap de Medusa per rescatar Andrmeda i, en algunes versions, petrificar el tit Atlas.

Ms tard, Perseu va regalar el cap de la Gorgona a la deessa Atenea, que el port al seu escut com a arma, ja que continuava conservant els seus terribles efectes. D'altra banda, la sang de Medusa va ser recollida per Atena i entregada a Asclepi, ja que tenia el poder de ressuscitar als morts.

Segons explica Pausnias, , el mite de Medusa s una versi novellada de la histria d'una reina que, desprs de la mort del seu pare, hauria recollit ella mateixa el ceptre, governant els seus sbdits a prop del llac Tritonide, a Lbia. Hauria mort de nit durant una campanya contra Perseu, un prncep del Pelopons.

 Referncies .


 Vegeu tamb .
 Srifos, illa de les Cclades en la que habitava.
 Basilisc, un altre ser mitolgic que tamb petrificava amb la mirada.

 Enllaos externs .













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187466" title="Luci Licini Sura" nonfiltered="2256" processed="2248" dbindex="77265">
Luci Licini Sura (Lucius Licinius Sura) fou llegat de l emperador Traj, cnsol per tres vegades (anys 102, 104 i 107 dC, o segons altres fonts el 98 sufecte i ordinari el 102 i 107) i obtingu els honors del triomf com ho prova la seva inscripci i esttua del Frum Traj a Roma. Es possible que a Barcelona se l commemors amb solemnitat, segons sembla desprendre s dels fragments epigrfics recuperats en aquella ciutat.

Era un dels ms ntims amics de Traj i fou un dels que ms va recomanar a aquest com a successor a l'emperador Nerva; desprs va usar la seva influencia per obtenir el favor de Traj envers Adri i per aix s'ha dit que va posar dos emperadors al tron. Traj el va utilitzar sovint per redactar els seus discursos i quan va morir li va decretar funeral pblic i construcci d'uns banys a la seva memria.

Luci Licini Sura va morir l any 110 dC, fou un home de gran prestigi a Roma, tal com es palesa en els escrits dels seus contemporanis Plini el Vell i Marc Valeri Marcial i, tamb, posteriorment, de l historiador grec Di Casi que diu que fou ambaixador davant Decbal a la guerra de Dcia.

A la memria d aquest dignatari de la tribu Srgia es costejaren les despeses de les obres de reforma que van efectuar-se al monument de l Arc de Ber.

 Bibliografia .
 Museu Nacional Arqueolgic de Tarragona  Arc de Ber , 1984.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187468" title="Los Angeles Sparks" nonfiltered="2257" processed="2249" dbindex="77266">

Los Angeles Sparks s un equip de la lliga professional femenina americana WNBA, amb base a Los Angeles, California. s un dels equips que ha participat en aquesta lliga des de la temporada innaugural el 1997. Des del principi, han sigut un punt d'atenci primordial a la lliga, tot i els seus fluixos inicis, passant per la seva banqueta diversos entrenadors diferents. No va ser fins que van fitxar a l'ex-jugador dels Lakers Michael Cooper quan van comenar a despuntar. Des de'aquell momento, han sigut un dels millors equips de la lliga.

La seva estrella s la jugadora Lisa Leslie, que ha liderat a les Sparks des dels seus inicis. s l'equip germ de la seva versi masculina, Los Angeles Lakers.

 Histria .
Les Sparks van perdre el partit innaugural de la WNBA contra les New York Liberty el 1997. Tot i aix, la seva jugadora Penny Toler va ser la que va aconsseguir la primera cistella de la histria de la lliga. Durant les dues primeres temporades no van aconsseguir classificar-se pels Play-off. Les dues temporades segents, ja amb Lisa Leslie a l'equip, van arribar a les rondes finals, per en ambdues ocasions van ser eliminades a la primera ronda per les Houston Comets.

La temporada 2001 van canviar les coses, amb l'arribada a la banqueta de Michael Cooper, eliminant a les fins aleshores temudes Comets a la primera ronda, i guanyant la final contra les Charlotte Sting. La temporada segent, en la qual es va produir el primer mate per part d'una dona a la lliga, com no, Leslie, van tornar a plantar-se a les finals, derrotant a les New York Liberty per aconsseguir el seu segon ttol consecutiu. El 2003 van tornar a arribar a les finals, per van caure contre les Detroit Shock.

Des d'aleshores, han seguit classificant-se pels play-off, per sense tornar a arribar a les finals del campionat. Durant la temporada 2007, conten amb la novetat del fitxatge de la Marta Fernndez, procedent del UB-FC Barcelona, desprs de destacar a la Lliga espanyola de bsquet femen.

 Trajectria .
Nota: G: Partits guanyats P:Partits perduts %:percentatge de victries


 Plantilla 2007 .


Enllaos externs.
Web oficial de Los Angeles Sparks;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187473" title="Houston Comets" nonfiltered="2258" processed="2250" dbindex="77267">


Les Houston Comets sn un equip de la WNBA, la lliga de bsquet femen professional d'Estats Units, que t la seva seu a la localitat de Houston, a Texas. Fou creat el 1997, sent un dels equips fundadors de la lliga, i va arribar a guanyar els 4 primers campionats que es van disputar, entre el 1997 i el 2000.

s l'equip germ dels Houston Rockets de la NBA, amb els que comparteixen pavell de joc, el Toyota Center.

Histria.
Les Comets sn un dels equips fundadors de la WNBA. La seva primera temporada, no va poder ser millor, van derrotar a les New York Liberty a les finals, aconsseguint el seu primer ttol de campiones. Quan la lliga es va expandir amb nous equips, van ser enviades de la Conferncia Est a la Oest. El 1998 van guanyar el segundo ttol, al guanyar a les finals, que ja es van disputar al millor de tres partits, a les Phoenix Mercury.

El 1999, liderades per les denominades The Big Three (les tres grans, Sheryl Swoopes, Cynthia Cooper i Tina Thompson), van aconsseguir un altre campionat, remontant en el segon partit que les hauria deixat com a subcampiones de haber encistellat en els ltims segons contra les New York Liberty, per acabar guanyant el tercer i definitiu partit.

La temporada 2000 van tornar a arribar a les finals, i va tornar a ser contra les Liberty, derrotant-les per 2 a 0, i guanyant el seu quart ttol consecutiu. Per la retirada de Cinthia Cooper l'any segent va fer que l'equip no passes dels quarts de final, de la mateixa manera que l'any segent. Desprs d'axi van tornar a arribar a les finals de Conferncia l'any 2005 on van perdre contre les Monarchs.

Desprs de la temporada 2006, l'equip fou posat en venta, i va ser adquirit pel seu actual propietari, Hilton Coch, i la primera mesura que va pendre va ser nomenar entrenadora i manager general a Karleen Thompson.

Trajectria.
Nota: G: Partits guanyats P:Partits perduts %:percentatge de victries


Plantilla 2007.


Enllaos externs.
 Web oficial de les Houston Comets;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187475" title="Mancomunitat Comarcal Els Ports" nonfiltered="2259" processed="2251" dbindex="77268">
La Mancomunitat Comarcal Els Ports s una mancomunitat de municipis de les comarques de Els Ports, l'Alt Maestrat i el Baix Maestrat . Aglomera 17 municipis i 8.408 habitants, en una extensi de 1.290,60 km. Actualment (2007) la mancomunitat s presidida per scar Tena Garca, del PSPV-PSOE i alcalde de Vilafranca.

Actualment se'n est construint la seu, que s'ubicar a l'antic escorxador de Vilafranca.

Les seues competncies sn:
 Agricultura;
 Assessoria jurdica;
 Comer;
 Comunicaci;
 Cultura;
 Defensa medi ambient;
 Esports;
 Educaci;
 Ocupaci;
 Gabinet administratiu;
 Gabinet tcnic;
 Ramaderia;
 Indstria;
 Oci;
 Serveis assistencials;
 Serveis socials;
 Transports pblics;
 Turisme;

Els pobles que formen la mancomunitat sn:
 Ares del Maestrat;
 Castell de Cabres;
 Castellfort;
 Cinctorres;
 Forcall;
 Herbs;
 La Mata;
 Morella;
 Olocau del Rei;
 Palanques;
 Portell de Morella;
 La Pobla de Benifass;
 Sorita;
 Todolella;
 Vallibona;
 Vilafranca;
 Villores;

Enllaos externs.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187476" title="Llista de partits poltics catalans anteriors al 1939" nonfiltered="2260" processed="2252" dbindex="77269">
Aquesta llista de partits poltics catalans anteriors al 1939 noms contempla a aquells que van desenvolupar llurs activitats al Principat de Catalunya. Sn els segents:

Acci Anticomunista.
Accin Espaola.
Accin Social Espaola.
Accin Social Humanista.
Agrupacin al Servicio de la Repblica.
Agrupacin Republicana de Trabajadores.
Bloc Catal Treballista.
Bloc Federal d'Esquerres.
Centro Constitucional.
Crculo de Concentracin Espaola.
Coalicin de Defensa Obrera.
Concentracin Federal.
Confederaci Republicana Democrtica Federal de Catalunya.
El Pacte. Partit Republic Democrtic Federal de Catalunya.
Esquerra Radical Socialista de Catalunya.
Esquerra Republicana i Antimperialista.
Extrema Esquerra de Catalunya.
Extrema Esquerra Republicana.
Extrema Izquierda Federal.
Federaci Republicana Socialista de l'Empord.
Frente Espaolista.
Grupo Alfonso.
Juventud de Accin Espaola.
Liga de Actuacin Constitucional.
Movimiento Nacional de Trabajadores Demcratas.
Partido de Concentracin Espaola.
Partido de Defensa del Ciudadano.
Partido de Democracia Social.
Partido de Unin Republicana.
Partido Espaol Nacional Sindicalista.
Partido Laborista Nacional.
Partido Liberal Cataln.
Partido Nuevo Cataln de Amor a Espaa y al Orden.
Partido Poltico Racionalista.
Partido Republicano de Centro.
Partido Republicano de Confraternidad Espaola.
Partido Republicano Liberal Demcrata.
Partido Republicano Radical Autonomista.
Partido Republicano Radical Demcrata de Catalua.
Partido Republicano Radical Independiente.
Partido Republicano. "Unin de Regionales en Catalua".
Partido Sindical Laborista.
Partido Social Cooperatista.
Partido Social Demcrata.
Partido Social Revolucionario.
Partido Socialista Monrquico Alfonso XIII.
Partit Agrari de Catalunya.
Partit Democrtic Socialista Obrer.
Partit d'Esquerra Nacional a Catalunya (Izquierda Republicana Independiente).
Partit Federal de Catalunya.
Partit Radical Autnom de les Comarques Tarragonines.
Partit Republic d'Ordre de Catalunya (Partit Catal de Centre).
Partit Republic Democrtic Federal "Regi Catalana".
Partit Republic Federal del Baix Empord.
Renovaci Social.
Sobirania Popular Directa.
Uni Laborista de Catalunya.
Unin Democrtica del Trabajo (Izquierda Obrera Nacional).
Unin Radical Revolucionaria.
Unin Social Nacional.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187477" title="Coalicin de Defensa Obrera" nonfiltered="2261" processed="2253" dbindex="77270">
La Coalicin de Defensa Obrera va sser fundada al maig del 1935 a Barcelona. Tamb fou coneguda com a Coalicin de Defensa Obrera Democrtica, Coalicin Democrtica de Defensa Obrera i Partido de Coalicin Democrtica de Defensa Obrera. El seu objectiu era "defender por todos los medios legales los intereses de los trabajadores". Dirigents: Baltasar Almuzara (president de la Junta Directiva) i Juan Chapa Talens (president del Consell Directiu regional). Tot just creada, s'adher al Partido Agrario Espaol. 

Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187478" title="Mancomunitat Intermunicipal Quart-Benager" nonfiltered="2262" processed="2254" dbindex="77271">
La Mancomunitat Intermunicipal Quart-Benager s una mancomunitat de municipis de la comarca de l'Horta Oest (Pas Valenci). Aglomera 7 municipis i 229.682 habitants, en una extensi de 137,60 km. Actualment (2007) la mancomunitat s presidida per Carmen Martnez Ramrez, del PSPV-PSOE i regidor de l'ajuntament de Quart de Poblet.

Les seues competncies sn:
 Centre de Formaci Professional;
 Desinfecci i desinfectaci;
 Extinci d'incendis;
 Netetja viria i recollida de fem;
 Seguretat;

Els pobles que formen la mancomunitat sn:
 Alaqus;
 Aldaia;
 Quart de Poblet;
 Xirivella;
 Manises;
 Mislata;
 Torrent;

Enllaos externs.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187479" title="Acci Anticomunista" nonfiltered="2263" processed="2255" dbindex="77272">
Acci Anticomunista va sser una organitzaci poltica antimarxista fundada a l'agost del 1932 a Barcelona amb l'objectiu de "lluitar en tots els terrenys legals contra la difusi de l'ideari genricament anomenat comunista". N'era president Joaquim Maria Torres de Cruells. 

Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187480" title="Accin Espaola" nonfiltered="2264" processed="2256" dbindex="77273">
Accin Espaola va sser una organitzaci feixista impulsada a Barcelona a l'abril del 1931. Havia d'aplegar membres del Sindicat Lliure, del Sometent, de la Unin Patritica i de grups ultradretans, aix com significats monrquics i integrants de la Lliga Regionalista. 

Probablement pretenia constituir una milcia antirepublicana que agrups elements del Sindicat Lliure i d'extrema dreta, feta avortar per la proclamaci de la Segona Repblica Espanyola.

Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187481" title="Accin Social Espaola" nonfiltered="2265" processed="2257" dbindex="77274">
Accin Social Espaola va sser un partit poltic fundat al juny del 1936 a Barcelona amb l'objectiu de "conseguir el ideal comn de orden social, respeto al principio de autoridad y amor al trabajo".

Dirigents: Antonio Rodrguez Marbau (president), Francisco Miguel de Veciana i Eduardo Garca Segura (vicepresidents). 

Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187482" title="Mancomunitat Intermunicipal La Rectoria" nonfiltered="2266" processed="2258" dbindex="77275">
La Mancomunitat Intermunicipal La Rectoria s una mancomunitat de municipis pertanyents a la sub-comarca de la Rectoria a la comarca de la Marina Alta (Pas Valenci). Aglomera 5 municipis i 2.555 habitants, en una extensi de 23,20 km. Actualment (2007) la mancomunitat s presidida per Vicente Javier Ripoll Pereto, del Partit Popular i regidor de l'ajuntament de Tormos.

Les seues competncies sn:
 Cultura;
 Esports;
 Netetja viria i recollida de fem;
 Turisme;

Els pobles que formen la mancomunitat sn:
 Benimeli;
 El Rfol d'Almnia;
 Sagra;
 Sanet i els Negrals;
 Tormos;

Enllaos externs.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187483" title="All For You" nonfiltered="2267" processed="2259" dbindex="77276">

All For You s el des lbum d'estudi del grup de thrash metal canadenc Annihilator, publicat l'any 2004. 

s el primer lbum amb el cantant canadenc Dave Padden desprs que l anterior cantant del grup, Joe Comeau, abandons el grup. El guitarrista Jeff Waters toca les dues guitarres i el baix i Mike Mangini la bateria (ja havia sigut el bateria d'Annihilator a l'lbum Set the World on Fire, publicat l'any 1993). Encara que Padden s el cantant en aquest lbum, Waters tamb canta en una de les canons de l lbum (Havia sigut tamb el cantant d Annihilator entre els anys 1994 i 1997). Totes les canons de l'lbum estan compostes per Jeff Waters.

L lbum All For You va suposar un canvi d estil d Annihilator, sobretot degut al canvi de cantant. L lbum no va ser ben rebut i Dave Padden va sortir bastant criticat a la majoria de critques de l lbum. Waters declararia ms endavant que tot i no considerar All For You un mal lbum, es va equivocar posant com a ttol de l lbum una can que no mostrava l estil real de l lbum ja que per Waters, la can All For You tenia una tornada molt diferent a l estil d Annihilator. A ms, el fet que es fes un videoclip d aquesta can va provocar que molta gent noms li vingus al cap aquesta can per criticar Padden i el nou estil d Annihilator sense haver escoltat tot l lbum complet.

Canons.

"All for You"   4:29;
"Dr. Psycho"   7:03;
"Demon Dance"   5:12;
"The One"   4:35;
"Bled"   6:20;
"Both of Me"   8:08;
"Rage Absolute"   4:46;
"Holding On"   4:06;
"The Nightmare Factory"   5:40;
"The Sound of Horror"   7:40;

Crdits.
Jeff Waters   Guitarrista, Baixista, veus secundries, intro a Dr. Psycho i cantant a   Holding On  ;
Dave Padden   Cantant ;
Mike Mangini   Bateria;

Personal addicional
Curran Murphy   Primer solo a  Both of Me;
Joe Bongiorno   Riff final a  The One i riff intermig a Nightmare Factory;

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187485" title="Accin Social Humanista" nonfiltered="2268" processed="2260" dbindex="77277">
Accin Social Humanista va sser un partit poltic fundat al desembre del 1932 a Barcelona, que "t per objecte la intervenci i actuaci en la vida pblica per aconseguir una nova organitzaci del rgim poltic i social en el qual el treball es consideri com a mxim valor econmic".

Era presidit per Pedro Basil Sanmart.

Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187486" title="Zirats" nonfiltered="2269" processed="2261" dbindex="77278">
Els zirats sn un conjunt de fonts i microoasis de la regi de Nefzaoua a la governaci de Kbili, Tunsia. Foren declarats lloc natural sensible pel Ministeri del Medi Ambient i l'Ordenaci del Territori, com un ecosistema vulnerable.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187487" title="Agrupacin al Servicio de la Repblica" nonfiltered="2270" processed="2262" dbindex="77279">
L'Agrupacin al Servicio de la Repblica va sser una organitzaci poltica constituda a Catalunya al juliol del 1931 com a "seccin o sucursal" de l'entitat del mateix nom fundada per Jos Ortega y Gasset, Gregorio Maran, Ramn Prez de Ayala i Felipe Snchez-Romn y Gallifa a Madrid el 10 de febrer del mateix any.

Pretenia "corregir los vicios y las imperfecciones del Estado Espaol, mediante la difusin de los principios del derecho pblico moderno y la educacin del pueblo para el desempeo de su funcin de rector y director nico de la vida pblica".

En formaven el Comit directiu: Jos M. Vila Coro (advocat, president), Jos Calvo Mnguez (secretari), Valentn F. Navarro Azpeitia (notari), Adolfo Garro Alonso (enginyer), Rafael Garca Fando (catedrtic) i Ernesto Freixas Socias (enginyer). La manca d'un programa poltic especfic provoc que la majoria dels membres es passessin a d'altres formacions republicanes, com Acci Republicana i Izquierda Republicana, i desaparegu el 13 d'octubre de 1933.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187488" title="Vall d'Atatfas" nonfiltered="2271" processed="2263" dbindex="77280">
La Vall d'Atatfas s una zona de boscos de roures i sureres de la governaci de Jendouba, delegaci de Tabarka. La zona ha patit als darrers anys una forta degradaci i s'est intentant la seva recuperaci. Ha estat declarada rea natural sensible..



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187489" title="Mancomunitat de la Ribera Alta" nonfiltered="2272" processed="2264" dbindex="77281">
La Mancomunitat de la Ribera Alta s una mancomunitat de municipis de la comarca valenciana del mateix nom. Aglomera els 35 municipis de la comarca i 211.414 habitants, en una extensi de 979,50 km. La seu social es trova a la ciutat d'Alzira. Des de novembre de 2007 la mancomunitat s presidida per Rosa Sebasti Asensi (Partit Popular), regidora de l'Ajuntament d'Algemes.

Les seues competncies sn:
 Cultura;
 Depuraci d'aiges residuals residuales;
 Netetja viria i recollida de fem;
 Oci;
 Turisme;

Els pobles que formen la mancomunitat sn:
 Alberic;
 Alcntera de Xquer;
 L'Alcdia;
 Alfarb;
 Algemes;
 Alginet;
 Alzira;
 Antella;
 Beneixida;
 Benimodo;
 Benimuslem;
 Carcaixent;
 Crcer;
 Carlet;
 Castell de la Ribera;
 Catadau;
 Cotes;
 L'nova;
 Gavarda;
 Guadassuar;
 Llombai;
 Manuel;
 Massalavs;
 Montroi;
 Montserrat d'Alcal;
 La Pobla Llarga;
 Rafelguaraf;
 Real de Montroi;
 Sellent;
 Sant Joan de l'nova;
 Senyera;
 Sumacrcer;
 Tors;
 Tous;

La Mancomunitat de la Ribera Alta junt a la Mancomunitat Intermunicipal de la Ribera Baixa, formen el Consorci de la Ribera. 

Enllaos externs.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat;
 Web oficial de la Mancomunitat;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187490" title="Bloc Catal Treballista" nonfiltered="2273" processed="2265" dbindex="77282">
El Bloc Catal Treballista va sser un partit poltic creat al gener del 1936 per nuclis del Partit Catal Proletari (PCP) que intentaren aprofitar el buit creat en l'mbit nacionalista radical per l'evoluci obertament marxista d'aquest i per la desaparici del Bloc Obrer i Camperol en el nou Partit Obrer d'Unificaci Marxista. Fou liderat per Joan Escoda i Vives i Josep Capdevila Ambrs i pretengu "assolir la llibertat nacional de Catalunya i establir una nova ordenaci econmico-social" que comports "major justcia i benestar". 

Configur un succedani poltic ms moderat del PCP d'escassa importncia. Sembl desaparixer amb l'esclat de la revoluci el 1936.

Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187493" title="Bloc Federal d'Esquerres" nonfiltered="2274" processed="2266" dbindex="77283">
El Bloc Federal d'Esquerres va sser un partit poltic fundat a l'agost del 1934 per l'Ateneu Republic Democrtic Federal del districte IX de Barcelona, que al maig s'havia separat del Partit Republic Democrtic Federal i s'havia incorporat a l'Esquerra Federal.

El Consell Directiu Nacional n'era presidit per Antoni Botifoll, i el Consell Directiu de Catalunya, per Francesc Maci Panicello, els quals se'n separaren per ingressar respectivament a la Unin Republicana i al Partit Federal Ibric.

Al gener del 1935 Joan B. Rods en fou nomenat cap nacional, Francesc de Cabo, president a Catalunya i Tirso Ortubia, secretari general. El 1936 fou presidit per Flix Burgada.

Es mantingu fins ben entrada la darrera Guerra Civil Espanyola.

Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187496" title="Josep Flix Ballesteros Casanova" nonfiltered="2275" processed="2267" dbindex="77284">

Josep Flix Ballesteros Casanova (Tarragona, 27 de desembre del 1959) s l'actual alcalde de Tarragona pel PSC.

 Biografia .
Llicenciat en Cincies de l'Educaci, s'especialitz en educaci especial i ha estat professor d'educaci integrada de l'ONCE. 

 Actuaci poltica .
Abans de ser alcalde ha estat regidor de Joventut, Cultura i Festes, i Esports, i president de la Fundaci d'Estudis Universitaris. Tamb ha estat secretari del Consell Municipal de la Joventut i vice-president de la Diputaci de Tarragona (2003-2007). s president de l'Agrupaci Socialista de Tarragona.

En les eleccions municipals del 26 de maig de 2007, el consistori va quedar aix:

 PSC : 12;
 CIU : 8;
 PP  : 4;
 ERC : 2;

Un acord entre PSC i ERC va treure la alcaldia a Joan Miquel Nadal que tenia un pacte CIU+PP.


 Enllaos .
 Fotografia i adrea de correu electrnic;
 Breus indicacions biogrfiques;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187497" title="Djebel Abderrahmane" nonfiltered="2276" processed="2268" dbindex="77285">
Djebel Abderrahmane o Djebel Sidi Abd Er Rahmane s una zona muntanyosa de la governaci de Nabeul, delegaci de Korbous a Tunsia, a la part centro oriental de la pennsula de Cap Bon. Aquesta zona s de matolls de la classe Quercus coccifera, i ha estat declarada rea natural sensible per a la seva protecci.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187498" title="Concentracin Federal" nonfiltered="2277" processed="2269" dbindex="77286">
Concentracin Federal era un partit poltic constitut a Barcelona a l'agost del 1934 per Joaquim Borrell com a Partido de Concentracin Social. Al setembre del 1935 acord el canvi de nom pel de Partido de Concentracin Federal. La Junta Nacional era presidida per Juan Bonava, la Junta Regional per Ramn Roura i la de l'entitat barcelonina per Lorenzo Gil.

No consta que tingus connexi amb cap dels partits i sectors del federalisme catal.

Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187502" title="Bouabdella" nonfiltered="2278" processed="2270" dbindex="77287">
Bouabdella s un rea natural sensible de la governaci de Siliana a Tunsia, delegaci de Makthar, propera a la ciutat de Makthar (o Maktar). T una superfcie de quatre hectrees i s l'nic lloc de Tunsia on el xiprer de Maktar es desenvolupa en el seu medi natural original (l'especia ha estat introduda a altres llocs).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187505" title="Djebel Serj" nonfiltered="2279" processed="2271" dbindex="77288">
El Djebel Serj s un karst (un altipl de pedra calcaria) de la governaci de Siliana, delegaci de Bargou, a Tunsia, a la serralada del Djebel Ousselat, a l'oest de Kairuan. T una altura de 1.347 metres (la segona de Tunsia). Hi abunda l'aur de Montpeller i fou declarada rea natural sensible el 18 de desembre 1993.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187506" title="rea de Bouzane, El Gallel i Maknassy" nonfiltered="2280" processed="2272" dbindex="77289">
L'rea de Bouzane, El Gallel i Maknassy s una zona situada al sud de la governaci de Sidi Bou Zid, entre les poblacions de Maknassy o Meknassi a l'est i de Menzel Bou Zaene (o Bouzaene) a l'oest, caracteritzada per l'existncia de pistatxers de l'Atles (Pistacia atlantica). s troba a la vora del Parc Nacional de Bou Hedma i fou declarada pel govern rea natural sensible.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187510" title="Djebel El Talh-El Guettar" nonfiltered="2281" processed="2273" dbindex="77290">
El Djebel El Talh s una muntanya propera a Guetar (o Guettar o El Guettar) al sud-est de Gafsa, governaci de Gafsa,  dlegaci de Gafsa Sud, a la serralada del Djebel Bouramli, caracteritzada per l'existncia de gomeres (acacia radiana). Fou declarada rea natural sensible. Fou creada el 18 de desembre de 1993.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187511" title="Toujane" nonfiltered="2282" processed="2274" dbindex="77291">
Toujane s una vila de muntanya a uns 22 km al sud-est de Matmata, a la governaci de Gabs, situada entre dos cims. A la zona hi ha un rea natural sensible per l'existncia del ginebre vermell.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187518" title="Esquerra Radical Socialista de Catalunya" nonfiltered="2283" processed="2275" dbindex="77292">
L'Esquerra Radical Socialista de Catalunya s un partit poltic fundat al desembre del 1932 a Barcelona quan els membres del Partit Republic Radical Socialista de Catalunya, partidaris de Juan Botella Asensi i d'Eduardo Ortega y Gasset, decidiren adherir-se al nou partit fundat per aquests, Izquierda Radical Socialista.

Dirigents: Eloy Candelas Snchez (president) i Jos Laporta Baronat (secretari poltic).

Al 1934 es fusion amb el Partit Republic Radical Socialista Ortodox i reprengu el nom de Partit Republic Radical Socialista de Catalunya. Aquesta denominaci fou circumstancial, ja que poc desprs reaparegu amb el nom d'Esquerra Radical Socialista.

La darrera referncia del partit s del maig de 1936.

Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187519" title="Joseba Etxeberria" nonfiltered="2284" processed="2276" dbindex="77293">
Joseba Andoni Etxeberria Lizardi (nascut a Elgoibar, Guipscoa el 5 de setembre del 1977) s un futbolista que juga actualment a l'Athletic Club de Bilbao.

Ha estat 53 vegades internacional amb Espanya i ha marcat 12 gols.

Enllaos externs.
Pgina oficial;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187521" title="Sabkhat Sidi Mansour" nonfiltered="2285" processed="2277" dbindex="77294">
La sabkhat de Sidi Mansour s una antiga llacuna salada de Tunsia a uns 75 km al nord-oest de Gabs, governaci de Gabs, delegaci de Menzel Habib. La depressi es va omplir d'aigua a les inundacions de 1969 i va crear un llac d'aigua dola alimentat per tres oueds:  Oued Baiache, Oued Segui i Oued Belkhire. La superfcie del llac varia entre 2.000 i 500 hectrees segons l'poca de l'any (la mitjana sn 35 km2). La temperatura de l'aigua tamb varia entre 3 graus al hivern i 24 a l'estiu. Hi ha presncia de flamencs roses i altres aus. El 1976 es va pensar en la introducci de peixos (Tilapia nilotica, Tilapia mossambica i la carpa comuna) donada la riquesa del llac en fitoplncton i zooplncton i l'existncia de vegetaci bentnica amb una bona taxa d'oxigen dissolt i una evaporaci relativament reduda que afectava poc al volum d'aigua i a les variacions de la salinitat. Ms tard la llacuna s va assecar alguns estius. L'explotaci de la terra de les vores es produeix quan les pluges ho permeten. Est classificada com a reserva natural.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187522" title="Oasi de Nefta" nonfiltered="2286" processed="2278" dbindex="77295">
L'oasi de Nefta anomenat la "corbeille de Nefta" s la zona de palmeres i fonts a l'entorn de la ciutat de Nefta, governaci de Tozeur a Tunsia. Ocupa unes 300 hectrees i t unes 350.000 palmeres que produeixen dtil de la varietat Deglet Nour. Disposa de 152 fonts i l'agricultura es practica entremig de les palmeres.

Vegeu: Nefta 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187523" title="Ramon Malla Call" nonfiltered="2287" processed="2279" dbindex="77296">
Ramon Malla i Call (La Seu d'Urgell, (Alt Urgell), 4 de setembre de 1922) s bisbe emrit de Lleida.

Va ser ordenat sacerdot el 19 de desembre de 1948, a Salamanca. 

Va ser nomenat bisbe de Lleida el 24 de juliol de 1968, rebent l'ordenaci episcopal el 27 d'octubre, a la Catedral de Lleida.

Entre el 19 de juny de 1969 i el 30 de gener de 1971 va ocupar el crrec de co-prncep d'Andorra en ser administrador apostlic de la dicesi de La Seu d'Urgell en un perode vacant. 

El 19 de desembre de 1999 passa a ser Bisbe Emrit.

Enllaos externs.
Ramon Malla at Bisbat de Lleida ;
Copnceps episcopals d'Andorra;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187524" title="Ariane 2" nonfiltered="2288" processed="2280" dbindex="77297">
Ariane 2 s el coet successor de l'Ariane 1 de la famlia Ariane de coets dissenyats pel Centre Nacional d'estudis Espacials.

Detalls tcnics.
L'Ariane 2 t el mateix disseny bsic que l'Ariane 1, per respecte aquest, se li va allargar la tercera etapa, que va passar a tenir 10,7 t de combustible, que el va convertir en un coet de 49 m d'alada, una massa en enlairar-se de 220 t i una crrega til de 2 175 t.

Histria.
El primer llanament de l'Ariane 2 va ser el 30 de maig de 1986, que va fracassar. El primer llanament amb xit es va dur a terme el 20 de novembre de 1987.
L'Ariane 2 noms va ser llanat sis cops, l'ltim d'ells el 2 d'abril de 1989.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187525" title="Arriel McDonald" nonfiltered="2289" processed="2281" dbindex="77298">

Arriel Rene McDonald s un jugador de bsquet que actualment juga a l'Akasvayu Girona. El jugador, nascut a Harvey (Illinois) el 5 de gener de 1972 s un base de 1,89 m d'alada.

s nord-americ per el seu passaport eslov li ha perms ser un rodamn del bsquet: ha passat per 9 equips diferents.

Equips.
 Universitat de Minnesota 1990-1994;
 Siox Falls 1994;
 Castors Braine (Belgica) 1994-1995;
 Interier Krsko (Eslovenia) 1995-1996;
 Olimpija Ljubjana 1996-1999;
 Maccabi de Tel-aviv 1999-2002;
 Panathinaiks 2002-2004;
 Dinamo de Moscou 2004-2005;
 Akasvayu Girona 2005-?

Palmars.
 Un campionat d' Europa amb Eslovnia;
 3 lligues eslovenes amb l' Olimpija de Ljubjana;
 3 copes eslovenes amb l' Olimpija de Ljubjana ;
 3 lligues d'Israel amb el Maccabi de Tel-aviv;
 3 copes d'Israel amb el Maccabi de Tel-aviv;
 2 lligues gregues amb el Panathinaiks;
 1 copa grega amb el Panathinaiks;
 1 Eurolliga amb el Maccabi de Tel-aviv;
 1 Vegada subcampi de la Eurolliga;
 1 Vegada subcampi de la lliga russa;
 1 Vegada campi de la Fiba Eurocup;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187526" title="Kchem el Kelb" nonfiltered="2290" processed="2282" dbindex="77299">
Kchem el Kelb (Khechem El Kelb, Khachem El Kelb i altres variacions) s una reserva natural de Tunsia a la governaci de Kasserine, a la delegaci de Feriana, establerta per la protecci de les gaseles. Fou creada per decret del Ministeri d'Agricultura del 18 de desembre de 1993.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187527" title="Esquerra Republicana i Antimperialista" nonfiltered="2291" processed="2283" dbindex="77300">
Esquerra Republicana i Antimperialista s una formaci constituda a l'octubre del 1931 pels membres de "Treball tendncia", grup organitzat dins el Partit Comunista Catal contraria la creaci del Bloc Obrer i Camperol. Defens la creaci d'un partit poltic de classe i consider el problema nacional catal com una qesti burgesa.

Els lders foren Csar Falcn i Amadeu Bernad, director de  Treball  (publicaci inicialment del Partit Comunista Catal que esdevingu portaveu de l'Esquerra Republicana i Antimperialista. 

Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187528" title="Luis Uruuela Fernndez" nonfiltered="2292" processed="2284" dbindex="77301">
Luis Uruuela Fernndez (Sevilla, 1937) s un advocat i poltic andals. Va ser fundador del Partit Socialista d'Andalusia (PSA) amb Alejandro Rojas Marcos. A les eleccions generals espanyoles de 1979 fou escollit diputat a Corts espanyoles i ms parlamentari autonmic. 

El 21 d'abril de 1979 esdevingu en el primer alcalde escollit democraticament a la ciutat de Sevilla des del 18 de juliol de 1936. Va obtenir vint-i-dos vots, vuit de regidors del seu partit (PSA), vuit del PSOE i 6 del PCE. El candidat de l'oposici Rafael Lpez Palanco, membre d'UCD, va obtenir nicament els vots dels nou regidors del seu partit. La votaci va estar precedida d'un acord regional andals de PCE, PSA i PSOE que van formar un pacte d'esquerres mitjanant el qual, els tres partits es van repartir les alcaldies de les vuit capitals de provncia d'Andalusia.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187530" title="Gerrymandering" nonfiltered="2293" processed="2285" dbindex="77302">
Gerrymandering s una manera controvertida de redistribuir les circumscripcions electorals d'un territori per a obtenir avantatges electorals, especialment en els llocs on s'utilitza el sistema electoral majoritari. El gerrymandering pot tamb servir per a afavorir o perjudicar a un determinat grup tnic, lingstic, religis o social. 
Origen del terme. 
Prov del nom del governador de Massachusetts, Elbridge Gerry. El 1812, la legislatura de Massachusetts redibuix els lmits dels districtes electorals per a afavorir als candidats del partit republic jeffersoni. Els periodistes que observaven el nou mapa electoral es percatarsn que un dels nous districtes tenia la forma d'una sargantana (en angls: salamander), a la qual van posar per nom Gerry-mander. El terme va tenir xit i en l'actualitat se segueix utilitzant en l'argot de la cincia poltica. 
 Gerrymandering afirmatiu . 
En Estats Units, en el que s'ha dit Gerrymandering afirmatiu. La Llei del Dret al Vot ha perms en el passat al Govern dibuixar curiosos districtes amb l'exclusiu propsit de possibilitar majories negres, o d'origen llat o asitic. No obstant aix, la manipulaci del sistema electoral per a protegir la representaci de minories rarament est lliure de controvrsies. Aquest sistema tamb es va fer servir durant els anys quaranta i cinquanta a Irlanda del Nord per tal d'evitar l'existncia de districtes on els catlics fossin de majoria aclaparadora sobre els protestants.

 Enllaos externs .
  Gerrymandering als EUA;
  Anti-Gerrymandering a Austrlia;
  Una collecci d'estranys districtes anticonstitucionals, dedicada al Governador Eldridge Gerry.;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187532" title="Mikhal Kalinin" nonfiltered="2294" processed="2286" dbindex="77303">

Mikhal Ivanvitx Kalinin (rus:                           ) (Teverskaya Gubernia, 1875 - Moscou, 1946) va ser un revolucionari bolxevic i un poltic sovitic.
 
 Inicis .
Nascut el 19 de novembre de 1875 en una famlia camperola de Teverskaya Gubernia, Rssia, es trasllad a Sant Petersburg el 1889 per a treballar com a metallrgic. L'any 1898 es va afiliar al Partit Obrer Socialdemcrata Rus, sent desprs partidari del seu corrent bolxevic dirigit per Lenin. Es va involucrar de manera important en les accions revolucionries del partit i fou arrestat en 1899 i en 1903 per la policia tsarista (Okhrana), i fou condemnat a l'exili de Sibria per un any. En tornar a Sant Petersburg va participar en la revoluci russa de 1905 i cap a 1912 es va vincular al Comit Central dels bolxevics. Va ser tamb cofundador del peridic Pravda i particip activament en la Revoluci Russa de 1917.

 Crrecs oficials .
Durant la revoluci russa del 1917 ocup el crrec d'alcalde de Petrograd. Desprs de la instauraci del poder dels soviets va ser nomenat President del Comit Executiu Central del Congrs de Soviets de tota Rssia, crrec que va mantenir entre mar de 1919 i juliol de 1938. Aix mateix, en fundar-se la URSS el desembre de 1922 va ser designat President del Comit Executiu Central de Soviets de la Uni, crrec que va mantenir fins a mar de 1946, poc abans de la seva defunci. 

 Valoraci .

Va ser un dels principals dirigents sovitics que va sustentar tot el perode i prctica poltica de l'estalinisme. Encara que Kalinin tendia a afavorir l'ala dreta del partit en les lluites intrapartidres quant a la poltica industrial i agrcola en els anys vint, sempre en les votacions importants va donar suport a Stalin. Grcies a aix, Kalinin no noms va sobreviure a les purgues dels anys trenta, en les quals Stalin va eliminar als seus rivals poltics, sin que a ms va retenir tots els seus crrecs fins poc abans de la seva mort el 3 de juny de 1946 a Moscou, per causes naturals. Tanmateix, tots aquests crrecs eren formals i amb tasques ja definides; Kalinin mai no va tenir poder real a la Uni Sovitica i va estar sempre totalment subordinat a Stalin.

La ciutat de Tver va dur el nom de Kalinin entre 1931 i 1990 en el seu honor. Aix mateix, l'antiga ciutat prussiana de Knigsberg, ocupada el 1945 per l'Exrcit Roig i incorporada a la URSS, va ser reanomenada Kaliningrad en el seu honor, nom que es mant actualment.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187533" title="Mhibes" nonfiltered="2295" processed="2287" dbindex="77304">
Mhibes (o M'hibeus) s una reserva natural i una reserva d'animals creada per ordre ministerial a la governaci de Bizerta, delegaci de Sejnane, que s'estn tamb a An Baccouche, delegaci de Tabarka (governaci de Jendouba), establerta per la protecci del crvol de Berberia.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187534" title="Revoluci russa de 1905" nonfiltered="2296" processed="2288" dbindex="77305">
La Revoluci russa de 1905 va ser una revolta, antigubernamental i espontnia, generalitzada en tot l'Imperi Rus. Aparentment no va tenir adrea o control, ni tampoc cap objectiu reconegut. Se la considera generalment com el punt de comenament dels canvis a Rssia que van culminar amb la Revoluci Russa de 1917. 
 
 Context .
Encara que les insurreccions havien estat un element com ms de l'Imperi Rus, van ser rares a les dcades anteriors a 1905. El descontentament poltic havia estat llaurant-se des de la polmica emancipaci dels serfs de 1861 efectuada per Alexandre II. L'emancipaci va ser perillosament inacabada, amb anys de pagaments per indemnitzaci o redempci als dvroyanstvo i una llibertat limitada, tcnica per als narod (gent corrent). Els drets del poble van seguir emmarcats dintre d'una srie de deures i regles rgidament estructurades segons la classe social. L'emancipaci va ser noms una part d'un conjunt de canvis poltics, legals, socials i econmics que van comenar en la dcada de 1860 mentre el pas es desplaava lentament des de l'absolutisme feudal cap al capitalisme. 

Mentre que aquestes reformes havien liberalitzat les estructures econmiques, socials i culturals, el sistema poltic va romandre prcticament inalterat. Diversos intents de reforma van ser durament rebutjats per la monarquia i la burocrcia. Fins i tot els canvis consensuats van tenir un abast relatiu; per exemple, menys de quaranta provncies tenien zemstvo (consells rurals), cinquanta anys desprs de la seva introducci legislativa. Les expectatives, contrarestades pel limitat progrs reformador, va produir una frustraci que arribat el moment va desembocar en rebellions. La sensaci entre aquells que es van rebellar era que la demanda de terra i llibertat noms podia satisfer-se mitjanant la revoluci. Els revolucionaris en actiu provenien gaireb exclusivament de la intelligntsia. El moviment es va dir narodnitxestvo, o populisme revolucionari. 

No era un grup unificat, sin ms aviat un vast espectre de cllules radicals escindides, cadascuna amb el seu propi ideari. Les arrels ideolgiques dels revolucionaris es van originar en el treball, anterior a la reforma emancipadora, del noble Alexander Herzen i la seva sntesi del socialisme europeu i el collectivisme camperol eslau. Herzen sostenia que la societat russa encara era preindustrial, i abanderava una imatge idealitzada que considerava la narod i la obstxina (comuna camperola) com la base del canvi revolucionari. Al mateix temps al pas mancava un proletariat industrial. Altres pensadors van exposar que la pagesia russa era una fora extremadament conservadora, lleial a la llar, poble o comunitat, i a ning ms. Aquests pensadors sostenien que als camperols noms els importava la seva terra i s'oposarien profundament a la democrcia i el liberalisme occidental. 

Posteriors idelegs russos tamb es van veure atrets a la idea d'una elite revolucionria, concepte que es posaria en prctica en 1917. El 1 de mar (C.J.) de 1881, Alejandro II va morir en un atemptat amb bomba perpetrat per Narodnaia volia, una escisi del segon partit Zemlia i volia. Va ser succet per Alexandre III, un fervent conservador, marcadament influt per Konstantin Pobedonostsev, un devot del govern autocrtic. Sota Alexandre III, el servei policial secret (Okhrana) va actuar molt eficientment per a suprimir tant els moviments revolucionaris com els protodemocrtics d'arreu del pas. La Okhrana va dispersar la intelligntsia mitjanant empresonaments i exili. Es van prendre mesures legislatives contra no russos i seguidors d'altres religions que no fossin l'ortodoxa. La comunitat jueva va estar particularment en el punt de mira. Els intellectuals, els no russos i els jueus van emigrar per a evitar la persecuci. Va ser aquest xode a Europa Occidental el qual va posar als pensadors russos en contacte amb el marxisme. 

El primer grup marxista rus es formaria en 1883, encara que no arribaria a una grandria rellevant fins a 1898. En fort contrast amb l'estancament social de la dcades de 1880 i 1890, es van donar grans salts en el procs industrialitzador. Aquest creixement continuaria i s'intensificaria en l'ltima dcada del segle XIX amb la construcci del ferrocarril Transsiberi i les reformes empreses pel sistema Witte. Sergei Witte, que va ser ministre de Finances en 1892, va haver d'enfrontar-se a un constant dficit pressupostari. Va pretendre incrementar els ingressos de l'Estat impulsant l'economia i atraient inversors estrangers. En 1897 va fixar el ruble al patr or. El creixement econmic es concentraria en unes poques regions, que incloen Moscou, Sant Petersburg, Ucrana i Bak. Al voltant de la meitat de tot el capital invertit era extrager; aix mateix, els experts i emprenedors vinguts de fora van resultar vitals. En 1905, els grups revolucionaris s'havien recuperat de l'opressiva dcada de 1880.

El Partit Obrer Socialdemcrata Rus (POSDR), de tendncia marxista es va crear en 1898 i va acabar dividint-se en 1903, donant lloc als menxevics i els bolxevics. Lenin va publicar la seva obra Qu queda per fer? en 1902. El Partit Social-Revolucionari (SRs) es va fundar a Jarkov en 1900, i la seva Organitzaci de Combat (Boevaia Organizatsiia) va assassinar moltes figures poltiques importants fins a 1905 i fins i tot desprs; entre aquestes es troben dos ministres de l'Interior, Dimitri Sergeievitx Sipyagin el 1902 i el seu successor, el tan odiat Viatxeslav von Plehve, en 1904. Aquests assassinats van conduir al govern a transferir encara ms poders a la policia. La guerra contra Jap, al principi popular, va contribuir ms al descontentament general per la successi de les derrotes i la falta d'objectius clars. L'evident desigualtat de l'emancipaci estava sent revisada, al mateix temps que els camperols protestaven cremant granges arreu del pas. El creixement econmic de la dcada de 1890 va donar pas a una depressi durant la qual els obrers protestaven per les seves pssimes condicions. El 1903, un ter de l'exrcit rus en la part occidental del pas tenia assignades tasques d'acci repressora.

Nicolau II va pujar al tron en 1894. Com els seus precedessors, va rebutjar tossudament qualsevol canvi poltic. 
 Revoluci .
 
El 22 de gener de 1905(9 de gener C.J.), dia conegut com a Diumenge Sagnant, va haver una marxa pacfica de protesta a Sant Petersburg. L'objectiu de la marxa era lliurar al tsar una petici de millores laborals, i la formaven famlies treballadores senceres. Anava encapalada per un sacerdot, i no responia a cap consigna poltica: era fonamentalment obrera i camperola. Va ser salvatgement aixafada per soldats d'infanteria i cosacs, apostats enfront del Palau d'Hivern, cobrant-se un nombre de vctimes que encara avui es discuteix; els peridics del moment van parlar de milers. El tsar, mentrestant, no es trobava an la ciutat; l'havia abandonat tement per la seva seguretat. La sagnant repressi va provocar una onada de protestes a tota Rssia: el divorci entre el tsar i la massa de camperols i obrers abocava a Rssia al pitjor. Aquest succs va fer possible que molts elements de la societat russa emprenguessin una protesta activa. Cada grup tenia els seus propis objectius, i fins i tot dintre de classes similars no existia un lideratge predominant.

Els principals collectius mobilitzats foren els camperols (perraons econmiques), els obrers (perraons econmiques i antiindustrialisme), els intellectuals i liberals (pel que fa als drets civils), les forces armades (per raons econmiques) i grups tnics minoritaris (llibertat cultural i poltica). La situaci econmica dels camperols era insostenible, no obstant aix mancaven d'una direcci unificada, i sostenien un ventall d'objectius tan nombrs com les faccions existents. Els aixecaments es van multiplicar durant tot l'any, arribant a mxims a principis d'estiu i a la tardor, i culminant el novembre. Els arrendataris reivindicaven menys taxes, els assalariats majors sous, i els propietaris ms terres. Les activitats incloen l'ocupaci de terres  acompanyada a vegades de violncia i incendis , saqueig de latifundis i la cacera i tala illegals dels boscos. 

La magnitud de l'odi desencadenat tenia relaci amb la condici dels camperols; aix, a Livnia i Curlndia els camperols sense terra van atacar i van incendiar en abundncia, mentre que a Grodno, Kovno i Minsk, on la situaci era menys desesperada, va haver menys danys. Desprs dels successos de 1905, les insurreccions camperoles es van repetir el 1906 i durarien fins a 1908. Les concessions per part del govern van ser vistes com un suport tcit de la redistribuci de la terra, pel que es van produir nous atacs per a forar als terratinents i propietaris no camperols que fugissin. Creient que una reforma agrria era imminent, els camperols van voler aplicar-la anticipadament. Van ser fermament reprimits. 
 
El mitj de resistncia dels obrers era la vaga. Es van produir vagues massives a Sant Petersburg immediatament desprs del Diumenge Sagnant. Ms de 400.000 treballadors s'havien unit a la fi de gener. Aquesta activitat es va propagar rpidament a altres centres industrials de Polnia, Finlndia i la costa bltica. El 13 de gener (C.J.), a Riga, van morir 70 manifestants i, uns quants dies desprs, als carrers de Varsvia, dispararen contra 100 vaguistes. Pel febrer va haver vagues al Caucas i a l'abril als Urals i ms enll de la serralada. Al mar, totes les universitats van ser obligades a tancar fins a cap d'any, fent que s'unissin els estudiants radicals als treballadors en vaga. A l'octubre, l'efmer Soviet de Sant Petersburg, un grup menxevic, va organitzar la vaga de 200 fbriques, la Gran Vaga d'Octubre. De la capital es propagaria rpidament a Moscou, i per al 13 d'octubre (C.J.) no hauria cap ferrocarril en actiu arreu de Rssia. 

Amb la sagnant i fracassada Guerra Russo-Japonesa va haver certa inquietud entre les unitats de reserva de l'exrcit des de 1904. Al febrer de 1905, l'exrcit rus va ser derrotat a Mukden, i va perdre al voltant de 90.000 homes. Al maig es va perdre Port Arthur i la flota del Bltic va ser derrotada a la batalla de Tsushima. Witte va emprendre rpidament les negociacions de pau, signant el 5 de setembre el Tractat de Portsmouth. En 1905 va haver diversos motins de mariners a Sevastopol, Vladivostok i Kronstadt, i pel juny va oprendre fora amb la insurrecci del cuirassat Potemkin  algunes fonts parlen de ms de 2.000 vctimes entre els mariners durant la seva repressi. 

Els motins eren desorganizats i van acabar sent brutalment aixafats. Els grups nacionalistes estaven enfurismats a causa de la russificaci portada a terme des del regnat d'Alexandre II. Els polonesos, finesos i les provncies bltiques reivindicaven l'autonomia, aix com llibertat per a usar les seves llenges nacionals i promoure la seva prpia cultura. Els collectius musulmans tamb van ser especialment actius  el Primer Congrs de la Unin Musulmana se celebraria l'agost de 1905. Alguns grups van aprofitar l'oportunitat per a marcar diferncies entre ells abans que amb Rssia. Alhora, alguns nacionalistes van portar a terme accions antisemites (pogroms), possiblement amb ajuda de l'Estat.
 Desenlla .
El govern va respondre rpidament. El tsar havia tingut l'esperana d'evitar qualsevol canvi important; com a mitj d'evitar ms animadversi del poble cap a la corona va destituir el seu ministre d'Interior Sviatopolk-Mirskii, responsabilitzant-lo de la massacre del Diumenge Sagnant. Desprs de l'assassinat del seu parent, el Gran Duc Sergei Aleksandrovitx el 4 de febrer (C.J.), va decidir la realitzaci de diverses concessions.

El 18 de febrer (C.J.) signaria tres declaracions, en la ms important de les quals anunciaria la creaci d'una assemblea consultiva, la Duma Estatal. El 6 d'agost (C.J.) es va promulgar una llei electoral, la Constituci de Bulygin. Quan es van donar a conixer els escassos poders de la Duma i les limitacions al cens electoral, la impacincia s'incrementaria i es convocaria a una vaga general a l'octubre. 
 
El 14 d'octubre (C.J.) es va lliurar al tsar el Manifest d'Octubre, escrit per Witte i Alexis Obolenskii. En ell s'indicaven la majoria de les demandes del congrs Zemstvo de setembre, com la concessi de drets civils, la legalitzaci dels partits poltics, el sufragi universal i l'establiment de la Duma com a rgan legislatiu central. El tsar va esperar i va discutir durant tres dies, per finalment va signar el manifest el dia 17 amb la finalitat d'evitar un bany de sang, a ms de ser conscient de l'escassesa d'efectius militars disponibles. 

Ms tard es va penedir de la rbrica, justificant que ho va fer sota coacci. Quan es va proclamar el manifest va haver manifestacions espontnies de suport a totes les grans ciutats. Les vagues de Sant Petersburg i altres llocs van ser oficialment desconvocades o van fracassar poc temps desprs. Tamb es va proposar una amnistia per als presos poltics. Les concessions van estar acompanyades per un redoblat esfor repressor contra els disturbis. Va haver tamb una reacci per part dels elements ms conservadors de la societat, especialment en forma d'atacs antisemites espordics: prop de cinc-cents jueus van ser assassinats en un sol dia a Odessa. El propi tsar afirmaria que el 90% dels revolucionaris eren jueus. 

Els disturbis van acabar al desembre amb un repunt final a Moscou. Entre el 5 i el 7 de desembre (C.J.), un comit bolxevic va forar una vaga general mitjanant amenaces sobre aquells que no la respectessin. El govern va enviar tropes el dia 7, provocant una cruenta batalla carrer per carrer. Una setmana desprs, es va desplegar el Regiment Semenovskii, que va emprar l'artilleria per a dispersar les manifestacions i bombardejar els districtes obrers. El 18 de desembre (C.J.) els bolxevics es rendirien, desprs de mil morts i zones senceres de la ciutat en runes. De les posteriors represlies es desconeix el nombre de ferits o morts. 

Entre els partits poltics creats, o legalitzats, va estar el Partit Democrtic Constitucional (els Kadets), de caire intellectual-liberal, el Grup Laborista dels camperols, el menys liberal Uni del 17 d'Octubre (els octubristes), i la reaccionria Uni de Terratinents. Les lleis electorals van ser promulgades el desembre de 1905: la poblaci major de 25 anys escolliria quatre collegis electorals. Les primeres eleccions a la Duma es van celebrar al mar de 1906 i foren boicoteades pels socialistes, els eseristes i els bolxevics. En la primera Duma foren escollits 170 kadets, 90 trudoviks, 100 representants camperols apoltics, 63 nacionalistes de diferents grups, i 16 octubristes. 

L'abril de 1906, el govern va promulgar la Constituci, assentant els lmits d'aquest nou ordre poltic. Va confirmar al tsar com a lder absolut, amb control total de l'executiu, poltica exterior, Esglsia i forces armades. La Duma va ser reformada, transformant-se en una cmera de menor rang que el Consell d'Estat, els membres del qual eren triats directament pel monarca. Les lleis havien de ser aprovades per la Duma, el Consell i el tsar com a trmit previ a la seva posada en vigor; en condicions excepcionals, el govern podria sortejar la Duma en el procs. Tamb a l'abril, desprs d'haver negociat un prstec de 900 milions de rubles amb la finalitat de reparar les finances russes, Sergei Witte va dimitir. Aparentment, el tsar havia perdut la confiana en ell. Conegut posteriorment com el poltic ms destacat de l'ltima Rssia Imperial, Witte va ser reemplaat per Ivan Goremkyin, fora servil al tsar. 

Desprs d'haver demandat una liberalitzaci ms profunda, i servir com plataforma per a agitadors, la Primera Duma va ser dissolta pel tsar al juliol de 1906. A pesar de les esperances de Kadets i els temors del govern, no va haver una reacci popular generalitzada. No obstant aix, l'intent d'assassinat de Pyotr Stolypin va deslligar una cacera de terroristes que desprs dels segents vuit mesos se saldaria amb mil penjats  la soga de la forca fou anomenada popularment la corbata de Stolypin. En essncia el pas va romandre inalterat, el poder poltic va continuar pertanyent al tsar en exclusiva, amb la riquesa i la terra en mans de la noblesa. 

La creaci de la Duma i la repressi, no obstant aix, va desestabilitzar els grups revolucionaris. Els seus lders van ser empresonats o van fugir a l'exili, mentre que les organitzacions es debatien en disputes internes: havien de presentar-se a la Duma o continuar al marge? Les subsegents escissions van mantenir als radicals desorganizats fins al nou impuls de la Primera Guerra Mundial.
 Finlndia .
En el Gran Ducat de Finlndia, la vaga general de 1905 va conduir a l'abolici de la Dieta de Finlndia dels quatre estats i la creaci del modern Parlament de Finlndia. Tamb va ocasionar la paralitzaci de la russificaci del pais, comenada el 1899. 

 Vegeu tamb .
El cuirassat Potemkin, pellcula basada en els fets reals d'Odesa durant la setmana de 26 de juny de 1905.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187536" title="Extrema Esquerra de Catalunya" nonfiltered="2297" processed="2289" dbindex="77306">
Extrema Esquerra de Catalunya s un partit poltic resultat d'una escissi d'Extrema Izquierda Federal fundat al desembre de 1932. La seua finalitat era "propugnar, per tots els mitjans, els ideals de justcia social, llibertat i resoldre i organitzar el treball en el camp i a la ciutat, fent impossible l'atur fors i la usura en tots els ordres". El 1933 s'incorpor a l'Extrema Esquerra Republicana. Fou presidit per Gabriel Garcia Toms (secretari) i Alfons Gassol Guil. 

Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187538" title="Extrema Esquerra Republicana" nonfiltered="2298" processed="2290" dbindex="77307">
Extrema Esquerra Republicana va sser un partit poltic republic revolucionari, d'ideologia federal, proper a l'anarcosindicalisme i partidari de la Tercera Repblica, creat pel diputat ngel Samblancat i Salanova com Avantguarda d'Extrema Esquerra Republicana (abril del 1932) i refundat al mar del 1933, tot incorporant sectors diversos del federalisme revolucionari.

Sembla que s'integr en el Partit Federal Ibric. Altres dirigents: Eduardo Sanjun, Raimon Sams, Josep Guillamn, Antoni Ortega Farrer i Flix Burgada. 

Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187539" title="Boris Becker" nonfiltered="2299" processed="2291" dbindex="77308">



Boris Franz Becker (22 de novembre de 1967, Leimen, Alemanya) s un tennista alemany que ha arribat a ocupar la primera posici del rnquing mundial. Ha guanyat 6 ttols de Grand Slam en individuals i l'or olmpic a Barcelona 92 en dobles.


Tornejos de Grand Slam.
 Campi individuals (6) .


Finalista individuals (4).
 



Ttols (64).
Individuals (49).




Finalista en individuals (28).

 1985: Wembley, Masters de Nova York;
 1986: Dallas, Stratton Mountain, Masters de Nova York;
 1987: Cincinnati;
 1988: Wimbledon;
 1989: Montecarlo, Nova York Masters;
 1990: Masters d'Hamburg, Londres/Queen's Club, Wimbledon, Tquio Indoor, Masters de Pars;
 1991: Masters de Montecarlo, Wimbledon, Indianpolis;
 1993: Indianpolis;
 1994: Masters de Roma, Sydney Indoor, Masters de Frankfurt;
 1995: Mil, Masters de Montecarlo, Wimbledon, Masters de Pars;
 1996: Masters de Hannover;
 1998: Gstaad;
 1999: Hong Kong;

 Dobles (15).













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187540" title="Etella" nonfiltered="2300" processed="2292" dbindex="77309">
Etella o Etalla s una reserva natural de Tunsia a les delegacions de Kasserine i  Foussana, governaci de Kasserine que ocupa unes noranta sis hectrees, i fou creada per ordre ministerial data el 18 de desembre de 1993. La reserva fou creada per a la protecci de les pinedes de pi blanc.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187542" title="Miquel Scot" nonfiltered="2301" processed="2293" dbindex="77310">
Miquel Scot (1175- 1232) va ser un matemtic, astrnom i alquimista escocs de l'Edat Mitjana que assol gran xit a causa de les seves obres ocultistes. Va ser ordenat sacerdot i viatj per diversos pasos per formar-se en filosofia. A la seva estada a Toledo va aprendre rab, i aix va poder traduir les obres d'Avicenna, Averrois i els comentaris a Aristtil. En elles es mostra molt influt per l'obra d'Isidor de Sevilla. L'emperador Frederic II va encoratjar aquestes traduccions i el va mantenir a la seva cort, on va finalitzar les seves obres ms famoses, entre les que destaca la Physiognomia

Els seus contemporanis el consideraven un mag poders, capa de convocar esperits i lluitar contra les bruixes. Com a tal apareix a la Divina Comdia de Dante o als contes de Boccaccio. La seva imatge ha estat usada com a sinnim de l'art oclta en novelles modernes, sovint amb intenci pardica













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187543" title="Extrema Izquierda Federal" nonfiltered="2302" processed="2294" dbindex="77311">
Extrema Izquierda Federal va sser un partit poltic republic federal, fundat al juliol del 1931, al marge del Partit Republic Democrtic Federal, pels diputats Antonio Jimnez Jimnez i Salvador Sediles Moreno.

Defens una estratgia revolucionria i de classe basada en la voluntat de connexi amb l'anarcosindicalisme, en el cam d'assolir la Tercera Repblica. Noms aconsegu una certa presncia a la ciutat de Barcelona i als seus voltants. 

El 1932 es divid entre els partidaris d'apropar-se al Partit Republic Democrtic Federal de Barriobero i els de fer una Aliana d'Extremes Esquerres amb l'Extrema Esquerra Republicana, els quals acabaren per separar-se'n.

Des del 1932 fou visible un progressiu retrocs en l'opini i en l'afiliaci: alguns dels seus membres s'integraren en el PRDF de Barriobero. D'altres  en el Partido Sindicalista.

Al febrer del 1934 es trenc: el sector que mantingu el nom de fet desaparegu i l'altre sector, sota la direcci d'Enric Mir i Rosell, pass a denominar-se Esquerra Federal i acab constituint el Partit Federal Ibric.

rgans de premsa: Nueva Espaa (1931), La Voz Federal (1932) i El Federal (1933). 

Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187546" title="Estuari del Medjerda" nonfiltered="2303" processed="2295" dbindex="77312">
L'estuari del Medjerda s una zona alluvial de la desembocadura del riu Medjerda a la delegaci d'Utique, governaci de Bizerta a Tunsia. El riu aporta uns sis milions de tones d'alluvions slids a l'any. La pluviometria es de entre 400 i 1000 mm/any. La seva desembocadura va canviar el 1973, desprs de pluges torrencials, i es va traslladar a 17 km al sud. La desembocadura es va drenar cinc vegades entre 1983 i 1991. Aquesta zona est declarada reserva nacional de Tunsia.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187552" title="Federaci Republicana Socialista de l'Empord" nonfiltered="2304" processed="2296" dbindex="77313">
La Federaci Republicana Socialista de l'Empord (FRSE) va sser una organitzaci federal comarcal vinculada al Partit Republic Federal Nacionalista de les Comarques Gironines. 

Es constitu a Figueres l'11 de maig del 1930 amb la voluntat de coordinar les forces federals de l'Alt Empord. Liderada per Josep Puig Pujades i Mari Pujolar, bas el seu programa en la llibertat nacional, la democrcia i el progrs social.

El 1931 s'adher collectivament a Esquerra Republicana de Catalunya. El seu portaveu fou Empord Federal. 

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187554" title="Medjerda" nonfiltered="2305" processed="2297" dbindex="77314">


Geografia:

Riu Medjerda, principal riu de Tunsia;
Estuari del Medjerda, estuari del riu Medjerda a Tunsia;
Vall del riu Medjerda, comarques regades pel riu Medjerda;
Djebel Medjerda, muntanyes de la regi del riu Medjerda;
Regi de la Medjerda, nom donat a tota la regio centrada al riu Medjerda.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187558" title="Riu Medjerda" nonfiltered="2306" processed="2298" dbindex="77315">


El riu Medjerda s el primer riu de Tunsia amb una conca de amb una conca de 23.500 km2. Neix prop de Souk-Ahras a Algria, corre per aquest pas uns 65 km i entra a Tunsia prop de Jendouba, i recorre en aquest pas uns 350 km  fins al golf de Tunis on desaigua formant un estuari alluvial que marca el nord del golf i el sud de la badia de Ghar El Melh (Porto Farina). El seu recorregut total es de 415 km. 

El afluent principal s l'Oued Mellegue. Els afluents de l'esquerra fan de drenatge a les muntanyes dites de la Medjerda i als Djebel El Guessa, Djebel Bou Goutran,, Djebel Sabram, Djebel Tabouna, Djebel Zbla, Djebel Anq i Djebel Lanserine. Els afluents principals per la dreta sn el Bou Heurtma, Kasseb i  Beja. La confluncia amb l'oued Mellegue drena, amb els seus nombrosos afluents, una gran zona que va fins Algria. Per aquesta part els afluents sn el Oued Tessa, Oued Siliana, Kralled (que travessen les pendents nord de les muntanyes Eich Cheid, El Adoba, Richane, i Kifene Ali Sansou), i altres menors a les valls de les muntanyes Zeller, Berda i Tabrone.

La principal crescuda del riu es va produir en 1973 i va portar en sis dies 100 milions de tones de material de les que tres quartes parts  es van dipositar a les zones inundables. La situaci, apart d'aquesta dada excepcional, va millorar amb la construcci d'embassaments a patir de 1935, i va passar d'una mitjana de 25 milions de tones al sis milions actuals.

El seu nom clssic fou Bagrades (Bagradas) i a la seva vora s van lliurar tres importants batalles. Vegeu Bagrades.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187560" title="Frente Espaolista" nonfiltered="2307" processed="2299" dbindex="77316">
El Frente Espaolista va sser un partit poltic constitut al juny del 1935 a Barcelona amb el nom inicial de Catalua Espaolista. En fou president Matas Colmenares Errea i es nomen "jefe nacional" al ministre de Marina, el veter anticatalanista aragons Antonio Royo Villanova.

Es propos "contrarrestar las propagandas suicidas y los criminales propsitos para con la Patria comn de los partidos marxistas, y de una manera muy especial para oponer un dique de contencin al separatismo".

Afirm tindre com a rgan de premsa El Nacional. 

Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187564" title="Purgatori (La Divina Comdia)" nonfiltered="2308" processed="2300" dbindex="77317">

El Purgatori (Il Purgatorio) s el segon dels tres llibres o cntics que componen la Divina Comdia, de Dante Alighieri. Prossegueix el viatge de Dant desprs del pas per l'Infern i abans d'arribar al Parads.

Temtica.

L'estructura moral del Purgatori de Dant segueix la classificaci tomstica dels vicis de l'amor mal dirigit. Est dividit en set nivells, en els que s'esglaonen els set pecats capitals: suprbia, enveja, ira, avarcia, peresa, gola, i luxria. Construt de forma especular a l'Infern, el Purgatori no s un fossat cnic sin una muntanya. De la mateixa, l'ordre dels pecats s invers: a mesura que Dant va pujant per la muntanya, la gravetat dels pecats s menor (el darrer, la luxria, s tan sols amor mal dirigit). Al capdamunt, Dant trobar l'accs al Parads.

Al purgatori, l'objectiu de les penes que pateixen les nimes no s el cstig sin la purga i l'expiaci.  A cada nivell hi ha un ngel guardi representant les virtuts capitals que s'oposen als pecats: hi trobem els ngels de la humilitat, de la caritat, de la pacincia, de la generositat, de la diligncia, de la temprana, i de la castedat.

El cam que segueixen les nimes al purgatori, que van ascendent la muntanya a mesura que van expiant pecats, s un reflex del cam dels pelegrins a Roma o Santiago de Compostella.

Argument.

Desprs de travessar les profunditats de l'Infern, Dant i Virgili arriben al Mont Purgatori a l'altra banda del mn (en el temps de Dant es creia que l'Infern es trobava sota Jerusalem). La Muntanya es troba en una illa, l'nica terra ferma de l'hemisferi sud. A la riba del Purgatori, Dant i Virgili sn atrets per una interpretaci musical de Casella, per sn censurats per Cat, un pag que ha estat escollit per Du per vigilar els que s'aproximen a la Muntanya.

Els dos poetes comencen el seu ascens al Mont Purgatori. Als replans inferiors (batejats com "antepurgatori" pels comentaristes) Dant es troba primer un grup d'excomunicats, retinguts per un perode de trenta vegades la durada de l'excomuni. Ms endavant es troba aquells que van ser massa descuidats o ganduls com per penedir-se dels seus pecats fins poc abans de la mort. Aquestes nimes seran admeses al Purgatori grcies al seu penediment genu, per han d'esperar a fora durant un perode de temps igual a la durada de la seva vida terrenal. Finalment Dant es troba una vall molt bonica on s'hi troben les nimes dels monarques de les grans nacions d'Europa que han mort recentment, i tots aquells altres les obligacions pbliques o privades dels quals van interposar-se amb la seva fe. Des d'aquesta vall Dant s portat (mentre dorm) a les portes del Purgatori prpiament dit.

L'accs al Purgatori s custodiat per un ngel que fa servir la punta de la seva espasa per marcar set cops la lletra "P" (peccatum, pecat) al front de Dant, invocant-lo a "netejar aquestes ferides". L'ngel fa servir dues claus, d'or i plata, per obrir la porta i adverteix a Dant que no miri enrera si no es vol trobar altre cop fora, simbolitzant la necessitat de deixar enrere els pecats de l'Infern.

Des d'all, Virgili guia Dant en el seu pelegrinatge a travs de les set terrasses del Purgatori. Cada terrassa es correspon a un dels pecats capitals, on s'expia la pena de la forma apropiada. Les nimes del Purgatori poden abandonar el cercle quan vulguin, per s'imposa el codi d'honor segons el qual ning no se'n va fins que han corregit la feblesa que els feia cometre el pecat. Les nimes van pujant a mesura que expien pecats, per mai van enrear, ja que el sentit del Purgatori s l'ascensi al Parads i a Du. El cam cap amunt sols es pot fer durant les hores de dia, ja que la llum de Du s l'nica guia veritable.

A les tres primeres terrasses del Purgatori es purifiquen aquells pecats causats per amor pervertit: amor envers el vici enlloc d'envers Du.

Primera Terrassa: La suprbia es purga carregant pedres gegantines a l'esquena, que impedeixen als penitents caminar drets. Aix ensenya el pecador a que l'orgull carrega de pes l'nima i que s millor alliberar-se'n. A ms, al terra hi ha gravats exemples histrics i mitolgics per demostrar les virtuts de la humilitat. Com que el pes de les pedres fa anar les nimes amb l'esquena encorbada, aprenen dels gravats del terra durant el seu cam. Quan es disposen a pujar a la segent terrassa, un ngel esborra una P del front de Dant. Aquest procs es repeteix al final de cada terrassa, i fa que Dant se senti cada cop ms lleuger, ja que queda alliberat del pes del pecat.
Segona Terrassa: L'enveja es purga amb els ulls cosits i portant roba que fa el penitent indistingible del terra. De la mateixa manera que als falcons els tapaven els ulls durant el seu entrenament, els penitents tamb s'entrenen aix a no envejar els altres i a dirigir tot l'amor a Du. ;
Tercera Terrassa: L'ira es purga caminant a travs de fum. Les nimes s'adonen aix de qu la ira havia encegat la seva vista, impedint-los de raonar.

A la quarta terrassa s'hi purifiquen els pecats causats per amor insuficient.
Quarta Terrassa: La peresa es purga corrent sense parar. Aquells que van ser mandrosos durant la vida noms poden expiar el pecat essent zelosos en el seu desig per penitncia.

A les tres darreres terrasses s'hi purifiquen els pecats dels que van estimar coses bones, per de manera inapropiada.
Cinquena Terrassa: L'avarcia i la prodigalitat es purguen estant estirats al terra de bocaterrosa, sense poder moure's. L'excessiva dependncia dels bns terrenals, tan si s en forma d'acaparament o d'extravagncia, ha de ser purificada. Amb la vista clavada al terra el pecador aprn a dirigir les seves nsies de poder, possessions o posici cap a Du.
Sisena Terrassa: La gola es purga abstenint-se de menjar i veure. Davant d'una fruita prohibida les nimes dels golafres passen gana, i desprs passen per unes cascades d'aigua fresca sense parar a beure.
Setena Terrassa: La luxria es purga cremant en un gran mur de flames. Tots els que van cometre pecats sexuals, tant heterosexuals com homosexuals, sn purificats pel foc. L'objectiu d'aquesta darrera terrassa s apagar un desig sexual excessiu que desvi l'amor que cal dirigir a Du. Un cop les nimes han superat totes les terrasses anteriors i creuen el mur de flames arriben al punt ms alt del Mont Purgarori: el Parads Terrenal. Un cop Dant hi accedeix, la darrera "P" s esborrada del seu front.

El Parads Terrenal, que s de fet el Jard de l'Edn que habitaren Adam i Eva, s el retorn a l'estat de la innocncia en qu vivia la humanitat abans del pecat original. All Dant hi troba Matelda, representaci de la filosofia, que va ser l'objecte de l'amor de Dant desprs de la mort de Beatriu. Amb ella Dant contempla una process simblica. Una de les participants a la process s Beatriu, que Dant havia estimat en la seva joventut i la que havia encarregat a Virgili de guiar Dant en el seu viatge.

Virgili, com a pag, s un habitant permanent dels llimbs, al primer cercle de l'Infern, i no pot entrar al Parads. Virgili s'esvaeix i Beatriu pren el paper de guia de Dant durant la visi del Parads.

Dant veu aigua del riu Lethe, que fa que l'nima oblidi els pecats passats, i desprs del riu Euno, que renova les memries de les bones obres. Amb l'nima purificada, estan preparats per deixar el Mont Purgatori i dirigir-se al Parads. El llibre del Purgatori acaba amb Dant mirant cap a les estrelles, anticipant la seva ascensi al parads celestial.


Estructura dels cants.



Bibliografia.
Comentaris de la Divina Commedia:
Umberto Bosco i Giovanni Reggio, Le Monnier 1988.
Anna Maria Chiavacci Leonardi, Zanichelli, Bolonya 1999.
Emilio Pasquini e Antonio Quaglio, Garzanti, Mil 1982-2004.
Natalino Sapegno, La Nuova Italia, Florncia 2002.
Vittorio Sermonti, Rizzoli 2001.
Andrea Gustarelli i Pietro Beltrami, Il Purgatorio, Carlo Signorelli Editore, Mil 1994.
Francesco Spera (a cura de), La divina foresta. Studi danteschi, D'Auria, Npols 2006.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187565" title="Grupo Alfonso" nonfiltered="2309" processed="2301" dbindex="77318">
El Grupo Alfonso s una denominaci genrica emprada pels grups monrquics ultradretans fundats a partir del 1926 per exmembres de la Federacin Cvico-Somatenista (del collectiu La Traza) a Barcelona, ciutat on compt amb tres centres: el central -fundat el mateix 1926 i presidit per Csar Gimeno (antic "tracista")-, el del Poble-sec -fundat el 1929 i presidit per Francisco Beltri Vials- i el de Sants -fundat el 1930 i presidit per Agust Rosich Nonell-. A Calella tamb en fou constitut un el 1926, presidit per Maximiano Cair Verdaguer.

En proclamar-se la Segona Repblica Espanyola les seues veus foren clausurades, per poc desprs reprengueren l'activitat. 

Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187566" title="Movimiento Nacional de Trabajadores Demcratas" nonfiltered="2310" processed="2302" dbindex="77319">
El Movimiento Nacional de Trabajadores Demcratas va sser una organitzaci de tendncia feixista fundada a Barcelona al desembre del 1935. Volia "hacer del pueblo Espaol un pueblo feliz, culto y respetado en la Tierra".

El president fou el doctor Jos A. Serrallach i Juli (que havia estat membre de les Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista). 

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187567" title="Partido Agrario Espaol" nonfiltered="2311" processed="2303" dbindex="77320">
El Partido Agrario Espaol va sser un partit poltic fundat al gener del 1934 pels diputats de la minoria agrria i liderat per Jos Martnez de Velasco. Al setembre del mateix any se'n constitu una secci a Barcelona, presidida per Jos Gmez Monche, al gener del 1935 s'organitz a Lleida (Coll Soldevila) i al juny ho fu a Reus (liderat per Juan Cortina i Pablo Aymat). Al mes de maig conegu l'adhesi de la Coalicin de Defensa Obrera. 

Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187568" title="Jos Galisteo" nonfiltered="2312" processed="2304" dbindex="77321">

Jos Antonio Galisteo Garca (nascut el 24 de febrer de 1977 a Viladecans, Catalunya). 

Jos va passar tota la seva infncia a Viladecans, abans d'entrar a Operacin Triunfo, on vivia amb els seus pares, tot i aix, mai ha treballat a la xurreria de la seva mare. Va tenir un duo musical, i mai abans havia cantat en solitari. Va estudiar dos anys de solfeig i piano.

Era un participant de la cinquena temporada del programa de tele-realitat espanyol Operacin Triunfo, va quedar sis, tenint en compte que hi havia 18 participants. Ha passat des de llavors en a enregistrar un disc de bestselling, Remember, un single que produ un hit europeu, I Promised Myself, i ha fet gires a Espanya. Tamb va cantar unes quantes canons del CD Remember al festival Europride 2007 a Madrid, on era amb entusiasme rebut pel seus fans gais.

El mig de tres nens en una famlia de classe obrera, Galisteo era msic d'una primera edat, comenant a tocar el piano a l'edat de 4 anys. Desprs de completar la seva formaci, Galisteo es feia dels militars. Encara que ho trobava una bona experincia, abans del seu acomiadament tenia antipatia al sistema jerrquic militar.

Discografia.
lbums.
Remember

1. Relight My Fire (Dou amb Saray)				;
2. What is Love			;
3. Don't Leave Me This Way		;
4. Please Don't Go			;
5. Torture			;
6. Running In The Family;
7. Together Forever;
8. Enola Gay;
9. Big In Japan;
10. I Promised Myself;
Sencills.
2007 - I promise myself;
2007 - What is love?
2007 - Big in Japan;

Referncies.



Enllaos externs.

Pgina del MySpace de Jos Galisteo;
Club de fans oficial;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187569" title="Partido de Concentracin Espaola" nonfiltered="2313" processed="2305" dbindex="77322">
El Partido de Concentracin Espaola va sser un partit poltic constitut a l'octubre del 1932 a Barcelona amb l'objectiu de defensar els interessos dels no nascuts a Catalunya.

Els dirigents eren Antonio Bermejo (president) i Constantino Recober (vicepresident). Manuel Rez Almagro presid les joventuts, formades al desembre del 1933.

En les eleccions al Parlament de Catalunya del 1932 es coalitz amb el Partido Republicano "Unin de Regionales en Catalua" en la candidatura Concentracin Espaola.

La seua publicaci fou Concentracin Espaola.

Al setembre del 1935 encara era actiu. 


Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187570" title="Partido de Defensa del Ciudadano" nonfiltered="2314" processed="2306" dbindex="77323">
El Partido de Defensa del Ciudadano va sser un partit poltic constitut al desembre del 1933 a Barcelona com a Agrupacin de Defensa del Ciudadano. Es propos "mejorar la situacin econmica y cultural del ciudadano espaol". N'era president Juan Montan Sabat, que fou substitut per Manuel Estremera Estella. Al febrer del 1936 encara era actiu. 

Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187571" title="Carl Gustav Jacob Jacobi" nonfiltered="2315" processed="2307" dbindex="77324">

Carl Gustav Jakob Jacobi (10 de desembre de 1804 a Potsdam, Prssia, actual Alemanya, 18 de febrer de 1851 a Berln) va ser un matemtic alemany. Autor molt prolfic, va contribuir en diversos camps de la matemtica, principalment en l'rea de les funcions ellptiques, l'lgebra, la teoria de nombres i les equacions diferencials. Tamb va destacar en la seva tasca pedaggica, per la qual se li ha considerat el professor ms estimulant del seu temps. 

Biografia. 

Infncia i primera joventut. 
Jacobi va nixer en una famlia jueva d'Alemanya. El seu pare era un prsper banquer i el seu germ major, Moritz Jacobi, arribaria a ser un fsic eminent. Un oncle matern es va encarregar de la seva educaci amb xit, car el 1817, quan va entrar al Gymnasium a l'edat de 11 anys, li van situar en l'ltim curs. No obstant aix, a la Universitat de Berln l'edat mnima d'accs era de 16 anys, pel que el seu ingrs va haver d'esperar fins a 1821. Durant els anys en els quals va romandre al Gymnasium va destacar tamb en grec, llat i histria.

Quan finalment va comenar els seus estudis universitaris, ja havia llegit i assimilat els treballs d'eminents matemtics com Euler i Lagrange, i fins i tot havia comenat a investigar una forma de resoldre equacions qunticas, pel que el nivell de les classes li va semblar baix i va seguir estudiant pel seu compte fora de les aules. El 1824, a pesar de ser jueu, se li va oferir una plaa com a professor en una prestigiosa escola d'ensenyament secundari de Berln. 

Edat adulta. 

El 1825 va presentar la seva tesi doctoral, una discussi analtica de la teoria de fraccions. Com l'ensenyament universitari estava vetada als jueus, va decidir convertir-se al cristianisme, desprs del que va obtenir una plaa com Privatdozent. En aquells dies contava amb 20 anys. Desprs d'un any a la Universitat de Berln, i davant la manca de possibilitats de promoci va decidir, aconsellat pels seus collegues, traslladar-se a Knigsberg (actual Kaliningrad, Rssia) el 1826, on es trobaria amb Franz Neumann i Friedrich Bessel, que per aquell temps tenia un gran prestigi en matemtiques i astronomia. 

 

Una vegada a Knigsberg es va posar en contacte amb Gauss per a informar-li del seu treball sobre els residus cbics i va escriure a Legendre sobre els seus resultats en l'rea de les funcions ellptiques. Ambds van quedar impressionats pel talent del jove Jacobi. El 1829 va publicar Fonamenta nova theoria functionum ellipticarum treball en el qual va assentar noves bases per a l'anlisi de funcions ellptiques, fonamentat en l's de la funci theta de Jacobi, que havia desenvolupat recentment i que va ser anomenada en el seu honor. Els seus treballs en aquest camp van gaudir del suport de Legendre, el major expert de l'poca en funcions ellptiques, el que li va facilitar optar a la plaa de professor associat. Els principis que havia establert havien estat desenvolupats de forma independent pel matemtic noruec Niels Henrik Abel, amb el qual entaularia una certa competici que va resultar ser molt beneficiosa per a les matemtiques, i que s'interrompria a causa del primerenca defunci d'Abel el 1829, a l'edat de 27 anys. Durant l'estiu d'aquest any, Jacobi realitzaria un viatge a Pars durant el qual es reuniria amb alguns dels ms eminents matemtics del seu temps: Fourier, Poisson i Gauss. 

El 1831 va contreure matrimoni amb Marie Schwinck. Dos anys ms tard, el seu germ Moritz es va anar a viure tamb a Knigsberg. L'influncia del seu germ major li va causar un gran inters per la fsica. Durant aquesta poca va treballar principalment en equacions diferencials i determinants, estudiant, entre altres assumptes, el concepte que avui dia es coneix com jacobi. Va publicar el fruit d'aquests anys a Sobre la formaci i propietats dels determinants. 

ltims anys.

El 1842 va visitar Cambridge i Manchester juntament amb Bessel, en representaci de Prssia, convidat per l'Associaci Britnica per l'Avan de la Cincia. A la seva tornada va donar una conferncia a l'Acadmia de Cincies Francesa. Es va fer clebre la seva resposta a la pregunta de, qui, al seu judici, era el matemtic viu ms gran d'Anglaterra, que li van formular al seu retorn: No n'hi ha cap. AL preguntar-li sobre la seva extraordinria dedicaci al seu treball va contestar Certament, algunes vegades he posat en perill la meva salut a causa de l'excs de treball per i qu? Solament els vegetals manquen de nervis i preocupacions. I qu obtenen del seu perfecte benestar?. A l'any segent, probablement a causa de l'excs de treball, la seva salut va empitjorar i se li va diagnosticar diabetis. El metge li va aconsellar mudar-se a Itlia, on el clima era ms benigne. 

Per aquell temps Prusia estava en una greu crisi econmica i, malgrat que Jacobi havia nascut en una famlia rica,un altre matemtic, Dirichlet va haver d'intercedir, ajudat per Alexander von Humboldt, davant Frederic Guillem IV de Prssia perqu aquest ajuds econmicament a Jacobi. A Itlia va recobrar la salut i es va dedicar a l'estudi de la Arithmetica de Diofant d'Alexandria. El 1844 va tornar A Berln, on el clima no era tan extrem com a Knigsberg. Durant els prxims anys s'apreciaria un canvi en el punt de vista de Jacobi, que passaria a interessar-se ms pels aspectes fsics de la mecnica, abandonant la interpretaci purament axiomtica que havia desenvolupat Lagrange.

El 1848, a conseqncia del enderrocament de Llus Felip I de Frana a Pars, es va desencadenar una srie de moviments revolucionaris que van sacsejar Europa, coneguts com les revolucions de 1848. Jacobi va donar a Berln un discurs poltic que va desagradar tant a republicans com a monrquics, el que va portar com resultat que li vetessin per l'ensenyament a Berln i ms tard li retiressin l'ajuda econmica que li permetia romandre all, pel que Jacobi va decidir mudar-se a Gotha. Ms tard se li restabliria part de l'assignaci econmica, que li permetria tornar a fer classes a Berln, encara que la seva famlia romandria a Gotha. El 1851 va contreure una grip que el va afeblir greument. Poc temps ms tard contrauria verola, malaltia que el mataria pocs dies ms tard. 

Enllaos externs.

http://www.math.ohio-state.edu/~econrad/Jacobi/Jacobi.html;

Referncies.
John J. O'Connor y Edmund F. Robertson. Carl Gustav Jakob Jacob;
Encyclopdia Britannica Eleventh Edition;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187572" title="Partido de Democracia Social" nonfiltered="2316" processed="2308" dbindex="77325">
El Partido de Democracia Social va sser un partit poltic fundat el 1930 a Barcelona i liderat per Federico Albadalejo Bravo. Es proposava "la realizacin del ideario republicano".

Al juny del 1931 s'adher al Partido Republicano Radical. 

Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187573" title="David Summers" nonfiltered="2317" processed="2309" dbindex="77326">
David Summers Rodrguez (1964) s un cantant espanyol vocalista de Hombres G.

 Biografia .
Nascut al barri madrileny de Chamber el 26 de febrer de 1964. Fill del director de cine Manuel Summers i nebot del periodista Guillermo Summers. 

L'any 1985 surt el primer disc dels Hombres G, banda de la qual s lder.

El seu pare va ser el director de la pellcula Sufre Mamn a la qual es dna a conixer el grup musical a la gran pantalla, basada en el disc del mateix nom. Anys desprs tamb van protagonitzar la pellcula Sultate el pelo.

L'any 1993 el grup decideix separar-se per motius desconeguts, i s en aquest moment quan Rafa Gutirrez (segona guitarra de Hombres G) i David, decideixen comenar per separat una poca en solitari.

Amb els Hombres G, va participar, i participa actualment en innumerables gires, per Espanya i el continent americ on aconsegueixen la majoria dels seus xits.

Al 2002 el grup va decidir ajuntar-se de nou fent una recopilaci dels seus grans xits, i afegint-ne alguns de nous, aquest disc s'anomena Peligrosamente juntos i va originar un tour per Amrica.

Al setembre de 2007, el grup va treure el seu des disc, ple de noves canons amb tot l'estil que ha caracteritzat el grup. Aquest disc s'anomena 10.

Est casat amb Marta Madruga amb la qual t 2 fills (Daniel i Lucia) .

Entre les aficions de David Summers hi ha: el dibuix, la boxa, colleccionar joguines antigues i s admirador de Frank Sinatra i els Beatles.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187574" title="Partido de Unin Republicana" nonfiltered="2318" processed="2310" dbindex="77327">
El Partido de Unin Republicana va sser un partit poltic fundat al setembre del 1934 a l'Estat espanyol com a resultat de la confluncia del Partido Republicano Radical Socialista Espaol, de Flix Gordn Ords, Izquierda Radical-Socialista de Botella Asensi i del Partido Republicano Radical Demcrata (tamb fou conegut com Unin Republicana), dirigit per Diego Martnez Barrio com a escissi del partit d'Alejandro Lerroux. El seu president fou Alfredo Espinosa Uribe.

En 1935 es va integrar en el Front Popular juntament amb socialistes, comunistes, republicans d'esquerra (agrupats a Izquierda Republicana) i altres grups progressistes. Desprs del triomf frentepopulista en les eleccions de 1936, el lder de la Unin Republicana, Diego Martnez Barrio, va ocupar interinament la Presidncia de la Repblica desprs de la destituci de Niceto Alcal-Zamora, fins al nomenament de Manuel Azaa.

Al novembre del 1934 s'organitz a Tarragona sota la presidncia de Gins Navarro i el 1935 es crearen la secci de Barcelona (presidida per Joan Civit Bellfort) i la de Girona. 

Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187576" title="Partido Liberal Cataln" nonfiltered="2319" processed="2311" dbindex="77328">
El Partido Liberal Cataln va sser un partit poltic fundat a l'octubre del 1931 a Barcelona. Es propos "agrupar cuantos simpaticen con los ms puros ideales de libertad y democracia". Mantenia relacions amb la Unin Social Hispnica.

Els seus dirigents foren Clemente Vizcarri Torres (president) i Joaqun Jimnez de Alcaraz (president de les joventuts).

Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187577" title="Partido Nacional Republicano" nonfiltered="2320" processed="2312" dbindex="77329">
El Partido Nacional Republicano va sser un partit poltic fundat a l'estiu del 1934 per Felipe Snchez Romn en separar-se del Partido Republicano Radical Socialista. Al novembre del 1935 se'n constitu la secci catalana a Barcelona, presidida per Jos Carulla Mart. 

Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187579" title="Partido Nuevo Cataln de Amor a Espaa y al Orden" nonfiltered="2321" processed="2313" dbindex="77330">
El Partido Nuevo Cataln de Amor a Espaa y al Orden va sser un partit poltic fundat al novembre del 1933 a Barcelona amb la voluntat de "promover el bien de la patria y el orden". N'era president i "Jefe Iniciador" Jos Fernando Albors i el secretari Enrique Sorrevilla Espaa. Al mar del 1935 encara era actiu. 

Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187581" title="Partido Poltico Racionalista" nonfiltered="2322" processed="2314" dbindex="77331">
El Partido Poltico Racionalista va sser un partit poltic constitut al novembre del 1935 a Barcelona. Era partidari de l'Estat laic, defensava el sistema capitalista i les autonomies. Fou presidit per Francisco Mill Badia, el seu fundador i ideleg. El seu ideari fou recollit a l'obra de Mill Por un Nuevo Vivir. 

El gener del 1936 pass a anomenar-se Partido Racional Demcrata. A l'abril del 1937 acord la seua dissoluci. 

Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187583" title="Partido Republicano de Centro" nonfiltered="2323" processed="2315" dbindex="77332">
El Partido Republicano de Centro va sser un partit poltic fundat el 1931 amb l'objectiu d'aconseguir "el afianzamiento de la repblica espaola y el mantenimiento del orden pblico".

Compt amb un centre a Barcelona presidit per Agustn Ribas Lzaro. 

Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187584" title="Partido Republicano de Confraternidad Espaola" nonfiltered="2324" processed="2316" dbindex="77333">
El Partido Republicano de Confraternidad Espaola va sser un partit poltic fundat a l'octubre del 1932 a Barcelona. Es propos "unir en su seno a los ciudadanos de las distintas regiones espaolas no nacidos en Catalua y residentes en su suelo y atender sus necesidades".

Els seus lders foren Sebastin Fiol Batista (president) i Lorenzo Marn Hernndez (vicepresident). Al juny del 1937 encara era actiu. 

Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187586" title="Partido Republicano Radical Autonomista" nonfiltered="2325" processed="2317" dbindex="77334">
El Partido Republicano Radical Autonomista va sser la denominaci emprada ocasionalment per les organitzacions del Partido Republicano Radical a la provncia de Girona des de 1930 i durant l'etapa republicana, en un gest d'adaptaci formal al nou clima sociopoltic catal.

El seu rgan de premsa fou el setmanari Aurora (1930-1934), editat a Blanes. 

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187587" title="Francesc Aguil i Pons" nonfiltered="2326" processed="2318" dbindex="77335">
Francesc Aguil Pons fou batle pel PSM de la poblaci mallorquina de Campanet durant cinc legislatures, de 1987 a 2007. Encapal per primera vegada la candidatura del PSM el 1987, en les quals aconsegu tres dels onze regidors del consistori. Mitjanant diversos pactes va mantenir la batlia fins el 1999, any en qu aconsegu una mplia majoria absoluta, reeditada el 2003.

L'any 2007 decid no tornar-se a presentar a la batlia. La candidatura del PSM fou encapalada per Francesc Morell.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187588" title="Partido Republicano Radical Demcrata de Catalua" nonfiltered="2327" processed="2319" dbindex="77336">
El Partido Republicano Radical Demcrata de Catalua va sser un partit poltic fundat el 1934 a Barcelona com a "defensor de todos los intereses del proletariado netamente republicano".

Dirigents seus foren Pere Figueras Blanch (president, veter quadre lerrouxista i tinent de batlle de l'Ajuntament de Barcelona el 1931), Gaspar Establs Malo (president de la Junta Directiva) i Jos Llagostera Valls (president del Consell Executiu), el qual particip en un comit d'enlla amb el Partit Republic Democrtic Federal.

A l'abril del 1936 esdevingu el Partido Republicano Demcrata de Catalua.

Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187589" title="Francesc Morell Bibiloni" nonfiltered="2328" processed="2320" dbindex="77337">
Francesc Morell Bibiloni (Campanet, 31 de maig de 1978) s batle del PSM a la poblaci mallorquina de Campanet des de l'any 2007. s llicenciat en pedagogia per la Universitat de les Illes Balears. Comen la seva trajectria poltica el 1999, any en qu es present per primera vegada en la candidatura del PSM, ocupant el nmero 3 de la candidatura.

El 2007 encapala per primera vegada la candidatura del PSM a la batlia de Campanet, aconseguint 678 vots, 130 ms que la segona fora i guanyant a les quatre meses electorals. La candidatura aconsegu quatre dels onze regidors del consistori. Es qued a sis vots del cinqu regidor.

Desprs de ser elegit batle en minoria pels regidors del seu partit, el PSM i el PSOE tancaren un pacte de governabilitat, no excempt de moltes complicacions. Grcies a aquest pacte Morell ser batle fins el 2010, any en qu cedir la vara de la batlia al socialista Joan Amengual. 



Enllaos externs.
Bloc personal de Francesc Morell Bibiloni;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187591" title="Partido Republicano Radical Independiente" nonfiltered="2329" processed="2321" dbindex="77338">
El Partido Republicano Radical Independiente va sser un partit poltic republic i federal fundat a l'abril del 1933 a Barcelona, arran de l'escissi del Partido Republicano Radical de l'Ateneo Republicano Radical del districte V de Barcelona.

Estava disconforme amb la progressiva  dretanitzaci  del partit (que qualific de traci a la II Repblica) i amb el seu excessiu personalisme.

El lder era Jos Samblancat, regidor a l'Ajuntament de Barcelona. 

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187596" title="Partido Republicano. "Unin de Regionales en Catalua"" nonfiltered="2330" processed="2322" dbindex="77339">
El Partido Republicano. "Unin de Regionales en Catalua" va sser un partit poltic fundat a l'octubre del 1932 a Barcelona, amb l'objectiu de defensar els drets de la ciutadania no nascuda a Catalunya.

Els seus dirigents foren Manuel Estremera Estella (president) i Rafael Sanchiz Vidal (vicepresident).

En les eleccions del novembre del 1932, tots dos s'integraren  en la candidatura Concentracin Espaola, en coalici amb el Partido de Concentracin Espaola. 

Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187600" title="Partido Sindical Laborista" nonfiltered="2331" processed="2323" dbindex="77340">
El Partido Sindical Laborista va sser un partit poltic fundat al setembre del 1935 a Barcelona. Es propos la "constitucin de un estado sindical-laborista que sea el centro de enlace de todas las fuerzas productoras y todas las operaciones funcionales de la propiedad".

En foren els seus dirigents Ramon Sim Cuspinera (president) i Jos Mora Ruz (vicepresident).

Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187602" title="Unid" nonfiltered="2332" processed="2324" dbindex="77341">


Unid s una federaci de partits formada per Izquierda Asturiana, militants provinents de Andecha Astur (desprs d'una divisi en el partit que es mant en els jutjats), i pels partits locals Andecha por Carreo, Asturianistes por Nava i Asturianistes por Piloa, a ms est formant una srie de formacions locals ja amb el nom de Unid com Unid-Avils o Unid-Uviu. 

Aquesta organitzaci s de carcter nacionalista asturiana, de esquerra i ecologista, per a les eleccions autonmiques i municipals de maig de 2007 es va presentar com coalici amb altre partit ms, Los Verdes-Grupu Verde que abandonaria la formaci mesos desprs.

La coalici es constitua definitvamente a l'abril de 2007. En el mateix mes presenten oficialment al seu candidat a la Junta General, el reconegut escriptor i psiquiatra Ignaciu Llope. Aix mateix, marquen les lnies generals del seu acord programtic, que incloen la defensa de la llengua, cultura i identitat asturiana; la lluita contra la crisi econmica i laboral que sofreix Astries, aix com la corrupci en certs nivells i els atemptats ecolgics que creuen que provoca el govern actual; i, en general, la implantaci d'un nou model de desenvolupament territorial, a partir d'un Estatut d'Autonomia nou que suposi una ampliaci important en comparaci de l'actual, i que consideren imprescindible, a ms d'una aposta per una opci que de continutat a una unitat que creuen que el nacionalisme asturi d'esquerra necessitava des de feia anys. 

Els seus resultats en les eleccions autonmiques de 2007 van ser modests, si b es va tractar dels ms alts en la histria del nacionalisme d'esquerra a Astries, amb 4.119 vots (0,7%). Mentre, en les eleccions municipals, la coalici, grcies a les seves agrupacions locals, va obtenir quatre regidors: dos a Nava (Asturianistes por Nava), un a Carreo (Andecha por Carreo) i un altre a Piloa (IAS-Asturianistes), on un pacte de govern va atorgar a ms a la formaci tres regidories i la tinena d'ajuntament. Aquests tamb sn els millors resultats mai obtinguts per una opci poltica d'aquest tipus.

Referncies.


 Enllaos externs.
 Pgina web oficial de Unid (en asturi);










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187604" title="Mancomunitat Intermunicipal de la Ribera Baixa" nonfiltered="2333" processed="2325" dbindex="77342">
La Mancomunitat Intermunicipal de la Ribera Baixa s una mancomunitat de municipis de la comarca del mateix nom. Aglomera 11 municipis i 71.983 habitants, en una extensi de 275,70 km. Actualment (2007) la mancomunitat s presidida per Joan Antoni Cuat Pastor, d'Esquerra Unida i regidor de l'ajuntament de Favara.

Les seues competncies sn:
 Aiges potables;
 Gabinet administratiu;
 Serveis assistencials;

Els pobles que formen la mancomunitat sn:
 Albalat de la Ribera;
 Almussafes;
 Corbera;
 Cullera;
 Favara;
 Fortaleny;
 Llaur;
 Poliny de Xquer;
 Riola;
 Sollana;
 Sueca;

La Mancomunitat Intermunicipal de la Ribera Baixa junt a la Mancomunitat de la Ribera Alta, formen el Consorci de la Ribera. 

Enllaos externs.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187605" title="Monistrolet" nonfiltered="2334" processed="2326" dbindex="77343">
Monistrolet s un poble del municipi de Rajadell, al Bages, situat a l'esquerra de la riera de Rajadell, sota el Collbaix

El poble s'ha construt al voltant de l'esglsia parroquial de Santa Maria, que es troba situada estratgicament al peu de l'antic cam ral (antigament via romana) que comunicava Manresa amb Calaf i Lleida.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187606" title="Axel Hervelle" nonfiltered="2335" processed="2327" dbindex="77344">

Axel Marie Hervelle s un jugador de bsquet nascut a Lieja el 12 de maig de 1983. Juga en la posici d'aler-pivot, i els seus equips han estat:

 RBC Verviers-Pepinster 2000-2004;
 Real Madrid 2004;
 Denver Nuggets 2005 ( Triat el nmero 52 del draft );
 Real Madrid 2005-?

El jugador t un bon joc sota l'anella i amb noms 24 anys encara no ha tocat sostre, experincia a l'NBA encara que  la seva presencia va ser casi ve testimonial.

En el seu palmars hi figura un subcampionat belga amb el RBC Verviers-Pepinster, i una copa del rei, una lliga ACB i una ULEB Cup amb el Real Madrid.

Enllaos externs.
www.axelhervelle.be;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187608" title="Pasos Baixos espanyols" nonfiltered="2336" processed="2328" dbindex="77345">
Els Pasos Baixos espanyols era el nom dels Pasos Baixos del sud des la reconquesta per Alexandre Farnese (de 1581 a 1588) i fins al Tractat d'Utrecht de 1713. A Espanya, s'utilitza sovint el nom Flandes, que noms n'era una provncia, per a designar tot el territori.

Histria.
La divisi de fet de les Disset Provncies en dues parts comenara desprs del setge i de la caiguda d'Anvers a l'any 1585. Des de 1581, l'altra part de les Disset Provncies es dir Repblica de les Set Provncies Unides i declarar l'independncia d'Espanya. Vries parts del territori espanyol sern ocupades per a la Repblica durant la guerra dels Vuitanta Anys i encara desprs de 1713. Aquestes Terres de la Generalitat (aproximadament la zona entre els rius Mosa i Rin i la frontera belgo-neerlandesa actual) servien de zona de contenci contra l'exrcit espanyol.

El territori va romandre sota dominaci espanyola fins al Tractat d'Utrecht de 1713, quan tornar a la branca austraca dels Habsburg. Des del 1713 es parlar doncs dels Pasos Baixos austracs. El 1795, Frana va annexionar-les.

Geografia.
Aquestes provncies van romandre espanyoles: els comtats d'Artois, de Flandes, de Namur, d'Hainaut, el marquesat d'Antwerpen, la senyoria de Mechelen i els ducats de Brabant, Limburg i Luxemburg. Durant les guerres, les fronteres septentrionals amb la Repblica i les fronteres meridionals amb Frana van canviar fora.

El principat de Lieja mai no va pertnyer als Pasos Baixos espanyols (en verd al mapa) i va romandre independent fins al 1795.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187609" title="Mancomunitat del Rac d'Adems" nonfiltered="2337" processed="2329" dbindex="77346">
La Mancomunitat del Rac d'Adems s una mancomunitat de municipis de la comarca del mateix nom. Aglomera 7 municipis i 2.964 habitants, en una extensi de 370,50 km. Actualment (2007) la mancomunitat s presidida per Manuel Snchez Snchez, del Partit Popular i regidor de l'ajuntament de Casas Altas.

Les seues competncies sn:
 Agricultura;
 Cartells indicatius;
 Defensa medi ambient;
 Esports;
 Extinci d'incendis;
 Gabinet administratiu;
 Gesti tributria;
 Higiene;
 Indstria;
 Mercats;
 Salubritat;
 Serveis socials;
 Turisme;
 Urbanisme;

Els pobles que formen la mancomunitat sn:
 Adems;
 Casas Altas;
 Casas Bajas;
 Castellfabib;
 La Pobla de Sant Miquel;
 Torre Baixa;
 Vallanca;

Enllaos externs.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat;
 www.rincondeademuz.com;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187611" title="Partido Social Cooperatista" nonfiltered="2338" processed="2330" dbindex="77347">
El Partido Social Cooperatista va sser un partit poltic constitut al novembre del 1931 a Barcelona per l'Instituto Internacional de la Actividad Productora.

En foren els seus dirigents Jos Martnez Villar (president i marqus de las Atalayuelas) i Jos Rufo Franquet Homedes (vicepresident). 

Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187612" title="Z Andromedae" nonfiltered="2339" processed="2331" dbindex="77348">
Z Andromedae s una estrella simbitica variable am un nebulosa en forma de rellotge d'arena (com la Homunculus Nebula o Supernova 1987A. s el prototip de variables simbitiques, que sn un subconjunt de les variables cataclsmiques.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187613" title="Partido Social Demcrata" nonfiltered="2340" processed="2332" dbindex="77349">
El Partido Social Demcrata va sser un partit poltic fundat al gener del 1930 a Barcelona. Pretenia fomentar els ideals de democrcia i aconseguir millores socials.

En foren els seus directius Tefilo Borses lvarez (president) i Juan Blasco de Vil (secretari). Afirm tindre seixanta socis.

Al febrer del 1931 s'integr en el Partit Republic Radical Socialista "Regi Catalana". 

Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187614" title="Jos Luis de Vilallonga" nonfiltered="2341" processed="2333" dbindex="77350">
Jos Luis de Vilallonga y Cabeza de Vaca (Madrid, 9 de gener de 1920 - Port d'Andratx, 30 d'agost de 2007) fou un escriptor en llenges francesa i castellana, periodista, actor i aristcrata espanyol. 

Vida personal.
Jos Luis de Vilallonga era fill del marqus de Castellbell, Gran d'Espanya, marqus de Castellmei, bar de Segur, bar de Mald i Maldanell, descendent del bar de Mald (1746-1818), un dels escassos escriptors en llengua catalana de la seva poca. Del seu pare heret el marquesat de Castellbell i la Grandesa d'Espanya. La seva mare era filla del marqus de Portago. Va participar a la guerra civil espanyola com a voluntari en el bndol revoltat, segons ell per imposici del seu pare. Es va negar a seguir la carrera diplomtica i a principis dels anys quaranta va comenar a collaborar a "Destino", al "Diari de Barcelona" i a "El Noticiero Universal". 

En 1953 va publicar la seva primera novella, Les Ramblas finissent  la mer. Es va casar en quatre ocasions, la primera amb l'aristcrata anglesa Priscilla Scott-Ellis, filla del 8 bar de Howard de Walden, de la qual es va divorciar el 1956; la segona amb Ursula Dietrich, la convivncia amb la qual va durar unes setmanes; la tercera, Syliane Stella Morell (entre 1974 i 1995); i desprs d'una relaci sentimental d'un anys amb Mara Vidaurreta, es va casar l'octubre de 1999 amb la periodista Begoa Aranguren, de la qual es va divorciar poc temps desprs.

Llibres publicats.
En francs.
Les Ramblas finissent  la mer, 1953;
Les gens de bien, 1955;
L'heure dangereuse du petit matin, 1957;
L'homme de sang, 1959;
L'homme de plaisir, 1961;
Allegro barbaro, 1967;
Fiesta, 1971;
Gold Gotha, 1972;
A pleines dents : entretiens avec Guy Monral, 1973;
Furia, 1974;
Femmes, 1975;
Solo, 1976;
L'image de marque, 1976;
Espaas. La chute, 1977;
Les gangrnes de l'honneur, 1977;
Ma vie est une fte. Les cahiers noirs, 1988;
Altesse, 1986;
Le roi, 1993. La traducci castellana fou publicada abans, el 1991;
Le gentilhomme europen, 1992;
Fellini , 1994;

En castell.
Mujeres al descubierto, 1976;
Allegro barbaro, 1978;
La nostalgia es un error, 1980;
Los sables, la corona y la rosa, 1984;
La imprudente memoria, 1985;
Encuentros y encontronazos 1995;
El sable del caudillo, 1997;
Cartas desde Pars a mis paisanos los beros, 1998;
Franco y el Rey, 1998;
Inolvidables mujeres, 1999;
La cruda y tierna verdad, 2000, Otros mundos, otra vida, 2001, La flor y nata, 2002, La rosa, la corona y el marqus rojo, 2004, de la srie "Memorias no autorizadas".
 Hojas al viento : cartas a mi nieta, 2003;
Polticamente incorrecto, 2006;

Cinema. 

Els amants, de Louis Malle, fou la seva primera pellcula. Desprs va intervenir en ms de 70, algunes tan rellevants com Esmorzar amb diamants, al costat d'Audrey Hepburn, o Giulietta dels esperits, de Federico Fellini. Tamb apareix en Patrimoni Nacional i Nacional III, de Luis Garca Berlanga, en el paper d'lvaro, nebot del Marqus de Leguineche. 

 Filmografia.

 1958 : Les Amants de Louis Malle : Raoul Flores;
 1960 : L'Ennemi dans l'ombre de Charles Grard : Georges Dandieu;
 1961 : Le Rendez-vous de minuit de Roger Leenhardt : Bob;
 1961 : Les Mauvais coups de Franois Leterrier : Prvieux;
 1961 : L Affaire Nina B (Affre Nina B.) de Robert Siodmak : Kurt;
 1961 : Esmorzar amb diamants de Blake Edwards : Jos da Silva Pereira;
 1962 : Clo de 5  7 d Agns Varda : L amant de Clo;
 1962 : Les Bonnes Causes de Christian-Jaque : Paul Dupr;
 1962 : La Loi des hommes Charles Grard : El capell;
 1963 : Mlodie en sous-sol d Henri Verneuil : Monsieur Grimp;
 1965 : Giulietta degli spiriti de Federico Fellini : L amic de Giorgio;
 1971 : Le Viager de Pierre Tchernia : Un oficial;
 1976 : Le Bon et les mchants de Claude Lelouch;

Enllaos externs.
Mor Jos Luis de Vilallonga, aristcrata i bigraf del Rei;
Fallece el polifactico aristcrata y escritor Jos Luis de Vilallonga ;
Informaci genealgica dels Villalonga ;
"Menos mal que existe Catalua" (Entrevista amb Isabel Longhi-Bracaglia) ;
Filmografia de Jos Luis de Vilallonga a l'IMDB ;
CinArtistes (Biografia i filmografia) ;
"Un bon vivant orgulloso de serlo" ;
ISBN Espaa ;
Cinememorial: Jos Luis de Vilallonga ;
 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187616" title="Binissafller" nonfiltered="2342" processed="2334" dbindex="77351">


Binissafller (o Binissafua, pronunciat en menorqu) s una cala semiurbana de 169 habitants que pertany al sud del municipi de Sant Llus. La seva arena s blanca, tpica del sud de l'illa, i d'aiges tranquilles. T uns 40 metres de llarg per 30 d'ample.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187617" title="Santa Llcia de Rajadell" nonfiltered="2343" processed="2335" dbindex="77352">
Santa Llcia de Rajadell fou un petit monestir de canongesses de Sant Agust, establert a mitjan segle XIV a la capella de Santa Llcia (prop del mas Forn), a la vora de la riera de Rajadell, aigua avall de Rajadell i el seu castell, al Bages.

El 1275 es va reunir una comunitat a la capella de Sant Miquel de la Maana, del mateix municipi. El 1304 es van desfer en dos grups, un grup fund el convent de Santa Caterina, a l'horta de la vila de Cervera, mentre que la resta es trasllad a la capella de Santa Llcia, de protectorat del senyor del castell de Rajadell.

El 1374, el bisbe de Vic sign un decret de reforma pel qual considerava el de Cervera filial del monestir de Santa Llcia de Rajadell. A la fi del segle XV ja no tenia comunitat. L'esglsia conserva una part romnica i un tros de nau gtica, molt ms gran, del segle XIV.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187619" title="Partido Social Revolucionario" nonfiltered="2344" processed="2336" dbindex="77353">
El Partido Social Revolucionario va sser un partit poltic fundat a Madrid al juny del 1931, arran d'una escissi del Partido Republicano Radical Socialista Espaol que lider Jos Antonio Balbontn.

Encara que en les eleccions al Parlament de Catalunya (1932) es present una candidatura d'Aliana d'Extremes Esquerres amb el Partit Social Revolucionari, Balbontn se'n desentengu i no consta que tingus cap organitzaci a Catalunya. Al febrer del 1933 s'incorpor al PCE. 

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187621" title="Mancomunitat de Municipis de La Safor" nonfiltered="2345" processed="2337" dbindex="77354">
La Mancomunitat de Municipis de La Safor s una mancomunitat de municipis de la comarca del mateix nom. Aglomera 31 municipis i 137.550 habitants, en una extensi de 428,50 km. Actualment (2007) la mancomunitat s presidida per Miquel F. Bononad Escrihuela, del Bloc Nacionalista Valenci i regidor de l'ajuntament de Tavernes de la Valldigna.

Les seues competncies sn:
 Agricultura;
 Comer;
 Cultura;
 Educaci;
 Extinci d'incendis;
 Neteja viaria i recollida de fem;
 Serveis socials;
 Transports pblics;
 Turisme;

Els pobles que formen la mancomunitat sn:
 Ador;
 Alfauir;
 Almiser;
 Almoines;
 L'Alqueria de la Comtessa;
 Barx;
 Bellreguard;
 Beniarj;
 Benifair de la Valldigna;
 Benifl;
 Benirredr;
 Castellonet de la Conquesta;
 Daims;
 La Font d'En Carrs;
 Gandia;
 Guardamar de la Safor;
 Xeraco;
 Xeresa;
 Llocnou de Sant Jeroni;
 Miramar;
 Oliva;
 Palma de Gandia;
 Palmera;
 Piles;
 Potries;
 Rafelcofer;
 Real de Gandia;
 Rtova;
 Simat de la Valldigna;
 Tavernes de la Valldigna;
 Vilallonga;

 Enllaos externs .
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat;
 Web oficial de la Mancomunitat;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187622" title="Partido Socialista Monrquico Alfonso XIII" nonfiltered="2346" processed="2338" dbindex="77355">
El Partido Socialista Monrquico Alfonso XIII va sser un partit poltic fundat per un "conjunto de obreros conscientes, que sienten en su corazn los alientos de la Monarqua, que tienen al Rey por bandera y que aspiran a reunir en su seno a todos los obreros amantes del orden, del progreso y del engrandecimiento de Espaa".

Obr un local a Barcelona al juliol del 1930, que tanc pocs mesos desprs. 

Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187623" title="Rebelli de Kronstadt" nonfiltered="2347" processed="2339" dbindex="77356">

La Rebelli de Kronstadt va ser un alament fracassat dels mariners sovitics contra el govern de la primitiva Repblica Socialista Federada Russa. Va ser l'ltima gran rebelli en contra del domini bolxevic La rebelli va tenir lloc en les primeres setmanes de mar de 1921 a Kronstadt, una fortalesa naval a l'illa Kotlin en el Golf de Finlndia. Tradicionalment, Kronstadt havia servit coma  base de la flota bltica russa i com una via d'abast a 35 milles de Sant Petersburg (posteriorment Petrograd, Leningrad i desprs de la caiguda de la Uni Sovitica, novament Sant Petersburg, com a l'actualitat) 
Causes de la rebelli. 
 
Al final de la Guerra Civil Russa, Rssia estava arrunada. Les sequeres de 1920 i 1921 i l'espantosa fam durant els ltims anys van ser el captol final del desastre. En els anys posteriors a la Revoluci d'Octubre, epidmies, fams, lluites, execucions, i la crisi general econmica i social havien acabat amb una mica ms de 20 milions de vides. Un altre mili de persones havien deixat Rssia, unint-se a l'exrcit blanc sota comandament del General Wrangel a travs de l'Extrem Orient o d'altres mltiples maneres, per a poder aix escapar de les runes de la guerra o de la persecuci d'una o ms faccions blliques. 

Aquesta insostenible situaci econmica va portar amb si aixecaments en el camp (com la Rebelli de Tambov) aix com vagues i violents malestars a les fabriques. A les rees urbanes, va sorgir una onada de vagues espontnies, i cap a finals de febrer Petrograd es trobava a la vora d'una vaga general. Va ser aix que el 26 de febrer i en resposta als esdeveniments succets en Petrograd, la tripulaci dels vaixells Petropavlovsk i Sevastopol van mantenir una trobada d'emergncia i van acceptar enviar una delegaci a la ciutat per a investigar i informar sobre els moviments vagustics. Al retorn del delegat, l'endem passat, aquest va informar a la resta de la tripulaci sobre les vagues, contant amb el total suport dels marins, i la repressi del govern dirigida contra dels vaguistes. Aquells que van estar presents van decidir aprovar una resoluci amb 15 demandes que van ser enviades a Petrograd. 
Demandes. 
Entre les ms importants demandes exigides pels rebels es trobaven la reelecci del soviet, soviets sense bolxevics, el dret de lliure expressi i la total llibertat d'acci. Desprs de fracassar en la petici de les demandes, i per la recerca de la igualtat de sous per als treballadors i la fi dels bloqueigs de camins per a l'ingrs d'aliments a la ciutat, els mariners de Kronstadt es van alar en rebelli en contra del govern bolxevic el mar de 1921.

Aquests mariners i altres rebels van demandar la possibilitat de soviets lliures i la citaci d'una assemblea constituent. El govern bolxevic s'hi va oposar i va respondre amb un ultimtum el 2 de mar. Aquest afirmava que la revolta responia a un pla de la intelligncia francesa i que la resoluci del Petropavlovsk va ser presa per un centenar de social-revolucionaris (un partit socialista de certa importncia -sobretot en la pagesia- en els dies anteriors a la revoluci d'octubre, l'ala dreta del qual s'havia negat a donar suport als bolxevics) i proto-feixistes. Ells tamb van argumentar que la revolta havia estat organitzada pels oficials ex-tsaristas liderats per l'ex-general Kozlovsky (qui, irnicament, havia estat collocat en la fortalesa com un especialista militar per Lev Trotsky). Fins i tot un ex-oficial tsarista, el ex-tinent coronel Solviakov, va ser nomenat comandant de la fortalesa pels amotinats. 

D'acord amb l'historiador anarquista Paul Avrich (autor de "Kronstadt 1921") S. Petritxenko, cap dels rebels, havia intentat unir-se a la gurdia blanca en l'estiu de 1920, per ho van rebutjar per haver estat breument membre del PC. Una altra de les raons que utilitzaven els comunistes per a demostrar que el mot havia estat fruit d'una conspiraci contrarevolucionria va ser l'aparici en la premsa de la notcia (a Obschye Dyelo, Le Matin, L'Echo de Paris i New York Times) dues setmanes abans que es produs l'esdeveniment. Aquesta va ser la lnia oficial presa pel govern en contra de la revolta.

Repressi. 
Els treballadors de Petrograd estaven sota la llei marcial i ni van poder ni van voler oferir massa suport als rebels de Kronstadt. El govern bolxevic va comenar el seu atac a Kronstadt el 7 de mar. Desprs de 10 dies de continus atacs, durant els quals moltes unitats de l'Exrcit Roig van ser forades a atacar "a punta de pistola" i durant el qual tamb alguns membres de l'exrcit es van unir a la rebelli, la revolta de Kronstdat va ser exterminada per l'exrcit, que contava amb una mica ms de 50.000 soldats sota el comandament de Mikhail Tukhatxevski. El 17 de mar, les forces bolxevics finalment van entrar a la ciutat de Kronstadt desprs d'haver sofert prop de 10.000 baixes. Encara que no existeixen dades precises sobre els rebels caiguts en acci, els historiadors estimen que milers van ser executats en els dies posteriors i molts ms enviats a camps de treball a Sibria. Un altra gran nombre de rebels van assolir escapar a Finlndia.

Les unitats de l'exrcit roig van acabar amb l'alament, que havia trobat eco en sectors populars per la greu situaci social que es vivia. En contra d'aquest descontentament, Lenin, qui tamb va concloure que la revoluci mundial no era imminent, va procedir en la primavera del mateix any a reemplaar el Comunisme de guerra per la Nova Poltica Econmica, que acabaria per treure al pas de la runa. 

Ecos de la rebelli. 
Anys ms tard, el novembre de 1975, el descontentament per les aparents contradiccions de la societat sovitica va provocar un mot a bord de la fragata Storozhevoy. Va recordar a la rebelli de Kronstadt, amb una tripulaci votant unnimement a favor de l'acci i amb almenys la meitat dels seus oficials donant suport al comandant Valeri Sablin, de 30 anys, en la seva revolta contra les autoritats. Es van realitzar infructuosos intents per emetre propaganda i incitar la rebelli entre la poblaci civil. No obstant aix, la nau va ser assaltada i Sablin finalment executat pels seus actes. Bona part de la tripulaci era d'origen litu.

 Referncies .
 El mot de Storozhevoy descrit des del punt de vista trotskista ;
 El mot de Cronstadt des de l'ptica del PCE(r);
   Les matances d'anarquistes a la revoluci russa;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187625" title="Sant Aman de Vilads" nonfiltered="2348" processed="2340" dbindex="77357">
Sant Aman de Vilads s una capella situada dins el recinte de la gran masia de can Vilads, dins del terme del municipi de Rajadell, al Bages.

Adossada a una de ms moderna, de la qual serveix, en un tros, de sagristia. Conserva un absis romnic del segle XII, amb finestra monoltica, dues grans obertures, una amb la funci de porta i l'altra de finestra. La porta, tapiada, era a migdia.

Referncies.

Buron, Vicen. Esglsies romniques catalanes: guia. 2a ed. Barcelona: Artestudi, 1980. ISBN 84-85180-24-0;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187626" title="Partit Agrari de Catalunya" nonfiltered="2349" processed="2341" dbindex="77358">
El Partit Agrari de Catalunya va sser un partit poltic constitut a l'abril del 1931 a Barcelona amb l'objectiu de defensar els interessos agrcoles de Catalunya.

Al juny d'aquell any foren nomenats els segents presidents federals provincials: Josep Ramon Fbregas (Barcelona), Josep M. de Fonolleras (Girona), Eduard Batalla Cunillera (Tarragona) i Ramon Sostres Maluquer (Lleida).

En les eleccions legislatives de 1933, Josep M. de Fortuny i Llibre es present a Barcelona en les llistes del Bloc Nacional de Dretes i en les de la Dreta Agrria a Girona.

Al novembre del 1934 la majoria del partit s'incorpor a Acci Popular Catalana.

En foren els seus dirigents Josep M. de Fortuny i Llibre, Enric Rfols i Mart i Miquel Bargues Morera.

Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187627" title="Edat Teocrtica" nonfiltered="2350" processed="2342" dbindex="77359">
L'Edat teocrtica s el nom del primer perode del Canon Occidental de Harold Bloom. Cont les obres literries primerenques, fins el 1321, data de la mort de Dante. Les obres que recomana fonamentalment sn els grans llibres de les religions monoteistes, les primeres sagues piques nacionals i el teatre grecollat. Sovint recomana tota la producci d'un autor. Els ttols suggerits sn:

Orient Mitj.
Epopeia de Gilgamesh;
El llibre egipci dels morts;
La Bblia (inclou els llibres deuterocannics);
Sayings of the Fathers (Pirke Aboth) ;

ndia.
Mahabharata;
Ramayana;

Grcia.
La Ilada i L'Odissea d'Homer;
Els treballs i els dies i Teogonia d'Hesode;
Poesia de Safo;
Odes de Pndar;
Les tragdies que composen LOrestada d'squil;
Les tragdies del cicle d'dip i Filoctetes, de Sfocles;
Les comdies majors d'Aristfanes;
La histria d'Herdot;
La guerra del Pelopons, de Tucdides;
Els dilegs de Plat;
Potica i tica d'Aristtil;
Sobre el sublim de Long;
Himnes i epigrames de Calmac;
Vides de Plutarc;
Les stires de Luci;

Roma.
Les comdies de Plaute i Terenci;
Tal com sn les coses de Lucreci;
Sobre els dus de Cicer;
La poesia d'Horaci;
Les stires de Persius i Juvenal;
La poesia de Catul;
Eneida, glogues i Gergiques de Virgili;
Farslia de Luc;
Les Metamorfosis i Ars amandi d'Ovidi;
Els epigrames de Marcial;
Medea de Sneca;
Satiric de Petroni;
L'ase d'or d'Apulei;

La primera Edat Mitjana.
Ciutat de Du i Confessions de Sant Agust;
L'Alcor;
Les mil i una nits;
Els Edda;
La balada dels Nibelungs;
Percival de Wolfram von Eschenbach ;
L'obra de Chrtien de Troyes     ;
Beowulf;
El Poema del Mio Cid;
El llibre de la ciutat de les dones de Christine de Pisan  ;
Crcel de amor de Diego de San Pedro;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187632" title="San Martn de Valdelomar" nonfiltered="2351" processed="2343" dbindex="77360">
San Martn de Valdeomar s una localitat del municipi de Valderredible (Cantbria) en la que hi viuen 9 persones (2004). Est situada a 22 km de Polientes, la capital del municipi, i a 780 m per sobre el nivell del mar. S'hi troba l'esglsia de "San Agustn", que fou declarada B d'Inters Cultural l'any 1993.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187633" title="Partit d'Esquerra Nacional a Catalunya (Izquierda Republicana Independiente)" nonfiltered="2352" processed="2344" dbindex="77361">
El Partit d'Esquerra Nacional a Catalunya (Izquierda Republicana Independiente) va sser un partit poltic fundat al juny de 1935 a Barcelona per un grup procedent d'Esquerra Nacional a Catalunya, amb la pretensi de ser el referent catal d'Izquierda Republicana.

Al maig del 1936 pat una escissi que don lloc a Esquerra Nacional a Catalunya (Izquierda Republicana). El president del comit regional fou Federico Serra Crespo i el de la Junta Municipal de Barcelona, Jos Jurado Morales.

Serra, al maig del 1936, fou substitut per Restituto Mogroviejo Fernndez (militar retirat), que dimit a l'inici de la Guerra Civil Espanyola per tal de posar-se a disposici del govern republic. 

Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187637" title="Afers Exteriors" nonfiltered="2353" processed="2345" dbindex="77362">
Afers exteriors s un programa de televisi presentat per Miquel Calada (Mikimoto).

El programa es tracta en qu el presentador, en cada programa se'n va a un pas del mn diferent. All visita els monuments i els llocs mes caracterstics del pas i parla amb catalans que viuen all sobre la cultura i diversos temes.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187638" title="Associaci Regionalista Gallega" nonfiltered="2354" processed="2346" dbindex="77363">
La Associaci Regionalista Gallega (ARG) va ser una organitzaci poltica regionalista gallega activa entre 1890 i 1892. Al novembre de 1890 es va constituir a Santiago de Compostella el Comit Central Regionalista presidit per Manuel Murgua, encara que la majoria dels seus membres venien del tradicionalisme. Entre ells destacaven Alfredo Braas, Salvador Cabeza de Len, Jos Tarro i Juan Barcia Caballero. 

En 1891 es van formar comits locals, ja sota el nom d'Associaci Regionalista Gallega, a Lugo, La Corunya, Orense, Pontevedra i Tuy. En total no van arribar a molt ms de 50 associats, encara que en les eleccions municipals de Santiago, Jos Tarro va sortir triat regidor. La Patria Gallega (1891-1892) va ser el seu rgan oficial, dirigit per Murgua, i en el qual Braas va escriure articles importants per a l'evoluci posterior del regionalisme. Entre les accions de la ARG destaca l'organitzaci dels Jocs Florals de Tuy ln 1891, en els quals Braas i Murgua van emprar el gallec per vegada primera en un acte pblic. 

Les diferncies entre tradicionalistes i liberals va impedir la consolidaci de l'organitzaci, encara que va ser un gra molt important en la formaci d'un sentiment nacional gallec, al ser la primera organitzaci poltica regionalista que va existir a Galcia. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187640" title="Pasos Baixos austracs" nonfiltered="2355" processed="2347" dbindex="77364">
  El Pasos Baixos austracs comencen el 1713, amb el Tractat d'Utrecht, quan els Pasos Baixos espanyols passen sota la dominaci dels Habsburgs, tot i haver-hi un control militar a certes ciutats fortificades per la Repblica. 

El govern mantindr l'administraci central organitzada a Brusselles per als espanyols. A poc a poc, sota l'influncia de les idees de l'Illustraci l'administraci es centralitza i uns grans projectes d'industrialitzaci  (al Hainaut i al principat de Lieja i d'educaci (Acadmia imperial i reial de les belles Arts i les Cincies)  a Brusselles es realitzen. Aquesta modernitzaci imposada des del centre de l'imperi a Viena que implicava un afebliment de l'influncia de l'esglsia catlica no agrada gaire al clericat ni als nobles conservadors.

El 1790, les tropes austraques sofreixen una desfeta militar a Turnhout durant la revoluci brabanona. Segueix un episodi d'uns mesos dels Estats Units blgics independents. La discrdia entre els catlics conservadors i els liberals inspirats per a l'Illustraci facilitar el retorn del govern austrac fins a l'arribada dels revolucionaris francesos el 1795. Desprs del Tractat de Campo Formio 1797, els austracs cedeixen el territori als francesos.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187641" title="Juan Barcia Caballero" nonfiltered="2356" processed="2348" dbindex="77365">
Juan Barcia Caballero (Santiago de Compostella, 1852 - 1926) fou un metge i escriptor en gallec i castell. Va estudiar medicina a Santiago i Madrid i va ser catedrtic a les universitats de Granada i Santiago de Compostella, aix com director de l'Hospital de San Roque i del Manicomi de Conxo a Santiago. D'ideologia regionalista va participar en la constituci de la Associaci Regionalista Gallega. 


 Obres .
La cuestin palpitante. Cartas amistosas a la Sra. D Emilia Pardo Bazn (1881);
Mesa revuelta. Ensayos literarios (1883, bilinge gallec-castell);
Rimas (1891, poesia, en gallec);
Dos almas (1907, novella, en collaboraci amb el seu fill Juan Barcia Eleizegui);
El seor Nin (1922, novella, en collaboraci amb el seu fill Juan Barcia Eleizegui);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187643" title="Campionat del Mn de Futsal AMF 2007" nonfiltered="2357" processed="2349" dbindex="77366">


El IX Campionat del Mn de Futsal de l'Associaci Mundial de Futsal es disput entre el 31 d'agost i el 9 de setembre de 2007 en diverses ciutats de la provncia de Mendoza, a l'Argentina. Va ser organitzat per la Confederacin Argentina de Ftbol de Saln (CAFS) sota els auspicis de l'Associaci Mundial de Futsal (AMF) i va comptar amb la participaci de 16 seleccions nacionals.

Les seus dels partits van ser Las Heras, Lujn de Cuyo, Maip, Junn, Godoy Cruz i San Rafael.


Participants.




Fase Inicial.

Llegenda





----

----

----

----

----

----

----






----

----

----

----

----

----

----







----

----

----

----

----

----

----






----

----

----

----

----

----

----





Fase final.


Quarts de final
----

----

----

----

----

Semifinals
----

----

----

Tercer lloc
----

----

Final
----

----




Classificaci final.



Notes.
 La selecci italiana, classificada a l'europeu, va ser substituda per la selecci xilena per problemes amb l'organitzaci;

Vegeu tamb.
 Associaci Mundial de Futsal;

Enllaos externs.
Lloc web del Mundial Mendoza 2007;
Notcies al lloc web de l'AMF;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187644" title="Juan Luis Mora Palacios" nonfiltered="2358" processed="2350" dbindex="77367">
Juan Luis Mora s un porter nascut a (Aranjuez (Madrid), 12 de juliol de 1973) s un porter que juga actualment al Llevant UE.

Trajectria.
Mora va debutar a l'Oviedo B, per desprs passar al primer equip de l'Oviedo, i posteriorment anar a l'Espanyol. D'aqu pass al Xerez CD, Llevant - on va viure la seva millor poca amb l'ascens a primera - i desprs de qu l'equip baixs a segona, va decidir fitxar pel Valncia Club de Futbol.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187645" title="Edat Aristocrtica" nonfiltered="2359" processed="2351" dbindex="77368">
L'Edat Aristocrtica correspon al segon perode del Cnon Occidental de Harold Bloom. Abarca les obres que el crtic recomana escrites entre 1321 i 1832 i corresponen als primers clssics nacionals anglesos, francesos, alemanys, espanyols i italians. Alternen les obres de ficci amb els assajos filosfics que van canviar la manera de pensar d'una poca. Predominen clarament els autors anglosaxons:

Itlia.
La Divina Comdia i Vita Nuova de Dante;
Els poemes de Petrarca;
El Decamer de Boccaccio;
La saga d'Orlando;
Els sonets i madrigals de Michelangelo Buonarroti i Gargara Stampa;
El prncep de Maquiavel;
El llibre del cortes de Baldassare Castiglione;
Vides de pintors de Giorgio Vasari      ;
L'autobiografia de Benvenuto Cellini;
Jerusalem alliberada de Torquato Tasso   ;
Els poemes de Tommaso Campanella;
Principis de la nova cincia de Giambattista Vico ;
El servent de dos amos de Carlo Goldoni;
Sal de Vittorio Alfieri;

Portugal.
Os Luisiadas de Luis de Camoens;
Poetry in The Muse Reborn d'Antonio Ferreria  ;

Espanya.
Les Coplas de Jorge Manrique;
El Lazarillo de Tormes;
La Celestina de Fernando de Rojas;
La poesia de Quevedo, Fray Luis de Len i San Juan de la Cruz;
Soledades i Sonetos de Luis de Gngora;
El Quixot i Novelas ejemplares de Miguel de Cervantes;
Fuenteovejuna, Dorotea i El caballero de Olmedo de Lope de Vega;
El Burlador de Sevilla de Tirso de Molina;
La vida se sueo, El mdico de su honra i El alcalde de Zalamea de Pedro Caldern de la Barca;
Els poemes de Sor Juana Ins de la Cruz;

Anglaterra.
Els contes de Canterbury i Troilus and Criseyde de Geoffrey Chaucer  ;
Le Morte d'Arthur de Sir Thomas Malory    ;
Els poemes de William Dunbar, Sir Thomas Wyatt i John Skelton   ;
Utopia de Thomas More;
The Countess of Pembroke's Arcadia, Astrophel and Stella i An Apology for Poetry de Philip Sidney;
The Fairy Queen d'Edmund Spenser ;
La poesia de John Donne;
Anatomia de la malenconia de Robert Burton;
L'obra completa de William Shakespeare;
Les canons de Thomas Campion;
Els poemes de Michael Drayton, Samuel Daniel i Robert Herrick;
Els assaigs de Francis Bacon;
Leviathan de Thomas Hobbes;
La poesia de Thomas Carew, Richard Lovelace, Andrew Marvell i Henry Vaughan;
El temple de George Herbert;
Tis Pity She's a Whore de John Ford ;
La malcontenta de John Marston;
The Pilgrim's Progress de John Bunyan  ;
The Changeling de Thomas Middleton    ;
The White Devil i The Duchess of Malfi de John Webster   ;
L'obra completa de John Milton;
Hudibras de Samuel Butler      ;
Brief Lives de John Aubrey   ;
L'obra completa de John Dryden i Jonathan Swift  ;
Els poemes d'Alexander Pope  ;
Venice Preserved de Thomas Otway ;
The Beggar's Opera de John Gay         ;
Life of Johnson de James Boswell  ;
L'obra completa de Samuel Johnson ;
La histria del declivi i caiguda de l'Imperi Rom d'Edward Gibbon;
Les obres completes d'Oliver Goldsmith;
Els poemes de William Cowper, Thomas Gray i George Crabbe;
Robinson Crusoe i Moll Flanders de Daniel Defoe ;
Clarissa i Pamela de Samuel Richardson;
Tristram Shandy de Laurecen Sterne ;
Joseph Andrews i The History of Tom Jones de Henry Fielding  ;
Evelina de Fanny Burney  ;
El diari Spectator ;

Frana.
La Can de Rotllan;
Els poemes de Franois Villon;
Assaigs de Montaigne;
Gargantua i Pantagruel de Franois Rabelais;
Delie de Maurice Sceve  ;
La poesia de Pierre de Ronsard ;
Les mximes de Franois de La Rochefoucauld  ;
L'obra completa de Pierre Corneille                        ;
Les faules de Jean de La Fontaine;
L'obra completa de Molire;
Pensaments de Pascal ;
L'art de la poesia de Nicolas Boileau-Despreaux;
Fedra i Britannicus de Jean Racine;
Les comdies de Pierre Carlet de Marivaux         ;
Emili i La Nouvelle Helose de Jean-Jacques Rousseau;
Els escrits de Voltaire i Diderot;
Manon Lescaut de l'Abat Prevost;
La princesa de Clves de Madame de La Fayette ;
Productes perfectes de la civilitzaci de Sebastian-Roch Nicholas de Chamfort;

Alemanya.
Elogi de la bogeria d'Erasme;
L'obra completa de Goethe;
La poesia de Friedrich Schiller ;
Lacoont de Gotthold Lessing ;
Els poemes de Friedrich Hlderlin ;
L'obra completa de Heinrich von Kleist ;


  

Les amistats perilloses de Choderlos de Laclos;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187646" title="Capital risc" nonfiltered="2360" processed="2352" dbindex="77369">

El capital-risc s l activitat financera consistent a aportar capitals a mitj i llarg termini, per sense voluntat de permanncia illimitada, a empreses que presenten dificultats per accedir a altres fonts de finanament. L objectiu s que amb la ajuda del capital de risc, l empresa augmenti el seu valor i una vegada madurada la inversi, el capitalista es retiri obtenint un benefici. 
L inversor de risc busca prendre participaci en empreses que pertanyin a sectors dinmics de la economia, dels que s espera que tinguin un creixement superior a la mitjana. Una vegada el valor de la empresa s ha incrementat prou, els fons de risc es retiren del negoci consolidant la seva rendibilitat. Les principals estratgies de sortida que es plantegen per a una inversi d'aquest tipus sn:
 Venda a un inversor estratgic.
 IPO (Oferta pblica inicial) de les accions de la companyia.
 Recompra de accions per part de la empresa.
Exemples d'aquest tipus d aportacions ha estat la compra de les compayies Amadeus o Cortefiel per part de entitats de capital risc.
Les entitats de capital-risc sn societats o fons mercantils que realitzen aquesta activitat i estan reconegudes com a tal, per haver estat legalment enregistrades. A ms de les societats i fons, es consideren entitats de capital risc les societats gestores. Sn societats annimes que porten la gesti d un fons, ja que aquest, per no tenir personalitat jurdica, no pot operar per si mateix. Tamb poden portar la gesti d una societat, si aquesta li encarrega.
Les entitats de capital-risc tenen una regulaci legal especfica, necessria, en gran part, per un rgim fiscal bastant favorable.

Tipus de Capital risc.
Malgrat que en catal s corrent utilitzar el terme capital risc per a definir totes les entitats que desenvolupen aquesta activitat, al mn anglosax existeix una clara distinci entre les entitats que centren la seva activitat al desenvolupament de projectes empresarials que es troben en etapes primerenques (venture capital) com per exemple la entrada de diverses entitats de capital risc per a impulsar el projecte FON i aquelles l'activitat de les quals consisteix a invertir en empreses ja consolidades  per les que seria ms correcte utilitzar el terme de capital inversi o private equity en lloc del de capital risc quan ens referim a aquestes ltimes.
Capital risc privat o informal funciona a travs de ngels de negocis, ngels inversors

Tipus d operacions de capital inversi.
Dintre de la activitat del capital inversi o private equity podem trobar diferents tipus de operacions:
 Management Buy-Out (MBO): Consistent en la adquisici d'una societat, de part d'ella o dels seus actius per un grup de directius que treballa en la mateixa recolzats per una empresa de Capital Inversi.
 Management Buy In (MBI): Consistent en la adquisici d'una societat en la que el control d'aquesta s obtingut per un personal de direcci extern a la mateixa recolzats per una empresa de capital inversi.
 Management Buy In Management Buy-Out (BIMBO): Consistent en la adquisici d'una societat en la que el control d'aquesta s obtingut per la combinaci d'un equip de directius que treballa en la mateixa junt amb el recolzament de directius externs.

Estructura de les operacions MBO / MBI / BIMBO.
En general els MBOs s articulen a travs d'una societat instrumental creada ad hoc (NEWCO), els accionistes de la qual acostumen a sser l equip de direcci de l entitat de capital risc.
En general la NEWCO rep un prstec de les entitats financeres que pot destinar-se a:
 L adquisici de les accions de la societat objecte de la compra, garantint el finanament amb els actius de la societat objecte de la compra. Posteriorment la NEWCO i societat adquirida es fusionen.
 La compra dels actius de la societat objecte de la compra, tamb amb garantia dels seus actius.
 Repagar als accionistes sortints el preu de les seves accions, fusionant en aquest mateix moment la NEWCO i la societat adquirida.

 El capital de risc en la nova economia .
Els fons de capital de risc, canalitzen grans sumes de diner cap a nous negocis d alt risc i alta rendibilitat, posant a disposici d'una nova generaci de emprenedors suficient quantitat de diner com per a enfrontar-se a empreses ja existents.
s per aquesta ra i amb les expectatives generades per la Nova Economia, que les firmes d'aquesta indstria van aconseguir atreure una important quantitat de capitals de risc. Aquest model s el que va permetre a Netscape, Amazon i altres desafiar empreses molt fortes ja establertes com Microsoft i Barnes & Noble, etc . Sense aquesta capacitat de finanar noves i innovadores formes de negoci, tota la revoluci de la informaci s hauria produt molt ms lentament. 
Existeixen diferents tipus de inversors de risc, que han actuat en start-ups de la nova economia:
 Capital llavor: Petits capitals de risc que s utilitzen per a fer  germinar  un projecte innovador des dels seus comenaments. Risc molt elevat.
 Venture Capital: Capitals de risc que s aporten en les primeres etapes del desenvolupament d'un empreniment. Busquen una rendibilitat propera al 50%, amb una maduraci d'entre 5 i 7 anys.

Regulaci legal a l'Estat espanyol.
Caracterstiques de les entitats.
Les entitats de capital-risc poden ser societats o fons de capital-risc, i de rgim com o de rgim simplificat. Les de rgim simplificat sn de caracterstiques ms properes a la inversi personal i les de rgim com a la inversi de tipus collectiu.
Les denominacions societat de capital-risc, fons de capital-risc i entitat gestora de capital-risc, aix com les abreviatures SCR, FCR i EGCR els hi estan reservades.
Les societats de capital-risc han de ser annimes i amb un capital social mnim d 1.200.000 euros.
Els fons de capital-risc sn patrimonis separats sense personalitat jurdica, que realitzen les activitats de finanament de capital-risc. La seva gesti i representaci correspon a una entitat gestora. El capital mnimo ha de ser 1.650.000 euros. Les participacions han de ser iguals i nominatives, excepte en els de rgim simplificat que poden tenir participacions diferents per als fundadors.
Les societats gestores han de ser societats annimes amb un capital mnim desemborsat de 300.000 euros.


Caracterstiques de l activitat.
Han d invertir almenys un 60 per cent dels seus actius en valors que donin dret a adquirir participacions en l empresa (accions, prstecs participatius, etc.). Les empreses que els reben no han de cotitzar a borsa, excepte que deixin de fer-ho en un termini no superior als dotze mesos des de la compra. Tamb poden invertir en empreses en les quals l actiu estigui constitut en ms d un 50 per cent per immobles, i estiguin dedicats a una activitat econmica almenys els que representin un 85 per cent del valor del total. Poden invertir tamb en altres entitats de capital-risc. 
Poden realitzar tamb activitats d assessorament a les empreses que poden ser objecte de la seva activitat.

Enregistrament.
A l Estat espanyol, han d obtenir autoritzaci i sser inscrites al registre administratiu que porta la Comissi Nacional del Mercat de Valors.

Rgim fiscal.
A l Estat espanyol, les societats i els fons de capital-risc estan exempts en un 99 per cent de l Impost sobre Societats, per les rendes que obtinguin en la seva activitat de compra i venda de participacions en empreses. Tamb gaudeixen d una deducci del 100 per cent de la quota, pels dividends i participaci en beneficis que rebin de les empreses de les quals posseeixen accions o altres valors participatius.

Principals normes aplicables.
LLEI 25/2005, de 24 de novembre, reguladora de las entidades de capital-riesgo y sus sociedades gestoras.
Reial Decret llei 4/2004, de 5 de mar, pel qual s aprova el Text refs de la Llei reguladora de l Impost sobre Societats. ;
 


Empreses de Capital Risc que operen a l Estat espanyol .
 Llistat complet de Societats de Capital-Risc;
 Llistat complet de Fons de Capital-Risc;
 Llistat complet de Societats gestores de Entitats de Capital-Risc;
Enllaos externs.
Webcapitalriesgo.com (WCR) La web de capital risc i private equity en Espanya ;
Associaci Espanyola de Entitats de Capital Risc (ASCRI);
Inversions Noiki OFC;
Inversions Private Equity;

 Vegeu tamb .
Business Angel;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187647" title="WASP-1" nonfiltered="2361" processed="2353" dbindex="77370">







WASP-1 s una estrella d'Andrmeda. Aquesta estrella alberga un planeta extrasolar: WASP-1b.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187651" title="Estats Units blgics" nonfiltered="2362" processed="2354" dbindex="77371">
Els Estats Units blgics (en neerlands : Verenigde Nederlandse Staten o Verenigde Belgische Staten) 1790-1790 sn una confederaci dels pasos dels Pasos Baixos austracs que es van declarar independents de l'emperador Josep II.

Explicaci terminolgica.
En aquesta poca, el mot blgic, blgica era un adjectiu cientfic inspirat del llat que significava Pasos Baixos i s'utilitzava tant per als Pasos Baixos del sud quant per als del nord. (Vegeu tamb: Pasos Baixos (Topnim))

 Independncia i Tractat d'Uni .

La revoluci brabanona de 1787 a 1790 s una reacci conservadora contra l'Illustraci i les reformes del emperador Josep II.

Els estats generals de les diverses provncies (excepte Luxemburg) i, per a la primera vegada, el Principat de Lieja van signar un tractat d'uni el 11 de gener 1790.

La nova repblica no obtingu gaire aprovaci internacional. Hi havia tamb divisions internes entre el clericat i la noblesa conservadora d'un costat i els liberals independentistes -per inspirats per l'Illustraci- de l'altre. Ja al desembre de 1790, l'exrcit austrac va reconquerir el poder en nom del nou emperador Leopold II. 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187655" title="Marco Di Vaio" nonfiltered="2363" processed="2355" dbindex="77372">
Marco di Vaio s un davanter nascut a Roma (Itlia) el 15 de juliol del 1976. Internacional amb Itlia ha jugat amb 10 equips diferents:

Trajectria esportiva.
SS Lazio 1994-1995;
Hellas Verona 1995-1996;
AS Bari 1996-1997;
Salernitana Calcio 1997-1999;
Parma FC 1999-2002;
Juventus FC 2002-2004;
Valncia CF 2004-2005;
AS Monaco 2005-2007;
Genoa CFC 2007-?

El davanter sobretot s recordat amb les seves actuacions amb el Parma FC en el qual en 83 partits va fer 41 gols. Tamb ha fet 2 gols en 14 partits amb l'azzurra.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187659" title="Teodoro Reding" nonfiltered="2364" processed="2356" dbindex="77373">

Teodoro Reding de Biberegg y Freler (Schwitz (Sussa), 3 de juliol de 1755 -  Tarragona 10 d'abril de 1809) fou un general d'origen sus, que lluit pel rei borb contra les tropes franceses a la Guerra del Francs. 

Fill del cap superior militar del petit cant de Schwitz, amb 16 anys va entrar al servei del rei Carles IV d'Espanya amb el grau de capit, amb el seu propi regiment (Sus de Reding nmero 1). Anys ms tard, ascendit a tinent general per la Junta Central, va participar en la batalla de Bailn, directament a les ordres del general Castaos, sent el veritable artfex de la victria, en interposar-se entre les tropes dels generals Dupont i Vedel. 

Destinat posteriorment a Catalunya, va patir algunes revessos abans de finalitzar l'any 1808: la batalla de Llinars i la de Molins de Rei. Va intentar reorganitzar les seves forces en assumir el comandament suprem, substituint al general Vives, i va aconseguir disposar d'uns 30.000 homes, per va ser derrotat per Laurent Gouvion Saint-Cyr a la batalla de Valls, el mes de febrer. Reding va resultar greument ferit i va ser dut a Tarragona, on va morir dos mesos desprs. Fou enterrat en la catedral, per a la fi de segle les seves restes van ser traslladades a un pante del cementiri.

Asociacin Histrico - Cultural "Teodoro Reding"










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187660" title="Safari (navegador web)" nonfiltered="2365" processed="2357" dbindex="77374">

Safari s un navegador web desenvolupat per Apple per al seu sistema operatiu Mac OS X. La versi 3 estar disponible per a Windows XP i Windows Vista, segons va anunciar Steve Jobs en la WWDC. Una beta d'aquesta ja ho est en el seu lloc web. 

El codi utilitzat per a renderizar pgines web est basat en el motor KHTML, creat per al projecte KDE. Com a resultat d'aix, el motor intern de Safari s programari lliure i s alliberat sota els termes de la llicncia GPL. Les millores al codi de KHTML per part de Apple sn incorporades al codi de KDE rpidament.

Histria.

Anteriorment al llanament de Safari, Apple incorporava el navegador Internet Explorer para Mac de Microsoft als seus ordinadors com navegador predeterminat. 

La primera versi beta de Safari va ser presentada en l'exposici Macworld el 7 de gener de 2003 i va ser alliberada en forma de beta pblica. 
La seva versi 1.0 es va llanar al juny de 2003. La versi 1.1 es va publicar a l'octubre del mateix any i es va convertir en la primera versi de Safari a ser el navegador predeterminat para Mac OS X. 

La versi 2.0 va fer la seva aparici el 29 d'abril de 2005 formant part de Mac OS X v10.4. 

El dia 31 d'octubre de 2005, en un actualitzaci de Tiger, alliberada la versi 2.0.2, convertint a Safari en el primer navegador que passava el test Acid2 . El 9 de gener de 2007, Steve Jobs va anunciar que que el smartphone de Apple Inc. (iPhone) usaria Safari para l'exploraci de llocs web. Safari 3 va ser anunciat el 11 de juny de 2007 i una beta pblica va ser posada a la disposici dels usuaris, sent aquesta la primera versinen funcionar tant en Mac US X com en Microsoft Windows. 

Amb el llanament de Mac OS X v10.5 el 26 d'octubre de 2007, va ser inclosa primera versi estable de Safari 3.

Caracterstiques. 
Interfcie de navegaci per pestanyes, la qual permet arrossegar les pestanyes per a reordenar-les, moure-les entre finestres, o crear noves finestres a partir de pestanyes. ;
Maneig de favorits similar al disseny del programa informtic de gesti de msica iTunes. ;
Una barra de recerca web, amb la possibilitat de modificar la seva longitud. ;
S'usa el cercador Google para Mac OS X i Google o Yahoo! per a recerques sota Microsoft Windows. ;
Bloqueig de finestres emergents. ;
Correcci ortogrfica a l'emplenar camps de text. ;
Quadres per a introduir text amb grandria expandible. ;
Maneig de contrasenyes integrat sota el sistema Keychain. ;
Funcionalitat de subscripci a feeds de contingut nou en llocs web. ;
Integraci amb el reproductor multimdia de Apple, QuickTime. ;
Alt nivell en el compliment d'estndards web. ;


Mireu Tamb.
KHTML;
Konqueror;
Internet Explorer per a Mac;





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187661" title="Partit Radical Autnom de les Comarques Tarragonines" nonfiltered="2366" processed="2358" dbindex="77375">
El Partit Radical Autnom de les Comarques Tarragonines va sser un partit poltic fundat a Reus com a resultat d'una escissi del Partido Republicano Radical (PRR) liderada pel diputat Jaume Sim i Bofarull el 24 de juliol del 1932.

Desmarcat de l'organitzaci local del PRR (Partit Republic Radical Autonomista), concorregu a les eleccions del novembre del 1932 aliat amb Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i obtingu quatre actes de diputat al Parlament de Catalunya (Jaume Sim i Bofarull, Miquel Cunillera Rius, Gonal Ivars Messeguer i Josep Folch i Folch). 

Al novembre del 1933 trenc amb ERC i don suport al Partit Catal d'Acci Republicana en les eleccions legislatives de 1933.

El 1936 tres dels seus diputats catalans (Sim, Cunillera i Ivars) constituren minoria parlamentria amb Acci Catalana Republicana (Pere Lloret Ordeix) i Estat Catal (Dencs). 

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187662" title="Partit Republic d'Ordre de Catalunya (Partit Catal de Centre)" nonfiltered="2367" processed="2359" dbindex="77376">
El Partit Republic d'Ordre de Catalunya (Partit Catal de Centre) va sser un partit poltic fundat al juliol del 1931 amb l'objectiu de "l'apoyament  de la Repblica aixs com tamb la defensa dintre els camps d'ordre dels interessos totals de Catalunya". Tamb empr la denominaci de Partit Popular Radical d'Ordre de Catalunya.

El president, Ramon Pociello i Forradelles, es present a les eleccions del juliol del 1931 per Barcelona (684 vots).

Els vicepresidents foren Manuel Ferrer Maluquer i Rafael Corbella i Amat.

Al novembre del 1933 ingress a Lliga Catalana, per el 1934 Pociello i els seus seguidors abandonaren aquesta formaci i constituren Renovacin Catalanista Republicana. 

Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187663" title="Vctor Sada Remisa" nonfiltered="2368" processed="2360" dbindex="77377">

Vctor Sada Remisa s un jugador de bsquet del Futbol Club Barcelona qu juga a la posici de base. Nascut a Badalona el 8 de mar de 1984 s un jugador format a les categories inferiors del F.C Barcelona. L' any 2004 va debutar a la lliga ACB de la m de Svetislav Pesic on va rendir a un bon nivell. La segent temporada, sense Pesic, Vctor no tenia minuts i encara en va tenir menys amb l' arribada de Dusko Ivanovic a la banqueta del Palau.
Quan Pesic va anar a l'Akasvayu Vctor no hova dubtar i va fitxar per l' Akasvayu, esdevenint una pea clau en l'esquema de Pesic, fins el punt de guanyar la FIBA Eurocup i per acabar-ho d'arrodonir va fer un bon paper en el final de temporada de l'Akasvayu, que va acabar perdent els quarts de final dels playoffs davant el Bara per un clar 1 a 3.

 Clubs .
 Futbol Club Barcelona: 2003-2006.
 Akasvayu Girona 2006-2008.
 Futbol Club Barcelona: 2008-?

 Palmars .
 1 Lliga ACB: 2003-2004, amb el Futbol Club Barcelona.
 1 FIBA EuroCup: 2006-2007, amb el Akasvayu Girona;
 1 Supercopa d'Espanya de basquet: 2004-2005 con el Futbol Club Barcelona.
 1 Campionat d'Espanya Cadet: 1999-2000 amb el FC Barcelona cadet.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187664" title="Gran Premi d'Itlia del 1994" nonfiltered="2369" processed="2361" dbindex="77378">
Resultats del Gran Premi d'Itlia de Frmula 1 de la temporada 1994 disputat al circuit de Monza el 11 de setembre del 1994. 



 Resultats .






 Altres .

 Pole:  Jean Alesi ;
 Volta rpida:  Damon Hill  1m  25. 930s;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187666" title="Partit Republic Democrtic Federal "Regi Catalana"" nonfiltered="2370" processed="2362" dbindex="77379">
El Partit Republic Democrtic Federal "Regi Catalana" va sser una reorganitzaci unitria dels diversos sectors federals de la circumscripci de la provncia de Barcelona realitzada a Manresa el 31 d'octubre de 1937.

Reun entitats de Sabadell, Badalona, Manresa, Terrassa, Santa Perptua de Mogoda, l'Hospitalet de Llobregat, Vilafranca del Peneds, Tiana, Santa Coloma de Gramenet, Ripoll i Pla de Bess.

El Consell Executiu fou presidit per Isidre Ballach (Terrassa). El domicili s'establ a Manresa. 

Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187667" title="Pla de Santa Brbara" nonfiltered="2371" processed="2363" dbindex="77380">
El vilatge ibric del Pla de Santa Brbara, de la tribu dels cossetans, es troba ubicat en el lloc ms elevat de l actual nucli urb de Montblanc (Conca de Barber), molt a prop del riu Francol. 

Tipologia.

Les diverses excavacions arqueolgiques realitzades al segle XX del vilatge ibric van documentar una estructura en forma de radi, amb cases petites de planta rectangular adossades i sitges que servien per emmagatzemar gra. Les cases tenien un basament de pedra i l alat de tovot i elements vegetals. Els habitatges eren petits, rectangulars i amb una llar de foc. Al llarg de la paret, un banc d obra feia de seient (al Museu Comarcal de la Conca de Barber se'n pot veure una reproducci).

 L Economia.
Agricultura i ramaderia.
Se sap que els ibers vivien de l agricultura, la ramaderia i el comer. 
En agricultura, conreaven ordi, blat, mill, faves, llenties i psols per menjar. Tamb conreaven plantes per fer-ne teixits, com el lli i l espart.
En ramaderia, aprofitaven la carn i la llet dels animals que domesticaven (ovelles i cabres, fonamentalment) i dels que caaven (crvols i porcs senglars). ;

Comer.
Practicaven tant el comer de bescanvi (canviar uns productes per uns altres, sense fer servir diners) com el comer amb monedes, per aix van encunyar moneda influts pels comerciants grecs. Al poblat de Santa Brbara es comerciaven productes agraris com l oli, el vi i el gra, la cermica i els minerals de les muntanyes de Prades.

Al Pla de Santa Brbara s han trobat nombroses restes de cermica, amb decoracions pintades de verns negre, i un mol rotatiu de pedra per moldre el gra. Tamb hi ha cermica feta amb torn de gerres, vasos i mfores. I s que els ibers eren hbils amb el torn rpid de terrisser. A ms, hi ha cermica feta a m, que alterna superfcies rugoses amb allisades, molt decorades.

A partir dels trossos de cermica trobats en les exploracions arqueolgiques realitzades durant el segle XX, es pot deduir les relacions comercials que mantenien amb altres vilars i civilitzacions: entre els segle IV i el III aC arrib al poblat de Santa Brbara cermica grega, per tamb del Llenguadoc, Rossell i altres indrets de l actual Catalunya. 

Algunes d aquestes importacions segurament eren molt costoses i formarien part d una vaixella domstica de luxe. Aquesta cermica va arribar al Pla de Santa Barber fent servir els rius com a vies de comunicaci de la costa mediterrnia cap a l interior. La poblaci de costa que ms cermica fa arribar s la colnia comercial grega d Empries.

A ms a ms, feien eines de ferro de gran qualitat, b per treballar la terra com ara arades, aixades i destrals, b per fer joies, objectes d ornament i punyals. Tamb filaven i teixien llana, lli i espart per fer roba, sacs i catifes.

La Histria.
 La invasi cartaginesa .
En el decurs de la Segona Guerra Pnica, els cartaginesos envaeixen la pennsula Ibrica amb l objectiu d arribar per terra a la pennsula Itlica. Destrueixen Sagunt l any 219 aC, i la primavera de l any 218 aC, un impressionant exrcit cartagins format per cavalls i elefants passa prop del vilar en el seu cam cap a Itlia. Aquest s el primer fet histric documentat de la Conca de Barber.

 La romanitzaci .
Poc desprs, per, arribaria l exrcit rom que desprs de conquerir la costa (desembarcament a Empries i victria en la Batalla de Cissa) es va endinsar cap a l'interior. 

Amb la conquesta romana del Pla de Santa Brbara (a la fi del segle III aC), s'observa que comena a canviar el tipus de cermica de les troballes arqueolgiques: tota prov de la pennsula Itlica. Al Pla de Santa Brbara s'han trobat fins a 22 peces diferents: plats, bols, copes per beure i menjar. Els romans comencen, doncs, a estendre la seva cultura. A ms, creen una important xarxa viria per on s expandeixen, amb molta facilitat, les idees i la cultura romana. 

 La fi del vilatge .
A partir de la segona meitat del segle II aC ja no hi ha importacions de cermica. s el moment en qu s abandona el vilatge ibric per configurar un nou sistema social i econmic basat en les villes romanes i les ciutats. 

Segles ms tard, els senyors feudals construren un castell al cim del Pla de Santa Brbara. Per fer-lo, aprofitaren les pedres de les cases del poblat iber, amb aquest fet, desapareixia el rastre de la civilitzaci dels ibers a Montblanc fins al segle XX.


 Bibliografia .

 Porta i Balany, Josep M. Montblanc. Valls: Cossetnia. 2000.
 Ramon, Ester,  Les cermiques de verns negre del poblat ibric del Pla de Santa Brbara (Montblanc) , a Aplec de Treballs, nmero 10. Centre d'Estudis de la Conca de Barber. Montblanc. 1992.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187668" title="Vicente Segrelles Sacristn" nonfiltered="2372" processed="2364" dbindex="77381">

Vicente Segrelles Sacristn (Barcelona, 9 de Setembre de 1940) s un illustrador i d'historieta espanyol, clebre internacionalment per la seva srie d'historietes El Mercenario, en les quals empra una excellent tcnica de dibuix.
 Enllaos externs .
 Web oficial;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187669" title="Partit Republic Federal del Baix Empord" nonfiltered="2373" processed="2365" dbindex="77382">
El Partit Republic Federal del Baix Empord va sser un partit poltic federal comarcal constitut a primers de febrer del 1932 per tal d'adherir-se collectivament a Esquerra Republicana de Catalunya en el seu Primer Congrs.

Responia a la direcci de Josep Irla i de Salvador Albert. 

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187670" title="Partit Republic Radical Autonomista" nonfiltered="2374" processed="2366" dbindex="77383">

El Partit Republic Radical Autonomista va sser el nom de l'organitzaci del Partit Republic Radical a Tarragona. El 24 de juliol del 1932 se n'escind el Partit Radical Autnom de les Comarques Tarragonines. 

Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187671" title="Agrupaci Esportiva Sedis Bsquet" nonfiltered="2375" processed="2367" dbindex="77384">

L'Agrupaci Esportiva Sedis Bsquet s un club catal de bsquet de la ciutat de La Seu d'Urgell.

 Histria .
El club fou fundat per Francesc Font Domnech l'any 1965 amb la formaci d un equip snior mascul amb el nom de UDSU-Maxcali. L'any 1969 adopt el nom A.E. Sedis Bsquet. El club inici una tasca de promoci del bsquet als collegis, sobre tot a La Salle, i es crearen tres equips juvenils amb noms de Sedis Fnix, Sedis Tigres i Sedis 70. La temporada 1970-71, de la m d'en Llus Vilarrubla neix el primer equip femen. L'equip femen snior del club ha estat el ms destacat, competint diverses vegades a la mxima categoria del basquetbol femen espanyol, actualment amb el nom Cad La Seu.

 Palmars .
 1 Lliga Femenina 2: 2006/07;
 1 Lliga Catalana de Bsquet femenina: 2007/08;
 Finalista: 2001/02, 2003/04, 2005/06;

 Presidents .
1969-1975: Francesc Font i Domnech;
1975-1977: Josep Escabrs i Dur;
1977-1978: Francesc Font i Domnech;
1978-1981: Joaquim Ballester i Fust;
1981-1986: Ferran Aril i Duran;
1986-1991: Pere Farrs i Oliva;
1991-1994: Didac Pizarro i Herreros;
1994-avui: Antoni Ferraz i Gou;

 Installacions .
Des de la seva fundaci el club ha utilitzat les segents installacions:
 Camp del Codina;
 Cmping Envalira;
 Collegi la Salle;
 Cmping Envalira;
 Pavell Poliesportiu;
 Collegi la Salle;
 Pavell Poliesportiu;
 Palau d'Esports de La Seu d'Urgell;

 Colors .
Els colors del club sn el blau i el blanc:
Primer uniforme: Samarreta blanca i blava a franges horitzontals, pantalons blaus.
Segon uniforme: Samarreta vermella, pantalons vermells.

 Enllaos externs .
Web oficial del club;
Gencat;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187673" title="Meryl Streep" nonfiltered="2376" processed="2368" dbindex="77385">

Mary Louise Streep (Basking Ridge, Nova Jersey, 1949) s una actriu estatunidenca. Va comenar a actuar amb grups teatrals d'aficionats a les universitats de Vassar i Yale. Va debutar al cinema amb Julia (1977), un pellcula de Fred Zinnemann. Desprs va actuar a pellcules com The Deer Hunter (1978) de Michael Cimino, Manhattan (1979) de Woody Allen. Per l'actuaci en Sophie's Choice (1982) d'Alan J. Pakula va rebre l'Oscar a la millor actriu.

 Filmografia .


 Enllaos externs .

 Lloc web oficial;
 Lloc web;
 ;
 Meryl Streep a Internet Broadway Database;
 Meryl Streep a TCM Movie Database;






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187675" title="Sant Daniel de Palou" nonfiltered="2377" processed="2369" dbindex="77386">
Sant Daniel de Palou fou una antiga esglsia romnica del municipi de Sant Joan de Vilatorrada, al Bages, coneguda des del 1114 i anomenada tamb de Sant Andreu el 1331. En romanen escasses runes al puig de Sant Daniel i una capella moderna del segle XVIII dedicada a sant Daniel al mas Canals Vell.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187676" title="Giacinto Scelsi" nonfiltered="2378" processed="2370" dbindex="77387">
Giacinto Scelsi (La Spezia, 8 de gener del 1905   Roma, 9 d'agost del 1988), va ser un compositor itali. 

 Vida .

Descendent d'una famlia de la noblesa italiana, Scelsi va estudiar primerament a Roma i desprs a Viena amb un alumne d'Arnold Schnberg. Va sser el primer adepte itali del dodecafonisme, molt abans Luigi Dallapiccola. Va patir una crisi moral al final dels anys 1940 i va posar en dubte totes les seves composicions anteriors. Llavors va fer uns quants viatges en Orient on va descobrir-ne la spiritualitat. Desprs de nombrosos viatges en Europa, va decidir a establir-se a Roma on treballava de manera solitria. Va esdevenir un dels actors majors del post-serialisme. Enamorat de les cultures orientals, Scelsi volia sser un missatger, un  carter  com li feia illusi de dir, d'un missatge ms espiritual. Scelsi sempre es va negar a fer-se fotografiar.  

La seva obra va influir en les obres dels compositors Tristan Murail, Grard Grisey, Michal Levinas i Solange Ancona, que Scelsi va trobar a la Villa Medici al principi dels anys 1970. 

 Obra .

Scelsi va compondre ms de 150 obres musicals. Les que van deixar rastre sn aquestes posteriors al 1950 que es caractaritzen per una obsessi amb el so, sovint mondica o amb clsters instrumentals o vocals, servint-se de micro-intervals o de la granulaci de les articulacions. Al principi escrivia sobretot per un instrument sol, per en el transcurs dels anys 1950 la seva obra va eixamplar cap a petites formacions de msica de cambra en abandonant poc a poc el seu instrument de predilecci : el piano, aquest ja no essent apropriat per les seves recerques noves sobre les articulacions i les durades de notes.  
Amb les Quattro pezzi su una nota sola (1959), aquesta nova concepci de la msica i del so pren la seva forma madura. Cadascun de les quatre composicions es basa en una nota sola tocada per una orquestra de cambra amb diferncies lleugeres d'atac i articulaci. Hi ha tamb una inspiraci oriental com a dins les composicions  Aion, quatre episodis de la vida de Brama (1961) i Konx-Om-Pax 1968 (tres termes que volen dir  pau  en assiri, snscrit i llat). Les seves obres orquestrals de maduresa es caracteritzen per l'utilitzaci preponderant de corns i instruments de percussi, si b els instruments de corda conserven una funci important. Tamb Scelsi va escriure reculls de posia en francs. 

Es va posar en dubte l'autenticitat de la seva obra - precisament cpies fetes a partir d'unes improvisacions - desprs de la seva mort. El compositor Vieri Tosatti va escriure a travs de la premsa que va sser el vertader autor de l'obra de Scelsi. No hi ha dubte que Tosatti va tenir una collaboraci estreta amb ell, per s difcil definir amb precisi el grau d'aquesta collaboraci. 

Cal dir que Giacinto Scelsi treballava molt amb els msics que interpretaven les seves obres. Aix va sser un aspecte musical molt important per a ell. Alguns dels intrprets ms coneguts sn Michiko Hirayama (veu), Jolle Landre (contrabaix) i Frances Marie Uitti (violoncel).

 Enllaos externs .
 Fondaci Isabella Scelsi ;
 Biografia de Giacinto Scelsi escrita per ell mateix (Centre de Documentaci de la Msica Contempornia). ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187677" title="Partit Republic Radical Socialista de Catalunya" nonfiltered="2379" processed="2371" dbindex="77388">
El Partit Republic Radical Socialista de Catalunya va sser el partit poltic fundat al maig del 1932 a Barcelona arran d'una escissi del Partit Republic Radical Socialista "Regi Catalana". Es propos de "representar el verdadero espritu del PRRS Espaol en Catalua". Era partidari de la lnia de Juan Botella Asensi i Eduardo Ortega y Gasset i, quan aquests trencaren amb el partit (juny del 1932) i constituren Izquierda Radical Socialista, aquesta formaci n'esdevingu la seua secci catalana des del mes de novembre. N'era president Eloy Candelas Snchez. 

Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187678" title="Esglsia de Sant Joan de Vilatorrada" nonfiltered="2380" processed="2372" dbindex="77389">
L'esglsia de Sant Joan de Vilatorrada s una esglsia romnica, esmentada ja el 1020, que est ubicada dins del mas Sant Joan, casal situa dlt d'un puig a la riba dreta del Cardener a la part vella del poble amb el mateix nom. Fou una de les filials de la seu de Manresa fins al segle XVIII.

El temple consta de dues naus, sense absis i porta de mig punt adovellada a ponent. La nau sud s una obra romnica del segle XIII amb volta de can, mentre que la nau nord amb volta apuntada s gtica del segle XIV-XVII, si b mant una pared d'una esglsia pre-romnica del segle IX.

serv de parrquia fins el 1908, data de consagraci del nou centre religis al centre del nucli modern.
Bibliografia.
Catalunya Romnica. Enciclopdia catalana. Llibre XI, el Bages. Pag. 444. ISBN 8485194-56-X;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187679" title="Evangelista Torricelli" nonfiltered="2381" processed="2373" dbindex="77390">

Evangelista Torricelli va nixer el 15 d'octubre de 1608 a la villa italiana de Faenza i mor el 25 de octubre de 1647 a Emlia-Romanya. Torricelli va arribar a ser fsic i matemtic i es conegut per ser l'inventor del barmetre.

 Biografia i alguns descobriments .

Evangelista Torricelli, es va quedar orfe de molt jove, i causa d'aix va ser educat sota la potestat del seu oncle, Jacobo Torricelli, que era frare de l'orde dels camaldulesos que li va ensenyar humanitats. L'any 1627 va ser enviat a Roma per a estudiar cincies amb el benedicti Benedetto Castelli, cridat per Urb VII per a ensenyar matemtiques en el collegi de Sapienza i un dels primers deixebles de Galileu.

La inspiraci en alguns desenvolupament dels principis mecnics en la seva obra De motu la va treure d'una lectura molt acurada de l'obra Dialoghi delle nuove scienze (1638) de Galileu. El 1641, Castelli es va posar en contacte amb Galileu per a mostrar-li el seu treball al seu deixeble i demanar-li que l'acolls, la proposta va ser acceptada per Galileu. Per aquesta ra Torricelli va haver de traslladar-se a Florncia, on treballar els tres ltims mesos de copista de Galileu, abans que aquest mors. Desprs de la mort de Galileu, Torricelli, desitjava tornar a Roma, i va ser nomenat filsof i matemtic del gran duc i professor de matemtiques a l'Acadmia de Florncia, Ferran II, i fou aqu on s'establ definitivament.

El 1643 va realitzar el descobriment del principi del barmetre,grcies aix ha estat fams, que demostrava l'existncia de la pressi atmosfrica, aquest principi va ser posteriorment confirmat per Blaise Pascal realitzant mesures a diverses altures. La unitat de pressi, el torr, es va anomenar aix en la seva memria. Va enunciar, a ms, el teorema de Torricelli, que ha tingut una importncia fonamental en hidrulica, segons el qual (sense tenir en compte l'efecte de fregament i resistncia de desembocadura), un fluid es vessa per un petit orifici amb la mateixa velocitat que si caigus des de la superfcie del lquid fins al orifici: Velocitat = arrel quadrada (2gh)

La frmula anterior ser vlida si considerem que la velocitat de les partcules de la superfcie del lquid es nulla comparada amb la velocitat del fluid en aquest. La superfcie del lquid i l'orifici est en contacte amb l'atmosfera. 


El 1644 va publicar el seu treball sobre el moviment amb el nom dpera geomtrica. La publicaci, juntament amb aquesta obra, de diversos treballs sobre les propietats de les cicloides li va suposar una agre disputa amb Roberval, qui el va acusar de plagiar les seves solucions del problema de la quadratura de les ja anomenades corbes. Encara que sembli no haver-hi dubtes que Torricelli va arribar al mateix resultat de forma independent, no obstant, el debat sobre la primcia de la soluci es va prolongar fins a la seva mort.

Entre els nous descobriments que va realitzar, es troba el principi que diu que si una srie de cossos estan connectats de tal manera que, degut al seu moviment, el seu centre de gravetat no pot ascendir o descendir, llavors, els ja anomenats cossos estan en equilibri. Va descobrir, a ms, que la envoltant de totes les trajectries parabliques descrites pels projectils llanats des d'un punt amb la mateixa velocitat, per en direccions diferents, s un paraboloide de revoluci. Ell mateix, va utilitzar i perfeccionar el mtode dels indivisibles de Cavalieri.

Tamb va realitzar important millores en el telescopi i el microscopi, sent nombroses les lents fabricades i gravades amb el seu nom tot fet per ell, que encara es conserven a Florncia.

Torricelli a ms, s fams pel seu descobriment d'un slid infinitament llarg anomenat avui en dia com el corn de Gabriel que es caracteritza per tenir una superfcie infinita per que engloba un volum infinit. Aquest descobriment va ser apreciat en aquella poca com una paradoxa increble, incls pel propi Torricelli, provocant una forta polmica al voltant a la naturalesa del infinit i en la que va intervenir-hi el filsof Thomas Hobbes.

Va patir una Pleuritis, a conseqncia de la qual va morir a Florncia a l'edat de trenta nou anys.

 Referncies .


 1911 Encyclopaedia Britannica.];













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187681" title="Joncadella" nonfiltered="2382" processed="2374" dbindex="77391">
Joncadella s un santuari i una caseria del municipi de Sant Joan de Vilatorrada, al Bages. Es troba situat a m esquerra del riu Cardener, a uns 6 km de Manresa. Pertany al bisbat de Vic i, actualment, t la categoria de santuari dins la parrquia de Sant Mart de Torroella, entitat municipal descentralitzada a la qual pertany. El 2005 comptava amb 34 habitants.

Consta des del segle XIII com una de les set filials de la cannica de Santa Maria de Manresa, adscrita a l'ofici de la cambreria. La despoblaci del segle XIV redu aquesta parrquia a la categoria de filial de Santpedor. Des del segle XV prengu el carcter de santuari mari i es cre la llegenda de la troballa de la imatge. Des de l'edat mitjana s lloc de molta devoci, al qual acudien els manresans i habitants dels pobles de la rodalia amb motiu de pregries per fer ploure o aturar les diverses calamitats pbliques. Segons la tradici, la imatge de la verge titular hauria estat trobada en una petita cova coberta de joncs. D aqu l origen del topnim Joncadella.

L'esglsia actual fou iniciada el 1748, i el retaule s del 1807. El 1879 va perdre el carcter parroquial i es va convertir en tinena de Santpedor i desprs de Sant Mart, per conservant les prerrogatives de baptisteri i cementiri propis.

En l actualitat es guarda a l'interior de l'esglsia una reproducci de la talla gtica desapareguda l'any 1936.

La Mare de Du de Joncadella s considerada la patrona del pla de Bages.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187683" title="Renovacin Catalanista Republicana" nonfiltered="2383" processed="2375" dbindex="77392">
Renovacin Catalanista Republicana va sser el nom del partit poltic fundat al desembre del 1934 per Ramon Pociello i Forradellas (el qual havia liderat el Partit Republic d'Ordre de Catalunya (Partit Catal de Centre) i els seus seguidors quan abandonaren Lliga Catalana. Pretenia "apoyar al gobierno de la Repblica, as como el orden dentro del cambio y la moderacin de los intereses de Catalua".

En foren dirigents Ramon Pociello (president), Jos Marcet Rusiol i Esteban Cano Junyent (vicepresidents). Al febrer del 1935 encara era actiu. 

Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187685" title="Sobirania Popular Directa" nonfiltered="2384" processed="2376" dbindex="77393">
Sobirania Popular Directa va sser el nom del partit poltic constitut al gener del 1934 a Barcelona. Tenia per objectiu "que l'home arribi a aconseguir la plena categoria de lliure ciutad". En foren dirigents Toms Madurell Marcet (president),Antoni Trias Freixas i Carles Riera Trulls (vicepresidents). 

Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187686" title="Luci Minici Natal Quadroni" nonfiltered="2385" processed="2377" dbindex="77394">
Luci Minici Natal Quadroni era fill d un senador que vivia a Brcino (l actual Barcelona) que gaudia d una bona posici social ja que el seu pare va arribar a ser senador a Roma i procnsol de la provncia d'frica (Lbia). Lucius Minicius va ser amic i company de l'emperador Traj. 

Luci Minicius tamb va fer carrera poltica a Roma i va arribar a ser cnsol i procnsol deLbia, per abans, a l'edat de 32 anys, l'any 129 decideix participar a la 227a Olimpada o Jocs He lnics de Grcia. Per fer-ho, va abandonar Brcino i es va insta lar a Trraco, la ciutat ms important de la Tarraconense romana i on es celebraven unes curses de quadrigues classificatries pels Jocs Olmpics. Trraco s, per aquella poca, una ciutat d'uns 22.000 habitants amb un circ amb capacitat per a 30.000 persones vingudes d arreu. 

Per guanyar la cursa, Luci Minicius va contractar el millor conductor de quadrigues per qu particips en nom seu ja que les persones de bona posici no baixaven a l arena del circ, sin que feien lluitar els seus esclaus. El conductor de quadrigues contractar per Luci va guanyar la cursa i, per tant, es va classificar per anar a Grcia. All tornar a guanyar i per sempre ms quedar la inscripci  Luci Minici, natural de Barcelona, va guanyar la 227 Olimpada . De l esclau que el va fer guanyar tanta glria no se n sap ni el nom.

 
 Bibliografia .

 Calpena, Enric. Histries de Catalunya. Valls. Cossetnia edicions. 2007;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187688" title="Brenda Song" nonfiltered="2386" processed="2378" dbindex="77395">

Brenda Song s una jove cantant, actriu, model i ballarina nord-americana que va nixer el  1988.


A l'edat de 19 anys ja ha participat en nombroses sries i anuncis. De les seves actuacions cal destacar el seu paper com a London en la srie de Disney Channel, Hotel dol Hotel.











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187689" title="Uni Laborista de Catalunya" nonfiltered="2387" processed="2379" dbindex="77396">
Uni Laborista de Catalunya va sser un partit poltic constitut al juliol del 1933 a Barcelona. Es definia com "una agrupaci socialpoltica d'ideari i d'organitzaci corporatius, que t per objecte l'estudi i defensa dels interessos professionals dels treballadors" (art. 1 dels estatuts). Preconitzava una "reforma dels costums" i "un veritable retorn de la religi i civilitzaci cristianes" (art. 46).

En foren dirigents Jos M. Balius Hidalgo (president) i Jacinto Garca Vials (secretari). Edit Catalunya Laborista.

Continu la seua activitat a nivell espanyol, des de 1934, com a Unin Laborista. 

Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187694" title="Unin Democrtica del Trabajo (Izquierda Obrera Nacional)" nonfiltered="2388" processed="2380" dbindex="77397">
La Unin Democrtica del Trabajo (Izquierda Obrera Nacional) va sser un partit poltic fundat a l'octubre del 1931 a Barcelona. Tingu per objectiu constituir l'"expresin orgnica del Trabajo. No tiene por tanto un doctrinarismo cerrado que imposibilite su evolucin y adaptacin a las necesidades y exigencias de la vida nacional de cada poca".

En foren dirigents Juan Camps Compte (president) i Manuel Panadell Cans (president del comit local). Els estatuts establien una secci de joventuts (Juventudes Democrticas) i la publicaci d'un rgan de premsa a Barcelona. Al juny del 1932 encara era actiu. 

Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187696" title="Unin Laborista" nonfiltered="2389" processed="2381" dbindex="77398">
Unin Laborista va sser un partit poltic espanyol creat a Barcelona el 1934 per la Uni Laborista de Catalunya.

Segons els estatuts, pretenia "defender por todos los medios legales los intereses materiales y morales de los trabajadores" (art. 1).

Advoc per "un Estado corporativo e intervencionista", car "el rgimen corporativo es la organizacin normal de la sociedad" i defens "la colaboracin de las diversas clases".

Edit Unin Laborista.

En el primer nmero (8 de mar del 1934) afirm comptar amb delegacions en diversos pobles de Catalunya. 



Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187697" title="Castell Marro" nonfiltered="2390" processed="2382" dbindex="77399">
El castell Marro fou un antic castell del municipi de Marganell, al Bages, prop del monestir de Santa Ceclia de Montserrat, al carenar que puja des del bosc de la Calcina vers Sant Jeroni. Documentat el 942  a travs de la donaci al monestir, del qual havia esdevingut un mas el 1330, pel comte Sunyer I de Barcelona, a instncies de la seva muller Riquilda.

Actualment est desaparegut.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187698" title="Unin Radical Revolucionaria" nonfiltered="2391" processed="2383" dbindex="77400">
Unin Radical Revolucionaria va sser un petit nucli poltic, actiu entre el 1906 i el 1907, format per seguidors barcelonins del lder republic de Valncia, Rodrigo Soriano.

Desprs d'haver trencat amb Vicent Blasco Ibez i amb el blasquisme i d'haver estat  expulsat de la Unin Republicana espanyola, Soriano intent des del 1903 fer-se una base prpia a Barcelona, enfront del lerrouxisme i tot emprant com a tribuna el diari El Diluvio. 

Els pocs adeptes que reclut, encapalats per Pau Isart Bula, s'arrengleraren a favor de Solidaritat Catalana per hostilitat envers Lerroux i Blasco Ibez, que en foren adversaris. 

Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187699" title="Gran Premi d'Itlia del 1995" nonfiltered="2392" processed="2384" dbindex="77401">
Resultats del Gran Premi d'Itlia de Frmula 1 de la temporada 1995 disputat al circuit de Monza el 10 de setembre del 1995. 



 Resultats .







 Altres .

 Pole:  David Coulthard   1m  24. 462 ;
 Volta rpida:  Gerhard Berger  1m  26. 419  a la volta 24;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187701" title="Unin Social Nacional" nonfiltered="2393" processed="2385" dbindex="77402">
Unin Social Nacional va sser un partit poltic fundat al novembre del 1935, radicat al districte barcelon de Grcia. "Es un partido que va estrictamente a la defensa del derecho de toda clase trabajadora" (art. 1 dels Estatuts).

En fou president Alfonso Mier, fonedor. 

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187704" title="Agrupacin Republicana de Trabajadores" nonfiltered="2394" processed="2386" dbindex="77403">
L'Agrupacin Republicana de Trabajadores va sser un partit poltic federal revolucionari fundat per Antonio Jimnez al febrer del 1932, desprs d'haver estat expulsat de l'Extrema Izquierda Federal.

Pact un Bloc Catal d'Esquerres en la via de la constituci d'una Aliana d'Extremes Esquerres, amb l'Extrema Esquerra Republicana, grup on segurament s'integr el 1933.

En foren altres dirigents Manuel Montero i Manuel Mayol. 

Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187706" title="La Colnia Puig" nonfiltered="2395" processed="2387" dbindex="77404">
La Colnia Puig s una entitat de poblaci i colnia d'estiueig del municipi de Marganell, a la comarca del Bages. L'entitat de poblaci es troba al vessant oriental de la muntanya de Montserrat, a la carretera que puja des de Monistrol al monestir de Montserrat i prop del monestir de Sant Benet de Montserrat, ocupat per monges benedictines.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187708" title="Jo, robot" nonfiltered="2396" processed="2388" dbindex="77405">
Jo, robot (I, robot en la versi original anglesa), s una recopilaci de nou histries curtes de cincia ficci escrites per Isaac Asimov i publicades en diverses revistes estatunidenques entre els anys 1940 i 1950. L'obra supos l'inici d'una llarga srie de relats inclosos dins un complex univers de ficci creat per l'autor i que tracta d'un futur on els humans comparteixen la seva existncia amb els robots.

Malgrat que les histries poden ser llegides per separat, totes comparteixen una mateixa temtica; la relaci dels robots amb els humans. 

El llibre va tenir una adaptaci cinematogrfica en la pellcula homnima protagonitzada per Will Smith l'any 2004.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187709" title="Toms Barris Ballestn" nonfiltered="2397" processed="2389" dbindex="77406">
Toms Barris, atleta catal. Va ser considerat el millor atleta de fons i mig fons de la seva poca.

 Carrera esportiva .
Es va iniciar al mn de l'atletisme de jove, a edat escolar, a una proba tan emblemtica con la cursa Jean Bouin. Va ser l'1 de gener de 1947. Des de aquest moment tot va ser una millora continua, noms alguns problemes de confiana li feien entrar a una petita davallada. Per amb la preparaci dels II Jocs del Mediterrani de Barcelona del 1955, l ajuntament de Barcelona i Joan Antoni Samaranch van aconseguir que un entrenador de gran prestigi e innovador estigus preparant als atletes catalans durant vuit mesos per aquesta prova. Aquest entrenador era l'Olli Virho, que va introduir un entrenament ms intensiu i planificat i va aconseguir que Toms tingus la confiana amb si mateix que li mancava i que el va convertir en un atleta ms segur i el millor especialista espanyol de fons i mig fons.

Poc desprs Joan Antoni Samarach li va donar suport per realitzar viatges a Friburg (Alemanya). A l'Institut d'Educaci Fsica de la universitat alemanya de Friburg es trobava el tcnic de ms prestigi mundial, l'alemany Woldemar Gerschler i el seu equip el doctor Hans Reindell i el psicoanalista Schilde. Toms es va adaptar al entrenament rebut i van arribar els xits internacionals.

El 1957 a l'encontre internacional Espanya-Alemanya , va guanyar la prova dels 1500 metres per davant del plusmarquista mundial Werner Luegg. Aix li va obrir les portes d'Europa i va ser el primer atleta espanyol que va competir a Europa assduament en les grans trobades i es convertiria en un atleta de renom. Toms Barris s el pioner de l'atletisme professional a Espanya i el primer atleta catal en disposar d'un manager propi. Tot aix a una poca on superar els ingressos mxims que la Federaci Internacional d'Atletisme Amateur (I.A.A.F.) permetia (2$ USA diaris, com a despeses a ms de viatges i estades) suposava per l'atleta la desqualificaci automtica per professionalisme.

La seva millor marca la va fer a Turku al 1500 metres quan va guanyar la prova amb un temps de 3'41 7, la 13 millor marca de tots els temps, marca superior a les plusmarques de pasos amb una gran tradici atltica com Alemanya, Itlia, Frana o Noruega. Cal valorar aquesta gesta justament, en un temps on a Espanya la practica de l atletisme era amateur, on no hi havia patrocinadors, poques ajudes institucional, amb pistes de cendra i sense llebres i on prcticament ning anava a competir fora d'Espanya.

Com a atleta va pertnyer al CD Hispano-Francs, RCD Espanyol i FC Barcelona. Com a entrenador va estar un any en el RCD Espanyol i en el CA Laietnia de Matar un perode de vuit anys.

 Millors marques .

800 metres llisos: 1 48"7 a Barcelona, el 12 de setembre de 1959.
1000 metres llisos: 2 22"1 a Stuttgart, el 17 de maig de 1958.
1500 metres llisos: 3 41"7 a Turku, el 29 d'agost de 1958.
Milla: 4 03"2 a Turku, el 5 d'agost de 1958.
2000 metres llisos: 5 14"5 a Tolosa, el 22 de juliol de 1961.
3000 metres llisos: 8 0 9"8 a Parainen, l'11 de juliol de 1961.

 Guardons .
 Medalla com Forjador de la Histria de l'Esport Catal.
 Medalla com a Pioner de l'Esport Catal;
 Medalla de Plata al Mrit Esportiu de la Federaci Internacional d'Atletisme (I.A.A.F.).
 Medalla de Plata al Mrit Esportiu de la Ciutat de Barcelona.
 Medalla de Plata al Mrit Esportiu de la Diputaci de Barcelona.
 Medalla d'Or de la Federaci Espanyola d'Atletisme.
 Medalla d'Or de la Federaci Catalana d'Atletisme.
Copa Bar Gell al millor esportista espanyol a nivell internacional de l'any 1958.
Creu al Mrit Civil.
 Placa al "Mrit Esportiu" de la U. F. E. C.
 Placa de reconeixement a l'"Esperit Olmpic" del C.O.C.

 Palmars .
 Campi d'Espanya dels 800 m a l'aire lliure: 1955, 1957, 1959, 1960, 1961, 1962, 1963;
 Campi d'Espanya dels 1500 m a l'aire lliure: 1955, 1956, 1957, 1958, 1959, 1961, 1962, 1963, 1964;
 34 rcords absoluts d'Espanya en pista a l'aire lliure (rcord a la histria de l'atletisme espanyol).
 Guanyador de 58 Mtings Internacionals (rcord a la histria de l'atletisme espanyol).
 Medalles d'Or i de Plata als Jocs del Mediterrani de Beirut y Npols.
 Medalla de Plata als Jocs Iberoamericans a Santiago de Xile i Madrid.
 Medalla de Bronze als World Athletics Games a Helsinki.
 Sots-Campi d'Espanya de cros l'any 1961.
 Campi de Catalunya de cros els anys 1959, 1960, 1962.
 Campionat de Barcelona de cros els anys 1955, 1956, 1957, 1958, 1959.
 Guanyador de 58 Mtings Internacionals (rcord a la histria de l'atletisme espanyol).

 Notes i referncies .


 Enllaos externs .
Web de Toms Barris;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187710" title="Centro Constitucional" nonfiltered="2398" processed="2390" dbindex="77407">
Centro Constitucional va sser un partit poltic fundat al mar del 1931 a Madrid com a resultat de la confluncia de la Lliga Regionalista i d'elements del Partit Maurista, per tal d'aspirar a la direcci de l'Estat. A Catalunya no exist com a tal. Els lders foren Francesc Camb, Joan Ventosa, Gabriel Maura, Antonio Goicoechea i el marqus de Figueroa. Amb la proclamaci de la Segona Repblica desaparegu. 

Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187711" title="Gran Premi d'Itlia del 1996" nonfiltered="2399" processed="2391" dbindex="77408">
Resultats del Gran Premi d'Itlia de Frmula 1 de la temporada 1996 disputat al circuit de Monza el 8 de setembre del 1996. 



 Resultats .





 Altres .

 Pole:  Damon Hill   1' 24. 204;
 Volta rpida:  Michael Schumacher   1' 26. 110;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187713" title="Crculo de Concentracin Espaola" nonfiltered="2400" processed="2392" dbindex="77409">
Crculo de Concentracin Espaola va sser un partit poltic fundat al maig del 1920 a Barcelona. El seu objectiu era "defender y propagar por todos los medios lcitos: el amor a nuestra patria Espaa y la integridad de su territorio para que siempre sea una e indivisible". En fou president Juan Sans Coy mentre que els vicepresidents foren Domingo Amposta i Jos Minguell. Desaparegu abans del 1926. 

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187714" title="Gran Premi d'Itlia del 1997" nonfiltered="2401" processed="2393" dbindex="77410">
Resultats del Gran Premi d'Itlia de Frmula 1 de la temporada 1997 disputat al circuit de Monza el 7 de setembre del 1997. 



 Resultats .






 Altres .

 Pole:  Jean Alesi    ;
 Volta rpida:  Mika Hkkinen  1' 24. 808 ;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187716" title="El Pacte. Partit Republic Democrtic Federal de Catalunya" nonfiltered="2402" processed="2394" dbindex="77411">
El Pacte. Partit Republic Democrtic Federal de Catalunya va sser un partit poltic constitut a Barcelona a primers de mar del 1933 per l'entitat federal del mateix nom i el Centre Republic Democrtic Federalista del Poble Nou.

Era partidari de donar suport al Govern de la Generalitat de Catalunya i al de la II Repblica Espanyola.

En foren dirigents Baldomer Tona i Xiberta,Francesc Corbella Alegret, Eliseu Sala Valls iGaspar Torrente.

Al novembre del 1933 s'incorpor electoralment a la Coalici d'Esquerres Catalanes (Acci Catalana Republicana, Partit Nacionalista Republic d'Esquerra, Partit Catal d'Acci Republicana i Partit Republic Radical Socialista).

El 1934 retorn al Partit Republic Democrtic Federal. 

Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187717" title="Glacera de Malaspina" nonfiltered="2403" processed="2395" dbindex="77412">


La Glacera de Malaspina, al sud-est d'Alaska, s la glacera de peudemont ms gran de l'Amrica del Nord. T al voltant de 65 km d'ample i 45 km de llarg, amb una rea d'uns 3.900 km. Porta el nom de l'explorador itali Alessandro Malaspina (per encrrec d'Espanya), que visit la regi el 1791.

Es forma a on unes quantes glaceres de vall, principalment la Glacera Seward i la Glacera Agassiz, descendeixen de les Muntanyes de Sant Elies a la plana costera que mira al Golf d'Alaska entre Icy Bay i Yakutat Bay. T la particularitat de qu en cap moment arriba a tocar l'aigua del mar.

El Malaspina t ms de 600 metres de gruix en alguns llocs, amb un fons aproximat de fins 300 metres per sota del nivell del mar. Hi ha dos llacs sobre el marge de la glacera; El Llac Oily (Llac Greixs) al peu dels Turons Samovar entre les glaceres d'Agassiz i Seward, i el Llac de Malaspina al marge sud-est, prop de la badia de Yakutat.

De l'estudi de dades de radar i fotografia aria s'ha demostrat que el sistema Malaspina-Seward ha perdut al voltant de 20 m de gruix entre 1980 i 2000; com que la glacera s tan gran, aix s suficient com per a collaborar amb un 0'5% a la pujada global del nivell del mar per la fusi de les glaceres.

La glacera es protegeix dins dels lmits del Parc Nacional Wrangell-St. Elies.

L'octubre de 1969, la glacera va ser declarada com Monument Natural d'Inters Nacional (National Natural Landmark) pel Govern dels Estats Units.

Un vaixell de la companyia Alaska Marine Highway est batejat amb el mateix nom que la glacera: M/V Malaspina.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187718" title="Santa Ceclia de Montserrat" nonfiltered="2404" processed="2396" dbindex="77413">
Santa Ceclia de Montserrat fou una antiga abadia benedictina del municipi de Marganell, al Bages, situada a llevant de la muntanya de Montserrat, prop de l'antic castell Marro, sota de Sant Jeroni, a mig cam de Can Maana i el monestir de Montserrat.

L'indret s notable per la seva situaci en un repl enlairat orientat cap a la vall del Llobregat. El temple romnic, de tres naus de desigual extensi i tres absis amb arcuacions cegues, es mant en bon estat grcies a diverses restauracions i s un magnfic exemplar romnic del segle XI, nica part que ha restat de les velles construccions.

El casal ve ha estat refet quasi ntegrament, i del 1900 al 1954 hi resid una comunitat de monges benedictines, filial de Sant Pere de les Puelles, que el 1954 es trasllad al nou monestir de Sant Benet de Montserrat, prop de la Colnia Puig. Actualment han estat convertits avui en refugi d'excursionistes i en locals per a activitats juvenils.

Histria.

Fou erigida vers el 945 per l'abat Cesari, que entre el 966 i el 981 pretengu ser l'arquebisbe de la Tarraconense. El 951, Cesari va obtenir un precepte del rei Llus IV de Frana, que li confirmava la dotaci inicial assignada pels comtes Sunyer I i la seva esposa Riquilda, els seus protectors.

El 956 fou sotmesa cannicament al bisbat de Vic. El 1023 va estar a punt de ser sotms pel monestir de Ripoll, que fund tot seguit el ve priorat de Santa Maria de Montserrat. Fou cedida al monestir de Sant Cugat el 1058, per separar-se'n 50 anys ms tard. El 1143, la parrquia de Marganell fou donada al monestir pel bisbe de Vic.

Al segle XIV entr en decadncia, i aviat es convert en un lloc d'hostalatge per als pelegrins de Santa Maria de Montserrat, entrant en la seva rbita el 1410, i annexat el 1539. Els abats de Santa Maria tingueren cura des d'aleshores de la casa, on hi residia noms un prevere i els seus servents.

En va sortir malmesa pel pas dels francesos del 1811-1812, fou reparada per l'abat Muntadas entre el 1862-1866, i definitivament restaurada per Puig i Cadafalch el 1928.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187719" title="Esquerra Catalana" nonfiltered="2405" processed="2397" dbindex="77414">
Esquerra Catalana va sser un partit poltic constitut a Barcelona al novembre del 1921 amb la voluntat de "treballar per tots els mitjans legals per aconseguir la ms mplia autonomia de Catalunya dins l'Estat espanyol". Tingu una secci juvenil (Jovent d'Esquerra Catalana). En foren dirigents Gumersind Bondia i Teijeiro, Eusebi Isern i Dalmau i Joan Santi. Es dissolgu al desembre del 1923. 

Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187721" title="Esquerra Federal" nonfiltered="2406" processed="2398" dbindex="77415">
Esquerra Federal va sser el nom adoptat al febrer del 1934 per un sector de l'Extrema Izquierda Federal. En foren dirigents Enric Mir i Rosell (president) i Tirso Ortubia (vicepresident). Al desembre del 1934 es constitu en Partit Federal Ibric. 

Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187722" title="Sincdoque" nonfiltered="2407" processed="2399" dbindex="77416">
Una sincdoque es un recurs literari que consisteix a estendre o restringir el significat d'un mot, prenent el tot per la part (en llat totum pro parte) o la part pel tot (en llat  pars pro toto). Certes sincdoques sn literries, part de l'estil personal de l'autor, altres sn ms o menys espontnies en expressions fixes com donar el pa als obrers.

Sincdoques geogrfiques.
Sincdoques espontnies arriben sovint al cas de la designaci geogrfica de pasos quan una part constituent s polticament o econmicament ms potent. En surt sovint una confusi. Heus aqu unes de les ms conegudes:

 Amrica per als Estats Units d'Amrica;
 Anglaterra per a Regne Unit;
 Flandes per a Pasos Baixos espanyols;
 Holanda per als Pasos Baixos;
 Holands per Neerlands;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187723" title="Esquerra Nacional a Catalunya (Izquierda Republicana)" nonfiltered="2408" processed="2400" dbindex="77417">
Esquerra Nacional a Catalunya (Izquierda Republicana) va sser un partit poltic constitut al maig del 1936 a Barcelona arran d'una escissi del Partit d'Esquerra Nacional a Catalunya (Izquierda Republicana Independiente) "por no encarnar ese Partido la genuina representacin de Izquierda Republicana de Madrid".

En fou president Emilio Gimeno Homedes. 

Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187724" title="Juventud de Accin Espaola" nonfiltered="2409" processed="2401" dbindex="77418">
Juventud de Accin Espaola va sser una organitzaci ultradretana constituda al mar del 1933 a Barcelona. Pretenia "defender la independencia, seguridad y prosperidad de Espaa, respetando sus tradiciones de Raza y manteniendo sus instituciones histricas".

En foren dirigents Emilio Guillamet Borrs (president) i Rafael Colomina (vicepresident).

Era vinculada a la Unin Social Hispnica. 

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187725" title="El mul" nonfiltered="2410" processed="2402" dbindex="77419">
El mul s un personatge de l'univers fantstic de la saga de "La Fundaci". Es tracta de l'antagonista principal de l'obra i apareixer per primer cop en la segona part de la trilogia, anomenada Fundaci i Imperi. 




El mul s un mutant que posseeix una gran capacitat mental que li permet manipular les emocions humanes. Mitjanant aquest poder el Mul s capa de conquistar militarment una gran part de la galxia i de posar en perill l'estabilitat del pla Seldon, que no va poder preveure la seva existncia en tractar-se d'un individu allat i que per tant no respon a les lleis bsiques de la psicohistria.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187726" title="Liga de Actuacin Constitucional" nonfiltered="2411" processed="2403" dbindex="77420">
Liga de Actuacin Constitucional va sser una organitzaci fundada al novembre del 1929 a Barcelona. Es propos aconseguir "una constitucin en la que se garantice la seguridad de la patria, la paz social y la seguridad del trabajo".

En foren dirigents Juan Castellv Curull (president), Jaime Ral Escofet i Antonio Marimon Papasey (vicepresidents). 

Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187727" title="Glacera de peudemont" nonfiltered="2412" processed="2404" dbindex="77421">


La glacera de peudemont s una glacera de vall que arriba a la plana al peu de la muntanya. Posseeix una zona d'acumulaci i una zona de transport clssic per la seva zona d'ablaci (fusi) s'estn a la plana o b en digitacions, o b en un lbul glacial ms o menys extens. Davant del lbul glacial es pot formar un sandur, lloc propici a la installaci de formacions glacials i periglacials: drmlins, eskers, kames, kettles, blocs errtics, morrenes...

Exemple de glaceres de peudemont:
 la glacera Malaspina a Alaska ;
 certes llenges terminals del Vatnajkull a Islndia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187728" title="Andrea Gabrieli" nonfiltered="2413" processed="2405" dbindex="77422">
Andrea Gabrieli (cap el 1510 - 1586) va ser un compositor i organista itali de finals del Renaixement. Oncle de Giovanni Gabrieli, va ser el primer membre de renom internacional de l'escola veneciana de compositors. Va tenir gran influncia en la difusi de l'estil veneci tant a Itlia com a Alemanya.

 Biografia .

Els detalls sobre els primers anys de la vida d'Andrea sn confusos. Probablement era de Vencia i, pel que sembla, all va ser alumne d'Adrian Willaert, a Sant Marc de Vencia. Se sap que el 1557 era organista a Cannaregio, i en aquest perode va intentar sense xit obtenir el crrec d'organista a Sant Marc. 

El 1562 va viatjar a Alemanya, on va visitar Frankfurt del Main i Munic, i va conixer Orlando di Lasso amb el que va fer amistat. El 1566 finalment va ser elegit per al lloc d'organista de Sant Marc, un dels crrecs ms prestigiosos per a un msic al nord d'Itlia. Va conservar aquest crrec la resta de la seva vida.

En aquesta poca va adquirir la reputaci de ser un dels millors compositors de l'poca. Treballant en l'excepcional espai acstic de la Baslica de San Marcos, va ser capa de desenvolupar el seu peculiar estil cerimonial, el qual va influir en el desenvolupament de els estils policoral i concertat, que va definir, en part, el que seria el nou estil del Barroc musical.

La seva feina a Sant Marc va condicionar clarament la seva composici, ja que va escriure fora msica cerimonial, algunes d'un inters histric remarcable. Va compondre la msica per a la celebraci de la victria sobre els turcs en la Batalla de Lepant (1571) i tamb ho va fer amb motiu de la visita de diversos prnceps del Jap (1586).

Ms endavant tamb va ser fams com a mestre. Entre molts dels seus alumnes cal destacar el seu nebot Giovanni Gabrieli, el teric de la msica Ludovico Zacconi, i Hans Leo Hassler que va portar l'estil concertat a Alemanya.

La data i circumstncies de la seva mort no sn conegudes, per ja que el seu lloc a Sant Marc va ser ocupat el 1586, i gran part de la seva msica va ser publicada de manera pstuma el 1587, es creu que va morir el 1586.

 Obra .

Andrea Gabrieli va ser un compositor prolfic i verstil, i va escriure gran quantitat de msica, incloent:
 msica vocal sacra i secular, ;
 msica per a grups mixtos de veus i instruments, ;
 msica instrumental, gran part d'ella per a l'ampli i ressonant espai de San Marcos. ;

Les seves composicions inclouen al voltant d'un centenar de motets i madrigals, aix com un nombre menor d'obres instrumentals.

 Estil .

Deu el seu estil inicial a Cebri de Rore, i els seus madrigals sn representants de les tendncies musicals de mitjans del segle XVI. Fins i tot en la seva msica ms primerenca mostra una clara preferncia per les textures homofniques en els clmax, fet que presagia el magnfic estil dels seus anys posteriors. Desprs de la seva trobada amb Orlando di Lasso, el 1562, el seu estil va canviar considerablement, i aquest compositor es va convertir en el seu principal referent.

Una cop installat a Sant Marc, va comenar a allunyar-se de l'estil contrapuntstic de l'escola francoflamenca que havia dominat la msica del segle XVI, i cerc explotar la sonoritat dels grups instrumentals i vocals que sonaven de manera antifonal a la gran catedral. En aquest anys la seva msica utilitzava el recurs de la repetici de frases amb diverses combinacions de veus en diversos nivells. 

Encara que la instrumentaci no est indicada de manera especfica, pot ser deduda; contrasta de manera acurada la textura i la sonoritat per formar seccions musicals d'una manera nica, i s la manera de compondre que va definir l'estil veneci de la segent generaci.

Per no tot el que va escriure Gabrieli va ser per a San Marcos. Va compondre la msica per a un dels ms primers exemples de l'antic drama grec tradut a l'itali, Oedipus tyrannus, de Sfocles, per al qual va escriure la msica coral, establint lnies separades per als diferents grups de veus. Va ser representada a Vicenza el 1585.

Andrea Gabrieli no era massa partidari de publicar moltes de les seves composicions, i el seu nebot Giovanni va haver de publicar una bona part de la seva obra desprs de la mort del seu oncle.

 Referncies .
 Article "Andrea Gabrieli" a The New Grove Dictionary of Music and Musicians, ed. Stanley Sadie., vol. 20,  Londres, Macmillan Publishers Ltd., 1980.  ISBN 1561591742;
 Gustave Reese, Music in the Renaissance.  New York, W.W. Norton & Co., 1954.  ISBN 0393095304;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187736" title="Couchey" nonfiltered="2414" processed="2406" dbindex="77423">

Couchey s un municipi francs, situat al departament de Costa d'Or i a la regi de Borgonya. L'any 1999 tenia 1.187 habitants.

Vegeu tamb.
 Costa d'Or;
 Route des Grands Crus;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187737" title="Zeroud" nonfiltered="2415" processed="2407" dbindex="77424">
El oued Zeroud s un riu de Tunsia, majoritariamente a la governaci de Kairuan, que tot i ser el segon ms important de Tunsia s sec bona part de l'any. Es tracta ms que d'un riu d'una srie d'oueds que drenen la regi del Djebel Nara i Djebel Tazza i que son controlats actualment per l'embassament de Sidi Saad a uns 45 km al sud-oest de Kairuan.

El principal oued arriba del Djebel Lasouda. En tot aquesta zona una srie d'oueds s'ajunten amb l'oued Zeroud que corre durant uns 40 km entre l'embasament i una zona a un 10 km al sud-est de Kairuan on deixa de ser estrictament un riu i es formen  les avingudes que recullen les aiges i que la porten fins a Sussa, on desaigua la principal. El seu curs es d'uns 40 km del que seria un riu i 150 km en el conjunt.

La pluviometria reduda de la regi fa que no porti aigua a l'estiu per produeix inundacions a la tardor, quan la pluja cau en poc temps. La construcci de l'embassament ha posat en regadiu la zona i ha evitat inundacions, per ha redut l'aigua de les napes fretiques que estan sobreexplotades.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187738" title="Oued Merguellil" nonfiltered="2416" processed="2408" dbindex="77425">
El oued Merguellil s un riu de Tunsia, que generalment s sec bona part de l'any. Es tracta ms que d'un riu d'una srie d'oueds que drenen la regi del Djebel Ousselat per el seu origen s mes a l'oest a la vora de Maktar. Els oueds son controlats per l'embassament de El Houareb que agafa el nom de la vila de El Houareb a uns 12 km al sud-est de Haffouz i a 30 km al sud-oest de Kairuan. Continua desprs recollint les aiges dels oueds del Djebel Cherichira (especialment el oued Cherichira) i Djebel Baten, i s'extingeix prop de Kairuan. El seu curs com a riu es de 30 km per el total es de 85 km. Les avingudes de l'aigua que porta acaben en part a la Sabkhat Kelbia, mentre altres s'ajunten al oued Zeroud que corre parallel 15 km ms al sud.

La pluviometria reduda de la regi fa que no porti aigua a l'estiu per produeixi inundacions a la tardor, quan la pluja cau en poc temps. La construcci de l'embassament ha posat en regadiu la zona i ha evitat inundacions, per ha redut l'aigua de les napes fretiques que estan sobreexplotades..





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187739" title="Oued al-Hathoub" nonfiltered="2417" processed="2409" dbindex="77426">


El oued al-Hathoub s un riu de Tunsia, governaci de Kasserine, que generalment s sec bona part de l'any. Es tracta ms que d'un riu d'una srie d'oueds que drenen la regi del Djebel El Ouest i el Djebel Barbrou, oueds que sn controlats per l'embassament de Sbiba, prop d'Sbiba (5 km als du-oest de la ciutat). Continua desprs recollint les aiges dels oueds de la regi fins arribar al Djebel Mghila i el Djebel Tazza. El seu curs com a riu es d'uns 30 km per el total es de 65 km. 

La pluviometria reduda de la regi fa que no porti aigua a l'estiu per produeixi inundacions a la tardor, quan la pluja cau en poc temps. La construcci de l'embassament ha posat en regadiu la zona i ha evitat inundacions.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187740" title="Oued el Melah" nonfiltered="2418" processed="2410" dbindex="77427">



El oued el Melah s un riu de Tunsia a les governacions de Gafsa i Tozeur, que generalment s sec, excepte quan plou. Es tracta ms que d'un riu d'una srie d'oueds de la regi entre Gafsa i Tozeur amb una distancia de 70 km, que formen un riu de recorregut rectilini. L'oued desaigua al Chott El Gharsa. La pluviometria reduda de la regi fa que no porti aigua a la major part de l'any, excepte als moments de pluja, generalment a la tardor i l'hivern.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187741" title="Eustoqui" nonfiltered="2419" processed="2411" dbindex="77428">


Onomstica:

Eustoqui de Capadcia, orador de Capadcia;

Eustoqui d'Alexandria, metge grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187742" title="Eustoqui de Capadcia" nonfiltered="2420" processed="2412" dbindex="77429">
Eustoqui (Eustochius,          ) fou un orador de Capadcia, de llengua grega, que vivia al temps de l'emperador Constant. Va escriure una histria de la vida de l'emperador i un altra sobre antiguitats de Capadcia i altres territoris. L'esmenten Suides i Esteve Bizant.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187743" title="Eustoqui d'Alexandria" nonfiltered="2421" processed="2413" dbindex="77430">
Eustoqui (Eustochius,          ) fou un metge grec d'Alexandria que fou molt amic del filsof Plot a la darrera part de la seva vida, i va estar amb ell a la seva malaltia final el 270. Va organitzar els treballs de Plot.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187744" title="Eustraci" nonfiltered="2422" processed="2414" dbindex="77431">


Onomstica:

Eustraci, prevere de l'esglsia grega de Constantinoble ;

Eustraci de Nicea, comentarista de Aristtil i patriarca de Nicea;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187745" title="Comtat de Loon" nonfiltered="2423" processed="2415" dbindex="77432">
 El comtat de Loon s un territori antic en una regi que correspon aproximadament a la provncia de Limburg a Blgica.

De la provncia Limburg actual, Diepenbeek, Alken, Sint-Truiden i Tongeren eren enclavats del principat de Lieja, Thorn i Rekem depenien directament del imperador del Sacre Imperi Romanogermnic i Lommel era una possessi del Ducat de Brabant. 

 Ciutats del comtat .
Beringen;
Bilzen;
Borgloon;
Bree;
Hamont;
Hasselt;
Herk-de-Stad;
Maaseik;
Peer;
Stokkem;

 Histria .
Pocs documents escrits romanen de la histria antiga del comtat. Al 1040, el comtat era un feu del principat. Borgloon era la primera capital del comtat, ms tard Hasselt va esdevenir-ne la capital. Com el principat, el comtat mai no va fer part dels Pasos Baixos espanyols o austracs.

Desprs d'uns problemes de successi de comtes sense progenitura, el 1366 el comte Arnold de Rummen va vendre el seu ttol a Joan d'Arkel, prncep-bisbe de Lieja que va annexar el comtat.

Desprs de l'annexi, l'antic comtat va mantenir les seves institucions jurdiques i una certa autonomia. Aquests privilegis es van confirmar amb l'acord de 1522 i l'estatut va romandre incanviat fins a la batalla de Fleurus al 1794 quan Frana va annexar tota la regi i crear una subdivisi administrativa nova, amb departaments dels quals les fronteres havien de trencar les fronteres millenries de l'antic rgim. El territori del comtat ser integrat per a la major part al departament del Mosa inferior amb un sistema legal i jurdic igual per a tots.

Al 1815, desprs de la desfeta francesa a Waterloo, el comptat s'integrar al Regne Unit dels Pasos Baixos. El rei Guillem I mantindr la divisi administrativa francesa, per canviar el nom en provncia de Limburg, el territori de les provncies actuals del Limburg belga i  neerlands. Aquest territori no correspon gaire al Ducat de Limburg histric. Al 1839, desprs del tractat de Londres, la provncia va escindir-se, i l'antic comtat de Loon va ser integrat a Blgica.

 Enlla .
Comtes de Loon i Rieneck;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187746" title="Eustraci (prevere)" nonfiltered="2424" processed="2416" dbindex="77433">
Eustraci (Eustratius,           ) fou un prevere de l'esglsia grega de Constantinoble autor d'una obra sobre la condici de l'anima desprs de la mort, que es conserva.  Va viure probablement al segle VI, i Foci coneixia la seva obra. L'esmenta Lle Allaci a de Occidentalium atque Orientalium perpetua in Dogmate Purgatorii consensione.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187747" title="Eustraci de Nicea" nonfiltered="2425" processed="2417" dbindex="77434">
Eustraci (Eustratius,           ) fou un dels darrers comentaristes d'Aristtil que va viure vers el comenament del segle XII. Era patriarca de Nicea i va viure tamb a Constantinoble on hauria escrit l'obra que es titula Ethica Nicotmachea. Tamb va escriure un comentari sobre el segon llibre de l' Analytica.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187748" title="Eutlides" nonfiltered="2426" processed="2418" dbindex="77435">
Eutlides (Eutalidas,          ) fou un esportista espart que va guanyar un premi als jocs olmpics en la modalitat de pentatl i en la de lluita el 628 aC. Era la segona vegada que es competia en lluita en aquestos jocs.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187749" title="Eutali" nonfiltered="2427" processed="2419" dbindex="77436">
Eutali (Euthalius,         ) fou bisbe de Sulce. Va viure vers el 458. 

De jove va compondre les epstoles de Sant Pau en captols i versos (un treball semblant ja s'havia fet el 396 per el treball d'Eutali fou millor i hi va fer alguns afegits). A la seva elevaci al bisbat va fer el mateix amb els Actes dels Apstols i les Epstoles catliques. La primera obra fou enviada el 490 a Atanasi II d'Alexandria.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187750" title="uties" nonfiltered="2428" processed="2420" dbindex="77437">
uties (Euthias,       ) fou un orador atenenc del temps de Demstenes que va llenar una acusaci contra Frine, per no en obtenir la condemna. En protesta es va abstenir de tornar a parlar mai ms a les corts de justcia: L'esmenta Ateneu de Naucratis, i tamb apareix a Suides (Athen. 13. p. 590.; Suidas. s. v.       ; Schol. ad Hermog. p. 45.)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187751" title="Euticles" nonfiltered="2429" processed="2421" dbindex="77438">
Euticles (Euthycles,         ) fou un poeta cmic atenenc de la vella comdia, del que dos obres (                  i         ) sn esmentades al Suides (Suidas s. v.          i             ); la primera tamb es citada per Ateneu de Naucratis (3. 124c.). La seva poca s desconeguda.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187752" title="Euticrtides" nonfiltered="2430" processed="2422" dbindex="77439">
Euticrtides  (Euthycratidas,           ) fou un escultor grec que Plini el Vell situa vers el 300 aC (olimpada 120). Fou fill i deixeble de Lisip al que en part va imitar sense aconseguir la seva gracia i esveltesa, preferint realisme a elegncia expressiva  (Plinius  l. c.  7.) . Va fer una esttua d'Hrcules a Delfos i esttues d' Alexandre el Gran, el caador Testis, i les Testiades, entre d'altres que enumera Plini per en un passatge que no es pot llegir.  Tati diu que va fer esttues de cortesans. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187753" title="Eutidem" nonfiltered="2431" processed="2423" dbindex="77440">


Onomstica:

Eutidem d'Atenes, militar atenenc. ;
Eutidem de Quios, sofista grec ;
Eutidem (Euthydemus,          ) fou  fill de Cfal de Siracusa i germ del gran orador Lsies;
Eutidem, filsof grec;
Eutidem de Sici, governant de Sici ;
Eutidem, escriptor grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187754" title="Eutidem d'Atenes" nonfiltered="2432" processed="2424" dbindex="77441">
Eutidem (Euthydemus,          ) fou un militar atenenc. Probablement s el mateix Eutidem que apareix per primer cop al 422 aC a la signatura d'un tractat de treva amb Esparta.

Va servir a la guerra del Pelopons i fou nomenat comandant de l'exrcit que assetjava Siracusa el 414 aC. Sembla que va ocupar aquesta posici per permetre a Ncies dedicar-se a la supervisi sense haver d'estar esperant personalment els reforos. Probablement va exercir el crrec fins el final per supeditat de fet a Demstenes i Eurimed, i al mateix Ncies. No se sap si va prendre part a la batalla d'Epipoles  ja que Tucdides noms diu que es va unir al darrer i desesperat atac al port a les forces de Demstenes i Menandre: Els combats en qu va participar varien una mica segons els autors: Diodor de Siclia diu que va participar a les lluites prvies i va combatre als sicanis, aliats siracusans; Plutarc diu que va participar a la segona batalla naval en la que els atenencs foren derrotats per primer cop.

La seva sort final es desconeguda per ja no torna a aparixer a la histria.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187755" title="Eutidem de Quios" nonfiltered="2433" processed="2425" dbindex="77442">
Eutidem de Quios (Euthydemus,          ) fou un sofista grec nascut a Quios que va emigrar amb el seu germ Dionisidor a Thuris a Itlia; desterrat d'aquesta ciutat va anar a Atenes on va viure molts anys. Plat esmenta les seves idees en un dileg titulat Eutidem .


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187756" title="Eutidem (filsof)" nonfiltered="2434" processed="2426" dbindex="77443">
Eutidem (Euthydemus,          ) fou un filsof grec, fill de Diocles, que fou deixeble de Scrates. L'esmenta Xenofont (Xen. Mem. 1.2.29, 4.2-Z2.) i tamb Plat (Plat. Conv. p. 222).








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187757" title="Eutidem de Sici" nonfiltered="2435" processed="2427" dbindex="77444">
Eutidem de Sici  (Euthydemus,          ) fou un poltic de Sici que va obtenir la tirania de la ciutat conjuntament a Timclides. Segons Pausnies, quan fou deposat el poder va passar a Clnies de Sici, que era el pare del fams rat de Sici.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187758" title="Eutidem (escriptor)" nonfiltered="2436" processed="2428" dbindex="77445">
Eutidem (Euthydemus,          ) fou un escriptor grec de receptes de cuina, esmentat per Ateneu de Naucratis, que esmenta alguns versos sobre maneres de cuinar un peix. (Athen. 3. 116a. 12. 516c.)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187759" title="Eutmanes" nonfiltered="2437" processed="2429" dbindex="77446">
Eutmanes o Eutmenes (Euthymanes o Euthymenes,          ) fou un escriptor i gegraf grec nascut a Masslia. Va escriure una obra geogrfica sovint esmentada per de contingut desconegut  (Plut. de Plac. Philos. 4; Athen. 2.100.90; Lydus de Mens. 68; Artemid. Epit. p. 63.). Climent d'Alexandria  (Strom. 1. p. 141) menciona a un Eutmenes com autor de        , per no se sap si s la mateixa persona.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187761" title="Eutmides" nonfiltered="2438" processed="2430" dbindex="77447">


Onomstica:

Eutmides de Calcis, governant de Calcis ;

Eutmides, decorador i pintor grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187762" title="Eutmides de Calcis" nonfiltered="2439" processed="2431" dbindex="77448">
Eutmides (Euthymidas) fou un governant (tir) de Calcis a Eubea, que fou expulsat del govern pel partit local favorable als romans. El 192 aC va fer un intent per recuperar el poder amb l'ajut de la Lliga Etlia. (Tit Livi  35.37, 38-Z1.).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187763" title="Eutmides (pintor)" nonfiltered="2440" processed="2432" dbindex="77449">
Eutmides (Euthymidas)  fou un decorador i pintor de cermica atenenc el nom del qual apareix sovint en objectes recuperats de vaixells enfonsats davant d'dria, al riu Po, i a Volci. Principalment actiu entre 515 i 500 aC














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187764" title="Eutimi Zigab" nonfiltered="2441" processed="2433" dbindex="77450">
Eutimi Zigab (Euthymius Zigabenus) fou un monjo grec del convent de la verge Maria a Constantinoble que va viure al segle XII. Vivia encara el 1118. L'esmenten Anna Comnena i Lle Allaci. Es l'autor de diverses obres: 

                                         ;
 Victria i triomfs sobre els impius (contra la secta dels messalians);
 Comentari sobre tots els psalms de David i sobre les deu cantigues.
 Comentari sobre els quatre evangelis;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187765" title="Eutim" nonfiltered="2442" processed="2434" dbindex="77451">
Eutim (Euthymus        ) fou un heroi mtic grec de Locris a Itlia, fill d'sticles o del riu-deu Caecinus. Era fams per la seva fora i habilitat en la boxa i va deslliurar la ciutat de Temessa del esperit diablic anomenat Polites. Va desaparixer al riu Cec (Caecinus). Va guanyar diverses victries als jocs olmpics (olimpades 74, 76 i 77) i va tenir una esttua a Olmpia. Encara que personatge real, els seus fets llegendaris foren adornats amb caracterstiques mitolgiques.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187766" title="Eutoci" nonfiltered="2443" processed="2435" dbindex="77452">
Eutoci (Eutocius,         )  fou un escriptor grec nascut a Ascal, comentarista d' Apolloni de Perge i d'Arqumedes. Va viure vers la meitat del segle VI. Es conserven els originals grecs de les segents obres:

Comentaris del primer dels quatre llibres del cnics d'Apolloni;
Sobre l'esfera i el cilindre;
Sobre la quadratura del cercle;
Dos llibres sobre l'equilibri d'Arqumedes;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187767" title="Eutolmi" nonfiltered="2444" processed="2436" dbindex="77453">


Onomstica:

Eutolmi,  poeta grec;

Eutolmi, jurista bizant;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187768" title="Eutolmi (poeta)" nonfiltered="2445" processed="2437" dbindex="77454">
Eutolmi (Eutolmius,          ) fou un poeta grec autor de quatre epigrames de l'antologia grega, que s a l'nic lloc on s esmentat amb els ttols d'Escolstic i Illustre.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187769" title="Eutolmi (jurista)" nonfiltered="2446" processed="2438" dbindex="77455">
Eutolmi (Eutolmius) fou un jurista bizant anomenat com a patronus causarum a Constantinoble; fou un dels setze membres de la comissi creada el 530 per Justini I per compilar un codi de lleis, que fou presidida per Tiboni.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187770" title="Publi Volumni Eutrapel" nonfiltered="2447" processed="2439" dbindex="77456">
Publi Volumni Eutrapel (Publius Volumnius Eutrapelus) fou un cavaller rom. El seu sobrenom de Eutrapel (          ) fou a causa de la seva vivacitat i enginy. L'esmenta Cicer. Fou amic de Marc Antoni i company de les seves disbauxes. Citeris, l'amant de Marc Antoni, fou abans amant de Eutrapel, que la va cedir al seu amic. Va aconseguir fora influncia a partir del 44 aC desprs de la mort de Juli Csar i l'ascens de Marc Antoni. Desprs de la derrota a Mutina (43 aC) va passar un moment delicat per fou ajudat per Tit Pomponi tic. A la tornada de Marc Antoni fou praefectus fabrum del seu exrcit, i va protegir a tic que temia per la seva seguretat degut a la seva connexi amb Cicer i Brut. A petici d'tic va esborrar de la llista de proscrits al poeta Luci Juli Clid al que ell mateix havia posat a la llista.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187771" title="Eutrpia" nonfiltered="2448" processed="2440" dbindex="77457">


Onomstica:
Eutrpia (esposa de Popili Nepoci);

Eutrpia, mare de Flvia Maximiana Teodora esposa  de Constanci Clor, Maxenci i Fausta i esposa de Maximi Herculi ;

Eutrpia fou la nta de Constanci Clor i Flvia Maximiana Terodora;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187772" title="Eutrpia (sogra de Constanci Clor)" nonfiltered="2449" processed="2441" dbindex="77458">
Eutrpia fou la mare de Flvia Maximiana Teodora, esposa  de Constanci Clor. Era nascuda a Sria i el nom del seu primer marit no s conegut. En segones noces es va casar amb  Maximi Herculi i fou mare de Maxenci i Fausta (dona de Constant el Gran). Quan el seu gendre es va fer cristi (no es va batejar fins poc abans de morir) Eutrpia tamb va adoptar aquesta religi i va anat a Palestina on va aconseguir l'eliminaci d'algunes practiques paganes antigues.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187774" title="Eutrpia (nta de Constanci Clor)" nonfiltered="2450" processed="2442" dbindex="77459">
Eutrpia fou nta de Constanci Clor i Flvia Maximiana Terodora, filla d'Anastsia i Optat, i germana de Dalmaci Csar, Juli Constant, Annibali, Constncia i Anastsia, i germanastre de Constant el Gran. Es pensa que pogu ser la dona de Popili Nepoci que fou cnsol el 301, per el que si se segur s que fou la mare de l'emperador Flavi Popili Nepoci proclamat el 2 de juny del 350 i que va governar vint dies. Va morir a la repressi que va seguir a la caiguda del fill.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187775" title="Eutropi" nonfiltered="2451" processed="2443" dbindex="77460">


Onomstica:

Eutropi, cavaller rom pare de Constanci Clor ;

Eutropi,  historiador rom ;

Eutropi, metge grec;

Sant Eutropi;

Eutropi (eunuc), ministre eunuc de l'emperador Arcadi;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187776" title="Eutropi (pare de Constanci Clor)" nonfiltered="2452" processed="2444" dbindex="77461">
Eutropi (Eutropius) fou un cavaller rom de rang alt de la provncia de Dardnia. Es va casar amb Cludia, filla de Crisp, el germ de Claudi II el Gtic, i amb ella va tenir Constanci Clor.

Vegeu la genealogia a Constant I el Gran



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187777" title="Eutropi (historiador)" nonfiltered="2453" processed="2445" dbindex="77462">
Eutropi (Eutropius) fou un historiador roma conegut tamb de vegades con Flavi Eutropi. A Suides se l'esmenta com un coneixedor itali (               ) per aix podria ser simplement com a parlant de llat. Fou secretari imperial (Epistolaris               ) sota  Constant el Gran.  Va acompanyar Juli l'Apstata en la seva expedici a Prsia. Encara vivia en temps de Valentini II i Valent. Un Eutropi fou procnsol a sia el 371 per es desconeix si era ell mateix; tamb apareix un Eutropi com a Prefecte del Pretori el 380, i tampoc se sap si era ell.
 
Es conserva un resum d'Histria de Roma en deu llibres, des de la fundaci de la ciutat al regnat de Valent (que li va encarregar la feina). La resta de les seves obres (que s'esmenten a Suides com "altres obres" sense especificar)  s'han perdut. Prisci esmenta un Eutropi que va escriure un llibre sobre el so de la lletra "x" per no est establert que parli de l'historiador.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187778" title="Eutropi (metge)" nonfiltered="2454" processed="2446" dbindex="77463">
Eutropi (Eutropius,          ) fou un metge grec probablement del segle IV que s esmentat juntament amb Ausoni per Marcel Empric com un dels seus predecessors. Va escriure un llibre de medicina que esmenta Empric, per no es conserva.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187779" title="Eutiques" nonfiltered="2455" processed="2447" dbindex="77464">


Onomstica:

Eutiques, gravador de joies;

Eutiques  de Bitnia, escultor grec ;

Eutiques, escriptor grec;

Eutiques de Constantinoble prevere i abat de Constantinoble del segle V que va encapalar el patit oposat a Nestori;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187780" title="Eutiques (orfebre)" nonfiltered="2456" processed="2448" dbindex="77465">
Eutiques  (Eutyches,        ) fou un gravador de joies, un dels fills de Dioscrides. El seu nom apareix a una pedra preciosa que es conserva, amb la inscripci .


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187781" title="Eutiques de Bitnia" nonfiltered="2457" processed="2449" dbindex="77466">
Eutiques  de Bitnia (Eutyches,        ) fou un escultor grec que s conegut noms per una esttua que porta la inscripci                                  . 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187782" title="Eutiques (escriptor)" nonfiltered="2458" processed="2450" dbindex="77467">
Eutiques  (Eutyches,        ) fou un escriptor grec, deixeble de Prisci, que es va dedicar a l'ensenyament a Constantinoble i va escriure un tractat en dos llibres De discernendis conjugatiombus Libri II. Podria ser tamb autor del tractat De Aspiratione.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187783" title="Eutiques de Constantinoble" nonfiltered="2459" processed="2451" dbindex="77468">
Eutiques  (Eutyches,        ) fou un prevere i abat de Constantinoble del segle V que va encapalar el patit oposat a Nestori. Aquest predicava que hi havia en Crist dos persones o substancies (?           ), una divina  (     ), i una humana (Jess) amb un nic aspecte i unides no per naturalesa sin per voluntat. Eutiques preconitzava que noms hi havia una natura i que era la divina i mai havia tingut natura humana. Les tesis d'Eutiques foren populars a Alexandria mentre les de Nestori foren condemnades. 

Eutiques fou advertit dels seus errors teolgics pel bisbe Eusebi de Dorilea i fou denunciat com hertic i es va convocar un snode sota la presidncia de Flavi bisbe de Constantinoble on les tesis de Eutiques foren rebutjades tot i que Crisafi, un eunuc i cap del camarlencs de la cort, era proper de Dioscur, patriarca d'Alexandria, i amic d'Eutiques. 

L'eunuc va aconseguir que l'emperador Teodosi II es declars oposat a la decisi del snode i convoques un concili general a Efes el 449, presidit per Dioscur d'Alexandria. Aquest concili (conegut pel Lladronici d'Efes o                  ) estava ple de partidaris d'Eutiques on les tesis de Nestori i les tesis intermdies van fracassar i va representar una victria de l'esglsia d'Alexandria. 

Els derrotats van apellar al Papa Lle I Magne (que havia enviat al concili com a delegat a Juli bisbe de Puteoli i tres llegats ms) i com que mentre Crisafi havia caigut en desgracia i Pulquria tornava a tenir el favor del seu germ,  i desprs va morir Teodosi II el 450 i Pulquria es va casar amb Marci pel que va aconseguir la successi, es va poder fer un nou concili a Calcednia el 451 amb presencia de 630 bisbes, on Eutiques i Dioscor foren condemnats i la doctrina de una persona i dos natures finalment acceptada. 

Lle I Magne va demanar el desterrament d'Eutiques per no se sap si es va produir ja que no torna a ser esmentat. Els seguidors d'Eutiques amb el nom de monofisites o eutiquians van seguir pertorbant per fora temps la vida eclesistica i al segle VI van guanyar molts adeptes sota Jacob Baradeu bisbe d'Edessa (mort 588)  del qual foren anomenats jacobites. Les esglsies copta i armnia corresponen a la doctrina eutquiana o jacobita.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187784" title="Eutiqui" nonfiltered="2460" processed="2452" dbindex="77469">


Onomstica:

Eutiqui, historiador grecorom del temps de Constant el Gran;

Eutiquia, metge grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187785" title="Eutiqui (historiador)" nonfiltered="2461" processed="2453" dbindex="77470">
Eutiqui (Euthychianus,           ) fou un historiador grecorom del temps de Constant el Gran, que fou secretari de l'emperador i es conegut ms aviat com a sofista, sense que consti cap obra seva. Ms aviat sembla que va encarregar a un altra personatge identificat tamb com Eutiqui, potser en honor del seu patr, escriure una historia del seu temps.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187786" title="Eutiqui (metge)" nonfiltered="2462" processed="2454" dbindex="77471">
Eutiqui (Euthychianus,           ) fou un metge grec que va viure probablement al segle IV o una mica abans. Una de les seves formules mediques es esmentada per Marcel Empiric (De Medicam. 100.14. p. 303) i li dona el ttol d'arquiatre. Teodor Prisci esmenta un metge de nom Terenci Eutiqui que probablement s el mateix personatge.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187787" title="Gran Premi d'Itlia del 1998" nonfiltered="2463" processed="2455" dbindex="77472">
Resultats del Gran Premi d'Itlia de Frmula 1 de la temporada 1998 disputat al circuit de Monza el 13 de setembre del 1998. 



 Resultats .





 Altres .

 Pole:  Michael Schumacher  1' 25. 298    ;
 Volta rpida:  Mika Hkkinen  1'  25. 139 ;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187789" title="Eutquides" nonfiltered="2464" processed="2456" dbindex="77473">
Eutquides (Eutychides,          ) fou un escultor grec de bronze i marbre nascut a Sici a finals del segle IV aC, deixeble de Lisip. Va fer una esttua en bronze del riu-deu Erotas "in quo artem ipso amne liquidiorem plurimi dixere" (Plin. l. c.  16), una del guanyador olmpic Timstenes d'Elis,  i una important esttua per els sirians de l'Orontes de la que es conserva una copia al museu Vatic. Una esttua del Father Liber, a la collecci d'Gai Asini Polli, era de marbre. L'antologia grega esmenta una esttua de Prap. Un deixeble seu es deia Cantar de Sici.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187790" title="Eutiqui" nonfiltered="2465" processed="2457" dbindex="77474">
Eutiqui (Eutychius         ) fou patriarca de Constantinoble. 

Originalment un monjo de la ciutat d'Amsia que fou enviat a Constantinoble pels seus conciutadans per demanar un bisbe. A la capital es va destacar en algunes controvrsies teolgiques i l'emperador el va nomenar patriarca el 553. El mateix any va presidir un snode.

El 554 es va enfrontar amb l'emperador Justini I perqu va refusar donar el seu acord a un decret respecte de la incorruptibilitat el cos de Crist abans de la resurrecci, i fou destitut i confinat a un monestir, desprs a una illa de nom Principo i finalment al seu monestir originari a Amsia.

L'emperador Tiberi II el va restaurar el 578 i va conservar el crrec fins el 585 en qu va morir amb 73 anys.

Es conserva una carta seva, dirigida al Papa Vigili I en ocasi del seu nomenament, el 553. Va escriure tamb algun tractat per la seva obra s'ha perdut.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187791" title="Euxnides d'Atenes" nonfiltered="2466" processed="2458" dbindex="77475">
Euxnides (Euxenides,          ) fou un poeta cmic atenenc contemporani d'Epicarm, que va viure vers el 485 aC. Juntament amb Evetes i Mille va reviure la poesia cmica a Atenes desprs de vuitanta anys en qu aquest gnere no es va donar, seguint a Epicarm el sicili. s esmentat al Suides i per altres autors.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187792" title="Euxnides (pintor)" nonfiltered="2467" processed="2459" dbindex="77476">
Euxnides (Euxenidas,          )  fou un pintor grec que fou el mestre del fams Aristides de Tebes. Va florir entre la 95 i la 100 Olimpada, es a dir entre 400 aC i 380 aC. L'esmenta Plini el Vell (Plin. Nat. 35.10. s. 36.7.).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187793" title="Euxenides" nonfiltered="2468" processed="2460" dbindex="77477">

Euxenides (Euxenidae,          ) fou una famlia noble d'Egina a la que Pindar celebr en una oda en honor del seu membre, Sgenes, un campi de pentatl als 54 jocs nemeus el 462 aC; en l'oda s'esmenta tamb al seu pare Teari.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187794" title="Eux" nonfiltered="2469" processed="2461" dbindex="77478">


Onomstica:

Eux, escriptor grec ;

Eux d'Heraclea, filsof pitagric grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187795" title="Eux (escriptor)" nonfiltered="2470" processed="2462" dbindex="77479">
Eux (Euxenus,        ) fou un escriptor grec esmentat noms per Dions d'Halicarns que va escriure sobre antigues tradicions italianes. Alguns autor, sorpresos de trobar un grec escrivint sobre mites italians, proposen llegir        (Ennios) en lloc de          (Euxenos) per no sembla massa probable.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187796" title="Eux d'Heraclea" nonfiltered="2471" processed="2463" dbindex="77480">
Eux (Euxenus,        ) fou un filsof pitagric grec nascut a Heraclea, que fou mestre d' Apolloni de Tiana. L'esmenta Filostrat. (Phlilostr. Vit. Apoll. 1.7.).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187797" title="Euxiteu" nonfiltered="2472" processed="2464" dbindex="77481">
Euxiteu (Euxitheus         ) fou un filsof pitagric grec del que Ateneu de Naucratis esmenta la seva creena: les animes de tots els homes sn confinades als cossos pels dus per cstig i si no s'hi queden el temps establert pels deus les animes estaven exposades a sofriments ms grans. 

Articles relacionats.
 Metempsicosi.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187798" title="Exenet" nonfiltered="2473" processed="2465" dbindex="77482">
Exenet (Exaenetus,          ) fou un esportista grec nascut a Agrigent que va guanyar diverses victries a les carreres a peu a Olmpia el 416 aC i 412 aC (olimpades 91 i 92). Al retorn d'Olmpia fou rebut a la seva ciutat com heroi i escortat per 300 carros amb dos cavalls cadascun (Diod. 13.34, 82-Z1; Aelian, Ael. VH 2.8.).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187799" title="Exiti" nonfiltered="2474" processed="2466" dbindex="77483">
Exiti  (Exitius) fou un magistrat rom que fou qestor el 43 aC i un dels partidaris de Marc Antoni. Cicer l'esmenta com el frater (que voldria probablement el cos germ) de Filadelfes (sobrenom que don a Gai Anni Cimber).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187801" title="Juli Exsuperanci" nonfiltered="2475" processed="2467" dbindex="77484">
Juli Exsuperanci o Juli Exsuperanti fou un historiador italorom que va florir vers el segle V o segle VI i sota el seu nom es van publicar les obres curtes De Mar, Lepidi, ac Sertorii bellis civilibus, que alguns suposen derivades de les histries de Sallusti.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187802" title="Exsuperatori" nonfiltered="2476" processed="2468" dbindex="77485">
Exsuperatori (Exsuperatorius)  fou un del dotze ttols assolits per l'emperador Cmmode, que va donar al ms de desembre el seu propi nom  (Dio Cass. ; Zonar. 12.5; Lamprid. Commod. 11; Aurel. Vict. de Caes. xvii.; Eutrop. 8.7; Suidas, s. v.        .).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187803" title="Exsuperi" nonfiltered="2477" processed="2469" dbindex="77486">
Exsuperi (Exsuperius) fou un retric rom d'una famlia originaria de Bordeus a la Gllia i que fou mestre de retrica a Tolosa i ms tard a Narbona on va esdevenir preceptor de Flavi Juli Dalmaci (Dalmaci Csar) i el seu germ Annibali que ms tard, quan van tenir el poder, van concedir al seu preceptor el crrec de praeses Hispaniae, governador d'alguna de les quatre provncies no consulars d'Hispnia (Tarraconense, Cartaginense, Tingitana i Balerica)  probablement la Tarraconense. Desprs d'un temps es va retirar a Cadurca (Cahors). L'esmenta Ausoni (Auson. Prof. xvii.).





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187805" title="Ezequiel (escriptor grec)" nonfiltered="2478" processed="2470" dbindex="77487">
Ezequiel (Ezekielus,          ) fou un escriptor grec autor d'un llibre titulat         , que normalment s esmentat com una tragdia, per sembla tamb una histria mtrica dramatitzada amb vers imbic, imitant les tragdies gregues. El tema era l'xode jueu. L'autor era probablement israelita de raa i jueu de religi, per escrivia en grec i no en hebreu. Va viure a la cort dels Ptolemeus al segle II aC. Eusebi (Praep. Evang. 9.28, 29), Climent d'Alexandria  (Strom. 1. p. 344, fol.) i Eustaci (ad Hexam. p. 25) van preservar alguns fragments de la seva obra.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187806" title="Salto (Uruguai)" nonfiltered="2479" processed="2471" dbindex="77488">

Salto, antigament coneguda com Salto Oriental, s la capital del departament de Salto, Uruguai. S'ubica a 502 km de la ciutat de Montevideo (per rutes 1 i 3) sobre el marge oriental del Riu Uruguai, davant la ciutat argentina de Concordia, amb la qual t un fort vincle, existint connexi carretera i ferroviria a travs de la Presa de Salto Grande. Aquesta ciutat s'anomena Salto perqu, abans de construir-se la Presa de Salto Grande, el riu Uruguai formava un salt ests (anomenat antigament l'It, en llengua guaran) producte de l'aflorament de roques al seu llit.

El centre de la ciutat es troba a uns 18 km (per ruta) al sud de la presa i l'embassament que forma aquesta. La ruta nacional N3 s la principal via de comunicaci de Salto amb la resta del pas. L'Aeroport Departamental de Salto es troba a 3 km al sud de la ciutat.

 Histria .
Francisco Bauz, el 1895, al tom de la seva Histria de la Dominaci Espanyola a l'Uruguai diu que el Governador del Riu de la Plata, Jos de Andonaegui, volent activar la conclusi del Tractat de Madrid, va despatxar l'octubre de 1756 un destacament de 400 homes al comandament del governador de Montevideo Jos Joaqun de Viana, amb l'ordre d'establir-se al paratge conegut com el Salto i esperar all al Marqus de Valdelirios, a qui havia de servir d'escorta.

Recomanava molt el general al Marqus, en carta escrita a efecte, que mans proveir de vitualles aquelles localitats, ja que Viana no els portava ms que per al trnsit, i que en cas de trobar-se sense ells en acampar per esperar-lo, sofria molt amb el seu destacament.

Va arribar Viana, el novembre, al paratge indicat i no va trobar res en ell. Restringit en mantenir-se de la pesca, va comenar a edificar un fort i diverses terrasses que aviat van quedar construts.

Aquest va ser l'origen de la ciutat de Salto, fundada per casualitat l'any 1756, agrega Bauz. Els testimonis exhumats per Garca Selgas, revelen que les installacions que Viana va erigir a Salto van continuar funcionant fins a 1782, data a partir de la qual s'iniciaria un llarg crtic perode per a la poblaci vilatjana. Aix, en carta dirigida a Viana el 1761, Francisco de Arguedas, alt funcionari de l'administraci colonial que quatre anys abans havia visitat Salto, de passada per a les Missions, diu: Vaig trobar al Salto Petit de l'Uruguai a l'intendent Martn Altolaguirre, amb la qual cosa queda demostrat que a Salto continuava mantenint-se el centre d'aprovisionament de l'exrcit.

Una notcia que coincideix amb l'anterior est continguda en un document trobat per Carlos Leonhardi als arxiu dels jesutes, a Buenos Aires. Es tracta d'una carta de P. Limp, amb dades que li dons Siguismundo Baur, capell de les tropes guarans que el 1761 van passar per Salto cap a Santo Domingo de Soriano, a fi d'intervenir en el lloc de la Colonia del Sacramento. I a tal document s'expressa, entre altres coses: Que vuitanta i tantes carretes del Rei van estar portant vitualles de Salto per espai de quatre anys, per a la Tropa del Reial Exrcit de San Borja. Hi ha tamb un document el 1768, que acredita l'existncia, en aquell moment, de pobladors a Salto.

s una carta del Governador Bucarellial, comte d'Aranda. La mateixa est datada precisament al Salto de l'Uruguai, on vaig arribar el 16 del present. Aqu he tingut notcies de qu el Principal es troba a Yapey. Bucarelli refereix detalladament les operacions preliminars de l'expulsi dels jesutes, i la concentraci d'aquests a Salto, abans de ser embarcats per a Buenos Aires, i agrega sobre aix: Vaig advertir al Capit Elorduy que amb dos subalterns ans a recollir als jesutes de Santa Mara la Mayor, Mrtires i San Xavier, i al Comandant del Salto que, desprs que rebs els ltims jesutes que li despatxava, es fes a l'espelma amb tots els enviats a aquell lloc i els lliurs a Buenos Aires.

El Governador Jos Joaqun de Viana, era basc natiu de Lagran, Dicesi de Vitria, a la Provncia d'laba. Com gaireb tots els bascs, era un devot, i el seu culte ms sentit era per la Verge Blanca que es venera especialment a l'Esglsia de San Miguel de Vitoria. Aquesta ciutat com totes les localitats basques t la seva tradici prpia, fins i tot no fa molts anys, abans de passar al Museu Municipal de Vitria, es guardava gelosament en una forncula del Temple de San Miguel, el matxet vitori, sobre la creu del qual juraven els Sndics complir fidelment la seva comesa, sota pena de tallar-se-li el cap amb el mateix matxet, si faltaven al seu jurament.

El 8 de novembre de 2006 es van realitzar els festeigs dels 250 anys de l'inici del procs fundacional de la ciutat, amb gran presncia de pblic.

 Economia .
s el centre de la regi de producci de ctrics del pas. La ciutat est envoltada d'un cintur de finques dedicades a la producci d'aquests fruits i altres, la maduraci dels quals es veu afavorida per un clima ms clid que el del sud. El ram "Harriague", actualment basi dels vins tannat, s l'nica varietat reconeguda internacionalment per al pas.



 Turisme .
A la seva zona d'influncia es troben importants centres termals, tant estatals com privats, que han determinat un desenvolupament fort del turisme. Sobre la costa del riu Uruguai est la Costanera Nord, passeig favorit dels saltenys i concordienses, aix com la Costanera Sud, zona residencial d'alt poder adquisitiu.
A prop del centre de la ciutat, cap al sud-est, es troba el zoolgic municipal, al costat del Parc Harriague (veure mapa), que a ms de comptar amb 150 espcies de flora, t camps de futbol i una pista de ciclisme pblica.

Al nord-est, es troba un gran centre comercial, un complex que combina la nova terminal d'mnibus amb un modern shopping center de dos nivells i un supermercat, comptant amb ampli espai de cotxeres. Igualment, tamb compta amb un important pol comercial al centre de la ciutat, al carrer Uruguai.

 Cultura .
s seu de la Regional Nord de la Universitat de la Repblica, aix com de filials d'universitats privades, i compte amb centres de formaci docents d'educaci mitjana, secundria i primria, el que la converteix en una ciutat referent del litoral uruguai.
Entre els escriptors saltenys consagrats destaca el clssic Horacio Quiroga.



 Arquitectura destacada .
A l'entrada de la ciutat hi ha un monument en homenatge a l'enginyer Eladio Dieste, denominat La porta de la saviesa i conegut comunament com "La gavina", que es va construir traslladant una estructura construda per a les installacions de l'estaci de servei de Barbieri i Legire, firma comercial avui desapareguda. S'ubica en la intersecci de les rutes nacionals 3 i 31 amb l'avinguda Pasqual Harriague, que porta el nom de qui va introduir a l'Uruguai el cultiu del ram que porta el seu cognom.

Salto es caracteritza per tenir un gran nombre d'obres de l'enginyer Eladio Dieste, entre ells, dipsits industrials, un parador (costanera Nord) i la terminal d'autobusos urbana.

El centre de la ciutat s'estn sobre el carrer Uruguai, que concentra l'activitat comercial, i en les seves proximitats, molts edificis histrics rellevants i l'edifici d'apartaments anomenat "El Mirador", el ms alt de la ciutat, inaugurat el 2007.

 Altres dades d'inters .
Davant la costa nord de l'empriu municipal de Concordia s'ubica la Presa de Salto Grande, construda i mantinguda en collaboraci amb l'Argentina.
El llac-embassament format per la Presa de Salto Grande, brinda grans possibilitats per als esports nutics, en ell es troben diversos ports esportius.

Referncies.
Francisco Bauz, Historia de la Dominacin Espaola en el Uruguay (Histria de la Dominaci Espanyola a l'Uruguai). Montevideo, 1895.

Vegeu tamb.
Departament de Salto;

Enllaos externs.

Intendncia Municipal de Salto ;
Galeria de plnols i rutes ;
Termes del Daymn, Salto ;
Estat i pronstic del clima ;
Fotos de Salto, publicades en el grup Salto - Uruguay a Flickr. ;
Diari El Pueblo ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187807" title="tzi" nonfiltered="2480" processed="2472" dbindex="77489">

tzi s el nom d'un home trobat momificat en una glacera dels Alps el 1991 que ha servit per aportar molta informaci als cientfics sobre la prehistria pel seu grau de conservaci. Es va demostrar que el cos tenia uns 5.300 anys d antiguitat i, per tant, s la mmia humana ms antiga del mn. Els cientfics l anomenen l Home del Gel o tzi. 

Algunes de les dades rellevants que va aportar tzi:
 Anava molt ben preparat per resistir el fred: duia un vestit cosit amb fibres vegetals, fet de retall de pell de crvol i d isard, una capa d herba trenada i unes sabatilles de pell de cabra.
 A la seva tribu sabien cosir.
 Les dents desgastades demostren que menjava cereals i que, per tant, ja es conreaven.
 Tamb duia uns bolets per tractar la diarrea i altres per aturar les hemorrgies.
 En els intestins t restes de crvol, cabra salvatge i pa.
 A l esquena duia clavada una punta de fletxa de slex. Tamb tenia una ferida profunda a la m. Aix doncs, potser, va morir desprs d una forta baralla i, a ms, es va defensar: a les fletxes, el ganivet i la roba s han trobat restes de sang de quatre persones diferents.









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187808" title="Planisferi (astronomia)" nonfiltered="2481" processed="2473" dbindex="77490">

Un planisferi representa l esfera de la Terra en un pla, mitjanant una projecci geomtrica. Pot ser representat mitjantant les lnies imaginries de l'equador, els para lels i els meridians. 

 L equador s una lnia imaginaria que divideix la Terra en dos meitats horitzontals (anomenades cadascuna hemisferi: hi ha el del nord i el del sud). ;

 Els para lels sn lnies imaginries para leles a l equador. La distncia que hi ha de cada para lel a l equador s anomena latitud. Si un punt s situat damunt de l equador direm que s latitud nord. Si est situat per sota, direm latitud sud. ;

 Finalment, els meridians sn lnies imaginries que van del pol nord al pol sud i sn perpendiculars als para lels. Hi ha un meridi 00 anomenat meridi de Greenwich. La distncia que hi ha entre cada meridi i el meridi de Greenwich s anomena longitud. Si un punt s ubicat a la dreta del meridi de Greenwich parlem de longitud est. A la inversa, parlem de longitud oest.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187820" title="Krzna" nonfiltered="2482" processed="2474" dbindex="77497">

El Krzna es un riu polons, afluent del riu Bug occidental, a la conca del Vstula.

 Enllaos externs .
geonames.org;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187831" title="Edat Democrtica" nonfiltered="2483" processed="2475" dbindex="77498">
L'Edat Democrtica s el tercer perode del Cnon occidental de Harold Bloom. Inclou les obres recomanades del segle XIX, amb gran abundncia d'autors en angls per sobre dels altres. Apareix per primer cop la literatura russa.

Itlia.
Sobre els sepulcres, d'Ugo Foscolo;
Els promesos d'Alessandro Manzoni;
Els poemes i assaigs de Giacomo Leopardi;
Himne a Satan i Odes de Giouse Carducci;
Les novelles sicilianes de Giovanni Verga;

Espanya i Portugal.
La poesia de Gustavo Adolfo Bcquer;
Fortunata y Jacinta de Benito Prez Galds;
La Regenta de Clarn;
Els Maias d'Ea de Queirs;

Frana.
Atala i Ren i El geni del cristianisme de Franois-Ren de Chateaubriand;
Meditacions de Lamartine;
La poesia d'Alfred de Vigny i Alfred Musset;
L'obra completa de Victor Hugo;
La lrica de Gerard de Nerval;
Mademoiselle de Maupin de Theophile Gautier;
Les novelles de Balzac;
El roig i el negre i La cartoixa de Parma d'Stendhal;
Les novelles de Gustave Flaubert;
Les flors del mal de Baudelaire;
La poesia de Mallarm, Verlaine i Rimbaud;
L'obra de Jules Laforgue ;
Els contes de Guy de Maupassant;
Germinal i Nana d'mile Zola;

Escandinvia.
L'obra d'Henrik Ibsen;
L'obra d'August Strindberg;

Gran Bretanya.
L'obra de William Blake;
La poesia de Robert Burns i Wordsworth;
Les novelles de Walter Scott i Jane Austen;
La poesia de Lord Byron;
L'obra de Samuel Taylor Coleridge;
Confessions d'un fumador d'opi de Thomas De Quincey;
Els poemes de Walter Savage Landor i Percy Shelley;
Els assaigs de Charles Lamb;
Castle Rackrent de Maria Edgeworth ;
Els poemes de John Keats, John Clare, Thomas Hood i Thomas Wade ;
Records d'un passejant de Charles Maturin ;
Les novelles de Charles Dickens;
L'obra de George Darley, Robert Browning i Thomas Lovell Beddoes ;
La poesia de Alfred Lord Tennyson, Dante Gabriel Rosetti i Matthew Arnold ;
Gryll Grange de Thomas Love Peacock ;
Els poemes d'Arthur Hugh Clough i Gerard Manley Hopkins ;
Sartor Resartus de Thomas Carlyle ;
L'obra completa de John Ruskin, John Henry Newman i Walter Pater ;
The Rubaiyat of Omar Khayyam de Edward Fitzgerald ;
Sobre la llibertat de John Stuart Mill;
L'obra de Lewis Carroll;
New Grub Street de George Gissing;
Les obres de Anthony Trollope, John Henry Newman i William Makepeace Thackery ;
Jane Eyre i Villette de Charlotte Bront;
La dama de blanc de Wilkie Collins;
Els poemes de Francis Thompson  i Lionel Johnson;
L'obra completa d'Oscar Wilde i George Eliot ;
Les novelles de Robert Louis Stevenson ;
Drcula de Bram Stoker;
La poesia d'Ernest Dowson i Coventry Patmore;

Alemanya.
La poesia de Novalis;
Els contes dels germans Grimm i d'E. T. A. Hoffmann ;
The black spider de Jeremias Gotthelf ;
Els escrits de Friedrich Schlegel;
Els poemes de Theodor Storm, Heinrich Heine  i Stefan George ;
Effi Briest de Theodor Fontane ;
Els escrits de filosofia de Nietzsche;
La mort de Danton de Georg Buchner ;

Rssia.
L'obra completa de Aleksandr Puixkin i Nikolai Gogol ;
Un heroi del nostre temps de Lermontov ;
Una histria familiar de Serguei Aksakov ;
Oblomov de Ivan Goncharov ;
Les novelles de Ivan Turgenev, Tolstoi i Dostoievski;
La tempesta d'Aleksandr Ostrovski ;
Els poemes d'Alexandre Blok ;
L'obra completa de Txjov;

Estats Units.
The Sketch Book de Washington Irving ;
La poesia de William Cullen Bryant, Emily Dickinson i Henry Wadsworth ;
Els assaigs de Ralph Waldo Emerson;
Els poemes de Walt Whitman i Frederick Goddard ;
La lletra escarlata de Nathaniel Hawthorne;
Moby Dick de Herman Melville ;
L'obra completa d'Edgar Allan Poe;
Walden de Henry David Thoreau ;
Donetes de Louisa May Alcott ;
Els poemes de Sidney Lanier i Henry Wadsworth Longfellow ;
El despertar de Kate Chopin;
Les novelles de Henry James i Mark Twain;
The Octopus de Frank Norris;
L'obra completa de Stephen Crane i Trumbull Stickney ;
The Country of the Pointed Firs and Other Stories de Sarah Orne Jewett;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187836" title="El Lazarillo de Tormes" nonfiltered="2484" processed="2476" dbindex="77499">


El Lazarillo de Tormes, editada en catal com Lltzer de Tormes, i ms recentment com a Lltzer de Tormos s una novella picaresca del segle XVI escrita en castell per un autor desconegut, que narra les aventures d'un jove orfe que serveix diversos amos per prosperar socialment. El ttol complet s La vida de Lazarillo de Tormes y de sus fortunas y adversidades (La vida de Lazarillo  de Tormes i de les seves fortunes i adversitats). L'obra encadena episodis humorstics sota la forma d'una carta on el protagonista explica la seva vida. El seu gran xit va propiciar l'aparici de diverses segones parts a crrec de literats de l'poca, sense la fortuna de l'original. Se'n va fer una pellcula espanyola l'any 1959.


Autoria del llibre.
El Lazarillo es va publicar sense autor. Segurament el carcter subversiu i la crtica oberta a l'Esglsia Catlica sn els motius pels que l'autor va decidir romandre annim. La seva identitat ha sigut motiu d'estudis i controvrsies.

El 1605 fra Jos de Sigenza n'atribueix l'autoria al matemtic i tamb frare Juan de Ortega. Diu que va trobar un manuscrit a la seva cella, per no hi ha ms evidncies.

El 1607 el belga Valre Andr cita com autor a Diego Hurtado de Mendoza. Aquesta atribuci va ser generalment acceptada fins que a finals del segle XIX es va mostrar que era insostenible.

El francs Alfred Morel-Fatio relaciona l'autor amb el cercle erasmista del germans Valds. La catalana Rosa Navarro i Durn, catedrtica de literatura espanyola a la Universitat de Barcelona, concreta l'autoria a Alfonso de Valds .

Darrerament s'ha comenat a apuntar que l'autor del llibre seria en realitat Joan de Timoneda o, ms possiblement, Joan Llus Vives i que l'hauria escrit en catal. Aix, entre els que afirmen que Vives seria l'autor, estaria Francisco Calero, professor de la UNED, i entre els que parlen de Vives o Timoneda i de la catalanitat del llibre, Juan Manuel Rodrguez  o Josep Maria Orteu i Jordi Bilbeny. Segons aquestos, el llibre que coneguem seria en realitat una versi rectificada i traduda de manera interessada per la censura castellana. L'autor assenyala una srie de catalanismes presents en el llibre, aix com una srie d'incoherncies, que durant anys havien fet pensar que l'autor no sabia res dels llocs dels quals parlava. Al respecte es pot assenyalar el fet que el llibre parle del Regne de Toledo, quan no existia cap regne aix en aquella poca. Aquest regne seria, en realitat, el Regne de Valncia. D'acord amb aix, segons Bilbeny, la mare de Lltzer no era de Tejales, sin de Teulada. La menci al desterrament del pare es podria explicar per les Germanies. Igualment, Lltzer seria de Tormos, el poble de la Marina Alta, i no hauria nascut en mig del riu Tormes com es diu a la versi coneguda. Tampoc s probable que la mare de Lltzer visquera amb un negre a Salamanca, ja que no n'hi havia, mentre que si n'hi havia a Dnia, prop de Tormos, port que tenia comer amb l'frica i on probablement estava ambientada originalment la histria. Per tant, la vila ducal de qu s parla i on el cec xoca contra una columna no seria Escalona, sin Gandia, on encara hi ha porxos aix. Igualment molts dels carrers esmentats podrien identificar-se amb carrers de Valncia. Finalment, aix explicaria perqu l'orfe Lltzer explica a "vuesa merced" tots els amos amb qu ha estat. Aix sols es comprn a partir del "pare d'orfes" una figura jurdica de la legislaci valenciana que es feia crrec dels orfes i els adjudicava una mena d'amo-tutor fins que es feien majors d'edat, cosa que resulta incomprensible a Castella.

Argument.
Va nixer a Salamanca i va ser abandonat per la sa mare, Lzaro entra a treballar amb un cec que li nega el menjar elemental per sobreviure. El nen ha de desenvolupar la seva astcia per robar-li una part. El mateix passa amb el clergue i l'hidalgo a qui serveix desprs. Amb aquest ltim mant una relaci cordial per l'home abandona la ciutat. Llavors Lzaro passa al servei d'un hipcrita sacerdot mercedari i un venedor de bules eclesistiques (tractat que va ser censurat).

La segona part narra ms breument la seva estada amb altres amos, com un capell, un artes i un vigilant. Aleshores passa a tenir ofici propi, es torna aiguador i pregoner. El religis d'una esglsia l'ajuda a aconseguir aquestes feines i li ofereix una casa perqu es casi amb una de les seves criades (amb qui suposadament mantenia relacions). Lzaro accedeix i suporta la infidelitat de la seva dona, que continua veient-se amb el religis, a canvi d'una posici de calma a la vida, ja que ha vist que l'honor s simple aparena.

Caracterstiques.
El seu protagonista s el pcar, categoria social, procedent dels baixos fons que, a mode d antiheroi, es utilitzat por la literatura com a contrapunt a l ideal cavalleresc. La seva lnia de conducta est marcada per l engany, l astcia, la trampa enginyosa. Viu al marge dels codis d honor propis de les classes altes de la societat de la seva poca. La seva llibertat s el seu gran b.
Els amos a qui serveix pertanyen a diferents classes socials per tots tenen en com que aparenten ser qui no sn i que viuen per enganyar la gent sota uns suposats valors. Aquest pessimisme s un dels trets que ms va atreure de la novella, avanant-se a la concepci barroca que tot s illusi i aparena. El protagonista narra les seves prpies aventures en forma autobiogrfica est en funci de l orientaci de crtica social que exercir la novella picaresca; al projectar l autor la seva personalitat sobre un personatge fictici, aix li permet exposar amb major llibertat les seves prpies idees.

Aquesta novel.la picaresca t un marcat carcter moralitzant. s un exemple de les conductes aberrants que, sistemticament, resulta castigada. La picaresca est molt influda por la retrica de l poca, basada en molts casos, en la predicaci d'exemples, en els que es narra la conducta descarrilada d un individu que, finalment, s castigat.

El to realista pardia els gneres de cavalleries i pastorils, ja que l'objectiu nic del protagonista s menjar i situar-se a la societat, no t els ideals propis dels herois. En realitat s una autobiografia on justifica a un superior la seva actitud enfront la seva dona, en contra de l'escndol popular. Es pot considerar que inaugura el gnere picaresc. T tamb un fort carcter satric. La stira s un element constant en el relat picaresc. El protagonista deambular per els diferents estrats socials. Primer far de criat, aix li permetr conixer els successos ms ntims dels seus amos. Tot aix ser narrat per un pcar amb una actitud crtica.

L'aparici de nombrosos personatges religiosos amb un tractament negatiu va fer que el llibre estigus a l'ndex de les obres prohibides per la Inquisici. Van aparixer llavors edicions expurgades, sense els passatges ms controvertits, que no van impedir la circulaci clandestina del llibre original. Segurament per aquest tema l'autor no va gosar signar l'obra.

El nom de Lzaro va passar a designar, en castell, des d'aquell moment els pigalls o lltzers (lazarillos en castell), pel primer amo a qui serveix i on passa les aventures ms conegudes. El llibre s un dels clssics escolars ms estables en el temps.

Bibliografia.

Francisco Calero, Juan Luis Vives, autor del Lazarillo de Tormes, Ajuntament de Valncia,Valncia, 2006.
Francisco Calero, Juan Luis Vives, autor del Dilogo de Mercurio y Carn, Ajuntament de Valncia, Valncia, 2004.
La vida de Lltzer de Tormos, Annim, Trad. Antoni Bulbena i Tusell, estudi preliminar de Jordi Bilbeny, edici a cura de Josep Maria Orteu,Llibres de l'ndex, Barcelona, 2007.

Referncies.



Enllaos externs.
 La (nova) vida de Lltzer de Tormos, bloc cat sobre el tema;
 Pdf de Jordi Bilbeny defensant que el llibre va ser escrit en catal;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187837" title="Nausica" nonfiltered="2485" processed="2477" dbindex="77500">

En la mitologia grega, Nausica (en grec:         ) s filla d'Alcnous, rei dels feacis, i de la reina Arete. Apareix al llibre VI de lOdissea d'Homer.  El seu nom, en grec, vol dir "cremadora de vaixells".

Homer descriu Nausica com una noia a qui Odisseu fa una gran impressi. Alcnous diu a l'heroi d'taca que li permetria casar-se amb la seva filla, per aquest amor insinuat no arriba a consumar-se. Odisseu, desprs d'explicar les seves aventures als feacis, salpa amb la intenci de retornar a la seva illa, on l'espera la seva dona Penlope.

Joan Maragall va escriure l'obra teatral Nausica a partir d'aquest personatge i la seva histria d'amor amb Odisseu.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187840" title="Partit Democrtic Socialista Obrer" nonfiltered="2486" processed="2478" dbindex="77501">
El Partit Democrtic Socialista Obrer va sser un partit poltic fundat el 1882 per la fusi del collectiu catal de El Obrero, rgan de la Federaci les Tres Classes de Vapor, i el Partido Socialista Obrero Espaol (PSOE), que a Barcelona tenia un nucli de seguidors (Toribio Reboyo i Francisco Mora).

Tot i que adopt un programa fortament influt per l'aprovat pel PSOE a l'abril del 1880, no es produ una unificaci real d'ambds grups (a Madrid no s'adopt la nova denominaci de Partit Democrtic Socialista Obrer Espanyol) per diversos motius. Especialment per una concepci diferent de les relacions entre partit poltic  i sindicat, pel carcter ms moderat del grup madrileny i pel desig del grup catal de tindre un funcionament autnom.

Foren membres de la comissi organitzadora Josep Pmies i Ramon Lostau.

El 1887 es produ el trencament definitiu dels dos grups. De la ruptura en result l'impuls del PSOE a Madrid (que celebr el I Congrs el 1888) i del Partit Socialista Oportunista a Catalunya el 1891. 

Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187843" title="Partit Federal de Catalunya" nonfiltered="2487" processed="2479" dbindex="77502">
El Partit Federal de Catalunya (PFC) va sser un partit poltic creat per una escissi del Partit Republic Democrtic Federal (PRDF) que tingu lloc a Barcelona al desembre del 1932 amb el propsit d'animar un procs de reunificaci del federalisme catal. En aquest projecte mai no s'incorporaren la majoria dels sectors seguidors de Jos Franchy Roca.

El projecte s'estronc al febrer del 1933, quan l'Extrema Izquierda Federal es neg a anar ms enll d'una aliana, l'Extrema Izquierda Republicana es neg a perdre la seua personalitat dins d'una Uni Federal de Catalunya i el PRDF se'n desentengu quan s'orient a Espanya vers la unitat d'abril del 1933 amb el franchysme. Aleshores, el PFC desaparegu i els seus promotors es reintegraren al PRDF, per b que al mar-abril del 1934 alguns evolucionaren vers el Partido Sindicalista.

Els seus fundadors foren Eduardo Medrano, Federico A. Bravo, Eusebio Snchez, Jos M. Herrada, Miguel Gisbert i Antonio Lopez. 

Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187845" title="Partido Laborista Nacional" nonfiltered="2488" processed="2480" dbindex="77503">
El Partido Laborista Nacional va sser un partit poltic fundat per Eduard Auns Prez a Barcelona a l'abril del 1930, al marge dels monrquics de la Unin Monrquica Nacional. Es declar accidentalista i corporativista.

Reun persones lligades amb la dictadura de Miguel Primo de Rivera Orbaneja i militants dels Sindicats Lliures (Mariano Puyuelo, Luis del Valle i Rafael Snchez Mazas).

Proposava "la defensa de los ncleos e intereses profesionales del pas, tratando de recoger la obra que la dictadura habra realizado en este sector de actividades, aunando los intereses econmicos y productores a travs de organizaciones corporativas y econmicas".

El Centro Laborista de Barcelona qued constitut a l'abril del 1930 sota la presidncia de Josep M. Roig, que a l'octubre fou substitut per Rodolfo Pelayo. En el comit de Barcelona figurava Feliciano Baratech. 

Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187847" title="Partido Espaol Nacional Sindicalista" nonfiltered="2489" processed="2481" dbindex="77504">
El Partido Espaol Nacional Sindicalista (PENS) va sser una organitzaci feixista fundada a Barcelona el 14 de gener del 1935 pels seguidors barcelonins de l'escissi de Ramiro Ledesma Ramos de Falange Espaola de las JONS.

Sembla que l'organitzaci deix d'actuar en reintegrar-se els seus components dins la Falange de Barcelona, durant la primavera del 1936.

De manera semblant a les seues antecessores Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista, aquest partit poltic postulava la unitat poltica d'Espanya, la sindicaci obligatria, l'eliminaci dels partits poltics "internacionales", "la elevacin moral y econmica de los espaoles" i la creaci d'un estat totalitari.

La direcci del PENS a Barcelona era formada per Jos M. Poblador lvarez (d'Osca, advocat i periodista, excarl), Emilio de Lasarte Rouzart (comerciant) i Juan Berenguer Aguil (contractista).

Tenia una quarantena d'afiliats, en especial a Barcelona i Badalona.

Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187849" title="Beaufort" nonfiltered="2490" processed="2482" dbindex="77505">

El beaufort s un formatge francs, produt a Savoia, concretament l'rea de producci s'estn per les valls del Beaufortain, de la Tarentaise, de la Maurienne i una part de la Vall de l'Arly. Des de 1968 t un segell AOC. Es tracta d'un formatge fet amb llet crua de la famlia dels gruyres i se'l sol anomenar el Prncep dels gruyres. 

s un formatge a base de llet crua de vaca de la raa tarine o abondance, de pasta premsada i crosta natural. Les moles pesen de 20 a 70 kg. Es reconeix per l'absncia de forats i per tenir un tal (permetre) cncau caracterstic fruit d'emmotllar-lo amb un cercle de fusta tpic. En les formatgeries la llet sensera i crua s'aboca en un recipient on es qualla, desprs es passa pel foc on se li fa la crosta rugosa i es deixa assecar en una tela de lli. El perode d'afinament varia dels 5 a ms de 12 mesos. Les moles sn salades i fregades dues vegades per setmana. 

La producci fou de 4120 tones el 2002. 


Beaufort dalpage.
Els beauforts d'alpage s'elaboren exclusivament a l'estiu, quan les vaques pasturen a la muntanya. Tenen una pasta groga, ben greixosa i plena de sabor. El beaufort d'alpage s'elabora immediatament desprs d'haver munyit les vaques, aix vol dir dues vegades al dia, exclusivament amb llet encara clenta de l'animal, per suposat crua i sencera i sense barrejar la llet de diferents ramats. L'elaboraci es fa en cases a les muntanyes obligatriament situades per sobre de 1500 metres d'altura i segons els mtodes tradicionals. T una textura fondant i compta amb un 48% de matria grasa. s un producte poc habitual i de gran qualitat, cosa que el fan bastant car. 

El beaufort d'alpage es distingeix dels altres beauforts d'estiu produts en formatgeries permanents per la presncia en el tal cncau d'una placa vermella i quadrada, situat a la part oposada d'on se situa la cinta blava oval caracterstica del beaufort. Aquestes plaques les distribueix l'INAO i certifiquen el respecte de les regles de la producci de l'AOC Beaufort. 

Es pot degustar a partir dels 5 mesos d'afinament i fins a 15 mesos, marida perfectament amb vins de Savoia o un Chablis. 

Beaufort d'estiu.
El beaufort d'estiu s'elabora a partir de llet produda a les pastures que es porta a les valls per ser transfomrada en formatgeries de la zona AOC. Es pot degustar tamb durant l'hiver desprs d'entre 5 a 12 mesos d'afinament. 

Beaufort d'hivern.
Aquest beaufort s'elabora amb la llet de les vaques que tornen de les pastures alpines per passar l'hivern en els estables de les valls. 

Els aromes d'aquest formatge sn una mica ms pronunciats que els del beaufort d'alpage o d'estiu, amb una pasta ms clara, que es deu a una alimentaci de les vaques a base de fenc. S'utilitza per a fer les tradicionals fondues de Savoia. 

Enllaos externs.
Web oficial del sindicat en defensa Beaufort











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187850" title="Giovanni Gabrieli" nonfiltered="2491" processed="2483" dbindex="77506">

Giovanni Gabrieli (1554/1557 - 12 d'agost de 1612) va ser un compositor i organista veneci. Va ser un dels msics ms influents de la seva poca, i amb ell arriba el mxim esplendor de l'escola veneciana, i representa el amrc en el que va esdevenir la transici de la msica del Renaixement a la del Barroc.

 Biografia .

Es desconeix la data exacta del seu naixement tot i que probablement va ser a Vencia, que en aquell temps formava part de la Repblica de Vencia. S'ha calculat la data de naixement a partir de l'epitafi que hi ha a l'esglsia de Santo Stefano (Sant Esteve) dels frares agustins de Vencia:
Hic situs est Johannes Gabrielius, vir ad laudem natus, ciendi motos arte clarissima, cujus pectus insiderant virtus et gratiae, quique tum fuit, heu! Melpomeno decus. Lugete organa, mens vostra et vita periit mense Augusti, die XII, anno aetatis suae LVI, anno humanae salutis MDCXIII

Tot i aix hi ha carcters poc clars que segueixen mantenint el debat ja que no se sap si diu que va morir als 56 o als 58 anys d'edat.

 Primers anys .

Giovanni era un de cinc fills del germ del gran Andrea Gabrieli, i deuria nixer poc desprs que el seu pare es trasllads des de Crnia i s'installs a Vencia. Se'n sap poc sobre la seva infantesa; probablement deuria estudiar amb el seu oncle Andrea com se'n desprn en part pels seus escrits posteriors. 

Va marxar a Munic per estudiar amb el fams Orlando di Lasso, amic del seu oncle Andrea, a la cort del Duc Albrecht V de Baviera. A Munic probablement s'hi va quedar fins el 1579, any de la mort del duc.

 Sant Marc de Vencia .

Cap el 1584 hauria estat organista suplent a Sant Marc de Vencia, en absncia de Claudio Merulo, i quan el 1585 aquest va deixar el crrec, va concursar i guanyar el crrec de manera permanent. Tamb aquell any va comenar a treballar d'organista a la "Scuola Grande de San Rocco". Mantindria ambds llocs de treball fins a la seva mort. 

A partir de la mort del seu oncle el va succeir com a compositor principal de San Marc, i es va encarregar de recopilar i editar l'obra del seu oncle. Fruit d'aquesta tasca, el 1587 s van publicar la collecci de Concerti  que varen ser una referncia fonamental de la msica veneciana.

 Reconeixement internacional .

La seva fama, incrementada per edicions de la seva obra a Alemanya en gran part fetes per Caspar Hassler, li va atreure gran quantitat d'alumnes, fonamentalment d'aquest pas, entre els que es va destacar Heinrich Schtz.

Des de 1606 va patir problemes de rony (clculs renals), que el van obligar a deixar part de les seves responsabilitats. Va morir el 12 d'agost de 1612 a causa de complicacions derivades de la seva malaltia.

 Obra .

Giovanni Gabrieli va compondre diverses obres seguint l'estil del seu oncle per accentuant encara ms els contrasts, amb un major dramatisme i color. Igual com altres compositors de l'escola veneciana, el seu estil es va veure notablement influt per les caracterstiques particulars de l'esglsia de Sant Marc. Aquesta baslca t les seves galeries separades i per aix els orgues i els cors s'ubicaven en costats oposats; a ms  l'acstica era excellent. 

Cap a 1597 public la seva prpia collecci Sacrae symphoniae que li atorga una  fama a nivell internacional. Cal destacar la Sonata pian i forte on, possiblement per primera vegada, es donen indicacions de dinmica (piano, forte) segons que les orquestres toquessin soles o juntes.

La seva primera composici es troba en una collecci publicada a Vencia el 1575 amb el ttol: Il secondo libro de' madrigali a 5 voci de' floridi virtuosi del serenissimo duca di Baviera, con una a dieci.

 Llista d'obres .

Cal destacar:
 Psalmi paenitentiales sex vocibus Venetiis, 1585;
 Madrigali a sei voci od istromenti, da cantare osia da suonare Venezia, 1585;
 Il primo libro di madrigali et ricercari a quattro voci, Vencia, A. Gandane, 1587;
  Canti concerti di Andrea e di Gio. Gabrieli, organisti della serenissima signoria di Venezia, continenti musica di chiesa, madrigali ed altri per voci e stromenti musicali a 6, 7 , 8 , 10, 12 ,16, ecc..., Vencia, A. Gandane 1587;
 Ecclesiasticae cantiones quatuor, quinque, et sex vocibus;
 Intonazioni d'organo, libro I;
 Ricercari per l'organo, libro II;
 Ricercari per l'organo, libro III;
 Sacrae symphoniae;

 Bibliografia .

 Richard Charteris, Giovanni Gabrieli (ca. 1555 1612): a Thematic Catalogue of his Music with a Guide to the Source Materials and Translations of his Vocal Texts.  Nova York, 1996.
 Eleanor Selfridge-Field, Venetian Instrumental Music, from Gabrieli to Vivaldi.  Nova York, Dover Publications, 1994.  ISBN 0-486-28151-5;
 Denis Arnold, Giovanni Gabrieli and the Music of the Venetian High Renaissance.  Londres: Oxford University Press, 1979.  ISBN 0-19-315247-9;
 Denis Arnold, Monteverdi.  Londres, J.M. Dent & Sons Ltd, 1975.  ISBN 0-460-03155-4;
 Article "Giovanni Gabrieli," a The New Grove Dictionary of Music and Musicians, ed. Stanley Sadie.  20 vol.  London, Macmillan Publishers Ltd., 1980.  ISBN 1-56159-174-2;
 Gustave Reese, Music in the Renaissance.  Nova York, W.W. Norton & Co., 1954.  ISBN 0-393-09530-4;
 Manfred Bukofzer, Music in the Baroque Era.  New York, W.W. Norton & Co., 1947.  ISBN 0-393-09745-5;

 Enllaos externs .
 Partitures lliures a Choral Public Domain Library: Giovanni Gabrieli;
 Listen to Enregistraments de la Ume Akademiska Kr.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187851" title="Tomme" nonfiltered="2492" processed="2484" dbindex="77507">
Tomme s un tipus de formatge francs, produt arreu de les muntanyes dels Alps. Pot ser de llet de vaca, d'ovella o de cabra, fet en moles de 10 a 20 cm de dimetre, amb un pes de 800 gr a 1 kg. T una crosta grisosa i dura, que li dna una olor molt forta caracterstica d'aquest tipus de formatges.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187852" title="Palau Oliver" nonfiltered="2493" processed="2485" dbindex="77508">



El Palau Oliver, tamb anomenat Ca n'Oliver o Can Oliver s una de les cases senyorials ms importants de Ma. Fou construda a finals del segle XVIII i t una impressionant faana principal i una porta amb belles decoracions. Actualment pertany a l'Ajuntament de Ma i s'est restaurant, encara que una part est destinada a exposicions.

Es troba al carrer de la Infanta, cantonada amb el carrer d'Anuncivay de Ma.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187854" title="Versi Rac 1" nonfiltered="2494" processed="2486" dbindex="77509">
Versi Rac 1 s un programa de rdio dirigit per Toni Claps que s'emet des de setembre de 2005 a RAC1. Anteriorment, havia comptat amb una etapa a Catalunya Rdio, amb el nom de Versi Original. El programa s'emet de dilluns a divendres de 4 a 7 de la tarda. 

s un programa de rdio principalment d'humor i d'actualitat. A la pgina web oficial de RAC1, es defineix el programa com: un galliner per la quantitat de lloques que hi volen cantar i pondre ous.

Segons l'EGM s el lder d'audincia durant les tardes a Catalunya des de fa un plegat d'anys.

El dia 24 de maig de 2007 (la temporada 2006-2007 del programa) Versi Rac 1 va celebrar els 10 anys d'existncia amb l'emissi del programa des del Teatre Romea de Barcelona. En aquest programa hi va assistir Carmen de Mairena la qual va interpretar la can "Happy Birthday to you, maricn eres tu" imitant la interpretaci de Marilyn Monroe.

 Membres i collaboradors .

 Toni Claps: dirigeix el programa. A ms a ms cada dia realitza una entrevista considerada d'inters general. Dins de la seva serietat intenta fer un programa amb cara i ulls encara que alguns s'interposin al seu cam.
 El senyor Marcell Virgili Tutusaus: s un dels personatges ms estimats del Versi Rac 1, ja estava present al programa quan aquest es desenvolupava a Catalunya Rdio. El senyor Marcell s un jubilat que, no tenint res a fer a la tarda, assisteix al programa de rdio i es dedica a enyorar el passat, on segons ell tan b s'hi vivia. Durant la seva joventut va treballar com a porter a Rdio Barcelona. Els estius els passa estiuejant a Salou, amb la seva dona (que segons ell es diu Maria), amb la qual sembla que t una relaci d'all ms especial.
 Joan Espn: Collaborador nostrat, que tamb fa algunes imitacions o creacions de personatges prpies, entre les ms destacades la del Sr. Canyelles.
 Oriol Cruz: fa la imitaci del Mag Flix (l'altre Mag, que sovint l'encerta ms que l'original), entre d'altres.
 Pep Plaza: fa la imitaci de Joan Pera, Boris Izaguirre, Mariano Rajoy, Matas Prats, Jordi Gonzlez, Joan Manuel Serrat, Llus Llach i Tomeu Penya.
 Mag Flix: Es dedica a fer una secci setmanal en qu fa prediccions a travs de mitjans astrolgics. "El fanalet" s un tros de la secci en qu explica si els horscops estan en posici ( verda - mbar - vermella). ;
 Roger Jov;
 Marc Serra: Reporter del programa que tamb parla sobre cinema i famosos.
 Montse Lluss: Collaboradora que a ms presenta una secci sobre msica retro. Presentava el programa a l'estiu en la qu ella i l'Oriol feien oblidar els 4 fantstics (Claps, Spin, Nolla i Pep Plaza). ;
 Imma Sust: Presenta una secci sobre televisi.
 Iu Forn: Fa la seva particular mirada a les notcies de la setmana, sobretot centrant-se en com ha narrat les notcies Pedro Piqueras (presentador dels informatius de Telecinco).
 Xavier Vidal: s'encarrega de la secci d'Internet. A ms s qui es fa crrec del bloc del programa. Anomenat "el pantalletes" pel mag Flix, ja que s qui posa histric el nostre mag. ;
 Quique Guasch i Toms Guasch (anomenats al programa com "els germans Guasch"): participen a la tertlia de la secci d'esports. Sn la cara i la creu. ;
 Soledad Len de Salazar: Parla de premsa rosa.
 Rocco Steinhauser: Fa la secci sobre televisi. Informa de les novetats televisives i ,de tant en tant, porta alguna que altra exclusiva.
 Joan Llus Garcia: Informa de les notcies del dia.
 Miqui Puig: Parla sobre el que li v de gust.
 Josep Llus Merlos: Secci de motor.

 Imitacions .
Tal i com tamb passa al Minoria Absoluta, al Versi Rac 1 tamb hi apareixen imitats o com ells anomenen "clnics", amb la collaboraci de Pep Plaza i l'Oriol Cruz augmenten la llista als possibles imitats a ms de trenta imitacions diferents entre els diversos collaboradors que hi participen.
Alguns dels "clons" o caracteritzacions del programa sn:

 El senyor Canyelles: personatge masclista que treballa en un taller de reparaci de cotxes. Representa el tpic immigrant espanyol que ha arribat fa una pila d'anys i que s'ha integrat totalment a Catalunya. Un gran personatge. ;
 Jonathan Canyelles: Fill del senyor Canyelles: personatge que no se sap del cert a qu es dedica per el que s cert s que sempre va acompanyat amb msica mquina i les seves rialles d'all ms estridents. s un assidu de la discoteca Escorpia.
 Joan Laporta: el president del Bara tampoc s'escapa de quedar retratat i intenta donar la seva opini quan creu convenient per se li fa difcil ja que sempre t la boca plena de menjar perqu est berenant (Aix es refereix a la ja mtica frase del president "M'estic posant com un bac");
 Ramn Caldern: el president del Real Madrid tamb es troba en la llista d'imitacions del programa i es caracteritza per la seva prepotncia.
 Mago Flix: una de les grans imitacions del programa. Aquest intenta fer el mateix que el real: preveure el futur amb el seu pndol, a ms de carregar contra tot aquell que li presti l'oportunitat. Mal educat i maldestre t un enfadar fcil i el Toni el fa fora de l'estudi ms d'un cop. ;
 Pedro Piqueras i Matas Prats: els 2 presentadors d'informatius televisius s'enfronten entre ells per veure qui dels 2 narra la noticia ms escabrosa i sanguinria.
 El programa tamb consta d'un ampli repertori d'imitacions poltiques.

 Curiositats .
 Toni Claps (gran fan de McLaren) va presentar, la temporada 2006/07, un programa de motor a 8tv.

 Referncies .


 Enllaos interns .
 RAC 1;
 Minoria Absoluta;

 Enllaos externs .
 Pgina del Versi RAC1 a la web de RAC1 ;
 Bloc del programa ;
 Secci de Versi Rac 1 a la web d'amics de RAC 1 ;
 Oriol Cruz ;
 Pep Plaza ;
 amicsrac1: frum d'oents de RAC1 ;
 Blog sobre Rac1 ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187855" title="Confederaci Republicana Democrtica Federal de Catalunya" nonfiltered="2495" processed="2487" dbindex="77510">
La Confederaci Republicana Democrtica Federal de Catalunya va sser un partit poltic creat a Barcelona al gener del 1932 que apleg una de les tendncies federals de Barcelona addictes a Jos Franchy Roca.

El partit es don de baixa del Registre d'associacions el 16 de mar del 1934, al mateix temps que la Juventud Republicana Federal del Distrito V i l'Estat Federal, entitat constituda el 24 d'agost del 1931 que havia estat presidida per Jaume Durany i Bellera.

Declar com a objectiu la voluntat de reunir en una organitzaci comuna les diverses entitats federals.

En fou secretari general Toms de Antonio Grajales i vicesecretari Francesc God. La Junta Municipal de Barcelona fou presidida per Martirin Ventura. 

Mantingu relacions estretes amb l'Agrupacin Catalana de Federales Histricos. 

A finals del 1933, fracassat l'objectiu inicial, gir en rod la seva adhesi franchysta i an en aliana electoral amb els federals extremistes.

El petit nucli que mantenia el partit ingress en l'Esquerra Federal el 1934. 

Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187856" title="Casa Mir" nonfiltered="2496" processed="2488" dbindex="77511">


La Casa Mir s una casa d'inspiraci modernista situada a la Plaa Espanya de Ma, i fou dissenyada per l'arquitecte municipal Francesc Femenas. T 4 pisos i mira cap al port de la ciutat. Combina els colors blanc i groc clar, amb unes grans finestres a la faana principal, i amb alguns vidres tintats de color verd, taronja i blau.

Est situada sobre la Costa de Ses Voltes, l'accs principal al Port de Ma per als vianants i els autombils. A ms, est enfrontada, respecte aquest accs, amb el Claustre del Carme i la peixateria municipal.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187857" title="Festes de Grcia (Ma)" nonfiltered="2497" processed="2489" dbindex="77512">
Les Festes de Grcia de Ma comencen dia 7 de setembre, dia del preg, i tamb quan el Fabioler inicia el replec, que consisteix en reunir als caixers que participen al jaleo (dia 8 a la tarda i dia 9 a les 12:00), que es realitza a la plaa de la Constituci, davant l'Ajuntament. Per la tarda de dia 9 s realitzen carreres de cavalls al carrer Cs de Grcia, i a mitjanit, la festa acaba amb un espectacle pirotcnic, on els focs artificials sn llanats des de l'illa Pinto, del port de Ma.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187865" title="El crit" nonfiltered="2498" processed="2490" dbindex="77513">


El crit (Skrik en noruec) s l'obra ms famosa d'Edvard Munch (1863 - 1944). L'obra data del 1893, i s'engloba dins de l'estil expressionista. La tcnica utilitzada va ser l'oli i tremp sobre cartr de 91 cm x 73,5 cm. Actualment l'original es troba a Nasjonalgalleriet, a Oslo, tot i que existeixen al voltant de 50 cpies.

El tema de l'obra es resumeix en una persona en primer pla que no se sap b si s un home o una dona per la poca definici de la silueta, que crida angoixada. El crit sembla que es transmet a tot el paisatge.

Elements plstics.
El malestar de la persona protagonista es mostra a travs de corbes sinuoses que apareixen per tot el quadre excepte en les baranes del pont i les dues figures humanes que s'allunyen per darrere del protagonista.
Abunden les tonalitats irreals de vermell, blau i negre, que ajuden a mostrar el sofriment de l'individu. El cel crida l'atenci per les tonalitats vermelles i taronges que va utilitzar l'autor.

Composici.
En el primer pla apareix un individu que es posa les mans a la cara i crida per expressar la seva angoixa. La cara d'aquest est deformada de manera que recorda a una mmia peruana. El pont i els dos personatges que s'allunyen resten indiferents, per la resta del paisatge sembla solidaritzar-se amb el protagonista. Les baranes del pont separen els dos ambients.
Al fons es reconeixen un fiord i dues siluetes de vaixells.

Estil.
Munch tenia influncies de Van Gogh, Gauguin, i Toulouse-Lautrec. De la mateixa manera Edvard Munch exerc una gran influncia en l'art germnic del principi del segle XX.

Contingut i significaci.
El crit s un reflex del mn de l'artista. La seva trajectria vital va estar marcada pel patiment i la mort: la seva germana va morir de tuberculosi als quinze anys; quan ell tenia cinc anys va perdre la seva mare per culpa de la mateixa malaltia; el 1889 mor el seu pare...
Ell mateix va explicar la situaci que va originar El crit: 
Anava caminant amb dos amics pel passeig -el sol es ponia- el cel es tornava de cop i volta vermell -jo em vaig aturar, cansat em vaig recolzar en una barana, damunt de la ciutat i el fiord blau fosc no sin sang i llenges de foc- els meus amics continuaven la seva marxa i jo continuava aturat al mateix lloc tremolant de por -i sentia que un udol infinit penetrava tota la naturalesa.
L'escena fou ambientada a la ciutat de Nordstrand.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187868" title="Oued Mellgue" nonfiltered="2499" processed="2491" dbindex="77514">
El oued Mellgue o Mellegue s un riu de Tunsia de les governacions del Kef i Jendouba, que corre de sud a nord i desaigua al Medjerda enfront de Ben Bachir. Al llarg del seu recorregut rep innombrables oueds a dreta i esquerra. Tant el naixement del riu com els oueds que rep per l'esquerra es troben en territori d'Algria.

La pluviometria s irregular i se situa entre 400 i 1200 mm/any i l'evaporaci est entre 1300 i 1400 mm. Les ciutats principals de la seva conca sn Le Kef (a uns 10 km de la riba dreta) i Jendouba (a uns 3 km de la riba esquerra), i la vila fronterera de Sakiet Sidi Youssef uns 15 km a l'esquerra. El seu curs s de 130 km.

A uns 30 km abans de la desembocadura es va construir entre 1949 i 1955 l'embassament del Mellegue o embassament de Nebeur amb una presa de 71 metres d'altura i 470 metres de llarg.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187870" title="Oued Tessa" nonfiltered="2500" processed="2492" dbindex="77515">
El oued Tessa s un riu de Tunsia amb origen a la regi de Souk El Jemaa, que corre en direcci nord i desaigua al riu Medjerda a uns 15 km a l'est de Jendouba. En el seu trajecte recull a l'poca de pluges, l'aigua de nombrosos oueds que estan secs bona part de l'any. El seu curs s d'uns 85 km. la pluviometria mitjana es de 460 mm/any i entre el setembre i el gener creix entre un 15 i un 11 per cent. La ciutat principal del seu curs s Es Sers.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187871" title="Adrien-Marie Legendre" nonfiltered="2501" processed="2493" dbindex="77516">
Adrien-Marie Legendre (Pars, 18 de setembre de 1752 - Auteuil, Frana, 10 de gener de 1833), Matemtic francs. Va fer importants contribucions a la estadstica, la teoria de nombres, l'lgebra abstracta i l'anlisi matemtica. 

Gran part del seu treball va ser perfeccionat posteriorment per d'altres: els seus treballs en les arrels dels polinomis va inspirar la teoria de Galois; els treballs de Abel en les funcions ellptiques es van construir sobre els de Legendre; part de l'obra de Gauss sobre estadstica i teoria de nombres complementava la de Legendre. 

El 1830 va donar una prova de l'ltim teorema de Fermat per a l'exponent n = 5, gaireb simultniament amb Dirichlet el 1828. 

En teoria de nombres, va conjecturar la llei de la reciprocitat cuadrctica, provada posteriorment per Gauss. Tamb va realitzar treballs pioners en la distribuci dels nombres primers, i en l'aplicaci de l'anlisi a la teoria de nombres. La seva conjectura, el 1796, del teorema dels nombres primers va ser demostrada per Hadamard i de la Valle-Poussin el 1898. 

Legendre va realitzar una quantitat impressionant de treballs en les funcions ellptiques, incloent la classificaci de les integrals ellptiques, per es va necessitar la genialitat d'Abel a l'estudiar les inverses de les funcions de Jacobi per a solucionar el problema completament.

Se li coneix per la transformada de Legendre, utilitzada per a passar de la formulaci lagrangiana a la hamiltoniana de la mecnica clssica. Tamb s'usa en termodinmica per a obtenir l'entalpia de les energies lliures de Helmholtz i Gibbs partint de l'energia interna. 

 Vegi's tamb . 
 Algorisme de Gauss-Legendre ;
 Constant de Legendre ;
 Polinomis de Legendre ;
 Smbol de Legendre ;
 Conjectura de Legendre ;


 Enllaos externs .

 Biografia al Fermat's Last Theorem Blog;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187873" title="Jos Manuel Romay Beccara" nonfiltered="2502" processed="2494" dbindex="77517">

Jos Manuel Romay Beccara ( Betanzos, Galcia 1934 ) s un poltic, jurista i professor universitari gallec, que fou Ministre de Sanitat i Consum i President del Consell d'Estat. 

Biografia.
Va nixer el 18 de gener de 1934 a la ciutat gallega de Betanzos, poblaci situada a la provncia de la Corunya. Va estudiar dret a la Universitat de Santiago de Compostella, en la qual es llicenci el 1956. Desprs d'impartir classes de Dret Administratiu durant un any en aquesta universitat viatj fins a Madrid per a preparar les oposicions de Lletrat del Consell d'Estat, obtenint la plaa l'any 1959. 

Entre 1966 i 1973 desenvolup la seva activitat com a advocat.

Activitat poltica.
El 1963 fou nomenat, sota la dictadura del General Franco, Secretari General del Sanitat, crrec en el qual va romandre fins el 1966. Posteriorment l'any 1973 fou nomenat Director de l'Institut d'Estudis de l'Administraci Local, i el 1974 fou nomenat Sotssecretari de Presidncia, i el 1975 Sotssecretari de Governaci. 

A partir de la transici retorn a Galcia per esdevenir l'any 1982 la vicepresidncia del primer govern de la Xunta de Galcia presidit per Xerardo Fernndez Albor. Aquell mateix any fou escollit diputat al Congrs en les eleccions generals per la provncia de La Corunya a les llistes d'Aliana Popular, esc que repetiria en les eleccions generals de 1986, 1989 i 2000. L'any 1987 acced a la presidncia de la Diputaci Provincial de La Corunya, en la qual va romandre fins el 1990, moment en el qual fou nomenat Conseller d'Agricultura, Ramaderia i Poltica Forestal del govern autonmic gallec sota la presidncia de Fernando Ignacio Gonzlez Laxe. A l'any segent assum la Sonselleria de Sanitat, sota la presidncia de Manuel Fraga Iribarne, romanent en el crrec fins el 1996. 

Amb la victria electoral del Partit Popular en les eleccions generals d'aquell any fou nomenat Ministre de Sanitat i Consum per part de Jos Mara Aznar. Ostent la cartera ministerial fins l'any 2000, moment en el qual retorn al Congrs com a diputat i presid la Comissi de Justcia i Interior del Congrs. 

al gener de 2003 renunci al seu esc per ser nomenat president del Consell d'Estat, crrec en el qual va romandre fins a la victria electoral del PSOE en les eleccions generals de 2004. 

Enllaos externs.
  "El derecho a la proteccin social";

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187875" title="Darryl Middleton" nonfiltered="2503" processed="2495" dbindex="77518">

Darryl Middleton s un jugador de bsquet nascut a Queens (Nova York) el 21 de juliol de 1966, i juga a la posici de pivot. s un rodamn del bsquet perqu contant aquest any ja porta 22 temporades en actiu. Ha jugat en 7 lligues diferents la
NCAA, NBA, La Lega, l'ACB, la lliga grega de bsquet, la lliga russa i la lliga turca per en la lliga en qu ha estat ms anys ha sigut la ACB on hi ha estat 10 temporades. T doble nacionalitat, l'americana i l'espanyola.

 Trajectria .

 Universitat de Baylor 1986-1988;
 Atlanta Hawks 1988 (Triat el nmero 68 del draft);
 Cukuruva (Turquia) 1988-1989;
 Teorema Tour Arese (Italia) 1989-1991;
 Valvi Girona 1991-1992;
 Caja San Fernando 1992-1994;
 F.C. Barcelona 1994-1996;
 Valvi Girona 1996-1998;
 Pintures Bruger Badalona 1998-1999;
 Casademont Girona 1999-2000;
 Panathinaikos 2000-2005;
 Dinamo Sant Petersburg 2005-2006;
 Akasvayu Girona 2006-2008;
 CB Sant Josep Girona 2008-actualitat;

 Rcords .

 Lliga ACB .
 2.500 rebots.
 6.000 punts.
 6 vegades escollit MVP;

 Palmars .
 2 lligues ACB amb el F.C Barcelona;
 3 lligues gregues amb el Panathinaikos;
 1 Eurolliga amb el Panathinaikos;
 2 copes gregues amb el Panathinaikos;
 1 FIBA EuroCup amb l' Akasvayu Girona;
 1 copa de subcampi de l' Eurolliga amb el Panathinaikos;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187876" title="Adolfo Rincn de Arellano y Garca" nonfiltered="2504" processed="2496" dbindex="77519">
Adolfo Rincn de Arellano y Garca (Valncia, 1910 - 2006) fou alcade de la ciutat de Valncia entre 1958 i 1969.

Era fill d'un metge militar i aviat es va afiliar a Falange Espanyola. En esclatar l'alament militar de Franco, Rincn de Arellano es trobava a Roma cursant l'especialitat de cardiologia, i de seguida va tornar a Espanya per allistar-se en les tropes franquistes amb les que va combatre al Front de Terol. Durant la guerra civil fou escollit cap provincial del nou partit per Valncia, entrant en la ciutat amb les tropes franquistes al comandament del General Aranda. En acabar la guerra, el seu pare fou empresonat i condemnat a mort pels serveis prestats a la zona republicana. La pena capital li va ser indultada per va complir diversos mesos de pres a Monteolivete.

En 1958, desprs de la dimissi del Marqus del Tria, Rincn de Arellano va ser designat alcalde de Valncia. Desprs de discrepncies amb la remodelaci governamental de 1969 i el predomi del Opus Dei, va presentar la dimissi irrevocable a l'octubre d'aquest any. El seu successor, Vicente Lpez Rosat, el va designar alcalde honorari de Valncia. Fou procurador en de les Corts, fins que es va retirar definitivament de l'activitat pblica, dedicant-se a la medicina en la seva clnica particular.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187879" title="Isabel Tocino Biscarolasaga" nonfiltered="2505" processed="2497" dbindex="77520">

Isabel Tocino Biscarolasaga ( Santander, Cantbria 1949 ) s una poltica i professor universitria espanyola, que fou Ministra de Medi Ambient en el primer govern de Jos Mara Aznar.

Biografia.
Va nixer el 9 de mar de 1949 a la ciutat de Santander. Va estudiar dret a la Universitat Complutense de Madrid, en la qual va impartir classes de dret civil. 

Membre de l'Opus Dei, el 1985 fou escollida presidenta de l'Associaci de Dones Conservadores. 

Activitat poltica.
Membre d'Aliana Popular, secretria de l'rea de condici femenina del partit, arrib a ser vicepresidenta d'aquest partit a mitjans de la dcada del 1980. En les eleccions generals de 1986 fou escollida diputada al Congrs de Diputats per la circumscripci de Madrid, sent novament escollida diputada en les eleccions de 1989 per la circumscripci de Cantbria ja pel Partit Popular, i per la circumscripci de Toledo en les eleccions de 1993, 1996 i 2000.

Amb la victria del Partit Popular en les eleccions generals de 1996 Jos Mara Aznar cre el Ministeri de Medi Ambient a partir de competncies prpis de medi ambient que en aquell moment estaven sota la responsabilitat del Ministeri d'Obres Pbliques, Transports i Medi Ambient, i sent Isabel Tocino nomenada ministra responsable d'aquesta rea.

Enllaos externs.
  Informaci d'Isabel Tocino a "El Pais";












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187881" title="Refugi de Bassis" nonfiltered="2506" processed="2498" dbindex="77521">

El refugi de Bassis s un refugi de muntanya del departament de l'Arija (Frana) a 1.650 m d alada i situat prop dels Estanys de Bassis al peu del circ grntic de la Pique Rouge.


Enllaos externs.
 Web del Refugi de Bassis ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187883" title="Oued Siliana" nonfiltered="2507" processed="2499" dbindex="77522">
El oued Siliana s un riu de Tunsia amb origen a la regi des de Maktar, que corre en direcci nord i desaigua al riu Medjerda a uns 5 km a l'oest de Testour. En el seu trajecte recull a l'poca de pluges, l'aigua de nombrosos oueds que estan secs bona part de l'any. El seu curs s d'uns 120 km. la pluviometria mitjana es de 455 mm/any i entre el setembre i el gener creix entre un 15 i un 11 per cent. La ciutat principal del seu curs s Siliana i la segueix Gaafour. Els oueds del comenament del curs son controlats per l'embasament d'El Akhmes; ms amunt de Siliana i ha l'embasament Siliana; i a la part esquerra propera a la desembocadura hi ha l'embasament de Sidi Salem. El riu travessa regions de diferent altitud entre el Robaa Oled Yahia de 584 metres i el Djebel Serj de  1.347 metres  amb una diferncia mitjana de ms de 400 metres i diferent pluviometria (una diferncia de 150 mm/any).





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187885" title="Refugi de Bsines" nonfiltered="2508" processed="2500" dbindex="77523">

El refugi de Bsines s un refugi de muntanya del departament de l'Arija (Frana) a 2.104 m d alada i situat per sobre de l'Estany de Bsines a la capalera de la vall del mateix nom. 

Enllaos externs.
 Web del Refugi de Bsines;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187886" title="Refugi d'En Beys" nonfiltered="2509" processed="2501" dbindex="77524">

El refugi d'En Beys s un refugi de muntanya del departament de l'Arija (Frana) a 1.970 m d alada i situat al costat de l'Estany d'En Beys dins el municipi d'Orl. 


Enllaos externs.
 Web del Refugi d'en Beys;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187887" title="Castell de Castellgal" nonfiltered="2510" processed="2502" dbindex="77525">
El castell de Castellgal o castell de Gal, tal com es coneixia en referncia al seu primer senyor, s una fortificaci en runes  que es trobava situat dalt d'un tur disposant aix d'una situaci estratgica envejable i un domini absolut vers el poble de Castellgal, al Bages.

Destrut al segle XV, i malgrat que avui en dia est en runes, el castell mant un simbolisme especial donat que va donar el nom a la vila. Al llarg de la seva histria va passar per diferents propietaris fins a la posterior desaparici.
 
s documentat ja el 867, on apareix citat el Castelo de Galindo ("castell de Gal") que demostra l'origen del topnim.

El 1178, Sibilla, que l'havia heretat de la seva mare Arsenda, el va vendre al comte-rei Alfons I que el don en feu a una famlia de cognom Castellgal. El 1350 la senyoria fou adquirida per Bernat de Torres, per passar ms endavant als Rajadell (1413) i als Amigant.

Va ser cedit de forma momentnia al monestir de Montserrat durant la guerra contra el rei Joan II. Els seus ltims senyors feudals van ser els Despujol, marquesos de Palmerola. Es creu que va quedar destrut entre 1462 i 1472.

L'antic hostal fou transformat el 1683 en residncia senyorial. Tamb havia existit una petita capella romnica que pertanyia al castell, la capella de Santa Maria.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187888" title="Refugi de Rulhe" nonfiltered="2511" processed="2503" dbindex="77526">

El refugi de Rulhe s un refugi de muntanya del departament de l'Arija (Frana) a 2.185 m d alada i situat sota el Pic de Rulhe. 


Enllaos externs.
 Web oficial del Refugi de Rulhe;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187889" title="Vatnajkull" nonfiltered="2512" processed="2504" dbindex="77527">



Vatnajkull (en islands, Vatnajkull significa "glacera de les aiges" -vatna=aigua ; jkull=glacera- ) s el ms gran camp de gel d'Islndia i un dels ms grans d' Europa.

 Descripci .

Vatnajkull presenta un rea total de 8.100 km. Situat al sud-est del pas, cobreix ms del 8% de la seva superfcie. s la major glacera d' Europa en volum (uns 3.000 km) i el segon en rea, noms superat per Austfonna a Nordaustlandet, Svalbard (Noruega).

Les seves dimensions sn aproximadament d'uns 150 km d'est a oest i d'uns 100 km de nord a sud.

El gruix mitj del gel s d'uns 400 m, arribant a un mxim de 1000 m. El volc ms elevat d'Islndia, Hvannadalshnkur (2109,6 m) est localitzat a la perifria sud del camp de gel, proper al Parc Nacional Skaftafell i exactament per sota del petit mantell de gel del volc rfajkull.

Les llenges glacials derivades cap als marges oest, nord i nord-est arriben a alades de 600 a 800 metres sobre el nivell del mar, essent el gruix del gel d'uns 400 m de terme mig i arribant fins i tot als 900 m.

El punt ms profund sota la glacera arriba als 300 m. per sota del nivell del mar sota la conca glacial del Skeidarajkull.

La precipitaci nival anual varia entre els 40 cms. i els 700 cms. de gruix de neu, variant entre un mnim de 400 cms. a l'extrem sud i disminuint drsticament cap al nord.

 Formaci i evoluci de la mida del Vatnajkull .


Com a moltes de les glaceres islandeses, el Vatnajkull es va formar fa uns 25.000 anys.

Cap el segle IX, al moment de la colonitzaci d'Islndia, era molt ms petit que avui dia. La muntanya dels Esjufjll es trobava fora de la glacera mentre que en l'actualitat es troba situada al mig del Vatnajkull.

Durant la Petita Edat del Gel, del segle XIII fins a comenaments del segle XX, la glacera s'estn. Posteriorment ha tingut una contnua reculada i ha perdut una part de la seva superfcie: el 1980 tenia 8.300 km mentre que el 1958, 8.538 km. 

L' efecte hivernacle i l activitat volcnica considerable durant els ltims temps semblen ser les principals causes de la seva evoluci recent.

Vulcanisme.

El rift volcnic d'Islndia transcorre des del Sud-oest al Nord-est del pas, encara que la major activitat geolgica es troba justament a la regi on s'assenta el Vatnajkull. En particular, els sistemes volcnics sota aquest camp de gel han estat actius en temps histrics, disposant-se en conseqncia d'un llarg corpus de dades sobre l'activitat eruptiva resultant.

D'aquesta dinmica freqentment neixen els anomenants llacs volcnics, que solen ser fonts de les relativament comunes surgents glacials. El llac Grmsvtn per exemple, va ser el 1996 l'origen d'una de les ms estudiades. El complex volcnic subjacent va causar tamb una considerable encara que breu erupci al comenament de Novembre de 2004.

 Vegeu tamb .

 Volcans d'Islndia;

 Enllaos externs .

 Frum sobre Islndia (en espanyol);
Motor de recerques i mapa d'Islndia (en angls);
Expedici al Vatnajkull, que illustra una travessa en solitari, a peu i a l'hivern (en angls);


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187891" title="Refugi de Pinet" nonfiltered="2513" processed="2505" dbindex="77528">

El refugi de Pinet s un refugi de muntanya del departament de l'Arija (Frana) a 2.240 m d alada i situat al costat de l'Estany de Pinet sota del Pic de Montcalm. 


Enllaos externs.
 Web oficial del Refugi de Pinet;
 Web alternativa del Refugi de Pinet;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187892" title="Refugi de Chioula" nonfiltered="2514" processed="2506" dbindex="77529">

El refugi de Chioula s un refugi de muntanya del departament de l'Arija (Frana) a 1.600 m d alada i situat dins l'estcio d'esqu de fons del Domini de Chioula. 

Enllaos externs.
 Web del Refugi de Chioula;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187893" title="Oued Miliana" nonfiltered="2515" processed="2507" dbindex="77530">

El oued Miliana s un riu de Tunsia amb origen a la regi del Djebel Bargou, que corre en direcci nord i desaigua al golf de Tunis. En el seu trajecte recull a l'poca de pluges, l'aigua de nombrosos oueds que estan secs una part de l'any. El seu curs s d'uns 110 km. la pluviometria mitjana es de 450 mm/any i entre el setembre i el gener creix un 12 per cent. La ciutat principal del seu curs s Fahs i la segueixen Oudna i Mohammedia.

El riu travessa la plana de Fahs i pasa proper a la sebkhat Koursia, i desprs passa a l'oest del Djebel Zaghouan i entra a la plana de Tunis i desaigua ms amunt de Mohammedia 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187895" title="Cops" nonfiltered="2516" processed="2508" dbindex="77531">
Cops s un programa de televisi de l'emissora estatunidenca FOX que segueix amb cmeres als policies d'unes 140 ciutats dels Estats Units.

Actualment va per la vintena temporada d'emissi als Estats Units i s tota una referncia de la cultura americana i un referent a la nit del dissabte. El dia 11 de novembre del 2007, el programa arribar als 700 episodis. Ha estat nominada 4 vegades als Emmys i va guanyar els American Television Award l'any 1993.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187896" title="Festes de Grcia" nonfiltered="2517" processed="2509" dbindex="77532">

Festa Major de Grcia, del barri de la Vila de Grcia.
Festes de Grcia (Ma), celebraci tradicional de Ma.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187898" title="Djebel Zaghouan" nonfiltered="2518" processed="2510" dbindex="77533">
El Djebel Zaghouan (         ) s un masss muntanys del nord-est de Tunsia, governaci de Zaghouan. El seu punt ms alt s el Ras El Gassaa de 1.295 metres. Est situat al sud de la ciutat de Zaghouan. Al nord continua en el Djebel Marchana. Disposa de nombroses fonts i d'aqui sortia el fams aqeducte de Zaghouan que abastia a Cartago a uns 80 km al nord. A la muntanya hi ha diverses coves interessants com la d'Abdeassatari a uns 1100 metres, i alguns marabuts el principal dels quals s el de Sidi Bou Gabrine. Hi ha tombes a la zona de la vila de Sidi Medien, excavades a la roca, i a An Asker i Sidi Zid. La vegetaci princpal s el pi d'Alep. La fauna s variada i destaquen l'liga reial, l'liga de Bonnelli i el falc peregr entre les aus. Constitueix una reserva de la natura i est prevista la seva declaraci com a parc nacional. El seu nom s una deformaci grollera del nom roma de Ziqua (Mons Ziguensis) que potser va donar nom a la regi de Zeugitana.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187899" title="Eduardo Hernndez-Sonseca" nonfiltered="2519" processed="2511" dbindex="77534">


Eduardo Hernndez-Sonseca Lorenzo s un jugador de bsquet que ha jugat al Real Madrid, al Gran Canaria i al Club Joventut de Badalona.

El pivot nascut a Madrid el 21 de juny de 1983 va comenar ha jugar al Real Madrid B a la lliga EBA. El jugador va progressar molt rpidament desprs del seu debut el 2000 amb el segon equip blanc, pujant al primer equip el 2001. Una lesi a l'any 2004 li va impedir rendir al mxim i el club el va substituir per Alfonso Reyes. 

Va jugar cedit una temporada al Gran Canaria on va demostrar tot el seu potencial, esdevenint el millor jugador de l'ACB a les jornades 30 i 31.

Selecci nacional.

Va debutar amb la selecci el 23 de novembre del 2002 a un partit de classificaci per a l'Eurobasket del 2003.

Va entrar a una preselecci de Pepu Hernndez per a la Copa del Mn de Bsquet del 2006, siguent descartat per darrere de Marc Gasol i Jordi Trias. 

 Clubs .
 Categories inferiors del Real Madrid.
 Real Madrid Junior: 1999-2000.
 Real Madrid B: 2000-2002.
 Real Madrid: 2001-2004.
 CB Gran Canaria: 2004-2005.
 Real Madrid: 2005-2007.
 Joventut de Badalona: 2007-.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187900" title="Assuer" nonfiltered="2520" processed="2512" dbindex="77535">
Assuer (Hebreu:               , Modern A avero  Tiberi    aw r, transliterat comunament Achashverosh) s un nom utilitzat diverses vegades en la Bblia hebrea, ja b com relats de llegendes o com a textos apcrifs. El nom sol ser pres com a relatiu a Xrxes, ambds deriven del nom original persa Khashayar-sha.

Assuer pot referir-se a:

 El nom del rei de Prsia en el llibre d'Ester. Normalment se li identifica com a Xerxes I de Prsia, encara que esta hiptesi s rebutjada per la majoria dels estudiosos. En aquesta obra (una de les parts de la Bblia) s'explica que Assuer va repudiar la seua esposa Vaixt. Llavors, per intervenci de Mardoqueu, es cas amb Ester, una jove jueva. Quan Mardoqueu feu saber a Ester que el Primer Ministre persa, Aman, volia exterminar-lo, a ell i a tots els jueus, la jove va posar la seua vida en perill presentant-se davant el rei Assuer sense el seu perms, per va perdre el coneixement. Assuer va reaccionar piadosament amb ella i li va perdonar la vida. Posteriorment, Ester li va contar en un banquet els verdaders plans del seu general i Assuer va desaprovar l'execuci del jueus. ;

La versi grega del Llibre d'Ester es referix a ell com Artaxerxes, i Flavi Josep referix que este era el nom pel qual se li coneixia entre els grecs. De la mateixa manera, la Midrash dEsther Rabba, I,3 l'identifica com Artaxerxes. El text Etop l'anomena Ar eksis, generalment l'equivalent Etop d'Artaxerxes. Bar-Hebraeus l'identifica com a Artaxerxes II, una opini fermament recolzada en el segle XX per l'estudis Jacob Hoschander.

 El nom d'un rei de Prsia en el Llibre de Esdres . La tradici jueva el tracta a ell com al mateix que el Assuer del Llibre de Ester. (El text Etop l'anomena Ar eksis, com ho fa amb la mateixa figura en Ester.), estudiosos de la Bblia del segle XIX suggerixen que podria ser Cambises II.

 El nom d'un associat de Nabucodonosor I, que junt amb ell, destrux Nnive just abans de la mort de Tobies, d'acord amb varies versions del deuterocannic Llibre de Tobies 14:15. Una tradici catlica s la que l'identifica amb el Assuer de Daniel 9:1 En el Codex Sinaiticus, edici grega (LXX), els dos noms apareixen en este vers insistentment en compte d'un nom, Ahikar (tamb el nom d'un altre personatge de la histria de Tobies). Altres Septuagsims textos tenen el nom Achiachar. Estudiosos occidentals han proposat que Achiachar s una variant del nom Ciaxares de Mdia, que histricament va destruir Nnive, el 612 abans de Crist.

 El nom del pare de Dario el Meda en el Llibre de Daniel. Flavi Josep anomena Astyages com al pare Dario el Meda, i la descripci d'estos ltims com a tio i sogre de Ciro pels comentaristes medievals jueus sobre Ciaxares II, que es diu que s el fill de Astyages per Xenofont. Per aix Ahasuerus s'identifica amb Astyages. Ell s identificant alternativament, tamb amb lAhasuerus del Llibre de Tobies, com Ciaxares I, que es dia que ra el pare Astyages. Hi ha opinions divergents sobre la manera de conciliar les fonts, en aquest cas. Un punt de vista s el que descriu Ahasuerus com el pare de Dario el Meda ha d'entendre's en el sentit ms ample de "iaio" o "avantpassat". Altre punt de vista assenyala que en l'Inscripci de Behistun, "Ciaxares" s un cognom, i, per tant considera la descripci literal, veient Astyages com un governant intermedi errniament collocat en la lnia familiar en les fonts Gregues.
 El verdader nom del Jueu errant en moltes versions de la Llegenda.

 Notes .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187902" title="Torre del Breny" nonfiltered="2521" processed="2513" dbindex="77536">
La Torre del Breny, coneguda popularment com la Torre dels Dimonis, s un sepulcre monumental rom construt al segle III a pocs metres d'on conflueixen els rius Cardener i Llobregat, a Castellgal (Bages). El nom actual sembla una falsa grafia d'Elbreny, derivaci probable d'Elderind, propietari dels terrenys al segle X. s considerat un dels mausoleus ms importants que queden dempeus de la Hispnia dels romans.

s un edifici en forma de temple de planta quadrada, d'uns 10 m de costat i 3 d'alada, cobert amb volta sense prtic. Observant les seves fermes i escairades pedres ens podem imaginar la grandria que podia arribar a tenir el monument.

Es mantingu en bon estat de conservaci fins el 1870, que en fou destruda la part superior per la construcci d'una resclosa. Afortunadament, queda encara el testimoni de l'historiador francs Alexandre de Laborde, que quan va visitar el monument el 1805 en va fer una completa descripci. Aix sabem, per exemple, que a la part superior del cant oest s'hi erigia un fris que representava una figura femenina nua, acompanyada per a dos lleons i motius vegetals.

Una de les llegendes que s'expliquen sobre el monument ens explica que va ser construt en una sola nit per un savi diable ajudat per una vella amiga que li duia les pedres que li feien falta. L'endem, mentre la vella duia a l'espatlla una de les grans pedres, el diable li va dir amb veu de tro: "Seny! No t'has adonat que ja s'ha acabat la Torre del Breny?" Aix deix amb un pam de nas a la vella.

 Enllaos externs .
La Torre del Breny, al Centre de Recursos Pedaggics del Bages;
La Torre del Breny segons el gravat de Laborde.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187903" title="Rudi Dutschke" nonfiltered="2522" processed="2514" dbindex="77537">

Alfred Willi Rudolf Dutschke (1940-1979), ms conegut com Rudi Dutschke va ser un socileg marxista i poltic alemany, un dels fundadors del partit d'oposici Aliana 90 (Bndnis 90) a Alemanya Oriental, que posteriorment s'uniria en 1993 al Partit dels Verds (Die Grnen). s el representant ms conegut del moviment estudiantil dels anys 1960 a Alemanya Occidental (el "moviment del 68"). Es va oposar rotundament a la guerra de Vietnam i va impulsar molt creativament la deserci de soldats nord-americans establerts a les seves casernes d'Alemanya. Va impulsar la lluita contra tota forma d'autoritarisme i per l'emancipaci femenina. 

 Biografia . 
Va nixer el 7 de mar de 1940 a Brandenburg. Va ser el quart fill d'un funcionari de correus; va viure els seus anys de joventut a la Repblica Democrtica Alemanya (RDA). Era membre actiu de la Joventut Evanglica de Luckenwalde, d'on va treure la seva vena socialista religiosa. Volia ser periodista d'esports i per aix va entrar el 1956 en la Joventut Lliure Alemanya (FDJ) (Freie Deutsche Jugend). Es va casar amb Gretchen Klotz i va tenir tres fills : Polly, Hosea-Che i Rudi-Marek. En el seu fill mitj va ajuntar la seva admiraci pel profeta Hosea i pel revolucionari Ernesto Che Guevara. 

L'11 d'abril de 1968 va ser vctima d'un atemptat, perpetrat per un jove d'ultradreta dit Josef Bachman, qui li va disparar tres trets al cap. Malgrat la gravetat de les seves ferides, va sobreviure. Va viatjar llavors al costat de la seva famlia a Londres buscant alguna cura, per mai va poder recuperar-se completament. Va assolir, no obstant aix, ser acceptat a la Universitat de Cambridge on va poder acabar la seva graduaci el 1970. A l'any segent, el govern conservador d'Edward Heath va declarar-lo juntament amb la seva famlia com a "estrangers indesitjables implicats en activitats subversives" i els va expulsar del pas. La famlia es va mudar llavors a  rhus, Dinamarca. El 24 de desembre de 1979 va patir una epilpsia quan prenia un bany, i va morir ofegat. 
 Trajectria . 
L'ingrs de Dutschke en la FDJ va ser motivada per la revoluci Hongaresa de 1956. Va apostar per un socialisme democrtic, que al mateix temps es distanciava dels EUA i la Uni Sovitica. Tamb rebutjava les poltiques del Partit Socialista Unificat d'Alemanya (SED) (Sozialistische Einheitspartei Deutschlands,que governava la RDA). En contrast a les pretensions antifeixistes de la seva ideologia de l'estat, veia les velles estructures i mentalitats avanar tant a l'Est com a l'Oest. El 1957 es va oposar obertament a la militaritzaci de la societat de la RDA i va advocar per la Llibertat de circulaci. Va refusar prestar el servei militar a l'Exrcit Nacional Popular (NVA) (Nationale Volksarmee) i va animar a d'altres que fessin el mateix. Desprs del seu examen de selectivitat en 1958, i per la seva formaci educacional industrial, les autoritats de la RDA li van impedir realitzar el seu desig d'estudiar esport. Dutschke va comenar a desplaar-se per Berln Occidental i va repetir all el seu examen de selectivitat. Al mateix temps escrivia reportatges esportius, entre altres per al peridic B.Z. de l'editorial Axel-Springer-Verlag. 

En 1961, poc abans d'iniciar-se la construcci del Mur de Berln, es va mudar a Berln Occidental, per a estudiar sociologia, etnologia, filosofia i histria en la Universitat Lliure de Berln (FU) (Freie Universitt Berlin). Va estar lligat a aquesta instituci fins al moment de doctorar-se en 1973.
Va comenar a estudiar l'existencialisme de Martin Heidegger i Jean-Paul Sartre, per aviat tamb el marxisme i la histria dels moviments obrers. Va llegir els primers escrits de Karl Marx, els filsofs de la histria marxistes Georg Lukcs i Ernst Bloch, la teoria crtica de Max Horkheimer, i Herbert Marcuse. Encoratjat per la seva amistat amb Gretchen Klotz, va llegir tamb a telegs com Karl Barth i Paul Tillich. El seu socialisme cristi es va convertir en un socialisme de bases marxistes. Va insistir no obstant aix en la llibertat de l'individu de triar, enfront de les relacions de la societat.

 Moviment estudiantil . 
Aviat va unir l'estudi amb el comproms poltic prctic. Aix va comenar a editar la revista Anschlag, en la qual es tractaven la crtica al capitalisme, els problemes del Tercer Mn i noves formes d'organitzaci poltica. La publicaci va ser llavors considerada com a "anarquista" per la Federaci Socialista d'Estudiants Alemanys (SDS) (Sozialistischen Deutschen Studentenbund) a causa del seu carcter activista. El 1962 va fundar amb Bernd Rabehl, el Berliner Gruppe der Mnchner. En 1964 es van adherir al SDS de Berln. A l'any segent va ser triat per al Consell poltic i va seguir imprimint la direcci poltica. A partir de 1966 va organitzar amb el SDS nombroses manifestacions per a efectuar reformes universitries, en contra de la gran coalici, la Llei d'estat d'emergncia i la Guerra de Vietnam. 

El creixent moviment estudiantil va unir tots aquests ideals i es va conformar com part de l'oposici fora del Parlament (APO). El 23 de mar del mateix any es va casar amb Gretchen Klotz. Al maig va ajudar a preparar el congrs federal sobre Vietnam en Frankfurt am Main. Els ponents principals van ser reconeguts professors de la "Nova Esquerra" (com Marcuse i Negt) i de l'esquerra ms aviat "tradicionalista" fora del SPD. Aquest mateix any va voler escriure la seva tesi sobri Lukcs amb el professor Hans-Joachim Lieber, llavors rector de la Universitat Lliure de Berln (FU). Desprs d'enfrontaments sobre el mandat poltic de la Allgemeine Studierendenausschuss (ASTA) de Berln i l's de les aules universitries per a accions contra la guerra de Vietnam, Lieber no va perllongar el contracte d'assistncia de Dutschke en la FU de Berln. Descartant Dutschke de moment poder prosseguir la seva carrera acadmica. El 2 de juny de 1967 l'estudiant Benno Ohnesorg va rebre un tir per part d'un policia durant una manifestaci en contra del Xah de Persia, Dutschke i el SDS van convocar a manifestar en tot el pas, perqu s'aclarissin les circumstncies de la mort. A ms van exigir la dimissi del responsable de la unitat de policia i l'expropiaci de l'editor Axel Springer. 

Els estudiants van declarar culpable al seu editorial de la mort de Ohnesorg pel cobriment propagandstic dels seus peridics. Es van posar per primera vegada en la mira a mitjans establerts tals com Der Spiegel, Frankfurter Rundschau i Die Zeit. No obstant aix, noms es van solidaritzar amb els estudiants que protestaven, uns pocs professors, com l'amic de Dutschke, el teleg Helmut Gollwitzer. 
 Enllaos externs . 




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187905" title="Andreu Caballero i Romero" nonfiltered="2523" processed="2515" dbindex="77538">
Andreu Caballero s un poltic mallorqu. 

s membre de la junta directiva de l'Obra Cultural Balear i de la seva secci d'Inca, i  vicepresident d'Espai Laic. 

Membre del Consell de Direcci Poltica del Partit Socialista de Mallorca i Secretari Poltic del PSM d'Inca, fa part del Consell Assessor de Televisi de Mallorca, i s secretari de l'associaci cultural El Mirall, editora de la revista que duu aquest mateix nom. Tamb s membre del consell de redacci de la publicaci Inca Avui, aix com Patr de la Fundaci Cultural Es Convent. 

Collabora habitualment amb Som i Serem Rdio, rellanament de l'emissora clausurada pel govern de Jaume Matas (PP) Som Rdio, al programa Som Illusions. Participa, aix mateix, en les reunions de l'Ateneu Gabriel Buades d'Inca, associaci que publica la web Truc a l'amo.

Enllaos externs.
Blog d'Andreu Caballero;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187906" title="rfajkull" nonfiltered="2524" processed="2516" dbindex="77539">


rfajkull s un volc cobert de gel del sud-est d'Islndia. s el volc en actiu ms gran del pas i a la seva banda nord-occidental es troba el Hvannadalshnkur, el cim ms alt d'Islndia. Geogrficament, el rfajkull es considera part de la glacera Vatnajkull i l'rea coberta per la glacera est dins dels lmits del Parc Nacional Skaftafell.

L'rfajkull ha entrat en erupci dues vegades en temps histric. El 1362 el volc feia erupci explosivament amb expulsi de quantitats enormes de tefra. El districte de Litla-Hra es va destruir per les inundacions i la caiguda de tefra consegents. Van passar ms de 40 anys per a que la zona tornara a ser poblada i coneguda com rfi. El nom literalment significa "zona sense port" per va prendre el sentit de "terra erma" en islands. Una erupci ms petita l'agost de 1727 va provocar tres vctimes degut a les inundacions que esdevingueren.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187908" title="Ain Zana" nonfiltered="2525" processed="2517" dbindex="77540">
Ain Zana s una reserva de la natura de Tunsia a la governaci de Jendouba, delegaci de Bousalem, a la zona boscosa de l'oued Zana. T una superfcie de quaranta set hectrees i fou creada per ordre ministerial de 18 de desembre de 1993. Est destinada sobretot a protegir al crvol de Berberia. Les pendents de la muntanya son del 35% i com a vegetaci predomina el roure (Quercus canariensis, Quercus suber i Quercus afares, aquesta darrera varietat fora estranya a Tunsia). La fauna es caracteritza pels senglars, els xacals, la guineu, les mangostes, la llebre i alguns exemplars de crvol de Berberia.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187909" title="Carlos Westendorp Cabeza" nonfiltered="2526" processed="2518" dbindex="77541">

Carlos Westendorp Cabeza ( Madrid, Espanya 1937 ) s un poltic, diplomtic i jurista espanyol, que fou Ministre d'Afers Exteriors durant l'ltim govern de Felipe Gonzlez. 

Biografia.
Va nixer el 7 de gener de 1937 a la ciutat de Madrid. Llicenciat en dret va ingressar a la carrera diplomtica el 1964, sent destinat cnsol adjunt a la ciutat de So Paulo l'any 1966, on hi va romandre tres anys. 

Activitat poltica.
Fins a l'any 1975 va ocupar diversos crrecs tcnics als Ministeris d'Indstria i Afers exteriors, moment en el qual fou enviat com a Conseller d'Assumptes Econmics a la ciutat neerlandesa de L'Haia dins de l'estratgia dels primers governs espanyols desprs de la dictadura franquista de mantenir una poltica activa amb la Comunitat Econmica Europea (CEE).

Afiliat al Partit Socialista Obrer Espanyol el 1977, dos anys ms tard, desprs de la creaci del Ministeri de Relacions amb la Comunitat Europea va ser nomenat assessor del mateix, ocupant diversos llocs al Ministeri fins el 1986 en el qual s nomenat, desprs de la incorporaci d'Espanya a la CEE, ambaixador Permanent d'Espanya davant la CEE a la seva seu de Brusselles. El 1991 fou nomenat Secretari d'Estat per a la CEE en substituci de Pedro Solbes Mira. El 19 de desembre de 1995 fou nomenat Ministre d'Afers Exteriors en substituci de Javier Solana Madariaga, el qual abandon el govern de la naci per esdevenir Secretari General de l'OTAN. 

Posteriorment fou Ambaixador Representant Permanent d'Espanya davant les Nacions Unides fins que el 1997 la prpia ONU el design Alt Representant Internacional per a Bsnia i Hercegovina en el procs de pacificaci de Iugoslvia. 

El 1999 abandon aquest crrec per esdevenir eurodiputat pel PSOE en les eleccions europees al Parlament Europeu. Abandon el seu esc europeu l'any 2003 per ser membre de la llista socialista a l'Assemblea de Madrid en les eleccions autonmiques d'aquell any, sent escollit diuptat. El 2006 renunci a la seva acta de diputat de Madrid per esdevenir ambaixador d'Espanya als Estats Units d'Amrica, crrec que ocupa actualment. 

Enllaos externs.
  Informaci de Carlos Westendorp al Parlament Europeu;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187913" title="Esposa de Putifar" nonfiltered="2527" processed="2519" dbindex="77542">

L'esposa de Putifar es un personatge sense nom que apareix al llibre del Gnesi i que caus l'empresonament del patriarca Josep. 

Putifar era un sacerdot que vivia a Helipolis (Egipte) i era el cap de la gurdia personal del fara. Tenien una filla, que en algunes versions s'identifica amb Assenat, futura esposa del patriarca Josep.

Un dia el seu esps va comprar un esclau canaaneu de 17 anys a un mercader ismaelita. L'esclau s'anomenava Josep i era molt eficient. Poc a poc, es va anar guanyant la confiana de Putifar fins que aquest el va nomenar administrador de la casa. 

La dona s'havia enamorat de l'esclau i se li insinu per mantenir relacions sexuals. El jove va negar-s'hi i quan va arribar el seu marit, que estava de viatge, la dona va acusar l'esclau d'haver-la violat.

Temps desprs, quan tornava d'un viatge, l'esposa de Putifar va sortir a rebre'l tot plorant i cridant i li va explicar que l'esclau Josep havia intentat violar-la. Putifar va creure la seua dona i Josep va acabar a la pres.

La tradici apcrifa anomena Zuleika aquesta dona (per la primera menci documental s del segle XVII, aix que no es considera fiable)

Art.
L'esposa de Putifar, malgrat no ser molt important a la Bblia, va tindre una presncia relativament destacada a l art. Hi ha antecedents a l art medieval, per es des del Renaixement quan ha guanyat protagonisme. Apareix en alguns quadres o frescos de pintors com Rafael, Tintoretto, Guercino o Rembrandt.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187914" title="Mancomunitat La Serrania" nonfiltered="2528" processed="2520" dbindex="77543">
La Mancomunitat La Serrania s una mancomunitat de municipis de la comarca valenciana dels Serrans (La Serrana en castell). Aglomera 9 municipis i 8.611 habitants, en una extensi de 629,30 km. Actualment (2007) la mancomunitat s presidida per Juan Pedro Burgos Moreno, del Partit Popular i regidor de l'ajuntament de Figueroles de Domenyo.

Les seues competncies sn:
 Camins rurals;
 Cultura;
 Defensa medi ambient;
 Guarderia Rural;
 Sanitat;
 Serveis socials;
 Turisme;

Els pobles que formen la mancomunitat sn:
 Les Alcubles;
 Andilla;
 Bugarra;
 Calles;
 Xulilla;
 Xestalgar;
 Figueroles de Domenyo;
 El Villar;
 La Iessa;

 Enllaos externs .
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187916" title="Moviment del 68" nonfiltered="2529" processed="2521" dbindex="77544">
El moviment del 68 fou un moviment estudiantil contracultural i contestatari que va tenir lloc a l'estiu de 1968 desprs dels esdeveniments del Maig francs, comenant en aquest pas, i estenent-se rpidament, per obra dels mitjans de comunicaci, arreu d'Europa, Estats Units, Amrica Llatina, Oceania i parts de frica i sia. Aquest moviment de joves es form arran dels intensos canvis poltics, socials i culturals de la seva poca i representa una ideologia antiestablishment de protesta contra la repressi de part de l'estat, contra la guerra de Vietnam i, en general, contra el domini de les institucions de dretes. 

El moviment del '68 est fortament identificat d'una banda amb el situacionisme com a ideologia i per altra banda amb l'esttica beatnik o la de la contracultura dels anys 1960, i molts dels icones que van inspirar als joves que van prendre part d'aquest moviment sn msics, literats o celebritats de corrent o influncia concordant. 

 Vegeu tamb .
 Rudi Dutschke;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187917" title="Mateu Matas Ordinas" nonfiltered="2530" processed="2522" dbindex="77545">
Mateu Mates Ordinas, Xur (Santa Margalida, 1982) s un glosador mallorqu.

Membre de l'Associaci Cultural Canonge de Santa Cirga, ha participat en un gran nombre d'actuacions dins i fora Mallorca. Realitza tallers en escoles, centres culturals i escoles d'estiu, en els quals transmet les tcniques d'improvisaci, tradicionals i innovadores, de la poesia oral mallorquina, en llengua catalana. 

Don veu a la banda sonora de la campanya de l'Obra Cultural Balear Sus Mallorca, juntament amb el cantant Pep Suasi i les musiques del poeta, cantador, guitarrista i compositor Joan Miquel Oliver.

Ha participat en combats bilinges amb improvisadors d'altres llenges, tot resumint-los a cau d'orella el contingut de les seves gloses, per tal de facilitar-los-hi la resposta.

Diriament, Xur publica una dcima al Diari de Balears. Entre d'altres gloses, s autor de la composici Que n'aprengui, referida a la discriminaci lingstica, per part de la Gurdia Civil espanyola, denunciada per Sada Saddouki.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187918" title="Djebel Touati" nonfiltered="2531" processed="2523" dbindex="77546">
Djebel Touati s una muntanya al sud-oest de Kairuan, governaci de Kairuan, delegaci de Nasrallah. Una zona de 960 hectrees fou declarada reserva de la natura el 18 de desembre de 1993 por una ordre ministerial. La reserva es troba oberta al pblic i disposa d'un ecomuseu. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187919" title="Mancomunitat de Serveis Socials i Turisme de Pego, l'Atzvia i Les Valls" nonfiltered="2532" processed="2524" dbindex="77547">
La Mancomunitat de Serveis Socials i Turisme de Pego, l'Atzvia i Les Valls s una mancomunitat de municipis de les subcomarques de les Valls i la Valls de Pego a la comarca de la Marina Alta (Pas Valenci). Aglomera 5 municipis i 11.879  habitants, en una extensi de 176,10 km. Actualment (2007) la mancomunitat s presidida per Ana Mara Aparisi Server, del PSPV-PSOE i regidor de l'ajuntament de Pego.

Les seues competncies sn:
 Serveis socials;
 Turisme;

Els pobles que formen la mancomunitat sn:
 L'Atzvia;
 Pego;
 La Vall d'Alcal;
 La Vall d'Ebo;
 Vall de Gallinera;

Enllaos externs.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187923" title="Ain Chrichira" nonfiltered="2533" processed="2525" dbindex="77548">
Ain Chrichira o Chirichira s una zona que pren el nom d'una font, situada a la muntanya Djebel Chrichira, regada per l'oued Chrichira. Est situada a la governaci de Kairuan, a la delegaci d'Haffouz, a Tunsia, a menys de 30 km a l'oest de Kairuan i propera a l'embassament de El Houareb. Fou declarada reserva natural per ordre del Ministeri d'agricultura de 18 de desembre de 1993, per est encara poc arranjada. Cobreix una superfcie de 122 hectrees. s una excelent zona ornitologica.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187924" title="Mancomunitat de Serveis Socials de la Marina Alta" nonfiltered="2534" processed="2526" dbindex="77549">
La Mancomunitat de Serveis Socials de la Marina Alta s una mancomunitat de municipis de la comarca del mateix nom. Aglomera 20 municipis i 27.662 habitants, en una extensi de 285,70 km. Actualment (2007) la mancomunitat s presidida per Jose J. Ferrando Soler, del Partit Popular i regidor de l'ajuntament d'Ondara. Les seues competncies sn nicament en matria de serveis socials.

Els pobles que formen la mancomunitat sn:
 Alcalal;
 Beniarbeig;
 Benigembla;
 Benidoleig;
 Benimeli;
 Castell de Castells;
 Xal;
 Llber;
 Murla;
 Ondara;
 Orba;
 Parcent;
 Pedreguer;
 El Rfol d'Almnia;
 Sagra;
 Sanet i els Negrals;
 Tormos;
 La Vall de Laguar;
 El Verger;
 Els Poblets;

Enllaos externs.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat;
 Web oficial de la Mancomunitat;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187925" title="Polaco" nonfiltered="2535" processed="2527" dbindex="77550">

Polaco s un malnom molt emprat a Espanya per definir els catalans o llur llengua. T, certament, connotacions fora despectives i va patir un notable auge a mitjans segle XX -sobretot durant el franquisme- per part de sectors falangistes, militars o, simplement, nacionalistes espanyols. A l'actualitat s'empra ms aviat poc, colloquialment, i es tracta en tot cas d'un adjectiu polticament incorrecte que es pot interpretar com un insult.

 Orgens .

Encara que pugui semblar estrany, l'adjectiu polaco (que no polons) en la seva versi castellana, no es va crear al segle XX. La vinculaci histrica entre Catalunya i Polnia (per altra banda fora estrambtica i inversemblant) ve de lluny: de fet en circulen dues teories -cap d'ella prou clara- que fan remuntar als segles XVIII o XIX.

La primera teoria afirma que aquest malnom fou una conseqncia directa de la participaci, durant la Guerra de Successi, d'un batall polons de mercenaris al bndol austriacista (amb catalans, britnics i holandesos) i d'aqu que "polaco" fos l'insult contrari al "botifler" dels filipistes, que militaven al bndol contrari. En acabar la contesa, eixamplant el seu s, a Castella es va popularitzar l's del terme despectiu polaco per referir-se als catalans i la seva llengua, que es feia difcil d'entendre i s'assimilava, d'aquesta forma, al polons.

La segona teoria s ms contempornia i afirma que aquest malnom fos un mot associat al gabinet ministerial del comte Luis Sartorius (1853-1854), curiosament avantpassat d'Isabel Sartorius (amistanada del prncep Felip de Borb i Grcia), que fou molt impopular ("los polacos") pels impostos i la corrupci, i on hi particip el catal Jacint Flix Domnech (ministre d'Hisenda i ex-alcalde de Barcelona). Aquesta espcie de ministeri catal fou tristament fams. Els constants cessaments, nomenaments, ascensos civils o militars i tota l'obra d'aquest gabinet, foren titllats de "polacades", fent-ne una comparaci amb la disbauxa del Govern polons (que en poca decadent era un niu d'anarquia i d'ambicions personals). L'Espanya d'Isabel II no tenia gaire a envejar, doncs, a la Polnia de l'poca.

 Curiositats .

El fet d'anomenar polacos als catalans i veure Catalunya com Polnia tamb s'ha volgut vincular per part d'alguns sectors nacionalistes al fet que Catalunya sigui una naci hipotticament semblant a Polnia, que mai va esdevenir un Estat fins a mitjans segle XX i sempre va quedar repartida arran de les ambicions territorials d'Alemanya i Rssia. En aquest parallelisme, Catalunya estaria repartida entre Espanya i Frana (si s'hi inclouen les comarques del Rossell, el Vallespir, el Conflent, el Capcir i la meitat nord de la Cerdanya).

D'altra banda, el fet que un popular programa d'humor i stira poltica de TV3 s'anomeni precisament Polnia -identificant Catalunya i la seva classe poltica amb la Polnia comunista de la segona meitat del segle XX- no s tampoc cap casualitat.

Vegeu tamb.

 Polnia (TV3);


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187928" title="Lloren Capell i Forns" nonfiltered="2536" processed="2528" dbindex="77551">
Lloren Capell i Forns (Monturi, 21 d'abril de 1946) s un escriptor mallorqu.

Autor del Diccionari vermell i Les ideologies poltiques a Mallorca, entre moltes altres obres, collabora habitualment amb el Diari de Balears.

s fill de Pere Capell Roca.


Premis literaris.
 Lloren Riber de narrativa, 1970;
 Les Illes d'Or de novella, 1972: El pallasso espanyat;
 Ciutat de Palma-Lloren Villalonga de novella, 1981: Jack Pistoles;
 Ignasi Iglsias, 1983: El pasdoble;
 Vctor Catal, 1984: Una cinta de dol al capell;
 Born de teatre, 2002: Un bou ha mort Manolete;
 

Obra.
Narrativa.
 No hi ha vent a la teulada. Palma de Mallorca: Moll, 1971;
 Una cinta de dol al capell. Barcelona: Selecta, 1985;
Novella.
 El pallasso espanyat. Palma: Moll, 1972;
 Un dia de maig. Barcelona: Nova Terra, 1972;
 Roman. Barcelona: Nova Terra, 1973;
 Jack Pistoles. Barcelona: Laia, 1981;
 Ai, Joana Maria. Valncia: Eliseu Climent / 3i4, 1987;
Poesia.
 Guitarres de dol. Binissalem: Di7, 1998;
Prosa no de ficci.
 Quinze empresaris mallorquins. Palma de Mallorca: Moll, 1975;
 Mallorca i el mn obrer. Palma de Mallorca: Moll, 1977;
 Ignasi Ferretjans o la lluita pel socialisme. Palma de Mallorca: FSB-PSOE, 1986;
 Diccionari vermell. Palma de Mallorca: Moll, 1989;
 L'esport a les Balears (1893-1936) (2 vol.). Palma de Mallorca: Conselleria de Cultura, Educaci i Esports, 1993 - 1995;
Biografies.
 Les ideologies poltiques a Mallorca. Palma de Mallorca: Moll, 1975;
Teatre.
 Bolles de colors. Palma de Mallorca: Moll, 1983;
 El pasdoble. Barcelona: Institut del Teatre, 1985;
 Un bou ha mort Manolete. Tarragona: Arola, 2003;

Referncies.
 Gran Enciclopdia de Mallorca. Volum 3.

Enllaos externs.
 Qui es qui de les lletres catalanes;
 Escriptors.cat;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187929" title="Djebel Selloum" nonfiltered="2537" processed="2529" dbindex="77552">
Djebel Selloum s una serralada muntanyosa que va de sud-oest a nord-est, al sud-est de Kasserine, governaci de Kasserine a Tunsia. T una altura de 1373 metres. La zona fou declarada reserva de la natura pel govern tunisi. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187930" title="Juan Alberto Belloch Julbe" nonfiltered="2538" processed="2530" dbindex="77553">

Juan Alberto Belloch Julbe (Mora de Rubielos, Terol, 3 de febrer de 1950) s un jurista i poltic aragons, diverses vegades ministre en el darrer govern de Felipe Gonzlez i actual alcalde de la ciutat de Saragossa.

Biografia. 
Va nixer el 3 de febrer de 1950 a la poblaci aragonesa de Mora de Rubielos, situada a la provncia de Terol. Va estudiar dret a la Universitat de Barcelona, i posteriorment l'any 1976 va ingressar a la carrera judicial, esdevenint jutge del Jutjat d'Instrucci i de Primera Instncia de l'Illa de La Gomera. Successivament va ser destinat a Berga, Vic i Alcoi, sent traslladat l'any 1980 al Pas Basc. Magistrat des de 1981, va fundar el 1984 l'Associaci Pro Drets Humans del Pas Basc i va ser nomenat portaveu del collectiu progressista de magistrats Jutges per a la Democrcia. Tamb va ser fundador de l'Associaci de Magistrats Europeus per a la Democrcia i les Llibertats, organitzaci de la qual el 1984 en va ser vicepresident. El 1985 va ser president de la Secci Segona penal de l'Audincia Provincial de Bilbao i el 3 de novembre de 1988 va ser nomenat pel Consell General del Poder Judicial (CGPJ) president de l'Audincia Provincial de Bilbao, crrec en el qual va romandre fins l'octubre de 1990, moment en el qual va ser escollit vocal del CGPJ pel Congrs de Diputats a proposta del PSOE. 

Activitat poltica.
El 14 de juliol de 1993 va ser designat Ministre de Justcia en el darrer govern de Felipe Gonzlez. El 5 de maig de 1994 fou nomenat Ministre de l'Interior en substituci d'Antoni Asuncin Hernndez, el qual present la dimissi desprs de la fugida de Luis Roldn. 

Afiliat al Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) al maig de 1996, va ser escollit diputat al Congrs de Diputats per la provncia de Saragossa en les eleccions generals d'aquell any. Al Congrs dels Diputats va esdevenir vocal suplent de la Diputaci Permanent, vocal de la Comissi Constitucional i portaveu de la comissi de Justcia i Interior. 

Actual president de la Comissi executiva Regional dels socialistes a Arag des de la celebraci del XI Congrs regional, el 26 de juny de 1998 fou escollit candidat socialista en les eleccions primries a l'Ajuntament de Saragossa per a les eleccions municipals del 13 de juny de 1999, quedant en segona posici.  

En les eleccions municipals de 2003 va resultar escollit alcalde de Saragossa desprs de guanyar les eleccions amb 114.952 vots (33.90%) i 12 regidors del PSOE enfront de 110.747 vots (32.66%) i 11 regidors del PP. Desprs de pactar amb la Chunta Aragonesista que va aconseguir 62.211 vots (18.34%) i 6 regidors, va arribar la majoria absoluta en la primera votaci del consistori saragoss. En les eleccions municipals de maig de 2007 va ser reelegit alcalde amb 13 regidors, crrec des del qual ha contribut a aconseguir l'organitzaci de l'Exposici Internacional de 2008, projecte que ja venia gestionant-se per l'anterior alcalde Jos Atars Martnez. 

Enllaos externs.
  Pgina personal de Juan Alberto Belloch;
  Informaci de Juan Alberto Belloch a "elpais.com";


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187934" title="Mancomunitat El Tejo" nonfiltered="2539" processed="2531" dbindex="77554">
La Mancomunitat El Tejo s una mancomunitat de municipis de les comarques de la Plana d'Utiel i la Foia de Bunyol (Pas Valenci). Aglomera 3 municipis i 20.458 habitants, en una extensi de 984,40 km. Actualment (2007) la mancomunitat s presidida per Rafael Zahonero Ferrer, del Partit Popular i regidor de l'ajuntament de Setaiges.

Les seues competncies sn:
 Agricultura;
 Comer;
 Comunicaci;
 Defensa medi ambient;
 Higiene;
 Indstria;
 Salubritat;
 Serveis socials;
 Turisme;

Els pobles que formen la mancomunitat sn:
 Requena;
 Setaiges;
 Xera;

Enllaos externs.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187935" title="Tribuna Mallorca" nonfiltered="2540" processed="2532" dbindex="77555">
Tribuna Mallorca s un mitj de comunicaci en catal.

S'actualitza diriament de dilluns a divendres, i dedica una atenci preferent als temes poltics i culturals, en l'mbit de Mallorca.

Vinculada a Tribuna Catalana, n'hereta la transversalitat nacionalista, sense deixar de banda la problemtica social, laboral i ambiental.

Inclou dues seccions de collaboracions d'opini, aix com entrevistes freqents a personalitats destacades de la societat mallorquina. Disposa d'un servei de subscripci via correu electrnic.

Enllaos externs.
Tribuna Mallorca;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187936" title="Hvannadalshnkur" nonfiltered="2541" processed="2533" dbindex="77556">


El pic Hvannadalshnkur (o Hvannadalshnjkur) ubicat al vessant nord-oest del volc rfajkull, s el cim ms alt d'Islndia amb 2.109,6 m. d'alada i est incls dins del Parc Nacional Skaftafell. 

Fins l'agost de 2005, es creia que la seva alada era 2.119 m, data que es troba sovint encara sobre els mapes, per nous mesuraments establiren que la seva alada real era noms de 2.109,6 m.

La ruta al cim s una popular ascensi per la glacera circumdant amb nombroses i freqents esquerdes (crevasses) ocultes, que el fan apte noms per a alpinistes experimentats.

 Enllaos Externs .

 Fotos del Hvannadalshnjkur des de www.islandsmyndir.is;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187938" title="Can Font de Cirerencs" nonfiltered="2542" processed="2534" dbindex="77557">
Can Font de Cirerencs s una entitat de poblaci del municipi de Castellgal, al Bages. Est format per cases de pags antigues, les quals estan ubicades a l'altre vessant del riu Cardener, cosa que antigament dificultava la seva comunicaci amb la resta del poble degut a les crescudes del riu. Al 2006 tenia 26 habitants.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187939" title="Tribuna Catalana" nonfiltered="2543" processed="2535" dbindex="77558">
Tribuna Catalana s un mitj de comunicaci en catal, de lnea editorial catalanista. Pren com a espai de referncia els Pasos Catalans.

Pel que fa a la informaci de Mallorca i les Illes Balears, recull sovint les aportacions de Tribuna Mallorca.

Enllaos externs.
Tribuna Catalana;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187941" title="Mancomunitat de l'Interior Terra del Vi" nonfiltered="2544" processed="2536" dbindex="77559">
La Mancomunitat de l'Interior Terra del Vi s una mancomunitat de municipis de la comarca de la Plana d'Utiel. Aglomera 8 municipis i 3.147 habitants, en una extensi de 1.670,60 km. Actualment (2007) la mancomunitat s presidida per Lorenzo Guaita Albalate, del PSPV-PSOE i regidor de l'ajuntament de Villargordo del Cabriol.

Les seues competncies sn:
 Camins rurals;
 Contabilitat;
 Depuraci d'aiges residuals;
 Escorxador;
 Extinci d'incendis;

Els pobles que formen la mancomunitat sn:
 Camporrobles;
 Caudete de las Fuentes;
 Fuenterrobles;
 Requena;
 Sinarques;
 Utiel;
 Venta del Moro;
 Villargordo del Cabriol;

Enllaos externs.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat;
 Web oficial de la Mancomunitat;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187942" title="Herbert Marcuse" nonfiltered="2545" processed="2537" dbindex="77560">
 
Herbert Marcuse (Berln, 19 de juliol de 1898   Berln, 29 de juliol de 1979) fou un filsof i socileg alemany, una de les principals figures de la Escola de Frankfurt. 
Vida.
Va nixer a Berln, va servir com soldat en la Primera Guerra Mundial i va participar posteriorment en l'aixecament espartaquista que va ser aixafada per les forces de la Repblica de Weimar. Desprs de completar els seus estudis a la Universitat de Friburg de Brisgvia el 1922, torn a Berln, on va treballar com a venedor de llibres. Va tornar a Friburg el 1929 per a escriure una habilitaci (dissertaci de professor) amb Martin Heidegger. El 1933, degut al fet que no li seria perms per ser jueu completar el seu projecte sota el rgim nazi, Herbert va comenar a treballar a l'Institut d'Investigaci Social a Frankfurt am Main i, juntament amb Max Horkheimer i Theodor Adorno, es va convertir en un dels ms destacats terics de l'Escola de Frankfurt. 

Va emigrar d'Alemanya aquest mateix any, i va anar primer a Sussa i desprs als Estats Units, on va obtenir la ciutadania el 1940. Durant la Segona Guerra Mundial va treballar per a l'Oficina de Serveis Estratgics dels Estats Units (US Office of Strategic Services), precursora de la CIA, analitzant informes d'estratgia sobre Alemanya (1942, 1945, 1951). El 1952 va iniciar una carrera magisterial com a teric poltic, primer a l Universitat de Columbia i a Harvard, desprs a la Universitat de Brandeis des de 1958 fins el 1965, on va ser professor de filosofia i poltica, i finalment (ja jubilat), a la Universitat de Califrnia, San Diego. 

Va ser amic i collaborador del socileg i historiador Barrington Moore Jr. i del filsof poltic Robert Paul Wolff. En l'poca desprs de la guerra, fou el membre ms polticament explcit i esquerr de l'Escola de Frankfurt, encara identificant-se a ell mateix com a marxista, socialista i hegeli. Marcuse va morir el 26 de juliol de 1979, desprs d'haver sofert una apoplexia durant una visita a Alemanya. El teric Jrgen Habermas, de la segona generaci de l'Escola de Frankfurt, va cuidar d'ell durant els seus ltims dies. 
Pensament. 
Les crtiques de Marcuse a la societat capitalista (especialment en la seva sntesi de Marx i Freud, Eros i la civilitzaci, publicat en 1955, i el seu llibre L'home uni-dimensional, publicat en 1964) van ressonar amb les preocupacions del moviment esquerr estudiantil dels 60. A causa de la seva obertura a parlar en les protestes estudiantils, Marcuse fou conegut com El pare de la Nova Esquerra (terme que ell rebutjava).
 Obres .
 Hegels Ontologie (L'ontologia de Hegel, 1932);
 Reason and Revolution (1941);
 Eros and Civilisation (1955, tradut al catal per Jordi Sol Tura, 1968);
 One Dimensional Man (L'home unidimensional, 1964);
 Kultur und Gesellschaft (Cultura i societat, 1965);
 Ideen zu einer kritischen Theorie der Gesellschaft (Idees per a una teoria crtica de la societat, 1969);
 Die Permanenz der Kunst (La permanncia de l'art, 1978);

 Enllaos externs .

  Biografia i escrits;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187944" title="Djebel Ousselat" nonfiltered="2546" processed="2538" dbindex="77561">


El Djebel Ousselat es un masss muntanys situat a uns 35 km a l'oest de Kairuan, i al nord d'Haffouz. T la seva continutat al nord amb el Djebel Bou Zabouss. A la vessant nord-oriental hi ha la vila d'Oueslatia o Ousselatia. T a l'oest la plana d'Oueslatia i a l'est la plana de Kayrawan.  El punt culminant es el Djebel Chaib amb 895 metres. Hi ha restes d'ocupaci humana al neoltic, amb pintures rupestres especialment a Ain Khanfous (40 metres i 5 panels de pintures). La muntanya s de roca calcaria. La pluviometria mitjana s d'uns 500 mm/any. Entre els arbres predomina el pi d'Alep.  La vegetaci est formada principalment per la marrubium Vulgare, arbusts de lentiscs, llorers rosats i juniperus phoenicia, i a la part baixa romanins a la que segueix l'estepa. El roman s destillat pels habitants i constitueix una font d'ingressos. Constitueix una reserva natural declarada pel govern tunisi.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187951" title="Grigori Zinviev" nonfiltered="2547" processed="2539" dbindex="77562">

Grigori Ievseevitx Zinoviev (                             , nascut Ovsei-Gershon Aronovitx Radomyslski (             ), tamb  conegut com a Hirsch Apfelbaum,  (11 de setembre, 1883 - 25 d'agost, 1936) va ser un revolucionari bolxevic i un poltic comunista de la Uni Sovitica. Va nixer a Elisabetgrad i va morir a Moscou. Va ser amic de Lenin i condemnat al bandejament i a la pres. Desprs de la mort de Lenin va formar el triunvirat directiu de l'Estat al costat de Stalin i Lev Kamenev. El 25 d'agost de 1936 va morir executat al costat de Kamenev per acusaci d'oposici a Stalin.
Abans de la Revoluci de 1917 (1901-1917). 
Va nixer en Yelizavetgrad (actualment a la provncia de Kirovohrad), Ucrana, aleshores Imperi Rus en una famlia d'agricultors lleters jueus, que el van educar en la seva llar. Entre 1923 i 1935 la ciutat va ser coneguda comos Zinovyevsk (o Zinovievsk). Zinoviev es va unir al Partit Socialdemcrata Obrer Rus en 1901 i va ser membre de la facci bolxevic des de la seva creaci en 1903. Des d'aquest temps fins a la caiguda de l'Imperi Rus el febrer de 1917, va ser un dels lders bolxevics i un dels ms propers a Lenin, treballant en conjunt dintre i fora de Rssia com les circumstncies se'ls permets. Fou escollit per al comite central del RSDLP en 1907 i fou, fins a 1917, un constant collaborador de Lenin i representant de diverses organitzacions socials.

1917. 
Zinoviev va passar la Primera Guerra Mundial a Sussa i va tornar a Rssia en 1917 amb tren segellat al costat de Lenin i altres revolucionaris oposats a la guerra. Va romandre com a part de la direcci bolxevic en els primers mesos de la revoluci de 1917 i, al costat de Lenin, va ser forat a la clandestinitat desprs d'un intent colpista al juliol de 1917. No obstant aix, Zinoviev i Lenin aviat van tenir una ruptura desprs de l'augment de poder dels bolxevics durant la Revoluci d'Octubre. El 10 d'octubre de 1917, ell i Lev Kamenev van ser els nics dos membres del Comit Central que van votar en contra de Lenin sobre la seva proposta d'acci armada. Lenin es va enfurismar i va demanar l'expulsi d'ambds membres del partit. 

El 29 d'octubre de 1917, immediatament desprs de la presa de poder pels bolxevics durant la Revoluci d'Octubre, el comite executiu del sindicat nacional del ferrocarril, Vikzhel, va amenaar amb un cop nacional tret que els bolxevics compartissin el poder amb altres partits socialistes i va treure Lenin i Lev Trotski del govern. Zinoviev, Kamenev i els seus aliats en el Comite Central Bolxevic van argumentar que els bolxevics no tenien elecci llevat de comenar negociacions ja que un atac al ferrocarril podria minvar l'habilitat del seu govern per a combatre les forces que dhuc eren lleials al enderrocat Govern Provisional. 

Encara que Zinoviev i Kamenev van tenir de forma breu el suport d'una majoria del Comite Central i les negociacions van comenar, un rpid enfonsament de les forces antibolxevics als afores de Petrograd va permetre Lenin i Trotski convncer al Comite Central d'abandonar del procs de negociaci. En resposta, Zinoviev, Kamenev, Alexei Rykov, Vladimir Milyutin i Victor Nogin van dimitir del Comite Central el 4 de novembre de 1917. L'endem, Lenin va escriure una proclama anomenant Zinoviev i Kamenev "desertors" i mai no va oblidar la seva conducta, fent una referncia de forma ambgua a l'"episodi d'octubre" en el seu Testament. Aquest va ser un punt decisiu en la carrera de Zinoviev i durant els segents 5 anys va ser Trotski i no pas Zinoviev el nmero dos del Partit Bolxevic. Zinoviev, un home ambicis, no va acceptar la seva degradaci i va fer el possible per a minar la posici de Trotski dintre del Partit entre 1918 i 1925.

La Guerra Civil (1918-1920). 
Zinoviev aviat va tornar a la cleda i ifou novament escollit per al Comite Central en el VII Congrs del Partit el 8 de mar de 1918. Fou posat a crrec de la ciutat i del govern regional de Petrograd (nom anterior de Sant Petersburg fins a 1914, Leningrad entre 1924-1991). Es va convertir en membre sense dret a vot del Politburo quan va ser creat desprs del VIII Congrs el 25 de mar de 1919. Tamb es va convertir en president del Komintern en el moment de la seva creaci el mar de 1919. 

Zinoviev va ser responsable de la defensa de Petrograd durant dos perodes d'intenses trobades amb forces blanques en 1919. Trotsky, qui estava a crrec del total de l'Exrcit Roig durant la Guerra Civil Russa, valor poc el lideratge de Zinoviev, la qual cosa va agreujar la seva relaci ja tibant. 
Ascens al poder (1921-1923). 
Zinoviev fou una de les ms importants figures de la Uni Sovitica durant els anys finals de Lenin (1922-1923) i fins i tot ms desprs de la seva mort al gener, 1924. Va lliurar els informes del Comite Central al XII i XIII congrs del partit en 1923 i 1924 respectivament, cosa que solia fer Lenin. Va ser tamb considerat com un dels lders ideolgics del partit. Com cap de la Komintern, Zinoviev fou culpat del fracs de la revolta comunista a Alemanya, per la desvi a Karl Radek. 



Amb Stalin i Kamenev contra Trotsky (1923-1924). 
Zinoviev, amb la seva propera relaci amb Kamenev i Stalin, va formar un triumvirat de poder en el Partit Comunista, jugant un rol fonamental en la marginalitzaci de Lev Trotski des de 1922. El triunvirato va manejar curosament els debats interins del partit i va delegar el procs de selecci el 1923 durant la Conferncia XIII del partit i va assegurar una vasta majoria dels llocs. 

La conferncia, celebrada al gener de 1924 immediatament desprs de la mort de Lenin, va denunciar Trotski i al "Trotskisme". Alguns dels simpatitzants de Trotski van ser degradats o reasignats davant la seva derrota. No obstant aix, com a conseqncia dels esdeveniments, el seu poder real estava limitat al conglomerat del partit de Petrograd, mentre que la resta dels membres del partit comunista estaven sota el control de Stalin. Desprs de la derrota de Trotski en la Conferncia XIII, la tensi entre Zinoviev i Kamenev d'una banda i Stalin per l'altre van arribar a ser ms obertes i amenaadores, amb el que acab la seva frgil aliana. No obstant aix, quan Trotski va publicar Les llions d'Octubre a fins de 1924, va descriure l'oposici de Kamenev i Zinoviev a la presa del poder en 1917, cosa que ambds havien preferit callar durant el temps. 

Aix va iniciar a una nova disputa dintre del partit amb Zinoviev i Kamenev una vegada ms aliats a Stalin en contra de Trotski. Ells i els seus simpatitzants van acusar Trotski de diversos errors durant la Guerra Civil Russa danyant la seva imatge militar i forant-lo a renunciar al lloc de Comissari del Poble de l'Exrcit i Assumptes navals i Cap del Concili Militar Revolucionari el gener de 1925. Zinoviev va demanar l'expulsi de Trotski del partit, per Stalin es va negar, jugant aix un hbil rol de "moderat". 

Ruptura amb Stalin (1925). 
Amb Trotski finalment en la banqueta, el triumvirat Zinoviev-Kamenev-Stalin va comenar a esvair-se a principis de 1925. Ambds bndols van passar la majoria de l'any buscant suports entre bastidors. Stalin va aconseguir una aliana amb el teric del Partit Comunista i editor de Pravda Nikolai Bukharin i el primer ministre sovitic Alexei Rykov. Zinoviev i Kamenev es van aliar amb la vdua de Lenin, Nadezhda Krupskaia, i Grigori Sokolnikov, el Comissari Sovitic de Finances i membre sense dret a vot del Politburo. La lluita va comenar en la trobada de setembre de 1925 del Comite Central i el desenlla va arribar en el XIV Congrs del Partit el desembre del mateix any. Amb solament la delegaci de Leningrad donant-los suport, Zinoviev i Kamenev es van trobar en una petita minoria i foren sonorament venuts. Zinoviev va ser reelegit pel Politburo, per el seu aliat Kamenev va ser degradat de membre complet a membre sense dret a vot i Sokolnikov tamb va caure, mentre que Stalin va tenir ms aliats seus al Politburo. 

Durant les setmanes del Congrs, Stalin li arrabass el control de l'organitzaci i govern del partit a Leningrad a Zinoviev, sent destitut aquest ltim de tots els llocs regionals, deixant-li noms el Komintern com a potencial base de poder. 

Amb Trotski contra Stalin (1926-1927). 
Durant una treva en la lluita de l'interior del partit en la primavera de 1926, Zinoviev, Kamenev i els seus partidaris es van trobar prxims als de Trotski i ambds grups van formar una aliana, que tamb comprenia alguns petits grups d'oposici dintre del Partit Comunista. L'aliana va ser coneguda com l'Oposici Unida. Al maig de 1926, Stalin, sospesant les seves opcions en una carta a Viatxeslav Mlotov, va dirigir als seus partidaris per a concentrar els seus atacs en Zinoviev ja que aquest ltim estava profundament familiaritzat amb els mtodes de Stalin de la seva poca junts en el triumvirat. Seguint les ordres de Stalin, els seus partidaris van acusar Zinoviev d'usar l'aparell del Komintern para donar suport a activitats faccionries (l'Afer Laixevitx) i Zinoviev va ser destitut del Politburo desprs d'una tumultuosa trobada del Comite Central el juliol de 1926. 

En poc temps a partir de llavors l'oficina del president del Komintern va ser abolida i Zinoviev va perdre el seu ltim lloc important. Zinoviev va romandre en oposici a Stalin durant tot 1926 i 1927, i fou expulsat del Comite Central l'octubre de 1927. Quan l'Oposici Unida intent organitzar manifestacions independents commemorant el 10 aniversari de la presa de poder pels bolxevics el novembre de 1927, els manifestants van ser dispersats per la fora i Zinoviev i Trotski van ser expulsats del Partit Comunista el 12 de novembre. Els seus principals seguidors, des de Kamenev cap avall, van ser expulsats el desembre de 1927 en el XV Congrs del Partit, la qual cosa van preparar el terreny per a les expulsions en massa dels opositors de rangle i fila aix com tamb exili intern dels lders d'oposici a principis de 1928.

Submissi a Stalin (1928-1934). 
Mentre que Trotsky es va mantenir ferm en la seva oposici a Stalin desprs de la seva expulsi del Partit i el subsegent exili, Zinoviev i Kamenev van capitular gaireb immediatament i van cridar als seus partidaris a seguir el seu exemple. Van escriure cartes obertes reconeixent els seus errors i van ser readmesos al Partit Comunista desprs un perode de reflexi de sis mesos. Mai van recuperar els seus crrecs en el Comite Central, per van rebre posicions de nivell mitj dintre de la burocrcia sovitica. 

Kamenev i, indirectament, Zinoviev, es van relacionar amb Bukharin, al comenament del seu curta i desgraciada lluita amb Stalin, en l'estiu de 1928, cosa del que fou rpidament informat Stalin i usat contra Bukharin com a prova del seu faccionalisme. Zinoviev i Kamenev van romandre polticament inactius fins octubre de 1932 quan van ser expulsats del Partit Comunista per no informar de membres del partit opositors durant l'afer Ryutin. Desprs que una vegada ms admetessin els seus suposats errors, van ser readmesos el desembre de 1933. Van ser obligats a fer discursos autocrtics en el XVII Congrs del Partit el gener de 1934 quan Stalin passava revista als qui una vegada van ser els seus oponents poltics, ara venuts i aparentment penedits.

Processos de Moscou (1935-1936). 
Desprs de l'assassinat de Kirov l'1 de desembre de 1934, amb el qual va comenar la Gran Purga de Stalin, Zinoviev, Kamenev i els seus  collaboradorsms propers van ser una vegada ms expulsats del Partit Comunista i arrestats el desembre de 1934. Van ser jutjats al gener de 1935 i van ser forats a admetre "complicitat moral" en l'assassinat de Kirov. Zinoviev va ser sentenciat a 10 anys de pres i els seus partidaris a penes de diferents durades. A l'agost de 1936, desprs de mesos de curoses preparacions i un assaig general a les presons de la policia secreta sovitica, Zinoviev, Kamenev i uns altres 14, la majoria bolxevics, van ser jutjats novament. Aquesta vegada els crrecs incloen la formaci d'una organitzaci terrorista que suposadament va assassinar Kirov i intento assassinar  Stalin i altres lders del govern sovitic. 

Aquest Judici dels Setze (o el judici del "Centre Terrorista Trotski-Zinovievi") va ser el primer judici farsa-espectacle de Moscou i va establir les bases per als segents judici farsa-espectacles on els bolxevics van confessar crims cada vegada ms elaborats i monstruosos, que incloen l'espionatge, enverinament, sabotatge, i aix successivament. Com els altres acusats, Zinoviev va ser declarat culpable i executat el 25 d'agost de 1936. L'execuci de Zinoviev, Kamenev i els seus associats va trencar un tabu important: cap antic bolxevic, i menys uns de tant important, van ser morts pel govern de Stalin fins a llavors. Van preparar el terreny per als arrestaments i execucions en massa dels bolxevics de 1937-1938. Zinoviev i la resta d'acusats, foren formalment absolts de tots els crrecs pel govern sovitic el 1988 durant la perestroika. Zinoviev t diversos parents amb vida; la majoria d'ells viuen als Estats Units, incloent la famlia Krenitsyn. 

 Enllaos externs .

  'Els processos de Mosc', por Pierre Brou;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187952" title="Djebel Ressas" nonfiltered="2548" processed="2540" dbindex="77563">
El Djebel Ressas  (La muntanya de  plom) s un masss muntanys de la governaci de Ben Arous, a Tunsia, situat prop de la costa sud del golf de Tunis, del qual est separada pel Djbel Bou Kornine. s una formaci calcaria del jurssic amb un punt culminant a 795 metres. Enllaa al sud amb el Djebel Marchana. A la vessant nord hi ha la vila de Mornag i al sud Khanguet El Hadjaj. En aquest lloc foren derrotat dels mercenaris cartaginesos  revoltats (i els seus aliats nmides) per Amilcar, que va salvar Cartago de la seva destrucci; uns 40000 presoners foren executats. Actualment constitueix una reserva natural declarada pel govern tunisi.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187954" title="Gabriel Bibiloni i Canyelles" nonfiltered="2549" processed="2541" dbindex="77564">
Gabriel Bibiloni s lingista i professor de la Universitat de les Illes Balears.

Dedic la seva tesi doctoral a l'estudi de la llengua catalana de Mallorca (el mallorqu), i s autor de nombrosos treballs en l'mbit de la sociolingstica, la normativitzaci lingstica i la toponmia.

Producte de la seva activitat divulgadora, el seu blog personal s un dels espais de referncia a la blogosfera catalana.

Propos pblicament i s un dels principals defensors de l's de la grafia blog, usada al conjunt de les llenges de l'entorn del catal, per al neologisme que el Termcat ha acabat recollint com a bloc, tot generant una polmica en l'mbit bloguista.

Referncies.


Enllaos externs.
Web personal;
El blog de Gabriel Bibiloni;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187956" title="Ball de la bola" nonfiltered="2550" processed="2542" dbindex="77565">
El ball de la bola s una recreaci, feta per l'Esbart Sabadell Dansaire, del ball dels hereus, que es ballava a Sabadell el segle XIX. Es pot veure (i dansar) per la festa major, que s'escau a inicis de setembre.

El ball pren el nom d'una beguda popular del Sabadell del s.XIX, tamb recuperada, la Bola, que t un paper destacat en la dansa.

En el ball hi participen un seguit de parelles, que inicien la dansa guiats per una parella capdansera, els de la bola. Darrera d'aquesta parella s'hi afegeixen els representants de les diferents entitats de la ciutat i desprs tota la resta de participants. La tercera part de la dansa s competitiva: les parelles ballen a ritme d'un vals-jota mentre aguanten a la m una safata amb una copa plena de bola. Si cau la beguda la parella est eliminada. El ritme es va fent ms i ms viu, fins que queda una sola parella guanyadora. Aquesta parella ser la capdansera de l'any segent.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187957" title="Tefra" nonfiltered="2551" processed="2543" dbindex="77566">


La tefra (del grec      , 'cendres') s el material expulsat a travs de la columna eruptiva arran d'una erupci volcnica. Es tracta de magma que es fragmenta en ser expulsat i es distribueix pel vent en forma de material solt. A aquests fragments, solts o compactats, dels quals es compon, se'ls anomena, prpiament, piroclasts.

Segons la seva mida, la tefra pren diferents noms:
 Cendres. Partcules de menys de 2 mm de dimetre. Poden ser microscpiques.
 Lapilli. Terme d'origen llat (de lapilli, 'pedretes') usat internacionalment. Es tracta de fragments entre 2 i 64 mm.
 Bombes. Fragments de ms de 64 mm.

En erupcions violentes, la tefra pot ser duta a les altes capes de l'atmosfera essent transportades pel vent i dipositant-se a milers de quilmetres de distncia.

La pluja de tefra constitueix el perill directe de major abast derivat de les erupcions volcniques i poden provocar casos de:
 esfondraments d'edificis;
 formaci d'una suspensi de partcules de gra fi a l'aigua i l'aire;
 transport de gasos nocius, cids, sals i, a les proximitats del focus, de la calor;
 incendis.

La tefra seca i no compactada t densitats que varien entre 0,4-0,7 g/cm; la tefra humida i compactada arriba a valors de densitat de fins a 1 g/cm.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187958" title="Julin Garca Vargas" nonfiltered="2552" processed="2544" dbindex="77567">

Julin Garca Vargas (Madrid, Espanya 1945) s un economista i poltic espanyol que ha estat Ministre de Sanitat i Ministre de Defensa en diversos governs de Felipe Gonzlez.

Biografia.
Va nixer el 1945 a la ciutat de Madrid. Va estudiar cincies econmiques a la Universitat Complutense de Madrid, i posteriorment va esdevenir funcionari del Cos Superior d'Administradors Civils de l'Estat.

Activitat poltica.
L'any 1982 fou nomenat President de l'Institut de Crdit Oficial, crrec que va mantenir fins el 1986, moment en el qual fou nomenat Ministre de Sanitat en el segon govern de Felipe Gonzlez. L'any 1991 va esdevenir Ministre de Defensa en substituci de Narcs Serra, el qual va esdevenir Vicepresident del Govern.

Al desembre de 1995 fou nomenat va ser Enviat Especial de la Uni Europea a Bsnia per tal de supervisar el respecte i acatament dels acords de pau de Dayton. Va ocupar aquest crrec fins l'abril de 1996. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187960" title="Djebel Khroufa" nonfiltered="2553" processed="2545" dbindex="77568">
Djebel Khroufa s una muntanya boscosa de Tunsia declarada reserva natural pel govern per la protecci principalment del crvol de Berberia el 18 de desembre de 1993, situada a la delegaci de Nefza, a la governaci de Bja. Ocupa una superfcie de cent vint-i-cinc hectrees.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187964" title="Conquesta de Mallorca" nonfiltered="2554" processed="2546" dbindex="77569">






La Conquesta de Mallorca s el nom amb qu s coneguda la croada de l'any 1229 contra Al-May rqa (en rab Al-Yazair al-Sarqyya: Les Illes de l'Orient). La croada fou comandada per Jaume I  d'Arag i tingu com a conseqncia la destrucci del poder almohade a l'illa, l'esclavitzaci de la poblaci andalus autctona, la repoblaci de l'illa amb poblaci cristiana sota un rgim feudal i la creaci del Regne de les Mallorques.

La situaci d'Al-May rqa.
La conquesta islmica de May rqa.

A finals del segle IX, les Illes Balears formaven part de l'Imperi Bizant. La conquesta de mallorca per part de les tropes musulmanes es produ al llarg dels anys 902 i 903 de l'era cristiana. L'expedici sarrana fou comandada per I m al-Hawl n  i malgrat la resistncia oposada pels cristians durant ms de 8 anys a Alar, el territori fou incorporat al dominis de l'Emirat de Crdova i constitut en cora sota el nom de Al-Yazair al-Sarqyya (Les Illes de l'Orient). El mateix I m al-Hawl n  en fou nomenat val i s'inici el procs d'islamitzaci de les Balears. L'antiga ciutat romana, Palma, fou convertida en capital de la cora amb el nom de Mad na May rqa. Al seu torn, l'illa de May rqa fou dividida en 13 juz': Bul nsa, Ink n, al-Djib l, al-Buhayra, Mur h, ulyar, Yart n, Manaq r, Munt y, Qanar a, Buny la-M s , Djijnaw Bitrah i Ahw z al Mad na; per la seva part, l'illa de Yabisah fou dividida en 5 juz': Burtum n, Ben zamid, arq, Algarb i Alhaueth; finalment, l'illa de Man rqa es divid en 4 juz': Ben fabim, Hasmalujda, Alscaions i Ben ssaida.

May rqa en el Califat de Crdova.
Pocs anys desprs, al 929 de l'era cristiana, l'emir omeia 'Abd al-Rahm n III va trencar tots el lligams amb el Califat abbsida de Bagdad i es proclam califa, convertint l'Emirat de Crdova en el Califat Omeia de Crdova. Durant el perode califal els andalusins may rquins participaran en diverses incursions sobre el litoral occit i catal. Per els disturbis interns menaren cap a la destrucci del Califat de Crdova que l'any 1031 fou abolit oficialment, donant lloc a l'aparici de diversos petits regnes denominats Regnes de Taifes.

May rqa en la Taifa de D niyya.

L'any 1015 de l'era cristiana, les Balears havien estat conquerides per Ab -l-Gays ibn Y suf al-Muwaffaq "Mug hid" i incoporades al seus dominis de la Taifa de D niyya. Ab -l-Gays ibn Y suf al-Muwaffaq "Mug hid" convert May rqa en la base d'operacions martimes des d'on llen diverses rtzies de saqueig sobre el litoral cristi.

Va ser succet pel seu fill 'Al  ibn Mug hid Iqb l al-Dawla que l'any 1076 acab sotmetent-se al rei de la Taifa de Saraqusta, Ab  Ga'far Ahmad ibn Sulaym n al-Muqtadir, de la dinastia iemenita dels Banu H d. Quan aquest es present davant D niyya amb un notable exrcit, 'Al  ibn Mug hid Iqb l al-Dawla negoci sense batalla l'entrega i submissi dels territoris peninsulars de la Taifa de D niyya a la Taifa de Saraqusta. Arran d'aquests fets, el governador May rqa, el val 'Abd All h al-Murtad , actu de manera independent fins que l'any 1087 es proclam emir i convert May rqa en un Regne Taifa.

El Regne Taifa de May rqa i la Croada Pisano-catalana.
L'antic val 'Abd All h al-Murtad  de May rqa, autoproclamat emir, convert el Regne Taifa de May rqa en el principal focus de pirateria de la mediterrnia occidental. La Repblica de Pisa, decidida a acabar amb la pirateria may rquina, organitz amb el suport de les tropes catalanes de Ramon Berenguer III una croada contra Al-May rqa. Durant la croada es conquer Eivissa i es saquej Mad na May rqa, que qued de bastada i en runes.  Per les notcies de l'arribada de tropes almorvits procedents de la pennsula for l'evacuaci i abandonament de l'illa per part de les tropes croades, no sense abans alliberar-ne els captius cristians.

May rqa en l'Imperi Almorvit.

Desprs de la caiguda de Toledo a mans d'Alfons VII de Castella, els diferents reietons andalusins reclamren l'ajut de la secta integrista dels almorvits formada bsicament per berebers. Aquests desembarcaren a la pennsula i no tan sols derrotaren a Alfons VII de Castella a la Batalla de Sagrajas sin que conqueriren progressivament tots els regnes taifes d'Al-Andalus que foren sotmesos al seu domini. Al 1115, poc desprs de la evacuaci de les tropes croades, les tropes sarranes reconqueriren les Balears, que foren incorporades a l'Imperi almorvit.

Segona Taifa de May rqa i els Ban    niya.
Parallelament, una nova secta integrista xiita, els almohades, s'havia alat com a nova potncia hegemnica al nord d'frica i havia conquerit Al-Andalus, de manera que May rqa qued com un dels darrers reductes almorvits. A partir d'aleshores, les Illes Balears restaren sota el domini independent de la dinastia almorvit bereber dels Ban    niya, que es proclamaren emirs i constituren la segona Taifa de May rqa. El govern dels Ban    niya es caracteritz novament per la prctica de la pirateria contra les naus cristianes malgrat els tractats firmats amb la Repblica de Pisa i la Repblica de Gnova.

May rqa en l'Imperi Almohade.
Al 1203 les tropes almohades es llenaren a la conquesta de May rqa governada per 'Abd All h ibn Ish q ibn   n ya per tal de debilitar la resistncia almorvit a Ifriq yya. A partir d'aleshores les Balears restaren incorporades al Califat almohade i ser governada per diferents vals nomenats des de la capital dels almohades, Marrqueix, el primer dels quals fou 'Abd All h ibn T 'All h al-Kum .

La guerra civil almohade i la semi-independncia de May rqa.
Per la derrota almohade a la batalla de Las Navas de Tolosa l'any 1212 a mans dels regnes cristians provoc la debilitat interna del califat i la posada en qesti del rgim integrista almohade. Se succeren vuit califes, l'aparici de noves dinasties al Magrib, i finalment l'aparici de les terceres taifes. En aquest context de debilitat poltica, el val de l'illa, Ab  Yahy Muhammad ibn 'Al  ibn Ab  'Imr n al-Tinmal l , actuar de manera semi-independent respecte del califa almohade Ab  al-`l  Idr s al-M 'm n ben al-Man  r.

La situaci de la Corona d'Arag.
La mort del rei Pere II d'Arag "el Catlic" a la Batalla de Muret.

Desprs de la victria cristiana sobre els almohades a la Batalla de Las Navas de Tolosa, el rei Pere II d'Arag s'implic en la Croada albigesa. El rei Pere era vassall de la Santa Seu per la seva coronaci a Roma l'any 1204 i la seva ortodxia catlica indubtable. Per aquesta ra, Ramon VI de Tolosa, els cnsols de Tolosa, el comte de Foix i el de Comenge s'hi adrearen buscant un aliat poders i inqestionable. Malgrat que el rei Pere II d'Arag mai no va ser favorable envers l'heretgia ctara, doncs ja des del 1198 havia pres mesures contra l'heretgia als seus dominis, va intervenir-hi per defensar els seus vassalls occitans amenaats per Sim de Montfort i consolidar l'hegemonia de la Corona d'Arag a Occitnia.  

El primer intent per trobar una sortida pacfica al conflicte va ser el pacte per casar la filla de Sim de Montfort, Amcia, amb el fill primognit de Pere I d'Arag, Jaume (futur Jaume I d'Arag). A tal fi, el rei Pere entreg l'infant Jaume, que aleshores tan sols tenia 3 anys, a Sim de Montfort. Per un cop aquest tingu al nad sota el seu poder, continu atacant els vassalls del rei d'Arag i finalment s'impos la via militar com a nica sortida al conflicte. El 12 de setembre de 1213 es lliur la Batalla de Muret en la qual mor el rei Pere II d'Arag. 

La Corona d'Arag s'havia quedat sense rei, sense successor i en una situaci financera crtica a causa de la guerra.

Regncia de San d'Arag durant la minoria d'edat de Jaume I.
El Papa Innocenci III nomen un consell de regncia. Posteriorment San d'Arag fou nomenat Procurador. Durant aquest temps el seu poder es va posar molt en entredit i van ser moltes les disputes per l'hegemonia amb Ferran d'Arag, germ del rei difunt Pere II d'Arag. De fet, l'infant Jaume va haver d'agafar el poder d'una manera inmediata, amb nou anys, quan els nobles catalans, comandats per San, i els nobles aragonesos, comandats per Ferran, anaven a encetar una probable guerra civil.

Primera revolta de la noblesa contra Jaume I.

La primera revolta de la noblesa contra Jaume I d'Arag es produ l'any 1220, quan aquest tenia tan sols 12 anys, i fou encapalada per Rodrigo de Liana i Pero Ferrandes de Aagra. Jaume I, assessorat pel Consell Reial, assetj i sotmet els castells d'Albero i Liana, per no reeix a conquerir el castell d'Albarras.

Segona revolta de la noblesa contra Jaume I.
Al 1223, arran de la guerra entre Nun San d'Arag i Guillem de Montcada, el rei Jaume I d'Arag va haver de prendre partit pel seu familiar en detriment del seu antic defensor. Novament la noblesa no recolz al rei i es contru una poderosa aliana de la noblesa en contra del rei, formada per Guillem de Montcada, l'infant Ferran d'Arag, Ramon de Montcada, Guillem Ramon de Montcada, Guillem Ramon Dapifer, Ramon de Cervera, Jaume de Cervera, els Cervell, Guillem de Claramunt, Ramon Alemany de Cervell, Guillem de Tarragona i Guerau d'Aguil. Nun San d'Arag fou forat a unir-se a la coalici contra Jaume I i aquest fou empresonat a Alag. Al 1224 va haver de pagar un rescat de 20.000 morabatins per la seva llibertat.

La Croada.
El sopar de Tarragona amb la noblesa militar i el cmit de galeres Pere Martell.

Durant la segona quinzena de novembre del 1228, un grup de prohoms catalans presidits per Jaume I d'Arag es reuneixen a Tarragona durant un sopar ofert pel ciutad de Barcelona i cmit de galeres Pere Martell. Al sopar hi assistiren el mateix rei Jaume I d'Arag, el ciutad Pere Martell i els nobles Nun San, Guillem II de Montcada, Hug IV d'Empries, Guerau VI de Cervell, Ramon Alemany Cervell de Querol, Guillem de Claramunt i Bernat de Santa Eugnia de Berga. 

Durant el sopar Jaume I d'Arag deman a Pere Martell que li expliqus com era Mallorca i aquest li descrigu l'illa, doncs hi havia estat un parell de vegades. Finalitzat el sopar, els nobles exposaren al rei la voluntat d'una campanya militar sobre Mallorca i la possibilitat d'establir un "regne dins la mar".



Les Corts de Barcelona de 1228.

Les Corts a Barcelona, el 23 de desembre de 1228, aproven la conquesta de Mallorca desprs de tres dies de deliberacions on els tres braos acorden el projecte de l'expedici. Per aix es comprometen a aportar homes, armes, embarcacions, cavalls, diners i altres ajudes. A ms s'establ una constituci de Pau i Treva i la cessi de l'impost del bovatge per la realitzaci de la conquesta

Un cop finalitzades les corts es pactaren les condicions del projecte:

L'objectiu era l'annexi de totes les illes. ;
Les terres i riqueses obtingudes es repartirien entre els magnats segons la seva aportaci a l'expedici en cavalls i homes armats. ;
Les porcions de terra es cedirien, segons els costums de Barcelona, sota la sobirania del rei. Els que obtinguessin una porci podrien disposar-la segons el seu arbitri. ;
En principi el projecte era obert a tots els sbdits de la Corona d'Arag per posteriorment es modific per fer-lo obert a la Cristiandat.

Les tropes cristianes de la Croada.
La negativa de les Corts del Regne d'Arag a finanar la croada limit la participaci de la noblesa aragonesa a les tropes de la Casa del Rei d'Arag. Els Magnats catalans aportaren les seves prpies tropes i el global estimat de la Host Reial de Jaume I d'Arag s el segent

 Host de la Casa d'Arag 150/200 cavallers;
 Host de Nun San I de Rosell i Cerdanya, 100 cavallers;
 Host d'En Guillem II de Bearn i Montcada 100 cavallers;
 Ramon Alemany Cervell de Querol 30 cavallers;
 Hug V de Mataplana, 50 cavallers;
 Host del Bisbe de Barcelona, 100 cavallers;
 Host de N'Hug IV d'Empries 70 cavallers;
 Host del Bisbe de Girona, Guillem de Montgr 100 cavallers;
 Host de l'Abat de Sant Feliu de Guxols, en Bernat des Coll;
 Host del Prebost de l'Arquebisbat de Tarragona N'Aspreg de la Barca, 100 cavallers 1.000 llancers;
 Host de l'Orde del Temple de Salom;
 Host de l'Orde de Sant Joan de l'Hospital de Jerusalem;
 Guillem I de Cervell, 100 cavallers ;
 Ferrer de Sant Mart, 100 cavallers ;
 Ramon de Montcada, 25/50 cavallers ;
 Ramon Berenguer d'ger, 50 cavallers ;
 Galeran de Pins 50 cavallers;
 Bernat de Santa Eugnia de Berga, 30 cavallers;

Una primera estimaci portaria a la xifra de 1.500 cavallers i 15.000 peons.

Campanya militar.

L'any segent, el 5 de setembre l'estol catal surt de Salou, Cambrils i Tarragona. Durant el trajecte sofriren els efectes d'un temporal que els desvi havent de reconduir el pla d'atac i desembarcant a Santa Pona on es combat l'11 de setembre i ven els moros l'endem, el 12 de setembre a la batalla de Portop. El 31 de desembre es conquereix Madina Mayurqa (Palma) a Ab  al-`l  Idr s al-M 'm n ben al-Man  r, que mor en la batalla. Els musulmans es desuneixen i la resta de la illa s'acaba d'ocupar durant l'any segent.

La implantaci del rgim feudal.
Els pobladors musulmans acaben fugint a Menorca, l'frica o sn esclavitzats, i el 1236 es comena la repoblaci amb pagesos de l Empord. 

Al segle XIII mateix ja es commemora a Mallorca el 31 de desembre la Festa de la Conquesta, al segle XIV anomenada Festa de l'Estendard. Al voltant d'aquesta festa, Jaume el Conqueridor esdev el principal mite de la histria de Mallorca.

Notes i referncies.


Bibliografia.
 bn  Am ra al-Mahz m : "Kit b t  r h May rqa. (Crnica rab de la Conquesta de Mallorca)";
 Jaume I: "Libre dels feyts";
 Vinas, Agnes i Robert: La conquesta de Mallorca (La caiguda de May rqa segons bn  Am ra al-Mahz m );
 Poveda, Angel: Algunes hiptesis sobre l'economia agraria del juz' de Jijn-Bytra de Mayrqa, segons la toponmia rab i berber;
 Ixent Cultural, Cronologia breu referida a Mallorca entre els anys 902 i 1300;
 Evocaci d'Abu Yahya per Lloren Vidal.
  Mallorca 1229: la visi dels venuts;
  La nobleza aragonesa en el siglo XIII;
  Aragoneses en Mallorca bajomedieval;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187965" title="The Palace of Auburn Hills" nonfiltered="2555" processed="2547" dbindex="77570">


The Palace of Auburn Hills, sovint ms conegut com The Palace, s un pavell esportiu multiusos situat a la localitat d'Auburn Hills, a Michigan. Des de la seva opertura el 1988 s la seu de l'equip de la NBA dels Detroit Pistons, i des del 1998 tamb ho s de l'equip femen de la ciutat, les Detroit Shock, que competeixen a la WNBA. Al llarg de la seva histria ha acollit tamb a diferents equips de diversos esports, ja desapareguts, aix com nombrosos espectacles especiales i tot tipus de concerts. Es un dels estadis de l'NBA que t ms afluncia d'espectadors.

Historia.
Abans que el Palace fos obert, els Pistons no tenien un estadi comfortable. Entre el 1957 i el 1978 l'equip jugava a l'Olympia Stadium i el Cobo Arena, ambdos considerats petits pels propsits de l'NBA. El 1978, el propietari de l'equip, William Davidson, els va recolocar al Pontiac Silverdome, un enorme estadi concebut pel futbol americ, amb una gran capacitat pel pblic per amb uns grans problemes de visi de l'espectacle.

Per a solucionar aix, un grup controlat per Davidson va iniciar la construcci del Palace, acabant el 1988 amb un cost total aproximat de 70 milions de dlars, i es va obrir al pblic la temporada 1988-89. Des d'aleshores, quan un dels seus propietari guanya un ttol, la direcci del pavell canvia, actualment est situat a 5 Championship Drive (Avinguda dels 5 campionats), reflectint els 3 ttols dels Pistons i els 2 de les Detroit Shock.

Capacitat.
El Palace of Auburn Hillss actualment el segon pavell amb ms capacitat de la NBA, aix va ajudar als Pistons a aconsseguir el rcord d'assistncia entre els anys 2002 i 2006. La temporada 2006-07 s'ha vist superat pel dels Chicago Bulls, que juguen a l'enorme United Center.

La capacitat total del pavell s de 22.076 espectadors pel bsquet, que s'augmenta fins els 23.000 en concerts amb l'escenari al fons, i 24.276 amb l'escenari central.

Llotges de luxe.
El Palace es va construir amb 180 llotges de luxe, xifra que es va considerar desorbitada quan es va obrir, per que s'han mantingut llogades gaireb la seva totalitat des d'aleshores. El desembre del 2005 es van afegir 5 llotges ms a nivell de terra, cada una d'elles amb 42 m, amb un cost de lloguer de 450.000 dlars, i se'n van obrir 8 ms el 2006 d'entre 74 i 112 m, per sota del nivell del pavell, amb un preu de 350.000 dlars anuals.

El lloguer d'aquest tipus de llotges ha perms que el pavell sigui un dels cinc dintre de la NBA que no hagi recurregut a la sponsoritzaci del seu nom.

Enllaos externs.
Web oficial del The Palace of Auburn Hills;
Vista aeria amb el Google Maps ;
Vista aeria amb el Microsoft TerraServer;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187975" title="Djebel Bouramli" nonfiltered="2556" processed="2548" dbindex="77571">


Djebel Bouramli s una muntanya de Tunsia declarada reserva natural pel govern per la protecci de  guineus i el intent de recuperaci de la Gazella cuvieri i l'Ammotragus laervia, situada a la delegaci de Gafsa Nord, a la governaci de Gafsa. Ocupa una superfcie de 150 hectrees. Vegetaci de pi d'Alep. La seva altura mxima es de 1128 metres.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187978" title="Plebiscit" nonfiltered="2557" processed="2549" dbindex="77572">
Plebiscit (Plebiscitum) fou el nom aplicat a les lleis aprovades pels comicis tribunats, a proposta d'un trib de la plebs. Inicialment no eren lleis ja que els comicis no podien regular qestions que afectaven als patricis per amb el temps van agafar la consideraci de lleis (leges) vers la meitat del segle V aC desprs del decemvirat, i es va consolidar durant el segle IV aC.

 Vegeu tambe: .

Llista de lleis romanes;
Referndum;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187984" title="Djebel Bargou" nonfiltered="2558" processed="2550" dbindex="77573">
Djebel Bargou s una extensa serralada muntanyosa amb una altura mxima de 1280 metres,  al centre de Tunsia declarada reserva natural pel govern per la protecci del roman, situada al lmit entre la governaci de Siliana i la governaci de Kairuan,  entre la plana de Oueslatia i la plana de Siliana, que te la seva prolongaci al sud en el Djebel Essardj . A la vessant occidental est situada la vila de Bargou, capital de delegaci de la governaci de Siliana.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187987" title="Histria de Blgica" nonfiltered="2559" processed="2551" dbindex="77574">
La Histria de Blgica comena el 1830 quan la part meridional del Regne Unit dels Pasos Baixos va decidir desprs de la revoluci belga d'expulsar les tropes neerlandesos i de declarar la independncia. Abans, aquest territori mai no va estar un estat. El territori geogrfic feia part de diverses feus, comtats, ducats, i altres senyorias que a poc a poc es van reunir en una uni personal de les Disset Provncies, els Pasos Baixos espanyols, els Pasos Baixos austracs, possessins succesives - amb fronteres molt variables - del ducat de Borgonya, d'Espanya i d'ustria. Aquesta federaci poltica no era l'expressi de la voluntat del poble, per el resultat de matrimonis estratgics dels sobirans.

Les fronteres actuals van comenar a traar-se al segle XVI desprs de la Guerra dels Vuitanta Anys, l'adveniment del protestantisme i la independncia d'Espanya de la Repblica de les Set Provncies Unides. Sociologicament, les Terres de la Generalitat catliques, feien part del 'sud', la Repblica les va ocupar per a protegir-se contra els espanyols i els francesos. Fins al  1795, la Repblica sempre va mantenir ciutats fortificades al territori espanyol i desprs austrac. Era durant segles un territori de ning i de tothom, camp de batalla preferit de gaireb totes les cases reials d'Europa.

Abans 1830 els mots Belgium, blgic, blgica van tenir diverses significacions de vegades molt allunyades del territori actual (vegeu Pasos Baixos (Topnim)). 

Les fronteres definitives es van fixar el 1839 amb el tractat de Londres (1839) i el 1919 amb el Tractat de Versalles quan els cantons d'Eupen, Malmedy i Sankt-Vith es van annexar de l'Imperi alemany. 

Com que no es pot parlar de Blgica nel sentit contemporani abans 1830, la histria anterior s troba la histria dels estats que posseen el territori.

L'estat de 1830 era unitari, segons el model jacob francs. A poc a poc, els belgues de parla neerlandesa - i desprs del 1919 els de parla alemanya - es van emancipar. El moviment val, per raons econmiques, tamb va demanar ms autonomia. Desprs de diverses reformes d'estat, l'estat va evolucionar fins a l'estat federal contemporani, tres nivells de govern: federal, comunitari i regional. En traar la frontera lingstica del 1963, es va crear una nova frontera poltica, a travs de les fronteres histriques dels comtats i ducats antics.

L'era romana.

El territori on s'assenta Blgica va ser ocupat pels romans de Juli Csar (segle I aC), incls dins la provncia de la Gallia  per noms es va romanitzar en profunditat al sud (actual Valnia de llengua llatina). Fou separada de la Gllia per August formant part de la  provncia de Gallia Belgica que s'estenia molt ms enll de la Blgica actual (vegeu belgues). 

Un cop desaparegut l'imperi rom, i desprs de les successives grans invasions dels pobles germnics, la regi va esdevenir el centre del primer reialme franc, amb capital a Tournai, fins que el rei Clovis dels Francs l'abandona per Pars. La cristianitzaci massiva comen el 630 amb el suport de monjos celtes.
L'edat Mitjana.
Sota l'impuls de Carlemany, nascut l'any 742 probablement a Herstal aprop de la ciutat Lieja, la vall del Mosa esdevingu el centre poltic i econmic del l'imperi Caroling, el ms gran imperi post-rom amb capital a Aquisgr.

La divisi de l'imperi amb el Tractat de Verdun desprs de la mort de Carlemany va dividir Europa i tamb el territori de la futura Blgica, quedant dividit entre el regne de Carles I el Calb a l'oest de l'Escalda incloent el comtat de Flandes i el de Lotarngia , posteriorment unit al Sacre Imperi Romanogermnic. Es desenvolupen mltiples feus independents com els comtats de Comtat de Flandes, Hainaut, comtat de Loon i Namur, els ducats del Brabant i Limburg i el principat de Lieja. Cal remarcar que tots aquestes entitats poltiques englobaven territoris d'ambds constats de la frontera lingstica, que no ha esdevingut frontera administrativa fins al 1963.

Es comencen a desenvolupar a partir del segle X nombroses ciutats, especialment a Flandes (Bruges, Gant, Ieper), al Tournsis, Tournai i a la vall del Mosa (Huy, Namur, Dinant i Lieja). La urbanitzaci s ms lenta en algunes ciutats del ducat de Brabant ms tardanes (Brusselles, Lovaina, Mechelen). La indstria de la llana i el comer martim, amb la Lliga Hansetica converteixen la regi amb el cor econmic i comercial d'Europa, ajudada per la navegaci fluvial a l'Escalda i entre el Rin i el Mosa.

Sigibert de Gembloux va escriure una histria que abasta des de l'any 378 al 1112.

En aquesta poca es produeixen nombrosos enfrontaments entre les viles flamenques, que els governs de rics burgesos gaudien de fora autonomia, i el rei de Frana, com la Batalla dels Esperons d'Or l'11 de juliol de 1302, considerada com el naixement de la naci flamenca, on les tropes franceses van rebre una severa derrota. Durant aquesta batalla, les tropes del comtat de Namur van lluitar del costat flamenc, les del ducat de Brabant lluitaren al costat dels francesos.
Les Disset Provncies o els Pasos Baixos.
Desprs de la Guerra dels Cent Anys, els comtats i ducats, excepte el principat de Lieja passen a estar una possessi borgonyona. El nom de Pasos Baixos data d'aquesta poca. Desprs de la mort de Carles el Temerari, les Disset Provncies van passar en mans dels Habsburg espanyols. 

Els Pasos Baixos del sud.
Es pot considerar que la histria de l'espai territorial que sembla molt a poc a poc al territori belga actual, comena amb la ruptura al 1579 de les Disset Provncies, un cop la Repblica de les Set Provncies Unides de la Uni d'Utrecht (actuals Pasos Baixos) reformistes i protestants, farts de l'intolerncia religiosa i de l'Inquisici van assolir la independncia dels espanyols. Les provncies del sud de la Uni d'Arras, catliques i fartes dels excessos dels calvinistes del nord, resten sota el domini de Felip II. 

Durant el segle XVII va ser el camp de batalla d'Europa entre un imperi espanyol en decadncia, la Repblica de les Set Provncies Unides desitjant consolidar la seva independncia ajudades per una Anglaterra volent limitar l'expansi francesa. Durant les sis guerres que s'hi produren entre 1635 i 1713, els espanyols van anar perdent territoris, com el Flandes francs, l'Artois o l'Hainaut francs. 

La Guerra de Successi Espanyola acaba amb la prdua dels seus territoris, amb el Tractat d'Utrecht al 1713, que cedeix les Pasos Baixos espanyols als Habsburg d'ustria. Durant aquest segle XVIII les diferents ciutats, comtats i marquesats dels Pasos Baixos del sud s'administren de forma fora independent. Durant la llarga pau, reformen l'agricultura, les finances i fan renixer la indstria i comer. 
El principat de Lieja.
Des de la seva creaci al segle X fins al 1795, el principat bisbal de Lieja mai no va integrar cap de les unions personals. Aix va ser un obstacle a la continuitat geogrfica de les possessions borgonyones (i desprs espanyoles i austraques). Malgrat la voluntat d'annexar, la destrucci de la ciutats de Lieja i de Huy i les massacres a crrec de Carles I de Borgonya dit el Temerari al 1468 no ha estat part de les Disset Provncies. El mxim que les ducs de Borgonya van obtenir era el nomenament de bisbes 'amics'. Breument, al 1790, el principat va ajuntar-se als Estats Units blgics, una experincia que noms va durar uns mesos.

Els Estats Units blgics.
Els Estats Units blgics sn una confederaci dels pasos dels Pasos Baixos austracs que es van declarar independents de l'emperador Josep II. L'experiment noms va durar alguns mesos. Els estats generals de les diverses provncies meridionals (excepte Luxemburg) van signar un tractat d'uni el 11 de gener 1790. La nova repblica no obtingu gaire aprovaci internacional.  Al desembre de 1790, l'exrcit austrac va reconquerir el poder en nom del emperador nou Leopold II. 
Annexi a Frana.
A finals del segle XVIII, Frana, s'annexiona els Pasos Baixos austracs i el principat de Lieja. S'aboleixen les institucions prpies, privilegis i un decret declara que els ciutadans estn des d'ara sotmesos a les lleis i institucions franceses. S'endeguen tota una srie de reformes inspirades en la igualtat i uniformitat, en bona part conservades fins als nostres dies: organitzaci de l'estat civil, igualtat davant els impostos i lleis, jerarquia i administraci de la justcia. Es continua la industrialitzaci del vall del Mosa i del Sambre (carb, siderrgica, txtil), comenat per els austracs, mentre creix el descontent per les reformes, el despotisme de Napole, i el fors enrolament dels joves en l'exrcit napolenic.
El Regne Unit dels Pasos Baixos.
La derrota de Napole a la batalla de Waterloo davant l'aliana dels prussians i  els anglesos de Wellington acaba amb el domini francs. En reunificar els antics Pasos Baixos ms el Gran Ducat de Luxemburg, el Congrs de Viena al 1818 forma el Regne Unit dels Pasos Baixos, sota el rei Guillem I.

Les frtils terres de Flandes, la indstria  minera, siderrgica i txtil valona troben sortida i exportaci al les provncies del nord per els canals i ports. El riu Escalda torna a estar obert i aix contribueix a l'expansi del port d'Anvers.

Polticament, creix l'oposici al rei, pel seu excessiu poder, la poca llibertat religiosa, els privilegis dels neerlandesos del nord i l'aprovaci de la constituci (Llei fonamental) malgrat el refs de l'elit al sud del regne. Anglaterra, que temia que la fora combinada de l'expertesa industrial valona juntament amb la potncia de la flota holandesa els hi ombra a les colnies, i el Vatic, que temia que els antics Pasos Baixos catlics (espanyols) es tornessin protestants, van atiar discretament per fomentar els sentiments secessionistes. Frana per la seva part, sempre somiava d'annexar el sud i va crear la  Lgion belge parisienne  un exrcit de vuit-cents voluntaris i mercenaris, esperant que una rebelli al sud l'ajuds amb el seu projecte expansionista. A ambds costats del regne, l'oposici contra l'absolutisme del rei feia crixer el camp dels liberals, favorable a un rgim ms democrtic. Tot aix contribuira a la Revoluci belga del 1830 i la fi definitiva del Regne Unit dels Pasos Baixos al 1839.
La independncia.

La revoluci belga del 1830, s'inicia el 15 d'agost al Teatre de la Moneda. Lluites oposen els holandesos als brussellencs i altres voluntaris dels pasos des suds. Finalment la revolta s general i les tropes holandeses sn venudes. La Conferncia de Londres reconeix, el desembre de 1830, una Blgica independent, de la qual s'havia ja fet crrec un govern provisional que convoca un Congrs nacional de notables, per elaborar la constituci. La constituci belga fou sancionada el 7 de febrer de 1831. El Congrs va oferir la corona reial a Leopold de Saxen-Coburg-Gotha, el futur Leopold I de Blgica. El 21 de juliol 1831, Leopold I va prestar el jurament de fidelitat a les lleis del poble belga i esdevenir el primer rei dels belgues.

Noms el 1839, el rei neerlands, Guillem I, va reconixer l'estat nou. El tractat de Londres (1839) fixar les fronteres definitives i unes altres condicions de la separaci.

Regne de Blgica.
Durant el segle XIX, disposant de carb i ferro, es continuar a desenvolupar la revoluci industrial. Durant alguns anys el pas va ser la segona potncia econmica mundial. El 1865, el rei Leopold II succeeix al seu pare Leopold I. Es troba molt estret al seu regne petit, al qual el sistema parlamentari no li deixa molt de poder. Presideix l Association Internationale africaine i patrocina Henry Morton Stanley per a explorar frica en esperar trobar-hi una colonia personal. El rei dirigeix en el seu nom la colonitzaci del Congo. El 1885 Leopold II esdev oficialment cap d'Estat del Congo que va dirigir fins al 1908. Aviat, el Regne Unit desprs d'un informe del diplomat Roger Casement i reports, entre altres, dels escriptors Mark Twain i Joseph Conrad acusen el rei d'explotaci inhumana. Segons les estimacions, entre 5 i 15 milions de congolesos van morir en aquesta era. El 1908, el parlament belga accepta sota la pressi internacional coordenada per els intellectuals i el Regne Unit, sense molt d'entusiasme, de prendre la gesti de la colonia. Desprs la seva mort al 1909 com que no tenia progenitura masculina, el seu nebot Albert I de Blgica li va succeir.

Durant la Primera Guerra Mundial, al 1914 Blgica s ocupada per una Alemanya en guerra contra Frana. La violaci de la imposada neutralitat belga desencadena l'entrada del Regne Unit a la guerra. Malgrat una ferma resistncia, l'exrcit belga dirigit pel rei Albert I s rpidament venut i el pas ocupat excepte els territoris darrera la lnia de l'IJzer. Desprs de la guerra, Blgica reb les antigues colnies alemanyes de Ruanda i Burundi

Durant el perode d'entreguerres, Blgica, com tota Europa, pateix les conseqncies de una forta crisi econmica.

En 1940, Blgica torna a sser ocupada per Alemanya a l'inici de la Segona Guerra Mundial. Desprs de noms 18 dies de batalla, el rei Leopold II decideix la capitulaci en contra de la voluntat del govern refugiat a Londres, en una actitud que fou considerada com una traci. La resistncia a l'ocupaci s desenvolup especialment a Valnia mentre el govern a l'exili declara el rei, que roman a Blgica oficialment com a presoner de guerra,  no apte per desenvolupar el crrec, condici que no s'anullar desprs de l'alliberaci. 

Desprs de la guerra, al 1950 el govern del partit catlic organitz un referndum sobre la "qesti reial" amb un resultat global favorable al seu retorn. Per la forta derrota a Valnia, especialment a Lieja (amb ms d'un 80% de vots en contra) i a l'Hainaut, fan que el retorn del rei provoqui greus insurreccions, amb atemptats a les mines i alts forns valons i diversos morts en enfrontaments amb les forces d'ordre. S'arriba a  plantejar un govern secret a Valnia que declari la independncia. L'abdicaci del rei, titllat de collaboracionista pels valons, en favor del seu fill Baldu I permet salvar la unitat belga. Aquests fets marcaran de tota manera el final de l'unitarisme belga.

Desprs de la segona guerra mundial, Blgica esdev membre fundador de l'OTAN i de la Comunitat Econmica Europea, avui ja Uni Europea.

Als anys seixanta, sota la pressi del moviment flamenc i del moviment val, Blgica s'enfronta a majors demandes de descentralitzaci de l'estat, evolucionant progressivament cap un estat federal. El 1963 es fix una frontera lingstica administrativa que a poc a poc esdev frontera poltica (vegeu: subdivisions de Blgica. Els conflictes lingstics sn cada cop ms importants, que el 1968-1969 arriben al zenit amb l'escissi de la secci francfona de la Universitat de Lovaina i la creaci d'una nova ciutat (Louvain-la-Neuve) en territori val per acollir la nova Universitat Catlica de Lovaina.  El 1970 les comunitats (flamenca, francesa i germanfona)  i el 1980 les regions (Valona, Flamenca i de Brusselles Capital) attenyen al delicat i consensuat equilibri actual, no exempt de friccions i reivindicacions entre comunitats i regions.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="187988" title="Gustavo Surez Pertierra" nonfiltered="2560" processed="2552" dbindex="77575">

Gustavo Surez Pertierra ( Cudillero, Astries 1949 ) s un poltic espanyol, que fou Ministre d'Educaci i Cincia i Ministre de Defensa durant l'ltim govern de Felipe Gonzlez. 

Biografia.
Va nixer el 1949 a la poblaci de Cudillero, situada a Astries. Va estudiar dret a la Universitat d'Oviedo, realitzant el doctorat a la Universitat de Valladolid i ampliant posteriorment els seus estudis a la Universitat de Munic. El 1978 va obtenir la ctedra de dret cannic a la Universitat Complutense de Madrid, i per la seva formaci ha esdevingut un especialista en dret constitucional i sobre les relacions esglsia-estat. 

L'any 2000 es va reintegrar a la Universitat Complutense de Madrid, esdevenint posteriorment professor de la Universitat Nacional d'Educaci a Distncia (UNED). Ha seguit treballant com a professor convidat en diverses universitats i el 2006 fou nomenat President del Reial Institut Elcano d'Estudis Internacionals i Estratgics i president del Patronat de la Fundaci s d'Astries. 

Activitat poltica.
Amb la victria del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) en les eleccions generals de 1982 fou nomenat Director General d'Assumptes Religiosos. El 1984 va accedir al crrec de Sotssecretari del Ministeri de Defensa i Secretari d'Estat de Defensa. 

El 1993 va ser designat per Felipe Gonzlez Ministre d'Educaci i Cincia, on va destacar al regular l'ensenyament religis de conformitat amb el lacisme que figurava en la Constituci espanyola de 1978 i que va provocar certs enfrontaments amb sectors de l'Esglsia Catlica. Va ocupar aquest crrec fins el 1995, moment en el qual fou nomenat Ministre de Defensa. 

En les eleccions generals de 1996 fou escollit diputat al Congrs per la circumscripci d'Astries, esdevenint vocal de les comissions de Defensa, abandonant la poltica activa l'any 2000.

Enllaos externs.
  Informaci de Gustavo Surez Pertierra al Ministeri de Defensa;
  Entrevista amb Gustavo Surez Pertierra;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188000" title="Frum de la Colnia (Tarragona)" nonfiltered="2561" processed="2553" dbindex="77576">
El Frum de la Colnia de Trraco, capital de la Provncia d  Hispnia Citerior, s  l'espai on es desenvolupava els afers administratius i comercials de la ciutat romana. Est constituit, actualment, per una plaa porticada, una filera de tabernae i -en la posici central- la cria. Estudis recents permeten suposar que all que s'ha conservat no s ms que una part (concretament la baslica) del frum. 

L edifici central del frum consisteix en una plaa rectangular d uns 58 x 12,5 m; al seu voltant s obre un prtic amb columnes de 6,10 metres d amplada. Al fons del prtic nord, i comunicant amb ell mitjanant mplies arcuacions, hi ha unes dependncies  tabernae o botigues- que mesuren de 2,90 x 3,90 m. Al bell mig de la filada de tavernes hi ha una ampla estana: s la cria, espai on es reunien les assemblees del senat local. El sostre del prtic era de fusta, mentre que les tabernae o botigues estaven cobertes amb volta de pedra. Tots els murs i els elements arquitectnics sn de pedra sorrenca local. 

El frum de Trraco presenta, per les troballes arqueolgiques realitzades, una decoraci escultrica del ms habitual en aquests edificis, predominant-hi els retrats imperials.
Un dels conjunts ms caracterstics de les ciutats romanes s el frum. Generalment, estava constitut per una mplia plaa porticada, al voltant de la qual se situaven una srie d edificis (baslica, temples, cria, tavernes, ...) on es desenvolupava la majoria de les activitats pbliques de caire poltic, jurdic, religis i comercial

El frum de Trraco fou destrut per un incendi durant una incursi dels brbars, i finalment se'n perd el rastre. A finals del segle XIX, en urbanitzar-se aquest sector de Tarragona, es va posar al descobert part de les runes del frum local. Les troballes de la baslica, el prtic amb les botigues (tabernae) i la cria, i la probable existncia d un temple acrediten la seva funci com a centre poltic, jurdic, comercial i religis, essent simultniament mercat i lloc d administraci i representaci per a la ciutat.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188002" title="Rocamar" nonfiltered="2562" processed="2554" dbindex="77577">
Rocamar s una urbanitzaci de Sant Pere de Ribes que es troba al sud del municipi, entre la riera de Ribes i la C-246a, en el lmit municipal amb Sitges. Es va comenar a construir a primers dels anys 60 del segle XX i en l'actualitat compta amb 381 habitants empadronats. Al seu costat s'hi troba l'Autdrom de Terramar.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188004" title="Els Cards" nonfiltered="2563" processed="2555" dbindex="77578">
Els Cards  s una urbanitzaci de Sant Pere de Ribes que es troba a uns 3 km al SO del nucli de Ribes, entre la C-246a i la serra dels Paranys. Es va comenar a construir a finals dels anys 60 del segle XX amb el nom de San Pedro del Mar, per amb l'arribada de la democrcia se li canvi el nom. El 2006 comptava amb 171 habitants empadronats. 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188006" title="Petr Stolypin" nonfiltered="2564" processed="2556" dbindex="77579">

Petr Arkadievitx Stolypin (rus                            ) (Dresden, 14 d'abril de 1862- Kev, 14 de setembre de 1911) fou un poltic rus. Primer ministre del tsar Nicolau II de Rssia, des de 1906 fins a 1911. 

Va representar un tipus d'alts funcionaris russos oposats a qualsevol reforma poltica que poss en perill a la autocrcia tsarista, per preocupats alhora per la modernitzaci del seu pas. Desprs de la Revoluci russa de 1905, Stolypin va emprendre una reforma liberal en l'agricultura el 1906, per la qual va suprimir el Mir i va liberalitzar la compra-venda de propietats agrries. La intenci de Stolypin era crear un grup de camperols prspers (kulaks) que subministressin suport social al govern del tsar i frenar la lluita de la majoria dels camperols per la terra. Va permetre una modernitzaci agrria que va treure a moltes zones de l'autoconsum cap a una agricultura comercial i abastir per tant a les ciutats. 

Va ser una reforma limitada que no va afavorir als ms pobres. Va intentar governar amb la Duma, per quan aquesta va rebutjar les seves reformes la va dissoldre i va governar amb ucases (decrets del tsar). Tamb va dissoldre una segona Duma i va reduir el dret a vot. Aquest perode s conegut com a la reacci stolypiniana, i durant ella es va aplicar en gran escala la pena de mort per a aixafar el moviment socialista. Per aquesta forma autocrtica de governar es va guanyar l'enemistat de la majoria de les organitzacions poltiques russes. El setembre de 1911, Stolypin va ser assassinat a trets per l'anarquista Bagrov, que havia pertangut a la policia. 




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188009" title="Castell de Sallent" nonfiltered="2565" processed="2557" dbindex="77580">
El castell de Sallent s una fortificaci en runes dalt d'un petit tur al sud de la poblaci de Sallent. D'estil romnic, poden apreciar-se encara notables restes de murs i mitges torres rodones.

Documentat per primera vegada el 995, el 1208 Berenguer de Queralt el ven al rei Pere I. Per concessi de Jaume I fou senyoriu dels bisbes de Vic des del 1246 fins el 1812. Es compten com a feudataris del castell els noms de Calders, Talamanca, Santa Coloma i els Sallent, dels quals en perdura el nom. 

Prop de les runes del castell hi ha l'antiga esglsia parroquial de Sant Sebasti, que s la rotonda romnica ms gran de Catalunya.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188011" title="Huy" nonfiltered="2566" processed="2558" dbindex="77581">



Huy (en val Hu, en neerlands Hoei) s una antiga ciutat forticada de Blgica, a la provncia de Lieja, que forma part de la regi valona. Avui t uns 14.600 habitants.

Histria.
 

La ciutat t un passat industrial des de l'edat mitjana, per a la seva posici al riu Mosa per al transport i el seu afluent el Hoyoux als marges del qual es van construir molts molins, forges i fornells pel treball dels metalls, en particular el coure i l'estany.

El 1066, Teodu de Baviera, el prncep-bisbe de Lieja va decidir de construir una collegiata. La gent de Huy ha de vendre la meitat dels seus bens mobles per a finanar el projecte. En compensaci, van rebre la primera carta de llibertats d'Europa occidental. La ciutat va esdevenir una bona vila.

Al segle XV, a poc a poc el castell, construt a un promontori que domina la ciutat, es va transformar en fortesa. Aquesta fortesa es troba a l'escut de la ciutat i t un rol major en la defensa de la ciutat. Al 1689, durant el regne de Joan Llus d'Elderen, l'exrcit francs va cremar unes 860 cases a la ciutat d'Huy,  a tall de reprelies per que el bisbe no va respectar la neutralitat del principat. El 1715 es va decidir de destruir el castell. Les ciutadans van utilitzar-lo com una pedrera per a la construcci de les seves cases.

La ciutat fou annexada per Frana a l'any 1795 i integrada al Regne Unit dels Pasos Baixos al 1815. El 1818, es va decidir de construir una nova ciutadella, que existeix encara avui, tot i perdre la seva funci defensiva. El 1830 la ciutat esdev belga.

Nuclis.
Ben-Ahin, Huy, Tihange i Neuville-sous-Huy.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188012" title="(52) Europa" nonfiltered="2567" processed="2559" dbindex="77582">
Europa s l'Asteroide nm. 52 de la srie. Fou descobert per en Hermann Mayer Salomon Goldschmidt a Pars el 4 de febrer del 1858.

(52) Europa t un dimetre de 289 quilmetres. Pren el nom d'Europa (mitologia) de la mitologia grega. s el set asteroide ms gran de volum i el sis ms gran de massa (desprs de Ceres, Vesta, Pallas, Hygiea, i Interamnia) i cont una mica menys d'un 2% de la massa del cintur principal sencer.

Orbita a la vora de la famlia d'asteroides d'Hygiea, per no n's membre. Els estudis d'espectroscopi han trobat evidncia d'olivines i pirox a la superfcie.

Aquest asteroide no s'hauria de confondre amb el satllit de Jpiter tamb anomenat Europa.


 Referncies .
Supplemental IRAS Minor Planet Survey;
T. Micha owski et al Photometry and models of selected main belt asteroids I. 52 Europa, 115 Thyra, and 382 Dodona, Astronomy & Astrophysics, Vol. 416, p. 353 (2004).
G. Michalak Determination of asteroid masses II. (6) Hebe, (10) Hygiea, (15) Eunomia, (52) Europa, (88) Thisbe, (444) Gyptis, (511) Davida and (704) Interamnia, Astronomy & Astrophysics, Vol. 374, p. 703 (2001) ;
PDS lightcurve data;
E. Dotto et al ISO results on bright Main Belt asteroids: PHT S observations, Astronomy & Astrophysics, Vol. 358, p. 1133 (2000).;
S.R. Sawyer A High-Resolution CCD Spectroscopic Survey of Low-Albedo Main Belt Asteroids, PhD thesis, The University of Texas (1991).
P. Schmeer and M.L. Hazen CV Aquarii identified with (52) Europa, Journal of the American Association of Variable Star Observers, Vol. 28, p. 103 (2000).
V. Zappal, M. di Martino and S. Cacciatori On the ambiguity of rotational periods of asteroids - The peculiar case of 52 Europa, Icarus, Vol. 56, p. 319 (1983).;

 Enllaos externs .
 ;
Model dedut a partir de la lightcurve;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188013" title="Antoni Asuncin Hernndez" nonfiltered="2568" processed="2560" dbindex="77583">

Antoni Asuncin Hernndez (Manises, Pas Valenci 1951) s un poltic valenci, que fou Ministre de l'Interior entre 1993 i 1994.

Biografia.
Va nixer el 12 de juliol de 1951 a la ciutat de Manises. Va estudiar enginyeria industrial a la Universitat de Valncia. 

Carrera poltica.
Afiliat al Partit Socialista del Pas Valenci (PSPV), en les primeres eleccions locals democrtiques encapal la llista a l'ajuntament de la seva ciutat natal, esdevenint alcalde de Manises fins el 1983.

President de la Diputaci de Valncia fins l'any 1988, en aquell moment fou nomenat Director General d'Institucions Penitenciries, crrec en el qual va iniciar la dispersi de presos d'ETA i va haver d'afrontar una vaga de fam orquestrada per presos del GRAPO. 

En les eleccions generals de 1993 fou escollit diputat al Congrs per la provncia de Valncia. Desprs de la dimissi de Jos Luis Corcuera Cuesta el president del govern Felipe Gonzlez el nomen Ministre de l'Interior. Als pocs mesos d'assumir el crrec va dimitir arran de la fugida de Luis Roldn, exdirector General de la Gurdia Civil.

Posteriorment fou candidat del PSPV-PSOE a la Generalitat Valenciana en les eleccions a les Corts Valencianes de 1999, i al ser derrotat en aquests comicis es retir de la poltica activa.

Referncies.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188017" title="Narodnaia Volia" nonfiltered="2569" processed="2561" dbindex="77584">

Narodnaia Volia (              en rus) conegut tamb com La voluntat del poble ) va ser una organitzaci Russa revolucionria de principis de 1880 . Va ser formada l'agost de 1879, desprs de la divisi de Terra i llibertat (Zemlya i volya) en Narodnaia Volia i Txernij Peredel (Repartici negra). (La paraula 'volya' significa llibertat i voluntat en Rus). Els seus fundadors eren revolucionaris professionals   simpatitzants de la lluita poltica en contra de la autocrcia. Ells van crear una organitzaci slida i camuflada en una poca de molts moviments liberals a Rssia. 

Narodnaia Volia va ser liderat per un comit executiu al com pertanyien: Alexander Mikhailov, Aleksandr Kviatkovski, Andrei Zheliabov, Sofia Perovskaia, Vera Figner, Nikolai Morozov, Mikhail Frolenko, Lev Tikhomirov, Alexander Barannikov, Anna Yakimova, Maria Oshanina entre uns altres. Entre els seus actes ms transcendents destaca l'atemptat i homicidi del tsar Alexandre II. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188021" title="Regne d'Holanda" nonfiltered="2570" processed="2562" dbindex="77585">



Napole va crear el Regne d'Holanda el 5 de juny 1806, abolint la Repblica Batava. Va designar el seu germ, Llus Bonaparte com rei Llus I d'Holanda. La provncia mes influent va donar el seu nom a tot el pas. El rei condua una poltica massa autnoma als ulls del seu germ emperador de Frana. El 13 de juliol 1810, noms algunes setmanes desprs de l'installaci de Llus II d'Holanda (a l'edat de sis anys), Napole va decidir d'annexar el territori dels Pasos Baixos.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188023" title="Som i Serem Rdio" nonfiltered="2571" processed="2563" dbindex="77586">
Som i Serem Rdio s una estaci de rdio que emet via Internet, per mirar d'omplir el buit deixat pel tancament de l'emissora Som Rdio, responsabilitat de l'acci de Jaume Matas com a president del Govern de les Illes Balears.

Enllaos externs.
Som i Serem Rdio;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188025" title="Federaci Llull" nonfiltered="2572" processed="2564" dbindex="77587">
La Federaci Llull uneix els esforos d'Acci Cultural del Pas Valenci, l'Obra Cultural Balear i l'mnium Cultural en defensa de la llengua i la cultura catalanes. 

D aquesta manera, les tres principals entitats culturals dels Pasos Catalans, coordinen el seu treball i multipliquen la seva capacitat d incidncia a favor de la llengua i la cultura catalanes.

El 2007 va rebre el Premi d'Honor Llus Carulla i, actualment, la Federaci Llull est duent a terme la campanya "300 anys. caminant cap al futur  que pretn commemorar els 300 anys de la prdua de les llibertats del poble catal, que va iniciar-se el 1707 amb la derrota d'Almansa i la caiguda de Valncia i va culminar el 1714 amb la caiguda de Barcelona i, un any ms tard, de Mallorca.

Enllaos externs.
Presentaci de la Federaci Llull al web d'mnium Cultural;
La Federaci Llull reclama que TV3 es pugui veure arreu del pas, a VilaWeb TV.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188029" title="VilaWeb TV" nonfiltered="2573" processed="2565" dbindex="77588">
VilaWeb TV s el primer canal de televisi IP en catal, via Internet, creat al pas amb voluntat de seguir l'actualitat i d'oferir una mirada prpia en la lnia que des de fa onze anys mant VilaWeb. Va comenar les seves emissions a principi de l'any 2006, per la seva posada en marxa oficial es produ el gener del 2007.

VilaWeb pensa que mentre la TDT representa el model de la televisi 'industrial', la televisi IP s la televisi de la 'creativitat'. L'objectiu de VilaWeb TV a curt termini s ampliar els continguts fins a assolir una producci d'entre 30 i 45 minuts diaris. Alguns d'aquests continguts s'elaboraran en collaboraci amb altres entitats, com el Grup Enderrock, que aviat comenar a fer vdeos sobre l'actualitat musical catalana.

Vegeu tamb.
VilaWeb

Enllaos externs.
VilaWeb TV;
Aix es fa VilaWeb TV;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188032" title="Grup Enderrock" nonfiltered="2574" processed="2566" dbindex="77589">
El Grup Enderrock s una editorial musical dels Pasos Catalans.

L'empresa pren el nom de la seva primera capalera, Enderrock, i edita tamb les publicacions Folc, Ja, Rockcollecci i L'Espectacle.

El Grup Enderrock collabora amb VilaWeb TV en la producci de vdeos sobre l'actualitat musical catalana.
 
Enllaos externs.
Grup Enderrock;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188034" title="Santa Magdalena de Bell-lloc" nonfiltered="2575" processed="2567" dbindex="77590">
Santa Magdalena de Bell-lloc s una esglsia romnica en runes, vora el mas Martorell, al municipi de Sallent (Bages).

Est documentat que va ser una fita curiosa en la histria de la squia de Manresa, quan un dia de l'any 1345 representants del bisbat de Vic i de Manresa s'hi varen trobar per tractar de resoldre les diferncies que havien sorgit entre la ciutat i el bisbe a causa d'aquella obra tan important.

No gaire lluny de l'antiga, a finals del segle XVI s'hi va construir, al bell mig dels conreus del pla, l'esglsia nova de Santa Magdalena.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188036" title="Ja" nonfiltered="2576" processed="2568" dbindex="77591">
Ja s una publicaci del Grup Enderrock dedicada al jazz.

El nom de la capalera fa un joc de paraules entre els mots ja i jazz.

Enllaos externs.
Ja;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188037" title="Folc" nonfiltered="2577" processed="2569" dbindex="77592">
Folc s una publicaci del Grup Enderrock dedicada al folk.

El nom de la capalera fa un joc de paraules entre els mots folc i folk.

Enllaos externs.
Folc;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188038" title="Weihai" nonfiltered="2578" processed="2570" dbindex="77593">
Weihai (xins:   ; pinyin: W ih i), abans tamb coneguda com a Weihaiwei o Port Edward s una ciutat porturia de la Repblica Popular de la Xina situada al Golf de Bohai, al nord-est de la provncia de Shandong. Ocupa una rea de 5.436 km i t una poblaci de gaireb 2.500.000 d'habitants (2004). La temperatura mitjana de la ciutat s de 12,7 C i el seu clima s moderat, amb estacions ben diferenciades.

La ciutat es troba envoltada pel mar i la seva badia est protegida per l'illa de Liugong (xins:    ; pinyin: Liu gong dao). El port va ser anteriorment la base de la flota xinesa de Beiyang durant la dinastia Qing. Disposa d'una important flota pesquera que explota els ms de 1.000 quilmetres de costa de la ciutat. En les seves aiges es troben ms de 300 espcies diferents entre les quals destaquen les gambes, els cogombres de mar, algues i diversos crustacis. Weihai t jaciments de granit aix com mines d'or, ferro, coure i zinc. Les principals indstries de la ciutat sn les qumiques, txtils, de maquinria, seda i plstics. Weihai s tamb un important productor de cacauets, gra i fruita.

Entre 1898 i 1930 la ciutat fou la capital d'un territori de 740 quilmetres quadrats, anomenat tamb Weihaiwei, que va ser una concessi britnica.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188039" title="Port Edward" nonfiltered="2579" processed="2571" dbindex="77594">

Geografia:
 La ciutat de Port Edward (Colmbia Britnica), al Canad.
 La ciutat de Port Edward (Sud-frica), a Sud-frica.
 La ciutat de Weihai, a la Xina, antigament coneguda com a Port Edward.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188041" title="Mquina!" nonfiltered="2580" processed="2572" dbindex="77595">
Mquina! (tamb anomenats Mquina! i Maquina!) fou un grup catal de Rock progressiu i una de les agrupacions pioneres en aquest gnere derivat de la psicodllia a l'Estat espanyol.

 Trajectria .
El grup es cre aproximadament entre els anys 1968 i 1969 sota el lideratge de Jordi Batiste i Enric Herrera i dins l'etiqueta de msica progressiva. El 1969  van apareixer dos singles amb influncies del blues i desenvolupaments propis del rock psicodlic. Sn notables algunes actuacions, especialment al Festival de Msica Progressiva del Salon Iris de Barcelona, o a la Plaa Catalunya de Barcelona en un concert multitudinari amb el rocker francs Eddy Mitchel.

L'any 1970 aparegu el primer LP del grup, anomenat Why? Mquina!. Aquest lbum est format per quatre temes que envolten una llarga suite dividida en dues pistes. En paraules de Jordi Batiste, aquesta suite, que duu per nom Why?, fou el resultat d'una improvisaci dels cinc membres del grup. El tema que obre l'lbum, en canvi, s una aportaci improvisada de Jordi Batiste sobre la base harmnica i rtmica de la resta de components.

La portada d'aquest lbum representa un rellotge de butxaca enclavat en un croissant, i sembla ser una crtica al retrogradisme del rgim franquista. Dos anys ms tard, Mquina! enregistr el seu segon LP, En Directo, que constata una deriva cap a la fusi. Aquests discs han estat reeditats. 

Desprs de molts anys d'inactivitat, Jordi Batiste ha reunit algun cop alguns membres originals de la formaci junt amb altres msics. A la "Sala Europa" de Granollers el 2004, i en l'mbit del festival Euroyey 07, celebrat a la ciutat asturiana de Gijn on van oferir un concert el 5 d'agost de 2007; aix com tamb a la plaa de la Catedral de Lleida, el 22 de setembre de 2007.

Alguns membres de Mquina! varen estar vinculats a altres projectes musicals a Catalunya, com ara Estratagema (de fet, una versi alternativa de Mquina! sota un altre nom), Msica Dispersa, Clua & Batiste, la primera Orquestra Plateria (on Jordi Batiste feia de "Rocky Muntanyola") o Tapiman/Tapi. Per ja abans els components clau de Mquina! havian estat protagonistes de l'emergncia del primer pop-rock en catal: Josep M Pars havia format part dels 4 Gats, Jordi Batiste venia dels Tres Tambors, i Enric Herrera havia tocat al primer single de Sisa (l'home dibuixat), a ms de participar en el Grup de Folk. 

 Membres .
El grup va viure molts canvis, per afinitats i pel servei militar obligatori (un gran destructor de les formacions de rock del temps). 
 Primer lbum .
 Josep M Paris: guitarra;
 Llus Cabanach: guitarra, baix;
 Josep M Vilaseca (alias Tapi o Tapioles): bateria;
 Enric Herrera: teclats;
 Jordi Batiste: veu, flauta, baix;

 Segon lbum .
 Emili Baleriola: guitarra;
 Carles Benavent: baix;
 Salvador Font: bateria;
 Enric Herrera: teclats;
 Hubert Grilleberger: trompeta;
 Peter Rohr: saxo;
 Jordi Batiste: veu, flauta, baix;

 Discografia .
 Why? Mquina! (1970);
 En Directo (1972);
 ...Funciona! (2004, singles inicials i talls procedents del 1970-72);

 Enllaos externs .
 Mquina! a la base de dades de ProgArchives ;
 Comentari del concert del 5 d'agost de 2007 ;
 Historia i discografia molt detallades dins una introducci als grups progressius catalans ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188046" title="Alice in Hell" nonfiltered="2581" processed="2573" dbindex="77596">

Alice in Hell s el primer lbum d'estudi del grup de thrash metal canadenc Annihilator, publicat l'any 1989.

Tot i que Annihilator es va formar a l'any 1984, no va ser fins desprs de tres demos gravades quan el grup va comenar a treballar en el primer lbum d'estudi. L'any 1988 el guitarrista i fundador del grup Jeff Waters, juntament amb el bateria Ray Hartmann, van comenar a gravar l'lbum en un petit estudi de gravaci local a Vancouver. Tot i no tenir cantant, els dos van gravar les altres pistes mentre buscaven el nou cantant del grup. Quan la majoria de l'lbum ja va estar gravat (Waters va tocar les dues guitarres i el baix), el grup va contractar el baixista Randy Rampage com a cantant. Tot i aix, altres cantant tamb van participar a l lbum realitzant petites aparicions. Algunes de les canons del disc van ser coescrites pel primer cantant del grup, John Bates. Waters va declarar que sense John Bates l'lbum Alice in Hell no existiria. 

El ttol de l'lbum s una pardia del llibre Alcia al pas de les meravelles, de l'escriptor angls Lewis Carroll.

L'lbum s'ha convertit en un lbum clssic dins del thrash metal i juntament amb el segent lbum d'Annihilator, Never, Neverland, sn considerats els dos millors treballs del grup canadenc.

Canons.
"Crystal Ann" (Waters)   1:40;
"Alison Hell" (Bates, Waters)   5:00;
"W.T.Y.D." (Bates, Waters)   3:56;
"Wicked Mystic" (Waters, Weil)   3:38;
"Burns Like a Buzzsaw Blade" (Bates, Waters, Weil)   3:33;
"Word Salad" (Waters)   5:49;
"Schizos (Are Never Alone), Pts. 1 & 2" (Waters)   4:32;
"Ligeia" (Waters)   4:47;
"Human Insecticide" (Bates, Waters)   4:50;
"Powerdrain (Versi demo)" (Waters)   2:49 *;
"Schizos (Are Never Alone), Pts. 1 & 2 (Versi demo)" (Waters)   4:18 *;
"Ligeia (Versi demo)" (Waters)   4:56 *;

* = Aquestes canons sn les demos que Annihilator va gravar durant el procs de gravaci i que van ser publicades en la reedici de 1998.

L lbum va ser reeditat dues vegades. La primera va ser a l any 1998 amb les tres demos i a l'any 2003 en una compilaci de dos discos juntament amb el segon lbum d'Annihilator, Never, Neverland.

Crdits.
Jeff Waters   Baixista, Guitarrista (solista, rtmica i clssica), veus secundries, productor, mesclador, idea original de la portada i compositor;
Randy Rampage   Veus;
Dennis Dubeau   Veus secundries;
Anthony Brian Greenham   Guitarista;
Wayne Darley   Baixista, Veus secundres;
Ray Hartmann   Bateria;
Paul Blake   Enginyer;
Frank Donofrio   Enginyer;
Victor Dezso   Fotografia;
Chris Gehringer   Remasteritzaci;
Satoshi Kobayashi   Redisseny;
Len Rooney   Logo, Disseny;
Jeff Kitts;
Marie Nishimori;

Referncies.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188048" title="Pere Capell i Roca" nonfiltered="2582" processed="2574" dbindex="77597">
Pere Capell i Roca (Algaida, Mallorca, 5 d'agost del 1907 - Palma, 1954) fou poeta i dramaturg.

s autor del poema Jo sc catal, que Biel Majoral ha cantat.

Vida.

Pere Capell nasqu a Algaida el 5 d'agost de 1907 essent el seu pare el glosador Lloren Capell Gar, d'origen llucmajorer, i la seva mare Margalida Roca Vaquer, d'una famlia descendent de Palma. La famlia tingueren dos fills i una filla ms: Mari, Lloren i Francisca. Els primer anys de la seva vida discorren entre l'assistncia a l'escola de la localitat, l'ajuda al seu pare que feia de sabater i el clima de crisi del sistema de la Restauraci que vivia la Mallorca del moment.

El juny de 1927, en plena dictadura de Primo de Rivera, es presenta voluntari al servei militar essent destinat al cos d artilleria al castell de Sant Carles (Porto Pi). D aquesta poca data la seva primera obra publicada Vida artillera. Versificada y experimentada p'en Pedro Capell Roca (1928).

L'arribada de la Segona Repblica el porta a abandonar la idea de ser militar, s'havia reenganxat a l'exrcit i destinat a Cadis, i decideix fer-se mestre d'escola, treballant de sabater de dia i estudiant de nit. Desprs de passar per l'Escola Normal de Palma acaba la carrera el 1933. En aquest moment ja manifesta la seva ideologia republicana, antiborbnica i simpatitzant del moviment obrer. Aquest pensament es recull en Canons republicanes (1931)


Enllaos externs.
 Pere Capell i Roca a Els moviments literaris contemporanis a les Balears;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188052" title="Jo sc catal" nonfiltered="2583" processed="2575" dbindex="77598">
Jo sc catal s un poema de Pere Capell.

Biel Majoral el canta dins el seu disc Temps, temps, temps. 

Referncies.


Enllaos externs.
Text de "Jo sc catal";
Enregistrament de "Jo sc catal";
Biel Majoral no anir a la Fira de Frankfurt perqu no li deixen cantar "Jo sc catal", al diari El Punt.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188058" title="Royal Albert Hall" nonfiltered="2584" processed="2576" dbindex="77599">


El Royal Albert Hall of Arts and Sciencies s una sala de concerts de Londres, inaugurada el 29 de mar de 1871 i dedicada al prncep consort de la reina Victria d'Anglaterra, el prncep Albert. s troba a la zona de South Kensington, coneguda com a Albertopolis. S'hi troba l'orgue ms gran del Regne Unit, i s la seu dels concerts patrocinats per la BBC, els famosos Proms.

El teatre ofereix concerts de msica clssica, ballet, concerts de rock, conferncies i recitals de poesia, entre d'altres activitats. L'edifici fou projectat pels reials enginyers Francis Fowke i H.Y. Darracott Scott, sobre una planta circular caracterstica, inspirada en els antics amfiteatres, i t una capacitat d'uns 9.000 espectadors.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188059" title="Naci Digital" nonfiltered="2585" processed="2577" dbindex="77600">
Naci Digital es defineix com a diari catal d'internet i noves tecnologies.

Enllaos externs.
Naci Digital;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188063" title="Presncia" nonfiltered="2586" processed="2578" dbindex="77601">

Presncia s un setmanari en catal, actualment suplement de diversos diaris del pas.

Fundat a Girona el 10 d'abril de 1965 per Manuel Bonmat, d'antuvi es publicava en castell. Carmen Alcalde va substituir Manuel Bonmat poc desprs, i el 1968 fou substituda per Narcs-Jordi Arag i Mas, qui l'edit tot en catal. El diari pat una srie de sancions i fou susps des del 1971 fins al 1974. 

El 1978 fou novament mensual, i fou dirigit del 1979 al 1982 per Pere Madrenys i Caball. Des del 1982 esdevingu un suplement setmanal d'El Punt i d'altres revistes comarcals, merc la qual cosa arrib el 1995 a un tiratge de 60.000 exemplars. Des de l'estiu del 2001 s la revista setmanal en catal amb ms difusi, amb uns 120.000 exemplars de mitjana.

Actualment "Presncia" es un suplement de cap de setmana que es distribueix amb vuit diaris de l'mbit lingstic catal: Diari d'Andorra, El Punt, Regi 7, Diari de Balears, El 3 de Vuit, Segre, El 9 Nou, ltima Hora Menorca i Diari de Sant Cugat.

Posa especial mfasi en la realitat dels Pasos Catalans, i els darrers anys han tingut un especial xit els psters didctics sobre flora i fauna autctones que ha anat publicant. Cada setmana presenta als seus lectors, entre altres seccions, un dossier d'un mnim de sis pgines, on aprofundeix temes d'actualitat des d'una ptica particular. La revista es complementa amb entrevistes amb personatges de relleu, reportatges, seccions fixes com les de llibres, msica, la xarxa (sobre temes d'internet) i amb una mplia agenda de propostes amb activitats, festes, exposicions, etctera. Escriptors de reconegut prestigi collaboren cada setmana al setmanari: Emili Teixidor, Imma Mons, etc. 

El director s el periodista Miquel Riera.

Referncies.


Enllaos externs.
Presncia;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188066" title="Tales of Mystery and Imagination" nonfiltered="2587" processed="2579" dbindex="77602">


Tales of Mystery and Imagination fou el primer lbum de The Alan Parsons Project, gravat als estudis Abbey Road i publicat el maig de 1976. La base d'aquest lbum va ser escrita per Eric Woolfson abans de conixer Alan Parsons. Eric Woolfson va voler captar musicalment les sensacions que havia experimentat llegint Edgar Allan Poe. Un cop va conixer Parsons, Wolfsoon decid oferir-li el material amb l'objectiu d'aprofitar el seu talent com a enginyer de so i d'aquesta fusi en va sorgir el grup i alhora, el seu primer treball. 


El so avantguardista d'aquest lbum va sorpendre la crtica tot i que va ser rebut amb opinions oposades. Mentres alguns crtics l'aplaudien, d'altres com la revista Rolling Stone considerava que els lectors d'Edgar Allan Poe se sentirien defraudats - devotees of Gothic literature will have to wait for someone with more of the macabre in their blood for a truer musical reading of Poe's often terrifying works. (Els devots de la literatura Gtica hauran d'esperar alg amb ms sang macabra per a una veritable interpretaci musical dels sovint terrorfics treballs de Poe).


Degut que el material de Woolfson exist prviament a la formaci del grup, moltes foren les persones que participaren en la grabaci de les canons. Hi participaren diferents enginyers, cantants i msics coneguts d'Alan Parsons i d'Eric Woolfson. Tres dels ms importants collaboradors, David Patton, Ian Barnison i Stuart Tosh provenien del grup Pilot, grup amb el qual Alan Parsons va collaborar prviament.


L'lbum Tales of Mystery and Imagination assol la posici 38 a la llista d'lbums pop de la revista Billboard, la llista ms prestigiosa del mn de la msica. La can "The System Of Doctor Tarr And Professor Fether" (El sistema del Dr. Tarr i el professor Fether) arrib al nmero 37 en la llista de singles de Pop. La can "The Raven" (El corb), possiblement la que s'ha fet ms popular del disc i una de les peces ms aclamades als concerts d'Alan Parsons, noms va arribar al nmero 80.


El preludi de la can "The Fall of the House of Usher" (La caiguda de la casa d'Usher) est basat en un fragment de l'pera "La chute de la maison Usher" de Claude Debussy.


L'any 1987 Parsons va remesclar l'lbum amb alguna nova instrumentaci, i hi va afegir narracions d'Orson Welles. Al CD s'hi especifica que Welles mai va conixer en persona ni a Parsons ni a Woolfson, per els hi va enviar una cinta amb les veus.


 Llista de canons .

 "A Dream Within A Dream"    3:43 (Un somni dins d'un somni);
 "The Raven"   4:01 (El corb);
 "The Tell-Tale Heart"   4:40 (L'indicador del cor);
 "The Cask of Amontillado"   4:29 (El barril d'Amontillado);
 "The System Of Dr. Tarr and Professor Fether"   4:15 (El sistema del Dr. Tarr i el professor Fether);
 "The Fall of the House of Usher: Prelude"    5:51 (La caiguda de la casa d'Usher: Preludi);
 "The Fall of the House of Usher: Arrival"    2:36 (La caiguda de la casa d'Usher: Arrivada);
 "The Fall of the House of Usher: Intermezzo"    1:06 (La caiguda de la casa d'Usher: Intermezzo);
 "The Fall of the House of Usher: Pavane"    4:44 (La caiguda de la casa d'Usher: Pavane);
 "The Fall of the House of Usher: Fall"    1:07 (La caiguda de la casa d'Usher: Caiguda);
 "To One in Paradise"   4:14 (A un del Parads);

 Crdits .

Alan Parsons - Orgue, Sintetitzador, Guitarra, Teclats, Veus, Productor, Enginyer;
Eric Woolfson - Sintetitzador, Teclats, Veus, Productor executiu;
Orson Welles - Narrador (noms a la versi de 1987);
Arthur Brown - Veus;
John Miles - Guitarra, Veus;
Francis Monkman - Orga, Teclats;
Kevin Peek - Guitarra acstica;
Terry Sylvester - Veus;
Laurence Juber - Guitarra acstica;
Andrew Powell - Teclats;
David Paton - Guitarra acstica, Baix, Guitarra, Veus;
Ian Bairnson - Guitarfa acstica i elctrica;
Chris Blair - Enginyer assistent;
Peter Christopherson - Fotografia;
David Katz - Viol;
Burleigh Drummond - Bateria;
English Chorale - Veus;
Jack Harris - Veus;
Bob Howes - Cor;
John Leach - Percussi, Veus, Kantele;
David Pack - Guitarra;
Smokey Parsons - Veus;
Joe Puerta - Baix;
Tony Richards - Enginyer assistent;
Darryl Runswick - Baix;
David Snell - Arpa;
The English Chorale - Cor;
Stuart Tosh - Timbals, Bateria, Veus;
Tom Trefethen - Enginyer assistent;
Leonard Whiting - Veus, Narrador;
Pat Stapley - Enginyer assistent;
Aubrey Powell - Fotografia;
Storm Thorgerson - Fotografia;
Hipgnosis - Disseny i Portada;
Colin Elgie - Disseny Grfic;
Billy Lyall - Piano, Bateria, Teclats;
Gordon Parry - Enginyer;
Jane Powell - Veus;
Andrew Hurdle - Baix;
Christopher North - Teclats;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188072" title="The Raven (can)" nonfiltered="2588" processed="2580" dbindex="77603">
The Raven s la segona can del disc Tales of Mystery and Imagination del grup The Alan Parsons Project. Est basada en el poema The Raven de Edgar Allan Poe. Cal destacar-ne l'inici, on es pot sentir la veu distorsionada d'Alan Parsons amb un sintetitzador i la tornada, on es repeteix l'expressi ms famosa del poema, "Never more" (Mai ms). s de les poques canons on es pot sentir la veu d'Alan Parsons.

Tot i la pobre rebuda que va tenir The Raven al ser publicada, avui en dia s una de les canons ms populars pels seus fans i un dels temes ms esperats durant els seus concerts.

Informaci addicional.
Publicaci: Setembre 1976;
Posici a la llista: #80 Billboard Pop Singles;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188075" title="Sirius" nonfiltered="2589" processed="2581" dbindex="77604">

Sirius s el primer tema de l'lbum Eye in the Sky de The Alan Parsons Project. s una can totalment instrumental. Tot i estar unida musicalment al segon tema de l'lbum, el popular single "Eye in the sky", les rdios sempre n'ignoren el preludi, el tema "Sirius". El nom fa referncia a una de les estrelles ms brillants i que millor es poden veure des de la Terra.

La breu durada i la gradual pujada d'intensitat del tema Sirius l'han convertit en un tema perfecte per a presentacions esportives. Els Nebraska Cornhuskers, els Pittsburgh Steelers, els New Orleans Saints, els Chicago Bulls, els Phoenix Suns i els Kansas City Chiefs l'han utilitzat en el moment de l'entrada del seus jugadors al camp. Curiosament, la can "On the run" del disc The Dark Side of the Moon de Pink Floyd, disc pel qual Alan parsons va sser nominat a un Grammy per la seva tasca d'enginyer, era utilitzada pels Chicago Bulls per presentar els jugadors de l'equip rival.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188076" title="Casuari" nonfiltered="2590" processed="2582" dbindex="77605">

Els casuaris (Casuarius) sn grans ocells, incapaos de volar, de l'ordre dels estrutioniformes. Es caracteritzen pel plomatge negre, el coll allargat i blau i per la cresta ssia que presenten sobre el cap. Poden resultar agressius si se'ls destorva. Se'n coneixen tres espcies que viuen a Austrlia i Nova Guinea.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188078" title="Gala Dal" nonfiltered="2591" processed="2583" dbindex="77606">

Gala luard Dal ( 7 de setembre de 1894 - 10 de juny de 1982), anomenada amb freqncia simplement Gala, va ser la muller de Paul luard i posteriorment de Salvador Dal, aix com una font d'inspiraci per a molts altres escriptors i artistes.

Gala va nixer amb el nom de Elena Dmitrievna Diakonova a la ciutat de Kazan (Rssia) i es va graduar en magisteri l'any 1915.

Gala s mundialment coneguda per ser la musa de Dal i protagonista d'algunes de les seves pintures.

Va morir a Port-Lligat l'any 1982 i va ser enterrada al Castell de Pbol, que Dal havia comprat per a ella, on encara es pot visitar la seva tomba i al costat la tomba que Dal havia deixat preparada per a ell.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188084" title="Dinant" nonfiltered="2592" processed="2584" dbindex="77607">

Dinant s una antiga ciutat forticada de Blgica, a la provncia de Namur, que forma part de la regi valona. Avui t uns 13.000 habitants.
Histria.

Ja des dels temps neoltcis, cltics i romans, hi ha traces d'habitaci al territori de Dinant. La primera menci escrita data de l'poca de Perpeti, bisbe de Tongeren-Maastricht eligeix una residncia a Dinant i fona l'esglsia de Sant Vicen. El 870, Carles II el Calb don una part de l'administraci al comtat de Namur, l'altre part al bisbe de Tongeren i desprs al bisbe de de Lieja. Als segle XI, l'emperador Enric IV del Sacre Imperi Romanogermnic concedeix vris privilegis a la ciutat, el d'organitzar un mercat i la justcia. Des d'ara, la ciutat va esdevenir una bona vila del principat de Lieja. A la mateixa poca es va construir el primer pont de pedra al Mosa.

La seva posici estratgica al marge del Mosa va causar-li diverses saquejos. El 1466, Felip III de Borgonya, dit el bo, gaireb va destruir la ciutat. El 1675, l'exrcit francs va occupar la ciutat. A la fi del segle XVIII, els austracs van ocupar-la fins a l'annexi per les tropes revolucionries francesos al 1795. La ciutat fou annexada per Frana a l'any 1795 i integrada al Regne Unit dels Pasos Baixos al 1815. El 1830 la ciutat esdev belga. La ciutat fou annexada per Frana a l'any 1795 i integrada al Regne Unit dels Pasos Baixos al 1815. El 1830 la ciutat esdev belga. El darrere saqueig es va ver el 1914 quan les tropes imperials alemanys van executar 674 ciutadans dinantesos.
 Gastronomia i cultura.
El Flamiche a la versi dinantes del quiche;
El couque de Dinant, el bescuit ms dur del mn;
 Fills predilectes de Dinant .
David de Dinant, filsof;
Joachim Patenier, 1485 - 1524, pintor de paisatges;
Antoine Joseph Wiertz, pintor;
Adolphe Sax, inventor del Saxfon (1814);
Dominique Pire, monje dominic i Premi Nobel de la Pau;
Andr Buzin, artista, fams per als seus dibuixos de segells;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188087" title="Fosses-la-Ville" nonfiltered="2593" processed="2585" dbindex="77608">

Fosses-la-Ville s una antiga ciutat forticada de Blgica, a la provncia de Namur, que forma part de la regi valona. Avui t uns 9.300 habitants.
Histria.
Fosses-la-Ville era una de les 23 Bones Viles del principat de Lieja


























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188088" title="Couvin" nonfiltered="2594" processed="2586" dbindex="77609">

Couvin s una ciutat de Blgica, a la provncia de Namur, que forma part de la regi valona regada pel riu Eau Noire. Avui t uns 13.400 habitants.
Histria.
Couvin era una de les 23 Bones Viles del principat de Lieja. El 1814, desprs del Tractat de Fontainebleau (1814) va romandre francesa. El 1815, desprs de la desfeta de Napole a Waterloo, el Tractat de Pars (1815) va afegir la ciutat al Regne Unit dels Pasos Baixos, ensems amb els municipis de Mariembourg, Fagnolle, Bouillon i Philippeville. El 1830 es va integrar a Blgica.



























































.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188090" title="Confederaci Sueca d'Empleats Professionals" nonfiltered="2595" processed="2587" dbindex="77610">

La Confederaci Sueca d'Empleats Professionals (Tjnstemnnens Centralorganisation o TCO) s un centre de sindicats nacional i la organitzaci que aplega a 18 sindicats a Sucia que organitzen a professionals i altres empleats qualificats dintre del sector pblic i privat. Els sindicats afiliats sumen en total uns 1,3 milions d'empleats.

Aix fa d'aquesta organitzaci la segona ms gran de les tres confederacions de sindicats principals. La ms gran, la Confederaci Sueca de Sindicats (Landsorganisationen i Sverige o LO), principalment organitza treballadors "de bata blava" (treballs manuals o tcnics), i t enllaos amb el Partit Democrtic Social Suec. En canvi, la Confederaci Sueca d'Empleats Professionals no t connexions amb cap partit poltic a Sucia.

El president actual s Sture Nordth, que va prendre el crrec en 1999. Anteriorment va ser president de la Uni Sueca de Funcionaris de Govern Local ("SKTF").

La Confederaci Sueca d'Empleats Professionals t els seus orgens a la Confederaci d'Empleats (De Anstlldas Centralorganisation o DACO) fundada en 1931. Una organitzaci per a empleats del sector pblic anomenada la Confederaci Sueca d'Empleats Professionals va ser fundada en 1937. Les dues organitzacions es van unir en una en 1944, agafant el nom d'aquesta ltima. Desprs de la Segona Guerra Mundial, els nombre de membres en les unions afiliades va crixer rpidament, de 100.000 en 1944 a ms de 500.000 a meitat dels anys 60.

Els sindicats suecs han tingut tradicionalment un alt nivell d'organitzaci. Avui, sobre el 85% de treballadors "de bata blanca" (treballs no manuals) sn membres d'un sindicat, a diferncia de la majoria de pasos europeus, on els sindicats sn principalment de treballadors "de bata blava".

 Etiquetatge TCO .

TCO Development, una empresa propietat de TCO, mant un sistema d'etiquetatge mediambiental internacional, la Certificaci TCO. L'etiqueta est adreada a qestions de seguretat com ara "emissions, ergonomia, ecologia i energia" per a ordinadors, monitors i impressores, aix com telfons mbils i mobiliari.

Segons TCO, l'etiqueta TCO est present al 50% dels monitors de tot el mn.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188091" title="Ergonomia" nonfiltered="2596" processed="2588" dbindex="77611">
Ergonomia s l'aplicaci d'informaci cientfica sobre els humans al disseny d'objectes, sistemes i entorns per a s hum . Popularment es coneix l'ergonomia com la forma en qu les empreses dissenyen tasques i rees de treball per a maximitzar l'eficincia i la qualitat del treball dels seus empleats. Tot i aix, l'ergonomia est present a qualsevol cosa que implica a gent. Els sistemes de treball, esports i lleure o salut i seguretat, sn rees en qu s'haurien d'aplicar els principis de l'ergonomia si es dissenyen b.

Les investigacions en ergonomia es fan principalment per ergonomistes que estudien les capacitats humanes en relaci amb les demandes del seu treball. La informaci derivada dels ergonomistes contribueix al disseny i la avaluaci de tasques, treballs, productes, entorns i sistemes per a fer-los compatibles amb les necessitats, capacitats i limitacions de la gent (IEA, 2000).

Referncies.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188097" title="Josep Tremoleda i Roca" nonfiltered="2597" processed="2589" dbindex="77612">

Josep Tremoleda i Roca (1932 - 1999) fou un escriptor i promotor cultural catal, un dels principals fundadors de la revista Cavall Fort. Impuls la publicaci de gramtiques catalanes i cicles de teatre infantil.

Nat a Vallvidrera l'any 1932 i criat a Sarri, Josep Tremoleda s d aquells homes que ha plantat cara a la por que generava la post guerra franquista. El meu partit s Catalunya, -deia ell- el meu deure i el meu dret treballar per reconstruir all que ens pertany i ens han volgut aniquilar. Picapedrer de cultura, com molts l'han catalogat, no va deixar mai de treballar pel seu pas. 

A finals dels anys 50 va comenar a organitzar cursos de catal clandestins a Lleida mentre feia el servei militar. Desprs a Barcelona sota el ttol Vint classes de catal per a perdre la por...a llegir i escriure. En Joan Triad, gran amic, els va ajudar a coordinar i a vegades no donaven l abast a trobar prou mestres de tants cursos com s havien muntat. En foren deixebles entre molts: Miquel Mart i Pol o Josep Maria Xirinacs. Ms tard i per tal d arribar a comarques, els cursos es feren tamb per correspondncia. L objectiu era formar mestres de catal arreu del pas.

Quedava pendent de solucionar l aspecte de les titulacions que fins aleshores no eren oficials. L endem de crear-se mnium Cultural el 1961, es van reunir al pis de Josep Maria de Sagarra en Josep Maria de Casacuberta, Ramon Aramon i Serra, Pere Bohigas, J.V. Foix, Joan Triad, Eduard Artells i Josep Tremoleda. Van acordar constituir la Junta Assessora de l Institut d Estudis Catalans (JAEC) que s encarregaria de lliurar les titulacions oficials.

El 1960 guany el Premi Ramon Llull als Jocs Florals organitzats a Buenos Aires amb l obra Visi histrica dels pasos de llengua catalana que va presentar amb els segells de la censura franquista quan li prohibiren publicar-la a Catalunya.

El 1961 va ser un dels principals fundadors la revista Cavall Fort, de la qual en seria el director fins el 1979, amb l objectiu que el catal arribs als ms petits de manera normalitzada. Cavall Fort fou una obra collectiva i sense afany de lucre. No ha estat fins anys desprs que se n'ha fet un negoci en contra de la voluntat dels seus veritables fundadors. Hi van participar persones com Ramon Fuster, Pere Albages , Maria Novell o Jaume Ciurana i es van aconseguir la collaboraci puntual de gent com Joan Mir, Cesc, Pere Calders o d'Antoni Tpies. Va introduir personatges tant entranyables com en Jan i Trencapins o els Barrufets  qui no ha barrufat alguna vegada?- i sempre es van preocupar per la qualitat pedaggica de la revista.

Inici amb Mart Olaya, poc desprs, els Cicles de teatre Infantil Cavall Fort que tant d xit varen tenir. Ell mateix en va escriure  mitja dotzena d obres, premiades i estrenades, com Dos Branquillons a guisa de viol, Ha fugit un cavall o Planta Cara!, aquesta ltima editada i traduda tamb al castell.

Promotor de la gramtica Signe i del Faristol que tantes escoles han fet servir com a eina de treball amb els alumnes. 

Coautor dels llibres Qestions de filosofia o Cavall Fort, una experincia concreta (1967). Autor de centenars d articles publicats en diverses revistes i del llibre Ausis March, glria de Valncia.

Un dels impulsors de la Nova Can, va traduir canons de moda al catal i fins i tot va escriure n la lletra d alguna, com la que va guanyar el Festival de Msica Mediterrnia Mallorca feli encara i que tant b va interpretar Salvador Escamilla.

Membre vitalici d'mnium Cultural que en form part des l'any 1961 i treballador incansable dins la Fundaci Jaume I junt amb Llus Carulla.

Intervingu de forma activa en la campanya de divulgaci de la collecci Club dels novellistes publicada per l editorial que havia creat Joan Sales, gran amic i que el port a tenir un lligam molt estret amb les illes. 

Sovint collaborava tamb amb Joan Ballester i el conjunt d iniciatives que aquell actiu personatge llenava contnuament.

Promotor de la collecci de discs de sardanes Clssics de la Sardana, considerava que la sardana no s un espectacle sin una activitat que cal conservar viva i al carrer.

La seva feina, feta sempre sense afany de protagonisme i dins de l anonimat, no va poder evitar d sser pblica i reconeguda quan l any 1992 se li va atorgar la Creu de Sant Jordi.

Bibliografia: Joaquim Ferrer, "Josep Tremoleda: plantar cara a la por", Editorial Prtic
 Documents .










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188111" title="Mauro Silva Gomes" nonfiltered="2598" processed="2590" dbindex="77613">
Mauro Silva Gomes es un exfutbolista internacional amb Brasil i que ha jugat quasi tota la vida el Deportivo de la Corunya. El jugador nascut a So Bernardo do Campo el 12 de gener del 1968 va debutar amb el Bragantino quan un dia el Deportivo de la Corunya va trucar la porta i es va emportar aquest jugador. Va jugar de la temporada 92-93 fins la temporada 04-05 quan es va retirar juntament  amb Fran del futbol en un partit en qu el Deportivo de la Corunya va perdre per 0 a 3 a Riazor davant del RCD Mallorca aquell partit va ser l'ultim de Mauro Silva.

Palmars.
 Campionat Paulista 1990;
 Torneig Amizade 1992;
 Copa del Mn de Futbol 1994;
 Copa del Rei 1995 i 2002;
 Supercopa d'Espanya de futbol 1995,2000 i 2002;
 Copa Amrica 1997;
 Lliga espanyola 2000;
 Trofeu Joan Acua 1998 , 1999 i 2000;
 Trofeu Teresa Herrera 2000,2001,2002,2003 i 2004;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188121" title="Ona Mallorca" nonfiltered="2599" processed="2591" dbindex="77614">

Ona Mallorca s una emissora de rdio mallorquina del Consell de Mallorca nascuda el maig del 2006.

Emet per les ones hertzianes (98.0 FM) i per internet.

Vegeu tamb.
 Rdio i Televisi de Mallorca;
 TV Mallorca;

Enllaos externs.
 Web oficial;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188125" title="Antoni Cumella i Serret" nonfiltered="2600" processed="2592" dbindex="77615">
Antoni Cumella i Serret (Granollers 1913-1985), terrisser d'anomenada mundial.

Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya el 1981, medalla d'or del FAD (Foment de les Arts Decoratives) i Fill predilecte de Granollers el 1982.

Va aprendre l'ofici de terrisser amb el seu germ i gran collaborador Joaquim, a l'obrador familiar .

Estudi cermica a l'Escola del Treball de Barcelona on coneix l'obra de Gaud de la m de Jujol. 

El 1935 coneix el ceramista Llorens Artigas, padr del seu casament el 1942 amb Agns Vendrell (Barcelona, 1917) amb qui t dos fills, Mireia i Toni.

El 1936 fa la seva primera exposici personal a Barcelona i obt una beca de la Generalitat per estudiar a Pars per l'esclat de la Guerra Civil el fa tornar amb la famlia. 

s mobilitzat i acaba la guerra en el camp de concentraci de Porta Coeli, a Valncia. All hi estudia llat, alemany i matemtiques. 

El 1940 surt en llibertat vigilada i sense drets civils. No li retornen el passaport  ns 12 anys desprs.

Als anys 50 fa diverses exposicions a Madrid, on coneix molts intellectuals crtics amb el rgim franquista, com Pedro Lan Entralgo i Jos Luis Aranguren. Aquells anys collabora activament amb  el Grup R, format pels arquitectes Martorell,  Bohigas, Moragas, Pratmars, Subias i Sostres. 

El 1956 fa el primer viatge a Alemanya, on fa moltes exposicions i treballs murals i estableix molts contactes, que li valen,  ns i tot, dues ofertes per fer de professor.

Als anys 60 funda l escola d'art del FAD i el Museu d Art Contemporani,  i fa murals com ara  Homenatge a Gaud , pel pavell espanyol de la Fira Mundial de Nova York de 1963 i el de l'edi ci Sandoz de Barcelona (1972). Entre d'altres obres per encrrec fa el tap d'una ampolla d Osborne dissenyada per Salvador Dal (1964). 

El 1971 fa les primeres litogra es i dibuixos i el 1984 realitza la medalla del Parlament de Catalunya.

 Referncies .


 Enllaos externs .
Gres esmaltat d'Antoni Cumella;
Antoni Cumella "constructor de suggestions";
IES Antoni Cumella;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188130" title="Ross 248" nonfiltered="2601" processed="2593" dbindex="77616">







Ross 248 s una estrella nana vermella situada aproximadament a 3,2 parsecs, s a dir, a 10,33 anys-llum del Sistema Solar, i per tant, de la Terra. Aquesta estrella s fulgurant, per la qual cosa ocasionalment augmenta la seva lluminositat.  El seu ve es l'estrella mltiple Gl 15 (GX i GQ Andromedae), sols a 0,47 pc, o, el que s el mateix, 1,54 anys-llum. 

La sonda espacial Voyager 2 est viatjant en un cam dirigit poc ms o menys en la direcci de Ross 248. En uns 40.000 anys aproximadament la sonda podria passar molt aprop d'aquesta estrella, a una distncia de ~1,7 anys llum.

Vegeu.
 Llista d'estrelles ms properes;
 Frank Elmore Ross;

Enllaos externs.
 Les estrelles ms properes;
 SolStation.com: Ross 248;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188133" title="Josep Mainar i Pons" nonfiltered="2602" processed="2594" dbindex="77617">
Josep Mainar i Pons (Barcelona 1899 - 1996) fou ebenista, dissenyador de mobles, historiador de l'art i folklorista .

L'any 1928 es va iniciar en la decoraci d'interiors. Des del 1930 va collaborar a Mirador, D'Ac d'All, Arts i Bells Oficis i Butllet dels Museus. 

Collaborador de Santiago Marco des del 1933, va dirigir el condicionament dels departaments de cultura i finances de la Generalitat de Catalunya. Va sser, a ms, secretari general i tcnic del Foment de les Arts Decoratives (FAD) entre els anys 1933 i 1957, i director del Sal de la Llar Moderna entre els anys 1951 i 1957. 

Fou professor al FAD des de l'any 1935 fins a l'any 1947 i a l'Escola Massana des de l'any 1966 fins a l'any 1971. Va collaborar als volums collectius L'art catal i L'art catal contemporani, i s autor del volum Llibre del moble catal (1976), del Diccionari dels oficis del moble i de l'agenament (1976), i de Vuit segles de moble catal (1990). 

Per altra banda, s notable la seva dedicaci al foment de la sardana i del ball popular; aquesta vessant folklorista el va portar a fundar i dirigir la revista La Sardana (1921-1923) i a sser membre fundador de l'Obra del Ballet Popular (1950), que va presidir del 1958 al 1964. Va dirigir l'obra en tres volums La sardana (1970), entre d'altres. 

L'any 1982 li fou concedida la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. 

 Referncies .



 Enllaos externs .

Biblioteca Inst. Cervantes - Josep Mainar i Pons - Vuit segles de moble catal;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188137" title="S?n" nonfiltered="2603" processed="2595" dbindex="77618">


La s n (en rab  ) s la dotzena lletra de l'alfabet rab (quinzena o vint-i-unena en l'ordre abjad). s una lletra solar.

 Histria .

Prov, per via dels alfabets nabateu i arameu, de la s mekh fencia.

 s .

Representa el so consonntic .

En notaci matemtica moderna, t la mateixa utilitat que la  a occident.

 Escriptura .



La s n es lliga a la segent lletra de la paraula. Tamb ho fa amb la precedent, sempre que aquesta no sigui lif, d l, l, r , z y o w w, que mai no es lliguen a la lletra posterior.

 Representaci, transcripci i transliteraci .

A la Viquipdia existeix una , vegeu-la per a les diferents maneres de transcriure i transliterar s n.

A l'alfabet de xat rab i al SATTS, s n es transcriu com a S.

A la representaci Unicode, s n ocupa el punt U+0633 amb el nom ARABIC LETTER SEEN.

A la codificaci ISO 8859-6, el punt 0xd3.

Com a entitat HTML, es codifica com a &#1587;

 Variants .

Tot i que la x n, , s'hi assembla, tenen orgens diferents.

L'alfabet xiao'erjing usa un smbol amb un punt addicional, , per a una varietat tonal de la .

 Vegeu tamb .


Llengua rab;
Alfabet de xat rab;
Alfabet;
Alfabet fenici;

 Referncies .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188140" title="Hiptesi documental" nonfiltered="2604" processed="2596" dbindex="77619">

La hiptesi documental s una teoria filolgica que proposa aplicar el criticisme textual als primers cinc llibres de la Bblia (el Pentateuc) per demostrar que sn fruit de la uni de diversos textos. Aquesta teoria va ser promulgada per Julius Wellhausen al segle XIX (poca de l'auge del comparatisme) i va aixecar forta polmica, ja que topava amb la idea que el creador nic dels llibres era Moiss. Alguns religiosos, acceptant la teoria, van afirmar que Moiss era el refundidor, inspirat per Du per triar els passatges ms propers als fets.

Segons aquesta teoria, hi hauria quatre fonts diferents, recognoscibles per com anomenen Du o la seva postura davant dels fets: la J (que usa Jahv), E (Elohim), la P (que recalca el paper dels sacerdots) i D (deuteronomista). Aquests diferents orgens expliquen les repeticions de fragments i les incoherncies que es troben en el text bblic, abans explicades noms pel fet que Moiss copiava imperfectament el dictat div.

La font J.
La font J anomena a Du Jahv (YHVH en hebreu, ja que el text original no inclou les vocals). s un du fora antropomrfic i que compleix les seves promeses per se'l pot convncer per canviar d'opini, com quan Abraham demana clemncia per a Sodoma o Moiss li demana que perdoni els israelites incrduls de l'xode. La J tamb indica preferncia per Jud en la divisi del regne d'Israel en dos. Sembla ser la font ms antiga (escrita cap al segle X aC) i el seu estil s molt eloqent, amb apellacions a l'emoci del lector. Respecte a la meravella, els seus personatges acostumen a ser humans i no herois, sobretot Moiss, que apareix com un intermediari entre Du i la humanitat. En canvi, s la font que fa que els animals parlin, com la serp del Parads.

Narra l'origen del Gnesi i s'ocupa de les histries que afecten a tota la condici humana, sovint fent versions de mites babilnics, com la Creaci. Explica tamb com Isaac va conixer la seva dona i la llegenda sobre les ciutats de Sodoma i Gomorra, incloent-hi el paper de Lot. Se centra en justificar el diferent paper de les dotze tribus en base a histries dels seus fundadors, legitimant la dinastia del rei David. Inclou tamb la circumcisi, que passar a ser una norma per als jueus. Presenta una forta coherncia temtica.

Sembla que aquest text va sorgir d'unir diverses histries explicades oralment a Jud. Els seu compilador, annim, seria un sacerdot aaronita, ja que posa molt d'mfasi en els smbols que controlava aquest grup, com l'arca de l'aliana o el temple, i no menciona d'altres possets per les faccions rivals.

La font E.
La font E anomena a Du Elohim, que significa tamb poder, i explica que es manifesta a travs del foc o els nvols. Recolza Israel enfront Jud i t fascinaci pels herois, com Josu o Efram, i pels ngels (com per exemple a l'escala de Jacob). El tret que destaca de Josep s la seva capacitat d'interpretar el somnis i no tant la relaci amb la dona de Putifar, com feia J.  La seva narraci, per tant, t tocs ms fantstics que les altres i s propera als llibres dels profetes. Est datada al segle VIII aC.

Comena a la migraci d'Abraham i se centra en el sacrifici d'Isaac, que J gaireb no explicava (i en canvi s detallava les accions d'Isaac adult). Detalla com era la vida a Egipte i la relaci de Moiss amb el fara, on apareix com un lder capa de convocar el poder div. Ofereix una versi ampliada dels Deu Manaments i la seva transmissi al poble. Presenta noms contradiccions menors amb J (com el nom de certs personatges secundaris).

L'autor seria un sacerdot de Shiloh, i per aix s la font que dna ms rellevncia a Moiss, en contra d'Aaron, el fundador de la facci rival (la de la font J). Conseqentment explica la histria del calze daurat, un passatge on Aaron sembla tolerant amb la idolatria, o el cstig de Miriam, la germana d'Aaron (perdonada justament per la intercessi de Moiss, que veu refermada la seva autoritat pel mateix Du).

La font D.
La font D (deuteronomista, perqu s la font principal d'aquest llibre) va ser escrita per un sol autor al segle VI aC, l'poca de l'exili a Babilnia, recollint histries anteriors. Alguns crtics creuen que potser s el mateix autor que el llibre de Jeremies. Narra els fets en desordre cronolgic, com una srie de records. L'mfasi est en la dinastia de governants i la seva legitimitat, basada en el desig de Du. Destaca la importncia del monoteisme, que distingeix el poble escollit dels vens. Anomena a Du tant Jahv com Elohim i a vegades barrejant les dues formes per formar "Du nostre senyor".

Comena als Deu Manaments, perqu vol fer mfasi en la llei. Presenta els fets negatius d'Aaron, com la font E, per elimina totes les histries de J i d'E que podrien entrar en conflicte amb la situaci del moment. L'estil s el d'un predicador i vol subratllar l'Aliana feta entre Du i el seu poble, el qual a vegades l'oblida i no actua com caldria. 

La font P.
La font P s la principal del Levtic. Recolza Aaron, en una posici similar a la de J, i destaca el canvi patit per Moiss desprs de baixar de la muntanya (que segons algunes traduccions incorrectes fins i tot tenia banyes, com el dimoni). El seu estil s racional i inclou llargues llistes de genealogies que tallen la narraci. No explica les histries que poden fer perillar l'hegemonia de Jerusalem com a ciutat santa. Detalla en canvi fets relatius als rituals i la vida quotidiana o assumptes prctics com les instruccions per construir l'Arca de No. T una versi ms esotrica i abstracta de la Creaci i elimina els trossos meravellosos.

No menciona els profetes (ja que vol donar l'nica legitimitat en interpretar i predicar als sacerdots). Aquest fet va suposar que durant un temps es dats errniament la font, que sembla ser del segle V aC per l'evoluci de l'hebreu usat. La font P s la que ha estat escrita per ms gent i aix fa que la data sigui imprecisa. Igualment, aquest fet explicaria els talls narratius, ja que nous sacerdots van anar afegint lleis, costums i histries que justificaven un estat de coses concret. Anomena a Du Elohim o El Shaddai alternativament i destaca els seus cstigs quan els homes incompleixen les lleis.

Uni de les fonts.
Les primeres fonts, J i E, haurien estat barrejades en un estadi hipottic (JE) per unir les histries dels habitants d'Israel amb les de Jud desprs de la caiguda del primer. Com que les histries sn bastant complementries, la seva fusi va ser senzilla i en els punts de discrepncia s'oferien les dues versions o s'intentaven justificar (el punt ms conflictiu seria el sacrific d'Isaac i potser va ser el compilador de JE qui va introduir l'ngel que va aturar Abraham).

Aquesta font JE va ser usada per D i P independentment, afegint cadasc les histries orals del seu grup sacerdotal. Sembla, per la llengua, que D va ser composada en dues etapes (D1 i D2) encara que els crtics no sn unnimes en aquest punt. La versi final de la Bblia va ser la fusi de JE, D, P i alguns textos menors posteriors (sovint designats com a conjunt R, pels redactors de la versi final). Aquesta fusi s imperfecta i deixa en la narraci final passatges repetits o contradictoris i sembla ser obra de diverses mans.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188144" title="Meteorisme" nonfiltered="2605" processed="2597" dbindex="77620">
El meteorisme s l'excs de gasos en el tub digestiu i produeix sensaci d'abdomen inflamat i espasmes. Per alleujar els smptomes derivats d'aquestes causes s'empren els carminatius o antiflatulents.

Les causes d'aquest problema de salut poden ser diverses:

 Empassar massa aire quan es menja (aerofgia), unit al fet de menjar massa de pressa.
 La producci de gas que de forma natural fan els bacteris de la nostra flora intestinal.
 Ingesta elevada d'aliments flatulents: col-i-flor, cols de Brusselles, psols...
 Gran consum d'aliments rics en hidrats de carboni.
 Perodes posteriors al seguiment de tractaments amb antibitics.
 Com a smptoma de la intolerncia a la lactosa.
 Coma a smptoma de problemes de restrenyiment ocasional o crnic.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188146" title="Gian Lorenzo Bernini" nonfiltered="2606" processed="2598" dbindex="77621">

Gian Lorenzo Bernini (Npols, 7 de desembre de 1598   Roma, 28 de novembre de 1680) fou un dels artistes ms importants del Barroc itali. Va practicar l'escultura, la pintura, l'arquitectura i va dissenyar diversos espectacles.

 Biografia .
El seu pare Pietro Bernini era escultor i va ser el seu primer mestre. Va guanyar-se, a causa del seu preco talent, el favor del papa Pau V. Com a favorit dels papes va esdevenir arquitecte de la baslica de Sant Pere del Vatic. Va treballar sense interrupci pers als pontfexs: Gregori XV el va fer cavaller; Urb VIII el va omplir de riqueses; ms aviat en desgrcia sota el pontificat d'Innocenci X, no va fer-hi ms que la font dels quatre rius de la plaa Navona. Se li deu el baldaqu de columnes salomniques de l'altar principal de Sant Pere, aix com el disseny de la majestuosa columnata i les esttues que encerclen la plaa situada tot just davant de la baslica. Les seues fonts monumentals, i particularment la dels quatre rius, palesen un barroc en tota la seua fora i van exercir una gran influncia sobre l'urbanisme rom i sobre l'organitzaci de les places pbliques en altres ciutats europees. Carles I d'Anglaterra li va encarregar la seua esttua.

 Els inicis .
Gian Lorenzo va nixer a Npols el 7 de desembre de 1598, fill d'Angelica Galante i de Pietro Bernini, escultor manierista d'origen florent. El matrimoni va installar-se a Roma l'any 1605, ciutat on Pietro treballava per al cardenal Scipion Borghese, el que va donar ocasi al desenvolupament del preco talent del fill, el qual treballava al taller de son pare.

Pietro Bernini treballava a les obres de Pau V Borghese, per a qui va fer el que es considera la seua mestra: l'Assumpci de la Mare de Du del baptisteri de la Baslica de Santa Maria Major, aix com la capella Paulina, destinada a acollir la tomba de Pau V i Climent VII, per a la qual Pietro Bernini va fer una coronaci de Climent VII (1611). El jove Gian Lorenzo es va aprofitar des de ben jove de l'experincia de son pare, en particular pel que feia a l'organitzaci del treball collectiu en una obra i a la fusi de les obres arquitectniques, pictriques i escultriques en un conjunt de marbres polcroms.

La Roma de les primeries del segle XVII era una ciutat immersa en un excepcional procs de renovaci artstica, en particular amb la revoluci naturalista introduda en la pintura per Caravaggio i la influncia del barroc iniciat a Flandes per Rubens, i on el talent no necessitava ms que ser reconegut.

 Les obres de joventut (1609 - 1617) .
Sota el mecenatge del cardenal Scipione Borghese, llavors membre de la famlia papal regnant, el jove Bernini va comenar a ser reconegut com a escultor de talent. Les seues primeres obres van ser peces decoratives destinades a adornar el jard de la villa Borghese, Prap i Flora (1615 - 1616) (avui dia al Metropolitan Museum of Art). Un grup decoratiu de les Quatre Estacions encarregat per Leone Strozzi per al jard de la seua villa romana mostra una clara influncia de Caravaggio, a travs de les obres presents en la collecci del cardenal, sobretot a les sensuals i realistes lnies de les garlandes de fruites.

En la seua primera fase estilstica, hom denota una neta influncia de l'escultura hellenstica en obres que imiten a la perfecci l'estil antic, com ho revela el Sant Sebasti del Museu Thyssen-Bornemisza de Madrid i un Sant Lloren a la graella de la collecci Contini Bonacossi de Florncia.

D'aquest perode daten uns Putti amb drac i un Faune entretingut per uns Amors (circa 1617, collecci del Metropolitan Museum of Art) que sens dubte sn encara obres collectives. Les primeres obres que sense cap dubte es deuen completament a la seua m sn la Cabra Amaltea amb Zeus i un faune (1615, collecci de la Galeria Borghese) de factura naturalista, el bust de Giovanni Battista Santoni conservat a l'esglsia de Santa Prassede de Roma i les allegories de l'nima condemnada i l'nima salvada (1619, conservades al Palazzo di Spagna).

 Els grups Borghese .
Amb els quatre grups Borghese, que el van mantenir ocupat durant cinc anys, Bernini va atnyer una glria immediata. Es tracta de quatre grups escultrics; tres sobre temes mitolgics i un sobre tema bblic, coherents amb l'inters en l'Antiguitat de l'home que els va encarregar, el cardenal Scipione Borghese :
 Enees, Anquises i Ascani (1619);
 El rapte de Proserpina (1622);
 David (1624);
 Apollo i Dafne (1625);

L'Eneas i Anquises encara no se separa totalment de la influncia paterna manierista, i sens dubte est molt influenciat per un fresc de Rafael a la Stanza dell'Incendio di Borgo al Vatic, en el qual, fugint de l'incendi de Roma, un home madur porta son pare a l'esquena, seguit del seu fill. Des d'un punt de vista allegric, l'obra representa les tres edats de la vida: Anquises porta a l'esquena una esttua dels dus Lars mentre que ell  mateix s portat pel seu fill Enees, mentre que Ascani els segueix portant el foc sagrat. D'aquesta menera, els tres (i l'esttua dels ancestres portada per Anquises) esdevenen una representaci espacial d'un arbre genealgic. Des d'un punt de vista psicolgic, no s pas innocent que Bernini escollira aquest tema (un fill en el cim de la vida portant el seu pare afeblit sobre les seues espatles) en un moment en qu ell mateix assolia la majoria d'edat.

El Rapte de Proserpina pren un tema tret de Les Metamorfosis d'Ovidi, quan Plut segresta Proserpina. Regalat al cardenal Ludovico Ludovisi, nebot del papa Gregori XV i secretari d'Estat, va tornar posteriorment a les colleccions de la Galeria Borghese. La seua composici en espiral est feta per a accentuar el dinamisme dramtic, i queda subratllada pel moviment dels cabells i de les robes. L'empremta dels dits del du dels inferns sobre la carn de Proserpina est aconseguida amb un realisme virtuosstic, i participa tamb de l'efecte dramtic del rapte.

Amb el seu David, Bernini, amb noms vint-i-cinc anys d'edat, es mesura amb l'icona insuperable del Renaixement itali, el David de Miquel ngel. Tant l'un com l'altre simbolitzen a la perfecci l'art de llur temps: mentre que l'obra miquelangelesca s esttica, digna, pura, elegant, la de Bernini esdev, en representar-hi David en el moment de llanar el seu projectil amb la fona, amb el tors girat i el rostre contret per l'esfor, una reuni de tots els elements de l'art barroc: l'energia, el moviment i el dinamisme. Aix mateix, hom pot dir que el David de Bernini s el smbol de la Roma de la Contrareforma, d'una Esglsia disposada a enfrontar-se als seus adversaris, mentre que el de Miquel ngel representa a la perfecci la Florncia del Renaixement, una ciutat orgullosa de la seua independncia. A no ser que es tracte del gest del mateix Bernini, desafiant el Goliat-Miquel ngel...

El tema d'Apollo i Dafne tamb el va extraure de Les Metamorfosis d'Ovidi: la nimfa Dafne, vctima dels ardors del du Apollo, suplica son pare que vinga a ajudar-la; llavors Peneu transforma la seua filla en un llorer, i Bernini captura aquest precs instant, en qu Dafne comena a cobrir-se duna escora protectora i s'arrela a terra. Cal destacar-ne la tensi dramtica i la impressi de moviment deguda a la construcci en espiral, tpica del barroc en general i marca de fbrica de Bernini en particular. Amb aquesta obra, Bernini va atnyer un smmum esttic.

 El pontificat d'Urb VIII Barberini .


L'any 1623 va ascedir al tron pontifical, succeint Gregori XV, el florent Maffeo Barberini amb el nom d'Urb VIII. Bernini va trobar en Urb VIII el mecenes perfecte, perqu el nou papa va promoure una srie de  grans obres  destinades a gravar en pedra la voluntat de reconquesta de l'esglsia com fora triomfant   del paganisme a travs de les missions, i del protestantisme a travs de la Contrareforma. Per a assolir aquest objectiu caldria emprar una arquitectura espectacular, una esttica comunicativa, persuasiva, festiva i, fins i tot, fastuosa.

El primer encrrec pontifical, l'any 1623, va ser una esttua de Santa Bibiana destinada a adornar l'esglsia del mateix nom. Representada ja en xtasi, l'escultura s'integrava en l'escenografia completament barroca dels frescos de Pietro da Cortona. A partir d'ac, Bernini va aprofitar sovint l'efecte teatral dels drapejats, dels jocs de marbres, de la integraci de la pintura i de la dramatitzaci de l'escena amb l's del clarobscur.

El 1624, el papa decid erigir un baldaqu de bronze sobre l'altar de Sant Pere. La construcci s'hi va perllongar des de 1624 a 1633 i per a fer-lo es va usar el bronze del Pante, el que va fer que es diguera: Quod non fecerunt Barbari fecerunt Barberini ( All que no van fer els brbars ho van fer els Barberini ). El geni teatral de Bernini s'expressa plenament en aquest dosser sostingut per columnes salomniques que recorden el tron i el temple de Salom, una iconografia (gens innocent!) que lliga Roma i Jerusalem subratllant la continutat, o ms aviat la primacia, del Vatic sobre el judaisme. L'ornamentaci vol destacar la importncia dels Barberini (abelles en referncia a les armes de la famlia papal) i la seguretat del seu gust (el llorer, smbol d'Apollo i les Arts).

L'any 1627 Bernini va rebre l'encrrec de fer la tomba del papa. La va acabar dos anys desprs i es troba situada davant de la de Pau III, l'iniciador de la Contrareforma que Urb VIII pensava haver acabat. Va ser una altra ocasi per a que Bernini, com ja ho havia fet amb el seu David, es mesurara amb Miquel ngel, qui havia fet la tomba de Pau Paul III. El conjunt representa el papa en gest de beneir amb la m, amb la Justcial i la Caritat als costats i la Mort, sota la forma d'un esquelet als peus del Sant Pare, escrivint-ne l'epitafi. La idea icongrafica innovadora s que la mort en si mateixa resta sotmesa al poder del papa  


Vers 1930 li va ser encarregada, en collaboracui amb Francesco Borromini, el qual esdevindria el seu immediat rival, l'obra del palau Barberini. La font del Trit (Fontana del Tritone), acabada l'any 1643, va ser la primera d'una llarga srie d'obres de  mobiliari urb . Amb la font de les abelles (Fontana delle Api) va immortalitzar poc desprs les tres abelles smbol de la famlia Barberini.

 El pontificat d'Innocenci X Pamphili .
L'any 1644, GianBattista Pamphili va ser elevat al tron de Sant Pere. Va ser un papa auster, o amb ambicions artstiques limitades per la crisi de les finances de la Santa Seu (final de la guerra dels Trenta Anys i pau de Westflia). Un colp dur per a la reputaci de Bernini va ser, al mateix any, l'enderrocament del campanar de la baslica de Sant Pere per raons d'esttica. Els seus competidors en van treure profit de la situaci per fer valdre llurs mrits, de manera que Borromini va obtenir l'obra de la Baslica de Sant Joan de Later, Carlo Rainaldi va construir el Palazzo Pamphilj i va comenar la construcci de l'esglsia de Sant'Agnese in Agone a la Piazza Navona.

No pot dir-se que Bernini va caure en desgrcia, per hi va estar a punt i li va caldre la influncia del prncep Niccol Ludovisi per a obtenir l'encrrec de la magnfica font dels Quatre Rius (1648 - 1651).

Entre 1647 i 1652 va treballar en l'obra que es considera la seua obra mestra i la cimera de l'escultura barroca: l'xtasi de santa Teresa (vegeu imatge) a la capella Cornaro de Santa Maria Della Vittoria, a Roma. Encrrec del cardenal Federico Cornaro per celebrar santa Teresa, recentment canonitzada (1622) i primera carmelita en haver assolit aquest honor. La llum zenital n'accentua la posici exttica, com travessada per la sageta mstica de l'ngel.


Durant aquest deceni va fer tamb un Monument a sor Maria Raggi a Santa Maria sopra Minerva, una Verit que avui dia es conserva a la galeria Borghese, un bust d'Innocenci X (collecci Galleria Doria Pamphili) i un bust de Francesco I d'Este (collecci museo Estense di Modena).

 El pontificat d'Alexandre VII Chigi .



Alexandre VII va ser un papa humanista i urbanista que ascend al tron de Sant Pere l'any 1655. Va encarregar a Bernini la columnata de la plaa de Sant Pere, on aquest va trobar una soluci urbanstica i simblica elegant, en concebre una columnata que s'extn des de la baslica com dos braos que acullen els fidels. El traat ellptic s tpic de l'arquitectura barroca, influda pels descobriments contemporanis en astronomia. L's de l'ellipse es va generalitzar fins esdvenir un lloc com de l'arquitectura barroca i rococ.

Tot just abans d'aix, Bernini havia fet la Ctedra de Sant Pere per a l'absis de la baslica de Sant Pere (la Cathedra Petri), afegint aix una obra mstra ms a la llarga llista de l'artista. L'obra s un relicari que cont la ctedra paleocristiana, sostingut per les esttues monumentals dels quatre pares de l'Esglsia, smbols de la saviesa i del coneixement que suporta l'autoritat papal. L'originalitat rau ac en el fet de situar la seu del bisbe (i el papa, successor de sant Pere no s altra cosa que un bisbe entre d'altres en una llarga lnia, en teoria cridat a seure a la ctedra del primer bisbe de Roma) en alt, com inaccessible, inassolible, afirmant indirectament la supremacia de Roma sobre la resta dels patriarcats.

Entre 1658 i va treballar en l'edificaci de l'esglsia de Sant Andreu del Quirinal, la planta ellptica de la qual servir de model per a gran nombre d'esglsies barroques posteriors. Bernini, qui va contribuir molt a l'embelliment i acabat d'edificis existents i que va fer poques obres de nova planta, considerava aquesta esglsia la seua obra mestra arquitectnica.

Amb una ferma reputaci internacional va ser convidat a Frana l'any 1644 per Jean-Baptiste Colbert, per encrrec de Llus XIV, qui va haver de fer pressi davant del papa perqu alliberara el seu arquitecte preferit. Bernini va partir vers Pars a l'abril de 1665, per a treballar al Palau del Louvre. Hi va ser rebut com un prncep, per el seu projecte no va ser aprovat, el que va marcar el declivi de la influncia italiana sobre l'arquitectura francesa. Es va escollir el projecte de Claude Perrault, i fins i tot l'esttua eqestre que va fer del rei durant la seua estada va ser  exiliada  a un cant poc prestigis del parc de Versalles. Va tornar a Roma a l'octubre.

Com per a Urb VIII, va fer la tomba d'Alexandre VII amb les allegories de la Caritat i la Veritat davant de les de la Prudncia i la Justcia, amb una porta que simbolitza la travessia al ms enll.

 Els darrers anys .

Sota Climent IX, Bernini va fer una srie d'ngels per al Ponte Sant'Angelo de Roma. D'aquesta srie noms una de les esttues s completament de la m de Bernini, i actualment es conserva a l'esglsia de Sant'Andrea delle Fratte.

Per ltima vegada va tractar el tema de l'xtasi amb l'escultura de la benaurada Ludovica Albertoni, acabada l'any 1674.

Va morir a Roma l'any 1680 i est enterrat a la baslica de Santa Maria Major.

Dos anys desprs de la seua mort, la reina Cristina de Sucia, aleshores exiliada a Roma, va encarregar la seua biografia a Filippo Baldinucci (La vida del cavaller Bernini).

 Obres .
 Escultura .




 Bust de Giovanni Battista Santoni (c. 1612) - Marbre, Santa Prassede, Roma.
 Sant Lloren a la graella (1614-1615) - Marbre, 66 x 108 cm, Collecci Contini Bonacossi, Florncia.;
 La Cabra Amaltea amb Jpiter infant i un faune (1615) - Marbre, Galeria Borghese, Roma.;
 Sant Sebasti (c. 1617) - Marbre, Museu Thyssen Bornemisza, Madrid.;
 Faune entretingut per uns Amors (1616-1617) - Marbre, 132 cm, Metropolitan Museum of Art, Nova York.;
 Enees, Anquises i Ascani (1618-1619) - Marbre, 220 cm, Galeria Borghese, Roma;
 nima condemnada (1619) - Palazzo di Spagna, Roma.;
 nima salvada (1619) - Palazzo di Spagna, Roma.;
 Bust del Cardenal Escoubleau de Sourdis (1620) - Muse des Beaux-Arts de Bordeaux, Bordeus.
 Anunciaci (?) - (d'aquest grup, l'arcngel Gabriel va ser esculpit per Bernini pare, i la Mare de Du per Gian Lorenzo Bernini, Esglsia de Saint-Bruno, Bordeus.
 Apollo i Dafne (1622-1625) - marbre, 243 cm, Galeria Borghese, Roma.;
 La Caritat amb quatre infants (1627-1628) - terre cuite, 39 cm, Museus Vaticans, Vatic.;
 David (1623-1624) - marbre, 170 cm, Galeria Borghese, Roma.;
 Fontana della Barcaccia (1627-1628) - marbre, Piazza di Spagna, Roma;
 Bust de Monsenyor Pedro de Foix Montoya (c. 1621) - marbre, Santa Maria di Monserrato, Roma;
 Nept i Trit (1620) - marbre, 182 cm, Victoria and Albert Museum, Londres.;
 El rapte de Proserpina (1621-1622) - marbre, 295 cm, Galeria Borghese, Roma.;
 Font del Trit (1624-1643) - travert, Piazza Barberini, Roma.;
 Tomba d'Urb VIII (1627-1647) - bronze daurat i marbre, baslica de Sant Pere del Vatic, Vatic.;
 Bust de Thomas Baker (1638) - marbre, 81,6 cm, Victoria and Albert Museum, Londres.;
 Bust de Costanza Bonarelli (c. 1635) - marbre, 70 cm, Bargello, Florncia.;
 Caritat amb dos infants (1634) - terracota, 42 cm, Museus Vaticans, Vatic.;
 Sant Long (1631-1638) - marbre, 450 cm, baslica de Sant Pere del Vatic, Vatic.;
 Bust de Scipione Borghese (1632) - marbre, alada 78 cm, Galeria Borghese, Roma;
 Bust de Scipione Borghese (1632) - marbre, baslica de Sant Pere del Vatic, Vatic.;
 Bust d'Urb VIII (1632-1633) - bronze, 100 cm, Museus Vaticans, Vatic.;
 Bust del Cardenal Armand de Richelieu (1640-1641) - marbre, Museu del Louvre, Pars.;
 Monument a Maria Raggi (1643) - bronze daurat i marbres policroms, Santa Maria sopra Minerva, Roma.;
 Bust d'Innocenci X (circa 1650) - marbre, Galeria Doria-Pamphilj, Roma.;
 La Veritat (1645-1652) - marbre, 280 cm, Galeria Borghese, Rome.;
 xtasi de santa Teresa (1647-1652) - marbre, Capella Cornaro, Santa Maria della Vittoria, Roma.;
 Loggia dels fundadors (1647-1652) - marbre, Capella Cornaro, Santa Maria della Vittoria, Roma.;
 Bust d'Urb VIII - marbre, baslica de Sant Pere del Vatic, Vatic.;
 Font dels Quatre Rius (1648-1651) - travert i marbre, Piazza Navona, Roma.;
 Daniel i el lle (1650) - marbre, Santa Maria del Popolo, Roma.;
 Francesc I d'Este (1650-1651) - marbre, 107 cm, Galeria Estense, Mdena;
 Font del Moro (1653-1654) - marbre, Piazza Navona, Roma;
 Constant (1654-1670) - marbre, Palau del Vatic, Vatic.;
 Daniel i el lle (1655) - terracota, 42 cm, Museus Vaticans, Vatic.;
 Habacuc i l'ngel (1655) - terracota, 52 cm, Museus Vaticans, Vatic.;
 Creu d'altar (1657-1661) - bronze daurat, 185 cm, baslica de Sant Pere del Vatic, Vatic.;
 Tron de Sant Pere (1657-1666) - marbre, bronze, estuc, baslica de Sant Pere del Vatic, Vatic.;
 Sant Agust (1657-1666) - bronze, baslica de Sant Pere del Vatic, Vatic.;
 Constant, Scala Regia (1663-1670) - marbre i estucs policroms, Palau del Vatic, Vatic.;
 ngel dempeus amb un pergam (1667-1668) - terracota, 29 cm, Fogg Art Museum, Cambridge.;
 ngel amb la corona d'espines (1667-1669) - marbre, Sant'Andrea delle Fratte, Roma.;
 ngel amb les Escriptures (1667-1669) - marbre, mida superior a la natural, Sant'Andrea delle Fratte, Roma;
 Elefant de Minerva (1667-1669) - marbre, Piazza di Santa Maria sopra Minerva, Roma.;
 Bust de Gabriele Fonseca (1668-1675) - marbre, San Lorenzo in Lucina, Roma.;
 Esttua eqestre de Llus XIV (1669-1670) - terracota, 76 cm, Galeria Borghese, Roma.;
 Bust de Llus XIV (1665) - marbre, 80 cm, Palau de Versalles, Versalles.;
 Herma de sant Esteve d'Hongria - bronze, Catedral de Zagreb, Zagreb.;
 Sant Jeroni (1661-1663) - marbre, 180 cm, Capella Chigi, Catedral de Siena, Siena.;
 Tomba d'Alexandre VII (1671-1678) - marbre i bronze daurat, baslica de Sant Pere del Vatic, Vatic.;
 Benaurada Ludovica Albertoni (1671-1674) - marbre, Capella Altieri-Albertoni, San Francesco a Ripa, Roma.;

 Arquitectura .
 Faana de l'esglsia de Santa Bibiana (c. 1623), Roma.
 Baldaqu de la baslica de Sant Pere del Vatic (1624   1633), Roma.
 Capella Cornaro a l'esglsia de Nostra Senyora de la Victria, que cont el clebre xtasi de santa Teresa (1647   1652), Roma.
 Palazzo Montecitorio (c. 1650), Roma.
 Font dels Quatre Rius (1651), Roma.
 Columnata de la plaa de Sant Pere (c. 1660), Roma.
 Restauraci de l'esglsia de Santa Maria del Popolo (1655 - 1661), Roma - particularment amb la decoraci de la nau i el transsepte i la construcci de la Capella Chigi.
 Esglsia de Sant Andreu del Quirinal (1658 - 1678), Roma.
 Palazzo Chigi (c. 1660), Roma.
 Scala Regia al Vatic (1662 - 1668), Roma - amb l'esttua eqestre de Constant.
 Columnata del Palau del Louvre (1665), Pars - projecte no realitzat.

 Pintura .
Per a Bernini, la pintura va ser una activitat accessria. No obstant aix, els seus llenos revelen un pols segur, desprovet de pedanteria.
Sant Andreu i sant Toms (c. 1627) - oli sobre llen, 59 x 76 cm, National Gallery, Londres;
Retrat de noi (c. 1638) - oli sobre llen, Galeria Borghese, Roma;
Autoretrat en la joventut (c. 1623) - oli sobre llen, Galeria Borghese, Roma;
Autoretrat en l'edat madura (1630-1635) - oli sobre llen, Galeria Borghese, Roma;
Retrat d'Urb VIII;

 Homenatges .
 Philippe Baldinucci va escriure la seua biografia l'any 1682, per encrrec de la reina Cristina de Sucia.
 Algunes obres de Bernini han estat utilitzades en l'obra de Dan Brown ngels i dimonis.
 Es va posar el nom de Bernini a un crter de la superfcie de Mercuri.
 Deixebles .
Jean Del Cour, escultor (1631-1707);

 Bibliografia .
Filippo Baldinucci, La vie du Cavaliere Bernini, 1682.
Paul F. De Chantelou, Journal Du Voyage En France Du Cavalier Bernin Giovanni Lorenze Bernini, 1598-1680, Burt Franklin, 1973, (ISBN 0-8337-0531-8);
Charles Avery, David Finn, Bernin, Gallimard, 1998, (ISBN 2-07-011562-3);
Rudolf Wittkower, Le Bernin, Phaidon, 2005, (ISBN 0-7148-9432-X);
Andrea Bacchi & Stefano Tumidei - Bernin, La Sculpture  Saint-Pierre, (Actes Sud / Motta), 1998, (ISBN 2-7427-1913-X);

 Enllaos externs .
  Extractes dee La vida del Cavaller Bernini de Filippo Baldinucci;
  Gian Lorenzo Bernini a Artcyclopedia;





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188147" title="Lus Garrido Jimnez" nonfiltered="2607" processed="2599" dbindex="77622">
Luis Garrido Jimnez s un msic valenci

Titulat superior en musicologia i pedagogia musical pel Conservatori Superior de Valncia. De xiquet va ingressar en l'Escolania de Nostra Senyora dels Desemparats, a la qual va pertnyer 6 anys.

Posteriorment va continuar els seus estudis musicals al mateix temps que va cultivar la seua afici a la msica coral, va ser director de diferents formacions corals i va assistir a cursos de direcci, de tcnica vocal i d'interpretaci.

Des de 1990 s el director musical de l'Escolania de Nostra Senyora dels Desemparats, del seu cor d'antics escolans, de Schola Gregoriana Laetentur, i de la Coral Catedralcia de Valncia des de la seua fundaci.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188148" title="Victori Muoz i Oms" nonfiltered="2608" processed="2600" dbindex="77623">
Victori Muoz i Oms (Lleida, 1900 - Barcelona, 2000) Enginyer de camins, promotor de la regulaci hidroelctrica de la Noguera Ribagorana i creador de l'ENHER.

Va intervenir en el tren de la Noguera Pallaresa als anys 1920s.

Va redactar el Pla d Obres Pbliques de Catalunya de 1935 i va promoure el pla de regulaci hidroelctrica integral de la Noguera Ribagorana que va tutelar des dels seus inicis, obtenint financiaci de l'INI (Instituto Nacional de Indstria) i impuls la creaci de l'empresa ENHER (Empresa Nacional Hidroelctrica de la Ribagorana) el 1946 per a dur-ne a terme l'explotaci. Va construir deu centrals hidroelctriques en onze anys (entre elles les d'Escales i Canelles) aix com les seves infraestructures complementries.

s l'autor de la numeraci de les carreteres d'Espanya, que comencen amb les lletres N (nacionals) i C (comarcals) seguides de tres dgits.

Va rebre la Creu de Sant Jordi el 1981.

 Referncies .



 Enllaos externs .

Ctedra Victori Muoz i Oms dedicada a la divulgaci dels valors humans en l'enginyeria.
Educared - Victori Muoz i Oms;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188150" title="Rdio Contrabanda" nonfiltered="2609" processed="2601" dbindex="77624">
Radio Contrabanda s una emissora de rdio lliure barcelonina que es defineix com a "lliure, no comercial, assemblearia i autogestionada". Legalment, s una associaci cultural, iniciada com a a Collectiu Contrabanda el 1988, i s membre de ple dret d'AMARC (l'Associaci Mundial de Rdios Comunitries).

Va comenar a emetre el 15 de gener de 1991, grcies a l'experincia de rdios culturals no lucratives que va posar en marxa la Generalitat de Catalunya a finals de 1990, i es mant grcies a l'aportaci dels seus socis, la qual cosa li permet no haver de recrrer a la publicitat o subvencions.

Emet des del Tur del Carmel pels 91,4 MHz i per Internet (streaming). Els primers mesos, fins a l'octubre del 1991, compartia freqncia amb la histrica Rdio P.I.C.A, de tres de la tarda a 3 de la matinada l'una i la resta l'altra.

Les persones associades participen en la presa de decisions i treballen voluntriament per tirar endavant aquest projecte.

Un dels seus programes ms famosos s Rdio Nikosia,un programa realitzat per persones que pateixen malalties mentals com l'esquizofrnia que s'emet cada dimecres. Aquest projecte s un sistema de rehabilitaci per a malalts mentals.. Aquest programa en concret s'ha fet conegut per les participacions i collaboracions amb ms de 20 mitjans de comunicaci nacionals i internacionals (Radio 3, Catalunya Rdio, Cadena Ser, La Vanguardia, El Pas, El Mundo, Psicologies, etc)

Referncies.


Enllaos externs.
 Pgina web;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188153" title="Sant Andreu de Castellnou" nonfiltered="2610" processed="2602" dbindex="77625">
Sant Andreu de Castellnou s una esglsia romnica  al municipi de Castellnou de Bages, al Bages.

Documentada ja al segle X, on apareix amb l'antic nom de "Buc" que desprs fou canviat per l'actual. El 1032 apareix ja com a Sant Andreu i com a parrquia. Diverses reformes dels anys 1588 i 1671 la van transformar i mutilar, per el 1976 va ser restaurada i retornada al seu estat primitiu.

s un edifici bsicament del segle XI de planta basilical amb una nau central ms alta i dues laterals, cobertes amb voltes de can acabades per un absis i dues absidioles semicirculars. L'absis central est illuminat per tres finestres, mentre que els laterals noms en tenen una i ms petita.

Els dos murs, la faana de ponent i la capalera tenen decoraci llombarda. L'absis tamb est decorat amb arcuacions llombardes i lesenes, les absidioles laterals en canvi noms tenen un fris d'arcuacions cegues, el mateix que decora els murs de les naus laterals i els de la central que sobresurten de les teulades.

La porta original meridional i una altra del mur nord, ambdues amb un arc de mig punt adovellat, estan tapiades. La faana de ponent ha estat modificada per una porta moderna i un campanar d'poca posterior al seu damunt.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188156" title="Ammonia Avenue" nonfiltered="2611" processed="2603" dbindex="77626">

Ammonia Avenue fou el set lbum d'estudi de The Alan Parsons Project i va sser un dels discos ms exitosos a nivell comercial del grup. Va sser publicat el febrer de 1984. La idea original s que aquest disc fos doble, afegint-hi a la segona part les canons que posteriorment formaren part de l'lbum Vulture Culture.

El ttol de l'lbum t origen en la inspiraci que Eric Woolfson va rebre quan va visitar la Imperial Chemical Industries (ICI) a Billingham, Anglaterra. Just a la entrada de l'edifici, el primer que va veure foren millers de canonades i tubs i un cartell que posava: Ammonia Avenue. El disc parla del desconeixement i de la desconfiana que t part de la societat envers els necessaris desenvolupaments que assoleixen les indstries cientfiques. 

La balada "Don't answer me" (No em responguis) s una de les canons ms famoses del grup, per entre els fans la can ms reeixida s la primera del disc, Prime Time (Horari Priotari), una can que aconsegu colar-se en el top 40 de la llista Billboard i que inclou, segurament, els millors solos de guitarra de The Alan Parsons Project.

Fites de l'lbum.
Disc d'or: 04/24/84;
Posicions aconseguides:  15 EUA, 24 RU;
Total de setmanes al top 40: 13;

Llista de canons.

1."Prime Time"   5:04 (Horari Prioritari)

2."Let Me Go Home"   3:21 (Deixa'm tornar a casa)

3."One Good Reason"   3:37 (Una bona ra)

4."Since the Last Goodbye"   4:35 (Desde l'ltim adeu)

5."Don't Answer Me"   4:12 (No em responguis)

6."Dancing on a Highwire"   4:23 (Ballant sobre un cable)

7."You Don't Believe"   4:27 (No creus)

8."Pipeline" (instrumental)   3:57 (Tuberia)

9."Ammonia Avenue"   6:33 (Avinguda de l'amonac)Crdits

Crdits.
Baix: David Paton;
Bateria: Stuart Elliott;
Guitarra: Ian Bairnson;
Teclats: Eric Woolfson;
Saxo: Mel Collins;
Orquestra: Andrew Powell;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188163" title="Rodenticida" nonfiltered="2612" processed="2604" dbindex="77627">



Els rodenticides sn substncies qumiques o preparats dissenyats i destinats a matar rosegadors. 

Alternatives als esquers qumics.
 Les trampes de captura mecnica o rateres sn una alternativa viable als verins. Aquestes poden causar la mort immediata un cop activada. D'altres trampes sn simples gabies que faciliten l'entrada per no la sortida. A segons quins paisos es poden utilitzar, per personal especialitzat les trampes de cola. ;
 Altres alternatives sn la possessi de gossos per a caar-los. Existeix la creena popular que els gats poden caar rates, per fa falta la presncia de ms d'un individu si es tracta de controlar rates.
 Segons quins espais es poden arribar a utilitzar tcniques de falconeria, com ara a aeroports, camps de golf, estadis de futbol, graners i sitges.

Caracterstiques.
Un rodenticida ideal hauria de tenir les segents propietats:

 Inodor;
 Inspid en concentracions letals;
 Txic per als rosegadors, per inocu per a les persones;
 Efecte retardat;
 Consum exclusiu per rosegadors. ;
 Nuls efectes mediambientals (el producte no s bioacumulable);

Tipus de formulacions dels esquers qumics.
s important mantenir els rodenticides fora de l'abast de nens i animals per aix,la gran majoria es tracten amb colorants.

 Gra. El principi actiu es troba impregnant blat, smola o altres tipus de cereals;
 Bloc extrusionat.
 Bloc parafinat.
 Pasta.
 Lquid. El principi actiu es troba dissolt en aigua i altres substncies oloroses.
 Pols. D's restringit. L'animal entra en contacte pel pas de superfces espolsades.

Tipus.

 Anticoagulants;
 Fosfurs metllics;
 Reguladors del calci;


Anticoagulants.

El mecanisme d'acci dels anticoagulants s a travs de la inhibici dels enzims K1-2, 3-epxid-reductasa (freqentment afectat pels derivats cumarnics, com la 4-hidroxicumarina o la 4-hidroxitiocumarina) i la K1 quinona reductasa (preferentment inhibit pels derivats de la indandiona). Aquestes substncies priven l'organisme d'una font de vitamina K. El seu consum condueix a una disrupci del cicle bioqumic de la vitamina K i finalment resultant en la impossibilitat sw produir elements fonamentals del sistema de coagulaci de la sang, principalment el factor II (protrombina), VII (proconvertina), IX (Christmas Factor) i X (Factor Stuart). 

A ms aquesta disrupci metablica, els derivats cumarnics i indandionics causen danys en els capillars, incrementant la seva permeabilitat i causant hemorrgies internes. Aquests efectes sn graduals desenvolupant-se progressivament al llarg dels dies i no s'acompanya d'agonia ni dolor. A la fase final el rosegador, exhaust, colapsa en un xoc sanguini hipovolmic o a cusa d'una anmia severa i mor calmadament. La mort succeix normalment una o dues setmanes desprs de la ingesti de la dosi letal.

El rodenticides anticoagulants es classifiquen a causa de l'ordre d'aparici en agents de primera generaci i de segona (els noms mostrats fan referncia als principis actius, tot i que en el mercat es poden trobar diverses marques comercials)

Derivats Cumarnics.
Deriven a partir de 4-hidroxicumarina i la 4-hidroxi-1-Benzotin-2-ona
1a generaci.
Les preparacions en base a aquests principis actius requereixen concentracions, relativament altes (entre el 0.005% i el 0.1%) i requereixen consum consecutiu al llarg dels dies per a aconseguir la dosi letal, ja que resulten inactius o i menys txics desprs d'un nic consum. 

 Warfarina;
 Cumaretril;

2a generaci o Superwarfarines.
Els agents de segona generaci sn de lluny ms txics que els de primera generaci i sn preparats en esquers de menor concentraci (entre 0,001 i 0,005% de matria activa) capaos de matar l'animal desprs d'una sola ingesti d'esquer. La segona generaci de rodenticides s'anomena tamb Superwarfarines).

 Difenacoum;
 Brodifacoum;
 Bromadiolona;
 Flocumafen;

Derivats Indandinics (a partir de la indandiona).
 Pindona;
 Difacinona;
 Clorofacinona;

Sovint els esquers rodenticides anticoagulants es potencien afegint antibitics en la seva formulaci, sovint la sulaquinoxalina. L'objectiu d'aquestes associacions (p.ex.: warfarina 0.05% + sulfaquinoxalina 0.02% o difenacoum 0.005% + sulfaquinoxalina 0.02%, etc.) sn actuar com a agents bateriosttics o antibitics que suprimeixin la microflora intestinal que representen una font de vitamina K. Un cop inhibida aquesta font l'anticoagulant incrementa el seu efecte. Menys freqentment s'usen altres antibitics com el cotrimoxazol, la tetraciclina, neomicina o metronidazol. Tamb s'utilitzen sinergitzants del sistema del calci i la vitamina D (p.ex. : colecalciferol o ergocalciferol). Les formulacions comunament segueixen aquestes concentracions (p.ex.: warfarina 0.025-0.05% + colecalciferol 0.01%). 

En alguns llocs on s'han exts molt les resistncies s'usen rodenticides de triple component (anticoagulant + antibitic + vitamina D). (p.ex.: Difenacoum 0.005% + Sulfaquinoxalina 0.2% i Colecalciferol 0.01%). Aquest tipus d'associacions amb anticoagulant de segona generaci es consideren efectives fins i tot contra aquells llinatges de rosegadors ms resistents. 

La vitamina K1 s'ha utilitzat amb exit com a a antdot per a tractar intoxicacions tant en animals de companyia com en persones (casos de suicidi). Alguns d'aquests verins actuen inhibint funcions heptiques i en estats avanats de l'enverinament poden mancar molts dels enzims del sistema de coagulaci i fins i tot produir-se grans prdues de sang. 

El principal benefici dels anticoagulants s el temps que transcorre entre el consum del ver fins a la inducci de la mort afavoreix que les rates no associn la mort per haver-lo consumit. De fet les rates solen morir a causa de mossegades i atacs d'altres rates no intoxicades que l'expulsen del grup.

Fosfurs metllics.
Els fosfurs metllics s'han usat per a eliminar rosegadors en una sola dosi de consum d'esquer. Usualment la mort succeeix entre 1 i 3 dies desprs d'una sola presa de l'esquer. L'esquer consisteix en aliment barrejat amb un fosfur, normalment fosfur de zinc. L'cid del sistema digestiu reacciona amb el fosfur per a generar fosfina gas. Aquest tipus de verins s'utilitzen normalment en llocs on els animals s'han tornat resistents als anticoagulants. Els esquers de fosfur de zinc sn ms barats que els anticoagulants de segona generaci. En el cas de fortes infestacions sovint s'utilitza una primera intervenci amb grans quantitats de fosfur de zinc, seguit per segents intervencions amb anticoagulants per a acabar d'eradicar la resta de poblaci. Els pocs rosegadors que sobreviuen a l'enverinament pels anticoagulants pot ser a causa la vergonya cap a l'esquer, pel que es pot fer una aplicaci d'esquer no txic durant una o dues setmanes i desprs iniciar l'aplicaci d'esquers txics.

El fosfur de zinc s'afegeix en una proporci del 0,75-2% de l'esquer. Aquesta substncia li dona un peculiar olor d'all a causa de la hidrlisi a fosfina. Aquesta olor no repulsa, i fins i tot atreu, als rosegadors, per t un efecte repulsiu en altres mamfers. Tot i aix els ocells no sn sensibles a l'olor i poden alimentar-se de l'esquer i resultar morts de forma collateral, pel que s convenient evitar l'accs als esquers.

Les pastilles o pellets (freqentment fosfur d'alumini, calci o magnesi per a fumigaci/gaseig) poden contenir altres productes qumics que descomposen amoni el qual ajuda a reduir el potencial per a la autoignici o explosi del gas de fosfina. 

La fosfina no s'acumula als teixits dels animals enverinats, aix doncs el risc d'enverinament secundari es baix.

Abans de l'aparici dels anticoagulants els fosfurs eren el principal ver per al control de rates. Durant la II Guerra Mundial, es comenaren a usar als Estats units a causa de la mancana d'estricnina causada per l'ocupaci japonesa dels territoris productors d'estricnina (Strychnos nux-vomica, al sud-est asitic). Els fosfurs sn els verins rodenticides ms rpids, resultant en qu la mort sobrev en rees obertes en comptes de l'interior dels edificis infestats.

Els fosfurs usats com a rodenticides sn:

 Fosfur d'alumini (noms com a fumigen) ;
 Fosfur de calci (noms com a fumigen) ;
 Fosfur de magnesi (noms com a fumigen)  ;
 Fosfur de zinc (en esquers);

Calciferols.
Els calciferols o vitamines D com el calciferol o vitamina D3 i l'ergocalciferol o vitamina D2 s'usen com a rodenticides. Sn txics per als rosegadors a causa del seu mecanisme de regulaci de l'homeostasi del calci i el fosfat. Les vitamines D sn essencials a dosis petites (unes poques IU per quilo de pes diriament, noms una fracci de milligram), i com la majoria a de vitamines, sn txics en dosis majors, cursant hipervitaminosi. Si l'enverinament s suficientment sever condueix a la mort. En rosegadors que consumenixen l'esquer rodenticida causa hipercalcmia, disminuint els nivells de calci, principalment incrementant el consum de calci dels aliments, mobilitzant el calci fixat a la matriu cellular dels osos en la forma ionitzada (principalment el cati monohidrogencarbonat de calci, parcialment enllaat a protenes plasmtiques, CaHCO3+), el qual circula dissolt en el plasma sanguini. 

Desprs de la ingesti de la dosi letal, els nivells de calci lliure disminueixen suficientment que els vas sanguini, ronyons, la paret de l'estomac i els pulmons es minerilitzen/calcifiquen (formaci de calcificacions, cristalls de sals de calci als teixits, danyant-los), conduint ms tard a problemes coronaris (el miocardi s sensible a variacions dels nivells de calci lliure, afectant tant a la contracci del teixit miocrdic i excitaci/propagaci entre atrias i ventriculas, hemorrgies (a causa del dany dels capillars) i possiblement fallada renal. Es considera de dosi nica, o acumulativa (depenent de la concentraci emprada; la concentraci comuna de 0,075% s letal per a la majoria de rosegadors desprs d'una sola ingesta de grans porcions de l'esquer), subcrnica (la mort ocorre normalment entre uns pocs dies o una setmana desprs de la ingesti de l'esquer. Les concentracions aplicades sn 0.075% de colecalciferol i 0,1% d'ergocalciferol usant-se per separat.

Toxicologia dels calciferols.
Hi ha un detall important en la toxicologia, sinergitzant amb els anticoagulants, aix significa que les mescla d'anticoagulants i calciferols en el mateix esquer sn ms txiques que la suma de les toxicitats de l'anticoagulant i el calciferol en l'esquer, aix que es pot arribar a un efecte hipercalcmic massiu amb un contingut relatiu baix de calciferol a l'esquer, i viceversa, s'observen efectes hemorrgics ms pronunciats si s present el calciferol. Aquesta sinrgia s majoritriament emprada en esquers de baixa concentraci de calciferol, perqu concentracions efectives de calciferol sn ms cares, que les concentracions efectives de la majoria d'anticoagulants. 

Histricament el 1r producte comercialitzat que contenia calciferol en un esquers rodenticides el productes de  Sorex Sorexa D (amb una frmula diferent que el comercialitzat actualment amb el nom de Sorexa CD) als principis de la dcada de 1970, contenia warfarina al 0,025% i ergocalciferol al 0,1%. Avui en dia, Sorexa CD cont una combinaci de 0,0025% de difenacoum i de 0,075% colecalciferol. Nombroses marques comercialitzen avui en dia amb calciferols 0,075 - 0,1% (p.ex.: Quintox, que cont un 0,075% de colecalciferol), o una combinacions de calciferol 0,01 - 0,075% amb un anticoagulant.

En mascotes, la ingesti accidental es considera generalment segura per a gats, per perillosa en gossos. Adicionalment l'anticoagulant torna l'esquer ms txic per les mascotes aix com per a les persones. Desprs d'una sola ingesta, solely calciferol-based esquers es consideren habitualment ms segurs per a les aus que els anticoagulants de segona generaci o txics aguts (p.ex.: fosfur de zinc, brometalina). 


La calcitonina s un antdot especfic per a la intoxicaci per calciferol, una hormona, que redueix els nivells de calci sanguinis. La terpia amb preparats de calcitonina comercial s, tot i aix, encara fora cara.

Altres rodenticides qumics.
LA industria de sntesi qumica ha provet de molts productes rodenticides. No obstant la farmacologia de la intoxicaci media un paper important en la repetici del consum per altres animals del grup. Els anticoagulants tenen l'avantatge que el seu primer efecte s la deshidrataci per la prdua de sang, provoca que els individus afectats abandonin la installaci cercant aigua.

ANTU ( -naftiltiourea). Especfic contra la rata noruega, Rattus norvegicus) ;
Arsnic ;
Compostos de bari, un metall txic, com ara el carbonat de bari. ;
Brometalina, que afecta el sistema nervis, no existeix cap Antdot.  ;
Cloralosa, agent narctic producte de la condensaci de clor i glucosa. ;
Crimidina (2-cloro-N, N,6-trimetilpirimidina-4-amina; un ver convulsionant sinttic, antivitamina B6. ;
1,3-Difluoro-2-propanol (anomenat "Gliftor" a l'antiga URSS) ;
Endrin, originalment usat com a insecticida organoclorat ciclodinic usat en el passat per a l'extermini de ratolins de camp en cultius, mitjanant fumigaci aria durant l'hivern. Avui en dia en dess en els pasos desenvolupats per ser bioacumulable;
Fluoroacetamida;
Fosacetim, un rodenticida organofosforat d'acci endarrerida. ;
Fsfor blanc;
Pirinur, un derivat de la urea.
Escillirsid ;
Fluoroacetat de sodi  ;
Estricnina;
Tetrametilendisulfotetramina o tetramina ;
Compostos de talli, un metall pesat txic.
Zyklon B, cianur d'hidrogen absorbit en un portador inert.

Nous esquers qumics.
Una altra alternativa s l's d'esquers amb una gran proporci (>40%) d' -cellulosa, que s'incorpora en un esquer slid, que fa de matriu resistent al pas per l'estmac, aquesta matriu es dissol a l'intest. Les plvores anhidres d' -cellulosa alliberades a l'intest del rosegador interromp equilibri d'aigua i electrlits i aix mata el rosegador. Aquest material es formula comunament, i es condensa amb additius de gust i sabor per augmentar la seva palatabilitat a granulats de mida apropiada (grnuls de mida ms gran per a rates, grnuls ms petits per a ratolins). Aquest material s completament no txic, no deixa residus nocius, s respectus amb el medi ambient i la ingesti accidental per animals de companyia o nens es tracta simplement administrant laxants, molta aigua i electrlits. Els rosegadors morts d'aquesta no suposa cap risc d'emmetzinament secundari. Els rodenticides ms nous s'han desenvolupat per treballar reduint els recomptes espermtics en els mascles per privar-los de l'habilitat per procrear ms que per matar rosegadors immediatament. Se'ls administren normalment en la temporada de cria de la majoria dels rosegadors. 



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188165" title="Dimonis de l'Avern" nonfiltered="2613" processed="2605" dbindex="77628">


La colla Dimonis de l'Avern va nixer l'estiu de 1997 a Alboraia - l'Horta amb la intenci de fomentar i dinamitzar la cultura prpia.
La seua activitat principal ha estat fins ara la realitzaci de correfocs arreu dels Pasos Catalans i a la vena Espanya, per tamb organitzen altres activitats culturals, com ara, concerts, trobades de dimonis, tallers, conferncies, carnestoltes, etc.

Participen des de l'any 1998 a les Festes Majors d'Alboraia oferint una programaci popular i combativa, alternativa a l'oficial.

Al seu correfoc hi apareixen Llucifer, la Diablessa i el drac, la Fera ferotge. Est amanit amb msica de tall medieval interpretada en directe per msics armats de timbal i dolaina

Sn membres cofundadors de la Federaci de Dimonis i Diables del Pas Valenci 

Enllaos externs.
 Dimonis de l'Avern;
 Federaci de Dimonis i Diables del Pas Valenci;
 Federaci de Diables i Dimonis de Catalunnya;
 Federaci de Dimonis, Diables i Bsties de Foc de les Illes Balears;
 Agrupaci del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188168" title="Aloma" nonfiltered="2614" processed="2606" dbindex="77629">
Aloma s una novella de Merc Rodoreda i Gurgu escrita el 1936. Va rebre el premi Crexells el 1937. Rodoreda rebutj bona part de les seves primeres obres, que consider de baixa qualitat. De les obres de preguerra noms en salv Aloma, que revis a conscincia l'any 1968.

Aloma s la novella psicolgica ms important de Merc Rodoreda, en qu es tracten les relacions entre un home madur i una dona jove.

 Argument .

L acci t lloc a Barcelona el 1934. Explica la histria  d una adolescent que viu amb el seu germ Joan, la dona d aquest, Anna, i el seu fill Dani. s una noia ingnua, tmida, amb poca autoestima i sobretot molt solitria, marcada per l experincia de crixer sense pares i pel sucidi del seu germ gran Daniel.

La quotidianitat d Aloma es trenca quan Robert, el germ d Anna que viu a l Argentina, ve a passar una temporada a casa seva. Aloma aviat sent per ell una barreja d atracci i repulsi. La noia creu que ning se l estima i, tot i que est molt confusa, s enamora de Robert.

Poc desprs, el petit Dani es posa malalt i, recomanats pel metge, marxa amb la seva mare a la casa d uns amics al camp perqu amb el canvi d aires es recuperi. Mentrestant Joan es mostra bastant despreocupat. 

Aloma se sent cada vegada ms sola alhora que s acosta ms a Robert: amb ell viu el primer pet i la primera experincia sexual. Aloma viu feli aquella poca d'amor, per pensa que Robert no se l'estima perqu t una altra dona que l'espera a l'Argentina.

D altra banda, Joan mant una relaci amb Coral, una noia atractiva per superficial i presumida que noms busca diners i se n aprofita. Per ella acaba perdent la casa amb jard tant estimada per Aloma. La noia far el possible per recuperar-la i s humilia davant Coral primer, i de Robert desprs, per aconseguir els diners.  Per no hi ha res a fer i poc temps desprs han d'anar a viure en un pis. 

Amb l ambient familiar desfet, fracassa la seva relaci amb Robert. Aloma espera un fill, per decideix no dir-li res perqu se sent utilitzada per ell quan sap que ha de tornar a sud America i no el tornar a veure ms.

Aloma fuig del pis on viu per sempre desprs de la mala reacci d Anna quan s assabenta que est embarassada. Pren una decisi madura i valenta: ara t la responsabilitat de tirar endavant amb el seu fill. Aloma deixa enrere els records de la seva infantesa i afronta amb fermesa el futur, ja en el mn dels adults.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188174" title="(53) Kalypso" nonfiltered="2615" processed="2607" dbindex="77630">
Kalypso s l'asteroide nm. 53 de la srie, descobert a Dusseldorf por en Karl Theodor Robert Luther (1802-66), el 4 d'abril del 1858. s un asteroide llarg i molt fosc del cintur principal.

S'anomen Kalypso per Calipso, una nimfa marina de la mitologia grega. No confondre amb Calipso que tamb s el nom d'un satllit natural del planeta Saturn.

 Altres dades de l'asteroide Kalypso .
Moviment mitj dirn: 838';
Temps de la revoluci sideral: 1547 dies;
Distncia mitjana al Sol: 2617 das;
Excentritat: 0 206;
Longitud del node ascendent: 129 40';
Inclinaci de l'rbita: 57';
Equinocci: 1880;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188175" title="Chicomexochtli" nonfiltered="2616" processed="2608" dbindex="77631">

Chicomexochtli (en nhuatl "Senyor de les Aiges") s un du mexic, patr de l'art, patr dels pintors i artistes en general.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188177" title="Turc per principiants" nonfiltered="2617" processed="2609" dbindex="77632">

Turc per principiants (Trkisch fr Anfnger) s una srie de televisi alemanya creada per Bora Da tekin. 

 Argument .

La vida de la Lena, una noia de 16 anys, es trasbalsa quan la seva mare, la Doris, s'enamora d'en Metin, un metge forense turc que treballa pel departament d'investigaci criminal de la policia alemanya. Decideixen anar a viure junts i crear una nova gran famlia formada pel matrimoni, la Lena, el seu germ petit Nils i els dos fills d'en Metin. La srie es basa en el xoc cultural entre la part musulmana de la famlia i l'altra i en les inquietuds de tot adolescent.

 Vegeu tamb .

 Llista de captols de Turc per Principiants;

 Enllaos externs .

 El programa a 3xl.cat;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188179" title="Insolaci (meteorologia)" nonfiltered="2618" processed="2610" dbindex="77633">


La insolaci s la quantitat d'energia solar rebuda per una superfcie. La radiaci solar se sol expressar en kilowatts hora per metre quadrat per dia (kW h/m2/day) o en watts per metre quadrat (W/m2).

S'anomena insolaci absoluta a les hores que el sol ha brillat durant un perode de temps determinat i la insolaci relativa al quocient entre la insolaci absoluta i les hores que el sol ha estat per sobre l'horitz en el mateix perode de temps en el qual s'ha determinat la insolaci absoluta.

La insolaci es mesura amb un aparell anomenant heligraf.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188181" title="Jernimo Saavedra Acevedo" nonfiltered="2619" processed="2611" dbindex="77634">

Jernimo Saavedra Acevedo ( Las Palmas de Gran Canaria, Illes Canries 1936 ) s un poltic espanyol que fou President de les Canries en dues ocasions aix com ministre de l'ltim govern govern presidit per Felipe Gonzlez.

Biografia.
Va nixer el 3 de juliol de 1936 a la ciutat de Las Palmas de Gran Canaria. Va estudiar dret a la Universitat de La Laguna, ampliant els seus estudis a Colnia i Florncia i diplomant-se posteriorment en administraci d'empreses. Ha estat professor de la Universitat de Madrid i de La Laguna.

L'any 2000 va revelar que la seva homosexualitat en el prleg del llibre "Outing en Espaa". 

 Activitat poltica . 
L'any 1972 comen a militar al Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) i la Uni General de Treballadors (UGT), sent escollit el 1977 Secretari General del Partit Socialista Canari (PSC-PSOE) i entre 1976 i 1983 membre del Comit Executiu de la UGT. 

En les eleccions generals de 1977 va ser escollit diputat al Congrs per la provncia de Las Palmas, sent novament escollit en les eleccions generals de 1979, 1982 i 1996.

El maig de 1983 va abandonar el seu esc del Congrs per esdevenir President de les Canries, el primer de l'etapa autonmica. L'any 1987 ced la presidncia a Fernando Manuel Fernndez Martn del CDS, per posteriorment torn a presidir la comunitat autnoma entre 1991 i 1993. 

Desprs de perdre la reelecci a la presidncia canria, que pass a mans de Coalici Canria, el juny de 1993 fou designat senador al Senat en representaci de la seva comunitat autnoma, abandonat aquest crrec el juliol de 1993 per ser nomenat Ministre d'Administracions Pbliques durant l'ltim govern de Felipe Gonzlez. Al juliol de 1995 es produ un canvi en el govern, esdevenint Saavedra Ministre d'Educaci i Cincia.

El juliol de 1999 novament fou escollit senador en representaci de les Illes Canries, crrec que va desenvolupar fins el juliol de l'any 2003.

En les eleccions municipals del 27 de maig de 2007 es present com a cap de cartell pel PSOE a l'alcaldia de Las Palmas de Gran Canaria, esdevenint alcalde per majoria absoluta.

Referncies.


Enllaos externs.
  Informaci de Jernimo Saavedra al Senat espanyol;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188184" title="Insolaci" nonfiltered="2620" processed="2612" dbindex="77635">

Meteorologia: Insolaci, energia solar rebuda per una superfcie.
Patologia: Insolaci, exposici excessiva al sol.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188195" title="Insolaci (patologia)" nonfiltered="2621" processed="2613" dbindex="77636">
La insolaci (tamb anomenada assolellada, cop de sol o heliosi) s la exposici excessiva als rajos solars. Els seus efectes poden ser des de cremades de primer grau fins a febre, cefallgia, vertigen, deliri i, fins i tot, arribar al coma.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188196" title="Fork" nonfiltered="2622" processed="2614" dbindex="77637">


En informtica, un fork (de l'angls, en el sentit de ramal) s una nova branca d'un procs o un projecte que inicia una nova versi, parallela a l'original, amb la seva prpia evoluci.

La funci fork s molt emprada entre les aplicacions client servidor amb molts clients simultanis.

La utilitzaci d'aquest anglicisme t l'origen en el Fork (Unix) fork de UNIX, a causa del seu parallelisme : es crea un projecte nou a partir d'un altre d'idntic sense destruir l'original. Aix implica que els autors del projecte inicial han d'autoritzar la modificaci, la utilitzaci i la redistribuci del codi font. Per aix els forks de projecte sn produts habitualment entre els projectes de programari lliure. Sn percebuts per alguns com una espasa de Damocles sobre els autors dels projectes menys bons i tamb com un mtode per apropiar-se d'un projecte per part d'un grup.

 Forks coneguts .
 La majoria de distribucions linux sn descendents d'altres distribucions, la majoria a partir de Debian, Red Hat o Slackware. Donat que la major part del contingut d'una distribuci s programari lliure, les idees i el lliure intercanvi de codi aporten profit a cada distribuci. Les mescles (com ara United Linux o Mandriva) sn rares.
 OpenBSD va ser un fork de NetBSD 1.0, per Theo de Raadt.

 Referncies .
 Forking (David A Wheeler);
 Right to fork ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188198" title="Em" nonfiltered="2623" processed="2615" dbindex="77638">

L'em (Dromarius novaehollandiae) s l'ocell nadiu ms gran d'Austrlia i l'nic membre existent del gnere Dromaius. s tamb el segon ocell ms gran al mn desprs de l'estru. 

Els emus sn d'un color castany suau, arriben a mesurar 2 metres d'alada i pesen en torn dels 45 kg. Sn nomades, movent-se grans distncies per a alimentar-se de plantes i insectes. Poden arribar als 50 km/h durant diversos kilmetres. 

La seva carn resulta gustosa.

Vegeu tamb.
Em de Tasmnia, una subespcie extingida;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188200" title="Castell de Castellnou de Bages" nonfiltered="2624" processed="2616" dbindex="77639">
El castell de Castellnou fou una fortificaci des de mitjan segle X, anomenat llavors castell del Buc (de Bugo), precedent del nom "Castellnou", a Castellnou de Bages, al Bages.

Ens ha arribat poca informaci de la seva histria, est documentat que l'any 1020 Guillem de Balsareny el va vendre a la seva muller Ingilberga, i que l'any 1346, el rei Jaume I el va donar al bisbat de Vic, juntament amb el castell i la vila de Sallent.

De l'antic castell noms en resta una torre cilndrica, una alta talaia sobre la vall del Llobregat, a la banda de llevant del terme de Castellnou.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188202" title="Frank Elmore Ross" nonfiltered="2625" processed="2617" dbindex="77640">
Frank Elmore Ross (2 d'abril de 1874   21 de setembre de 1960) fou un Astrnom  i fsic americ. Nat a San Francisco, Califrnia. L'any 1901 reb el seu doctorat de la Universitat de Carolina. En el 1905 esdevingu director de l'estaci de l'Observatori Internacional de la Latitud a Gaithersburg, Maryland. El 1915 aconsegu una plaa de fsic a la Companyia Eastman Kodak a Rochester, de Nova York. Accept un crrec a l'observatori Yerbes l'any 1924 on treball fins la jubilaci el 1939.

El seu treball de ms importncia fou el clcul de la primera rbita fidedigne de la lluna de Saturn Febe en el 1905. Tamb calcul les rbites dels satllits de Jpiter Himalia i Elara. Treballant a la Eastman Kodak investig les emulsions fotogrfiques i disseny lents de angle ample per s astronmic.

Al Observatori Yerkes fou successor de E. E. Barnard, heretant la collecci de plaques fotogrfiques de Barnard. Ross decid repetir la mateixa srie d'imatges i comparar els resultats amb un comparador de llampada. Fent aix descobr ms de 400 estrelles variables i ms de 1000 estrelles amb moviment propi. Algunes estrelles amb moviment propi elevat resultaren ser molt apropades, y moltes d'aquestes estrelles (com a Ross 154) sn encara ms amplament conegudes pel nombre de catleg que ell els hi don.

Durant l'oposici de Mart (planeta) l'any 1926 va fotografiar el planeta en diferents colors, usant el telescopi de 60 polsades de Mount Wilson. L'any segent obtingu imatge en ultraviolat de Venus, que mostraren l'estructura de la coberta de nvols per primera vegada.

El crater Ross a Mart fou anomenat en el seu honor, i el crater Ross a la Lluna  fou conjuntament anomenat en el seu honor i de James Clark Ross.

Enllaos Externs.
Obituaris.
 Obs 81 (1961) 76;
 PASP 73 (1961) 182 184;
 QJRAS 2 (1961) 276 278;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188207" title="Jos Antonio Grin Martnez" nonfiltered="2626" processed="2618" dbindex="77641">

Jos Antonio Grin Martnez ( Madrid, Espanya 1946 ) s un poltic espanyol, que fou Ministre de Sanitat i de Treball i Seguretat Social en diversos governs de Felipe Gonzlez.

Biografia.
Va nixer el 7 de juny de 1946 a la ciutat de Madrid. Installat a Sevilla va estudiar dret a la Universitat de Sevilla, esdevenint inspector de Treball i Seguretat Social.

Activitat poltica.
Membre del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) en la seva secci d'Andalusia, l'any 1982 fou nomenat viceconseller de Treball de la Junta d'Andalusia, crrec que va ocupar fins el 1987. Aquell fou nomenat per part del ministre Manuel Chaves Gonzlez Secretari General Tcnic del Ministeri de Treball i Seguretat Social, crrec que va ocupar fins el 1990, moment en el qual fou nomenat Conseller de Salut de la Junta d'Andalusia, crrec que va ocupar fins el 1991

En les eleccions generals de 1993 fou escollit diputat al Congrs per la provncia de Crdova, esc que repet en les eleccions de 1996 i 2000. El 15 de gener de 1992 fou nomenat Ministre de Sanitat i Consum en la quarta remodelaci de govern realitzada per Felipe Gonzlez durant la IV legislatura. En la formaci de l'ltim govern presidit per Gonzlez fou nomenat Ministre de Treball i Seguretat Social.

Conseller d'Economia i Hisenda de la Junta d'Andalusia des del 24 d'abril de 2004, el 2006 fou escollit diputat per la provncia de Crdova al Parlament d'Andalusia. 

Enllaos externs.
  Informaci de Jos Antonio Grin a la Junta d'Andalusia;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188209" title="Santa Margarida de Viladepost" nonfiltered="2627" processed="2619" dbindex="77642">
Santa Margarida de Viladepost del Puig fou l'antiga parrquia del castell d'Argenola, documentada al segle X i d'estil romnic tard, situada a prop del Mas de Viladepost, al terme de Castellnou de Bages, al Bages.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188213" title="Santa Eullia d'Argenola" nonfiltered="2628" processed="2620" dbindex="77643">
Santa Eullia d'Argenola s una esglsia d'origen romnic del venat d'Argenola, al terme de Castellnou de Bages, al Bages.

Situada a la vall de la riera de Tordell, dins l'antiga demarcaci del castell d'Argenola, antic castell molt poc documentat. Coneguda com a parrquia des del segle X, fou agregada ms tard a la de Sant Cugat del Rac i finalment convertida en tinena de Castellnou.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188215" title="Vicente Albero Silla" nonfiltered="2629" processed="2621" dbindex="77644">

Vicente Albero Silla ( Valncia, Pas Valenci 1944) s un economista i poltic valenci, que fou Ministre d'Agricultura, Pesca i Alimentaci entre 1993 i 1994.

Biografia.
Va nixer el 6 de desembre de 1944 a la ciutat de Valncia. Va estudiar cincies socials i cincies econmiques a la Universitat Complutense de Madrid. 

Activitat poltica.
Membre del Front d'Alliberament Popular durant la dictadura franquista, posteriorment es va integrar al Partit Socialista Valenci i desprs al Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE). Va ser diputat al Congrs per la provncia de Valncia en les llistes del PSOE-PSPV en les eleccions generals de 1989, crrec que va mantenir fins el 1996. 

L'any 1991 fou nomenat Secretari d'Estat per a les Poltiques d'Aigua i Medi Ambient, des d'on va afavorir la creaci del Consell Nacional de l'Aigua que havia de treballar en la preparaci del Pla Hidrolgic Nacional. El 1993 va ser nomenat per Felipe Gonzlez Ministre d'Agricultura, Pesca i Alimentaci, crrec que va ocupar fins el maig de 1994 quan fou substitut per Luis Mara Atienza Serna en la segona remodelaci del govern. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188223" title="Epstasi" nonfiltered="2630" processed="2622" dbindex="77645">
L'epstasi es el terme que defineix la relaci entre diferents gens de manera que l'acci d'un dels gens s canviada per la d'un altre gen o un nombre d'ells.
El gen del que s'est expressant el fenotip es diu gen episttic i el fenotip alterat o que no s'est expressant es diu hiposttic.
L'epstasi i la interacci gnica sn el mateix fenomen, per el terme epstasi s ms utilitzada a la gentica de poblacions.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188227" title="Gaiet Cornet" nonfiltered="2631" processed="2623" dbindex="77646">

Gaiet Cornet Pmies, atleta catal.
Gaiet Cornet i Palau, enginyer, dibuixant i caricaturista catal.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188231" title="Srie B (cinema)" nonfiltered="2632" processed="2624" dbindex="77647">
El cinema de Classe B o de Srie B es referia originalment a les pellcules de baix pressupost durant l'poca Daurada de Hollywood i solien ser westerns. Desprs dels anys 50, per, el terme prengu un significat ms ampli referint-se a aquelles produccions de baix pressupost i baixa qualitat, els gneres dominants de les quals eren el terror, la cincia-ficci i l'acci. 

Les primeres pellicules de srie B, tal com s'entn el terme actualment, van aparixer durant la dcada dels 50 i solien ser sries de films on el mateix actor representava el mateix personatge en cada un d'ells. Aquestes produccions solien ser de curta durada (gaireb sempre de menys de 90 minuts). 

Els films de classe B s'han caracteritzat des dels seus inicis per ser l'oportunitat de molts actors i directors per fer els primers passos en el mn del cinema. Moltes d'aquestes pellcules sn avui en dia objectes de culte.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188235" title="Monestir d'Alquzar" nonfiltered="2633" processed="2625" dbindex="77648">

El monestir d'Alquzar s un antic monestir romnic al peu d'una gran roca espadada coronada per un antic castell, origen del monestir, al municipi d'Alquzar, provncia d'Osca, Arag.

Enfilat a sobre d'unes cresteries calcries, consta d'un claustre gaireb triangular, amb capitells romnics i parets pintades amb suggestives pintures, i una esglsia amb un fams orgue sota un bonic sostre. Al costat de la collegiata, al punt ms alt de la poblaci es poden veure les restes de l'antic castell que va donar nom a la poblaci (Al-Qasar, que significa la fortalesa). Malgrat que s d'origen musulm, del segle IX, les restes es corresponen a la reconstrucci cristiana feta pel rei San III d'Arag desprs de conquerir l'indret el 1065. Tamb resten alguns fragments de l'antiga esglsia romnica del segle XI.

Fou una canonja augustiniana establerta a finals del segle XI. Est situat en una zona de transici entre Sobrarb i el Somontano, als darrers contraforts del Pirineu i drenada pel riu Vero, en una zona disputada pel bisbat d'Osca i de Roda de Ribagora. A mitjan segle XII, desprs de la conquesta de Tortosa, el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV, prncep d'Arag, reorganitz el territori i l'adjudic a la dicesi de Tortosa, a la qual va pertnyer fins el 1242, que pass definitivament a la dicesi d'Osca. Ms endavant esdevingu collegiata i, al segle XIX, esglsia parroquial.

De la primera esglsia romnica, consagrada el 1099 per no acabada fins al comenament del segle XII, noms en resta l'atri, amb interessants capitells esculpits, que actualment forma una de les ales del claustre. Aquest fou completat al segle XIII i decorat als segles XV i XVI amb pintures murals. L'esglsia actual fou construda entre 1525 i 1532.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188239" title="Ciney" nonfiltered="2634" processed="2626" dbindex="77649">


Ciney (en val Cn) s una antiga ciutat de Blgica, a la provncia de Namur, que forma part de la regi valona. Avui t uns 14.600 habitants.

Histria.

La primera menci escrita data del 1006. La ciutat era una de les bones viles del principat de Lieja fins al 1795, quan fou annexada per Frana. Fou integrada al Regne Unit dels Pasos Baixos al 1815. El 1830 la ciutat esdev belga.

Economia.
Ciney s un centre zootcnic, al qual es t el registre genealogic de la raa bovina blanc-bleu-belge ou Belgisch Witblauw i un mercat de bestiar el segon ms gran d'Europa.

La ciutat tamb s coneguda per la seva cervesa Ciney, creada a l'any 1978 a l antiga fbrica de cervesa Demarche. La firma Alken-Maes va comprar la marca i transferir la producci a la fbrica d'Alken. 








 




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188240" title="Beira" nonfiltered="2635" processed="2627" dbindex="77650">

Beira  s la segona ciutat ms gran de Moambic, capital de la provncia de Sofala.
 
s a la costa de la regi central del pas, al Canal de Moambic, on el riu Pungo (o Pungwe) desemboca a l oce ndic. Se situa a 725 km. al nord de Maputo, la capital del pas.
 
Tenia una poblaci de 412.588 persones el 1997, i una estimaci de 546.000 el 2006. 
Administrativament s un municipi amb un govern local electe. L actual president del Conselho Municipal da Beira es diu Devis Simango, que fou electe el 2004 com representant de la Renamo-UE.

S'hi localitza el port de Beira, regionalment significatiu ja que actua com a porta de pas de mercaderies tant per la regi interior de la franja central del pas, com per les nacions sense costa martima de Zimbabwe, Zmbia i Malawi. Al costat del port neix la lnia de ferrocarril que comunica amb l interior fins a Harare (Zimbabwe), que juntament amb la carretera i un oleoducte, constitueixen l anomenat  Corredor de Beira  d important rellevncia econmica.  


El clima s clid i humit (tropical - subtropical), la qual cosa, unida a l existncia de extenses zones humides, fa que hi hagi alta incidncia de malria.


 Histria .


El 1498 Vasco da Gama, va arribar a l'estuari del riu Pungo, per veure d esbrinar les possibilitats aurferes de la regi.

La poblaci fou fundada el 1887 en una rea coneguda pel nom de Arungua, com a fort militar. Va rebre inicialment el nom de Chiveve, d un curs d aigua local. Aviat va suplantar a la poblaci de Sofala com a principal port de la regi. Sofala havia estat un assentament comercial rab des del segle X, uns 45 km. al sud de Beira.

T l estatut de ciutat des del 20 d agost de 1907. La ciutat va rebre l actual nom en homenatge a l hereu de la corona de Portugal, Llus Felip de Bragana (1887   1908), Prncep de Beira, primognit de Carles I de Portugal.

El seu esdevenir histric a esta lligat al de la regi, principalment marcat pels moviments colonials. Un fet significatiu en aquest sentit, va ser el 1900, quan es va construir la lnia ferroviria fins Salisbury (la moderna Harare). 

Amb anterioritat a 1942, data en qu s va formar el districte de Beira, antecedent del districte de Manica i Sofala, sota el govern colonial portugus, Beira era la capital del territori administrat per la Companyia de Moambic.

Durant el perode colonial, Beira se significava per la seva important comunitat anglfona, i era la destinaci turstica preferida pels blancs de la vena Rhodsia (actual Zimbabwe). Un record d aix s l antic Grande Hotel, a la faana costanera del oce ndic, que avui dia roman gaireb en runes, per ocupat per centenars de squatters pobres.

Fou el lloc on la Renamo (Resistncia Nacional de Moambic) va tenir ms suport durant el perode de la guerra civil que va seguir a la independncia (1977-1992). Actualment que la Renamo es un partit poltic nacional reconegut, Beira roman el seu feu ms important al pas. L'altre partit majoritari al pas, i en el poder des de la independncia, s el Frelimo (Front d'Alliberament de Moambic).

L any 2000, Beira, igual que Maputo i la majoria del sud de Moambic fou coberta per inundacions. Milions de persones quedaren sense llar i centenars vrem morir. Les inundacions del 2000 a Moambic varen tenir un sever impacte negatiu sobre la ja malmesa economia local.

Actualment hi ha una base pesquera important, especialment centrada en la pesca del llagost, on s hi significa l empresa mixta Pescamar, amb participaci majoritria del grup espanyol Pescanova i tamb de l estat de Moambic.

Presenta una emergent activitat acadmica, impulsada especialment per la Universidade Catolica de Moambique, que hi ha creat una Facultat de Medicina i una de Economia. La Facultat de Medicina se situa a l edifici on abans de la independncia hi havia un collegi que regentaven els Germans Maristes.


 Turisme .


Des del punt de vista turstic, la ciutat presenta atractius limitats pel standard d oci occidental si es busca alguna cosa diferent que la coneixena dels aspectes humans i scioculturals.
 
Disposa d una extensa lnia de costa amb platges de sorra fina. Es possible veure les labors de pesca tradicionals dels pescadors, que sovint viuen en grups de cabanes a la mateixa platja, com al nucli que hi ha al nord del far de Macuti.

Els antics barris residencials de l poca colonial i el centre (Baixa) encara presenten de manera significativa moltes cases i edificis  amb estat de conservaci dolent, seqeles encara del procs de descolonitzaci i guerra civil, amb tendncia per a la progressiva rehabilitaci. 

En quant a seguretat, s convenient el sentit com habitual en qualsevol lloc ali, on els turistes sn identificats de manera evident. Cal tenir una conducta respectuosa i sense ostentaci d objectes valuosos. De tota manera sembla prudent no sortir de nit si no es en taxi, i portar quelcom de diners a sobre. Evitar portar  electrnica  especialment en zones poc transitades.

 Restaurants: Bique's, Miramar, Clube Nautico, Pappas.
 Hotels: Tivoli, Miramar;

 Fites significatives .

 Catedral;
 Far i Platja de Macuti;
 Port de Beira;
 Aeroport;
 Estaci del ferrocarril ;
 Universidade Catolica de Moambique;
 Grande Hotel;
 Mercat del Goto ;
 Pesca de llagostins;

A la regi
 Parc Nacional de Gorongosa;
 Savane;
 Rio Maria;


 Agermanaments .

 Bristol, Regne Unit;
 Amsterdam, Holanda;
 Pdua (Padova), Itlia;
 Coimbra, Portugal;
 Porto, Portugal;


 Vegeu tamb .
 Beira Patrol;
 Lumumba (pellcula);
 Roman Catholic Archdiocese of Beira;

	
 Enllaos externs .
 Municipio da Beira lloc oficial de l ajuntament de Beira amb fotos diverses ;
 Cidade da Beira lloc en portugues amb fotos antigues i modernes ;
 Clips de Beira web amb curiosos videoclips antics de Beira i altres temes moambicans;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188249" title="Maaseik" nonfiltered="2636" processed="2628" dbindex="77651">

Maaseik (en limburgus Mezeik) s una ciutat  aproximadament 24.000 habitants a Blgica, a la provncia de Limburg, que forma part de la regi flamenca. 

Histria.
Maaseik era una ciutat del comtat de Loon i fins al 1795 una bona vila del principat de Lieja.
1244 Maaseik obt els privilegis de ciutat i de bona vila;
1390 (aproximadament): el pintor Jan van Eyck nix;
1567 Durant la revoluci protestant (iniciada a Steenvoorde) la ciutat es declara independent. De presa, el prncep-bisbe de Lieja Gerard de Groesbeek restaurar el seu poder.
1684 Un gran incendi destrueix un tercera part de la ciutat.
1795 Annexi a Frana;
1815 Integraci al Regne Unit dels Pasos Baixos ;
1830 Integraci a Blgica ;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188253" title="cid teicoic" nonfiltered="2637" processed="2629" dbindex="77652">
Els cids teicoics sn polmers de glicerol o ribitol units mediant enllaos fosfodister. Aquests cids es troben a la paret bacteriana de bacteris Gram-positius, com ara Staphylococci, Streptococci, Bacillus, Clostridium, Corynebacterium i Listeria, estenent-se per la superfcie de la capa de peptidoglic. Els cids teicoics no es presenten als bacteris Gram-negatius. S'enllacen b covalentment amb l'cid N-acetilmurmic de la capa de peptidoglic i tamb unir-se amb els lpids presents a la membrana plasmtica. Les unitats combinades formades per cids teicoics i lpids s'anomenen cids lipoteicoics. Els cids teicoics estan carregats negativament i augmenten la crrega negativa de la paret bacteriana Gram-positiva. Tamb poden proporcionar suport estructural a la paret cellular.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188270" title="Jan van Eyck" nonfiltered="2638" processed="2630" dbindex="77653">




Jan van Eyck (Maaseik?, ca. 1390 - Brugge, 9 de juliol 1441) fou un pintor flamenc del renaixement que est considerat com el primer dels primitius flamencs per les seves innovacions en l'art del retrat i del paisatge.

El lloc i la data de naiximent sn poc segures. Tamb hi ha molts dubtes quant a l'existncia del seu germ gran Hubert, presumit sser un pintor tamb i que hom troba al seu costat a l'esttua al Marktplein de Maaseik. Es va casar amb Margareta, setze anys ms jove, amb qui va tenir al menys dos fills.

El 1425 s'en an a Lilla per a esdevenir el pintor de la cort i cambrer de Felip III el bo, duc de Borgonya per al qual va omplir tamb diverses missions diplomtiques a Castella i Portugal









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188273" title="Campionat del Mn d'atletisme 2007" nonfiltered="2639" processed="2631" dbindex="77654">

El Campionat del Mn d'Atletisme 2007, 2007 IAAF World Championships, es disputaren al Nagai Stadium d'Osaka, Jap del 24 d'agost al 2 de setembre de 2007.

s organitzat per l'Associaci Internacional de Federacions d'Atletisme (IAAF) i van participar 203 dels 212 membres de la IAAF, amb un total de 1.981 atletes.

Resultats masculins.
Curses.
2003 |2005 |2007 |2009 |2011 


 Concursos .
2003 |2005 |2007 |2009 |2011 


Resultats femenins.
Curses.
2003 |2005 |2007 |2009 |2011 


 Concursos .
2003 |2005 |2007 |2009 |2011 


 Medaller .


 Medallistes dels Pasos Catalans .
 Maria Vasco , medalla de bronze als 20 quilmetres marxa femenins.

 Galeria .


 Enllaos externs .
Resultats a IAAF.org;
Web oficial;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188275" title="Eurocomunisme" nonfiltered="2640" processed="2632" dbindex="77655">
l' Eurocomunisme fou l'intent en els anys 1970 de diversos partits comunistes europeus d'eixamplar la seva influncia incloent temes de classe mitjana, rebutjant el suport incondicional a la URSS i expressant clarament la fidelitat als processos pluripartidistes als pasos occidentals. Van ser precisament part dels partits comunistes ms fortament arrelats en les seves respectives societats -cas notable del Partit Comunista Itali (PCI) i del Partit Comunista Francs (PCF)- els ms partidaris d'adoptar la lnia eurocomunista, mentre que partits ms petits i marginals (com el Partit Comunista de la Gran Bretanya) van quedar ms depenents de patrocinatge de Moscou. No va ser el cas ni del Partit Comunista Portugus ni del Partit Comunista Grec, partits forts, arrelats i amb notable influncia als seus pasos.

El Partit Comunista d'Espanya (PCE) i el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) van ser legalitzats desprs de la dictadura de Franco amb una lnia essencialment eurocomunista, cosa que els va costar les respectives escisions del PCPE i el PCC. Els partits comunistes de Portugal, ustria o Grcia tamb mostraven diferents tendncies eurocomunistes, per foren sempre minoritries. 

El l'eurocomunisme es va oficialitzar al mar de 1977, quan els secretari generals Enrico Berlinguer del PCI, Santiago Carrillo del PCE i Georges Marchais del PCF es van reunir en Madrid i van presentar les lnies fonamentals de la "nova forma". Per el PCI en particular ja havia desenvolupat una lnia independent de Moscou des de feia anys, que va quedar clarament expressada en 1968, quan el PCI i el PCE van ser els dos nics partits comunistes del mn a condemnar la invasi sovitica de Praga. En 1975 el PCI i el PCE van fer una declaraci sobre la "construcci del socialisme" que havia de ser en "pau i llibertat". En 1976 a Moscou, Enrico Berlinguer, davant de 5000 delegats comunistes, va parlar d'un "sistema pluralista" (tradut per l'intrpret com "multiforma") i va descriure les intencions del PCI de construir "un socialisme que creiem necessari i noms possible a Itlia". 
Bases de l'eurocomunisme. 
L'eurocomunisme, en definitiva, considera que s extremadament difcil realitzar una revoluci socialista als pasos capitalistes. Per aquest motiu, el partit havia d'exercir el paper de lideratge a travs d'una avantguarda proletria i d'una organitzaci basada en quadres, per a convertir-se en un partit de masses. Aquesta tctica conduiria en un futur, segons els eurocomunistes, a ampliar la seva base social, amb el que seria possible arribar al govern en eleccions pluripartidistes. Cal assenyalar que l'eurocomunisme, com indica Santiago Carrillo, no renega de la revoluci; la seva aposta per la reforma s tctica, davant el que consideren una enorme dificultat de revoluci en els pasos capitalistes. Abans que la fi de la Guerra Freda poss a prcticament tots els partits d'esquerra d'Europa a la defensiva i les reformes neoliberals estiguessin a l'ordre del dia, molts partits comunistes van tenir escissions, amb l'ala dreta (com els Demcrates d'Esquerra o Iniciativa per Catalunya) adoptant sincerament la socialdemocrcia, mentre que les ales esquerra es van esforar a mantenir identificables posicions comunistes (com el Partit de la Refundaci Comunista o el PCC a Catalunya).

 Crtiques a l'eurocomunisme . 
S'han realitzat crtiques a l'eurocomunisme des de diversos corrents poltiques. Alguns autors acusen als eurocomunistes de no trencar definitivament amb la URSS (el PCI sol va prendre aquest pas en 1981 desprs de la repressi contra Solidarno   a Polnia), fins i tot encara que aix sembls la conseqncia natural del desenvolupament de la seva ideologia. Aquesta timidesa s'ha explicat amb la por a perdre als vells militants dels partits, educats en l'admiraci a la URSS, o per una exigncia de la realpolitik de mantenir el suport al primer pas a aplicar el socialisme. 

Altres crtics apunten a les dificultats dels partits eurocomunistes per a desenvolupar una estratgia clara i recognoscible. Aquests crtics observen que els eurocomunistes sempre havien reclamat ser diferents, no noms del comunisme sovitic, sin tamb de la socialdemocrcia europea, per mai van desenvolupar un programa original i creble. Alguns crtics liberals, com l'historiador francs Franois Furet, veuen en l'eurocomunisme l'intent d'absoldre al comunisme dels crims sovitics. Els leninistes acusaven als eurocomunistes de tradors a la causa obrera, i d'aspirar al socialisme a travs de mtodes erronis. Per als leninistes no s possible aspirar a un govern comunista a travs de reformes, sin d'una revoluci. 

Des d'un punt de vista trotskista, Ernest Mandel a Els amargs fruits del socialisme en un sol pas   veu l'eurocomunisme com un desenvolupament subsegent de la decisi presa per la URSS en 1924 d'abandonar l'objectiu de la revoluci mundial i concentrar-se en el desenvolupament social i econmic de la URSS, el socialisme en un sol pas. Per aix, considera als eurocomunistes del PCI i el PCF com moviments nacionalistes que al costat de la URSS han abandonat l'internacionalisme, com va fer la majoria dels partits socialdemcrates de la Segona Internacional, durant la Primera Guerra Mundial quan van donar als seus governs nacionals en el procs de la guerra.

Bibliografia.
 Santiago Carrillo  1977. Eurocomunismo y Estado. Editorial Crtica. Madrid.
 Fernando Claudn 1977. Eurocomunismo y socialismo. Siglo XXI Editores, Mxico D.F. ISBN 968-23-0234-X. ;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188278" title="Partit Comunista de la Gran Bretanya" nonfiltered="2641" processed="2633" dbindex="77656">

El Partit Comunista de la Gran Bretanya o CPGB (en angls, Communist Party of Great Britain) va ser un partit poltic del Regne Unit, excloent Irlanda del Nord, que va existir durant els anys 1920 a 1991. Es tractava del major partit comunista del pas.
 
Poc abans de la seva desaparici, esdevinguda desprs de la caiguda del Mur de Berln, el sector crtic del partit, que seguia advocant per un socialisme real, juntament amb la totalitat dels editors de la seva publicaci histrica, The Morning Star, ja havien abandonat el CPGB el 1988, tot creant un partit poltic alternatiu, el Partit Comunista Britnic (o Communist Party of Britain, en angls), que es considera el successor ideolgic histric del moviment comunista a la Gran Bretanya. 

 Secretaris generals .
1920: Albert Inkpin;
1929: Harry Pollitt;
1939: Rajani Palme Dutt;
1941: Harry Pollitt;
1956: John Gollan;
1975: Gordon McLennan;
1990: Nina Temple;


Enllaos externs. 

Una breu histria del Partit Comunista de la Gran Bretanya ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188282" title="Nadal (nom)" nonfiltered="2642" processed="2634" dbindex="77657">
Nadal s un nom propi d'home.

Variants.
Femen: Natlia;

Etimologia.
Lligat al naixement, Nadal deriva del llat natalis, adjectiu que significa "relatiu al naixement", derivat del verb nasci, nixer. Els romans denominaven el dia del naixement dies natalis. Amb l'adveniment del cristianisme i amb la decisi de fixar el 25 de desembre la celebraci del naixement de Jesucrist, va esdevenir un nom que es posava als infants nats el dia de Nadal. En catal, ha donat nom al cognom Nadal.

Onomstica.
21 de febrer: Beat Nadal Pinot, mrtir;
16 de mar: Sant Nadal Chabanel,  jesuta, martiritzat l'any 1649 al Canad;
13 de maig: Sant Nadal de Mil, arquebisbe de Mil;
21 d'agost: Sant Nadal, rector de Casale Monferrato;
31 d'octubre: Sant Nadal, rector de Roma;
25 de desembre: naixement de Jess;

En altres llenges.
Itali: Natale;
Francs: Nol;
Angls: Noel;

Personatges.
Nadal Batle i Nicolau, matemtic mallorqu, va ser rector de la Universitat de les Illes Balears;
Nadal Gver, frare mercedari catal del segle XV.
Natale Cerbone, periodista itali;
Natale D'Amico, poltic itali;
Natale Masuccio, arquitecte jesuta itali;
Natale Rauty, estudis d'histria medieval itali;
Noel Coward, escengraf, actor, compositor, productor i director de cinema britnic. ;
Noel Gallagher, msic de rock britnic, guitarrista del grup Oasis;
Nol Gallon, compositor francs;
Franois-Nol Babeuf, conegut amb el nom de Gracchus Babeuf , revolucionari francs;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188283" title="Enrico Berlinguer" nonfiltered="2643" processed="2635" dbindex="77658">

Enrico Berlinguer (IPA ) (25 de maig de 1922   11 de juny de 1984) va ser un poltic itali, secretari general del Partit Comunista Itali (PCI) des de 1972 fins a la seva mort. 
 El comenament de la seva carrera . 
Fill de Mario Berlinguer i Maria Loriga, Enrico Berlinguer va nixer a Ssser en una important famlia de Sardenya, en un context cultural i familiar notable, la qual cosa li influiria en tota la seva vida i carrera. El seu cognom, Berlinguer, t orgens catalans, prova de la presncia de la Corona d'Arag a Sardenya segles enrere. Era cos de Francesco Cossiga (qui va ser capdavanter de la Democrcia Cristiana i President de la Repblica Italiana), i ambds eren familiars d'Antonio Segni, un altre dirigent democratacristi i President de la Repblica. 

L'avi de Enrico, tamb dit Enrico Berlinguer, fou el fundador de La Nuova Sardegna, un important peridic sard, i amic personal dels herois de la Unificaci Italiana, Giuseppe Garibaldi i Giuseppe Mazzini. El 1937, Berlinguer va tenir els seus primers contactes amb els antifeixistes sards, i en 1943 es va afiliar formalment al Partit Comunista Itali, convertint-se aviat en el secretari de la secci de Ssser. A l'any segent es va veure involucrat en una insurrecci en el poble, desprs de la qual va ser arrestat i condemnat a tres mesos de pres. Immediatament desprs de la detenci, el seu pare va aconseguir dur-se'l a Salern, el poble on la Famlia Reial i el govern s'havien aixoplugat desprs del armistici entre Itlia i els Aliats. 

A Salern el seu pare li va presentar Palmiro Togliatti, llavors mxim lder del Partit Comunista i en altre temps alumne de Do Mario. Togliatti va enviar Berlinguer de nou a Sardenya per a preparar la seva carrera poltica. A la fi de 1944, Togliatti el va designar per al secretariat nacional de la Federaci Juvenil Comunista Italiana (FGCI), les joventuts del Partit; aviat va ser enviat a Mil, i en 1945 va ser escollit membre del Comit Central del PCI. 

 Dirigent nacional del Partit . 
El 1946, Togliatti, com a mxim dirigent del Partit, va cridar Berlinguer a Roma, i tan sols dos anys ms tard (amb 26 anys d'edat) va entrar en el secretariat nacional del PCI, sent un dels membres ms joves admesos en aquest rgan. El 1949 fou secretari general de la FGCI, crrec que ocup fins el 1956. Un any desprs, va ser nomenat president de la Federaci Mundial de la Joventut Democrtica, la Internacional de Joventuts Comunistes i afins. El 1957, Berlinguer, com dirigent de l'escola central de formaci del PCI, va abolir la visita obligatria que fins a llavors calia fer a la Uni Sovitica, com part de la formaci poltica, la qual era necessria per a ser adms en les ms altes posicions del PCI. 
 
Desprs d'ocupar molts llocs d'alta responsabilitat, el 1968 va ser escollit diputat per Roma i l'any segent nombre dos del Partit, sent secretari general Luigi Longo. Com a tal va participar en la conferncia internacional de Partits Comunistes de 1969 a Moscou, en la qual la delegaci italiana es va prodigar com a dissident de la lnia poltica oficial, i va rebutjar donar suport l'informe final.

Berlinguer va realitzar el fins a llavors ms greu discurs pblic d'un dirigent comunista escoltat a Moscou. Va rebutjar mantenir com a enemics als comunistes xinesos, i va afirmar directament davant Leonid Brezhnev que la invasi de Txecoslovquia (que va denominar la  tragdia de Praga ) havia deixat clares les considerables diferncies existents en el moviment comunista sobre qestions fonamentals com la sobirania nacional, la democrcia socialista i la llibertat d'expressi i premsa. En 1970, Berlinguer va realitzar una sorprenent crida als grans empresaris, i en general a les forces conservadores del pas, declarant pblicament que el PCI se situava a favor d'un nou model de desenvolupament, en el qual havien de jugar un gran paper els grans industrials i empresaris. 
 Secretari general del PCI . 
Desprs de diversos anys destacant-se com un dels principals dirigents del Partit, Berlinguer va ser escollit secretari general el 1972, desprs de la dimissi de Luigi Longo per problemes de salut.

En 1973, estant hospitalitzat desprs d'un accident de cotxe durant una visita a Bulgria, Berlinguer va escriure tres famosos articles (Reflexions sobre Itlia, Desprs dels fets de Xile i Desprs del cop) per al setmanari cultural del Partit, Rinascit. En aquests escrits va presentar l'estratgia del  Comproms histric itali, una proposta de coalici entre el PCI i els democratacristians que dons a Itlia un perode d'estabilitat poltica, en un context de greu crisi econmica i en el qual elements de l'aparell de l'Estat i de grups feixistes planejaven una tctica per a donar un cop d'estat i utilitzaven el terrorisme.

 Relacions internacionals . 
En 1974, va conixer a Belgrad al president iugoslau Josip Broz Tito, desenvolupant les seves relacions amb els grans partits comunistes de Europa, sia i frica. En 1976, de nou a Moscou, Berlinguer va confirmar la posici autnoma del PCI en un cim amb el Partit Comunista de la Uni Sovitica. Davant de 5.000 delegats del PCUS, va parlar d'un sistema plural (tradut per l'intrpret com multiforme), referint-se a les intencions del PCI de construir un socialisme que creiem necessari i possible noms a Itlia. Quan Berlinguer va expressar finalment la condemna del PCI sobre qualsevol tipus d' interferncia, la ruptura amb el PCUS va ser completa. Per la seva banda els sovitics van afirmar que des que Itlia sofria la interferncia de l'OTAN, era clar que l'nica interferncia que els comunistes italians no podien sofrir era la sovitica. En una entrevista amb el Corriere della Sera, Berlinguer va declarar que se sentia segur sota el paraigua de l'OTAN. 

El 1977, en una conferncia en Madrid entre Berlinguer, Santiago Carrillo i Georges Marchais (secretari general del Partit Comunista Francs), els tres dirigents van traar les lnies mestres de l'eurocomunisme. Pocs mesos desprs Berlinguer va visitar de nou Moscou, donant altre discurs que fou pobrament rebut pels seus amfitrions i publicat a Pravda sota censura.

 Poltica interior . 
Berlinguer, movent-se pas a pas, intentava acostar-se als components de la societat tradicionalment hostils al comunisme. Desprs de la crida de 1970 als grans empresaris i als conservadors, i la controvertida proposta del Comproms Histric, va publicar la seva correspondncia amb monsenyor Luigi Bettazzi, bisbe d'Ivrea; es va tractar d'un esdeveniment escandals, des que el Papa Pius XII havia excomunicat als comunistes poc desprs de la Segona Guerra Mundial, i la possibilitat de qualsevol tipus de relaci entre els comunistes i l'Esglsia Catlica era vista coma  gaireb impossible. Aquesta acci va servir a ms per a contrarestar l'allegaci, feta des de l'extrema dreta, que el PCI emparava als terroristes d'ultraesquerra. 

En aquest context, el PCI va obrir les seves portes a molts catlics, comenant un debat entorn d'aquesta qesti. A les eleccions generals de 1976, el PCI va obtenir el 34,4% dels vots, el millor resultat de tota la seva histria.

Mentre governava el Govern de solidaritat nacional, Berlinguer cridava a la creaci d'un govern d'emergncia que inclogus tamb al Partit Comunista, davant la greu crisi poltica i econmica que es vivia. El 16 de mar de 1978, Aldo Moro, president de la Democrcia Cristiana i ex-primer ministre, va ser segrestat per les Brigades Roges, un grup armat d'extrema esquerra, el mateix dia que un nou govern anava a ser votat pel Parlament. Durant aquesta crisi, Berlinguer es va adherir al Front de la Fermesa, rebutjant negociar amb els segrestadors, a pesar que les Brigades Roges havien proposat alliberar a Moro en canvi de l'alliberament de diversos dels seus militants presos. A pesar de la posici del PCI, l'incident sobre Moro, que finalment seria assassinat, va deixar al Partit ms allat. 

El juny, el PCI va donar en principi la seva aprovaci, i finalment el seu suport actiu, a una campanya contra el President de la Repblica, Giovanni Leone, acusat de suborns. Finalment, el President va dimitir. Berlinguer llavors don suport l'elecci del veter dirigent socialista Sandro Pertini com a President de la Repblica, per el seu mandat no va produir els efectes que el PCI havia esperat. A Itlia, quan un nou President de la Repblica s escollit, el govern dimiteix. El PCI esperava que Pertini uss la seva influncia a favor seu. Per el President va ser influenciat per altres lders poltics com Giovanni Spadolini, cap del Partit Republic Itali, i Bettino Craxi, secretari general del Partit Socialista, deixant el PCI fora del govern per a continuar pactant amb la Democrcia Cristiana. 

Durant els anys 70 el PCI va governar moltes regions d'Itlia, en alguns perodes la majoria d'elles. Notablement, els governs regionals d'Emlia-Romanya i de la Toscana van ser exemples concrets de la capacitat de govern del PCI. En aquest perode, Berlinguer va tornar la seva atenci cap a l'exercici del poder local, per a demostrar que els trens poden arribar a la seva hora sota el PCI. Personalment va prendre part en les campanyes electorals als consells provincials i locals, on els altres partits enviaven solament a lders locals; aix va ajudar al Partit a guanyar moltes eleccions a aquests nivells.

 La ruptura amb la Unin Sovitica . 
El 1980, el PCI va condemnar pblicament la invasi sovitica d'Afganistan; Moscou va enviar llavors immediatament Marchais a Roma, per a intentar convncer  Berlinguer, per Marchais va ser rebut amb una notable fredor. La ruptura amb els sovitics i altres partits comunistes d'Europa Oriental van deixar clar que el PCI no participaria en la conferncia internacional de 1980 que se celebraria a Pars. En el seu lloc Berlinguer va realitzar una visita oficial a Xina. Pel novembre, a Salern, Berlinguer va declarar que la idea del Comproms Histric estava caducada; seria reemplaada amb la proposta de l' Alternativa Democrtica. En 1981, en una entrevista en la premsa, Berlinguer va afirmar que, en la seva opini personal, la fora progressista de la Revoluci d'Octubre estava exhausta. 

El PCI va criticar la normalitzaci de Polnia i molt aviat la ruptura entre el PCI i el PCUS es va convertir en definitiva i oficial, seguida d'una llarga polmica entre Pravda i L'Unit (el diari oficial del PCI), a pesar dels intents de Fidel Castro de normalitzar la situaci amb una cimera a L'Havana. En poltica interior, l'ltima proposta de Berlinguer va ser un gir cap a la solidaritat entre els partits de la esquerra. La seva proposta d' Alternativa Democrtica mai seria efectiva, ja que el juny de 1984, Berlinguer va abandonar sobtadament la tribuna d'un mting a Pdua: havia sofert una hemorrgia cerebral, i moriria l'endem passat. Ms d'un mili de persones va assistir al seu funeral, en una de les majors manifestacions del comunisme itali en la histria. 

Enllaos externs.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188284" title="Comtat de Namur" nonfiltered="2644" processed="2636" dbindex="77659">

El comtat de Namur  era un feu del Sacre Imperi Romanogermnic, situat entre el principat de Lieja, el ducat de Brabant i el comtat d'Hainaut. Les ciutats principals n'eren Namur, Charleroi,  Givet, Bouvines, Marienbourg i Fleurus.

Histria.
El primer comte esmentat es Berenguer de Lommne que governava a Namur vers el 899 i durant no menys de 32 anys del segle X. El 1189 va passar a la casa d'Hainaut unida a la de Flandes. El 1212 va entrar el primer comte de la casa de Courtenay. El 1238 fou ocupat per Frana. Va retornar a la casa de Flandes i Hainaut el 1257. 

Per a les afers religioses el comtat depenia del bisbe de Lieja, tot i ser governat pel comte. Aquesta situaci confusa sovint va alimentar les velleitats del prncep-bisbe d'annexar el comtat. A l'inici del regne de Joan VIII d'Heinsberg milcies de Lieja i de Namur van afrontar-se. El 1421 ,  el comte Joan III va vendre el comtat a Felip III de Borgonya el Bo qui l'integr a les Disset Provncies. El 1429, Felip III va atribuir-se el ttol de comte de Namur. Heinsberg i les milcies van atacar Namur per van haver d'inclinar-se davant la superioritat militar dels Borguinyons. Felip III va integrar-lo a les Disset Provncies. Desprs de 1549 va esdevenir un dels Pasos Baixos espanyols i des del 1713 austracs. Entre 1659 i 1678 Frana conquer la zona meridional amb les ciutats Charleroi,  Givet, Bouvines i Marienbourg. El 1795, Frana va annexionar la resta del territori i crear el Departament de Sambre i Mosa.

Desprs del Congrs de Viena i el Tractat de Pars (1815) es va integrar al Regne Unit dels Pasos Baixos i el 1830 a Blgica. Les dos estats van mantenir la divisi administrativa francesa, tot i canviar el nom en Provncia de Namur. El territori de la provncia no coincideix amb el de l'antic comtat.

 Llista de comtes .

Berenguer de Lomne 899-932;
Robert I 932-974 (fill);
Albert I 974-1011 (fill);
Robert II 1011-1018 (fill);
Albert II 1018-1037 (fill);
Albert III 1037-1105 (fill);
Godofred 1105-1139 (fill);
Enric I el Cec (Enric IV de Luxemburg) 1139-1196 ;
Alix de Namur (germana) casada amb Baldu IV d'Hainaut ;
Baldu I, (Baldu V d'Hainaut) 1189-1195, casat amb Margarita de Flandes;
Felip I el Noble (fill) 1195-1212;
Violant de Namur (germana) 1212-1216, casada amb Pere de Courtenay;
Felip II de Courtenay (fill) 12126-1226;
Enric de Courtenay o Enric I de Namur (germ) 1226-1228;
Robert de Courtenay (germ) +1228;
Margarita Sibilla 1228-1237;
Baldu II  de Courtenay, emperador (Baldu II de Namur) 1237-1238 (germ de Margarita Sibilla);
Al rei Llus el Sant de Frana 1238-1248;
Al imperi 1248;
Joan d'Avesnes 1248-1256;
Enric de Luxemburg o Enric II de Namur 1256-1257;
Joan I de Namur 1257-1331 ;
Joan II de Namur (fill) 1331-1335;
Guiu I de Namur (germ) 1335-1336;
Felip III de Namur (germ) 1336-1337;
Guillem I de Namur el Ric (fill) 1337-1391;
Guillem II de Namur (fill) 1391-1418;
Joan III de Namur (germ) 1418-1430, el va vendre;
Felip III de Borgonya i IV de Namur, 1430-1467;
Carles el Temerari, duc de Borgonya, duc de Brabant, duc de Guelre (1472-1477), duc de Limburg, duc de Lothier, duc de Luxemburg, comte de Zutphen (1472-1477), d'Artois, de Borgoa, del Charollais, de Flandes, d'Hainaut, d'Holanda, de Macon, i de Zelanda, i marqus de Namur 1467-1477;
Maria de Borgonya, casada amb Maximili I d'ustria, hereva de Carles el Temerari, 1477-1482;
Felip el Bell 1482-1506, casat amb Joana la Boja, reina de Castella, filla i hereva de Ferran el Catlic i d'Isabel la Catlica;

 Genealogia .

La branca de Felip el Noble i de la seva germana Violant de Namur es va extingir a la segent generaci i l'emperador Baldu II, darrer representant de la nissaga, va assolir el ttol; el 1248 va retornar al Sacro Imperi Romano-Germnic, i poc desprs, el 1257, i Namur va retornar a la branca major (Flandes i Hainaut).

Baldui IX de Flandes (Baldu I emperador llat), comte de Flandes i Hainaut 1195-1205, emperador 1204-1205;
Joana de Flandes, comtessa de Flandes i Hainaut 1206-1244, casada amb Ferran de Portugal, i amb Toms de Savoia;
 Margarita II de Flandes, comtessa 1244-1280, casada amb Guillem de Dampierre;
 Guiu I de Dampierre, comte de Flandes i Hainaut 1280-1305 (associat 1255-1280) ;
Robert III de Dampierre, comte de Flandes i Hainaut 1305-1322;
Llus, comte de Nevers i Rethel;
Llus I de Flandes > comtes de Flandes, Hainaut, Nevers i Rethel;
Joan I de Namur  1257-1331;
Joan II de Namur  1331-1335;
Guiu I de Namur 1335-1336;
Felip III de Namur 1336-1337;
Guillem I de Namur el Ric 1337-1391;
Guillem II de Namur 1391-1418;
Joan III de Namur 1418-1421;
Enric I de Flandes, regent de Flandes (1195-1216) i emperador (1205-1216);
Felip I el Noble, comte de Namur 1195-1212;
Violant de Namur, comtessa de Namur 1212-1216, casada amb Pere I de Courtenay ;
Felip II de Courtenay 1216-1226;
Enric de Courtenay (o Enric I de Namur) 1226-1228;
Robert de Courtenay (+1228);
Margarita Sibilla, 1228-1337;
Baldu II, emperador llat 1228-1261, comte de Namur 1237-1238 (1238 ocupaci francesa);

 Notes .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188294" title="Georges Marchais" nonfiltered="2645" processed="2637" dbindex="77660">
Georges Marchais (La Hoguette, Calvados Baixa Normandia 7 de juny de 1920 - Pars, 16 de novembre de 1997) fou un poltic comunista francs. De jove fou obrer metallrgic, i durant la Segona Guerra Mundial fou deportat a Alemanya pel govern de Vichy en el Servei de Treball Obligatori (STO). 

El 1947 s'afili al Partit Comunista Francs, del qual en fou nomenat secretari general d'en del 1972. Tot i que inicialment adopt a l'eurocomunisme, del qual en fou un dels mxims exponents juntament a Enrico Berlinguer i Santiago Carrillo, torn a la seva posici tradicional prosovitica arran de la invasi sovitica de l'Afganistan del 1979. Del 1973 al 1996 fou diputat a l'Assemblea Nacional Francesa. 

Impuls la coalici electoral amb el PSF, que guany a les eleccions del 1981, i que don al PCF alguns ministeris en el govern de Franois Mittrrand fins a la ruptura amb els socialistes el 1984. A diferncia d'altres dirigents comunistes europeus occidentals, fou reticent davant la perestroika de Mikhal Gorbatxov a l'URSS, no pogu evitar la davallada electoral del seu partit des de la segona meitat dels anys vuitanta, i el 1994 dimit com a secretari general, oficialment per motius de salut. EL seu successor fou Robert Hue

Tamb fou diputat del Parlament Europeu del 1979 al 1989. 

 Obres .
 Les communistes et les paysans (1972);
 La politique du Parti Communiste Franais (1974);
 Rponses (1977) ;
 Dmocratie (1990);













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188295" title="Llibre de Moroni" nonfiltered="2646" processed="2638" dbindex="77661">
El Llibre de Moroni s l'ltim llibre del Llibre del Morm. D'acord amb els creients, va ser escrit pel profeta Moroni, fill del profeta Mormn, que hauria viscut al segle V en el continent americ.

El ms sorprenent d'aquest llibre, s la promesa del captol 10, versicle 5. El mormonisme mateix es basa en la promesa escrita en aquest versicle, la qual s que, si la persona llegeix el Llibre del Morm i consulta a Deu sobre la seva autenticitat, a travs d'una sincera oraci, podr saber a travs d'una comfirmaci espiritual, la seva veracitat. El motiu pel qual la promesa s tan rellevant s que, en la seva certesa, es basa en la fe dels membres de la Esglsia de Jesucrist dels Sants dels ltims Dies i totes les doctrines singulars d'aquesta denominaci.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188298" title="Solidarno??" nonfiltered="2647" processed="2639" dbindex="77662">
Solidarno   o Solidaritat ( en polons) s el nom amb que tamb es coneix el Sindicat Professional Lliure Autogestionari Solidarno  , una federaci sindical polonesa d'arrels cristianes fundada a les drassanes de Gdansk el setembre del 1980.

El seu origen va estar en una revista del mateix nom publicada per l'ala esquerra del Partit Unit dels Treballadors Polonesos, que, entre altres objectius, demanava la constituci de sindicats lliures (com existien des de molt enrere a Iugoslvia, i van intentar fer en 1968 a Txecoslovquia, durant la Primavera de Praga) i autnoms del Partit i del Govern. Aquesta idea va calar entre els combatius miners, que, entre altres exigncies, demanaven la setmana laboral de 35 hores, sense reducci proporcional de salaris. Aix que van constituir un sindicat clandest amb el mateix nom. 

El sindicat Solidarno   es va caracteritzar per la gran militncia obrera catlica i per la seva tena lluita contra el totalitarisme comunista. L'Esglsia Catlica, encapalada pel cardenal Wojty a, va comprendre les posibilitats que s'obrien per a destruir al moviment comunista. Va estimular als obrers catlics de les drassanes de Gdansk, conduts per Lech Wa  sa a incorporar-se a aquest sindicat clandest, i mostrar similar combativitat. Convocat el seu primer Congrs, amb tolerncia governamental, calia decidir qui dominarien el sindicat. Els seus fundadors, els miners, van iniciar una desesperada batalla, en part propagandista, amb vista a aquest Congrs, paralitzant totes les conques mineres i tancant-se els seus principals dirigents en les mines de carb.

 

El Govern va ordenar injectar aigua en aquests pous, ofegant-hi als dirigents de l'esquerra comunista. Ning, ni la Esglsia Catlica ni Ronald Reagan, va protestar per aix. Lgicament, el Congrs ho va guanyar la Esglsia Catlica, considerant el Govern que amb ella es podia pactar. No va ser aix. La "Solidaritat Rural", una uni de grangers, va ser creada en maig de 1981. Abans de fi de 1981 Solidarno   tenia nou milions de membres. El 13 de desembre de 1981, el President del Govern, el mariscal Wojciech Jaruzelski va declarar la llei marcial i va empresonar a la majoria dels dirigents de Solidarno  , que va ser prohibit novament el 8 d'octubre de 1982. 

La llei de Marcial va ser aixecada formalment en juliol de 1983. Solidaritat va persistir solament com organitzaci clandestina, amb suport de l'Esglsia Catlica i la CIA. A la fi dels anys 80, Solidarno   era prou forta per a frustrar les temptatives reformistes de Jaruzelski: les vagues a nivell nacional de 1988 van forar al Govern a negociar amb Solidarno  , que va deixar de presentar-se com a sindicat per a fer pbliques les seves pretensions com a partit poltic a eleccions lliures. En un excs de confiana, estimulat per Mikhal Gorbatxov, que pretenia experimentar amb les possibilitats, el govern va cedir i va perdre les eleccions, en petita part a causa de la propaganda nord-americana prometent la inversi d'immenses quantitats de fons si s'acabava amb el comunisme. 

Aix va resultar que el que es va iniciar com un moviment contra la burocrcia i per les essncies del socialisme i la solidaritat, propugnat per la intellectualitat i els miners, va acabar amb el sistema comunista. Lech Wa  sa   va estar un mandat en el govern. 

 

Encara existeix un sindicat anomenat Solidaritat, que compta en l'actualitat amb 1,5 milions d'afiliats. 

Vegeu tamb.
Mury himne oficis del sindicat.

 Enllaos externs .

Fenmen de Solidaritat , , , , ,   ;
'From Solidarity to Freedom'  , ;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188303" title="Ducat de Brabant" nonfiltered="2648" processed="2640" dbindex="77663">

 
 El ducat de Brabant  era un feu del Sacre Imperi Romanogermnic, situat entre el principat de Lieja, el comtat de Namur, el comtat de Flandes i el comtat d'Hainaut. Les ciutats principals sn Brusselles, Anvers,  Mechelen, Lovaina, 's Hertogenbosch i Breda.

Histria.

L'any 1085 (o 86 el feu imperial pass al comte Enric III de Lovaina. Frederic I del Sacre Imperi Romanogermnic dit Barbaroja va crear el ttol hereditari de duc de Brabant al 1183. Barbaroja va atorgar-lo per a la primera vegada a Enric I de Brabant. Era un territori ms petit entre els rius Zenne i Dender, els ducs van eixamplar-lo progressivament. Jofr I de Lovaina, duc de Brabant va afegir el Marquesat d'Antwerpen, el 1106. Des de aleshores, el marquesat va esdevenir una uni personal del duc de Brabant. El 1200, Breda (Pasos Baixos) es va integrar al marquesat i doncs al ducat. 

El Ducat de Brabant adquir el Pas de Dalhem al 1244. Desprs de la seva victria a la Batalla de Woeringen al 1288, s'afeg el ducat de Limburg i la senyoria de 's Hertogenrade i finalment i el Pas de Valkenburg al 1347, propietats enll del Mosa vist des de la capital del ducat. El 1354, el duc Joan III de Brabant va atorgar una carta de llibertats als ciutadans del seu feu. El 1430, el duc Felip III de Borgonya va inheritar els ducats de Limburg; els Pasos enll del Mosa i el Brabant. Des d'aleshores, el ducat va fer part de l'uni personal de les Disset Provncies.

Desprs de 1549 ser un dels Pasos Baixos espanyols i des del 1713 austracs. La repblica de les Set Provncies Unides va ocupar la part septentrional que va esdevenir una terra de la Generalitat (que des del 1815 esdevindr la provncia del Brabant septentrional. El 1795, Frana va annexionar el ducat que esdevindr el Departament del Dyle i el Departament dels dos Nethes.

Desprs del Congrs de Viena i el Tractat de Pars (1815), el ducat es va integrar al Regne Unit dels Pasos Baixos.

El 1830 la part meridional va passar a Blgica.

 Llista de ducs .

 Dinastia dels Idulfings, comtes de Lovaina .

Lambert I de Lovaina 1003-1015;
Enric I de Lovaina 1015-1038;
Ot de Lovaina 1038-1041;
Lambert II de Lovaina 1041-1062;
Enric II de Lovaina 1062-1079;
Enric III de Lovaina 1079-1095;
Godofreu el Barbut 1095-1139 (1106 duc de Baixa Lorena);
Godofreu II 1139-1142;
Godofrey III el Nen 1142-1186;
Enric I el Piets de Brabant 1186-1235;
Enric II el Magnnim 1235-1248;
Enric III de Brabant 1248-1261;
Enric IV de Brabant 1261-1267;
Joan I de Brabant 1267-1294;
Joan II de Brabant 1294-1312;
Joan III de Brabant 1312-1355;
Joana 1355-1404;
Wenceslao de Luxemburg, consort;
Margarita 1404-1405 (comtessa de Flandes i duquesa de Luxemburg);
Felip II de Borgonya, consort;

 Dinastia borgonyona .
Borgonya;
Antoni de Borgonya, duc de Brabant  1405-1415;
Joan IV de Brabant  1415-1427;
Felip I de Brabant 1427-1429 ;
Felip II de Brabant 1429-1467 (duc de Borgonya);
Carles I de Brabant 1467-1477 (III de Borgonya);
Maria de Borgonya 1477-1482;
Maximili d'ustria, consort ;
Felip III de Brabant 1482-1506 (duc de Borgonya, Felip I de Castella);
Carles II 1506-1555 (duc de Borgonya, Carles I de Castella i Catalunya-Arag);
Pasos Baixos espanyols;
Felip IV de Brabant 1555-1598 (Felip II de Castella i I de Catalunya Arag);
Isabel Clara Eugenia 1598-1621;
Albert d'ustria 1598-1621;
Felip V de Brabant 1621-1665 (Felip IV de Castella i II de Catalunya Arag);
Carles III de Brabant 1665-1700 (Carles II de Castella i Catalunya-Arag);
Felip VI de Brabant 1700-1714 (Felip V de Castella i IV de Catalunya-Arag) ;
Pasos Baixos austracs 1714-1795;
Frana 1795-1815;
Regne Unit dels Pasos Baixos 1815;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188306" title="Renault Torino" nonfiltered="2649" processed="2641" dbindex="77664">


El Torino (desprs anomenat Renault Torino) s un autombil que va ser fabricat a l'Argentina per IKA, Industrias Kaiser Argentina, entre el 1966 i el 1982, basat en un xasss de Rambler amb un motor Tornado de 3 o 3,8 litres. 

La carrosseria va ser retocada per la casa italiana Pininfarina. El logotip del cotxe era un bou alant-se en les seues potes darreres, molt paregut al cavallino rampante de Ferrari. 

El Torino va tindre un xit immediat al mercat argent, i est considerat, fins i tot en l'actualitat, com el cotxe per antonomsia del pas. Existeixen nombrosos clubs d'usuaris i de fans  d'aquest autombil a l'Argentina. 

El 1969 s'esdev un moment molt important de la seua histria: la participaci en la cursa internacional anomenada les 84 hores de Nrburgring (Alemanya). No va guanyar-la per una infracci del reglament, per la seua actuaci com el vehicle que ms voltes va realitzar en el aquell difcil traat es considera una epopeia de l'automobilisme argent . 

L'any 1974, el Torino s equipat amb un nou motor anomenat "Torino", de malnom "7 bancadas", i que superava en alguns aspectes a l'anterior . El model ms luxs de la lnia, el descapotable "GS200", arribava als 215 HP (SAE) (cavall de potncia (SAE)). Un altre distintiu del motor d'aquest model s que possea tres carburadors "Weber", una cosa molt poc habitual en el mercat argent. El motor "7 bancadas" va ser equipat de srie amb els tres "Weber" en la versi GS de 215 HP fabricada fins el 1976, del qual se n'assemblaren tan sols 231 unitats. El Torino era considerat com un autntic cotxe esportiu, fins i tot quan anava equipat amb l'antic motor Tornado.

El 1978, Renault va adquirir IKA i va rebatejar el Torino com a Renault Torino. 

La producci del Torino va aturar-se el 1981 amb el model Torino ZX, desprs de prop de 100.000 unitats fabricades comptant totes les seues versions.



 Enllaos externs .

 Pgina argentina sobre el darrer descapotable Torino;
 Una altra pgina argentina amb un frum per a fans;
 Club d'usuaris;
 Club d'usuaris, informaci i histria;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188308" title="Odessa Cubbage" nonfiltered="2650" processed="2642" dbindex="77665">
Odessa Cubbage s un personatge de Half Life 2 basat en la realitat. Ats que es tracta d'un personatge real, el joc fa un parallelisme entre el poc que ell fa, en el joc amb la realitat. Va ser un dels tinents americans principals de la denominada operaci Tempesta del Desert introduint un llanamssils com arma per als seus soldats i, aix, facilitar la victria dels soldats nord-americans; en canvi, en el joc, Cubbage li atorga a Gordon Freeman una noua arma per al seu "mini-arsenal": un llanamssils estndard, en el captol "Carretera 17" .

No se sap gaire cosa sobre aquest personatge, encara que tampoc t molt de protagonisme en el joc, no obstant aix, si ens  fixer b, en Half Life 2 apareix amb una jaqueta blava on es pot llegir "SECURITY", dedum amb aix que podria tractar-se d'un ex-guarda de seguretat de Blackmesa que es va salvar desprs de l'incident. s important notar que en la version de "Half Life 2" en angls, Cubbage s un home angls, per el seu accent s dudable i exagerat. Tamb, el seu bigoti sembla absurd i possiblement fals. Aparellat amb la seva covardia, s possible interpretar Odessa Cubbage com a un impostor.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188311" title="Franois Furet" nonfiltered="2651" processed="2643" dbindex="77666">
Franois Furet (Pars, 1927 -Figeac, 1997) fou un historiador francs. Ha estat professor al Centre National de la Recherche Scientifique (CNRS) i a l'Ecole Practique des Hautes Etudes, de la qual ha estat tamb director. Tamb s membre de l'Acadmia Francesa.

Ha estat membre del Partit Comunista Francs des del 1949. S'ha centrat en l'estudi de la Revoluci Francesa, en la interpretaci de la qual s'ha distanciat dels plantejaments marxistes i ha evolucionat cap a la histria de les idees. Va encunyar el terme bessons totalitaris per a referir-se al comunisme i al feixisme.

 Obres .
 Livre et societ dans la France du XVIII sicle (1965);
 La Rvolution Franaise (1973) amb Denis Richet ;
 Lire et crire, l'alphabtisation des franais de Calvin  Jules Ferry (1977);
 Penser la Rvolution Franaise (1978);
 L'atelier de l'histoire (1982);
 Marx et la Rvolution Franaise (1986);
 La gauche et la Rvolution franaise au milieu du XIX sicle: Edgar Quinet et la question du jacobinisme, 1865-1870 (1986);

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188314" title="Ernest Mandel" nonfiltered="2652" processed="2644" dbindex="77667">

Ernest Ezra Mandel tamb conegut amb els pseudnims d' Ernest Germain, Pierre Gousset, Henri Vallin, Walter (Frankfurt del Main 1923 - Brusselles 1995) fou un economista i poltic belga. Els seus pares eren jueus de Polnia que fugiren d'Alemanya, on foren amics de Karl Radek i Rosa Luxemburg, i desprs cap a Blgica quan Adolf Hitler arrib al poder.  Fou el teric ms incissiu del trotskisme i el 1941 fou dirigent del secretariat unificat de la Quarta Internacional. Durant la Segona Guerra Mundial va ser tancat a la pres de Saint-Gilles i destinat a la deportaci cap a Auschwitz, per va aconseguir escapar-se. En acabar la guerra, va refer el secretariat i va difondre el trotskisme a nivell internacional amb Michel Pablo i Nahuel Moreno.

Ha escrit un gran nombre de llibres, articles i opuscles fora combatius, on rebutja tant l'estalinisme com la socialdemocrcia, que considerava sotmesa al capitalisme. Tamb fou ferotgement crtic amb l'eurocomunisme.  Es va especialitzar en l'estudi de les crisis ccliques.
 Obres .
 Trait d'conomie marxiste (1962);
 Contrle ouvrier, conseils ouvriers, autogestion (1970);
 Der Sptkapitalismus (El capitalisme tard, 1972);
 La crise 1974-1982 (1982) ;
 The Marxist Theory of Bureaucracy (1990),





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188315" title="Fernando Claudn" nonfiltered="2653" processed="2645" dbindex="77668">
Fernando Claudn (Madrid, 1915   1990) va ser un poltic espanyol, dirigent del Partit Comunista d'Espanya (PCE). Casat amb Josefina Lpez Sanmartn.

Estudiant d' arquitectura durant la Segona Repblica, es va afiliar el 1933 a les Joventuts Comunistes. Va intervenir activament en el procs d'unificaci entre aquestes i les Joventuts Socialistes, que va donar lloc l'1 d'abril de 1936 a la formaci de les Joventuts Socialistes Unificades (JSU). Militant del PCE a partir de la Guerra Civil, es va exiliar desprs de la derrota de 1939 a Mxic. 

All formaria part del Secretariat del PCE al costat de Santiago Carrillo, Joan Comorera, Pedro Checa i Antonio Mije, sota la direcci de Vicente Uribe. El novembre de 1947, fou al costat de Uribe responsable del procs de depuraci interna del Partit. En 1954 mant al costat de Carrillo una pugna per la direcci davant Dolores Ibrruri i Uribe, participant en el que es perfilar com la nova poltica de reconciliaci nacional propugnada posteriorment pel PCE. Al febrer de 1956 assisteix al XX Congrs del PCUS en el qual s'aprova la nova lnia de desestalinitzaci en la Uni Sovitica propugnada per Nikita Khrusxov. A l'abril i maig d'aquest mateix any se celebra un ple del Bur Poltic del PCE, en el qual es resolen les diferncies anteriors. Pasionaria reorienta la seva posici i pacta amb els joves, destituint Vicente Uribe i ascendint Carrillo a la mxima direcci del Partit, situant-se desprs d'ell Claudn. 

Desprs del VI Congrs del PCE, celebrat en 1960, Claudn s escollit membre del Comit Central i dels seus rgans de direcci: el Comit Executiu i el Secretariat. Aquest ltim passa a estar format per Carrillo com secretari general, Claudn, Ignacio Gallego, Antonio Mije i Eduardo Garca. A partir de llavors comencen a sorgir divergncies poltiques entre Claudn i Carrillo sobre la situaci d'Espanya i les tasques del PCE de cara a la caiguda del rgim franquista. El mar de 1964 Claudn exposa davant el Comit Executiu les seves postures. Mentre Carrillo i la direcci mantenen que la tasca pendent de cara a la derrota del franquisme s una revoluci democrtica o ruptura en la qual el PCE tingui un paper dirigent, el sector de Claudn planteja que existeix una nova realitat socioeconmica en el pas, cercant suports en nous sectors opositors com els intellectuals o els estudiants per a forr una mplia plataforma de l'oposici.

El novembre d'aquest any s expulsat del Partit al costat del tamb dirigent Federico Snchez (Jorge Semprn). Desprs de la mort del general Franco en 1975 i l'inici de la Transici, Claudn va tornar a Espanya, ingressant en el Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE), que el va designar com director de la Fundaci Pablo Iglesias. Aix mateix, va ser collaborador del diari El Pas. 
 Obres .
 Las divergencias en el partido (1964);
 La crisis del movimiento comunista. De la Komintern al Kominform (1970);
 Eurocomunismo i socialismo (1977);
 Documentos de una divergencia comunista (1978) ;
 La oposicin en el "socialismo real" (1981). ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188318" title="Vicente Uribe Galdeano" nonfiltered="2654" processed="2646" dbindex="77669">
Vicente Uribe Galdeano (Bilbao, 1897   Praga, 1961) va ser un poltic espanyol, dirigent del Partit Comunista d'Espanya (PCE) i Ministre d'Agricultura (1936-1939). 

Obrer metalrgic, es va afiliar al PCE el 1923 i va ingressar en la seva direcci en 1927. En 1936 va ser el representant comunista en l'elaboraci del manifest del Front Popular de cara a les eleccions del 16 de febrer d'aquest any, en les quals fou elegit diputat. Desprs de l'esclat de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) va ser nomenat Ministre d'Agricultura en els governs presidits pels socialistes Francisco Largo Caballero i Juan Negrn. 

Desprs de la derrota republicana es va exiliar a Mxic, formant part del Secretariat del PCE installat en aquest pas. Uribe seria el mxim dirigent del Partit an l'exili americ durant la Segona Guerra Mundial, nomenant Santiago Carrillo responsable de les tasques organitzatives. Desprs de l'expulsi de Jess Hernndez del Partit en 1944 va passar a ser el nombre dos del PCE. Va abandonar Mxic per a traslladar-se a Pars el maig de 1946 al costat d'Antonio Mije per a encarregar-se de la direcci del Partit a Frana. El 1950 el govern francs, a travs d'un ministre socialista, illegalitza el PCE, provocant una onada d'arrests i registres. 

Uribe marxa a Praga al costat d'Enrique Lster i Mije. El 1954, en el V Congrs, elabora l'Informe sobre el Programa del Partit, comenant des de llavors un enfrontament entre els joves encapalats per Carrillo i Fernando Claudn i els veterans encapalats per Uribe i Dolores Ibrruri. El febrer de 1956 va assistir al XX Congrs del PCUS, desprs del qual es frena la crisi en el Ple del Bur Poltic celebrat aquest any a Bucarest mitjanant el pacte entre Pasionaria i Carrillo, que comporta la caiguda d'Uribe, acusat de culte a la personalitat en ple procs de desestalinitzaci. Totalment apartat de la direcci  del PCE, es va retirar de la poltica i va morir el 1961 a Praga.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188319" title="Harare" nonfiltered="2655" processed="2647" dbindex="77670">

Harare s la capital de Zimbabue, l'antiga Rhodsia, temps en qu s'anomenava Salisbury.
 
T una poblaci estimada de 1.600.000, amb 2.800.000 habitants a la seva rea metropolitana (2006). Est a una alada de 1.483 m i t un clima moderat.









































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188321" title="XX Congrs del PCUS" nonfiltered="2656" processed="2648" dbindex="77671">
El XX Congrs del PCUS es va celebrar entre el 14 i el 26 de febrer de 1956. Aquest Congrs va ser el primer que es va celebrar desprs de la mort de Stalin i es va transformar en el punt de partida de les primeres crtiques directes a la dirigencia de l'antic Premier Sovitic. 

Malgrat les divergncies entre les diferents faccions que cohabitaven en el politbur, en la sessi de clausura de la nit del 25 de febrer el nou dirigent Nikita Khrusxov va realitzar el seu fams "Discurs Secret" en el qual va denunciar Stalin per haver violat les normes sobre lideratge collectiu, la repressi contra els Vells Bolxevics, la repressi contra els delegats del XVII Congrs per haver donat suport Sergei Kirov, el culte a la personalitat desenvolupat entorn a la seva persona i l'exageraci del seu rol en la Gran Guerra Patritica, entre altres denncies. 

Aquest acte va provocar una gran commoci en la sessi (a la qual no es va permetre la presncia dels convidats estrangers), i desprs d'un mes de deliberacions, es va decidir fer pblic bona part del contingut als ciutadans de la URSS, encara que solament amb la perestroika es va venir a conixer el contingut complet del discurs. El principal resultat del XX Congrs va ser permetre que el monlit sovitic comencs a viure el procs de desestalinitzaci, pel qual diversos milers d'individus que poblaven els gulags, els centres de detenci i altres centres de repressi fossin alliberats, en el que es va conixer com "el desgla". Grcies a aquest procs, personatges com Aleksandr Solzhenitsyn entre uns altres, van poder recuperar la seva llibertat. Un clar exemple d'aquest perode s el llibre Un dia en la vida d'Ivan Denisovitx de Solzhenitsyn, en el qual es denuncia la repressi estalinista i les seves influncies en la vida de milions d'habitants de la Uni Sovitica.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188329" title="Santa Maria de Balaguer" nonfiltered="2657" processed="2649" dbindex="77672">


Santa Maria de Balaguer s una esglsia gtica, declarada monument histric-artstic, del municipi de Balaguer, la Noguera.

L'esglsia es va comenar a bastir l any 1351 impulsat per la comtessa Ceclia de Comenge sobre l emplaament de l'antiga esglsia de Sant Miquel. No fou consagrada fins al 24 de febrer de 1558 i el 1575 va passar a ser la Parrquia de Balaguer.  

D'una sola nau coberta amb voltes ogivals estrellades, recolzades en arcs torals sobre columnes adossades, amb contraforts, absis de set panys, i un imponent campanar octogonal. El llarg perode de construcci explica la seva manca de continutat en la puresa de l estil gtic inicial. Malgrat aix, les seves grans dimensions li atorguen un evident carcter monumental.

L'interior del temple t unes mides aproximades de 62 m de llargada per 25 d'amplada, i uns 25 metres d'alada. Deu finestres donen llum a la nau: cinc estan situades a l absis i cinc -ms grans- als murs laterals. El temple posseeix un gran nombre de capelles, totes emplaades en l espai que conformen els contraforts de l esglsia i cobertes amb voltes de creueria.

El dia 1 de gener del 2000 es van estrenar les noves campanes. 



coo
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188330" title="Divisi del cristianisme" nonfiltered="2658" processed="2650" dbindex="77673">
El cristianisme s'ha dividit en diferents esglsies o denominacions que comparteixen un nucli de creences comunes. El terme denominacions acostuma a reservar-se per les divisions protestants. Algunes divisions han estat considerades com a heretgia pel corrent principal per la majoria s'anomenen els autntics cristians. Les divisions obeeixen a motius teolgics, poltics i culturals.

La principal divisi s entre esglsies orientals i occidentals, a partir del Gran Cisma d'Orient. Les orientals inclouen el cristianisme ortodox en totes les seves variants i els nestorians o assiris. Les occidentals es divideixen en dues branques, el catolicisme i el protestantisme. Dins d'aquest darrer grup hi ha les denominacions, fins a vuit grans grups (amb esglsies al seu si segons la zona). Alguns restaturacionistes sn inclosos dintre el protestantisme, per ells solen rebutjar aquesta classificaci i afirmen ser una tercera branca dins el gran grup occidental. Per ltim hi ha grups que s'autodenominen cristians per que no sn reconeguts com a tals per la resta de confessions o antics cultes ja desapareguts, com el gnosticisme.

Cronologia de les divisions.
La primera divisi va ser la nestoriana, a partir del Concili d'Efes (431). Anteriorment hi havia hagut discrepncies doctrinals, per els grups que van separar-se del corrent principal no van sobreviure. El nestorianisme proclama que Jess t dues persones, una divina i una humana. El principal conflicte sembla que va ser lingstic, derivat del concepte de persona i de la diferent traducci en arameu i en llat. Els cristians oficialistes van argumentar que es queia en el dualisme admetent aquestes persones, que eren noms dos aspectes d'una sola natura perqu Crist s alhora un home i fill de Du segons la doctrina de l'Encarnaci. 

La segona divisi va tenir lloc durant el Concili de Calcednia (451), com a reacci contra la primera. Els telegs argumentaven que Jess tenia dues natures per que la humana quedava supeditada a la primera, fins que van caure en el monofisisme. Les pugnes per la primacia entre Constantinoble i Alexandria, amb amenaces d'excomuni i intervencions de l'emperador incloses, van desembocar en una separaci a l'esglsia. El corrent central els continua anomenant monofisistes i els condemna per heretgia, per ells s'anomenen cristians ortodoxos orientals i la seva capital espiritual est a Alexandria.

El 1054 tingu lloc el Gran Cisma d'Orient, que continuava definint la naturalesa de Jess per que va tenir sobretot causes culturals i de poder. Els orientals rebutjaven el paper dominador del papat rom i es van escindir formant el cristianisme ortox actual, amb seu a Constantinoble. El culte est molt ms influt per la tradici grega que no pas les comunitats judeoromanes occidentals. Aquesta esglsia accepta l'existncia de diferents patriarques regionals, iguals en importncia. Un petit grup va tornar a unir-se al catolicisme (serien els catlics de ritus oriental).

L'esglsia occidental va patir una srie de petites escissions, considerades hertiques i destrudes, com els valdenses o els ctars. Per la gran divisi va ser amb l'adveniment de les tesis de Mart Luter en 1517, qui en principi volia reformar l'esglsia, no fundar una denonimaci diferent per que va acabar amb la separaci de tota Europa en dues meitats, essent la del nord majoritriament seguidora del protestantisme i la del sud fidel al catolicisme. De nou, les pugnes entre els diversos reis van ajudar a l'enfrontament doctrinal i el continent es va veure immers en una srie de guerres.

Els protestants no formen un cos nic, a diferncia de les altres esglsies, i aix explica la gran diversitat de moviments al seu interior, amb l'afany com de seguir les Escriptures i tornar a un cristianisme "autntic", que per a ells s'hauria desvirtuat amb el pas dels anys. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188332" title="Gran Premi d'Itlia del 1999" nonfiltered="2659" processed="2651" dbindex="77674">
Resultats del Gran Premi d'Itlia de Frmula 1 de la temporada 1999 disputat al circuit de Monza el 12 de setembre del 1999. 



 Resultats .





 Altres .

 Pole:  Mika Hkkinen  1' 22. 432    ;
 Volta rpida:  Ralf Schumacher  1' 25. 579 ;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188337" title="Flm" nonfiltered="2660" processed="2652" dbindex="77675">

Flm s un poble noruec d'uns 500 habitants, situat al final del fiord Aurlandsfjord, una branca del fiord Sognefjord.  El poble est situat al municipi d'Aurland, a la provncia de Sogn og Fjordane. El nom de Flm deriva de Flm, el plural datiu de la forma antiga fl, que significa petita plana entre muntanyes.

Flm s, des de finals del segle XIX, una destinaci turstica molt popular, amb ms de 450.000 visites anuals. Les principals atraccions de Flm sn les sortides en vaixell pels fiords i el tren anomenat Flmsbana. Aquest ferrocarril uneix les estacions de Flm i Myrdal i que s una de les lnies ferroviries amb ms desnivell del mn. La ruta Rallarvegen, que uneix Haugastl amb Voss, s tamb un dels principals atractius turstics, especialment pels ciclistes.
 
L'accs en cotxe a Flm es pot fer per la ruta europea E16 que uneix Oslo i Bergen.

 Enllaos externs .
Webcam connectada a Flm;
 Pgina web oficial de l'oficina de turisme de Flm;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188338" title="Gran Premi d'Itlia del 2000" nonfiltered="2661" processed="2653" dbindex="77676">
Resultats del Gran Premi d'Itlia de Frmula 1 de la temporada 2000 disputat al circuit de Monza el 10 de setembre del 2000. 



 Resultats .






 Altres .

 Pole:   Michael Schumacher   ;
 Volta rpida:  Mika Hkkinen  1' 25. 595 ;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188349" title="Minga" nonfiltered="2662" processed="2654" dbindex="77677">

Nom bavars de Munic.
Pseudnim de Josep Ester Borrs.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188350" title="Bavars" nonfiltered="2663" processed="2655" dbindex="77678">

El bavars, altrament dit austrobavars, s un grup de dialectes alemanys. Forma amb l'alamnic el grup de l'alt alemany. Al contrari del que indica el seu nom, ms de la meitat dels locutors es troben fora de Baviera: s igualment parlat a tota ustria a l'est de l'Arlberg, al municipi sus de Samnaun aix com al Tirol del Sud i en alguns llocs de Carnia.

Per contra, existeix igualment a Bavria dialectes que no sn bavaresos com a la Francnia o a la Subia bavaresa. La lingstica germanfona utilitza el terme de Bairisch ms aviat que Bayerisch, un terme polticament associat al Land de Baviera.

 Enllaos externs .

;
Diccionari angls-bavars del Webster's Online Dictionary;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188352" title="Hoyoux" nonfiltered="2664" processed="2656" dbindex="77679">


El Hoyoux s un riu de Blgica de 28 km que neix a Verle, a la Provncia de Namur  i que desguassa al Mosa a Huy. 

Afluents. 
Els rierols de Fontenoy, de Neuf Moulin, de Pailhe, de Bonne, de Vyle, de Saint-Pierre, de Triffoy, de Lilot i del Fond de Wavelinse









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188353" title="President de Gmbia" nonfiltered="2665" processed="2657" dbindex="77680">
El primer president de Gmbia fou l'antic primer ministre Sir Dawda Kairaba Jawara quan es va proclamar la repblica el 24 d'abril de 1970. Era el cap del Partit Popular Progressista i observava normes democrtiques. Fou enderrocat el 30 de juliol de 1981 per un esquerr de nom Kukoi Samba Sanyang que tenia el suport de la Field Force (el petit exrcit nacional), el qual va assolir el crrec de president del consell nacional revolucionari.

Senegal va ocupar el pas i va restablir a Jawara el 5 d'agost de 1981. Jawara fou enderrocat per segona vegada el 22 de juliol de 1994 pel tinent de la policia Yahya Abdul-Azziz Jemus Junkung  Jammeh que va ocupar el crrec de  president del consell provisional de govern de les forces armades.

Celebrades eleccions el candidat oficial, el mateix Jammeh, retirat de l'exrcit uns dies abans i al front d'un nou partit anomenat Aliana Patritica per la Reorientaci i la Construcci (que utilitza el color verd com a distintiu, el mateix color que l'exrcit), fou elegit com a president el 28 de setembre de 1996  (53%) i va entrar en funcions el 18 d'octubre de 1996; ha estat reelegit dues vegades (18 d'octubre de 2001 i 22 de setembre del 2006) amb ms del 50% dels vots (53% el 2001 i 67% el 2006), per sempre amb limitada capacitat per l'oposici.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188358" title="Alliberament de Pars" nonfiltered="2666" processed="2658" dbindex="77681">


L'Alliberament de Pars durant la II Guerra Mundial va tenir lloc a l'agost de 1944 i va marcar la fi del Desembarcament de Normandia amb l'alliberament la capital francesa, i tot un smbol de l'ocupaci nazi de Frana. 

Context.
Les forces aliades progressaven des de les platges normandes cap a l'est i els generals nord-americans Dwight David Eisenhower i Omar Bradley, entretingudes en els combats de Chambois van preveure rodejar Pars per no entretenir-se en la seva progressi cap a Alemanya.

A l'agost mateix de 1944 va tenir lloc la Revolta de Varsvia, quan la insurgncia polonesa es va aixecar en armes contra els nazis mentre les tropes de l'exrcit roig s'esperaven a l'est del Vstula per intervenir un cop els combats s'haguessin acabat, derrotar els alemanys i controlar els polonesos. 

Marie Pierre Knig, cap de l'estat major de les Forces franceses de l'interior, va preparar una insurrecci a la capital francesa per tal de neutralitzar la installaci de les forces franceses afins als ocupants nazis.  

Situaci estratgica alemanya.
Les ordres d'Hitler preveien la destrucci dels ponts i els monuments de Pars i la repressi total de qualsevol resistncia per part de la poblaci, i de combatre per Pars fins al darrer home per tal de crear una Stalingrad a l'oest i immobilitzar les forces del front de l'oest. Per el general alemany encarregat de la defensa de Pars, Dietrich von Choltitz, no va mostrar cap inters per aplicar els designis de Hitler, tot i comptar amb una guarnici de 20000 homes, per b que estaven mal equipats, i que molts dels homes eren unitats administratives ms que de xoc, per tant tenien poc valor combatiu. Comptava tamb amb peces d'artilleria i uns 80 tancs, per molts eren presos a l'exrcit francs durant la campanya de 1940 i que ja havien quedat obsolets, com els Renault FT-17. 

Insurrecci popular.
La resistncia parisina, comandada per Henri Rol-Tanguy des del seu punt de comandament a la plaa Denfert-Rochereau i per Jacques Chaban-Delmas, estava mal equipada i sense connexi de rdio amb l'exterior, per tenia gran entusiasem, va encerclar les illes de defensa alemanya a la ciutat. L'ocupant es va trobar en posici defensiva i una divisi de les SS va ser enviada cap a Pars per tornar-la a controlar i que compliria escrupolosament les ordres de Hitler. 

Amb l'anunci de l'aven aliat rpid cap a Pars, el metro i la gendarmeria el 13 d'agost, i el dia 15 la policia, seguits dels funcionaris de correus un dia ms tard es van revoltar. La majoria de treballadors s'hi van adherir i es va convocar una vaga general el 18 d'agost. Es van aixecar barricades que bloquejaven el pas de vehicles enemics i se'ls van comenar a assetjar amb combats seriosos fins el dia 22. De record foren els violents combats que van tenir lloc a la prefectura de policia. 

El dia 22 es va establir una treva que va permetre a cada bndol reagrupar-se, els alemanys es van resituar i la resistncia es va fer forta a les seves posicions. 

Els insurgents, mancats de munici, no haurien pogut mantenir les posicions per massa temps. Per davant d'aquesta situaci desesperada van tenir l'ajuda del general De Gaulle i el general Leclerc que van forar els nord-americans de marxar sobre Pars. Rpidament la 2a divisi blindada del general Leclerc va posar rumb a Pars, cosa que va fer enfurismar el general Gerow, superior jerrquic de Leclerc, ja que ho va considerar una insubordinaci. 

Eisenhower fou ms pragmtic i vist que no podia retenir els francesos va decidir enviar la 4a divisi d'infanteria nord-americana de refor per no deixar sols els francesos a l'encrrec i a la glria de l'alliberament de Pars. 

L'atac de la 2a divisi blindada de Leclerc.
 

A partir de les posicions d'Argentan i sense suport aeri, les tropes franceses van vorejar Pars pel sud, evitant les fortes posicions alemanyes de l'oest, enmig d'un entusiasme popular indescriptible. I s que desprs de dos mesos del desembarcament la capital francesa esperava els aliats malgrat la propaganda alemanya que deia que ells havien guanyat a Normandia. Els alemanys es van dispersar en desordre cap a la perifria desprs d'aquest atac envoltant i per tot Pars la gent va comenar a treure les banderes tricolor. 

Els combants a la perifria foren violents, per els soldats de la 2a divisi blindada de Leclerc van combatre durant dos dies per evitar perdre ms temps en l'alliberament de la ciutat i continuar cap a l'est. El 25 d'agost els homes de Leclerc entraven a Pars per la Porte d'Orlans i una petita unitat ho va fer la nit anterior a travs de la Porte d'Italie i va arribar fins l'Htel de Ville. El dia 25, per aquest darrer punt, fou per on entraren les tropes nord-americanes de la 4a divisi d'infanteria. 

Guiats per la resistncia els aliats van arribar a la Rue de Rivoli i van destruir els panzers alemanys en uns durs combats. 

L'estat major alemany es va rendir el dia 25 a la Gare Montparnasse i fou fet presoner pels francesos. Amb tot encara hi havia unitats alemanyes que lluitaven espordicament perqu no reconeixien la rendici de Von Choltitz. 

El mateix dia Charles De Gaulle, cap del govern provisional de la Repblica Francesa, va arribar al ministeri de la guerra, a la rue Saint-Dominique, i desprs va fer un discurs a la poblaci des de l'Htel de Ville

El 26 d'agost va tenir lloc una desfilada als Camps Elisis. La gent saludava alegre les forces nord-americanes i les de Leclerc. De Gaulle va copar les primeres places, deixant en un segon terme els lders de la resistncia interior. La cerimnia d'acci de grcies a Notre-Dame va ser enterbolida per uns trets quan els soldats van creure que hi havia tiradors. 

S'estima que foren al voltant de 1500 els morts en el bndol de la resistncia francesa durant l'alliberament de Pars, mentre que en el bndol alemany es van perdre 3200 vides i 12800 homes foren fets presoners. 

Conseqncies poltiques.
L'alliberament de Pars a iniciativa de la Frana lliure, per tal d'evitar la sort de Varsvia a la capital francesa, va propiciar que no s'establs un govern militar nord-americ a Frana i refer-se de la derrota de 1940.

Grcies tamb als elements populars espontanis en l'alliberament de la capital i dels maquis comunistes al Llemos i a la Bretanya, regions que es van alliberar soles, tot i la dura repressi alemanya; aix com el maquis de Vercors, la Frana lliure va poder restablir les seves institucions. 

Enllaos externs.
Entrevista amb Jacques Chaban Delmas;
Entrevista amb Henri Rol Tanguy;
Discurs de De Gaulle davant de l'Htel de ville de Paris, 25 d'agost de 1944;
 25 aot 1944 : L'alliberament de Paris per la divisi Leclerc i les FFI de Rol-Tanguy;
 Divisi Leclerc - Agost de 1944 - L'alliberament de Pars. ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188359" title="Gran Premi de Blgica del 2000" nonfiltered="2667" processed="2659" dbindex="77682">
Resultats del Gran Premi de Blgica de Frmula 1 de la temporada 2000 disputat al circuit de Spa Francorchamps el 27 d'agost del 2000. 



 Resultats .





 Altres .

 Pole:   Mika Hkkinen  1' 50. 646   ;
 Volta rpida:  Rubens Barrichello  1' 53. 803 ;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188361" title="Fira Mercat de la Terrissa Catalana de Quart" nonfiltered="2668" processed="2660" dbindex="77683">


La histria de la terrissa de Quart t el seu inici durant la baixa edat mitjana, quan un grup d'artesans s'establiren en aquesta zona, rica en terres argiloses, per desenvolupar la seva labor.

Posteriorment, aquests artesans es van agrupar en la confraria de Santa Justa i Santa Rufina, i sota aquest gremi van viure entre els segles XVI i XIX una poca d'esplendor econmic, fins que l'aparici de nous materials i noves tecnologies feu entrar al sector en crisi, A partir d'aquest moment Quart s'especialitz progressivament en la cermica decorativa i artstica, i durant aquesta nova etapa el municipi viur un perode clau en la histria de la cermica catalana, emparat en l'esttica Modernista i Noucentista i impulsat per artistes com Gustau Violet, Rafael Mas o Fidel Aguilar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188366" title="Little Rock" nonfiltered="2669" processed="2661" dbindex="77684">


Little Rock s la capital i la ciutat ms gran de l'estat nord-americ d'Arkansas. Est localitzada al centre de l'estat, al comtat de Pulaski i el seu nom deriva d'una petita roca situada en un extrem del riu Arkansas, anomenada La Petite Roche. Segons el cens de 2000 tenia una poblaci de 183.133 habitants, i el 2005 tenia 184.564 habitants.

 Geografia .
Little Rock est localitzada en la meitat sud del riu Arkansas, al centre d'Arkansas. La part occidental de la ciutat est localitzada a les faldes de les muntanyes Ouachita. Al nord, el llac Maumelle proporciona aigua potable a la ciutat.

El seu fus horari s el Central, (UCT-6).

 Demografia .
D'acord al cens de 2000, Little Rock t una poblaci de 183.133 persones i 46.488 famlies resideixen a la ciutat. La densitat de poblaci s de 608,5/km. Hi ha 84.793 habitatges amb una densitat de 281,7/km. La poblaci de Little Rock s un 55% d'tnia blanca, el 40,41% sn afroamericans, el 2,67% sn llatins, l'1,66% sn asitics i l'1,28% pertany a altres tnies.



 Histria .

El 1722, un explorador francs anomenat Bernard de l'Harpe va trobar una petita roca a un costat de la rivera del riu Arkansas, a la qual va anomenar La Petite Roche ("La Petita Roca", en francs), i a prop de la qual va construir un lloc comercial.

El 1819 es funda Little Rock, la qual es converteix en la capital de l'estat d'Arkansas el 1821. El 1836, Arkansas es converteix en el 25 estat d'EE. UU., essent Little Rock la seva capital. En el perode de la Guerra de Seccessi, Little Rock es va unir al bndol confederat.

El 1911 es va construir el Capitoli de l'Estat d'Arkansas. Es va convertir en el tercer edifici estatal de la ciutat.

El 1957 es van produir greus disturbis racials en un institut de Little Rock. La magnitud dels fets va ser tal, que l'exrcit va haver d'intervenir per a dissoldre les revoltes.

El 1992 el senador per Arkansas Bill Clinton es va convertir en la primera persona d'aquest estat en convertir-se en president dels Estats Units.

La banda de Rock Evanescence prov d'aquesta ciutat.

 Ciutats germanes .
La ciutat est agermanada amb:
 Kaoshiung (1983);
 Hanam City (1992);
 Changchun (1994);
 Ragusa (1997);
 Mons;
 Pachuca de Soto (2006).

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188368" title="Pierre" nonfiltered="2670" processed="2662" dbindex="77685">
Pierre s la capital de l'estat de Dakota del Sud, als Estats Units d'Amrica. Va ser fundada el 1880 i s capital de l'estat des de l'11 de Novembre de 1889.

Amb una poblaci de 14.095 habitants el 2006, s la segona capital d'estat ms petita dels Estats Units desprs de Montpelier, Vermont.




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188369" title="Aldwych" nonfiltered="2671" processed="2663" dbindex="77686">




Aldwych s un lloc i un carrer a la Ciutat de Westminster a Londres. El carrer t forma de mitjalluna, conectant per una banda Strand a l'oest, i el carrer Fleet a l'est. A la part central conecta amb Kingsway. s la seu de la London School of Economics, Bush House, i els teatres Aldwych i Novello, l'hotel Waldorf, l'alt comissionat de la ndia i a la vora hi ha la parada de metro d'Alwych, ara en dess.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188371" title="Dover (Estats Units)" nonfiltered="2672" processed="2664" dbindex="77687">


Dover s la capital de Delaware, un estat dels Estats Units d'America. Al cens de l'any 2000, Dover tenia una poblaci de 32.135 persones. Est localitzat al comtat de Kent, localitzat aquest al seu torn a la pennsula de Delmarva. La ciutat de Dover est situada geogrficament al centre de l'estat de Delaware.

 Histria .
Dover va ser fundada el 1683 per William Penn. La seva missi d'exploraci i assentament va ser encarregada pel rei Carles II d'Anglaterra. El 1717, es va nomenar a Dover la ciutat on havien d'establir-se les tropes de Delaware, aix va fer que a Dover existeixin nombroses histries i successos patritics ressenyables. En aquesta ciutat es troba la Cort Suprema de Delaware i la Cort del Comtat de Kent.

Dover va ser el bressol de Caesar Rodney, un enigmtic personatge de la Revoluci Americana. Hi ha una esttua al cementiri de la ciutat en el seu honor.

En temps colonials abans del final de la Guerra de Secessi, Delaware era un estat esclavista, prctiques exercides sobretot en el sud de l'estat. Durant la guerra civil americana, Delaware va ser un estat fronters durant la guerra, i encara que formava part del bndol de la Uni, no va prendre partit per cap bndol ni va lluitar contra els Estats Confederats. La ciutat i la seva estaci de ferrocarril es convertirien en punt de partida per als soldats destinats a les guarnicions de la Uni als fronts de Pennsylvnia i Nova Jersey.

 Geografia .

Dover est localitzat en el parallel 399 43" Nord i en el 7531 36" Oest, (39.161921, -75.526755).

D'acord amb l'Agncia de Cens Geogrfic dels Estats Units, la ciutat t un rea total de 58,8km, dels quals 58km sn terra ferma i els 0,8km restants sn aigua, que equival al 1,32% de la superfcie total de Dover.

 Demografia .
Segons el cens de l'any 2000, a Dover hi habiten 32.135 persones, hi ha 12.340 cases i 7.502 famlies residents a la ciutat. La densitat de poblaci s de 554.1/km. Hi ha 13.195 cases, amb una densitat de 227,5/km. La configuraci racial de la ciutat s variada, ja que el 54,94% sn blancs, el 37,22% sn afroamericans, 4,13% sn llatins, el 3,16% sn asitics i el 1,57% restant pertany a altres races.

El 23,5% de la poblaci t menys de 18 anys, dels 18 als 64 formen el 63,1% de la poblaci i 13,3% les persones sn majors de 65 anys.

 Economia .
El major patr de Delaware l's tamb de Dover: el govern estatal. Una gran part, per no tota, de la burocrcia de l'estat est localitzada a i al voltant de Dover. No obstant aix, com en altres estats americans, la capital de Delaware no s la seva ciutat ms gran. Wilmington, en la part nord de l'estat s la seva ciutat ms gran, i t moltes oficines estatals que un esperaria normalment trobar en la capital estatal, fins i tot l'oficina central de l'Oficina del Ministre de Justcia.

Dover s una de les rees de major creixement de l'estat de Delaware, degut en gran part al relativament sota cost de la vida. Com a conseqncia, el govern del Comtat de Kent s tamb un dels principals empleadors de l'rea. A part dels governs de l'estat i del comtat, els generadors d'ocupaci ms significatius de Dover inclouen la Base de la Fora Aria de Dover, localitzada a les afores de la ciutat. A la base s'allotgen dues ales de transport aeri, aix com l'nic cementiri de militars nord-americans localitzat als Estats Units continentals, que accepten els cossos de soldats morts a batalla. A ms, la corporaci Playtex (roba interior femenina), General Mills (alimentaci: "Yoplait", "El Gegant Verd"...) i Procter & Gamble tenen installacions industrials a Dover. L'ILC Dover, en la propera ciutat de Frederica, s el productor de productes per a usos militars i aeroespacials, juntament amb ser el principal contractista per a la producci de vestits espacials del projecte Apollo i Skylab, aix com l'ensamblatge de vestits espacials de la Unitat de Mobilitat Extravehicular del Space Shuttle.

Dos caps de setmana a l'any, la carrera d'autombils NASCAR es celebra a la Pista de Carreres Internacional de Dover, atraient a ms de 100.000 espectadors i convidats, convertint temporalment Dover en la ciutat ms gran de l'estat. Aquestes carreres contribueixen amb milions de dlars a l'economia de Dover.

 Educaci .
Dover s la seu de la Delaware State University, i el Wesley College. s tamb seu del Terry Campus of the Delaware Technical & Community College i de les oficines administratives del Collegi. Dover tamb t localitzacions secundries de la Universitat de Delaware i del Wilmington College.

Dues escoles secundries pbliques serveixen als residents de Dover. L'Escola Secundria Caesar Rodney, al districte escolar de Caesar Rodney (localitzada als afores de la ciutat, a Camden-Wyoming); i l'Escola Secundria de Dover.

L'Escola Mitja de la Base de la Fora Aria de Dover est localitzada dintre del local de la Base. Aquesta escola s inusual en el sentit que no est dirigida pel Ministeri de defensa, sin pel districte escolar Caesar Rodney.

 Cultura .
L'antiga Casa de l'pera de Dover, construda el 1904, va ser renovada recentment i es va convertir en el Centre Schwartz per a les Arts, que rep interpretacions per l'Orquestra Simfnica de Dover, ballet, i pellcules clssiques.

La Biblioteca Estatal de Delaware, el Museu Estatal de Delaware, i els Arxius de l'Estat de Delaware estan situats al centre de la ciutat i estan oberts al pblic per a la investigaci i consulta.

Al districte histric de Dover es troba el Museu Sewell C. Biggs d'Art Americana, que cont colleccions des de l'poca Colonial fins a l'actualitat.

 Enllacis externs .
City of Dover- Pgina web oficial del govern de la ciutat.
Dover Air Force Base;
Delaware State University;
Wesley College;
Delaware Technical & Community College;
The Schwartz Center for the Arts;
Biggs Museum of American Art;












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188372" title="Edat Catica" nonfiltered="2673" processed="2665" dbindex="77688">
L'Edat Catica s un terme del Cnon Occidental de Harold Bloom per referir-se a les obres recomanades dels segles XX i XXI. s la part ms variada del cnon, amb diferents llenges i estils. Per primer cop apareixen ttols de la literatura en catal. Les obres ms rellevants que hi apareixen sn:

Catalunya.
La poesia de Carles Riba i J.V.Foix;
Histria natural de Joan Perucho;
L'obra de Merc Rodoreda;
Els poemes de Pere Gimferrer i Salvador Espriu;

Itlia.
Les obres de Luigi Pirandello;
Maia de Gabriele d'Annunzio;
Il Gattopardo de Giuseppe Tomasi di Lampedusa;
Els poemes de Dino Campana i Pier Paolo Pasolini;
L'obra completa d'Eugenio Montale i Cesare Pavese;
Els escrits de Primo Levi;
Les confessions de Zvevo d'Italo Svevo;
Lessico famigliare (1963), de Natalia Ginzburg. Traducci catalana: Vocabulari familiar; Biblioteca A tot vent, 280 (Edicions Proa);
1934 d'Alberto Moravia;
L'obra completa d'Italo Calvino;
Els poemes d'Andrea Zanzotto i Salvatore Quasimodo;

Espanya.
Les novelles de Miguel de Unamuno;
La poesia d'Antonio Machado, Juan Ramn Jimnez i Pedro Salinas;
Els poemes de Jorge Guilln i Vicente Aleixandre;
L'obra completa de Federico Garca Lorca;
La poesia de Rafael Alberti, Luis Cernuda i Miguel Hernndez;
L'obra de Blas de Otero i Juan Goytisolo;
La colmena de Camilo Jos Cela;

Portugal.
L'obra de Fernando Pessoa (incloent tots els heternims);
La poesia de Sophia de Mello Breyner, Jorge de Sena i Eugnio de Andrade;
L'obra de Jos Saramago i Jose Cardoso Pires;

Frana.
A la recerca del temps perdut, de Marcel Proust;
La poesia d'Andr Gide, Ren Char i Andr Breton;
Voyage au bout de la nuit de Louis-Ferdinand Cline;
L'obra de Jean Genet i Alfred Jarry;
La Machine infernale de Jean Cocteau;
Mount Analogue de Ren Daumal;
Blau de lluna, de Georges Bataille;
Els poemes de Paul Valry, Paul luard i Louis Aragon;
Les obres existencialistes de Jean-Paul Sartre;
Manifest dad de Tristan Tzara;

Gran Bretanya.
Poesia completa de Yeats;
Pigmali de George Bernard Shaw;
Obres completes de Thomas Hardy;
Els contes i novelles breus de Rudyard Kipling;
Lord Jim i Nostromo de Joseph Conrad;
Els contes de Saki;
Les novelles de cincia-ficci de H. G. Wells;
Poemes d'Edwin Muir i Robert Graves;
L'obra completa de Virginia Wolf;
Ulisses i Finnegan's Wake de James Joyce;

Alemanya.
Poesia de Rainer Maria Rilke;
L'obra completa de Franz Kafka;
La muntanya mgica de Thomas Mann;
Berlin Alexanderplatz d'Alfred Doblin;
L'home sense atributs de Robert Musil;
El timbal de llauna de Gnter Grass;

En llengua serbo-croata.
El pont sobre el riu Drina d'Ivo Andric;
Poesia de Vasko Popa;
Grobnica za Borisa Davidovi a, de Danilo Kis;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188378" title="KSP Polonia Warszawa" nonfiltered="2674" processed="2666" dbindex="77689">

El Polonia Warszawa s un club de futbol i basquetbol polons de la ciutat de Varsvia. A ms, t seccions d'escacs, atletisme i nataci. Actualment, el seu equip de futbol juga a la primera divisi polaca (Ekstraklasa)

Histria.

El Polonia Warszawa s un club esportiu de Varsvia, fundat la tardor de l'any 1911 com a resultat de la uni de diversos clubs escolars. El nom del club prov de la forma llatina del nom del pas, Polnia, comnment empreada per parlar de les  comunitats polaques fora del pas. En aquell temps, Varsvia estava sota el domini rus, i el nom era un homenatge a la ptria perduda. A ms, els colors del club, vermell, blanc i negre, fan referncia al color de la bandera polaca i al sentiment de tristesa per l'ocupaci rusa i la divisi del pas. El seu fundador va ser el capit Wac aw Denhoff-Czarnocki.

Els inicis

El primer partit entre el Polonia Warszawa i el Legia Warszawa, els principals rivals de la capital polaca, va ser el 29 d'abril de 1977, amb resultat d'empat 1:1.

En el primer campeonat de la lliga polaca, 1921, el Polonia va quedar en segona posici.

En el 1946, el Polonia va guanyar la seva primera lliga. Era el primer campionat desprs de la Segona Guerra Mundial i es va desenvolupar enmig de les ruines. El partit final es va disputar a l'estadi "Wojska Polskiego", seu de l'equip rival, el Legia Warszawa, degut a que el seu camp estava totalment destrut. El Polonia va guanyar la final al AKS Chorzw.

Durant el perode stalinista, el govern comunista va intentar eliminar qualsevol vincle amb els anys anteriors a la guerra. Cada equip va ser vinculat a un "sponsor" com l'exrcit, la industria minera, etc. En el cas del Polonia, es va lligar el club amb la Companyia Nacional de Ferrocarril, companyia amb molt poc potencial per beneficiar l'equip. Aquest fet, junt amb la mala gesti dels directius, van portar el Polonia a la segona divisi polaca.

Eren anys de forta inmigraci a Varsvia, amb gent procedent d'altres regions amb pocs vincles amb la capital, i que majoritriament van donar suport a l'equip rival, el Legia, present a la primera divisi i patrocinat per l'Exrcit.


Evoluci del nom:.
1911 : KKS Polonia Warszawa;
1948 : KS Kolejarz Warszawa;
1956 : KKS Polonia Warszawa;
1996 : KP Polonia Warszawa;

Palmars.
 Lliga polonesa de futbol: (2) 1946, 2000;
 Copa polonesa de futbol: (2) 1952, 2001;
 Supercopa polonesa de futbol: (1) 2000;
 Copa de la Lliga polonesa de futbol: (1) 2000;

Jugadors destacats.


 W adys aw Szczepaniak;
 Zdzis aw Gierwatowski;
 Micha   ew akow;
 Marcin  ew akow;
 Arkadiusz B k;
 Dariusz D wiga a;
 Antoni  ukasiewicz;
 Emmanuel Olisadebe;
 Marek Citko;

.



Basquetbol.
La secci de basquetbol del Polonia va ser fundada el 1911 (mateix any que el futbol) i ha estat campi polons de bsquet:
Lliga polonesa de bsquet: 1959;

Enllaos externs.
Web oficial;
Web Wielka Polonia;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188381" title="Prime Time (can)" nonfiltered="2675" processed="2667" dbindex="77690">
Prime Time s la primera can del disc Ammonia Avenue, set disc d'estudi de The Alan Parsons Project. La can ens parla d'un futur que pot ser millor que el present, que potser els estels i les estrelles s'aliaran per tal que el nostre "prime time" arribi en el millor moment.


En aquest tema hi destaca la guitarra elctrica d'Ian Barnison especialment durant els solos. Durant els concerts els solos de la guitarra elctrica d'aquesta can acostumen a resultar un dels moments de mxim clmax. s habitual que al acabar la can el pblic aplaudeixi amb molta insistncia al msic que els hagi interpretat.


El tema Prime Time va assolir la posici 34 a la llista Billboard Hot 100, la llista ms prestigiosa a nivell mundial. Noms hi va restar 3 setmanes entre els 100 singles ms venuts.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188382" title="KS Warta Pozna?" nonfiltered="2676" processed="2668" dbindex="77691">

El Warta Pozna  s un club de futbol polons de la ciutat de Pozna .

Histria.
Evoluci del nom:
Warta Pozna ;
Zwi zkowiec Pozna ;
Stal Pozna ;
Warta Pozna ;

Palmars.
 Lliga polonesa de futbol: (2) 1929, 1947 ;

Enllaos externs.
 Web oficial;
 Frum no oficial;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188384" title="Saint Marcellin" nonfiltered="2677" processed="2669" dbindex="77692">


Saint-marcellin s un tipus de formatge francs elaborat a la regi del Delfinat. 

s un formatge de petites dimensions, amb un pes de 80 grams, elaborat amb llet de vaca, de pasta tova i crosta florida. La producci es realitza amb llet que prov de 300 comunes dels departaments de l'Isre, la Droma i la Savoia. 

Les primeres mencions histriques del Sanint Marcellin datent del segle XV poca en la qual es trobava a la taula del rei Llus XI de Frana (1461-1483). Originalment estava fet amb llet de cabra, per a partir de 1730 la nova reglamentaci de la cria de cabres per una reforestaci rpida dels boscos o a causa del descens d'aquest bestiar va fer que es comencs a usar la llet de vaca per complimentar les mancances. 

 Degustaci .
El perode de degustaci ptim s'estableix des d'abril fins a setembre desprs d'un afinament de 4 setmanes, per tamb es bo la resta de mesos. Es distingeixen dos tipus de menjar-lo:

 Al Delfinat el formatge es menja generalment sec com el Picodon, per aquest s tendeix a desparixer en benefici del segon.
 A Li es menja amb una amanida de pa torrat amb all, per desenvolupa la millor personalitat quan se serveix en una plata lleugerament escalfat i molt crems. ;

 Fabricaci .
Desprs de munyir les vaques la llet es deixa a temperatura de 20 a 22 graus centgrads dues hores per tal que els ferments de la llet s'activin, desprs la llet es qualla per tal de solidificar-la. Llavors es conserva la llet una vintena d'hores en una cassola calenta, abans de posar la pasta en uns petits recipients de 8 centmetres de dimetre per 9 centmetres d'alada i que tenen forats a fi que surti el srum. Per obtenir un saint marcellin es necessiten 0,7 litres de llet de vaca

Un cop el srum s'ha evacuat desprs d'unes 6 hores se sala una de les cares per primer cop i es gira, al cap de sis hores se sala l'altra cara i es torna a girar i es deixa reposar tot plegat 12 hores. Desprs es treuen els formatges dels motllos i es deixen unes reixes i en una cambra calenta a fi de deixar desenvolupar els llevats durant 24 hores i desprs es posen en uns assecadors a 16 graus i una humitat del 75%.

Desprs de 24 hores s'obt el formatge tou i si es deixen passar 48 hores el formatge s ms ferm. A continuaci s'afinen i comencen a florir-se al cap d'una setmana i a esgrogueir-se al cap de tres setmanes. Llavors ja estan a punt de ser comercialitzats, ja que l'interior ha esdevingut ms crems. 

 Varietats .
 El Romans s un formatge fabricat al Delfinat, al voltant de Romans d'Isra. s un saint marcellin bastant gros, 9 cm de dimetre i 4 cm d'alt. A vegades se l'anomena gros Romans.
 Saint Flicien, cos proper al saint marcellin i ms petit.

 Enllaos externs .
 Histria del formatge a la pgina del poble que li dna nom;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188385" title="Remains" nonfiltered="2678" processed="2670" dbindex="77693">

Remains s el sis lbum del grup de thrash metal canadenc Annihilator, publicat l'any 1997.

En aquest lbum, Jeff Waters, fundador del grup, s l'nic msic del disc. Ell toca tots els instruments (guitarra solista, guitarra rtmica i baix), s el cantant i a ms, a difrencia dels dos anteriors lbums, va utilitzar un programa informtic per crear el so de la bateria de totes les canons evitant d'aquesta manera haver de contractar un bateria. Ms endavant, Waters declararia que el fet de no contractar a un bateria va ser el seu nic error en aquest lbum ja que no va rebre bones crtiques i segons ell amb un bateria l'lbum Remains hauria tingut un so ms Metal.

Canons.
"Murder"   4:26;
"Sexecution"   4:34;
"No Love" (Bates, Waters)   4:45;
"Never" (Leakey, Waters)   5:14;
"Human Remains" (Bates, Waters)   2:19;
"Dead Wrong"   5:12;
"Wind"   4:21;
"Tricks and Traps" (Leakey, Waters)   4:59;
"I Want"   4:24;
"Reaction"   3:27;
"Bastiage"   4:43;
"It's You"   8:32;
"Words from Jeff Waters"   5:32;

Crdits.
 Jeff Waters - Guitarrista, Baixista, Cantant i Bateria;
 John Bates - Guitarra a  "No Love";
 Dave Steele - Veus secundries a  "No Love" i "Wind";

Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188386" title="Santa Maria de Cervell" nonfiltered="2679" processed="2671" dbindex="77694">

L'esglsia de Santa Maria de Cervell, o dels Socors, s situada sota les runes del castell de Cervell, al sud del nucli antic del poble, al Baix Llobregat.

 Histria .

Aquesta esglsia estava inicialment sota l'advocaci de la Santa Creu. El 904, per donaci de Guifr II de Barcelona a Sant Cugat del Valls ja s'esmenta aquesta esglsia. Quan nnec Bonfill, del llinatge dels Cervell) va comprar el castell del mateix nom, situat sobre aquesta esglsia, a la casa comtal de Barcelona, va pactar amb el bisbe de Barcelona el domini de l'esglsia, tot i que Sant Cugat encara hi mantingu certs drets, cosa que va provocar diferncies entre la baronia de Cervell i el monestir.

Com a resultat d'algun pacte, l'esglsia va passar a finals del segle XI a ser plena propietat dels Cervell i des de llavors fou coneguda amb el nom de Sant Esteve de Cervell.

La nova consagraci del temple el 1230, segurament motivada per les obres que es van fer com a resultat del setge del castell per part de Jaume I. Aquestes obres no van afectar la fbrica romnica que encara es conserva. Aleshores tenia funcions parroquials.

El 1587 es van portar a terme modificacions en l'edifici: el portal, el cor i les capelles laterals. El 1872 s'abandon a causa de la construcci d'una nova esglsia a la poblaci que prengu les tasques parroquials. A comenament del segle XX es va procedir a la seva restauraci i el 1922 es va tornar a obrir al culte, ja sota l'advocaci de Santa Maria de Cervell.

 L'edifici .

Es tracta d'un edifici romnic, amb modificacions. D'una nica nau encapalada per un absis semicircular, amb tres nnxols amb finestres. El primer tram de la nau s ocupat per una cpula semiesfrica, amb un tambor amb finestrons. Exteriorment aquest element s present per un cimbori octogonal, on s'hauria de situar el campanar, inexistent. Als laterals es troben les capelles afegides al segle XVI, que tamb alteren l'edifici exteriorment. Alg ha situat la seva construcci durant el segle XI.


 Bibliografia .
Montserrat Pags Catalunya romnica Vol. XX. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1992. ISBN 84-7739-401-6






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188390" title="KS Widzew ?d?" nonfiltered="2680" processed="2672" dbindex="77695">

El Widzew  d  s un club de futbol polons de la ciutat de d .

 Histria .
Evoluci del nom:
1910 : fundat el 5 de novembre de 1910 com a TMRF  d ;
1914 : tancament del club;
1922 : refundaci com a Widzew  d ;
1946 : RKS OM TUR  d ;
1949 : Widzew  d ;

 Palmars .
 Lliga polonesa de futbol: (4) 1981, 1982, 1996, 1997;
 Copa polonesa de futbol: (1) 1985;
 Supercopa polonesa de futbol: (1) 1996;

 Jugadors destacats .
 Zbigniew Boniek;
 Wlodzimierz Smolarek;
 Jozef Mlynarczyk;
 Marek Citko;
 Piotr Nowak;

 Enllaos externs .
 Web oficial;
 Web de seguidors;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188394" title="Castell de Cervell" nonfiltered="2681" processed="2673" dbindex="77696">


El castell de Cervell es troba una mica apartat del nucli antic del poble de Cervell (Baix Llobregat), al sud. Actualment est en runa i els seus murs amagats entre la vegetaci que l envolta. Situat en una posici elevada, defensada naturalment, sobre l esglsia de Santa Maria de Cervell.

 Histria .

El castell es troba esmentat el 904, en una donaci del comte Guifr II de Barcelona al monestir de Sant Cugat. El comte l utilitzava llavors de residncia. Ms endavant hom el va trobant en altres documents. Tradicionalment es diu, sense que es pugui verificar la seva autenticitat, que aquest castell, juntament amb el de Montcada, no va ser pres pels sarrans i es va salvar de la campanya d Almansor del 985, fins i tot serv de refugi als barcelonins. 

El 992 els comtes Ramon Borrell de Barcelona i Ermengol I d Urgell vengueren el castell amb les seves rendes i beneficis a nnec Bonfill, del llinatge dels Cervell, des de llavors va servir de seu de la famlia i de la baronia.

El segle XIII els Cervell s enfrontaren a la monarquia i el 1224 (en poca de Guillem I de Cervell) Jaume I assetj el castell tretze dies i el va prendre. Consta que el 1230 es va tornar a consagrar l esglsia de Sant Esteve, possiblement desprs d una reconstrucci feta a conseqncia del setge. Guillem II torn a enfrontar-se al monarca, el que va fer empobrir les terres. Encara ms endavant, el 1274, el successor de Guillem II, Guerau II, va tornar a revoltar-se contra el poder. Finalment, el 1297, va vendre la baronia a Jaume II per 130.000 sous.

Jaume II, el 1309, va bescanviar el castell amb Sibilla de Pallars per altres propietats, en aquesta ocasi es fa constar que era gaireb en runa. La baronia i el castell va anar canviant de mans diverses vegades ms.

El 1462 es va fortificar. Encara va tenir algun paper, militarment parlant, donat que el 1714 s ordena el seu enderroc. Possiblement estigui abandonat des de llavors.

 Les construccions .

El castell era de planta molt allargassada. Tenia l entrada a ponent, el lloc ms accessible i ms ben defensat, donat que la resta est protegida per l orografia del terreny. Tamb al sud es troba el recinte sobir, amb murs alts. El recinte juss inclou una capella de la que hom ignora la seva advocaci, i de la que es conserven les runes. Tamb hi ha una sala amb volta apuntada, conservada parcialment.

Ms avall es troba l esglsia de Sant Esteve (ara coneguda com Santa Maria), probablement edificada pels senyors de Cervell al segle XI.



 Bibliografia .

Montserrat Pags: Catalunya Romnica. Vol. XX. Enciclopdia Catalana. Barcelona, 1992. ISBN 84-7739-401-6;
Pere Catal Roca, Miquel Bras, Armand de Fluvi: Els castells catalans. Vol. 1. Rafel Dalmau Editor. Barcelona, 1990. ISBN 84-232-0290-9;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188400" title="Prisma d'acreci" nonfiltered="2682" processed="2674" dbindex="77697">
Un prisma d'acreci s una acumulaci de sediments, en forma de falca, inserida longitudinalment a la zona superficial de contacte de dues plaques tectniques  convergents, zona superficial de subducci.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188401" title="Eneida" nonfiltered="2683" processed="2675" dbindex="77698">


L'Eneida s un poema pic escrit per l'autor rom Virgili el segle I aC per explicar la histria d'Enees, un heroi que fuig de Troia i acaba sent el fundador mtic de Roma. s una de les obres ms famoses de la literatura llatina i el seu inici ("Arma virumque cano") s una de les frases clebres de la histria de la literatura. La influncia d'Homer s evident en la seva composici i estil.

Argument.
L' Eneida es divideix en dues parts. Els primers sis llibres, que segueixen de prop el model de lOdissea, narren el viatge del protagonista cap a Itlia, mentre que la segona part (llibres VII-XII), que s'inspira en la Ilada, narra les guerres que van tenir lloc en aquest territori.

Desprs d'invocar les muses, Virgili explica el ressentiment de la deessa Juno contra Troia, ella ser l'antagonista que intentar evitar que Enees compleixi el seu dest: fundar una nova ciutat. La histria comena enmig del mar i es recorda la caiguda de Troia amb el cavall de fusta i l'ordre de Venus cap a l'heroi. 

Una tempesta fa desviar la flota cap a Cartago, on Enees i la reina Dido s'enamoren. Ell l'abandona a desgrat per complir la seva missi i l'ira de la dona (que se sucida) ser la causa mtica que explicar l'enemistat entre Roma i Cartago a les guerres pniques.

Enees baixa a l'inframn, on l'esperit del seu pare mort, Anquises, li explica el futur de Roma com a governant del mn. Desprs arriba finalment a la regi del Latium i acaba la primera part.

Juno instiga els habitants de la zona a comenar una srie de guerres per tractar d'impedir l'xit d'Enees. El lder rival s'anomena Turnus i traeix els pactes que li ofereixen. Mor en un combat individual contra el protagonista, que venja la mort del seu millor amic clavant-li una llana a la cama. 

L'obra roman inacabada per la mort de Virgili, sense completar el matrimoni amb Lavnia que donaria lloc a la raa romana com s'explica a les profecies.

Temes.

L'emperador August va manar a Virgili que compongus aquesta obra per donar un referent al poble en una poca d'inestabilitat poltica. Per aix la missi i l'ordre apareixen com a l'autntic sentit de la vida dels herois. Enees, troi descendent de Jpiter, seria un avantpassat d'August, que adquirir aix legitimitat juntament amb els seus descendents (dinastia juliocludia). En el llibre VI de l'obra, Enees viatja als inferns i es retroba amb el seu pare mort, qui li anuncia la futura arribada d'una nova edat d'or liderada per l'emperador August, que portar la seva sang. El llibre cont aix mateix un missatge sobre la missi imperial de conquerir i civilitzar d'altres pobles d'Europa a travs de la romanitzaci i implantaci dels valors romans. Aquesta pica s, doncs, legible des d'una perspectiva poltica, essent com s una obra encarregada per a justificar el poder d'August, amb qui comena efectivament l'Imperi Rom.

A diferncia dels seus models hellenstics d'origen oral, l'Odissea i l'Ilada, arcaiques, mtiques i ingnues en la seva concepci del mn i la presentaci dels seus temes, l'Eneida s una pica culta nascuda en un clima intellectual totalment diferent, farcida d'allegories i reinterpretacions de mites i llegendes preexistents. L'obra s'estructura a base d'oposicions encarnades en els seus personatges principals. Enees representa la pietat filial, per l'amor al seu pare i l'obedincia a Venus i a la ptria, seguint l'ideal rom de la pietas, mentre que Dido i Turnus representen el furor, la falta de mesura de Juno, protectora de Cartago i enemiga dels troians. L'equilibri era un ideal grec heretat pels romans. El tema del lliure albir i el dest es planteja en la histria de Dido, on Enees renuncia al seu amor pel deure.

Caracterstiques.
El poema est escrit en hexmetres, la mtrica tradicional de l'pica. Igual que el model de lOdissea, de qui vol ser una versi llatina, comena in medias res per recordar el passat guerrer, centrar-se en el retorn-arribada a casa i el conflicte desfermat per qui vol usurpar el lloc de l'amo.

Donat el seu abrupte final, durant el Renaixement se'n van publicar diverses continuacions, que van acabar desapareixent. El final actual ajuda a donar un contundent missatge contra la violncia injusta. Fos perqu estava inacabada, per voler desvincular-la de la propaganda imperial o perqu no estava satisfet amb el resultat, Virgili deman abans de morir que cremessin lEneida, petici que no va ser atesa i que ha perms conservar aquest clssic.

Vegeu tamb.

Virgili;
Epopeia;
Guerra de Troia;

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188405" title="Staples Center" nonfiltered="2684" processed="2676" dbindex="77699">

L'Staples Center s un pavell esportiu de la ciutat de Los Angeles als Estats Units.

Histria.
Es va innaugurar el 17 d'octubre del 1999, i molt aviat va obtindre el reconeixement de tot el mn, guanyant en dues ocasions el premi al millor Pavell de l'any. Allotja ms de 250 esdeveniments, tant esportius com de qualsevol tipus, a ms de fer les funcions de centre comercial i d'oci oferint serveis de tota classe, rebent ms de 4 milions de visites al llarg de l'any.

Aforament.
El Staples Center pot allotjar 20.000 espectadors per a concerts, 18.997 pel bsquet, i 18.118 per l'hoquei sobre gel i el futbol americ indoor. Les dues terceres parts dels seients se situen en el nivell inferior. A ms, t 160 llotges de luxe, i 15 suites per a esdeveniments.

Equips.
El pavell est compartit pels segents equips professionals:

Los Angeles Lakers (NBA);
Los Angeles Clippers (NBA);
Los Angeles Sparks (WNBA);
Los Angeles Kings (NHL);
Los Angeles D-Fenders (NBA Development League);
Los Angeles Avengers (AFL);

Galera.


Enllaos externs.
 Web oficial de l'Staples Center;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188406" title="Khumayr" nonfiltered="2685" processed="2677" dbindex="77700">
Khumayr (en francs la Kroumirie o Khroumirie) s una regi muntanyosa del Magrib situada al nord-est d'Algria i nord-oest de Tunsia. Junt amb els Mogods, a l'est, forma la cadena nord (Khumayr-Mogods), de vegades considerada part de l'Alt Tell o Tell Superior.

Rep el seu nom dels khumayrs (Khroumirs), el poble que l'habita (berbers arabitzats). Es tracta d'una regi boscosa amb predomini dels roures i una pluviometria mitjana de 1250 mm/any, que basicament cobreix la el territori entre la mar Mediterrnia i el riu Medjerda. El Djebel al-Abyad a Tunsia es considera el seu punt ms oriental. La seva altura ronda els 900 metres. La poblaci de la zona est dispersa i arriba en alguns punts a ms de 90 habitants per km2. 

Destaquen en el conjunt les zones de Djebel El Kasaa prop de An Draham, habilitada per turistes, la de Djebel Bir (a la mateixa delegaci) amb 1.014 metres, i la de Djebel Ghorra, que marca la frontera entre Algria i Tunsia, on s troba el punt ms alt (1.202 metres). Les tres ciutats principals son Tabarka, An Draham (a 800 metres) i Fernana (a la vessant sud, a 275 metres); Babouche (Babbouch) i Hammam Bourguiba son posicions frontereres i a la segona hi ha des de 1966 un complex termal modern. Ben M'tir (Bni Mtir) s un llogaret a la riba de l'oued el-Lil, on s'ha construt un embassament d'una capacitat de setanta tres milions de metres cubics; un altre embassament s va construir sobre l'oued el-Kebir. 

Aquesta zona casi sempre va estar fora del control real dels governants de Tunsia. El 1769/1770 van acollir al pretendent Uthman al-Haddad que fou finalment capturat i executat. El 1844 van donar suport a un altre pretendent que deia ser descendent de Uthman Bey, i que tamb fou capturat i executat. En canvi els khumyrs no van participar a les revoltes de 1864 i 1867. Les expedicions de saqueig que feien els khumyrs a les regions veines, les quals no podien ser controlades pel cadi de Tabarka, van arribar al seu punt culminant el 1881. El 24 d'abril de 1881 forces franceses van sortir d'Algria i van entrar a Tunis i el 26 d'abril van ocupar el Kef. An Draham fou ocupada el 13 de maig, i el 14 de maig els khumyrs foren derrotats finalment a Ben M'tir.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188410" title="Campionats regionals polonesos de futbol" nonfiltered="2686" processed="2678" dbindex="77701">
Campionats regionals polonesos de futbol anteriors a la lliga polonesa de futbol.

 Campionat de la ciutat de d  1912 .


 Campionat de la Gran Polnia 1913 .


 Campionat de Galtsia 1913 .


 Enllaos externs .
RSSSF;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188412" title="GKS Katowice" nonfiltered="2687" processed="2679" dbindex="77702">

El GKS Katowice (Grniczy Klub Sportowy, en catal Club Esportiu dels Miners) s un club de futbol polons de la ciutat de Katowice.

 Palmars.
Copa polonesa de futbol (3): 1986, 1991, 1993;
Supercopa polonesa de futbol (2): 1991, 1995;

 Jugadors destacats .
Grzegorz Fonfara;
Jan Furtok;
Miros aw Kubisztal;
Marek Koniarek;
Janusz Jojko;

Enllaos externs.
 Web oficial;
 Web de seguidors ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188413" title="Mogods" nonfiltered="2688" processed="2680" dbindex="77703">
Mogods s el nom que rep una regi muntanyosa del nord de Tunsia, entre Bizerta i Khumayr, formada per altiplans i planes. Les muntanyes dels Mogodods sn en general properes a la costa. Hi ha nombrosos embassaments destacant els de Sidi El Barak i el de Joumine. Destaquen el Djebel An Chouna i el Djebel Tabouna cap dels quals sobrepassa els 600 metres. L'oued Sejnane divideix els Mogods en dos parts; la part nord amb faana martima i la part sud  entre la plana de Nefza i el llac d'Ichkeul i les planes de Mateur. La pluviometria mitjana de la zona supera els 1000 mm/any. L'arbre dominant s el roure. La regi forma parte de l'anomenada cadena Khumayr-Mogods.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188414" title="Bejaua" nonfiltered="2689" processed="2681" dbindex="77704">
La Bejaua sn les muntanyes de la regi de Bja a Tunsia, governaci de Bja. Son part del Tell Superior i una prolongaci al sud-est de les muntanyes Khumayr. Es situen entre el riu Medjerda i el Djebel Tabouna (prop de la plana de Nefza), i destaquen el Djebel Sabbah i el Djebel Zebla.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188419" title="Alt Tell" nonfiltered="2690" processed="2682" dbindex="77705">
L'Alt Tell, o Tell Superior tunisi, s una cadena muntanyosa que s'estn per la part nord de Tunsia. El Tell estricte es considera la zona al sud del riu Medjerda i els geografs anomenen Khumayr-Mogods a les muntanya entre el riu Medjerda i la mar Mediterrnia. Els grups principals sn el les muntanyas del Kef (destacant el Djebel Ouerga, el Djebel Goraa, el Djebel Kebbouch, el Djebel Maiza, el Djebel lata, el Djebel El Houdh, i el Djebel Labres) i Teboursouk  o Tbousouk (amb el Djebel Echaid i Djebel Rihane). En aquesta zona hi ha embasaments importants com els de Mellegue i Sidi Salem.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188422" title="Fuwa" nonfiltered="2691" processed="2683" dbindex="77706">
Els Fuwa (anteriorment coneguts com Friendlies) sn les mascotes encarregades de representar els Jocs Olmpics d'estiu del 2008 celebrats a  Pequn. Van ser presentats per la Societat Nacional Xinesa d'Estudis de Literatura Clssica l'11 de novembre del 2005, exactament 1000 dies abans de l'inici dels Jocs Olmpics.

Els Fuwa sn un grup de cinc mascotes, representant els cinc elements de la Naturalesa segons la filosofia tradicional xinesa: metall, fusta, aigua, foc i terra.
Els noms de les mascotes van ser elegits recordant noms d'un petit grup de nens amics entre ells: Beibei, Jingjing, Huanhuan, Yingying, and Nini. Quan es pronuncien tots junts (repetint una sola vegada cada sllaba) formen la frase  "      B ij ng hu nyng n " que significa "Beijing et dna la benvinguda". Cadascuna de les mascotes tamb representa un dels Anells Olmpics.

S'han llanar diversos productes de marxandatge i una srie de dibuixos animats basada en aquestes mascotes.

 Mascotes .


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188423" title="Austfonna" nonfiltered="2692" processed="2684" dbindex="77707">
Austfonna () s un casquet glacial situat sobre l'illa de Nordaustlandet al nord-est de l'arxiplag Svalbard.

En noruec, Aust t el mateix origen que st que vol dir Est i Fonna est un sinnim de Bre que significa Glacera. Austfonna literalment vol dir Glacera de l'Est. Cal destacar que aquesta glacera ha portat anteriorment els noms dEast Ice, Groote Ys Berg i st-isen.

En relaci a la seva superfcie, 8120 km, Austfonna s la segona massa glacial d'Europa desprs  del Vatnajkull i la setena del nostre planeta.

El seu volum s'estima en uns 1900 km, el seu gruix mxim s de 560 m i la seva altitud mxima de 800 m. Una gran part dela seva base es troba sota el nivell del mar, tal com passa a l'Antrtida i Groenlndia. El seu front martim s'estn durant 180 km interromputs nicament per uns pocs afloraments rocosos.

Aquest casquet acostuma a estar exempt de crevasses.Aigua de fusi regalima durant l'estiu i forma cascades espectaculars a certs indrets del front de la glacera.

Per efecte del trencament de la llengua glacial en arribar al mar, l'Austfonna est a l'origen dels icebergs ms grans de les Svalbard.

Aquesta glacera est estudiada regularment pels cientfics, en particular al marc dels estudis de climatologia.

Mapes.


Enllaos externs.
Fotos i mapa d'Austfonna;
Nordauslandet Est;
Projectes d'investigaci a Svalbard;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188424" title="(54) Alexandra" nonfiltered="2693" processed="2685" dbindex="77708">
Alexandras l'asteroide nmero 54 de la srie. Fou descobert per l'astrnom Hermann Mayer Salomon Goldschmidt des de l'observatori de Pars (Frana), el 10 de setembre del 1858. 

S'anomena Alexandra per l'explorador alemany Alexander von Humboldt. T un dimetre de 165,8 quilmetres i el seu perode de rotaci s de 7,024 hores.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188426" title="Dorsal tunisi" nonfiltered="2694" processed="2686" dbindex="77709">
Les muntanyes del Dorsal tunisi s'estenen pel centre de Tunsia forman una gran cadena que comena al golf de Tunis (Djebel Boukornine i Djebel Ressas), contnuen pel Djebel Marchana i Djebel Zaghouan, les muntanyes entre Zaghouan i Maktar (Djebel Bargou, Djebel Ousselat i Djebel Barbrou entre d'altres), i les muntanyes de la regi de Thala fins a Tbessa a Algria (amb el Djebel El Ouest, Djebel Birono, Djebel Chaambi i Djebel Es Sif entre d'altres. El Djebel Chaambi es el punt ms alt de Tunsia amb 1.544 metres. Es va originar al Terciari i est tallat per abundants falles i foses tectniques, i correspon al domini del Atles. La pluviometria es reduda amb oscillacions entre 400 i 800 mm/any a la major part (amb puntes als 1200 mm/any al nord). La vegetaci s majoritariament de pi d'Alep. Es considera dividit en dos parts:

Les muntanyes de la Bizacena al sud-oest;
Les muntanyes de la Zeugitana al nord-est;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188428" title="Djebel Chaambi" nonfiltered="2695" processed="2687" dbindex="77710">
El Djebel Chaambi o Djebel Chambi (            ) s la muntanya ms alta de Tunsia amb 1.544 metres. Forma part de la cadena de la Dorsal de Tunsia, o dorsal tunisi i es troba a uns 15 km a l'oest de Kasserine (governaci de Kasserine) i a uns 20 km de la frontera algeriana. La muntanya t camins que permeten arribar en 4 x4 fins auns altura d'uns 1300 metres. La pluviometria mitjana es de 500 mm/any (inferior a la part baixa) i la vegetaci dominant s el pi d'Alep. La muntanya forma part del Parc Nacional de Chaambi 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188430" title="Equaci de quart grau" nonfiltered="2696" processed="2688" dbindex="77711">
Una equaci de quart grau s una equaci polinmica on el grau ms alt dels diversos monomis que l'integren s 4. 
Les equacions de quart grau amb coeficients sencers es poden resoldre pel mtode de Ruffini en el cas que aquesta sigui factoritzable en nombres racionals o, generalment, pel mtode de Cardano-Tataglia.

Una equaci de quart grau amb una incgnita s una equaci que es pot posar sota la forma:
,
on , ,  i  sn nombres que pertanyen a un cos, usualment a R o a C.

La soluci analtica s'aconsegueix situant a cada costat del = dos quadrats perfectes, un de quart grau i l'altra de segon.

Primer l'expressi es transforma en:


 
Que s veritat per a qualsevol valor de y. El primer terme ja s un quadrat perfecte, cal buscar un valor de y que faci que el segn tamb ho sigui. Aix succeir si els seu discriminant s zero. Per tant, per a trobar y, s'imposa la condici:



Operant queda:



Que s una Equaci de tercer grau, resolent-la es troba y i l'equaci original es transforma en:




On el signe ser + si  i - si .

D'aqui resulta:



Que sn dues equaci de segon grau i cada una permet trobar dues de les arrels de l'equaci de quart grau.

Vegeu tamb.
Equacions biquadrades;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188431" title="Jess Hernndez Toms" nonfiltered="2697" processed="2689" dbindex="77712">
Jess Hernndez (Mrcia, 1907 - Ciutat de Mxic, 1971) fou un comunista espanyol. De petit es va traslladar amb la seva famlia a Biscaia, als 9 anys es va afiliar a les Joventuts Socialistes d'Espanya (JSE) i als 14 particip en la fundaci del Partit Comunista d'Espanya, en el que fou un dels militants ms actius al Pas Basc. El 1930 en fou membre de la directiva, ra per la qual el 1931 fou enviat a Moscou. El 1933 particip a les reunions de la Komintern i des del 1936 es va fer crrec de la direcci de l'rgan del partit, Mundo Obrero.

A les eleccions generals espanyoles de 1936 fou escollit diputat per la provncia de Crdova. Durant la guerra civil espanyola fou ministre d'instrucci pblica en els governs de Francisco Largo Caballero i Juan Negrn, i de defensa amb Indalecio Prieto. Va impulsar les anomenades Milcies de la Cultura i fou un ardent defensor de la resistncia a ultrana. Desprs del cop d'estat de Casado fou dels contraris a la rendici, i malgrat l'oposici de Palmiro Togliatti, amb Pedro Checa i Jess Larraaga va organitzar la direcci del PCE per tal que es mantingus en la clandestinitat en la lluita contra el franquisme.

El 1939 s'exili primer a Or (Algria) i desprs a la Uni Sovitica, on hi fou el representant del PCE a la Komintern i es preocup per la precria situaci dels refugiats espanyols. A la mort del secretari general Jos Daz s'enfront amb Dolores Ibrruri per ocupar el crrec, per el 1943 fou enviat a Mxic per a intentar treure de la pres Ramon Mercader, l'assass de Lev Trotski, i el 1944 fou expulsat del partit sota l'acusaci de dur a terme activitats antisovitiques.

Un cop expulsat del partit, va intentar formar el seu grup propi, el Moviment Comunista d'Oposici. Quan Josip Broz Tito va trencar amb Stalin el 1948, Hernndez li va donar suport. El 1954 es trasllad a Belgrad i form elPartit Nacional Comunista Espanyol. Desprs fou nomenat assessor a l'ambaixada iugoslava a Mxic, on hi va treballar fins a la seva mort.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188436" title="Antic rgim" nonfiltered="2698" processed="2690" dbindex="77713">

L'antic rgim, va ser l'organitzaci poltica, econmica i social existent a Europa desprs del perode feudal i anteriorment a les revolucions burgeses. Va ser un terme que els revolucionaris francesos utilitzaren per a designar pejorativament el sistema de govern anterior a la Revoluci Francesa de 1789, la monarquia absoluta de Llus XVI, i que es va aplicar tamb a la resta de les monarquies europees amb un funcionament similar; posteriorment, ha esdevingut un concepte historiogrfic aplicat als diversos pasos de l'Europa moderna.

Tamb pot aplicar-se com un equivalent d'una poca que, prcticament, coincidiria amb el que es coneix com a edat moderna.

 Origen del terme .
Encara que la seua utilitzaci s contempornia a la Revoluci Francesa, la major responsabilitat de la seua fixaci en l'mbit literari correspon a Alexis de Tocqueville, autor de l'assaig L'antic rgim i la Revoluci. En aqueix text s'indica precisament que "la Revoluci Francesa va batejar all que abol" ; Tocqueville va donar al concepte antic rgim una difusa diferenciaci respecte del mn medieval, que es va fer com en la historiografia durant els segles XIX i la primera meitat del XX, i que historiadors posteriors han discutit, especialment Franois Furet).

Des del punt de vista dels reaccionaris, enemics de la revoluci, el terme antic rgim va ser reivindicat amb un punt de nostlgia, seguint el tpic literari del parads perdut, o el de qualsevol temps passat va ser millor de Jorge Manrique). Talleyrand va arribar a dir que "els que no van conixer l'antic rgim mai podran saber el que era la dolor de viure".

L'aplicaci del terme a les estructures econmiques i socials s'atribueix a Ernest Labrousse, i va ser difs per la contempornia Escola dels Annals, amb gran acceptaci a Espanya a travs d'hispanistes com Pierre Vilar o Bartolom Bennassar.

 Definici .


L'antic rgim, fent servir el vocabulari del materialisme histric, es podria definir com una formaci econmic social, s a dir, la combinaci peculiar de modes de producci i relacions socials, per a un mbit espai-temporal ms o menys ampli, que construeix la seua adequada superestructura poltica i que es justifica per la seua corresponent ideologia. Per a la seua localitzaci en el temps i l'espai es poden restringir a tres els requisits que un "aspirant" havia de complir per a aconseguir tal denominaci.
Sistema econmic: en la transici del feudalisme al capitalisme.;
Relacions socials: determinades per l'oposici entre la societat estamental i una burgesia que no pot accedir al paper de classe dominant que ocupen els estaments privilegiats. ;
Sistema poltic: monarquia absoluta o monarquia autoritria. La tensi fonamental en aquest mbit s la que es produeix entre la centralitzaci del poder i el respecte als privilegis de qualsevol tipus (personals, estamentals i territorials), que mantenien una gran multiplicitat de jurisdiccions i furs.

 Extensi .

El concepte d'antic rgim pot aplicar-se amb propietat als regnes de Europa occidental que tendeixen a definir-se com estats-naci des de finals de l'edat mitjana. El primer exemple va ser, sens dubte, Portugal. Cap a finals del segle XV s'hi van afegir Frana, Anglaterra i Espanya. Anglaterra super el concepte al llarg dels segles XVI i XVII, i els altres pasos, ho van fer durant la crisi de l'antic rgim entre el 1751 i el 1848. Per a la resta de pasos europeus, el concepte s d'un s problemtic (vegeu la secci "Altres pasos europeus" en aquest mateix article). Pel que fa a la resta del mn, tan sols al territori americ, durant el perode que va ser colonitzada per les potncies europees podria en les seues grans ciutats, forant molt el concepte, considerar-se similituds amb el model vigent. 

La independncia americana coincideix amb el final de l'antic rgim; de fet, contribueix decisivament a ell. Els altres continents foren colonitzats posteriorment, ja en l'poca industrial i amb el nou rgim. El cas de Jap representa una formaci econmicosocial que, d'alguna manera, mostra similituds amb les occidentals, per la qual cosa alguns autors li han aplicat el concepte de feudalisme o el de monarquia absoluta  no tant la d'antic rgim , i seria aqueixa similitud, ben diferenciada de Xina, junt amb la no submissi colonial, el que explicaria el seu rpid accs a la modernitat en la Era Meiji.

La impossibilitat de retrotraure el concepte a entitats poltiques d'un perode anterior, fins i tot a Europa, ve del fet que les formes poltiques medievals fossin de carcter feudal, dependents en alguna mesura de l'Imperi o del Papat, o b eren algun tipus de ciutat-estat; d'altra banda, el naixent capitalisme era encara quelcom completament marginal, i la societat estamental, ja definida, encara no havia produt els seus mecanismes i institucions.

La durada temporal de l'antic rgim coincidiria amb l'edat moderna: del segle XV al  segle XVIII. A s vlid tant per a Frana  des del fi de la Guerra dels Cent Anys fins a la Revoluci Francesa , com per a Espanya  de 1492 a 1808 . No obstant aix, algun autor, com Arno Mayer, argumenta la persistncia de trets propis de l'antic rgim en l'Europa de finals del segle XIX i, fins i tot, fins a la Primera Guerra Mundial.

 El model francs .


L'antic rgim es va desenvolupar a Frana a l'eixir la monarquia francesa de la dinastia Valois del seu enfrontament amb Anglaterra en la Guerra dels Cent Anys, marginant la rival casa de Borgonya i sotmetent a la major part dels "estats nobiliaris" ms o menys turbulents, com Normandia i Provena. La tornada de la seu pontifcia d'Aviny a Roma desprs de la resoluci del Cisma d'Occident va suposar una disminuci del control que havia arribat a aconseguir la monarquia francesa sobre l'Esglsia, i Itlia pass a ser el principal tauler de joc en la disputa per l'hegemonia europea. En aqueix context, durant el segle XV, Llus XI fou un bon exemple de rei autoritari. Francesc I, en la primera meitat del XVI, no va aconseguir prevaldre sobre el seu enemic Carles V, ni en les guerres europees ni en l'expansi colonial, per va aconseguir assentar un poder interior indiscutible. 

El turbulent perode que port als seus successors a les guerres de religi de la segona meitat del segle XVI acab amb el breu per decisiu regnat d'Enric IV que inaugur la dinastia dels Borbons. En el regnat de Llus XIII i durant la minoria d'edat de Llus XIV, favorits com Richelieu i Mazzarino concentraren el poder real en mig d'una complicada conjuntura interior, amb la Fronda, i exterior europea: la Guerra dels Trenta Anys. No assol el seu mxim desenvolupament fins l'arribada de la monarquia absoluta de Llus XIV, el rei Sol.

Identificats, almenys en teoria, l'inters del Estat, el del Poble i el del Rei, s'avan en la construcci d'un mercat de dimensions nacionals, amb el suport d'un imperi colonial, que pat alts i baixos, a l'atzar de les contnues guerres. Es modernitza l'administraci i els impostos, com la gabella, la talla, i tot el que els privilegis estamentals o territorials permetien. S'aconsegu imposar el catolicisme amb fets com la revocaci de l'Edicte de Nantes, i el control de l'Esglsia. Tamb es prestigi el francs com la llengua comuna a Frana, i la llengua culta a Europa, en substituci del llat; el francs fou el vehicle d'una cultura en ascens, amb autors com Molire, Racine i Corneille, dins el marc de la gran Acadmie Franaise.

Tot i aix, l'acumulaci de contradiccions, per una banda amb una tancada societat classista i, per l'altra, la puixana de la burgesia, va conduir a la Revoluci Francesa de 1789, que va ser model de les altres revolucions burgeses, moviments socials que, durant el segle XIX, van transformar els sistemes poltics europeus en monarquies constitucionals o repbliques ja amb la proximitat de la Primera Guerra Mundial.

 El cas espanyol .


El paper dels Reis Catlics va ser decisiu. Els Habsburg i els Borb van prolongar amb variacions un sistema poltic que es desenvolupa entre la monarquia autoritria i la monarquia absoluta, i se sustenta en un sistema econmic i social ancorat en el predomini dels estaments privilegiats (noblesa i clero) i unes ciutats parasitries de la renda feudal i de l'imperi ultramar que no albergava una burgesia semblant a la francesa.

L'xit s indubtable, i va avantatjar al de la monarquia francesa durant el segle XVI: s'aconsegueix un conjunt territorial sense parang (Felip II va poder dir "en els meus dominis no es posa el sol") que, encara que poc cohesionat, pot ser eficament governat des d'un centre localitzable a Castella desprs de la Guerra de les comunitats (1521) i l'elecci de Madrid com a capital poltica (1561); de Castella es drenen una fabulosa quantitat de recursos impositius (alcabales, regalies, serveis d'unes Corts comprensives, Cinqu del Rei de les remeses metlliques americanes) que es gasten en la poltica europea que identifica els interessos de la Monarquia Catlica amb els de la causa del catolicisme. L'xit queda confirmat per la prpia Llegenda Negra, explicada tant per la realitat del cruel domini sobre Amrica (de la que els propis colonitzadors van ser conscients: polmica dels naturals), la repressi de la dissidncia (a la que es forava a l'assimilaci, l'expulsi o la foguera: conversos, moriscs; o les ms minoritries conductes considerades antinaturals, la bruixeria i els mnims focus de protestants) i la impotncia dels seus enemics, resignats a combatre amb propaganda antiespanyola a la potncia hegemnica (el parallelisme amb el antiamericanisme del segle XX s clar). El control interior queda garantit per una creixent burocrcia (rgim polisinodial dels Consells) que s'implanta territorialment a travs dels virreis, (en les regnes) i els corregidors (a les ciutats). El control dels estaments privilegiats s'aconsegueix per la submissi del clero (patronat regi, reformes de Cisneros) i la noblesa, acostumada a posar i llevar reis en les guerres civils castellanes de la Baixa edat mitjana, de les que la Guerra de les comunitats sn l'ltim episodi; el rei es converteix en Gran Mestre de les Ordes Militars (des de Ferran el Catlic), implica a l'aristocrcia en la seua poltica de nomenaments (instituci de la grandesa d'Espanya amb Carlos V), i deixa clar que a canvi d'exercir sense ingerncies el poder poltic els garanteix el poder social i econmic (instituci de la primogenitura, lleis de Bou). Els desmochamientos de torrasses (que pateix fins i tot Gonzalo Fernndez de Crdova, el Gran capit a qui es van demanar els famosos comptes de la seua gesti a Itlia) sn un clar missatge simblic. Els llocs burocrtics sn un bon caixa de reclutament per a la baixa noblesa i la burgesia. A falta d'una policia digna de tal nom (la Santa Germandat no va passar de ser un cos militar) es disposava de la xarxa informativa i repressiva de la Inquisici (de la submissi al del qual poder reial s prova la seua utilitzaci en algun destacat cas, com el de Antonio Prez).


El fracs va quedar clar amb la decadncia. La brillantor cultural del Segle d'or no ocultava que l'economia, estimulada per la Revoluci dels preus del segle XVI entra en declivi en el XVII, segle de crisi general que empentar a la despoblaci en particular a l'Europa del Sud, molt ms a Espanya, i ms encara al fins llavors centre decisiu castell. Les solucions poltiques (desordre monetari, reformes fiscals repetitives) no van aconseguir ms que agreujar la situaci, i els intents ms vigorosos de centralitzaci (Uni d'Armes del comte-duc d'Olivares) van precipitar la crisi de 1640.

El canvi de dinastia de 1700 (Felip V de Castella) va produir la canalitzaci del sistema cap a un absolutisme amb caracterstiques semblants al francs, que produeix intents benintencionats per sempre fallits: la racionalitzaci fiscal com el Cadastre de Cala, reformes illustrades com les d'Esquilache (expulsat del poder pel Mot que porta el seu nom desprs d'una liberalitzaci del preu del blat, fins llavors sotms a taxa) o l'expedient de la llei Agrria, eternament tramitat, que pretenia resoldre la fam de terra dels llauradors. La revoluci francesa va truncar les expectatives del reformisme. 

L'antic rgim perdura breument en el segle XIX fins a la Guerra de la Independncia Espanyola, quan, en promulgar-se la Constituci de 1812 a Cadis es va obrir el procs de constitucionalisme. D'altra banda, el terme va tenir el mateix significat que a Frana, a pesar que el final de tal rgim no va ser tan drstic com el francs. Desprs de l'antic rgim, els anys d'ocupaci francesa i la derrota de Napole en la Guerra de la Independncia Espanyola, es va produir la Restauraci absolutista, la qual cosa va provocar la involuci de la poltica espanyola a l'antic rgim durant la major part del regnat de Ferran VII. La seua ombra va continuar present durant el segon ter del XIX amb les Guerres Carlines, a pesar de la successi de textos constitucionals, l'arribada de liberals ms o menys moderats al govern, quasi sempre desprs de pronunciaments militars i d'iniciar-se una modesta industrialitzaci. La revoluci de 1868 amb l'enderrocament de la Reina Isabel II d'Espanya no va tancar definitivament la temptaci involucionista, per ja en un context completament diferent: la Restauraci d'Alfons XII o les dictaduras de Primo de Rivera o Franco, per molt que recuperara aquesta ltima la nostlgia de l'Imperi, tenen una altra definici.


 Altres pasos europeus .
Com mostrava el mapa del comenament, la situaci espacial d'Europa era d'una extraordinria complexitat, que no van eliminar ni els tractats de Westflia (Mnster i Osnabrck, 1648), ni els posteriors de Utrecht i Rastadt (1714). El que s que van produir va ser una clara modernitzaci de les relacions internacionals, en un sentit pragmtic que oblidava les fantasies medievals (herncia del Dominium mundi) i el fonamentalisme religis encara vigents en el segle XVI. En 1648 els Habsburg de Madrid es resignen a la independncia de Holanda i reconeixeran poc desprs la de Portugal, per continuen controlant feblement Itlia i Flandes, a ms d'un immens imperi americ la gesti de la qual s cada vegada ms problemtica. Polnia s'expandeix a l'est i sud. L'amenaadora proximitat de l'imperi turc continuar fins al lloc de Viena de 1683. Les monarquies escandinaves continuen dominant el Bltic, encara que abandonaran els assumptes centreeuropeus als destrossats principats alemanys, principals vctimes de la Crisi del segle XVII, entre les runes dels quals destaca el naixent regne de Prssia; ja lliures de qualsevol ingerncia de l'Emperador (Habsburg de Viena) que concentrar el seu inters en els seus estats patrimonials d'ustria. Frana, amb un Llus XIV en minoria d'edat que segueix la guerra contra Espanya alhora que ix dels seus problemes interns de la Fronda, controla temporalment Catalunya fins al tractat dels Pirineus, que la dividir. Anglaterra, sumida en la Guerra Civil, sembla un pigmeu territorial que ni tan sols controla Esccia o Irlanda (tericament comparteixen la persona del mateix rei, i es debaten en la simultnia Guerra dels tres regnes); per ser el gegant del futur, en eixir-se del model de l'antic rgim.


El tractat d'Utrecht, a ms de sancionar el paper d'Anglaterra com a potncia, proporcionar a ustria els territoris europeus espanyols i iniciar l'aliana franc-espanyola (Pactes de Famlia) que caracteritzar les relacions internacionals fins a 1789.

Per a la major part de l'edat moderna en Anglaterra u Holanda el terme antic rgim no s aplicable ats que des del segle XVI o XVII estan en el nou rgim econmic, social i polticament (fins a tal punt no veu discontinutat amb l'edat contempornia, que la historiografia anglosaxona anomena Modern History al perode des de la edat mitjana fins a l'actualitat).

Quant a com encaixar cada una de les peces de la resta d'aquest trencaclosques europeu en el concepte antic rgim, ja s'advertia al comenament que amb l'excepci de Frana, Portugal i Espanya, per a la resta de Europa el terme s poc significatiu: en la dividida Itlia es pot identificar amb el domini dels Habsburg (des de la batalla de Pavia fins a la Unificaci). En Centreuropa, la descomposici del Sacre Imperi, l'ascens dels Habsburg, la Reforma Protestant, la Guerra dels Trenta Anys, i el sorgiment de Prssia van ser dibuixant i desdibuixant un panorama que no es va aclarir fins a la unificaci alemanya, ja a l'edat contempornia i amb distints criteris. Els pasos escandinaus van desenvolupar monarquies nacionals des de l'edat mitjana, encara que la definici de la seua personalitat definitiva no va arribar fins al segle XX. La seua evoluci econmica i social va ser en certa manera semblant a la d'Europa Occidental, intervenint en els processos intellectuals clau (Renaixement, Reforma, Illustraci) i implicant-se en els conflictes europeus, especialment en la Guerra dels Trenta Anys que van ser decisius. Polnia,  no presenciar la formaci de la monarquia forta que va intentar la dinastia Jogalia, sin una repblica nobiliria (que va jugar fins i tot a la poltica d'Europa Occidental amb l'elecci d'un rei Valois). En els Balcans el domini turc (des de la presa de Constantinoble fins a les Guerres Balcniques de finals del XIX) i en Rssia l'poca tsarista (de Ivn el Terrible fins a la Revoluci Russa de 1917) cobreixen la dimensi temporal, per no la caracteritzaci proposada: sn vastos imperis que no poden mesurar-se amb els criteris de la dinmica econmica, social o poltica de l'antic rgim d'Europa Occidental.

 Economia i demografia .



La propietat de la terra, principal factor de la producci, estava sotmesa a vinculacions que incloen els primogenituras en poder de la noblesa, les mans mortes en poder del clero i les terres comunals dels ajuntaments. La naturalesa compartida d'aquest tipus de propietat, amb un propsit de permanncia en el temps, feia que no es podia disposar lliurement d'ella, amb la qual cosa l'existncia d'un mercat lliure de terres era impossible. 

El mateix podria dir-se del mercat lliure per als altres dos factors de producci: ni capital (sospits de representar una forma de riquesa no compatible amb el forma de vida noble o clerical, i encara lluny de l'acumulaci necessria per a una revoluci industrial) ni treball (impropi dels privilegiats, i considerat com una maledicci bblica) es venen lliurement en el mercat com mercaderies subjectes al lliure joc de oferta i demanda.

El creixement de la grandria de les ciutats , malgrat funcionar com a albellons demogrfics i de recursos de qualsevol tipus, va contribuir decisivament a la transici del feudalisme al capitalisme; en aquest sentit, el paper de Londres va ser fonamental per a la creaci d'un mercat nacional, el de Pars, intermedi; el de Madrid, un relatiu fracs). Per no feia oblidar que seguia l'poca preindustrial, i l'ocupaci de la immensa majoria de la poblaci, la de les omnipresents zones rurals, continuaven sent activitats agropecuries de productivitat i rendiments molt baixos, les tcniques de la qual evolucionaven molt lentament (la llarga durada braudeliana), condemnant a la dependncia dels cicles naturals i les peridiques crisi de subsistncia repetides de manera cclica, coincidint amb els mesos majors previs a les collites, quan el blat estava ms car. No s casualitat que aqueixes conjuntures generaren moviments de descontent coneguts com a motins de subsistncia,, que en alguns casos podien tenir repercussions poltiques (mot dels gats, mot d'Esquilache, o la prpia Revoluci Francesa) o, en el pitjor dels casos, grans fams que portaven a crisi demogrfiques (la coneguda com a trampa malthusiana). De fet, s habitual en demografia parlar d'un antic rgim demogrfic, que es caracteritzava per unes altes taxes de natalitat i mortalitat, un redut creixement natural que es contrarestava amb els anys de mortalitat catastrfica, elevada fecunditat (requerida amb afany per les famlies titulars d'explotacions agrcoles), compensada amb el celibat (la nupcialitat, a edats molt primerenques que a vegades es retardava, no afectava la totalitat de la poblaci) i una molt baixa esperana de vida.


El comer estava controlat pels gremis i les associacions gremials, que controlaven la qualitat i quantitat de la producci que es realitzava. El control de la vida econmica pretendria que noms aquells que pertangueren a un gremi o tingueren autoritzaci reial podien dedicar-se a la fabricaci i distribuci de productes, des del ms ric dels obligats de l'abastiment al ms miserable tafur. La missi de controlar la fidelitat del comer era una responsabilitat de l'autoritat des de temps antics (la mensa ponderaria del frum rom). En l'antic rgim espanyol depenia d'institucions com el Repese o el Fidel Mostass, controlades pels ajuntaments (o la Sala d'alcaldes a la cort), que vigilaven la correcta aplicaci de les mesures en els intercanvis, sobretot els del comer alimentari, el ms sensible per a la pau pblica. La dispersi metrolgica (no coincidien les mesures de cada localitat) es va intentar remeiar amb el prestigi d'algunes mesures locals, com la vara de Burgos, per va haver d'esperar-se al final de l'antic rgim, amb els treballs cientfics de conformaci del Sistema Mtric Decimal. Es considerava idoni l'accs amb els menors intermediaris possibles del productor al consumidor, i la revenda i tot tipus de especulaci amb el preu intentava prohibir-se, fins i tot amb sancions religioses (pecat-delicte de usura) la qual cosa no vol dir que s'aconseguira sempre, com demostra la prctica de la vida quotidiana en el mercat. Una pretensi semblant no es va arribar a materialitzar de manera efica fins la conformaci de l'estat burgs liberal del nou rgim, com explica Michel Foucault. 

L'obertura del mn als europeus amb la Era dels Descobriments porta com a conseqncia la primera economia mundial. Les companyies privilegiades prenien el control monopolstic de rutes i productes (el cacau de Caracas primer per als Fugger, i desprs per a la Companyia Guipuscoana; el abastiment de Madrid per als Cinc Gremis Majors...). Les primeres i ms eficaos van ser les holandeses (WIC i VOC), seguides per les angleses (Companyia de les ndies Orientals i Merchants Adventurers, que es basa en una guilda anterior). Ambdues nacions (a travs de la borsa d'Amsterdam i la de Londres) encapalen el naixent capitalisme comercial desprs del sac d'Anvers, que fins llavors era l'encarregada de drenar cap al nord d'Europa els recursos americans extrets a travs de la monopolstica Casa de Contractaci de Sevilla o el port de Lisboa.


La indstria estava entorpida amb excessives reglamentacions i impostos. Existien duanes internes; els pesos i mesures variaven segons les regions; alguns articles, en especial els cereals (vertadera base de la pobra alimentaci de la major part de la poblaci), eren sotmesos a una obsessiva poltica de proteccionisme paternalista, amb la qual cosa o b havien de consumir-se al lloc de producci, o b estaven sotmesos a taxa, o en qualsevol cas feien impossible la seguretat del subministrament; per a altres s'aplicaven drets de duana (no sols exteriors sin interiors als estats) que en molts casos anullaven l'intercanvi.

No existeix, per tant, llibertat econmica ni competncia, ja que tot estava controlat o pels gremis, per les corporacions o pel propi Estat, que en algunes ocasions, funcionava com a agent econmic ell mateix: reials manufactures com les d'armament (les Reials Fbriques d'Artilleria de Lirganes i La Cavada), o de bns sumptuaris (la Reial Fbrica de Tapissos, de Porcellana del Bon Retir, de Vidre de la Granja) i les regalies o els estancs de sal, tabac (la Reial Fbrica de Tabacs de Sevilla y la de Madrid), aiguardent i naips. El mercantilisme en les seues variades formes, metalisme, bullonisme, colbertisme, s la doctrina econmica que justifica la poltica econmica dominant: el proteccionisme. En la major part de les ocasions, aconsegueix el contrari del que pretn. Ni el poder ni els terics de l'poca disposen d'instruments fiables d'anlisi econmica, i tampoc comprenen el funcionament del sistema econmic (que no s ni el de l'inexistent mercat lliure ni el de l'autarquia pobletana medieval). Fisiocrcia i lliurecanvi o liberalisme econmic apareixen en el segle XVIII com propostes alternatives que van obrint-se cam en una conjuntura de transformaci del sistema.

 Societat .

La societat de l'(antic rgim) estava constituda per estaments de base feudal; sn grups tancats, determinats en gran mesura pel naixement. Dos d'aquests grups, la noblesa i el clero, posseen drets superiors a la resta d'estaments com monopoli en certes funcions - govern i administraci de justcia-, exempci d'impostos, i un estatut jurdic propi. La noblesa (laica) i el clero (que en la seva part alta corresponia als fills cabalers de les famlies nobles) estaven per damunt de la resta de les persones. Eren el Tercer Estat format pels llauradors, la immensa majoria de la poblaci, i els burgesos, els comerciants  i els artesans). Els drets de les persones no eren igualitaris, sin que, legalment, els nobles laics i eclesistics tenien una srie de privilegis que no tenien els tributadors. Encara que els estaments sn tancats, no sn impermeables, i s possible el pas d'un no privilegiat a una situaci de privilegi, per ennobliment o per l'entrada en el clero.

El paper que l'exclaustraci dels ordes religiosos, amb la consegent desamortitzaci i el fi del celibat del clergat secular va tenir en la Reforma protestant s una de les qestions que va fer allunyar-se de l'antic rgim als pasos que van optar per ella. Sn els pasos catlics del sud-oest d'Europa (i Polnia) els que presencien el triomf de la Contrareforma, que significa en termes socials el triomf de la societat estamental: la configuraci piramidal del clero, els tres vots del clero regular, el celibat del clero secular, la justificaci de la presncia econmica de les institucions religioses (s'arribe a dir, des de la postura liberal-burgesa, que l'Esglsia, amb els delmes'i les mans mortes creava la pobresa que justificava la seua existncia) i la seua presncia en tots els ordres de la vida, pblica i privada. 

La interpretaci historiogrfica de la naturalesa de la societat estamental va donar origen a un notable debat entre els que, prxims al materialisme histric (escola de Annales, o de Past and Present), utilitzen el concepte de classe, i els que, des d'una posici institucionalista (i tamb prxima al funcionalisme sociolgic i antropolgic de les perspectives emic enfront de les perspectives etic), prefereixen parlar d'una societat d'ordres. Aix, Roland Mousnier identifica al honor, el estatus i el prestigi com a marcadors socials ms significatius que la riquesa. Segons aquesta perspectiva, la societat es dividia verticalment segons els rangs socials (relacions de patronaje o clientelisme entre patr i client: 'matres-fidles'), i no horitzontalment segons les classes. 

En particular, les elits de la societat de l'antic rgim poden entendre's com una classe privilegiada formada per una noblesa i un clero identificats en els seus interessos econmics i interpenetrats per les estratgies de vinculaci familiar de terres i crrecs en la Esglsia, la burocrcia, el exrcit i la Cort (segons la interpretaci materialista); o b un conjunt no homogeni de ordres com la noblesa d'espasa i la noblesa de Toga (noblesse d'pe i noblesse de robe) ms diferents entre si que amb el llauradors o la burgesia (segons la interpretaci institucionalista o funcionalista).


El paper de la burgesia ha sigut tamb objecte de profundes controvrsies, perqu si en alguns casos i perodes pareix el suport principal dels monarques per a augmentar el seu poder, en una aliana mtuament beneficiosa en la formaci d'un mercat nacional i en detriment de les feudals noblesa i clero; en altres sembla que la monarquia no s sin la superestructura que exerceix el poder en benefici de les tradicionals classes dominants, i els burgesos encimbellats noms esperen l'oportunitat per a "trair" a la seua classe i ennoblir-se, abandonant els oficis vils i mecnics per les professions i arts liberals, quan no donar el pas definitiu de la compra de terres, el matrimoni desigual amb nobles empobrits i el definitiu ennobliment, moltes vegades per simple compra davant uns reis sempre faltats de diners. Siga per aqueixa ra, siga per qestions econmiques, com la runa de la indstria castellana, incapa d'aprofitar l'oportunitat del mercat americ que s que beneficia al nord d'Europa, la debilitat o fortalesa de la burgesia marca la diferncia entre uns casos nacionals i altres.


El mateix podria dir-se del llauradors: alliberat de la servitud en Europa Occidental des de la Baixa edat mitjana (mentre que en Europa Oriental queia en ella) pot trobar en l'antic rgim una oportunitat de participar del excedent productiu amb els senyors que haurien d'extraure-ho en la seua totalitat mitjanant coerci extraeconmica, segons prediu el model marxista. Fins a quin punt s possible o no a determinar la possibilitat que sorgisca la figura del llaurador ric (l'orgulls Pedro Crespo de L'alcalde de Zalamea de Caldern de la Barca o Camacho el ric del Quixot de Cervantes) que puga comenar una acumulaci primria de capital al camp. En tot cas, la famosssima resposta del "vil" Pedro Crespo al "linajudo" el senyor Lope:
al rei la hisenda i la vida;
s'ha de donar, per l'honor;
s patrimoni de l'nima,
i l'nima noms s de Du.;
Ens recorda, pel provocadora, que els llauradors no podien aspirar a la mateixa classe de honra que els nobles: no s per a aquests la honradesa burgesa de ser fiable en els negocis, sin la opini o fama que ning poguera qestionar de la continutat de la sang, garantida per la castedat de les dones de la famlia (i que el propi Caldern es va encarregar de codificar en drames com A secret greuge, secreta venjana). Bastava ser fill de quelcom (gentilhome), provenir d'una aclarida estirp, a ser possible venir de gots. Almenys els llauradors, sobretot en la meitat nord de la Pennsula Ibrica (d'alguna manera semblant als anglesos lliures de naixement, que no tenen equivalent en els llauradors francs) participaven orgullosos en la categoria de cristi vell, que els posava imaginriament a major alada que molts nobles a qui el Ti de la noblesa infamava per tenir ascendncia cristiana nova. Mentre que l'abisme social que separava l'orgullosa noblesa francesa dels humils plebeus era considerat quelcom natural, i garantia de la distinci de les elits (encara que va crear tamb un enorme ressentiment que explica la violncia revolucionria), era un lloc com en el segle XVIII que els viatgers estrangers se sorprengueren de la gosadia de la plebs britnica, que semblava tenir dret a cridar i espentar a qualsevol, sense reparar en rangs, quan s'encreuava amb ell pel carrer. A Espanya, el purisme de l'aristocrcia, que imitava la vestimenta i la cultura popular dels bonics (per exemple, la tauromquia), no era un smptoma d'igualtat, sin una arma de lluita social i ideolgica contra els modernitzadors afrancesats. A pesar de l'oposici de la major part dels illustrats, el pblic taur s una mostra interclassista que gaudeix d'una polticament inofensiva capacitat de decisi democrtica en el premi al torero, i de la possibilitat d'identificaci amb l'encimbellament individual d'un personatge provinent de les baixes capes socials, com posteriorment ocorrer amb l'esport. La funci social s clara, i no nova: l'entreteniment amorteix els conflictes (el Panem et circensis rom, expressi parafrasejada en l'expressi espanyola Pa i Bous) i proporciona cohesi social e identitat. Posteriorment, quan l'adjectiu havia perdut la seua crrega revolucionria, es va encunyar el terme Festa Nacional per a referir-se als bous.


 Sistema poltic .



Les monarquies autoritries que acumulen el poder poltic que la noblesa tenia a l'edat mitjana basen el seu poder en uns mecanismes com l'exrcit, constitut per mercenaris que el rei contractava, encara que en cas de guerra eren reclutados civils de manera forosa per a la defensa del pas. La fi de les mainades medievals controlades per la noblesa dna a aquest estament una nova funci, no de poder militar sin econmic i social, i la seua posici en la Cort junt amb el rei li donar la seua mesura de poder poltic.

Per a l'augment del seu poder, en la Baixa edat mitjana, les ciutats lliures (illes a l'oce feudal) van representar un suport per als reis contra els privilegiats. D'elles obt els recursos en forma de impostos a les activitats mercantils, mentre que la major part de la riquesa, les propietats rurals dels privilegiats, no s subjecta a imposici. Una vegada assentat el poder reial, el rei procurava restringir les funcions dels representants de les ciutats, siguen burgesia, patriciat urb o com se'ls vulga qualificar. Quasi mai convocava a les Corts i, quan ho feia, es reservava sempre el dret de prendre la decisi final. Les Talls estaven constitudes per representants dels tres estaments (noblesa, clero i tercer estat), per en el cas de Castella (perqu les dels regnes de la corona d'Arag es reunien per separat) noms es convocava els representants de les ciutats, i per a aprovar impostos. Quan les institucions representatives aconsegueixen protagonisme (Parlament angls en el segle XVII, Estats Generals en 1789), el model es trenca.

El titular de la Corona t en els seus mans tots els poders (executiu, legislatiu i judicial), encara que en la prctica ha d'utilitzar una enorme burocrcia i designava uns representants a qui encarrega el govern en nom seu, secretaris, ministres'o en el cas espanyol, un favorit.

La discontinutat territorial i la confusi de jurisdiccions era ms la norma que l'excepci de les entitats poltiques, tant estatals com infraestatals. Les fronteras eren canviants i insegures, i hi havia multitud de enclavaments, exclaus, territoris de furs especials, i fins i tot amb sobirania compartida (Andorra) o alterna (Illa dels faisans, i faceras del Pirineu navarrs). Quan Felip II volgu fer-se una idea clara de les seues possessions, no recorria als mapes de la biblioteca del monestir l'Escorial, que li mostrarien un confs trencaclosques, sin a les Relacions Topogrfiques (un esfor protoestadstic noms comparable al Cadastre de Cala dos segles posterior) o a les vistes que va encarregar prendre a Anton Van Der Wyngaerde. El somni de les fronteres naturals (la Frana del Rin als Pirineus que retrospectivament sembla la seua missi histrica) s ms una idea del nacionalisme del segle XIX, com el dest manifest que va portar Estats Units al Pacfic.


A partir del segle XVII pot parlar-se de la presncia d'una monarquia absoluta que t la sobirania del Estat. Aquesta monarquia es justificava sobre el supsit de la procedncia divina del poder, de qui ho rep sense intermediaris (per exemple, la naci o el poble). El rei noms ha de justificar-se davant els ulls de Du. Els seus sbdits no tenien cap dret, per s el deure obeir. L'exemple ms acabat s la Frana del Rei Sol, Llus XIV, que va trobar el seu millor teric en Bossuet.

El rei declarava la guerra i feia la pau; comandava els exrcits; determinava les despeses i fixava els impostos; anomenava i destitua els funcionaris i dirigia l'administraci sencera. Les provncies eren administrades pels intendents, de poder omnmode i arbitrari. 


El rei feia les lleis, que eren l'expressi de la seua voluntat personal, perqu si b havia de tenir en compte les "costums fonamentals del regne", tals costums eren contradictries i vagues, i haguera sigut difcil definir-les clarament. A ms, dirigia l'administraci de justcia, perqu aquesta es dictava en nom seu i per funcionaris que el designava. S'usava la tortura judicial per a aconseguir la confessi dels acusats, als qui es jutjava en secret i als que s'aplicaven cruentes penes corporals (les marques amb ferros candents, la picota, el fuet) incloent una mplia panplia de tipus de penes de mort adequades a la categoria del reu o del delicte (decapitaci amb distintes armes, degollament, penjament, foguera, desmembrament...). El suplici de Ravaillac, assass d'Enric IV de Frana, passa per haver sigut un dels ms truculents. L'homogenetzaci de la pena capital va ser una peculiar conquesta de la Revoluci, que va igualar les condicions comenant literalment pel cap (la guillotina). A Espanya va complir la mateixa funci el garrot (que, encara sent igual per a tots, es podia graduar en vil i noble segons la parafernlia que el rodejava). El afusellament sembla que tamb va ser una macabra modernitzaci, aplicat sobretot en l'exrcit.

La llibertat individual estava amenaada constantment per la policia, que podia agafar a qualsevol amb una simple ordre del rei, la "carta segellada" (lettre de caixet). No s'explicitava la causa de la detenci, sin que simplement s'indicava que "tal era la voluntat del rei" (car tel est ms bs plaisir). Existia la censura prvia, que exercia fonamentalment l'autoritat eclesistica (el nihil obstat). No es concedia la llibertat de conscincia o llibertat religiosa, sin que s'aplicava el principi cuius regi eius religi (el rei imposa la religi al sbdit) de la Dieta d'Augsburg.


La monarquia francesa dels Borb, des de la instauraci d'aquesta dinastia, va ser hbilment refermant-se en el poder a partir d'una feble situaci, tant a l'exterior (hegemonia espanyola) com a l'interior, en bona part per la divisi religiosa no conclosa per les guerres de religi. Enric IV, antic protestant, les havia finalitzat amb el Edicte de Nantes, que convertia a les places de seguretat hugonots en un estat dins de l'estat; les regncias en les minories d'edat de Llus XIII i Llus XIV i la personalitat dels favorits'o ministres (Richelieu, Mazzarino, Colbert), van aconseguir fer de Frana a finals de segle la principal potncia d'Europa. Simultniament la monarquia Hispnica entra en la profunda decadncia a la que van contribuir tant les poltiques acomodatcies i corruptes del Duc de Lerma (favorit de Felip III), com les agressives i de reputaci del comte-duc d'Olivares (favorit de Felip IV), que en forar els inestables equilibris territorials amb el seu intent de Uni d'Armes, va provocar la crisi de 1640 i va arribar a un pas d'acabar de fet amb el Imperi Espanyol. L'absolutisme no arribar a Espanya fins als decrets de Nova Planta, desprs que Felipe V de Borb guanye la Guerra de Successi (1715) tant als seus enemics europeus com als que dins de la Pennsula Ibrica (especialment Valncia i Catalunya) aspiraven a continuar amb un Habsburg ms respectus als furs territorials.

La incapacitat de formar monarquies absolutes en altres regnes pot exemplificar-se amb el cas angls, on els Tudor, monarquia autoritria que va mantenir l'equilibri amb el Parlament mentre es produen els canvis socials de la Reforma, van donar pas als Estuard, que en la pugna per augmentar el seu poder, van perdre literalment el cap.

All que s'ha exposat amb anterioritat, i al que tendirien ms o menys els diferents casos, s el que podria considerar-se el model ideal d'absolutisme. Era molt relatiu fins a quin punt els monarques anomenats absoluts podien exercir un poder semblant, i fins i tot s plantejable si ni tan sols tindrien la pretensi d'organitzar la vida pblica en tota la seua extensi, ja que es deixaven enormes espais en qu el poder s'exerceix per multitud de intermediaris (els "estats" nobiliaris, la poderosssima jurisdicci eclesistica, els territoris forals, i tot tipus de corporacions, com els ajuntaments, els gremis, les Universitats...). La capacitat de decisi dels reis estava minada pel crnic dficit de recursos financers, que tan prompte com es reben (i fins i tot abans) sn gastats en el exrcit i el sumptus luxe de la cort (enormement necessari per a mantenir el prestigi de la monarquia i la fidelitat de la noblesa, atreta al seu servei).   

  

En el segle XVIII es produeix una variant de l'absolutisme, el despotisme illustrat, que un rei absolut exerceix el seu poder, de forma paternalista, davall el lema "tot per al poble per sense el poble", per continua posseint la sobirania de l'Estat, no s necessria una Constituci, la voluntat del rei s la llei. Ms que en les poc atractives personalitats de Llus XV o Llus XVI, l'exotisme dels francesos cercava el model del monarca ideal fra de les seues fronteres; algun tan lluny com Montesquieu, amb els seus Cartes perses. 

A Espanya, va fer el propi Jos de Cadafal amb les seues Cartes marroques. No obstant aix, sol convenir-se que mostra d'aquest tipus de monarquia serien les de Carles III a Npols i Espanya, la de Josep I de Portugal (amb el seu ministre, el Marqus de Pombal) la de Josep II a ustria, la de Frederic II de Prssia, i amb llunyania al model, la de la tsarina Catalina la Gran de Rssia. L'amistat (per impropi que siga aquest nom per a una relaci tan desigual) de illustrats'amb fama de dissolvents, com Voltaire, amb algun d'aquests reis, no ha de fer oblidar que, com Deia Johann Baptist Geich, el savi calfant-se al seu braser no s precisament al que ha de tmer ni el monarca ni l'estructura de qu s cspide.

 Pensament, cultura i art .

Les relacions entre el que en termes materialistes s'anomena "superestructura ideolgica" i les parts ms bsiques de l'estructura economicosocial, sn qestions que no susciten molt de consens.

El predomini de la Esglsia en el pensament, l'educaci i la cultura continu sent aclaparador i, com a l'edat mitjana, continua sent la principal justificaci de l'ordre poltic i social; d'altra banda, no est separada de l'Estat, per molt que mantinguen una relaci conflictiva, com prova el regalisme, amb distinta fora, a Frana i Espanya. Tot i aix, pel que fa al seu paper ideolgic, des de l'humanisme i el Renaixement, el antropocentrisme succeeix al teocentrisme com una constant en les concepcions culturals. A Espanya, l'erasmisme i les seues vicissituds sn una bona mostra de les dificultats que trobava el pensament avanat, fins i tot gaudint de la protecci real, i no va ser l'nic, ni el ms sonat, com ho proven els casos, perseguits per la Inquisici, del professor i poeta Fray Luis de Len, de l'arquebisbe Bartolom Carranza, o de l'intendent Pablo de Olavide. El clima a Frana no era ms permissiu, com ho demostrea l'existncia dels casos en qu es va veure embolicat Voltaire. L'Europa protestant va tendir a ser ms tolerant, tot i exercitar tamb la repressi, com s'observa en el cas de Miguel Servet.

La Universitat, que havia sigut una instituci puixant i en desenvolupament durant la baixa edat mitjana, amb la escolstica, experimentar un perode d'allunyament de l'avantguarda cientfica i cultural, que passa a altres mbits  com les acadmies, les societats cientfiques , fins al segle XIX. Com a excepci, com en tantes altres coses, en la monarquia hispnica les universitats) travessen una edat d'or (Bblia Poliglota Complutense, escola de Salamanca, neoescolstica) que respon a un clar paper social: el de subministrar quadres a la burocrcia i el clero, elevar o mantenir la condici social d'una noblesa triomfant i una burgesia acomodatcia, i claudicar pel que fa a la seua capacitat dissolvent de la formaci economicosocial. La mxima brillantor, potser, es va aconseguir com a conseqncia dels debats justificatius de la colonitzaci americana (Junta de Burgos, Junta de Valladolid).

Itlia i Flandes, dos grans centres de la burgesia medieval unides per les rutes mercantils de l'oest europeu, destaquen en l'aspecte cultural per l'aparici de Humanisme i el Renaixement; aquest fet no s, per descomptat, casual. Les monarquies nacionals ms adequades al model antic rgim els segueixen per difusi, i fins i tot impulsats per l'oportunitat de legitimaci que el mecenatge de l'avantguarda artstica i intellectual, i els programes arquitectnics, proporcionen a les puixants monarquies. Clero i noblesa no es queden arrere per emulaci. El paper social del artista evoluciona des del anonimat gremial de l'edat mitjana fins a la pseudodivinitzaci de Rafael. La academitzaci i professionalitzaci acabaran portant a la independncia de l'artista, amb major o menor aurola bohmia, que pot confiar en un mercat per a la seua producci, alliberat dels encrrecs, en un procs que no es completa fins al segle XIX.

Desprs de la ruptura i reubicaci que va suposar la Reforma Protestant i la Contrareforma Catlica, Manierisme i Barroc van ser successivament els estils artstics que es difonen des d'Itlia a tot Europa des de mitjans del XVI i XVII. En major o menor mesura es posen al servei de la ideologia i les classes dominants, encara que tamb hi haur art burgs all on la burgesia ho s, com Holanda.

Desprs de la crisi de la conscincia europea de finals del segle XVII, que obri el cam a la cincia moderna que segueix el paradigma newtoni i a l'enciclopedisme; en el segle XVIII la cultura es debat entre el manteniment del monopoli de l'Esglsia, i els principis del Sapere aude kanti que representa la Illustraci. De la letargia cultural de l'Espanya de la primera meitat del XVIII pot ser mostra que el catedrtic de matemtiques de la Universitat de Salamanca siga un personatge tan extravagant com el visionari Diego de Torres Villarroel. Predomina l'allament (quan no la ignorncia) dels corrents europees, a excepci dels novators o figures allades com Feijoo o el Marqus de Mondjar. Els intents de modernitzaci illustrats sn importants en les ltimes dcades del segle,  impulsats per Carles III i Carles IV, i es van difondre a Amrica, que passa a ser "redescoberta" intellectualment (mesuraments de Jorge Juan i Antonio d'Ulloa, expedicions naturalistes de Cavanilles i Humboldt, i el primer programa mdic modern, que va ser la vacunaci contra la pigota just en el moment en qu internament est sorgint la conscincia americana que portar al moviment emancipador. 


El Barroc tard i el rococ sn els estils artstics de comenaments del XVIII, encara mantenint la ideologia dominant de les classes privilegiades; Neoclassicisme i el Preromanticisme els del seu final, oberts a la nova realitat.

A ms del triomf de l'esttica racionalista i la tcnica academicista, desprestigiadora dels excessos sensorials barrocs, el Neoclassicisme es veu impulsat pel descobriment  de les runes de Pompeia i la seua difusi per tot Europa (al que va contribuir la moda del Grand Tour, o naixent turisme aristocrtic), que coincideix en el temps amb esdeveniments intellectuals dissolvents per a l'antic rgim: l'inici de la publicaci de l'Encyclopdie (1751) o les voltairianes reflexions sobre el terratrmol de Lisboa (1755); la moda a Europa i Amrica s trobar les sbries virtuts de la Roma republicana (ms que la decadent imperial): s un bon exemple l'elecci de Cincinato (el model de pater familias que va abandonar els seus bous per a acudir a la crida del servei pblic com a dictador temporal i que, acabada la durada del seu crrec, torna al seu aladre) per a anomenar a Cincinnati, una ciutat de nova creaci en els naixents Estats Units. Benjamin Franklin, ambaixador a Frana, va ser testimoni de com la decadent cort de Versalles acollia amb simpatia a la naixent Repblica amb una mescla condescendncia i admiraci davant dels quals imagina (i s'imaginen a si mateixos) com una mescla de bon salvatge i Nova Roma.

D'altra banda, l'esttica preromntica del Sturm und Drang, el taciturn model juvenil del Werther de Goethe o les Nits Lgubres de Jos Cadafal presagien ja una poca convulsa, que les contradiccions insolubles de la Illustraci, que no pot conciliar l'antic rgim amb les emergents forces de la Revoluci, es resoldran violentament: el somni de la ra produeix monstres, com tan genialment va expressar Goya.

Fitxer:Michelangelo Buonarroti 005.jpg|Crist irat de Michelangelo
Fitxer:Dendrono - Der fechtende Student.jpg|Classe de esgrima a l'universitat de Nuremberg, gravat de 1725.
Fitxer:David-Oath_of_the_Horatii-1784.jpg|El jurament dels Horacis de Jacques Louis David 
Fitxer:Fragonard, The Swing.jpg|El gronxador de Fragonard


Fitxer:Valladolid_-_Universidad.jpg|Universitat de Valladolid
Fitxer:AlcalaDeHenaresUniversity.JPG|Universitat de Alcal de Henares.
Fitxer:Collegio-spagna1.jpg|El Collegi d'Espanya a Bolonya, prestigis centre d'estudis jurdics.
Fitxer:Casa_primera_imprenta_Mexico.jpg|La casa de la primera impremta, a Mxic. 


 Notes i referncies .

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188439" title="Nacionalisme cntabre" nonfiltered="2699" processed="2691" dbindex="77714">


El cantabrisme o nacionalisme cntabre s una corrent social que preserva i promou el reconeixement de la personalitat poltica, lingstica i cultural de Cantbria o del conjunt de terres de parla i cultura cntabres, l'anomenat Pas Cntabre.

 Histria .

El cantabrisme contemporani s'ha gestat un cop suprimides les institucions prpies de l'Antic Rgim (concejos, merindades, Junta de los Valles).

 Cantabrisme vuitcentista .
La Restauraci coneix un acostament al fet diferencial del pas, amb la proliferaci d'estudis sobre el territori, la llengua o l'etnografia: el "regionalisme literari" (M. Menndez Pelayo, J.M. Pereda, Ams de Escalante, A. De los Ros y Ros, Gumersindo Laverde, Eduardo de la Pedraja). Per lligats a la dreta espanyola, tradicionalista i catlica, la visi del fet cntabre en alguns d'aquests autors no solament va impedir el pas a la proposta poltica cantabrista, sin que es va utilitzar per envernissar de provincialisme el castellanisme espanyolitzador unitarista.

En la perspectiva poltica, noms el republicanisme federal sostingut per sectors de la petita burgesia de Santander va pretendre estroncar la frustraci produda pel declivi econmic. A tall de conclusi, l'etapa de la Restauraci a Cantbria coneix un acostament a la realitat objectiva del pas, iniciant dues vies d'evoluci del cantabrisme: la primera, encunyada per les elits locals, les quals, sense negar les peculiaritats histriques i culturals, les aprofiten per tamisar el projecte nacional espanyol i impedir-ne, de fet, una via poltica prpia; la segona via en suposa una canal de reivindicaci ms polititzat, de carcter progressista i que s'imposar posteriorment.

 Cantabrisme republic .
La presa de conscincia sobre la recessi econmica i els problemes existents en el desenvolupament de Cantbria es van enfrontar a les veus del tradicionalisme castell-espanyol. Les propostes del primer cantabrisme programtic cntabre (Jess de Cospedal, Santiago Fonts Pila), al costat dels partits republicans i d'esquerra, van proposar el Projecte d'Estatut de l'Estat Cntabre-Castell, truncat per la Guerra Civil, i que es gesta en el context d'un Pas Cntabre federat.

 Cantabrisme poltic progressista .
El rgim dictatorial franquista va impedir l'evoluci del cantabrisme ms enll del manteniment de certes institucions d'estudi o publicacions peridiques o espordiques. L'esgotament d'aquesta etapa possibilita que Cantbria s'insereixi en la transici fent referncia al problema de la seva adscripci territorial. Al costat d'ADIC neix un elenc d'associacions cantabristas (Cantbria Unida, Comunitat Regionalista Cntabra, Moviment Nacionalista Cntabre) que desenvolupen un debat davant del qual han de prendre actitud|postura totes les organitzacions poltiques i socials. La pressi popular, la totalitat d'organitzacions d'esquerra i progressistes i algunes tendncies autonomistes de la dreta, decanten finalment l'opci autonmica de Cantbria per la via prpia.

A partir d'aquesta situaci, cal explicar l'aparici del Partit Regionalista de Cantbria, que encara que errtic, suposa el primer referent d'una fora d'obedincia cntabra, evidenciant que el cantabrisme sostingut per les ideologies progressistes i nucleat als sectors populars i classes mitjanes s'ha imposat histricament a les pretensions de l'unitarisme castell i espanyolista.

 Nacionalisme cntabre en l'actualitat .
La situaci estructural del pas (perifria del subeix cantbric de l'arc atlntic de la Uni Europea), les aspiracions dels grups financers interns de "subdiaritzar" l'economia entorn del demirg turistitzant, l'encara decisiva implantaci dels partits d'mbit estatal i les orientacions neoespanyolistes imposades pels mitjans de comunicaci de masses estatals, fan necessari un projecte de construcci cntabre -nacional- que a partir d'una majoria social, rellancin el pas cap a un canvi de situaci: gir en el model de desenvolupament socioeconmic, avan en l'autogovern i augment de la conscincia especfica com a ens nacional i poltic. El nacionalisme cntabre -conformat per ADIC i el Conceju Nacionaliegu Cntabru (CNC)- ha d'anar aprofundint i madurant en el seu projecte i organitzaci.

 Enllaos externs .
Breu histria del nacionalisme cntabre;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188443" title="Gran Premi de Blgica del 1950" nonfiltered="2700" processed="2692" dbindex="77715">
Resultats del Gran Premi de Blgica de Frmula 1 de la temporada 1950 disputat al circuit de Spa Francorchamps el 18 de juny del 1950. 


 Resultats .



 Altres .

 Pole:   Nino Farina  4' 37. 0   ;
 Volta rpida:  Nino Farina  4' 34. 1 ;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188449" title="Gran Premi de Blgica del 1951" nonfiltered="2701" processed="2693" dbindex="77716">
Resultats del Gran Premi de Blgica de Frmula 1 disputat la temporada de 1951 al circuit de Spa Francorchamps el 17 de juny del 1951. 


 Resultats .






 Altres .

 Pole:   Juan Manuel Fangio   4' 25. 0   ;
 Volta rpida:  Juan Manuel Fangio  4' 22. 1 ;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188453" title="Plats i Olles" nonfiltered="2702" processed="2694" dbindex="77717">
Plats i Olles fou un grup de msica folk de Lleida de finals dels 60

El nucli inicial es va formar l any 1968. Es reunien als jardins del castell de Lleida i amb la guitarra cantaven canons populars. Desprs la idea de fer un grup va prendre cos. El gruix important de canons eren tradicionals, catalanes, espirituals negres o peces que cantava el Grup de Folk de Barcelona.

Enllaos externs.
http://platsiolles.blogspot.com

referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188454" title="Gran Premi de Blgica del 1952" nonfiltered="2703" processed="2695" dbindex="77718">
Resultats del Gran Premi de Blgica de Frmula 1 disputat la temporada de 1952 al circuit de Spa Francorchamps el 22 de juny del 1952. 


 Resultats .





 Altres .

 Pole:   Alberto Ascari   4' 37. 0   ;
 Volta rpida:  Alberto Ascari   4' 55. 0;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188457" title="Cancelleria Reial" nonfiltered="2704" processed="2696" dbindex="77719">
La Cancelleria Reial era l'organisme administratiu-cultural de normalitzaci lingstica de la Corona d'Arag creada al segle XIII. Es va fundar per Jaume I a l'any 1276, ocupant-se de la redacci de tot tipus de documents administratius: certificacions, lletres reials o llicncies, entre d'altres. Jaume I a la seua creaci, va disposar que tota la documentaci del Regne de Valncia fos redactada en llengua vulgar i no en llat. A partir d'aleshores, tota la documentaci fou unificada a la Corona d'Arag. Els textos es redactaven en catal/valenci o aragons i en llat, per a partir de la segona meitat del segle XIV, majoritriament en catal. Totes les institucions de la Corona d'Arag (la Generalitat de Catalunya, la Generalitat del Regne de Valncia, el Gran i General Consell de Mallorca), a ms de tots els municipis i notaris, utilitzaren un mateix model lingstic.

Integrada a la Corona catalanoaragonesa, la Cancelleria Reial era una oficina dirigida per un canceller, encarregada de copiar i de tramitar tots els documents reials o de la noblesa o dels eclesistics. Aquesta escrivania reial va ser organitzada a partir del segle XIII i la composaven una srie de funcionaris que tenien cura de tota la documentaci reial.

La Cancelleria esdevingu un focus cultural -com ho havien estat els monestirs durant l'alta edat mitjana- sobretot a partir de l'any 1373, quan hom hi apleg un grup de copistes per a la transcripci de llibres. La Cancelleria assimil i expand la poesia i l'art francs, introduts per Violant de Bar; la curiositat per tot all que feia referncia al mn llat, provinent d'Itlia; o l'hellenisme, procedent de la cort pontifcia d'Aviny.

La prosa de la Cancelleria seguia els formularis medievals de la retrica epistolar. La majoria de funcionaris eren bons coneixedors de l'Ars Dictandi, ttol que hom donava als tractats de retrica epistolars que foren utilitzats a les cancelleries medievals, especialment durant els segles XI al XIV. Aquests tractats contenien regles i exemples de com redactar les salutacions, els prembuls i les elocucions -el cos o nucli- dels documents, amb preceptes sobre gramtica, construccions, figures retriques, sentncies i sobre el cursus  o ritme de la frase.

Com que la majoria de funcionaris de la Cancelleria sabien llat, no s gens estrany que fos justament aquesta llengua la que marqus les directrius, tant pel que fa als formularis com al vocabulari tcnic de la burocrcia i de la poltica. La influncia llatina an modelant el catal sense violentar-lo. En les Ordinacions Reials de Pere el Cerimonis, que sn un plagi de les Leges Palatinae de Jaume III de Mallorca com va posar de manifest l'historiador castellonenc Sevillano Colom ,  la frase catalana s un calc, paraula per paraula, de la construcci llatina plagiada excepte que va canviar el nom de Jaume i les intitulacions reials d'aquell per les seves . Sortosament, altres escrivans i notaris de Pere III van saber vncer les dificultats que presentava el model llat, i empraren un catal ms dctil, harmonis i clar.

All que crida ms l'atenci s la notable uniformitat que assol l'idioma oficial de la Cancelleria, que s'aconsegu implantar en la llengua escrita de tot el domini lingstic. La llengua escrita era una mena de koin literria i administrativa, per sota de la qual bategava amb fora una llengua viva ms variada. Les antigues variants del catal o llat vulgar no eren gaire evidents. La ra d'aquesta uniformitat obea al fet que la llengua de les Illes i del Pas Valenci era una llengua que s'havia expandit per la Reconquesta en unes terres fortament arabitzades.

La formaci llatinista dels curials del rei, que havien de redactar la documentaci en catal, aragons i llat, influ perqu la llengua assols un alt grau de perfecci, eficcia i elasticitat, amb qu aconsegu maduresa i fixaci. Sens dubte que l'educaci estilstica d'aquell estament havia d'acusar fidelment tot canvi que l'evoluci de la moda literria pogus experimentar en l'ensenyament de la tcnica de l'art d'escriure.

La Cancelleria, amb la seva prctica diria, contribu de manera definitiva a millorar i fixar la llengua literria, en la qual els escriptors humanistes van escriure obres molt notables.

Etapes.
Durant l'existncia de la Cancelleria, trobem dues etapes molt significatives que cal analitzar. La primera etapa comena a partir dels primers anys del regnat de Pere III (1336-1387), i s quan l'excessiva subjecci als models llatins dels Ars Dictandi (manuals per escriure b) produeix una prosa catalana rgida. Dins d'aquesta primera etapa trobem les segents tres caracterstiques: la primera d'elles s l'aparici de calcs forats, paraula per paraula, de les construccions llatines: participis i gerundis absoluts, participis separats del verb auxiliar, oracions d'infinitiu imprpies del catal, omissi d'articles, etc. En segon lloc, observem una incorporaci de mots llatins sense cap mena d'adaptaci. I per ltim, en tercer lloc, trobem una imitaci de la cadncia de la frase llatina i de les frases estereotipades dels formularis llatins violentant el geni de la prpia llengua.

Per, a partir de l'any 1381, aproximadament, comena a aparixer en els documents de la Cancelleria un nou estil, que podem anomenar clssic o humanista: els escrivans s'alliberen de l'esclavitud dels formularis i s'inspiren directament en els clssics llatins, Cicer principalment, i en els renaixentistes italians, per tal d'embellir la llengua vernacla amb els recursos del llat. A don lloc a una prosa catalana flexible i madura, que incorpora cultismes en gran proporci, per que s'ajusta amb mesura i gust a la sintaxi llatina, amb la tendncia al perode llarg i amb extensi de la cadncia a tota frase, sense limitar-se a les clusules darreres. El principal exponent d'aquesta nova etapa s Bernat Metge.

Composici de la Cancelleria.

Autors i funcionaris.

Des del segle XIII els reis d'Arag compten amb una cancelleria organitzada, regulada per successives ordenances, en part inspirades en les normes d'us a la cancelleria pontifcia. Presideix la cancelleria el canceller, i compta, a ms, amb un vicecanceller, un guardasegells o protonotari del segell, diversos notaris i escrivans (amb el temps es distingeixen les funcions del notari i de l'escriv, el primer de redactor i l'altre copista material del document); tamb, amb altres empleats subalterns, per a oficis com escalfar els segells, portar el registre, etc. El mateix registre funciona a Arag des de 1257, sota Jaume I, on es copien els documents emanats, en ordre de la cronologia de la seua emissi, i que avui es conserven a Barcelona, a l'Arxiu de la Corona d'Arag, dipsit oficial de documentaci reial aragonesa des de temps d'Alfons II. La Cancelleria cobrava els seus drets per expedici de documents, aposici del segell, etc. 

Els documents reials que emanaven de la Cancelleria arribaven fins als llocs ms apartats del domini lingstic del catal i per la seva rgia i enlairada procedncia eren considerats com a models de ben escriure. Els funcionaris, que solien fer la seva carrera a la Cancelleria comenant pel grau ms humil, havien de dominar les tres llenges que avui anomenarem  oficials : el llat, el catal i l'aragons. Aix no s estrany de trobar documents en perfecta prosa catalana redactats per un secretari aragons i d'altres en un aragons bellssim redactats pel barcelon Bernat Metge.

D'aquests funcionaris, cal destacar una srie d'ells que influeixen en la prosa de l'poca. Pronotaris de Pere III foren  Mateu Adri, traductor de les Partidas, i Conesa, traductor de les Crniques Troianes, Bernat Dezcoll, empleat a la seua Cancelleria, fou l'encarregat de continuar la seua crnica. D'altra banda, un pronotari de la reina Elionor, Ferrer Sayol, va ser el traductor de Palladi, que tamb fou el primer escriptor que demostr tenir coneixement de Cicer, en les lletres catalanes. El seu fillastre, Bernat Metge, va ser secretari del rei i s reconegut com la ms alta personalitat del Prerenaixement catal. Tamb cal recordar la significaci que tingueren en la literatura catalana els dos  secretaris de cartes llatines , Alfons de Pelencia i Joan de Mena.

La llengua de la Cancelleria Reial.

La poderosa influncia de la Cancelleria Reial tendeix a eliminar de la llengua escrita tots aquells elements considerats dialectals. Exemples sn la ioditzaci ( paia  per palla), incoatius en -ISC ( partisc  per partesc), oscillacions en la representaci de vocal llarga llatina ( cadana  per cadena) i de la monoftongaci d'una UA ( cotre  per quatre), elements arcatzants com l'article salat o sonores intervocliques esdevingudes finals ( amig  per amic) o el diftong AU primari ( llaurer  per llorer), i tamb s'eliminen elements excessivament innovadors com la monoftongaci d'EI ( fet  per feit), vocalitzaci de la desinncia verbal -TS ( anau  per anats), perfets febles ( vingueren  per vengren), etc.

La Cancelleria tract de trobar la uniformat lingstica en la prosa catalana, sens dubte prenent el model del dialecte barcelon, el qual era per tots els escriptors com una mena de forma supradialectal d'expressar-se en prosa. Degut a la poca matisaci dialectal dels grans escriptors medievals, aquest model s'an imposant a tot aquell que volia escriure d'una manera culta i prestigiosa.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188461" title="Gran Premi de Blgica del 2007" nonfiltered="2705" processed="2697" dbindex="77720">
El  Gran Premi de Blgica s la catorzena carrera de la temporada 2007. S'ha celebrat al circuit de Spa-Francorchamps el 16 de setembre del 2007  .


 Classificaci per la graella .




 Resultats de la cursa .



 Altres dades .

 Pole:   Kimi Rikknen   1: 45. 994     ;
 Volta rpida:  Felipe Massa   1: 48. 036 a la volta 34.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188469" title="Mart Boada i Junc" nonfiltered="2706" processed="2698" dbindex="77721">
Mart Boada i Junc (Sant Celoni, 1949) s cientfic ambiental i gegraf. Est doctorat en Cincies Ambientals i llicenciat en geografia a la Universitat Autnoma de Barcelona. Tamb est llicenciat en Estudis Catalans per la Universitat de Perpiny.

s l'autor de ms d una quarantena de llibres de pensament i divulgaci cientfica. 
 
 Reconeixements .

 Institut d'Estudis Catalans. 2005: Premi Medi Ambient;

 Ministerio de Medio Ambiente. 2004: Premi Nacional de Medi Ambient;

 Serra d'Or. 2003: Premi Crtica -Cincia-;

 Associaci Catalana d'Amics de l'Aigua. 2001:Soci de Mrit;

 Generalitat de Catalunya. 1999: Creu Sant Jordi;

 Collegi de Doctors i Llicenciats de Catalunya. 1995: Premi d investigaci Ramon Fuster;

 Nacions Unides. 1995: Premi Global 500 Roll of Honour;

 mnium Cultural. 1992: Premi Pin i Soler Ciutat de Tarragona;

 Fundaci Jaume I. 1991: Premi d Actuaci Cvica Catalana;

 Institut de Cincies de l'Educaci. 1988: Premi Pau Vila de Geografia;

 Sant Celoni. 1977: Ajuntament de Sant Celoni;

 Enllaos externs .
Galeria fotogrfica de Mart Boada;
Entrevista publicada a la revista educativa d'mnium Cultural Escola Catalana;
Dades biogrfiques a Sant-celoni.cat;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188470" title="Muntanyes de la Bizacena" nonfiltered="2707" processed="2699" dbindex="77722">
Les muntanyes de la Bizacena sn les muntanyes de la cadena del Dorsal tunisi (entre Algria i les muntanyes de Djebel El Ouest). Reben aquest nom de l'antiga provncia romana de la Bizacena. Inclouen a la part sud el Djebel Chaambi, el punt ms alt de Tunsia amb 1544 metres.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188472" title="Muntanyes de la Zeugitana" nonfiltered="2708" processed="2700" dbindex="77723">
Les muntanyes de la Zeugitana son les muntanyes de la part central i nord-est del dorsal tunisi. Van des del masss de Maktar al Djebel Zaghouan i Djebel Marchana, incloent el Djebel Serj, el Djebel Bargou i el Djebel Fkrine i a la part sud i sud-oriental el Djebel Mghila,  el Djebel Ousselat i el Djebel Zabouss. Reben el seu nom de l'antiga provncia romana de Zeugitana o proconsular. La ciutat principal es Maktar.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188473" title="Tallahassee" nonfiltered="2709" processed="2701" dbindex="77724">


Tallahassee s la capital de l'estat de Florida, Estats Units. El 2004 la seva poblaci era de 156.512 habitants  i la de la seva rea metropolitana era de 255.500 habitants. s tamb la seu del Comtat de Leon.

Tallahassee s seu de la Universitat Estatal de Florida i de la Universitat A&M de Florida. Tamb s el centre regional per al comer i l'agricultura.

La ciutat disposa de l'Aeroport Regional de Tallahassee.

Histria.
El nom "Tallahassee" s una paraula de la llengua amerndia Muskogeano que significa "vells camps," o "poble vell." Molt probablement es referia al poblat seminola situat prop del riu en on anteriorment vivien els membres de la tribu Apalachee que es dedicaven al cultiu amb bastant xit. A la regi s'hi va installar la Missi de San Luis d'Apalachee que provea de productes agrcoles a la colnia espanyola de San Agustn. La Missi de San Luis d'Apalachee ha estat reconstruda com part de la histria de la regi.

El 1821 Florida va ser cedida per Espanya a Estats Units i es va establir un govern territorial, per a causa de l'impracticitat d'alternar la seu del govern entre St. Augustine i Pensacola, les dues ciutats ms grans del territori, el governador territorial William Pope Duval va nomenar una comissi per a establir un punt ms cntric per a la seu del govern. La comissi va escollir l'antic assentament amerindi de Tallahassee (a la meitat del cam entre les dues ciutats), en part grcies a la bellesa del lloc i les seves cascades. El 1845, Florida es va convertir en estat amb Tallahassee com a capital.

Durant la Guerra de Secessi, Tallahassee va ser l'nica capital d'estat que no va ser presa per les forces de la uni.

 Demografia .
Segons el cens de 2000, la ciutat t 150.624 habitants, 63.217 llars i 29.459 famlies residents. La densitat de poblaci s de 607,6 hab/km. Hi ha 68.417 unitats habitacionals amb una densitat mitjana de 276,0 o.a./km. La composici racial de la poblaci de la ciutat s 60,42% Blanca, 34,24% Afroamericana o Negra, 0,25% Nativa americana, 2,40% Asitica, 0,05% De les illes del Pacfic, 0,97% d'altres orgens i 1,67% de dos o ms races. El 4,19% de la poblaci s d'origen Hisp o Llat.

Dels 63.217 llars, en el 21,8% d'ells hi viuen menors d'edat, 30,1% estan formats per parelles casades que viuen juntes, 13,2% sn portats per una dona sense esps present i 53,4% no sn famlies. El 34,7% de totes les llars estan formats per una sola persona i 6,0% d'ells inclouen a una persona de ms de 65 anys. La mitjana d'habitants per llar s de 2,17 i la grandria mitjana de les famlies s de 2,86 persones.

El 17,4% de la poblaci de la ciutat t menys de 18 anys, el 29,7% t entre 18 i 24 anys, el 27,9% t entre 25 i 44 anys, el 16,8% t entre 45 i 64 anys i el 8,2% t ms de 65 anys d'edat. La mitjana de l'edat s de 26 anys. Per cada 100 dones hi ha 89,5 homes i per cada 100 dones de ms de 18 anys hi ha 86,7 homes.

La renda mitja d'una llar de la ciutat s de $30.571, i la renda mitja d'una famlia s de $49.359. Els homes guanyen de mitjana $32.428 contra $27.838 per a les dones. La renta per cpita a la ciutat s de $18.981. El 24,7% de la poblaci i el 12,6% de les famlies estan al nivell de pobresa. De la poblaci total sota el nivell de pobresa, el 21,6% sn menors de 18 i el 8,4% sn majors de 65 anys.

 Llocs d'inters .
 Alfred B. Maclay State Gardens;
 Young actors theatre;
 Shell Point Beach;

 Referncies .
Tebeau, Charlton, W. A History of Florida. University of Miami Press. Coral Gables. 1971;
Williams, John Llegeix. Journal of an Expedition to the Interior of West Florida octubre - novembre de 1823. Manuscrit arxivat en la biblioteca de l'estat de Florida en Tallahassee.


Enllacis externs.
 Consell de turisme del Comtat de Leon;
 Missi San Luis;
 Arxius de la collecci fotogrfica de l'Estat de Florida;
 Tallahassee Abans i ara (fotos);
 Que fer a Tallahassee;
 Fons per a la conservaci histrica de Tallahassee - Llocs de visita;

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188475" title="Djebel Tbousouk" nonfiltered="2710" processed="2702" dbindex="77725">
Djebel Tbousouk sn les muntanyes de la part oriental de l'Alt Tell de Tunsia. El grup principal va entre l'oest de la ciutat de Teboursouk amb el Djebel Goraa, al nord, amb el Djebel Tbousouk, i a l'est amb el Djebekl Echahid, el Djebel Morra i el Djebel Rihan, totes al sud del riu Medjerda. La ciutat principal s Teboursouk. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188478" title="Djebel Semama" nonfiltered="2711" processed="2703" dbindex="77726">
El Djebel Semama o Djebel Semmama s un masss muntanys de la part sud-oriental del dorsal tunisi a uns 15 km al nord-est de Kasserine. T la seva continutat amb el Djebel Toucha, Djebel El Ouest i Djebel Kharbouga, ms al nord i nord-oest. En aquesta zona s'han trobat jaciments de gas. La seva vegetaci pateix una forta degradaci. La muntanya est regada per l'oued Ez Zioud i altres menors i t una altura mxima de 1.314 metres (la tercera de Tunsia desprs del Djebel Chaambi i el Djebel Serj).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188479" title="King of the Kill" nonfiltered="2712" processed="2704" dbindex="77727">

King of the Kill s el quart lbum d'estudi del grup de thrash metal canadenc Annihilator, publicat l'any 1994.

s el primer lbum on el guitarrista Jeff Waters, a ms de tocar les dues guitarres i el baix, tamb canta. Waters va estar acompanyat en la gravaci de l'lbum pel bateria Randy Black. Aquest lbum s el primer de la discografia d'Annihilator on es veu clarament que Waters no vol dependre de ning a la hora de compondre la msica d'Annihilator. Jeff Waters va decidir encuidar-se tamb de les veus convenut per la seva xicota i el vocalista original del grup, John Bates, desprs que aquests el sentissin cantar la can Delivering the Goods, del grup Judas Priest.

Canons.
 "The Box" - (Jeff Waters)   5:31;
 "King of the Kill" - (Jeff Waters/John Bates)   3:12;
 "Annihilator" - (Jeff Waters/John Bates)   4:28;
 "Bad Child" - (Jeff Waters)   3:38;
 "21" - (Jeff Waters)   4:25;
 "Bliss" - (Jeff Waters)   0:51;
 "Second to None" - (Jeff Waters/Aaron Randall)   5:16;
 "Hell Is a War" - (Jeff Waters)   5:20;
 "Speed" - (Jeff Waters)   4:37;
 "In the Blood" - (Jeff Waters/Ralph Murphy)   4:19;
 "Catch the Wind" - (Jeff Waters])   3:49;
 "Fiasco (The Slate)" - (Jeff Waters)   10:24;
 "Fiasco" - (Jeff Waters)   4:04;
 "Only Be Lonely" - (Jeff Waters)   5:32 *;
 "Comments from Jeff Waters" - (Jeff Waters)   3:55 *;
 "Slates" - (Jeff Waters)   5:32 *;

* = bonus tracks

La can Annihilator s una can diferent a la primera can gravada pel grup i que porta el mateix nom (seria editada posteriorment com a bonus track a l'lbum Schizo Deluxe.

L'lbum es va reeditar en una versi remasteritzada l'any 1995. L'ordre de les canons en aquesta versi s diferent a la versi original de l'lbum.

Crdits.
Jeff Waters - Guitarrista, baixista i cantant;
Randy Black - Bateria;

Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188480" title="Massis de Mactar" nonfiltered="2713" processed="2705" dbindex="77728">
El masss de Mactar constitueix la part central de les muntanyes del dorsal tunisi. Rep el nom de la ciutat de Maktar, l'antiga Maktaris. Inclou el Dejebel Barbrou (al sud), el Djebel Serj (al centre) amb 1.347 metres (segona mxima altura del pas) i el Djebel Bargou i Djebel Fkrine (al nord). En aquesta zona, al sud,  s'origina, entre d'altres, l' oued Merguellil.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188481" title="Djebel Fkirine" nonfiltered="2714" processed="2706" dbindex="77729">

Djebel Fkirine o Djebel Fkrine s un masss muntanys del nord-est de Tunsia, a la part nord-central del dorsal tunisi. A la vessant nord hi ha la ciutat de Sadaine. Es considera part de les muntanyes de la Zeugitana.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188484" title="Jess Larraaga" nonfiltered="2715" processed="2707" dbindex="77730">
Jess Larraaga (Beasain, 1901- Madrid 1942) tamb conegut com a Goierri, fou un dirigent comunista basc. De famlia euskaldun, de jovenet va militar a les Euzko Gaztedi, les joventuts delPartit Nacionalista Basc, aix com al sindicat ELA-STV. Nogensmenys, abandon la militncia nacionalista per a passar-se al comunisme. Membre de la direcci del PCE, el 1936 fou un dels impulsors de la secci basca del partit, el Partit Comunista d'Euskadi (PCE-EPK), juntament amb Dolores Ibrruri i Juan Astigarrabia. A les eleccions generals espanyoles de 1936 fou es collit diputat per Guipscoa. Durant la guerra civil espanyola fou nomenat Comissari de Guerra a Gipscoa, va afusellar als rebels i s enfront al lehendakari Jos Antonio Aguirre el 1937 per la decisi d evaquar Euskadi sense lluitar. 

En acabar la guerra civil s exil a Portugal, per la direcci del PCE decid enviar-lo a l interior a reconstruir el partit amb Jess Hernndez i Pedro Checa. Detingut per la policia portuguesa, fou entregat a les autoritats espanyoles i afusellat pel rgim franquista al cementiri de l'Almudena el 1942.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188485" title="Djebel Mghila" nonfiltered="2716" processed="2708" dbindex="77731">


Djebel Mghila  s un masss muntanys allat al sud de la part centro-occidental del dorsal tunisi a Tunsia. Va de sud-oest a nord-est en relaci a la ciutat de Sbetla. s considerat part de les muntanyes de la Bizacena.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188486" title="Djebel Hamra" nonfiltered="2717" processed="2709" dbindex="77732">


Djebel Hamra es un masss muntanys de Tunsia entre Kasserine i Sidi Bou Zid, a uns 18 km al sud-est de Sbetla. La llarga plana de Gamouda queda delimitada a occident per aquesta muntanya. La nica vila rellevant es Sabalet Oueled Asker a la vessant nord.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188487" title="ELA-STV" nonfiltered="2718" processed="2710" dbindex="77733">
ELA-STV sn les sigles del sindicat nacionalista basc Euskal Langileen Alkartasuna-Solidaridad de los Trabajadores Vascos, histricament lligat al Partit Nacionalista Basc (PNB). Endems de nacionalista basc, es confessional i defensor de la propietat privada.

Va ser fundat el 23 de juliol de 1911 a Bilbao sota el nom Solidaritat d'Obrers Bascs i amb la intenci de minorar la influncia dels sindicats de classe (UGT i CNT) entre els treballadors bascs, en concret entre els d'origen basc en contra posici dels provinents d'altres llocs. En les seves primeres fases el sindicat realitzava tasques d'assistncia social entre els seus afiliats. El seu cap fou durant molts anys Manuel Robles Aranguiz. 

La idea d'un dels seus impulsors, l'empresari Ramn de la Sota, era fer-ne un sindicat groc, de manera que el 1920 s'havia oposat a una vaga organitzada per la UGT amb piquets, per el 5 de gener del 1922 va promoure una vaga a Euskalduna (ja tenia 10.000 afiliats), i de la Sota acomiad mil treballadors.

L'expansi de ELA-STV va ser molt rpida als territoris de Guipscoa i Biscaia, de manera que el 1920 era el sindicat majoritari al sector del ferrocarril, per ms lenta a Navarra i laba. Editaven el diari Eusko Langille, dirigit aleshores per Adolfo Larraaga.

A dia d'avui, s el sindicat ms fort al Pas Basc en nombre d'afiliats i delegats. Li segueixen CCOO-Euskadi i LAB. 


 Primer Congrs (1929) . 
El seu primer congrs es va celebrar els dies 12 i 13 d'octubre de 1929 en el front Astelena d'ibar. Proposa fomentar el cooperativisme.

 Segon Congrs (1933) . 
Va ser celebrat en Vitria durant els dies 29 i 30 d'abril i 1 de maig, amb 274 delegats i 40.000 afiliats (que augmentaren a 50.000 el 1936). Consagra la uni del Sindicato Obrero Vasco (SOV) i la Solidaridad de Empleados Vascos (SEV) d'Eliodoro de la Torre. Robles Aranguiz en ser president fins a la seva mort el 1982. S'aprov la doble afiliaci amb el PNV, de manera que Francisco Basterrechea, Eliodoro de la Torre, Jess Mara de Leizaola, Jos Mara Lasarte i Manuel Robles Aranguiz foren diputats a Corts a les eleccions generals espanyoles de 1933. Es produx el canvi de nom a ELA-STV.  

 Tercer Congrs (1976) . 
Estava previst celebrar-se a Pamplona el 1936, per la guerra civil espanyola va interrompre les activitats d'aquest sindicat durant 40 anys. En acabar la guerra civil espanyola  la direcci s install a Baiona i obr delegacions a Mxic, Xile, Argentina, Veneuela, Colmbia, EUA i Gran Bretanya. El 1944 fou una de les promotores del pacte Galeusca i va participar en la vaga general de 1947 i en totes les vagues que es van declarar sota el franquisme el 1951, 1953, 1956 i 1957. El 1964 va patir l'escisi d'ELA-berri i el 1971 fou un dels promotors del Front Nacionalista Basc.

Posteriorment se celebraria el 1976 a Zornotza i Eibar, i va unificar tots els sectors del sindicat, llevat el de Leioa, dirigit per Kepa Anabitarte; en el congrs es defin com a sindicat de classe, anticapitalista, independent, unitari i internacionalista, i nomenen Manuel Robles Aranguiz president i Alfonso Etxebarria secretari general. Foren criticats per Xabier Arzalluz per allunyar-se ideolgicament del PNV. Durant la transici ELA es va oposar als Pactes de La Moncloa. 

 Quart Congrs . 
Ac ELA va acordar donar suport a l'Estatut de Guernica, encara que va advertir de les seves manques en poltiques socials. 

En l'actualitat s la primera central sindical del Pas Basc amb diferncia i una important fora sindical a Navarra. Compte amb ms de 100.000 afiliats.
 Bibliografia .
 Iaki Egaa (1996) Diccionario histrico-poltico de Euskalerra Txalaparta ,Tafalla, Orreaga, 34-35;
 Francisco Letamendia 'Ortzi' Historia de Euskadi: el nacionalismo vasco y ETA Barcelona, 1974;
Enllaos externs.
 Pgina oficial d'ELA;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188489" title="Springfield (Illinois)" nonfiltered="2719" processed="2711" dbindex="77734">



Springfield (literalment Camp de primavera) s la capital de l'estat d'Illinois i tamb el centre administratiu del Comtat de Sangamon. La ciutat va ser fundada el 1819 i va passar a ser centre administratiu el 1823. Es va convertir en la capital d'Illinois el 1837, i l'assemblea legislativa es va convocar aqu, per primera vegada, el 1839. Segons el cens de l'any 2000, habiten a la ciutat 111.454 habitants.

Als seus orgens, cap a 1810, la ciutat va ser anomenada "Calhoun", en honor al Senador de Carolina del Sud John C. Calhoun, per desprs que la poblaci s'hi hagi desencontrat amb Calhoun, la ciutat va ser renombrada com a Springfield.

Abraham Lincoln s un dels habitants ms importants i prominents que ha tingut la ciutat; es va traslladar a l'rea el 1831, per no va viure en la ciutat prpiament tal fins a 1837. El president nord-americ Ulysses S. Grant tamb mantenia llaos amb Springfield.

Springfield s reconeguda per la seva gastronomia i com un lloc en on es realitzen expressions artstiques com el ballet clssic, el jazz i un festival de carill, que es duu a terme cada any. Les atraccions turstiques que t la ciutat inclouen una multitud de llocs histrics afiliats al president Lincoln, alguns llocs de govern i diverses atraccions relacionades amb el menjar com el Maid-Rite Sandwich Shop.

La ciutat est situada sobre un pla que abasta la major part del camp circundant. Un embassament, propietat d'una empresa de servei pblic local, subministra a la ciutat aigua potable i funciona tamb com centre recreacional. El clima s el tpic per a una ciutat situada a una latitud mitjana, amb estius clids i hiverns freds. El clima durant la primavera i l'estiu pot esdevenir violent; almenys dos tornados destructius han passat per la ciutat durant la seva histria.

La ciutat s governada per consell de l'alcalde (Major-council), amb la peculiaritat de posseir un alcalde fort. La ciutat posseeix al seu torn com a entitat governamental el "Municipi de la Capital". A ms, el Govern de l'Estat d'Illinois est tamb situat a Springfield. Les entitats de govern localitzades a la ciutat inclouen l'Assemblea General d'Illinois , el Tribunal Suprem d'Illinois i l'Oficina del Governador d'Illinois. Hi ha vuit instituts pblics i privats a la ciutat. Les escoles pbliques de Springfield sn manejades pel Districte Nmero 186. L'economia d'Springfield est marcada per les ocupacions governamentals, que concentren un alt percentatge de la fora laboral de la ciutat. L'atur a Springfield es va elevar de setembre de 2006 a febrer de 2007, del 3,8% al 5,1%

 Geografia .

La ciutat t una elevaci de 178 metres sobre el nivell del mar.

 Topografia .

Segons l'Oficina de Cens dels Estats Units, la ciutat t un rea total de 156,2 quilmetres quadrats. D'ells, 139,9 quilmetres quadrats corresponen a terra i 16,3 quilmetres quadrats (el 10,46 %) sn aigua. La ciutat est localitzada a la conca inferior del riu Illinois, en una gran rea coneguda com Till Plain. El Comtat de Sangamon i la ciutat d'Springfield estan a la Springfield Plain, subdivisi de Till Plain. El Pla s el resultat del flux glacial, conegut com flux illinoi, a causa de la seva gran exposici sobre les rees d'Illinois

 Clima .

Springfield t un clima tpic de latitud mitjana. Estius clids i hiverns freds sn la norma. Illinois tamb experimenta un gran nombre de tornados. A partir de 1961 fins al 1990 la ciutat d'Springfield va tenir una mitjana de 89,3 cm3 de precipitacions anuals. Durant aquell mateix perode la temperatura mitja anual era de 11,3 C, amb mximes durant l'estiu de 24,7 C al juliol i mnimes durant l'hivern de -4,3 C al gener.


 Paisatge urb .

La ciutat t almenys onze separacions considerades venats: Eastside, Enos Park, Hawthorne Place, Historic West Side, Lincoln Park, Near South, Oak Ridge, Shalom, Springfield Lakeshore, Twin Lakes i Vinegar Hill.

 Economia .

Moltes de les ocupacions del centre de la ciutat tenen relaci amb treballs del govern estatal (amb seu a Springfield). Des del 2002, l'Estat d'Illinois s tant de la ciutat com del comtat el major empleador, donant treball a 17.000 persones a travs del Comtat de Sangamon. Des de febrer de 2007, ocupacions de govern, incloent local, estatal i del comtat, representen aproximadament 30.000 de les ocupacions no agrcoles de la ciutat. El comer, el transport, i les indstries d'assistncia mdica proveeixen cadascun entre 17.000 i 18.000 ocupacions a la ciutat. El major empleador del sector privat el 2002 era Memorial Health Systems, amb 3.400 persones treballant per a aquella empresa. Segons estimacions de la "Calculadora del Mnim vital", mantingut per la Universitat Estatal de Pennsylvania, el mnim vital per a la ciutat de Springfield s de 6.50 dlars per hora per a un adult. Sent aproximadament 13.100 dlars treballant a 2.080 hores anuals. Per a una famlia de quatre persones, les despeses augmenten i el mnim vital arriba a 19.49 dlars per hora dins de la ciutat. Segons l'Oficina d'Estadstica De treball (BLS) del Ministeri de Treball dels Estats Units, la m d'obra local va caure de 116.500 al setembre de 2006 a 113.400 al febrer de 2007. A ms, la taxa d'atur es va elevar durant el mateix perode de temps del 3,8% al 5,1%.

 Infraestructura .
 Sistema de salut .

Existeixen dos hospitals a Springfield, l'Springfield Memorial Medical Center i el St. John's Hospital. El St. John's Hospital s seu del Prairie Heart Institute, que realitza ms procediments cardiovasculars que qualsevol altre hospital a Illinois.

 Serveis pblics .

El propietari del Llac Springfield, City Water, Light and Power, proveeix d'electricitat a la ciutat d'Springfield i a les localitats venes, subministrant a ms aigua potable a tot el sector ja abastit d'electricitat. El gas natural s subministrat per AmerenCILCO, dependent de la Central Illinois Light Company (CILCO).

 Transport .

La Interestatal 55 corre de nord a sud passant per Springfield, mentre la I-72 (tamb coneguda com US 36) ho fa d'est a oest. A Springfield opera el servei de trens de passatgers Amtrak, que funciona entre Chicago i Saint Louis i per a la Uni Station de la ciutat. El Districte de Trnsit de Poblaci d'Springfield (Springfield Mass Transit District, SMTD) opera el sistema d'autobusos de Springfield. Per la ciutat tamb passa la histrica Ruta 66.

L'Abraham Lincoln Airport Cabdal s l'aeroport de la ciutat i disposa de rutes cap a Chicago i St. Louis.

 Referncies i notes .


 Enllacis externs .

Lloc oficial de la ciutat d'Springfield (en angls);
Assemblea i departament de turisme d'Springfield (en angls);
Springfield Rewind, fotos d'ahir i avui d'Springfield (en angls);
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188490" title="Djebel El Chouabine" nonfiltered="2720" processed="2712" dbindex="77735">


Djebel El Chouabine s un masss muntanys situat al nord de Chott El Gharsa a Tunsia. Zona completament arida, t a la vessant nord les mines de fosfat de Redeyef. A la part oriental hi ha la vida de Sakdoud i a la occidental la nova vila de Chebika que va substituir a l'antiga Chebika, un oasi de muntanya destrut per les inundacions de 1969, lloc en el qual comena el Djebel en Negueb. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188491" title="Villablino" nonfiltered="2721" processed="2713" dbindex="77736">

Villablino s un municipi de la provncia de Lle a la comunitat autnoma de Castella i Lle.  Est situat al nord-est de la provncia, a la comarca anomenada Laciana, declarada Reserva de la Biosfera per la UNESCO. s cap de partit judicial. Limita amb el Principat d'Astries i les comarques lleoneses de Babia, El Bierzo i Omaa. Es travesat pel riu Sil i envoltat per diverses muntanyes com son les anomenades Cueto Nidio (1779 m.), el Cornn (2188 m.)...

 Pedanies .
El municipi est format pels segents 14 pobles:

 Villablino (que es la capital);
 Caboalles de Abajo;
 Caboalles de Ariba;
 Llamas de Laciana;
  Lumajo;
  Orallo;
  Rabanal de Abajo;
  Rabanal de Arriba;
  Rioscuro;
  Robles de Laciana;
  Sosas de Laciana;
  Villager de Laciana;
 El Villar de Santiago;
  Villaseca de Laciana;

Demografia.



Fills del municipi.
L'illustre lleons Francisco de Sierra y Pambley (1827-1915)fundador de les revolucionaries escoles per l'poca que instruren a les gents del municipi i que encara avui duen a terme una gran tasca ara ampliant el territori d'ensenyament atraient gent d'altres indrets de l'Estat al torn que omplint de cultura el municipi al qual hi s establerta.

L'escriptor Lus Mateo Dez que es membre de la Real Academia Espaola i autor d'una infinitat de llibres de narrativa com sn Memorial de Hierbas (1971), Camino de Perdicin (1995) o Laciana, Suelo y Sueo(2000) i de poesa com Seales de Humo (1972) i El Porvenir de la Ficcin (1992)

Economia.
La principal forma de vida del municipi es l'extracci de carb, per tamb queda lloc per altres feines com el comer,els serveis,l'agricultura, la ramaderia...

Festes i tradicions.
La festa major es l'anomenada Feriona, el 12 d'octubre, on es venen productes txtils, d'alimentaci, artesania...
La festa d'estiu i de mateixa o ms gran intensitat es la de San Roque (16 d'agost) que s'allarga al voltant de la setmana d'aquest dia i a la qual hi ha tot tipus d'activitats, desde parades de venda, concurs d'entibadors (aquells que fan el tramat de fusta necesaria per fer que les mines interiors no s'esfrondin), carrera de karts, desfilada de carrosses, concerts, orquestra, atraccions, focs d'artifici...













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188493" title="Djebel en Negueb" nonfiltered="2722" processed="2714" dbindex="77737">


Djebel en Negueb s un masss muntanys de Tunsia a la governaci de Tozeur, a la frontera amb Algria. En aquesta zona hi ha els coneguts oasis de muntanya de Mides, Tamerza i Chebika. Continua a orient amb el Djebel El Chouabine. 20 km al sud es troba el Chott El Gharsa. Les altures no arriben als 500 metres.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188494" title="Chororapithecus abyssinicus" nonfiltered="2723" processed="2715" dbindex="77738">

Chororapithecus abyssinicus va ser un primat que va viure fa entre 10 i 10,5 milions d'anys en el Mioc. Es creu que s la primera espcie coneguda de gorilla. La seva existncia demostra que l'ltim descendent com entre els humans i els ximpanzs per una banda i els gorilles per l'altra, poden haver viscut fa ms de 10 o 11 milions d'anys, quan fins abans d'aquest experiment es calculava que la divergncia podria haver-se produt 8 milions d'anys enrere.

Referncies.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188500" title="Muntanyes de Tunsia" nonfiltered="2724" processed="2716" dbindex="77739">
Les muntanyes de Tunsia estan dividides en quatre grans grups:

Khumayr-Mogods, al nord del pas, a la part nord del riu Medjerda;
Alt Tell, al sud del riu Medjerda;
Dorsal tunisi, entre la frontera algeriana a Kasserine i el golf de Tunis.
Altres grups menors entre els que destaquen les muntanyes de la frontera algeriana a la governaci de Tozeur (Djebel en Negueb principalment), el masss de Matmata a la governaci de Mdenine, i a la part sud-oriental les muntanyes dels Ksour a la governaci de Tataouine, ms destacades per estar plenes dels ksour (plural de ksar, cases-magatzem-fortalesa dels nmades) que per la seva altura que no arriba a 700 metres.

No hi ha grans altures. El punt ms alt del pas s el Djebel Chaambi amb 1544 metres; el segueix el Djebel Serj amb 1347 metres i el Djebel Semama amb 1314 metres. El Djebel Zaghouan, el ms conegut, no arriba als 1300 metres (1295 metres).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188501" title="Umm Kulthum" nonfiltered="2725" processed="2717" dbindex="77740">
Umm Kulthum (rab          kulth m) o Oum Kalthoum o Oumm Kalthoum, tercera dels quatre fills de Mahoma i Khadija, morta davant del seu pare. El califa Utham va ser successivament esps i vidu de la seva germana Rukkaya i d'ella.

La famosa cantant egpcia Oum Kalthoum porta el seu nom. Existeixen tamb altres formes com Keltoum o Kalsoum.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188503" title="Sambre" nonfiltered="2726" processed="2718" dbindex="77741">


El Sambre (en neerlands Samber) s un riu de 193 km que neix a Le Nouvion-en-Thirache, al departament del Aisne (Frana), i que desguassa a l'Mosa a Namur (Blgica). 

El canal Sambre-Oise connecta'l al riu Oise. Una gran part del riu es va canalitzar, per a facilitar la navegaci amb embarcacions comercials de 250t de Landelies cap a Monceau i de 1.350 tones fins a Namur.


Fitxer:Meuse_confluent_Sambre.jpg| Aiguabarreix del Sambre i Mosa a Namur
Fitxer:Landelies_050525.jpg|Sambre a Landelies prop de Charleroi
Fitxer:Lobbes JPG002.jpg|Sambre a Lobbes






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188505" title="Langile Abertzaleen Batzordeak" nonfiltered="2727" processed="2719" dbindex="77742">
Langile Abertzaleen Batzordeak o LAB, (Comissions d'Obrers Patriotes) s un sindicat basc nacionalista i de classe, integrat en l'esquerra abertzale, i considerat part del Moviment d'Alliberament Nacional Basc. 

Va ser fundat en la tardor de 1974, com a una organitzaci de masses i moviment assembleari per a l'alliberament de la classe obrera basca, tant des d'un punt de vista nacional com social, recollint en aquest moment una tradici obrerista i abertzale que havia estat present en les primeres Comissions Obreres representatives, aix com en l'organitzaci Comissions Obreres Abertzales (COA). Entre els seus fundadors ms coneguts figuren el lder abertzale Jon Idigoras, que va participar en les seves primeres assemblees i va formar part de la direcci, aix com Jos Luis Cereceda, Martin Auzmendi o Xabier Elorriaga. En 1977, per decisi de la Assemblea Nacional, LAB passa de ser un moviment assembleari a sindicat, procedint-se a la seva inscripci i legalitzaci en els registres corresponents. 

En l'actualitat supera els 40.000 afiliats cotitzadors, mant al voltant d'un 16% de representativitat en els territoris en els quals actua i la seva secretria general s Ainhoa Etxaide, que rellev l'histric Rafael Dez Usabiaga en el congrs de maig de 2008. Desprs de la illegalitzaci de Batasuna a l'Estat espanyol el 2002 i d'altres entitats, partits i associacions independentistes com Gestores pro Amnistia, Acci Nacionalista Basca, o EHAK el 2008, el sindicat LAB, com el moviment d'estudiants Ikasle Abertzaleak i altres organismes, s un de les organitzacions importants del Moviment d'Alliberament Nacional Basc que romanen en la legalitat a l'Estat espanyol, no aix a l'Estat francs, on sn totes legals. A partir del seu congrs de l'any 2000, celebrat a Donostia, ha ests la seva activitat sindical als territoris de Lapurdi, Zuberoa i Nafarroa Behera, a Iparralde. 

 Enllaos externs .
 Pgina oficial de LAB;

 Referncies .









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188508" title="Masss de Matmata" nonfiltered="2728" processed="2720" dbindex="77743">


El masss de Matmata s una zona de muntanes de la governaci de Mdenine, centrades a l'antiga Matmata (destruda en part per les inundacions de 1969) esdevinguda centre turstic per l'existncia de les anomenades cases troglodites (vegeu ksour). L'elevaci rarament supera els 700 metres. El clima es fred, per la pluviometria es reduda (entre 200 i 400 mm/any) i no permet el conreu generalitzat. S'hi cultiva el fams llim de les arenes de Matmata.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188517" title="Moviment d'Alliberament Nacional Basc" nonfiltered="2729" processed="2721" dbindex="77744">

Moviment d'Alliberament Nacional Basc (basc Euskal Herri Askapenerako Mugimendua) s un terme que fa referncia a tot el conglomerat d'organitzacions de caire social, poltic, sindical i militar que giren al voltant d'ETA. Hi ha una mplia varietat d'organitzacions que tenen diferents nivells de vinculaci a l'espai poltic abertzale d'esquerres. El mot es va popularitzaren els anys 80 i 90.

El MLNV ha patit des de finals de la dcada del 1990  una persecuci judicial que ha portat a la pres molts dels seus dirigents i ha illegalizat moltes de les organitzacions, per no totes. Generalment les accions judicials eren a causa de la connexi amb els lligams directes entre ETA i moltes d'aquestes organitzacions, aix com l'exaltaci o apologia de les accions terroristes d'ETA, que el MANB es negava a condemnar.

Totes elles s'aplegaven polticament al voltant de la coalici Herri Batasuna, creada el 1979 i que desprs canvi el nom pel d'Euskal Herritarrok (EH) i Batasuna (B). Les altres organitzacions que formen part del moviment sn:
 Grups armats;
 ETA;
 Partits poltics;
 Acci Nacionalista Basca (ANV), partit poltic abertzale i aconfesional fundat el 1922.
 HASI, primer embri poltic d'ETA, dissolt el 1992 i integrat a KAS.
 Partit Comunista de les Terres Basques (EHAK), fundat el 2002.
 Sindicats;
 LAB (Comissi Obrera Nacionalista, LAB) sindicat assambleari fundat el 1975. Dirigit per Rafael Diaz Usabiaga.
 Altres organitzacions:
 Koordinadora Abertzale Sozialista (KAS) considerada l'aparell poltic directe d'ETA, els seus membres sn els que han dut a terme les negociacions amb el govern espanyol.
 Gestoras Pro-Amnista, encarregada de donar suport als presos d'ETA;
 Abertzale Sozialista Komiteak (ASK), creat el 1976, que potencia la lluita per l idioma i els presos. El cap ms destacat ha estat Floren Aoiz.
 Jarrai  (Seguir), fundat el 1979, secci jovenil, considerada la pedrera de futurs militants d'ETA, molts d'ells curtits en la kale borroka.
 Egizan  secci femenina creada el 8 de mar del 1988 com a evoluci d'Aizan o Mujeres KAS.
 Ikasle Abertzaleak, secci estudiantil;
 Alfabetizazio ta Euskaldunizazio Koordinadora (AEK), coordinadora d'alfabetitzaci en euskera, per tal de promoure la llengua basca.
 Herriko tabernas sn tabernes que funcionen com a seus socials del moviment.

Tamb controlen diversos rgans de premsa, com els diaris Egin (clausurat), Gara i Egunkaria. Alguns d'ells han estat sovint clausurats sota l'acusaci d'apologia del terrorisme.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188521" title="Castell de Loarre" nonfiltered="2730" processed="2722" dbindex="77745">


 El castell de Loarre s un castell romnic situat sobre la serra de Loarre, a uns 35 km d'Osca, a l'Arag. Des de la seva posici es t un control sobre tota la plana de la Foia d'Osca i en particular sobre Bolea, principal plaa musulmana de la zona i que controlava les riques terres agrcoles de la plana.

El castell s'assenta sobre un promontori de roca calcria que utilitza com a fonaments. Aix suposava un gran avantatge defensiu, ja que aix els murs no podien ser minats (tcnica habitual en el setge de fortaleses, que consistia en construir un tnel per sota del mur per a desprs enfonsar-lo i obrir aix una bretxa per la qual assaltar). A ms est envoltat per una muralla amb torrasses.

El castell est en bastant bon estat de conservaci (llevat de la part de l'antic castell de San III de Navarra, molt ms deteriorada) i est considerada una de les fortaleses romniques ms ben conservades d'Europa. Destaca la petita capella que hi ha a l'entrada (amb una increble acstica) i la majestuosa esglsia del castell (de la qual desgraciadament es desconeix el parador de les pintures romniques) en la que crida l'atenci la cpula pel poc habitual que s en el romnic.

Histria.

Va ser construt el segle XI per ordre del rei San III, per organitzar els atacs contra Bolea. La construcci inicial va ser posteriorment ampliada a la que coneixem avui en dia durant el regnat de San III d'Arag, sota el regnat del qual es va procedir a la fundaci d'un monestir a l'esmentat castell.

Durant el segle XII la zona deix de ser fronterera i el castell va perdre la seva funci inicial d'avanada contra les terres musulmanes.

El segle XV, desprs del Comproms de Casp, durant la Revolta del comte d'Urgell, Anton de Luna i Jrica va quedar bloquejat al castell, que caigu a comenaments de 1414, donant-se per sufocada la revolta. Ms tard, la poblaci que vivia als peus del castell es trasllada a l'actual vila de Loarre, reutilitzant materials de la fortalesa.

Curiositats.

El castell de Loarre va ser protagonista del rodatge de la pellcula Kingdom of Heaven de Ridley Scott, protagonitzada entre altres per Orlando Bloom, Eva Green, Liam Neeson i Jeremy Irons. El poble de Loarre va participar en el rodatge del film fent d'extres. El castell pot veure's en diverses ocasions durant la pellcula.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188525" title="Castellers de Sarri" nonfiltered="2731" processed="2723" dbindex="77746">

Els castellers de Sarri van ser una colla castellera del barri de Sarri (Barcelona), nascuda a la tardor del 1998 quan dues noies i un noi amb ganes de fer castells van plantar un stand a la mostra d'entitats del barri.

A partir d'aquella mostra d'entitats i l'entrada d'uns primers nois i noies, van iniciar-se els assajos al jard del Casal de Sarri. Afortunadament, algun dels nous integrants ja arribaven curtits, grcies a la seva afici de portar els gegants del barri a les festes populars. De la mateixa manera, tamb es va apuntar gent dels diables i del Drac de Sarri, entre d'altres entitats o associacions, i finalment, el boca a boca entre els castellers i els seus amics i familiars va acabar aportant ms gent curiosa i interessada pel mn dels castells. A la colla, a ms de gent del barri s'hi va unir gent d'altres barris i ciutats.

Per no s'hagus progressat molt si no hagus estat  per l'ajuda i el mestratge dels Castellers de Sants i els Castellers de la Vila de Grcia, alguns membres dels quals van fer de professors durant una bona temporada. Grcies  a ells i a les seves orientacions els castellers novells en van aprendre una mica i es van veure capaos de comenar a dirigir ells mateixos els assajos.

Tota aquesta dedicaci abnegada inicial va traduir-se, a la fi, en una semipresentaci, el dia 12 d'octubre de 1999, durant la Diada castellera de la Festa Major de Sarri, amb els Castellers de Barcelona, els Capgrossos de Matar i els Bordegassos de Vilanova. Dos pilars de 4 i un 3 de 6  van ser la confirmaci que la colla tenia potencial per tirar endavant.

Aix van arribar al 19 de mar del 2000, quan van poder realitzar la seva primera actuaci completa, per la diada d'aniversari dels Castellers del Poble Sec, on van actuar conjuntament amb la Colla amfitriona i els Castellers de Barcelona.
Encara vestint camisa blanca (al no ser colla oficial) van descarregar tres castells: el 4 de 6, la torre de 5 i el 3 de 6, a ms del pilar de 4 d'inici i de comiat.

No va ser fins el 28 de maig del 2000 quan van estrenar les camises oficials de color granat, apadrinats pels Castellers de Sants, els Castellers de la Vila de Grcia i els Nyerros de la Plana, davant dels sarrianencs a la plaa del Consell de la Villa.
Els castells per la presentaci oficial van ser un pilar de 4 caminat, un 3 de 6 carregat, un 4 de 6 amb agulla, un 4 de 6 i dos pilars de 4 de comiat, un d'ells pel balc de la Seu del Districte.

Els castellers finalment van desaparixer.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188529" title="Jarrai" nonfiltered="2732" processed="2724" dbindex="77747">
Jarrai s una organitzaci juvenil illegalitzada establerta al Pas Basc, fundada en 1979 i vinculada al Moviment d'Alliberament Nacional Basc, que el Tribunal Suprem va declarar com a organitzaci terrorista vinculada a ETA el 19 de gener de 2007, corregint la sentncia de l' Audincia Nacional de juny de 2005 que havia considerat a l'organitzaci i els seus membres com associaci illcita.

La qualificaci de "terrorista" a aquesta organitzaci ve a donar continutat al cam emprs fa anys d'illegalitzaci de totes les organitzacions que conformen la denominada esquerra abertzale, al ser declarades per part de la justcia com part del "entorn d'ETA".' D'aquesta manera, la sentncia del Tribunal Suprem constitueix un precedent histric a l'entendre que no cal tenir armes per a consumar un delicte de "pertinena a banda armada", dhuc no havent-se demostrat una relaci entre ETA i Jarrai, igual que tampoc s'ha demostrat que Jarrai controli l'anomenada Kale borroka (lluita al carrer).  

El 4 de febrer de 2007 van ser detinguts per la Ertzaintza 18 dels 19 membres de Jarrai, Haika i Segi que estaven fugits de la justcia des de la declaraci del Tribunal Suprem. 

Referncies. 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188530" title="Peanuts" nonfiltered="2733" processed="2725" dbindex="77748">
Peanuts s el nom d'una srie de cmics escrits per Charles Schulz. Est centrada en una colla de nens americans i les seves tires van ser publicades en diversos diaris de tot el mn des del 1950, donant peu a derivats com una srie de dibuixos animats que va rebre un premi Emmy.

Els nens surten a la vorera dels carrers, a la pista de beisbol o als pupitres de l'escola i usualment estan en una situaci d'infelicitat o d'incomprensi cap al mn adult. Les relacions d'amor mai no sn correspostes, malgrat les declaracions explcites dels nens.

Personatges principals.
Charlie Brown: s el protagonista de la srie, un noi tmid, maldestre a qui res no li surt b. Representa l'antiheroi per excellncia. Intenta liderar l'equip de beisbol, que mai no guanya.
Snoopy: s el gos del Charlie, adopta diferents rols com el d'aviador, advocat o escriptor. Es caracteritza per buscar el plaer, la vida fcil i les ganes de fer la guitza a alguns amics del seu amo;
Linus: s el millor amic del protagonista, t una postura existencialista davant la vida i es caracteritza per estar sempre enganxat a una manta que li dna seguretat ;
Lucy: germana de l'anterior, s una nena set-cincies i arrogant que vol ser la lder del grup. Es comporta d'una manera cnica, excepte amb el seu enamorat, Schroeder;
Sally: germana petita del Charlie, s una nena egoista que t problemes a l'escola (no li interessa gens) i que intenta atreure l'atenci del Linus. Sovint acaba deprimida parlant amb les parets o al consultori psiquitric de la Lucy;
Marcia: s una nena intelligent, que destaca a l'escola per que es mostra com a ingnua a la resta d'aspectes de la vida;
Patty: una nena molt esportista i un desastre a classe que mant una relaci d'amor amb el Charlie. s la millor amiga de la Marcia;
Schroeder: un noi solitari que adora tocar el piano, especialment Beethoven ;
Franklin: un noi afroameric que s'ho passa b fent esport i va a la classe de la Patty;
Piggy: s un noi que surt sempre en un nvol de pols, aportant una dosi d'humor absurd a la tira;
Rerun: el germ petit del Linus, un nad que va creixent (els altres no);
Violeta: representa una nena snob i estirada que gaudeix humiliant en Charlie;
Spike: el germ de l'Snoopy, viu al desert amb l'nica companyia d'un cactus. Apareixen ms germans, per amb menys rellevncia;
Emili (Woodstock): s un ocell amic del Snoopy que parla en un llenguatge que noms el gos entn;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188537" title="Haika" nonfiltered="2734" processed="2726" dbindex="77749">
Haika s una organitzaci juvenil illegal abertzale situada en el Pas Basc, creada el 2000 desprs de la fusi de Jarrai amb l'organitzaci bascofrancesa Gazteriak. El jutge Baltasar Garzn va considerar el 2001 l'organitzaci com a pedrera de militants d'ETA i part de l'estructura de la mateixa. La seva continuadora va ser Segi. 

El 19 de gener de 2007, el Tribunal Suprem la va declarar com a organitzaci terrorista vinculada a ETA, corregint la sentncia de l'Audincia Nacional de juny de 2005 que havia considerat a l'organitzaci i els seus membres com associaci illcita. 

El 4 de febrer de 2007 van ser detinguts per la Ertzaintza 18 dels 19 membres de Jarrai, Haika i Segi que estaven prfugs de la justcia des de la declaraci del Tribunal Suprem.  

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188538" title="Mancomunitat de Municipis de la Vall d'Albaida" nonfiltered="2735" processed="2727" dbindex="77750">
La Mancomunitat de Municipis de la Vall d'Albaida s una mancomunitat de municipis de la comarca del mateix nom. Aglomera 34 municipis i 81.057 habitants, en una extensi de 721,60 km. Actualment (2007) la mancomunitat s presidida per Filiberto Tortosa, del Partit Popular i regidor de l'ajuntament d'Ontinyent.

Les seues competncies sn:
 Depuraci d'aiges residuals;
 Escorxador;
 Gesti tributria;
 Neteja viaria i Recollida de Fem;
 Sanitat;
 Serveis socials;
 Turisme;

Els pobles que formen la mancomunitat sn:
 Atzeneta d'Albaida;
 Agullent;
 Albaida;
 Alfarras;
 Aielo de Malferit;
 Aielo de Rugat;
 Blgida;
 Bells;
 Beniatjar;
 Benicolet;
 Benignim;
 Benissoda;
 Benisuera;
 Bocairent;
 Bufal;
 Carrcola;
 Castell de Rugat;
 Quatretonda;
 Fontanars dels Alforins;
 Guadasequies;
 Llutxent;
 Montaverner;
 Montitxelvo;
 L'Olleria;
 Ontinyent;
 Otos;
 El Palomar;
 Pinet;
 La Pobla del Duc;
 El Rfol de Salem;
 Rugat;
 Salem;
 Sempere;
 Terrateig;

Enllaos externs.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat;
 Web oficial de la Mancomunitat;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188540" title="Francesc Milans del Bosch" nonfiltered="2736" processed="2728" dbindex="77751">
Francesc Milans del Bosch i Arquer (Sant Vicen de Montalt 1769 - Sant Vicen de Montalt 1834) fou un militar catal.

Destaca tant per la seva lluita en la guerra del Francs, comandant els miquelets durant el bloqueig de Barcelona i en la defensa del territori del Maresme, com per la seva defensa dels principis liberals. Es cas dues vegades, la primera amb Manuela Pujol i Pastor, i la segona amb Francesca Mauri i Comas.

Vegeu tamb.
Guerra del Francs;
Bloqueig de Barcelona;
Miquelets;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188545" title="Segi" nonfiltered="2737" processed="2729" dbindex="77752">
Segi s una organitzaci juvenil declarada illegal, abertzale establerta al Pas Basc, Navarra i Iparralde el 2001 com continuadora de les illegalitzades Haika i Jarrai. Es declara a si mateixa com euskaldun, independentista i socialista. 
 Histria . 
Est inscrita des del 27 de desembre de 2001 en la llista europea d'organitzacions terroristes i va ser declarada illegal pel jutge de l'Audincia Nacional, Baltasar Garzn, el febrer de 2002 per considerar que perseguia les mateixes finalitats que Euskadi Ta Askatasuna. El Tribunal Suprem la va declarar com organitzaci terrorista vinculada a ETA el 19 de gener de 2007, corregint la sentncia de l'Audincia Nacional de juny de 2005 que havia considerat a l'organitzaci i els seus membres com associaci illcita. 

El 4 de febrer de 2007 van ser detinguts per l'Ertzaintza 18 dels 19 membres de Jarrai, Haika i Segi que estaven prfugs de la justcia des de la declaraci del Tribunal Suprem. 

 Referncies . 




Enllaos externs.
 Web sobre Jarrai, El Mundo.
 Garzn declara ilcitas Askatasuna y Segi por formar parte de ETA, El Mundo.
 Llista del Consell Europeu d'organitzacions terroristes de 2002;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188558" title="Llibre de Mosah" nonfiltered="2738" processed="2730" dbindex="77753">
El Llibre de Mosah s un dels llibres que formen el Llibre del Morm. El ttol es refereix a Mosah II, un rei nefita en Zarahemla El llibre cobreix el perode de temps entre el any 130 a C i l'any 91 a C., exceptuant quan el llibre fa un parntesis retrogat cap al registre del Zeniff, el qual comena el any 200 a C

Vegeu tamb.
Llibre del Morm;
Llibre de Moroni;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188559" title="Mancomunitat de la Vall de Gallinera i L'Atzbia-Forna" nonfiltered="2739" processed="2731" dbindex="77754">
La Mancomunitat de la Vall de Gallinera i L'Atzbia-Forna s una mancomunitat de municipis de la comarca de la Marina Alta (Pas Valenci). Aglomera 2 municipis i 1.193 habitants, en una extensi de 67,80 km. Actualment (2007) la mancomunitat s presidida per Jose Cirre Tito, del Bloc Nacionalista Valenci i regidor de la Vall de Gallinera.

Les seues competncies sn:
 Camins rurals;
 Defensa medi ambient;
 Guarderia rural;

Els pobles que formen la mancomunitat sn:
 L'Atzvia;
 Vall de Gallinera;

Enllaos externs.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188561" title="Euskadiko Mugimendu Komunista" nonfiltered="2740" processed="2732" dbindex="77755">
Euskadiko Mugimendu Komunista (EMK) s el nom de la secci basca del Moviment Comunista d'Espanya, partidari de l'autodeterminaci d'Euskal Herria i que, tot i no formar part del conglomerat del Moviment d'Alliberament Nacional Basc, en els anys 1980 ha donat suport electoral a la coalici Herri Batasuna. Els seus caps foren Patxi Iturrioz, Manu Escudero i Rosa Olivares.

El 1999 va convergir amb LKI per a formar els partits poltics Zutik i Batzarre. Va sorgir d'una escisi d'ETA, que va adoptar primer el nom d'ETA Berri, i desprs Komunistak. Adoptava una ideologia maoista i es coordinava a nivell estatal amb el desaparegut Moviment Comunista (MC) 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188564" title="Djebel Medjerda" nonfiltered="2741" processed="2733" dbindex="77756">


Djebel Medjerda (muntanyes del Medjerda) s el nom que s dona genricament a les muntanyes a ambds costats del riu Medjerda i ms prpiament a tres grups muntanyosos principals i altres menors, situats un d'ells al nord, a la regi de Chimtou, i els altres dos al sud a la regi de Ghardimaou, i a la regi entre Thibar (oest) i Zaltou (est). Sovint tamb les muntanyes de Bja (Bejaua) sn incloses entre les muntanyes del Medjerda.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188567" title="ETA Berri" nonfiltered="2742" processed="2734" dbindex="77757">
ETA Berri, "Nova ETA" en basc, fou una escissi d'ETA produda desprs de la celebraci de la seva V Assemblea, que va tenir lloc el desembre de 1966 en la casa parroquial de Gaztelu (Guipscoa). Des dels seus inicis, ETA era marcada per mltiples debats interns que procedien en gran mesura dels intents de conjugar les idees i prctiques heretades de l'mbit poltic que es va formar (les joventuts del Partit Nacionalista Basc, conservador i catlic) amb altres ms properes a plantejaments d'esquerra, per a les quals els aspectes purament nacionalistes no eren l'nic motor de l'organitzaci, ni necessriament els ms importants. 

Un dels debats ms importants va ser el qual va tenir lloc a mitjan dels anys 60 entre nacionalistes i obreristes, s a dir, persones partidries de vincular l'acci d'ETA a les lluites obreres que en aquells dies sacsejaven Espanya i que tenien un fort component poltic d'oposici al franquisme. Aquest vincle suposava buscar aliances amb sectors d'esquerra no nacionalistes, aix com amb organitzacions de fora del Pas Basc. 

Les tres tendncies fonamentals dintre d'ETA van quedar clarament definides durant la IV Assemblea. Sorgeixen all tres corrents: 

la basquista o etnolingistica, que aposta per plantejaments fonamentalment nacionalistes (encara que amb importants diferncies respecte al nacionalisme basc tradicional), el cap visible del qual s Jos Luis lvarez Enparantza, Txillardegi. ;
la  tercermundista, amb plantejaments ms netament d'esquerres que pretn organitzar la lluita d'ETA amb plantejaments propers als de les organitzacions d'alliberament nacional que en aquests moments lluitaven contra les potncies colonials en diversos llocs del mn. Aquesta s un corrent favorable a la creaci d'escamots. ;
l' obrerista, els plantejaments de la qual sn clarament comunistes i que supedita la lluita per l'alliberament nacional als interessos de la classe obrera. ;

A aquest ltim corrent pertanyen els principals responsables de l'Oficina Poltica creada en aquesta IV Assemblea, organisme que concentrava la majoria de les atribucions que fins a llavors havien pertangut a l'Executiu, els membres del qual es trobaven en l'exili. L'Oficina Poltica, autntica direcci d'ETA en l'interior, va tenir la seva seu a Sant Sebasti i estava integrada en general per militants d'alt nivell intellectual els caps del qual ms visibles eren Patxi Iturrioz i Eugenio del Ro. Els obreristes, i amb ells l'Oficina Poltica sota la seva gesti, consideraven la classe obrera com principal motor de lluita contra la dictadura. Aquesta classe obrera era, al Pas Basc, majoritriament immigrant, i els bascs que la formaven generalment eren castellanoparlants i aliens en gran mesura al que el nacionalisme defensava com a valors culturals bascs. 

Els obreristas consideraven als immigrants bascs de ple dret, el que xocava amb les idees heretades del PNB que els veia com enemics potencials de la naci basca. Sota la direcci obrerista, es van relaxar aspectes fonamentals de les bases ideolgiques d'ETA com la lluita pel basc o la unificaci del Pas Basc, Navarra i Iparralde. L'Oficina Poltica va buscar aliances amb Comissions Obreres i altres forces socials i poltiques no nacionalistes i va rebutjar la unitat amb sectors del nacionalisme vinculats a la burgesia (aix s, el PNB i el seu entorn). 

Aquestes idees, massa agosarades en una organitzaci que era principalment nacionalista a pesar d'haver incorporat elements ideolgics d'esquerra, van provocar una forta reacci per part dels altres sectors. Txillardegi, exiliat a Blgica, va denunciar que ETA estava deixant de ser una organitzaci patritica per a convertir-se en una organitzaci comunista clssica. S'inicia llavors un moviment intern l'objectiu del qual era desbancar als obreristes, encapalat pel navarrs Jos Mara Eskubi, Txabi Etxebarrieta, que poc desprs seria el primer mort de l'organitzaci, i el seu germ Jos Antonio. Decideixen convocar una assemblea (mxim rgan de gesti d'ETA) sense informar a l'Oficina Poltica. A les vespres de la celebraci d'aquesta V Assemblea se li va comunicar a Patxi Iturrioz la decisi de procedir a la seva expulsi, proposada per l'Executiu, que va ser ratificada en la primera sessi de l'assemblea, el 7 de desembre de 1966. Els obreristes, en vista de qu l'assemblea denegava la petici de defensa d'Iturrioz, van decidir no participar en ella. La resta de la militncia s'hi va mantenir, va escollir un nou Executiu i va decidir convocar-se una segona part de l'assemblea, que es va celebrar al mar de 1967 a Getaria (Guipscoa). 

Patxi Iturrioz i la minoria obrerista, aliens ja a aquesta segona part de l'assemblea, van adoptar el nom d'ETA Berri (Nova ETA), pel que la resta de l'organitzaci va passar a ser coneguda com ETA Zaharra (Vella ETA). ETA Berri va aprofundir en la lnia obrerista, participant a Comissions Obreres, denunciant els aspectes que consideraven ms reaccionaris i xovinistes del nacionalisme basc i allunyant-se definitivament del mn del PNB, al que pertanyien molts dels empresaris bascos. A l'agost de 1968 ETA Berri va anunciar el canvi del seu nom pel de Komunistak (els Comunistes), amb la qual cosa ETA Zaharra va tornar a ser simplement ETA. 

A principis dels anys 70 es va convertir en l'Euskadiko Mugimendu Komunista (Moviment Comunista d'Euskadi), el qual, fusionant-se amb petits grups comunistes de tota Espanya va formar un partit federal dit Moviment Comunista (MC). L'escisi d'ETA Berri, segons alguns dels seus protagonistes, va donar lloc a la primera violncia de persecuci contra persones d'idees contrries que va practicar ETA. Els obreristes, titllats d' espanyolistes o felipes van ser objecte d'un boicot personal i poltic per part no noms d'ETA sin d'altres organitzacions nacionalistes, sobretot en petites i mitjanes poblacions. Patxi Iturrioz i Eugenio del Ro van ser fins i tot sentenciats formalment a mort per la cpula d'ETA en una reuni celebrada a Tolosa (Guipscoa), sentencia que no va arribar a complir-se. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188568" title="Henri Rousseau" nonfiltered="2743" processed="2735" dbindex="77758">


Henri Julien Flix Rousseau anomenat el Duaner Rousseau (Rousseau le Douanier), va nixer el 21 de maig de 1844  Laval i va morir el 2 de setembre de 1910 a Pars. Va ser un pintor francs fams per les seves pintures d'estil naf. 

Biografia.

Va ser el quart dels cinc fills d'un calderer i la seva infantesa es va veure marcada pel progressiu declivi econmic de la famlia. Va estudiar i el 1863 es va posar a treballar per un advocat a Angers. 

Aquest mateix any s'allista a l'exrcit per evitar que el tanquin en un correccional a causa un petit furt. Passa un mes a la pres i seguidament serveix a la infanteria tocant el saxofon a la banda durant set anys. No pren part en la campanya de Mxic que dna suport a l'emperador Maximili d'Habsburg, per aquest episodi histric li servir d'inspiraci per a les selves extiques dels seus quadres.

El 1868 mor son pare. Coneix Clmence Boitard i s hi casa a l any segent. Tindran set fills. 

El 1870 aconsegueix un lloc de funcionari a Pars, com a funcionari de duanes; d aqu el sobrenom de Duaner. El 1871 el van ascendir a recaptador.

Comena aleshores, relativament tard, la seva carrera de pintor autodidacta. Obt un perms de copista al museu del Louvre que li permet estudiar a fons les obres dels grans pintors. Intenta exposar al Sal oficial el 1885, per com que no t formaci acadmica no hi s adms; acaba participant al Sal dels Independents d'aquell mateix any.

La seva dona mor el 1888. L any segent escriu una obra de teatre: "Une visite  l'exposition universelle de 1889". Mentrestant segueix participant gaireb cada any al Sal dels Independents. L any 1891 hi exposar Surpris! la seva primera obra sobre la jungla, on es veu un tigre entre una vegetaci exuberant.
	
El 1893 deixa la seva feina de funcionari per dedicar-se exclusivament a la pintura. Ats que aquesta dedicaci no li aporta ingressos suficients, imparteix classes de viol i escriu obres de teatre. La seva situaci econmica empitjora i l escriptor Alfred Jarry l ajuda.

El 1898 es torna a casar, amb Josphine Noury, per questa mor aviat, el 1903. Mentrestant la seva situaci financera no millora. Segueix pintant quadres extics.

Poc a poc  aconsegueix el reconeixement i l estimaci de pintors avantguardistes com Andr Derain o Henri Matisse. Es fa amic de Robert Delaunay, Guillaume Apollinaire i Pablo Picasso.

Sembla ser que el 1907 participa en una estafa contra el Banc de Frana. La seva situaci econmica millora i Henri Rousseau organitza a casa seva vetllades musicals amb la participaci d artistes, poetes, periodistes  Picasso fa un banquet en honor seu. 

El 2 de setembre de 1910 mor d una gangrena a l hospital Necker de Pars. Noms set persones assisteixen al seu enterrament, entre elles Paul Signac, president de la Societat dels Independents.

Obra.

En la seva pintura, s esfora per fer coincidir el qu veu amb el qu sap, i reproduir-ho. Als seus quadres hi ha molts elements extics, tot i que Henri Rousseu no va viatjar mai a pasos llunyans. Tot s imaginat i reconstrut a partir dels jardins de Pars, en especial del Jardin des Plantes, de fotografies i d illustracions de revistes. Autodidacta, va treballar al marge dels corrents establerts i va obtenir l admiraci dels millors artistes d avantguarda. Va influir notablement en la pintura naf.

El seu estil s colorista, amb una refinada gamma cromtica. La pintura es detallista, amb contorns ben definits. La pintura s plana, l nica sensaci de volum la dna el color. En conjunt t una gran potncia expressiva.

Les jungles.
s una de les temtiques ms fecundes del pintor que repeteix fins a la seva mort. L entorn cont sempre una flora exuberant i totalment inventada (com ho demostren els nombrosos ramells de pltans que pengen a les branques, o la desproporci dels fullatges). Les escenes sn de combats feroos entre una fera i la seva presa (excepte en Tigre combattant un ngre), o de retats, ms apaivagats, d'un gran animal, com en els Singes farceurs. Per plasmar aquests animals es fixava en les feres del Jardin d'Acclimation de Pars o en fotos de revistes.

A les seves ltimes jungles, va incloure-hi personatges (La Charmeuse de serpents i Le Rve) en harmonia amb la natura. En principi les seves selves van ser criticades per la seva manca de realisme i la seva ingenutat, per ms tard gaudiran de reconeixement per part de la comunitat artstica.

Els paisatges.

N hi ha de vegetals,  intemporals, representen llocs que Henri Rousseau coneix b (com les ribes de l'Oise). N hi ha de ms urbans que inclouen sovint detalls en relaci amb el progrs tcnic del seu temps : dirigibles, pilars telegrfics, ponts metllics, la torre Eiffel 

Aquests paisatges continuen sent tanmateix ingenus, sense perspectiva.

Els retrats.
Els personatges sn encarcarats, posats de cara (no de perfil), sovint inexpressius. Si n hi ha ms d un, simplement es juxtaposen. Semblen gegantins en comparaci amb els elements de la decoraci, potser perqu el pintor no dominava la perspectiva. En efecte, el paisatge s gaireb al mateix pla que el subjecte, amb tots els seus detalls. 

Els seus retrats sn de personatges sense nom, tot i que a vegades hi ha indicis que permeten identificar la persona, per exemple, Pierre Loti al seu Portrait de M. X (1910, KunstHaus de Zrich). Igualment, el primer retrat realitzat pel pintor, representant una dona que surt d'un bosc, sembla ser el de la seva primera dona, Clmence.

Els escrits.
Henri Rousseau es va relacionar tant amb pintors com amb escriptors. Entre aquests ltims es poden citar, a ms a ms de Jarry i Apollinaire, Blaise Cendrars i Andr Breton. 

Va escriure diverses obres teatrals :

La Venjana d'una rfena russa, el 1898.
Una visita a l'exposici de 1899, el 1899.

Tamb s autor de diversos textos curts o poemes explicatius sobre les seves obres, sobretot per Bohmienne endormie (1897).

Enllaos externs.


Image & Art;
El sueo de Henri Rousseau;
Spanish Arts;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188574" title="Estany des Peix" nonfiltered="2744" processed="2736" dbindex="77759">

L'estany des Peix s una albufera situada al nord de Formentera. T una forma gaireb circular amb una extensi d'1 km  i una profunditat mxima de 4 m a la part central. Pertany a la vnda de Porto-sal, de la parrquia de Sant Francesc de Formentera, i est incls en el parc natural de ses Salines. El nom s degut a la gran quantitat de peix que s'hi cria. El nom de la vnda Porto-sal deriva del llat Portus Salorius relacionat amb la indstria de sala de peix.

Al nord est separat del mar per una barra litoral dunar que queda oberta per un petit pas martim, de 50 m d'amplada, anomenat per antonomsia sa Boca. En certes hores del dia es produeix un tumultus transvasament d'aigua, per degut a la poca profunditat pot arribar a ser transitable a peu. La salinitat s prcticament igual que la del mar.

Tradicionalment l'estany s'ha utilitzat per a la pesca i com a refugi per a petites embarcacions. Ja en la carta d'infeudaci del 1246, Guillem de Montgr atorga l'explotaci dels estanys a Berenguer Renard i els seus successors. El 1897, durant la desamortitzaci, l'estat el va vendre a una societat mallorquina com a finca rstica inundada. Aix va motivar un intent d'urbanitzaci d'una marina als anys 1980, anomenada "Lago del Pez", que va provocar diversos litigis i una important mobilitzaci social en defensa de l'espai natural i del seu s comunitari.

Recentment s'hi ha construt una factoria de piscicultura per a usos cientfics. En la riba oest es troben es Estanyets de can Marroig, construts a principi del segle XX per a l'explotaci salinera. L'extracci de sal fou poc important i els estanyets van acabar com una petita zona d'aiguamolls.

Al nord-est, prop de la Savina, es va construir la colnia penitenciria de Formentera, ms conegut com es Campament. Va entrar en funcionament el 1939, acabada la guerra civil, i no es va tancar fins a finals del 1942 quan les tropes aliades avanaven per nord d'frica. Per les condicions extremadament dures es va convertir en un smbol de la repressi franquista.

La quietud de l'aigua, la proximitat del mar i la falta d'elevacions cap a ponent, fa que sigui un lloc apreciat a l'horabaixa. Segons la llegenda, a la posta de sol es pot veure a contrallum emergir el du Simonet, la versi local del du Nept.

Enllaos externs.
Campament de Formentera;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188575" title="Juan Astigarrabia Andonegui" nonfiltered="2745" processed="2737" dbindex="77760">
Juan Astigarraba Andonegui (Sant Sebasti, Guipscoa, 1901-1989) fou un poltic comunista basc. Era cap del Sindicat de Pescadors de Pasaia, afecte a la UGT i ms tard membre del PCE,en fou partidari de l'autonomia de la secci basca, de manera que potenciaria amb Jess Larraaga la creaci del Partit Comunista d'Euskadi. Tamb fou director del diari Euskadi Roja. 

El 1936 form part del primer govern d'Euzkadi presidit per Jos Antonio Aguirre, en qualitat de conseller d'obres pbliques. Desprs de la caiguda de Biscaia, va ser jutjat a Valncia pel comit Central del PCE, destitut dels seus crrecs i expulsat del partit. Grcies a la protecci dels seus antics companys de Govern, aconsegu marxar a Frana i ms tard a  Panam. Durant els anys 50 va tornar a militar en el PCE, per quan torn el 1980 milit a Euskadiko Ezkerra. El 2002 fou homenatjat a la seva ciutat natal i Nstor Basterretxea li dedic una esttua.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188577" title="ngeles Amador Milln" nonfiltered="2746" processed="2738" dbindex="77761">

ngeles Amador Milln ( Madrid, Espanya 1949 ) s una advocada i poltica espanyola, que fou Ministra de Sanitat i Consum de l'ltim govern presidit per Felipe Gonzlez.

Biografia.
Va nixer el 10 d'octubre de 1949 a la ciutat de Madrid. va estudiar dret a la Universitat Complutense de Madrid i posteriorment realitz el seu doctorat a la Universitat de Harvard als Estats Units d'Amrica, especialitzant-se en dret industrial i dret de la competncia.

Activitat poltica.
Membre del Partit Socialista Obrer Espanyol en l'ltim govern govern presidit per Felipe Gonzlez fou nomenada Ministra de Sanitat i Consum, crrec que desenvolup tota la legislatura.

En les eleccions generals de 1996 fou escollida diputada al Congrs per la provncia de Segvia, sent reelegida en les eleccions de l'any 2000. Abandon el seu esc el juliol de l'any 2002 per dedicar-se a l'activitat privada.

Enllaos externs.
  Informaci de ngeles Amador al Congrs de Diputats;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188581" title="Pedro Checa" nonfiltered="2747" processed="2739" dbindex="77762">
Pedro Checa (1910-1942) fou un poltic comunista espanyol. Era tcnic industrial de professi i es va fer membre del Partit Comunista d'Espanya poc abans de la proclamaci de la Segona Repblica Espanyola. Tot i la seva joventut, fou nomenat membre del Comit Central el 1932 juntament amb Dolores Ibrruri i Jess Larraaga i el 1935 en fou nomenat secretari d'organitzaci. En acabar la guerra civil espanyola intent amb Jess Hernndez i Jess Larraaga organitzar el partit per a la clandestinitat, per el 1939 s'exili a Mxic, on va morir poc desprs.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188583" title="Mont del Coto" nonfiltered="2748" processed="2740" dbindex="77763">

El Paratge del Mont del Coto s un Paratge Natural Municipal del municipi de Monver (Vinalop Mitj). Declarat per Acord de la Generalitat Valenciana el 23 de mar de 2007, compta amb una superfcie aproximada de 2.400 ha, es troba en l mbit de la serra del Reclot, que geolgicament pertany als relleus del prebtic del nord-oest alacant.

L'enclavament s de gran inters ats la seua condici de territori de trancisi entre les terres litorals i les rees interiors de l altipl. Aquesta posici, juntament amb les peculiars caracterstiques edfiques i climtiques existents, condiciona la presncia d espcies singulars de gran valor. 

 Flora .
Dins de l mbit d estudi es coneixen al voltant de 700 espcies vegetals, de les quals al voltant d un 20% corresponen a endemismes d rea restringida al Pas Valenci. Entre aquestes destaquen: Centaurea antennata var. meridionalis, Sideritis tragorigaum subsp. aitanica, Teucrium buxifolium subsp. revasii i Sarcocapnos saetabensis. A ms en aquest espai encara prosperen bosquets de roures xicotets o roures valencians (Quercus faginea), que potser en aquest enclavament, troben la seua posici ms meridional en terres velencianes.

 Fauna . 
Associada a aquest medi hi ha una gran varietat de fauna. Entre les espcies presents destaquen les rapaces que nidifiquen associades a mitjans rocosos, entre les que sobrex l guila reial, junt amb l guila calada, l guila serpera, l astor com, l esparver vulgar, l aligot, el falc pelegr i el gamars. Quant als mamfers com a espcies ms excellents es troben el gat salvatge, la fagina, la geneta, la rata cellarda, la mostela i el teix, i ha aparegut recentment l esquirol. Tamb cal ressenyar la fauna caverncola, entre la qual destaca la presncia de la rata penada d orelles trencades, espcie considerada  vulnerable  en el Catleg Valenci d Espcies de Fauna Amenaada.

 Paisatge .
Un altre recurs de gran valor en el paratge s el paisatge: la serra del Coto ofereix profunds barrancs, extraordinaris tallats, zones boscoses, en definitiva una gran varietat paisatgstica, de gran atractiu per a tots aquells que s acosten per aquestes terres amb la intenci de gaudir de la natura.

 Usos tradicionals .
Des del punt de vista dels usos tradicionals, mont del Coto constitueix un referent comarcal i local molt arrelat en la poblaci, i s hi ha desenvolupat al llarg de la histria, diversos aprofitaments, com ara l apicultura, el pasturatge, l obtenci de cal i guix i la recollida d espart i plantes medicinals, aprofitaments que s han sabut harmonitzar amb la conservaci del medi.
 
Finalment, el paratge posseeix un gran potencial en relaci amb les activitats d oci i d educaci ambiental. Dins de l espai es desenvolupen diversos esports de muntanya com l escalada i el senderisme, hi discorre el PR-V 166 i el PRV-V 3.

 Enllaos interns .
 Llista d'espais naturals del Pas Valenci;
 Serra del Reclot;

 Enllaos externs .
 Conselleria de Media Ambient;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188586" title="Primer ministre de Galles" nonfiltered="2749" processed="2741" dbindex="77764">
El Primer ministre (en galls Prif Weinidog) s el cap de l'Assemblea Nacional de Galles, administraci autnoma de Galles, establerta el 1999.  Inicialment va rebre el ttol de Primer Secretari (en galls Prif Ysgrifennydd), ja que Galles va ser dotada d'una Assemblea i d'una executiva amb menys poder que les venes Irlanda del Nord i Esccia. Amb aquesta denomincaci es va voler evitar la confusi amb el ttol Primer Ministre del Regne Unit.

El despatx oficial del Primer Ministre est situat a Crickhowell House i el del Senedd (seu de l'Assemblea Nacional de Galles) a la badia de Cardiff, no obstant, tamb existeix un despatx a l'edifici de l'Assemblea Nacional de Galles a Cathays Park.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188587" title="Cristina Alberdi Alonso" nonfiltered="2750" processed="2742" dbindex="77765">

Cristina Alberdi Alonso ( Sevilla, Andalusia 1946 ) s una poltica i advocada andalusa que fou Ministra d'Assumptes Socials de l'ltim govern presidit per Felipe Gonzlez.

Biografia.
Va nixer el 22 de febrer de 1946 al caseriu de Los Rosales, situat al municipi de Sevilla. Va estudiar dret a la Universitat de Madrid i es dedic a l'advocacia al Collegi d'Advocats de Madrid, esdevenint vocal del Consell General del Poder Judicial entre 1985 i 1990.

Activitat poltica.
Membre del Partit Socialista Obrer Espanyol des de l'any 1995, l'any 1993 fou nomenada Ministra d'Assumptes Socials en l'ltim govern presidit per Felipe Gonzlez, crrec que va desenvolupar fins al final de la legislatura.

En les eleccions generals de 1996 fou escollida diputada al Congrs per la provncia de Mlaga, en les eleccions de 2000 fou reelegida en aquest cas per la circumscripci de Madrid. Expresidenta de la Federaci Socialista de Madrid, l'any 2003 va abandonar el PSOE per la seva oposici a la signatura del Pacte del Tinell entre el PSC i ERC per governar la Generalitat de Catalunya, i sense abandonar el seu esc al Congrs pass al Grup Mixt. 

Actualment s presidenta del Consell Assessor de l'Observatori contra la Violncia de Gnere de la Comunitat de Madrid, nomenada personalment per Esperanza Gil de Biedma i s'ha mostrat contrria a l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 i a la negociaci amb ETA, adoptant unes posicions poltiques prximes a les del Partit Popular. 

Referncies.


Enllaos externs.
  Informaci de Cristina Alberdi al Congrs de Diputats;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188591" title="Jeker" nonfiltered="2751" processed="2743" dbindex="77766">

El Jeker (francs Geer) s un petit riu que neix a Lens-Saint-Servais una  entitat del municipi de Geer, travessa la ciutat de Waremme i es desemboca al Mosa a Maastricht. El seu nom prov d'un mot gall  Yakara  que significa aigua clara. L'aiguabarreix del Jeker amb el Mosa ja tenia un valor estratgic per als romans que va mantenir quan Maastricht va esdevenir una ciutat fortificada a l'edat mitjana.

Fins al 1930, el Jeker era molt ric de peix. La contaminaci per la indstria del sucre i les aiges residuals va gaireb matar tota la vida. La construcci del canal Albert i l'utilitzaci dels aiges del riu per a la indstria del ciment van contribuir a assecar la vall del Jeker. Actualment, s'estudien les possibilitats per a tornar el seu carcter natural al riu.

Afluents.
el Faux Geer (Omal);
el Yerne (Lens-sur-Geer);
el Mulle (Bolhe);
el Lange Beek;
el Bruyre;
el Bacquelaine (assecat);


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188592" title="Jos Daz Ramos" nonfiltered="2752" processed="2744" dbindex="77767">
Jos Daz Ramos (Sevilla, 1896 - Tiflis, Gergia, 1942) va ser un poltic comunista espanyol. Forner de professi, va iniciar la seva carrera poltica en la vaga general de 1917 dirigint als obrers del pa. En proclamar-se la dictadura de Miguel Primo de Rivera va continuar la tasca sindical en la clandestinitat. Des de 1927 la seva vida va estar lligada a la construcci del Partit Comunista d'Espanya (PCE) i va saber capitalitzar el desencantament dels sectors ms radicals i la rivalitat entre la Uni General de Treballadors i la Confederaci Nacional del Treball en benefici del PCE. 

En el IV Congrs del Partit Comunista celebrat a Sevilla el mar de 1932 va ser escollit membre del Comit Central. El setembre va ser escollit secretari general. Durant la guerra civil, Jos Daz, de la mateixa manera que ho va fer Pedro Checa, va centrar tota la seva activitat en el partit no ocupant cap lloc oficial en la Repblica, predominant en ell la idea de la prioritat absoluta de la victria militar com a objectiu principal. 

La deterioraci progressiva de la seva salut va fer que es trasllads a la Uni Sovitica el desembre de 1938, i fou  operat d'un cncer d'estmac a Leningrad. A Moscou va treballar com membre del secretariat del Komintern i al produir-se, durant la Segona Guerra Mundial, la invasi alemanya es trasllada a diverses localitats de la URSS fins a fixar la seva residncia, amb la salut molt deteriorada, en la tardor de 1941, a Tiflis, capital de la repblica de Gergia. El 19 de mar de 1942, en un atac de dolor, es va sucidar llanant-se per una finestra del cinqu pis de l'hotel on s'allotjava. 

Durant molts anys es va especular amb el fet que havia estat assassinat per les seves discrepncies amb Stalin, per aquesta afirmaci queda potser desmentida al ser desclasificada la informaci dels serveis secrets sovitics, desprs de la caiguda del rgim comunista, en la dcada de 1990. Les seves restes van ser repatriats pel PCE el 30 d'abril de 2005 a Sevilla i s'hi celebr un homenatge organitzat per l'organitzaci nacional i regional del partit. A l'endem, 1 de maig, abans del seu trasllat al cementiri, les seves restes van ser traslladats a l'Ajuntament on l'alcalde va llegir el nomenament de fill predilecte de la ciutat atorgat per unanimitat de tots els grups poltics municipals. 

  











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188596" title="Cathays Park" nonfiltered="2753" processed="2745" dbindex="77768">
Cathays Park s una rea de Cardiff que comprn diversos edificis (entre ells, facultats de la Universitat de Galles) i jardins pblics (Alexandra Gardens, Friary Gardens, Gorsedd Gardens). Tamb s la forma abreujada per anomenar-ne el Crown Building, un dels seus edificis, actualment seu de l'Assemblea Nacional de Galles.

El Crown Building va ser la seu del Welsh Office, el departament governamental del Regne Unit dedicat als afers gallesos. El complex consta de dos edificis units per dos ponts: Cathays Park 1 (tamb conegut com old Crown Building) s el ms antic i allotja oficines del Primer ministre de Galles i el seu equip de govern; Cathays Park 2 (tamb conegut com a new Crown Building) s un edifici modern construt com a ampliaci de Cathays Park 1.

Enllaos externs.
Fotografia aria de Cathays Park ;
L'assemblea Nacional de Galles ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188597" title="Joventuts Socialistes Unificades" nonfiltered="2754" processed="2746" dbindex="77769">
Les Joventuts Socialistes Unificades (JSU) foren fundades el mar de 1936 com a resultat de la fusi de la Uni de Joventuts Comunistes d'Espanya del PCE i les Joventuts Socialistes d'Espanya. Desaparegueren durant la dcada de 1950 a l'anar ingressant la majoria dels seus quadres en el PCE, i en anar el PSOE impulsant la seva prpia organitzaci juvenil. 
 La JSU en la Guerra Civil . 
El 15 de gener de 1936 es va constituir el Front Popular . En les eleccions generals espanyoles de 1936, i desprs d'una dura i aferrissada campanya, la coalici frontpopulista va obtenir una clara majoria de diputats a les Corts, i va comenar a aplicar el seu programa poltic, que incloa, entre altres coses, l'amnistia dels presos detinguts desprs de la Revoluci de 1934. El mar de 1936 es fusionen la UJCE i les JJ.SS. (FJS), donant lloc a les Joventuts Socialistes Unificades (JSU), desprs d'una entrevista d'ambdues delegacions amb la direcci de la IJC a Moscou, que ratifiquen les bases del que seria la nova organitzaci. 

Aquestes bases eren en l'essencial: defensa diria dels interessos de la joventut treballadora, educaci en el marxisme-leninisme i l'internacionalisme proletari, capacitaci dels joves obrers per a enfortir i desenvolupar l'organitzaci i lluitar en l'avantguarda de la joventut, agrupant-la contra el feixisme i per la victria del socialisme. La JSU va ingressar en la Internacional de la Joventut Socialista (IJS) amb unes condicions prvies encaminades a l'acostament entre la IJC i la IJS. Amb l'ingrs de la JSU en la IJS, les relacions amb la IJC, lluny de disminuir, es van intensificar. L'experincia unitria de la JSU a Espanya es va convertir aix en una referncia per a les perspectives d'unificaci entre la IJC i la IJS. A partir de llavors, les JSU van iniciar un perode de fort creixement (arribant a agrupar prop de 250.000 afiliats pocs mesos desprs de la guerra) que es va combinar amb una activitat i en una importncia creixents en l'organitzaci militar del bndol republic: van arribar a formar els seus propis batallons entre les forces lleials a la Repblica, que es van distingir particularment en la defensa de Madrid.

Les aportacions de la JSU tamb van ser claus en la conformaci de l'Exrcit Regular Popular i en la coordinaci juvenil. A l'agost de 1937 es crea la Aliana Juvenil Antifascista, formada per: la joventut d'Uni Republicana, la joventut de Esquerra Republicana, la joventut d'Esquerra Federal, la UFEH, la Joventut Sindicalista, les Joventuts Llibertries i la JSU. A la tardor de 1938, diferents sectors socialistes, disconformes amb la radicalitzaci de l'organitzaci, van qestionar el carcter unitari de la JSU i van intentar atreure-la al camp d'influncia del PSOE. 

 La JSU en la postguerra . 
Desprs de la fi de la guerra, en 1939, la JSU es va veure sotmesa, com la resta d'organitzacions republicanes, a la persecuci, empresonament i afusellament dels seus militants i quadres per part del bndol nacional. Milers de joves espanyols, molts de la JSU, van passar als camps de concentraci de Frana i frica del Nord: en aquests anys l'organitzaci es va plantejar com objectiu prioritari salvar de la repressi als joves, a ms de participar activament en la lluita guerrillera a Espanya a travs, per exemple, de les seves dues divisions del maquis. A l'octubre de 1945, es va constituir a Londres la Federaci Mundial de la Joventut Democrtica (FMJD) que va agrupar a organitzacions juvenils de 63 pasos. La JSU va ser una de les organitzacions fundadores, i va encoratjar a altres organitzacions progressistes espanyoles a adherir-se.

 La desintegraci de la JSU . 
Des dels ltims mesos de la guerra, diversos sectors de la joventut socialista van comenar a plantejar-se la necessitat de desvincular-se de la JSU. Ja el 10 de mar de 1939 es va formar a Madrid un embri de recuperaci de la Joventut Socialista d'Espanya. La celebraci a Frana del Primer Congrs de la Joventut Socialista d'Espanya va suposar l'inici de l'aband socialista de les JSU, que s'aniria consolidant al llarg dels anys cinquanta mitjanant el restabliment i enfortiment per part del PSOE de la seva prpia organitzaci juvenil, la JSE. A l'aband socialista caldria sumar la progressiva integraci de quadres de la JSU en el Partit Comunista d'Espanya. A l'octubre de 1961, el propi Comit Central del PCE liquidava l'organitzaci juvenil unitria a l'apostar per la reconstituci de les seves prpies joventuts, la Uni de Joventuts Comunistes d'Espanya (UJCE). 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188598" title="Joventuts Socialistes d'Espanya" nonfiltered="2755" processed="2747" dbindex="77770">
Les Joventuts Socialistes d'Espanya (JSE) sn una organitzaci juvenil fundada el 1903 per Toms Meabe i vinculada al Partit Socialista Obrer Espanyol. 
Orgens. 
La situaci laboral dels joves espanyols, sobretot a les empreses mineres i siderrgiques del nord d'Espanya, aix com la voluntat de combatre el nacionalisme basc, va dur Toms Meabe a fundar la primera agrupaci de joves socialistes en Bilbao en 1903, imitant el model austrac i d'acord amb les tesis propugnades per Rosa Luxemburg. En 1905, se celebrava a Madrid el II Congrs ordinari del Partit Socialista, en el qual es reconeix l'organitzaci de Meabe com a branca juvenil del PSOE. 

A l'abril de 1906 celebraren el seu primer congrs com a Federaci Nacional de Joventuts Socialistes d'Espanya. Aquesta primera presa de contacte no va acompanyada d'un programa poltic clar, limitant-se a formular una opci antimilitarista. Tamb es caracteritzaven per la seva lluita contra l'alcoholisme juvenil, molt ests entre la classe obrera en aquella poca. Tenien en Renovacin el seu rgan de premsa. L'organitzaci s reconeguda com a tal pel PSOE en 1908. El 1910 realitza les seves primeres mobilitzacions massives contra la guerra del Marroc i, posteriorment, contra la Primera Guerra Mundial. Molt activa durant la vaga general de 1917, obtindria en les files del PSOE el seu primer diputat en 1918. 
La ruptura. 
Desprs de la creaci de la III Internacional el 1919, que provoca disensions en tot el moviment obrer mundial respecte a la revoluci russa, el PSOE celebra un Congrs Extraordinari en el qual decideix, davant la falta de consens, ajornar la qesti de la integraci del Partit en el Komintern a un Congrs posterior. Disconforme amb aquest ajornament, la Federaci de Joventuts Socialistes decideix abandonar el Partit i unir-se a aquesta Internacional en el V Congrs celebrat a Madrid del 14 al 17 de desembre de 1919. Per a aix, es constitueix amb el nom de Partit Comunista Espanyol, en secci espanyola de la Internacional Comunista. 

En el Congrs Extraordinari socialista de 1921, que es produeix desprs de la refundaci de les joventuts en la nova Federaci Nacional de Joventuts Socialistes, el PSOE rebutja definitivament la possibilitat d'integrar-se en el Komintern per un estret marge. La fracci tercerista (partidria de l'ingrs), en la qual es troben les Joventuts Socialistes, s'escindeix del Partit per a fundar el Partit Comunista Obrer Espanyol, i Joventuts es refongueren sota el nom de Federaci de Joventuts Comunistes. Desprs d'aquesta nova escisi juvenil, el PSOE crea un Comit Provisional de joves per a palliar la prdua de la seva organitzaci i en 1925 s'elaboren les bases de la reestructuraci de les JSE. Entre 1929 i 1932 s'acaba de perfilar de nou l'organitzaci amb dos congressos.
El ressorgiment i la unificaci. 
Les JSE tenen un avan espectacular a partir de la proclamaci de la Segona Repblica Espanyola, arribant a 12.000 militants el 1932 i 21.000 el 1934. Especialment actives en els successos de 1934, es crearen les milcies de joves socialistes. El fracs de la revoluci de 1934 duria a una profunda revisi de la poltica de JSE que s'aniria acostant a les posicions comunistes com a conseqncia de la repressi i l'empresonament que de 1934 a 1936 van sofrir els seus dirigents. 

En 1935 la Internacional Juvenil Comunista dna suport la idea de la unificaci de les organitzacions obreres juvenils en tot el mn (socialistes i comunistes). Al maig de 1936 se signa el pacte d'unificaci entre la Federaci de Joventuts Socialistes i la Uni de Joventuts Comunistes. Amb l'arribada de la victria del Front Popular, es creen les Joventuts Socialistes Unificades (JSU) que veuen impossibilitada la celebraci del Congrs constituent per l'inici de la Guerra Civil Espanyola.  Fins al final de la guerra, les JSU seguiran les indicacions del PCE. El 10 de mar de 1939, veient el final de la guerra, es constitux a Madrid l'embri de la recuperaci de les JSE, trencant els joves socialistes (qui sempre van ser minoritaris) el pacte amb les JSU. Fins al 22 d'abril de 1945, les JSE no van poder celebrar el seu primer congrs en l'exterior. 
La dictadura. 
Durant la dictadura i en l'interior, els joves s'organitzaven entorn d'UGT i el PSOE, creant una clandestina organitzaci juvenil que tot just si podia mantenir als seus membres lluny de les detencions. Es va reeditar el peridic Renovaci de manera clandestina, aix com peridics manuscrits en les presons. En l'exili en 1946 les JSE proposen la creaci d'una Aliana Democrtica de la Joventut Espanyola, unint-se a les tesis de la conformaci d'una gran aliana de tots els demcrates contra la dictadura. Primer els exiliats, i desprs els seus fills, seran els dirigents en l'exili. En 1967 es constata en el Congrs celebrat a Frana que, al costat dels ja esmentats, les JSE es nodreixen per una banda important de joves emigrants. En 1970 les JSE s'estenen amb rapidesa per tota Espanya: Astries, Andalusia, Pas Basc, Catalunya i Madrid fonamentalment. Fracassa en 1972 l'intent de celebraci d'un Congrs a Espanya. Finalment es torna a celebrar a Pars en 1973. Les JSE s'estenien per universitats espanyoles i centres de treball.
Les Joventuts Socialistes en l'actualitat. 
Desprs de la legalitzaci al mar de 1977, celebren el XIII Congrs a Madrid i escolliren Juan Antonio Barragn com a secretari general, el primer dirigent no exiliat. A partir d'aquesta data, les JSE segueixen el mateix cam que el PSOE, renunciant al marxisme com a nica doctrina socialista. En l'actualitat el seu secretari general s Sergio Gutirrez Prieto, succeint a Herick Campos, diputat del PSOE per Alacant, escollit en el Congrs Federal de 2000. Sergio Gutierrez va sortir escollit com nic candidat del 23 Congrs Federal celebrat el 20, 21 i 22 de juliol de 2007, comptant amb ms del 90% del suport dels delegats. Les Joventuts Socialistes d'Espanya sn membres d el Consell de la Joventut d'Espanya, detenint-ne la vicepresidncia. 
Estructura. 
Les Joventuts Socialistes d'Espanya treballen a tres nivells: 
 Agrupacions locals: Unitat bsica, s el nucli bsic sobre el qual treballa l'organitzaci. Els seus rgans sn l'Assemblea, que est formada per tots els afiliats i que marca les lnies estratgiques i poltiques de l'Agrupaci, i la Comissi Executiva, que com a mnim est formada per tres persones amb un Secretari General, que s el mxim coordinador de l'Agrupaci i el seu representant davant les altres institucions, el Secretari d'Organitzaci, que s'ocupa dels comptes de l'Agrupaci i de la seva organitzaci interna. Aix mateix, pot existir un Comit, format per persones escollides per l'Assemblea, que controlen les activitats de la Comissi Executiva, i grups de treball, tamb escollits per l'Assemblea, que treballen sobre un camp determinat. ;
 Federacions regionals o nacionals: Formada per una Comissi Executiva, de semblants caracterstiques de l'Agrupaci Local, un Comit, i el mxim rgan de representaci a nivell regional/nacional, el Congrs, que s qui tria la Comissi Executiva i qui marca les lnies estratgiques i poltiques de la Federaci. Tamb existeixen comissions sectorials. ;
 Joventuts Socialistes d'Espanya, el mxim rgan de les quals s el Congrs Federal, que nomena la Comissi Executiva Federal i el Comit Federal. ;

Cal destacar l'existncia d'altres rgans, com: 
 Executives Provincials: En algunes Federacions Regionals/Nacionals existeix un rgan intermedi entre les Agrupacions Locals i la Federaci, que sn executives provincials que coordinen a les agrupacions locals de la seva provncia. ;
 Comissi de garanties: Sn l'nic rgan que t potestat per a expulsar militants de l'Organitzaci. Aix mateix vetllen pel correcte compliment dels estatuts.
 Comissi de Comptes: Fiscalitza els informes de despeses de les Executives. ;
 Comissions Gestores: Sn rgans especials que en cas de conflictivitat o de dimissi de la Comissi Executiva es formen per a gestionar l'agrupaci o la federaci fins a l'elecci d'una nova Comissi Executiva. Aix mateix, tamb s descatable el fet que Joventuts Socialistes t una quota prpia en els comites del PSOE i els Secretaris Generals sn membres nats de les Comissions Executives del PSOE. ;
 Articles relacionats . 
Partit Socialista Obrer Espanyol ;
Joventuts Socialistes Europees ;
Toms Meabe;
 Enllaos externs .

Pgina oficial de les JSE;
Pgina de la Joventut Socialista de Catalunya;
Pgina de les Juventudes Socialistas de Cantabria;
Pgina de les Juventudes Socialistas de Castilla y Len;
Pgina de les Juventudes Socialistas de Castilla la Mancha;
Pgina de les Juventudes Socialistas de La Rioja;
Pgina de les Juventudes Socialistas de Euskadi;
Pgina de les Juventudes Socialistas de Asturias;
Pgina de la Joventut Socialista de les Illes Balears;
Pgina de les Juventudes Socialistas de Extremadura;
Pgina de les Xuventudes Socialistas de Galicia;
Pgina de les Juventudes Socialistas de Madrid;
Pgina de les Juventudes Socialistas de la Regin de Murcia;
Pgina de las Juventudes Socialistas de Andaluca;
Pgina de Joves Socialistes de Valncia;
Pgina de les Juventudes Socialistas de Navarra;
Pgina dels Joves Socialistes del Pas Valenci;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188599" title="Geer (desambiguaci)" nonfiltered="2756" processed="2748" dbindex="77771">


Geografia.
Geer (en neerlands Jeker): riu de Blgica i dels Pasos Baixos;
Geer: municipi de la provncia de Lieja a Blgica;
Persones.
Louis De Geer: un impresari val emigrat a Sucia al segle XVI;
Charles de Geer (1720-1778): zoleg suec;
Gerard Jakob de Geer (1858-1943): geleg suec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188602" title="X?n" nonfiltered="2757" processed="2749" dbindex="77772">


La x n (en rab  ) s la tretzena lletra de l'alfabet rab (vint-i-unena o vint-i-vuitena en l'ordre abjad). s una lletra solar.

 Histria .

Prov, per via dels alfabets nabateu i arameu, de la in fencia.

 s .

Representa el so consonntic .

 Escriptura .



La x n es lliga a la segent lletra de la paraula. Tamb ho fa amb la precedent, sempre que aquesta no sigui lif, d l, l, r , z y o w w, que mai no es lliguen a la lletra posterior.

 Representaci, transcripci i transliteraci .

A la Viquipdia existeix una , vegeu-la per a les diferents maneres de transcriure i transliterar x n.

A l'alfabet de xat rab i al SATTS, x n es transcriu com a SH. En aquest ltim tamb s'usa el smbol .

A la representaci Unicode, x n ocupa el punt U+0634 amb el nom ARABIC LETTER SHEEN.

A la codificaci ISO 8859-6, el punt 0xd4.

Com a entitat HTML, es codifica com a &#1588;

 Variants .

Tot i que s'assembla a la s n, , no n's una derivada i es va desenvolupar independentment.

L'alfabet paixtu usa un smbol amb un sol punt a sobre i un d'addicional a sota, , per a la retroflexa .



 Vegeu tamb .


Llengua rab;
Alfabet de xat rab;
Alfabet;
Alfabet fenici;

 Referncies .











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188603" title="Mol (desambiguaci)" nonfiltered="2758" processed="2750" dbindex="77773">

Cincia.
mol: una de les unitats base del Sistema Internacional;
Geografia.
Mol: un municipi de la Provncia d'Anvers a Blgica;
Mol: un municipi de Srbia;
Esport.
Mol (rugbi): Jugada consistent a agafar-se almenys un jugador de cada equip al voltant del jugador que condueix la pilota, amb l'objectiu, per a un equip, d'ajudar-lo a avanar i, per a l'altre, d'impedir-li-ho.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188606" title="Facundo Perezagua" nonfiltered="2759" processed="2751" dbindex="77774">
Facundo Perezagua (Toledo, 1860 - Bilbao 1935) fou un poltic socialista espanyol. Va formar part del grup madrileny de la Nueva Federacin Madrilea dins la FRE de l'AIT  amb Pablo Iglesias, Jos Mesa, Pags, i Antonio Garca Quejido. El 1885 es va traslladar a Bilbao, on fou un dels principals organitzadors del PSOE. Quan es va produir l'escisi del Partit Comunista Obrer Espanyol s'hi va incorporar. Realitz una tasca important en l'organitzaci dels miners i metalrgics bascos dins el futur PCE.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188607" title="Rousseau" nonfiltered="2760" processed="2752" dbindex="77775">

Jean-Jacques Rousseau: Pensador i escriptor en llengua francesa;
Thodore Rousseau: Pintor francs de l'scola de Barbizon;
Henri Rousseau: Pintor naf.
Danielle Rousseau: s un personatge de ficci de la srie Lost;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188608" title="Primer Ministre del Regne Unit" nonfiltered="2761" processed="2753" dbindex="77776">
El Primer Ministre del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord s, de fet, el cap del govern del Regne Unit. Actua com a cap de govern del Govern de Sa Majestat i juntament amb el seu Gabinet s, de fet, qui exerceix el poder executiu del govern britnic, exercint moltes funcions executives conferides nominalment a la monarquia britnica i sovint resumides sota l'etiqueta  "prerrogatives reials". D'acord amb la constituci britnica, el Primer Ministre i el seu Gabinet s responsable de les seves accions davant el  Parlament del Regne Unit, al que pertanyen.
L'actual Primer Ministre s Gordon Brown, qui va ser nomenat per al crrec el  27 de juny de 2007.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188611" title="Beruete" nonfiltered="2762" processed="2754" dbindex="77777">
Beruete s una pedania del municipi espanyol de Basaburua, a la provncia de Navarra. En 2006 tenia una poblaci de 156 habitants.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188612" title="Jos Luis Corcuera Cuesta" nonfiltered="2763" processed="2755" dbindex="77778">

Jos Luis Corcuera Cuesta (Pradoluengo, Castella i Lle 1945) s un poltic espanyol que fou Ministre de l'Interior en diversos governs de Felipe Gonzlez.

Biografia.
Va nixer el 2 de juliol de 1945 a la poblaci de Pradoluengo, situada a la provncia de Burgos. Va estudiar electricitat, dedicant-se posteriorment a aquesta professi.

Activitat poltica.
Membre del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) i de la UGT. En les eleccions generals de 1982 fou escollit diputat al Congrs de Diputats per la provncia de Biscaia. Membre del Comit Federal del PSOE l'any 1988 fou nomenat Ministre de l'Interior per part de Felipe Gonzlez en substituci de Jos Barrionuevo Pea. En les eleccions generals de 1993 fou reescollit diputat, en aquesta ocasi per la provncia de Burgos, i dimit del seu crrec de ministre de l'Interior el maig de 1993 per presumptes irregularetat amb l's dels fons reservats per part del ministeri aix com la seva implicaci en una trama terrorista contra els GAL. Finalment renunci a la seva acta de diputat el maig de 1994 per tal de ser jutjat, sent absolt del crrec de corrupci.

Referncies.


Enllaos externs.
  Informaci de Jos Luis Corcuera al Congrs de Diputats;
  Informaci de Jos Luis Corcuera a elmundo.es;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188614" title="Betuweroute" nonfiltered="2764" processed="2756" dbindex="77779">
La Betuweroute (sovint anomenada errniament Betuwelijn) s una lnia ferroviria neerlandesa de mercaderies de 158,5 km que connecta el port de Rotterdam a la frontera alemanya prop de Zevenaar (Gelderland). Es va inaugurar el 16 de juny 2007.

Des de l'inici, el projecte va patir moltes crtiques ecolgiques i econmiques. A ms, el seu cost va mpliament ultrapassar el pressupost original (4700 milions d'euros contra 2500). Els transportistes mostraren oposici al projecte perqu les tarifes no semblaven gaire competitives amb les del transport fluvial que dems es mostrava ms fiable.

A ms, existia un projecte alternatiu menys oners: la reobertura del Rin de ferro, una obligaci histrica segons el Tractat de Londres (1839), tot connectant el port d'Anvers amb l'rea del Rur, a Alemanya. Tot i haver-hi un acord nou, poltics belgues temien que els Pasos Baixos alentissin la seva execuci per a afavorir el projecte neerlands.

Noms unes setmanes desprs de la inauguraci, el trnsit ferroviari va haver d'aturar-se completament per raons de seguretat. Posteriorment per la lnia torn a funcionar, si b amb un nombre de circulacions molt inferior al previst (tot just 50 la setmana). El desembre del 2008 per ja hi circulaven uns 150 trens setmanalment. 

 Referncies .


Enllaos externs.
  Keyrail (empresa explotadora de la Betouweroute);
  Discussi parlamentria sobre la Betuweroute.;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188615" title="Partit Socialista d'Arag" nonfiltered="2765" processed="2757" dbindex="77780">
El Partit Socialista d'Arag (PSA) va ser un partit poltic espanyol, d'mbit aragons, que va estar actiu entre 1976 i 1983. Es autodefina com a federalista, socialista i autogestionari. Els seus lders van ser Emilio Gastn i Jess Romanos. Personalitats com el cantautor Jos Antonio Labordeta o el periodista Federico Jimnez Losantos van ser militants del PSA. 
Histria. 
Es va crear el 5 de febrer de 1976 amb la confluncia de l'Aliana Socialista d'Arag, organitzaci fundada en 1974 per sectors intellectuals i professionals no afiliats i independents d'ideologia socialista, membres de la revista Andaln i intregrats en la Comissi Aragonesa per a una Alternativa Democrtica (constituda en 1972 al voltant del PCE a Arag) i Reconstrucci Socialista, organitzaci creada per militants del sindicat Uni Sindical Obrera. Aviat va reunir a un important nombre de militants tant de la cultura com d'mbit sindical i va fer una defensa frria del territori i dels habitants de Arag. 

Legalitzat a principis de 1977 el seu mting de presentaci va ser un gran xit, augmentant l'eufria del partit. Va formar part de la Federaci de Partits Socialistes i va concrrer a les eleccions de 1977, seguint els pactes portats a terme per la Federaci, amb el PSP. Els resultats van ser relativament bons, assolint un acta de diputat per al seu secretari general Emilio Gastn. Per aix va suposar un fracs per al sector del partit ms clssicament socialista que volien ser el referent de l'esquerra aragonesa (el PSOE va obtenir cinc escons a Arag). Aix dugu a converses amb partits estatals per a la seva integraci en ells, primer en la tardor d'aquest mateix any amb el PCE per a formar el "Partit Socialista Unificat d'Arag", que no va quallar. Amb l'arribada a la secretaria general de Santiago Marraco, cap visible dels "ortodoxos" a l'hivern de 1978, es incian contactes ambel  PSOE per a una unificaci similar que donaria naixement al PSC, cosa que no escau b a altres sectors del partit, produint-se fortes desavinences dintre del partit i arribant algun militants "ortodoxs" a integrar-se directament en el PSOE abans que es decids res per ambds grups. 

Emilio Gastn (bastant crtic amb el procs constituent) reuniria al seu voltant part de la militncia prxima a postures ms properes al nacionalisme, mantenint les sigles del Partit (el PSOE en Arag mai va utilitzar aquesta denominaci, usant la denominaci Partit dels Socialistes d'Arag-PSOE) i arribant fins i tot a fer una tmida campanya per l'abstenci en el referndum per a aprovar la Constituci de 1978. Alguns dels militants, evolucionant cap a un nacionalisme net, al costat de membres de l'associaci cultural Rolde de Estudios Nacionalistas Aragons, formarien a la fi de l'any el Moviment Nacionalista Aragons proper a les forces nacionalistes d'esquerra que sorgirien en el Pas Basc o Catalunya en aquells anys.
Resultats electorals. 
Va concrrer a les eleccions generals de 1977 amb el PSP. Els resultats van ser relativament bons, 64.626 vots, el 9,86 % dels vots i un acta de diputat per al seu secretari general Emilio Gastn. El PSA encara es va presentar a les eleccions de 1979, dintre de la Coalici per Arag, sense obtenir escons. Es va dissoldre en un congrs extraordinari celebrat el 26 de mar de 1983. 
Vegeu tamb. 
Partit dels Socialistes d'Arag ;
Enllaos externs.
 Entrada del Partit Socialista d'Arag a la Gran Enciclopedia Aragonesa;
 El Aragonesismo en la transicin y la "democracia";



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188617" title="Andaln" nonfiltered="2766" processed="2758" dbindex="77781">
Andaln fou una revista quinzenal aragonesa, fundada a Saragossa el 1972 pels intellectuals aragonesos d'esquerra Jos Antonio Labordeta, Eloy Fernndez Clemente, que en fou el primer director, Pablo Larraeta, Luis Granell, Carlos Royo-Villanova i David Prez Maynar. Arrib a una tirada de 16 000 exemplars. 

Esdevingu un referent del nou nacionalisme aragons prenent posicions proaragoneses sobre el transvasament de l'Ebre, la depressi econmica de les comarques, la defensa de la identitat cultural i el deteriorament de l'urbanisme de Saragossa. Alhora, foren un referent del nou regionalisme antifranquista, i mostraren posicions favorables al cop d'estat d'Augusto Pinochet a Xile i a la revoluci dels clavells a Portugal), per tamb public articles polmics sobre la Franja de Ponent. Alguns dels seus collaboradors van formar part del Partit Socialista d'Arag. Es va deixar de publicar el 1987.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188622" title="Moviment Nacionalista Aragons" nonfiltered="2767" processed="2759" dbindex="77782">
Moviment Nacionalista Aragons (MNA) fou un partit poltic nacionalista aragons, fundat a finals del 1978 per antics membres del Partit Socialista d'Arag (PSA) que no acceptaren integrar-se en el PSOE i per membres del Rolde de Estudios Nacionalista Aragons. Es definia com a socialista, autogestionari i assembleari. 

La major part dels seus militants eren a les ciutats de Saragossa i Osca, i entre els militants ms destacats hom pot trobar els historiadors Bizn Pinilla Navarro i Antonio Peir Arroyo. Tot i que va participar molt activament en el procs preautonmic, cap el 1981 havia perdut fora protagonisme, i cap el 1983 ja havia desaparegut com a partit organitzat. La major part dels seus membres acabaren integrant-se en la Chunta Aragonesista. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188625" title="Emilio Gastn Sanz" nonfiltered="2768" processed="2760" dbindex="77783">
Emilio Gastn Sanz (Saragossa, 1935) s un advocat i poltic espanyol. Fundador de l'Aliana Socialista d'Arag el 1974 i del  PSA (Partit Socialista d'Arag), va ser diputat en el Congrs desprs de les eleccions generals espanyoles de 1977 fins el 1979, i fou portaveu del Grup Mixt. Desprs de la integraci de gran part de la militncia del PSA en el PSOE, Gastn va seguir al capdavant del partit, per sense tornar a aconseguir acta de diputat. Posteriorment va ocupar el crrec de Justcia d'Arag entre 1988 i 1993, el primer desprs de la restauraci de la democrcia a Espanya. 

 Poemari . 

El hombre amigo Mundo, 1958;
Y como mejor proceda digo, 1976;
Pronunciamiento, 1978;
Abandonado en el ensueo como nico vehculo de confianza, 1981;
Musas enloquecidas (Prensas Universitarias de Zaragoza, 1986);
El despertar del hombre selva (Endymion, 1987);
Emilio Gastn. Antologa pica (Amelia Romero ed., l990);
Manifiestos (Huerga y Fierro, 1995);
Acracia feliz (La Torre degli Arabeschi, 2007);

Enllaos externs.
Entrada d'Emilio Gastn Sanz a la Gran Enciclopedia Aragonesa;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188626" title="Olba" nonfiltered="2769" processed="2761" dbindex="77784">



Olba s una petita localitat de la comarca Gdar-Javalambre en la provncia de Terol. 

Context geogrfic. 
Es troba en les ribes del riu Mijares, prop de l'embassament d'Arens-Montanejos de la provncia de Castell i a uns 59 km de la ciutat de Terol. 

Poblaci. 

Segons el cens de l'Institut Nacional d'Estadstica, l'any 2005 hi vivien 233 habitants.
La localitat ha experimentat una considerable prdua de poblaci al llarg del segle XX: hi vivien 253 habitants en 1983 i 1.706 en 1900. 

Coordenades. 
Latitud: 40 07' 59" N ;
Longitud: 00 37' 00" O ;
Altitud: 659 msnm. ;

Monuments. 

A Olba s'hi troba una esglsia parroquial del segle XVII construda en estil barroc. 

 Enllaos externs .
Descripci general i fotos ;
Informaci sobre l'accs ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188627" title="Candidatura Aragonesa Independent de Centre" nonfiltered="2770" processed="2762" dbindex="77785">
Candidatura Aragonesa Independent de Centre (CAIC) fou una llista electoral de centre poltic d'Arag, que es present a les eleccions generals espanyoles de 1977 independent de la Uni de Centre Democrtic perqu no van arribar a un acord. Va assolir el 8,2 % dels vots, un diputat a les Corts espanyoles (Hiplito Gmez de las Roces) i un senador (Isaas Zaragoza Burillo). El 1978 els seus membres van fundar el Partit Aragons Regionalista (PAR), rebatejat desprs com a Partit Aragons.
 Resultats al Congrs dels Diputats .


 Resultats Senat .



Dels quatre senadors per la provncia de Saragossa la CAIC en va obtenir, els altres tres foren adjudicats a la Candidatura Aragonesa d'Unitat Democrtica.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188630" title="Cosmopolitisme (biologia)" nonfiltered="2771" processed="2763" dbindex="77786">
En biologia, es considera cosmopolita aquella espcie que, en poblacions naturals, es distribueix per, en com a mnim tres continents diferents. 

Per exemple, el ratol domstic o (Mus musculus) es considera una espcie cosmopolita, ja que el podem trobar a tots els continents, excepte a l'Antrtida.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188632" title="Juan Manuel Eguiagaray Ucelay" nonfiltered="2772" processed="2764" dbindex="77787">

Juan Manuel Eguiagaray Ucelay ( Bilbao, Pas Basc 1945 ) s un poltic basc que fou diverses vegades ministre en governs presidits per Felipe Gonzlez.

Biografia.
Va nixer el 25 de desembre de 1945 a la ciutat de Bilbao. Va estudiar cincies econmiques a la Universitat de Deusto, i posteriorment va ampliar els seus estudis a la Universitat de Nancy.

Activitat poltica.
Va ingressar al Partit Socialista d'Euskadi l'any 1977, i el 1979 va esdevenir regidor de la seva ciutat natal. Fou diputat privincial per Biscia entre 1979 i 1981, aix com membre de les Juntes Generals entre les mateixes dates. L'any 1979 va esdevenir membre del Comit Executiu del Partit Socialista d'Euskadi i el 1980 fou escollit diputat al Parlament Basc, crrec que va mantenir fins el 1988. Secretari General dels socialistes bascos entre 1985 i 1988, l'any 1990 fou nomenat membre de la Secretaria executiva federal del PSOE.

El setembre de 1988 fou nomenat delegat del govern a la Regi de Mrcia, crrec que ocup fins el desembre de 1989, moment en el qual fou nomenat delegat al Pas Basc.

El 12 de mar de 1991 fou nomenat Ministre d'Administracions Pbliques en substituci de Joaqun Almunia Amann, desenvolupant aquest crrec fins a finals de la legislatura. Posteriorment en la formaci d'un nou govern, Felipe Gonzlez, el nomen Ministre d'Indstria i Energia. En les eleccions generals de 1996 fou escollit diputat al Congrs per la Regi de Mrcia, sent reelegit en les eleccions de l'any 2000.

Enllaos externs.
  Informaci de Juan Manuel Eguiagaray al Congrs de Diputats;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188634" title="Cosmopolita" nonfiltered="2773" processed="2765" dbindex="77788">


 Un Ciutad del mn o de tendncies conseqents.
 El Cosmopolitisme (biologia).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188635" title="Circuit de Pedralbes" nonfiltered="2774" processed="2766" dbindex="77789">


El Circuit de Pedralbes era un circuit urb automobilstic de 6,316 km que recorria els carrers del barri de Pedralbes, a Barcelona.

L'any 1946 es va competir per primera vegada en aquest circuit situat al que aleshores eren els afores de Barcelona, amb un traat que passava per carrers amples amb uns revolts tancats i del qual n'estaven molt satisfets tant els pilots com el pblic. S'hi van disputar dos grans premis de Frmula 1 a inicis dels anys 1950, fins que el trgic accident al Circuit de Le Mans l'any 1955 va fer que augmentessin les mesures de seguretat per al pblic a tots els circuits, provocant que finalment s'hi deixessin de fer grans premis automobilstics.

El recorregut passava per l'Avinguda Diagonal, Numncia, Passeig Manuel Girona, l'Avinguda de Pedralbes i l'Avinguda d'Esplugues.

Grans premis de Frmula 1.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188638" title="Ourthe" nonfiltered="2775" processed="2767" dbindex="77790">

   L'Ourthe (en val Aiwe d' Ote) s un riu de Blgica de 165 km que neix a Ourt, a la provncia de Luxemburg  i que desguassa al Mosa a Lieja. 

El canal Mosa-Mosella.
El canal de l'Ourthe entre  Lieja i Comblain-au-Pont s una resta del projecte gegant de conectar el Mosella i el Mosa mitjanant d'un canal a l'inici del segle XIX. Els treballs van comenar l'any 1827, quan el territori feia part del Regne Unit dels Pasos Baixos. La manca de recursos financers, la incertesa poltica i la vinguda del ferrocarril van contribuir a l'abandonament del projecte. La independncia de Luxemburg desprs del 1839 en significava la fi definitiva. En romanen uns altres vestigis impressionants: a Bernistap, una entitat del municipi de Houffalize, hi ha un tnel transfronterer de 2,5 kilomtres que mai no va utilitzar-se. El 1998, va ser catalogat com munument histric. Aquest tnel hauria sigut el punt culminant del canal.

Afluents. 
Principals afluents i el nom de la localitat de l'aiguabarreig
 L'Aisne a Bomal;
 El Lembre a Logne;
 El Nblon a Hamoir;
 L Amblve/Amel a Rivage ;
L Eau Rouge
 El Vesdre/Weser a Chne (Lieja).

Vegeu tamb.
Departament de l'Ourthe





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188644" title="Ullastre (Sant Climent Sescebes)" nonfiltered="2776" processed="2768" dbindex="77791">
 
Ullastre s un nucli de poblaci del municipi de Sant Climent Sescebes situat a poc ms d'un quilmetre a l'oest del nucli urb al peu de la carretera que mena a Capmany i en un trencat que mena cap a Masarac. Est format per mitja dotzena de cases que en el cens de 2005 tenien 4 habitants. Una d'aquestes cases s un restaurant que t el mateix nom i est a peu de la carretera. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188648" title="Anyet" nonfiltered="2777" processed="2769" dbindex="77792">
L'Anyet s un riu de l'Alt Empord, afluent de la Muga pel costat esquerre. Neix a la muntanya de Requesens, on rep el nom de riera de Requesens i recull l'aigua de tota aquesta part de la serra de l'Albera que s molt abundosa en aigua. Quan deixa el terme de la Jonquera per entrar al de Sant Climent Sescebes, quan comena a dir-se prpiament Anyet. Abans de travessar aquest poble primer passa per Vilartol, on hi ha un antic pont medieval del qual noms en queden restes. Desprs de Sant Climent continua cap al sud on s'ajunta amb l'Orlina abans d'abocar les seves aiges a la Muga al costat de Peralada. s un riu que si l'estiu no s extrem, pot tenir aigua tot l'any.

Pel que fa a la diversitat biolgica, cal dir que s un riu ple de vida: el poblen les tpiques espcies de riu catal, barbs i truites, crancs de riu (actualment dominat pel cranc americ, l'autcton ha gaireb desaparegut), anguiles, serps d'aigua, salamandres, gripaus, granotes... Les ribes estan plenes de la vegetaci de ribera: verns, pollancres...





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188649" title="Melcion Mateu i Adrover" nonfiltered="2778" processed="2770" dbindex="77793">
Melcion Mateu Adrover (Barcelona, 1971) s un poeta i traductor catal. Amb Vida evident (Columna Edicions, 1999), el seu debut, va guanyar el premi Octavio Paz de poesia; s un llibre format per sonets, que va sorprendre pel seu domini tcnic i la intensitat del seu vers. Ms tard va venir Ning, petit (Edicions 62, 2002), un homenatge al cmic Little Nemo in Slumberland, de Winsor McCay; es tracta d'una filigrana potica en la qual la infantesa i les petites coses centren bona part del discurs. Finalment, Jard amb cangurs (Edicions 62, 2005), un llibre divers i marcat especialment pel llarg poema 'Veritable Panam', tercera part del volum, una composici de 368 versos que actualitza la tradici pica.

Mateu tamb collabora a la premsa, especialment al diari Avui, amb articles sobre l'actualitat cultural. s llicenciat en filologia espanyola per la Universitat Autnoma de Barcelona, mster en literatura comparada per la Cornell University (Estats Units) i actualment realitza estudis de doctorat a la New York University (EUA). Alguns poemes seus han estat traduts al castell, l'angls, el portugus i l'eslov en diverses revistes i antologies collectives.

Com a traductor, ha tradut John LeCarr, Michael Ondaatje i John Ashbery, entre d'altres.

Enllaos externs.
 Fitxa de l'autor.
 Poemes de l'autor  .
  8 poemes, en traducci castellana i anglesa a The Barcelona Review;
 Article de Baltasar Porcel a La Vanguardia;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188650" title="Crickhowell House" nonfiltered="2779" processed="2771" dbindex="77794">
Crickhowell House s un edifici de ma annex a l'edifici del Senedd a la badia de Cardiff , Galles.  s conegut informalment com Assembly Office (Oficina de l'Assemblea) i acull els parlamentaris de l'Assemblea Nacional de Galles i despatxos del govern autnom de Galles. L'edifici tamb alberga el despatx oficial del Primer ministre de Galles que ocupa la primera planta. 
 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188651" title="Lens-Saint-Servais" nonfiltered="2780" processed="2772" dbindex="77795">

Lens-Saint-Servais (en val Sint-Serv-Lin) s una entitat del municipi de Geer, a la provncia de Lieja de la regi valona de Blgica. Fins al 1977 era un municipi independent. Es troba a l'altipla d'Haspengouw, un terra molt ric. El riu Jeker hi neix.

S'han trobat les traces d'un establiment molt important de l'edat del bronze al territori del poble. De l'alta edat mitjana queden el castell i unes masies llargues.

Tot i fer part avui del municipi de Geer, fins a la revoluci francesa, el poble era un enclavat braban dins del principat de Lieja mentrestant el nucli principal de Geer pertanyia al principat. El captol de l'esglsia de Sant Servasi a Maastricht hi tenia unes finques, del qual hom troba un esment en una butlla del papa Innocenci II del 31 de mar de 1139. El 4 d'agost de 1626, Felip IV de Castella atorg la senyoria de Lens a un cert Carlo Rolando de Suys, senyor de Grisort, per un preu de 2000 lliures. Desprs la senyoria va passar a la famlia De Tornaco fins a la fi de l'antic rgim.

Avui com ahir, la principal activitat econmica del poble queda l'agricultura. La terra rica d'"Haspengouw seca" conv b per a conrear el blat i les remolatxes. Aquest darreres es tranformen a la sucreria al poble ve de Hollogne-sur-Geer.
Lloc d'inters.
A l'antiga casa de la vila, s'ha obert la Maison de la flore locale (trad.: Casa de la flora local). Hom hi troba una exposici permanent de la flora i de la fauna local, encara massa desconeguda. Tamb s'hi organitzen exposicions temporanis i la venda de productes naturals locals i publicacions sobre la histria del municipi.

Enllaos externs.
Horari de la Casa de la flora local (en francs)









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188652" title="Nordaustlandet" nonfiltered="2781" processed="2773" dbindex="77796">
Nordaustlandet (literalment, en noruec, "Terra del nord-est") s una illa del grup de les Svalbard situada al nord-est de l'arxiplag, d'aqu el seu nom, separada de l'illa principal (Spitzbergen) per l'estret de Hinlopen. Amb una extensi de 14.600 km, s la segona illa ms gran de l'arxiplag. Est deshabitada.

La seva superfcie est essencialment recoberta de glaceres, que es divideixen en dues zones principals: Austfonna (s a dir, la "glacera de l'est", la ms gran d'Europa pel seu volum) i Vestfonna (o "glacera de l'oest"). Nordaustlandet est inclosa dins el Parc Natural del Nord-est de Svalbard.

Mapes.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188653" title="Geer" nonfiltered="2782" processed="2774" dbindex="77797">


Geer (en val Djer) s un municipi de Blgica, a la provncia de Lieja, que forma part de la regi valona. Avui t gaireb 3000 habitants. El riu Geer travessa el municipi i va donar-li el seu nom.

Entitats.
Bolhe, Darion, Geer, Hollogne-sur-Geer, Lens-Saint-Servais, Ligney i Omal.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188654" title="Gran Premi de Blgica del 1953" nonfiltered="2783" processed="2775" dbindex="77798">
Resultats del Gran Premi de Blgica de Frmula 1 disputat la temporada de 1953 al circuit de Spa Francorchamps el 21 de juny del 1953. 


 Resultats .






 Altres .

 Pole:   Juan Manuel Fangio   4' 30. 0  ;
 Volta rpida:  Jos Froiln Gonzlez   4' 34. 0;
 Cotxe compartit: N6 Claes (13 Voltes) i Fangio (22 Voltes);
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188657" title="Per les valls on es pon el sol" nonfiltered="2784" processed="2776" dbindex="77799">
Per les valls on es pon el sol s una novella de l'autor de Pessonada, (Pallars Juss) Pep Coll, editada per Edicions 62 el 2002. Com la majoria de la producci del seu autor les muntanyes i les llegendes sn presents i sn el fil conductor de tota la novella. Aix el viatge del protagonista a travs dels Pirineus, d'est a oest, serveix d'excusa per anar recollint les diferents tradicions orals populars tals com les llegendes i les rondalles que hi ha en aquestes contrades.  

Sinopsi.
Es tracta d'una novella epistolar, les cartes que l'ingenu Ramon escriu a la seva mare morta per ordre del doctor en teologia i mentor seu el doctor Miralles i on li explica les aventures que aquest li ha encarregat que visqus. Cal que recorri els Pirineus en busca de llegendes per veure si aconsegueix trobar el castell de Montsalvat on es guarda la llana que un centuri rom va clavar a Crist i tamb el Sant Graal, tot desprs d'haver conegut l'pera Parsifal de Wagner. Pel cam, Ramon coneix la Simona, una noia sense ofici ni benefici que es far passar per un noi i que tot primer diuen que est presa pel diable. Durant el seu cam, Ramon va recollint llegendes de tots els llocs on passa (s el que volia el doctor Miralles) i alhora va fent una recerca del seu entramat familiar. Interessant s veure la presncia de personatges i fets contemporanis a l'acci de la novella que dura tres anys a partir de l'estiu de 1899.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188658" title="Colorado Springs" nonfiltered="2785" processed="2777" dbindex="77800">

Colorado Springs s una ciutat situada a l'est del centre geogrfic de l'estat de Colorado, als Estats Units. T una poblaci de 375.744 habitants (2006) (575.003 en l'rea metropolitana). Amb una elevaci de 1.840 metres, est situada prop de la base d'un dels pics nord-americans ms famosos,  el Pikes Peak, al costat est de les Muntanyes Rocalloses. La capital de Colorado, Denver, est a 109 km al nord. La ciutat s capital del comtat de El Paso.












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188659" title="Calgary" nonfiltered="2786" processed="2778" dbindex="77801">

Calgary s la ciutat ms gran de la provncia d'Alberta, Canad. Es situa en una regi de pujols i altiplancies, a aproximadament 80 km a l'est de les Muntanyes Rocalloses. Tercera ciutat de Canad en termes de poblaci, contava segons el cens d'abril de 2006 amb 991.759 habitants, el que la converteix en la cinquena major de Canad. 

El seu nom prov del d'una platja situada a la illa de Mull, a Esccia. s una destinaci molt coneguda per als esports d'hivern i l'ecoturisme: prop de la ciutat es troba una gran quantitat d'importants llocs de vacances. L'economia de Calgary se centra sobretot en la indstria petrolfera, encara que la agricultura, el turisme i l'alta tecnologia tamb contribuxen al rpid desenvolupament econmic de la ciutat. 

Calgary s l'amfitriona de diversos festivals anuals, com la Calgary Stampede, el Folk Music Festival, el Lilac Festival, el GlobalFest i el segon festival de cultura caribenya en importncia del pas, el Carifest. El 1988, Calgary es va convertir en la primera ciutat canadenca a acollir uns Jocs Olmpics d'hivern.
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188660" title="Sant Andreu de Salard" nonfiltered="2787" processed="2779" dbindex="77802">

Sant Andreu de Salard s una esglsia romnica de transici del segle XII i XIII, situat a la part alta, en una terrassa tancada per un mur, del municipi de Naut Aran a la Vall d'Aran. Alberga la talla del Crist de Salard, una de les obres ms representatives del romnic arans.

La portada lateral, oberta al mur de migdia, t cinc arquivoltes treballades que descansen sobre columnes i capitells. Al mateix mur est ornat amb dues arcades. El campanar s octogonal i afegit, de dos pisos (segle XV), forma un cos a part de l'angle sud-oest, s molt esvelt i est provet de sageteres que li donen un carcter defensiu. La capalera est formada per tres absis semicirculars ornats amb permdols i coronada per un campanar de cadireta.

A l'interior, la planta s basilical, rectangular, de tres naus, la central coberta per volta apuntada sostinguda per pilars i les laterals, per voltes de quarts de cercle reforades amb arcs torals. 

El fams Crist de Salard, talla romnica del segle XII, presideix l'altar major, amb pintures al fresc restaurades recentment. s obra del mateix autor del Crist de Mig-aran.

Referncies.
Vicen Buron Esglsies romniques catalanes: guia 2a ed. Barcelona: Artestudi, 1980. ISBN 84-85180-24-0;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188661" title="Athenea Mata" nonfiltered="2788" processed="2780" dbindex="77803">

Athenea Mata, actriu nascuda a Madrid l'11 de setembre de 1976. Resident a Barcelona des de l'any 2005.

Biografia.

La seva primera presa de contacte amb el mn de la interpretaci fou a l'edat de dotze anys quan va ser seleccionada per participar a l'obra de teatre Historia de una Mueca Abandonada dirigida per Llus Pasqual i Xicu Mas en el Centro Dramtico Nacional, Teatro Mara Guerrero a Madrid. Malgrat els intents familiars per allunyar-la de la seva vocaci com actriu, als vint anys, un company d'universitat la va veure actuar al grup de teatre d'Agrnoms, ISHTAR, i va decidir inscriure-la al csting de Al salir de clase.

Va comenar els seus estudis com actriu a l'Escola d'Art Dramtic de Claudia Fres (1994-2000) i de Jorge Eines (1998-1999). Posteriorment, durant l'any 2004, complet la seva formaci als EEUU grcies a una beca que li va permetre estudiar a algunes de les millors escoles de Nova York, entre elles HB Studio i The Barrow Group. Actualment est cursant el doctorat en Arts Escniques de l'Institut del Teatre i la Universitat Autnoma de Barcelona.

Ha participat en vries sries de televisi, curtmetratges i pellcules. L'any 2001 va protagonitzar Cudate de m junt amb Miriam Meziere sota les ordres del director malagueny Javier de la Torre. L'any 2004, mentre estudiava a Nova York, fou l'actriu principal de Film 101 pera prima del director Kevin Desmond. La pellcula fou  guardonada amb nombrosos premis en diversos festivals de cinema independent nord-americans i canadencs.

Malgrat la seva vocaci d'actriu, tamb va finalitzar els estudis d'Enginyeria Superior  
Agrnoma a la Universitat Politcnica de Madrid (Febrer 2003) i va realitzar un Mster en Comunicaci i Publicitat a l'escola de negocis ESIC (Juliol 2003), que la van permetre treballar com Directora de Comunicaci d'unes caves del Peneds i com a consultora externa d'una empresa elaboradora de Biodisel.

Televisi.
 C.L.A. No somos ngeles. Europroducciones (Antena 3) (Madrid. 2007). Interpretant a Tati.
 La Drsena de Poniente. Linze Prod. (TVE1) (Mlaga. 2006). Interpretant a Silvia.
 El Secreto. Europroducciones (TVE1) (Madrid. 2001). Interpretant a Araceli.
 Al salir de clase. BocaBoca Prod. (Telecinco) (Madrid. 1997-2000). Interpretant a Elena.

Cinema.
 Nuestra Incierta Vida Normal (Cadis. 2005). Principal.
 NYU Short Movies. (NYC. 2004). Principal.
 Film 101. (NYC. 2004). Principal.
 Cudate de m. (Granada. 2004). Principal.
 La Soledad era Esto. (Madrid. 2001). Secundari.
 El Diario de la Abuela. (Madrid. 2000). Principal.
 El Grito de Munch. (Madrid. 2000). Principal.
 Muertos de Risa. (Madrid. 2000). Secundari.

Teatre.
 Shakespeare's sonets. (NYC. 2004). ;
 Siempre en Otoo. (Madrid. 1999).
 Vacas, Cerdos, Guarros y Brujas. (Madrid. 1998).
 Dios de Woody Allen. (Madrid. 1997).
 El lbum Familiar. (Madrid. 1995).
 Historia de una Mueca Abandonada. (Madrid. 1989).

Enllaos Externs.
Videobook;
IMDb;
Blog;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188662" title="Gran Premi de Blgica del 1954" nonfiltered="2789" processed="2781" dbindex="77804">
Resultats del Gran Premi de Blgica de Frmula 1 disputat la temporada de 1954 al circuit de Spa Francorchamps el 20 de juny del 1954. 


 Resultats .





 Altres .

 Pole:   Juan Manuel Fangio   4' 22. 1  ;
 Volta rpida:  Juan Manuel Fangio   4' 25. 5;
 Cotxe compartit: N#10: Hawthorn (20 Voltes) i Gonzlez (15 Voltes);























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188665" title="Centre Esplai Grup de Gent" nonfiltered="2790" processed="2782" dbindex="77805">
El Centre Esplai Grup de Gent s un esplai de la ciutat de Barcelona. L'associaci es dedica a l'educaci en el lleure per a nens i joves.

L'entitat funciona des de fa ms de 20 anys. El seu local se situa al carrer Capit Arenas 7-9, al Santuari de Santa Gemma.
Organitza colnies d'estiu, a ms d'activitats d'esplai setmanal els dissabtes per la tarda de 4:30 a 7:00pm. 

Esta portat per un grup de joves de forma voluntaria. La majoria del monitors son antics joves de l'esplai. Compaginen el treball del voluntariat amb els seus estudis.

Els nens que participen en les activitats que organitza l'esplai es distribueixen en grups per edats. Actualment hi han tres grups de edat que van desde els 6 anys als 16 anys.

Les colnies es realitzen durant la primera quinzena de juliol a una casa de colnies. Aquestes es realitzen en una casa de colnies al territori catal. El menjar el preparen els cuiners de la casa. Cada any canvien de casa de colnies per que sigui ms interessant pels nens. Durant l'estada es fan principalment jocs en grup i gimcanes, ms es fan manualitats, excursions i dinmiques de grup. El monitors organitzen un fil argumental que ambientar les colnies. Aquest fil argumental es veu reflexat en la decoraci de la casa i les motivacions (petites introduccions teatrals que es fan abans de jugar per animar als participants). L'any 2007 el fil argumental va ser una histria sobre pirates.

L'esplai esta federat al Moviment de Centres d'Esplai Cristians i forma part de la Plataforma Infantil i Juvenil de les Corts.

Enllaos externs.
 http://www.usuarios.lycos.es/cegrupdegent;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188666" title="Xavier Borrs Calvo" nonfiltered="2791" processed="2783" dbindex="77806">

Xavier Borrs Calvo (Barcelona, 25 de desembre de 1956) s un escriptor,  traductor i periodista catal independent i independentista. Llicenciat en Periodisme, professor de dicci, autor de diversos llibres  (alguns dels quals guardonats en diversos premis literaris], ha estat director de la revista El Llamp i de la revista Userda. Com a periodista tamb ha treballat a Tele/eXpres, a Canig, al Diario de Barcelona (com a cap del Dominical), a Catalunya Rdio, a La Marxa de Catalunya i a El Triangle.

Ha estat cofundador de Socors Catal i del Moviment Ecologista Catal i ha militat a Nacionalistes d'Esquerra i a Els Verds-Alternativa Verda.

Mant el bloc Bandera Negra  premiat el 2004 com a millor bloc en catal i considerat un dels 200 de la catosfera  i s coordinador  del web Opini Nacional del Grup Naci Digital.

Des del 14 d'abril de 2008 dirigeix la nova publicaci peridica digital ecologista EcoDiari.

 Referncies .


 Enllaos externs .
Web personal de Xavier Borrs.
Bandera Negra, bloc de Xavier Borrs.
EcoDiari, dirigida per Xavier Borrs.






]
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188667" title="Gran Premi de Blgica del 1955" nonfiltered="2792" processed="2784" dbindex="77807">
Resultats del Gran Premi de Blgica de Frmula 1 disputat la temporada de 1955 al circuit de Spa Francorchamps el 5 de juny del 1955. 


 Resultats .







 Altres .

 Pole:   Eugenio Castellotti   4' 18. 1   ;
 Volta rpida:  Juan Manuel Fangio   4' 20. 6;
 Cotxe compartit: Car #24: Roberto Mieres (10 Voltes) i Jean Behra (25 Voltes). ;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188669" title="Ministre d'Afers Exteriors" nonfiltered="2793" processed="2785" dbindex="77808">
El Ministre d'Afers Exteriors s el mxim representant del Ministeri d'Afers Exteriors del seu pas. Generalment s anomenat pel President o Primer Ministre del seu pais, sol tindre a les seves ordres Secretaris d'Estat o crrecs equivalents per al seu ministeri i habitualment se li encomana fer visites a diferents pasos com a representant del seu, amb la fi de fer mes fortes les relacions entre els paisos implicats.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188672" title="Alfons Jord" nonfiltered="2794" processed="2786" dbindex="77809">
Alfons Jord (1103-1148), comte de Roergue, desprs de Tolosa i marqus de Provena. Era el segon fill de Ramon IV de Tolosa, nascut de la uni amb la seva tercera dona, Elvira de Castella. Va nixer davant de Trpoli i va ser batejat a les aiges del Riu Jord, d'aqu el seu nom Alfons Jord. Va succeir el seu germ Bertran de Tolosa el 1112.

Va ser dut a Occident encara molt jove, va ser educat en la part oriental dels seus territoris (comtat de Sant Gli, marquesat de Provena, Bellcaire i la terra d'Argena), ja que Tolosa havia estat ocupada per Guillem IX de Poitiers i duc d'Aquitnia. Assetjat Alfons Jord el 1120 per Guillem de Poitiers a l'Aurenja, les milcies tolosanes van aconseguir de deslliurar-lo per dur-lo a Tolosa.

De 1134 a 1143, va provar d'emparar-se sense xit del vescomtat de Narbona aprofitant la minoria d'edat de la seva hereva, Ermengarda de Narbona.

El 2 de setembre de 1143 a Frcas va rebre en feu de Ramon de Montredon l Argena, un petit territori entre Bellcaire i Sant Geli).

El 1148 va participar a la Segona Croada on hi va morir suposadament assassinat. El va succeir el seu fill Ramon V de Tolosa.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188675" title="Bessons (desambiguaci)" nonfiltered="2795" processed="2787" dbindex="77810">



 Denominaci genrica dels membres nascuts en parts mltiples.
 Un mscul de la cama.
 Una constellaci tamb coneguda amb el nom de Gminis.
 El signe de zodiac dels nascuts entre el 16 de juny i el 15 de juliol.

 La Paradoxa dels bessons, un enunciat clssic proposat per Einstein per explicar la teoria de la relativitat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188679" title="Supercomputador" nonfiltered="2796" processed="2788" dbindex="77811">
Un supercomputador s un computador amb una de les capacitats de processament ms elevades del mn, en particular, la seva capacitat de clcul. 

Visi general.

 Histria de la indstria . 

Les primeres mquines classificables com a supercomputadors es varen introduir a la dcada de 1960 i van ser dissenyats, en la seva majoria per Seymour Cray a la companyia nord-americana Control Data Corporation, que va liderar el mercat fins a la dcada del 1970. Va ser aleshores quan Cray va abandonar l'empresa per fundar la seva prpia companyia, Cray Research, que va passar a ser lder del mercat amb els seus nous dissenys, arribant a fabricar els supercomputadors ms rpids durant cinc anys (1985 1990). A la dcada de 1980 un seguit de petits competidors van entrar al mercat, parallelament a la creaci del mercat de minicomputadors una dcada abans, tot i que la majoria van desaparixer a mitjans dels anys '90.

Avui dia els supercomputadors els solen fabricar companyies "tradicionals", com Hewlett-Packard o IBM, que van comprar la majora de del companyies dels '80 per aprofitar-se de la seva experincia, tot i que Cray Inc. encara est especialitzat en la seva producci.

El terme supercomputador s ara ambigu, ja que els supercomputadors presents tendeixen a convertir-se en el computadors del futur.

Els supercomputadors han anat evolucionant des de els primers dies cap a la parallelitzaci massiva. Els primers supercomputadors noms tenien una sola CPU molt rpida (tpicament un processador vectorial), per a mesura que va passar el temps aquest nombre va anar augmentant. Actualment tots els supercomputadors estan formats per milers de CPUs, de forma que s'han de modificar els algorismes convencionals per poder ser executats en processament distribut (computaci en parallel).

 Present de la supercomputaci .

Ara per ara els supercomputadors tendeixen a ser disenys parallels massius, formats per milers de processadors 'normals' destinats al mercat de servidors, com el IBM PowerPC, l'Intel Itanium o l'AMD Opteron. Un gran nombre dels supercomputadors actuals sn clusters de computadors expressament disenyats per tenir un altssim rendiment.


 Eines de Software .

Les eines de programari (software) ms utilitzades per al processament distribut inclouen APIs com MPI i PVM aix com solucions com Beowulf i openMosix basades en aplicacions de codi obert, que faciliten la creaci d'un supercomputador a partir d'un conjunt d'estacions de treball i de servidors. La darrera revisi del llenguatge de programaci Fortran (Fortran 2003/2008) implementa un estndard senzill de clcul en parallel anomenat 'Fortran Co-Array' que s independent de la plataforma.

 Usos comuns .

Els supercomputadors s'utilitzen per tasques de calcul intensiu tant en investigaci com a la indstria privada. Aquests clculs inclouen:

 Problemes de mecnica quntica;
 Predicci i anlisi del clima;
 Clcul en qumica computacional;
 Plegament de protenes i altres problemes de bioqumica computacional;
 Investigaci en fusi nuclear;
 Criptoanlisi;
 Simulacions en enginyeria aeronutica;


 Disseny de maquinari i programari .

Els supercomputadors que utilitzen CPUs fabricades tradicionalment han guanyat velocitat grcies als seus dissenys innovadors que els permeten realitzar moltes tasques en parallel. Tendeixen a estar especialitzats en un tipus concret de computaci, generalment en clcul numric i a tenir un rendiment pobre en altres tasques. La seva jerarquia de memria est molt ben dissenyada per tal que els processadors estiguin calculant permanentment. La major part de la resta del maquinari est dissenyat per evitar al mxim la presncia de potencials colls d'ampolla. Aquests i altres dissenys s'incorporen peridicament en el disseny de PCs actuals, de manera que un PC d'avui dia t la capacitat de clcul d'un supercomputador de fa 15 anys.

Tanmateix, per tal que un supercomputador sigui efectiu, el programari s'ha de dissenyar de tal manera que s'eviti al mxim les interdependncies de dades, i aix pugui ser disposat en parallel eficientment d'acord amb la llei d'Amdahl.


 Supercomputadors ms rpids .

 Top 500 .

Des de 1993, els supercomputadors ms rpids del mn s'inclouen a la llista Top500 en funci dels seus resultats amb una llibreria de rutines d'lgebra lineal anomenada LINPACK.

 El supercomputador actual ms rpid .

A desembre de 2008, el supercomputador ms potent del mn s el "Roadrunner", fita que ja  ostenta des de juny del 2008, quan va ser la primera supercomputador en superar la velocitat de clcul d'un petaflop, un repte que es perseguia des de feia anys.

RoadRunner va superar el que fins aleshores havia encapalat la llista Top500, el IBM Blue Gene/L. L'agost de 2007, aquest ltim era el supercomputador operatiu ms rpid del mn, amb una capacitat de clcul sostinguda de 280 TFLOPS. El 26 de juny de 2007, IBM va posar en anunciar el Blue Gene/P, la segona generaci de la srie Blue Gene.

El MDGRAPE-3, que es va finalitzar al juny de 2006, arriba a 1PFLOPS de velocitat de clcul, encara que no es pot considerar un computador d's general, ja que el seu maquinari est optimitzat pel seu s en simulacions de dinmica molecular.









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188683" title="Opteron" nonfiltered="2797" processed="2789" dbindex="77812">
Opteron s el nom d'una gama de processadors fabricats per la companyia Advanced Micro Devices destinats a servidors d'alta capacitat de clcul i a estacions de treball d's intensiu.

Els primers Opteron, basats en arquitectura K8, eren processadors d'un nic nucli, dissenyats per ser muntats en plaques base per a servidors de fins a 8 processadors. Van ser els primers processadors del mercat en incorporar l'arquitectura x86-64, que s'ha convertit en un estndard per als processadors actuals orientats a PC.

La segona generaci d'Opterons, tamb basats en K8, eren de doble nucli, i podien arribar a 2x8 = 16 processadors per placa.

La tercera generaci d'Opterons, anomenats core Barcelona, estan basats en arquitectura K10, sn de qudruple nucli i incorporen 2Mb de memria Cache de nivell 3, compartida entre els quatre processadors. Els Opteron K10 incorporen un nou conjunt d'instruccions, anomenat SS4a i es permeten fins a 4x8=32 processadors.

Les properes generacions incorporaran noves revisions de l'arquitectura i ampliaran la memria cache L3 fins a 12Mb.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188686" title="Gran Premi de Blgica del 1956" nonfiltered="2798" processed="2790" dbindex="77813">
Resultats del Gran Premi de Blgica de Frmula 1 disputat la temporada de 1956 al circuit de Spa Francorchamps el 3 de juny del 1956. 


 Resultats .








 Altres .

 Pole:   Juan Manuel Fangio   4' 09. 8  ;
 Volta rpida: Stirling Moss   4' 14. 7;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188688" title="Gran Premi de Blgica del 1958" nonfiltered="2799" processed="2791" dbindex="77814">
Resultats del Gran Premi de Blgica de Frmula 1 disputat la temporada de 1958 al circuit de Spa Francorchamps el 15 de juny del 1958. 


 Resultats .






 Altres .

 Pole:   Mike Hawthorn   3' 57. 1 ;
 Volta rpida: Mike Hawthorn   3' 58. 3;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188699" title="Turb" nonfiltered="2800" processed="2792" dbindex="77815">


El Turb, masss de la Ribagora;
Marci Livi Turb, general rom sota Traj i Adri.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188700" title="El Turb" nonfiltered="2801" processed="2793" dbindex="77816">

El Turb s un masss del Pirineu, a la comarca de la Ribagora, que t el seu cim a 2.492 metres.

S'orienta de nord a sud, dominant per l'est la conca del riu Isvena i per l'oest, la depressi de Campo. Est format per un gran anticlinal fallat en el seu flanc est i modelat fonamentalment en margues i potents bancs calcaris d'edat cretcica que donen escarpes verticals de ms de 500 metres. La seva flora, amb abundants endemismes, s de gran inters geobotnic. 

 


 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188725" title="Tacuaremb" nonfiltered="2802" processed="2794" dbindex="77817">



Tacuaremb s la ciutat capital del departament de Tacuaremb, Uruguai. Es creu, encara que sempre ha estat centre de polmica, que el cantautor de tango Carlos Gardel va nixer en aquesta ciutat, on hi ha monuments, un museu i la casa en la qual hauria nascut, emigrant posteriorment a l'Argentina, pas en el qual va aconseguir renom i fama.

Entre els llocs d'inters, destaquen: el Balneari Ipor, el Valle Edn, i el tur Cementerio. A ms, Tacuaremb t un agermanament amb la ciutat colombiana de Medelln. 


 Referncies .


Vegeu tamb.
 Departament de Tacuaremb;
 Tacuaremb Ftbol Club;

 Enllaos externs .

Mapa a www.tacuy.com.uy;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188736" title="Bioqumica computacional" nonfiltered="2803" processed="2795" dbindex="77818">
La bioqumica computacional s una disciplina sorgida a partir de l'aplicaci de tcniques prpies de la qumica computacional a problemes bioqumics. Donat que les molcules implicades en la bioqumica solen ser excepcionalment grans, s'ha hagut de desenvolupar noves tcniques i algorismes per tal de poder-ne fer simulacions computacionals amb la potncia de clcul actual.

Els problemes ms tpics de la bioqumica computacional sn:

 Plegament de protenes;
 Interaccions protena-substrat;
 Simulaci de membranes cellulars;
 Disseny de frmacs;

Donat el gran nombre d'toms involucrats en aquests sistemes, se solen realitzar simulacions amb dinmica molecular clssica o mtodes hbrids com els QM/MM, tot i que en alguns casos sn aplicables mtodes quntics purs com el DFT. Els potencials moleculars parametritzats solen ser especfics per a sistemes biolgics; els ms freqents sn els Amber i els CHARMM.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188737" title="Stefan Edberg" nonfiltered="2804" processed="2796" dbindex="77819">









Stefan Edberg (Vstervik, 19 de gener de 1966) es un tennista suec dels anys 80 i 90. Va arribat al primer lloc del rnquing ATP grcies a haver guanyat 6 ttols Grand Slam (11 finals en total) i una medalla d'or olmpic a Los Angles 1984 en individuals com dos de bronze a Sel 1988 en individuals i dobles. L'11 de juliol de 2004 va ingressar al Sal Internacional de la Fama del Tennis.

s el representant que ms voltes ha jugat per a Suecia en la Copa Davis amb  70 representacions en 13 edicions, des de l'any 1984 fins al 1996 ininterrompudament. Durant aquest perode disputa de 7 finals , guanyant la Copa Davis en 1984, 1985, 1987 y 1994.

Altres mrits inclouen haver sigut un dels dos nics tennistes en aconseguir el numero 1 del mn en individuals i dobles (junt a John McEnroe) i ser el 4t jugador amb ms partits jugats (1079) com a professional, darrere de de Jimmy Connors (1491), Ivan Lendl (1308) y Guillermo Vilas (1201).

Recib el Premi Honor a la Cavallerositat Esportiva en els anys 1988, 1989, 1990, 1992 y 1995, ms que cap altre jugador en l'historia. En 1996 l'ATP va decidir renombrar el guard com Edberg Sportsmanship Award.

El seu joc era espectacular a la xarxa, es pot dir que va ser un dels millor volejador de l'historia d'aquest esport.

Tornejos de Grand Eslam.
 Campi individuals (6) .


Finalista individuals (5).


Campi dobles (3).


Finalista en dobles (2).


Ttols (60).
Individuals (42).




Finalista en individuales (36).

 1985: Bastad, Los Angeles;
 1986: Menfis, Montreal/Toronto, Los Angeles, Tquio Indoor;
 1987: Masters d'Indian Wells, Bastad, Montreal/Toronto, Los ngeles;
 1988: Dallas WCT, Londres/Queen's Club, Cincinnati, Tquio Outdoor;
 1989: Scottsdale, Roland Garros, Wimbledon, Cincinnati, Basilea, Pars Indoor;
 1990:  Obert d'Austrlia, Masters de Miami, Sydney Indoor, Masters d'Estocolm, Frankfurt Masters;
 1991: Long Island, Masters d'Estocolm;
 1992: Obert d'Austrlia, Stuttgart Indoor, Sydney Indoor;
 1993: Obert d'Austrlia, Masters de Cincinnati, Basilea;
 1994: Masters de Cincinnati;
 1995: Washington;
 1996: Londres/Queen's Club;

Dobles (18).
 Hamburg - 1984;
 Basteu - 1985 - 1987;
 Brusselles - 1985;
 Cincinnati - 1985;
 Masters - 1985 - 1986;
 Los Angeles - 1986;
 Rotterdam - 1986 - 1987;
 Montreal/Toronto - 1987;
 Australian Open - 1987 - 1996;
 Estocolm - 1987;
 US Open - 1987;
 Tquio  - 1991;
 Montecarlo - 1993;
 Doha - 1995;

Enllaos externs.
Perfil ATP ;
Pgina de fans   ;
The Edberg Corner - Official Stefan Edberg Fanlisting  ;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188739" title="Mas Alb" nonfiltered="2805" processed="2797" dbindex="77820">
Mas Alb s una urbanitzaci de Sant Pere de Ribes que es troba uns 2 km a l Est del nucli de Ribes. Per accedir-hi en cotxe cal fer-ho des de Sitges ja que des de Sant Pere de Ribes sols s hi pot accedir per una pista forestal que surt de can Quadres de la Timba i passa vora la masia de la Carretera. La urbanitzaci es cre vers el 1969 a la vall del Fondo Gran, al masss del Garraf. Durant el 2006 i 2007 s'ha procedit a la millora urbanstica de la mateixa, amb arranjament de carrers i establiment dels serveis bsics.

El nom procedeix de la masia anomenada el mas de mossn Alb o Mas Alb que es troba a la zona. Hom ha unit sovint les dues paraules i n'ha eliminat l'accent per anomenar incorrectament la urbanitzaci com a Masalba. El 2006 comptava amb 122 habitants empadronats.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188740" title="Daniel Closa i Autet" nonfiltered="2806" processed="2798" dbindex="77821">

Daniel Closa i Autet (Barcelona, 1961) s doctor en biologia i investigador del CSIC. Les seves recerques cientfiques s han centrat en l estudi de processos relacionats amb la inflamaci. Actualment dirigeix un grup de recerca sobre malalties pancretiques a l Institut d Investigacions Biomdiques de Barcelona. El 1994 va guanyar el Premi de Novella Cientfica amb la novella Tots som parents. Tamb s autor d obres de ficci, com Setembre de passi i El secret de l Almogver. L'any 2007 edita l'obra de divulgaci cientfica Blocs de cincia, basada en el seu bloc.

Enllaos externs.
Centpeus, bloc de l'autor. http://centpeus.blogspot.com;
Blocs de cincia;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188755" title="Carles Costa i Masferrer" nonfiltered="2807" processed="2799" dbindex="77822">
Carles Costa na nixer el 22 d'abril de 1968 a Barcelona. s un extennista professional.

Ttols (11; 6+5).
Individuals (6).




Finalista en individuals (7).
 1992: Madrid (perd contra Sergi Bruguera);
 1992: Roma TMS (perd contra Jim Courier);
 1993: Mxic (perd contra Thomas Muster);
 1994: Barcelona (perd contra Richard Krajicek);
 1995: Oporto (perd contra Alberto Berasategui);
 1995: Umag (perd contra Thomas Muster);
 1996: Bolonya (perd contra Alberto Berasategui);

Dobles (5).




Finalista en dobles (3).
 1990: Palerm (amb Horacio De la Pea perden contra Sergio Casal i Emilio Snchez Vicario).
 1991: Florncia (amb Juan Carlos Baguena perden contra Ola Jonsson i Magnus Larsson).
 1992: Madrid (amb Francisco Clavet perden contra Patrick Galbraith i Patrick McEnroe).










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188756" title="Enric Castell Cogollos" nonfiltered="2808" processed="2800" dbindex="77823">

Enric Castell Cogollos (Carcaixent, Pas Valenci, 1973) s doctor en Cincies de la Comunicaci per la Universitat Autnoma de Barcelona i professor dels estudis de Comunicaci de la Universitat Rovira i Virgili. En el camp professional ha treballat en la Universitat Oberta de Catalunya, en Cable & Wireless i ha collaborat en diversos mitjans de comunicaci com l Avui, La Vanguardia o l Agncia EFE. El 2007 publica el llibre Sries de ficci i construcci nacional amb Publicacions URV.


Enllaos externs.
Sries de ficci i construcci nacional;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188760" title="Torneig de Kitzbhel" nonfiltered="2809" processed="2801" dbindex="77824">
El torneig de Kitzbhel, conegut oficialment amb el nom de Generali Open, s un torneig anual de tennis que es disputa a Kitzbhel, ustria, sobre terra batuda. La competici forma part de la srie de torneigs International Series Gold de l'ATP.

Palmars.
Individuals masculins.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188764" title="Variu" nonfiltered="2810" processed="2802" dbindex="77825">
Les varius son dilatacions permanents de les venes, quasi sempre d'algun dels membres inferiors. Son un signe de malaltia venosa crnica, constituda per una dilataci de les venes que pertorba la circulaci unidireccional de la sang vers el cor, degut a una disfunci de les vlvules que no n'asseguren l'antireflux.

Normalment no solen comportar serioses complicacions , per poden produir dolor i picor, a ms del deteriorament esttic corporal.

Prevenci.
L'activitat regular del cos, esportiva si cal, ajuda al seu control. Evitar el sedentarisme o estar dempeus i immbil llargament, es molt recomanable, aix com controlar la obesitat, que comporta un treball extraordinari per a venes i artries.

Tractament.
El ms clssic es la intervenci quirrgica per extirpar les venes afectades. Com que el retorn cap al cor de la sang que circula per les cames es condueix per les venes profundes en un 90%, les venes superficials afectades per varius poden ser extirpades sense afectacions majors.

Actualment estan arribant nous procediments quirrgics, per exemple per lser, menys invasius, per manca un cert temps per avaluar els seus resultats.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188769" title="Llibre de Jacob (Llibre del Morm)" nonfiltered="2811" processed="2803" dbindex="77826">
El Llibre de Jacob s el tercer llibre del Llibre del Morm. El seu ttol s El Llibre de Jacob: germ de Nefi. D'acord amb el text, va ser escrit per l'antic profeta Jacob, germ del profeta Nefi qui va viure entorn al 600 a.C.

Tot i que aquest llibre cont una mica de la histria dels nefites, incloent la mort del Nefi, a la sava del seu poble. Cont una allegoria llarga (captol 5) al voltant de l'expansi i retrocs d'Israel, comparant israelites i gentils amb oliveres domstiques i silvestres, respectivament.

 Vegeu tamb .

Llibre del Morm;
Llibre de Moroni.

 Enllaos externs .
 Llibre de Jacob;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188777" title="Never, Neverland" nonfiltered="2812" processed="2804" dbindex="77827">

Never, Neverland s el segon lbum d'estudi del grup de thrash metal canadenc Annihilator, publicat l'any 1990. 

L'lbum va estar gravat pel guitarrista Jeff Waters (guitarrista i baixista), el bateria Ray Hartmann i el nou cantant del grup, Coburn Pharr. L`lbum va tenir molt bona rebuda i les vendes van ser superiors fins i tot al seu anterior i aclamat Alice in Hell. Aquest lbum juntament amb la gira que va realitzar com a taloners del grup angls Judas Priest van consolidar el grup Annihilator com un dels grups ms prometadors del heavy metal.

Canons.

Totes les canons van estar composades per Jeff Waters amb la collaboraci de Ray Hartmann en els arrangament de la bateria. Les lletres de les canons van estar escrites per Waters excepte les marcades.

"The Fun Palace" (Waters, Coburn Pharr)   5:51;
"Road to Ruin"   3:42;
"Sixes and Sevens"   5:20;
"Stonewall"   4:50;
"Never, Neverland" (Waters, Pharr)   5:29;
"Imperiled Eyes" (Waters, J Weil)   5:27;
"Kraf Dinner"   2:41;
"Phantasmagoria"   3:59;
"Reduced to Ash" (Waters, J Bates)   3:09;
"I Am in Command" (Waters, Weil, Bates)   3:34;
"Kraf Dinner"   2:31 *;
"Mayhem"   2:54 *;
"Freed from the Pit"   3:45 *;
* = Versions demo gravades durant les sessions de gravaci

La demo "Mayhem" va ser canviada a "Reduced to Ash" i "Freed from the Pit" a "Road to Ruin". 

L'lbum va ser reeditat dues vegades. L'any 1998 amb les tres demos i a l'any 2003 en una compilaci de dos discos juntament amb el primer disc del grup, Alice in Hell.

Crdits.
Monte Conner   Productor executiu;
Glen Robinson   Productor, enginyer i mesclador;
Jeff Waters   Guitarra, Baixista, Productor, Disseny de portada;
Coburn Pharr   Cantant;
David Scott Davis   Guitarrista;
Wayne Darley   Baixista;
Ray Hartmann   Bateria  ;
George Marino   Masteritzaci;
Chris Gehringer   Remasteritzaci;
Satoshi Kobayashi   Redisseny;
Steve Royea   Enginyer, segon enginyer;
Victor Dezso   Fotografia;
Mark Van Der Wielen   Fotografai;
Nick Gilman   Disseny i disseny de portada;
Len Rooney   Disseny de portada;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188784" title="FedEx Forum" nonfiltered="2813" processed="2805" dbindex="77828">


El FedExForum s un dels ms particulars pavellons poliesportius de la NBA. Va ser innaugurat oficialment el setembre del 2004, i es troba situat a la part sud de la ciutat de Memphis, Tennessee, als Estats Units, sent l'administraci de la ciutat la propietria del recinte. El seu nom es donat pel principal patrocinador, la coneguda empresa de missatgeria FedEx. Pot allotjar tot tipus d'esdeveniments, des de partits de bsquet a concerts o tot tipus d'espectacles. s el pavell de l'equip dels Memphis Grizzlies de la NBA, que anteriorment jugava els seus partits al Pyramid Arena.

Aforament.
El FedExForum t una extensi de 75.000 m, i t 18.165 seients pel bsquet, capacitat que es redueix a 12.633 quan es tracta de l'hoquei sobre gel. T prop de 1.000 seients VIP dividits en diferents tipus de llotges exclusius.

Equips.
L'estadi est compartit actualment pels segents equips:
 Memphis Grizzlies (NBA);
 Memphis Tigers (NCAA);

Galeria.


Enllaos externs.
Web oficial del FedExForum;
Vista aeria del FedExForum a Terraserver.com;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188786" title="ARCO Arena" nonfiltered="2814" processed="2806" dbindex="77829">


L'ARCO Arena s un pavell localizat a Sacramento, California. Desprs de jugar a l'anomenat Original ARCO Arena, aquesta versi va ser acabada el 1988, amb un cost de 40 milions de dlars.

s el pavell on els Sacramento Kings de la NBA i les Sacramento Monarchs de la WNBA juguen els seus partits de bsquet com a locals. La capacitat de l'estadi s de 17.317 pel bsquet amb 30 suites de luxe i 412 seients de club.

El pavell s conegut pel seu carcter sorolls el que fa que sigui una pista molt difcil pels equips visitants. L'ARCO Arena ha allotjat en quatre ocasions el torneig de la NCAA en primera i segona rondes (1994, 1998, 2002 i 2007). El 1993 i 1994, es van jugar en el pavell partits d'exhibici i partits neutrals de la NHL. Tamb va allotjar el Ultimate Fighting Championship's UFC 65 el 18 de novembre del 2006 i tamb si fa espectacles del World Wrestling Entertainment. 

Hi havia un altre pavell esportiu amb el mateix nom, conegut com l'Original ARCO Arena (1985-1988), on els Kings van jugar els seus partits com a locals durant tres temporades (1985 a 1988) desprs del moviment de la ciutat de Kansas City a Sacramento. Tenia una capacitat de 10.333 espectadors.

El pavell est construt al nord de les afores de la ciutat, tenint un cost de 40 milions de dlars, el cost ms baix de qualsevol pavell de la NBA. s el tercer complex ms petit de la lliga; noms el KeyArena dels Seattle SuperSonics amb 17.072 localitats i el Amway Arena dels Orlando Magic amb 17.248 sn ms petits. 

El patrocinador del pavell, l'empresa d'energa ARCO, ha tingut el patrocini corporatiu des de l'opertura, sent recentment anunciada una extensi dels drets del nomenament d'ARCO Arena.

Curiositats.
 El pavell va entrar al Guiness dels Rcords com l'estadi indoor ms sorolls al arribar als 130 decibelis el 8 de novembre del 2006.
 Hi ha una can anomenada "Arco Arena" en l'lbum Comfort Eagle de la banda originria de Sacramento Cake.

Galeria.


 Enllaos externs.
Web Oficial de l'ARCO Arena;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188787" title="Conseco Fieldhouse" nonfiltered="2815" processed="2807" dbindex="77830">


El Conseco Fieldhouse s un pavell esportiu situat a Indianapolis, Indiana. s la seu dels Indiana Pacers de la NBA i de les Indiana Fever de la WNBA. Els Indiana Ice, de la NHL, tamb el van utilitzar durant alguns partits com a local. Des del 2001 fins el 2004 tamb hi van jugar els Indiana Firebirds de la AFL. Normalment, el recinte tamb serveix per acollir concerts. 

Histria.
El nom de Conseco prov del seu patrocinador i el propi pavell va substituir el 6 de novembre del 1999 al Market Square Arena com a pista dels Pacers. L'opini generalitzada respecte el Conseco s que s un dels pavellons ms impresionants i vistosos de la lliga, cridant especialment l'atenci l'us i combinaci que fan del modern i el retro per a donar-li un acabat nic en una ciutat que viu pel bsquet com s Indianapolis.

El 2002, el Conseco Fieldhouse va ser, juntament amb el RCA Dome, seu del Mundial de bsquet del 2002. Tamb ha servit per acollir tres campionats de la Big Ten Conference (2002, 2004, 2006) i ho far durant 5 anys consecutius a partir del 2008 al superar a la candidatura al United Center de Chicago. 

Tamb el mateix any 2004 s'hi van celebrar els Mundials de nataci en distncia curta. L'11 d'octubre del 2004, es va instaurar un rcord d'assistncia a una competici de nataci als Estats Units amb 11.488 espectadors.

Premis.
El 2005, 2006 i 2007 el Conseco Fieldhouse va ser classificat com el millor pavell de la NBA segons Sports Business Journal/Sports Business Daily Reader Survey. El 2006, The Ultimate Sports Road Trip va collocar al Conseco Fieldhouse com un dels millors 4 recintes esportius. "The Ultimate Sports Road Trip" va concloure recentment que, desprs d'una avaluaci de les 122 franqucies dels 4 grans esports americans, el Conseco Fieldhouse era "el millor del millor" (best of the best), tot el que t el pavell s de 1 categoria, s un recinte nic en una ciutat brillant, segons paraules de Farrell i Kulyk.

Enllaos externs.
Conseco Fieldhouse;
Fitxa The Ultimate Sports Road Trip;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188790" title="Nightwish" nonfiltered="2816" processed="2808" dbindex="77831">


Nightwish s una banda de Symphonic Metal i Power Metal finesa formada el 1996 per Tuomas Holopainen, Emppu Vuorinen i Tarja Turunen. L'actual cantant del grup, la sueca Anette Olzon, va ser escollida entre centenars d'aspirants i la seva indentitat no es va revelar fins al 24 de maig del 2007.

Membres.

Membres actuals.
 Anette Olzon - Cantant;
 Tuomas Holopainen - Teclats;
 Emppu Vuorinen - Guitarra;
 Marco Hietala - Baix i Cantant;
 Jukka Nevalainen - Bateria;

Antics membres.
 Tarja Turunen - Cantant (1996 2005);
 Sami Vnsk - Baix (1998 2001);

Discografia.

CDs.
 Angels Fall First - 1997;
 Oceanborn - 1998;
 Wishmaster - 2000;
 From Wishes To Eternity- 2001;
 Over The Hills And Far Away (EP) - 2001;
 Century Child - 2002;
 Once - 2004;
 End Of An Era - 2006;
 Dark Passion Play - 2007;

Singles.
 The Carpenter - 1997;
 Sacrament Of Wilderness - 1998;
 Passion And The Opera - 1998;
 Walking In The Air - 1999;
 Sleeping Sun - 1999;
 Deep Silent Complete - 2000;
 Wishmastour - 2000;
 Ever Dream - 2002;
 Bless The Child - 2002;
 Nemo - 2004;
 Wish I Had An Angel - 2004;
 Kuolema Tekee Taiteilijan - 2005;
 The Siren - 2005;
 Sleeping Sun (reedici) - 2005;
 Eva - 2007;
 Amaranth - 2007;
 Ermaan Viimeinen - 2007;
 Bye Bye Beautiful - 2008;
 The Islander - 2008;

Videografia.
 From Wishes To Eternity - 2001;
 End Of Innocence - 2003;
 End Of An Era - 2006;

Enllaos Externs.
Pgina oficial de Nightwish     ;
Nightwish Myspace ;
Pgina oficial de Tarja Turunen    ;

Notes.




























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188791" title="Toronto Huskies" nonfiltered="2817" processed="2809" dbindex="77832">
Els Toronto Huskies va ser un equip de la BAA (posteriorment anomenada NBA) amb seu a Toronto, Ontario. Els Huskies poden presumir de ser un dels equips, juntament amb els New York Knicks, que va participar al partit innaugural de la BAA. La nica temporada que van estar competint van obtindre un balan de victries-derotes de 22-38.

Els partits que jugava com a local els acostumava a jugar al Maple Leafs Gardens.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188792" title="Washington Capitols" nonfiltered="2818" processed="2810" dbindex="77833">
Els Washington Capitols va ser un antic equip de la BAA (el que seria ms endavant la NBA) amb seu a Washington DC. Va entrar a l'NBA el 1949 i els seus partits a casa els jugava al Uline Arena, amb una capacitat per a 7.500 espectadors.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188794" title="OpenVMS" nonfiltered="2819" processed="2811" dbindex="77834">

El sistema operatiu OpenVMS (Sistema de Memria Virtual) s un sistema multiusuari i multiprocs disenyat per Digital, ara part de Hewlett-Packard, per la seva utilitzaci en entorns de temps compartit, temps real, processament per lots i processament de transaccions. Conegut inicialment com VMS, s'executava sobre sistemes VAX, el nom va canviar a OpenVMS el 1991. Posteriorment va ser portat a DEC Alpha (1992) i Intel Itanium.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188796" title="Eleccions a Corts d'Arag de 1983" nonfiltered="2820" processed="2812" dbindex="77835">
Les Eleccions a les Corts d'Arag es van celebrar el 8 de Maig de 1983. Van ser les primeres eleccions democrtiques autnomicas des del restabliment de la democrcia. El vencedor va ser el Partit Socialista Obrer Espanyol d'Arag qui va obtenir majoria absoluta, cosa que li va permetre governar en solitari. Els altres partits que van obtenir representaci parlamentria foren: Aliana Popular, Partit Aragons, Partit Comunista d'Espanya, Centre Democrtic i Social. 
 Dades generals . 
 Cens electoral: 918.799 (sobre una poblaci de ). ;
 Taules: ;
 Abstenci: 305.825 (33.29%) ;
 Votants: 612.101 (66,71%) ;
 Vlids: 603.539 ;
 Candidatures: 599.712 ;
 En blanc: 3.827 ;
 Nuls: 8.562;

 Circumscripcions electorals . 
Les circumscripcions electorals corresponen a cadascuna de les tres provncies: 
 Osca - 18 parlamentaris. ;
 Terol - 16 parlamentaris. ;
 Saragossa - 33 parlamentaris.

 Candidatures . 
 Per la provncia d'Osca:
 Partit Socialista Obrer Espanyol d'Arag (Arag - PSOE) ;
 Aliana Popular (AP) ;
 Partit Aragons (PAR) ;
 Centre Democrtic i Social (CDS) ;
 Partit Comunista d'Espanya (PCE) ;
 Partit Demcrata Liberal (PDL) ;
 Partit Socialista dels Treballadors (PST) ;
 Per la provncia de Terol: ;
 Aliana Popular (AP) ;
 Partit Socialista Obrer Espanyol d'Arag (PSOE) ;
 Partit Aragons (PAR) ;
 Centre Democrtic i Social (CDS) ;
 Esquerra Unida d'Arag (IUA) ;
 Partit Comunista d'Espanya (PCE) ;
 Per la provncia de Saragossa: ;
 Aliana Popular (AP) ;
 Partit Socialista Obrer Espanyol d'Arag (PSOE) ;
 Partit Aragons (PAR) ;
 Esquerra Unida d'Arag (IUA) ;
 Partit Comunista d'Espanya (PCE) ;
 Centre Democrtic i Social (CDS) ;
 Partit Socialista dels Treballadors (PDP) ;
 Moviment Aragons Social (MAS) ;
 Partit Comunista d'Arag (PCA);

 Resultats . 

 Grups amb representaci parlamentria . 
 Partit Socialista Obrer Espanyol d'Arag - 33 escons (282.938 vots). ;
 Aliana Popular - 18 escons (136.515 vots). ;
 Partit Aragons - 13 escons (123.494 vots). ;
 Partit Comunista d'Espanya- 1 escons (23.953 vots). ;
 Centre Democrtic i Social - 1 escons (19.879 vots).

 Grups sense representaci parlamentria . 
 Esquerra Unida d'Arag: 4.642 vots ;
 Partit Socialista dels Treballadors: 4.290 vots ;
 Partit Demcrata Popular: 8.029 vots. ;
 Moviment Aragons Social: 1.380 vots. ;
 Partit Demcrata Liberal: 1.336 vots. ;
 Partit Comunista d'Arag: 1.285 vots.

 Enllaos externs . 
 Web  de la DGA sobre les Eleccions autonmiques de 1983;
 Web de Les Corts d'Arag sobre les Eleccions autonmiques;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188800" title="Marina d'Or" nonfiltered="2821" processed="2813" dbindex="77836">
El Grupo Marina d'Or, s un grup empresarial castellonenc conegut per la seua turstica Ciudad de Vacaciones (Ciutat de vacances) i que es troba en les localitats d'Orpesa i Cabanes. El grup tamb l'integren un rea de promoci i construcci immobiliria i un centre de salut i bellesa. 

Creat l'any 1983, el Grupo Marina D'Or compta en 2007 amb ms de 3000 treballadors distributs en el complex de vacances de Castell, i ms de 100 oficines a Espanya, el Regne Unit, Frana, Xina o la Repblica d'Irlanda.

El grup present el 2005 un creixement en la facturaci d'un 48%. La Junta General cre el 2006 un consell d'administraci amb la pretensi de la seua entrada a la Borsa per finanar el projecte Marina D'Or Golf.

El grup tamb construeix al Marroc i a la Xina.

Imatge.
La imatge de marca s molt contundent i directa, amb lemes clars i rtmics tals com Marina D'or, Ciutat de Vacances, diga'm. La marca Marina d'Or es ven com reflex d'inversi/rendibilitat i vacances/descans. En la mateixa lnia hi ha el patrocini del concurs de Miss i Mister Espanya. 

Impacte mediambiental.
Marina d'Or Ciudad de Vacaciones s considerat un dels projectes urbanstics ms insostenibles. Compta amb projectes especulatius i medi-ambientalment insostenibles com el PAI (Programa d'Actuaci Integrada) de Torre La Sal, i el PAI de Mundo Ilusin, ambds denunciats per vulnerar, entre altres coses, la zona d'esmortement d'ambds parcs naturals. 

Est prevista la construcci de 3 camps de golf en el complex d'Orpesa, a ms d'1 mili de metres quadrats de zones verdes, aspectes que han sigut criticats negativament degut a l'escassesa d'aigua en la zona. 

Referncies.


Enllaos externs.
Web del Grupo Marina d'Or;
Marina d'Or Golf, el gran projecte Marina d'Or;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188801" title="Partit Demcrata Liberal" nonfiltered="2822" processed="2814" dbindex="77837">
El Partit Demcrata Liberal (PDL) va ser un partit d'ideologia liberal espanyol fundat el 1982 per Antonio Garrigues Walker i constitut per partits territorials federats, que va constituir la base del Partit Reformista Democrtic liderat per Miquel Roca, en el qual es va integrar. El PRD es va presentar a les eleccions generals espanyoles de 1986, fracassant estrepitosament. El fracs va comportar l'autodissoluci del PRD, sense que el PDL sobrevisqus a la dissoluci. 

El 1994 un grup de militants refund el Partit Demcrata Liberal de Catalunya i rellan el PDL arreu d'Espanya constituint en 1995 una Federaci de Partits Liberals en la qual a ms del PDL participava la Uni Progressista Liberal, i que no va assolir consolidar-se. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188803" title="Partit Reformista Democrtic" nonfiltered="2823" processed="2815" dbindex="77838">
El Partit Reformista Democrtic (PRD) va ser un partit poltic espanyol de centre-dreta  format el 1984 amb antics membres de la Uni del Centre Democrtic i liderat per Antonio Garrigues Walker, amb el suport tctic de Miquel Roca i de CDC. 

Es va presentar a les Eleccions Generals de 1986, llevat a Catalunya i Galcia (on els seus referents eren CIU i Coalici Gallega, respectivament), amb Miquel Roca com a candidat a la presidncia de Govern, i va obtenir 194.538 vots (0,96%) i cap esc, arran de la qual cosa va desaparixer. 

Van pertnyer a aquest partit poltic l'expresident del Reial Madrid Florentino Prez (secretari general del partit), Antonio Garrigues Walker (president), l'exministre de Foment Rafael Arias Salgado, Federico Carlos Sainz de Robles (nombre u de la llista al Congrs dels Diputats per Madrid) o l'exministra d'Educaci, Cultura i Esports Pilar del Castillo.

Enllaos externs.
 Sintonia electoral del PRD en 1986;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188805" title="Institut Ignasi Villalonga d?Economia i Empresa" nonfiltered="2824" processed="2816" dbindex="77839">
L'Institut Ignasi Villalonga d'Economia i Empresa  s una associaci sense nim de lucre que agrupa empresaris, professionals i institucions de Catalunya, Andorra, el Pas Valenci, les Illes Balears i de la Catalunya Nord amb la intenci de fomentar la cooperaci entre les regions del Mediterrani nord-occidental, a partir d'unes coincidncies histriques, lingstiques, socials, i de mentalitat empresarial. Aquest objectiu passa per aprofitar les potencialitats i sinrgies d'aquest gran territori estratgic, davant els canvis econmics i poltics que s'estan produint a Europa en l'actualitat.

L'Institut, nascut a la ciutat de Valncia, ha comptat en una primera etapa amb la collaboraci d'un grup d'economistes, empresaris i professionals del mn acadmic al qual han anat sumant-se'n progressivament altres, provinents dels territoris d'aquesta Euroregi de l'Arc Mediterrani (Euram) compartida per diverses regions amb interessos i objectius comuns.

Vegeu tamb.
Cercle EURAM del Valls;

 Enllaos externs .
 IIVEE;
 Cercle EURAM del Valls;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188807" title="Alfons de Borb i Battemberg" nonfiltered="2825" processed="2817" dbindex="77840">
Alfons d'Espanya, prncep d'Astries i comte de Covadonga (Madrid 1907 - Miami 1938).  Va ser el fill primognit del Rei Alfons XIII d'Espanya i de Victria Eugnia de Battenberg. Va nixer el Palau Reial de Madrid, amb la dignitat de Prncep d'Asturies (hereu de la Corona Espanyola) i amb tractament d' Altesa Reial. Renunci als seus drets dinstics per contraure matrimoni de forma morgantica.

Primers anys.
Alfons nasqu al Palau Reial de Madrid, el 10 de maig de 1907. Fou batejat amb el nom d'Alfons Piu Crist Eduard Francesc Guillerm Carles Enric Eugeni Ferran Antoni Venanci de Borb i Battemberg. Fill del rei Alfons XIII d'Espanya i de la princesa Victria Eugnia de Battenberg. Nt per lnia paterna del rei Alfons XII d'Espanya i de l'arxiduquessa Maria Cristina d'ustria; mentres que per via materna ho era del prncep Enric de Battenberg i de la princesa Beatriu del Regne Unit. 

Des de petit se li detect la malaltia de l'hemoflia que tamb patia l'infant Gonal d'Espanya, fill petit dels monarques. La malaltia provenia de la branca materna a travs de la reina Victria I del Regne Unit. Aquest fet caus fortes desavinncies entre el rei i la seva muller. La seva formaci va ser insuficient, i va tenir dificultats per desenvolupar les funcions pbliques com a hereu.

Educat a palau en el marc de l'estricte protocol de la cort espanyola, se li permet, malgrat tot, rebre influncies anglfiles per part de la seva mare. Amb tot, reb una educaci insuficient, fet que es veia agreujat per la malaltia i les nombroses crisis que s'hi relacionaven.

Exili.

El 1931, el dia anterior a la proclamaci de la II Repblica va exiliarse amb tota la seva famlia. Va marxar cap a Frana. Installat primer a Pars, s'enamor d'una senyora de nacionalitat cubana, Edelmira Sampedro y Robato (1906-1994), d'origen espanyol, filla de Pablo Sampedro y Ocejo (natural de Cantbria), propietari d'una plantaci de canya de sucre, i Edelmira Robato y Turro (asturiana). Com que no pertanyia a cap familia reial, la Pragmtica Sanci de Carles III no permetia el casament si no volia perdre els drets successoris., al ser una persona no pertanyent al cercle de la reialesa, el rei Alfons XIII d'Espanya l'oblig a renunciar als seus drets dinstics a canvi de la concessi del ttol de comte de Covadonga. La renncia es produ a Lausana el dia 11 de juny de 1933. Es cas amb Edelmira a la Esglsia del Sagrat Cor de Ouchy, prop de Lausana, el 21 de juny de 1933. La parella no tingu descendncia i es van divorciar a La Habana el 8 de maig de 1937.

Alfons va tornar a contraure matrimoni, aquesta vegada civilment, a l'Ambaixada Espaola de la mateixa ciutat, amb Marta Rocafort y Altuzarra (1913-1993) el 3 de juliol de 1937. Tamb era de nacionalitat cubana. Els seus pares foren Blas Rocafort y Gonzlez (odontleg) i Rogelia Altuzarra y Carbonell. Tamb es divorci d'ella al cap de pocs messos, el 8 de gener de 1938. Tampoc va tenir fills.
Poc temps desprs del segon divorci, Alfons s'install a Miami on trob la mort en un accident automobilstic . Alfons de Borb sofr un accident d'autombil a Miami en sortir-se d'un carrer. Va topar amb un vehicle i va xocar contra una cabina telefnica. Aix li produ una hemorrgia interna, que no va poder aturar a causa de l'hemoflia i morint a l'Hospital Gerland de Miami el 6 de setembre de 1938.

Tornada a Espanya.
Les seves despulles foren traslladades a Espanya el 1985 per ordre del rei Joan Carles I d'Espanya i sepultades al Pante d'Infants del Reial Monestir de Sant Lloren de l'Escorial. A ms van oficiar una missa, on va assistir Edelmira Sampedro.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188808" title="Antonio Garrigues Walker" nonfiltered="2826" processed="2818" dbindex="77841">
Antonio Garrigues Walker (Madrid, 1934) s un advocat i poltic espanyol,fill d'Antonio Garrigues Daz-Caabate. Llicenciat en la Universitat de Deusto, es dedica inicialment al mn financer, a la mort del seu germ Joaqun entra en l'esfera poltica.

El 1982 fund el Partit Demcrata Liberal (PDL), del qual fou escollit president i que el 1984 s'integr al Partit Reformista Democrtic en una operaci poltica impulsada per Miquel Roca i Junyent per tal de crear un partit de centre espanyol, per fou clarament derrotada en les eleccions generals espanyoles de 1986. Dirigeix el prestigis bufet Garrigues Advocats i pertany a la Comissi Trilateral. Tamb s president d honor de l Associaci Espanyola amb l'Alt Comissionat de Nacions Unides per als Refugiats, de la Fundaci Jos Ortega y Gasset, de la Fundacin Consejo de Espaa-EUA i de la Fundacin Consejo de Espaa-Japn. 
  
El 2006 Generalitat de Catalunya li atorg el XIII premi Blanquerna pels seus esforos en la consolidaci de vincles d'entesa entre Catalunya i Espanya.  El 2007, la Universitat Europea de Madrid li conced el Doctorat Honoris Causa. 

 Enllaos externs .
 Notcia a El Pas de la concessi del Premi Blanquerna a Garrigues Walker;

 

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188809" title="Fabat" nonfiltered="2827" processed="2819" dbindex="77842">


Onomstica:
Fabat (cognom);

Calpurni Fabat, cavaller rom.

Luci Rosci Fabat,  un dels lloctinents de Juli Csar a la Gllia;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188810" title="Calpurni Fabat" nonfiltered="2828" processed="2820" dbindex="77843">
Calpurni Fabat (Calpurnius Fabatus)  fou un cavaller rom acusat d'adulteri i bruixeria contra Lpida la dona de Gai Cassi. El judici es va demorar per una apellaci davant de Ner i al final va poder eludir l'acusaci.  Fou l'avi de Calprnia, la dona de Plini el jove.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188812" title="Luci Rosci Fabat" nonfiltered="2829" processed="2821" dbindex="77844">
Luci Rosci Fabat (Lucius Roscius Fabatus) fou un dels lloctinents de Juli Csar a la Gllia. Va dirigir la XIII Legio del Baix Rin al hivern del 54 aC, poca en la qual Ambiorix va fer revoltar a eburons i nervis que van atacar les casernes dels romans, per les seves tropes no es van veure afectades. 

Ms tard el 49 aC fou pretor i fou enviat per Gneu Pompeu de Roma a Ariminium amb propostes conciliadores, i Csar li va fer contrapropostes que van entregar a Pompeu i els cnsols a Cpua. Una segona missi li fou encarregada a Fabat davant de Juli Csar i desprs es va entrevistar amb Luci Csar a Minturnae on segurament va comunicar les propostes de Juli Csar (22 de gener del 49 aC) que desprs van transmetre a Pompeu a Teanum. 

Va morir en combat el 14 o 15 d'abril del 43 aC a la primera de les batalles de Mutina, entre Marc Antoni i les legions del senat.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188814" title="Antonio Garrigues Daz-Caabate" nonfiltered="2830" processed="2822" dbindex="77845">
Antonio Garrigues y Daz-Caabate (1904-2004) fou un advocat i diplomtic espanyol, nascut i mort a Madrid. Es llicenci en dret a la Universitat de Madrid i fou nomenat director General dels Registres i del Notariat del Ministeri de Justcia el 1931 per Fernando de los Ros, tot i no pertnyer a cap partit poltic. 

Durant la postguerra espanyola va exercir d'advocat de prestigi, i el mar de 1962 va ser nomenat ambaixador als Estats Units, degut en bona mesura a la seva amistat amb la famlia Kennedy grcies als contactes de la seva esposa, la estatunidenca Helen Anne Walker. El 1964 va ocupar l'ambaixada espanyola al Vatic. Torn a Espaa a principis de la dcada de 1970 i s nomenat el 1975 Ministre de Justcia en el primer govern de Joan Carles I Va ser a ms president de la Societat Espanyola de Radiodifusi (Cadena Ser), Citron Hispania S.A., Eurofinsa, o l'empresa Equitativa. Va ser nomenat membre de nombre de Real Acadmia de Cincies Morals i Poltiques. Un mes abans de la seva defunci, el dia que complia cent anys, Joan Carles I li atorga el ttol de Marqus de Garrigues. 

Fou pare d'Antonio Garrigues Walker i Joaqun Garrigues Walker

 Enllaos externs .

  Pgina sobre Antonio Garrigues;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188815" title="Faberi" nonfiltered="2831" processed="2823" dbindex="77846">
Faberi  (Faberius) fou secretari privat de Gai Juli Csar. Desprs de l'assassinat de Csar el 44 aC es va quedar al mateix ofici amb Marc Antoni. Es creu que va alterar, a petici de Marc Antoni, alguns documents de temps del Csar que havien estat declarats vlids pel senat, als que es van afegir coses que convenien a Marc Antoni.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188819" title="Escala menor meldica" nonfiltered="2832" processed="2824" dbindex="77847">

L'escala menor meldica rep aquest nom, perqu degut a les seves caracterstiques s l'escala menor que millor es presta per fer melodies. Conserva el sentit de la nota sensible cap a la tnica quan t sentit ascendent i cap a la dominant en sentit descendent. 
s l'nica escala composta que t tradici i arrelament musical popular.
La seva composici en sentit ascendent s el de l'escala mixta i en sentit descendent el de l'escala menor natural.
D'aquesta forma tenim una escala que pujant el primer tetracord s menor i el segon major. Baixant tots dos tetracords sn menors.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188821" title="Fbia" nonfiltered="2833" processed="2825" dbindex="77848">


 Antiga Roma;
 Gens Fbia, famlia romana patrcia.
 Fbia (tribu), una de les 35 famlies amb dret a vot a Roma.

 Onomstica:;
 Fbia Major filla del patrici Marc Fabi Ambust.
 Fbia Menor filla del patrici Marc Fabi Ambust.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188822" title="Fbia Major" nonfiltered="2834" processed="2826" dbindex="77849">
Fbia Major fou una de les dos filles del patrici Marc Fabi Ambust. Es va casar amb Servi Sulpici que fou trib militar el 376 aC. 

Encara que Fbia Menor es va burlar de la seva germana Fbia Menor perqu el seu marit no rebia els honors que havia rebut el seu, finalment el marit de la Menor fou el instigador de les lleis licnies. En tot cas sembla que la histria de l'enveja entre germanes sembla que no te fonament.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188823" title="Pare" nonfiltered="2835" processed="2827" dbindex="77850">

El pare s el progenitor mascul o l'individu que assumeix els rols d'orientaci i educaci propis d'un pare. L'espcie humana s una de les que t ms conscincia de la paternitat, com destaca l'antropleg Maurice Godelier, per pot atorgar aquest ttol a diverses figures segons l'esquema de parentiu de cada cultura. Les funcions d'un pare varien segons l'poca i la zona per inclouen sobretot la protecci, la manutenci i l'autoritat.

Vegeu tamb.
Du;
Pater familias;
Mare;
Fill;

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188824" title="Bertran de Tolosa" nonfiltered="2836" processed="2828" dbindex="77851">
Bertran de Tolosa, tamb conegut com a Bertran de Sant Gli o de Trpoli, va nixer cap el 1065. Fill de Ramon IV de Tolosa era comte de Tolosa i de Trpoli i marqus de Provena. Es va casar amb Elena de Borgonya, filla del duc Eudes I de Borgonya, amb qui tingu un fill, Pon.

Quan el seu pare va marxar a la Croada el 1096, li va confiar el comtat de Tolosa. El 1098 s'apoder dels privilegis dels canonges de Sant Serni, els quals van recrrer a Guillem IX de Poitiers, duc d'Aquitnia, que enva el comtat i feren presoner a Bertran. Aquesta situaci perdur fins que Guillem d'Aquitnia va prendre la creu el 1101, d'aquesta manera Bertran de Tolosa va poder recuperar les seves terres. 

El 1105, a la mort del seu pare, n'heret tots els seus ttols. El 1109, Bertran va anar a la Croada i deix al seu germ Alfons Jord, encara menor d'edat, el comtat de Tolosa. Un cop a Terra Santa, el 1109 va substituir al seu cos Guillem Jord assumint el setge de Trpoli. El 10 de juny d'aquest mateix any i amb l'ajuda de Baldu I de Jerusalem i la flota de Gnova, va aconseguir prendre la ciutat convertint-la en la capital del seu comtat a Palestina.

Bertran de Tolosa va morir a Trpoli el 21 d'abril de 1112, deixant el comtat de Trpoli al seu fill Pon de Trpoli i el de Tolosa al seu germ Alfons Jord.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188825" title="Fbia Menor" nonfiltered="2837" processed="2829" dbindex="77852">
Fbia Menor fou una de les dos filles del patrici Marc Fabi Ambust. Es va casar amb Gai Licini Calv Estol.

La tradici diu que la germana gran, Fbia Major, es va burlar de la Menor perqu el seu marit no rebia els honors que havia rebut el seu; finalment Estol, esperonat per aix, i en combinaci amb Luci Sexti, fou el instigador de les lleis licnies. En tot cas sembla que la histria de l'enveja entre germanes sembla que no te fonament.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188826" title="Esquerra Unida d'Arag" nonfiltered="2838" processed="2830" dbindex="77853">
Esquerra Unida d'Arag s la federaci regional del partit poltic espanyol Izquierda Unida en la Comunitat Autnoma d'Arag. 
Histria. 
La federaci aragonesa d'Esquerra Unida procedeix de la coalici de les diverses federacions regionals del PCE, PASOC, IR, Partit Carlista, etc..., aprofitant la inrcia de la mobilitzaci tant de la ciutadania com dels partits i organitzacions d'esquerres contra la OTAN en 1986. El nom que va adquirir originriament la federaci aragonesa va ser Convergncia Alternativa d'Arag-Esquerra Unida -CAA-IU-, posteriorment va adoptar la denominaci actual d'Esquerra Unida d'Arag -IUA-. 

Durant els anys 90 va sofrir una crisi interna a causa de l'enfrontament entre el sector af al PCA, que s'oposava a collaborar amb el PSOE, i els seus opositors del corrent Nova Esquerra, que van acabar constituint (seguint la dinmica nacional) el partit PDNI, escindint-se d'Esquerra Unida, i integrant-se en el PSOE com a corrent intern. 

Coordinadors Generals. 



Resultats electorals.
En les segents taules figuren els resultats electorals obtinguts per Esquerra Unida d'Arag en l'mbit territorial de la Comunitat Autnoma d'Arag. En les eleccions generals (com a Esquerra Unida) i autonmiques les circumscripcions electorals sn les tres provncies aragoneses (Osca, Terol i Saragossa), a les eleccions europees la circumscripci electoral s Espanya, i a les eleccions municipals els mateixos municipis. 

Per a una interpretaci contnua de la trajectria de IU des de la fi del franquisme sol interpretar-se com resultats precedents als de la coalici els obtinguts pel PCE a les eleccions celebrades entre 1977 i 1986, en representar el PCE la columna vertebral de IU en la seva fundaci. 

Eleccions generals.


Eleccions autonmiques.



Eleccions municipals.


Eleccions al Parlament europeu.



Vegeu tamb. 
Izquierda Unida;
Partit Comunista d'Arag;
Partit Democrtic de la Nova Esquerra;

Enlaces externos.

  Esquerra Unida d'Arag;
  Esquerra Unida del Baix Arag (Terol);
 Esquerra Unida de Terol;
  Esquerra Unida d'Utebo (Saragossa);



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188828" title="Frmula (lgica)" nonfiltered="2839" processed="2831" dbindex="77854">


En lgica matemtica, una frmula s un objecte sintctic formal que expressa una proposici. 

La definici exacta d'una frmula depn del desenvolupament particular de la lgica formal en qesti, per una definici bastant tpica (especfica a la lgica de primer ordre) s la segent: les frmules es defineixen en relaci a un llenguatge matemtic particular, s a dir, una collecci de variables, constants, smbols lgics, smbols de funci i smbols de relaci, on cadascun dels smbols de funci i de relaci va acompanyat d'una aritat que indica el nombre d'arguments que requereix. 

D'aquesta manera, un terme es defineix de forma recursiva com: 

Una variable, ;
Un smbol constant, o ;
f(t1,...,tn), on f s un smbol de funci n-ari, i t1,...,tn sn termes. ;

Una frmula es defineix de forma recursiva com: 

t1=t2, on t1 i t2 sn termes, o ;
R(t1,...,tn), on R s un smbol de relaci n-ari, i t1,...,tn sn termes, o ;
( ), on   s una frmula, o ;
(   ), on   i   sn frmules, o ;
( x)( ), on x s una variable i   s una frmula. ;

Els dos primers casos s'anomenen frmules atmiques. 

Exemples de frmules.
 ;
 ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188829" title="Gens Fbia" nonfiltered="2840" processed="2832" dbindex="77855">
Fbia fou una famlia romana, una de les ms antigues famlies patrcies de Roma, que deia ser descendent d'Hrcules i de l'arcadi Evnder. El nom originari hauria estat Fodii o Fovii perqu hauria estat el primer de practicar el sistema de caar llops per mig de rases (foveac), o segons Plini el Vell el nom derivava de "fava" vegetal cultivat per la famlia. Probablement eren sabins i se sospita que tenien una de les dues superintendncies de la festa de la Luperclia. Van donar el nom a una tribu romana. 

Encara que no s clar, sembla que tres germans de la famlia dels Fabii van tenir el poder consolar en set anys seguits (del 485 aC al 479 aC, ambds inclosos. Un Ceso Fabi Vibul va destacar el 477 aC a la batalla de Cremera. Encara al segle II dC la famlia destacava i produa personatges illustres. 

Van portar els cognoms:
 Ambustus.
 Buteo.
 Dorso.
 Labeo.
 Licinius.
 Maximus.
 Pictor.
 Vibulanus.

El cognom Mxim el portaven amb els agnoms:
 Aemilianus.
 Allobrigius.
 Eburnus.
 Gurges.
 Rullianus.
 Servilianus.
 Hispaniensis.
 Verrucosus.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188830" title="Fabi" nonfiltered="2841" processed="2833" dbindex="77856">


Onomstica:


Papiri Fabi, retric i filsof rom ;

Valeri Fabi, cavaller roma;

Fabi (papa);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188832" title="Literatura en castell de Guinea Equatorial" nonfiltered="2842" processed="2834" dbindex="77857">


La literatura en castell de Guinea Equatorial s la literatura que es va fer a Guinea Equatorial l'nica colnia espanyola que es trobava a l'frica Subsahariana. Fou colnia des de 1778 a 1968, i va desenvolupar una literatura en castell que s'ha mantingut fins avui dia, cas nic entre els pasos africans.

La literatura africana en castell de Guinea Equatorial s relativament desconeguda, al contrari que la literatura africana en francs, angls i portugus. Aix, per exemple, en 30 antologies de literatura en castell publicades entre 1979 i 1991, el professor de la Universitat de Morgan State, Mbar Ngom, no va trobar cap referncia a autors guineans. El mateix passa en les antologies sobre literatures africanes publicades des de 1980, fins i tot en revistes especialitzades com la Research in African Literatures, African Literature Today, Prsence Africaine o Canadian Journal of African Studies. Aquesta situaci ha comenat a canviar des de finals de la dcada de 1990 desprs d'un monogrfic a la revista Afro-Hispanic Review i els congressos Spain in Africa and Latin America: The Other Face of Literary Hispanism que es va dur a terme a la Universitat de Missouri a Columbia el maig de 1999 i el Primer Encuentro de Escritores africanos en Lengua Espaola, que es va dur a terme a Mrcia del 27 al 29 de novembre del 2000.

Antecedents.
Les primeres referncies a frica en la literatura comencen en el segle XV, amb les exploracions atlntiques portugueses i espanyoles. En una primera etapa, la d'exploraci i conquesta, s'escriuen relats de viatges, memries, crniques i sobretot informes i atles. 

Una segona etapa, quan s'ocupa i s'explota el continent, es caracteritza per una literatura colonial, amb el tema central d'frica i la seva natura salvatge, amb uns protagonistes que sn blancs idealitzats, amb una visi paternalista sobre els africans, que sn descrits de manera negativa, com a ssers inferiors. Aquestes novelles sn sobretot per al pblic de la metrpoli, no pas per al local, i formen part de la justificaci ideolgica del colonialisme. Carlos Gonzlez Echegaray les classifica en quatre tipus: llibres de viatges, la novella-pretext, la novella-missional i la literatura missional. 

Inicis.
Els inicis de la literatura equatoguineana en castell estan lligats a la revista missional La Guinea Espaola dels Fills de l'Immaculat Cor de Maria del seminari de Banap a la illa de Bioko. La revista, que va comenar a publicar-se el 1903, era profundament colonialista i dirigida a un pblic blanc, on no hi participaven escriptors guineans. Per a partir de 1947 s'hi va inaugurar una nova secci titulada Historias y Cuentos, on es recollien llegendes locals per tal de perpetuar-los i divulgar-los, amb l'objectiu de conixer millor els pobles de la Guinea i poder-los civilitzar millor. D'aquesta manera es va donar una oportunitat als africans que estudiaven al seminari de poder escriure coses prpies, ms enll dels griot o djli dels trobadors locals i aix esdevenir un pont entre la tradici oral africana i la tradici escrita occidental. A aquest grup pertanyen autors com Esteban Bualo, Andrs IKuga Ebombebombe i Constantino Ocha'a, que van mantenir el fort component etnogrfic del mitj, per que poc a poc ja van anar perfilant una literatura prpia. 

La primera novella de Guinea Equatorial fou Cuando los combes luchaban (Novela de costumbres de la Guinea Espaola) de Leoncio Evita (Udubuandyola, Bata, 1929-), editada el 1953. L'acci transcorre al Riu Muni, entre l'tnia dels comb o ndw, la de l'autor, en una poca precolonial. El protagonista s un missioner protestant blanc, des del punt de vista del qual s'explica la histria i que s utilitzat per l'autor en algunes ocasions per contrastar la civilitzaci europea amb el salvatgisme afric, que s explicat amb molt detall. Aquest rebuig de l'autor de la seva prpia identitat, que l'insereix en la literatura del consentiment, es va utilitzar molt per les autoritats colonials espanyoles, com a exemple de lacci civilitzadora de la colonitzaci africana.

El 1962 apareix la segona novella Una lanza por el Boab de Daniel Jones Mathama (San Carlos, 1913?-?), algunes vegades s considerada la primera, per de manera equivocada. El protagonista, Gue, s afric i explica la histria de la seva vida, cosa que dna un carcter autobiogrfic a l'obra. Aix, per exemple, Boab, el pare de Gue, s un transumpte de Maximiliano C. Jones, pare de Daniel Jones Mathama i autoritat local addicte al govern colonial. L'argument segueix la infncia de Gue a Fernando Poo, l'anada a Espanya i la tornada a la Guinea desprs de la mort del pare. El llibre s molt interessant des del punt de vista etnogrfic ja que es detallen els costums de l'tnia bub de la illa de Bioko. Daniel Jones Mathama tamb s una mostra de la literatura del consentiment: Boab s el perfecte exemple de reiet salvatge civilitzat pel contacte amb els colonitzadors: es un deber ineludible proclamar por todo lo alto la gran labor que Espaa est realizando en aquella isla.

Entre 1962 i 1968, data de la independncia de Guinea Equatorial, no es van publicar obres d'importncia, per alguns autors van continuar editant relats, llegendes i escrits etnogrfics en diverses revistes, com: Marcelo Asistencia Ndongo Mba, Constantino Ocha, ngel Nguema, Rafael Mara Nz i Francisco Obiang.

Al contrari d'altres literatures africanes no van aparixer obres anticolonials o de combat, ni tampoc va tenir importncia la poesia. A ms, els autors equatorians tenien com a objectiu el pblic de la metrpoli i no el local. 

Independncia i exili.
Aquests inicis de la literatura guineana van canviar quan poc desprs de ser elegit democrticament 
Francisco Macas Nguema instaurava un rgim afrofeixista, en la seva variant nguemista, com l'ha denominat l'historiador Max Liniger-Goumaz. El resultat del rgim de terror fou que un ter de la poblaci guineana marxs a l'exili als pasos del voltant o a Espanya. Juan Balboa Boneke, escriptor parla de la generaci perduda.

Madrid i els altres llocs on es va assentar la dispora, foren llocs estranys, a vegades hostils, fets que es mostren en la literatura. Madrid no fou el Pars dels autors africans dels anys 1930, ni hi va haver suport a la creaci, tampoc per donar a conixer la situaci a Guinea. Els escriptors de l'poca feien circular fulls solts, quaderns en circuts marginals o en revistes de tirada limitada, editats pels propis refugiats i d'aquesta manera no arribaven ni al pblic guine ni tampoc a l'espanyol. Aquests escriptors usen la poesia i t un discrus contundent, com ho mostra el poema Vamos a matar al tirano de Francisco Zamora Loboch, o, a vegades, nostlgic de la ptria llunyana, com el poema Dnde ests Guinea? de Juan Balboa Boneke.

La narrativa de l'exili tamb va tenir els seus representants: El sueo i La travesa de Donato Ndongo-Bidyogo (Niefang, Ro Muni, 1950-), La ltima carta del Padre Fulgencio Abad, C. M. F. de Maplal Loboch (1912-1976) y Bea de Francisco Zamora Loboch (Santa Isabel, 1947-). Aquests relats se centren en el desplaament fors, tant espaial com espiritual, del protagonista, connectat amb la histria del continent afric anterior a les independncies. 

Finalment tamb apareix l'assaig que se centra en les circumstncies poltiques de Guinea Equatorial i la tragdia del poble: Historia y tragedia de Guinea Ecuatorial (1977) de Donato Ndongo-Bidyogo i Dnde ests Guinea? (1978) de Juan Balboa Boneke. 

Raquel Ilonb (Corisco, 1938?-), pseudnim de Raquel del Pozo Epita, de mare guineana i pare espanyol, s una excepci en aquest moviment. Raquel Ilonb va abandonar Guinea quan encara no havia fet un any i va crixer a Espanya, va retornar a Guiena ja casada, per tal de buscar les arrels. Escrit entre 1966 i 1978 el poemari Ceiba est marcat per la cerca d'aquesta identitat i no pel trastorn de l'exili i del patiment.


Des de 1979.
Desprs de l'enderrocament de Macas Nguema pel seu nebot Teodoro Obiang Nguema, que encara governa el pas amb un rgim tamb dictatorial, la cultura del pas ha comenat a recuperar-se lentament. 

De 1981 a 1984.
Mbar Ngom divideix aquesta etapa ms recent en altres dues. La primera comenaria el 1981 amb la publicaci de Leyendas Guineanas de Raquel Ilonb, el primer llibre de literatura infantil. Ilonb va recrrer els llocs ms recndits del pas per tal de recopilar el material que li va permetre escriure les vuitanta llegendes que en formen part.

D'aquesta etapa tamb tenim: O Boriba (El exiliado, 1982)  i Susurros y pensamientos comentados: Des de mi vidriera (1983) ambds de Juan Balboa Boneke. Sn volums de poesia que barregen paraules de l'idioma bohobe, l'tnia de l'autor, fins i tot hi ha poemes sencers escrits en aquest idioma. Els llibres tracten de l'exili i del patiment del poble bohbe, perseguit pel ngemisme.

Aquesta primera meitat es tanca amb lAntologa de la literatura guineana (1984) de Donato Ndongo-Bidyogo. s la primera antologia que reuneix la millor creaci literria fins al moment, tant de poesia com de prosa, sigui publicat o no, de la literatura de Guinea Equatorial. El volum inclou a molts dels autors que no han tornat a publicar, essent Raquel Ilonb, l'nica dona del recull. 


De 1984 a l'actualitat.
La segona part del renaixement literari guine est relacionat amb la creaci el 1982 del Centro Cultural Hispano-Guineano de Malabo. El centre t una biblioteca i duu a terme moltes activitats culturals. Edita una revista trimestral sobre temes culturals anomenada frica 2000, i t la seva prpia editorial Ediciones del Centro Cultural Hispano-Guineano, dedicada a escriptors consagrats i tamb a joves promeses. Entre els ttols publicats es poden destacar en narrativa: El amigo fiel (1987) de Ana Lourdes Sohora, Afn, la cabrita reina (1989) y La ltima leccin del venerable Emaga Ela (1991) de Antimo Esono Ndongo,  Boote-Chiba (1990) de Pedro Cristino Bueriberi. En poesia podem destacar Gritos de libertad y de esperanza (1987) de Anacleto Ol Mibuy y Delirios (1991) de Mara Nsu Ange. 

Els autors que pertanyen a aquesta segona etapa es caracteritzen per presentar temes que d'una forma o altra estan relacionats amb la seva vida, que s reinterpretada per presentar la realitat equatoguineana d'una forma simblica.

El 1985 es publica Ekomo de Mara Nsu Ange, la primera novella escrita per una dona. El relat se centra sobre Nnanga, una dona, per des del punt de vista d'un home, Ekomo, cosa que permet a l'autora criticar ms profundament el mn patriarcal d'frica. Nnanga es troba atrapda entre el passat ple de tradici i opressi de les dones i un futur prometedor, intentant buscar la seva identitat. 

En aquest mateix any Juan Balboa Boneke publica la novella El reencuentro. El retorno del exiliado. La novella, en part autobiogrfica, relata la  tornada del protagonista a Guinea Equatorial desprs d'onze anys d'exili a Espanya. Presenta totes les expectatives i bona voluntat del que pretn ajudar i reintegrar-se al pas. Amb tot, la novella acaba amb la tornada voluntria del protagonista a Espanya.

L'honor de ser el primer llibre de poemes escrit en terres guineanes per un autor guine el t Voces de espumas de Ciriaco Bokesa, publicat el 1987. Els poemes recullen el patiment i el silenci de l'autor a ms de recollir reflexions personals sobre la poesia. Aquest mateix any, Juan Balboa Boneke publica la seva primera antologia potica Sueos en mi selva. Balboa Boneke transcendeix a travs de la presentaci del patiment de Guinea, el localisme que caracteritza la poesia fins llavors. 

El 1987 apareix Las tinieblas de tu memoria negra, una novella de Donato Ndongo-Bidyogo, de  tema autobiogrfic, encara que l'autor la considera una autobiografia de la seva generaci. La narraci presenta a un nen de Ro Muni durant l'ltima poca de la colonitzaci espanyola. La visi innocent del nen permet a l'autor una visi irnica i morda de les contradiccions del rgim colonial.

Autors.
Alguns autors recents:
Antimo Esono (1954   1996);
Mara Nsu Ange (1945   );
Juan Balboa Boneke (1938   );
Juan Toms vila Laurel (1966   );
Donato Ndongo-Bidyogo (1950   );
Raquel Ilonb (1938?   1992);
Constantino Ocha'a Mve Bengobesama (19??   1991);
Mercedes Jora;
Gerardo Behori;
Juan Manuel Jones Costa;
A. Jernimo Rope Bomab;
Joaqun Mbomio;
Justo Bolekia Bolek;
Maximiliano Nkogo;
Leoncio Evita Enoy (1929   1996);


Fonts i enllaos externs.
 La literatura africana de expresin castellana: La creacin literaria en Guinea Ecuatorial de Mbar Ngom;
Antologa de la literatura guineana. Edici a cura de Donato Ndongo-Bidyogo. Editora Nacional. 1984;
Literatura africana de expresin espaola de Mbare Ngom Fay;
Literatura moderna hispanfona en Guinea Ecuatorial de Donato Ndongo-Bidyogo;
La formacin de identidad en la novela hispano-africana de Jorge Salvo;

Bibliografia addicional.
 Ndongo-Bidyogo, Donato: Antologa de la literatura guineana. Madrid: Editora Nacional, 1984.
 Ndongo-Bidyogo, Donato y Ngom, Mbar (eds.): Literatura de Guinea Ecuatorial (antologa). Madrid : SIAL, 2000.
 Ngom Faye, Mbar: Dilogos con Guinea: panorama de la literatura guineoecuatoriana de expresin castellana a travs de sus protagonistas. Madrid: Labrys 54, 1996.
 Onomo-Abena, Sosthne y Otabela Mewolo, Joseph-Dsir: Literatura emergente en espaol: literatura de Guinea Ecuatorial. Madrid: Ediciones del Orto, 2004.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188833" title="Anestsia" nonfiltered="2843" processed="2835" dbindex="77858">
L'anestsia (del grec           , que significa insensibilitat) s la prdua reversible de totes les sensacions induda per drogues. L'anestsia permet que els pacients se sotmetin a procediments quirrgics sense experimentar neguit i dolor. L'anestsia general es caracteritza per produir:

 amnsia: evitant la formaci de memria;
 analgsia: evitant la sensaci conscient del dolor;
 relaxaci muscular: evitant els moviments involuntaris o el to muscular;
 supressi dels reflexes;

 Histria .
Des del principi de la cincia s'ha buscat un mitj per a eliminar el dolor. Al mar de 1842 a Danielsville, Georgia, el Dr. Crawford Williamson Long fou el primer en utilitzar anestsia (ter) durant una operaci, en administrar-la a un nen abans d'extirpar-li un quist del coll; no obstant, tan sols va donar a conixer aquest procediment amb posterioritat.

Fou el doctor odontleg Horace Wells qui comen a utilitzar l'xid nitrs com a anestsia, desprs d'haver-lo vist emprar a l'autotitulat Professor i Qumic Gardner Q. Colton en els seus espectacles, els quals consistien en administrar aquest gas a voluntaris del pblic. Aquest fet els portava a un estat d'eufria i excitaci (de vegades arribant a la violncia) i perdien les seves inhibicions, fet que delectava al pblic. En certa ocasi, un dels voluntaris sota l'efecte del gas es va ferir i el doctor Wells observ que no sentia dolor. Donat aquest fet, va decidir comprovar en ell mateix si l'xid nitrs eliminava el dolor i l'11 de desembre de 1844, desprs d'aspirar el gas, el seu ajudant John Riggs va treure-li un queixal sense que Wells es queixs. En despertar, Wells va exclamar: "Una nova era en l'extracci de dents".

Ms endavant, l'octubre de 1846, fou William Morton, l'ajudant de Wells, qui va realitzar una demostraci amb xit de l's de l'anestsia en aplicar-se-la a un pacient del doctor John Collins Warren. El doctor Warren va poder eliminar un tumor del coll del seu pacient evitant que aquest sents cap dolor. Des de llavors, Morton es dedic a administrar anestsia, ocultant el tipus de gas que usava (que ell anomenava "letheon") per a utilitzar-lo ell exclusivament per es va veure obligat a revelar que es tractava d'ter. Des de llavors, l's d'ter es va difondre rpidament.

Al 1848 arrib l's del cloroform. Aquest mateix any a un hospital d'Edimburg el tocleg James Simpson i el Dr. John Snow van practicar el primer part sense dolor. La mare en agrament va posar el nom d'"Anestsia" a la seva filla. Per aquest fet no es va popularitzar fins l'any 1857 quan Snow va aplicar cloroform  la reina Victria en el part del prncep Leopold de Saxonia-Coburg-Gotha.  A arrel d'aquest part, va nomenar Sir al doctor.

Per a aconseguir l'objectiu de suprimir el dolor, l'anestesiologia va experimentar diferents formes de portar a l'individu a un coma farmacolgic reversible, s a dir, anular l'activitat cortical a travs de les drogues que provoquen una estabilitzaci de la membrana cellular de la neurona per una hiperpolaritzaci de la mateixa, en bloquejar l'entrada de l'i calci a travs dels canals inics. Aquesta s una de les teories ms acceptades de la farmacologia per no la darrera.

 Tipus d'anestsia .
Hi ha tres tipus d'anestsia actualment:

Anestsia local: tan sols s'elimina la sensibilitat dolorosa d'una petita zona del cos, generalment la pell.
Anestsia locoregional: s'elimina la sensibilitat d'un rea o d'un o diversos membres del cos. Pot ser: ;
troncular d'un nervi o plexe nervis o;
neuroaxial, que actua bloquejant l'impuls dolors a nivell de medulla espinal, pot ser;
epidural o peridural si s'introdueix l'anestsic en les proximitats de la medulla en l'espai epidural, sense perforar la duramter (desenvolupada per primer cop pel metge Fidel Pags). T una instauraci menys rpida que la intratecal i els canvis hemodinmics deguts al bloqueig simptic tamb esdevenen ms lentament.
intratecal o intradural: es perfora la duramter i aracnoide, i s'introdueix l'anestsic en l'espai subaracnodal barrejant-se amb el lquid cefaloraquidi.
regional intravenosa o bloqueig de Bier: mitjanant compressi es buida de sang un membre i es clou amb un torniquet, omplint-lo posteriorment amb una soluci d'anestsic local injectada per via venosa; es produeix l'anestsia d'aquest membre sense que l'anestsic local arribi a la circulaci general, grcies al torniquet.
Anestsia general: Es dorm tot el cos mitjanant l'administraci de frmacs hipntics per via intravenosa, inhalatria o per ambdues alhora. Actualment es realitza una combinaci de diverses tcniques en el que s'anomena anestsia multimodal. Els components fonamentals que s'han de garantir durant una anestsia general sn inconscincia, amnsia i analgsia. L'anestsia general t diversos objectius:
Analgsia o supressi del dolor, per al que s'empren frmacs analgsics.
Protecci de l'organisme a reaccions adverses causades pel dolor, com la reacci vagal; per aix s'utilitzen frmacs anticolinrgics com l'atropina i d'altres.
Prdua de conscincia mitjanant frmacs hipntics o inductors de la son, que dormen al pacient, eviten l'angoixa i solen produir cert grau d'amnsia.
Relaxaci muscular mitjanant frmacs relaxants musculars, derivats del curare per a produir la immobilitat del pacient, reduir la resistncia de les cavitats obertes per la cirurgia, i permetre la ventilaci mecnica mitjanant aparells respiradors que asseguren l'oxigenaci i l'administraci d'anestsics voltils en la barreja gasosa respirada.

 Frmacs emprats en anestsia .
Anestsia general.
En l'anestsia general s'usen:

 Hipntics: per via intravenosa s'utilitzen el propofol, el tiopental, l'etomidat i la ketamina. Per via respiratria s'usen l'halot, l'isoflur, el desflur, el sevoflur i l'xid nitrs.
 Analgsics majors: opioides naturals, morfina o sinttics com fentanil, meperidina, alfentanil i remifentanil.
 Relaxants musculars (miorrelaxants): Com a derivats del curare (atracuri, vecuroni, mivacuri, cisatracuri) i succinilcolina.
 Altres drogues: sn anticolinrgics com l'atropina, benzodiazepines com el midazolam o el diazepam i anticolinestersics com la neostigmina que reverteix l'efecte dels relaxants musculars.

Anestsics locals.
En anestsia local s'utilitzen:

 Lidocana;
 Mepivacana;
 Bupivacana;
 Levobupivacana;
 Ropivacana;

 Plantes amb efecte anestsic .
Les principals plantes amb efecte anestsic sn la menta i la belladona.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188834" title="Papiri Fabi" nonfiltered="2844" processed="2836" dbindex="77859">
Papiri Fabi (Papirius Fabianus) fou un retric i filsof rom de la primera meitat del segle I. Fou deixeble d'Aurelli Fusc i de Blande en retrica, i de Sexti en filosofia i fou mestre de Albuci Siles al que va ensenyar eloqncia. Fou autor d'una obra anomenada probablement Rerum Civilium (la primera paraula no es pot llegir), per en va escriure moltes ms. Plini el Vell esmenta un treball sobre metges de nom  De Animalibus and Causarumn Aturalium Libri.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188835" title="Valeri Fabi" nonfiltered="2845" processed="2837" dbindex="77860">
Valeri Fabi (Valerius Fabianus) fou un cavaller rom de la meitat del segle I, que fou acusat davant el senat de conspirar amb Vinci Ruf, Antoni Prim i altres per falsificar el testament del seu parent, vell i ric, Domici Balb. Va perdre el seu rang senatorial per la Lex Cornelia Testamentaria o De Falsis. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188837" title="Fabili" nonfiltered="2846" processed="2838" dbindex="77861">
Fabili o Fabil (Fabilius o Fabillus) fou un mestre de literatura rom del segle III que va ensenyar a Maxim la llengua grega. Fou tamb l'autor de diversos epigrames en grecs, alguns dels quals es van usar a esttues i busts de Maxim.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188838" title="Marshall McLuhan" nonfiltered="2847" processed="2839" dbindex="77862">
Herbert Marshall McLuhan (Edmonton (Canad), 21 de juliol de 1911   Toronto, 31 de desembre de 1980) va ser un educador, filsof i estudis canadenc. 

Professor de literatura anglesa, crtica literria i teoria de les comunicacions, McLuhan s reconegut com un dels fundadors dels estudis sobre els mitjans de comunicaci i ha passat a la posteritat com un dels grans visionaris de la societat de la informaci present i futura. Durant el final dels anys 60 i principis dels 70, McLuhan va encunyar el terme  aldea global  per a descriure la interconnectivitat humana a escala global generada pels mitjans electrnics de comunicaci. 

Biografia.

Herbert Marshall McLuhan va nixer el 21 de juliol de 1911 en Edmonton, Alberta, Canad, d'Herbert Marshall i Elsie Hall. La famlia McLuhan es va traslladar a Winnipeg, Manitoba, mentre Marshall era encara un xiquet. En la Universitat de Manitoba (Canad) va estudiar la Llicenciatura en Lletres i la Mestria en Arts. Es va doctorar als 31 anys d'edat en la Universitat de Cambridge, i en la seua tesi doctoral va analitzar l'obra del dramaturg angls Thomas Nashe.
Estant en Winnipeg, McLuhan va aconseguir un BA i un MA en angls, en la Universitat de  Manitoba. McLuhan desprs es va matricular en la Universitat de Cambridge. All li ensenyaria I. A. Richards i F. R. Leavis, i va ser influenciat pel New Criticism. 
Entre 1936-37, McLuhan va ensenyar com a professor adjunt en la Universitat de Wisconsin. 

El 30 de mar de 1937, McLuhan va culminar la conversi a la fe catlica, desprs d'un llarg procs. A continuaci va ensenyar en instituts superiors Catlics. Des de 1937 fins a 1944 va ensenyar angls en la Universitat de Saint Louis, on es va fer amic de Walter J. ONG (1912-2003), qui desprs va realitzar un Doctorat sobre un tema respecte del qual McLuhan li havia cridat l'atenci, i qui desprs seria conegut al seu torn com una autoritat de les comunicacions i la tecnologia. 

El 4 d'Agost de 1939, McLuhan va contraure matrimoni amb Corinne Lewis en Fort Worth, Texas, i van estar durant 1939-40 en la Universitat de Cambridge, on ell va continuar treballant en el seu Doctorat que tenia com a tema a Thomas Nashe i les arts verbals. Des de 1944 fins a 1946 McLuhan va ensenyar en el Collegi Assumption en Windsor, Ontario.
Des de 1946 fins a 1979 va ensenyar en St. Michael's College, en la Universitat de Toronto, on Hugh Kenner va ser un dels seus estudiants. McLuhan tamb va ensenyar en la Universitat de Fordham un any (1967-68), quan el seu fill Eric McLuhan va fer el conegut Experiment Fordham.

Pensament.
Durant els anys en la Universitat de Saint Louis (1937-1944), McLuhan va treballar evidentment en dos ambiciosos projectes: la seua dissertaci doctoral i el seu manuscrit que seria publicat en 1951 com el llibre de The Mechanical Bride, que incloa noms una selecci representativa dels materials que McLuhan havia preparat per a ell.

El doctorat de la Universitat de Cambridge, aconseguit en 1943, revisa la seua dissertaci sobre la histria de les arts verbals (gramtica, dialctica, lgica i retrica . McLuhan algunes vegades utilitza el concepte en llat de trvium per a destacar un orde sistemtic de la visi de certs perodes de la histria cultural d'Occident. Suggerix que l'edat mitjana, per exemple, estava caracteritzada en gran manera per l'mfasi en l'estudi de la lgica. La clau que va portar al Renaixement no va ser el redescobriment de textos antics sin ms aviat la renovada importncia que se li va donar a la retrica i al llenguatge per sobre l'estudi de la lgica. Este canvi realitzat en el Renaixement humanista va ser un canvi en l'mfasi donat, no totalment a l'eliminaci de l'art verbal. L'Edat Moderna est caracteritzada pel ressorgiment de la gramtica com el seu tema ms excellent.

McLuhan s el creador de nombrosos conceptes hui molt populars sobre els mitjans de difusi massiva i la societat de la informaci, com ara la "Galxia Gutenberg", la "venatge universal", la diferenciaci entre mitjans "freds" i "calents" i la descripci dels mitjans de comunicaci com "extensions" de la persona.

Una investigaci de Graciela Paula Caldeiro (2005), publicada en , relata que McLuhan arrib a la fama en 1964 quan va publicar Understanding Media. El llibre, sense recursos publicitaris, es va transformar en un best seller en Harvard i altres universitats.

Quin era el particular enfocament de McLuhan? Essencialment, podria dir-se que no tenia cap. L'aproximaci de McLuhan a un determinat problema partia de negar un punt fix, ja que la comprensi requerix sempre, per a ell, un enfocament multidimensional. Amb total llibertat, els seus escrits no tenen argumentacions complexes o de cap tesi que es desenvolupe linealment al llarg de les seues pgines. 
En el treball de McLuhan s'aprecia en tot cas una visi parcial de la comunicaci com un procs tancat pel que un subjecte agent, l'emissor, comunica una informaci a un subjecte pacient o receptor, a fi de modificar el seu comportament. L'enfocament subjacent ignora la dimensi dialctica del procs comunicatiu (l'emissor i el receptor intercanvien els seus papers, i la comunicaci tamb "informa" a l'emissor), el seu carcter orquestral (la participaci de mltiples actors en qualsevol acte comunicatiu), els comportaments tamb comunicatius per mitj dels quals el receptor completa el sentit dels missatges, i en definitiva s incapa d'articular la relaci entre la difusi fsica d'un missatge (una informaci sobre quelcom, la referncia), articulat en un llenguatge, i com s'utilitza pels subjectes -individus socialitzats- en els seus comportaments.

Cal recordar com a ancdota que quan li preguntaven a McLuhan qu era la veritat, responia amb una cita d'Hrcules Poirot, el detectiu de Agatha Christie:

's tot el que pateja el tauler'

I en eixe sentit, s innegable que McLuhan va ser, en efecte, un home lliure. La seua lpida resa, amb tipografia digital:

'La veritat ens far lliures' (Cita Bblica "Veritas liberabit nos")

Diaris i revistes ho van recordar a la seua mort amb qualificatius com 'Mstic de l'Aldea Electrnica', o 'El ms hippie entre els acadmics i el ms acadmic entre els hippies'.

Les perspectiva de McLuhan respecte als mitjans de comunicaci social, s'ha anomenat 'determinisme tecnolgic'. Encara que s probable veure en ell, tamb, un visionari. En efecte, quan McLuhan va morir, la televisi per cable encara no era una realitat mundial, els habitants de la 'Aldea golbal', encara poc sabien sobre interactivitat, e-books, multimdia, videoconferncies... per l'obra de McLuhan ens ha deixat un marc teric que ens permet estudiar i comprendre la naturalesa d'aquestos nous mitjans que han revolucionat la histria de la comunicaci de la humanitat.

Quan McLuhan, a mitjan dcada dels 60, va cridar per primera vegada l'atenci del pblic al redefinir mitjans i missatges. Aleshores va hi haver qui va interpretar que el que feia era promoure el fi de la cultura del llibre per a propiciar l'era de la televisi. Per, en realitat, el que feia era advertir sobre el poders potencial del nou medi. Se sap que en la seua vida privada McLuhan rebutjava a la TV fins a tal punt que li demanava al seu fill que impedira que els seus nts la vegerem. En efecte, va cridar a la TV 'el gegant tmid' i pretenia la conscienciaci sobre el seu enorme poder.

El pensament de McLuhan respecte als mitjans de comunicaci s'inicia a partir de les idees segents:

1. Som el que veiem
2. Formem les nostres ferramentes i desprs aquestes ens formen

En aquesta lnia, podria afirmar-se que veia en els mitjans abans agents de 'possibilitat' que de 'conscincia': aix, els mitjans podrien comparar-se a camins i canals abans que obres de valor artstic o models de conducta a seguir.

s habitual que pensem que els mitjans no sn sin fonts a travs de les quals rebem informaci, per la concepci de McLuhan era que qualsevol tecnologia (tot med) s una extensi del nostre cos, ment o ser. Els mitjans tecnolgics sn entesos com a ferramentes que estenen les habilitats humanes, de la mateixa manera que una bicicleta o un autombil sn una extensi dels nostres peus... la computadora seria una extensi del nostre sistema nervis central.

El mitj s el missatge.

Amb la famosa frase 'El mitj s el missatge' (The Medium is The Message), pretn qestionar el que solem entendre per mitj i per missatge.

Aix com el mitj s ents com una extensi del cos hum, el missatge no podria ser llavors simplement redut a 'contingut' o 'informaci', perqu d'aquesta manera exclourem algunes de les caracterstiques ms importants dels mitjans: el seu poder per a modificar el curs i funcionament de les relacions i les activitats humanes.

En aquesta lnia, McLuhan definir al 'missatge' d'un mitj com tot canvi d'escala, ritme o pautes que eixe medi provoque en les societats o cultures. D'aquesta manera, el 'contingut' es convertix en una illusi, en el sentit que aquest es troba emmascarat per la intervenci del medi (la mediatitzaci).

Mitj i missatge funcionen en parella ja que un pot contindre a un altre: el telgraf, cont a la paraula impresa, que cont a l'escriptura, que cont al discurs... i aix, per la qual cosa el contingut es convertix en el missatge del medi continent.

Habitualment no notem que hi ha interacci entre els mitjans i ats que el seu efecte en nosaltres, en tant audincia, sol ser poders, el contingut de qualsevol missatge resulta menys important que el mitj en si mateix.

Una manera d'intentar sistematitzar algunes idees que caracteritzen el pensament de Mc Luhan s realitzar un breu recorregut per la histria de la comunicaci, d'acord amb la concepci que tenia de cada etapa.

La histria de la civilitzaci.

Recorre tres fases segons McLuhan:

1. L'estadi tribal. s un perode que no est associat amb cap fenomen que ell ja considera tecnolgic: la comunicaci verbal. Per a ell s tecnologia la creaci d'un mitj que no possem quan naixem. McLuhan no es referix a una llengua com una combinaci de fonemes. Ell es referix a les llenges que compten amb sries de sons associats a objectes. Per qu hem desenvolupat un llenguatge on predomina la funcionalitat sobre la descripci de les emocions?

2. L'estadi de destribalitzaci. El moment clau en qu s'inicia un segon estadi de la civilitzaci s la creaci de l'escriptura. L'abstracci, la separaci i distncia dels smbols respecte dels objectes va portar a la civilitzaci a un estat ms racional i funcional, on naixen els conceptes d'til i beneficis. L'exigncia de racionalitzaci que determina l'escriptura produx un desenvolupament especial de la vista, perqu requerix una organitzaci sistemtica, visual, del coneixement. El concepte de destribalitzaci no s nou. La divisi que suposa l'escriptura s compartida pel socileg Max Weber o per Northrop Frye.

3. L'estadi de retribalitzaci. Suposa una tornada i est marcada per l'aparici dels mitjans tecnolgics en l'mbit de la comunicaci. Els mitjans electrnics redescobrixen les facultats eclipsades per la cultura quirogrfica i impresa. La rdio, com a extensi de l'oda, i la TV, com a extensi del tacte, tenen la capacitat de trencar els equilibris naturals per a restituir a l'individu la totalitat de les seues sensacions. D'una banda, recreen el contacte oral immediat que va ser tpic de la vida arcaica comunitria i tribal. D'altra banda, derroquen les barreres estatals derivades al seu torn dels efectes de l'escriptura i donen cos als projectes de mundialitzaci de la cultura.

La aldea tribal.

s possible que la parla s'haja iniciat fa uns 30.000 anys, per la comunicaci escrita-alfabtica t tan sols uns quatre millennis d'antiguitat. L'aldea tribal s una aldea analfabeta i la seua duraci en la terra hauria tingut l'extensi d'uns 26.000 anys.

Durant tot eixe temps, junt amb altres factors (innovacions tecnolgiques des del foc i els metalls fins als mitjans de transport i les armes) van fer que l'home deixara de ser caador i nmada per a aprendre els secrets de l'agricultura i transformar-se en un ser sedentari. Van aparixer, perqu, les aldees estables, es van desenvolupar recursos defensius, la qual cosa va obrir el pas per a les primeres ciutats i, ms tard, les civilitzacions, amb tot el que elles impliquen: la formaci de classes, jerarquies, estructures administratives, etc. L'aldea tribal es caracteritza perqu ser la paraula oral l'nic mitj de comunicaci de qu disposava l'home.

La paraula oral com a mitj de comunicaci estimulava l'oda abans que la vista, involucrant sensorialment i emocionalment a l'oient i integrant-ho aix al grup de pertinena (el clan, la tribu). En l'aldea tribal, l'nica possibilitat de transmetre experincies i acumular-les era fent-ho en un espai restringit que estava representat per la memria del grup ja que encara no existien ni la histria ni les escoles ni la burocrcia... els homes estaven 'sensorialment' integrats.

L'home alfabtic-quirogrfic. Aquesta era s'inicia amb la invenci de l'escriptura fins a la difusi de la impremta a Europa, per tant, esta etapa s'estendria al llarg d'uns 3.500 anys. Durant aquest perode de temps apareixen nombroses 'extensions de l'home' en el camp de les mquines i ferramentes. Per apareixer tamb l'escriptura alfabtica que pot ser considerat el primer mig capa d'arreplegar, conservar i transmetre les experincies humanes, reduint la funci mnemnica dels individus, el pes dogmtic dels proverbis i incls l'autoritat dels ancians, que fins llavors eren els dipositaris de la histria i la tradici, carregant amb la funci de transmetre-les a les elits administratives religioses i fiscals.

L'alfabet es concreta en una perspectiva sensorial-visual i possex una clara funci analitico-lineal, en efecte la linealitat s una caracterstica predominant de la vista si se la compara amb altra sentida com l'oda, el gust i el tacte.

McLuhan dir que que a deriva en una dissociaci entre la sensibilitat interior de l'home alfabetitzat. McLuhan veur, a ms, que la dissoluci de la famlia i el clan cap a societats ms obertes s una conseqncia mediata de l'alfabetitzaci, en el sentit que aquesta possibilita l'homogenetzaci entre les cultures, la uniformitat dels individus davant de les lleis escrites i, particularment, la revoluci que l'escriptura va generar en el pensament grec que va marcar el pas del 'salvatge' cap a la filosofia i la cincia.

La galxia Gutemberg o l'Aldea Global.

En la introducci a The Gutemberg Galaxy McLuhan diu que la paraula 'ambient' haguera sigut preferible per a descriure el perode per desprs reflexiona: El terme galxia expressa perfectament al conjunt simultani i recproc de diversos factors no directament relacionats entre si.

Aquest perode comprn els quasi quatre segles que van des de la difusi de la impremta en l'Europa de la modernitat fins a les primeres dcades del segle XIX, quan el telgraf canviaria per sempre la histria de la comunicaci humana.

En el mn occidental, noms una tercera part de la histria ha sigut tipogrfica, encara que, per cert, la relaci entre aquesta etapa i l'anterior s interdependent. Per a McLuhan, la 'civilitzaci' s equiparable a 'la cultura de l'escriptura', cultura que, segons la seua opini, competir amb la cultura electrnica. Observar, a ms, que mentre que l'escriptura manuscrita destacava la insignificana i la malaptesa de la irritaci especialitzada prpies del signe visual, en la pgina impresa, predominar la linealitat i la repetitivitat.

La Galxia Marconi o l'Aldea Csmica.

McLuhan va dir que el cicle histric entre els mitjans-missatges i l'home-usuari, conclou en l'actual Galxia Marconi, caracteritzada pel mitj televisiu.

En sntesi, hi ha una referncia de fet (encara que probablement intutiva) a tres diferents ordes d'innovacions tecnolgiques:

1. Un orde elctric: el telgraf i el telfon, mitjans que van reduir l'espai psicosocial en associaci amb altres 'extensions' com els mitjans de transport.

2. Un orde electrnic: dispositius centrats essencialment en l's de vlvules.

3. Tecnologies recents: aquestes tecnologies pareixen envair totes les tcniques convencionals de comunicaci fent confluir la comunicaci i la informaci de forma integrada i universal associant tots els aspectes de la comunicaci humana: des de l'administraci pblica, fins als servicis socials, des de l'entreteniment fins a la salut i l'educaci.

Mitjans freds i Mitjans calents La classificaci que fa McLuhan dels mitjans com 'calents' o 'freds' sorgix de significats tcnics com 'definici' e 'informaci' i se sustenta ms en l'experincia sensorial que en el significat de les paraules.

En el mn de la TV, 'alta definici' significa precisi, detall, qualitat en referncia a qualsevol imatge visual. D'acord amb este criteri, Mc Luhan va explicar que les lletres de l'abecedari, els nmeros, les fotografies i els mapes sn objectes d'alta definici.

Un mitj de tals caracterstiques brinda molta informaci i un receptor passiu. Al contrari, les formes que no es definixen amb tanta qualitat com per exemple, els dibuixos animats, serien de baixa definici perqu els nostres ulls es veuen en l'obligaci de completar el que falta per a obtindre una percepci acabada. Aquest principi de 'completar els espais en blanc' tamb s'aplicaria als sons. Al brindar poca informaci, els mitjans de baixa definici exigixen un receptor actiu.

s necessari aclarir que quan McLuhan es referix a la 'informaci' que un mitj transmet, no es referix a dades o coneixements sin al mode en qu els nostres sentits fsics responen a un mitj o participen en ell. En conclusi, els mitjans d'alta definici sn mitjans calents i els de baixa definici sn mitjans freds.

Serien perqu mitjans calents la rdio, la lectura, les fotografies ja que sn lineals; i mitjans freds el telfon, la parla, la televisi, els seminaris, entre altres, ja que la seua comprensi no s lineal i requerix un participaci activa visual del receptor per completar el que falta.

Obres.

1951 The Mechanical Bride: Folklore of Industrial Man (1ra Ed.: The Vanguard Press, NY 1951) (Gingko Press) ISBN 1584230509;
1960 Report on Project in Understanding New Media National Association of Educational Broadcasters.
1960 Explorations in Communication, edited with Edmund Carpenter. (1ra Ed: Beacon Press: Boston 1960);
1962 The Gutenberg Galaxy: The Making of Typographic Man (Routledge & Kegan Paul) ISBN 0710018185;
1964 Understanding Media: The Extensions of Man (Gingko Press)ISBN 1-58423-073-8;
1967 The Medium is the Massage (written with Quentin Fiore; produced by Jerome Agel) (Random House; 2000 reprint by Gingko) ISBN 1584230703;
1967 Verbo-Voco-Visual Explorations (1st Ed: Something Else Press, NY 1967);
1968 War and Peace in the Global Village (design/layout by Quentin Fiore; produced by Jerome Agel) (2001 reprint by Gingko) ISBN 1584230746;
1968 Through the Vanishing Point - space in poetry and painting (written with Harley Parker) (1st Ed.: Harper & Row, NY 1968);
1969 Counterblast (design/layout by Harley Parker) (1st Ed.: McClelland and Steward, Toronto 1969);
1970 Culture is Our Business (1st Ed.: McGraw Hill, NY 1970);
1970 From Clich to Archetype With Wilfred Watson (1st Ed: Viking, NY 1970);
1970 Take Today: the Executive As Dropout With Barrington Nevitt. (1st Ed: Harcourt Brace Jovanovish, NY 1970);
1977 City As Classroom: Understanding Language and Media With Eric McLuhan (1st Ed: University of Toronto Press, Toronto 1977);
1988 Laws of Media: The New Science With Eric McLuhan (1st Ed: University of Toronto Press, Toronto 1988);
1989 The Global Village with Bruce R. Powers) (Oxford University Press) ISBN 019505444X;
2004 Understanding Me (edited by Stephanie McLuhan and David Staines),The MIT Press, ISBN 026213442X;
2006 The Classical Trivium. Corte Madera: Gingko Press. ISBN 1-58423-067-3.

Entrevistes Publicades.

"Understanding Canada and Sundry Other Matters: Marshall McLuhan." Mademoiselle, January 1967, pp. 114-115, 126-130. ;
"Playboy Interview: Marshall McLuhan." Playboy, March 1969, pp. 26-27, 45, 55-56, 61, 63.
"The Table Talk of Marshall McLuhan." by Peter C. Newman. Maclean's, June 1971, pp. 42, 45.
"An Interview With Marshall McLuhan: His Outrageous Views About Women." by Linda Sandler. Miss Chatelaine, September 3, 1974, pp. 58-59, 82-87, 90-91.
"It Will Probab;

 Enlaos externs .
Biografia ;
Article: "El medio es el mensaje" ;
Article: "Cultura electrnica" ;
Article: "El hombre desencarnado y el angelismo" ;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188839" title="Fabrcia" nonfiltered="2848" processed="2840" dbindex="77863">
Fabrcia fou una famlia romana originada probablement a la ciutat d'Aletrium (pas dels hrnics) on el cognom Fabrici o la famlia Fabricii apareix encara al segle I aC (els esmenta Cicer). El primer membre de la famlia que apareix a la histria fou Gai Fabrici Lusc que es va distingir en la guerra contra Pirros d'Epir, quan els hrnics es van revoltar contra Roma, per Aletrium, Feretium i Verulae van romandre fidels a Roma, i van poder conservar la seva constituci; Gai Fabrici Lusc fou probablement el primer de la famlia que es va establir a Roma. No van exercir mai cap alt crrec rom. 

L'nic cognom que es  sap que van portar es el de Lusc (Luscinus) durant la repblica, i el de Veiento al imperi.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188840" title="Fabrici" nonfiltered="2849" processed="2841" dbindex="77864">



Onomstica:

Gai Fabrici, notable d'Aletrium ;

Luci Fabrici, curator viarum el 62 aC ;

Quint Fabrici, trib de la plebs el 57 aC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188841" title="Gai Fabrici" nonfiltered="2850" processed="2842" dbindex="77865">
Gai Fabrici (Caius Fabricius)  fou un notable d'Aletrium germ bess de Luci Fabrici. Fou acusat de ser el instrument de Oppinic per destruir a Aule Cluenci el 67 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188842" title="Aule Cluenci" nonfiltered="2851" processed="2843" dbindex="77866">



Aule Cluenci Habit el vell;
Aule Cluenci Habit el jove;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188843" title="Luci Fabrici" nonfiltered="2852" processed="2844" dbindex="77867">
Luci Fabrici (Lucius Fabricius C. F.) probablement fill de Luci Fabrici i nebot de Gai Fabrici. Va exercir el crrec de curator viarum el 62 aC i va construir un pont de pedra entre Roma i una illa del Tber conegut com Pons Fabricius (modern Ponte Quattro Capi). Al pont resta una inscripci que diu "L. FABRICIUS, C. F. CUR. VIAR. FACIUNDUM COERAVIT IDEMQUE PROBAVIT " i una adici en un altre arc: "Q. LEPIDUS, M. F., M.LOLLIU, M. F., EX S. C. PROBAVERUNT", probablement referida a una restauraci pr Lpid i Lolli.

Referncies.
Dictionary of Greek and Roman biography and mythology, (William Smith, 1849);
Dictionary of Greek and Roman Geography (William Smith, 1854);


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188844" title="Quint Fabrici" nonfiltered="2853" processed="2845" dbindex="77868">
Quint Fabrici (Quintus Fabricius) fou trib de la plebs el 57 aC. Era amic de Cicer que llavors era a l'exili i va presentar una moci per cridar a l'orador, el gener del 57 aC per fou rebutjada per Publi Clodi que s'hi va oposar amb les seves milcies. Al Monumentum Ancyranum i per Di Cassi (Dio Cass. 48.35), s esmentat com a cnsol suffectus el 36 aC.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188845" title="Fabi Fabul" nonfiltered="2854" processed="2846" dbindex="77869">
Fabi Fabul (Fabius Fabullus)  fou una de les persones a les que va atribuir la mort de l'emperador Galba l'any  69. Fou el que va portar el cap de l'emperador per exhibir-la en pblic, i com que Galba era calb, l'havia d'agafar per l'orella i finalment li va clavar una llana i va exhibir el cap a la seva punta. Podria ser la mateixa persona que el Fabi Fabul que fou llegat de la Legio V que va servir sota Vitelli i que es va posar al capdavant d'un mot contra Ali Cecina. Tcit diu que Vitelli va fer matar a tots els assassins de Galba pel que cal suposar que Fabul va morir finalment per ordre de Vitelli.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188846" title="Illa de So Tom" nonfiltered="2855" processed="2847" dbindex="77870">
L'illa de So Tom (en portugus Ilha de So Tom) s l'illa principal de l'arxiplag de So Tom i Prncipe, constitut per dues illes.
So Tom, a la costa nord-oriental, n's la capital i la ciutat principal. L'any 2004 tenia una poblaci estimada de 133.600 habitants (un 96% del total estatal), repartits en una superfcie de 854 km (l'illa fa 48 km de llarg per 32 km d'ample). Est situada a 2 km al nord de l'equador. La ciutat africana que t ms a prop s Port-Gentil, al Gabon. D'origen volcnic, la seva mxima altitud s el Pico de So Tom, de 2.024 m.

 Divisi administrativa .

L'illa, juntament amb els illots adjacents, conforma la provncia de So Tom, que est dividida en 6 districtes:

 gua Grande;
 Cantagalo;
 Cau;
 Lemb;
 Lobata;
 M-Zchi;

 Localitats de l'illa .

 Agua-Coco;
 Bela Vista;
 Blublu;
 Bombom;
 Bom Successo;
 Dona Augusta;
 Dona Eugenia;
 Formiga;
 Graa;
 Guadalupe;
 Henrique;
 Monte Rosa;
 Neves;
 Nova Olinda;
 Ponta Figo;
 Porto Alegre;
 Ribeira Afonso;
 Santa Catarina;
 Santa Clotilda;
 Santa Cruz;
 Santana;
 So Joo dos Angolares;
 So Jos;
 Trindade;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188847" title="Facunde" nonfiltered="2856" processed="2848" dbindex="77871">
Facunde (Facundus)  fou un bisbe de la provncia bizantina d'frica anomenat "Episcopus Hermianensis".

El 544 Justini I va condemnar en un edicte la primera epstola d'Ibes, bisbe d'Edessa, la doctrina de Teodor, bisbe de Mopsustia i alguns escrits de Teodoret bisbe de Cyrus o Cyrrus, i va anatemitzar a tot aquell que les aprovs. Aquest edicte fou resistit per molts bisbes, ja quer consideraven que era contrari a la doctrina del concili de Calcednia del 451. 

Un dels bisbes que es va oposar a l'edicte imperial fou Facunde que sembla tenia el suport de la majoria de bisbes de la provncia i va anar a Constantinoble per un concili, a defensar el seu punt de vista (547) en tres apartats coneguts com la "tria capitula". A la capital es va trobar amb el Papa Virgili I, que es va dirigir a Facunde i a setanta bisbes ms i va demanar la seva opini sobre la "tria capitula" per escrit en 7 dies. 

Facunde va escriure  la seva opini amb extractes de l'obre encara no polida; finalment el Papa va condemnar als tres religiosos condemnats per l'emperador per a reserva de la vigncia dels decrets de Calcednia. Facunde i altres bisbes no hi van estar d'acord.

Ms tard Facunde va polir se seu escrit sobre la "tria capitula" que va ser ms moderat i millor organitzat. Va escriure tamb una replica a Moci, contrari al concili de Calcednia.

Es conserven dos escrits seus: Pro Defensione Triun Capitulorum Libri XII, i  Contra Mocianum Liber.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188848" title="Fdia" nonfiltered="2857" processed="2849" dbindex="77872">



Onomstica:

Fdia, dama romana 

Fdia esposa de Marc Antoni
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188849" title="Fdia (Filla de Quint Fadi Gal)" nonfiltered="2858" processed="2850" dbindex="77873">
Fdia fou una dama romana filla de Quint Fadi Gal (Quintus Fadius Gallus). De la seva herncia es va apoderar mitjanant el frau, Publi Sextili Ruf.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188850" title="Partit Comunista d'Arag" nonfiltered="2859" processed="2851" dbindex="77874">
El Partit Comunista d'Arag -PCA- s la federaci del Partit Comunista d'Espanya -PCE- en la Comunitat Autnoma d'Arag.

Histria. 
Els orgens del PCA daten del 1971, quan l'rgan del Comit provincial de Saragossa del PCE passa a constituir l'rgan del Comit Regional d'Arag del PCE. El Comit Regional d'Arag del PCE a l'abril de 1982, mitjanant un I Congrs constituent, es va constituir sota les sigles Partit Comunista d'Arag -PCA- com a partit autnom en el si del PCE. El primer Secretari General va ser Luis Martnez. 

Al llarg del seu recent historia el PCA ha sofert dues escisions: 
En 1980, quan encara era Comit Regional d'Arag del PCE, va sofrir una primera i petita escisi d'un grupuscle prosovitic que es va constituir com a Partit Comunista d'Arag, nom que posteriorment va modificar a l'ingressar en el PCPE. ;
El 1982 l'expulsi de Santiago Carrillo del PCE va provocar una greu crisi en el PCA, sofrint l'escisi del sector carrillista que posteriorment es va organitzar com a Partit dels Treballadors d'Espanya-Unitat Comunista a tota Espanya. ;
Secretaris Generals. 


Resultats electorals. 
Presentant-se com a Partit Comunista d'Arag va obtenir a les eleccions a Corts d'Arag de 1983 d'Arag un diputat per la provncia de Saragossa, i a les segones eleccions municipals un total de 36 regidors. En les segents eleccions s'ha presentat dintre de la coalici Esquerra Unida i forma parteix de la seva federaci aragonesa. 


rgans d'expressi. 
Publicacions en la clandestinitat: ;
Entre els anys 1970 i 1976 el Comit Regional d'Arag del PCE va publicar clandestinament la revista Ofensiva. ;
Des de 1968 fins a 1977 l'Organitzaci Universitria del PCE va publicar Crtica. ;
Entre 1973 i 1977 les Joventuts Comunistes del PCE d'Arag van publicar Cierzo. ;
Publicacions en la legalitat: ;
En l'actualitat com publicaci interna el PCA publica Albada Roja. ;
Vegeu tamb. 
Esquerra Unida d'Arag ;
Partit Comunista d'Espanya ;
Enllaos externs. 

  Partit Comunista d'Arag;
  Joventuts Comunistes a Arag;
  Fundaci d'Investigacions Marxistes 'Rey del Corral';

Publicaciones

Portades de la publicaci Ofensiva (1970-1976);
Portades de la publicaci Cierzo (1973-1977);
Portades de la publicaci Crtica (1968-1977);



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188851" title="Fdia (dona de Marc Antoni)" nonfiltered="2860" processed="2852" dbindex="77875">
Fdia fou una dama romana filla de Quint Fadi o de Gai Fadi, que es va casar amb el futur triumvir Marc Antoni quan aquest encara era mot jove. Va tenir amb Marc Antoni alguns fills. (Cic. Philipp. 2.2, 13.10, ad Att. 16.11.).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188852" title="Fadilla" nonfiltered="2861" processed="2853" dbindex="77876">


Onomstica:

Fadilla , filla de l'emperador Marc Aureli ;

Aurlia Fadilla, filla de l'emperador Anton Pius ;

Jnia Fadilla, promesa de Maxim Csar;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188854" title="Fadilla (filla de Marc Aureli)" nonfiltered="2862" processed="2854" dbindex="77877">
Fadilla (Fadilla) fou una dama romana que era filla de l'emperador Marc Aureli amb la jove Faustina (Gruter, p. cclii. 8; Murator, p. 242. 3, p. 590. 4.)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188855" title="Aurlia Fadilla" nonfiltered="2863" processed="2855" dbindex="77878">
Aurlia Fadilla (Aurelia Fadilla) fou una dama romana que era filla de l'emperador Anton Pius i de la seva muller Faustina (Eckhel, vol. 7. p. 38.)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188856" title="Partit dels Treballadors d'Espanya-Unitat Comunista" nonfiltered="2864" processed="2856" dbindex="77879">
El Partit dels Treballadors d'Espanya-Unitat Comunista va ser un partit poltic espanyol. Va ser fundat per Santiago Carrillo i els seus seguidors desprs del seu aband del Partit Comunista d'Espanya a l'octubre de 1985. Carrillo va inscriure a la seva formaci amb el nom de Partit Comunista d'Espanya (Marxista-Revolucionari), per a ms tard utilitzar el nom de PTE-UC. 

Es va presentar a les eleccions generals de juny de 1986 sota la denominaci de Mesa per a la Unitat dels Comunistes, obtenint 229.695 vots (el 1,1%). A les Eleccions Municipals de 1987 el PTE-UC va obtenir 185.104 vots i 179 regidors, principalment a Andalusia, en concret a les provncies de Granada i Sevilla. Carrillo es va presentar a les Eleccions Europees de 1987, per no va assolir el seu objectiu ja que va obtenir 222.680 vots (el 1,1%). 

Desprs de fracassar estrepitosament a les eleccions generals de 1989 (en les quals tot just va aconseguir 86.257 vots) va decidir integrar-se en el Partit Socialista Obrer Espanyol l'octubre de 1991 com corrent d'opini, sota la denominaci d' Unitat de l'Esquerra. El seu president, Santiago Carrillo, va optar per retirar-se de la poltica. No ha de confondre's amb el Partit del Treball d'Espanya, partit poltic maoista amb certa implantaci durant els anys 70.
 
Resultats electorals.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188857" title="Jnia Fadilla" nonfiltered="2865" processed="2857" dbindex="77880">
Jnia Fadilla (Junia Fadilla) fou la promesa de Mxim Csar, hereu de l'imperi associat pel seu pare Maxim el Traci. Era descendent segons Capitol de Marc Aureli o d'Anton Pius (Capitolinus. Maximin. jun. 1.).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188860" title="Fadi" nonfiltered="2866" processed="2858" dbindex="77881">
Fadi (Fadius) fou el nom d'una famlia romana d'Arpinium. Alguns membres de la famlia es van establir a Roma i altres van romandre a Arpinium. Els Fadis (Fadii) apareixen a la histria en temps de Cicer, per cap d'ells va obtenir un alt crrec de la repblica ms enll del tribunat. La famlia va usar els cognoms Gal i Ruf (Gallus i Rufus).

Els personatges ms destacats foren:

Gai Fadi o Quint Fadi, sogre de Marc Antoni;

Luci Fadi, notable d'Arpinium;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188861" title="Mesa per a la Unitat dels Comunistes" nonfiltered="2867" processed="2859" dbindex="77882">
La Mesa per a la Unitat dels Comunistes va ser el nom amb que es va presentar a les eleccions generals espanyoles de 1986 i a les eleccions al Parlament d'Andalusia de 1986 el Partit dels Treballadors d'Espanya-Unitat Comunista, liderat per Santiago Carrillo. Va aconseguir 229.695 vots (l'1,1%) a Espanya i 50.886 vots (l'1,2 %) a Andalusia, ra per la que no va obtenir representaci parlamentria. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188863" title="Quint Fadi" nonfiltered="2868" processed="2860" dbindex="77883">
Quint Fadi o Gai Fadi (C. Fadius o Q. Fadius) esmentat per Cicer en un passatge com a Quint Fadi i en un altre com a Gai Fadi. Era un llibert que havia adquirit fora riquesa. La seva filla Fdia fou la primera dona de Marc Antoni (Cic. Philipp. 2.2, ad Att. 16.11)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188864" title="Luci Fadi" nonfiltered="2869" processed="2861" dbindex="77884">
Luci Fadi (Lucius Fadius) fou un notable d'Arpinium. Va exercir en aquesta ciutat diverses magistratures i el 44 aC Cicer l'esmenta com a edil que era la ms alta magistratura de la ciutat (Cic. ad Att. 15.15, 17, 20.).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188865" title="Llenguatge SMS" nonfiltered="2870" processed="2862" dbindex="77885">
El llenguatge SMS, llengua xat o d'internet s l'alteraci de la llengua ordinria per comunicar-se a travs de missatges de telfon mbil, xats, jocs en lnia i dispositius similars. Va nixer de la limitaci de carcters en els SMS, que obligava a condensar la informaci i que podien ser incmodes de teclejar per haver de repetir moltes vegades una pulsaci. El seu xit, per, va fer que s'uss a la xarxa encara que no hi fossin presents aquestes limitacions per la rapidesa que suposa.

Caracterstiques.
La caracterstica ms destacada s l's d'abreviatures. En comptes d'escriure tota la paraula, s'eliminen les vocals i els sons no significatius ("stic") i s'usen abreviacions convencionals ("pq" en lloc de "perqu", per exemple). Tamb s'aprofiten els nmeros per substituir les lletres (10 passa a significar "adu", com si fos un logograma). Aquestes convencions varien en funci de la llengua usada, per aix escriure 521 t sentit en xins, ja que es pronuncia igual que "t'estimo", per no en altres idiomes. Hi ha expressions que han esdevinguts internacionals, com els manlleus en la lingstica ordinria, com per exemple l'expressi anglesa LOL per voler indicar un riure.

El llenguatge SMS aprofita diferents recursos grfics, com allargar les lletres per indicar l'entonaci de la frase, posar majscules per transmetre mfasi o l's abundant d'emoticones per expressar sentiments. Una emoticona s un smbol que vol imitar el rostre hum a partir de combinacions de carcter. Molts programes, com el Messenger, faciliten la inserci de cares sofisticades o fins i tot animacions per treure ms rendiment a les emoticones. Aix, els dibuixos poden arribar a substituir les paraules, com en els jeroglfics.

Hi ha expressions exclusives d'aquest llenguatge, nascudes de les converses del xat o dels jocs en lnia. A vegades poden portar a confusi quan els interlocutors sn de pasos diferents. Per exemple "gg" s l'abreviatura anglesa de "good game" i s'empra habitualment en altres llenges, per per a molts castellanoparlants significa que la persona s'est rient (s l'onomatopeia del riure, que en la seva grafia en castell pren la forma "jeje"). El vocabulari s el de la llengua colloquial i l'argot tcnic general de la informtica, amb molts mots provinents de l'angls.

L'ortografia es veu alterada, desapareixen els accents, s'usen grafies com la K o la W en catal, no s'usen els signes d'interrogaci o exclamaci d'inici de frase ni la CH en castell, es poden ajuntar paraules (com el cas dels pronoms febles) i minva l's de la puntuaci.

Morfosintcticament, predominen les oracions simples o enunciats inacabats, propis de l'oral, que s'omplen amb les inferncies de l'altra persona. Apareixen repeticions, interrupcions i allargaments com si fos un dileg. Els salts de lnia fan que es perdin unitats com el pargraf.

Crtiques.
El llenguatge SMS ha estat durament criticat, ja que moltes persones diuen que els joves (els principals usuaris d'aquest llenguatge) s'acostumen a escriure malament, que dubten de la norma i que empobreix el discurs. A Internet han sorgit diverses campanyes per limitar-lo, sobretot pel que fa a blocs i pgines web esttiques, on el temps no s clau i es pot escriure amb les convencions normatives.

En realitat, per, no s un llenguatge sin una variant informal i el seu s depn del registre (no s correcte emprar-lo en un examen, com denuncien els professors, per s pot ser-ho entre amics). s una variant fora personal (cada persona pot abreujar d'una determinada manera) i aix s controvertit, per a alguns permet expressar-se d'una manera ms lliure per altres adiuen que pot ser difcil de llegir, que cal verbalitzar-lo (i s un retrocs en la lectura, per tant) i que es presta a ambigitats.

Bibliografia.
Caterina Canyelles i Margalida Cunill, Sms en catal. Pautes fcils i rpides per escriure missatges de mbil. Passa-ho!, Edicions 62, Barcelona, 2005. ISBN 84-297-5561-6.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188866" title="Cuspi Fade" nonfiltered="2871" processed="2863" dbindex="77886">
Cuspi Fade (Caius Cuspius Fadus) fou un cavaller rom del temps de l'emperador Claudi. Desprs de la mort del rei Herodes Agripa I el 44 fou nomenat per Claudi procurador de Judea. La seva administraci fou bona i va restaurar la pau al pas, excepte per les predicacions d'un tal Teudes que anunciava que era un profeta, i a qui finalment va arrestar i condemnar a mort. El va substituir en el govern de Judea Tiberi Alexandre (J. AJ , 20.5.1, Bell. Jud. 2.11.5; Tac. Hist. 5.9; Zonar. 12.11; Euseb. Hist. Eccl. 2.11.).








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188867" title="Falani" nonfiltered="2872" processed="2864" dbindex="77887">
Falani (Falanius) fou un cavaller roma que fou una de les primeres vctimes dels acusadors pblics en el regnat de Tiberi. Fou acusat l'any 15 de profanar el culte a August admetent a un participant de baixa reputaci en els ritus i a ms per vendre el seu jard incloent una esttua de l'emperador. Tiberi el va absoldre allegant que els deus ja eren prou capaos de defensar el seu propi honor.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188869" title="Partit Comunista d'Arag-Partit Comunista" nonfiltered="2873" processed="2865" dbindex="77888">
El Partit Comunista d'Arag -Partit Comunista- fou un partit poltic d'mbit aragons de principis dels anys 80. El PCA va sorgir d'una escisi dels comunistes ortodoxs pro-sovitics del Comit Regional d'Arag del PCE el 1980. En 1984 el PCA s'uniria al Partit Comunista dels Pobles d'Espanya -PCPE- (nova escisi del PCE), adoptant com nova denominaci Partit Comunista d'Arag-Partit Comunista -PCA-PC-. Malgrat ser un partit en potncia d'mbit aragons de fet la seva activitat poltica qued circumscrita a la provncia de Saragossa. El PCA-PC no ha de confondre's amb la federaci aragonesa del PCE: el Partit Comunista d'Arag. 
Resultats electorals. 
Eleccions a Corts d'Arag de 1983: En els comicis autonmics aragonesos va presentar candidatura en una de les tres circumscripcions electorals aragoneses, en la de la provncia de Saragossa. Va obtenir els segents resultats: ;


Eleccions municipals de 1983: En aquests comicis va presentar candidatures en la ciutat de Saragossa i en algun municipi ms de la mateixa provncia. El resultat va ser marginal, sense assolir representaci alguna a les institucions. ;


rgan d'expressi. 
El PCA-PC entre 1980 i 1984 va editar la publicaci Ofensiva. El ttol d'aquesta publicaci ja va ser emprat pel Comit Regional d'Arag del PCE en una publicaci clandestina que va editar entre 1970 i 1976. 
Vegeu tamb. 
Partit Comunista d'Espanya ;
Partit Comunista d'Arag (Federaci regional del PCE) ;
Partit Comunista dels Pobles d'Espanya ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188870" title="Publi Falcidi" nonfiltered="2874" processed="2866" dbindex="77889">
Publi Falcidi (Publius Falcidius) fou un trib de la plebs de Roma el 40 aC. Va ser autor de la famosa llei falcdia (Lex Falcidia de Legalis) que encara romania en vigor el segle VI i fou recollida per Justini I, i de la qual encara existeix una reminiscncia (la quarta falcdia) al codi civil d'Espanya. Aquesta llei garanteix als hereus escrits al menys una quarta part de l'herncia sense que es puguin llegar bns per ms de tres quartes parts.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188871" title="Quint Sosi Falc" nonfiltered="2875" processed="2867" dbindex="77890">
Quint Sosi Falc (Quintus Sosius Falco) fou cnsol rom l'any 193. Era noble i ric i estava destinat a ser assassinat per decisi de Cmmode la mateixa nit que l'emperador va morir. Poc desprs els pretorians es van disgustar desprs amb Pertinax i van proclamar emperador a Falc per el complot va fracassar i molts conspiradors foren executats, per la culpabilitat de Falc  no va poder ser demostrada, i es va poder retirar i conservar la seva propietat. Va morir temps desprs de mort natural.  (Dio Cass. , 73.8; Capitolin. Pertin. 8.).







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188872" title="Falcnia Proba" nonfiltered="2876" processed="2868" dbindex="77891">
Falcnia Proba (Falconia Proba) fou una poetessa romana admirada a l'edat mitjana, de la que no s segur el lloc i l'poca de naixement. Se l'anomena tamb Flatonia Veccia, Faltonia Anicia, Valeria Faltonia Proba, i  Proba Valeria; Roma, Orte i altres ciutats reclamaren l'honor del seu naixement. Podria ser la noble  Anicia Faltonia Proba, esposa d'Olibri Probe (o Hermogenianus Olybrius) que apareix esmentat als Fasti com a collega d'Ausoni en el consolat del 379; la mare dels consols Olibri i Prob (Olybrius i Probinus), o segons Procopi la dama que va obrir la porta de Roma als gots d'Alaric I. Isidor l'anomena  "Proba uxor Adelfii Proconsulis", i  en un altre escrit  com  "Proba uxor Adolphi mater Olibrii et Aliepii cum Constantii bellum adversus Magnentium conscripsisset, conscripsit et hunc librum".

La nica obra que se li coneix es  Cento Virgilianus, dirigida a l'emperador Honori suposadament el 393, una narraci en vers hexmetres sobre fets del Nou Testament, derivada de poemes de Virgili. Se li va atribuir l Homerocentones, per en realitat correspon a Eudxia. 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188873" title="Gai Fidiculani Falcula" nonfiltered="2877" processed="2869" dbindex="77892">
Gai Fidiculani Falcula (Caius Fidiculanius Falcula) fou un senador rom que fou jutge al judici d'Estaci Albi Oppinac (74 aC) acusat d'intentar enverinar al seu fillastre Aule Cluenci o Cluenti. Oppinac fou condemnat per una curta majoria i Falcula fou acusat pel trib Luci Quinti d'haver estat seleccionat jutge pel pretor urb Gai Verres amb l'nic objecte de votar contra l'acusat, per en fou absolt. El 66 aC va estar altre cop al primer plnol quant Cicer, en la seva defensa d'Aule Cluenci, el va atacar fortament.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188874" title="Graci Falisc" nonfiltered="2878" processed="2870" dbindex="77893">
Graci Falisc (Gratius Faliscus) fou un poeta rom que va escriure un poema sobre caceres. s esmentat com a referncia per Ovidi i unes lnees de Manili se suposa que podrien referir-se a Falisc. La seva obra es titula Cynegeticon Liber. Es possible que el nom de Falisc atribut a l'autor sigui una mala lectura o una mala interpretaci.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188876" title="Gottfried Keller" nonfiltered="2879" processed="2871" dbindex="77894">

Gottfried Keller (Zuric, 19 de juliol de 1819   Zuric, 15 de juliol de 1890) va ser un escriptor sus, conegut fonamentalment per la seua novella Enric el verd (en alemany: Der grne Heinrich).

 Vida i obra .
Va estudiar a la Industrieschule de Zuric, per expulsat arran d'un tumult de caire poltic, va haver de comenar a treballar a l'edat de 15 anys. L'any 1834 va esdevenir aprenent del pintor paisatgista Steiger, i posteriorment, l'any 1837 de l'aquarellista Rudolf Meyer (1803-1857). Desprs va estudiar a l'Acadmia de Belles Arts de Munic, (Baviera). 

Va tornar a Zuric l'any 1842 i, tot i que tenia talent per a les arts plstiques, va comenar a escriure. Va publicar el seu primer poema, Gedichte, l'any 1846. De 1848 a 1850 va estudiar a la Universitat de Heidelberg, i de 1850 a 1855 treball a Berln. El 1855, va publicar la seua autobiografia novellada, Enric el verd, amb un gran xit de crtica. Llavors va tornar novament a Zuric i esdevingu Primer Secretari del Cant de Zuric (Erster Zrcher Staatsschreiber) l'any 1861. El 1872 va publicar Set Llegendes (Sieben Legenden), sobre temes de l'poca del cristianisme primitiu. Es va retirar de la seua responsabilitat cantonal l'any 1876 per a dedicar-se completament a la literatura. 

Mestre de la narraci, Keller va escriure algunes de les narracions breus en llengua alemanya ms populars de les darreries del Segle XIX. Entre les seues obres cal esmentar Gent de Seldwyla (Die Leute von Seldwyla, 1856-1874), que inclou la narraci Romeo und Julia auf dem Dorfe, sobre la qual Frederick Delius va compondre la seua pera A Village Romeo and Juliet, Contes de Zuric (Zricher Novellen, 1877), Recull de poesia (Gesammelte Gedichte, 1883) i la novella Martin Salander (1886).

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188877" title="Sant Miquel de Freixe" nonfiltered="2880" processed="2872" dbindex="77895">
 
Sant Miquel de Freixe s una capella situada al terme municipal d'Espolla a l'Alt Empord, molt a prop del mas de Freixe i de la riera del mateix nom. En el seu origen era una esglsia romnica dels segles XIII-XIV per que, segurament a causa d'una riuada, s'enfondr i noms en queda un mur i els fonaments de l'absis. Evidentment no s'hi pot realitzar cap tipus de culte i a ms est en una finca privada la qual cosa no permet la visita. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188879" title="Falc (desambiguacio)" nonfiltered="2881" processed="2873" dbindex="77896">


Falc, au del gnere dels falcnids;
Falc, membre dels antics clubs de joves treballadors de la Repblica Democrtica Alemanya (Die Falken);
Falcons per a la manifestaci tradicional gimnstico-esportiva.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188880" title="Falt" nonfiltered="2882" processed="2874" dbindex="77897">
Falt fou un nom de famlia romana de la gens Valria. Personatges destacats foren: 
Quint Valeri Falt, magistrat rom, pretor i cnsol (279 aC).
Publi Valeri Falt, cnsol rom el 238 aC.
Marc Valeri Falt, ambaixador rom. ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188881" title="Quint Valeri Falt" nonfiltered="2883" processed="2875" dbindex="77898">
Quint Valeri Falt (Quintus Valerius Q. F. P. N. Falto) fou un magistrat rom, pretor i cnsol.

Fou el primer pretor peregr de Roma. Fou per segona vegada pretor durant la guerra amb Cartago quan eren necessaris dos comandants i Aule Postumi Alb, un dels cnsols de l'any (242 aC) era alhora sacerdot de Mart i el Pontfex Mxim li havia prohibit de sortir de la ciutat. Llavors Falt, va assolir el segon comandament de la flota enviada a Siclia (per darrera de Gai Lutaci Catul). Quan Catul va ser ferit greu a Drepanum, Falt va agafar el comandament. A la batalla de les Egates va contribuir en gran mesura a la victria romana i al retorn va demanar compartir el triomf amb Catul, per la seva petici fou rebutjada amb la justificaci que un oficial inferior a un altre no tenia dret per llei a la mateixa recompensa que el cap. Es va sotmetre la disputa a arbitratge i el rbitre Atili Catat va fallar contra Falt. El poble no obstant afavor a Falc i aquest va celebrar un triomf no oficial el 6 d'octubre del 241 aC. 

Fou cnsol el 239 aC.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188882" title="Publi Valeri Falt" nonfiltered="2884" processed="2876" dbindex="77899">
Publi Valeri Falt (Publius Valerius Q. F. P. N. Falto) fou germ del cnsol Quintus Valerius Q. F. P. N. Falto i ell mateix fou cnsol el 238 aC.

Els gals bois desprs d'haver estat en pau per quasi mig segle, van reprendre les hostilitats i van formar una lliga amb altres tribus de gals del Po i amb els lgurs. Falt fou enviat al nord amb un exrcit, per fou derrotat a la primera batalla amb greus prdues. El senat rom, al conixer les notcies de la desfeta, va enviar al pretor Marcus Genucius Cipus en ajut de Falt, per aquest ho va veure com una intromissi i va atacar als bois abans de l'arribada dels reforos i els derrot. 

A la seva tornada a Roma li foren refusats els honors del triomf, no tant per la seva derrota inicial, sin per haver lluitat sense esperar al pretor.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188883" title="Marc Valeri Falt" nonfiltered="2885" processed="2877" dbindex="77900">
Marc Valeri Falt (Marcus Valerius Falto) fou un ambaixador rom de rang qestori, enviat pel senat al rei tal I de Prgam el 205 aC amb la petici de portar la deessa Moter Idaea a Itlia tal com demanaven els llibres sibillins. A la tornada va passar per Delfos i al arribar va transmetre el missatge de l'oracle: "el millor home de l'estat ha de donar la benvinguda a la deessa a la seva representaci al desembarcar".

Falt va ser desprs un dels edils curuls del 203 aC que va subministrar gra d'Hispnia als pobres per un preu molt baix. El 201 aC fou pretor amb l'encrrec de la provncia de Bruttium i el comandament de dos legions.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188884" title="Gai Fufici Fang" nonfiltered="2886" processed="2878" dbindex="77901">
Gai Fufici Fang (Caius Fuficius Fango o Phango) era un soldat ras probablement d'origen afric al que Juli Csar va fer senador.

L'any 40 aC August va annexionar la provncia de Numdia i part d'frica a les seves provncies i va nomenar a Fang com el seu prefecte per a Numdia el mateix ttol el portava Tit Sexti en nom de Marc Antoni. Va esclatar una guerra civil i finalment Fang es va haver de retirar cap a les muntanyes del nord-oest (probablement l'Alt Tell tunisi). 

Una nit va confondre el soroll d'una manada de bfals amb l'atac de la cavalleria nmida de  l'enemic i es va sucidar.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188886" title="Alain Touraine" nonfiltered="2887" processed="2879" dbindex="77902">

Alain Touraine (Hermanville-sur-Mer, 3 d'agost de 1925) s un socileg francs, destacat en les teories d'acci social i moviments socials.

 Biografia .

En 1950 es llicenci en l'cole Normale Suprieure de Pars. Va realitzar estudis en les universitats de Columbia, Chicago i Harvard, i va ser investigador del Consell Nacional d'Investigaci Francs fins a 1958. En 1956 va fundar el Centre d'Estudis per a la Sociologia del Treball de la Universitat de Xile. En 1960 es va convertir en investigador snior de la  de la cole Pratique des Hautes Etudes (actualment cole des Hautes tudes en Sciences Sociales de Pars), on va fundar el Centre d'Anlisi i d'Intervenci Sociolgics (CADIS).

s fams per desenvolupar el terme societat post-industrial. El seu treball es basa en la sociologia de l'acci. Defensa que la societat forma el seu futur a travs de mecanismes estructurals i de les seves prpies lluites socials. Ha estat interessat al llarg de la seva carrera en els moviments socials, estudiant i escrivint sobre molts, especialment en Llatinoamrica i Polnia (on va observar el naixement de Solidaritat, pel que va publicar Solidaritat: Anlisi d'un moviment social (1983)). Durant la seva estada a Polnia, va desenvolupar el mtode d'investigaci d'Intervenci sociolgica, descrit en La veu i la mirada (La Voix et li Regard) 1981. Alain Touraine s popular a Llatinoamrica i Europa, tot i que no en el mn anglosax. Tot just la meitat dels seus vint llibres han estat traduts a l'angls.

 Doctor honoris causa .

Alain Touraine s Doctor honoris causa de les segents universitats: Ginebra (1988), Mont-real (1990), Catlica de Lovaina (1992), La Paz (1995), Bolonya (1995), Mxic (1996), Santiago de Xile (1996), Quebec (1997), Menndez Pelayo (1997), Crdoba (Argentina, 2000), Puebla (Mxic, 2001), Candido Mendes (Brasil, 2002), Roma (2003), Jvaskla (Finlndia, 2004), San Martn (Argentina, 2005), Valparaso (2005) i Bogot (2006.

 Crrecs professionals .

 President de la Societat Francesa de Sociologia (1968-70);
 Vicepresident de l'Associaci Internacional de Sociologia (1974-78);
 Membre del Consell d'Administraci de la Maison de l'Amrique Latine;

 Acadmies .

 Membre de l'Acadmia Europaea (1990-99);
 Membre estranger de l'Acadmia Polonesa de Cincies (1991);
 Membre honorari estranger de l'Acadmia Nord-americana de les Arts i de les Cincies (1994);
 Membre corresponent de l'Acadmia Mexicana de Cincies (1998);
 Membre corresponent de l'Acadmia Brasilera de Lletres (1998);
 Membre de l'Acadmia Nacional de la Histria de l'Argentina (1998);
 Membre de l'Acadmia Xilena de Cincies Poltiques (1998);
 Membre estranger de l'Acadmia de Cincies de Tor, secci de Cincies Morals, Histriques i Filolgiques (2003);

 Obres (selecci) .
 Sociologie de l'action (1965);
 La socit post-industrielle (1969);
 Production de la socit (1973);
 Le retour de l'acteur (1984);
 Critique de la modernit (1992);
 Qu'est-ce que la dmocratie? (1994);
 Pourrons-nous vivre ensemble? gaux et diffrents (1997);
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188887" title="Fnnia" nonfiltered="2888" processed="2880" dbindex="77903">


Onomstica:

Fnnia de Minturnae,  protectora de Gai Mari;

Fnnia, segona dona d'Helvidi Prisc;

Gens Fnnia, famlia romana plebea;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188888" title="Fnnia de Minturnae" nonfiltered="2889" processed="2881" dbindex="77904">
Fnnia fou una dona de Minturnae de baixa reputaci per amb propietats, que es va casar amb Gai Titini. Aviat aquest la va repudiar per es va voler quedar amb la seva dot. Gai Mari, al que les parts es van dirigir per decidir, va intimar a Titini a tornar la dot per aquest s'hi va negar. Gai Mari va dictar sentencia declarant a la dona culpable d'adulteri i obligant al marit a tornar la dot allegant que quan s'hi va casar ja sabia de la conducta de la seva dona; la dona li va agrair la justcia de la sentencia i quan el 88 aC Mari es va escapar i va passar per Minturnae, Fnnia el va acollir a casa seva i se'n va ocupar tant com va poder.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188889" title="Fnnia (dona d'Helvidi Prisc)" nonfiltered="2890" processed="2882" dbindex="77905">
Fnnia fou la segona dona d'Helvidi Prisc. Aquest fou exiliat durant el regnat de Ner i Fnnia va acompanyar al seu marit a Macednia. En el regnat de Vespasi el va acompanyar una segona vegada a l'exili. A la mort del marit va aconseguir que Herenni Seneci escrivs la vida de Prisc. El bigraf fou executat per ordre de Domici i Fnnia fou desterrada per haver-li donat la idea.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188890" title="Gens Fnnia" nonfiltered="2891" processed="2883" dbindex="77906">
Fnnia (gens Fannia) fou una famlia romana plebea. Cap membre de la famlia apareix abans del segle II aC i el primer que va ser cnsol fou Gai Fanni Estrab (161 aC). L'nic cognom familiar fou Strabo. Es conserven algunes monedes d'aquesta gens.

Personatges destacats amb el cognom Fanni foren:
Gai Fanni, trib de la plebs el 187 aC.
Gai Fanni, cavaller rom. ;
Marc Fanni, jutge. ;
Luci Fanni, llegat de l'exrcit al Pont i delegat de Sertori.
Gai Fanni signant de l'acusaci contra Publi Clodi el 61 aC.
Gai Fanni, trib de la plebs el 59 aC ;
Fanni, comandant de Cassi ;
Gai Fanni, historiador rom. ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188891" title="Fanni" nonfiltered="2892" processed="2884" dbindex="77907">


Onomstica:

Gai Fanni, trib de la plebs el 187 aC.

Gai Fanni, cavaller rom ;

Marc Fanni, jutge ;

Luci Fanni, llegat de l'exrcit al Pont i delegat de Sertori;

Gai Fanni signant de l'acusaci contra Publi Clodi  el 61 aC;

Gai Fanni, trib de la plebs el 59 aC ;

Fanni, comandant de Cassi ;

Gai Fanni, historiador rom;

Vegeu tamb Gens Fnnia
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188892" title="Gai Fanni (trib)" nonfiltered="2893" processed="2885" dbindex="77908">
Gai Fanni (Caius Fannius)  fou trib de la plebs el 187 aC. Quan Luci Escipi Asitic fou condemnat a pagar una gran quantitat de diners al tresor, el pretor Quint Terenci Culle va amenaar d'empresonar-lo si no pagava, per Fanni va declarar en nom propi i el dels seus collegues excepte Tiberi Grac que no secundarien el pretor en l'execuci d'aquesta mesura.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188893" title="Gai Fanni (cavaller)" nonfiltered="2894" processed="2886" dbindex="77909">
Gai Fanni (Caius Fannius) fou un cavaller rom que s esmentat com a frater germanus  de Titini (probablement vol dir cos germ) i que va tenir alguns tractes amb Gai Verres el 84 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188894" title="Marc Fanni" nonfiltered="2895" processed="2887" dbindex="77910">
Marc Fanni (Marcus Fannius) fou un dels jutges de la causa coneguda per Quaestio de Sicariis de  Sext Rosci d'Amria, l'any 80 aC  (Cic. pro Sex. Rosc. 4; Schol. Gronov. ad Roscian. p. 427).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188896" title="Luci Fanni" nonfiltered="2896" processed="2888" dbindex="77911">
Luci Fanni (Lucius Fannius) fou un llegat de l'exrcit de Gai Flavi Fmbria en la guerra contra Mitridates VI Eupator (84 aC). Va desertar junt amb Luci Magi i va passar al camp del rei del Pont al que va convncer d'entrar en negociacions amb Sertori a Hispnia amb l'ajut del qual podria obtenir la sobirania de l'sia Menor; Mitridates va enviar als dos desertors a Hispnia (74 aC) i van signar un tractat en nom del rei del Pont. Sertori va prometre a Mitridates la Bitnia, Paflagnia, Capadcia i Galogrcia (Galcia) pel seu ajut contra el govern rom. Sertori va enviar a Mitridates al general Marc Vari al que acompanyaven com a consellers Luci Fanni i Luci Magi. Per consell d'ells, Mitridates va comenar la tercera guerra contra Roma. El senat havia declarat enemics pblics a Fanni i Magi. nicament torna a ser esmentat Fanni quan dirigia un destacament de l'exrcit de Mitridates contra Luculle



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188897" title="Luci Magi" nonfiltered="2897" processed="2889" dbindex="77912">
Luci Magi (Lucius Magius) fou un llegat de l'exrcit de Gai Flavi Fmbria en la guerra contra Mitridates VI Eupator (84 aC). Va desertar junt amb Luci Fanni i va passar al camp del rei del Pont al que va convncer d'entrar en negociacions amb Sertori a Hispnia amb l'ajut del qual podria obtenir la sobirania de l'sia Menor; Mitridates va enviar als dos desertors a Hispnia (74 aC) i van signar un tractat en nom del rei del Pont. Sertori va prometre a Mitridates la Bitnia, Paflagnia, Capadcia i Galogrcia (Galcia) pel seu ajut contra el govern rom. Sertori va enviar a Mitridates al general Marc Vari al que acompanyaven com a consellers Luci Fanni i Luci Magi. Per consell d'ells Mitridates va comenar la tercera guerra contra Roma. El senat havia declarat enemics pblics a Fanni i Magi. Aquest darrer ja no torna a ser esmentat.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188898" title="Gai Fanni" nonfiltered="2898" processed="2890" dbindex="77913">


Onomstica:

Gai Fanni, trib de la plebs el 187 aC.

Gai Fanni, cavaller rom ;

Gai Fanni signant de l'acusaci contra Publi Clodi  el 61 aC;

Gai Fanni, trib de la plebs el 59 aC ;

Gai Fanni, historiador rom;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188899" title="Gai Fanni (acusador)" nonfiltered="2899" processed="2891" dbindex="77914">
Gai Fanni (Caius Fannius) fou una de les persones que va signar l'acusaci contra Publi Clodi  el 61 aC. El 59 aC fou denunciat per Luci Vetti com a cmplice en la conspiraci contra Gneu Pompeu. Podria ser la persona del mateix nom que fou trib el 59 aC per en general no s'accepta ja que Cicer no l'esmenta amb aquest crrec. Si que podria ser el llegat enviat per Lpid el 43 aC i que al final del mateix any fou proscrit i es va refugiar amb Sext Pompeu a Siclia; el 36 aC quan Sext Pompeu era a sia, Fanni i altres van desertar el seu partit i es van passar a Marc Antoni.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188901" title="Gai Fanni (trib el 59 aC)" nonfiltered="2900" processed="2892" dbindex="77915">
Gai Fanni (Caius Fannius) fou trib de la plebs el 59 aC quan eren cnsols Juli Csar i Bbul. Fanni es va aliar amb Bbul per oposar-se a la llei agrria de Csar. Pertany al partit pompei i el 49 aC fou pretor de Siclia. Fanni va desaparixer de la histria l'any segent, desprs de la derrota de Pompeu a Farslia (48 aC).





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188902" title="Fanni (militar)" nonfiltered="2901" processed="2893" dbindex="77916">
Fanni (Fannius) fou un dels comandants de Cassi el cap republic, el 42 aC. 

Es possible que es tracti del mateix Fannius esmentat per Flavi Josep, que el descriu com .


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188903" title="Gai Fanni (historiador)" nonfiltered="2902" processed="2894" dbindex="77917">
Gai Fanni (Caius Fannius) fou un historiador rom autor d'un treball sobre les persones exiliades o executades per Ner, sota el ttol de Exitus Occisorum aut Relegatorum, en tres llibres i va restar inacabada ja que estava previst afegir ms llibres. Fou contemporani de Plini el jove.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188906" title="Fastidi" nonfiltered="2903" processed="2895" dbindex="77918">
Fastidi (Fastidius) fou un bisbe de Britnia, deixeble de Pelagi, que Gennadi de Marsella situa en el temps entre Ciril d'Alexandria i Teodot d'Ancira (vers 400-450). Va escriure un tractat titulat De Vita Christiana, que es conserva i que havia estat atribut a Sant Agust fins el 1663. Gennadi li atribueix un altre llibre, De Viduitate Servanda, que podria ser una part de l'anterior, ja que un captol d'aquesta es diu De Triplici Viduitale. Alguns pensen que en realitat les obres foren escrites per Pelagi.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188907" title="Marc Fauci" nonfiltered="2904" processed="2896" dbindex="77919">
Marc Fauci (Marcus Faucius) fou un cavaller rom nadiu d'Arpinium. Mercs a una carta de Cicer se sap que la ciutat d'Arpinium tenia unes terres a la Gllia Cisalpina les rendes de les quals s'utilitzaven per reparacions de temples i celebraci de festivals i Fauci era un dels tres comissionats encarregats el 46 aC. La ciutat estava governada per un edil com a magistrat principal.  


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188910" title="Claudi Favenc" nonfiltered="2905" processed="2897" dbindex="77920">
Claudi Favent  o Claudi Favenc (Claudius Faventinus) fou un centuri destitut amb ignomnia per l'emperador Galba. El 69, mostrant documents falsificats, va convncer a la flota de Misenum de revoltar-se contra Vitelli i a favor de Vespasi.  Probablement era uns dels classiarii milites que Ner el 68 va formar amb els marins per Galba va retornar a la seva anterior situaci.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188911" title="Donetsk" nonfiltered="2906" processed="2898" dbindex="77921">
Donetsk s una ciutat d'Ucrana, i capital de l'oblast homnim. Amb una poblaci de 988.000 habitants, s la cinquena ciutat ms important del pas (segons el cens de 2001).













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188912" title="Marc Favoni" nonfiltered="2907" processed="2899" dbindex="77922">
Marc Favoni (Marcus Favonius) fou un poltic rom.

s esmentat per primer cop el 61 aC durant les transaccions contra Publi Clodi, acusat d'haver violat les normes amb la Bona Dea. Llavors fou aliat de Marc Porci Cat Uticense contra el cnsol Pis al que acusaven d'haver defensat a Clodi. El 60 aC va acusar a Metel Escipi Nasica probablement de suborn, i l'acusat fou defensat per Cicer. En aquest any va aspirar (per segona vegada) al tribunat, per no fou elegit. Pertany al partit dels optimats per era enemic personal de Gneu Pompeu. El 59 aC en el consolat de Juli Csar i Bbul, fou el darrer senador que es va oposar a la llei agrria de Csar i no la va acceptar fins que ho va fer Cat. El 57 aC quan Cicer va proposar que Pompeu rebs la superintendncia de tots els subministraments de gra, Favonius s'hi va oposar, i tamb al trib Messi que reclamava poder illimitat per Pompeu.

Quan l'exiliat rei  Ptolemeu XII Auletes fou acusat de matar als ambaixadors enviats pel poble d'Alexandria, Favoni va presentar l'acusaci al senat. A l'any segent quan Pompeu fou insultat durant el judici de Mil, Favoni i altres optimats ho van considerar una afronta. Al segon consolat de Pompeu i Cras el 55 aC el trib Treboni va proposar que es donaren les provncies d'Hispnia i Sria per cinc anys als cnsols i a Csar el proconsolat de la Gllia pel mateix temps, proposta a la que es van oposar Cat i Favoni, per finalment la llei fou aprovada. 

El 54 aC Favoni, Cicer, Bbul i Calidi van parlar en favor de la llibertat de l'illa de Tenedos. El 53 aC fou candidat a edil  per no fou escollit, per Cat va observar algunes practiques irregulars a la votaci, que es va celebrar de nou i aquesta vegada fou elegit. Em el seu any de mandat va encarregar a Cat diverses feines relatives als jocs. A final de l'any fou empresonat pel trib Quint Pompeu Ruf per un delicte desconegut, per probablement era sense cap motiu real, sin per oposar-se a l'establiment d'una dictadura dirigida per Pompeu, la qual afavoria Ruf .

El 52 aC Cicer en la seva defensa de Mil va esmentar a Favoni com una de les persones a les que Publi Clodi havia dit que en tres o quatre dies Mil ja no seria entre els vius (Mil finalment fou condemnat). El 51 aC Favoni va aspirar al crrec de pretor sense xit, per segurament el va obtenir el 49 aC.

Va esclatar la guerra civil entre Juli Csar i Gneu Pompeu i Favoni, pretor, va fugir a Cpua amb els cnsols i diversos senadors i no va voler escoltar cap proposta de mediaci. Tot i la seva enemistat amb Pompeu es va unir al seu bndol. El 48 aC era a Macednia amb Metel Escipi i durant l'absncia d'aquest de Tesslia Favoni va dirigir vuit cohorts que protegien el riu Haliacmon, per fou sorprs per Domici Calv i noms es va salvar pel rpid retorn de Metel. 

Desprs de Farslia (48 aC) va acompanyar a Pompeu en la seva fugida i es va mostrar amable amb el seu cap. A la mort de Pompeu va tornar a Itlia i fou perdonat per Csar. A la mort de Csar (44 aC) es va unir obertament als conspiradors que abans no l'havien sondejat per temor a una traci. Quan Brut i Cassi van haver de sortir de Roma, els va seguir i fou proscrit el 43 aC per la llei Pdia. El 42 aC es va enfrontar amb Brut. 

Fou fet presoner a la batalla de Filips i portat carregat de cadenes als guanyadors; va saludar amb dignitat a Marc Antoni per va insultar a Octavi, que va ordenar la seva execuci.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188913" title="Favor" nonfiltered="2908" processed="2900" dbindex="77923">


Onomstica:

Favor, orador rom;

Favor, filsof i sofista del temps de l'emperador Adri;

Favor, filsof grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188914" title="Favor (orador)" nonfiltered="2909" processed="2901" dbindex="77924">
Favor (Favorinus) fou un orador rom esmentat per Gneu Gelli que ha conservat algun fragment d'un dels seus discursos a favor de la lex Licinia de sumtu minuendo. Aquesta llei fou promulgada potser el 89 aC sota la censura de  Licini Cras; per tamb podria ser en el seu consolat (97 aC) o en el seu tribunat (110 aC) o fins i tot quan fou pretor (104 aC). El poeta Lucili (mort el 103 aC) ja esmenta una llei Licinia, per no queda clar si es la mateixa.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188915" title="Norwich" nonfiltered="2910" processed="2902" dbindex="77925">
Norwich s una ciutat d'Anglaterra, capital del districte de Norfolk. Segons el cens de 2006, t una poblaci de 127.600 habitants. Un escriptor fams d'aquesta ciutat s en Philip Pullman


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188916" title="Favor d'Arle" nonfiltered="2911" processed="2903" dbindex="77926">
Favor (Favorinus,          ) fou un filsof i sofista del temps de l'emperador Adri. Va nixer a Arle i es diu que va nixer com hermafrodita o eunuc, per una vegada va patir una acusaci d'adulteri el que no seria gaire probable en cas de ser eunuc. Va visitar Roma i Grcia des de jove. I per les seves dots oratries i els seus coneixements de llat i grec aviat es va destacar. Amic de l'emperador un dia es va barallar amb aquest i va caure en desgracia i els atenencs, per complaure a l'emperador, van destruir l'esttua de bronze que havien aixecat al filsof. Presumia de tres coses: que essent eunuc havia estat acusat d'adulteri; que essent gal parlava llat i grec; i que desprs d'haver ofs a l'emperador seguia amb vida.

Va escriure nombrosos obres que no s'han conservat i els ttols principals sn:

1.                                ;
2.        ?  .
3. Una obre dirigida a Epictet d'Hierpolis,
4. Un treball sobre Scrates;
5.                                           ;
6.              . (Suides.) ;
7.                           . (Suides.);
8.                  , en deu llibres, probablement la seva obra principal;
9.                  ;
10.                ;
11.            . ;
12. Alguns discursos esmentats per Filostrat;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188917" title="Favor (filsof)" nonfiltered="2912" processed="2904" dbindex="77927">
Favor (Favorinus,          ) fou un filsof grec,  seguidor d'Aristtil  i de l'escola peripattica. s esmentat nicament per Plutarc (Sympos. 7.10). No se li coneixen obres ni se segura l'poca en qu va viure, per no s coincident amb Favor d'Arle.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188918" title="Fausta" nonfiltered="2913" processed="2905" dbindex="77928">


Onomstica:

Fausta, dama romana ;

Fausta Cornlia, filla del dictador Luci Corneli Sulla ;

Flvia Maximiana Fausta, filla de Maximi Herculi i esposa de Constant el Gran;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188919" title="Fausta (dama)" nonfiltered="2914" processed="2906" dbindex="77929">
Fausta fou una dama romana que apareix a diverses monedes amb la imatge i la llegenda FAUSTA N. F.; i a la cara dal darrera una estrella dins d'unes branques de llorer i sota les lletres TSA. Les inicials N.F. corresponen a Nobilissima Femina. No esta establert qui fou aquesta Fausta i la candidata ms probable fou la primera dona de l'emperador Constant el Gran ja que les monedes corresponen al seu temps. Vegeu Flvia Maximiana Fausta.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188920" title="Ipswich" nonfiltered="2915" processed="2907" dbindex="77930">
Ipswich s una ciutat d'Anglaterra, situada a la desembocadura del riu Orwell. Capital del districte de Suffolk, compta, segons dades de 2005, d'una poblaci de 118.200 habitants.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188921" title="Estany Pudent" nonfiltered="2916" processed="2908" dbindex="77931">

L'estany Pudent s una llacuna situada al nord de Formentera. T una extensi de 3,5 km  i una profunditat mxima de 4 m a la zona central. Pertany a la parrquia de Sant Ferran de ses Roques i afronta amb les vndes de ses Salines, es Mol   s'Estany i es Brolls. Est incls en el parc natural de ses Salines.

Abans tamb era anomenat l'estany dels Flamencs, denominaci que indicava l'abundant presncia de flamencs en els seus aiguamolls, per ha prevalgut la denominaci popular de Pudent degut a la mala olor que feia antigament a l'estiu. Originalment era una llacuna d'aigua dola i les aiges estancades facilitaven la propagaci de malalties. Al segle XVIII es va construir el canal de sa Squia comunicant-lo amb el mar amb l'objectiu de sanejar les aiges i obtenir aigua salada per l'explotaci de les salines. Avui les aiges sn hipersalines. Quan bufa el vent ran de l'aigua s'enduu borrallons d'escuma salada que rodola pel cam que el voreja. 

La zona de ponent de l'estany s'anomena es Brolls, nom que indica la presncia de surgncies d'aigua subterrnia, els ullals des Brolls, que sn visibles fins i tot dins l'estany.

Per les comportes de la squia es regulava la concentraci salina abans de passar als estanys cristallitzadors. Aquests estanys es troben repartits en dos grups: al nord-oest, prop de la Savina, es troba la petita salina d'en Ferrer; i al nord-est, allargant-se cap es Trucadors, hi ha el sector ms ampli dels estanys d'en Marroig. La salina d'en Ferrer havia sigut adquirida per Josep Ferrer i Verdera, el 1885, i la d'en Marroig per Antoni Marroig i Bonet, el 1873. Avui estan en dess. La carretera de la Savina a es Pujols passa pel mig dels estanys d'en Ferrer.

El bra de terra al nord, que el separa del mar, es coneix com sa Guia degut al traat de l'antiga via de tren. Un pont de pedra permet que la via passi per sobre de sa Squia. El tren transportava la sal des dels estanys del nord fins a l'embarcador de la Savina anomenat es Guafe, probablement de l'angls warf.

A l'oest, en un petit promontori que entra en l'estany, es va descobrir, el 1974, el sepulcre megaltic de ca na Costa datat entre el 1850 i el 1600 aC. Popularment es coneix com es Rellotge degut a la seva disposici geomtrica en forma d'estrella. A l'altra banda de l'estany, en la vnda des Brolls, es troba el cementiri actual de l'illa.

El 1929 el rei Alfons XIII va visitar l'illa amb motiu d'unes maniobres navals. Els militars van inspeccionar l'estany per usar-lo com a base d'hidroavions. La base no va ser efectiva fins la guerra civil amb l'ajut del III Reich que va construir un dipsit subterrani de combustible amb defensa antiaria. 

Una rondalla popular explica que abans era una hisenda de terra de conreu. La disputa per l'herncia entre dues germanes va acabar amb maleficis, i un cop de mar va negar la hisenda. Diuen que en dies de calma es poden veure unes runes de cases en el fons de l'estany.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188923" title="Flvia Maximiana Fausta" nonfiltered="2917" processed="2909" dbindex="77932">
Flvia Maximiana Fausta fou filla de Maximi Herculi i d'Eutrpia i es va casar el 307 amb Constant el Gran amb el que va tenir a Constant II, Constanci II i Constant. Va exercir forta influncia sobre el seu marit ja que li havia salvat la vida al revelar un complot que preparava el seu pare, que va morir a Tars del disgust pel seu fracs.

Va aparixer llavors com una fidel esposa abans que com una lleial filla, per tamb va comenar a guanyar fama de mala madrastra, ja que fou acusada d'induir a Constant d'ordenar matar al seu fill Crisp. Quan la veritat es va saber mercs a Hellena, l'avia de Fausta, aquesta es va sucidar amb un bany calent probablement el 326 aC. 

Zsim s'inclina per acusar de la mort de Crisp a Constant, per altres autors acusen a l'emperadriu, per la veritat no se sap ni es probable que s'arribi a saber degut als contradictoris informes dels historiadors contemporanis (Zosimus,  2.10, 29; Juli, Orat. i; Auctor, de Mort. persec. 27; Eutrop. 10.2, 4-Z1; Victor. Epit. 40, 41; Philostorg. H. E. 2.4).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188924" title="Faustina" nonfiltered="2918" processed="2910" dbindex="77933">


Onomstica:

nnia Galria Faustina coneguda com Faustina Major, esposa d'Anton Pius ;

nnia Faustina coneguda com Faustina Menor, fou filla d'Anton Pius. ;

Domcia Faustina, filla de Marc Aureli;

nnia Faustina, esposa d'Elagbal;

Mxima Faustina, esposa de Constanci II;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188927" title="nnia Faustina" nonfiltered="2919" processed="2911" dbindex="77934">


Onomstica:

nnia Galria Faustina coneguda com Faustina Major, esposa d'Anton Pius ;

nnia Faustina coneguda com Faustina Menor, fou filla d'Anton Pius. ;

nnia Faustina, esposa d'Elagbal;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188929" title="Faustina Major" nonfiltered="2920" processed="2912" dbindex="77935">
nnia Galria Faustina coneguda com Faustina Major fou la dona d'Anton Pius abans de ser emperador. Al accedir al crrec va rebre el ttol d'augusta (138) per va morir el 141 al 37 anys d'edat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188931" title="Faustina Menor" nonfiltered="2921" processed="2913" dbindex="77936">
nnia Faustina coneguda com Faustina Menor, fou fill d' nnia Galria Faustina i Anton Pius. En vida de l'emperador Adri fou promesa a un fill d'Eli Csar, per al accedir el seu pare Anton al tron (138) es va trencar el comproms i fou promesa a Marc Aureli, matrimoni que no es va celebrar fins el 145 o 146. Va morir a les muntanyes del Taure el 175 quan acompanyava a l'emperador a Sria per restaurar la tranquillitat desprs de la revolta d'Avidi Cassi.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188933" title="Domcia Faustina" nonfiltered="2922" processed="2914" dbindex="77937">
Domcia Faustina (Domitia Faustina) fou filla de l'emperador Marc Aureli i d'nnia Faustina coneguda com Faustina Menor.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188935" title="nnia Faustina (emperadriu)" nonfiltered="2923" processed="2915" dbindex="77938">
nnia Faustina fou neta o besnta de Marc Aureli i la tercera de les nombroses esposes d'Elagbal. Aquest matrimoni segons consta en alguna moneda es va produir el 221, per el divorci sembla que fou acordat passat molt poc temps. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188936" title="Mxima Faustina" nonfiltered="2924" processed="2916" dbindex="77939">
Mxima Faustina fou la tercera esposa de Constanci II amb el qual es va casar a Antioquia el 360, no molt abans de la mort de l'emperador. Mort ja Constanci va nixer una filla de nom Flvia Mxima Constncia que fou promesa a Graci amb el que desprs es va casar. Va donar suport a la revolta de Procopi.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188938" title="Faust" nonfiltered="2925" processed="2917" dbindex="77940">
Faust (Faustinus) fou un prevere que es va adherir a la secta fundada per Lucfer de Caller, i que va viure vers el final del segle IV. El seu nom apareix en tres obres:

Faustini de Triniates  De Fide contra Arianos ad Flacillam Imperatricem Libri VII, s un tractat escrit contra els arrians vers el final del segle IV (no ms tard del 385 ja que la Flacilla esmentada al ttol, la primera dona de Teodosi I el Gran,  va morir el 385) que fou atribut errniament  al bisbe hisp Gregori, i estava dividit en 7 llibres o captols.

Faustini Fides Theodosio Imperatori oblata. Una confessi de fe escrita entre el 379 i el 381 quan Faust vivia a Eleutheropolis.

Libellus Precum, presentat a Valentini i Teodosi vers el 384 i defensa dels luciferians;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188939" title="Faust" nonfiltered="2926" processed="2918" dbindex="77941">


Onomstica:

Faust, bisbe maniqueu ;
Faust Regense, bisbe i cap dels semipelagians;
Anni Faust, cavaller rom;
Faust de Bizanci, historiador ;
Faust Corneli Sulla (qestor), fill del dictador Sulla,  ugur i qestor;
Faust Corneli Sulla (cnsol), cnsol l'any 52;
Literatura:
Faust (Goethe);

Msica:

Faust, pera de Charles Gounod;
Faust, pera de Ludwig Spohr;

Mitologia:
Faust (llegenda), llegenda que sembla haver estat basada en un alquimista real, Johann Georg Faust;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188941" title="Faust (bisbe maniqueu)" nonfiltered="2927" processed="2919" dbindex="77942">
Faust (Faustus)  fou un bisbe afric dels maniqueus que segons Sant Agust era molt persuasiu i eloqent, per no molt intelligent.

Va publicar vers el 400 un atac contra els catlics que fou contestat per Sant Agust.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188943" title="Faust Regense" nonfiltered="2928" processed="2920" dbindex="77943">
Faust Regense (Faustus Regensis o Regiensis)  fou un bisbe nascut a Britnia i contemporani i amic de Sidoni Apollinar. Va succeir a Mxim com abat de Lerins, i el 472 el va succeir com a bisbe de Riez a Provena. Va morir vers el 490. Se'l va considerar cap dels semipelagians i fou estigmatitzat pels catlics dirigits per Sant Agust. Com que tamb fou opositor als arrians fou desterrat per Euric rei visigot el 481 per va poder tornar el 484 a la mort del rei. Fou adorat com a sant desprs de la seva mort pels ciutadans de Riez que van erigir una baslica en la seva memria i celebren un festival el 18 de gener.

Les seves obres sn:

1. Professio Fidei, contra eos, qui per solam Dei Voluntatem alios dicunt ad Vitam attrahi, alios in Mortem deprimi. (vers 475)

2. De Gratia Dei et Hamanae Mentis libero Arbitrio Libri II. (vers 475)

3. Responsio ad Objecta quaedam de Ratione Fidei Catholicae

4. Sermones Sea ad Monachos, junt amb Admionitio et exhortationes

5. Homilia de Sant Maximi Laudibus, 

6. Epistolae (19 epstoles en total) 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188944" title="Anni Faust" nonfiltered="2929" processed="2921" dbindex="77944">
Anni Fauste (Annius Faustus) fou un cavaller rom.

Fou un dels coneguts informadors (delatores) en el regnat de l'emperador Ner.

Fou condemnat pel senat l'any 69 desprs de qu fou acusat per Vibi Crisp. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188945" title="La Regenta" nonfiltered="2930" processed="2922" dbindex="77945">
La Regenta s una novella de Leopoldo Alas "Clarn" que representa un dels mxims exponents del naturalisme espanyol. Explica la histria d'Ana Ozores i els seus amors amb el capell de Vetusta (una allegoria d'Oviedo) i com topen amb les convencions de l'poca. Un altre rival amors, el tpic Don Juan, entra en joc per complicar la trama.
Escrita en 1884, de seguida va comptar amb l'xit del pblic, que va motivar adaptacions al cinema i la televisi.

L'autor critica la vida de provncia, que provoca un avorriment mortal en la protagonista i s la causa dels seus problemes sentimentals, en la lnia d'altres obres de l'poca com Madame Bovary o Anna Karenina. L'herona busca un amor romntic, ben allunyat del que li pot oferir el seu marit, un burgs sense passi. Les alternatives entre la seducci i l'enteniment personal per pecamins acaben amb la pau del poble. 

Destaquen les descripcions del paisatge i dels sentiments dels personatges. La narraci s en tercera persona omniscient i l'estructura avana linealment. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188953" title="Sant Joan d'Isil" nonfiltered="2931" processed="2923" dbindex="77946">
Sant Joan d'Isil s una esglsia romnica situada al poble d'Isil dins del municipi d'Alt neu (Pallars Sobir). Arran de les aiges del Noguera Pallaresa, s una de les construccions romniques ms notables de la Vall d'neu. S'esmenta per primer cop l'any 1095.

Amb planta basilical de tres naus, la central ms ampla i amb volta de can, coronades per un absis i dues absidioles decorats, a l'exterior, amb un fris de dobles arcuacions cegues amb lesenes. L'absis central presenta tres finestres de doble esqueixada, mentre que les absidioles noms en tenen un al centre. Sobre el mur on descansen els absis s'hi va obrir un ull de bou.

Tots els murs exteriors sn senzills menys el de migdia on hi ha la portalada que s'ha datat de finals del segle XII. Corona la paret un fris d'arcuacions. Les quatre cantonades sota la teulada estan rematades amb uns torrellons sostinguts per mnsules. La portalada consta de tres arquivoltes de mig punt en gradaci que descansen sobre columnes llises amb capitells esculpits amb rostres humans i animals.

Entre el portal i l'absis s'obren dues finestres, d'estil gtic, geminades i d'arc apuntat, i amb manell i traceria de trifolis, del segle XIV. A la faana de ponent hi ha un petit campanar de cadireta.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188955" title="??d" nonfiltered="2932" processed="2924" dbindex="77947">
La   d (en rab  ) s la catorzena lletra de l'alfabet rab (quinzena o divuitena en l'ordre abjad). s una lletra solar.

 Histria .

Prov, per via dels alfabets nabateu i arameu, de la   d  fencia.

 s .

Representa el so consonntic faringealitzat .

En la notaci matemtica moderna, t la mateixa utilitat que la y occidental.

 Escriptura .



La   d es lliga a la segent lletra de la paraula. Tamb ho fa amb la precedent, sempre que aquesta no sigui lif, d l, l, r , z y o w w, que mai no es lliguen a la lletra posterior.

 Representaci, transcripci i transliteraci .

A la Viquipdia existeix una , vegeu-la per a les diferents maneres de transcriure i transliterar   d.

Al SATTS,   d es transcriu com a  . En l'alfabet de xat rab, s'usa tant S com 9.

A la representaci Unicode,   d ocupa el punt U+0635 amb el nom ARABIC LETTER SAD.

A la codificaci ISO 8859-6, el punt 0xd5.

Com a entitat HTML, es codifica com a &#1589;

 Variants .

La d, , tot i formar part de l'alfabet rab bsic, es pot considerar un variant de la   d, per ser una de les sis lletres que es van afegir a part de les vint-i-dues heretades de l'alfabet fenici.

En xiao'erjing el mateix smbol pot representar tamb el so  i la velaritzada , segons la llengua que transcrigui. Tamb hi existeix una   d amb tres punts a sobre, , que representa el so .

L'alfabet rab bielors usa un smbol com la   d amb tres punts a sota, , per a representar el so africat .


Aquest smbol s'ha llevat de la varietat soran de l'alfabet rab.

 Vegeu tamb .


Llengua rab;
Alfabet de xat rab;
Alfabet;
Alfabet fenici;

 Referncies .











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188956" title="Flix" nonfiltered="2933" processed="2925" dbindex="77948">


Onomstica:

Personatges diversos:

Antoni Flix, procurador rom de Judea. ;
Bulla Flix, cap de bandits itali del segle II i comenament del III;
Flavi Flix, poeta afric de finals del segle V ;
Leli Flix,  jurista rom;
Flix Magnuts, deixeble i amic de Sidoni Apollinar ;
Marc Minuci Flix, jurista rom ;
Sextili Flix,  militar rom ;
Flix d'Urgell, bisbe d'Urgell cap dels adopcionistes;
Flix, bisbe de Valncia;
Mara Flix, actiu mexicana;
Anne Desiderie Flix, pintora francesa;
Joseph Celestine Flix, sacerdot francs;
Eugene Felix, pintor austrac;
Hugh Felix, compositor austrac;
Jan Felix, geleg alemany;
Francisco Flix, Teleg madrileny;
Simon Felix, teleg alemany;
Juan Flix de la Encarnacin, religis castell;

Papes: 

Felix I, Papa;
Felix II, Papa;
Felix III, Papa;
Felix IV, Papa;
Felix V, antipapa;

Sants:

Flix de Saragossa;
Flix de Metz;
Flix d'Itlia;
Flix de Trveris;
Flix de la Btica;
Flix de Como;
Flix de Subri;
Flix de Li;
Flix de Thibara;
Flix de Cantalicio;
Flix de Fritzlar;
Flix de Nola ;
Flix de Ravenna;
Flix de Rhuys;
Flix de Valois;
Flix de Roma;
Flix d'Aquileia;
Flix mrtir;

Literatura:

Flix, nom alternatiu del llibre de les meravelles de Llull;
Flix Marte de la Hircania, llibre de cavalleria castell.

Geografia:

Flix, municipi d'Almeria;
Flix, serralada de Brasil, Rio Grande do Norte;
Monestir de Sant Flix, monestir a Crdova.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188957" title="Antoni Flix" nonfiltered="2934" processed="2926" dbindex="77949">
Antoni Flix (Antonius Felix) fou procurador rom de Judea. 

Era germ del llibert Palles (Pallas) i ell mateix era llibert de l'emperador Claudi. A Suides se l'esmenta com a Claudi Flix pel nom del seu patr i Antoni es el nom de l'emperadriu mare Antnia de la qual va rebre la manumissi. 

La data en qu fou nomenat procurador s incerta per no lluny del 52. Segons Tcit va ser procurador amb Ventidi Cum, i aquest va governar Galilea i Flix va governar Samria. Els dos govern cobreixen un perode vers 48 a 61; diu que ambds es van enriquir amb les exaccions sobre el provincials; el governador de Sria Quadrat (Gai Ummidi Quadrat)  fou comissionat per obrir expedient sobre aquests fets i Cum fou condemnat per Flix absolt. En canvi segons Flavi Josep, Cum fou nic governador i fou finalment deposat i condemnat, i Flix enviar des de Roma com a successor probablement vers el 51 o 52, amb autoritat sobre Judea, Samria, Galilea i Perea.

Flix es va aparellar amb Drusilla filla d'Herodes Agripa I i esposa d'Azizus rei d'Emesa (al qual va abandonar). El seu govern fou fort per cruel i opressiu; va netejar el pas de lladres i de falsos profetes. Entre el 60 i el 62 fou cridat a Roma i el va succeir Porci Fest; els caps jueus de Cesarea, la capital de la provncia, el van acusar a Roma, per es va salvar per la influencia del seu germ Palles amb Ner. Tcit esmenta el seu matrimoni amb una Drusilla,  persona diferent de la dona del rei d'Emesa, i amb una neta de Marc Antoni i Clepatra.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188958" title="Bulla Flix" nonfiltered="2935" processed="2927" dbindex="77950">
Bulla Flix (Bulla Felix) fou un fams cap de bandits itali que va dirigir una banda de sis-cents lladres amb els que va assolar Itlia durant dos anys en el regnat de Septimi Sever; va desafiar tots els intents imperials per la seva captura per finalment fou trat per una de les seves amants i fet presoner i tirat a les feres.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188959" title="Flavi Flix" nonfiltered="2936" processed="2928" dbindex="77951">
Flavi Flix (Flavius Felix) fou un poeta afric de finals del segle V que va escriure cinc peces de l'antologia llatina, en una de les quals celebra les "Thermae Alianae" construdes prop de Cartago pel rei vndal Trasimund; en un dels escrits es dirigeix a Victri, secretari del esmentat rei, al que demana un nomenament eclesistic.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188960" title="Leli Flix" nonfiltered="2937" processed="2929" dbindex="77952">
Leli Flix (Laelius Felix) fou un jurista rom, conegut principalment com Leli, que va florir en temps d'Adri. 

Un  Leli que podria ser Leli Flix esmenta en una obra l'impossible fet de qu va veure una dona egpcia de nom Serpia portada al palau d'Adri que havia tingut cinc fills, quatre el mateix dia i un cinqu quaranta dies desprs. Un tal Gaius esmenta la mateixa historia sense el interval, el que la fa ms raonable.

Com a jurista va escriure sobre Quint Muci Escevola (librum ad Q. Mucium).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188962" title="Flix Magnuts" nonfiltered="2938" processed="2930" dbindex="77953">
Flix Magnuts (Felix Magnuts) fou un deixeble i amic de Sidoni Apollinar que va viure vers 430-480. Membre de la famlia dels Philagrii va adquirir el rang de patrici. Per les cartes de Sidoni a Flix es coneix la distribuci provincial romana a la zona dels Alps al segle V.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188963" title="Marc Minuci Flix" nonfiltered="2939" processed="2931" dbindex="77954">
Marc Minuci Flix (Marcus Minucius Felix)  fou un jurista rom autor d'un dileg titulat Octavi entre el pag Cecili Natalis i el creient Octavi Januari, en el qual el primer es converteix. La seva poca es incerta i va entre el regnat de Marc Aureli i el de Diocleci, per el ms probable s que vivia al primer ter del segle III. Un llibre de nom De Fato, o Contra Mathematicos, va circular amb el seu nom per no el va escriure.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188964" title="Sextili Flix" nonfiltered="2940" processed="2932" dbindex="77955">
Sextili Flix (Sextilius Felix) fou un militar rom enviat  a la frontera de Rcia per Antoni Prim per vigilar els moviments del governador de la provncia Porci Septimi que era fidel a Vitelli (70). Va romandre a Rcia fins l'any segent quan fou enviat contra els revoltats trevirs.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188965" title="Fenestella" nonfiltered="2941" processed="2933" dbindex="77956">
Fenestella (Fenestella) (vers 49 aC-21 dC) fou un historiador roma del temps d'August, que hauria mort vers el 21 amb 70 anys. El seu llibre principal fou Annales en no menys de 22 llibres, esmentat per Asconi, Plini el Vell i Gneu Gelli com a font. La informaci era detallada per no sempre acurada. Dimedes esmenta un "Fenestellam in libro Epitomarum secundo" del que existeix cap ms referncia; sant Jernim li atribueix Carmina.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188966" title="Urseu Ferox" nonfiltered="2942" processed="2934" dbindex="77957">
Urseu Ferox (Urseius Ferox) fou un jurista roma de la meitat del segle I no relacionat amb el cnsol Juli Ferox que fou cnsol l'any 100 sota Traj. Ulpi esmenta un dels seus llibres per no diu res del contingut. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188967" title="Aureli Festiu" nonfiltered="2943" processed="2935" dbindex="77958">
Aureli Festiu (Aurelianus Festivus) fou un llibert de l'emperador Lluci Domici Aureli, que va escriure una histria sobre l'emperador usurpador Firm (+ 375) en el que dona molts detalls del seu perode govern. L'esmenta Flavi Vopisc.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188968" title="Fest" nonfiltered="2944" processed="2936" dbindex="77959">


Onomstica:

Fest, llibert i favorit de Caracalla;

Anici Fest, governador d'sia ;

Pescenni Fest, senador rom ;

Pescenni Fest, historiador roma ;

Sext Pompeu Fest, lexicgraf rom ;

Porci Fest,  procurador rom de Judea,

Valeri Fest, llegat a l'frica l'any 69;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188970" title="Fest (llibert)" nonfiltered="2945" processed="2937" dbindex="77960">
Fest (Festus) fou un llibert i favorit de Caracalla. Quan va morir, l'emperador el va enterrar a la Troade amb totes les cerimnies observades a l'enterrament de Patrocles. Herodi diu que no obstant havia estat enverinat pel mateix emperador amb la idea d'imitar a Aquilles. Probablement era persona diferent del camarlenc de Caracalla de nom tamb Fest, ja que aquest encarta vivia en temps de Macr.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188971" title="Anici Fest" nonfiltered="2946" processed="2938" dbindex="77961">
Anici Fest (Anicius Festus) fou un governador d'sia nomenat per Macr desprs de la desgracia d'Asper.  No havia estat considerat en anteriors repartiments de provncies.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188972" title="Pescenni Fest (senador)" nonfiltered="2947" processed="2939" dbindex="77962">
Pescenni Fest (Pescennius Festus) fou un senador rom al que l'emperador Septimi Sever va condemnar a mort sense judici el 196 o 197, desprs de la seva victria sobre Clodi Alb. (Spartian. Severus, 13; comp. Dio Cass. ; Herodian. 3. p. 115.) 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188973" title="Pescenni Fest" nonfiltered="2948" processed="2940" dbindex="77963">
Pescenni Fest (Pescennius Festus) fou un historiador rom esmentat per Lactanci al parlar d'alguns sacrificis humans que es feien a Cartago (Instit. 1.21). Lactanci anomena el seu relat Festus Satura, que vol dir miscellnia de Festus.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188974" title="Sext Pompeu Fest" nonfiltered="2949" processed="2941" dbindex="77964">
Sext Pompeu Fest (Sextus Pompeius Festus) fou un lexicgraf rom de data incerta, que va viure desprs  que Marc Valeri Marcial (ja que el cita) i abans de Macrobi, que parla d'ell . Va escriure un diccionari de frases i paraules llatines destacades, en 20 llibres, titulat Sexti Pompeii Festi de Verborum Significatione. Va corregir i ampliar un obra de 
Marc Verri Flac (Marcus Verrius Flaccus), escriptor del temps d'August, concretament  el tractat De Significatu Verhorum. L'obra original no es conserva excepte uns fragments bastant llargs.

L'obra de Fest consisteix en quatre parts:

1. Els fragments dipositats a la biblioteca de Npols;
2. Els fragments derivats del llibre que va comprar  Pomponi Laet, i que va arribar fins al segle XVI.
3.  L'eptom de Paule Diacon, ;
4.  Les interpolacions d'Scaligieri i Urs ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188975" title="Porci Fest" nonfiltered="2950" processed="2942" dbindex="77965">
Porci Fest fou procurador de Judea, successor d' Antoni Flix vers el  60, 61 o 62, que va reprimir als bandits del pas i als assassins (sicarii) dels que la provncia estava infectada. Sant Pau es va defensar davant d'ell l'any 62. Fou cessat al cap de poc temps (vers 62 o 63) i el va succeir Alb.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188976" title="Valeri Fest" nonfiltered="2951" processed="2943" dbindex="77966">
Valeri Fest (Valerius Festus) fou un magistrat i militar roma, que fou llegat a la provncia d'frica l'any 69. Era un partidari secret de Vespasi en la seva guerra contra l'emperador Aule Vitelli. Fou cnsol sufecte l'any 71 (Tcit. Hist. 2.98; Fasti.)




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188977" title="Fidenes (desambiguaci)" nonfiltered="2952" processed="2944" dbindex="77967">


Onomstica:

Fidenes, ciutat llatina;
Fidenes (Fidenas), renom de les gens Srgia i Servlia;
Luci sergi Fidenes, cnsol dues vegades i trib amb potestat consolar ;
Marc Sergi Fidenes, trib amb potestat consolar el 404 aC i altra cop el 402 aC.
Luci Sergi Fidenes, trib amb potestat consular el 397 aC.
Gai Sergi Fidenes, trib amb potestat consular tres vegades;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188978" title="Fidenes (cognom)" nonfiltered="2953" processed="2945" dbindex="77968">
Fidenes (Fidenas) fou un renom de les gens Srgia i Servlia, originaris de Fidenes (Fidenae) a menys de 10 km de Roma. El primer Sergi que va portar el renom fou Luci Sergi Fidenes que fou cnsol el 437 aC desprs de la revolta de Fidenes, colnia romana de la que probablement era nadiu; el renom fou usat pels seus descendents. El primer Servili que va usar el renom fou Quint Servili Prisc que fou dictador i va conquerir Fidenes el 435 aC i tamb va romandre vinculat als seus descendents.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188979" title="Luci Sergi Fidenes (cnsol)" nonfiltered="2954" processed="2946" dbindex="77969">
Luci Sergi Fidenes (Lucius Sergius C. F. C. N. Fidenas) fou cnsol dues vegades i trib amb potestat consolar tres vegades, per no consta cap fet rellevant.

Fou cnsol per primera vegada el 437 aC i segona el 429 aC. I trib amb potestat consular el 433 aC, 424 aC i 418 aC.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188980" title="Marc Sergi Fidenes" nonfiltered="2955" processed="2947" dbindex="77970">
Marc Sergi Fidenes (Marcus Sergius C. F. C. N. Fidenas) fou trib amb potestat consolar el 404 aC i altra cop el 402 aC. La direcci del setge de Ves li fou encarregada conjuntament amb un altre trib amb potestat consular, Luci Virgini Tricost Esquil, per l'enemistat entre ambds, va fer desastrosa la campanya i els capenats i faliscs van anar a Ves i van obligar als romans a aixecar el setge: els dos romans tenien el comandament de camps separats; Marc Sergi Fidenes fou atacat per la gent de Ves i pels seus aliats al mateix temps i com que no va voler demanar ajut al seu collega fou derrotat pel superior nombre de l'enemic; Esquil per la seva banda no va voler enviar ajut perqu no se li havia demanat. A causa d'aquest afer els dos foren obligats a renunciar al crrec abans d'acabar l'any i a l'any segent foren jutjats i condemnat a pagar una multa.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188981" title="Luci Sergi Fidenes (trib)" nonfiltered="2956" processed="2948" dbindex="77971">
Luci Sergi Fidenes (Lucius Sergius M. F. L. N. Fidenas) fou fill del trib amb potestat consular Marcus Sergius C. F. C. N. Fidenas i ell mateix fou trib amb potestat consular el 397 aC.

Referncies.
Dictionary of Greek and Roman biography and mythology, (William Smith, 1849);
Dictionary of Greek and Roman Geography (William Smith, 1854);




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188982" title="Gai Sergi Fidenes" nonfiltered="2957" processed="2949" dbindex="77972">
Gai Sergi Fidenes (Caius Sergius Fidenas) fou trib amb potestat consular tres vegades, la primera el 387 aC, la segona dos anys desprs el 385 aC, i la tercera i darrera vegada el 380 aC (sempre segons Tit Livi).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188983" title="Fgul" nonfiltered="2958" processed="2950" dbindex="77973">


Onomstica:
Fgul (cognom);
Gai Marci Fgul I, cnsol rom el 162 aC i 156 aC ;
Gai Marci Fgul, jurista rom.
Gai Marci Fgul II, cnsol rom el 64 aC;
Publi Nigidi Fgul, filsof pitagric del segle I aC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188984" title="Lahore" nonfiltered="2959" processed="2951" dbindex="77974">
Lahore (urdu:      ) s la capital de la provncia del Panjab i la segona ciutat ms poblada del Pakistan amb gaireb 6,5 milions d'habitants. Es troba situada a la ribera del riu Ravi, molt propera a la frontera amb l'ndia.
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188985" title="Rawalpindi" nonfiltered="2960" processed="2952" dbindex="77975">
Rawalpindi (urdu:         ) s una ciutat del Pakistan, situada a la plana de Potwar i propera a la capital del pas, Islamabad. Administrativament, pertany a la provncia del Panjab i t una poblaci aproximada de 3 milions d'habitants. s la seu de les Forces Armades del Pakistan, i serv com a capital del pas durant la dcada de 1960, mentre dur la construcci d'Islamabad.











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188987" title="Andrew Browne Cunningham" nonfiltered="2961" processed="2953" dbindex="77976">



L'Almirall de la Flota Andrew Browne Cunningham, 1er Vescomte Cunningham de Hyndhope, KT, CB, OM, DSO (7 de gener de 1883   12 de juny de 1963, germ gran del General sir Alan Cunningham, va ser un almirall britnic de la Segona Guerra Mundial. Sovint se'l cita per les seves inicials "ABC".

Va nixer a Dubln el 7 de  gener de 1883, i assist a diverses escoles i instituts abans d'allistar-se a l'Acadmia Naval amb noms 10 anys, comenant aix la seva relaci amb la Royal Navy. Desprs d'assistir al 1898, ascend rpidament de rang. Comand un destructor durant la Primera Guerra Mundial i alguns ms durant el perode d'entreguerres. Per la seva actuaci a la Gran Guerra va ser condecorat amb dos Ordes del Servei Distingit amb dues Barres, especialment per les seves accions als Dardanels i al Bltic

Durant la Segona Guerra Mundial, com a Comandant en Cap de la Flota de la Mediterrnia, Cunningham dirig les forces navals britniques en diverses batalles a la Mediterrnia, entre les que trobem l'atac sobre Trent al 1940, el primer atac de la histria des d'un portaavions i la Batalla del Cap Matapan al 1941. Cunningham tamb va ser responsable de l'esfor per suplir Malta i de supervisar els diversos desembarcaments aliats al litoral mediterrani. Al 1943 va ser nomenat Primer Lord del Mar, una posici que ocup fins al seu retir al 1946. Desprs del seu retir, exerc diverses posicions cerimonials, incloent la de Lord Alt Majoral a la coronaci de la reina Elisabet II del Regne Unit al 1953. Mor el 12 de juny de 1963

 Infncia .

Va nixer a Dubln el 7 de  gener de 1883, el tercer de 5 fills del Professor Daniel Cunningham i de la seva esposa Elizabeth Cumming Browne, ambds d'origen escocs. Ell mateix va descriure als seus pares com "grans intellectuals i de tradici clerical", cosa obvia doncs tots dos avis havien estat clergues. Desprs d'una curta estada a l'escola a Dubln, va ser enviat a l'Acadmia d'Edimburg. Amb 10 anys el seu pare li envia un telegrama on li deia "voldries allistar-te a la Marina?". En aquells moments, la famlia no tenia cap mena de nexe amb l'Armada Reial, i Cunningham noms havia mostrat un vague inters en el mar. Tanmateix, respongu "S, vull ser un almirall". Va ser enviat a una escola preparatria, especialitzada en preparar als pupils per a l'examen d'accs del Reial Collegi Naval Britania, a Dartmouth. Cunningham pass els exmens, mostrant una particular destresa en matemtiques.

Inicis de la Carrera Naval .  



Amb 64 alumnes ms, Cunningham s'un a la Marina Reial com a cadet al vaixell escola HMS Britannia al 1897. Un dels seus companys de classe va ser el futur Almirall de la Flota James Fownes Somerville. Cunningham era conegut per la seva manca d'entusiasme pels esports de camp, si b li agradava el golf i passava la major part del seu temps lliure entretenint-se amb els bots. Ell mateix escrigu a les seves memries que al final del curs estava ansis per trobar aventures al mar. Si b va cometre incidents menors, la seva conducta va ser considerada com a "molt bona". Aprov a l'abril de 1898, sent el primer de la promoci en matemtiques i nutica. El seu primer servei al mar va ser com a Guardamarina al HMS Doris al 1899, servint al Estaci del Cap quan comen la Segona Guerra Boer. Al febrer del 1900 va ser destinat a la Brigada Naval, on creia que "prometia oportunitats per valentia i per distingir-se en acci". A inicis del 1902, realitz el curs del Sots-tinent a Portsmouth i a Greenwich; serv com sots-tinent al cuirassat HMS Implacable a la Mediterrnia durant 6 mesos al 1903. Al setembre va ser destinat al HMS Locust per servir com a segon al comandament. Va ser promogut a Tinent al 1904, i serv en diversos vaixells durant els 4 anys segents. Al 1908 reb el seu primer comandament, la HM Torpedinera n14.

 Primera Guerra Mundial .

Cunningham va ser altament condecorat durant la Primera Guerra Mundial, rebent l'Orde del Servei Distingit i dues Barres. Al 1911 reb el comandament del destructor HMS Scorpion, que comand durant tota la guerra. Al 1914, l'"Scorpion" va participar en el seguiment dels vaixells alemanys SMS Goeben i SMS Breslau. L'operaci intent trobar i destruir ambds vaixells alemanys, per aquests aconseguiren escapar de la flota britnica i passar a travs dels Dardanels per arribar fins a Constantinoble. La seva arribada contribu a que l'Imperi Otom s'uns a les Potncies Centrals al novembre de 1914. Enlloc d'una batalla "sanguinolenta", el fracs de la persecuci britnica tingu unes enormes ramificacions poltiques i militars, que en paraules de Winston Churchill portaren ms dolor, ms misria i ms rona que mai abans havia portat el comps d'una nau.

Cunningham rest a la Mediterrnia i, al 1915, lScorpion va participar a l'atac dels Dardanels. Per la seva actuaci Cunningham va ser recompensat amb la promoci a Comandant i la concessi de l'Orde del Servei Distingit. Cunningham pass la major part de 1916 en patrulles rutinries. A finals de 1916 va ser enviat a la protecci de combois, un dest que ell considerava mund. No va tenir cap contacte amb els submarins alemanys durant aquest perode, del qual coment que la immunitat dels meus combois va ser probablement sort. Convenut que la Mediterrnia li oferia menys possibilitats ofensives deman el trasllat cap a casa. El Scorpion arri el 21 de gener de 1918. En els seus 7 anys de capit del Scorpion, Cunningham havia desenvolupat una reputaci de mariner de primera. Va ser destinat al HMS Termagent pel Vicealmirall Roger Keyes a les Patrulles de Dover a l'abril de 1918, rebent una barra per a la seva DSO al 1919.

 Perode d'entreguerres .

 Associaci amb Cowan .

Cunningham vei molta acci en el perode d'entreguerres. Al 1919 comand el Destructor classe S HMS Seafire al Bltic. Els Bolxevics, els Russos Blancs, diversos moviments nacionalistes letons, alemanys i polonesos intentaven controlar Letnia; el Govern Britnic havia reconegut la independncia de Letnia desprs del Tractat de Brest-Litovsk. Va ser en aquest viatge que Cunningham conegu a l'Almirall Walter Cowan. Cunningham qued impressionat pels mtodes de Cowan, especialment per la seva navegaci en aiges potencialment perilloses, amb boira espessa i camps de mines que amenaaven la flota. Tot i a diverses trobades potencialment problemtiques amb forces alemanyes que provaven d'avortar els moviments independentistes letons, Cunningham exhib un bon auto-control i judici. Cowan afirma que el Comandant Cunningham actu un cop darrera de l'altre amb una promptitud infallible i decisi, i es demostr ell mateix com un Oficial de valor excepcional i resoluci"

Per les seves accions al Bltic, Cunningham reb una segona barra per a la seva DSO i va ser promogut a Capit al 1920. Al seu retorn del Bltic al 1922, va ser nomenat capit de la 6 Flotilla de Destructors. Seguiren diversos comandaments ms: la 1 Flotilla de Destructors al 1923, el destructor base, HMS Lochinvar a Port Edgar al Firth of Forth entre 1926-1927. Cunningham torn a trobar-se amb el Vicealmirall Cowan entre 1926 i 1928, quan Cunningam era Capit d'Ensenya i Oficial en Cap d'Estat Major de Cowan mentre servia a l'Esquadr de Nord Amrica i les ndies Occidentals. Tot i que Cunningham no va gaudir mai de les llargues recepcions, sembla que gaud en aquest perode de la seva vida, i especialment durant la seva visita al Canad.   A les seves memries Cunningham deixa clar el gran respecte que sentia per Cowan, i les moltes llions que reb d'ell en els dos perodes en qu serviren junts. A les darreries de la dcada dels 20 Cunningham torn al Regne Unit per participar en els cursos de l'Escola d'Oficials Superiors de Sheerness i al Collegi Imperial de Defensa. Mentre que es trobava al Collegi Imperial de Defensa, al 1929, es cas amb Nona Byatt (filla d'Horace Vyatt, MA; la parella no tingu cap fill). Desprs d'un any al Collegi, Cunningham reb el comandament del seu primer gran vaixell, el cuirassat HMS Rodney. Divuit mesos desprs va ser nomenat Commodoro del HMS Pembroke, les casernes de la Marina Reial a Chatham.

 Promoci a Rang d'Ensenya .

Al setembre de 1932 Cunningham va ser promogut a Rang d'Ensenya, i a Aide-de-camp del Rei. Va ser nomenat Contraalmirall (Destructors) a la Mediterrnia al desembre de 1933 i va ser nomenat Company de l'Orde del Bany al 1934. Hissant la seva ensenya al creuer lleuger  HMS Coventry, Cunningham aprofit per practicar amb la flota (cosa que li serviria de molt durant la Segona Guerra Mundial). Tamb realitz exercicis a l'oce Atlntic, on aprengu els riscos i virtuts de les accions nocturnes, que empraria amb gran efectivitat als propers anys.

Quan va ser promogut a Vicealmirall al juliol de 1936, donada la poltica naval d'entreguerres, el servei actiu semblava remot. Tanmateix, un any desprs, i degut a la malaltia de l'Almirall Sir Geoffrey Blake, Cunningham assum el nomenament de comandant de l'Esquadr de creuers i segon al comandament de la Flota de la Mediterrnia, amb el HMS Hood com el seu vaixell insgnia. Desprs del seu llarg servei en vaixells petits, Cunningham consider la seva estada a bord del "Hood" com un palau, fins i tot sobrepassant la seva experincia en un gran vaixell com era el "Rodney".

Mantingu el comandament del "Hood" fins a setembre de 1938, quan va ser nomenat per l'Almirallat com a Adjunt al Cap d'Estat Major Naval, si b no assum el crrec fins al desembre de 1939. Accept un crrec a terra amb desdia, doncs no li agradava gens l'administraci, per la recompensa que li feia l'Almirallat era evident. Durant 6 mesos, i donada una malaltia de l'Almirall Sir Roger Blackhouse, el llavors Primer Lord del Mar, substitu a Blackhouse al Comit de Defensa Imperial i al Gabinet de l'Almirallat.

 Segona Guerra Mundial .

Cunningham descrigu el comandament de la Flota de la Mediterrnia com el millor comandament que la Marina Reial podia oferir, i remarcava a les seves memries que potser coneixia la Mediterrnia tan b com qualsevol altre oficial naval de la meva generaci. Cunningham va ser nomenat Comandant en Cap de la Mediterrnia, hissant la seva ensenya al HMS Warspite el 6 de juny de 1939, un dia desprs d'arribar a Alexandria. Com a Comandant en Cap, la principal preocupaci era la seguretat dels combois que es dirigien cap a Egipte i Malta. Aquests combois eren molt important, doncs eren totalment necessaris per conservar Malta, una colnia britnica i una base naval, en estat de guerra. Malta era un punt estratgic de vital importncia i Cunningham ho tenia present. Cunningham creia que la principal amenaa al poder naval britnic a la Mediterrnia provindria de la Flota italiana. Per aix Cunningham tenia la seva flota disponible en qualsevol moment, doncs tan bon punt com Itlia escolls entrar en la guerra, la Flota Britnica l'estaria esperant.

 La Rendici de Frana (juny de 1940) .


En el seu paper com a Comandant en Cap de la Mediterrnia, Cunningham hagu de negociar amb l'Almirall francs Ren-Emile Godfroy per a la desmilitaritzaci i l'internament d'un esquadr francs a Alexandria al juny de 1940, tot just desprs de la Caiguda de Frana. Churchill havia ordenat a Cunningham que evits que els vaixells francesos abandonessin el port, i que s'assegurs que la flota de guerra no passs a mans enemigues. Estacionada en aquells moments a Alexandria, Cunningham inici unes delicades negociacions amb Godfroy per assegurar que la seva flota, consistent en el cuirassat Lorraine, 4 creuers, 3 destructors i 1 submar no fossin cap amenaa. L'Almirallat orden a Cunningham que complets les negociacions el 3 de juliol. Tot just quan l'acord semblava imminent, Godfroy s'assabent de l'acci britnica a Mers el-Kebir i, per un instant, Cunningham tem una batalla al port d'Alexandria entre la flota francesa i la britnica. L'ombra del fracs era allargada, per les negociacions van acabar b desprs de qu Cunningham s'implic ms personalment. Les negociacions arribaren a bon port i els francesos van buidar els seus tancs de combustible i van retirar els mecanismes de foc dels seus canons. Cunningham promet repatriar les tripulacions dels vaixells.



Batalla de Trent (novembre de 1940) .


Si b l'amenaa de la flota francesa havia estat neutralitzada, Cunningham encara estava pendent de l'amenaa que representava la flota italiana a les operacions al Nord d'frica, amb base a Egipte. Si b la Marina Reial havia aconseguit la victria en diverses accions a la Mediterrnia, inclinant considerablement l'equilibri de poders, els italians seguien la teoria d'una flota en potncia i havien deixat els seus vaixells al port. Aix va fer que l'amenaa d'una sortida contra la flota britnica fos un seris problema. En aquells moments, el port de Trent contenia 6 cuirassats, 7 creuers pessats, 2 creuers lleugers i 8 destructors. L'Almirallat, preocupat amb un atac potencial, planej lOperaci Judici, un atac per sorpresa sobre el port de Trent. Per realitzar l'atac, l'Almirallat envi el nou portaavions HMS Illustrious, capitanejat per Lumley Lyster, per unir-se al HMS Eagle a la flota de Cunningham.

L'atac s'inici a les 21:00 de l'11 de novembre de 1940, quan la primera de dues onades de torpediners Fairey Swordfish s'enlair de lIllustrious, seguida per la segona onada una hora desprs. L'atac va ser un gran xit: la flota italiana perd la meitat de la seva fora en una nit. La importncia de la "flota en potncia" disminu en importncia i l'amenaa al control de la Marina Reial de la Mediterrnia havia disminut molt. Desprs de la victria, Cunningham afirma que Trent, la nit del 11 al 12 de novembre de 1940, ha de ser recordada per sempre per haver demostrat d'un cop per tots que l'Armada t en l'Arma Aria de la Flota la seva arma ms devastadora.

La Marina Reial havia llanat el primer atac naval totalment aeri de la histria, atacant amb un petit nombre d'avions llanat des d'un portaavions. Aquest, juntament amb altres aspectes de l'atac, van ser factors importants en el plantejament de l'atac japons sobre Pearl Harbor al 1941.


 Batalla del Cap Matapan (mar de 1941) .


A finals de mar de 1941, Hitler volia que s'aturessin els combois que portaven subministraments a l'Fora Expedicionria Britnica a Grcia, i la marina italiana era la nica fora que era capa de fer-ho. Cunningham digu a la seva biografia: "Jo mateix m'inclinava a pensar que els italians no intentarien res. Em vaig jugar amb el Comandant Power, l'oficial d'Estat Major d'Operacions, 10 xlings que no veurem res de l'enemic". Sota la pressi alemanya, la flota italiana planej atacar la flota britnica el 28 de mar de 1941.

El comandant itali, almirall Angelo Iachino intent llanar un atac sorpresa sobre l'esquadr de creuers britnic a la zona (comandat pel vicealmirall Sir Henry Pridham-Wippell), executant un moviment en pina amb el cuirassat Vittorio Venetto. Cunningham sabia els moviments italians, grcies a la interceptaci dels missatges de Enigma. Si b les intencions italianes no estaven prou clares, l'estat major de Cunningham creia que es realitzaria un atac contra els combois de tropes i s'orden preparar plans per avortar l'atac enemic i, si era possible, interceptar la seva flota. Cunningham desitjava, no obstant, dissimular la seva prpia activitat i prepar fins i tot un partit de golf i una recepci al vespre per distreure l'atenci dels agents enemics (va ser vist pel consol japons local). Desprs del vespre, s'embarc al HMS Waspite i abandon Alexandria. Cunningham, adonant-se de qu un atac aeri podria afeblir als italians, orden un atac amb torpediners Albacore llanats des del  Formidable. Al resultar tocar, el Vittorio Veneto queda alentit temporalment i Iachino, adonant-se que la seva flota era vulnerable sense cobertura aria, orden a les seves forces que emprenguessin la retirada. Cunningham orden seguir als italians.

Un atac aeri des del Formidable havia causat danys al creuer Pola i Iachino, que no s'havia adonat de la persecuci a la que el sotmetia la flota de Cunningham, orden a un esquadr de creuers i destructors que tornessin i protegissin al Pola. Cunningham, mentrestant, s'havia reunit amb l'esquadr de creuers de Pridham-Wippell. Cap dels vaixells italians estava equipat per la lluita nocturna, i quan caigu la nit, intentaren retornar cap a Taranto. Per els britnics s que estaven equipats amb radar i detectaren als italians poc desprs de les 22:00. s un moment clau en la guerra naval de la II Guerra Mundial, doncs els cuirassats Barham, Valiant i Warspite van obrir foc sobre 2  a noms 3.500 metres, destruint-los en noms 5 minuts. 

Si b el Vittorio Veneto escap de la batalla i aconsegu tornar a Taranto, hi ha un gran reconeixement cap a Cunningham per prosseguir la persecuci durant la nit, tot i al consell contrari del seu estat major. Desprs de l'anterior derrota a Taranto, la derrota al Cap Matapan port una desastre estratgic per a la Marina italiana: 5 vaixells (3 creuers pesats i 2 destructors) havien estat enfonsats i prop de 2.400 mariners italians havien resultat morts, desapareguts o capturats. Les niques prdues britniques van ser 3 aviadors quan un torpediner va ser abatut. Cunningham havia perdut la seva juguesca amb el Comandant Power, per havia assolit una victria estratgica a la guerra a la Mediterrnia. Les derrotes a Taranto i al Cap Matapan volien dir que la flota italiana no intervindria a les evacuacions de Grcia i Creta al 1941. Tamb port que, durant la resta de la guerra, la Regia Marina deixaria la Mediterrnia Oriental a les flotes aliades, i no abandonaria ms port.

 La Batalla de Creta (maig de 1941) .


 

El mat del 20 de maig de 1941, Alemanya llan una invasi paracaigudista sobre Creta, amb el nom "Operaci Mercuri" (Unternehmen Merkur). Malgrat a les altes baixes inicials, l'aeroport de Maleme, a l'oest de l'illa, caigu en mans alemanyes i permet als invasors portar reforos i superar les forces aliades.

Desprs d'una setmana de durs combats, els comandants britnics decidiren que la situaci era desesperada i ordenaren una evacuaci des de Sfakia. Durant les segents 4 nits, 16.000 soldats van ser evacuats cap a Egipte via martima (participant el HMS Ajax, fams per la Batalla del Riu de la Plata). Un nombre petit de vaixells particip en una missi separada d'evacuaci des d'Heraklion, per van ser atacats en ruta pels bombarders marins de la Luftwaffe. Sense protecci aria, les naus de Cunningham van patir greus prdues. Tanmateix, Cunningham estava decidit a que lArmada no ha de deixar abandonat a l'Exrcit, i quan els generals de l'exrcit temeren que es perdrien molts vaixells, Cunningham digu la ja famosa sentncia de qu costa 3 anys construir un vaixell; i costa 3 segles construir una tradici 
L'actitud de Cunningham i els seus homes feren que de 22.000 homes destinats a Creta se'n rescatessin 16.500, amb la prdua de 3 creuers, 6 destructors i 15 vaixells danyats.

 La Fora Expedicionria Aliada (1943-1946) .
 

Entre finals de 1942 i inicis de 1943, Cunningham serv sota el General Eisenhower, que el va fer Comandant Suprem de la Fora Expedicionria Aliada. En aquest paper comand la gran flota que cobr els desembarcaments aliats al Nord d'frica (Operaci Torxa). El General Eisenhower escrigu d'ell al seu diari:

Almirall Sir Andrew Browne Cunningham. Segons la meva opini est al capdamunt dels seus subordinats en el desinters absolut, l'energia, la devoci al deure, el coneixement de la seva tasca i en la comprensi dels requisits de les operacions aliades. La meva opini sobre les seves qualificacions superiors no ha vacillat ni un segon

Al febrer de 1943 Cunningham torn al seu lloc com a Comandant en Cap de la Flota Mediterrnia. 3 mesos desprs, quan les forces de l'Eix al Nord d'frica estaven a punt de rendir-se, orden que no s'havia de permetre que escaps ni un de sol. D'acord amb el seu carcter ferotge orden a la flota "Enfonseu, cremeu i destruu: que no passi res". Supervis les forces navals que s'empraren a les invasions amfbies de Siclia (Operaci Husky, Operaci Baytown i Operaci Avalanche). Al mat de l'11 de setembre de 1943, Cunningham estava present a Malta quan la Flota italiana es rend. Cunningham inform a l'Almirallat en un telegrama: La Flota de Guerra Italiana ara descansa ancorada sota els canons de Malta.

El 21 d'octubre de 1943 Cunningham va esdevenir el Primer Lord del Mar de l'Almirallat i Cap de l'Estat Major Naval, desprs de la mort de Dudley Pound. Aquesta promoci significava que havia de deixar el seu estimat crrec de Comandant en Cap de la Mediterrnia, recomanant per la tasca a l'Almirall John H.D. Cunningham com el seu successor. En la posici de Primer Lord del Mar, i com a membre del Comit de Caps d'Estat Major, Cunningham era responsable de la direcci estratgica de l'Armada durant la resta de la guerra. Assist a les conferncies principals a El Cairo, Teheran, Yalta i Potsdam, a on els Aliats discutiren les estratgies futures, incloent la invasi de Normandia i el desplegament d'una Flota britnica a l'Oce Pacfic.

 Retir .
Cunningham s'havia de retirar al final de la guerra al 1945, per decid pilotar la Marina per la transici a la pau abans de retirar-se. Amb l'elecci de Clement Attlee com a Primer Ministre britnic al 1945 i la implementaci del seu Consens de Postguerra, va haver una gran reducci al pressupost de defensa. L'extensa reorganitzaci va ser un desafiament per en Cunningham: ens en vam adonar aviat que era molt ms senzill fer la guerra que reorganitzar la pau. Donades les pressions al pressupost dels 3 serveis, l'Armada s'embarc en un programa de reducci que era major del que Cunningham havia previst.

A finals de maig de 1946, desprs de la transici cap al temps de pau, Cunningham es retir del seu crrec com a Primer Lord del Mar. Cunningham es retir a la seva caseta al camp, 'Palace House' a Bishop's Waltham a Hampshire, que ell i Lady Cunningham havien comprat abans de la guerra. Van tenir una jubilaci entretinguda. Ell assistia de tant en tant a la Cambra dels Lords, i ocasionalment prestava el seu nom per posar pressi a les declaracions sobre la Marina britnica, particularment quan es referien a l'Almirall Dudley North, que havia estat rellevat del seu comandament de Gibraltar al 1940. Cunningham i diversos dels almiralls de la flota supervivents buscaven assegurar justcia per a North, i van triomfar amb una justificaci parcial al 1957. A ms, tingu diversos nomenaments, va ser Lord Alt Comissionat de l'Assemblea General de l'Esglsia d'Esccia al 1950 i, al 1952 i 1953, actu com a Lord Alt Majoral a la coronaci de la Reina Elisabet II. Cunningham mor a Londres el 12 de juny de 1963 i va ser enterrat al mar davant de Portsmouth. Els seus ttols s'extingiren amb ell, doncs no va tenir fills.

Honors. 



 Regne Unit .

 Vescomte Cunningham d'Hyndhope (gener de 1946);
 Bar Cunningham d'Hyndhope (agost de 1945);
 Cavaller del Card (gener de 1945);
 Baronet d'Hyndhope, Selkirk (7 de juliol de 1942;
 Gran Creu de Cavaller de l'Orde del Bany ;
 Company de l'Orde del Bany - B juny de 1934;
 Comandant de l'Orde del Bany - gener de 1939;
 Gran Creu de l'Orde del Bany - mar de 1941);
 Orde del Mrit (juny de 1946);
 Orde del Servei Distingit amb dues barres (mar de 1916, febrer de 1919 i maig de 1920);
 Medalla Naval del Servei General 1915-62;
 Medalla de la Reina de Sud-frica 1899-1902;
 Medalla del Rei de Sud-frica 1901-1902;
 Estrella de 1914;
 Medalla Britnica de la Guerra 1914-20 ;
 Medalla de la Victria 1914-1918;
 Estrella de 1939-45;
 Estrella d'frica;
 Estrella d'Itlia;
 Medalla de la Guerra 1939-1945 ;
 Menci als Despatxos;
 Medalla de la Coronaci del Rei Eduard VII 1902;
 Medalla de la Coronaci del Rei Jordi V 1911;
 Medalla del Jubileu de Plata del Rei Jordi V 1935;
 Medalla de la Coronaci del Rei Jordi VI 1937;
 Medalla de la Coronaci de la Reina Elisabet II 1953;

 Estrangeres .

 Gran Cord Especial del Nvol i Banda (Xina);
 Comandamt de la Legi d'Honor (Frana;
 Medalla del Mrit Militar de 1 Classe (Grcia);
 Gran Creu de l'Orde de Jordi I (Grcia);
 Gran Oficial de l'Orde d'Ouissam Alaouite (Marroc);
 Gran Creu de Cavaller de l'Orde del Lle Neerlands (Holanda);
 Gran Cord de l'Orde de Nichan Iftikhar (Tunisia);
 Legi del Mrit (Estats Units);
 Medalla del Servei Distingit a la Marina (Estats Units);
 Medalla del Servei Distingit a l'Exrcit (Estats Units);
 Medalla de la Campanya Europea-Africana-Orient Mitj (Estats Units) ;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188988" title="Gai Marci Fgul I" nonfiltered="2962" processed="2954" dbindex="77977">
Gai Marci Fgul (Caius Marcius C. F. Q. N. Figulus) fou cnsol rom el 162 aC. Durant els comicis el lder de la centria praerogativa va morir i els aurspices van declarar nulla l'elecci, per Tiberi Grac que presidia el comicis va mantenir la seva validesa i Fgul fou enviat a la seva provncia de la Gllia Cisalpina. Ms tard Tiberi Grac va escriure al senat dient que havia coms un error al no escoltar els auspicis i Fgul va resignar el crrec. 

Fou elegit cnsol per segona vegada el 156 aC i la seva provncia fou Illria o Dalmcia que estava en guerra; desprs d'algunes derrotes inicials, a la campanya del hivern va aconseguir derrotar els dlmates ocupant les seves viles menors i finalment la capital Deminium.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188989" title="Gai Marci Fgul (jurista)" nonfiltered="2963" processed="2955" dbindex="77978">

Gai Marci Fgul (Caius Marcius Figulus) fou fill del cnsol Gai Marci Fgul I (Caius Marcius C. F. Q. N. Figulus,  cnsol rom el 162 aC i 156 aC). Era un jurista de gran reputaci. Fou candidat a cnsol per no fou elegit.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188990" title="Gai Marci Fgul II" nonfiltered="2964" processed="2956" dbindex="77979">
Gai Marci Fgul (Caius Marcius C. F. C. N. Figulus) fou cnsol rom el 64 aC. En els debats sobre la sentencia de Catilina i els seus cmplices es va declarar partidari de la pena de mort i va aprovar les mesures de Cicer. En el seu consolat el senat va abolir alguns collegis que eren considerats perjudicials per la llibertat dels comicis i la pau pblica. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188992" title="Publi Nigidi Fgul" nonfiltered="2965" processed="2957" dbindex="77980">
Publi Nigidi Fgul (Publius Nigidius Figulus)  fou un filsof pitagric que va viure al segle I aC, vers el 60 aC. Va fer estudis matemtics i fsics i fou molt fams com astrleg i se suposava que havia predit la grandesa d'Octavi August. Fou un dels senadors seleccionats per Cicer per prendre declaracions en l'afer de Catilina (63 aC). El 59 aC fou pretor. A la guerra civil entre Csar i Pompeu va prendre el partit d'aquest darrer i Juli Csar el va desterrar i va morir a l'exili el 44 aC.

Va escriure algunes obres de les que es conserven fragments de  De Sphaera Barbarica et Graecanica, De Animalibus, De Extis, De Auguriis, De Ventis, i  Commentarii Grammatici (24 llibres). 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188993" title="Ull de bou" nonfiltered="2966" processed="2958" dbindex="77981">

L'ull de bou, en arquitectura, s una petita finestra o lluerna de forma ovalada o circular.

En l'art romnic s'utilitzava per fer entrar una mica de llum per les gruixudes parets.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188994" title="Fmbria" nonfiltered="2967" processed="2959" dbindex="77982">



Onomstica:
Fmbria (cognom);

Gai Flavi Fmbria, cnsol el 105 aC;

Gai Flavi Fmbria, militar rom partidari de Cinna i Mari ;

Flavi Fmbria, llegat de Gai Norb en la guerra contra Sulla el 82 aC;
Biologia:
Fmbria (biologia);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188995" title="Gai Flavi Fmbria" nonfiltered="2968" processed="2960" dbindex="77983">


Onomstica:

Gai Flavi Fmbria, cnsol el 105 aC;

Gai Flavi Fmbria, militar rom partidari de Cinna i Gai Mari;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188996" title="Gai Flavi Fmbria (cnsol)" nonfiltered="2969" processed="2961" dbindex="77984">
Gai Flavi Fmbria (Caius Flavius Fimbria), esmentat per Cicer com a homo novus, fou un magistrat rom que va ascendir per mrits i talent.

Fou candidat a trib, per no fou elegit. El 105 aC, ja molt ms popular per causes desconegudes, fou candidat al consolat i fou elegit per sobre de Quint Lutaci Catul i per tant fou collega de Gai Mari com a cnsol el 104 aC. No se sap quina o quines provncies va governar com a procnsol, per fou acusat d'extorsi (repentudae) per Marc Gratidi i Marc Emili Escaure va donar suport a l'acusaci, de qu finalment fou absolt.

El 100 aC durant la revolta de Saturn, va agafar les armes per defensar l'ordre pblic. Cicer l'esmenta com a bon jurista, clar orador i amb fora poder, per massa vehement al parlar. 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="188999" title="Gai Flavi Fmbria (militar)" nonfiltered="2970" processed="2962" dbindex="77985">
Gai Flavi Fmbria (Caius Flavius Fimbria), fou un militar rom partidari de Cinna i Gai Mari i destacat en la guerra civil contra Sulla. Cicer el qualifica de homo audacissimus et insanissimus. 

Durant el funeral de Gai Mari el 86 aC va intentar matar a Quint Muci Escevola, el qual va poder escapar amb una greu ferida, i Fmbria va preparar la seva acusaci davant el senat. Cinna va collocar en el consolat, en lloc de Mari, a Luci Valeri Flac i el va enviar a sia per oposar-se a Sulla i finalitzar la guerra contra Mitridates VI Eupator per amb Fmbria com a llegat i conseller ja que era ms expert en afers militars. 

Flac es va guanyar l'odi dels soldats per la seva avarcia i crueltat i Fmbria va aprofitar la circumstancia per fer-se amb el favor de l'exrcit. A Bizanci es va enfrontar amb el qestor de Flac i aquest va dirimir la disputa a favor del qestor el que va provocar la colera de Fmbria, que finalment fou destitut per Flac, qui desprs va anar a Calcednia mentre Fmbria va romandre a Bizanci, per els soldats es van amotinar i Flac va haver de tornar, per all fou obligat a fugir i Fmbria el va perseguir cap a Calcednia i desprs a Nicomdia on el va matar (85 aC) assolint el comandament de l'exrcit.

Llavors va obtenir algunes victries sobre els generals de Mitridates i quan el rei del Pont va fugir Fmbria el va perseguir cap a Prgam i el va estar a punt de capturar a Pintana, si la manca de collaboraci de Luculle que dirigia la flota, no hagus perms al rei escapar. Fmbria va comenar una guerra contra els aliats asitics de Mitridates o entre els partidaris de Sulla i entre les ciutats afectades estava Ilium que fou ocupada i destruda. Va devastar sia i va sotmetre la major part del pas. 

El 84 aC Sulla va creuar de Grcia a Itlia i desprs d'ajustar la pau amb Mitridates va atacar a Fmbria al seu campament prop de Thyateira; els homes de Fmbria no van voler combatre a Sulla i llavors va intentar assassinar-lo per el intent va fracassar i Sulla se'n va sortir; Llavors Fmbria va demanar negociar per Sulla no ho va acceptar excepte la submissi absoluta; Fmbria llavors va fugir cap a Prgam i va buscar refugi al temple d'Asclepi on es va voler sucidar per l'espasa que es va clavar a si mateix no el va matar, aix que va encarregar a un dels seus esclaus de donar-li mort, cosa que un esclau va fer


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189000" title="Flavi Fmbria" nonfiltered="2971" processed="2963" dbindex="77986">
Flavi Fmbria (Flavius Fmbria) fou germ de Caius Flavius Fimbria, i llegat de Gai Norb (Caius Norbanus) en la guerra contra Sulla el 82 aC. Fmbria i altres partidaris de Carb van ser convidats a un banquet per Albinov, i all els convidats foren tradorament assassinats.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189001" title="Locuci" nonfiltered="2972" processed="2964" dbindex="77987">
Una locuci s un conjunt de paraules que actuen com un sol mot a tots els nivells d'anlisi. Fonticament formen un grup accentual, tenen una nica funci sintctica i el seu significat no s la suma dels elements allats que la formen sin un nou concepte. Per exemple "ull de bou" s una etiqueta lxica nica, que designa un concepte particular que no es pot deduir d'analitzar "ull" i "bou" per separat. En algunes gramtiques s'anomenen collocacions. Quan es tracta de verbs, se solen anomenar perfrasis verbals.





Una locuci s   un grup  de dues o ms paraules que formen una unitat lxica, amb significat propi. N hi ha diferents tipus depenent de la seva funci gramatical:

locuci adjetiva. Funciona com un adjectiu:una veritat com un temple. 
locuci adverbial. Funciona como un adverbi: Va passar de cop i volta.
locuci conjuntiva.  Funciona como una conjunci: aix que,a ms a ms, encara que.
locuci interjectiva.Funciona com  una interjecci: Du n hi do!, mare meva!
locuci nominal. Funciona com un sustantiu:  ull de bou.
locuci preposicional.Funciona com una preposici: per tal que. 
locuci verbal. Funciona como un verb: fer cas, trobar a faltar.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189002" title="Luis Mara Atienza Serna" nonfiltered="2973" processed="2965" dbindex="77988">

Luis Mara Atienza Serna (Trespaderne (Burgos), 30 d'agost de 1957) s un poltic espanyol que fou Ministre d'Agricultura, Pesca i Alimentaci durant l'ltim govern de Felipe Gonzlez.

Biografia.
Va nixer el 30 d'agost de 1957 a la poblaci de Trespaderne, situada a la provncia de Burgos. Va estudiar cincies econmiques a la Universitat de Deusto, ampliant posteriorment els seus estudis a la Universitat de Nancy i a la Universitat Lliure de Brusselles.

Activitat poltica.
Membre de l'Executiva del Partit Socialista d'Euskadi, entre el desembre de 1990 i el maig de 1991 form part del Parlament Basc, esdevenint vocal en diverses comissions.

Abandon el Parlament Basc per esdevenir Secretari General d'ICONA l'abril de 1991, crrec del qual cess el 30 de juliol de 1993 per ser nomenat Secretari General d'Energia per part del Ministre d'Indstria i Energia Juan Manuel Eguiagaray. El 6 de maig de 1994 fou nomenat Ministre d'Agricultura, Pesca i Alimentaci per part del president Felipe Gonzlez, en substituci de Vicente Albero Silla. 

Des del desembre de l'any 2005 s president de Red Elctrica de Espaa (REE).

Enllaos externs.
  Informaci de Luis Mara Atienza al Parlament Basc;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189006" title="Torrell" nonfiltered="2974" processed="2966" dbindex="77989">
Un torrell s una petita torre adossada a un mur, del qual sobresurt noms una part de la secci prismtica de la torre.

En l'art romnic s'utilitzava per ornar les cantonades sota teulada, de vegades sostinguts per mnsules.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189011" title="Rac de Sant Bonaventura - els Canalons" nonfiltered="2975" processed="2967" dbindex="77990">

El Paratge Natural Municipal de Sant Bonaventura - els Canalons s un paratge protegit del municipi d'Alcoi (Alcoi).

Declarat per Acord del Consell de la Generalitat Valenciana amb data 8 de febrer de 2002, compta amb una superfcie de 18,34 ha, es troba al tram alt del riu Polop, destaca fonamentalment per presentar un curs d aigua durant tot l any amb la flora i vegetaci caracterstica d aquest tipus d ecosistemes; i per atresorar un elevat valor paisatgstic amb grans rocams formats sobre la calcria per l acci erosiva del riu. Cal destacar especialment la seua condici de corredor ecolgic entre el Parc Natural de la Font Roja i la serra de Mariola.
 
Al paratge natural s'hi distingeixen diverses unitats ambientals, com sn:
 Les riberes i zones d aigua;
 Les pinedes de pi blanc amb vegetaci arbustiva;
 Els conreus agrcoles;

La unitat ambiental ms rellevant al paratge natural municipal s la de les riberes i zones d aigua. La vegetaci caracterstica ha quedat relegada a xicotets reductes on encara es poden distingir xops i salzes. La fauna, d una altra banda, es troba millor conservada. En destaquem: entre els rptils, la colobra d aigua i la tortuga d estany; i entre els peixos, la madrilla.
 
El Rac de Sant Bonaventura - els Canalons s un dels enclavaments emblemtics del municipi d Alcoi per la gran tradici que hi ha entre els alcoians de sovintejar aquest enclavament com a rea d esbarjo, grcies a la proximitat respecte del nucli urb.

Vegeu tamb.
 Llista d'espais naturals del Pas Valenci;
 Alcoi;
 Serra Mariola;
 Carrascar de la Font Roja;

Enllaos externs.
 Conselleria de Medi Ambient ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189012" title="Javier Gmez-Navarro Navarrete" nonfiltered="2976" processed="2968" dbindex="77991">

Javier Gmez-Navarro Navarrete (Madrid, 13 de setembre de 1945) s un poltic espanyol que fou Ministre de Comer i Turisme durant l'ltim govern de Felipe Gonzlez.

Biografia.
Va nixer el 13 de setembre de 1945 a la ciutat de Madrid. Desprs d'estudiar en una escola de jesutes va estudiar enginyeria industrial a la Universitat de Madrid, especialitzant-se en qumica i cincies econmiques.

El 1983 va esdevenir president i director de la companyia de viatges "Viajes Marsans".

Activitat poltica.
Membre del Partit Socialista Obrer Espanyol l'any 1983 fou desingat conseller executiu d'Enrique Barn Crespo, en aquells moments Ministre de Transport, Turisme i Comunicacions. El 1987 fou nomenat Secretari d'Estat d'Esports i President del "Consejo Superior de Deportes", crrec des del qual realitz una gran tasca en favor de l'organitzaci per part de la ciutat de Barcelona dels Jocs Olmpics de 1992 i pel qual fou nomenat vicepresident segon del Comit Organitzador Olmpic Barcelona 92 (COOB '92).

Desprs de les eleccions generals de 1993 fou nomenat per part de Felipe Gonzlez el nou Ministre de Comer i Turisme, nova cartera que assumia les competncies de comer i turisme provinents, respectivament, dels ministeris d'Economia i Hisenda i del Ministeri de Transports, Turisme i Comunicacions.

Polmica.
El 9 d'octubre de 2008, en el transcurs d'un desdejuni informatiu del Forum Nova Economia, Gmez-Navarro va criticar que l'esperit emprenedor siga escs a Espanya i va posar com exemple que les mares, normalment, vulguen que els seus fills siguen advocats de l'Estat. En canvi, va puntualitzar que, en el cas de les mares amb fills homosexuals, aquestes prefereixen qu'ells siguen diplomtics, "perqu estiguen lluny". 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189015" title="Poblacin de Arriba" nonfiltered="2977" processed="2969" dbindex="77992">
Poblacin de arriba s una localitat, situada al municipi cntabre de Valderredible, en la que hi viuen 16 persones (2004). Es troba a 11 km de Polientes i a 935 m per sobre el nivell del mar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189016" title="Quintanasolmo" nonfiltered="2978" processed="2970" dbindex="77993">
Quintanasolmo s un nucli, situat al municipi cntabre de Valderredible, que noms compta amb 5 habitants (2004).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189017" title="Els Plantadets" nonfiltered="2979" processed="2971" dbindex="77994">


Els Plantadets s un Paratge Natural Municipal de Xixona (Alacant) que comprn en una rea de 254,026 ha d'extensi.

Declarat per Acord del Consell de la Generalitat Valenciana ja que reunix valors ecolgics, paisatgstics, de patrimoni cultural, cientfics i recreatius que justifiquen la seua protecci.

 Geomorfologia .
Des del punt de vista geomorfolgic, la zona pertany a la unitat del Prebtic meridional, caracteritzada per l'alternana de serres i valls sobre materials carbonatats, de direcci predominantment NE-SO, caracterstica de la serralada Btica. Els materials predominants corresponen al terciari, destaca la presncia de margues del mioc blanques i blaves en fcies tap amb intercalacions de materials detrtics, fonamentalment arenoses, que ocupen la major part del sector central; mentre que en el sector oriental de l'espai, coincidint amb la zona de major altitud, afloren materials calcaris.

 Vegetaci .
La vegetaci existent en l'mbit del paratge s molt homognia en tota la seua extensi, predominant les pinedes denses de pi blanc (Pinus halepensis), que, encara que procedixen de repoblaci, es troben molt naturalitzats. Es troben tamb bosquets dispersos de carrasca (Quercus rotundifolia) i algun peu dispers de roure valenci (Quercus faginea). 

L'estrat arbustiu de la pineda el formen espcies prpies de la garriga termfila mediterrnia, com el coscoll (Quercus coccifera), el cdec (Juniperus oxycedrus), la savina negra (Juniperus phoenicea), el llentiscle (Pistacia lentiscus), l'arot (Rhamnus lycioides), l'aladern (Rhamnus alaternus), el margall (Chamaerops humilis) i l'arri (Osyris quadripartita).

L'estrat subarbustiu el formen espcies de lleguminoses, cistcies i labiades aromtiques corresponents a l'etapa de regressi de la srie de l'alzina, com la gatosa (Ulex parviflorus), el bruc d'hivern (Erica multiflora), el tim (Thymus vulgaris), la slvia (Salvia lavandulifolia), la cua de gat (Sideritis incana), l'estepa blanca (Cistus albidus), el romer mascle (Cistus clussi) i l'estepa negra (Cistus monspeliensis). Poden trobar-se tamb espcies com l'esparreguera (Asparagus albidus; A. horridus), l'alb (Asphodelus aestivus) i la trompera frgil (Ephedra fragilis).

En les zones ms ombrvoles poden trobar-se lianes com l'artjol (Smilax aspera), la rogeta (Rubia peregrina), el lligabosc mediterrani (Lonicera implexa), els albarzers (Rubus ulmifolius) i la vidiella (Clematis flammula), juntament amb l'heura (Hedera helix).

 Fauna . 
Quant a la fauna, es constata la presncia de mamfers com la rabosa (Vulpes vulpes), el teix, (Meles meles), la geneta (Genetta genetta), el porc senglar (Sus scrofa), el conill (Oryctolagus cunniculus) i, encara que menys freqent, la llebre ibrica (Lepus granatensis). D'un temps en s'ha constatat la presncia a la zona de l'arru (Ammotragus lervia), ungulat procedent del nord d'frica i que va ser introdut en la pennsula amb fins cinegtics. Quant a l'herpetofauna, cal citar la presncia del gripau com (Bufo bufo), del gripau corredor (Bufo calamita), la sargantana cuallarga (Psammodromus algirus), la sargantana cendrosa (Psammodromus hispanicus), i el fardatxo (Lacerta lepida). Entre els ofidis, cal constatar la presncia de la colobra bastarda (Malpolon monspessulanus), la serp de ferradura (Coluber hippocrepis) i l'escur ibric (Vipera latasti).

L'ornitofauna s la prpia de les masses de pineda, amb espcies com el tud (Columba palumbus), la trtora comuna (Streptopelia turtur), el picot verd (Picus viridis), el papamosques gris (Muscicapa striata), la senyoreta (Aeghitalos caudatus), la mallerenga petita (Parus ater), el capellanet (Parus cristatus), el formiguer (Jynx torquilla), el raspidell com (Certhia brachydactyla), el rossinyol (Luscinia megarhynchos) o el pardal xarrec (Paser montanus). L'esparver vulgar (Accipiter nisus), el gamars (Strix aluco), el xot (Otus scops) i el duc (Bubo bubo) sn espcies que poden tamb trobar-se a la zona i que en alguns casos poden establir-hi nidificaci. En les zones ms obertes de la pineda pot trobar-se espcies com el xoriguer gros (Falco tinnuculus), la cogullada (Galerida cristata), el capsot botx (Lanius excubitor), el capsot com (Lanius senator), el clit ros (Oenanthe hispanica), el bitxac com (Saxicola torquata) i l'abellerol (Merops apiaster).

 Paisatge .
Paisatgsticament, la zona alberga un gran inters en l'mbit local, ja que constitux una extensa taca verda en un entorn rid, com s el paisatge de la part baixa del terme de Xixona, en les zones de la conca baixa del riu Montnegre a la costa. A aix, cal afegir que les panormiques des de la part alta del paratge sn de gran inters, comprenen gran part de les formacions muntanyoses del nord d'Alacant, com Aitana, Puig Campana, Serrella, Menejador, etc.

 Enllaos interns .
 Llista d'espais naturals del Pas Valenci;

 Enllaos externs .
 Conselleria de Medi Ambient ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189018" title="Pati d'armes" nonfiltered="2980" processed="2972" dbindex="77995">
El pati d'armes s un espai d'un castell, sempre a l'interior de les muralles, per tant clos, i que dna pas a totes les dependncies del castell com les cavallerisses, la capella, els habitatges... Depenent de les mides del castell el pati s ms o menys gran, de la mateixa manera, depenent de l'poca constructiva el pati d'armes era un lloc ms de distribuci i de reuni, un lloc per tenir la tropa formada o b un jard d'esbarjo.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189019" title="Metagenmica" nonfiltered="2981" processed="2973" dbindex="77996">
La metagenmica s la cincia que estudia els gens microbians extrets directament de comunitats en mostres ambientals sense cultivar.

La microbiologia tradicional i la sequenciaci del genoma microbi es basen cultius clonats. Aquest camp d estudi, relativament nou, permet realitzar estudis d organismes que no poden ser fcilment cultivats en un laboratori, aix com tamb estudis d organismes en el seu medi natural.

Els primers intents de sequenciar gens del medi ambient van ser dedicats a la clonaci de gens especfics (habitualment el gen 16s rRNA) per produir un perfil de diversitat en una mostra natural. Aquest estudi va revelar que la gran majoria de la diversitat microbiana s havia perdut a travs dels mtodes basats en el cultiu.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189020" title="The Alan Parsons Project" nonfiltered="2982" processed="2974" dbindex="77997">

The Alan Parsons Project fou un grup musical del Regne Unit, actiu entre el 1975 i el 1987, fundat per Alan Parsons i Eric Woolfson. 

Histria.
L'estiu de 1974, Alan Parsons va conixer Eric Woolfson als estudis Abbey Road, on tots dos treballaven collaborant amb altres grups. Mentre Parsons formava part, com a enginyer de so, del disc The Dark Side of the Moon de Pink Floyd, Woolfson havia comenat a escriure unes canons basades en l'obra d'Edgar Allan Poe.

Parsons va demanar a Woolfson que es converts en el seu mnager, ja que ell havia decidit dedicar-se a la producci musical. Els xits com a productor no van trigar gaire a arribar, per Alan se sentia molt frustrat ja que comenava a cansar-se d'haver de complaure els diferents interessos personals i musicals dels grups als que produa.

Woolfson va recuperar el material que havia escrit sobre Poe i va oferir a Alan Parsons la possibilitat d'unir el talent de tots dos per a acabar de perfilar l'lbum. Parsons seria l'enginyer de so i el productor de les canons escrites per Eric Woolfson, i aix va nixer el primer treball plegats. Va ser el mateix Eric Woolfson qui va oferir el material a la discogrfica 20th Century Records (actualment Universal) amb el nom actual del grup, The Alan Parsons Project, ja que va considerar que el prestigi acumulat d'Alan Parsons, que havia treballat amb The Beatles i els Pink Floyd, els donaria ms resultat comercial. A la discogrfica li va convncer la idea i el material, i d'aqu va sorgir el nom oficial del grup i el seu primer projecte, Tales of Mystery and Imagination. Poc desprs l'any 1976, van firmar el contracte amb la discogrfica, la qual se n'encarregaria de la distribuci.

La popularitat del grup va anar augmentant amb el llanament al mercat dels seus treballs segents I Robot (1977), Pyramid (1978), Eve (1979), The Turn of a Friendly Card (1980) i amb l'xit d'alguns singles com ara Games People Play i Time. Per a Pyramid, Alan Parsons va sser doblement nominat als Grammy com a enginyer de so i com a productor. El mateix any, el 1978, tant Alan Parsons com Eric Woolfson es van traslladar a viure a Mnaco amb les seves respectives famlies i, de nou, Parsons va ser doblement nominat als Grammy de 1979 com a millor enginyer pel treball Eve i com a millor banda sonora per la pellcula Ice Castles (Castells de gel). L'any 1980, Philips va inventar el CD, un nou format que acabaria substituint l'LP, i l'empresa va utilitzar en nombroses demostracions del seu invent l'ltim treball d'Alan Parsons Project, The Turn of a Friendly Card. El mateix any, Alan i Eric tornaren a viure a Londres i l'any segent, 1981, Alan Parsons rebia una altra nominaci als Grammy com a millor enginyer per The Turn of a Friendly Card. Poc desprs, Eric Woolfson coneixia Harvey Jones, el president d'ICI (Imperial Chemical Industries), lloc en qu Woolfson es va inspirar per al treball Ammonia Avenue. 

Per el gran moment de The Alan Parsons Project va arribar amb la publicaci del disc Eye in the Sky el 1982,  possiblement el treball amb ms xit de la carrera del grup. El primer single del disc fou la can del mateix nom, Eye in the Sky, que arrib a la posici nmero 3 de la llista Billboard dels Estats Units. Un cop ms, Alan Parsons va sser nominat als Grammy com a millor enginyer de so. Dos anys desprs, el 1984, el grup treia al mercat el seu set projecte, Ammonia Avenue, un treball ms comercial que va resultar ser el segon disc ms venut del grup i que era el primer lbum que sortia a la venta en el nou format CD. El mateix any, la companyia Arista va llenar al mercat els anteriors projectes en el nou format, excepte Tales of Mystery and Imagination que era propietat de Universal.

Posteriorment, el grup complet tres treballs ms, Vulture Culture (La cultura del voltor) (1985), Steorotomy (1986) i, finalment, Gaudi (1987). Don't Answer Me (No em responguis), el single principal dAmmonia Avenue, van aconseguir una nominaci als premis MTV com a millor can de l'any. Amb Steorotomy, el grup va aconseguir dues nominacions ms als Grammy, una com a millor can instrumental grcies a Where's the walrus? (On s la morsa?) i l'altra com a millor lbum de l'any. Finalment, l'any 1987 el grup compos Gaudi, que, sense ells saber-ho, seria el seu ltim treball. 

No eren conscients del seu final, perqu el mateix any ja tenien preparat nou material sobre el fams psicleg Sigmund Freud. Eric Woolfson va proposar a Parsons que aquest nou material servs per a un musical de teatre, la gran passi de Woolfson, per Parsons no hi estava d'acord i finalment Alan noms en va ser el productor mentre que els msics que venien collaborant habitualment amb el grup van formar part de l'enregistrament del disc. Per aix, l'lbum Freudiana, com va ser titulat, es considera un treball "no oficial" de The Alan Parson Project per porta l'nica firma d'Eric Woolfson. 

Woolfson va decidir continuar amb els musicals i Alan, treballant ja en solitari, va decidir fer la primera gira mundial del grup amb els membres habituals.

 Membres .
 Alan Parsons - Teclats, producci, enginyer de so;
 Eric Woolfson - Teclats, producci executiva;
 Andrew Powell - Teclats, orquestra;
 Ian Bairnson - Guitarra;
 Richard Cottle - Teclats, saxo;

 Collaboradors freqents .
 David Paton - Baix, veus;
 Laurence Cottle - Baix;
 Stuart Tosh - Bateria;
 Stuart Elliott - Bateria;
 Mel Collins - Saxo;
 Lenny Zakatek - Veus;
 John Miles - Veus;
 Chris Rainbow - Veus;
 Colin Blunstone - Veus;
 Arthur Brown - Veus;
 Graham Dye - Veus;
 Steven Dye - Veus;
 Steve Harley - Veus;

 Discografia .

lbums.

 Tales of Mystery and Imagination (1976);
 I Robot (1977);
 Pyramid (1978);
 Eve (1979);
 The Turn of a Friendly Card (1980);
 Eye in the Sky (1982);
 Ammonia Avenue (1984);
 Vulture Culture (1985);
 Stereotomy (1986);
 Gaudi (1987);
'

 Recopilatoris.
 The Best of the Alan Parsons Project (1983);
 The Best of the Alan Parsons Project, Vol. 2 (1987);
 Instrumental Works (1988);
 Pop Classics (1989);
 Anthology (1991);
 The Best of the Alan Parsons Project) (1992);
 The Very Best of: Live (1995);
 The Definitive Collection (1997);
 Gold Collection (1998);
 Master Hits: The Alan Parsons Project (1999);
 Love Songs (2002);
 Ultimate The Alan Parsons Project (2004);
 Silence & I: The Very Best of the Alan Parsons Project (2005);
 The Essential Alan Parsons Project (2007);


Enllaos externs.
Pgina oficial de The Alan Parsons Project;
Pgina oficial d'Eric Woolfson;
Parsnia, el mn d'Alan Parsons: Pgina sobre The Alan Parsons Project en catal;
The Avenue Online: Pgina oficial dels fans;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189021" title="Anorexigen" nonfiltered="2983" processed="2975" dbindex="77998">
Anorexigen s aquell frmac que redueix la gana. Se sol emprar en el tractament de l'obesitat greu com a complement d'una dieta hipocalrica. Els frmacs d'aquest tipus estan freqentment relacionats amb les amfetamines. Els militars alemanys van experimentar l'administraci d'amfetamines als seus soldats l'any 1945, quan les reserves d'aliments eren ben escasses a Alemanya, durant la Segona Guerra Mundial.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189023" title="Aur blanc" nonfiltered="2984" processed="2976" dbindex="77999">

L'aur blanc (Acer campestre) s una espcie d'arbre caducifoli que arriba a mesurar uns 10 m d'alada. Es troba a la muntanya mitjana aix com a boscs de ribera. Es distribueix per tots els pasos catalans a excepci de les Illes Balears. 

L'aur blanc floreix al mes de maig i fructifica entre el setembre i l'octubre. Les flors sn grogoses i petites i apareixen formant rams erectes. Presenten 5 ptals i 8 estams. El fruit apareix en forma de smares dobles. Les fulles, d'entre 5 i 8 cm d'amplada, es diposen de manera oposada i sn palmades. El revers de la fulla s lluent.

Referncies.
Guia dels arbres dels Pasos Catalans. Ramon Pascual. Kapel s.a. 1985.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189025" title="Clot de Galvany" nonfiltered="2985" processed="2977" dbindex="78000">

El Clot de Galvany s un Paratge Natural Municipal del municipi d'Elx (Baix Vinalop). Declarat per Acord del Consell de la Generalitat Valenciana amb data 21 de gener de 2005, compta amb una superfcie de 366,31 ha, es troba al tram litoral, al lmit nord-oest del ventall aluvial del riu Vinalop.

El Clot de Galvany s un enclavament de gran valor ambiental. S hi poden distingir diferents ecosistemes que contenen una flora i fauna de gran rellevncia a escala autonmica i fins i tot estatal. Aix, en podem destacar la presncia d espcies d avifauna, com ara la rosseta, l'oroval, l nec capblanc i el roget. Entre els amfibis cal destacar el ttil i la granota verda, com tamb una gran varietat de rptils. Aquest paratge tamb destaca per la presncia de diverses comunitats faunstiques dunars, saladars i comunitats palustres. En destaquen endemismes com els Limonuis furfuraceum i supinum.
 
El Clot de Galvany atresora la millor formaci dunar de la provncia d Alacant i una de les millors del Pas Valenci, amb un sistema de dunes mbils, semifixes i fixes, que en temps pretrits i des de la dcada dels seixanta foren destrudes per la intensa activitat urbanstica desenvolupada en el context del fort creixement de la demanda residencial vinculada amb la intensa activitat urbanstica de les zones litorals alacantines.
 
Cal remarcar tamb que part de l mbit territorial del paratge s ha incls en el Catleg de zones humides, que va ser aprovat per Acord de 10 de setembre de 2002, del Consell de la Generalitat Valenciana, i en la Llista inicial de Llocs d Inters Comunitari (LIC) del Pas Valenci.

 Enllaos interns .
 Llista d'espais naturals del Pas Valenci;

Enllaos externs.
 Conselleria de Medi Ambient;
 Tursme d'Elx;
 La destrucci del Clot de Galvany;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189026" title="Lhotse" nonfiltered="2986" processed="2978" dbindex="78001">


El Lhotse, amb 8.516m d'alada, s la quarta muntanya ms alta de la terra. Es troba a la serralada de l'Himlaia, a la frontera entre el Nepal i el Tibet, a tocar de l'Everest. Aquesta proximitat amb l'Everest n'ha provocat una certa ignorncia per molts muntanyencs. A ms del cim principal tenim altres cims secundaris de ms de 8.000 m: el Lhotse del Mig (Est), amb 8.414 m i el Lhotse Shar, amb 8.383 m.

El Lhotse s el cim E1 del servei cartogrfic de la ndia, ja que sembla ser que la muntanya no tenia un nom local en tibet ni tampoc en nepals. Durant l'agost de 1921, en un reconeixement a l'Everest que va fer Howard Bury al no trobar un nom local li va posar com a nom: Lhotse que en tibet vol dir pic sud, en referncia a que el cim es troba al sud de l'Everest i unit a aquest pel coll Sud.

Al 27 de setembre del 1987, una expedici mataronina que intentava fer el cim del Lhotse Shar fou escombrada per una allau i hi moriren els alpinistes Antoni Sors, Sergi Escalera, Francisco Porras i Antonio Quiones.

Ascensions.
 1955. Primer intent de pujar el Lhotse per part de l'Expedici Internacional a l'Himlaia.
 El 1956 l'expedici sussa dirigida per Albert Eggler i formada per Wolfgang Diel, Hans Grimm, Hansrudolf Von Gunten, Eduard Leuthold, Fritz Luchsinher, Jrg Marmet, Fritz Mller, Ernest Reiss, Adolf Reist i Ernst Schmied, a ms de 22 xerpes sota les ordres de Pasang Dawa Lama es proposa fer el cim. El 18 de maig Fritz Luchsinger i Ernst Reiss ho aconseguiran. La ruta que seguiren pujava per la glacera de Khumbu fins al coll sud de l'Everest i d'all s'atacava el Lhotse propiament dit. ;
 1965. Primer intent al Lhotse Shar per una expedici japonesa. Renuncien a 8.100m. ;
 1979. Els austracs Zepp Maierl i Rolf Walter fan la primera ascensi al Lhotse Shar.
 1996. Chantal Mauduit es converteix en la primera dona en assolir el cim. ;
 2001. Primera ascensi al Lhotse del Mig per part d'una expedici russa.












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189027" title="Francisco Fernndez Ordez" nonfiltered="2987" processed="2979" dbindex="78002">

Francisco Fernndez Ordez ( Madrid, Espanya 1930 - d. 1992 ) fou un poltic i advocat espanyol, un dels principals actors en la transici poltica d'Espanya i de la consolidaci dels valors democrtics. 

Biografia.
Va nixer el 1930 a la ciutat de Madrid. Va estudiar dret a la Universitat de Madrid, i posteriorment ampli els seus estudis a la Universitat de Harvard (Estats Units d'Amrica). Va obtenir per oposici les places de Fiscal i d'Inspector d'Hisenda. 

Va morir el 7 d'agost de 1992 a la seva residncia de Madrid a conseqncia d'un cncer.

Activitat poltica.
Fou successivament President de la delegaci espanyola davant l'OCDE, Secretari General Tcnic del Ministeri d'Hisenda, President del Institut Nacional d'Indstria (INI), crrec del qual va dimitir per raons poltiques, i membre de la "Comissi dels Nou", que va representar a l'oposici democrtica espanyola.

Membre de la Uni del Centre Democrtic, en les eleccions generals de 1977 fou escollit diputat al Congrs per la circumscripci de Madrid, esc que repet en les eleccions de 1979 per la provncia de Saragossa. 

En el primer govern presidit per Adolfo Surez fou nomenat Ministre d'Hisenda. En el desenvolupament d'aquest crrec va impulsar la reforma fiscal de 1977, que va constituir un xit en la seva vida poltica ja que va suposar la modernitzaci de la tributaci espanyola conformement al model dominant en la resta del mn occidental i li va servir per a guanyar-se la confiana d'Adolfo Surez, que el va nomenar Ministre de Justcia quan va remodelar el seu segon govern al setembre de 1980. A pesar de la dimissi de Surez i la seva substituci per Leopoldo Calvo-Sotelo, Fernndez Ordez va continuar sent Ministre de Justcia i des d'aquest crrec va impulsar la Llei del divorci i la reforma del dret de famlia.

Al veure la fi del seu propi partit pass al Grup Mixt i fund el Partit d'Acci Democrtica (PAD), formaci que va acabar integrant-se dins el Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) aonseguint una nova acta de diputat, de manera que, quan aquest partit va guanyar les eleccions generals de 1982, Francisco Fernndez Ordez va continuar la seva activitat poltica presidint el Banc Exterior, cessant del seu esc el gener de 1983 i ocupant aquest crrec fins el juny de 1985. El 5 de juliol d'aquell any fou nomenat Ministre d'Afers Exteriors. 

Des del Ministeri va poder ser protagonista de la desbordant obertura internacional que va protagonitzar Espanya a la dcada del 1980 sota la presidncia de Felipe Gonzlez. Com cap de la cancelleria espanyola li va tocar iniciar les noves relacions bilaterals amb els Estats Units d'Amrica, no exemptes de tensi, a l'haver de negociar la reducci de la presncia de les bases nord-americanes a Espanya. Aix mateix va iniciar l'establiment de relacions diplomtiques amb Israel i l'entrada a la Uni Europea Occidental (UEO), i en el primer semestre de 1989 es va encarregar de conduir amb xit la presidncia espanyola del Consell de Ministres de la Comunitat Econmica Europea i va dirigir la integraci d'Espanya a la Comunitat Econmica Europea (CEE). Fou un dels principals impulsors del "nou descobriment" de Llatinoamrica per part de la CEE, i precisament durant aquells anys Espanya va donar suport activament la celebraci de la Cimera de Caps d'Estats i de Govern Iberoamericans. Un dels principals xits de la seva carrera fou la celebraci a Madrid de la Conferncia Internacional de Pau entre rabs i israelians l'any 1991.

Enllaos externs.
  Fundaci Francisco Fernndez Ordez;
  Informaci de Francisco Fernndez Ordez al Congrs dels Diputats;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189029" title="Aur negre" nonfiltered="2988" processed="2980" dbindex="78003">

L'aur negre (Acer monspessulanum) s una espcie d'arbre caducifoli que arriba a mesurar 6 m d'alria. Es troben a les rouredes de roure martinenc aix com a les boixedes. Es localitza a tots els Pasos Catalans a excepci de les Illes Balears. Presenta una escora grisenca.

Floreix al mes d'abril i fructifica entre l'agost i el setembre. Les flors sn grogoses i petites i apareixen formant rams penjants. El fruit apareix en forma de smares dobles amb les ales tancades. Les fulles fan de 3 a 5 cm i es disposen de manera oposada. 

Referncies.
Guia dels arbres dels Pasos Catalans. Ramon Pascual. Kapel s.a. 1985.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189032" title="Avicebr" nonfiltered="2989" processed="2981" dbindex="78004">
 elomoh ben Yehudah ibn Gabirol (hebreu:                         ), Sulaym n ibn Yah y ibn  ab r l (rab:                         ) pels rabs, o Avicebr com era conegut pels llatins, (Mlaga, 1021 - Valncia, 1058). Fou un filsof i poeta jueu d'Al-ndalus.

La seva obra ms rellevant fou La font de la vida. En la formulaci del seu pensament, s'hi combinen elements aristotlics i neoplatnics.

Enllaos externs.
Entrada d'Avicebr a l'Enciclopdia del Grec.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189036" title="Notger" nonfiltered="2990" processed="2982" dbindex="78005">
Notger (nascut a Subia 930   mort a Lieja, 10 d'abril 1008), era el primer prncep-bisbe del Principat de Lieja

Notger, tamb anomenat Notker, era un noble suabi, monjo de l'abdia de Sankt-Gallen. Va esdevenir canceller del emperador Ot I del Sacre Imperi Romanogermnic. Ot II l'anomen bisbe de Lieja, el 27 d'octubre 971. Home de confiana, Notger tenia el paper de contenir de manera diplomtica les aspiracions d'autonomia dels ducs de Lotarngia a les marques de l'imperi. L'emperadriu Teofania, que exercia la tutoria del jove Ot III, va concedir-li el comtat de Huy al 980. En obtenir poders seculars, va esdevenir doncs prncep-bisbe. Aquestes possessions van donar-li els recursos per a comenar la construcci i la fortificaci de Lieja. Notger va aliar-se amb l'emperador Enric III en les guerres contra el comte Baldu IV de Flandes a la baixa Lotarngia. La seva despulla es troba a la collegiata de Sant-Joan a Lieja.

Tot i ser un gran diplomtic i estrateg, tamb era un home de lletres i d'arts. Va inspirar la construcci d'esglsies, la catedral Sant Lambert i el primer palau bisbal de Lieja. Va estimular els artistes i va crear l'escola de la catedral que atreia escolars de tot arreu l'imperi. Avui, roman poc de les seves construccions ja que els seus successors les van ampliar i modernitzar i una gran part de les obres d'art i dels monuments de la seva era van perdre's el 1468 durant la destrucci de la ciutat i les massacres a crrec de Carles I de Borgonya, el temerari. 

Vegeu tamb.
Llista dels bisbes de Tongeren, Maastricht i Lieja

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189037" title="Rivera (Uruguai)" nonfiltered="2991" processed="2983" dbindex="78006">

Rivera s la ciutat capital del departament de Rivera, Uruguai. Segons el cens de 2004, tenia una poblaci aproximada de 64.426 habitants, la majoria dels quals, a ms de parlar el castell, parlaven el portugus o una mescla d'ambdues llenges coneguda com portuol riverense o fronteirio.

Ubicada en la confluncia de la Cuchilla Negra (les cuchillas a l'Uruguai sn cadenes de turons) amb la Cuchilla de Santa Ana, est unida a l'avui ciutat brasilera de Santana do Livramento; tan sols separada d'aquesta per un carrer. El conjunt d'ambdues ciutats s conegut com "Frontera de la Pau". Hi ha una forta relaci de germandat entre ambdues ciutats, i de vegades de sana rivalitat, com per exemple en el futbol.




Enllaos externs.
Pgina web de la Intendncia Municipal de Rivera ;
Informaci sobre la ciutat de Rivera ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189038" title="Gran Premi de Blgica del 1960" nonfiltered="2992" processed="2984" dbindex="78007">
Resultats del Gran Premi de Blgica de Frmula 1 disputat la temporada de 1960 al circuit de Spa Francorchamps el 19 de juny del 1960. 


 Resultats .





 Altres .

 Pole:   Jack Brabham   3' 50. 0 ;
 Volta rpida: Jack Brabham   3' 51. 9;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189042" title="I Robot" nonfiltered="2993" processed="2985" dbindex="78008">


I Robot s un disc de rock progressiu enregistrat el 1976 per The Alan Parsons Project, amb els enginyers de so Alan Parsons i Eric Woolfson al capdavant. Va ser realitzat sota el segell Arista i el 1984 en va sortir una nova versi remasteritzada en CD. Es basa en la novella Jo, robot d'Isaac Asimov. 

La darrera can del disc, "Genesis Ch.1 v.32", no s un versicle de la Bblia. El primer captol del Gnesi, el primer llibre de la Bblia, t noms 31 versicles, desprs ja comena el captol segon. El context de l'lbum, els robots prenen la plaa de l'home, t a veure amb aquest ttol. En el primer captol del Gnesi s'explica com Du crea el mn, l'home  i en certa manera s'afegeix com crea els robots. 

A la cartula interior es pot llegir: "Jo robot  la histria de la pujada de la mquina i el declivi de l'home, amb el qual paradoxalment coincideix amb la descoberta de la roda  i amb el perill que el domini hum del planeta pugui acabar, perqu ha triat crear els robots amb la seva imatge."

En el versicle 27 del primer captol del Gnesi es pot llegir: "I Du va crear l'home a la seva Fitxer: amb la imatge de Du els va crear: l'home i la dona Du els va crear."

La fotografia de la portada es va realitzar a l'interior d'una terminal de l'aeroport Charles de Gaulle. Les terminals tenen forma de donut i des de qualsevol part de la terminal es pot agafar una cinta transportadora que passa per dintre d'un tnel per anar als pisos superiors o inferiors, ra per la qual n'hi ha tants entrecreuats.

Llista de temes.
Els temes instrumentals estan marcats amb un asterisc. Els bonus tracks que van aparixer en l'lbum de 30 aniversari estan marcats amb un doble asterisc.;
"I Robot"*   6:02;
"I Wouldn't Want to Be Like You"   3:22;
"Some Other Time"   4:06;
"Breakdown"   3:50;
"Don't Let It Show"   4:24;
"The Voice"   5:24;
"Nucleus"*   3:31;
"Day After Day (The Show Must Go On)"   3:49;
"Total Eclipse"*   3:09;
"Genesis Ch.1 v.32"*   3:28;
"Boules (I Robot Experiment)"** - 1:59;
"Breakdown (Early Demo of Backing Riff)"** - 2:09;
"I Wouldn't Want to Be Like You (Backing Track Rough Mix)"** - 3:28;
"Day After Day (Early Stage Rough Mix)"** - 3:40;
"The Naked Robot"** - 10:19;

 Crdits .

David Paton: baix i guitarra acstica.
Stuart Tosh: percussi.
Ian Bairnson: guitarra elctrica i acstica;
Eric Woolfson, Alan Parsons, Duncan Makay: piano;
B.J. Cole: steel guitar;
John Leach: cimbalom ikantele;
Lenny Zakatek, Allan Clarke, Steve Harley, Jack Harris, Peter Straker and Jaki Whitren, Dave Townsend: veus;
Produt i enginyer de so Alan Parsons;

Llistes.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189044" title="Justine Henin" nonfiltered="2994" processed="2986" dbindex="78009">

Justine Henin (Lieja (Blgica), 1 de juny de 1982), s una jugadora de tennis professional que ha assolit el nmero 1 del rnquing mundial de la WTA.

Torneigs del Grand Slam.

 Campiona individuals (7) .


 Finalista individuals (4) .


Ttols (38; 36+2).
Individuals (35).


Dobles (2).


Classificaci en torneigs del Grand Slam.


Enllaos externs.


Web oficial;
Perfil de la WTA ;













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189054" title="Sant Lliser d'Als d'Isil" nonfiltered="2995" processed="2987" dbindex="78010">
Sant Lliser d'Als d'Isil s una esglsia romnica al poble d'Als d'Isil del municipi d'Alt neu (Pallars Sobir).

La major part de l'esglsia actual s de factura barroca, per conserva alguns elements de l'obra romnica. El ms notable s la portalada situada a la faana de migdia amb una rica ornamentaci.

El portal, de finals del segle XII, s molt semblant a la propera de Sant Joan d'Isil, presentant tres arquivoltes sobre columnes llises i envoltades per un guardapols. L'arquivolta central est ornada amb rosetes encerclades que alternen amb unes peces cilndriques. Els capitells representen rostres humans que evoquen la crtica dels vicis, i animals. A banda i banda per sobre la porta hi han esculpides una parella de figures humanes agafades pel bra. Segurament eren lpides de la mateixa poca per incrustades ms tard.

A l'interior de l'esglsia es conserven tres piques, una baptismal i dues d'oli, datades de la mateixa poca que el portal. La seva decoraci es basa en motius geomtrics, vegetals i figures humanes.

Al MNAC es guarda un altar de fusta policromat de principis del segle XIII que es creu que procedia d'aquesta esglsia. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189056" title="Algar" nonfiltered="2996" processed="2988" dbindex="78011">


Geografia:;
L'Algar, o riu d'Algar, riu de la Marina Baixa que desemboca al nord d'Altea.
Algar de Palncia, o simplement Algar, municipi del Camp de Morvedre.
Algar tamb s un municipi en la provincia de Cadis.
S'Algar, urbanitzaci del municipi de Sant Llus, a Menorca, situada a la cala homnima.
Tamb s'anomenen s'Algar dues cales de Mallorca, una al municipi de Felanitx, al nord de Portocolom, i l'altra al terme d'Andratx, davant l'illa de sa Dragonera.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189065" title="Pica" nonfiltered="2997" processed="2989" dbindex="78012">


Zoologia: Animal lagomorf del gnere Ochotona, vegeu Pica (animal).
Medicina: Perversi del gust i de la gana en la qual hom t tendncia a menjar substncies no comestibles, vegeu Pica (medicina);
Arquitectura: Pea de pedra amb una concavitat destinada a contenir aigua, vegeu Pica (arquitectura). En la religi catlica, per a usos baptismals, vegeu directament Pica baptismal;
Arma: Arma antiga del tipus llana curta, vegeu Pica (arma);
Joc: Coll de la baralla francesa, vegeu Pica (joc);
Geografia: Comuna de la provncia de Iquique (Xile), vegeu Pica (Xile);










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189071" title="Torneig d'Acapulco" nonfiltered="2998" processed="2990" dbindex="78013">
El torneig d'Acapulco, conegut amb el nom de Abierto Mexicano TELCEL, s una competici tennstica que es disputa a Acapulco, Mxic. s un torneig tant de l'ATP com de  la WTA.

Palmars.
Individuals masculins.


Individuals femenins.


Enllaos externs.
Web oficial del torneig;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189073" title="Pica (arquitectura)" nonfiltered="2999" processed="2991" dbindex="78014">
Una pica s una pea normalment de pedra amb una concavitat destinada a contenir aigua o qualsevol altre lquid i que pot estar fixada o sostinguda a la paret o per un peu, o disposada a terra. Serveix per a rentar o amarar alguna cosa, abeurar-hi animals, banyar-s'hi, etc.

Tamb s un element arquitectnic de les esglsies catliques on s'hi disposa d'aigua beneda i poden ser baptismals (pica o pila baptismal) o d'oli.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189075" title="Whitehorse" nonfiltered="3000" processed="2992" dbindex="78015">
Whitehorse (en angls, literalment, cavall blanc) s la capital del territori del Yukon, al nord-oest del Canad. La ciutat, amb 20.461 habitants el 2006 (22.898 comptant-hi l'rea adjacent), acull el 75% de la poblaci total del territori.

La ciutat rep el nom d'uns rpids al riu Yukon on la gent creia veure la figura d'un cavall blanc. Actualment, per, aquests rpids han desaparegut sota les aiges del pant de Schwatka, acabat el 1958 i que alimenta una central hidroelctrica prxima.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189082" title="Concord (Nova Hampshire)" nonfiltered="3001" processed="2993" dbindex="78016">
Concord s la capital de l'estat de Nova Hampshire, als Estats Units d'Amrica. La ciutat compta actualment amb 42.378 habitants (estimaci de 2006). El terme municipal inclou els suburbis de Penacook, East Concord i West Concord.


























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189084" title="Laxoa" nonfiltered="3002" processed="2994" dbindex="78017">
La laxoa s una modalitat de pilota basca, l'nica, avui en dia, que s juga a l'estil directe,  s, amb els jugadors acarats.

Tamb anomenada com a "errebote", o simplement "guant" (per l'eina), la laxoa s descendent del "bote luzea", i s, per tant, relacionada amb les llargues valencianes, amb la nica diferncia de la pilota, molt ms grossa la basca, la qual cosa ha forat la utilitzaci d'un guant.

 Histria .
La primera menci escrita a l'esport de "guant" s al segle XVIII, per part del jesuta Jess de Larramendi, qui esmenta la duresa de les pilotes emprades. L'estudis i afeccionat Tiburcio Arraztoa fa constar la popularitat d'aquest esport al segle XIX ("Havia places per a jugar a guant en molts pobles del nord de Navarra"), amb l'exemple del desafiament d'Irun el 1846, que congri unes 12.000 persones a la plaa Urdanibia.

Aquest favor del pblic, per, decaigu amb l'arribada de les modalitats "a ble" (tamb anomenades "indirectes"), en les quals es colpeja la pilota contra una paret, fins al punt que la modalitat original ha anat reculant i, avui en dia, noms es juga a la laxoa a la Vall de Baztan (Navarra).
Des del 1979 hom organitza un Campionat Interpobles.

 Canxa i material de joc.
Antigament el lloc per a jugar eren les esplanades als monts ("pilotasoro"), per ara molt pobles encara conserven les "plaza", rectangles d'entre 70 i 100 m de llarg, amb front en un dels extrems, aquesta part s el "rest".

Els jugadors de camp de laxoa duen un guant acanalat d'entre 900 i 1.000 gr, mentre que qui fa la treta duu una cistella com les de "cesta-punta". L's de protecci en les mans s necessria atesa la major duresa del cop de la pilota llenada directament pel rival, no esmortet pel rebot al front, com en la resta de modalitats.

 Regles .
Les regles de la laxoa sn molt semblants a les de les llargues valencianes.

Dos equips, de 5 jugadors per hom, s'acaren una canxa rectangular jugant a passar-se la pilota d'un equip a l'altre amb un cop de m al primer bot o a l'aire (aix mateix, la pilota pot botar en la paret d'un dels extrems curts).

Guanya qui abasta 13 "jocs". Els jocs es compten de 5 en 5, i cadascun d'ells s format per "quinzes": res, 15, 30, 40 i joc. En cas d'igualada a 40 els dos equips baixen a 30-30, car el joc s'ha de guanyar per una diferncia de dos quinzes.

Cada quinze comena quan un jugador de l'equip en la part de la treta bota la pilota en un "botillo" (banqueta a l'altura de la cintura) i llena la pilota amb la cistella cap a la part del camp amb un front), l'equip al "rest" pot colpejar la pilota desprs de pegar en la paret, a l'aire (quan encara no ha botat) o al primer bot enterra. S'inicia aix un intercanvi de pilotades que acaba quan la pilota ix per sobre l'extrem de la treta, aix puntua coma quinze directe.

Totes les altres situacions, quan un dels equips no ha pogut tornar-la, siga per no impedir que la pilota ixca per un dels extrems propis del camp desprs d'un bot, per falta quan la pilota bota dos cops, per haver-la colpejat de seguit dos membres del mateix equip, o per pegar-li amb qualsevol part del cos (noms sn vlids els cops amb la cistella o el guant) causen que es marca una ratlla enterra a l'altura d'on s'ha produt la falta.

Les ratlles sn una mena de mig-camp variable desprs de la qual la pilota no pot botar.
Els equips es canvien la posici en el camp en haver "40 i una ratlla" o en haver "dos ratlles". D'aquesta manera, l'equip que ha defensat abans (al "rest") ara ha d'atacar des de la treta per a guanyar les ratlles.

 Relacions amb altres jocs de pilota .
Hom creu que la laxoa, en ser un joc directe amb la puntuaci de les ratlles, s un esport derivat del Jeu de paume, i s, doncs, relacionat amb el Ballpelote belga, el Joc de pilota a m fris, les Llargues valencianes, el Longue paume francs i el Pallone itali.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189089" title="Conferncia Est WNBA" nonfiltered="3003" processed="2995" dbindex="78018">
La Conferncia Est a la WNBA est composta per sis equips. 

Els quatre millors equips de la conferncia es classifiquen per disputar els playoffs.

 Chicago Sky;
 Connecticut Sun;
 Detroit Shock;
 Indiana Fever;
 New York Liberty;
 Washington Mystics;

 Campiones de la Conferncia Est .
Campiones WNBA en negreta
 1997: New York Liberty;
 1998: Phoenix Mercury;
 1999: New York Liberty;
 2000: New York Liberty;
 2001: Charlotte Sting;
 2002: New York Liberty;
 2003: Detroit Shock;
 2004: Connecticut Sun;
 2005: Connecticut Sun;
 2006: Detroit Shock;
 2007: Detroit Shock;

 Ttols .
 4: New York Liberty;
 3: Detroit Shock;
 2: Connecticut Sun;
 1: Phoenix Mercury;
 1: Charlotte Sting;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189090" title="Tribunal Superior de Justcia de les Illes Balears" nonfiltered="3004" processed="2996" dbindex="78019">



El Tribunal Superior de Justcia de les Illes Balears (TSJIB) s l'rgan jurisdiccional en el qual culmina l organitzaci judicial de les Illes Balears dins el seu mbit territorial corresponent i davant el qual s exhaureixen les instncies processals successives, sense perjudici de les competncies del Tribunal Suprem. T la seva seu a Palma.

Histria.

L'Estatut d'Autonomia de 1983 va preveure l'existncia del TSJIB en els seus articles 48, 50 i 57 (convertits desprs de la reforma de 1999 en els nmeros 51, 53 i 57), que tenien gaireb la mateixa redacci que els actualment vigents. 

Ara b, TSJIB no es va constituir fins el 23 de maig de 1989, per acord del Consell General del Poder Judicial de 10 de maig de 1989 (publicat al BOE de 19 de maig de 1989), en el qual es dispos tamb la desaparici de l'antiga Audincia Territorial de Palma de Mallorca.

Regulaci.

El TSJIB ve regulat en els articles 93, 94, 95 i 100 de l'Estatut d'Autonomia de 2007, aix com en les disposicions generals de la Llei orgnica del Poder Judicial (ttol IV, captol III).

Competncies.

Al marge de les competncies generals prpies de qualsevol altre tribunal superior de justcia (recollides en els articles 73 a 77 de la Llei orgnica del Poder Judicial), el TSJIB resol tamb els recursos de cassaci i els extraordinaris de revisi contra les sentncies i altres resolucions d'rgans jurisdiccionals de l'ordre civil amb seu a les Illes Balears en matria de dret civil propi.

Composici.

Els magistrats membres del TSJIB sn dessignats pel Consell General del Poder Judicial a proposta del Parlament de les Illes Balears, que presenta una terna de candidats aprovada pel vot favorable de tres cinquenes parts dels diputats. El President del TSJIB s anomenat pel rei a proposta del Consell General del Poder Judicial.
 
Actualment, el tribunal est format per tres sales: Civil i Penal, Contenciosa Administrativa i Social. No hi ha cap divisi en seccions en les esmentades sales.

Presidents.
 ngel Reigosa Reigosa (fins al 25 de febrer de 2004);
 Antonio Jos Terrasa Garca (des de l'1 d'abril de 2004);



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189091" title="Conferncia Oest WNBA" nonfiltered="3005" processed="2997" dbindex="78020">
La Conferncia Oest a la WNBA est composta per set equips. 

Els quatre millors equips de la conferncia es classifiquen per disputar els playoffs.

 Houston Comets;
 Los Angeles Sparks;
 Mynnesota Lynx;
 Phoenix Mercury;
 Sacramento Monarchs;
 San Antonio Silver Stars;
 Seattle Storm;

 Campiones de la Conferncia Oest .
Campiones WNBA en negreta
 1997: Houston Comets;
 1998: Houston Comets;
 1999: Houston Comets;
 2000: Houston Comets;
 2001: Los Angeles Sparks;
 2002: Los Angeles Sparks;
 2003: Los Angeles Sparks;
 2004: Seattle Storm;
 2005: Sacramento Monarchs;
 2006: Sacramento Monarchs;
 2007: Phoenix Mercury;

 Ttols .
 4: Houston Comets;
 3: Los Angeles Sparks;
 2: Sacramento Monarchs;
 1: Phoenix Mercury;
 1: Seattle Storm;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189093" title="Sant Just i Sant Pastor de Son" nonfiltered="3006" processed="2998" dbindex="78021">

Sant Just i Sant Pastor de Son s una esglsia romnica situada al poble de Son del municipi d'Alt neu (Pallars Sobir).

El temple va ser construt entre els segles XI i XII, constant d'una sola nau amb afegiments posteriors de capelles laterals i la sagristia, La nau est capada per un absis amb decoraci llombarda, arcuacions i lesenes, i est illuminat per tres finestres repartides de forma desigual. A la faana de migdia s'hi obre una porta en arc de mig punt sota d'un porxo.

L'element ms destacat s sens dubte l'esvelt campanar quadrat amb una escala interior. Consta de quatre nivells de finestres separats per arcuacions llombardes amb lesenes als costats. Les finestres del primer pis sn d'esqueixada recta, les del segon geminades, i la resta triforades. Les columnes de les finestres estan separades per columnes de fus cilndric llis amb capitells mensuliformes. El campanar est rematat amb una teulada de pissarra i una agulla fora alta.

A l'interior s'han conservat tres piques, una baptismal semiesfrica i decorada amb motius vegetals i un animal, i dues d'oli.  




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189094" title="Richard Gasquet" nonfiltered="3007" processed="2999" dbindex="78022">

Richard Gasquet (Besiers (Frana), 18 de juny de 1986) s un jugador de tennis professional. Actualment viu a Neuchtel, Sussa.

Ttols (6: 5+1).
Individuals (5).




Finalista en individuals (4).
 2004: Metz (perd contra Jerome Haehnel);
 2005: Hamburg TMS (perd contra Roger Federer);
 2006: Canad TMS (perd contra Roger Federer);
 2007: Estoril (perd contra Novak Djokovic);

Classificaci en torneigs del Grand Slam.


Dobles (1).




 Enllaos externs .

 Perfil de l'ATP ;
 Perfil ITF Junior ;
 Web oficial ;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189102" title="Gloomy Sunday" nonfiltered="3008" processed="3000" dbindex="78023">
Gloomy Sunday (de l'hongars Szomor Vasrnap) s la can ms coneguda del compositor i pianista hongars autodidacta Rezs Seress. Composada l'any 1933 i amb lletra del tamb hongars Laszlo Javor, ben aviat va adquirir el rol de "can maleda" en ser relacionada per les autoritats hongareses amb 17 casos de sucidi en aquest pas, cosa que va portar a la seva prohibici l'any 1936.

Pressumptament, l'angoixa que produa als amants que havien estat abandonats per la seva parella, els portava a precipitar-se per la finestra ms propera desprs d'escoltar la can. No hi ha cap cas documentat que corrobori aquesta teoria, per tot plegat va cridar l'atenci de les productores nord-americanes que ben aviat en van fer nombroses versions, essent-ne la ms popular en aquell moment la de Billie Holliday.

Amb el pas dels anys la llegenda que envolta la malenconiosa can no ha fet ms que augmentar, de manera que intrprets com Heather Nova, Elvis Costello, Bjrk, Sara Brightman, Sinead O'Connor, Diana Galas, Lydia Lunch i Paul Whiterman entre d'altres n'han fet la seva versi.

Tamb en el camp cinematogrfic hi han hagut produccions relacionades amb la can; l'any 1999 l'alemany Rolf Schbel dirigeix una pellcula basada en la can, amb el mateix ttol que aquesta, i el 2007 Daniel Monzn fa el mateix amb La caja Kovak, l'argument de la qual gira al voltant d'aquesta can.

Enllaos externs.
 La can;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189103" title="Simo Ben Bachir" nonfiltered="3009" processed="3001" dbindex="78024">
Simo Ben Bachir s un reporter freelance marroqu i president del Ruban Rouge (en francs, literalment, Cinta Vermella), una associaci de lluita contra la sida al Marroc. s el primer activista social de l'frica del Nord i el mn rab a invitar estrelles a associar llur imatge a la lluita contra la sida, amb el propsit d'atraure l'atenci del jovent, sensibilitzar la poblaci i promoure els tests de detecci del VIH.

Referncies.
 Simo Ben Bachir parlant del seu llibre amb Haifa Wehbe   ;
 Entrevista de Simo Ben Bachir a la revista marroquina TelQuel ;
 Revista Positive Nation ;
 La premsa libanesa publica una entrevista sobre Simo Ben Bachir ;

 Enllaos externs .
 Pgina oficial de Simo Ben Bachir ;
 Pgina oficial del Ruban Rouge  ;
 Fotografies personals de Simo Ben Bachir amb celebritats internacionals ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189105" title="Tfol Sastre" nonfiltered="3010" processed="3002" dbindex="78025">


Tfol Sastre Muro, 31 de gener 1963.

Tfol Sastre s'ha vist atret per tot el mn de la plstica des de ben jovenet. Inspirat en la tasca a fora vila i la mutaci dels colors de la terra, dels perfums de les estacions, ha arribat a crear el seu propi llenguatge pictric. Aquest llenguatge, colpidor, que transmet energia creativa, sovint apareix com l'estat latent, previ, de l'acci potica, amb uns gestos que ben b podrien ser els precursors de noves tipografies, de nous carcters potics.

Sastre entn l'art com un tot en qu hi ha la msica, la poesia i la pintura, per tamb la quotidianitat. Mostra d'aix s el darrer llibre en qu ha participat "Cremen les paraules" del poeta mallorqu Llus Maicas, carregat d'illustracions de Sastre i que podreu veure a l'exposici d'aqu a Praga

La inspiraci de Tfol rau en "totes les naturaleses del meu intangible i tots els endemismes que creixen per les arestes dels jardins de la meva infncia. M'agrada furgar dins tots els materials i sentir els perfums dels cromatismes anmics amb tots els porus del meu cos", afirmava en una entrevista.

La pintura s entesa com un fet vital i una necessitat imprescindible per intentar respondre a tots els dubtes i inconvenients que t a dins i necessita vessar.

 Exposicions .

Ha realitzat exposicions individuals a: Muro; Inca; Palma; Pollena; Cala d'Or  Santany-; Barcelona; La Corunya; Li  Frana-; Girona; Villefranche  Frana- ; Santa Mnica  EUA-; i Pars. L'any 2006 expos a la Capella de la Misericrdia, sota el ttol  El temps pinta. La seva trajectria tamb es pot veure aqu 

Ha pres part en nombroses mostres collectives, a: Mallorca; Menorca; Eivissa; Barcelona; Madrid; Arco  Madrid-; Pars; Las Palmas  Canries-; Salamanca; Sant Sebasti; Logronyo. Ha realitzat obra grfica a tallers de Madrid; Palma, Mallorca; i a Frana. La darrera l'ha feta a Brandy's Nad Labem, a les Jornades culturals del lectorat de catal a la Universitat de Carolina, Praga El desembre de 2008, exposa a la galeria Larra  de Madrid, amb una mostra titulada Blaun . 

Ha participat regularment a fires d'art contemporani a Valncia, Madrid i Xicago  EUA-. 

Hi ha obra seva a la collecci Testimoni de la Fundaci La Caixa (50 propostes pictriques de Mallorca, de Barcelona; i a la collecci del Banc d'Espanya, de Madrid; al Museu d'Art Contemporani de Mallorca, a sa Pobla; a la Caixa Rural de Madrid; i al fons d'art contemporani del Govern de les Illes Balears; a la collecci Robert Motherwell, EUA; entre d'altres.

A ms d'exposicions, tamb collabora amb altres formats com ara portades de disc del grup de msica infantil Cucorba o tamb amb la portada del programa de festes Estiu a Muro.
Tamb es pot trobar informaci en aquests enllaos 
(aquest pendent d'actualitzaci) i al collegi de veterinaris de les Illes Balears  

Els seus amics el descriuen aix, en castell, a la web de larra10: Nacido en Mallorca en 1963, Tfol Sastre pertenece a esa gran generacin de artistas que ha revivido y proyecta internacionalmente la pintura de la isla. 

Alexandre Ballester, en  Lnivers pictoric de Tfol Sastre lo define como un pintor  valiente, coherente y sincero, creador de una particular iconografa anclada en la realidad pero expandida cromticamente hasta el infinito, en la que se combinan aromas de campos de trigo y mar salada. Tfol Sastre teje y pinta los grandes misterios del corazn, las inquietudes de la razn, el sentido de la vida. Tfol lleva las lesiones de los colores y las heridas de la luz ocultas en las venas del 
espritu .

Llus Maicas, en  Quan el caos allibera tot el seu furor  relata cmo el artista  extiende, sobre el piso de cemento, que ocupa todo el espacio del vestbulo al jardn, el lienzo de lona fina, urdido por tejedores de ocho extremidades, abre los tomos de pintura, alineados en los anaqueles de su librera cromtica, y entonces, a causa de un enigmtico fenmeno, estalla el caos en el estudio y se libera el furor sobre la tela. La violencia acumula colores que, unos sobre otros, buscan su 
propia supervivencia. A veces, las energas usan el brazo, la mano, el gesto, raramente otros miembros, nunca el sentido comn, del pintor. Esta es la causa por la cual Sastre no recuerda el xtasis, solo padece la fatiga .

La obra de Tfol Sastre ha sido adquirida por la Fundacin  la Caixa , la coleccin del Banco de Espaa, el Museo de Arte Contemporneo de Mallorca, el Fondo de Arte Contemporneo del Gobierno de las Islas Baleares, y la coleccin de Robert Motherwell, entre otros.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189111" title="Citron World Rally Team" nonfiltered="3011" processed="3003" dbindex="78026">

El Citron World Rally Team s una escuderia formada l'any 2002 per Citron per competir al Campionat Mundial de Rallis. 

Histria.
Abans del 1996, Citron treballava en raids, preparant un Ciron ZX Rally Raid. A mitjans dels noranta, per, va comenar a treballar en un cotxe per a competir en rallis. Els anys 1996 i 1997 va desenvolupar un ZX per a competicions de rallis, i es va aconseguir el ttol del Campionat d'Espanya de Rallis d'Asfalt de l'any 1997 amb el ZX, pilotat per Jess Puras.

L'any 1998 Citron va comenar a desenvolupar un cotxe nou, sobre la base del Xsara, apareixent el Xsara Kit Kar que va arribar a guanyar el Ralli de Catalunya. L'any 1999 es va comenar a treballar en un World Rally Car.

El nou Xsara WRC va debutar al Ralli de Catalunya del 2001, amb els pilots Jess Puras i Philippe Bugalski. Va ser un debut impressionant, on el Xsara va demostrar la seva superioritat sobre l'asfalt, ocupant els dos primers llocs del ralli fins que es van haver de retirar els dos per problemes mecnics.

En la temporada 2002, no va participar a tot el campionat complet, sin noms en vuit rallis, per tal de desenvolupar el Citron Xsara WRC. En aquesta temporada cal destacar l'error que va tenir l'equip al ralli Monte Carlo, que va costar la victria a Loeb. El Xsara va guanyar al ralli d'Alemanya amb Loeb al volant.

La segent temporada, la 2003, la primera al complet, Citron va reunir a grans pilots a la seva escuderia: Sbastien Loeb, Carlos Sainz i Colin McRae. L'equip va ser molt competitiu, guanyant el seu primer ttol de marques.

L'any 2004 Loeb va aconseguir el ttol de pilots en un campionat que va dominar a plaer. L'any 2005 tamb va sser dominat per Loeb i Citron, amb l'impressionant Xsara, que ja estava arribant al seu fi, ja que l'equip francs va dir que es concentraria en un nou cotxe, el Citron C4 WRC.

La temporada 2006 l'equip es va retirar, tot i que Loeb va crrer amb un Xsara WRC d'un equip privat, aconseguint la majoria de victries i el ttol de pilots.

Aquest 2007 Citron ha tornat amb Loeb i Daniel Sordo, i el nou C4 WRC.

 Pilots actuals .
  Sbastien Loeb;
  Daniel Sordo;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189112" title="Omaha Beach" nonfiltered="3012" processed="3004" dbindex="78027">

Omaha Beach s una de les cinc platges del Desembarcament de Normandia fet pels aliats el 6 de juny de 1944 durant la II Guerra Mundial. Les dures prdues que les tropes nord-americanes van donar el sobrenom de Bloody Omaha a la platja. 

El terreny.


Aquesta platja s'estn davant els municipis de Vierville-sur-Mer, Saint-Laurent-sur-Mer i Colleville-sur-Mer.

La platja disponible per a desembarcament a una llargada de 8 km. Est tancada amb faixes rocoses a cada extrem. Venint del mar la platja t:
 una banda de 300 m de sorra fina amb un desnivell de 5,4 m. ;
 un cam que porta a l'oest a un dic de mar amb una petita carretera que mena a unes villes, mentre que a l'est hi a dunes. ;
 un tals d'herba de ms de 30 m d'alt, dominant tot all que la precedeix.
 la plana del darrere pas. ;

Cinc valls petites encaixades sn les niques sortides que menen de la platja cap al darrere pas. La primera mena a Vierville. La segona, al costat de Moulins (codi US: D3), i la tercera al lloc anomenat Ruquet (codi US: E1), ambdues porten a Saint-Laurent. Les dues darreres sn camins de terra que s'acosten a Colleville.

Plnol esquemtic.


Llegenda;
CHARLIE, DOG GREEN... : sectors de la platja Omaha segons els plans dels Estats Units.
D1, D3, E1... : denominacions dels eixos de penetraci (petites valls encaixades).
Cercles vermells amb nmero: numeraci alemanya de les posicons defensives anomenades Widerstandnester(WN).

Les posicions alemanyes.
Els alemanys van preparar perfectament les defenses. La platja estava preparada. Els cinc accessos portaven cap a l'interior de terra estaven plens d'obstacles i estaven sota el foc de les posicions alemanyes. 

Els obstacles

Sobre el terreny els alemanys van installar tota una srie d'obstacles. Venint del mar, se succeen:
 portes belgues: altes barreres metlliques que venien de la lnia de defensa belga de 1940.
 rampes: troncs llargs d'arbre oblics, recoberts d'una barra d'acer, alguna vegada minats, sostinguts per altres dos troncs ms petits. El seu objectiu era evitar l'entrada i l'aven de les barques. ;
 peus: troncs simples lleugeramant oblics amb una mina al damunt. ;
 Erions txecs: unions de tres posts metlliques, creuades i unides pel mig i clavades sobre ciment. ;

Ms amunt, alguna part de la platja, es va minar i a en els diferents accessos es van crear fossats, murs anticarro. Es van collocar quilmetres de filferro espins. Les villes del costat del mar van ser destrudes per no tenir problemes de tir. A l'extrem oest, per, se'n va deixar una integrada en les posicions defensives. 

Les posicions defensives

Es van installar quinze posicions defensives, de les quals dotze dominaven la platja. Els alemanys les anomenaven Widerstandnester (WN) i tenien els nmeros de 60 a 74. Aquestes posicions no estaven totes acabades. A cada una s'hi podia trobar un o dos canons de 50 a 88 mm, en sis casos, una torreta anticarro, quatre ametralladores i dos o tres morters. Es tracta d'armament recuperat dels exrcits de pasos venuts. No hi havia cap artilleria pesada, tot i que a Longues-sur-Mer (6 km a l'est), hi havia una bateria de 4 canons 152 mm capa d'intervenir a Omaha. El dispositiu era molt bo ja que tenia tota la platja sota el tir directe des de diferents llocs i l'accs vers l'interior es feia molt complicat. 
 


Les tropes

Les unitats alemanyes que defensaven el sector Omaha eren les divisions d'infanteria de la 352 i la 716 divisions, la primera a l'est i la segona a l'oest. 

La 352 Divisi d'infanteria, comandada pel general Kraiss amb seu a Saint-L, va comenar a prendre posicions el mars. Aquesta divisi estava organitzada al voltant de veterans del front de l'est. Comprenia tres regiments de granaders (914, 915, i 916) amb deu batallons de quatre companyies cada un, un regiment d'artilleria i unitats de suport. Estaven desplegats de la manera segent:
 El 914 d'est a oest a Omaha beach.
 El 915, comandat pel coronel Meyer, estava de reserva al sud de Bayeux.
 El 916 comandat pel coronel Goth, amb seu a Trvires, es va desplagar aix:
 I batall: a l'est, cap a Arromanches.
 II batall: entre Saint-Laurent i Colleville.
 El regiment d'artilleria, perfectament camuflat, es va desplegar per poder cobrir la platja.

La 716 Divisi d'infanteria era de menys qualitat. Estava comandada pel general Richter amb quarter a Caen, on es va construir el Memorial de Caen. Es trobava a Normandia des del mar de 1942 i comprenia dos regiments d'infanteria (726 i 736) amb tres batallons cada un, un regiment d'artilleria i un batall de caadors de carros. 
 El 726 es va desplegar de la manera segent:
 I batall: dues companyies a Colleville i altres dues a 3 km a l'est. ;
 II batall: a Arromanches (Gold Beach);
 III batall: a Vierville.
 El 736 estava a Arromanches.
 El regiment d'artilleria comprenia 24 peces i podia fer foc sobre els 8 km de la platja.

Les unitats nord-americanes.
Les forces de desembarcament.

Generalitats

La platja Omaha es va assignar al V cos, amb el tinent general Gerow, que comprenia tres divisions d'infanteria (el 1r, el 2n i el 29), una divisi blindada (la 2a Tk Div), dos batallons de Rangers, i unitats de suport. La 2a divisi d'infanteria i la 2a divisi blindada van desembarcar en els dies que van seguir al 6 de juny. 

Les divisions designades per desembarcar en un principi eren:
 a l'oest la 29 Divisi d'infanteria , amb el major general Gehrardt, que fou el primer atac.
 a l'est: la 1a Divisi d'infanteria, amb el major general Huebner, composta de veterans d'frica i Siclia. ;
Cada una va ser reforada per dos batallons de tancs, unitats antiaries i altres mitjans de suport.

Les divisions d'infanteria

Cada divisi d'infanteria comptava amb 14000 homes i tenia:
 un QG;
 una companyia de reconeixement;
 tres regiments d'infanteria que comprenien cada un:
  tres companyies d'infanteria (les nou companyies del regiment tenien el nom de la A a la I, cadascuna comptava amb 190 homes. ;
 quatre companyies de suport (QG, obusos de 105 mm, canons anticarro de 57 mm i serveis).
 quatre batallons d'artilleria;
 transmissions i serveix;
La 29 Divisi comprenia els 115, 116 i 175 regiments d'infanteria.
La 1a divisi comprenia els 16, 18 i 26 regiments d'infanteria.

Els batallons tank

Els batallons tank reforaven els divisions en cap, les 743 a la 29 Divisi i el 741 a la 1a Divisi, estaven equipades amb carros amfibis. Comprenien cada un:
 un comandament;
 tres companyies de 18 tancs mitjans Sherman M4 numerats A, B i C (A eren tancs estndar, mentre que B i C tenien tancs DD amfibis), que comprenien cada una:
 un comandament de tres tancs.
 tres grups de 5 tancs. ;
 una companyia de tancs lleugers anomenada D.
 una companyia HQ (grups de reconeixement, morters i tancs d'assalt).
 una companyia de servei.

Els batallons de Rangers

Cada batall de rangers tenien un efectiu de 500 homes repartits en sis petites companyies de 68 homes numerats de la A a la F. Cada companyia tenia 3 oficials i 65 homes, o sigui, un comandament i dos grups. Eren unitats d'elit que tenien una formaci de comando. 

Els dos batallons de rangers el 2n i el 5 tenien una missi allada: controlar la Pointe du Hoc a 5 km a l'oest d'Omaha, tenien en un principi tres companyies del 2n regiment. La companyia C d'aquest batall havia de desembarcar amb la primera onada a l'extrem oest d'Omaha per establir una uni. Al senyal dels assaltats les altres unitats havien d'unir-se directament a la Pointe du Hoc, sin desembarcarien a l'oest d'Omaha i arribarien a la Pointe du Hoc per terra. 

Els enginyers

Les unitats d'enginyers comprenen les unitats orgniques de les divisions per tamb de reforos, entre les quals unes especialitzades en la demolici de la Navy.

La flota.
El comandament de la flota estava a crrec de l'almirall Hall que treballava estretament amb el general Gerow. Per al desembarcament, es van trobar en el navili Ancon que feia de buc insgnia. 
 

Els navilis d'escorta, de suport i de servei
USS Texas (que va bombardejar la Pointe du Hoc);
USS Arkansas;
HMS Glasgow;
FS Montcalm;
FS  Geroges Leygues  ;
12 destructors;

En aquest punt encara falta afegir 33 dragadors de mines i 600 navilis ms petits. 

Els vaixells de transport
Ms de 280 navilis de tipus divers, barques de desembarcament d'infanteria asseguraven el transport de 34000 homes i 3300 vehicles. 



Els mitjans amfibis
Mltiples mitjans amfibis es van construir per al desembarcament, sobretot carros amfibis i barques. 

Els carros amfibis de nom DD, abreviaci de  Duplex Drive  i que tenien el sobrenom  Donald Duck  pels tanquistes. Es tracta de tancs Sherman amb una faldilla de tela que el vestia i que servia per flotar. Dues hlix asseguraven la propulsi. La posada a l'aigua es preveia a 4 km de la costa. Des de l'arribada a la platja la faldilla s'abaixava i el carro podia obria i moure's. Aquest material, imaginat pel general britnic Percy Hobart, va restar en secret fins al 6 de juny.

Les barques principals es deien:
 Landing Craft Assault (LCA) : ms vell i menys rpid (8 nusos), podia transportar 30 homes i tenia 12 m de llarg. ;
 Landing Craft Vehicle & Personnel (LCVP) : velocitat mxima, 12 nusos, podia transportar 36 homes o vehicles amb rodes, i tenia 12 m de llarg. ;
 Els LCA et LCVP van transportar, en un principi, tropes d'infanteria.
 Landing Craft Mechanized (LCM) : podia transportar 60 homes o un carro, tenia una llargada de 13 m.
 Els LCM van transportar les unitats d'enginyers amb els tankdozers. ;
 Landing Craft Tank (LCT) : podia transportar 3 o 4 carros mitjans, amb 60 m de llargada.
 Els LCT podien transportar els carros Sherman fins a la platja, excepte els DD que van ser amarats a 4km de la costa.
 Landing Craft Infantry (LCI) : n'hi havia dos models, amb capacitat per a 100 i 200 homes.

Hi havia naus especials:
 Landing Ship Infantry (LSI): transportava homes, LCA i LCM que els posava a l'aigua.
 Landing Ship Tank (LST) : que tenia grues i una rampa flotant per descarregar carros i altres vehicles.

Planificaci del desembarcament.
Enquadrada a l'Operaci Nept, posada en prctica de l'Operaci Overlord, Omaha beach i la Pointe du Hoc es van atribuir a la fora de desembarcament O, que seria seguida per la fora B. La fora O comprenia dos regiments de la 29, les divisions 115 i 116, dos regiments de la 1a divisi, dos batallons de rangers i els mitjans de suport. Representava un total de 34000 homes, 3600 vehicles, dirigits pel general major Huebner, assistit pel general adjunt, el brigadier general Cota. Aquesta organitzaci tenia l'objectiu d'assegurar la unitat del comandament a la fase inicial i facilitar el passatge de les dues divisions quan fos possible. Els altres elements de les dues divisions constituen temporalment la fora B, que va desembarcar ms tard i que estava sota el comandament del comandant de la 29 divisi.

Dos regiments van desembarcar al cap, cadascun sobre un front de 3 a 4 quilmetres:
 a l'oest el 116 RCT (de la 29 divisi), reforat, entre altres, pel 743 batall de tancs. ;
 a l'est, el 16 RCT de la 1a divisi, i el 741 batall de tancs. ;

Aquests regiments eren anomenats  Regiment Combat Team  (RCT) perqu estaven compostos principalment per infanteria per tamb de tancs, unitats d'enginyers, mitjans antiaeris, d'artilleria i de suport logstic i mdic. 

Per al desembarcament a terra d'un RCT (3500 homes i 300 vehicles), sn previstos entorn: 80 LCVP, 20 LCA, LCM i 50 LCT (feien viatges entre la platja i els navilis de transport).

La platja d'Omaha estava dividia en sectors de llargades diferents que portaven els noms de Charlie, Dog Green, Dog White  per tal de coordinar l'arribada de les unitats envers els seus objectius. 

L'ordre de successi de les unitats era molt precisa i en funci del temps i pel sector, el personal i els vehicles per desembarcar amb els mitjans de transport naval. Les barques de desembarcament van haver de fer rotacions entre la platja i els navilis de transport i se'n van perdre unes quantes. El comandament, sabia tamb, que els seus plans de desembarcament no serien seguits com una guia.

Els primers elements que havien d'arribar a la platja foren els carros DD per l'efecte sorpresa. N'hi havia 64 per a la totalitat de la platja. Foren immediatament seguits per les companyies d'infanteria (quatre per RCT) i unitats d'enginyers. 

Les unitats d'enginyers es van articular en setze Gap Assault Teams (8 per RCT) compostos cada una per una quarantena d'enginyers per tamb d'unitats de demolici de la Navy. Cada equip disposava d'un Tankdozer. Van ser portats a la platja pels LCM. La seva missi era destruir per crear 16 bretxes de 45 m d'amplada. Aquest treball era indispensable perqu la marea pujaria i permetria a les barques arribar.

Com a illustraci, la taula que segueix dna una sntesi del desembarcament per als primes 30 minuts:



Tot seguit van arribar, entre l'hora H+40 min. a l'hora H+120 min., una nova onada de reforos cada deu minuts. En la hiptesi que el 5 batall de rangers i les dues darreres companyies del 2n batall no poguessin arribar a la Pointe du Hoc, estava previst que anessin a Dog Green entre H+60 i H+70.

En quatre hores, les dues RCT al capdavant havien d'haver desembarcat. Llavors seguirien els altres dos regiments d'infanteria de cada divisi i els diversos elements de suport.

La batalla.


L'entrada a l'aigua.
A partir de les 3:30 h va comenar el transbordament de les unitats d'infanteria dels vaixells de transport a les barques de desembarcament.

Una mica abans de les 6h, l'aviaci va bombardejar les posicions de la costa, per els nvols eren baixos i moltes bombes no van fer objectiu, els WN van quedar intactes. A les 5:58h es va fer de dir i l'artilleria naval va prendre el relleu. La visibilitat era dolenta i els trets anaven massa terra endins, a uns 2 o 3 km darrera la lnia principal de defensa alemanya. 

A partir de les 5:40h, els LCT van comenar a deixar els tancs DD del 741 batall a 5 km de la costa, ms endins del mar del que estava previst, ja que els mariners es van atabalar amb l'intens foc enemic. Els 16 tancs de la companyia C van avanar rpidament. De la companyia B es van posar 13 carros a l'aigua i noms 2 van arribar a terra; els 3 que quedaven van ser desembarcats directament a terra ferma per la LCT. El 741 batall de tancs va comenar el combat amb noms un ter dels seus efectius. El batall 743 va tenir ms sort, ja que el comandant havia estat advertit dels problemes de la 741 i va decidir de fer deixar tots els tancs a la platja per les LCT.

 

 La primera onada.
A les 6:25h, la primera onada va arriba a la platja. Eren equips d'enginyers que arribaven en primer lloc, seguits immediatament i avanats per les vuit companyies d'infanteria. Els carros portats per LCT van arribar uns minuts ms tard. Els 2 Sherman DD escapats de la companyia B van arribar tamb a la platja. El conjunt comptava amb 1450 homes, una seixantena de carros i diversos enginys d'enginyers. La major part de les unitats van arribar ms a l'est del que estava previst, ms o menys un quilmetre, el corrent mar havia fet derivar les barques. 

Conforme a les ordres, els alemanys no desvetllaven les posicions, intactes desprs dels bombardejos. Esperaven que les tropes desembarquessin per obrir foc. Les vuit primeres companyies americanes del 116 RCT (E, F, G i A) i del 16 RCT (L, I, E i F) foren molt castigades. Els soldats es van amagar, com van poder, darrere els obstacles de les platges. Com va remarcar un oficial nord-americ, no hi havia ni un forat d'obs on amagar-se. Els homes d'enginyeria havien d'obrir escletxes a travs dels obstacles abans que la marea pugs i van patir un important nombre de baixes. 

El fotgraf de guerra Robert Capa, que va desembarcar amb la companyia E del 116 RCT a Easy Red, va prendre les primeres fotos del desembarcament. La situaci era catastrfica. L'nic xit inicial es va aconseguir a l'extrem oest de la platja, on la companyia C del 2n batall de Rangers va aconseguir arribar al peu del penya-segat. Al mateix moment, a 5 quilmetres d'all, tres altres companyies d'aquest batall s'havien d'apoderar de la Pointe du Hoc. La companyia C estava encarregada de desembarcar a Omaha per tal d'unir-se amb les altres companyies. Va passar just a l'oest del WN 73 per atacar-lo per darrera. D'altres Rangers, encara al mar, esperaven un senyal de la Pointe du Hoc, per ajudar-los o b desembarcar a Omaha. 



La segona onada.
A partir de les 7h, van arribar les barques que portaven la segona onada. Noves companyies d'infanteria i els rangers van desembarcar. El brigadier general Cota va unir-se al comandant de la 29 divisi que va arribar a Dog White. Va estimular els homes. El 5 batall de rangers, amb algunes companyies d'infanteria, va prendre l'altipl entre WN 70 i 68.

Cap a les 8:15h, els rangers ajudats d'infants van aconseguir una primera posici en direcci a Vierville. A l'est, el coronel Taylor, comandant del 16 RCT, va aconseguir fer passar un grup d'homes entre WN 64 i 62. Taylor va dir una frase clebre mentre era a la platja:  Noms hi ha dos tipus de soldats en aquesta platja, aquells que sn morts i aquells que moriran! Llavors, ens hem de moure! 

A les 9h, a l'extrem de la platja, el WN 60 es va rendir desprs d'haver estat desbordada. 

A les 10h, tres avanades van tenir xit, per la situaci era desesperada. Dos destructors s'apropaven fins a 1km de la costa per efectuar un tir de precisi sobre les defenses. La via d'accs del Ruquet (E1) va poder ser oberta. 

Desprs de les 10h.
A les 10:30 h, la marea era alta. Els 18 i 115 RCT van comenar a desembarcar. 

Amb l'ajuda de l'artilleria naval, els WN anaven caient, un desprs de l'altre, excepte els WN 66 i 68 que van aguantar fins al vespre. Durant aquest temps, els alemanys van contraatacar, per van ser repellits. L'artilleria alemanya va comenar a afeblir-se, ja que no tenia municions. En el costat nord-americ, el suport naval es feia ms efica i va reduir els WN. Els LCI van poder abordar davant el Ruquet (E1). Els enginyers anaven fent un accs a Saint-Laurent i va permetre el transport dels vehicles i del material per terra.

A partir de la tarda, els GI van ocupar l'alt de Vierville. 

Al vespre, la penetraci noms era de 2 a 3 km. Hi havia encara a Colleville forces alemanyes que provaven de marxar i la major part van ser capturats. 

Balan de la primera jornada.


Els objectius previstos per al primer dia (penetrar fins a 8 quilmetres a l'interior) no s'havien aconseguit. La uni amb la Pointe du Hoc no s'havia fet, per el permetre establert era suficient per poder alimentar el cap de pont. 

34 000 homes i 2 800 vehicles es van desembarcar per noms 100 t de material  de les 2400 previstes. Les prdues de material foren importants. Les prdues humanes foren de 1000 morts i 2000 ferits i desapareguts, quinze vegades ms que Utah Beach. S'estima que un quart de les prdues es van deure a ofegaments. 

 

Els dies segents.
El cap de pont es va engrandir i el retard es va poder reconduir. Els dies 7 i 8 de juny, la 2a divisi d'infanteria va desembarcar, seguida de la 10 i la 2a divisi blindada. Es va construir un petit camp d'aviaci que va permetre l'evacuaci dels nombrosos ferits. 

Es van construir un port artificial  Mulberry  a Saint-Laurent. Contrriament al port d'Arromanches, no va resistir la tempesta del 19 al 22 de juny. La infraestructura es va adaptar per facilitar els transbordaments cap a la platja.

Conclusions.
Omaha Beach va ser certament, de les cinc platges, aquella que tenia un relleu ms desfavorable per al desembarcament. 

Molts factors imponderables van malmetre l'operaci:
 la mala visibilitat va impedir la neutralitzaci de les defenses per part dels bombarders i l'artilleria naval. ;
 l'estat de la mar i d'un corrent mar ms fort que el previst van causar la deriva de moltes barques i de 27 tancs DD de 29. Aix va causar un caos en l'orde i el lloc del desembarcament. ;
 la installaci de la 352 divisi d'infanteria alemanya fou posterior al disseny dels plans. ;

L'artilleria naval no semblava haver estat a l'alada. La visibilitat no era ideal, per els vaixells es van quedar massa lluny de la costa. Noms l'apropament de dos destructors desps de les 10 va poder desbloquejar la situaci. 

La mancana de carros per poder donar suport a la primera onada es va fer cruelment sentir. 29 carros DD, dels quals 27 es van enfonsar, es van llanar massa endins del mar i no estaven capacitats per estar tan lluny. Aix va servir per tal que a la resta de platges els tancs es desembarquessin ms propers. El corrent, a ms, va fer que els carros es desviessin i no puguessin donar suport a les onades d'infanteria. La manca de dispersi dels altres tancs, que van ser portats per LCT fins a la platja els va fer un objectiu ms fcil; amb tot, els carros foren decisius per  salvar la jornada , tal i com va dir un comandant d'infanteria. 

Els rangers es van mostrar particularment eficaos, cosa que mostra la utilitat de les tropes d'elit ben entrenades. 

Els WN es van atacar per darrera, cosa que va poder apoderar-se'n amb facilitat. 

No hi va haver cap contraatac alemany. 

Vegeu tamb.
Enllaos.
 Utah Beach;
 Juno Beach;
 Sword Beach;
 Gold Beach;
 Pointe du Hoc;

Enllaos externs.
 Espai de la memria histrica de Normandia : Omaha Beach;
 DDay-Overlord.com - Omaha Beach : histric i fotos del desembarcament.
 Site spcialis Omaha Beach mmoires- Web molt complerta amb mapes.];
 Lloc especialitzat sobre el bndol alemany;
 D-Day - tat des lieux : Omaha Beach Desenvolupament de les operacions del 6 de juny de 1944 a Omaha Beach.
 http://www.oti-omaha.fr/: Web oficial de l'oficina de turisme d'Omaha Beach   Informaci general sobre el 6 de juny de 1944 a Omaha Beach.
 Web oficial del municipi de Saint Laurent;
 Web italiana sobre el Desembarcament de Normandia;
























 
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189113" title="Animatrix" nonfiltered="3013" processed="3005" dbindex="78028">
Animatrix s una srie de curts animats de l'univers ficcional de Matrix. Van aparixer en DVD l'any 2003 malgrat que alguns d'aquests ja havien estat estrenats en cinemes i a la pgina web oficial amb anterioritat.


The final flight of the Osiris.
Es tracta de la narraci dels ltims minuts de la nau Osiris, que descobrir l'amenaa dels 250.000 sentinelles que avancen cap a la ciutat de Zion. Els sentinelles els localitzaran i perseguiran fins a la mort. Abans de morir un d'ells s'introduir a Matrix per tal de poder enviar un missatge a travs del correu postal per tal d'advertir als habitants de Zion.

The Second Renaissance.
Es narra la situaci que port a una guerra oberta de les mquines contra els humans. En una poca en 
que les mquines eren cada cop ms perfectes, els humans es varen sumir en la decadncia. El dia que un robot va matar al seu amo per evitar ser destrut, els humans es van adonar de la amenaa que representaren i intentaren destruir-les i finalment exiliar-les. 

Els robots fundaren una naci prpia i degut a la seva naturalesa aviat fou la ms avanada del mn, sumint la resta de paissos en una crisi econmica. Aquests intentaren un bloqueig sobre el pas, impedint-los l'entrada a l'ONU, i ms tard els bombardejaren amb armes nuclears. En aquest punt, els robots contraatacaren de forma brutal i definitiva. En una ltima acci desesperada, els humans bombardejaren gasos txics a l'atmosfera per tal de privar als robots de la seva font d'energia. 

Acabada la guerra, els humans supervivents foren objecte d'experimentaci per part de les mquines, que trobaren una manera d'aprofitar-se'n per obtenir-ne energia, conreant-los i mantenint-los connectats a Matrix.

Program.
Es presenta la clssica diatriba vista a la pellcula, quan un hum decideix trair als seus companys per tal de tornar a ser inserit a Matrix i viure una vida que, malgrat ser fictcia, estar lliure de preocupacions i problemes.

Kid's Story.
S'explica la histria de com Neo alliberar a un noi que (igual que ell anteriorment) comena a sospitar de la existncia de Matrix. Els agents el descobreixen i persegueixen i quan sembla que ja ha mort aconsegueix desconnectar-se sense prendre la pldora vermella, motiu pel qual es creu que pot ser el nou Elegit. El personatge apareix tamb a Matrix Reloaded i Matrix Revolutions com un admirador de Neo a qui agraeix profundament haver-lo desconnectat.

A detective story.
Un detectiu rep l'encrrec de trobar a una estranya dona coneguda com a Trinity.

World Record.
Un esportista d'elit s'entrena durament per a batre el rcord del mon de 100 metres llisos. De la mateixa manera que els humans desconnectats, comena a experimentar que les lleis de Matrix es poden trencar. Els agents el perseguiran per impedir que el seu coneixement faci que pugui desconnectar-se de Matrix. 

Beyond.
Un grup de nens juguen en una casa encantada que en realitat es tracta d'un lloc on es produeixen errors de programaci a Matrix (falta de gravetat, discontinutats temporals...)

Matriculated.
Un grup d'humans viuen allunyats de Zion i capturen mquines per tal d'introduir-les en una simulaci de Matrix i humanitzar-les. 
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189117" title="Royal Opera House" nonfiltered="3014" processed="3006" dbindex="78029">


La Royal Opera House (Teatre Reial d'pera) s un teatre d'pera de Londres. Tamb es coneix amb el nom de Covent Garden pel barri on es troba localitzat. El teatre s seu de la companyia reial d'pera i del ballet reial d'Anglaterra.

s el tercer teatre que ocupa aquest espai. La faana, el foyer i l'auditori van ser construts l'any 1856, i quasi tots els altres elements presents al complex van ser reconstruts en els anys 1990.

Histria.
El primer teatre.


L'any 1728, John Rich, actor i productor, va encarregar a John Gay compondre The Beggar's Opera. L'xit va proporcionar el capital necessari per a construir el primer Teatre Reial (dissenyat per Edward Shepherd) en aquest espai. La inauguraci va ser el 7 de desembre de 1732. 

Els primers cent anys, ms o menys, el teatre va servir per a representar obres de teatre. La Letters Patent, atorgada per Carles II d'Anglaterra li donava al Covent Garden i al Drury Lane prcticament els drets exclusius per a presentar drama parlat a Londres.

Els primers treballs musicals seriosos que es van escoltar en el Covent Garden van ser les peres de Handel. Des de 1735 fins a la seua mort l'any 1759, el compositor va contribuir a la temporada del Covent Garden; moltes de les seues peres i oratoris van ser escrits per al teatre o s'hi van presentar per primera vegada a Londres. Handel va deixar en herncia el seu orgue a John Rich, i va ser ubicat en una posici destacada a l'escenari. Dissortadament va ser un dels tants elements valuosos que es va perdre en l'incendi del teatre l'any 1808.

El segon teatre.
La reconstrucci es va iniciar al desembre d'aquell mateix any, i el segon Teatre Reial del Covent Garden va ser inaugurat el 18 de setembre de 1809 amb una funci de Macbeth seguida d'un musical titulat The Quaker. La gerncia va augmentar el preu de les entrades per a escometre la reconstrucci, per la mesura va ser tan impopular que el pblic molestava durant les funcions fent soroll, xiulant, esbroncant i ballant. Els problemes (dits les revoltes pels vells preus) van durar gaireb dos mesos fins que la gerncia va accedir a abaixar els preus.

En aquesta poca els espectacles eren variats; es presentava pera i ballet, a ms d'altres gneres. L'any 1843, la Llei de Teatres va trencar el monopoli dels teatres. En l'poca, el Teatre de Sa Majestat, al Haymarket, dominava l'escena del ballet i l'pera, per desprs d'una disputa amb la gerncia del teatre el 1846, Michael Costa, director del teatre, va passar a treballar en el Covent Garden, enguguent-se gran part de la companyia. L'auditori va ser remodelat i el teatre va reobrir les seues portes com l'pera Italiana Reial, el 6 d'abril de 1847 amb una producci de Semiramide de Rossini.

El tercer teatre.
El 5 de mar de 1856, el teatre va patir un nou incendi. La construcci de l'actual teatre es va iniciar en 1857, amb un disseny de Edward Middleton Barry. La inauguraci es va realitzar el 15 de maig de 1858, amb una producci de Les Huguenots de Meyerbeer. L'any 1892 el teatre va passar a denominar-se Royal Opera House i va augmentar en el seu repertori la quantitat d'obres franceses i alemanyes. Es van instaurar temporades d'estiu i hivern.

En la Primera Guerra Mundial el teatre va ser utilitzat pel Ministeri d'Obres com a dipsit de mobles. En la Segona Guerra Mundial es va convertir en un sal de ball. Hi havia moltes pressions per a mantenir el teatre en aquestes condicions desprs de la guerra, per les llargues negociacions dels editors musicals Boosey i Hawkes van finalitzar amb el lloguer del teatre. David Webster va ser nomenat Administrador General i el Sadler's Wells Ballet va esdevenir la companyia de ballet resident.

El Royal Opera House va reobrir el 20 de febrer de 1946, amb una extravagant producci de La Bella Dorment, dissenyada per Oliver Messel. Webster, junt amb el director musical Karl Rankl, va preparar immediatament una nova companyia resident. Al desembre de 1946 van estrenar junts una producci de The Fairy Queen de Henry Purcell, amb la nova companyia de ballet. El 14 de gener de 1947, la companyia d'pera del Covent Garden s'estrenava amb l'pera Carmen de Georges Bizet.

Estrenes al Covent Garden.

 1721  Muzio Scevola de Georg Friedrich Haendel;
 1735  Ariodante i Alcina de Georg Friedrich Haendel;
 1736  Atalanta de Georg Friedrich Haendel;
 1737  Arminio, Berenice, regina d'Egitto i Giustino de Georg Friedrich Haendel;
 1744  Semele de Georg Friedrich Haendel;
 1753  Alfred the Great de Thomas Augustine Arne (versi revisada);
 1762  Artaxerxes de Thomas Augustine Arne ;
 1826  Oberon de Carl Maria von Weber;
 1860  Bianca, or, The Bravo's bride de Michael William Balfe;
 1894  La navarraise de Jules Massenet;
 1949  The Olympians d'Arthur Bliss;
 1951  Billy Budd de Benjamin Britten;
 1953  Gloriana de Benjamin Britten;
 1970  The knot garden de Michael Tippett;
 1976  We come to the river de Hans Werner Henze;
 1991  Gawain de Harrison Birtwistle;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189120" title="GMT" nonfiltered="3015" processed="3007" dbindex="78030">
El Greenwich Mean Time, usualment abreujat com a G.M.T., s una mesura del temps basada en el temps solar mitj al meridi de Greenwich, meridi origen de les longituds, que travessa l'observatori de Greenwich, a prop de Londres, a Anglaterra. Les sigles GMT, poden ser llegides com "Greenwich Meridian Time", especialment a Anglaterra, per aquesta lectura no ha estat mai oficial.

La mesura GMT ha servit de referncia horria al mn durant la major part del segle XX, abans de ser substitut pel "Temps Universal Coordinat" UTC l'any 1972.

De vegades GMT es utilitzat encara com a sinnim del fus horari UTC+0. Les dues mesures, si b semblants, no coincideixen pas, ja que el GMT es calcula sobre la rotaci terrestre, i l'UTC sobre el TAI (Temps Atmic Internacional), que basa el seu clcul en la tcnica dels rellotges atmics.

Vegeu tamb.
 Hora;
 Fus horari ;
 Temps Universal Coordinat o UTC;












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189121" title="Universitat de Tor" nonfiltered="3016" processed="3008" dbindex="78031">
La Universitat de Tor (en itali Universit degli Studi di Torino, UNITO) s la universitat de la ciutat de Tor, al Nord-oest de Itlia. 

 Histria. 
Va ser fundada com un estudi el 1404. Entre 1427 i 1436 va ser traslladada a Chieri i Savigliano. Va ser tancada el 1536, per a ser restablerta pel duc Emanuele Filiberto. Al comenament del segle XVIII, la universitat va ser de nou reorganitzada, i el Collegio delle Provincie va ser fundat per a estudiants de fora de la ciutat. 

Organitzaci. 
La universitat es divideix en les segents 12 facultats

 Facultat d'Agricultura ;
 Facultat d'Economia ;
 Facultat d'Educaci ;
 Facultat d'Idiomes Estrangers i Literatura ;
 Facultat de Dret ;
 Facultat de Filosofia i Lletres ;
 Facultat de Matemtiques, Fsica i Cincies Naturals ;
 Facultat de Medicina i Cirurgia ;
 Facultat de Farmcia ;
 Facultat de Cincies Poltiques;
 Facultat de Psicologia ;
 Facultat de Veterinria;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189124" title="Santuari de Requesens" nonfiltered="3017" processed="3009" dbindex="78032">

El santuari de la Mare de Du de Requesens s un santuari mari situat a la part de ponent del venat de Requesens. L'advocaci s a la Mare de Du de la Misericrdia. L'edifici actual s de finals del segle XVII o principis del XVIII, amb afegits posteriors. Tanmateix, ja el 1518 el vescomte Mart Onofre I de Rocabert obtingu llicncia del bisbe de Girona per edificar una capella dedicada a la Mare de Du de la Misericrdia al lloc dit Monteceli o Muntanya de Requesens.

Des de molts pobles de l'Empord i del Rossell (Cantallops, Mollet de Peralada, Capmany, Sant Climent Sescebes, la Jonquera, la Roca de l Albera, etc.) s'organitzaven pelegrinatges al santuari de Requesens per implorar a la Mare de Du la benedicci de les terres i els seus fruits. Aquests pelegrinatges en bona part s'han perdut, per encara se'n continuen celebrant alguns (Cantallops i Mollet de Peralada).

 La Process de la Tramuntana .

Molt ms important que aquests pelegrinatges locals fou el romiatge anomenat Process de la Tramuntana. Tot i que alguna vegada se n'han afirmat orgens medievals en confondre aquest romiatge amb aquells pelegrinatges, aquesta clebre process s'inici arran del vot solemne fet pel consell municipal de Figueres l'any 1612, desprs d'una epidmia de pesta que havia assolat la comarca durant deu anys i que cess  segons es va creure  grcies a la intercessi de la Mare de Du. 

El romiatge tenia per objecte demanar la presncia de la tramuntana, perqu purifiqus l'aire i elimins les miasmes que, fins a les dessecacions recents dels aiguamolls de la comarca, infestaven la plana empordanesa. Com va recollir encara el DCVB, a l'Empord la tramuntana havia tingut una importncia agrcola i sanitria molt grans, ja que en depenien les collites i bona part de la salut de les persones i el bestiar. Per acabar d'entendre la decisi de la corporaci figuerenca i la histria d'aquest romiatge, conv tenir en compte que la difusi de les malalties infeccioses s'associava, en el galenisme, a la putrefacci de l'aire, que era en si un concepte mdic de gran importncia, encara avui present en moltes expressions que han esdevingut patrimoni popular.

Aquest romiatge, que durava tres dies, es feia anualment, cada primer diumenge de juny. Era organitzat per la confraria de la Purssima Sang de Figueres, que tenia la seu a la capella de Sant Sebasti, annexa al primitiu hospital de la poblaci, i era encapalada pel clergat local i una representaci de l'ajuntament. Al llarg de la vintena de quilmetres que separen Figueres de Requesens anava passant per diferents pobles, on era rebuda i acompanyada pel terme municipal per les autoritats religioses i civils, i s'engruixia amb nous romeus. A l'arribar al santuari, es cantava una salve i, ja de nit, s'encenia una gran foguera que, en veure-la des del pla, era contestada des dels pobles de la comarca amb altres focs i repics de campanes. L'endem se celebraven els oficis divins i el santuari alimentava de franc els pelegrins (a la Cantina), que hi feien gran festa. D'altres romeus hi havien acudit tamb del Vallespir i el Rossell. El dimarts la process emprenia la tornada, durant la qual tots els romeus duien un panet i una branca de grvol (brgol a la contrada), smbol de la seva participaci. A cada poble s'observava el mateix cerimonial que a l'anada i, en arribar la process a Figueres, era rebuda amb gran festa, fins a entrar a l'esglsia parroquial de Sant Pere, on es cantava una salve que posava el punt i final al romiatge.


La Process de la Tramuntana es va celebrar fins el 1868, en qu la inestabilitat derivada de la Revoluci de Setembre i de la Tercera Guerra Carlina la van fer desaparixer. La recerca d'un altre santuari ms accessible i segur on pregar per la salut de les persones i la fertilitat de la terra s a l'origen de l'auge del santuari de la Mare de Du de la Salut de Terrades, que des d'aleshores va rebre els principals pelegrinatges de la comarca.

La desaparici d'aquest gran pelegrinatge va implicar la decadncia definitiva del santuari, que amb la reconstrucci del castell de Requesens (1899) va ser traslladat a la seva capella. All es reinstall la imatge gtica de la Mare de Du (que fou substituda a l'antic santuari per la de la M. de D. del Carme, duta pels comtes de Peralada des del convent del Carme d'aquesta vila) i s'adrearen els pelegrinatges locals que subsistien, fins que el 1936 fou saquejada, com tot el castell, i la imatge destruda. Fins llavors el santuari va tenir capell custodi, que residia al castell des de la seva reconstrucci. Desprs de la guerra civil els pelegrinatges dels pobles s'adrearen de nou al temple del venat, per la seva poca d'esplendor ja era histria.

Literatura.

El 1864 la Process de la Tramuntana va inspirar Damas Calvet de Budalles una pea de teatre costumista en catal, La Romera de Recasens.

A finals del segle XIX els comtes de Peralada van fer imprimir goigs a la Mare de Du de Requesens, que es conserven en diferents versions.

 Bibliografia .
Damas Calvet, La Romera de Recasens: quadro de costums contemporneas del Ampurd, en 3 actes y en vers, per --; los coros estn posats en msica per D. Joseph Teodoro Vilar, Barcelona, Impr. de Narcs Ramrez, 1864.
Joaquim Botet i Sis, Provncia de Gerona, dins Francesc Carreras i Candi (dir.), Geografia general de Catalunya, Barcelona, Albert Martn, 1913-1919, vol. 4, pp. 423-424, 492 i 495.
Joaquim Pla i Cargol, Tradiciones, santuarios y tipismo de las comarcas gerundenses, 4a ed., Girona-Madrid, Dalmau Carles Pla, 1957, pp. 149-150 i 305-306.
Llus Serrano i Jimnez, "Aspectes i particularitats entre Cantallops i Requesens", Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 32 (1999), 243-262.

Vegeu tamb.
Castell de Requesens;
Requesens;

 Enllaos externs .

La process de Requesens (El portal de la Jonquera);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189125" title="Castell de Requesens" nonfiltered="3018" processed="3010" dbindex="78033">


El castell de Requesens est situat sobre un tur, que domina totes les valls meridionals del puig Neuls, a uns 7 km a l'est del venat de Requesens. El seu terme correspon al de l'antic poble de Requesens. 

 Castell feudal .

Esmentat al memorial de greuges (rancures) adreat pel comte Pon I d'Empries al seu cos, el comte Gausfred II de Rossell, i al fill d'aquest, Guislabert (datable vers 1040-1071), en el qual el primer protestava per la segurament recent construcci d'aquest castell (castrum de Recosin) per part dels darrers en un alou que tenien confiat en terres del comtat d'Empries. 

La construcci d'aquest primer castell documentat a Requesens s'inscriu en les disputes entre els dos comtats arran de la seva separaci a finals del segle X. Els comtes de Rossell en mantingueren el domini, dintre del comtat d'Empries, fins a la seva extinci. La senyoria de Requesens (dominicaturam de Rechesen) els fou reconeguda a la convinena entre els comtes respectius de l'any 1075 i el domini sobre el castell (castrum Rechosindo) torna a ser citat en la renovaci d'aquella el 1085 i en una altra convinena de l'any 1121. Els comtes rossellonesos o els personatges als quals l'infeudaren hi tenien un castl, que durant la primera meitat del segle XII era un membre de la mateixa famlia comtal, indicador clar de l'inters que hi tenien. 

Tots aquests personatges devien fidelitat al comte d'Empries i tamb al vescomte de Peralada, dintre dels territoris dels quals es trobava la fortalesa. Durant el segle XII, els enfrontaments entre tots aquests, arran de l'aliana entre els Rocabert, vescomtes de Peralada, i els comtes de Rossell, fu del castell de Requesens un viu factor de conflicte. Un d'aquests enfrontaments, conegut precisament com a guerra de Requesens (1047-1072), s'inici amb la presa del castell per part del comte Pon II d'Empries. Aquest va veure, intranquil, com els seus dominis quedaven allats i encerclats per terres d'un sol senyor, el comte de Barcelona, que es va apoderar tamb del comtat de Rossell el 1172. Per pacificar la zona, el nou senyor del Rossell, el comte-rei Alfons el Cast, renunci llavors als drets que li corresponien sobre Requesens a favor del comte emporit, que n'obtingu aix el domini ple. 

Del castell protagonista d'aquests fets queden molt poques restes, situades a la zona del recinte superior, que en el segle XIII, en construir-se el nou recinte exterior, es coneixia com a fortalesa major o de dalt.


A finals del segle XII i durant el segle XIII apareixen documentats diferents individus cognomenats Requesens, que foren, aparentment, castlans o senyors del castell pel comte d'Empries. Aix, un Arnau de Requesens (mort desprs del 1256) s documentat a Girona el 1181 i un Guillem de Requesens (mort desprs del 1262) consta com a senyor del castell. Se suposa, tot i que no se n'ha pogut trobar cap prova, que de la nissaga d'aquests senyors del castell  que, d'altra banda, ja no s'hi documenta ms tard  partiria el llinatge dels Requesens, de mercaders i ciutadans, posteriorment ennoblits (comtes de Palams), documentat a Tarragona a partir del 1272 i que don personatges importants a la histria de Catalunya durant els segles XV i XVI. L'esmentat Guillem de Requesens adquir, per matrimoni, la torre o fora de Cabrera a la ciutat de Girona, dita castell de Cabrera i desprs de Requesens, que es tenia en feu dels Montcada. L'herncia de Guillem passaria als Botonac i ms tard (principis del segle XIV) als Castellnou, nobles rossellonesos que a vegades es cognomenaren tamb Requesens.

Durant la croada contra la Corona d'Arag, el castell i el seu senyor eminent, el comte d'Empries, restaren fidels a Pere el Gran durant la invasi i aix ho recull Bernat Desclot a la seva Crnica. En aquesta guerra fou assetjat pels francesos (estiu de 1285), per no aconseguiren prendre'l. Per el 1288 fou fugament ocupat i saquejat per un exrcit francs al servei de Jaume II de Mallorca, que enva l'Empord. 

Pere I d'Empries (1325-1341) adquir dels Castellnou la senyoria del castell de Requesens, completant-hi aix el domini comtal. Es mantingu sota domini dels comtes d'Empries fins a la reversi del comtat a la corona el 1402, en ser declarat nul el testament de l'ltim comte, Pere II d'Empries, a favor de la seva esposa Joana de Rocabert i, subsidiriament, del seu cunyat, el vescomte Jofre VI de Rocabert. Tot i amb aix, aquest testament fou invocat amb xit pel vescomte Dalmau VIII de Rocabert per obtenir dels nous reis Trastmara alguns bns al territori de l'antic comtat emporit, entre els quals el castell de Requesens (1418), per donaci d'Alfons el Magnnim. Els vescomtes de Rocabert en mantindrien la possessi fins a finals del segle XIX.

 Mansi vuitcentista .

Entre 1893 i 1899 fou totalment reconstrut pels seus propietaris, els ltims comtes de Peralada residents al territori, Toms de Rocabert-Boixadors Dameto i de Ver i la seva germana Joana-Adelaida, amb la intenci de convertir-lo en residncia d'estiu i d'acord amb els criteris neomedievals llavors en voga, tal com havien fet fer tamb al castell de Peralada. 

Tanmateix, a diferncia d'altres exemples de reconstruccions neomedievals prximes (Carcassona), l'estil escollit no desdiu el propi de l'rea mediterrnia. Les obres foren dirigides pel mestre de cases Alexandre Comalat, que reconstru les encara vistents restes de l'edifici medieval amb el mateix traat i la mateixa pedra de granit de la muntanya amb la qual havia estat construt, de manera que actualment s molt difcil distingir la part original de la reconstruda. 

De l'edifici medieval sembla que persisteixen poc ms que uns panys de baluards, la torre quadrada del nord i una part de la porta del recinte superior, datables dels segles XII-XIV. Es conserven fotografies excepcionals d'abans i durant el procs de reconstrucci, algunes de les quals efectuades pel mateix comte Toms de Rocabert, un dels primers fotgrafs afeccionats de la comarca.







Enmig d'un escenari natural de gran bellesa, la fortalesa reconstruda t un aspecte impactant i altament evocador. La nova fbrica ha estat qualificada amb un cert menyspreu purit d'escenogrfica, tot i que per la seva ubicaci s que remet a les creacions wagnerianes, que a la Catalunya de l'poca feien furor.







L'edifici actual t tres recintes fortificats, amb torres rodones i quadrades, portals, merlets i matacans de gran espectacularitat. Al recinte inferior destaca l'mplia capella, dedicada a la M. de D. de la Providncia (per antigament, a sant Rom), en la qual es reaprofitaren elements romnics d'altres edificis de la zona (els arcs de la portalada de Santa Maria de Requesens > vegeu ms avall) i de procedncia francesa (el timp i els relleus de sobre la porta), les cavallerisses i diferents reixes de forja que imiten motius de reixes medievals de la catedral de Barcelona. Tamb hi ha alguns edificis de servei, entre els quals unes cuines i el que durant l'ltima postguerra serv d'hospital militar. El segon recinte, ms limitat, t una atractiva porta fortificada. El recinte noble o superior inclou diferents estances (amb el paviment decorat amb el roc herldic dels Rocabert, que es conserva en part), la gran sala (actualment tancada), amb una xemeneia de pedra i uns finestrals amb uns porticons que es veuen de lluny, molt teatrals i caracterstics, i una torre talaia rodona (tamb inaccessible), que s el punt ms elevat del monument. Tant el gran pati del primer recinte com l'entorn del castell s'enjardinaren amb espcies vegetals autctones i foranes pensades per fer ressaltar el conjunt, que s'hi han aclimatat i naturalitzat. 


La iniciativa de Toms de Rocabert tingu un gran ress a tot Catalunya i fou celebrada per nombrosos visitants. Per els comtes no van poder gaudir de la seva nova residncia. Toms mor el gener de 1898 i Joana-Adelaida, que el succe, el 1899, al mateix castell, just desprs de la gran festa d'inauguraci del dia de sant Joan d'aquell any (que no escap a la premsa de l'poca). Joana-Adelaida mor sobtadament en circumstncies mai no aclarides i sense hereus directes. Desprs d'un sorolls plet, els ttols de noblesa, d'acord amb el dret nobiliari, van ser heretats pels seus nebots carnals (els Sureda marquesos de Vivot, el 1912 succets pels Fortuny i el 1973 pels Montaner), i el patrimoni per Ferran Truyols i Despuig, marqus de la Torre, nebot del seu marit, tots ells mallorquins.

El 1923 el castell i tota la immensa propietat annexa (ms de 2000 ha) van ser adquirits pels germans Pere i Joan Rossell, industrials mallorquins que explotaren intensivament el bosc de la zona. Pocs anys desprs (1927) aquests el tornarien a vendre, ara a Joaqun de Arteaga, duc de l'Infantado i empresari, que el conserv i hi resid espordicament, per que acomiad tots els habitants, masovers i altres persones relacionades amb la finca. 


El 1936, a l'inici de la Guerra Civil Espanyola, va ser brutalment saquejat per activistes de la CNT-FAI. Desprs de la guerra, el 1942, el duc va vendre tota la propietat i el castell a la companyia Bors S.A., firma interessada nicament en l'explotaci del bosc. El castell l'ocup un destacament militar durant tots aquests anys amb l'objectiu de controlar l'activitat dels maquis. Els militars van modificar algunes dependncies (s'hi installaren cuines i un hospital militar) i van malmetre els interiors i alguns merlets.

El 1955 fou venut als seus actuals propietaris, els socis Miquel Esteba Caireta (industrial natural d'Angls i segon alcalde democrtic de Figueres, 1979-1980) i Josep Pijoan. Abans de comprar el castell de Pbol, Salvador Dal intent infructuosament d'adquirir-lo. Tot i que el castell no ha tornat a estar habitat i el seu interior, propi d'una mansi vuitcentista, est totalment desmantellat i ha sofert recentment alguna bretolada que ha obligat a tancar l'accs a una part del recinte superior per seguretat, s'hi permeten les visites.

El castell de Requesens constitueix un dels millors exemples d'arquitectura neomedieval que es conserven a Catalunya. Malauradament, ni els recursos dels seus actuals propietaris ni l'inters de les institucions no estan a l'alada de la seva importncia.

 Projecci .

El castell i el seu entorn han estat font d'inspiraci en diferents camps, des de la literatura fins al comer, passant per la fotografia, la msica i el cinema.

En literatura, a banda d'algunes obres menors (com ara L'anada a Requesens, de Bonaventura Bassegoda, 1882), Verdaguer no els oblid a Canig (1886) i el nom (que no la localitzaci real) ha estat utilitzat en altres obres (Manuel Maristany, La infermera de Brunete, 2007). 

Les fotografies que el mateix comte Toms de Rocabert hi realitz el 1886 es compten entre les primeres efectuades a l'Alt Empord i, amb les que conserv Comalat, sn l'nic testimoni de l'estat de l'edifici abans de la reconstrucci. 

En msica, Francesc Basil guany el premi Barcino amb la sardana El castell de Requesens (1956). Quant al mn del cinema, s'hi rod part de la pellcula El caballero del dragn (Fernando Colomo, 1985). 

Per altra banda, porten el nom de Castell de Recasens un oli i un cava.

Llegendari.
En certa ocasi en qu el castell patia un furis setge dels seus enemics, que esperaven rendir-lo per fam, els defensors oferiren a l'adversari un suculent convit amb peixos frescos pescats en un riu subterrani que corre sota els Pirineus i desemboca al cap de Creus, completament ignorat pels assetjadors que, completament descoratjats, aixequen el setge.

Es diu que un passads subterrani de grans dimensions comunica el castell amb el vessant N de la serra de l'Albera, l'entrada del qual seria encara visible als baixos de la fortalesa, encara que el conducte hauria quedat obstrut. 

Al castell de Requesens habitarien la dona i les filles d'un gegant que era set vegades ms alt que la torre ms alta de la fortalesa i que era amo i senyor de tot el Pirineu.

Protecci.
El castell de Requesens est  afectat per les disposicions espanyoles de protecci del patrimoni histric de 1949 i 1988, i com tots els castells de Catalunya, catalogat com a B Cultural d'Inters Nacional als efectes de la llei del Patrimoni Cultural catal de 1993.

 Bibliografia .
Joan Badia i Homs, L'arquitectura medieval a l'Empord, 2a ed., 2 vols., Girona, Diputaci Provincial de Girona, 1985, vol. II-A, pp. 210-211, i II-B, pp. 562-563.
Ferran del Campo i Jord, El Castell de Requesens, Figueres, Brau, 1993.
Pere Catal i Roca, Miquel Oliva i Prat i Miquel Bras i Vaqus, "Castell de Requesens", dins Els castells catalans, 7 vols., Barcelona, Rafael Dalmau, 1967-1979, vol. 2, pp. 421-434.
Pere Catal i Roca, Legendes de castells catalans, Barcelona, Rafael Dalmau, 1983.
Catalunya Romnica, 27 vols., Barcelona, Enciclopdia Catalana, 1984-1998, vol. 9, p. 505.
Antoni Egea Codina, "El mestre d'obres Alexandre Comalat i la restauraci del Castell de Requesens", Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 18 (1985), 343-358.
Llus Monreal i Mart de Riquer, Els castells medievals de Catalunya, 3 vols., Barcelona, Falc, 1955-1965, vol. 1, pp. 161-167.
Pelai Negre i Pastell "El castillo de Requesens", Anales del Instituto de Estudios Gerundenses, 9 (1954), 171-232.;
Pelai Negre i Pastell "El linaje de los Requesens", Anales del Instituto de Estudios Gerundenses, 10 (1955), 25-148.;
Pelai Negre i Pastell, "El castillo y el linaje de Requesens", Revista de Gerona, 33 (1965), 7-14 i 34 (1966), 7-17.
Ins Padrosa i Gorgot, "Don Toms de Rocabert, el primer fotgraf amateur de la comarca", Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 36 (2003), 243-264.
Llus M. Vidal, Excursi al castell de Requesens, Agullana, Besal, Olot y Collsacabra, Barcelona, Tip. "L'Aven"-Centre Excursionista de Catalunya, 1899.

Vegeu tamb.
Requesens;
Santuari de Requesens;
Toms de Rocabert;

 Enllaos externs .

Inventari del Patrimoni Arquitectnic de Catalunya: Castell de Requesens;
Castell de Requesens (Alt Empord Turisme);
Requesens, del castell al venat (fotografies);
Castell de Requesens, Alt Empord (Castells medievals de Catalunya) (fotografies);
Castell de Requesens (fotografies);
Castell de Requesens: el castell laberntic (Terra de castells);
El caballero del dragn (Internet Movie Database);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189129" title="Nebulosa d'Ori" nonfiltered="3019" processed="3011" dbindex="78034">

La  nebulosa d'Ori  (Messier 42,M42, or NGC 1976) s una nebulosa difusa situada al sud  del cintur d'Ori. Va ser descoberta per Nicolas-Claude Fabri de Peiresc al 1610, tot i que Ptolemeu, Tycho Brahe i Johann Bayer van identificar les estrelles del seu centre com a una sola estrella grossa i Galileu va detectar un petit nombre d'estrelles a la regi.

s una de les nebuloses ms brillants, i visible a ull nu al cel nocturn. M42 es troba a una distncia de 1,27076 anys llum-21 parsecs to the Orion Nebula Cluster from Very Long Baseline Array Observations
 | journal=The Astrophysical Journal
 | year=1999 | volume=667 | issue=2 | pages=1161-1169
 | url=http://adsabs.harvard.edu/abs/2007arXiv0706.2361S
 | accessdate=2007-11-03 }} i s la zona de formaci estellar massiva ms propera a la Terra. T un dimetre estimat 24 anys llum. En textos antics se la coneix com Gran nebulosa d'Ori o la gran nebulosa d'Ori. Textos ms antics s'hi refereixen com Ensis, el mateix nom que l'estrella Eta Orionis.
La nebulosa d'Ori s un dels objectes ms estudiats i fotografiats del cel. La nebulosa ha revelat molt sobre els processos de com estrelles i sistemes planetaris es formen del collapse de nvols de pols i gas. Els astrnoms han observat directament discs protoplanetaris, nanes marrones, moviments de gasos intensos i turbulents, i els efectes fotoionitzants de les estrelles massives properes en la nebulosa.

Informaci general.
la nebulosa, s de fet, una part d'una nebulosa molt ms gran coneguda amb el nom de complex del nvol molecular d'Ori. Aquest nvol s'estn a travs de la constellaci d'Ori i inclou l'Anell de Barnard (Barnard's loop), la  Nebulosa de Cap de Cavall, M43, M78 i la  Nebulosa de la Flama. Existeix formaci estellar a tota la nebulosa, i degut a aquests processos d'intensa calor, la regi s particularment prominent a l'infraroig. 

La nebulosa s visible a ull nu fins i tot en zones afectades per contaminaci lumnica. Es pot veure com l' estrella  del mig de l'espasa d'Ori, formada per tres estrelles que es troben just per sota del Cintur d'Ori. A ull nu es pot veure com una estrella borrosa, amb binoculars o amb un petit telescopi s fcilment apreciable com a nebulosa.

La nebulosa d'Ori cont un cmul obert molt jove, conegut com a cmul de Trapezi degut a l'asterisme de les seves quatre estrelles primries. Dues d'aquestes estrelles es poden resoldre en els seves components sistemes binaris en bones condicions, donant un total de sis estrelles. Les estrelles del Trapezi, juntament amb d'altres, sn encara estrelles joves. El trapezi pot ser un component del Cmul de la Nebulosa d'Ori, una associaci d'unes 2.000 estrelles en un dimetre de 20 anys llum. Fa dos milions d'anys aquest cmul podia haver hostatjat les estrelles fugitives AE Aurigae, 53 Arietis, i Mu Columbae, que actualment es mouen allunyant-se de la nebulosa a velocitats superiors als a 100 km/s.

Els observadors han vist un distintiu to verds en la nebulosa, a ms de regions de color vermell i rees de blau violeta. El mats vermells est causat per la radiaci de la lnia de recombinaci H  a una longitud d'ona de 656,3 nm. El blau violat s la radiaci reflectida des de les estrelles massives de classe O del centre de la nebulosa. 

El mats verds, no obstant, va ser una incgnita durant la primera part del segle XX, ja que cap de les lnies espectrals conegudes llavors podien explicar-lo. Va haver-hi especulacions sobre si podria ser causat per un nou element, creant el nom de nebuli per aquest misteris material. Posteriorment es va determinar, grcies al millor coneixement de la fsica atmica, que l'espectre verds era causat per una transici d'electr de baixa probabilitat en un oxigen doblement ionitzat, la coneguda, transici prohibida. Aquesta radiaci era, per, impossible de reproduir en laboratori perqu depenia de la quietud i l'ambient de lliure collisi que es troba a l'espai profund.

Histria.

La  Civilitzaci Maia d'Amrica Central tenia un conte popular que parlava de la part del cel de la constellaci d'Ori coneguda com a Xibalba.
La seva llar incloa al seu centre una taca de foc brillant que corresponia a la nebulosa d'Ori. Aquest s una clara prova que els Maies detectaren una rea difusa al cel diferent dels petits punts de les estrelles.

Aquesta nebulosa s visible a ull nu, per aix s estrany que no hi hagi hagut cap menci de la nebulositat en textos escrits anteriors al segle XVII. En particular ni Claudi Ptolemeu en el seu Almagest ni Al Sufi en el seu Llibre de les estrelles fixes van descriure la nebulosa, encara ms, aquests dos autors van llistar nebulositats en altres llocs del cel nocturn. Curiosament, aquesta nebulosa tampoc va ser mencionada per Galileu, tot i haver fet observacions telescpiques d'aquesta part de la constellaci d'Ori en 1610 i 1617. Aquest fet ha portat a especulacions que una flamarada de les estrelles que la illuminen hagin pogut augmentar la lluentor de la nebulosa.

El primer que va notar aquesta nebulosa va ser Nicolas-Claude Fabri de Peiresc al 1610. Cysat de Lucerna, un astrnom Jesuta, va ser el primer que public la descripci (tot i que una mica ambiguament) en un llibre sobre un cometa brillant al 1618. Va ser descoberta independentment per diferents astrnoms en els anys segents, incloent-hi Christiaan Huygens al 1656 (i al 1659 va publicar-ne el seu primer dibuix). Charles Messier la catalog al 1769, i tamb va catalogar tres estrelles del Trapezi. (La primera detecci d'aquestes tres estrelles s de Galileu al 1617, per no se n'adon de la nebulosa dels seus voltants, possiblement degut a l'estret camp de visi del seu telescopi primerenc). Charles Messier public la primera edici del seu catleg sobre objectes del cel profund al 1774 (acabat al  1771). Com que la nebulosa d'Ori va ser catalogada com l'objecte 42 ara tamb s coneguda amb el nom M2.

L'espectroscopi de William Huggins mostr la natura gasosa de la nebulosa al 1865. Henry Draper va fer la primera fotografia de la nebulosa d'Ori al setembre de 1880, sent la primera fotografia del cel profund de la histria.  

Al 1902, Vogel i  Eberhard descobriren velocitats diferents dins la nebulosa i al 1914 els astrnoms de Marsella usaren l'interfermetre per detectar rotacions i moviments irregulars. Campbell i Moore confirmaren aquests resultats usant l'espectrgraf, demostrant turbulncies dins la nebulosa.

Al 1931, Robert J. Trumpler not que les estrelles ms febles prop del Trapezi formaven un cmul, i va ser el primer en anomenar-lo cmul del trapezi. Basant-se en les seves magnituds i tipus espectrals, va calcular la distncia estimada en 1.800 anys llum. Aix suposava tres vegades ms lluny que la distncia estimada acceptada fins llavors, per molt ms propera a les dades actuals. 

Al 1993,el telescopi espacial Hubble observ la nebulosa d'Ori, les imatges obtingudes es van usar per construir un detallat model de la nebulosa en tres dimensions. S'han observat discs protoplanetaris al voltant de la majoria de les noves estrelles formades a la nebulosa i tamb s'han pogut estudiar els efectes destructius de l'alt nivell d'energia ultraviolada procedent de les estrelles ms massives.

Al 2005, lAdvanced Camera for Surveys instrument del telescopi espacial Hubble capt la imatge ms detallada que es t de la nebulosa. La imatge captur unes 3.000 estrelles per sota de la magnitud 23 incloent una nana marr i una possible estrella binria nana marr. Un any ms tard, cientfics que treballaven amb el telescopi espacial Hubble van anunciar per primera vegada les masses d'un parell de nanes marrons binries eclipsants, 2MASS J05352184 0546085. El parell es troba a la nebulosa d'Ori i tenen unes masses aproximades de 0,054 Ms i 0,034 Ms respectivament, amb un perode orbital de 9,8 dies. Sorprenentment, la ms massiva de les dues tamb va resultar ser la menys lluminosa.

Estructura.

La nebulosa d'Ori s'exten sobre una regi de 10 en el cel, i inclou nvols de gas i pols, associacions d'estrelles, volums ionitzats de gas i nebuloses de reflexi.

La nebulosa forma un nvol esfric que t el seu pic de densitat prop del centre.. El nvol t una temperatura que varia fins al 10.000 K, per aquesta temperatura cau drsticament en els lmits de la nebulosa. A diferncia de la distribuci de densitat, el nvol mostra una gamma  de velocitats i turbulncies, particularment al voltant de la regi central. Els moviments relatius sn fins a 19 km/s, amb variacions locals de fins a 50 km/s i possiblement ms altes.

El model astronmic actual per a la nebulosa consisteix en un regi centrada a  Theta1 Orionis C, la estrella responsable de la major part de la radiaci ionitzant ultraviolada. (Emet  3-4 vegades tanta llum ionitzant com la segent estrella ms brillant,as much photoionizing light as the next brightest star, Theta2 Orionis A.) Est envoltada per una crugia irregular i cncava de nvols ms neutrals d'alta densitat amb agrupaments de gas neutral a la part exterior de l'rea de la crugia. Aquesta a la seva vegada es troba al permetre del nvol molecular d'Ori. 

Els obsevadors han donat nom a algunes particularitats de  la nebulosa d'Ori. El cam fosc que s'exten des del nord cap a la regi l'anomenen  boca de peix . Les dues regions illumidades als dos costats s'anomenen  ales . Una altra formaci particular inclou  l'espasa ,  la ganivetada  i  el veler .

Formaci estellar.


La nebulosa de d'Ori s un exemple d'incubadora estellar on noves estrelles neixen. Les observacions de la nebulosa han mostrat aproximadament 700 estrelles en diferents estats de formaci dins de la nebulosa. 

Observacions recents amb el  Telescopi espacial Hubble han mostrat  la major quantitat de discs protoplanetaris en la nebulosa d'Ori'. El telescopi espacial Hubble ha revelat ms de 150 discs dins la nebulosa, i es considera que estan en els primers estadis de formaci del sistema solar. El gran nombre trobat, s'ha aportat com a prova de qu la formaci de sistemes solars s fora com a l'univers.
Les estrelles es formen quan els agrupament d'hidrogen i altres gasos en una regi HII es contrauen deguat a la seva prpia gravetat. Quan el gas es collapsa, l'agrupament central creix enfortit i el gas s'escalfa fins a temperatures extremes convertint l'energia potencial gravitatria en energia trmica. Si la temperatura creix prou, s'iniciar la fusi nuclear i es formar un protoestrella. La protoestrella  neix  quan es comena a emetre prou energia radioactiva com per compensar la seva gravetat i aturar el collapse gravitacional.

Normalment, un nvol de material roman a una distncia considerable de l'estrella abans de la ignici de la reacci de fusi.El romanent del nvol s el disc protoplanetari de la protoestrella, on els planetes podrien formar-se. Obsercacions infraroges recents mostren que els grans de pols en aquests discs protoplanetaris creixen, comenant el cam per a formar planetesimals.

Una vegada la protoestrella entra en la seva fase de seqncia principal, es classifica com a estrella. Encara que la majoria dels discs protoplanetaris poden formar planetes, les observacions mostren que una intensa radiaci estellar habria destruit qualsevol disc protoplanetari (proplyd en  angls) que es forms prop del grup del Trapezi, si el grup s tan vell com com les estrelles de baixa massa del cmul.. Since proplyds are found very close to the Trapezium group, it can be argued that those stars are much younger than the rest of the cluster members.

Vents estellars i els efectes.
Una vegada formades, les estrelles de la nebulosa emeten un flux de partcules carregades  conegut com vent estellar. Les estrelles massives (estrelles OB) i les estrelles joves  tenen vents estellars molt ms forts que els del Sol. El vent forma ones de xoc quan troba el gas de la nebulosa, llavors modela la forma dels nvols de gas. Les ones de xoc dels vents estellars juguen un paper important en la formaci estellar compactant els nvols de gas, creant densitats no homognies que condueixen al collapse gravitatori del nvol. 

Hi ha tres tipus diferents de xocs en la nebulosa d'Ori. Molts sn atributs d'objectes Herbig-Haro:

 Els  xocs de proa (Bow shock en angls) sn estacionaris i es formen quan dues partcules de vapor collideixen entre elles. Estan presents prop de les estrelles ms calentes de la nebulosa on la velocitat del vent estellar s'estima en milers de quilmetres per segon i en les parts exteriors de la nebulosa on les velocitats sn desenes de quilmetres per segon. Els xocs de proa es poden formar al front dels jets estellars quan el jet xoca partcules interestellars. ;

 Xocs de jet es formen de jets de material  sorgit de les nounates estrelles T Tauri. Aquests estrets vapors viatgen a centenes de quilmetres per segon, i es converteixen en xocs quan troben gasos relativament estacionaris.  ;

 Xocs deformats semblen als xocs de proa bow shocks . Es produeixen quan el xocs de jet troben gas movent-se a contracorrent.  ;

La dinmica del moviment de gasos a l'M42 sn complexos,  no obstant tendeixen a sortir a l'obertura de la crugia i dirigint-se cap a la Terra. La gran rea neutre darrera de la regi ionitzada es contrau sota la seva prpia gravetat. 
Evoluci.

Els nvols interestellars com la nebulosa d'Ori es troba a totes les galxies com la via Lctia. Comencen com el lmit gravitacional d'hidrogen fred i neutre, mesclat amb traces d'altres elements. El nvol pot contenir centenars de milers de masses solars i estendre's per centenars d'anys llum. Les diminutes forces de gravetat que podrien obligar el nvol a collapsar-se estan igualades per la poca pressi del gas del nvol. 

Si degut a collisions amb un bra espiral, o  a travs d'un ona de xoc emesa des de supernoves, els toms es precipiten en molcules ms pesants i el resultat s un nvol molecular. Aix presagia la formaci d'estrelles en el nvol, es creu que en un perode de 10-30 milions d'anys, ja que la regi passa la massa Jeans i els volums desestabilitzats es collapsen en discs. Els discs es concentren al nucli per formar una estrella, que podria estar envoltada de un disc protoplanetari. Aquest s el actual estadi de l'evoluci de la nebulosa, amb estrelles adicionals formant-se de nvols moleculats collapsats. Les estrelles ms joves i ms brillants que podem observar en la nebulosa d'Ori es creu que tenen menys de 300.000 anys, i la ms brillant tan sols 10.000 anys. 

Algunes d'aquestes estrelles collapsants poden ser particularment massives, i poden emetre graqns quantitats de radiaci ionitzant ultravioleta. Un exemple d'aix es pot observar en el cmul del Trapezi. Amb el temps la llum ultraviolada de l'estrella massiva del centre de la nebulosa pot empnyer el gas i pols que l'envolta en un procs anomenat fotoevaporaci. Aquest procs s responsable de crear la cavitat interior de la nebulosa, permitint que puguem veure les estrelles del nucli des de la Terra.Les ms gran d'aquestes estrelles tenen una vida curta i evolucionen per convertir-se en supernoves.  

En uns 100.000 anys, la major part del gas i pols ser ejectat. El romanent formar un cmul obert, un cmul brillant, estrelles joves envoltades de tnues filaments de l'antic cmul. Les Pliades s un fams exemple d'aquests cmuls. 


Vegeu tamb.
Catleg Messier;
New General Catalogue;
Nebulosa difusa;

Notes.


1,270   tan( 66  / 2 ) = 12 al. radi
Des de zones temperades de l'hemisferi nord, la nebulosa es veu sota el cintur d'Ori; Des de les zones temperades de l'hemisferi sud la nebulasa apareix a sobre del cintur.
C. Robert O'Dell va comentar sobre aquest article de la viquipdia, "L'nic gran error s l'ltima frase de la secci de formaci estellar. Hauria de dir: Encara que la majoria de discs planetaris poden formar planetes, les observacions mostren que la radiaci estellar intensa podria destruir qualsevol proplyd que es forms prop del grup del Trapezi, si el grup s tan vell com les estrelles de baixa massa del cmul. Com que els proplyds es troben molt a prop al grup del Trapezi, es pot discutir que aquestes estrelles sn molt ms joves que la resta de membres del cmul.'"



Referncies.


Enllaos externs.


Nebulosa d'Ori observada per Chandra/HST;
Nebulosa d'Ori observada per l'observatori Gemini;
Nebulosa d'Ori observada per ESA/Hubble;
Messier 42, SEDS pgines Messier i especficamentNGC 1976.
imatge del telescopi espacial Hubble de gener de 2006 de la nebulosa d'Ori;
Una imatge del telescopi espacial Hubble de gener de 2006 del cmul del Trapezi;
Orion Nebula M42, Imatges del Hubble;
Vistes vistes de la nebulosa d'Ori, SpaceFlight Now, 2001.
 NightSkyInfo.com - La gran nebulosa d'Ori;
Computer visualization of Orion Nebula.  Dades recollides del telescopi espacial Hubble i sensors terrestres combinades per formar una visualitzaci en volum 3DData gathered from the Hubble Space Telescope and ground-based sensors were combined to form a 3D volume visualization of the nebula.  La narraci imitant un vol mostra caracterstiques i vistes no possibles des de la Terra. L'enlla cont pellcules MPEG i Quicktime descarregables.
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189133" title="Mateu Adri" nonfiltered="3020" processed="3012" dbindex="78035">
Mateu Adri (? - 1364) va ser escriptor, traductor i personalitat important de la Cancelleria Reial de la Corona d'Arag. 

Mateu Adri fou nomenat secretari reial de Pere el Cerimonis en data imprecisa (abans del 1343); el 1354, i fins al 1364, esdevingu el primer protonotari reial. Per encrrec del rei intervingu en la traducci de les famoses Leges Palatinae de Jaume III de Mallorca al catal. La mort l'imped de completar la traducci de les Partidas d'Alfons X el Savi. s considerat un dels primers impulsors de l'estil cancelleresc en la prosa catalana.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189136" title="Lema de Zorn" nonfiltered="3021" processed="3013" dbindex="78036">
Enunciat en teoria de conjunts, equivalent a l'axioma de l'elecci, que sovint s'usa per demostrar l'existncia d'un objecte matemtic que no es pot obtenir explcitament.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189141" title="Euroregi de l'Arc Mediterrani" nonfiltered="3022" processed="3014" dbindex="78037">

L'Euroregi de l'Arc mediterrani (EURAM) s una iniciativa per la creaci d'una cooperaci institucionalitzada dels territoris del Pas Valenci, Catalunya, les Illes Balears i Pitises, Andorra i la Catalunya Nord com a clster econmic, que tamb cultural o social si s'escau, en el marc de la Uni Europea.

Segons l'Institut Ignasi Vilallonga, instituci que agrupa empresaris, professionals i entitats de l'Arc Mediterrani (Pasos Catalans):

"Formada per un eix econmic amb similituds econmiques i socials, l Euroregi de l Arc Mediterrani (Euram) la formen, principalment, Catalunya, el Pas Valenci, les Illes Balears, Andorra i la regi francesa del Llenguadoc   Rossell. Una dimensi adequada per a les regions europees del futur se situaria en l entorn dels 10 milions d habitants. Sn regions amb intercanvi comercial mutu intens, una interdependncia estructural i una tradici, fins i tot d elements d ordre histric o cultural comuns. Aquest s el repte per a l Euroregi de l Arc Mediterrani: l Euram.

L Euroregi de l Arc Mediterrani s'enfronta a un nou mapa continental europeu i a una nova etapa productiva mundial. L'ampliaci cap a l'est comporta un seguit d'oportunitats, entre les quals un mercat de gaireb cinc-cents milions de consumidors, per tamb de riscs derivats de l'allunyament del centre de gravetat de la Uni Europea i d'una major competncia per part dels nous pasos que s'hi incorporen. D'altra banda, les condicions d'all que denominem "la nova economia" afectaran cada vegada ms, i especialment, els sectors de base exportadora de les nostres economies, i per tant necessitem saber reaccionar per no pedrer competitivitat.

Aix doncs, en qualsevol projecte que pretenga articular la cooperaci regional entre comunitats situades al llarg de la faana mediterrnia cal fer visible que s ha d assentar tant sobre un procs secular de contactes econmics i comercials (histria en definitiva) i de constants geogrfiques que embolcallen l acci de les societats, com sobre la traducci a les nostres terres de les tendncies de governana del territori, de noves formes de contemplar l espai poltic i administratiu que s est imposant arreu d Europa. Un projecte que contemple el primer element sense el segon no faria sin reproduir esquemes ideolgics ja explicitats. Un projecte centrat de manera exclusiva en el segon aspecte no sols naixeria feble, sin que fins i tot podria treballar al marge  i de vegades en contra  de les orientacions estratgiques de base histrica i geogrfica dels seus propis impulsors. Al llarg de tot el segle XX, s ha anat articulant una histria de relacions  de transaccions, en el sentit ms literal del terme , entre les economies mediterrnies, i especialment, entre l economia valenciana i la catalana. I per aix, el que podem deduir s que l arc mediterrani, on la dorsal principal, per magnitud demogrfica i potncia econmica, la formen l eix Valncia-Barcelona, no s cap ficci territorial per construir, no s cap somni econmic o administratiu que calga ordenar, sin una realitat histrica i tamb quotidiana, el producte material de processos histrics, econmics i geogrfics amb certa tradici. s, en aquest sentit, que podem dir que l arc mediterrani s el resultat d una vertebraci  o d una articulaci, tant se val , econmica i territorial d unes determinades regions i no a l inrevs, com els agradaria a alguns. I els agradaria perqu aix tindrien l excusa perfecta per a no dialogar ni cooperar amb ning sobre la necessitat d un corredor mediterrani ferroviari d amplada europea per a mercaderies, sobre els peatges d una autopista, sobre la crisi dels sectors tradicionals del txtil o de la fusta, sobre l aliana estratgica dels ports per a competir amb altres faanes oceniques, sobre el model turstic o sobre el problema de l aigua en aquesta riba de la Mediterrnia, entre altres coses. No. Vulguen o no, aquests processos existeixen, aquests problemes hi sn presents. I tancar els ulls no far que desapareguen.

Per una altra banda, observem que, a la vegada, Europa viu un moment de recomposicions territorials, econmiques i socials, i que apareixen noves formes de superar les fronteres tradicionals per a defensar millor els interessos propis i influir en les poltiques pbliques, tal com fan els lnder alemanys, per tamb les regions histriques britniques o els lobbies de base regional. La regi de la Mar Bltica n's un bon exemple. All, els ports de Gteborg, Hamburg, Riga o Lbeck, tenen acords de coordinaci exterior i s'ha creat l'Associaci de Cambres de Comer de la Mar Bltica, amb ms de cinquanta institucions i mig mili d'empreses."

Vegeu tamb.
Cercle EURAM del Valls;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189142" title="Evaristo Valle" nonfiltered="3023" processed="3015" dbindex="78038">
Evarist Valls (Gijn, 11 de juliol de 1873 - 29 de gener de 1951) fou un pintor asturi. 

Als 10 anys es va traslladar a viure a San Juan de Puerto Rico, per als pocs mesos va tornar a Astries a causa del defunci del seu pare. Desprs de treballar en una casa de banca, una refineria de petroli i en una litografia marxa a Pars el 1896, on es va haver de guanya la vida com a dibuixant. 

El 1900 torna a Espanya i pren la decisi de dedicar-se en exclusiva a la pintura. En rebre en 1903 una pensi de l'Ajuntament de Gijn es trasllada novament a Pars, d'on tornaria en 1905. En 1912 mor la seva mare i es tanca a casa seva durant anys, degut al fet que la seva agorafbia s'aguditza. Durant aquest perode escriu obres de teatre i novelles. El 1919 va publicar la novella Oves i Isabel. Decebut per les vendes va llenar al mar tots els exemplars que li quedaven. En 1935 va escriure El Soterrani, una comdia dramtica en dos actes que s'inspirava en la Revoluci d'Octubre de 1934 a Astries. Aquesta obra no va arribar a ser publicada en vida de l'autor. Va morir a Gijn en 1951.

Es totalment impossible enquadernar-lo  en cap escola pictrica, ja que a pesar que s'endevinen en les seves obres diverses influncies, aquestes formen part ms aviat d'un entramat com que d'un estil concret. La seva pintura destaca per una gran riquesa cromtica i un fi sentit de l'humor. 

Obras destacades.
Baile de carnaval (1917);
Carnavalada (1930);
Mscaras en el campo (1944);
Cipriano, el hojalatero (1945);
Las tres brujas (1945);
Carnavalada de los osos (1949);
Mi amigo Pedro, El pescador (1946);
La mujer de azul (1950);
Tipos de mar (1950).







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189145" title="Teorema dels quatre colors" nonfiltered="3024" processed="3016" dbindex="78039">


El teorema dels quatre colors s un problema de topologia, plantejat originalment a principis de la segona meitat del segle XIX i no resolt fins el 1976, que  demana pel mnim nombre de colors diferents que es necessiten per pintar un mapa de manera que dues regions adjacents (s a dir amb un segment de frontera en com) no siguin mai del mateix color. Tres colors no sn suficients, ja que es pot dibuixar un mapa amb quatre regions amb cada regi en contacte amb tres altres regions. Alfred Bray Kempe el 1879 va demostrar matemticament que cinc colors sn sempre suficients; i no s'ha trobar cap mapa real en qu quatre colors no siguin suficients. 

Com sovint passa en matemtiques, el fet de considerar aquest problema va donar impuls per al descobriment de resultats relacionats en topologia i combinatria. Un problema similar va ser demostrat en una situaci aparentment ms complicada: un mapa dibuixat en un torus (superfcie en forma de doughnut), on se sap que el mnim sn set colors.

El teorema dels quatre colors va ser demostrat el 1977 per un grup de matemtics de la University of Illinois, dirigit per Kenneth Appel i Wolfgang Haken, desprs de quatre any de sntesis de recerca computacional i raonaments terics.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189146" title="Enrique Mgica Herzog" nonfiltered="3025" processed="3017" dbindex="78040">

Enrique Mgica Herzog ( Sant Sebasti, Pas Basc 1932 ) s un advocat i poltic basc, membre histric del PSOE, antic Ministre de Justcia entre 1988 i 1991 i actual Defensor del Poble.

Biografia.
Va nixer el 20 de febrer de 1932 a la ciutat basca de Sant Sebasti fill d'un violinista basc que va morir durant la Guerra Civil i d'una francesa d'origen judeopolonesa. Va estudiar dret a la Universitat Complutense de Madrid, en la qual va iniciar la seva activitat poltica prenent part en les revoltes antifranquistes. 

Activitat poltica.
Membre del PCE.
Va ser un dels creadors del Congrs Universitari d'Escriptors Joves l'any 1956 i per aix va ser empresonat durant tres mesos aquell mateix any. Va ser militant clandest del Partit Comunista d'Espanya (PCE) durant 10 anys i per aix va estar ms vegades a la pres (quatre mesos i mig el 1959 i 22 mesos entre 1962 i 1967). 

Membre del PSOE.
En la seva ltima estada a la pres va abandonar el PCE i va ingressar al PSOE. Va prendre part en el Congrs de Suresnes l'any 1974 com a figura important en l'ascensi de Felipe Gonzlez a la direcci del partit en perjudici del sector partidari de la ruptura amb el franquisme, i en el qual fou escollitsecretari de Coordinaci del partit. 

En la Transici va representar al PSOE en la Coordinaci Democrtica, i posteriorment fou escollit diputat al Congrs per la provncia de Guipscoa en les eleccions generals de 1977. Desprs d'aquesta primera elecci seria novament escollit en aquest crrec durant les 7 eleccions posteriors consecutives, romanent com a diputat guipusco fins l'any 2000. Tamb seria nomenat president de la Comissi de Defensa i vicepresident de la Comissi Constitucional. 

En viglies del cop d'estat del 23 de febrer de l'any 1981 com a president de la Comissi de Defensa va estar en un esmorzar amb diversos comensals entre els quals es trobava el futur general colpista Alfonso Armada. Va haver certa polmica sobre aquest esmorzar ja que alguns colpistes van alludir que en ella s'havia comentat entre els poltics presents que era necessari un cop de tim. Mgica va ser cridat a declarar per aquest motiu en el judici contra els colpistes, negant tals acusacions. Encara que no va anar ms enll, aquella polmica va contribuir a mantenir a Mgica en un discret segon pla durant alguns anys. Ricardo Marr Zancada, comandant que va actuar com a enlla de Jaime Milans del Bosch en el 23-F, en el seu llibre "23 F la pieza que falta" situa a Mgica en la llista de Govern a imposar que duia Alfonso Armada. 

Tant Enrique com el seu germ Fernando Mgica es van destacar sempre com ferms defensors de l'establiment de llaos d'amistat entre Espanya i Israel grcies als seus orgens familiars. L'aportaci d'ambds va ser decisiva per a l'establiment de relacions diplomtiques entre Espanya i aquest pas l'any 1986. L'11 de juliol de 1997 el Consell de Ministres va aprovar el Reial decret 1131/97 pel qual Enrique Mgica fou nomenat President de la Comissi d'Investigaci de les Transaccions d'Or procedents del Tercer Reich durant la Segona Guerra Mundial. Ferm defensor d'Israel en el conflicte rab-israeli, els seus detractors (especialment des del nacionalisme basc radical) l'han acusat habitualment de sionista. 

En la remodelaci del segon govern de Felipe Gonzlez Mgica fou nomenat el juliol de 1988 Ministre de Justcia, crrec que va ocupar fins el mar de 1991. Durant el seu mandat es van aprovar, entre altres lleis, la de Demarcaci i Planta Judicial, la de Societats Annimes i les reformes processals i penals que van donar lloc a la creaci dels jutjats penals. 

L'assassinat per part d'ETA al febrer de 1996 del seu germ Fernando Mgica, retirat en aquells moments de la poltica activa, va marcar un punt d'inflexi notable en la seva trajectria poltica. A partir d'aquell moment es va destacar com un dels poltics del seu partit ms crtics no solament amb el terrorisme d'ETA, sin tamb amb el nacionalisme basc en general. Va encunyar el terme deusko-nazis per a referir-se a l'esquerra abertzale. Tamb s fams el seu "que se pudran en la crcel" (en catal: "que es pudreixin a la pres") en referncia als presos d'ETA. 

Uns mesos desprs de ser escollit per vuitena vegada consecutiva diputat al Congrs per la provncia de Guipscoa, en les eleccions generals de l'any 2000, va renunciar a la seva acta el juny d'aquell any per ser designat Defensor del Poble per part del govern del Partit Popular (PP), encapalat per Jos Mara Aznar. La seva designaci va ser considerada de consens entre el partit governant (PP) i el principal partit de l'oposici (PSOE) ja que, encara que militant del segon, Enrique Mgica era un poltic ben considerat pel PP.

Enllaos externs.
  Informaci d'Enrique Mgica al Congrs dels Diputats;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189147" title="Santa Maria de Sixena" nonfiltered="3026" processed="3018" dbindex="78041">

El Reial Monestir de Santa Maria de Sixena (en espanyol, Sigena) fou un antic monestir femen d'Arag, les restes del qual estan situades a l'actual municipi de Villanueva de Sigena (provncia d'Osca).

Histria.
Fou fundat el 1188 per Sana de Castella, esposa del rei d'Arag Alfons el Cast, com a monestir de l'orde de Sant Joan de Jerusalem i, en quedar viuda, la reina Sanxa s'hi va recloure i hi fou sepultada. El fill com d'ambds, Pere el Catlic, tamb escoll Sixena com a lloc d'enterrament.

El lligam del cenobi amb la famlia reial catalanoaragonesa fou notable. Aix, a principis del segle XIV, Blanca d'Arag i Anjou, filla de Jaume II el Just, hi porfess monja a l'edat de cinc anys. Fou possessi de l'Hospital fins la desamortitzaci de 1837. 

El 1936, al principi de la Guerra Civil, fou saquejat i incendiat pels anarquistes de Durruti i tot el seu esplendor (havia estat declarat monument historicoartstic el 1923) qued en un no res. El 1985 s'hi install una comunitat de monges de l'orde de les Germanes de Betlem i de l'Assumpci de la Mare de Du.

Patrimoni.
El monestir est construt amb una base romnica a la qual es van anar afegint elements arquitectnics propis del Cster i elements mudjars, com els sostres. Cal destacar la impressionant portada amb 14 arquivoltes. 

Les pintures de la sala capitular s'arrencaren i foren dutes la Museu Nacional d'Art de Catalunya. D'altres elements, singularment el tron pintat de l'abadessa, es conserven al Museu Dioces i Comarcal de Lleida. Aquest patrimoni traslladat s objecte actualment d'una agra disputa entre dicesis, polticament enverinada.

Enllaos externs.
Arte romnico en Aragn: monasterio de Sigena ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189150" title="Corba" nonfiltered="3027" processed="3019" dbindex="78042">
Corba s un terme abstracte que s'usa per descriure el cam d'un punt mogut contnuament. Tal cam s sovint generat per una equaci. 
Exemples senzills sn les circumferncies, les ellipses, els polgons, les parboles, les hiprboles, els espirals i les rectes.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189151" title="Carles Rahola i Llorens" nonfiltered="3028" processed="3020" dbindex="78043">

Carles Rahola i Llorens (Cadaqus, 1881   Girona, 15 de mar de 1939) fou un periodista, escriptor, historiador i poltic giron. Fou el pare dels poltics Frederic Rahola i d'Espona i Josep Rahola i d'Espona.

Rahola fou un ferm republic catalanista executat desprs d'un judici sumarssim davant un tribunal militar que el condemn a mort i executat abans de la finalitzaci de la Guerra civil espanyola. 

En honor a la seva memria un Institut d'Ensenyament Secundari de Girona porta el seu nom, i una escultura collocada a la Rambla de la Llibertat recorda el seu comproms cvic i poltic. Darrerament s'han publicat algunes monografies biogrfiques i reculls d'articles periodstics. Una de les darreres publicacions ha estat Contra l'invasor. Recull d articles a l Autonomista (1900-1938), edici a cura de Rosa Maria Oliveras i Castanyer, i Ldia Traveria i Riba, Cossetnia (2007).

Llurs amples coneixements i rapidesa de redacci el permeteren de convertir-se, des del 1916, en un dels collaboradors ms eficaos de l'Enciclopedia Universal Ilustrada Europeo-Americana, editada per Espasa-Calpe.

Obra.
La seva obra, especialment la de carcter histric, fou molt reconeguda, no noms a Catalunya, sin tamb arreu d'Espanya i a Frana.

 Pequeos ensayos (1905);
 Guyau, el filsof de la solidaritat humana (1909);
 El Llibre de l August d Alzina (1909);
 En Ramon Muntaner. L home. La Crnica (1922);
 La dominaci napolenica a Girona (1922);
 Girona en l antiguitat (1922);
 L'Empord a la Crnica d'En Muntaner (1925);
 Girona (1925);
 Els emigrants poltics en la Histria (1926);
 Gerona (1927);
 Proses histriques (1927), Premi extraordinari als Jocs Florals celebrats a Barcelona;
 Anatole France i la seva obra (1928);
 L amor al llibre i els grans amics del llibre (1928);
 Els jueus a Catalunya (1929);
 La ciutat de Girona (1929 i 1930), en 2 volums, Premi d Histria Botet-Monsalvatge;
 Vides heroiques (1932), Premi de la Comissaria Delegada de la Generalitat de Catalunya;
 Antologia de poetes i prosistes catalans (1933);
 Breviari de ciutadania (1933).

 Enllaos externs .
Publiquen els llibres que li van costar la vida a Carles Rahola;
 Biografia;
 El Autonomista: El Diari dels Rahola;
 El diari de classe del mestre Ferran Rahola (curs 1935-36) Diari del fill d'en Rahola;
 Histria del franquisme a la Diputaci de Girona;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189152" title="Herman Melville" nonfiltered="3029" processed="3021" dbindex="78044">

Herman Melville (Nova York 1819 - Nova York 1891) va ser un escriptor estatunidenc que s principalment conegut per ser l'autor de novelles com Moby Dick (1851). Tamb conre poemes i assaigs. De ben jove va ser mariner, fet que li va proporcionar el coneixement del mn del mar que plasm a les seves obres.

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189153" title="Homologia" nonfiltered="3030" processed="3022" dbindex="78045">

Noci bsica de la topologia algebraica. Intutivament, dues corbes en un pla o un altre superfcie bidimensional sn homologues si juntes delimiten una regi -definint aix un dins i un fora. De manera similar, dues superfcies en un espai tridimensional sn homologues si entre elles delimiten una regi de l'espai.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189155" title="Colectivos de Jvenes Comunistas" nonfiltered="3031" processed="3023" dbindex="78046">
Els Collectius de Joves Comunistes o Colectivos de Jvenes Comunistas (CJC) sn una organitzaci juvenil marxista-leninista de l'Estat Espanyol vinculada al Partit Comunista dels Pobles d'Espanya (PCPE). Va ser fundada el 13 de gener de 1985 a iniciativa de la fundaci del PCPE com a la seva organitzaci juvenil. En 1991 un sector es va integrar en la Uni de Joventuts Comunistes d'Espanya (UJCE), referent juvenil del PCE. Actualment, els CJC tenen presncia en la majoria de les provncies d'Espanya, creixent arreu de l'Estat. Internacionalment, participen en la Federaci Mundial de la Joventut Democrtica. El juliol de 2005 es va celebrar el VI Congrs. El rgan d'expressi s el Tinta Roja.

A Catalunya, la organitzaci s'anomena Joves Comunistes del Poble Catal (CJC-JCPC).

Els congressos se celebren cada quatre anys, pel que el VII Congrs haur de celebrar-se en 2009. Els CJC celebren anualment una Escola Central de Formaci, a ms de Conferencies sobre temes concrets com per exemple d'Organitci o de la Qesti Nacional.

 Enllaos externs .
  Pgina oficial dels CJC;
Pgina oficial dels CJC-JCPC;
Pgina oficial dels CJC del Pas Valenci;
  Pgina oficial dels CJC de Madrid;
  Pgina oficial dels CMC, els CJC a Astries;
  Llibre del VI Congrs.
  XVIII Escola de Formaci;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189156" title="Topologia algebraica" nonfiltered="3032" processed="3024" dbindex="78047">
Camp de les matemtiques que usa estructures algebraiques per estudiar transformacions d'objectes geomtrics.

Usa funcions (sovint anomenades aplicacions en aquest context) per representar transformacions contnues. Considerades en conjunt, les aplicacions i els objectes poden tenir una estructura de grup algebraic, que es pot estudiar amb mtodes de la teoria de grups.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189157" title="Cercle EURAM del Valls" nonfiltered="3033" processed="3025" dbindex="78048">
El Cercle EURAM del Valls emmarcat dins de l'Institut Ignasi Villalonga d Economia i Empresa, s un lobby d'opini til que engloba empresaris del Valls. El Centre fomenta propostes, estudis, actuacions, projectes, etc. per part dels empresaris i professionals de l mbit empresarial de l'Euroregi de l Arc Mediterrani. El tarann del Cercle s clarament pragmtic, funcional, endegant accions que tinguin uns resultats tangibles per a l'empresa i l economia del pas. Aix, qualsevol persona, empresa o entitat pot proposar el suport del Cercle per a accions que estiguin en relaci amb el carcter esmentat. El Cercle s una associaci apoltica, no segueix les ideologies de cap instituci de govern, administraci pblica o partit poltic. 

La Junta directiva esta formada per:
 President: Sr. Jordi Mercader;
 Vice-President: Sra. Anna Maria Montseny;
 Vice-President 2n: Sr. Jordi Cuixart;
 Tresorer: Sr. Josep Moncunill;
 Secretria: Sra. Snia Verd;

 Enllaos externs .
 Cercle EURAM del Valls;
 Institut Ignasi Villalonga d'Economia i Empresa;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189158" title="Villanueva de Sigena" nonfiltered="3034" processed="3026" dbindex="78049">


Villanueva de Sigena s un municipi de la provncia d'Osca, situat a la comarca dels Monegres, a l'Arag. El poble s fams per ser el lloc de naixement del metge reformista Miguel Servet, aix com per l'interessant monestir de Santa Maria de Sixena. 

 Enllaos externs .
Web de l'Instituto de Estudios Sigenenses Miguel Servet;
Centre d'Interpretaci Miguel Servet;
Ruta dels monestirs d'Arag - Sixena;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189159" title="Ignacio Gallego Bezares" nonfiltered="3035" processed="3027" dbindex="78050">
Ignacio Gallego Bezares (Siles, Jan, 1914 - Madrid, 23 de novembre de 1990), fou un poltic espanyol, avi de l'escriptor Rubn Gallego.

Fill d'un espardenyer, va comenar a treballar amb tot just set anys en quedar orfe de pare. Tot just va anar a escola i als 16 anys era porquer. Va ingressar en la banda de msica del seu poble i va aprendre a llegir i a escriure i una mica de solfeig. Es va traslladar a Jan per a treballar com a mecnic; va guanyar una beca per a estudiar a l'Escola Industrial. Va ingressar en les Joventuts Socialistes i aviat va ser-ne secretari provincial de Jan. 

En la guerra civil espanyola del segle XX es va allistar en el II Batall de Milcies de Jan amb el grau de comandant. En 1937 era un dels secretaris de la Comissi Executiva Nacional de les Joventuts Socialistes Unificades treballant a Jan, Barcelona, Madrid i Valncia, defensant una posici estalinista. Desprs de la guerra, marx a l'exili a l'Algria francesa. Va estar en la pres i en un camp de concentraci. Poc abans de la II Guerra Mundial, igual que Dolores Ibrruri, va fixar la seva residncia a Pars. Va ser soldat de l'Exrcit Roig durant la II Guerra Mundial. 

A Rssia una de les seves filles va donar a llum bessons, un dels cuales va morir; l'altre, que seria escriptor Rubn Gallego, va quedar paraltic cerebral i va ser abandonat sense que ho sabs la seva mare en una instituci per a nens irrecuperables dels dirigents comunistes. 

Va ser escollit membre del Comit Executiu de la Federaci Mundial de la Joventut Democrtica el 1945. En 1948 era membre del Comit Central del Partit Comunista d'Espanya. En 1955, en el V Congrs del PCE, va entrar en el seu Comit Executiu. Va tornar a Espanya el 1976 de forma clandestina i va aparixer pblicament el dia de la legalitzaci del PCE (25 d'abril de 1977). Va fixar la seva residncia en Madrid i va ser escollit diputat al Congrs dels Diputats per la provncia de Crdova a les eleccions generals de 1977 i 1979.

Cap visible del sector prosovitic del PCE, va dimitir com membre del Comit Executiu i del Comit Central a l'octubre de 1983, formant al gener de 1984 al costat d'altres grups el Partit Comunista dels Pobles d'Espanya, del que va ser triat President. En 1986 va ser un dels signants del naixement de la coalici Esquerra Unida. El novembre de 1988 va ser destitut com President del PCPE i va tornar al PCE, per a retirar-se poc desprs de la poltica.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189160" title="Toms de la Quadra-Salcedo Fernndez del Castillo" nonfiltered="3036" processed="3028" dbindex="78051">

Toms de la Quadra-Salcedo Fernndez del Castillo ( Madrid, Espanya 1946 ) s un poltic i professor univesitari espanyol, que fou dues vegades ministre en diversos governs de Felipe Gonzlez. 

Biografia.
Va nixer el 2 de gener de 1946 a la ciutat de Madrid. Va estudiar dret a la Universitat Complutense de Madrid, i a partir de 1977 inici la seva activitat docent primer com a professor adjunt de dret administratiu, posteriorment com a professor agregat de dret dels mitjans audiovisuals i finalment com a catedrtic de dret administratiu a la Universitat Carles III de Madrid.

Activitat poltica.
Membre del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) fou nomenat ponent de la Llei Orgnica per l'Amonitzaci del Procs Autonmic (LOAPA). 

En la formaci del primer govern de Felipe Gonzlez Mrquez fou nomenat Ministre d'Administraci Territorial, crrec que desenvolup fins el 5 de juliol de 1985, moment en el qual fou nomenat president del Consell d'Estat. Va ocupar aquest crrec fins el mar de 1991, moment en el qual va esdevenir Ministre de Justcia.

Enllaos externs.
  Informaci de Toms de la Quadra-Salcedo a la xarxa;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189164" title="Federaci Mundial de la Joventut Democrtica" nonfiltered="3037" processed="3029" dbindex="78052">
 
 
La Federaci Mundial de la Joventut Democrtica (FMJD) s una organitzaci juvenil reconeguda per l'Organitzaci de les Nacions Unides (ONU) com una ONG de la joventut internacional. Va ser fundada el 1945 a Londres en finalitzar les sessions de la Conferncia Mundial Juvenil, com a un ample moviment internacional de joventuts en el marc de la fi de la Segona Guerra Mundial. 

No obstant aix, un cop va comenar la Guerra Freda, prcticament totes les organitzacions de pasos capitalistes es van retirar de la FMJD per la seva associaci amb partits comunistes i socialistes alineats amb la Uni Sovitica (URSS). Quan es van desarticular el Bloc de l'Est i la URSS entre 1989 i 1992, la FMJD va entrar en crisi. Van aparixer discussions i conflictes interns sobre el carcter de l'organitzaci a causa del buit de poder creat per la desaparici del seu membre ms important, el Komsomol sovitic. Algunes van pugnar per una estructura ms apoltica, mentre que  altres es mostraven a favor d'una organitzaci obertament d'esquerra. 

La FMJD va poder  sobreviure a la crisi i s avui dia una organitzaci juvenil activa que realitza activitats regulars. La seu de l'organitzaci est situada en la capital hongaresa, Budapest. El principal esdeveniment organitzat per la FMJD s el Festival Mundial de la Joventut i els Estudiants; la seva ltima edici es va celebrar a Veneuela en 2005, i va contar amb diversos milers d'assistents d'arreu el mn. 

Membres de la Federaci Mundial de la Joventut Democrtica. 
Membres actius. 
La segent s una llista de les organitzacions que el 2006 formen part de la Federaci Mundial de la Joventut Democrtica; s possible que algunes no surtin llistades.
frica.




Amrica Llatina i el Carib.




sia i Oceania.



 Europa i Amrica del Nord .




Orient Mitj.



Antics membres.



 Vegeu tamb . 
Festival Mundial de la Joventut i els Estudiants ;
 Enllaos externs . 
 Pgina de la FMJD ;
Festival Mundial de la Joventut;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189165" title="Groupe La Dpche" nonfiltered="3038" processed="3030" dbindex="78053">
El Groupe La Dpche s una empresa francesa, afincada a Tolosa de Llenguadoc, present en diverses rees de comunicaci.

Activitats.

En xifres.
 Xifra de negocis (2004) : 160 milions d'euros.
 Efectius : 1 100 assalariats.

Diaris.
 La Dpche du Midi ;
 Midi Olympique ;
 Le Petit Toulousain :
 La Nouvelle Rpublique des Pyrnes (Alts Pirineus) ;
 Le Petit Bleu (Agen) ;
 Le Villefranchois (Roergue) .

Premsa gratuita.
 SARL Publi : 8 diaris de petits anuncis (Publi Toulouse, Publi Pyrnes...) ;
 20 Minutes Toulouse, en associaci amb el grup Schibsted.

Participa en.
 La Gazette de Montpellier ;
 La Gazette de Nmes (33%) ;
 80 % de Dpche Mag, editor dels magazines :
 Toulouse Mag;
 Toulouse Femmes;
 Toulouse Matchs;

Televisi.
 La Dpche TV, creada el 2003 i presidida per Jos Biosca;
 22% du capital de TLT (Tl Toulouse).

Repartiment del capital.
 Occitane de communication (holding de la Famlia Baylet) (67,3 %);
 Hachette Filipacchi Mdias :15 %;
 Pierre Fabre (Sud Communication) : 6 % ;

President i Director General.
 Jean-Michel Baylet ;

Enllaos externs.
 Pgina oficial ;
 El diari La Dpche vist per Jean Bonhomme, antic vicepresident de l'Assemblea nacional francesa ;

Font d'aquest article.
 Le systme Baylet, un "empire" tentaculaire , article de Jacques Molnat aparegut a L'Express el 13 avril 2006.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189166" title="Moby Dick" nonfiltered="3039" processed="3031" dbindex="78054">

Moby Dick o la balena s una novella escrita per Herman Melville i publicada l'any 1851.

Explica la histria d'Ismael, un jove mariner (alter ego de l'autor) que viatja amb el capit Ahab a la seva recerca obsessiva d'una gran balena blanca que dna ttol al llibre. Aquesta balena ha estat llegida com una metfora de l'ideal inassolible i del sentit de la vida. Alguns crtics han dit que la histria seguia un esquema bblic i que representa l'afany de l'home per controlar la natura o acostar-se a Du, un desig alhora comprensible i malfic. La balena ha esdevingut una icona de la cultura popular.

La histra narra les aventures d'un rodamn anomenat Ishmael que s'enrola de mariner en el vaixell balener Pequod, al davant del qual es troba el capit Ahab. Ishmael s'adona ben aviat que el capit Ahab cerca una balena en particular, Moby Dick, una balena blanca enorme i terriblement ferotge. Sembla ser que pocs baleners coneixen l'existncia de Moby Dick, i menys encara l'han vista. En un episodi anterior, la balena havia destrut el bot d'Ahab i a ell li havia amputat la cama d'una mossegada. Ahab intenta venjar-se'n.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189167" title="Oda a la ptria" nonfiltered="3040" processed="3032" dbindex="78055">
L'Oda a la Ptria s un poema culte en llengua catalana que est dividit en sis octaves de versos alexandrins d art major (versos nobles), escrit el 1832 per Bonaventura Carles Aribau a Madrid per a felicitar l'aniversari del banquer Gaspar Remisa. El poema port realment per ttol La Ptria. (Trobes), per ha estat popularment conegut per Oda a la Ptria.

El poema s un cant d'enyorana de Catalunya i d'exaltaci de la llengua catalana. La seva publicaci, l'any 1833, en el diari "El Vapor", es considera el punt d'inici de la Renaixena a Catalunya. El poema torn a ser reprodut el 1836 a Memorias para un Diccionario crtico de los escritores catalanes de Flix Torres.

 Anlisi de l'obra .
 Motivaci de l'obra .

En la carta que Aribau adjunt al manuscrit del poema i que envi al seu amic Francesc Renart i Ars, hi expos el motiu d haver escrit lOda i li encoman de corregir-la i de remetre-la a l impressor Antoni Bergnes de les Cases.

En la carta, el mateix Aribau explica com va ser escrita lOda per a felicitar llur patr Gaspar Remisa en el dia del seu sant. L'ofrena d'Aribau a Gaspar Remisa va aparixer posteriorment al diari El Vapor el 24 d'agost del 1833.

LOda a la Ptria presenta dues finalitats: una de general, l'evocaci de la ptria, i una d'especfica, l'elogi de Gaspar Remisa. Mitjanant la primera intenci, Aribau vol agradar el seu patr, el qual lloa a la darrera octava del poema.

 Primera octava .
Aribau lamenta que hi ha una cosa que es perd per sempre, la llengua catalana. s un plany, un comiat resignat d'una ptria entesa com a llengua, tal com assenyala Manuel de Montoliui Victor Revolta.

L evocaci de la ptria es fa com el d un paisatge. Aquesta opci prengu fora amb el Romanticisme.

 Segona octava .
La retrica del poema est al servei de l enyorament, de l elegia. Ara s associa el paisatge amb la famlia i enyorant els elements fsics, hom evoca els personals.

 Tercera octava .
s tamb un cant d enyorament perqu sembla una ltima maniobra per a recordar la glria a la llengua, la glria passada. Aix es pot relacionar amb les Apologies de la llengua de Josep Pau Ballot i Torres i tamb amb la frase de Manuel Mil i Fontanals en el primer discurs dels Jocs Florals: Fem-li un refugi a la llengua, almenys fem-li un recer per recordar-la.

 Quarta octava .
El que abans era un to de renncia, ara s una invitaci, un crit, un programa. Deixa clar que la llengua ha desaparegut del mn literari. Esmenta savis, autoritats, costums i lleis. Vol tenir un efecte sobre la gent que no t conscincia sobre la llengua i ho amb el propsit de l'obra perqu la grandesa s encomana a l amo i alhora la llengua de la ptria s la llengua del patr.
Aqui es ven al castellanisme.

 Cinquena octava .
Torna l'evocaci del qu podia haver estat i no s la llengua catalana. Aribau li atorga la condici de prpia i transcendental, doncs s amb la que usa quan es troba sol i parla amb el seu esperit.

 Sisena octava .
Aribau evoca la seva infantesa a Catalunya i amb l'exaltaci del lloc d origen lloa la figura del patr, a qui equipara simblicament amb la Ptria.

 Referncies .






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189169" title="Midi Olympique" nonfiltered="3041" processed="3033" dbindex="78056">
El Midi Olympique s un diari esportiu francs, que apareix dos cops per setmana, especialitzat en el rugbi. s propietat del Groupe La Dpche i t la seva redacci a Tolosa de Llenguadoc.

Fundat l'any 1929, s actualment el setmanari ms antic de Frana. Rep el sobrenom popular del Midol o el Jaune (groc) en referncia al color de les seves pgines. Cobreix essencialment l'actualitat del rugbi a 15, dels professionals del Top 14 de la lliga francesa als equips amateurs dels nivells ms modestos, tot i que tamb reserva en cada nmero una pgina sencera al rugbi a 13. El Midi Olympique apareixia noms els dilluns fins la primavera del 2006, quan la redacci va engegar el projecte de fer sortir un altre nmero els divendres. El nmero que apareix cada dilluns se l'anomena el rouge (vermell) i el del divendres el vert, en referncia al color del ttol del diari.

El 2005 tenia una tirada de 140 000 exemplars, per una difussi del voltant de 89 000, amb un augment regular de +2% anual des del 2001. Apareixen dos nmeros especials a  l'inici i al final de cada temporada, on es presenten o resumeixen els esdeveniments ms destacats. Cada primer dilluns de mes el Midol es ven amb el suplement magazine  Midol Mag . El 1998 el Midi Olympique va llanar una pgina web, refeta l'any 2000 amb el nom rugbyrama.com

Des del 1954 la redacci concedeix cada any els premis Midi Olympique, per als millors jugadors de cada mes i de l'any.


Enllaos externs.
 Pgina oficial ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189170" title="Carlos Solchaga Cataln" nonfiltered="3042" processed="3034" dbindex="78057">

Carlos Solchaga Cataln ( Tafalla, Navarra 1944 ) s un economista i poltic navarrs, ex dirigent del Partit Socialista de Navarra i del Partit Socialista Obrer Espanyol i diverses vegades ministre en diferents governs de Felipe Gonzlez. 

Biografia.
Va nixer el 1944 a la ciutat navarresa de Tafalla. Va estudiar cincies econmiques a la Universitat de Madrid, i va ampliar els seus estudis a la Universitat de Cambridge i la Universitat de Massachusetts. Posteriorment va treballar en l'administraci pblica i en l'empresa privada. 

Activitat poltica.
Fou escollit diputat al Congrs en representaci del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) per la provncia d'laba en les eleccions generals de 1979, esdevenint el portaveu del socialistes bascos al Congrs . En aquesta legislatura va ser portaveu del Grup Parlamentari "Socialistes Bascos" del Congrs dels Diputats. Fou novament escollit diputat, tot i que per la circumscripci de Navarra, en les segents 4 eleccions generals, abandonant el seu esc el 1994.

Al desembre de 1982 va ser nomenat Ministre d'Indstria i Energia, crrec des del qual va impulsar el programa de reconversi industrial, amb la consegent conflictivitat laboral en els sectors afectats, especialment el naval. El 1985 va ser nomenat Ministre d'Economia i Hisenda, crrec en el qual va romandre fins el 1993. A l'agost de 1991 va ser escollit president del Comit Inter (rgan executiu) del Fons Monetari Internacional (FMI). 

Desprs de les eleccions Generals de 1993 va esdevenir Portaveu del Grup Socialista del Congrs dels Diputats, abandonant el seu esc el maig de 1994 i retirant-se de la poltica activa. 

Actualment s vicepresident del Patronat del Museu Reina Sofia.

Enllaos externs.
  Informaci de Carlos Solchaga al Congrs dels Diputats;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189173" title="Don't Let It Show" nonfiltered="3043" processed="3035" dbindex="78058">
Don't Let It Show (No deixis que l'ensenyi) s la cinquena can del disc I Robot de The Alan Parsons Project. El tema, que va sser un dels singles del disc, va aconseguir la posici nmero 92 a la llista Billboard. La can t dues part molt diferenciades, la primera amb la veu de Dave Townsend i la segona totalment instrumental. El tema comena amb els dolos sons d'un orga tocat per Eric Woolfson i quan acaba la part ms meldica comena una part instrumental amb un ritme molt ms marcat. 

Informaci addicional.
 Publicaci: 1977;
 Duraci: 4:21;
 Autor: Alan Parsons, Eric Woolfson;
 Veus: Dave Townsend;
 Productor: Alan Parsons;
 Llista Billboard: #92;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189174" title="Ralli del Marroc" nonfiltered="3044" processed="3036" dbindex="78059">
El ralli del Marroc s un ralli que es disputa cada any al Marroc. T semblances amb el ralli Safari, pel que fa a les dures pistes i la llarga durada dels trams, alguns molt similars al ralli Dakar ja que travessen el desert.

Va formar part del Campionat Mundial de Rallis els anys 1973, 1975 i 1976.

 Guanyadors en les temporades que va formar part del WRC .










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189177" title="Partido Comunista de Espaa-Unificado" nonfiltered="3045" processed="3037" dbindex="78060">
Partido Comunista de Espaa Unificado (PCEU) fou un partit poltic espanyol creat el 1980 desprs de la uni del Partit Comunista dels Treballadors (PCT) i el Partit Comunista d'Espanya (VIII-IX Congressos). El PCT i el PCE(VIII-IX) eren dos grups marxistes-leninistes escindits del Partit Comunista d'Espanya (PCE) a causa de els desacords ideolgics amb la poltica eurocomunista de la seva direcci. En 1984 el PCEU es va unir a altres grups per a fundar el Partit Comunista (PC; cridat pe ce punt per a evitar l'homofonia amb PCE), ms tard denominat Partit Comunista dels Pobles d'Espanya (PCPE).

Enllaos externs.
 Enganxina del Partit Comunista delo Treballadors (PCT);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189178" title="Partit Comunista dels Treballadors" nonfiltered="3046" processed="3038" dbindex="78061">
El Partit Comunista dels Treballadors (PCT) fou un partit poltic espanyol d'ideologia marxista-leninista, creat en 1973 inicialment com a corrent interna del Partit Comunista d'Espanya (PCE) sota el nom d' Oposici d'Esquerra del PCE (OPI). En 1977 va adoptar el nom de PCT i en 1980 es va unir al  Partit Comunista d'Espanya (VIII-IX Congressos) donant lloc al Partido Comunista de Espaa-Unificado.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189179" title="La Nouvelle Rpublique des Pyrnes" nonfiltered="3047" processed="3039" dbindex="78062">
La Nouvelle Rpublique des Pyrnes s un diari d'informaci local, propietat del Groupe La Dpche, que apareix al departament francs dels Alts Pirineus. Va ser creat el mes d'agost de 1944 desprs de l'alliberament de Frana pels aliats a la Segona Guerra Mundial.

Desprs de pertnyer al Groupe Hersant, va ser integrat al Groupe La Dpche el 1982. Originriament era un diari que apareixia les tardes i des del 2001 surt els matins. La Nouvelle Rpublique des Pyrnes t la seu a Tarba i compleix amb una difussi de 14.000 exemplars diaris, de dilluns a dissabte; els diumenges no apareix.

T seus amb periodistes professionals a Lourdes, Banheras de Bigorra i Lannemezan i es recolza sobre una xarxa de ms de 150 corresponsals locals per tal de cobrir l'actualitat quotidiana de les 474 comunes dels Alts Pirineus.

Enllaos externs.
 Pgina oficial ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189180" title="Partit Comunista d'Espanya (VIII-IX Congressos)" nonfiltered="3048" processed="3040" dbindex="78063">
El Partit Comunista d'Espanya (VIII-IX Congressos) va ser un partit poltic espanyol d'ideologia marxista-leninista (encara que alguns sectors poltics li atribueixen una ideologia estalinista) fundat el 1968 pel llavors secretari d'organitzaci del Partit Comunista d'Espanya (PCE) Agustn Gmez a causa del seu desacord amb la condemna de la direcci del PCE a la invasi de Txecoslovquia pel Pacte de Varsvia. 

El van formar principalment algunes desenes de militants comunistes residents a la URSS o en pasos de l'est d'Europa. El 1980 es va fusionar amb el Partit Comunista dels Treballadors (PCT), donant lloc al Partido Comunista de Espaa-Unificado (PCEU) i aquest posteriorment en 1984 amb el Partit Comunista dels Pobles d'Espanya.

Enllaos externs.
 Enganxina del PCE (VIII-IX) dedicada a Agustn Gmez;
 Enganxna del PCE (VIII-IX) en el 60 aniversari de la Revoluci Russa;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189181" title="The Division Bell" nonfiltered="3049" processed="3041" dbindex="78064">
The Division Bell s un lbum de Pink Floyd que va aparixer el 1994, probablement la darrera creaci del grup sota la batuta de David Gilmour, el segon desprs de la marxa de Roger Waters, i el catorz de la formaci. En aquest lbum Richard Wright va tornar al grup i va cantar la seva composici Wearing the inside out, cosa que no havia fet des d'Animals. El ttol fa referncia a la Division Bell, la campana del parlament britnic, que separa els membres desprs del vot. Aquest lbum fou seguit d'una gigantesca gira i de l'lbum en directe PULSE. The division bell s considerat com un lbum anti-The Wall ja que tracta de la comunicaci, a la inversa de The Wall

 Peces de l'lbum .
 "Cluster One" (David Gilmour, Richard Wright)   5:58;
Instrumental;
 "What Do You Want from Me" (David Gilmour, Richard Wright, Polly Samson)   4:21;
Veus: David Gilmour;
 "Poles Apart" (David Gilmour, Richard Wright, Polly Samson, Nick Laird-Clowes)   7:04;
Veus: David Gilmour;
 "Marooned" (David Gilmour, Richard Wright)   5:29;
Instrumental;
 "A Great Day for Freedom" (David Gilmour, Polly Samson)   4:17;
Veus: David Gilmour;
 "Wearing the Inside Out" (Richard Wright, Anthony Moore)   6:49;
Veus: Rick Wright;
 "Take It Back" (David Gilmour, Polly Samson, Nick Laird-Clowes, Bob Ezrin)   6:12;
Veus: David Gilmour;
 "Coming Back to Life" (David Gilmour)   6:19;
Veus: David Gilmour;
 "Keep Talking" (David Gilmour, Richard Wright, Polly Samson)   6:11;
Veus: David Gilmour and Carol Kenyon;
 "Lost for Words" (David Gilmour, Polly Samson)   5:14;
Veus: David Gilmour;
 "High Hopes" (David Gilmour, Polly Samson)   8:32;
Veus: David Gilmour;

 Crdits .
 David Gilmour   veus, guitarra, baix, teclats, producci, programming;
 Nick Mason   bateria, percussi, programming;
 Rick Wright   teclats, piano, veu;

 Amb.
 Jon Carin  teclats;
 Guy Pratt   baix;
 Garry Wallis   percussi;
 Dick Parry   saxofon, trompeta;
 Tim Renwick   guitarra;
 Carol Kenyon   cors, veus a "Keep Talking";
 Sam Brown   cors;
 Bob Ezrin   bateria, producci i composici a "Take It Back";
 Anthony Moore - composici a "Wearing the Inside Out";
 Michael Kamen   arranjaments d'orquestra;
 Professor Stephen Hawking   veu digitalitzada a "Keep Talking";
 John Helliwell   saxfon;
 Darlene Koldenhaven, Carmen Twillie, Phyllis St. James, Donnie Gerrard   cors;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189182" title="(55) Pandora" nonfiltered="3050" processed="3042" dbindex="78065">
Pandora s l'asteroide nm. 55 de la srie, descobert a Albany per en G. Searle el 10 de setembre del 1858. s un satllit un xic gros i molt brillant del cintur principal. 

El seu nom prov de la Pandora mitolgica, la primera dona de la mitologia grega. Saturn t un satllit amb el mateix nom (Pandora).
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189184" title="Juventudes Castellanas Revolucionarias" nonfiltered="3051" processed="3043" dbindex="78066">
Juventudes Castellanas Revolucionarias s una organitzaci nacionalista castellana creada a Burgos el 1992 i que el 23 d'abril de 2006 ha adoptat el nom de Yesca. Compta amb diverses assemblees a Castella-Lle, Madrid i Castella-la Manxa. Les seves accions estan emmarcades en la lluita per l' autodeterminaci del poble castell, el socialisme, la solidaritat internacionalista, el feminisme, la lluita per un habitatge i un treball dignes, l'ecologisme i l'antifeixisme, entre moltes altres causes sociopoltiques. Forma part de la coalici Izquierda Castellana.

 Enllaos externs .
  Pgina web de Yesca;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189189" title="Refresh the Demon" nonfiltered="3052" processed="3044" dbindex="78067">

Refresh the Demon s el cinqu lbum d'estudi del grup de thrash metal canadenc Annihilator, publicat l'any 1996. 

s el segon lbum on el guitarrista i fundador d'Annihilator, Jeff Waters tamb canta a ms de tocar la guitarra i el baix (ja ho havia fet prviament a l'lbum King of the Kill. A ms de Waters en la gravaci de l'lbum tamb hi van participar Randy Black a la bateria i Dave Scott Davis a la guitarra.

Canons.
"Refresh the Demon" (Black, Waters)   5:26;
"Syn. Kill 1" (Waters)   4:26;
"Awaken" (Waters)   0:53;
"The Pastor of Disaster" (Black, Waters)   5:00;
"A Man Called Nothing" (Bates, Black, Waters)   5:52;
"Ultraparanoia" (Black, Waters)   4:29;
"City of Ice"  (Bate, Black, Waters)   4:18;
"Anything for Money" (Black, Waters)   3:35;
"Hunger" (Bates, Waters)   4:53;
"Voices and Victims" (Bates, Black, Waters)   4:18;
"Innocent Eyes" (Waters)   5:03;
"The Box"* (Waters)   4:33;
"Riff Raff"* (Waters)   9:44;

* = bonus tracks

L'lbum va ser reeditat l'any 2002 amb dos bonus tracks. La can "Riff Raff" s una versi de la can del grup autrali AC/DC.

Crdits.
Jeff Waters - Guitarrista, Baixista i cantant;
Randy Black - Bateria ;
Dave Davis - Guitarrista;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189190" title="Unidad Comunera Castellana" nonfiltered="3053" processed="3045" dbindex="78068">
Unidad Comunera Castellana (UNCC) s un partit poltic de carcter castellanista amb seu a Frmista. No se li coneix activitat actualment. Va tenir la seva seu a Abilio Caldern, s/n de Frmista. Es va inscriure com a partit el 14 de febrer de 1983, i va ser fundat pels palentins Jos Antonio Mata, Juan B. Martn de la Torre, Jos Mara Valladolid, Blas Esteban i Jess Nez. 

Ideolgicament, Unidad Comunera Castellana s un partit de centre, que avantposa els interessos generals de Castella. Busca el reconeixement de les singularitats de la nacionalitat castellana en el seu conjunt, Castella la Vella (amb Santander i Logronyo) i Castella la Nova (incloent Madrid). En aquest sentit, Unitat Comunera Castellana recollia en gran mesura el concepte de Castella que es divulgava des de l'editorial Riodelaire, especialment en els llibres dels escriptors Juan Pablo Maueco i Antonio Hernndez Prez. Alguns dels fundadors d'Unidad Comunera Castellana desprs van prendre altres rumbs poltics. Jos Antonio Mata es va presentar a les eleccions autonmiques de 1987 pel Partido Nacionalista de Castilla-Len (PANCAL) encapalant la candidatura per la provncia de Palncia. Jos Mara Valladolid va ser un dels fundadors en 1990 d'Unidad Palentina, un dels partits que desprs formarien Unitat Regionalista de Castella-Lle (URCL). 

Per la seva banda Juan B. Martn de la Torre va ser candidat de Tierra Comunera a les eleccions generals de 1993. En 1992, l'ultimo grupsculo d'Unitat Comunera Castellana va participar, al costat d'altres partits, en el procs de creaci de la plataforma regionalista que donaria origen a Unidad Regionalista de Castilla-Len, per finalment UNCC no es va integrar en el nou partit. 

Eleccions. 
Va obtenir 1.953 vots en les eleccions a Corts de Castella-Lle de 1983. 

Bibliografa.
M.Gonzlez. "El proceso autonmicode Castilla y Len". Fundacin Villalar (2004).
M.Gonzlez, J.V.Pelaz, P.Perez. "Castilla y Len en democracia. Partidos, elecciones y personal poltico 1977-2007". Junta de Castilla y Len (2007).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189193" title="Alternativa por Castilla y Len" nonfiltered="3054" processed="3046" dbindex="78069">
Alternativa por Castilla y Len (ACAL) s una coalici electoral espanyola sorgida a la fi de 2006 i constituda legalment al mar de 2007 i que agrupa a partits nacionalistes i independents de Castella i Lle. Els seus promotors sn la formaci nacionalista Tierra Comunera-Partido Nacionalista Castellano, el Partit del Bierzo i el Partit pel progrs de les Comarques de Castella i Lle. 

Segons fonts del partit, aspiren a aconseguir 100.000 vots a Castella i Lle i obtenir representaci en el parlament regional. Un dels seus objectius s acabar amb el bipartidisme de PP i PSOE. A ms de TC, el Partit del Bierzo i el Partit del Progrs de les Ciutats i Comarques de Castella i Lle, participen Independents d'vila, CIVES-Palencia, Independents de les Merindades, Independents de Segvia, i Centristes d'vila, entre altres formacions. Ms problemtica va ser la inclusi dintre d'ACAL d'altres partits com Unitat Regionalista de Castella i Lle (URCL) o Els Verds de Laciana. Ambds partits van desmentir rpidament la seva participaci en aquesta coalici. 

Partirs que la formen.

Tierra Comunera;
Partido Nacionalista Castellano ;
Partido Castellano;
Partido del Bierzo;
Partido del Progreso de las Ciudades y Comarcas de Castilla y Len;
Iniciativa de las Merindades de Burgos;
CIVES-Palencia ;
Agrupacin vila Independiente;
Agrupacin Palencia Independiente;
Agrupacin Segoviana Independiente;
Centristas de vila;
Iniciativa por el Desarrollo de Soria;
Independientes de El Titar;

Enllaos externs.
La coalici de Tierra Comunera i partits regionalistes confia en assolir els 100.000 vots, article a El Norte de Castilla;
Unidad Regionalista de Castilla y Len a Salamanca concorrer en solitari a les eleccions autonmiques i municipals;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189194" title="Pampero" nonfiltered="3055" processed="3047" dbindex="78070">
El Pampero s el pas d'un front fred (vent fred amb rfegues), provinents de l'Antrtida, que bufa des del sud o el sud-oest de les pampes d'Argentina i d'Uruguai.

En general, es produx amb el pas d'un front fred, i sovint, s acompanyat de lnies de tempesta i d'una rpida i pronunciada baixada de la temperatura.

Rep el nom de Pampero hmedo quan produx pluges, Pampero higinico quan va acompanyat de tempestes de pols i encara no ha plogut i Pampero limpio, quan el vent es nt de pols per efecte de la pluja.

 Fase prvia.
Comena a bufar per hores o des el vent nord, clid, la temperatura i la humitat van en ala. S'anomena tamb prepampero.

 Fase d'aproximaci i pas del Pampero.
Es produeix el mxim de temperatura i humitat, el vent nord canvia i prov del sudoest o el sud.

 Fase final .
El vent Pampero bufa amb diferents intensitats.

Enllaos externs.
 Viento Pampero. Site del Servicio Meteorolgico Nacional de l'Argentina.;
Viento Pampero. Explicaci del fenmen al blog del Servicio Meteorgico Nacional de l'Argentina.;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189198" title="Osleidys Menndez" nonfiltered="3056" processed="3048" dbindex="78071">











Osleidys Menndez (Mart, provncia de Matanzas, Cuba, 14 de novembre de 1979) s una atleta cubana.

Amb una alada de 1,78 metres i un pes de 79 quilos, es una especialista en llanament de javelina. Est considerada la millor llanadora de javelina del mn. s campiona olmpica i del mn, i a ms, ha fet el rcord del mn de l'especialitat amb 71,70 metres.

 Enllaos Externs .
Vdeo del rcord del mn de javelina;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189199" title="Javier Senz de Cosculluela" nonfiltered="3057" processed="3049" dbindex="78072">

Javier Senz de Cosculluela ( Logronyo, Espanya 1944 ) s un poltic i advocat espanyol, que fou Ministre d'Obres Pbliques i Urbanisme en diversos governs de Felipe Gonzlez.

Biografia.
Va nixer l'11 d'octubre de 1944 a la ciutat de Logronyo. Va estudiar dret a la Universitat de Barcelona, on s'especialitz en dret laboral.

Activitat poltica.
Activament participatiu a finals de la dcada del 1970 en l'oposici al franquisme, l'any 1973 es feu membre del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) i de la Uni General de Treballadors (UGT), sent un dels fundadors de la Federaci Socialista de La Rioja. 

Fou escollit diputat al Congrs en les eleccions generals de l'any 1977 per la provncia de Logronyo i que van formar la legislatura constituent. Va ser novament escollit diputat en cinc eleccions consecutives, abandonant el seu esc l'any 1996. 

L'any 1985 Felipe Gonzlez el nomen Ministre d'Obres Pbliques i Urbanisme, crrec que va desenvolupar durant tres legislatures i que abandon el 1991. 

Enllaos externs.
  Informaci de Javier Senz de Cosculluela al Congrs dels Diputats;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189201" title="Confiana" nonfiltered="3058" processed="3050" dbindex="78073">

La confiana s un sentiment cap a les altres persones que indica la creena que compliran els acords, tcits o explcits, en qu es basa la relaci o que seran capaces de fer una tasca concreta. La societat es basa en uns lligams de confiana mnims que permeten la convivncia i l'establiment de normes comunes. Aquesta confiana tamb es dna en altres espcies animals per no es considera com a tal perqu depn de l'instint, no s conscient com en el cas dels humans. Quan la confiana est ms enll de la racionalitat, s'anomena fe.

Els individus capaos de generar confiana en els altres tenen ms poder, ja que poden influir la resta de persones. Sovint va associada a la predictibilitat de la conducta, a bones dots de comunicaci i a la possibilitat de generar empatia. Es refora amb l'experincia, s a dir, una persona que ha demostrat ser digna de confiana, tendir a suscitar major confiana en properes ocasions. Aix explica perqu hi ha gent amb ms problemes per confiar en altres, segons les experincies passades. La confiana en un mateix s un dels components de l'autoestima.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189204" title="Vladimir Manchev" nonfiltered="3059" processed="3051" dbindex="78074">
Vladimir Manchev (nascut el 6 d'octubre de 1977 a Pazardzhik (Bulgria) s un futbolista blgar. Pesa 78 kg. i mesura 1,83 m. El Real Valladolid el va fitxar del Llevant a la temporada 2006-2007. Actualment juga al Real Club Celta de Vigo.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189207" title="GosSOS" nonfiltered="3060" processed="3052" dbindex="78075">
Gossos s unadocusrie emesa durant l'estiu del 2007 i adaptaci del programa  My best friend , original de la productora sueca Strix (La Granja ; Supervivientes, etc.)De 10 captols setmanals i 25 minuts de durada, l'objectiu principal de GoSSoS s trobar una llar definitiva a tots els gossos del programa, abandonats a la gossera o donats en adopci pels seus propis amos que, per causes de fora major, no se'n puguin fer crrec. El programa tamb reflecteix la problemtica i les situacions que es produeixen al voltant dels gossos com a animals de companyia i tamb pretn fomentar els valors de la tinena responsable d un animal de companyia. 

Funcionament del programa.

A travs d'una crida feta a la tele, el propietari o madr escull dos candidats amb els quals el gos conviur durant 24 hores. A ms, un etleg (Oriol Ribas) valorar la interrelaci del gos amb cadacun d'ells. Finalment, amb aquests elements que posa a l'abast el programa, el propietari (o el madr) decidir a quin candidat dna el seu gos.

GoSSoS del programa.

 Xena . 
Bobtail de pura raa d'uns 5 anys. La seva famlia, la Sheila, el Gerard i les seves filles petites van haver de deixar la casa i mudar-se en un pis, motiu pel qual van decidir donar-la en adopci. El seu company Bal (creuat de pastor alemany) ja va trobar una casa, i ara a ella li tocava trobar una nova famlia. Els candidats van ser: el Dani i la seva famlia (que viuen a Llucmajor) i la Mari Carmen (que viu a Collbat), el seu marit, els seus dos fills i el Muk, un bobtail de vuit anys.

 Truman .
creuat de collie. Feia ms d'un any que vivia a la Protectora de Lleida, i va ser un dels 24.000 gossos abandonats durant lestiu del 2006. Dcil i bon jan, per es caracteritzava perqu no reclamava carcies com els altres gossos, ni sabia passejar amb corretja ni volia jugar. La famosa cantant Lorena va ser la seva madrina durant el procs de trobar-li una nova famlia. Els candidats van ser: en Daniel i els seus pares (que viuen al barri de Grcia a Barcelona), que fa poc se'ls hi va morir el seu gos, i l'Olga (que viu sola a Esparreguera) que no havia tingut mai gos.

 Turk .
Barreja de husky i pastor alemany de 2 anys i mig. La Mireia, la seva propietria, li va haver de buscar una nova famlia perqu l'edifici on vivia el seu pare (amb en Turk) l'enderrocaven i ella no se'l podia quedar perqu el seu marit hi t allrgia. s noble, enrgic per obedient. Els candidats van ser: la Cristina i la seva famlia (que viuen a Setcases, on administren un hostal)i l'Estrella, el seu marit i els seus fills (que viuen a Ulldecona), que tenen una fbrica de gossos de peluix. 

 Gnger .
Mestisa de color negra de 8 mesos. La Gnger (li van posar aquest nom en honor a la ballarina Gnger Rogers) s una petita gosseta nerviosa, juganera i activa. Tot un balluguet! Vivia a la Protectora de Matar i la van arribar a abandonar 2 vegades. La Patrcia, una de les treballadores del centre, va ser l'encarregada de buscar-li una nova famlia a aquesta gosseta tant meravellosa. Els candidats vans ser: 

 Neula . 
Creuat de pastor alemany de 4 mesos. La van trobar abandonada. Tot i la seva curta edat, la Neula havia viscut en diverses cases fins que al final se la va quedar l'Elvira, a Castelldans. La Laika, la gossa pastor alemany de l'Elvira de 6 anys no l'ha acceptat mai i per aix es va veure obligada a trobar-li una nova famlia. s una gosseta molt nerviosa, juganera, activa i molt curiosa. Els candidats van ser: la Dora i el seu marit (residents a Tarragona) que tenen una filla, l'Olvia, i la Margarida i la seva famlia, que ja tenen el Llampec, un mast dels Pirineus.

 Bach .
Bouvier de Berna de 7 anys. Pesa 50 kilos i, tot i aix, est acostumat a viure en un pis amb la que era la seva famlia, la Mnica i l'Eduard amb el seu fill, el Nil. Per motius de salut, l'Eduard es va veure obligat a donar el Bach en adopci ja que el gos estava sol el 90% del dia. s un gos molt carinys, educat i tot un espectacle per la gent que passava pel carrer. Els candidats van ser: 

 lfil .
Barreja de shi-tzu i llhasa apso d'1 any. Fins fa poc, lfil vivia al CAD del Valls Oriental.  Era com un peluix, corria i saltava com un boig. Durant el seu procs d adopci va comptar amb un acompanyant molt especial, l Enric Masip, exjugador del Bara d handbol. Els candidats van ser:

 Lola . 
Barreja de pastor alemany i pastor belga de 2 anys. El seu propietari, el Valentn, va tenir un accident i, tot i haver millorat, el seu estat de salut no li permet passejar-la, ja que queia tot sovint. s una gossa que li encanten les carcies, li agrada crrer i jugar. Els candidats van ser: la Luca i la seva famlia (residents de l'Espluga de Francol) que tenen un conill, el Coni, i la Roser i el seu marit, amb la seva filla Luca de 5 anys (que viuen a Vilob del Peneds) on tamb tenen dues altres gosses, la Dina, un mast, i l'Elsa, un pastor belga.

 Enllaos externs .

 Web del programa GosSOS;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189212" title="Teatre Bolxoi" nonfiltered="3061" processed="3053" dbindex="78076">


El Teatre Bolxoi (en rus              , Bolxoi Teatr, "Gran Teatre"), tamb conegut amb la transcripci Bolshoi, s un teatre histric de Moscou (Rssia) on tenen lloc representacions de ballet i pera.

Histria.
La companyia va ser fundada l'any 1776 pel prncep Piotr Urussov i Michael Maddox. Inicialment es donaven representacions en una casa particular, per l'any 1780 la companyia va adquirir el Teatre Petrovka i s'hi van comenar a produir obres de teatre i peres.



L'edifici actual va ser construt l'any 1824 a la plaa del Teatre, per a substituir el Teatre Petrovka, que havia estat destrut pel foc l'any 1805. Va ser obra de l'arquitecte Andrei Mikhilov, autor tamb del Teatre Mali (o "Petit") el mateix any, i situat prop del Bolxoi. En aquella poca, tots els teatres russos eren de propietat imperial.

Tant a Moscou com a Sant Petersburg noms hi havia dos teatres, l'un dedicat a l'pera i el ballet (aquests eren coneguts com a Bolxoi Teatr) i l'altre per a tragdies i comdies (Mali Teatr). Ats que l'pera i el ballet eren considerats ms nobles que el drama, els teatres d'pera i ballet van ser denominats "Gran Teatre" (       , bolxoi, significa "gran" en rus), i els teatres per al drama i la comdia foren el "Petit Teatre" (     ,Mali, significa "petit").

El nom original del Teatre Bolxoi va ser Gran Teatre Imperial de Moscou, mentre que el Bolxoi de Sant Petersburg (enderrocat l'any 1886) s'anomenava Gran Teatre Imperial Kmenni.

Va ser inaugurat el 18 de gener de 1825. Inicialment noms s'hi representaven obres russes, per el repertori va anar ampliant-se amb obres de compositors estrangers a partir de 1840. L'any 1853 va haver-hi un incendi que va causar grans danys. La reconstrucci va estar a crrec d'Albert Kavos, fill de Catterino Kavos, un compositor d'pera, i es va reobrir l'any 1856. Durant la Segona Guerra Mundial va ser afectat per una bomba, per els danys van ser reparats rpidament.

Al Bolxoi han tingut lloc moltes estrenes histriques, incloent-hi El voivoda i Mazeppa de Txaikovski i Aleko i Francesca da Rimini de Rakhmninov.

Ballet i pera. 

El Bolxoi s un teatre de repertori, cosa que vol dir que disposa d'un quadre estable de produccions, qualsevol de les quals pot ser interpretada en una vesprada determinada. Normalment introdueix de dos a quatre nous espectacles d'pera o ballet cada temporada, i en retira un nombre similar del quadre. Els decorats i el vestuari de la major part dels espectacles s'elaboren als mateixos tallers del teatre. Els intrprets pertanyen majoritriament a les companyies estables d'pera i ballet del teatre, tot i que hi ha tamb aparicions estellars d'artistes invitats. En l'era postcomunista, hi ha hagut diversos intents de reduir la tradicional dependncia de les abundants subvencions pbliques.

El Bolxoi s'ha vist associat dels dels seus orgens amb el ballet. El ballet El llac dels cignes de Txaikovski hi va ser estrenat el dissabte 4 de mar de 1877. Altres pedres de toc del repertori del teatre sn La bella dorment i El trencanous, de Txaikovski; Giselle, d'Adolphe Adam; Romeo i Julieta de Serguei Prokfiev; i Spartacus d'Aram Khatxaturian.  Durant l'poca sovitica, les gires internacionals del ballet del Bolxoi van ser una important font de prestigi cultural, aix com un mitj de recaptaci de divises, amb el resultat que el Ballet del Bolxoi va esdevenir una companyia molt coneguda a Occident. En l'actualitat, les companyies d'pera i de ballet del teatre continuen la seua poltica de gires internacionals.      

La companyia d'pera est especialitzada en els clssics de l'pera russa, com ara Bors Godunov de Mssorgski, Una vida pel tsar de Glinka o La nvia del tsar de Rimski-Krsakov, aix com les peres de Txaikovski. Tamb s'hi interpreten moltes obres de compositors occidentals, esecialment italians com Rossini, Verdi i Puccini. Fins a mitjan la dcada del 1990, la major part de les peres estrangeres en cantaven en rus, per en l'actualitat l'itali i altres llenges poden escoltar-se ms sovint sobre l'escenari.  

Algunes peres, com El prncep gor de Borodn, inclouen llargues escenes de ballet. La major part dels espectacles, especialment els d'pera clssica russa, es donen amb gran magnificncia i requereixen dotzenes de cantants i ballarins en les escenes de conjunt.

Estatus actual del Bolxoi.
El Bolxoi principal (el "gran" i principal, objecte d'aquest article) es troba actualment tancat a causa de treballs de restauraci. D'acord amb la seua pgina web, l'escenari principal ser reobert per a algunes representacions l'any 2008, i de manera definitiva l'any 2010.  

El Nou Teatre Bolxoi, adjacent, continua representant el seu repertori. En tractar-se dels dos teatres ms famosos de Moscou, sn visitats sovint pels turistes i els seus preus sn cars si es comparen amb altres teatres russos, particularment per als espectacles de ballet, amb preus comparables als dels teatres occidentals. Els concerts i l'pera encara sn competitius, per les tarifes s'apugen any rere any, situant-se entre els 200 i 1.000 rubles per localitat.

Notes.
El Teatre Bolxoi Kmenni va ser un teatre de Sant Petersburg. Es trobava prop del Teatre del Circ (reconstrut l'any 1860 com a Teatre Mariinski), per va ser reemplaat l'any 1890 per l'actual edifici del Conservatori de Sant Petersburg. Va ser al Bolxoi de Sant Petersburg on es van estrenar les peres de Glinka Una vida pel tsar i Ruslan i Liudmila.

El Teatre Bolxoi t una sucursal de la seua Escola a Joinville (Brasil).

Directors musicals.

Aleksandr Vedrnikov (2001 );
Mark Ermler (1998 2000);
Aleksandr Lzarev (1987 1995);
Iuri Smonov (1970 1985);
Guennadi Rojdstvenski (1965 1970);
Ievgueni Svetlnov (1963 1965);
Aleksandr Melik-Paixiev (1953 1963);
Nikolai Golovnov (1948  1953);
Ari Pazovski (1943 1948);
Samul Samosud (1936 1942);
Fuat Mansrov;

Enllaos externs.

Pgina oficial del Teatre Bolxoi  ;
Especial per a amants del ballet: biografies i fotos dels ballarins actuals i histrics del Bolxoi ;
Google Maps - Foto de satllit ;
Directors musicals ;
Escola del Teatre Bolxoi al Brasil  ;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189214" title="Pati" nonfiltered="3062" processed="3054" dbindex="78077">


Pati (arquitectura) s un espai obert depenent d'una casa.
Per extensi del lloc on es duu a terme, a l'escola, temps de descans entre classes.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189215" title="Sara Casasnovas" nonfiltered="3063" processed="3055" dbindex="78078">
Sara Casasnovas Pumar es una actriu gallega nascuda a Orense el 1984.

 Biografia .
Comen la seua carrera participant en diferents sries i curtmetratges d'mbit autonmic a Galcia per a donar, ms tard, el salt a nivell estatal, en qu destaca la seua participaci a la srie El Comisario en el paper de Natalia. Actualment treballa com actriu protagonista en Amar en tiempos revueltos de TVE1, interpretant el personatge d'Alicia.

Es form com actriu a l'Escola d'Art Dramtic Casa Hamlet de la Corunya i a Cuarta Pared de Madrid. Ha rebut cursos de cabaret, veu, expressin corporal o dansa clssica entre d'altres.

 Televisi .
 Amar en tiempos revueltos, TVE1 (2007-2008);
 SMS, Sin Miedo a Soar, LaSexta (2007);
 El Comisario, Telecinco (2006);
 Mesa para cinco, LaSexta (2006);
 La Atlntida (2005) (TV-movie);
 As leis de Celavella, TVG (2005);
 A vida por diante,TVG (2005);
 Maridos e mulleres, TVG (2005);
 A mia sogra e mis eu,TVG (2004-2005);
 El Comisario, Telecinco (2004);

 Cinema .
 Retrato, curtmetratge dirigit per Jairo Iglesias;
 Por el amor de Dios, curtmetratge dirigit per Javier Cea.
 Te encontr, curtmetratge dirigit per Susana Prez.
 AM:PM, curtmetratge dirigit per Javier Lucas Rodriguez.

 Teatre .
 Romeo e Xulieta, Teatro do Noroeste, (2007);
 Feeverismo. Teatre de carrer i caf teatre, (2006);
 Feeling x feeling, Cabaret i varietats, (2005);
 Rulfo, polo pequeno ceo da porta. Grup de teatre Hac Luce, (2003);

 Enllaos externs .
Web oficial de Sara Casasnovas;
;
Currculum;
Associaci d'Actors, Directors i Tcnics d'Escena de Galcia;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189217" title="Unidad Regionalista de Castilla-Len" nonfiltered="3064" processed="3056" dbindex="78079">
Unidad Regionalista de Castilla y Len (URCL) s un partit poltic crear el 1993 en Castella-Lle que es defineix com a un partit regionalista, democrtic, modern i renovador, que amb la recuperaci de la identitat histrica i cultural de la nostra Regi, pretn la seva projecci futura en un horitz de llibertat, justcia i progrs per a tots els castellanolleonesos. URCL t la seva seu en la localitat de Valladolid.

L'actuaci de URCL s'inspira en l'acceptaci de l'ordre constitucional vigent i en l'exigncia, per a Castella-Lle d'un desenvolupament poltic equiparable al d'altres regions espanyoles i en un profund sentit descentralitzador de l'administraci autonmica. La creaci d'una conscincia regional collectiva tindr com a fi aconseguir que els castellanolleonesos se sentin orgullosos del seu passat, satisfets del seu present i esperanats amb el seu futur, compaginant la histria i el progrs, avenos socials i desenvolupament econmic, tradici i modernitat, dintre del marc de la major llibertat individual que permeti el desenvolupament de quantes iniciatives contribueixin al engrandiment de la Regi. 

A Castella-Lle va ser la sisena fora ms votada a les municipals de 1995 amb un total de 10.004 vots (0,65%) i 98 regidors, tamb novament la sisena en les de 1999 amb 13.041 vots (0,9%) i 124 regidors i en les de 2003 va passar a ser la vuitena amb 7.452 vots (0,48%) i 55 regidors. 

Va sorgir de la uni de diversos partits de Salamanca, Palncia, Burgos i Valladolid, com per exemple Democracia Regionalista de Castilla-Len o Unidad Palentina. A les primeres municipals i autonmiques a les que es va presentar foren les de 1995. En 2005 part dels seus crrecs i militants de la provncia de Salamanca es van passar a altres partits com el PSOE, PP o UPSa entre altres. El comit de la provncia de Salamanca es va dissoldre oficialment encara que es reestructurar desprs de les eleccions autonmiques i municipals de 2007 . 

El partit contnua actiu segons fonts del partit principalment a Salamanca, Valladolid, Palncia i vila. A les eleccions autonmiques de 2007 noms va presentar candidatura en la provncia de Valladolid. A les municipals, va presentar candidatures en onze municipis de Valladolid, 5 de Salamanca, i 1 en les provncies d'vila, Palencia i Segvia. 

 Resultats electorals .
 Eleccions autonmiques .
 Autonmiques de Castella i Lle de 2007: 888 vots (0,06%);;
 Autonmiques de Castella i Lle de 2003: 5.387 vots (0,35%);
 Autonmiques de Castella i Lle de 1999: 10.985 vots (0,76%);
 Autonmiques de Castella i Lle de 1995: 6.308 vots (0,41%).

 Eleccions municipals .
Municipals de 2007: 1.772 vots (0,12%), amb 14 regidors.;
Municipals de 2003: 7.452 vots (0,48%), 55 regidors i les alcaldies de Alcazarn, Aldeamayor de San Martn i Bustillo de Chaves a Valladolid, Villota del Pramo a Palncia i Horcajo Medianero, Palaciosrubios i San Pelayo de Guarea a Salamanca. La resta de regidors es reparteixen per les provncies de Salamanca, Valladolid, Palencia i vila: Santa Marta de Tormes, Cigales, Guijuelo, Mayorga, Ituero de Azaba, Fuente el Sol, Brahojos de Medina, Villarino de los Aires, Bernuy de Zapardiel, Santibez de Bjar... Com a resum de les municipals del 2003, el partit obtingu un regidor a la provncia d'vila, dos a Palncia, 41 a Salamanca i 17 a Valladolid.
Municipals de 1999: 13.041 vots (0,90%) i 124 regidors.
Municipals de 1995: 10.004 vots (0,65%) i 98 regidors.

 Eleccions al Congrs dels Diputats .
2004: no presentaren candidatura.
2000: 5.537 vots (0,02%).
1996: 4.061 vots (0,02%).
1993: 2.715 vots (0,01%).

 Referncies .




 Enllaos externs .
 Pgina oficial d'Unidad Regionalista de Castilla y Len;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189218" title="Amar en tiempos revueltos" nonfiltered="3065" processed="3057" dbindex="78080">
Amar en tiempos revueltos s una telenovella ambientada en la guerra civil espanyola i en els primers anys del franquisme. Est inspirada en la srie de TV3 Temps de Silenci, produda tamb per Diagonal TV.

Els seus protagonistes son dos joves (Andrea i Antonio, interpretats por Ana Turpin i Rodolfo Sancho) d'orgens oposats i amb un fill, el matrimoni dels quals queda anullat en acabar la guerra.

Reparto.
Ana Turpin (Andrea Robles);
Rodolfo Sancho (Antonio Ramrez);
Hctor Colom (Fabin Robles);
Pilar Bardem (Elpidia Grande) ;
Cristbal Surez (Mario Ayala);
Luisa Gavasa (Loreto Castillo);
Agata Lys (Eulalia);
Flix Gmez (Rodrigo Robles);
Elisa Garzn (Consuelo Martin);
Ana Otero (Paloma Beltrn);
Jos Conde (Javier Ayala);
Pilar Barrera (Pura);
Luis Prezagua (Isidro Bulnes);
Manuel Baqueiro (Marcelino Gmez) ;
Jaime Menndez (Sito);
Itziar Miranda (Manolita) ;
Inma Cuesta (Elisa Domnguez Pastor);
Begoa Maestre (Carlota Domnguez) ;
Manu Fullola (Marcos de la Cruz) ;
Iago Garca (Ernesto Expsito) ;
Joan Crosas (Ramiro Olivalde);
Simn Andreu (Ildefonso de Suances) ;
Chema Len (Amador de Suances) ;
Pablo Via (Pablo Domnguez) ;
Ana Labordeta (Rosario);
Perla Cristal (Florita) ;
scar Velado (Fermn Glvez) ;
Ana Villa (Sole Glvez) ;
Manuel de Blas (Jos Martn);
Luis Hacha (Eduardo);
Antonio Escmez (Pedro);
Francisco lgora (Pepe Ramrez) ;
Daniel Retuerta (ngel, 10 anos);
Jess Noguero (Rafael);
Sandra Collantes (Beatriz) ;
Javier Pez (Germn) ;
Fernando Ustarroz (Venancio) ;
Enrique Cazorla (Padre Jos Enrique) ;
Marco Martnez (ngel, 18 anos) ;
Elena Segu (Luisa) ;
Jordi Castellans (Charles) ;
Itxaso Quintana (Socorro) ;
Carlos Olalla (Arturo de la Palma) ;
Jos Antonio Sayagus (Pelayo) ;
Lola Manzaneres (Rosario);
Toms Calleja (Marcial Aguirre);
Gabriel Latorre (Gonzalo);
Luis Jimnez  Montero(Liberto) ;
Sagrario Calero (Marita) ;
Ricardo Joven (Doctor Hsek) ;
Crspulo Cabezas (Braulio);
Samuel Negueruela (Manuel Grande);
Javier Tolosa (Lucas) ;
Antonio del Olmo (Hans) ;
Maite Jaregui (Amiga de Sito) ;
 Teresa Holguin (Dolores) ;
Amparo Vega-Len (Dona Notara) ;
Carlos Castel ;
 Carles Cuevas (Joaqun) ;
Rubn Tobas (Teodoro) ;
 Carlos Lasarte (Pai de Dolores);
 Alfredo Cernuda (Toribio Pardo);
Rafael Rojas (White) ;
Paco Paredes (Doctor Esteban) ;
Antonio Mayans (Director do Psiquitrico) ;
Lidia Palazuelos (Plcida) ;
Satur Barrios (Valentina) ;
Juan Jess Valverde (Manuel) ;
Marina Valds (Ins) ;
Xos Manuel Esperante (Felipe);
Iker Lastra (Damin);
Marcos Garca Casalderrey (Satur);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189219" title="Democracia Regionalista de Castilla-Len" nonfiltered="3066" processed="3058" dbindex="78081">
Democracia Regionalista de Castilla y Len (DRCL) fou un partit regionalista de Castella-Lle. Es present a les eleccions municipals de 1995 i va assolir-hi 4.986 vots (0,36%) i un total de 36 regidors. Fou un dels partits que posteriorment donaren origen a Unidad Regionalista de Castilla-Len.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189221" title="Copa Airlines" nonfiltered="3067" processed="3059" dbindex="78082">


Copa Airlines s l'aerolnia nacional i internacional de Panam. L'aerolinia poseex la flota ms jove d'Amrica i viatja a 42 destinacions en 22 pasos al Nord, Centre i Sud d'Amrica i el Carib. Est afiliada a la companyia americana Continental Airlines i el seu Hub principal es troba a l'Aeroport Internacional de Tocumen.

 Histria . 
Va ser fundada el 1947 sota el nom Compaa Panamea de Aviacin, originalment i en castell. Va iniciar vols domstics a 3 ciutats de Panam utilitzant avions Douglas DC-4. 

El 1960 va ampliar a 3 les freqncies setmanals a les ciutats de San Jos, Kingston, Barranquilla i Medelln, grcies a la incorporaci de 1 avi AVRO 748 i 1 ELECTRA 188. 

Cap a la dcada de 1970 decideix retirar-se del mercat domstic, dedicant-se nicament a operar destinacions internacionals. El 1980, incorpora 1 avi Boeing 737-100, ampliant les seves destinacions a Cartagena a Colmbia, Port-au-Prince a Hait, Santo Domingo, San Juan a Puerto Rico i Miami als Estats Units. 
 
En la dcada dels anys 90, amplia la seva cobertura internacional amb vols a Mxic, Santiago de Xile, Bogot, Montego Bay, Quito, Guayaquil, Lima, Buenos Aires i L'Havana. 

En el 1998 l'empresa Continental Airlines va comprar el 49% de les accions de Copa Airlines. A partir d'aquesta compra, Copa Airlines i Continental Airlines van iniciar una aliana que va permetre a Copa entrar en el programa de viatgers freqents OnePass de Continental Airlines i, al mateix temps, aprofitar la relaci de Continental amb Boeing per a l'adquisici de noves aeronaus.

Cap a comenaments de l'any 2000 incorpora les destinacions de Cancn, Orlando, Sao Paulo, Los Angeles i San Andrs. El 2003 rep el primer Boeing 737-800 Next Generation. En el 2004, se signa un acord per a l'adquisici d'avions brasilers Embraer 190, amb una ordre en ferma de 10 i opci de 20 addicionals. 

El 2005, Copa Airlines va adquirir la lnia aerea colombiana AeroRepblica. Aquest mateix any, Copa Holdings, S. a., l'empresa tenidora de les accions de Copa Airlines, llana una oferta pblica de 14 milions d'accions en la Borsa de Valors de Nova York, convertint-se aix en la tercera lnia aerea llatinoamericana (desprs de la xilena LAN i la brasilera GOL) en cotitzar-se en aquest important mercat financer. 

El 2006, Copa Airlines va agregar 6 destinacions: Manaus, Maracaibo, Montevideo, Rio de Janeiro, San Pedro Sula i Santiago de los caballeros. 

El 2007, Copa Airlines va agregar 4 destinacions: Cordoba, Guadalajara, Punta Cana i Washington i es fa membre associat de l'aliana SkyTeam. 

El 2008, Copa Airlines ha agregat noves destinacions: Port of Spain, Belo Horizonte, Valencia (Veneuela), Oranjestad (Aruba) i Santa Cruz de la Sierra.

 Codis compartits .
Copa Airlines posseeix codis compartits amb les segents companyies:

Aeromxico;
AeroRepblica ;
Continental Airlines;
Cubana de Aviacin;
Gol Transportes Areos;
Gulfstream International Airlines;
KLM;
Northwest Airlines;
Varig;

Enllaos externs.
web oficial Particulars;
web oficial Transports;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189224" title="Partido Nacionalista de Castilla y Len" nonfiltered="3068" processed="3060" dbindex="78083">
El Partido Nacionalista de Castilla y Len, ms tard Partido Antonmico Nacionalista de Castilla y Len (PANCAL), fundat a Zamora el 1977, ha estat el primer partit poltic democrtic nacionalista de Castella-Lle. 
Histria. 
El novembre de 1977, alguns destacats membres de l'Alianza Regional de Castilla-Len van engegar la iniciativa per a crear un partit nacionalista. Estaven encapalats per Milln Bravo Lozano, lleons de Sahagn i Catedrtic de Filologia de la Universitat de Valladolid. El desembre de 1977, el vallisolet Benigno Polo i altres companys van intentar crear el Partit Nacionalista Castell, basat en les tesis de Gonzalo Martnez Dez, Catedrtic d'Histria del Dret de la Universitat de Valladolid i principal ideleg de l'Alianza Regional de Castilla-Len. Defectes de forma en els seus estatuts van impedir la seva legalitzaci i aquesta iniciativa va ser abandonada. 

El 18 de desembre de 1977 es va presentar a Tordesillas (Valladolid) el Partido Nacionalista de Castilla-Len (PANCAL), que va quedar inscrit en el registre de partits el 28 de mar de 1978. Entre els seus fundadors estaven el propi Milln Bravo Lozano, el salmant Eleuterio Ferreira Carretero, el burgals Luis Vivar Nebreda o el vallisolet Jos Carlos Conde Quintero. L'mbit d'actuaci del PANCAL estava fixat en les onze provncies dels Regnes histrics de Lle i Castella la Vella, s a dir les nou provncies de l'actual comunitat autnoma de Castella-Lle ms Logronyo i Santander. No obstant aix, el PANCAL aspirava a compartir els seus ideals nacionalistes amb Castella la Nova, amb el conjunt del que denominaven la naci castellana o Castella total. 

Ideolgicament el PANCAL es definia com un partit democrtic, social, popular i progressista, basant-se en la tradici comunera de llibertat i democrcia. En 1979 el PANCAL es va integrar en la Federaci Socialdemcrata que liderava Jos Ramn Lasun. A les eleccions generals espanyoles de 1979, el PANCAL va presentar candidatures a Valladolid, Burgos i Palncia, obtenint uns pobres resultats. En el congrs del PANCAL celebrat el febrer de 1980 es va desplaar de la direcci al que havia estat el seu principal impulsor, Milln Bravo Lozano. A partir d'aquest moment el nou lder del partit ser el socileg zamor Francisco Jos Alonso Rodrguez, que renova bona part de la direcci del partit. 

El juny de 1981 el PANCAL va constituir una federaci de partits socialdemcrates amb formacions d'Andalusia i d'altres regions. En aquesta poca el PANCAL va tenir una vinculaci especial amb l'insigne historiador Claudio Snchez Albornoz, que romania en l'exili a Argentina. A l'octubre de 1981, Snchez Albornoz accepta la presidncia d'honor del PANCAL. Al desembre de 1981 el partit substitueix la denominaci "nacionalista" per la de "regionalista", si b conserva les sigles PANCAL. s un pas previ i provisional per a quedar incorporat al febrer de 1982 a la Federaci de Partits d'Aliana Popular (AP), una operaci l'objectiu de la qual eren les eleccions generals d'aquest any. A pesar que el partit s'havia integrat en la federaci d'AP, certes discrepncies van determinar que el PANCAL presents en solitari al candidat al Senat per la provncia de Segvia, Amador lvarez Mateo. 

En 1983, en les primeres eleccions autonmiques a Castella-Lle, el PANCAL no va presentar llistes electorals en cap de les provncies. Fruit de l'acord amb Aliana Popular, el president del PANCAL va figurar en el nombre tres de la candidatura de AP per Sria, resultant Francisco Jos Alonso escollit Procurador en les Corts de Castella-Lle. En aquests comicis autonmics l'nica candidatura nacionalista va ser la del nou partit Unidad Comunera Castellana (UNCC), que va concrrer per la provncia de Palncia.

Als pocs mesos de les eleccions autonmiques, el PANCAL abandona la federaci amb Aliana Popular i el procurador Francisco Jos Alonso es passa al grup parlamentari mixt, representant al PANCAL fins al final de la legislatura. En les eleccions autonmiques de 1987, el PANCAL nicament presenta candidatures a Valladolid i Palncia, encapalades respectivament per Francisco Jos Alonso i per Jos Antonio Mata. Aquest ltim procedia d'Unidad Comunera Castellana (UNCC), partit del que va ser un dels seus fundadors. Cap candidat del PANCAL va resultar triat. Per aquestes dates, alguns significatius militants de Valladolid i de Castella la Nova abandonen el PANCAL per a crear en 1988 un nou partit: Unidad Nacional Castellana (UNC). UNC participar mesos desprs en la fundaci de Tierra Comunera (TC). En 1989 se celebren eleccions al Parlament Europeu. El PANCAL s'integra en la denominada  "Coalici Nacionalista", al costat del Partit Nacionalista Basc (PNB), les Agrupacions Independents de Canries i Coalici Gallega. Francisco Jos Alonso ocupar la cambra posada en la llista europea d'aquesta coalici.

En els anys segents la presncia del PANCAL a les eleccions es fa ms testimonial. En els comicis autonmics de 1991 noms va presentar candidatura en la provncia de Sria. El partit es troba en hores baixes i alguns significatius militants ja havien abandonat el partit per a ingressar a Tierra Comunera (TC). s el cas de Carmelo Merino, que va ser un dels seus membres fundadors en la dcada dels 70 i que tamb ho fou d'Alianza Regional de Castilla y Len. 

En 1992 el PANCAL, molt afeblit de militncia, participa en l'inici del procs de creaci d'una plataforma regionalista al costat d'altres partits com Democrcia Regionalista, Unidad Palentina, Accin Popular Burgalesa, l'ltim grupuscle d'Unidad Comunera Castellana i alguns renovadors del CDS de Salamanca i Palncia. El resultat final va ser la creaci de Unitat Regionalista de Castella-Lle (URCL) en el qual es van integrar diversos membres del PANCAL, per oficialment els partits "nacionalistes" (PANCAL i Unitat Comunera Castellana) finalment no es van integrar en aquesta nova formaci poltica. A partir de les eleccions al Parlament Europeu de 1989, PANCAL prcticament no va tenir activitat poltica.

A les eleccions autonmiques de 1995 no van presentar cap candidatura. A les autonmiques de 1999 solament en la provncia de Segvia. A les eleccions de 2003 les restes del PANCAL, al costat d'altres petits sectors, formen una coalici denominada Unin Centrista Liberal-PANCAL. Aquesta coalici presenta candidatures a Madrid (encapalada per F.J.Alonso), Zamora i Valladolid. A les eleccions autonmiques de 2007 cap llista es va presentar sota la denominaci de Partido Nacionalista de Castilla-Len (PANCAL). En l'actualitat el PANCAL est inactiu. 

Bibliografia.
M. Gonzlez. "El proceso autonmico de Castilla y Len". Fundacin Villalar (2004).
J.A.Blanco Rguez (Coord.). "Regionalismo y autonoma en Castilla y Len". Junta de Castilla y Len (2004).
E.Berzal. "La larga marcha hacia la Autonoma". El Mundo (2007).
M.Gonzlez, J.V.Pelaz, P.Prez. "Castilla y Len en democracia. Partidos, elecciones y personal poltico 1977-2007". Junta de Castilla y Len (2007).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189225" title="Jairo Iglesias" nonfiltered="3069" processed="3061" dbindex="78084">
Jairo Iglesias s un director gallec nascut a Santiago de Compostella.

Realitza el seu primer muntatge digital al collegio de La Salle, el 2001, a partir del qual s'interessa pel cinema. Tres anys ms tard ingressa a l'Escuela de Imagen y Sonido de A Corua on realitza els estudis d'imatge (2004-2006) i realitzaci audiovisual i espectacles (2006-).

El 2005, roda, juntament amb l'actor Tamar Novas, el curtmetratge Retrato; juntant en l'equip a d'altres actors de prestigi com Mara Castro, Sara Casasnovas, Csar Goldi, Estbaliz Veiga i Sergio Surez. A partir de l'experincia, funda, junt amb Sara Horta una petita productora homnima al seu primer curtmetratge.

El 2006 estrena Cicatrices, el seu segon curtmetratge, on toca la temtica social. Amb nombres en el repartiment de la talla d'Isabel Blanco, Estbaliz Veiga i Xabier Deive. El curtmetratge fou considerat "millor curtmetratge de ficci MESTRE MATEO 2006" de l'Academia Galega do Auviovisual.

Fa poc estren un nou curtmetratge, rodat ntegrament en gallec, Rosa dos ventos, el dia 10 de maig a Mapica i l'11 a Fundacin Caixa Galicia de la Corunya.

 Filmografia .
Rosa dos ventos. Director, Guionista. (2007);
Cicatrices. Director, Guionista. (2006);
Retrato. Director, Guionista. (2005);
 "Altramuzes con purrusalda". Guionista: Purrusalda. Guanyador del premi Bayonetas l'inici de Liga 2007_2008 (2007);

 Premis .
CICATRICES. Millor curtmetratge de ficci MESTRE MATEO 2006. (2007);
Claustrofilia. Premi AVID non te curtes. CURTOCIRCUITO (2006);
Llmame. Premi Accin Boiro. (2006);

 Enllaos externs .
Fitxa AVG;
Pgina Oficial;
Produccions Retrato;
Rosa dos ventos;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189226" title="Ansfelden" nonfiltered="3070" processed="3062" dbindex="78085">
Ansfelden s un poble de la Alta ustria, situat a 289 metres sobre el nivell del mar, la seva poblaci s de 15.300 habitants. El poble s conegut perqu all va nixer el compositor i organista Anton Bruckner. Ansfelden t 2 museus, el Museu Anton Bruckner i el museu d'instruments musicals.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189227" title="Eduard Hanslick" nonfiltered="3071" processed="3063" dbindex="78086">
 
Eduard Hanslick (Praga, 11 de setembre de 1829 - Viena, 6 d'agost de 1904) va ser un musicleg austrac. Va rebre una doble formaci jurdica i msical. Va ser professor d'Esttica i Histria de la msica a Viena i va obtenir una slida reputaci com crtic i esteta. Les seves idees responen a la reacci positivista enfront dels principis romntics. En la seva opini, la bellesa d'una partitura resideix en la relaci dels sons. 

El compositor, segons ell, exposa i desenvolupa idees musicals que tenen la seva prpia finalitat i bellesa en si mateixes, sense necessitat de referncies a intencions expressives. Hi ha en la seva obra una exaltaci de la forma. Per aix afirma que la teoria wagneriana de la melodia infinita pot considerar-se com la falta de forma elevada a principi, l'embriaguesa de l'opi en el cant i en l'orquestra per al culte de la qual especial s'ha aixecat un temple a Bayreuth. 

Propugnava, en canvi, l'aplicaci en la investigaci d'ho bell d'un mtode prxim al de les cincies naturals. La seva actitud adversa al que considerava el patetisme romntic va ser tan radical que es va concretar en textos com: 
L'expressi d'un determinat sentiment o emoci no s absolutament possible en la msica

Aquestes paraules no noms estan en contradicci amb l'esttica vuitcentista, sin amb la teoria tradicional de la msica. No obstant aix, a pesar que en la seva obra abunden passatges com el citat, es veu obligat a superar el seu rigors formalisme, reconeixent que la msica pot imitar el moviment d'un procs psquic, i aclarint que nosaltres no havem excls el contingut espiritual, per tampoc ho havem postulat com exigncia. En aquest aspecte, admet que l'expressi es produeix en virtut de l'analogia del moviment i del simbolisme dels sons.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189229" title="Simfonia nm. 0 de Bruckner" nonfiltered="3072" processed="3064" dbindex="78087">
La Simfonia n 0  (WAB 99) d'Anton Bruckner s una de les seves simfonies de joventut, composta el 1869. s en realitat la tercera simfonia del compositor, desprs de la Simfonia d'estudi i la seva 1 simfonia. La seva numeraci prov del fet que Bruckner la va apartar o  la va anullar  ( annullierte ), el que li va donar l'lies  die Nullte . 

La simfonia d'estudis va rebre desprs de la seva mort el nombre 00. Poc interpretada, com les seves altres obres de joventut, deixa entreveure les premisses de les seves grans simfonies que compondr a partir de 1870, i indica un mestratge de l'estil romntic.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189230" title="Le Petit Bleu" nonfiltered="3073" processed="3065" dbindex="78088">
Le Petit Bleu s un diari francs, fundat el 1914 i propietat del Groupe La Dpche, que apareix al departament d'Olt i Garona.

Enllaos externs.
Pgina oficial 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189233" title="Kanab" nonfiltered="3074" processed="3066" dbindex="78089">
 
Kanab s una ciutat del comtat de Kane, a l'estat de Utah, Estats Units. La poblaci l'any 2000 era de 3.564 habitants. Els residents anomenen a la ciutat "petit Hollywood" degut al fet que aqu es van rodar algunes pellcules de l'oest (westerns). Kanab es troba en un punt intermig entre el Parc Nacional Bryce Canyon, el Gran Cany i el Parc Nacional Zion.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189234" title="Llista d'espcies d'Acer" nonfiltered="3075" processed="3067" dbindex="78090">
Hi ha llistades unes 100 espcies del gnere Acer.

Espcies.













 Acer albopurpurascens Hayata ;
 Acer acuminatum Wall. ex D.Don;
 Acer aidzuense Franch.;
 Acer ambiguum Dipp. ;
 Acer amplum Rehder;
 Acer argutum Maxim. ;
 Acer barbatum Michx.;
 Acer barbinerve Maxim.;
 Acer buergerianum Miq. ;
 Acer caesium Wall. ex Brandis ;
 Acer calcaratum Gagnep. ;
 Acer campbellii Hook.f. & Thomson ex Hiern;
 Acer campestre L. - Aur blanc;
 Acer capillipes Maxim.;
 Acer cappadocicum Gled. ;
 Acer carpinifolium Siebold & Zucc.;
 Acer caudatifolium Hayata ;
 Acer caudatum Wall. ;
 Acer ceriferum Rehder;
 Acer chapaense Gagnep.;
 Acer cinnamomifolium Hayata ;
 Acer circinatum Pursh ;
 Acer circumlobatum Maxim.;
 Acer cissifolium (Siebold & Zucc.) Koch;
 Acer confertifolium Merril & Metcalf;
 Acer cordatum Pax;
 Acer coriaceifolium Lv.;
 Acer crassum Chu & Cheng;
 Acer crataegifolium Siebold & Zucc.;
 Acer creticum L. ;
 Acer davidii Franch. ;
 Acer diabolicum Blume ex Koch ;
 Acer discolor Maxim.;
 Acer distylum Siebold & Zucc. ;
 Acer duplicatoserratum Hayata;
 Acer elegantulum Fang & Chiu;
 Acer erianthum Schwer.;
 Acer erythranthum Gagnep.;
 Acer eucalyptoides Fang & Wu;
 Acer fabri Hance;
 Acer fedschenkoanum Krishtofovich ;
 Acer fengii Murray;
 Acer fenzelianum Hand.-Mazz. ;
 Acer flabellatum Rehder;
 Acer floridanum Chapman;
 Acer forrestii Diels;
 Acer franchetii Pax;
 Acer garrettii Craib;
 Acer ginnala Maxim.;
 Acer giraldii Pax ;
 Acer glabrum Torr. ;
 Acer granatense Boiss. ;
 Acer grandidentatum Torr. & Gray ;
 Acer griseum (Franch.) Pax;
 Acer grosseri Pax;
 Acer hainanense Chun & Fang ;
 Acer heldreichii Orph. ex Boiss. ;
 Acer henryi Pax;
 Acer hersii Rehder ;
 Acer hyrcanum Fisch. & Meyer;
 Acer japonicum Thunb. ;
 Acer kiukiangense Hu & Cheng;
 Acer komarovii Pojark. ;
 Acer kuomeii Fang & Fang f.;
 Acer kweilinense Fang & Fang f.;
 Acer laevigatum Hu & Cheng ;
 Acer lampingense Fang & Fang f.;
 Acer laurinum Hassk.;
 Acer laxiflorum Pax;
 Acer leipoense Fang & Soong;
 Acer leucoderme Small;
 Acer linganense Fang & Chiu;
 Acer lobelii Ten.;
 Acer longipes Franch. ex Rehder;
 Acer lucidum Metcalf;
 Acer macrophyllum Pursh ;
 Acer mandshuricum Maxim. ;
 Acer mapienense Fang;
 Acer maximowiczianum Miq. ;
 Acer maximowiczii Pax;
 Acer miaoshanicum Fang;
 Acer miaotaiense  P.C.Tsoong;
 Acer micranthum Siebold & Zucc.;
 Acer miyabei Maxim.;
 Acer mono Maxim.;
 Acer monspessulanum L. - Aur negre;
 Acer montanum Aiton;
 Acer morifolium Koidz.;
 Acer nayongense Fang;
 Acer negundo L. - Negundo;
 Acer nikoense Maxim. ;
 Acer nigrum Michx.f.;
 Acer nipponicum Hara ;
 Acer oblongum Wall. ex DC.;
 Acer obtusifolium Sibthorp & Smith ;
 Acer olivaceum Fang & Chiu;
 Acer oliverianum Pax;
 Acer opalus Miller - Blada;
 Acer opulifolium Villars ;
 Acer orientale L., nomen ambiguum;
 Acer palmatum Thunb. ;
 Acer pauciflorum Fang;
 Acer paxii Franch.;
 Acer pectinatum Wall. ex Nicholson;
 Acer pensylvanicum L.;
 Acer pentaphyllum Diels;
 Acer pentapomicum Stewart ex Brandis;
 Acer pictum auct. non Thunb.;
 Acer pilosum Maxim.;
 Acer platanoides L. - Erable;
 Acer pseudoplatanus L. - Pltan fals;
 Acer pseudosieboldianum (Pax) Komarov;
 Acer pubescens Franch. ;
 Acer pubipalmatum Fang;
 Acer pycnanthum K.Koch;
 Acer regelii Pax;
 Acer robustum Pax;
 Acer rubescens Hayata;
 Acer rubrum L. ;
 Acer rufinerve Siebold & Zucc. ;
 Acer saccharinum L. ;
 Acer saccharum Marshall - Aur del sucre;
 Acer schneiderianum Pax & Hoffman;
 Acer semenovii Regel & Herder;
 Acer sempervirens L. ;
 Acer serrulatum Hayata ;
 Acer shangszeense Fang & Soong;
 Acer shihweii Chun & Fang;
 Acer shirasawanum Koidz. ;
 Acer sichourense Fang & Fang f.;
 Acer sieboldianum Miq. ;
 Acer sikkimense Miq.;
 Acer sinense Pax;
 Acer sino-oblongum Metcalf;
 Acer sinopurpurascens Cheng;
 Acer skutchii Rehder;
 Acer spicatum Lamarck ;
 Acer stachyophyllum Hiern ;
 Acer sterculiaceum Wall.;
 Acer sunyiense Fang;
 Acer sutchuenense Franch.;
 Acer sycopseoides Chun;
 Acer syriacum Boiss. & Gaillardot ;
 Acer taipuense Fang;
 Acer tataricum L. ;
 Acer tegmentosum Maxim.;
 Acer tenellum Pax;
 Acer tetramerum Pax ;
 Acer tibetense Fang;
 Acer tonkinense Lecompte;
 Acer trautvetteri Medwed.;
 Acer trilobatum Lamb.;
 Acer triflorum Komarov ;
 Acer truncatum Bunge ;
 Acer tschonoskii Murray;
 Acer tutcheri Duthie;
 Acer ukurunduense Trautvetter & Meyer;
 Acer undulatum Pojark.;
 Acer vanvolxemii Masters;
 Acer velutinum Boiss. ;
 Acer villosum Wall.;
 Acer wangchii Fang;
 Acer wardii W.W.Smith;
 Acer wilsonii Rehder;
 Acer wuyuanense Fang & Wu;
 Acer yangbiense Chen & Yang;
 Acer yaoshanicum Fang;
 Acer yinkunii Fang;
 Acer yuii Fang;

Hbrids.
Acer  bormuelleri Borbas (A. monspessulanum  A. campestre o A. opalus);
Acer  boscii Spach (A. monspessulanum  A. tataricum o A. pensylvanicum  A. tataricum, possiblement A. tataricum   A. campestre);
Acer  conspicuum van Gelderen & Otterdoom (A. davidii  A. pensylvanicum);
Acer  coriaceum Bosc ex Tausch (A. monspessulanum  A. opalus' ssp. obtusatum);
Acer  dieckii van Gelderen & Otterdoom;
Acer  durrettii Pax ;
Acer  freemanii Murray (A. rubrum  A. saccharinum);
Acer  hillieri Lancaster (A. miyabei  A. cappadocicum 'Aureum');
Acer  hybridum Bosc;
Acer  martinii Jordan (A. monspessulanum  A. opalus);
Acer  pseudo-heldreichii Fukarek & Celjo (A. pseudoplatanus  A. heldreichii);
Acer  ramosum Jordan (A. monspessulanum  A. opalus);
Acer  rotundilobum Schwer. ;
Acer  schwerinii Pax (incert, potser A. crataegifolium  A. rufinerve);
Acer  zoeschense Pax (A. campestre  ambdos A. cappadocicum o A. lobelii);

Referncies.


van Gelderen, D. M., de Jong, P. C., & Oterdoom, H. J. (1994). Maples of the World. Timber Press, Portland ISBN 0-88192-472-5.
Rushforth, K. (1999). Trees of Britain and Europe. Collins ISBN 0-00-220013-9.
Turland, N. J. (1995). Neotypification of Acer orientale (Aceraceae). Taxon 44 (4): 597-600 Abstract.;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189235" title="Gran Premi de Blgica del 1961" nonfiltered="3076" processed="3068" dbindex="78091">
Resultats del Gran Premi de Blgica de Frmula 1 disputat la temporada de 1961 al circuit de Spa Francorchamps el 18 de juny del 1961. 


 Resultats .





 Altres .

 Pole:   Phil Hill   3' 59. 3;
 Volta rpida: Richie Ginther   3' 59. 8;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189238" title="Acer (gnere)" nonfiltered="3077" processed="3069" dbindex="78092">

Acer s un gnere d'arbre de l'ordre de les sapindals. Comprn unes 125 espcies, moltes de les quals sn natives d'sia, d'altres noms es troben a Europa, al nord d'frica i a Amrica del Nord. Les plantes del gnere Acer sn classificades de diverses maneres, en la seva prpia famlia, la de les acercies, o (conjuntament amb Hippocastanaceae) dins la famlia Sapindaceae. A Catalunya podem trobar l'aur blanc, l'aur negre i la blada.

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189240" title="Arda" nonfiltered="3078" processed="3070" dbindex="78093">
Arda s el mn on hi succeeixen els esdeveniments de quasi tota l obra de ficci de Tolkien, i que hi inclou els continents de la Terra Mitjana i Aman a ms dels oceans que els separen. s una part d E, el mn i tot el que es troba en ell. Arda fou creada, juntament amb la resta d E, amb la msica dels Ainur pels fills d Ilvatar (s a dir, elfs i humans).





Originalment un mn pla, els continents estaven rodejats per un gran oce, Ekkaia o Mar Circumdant, i separats per Belegaer, anomenat el Gran Mar. Durant la primera edat, l rea nord i oest de la Terra Mitjana fou ocupada pel pas de Belerand, per fou destrut durant la Guerra de la Clera.

Durant la Segona Edat, Nmenor fou aixecat en el Gran Mar per als Edain. Aquesta illa exist durant la major part de la Segona Edat, per fou destruda com a resultat de l orgull dels habitants en el desafiament de la Prohibici dels Vlar de navegar cap Aman a l oest.

Desprs de la destrucci de Nmenor, Arda fou arrodonida. Aman fou treta del mn, i noms podrien arribar-hi els elfs, seguint el cam recte que els hi fou concedit. Al mateix temps, noves terres i continents es van crear. Al sud de la Terra Mitjana la Terra Obscura i a l est Romenor, la terra del sol.

Poc de temps abans de la caiguda de Nmenor, un petit grup d homes (liderats per Elendil, i  els seus fills Isildur i Anrion), escap de la destrucci imminent i s assentaren a l oest de la Teerra Mitjana, formant aix els regnes de Gndor (a prop del regne de Sauron (Mrdor)) i Arnor (a prop dels Regnes Elfs de les Rades Grises (Mithlond) i Rivendell). Aquests regnes d elfs i humans lluitaren contra la maldat de Suron durant tota la Tercera Edat. 

La fi de la Tercera Edat va succeir degut a la caiguda de Sauron i la destrucci de l'Anell a mans dels hbbits Frodo Saquet i Samseny Gamg, i a mans de les forces de Gndor i Rhan, comandats per ragorn, integrant de La Germandat de l'Anell. La Quarta Edat comen con gran esperana per part dels dunedain que veien l'Aragorn com el fundador de l Era dels homes. 

Amb el pas del temps, Arda arribaria a ser el planeta Terra tal com el coneixem avui en dia. J.R.R.Tolkien diu en una de les seves cartes que Arda s la Terra, ubicada en un temps fictici.

 Perodes Histrics .
Creaci d Arda;
Anys de les Lmpares;
Edats dels Arbres;
Temps de la Obscuritat;
Temps de les Estrelles;
Edats del Sol;
Primera Edat;
Segona Edat;
Tercera edat del sol;
Quarta Edat;

 Races .
Elfs;
Humans;
Ents (i Ucorns);
Wargs;
Orcs;
Troll;
Hbbit;
Nans;
Istari;
Maiar;
Vlar;
Nazgl;


 Geografia .
Aman;
Belerand;
Terra Mitjana;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189243" title="Jos Barrionuevo Pea" nonfiltered="3079" processed="3071" dbindex="78094">

Jos Barrionuevo Pea (Berja, Andalusia 1942) s un poltic andals que fou diverses vegades ministre sota la presidncia de Felipe Gonzlez.

Biografia.
Va nixer el 13 de mar de 1942 a la poblaci de Berja, situada a la provncia d'Almeria. Va estudiar dret a la Universitat Complutense de Madrid i posteriorment es diplom en periodisme. Actualment s inspector del Ministeri de Treball. 

Activitat poltica.
Establert a Madrid s'afili al Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) esdevenint membre de l'equip de govern de l'ajuntament d'aquesta ciutat entre 1979 i 1982 sota l'alcadia d'Enrique Tierno Galvn. 

En la formaci del primer govern per part de Felipe Gonzlez fou nomenat Ministre de l'Interior l'any 1982, crrec que va ocupar fins el 1988. En les eleccions generals de 1986 form part de les llistes del PSOE per la circumscripci de Madrid, sent escollit diputat al Congrs, esc que repet en les eleccions de 1989, 1993 i 1996. L'any 1988 en una remodelaci interna del govern abandon el Ministeri de l'Interior per passar a ser Ministre de Transport, Turisme i Comunicacions, crrec que ocup fins al final de la legislatura.

Abandon el seu esc el setembre de 1998 per poder ser jutjat per la seva implicaci en el segrest de Segundo Marey per part dels GAL, sent inculpat i condemnat per 7 vots contra 4 a favor de la seva absoluci (entre ells el del president del Tribunal Suprem, Jos Jimnez Villarejo), entrant a la pres el setembre d'aquell any. Suspesa l'execuci de la condemna pel Tribunal Constitucional va quedar en llibertat el 29 de desembre de 1998. Amb l'arribada de Jos Luis Rodrguez Zapatero al poder el seu cas fou finalment arxivat el 2004. 

Posteriorment fou inculpat i jutjat en l'anomenat "cas dels fons reservats", sent finalment absolt el 22 de gener de 2002. 

A l'actualitat el Tribunal Europeu de Drets Humans ha declarat que el judici pel qual va ser condemnat per la seva participaci en el segrest de Segundo Marey fou injust. 

Enllaos externs.
  Informaci de Jos Barrionuevo al Congrs dels Diputats;
  Informaci sobre Jos Barrionuevo a elpais.com;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189250" title="Plantilles de la Copa del Mn de futbol 1998" nonfiltered="3080" processed="3072" dbindex="78095">
Plantilles oficials de les seleccions classificades per la fase final de la Copa del Mn de Futbol 1998 de Frana. Cada selecci pot inscriure 22 jugadors. Els equips participants sn (cliqueu sobre el pas per accedir a la plantilla):




Brasil.


Marroc.


Noruega.


Esccia.


ustria.


Camerun.


Xile.


Itlia.


Dinamarca.


Frana.


Arbia Saudita.


Sud-frica.

*Andre Arendse es lesion abans de comenar el torneig. Fou reemplaat per Paul Evans, que tamb es lesion i fou reemplaat per Simon Gopane.

Bulgria.


Nigria.


Paraguai.


Espanya.


Blgica.


Mxic.


Pasos Baixos.


Corea del Sud.


Alemanya.

Nota: Kirsten i Marschall tamb van ser internacionals per Alemanya de l'Est (49 i 4, respectivament).

Iran.


Estats Units.


Iugoslvia.


Colmbia.


Anglaterra.


Romania.


Tunsia.


Argentina.


Crocia.


Jamaica.


Jap.


Referncies.
 Web Planet World Cup;

 Vegeu tamb .
 Copa del Mn de Futbol 1998;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189262" title="Gentica humana" nonfiltered="3081" processed="3073" dbindex="78096">
La gentica humana s una cincia bsica i aplicada. Els resultats que se n'obtenen tenen una aplicaci quasi immediata en el camp de la medecina. Aquesta disciplina sovint es troba amb problemes tics, morals i legals. Alguns dels camps que conformen la gentica humana sn la gentica mendeliana, la gentica clnica, la gentica de poblacions, comportament, citogentica, desenvolupament, reproducci...

Histria.
L'any 1865 comena la disciplina de la gentica humana amb els treballs de Mendel  i les lleis de Galton, que parl de l'herncia del talent. Galton desenvolup mtodes estadstics per a avaluar la hiptesi que el talent est influenciat per l'herncia. Tamb desenvolup mtodes per als carcters quantitatius. D'altra banda Darwin tamb havia escrit sobre l'herncia, postul mecanismes per de no massa importncia. 

L'any 1900 es van redescobrir les lleis de Mendel i Landsteiner va descriure el grup sanguini AB0, un locus amb diferents allels. Dos anys ms tard, el 1902, Garrod estudiant la malaltia de l'aleptonria (orina negra en contacte amb l'aire) s'adon que es tractava d'un problema del metabolisme. Avui dia se sap que es deu a la manca de l'enzim homogentsic oxidasa que catalitza el pas d'cid homogentsica a fenalanina tirosina. En les famlies que la pateixen acostumen a estar afectats els germans i no els pares, es tracta d'una malaltia recessiva. Es postul que en humans hi ha moltes malalties metabliques. L'any 1911 Wilson localitz una malaltia en un cromosoma, el daltonisme en el cromosoma X. L'any 1949 es determina que els individus que pateixen anmia falciforme sn homocigots per a un allel recessiu. L'any 1957 es descobreix que Val s substituda per Glu en els individus que pateixen l'anmia falciforme. Als anys 70 es desenvolupen tcniques moleculars que permeten allar, per primera vegada, la  -globina i seqenciar-la. Entre 1990 i 2003 es desxifra el genoma hum.

Vegeu tamb.
Genoma hum;
Terpia gnica;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189267" title="Mancomunitat Intermunicipal de la Vall de Pop" nonfiltered="3082" processed="3074" dbindex="78097">
La Mancomunitat Intermunicipal de la Vall de Pop s una mancomunitat de municipis de la comarca de la Marina Alta (Pas Valenci). Aglomera 9 municipis i 20.642 habitants, en una extensi de 227,40 km. Actualment (2007) la mancomunitat s presidida per l'alcalde del Partit Popular de l'ajuntament d'Alcalal.

Les seues competncies sn:
 Assessoria jurdica;
 Centre de Formaci Professional;
 Cultura;
 Depuraci d'aiges residuals;
 Esports;
 Recollida d'animals abandonats;
 Tercera Edat;
 Turisme;

Els pobles que formen la mancomunitat sn:
 Alcalal;
 Benigembla;
 Castell de Castells;
 Xal;
 Llber;
 Murla;
 Parcent;
 Senija;
 Benissa;

Enllaos externs.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189268" title="Luis Martnez Noval" nonfiltered="3083" processed="3075" dbindex="78098">

Luis Martnez Noval ( Piloa, Astries 1948 ) s un poltic i professor universitari espanyol que fou Ministre de Treball i Seguretat Social durant un govern de Felipe Gonzlez.

Biografia.
Va nixer el 3 de juliol de 1948 al caseriu de Infiesto, situat a la poblaci asturiana de Piloa. Va estudiar cincies econmiques a la Universitat d'Oviedo, esdevenint posteriorment professor de teoria econmica en aquesta universitat.

Activitat poltica.
Afiliat al PSA-PSOE, del qual en fou secretari general fins el 2000, en les eleccions generals de 1982 fou escollit diputat al Congrs per Astries, repetint aquest esc en les eleccions de 1986, 1989, 1993, 1996 i 2000.

En la remodelaci del govern que Felipe Gonzlez realitz el 2 de maig de 1990 Luis Martnez Noval fou nomenat Ministre de Treball i Seguretat Social, crrec que desenvolup fins al final de la legislatura.

Referncies.


Enllaos externs.
  Informaci de Luis Martnez Noval al Congrs dels Diputats;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189270" title="Sudestada" nonfiltered="3084" processed="3076" dbindex="78099">


La Sudestada s un fenomen  meteorolgic com a una extensa regi del Riu de la Plata (Ro de la Plata en castell), i que afecta bsicament a l'Argentina i l'Uruguai. 

Consisteix en una rpida rotaci de vents freds del sud al quadrant del sud-est, que satura les masses d'aire polar amb humitat ocenica. Este sobtat canvi sobtat, que tempera les baixes temperatures, genera normalment precipitacions de diversa intensitat (des de fortes  pluges, a lleugeres plugetes). Sobre les costes es produx un perills onatge, i en rees costaneres poblades com el barri de La Boca), sn freqents les inundacions. La circulaci atmosfrica incrementa la intensitat del vent. 

La Sudestada es ms com des de finals de la tardor i l'hivern. El 90% dels dies amb Sudestada solen ser entre els mesos d'abril i desembre. 

Enllaos externs.

Sudestada a la web del Servicio Meteorolgico Nacional de l'Argentina;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189272" title="Mancomunitat Vall dels Alcalans" nonfiltered="3085" processed="3077" dbindex="78100">
La Mancomunitat Vall dels Alcalans s una mancomunitat de municipis de la comarca de la Ribera Alta (Pas Valenci). Aglomera 3 municipis i 6.286  habitants, en una extensi de 95,60 km. Actualment (2007) la mancomunitat s presidida per Jose Antonio Polo Besso, del PSPV-PSOE i regidor de l'ajuntament de Montroi.

Les seues competncies sn:
 Aiges potables;
 Clavegram;
 Escorxador;
 Neteja viaria i recollida de fem;
 Urbanisme;

Els pobles que formen la mancomunitat sn:
 Montserrat d'Alcal;
 Montroi;
 Real de Montroi;

Enllaos externs.
 Portal de la Direcci General d'Administraci Local de la Generalitat;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189275" title="Gran Premi de Blgica del 1962" nonfiltered="3086" processed="3078" dbindex="78101">
Resultats del Gran Premi de Blgica de Frmula 1 disputat la temporada de 1962 al circuit de Spa Francorchamps el 17 de juny del 1962. 


 Resultats .




 Altres .

 Pole:   Graham Hill   3' 57. 0;
 Volta rpida: Jim Clark   3' 55. 6;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189277" title="Ona FM" nonfiltered="3087" processed="3079" dbindex="78102">
Ona FM s una emissora de rdio creada a partir de la reconversi d'Ona Catalana (2000-2007), desprs de qu el grup PRISA, propeitari de l'emissora, promogues aquest canvi. Va comenar les emissions el 23 d'abril de 2007.  La seva programaci est dedicada als esports i a l'entreteniment, i el seu programa estrella s La Graderia.

Referncies.
Adu Ona Catalana

Ona Catalana presenta oficialment la seva reconversi

Vegeu tamb.
 Llista d'emissores de rdio en catal;

Enllaos externs.
Ona FM

Blog d'ex-treballadors d'Ona Catalana



 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189279" title="Sant Pere de Madrona" nonfiltered="3088" processed="3080" dbindex="78103">
Sant Pere de Madrona s una esglsia romnica situada al sector nord-oest del terme de Pinell de Solsons, al Solsons.

Es va consagrar el segle X i s'esmenta en diversos documents de Santa Maria de Solsona del segle XI. El 1099, Gombau i la seva esposa, la comtessa Adelaida, van cedir aquesta parrquia a Santa Maria de Solsona, donaci que es confirm tres anys ms tard pel comte d'Urgell Ermengol V i posteriorment, el 1283, per Ermengol IX.

Al segle XVIII es va construir un nou temple no gaire lluny on s'hi va traslladar un altar barroc fragmentat en tres parts.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189280" title="Frigoria" nonfiltered="3089" processed="3081" dbindex="78104">
La frigoria s una unitat de mesura d'absorci de la calor, emprada en la tcnica de la refrigeraci corresponent a la quantitat de calor que s'ha de treure a 1 litre d'aigua per baixar-li 1C de temperatura.

Correspon a l'absorci d'una caloria.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189281" title="Gran Premi de Blgica del 1963" nonfiltered="3090" processed="3082" dbindex="78105">
Resultats del Gran Premi de Blgica de Frmula 1 disputat la temporada de 1963 al circuit de Spa Francorchamps el 9 de juny del 1963. 


 Resultats .





 Altres .

 Pole:   Graham Hill    3' 54. 1;
 Volta rpida: Jim Clark  3' 58. 1;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189285" title="Gran Premi de Blgica del 1964" nonfiltered="3091" processed="3083" dbindex="78106">
Resultats del Gran Premi de Blgica de Frmula 1 disputat la temporada de 1964 al circuit de Spa Francorchamps el 14 de juny del 1964. 


 Resultats .





 Altres .

 Pole:   Dan Gurney   3' 50. 9;
 Volta rpida: Dan Gurney   3' 49. 2;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189286" title="Johann Joachim Winckelmann" nonfiltered="3092" processed="3084" dbindex="78107">

Johann Joachim Winckelmann (Stendal, Brandenburg, 1717   Trieste, 1768) ha estat considerat el fundador de la histria de l'art i de l'arqueologia com a disciplines modernes.
Anys de formaci.
Va nixer a la Prssia de Frederic II, en una famlia humil, el seu pare fou sabater; va esdevenir un expert mundial en arquitectura de l'Antiguitat i el principal teric del moviment neoclssic del segle XVIII. Desprs d'estudis de teologia, de medicina i d'histria en diverses universitats alemanyes, comen la seva carrera com a preceptor amb nens de famlies nobles. Del 1748 fins al 1755, va exercir tasques com a bibliotecari per al comte Heinrich von Bnau a Noetheniz, Dresden. Grcies a aquest, les portes de la fabulosa collecci d'art del duc de Saxnia li foren obertes.
 Anys de prestigi .
El 1755, public la seva obra Gedanken ber die Nachahmung der griechischen Werke in der Malerei und Bildhauerkunst que tingu una difusi internacional. D'aleshores endavant, dispos d una nica passi: anar a Roma per estudiar les obres d'art de l'Antiguitat in situ. Desprs de la seva conversi al catolicisme, treball com bibliotecari i conservador de les colleccions del cardenal Albani. El 1763, fou nomenat president-inspector de les antiguitats de Roma i els voltants. En el transcurs dels anys segents, public obres que marquen les teories esttiques de l'poca. Adversari empedret del barroc i del rococ, estigu convenut que l'Ideal de Bellesa constitueix una realitat objectiva que pot ser descoberta freqentant les grans obres de l'Antiguitat, sobretot les gregues. El seu coneixement ntim i prodigis de les obres, l adquireix sobretot quan treballava a la Ciutat del Vatic; en el moment de les excavacions d'Hercul, fou posat al servei del que considera com la seva missi: formar el gust de l'elit intellectual d'Occident. La frmula que troba per caracteritzar l essncia de l'art grec, noble simplicitat i serena grandria, inspirar generacions d'artistes i d'arquitectes desprs d'ell com Benjamin West i Jacques-Louis David, sense oblidar els terics de l'art i escriptors alemanys com Lessing, Goethe i Schiller.

Winckelmann rebutja la naturalesa sensual de l'art, manifestaci de les passions de l'nima, i inventa la Bellesa Antiga fent referncia al marbre blanc (ignorava que els contemporanis revestien amb policromia aquelles escultures); la seva esttica es funda en la idealitzaci de la realitat i s condicionada per la llibertat poltica, la democrcia.

Basant-se en els treballs del Comte de Caylus del qui va reconixer una influncia important, va contribuir a transformar l'arqueologia que tenia un carcter de passatemps per als colleccionistes rics en una cincia. La seva obra principal s la Histria de l'Art de l'Antiguitat (1764), en la qual distingeix quatre fases: l'estil antic, l'estil elevat, l'estil bonic i l'poca dels imitadors, que tenen sempre cotitzaci avui (estil arcaic, primer classicisme del segle V, desprs segon classicisme de l'IV, finalment estil hellenstic) . Concep aquesta successi en la imatge de l'evoluci biolgica d'un organisme viu.

D'altra banda va escriure per al jove aristcrata bltic Friedrich von Berg el Tractat sobre la capacitat per sentir el Bonic (1763), on es pot llegir: Com la bellesa humana ha de ser concebuda, per ser compresa, en una sola idea general, m'he fixat que els que no estan atents a la bellesa del sexe femen i els que no o no gaire per les del nostre tenen rarament la facultat innata, global i viva de sentir la bellesa en l'art. Aquesta bellesa els semblar imperfecta en l'art dels grecs, ja que les majors belleses d'aquests es fixen ms en el nostre sexe que en l'altre . Aquest entusiasme per a la bellesa masculina s sens dubte revelador de les seves tendncies homosexuals.

 La seva mort .
Mentre feia parada a Trieste en un viatge de Viena a Roma, el 8 de juny de 1768, Winckelmann va ser assassinat a la seva habitaci per Francesco Arcangeli, delinqent com que s hostatjava al mateix hostal, a qui havia ensenyat unes medalles antigues que l'emperadriu Maria Teresa li havia donat. Va ser soterrat a la catedral de Trieste.

 Obres .
Gedanken ber die Nachahmung der griechischen Werke in der Malerei und Bildhauerkunst, (1754);
Anmerkungen ber die Baukunst der Alten, (1762);
Nachrichten von den neuesten Herculanischen Entdeckungen, (1764);
Geschichte der Kunst des Alterthums, (1764);
Monumenti antichi inediti, (1767);































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189288" title="Mra de Rubiols" nonfiltered="3093" processed="3085" dbindex="78108">


Mra de Rubiols (Mora de Rubielos, en aragons i castell) s un municipi de la provncia de Terol, capital de la comarca de Gdar-Javalambre. 

Vegeu tamb.
Personalitats nascudes en la localitat.
Gonzalo Fernndez de Heredia, President de la Generalitat al segle XVI.
Juan Alberto Belloch Julbe, ex-ministre i actual batlle de Saragossa.

 Enllaos externs .
 Ajuntament de Mora de Rubielos ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189289" title="American Idiot" nonfiltered="3094" processed="3086" dbindex="78109">


 American Idiot (lbum) s el set disc d'estudi de la formaci estadunidenca Green Day.
 American Idiot (can) s la primera can d'aquest disc.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189291" title="Analptic" nonfiltered="3095" processed="3087" dbindex="78110">
Analptic, del grec           ,  restaurador , s aquella substncia o medicament d'acci estimulant sobre els rgans, aparells o funcions dels ssers vius. Bsicament actueen sobre el sistema nervis central, en especial al bulb i, de manera particular,  sobre el centre respiratori i el centre vasomotor. Aix es pot parlar d'analptic respiratori, referit a aquelles substncies o frmacs que promouen o faciliten l'acci de respirar. Tamb tenen una acci directa sobre l'aparell circulatori perifric, la qual cosa fa augmentar immediatament el volum de sang circulant i, en conseqncia, millora l'oxigenaci dels teixits i dels principals rgans.

Antigament foren molt usats com a analptics la cmfora, la cafena i l'estricnina. Avui en dia s'utilitzen majoritriament productes sinttics sovint derivats tetrazlics (pentilentetrazole), de l'efedrina, de l'cid nicotnic (niquetamida), etc. Sn fora utilitzats com a tnics cardacs i estimulants en casos de xoc, intoxicaci, asfxia, etc, per sempre a dosis petites, atesa la seva alta toxicitat. 

Actualment el terme analptic s'empra majoritriament per als agents que actuen sobre el sistema nervis, especialment al sistema nervis central (psicoanalptics). Un exemple ben conegut s la cafena, tamb amb funci cardioanalptica, o els timoanalptics, estimulants de l'estat d'nim, ms coneguts com a antidepressius. Sn nooanalptics, estimuladors de l'activitat cerebral relacionada amb el pensament (ideaci, imaginaci...), totes les amfetamines.
 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189292" title="Partits poltics de Tunsia" nonfiltered="3096" processed="3088" dbindex="78111">
Tunsia s caracteritza per un sistema partidista amb un partit hegemnic i una srie de partits menors legals, sense reals possibilitats d'accedir al poder ni als nivells ms inferiors.

En l'actualitat son partits legals: 

Reagrupament Constitucional Democrtic (RCD), socialista, 152 escons;
Moviment dels Demcrates socialistes (MDS), socialdemcrata, 14 escons;
Partit de la Unitat Popular (PUP), socialista, 11 escons;
Uni Democrtica Unionista (UDU), nacionalista rab, 7 escons;
Moviment Ettajdid, comunista, 3 escons;
Partit Social-Liberal, PSL (ex-PSP), liberal, 1 esc;
Partit dels Verds pel Progrs (PVP, fundat el 2005), ecologista, 1 esc;
Partit Democrtic Progressista (PDP) (ex-Reagrupament Socialista Progressista), socialista, cap esc;
Frum Democrtic pel Treball i les Llibertats (FDTL), socialdemocrata, cap esc;

Partits semiclandestins i no reconeguts

Ennahda (ex-Moviment de la Tendncia Islmica), islamista;
Partit Comunista dels Obrers de Tunsia (PCOT), estalinista;
Congrs per la Repblica (CPR), liberal;
Tunsia Verda (TV), ecologista;

Hisria dels partits poltics a Tunsia .

Partits poltics sota protectorat francs .

El 1907 a imitaci dels Joves Turcs, va sorgir un grup intellectual conegut com el Joves Tunisians que el 1919 va donar pas al Partit Tunisi, un partit nacionalista per elitista,  del qual van sortir diversos altres partits. 

El Partit Liberal Constitucional (Destur) fou fundat el mateix 1919, exigint una constituci per Tunsia.

El Partit Reformista Tunisi, escissi de l'anterior el 1921, menys radical que el Destur, desaparegut vers 1950.

Partit Desturi Independent, fou una escissi del Destur el 1922, constitucionalista lleial a Fran, desaparegut vers 1950.

El Destur es va dividir en dos faccions, radical i moderada, al congres de Ksar Hellal el mar de 1934. El sector ms nacionalista va fundar el Neo Destur i el moderat va romandre Destur i va desaparixer el 1960.

El Partit Comunista Tunisi fou fundat el 1937.

 Independncia .

Sota el rgim de Habib Bourguiba s va reconixer l'existncia de partits poltics (1956-1963) per el 8 de gener de 1963 el Patit Comunista Tunsia, de fet l'nic que restava, fou susps. El Neo Destur va esdevenir llavors el Partit Socialista Desturi i fou el partit nic durant 19 anys. El sindicat independent Uni General Tunisiana del Treball va resistir per un temps per fou satellitzat el 1978.

En aquestos anys (1963-1981) l'oposici fou clandestina: 

Moviment de la Unitat Popular I  (MUP I) ;
Moviment de la Unitat Popular II  (MUP II) desprs Partit de la Unitat Popular;
Moviment de la Tendncia Islmica (MTI) ;
Moviment dels Demcrates Socialistes (MDS) ;
Reagrupament Nacionalista rab de Tunsia (RNAT) ;

A partir de 1981 amb el primer ministre Mohamed Mzali s va produir una lleu obertura poltica i els partits clandestins van demanar la legalitzaci per noms el Partit Comunista la va obtenir el 18 de juliol de 1981 per decret presidencial. Els dems partits no van aconseguir existncia legal per si el dret de presentar-se a les eleccions sota llistes prpies i podrien obtenir la legalitzaci segons els seus resultats (superant el 5%). El MTI i el MUP I van boicotejar les eleccions. Cap partit va obtenir el 5% fora del PSD (que va obtenir el 94,6%); el principal fou el MSD amb el 3,28%. Aix va fer que tots els partits opositors tornessin a ser clandestins, per finalment el 1983 foren legalitzats el MUP II (que el 1983 va agafar el nom de PUP) i el MDS (19 de novembre de 1983) per amb uns drets molt limitats.

Desprs de Bourguiba .

Amb Zayn El Abidine el PSD es va transformar en Reagrupament Constitucional Democrtic (1987). Una llei de partits fou promulgada el 3 de maig de 1988 i foren legalitzats tres partits que ho havien sollicitat:

Reagrupament Socialista Progressista (RSP);
Partit Social pel Progrs (PSP) ;
Uni Democrtica Unionista (UDU) continuador del RNAT;

A les eleccions que van seguir (1989) els set partits legals de l'oposici no van obtenir cap esc. Es van presentar el MDS, PUP (antic MUP II), RSP, PSP, PCT, UDU i el MTI (sota llistes independents ja que no era legal).

A les del 1994 es van reservar  19 escons per l'oposici i en van obtenir 10 el MSD, 4 el Moviment ETTAJID (nom adoptat pel Partit Comunista el 1993), 3 per l'UDU  i 2 pel PUP. El PSP que el 1993 s'havia convertit en Partit Social-Liberal, no va obtenir cap esc.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189296" title="Gran Premi de Blgica del 1965" nonfiltered="3097" processed="3089" dbindex="78112">
Resultats del Gran Premi de Blgica de Frmula 1 disputat la temporada de 1965 al circuit de Spa Francorchamps el 13 de juny del 1965. 


 Resultats .





 Altres .

 Pole:   Graham Hill   3' 45. 4;
 Volta rpida: Jim Clark   4' 12. 9 a la volta 23;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189298" title="Puertomingalvo" nonfiltered="3098" processed="3090" dbindex="78113">

Puertomingalvo s una vila situada al nord-est de la la comarca de Gdar-Javalambre, a la provncia de Terol, que limita amb la provncia de Castell. Puertomingalvo s una localitat enclavada en ple Parc Cultural del Maestrat envoltada per un increble entorn natural propi de la Serra del Maestrat. La vila est declarada B d'Inters Cultural.

Limita amb les poblacions de Mosqueruela (provncia de Terol), Linares de Mora (provncia de Terol), Villahermosa del Ro (provncia de Castell) i Vistabella del Maestrat (provncia de Castell).

 Histria .
bers i hispano-romans foren les primeres colnies que deixaren la seva empremta documental en la geografia de Puertomingalvo; les fonts histriques -escassament ateses- que aquests grups humans legaven a la posteritat emplaen les seves restes en uns llocs estratgics, Los Castillejos o ruinas del Mas Royo i El Montas. El jaciment dels Castillejos delata la presncia d'un poblat ibric, que ocup la zona fa uns dos mil dos cents anys, del que es conserven les restes de tres torres, una fosa, murs d'alguna vivenda, certs trams enmurallats i petits fragments de cermica.

Els assentaments ibrics foren aborvits, amb major o menor celeritat, per la progressiva romanitzaci de l'amplia comarca de l'Ebre; fruit de la presncia romana en la zona es la necrpolis del Montas, una petita partida propera a l'actual emplaament del casc urb, que testifica la presncia d'un grup preocupat per la dimensi religiosa: en 1970 es recuperaren quatre esteles funeraries amb inscripcions latines de la qual la data se sita entre els segles II i III. Actualment les lpides estn custodiades en la capital de la provncia.

Major importncia i significaci histrica deixaria en aquest territori la presncia d'una tercera fora humana, la dels musulmans; en sentit estricte la histria de Puertomingalvo s'inicia, textualment, amb la dominaci, convivncia ms o menys pacfica i ulterior expulsi d'aquest poble.

Alguns aragonesistes sostenen que el castro de Abingalbon fou conquistat, per Alfons II, als almohades fins 1181, al mateix temps que Linares de Mora i Mosquerola, i entregat a la custdia dels templaris, el supost seorio exercit per l'Orde del Temple en el castro de Puertomingalvo fou efmer perqu en 1202 l'obispe i cabildo de Saragossa rebien la carta de donaci de mans de Pere II.
 
El 30 d'abril de 1202 pot considerar-se en l'acta fundacional de Puertomingalvo. Raimundo de Castrocol, obispe de Saragoosa, rebia del rei Pere II d'Arag els castells de Puertomingalvo i Linares per a poblar-los. En la cpia de l'acta de donaci, conservada en l'Arxiu diocess de Saragossa, es fixen els termes arrebatats als sarracens i la reserva regia d'una porci de terra de ambdes castros: 

Siga conegut per tots, que jo Pere, per la grcia de Du rei d'Arag, comte de Barcelona, en el meu nom i en el de tots els meus successors, amb el present document, de forma inviolable i duradera a perpetuitat, et concesc, i dne, a t, Raimundo, obispe de Saragossa, i a tot el Cabildo de la mateixa seu, per al present i futur, i a tots els teus successors, en les fronteres dels sarracens el castro de Linares i el castro de Avingalbon, als quals els dos castros dne i assigne els termes del segen mode:

Que aquells pobleu, construu i edifiqueu per a defensa del meu regne, increment de la cristianitat i confusi dels sarracens i per a que els tingau, retingau i posseu perpetuament per a mi servei i fidelitat i dels meus; retinc, tot i aix, per a mi i els meus en cadascn dels castros per a propi domini, i per al mateix cop d'un sol any, deu yugades de terres en el millor lloc i terme que se puga elegir.

No s'han trobat documents, testimonis ni empremtes d'aquesta prvia entrega als templaris. Tot i aix, no pareix improvable el compte que de qu el propi monarca ja havia donat el castro d'Alcal de la Selva al monasteri de Santa Maria de la Selva Major en 1174; deu anys ms tard els seus monjos otorgren el fur de la poblaci respetant la carta del monarca aragons. Una coetnia activitat colonitzadora (en 1183) propici que la mitra de Saragossa extingus la carta pobla a la Penya d'Aznar Lagaya, un extens territori que comprenia els termes de Mazalen, Torre del Compte, La Portellada, Valderrobres, Fuentespalda i Beseit.

Villarluengo seria una de les ltimes conquistes d'Alfons II en la extremadura de Terol: en 1194 el lloc, esteblet els seus lmits, fou doant a l'Orde del Sant Redentor; tres anys desprs el Temple conced el lloc a alguns vens per a que el poblaren a fur de Saragossa.

La intensa acci reconquistadora presa pel rei Alfons es veuria completada amb el seu successor Pere II, conegut com el Catlic als dos els cap la responsabilitat d'haver aconseguit fixar "un cintur de seguretat" en les terres de frontera amb els sarracens, que permitiria garantitzar la defensa de les mateixes i posibilitar les expedicions fins a terres de Llevant.

El catlic fix, com s'ha vist, els termes dels castells de Linares de Mora i Puertomingalvo per a que foren poblats; els lmits de la carta de donaci s'extenen fins Fortanete, ocupant part de Valdelinares, Gdar i, segurament, Castelbispal. 

Amb anterioritat ja s'havien annexionat a la corona aragonesa altres enclaus estratgics d'aquesta comarca: el lloc i castell del Bos (runes en el terme de Vistabella del Maestrat), en 1203: el castell del Mallo (a prop del Santuari Virgen de la Estrella, a Mosquerola), en 1204, i la vila Sollavientos (Alleps) en 1205.

En 1261, sota l'intensa activitat presa pel monarca Jaume I, i la consolidaci definitiva del Regne de Valncia, l'obispe Arnold Peralta otorg a Puertomingalvo la seva carta pobla, on concedia, per als jus, el fur de Terol.

Monuments.
Monuments religiosos.
 Esglsia de la Purificaci i Sant Blai: Aquest monumental temple d'estil barroc, de mamposteria i canteria, fou adosat a una torre-fortalesa medieval, reconvertida posteriorment en Campanar. El Llibre d'Actes del Consell indica que les obries s'iniciaren en 1721 i tamb que, en 1734, amb motiu d'una inspecci de la Fbrica de l'Esglsia, aquesta ja presentava un estat de construcci molt adelantat; el temple parroquial fou acabat durant el segon quart del segle  XVIII.

Dins es contempla una edificaci de tres naus: la central, coberta amb volta de mig cany, i les dues laterals, que contenen en la capalera un estuc d'una custdia adoraada pels ngels. Els murs i les superfcies interiors dels seus arcs mantenen, bastant deteriorades, pintures del XVIII.
El Sagrari, ubicat en una de les naus laterals, ha sigut recentment restaurada. La resta ornamental de la contrucci fou prcticament destruda en la Guerra Civil en la que sols queden alguns elements del cor i l'rgan, el plpit, tres sillons, unes columnes de tipus salomnic i quasi tots els taulells del baptisteri, en els que es pot apreciar el pasatje evanglic del bautisme de Jess.

El retaule major, tamb saqudit en la Guerra Civil, fou novament encarregat a l'escultor valenci Joan Villalba; d'estil neo-barroc, fou executat en la dcada dels anys 50.

Altra de les prdues iconogrfiques ms lamentades per l'Esglsia Parroquial fou la comptra, i posterior trasllat al Fons del Museu Nacional d'Art de Catalunya (1950), del Retaule de Santa Brbara, una de les obres ms maques del gtiques internacional valenci, treball realitzat entre 1415 i 1425 pel pintor Gonal Peris, deixeble de Pere Nicolau, amb el que treball a Valncia des de 1400. Es pot contemplar una cpia reproduda d'aquest retaule junt a la Sacristia Vella de l'Esglsia, avui rehabilitada com capella.
En la planta superior de la torre, un cos octogonal de silleria, finalitzada en 1739, s'instal el campanar. 

 Ermita de Sant Bernab;
 Ermita de Santa Brbara;

Monuments civils.
 Ajuntament de Puertomingalvo: Construda entre els segles XIV i XV, presenta una bella faana realitzada en caderes de pedra en la que destaquen els seus accessos en forma d'arc de mig punt, aix com els seus formosos vans geminats de la planta superior. Tot rematat per una meravellosa ala de fusta treballada. ;

 Castell de Puertomingalvo: Es tenen notcies d'ell en 1202 amb el nom rab de Avingalbon. Pere II el don al bisbe de Saragossa, per a desprs entrar en un llarg perode d'abandonament. s una de les fortificacions millor conservades de tota l'rea del Maestrat, configurant-se com un esplndid mirador panormic de la zona.

 Casa Lloveros i Casa Alta: les dues pertanyen al gtic llevant;

 Antic hospital de Santa Maria de Grcia: obra del segle XV amb una bella histria enrere.

 Portalada Portaln;
 Portalada Portadillo;

 Entorn geogrfic .
A pocs quilmetres ens encontrem amb les localitats de Linares de Mora i Mosqueruela, 
bells municipis on es ms que recomanable un recorregut pl seu casc urb, descobrint vertaderes joies del patrimoni etnogrfic de la comarca.

La Serra de Gdar ofereix moltes possibilitats per al turisme, es pot: visitar llocs com les Pinars del Moro, l'Alt de Gdar o els Canyos de Gdar; practicar diversos esports com escalada, senderisme o esqu alp, en les pistes de l'estaci d'esqu; o conixer pobles com Valdelinares o Alcal de la Selva.

Dirigint-nos cap al sud, la capital de la comarca, Mora de Rubielos ens dna la benvinguda convidan-nos a conixer el seu meravells casc urb amb elements tan significatius com la Ex-Collegiata de Santa Maria i el castell i muralla.

 Turisme .
Puertomingalvo compta amb una mplia oferta d'allotjament, oferint la possibilitat de utilitzar del seu hotel, el seu cmping o els habitatges de turisme rural. Tot a es completa amb un xicotet Centre de Interpretaci dedicat a els "Castillos", ubicat en la planta baixa de la Casa Consistorial.

Llocs d'inters.
 Vila de Puertomingalvo. Declarada B d'Inters Cultural.
 Casa forta de Puertomingalvo. Es tracta d'una torre del segle XIV amb remat almenat a la que s'han adosat un conjunt de vivendes complint funci de mas. ;
 Castell de Puertomingalvo. Situat en un extrem de la poblaci, aquest castell del segle XIII d'origen musulm ha sigut rehabilitat conservant la torre d'entrada, la de l'homenatje i el pati d'armes.

Administraci.


Demografia.



 Festes.
 Sant Antoni. Dissabte ms proxim al 17 de gener, amb benedicci dels animals, fogueres, entrega de la Caritat, i sopar amb carn a la brasa. El diumenge, desprs de la Missa i process, tradicional tranza o subhasta pblica dels presents donats als Clavaris.

 La Candelaria i Sant Blai: 2 i 3 de febrer.

 Verge dels Dolors: Divendres anterior al Diumenge de Rams, se li dedica un Septenari en el que es canten anigues melodies en llat.

 Pregria a Sant Joan de Penyagolosa. Primer dissabte de maig s'efectua la popular romeria, a peu, al Santuari de Sant Joan de Penyagolosa al terme municipal de Vistabella del Maestrat. Desprs de la missa i el menjar, es torna al Port conservant els mateixos ritus i tradicions del segle XVII. En el Mas de Gmez s'ofereix la Caritat als romers, un par d'ous cuts i un traguet de beguda dola.
 Sant Bernab. 11 de juny, amb process, romeria, mollete, missa en la prpia ermita, menjar de germanor, jocs, ball i tradicionals vaques.

 L'Assumpci. Del 9 d'agost al 15 d'agost. Principal festa del poble.
 Verge del Pilar. 12 d'octubre. s celebra a tots els pobles de l'Arag i a Puertomingalvo celebren a la Patrona tot tipus d'activitats.

 Enllaos externs .
 Pgina de la vila ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189300" title="Michael Palin" nonfiltered="3099" processed="3091" dbindex="78114">

Michael Edward Palin CBE (nascut el 5 de maig 1943) s un comediant angls, actor, escriptor i presentador de televisi ms conegut per haver sigut un dels membres de Monty Python i pels seus documentals de viatges.

Monty Python.
A Monty Python, Palin va representar diversos papers, des d'un entusiasta manac (com el "lumberjack" de "Lumberjack Song") fins a rols calmats (com el venedor del gag "Dead Parrot" o el propietari de "Cheese Shop"). 

Palin solia escriure amb Jones els esquetxos, incloent "The Lumberjack Song" i "Spam". Alguns els va escriure noms ell (o comenar) com "Spanish Inquisistion sketch".

Enllaos externs.
 Palin's Travels - Web oficial dels documentals de viatges ;
 Michael Palin - Comedy Zone ;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189301" title="American Idiot (lbum)" nonfiltered="3100" processed="3092" dbindex="78115">
American Idiot s el set lbum d'estudi de la formaci estatunidenca Green Day. Va ser llenat el dia 21 de setembre de 2003 i representa un punt d'inflexi a la histria de la banda que busca canviar el seu estil musical. L'estil del disc pot definir-se com a rock opera o punk rock.

El ttol de l'lbum s alhora una pardia del programa de talents nord-americ American Idol i una crtica al govern de Bush. L'lbum va ser nominat a 7 Premis Grammy i va aconseguir el de millor disc de rock l'any 2005. Tamb va encapalar les llistes dels discos ms venuts en diferents pasos del mn grcies, en part, a l'xit de les canons American Idiot i Boulevard of Broken Dreams.

Totes les canons de l'lbum han aconseguit grans nivells de popularitat, cosa que no passava des de l'aparici de Dookie.

Llista de canons.

 American Idiot;
 Jesus of Suburbia;
 Jesus of Suburbia;
 City of The Damned;
 I Don't Care;
 Dearly Beloved;
 Tales of Another Broken Home;
 Holiday;
 Boulevard of Broken Dreams;
 Are We The Waiting;
 St. Jimmy;
 Give Me Novacaine;
 She's a Rebel;
 Extraordinary Girl;
 Letterbomb;
 Wake Me Up When September Ends;
 Homecoming;
 The Death of St. Jimmy;
 East 12th St.;
 Nobody Likes You;
 Rock and Roll Girlfriend;
 We're Coming Home Again;
 Whatsername;

Canons extra.
 Too Much Too Soon(inclosa en la can American Idiot);
 Shoplifter(inclosa en la can American Idiot);
 I Fought The Law(versi de la can de Bobby Fuller);
 Governator(inclosa en la can American Idiot);
 Favorite Son(inclosa en el disc Rock Against Bush, el segon volum);

DVD.
 The making of Boulevard of Broken Dreams;
 Video de Boulevard of Broken Dreams;
 Video de Holiday;

Singles apareguts.
 American Idiot(setembre de 2004);
 Boulevard of Broken Dreams(novembre de 2004);
 Holiday(mar de 2005);
 Wake me up when September ends(juny de 2005);
 Jesus of Suburbia(octubre de 2005);


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189305" title="Gran Premi de Blgica del 1966" nonfiltered="3101" processed="3093" dbindex="78116">
Resultats del Gran Premi de Blgica de Frmula 1 disputat la temporada de 1966 al circuit de Spa Francorchamps el 12 de juny del 1966. 


 Resultats .





 Altres .

 Pole:   John Surtees   3' 38. 0;
 Volta rpida: John Surtees   4' 18. 7;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189309" title="Billie Joe Armstrong" nonfiltered="3102" processed="3094" dbindex="78117">

Billie Joe Armstrong, nascut el 17 de febrer del 1972 a Oakland (California) s el lder, vocalista i guitarrista de la banda estatunidenca Green Day i a ms s qui escriu la majoria de les lletres de les canons. En els seus discos tamb toca el piano, el saxofn, la bateria, l harmnica i la mandolina.

 Collaboracions .

A ms de Green Day, The Network i Pinhead Gunpowder, Armstrong  ha estat sempre molt ocupat al mn de la msica. Ha coescrit lletres per els Go-gos ( Unforgiven ), i per a l ex-vocalista d Avengers, Penelope Houston ( The Angel and The Jerk  i  New Day ),  i va compondre junt amb Tim Armstrong  de Racid la can  Radio . Amb Melissa Auf Der Maur la can de Ryan Adams ( Do Miss America ). En l lbum Skull Ring de Iggy Pop va tocar junt a Green Day les canons  Private Hell  i  Supermarket . ltimament ha gravat amb Elvis Costello un especial en VH1 que inclou les canons  "Basket Case", "Good Riddance (Time of Your Life)", "Wake Me Up When September Ends" i "The Saints Are Coming" en conjunt amb U2.

 Biografia .
 Infncia i adolescncia .

s el ms jove d'una famlia de sis fills que vivien a Rodeo, California. El seu pare, Andy Armstrong, era un camioner i bateria de jazz que va morir de cncer d esfag quan ell tenia deu anys. La seva mare, Ollie, era cambrera en el restaurant  Rod's Hickory Pit, on Billie i el seu collega Mike Dirnt tamb van treballar en la seva adolescncia. El seu nom s'escriu amb  ie  (en femen), en comptes de Billy, perqu la seva mare quan va anar a fer la fitxa de naixement estava baix els efectes de la medicaci, o com diu en les notes de 1,039/Smoothed Out Slappy Hours, "La mare de Billie va escriure malament el seu nom en la fitxa de naixement perqu estava collocada". s l'nic membre de la banda que utilitza el seu nom autntic. Sent molt jove es va anar a viure a una casa ocupada juntament amb el seu amic Mike Dirnt; all va crixer i es va donar a conixer en l'escena Punk.

La passi per la msica li venia de petit, quan al voltant dels cinc anys, la seva mare el portava a cantar i a repartir ous de Pasqua als malalts de l'hospital de Berkeley. Fins i tot va gravar un single, en el que sona un tros de la introducci de Maria a International Superhits, que es deia  Look For Love . En 1982 quan tenia deu anys va conixer Mike Dirnt, en la cafeteria del collegi, junts tocaven canons d'Ozzy Osbourne, Def Leppard, y Van Halen.

L'ltim regal que va rebre del seu pare va ser la seva guitarra, a la que va nombrar Blue, cpia d'una Fernandes Stratocaster; en concerts utilitza diverses repliques d'aquesta. Es caracteritza per tindre moltes calcomanies i BJ pintats en vermell.

Quan tenia 14 o 15 anys, era fan de les bandes de hard rock i heavy metall del moment, per els seus germans Allan i inDavid seguien les bandes de punk de la zona. Quan a casa d'una amiga va escoltar  Holidays the Sun , la primera pista de l'lbum Never Mind the Bollocks, Here's the Sex Pistols dels Sex Pistols, es va convertir en un "punk-rocker".

La primera can que va compondre va ser als 14 anys, "Why Do You Want Him", escrita en 1986, sobre la seva mare i l'home amb que aquesta estava sortint, i apareix en 1,039/Smoothed Out Slappy Hours. 

Als 15 anys, ja era conegut per molts membres de la moguda  All Ages  (per a totes les edats) del punk de Gilman Street, en Berkeley; quan no el van deixar entrar a un concert de Operation Ivy per ser menor d'edat, un dels membres va sortir a buscar-lo perqu el deixessin entrar.

 La seva vida com a msic .
En 1988, Billie va formar una banda que es deia Sweet Children amb el seu amic Mike Dirnt i un company de classe, Al Sobrante. s van canviar el nom a Green Day al mar de 1989, just abans de treure el primer EP "1,000 Hours", en Lookout Records. 

Es va casar amb Adrienne Nesser, amb qui va contreure matrimoni el 2 de juliol de 1994 en una cerimnia de 5 minuts en el pati del darrere de la seva casa. El dia desprs de les noces, la nvia es va adonar que estava embarassada del primer fill, Joseph Marciano Armstrong, que va nixer al mar de 1995, i tres anys desprs nasqu el  segon fill, Jakob Danger al setembre de 1998.  Billie i Adrienne sn cofundadors de Adeline Records, un segell independent en el qual graven moltes bandes de l'rea de la badia de San Francisco. T projectes alternatius en la seva altra banda Pinhead Gunpowder que est sota el segell de Lookout! Records. 

Ha tocat amb bandes com U2, The Influents, Corrupted Morals, Rancid, the Lookouts, Goodbye Harry, i Blatz. Armstrong est afiliat al Partit Llibertari de Califrnia, encara que en les ltimes eleccions presidencials de 2004 va mostrar el seu suport cap al candidat John Kerry, del Partit Demcrata.

En l'any 1994 durant una entrevista explicant el perqu de fer la gira amb Pansy Division, es va declarar bisexual, dient el segent:  Crec que sempre he estat bisexual. Vull dir, s una cosa que sempre m'ha interessat. Crec que tothom t fantasies sobre membres del propi sexe. Penso que tothom neix sent bisexual, i s noms que els nostres pares i la societat ms o menys ens porten a pensar "Oh, jo no puc". Diuen que s tab. Tenim ficat al cap que s dolent, quan no ho s gens. s una cosa molt bonica . Li agrada jugar amb aquesta imatge, i s costum que en els seus concerts faci pujar un noi del pblic a l'escenari i li faci un peto als llavis; o ms recentment, va fer un peto al seu company de banda, Mike Dirnt. Tanmateix, va fer algunes declaracions quan el va entrevistar la revista People aclarint que no li agradava que hom opins sobre si era bisexual. Va dir el segent: 
 Crec que no s problema de ning la meva vida privada i el que jo vulgui fer amb ella, penso que un home no es defineix per la seva sexualitat si no per les coses que fa".

 Equipament .
Billie ha utilitzat un amplificador Marshall Superlead modificat, i en el passat Hiwatt. En realitat solament utilitza Fender Stratocaster, comla "Blue" que li va regalar el seu pare, i aquestes Fenders sn repliques de la seva primera guitarra, una Fernandes Strat. Actualment i des de la gravaci de Warning t un contracte signat amb Gibson USA que li subministra totes les guitarres que utilitza excepte les Stratocaster abans esmentades, i normalment utilitza pels seus concerts la Gibson Les Paul Junior Billie Joe Armstrong dissenyada pe ell mateix i personalitzada amb la seva signatura darrere de les clavilles de la guitarra.

Billie va rebre la seva primera guitarra, una Fender Stratocaster anomenada "Blue" als onze anys, com regal del seu pare, poc abans que aquest mors. s caracteritza per ser una guitarra blau cel folrada amb paper de diari i adhesius i tenir les lletres "BJ" escrites en vermell amb pintura i estar arreglada amb cinta allant en una part, desprs d'una caiguda. Des de llavors va utilitzar aquesta guitarra per als seus primers lbums i alguns vdeos (Basket Case, Stuck With Me, Longview, Geek Stink Breath i Minority). Tamb posseeix dues guitarres personalitzades: una construda amb peces d'altres guitarres, a la que li diu "Frankenstein", i una Gibson Els Paul Junior, de la qual existeixen 3 models, creada en 2006.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189312" title="Gran Premi de Blgica del 1967" nonfiltered="3103" processed="3095" dbindex="78118">
Resultats del Gran Premi de Blgica de Frmula 1 disputat la temporada de 1967 al circuit de Spa Francorchamps el 18 de juny del 1967. 


 Resultats .






 Altres .

 Pole:   Jim Clark   3' 28. 1;
 Volta rpida: Dan Gurney   3' 31. 9;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189314" title="Julio Daniel dos Santos Rodrguez" nonfiltered="3104" processed="3096" dbindex="78119">

Julio Daniel dos Santos Rodrguez (nascut a Asuncin el 7 de maig del 1985) s un futbolista professional paraguai que juga com a migcampista a la UD Almera.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189316" title="lvaro Negredo Snchez" nonfiltered="3105" processed="3097" dbindex="78120">
lvaro Negredo Snchez  (nascut a Madrid el 20 d'agost del 1985) s un futbolista professional que juga com a davanter a la UD Almera.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189317" title="Tertulli" nonfiltered="3106" processed="3098" dbindex="78121">

Tertulli, de nom complet Quint Septimi Florent Tertulli (Quintus Septimus Florens Tertullianus, vers 150 a 160? - 220 a 240?) fou un dels pares de l'Esglsia cristiana, apologeta, escriptor, filsof i jurista. s esmentat per sant Jernim que es la principal font i quasi l'nica per la biografia personal.

Era nadiu de Cartago i fill d'un centuri proconsular, crrec que es creiu que era equivalent a un assessor militar del governador. Va florir sota Septimi Sever i Caracalla. Estava casat ja que va dedicar un llibre a la seva dona, probablement molt ms jove que ell.

Va ser consagrat prevere i va exercir probablement a Cartago i va romandre ortodox uns quants anys, per ms tard, quan s'hauria traslladat a Roma, i a causa suposadament dels mals tractes del clergat rom, mantingu una postura molt extremista i va esdevenir montanista, una secta radical que fou considerada posteriorment hertica pel cristianisme. Va escriure diversos llibres en defensa d'aquesta heretgia. 

Com Lactanci, mantingu una postura contrria a la filosofia, que considerava un cam desencertat per arribar a la Veritat, donat que totes les heretgies es fonamenten en la filosofia. Calia creure precisament el que era absurd (credo quia absurdum est), ja que el que no era absurd es podia entendre. La Fe, com a misteri intelligible, no necessitava dileg amb la filosofia, donat que era totalment absurda davant de la lgica humana.

Introduia jocs de llenguatge en els seus escrits i els seus discursos, revestits de la formalitat jurdica en qu havia estat format. Sembla que la paraula moderna tertuli deriva de la seva figura 

Va viure fins a avanada edat i va escriure nombroses obres.

Obres escrites sent ortodox:

1. De Poenitentia ;

2. De Oratione ;

3. De Baptismo ;

4. Ad Uxorem Libri II ;

5. Ad Martyres ;

6. De Patientia ;

7. Adversus Judaeos Liber ;

8. De Praescriptione Hereticorum ;

Obres escrites probablement sent montanista:

9. Adversus Marcionem Libri V ;

10. De Anima ;

11. De Carne Christi ;

12. De Resurrectione Carnis ;

13. Adrersus Praxeam ;

14. Scorpiace () ;

15. De Corona Militis ;

16. De Virginibus velandis ;

17. De Fuga in Persecutione;

18. De Exhortatione Castitatis Liber ;

19. De Monogamia ;

20. De Jejuniis ;

21. De Pudicitia ;

22. Adversus Valentinianos ;

23. Ad Scapulam ;

24. De Spectaculis ;

25. De Idololatria ;

26. De Cultu Feminarum Libri II ;

Obres que no se sap quan foren escrites

27. Apologia ;

28. Ad Nationes Libri II ;

29. De Testimonio Animae ;

30. De Pallio ;

31. Adversus Hermogenem ;

Altres obres de Tertulli de les que noms consta el ttol

1. De Vestibus Aaron ;

2. Ad Amicum Philosophum;

3. De Censu Animae;

4. De Spe fidelium;

5. De Paradiso ;

6. De Ecstasi;

7. De Animae Summissione ;

8. De Superstitione Saeculi ;

9. De Carne et Anima;

10. Adversus Apelliacos;

11. De Incommodis Nuptiarum ;

Obres atribudes errniament

1. De Trinitate;

2. De Cibis Judaicis;

3. De Haeresibus;

4. De Definitionibus Fidei;

5. Poemes: ;

Sodoma;

De Liyno Vitae;

De Judicio Domini;

Carmen ad Senatorem;

Adversus marcionem Libri V &c;

 Nota .








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189318" title="Tom Burke" nonfiltered="3107" processed="3099" dbindex="78122">







Thomas Edward Burke (15 de gener de 1875, Boston - 14 de febrer de 1929), guanyador de dues medalles d'or als atletisme als Jocs Olmpics d'Atenes de 1896, en les especialitats de 100 m (amb un temps de 12 segons) i 400 m (amb un temps de 54'2 segons). En aquestes curses els espectadors i d'altres competidors van quedar sorpresos per l'estil, encara desconegut fora dels Estats Units, que emprava Burke en l'arrancada: es collocava acotat.

Ms tard s'especialitz en curses de llarga distncia, fou entrenador esportiu i, el 1897, fou un dels promotors de la Marat de Boston, inspirat en la marat dels Jocs Olmpics.

Tamb destac com a advocat i comentarista esportiu per alguns diaris de Boston.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189325" title="Mari Pidelaserra i Brias" nonfiltered="3108" processed="3100" dbindex="78123">
Mari Pidelaserra i Brias (Barcelona 1877-1946) fou un pintor catal.
 
Format a l'Acadmia Borrell, fou un dels redactors de la revista manuscrita Il Tiberio. An a Pars entre 1899 i 1901, amb els seus amics el pintor Pere Ysern i l'escultor Emili Fontbona, que havien format part, com ell, del grup dEl Rovell de l'Ou. All descobr l'Impressionisme. Al seu retorn expos a la Sala Pars de Barcelona les primeres pintures plenament impressionistes fetes per un pintor catal (1902). Desprs pass un estiu tot sol al Montseny (1903) i s'aproxim al divisionisme, a partir del qual deriv cap a un estil personal primitivista i brutal, que mai connect amb el gran pblic malgrat la seva alta qualitat expressionista. Collabor amb caricatures d'aquest estil al setmanari Papitu signant Pius. Fou molt amic de Xavier Nogus, creador com ell d'un estil propi.

Durant uns anys estigu apartat de la pintura, decebut de l'acollida que havia tingut, i es centr en la industria familiar, per el 1928 torn a exposar i es dedic des d'aleshores a un paisatgisme inslit i a fer unes figures dotades d'una ingenutat volguda. El trauma de la guerra civil gener dues sries d'olis: Els Venuts i la Vida de Jess, exponents d'un expressionisme autcton, grinyolant i original. s molt ben representat al MNAC, de Barcelona.

 Fonts .

  Francesc Fontbona, Pidelaserra, Barcelona: Labor, 1991. 50 pgs. il. (Gent Nostra, 86).
 Marian Pidelaserra 1877-1946, Museu Nacional d'Art de Catalunya-Fundacin Cultural MAPFRE VIDA, Barcelona-Madrid 2002-2003.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189326" title="Frank Washington Jarvis" nonfiltered="3109" processed="3101" dbindex="78124">






Frank Washington Jarvis (31 d'agost de 1878 - 2 de juny de 1933) fou un atleta nord-americ guanyador dels 100 metres llisots als Jocs Olmpics de 1900 a Pars.

Jarvis, junt al seu compatriota Arthur Duffey, que feia poc havia guanya els campionats britnics de velocitat, arribaren a Pars com a favorits per a la victria final en la cursa dels 100 metres llisos. 

Durant les proves classificatries dels 100 metres llisos, Jarvis i un altre compatriota, John Tewksbury, aconsiguieren igualar el rcord del mn amb 10,8 segons. Ja a la gran final Jarvis s'aprofit d'una lesi muscular de Duffey per guanyar la medalla d'or. 

En aquests mateixos Jocs, Jarvis partici en triple salt, per sense obtenir una bona classificaci.

Al finalitzar la seva carrera esportiva va exercir com a advocat.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189327" title="Avempace" nonfiltered="3110" processed="3102" dbindex="78125">
Ibn B yyah (en rab,         ), de nom complet Ab  Bakr Muhammad ibn Yahya ibn al-S yig ibn B yyah (                              ), conegut a Europa pel nom llatinitzat de Avempace, fou un filsof d'Al-ndalus nascut a Saragossa entre 1070 i 1090, i mort a Fes el 1138, interessat tamb en la medicina, la poesia, la fsica la botnica, la msica i l'astronomia.

El seu pensament tingu una gran influncia en Ibn Rushd (Averrois) i Albert Magne. Tamb fou mestre de Ibn Tufayl, i exerc una decisiva influncia en la seva obra. La majoria dels seus escrits i un llibre no es van veure completats (o ben organitzats), degut a la seva precipitada mort.

La seva obra capital, El rgim del solitari, expressa una protesta moral contra el materialisme i la vida mundana de les classes dominants de l'poca. Afirma que, donada la corrupci de la societat, l'home que ha comprs la seva veritable condici ha de mantenir-se'n al marge, com a mnim en pensament.

Enllaos externs.
Entrada d'Avempace a l'enciclopdia del Grec.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189331" title="Mathias Vidangossy" nonfiltered="3111" processed="3103" dbindex="78126">
Mathias Leonardo Vidangossy Rebolledo (nascut a Santiago de Xile el 25 de maig del 1987) s un futbolista professional xil que juga com a migcampista a la UD Almera.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189336" title="David Cullar Tainta" nonfiltered="3112" processed="3104" dbindex="78127">
David Cullar Tainta (Pamplona, Navarra, 1 de novembre del 1979) s un futbolista navarrs que juga de centrecampista al Reial Mrcia.

Les temporades 2005-2006 i 2007-2008 les jug amb el Gimnstic de Tarragona, sent un dels jugadors destacats que aconsegu l'ascens a la Primera divisi durant la seva primera temporada.

Desprs de dos anys al Nstic, fitx per l'Athletic de Bilbao on no jug gaires partits i l'estiu segent fitx pel Reial Mrcia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189339" title="Gran Premi de Blgica del 1968" nonfiltered="3113" processed="3105" dbindex="78128">
Resultats del Gran Premi de Blgica de Frmula 1 disputat la temporada de 1968 al circuit de Spa Francorchamps el 9 de juny del 1968. 


 Resultats .






 Altres .

 Pole:   Chris Amon   3' 28. 6;
 Volta rpida: John Surtees   3' 30. 5 a la volta  5;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189344" title="Festa Major de Salitja" nonfiltered="3114" processed="3106" dbindex="78129">
La Festa Major de Salitja se celebra cada any al voltant de les festes de la Mare de Du d'Agost (15 d'agost), patrona de Salitja i a qui s dedicada l'Esglsia de Santa Maria de Salitja.

Els seus actes principals, que s'han anat repetint en els ltims anys sn:
 Concurs de Can de Salitja;
 Sardanes;
 Sopar popular;
 Triatl sprint;
 Jocs a la Piscina de Salitja;
 Pinxorrockibirra: Concert de rock, combinat amb els famosos pinxos i cervesa que se serveixen al bar de la Festa;

 Enllaos externs .
 Festa Major de Salitja;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189347" title="Illa de Bathurst" nonfiltered="3115" processed="3107" dbindex="78130">


L'illa de Bathurst (en angls Bathurst Island) s una de les illes rtiques que conformen l'arxiplag de la Reina Elisabet, pertanyent al territori de Nunavut, al nord del Canad, situada entre les illes d'Ellef Ringnes al nord, Devon i Cornwallis a l'est, Prncep de Galles al sud i Melville a l'oest. T una superfcie estimada de 16.042 km, cosa que en fa la 54a illa ms gran del mn i la 13a del Canad. No est habitada.

A Bathurst hi van viure tribus natives del poble thule pels volts de l'any 1000 aC, segurament en una poca en qu el clima hi era ms favorable que no pas ara. Els occidentals van tenir coneixement de l'illa arran del seu descobriment per part de Sir William Parry el 1819, i fou batejada en honor de Henry Bathurst, tercer comte de Bathurst, secretari d'estat britnic per a la guerra i les colnies de 1812 a 1827.

L'illa s de terreny baix, amb poques parts que superin els 330 m d'altitud. Les bones condicions del sl hi produeixen una vegetaci abundant i afavoreixen la presncia d'una fauna ms prolfica que en altres illes rtiques. 

A Bathurst hi ha la reserva nacional de la vida salvatge de Polar Bear Pass (literalment, el Pas de l's Polar) i s'est projectant de fer-hi el parc nacional de Tuktusiuqvialuk.

Durant les dcades del 1960 i 1970 hi va estar situat el pol nord magntic, que s'ha anat desplaant cap al nord, i actualment se situa prop de l'illa d'Ellesmere.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189348" title="Abbo de Fleury" nonfiltered="3116" processed="3108" dbindex="78131">

Abbo de Fleury (c. 945   13 de novembre de 1004), en llat, Abbo Floriacensis, tamb conegut com Abbon, o Sant Abbo fou abat del monasteri benedict de Fleury-sur-Loire proper a Orleans, Frana.

Els seus contemporanis el consideraren filsof (Odolric de Sant Marcial parl de Abbo florentissimus philosophus). Va ensenyar msica, aritmtica i astronomia, i va impulsar l'estudi de la dialctica i la gramtica. Va publicar les Questiones grammaticales, on reflexionava sobre el paper de la cultura llatina i de la seva llengua.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189355" title="Ab Salt de Denia" nonfiltered="3117" processed="3109" dbindex="78132">
Ab Salt de Denia (1067-1134) s'emmarca en l'inici de la filosofia a Al-ndalus. La seva obra ms important, Rectificaci de la ment, fou un compendi de lgica a partir de la Isagoge de Porfiri i dels quatre primers llibres de l' Organon d'Aristtil.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189358" title="Abu Maslama al-Mayriti" nonfiltered="3118" processed="3110" dbindex="78133">
Abu Maslama al-Mayriti fou un filsof madrileny del segle XI. En la seva obra La fi del savi, escrita entre els anys 1052-1056, es troben les primeres referncies explcites d'al-Farabi.

La fi del savi fou traduda al llat com a Picatrix, ja que s'atribu errniament al filsof Picatrix.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189359" title="Mesquita Bourguiba" nonfiltered="3119" processed="3111" dbindex="78134">

La mesquita Bourguiba (            ) s un edifici religis de Tunsia a la ciutat de Monastir, dedicat al que fou president de la repblica Habib Bourguiba.

Fou construda el 1963 sobre plnols de Taeb Bouzguenda, inspirada en la mesquita d' Hammuda-Pacha de Tunis. La sala d'oraci pot acollir fins a mil fidels. El minaret situat sobre la mitja cpula, est recobert d'una mitja volta amb mosaic d'or; les voltes sn fetes de marbre rosa.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189360" title="Aitor Ocio Carrin" nonfiltered="3120" processed="3112" dbindex="78135">
Aitor Ocio Carrin  (nascut a Vitria, laba, el 28 de novembre del 1976) s un futbolista basc que juga de defensa a l'Athletic de Bilbao.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189361" title="Mesquita del Abidine" nonfiltered="3121" processed="3113" dbindex="78136">


La mesquita del Abidine de Carthage (             ) s un edifici religis de la ciutat de Carthage a Tunsia. Fou construda sobre plnols de l'arquitecte Ayad Sriha, i est dedicada al president de la Repblica Zine El Abidine Ben Ali, que va posar la primera pedra el 16 de novembre del 2000 i la va inaugurar el 11 de novembre del 2003. Es troba al tur e l'Odon a una esplanada de 2500 metres quadrats. El seu minaret fa 55 metres d'alt, i el pati interior 1500 m; la sala d'oraci port acollir fins a 1700 fidels.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189362" title="Francisco Javier Yeste Navarro" nonfiltered="3122" processed="3114" dbindex="78137">
Francisco Javier Yeste Navarro (nascut a Bilbao, Biscaia, el 6 de desembre de 1979) s un futbolista basc que juga de migcampista a l'Athletic de Bilbao.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189363" title="Adelard de Bath" nonfiltered="3123" processed="3115" dbindex="78138">
Adelard de Bath (en llat, Adelardus Bathensis) fou un filsof angls del segle XII. s conegut per les seves traduccions al llat de moltes obres cientfiques rabs importants d'astrologia, astronomia, filosofia i matemtiques, incloent antics textos grecs que noms existien com a a traduccions a l'rab i foren aix introdudes a Europa.

Davant la idea que noms la voluntat divina podia explicar la naturalesa, intent buscar alguna mena d'explicaci racional. Afirm que s feli qui pot comprendre les causes de les coses 























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189365" title="Daniel Aranzuba" nonfiltered="3124" processed="3116" dbindex="78139">






Daniel Aranzuba Aguado (nascut a Logronyo, La Rioja, el 18 de setembre del 1979) s un futbolista que juga de porter al Deportivo de La Corua.

Va jugar un partit amb la selecci espanyola absoluta el 5 de juny del 2004 a un amists davant Andorra.

Palmars.
Copa del Mn de Futbol sots-20 (1999);
Medalla d'Argent als Jocs Olmpics de Sidney 2000;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189366" title="Jud" nonfiltered="3125" processed="3117" dbindex="78140">


Jud, s el personatge bblic fill del patriarca Jacob ;
Tribu de Jud, una de les tribus d'Israel;
Regne de Jud, regne que va nixer en proclamar-se David rei de la tribu de Jud desprs de la mort del rei d'Israel Sal;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189368" title="Ander Murillo Garca" nonfiltered="3126" processed="3118" dbindex="78141">
Ander Murillo Garca (nascut a Sant Sebasti, Guipscoa, el 26 de juliol del 1983) s un futbolista basc que juga de defensa a l'Athletic de Bilbao.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189370" title="Mesquita d'Hammuda Pasha" nonfiltered="3127" processed="3119" dbindex="78142">

La mesquita d' Hammuda-Pasha (               ) s un edifici religis de Tunis a Tunsia, construt pel bei murdita Hammuda Pasha el 1655. Es del ritus hanefita amb minaret octogonal. L'arquitectura s d'estil otom del segle XVII amb porta de marbra i teulada verda a tres pendents. T a l'interior, a la dreta del pati, el mausoleu d'Hammuda Pasha. Les finestres estan decorades amb ferros molt treballats, cas nic a Tunsia en arquitectura religiosa. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189373" title="Fernando Amorebieta" nonfiltered="3128" processed="3120" dbindex="78143">
Fernando Amorebieta Mardaras (nascut a Cantaura, Anzotegui, Veneuela, el 21 de mar de 1983) s un futbolista basc, que juga de defensa a l'Athletic de Bilbao.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189377" title="Illa del Prncep Patrick" nonfiltered="3129" processed="3121" dbindex="78144">

L'illa del Prncep Patrick (en angls Prince Patrick Island) s la ms occidental de l'arxiplag de la Reina Elisabet, als Territoris del Nord-oest (Canad). Amb 15.848 km, s la 55a illa ms gran del mn i la 14a del Canad. Coberta de gel tot l'any, s una de les regions ms inaccessibles del territori canadenc. 

Situada a l'entrada de l'estret de McClure i a l'oest de l'illa de Melville, l'illa del Prncep Patrick s deshabitada, i no se sap que mai hi hagin viscut comunitats de forma estable. El 1948, en un dels entrants de la costa sud, s'hi va obrir l'estaci meteorolgica rtica de Mould Bay, una base conjunta entre el Canad i els Estats Units, on hi treballaven de 10 a 40 persones. L'estaci es va tancar el 1997 a causa de problemes pressupostaris i fou substituda per una altra d'automatitzada, situada vora la pista d'aterratge de l'estaci, de manera que es va posar fi a vora cinquanta anys d'enregistraments del temps de manera continuada. Els edificis de l'antiga estaci meteorolgica encara existeixen, per en un estat de runa que en fa impossible la reparaci.

La mxima altitud de l'illa s de tan sols 277 m, i s una rea ssmicament activa.

Fou explorada per primera vegada el 1853 i no fou batejada fins molt ms tard, en honor del prncep Artur, duc de Connaught (de nom complet Arthur William Patrick), que fou governador general del Canad de 1911 a 1916.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189378" title="Mesquita de Sidi Mahrez" nonfiltered="3130" processed="3122" dbindex="78145">


La mesquita de Sidi Mahrez (              ) o mesquita M'hamed Bey (             ) s un edifici religis de Tunis, a Tunsia. T el mausoleu de la zawiya de  Sidi Mahrez, sant patr de la Medina de Tunis.  Fou construda el 1675 sobre el model de les mesquites otomanes per sense minaret i no es va acabar. Fou restaurada a partir de 1984 en el marc de la restauraci del barri de Bab Souika.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189381" title="Mesquita de Yussef Dey" nonfiltered="3131" processed="3123" dbindex="78146">


La mesquita de Yussef Dey (             ), o de  Sidi Youssef, s un edifici religis, la primera mesquita de ritus hanefita de Tunis a Tunsia. Fou construda el 1616, abans que la mesquita d'Hammuda Pasha. s a la zona de la Kasbah. El seu minaret es octogonal.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189382" title="Pablo Orbaiz" nonfiltered="3132" processed="3124" dbindex="78147">
Pablo Orbaiz Lesaka (nascut a Pamplona, Navarra, el 6 de febrer del 1979) s un futbolista navarrs que juga de migcampista a l'Athletic de Bilbao.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189383" title="Javier Martnez Aguinaga" nonfiltered="3133" processed="3125" dbindex="78148">
Javier Martnez Aguinaga (nascut a Estella, Navarra, el 2 de setembre del 1988) s un futbolista navarrs que juga de migcampista a l'Athletic de Bilbao.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189388" title="Mesquita Zituna" nonfiltered="3134" processed="3126" dbindex="78149">



La mesquita Zituna (             ), s a dir la mesquita de l'oliva, s el principal edifici religis de Tunis a Tunsia. Fa 75 metres de llarg per 60 d'ample i t 184 columnes antigues, quasi totes agafades de Cartago. La sala d'oraci mesura 1344 m i t capacitat per 2000 fidels. Segons la llegenda es va construir al lloc on hi havia una olivera. La primera construcci dataria del 732 i no en queda rastre; fou reconstruda pels aglbides vers el 856/863 per ordre del governador local de Tunis Ubaid Allah ben al-Habhab i del representant califal  Hisham ben Abdel Malik. s la segona gran mesquita del pas desprs de la Gran mesquita de Kairuan. Va tenir diverses modificacions, restauracions i afegits. Un minaret s'hi va afegir el 1894 en el lloc de l'anterior construt el 1652. Desprs de la independncia ha sofert noves reformes. Al costat de la mesquita hi ha la universitat Zituna.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189391" title="Mimfil" nonfiltered="3135" processed="3127" dbindex="78150">
MIMfil s el nom comercial d'un fil txtil fet de biopolmer de cellulosa. s processat a partit de cellulosa de conferes per l'empresa de Manlleu MIMGroup.
A destacar - a ms de qu pel fet de ser de paper s reciclable - les seves caracterstiques antiesttiques (no fixa la pols, fet pel qual redueix molt les probabilitats de patir d'asma i d'allrgia). s un excellent filtre dels rajos infrarojos, dels ultraviolats, i raigs csmics en general, a ms de presentar propietats isotrmiques i allants del so.

Enllaos externs.
Plana de MIMGroup;
Article aparegut a La Vanguardia l'agost de 2007;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189396" title="Afat" nonfiltered="3136" processed="3128" dbindex="78151">
L'afat s el sis sentit segons la filosofia de Ramon Llull. Creu que els cinc sentits tradicionals proporcionen dades massa disperses per ser copsades per la ment. Cal doncs una facultat unificadora, que s l'afat. Tamb s la facultat que atorga un concepte a la varietat de sensacions, de manera que es pot passar a comunicar mitjanant la paraula.

Les idees d en Ramon Llull en aquest sentit sn una constant font d inspiraci per als investigadors del processament del llenguatge natural.

 Bibliografia .
 Lo sis seny lo qual apelam afat (o affatus), Ramon Llull, (1294);
 Liber Proverbiorum, Ramon Llull;
 L'ascens i el descens de l'enteniment, Ramon Llull, Montpeller, (1304);


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189405" title="Ann Scott" nonfiltered="3137" processed="3129" dbindex="78152">

Ann Scott (nascuda el 3 de novembre de 1965 a Pars, Frana) s una escriptora francesa.   
 
Bibliografia.
 1996 : Asphyxie, Florent Massot;
 2000 : Superstars, Flammarion;
 2002 : Poussires d'anges, Librio;
 2004 : Le Pire des mondes, Flammarion;
 2005 : Hrone, Flammarion;
 2008 : Les chewing-gums ne sont pas biodgradables, Scali;

Enllaos externs. 
  Ann Scott;

 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189407" title="Igor Sergei Klinki" nonfiltered="3138" processed="3130" dbindex="78153">
Igor Sergei Klinki (                  ), (Kev, Ucrana, 10 d octubre de 1959) poeta i escriptor argent.

Deixa la seva ciutat natal als 10 anys, quan la seva famlia decideix installar-se a Mar del Plata, Argentina. Va estudiar les carreres d arquitectura i periodisme, sense completar cap d elles, donat que, al 1978, perseguit per la dictadura militar instaurada dos anys abans, es veu obligat a exiliar-se a Barcelona, Espanya. Torna a Mar del Plata al 1983 i s estableix definitivament. Ha estat president de la "Fundacin de Poetas" i director del seu rgan de difusi, "La Blinda Rosada", des de 1995 fins al 2004. 
A l obra de Klinki tot es motiu de dubte, desafecci i confrontaci, una recerca incessant de noves alternatives existencials en qu, parafrasejant a Dylan Thomas, la mort no tingui domini. Els seus punts de vista sn inesperats, motiu pel qual resulta impossible intentar cap classificaci estilstica. La seva poesia, hilarant i sovint als lmits de l absurd, recorre espais histrics tancats fins a desembocar en una visi catica de la realitat. Actualment, es dedica a la realitzaci de projectes audiovisuals en qu, mitjanant la inserci d elements propis de la cincia ficci en estructures clssiques, desenvolupa la seva concepci nihilista i anrquica del mn.
Ha publicat sota diversos pseudnims: Rafael San Martn, Jan van der Chucky, Mara Fernanda Celtasso, Antoine Joss, Roberto Escoda, Sergei Daviau i altres.
Obres.
Abans del meu sucidi, poesia, 1969.
Els nvols, teatre, 1971.
Poemes del dia segent , poesia, 1976.
El deshabitant, novella, 1979.
Free Moscow, historieta, 1981.
El somni del vent, poesia, 1993.
No tractis d entendre, llibre d artista, 1994.
Portes per a Julieta, poesia, 1995.
Ciutat sense nom, poesia, 1997.
La tormentat, collecci de deu llibres virtuals, poesia, 1999.
Els dies i els dies, collecci de trenta-tres llibres, poesia, 1973 al 2000.
De l ltim pas que vaig visitar, manifest precromtic, 2000.
O, text experimental sobre Tener o ser? de Erich Fromm, 2000. ;
Vint-i-vuit, poesia, 2000.
La impossibilitat d estimar, assaig, 2001.
La dificultat de ser dona, assaig, 2002.
Un gos anomenat Laura Ibez, gui cinematogrfic, 2003.
Vint poemes para ser llegits al llit amb mi, poesia, 2003.
Primer octubre desprs, poesia, 2004.
El coneixement. Deconstrucci, assaig, 2005.
Diari d un deshabitant, histria ficci, 2005.
Mai tan a prop va carregar el lluny, assaig sobre Jean-Luc Godard, 2006.
El sol brilla per a els malets, poesia, 2006.
Filosofia per a la resistncia, assaig, 2006. ;
La naturalesa del joc, assaig, 2006.
Dona bonica, autobiografia, 2006.
Drowsih, gui cinematogrfic, 2006.
Carrousel des mandibules, gui cinematogrfic, 2007.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189408" title="SkyTeam" nonfiltered="3139" processed="3131" dbindex="78154">
SkyTeam s una aliana d'aerolnies. Va ser la primera uni de lnies aries fundada en el mn i competeix amb les aliances Oneworld i Star Alliance. Les seves aerolnies membres sn: 
Alitalia ;
KLM ;
Aeromxico ;
Air France ;
Aeroflot ;
Continental Airlines ;
CSA Czech Airlines ;
Delta Airlines ;
Korean Air ;
Northwest Airlines ;

Les seves aerolnies associades sn: 
Air Europa ;
Copa Airlines ;
Kenya Airways;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189409" title="PLANET-C" nonfiltered="3140" processed="3132" dbindex="78155">
PLANET-C tamb coneguda com Venus Climate Orbiter (VCO) s una sonda espacial dissenyada per la JAXA (l'agncia espacial japonesa) destinada a l'exploraci de Venus. El seu llanament est previst per a juny de 2010, arribant al planeta ve al desembre d'aqueix mateix any per a portar a terme una missi amb una durada mnima de dos anys. La PLANET-C ser llanada pel potent coet H-IIA, encara en fase de desenvolupament. 

La massa total de la sonda ser de 640 kg, inclosos 320 kg de propelent i 34 kg d'instruments cientfics. 

Les investigacions previstes sn l'observaci de la superfcie usant una cmera infraroja i experiments per a determinar el vulcanisme actual en la superfcie i la presncia de llamps. 

El pressupost per a aquesta missi s de 130.000 milions de iens (110 milions de dlars nord-americans) per al satllit i 120.000 milions de iens (100 milions de dlars nord-americans) per al llanament. 

Enllaos externs.
 Web oficial. ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189411" title="Parc Nacional Skaftafell" nonfiltered="3141" processed="3133" dbindex="78156">
El Parc Nacional de Skaftafell est situat entre Kirkjubjarklaustur i Hfn, al sud d'Islndia.





Va ser fundat el 15 de setembre de 1967 i ampliat dues vegades des de llavors. Avui, la seva superfcie s d'aproximadament 1700 km. Dins del parc podem trobar la vall de Mrsrdalur, la muntanya Kristinartindar i la glacera Skaftafellsjkull.

El paisatge recorda els Alps, per el seu origen l'hem de trobar al vulcanisme i els jkulhlaup dels rius Skeidar, Mors i Skaftafells. El parc est dominat per la glacera del volc rfajkull i el cim del Hvannadalshnkur. Les seves erupcions van destruir nombroses granges a l'edat mitjana.

Skaftafell s conegut pel seu clima especial amb fora dies de sol. La vegetaci va ser rehabilitada desprs de la prohibici de fer-hi pasturar els xais. Est caracteritzada, per exemple, per petits boscos de bedolls (Bjarstaarskgur). S'hi poden trobar molts ocells de diverses espcies, guineus i fins i tot, visons.

A l'edat mitjana, existien algunes grans granges als voltants, per van haver de ser abandonades desprs d'erupcions volcniques. Les dues granges restants s'ocupen sobretot del turisme.

A l'entrada del parc, es troben un centre d'informaci i un terreny de cmping. Molts camins travessen el parc i porten sobretot al clebre saltant d'aigua Svartifoss.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189413" title="Sistema quinari" nonfiltered="3142" processed="3134" dbindex="78157">

El Sistema de numeraci quinari s el sistema de numeraci que utilitza la base cinc. 
L'origen d'aquesta manera de comptar s antropomrfic. La base 5 era usual entre els pobles que van aprendre a comptar amb una sola m i a prolongar la srie dels nmeros utilitzant l'altra com a una referncia. 

Per a representar qualsevol nmero en el sistema quinari, s'empren els dgits del 0 al 4. En acord amb aquest mtode, el nmero cinc s'escriu 10, el nmero vint-i-cinc 100 i el seixanta s'escriu 220.

Durant el segle XX, noms algunes tribus de l'est d'frica seguien emprant el sistema amb base cinc. Tanmateix, el sistema amb base deu (decimal) ha perdurat a la majoria dels territoris i aquestes tribus, al igual que totes les altres cultures que utilitzaven el sistema quinari, s'han passat al decimal.

Veure tamb.
Quinari;
Codi binari;
Sistema decimal;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189414" title="Nicols Mass" nonfiltered="3143" processed="3135" dbindex="78158">
Nicols Alejandro Mass Fried (Via del Mar (Xile), 10 d'octubre de 1979) s un tennista professional. Destaca principalment pel seu esperit de lluita.

Ttols (7:6+1).
Individuals (6).




Finalista en individuals (9).


2000: Orlando (perd contra Fernando Gonzlez);
2001: Adelaida (perd contra Tommy Haas);
2003: Kitzbuhel (perd contra Guillermo Coria);
2003: Bucarest (perd contra David Snchez);
2003: Madrid TMS (perd contra Juan Carlos Ferrero);
2006: Via del Mar (perd contra Jos Acasuso);
2006: Casablanca (perd contra Daniele Bracciali);
2006: Amersfoort (perd contra Novak  okovi );
2007: Via del Mar (perd contra Luis Horna);

Classificaci en torneigs del Grand Slam.


Dobles (1).




Finalista en dobles (2).
2004: Acapulco (amb Juan Ignacio Chela perden contra Bob Bryan i Mike Bryan);
2005: Amersfoort (amb Fernando Gonzlez perden contra Martn Garca i Luis Horna);


 Evoluci al rnquing de l'ATP (individuals) .


 Enllaos externs .
 Perfil de l'ATP ;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189420" title="Hagiografia" nonfiltered="3144" processed="3136" dbindex="78159">
L'hagiografia o hagiologia s la disciplina que estudia els sants, els seus atributs i representacions, sigui des d'un punt de vista teolgic o no. Pot ocupar-se tamb de personalitats considerades exemplars encara que no hagin estat oficialment canonitzades. L'hagiografia sol incloure descripcions de les vides dels sants, en un gnere literari conreat sobretot a l'edat mitjana, on es narraven les gestes i miracles dels sants per donar exemple moral als creients, en una lnia similar als herois clssics. Tamb estudia el culte als sants i la seva influncia en les arts, els santuaris i relquies associades i la relaci conceptual entre les nimes dels sants i la doctrina catlica. Altres confessions poden tenir narracions similars per no formen part de la disciplina perqu l'nica religi que oficialment t sants s el catolicisme.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189422" title="Via del Mar" nonfiltered="3145" processed="3137" dbindex="78160">
Via del Mar s una ciutat i comuna ubicada al litoral central de Xile. Pertany a la Provncia de Valparaso.

 Demografia .
Segons les dades recollides el 2002 pel cens del Instituto Nacional de Estadsticas de Chile, la comuna t una superfcie de 122 km i una poblaci de 286.931 habitants, dels quals 136.318 sn dones i 150.613 sn homes.

Geografia.
Altitud: 176 msnm;
Latitud: 33 00' 29" S;
Longitud: 071 31' 10" O;

 Universitats .
 Universitats tradicionals .
 Pontificia Universidad Catlica de Valparaso, Campus Mara Teresa Brown de Arizta, Escuela de Periodismo, Instituto de Arte, Instituto de Historia y Conservatorio de Msica.
 Universidad Tcnica Federico Santa Mara, Escuela de Tcnicos Universitarios "Jos Miguel Carrera";
 Universidad de Valparaso, Facultad de Humanidades, Facultad de Ciencias Econmicas y Administrativas, y Facultad de Ciencias del Mar.

 Universitats privades .
 Universidad Adolfo Ibez;
 Universidad Nacional Andrs Bello;
 Universidad de Aconcagua;
 Universidad del Mar, Casa Central;
 Universidad de Las Amricas;
 Universidad de Via del Mar, Casa Central;
 Universidad Santo Toms;

Centres esportius.
 Yacht Club de Chile;

Ciutats agermanades.
 Sausalito;

 Enllaos externs .
 Web municipal de Via del Mar.
 Corporaci municipal de Via del Mar.
 Corporaci cultural de Via del Mar.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189423" title="Estudis orientals" nonfiltered="3146" processed="3138" dbindex="78161">
Els estudis orientals sn un camp de les humanitats que estudia les cultures d'Orient, sobretot les de la Xina, ndia i Jap. Adopten un enfocament interdisciplinar, de manera que estudien la literatura, la filosofia, l'art, les llenges, la histria, l'economia i la sociologia d'aquests pobles per mirar d'assolir una visi de conjunt. Aquest tipus d'estudi per rees culturals i no tant per disciplines acadmiques van sorgir a mitjans del segle XX per vncer el cientifisme i l'excessiva especialitzaci dels departaments universitaris, ajudats per teories com la deconstrucci o les crtiques feministes. A nivell de titulaci, corresponen a estudis de grau i de segon cicle a la universitat espanyola.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189424" title="Ariane 3" nonfiltered="3147" processed="3139" dbindex="78162">
L'Ariane 3 era un sistema de llanament espacial dissenyat i produt per l'Agncia Espacial Europea dins del programa Ariane i comercialitzat per la seva subsidiria, Arianespace.

Caracterstiques.
L'Ariane 3 s el successor de l'Ariane 2, amb el qual t moltes similituds. La principal diferncia sn els coets que t a cada costat en la primera etapa, dos en total, que milloren la potncia, permetent a l'Ariane 3 transportar dos satllits de fins a 1100 kg cadascun.

Els coets de combustible slid de l'Ariane 3 mesuren 9,31 m d'alada i poden transportar 7,35 tones de combustible, de les quals el 71% s perclorat amnic, el 16% s alumini i el 13% s polibutadi) que empenyen el coet amb una potncia de 68 tones durant 28 segons.

Per a transportar els dos satllits es va desenvolupar l'estructura SYLDA (System Lancement Double Ariane).

El primer vol de l'Ariane 3 va ser el 4 d'agost de 1984, en el que va posar en rbita geostacionria a dos satllits: ECS-2 i Telecom 1A.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189433" title="Monenh" nonfiltered="3148" processed="3140" dbindex="78163">


Monenh (Monenh en occit; Monein en francs) s una comuna del Bearn situada al departament dels Pirineus Atlntics, a la regi d'Aquitnia. El 1999 comptava amb 4.183 habitants.

Histria.

Plini el Vell menciona un lloc anomenat Monesi a Aquitnia. Avui en dia s difcil de demostrar que aquest topnim que cita Plini sigui l'origen del nom actual de Monenh, tot i que molts historadors i erudits sostinguin aquesta teoria des del segle XVIII. El que se sap de segur sobre la histria del lloc actual s que al segle I hi va existir una fortificaci on es va construir posterioment la fortalesa destruda per Joana Labrit al segle XVI.

Segons Pir de Marca, el gegraf rab Ach-Cherif-al Edrisi menciona al segle XII un centre anomenat Munins (segons la transcripi francesa, Geographie Nubiensis, del 1619) com a lloc de pas dels mercaders rabs. En aquella poca Monenh possea una abadia laica (una esglsia) vassalla dels vescomtes del Bearn, la vila de la qual n'era la seva propietat. Monenh era tamb una vegueria on el veguer del vescomte hi cobrava els beneficis de la zona.

Entre el 1188 i el 1215, Gast VI de Bearn, dit el Bo, va entregar els beneficis dels furs i costums de Morlans, cosa que deixava Monenh lliure de la possessi directa del vescomte.

Enllaos externs.
Per saber-ne ms 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189434" title="Fletxa (smbol)" nonfiltered="3149" processed="3141" dbindex="78164">
Una fletxa s un smbol format per una lnia i dos vrtexs que apunten cap a una direcci, s un dibuix esquematitzat de la fletxa que serveix com a arma. S'usa en els segents casos:
 per indicar sentit o direcci, com per exemple en els senyals de trnsit;
 per indicar derivaci o resultat, com en les operacions matemtiques o transformacions;
 en lgica indica conclusi, actua igual que el nexe "llavors";


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189442" title="Hinode" nonfiltered="3150" processed="3142" dbindex="78165">


Hinode (albada en japons), coneguda formalment com a Solar-B, s una missi de la JAXA en collaboraci amb els Estats Units i el Regne Unit destinada a l'estudi del Sol. Segueix l'objectiu de la missi Yohkoh (Solar-A) i va ser llanada amb l'ultim vol del coet M-V des del Centre Espacial d'Uchinoura, al Jap, el 22 de setembre de 2006 a les 21:36 GMT (06:36 del 23 de setembre JST).
La seva rbita inicial tenia un perigeu de 280 km, un apogeu de 686 km i una inclinaci de 98,3 graus, encara que el satllit va maniobrar per assolir una orbita quasi perpendicular que li permetia una observaci continua del Sol. Les primeres imatges de la missi van ser capturades el 28 d'octubre de 2006.  

Instruments.
El Hinode porta tres instruments principals per l'estudi del Sol:
SOT (Solar Optical Telescope): un telescopi de mig metre per a llum visible amb una resoluci angular de 0,2 arcsec.
XRT (X-Ray Telescope): Per estudiar els components ms calents de la corona solar. Serveix per fotografiar les zones ms calentes (entre 0,5 i 10 milions de K) amb una resoluci angular d'aproximadament 1 arcsec.
EIS (Extreme-ultraviolet Imaging Spectrograph): per identificar els processos partceps de l'escalfament de la corona.

Enllaos externs.
Resum de la missi per la JAXA ;
Pgina sobre Hinode de l'Observatori Astronmic Nacional de Jap ;
Pgina sobre el Hinode del Mullard Space Science Laboratory ;
Pgina sobre el Hinode del Particle Physics and Astronomy Research Council|PPARC ;
Pgina sobre el Hinode del Marshall Space Flight Center|MSFC ;
Pamflet sobre el SOLAR-B (Hinode) ;
;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189444" title="Apalancament" nonfiltered="3151" processed="3143" dbindex="78166">
L'Apalancament, en comptabilitat, expressa l'efecte multiplicador sobre la rendibilitat del negoci que proporciona un endeutament addicional en comptes d'utilitzar recursos propis.

Mirant el balan, s la relaci entre recursos aliens i recursos propis d'un negoci o empresa.

L'apalancament financer s la relaci entre la rendibilitat financera i la rendibilitat econmica d'una empresa o negoci en un temps i circumstncies determinats (Apalacament financer = Rendibilitat financera / Rendibilitat econmica).

 Enllaos externs.
 Glossari de termes;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189449" title="Tilacoide" nonfiltered="3152" processed="3144" dbindex="78167">
Un tilacoide s un sac aplanat, o vescula, que forma part de l'estructura de la membrana interna del cloroplast; lloc de les reaccions captadores de llum de la fotosntesi i de la fotofosforilaci; les piles de tilacoides formen collectivament els grana. Els tilacoides s'apilen com monedes i les piles prenen collectivament el nom de grana (plural neutre de granum). El mitj que envolta als tilacoides es denomina estroma. A l'observar l'estructura del cloroplast i comparar-lo amb el del mitocondri, es nota que aquesta t dos sistemes de membrana, delimitant un compartiment intern (matriu) i altre extern, l'espai perimitocondrial; mentre que el cloroplast en t tres, que formen tres compartiments, l'espai periplastidial, el estroma i l'espai intratilacoidal.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189450" title="A Momentary Lapse of Reason" nonfiltered="3153" processed="3145" dbindex="78168">
A Momentary Lapse of Reason fou el primer lbum del grup de rock progressiu britnic Pink Floyd aparegut desprs de la marxa del que havia estat un dels seus lders Roger Waters el 1987 i el tretz de la formaci.

L'atmosfera de l'lbum s sobretot ombrvol, els singles Learning to Fly i On the Turning Away van tenir un xit comercial important, mentre que Sorrow va esdevenir un clssic dels concerts de les gires dels anys 1987 i 1994. Richard Wright, que havia abandonat el grup per desavinences amb Waters, no va compondre res d'aquest lbum i noms va formar part del grup en tant que msic, cosa que va provocar molta controvrsia entre els fans. 

 Llista de ttols .
Totes les peces estan cantades per David Gilmour excepte quan s'indica.
 "Signs of Life" (David Gilmour, Bob Ezrin)   4:24;
Instrumental;
 "Learning to Fly" (David Gilmour, Anthony Moore, Bob Ezrin, Jon Carin)   4:53;
 "The Dogs of War" (David Gilmour, Anthony Moore)   6:05;
 "One Slip" (David Gilmour, Phil Manzanera)   5:10;
 "On the Turning Away" (David Gilmour, Anthony Moore)   5:42;
 "Yet Another Movie/Round and Around" (David Gilmour, Patrick Leonard)   7:28;
 "A New Machine partie 1" (David Gilmour)   1:46;
 "Terminal Frost" (David Gilmour)   6:17;
Instrumental;
 "A New Machine partie 2" (David Gilmour)   0:38;
 "Sorrow" (David Gilmour)   8:46;

 Crdits .
 David Gilmour   Veus, guitarra, teclats, seqenciador musical.
 Nick Mason   cors a Learning to Fly iSorrow, bateria, percussi, caixa de ritmes, i efectes sonors.

 Amb.
 Rick Wright   teclats, cors adicionals;
 Tony Levin   baix, Chapman;
 Bob Ezrin   percussi;
 Jim Keltner   bateria;
 Bill Payne  Orgue Hammond;
 Tom Scott   saxofon;
 Scott Page   Saxofon tenor;
 Jon Carin   teclats;
 Patrick Leonard   sintetitzadors;
 Michael Landau   guitarra;
 John Helliwell   saxofon;
 Darlene Koldenhaven, Carmen Twillie, Phyllis St. James, Donnie Gerrard   cors;

 Enllaos externs . 
Web oficial de Pink Floyd;
Web oficial de David Gilmour;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189453" title="Learning to Fly" nonfiltered="3154" processed="3146" dbindex="78169">
Learning to Fly s una de les canons del grup de rock progressiu britnic Pink Floyd. Va aparixer el 1987 a l'lbum A momentary lapse of reason i a l'lbum recopilatori  el 2001. s probablement la can que va portar ms xit al disc, del qual fou single, i va ser una pea tocada en els espectacles Shine on you crazy diamond i Sings of Life a les gires dels dos ltims discos. 

Crdits.
 David Gilmour - veus, guitarres, caixa de ritmes;
 Nick Mason - percussi, efectes sonors;
 Bob Ezrin - caixa de ritmes;
 Jim Keltner - acoustic drum samples;
 Jon Carin - teclats;
 Tony Levin - baix;
 Darlene Koldenhaven, Carmen Twillie, Phyllis St. James et Donnie Gerard - cors;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189454" title="Centre Espacial d'Uchinoura" nonfiltered="3155" processed="3147" dbindex="78170">


El Centre Espacial d'Uchinoura (          , Uchinoura uch  k kan kansokusho) s un cosmdrom proper a la ciutat Japonesa d'Uchinoura a la prefectura de Kagoshima. Abans de l'estbliment de l'Agncia Espacial Japones el 2003, era nomenat Centre Espacial de Kagoshima (          ). 
Abans del coet M-V, tots els satllits cientfics eren llanats des d'Uchinoura. A ms, el centre t antenes per a la comunicaci interplanetria. 

Enllaos externs.
 Centre Espacial d'Uchinoura(JAXA);
 Enciclopedia Astronutica ;
 Localitzaci amb Google Maps ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189455" title="On the Turning Away" nonfiltered="3156" processed="3148" dbindex="78171">
On the Turning Away s una can del grup de rock progressiu britnic Pink Floyd. Va aparixer a l'lbum A momentary lapse of reason el 1987 i tamb a l'lbum enregistrat en directe Delicate sound of thunder, aparegut un any ms tard. Va ser una pea que la van fer servir molt en les dues darreres gires del grup. Es va collocar com a nmero 1 del hit-parade dels Estats Units i en el nmero 55 del Regne Unit. 

Crdits.

David Gilmour - veus, guitarres
Richard Wright - orgue, veus
Bob Ezrin - teclats,
Tony Levin - baix
Steve Forman - percussi 
Nick Mason - bateria 
Darlene Koldenhaven, Carmen Twillie, Phyllis St. James, Donnie Gerard - cors

nllaos externs.
Web oficial de Pink Floyd;
Web oficial de David Gilmour;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189458" title="Sorrow" nonfiltered="3157" processed="3149" dbindex="78172">
Sorrow s una pea del grup britnic de rock progressiu Pink Floyd que forma part de l'lbum A momentary lapse of reason que va aparixer el 1987. Tamb va aparixer en l'lbum recopilatori  aparegut el en 2001. Es va interpretar sovint en les gires dels dos darrers discos de la banda. Va ser completament composta i interpretada per David Gilmour, des de la lletra a la msica. Fins i tot va interpretar la bateria grcies a una caixa de ritmes. 

 Crdits.
David Gilmour - veus, guitarres, teclats 
Richard Wright - teclats, chants 
Nick Mason - percussi  
Bob Ezrin - teclats adicionals 
Tony Levin - baix
Darlene Koldenhaven, Carmen Twillie, Phyllis St. James, Donnie Gerard - cors

Enllaos externs.
Web oficial de Pink Floyd;
Web oficial de David Gilmour;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189460" title="Bob Ezrin" nonfiltered="3158" processed="3150" dbindex="78173">
Bob Ezrin va nixer el 1949 a Toronto, Ontario (Canad). Productor de msica, tamb s msic.

En els anys 1970 van arribar la seva poca de glria. En efecte, va produir els lbums d'intrprets i de grups famosos com Alice Cooper, Lou Reed, Peter Gabriel, Kriss i el conegut lbum de Pink Floyd The Wall, considerat un dels millors lbums de tots els temps. Amb Pink Floyd tamb va collaborar com a msic en diversos dels seus discos. 

El 1982 va produir el disc Dure limite del grup francs Tlphone.

s considerat com un productor amb una forta personalitat, sovint se l'ha descrit com el Francis Ford Coppola dels productors. S'ha inspirat molt en la msica clssica per fer els arranjaments i fou un dels precursors en l's de la informtica en l'enregistrament i les mescles. 

Darrerament ha treballat amb Jane's Addiction, Darkness, Nine Inch Nails i Deftones de qui ha produt el cinqu lbum d'estudi. 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189465" title="Bakr Sidqi" nonfiltered="3159" processed="3151" dbindex="78174">
Bakr Sidqi (         (1890-1937) fou un general iraqui que l'any 1936 va protagonitzar un cop d'estat contra la monarquia pro-britnica del rei Faisal d'Iraq. Arran d'aquest cop d'estat, es va instaurar un nou govern i l'exrcit iraqui va passar a tenir el paper d'rbitre poltic.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189466" title="Los Planetas" nonfiltered="3160" processed="3152" dbindex="78175">



Los Planetas s un grup de msica pop, de la ciutat de Granada, que desenvolupa la seva activitat a partir de la segona meitat de la dcada dels anys 90 i primers anys del segle XXI.

Los Planetas recullen la influncia de grups dels Estats Units de guitarres com els Mercury Rev de la primera poca o els britnics Spacemen 3 i Joy Division, aix com de la msica tradicional andalusa (el flamenc).

 Formaci .
Juan Ramn Rodrguez Cervilla / J Rodrguez / J / Jota: veu i guitarres.
Florentino Muoz Lozano / Florent Muoz / Florent: guitarra.
Ernesto Jimnez / Eric Jimnez / Erik / Eric: bateria.
Esteban Fraile Maldonado / Banin Fraile / Banin: teclats, guitarres.
Miguel Lpez Gmez / Miguel Lpez / Miguel: baix.

S'indica el nom complet de cada membre i totes les variants que s'han utilitzat als crdits dels discos (en negreta el nom ms habitual).



Histria.
De Los Subterrneos al Medusa ep (1990-1993).
Juan Rodrguez (Jota) (estudiant de Sociologia a la Universitat de Granada) i Florent Muoz (estudiant de Dret) es coneixen a principis dels 90, descobrint les seves afinitats musicals. Decideixen formar el grup Los Subterrneos (hi ha dues versions per a l'origen d'aquest nom, per un costat homenatge al grup novaiorqus The Velvet Underground, per altre referncia al llibre homnim de Jack Kerouac) com a veu i guitarra, respectivament, afegint-se May Oliver al baix i Paco Rodrguez a la bateria.

En aquells anys Christina Rosenvinge es fa acompanyar d'uns altres Subterrneos per als seus primers discs en solitari, amb el que J i companyia decideixen canviar el seu nom al definitiu Los Planetas. Amb aquest nom gravaran les seves primeres maquetes, amb qu participaran a diversos concursos de Radio 3 i es converteixen en habituals de programes radiofnics d'aquesta cadena dedicats a la msica independent espanyola, com Disco Grande i Diario Pop.

D'aquelles primeres maquetes destaquen canons com Mi hermana pequea (millor can nacional de l'any 1992 segons la revista especialitzada Rockdelux o Pegado a t, editades en el seu primer vinil, l'ep Medusa ep publicat pel segell independent Elefant Records el 1993 i produt per Antonio Arias i Miguel A. Rodrguez (Lagartija Nick). El 1996 Elefant Records editar Medusa EP en CD.

Super 8 (1994).
L'auge de la msica indie espanyola de l'poca convida a diverses multinacionals a fitxar grups de l'escena, BMG ser la discogrfica ms activa en aquest sentit i, entre d'altres, contracta a Los Planetas a travs del seu subsegell RCA.

Produt per Fino Oyonarte (en aquells moments en el grup madrileny Los Enemigos, en l'actualitat a la banda Clovis), Super 8 (RCA, 13 de juny de 1994) recull algunes de les canons gravades a les primeres maquetes, amb canons com De viaje (que ser versionada per Astrud i Fangoria a un cd single publicat pel Club Fan Fatal el 1998), el primer single Brigitte, l'homenatge a Ian Curtis Desorden, la fosca La caja del diablo o, entre d'altres, el hit que respon al nom de Qu puedo hacer.

El disseny de la portada i del llibret del disc va a crrec de Javier Aramburu, que ser responsable de l'art de l'obra del grup fins el 2005.

Nuevas sensaciones, tema descartat de Super 8, ser el tema principal d'un ep publicat el 1995 amb una nova can (La casa) i una mescla diferent de la de Super 8 de Desorden (l'ep tamb s'editar en vinil pel segell Subterfuge Records afegint una mescla alternativa de De viaje).

L'actual edici en cd de Super 8 afegeix l'ep Nuevas sensaciones.

Pop (1996).
Per a la gravaci del segon disc, el grup va acudir al productor Kurt Ralske (lder de la banda neoiorquesa Ultra Vivid Scene). Pop segueix el cam de Super 8, recolling tres singles (Himno generacional #83, David y Claudia i Punk), editats en cd per RCA i en vinil per Subterfuge) que confirmen al grup com un dels preferits pels seguidors de l'indie nacional.

Paco Rodrguez s subtitut per Rul Santos a la bateria.

Una semana en el motor de un autobs (1998). 
Gravat a Nova York, novament amb la producci de Kurt Ralske, Una semana en el motor de un autobs (RCA, 13 d'abril de 1998) s escollit per la revista Rockdelux millor disc de l'any, segon millor disc de la dcada dels 90 i divuit millor disc nacional del segle XX.

Durant una hora, el disc relata una setmana a la vida del protagonista del disc, una setmana de desenganys amorosos, festes, eufria, rbia, pujades, baixades, etc.

D'aquest disc s'extreuen tamb tres singles (Segundo Premio, Cumpleaos Total y La Playa) que destaquen juntament amb d'altres com Montaas de basura, Toxicosmos o La copa de Europa.

May Oliver i Ral Santos sn baixa de la formaci i sn substituits per l'escocs Kieran Stephen (desprs de la collaboraci puntual de Fernando Novi, baixista del grup de punk-rock P.P.M. i road manager de Los Planetas) i el granad Eric Jimnez (ex KGB i tamb a Lagartija Nick) respectivament. Banin Fraile collabora al disc (teclats, guitarres i efectes) i acabar formant part del grup.

Canciones para una orquesta qumica. Singles y Ep 1993 - 1999 (1999).
Donada la quantitat de temes indits publicats als diferents singles del grup, el maig de 1999 s'edita aquest doble cd que inclou tots els singles publicats fins al moment, a ms dels eps Medusa, Nuevas sensaciones i el recent editat en aquell moment Dios existe! El rollo mesinico de Los Planetas.

Aquell mateix any la Editorial Rockdelux publica La Verdadera Historia, biografia del grup fins aquell moment escrita per Jess Llorente, crtic musical, escriptor i responsable del segell discogrfic Acuarela Discos.

Unidad de desplazamiento (2000).
Autoprodut i gravat (amb la collaboraci de Carlos Hernndez a l'estudi que el grup habilita llavors a Granada (el Refugio Antiareo), Unidad de desplazamiento continua el cam de Una semana en el motor de un autobs.

Vas a verme por la tele y Un buen da es van anticipar en format single a la edici de l'lbum, editant-se posteriorment com a senzills Santos que yo te pinte y Maniobra de evasin.

La primera edici de l'lbum es presentava en sxtuple digipack i la segona en format convencional (incloent el videoclip de Un buen da).

Encuentros con entidades (2002).
El cinqu disc d'estudi, Encuentros con entidades (RCA, 26 d'agos de 2002), el tornen a coproduir amb Carlos Hernndez a El Refugio Antiareo. Es preveia la incorporaci d'un tcnic de so ali al grup per a les mescles, per s'aprofiten poc els 10 dies a The Playground Studios (Chicago, Estats Units) amb Keith Cleversley, per problemes de logstica i per poc convenciment en el resultat final.

Los Planetas (amb Miguel Lpez com a nou baixista) i Carlos Hernndez produeixen i mesclen finalment el disc a El Refugio Antiareo, disc que recull els singles Corrientes circulares en el tiempo, Pesadilla en el perque de atraccions, El espiritu de Navidad i El artista madridista.

Tots els signgles inclouen un dvd amb un o dos videoclips de cadascun, i s'edita un dvd amb videoclips de totes les canons del disc (tan amb so estreo com 5.1) i alguns dels vdeos promocionals de singles anteriors.

Encuentros con entidades es va editar originalment en digipack, apareixent la edici actual en format convencional.

El 17 de desembre de 2003, la revista Camo publica Los planetas se disuelven que inclou quatre temes sota la influncia de diferents substncies psicoactives, coprodut novament amb Carlos Hernndez.

Los Planetas contra la ley de la gravedad (2004).
De nou gravat per Los Planetas i Carlos Hernndez (ser la seva ltima collaboraci amb el grup desprs de 6 anys de feina), Los planetas contra la ley de la gravedad (RCA, 26 de juliol de 2004) cont canons com El golpe de gracia, Nunca me entero de nada o els singles Y adems es imposible (a duo amb la Irantzu Valencia de La Buena Vida, nmero 1 a la llista de vendes de senzills espanyola i No ardieras.

Per primera vegada un disc de Los Planetas inclou canons editades prviament (a excepci dels avanaments en singles): Experimentos con gaseosa, nova gravaci d'un dels talls de l'ep Los Planetas se disuelven (Camo / RCA 2003), i Podra volver, la versi de Bambino que ja s'havia incls al doble recopilatori Bambino, por ti y por nosotros (RCA 2004).

La caixa Los Planetas - Singles 1993-2004 . Todas sus caras A / Todas sus caras B (RCA, 28 de mar de 2005) inclou els 22 singles editats pel grup fins el moment, presentats de forma individual en portades de cartr. Ser la ltima collaboraci de Javier Aramburu com a dissenyador de portades per al grup.

La leyenda del espacio (2007).
Primer lbum no recopilatori de Los Planetas publicat en any imparell, La leyenda del espacio (Sony-BMG, 10 d'abril de 2007) parafraseja el ttul del seminal La leyenda del tiempo editat el 1979 per Camarn de la Isla. Diverses canons del disc adapten els pals del flamenc a estructures del rock, entre elles s'inclouen temes com El canto del Bute, Si estaba loco por t, Ya no me asomo a la reja, Tendr que haber un camino (cantada per Enrique Morente) o els singles Alegras del incendio i Reunin en la cumbre.

Discografia.
Totes les referncies sn en format CD si no s'indica el contrari.

lbums.


Tots els discs s'han editat en cd. Super 8, Pop i Una semana en el motor de un autobs tamb es van publicar en cassette. Finalment, Super 8 i Pop tamb van tenir edici en vinil.

Recopilatoris .


EPs.


Senzills en CD.


Alegras del Incendio tamb es va comercialitzar a travs de descrrega digital.

Senzills en Vinil.


Participacions a discs recopilatoris (noms temes indits).
 "Screamin' & Shoutin' 2. A Live Compilation" (Subterfuge Records CD i vinilo 1993): Where's Bill Grundy Now? (versi de ).
 "Navidades Furiosas" (La Fbrica Magntica CD i vinilo 1993): Cancin De Navidad.
 "Give Me More Of That Sound" (revista Spiral 1994): Where's Bill Grundy Now? (versi de Television Personalities).
 "A Tribute To Felt" (Elefant Records 1994): Apple Boutique (versi de ).
 "Warsaw: Un Homenaje A Joy Division" (El Colectivo Karma 1995): Disorder (versi de Joy Division).
 "Maraworld 1.0" (Sala Maravillas 1996): Doctor Osmond (Para Remontarte Anglico).
 "21 Inditos Y Exclusivos" (revista Rockdelux 2002): Todos Los Peridicos Mienten (descart de les sessions de Una Semana En El Motor De Un Autobs).
 "Un Soplo En El Corazn. Homenaje A Family" (revista Rockdelux 2003): El Mapa (versi de Family).
 "Bambino, Por Ti Y Por Nosotros" (RCA 2004): Podra Volver (versi de Bambino). La can acabaria incloent-se a Los Planetas Contra La Ley De La Gravedad.

Tots els formats sn CD, a no ser que s'indiqui el contrari.

Versions gravades per Los Planetas.
 Bambino - Podra Volver. Disponible al recopilatori "Bambino, Por Ti Y Por Nosotros" (RCA 2004) i a l'lbum del grupo Los Planetas Contra La Ley De La Gravedad.
 Family - El Mapa ("Un Soplo En El Corazn", Elefant Records 1993). Disponible al cd "Un Soplo En El Corazn. Homenaje A Family" (revista Rockdelux 2003).
 Felt - Apple Boutique (,  1988). Disponible en el recopilatorio "A Tribute To Felt" (Elefant Records 1994).
 Joy Division - Disorder (Unknown Pleasures, Factory Records 1979). Diponible al recopilatorio "Warsaw: Un Homenaje A Joy Division" (El Colectivo Karma 1995).
Los Enemigos - Sin Hueso (gravat en directe amb els propis Enemigos i incls al seu doble disc en viu "Obras Escocidas" (Virgin 2001).
 Mam - Escndete ("El ltimo Bar", Polygram 1981). Interpretada en directe al festival Actual (Logroo) junt amb Jos Mara Granados, cantant del grupo madrileny (1997).
 Nick Drake - Northern Sky /  Cielo del Norte (letra adaptada al castell per J) (Bryter Layter, Island Records 1970). Disponible al single Punk i al recopilatori Canciones para una Orquesta Qumica. Singles y EP 1993 - 1999.
 Sr. Chinarro - Su Mapamundi, Gracias ("Lerele", single Acuarela Discos 1995 / Compito, Acuarela Discos 1996). Disponible al single compartit entre el grupo y Sr. Chinarro Su Mapamundi, Gracias / Qu Puedo Hacer (Acuarela Discos 1997).
 Syd Barrett - Baby Lemonade (Barret, Harvest / EMI 1970). Gravada el 1996 per a una Sesin Salvaje del Diario Pop de Radio 3 i disponible al disco no oficial del grupo "Todos los Peridicos Mienten".
 Television Personalites - A Sense of Belonging ("The Painted Word", Illuminated 1984). Gravada el 1996 per a una Sesin Salvaje del Diario Pop de Radio 3 i disponible al disco no oficial del grup "Todos los Peridicos Mienten".
 Television Personalities - Where's Bill Grundy Now? ("Where's Bill Grundy Now?", EP Kings Road 1978). Disponible als recopilatoris "Screamin' & Shoutin' 2. A Live Compilation" (Subterfuge Records 1993) i "Give Me More Of That Sound" (revista Spiral 1994).
The Sea Urchins - Cling Film ("Cling Film", flexi 7" Kwatch 1987). Gravat el 1995 per a una G.A.T.O. (Grabacin A Traicin Original) del programa Discogrande de Radio 3.
 Vainica Doble - Un Metro Cuadrado ("La Bruja", single Columbia 1970). Disponible al single Y Adems Es Imposible.

Discs no autoritzats.
Sn molts els discs no oficials de Los Planetas. Encara que la majoria es tracta de material gravat en directe, s'ha de destacar un parell d'ells per tractar-se de discs recopilatoris de rareses. Aquests sn el "Venus", aparegut el 1997, que agrupava totes les cares b fins aquell moment, versions i un tema indit fins llavors; i "Todos los peridicos mienten", una recopilaci de 2002 que incoa la can homnima, una versi alternativa de Lnea 1, anomenada Lnea 2, i diverses versions indites com Baby Lemonade de Syd Barrett i A sense of belonging de Television Personalities.

Videografia.
Los Planetas han filmat videoclips per a les canons llistades a continuaci:



Enllaos externs.
 Lloc web oficial;
 MySpace de Los Planetas;
 Last.fm Perfil a Last.fm;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189472" title="Oneworld" nonfiltered="3161" processed="3153" dbindex="78176">
Oneworld s una aliana de deu aerolnies comercials. Va ser fundada el 1 de febrer de 1999 per American Airlines, British Airways, Cathay Pacific, Canadian Airlines i Qantas. Els seus membres actuals sn:

 American Airlines;
 British Airways;
 Cathay Pacific;
 Finnair;
 Iberia;
 Japan Airlines;
 LAN Airlines;
 Malv;
 Qantas;
 Royal Jordanian;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189474" title="Llegenda urbana" nonfiltered="3162" processed="3154" dbindex="78177">

Una llegenda urbana s un neologisme aparegut als anys 80 als Estats Units (urban legend) equivalent als mots en catal "rumor pblic" o "enraonies". Especficament es tracta d'histries o contes extravagants i fantstics, per prou crebles, vehiculats de boca en boca i sobretot per Internet, adquirint aix dades noves i matisos personals de qui ho explica, com si es tractessin de fets reals que van tenir lloc en algun moment i lloc determinats, habitualment dins o en relaci amb una gran ciutat. Una caracterstica que les distingeix s que s gaireb impossible trobar un testimoni directe del succs narrat, pel que resulta molt difcil saber si la histria s real.

L'esperit d'atracci que provoquen les llegendes urbanes sn la seva principal base per a difondre's rpidament. Internet s el principal punt de creaci i distribuci de llegendes urbanes actuals.

Origen.
El terme va ser encunyat pel nord-americ Richard Dorson, que definia llegenda urbana com una histria moderna "que mai ha succet, explicada com si fos certa". Les histries en qesti reben diverses denominacions per part de qui les expliquen i difonen: hi ha llocs on, per exemple, sn anomenades simplement contes. Tamb hi ha qui prefereix catalogar-les com a llegendes a seques, considerant que la seva funci segueix sent la prpia d'aquest gnere.

Algunes llegendes urbanes.

 Una llegenda urbana molt popular des de fa molts anys entre la joventut s aquella que explica que persones han estat segrestades amb l'nica fi d'extirpar-los un rony, potser desprs d'assistir a una festa o de veure's obligada a prendre alguna droga; o aquella que exposa missatges subliminals en anuncis comercials; o tamb el gust gastronmic per a menjar fetus de bebs a Taiwan, entre milers ms.
 Dos de les llegendes urbanes ms esteses sn les de Vernica i l'Autoestopista fantasma, les quals estan esteses per tot el mn, i s'han anat modernitzat amb el pas del temps. Per exemple, en les primeres versions de la llegenda de Vernica no apareixia la seva imatge dins d'un mirall, sin que apareixia reflectida sobre la superfcie de l'aigua d'un barril. En la llegenda de lAutoestopista fantasma en els seus orgens la noia no pujava a un cotxe sin que parava els genets i muntava en els seus cavalls. ;
 Es parla tamb de la presumpta mort de Paul McCartney (del grup The Beatles) en un accident de trnsit l'any 1966 i del doble que el va substituir a partir de llavors. Els fans deien haver trobat proves del fet en els discos posteriors a aquell any.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189475" title="Fiscal (Arag)" nonfiltered="3163" processed="3155" dbindex="78178">


Fiscal s una localitat de la provncia d'Osca, situada a 768 m d'altitud a la comarca del Sobrarb, a 118 km d'Osca i amb una poblaci, el 2005, de 282 habitants.

 Evoluci demogrfica .


 Monuments .
 Esglsia parroquial.
 Ermita d'estil gtico.
 Ermita de Sant Salvador.
 Cova del Santo Viejo, en la que encara es poden veure pintures rupestres.
 La Torre de Fiscal;
 Batn de Lacort.

 Llocs d'inters .
 Pena Cancias: 1920 m.

 Publicacions .
 Revista Esparvero: Publicaci de l'Associaci "Amigos del Batn";












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189476" title="Malv Hungarian Airlines" nonfiltered="3164" processed="3156" dbindex="78179">
Malv Hungarian Airlines s la principal aerolnia d'Hongria, propietat de l' estat. T una alta presncia en l'est i centre d'Europa. Ofereix 58 destinacions a 35 pasos. Pertany a l'aliana Oneworld. El novembre de 2006, el govern hongars va anunciar la seva privatitzaci, tot i que ja va ser privatitzada en part el 1992, quan l'Estat hongars va vendre el 35% a la companyia italiana Alitalia i un altre 5 per cent a la societat d'inversions Simest, per el 1999 l'Estat hongars va tornar a comprar l'empresa. 

 Enllaos externs.
 web oficial;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189479" title="Royal Jordanian" nonfiltered="3165" processed="3157" dbindex="78180">
 
Royal Jordanian Airlines s una aerolnia amb seu a Amman, Jordnia. Opera vols internacionals programats sobre quatre continents. La seva base principal s l'Aeroport Internacional Regna Alia (AMM) d'Amman. Royal Jordanian s membre de la Organitzaci de transportistes aeris rabs i de l'aliana Oneworld.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189481" title="Set the World on Fire" nonfiltered="3166" processed="3158" dbindex="78181">

Set the World on Fire s el tercer lbum d'estudi del grup de thrash metal canadenc Annihilator, publicat l'any 1993. 

L'lbum va estar gravat pel guitarrista i el fundador d'Annihilator Jeff Waters, el baixista Wayne Darley, el guitarrista Neil Goldberg, el bateria Mike Mangini i el cantant Aaron Randall, que susbtitua a Coburn Pharr.

L'lbum, a diferncia dels dos primers lbums del grup, Alice in Hell i Never, Neverland cont ms parts acstiques i no tanta velocitat com en els seus predecesors. Tot i el canvi d'estil, Set the World on Fire va rebre bones crtiques.

Canons.
"Set the World on Fire" (Pharr, Waters)   4:30;
"No Zone" (Darley, Hartmann, Waters)   2:47;
"Bats in the Belfry" (Hartmann, Pharr, Waters)   3:37;
"Snake in the Grass" (Waters)   4:55;
"Phoenix Rising" (Murphy, Waters)   3:47;
"Knight Jumps Queen" (Waters)   3:46;
"Sounds Good to Me" (Waters)   4:18;
"The Edge" (Murphy, Waters)   2:56;
"Don't Bother Me" (Goldberg, Pharr, Waters)   3:23;
"Brain Dance" (Pharr, Waters)   4:51;
"Hell Bent For Leather" (Tipton) - 2:54 *;

* = Bonus Track noms a l'edici limitada de DigiPak.

Crdits.
Aaron Randall - Cantant;
Jeff Waters - Veus a "Brain Dance";
Neil Goldberg - Guitarrista;
Wayne Darley - Baixista;
Mike Mangini - Bateria;
Ray Hartmann - Bateria a "Snake in the Grass" i "Sounds Good to Me";
Rick Fedyk - Bateria a "Phoenix Rising";
Mark Lafrance - Veus secundries "Phoenix Rising";
David Steele - Veus secundries "Phoenix Rising";
Norm Gordon - Veus secundries "Brain Dance";
The Annihilettes - Veus secundries a "Knight Jumps Queen" and "Brain Dance";
John Webster- Teclats a "Phoenix Rising";








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189489" title="Barri Gtic" nonfiltered="3167" processed="3159" dbindex="78182">

El Barri Gtic o El Gtic s un dels quatre barris que conformen el districte de Ciutat Vella de Barcelona. 

El Barri Gtic s el nucli ms antic de la ciutat i el seu centre histric. El cardus i el decumanus romans sn els eixos d'urbanitzaci histrics del barri en la seva part ms alta, l'antic mont Tber (plaa de Sant Jaume).

Est compost, a la seva vegada, per diferents barris histrics que conserven la seva prpia personalitat: el Call, Sant Just i Pastor, Santa Maria del Pi, la Catedral, Santa Anna, La Merc i el Palau.

L'estructura del barri va arribar intacta fins al segle XIX, perode que portar grans transformacions en l'estructura i morfologia del Gtic, com la transformaci de cementiris parroquials en places pbliques, el buidat de grans edificis amb el seu consegent canvi d'us i l'enderrocament de les muralles.  

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189498" title="Nice" nonfiltered="3168" processed="3160" dbindex="78183">

 Nia per a la ciutat del sud de Frana, a la regi d'occitnia. Nia en idioma francs s'escriu Nice.
 Nice tamb anomenada Nik, en mitologia grega, s la filla d'Estix i la deessa de la Victria.
Nice (llenguatge de programaci);
Nice (comanda unix);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189499" title="Ansioltic" nonfiltered="3169" processed="3161" dbindex="78184">
Ansioltic, (del llat anx us, "angoixat", y del grec        , "que dissol"), s aquell frmac que s utilitza per a tractar els smptomes de l ansietat, actuant sobre el sistema nervis central i suprimint la intranquillitat o l estat d excitaci propis de l ansietat.

S ha demostrat que alguns antidepressius com els inhibidors selectius de la recaptaci de serotonina sn tils com a ansioltics. Tanmateix, hi ha ansioltics, com els bloquejants dels receptors beta (propanolol i oxprenolol),  que no es poden usar per a combatre els smptomes somtics de l ansietat.

Tipus d'ansioltics.

Els ansioltics generalment es divideixen en dos grups les benzodiazepines i els que no sn derivats de les benzodiazepines.

 Benzodiazepines;
 Buspirona, agonista 1A de la serotonina;
 Barbitrics;

Plantes ansioltiques.

S'atribueix efecte ansioltic a les segents plantes:

 l'herba de Sant Joan;
 el kava kava o Piper methysticum;
 la Bacopa monnieri;
 la camamilla;
 la valeriana ;

S'han vist resultats prometedors de l's de la marihuana com a ansioltic als llocs on l'estudi prctic s possible. Com que es tracta d'una planta controlada en molts pasos, els estudis resulten difcils de portar a terme.

Alternatives als medicaments ansioltics.
La psicoterpia, per exemple la terpia cognitiva, s sovint efica com a complement de la farmacoterpia o alternativa a la medicaci.

Vegeu tamb.
Lorazepam;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189502" title="Carnival Diablos" nonfiltered="3170" processed="3162" dbindex="78185">

Carnival Diablos s el vuit lbum d'estudi del grup de thrash metal canadenc Annihilator, publicat l'any 2001. 

L'lbum va estar gravat pel guitarrista i fundador del grup Jeff Waters, el guitarrista Dave Scott Davis, el baixista Russell Bergquist, el bateria Ray Hartmann i el nou cantant del grup, el novaiorqus Joe Comeau, que substitua al cantant Randy Rampage desprs que aquest fos expulsat d'Annihilator.

Canons.
"Denied" (Comeau, Waters)   5:24;
"The Perfect Virus" (Waters)   4:44;
"Battered" (Waters)   5:22;
"Carnival Diablos" (Comeau, Waters)   5:08;
"Shallow Grave" (Comeau, Waters)   4:22;
"Time Bomb" (Comeau, Waters)   4:49;
"The Rush" (Comeau, Waters)   4:50;
"Insomniac" (Waters)   6:15;
"Liquid Oval" (Waters)   3:51;
"Epic of War" (Waters)   5:47;
"Hunter Killer" (Waters)   9:10;
Cont la can amagada "Chicken and Corn" desprs d'un minut de silenci.

Crdits.
Joe Comeau - Cantant;
Jeff Waters - Guitarrista, veus secundries;
Dave Scott Davis - Guitarrista;
Russell Bergquist - Baixista;
Ray Hartmann - Bateria;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189511" title="Efecte Pigmali" nonfiltered="3171" processed="3163" dbindex="78186">
L'efecte Pigmali s un mecanisme pel qual un resultat s'apropa a les expectatives prvies perqu inconscientment s'ha modificat la conducta perqu aix sigui. El nom ve del mite de Pigmali i la seva esttua. Segons aquest efecte, una persona espera un resultat concret, que depn en part d'altres persones o factors externs. La creena que l'obtindr fa que modifiqui la manera de comportar-se i llavors altera aquests factors externs; aix s molt probable que acabi succeint en contra de les possibilitats inicials.

L'efecte Pigmali ha estat molt estudiat en educaci i els esports. Si un professor creu que un alumne traur bones notes, aquest les acaba obtenint per no sols perqu tingui ms capacitat o s'esforci ms, sin perqu el mestre modifica la seva conducta, avaluant de manera subjectiva, premiant excessivament els encerts, donant-lo un tracte preferent... Tamb s'anomena profecia autocomplerta. 



Vegeu tamb.
Efecte Mateu;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189512" title="Tomomi Kahala" nonfiltered="3172" processed="3164" dbindex="78187">


Tomomi Kahala (      Kahara Tomomi, nascuda el 17 d'agost de 1974 a Tquio) s una cantant de pop japonesa.

 Discograhia .
 Singles .
 Keep Yourself Alive (08.09.1995);
 I Believe (11.10.1995);
 I'm Proud (06.03.1996);
 Love Brace (22.07.1996);
 Save Your Dream (02.10.1996);
 Hate Tell a Lie (23.04.1997);
 Love is All Music (02.07.1997);
 Tanoshiku Tanoshiku Yasashikune -                 (18.09.1997);
 I Wanna Go (11.02.1998);
 You Don't Give Up (18.04.1998);
 Tumblin' Dice (17.06.1998);
 Here We Are (29.07.1998);
 Daily News (21.10.1998);
 As a Person (22.07.1999);
 Be Honest (27.10.1999);
 Believe in Future (23.02.2000);
 Blue Sky (26.07.2000);
 Never Say Never -Japanese version- (18.04.2001);
 Precious -Japanese version- (08.08.2001);
 Anata no Kakera -         (24.10.2001);
 Akiramemashou -          (24.04.2002);
 Pleasure - Crayon Shin-chan Opening Theme (26.02.2003);
 Anata ga Ireba -         (29.09.2004);
 Namida no Tsuduki -      (25.05.2005);
 Hana / Keep on Running -   (22.02.2006);
 Ano Sayonara ni Sayonara wo -              (05.07.2006);

 lbums .
 Love Brace (03.06.1996);
 Storytelling (24.12.1997);
 Nine Cubes (26.11.1998);
 One Fine Day (25.11.1999);
 Love Again (21.11.2001);
 Naked ~10th Anniversary Album (29.06.2005);

 Gratest hits .
 Kahala Compilation (10.02.1999);
 Best Selection (27.09.2001);
 Natural Breeze ~Kahala Best 1998-2002~ (17.07.2002);
 Super Best Singles ~10th Anniversary (14.12.2005);

 Awards .


 Enllaos externs .
  Pgina oficial de tomomi kahara;
  Pgina oficial de Kahala tomomi;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189523" title="Joan Ridao i Martn" nonfiltered="3173" processed="3165" dbindex="78188">
Joan Ridao i Martn (Rub, 27 de juliol de 1967) s l'actual Secretari General d'ERC i portaveu d'Esquerra Republicana de Catalunya al Congrs dels Diputats. 

Formaci i trajectria professional.
De procedncia humil, descendent de classes populars i de la immigraci de procedncia espanyola que va arribar a Catalunya a primers i mitjans del segle XX va treballar durant anys per les nits per a pagar-se els estudis de la llicenciatura de Dret. Doctor en Cincies Poltiques i de l'Administraci per la Universitat de Barcelona. Llicenciat en Dret per la Universitat Autnoma de Barcelona. Diplomat en estudis avanats de tercer grau en Cincia Poltica per la Universitat de Barcelona. Doctorat amb la qualificaci d'excellent cum laude amb la seva tesi doctoral Coalicions poltiques i governabilitat a Catalunya. Antecedents, formaci i conseqncies del govern catalanista i d'esquerres. Un estudi de cas. Professor associat de Dret Constitucional a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. Professor acreditat per l'Agncia estatal d'Avaluaci de la Qualitat i Acreditaci. 

Trajectria poltica.
Militant d'Esquerra Republicana de Catalunya des de 1988, regidor de Rub entre 1991 i 1999, conseller comarcal del Valls Occidental (1991-1993) i membre de l'Executiva Nacional des de 1990, en qu ha exercit de Secretari general adjunt de Relacions Poltiques i Formaci, portaveu de l'Executiva Nacional i president del Consell Nacional. Forma part de la Permanent Nacional del partit i  i ha estat diputat al Parlament de Catalunya durant 13 anys (1995-2007). Durant la seva trajectria parlamentria ha estat president de la Comissi d'Organitzaci, Administraci de la Generalitat i Govern Local i ponent redactor de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006. El seu paper de redactor de l'Estatut li va arribar a merixer el qualificatiu de pare de l'Estatut per part de diversos mitjans de comunicaci catalans i 
espanyols. Tamb va recollir nombrosos elogis de la premsa madrilenya per la seva brillant oratoria i coneixement jurdic durant la tramitaci de l'Estatut al Congrs dels Diputats i el Senat durant els primers mesos de 2006.

Trajectria cvica.
President de la Fundaci Josep Irla. Medalla d'Or del Collegi d'Advocats de Barcelona. Membre del Consell directiu estatal de Nacions Unides a l'Estat espanyol. Membre de l'Institut Europeu de Drets Humans. Membre de l'Associaci Catalana de Juristes Demcrates. Membre de l'Illustre Collegi d'Advocats De Barcelona i membre del Collegi de Doctors i Llicenciats en Cincies Poltiques i Sociologia de Catalunya (COLCPIS). 

Publicacions.
Collaborador habitual de diversos mitjans escrits: Avui, La Vanguardia, El Pas i El Mundo, s autor i coautor de diversos llbres:

 Retalls de societat (Llibres de l'ndex, 1998);
 Naci, tica i transformaci social (Llibres de l'ndex, 1999);
 De l'autonomia a la sobirania (Mediterrani, 2002);
 Baixant la persiana, crnica d'un final de rgim (Tres tigres, 2003);
 Les contradiccions del catalanisme (L'Esfera dels Llibres, 2005) -finalista del Premi Joan Fuster d'assaig 2004;
 Aix es va fer l'Estatut (Mediterrnia, 2006);
 Coalicions poltiques de Catalunya, 1980-2006 (Atelier, 2006).
 Curs de Dret Pblic (Ariel, juny de 2007) ISBN 84-9711-000-6;
 El Pla B: l'estratgia cap a la sobirania Mina, 2007 ISBN 978-84-9649-970-6;

Coautor dels llibres: Catalunya, poder local (Columna, 1995), Projecte de Constituci de l'Estat lliure de Catalunya (Mediterrani, 2003). Les identitats i els drets collectius, de la Universitat Ramon Llull (Editorial Raima, 2005). Las reformas estatutarias y la articulacin territorial del Estado, (Tecnos, 2008).
 





Referncies.


Enllaos externs.
 Pgina personal;
 Pgina de la fundaci Josep Irla;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189524" title="Melo (Uruguai)" nonfiltered="3174" processed="3166" dbindex="78189">

Melo s una ciutat de l'Uruguai, capital del departament de Cerro Largo. Est situada al centre del departament, a 60 km de la frontera amb Brasil, sobre els marges del rierol Conventos, ramificaci del riu Tacuar. S'accedeix pel quilmetre 387 de la ruta 8, procedent de Montevideo. Altres rutes d'accs sn les rutes 7, 26 i 44.

Histria.

Abans de la fundaci de la Gurdia de Melo, els territoris estaven poblats per tribus indgenes originries, sent la ms important la dels anomenats "arachanes". Aquests ocupaven la zona entre la Cuchilla d'Haedo (les cuchillas, a l'Uruguai, sn cadenes de turons) fins a la Llacuna Mern.

El 27 de juny de 1795 el funcionari de la corona espanyola Agustn de la Rosa, per ordre del virrei del Riu de la Plata, Pedro de Melo de Portugal y Villena, funda la Villa de Melo, que per aix porta el seu nom. Dos anys ms tard, el 1797, s'installa la primera parrquia de La Senyora del Pilar i San Rafael, avui Catedral, seu del bisbat de Melo.

Donada la seva proximitat amb les fronteres de les colnies portugueses al Brasil, la "Vila de Melo"  como es va anomenar originalment  va ser envada pels lusitans el 1801, el 1811 i el 1816.

En aquell perode la vila s presa pels portuguesos, sent el 1811, quan el general portugus Diego de Souza, Governador de Rio Grande do Sul, disposa la presa i ocupaci de la Vila que passa a dependre del govern de Portugal.

El 2 d'abril de 1816 es crea el departament de Cerro Largo, com a jurisdicci poltica i territorial, sent el 1824 quan la poblaci de Melo, accepta i respecta la Constituci Imperial de Portugal, el Brasil i l'Algarve.

El 20 de novembre de 1827, ingressa a Cerro Largo l'exrcit nacional de les Provncies Unides del Riu de la Plata al comandament del General Juan Antonio Lavalleja, desallotjant els brasilers de la Vila.

Finalment, amb la independncia definitiva de l'Estat uruguai, Melo va ser oficialment declarada capital del departament de Cerro Largo.

El 25 de juliol de 1830, la poblaci de la "Vila de Melo", jura solemnement la seva adhesi a la Constituci Nacional de la novella Repblica Oriental de l'Uruguai.

Els ltims anys del segle XIX, afavoreixen el seu desenvolupament. En complir-se el centenari de la seva fundaci, el 1895, se li atorga el rang de ciutat, assumint el rol de Capital del departament o Jurisdicci Poltica de Cerro Largo.

Desenvolupament urb.



El 1801 apareix la primera oloraria (indstria del ma) per la visi de Bartolom Neyra, sent l'nica fins a 1807, quan s'install la segona per part del capell rector Pedro Antonio Ortuo. Aquesta indstria incipient va generar la construcci a la naixent urbanitzaci. Com a ciutat la seva estructura s en damer, amb edificis baixos, molts dels quals encara conserven vells aljubs als seus patis.

El 1845 la plaa de la ciutat va ser rebatejada i va adquirir el nom del cabdill blanc Manuel Oribe, dada que s smptoma de les vinculacions del departament amb el Partido Nacional. De fet, la majoria dels intendents de Cerro Largo han pertangut a aquesta collectivitat poltica.

El rierol Conventos s el curs d'aigua ms prxim a la ciutat i des d'on s'organitza la mateixa. Posseeix a les seves vores parcs i boscos, com el Parc Zorrilla de San Martn i el Parc Rivera, que pren el nom del General Fructuoso Rivera, qui mor en un petit ranxo a vores del mateix, el 13 de gener de 1854.

El 1852 es fonen les Escoles Nm. 1 "de Barons" i Nm. 2 "de Nenes", comenant l'etapa de desenvolupament de la Vila. El 1876 es construeix la Parrquia del Carmen, continuant amb la installaci gradual de l'Esglsia Catlica en l'evangelitzaci dels ciutadans.

La poblaci creix rpidament a partir de les ones d'emigrants que s'installen a la ciutat. Espanyols, italians, portuguesos sn els grups ms nombrosos. No obstant aix, tamb es troben francesos i alemanys. A partir d'ells, comena el desenvolupament econmic, comercial, industrial i cultural. Emergeixen societats nativistes i recreatives com Los hijos del Tacuar, s'inaugura el Teatro Espaa, la Sociedad Espaola de Socorros Mutuos i La Casa de Italia, entre d'altres.

Es funda el diari El Deber Cvico, important mitj de desenvolupament cultural i intellectual, bressol de grans poetes com Casiano Monegal, Juana de Ibarbourou i Justino Zavala Muniz, entre d'altres.
El segle XX, irromp amb fora desplegant la indstria i especialment la ramaderia. Durant la presidncia de Claudio Williman, s'inaugura el ferrocarril, el telgraf, el Club Unin i el Centro Unin Obrera, cinemes i centres d'esbarjo social, aix com els mitjans massius de comunicaci. S'installa l'educaci secundria i tcnic-professional.

Tot aquest perode va estar marcat al seu torn, per les lluites civils i poltiques, de finals del segle XIX i principis del XX, amb la figura poltica i militar de Aparicio Saravia (Partit Nacional) insurgent contra el Govern Central de Montevideo, dirigit pel Partit Colorado.

Esdeveniments importants.
Melo va ser una de les ciutats visitades pel papa Joan Pau II durant el seu segon viatge a l'Uruguai, el 8 de maig de 1988, dia que va ser trascendent per a la localitat.

Justament el primer divendres d'agost de l'any 2007, s'estrena la pellcula denominada "El Bao del Papa", que narra els dies anteriors a l'arribada de Joan Pau II a la ciutat; els residents de l'esmentat paratge esperaven una gran quantitat de gent que arribaria a presenciar l'esdeveniment i van realitzar diferents tasques per a poder lucrar-se com a conseqncia de l'ocasi.

La pellcula mostra com la gent posava botigues clandestines al carrer en el qual venien aliments "al pas", entre altres coses. El personatge principal de la pellcula construeix un bany perqu la gent pugui fer les seves necessitats a canvi d'una petita suma de diners. 

 Referncies .



Enllaos externs.
Pgina oficial de l'Intendncia Municipal de Cerro Largo ;
Situaci meteorolgica a Melo, Cerro Largo ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189526" title="Taruti Firm" nonfiltered="3175" processed="3167" dbindex="78190">
Taruti Firm (Tarutius Firmanus) fou un matemtic i astrleg rom del segle I aC natural probablement de Firmus (Fermo) encara que el seu nom s etrusc. Fou el que va determinar l'era de Roma i va fixar el naixement de Rmul el 23 de setembre del 771 aC (Olimpada II) i la fundaci de Roma el 9 d'abril (Plutarc no esmenta de quin any).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189527" title="Celi Firmi Simposi" nonfiltered="3176" processed="3168" dbindex="78191">
Celi Firmi Simposi (Caelius Firmianus Symposius o Simphosius o Symphosius) fou un poeta rom que va compondre uns hexmetres per la Saturnlia. Va escriure tamb dues odes, De Fortuna, en tetrmetres corimbics, i  De Livore, en hendecasllabs. Per algunes expressions sembla que fou afric per l'poca no s'ha pogut determinar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189528" title="Juli Frmic Matern" nonfiltered="3177" processed="3169" dbindex="78192">
Juli Frmic Matern (Julius Firmicus Maternus, el nom podria ser Villius) fou un escriptor rom que va escriure un tractat anomenat Julii Firmici Materni Junioris Siculi V. C. Matheseos Libri VIII. Era metge forense i va deixar aquesta professi i es va dedicar a l'astrologia. Va viure al segle IV.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189529" title="Firm" nonfiltered="3178" processed="3170" dbindex="78193">


Onomstica:

Ploti Firm, amic i general d'Ot;

Nom de dos usurpadors del tron imperial rom:

Marc Firm usurpador vers 272-273;
Firm, usurpador vers 372-375;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189530" title="Marc Firm" nonfiltered="3179" processed="3171" dbindex="78194">
Marc Firm (Marcus Firmus) fou un usurpador del tron imperial rom esmentat a la Historia Augusta i per Flavi Vopisc. Segons aix era un comerciant molt ric de Selucia de Piera, i es va associar amb Zenbia de Palmira. Derrotats els palmirans, Firm va iniciar una revolta a Alexandria i va aturar el subministrament de gra a Roma. No consta la seva proclamaci com emperador sin que la seva revolta fou ms aviat per donar suport a la segona revolta de Palmira. Finalment Aureli el va derrotar i matar l'any 273. 

La realitat es que res ms histric se sap d'aquest personatge: als documents egipcis apareix per aquesta poca un corrector de nom Claudi Firmus per no sembla ser el mateix personatge. Potser l'autor de lHistoria Augusta va confondre aquest personatge amb un Firm revoltat cent anys desprs contra Valentini.

Una moneda atribuda a aquest usurpador porta la segent llegenda:     .  .               



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189533" title="Firm (usurpador segle IV)" nonfiltered="3180" processed="3172" dbindex="78195">
Firm (Firmus) fou usurpador del tron imperial rom sota Valentini I. 

Era fill del prncep berber Nubel. Aquest havia obtingut molt de poder com a general rom i com a cristi ric. A la mort de Nubel, el seu fill Zammac s va apoderar de l'herncia. Firm va matar a Zammac que era el seu germanastre i va esdevenir hereu. 

Vers el 372 es va revoltar contra el comes d'frica, Rom, aliat de Zammac. La situaci havia empitjorat a la provncia i el governador ja no protegia a les ciutats, algunes de les quals pagaven a grups berbers per la seva defensa. Valentini va enviar a la provncia al magister militum Teodosi (pare de Teodosi I el Gran) amb l'ordre de deposar a Rom i sotmetre a Firm que entremig s'havia proclamat emperador. 

Teodosi va refusar les ofertes de Firm i qualsevol negociaci. Amb el suport de les tribus nmides I dels donatistes, Firm va obligar a Teodosi a una llarga i sagnant campanya per finalment Firm fou trat per un dels seus i es va sucidar abans de ser capturat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189534" title="Creativitat" nonfiltered="3181" processed="3173" dbindex="78196">
La creativitat s la capacitat de la ment per associar idees de manera nova o inventar objectes i solucions originals als problemes a qu s'enfronta. 

El concepte.
La creativitat s'associa amb la imaginaci i el pensament divergent, ja que sovint sorgeix del dubte, de replantejar un assumpte des de diferents angles, en un procs on intervenen la intuci i la memria. La psicoanlisi sost que es nodreix dels coneixements de l'inconscient, que desbloqueja imatges, idees o experincies passades per fer front al present d'una forma que no s la usual, l'aprovada pel superjo normatiu.

Es creu que l'rea del cervell on hi ha la creativitat s l'hemisferi dret, per tant les persones esquerranes serien ms creatives. Tamb s'ha postulat que, en tant que soluci diferent, s un tipus d'intelligncia. Els estudis emprics, per, no han provat cap relaci directa entre ser esquerr o tenir un major coeficient i ser ms creatiu. Determinats psiclegs addueixen que, tenint en compte les intelligncies mltiples de Howard Gardner, la creativitat no est lligada al coeficient ordinari per s seria un smptoma d'intelligncia, anomenada fluda o flexible.

La creativitat passa per diverses fases. En una primera es planteja la qesti de manera lgica i es recullen les dades disponibles. Quan aquestes no permeten arribar a uns soluci satisfactria, el cervell activa una segona fase, on cerca mecanismes diferents per abordar el problema. Aquesta fase pot ser llarga en el temps i sovint el problema queda emmagatzemat en el subconscient. Es produeix llavors el que metafricament s'anomena illuminaci, on el cervell troba una alternativa abans no pensada. Aleshores la sotmet a crtica de manera conscient. Aquesta fase provoca eufria en l'individu, que sent autorrealitzaci i ganes de posar a prova la seva idea (si s'aplica realment llavors es parla d'innovaci). Autors com Graham Wallas expandeixen aquestes fases fins a cinc, per respectant l'esquema bsic. 

En realitat sembla que la creativitat engloba diferents processos mentals, que sn els mateixos que intervenen en el cas de la metfora o el somni. Aquests processos influeixen tamb en l'humor, per aix moltes persones creatives tenen alts i baixos emocionals freqents o fins i tot problemes de salut mental.

Tipus de creativitat.
La creativitat t diverses cares, sobretot tenint en compte on es manifesta. La creativitat cientfica s prpia dels investigadors i creadors de teoria (la popular imatge del cientfic que crida "Eureka" en seria una plasmaci grfica, o la poma d'Isaac Newton). Tamb existeix la creativitat artstica, prpia de literats, pintors, msics, cineastes... Per ltim, la creativitat prctica o estratgica a vegades s'ha anomenat enginy.

Les empreses busquen gent amb creativitat per avanar-se al competidor, ja que la novetat s un valor en el mercat contemporani per ella mateixa, a diferncia d'altres poques on el preuat era la imitaci exacta de la tradici. Per aix a molts publicitaris se'ls anomena creatius.

La persona creativa.
Hi ha persones amb ms creativitat innata que d'altres, si b s una facultat que es pot entrenar. Les persones creatives acostumen a tenir una srie de trets en com:
tendeixen a buscar moments de solitud i sn ms introvertides que la mitjana;
no fan tant de cas als prejudicis socials;
estan ms oberts a manifestar i explorar l'emoci, sn apassionades;
sn persones intutives;
busquen els problemes complexos, que veuen com a reptes i no els deixen fins a resoldre'ls;
es poden mostrar inconformes amb la situaci del mn on viuen (els artistes, no els cientfics);
tenen un bon autoconcepte per poden caure ms fcilment en la frustraci;
presenten gran capacitat de sntesi i abstracci;
estan obertes a l'experincia i al risc;
tenen capacitat de lideratge;

Foment i bloqueig de la creativitat.
La creativitat no s una caracterstica esttica, d'una banda perqu es pot potenciar o reprimir, i de l'altra perqu la seva manifestaci depn en gran mesura de factors aliens, que poden provocar bloquejos o alterar l'estat d'nim.

Hi ha certes activitats, la prctica regular de les quals fomenta la creativitat. Serien la lectura, l'alteraci de la conscincia (per prendre alguna droga o per la desconnexi temporal que fa el cervell en una situaci de baixa tensi i monotonia), l'associaci lliure d'idees o imatges en llistats o pluges d'idees, la repetici de mantres, trencar conscientment una rutina...

En canvi hi ha circumstncies que bloquegen o inhibeixen la creativitat, com l'excessiu racionalisme, la falta de confiana en un mateix, l'apropament superficial repetit als problemes, l'absncia de motivaci o la por a la reacci dels altres

Mesura de la creativitat.
No hi ha un test estndard per mesurar la creativitat. Normalment s'usa l'observaci (mirar si es donen en l'individu les caracterstiques prpies de l'sser creatiu i el producte del seu treball) i aproximacions a la personalitat. 

Tamb es posa al subjecte davant situacions provocades per estimular el pensament divergent. Els exemples clssics serien fer-li dibuixar alguna cosa (per fugir del model de la casa escolar), continuar una histria, buscar trets comuns en objectes molt diferents, intentar usar un estri quotidi d'una manera nova o generar conseqncies possibles d'esdeveniments allunyats de la norma. 

Creativitat i societat.
La creativitat, quan s'aplica a un nou concepte o objecte, pot registrar-se (patent) i llavors gaudeix dels drets de propietat intellectual. Aquest terme s relativament nou en la histria, ja que en el passat no es considerava important protegir les invencions, sin que es consideraven part de la comunitat (fins i tot en poques com l'Edat Mitjana, els artistes eren annims ja que el contrari era un pecat d'orgull).

Algunes cultures, com les orientals, creuen que la creativitat s una facultat divina (perqu est emparentada semticament i en efecte a la Creaci dels dus) i per tant el seu exercici t una aura sagrada. Els creients intenten fomentar-la i exercitar les arts per apropar-se a la divinitat. 

Aquest concepte tamb estava ests en l'poca clssica, els grecs (i els romans desprs) creien en les musses com a presncia divina que possea el cos de l'artista provocant-li creativitat. Per aix les invocaven al comenament dels poemes. La figura retrica va perdurar durant els segles posteriors, especialment durant el romanticisme (on es lligava a la idea de geni)



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189538" title="Ploti Firm" nonfiltered="3182" processed="3174" dbindex="78197">
Ploci Firm o Ploti Firm (Plotius Firmus) fou un fidel amic de l'emperador Ot. Era soldat ras i d'aquesta condici va arribar a praepositus vigilibus i praefectus praetorii. Durant una revolta dels soldats la va dominar negociant amb cada manipula separadament i oferint una certa quantitat de diners. Al final del regnat d'Ot, Ploci va encoratjar a l'emperador a romandre al costat del seu exrcit i a lluitar amb decisi.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189540" title="Publi Curiaci Fist Trigem" nonfiltered="3183" processed="3175" dbindex="78198">
Publi Curiaci Fist Trigem (Publius Curiatius Fistus Trigeminus) fou un magistrat rom. 

Fou cnsol el 453 aC any en qu una forta pesta va afectar a la ciutat. Desprs fou membre del primer decemvirat (451 aC). El seu nom correcte es Trigeminus i no Trigemius (com apareix sovint), i volia dir que es reclamava descendent d'un dels tres curiacis que van lluitar contra els horacis. El nom Curiatius apareix tamb com Curiatus, per no s correcte (la traducci catalana s Publi Curiat Fist Trigemi)



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189541" title="Joaqun Almunia Amann" nonfiltered="3184" processed="3176" dbindex="78199">

Joaqun Almunia Amann ( Bilbao, Pas Basc 1948 ) s un economista i poltic socialista espanyol, actual responsable de la poltica econmica i monetria de la Comissi Europea.

Biografia.
Va nixer 17 de juny de 1948 a la ciutat de Bilbao. Va estudiar dret i cincies econmiques a la Universitat de Deusto, completant els seus estudis a l'Escola Prctica d'Estudis Superiors de Pars i a l'Escola Kennedy de la Universitat de Harvard. Va ser professor associat de dret laboral i de la Seguretat Social a la Universitat d'Alcal de Henares. Entre 1972 i 1975 va ser economista en l'Oficina de la Cambra de Comer Espanyola a la ciutat de Brusselles. 

Activitat poltica.
Poltica nacional.
Entre octubre de 1975 i el febrer de 1976 va treballar al Grup Socialista del Parlament Europeu a Luxemburg, abandonant aquell crrec per esdevenir assessor econmic de la Comissi Executiva Confederal del sindicat socialista UGT, crrec que va mantenir fins el 1979.

Fou escollit diputat al Congrs per la circumscripci de Madrid en les eleccions generals de 1979, sent novament escollit diputat en totes les segents eleccions consecutives fins l'any 2004. Durant els governs de Felipe Gonzlez va ser ministre en dues ocasions: entre 1982 i 1986 fou Ministre de Treball i Seguretat Social i entre 1986 i 1991 Ministre d'Administracions Pbliques. Aix mateix tamb fou portaveu del Grup Socialista entre 1994 i 1997.

Secretari General del PSOE.
L'any 1997, desprs de l'anunci en el transcurs del XXXIV Congrs del partit per part de Felipe Gonzlez de no presentar-se a la reelecci, Almunia fou escollit Secretari General del Partit. No obstant aix, en les eleccions primries celebrades el 24 d'abril de 1998 va ser derrotat amb gran sorpresa per un 55% de vots per part de Josep Borrell i Fontelles. Aquest per va acabar renunciant en favor d'Almunia a causa de la falta de suport de la direcci del partit, i a la seva suposada responsabilitat en un escndol de frau fiscal per part d'Ernesto Aguiar i Jos Mara Huguet, dos antics collaboradors seus quan era Secretari d'Estat d'Hisenda. 

L'any 2000 fou el candidat socialista a la Presidncia del Govern en les eleccions generals, obtenint 7.918.752 vots (el 34,1%), amb la qual cosa el seu partit va baixar a 125 diputats, perdent 16 diputats respecte a les eleccions anteriors. Aquesta derrota el feu dimitir del crrec, deixant el PSOE en mans d'una gestora presidida per Manuel Chaves Gonzlez, i que fou anomenada Comissi Poltica, la qual va organitzar el XXXV Congrs en el qual Jos Luis Rodrguez Zapatero va ser escollit Secretari General. 

Poltica Europea.
Reescollit diputat en les eleccions generals de 2004 abandon el seu esc tot just ser escollit per substituir a Pedro Solbes Mira, que fou nomenat Ministre d'Economia per part de Rodrguez Zapatero en la formaci del seu govern, com a Comissari Europeu d'Assumptes Econmics i Monetaris en el s de la Comissi Prodi, presidida per Romano Prodi.

Amb l'adveniment el novembre del 2004 de la Comissi Barroso, presidida per Jos Manuel Duro Barroso, mantingu la mateixa cartera, crrec que actualment ostenta.

Enllaos externs.
  Informaci de Joaqun Almunia al Congrs dels Diputats;
  Portal de Joaqun Almunia a la Comissi Europea;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189544" title="Marc Fosli Flaccinator" nonfiltered="3185" processed="3177" dbindex="78200">


Marc Fosli Flaccinator, trib amb potestat consular el 433 aC;
Marc Fosli Flaccinator, magister equitum dues vegades vers 320/312 aC i cnsol el 318 aC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189545" title="Marc Fosli Flaccinator (trib)" nonfiltered="3186" processed="3178" dbindex="78201">
Marc Fosli Flaccinator (Marcus Foslius Flaccinator) fou un magistrat rom. Fou trib amb potestat consular el 433 aC. En aquest any tots el tribuns consulars foren patricis tot i les protestes del tribuns plebeus.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189547" title="Marc Fosli Flaccinator (cnsol 318 aC)" nonfiltered="3187" processed="3179" dbindex="78202">
Marc Fosli Flaccinator (Marcus Foslius Flaccinator) fou magister equitum del dictador Gai Meni (Caius Maenius), per primera vegada el 320 aC segons els Fasti o 312 aC segons Tit Livi. El dictador i el seu magister militum van haver de renunciar per una acusaci d'associaci illegal contra la repblica, acusaci de la que foren absolts. Fou cnsol el 318 aC i altre cop magister equitum el 314 aC (segons el Fasti) amb Gai Meni, o amb Gai Peteli segons Tit Livi.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189549" title="Gilles Binchois" nonfiltered="3188" processed="3180" dbindex="78203">

Gilles Binchois (c. 1400-1460), tamb era conegut com a Gilles de Binche o Gilles de Bins. Amb Guillaume Dufay, Binchois ha estat considerat pels seus contemporanis com a un dels majors compositors de l'escola franco-flamenca.

 Biografia .

Va nixer a Mons cap el 1400. S'ignora la formaci musical que va rebre aquest sacerdot d'origen burgs. El 1419, era organista de la Collegiata de Sainte-Waudru, a Mons. Cap el 1423, va anar a Lilla per posar-se al servei del duc de Suffolk. El 1426, va entrar al servei de Felip III de Borgonya. En aquella poca la cort de la Borgonya tenia fama a tota Europa pel seu nivell musical. 

El 1452, es va fer prebost de la Collegiata de Saint-Vincent, a Soignies, prop de Mons. Aqu va morir el 20 de setembre de 1460.

 La seva obra .

L'obra ms antiga que ens ha arribat s el Te Deum. Encara que s conegut sobre tot com un autor de msica religiosa, se'l coneix sobretot per les seves obres profanes, un cant a l'amor cortes. Les cinquanta canons conegudes, ronds i algunes balades, sovint malenconioses, s'han inspirat en poemes d'autors ms o menys clebres, com Alain Chartier o Carles I d'Orleans.

Binchois va compondre el seu motet Renova cantum el 1431 per al bateig d'Antoine, el prncep de Borgonya. La seva celebra can Je ne vis oncques la pareille pot haver estat co-escrita amb Dufay, o potser pertany a Dufay.

 Bibliografia .

 David Fallows: "Gilles Binchois" a The New Grove Dictionary of Music and Musicians, ed. Stanley Sadie.  20 vol.  London, Macmillan Publishers Ltd., 1980.  ISBN 1-56159-174-2;
 Gustave Reese: Music in the Renaissance.  New York, W.W. Norton & Co., 1954.  ISBN 0-393-09530-4;
 Andrew Kirkman; Dennis Slavin (eds): Binchois Studies. Oxford, Oxford University Press: 1995.

 Enllaos externs .
musicologie.org Biografia, obres i bibliografia. ;
gillesbinchois.com Pgina oficial de l'Ensemble Gilles Binchois ;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189551" title="Mont del Temple" nonfiltered="3189" processed="3181" dbindex="78204">


El Mont del Temple o Esplanada de les Mesquites s un lloc sagrat situat a la Ciutat Vella de Jerusalem, en territoris disputats per Israel i l'Autoritat Nacional Palestina. Tamb s conegut com Al-Haram ash-Sharif (en rab,               el Noble Santuari) pels musulmans i com Har Ha-Bayit (en hebreu,         Mont de la Casa o Mont del Temple, en allusi a l'antic temple) pels jueus i cristians.

El Mont del Temple jueu.
s el lloc ms sagrat del judaisme perqu en el Mont Moria se situa la histria bblica del sacrifici d'Isaac. El lloc de la pedra del sacrifici d'Isaac (la Sagrada Pedra d'Abraham) va ser escollit pel Rei David per construir un santuari que albergus l'objecte ms sagrat del judaisme, l'Arca de l'Aliana. 

Les obres van ser acabades per Salom d'Israel en l'anomenat Primer Temple o Temple de Salom, i es coneix noms per les descripcions de la Bblia, ja que va ser profanat i destrut per Nabucodonosor II el 587 aC, motivant aix el comenament de l'exili dels jueus a Babilnia. 

Anys desprs es va construir el Segon Temple, que va ser destrut el 70 pels romans, amb l'excepci del mur occidental, conegut com Mur de les Lamentacions, que encara hui dia es conserva i que constitueix el lloc d'oracions ms important en la religi jueva. Segons la tradici, s el lloc on caldr construir el tercer i darrer temple a l'adveniment del Messies.


Segons l'ortodxia jueva, els jueus tenen prohibit ingressar al Mont del Temple perqu ho consideren un lloc sagrat i perqu hi hauria la possibilitat de violar el sancta sanctorum del desaparegut temple, s a dir, la zona on tan sols podia (i pot fins i tot hui dia) ingressar el Summe Sacerdot. Poden ingressar els cristians noms si obeeixen a unes estrictes regulacions. 

La mesquita musulmana.
En el mont se situen tamb dos dels temples ms importants de l'islam construts ambdues al segle VII:
la Mesquita d'Al-Aqsa, que s la ms gran mesquita de Jerusalem;
la Cpula de la Roca, que deu el seu nom a que es creu que t en el seu interior la pedra sobre la que Abraham es va disposava a sacrificar al seu fill Ismael -segons la tradici islmica-; els musulmans creuen que tamb des d'aquesta mateixa pedra va ser elevat Mahoma al cel. La cpula es un dels llocs ms representatius de la ciutat. ;

Actualment, el mont s un dels llocs sagrats ms disputats del mn.

Inici de la Segona Intifada.
El 28 de setembre de 2000, desprs d'una visita d'Ariel Sharon al mont, va esclatar l'anomenada Intifada d'Al-Aqsa, fenomen que es va atribuir en principi al suposat carcter provocador d'esta visita. 

No obstant aix, la Comisi Mitchell, encarregada d'estudiar els orgens de la Intifada, i d'examinar els disturbis i la repressi durant la visita de Sharon, va arribar a la conclusi de qu la visita no va ser la ra de l'inici de la Intifada d'Al-Aqsa, sin que es remunta a la ruptura de les negociacions de Camp David el 25 de juliol de 2000.


Vejeu tamb.
Mesquita d'Al-Aqsa;
Cpula de la Roca;
Temple de Jerusalem ;
Mur de les Lamentacions ;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189552" title="Francesc Grau i Viader" nonfiltered="3190" processed="3182" dbindex="78205">
Francesc Grau i Viader (Calella, 1920-1997) va ser professor de catal, escriptor i periodista. 

Nascut el 29 de novembre de 1920 a Calella (Maresme), va cursar l'ensenyament primari al collegi dels Escolapis i el batxillerat elemental a l'Institut de Matar. L'abril de 1938 es va incorporar a l'Exrcit de la Repblica, destinat en una unitat de xoc (224 Brigada Mixta), on va prendre part en les accions blliques ms importants del front de Catalunya. L'1 de gener de 1939 va caure presoner de les tropes franquistes i va passar pels camps de concentraci de Logronyo i de Miranda de Ebro, d'on va ser destinat a un batall de treballadors com a presoner de guerra i, posteriorment, es va haver d'incorporar a l'exrcit, del qual es va llicenciar el juny de 1945.

Va ser elegit secretari de la Cooperativa l'Amistat de Calella, on va crear la secci de cultura i un certamen literari. Va obtenir el ttol de professor de catal i va impartir classes a les biblioteques de Calella (de 1970 a 1982), a la de Pineda de Mar (de 1971 a 1982), i a la de Tordera (de 1974 a 1982). Va guanyar els premis literaris Puig i Llensa de narraci (1976); el Josep Amatller d'assaig (1985), convocats per la revista Recull, de Blanes, i el premi de novella curta Manuel Cerqueda (Andorra, 1994).

Va ser cofundador de la revista La Tralla (1978-1981), de Calella. Va collaborar a la revista literria El Pont i en la d'histria L'Aven, editades a Barcelona. Va dirigir la revista de Calella El Nunci (1981-1991). Tamb va publicar diversos articles a la revista de l'Alt Maresme Reprter.

L'editorial Prtic li va publicar els llibres Dues lnies terriblement paralleles (1978) i Rua de captius (1981); l'Ajuntament de Calella li va editar Calella, flash-back (1985) i Com unes ales de gavina i altres contes (1983), i el Banc Agrcola i Comercial d'Andorra, Llum vermell (1995).

El juny de 1978 va participar en el cicle de conferncies La Guerra Civil a debat, amb Joan Oliver, Joaquim Molas, Vicen Riera Llorca, Pere Calders i Avell Arts-Gener. El 1979 va assistir a l'assemblea de caputxins de Sarri en la qual es va debatre el text que van signar 154 intellectuals per demanar l'aprovaci de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. El 25 d'abril de 1993 va rebre la primera Medalla d'Or de la ciutat atorgada per l'Ajuntament de Calella.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189555" title="Flac" nonfiltered="3191" processed="3183" dbindex="78206">


Onomstica:
Flac (cognom);

Calpurni Flac,  retric rom ;

Marc Fulvi Flac, cnsol rom el 264 aC;

Quint Fulvi Flac, cnsol rom el 237 aC, el 224 aC, el 212 aC i el 209 aC;

Gneu Fulvi Flac, pretor rom el 212 aC;

Gai Fulvi Flac, llegat republic a Cpua el 211 aC;

Quint Fulvi Flac, cnsol el 179 aC ;

Marc Fulvi Flac, llegat republic a Hispnia el 182 aC;

Marc Fulvi Flac, cnsol el 125 aC ;

Marc Fulvi Flac, magistrat rom. ;

Quint Fulvi Flac , cnsol el 180 aC;

Marc Fulvi Fac, magistrat rom.

Servi  Fulvi Flac, cnsol el 135 aC;

Gai Fulvi Flac,  cnsol el 134 aC;

Grani Flac, escriptor rom.

Hordeoni Flac, militar rom ;

Munaci Flac, conspirador itali de l'exrcit rom;

Gai Norb Flac, cnsol el 38 aC;

Gai Norb Flac, cnsol el 24 aC ;

Gai Norb Flac, cnsol l'any 15;

Luci Pomponi Flac, cnsol l'any 17 ;

Publi Pomponi Flac, governador rom. ;

Scul Flac, escriptor rom ;

Estatili Flac, poeta rom  ;

Luci Tarquici Flac, magister equitum el 458 aC;

Tbul Flac, escriptor rom ;

Luci Valeri Flac, magister equitum el 321 aC;

Luci Valeri Flac, cnsol l'any 261 aC ;

Publi Valeri Flac, cnsol l'any 227 aC;

Publi Valeri Flac, ambaixador i militar roma ;

Valeri Flac, militar rom ;

Gai Valeri Flac, sacerdot (Flamen Dialis) rom;

Luci Valeri Flac, cnsol el 195 aC;

Luci Valeri Flac, triumvir el 190 aC ;

Luci Valeri Flac cnsol el 152 aC ;

Luci Valeri Flac, cnsol el 131 aC ;

Luci Valeri Flac, cnsol el 100 aC i 86 aC;

Luci Valeri Flac, magistrat rom, interrex i magister equitum;

Gai Valeri Flac, cnsol el 93 aC;

Gai Valeri Flac, governador de la Gllia el 83 aC. ;

Luci Valeri Flac, pretor el 63 aC ;

Luci Valeri Flac, poltic pompei;

Luci Valeri Flac, sacerdot de Mart rom;

Publi Valeri Flac, acusador de Carb;

Gai Valeri Flac, escriptor rom ;

Verri Flac,  escriptor rom;

Vesculari Flac, cavaller rom company de Tiberi;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189556" title="Calpurni Flac" nonfiltered="3192" processed="3184" dbindex="78207">
Calpurni Flac (Calpurnius Flaccus) fou un retric rom que va viure en temps d'Adri. Les seves cinquanta una declamacions sovint acompanyaven a les de Quintili. Fou curador del temple i prefecte de les muralles de Tarragona. El seu nom complert fou Gai Calpurni Flac


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189557" title="Ren-Emile Godfroy" nonfiltered="3193" processed="3185" dbindex="78208">
Ren-Emile Godfroy (Pars, 10 de gener de 1885   Frjus, 16 de gener de 1981) va ser un almirall francs. 

Ingress a l'Escola Naval a l'octubre de 1901 i serv en diversos navilis abans de participar a l'Expedici Charcot al Pol Sud al 1908. Particip a la I Guerra Mundial amb el rang de tinent de navili i arrib a oficial superior al 1921. Contra-almirall al 1936, va ser nomenat comandant de la Fora X a la Mediterrnia a l'abril de 1940. Va ser nomenat Vice-almirall el 19 de juny de 1940.

Al juny de 1940, la Fora X estava estacionada a Alexandria. El 3 de juliol, Churchill, creient que la flota francesa passaria qualsevol dia a mans dels alemanys, llen l'Operaci Catapulta, que consistia a emparar als vaixells francesos que es trobessin als ports britnics i a neutralitzar aquells que es trobessin als ports de l'imperi francs, si calia, per la fora (com va ser el cas a Mers El Kebir.

A Alexandria, Godfroy reb un ultimtum, per negoci amb l'almirall britnic Cunningham l'internament pacfic dels seus vaixells, arribant a un acord el 7 de juliol. La Fora X francesa consistia en el cuirassat Lorraine, 4 creuers, 3 destructors i un submar. Els francesos van buidar els seus tancs de combustible i van retirar els mecanismes de foc dels seus canons, a canvi de qu els navilis restessin sota el control de Godfroy. Cunningham, a ms, va prometre repatriar les tripulacions.

El 31 de maig de 1943, l'almirall Godfroy es trobava amb la seva flota sota les ordres del govern d'Alger. Favorable al general Henri Giraud, va ser rellevat de tot comandament pels partidaris de de Gaulle al s del Comit francs de l'Alliberament Nacional.

 Condecoracions .

 Gran oficial de la Legi d'Honor;
 Oficial de l'Acadmia;
 Cavaller del Mrit Martim;
 Medalla dels Dardanels;
 Medalla de Llevant;
 Medalla de Srbia;
 Oficial de l'Orde de Leopold;
 Comandant de Nicham-Iftikar;
 Comandant de Nicham-Alaouita;
 Gran medalla d'or de la Societat Central de Salvament;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189558" title="Marc Fulvi Flac (cnsol segle III aC)" nonfiltered="3194" processed="3186" dbindex="78209">
Marc Fulvi Flac (Marcus Fulvius Q. F. M. N. Flaccus) fou cnsol rom junt amb Appi Claudi Caudex el 264 aC, quan va esclatar la Primera Guerra Pnica. En aquest consolat es van fer els primers jocs de gladiadors que es van celebrar al forum barium.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189560" title="Quint Fulvi Flac (cnsol segle III aC)" nonfiltered="3195" processed="3187" dbindex="78210">
Quint Fulvi Flac (Quintus Fulvius M. Q. F. N. Flaccus) fou fill de Marcus Fulvius Q. F. M. N. Flaccus, cnsol el 264 aC i cnsol rom per primer cop el 237 aC junt amb Luci Corneli Lntul en qu va lluitar contra els lgurs i els va derrotar.

El 224 aC fou altre cop cnsol i va reduir als gals nsubres que encara lluitaven. El 216 aC fou elegit pontfex al lloc de Quint Eli Pet, mort a la batalla de Cannes. 

El 215 aC va obtenir la pretoria de la ciutat (urbis praetoris) i va rebre el comandament de 24 vaixells i poc desprs se li van donar cinc mil homes i 400 cavallers per portar-los a Sardenya i all podia nomenar a qui volgus com a comandant, fins que Quint Muci, el seu comandant natural, es recupers d'una malaltia; Flac va donar el comandament a Tit Manli Torquat. 

Fou reelegit com a pretor el 214 aC i el senat li va donar Roma com a provncia (aquesta concessi fou feta extra ordinem) amb el comandament a la ciutat durant l'absncia dels cnsols. 

El 213 aC fou magister equitum del dictador Gai Claudi Cent. El 212 aC fou cnsol per tercera vegada amb Appi Claudi Pulcre. Fou candidat a Pontfex Mxim per no fou elegit. Va tenir la provncia de Campnia i va establir el seu camp a Beneventum i va fer un inesperat atac al campament del general Hann que era a la vora; finalment el camp cartagins fou pres d'assalt el segon dia de lluita i es va fer una gran matana en la que van morir ms de sis mil cartaginesos i set mil foren fets presoners. Hanno s va retirar amb les restes de les seves forces al pas dels brucis. 

Els cnsols van anar a Cpua que fou assetjada amb fora. El 211 aC Gneu Fulvi Centumal II i  Publi Sulpici Galba foren cnsols, per el poder (imperium, comandament) de Flac i Claudi fou prorrogat i van conservar el seu exrcit amb ordres de no deixar Cpua fins la seva conquesta. Per com que Annbal va marxar cap a Roma, el senat va cridar a Flac i li va donar els mateixos poder que els dos cnsols de l'any. Quan Annbal es va retirar, Flac va tornar a Cpua i finalment aquesta e va rendir desprs de qu els principals dirigents locals se sucidaren. Els romans van castigar severament als campanis, i els senadors de Cpua que havien sobreviscut foren executats; aquestes i altres decisions cruels foren presses sens dubte per Flac.

A finals del 211 aC va tornar a Roma on fou nomenat dictador per dirigir les eleccions de cnsols. Cpua li fou donada com a provncia proconsular per ja noms amb una legi en lloc de dues. 

El 209 aC fou cnsol per quarta vegada i va rebre les provncies de Lucnia i Bruttium; se li van  sotmetre els hirpins, lucans i volcentins que foren tractats suaument. El 208 aC el seu poder fou prorrogat amb Cpua com a provncia i una legi. El 207 aC va dirigir dos legions al Bruttium. 

Devia morir no massa desprs ja que no torna a ser esmentat.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189561" title="Gneu Fulvi Flac" nonfiltered="3196" processed="3188" dbindex="78211">
Gneu Fulvi Flac (Cnaeus Fulvius M. F. Q. N. Flaccus) fou fill de  Marc Fulvi Flac (Marcus Fulvius Q. F. M. N. Flaccus, cnsol el 264 aC)  i germ de Quint Fulvi Flac (Quintus Fulvius M. Q. F. N. Flaccus). 

En el tercer consolat del seu germ fou pretor (212 aC) i va tenir la Pulla com a provncia. Va ser derrotat prop d'Herdonea per Annbal i va fugir el primer amb 200 cavallers mentre la resta de l'exrcit era aniquilat (de 22.000 mil soldats noms se'n van escapar 2000). Gai Semproni Bles el va acusar de manca d'atenci i prudncia; Flac va donar la culpa als soldats per la investigaci va revelar que havia actuat amb covardia; per evitar un cstig sever va marxar a Tarqunia exiliat voluntriament.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189562" title="Gai Fulvi Flac (llegat)" nonfiltered="3197" processed="3189" dbindex="78212">
Gai Fulvi Flac (Caius Fulvius M. F. Q. N. Flaccus) fou fill de  Marc Fulvi Flac (Marcus Fulvius Q. F. M. N. Flaccus, cnsol el 264 aC)  i germ de Quint Fulvi Flac (Quintus Fulvius M. Q. F. N. Flaccus) i de Gneu Fulvi Flac (Cnaeus Fulvius M. F. Q. N. Flaccus). Fou llegat del seu germ Quint durant el setge de Cpua. El 209 aC fou enviat amb un destacament a Etrria per portar a Roma les legions que havien estat enviades all.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189565" title="Quint Fulvi Flac (cnsol 179 aC)" nonfiltered="3198" processed="3190" dbindex="78213">
Quint Fulvi Flac (Quintus Fulvius Q. F. M. N.  Flaccus) fou un dels quatre fills de Quintus Fulvius M. Q. F. N. Flaccus. 

Fou edil curul el 185 aC i com que el pretor urb Gai Dcim acabava de morir es va oferir per ocupar el seu lloc sense xit; no va accedir a la magistratura de pretor fins el 182 aC, amb Hispnia Citerior com a provncia. En aquesta provncia va expulsar als celtibers de la ciutat dUrbicua que va ocupar, i els va derrotar en una gran batalla en la que haurien mort uns 23.000 celtibers i 4.000 haurien caigut presoners. Desprs va sotmetre la ciutat de Contrebia i va derrotar altre cop als celtibers que en la major part es van sotmetre als romans. 

El senat va decretar un agrament pblic, per al sortir Quint cap a Itlia els celtibers es van revoltar altre cop i el van atacar en un congost estret; els va derrotar altre cop i van perdre 17.000 homes. Flac va construir en agrament a aquesta victria el temple rom de Fortuna. Va celebrar les seves victries amb un triomf el 180 aC i fou elegit cnsol pel 179 aC junt amb el seu germ Luci Manli Acid Fulvi, que portava aquest nom per haver estat adoptat per la famlia dels Manlius Acidinus. Uns jocs en honor a Jpiter foren instituts pel senat per celebrar les victries. 

En el seu consolat va fer la guerra als lgurs als que va derrotar completament i a la tornada va celebrar un segon triomf.

El 174 aC fou nomenat censor amb Aule Postumi Alb i en el seu crrec va expulsar del senat al seu propi germ Gneu Fulvi Flac. Va construir un temple de la Fortuna a Roma, millor que el que havia construt a Hispnia, usant marbres i elements del temple de Juno al Bruttium (cosa que va molestar als brucis); a Roma es va saber com s'havien obtingut els marbres i els cnsols el van cridar al senat per donar explicacions. La seva conducta fou censurada i els marbres reenviats al seu origen i es van fer sacrificis expiatoris a Juno. Com que a Bruttium no hi havia cap arquitecte capacitat per restaurar els marbres es van deixar simplement al temple. 

Desprs de la seva censura va ser escollit membre del collegi de pontfexs i va comenar a donar mostres de bogeria. Quan va rebre la noticia que dels dos fills que tenia combatent a Illria, un havia mort i l'altre estava greument malalt, es va sucidar penjant-se a la seva cambra el 173 aC.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189566" title="Marc Fulvi Flac (llegat)" nonfiltered="3199" processed="3191" dbindex="78214">
Marc Fulvi Flac (Marcus  Fulvius Q. F. M. N.  Flaccus) fou un dels quatre fills de  Quint  Fulvi Flac  (Quintus Fulvius M. Q. F. N. Flaccus) i germ de Quint Fulvi Flac (Quintus Fulvius Q. F. M. N.  Flaccus, cnsol el 179 aC). Va servir com a llegat del seu germ Quint a la guerra a Hispnia contra els celtibers el 182 aC


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189567" title="Marc Fulvi Flac (cnsol 125 aC)" nonfiltered="3200" processed="3192" dbindex="78215">
Marc Fulvi Flac (Marcus  Fulvius M. F. Q. N. Flaccus) fou fill del llegat Marc Fulvi Flac (Marcus  Fulvius Q. F. M. N. Flaccus). Desprs de la mort de Tiberi Semproni Grac fou nomenat triumvir agro dividendo junt amb Carb i Gai Semproni Grac el 129 aC.  

Fou cnsol el 125 aC i fou enviat en ajut de Masslia, el territori de la qual havia estat envat pels salluvis. Fou el primer que va sotmetre als lgurs transalpins sobre els que va celebrar un triomf.

El 122 aC va acompanyar a Gai Grac para establir una colnia a Cartago i en la seva absncia es va preparar una conspiraci contra ells. Els dos homes van tornar abans d'hora a Roma. Foren assassinats pels conspiradors el 121 aC. 

La seva filla Flvia fou la muller de Publi Lntul i mare de Lntul Sura. Va tenir dues filles ms, una casada amb Quint Catul i una amb Luci Csar (cnsol 91 aC) que fou mare de Luci Csar (cnsol el 64 aC).










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189568" title="Marc Fulvi Flac (decemvir)" nonfiltered="3201" processed="3193" dbindex="78216">
Marc Fulvi Flac (Marcus Fulvius Flaccus) fou un magistrat rom. Fou un dels Decemviri Agro Samniti Appuloque metiendo dividendoque, nomenats el 201 aC. Es va casar amb Sulpcia filla de Patrcul.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189569" title="Mar de Weddell" nonfiltered="3202" processed="3194" dbindex="78217">


El Mar de Weddell s una gran part de l'Oce Antrtic compresa entre la Pennsula Antrtica per l'oest, les Illes rcades del Sud pel nord, la Terra de Coats i la Terra de la Princesa Marta a l'est. Al sud se troba la segona barrera de gel ms gran del mn: el conjunt Filchner-Ronne, que es recola a la Terra d'Edith Ronne. Aquesta barrera envolta en gran part l'Illa Berkner. Al costat del litoral de la Pennsula Antrtica hi ha la plataforma de gel Larsen, la part nord de la qual s'ha anat collapsant rpidament els darrers anys.

La part de l'Antrtida ubicada a l'oest d'aquest mar, fins el Mar de Ross, s'anomena Antrtida Occidental o Menor, i a l'est, Antrtida Oriental o Major.

L'amplada mxima d'aquest mar s d'uns 2.000 km, i cobreix una rea de 2,8 milions de km.

El seu nou s en honor al mariner britnic James Weddell que s'intern en aquest mar el 1823 arribant fins els 74 S. Fou explorat mpliament per primera vegada per l'escocs William S. Bruce entre 1902 i 1904. En aquest mar el vaixell deShackleton, l'Endurance fou atrapat i destruit i destrut pel gel.

Es creu que la separaci de l'excontinent Gondwana va comenar al Mar de Weddell.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189570" title="Quint Fulvi Flac (cnsol 180 aC)" nonfiltered="3203" processed="3195" dbindex="78218">
Quint Fulvi Flac (Quintus Fulvius Flaccus) fou pretor a Sardenya el 187 aC. Fou tres vegades candidat a cnsol crrec que finalment va obtenir el 180 aC en el lloc del seu padrastre Gai Pis que havia mort; va crrer el rumor que Pis havia estat enverinat per la seva dona Quarta Hostlia, la mare de Quint Fulvi, per deixar lloc al seu fill.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189571" title="Marc Fulvi Flac (triumvir)" nonfiltered="3204" processed="3196" dbindex="78219">
Marc Fulvi Flac (Marcus  Fulvius Flaccus) fou un magistrat rom. Fou un dels triumvirs nomenats per conduir les colnies de Pollentia i Pisaurum el 184 aC. (Livi 39.44).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189572" title="Servi Fulvi Flac" nonfiltered="3205" processed="3197" dbindex="78220">
Servi  Fulvi Flac (Servius Fulvius Flaccus) fou un magistrat rom. Fou cnsol el 135 aC i va sotmetre als vardens de l'Illria. Cicer l'esmenta com a literat i eloqent. Fou acusat una vegada d'incest i defensat per Gai Curi.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189574" title="Gai Fulvi Flac (cnsol)" nonfiltered="3206" processed="3198" dbindex="78221">
Gai Fulvi Flac (Caius Fulvius Flaccus) fou un magistrat rom. Fou cnsol el 134 aC. Va fer la guerra contra els esclaus revoltats dirigits per Enni a Siclia, junt amb el seu collega al consolat, per sense cap victria destacada.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189575" title="Grani Flac" nonfiltered="3207" processed="3199" dbindex="78222">
Grani Flac (Granius Flaccus) fou un escriptor rom. Va escriure l'obra De Jure Papiriano, que s una collecci d'antigues lleis dels reis de Roma. Va viure en temps de Juli Csar i li va dedicar una obra de nom Indigitamenta amb invocacions per certs ritus.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189576" title="Hordeoni Flac" nonfiltered="3208" processed="3200" dbindex="78223">
Hordeoni Flac (Hordeonius Flaccus) fou un militar rom que era llegat consular a l'exrcit de la Germnia Superior al moment de l mort de Ner (68).

Era ja gran i havia perdut autoritat i el dia 1 de gener del 69 els soldats van renunciar a seguir fidels a Galba i no va tenir coratge d'oposar-se a aquesta decisi. Vitelli el va deixar amb el comandament a la riba esquerra del Rin quan va marxar a Itlia i va demorar la sortida de les tropes en part per temor a una revolta dels bataus i en part perqu era favorable a Vespasi. Fins i tot va demanar ajut a Civilis.

Quan els bataus es van revoltar obertament va enviar contra ells al llegat Mummi Luperc que fou derrotat. La seva manca d'habilitat van provocar el mot dels soldats que el van obligar a renunciar el comandament en Dilli Vcula. En absncia d'aquest, Herenni Gal va acusar a Flac de traci, i fou ferit i empresonat pels soldats per alliberat per Vcula.

Encara conserv alguna influencia a l'exrcit i desprs de la batalla de Cremona va poder convncer als soldats de declarar-se per Vespasi. Van arribar dos noves legions que van exigir el donatiu que sabien que havia fet Vespasi i Hordeoni els hi va donar, i els diners van crrer en menjar i beure. Alguns soldats borratxos el van matar aquella mateixa nit.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189577" title="Munaci Flac" nonfiltered="3209" processed="3201" dbindex="78224">
Munaci Flac (Munatius Flaccus) fou un itali de l'exrcit rom, que fou un dels conspiradors contra Quint Cassi Long, pretor de la Hispnia Ulterior el 48 aC. Va comenar l'atac matant a un dels lictors i ferint al llegat Quint Cassi.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189578" title="Gai Norb Flac (cnsol 38 aC)" nonfiltered="3210" processed="3202" dbindex="78225">
Gai Norb Flac (Caius Norbanus Flaccus) fou un militar rom. El 42 aC Octavi (August) el va enviar amb Decidi Saxa a Macednia amb el comandament de vuit legions i va operar a la zona de Filips contra Brut i Cassi. Va acampar prop de Filips i es van produir moviments estratgics per ambdues parts i finalment es va haver de retirar cap a Amfpolis i l'exrcit republic no el va perseguir i va acampar a la zona de Filips (Philippi).

El 38 aC fou cnsol junt amb Appi Claudi Pulcre.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189579" title="Gai Norb Flac (cnsol 24 aC)" nonfiltered="3211" processed="3203" dbindex="78226">
Gai Norb Flac (Caius Norbanus Flaccus) fou un magistrat rom que fou cnsol el 24 aC juntament amb Octavi (August). Era probablement fill de Gai Norb Flac (cnsol el 38 aC)





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189580" title="Gai Norb Flac (cnsol any 15)" nonfiltered="3212" processed="3204" dbindex="78227">
Gai Norb Flac (Caius Norbanus Flaccus) fou un magistrat rom que fou cnsol l'any 15. Podria ser un fill o un nt del cnsol del mateix nom de l'any 24 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189581" title="Luci Pomponi Flac" nonfiltered="3213" processed="3205" dbindex="78228">
Luci Pomponi Flac (Lucius Pomponius Flaccus) fou un magistrat rom que fou cnsol l'any 17 i fou llegat a la Germnia Superior probablement l'any 21, quan va combatre contra els cats (chatti) i va rebre els honors del triomf. Tcit diu que fou menys fams com a general que com a poeta.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189582" title="Publi Pomponi Flac" nonfiltered="3214" processed="3206" dbindex="78229">
Publi Pomponi Flac (Publius Pomponius Flaccus) fou un governador rom. Fou nomenat per Tiberi com a governador de Msia per dirigir les operacions contra el rei dels odrisis Rascuporis III que havia matat a Cotis III (VIII), el seu germ i collega en el tron.

Velleu Patrcul en parla amb elogi (vir natus ad omnia quae recte facienda sunt, simplicique virtute merens semper, non captans gloriam). Era molt amic de Tiberi i una vegada va passar dos dies i una nit junt amb l'emperador bevent begudes alcohliques sense parar. 

Va morir el 35 essent propretor de Sria on va governar alguns anys (uns tres, del 32 al 35). 

Alguns proposen identificar-lo amb el poeta i cnsol Luci Pomponi Flac (Lucius Pomponius Flaccus) que fou consol, ja que el governador es anomenat com persona de rang consolar per Velleu Patrcul.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189585" title="Scul Flac" nonfiltered="3215" processed="3207" dbindex="78230">
Scul Flac (Siculus Flaccus) fou un escriptor i agrimensor rom autor d'algunes obres uns fragments de les quals s'han preservat a la collecci Agrimensores. Va viure probablement poc desprs del regnat de Nerva. Va escriure De Conditionibus Agrorum,  i altres obres els titols de les quals no es coneixen amb seguretat si be se suposa que una podria ser De Coloniis. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189586" title="Estatili Flac" nonfiltered="3216" processed="3208" dbindex="78231">
Estatili Flac (Statilius Flaccus,                   ) fou un poeta rom  autor d'uns epigrames de l'antologia grega tot i que no era grec. Sota el seu nom s'inclouen vuit epigrames, un ms amb el nom                , i tres amb l'autor noms citat  com         .


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189587" title="Luci Tarquici Flac" nonfiltered="3217" processed="3209" dbindex="78232">
Luci Tarquici Flac (Lucius Tarqitius Flaccus) fou magister equitum del dictador Luci Quinti Cincinnat I el 458 aC. Encara que era d'una famlia patrcia era personalment fora pobre, per destacava com a guerrer.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189588" title="Luci Quint Cincinnat" nonfiltered="3218" processed="3210" dbindex="78233">


Nom de dos cnsols romans:

Luci Quint Cincinnat I;
Luci Quint Cincinnat II;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189590" title="Alianza Regional de Castilla y Len" nonfiltered="3219" processed="3211" dbindex="78234">
Alianza Regional de Castilla y Len (ARCL) fou una associaci de carcter moderadament regionalista i conservador sorgida a Herrera de Duero, provncia de Valladolid, el desembre de 1975 a l'empara de la Llei d'Associacions de 1964. El burgals Gonzalo Martnez Dez, historiador migevalista i professor d'Histria del Dret, va ser un dels seus ms destacats promotors. A Martnez Dez es deu el llibre Fueros si, pero para todos: los conciertos econmicos (1977). Un altre dels seus principals impulsors va ser el lleons Alfonso Prieto, tamb catedrtic d'universitat. 

El desig de tenir una fora poltica castellanoleonesista va dur a alguns dels seus militants a la fundaci de PANCAL. Aquesta organitzaci, actualment desapareguda, fou la pionera del castellanolleonesisme desprs de la mort del general Franco, antecedent del Institut Regional de Castella-Lle. L'Institut, pocs dies desprs de la seva fundaci, va convocar el 1976 el primer homenatge als comuneros a Villalar de los Comuneros desprs de la caiguda del franquisme.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189593" title="Gonzalo Martnez Dez" nonfiltered="3220" processed="3212" dbindex="78235">
Gonzalo Martnez Dez (Quintanar de la Sierra, 1924) s un historiador medievalista espanyol. Especialista en histria del Dret i membre de la Companyia de Jess, ha estat professor d'Histria del Dret a la Universitat de Valladolid. Se'l considera un dels promotors i idelegs del nacionalisme castell actual, ha estat un dels fundadors de l'Alianza Regional de Castilla y Len i un dels promotors del PANCAL. 

Obres.

"Un nuevo cdice del "Liber iudiciorum" del siglo XII" (1961);
"El Concilio compostelano del reinado de Fernando I" (1964);
"Las instituciones del reino astur a travs de los diplomas (718-910)" (1965);
"Algunas normas crticas para la edicin de textos jurdicos" (1965);
"El Fuero Real y el Fuero de Soria" (1969);
"lava medieval" (1974);
"Fueros si, pero para todos: los conciertos econmicos" (1976);
"Castilla, victima del centralismo" (1977);
"Fueros y conciertos econmicos". Documentacin administrativa, n 181 (1979), pgs. 583-620 ;
"Libro becerro de las behetras" (1981);
"La coleccin cannica hispana" (1982-2002);
"Fueros locales del territorio de la provincia de Burgos" (1982);
"Gnesis histrica de la provincia de Burgos y sus divisiones administrativas" (1982);
"Las comunidades de villa y tierra de la Extremadura castellana: estudio histrico-geogrfico" (1983);
"Leyes de Alfonso X" (1985-88);
"Alfonso X y su proyeccin en Cantabria" (1987);
"Coleccin de documentos medievales de las villas guipuzcoanas" (1991-1996);
"Fernando III, 1217-1252" (1993), "De Itero de la Vega a San Nicols del Real Camino : piedra y vida" (1994);
"Alfonso VIII, rey de Castilla y Toledo" (1995);
"El monasterio de Fresdelval, el castillo de Sotopalacios y la merindad y valle de Ubierna" (1997);
"Bulario de la Inquisicin espaola (hasta la muerte de Fernando el Catlico)" (1998);
"El camino de Santiago en la provincia de Burgos" (1998);
"Coleccin documental del Monasterio de San Pedro de Cardea" (1998);
"El Cid histrico" (1999);
"Historia latina de Rodrigo Daz de Vivar" (1999);
"Coleccin diplomtica Monasterio cisterciense de Santa Mara la Real: Villamayor de los Montes" (2000);
"Los templarios en los reinos de Espaa" (2001);
"La cruz y la espada: vida cotidiana de las rdenes militares espaolas" (2002);
"Alfonso VI: Seor del Cid, conquistador de Toledo" (2003);
"El Monasterio jernimo de Fresdelval: 600 aos de historia" (2004);
"El condado de Castilla (711-1038): la historia frente a la leyenda" (2005). ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189595" title="Barrabs" nonfiltered="3221" processed="3213" dbindex="78236">
Bar Abba o Barrabs (en idioma arameu:   -   ) significa "fill del pare". Apareix en els evangelis com un bandoler que havia estat empresonat per assassinat amb un grup de sediciosos, durant uns disturbis que hi havia hagut a Jerusalem.

Teoria Maccoby.
Alguns erudits (notablement Hyam Maccoby) del Nou Testament han proposat la teoria que aquest era el sobrenom que donaven a Jess, qui sempre comenava les seves oracions amb la paraula Abba, "Pare". Segons aquesta hiptesi, quan la multitud a Jerusalem va exigir a Pilat que dons llibertat a "Bar Abba" (Barrabs) era la llibertat del mateix Jess la que demanaven. Aix va ser canviat per d'editors que desitjaven ocultar les connexions entre Jess i el seu poble, el poble jueu. La teoria rep molt fort suport de manuscrits provinents de Cesarea, del Sina, de Sria, etc., i d'alguns manuscrits usats per Orgenes. Dits manuscrits nomenen al suposat "Barrabs" Iesous Ton Barabban, s a dir Jesus Bar Abba o Jess Fill del Pare.

Veure Messies;

Bibliografia.
Joan 18,40;
Mateu 27,16;
Marc 15,7;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189596" title="Partit d'Independents de Lanzarote" nonfiltered="3222" processed="3214" dbindex="78237">
El Partit d'Independents de Lanzarote (PIL) s un partit poltic canari l'mbit del qual s la illa de Lanzarote. Es tracta d'un partit de tipus insularista i nacionalista canari. T tres diputats en el Parlament de Canries. El partit es fund el 1989. Va formar part de les Agrupacions Independents de Canries i dintre d'aquestes va participar en la formaci de Coalici Canria. 

Desprs d'una srie de descontentaments amb la lnia poltica de Coalici Canria, el PIL es deslliga d'aquesta. En les eleccions al Parlament de Canries de 2003 es presenta en coalici amb altres partits com el Partit Nacionalista Canari dintre de la Federaci Nacionalista Canria. En els ltims anys han estat denunciats diversos casos de corrupci en els quals estan implicats membres del PIL, entre ells la denncia contra Dimas Martn, qui hagu d'abandonar la presidncia del Cabildo de Lanzarote desprs d'ordenar-se el seu empresonament. 

 Enllaos externs .
Pgina oficial del PIL;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189598" title="Mar de Clebes" nonfiltered="3223" processed="3215" dbindex="78238">


El  mar de Clebes (o mar de Sulawesi) es troba a la part occidental de l'oce Pacfic. Es troba delimitat al nord per l'arxiplag Sulu, amb el mar de Sulu i l'illa filipina de Mindanao; a l'est es troben les illes Sangi, al sud l'illa de Clebes i a l'oest la de Borneo. Ocupa una rea de 280.000 km i la seva profunditat mxima s de 6.200 metres.

Clima.

EL clima dominant a la zona s el tropical. Entre la conca de Clebes i la fossa de las Filipines t lloc l'intercanvi d'aigua amb l'oce Pacfic. A l'estiu, el mons provoca l'intercanvi amb el mar de Java a travs de l'estret de Makassar. 

Medi Ambient.

El mar de Clebes cont una variada flora i fauna, destacant la colnia de cetacis, ja que 26 de les 78 espcies de balena viuen en aquestes aiges. Entre la fauna tamb destaquen els coralls, les barracudes i les tortugues marines.

Pirates.

El mar de Clebes s conegut per l'existncia de pirates que ataquen els pesquers i fins i tot grans vaixells de crrega. Les autoritats han posats tots els mitjans possibles per evitar-ho, de cara a protegir el turisme. 


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189599" title="Jorge Semprn Maura" nonfiltered="3224" processed="3216" dbindex="78239">

Jorge Semprn Maura ( Madrid, Espanya 1923 ) s un escriptor, poltic i guionista cinematogrfic espanyol, que ha escrit la seva obra majoritriament en francs.
 
L'any 1995 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi concedida per la Generalitat de Catalunya i l'any 2002 fou guardonat amb el Premi Blanquerna concedit per la Generalitat a travs de la seva delegaci a Madrid. Des de 1996 s membre de l'Acadmie Goncourt. 

Biografia. 
Va nixer el 10 de desembre de 1923 a la ciutat de Madrid, fill de l'intellectual republic Jos Mara Semprn Gurrea i nt d'Antoni Maura Montaner. L'any 1939, desprs de la Guerra Civil Espanyola, es trasllad juntament amb la seva famlia a la ciutat de Pars, on estudi filosofia a la La Sorbona des de 1941. 

Membre de la resistncia.
Durant la Segona Guerra Mundial va combatre, a l'igual que molts espanyols exiliats, entre els partisans de la Resistncia davant l'oucpaci de Frana per part de l'Alemanya nazi. L'any 1942 s'afili al Partit Comunista d'Espanya (PCE).

L'any 1943, desprs de ser denunciat, fou detingut, torturat i posteriorment deportat al Camp de concentraci de Buchenwald. Desprs del seu alliberament va ser rebut com un heroi a Pars, per aquesta fou una poca que el marc per la seva posterior experincia literria i poltica. No obstant aix, hi ha una certa polmica recent sobre el pas de Semprn pel camp de Buchenwald, ja que, segons ha declarat en les seves memries el seu germ Carlos Semprn, Jorge va pertnyer als anomenats kapos, deportats que eren escollits (o s'oferien) als nazis per a realitzar tasques administratives, com per exemple escollir els destinats que haurien de realitzar treballs forats. A canvi d'aquesta collaboraci, els kapos rebien un tracte millor.

Activisme poltic.
Una vegada alliberat del camp va mantenir la seva residncia a Pars. 

Dintre del PCE, des de 1953 a 1962, realitz una intensa activitat clandestina a Espanya sota el pseudnim de Federico Snchez. L'any 1954, form part del Comit Central del partit i l'any 1956 del Comit Executiu. 

El 1964 fou expulsat del partit juntament amb Fernando Claudn per divergncies pel que fa a la lnia oficial. Des d'aquell moment la seva activitat se centra en la seva carrera literria. La seva renncia va coincidir amb l'escriptura i publicaci de El largo viage, comenada a Madrid a la dcada del 1960.

No tornaria a participar activament en la poltica fins que, entre 1988 i 1991, va ser nomenat Ministre de Cultura en el govern de Felipe Gonzlez. Inicialment el seu nomenament va ser molt criticat ja que no vivia a Espanya i desconeixia totalment el panorama cultural i poltic del pas que anava a ser ministre.

Obra literria. 
Tota la seva obra escrita, ja siguin novelles o obres autobiogrfiques, est fortament influda per les seves peripcies vitals, en particular el seu pas pel camp de concentraci de Buchenwald: El largo viaje, La escritura o la vida, Aquel domingo o Vivir con su nombre, morir con el mio. La seva expulsi del Partit Comunista qued reflectida en Autobiografa de Federico Snchez, mentre que Federico Snchez se despide de ustedes narra el perode, entre 1988 i 1991, que va ser Ministre de Cultura en el govern de Felipe Gonzlez. 

Fins l'any 2003 totes les seves obres de ficci havien estat escrites en francs, noms utilitzant el castell per a alguns dels seus llibres biogrfics. Aquell any, per, public la primera novella escrita originalment en castell, Veinte aos y un da. 

Convenut europeista, ha escrit, a quatre mans, al costat del Primer Ministre Francs, Dominique de Villepin, el llibre L'home europeu i ha publicat un volum recopilatori d'articles, conferncies i discursos sobre el tema, titulat Pensar a Europa. 

Al llarg de la seva carrera ha rebut diversos premis literaris, destacant especialment el Premi Fmina l'any 1969 per La deuxime mort de Ramn Mercader, el Premi Planeta l'any 1977 per Autobiografa de Federico Snchez i el Premi Fundacin Jos Manuel Lara per Veinte aos y un da.

Obra publicada.
 1963: Le grand voyage (El largo viaje);
 1967: L'vanouissement (El desvanecimiento);
 1969: La deuxime mort de Ramn Mercader (La segunda muerte de Ramn Mercader);
 1977: Autobiografa de Federico Snchez, Premi Planeta;
 1980: Quel beau dimache! (Aquel domingo);
 1983: Montand la vie continue (Biografa de Yves Montand) ;
 1986: La montagne blanche (La montaa blanca);
 1987: Netchaev est de retour (Netchaiev ha vuelto);
 1991: L'algarabie (La algaraba);
 1993: Federico Snchez vous salue bien (Federico Snchez se despide de ustedes);
 1994: L'criture ou la vie (La escritura o la vida);
 1998: Adieu, vive clart... (Adis luz de veranos);
 2002: Le mort qu'il faut (Vivir con su nombre, morir con el mo);
 2003: Veinte aos y un da;
 2005: L'Homme europen (El hombre europeo, juntament amb Dominique de Villepin);
 2006: Pensar en Europa;

Obra cinematogrfica.
L'obra escrita de Semprn no es limita a la literatura, sin que ha desenvolupat una mplia carrera com a guionista cinematogrfic, sent autor de guions del cinema francs com Z de Costa-Gavras i Stavisky d'Alain Resnais, sent nominat en dues ocasions al Premi Oscar al millor gui.

 1966: Objectif 500 millions de Pierre Schoendoerffer;
 1966: La guerre est finie d'Alain Resnais;
 1969: Z de Costa-Gavras;
 1970: L'aveu de Costa-Gavras;
 1972: L'attentat de Yves Boisset;
 1974: Les deux mmoires, gui i direcci;
 1974: Stavisky de Alain Resnais;
 1975: Section spciale de Costa-Gavras;
 1976: Une femme  sa fentre de Pierre Granier-Deferre;
 1978: Les Routes du sud de Joseph Losey;
 1983: Los desastres de la guerra (TV) de Mario Camus;
 1986: Les Trottoirs de Saturne de Hugo Santiago;
 1995: L'Affaire Dreyfus (TV) de Yves Boisset;
 1997: K d'Alexandre Arcady;

Premi scar.


Premi BAFTA.


Referncies.


Enllaos externs.
  Informaci de Jorge Semprn a elpais.com;
  Entrevista a Jorge Semprn a elpais.com;
 ;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189601" title="Parlament de Canries" nonfiltered="3225" processed="3217" dbindex="78240">

El Parlament de Canries fou inaugurat el 30 de maig de 1983 i s l'rgan legislatiu i una de les institucions de govern de les Illes Canries.

L'edifici. 
L'edifici del Parlament de Canries, situat en el cntric carrer Teobaldo Power de la ciutat de Santa Cruz de Tenerife, va ser projectat per l'arquitecte Manuel de Ora el 1883. Des d'aquest moment ha albergat diferents institucions i entitats per sempre crucials en el desenvolupament poltic i cultural de la regi. Des que es constitus com a seu de la Societat Musical "Santa Cecilia" fins al seu present s com a Parlament de Canries, ha servit de lloc de reuni dels representants de la Diputaci Provincial, els membres de la Mancomunitat de Cabildos de l'Arxiplag i els magistrats de l'Audincia. 

Va ser al desembre de 1982 quan el Parlament Provisional de Canries es va installar en aquest edifici, compartint durant els dos anys segents les seves installacions amb el Conservatori de Msica que all en tenia seu. Desprs d'aquest perode, el Conservatori abandona finalment les dependncies que encara ocupava i l'edifici es convert en seu definitiva i exclusiva del Parlament de Canries. 

Amb la finalitat d'adaptar-se a les seves noves comeses, ha anat sofrint nombroses remodelacions que sempre han cuidat i potenciat els aspectes histrics i artstics de la seu de la Cmera Autonmica. El juny de 1992, el Parlament de Canries va aprovar una llei d'expropiaci de tres habitatges per a construir un nou edifici, annex a la seu antiga. Al mar de 2005 el Tribunal Constitucional va declarar inconstitucional aquesta llei i, ms tard, el Tribunal Superior de Justcia de Canries va dictar la reposici dels edificis als seus propietaris i el pagament d'una indemnitzaci per danys i perjudicis . A data d'octubre de 2006 els immobles encara no han estat retornats als seus legtims propietaris ja que la Comunitat Autnoma argumenta que s impossible retornar els edificis a causa del disseny del Parlament.

Organitzaci. 
La Cmera est constituda per seixanta diputats autonmics: Les illes de Tenerife i Gran Canria envien 15 diputats cadascuna, les illes de La Palma i Lanzarote 8 cadascuna, Fuerteventura envia 7 diputats i, La Gomera i El Hierro, 4 i 3 diputats respectivament. Aquests sn escollits per un termini de quatre anys per sufragi universal, directe, igual, lliure i secret. 

Durant la primera sessi plenria de la legislatura, desprs de la celebraci de les eleccions es nomena, per majoria absoluta dels seus membres, un president, dos vicepresidents i dos secretaris, que van a constituir la Mesla. La Cmera, es reuneix cada any en dos cicles ordinaris de sessions, de 120 dies cadascun, de mar a juny i d'octubre a gener. El Parlament pot treballar b en Ple o en Comissions i compte amb un Reglament especfic en el qual es decideixen les caracterstiques ms concretes de les sessions, com sn, la formaci de Grups Parlamentaris i el funcionament de la Diputaci Permanent. Tamb respon a altres afers que afectin als procediments legislatius o fins i tot de control poltic. En relaci amb els acords, es prenen, en principi, per majoria simple, sempre que l'Estatut d'Autonomia no estableixi unes condicions especials que requereixin d'altres sistemes de majories.

Funcions. 
El Parlament t potestat, segons queda establert a l'Estatut d'Autonomia de Canries, per a la designaci del President de Canries ;
Elaboraci de les lleis de la Comunitat. ;
Aprovaci dels Pressupostos de la Comunitat. ;
Control poltic de l'acci del Govern de Canries. ;
Nomenament dels senadors que representen a Canries a les Corts Generals de Madrid. ;
Presentaci de Proposicions de Llei davant les Corts Generals. ;
Interposici de recursos d'inconstitucionalitat.

Llista de Presidents del Parlament de Canries. 
Assemblea de Parlamentaris Canaris (instituci preautonmica) ;
 Antonio Gonzlez Gonzlez: novembre de 1977 - 1978 (independent) ;
 Jos Luis Toms Mederos Aparicio: juny de 1980 - juny de 1981 (UCD) ;
 Pedro Guerra Cabrera: 1982 - 30 de maig de 1983 (PSOE) ;
Parlament de Canries (etapa autonmica) ;



Notes.


Vegeu tamb.
 Eleccions al Parlament de Canries de 2003;
Parlament Autonmic;

Enllaos externs.
Pgina web del Parlament de Canries;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189602" title="Eleccions al Parlament de Canries de 2003" nonfiltered="3226" processed="3218" dbindex="78241">
Les Eleccions al Parlament de Canries de 2003 se celebraren el 25 de maig. Amb un cens de 1.439.784  electors, els votants foren 930.449 (64,6 %) i 509.335 les abstencions (35,4 %).  EL partit ms votat s Coalici Canria, i merc a un pacte amb el PP aconseguir que el seu candidat Adn Martn Menis.

Els resultats foren:



A part, es comptabilitzaren  1.806 (1,3 %) vots en blanc.

 Diputats electes .
 Juan Carlos Alemn (PSOE);
 Adn Martn Menis (Coalici Canria);
 Gabriel Mato Adrover (PP);
 Lorenzo Olarte Culln (Federacin Nacionalista Canaria);

 Enllaos externs .
 Eleccions autonmiques de 2003;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189603" title="Mar del Corall" nonfiltered="3227" processed="3219" dbindex="78242">


El mar del Corall es troba a l'oest de l'oce Pacfic, al davant de la costa noroccidental d'Austrlia. En aquest mar es troben les illes deshabitades que s'anomenen Illes del mar del Corall, entre les que es troben els illots de Willis, Coringa i Tregosse. El mar del Corall pren el nom del seu tret ms caracterstic, la Gran Barrera de Corall. 

D'acord amb l'Organitzaci Hidrogrfica Internacional, es fixa convencionalment el lmit entre el mar de Tasmnia i el mar del Corall en la continuaci de la frontera entre els estats australians de Queensland i Nova Galles del Sud.

El territori s una possessi d'Austrlia, administrada des de Canberra pel Departament Australi del Medi Ambient (Australian Department of the Environment).

 Mireu tamb .
 Batalla del Mar del Corall;
 Illes del Mar del Corall;













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189604" title="Adn Martn Menis" nonfiltered="3228" processed="3220" dbindex="78243">
 
Adn Martn Menis (nascut a Santa Cruz de Tenerife el 19 d'octubre de 1943) s un enginyer industrial i poltic espanyol, President de Canries des de juliol de 2003 fins a 2007. Va ser tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Santa Cruz de Tenerife (1979-1987), Conseller d'Obres Pbliques del Cabildo de Tenerife (1982-1986), diputat a Corts (1993-1996), vicepresident del Govern de Canries i president del Cabildo de Tenerife (1987-1999). 

En 2003 va guanyar les eleccions autonmiques encapalant la candidatura de la formaci nacionalista Coalici Canria. Fou president de Canries fins el 2007.
 
 Enllaos externs .
Biografia d'Adn Martn Menis;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189606" title="Alternativa Ciudadana 25 de Maig" nonfiltered="3229" processed="3221" dbindex="78244">
Alternativa Ciutadana 25 de Maig (AC 25-M) s un partit poltic assembleari, ciutadanista i d'esquerres d'mbit insular (Lanzarote, Canries). 

Es va formar en l'any 2004, de cara a les eleccions municipals, al cabildo i autonmiques del 25 de maig d'aquest any (d'aqu el nom). Sorgeix a partir dels moviments socials, venals i ecologistes desenvolupats a l'illa en els anys anteriors. Promou la democrcia participativa, la defensa d'un model econmic alternatiu per al arxplag canari, la potenciaci de la cultura canria i la seva trobada amb altres cultures, i la defensa dels Drets Humans. 

A les eleccions al Parlament de Canries de 2003 va aconseguir al voltant de 3.000 vots (3.161 cabildo, 3.022 municipals i 2.719 al Parlament de Canries) assolint un conseller en el Cabildo Insular de Lanzarote i 5 regidors (2 a Arrecife, 1 a San Bartolom de Aji, 1 a Teguise i 1 a Ties).

A les eleccions generals espanyoles de 2004 es va presentar en el conjunt de l'arxiplag en coalici amb Esquerra Unida Canria i Els Verds de Canries, assolint aquesta coalici a la illa de Lanzarote 2.536 vots, aix com 5.360 vots la candidatura de AC-25M al senat per la circumscripci insular. En l'any 2007, desprs d'enfrontaments interns, AC25M va patir una escisi, passant el conseller del cabildo Pedro Hernndez Camacho a la nova formaci poltica denominada Illa Alternativa. A les eleccions del 27 de maig del 2007, AC25M es va presentar al Parlament de Canries en coalici amb el partit d'esquerra nacionalista Alternativa Popular Canria per no va aconseguir representaci. A les eleccions locals va perdre el conseller en el cabildo i va conservar els dos regidors en l'ajuntament d'Arrecife. 

 Enllaos externs .

 Alternativa Ciutadana 25 de Maig;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189607" title="Virgilio Zapatero Gmez" nonfiltered="3230" processed="3222" dbindex="78245">

Virgilio Zapatero Gmez ( Cisneros, Castella i Lle 1946 ) s un poltic i jurista espanyol que fou Ministre de Relacions amb les Corts entre 1986 i 1993 sota la presidncia de Felipe Gonzlez.

Biografia.
Va nixer el 26 de juny de 1946 a la poblaci de Cisneros, situada a la provncia de Palncia. Va estudiar dret a la Universitat Complutense de Madrid, ampliant els seus estudis a Frana i Alemanya. Va iniciar la seva carrera com a advocat al costat d'Elas Daz i Gregorio Peces-Barba, i exerc la docncia com a catedrtic de Filosofia del Dret, Moral i Poltica a la Universitat d'Alcal de Henares, de la qual n's el seu rector. 

Activitat poltica.
Membre del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) en les eleccions generals de 1977 fou escollit diputat al Congrs per la provncia de Conca, esc que repet en les segents eleccions fins el 1994. L'any 1982 fou nomenat Secretari d'Estat de Relacions amb les Corts, crrec que va mantenir fins el 1986, i posteriorment fou nomenat Ministre de Relacions amb les Corts per part de Felipe Gonzlez.

Actualment s membre de la Fundaci Pablo Iglesias. 

Enllaos externs.
  Informaci de Virgilio Zapatero a elpais.com;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189609" title="Assemblea Canria Nacionalista" nonfiltered="3231" processed="3223" dbindex="78246">
L' Assemblea Canria Nacionalista va ser un partit poltic canari, d'orientaci nacionalista canria d'esquerra format en 1989 per la uni de dos partits que havien sorgit en l'mbit dels moviments cristians de base canaris: l'Asamblea Canaria i l'Izquierda Nacionalista Canaria. Jos Mendoza Cabrera va ser escollit secretari general. En 1991 es va unir a Izquierda Canaria Unida per a formar la Iniciativa Canria Nacionalista que en 1993 seria una de les formacions que va integrar Coalici Canria. 
Eleccions. 
 Eleccions generals espanyoles de 1989: 21.539 vots (3,21%) ;
 Eleccions municipals 1991: 26.188 vots (3,75%) 30 regidors ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189610" title="Castell de Clar" nonfiltered="3232" processed="3224" dbindex="78247">
El castell de Clar s un castell romnic situat al terme de Moi uns 3 km direcci a Manresa.

Histria.

La primera documentaci fou quan entr en el dot d'Ermessenda de Carcassona, muller del comte Ramon Borrell. Amat Elderic, el primer senescal del comte de Barcelona, en fou feudatari. La senyoria continu sent dels comtes de Barcelona fins que el 1246, per permuta feta amb el rei Jaume I, pass al bisbe de Vic.

Arquitectura.

El castell est composat per una torre mestra i les dependncies annexes. La torre s de planta circular, construda amb carreus petits, i el que en resta t uns 5 m d'alada, el mur fa uns 2 m de gruix, el dimetre exterior s de 6,8 m i t una volta mig esfondrada. Al costat de la torre hi ha una cisterna, i al nord, les restes de dues naus trapezials comunicades entre si i amb sageteres. Al sud hi ha dues sales de planta irregular.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189612" title="Stephan Groth (Grothesk)" nonfiltered="3233" processed="3225" dbindex="78248">
Stephan Groth (nascut el 10 d'agost de 1971) s l'home darrere Apoptygma Berzerk, un grup d'EBM que toquen estils com el synthpop i el futurepop. Stephan Leonard Groth va nixer a Odense, Dinamarca per va traslladar-se amb la seva famlia al poble de son pare: Sarpsborg, a Noruega l'any 1986.

Juntament amb Ronan Harris del grup VNV Nation i els membres de Covenant, s considerat per molts un dels pioners del gnere futurepop, que sorg els ltims anys dels 1990 i els primers dels 2000. Groth s tamb membre de Fairlight Children, que s un grup electrnic ms light orientat cap al pop.

 Enllaos Externs.
 Myspace del grup Apoptygma Berzerk;
 Entrevista en angls amb Stephan Groth a Beatfinder;

Vejeu tamb.
Apoptygma Berzerk;
Fairlight Children;
Bruderschaft;
Total Transformation;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189615" title="Empire State Building" nonfiltered="3234" processed="3226" dbindex="78249">

 
L'Edifici Empire State, actualment el ms alt de Nova York (Empire State Building, en angls) s una torre d'oficines de 102 plantes situat a la ciutat de Nova York. El seu nom prov del sobrenom de l'estat de Nova York, l'Estat-Imperi. Va ser construt entre 1929 i 1931, durant la Gran Depressi. Compta amb 102 plantes i un total de 381 metres d'alada (443,5 m si s'hi considera l'antena superior). D'estil art dco, va ser dissenyat per l'estudi d'arquitectes Shreve, Lamb and Hermon. Grcies al baix preu de la m d'obra durant la Gran Depressi, la seva construcci es va dur a terme en tan sols 410 dies, on 3.400 obrers van treballar-hi alhora. 

L'excavaci dels fonaments es va iniciar el 22 de gener de 1930, i el 17 de mar va comenar la construcci, a un ritme de 4,5 pisos per setmana. Va ser inaugurat l'1 de maig de 1931. 


T 1.860 graons que pugen fins al pis 102, sn molt populars per la marat que fan els novaiorquesos: pujar totes les escales de l'edifici, acci que pot tardar entre 30 minuts i dues hores. Est situat al cant de la Cinquena Avinguda amb el Carrer 34 West, de la zona del Midtown. Va superar a l'Edifici Chrysler i es va convertir en el smbol de poder dels Estats Units, sent el gratacel ms alt del mn durant 42 anys. Va perdre aquest ttol el 1974, quan es va inaugurar la Torre Sears, a Chicago i tamb el de l'edifici ms alt de Nova York un any ms tard, el 1975, amb la inauguraci de les Torres Bessones. Des de l'atemptat contra les Torres al setembre de 2001, l'edifici ha tornat a ser el ms alt de Nova York.

Aquest edifici, des del seu origen ja va ser protagonista d'un dels ms grans films de Hollywood, "King Kong". La seva imatge apareix a ms de 100 pellcules. Tot i ser superat en alada actualment per altres gratacels, l'Empire State s tot un smbol, tant a Nova York com en el mn sencer. Actualment es pot pujar a l'observatori situat a la planta 86, des del qual hi ha unes vistes sorprenents de tot Manhattan. Aquest pis s visitat per 3,5 milions de persones a l'any.

Referncies.





























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189619" title="Edifici Chrysler" nonfiltered="3235" processed="3227" dbindex="78250">

L'edifici Chrysler s un edifici que s'ha convertit en un smbol distintiu de la ciutat de Nova York, que fa 319 metres i est situat al costat est de Manhattan en la intersecci del carrer 42 i l'Avinguda Lexington. Construt originalment per la corporaci Chrysler, l'edifici s actualment copropietat de TMW Real Estate (75%) i Tishman Speyer Properties (25%). 
L'edifici Chrysler va ser dissenyat per William van Alen, el contractista William H. Reynolds i posteriorment venut a Walter P. Chrysler com a seu central per a la seva companyia.












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189620" title="Waking the Fury" nonfiltered="3236" processed="3228" dbindex="78251">

Waking the Fury s el nov lbum d'estudi del grup de thrash metal canadenc Annihilator, publicat l'any 2002. 

s el segon i ltim lbum amb el cantant novaiorqus Joe Comeau. A ms de Comeau, a l'lbum tamb hi participen el guitarrista Jeff Waters, el baixista Russ Bergquist, el guitarrista Curran Murphy i el bateria Randy Black.

L'lbum es pot considerar com la continuaci de l'anterior lbum d'Annihilator, Carnival Diablos, publicat l'any 2001.

Canons.
"Ultra-Motion" (Jeff Waters)   5:07;
"Torn" (Joe Comeau, Jeff Waters)   5:02;
"My Precious Lunatic Asylum" (Joe Comeau, Jeff Waters)   5:47;
"Striker" (Jeff Waters)   5:00;
"Ritual" (Joe Comeau, Jeff Waters)   5:16;
"Prime-Time Killing" (Jeff Waters)   4:32;
"The Blackest Day" (Joe Comeau, Jeff Waters)   5:10;
"Nothing to Me" (Jeff Waters)   4:34;
"Fire Power" (Jeff Waters)   4:53;
"Cold Blooded" (Joe Comeau, Jeff Waters)   3:53;
"Shallow Grave (Live)" (Joe Comeau, Jeff Waters)   5:08;
"Nothing to Me (Radio Edit)" (Jeff Waters)   3:39;

Crdits.
Jeff Waters - Guitarrista;
Joe Comeau - Cantant;
Russ Bergquist - Baixista;
Randy Black - Bateria;
Curran Murphy - Guitarrista;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189621" title="Regla de la cadena" nonfiltered="3237" processed="3229" dbindex="78252">
En clcul infinitesimal, la regla de la cadena s una frmula per a calcular la derivada de la composici de dues funcions. 

De forma intutiva, si una  variable, y, depn d una segona variable, u, i aquesta a l hora depn de una tercera variable, x,llavors la velocitat de canvi de y respecte de x es pot calcularcom la velocitat de canvi de  y respecte de u multiplicada per la velocitat de canvi de u respecte de  x.

Plantejament informal.
La regla de la cadena diu que, si es compleixen les condicions adequades,

;

Aix de forma resumida s escriu .

De forma alternativa, emprant la notaci de Leibniz, 

;

La contrapartida en clcul  integral de la regla de la cadena s la regla de substituci.

Teorema.
La regla de la cadena d una variable es pot definir de forma ms precisa tal com segueix.  Sia f una funci real sobre (a,b) que s diferenciable a c   (a,b); i g una funci real definida sobre un interval I que cont el rang de fi f(c) com a un punt interior. Si g es derivable a f(c), llavors
 es derivable a x=c, i;
;

 Exemples .

Exemple I.
Suposant els cas on, hom est pujant a un cim a una velocitat de 0.5 kilmetres per hora. La temperatura s ms baixa a alades ms grans; Suposant que el ritme a que baixa la temperatura s de 6 C per kilmetre. Si es multiplica 6 C per kilmetre per 0.5 kilmetres per hora, s obt 3 C per hora. Aquest clcul s una aplicaci tpica de la regla de la cadena.

Exemple II.
Considerant . Es t  on  i  Aix doncs,



Per a calcular la derivada de la funci trigonomtrica 
;

Es pot escriure  amb  i . 

La regla de la cadena dona
;
Donat que 
i .

Exemple III.
Deriveu , etc.

;

;

;

 Regla de la cadena per a varies variables .
La regla de la cadena tamb funciona per a funcions de ms d una variable. Si les funcions  on  i , i  i  sn derivables respecte de  , llavors
 ;

Suposant que cada funci de  s una funci de dues variables tal que  and , i suposant que totes aquestes funcions siguin derivables. Llavors la regla de la cadena adopta la segent forma:
;

;

Si es considera  com una funci vectorial, es pot emprar la notaci vectorial per a escriure l equivalent de l anterior escrivint el  producte escalar del gradient de f per la derivada parcial de :


De forma ms general, per a funcions vectorials de varies variables, la regla de la cadena diu que el Jacobi de la funci compsici s el producte de les matrius Jacobianes de les dues funcions:
;

Demostraci de la regla de la cadena.
Sian f i g funcions i sia x un nombre tal que f s derivable al punt g(x) i g s derivable al punt x.  Llavors per la definici de derivada,

  on  quan ;

De forma similar,
  on  quan ;

Ara



on .
S observa que   i , Aix . Per tant
;

Generalitzaci de la regla de la cadena.
La regla de la cadena s una propietat fonamental de totes les definicions de derivada i per tant s vlida en contextos molt ms generals. Per exemple, si E, F i G sn espai de Banach  (els quals inclouen l Espai euclidi) i f : E   F i g : F   G sn funcions, i si x s un element de E tal que f is derivable al punt x i g is derivable al punt f(x), llavors la derivada (la derivada de Frchet ) de la funci compsta g o f al punt x ve donada per

;

Fixeu-vos que en aquest cas les derivades sn aplicacions lineals. No nombres. Si les aplicacions lineals es representen com a matrius ( Jacobians), la composici del cant dret es transforma en una multiplicaci de matrius.

Tensors i la regla de la cadena .
Veieu camp tensorial per a una explicaci avanada del paper que juga la regla de la cadena a la natura dels tensors.

Derivades d ordre superior.
La frmula de Fa di Bruno generalitza la regla de la cadena a derivades d ordre superior.  Unes quantes de les primeres derivades sn
;




Vegeu tamb.
Integraci per canvi de variable;
Regla del producte triple;
Derivada;

Referncies.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189622" title="Matilde Fernndez Sanz" nonfiltered="3238" processed="3230" dbindex="78253">

Matilde Fernndez Sanz ( Madrid, Espanya 1950 ) s una poltica espanyola que fou Ministra d'Assumptes Socials entre 1986 i 1993.

Biografia.
Va nixer el 24 de gener de 1950 a la ciutat de Madrid. Va estudiar filosofia i lletres a la Universitat Complutense de Madrid, especialitzant-se posteriorment en psicologia industrial.

Activitat poltica.
Membre de la UGT des de 1974 en la clandestinitat a la dictadura franquista va desenvolupar la major part del seu treball en l'mbit sindical, arribant a esdevenir Secretria General de la Federaci Estatal d'Indstries Qumiques i Energtiques d'UGT des de la seva legalitzaci el 1977 fins el 1988. 

Membre del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) l'any  1973, entre 1984 i 1997 va ser membre de la Comissi Executiva Federal del PSOE, mantenint des de 1984 el seu lloc com integrant del Comit Federal. Fou escollida diputada al Congrs per Cantbria en les eleccions generals de 1989, repetint aquest esc en les eleccions de 1993 i 1996. En la formaci del seu segon govern Felipe Gonzlez cre l'any 1986 el Ministeri d'Assumptes Socials, sent Fernndez l'escollida per ser-ne la titular, i ocupant aquest crrec fins el 1993.

Desprs d'abandonar el govern va ser escollida regidora de l'ajuntament de Madrid l'any 1999, mantenint la seva acta de regidora fins el 2003. Representant espanyola en el Consell d'Europa i Vicepresident de la Internacional Socialista de Dones, actualment s diputada de l'Assemblea de Madrid. 

Enllaos externs.
  Informaci de Matilde Fernndez al Congrs dels Diputats;
  Informaci de Matilde Fernndez a elpais.com;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189624" title="Tbul Flac" nonfiltered="3239" processed="3231" dbindex="78254">
Tbul Flac (Tibulus Flaccus) fou un escriptor rom de mims, d'poca i fets desconeguts. Dels seus poemes noms es conserva el titulat Melaena, en vers trocaic tetrmetre. Fulgenci l'anomena Capularem  (Exposit. ant. Serm. p. 564, Nonii Mercer ; Bothe, Poet. Scen. Lat. vol. 5. p. 273.)




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189625" title="Luci Valeri Flac (magister equitum)" nonfiltered="3240" processed="3232" dbindex="78255">
Luci Valeri Flac (Lucius Valerius Flaccus) fou magister equitum nomenat pel dictador Marcus Aemilius Papus a l'any 321 aC. L'esmenta Tit Livi (Livius. 9.7.)




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189626" title="Luci Valeri Flac (cnsol segle III aC)" nonfiltered="3241" processed="3233" dbindex="78256">
Luci Valeri Flac (Lucius Valerius M. F. L. N. Flaccus) fou un magistrat rom que fou cnsol l'any 261 aC juntament amb Tit Otacili Cras. Va fer la guerra a l'illa de Siclia contra els cartaginesos, per no va aconseguir cap victria.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189627" title="Publi Valeri Flac (cnsol segle III aC)" nonfiltered="3242" processed="3234" dbindex="78257">
Publi Valeri Flac (Publius Valerius L. F. M. N. Flaccus) fou un magistrat rom que fou cnsol l'any 227 aC. Era fill de Lucius Valerius M. F. L. N. Flaccus, que havia estat cnsol el 261 aC. En el seu consolat el nombre de pretors fou elevat a quatre.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189628" title="Publi Valeri Flac (ambaixador)" nonfiltered="3243" processed="3235" dbindex="78258">
Publi Valeri Flac (Publius Valerius Flaccus) fou un militar roma que fou enviat el 218 aC juntament amb Quint Bebi Tmfil com ambaixador a Hispnia per desaconsellar a Annbal l'atac a Sagunt i desprs va anar a Cartago per anunciar les intencions dels romans si Annibal feia la conquesta de la ciutat.

El 215 aC va dirigir com a llegat un destacament de les tropes del cnsol Marc Claudi Marcel a Nola, i es va distingir en la batalla contra Annbal.

Poc desprs apareix dirigint un esquadr rom de 25 vaixells a la costa de Calbria (moderna Pulla) on va interceptar l'ambaixada enviada per Annbal al rei Filip V de Macednia i es va apoderar de les cartes i documents que portaven els ambaixadors. La seva flota fou augmentada per protegir les costes d'Itlia i per actuar contra Macednia.

Durant el setge de Cpua, quan Annbal va atacar Roma, va aconsellar no retirar totes les forces que assetjaven la capital de Campnia, i aix es va fer, cosa que fou un encert.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189629" title="Valeri Flac" nonfiltered="3244" processed="3236" dbindex="78259">
Valeri Flac (Valerius Flaccus) fou un militar rom que va servir com a trib militar sota el cnsol Quint Fulvi Flac el 212 aC i es va distingir per la seva valentia durant el atac al camp dels general Hann a Benevent.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189630" title="Romnic llombard" nonfiltered="3245" processed="3237" dbindex="78260">
L'arquitectura llombarda fou l'estil arquitectnic dominant a Catalunya durant el perode romnic del segle XI.

Procedent del nord d'Itlia, estava caracteritzat per un sistema de decoraci de les faanes a base d'elements com el fris d'arquet, el fris en dent de serra, etc i per un sistema constructiu amb l's de pedres sense polir en els murs.

L'esglsia de Sant Vicen de Cardona, consagrada l'any 1040, est considerada l'obra mestra del primer romnic i el mxim exponent de l'arquitectura llombarda.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189631" title="Gai Valeri Flac (sacerdot)" nonfiltered="3246" processed="3238" dbindex="78261">
Gai Valeri Flac (Caius Valerius P. F. L. N. Flaccus) fou un magistrat rom. De jove feia molta disbauxa, per el 209 aC fou nomenat flamen dialis pel Pontfex Mxim i va fer un canvi radical. Ms tard fou adms al senat rom. El 199 aC fou escollit edil curul, per no va poder prendre possessi del crrec ja que era flamen dialis i el va substituir el seu germ Luci Valeri Flac que tot seguit fou pretor.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189632" title="Gran Premi de Blgica del 1970" nonfiltered="3247" processed="3239" dbindex="78262">
Resultats del Gran Premi de Blgica de Frmula 1 disputat la temporada de 1970 al circuit de Spa Francorchamps el 7 de juny del 1970. 


 Resultats .



 Altres .

 Pole:   Jackie Stewart    ;
 Volta rpida: Chris Amon   3: 27. 4;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189634" title="Luci Valeri Flac (cnsol 195 aC)" nonfiltered="3248" processed="3240" dbindex="78263">
Luci Valeri Flac (Lucius Valerius  P. F. L. N. Flaccus) fou germ de Gai Valeri Flac (Flamen Dialis) que el 201 aC va ocupar el crrec d'edil curul en el lloc del seu germ que no podia exercir-lo per ser sacerdot. Fou un soci de Cat el Vell.

El 200 aC va exercir com edil curul i el 199 aC com a pretor i va rebre la provncia de Siclia. El 195 aC fou fet pontfex en lloc de Marc Corneli Cetege I i el mateix any fou nomenat cnsol amb Marc Porci Cat com a collega i amb Itlia com a provncia. A l'estiu va fer la guerra als bois i els va derrotar i en va matar vuit mil i la resta foren dispersats; desprs va passar un temps a la vora del Po, a Placentia i Cremona, amb obres de restauraci de les destroces de la guerra, fins a l'any 194 aC en qu fou procnsol amb seu a Mil i va lluitar amb xit contra gals, nsubres i bois, que havien creuat el Po dirigit per Dorulacus, i es diu que va matar deu mil enemics. 

El 191 aC va servir com a llegat al cnsol Marc Acili Glabri I en la guerra contra etolis i macedonis; era a les Termpiles i va ocupar Rhoduntia i Tichius amb 2.000 soldats; els macedonis van ser posats en fugida i Flac els va perseguir i en va fer una matana. Com triumvir, el 190 aC, fund Bononia

El 184 aC fou altre cop collega de Marc Porci Cat com a censor i el mateix any fou princeps senatus a la mort de Publi Corneli Escipi Afric. Va morir com a pontfex i princeps senatus el 180 aC.

Polticament, Flaccus era un conservador i va ajudar a Cat en la defensa de la tradici romana contra l'hellenisme.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189636" title="Luci Valeri Flac (triumvir)" nonfiltered="3249" processed="3241" dbindex="78264">
Luci Valeri Flac (Lucius Valerius Flaccus) fou fill de Publi Valeri Flac (Publius Valerius Flaccus) i fou un dels triumvirs nomenats el 190 aC per establir les colnies romanes a Placentia i Cremona amb sis mil famlies, ja que havien quedar buides desprs de la darrera guerra a la zona.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189637" title="Luci Valeri Flac (cnsol 152 aC)" nonfiltered="3250" processed="3242" dbindex="78265">
Luci Valeri Flac (Lucius Valerius Flaccus) fou un magistrat rom. Fou elegit cnsol i va exercir aquest crrec el 152 aC morint durant el seu perode de govern.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189638" title="Luci Valeri Flac (cnsol 131 aC)" nonfiltered="3251" processed="3243" dbindex="78266">
Luci Valeri Flac (Lucius Valerius Flaccus) fou un magistrat rom. Fou Flamen Martialis i desprs fou elegit cnsol el 131 aC amb Publi Licini Cras, que era el Pontfex Mxim. Va voler dirigir la guerra contra umenes III Aristnic de Prgam, per el seu collega, com a Pontfex, li va imposar una multa per abandonar els seus deures sacerdotals; els comicis van anullar la multa, per van imposar a Flac obedincia a Cras en l'aspecte religis.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189639" title="Criteria for a Black Widow" nonfiltered="3252" processed="3244" dbindex="78267">

Criteria for a Black Widow s el set lbum d'estudi del grup de thrash metal canadenc Annihilator, publicat l'any 2000.

Desprs de tres lbums on el guitarrista Jeff Waters era l'encarregat prcticament de tocar tots els instruments i cantar, en aquest lbum va tornar Randy Rampage, cantant del primer lbum d'Annihilator, l'aclamat Alice in Hell. El bateria de l'lbum va ser Ray Hartmann.

Canons.
"Bloodbath" (Bates, Waters)   5:21;
"Back to the Palace" (Bates, Waters)   5:34;
"Punctured" (Bates, Waters)   5:48;
"Criteria for a Black Widow" (Waters)   5:57;
"Schizos (Are Never Alone) Part III" (Waters)   5:52;
"Nothing Left" (Bates, Waters)   4:51;
"Loving Sinner" (Waters)   4:38;
"Double Dare" (Bates, Waters)   5:26;
"Sonic Homicide" (Waters)   4:28;
"Mending" (Waters)   2:46;
"Loving Sinner" (Waters)   4:34;
"Jeff Waters Speaks" (Waters)   11:57;

L'lbum t dues canons que es poden considerar segones parts de canons ja aparegudes en anteriors lbums d'Annihilator. La can "Back to the Palace" s la continuaci de la can The Fun Palace, apareguda a l'lbum Never, Neverland, de l'any 1990. La can "Schizos (Are Never Alone) Part III" s la continuaci de la can "Schizos (Are Never Alone), Pts. 1 & 2" apareguda a l'lbum Alice in Hell.

Crdits.
Jeff Waters - Guitarrista, Cantant, Productor, Enginyer, Mesclador;
Randy Rampage - Cantant;
David Scott Davis - Guitarrista;
Russell Bergquist - Baixista;
Ray Hartmann - Bateria;
Mike Rogerson - Enginyer;
Paul Blake - Enginyer;
Craig Waddell - Masteritzaci;
Victor Dezso - Fotografia;
Carol Sirna - Model;
Robert Stefanowicz - Imatge digital;
Ralph Alfonso - Disseny;
Tom Bagley - Disseny, Logo;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189640" title="Luci Valeri Flac (cnsol 100 aC)" nonfiltered="3253" processed="3245" dbindex="78268">
Luci Valeri Flac (Lucius Valerius Flaccus) fou fill probablement de Luci Valeri Flac (Lucius Valerius Flaccus, cnsol el 131 aC). Fou el pare de Luci Valeri Flac que fou defensat per Cicer.

Fou edil curul, i en aquest perode el trib Deci li va llenar una acusaci. El 100 aC fou cnsol juntament amb Gai Mari (que exercia per sisena vegada). Durant els disturbis de l'afer de Saturn (Luci Apuleu Saturn) els cnsols van rebre ordres de donar suport als tribuns i pretors per mantenir la dignitat de la repblica i Flac va matar a Saturn, Glucia i altres revolucionaris. 

El 97 aC fou censor amb Marc Antoni l'orador. 

El 86 C va morir Mari en el seu set consolat i Flac fou nomenat cnsol collega suplent per Cinna i el va enviar a sia per resistir a Sulla i sotmetre a Mitridates VI Eupator; com a llegat el va acompanyar Gai Flavi Fmbria ja que Flac no tenia experincia militar. Abans de sortir va proposar una llei que llevava tots els deutes dels que noms una part haurien de ser retornats. 

Com que Flac era avaricis i cruel es va guanyar l'hostilitat de l'exrcit i molts soldats es van passar al camp de Sulla i la resta eren partidaris de Fmbria que, amb calculades indulgncies, s'havia guanyat el seu favor. A Bizanci un conflicte entre Fmbria i el qestor de Flac va ser sotms a arbitratge de Flac i aquest va donar la ra al qestor. Fmbria indignat, va voler tornar a Roma i Flac el va rellevar del servei. 

Flac va marxar a Calcednia i Fmbria va instigar un mot dels soldats que havien restat a Bizanci; Flac va retornar per castigar a Fmbria per fou posat en fugida i va haver de marxar cap a Nicomdia i va tancar les portes a Fmbria que el perseguia, per aquest les va franquejar i el va matar i el seu cap fou llenat a la mar i el cos deixat sense sepultar o cremar (possiblement any 86 aC o comenaments del 85 aC).












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189641" title="Drac de tres caps" nonfiltered="3254" processed="3246" dbindex="78269">

El Drac de tres caps es un drac tricfal del bestiari festiu de Sant Pere de Ribes construt l'any 1972 sobre cartr d'acord amb un disseny de Lola Anglada, primer element del bestiari del pas amb ms d'un cap. Fou inspirat per Pere Carbonell i Grau i Josep M. Ramos entre d'altres. Va ser construt als tallers El Ingenio de Barcelona. L'any 1991 fou substitut per una cpia en fibra de vidre realitzada pel terrassenc Ignasi Ros, sota l'impuls del regidor de Cultura del moment, Jordi Mestre. L'original de cartr est exposat de manera permanent a la biblioteca Manuel de Pedrolo de Sant Pere de Ribes. Tenia com a antecedent un drac de cartr que datava de 1916 i que els rosegadors van malmetre a la dcada dels 50 del segle XX.


Referncies.
 Carbonell i Grau, Pere. Quelcom ms sobre el nostre folklore. Programa Oficial de la Festa Major de Sant Pau (Hivern) de 1979. Ajuntament de Sant Pere de Ribes. Sant Pere de Ribes, 1979 ;
 Carbonell i Grau, Pere. A la captura del drac. Programa Oficial de la Festa Major de Sant Pere (Estiu) de 1971. Ajuntament de Sant Pere de Ribes. Sant Pere de Ribes, 1971 ;
 Carbonell i Grau, Pere. Ja tenim drac!. Programa Oficial de la Festa Major de Sant Pau (Hivern) de 1972. Ajuntament de Sant Pere de Ribes. Sant Pere de Ribes, 1972;
 Cavall Fort, nmero 870. El nostre bestiari popular;
 Colla Gran. Ball de bastons a Ribes. Festa, passi i tradici. Sant Pere de Ribes: Arsis Editorial, 2003.
 Sol i Bros, Sergi. XXV aniversari del drac de Tres Caps. Separata del Programa Oficial de la Festa Major de Sant Pau (Hivern) de 1997.



Enllaos externs.
Web de les festes majors de Sant Pere de Ribes;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189642" title="Luci Valeri Flac (magistrat)" nonfiltered="3255" processed="3247" dbindex="78270">
Luci Valeri Flac (Lucius Valerius  Flaccus) fou un magistrat rom. Sulla el va fer nomenar interrex en entrar a Roma desprs de guanyar la guerra civil. Sota aquest crrec va establir una llei que feia a Sulla dictador suprem per temps indefinit i sancionava tots els seus acords anteriors, que esdevenien lleis. Una vegada Sulla va ser dictador va nomenar a Flac com a magister equitum.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189643" title="Gai Valeri Flac (cnsol)" nonfiltered="3256" processed="3248" dbindex="78271">
Gai Valeri Flac (Caius Valerius Flaccus) fou un magistrat rom que fou pretor urb el 98 aC. Va donar la ciutadania romana a Califana de Vlia. El 93 aC fou cnsol junt amb Marc Herenni i desprs va succeir a Tit Didi com a procnsol a Hispnia; els celtibers, cruelment tractats per Didi, es van revoltar a Blgida i van matar a tot el senat local (els van cremar dins l'edifici del senat) que s'oposava a la revolta. Flac va ocupar la ciutat i va matar a tots els rebels.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189644" title="Gai Valeri Flac (governador)" nonfiltered="3257" processed="3249" dbindex="78272">
Gai Valeri Flac (Caius Valerius Flaccus) fou un magistrat rom que s esmentat com imperator i  propretor de la Gllia el 83 aC. Probablement s el mateix personatge d'igual nom que fou cnsol el 93 aC.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189645" title="Luci Valeri Flac (pretor)" nonfiltered="3258" processed="3250" dbindex="78273">
Luci Valeri Flac (Lucius Valerius  Flaccus) fou probablement fill de Luci Valeri Flac (Lucius Valerius  Flaccus, cnsol el 100 aC i 86 aC). Va servir com a trib militar sota Publi Servili el 78 aC i ms tard com a qestor sota Calpurni Pis a Hispnia. El 63 aC fou pretor, amb Cicer de cnsol, al qual va donar suport. L'any segent fou propretor d'sia fins que el va succeir Quint Cicer. El 59 aC fou acusat per Dcim Leli d'extorsi a la seva provncia per Flac, que era culpable, fou defensat per Cicer (discurs pro Flacco, que es conserva) i per Quint Hortensi, i fou absolt. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189646" title="Luci Valeri Flac (pompei)" nonfiltered="3259" processed="3251" dbindex="78274">
Luci Valeri Flac (Lucius Valerius Flaccus) fou fill del pretor Luci Valeri Flac (Lucius Valerius  Flaccus). Quant Cicer defensava al seu pare era un nen, i l'orador el va fer anar a la cort de justcia per despertar la pietat dels jutges. A la guerra civil va estar al bndol de Gneu Pompeu contra Juli Csar i va morir a la batalla de Dyrrhachium el 48 aC.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189647" title="Luci Valeri Flac (sacerdot)" nonfiltered="3260" processed="3252" dbindex="78275">
Luci Valeri Flac (Lucius Valerius Flaccus) fou un sacerdot de Mart (Flamen Martialis) del segle I aC, que s destacat per certs acudits que sn esmentats per Cicer i per Marc Terenci Varr. No pot ser identificat amb cap altre personatge del mateix nom.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189648" title="Gran Premi de Blgica del 1972" nonfiltered="3261" processed="3253" dbindex="78276">
Resultats del Gran Premi de Blgica de Frmula 1 disputat la temporada de 1972 al circuit de Nivelles el 4 de juny del 1972. 


 Resultats .






 Altres .

 Pole:   Emerson Fittipaldi  ;
  
 Volta rpida: Chris Amon   1' 12. 12;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189650" title="Publi Valeri Flac (acusador)" nonfiltered="3262" processed="3254" dbindex="78277">
Publi Valeri Flac (Publius Valerius Flaccus) fou l'acusador de Carb. Molts autors pensen que s el mateix personatge que Gai Valeri Flac, imperator i  propretor de la Gllia  el 83 aC, per aix es bastant improbable.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189653" title="Gai Valeri Flac (escriptor)" nonfiltered="3263" processed="3255" dbindex="78278">
Gai Valeri Flac (Caius Valerius Flaccus) fou un escriptor rom. Marc Valeri Marcial diu que era nadiu de Pdua i va viure en temps de Vespasi i encara publicava quan Titus va acabar la conquesta de Judea. Hauria mort vers el 88. Es conserva una obra seva, un poema heroic inacabat en vuit llibres sobre l'expedici dels argonautes (Argonautica).





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189654" title="Verri Flac" nonfiltered="3264" processed="3256" dbindex="78279">
Verri Flac (Verrius Flaccus) fou un llibert rom i destacat escriptor de la segona meitat del segle I aC. Va tenir la protecci d'August que li va encarregar l'educaci dels seus nets Gai Csar i Luci Csar. Va morir a avanada edat en el regnat de Tiberi (segle I). Una esttua li fou dedicada a Praeneste. 

Va escriure els Fasti Verriani, un calendari de dies de festa i de negocis (dies fasti, nefasti, i intercisi) festivals religiosos, triomfs, etc  Un exemplar parcial dels quals es va poder reconstruir de varies peces trobades a les excavacions de Praeneste.

Altres obres que se li atribueixen son: 

Una collecci histrica de nom  Rerum Memoria Dignarum, ;
Una histria etrusca, Rerum Etruscarum;
Un tractat, De Orthographia ;
Saturnus, o Saturnalia ;
De Obscuris Catonis (sobre arcaismes usats per Cat) ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189655" title="Vesculari Flac" nonfiltered="3265" processed="3257" dbindex="78280">
Vesculari Flac (Vescularius Flaccus) fou un cavaller rom que tenia la confiana de l'emperador Tiberi, al que va denunciar a Escriboni Lib l'any 16. No es la mateixa persona de nom Vesculari que fou executada per ordre de l'emperador l'any 32. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189658" title="Marc Fulvi Flac" nonfiltered="3266" processed="3258" dbindex="78281">


Onomstica:


Marc Fulvi Flac, cnsol rom el 264 aC;

Marc Fulvi Flac, llegat republic a Hispnia el 182 aC;

Marc Fulvi Flac, cnsol el 125 aC ;

Marc Fulvi Flac, magistrat rom. ;

Marc Fulvi Fac, magistrat rom.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189659" title="Quint Fulvi Flac" nonfiltered="3267" processed="3259" dbindex="78282">


Onomstica:

Quint Fulvi Flac, cnsol rom el 237 aC, el 224 aC, el 212 aC i el 209 aC;

Quint Fulvi Flac, cnsol el 179 aC ;

Quint Fulvi Flac , cnsol el 180 aC;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189661" title="Gai Fulvi Flac" nonfiltered="3268" processed="3260" dbindex="78283">


Onomstica:

Gai Fulvi Flac, llegat republic a Cpua el 211 aC;

Gai Fulvi Flac,  cnsol el 134 aC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189662" title="Gai Norb Flac" nonfiltered="3269" processed="3261" dbindex="78284">


Onomstica:

Gai Norba Flac, cnsol el 38 aC;

Gai Norba Flac, cnsol el 24 aC ;

Gai Norba Flac, cnsol l'any 15;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189663" title="Luci Valeri Flac" nonfiltered="3270" processed="3262" dbindex="78285">


Onomstica:


Luci Valeri Flac, magister equitum el 321 aC;

Luci Valeri Flac, cnsol l'any 261 aC ;

Luci Valeri Flac, cnsol el 195 aC;

Luci Valeri Flac, triumvir el 190 aC ;

Luci Valeri Flac cnsol el 152 aC ;

Luci Valeri Flac, cnsol el 131 aC ;

Luci Valeri Flac, cnsol el 100 aC i 86 aC;

Luci Valeri Flac, magistrat rom, interrex i magister equitum;

Luci Valeri Flac, pretor el 63 aC ;

Luci Valeri Flac, poltic pompei;

Luci Valeri Flac, sacerdot de Mart rom;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189664" title="Publi Valeri Flac" nonfiltered="3271" processed="3263" dbindex="78286">


Onomstica:

Publi Valeri Flac (cnsol segle III aC), cnsol l'any 227 aC;

Publi Valeri Flac (ambaixador), ambaixador i militar roma ;

Publi Valeri Flac (acusador), acusador de Carb;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189665" title="Gai Valeri Flac" nonfiltered="3272" processed="3264" dbindex="78287">


Onomstica:

Gai Valeri Flac, sacerdot (Flamen Dialis) rom;

Gai Valeri Flac, cnsol el 93 aC;

Gai Valeri Flac, governador de la Gllia el 83 aC. ;

Gai Valeri Flac, escriptor rom;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189666" title="Quint Quint Cincinnat" nonfiltered="3273" processed="3265" dbindex="78288">



Onomstica:

Quint Quint Cincinnat I trib consular ;
Quint Quint Cincinnat II, trib consular;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189669" title="Jkulhlaup" nonfiltered="3274" processed="3266" dbindex="78289">


Jkulhlaup (en islands cursa de glacera) o collapse glacial s un tipus d'avinguda brutal particularment poderosa i devastadora.

Els jkulhlaup ms freqents tenen lloc a Islndia, per poden produir-se sempre que acompleixin la condici de ser un volc cobert per un casquet glacial o un inlandsis. Tal s el cas d'Alaska, Estats Units, l'Antrtida, els Andes, etc.

Quan un Tuya (volc subglacial) entra en erupci, la calor produda pel magma fon enormes quantitats de gel, l'aigua del qual pot acumular-se en quedar bloquejat per les parets rocalloses que l'envolten o incls pel seu propi casquet glacial.

En aquest cas, quan la pressi esdev massa forta, la barrera que retenia el llac subglacial acaba per trencar-se, alliberant enormes quantitats d'aigua.

s llavors que es produeix una important erosi de la glacera, l'aigua reescalfada trenca la glacera i pot emportar-se enormes blocs de gel de centenars tones amb la seva avinguda.

Els jkulhlaup poden semblar-se als lahars, encara que aquests ltims estan composats en gran mesura per cendres i acostumen a produir-se a partir de pluges torrencials.

Cal no confondre jkulhlaup i surgent glacial.

Cada cop ms sovint, el terme jkulhlaup serveix per a designar tot un tipus d'inundaci a la que participa una glacera: trencament sobtat d'un llac de superfcie o d'un fiord bloquejat per una glacera (cas de la Glacera Perito Moreno).


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189670" title="Mar de Grenlndia" nonfiltered="3275" processed="3267" dbindex="78290">


El mar de Grenlndia s una rea de l'oce rtic que es troba entre Grenlndia, l'illa Jan Mayen i Islndia, i que ocupa aproximadament 1.205.000 km.

Aquest bra de l'oce glacial rtic s el principal conducte de les seves aiges cap a l'Atlntic. Degut a la presncia de gel, la part ms septentrional no s gaireb mai navegable.

La profunditat mitjana del mar de Grenlndia s d'uns 1.450 m, amb una profunditat mxima de 4.800 m. sota el nivell del mar. 

Les principals espcies que habiten aquest mar es troben a la base de la cadena alimentcia. Hi ha grans invertebrats, peixos, aus i mamfers (entre ells foques, balenes i dofins, que s'alimenten d'invertebrats i petits organismes.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189672" title="Koryu" nonfiltered="3276" processed="3268" dbindex="78291">
Koryu (  ) s una paraula japonesa que es pot traduir literalment com antiga escola o antiga tradici. S'utilitza per a denominar a aquelles arts marcials que van sorgir abans de la restauraci Meiji, un succs poltic que va accelerar el procs de modernitzaci del Jap. Mentre que les arts sorgides amb posterioritat a aquest esdevniment (els denominats gendai, que podem exemplificar a travs de l'aikido, iaido o judo, per anomenar-ne alguns) sn valorades com a esports o arts orientades al desenvolupament de l'individu, les arts classificades com a koryu sn els ensenyaments d'una cultura militar feudal.

 Llista parcial de tradicions Koryu .
Araki-ryu;
Asayama Ichiden-ryu;
Daito-ryu;
Gikan ryu;
Gyokko ryu Kosshijutsu;
Gyokushin ryu Ninpo;
Higo Ko-ryu;
Hoki-ryu;
Hokushin Itto-ryu;
Hontai Yoshin-ryu;
Hozoin-ryu;
Hyh Niten Ichi-ry;
Isshin-ryu - No confondre amb l'estil de karate Isshin-ryu;
Kage-ryu;
Kashima Shinden Jikishinkage-ryu;
Kashima-Shinryu;
Kashima Shinto-ryu;
Katayama Hoki-ryu;
Katori Shinto-ryu;
Kaze no ryu;
Kito-ryu;
Kogen Itto-ryu;
Koto ryu Koppo jutsu;
Kumogakure ryu ninjutsu;
Kukishinden ryu;
Kurama-ryu;
Maniwa Nen-ryu;
Mizoguchi-ha Itto-ryu;
Mugai-ryu;
Muso Jikiden Eishin Ryu;
Muso Shinden-ryu;
Ono-ha Itto-ryu;
Owari Kan-ryu;
Sekiguchi Shinshin-ryu;
Shinden Fudo ryu;
Shindo Yoshin ryu;
Shingyoto-ryu;
Shinkage-ryu;
Shinmuso Hayashizaki-ryu;
Shinobi-ryu;
Shinto Muso-ryu;
Shojitsu Kenri Kataichi-ryu;
Sosuishitsu-ryu;
Suihasu-ryu;
Suio Ryu Iai Kenpo;
Takagi Yoshin Ryu;
Takeda Ryu;
Takenouchi-ryu;
Tamiya-ryu;
Tatsumi-ryu;
Tendo-ryu;
Tenjin Shinyo-ryu;
Tennen Rishin-ryu;
Tenshin Shoden Katori Shinto-ryu;
Toda-ha Buko-ryu;
Togakure ryu ninpo;
Toyama-ryu;
Uchida-ryu  ;
Yagyu Seigo-ryu;
Yagyu Shingan-ryu;
Yagyu Shinkage-ryu;
Yawara Jitsu;
Yoshin-ryu;

 Articles relacionats .

Art marcial;
Budo;
Gendai Budo;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189673" title="Gran Premi de Blgica del 1973" nonfiltered="3277" processed="3269" dbindex="78292">
Resultats del Gran Premi de Blgica de Frmula 1 disputat la temporada de 1973 al circuit de Zolder el 20 de maig del 1973. 


 Resultats .




 Altres .

 Pole:   Ronnie Peterson    ;

 Volta rpida: Franois Cevert   1' 25. 46;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189678" title="Gran Premi de Blgica del 1974" nonfiltered="3278" processed="3270" dbindex="78293">
Resultats del Gran Premi de Blgica de Frmula 1 disputat la temporada de 1974 al circuit de Nivelles el 12 de maig del 1974. 


 Resultats .







 Altres .

 Pole:   Clay Regazzoni   1' 09. 82    ;
 Volta rpida: Denny Hulme   1' 11. 31  (a la volta 37).

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189682" title="Autdrom de Brooklands" nonfiltered="3279" processed="3271" dbindex="78294">
L'Autdrom de Brooklands fou el primer circuit oval d'automobilisme construt a Europa i el segon del mn. El circuit, de 2,75 milles de llargada, fou innagurat el 17 de juny de 1907, poc desprs del Autdrom de Lakeside de California que fou innagurat el 20 d'abril del mateix any.  En l'actualitat esta en dess per s especialment protegit pel Govern Britnic i a ms d'acollir un museu de Mercedes serveix com a dipsit per a avions en dess de British Airways. Situada a Weybridge, Surrey la pista va quedar en dess degut a la falta de visibilitat per als espectadors i la perillositat que causaven els seus elevats peralts.


La disputa de Grans Premis d'Automobilisme en aquest circuit va comenar l'any 1926 de la m de Henry Segrave qui desprs de guanyar el Gran Premi de Frana de 1923 i el d'Espanya de 1924 va aconseguir interessar a l'afici per aquest esport a Anglaterra. El primer Gran Premi de Gran Bretanya fou guanyat per Louis Wagner i Robert Senechal que conduren un Delage 155B.

Al final dels anys 30 Brooklands tamb va organitzar events del calendari britnic de Ciclisme.

Finalment la Segona Guerra Mundial va acabar amb les activitats del circuit a causa de les estrictes mesures d'estalvi de combustible. Al final de la guerra, l'any 1945, les autoritats del circuit consideraren que els cotxes de competici eren massa rpids per als peralts i degut a la perillositat el circuit va deixar d'acollir competicions automobilstiques.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189684" title="Mar d'Arafura" nonfiltered="3280" processed="3272" dbindex="78295">


El Mar de Arafura s un bra poc profund de l'Oce Pacfic que cobreix la plataforma continental entre Austrlia i Nova Guinea. Est comprs entre l'estret de Torres, a l'est; el Golf de Carpentria i al sud; el Mar de Timor cap a l'oest i els mars de Banda i Ceram cap el nord-oest. La seva llargada s d'uns 1.290 km i l'amplada de 560 kilmetres. La profunditat s molt escassa i se situa entre 50 i 80 metros amb la profunditat augmentant cap a l'oest. Al ser un mar tropical poc profund les seves aiges sn favorables per a la formaci de ciclons tropicals

El mar es troba sobre la plataforma marina d'Arafura, part de la plataforma de Sahul. Durant la darrera era glacial, al ser molt baix el nivell del mar, la plataforma d'Arafura, el Golfo de Carpentria i l'Estret de Torres formaven un gran pont de terra que connectava Austrlia i Nova Guinea, facilitant la migraci dels humans des d'sia cap a Austrlia. Aquestes masses de terra combinades reben el nom de continent de Sahul.

s un mar amb una gran biodiversitat i molts recursos marins, per la intensa activitat pesquera, sovint illegal, l'est afectant de manera negativa. De cara a preservar-los el 2002 es cre el Frum expert dels mars d'Arafura i Timor (les sigles en angls: ATSEF) per promoure una gesti sostenible dels mateixos tant des d'un punt de vista econmic com per la salvaguarda del medi ambient.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189685" title="Lliga de Campions de la UEFA 2004-05" nonfiltered="3281" processed="3273" dbindex="78296">
La Lliga de Campions de la UEFA 2004 05 fou l'edici nmero 50 de la seva histria i la 13a sota el nom de Lliga de Campions. El FC Porto defensava el ttol aconseguit en l'edici anterior. El campionat va ser guanyat pel Liverpool en una final molt disputada davant de l'AC Milan, desprs de remuntar un 0-3 en contra a la mitja part i de derrotar-lo pel llanament de penals.

Fase de classificaci.
Primera ronda de classificaci.











|}

Segona ronda de classificaci.















|}

Tercera ronda de classificaci.

















|}

 L'anada acab 1:2 pel Maccabi Tel-Aviv per li fou atorgat 0:3 per alinear el PAOK un jugador susps.

Fase de Grups.
Grup A.




Grup B.




Grup C.




Grup D.




Grup E.




Grup F.




Grup G.




Grup H.




Viutens de final.


Quarts de final.


Semifinals.


Final.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189686" title="Albert Divo" nonfiltered="3282" processed="3274" dbindex="78297">
Albert Divo (1895-1966) fou un pilot d'automobilisme nascut a Pars, Frana. L'any 1922 Divo va competir el Trofeu Internacional de Resistncia de Turismes de l'any 1922 i va sumar la seva primera victria al volant d'un Sunbeam Gran Premi de Sitges de l'any 1923 disputat a l'Autdrom de Terramar.

L'any 1924 va passar a conduir Conduint per Delage i va acabar segon pel darrera de Giuseppe Campari en el Gran Premi d'Europa disputat a Lio. El segent any va guanyar dues curses, el GP de Frana a l'Autdrom de Montlhry i al Circuito de Lasarte en el Gran Premi d'Espanya. L'any 1927 va finalitzar tercer en el Gran Premi de Gran Bretanya disputat a Brooklands.  

Albert Divo va ser un dels fundadors del Club International des Anciens Pilotes de Grand Prix F1 l'any 1962 a Villars-sur-Ollon, Sussa. Va morir l'any 1966 i fou cremat al cementiri de Morsang-sur-Orge prop de Paris.

Principals Victries.
1923 - Gran Premi de Sitges (Sunbeam);
1925 - Gran Premi d'Espanya, Gran Premi de Frana (Delage);
1926 - GP du Salon (Talbot);
1927 - ACF Libre (Talbot);
1928 - Targa Florio;
1929 - Targa Florio;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189687" title="Elasmobranqui" nonfiltered="3283" processed="3275" dbindex="78298">

Els elasmobranquis (Elasmobranchii) constitueixen una subclasse de peixos cartilaginosos que inclou les rajades i els taurons.

Sumari.
Elasmobranchii s una de les dues subclasses de peixos cartilaginosos en la classe dels condrictis (Chondrichthyes), l'altre subclasse s la de les quimeres (Holocephali).

Els elasmobranquis no tenen bufeta natatria, presenten set parells de brnquies que s'obren individualment a l'exterior, aletes dorsals rgides, i escates placoides petites. Les dents es troben en diverses fileres; la mandbula superior no est fusionada amb el crani, i la mandbula inferior s articulada amb la superior. Les aletes plviques dels mascles s'han modificat fins a esdevenir elements copuladors, implicats en la transmissi de l'esperma. Els elasmobranquis estan ampliament distributs en les aiges tropicals i temperades.

Osmoregulaci.

Els elasmobranquis sn osmoconformistes respecte el medi. Presenten una osmolaritat molt similar a la de l aigua, fet que aconsegueixen incorporant urea a la sang. El seu medi intern s isotnic respecte el medi extern. Eliminen sals per la glndula rectal.

Arborescncia taxonmica dels articles associats.
Subclasse Elasmobranchii;
Superordre Batoidea;
Ordre Rajiformes;
Gnere Raja;
Gnere Myliobatis;
Espcie Myliobatis aquila;
Gnere Dasyatis;
Espcie Dasyatis pastinaca;
Ordre Pristiformes;
Ordre Torpediniformes;
Superordre Selachimorpha;


Referncies.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189693" title="Gran Premi de Blgica del 1975" nonfiltered="3284" processed="3276" dbindex="78299">
Resultats del Gran Premi de Blgica de Frmula 1 disputat la temporada de 1975 al circuit de Zolder el 25 de maig del 1975. 


 Resultats .







 Altres .

 Pole:   Niki Lauda   1' 25. 43    ;
 Volta rpida: Clay Regazzoni   1' 26. 76 a la volta 11;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189696" title="Setge de Barcelona" nonfiltered="3285" processed="3277" dbindex="78300">

Histria:
Durant la Guerra Civil Catalana:
Setge de Barcelona (1465);
Setge de Barcelona (1472);
Durant la guerra dels Segadors:
Setge de Barcelona (1652);
Durant la guerra dels Nou Anys:
Setge de Barcelona (1697);
Durant la guerra de Successi espanyola:
Setge de Barcelona (1705);
Setge de Barcelona (1706);
Setge de Barcelona (1713-1714);




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189701" title="Tony Levin" nonfiltered="3286" processed="3278" dbindex="78301">


Tony Levin s un baixista de rock, nascut el 6 de juny de 1946 a Boston.

Va crixer a Brooklin. Va comenar a tocar el baix als 10 anys. A l'institut tocava la tuba i va comenar a fer concerts amb un grup musical. Al mateix temps, va estudiar msica cpassica i es va tocar amb noms 15 anys a la Casa Blanca.

Tot seguit, va entrar en una escola de msica a Rochester. D'aquesta manera va trobar el bateria Steve Gadd, que li va ensenyar a tocar jazz i rock. Al mateix moment, va compara una Fender Precisions Bass. 

Carrera musical.
El 1970, va marxar a Nova York i va comenar la carrera de msic professional. Aquesta fou excepcional ja que va tocar amb Peter Gabriel, King Crimson, Yes, Liquid Tension Experiment, Pink Floyd, John Lennon, Joan Armatrading, Paul Frederic Simon i molts d'altres. Tony Levin va fer prova d'un gran esperit  i d'innovaci, popularitzant molts instruments com el Chapman (o Chapman Stick), o els Funk Fingers que va crear. 

Tamb va fer part d'un grup de jazz fusi, Bruford Levin Upper Extremities, al costat del bateria  Bill Bruford (Yes, King Crimson), del guitarrista David Torn i del trompetista Chris Botti.

 Enllaos externs.
Web oficial de Tony Levin;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189702" title="Signs of Life" nonfiltered="3287" processed="3279" dbindex="78302">
Signs of Live s una can del grup britnic de rock progressiu Pink Floyd. s la primera pea de l'lbum A momentary lapse of reason el 1987. Tamb va aparixer a la versi en vdeo de Delicate sound of thunder. Aquesta can s instrumental, tot i que al mig de la can hi ha una veu no coneguda. 

Crdits.
David Gilmour - guitarra elctrica, teclats 
Nick Mason - efectes sonors 
Bob Ezrin - programaci, efectes sonors 

Enllaos externs.
Web oficial de Pink Floyd;
Web oficial de David Gilmour;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189703" title="The Final Cut" nonfiltered="3288" processed="3280" dbindex="78303">


The Final Cut s un lbum del grup britnic de rock progressiu Pink Floyd que va aparixer al Regne Unit el 21 de mar 1983. Fou el darrer lbum produt abans de la marxa de Roger Waters. Per a molts de fans es tracta del primer lbum personal de Waters, ms que un disc de Pink Floyd. En efecte, Waters va escriure i compondre la totalitat de l'lbum, mentre que David Gilmour i Nick Mason foren relegats al rang de simples msics i Rick Wright ja feia dos anys que havia deixat el grup. A la part posterior de la cartula es pot llegir el segent "A requiem for the post war dream by Roger Waters performed by Pink Floyd."

Inicialment havia de tenir els fragments de la pellcula The Wall (1982) no presents a l'lbum de 1979. The Final Cut va esdevenir un lbum fet a partir de les paraules que es podien sentir a la pellcula ("Your possible pasts"). Els temes "When the tigers broke free" o "What shall we do now" no es van tocar en cap ocasi ms. 

L'lbum era la continuaci The Wall tant en l'atmosfera general com en el tema principal. Aquest lbum s el ms negre i desesperat del catleg de Pink Floyd. Roger Waters hi aborda els temes recorrents dins la seva obra: la recerca del seu pare (el disc li va ser dedicat), les angoixes, l'exrcit o la societat de consum. s un lbum comproms polticament: moltes canons sn crregues directes contra la Guerra de les Malvines i Margaret Thatcher.

 Llista de ttols .
Totes les canons van ser composades i cantades per Roger Waters, excepte quan s'indica. 
"The Post War Dream"   3:02;
"Your Possible Pasts"   4:22;
"One of the Few"   1:12;
"The Hero's Return"   2:56;
"The Gunner's Dream"   5:07;
"Paranoid Eyes"   3:40;
"Get Your Filthy Hands Off My Desert"   1:19;
"The Fletcher Memorial Home"   4:11;
"Southampton Dock"   2:13;
"The Final Cut"   4:46;
"Not Now John"   5:01;
Chants: David Gilmour et Roger Waters;
"Two Suns in the Sunset"   5:14;

El 2004 es va reeditar l'lbum on es va incloure el track de When the Tigers Broke Free.

Crdits.
Roger Waters   veu, baix, sintetitzador, efectes sonors, guitarra acstica, disseny de la cartula;
David Gilmour   guitarra, veus a "Not Now John", baix;
Nick Mason   bateria, percussi;
Michael Kamen   piano, harmnium;
Andy Bown   orgue Hammond;
Ray Cooper   percussions;
Andy Newmark   bateria a "Two Suns in the Sunset";
Raphael Ravenscroft   Saxophone tnor;
Michael Kamen   chef d'orchestre del National Philharmonic Orchestra;
James Guthrie   productor remasteritzaci, enginyer;
Andrew Jackson   enginyer;
Willie Christie   fotografia;
Doug Sax   mescles en l'lbum original i remasteritzaci;

 Enlos externs . 
Web oficial de Pink Floyd;
Web oficial de Roger Waters;
Web oficial de David Gilmour;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189704" title="Michael Kamen" nonfiltered="3289" processed="3281" dbindex="78304">
Michael Kamen s un compositor de msica orquestral, nascut a Nova York als Estats Units d'Amrica el d'abril de 1948 i mort el 18 de novembre de 2003. 

Va estudiar a la prestigiosa escola de msica de Juilliard a Nova York, on va aprendre a tocar l'obo. Rpidament va esdevenir director d'orquestra i s un dels msics que millor a aconseguit maridar la msica clssica i el rock. 

Va collaborar amb Pink Floyd a l'lbum The Wall, tamb amb Sting, Eric Clapton, David Bowie, Kate Bush, Bryan Adams, Queen i encara amb Lenny Kravitz (Fields Of Joy).

Tamb ha compost nombroses bandes sonores originals com Arma letal, Brazil o de sries com Brand of Brothers.

El 1991 treballava amb Metallica al Black Album (Nothin else matters) i el 1999 va fer algun concert simfnic que va donar lloc a l'lbum S&M. 

Michel Kamen va ser nominat dues vegades a l'scar per a la millor banda sonora i va guanyar 4 Grammy, 2 Globus d'or, 2 Ivor Novello Awards, 1 Annie i un Emmy.

Va patir una esclerosi i va morir d'una crisi cardaca al seu pis de Londres, deixant una vdua, Sandra Keenan-Kamen i dues filles, Sasha i Zo. 

Composicons.
Pink Floyd The Wall 1982;
Dead Zone 1983;
Brazil 1985;
Highlander 1986;
La jungla de cristall 1988;
Les Aventures del Bar de Mnchausen 1988;
Els Contes de la cripte 1989;
Llicncia per a matar 1989 (James Bond);
Arma letal 2 1989 ;
La jungla de cristall 2 1990 ;
The Krays 1990 ;
Cold Dog Soup 1990 ;
Nothing But Trouble 1991 ;
Hudson Hawk 1991 ;
Robin dels boscos: prncep dels lladres 1991 ;
Company Business 1991 ;
Let Him Have It 1991;
The Last Boy Scout 1991 ;
Two-Fisted Tales 1991;
Michael Kamen: Concert for Saxophone 1991;
Eric Clapton: 24 Nights 1991;
Shining Through 1992 ;
Arma letal 3 1992 ;
Blue Ice 1992 ;
Amazing Stories: Book Four 1992;
Splitting Heirs 1993 ;
Last Action Hero 1993 ;
Celeste, siempre Celeste 1993;
Wilder Napalm 1993 ;
Els tres mosqueters 1993 ;
Sauvez Willy 1994;
Circle of Friends 1995 ;
Don Juan DeMarco 1995 ;
La jungla de cristall 3 1995 ;
The First 100 Years: A Celebration of American Movies 1995;
Stonewall (Film) 1995 ;
Mr. Holland's Opus 1995 ;
Jack 1996 ;
Els101 Dlmates 1996 ;
Eric Clapton: Live in Hyde Park 1997;
Inventing the Abbotts 1997 ;
The Heart Surgeon 1997;
Remember Me? 1997 ;
Event Horizon 1997 ;
The Winter Guest 1997 ;
De la Terra a la lluna 1998;
Fear and Loathing in Las Vegas 1998 ;
Arma letal 4 1998 ;
What Dreams May Come 1998 ;
El gegant de ferro 1999 ;
S & M: Metallica with Michael Kamen Conducting the San Francisco Symphony Orchestra 1999;
Frequency 2000;
X-Men 2000;
Open Range 2004;
Against the Ropes 2004;
First Daughter 2005;
Back to Gaya 2005;

Pellcula dedicada.
El film de Forest Whitake, First Daughter, li va ser dedicada. 

Enllaos externs.
Web oficial;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189705" title="The Post War Dream" nonfiltered="3290" processed="3282" dbindex="78305">
The Post War Dream s un tema del grup britnic de rock progressiu Pink Floyd. s el primer ttol de l'lbum The final cut, aparegut el 1983.

Composici.
El tema dura al voltant de 3 minuts. Es composa de molts efectes especials, com crits i sons de vaixells. La msica comena de manera calmada amb els sintetitzadors, les veus de Roger Waters, i una orquestra. Cap als 2 minuts 15 segons, la can esdev ms intensa amb l'arribada de la guitarra elctrica i de la bateria. La pea acaba amb nous efectes sonors que seran els mateixos que els que apareixen al principi de la segent pea Your Possible Pasts.

Crdits.
 Roger Waters - veus, baix;
 David Gilmour - guitarres;
 Nick Mason - bateria;
 Andy Bown - orgue ;
 Michael Kamen - harmnium, director d'orchestre;
 National Philharmonic Orchestra ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189706" title="Your Possible Pasts" nonfiltered="3291" processed="3283" dbindex="78306">
Your Possible Pasts s una pea del grup britnic de rock progressiu Pink Floyd. s la segona pea de l'lbum The final cut aparegut el 1983. Aquesta pea mai es va tocar en un directe. Cont efectes sonors al principi que sn els mateixos que tanquen el tema anterior, The Post War Dream. 

Crdits.
 Roger Waters - veus, baix;
 David Gilmour - guitarres;
 Nick Mason - bateria;
 Andy Bown - orgue ;
 Michael Kamen - piano;
 Ray Cooper - tambor;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189707" title="The Final Cut (can)" nonfiltered="3292" processed="3284" dbindex="78307">
The Final Cut s la desena can de l'lbum homnim del grup britnic Pink Floyd i tamb fou l'ltim lbum de Roger Waters en aquest grup. 

Aquesta pea, com tot l'lbum, est lligat a l'lbum precedent The Wall, en el qual hauria hagut d'aparixer. El seu narrador s un home depressiu, prop del sucidi, que es pot associar a Pink, l'heroi de The Wall, desprs de la destrucci del seu mur interior. La primera estrofa ens diu: "And if you make it past the shotguns in the hall, dial the combination, open the priesthole, and if I'm in I'll tell you what's behind the wall", en qu els mots "what's behind the wall" queden tapats per uns trets de fusell.

El ttol fa a la vegada referncia del compte final, que ja havia aparegut a la can precedent Southampton Dock, per tamb al sucidi que li falta al narrador, que t una fulla d'afaitar entre les mans, per que "no ha tingut mai el valor de donar l'ltim cop". 

Msics.
Roger Waters - baix, veus;
David Gilmour - guitarres;
Andy Bown - piano;
Nick Mason - bateria;
Ray Cooper - tambor;
Michael Kamen - piano, director d'orquestra;
National Philarmonic Orchestra - orquestra;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189708" title="Southampton Dock" nonfiltered="3293" processed="3285" dbindex="78308">
Southampton Dock s una can del grup britnic de rock progressiu Pink Floyd. Concretament s el nov ttol de l'lbum The final cut aparegut el 1983. Fou un pea molt interpretada pels espectacles de Roger Waters, desprs que deixs el grup, com Get Your Filthy Hands Off My Desert. Tamb va aparixer en molts DVD, com el de l'espectacle In the Flesh: Live.

Crdits.
 Roger Waters - veus, guitarres acstiques, baix;
 Michael Kamen - piano, orquestra;
 National Philharmonic Orchestra;

Enllaos externs.
Web oficial de Pink Floyd;
Web oficial de Roger Waters;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189710" title="Enrico Caruso" nonfiltered="3294" processed="3286" dbindex="78309">


Enrico Caruso (Npols, 25 de febrer de 1873   Npols, 2 d'agost de 1921) va ser un cantant itali d'pera i un dels ms famosos tenors de la histria. Tamb va ser el cantant ms popular de qualsevol gnere en els primers vint anys del Segle XX i un dels pioners dels enregistraments fonogrfics musicals. Els populars enregistraments que va fer, units a la seua veu extraordinria pel seu rang, fora i bellesa, van fer d'ell una de les estrelles ms populars de la seua poca.

Sobre Caruso. 
Al llarg de la seua carrera, Enrico Caruso va fer al voltant de 260 enregistraments, guanyant milions de dlars per la venda de discos de 78 rpm. Tamb va cantar en la majoria dels millors teatres d'pera del mn; incloent-hi La Scala de Mil i el Covent Garden de Londres, destacant els 17 anys que va ser tenor principal de la companyia del Metropolitan Opera de Nova York. El director d'orquestra Arturo Toscanini, habitual del Metropolitan, el considerava un dels millors artistes amb qu havia treballat.

Caruso va ser batejat a l'esglsia de San Giovanni e Paolo el 26 de febrer de 1873, havent nascut a la ciutat de Npols el dia anterior. Va comenar la seua carrera a Npols l'any 1894. El seu primer parer important va ser el de Loris, en l'pera Fedora de Giordano al Teatro Lirico de Mil, el 17 de novembre de 1898. En aquest mateix teatre, el 6 de novembre de 1902, va crear el paper de Maurizio en l' Adriana Lecouvreur de Francesco Cilea.
 
L'any 1903, amb l'ajut del seu agent, el banquer Pasquale Simonelli, va traslladar-se a Nova York, i, el 23 de novembre d'aquest any va debutar al Metropolitan Opera en el paper del Duc de Mntua en una nova producci de Rigoletto de Verdi . L'any segent, Caruso va iniciar la seua duradora relaci amb la Victor Talking-Machine Company; la seua relaci estellar amb la discogrfica i el Metropolitan va durar fins l'any 1920. El mateix Caruso va encarregar a la joieria Tiffany & Co. l'elaboraci d'una medalla de 24 kt. d'or amb la seua efgie, com a obsequi per als seus amics en record de les seues interpretacions al Metropolitan.

A l'abril de 1906, Caruso i altres membres de la companyia del Metropolitan Opera van viatjar a San Francisco per a donar una srie de representacions a la Tivoli Opera House.  La nit desprs de la interpretaci de Carmen, el tenor es va despertar molt mat a la seua habitaci del Palace Hotel a causa d'un fort sacseig.  San Francisco havia acabat de patir un gran terratrmol, que va desencadenar multitud d'incendis que acabarien per destruir la major part de la ciutat.  El Metropolitan va perdre tots els decorats i el vestuari que havia traslladar a la ciutat.  Brandint una foto autografiada del president Theodore Roosevelt, Caruso va aconseguir fugir de la ciutat, primer per vaixell i desprs per tren, i va jurar que mai no hi tornaria; jurament que va complir.

El 10 de desembre de 1910, va actuar al Met en el paper de Dick Johnson, en l'estrena mundial de La fanciulla del West, de Puccini. L'11 de desembre de 1920, durant la representaci de L'Elisir d'Amore de Donizetti, va patir una hemorrgia, i al final del primer acte es va haver de cancellar la representaci.  Desprs d'aquest incident noms va actuar tres vegades ms al Metropolitan, la darrera de les quals va ser com Elazar en La Juive de Halvy, el 24 de desembre de 1920.

L'any 1918 es va casar amb Dorothy Park Benjamin, pertanyent a una vella famlia novaiorquesa, que llavors tenia 25 anys. Van tenir una nica filla, Gloria. Dorothy va publicar un llibre sobre Caruso l'any 1945, que recull la major part de les cartes que ell li va escriure. 

Caruso va morir l'any 1921 a Npols, a l'edat de 48 anys, a causa d'una peritonitis. Est soterrat a Npols.

Sobre Caruso es va fer una pellcula, protagonitzada per Mario Lanza: The Great Caruso (1951).

L'any 1987 va ser premiat a ttol pstum amb el Grammy Lifetime Achievement Award.

Repertori.
 L'Amico Francesco (Morelli) - Npols, 15 de mar de 1895 (estrena);
 Faust - Caserta, 28 de mar de 1895;
 Cavalleria rusticana - Caserta, Abril de 1895;
 Camoens (Musoni)- Caserta, Maig de 1895;
 Rigoletto - Npols, 21 de juliol de 1895;
 La Traviata - Npols, 25 d'agost de 1895;
 Lucia di Lammermoor - El Caire, 30 d'octubre de 1895;
 La Gioconda - El Caire, 9 de novembre de 1895;
 Manon Lescaut - El Caire, 15 de novembre de 1895;
 I Capuleti e i Montecchi - Npols, 7 de desembre de 1895;
 Malia - Trapani, 21 de mar 1896;
 La sonnambula - Trapani, 24 de mar 1896;
 Marriedda - Npols, 23 de juny 1896;
 I Puritani - Salerno, 10 de setembre de 1896;
 La favorita - Salerno, 22 de novembre de 1896;
 A San Francisco - Salerno, 23 de novembre de 1896;
 Carmen - Salerno, 6 de desembre de 1896;
 Un Dramma in vendemmia - Npols, 1 de febrer de 1897;
 Celeste - Npols, 6 de mar de 1897 (Estrena);
 Il Profeta Velato - Salerno, 8 d'abril de 1897;
 La Bohme - Livorno, 14 d'agost de 1897;
 La Navarraise - Mil, 3 de novembre de 1897;
 Il Voto - Mil, 10 de novembre de 1897 (Estrena);
 L'Arlesiana - Mil, 27 de novembre de 1897 (Estrena);
 Pagliacci - Mil, 31 de desembre de 1897;
 La bohme (Leoncavallo) - Gnova, 20 de gener de 1898;
 Els pescadors de perles - Gnova, 3 de febrer de 1898;
 Hedda - Mil, 2 d'abril de 1898 (Estrena);
 Mefistofele - Fiume, 4 de mar de 1898;
 Sapho - Trento, 3? de juny de 1898;
 Fedora - Mil, 17 de novembre de 1898 (Estrena);
 Iris - Buenos Aires, 22 de juny de 1899;
 La Regina di Saba (Goldmark) - Buenos Aires, 4 de juliol de 1899;
 Yupanki - Buenos Aires, 25 de juliol 1899;
 Ada - Sant Petersburg, 3 de gener de 1900;
 Un ballo in maschera - Sant Petersburg, 11 de gener de 1900;
 Maria di Rohan - Sant Petersburg, 2 de mar de 1900;
 Manon - Buenos Aires, 28 de juliol de 1900;
 Tosca - Treviso, 23 d'octubre de 1900;
 Le Maschere - Mil, 17 de gener de 1901 (Estrena);
 L'elisir d'amore - Mil, 17 de febrer de 1901;
 Lohengrin - Buenos Aires, 7 de juliol de 1901;
 Germania - Mil, 11 de mar de 1902 (Estrena);
 Don Giovanni - Londres, 19 de juliol 1902;
 Adriana Lecouvreur - Mil, 6 de novembre 1902 (Estrena);
 Lucrezia Borgia - Lisboa, 10 de mar de 1903;
 Les Huguenots - Nova York, 3 de febrer de 1905;
 Martha - Nova York, 9 de febrer de 1906;
 Carmen - San Francisco, 17 d'abril de 1906;
 Madama Butterfly - Londres, 26 de maig de 1906;
 L'Africaine - Nova York, 11 de gener de 1907;
 Andrea Chnier - Londres, 20 de juliol de 1907;
 Il trovatore - Nova York, 26 de febrer de 1908;
 Armide - Nova York, 14 de novembre de 1910;
 La fanciulla del West - Nova York, 10 de desembre de 1910 (Estrena);
 Julien - Nova York, 26 de desembre de 1914;
 Samson et Dalila - Nova York, 24 de novembre de 1916;
 Lodoletta - Buenos Aires, 29 de juliol de 1917;
 Le Prophte - Nova York, 7 de febrer de 1918;
 L'Amore dei Tre Re - Nova York, 14 de mar de 1918;
 La forza del destino - Nova York, 15 de novembre de 1918;
 La Juive - Nova York,22 de novembre de 1919.

En el moment de la seua mort, el tenor estava preparant el paper protagonista de l'pera Otello, de Verdi. Tot i que mai no va representar aquest paper en escena, va enregistrar dues peces de l'pera: l'ria, "Ora e per sempre addio," i el duet amb Iago, "S, pel ciel marmoreo, giuro".

Caruso tamb disposava d'un repertori de 521 canons, entre les que hi havia canons clssiques, canons folklriques italianes i canons populars de l'poca. Les canons ms comprades de Caruso a itunes s la can napolitana marinera Santa Lucia i la universalment clebre 'O Sole Mio.

Enregistraments.

Caruso va ser una de les primeres estrelles de la msica que va fer nombrosos enregistraments. La relaci que va mantenir amb el fongraf va ser simbitica, i tant Caruso com la indstria fonogrfica es van aprofitar de la promoci addicional sorgida d'aquella especial associaci durant les dues primeres dcades del Segle XX. El seu enregistrament de l'any 1907 de l'ria Vesti la giubba, de l'pera Pagliacci de Leoncavallo va esdevenir el primer enregistrament fonogrfic en vendre un mili de cpies. Molts enregistraments de Caruso han continuat editant-se durant els cent anys que han transcorregut des de la seua sortida.

El seu primer enregistrament, de 1902, el va fer per a Gramophone and Typewriter Company.  La seua relaci en exclusiva amb la Victor Talking Machine Company va comenar l'any 1904.  Mentre que els enregistraments inicials per a Victor es van realitzar en petits estudis de Nova York i Camden, Nova Jersey, Victor va comenar a utilitzar ocasionalment la vella Esglsia de la Trinitat, a Camden, que podia ser acondicionada per a encabir una gran orquestra.  Els darrers enregistraments es van realitzar al setembre de 1920, i van consistir en fragments de la Petite Messe Solennelle de Rossini.  Entre els directors d'orquestra que van collaborar en aquests enregistraments cal destacar a Walter B. Rogers i Joseph Pasternack.

RCA, que va comprar la Victor Talking Machine Company l'any 1929, va arranjar posteriorment alguns dels discos, substituint l'orquestra original per una de ms moderna.  Fins l'any 1973 es van continuar editant enregistraments indits de Caruso. L'any 1950, RCA va reeditar alguns dels millors enregistraments en disc de vinil de 78 rpm.  Posteriorment, amb la irrupci de l'LP, molts enregistraments van ser editats en aquest suport. A partir de 1976, investigadors de la Universitat d'Utah van utilitzar la primera tcnica digital de reprocessat per a reeditar la major part dels enregistraments de Caruso per a Victor. Les companyies RCA, Pearl i Naxos han editat colleccions en CD dels enregistraments de Caruso, utilitzant diferents tcniques de remasteritzaci.  

Bibliografia.
 Caruso, Dorothy, Enrico Caruso - His Life and Death with discography by Jack Caidin (Simon and Schuster, Nova York 1945).
 Caruso, Enrico Jr., and Farkas Enrico Caruso My father and my family, w. Discography by William Moran and Chronology by Tom Kaufman (Amadeus, 1990).
 Gargano, Pietro Una vita una leggenda (Editoriale Giorgio Mondadori, 1997).
 Gargano, Pietro and Cesarini, Gianni Caruso, Vita e arte di un grande cantante (Longanesi, 1990).
 Jackson, S. Caruso, First edition, (Stein and Day, Nova York 1972).
 Key P. V. R. and Zirato B., Enrico Caruso.  A Biography (Little, Brown, and Co, Boston 1922).
 Scott, Michael The Great Caruso with Chronology by Tom Kaufman (Londres i Nova York, 1988).
 Vaccaro, Riccardo Caruso (Edizioni Scientifiche Italiane, 1995).
 Wagenmann J. H. , Enrico Caruso und das Problem der Stimmbildung, (Altenburg, 1911).
 Il Progresso italo americano, Il banchiere  che port Caruso negli USA ,  sezione B - supplemento illustrato della domenica, New York, 27 luglio 1986.

udio.
Over There Enregistrament de la popular can americana de la Primera Guerra Mundial.

Referncies.


Enllaos externs.

 Tenors histrics: Caruso ;
 La plana d'Enrico Caruso Page ;
 Grandi-Tenori: Caruso ;
 ;
 Collected Works of Caruso Part 1 (Internet Archive);
 Collected Works of Caruso Part 2 (Internet Archive);
 MetOpera database;
Discografia a SonyBMG Masterworks;
Caruso i Tetrazzini a the Art of Singing, 1909, per Enrico Caruso i Luisa Tetrazzini, al Project Gutenberg;
 Ms informaci sobre Caruso i el seu art ;















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189711" title="Roadrunner Records" nonfiltered="3295" processed="3287" dbindex="78310">
Roadrunner Records s una discogrfica especialitzada en grups de rock i metal.

Histria.
Roadrunner Records va ser creada a l'any 1980 als Pasos Baixos sota el nom de "Roadracer Records". Inicialment es va dedicar a importar msica metal nord-americana a Europa. L'any 1986 va obrir una oficina a Nova York i ms tard les obriria a Anglaterra, Alemanya, Frana, Jap i Austrlia.

Els primers xits de la discogrfica van venir per part del dans King Diamond i el grup canadenc Annihilator (entre els lbums publicats del grup canadenc destaquen Alice in Hell i Never, Neverland). Roadrunner tamb va distribuir els primers lbums de Metallica a la regi Escandinvia. A finals dels anys 80 van publicar els lbums Beneath the Remains del grup brasiler Sepultura i Slowly We Rot del grup nord-americ Obituary. Actualment aquests dos lbums sn considerats dos clssics dins dels seus respectius gneres.

A principis de la dcada dels 90 els xits de la discogrfica van venir de la m dels grups nord-americans Type O Negative, Life of Agony i Deicide. A l'any 1993, l'lbum de Sepultura Chaos A.D. va esdevenir el primer lbum de Roadrunner a entrar a la llista Top 40 del Billboard album chart. A l'any 2000, el grup Slipknot va ser el primer disc de la discogrfica en obtenir un disc de plat. A comenaments de l'any 2001 el segell va comenar a ser distribut per  Universal Music Group a travs de The Island Def Jam Music Group. Aquest acord ja ha expirat.

Recentment, Roadrunner Records ha estat escollida com la "Millor Discogrfica de Metal" per part de Metal Hammer en els premis Golden Gods, distinci que ja ha guanyat per tres anys consecutius.

Enllaos Externs.
 Web oficial USA;
 Web oficial Alemanya;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189715" title="Lliga de Campions de la UEFA 2003-04" nonfiltered="3296" processed="3288" dbindex="78311">
La Lliga de Campions de la UEFA 2003 04 fou la 49ena edici de la Copa d'Europa, la mxima competici per a clubs de futbol del continent i la 12a sota el nom de Lliga de Campions.

La competici fou guanyada pel FC Porto derrotant el Mnaco per 3 a 0 a l'Arena AufSchalke. Fou la primera edici de la Lliga de Campions on es disput ronda de vuitens de final desprs de la fase de grups.

Fase de classifiaci.
Primera ronda de classificaci.











|}

Segona ronda de classificaci.















|}

Tercera ronda de classificaci.

















|}

Fase de Grups.
Grup A.




Grup B.




Grup C.




Grup D.




Grup E.




Grup F.




Grup G.




Grup H.




Vuitens de final.


Quarts de final.



Semifinals.


Final.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189721" title="Toshihiro Arai" nonfiltered="3297" processed="3289" dbindex="78312">
Toshihiro "Toshi" Arai (Isesaki, Gunma, 25 de desembre de 1966) va ser un pilot japons de rallis.  

Va debutar l'any 1997 al Campionat Mundial de Rallis de producci (Grup N) amb Subaru i hi va participar fins al 2000, i tamb els anys 2002 i 2003. Tamb va participar al Campionat Mundial de Rallis com a tercer pilot del Subaru World Rally Team les temporades 2000 i 2001.

L'any 2004 fund el seu propi equip, el Subaru Team Arai, que guany el Campionat Mundial de Rallis de producci l'any 2005 amb un Subaru Impreza WRX STI .

 Enllaos externs .
Web oficial del pilot ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189730" title="In Command" nonfiltered="3298" processed="3290" dbindex="78313">

In Command s el primer lbum en directe del grup de thrash metal canadenc Annihilator, publicat l'any 1996.

Tot i ser publicat l'any 1996, l'lbum noms cont canons gravades en diferents concerts durants els anys 1989 i 1990. s a dir, noms apareixen canons dels dos primers lbums del grup, lAlice in Hell i el Never, Neverland. Les primeres cinc canons van ser gravades quan el cantant del grup era Randy Rampage mentre que les altres 9  van ser gravades mentre ho era Coburn Pharr. A ms del cantant, en aquests concerts, Annihilator va estar composat pel guitarrista Jeff Waters, el guitarrista Dave Scott Davis, el baixista Wayne Darley i el bateria Ray Hartmann.

Canons.
"W.T.Y.D.";
"Wicked Mystic";
"Ligeia";
"Alison Hell";
"Word Salad";
"W.T.Y.D.";
"The Fun Palace";
"Never, Neverland";
"I Am in Command";
"Stonewall";
"Road to Ruin";
"Sixes and Sevens";
"Alison Hell";
"Live Wire" ;

La can "Live Wire" s una versi de la can del grup australi AC/DC.

Crdits.
Randy Rampage - Cantant ;
Coburn Pharr - Cantant;
Jeff Waters - Guitarrista;
Dave Scott Davis - Guitarrista;
Wayne Darley - Baixista;
Ray Hartmann - Bateria;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189737" title="Torneig de Tquio" nonfiltered="3299" processed="3291" dbindex="78314">
El torneig de Tquio, conegut oficialment amb el nom de AIG Japan Open Tennis Championships s una competici tennstica que es disputa a Tquio (Jap).

Palmars.
Individuals masculins.


Individuals femenins.


Enllaos externs.
Web oficial del torneig;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189738" title="Double Live Annihilation" nonfiltered="3300" processed="3292" dbindex="78315">

Double Live Annihilation s el segon lbum en directe del grup de thrash metal canadenc Annihilator, publicat l'any 2003.

L'lbum es un disc doble que cont un dels concerts que el grup va realitzar a Europa i Jap en la presentaci de l'lbum Waking the Fury.  s l'ltim lbum amb el cantant novaiorqus Joe Comeau ja que un cop finalitzada aquesta gira va abandonar el grup. A ms de Comeau, Annihilator estava composat pel guitarrista Jeff Waters, el guitarrista Curran Murphy, el baixista Russ Bergquist i el bateria Randy Black.

Canons.
Disc I
Murder - (Jeff Waters)   4:35;
Ultra-Motion - (Jeff Waters)   5:17;
The Box - (Jeff Waters)   4:55;
Denied - (Joe Comeau, Jeff Waters)   5:39;
The Blackest Day - (Joe Comeau, Jeff Waters)   5:36;
King of the Kill - (John Bates, Jeff Waters)   3:58;
Torn - (Joe Comeau, Jeff Waters)   5:34;
Lunatic Asylum - (Joe Comeau, Jeff Waters)   8:55;

Disc II
Set the World on Fire - (Coburn Pharr, Jeff Waters)   4:54;
I Am in Command - (John Bates, Jeff Waters, Weil)   4:12;
Refresh the Demon - (Randy Black, Jeff Waters)   5:35;
Syn. Kill 1 - (Jeff Waters)   4:53;
Never, Neverland - (Coburn Pharr, Jeff Waters)   5:44;
Striker - (Jeff Waters)   5:19;
Bliss - (Jeff Waters)   1:10;
Phantasmagoria - (John Bates, Jeff Waters)   4:44;
Crystal Ann - (Jeff Waters)   2:06;
Alison Hell - (John Bates, Jeff Waters)  5:49;
Shallow Grave - (Joe Comeau, Jeff Waters)   6:07;

Crdits.
Jeff Waters - Guitarista;
Joe Comeau - Cantant;
Russ Bergquist - Baixista;
Randy Black - Bateria;
Curran Murphy - Guitarrista;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189739" title="Santa Maria de Cervera" nonfiltered="3301" processed="3293" dbindex="78316">

Santa Maria de Cervera s una esglsia gtica amb importants elements romnics del seu origen, situada al municipi de Cervera, la Segarra.

Vers mitjan segle XI ja consta en una relaci de parrquies del bisbat de Vic. Coincidint amb la seva fundaci de l'any 1081 fou cedida del priorat de Sant Pere Gros al monestir de Ripoll. Durant la baixa edat mitjana, grcies a la puixant situaci econmica de la ciutat, es va construir sobre l'antic edifici romnic l'actual temple d'estil gtic.

La portada.

Dels seus orgens romnics noms en resta, al mur de migdia, una notable porta esculpida sota d'un porxo gtic que rep el nom de porta de sant Mart per la temtica del timp. Del segle XIII, consta de dues arquivoltes en gradaci que descansen sobre dues columnes coronades per capitells, l'arquivolta ms externa t una motllura a manera de guardapols. Al timp hi apareix la representaci de carcter hagiogrfic de la caritat de sant Mart, vestit amb tnica curta i muntat a cavall, mentre que amb la ma esquerra mant un dels extrems de la capa, amb la ma dreta subjecta una espasa que parteix per donar-ne la meitat a un pobre. Aquest tema s molt original dins l'escultura romnica catalana ja que se'n conserven molt poques representacions.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189740" title="Potamogetoncia" nonfiltered="3302" processed="3294" dbindex="78317">


La famlia Potamogetoncia s una famlia de plantes herbcies aqutiques de les monocotilednies.

Inclou la famlia Zanniquillicia, Zanniquillicies o  Zannichelliaceae.

Sovint sn plantes herbcies, perennes, submergides o flotants, amb fulles simples, alternes o oposades i de forma laminar o filiforme. Les flors sn petites, verdoses, actinomorfes, unisexuals o hermafrodites, aclamdies o amb un periant tetrmer d'origen estaminal, reunides en inflorescncies en espigues o en espdixs. Tenen un androceu amb 4 estams i un gineceu amb 4 carpels lliures. Les inflorescncies sn espiciformes o glomerulars. El fruit normalment correspon a una ncula o una drupa.

Comprn unes 50 espcies, d'aigua dola i salada de distribuci gaireb cosmopolita.


Enllaos externs.

Potamogetonaceae, Zannichelliaceae in L. Watson and M.J. Dallwitz (1992). The families of flowering plants Versi: 27-04-2006. http://delta-intkey.com ;
Potamogetonaceae, Zannichelliaceae en eFlores;
NCBI Taxonomy Browser;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189745" title="Mar de Salom" nonfiltered="3303" processed="3295" dbindex="78318">


El mar de Salom (en angls Solomon Sea) s un mar obert al sud-oest de l'oce Pacfic. Est comprs entre les illes Salom a l'est, de les quals rep el nom, l arxiplag Bismarck al nord (Nova Bretanya i Nova Irlanda), Nova Guinea a l'oest i el mar del Corall al sud. La seva superfcie s propera als 720.000 km. Es tracta d un mar profund, on destaca la fossa de Nova Bretanya, al nord, amb una fondria mxima de 9.140 metres, la depressi de les Salom al centre i la fossa de Makira (abans San Cristobal) al sud-est.

Les principals ciutats costaneres sn Lae, a Nova Guinea, i Honiara, capital de les Salom, situada a l illa de Guadalcanal.

A les seves aiges es van disputar moltes batalles de la Guerra del Pacfic (1937-1945) de la Segona Guerra Mundial.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189746" title="Josep Ribot i Calpe" nonfiltered="3304" processed="3296" dbindex="78319">
Josep Ribot i Calpe (Barcelona, 30 de juliol de 1888 - 18 de mar de 1974), va ser un dibuixant i illustrador que va exercir durant el primer ter del segle XX, malgrat no ser especialment conegut ni divulgat. 

Contemporni de Joan Junceda, Lola Anglada, Josep Obiols o Joan d'Ivori, la seva importncia rau a pertnyer a una generaci d'artistes que, lluny de les avantguardes artstiques, cercaren una identitat entre illustraci i pas que sucumb arran del conflicte bllic del 1936.

Fill de pare giron i de mare valenciana, de Borriol, de ben petit va mostrar una especial inclinaci i afecci pel dibuix, que va estudiar a l'escola de l'Ateneu Obrer i ms endavant a Llotja de la m de Flix Mestres, de qui va ser deixeble i amb qui el va unir una gran amistat. L'any 1911 aquest el va convidar a passar uns dies a Castellterol, on ell estiuejava amb la seva famlia. Aquest indret va causar-li una gran sorpresa. Hi va restar onze dies tot fent un bon aplec d'apunts de dibuix.

Durant els primers anys del segle XX, Josep Ribot va realitzar els seus primers lbums de dibuixos, alhora que treballava com aprenent o meritori en diversos tallers d'artistes locals. Sense deixar els seus estudis a la Llotja, alternava altres sessions de dibuix a l'Agrupaci Artstica, feia petits encrrecs, va comenar a guanyar algun premi, etc.

 Conixer catalunya .
A partir de 1910 va fer-se soci de Club Muntanyenc (i des del 1919 del Centre Excursionista de Catalunya) on va consolidar el seu desig de conixer el seu pas, tot fent excursions i dibuixant els seus paisatges... D'aquests anys sn les seves primeres excursions a Montserrat, al Montseny, a Montgrony, etc. 
El 1913, va guanyar un premi d'una borsa de viatge per anar a Pars. Per ell va optar per recrrer el seu pas i va viatjar per l'illa de Mallorca i, desprs, pels Pirineus, tot fent nombrosos dibuixos de la gent, els costums i els paisatges.  Aix, mentre li agradava definir-se com a catalanesc, manifestava una gran afecci per tots els temes folklrics, de costums populars, del mn rural, del paisatgisme... 

L'any 1914, va establir-se com a professional independent. Aquests anys van ser els d'una etapa artstica marcada per certs xits professionals, on va crear tota mena d'illustracions i treballs per a la indstria grfica. 

L'any 1915 va ser important per diversos motius: va guanyar un premi per una illustraci d'un goig de la Mare de Du de la Merc, patrona de Barcelona; tamb es va installar a Barcelona l'Institut Grfic Oliva de Vilanova, on Josep Ribot va ser un dels principals collaboradors d'aquesta impremta pionera de les arts grfiques i de l'edici de llibres de biblifil. Per altra part, arran d'un viatge a Ripoll, va gestar una renovaci grfica de la capalera del peridic catalanista La Veu Comarcal i ms endavant ho va fer tamb amb altres publicacions ripolleses com El Catllar, Delit i Scriptrium.
 Treball artstic .
Altres collaboracions artstiques a destacar van ser la seva tasca com a director artstic al taller de fotogravat Apolo (1916) o els seus treballs com a dibuixant a l'Orfebreria Masriera (entre 1916 i 1919). I en general, durant tots aquests anys sn nombrosos i variats els treballs de Josep Ribot amb entitats i editorials.

Per, especialment, sn de destacar les collaboracions artstiques que va realitzar amb el Centre Excursionista de Catalunya. Les guies que editaven sovint porten les seves illustracions. Aix, com els dibuixos de temtica religiosa, fruit del seu treball al Foment de la Pietat Catalana, relaci que va mantenir durant ms de quatre decennis, entre altres activitats.

El 23 d'abril de 1916, diada de Sant Jordi, Josep Ribot es va casar amb Francisca Rius i Sanuy, tamb artista. El seu antic professor, Flix Mestres va ser el padr de boda. En els anys successius naixerien els seus quatre fills: Jordi, Nria, Rafel i Roser.

En aquests anys va desenvolupar una interessant, i poc divulgada, tasca de documentaci grfica de temtica etnogrfica: amb Rossend Serra i Pags va resseguir les passes del Comte Arnau i va participar en excursions cientfico-etnogrfiques; va prendre part en la fundaci del Museu Folklric Parroquial de Ripoll; va guanyar un premi per un recull de llegendes del Ripolls, dins del concurs del Llegendari Popular Catal de l'any 1926; va editar-se l'lbum de biblifil Costums de Catalunya (1931), amb una vintena d'illustracions seves, etc. . I desprs de la guerra encara va collaborar amb Ramon Violant i Simorra en el Museu d'Indstries i Arts Populars de Barcelona.

Durant els anys trenta Josep Ribot va exercir de docent a l'escola de Llotja, treball que va mantenir fins l'esclat de la guerra civil. En aquest anys va interessar-se pel gravat, les arts del llibre i molt especialment per la pintura a l'oli. Aix, a partir de 1933 va comenar a pintar a l'oli d'una manera sistemtica. La pintura configuraria trenta anys de dedicaci en qu va realitzar ms de 500 obres.

Per el conflicte bllic del 1936 li va suposar tot un gran trasbals: la prdua de treball, clients, encrrecs... La guerra representa uns anys de pors i incerteses: la seva vinculaci com a dibuixant amb editorials i entitats religioses i la seva faceta catalanista el fa tmer tant dels uns com dels altres. Tot plegat, van prefigurar el final d'una etapa en qu tot l'esdevenidor seria molt diferent.

 Paisatgisme .
La postguerra va representar una etapa d'introspecci on l'artista va allar-se tot conreant la pintura de paisatges. Aix, el mateix any 1939 va iniciar una srie de pintures de Vallvidrera; i l'any segent, el 1940, va comenar una peculiar srie de pintures al barri d'Horta de Barcelona, que el va mantenir enfeinat durant gaireb quatre anys. Van ser ms de 170 pintures centrades exclusivament en les masies i els horts, les valls i els suaus turons d'aquest indret. Ms endavant va realitzar altres sries de pintures de les contrades de Ripoll i Montgrony. A les acaballes de l'any 1949, va exposar les seves obres al Casino de Ripoll, l'nica mostra individual de pintures que va fer.

 Darrera etapa: la illustraci naturalista .
L'altra important aportaci grfica de Josep Ribot va ser dins de la illustraci naturalista. Durant els anys 50 va iniciar una collaboraci amb el botnic Francesc Masclans. Aix, entre els anys 50 i 60 va contribuir amb les seves illustracions, entre altres, a les populars Guia per a conixer els arbres (1958) i la Guia per a conixer els arbustos i les lianes (1963), ambdues editades pel Centre Excursionista de Catalunya.

Per va ser en l'mbit de la micologia on va realitza un treball de grans proporcions, cientfiques i artstiques: una singular collecci de prop d'un miler d'illustracions dels bolets de Catalunya. Aquest treball va suposar una dedicaci d'aquelles d'antany, realitzat, d altra banda, en la darrera etapa de la seva vida, quan ja tenia ms de seixanta anys d'edat. Seria a partir de 1953 que va iniciar un treball sistemtic de recerca i illustraci de bona part de les espcies micolgiques de Catalunya. Els dibuixava a mida natural, emprant un estil figuratiu i realista, els acoloria amb fidelitat, i els ordenava taxonmicament segons els seus coneixements. Possiblement, amb aquesta collecci va demostrar el seu absolut domini del dibuix i la pintura com a valor documental en una obra realitzada amb el rigor, la precisi, la minuciositat i la delicadesa propis d'un gran artista.

Els darrers quatre o cinc anys de la seva vida, si b ja no dibuixava, els va dedicar a observar, repassar i reordenar tots els seus apunts, dibuixos i documents grfics.

Va morir a Barcelona el 18 de mar de 1974, a l'edat de 85 anys.
 Bibliografia .
Records d'Horta. Barcelona 1930-1950. Els paisatges de Josep Ribot i Calpe. ISBN: 978-84-9850-004-2 ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189748" title="Raka" nonfiltered="3305" processed="3297" dbindex="78320">
Raka (serbi:      /Raka; grafies alternatives: Raschka, Rascia i Rassa; catalanitzat: Rashka), vas ser l'estat medieval serbi central i ms reeixit (el nom serbi upa, rea governada per upan), que va unificar totes les tribus srbies en l'estat medieval serbi ms important dels Balcans.


 Histria .
Constant VII Porphyrogenitos en la seva poma De administrando imperio diu que Raka va ser poblada pels serbis a principi del segle VXXXII. E la mateixa obra, tampoc diu que els serbis vivien a Zachumlia (serbi:Zahumlje), Travunia (serbi: Trebinje), Doklea (serbi:Duklja), Bsnia (serbi:Bosna), i Pagnia (serbi:Paganija).

A Raka hi governava la Casa Vlastimirovi , fundada per knez Vlastimier de qui es deia que era el tataranet del Knez Desconegut, el lder de les tribus srbies que va portar els serbis als Balcans de la Srbia Blanca, la seva primitiva ptria.

A partir del segle VII, la histria de Raka est molt estretament lligada a la histria de la Casa Vlastimirovi  srbia.

 Teories sobre el nom .
L'estat Raka va tenir nom de riu Raka (serbi:Reka Raka) al sudoest de la Srbia moderna.
Es creu que la tribu srmata del Cucas, els Serbis, van donar nom als srbis eslaus, deixant les seves emprentes a la riba del riu Volga (Araxes en grec), que tamb va tenir el nom "Rashki". Aquest nom apareix a tots els llocs on apareix el nom dels srbis.

 Vegeu tamb .
Dinastia Nemanji ;
Stefan Nemanja;
Stefan El Primercoronat;
Stari Ras i Sopo ani;

 Enllaos externs .

Blasn de Raka;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189750" title="Pablo Ibez Tebar" nonfiltered="3306" processed="3298" dbindex="78321">
Pablo Ibez Tbar (nascut a Madrigueras, Albacete el 3 d'agost de 1981) s un futbolista professional que juga com a defensa a l'Atltic de Madrid.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189751" title="Golf d'Alaska" nonfiltered="3307" processed="3299" dbindex="78322">

El Golf d Alaska s un bra corbat del l'oce Pacfic a la costa sud d'Alaska. Es troba entre la pennsula d'Alaska i l'illa Kodiak a l'oest, i l'arxiplag d Alexander a l'est, on es troba el Parc i Reserva Nacional Glacier Bay.

A la riba del golf hi ha una barreja de boscos, muntanyes i glaceres. Meteorolgicament, el golf s un continu generador de tempestes que es mouen cap al sud recorrent la costa de la Colmbia Britnica, Washington, i Oregon. La majoria de les pluges estacionals del Nord-oest del Pacfic provenen del golf d'Alaska.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189752" title="Mariano Perna" nonfiltered="3308" processed="3300" dbindex="78323">

Mariano Andrs Perna Molina (nascut a Buenos Aires, Argentina el 4 de maig del 1977) s un futbolista hispano-argent professional que juga com a defensa a l'Atltic de Madrid.

Estadstiques.

(Correcte el 6 de juliol de 2007);

 
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189753" title="Pigs on the Wing 1" nonfiltered="3309" processed="3301" dbindex="78324">
Pigs on the Wing s una can en dues parts del grup britnic de rock progressiu Pink Floyd a l'lbum Animals del 1977, concretament la podem trobar al principi i al final del disc. Segons s'ha dit, la can s una declaraci d'amor que el seu autor, Roger Waters va fer a la seva dona. 

Composici.
La can est dividida en dues parts, la primera i la cinquena del disc. Les dues parts de la can tenen  entremig les altres tres canons de l'lbum, sn com la introducci i l'epleg i resumeixen la histria del disc i en sn la clau, tot i que duren molt poc, un minut i mig. Es creu que Roger Waters es refereix a ell mateix com un dels gossos de la can Dogs a la segona part: 
"Now that I've found somewhere safe to bury my bone 
And any fool knows a dog needs a home,
A shelter from pigs on the wing. 

La pea s molt simple i no presenta cap altre instrument que la guitarra acstica que va tocar Waters. 

Crdits.
Roger Waters - guitarra acstica, veus;
Snowy White - Solo de guitarra ;
Rick Wright - Orgue Hammond;

Enllaos.
Web oficial de Pink Floyd;
Web oficial de Roger Waters;
Web oficial de David Gilmour;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189754" title="Pigs on the Wing 2" nonfiltered="3310" processed="3302" dbindex="78325">
Pigs on the Wing 2 s una can en dues parts del grup britnic de rock progressiu Pink Floyd a l'lbum Animals del 1977, concretament la podem trobar al principi i al final del disc. Segons s'ha dit, la can s una declaraci d'amor que el seu autor, Roger Waters] va fer a la seva dona. 

Composici.
La can est dividida en dues parts, la primera i la cinquena del disc. Les dues parts de la can tenen  entremig les altres tres canons de l'lbum, sn com la introducci i l'epleg i resumeixen la histria del disc i en sn la clau, tot i que duren molt poc, un minut i mig. Es creu que Roger Waters es refereix a ell mateix com un dels gossos de la can Dogs a la segona part: 
"Now that I've found somewhere safe to bury my bone 
And any fool knows a dog needs a home,
A shelter from pigs on the wing. 

La pea s molt simple i no presenta cap altre instrument que la guitarra acstica que va tocar Waters. 

Crdits.
Roger Waters - guitarra acstica, veus;
Snowy White - Solo de guitarra ;
Rick Wright - Orgue Hammond;

Enllaos.
Web oficial de Pink Floyd;
Web oficial de Roger Waters;
Web oficial de David Gilmour;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189755" title="Antonio Lpez Guerrero" nonfiltered="3311" processed="3303" dbindex="78326">
Antonio Lpez Guerrero (nascut a Benidorm, Alacant el 13 de setembre del 1981) s un futbolista valenci professional que juga com a defensa a l'Atltic de Madrid.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189759" title="Dogs" nonfiltered="3312" processed="3304" dbindex="78327">
Dogs s una can del grup britnic de rock progressiu Pink Floyd que va aparixer al disc Animals aparegut el 1997. T una durada de 17 minuts, cosa que la converteix en la quarta can ms llarga del grup. 

Els gossos sn en aquest lbum usats per representar els executius agressius i eglatres que es destrueixen ells mateixos i tots aquells que tenen al voltant per la seva obsessi per a la carrera. 

Durant la part del solo Richard Wright se sent el so d'un gos bordant, aquest efecte sonor va ser creat per Roger Waters que va fer servir un vocoder.

El guitarrista David Gilmour i el baixista Roger Waters es van repartir el cant de la can. Gilmour canta la majoria de les estrofes de la can, mentre que Waters canta les tres ltimes estrofes. En algunes interpretacions de la gira In the Flesh?, Gilmour cantava totes els estrofes de la pea, excepte la ltima.

Primeres versions.
Durant les gires de 1974, Pink Floyd tocava tres canons per a la primera part del concert i tot seguit s'interpretava completament l'lbum The dark side of the moon. Aquelles tres canons eren You gotta be crazy, que va esdevenir Dogs, Shine On You Crazy Diamond i Raving and drooling, que va esdevenir Sheep.

Durant les performances de You gootta be crazy, Gilmour cantava les canons a ms velocitat que en les gires de 1975 i tamb que a l'lbum Animals i tractava dels problemes que es troben a la vida. Les lletres es van modificar per a tocar-la el 1975 i encara van tornar a canviar per a l'lbum.

You Gotta Be Crazy i Raving And Drooling estaven destinades a aparixer a Wish you were here, per els plans van canviar per un principi de desavinences entre Gilmour i Waters, que foren les precursores de la baralla que hi va haver entre ambds. Finalment van aparixer a Animals.

Crdits.
Roger Waters - baix, veu, vocoder, efectes sonors;
David Gilmour - veu, guitarra acstica, guitarra elctrica, vocoder;
Rick Wright - piano, orgue, sintetitzador, cor;
Nick Mason - bateria, percussi, vocoder;

Enllaos.
Web oficial de Pink Floyd;
Web oficial de Roger Waters;
Web oficial de David Gilmour;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189760" title="Maximiliano Rodrguez" nonfiltered="3313" processed="3305" dbindex="78328">
Maximiliano Rubn Rodrguez (nascut a Rosario, Argentina el 2 de gener de 1981) s un futbolista argent professional que juga com a migcampista a l'Atltic de Madrid.









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189761" title="Anticid" nonfiltered="3314" processed="3306" dbindex="78329">
Anticid s aquell medicament que actua neutralitzant l acidesa gstrica. Normalment es tracta d una base que alcalinitza l estmac.

 Mecanisme d acci .
Els anticids alleugen el dolor en cas de contraure lcera pptica. Amb ells esdev una reacci de neutralitzaci, eleven el pH per a reduir l acidesa estomacal. Quan l cid clorhdric arriba als nervis de la mucosa gastrointestinal, envien senyals de dolor al sistema nervis central. Aix t lloc quan les terminacions nervioses queden exposades a l cid, s a dir, en el cas de les lceres. L cid gstric pot tamb arribar a les lceres de l esfag o del duod.

 Tipus d anticids .
 Bicarbonat sdic (dels ms antics);
 Carbonat;
 Hidrxid d alumini;
 Hidrxid de magnesi;
 Substncies citoprotectores:
 antagonistes dels receptors del H2;
 inhibidors de la bomba de protons;



 Plantes amb efecte anticid .
La regalssia s una planta amb efecte anticid.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189762" title="Sant Pere Gros de Cervera" nonfiltered="3315" processed="3307" dbindex="78330">

Sant Pere Gros s una esglsia romnica situada al municipi de Cervera, a la Segarra. L'edifici respon a les formulacions prpies de l'arquitectura llombarda del segle XI i s un dels millors exemplars de l'arquitectura medieval catalana que adopten la tipologia de nau amb planta circular.

Histria.

Documentada el 1072, set anys ms tard els esposos Ellemar i Ermessenda la cediren al monestir de Sant Pere de Rodes perqu hi funds un cenobi. La donaci no fou acceptada per Guillem Ramon i la seva esposa Arsenda, senyors de Cervera. Finalment, el 1081 van decidir cedir-la a Santa Maria de Ripoll per establir-hi un priorat benedict que s'an engrandint en poc temps. El 1089 sn nombroses les referncies sobre el seus priors que eren monjos de Ripoll. 

Consta en les relacions de la dcima papal recaptada a la dicesi de Vic dels anys 1279 i 1280. Al segle XV, va entrar en decadncia fins al punt de qu l'esglsia pass a la condici de simple ermita i sense residir-hi cap monjo.

Curiosament, malgrat l'abandonament, al segle XVIII s'hi va construir un retaule neoclssic i es feien petites obres de millora que continuaren l'any 1960 amb una restauraci total.

Arquitectura.

Nau amb planta circular coberta amb cpula i amb un absis semicircular adossat a la banda nord-est. A l'interior hi ha sis nnxols semicirculars de gran alada. La porta, amb arc de mig punt, s a ponent. Al centre de l'absis dna llum una finestra de doble esqueixada, al costat sud n'hi ha una altra de ms gran i reformada. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189764" title="Simo Pedro Fonseca Sabrosa" nonfiltered="3316" processed="3308" dbindex="78331">
Simo Pedro Fonseca Sabrosa (nascut a Constantim, Portugal el 31 d'octubre de 1979) s un futbolista portugus professional que juga com a migcampista a l'Atltic de Madrid.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189765" title="Pigs (Three Different Ones)" nonfiltered="3317" processed="3309" dbindex="78332">
"Pigs (Three Different Ones)" s una can del grup britnc de rock progressiu Pink Floyd, inclosa en l'lbum Animals aparegut el 1977.

Lletres.
Les tres canons de l'lbum importants, si deixem de banda les dues Pigs on the Wing 1 i 2, els porcs representen la gent que Roger Waters considera com les que estan al capdamunt de les classes social, les persones santes que tenen un poder sociolgic, que manipulen les altrs classes socials per encoratjar-los a ser victoriosos i violents, d'altra manera es pot dir que els porcs poden esdevenir molt potents. Waters suggereix que els porcs manipulen els gossos en els versos: "Gotta admit, that I'm a little bit confused, Sometimes it seems to me, as if I'm just being used" a la can Dogs.

La primera estrofa fa referncia a la persona en particular, per tamb a tots els homes de negocis en general. En la segona estrofa es parla del cap de l'oposici en aquella poca: Margaret Thatcher, per  b que el seu no ni el crrec hi s mencionat. Les paraules ofensives adreades a Thatcher sn molt subtils, es diu que ella t el plaer de portar "una pistola a la butxaca".

 Crdits.
Roger Waters - guitarra, veu, effets sonores;
David Gilmour - baix, guitarra, talkbox, cor;
Rick Wright - clavinet, piano, orgue, sintetitzador;
Nick Mason - bateria, percussi;

Enllaos.
Web oficial de Pink Floyd;
Web oficial de Roger Waters;
Web oficial de David Gilmour;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189769" title="Leonardo Franco" nonfiltered="3318" processed="3310" dbindex="78333">
Leonardo Noeren Franco (nascut a San Nicols, Argentina el 29 de maig de 1977) s un futbolista argent professional que juga com a porter a l'Atltic de Madrid.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189771" title="Abraham Moritz Warburg" nonfiltered="3319" processed="3311" dbindex="78334">

Abraham Moritz Warburg (13 de juny de 1866, Hamburg, (Alemanya) - 26 d'octubre de 1929, Hamburg), ms conegut com Aby Warburg, fou un historiador de l'art, clebre pels seus estudis sobre el ressorgiment del paganisme en el Renaixement itali. El seu treball ha servit per llanar les bases de la iconografia. 

 Vida . 

Va nixer en una famlia de banquers alemanys jueus. En ser el fill primognit de Max Warburg, li corresponia fer-se crrec de la fortuna familiar, per aquest va declinar en el seu germ Max la responsabilitat que aix implicava, assegurant-se abans la disponibilitat econmica necessria per als seus estudis i investigacions. Va estudiar filosofia, histria i religi en universitats alemanyes, franceses i italianes. Encara que va tractar, en general, el problema de la transmissi de la iconografia antiga a la cultura europea moderna, "el retorn a la vida de l'antic", com ell mateix deia, es va dedicar principalment a l'estudi del Renaixement itali, i a la comprovaci de la tesi que un paganisme de carcter dionisac havia renascut en aquest perode de la histria de l'art. Aix mateix, es va interessar per les relacions entre el pensament mgic i el pensament racional. El 1896 va viatjar a Estats Units, on va romandre durant sis mesos entre els indis Pueblo, Hopi i Navaho. D'aquesta expedici noms consten alguns treballs tpics que presentar en clubs de fotografia i que no tindran un gran ress. El 1909 va comenar a organitzar la Biblioteca Warburg (futur Institut Warburg), amb la intenci que funcions tant com ubicaci de la seva collecci privada com per a l'educaci pblica, per la Primera Guerra Mundial i el seu internat psiquitric a la clnica neurolgica Ludwig Binswanger (Kreuzlingen, Sussa) entre el 1918 i 1923, van retardar la seva obertura fins a 1926.

Les seves obres completes es recullen en diversos volums, per el seu projecte ms ambicis, denominat Atlas Mnemosyne, est constitut per una collecci d'imatges amb no-res o escs text, mitjanant el qual pretenia narrar la histria de la memria de la civilitzaci europea. El seu pensament va estar mpliament influenciat per Friedrich Nietzsche, i al seu torn, Warburg va influenciar l'obra de Erwin Panofsky, Ernst Gombrich, Frances Yates, Edgar Wind, Walter Benjamin i Ernst Robert Curtius, entre altres. 

En morir a Hamburg el 26 d'octubre de 1929, a causa d'un infart, i davant l'ascens al poder del nazisme, Fritz Saxl (jove historiador d'art que havia dut a efecte l'organitzaci de l'Institut des de 1913), va assolir, amb el suport del govern britnic, traslladar els 60.000 volums que per aquell temps conformaven la biblioteca de Warburg fins a la seva actual seu en la Woburn Square de Londres. A partir de mitjans dels anys vuitanta, el seu pensament s est revaloritzant. El 1993, el govern de la ciutat d'Hamburg va fundar en el seu honor un segon Institut Warburg.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189772" title="Sheep" nonfiltered="3320" processed="3312" dbindex="78335">
Sheep s una can del grup britnic de rock progressiu Pink Floyd. Va aparixer a l'lbum Animals, aparegut el 1977. 

Histria.
Durant la gira de 1974, Pink Floyd tocava tres noves canons per a la primera part del concert, seguides de tota la interpretaci del disc The dark side of the moon. Aquestes tres peces eren You goota be crazy que va esdevenir Dogs, tamb al disc Animals, Shine on you crazy diamond i Raving and drooling.

Durant les performances de Raving and drooling un enregistrament d'un DJ anomenat Jimmy Young a la BBC, es va tocar amb One of these days i s'hi va unir amb un ordre aleatori. Fou la idea amb la qual Roger Waters li va donar per al seu home "delirant". Les lletres de la can eren molt diferents de les que serien les de Sheep. 

 Explicaci.
Les ovelles de l'lbum Animals no eren diferents que les del llibre de George Orwell La revolta dels animals. Les ovelles representen la part ms baixa de l'escala social, el proletariat. Sn inconscient i explotades. En el primer vers, sn descrites com a passius ignorants. Se'ls adverteix de la presncia dels gossos, els guardians del sistema social. 

En la segona estrofa, la terrible veritat cau sobre elles i amb el "xoc terminal al seus ulls" s'adonen que sn manades amb m de fero. La can continua amb una cita bblica on es mostra com les ovelles segueixen el seu mestre amb molta fora. Per en un moment ple d'humor les ovelles es revolten contra els gossos usan karate. 

La tercera estrofa es descriu la revolta de les ovelles, que sn molt violentes i maten els gossos. 

Crdits.
Roger Waters - guitarra, veu, vocoder, efectes sonors;
David Gilmour - baix, guitarra, sintetitzador;
Rick Wright - piano, orgue, sintetitzador;
Nick Mason - bateria, efectes sonors;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189774" title="Times Square" nonfiltered="3321" processed="3313" dbindex="78336">

 
Times Square s una zona de la ciutat de Nova York, situada en el centre de Manhattan, entre les avingudes sisena i novena, i els carrers 39 a 52 . El seu centre s l'encreuament del carrer 42 i l'avinguda Broadway, on es forma una plaa originalment coneguda com plaa Longacre. La plaa va ser renombrada com Times Square el 1904, perqu l'oficina central del diari The New York Times estava localitzada en el cant esmentat. Per a celebrar el canvi de nom, el diari va organitzar una celebraci pblica per a rebre l'any nou. Quan el diari es va canviar de direcci al carrer 46 el 1913, el nom Times Square ja era reconegut, fins i tot l'estaci de metro de la zona va ser denominada amb aquest nom. La festa d'any nou va continuar realitzant-se fora de l'edifici original del diari, arribant a ser una de les festes preses com referncia per a documentar la nit vella anualment. 

Es caracteritza per les seves desenes d'anuncis lluminosos publicitaris. Anunciar-se a Times Square s molt car; l'anunci ms barat s del de Coca-cola, que paga un mili de dlars a l'any, a causa d'un antic contracte. La ra per la qual anunciar-se a Times Square s tan car s que s'estima que la plaa t 26 milions de visitants a l'any. Times Square s, juntament amb el parc central de Nova York, la zona metropolitana d'Estats Units que ms ha aparegut en pellcules i programes de televisi.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189775" title="Aleksandr Vasilevski" nonfiltered="3322" processed="3314" dbindex="78337">


Aleksandr Mikhilovitx Vassilevski (rus:                                   ) (30 de setembre) de 1895   5 de desembre de 1977) va ser un comandant militar sovitic, promogut al rang de Mariscal de la Uni Sovitica al 1943. Va ser el Cap de l'Estat Major General Sovitic i Ministre de Defensa durant la Segona Guerra Mundial, aix com entre el perode de 1949 a 1953. Com a Cap de l'Estat Major General Sovitic, Vassilevski va ser el responsable dels plans i de la coordinaci de gaireb totes les ofensives decisives sovitiques, des de la contraofensiva de Stalingrad a l'assalt a la Prssia Oriental i Knigsberg.

Vassilevski comen la seva carrera militar durant la Primera Guerra Mundial, on guany el rang de capit al 1917. A l'inici de la Revoluci Russa i la Guerra Civil va ser allistat a l'Exrcit Roig i particip a la Guerra Poloneso-Sovitica. Desprs de la guerra, ascend rpidament a l'escalaf, sent comandant de regiment al 1930. Des d'aquesta posici demostr una gran habilitat en l'organitzaci i entrenament de les tropes. El talent de Vassilevski no passa desapercebut, i al 1931 va ser nomenat com a membre del Directori d'Entrenament Militar. Al 1937, desprs de la Gran Purga de Stalin, va ser promogut a oficial d'Estat Major.

A l'inici de la contraofensiva sovitica de 1943, Vasilevsky coordin i execut l'ofensiva de l'Exrcit Roig al Don superior, als Donets, Crimea, Bielorssia i els Estats Bltics, finalitzant la guerra amb la captura de Knigsberg a l'abril de 1945. Al juliol de 1945 va ser nomenat Comandant en Cap de les Forces Sovitiques a l'Extrem Orient, executant l'Operaci Tempesta d'Agost i acceptant la Rendici del Jap. Desprs de la guerra va ser nomenat Ministre de Defensa sovitic, una posici que va mantenir fins a la mort d'Stalin al 1953. Amb l'ascens de Khrushchev, Vassilevski comen a perdre poder i va ser retirat. A la seva mort va ser enterrat al Kremlim, en reconeixement als seus serveis i a la seva contribuci a la naci.

 Biografia .
 Infncia i joventut .

Vassilevski va nixer el 30 de setembre de 1895 a Novaya Golchikha, a Kineshma Uezd. Era el quart de vuit germans. El seu pare, Mikhal Aleksandrovich Vasilevsky, era capell a l'esglsia de Sant Nicolau. La seva mare, Nadezhda Ivanovna Sokolova, era filla d'un capell d'un poble proper. Vassilevski trenc la relaci amb la seva famlia a partir de 1926, donada la seva afiliaci al Partit Comunista de la Uni Sovitica, aix com pels seus deures militars amb l'Exrcit Roig, igual que 3 germans ms. Tanmateix, la famlia reprengu la relaci al 1940, donada el suggeriment d'Stalin de qu havia de fer-ho.

D'acord diu el propi Vasilevsky, la seva famlia era extremadament pobre. El seu pare passava la major part del seu temps treballant per guanyar diners, mentre que els fills ajudaven treballant als camps. Al 1897, la famlia es trasllad a Novopokrovskoe, a on el seu pare esdevingu el capell de la nova esglsia de l'Ascensi. El mateix any, una directiva ministerial prevenint als ex-seminaristes que comencessin estudis universitaris inici un moviment per tots els seminaris, amb les classes aturades a la majoria. Vasilevsky, entre d'altres, va ser expulsat de Kostroma, i noms hi torn quan les demandes dels seminaristes havien estat satisfetes, mesos desprs.

 Primera Guerra Mundial i Guerra Civil .

Desprs de completar els seus estudis al seminari i passar uns anys treballant com a professor, Vasilievski prov de ser enginyer agrnom o topgraf, per l'esclat de la I Guerra Mundial trastoc els seus plans. D'acord a les seves paraules, estava ple de sentiments patriotics i decid fer-se soldat. Ingress a l'Acadmia Militar Legal Alexander al febrer. Com diu ell mateix, "Jo no vaig decidir fer-me oficial per comenar una carrera militar. Jo encara volia ser un enginyer agrnom i treballar en algun rac remot de Rssia desprs de la guerra. Jo no podia suposar que el meu pas canviaria", referint-se a la Revoluci Russa i als emergents sentiments comunistes. Desprs de 4 mesos de cursos, es consider que estava capacitat per a la guerra moderna. Vasilevky va ser enviat al front amb el rang de praporshchik (la mxima graduaci de sots-oficial a la Infanteria russa) al maig de 1915.

Entre juny i setembre, Vassilevski va ser assignat a una srie de regiments de reserva, i finalment arrib al front al setembre com a comandant de mitja companyia (polurotny) al 409. Regiment Novokhopersky, 109 Divisi, 9. Exrcit. A la primavera de 1916, Vassilevski prengu el comandament d'una companyia, sent una de les ms reconegudes del regiment. Al maig de 1916, dirig als seus homes durant la ofensiva Bruslov, esdevenint comandant de batall desprs de moltes baixes d'oficials, i guanyant el rang de capit amb noms 22 anys.

Al novembre de 1917, tot just desprs de la Revoluci Russa, Vassilevski decid finalitzar la seva carrera militar. Com va escriure a les seves memries, Hi havia un temps quan portava els soldats a la batalla, en qu pensava que estava complint el meu deure com a patriota rus. Tanmateix, vaig creure que havem estat enganyats, que la gent necessitava pau... Per tant, la meva carrera militar havia d'acabar. Sense rancnies, me'n tornava a la meva ocupaci favorita, treballar al camp. Va viatjar des de Romania, a on la seva unitat va ser desmobilitzada al 1917, fins al seu poble.

Al desembre de 1917, mentre tornava cap a casa, descobr que els homes del 409. regiment, que havia estat situat a Ucrana, l'havien elegit com al seu comandant (a l'inici de la Revoluci Russa, els comandants eren escollits pels seus propis homes). Tanmateix, les autoritats militars locals li recomanaren que declins la proposta donades les fortes lluites que havien a Ucrana entre les forces pro-sovitiques i les forces independentistes ucraneses. Segu el consell i va servir com a instructor a Kineshma. Es va retirar al setembre de 1918 i va fer de mestre d'escola.

A l'abril de 1919, Vassilevski torn a ser reclutat a l'Exrcit Roig i va ser enviat per comandar una companyia en lluita contra pagesos revoltats, aix com ajudant a l'emergent policia sovitica de prodrazvyorstka, que requeria als pagesos que lliuressin els excedents de la collita a un preu fixat. A finals d'any, prengu el comandament d'un nou batall de reserva, i a l'octubre de 1919, d'un regiment. Tanmateix, aquest regiment mai no prengu part en les batalles de la Guerra Civil Russa. Al desembre de 1919, Vassilevski va ser enviat al Front Occidental, com a assistent de comandant de regiment, participant a la Guerra Poloneso-Sovitica.


Com a assistent de comandant de regiment del 427. Regiment de la 32 Brigada de la 11 Divisi, Vassilevski particip a la Batalla del riu Berezina, fent retirar a les forces poloneses que avanaven cap a l'est, i en el conseqent contraatac que comen el 14 de maig de 1920, trenc les lnies poloneses abans de ser aturat pels contraatacs de la cavalleria. Posteriorment, a partir del 4 de juliol de 1920 prengu part en l'ofensiva sovitica cap a Wilno, avanant cap al riu Neman tot i a la resistncia polonesa i a les fortificacions alemanyes erigides a la regi durant la I Guerra Mundial. El regiment de Vassilevski arrib prop de Wilno a mitjans de juliol i tingu deures de guarnici fins al Tractat de Riga.

 El perode entreguerres .

Desprs del Tractat de Riga, Vasilievsky lluit contra les restes de l'Exrcit Blanc i les revoltes camperoles a Bielorssia i a Smolensk fins agost de 1921. al 1930, havia servit com a comandant de regiment dels regiments de fusellers 142., 143. i 144., on demostr la seva vlua en l'organitzaci i l'entrenament de les seves tropes. Al 1928 es gradu del curs de comandant de regiment "Vystrel". Durant aquests anys, Vassilevski establ amistats amb alts comandants i membres del Partit, incloent a Kliment Voroshilov, Vladimir Triandafillov i Boris Shaposhnikov. Aquest darrer esdevindria el seu protector fins que mor, al 1945. Les bones connexions de Vassilevski i les seves bones actuacions li reportaren el nomenament pel Directori d'Entrenament Militar al 1931.

Mentre que estava al Directori d'Entrenament Militar, Vasilevsky supervis l'entrenament de l'Exrcit Roig, treballant tant amb manuals militars i llibres de camp. Tamb trob diversos comandants superiors, com Mikhail Tukhachevsky i Georgy Zhukov, llavors Inspector de la Cavalleria de l'Exrcit Roig. Zhukov desprs el definiria com "un home que coneixia el seu ofici i que pass molt de temps comandant un regiment on guany un gra respecte de tots". Al 1934, Vasilevsky va ser nomenat com a Supervisor Superior d'Entrenament del Districte Militar del Volga (Privolzhsky voyenny okrug). Al 1937, ingress a l'Acadmia d'Estat Major General, on estudi aspectes importants de l'estratgia militar i d'altres tpics amb generals experimentats, incloent a Mikhail Tukhachevsky.

A mitjans de 1937, la Gran Purga d'Stalin elimin un nombre significatiu de comandants militars superiors, creant moltes vacants a l'Estat Major. Davant la seva sorpresa, Vasilevsky va ser anomenat per l'Estat Major a l'octubre de 1937 i fet "responsable de l'entrenament operatiu dels oficials superiors". Al 1938 va ser fet membre del Partit Comunista de la Uni Sovitica (una condici sine qua non per tenir una carrera d'xit a la Uni Sovitica), al 1939 va ser nomenat Comandant Adjunt del Directori d'Operacions de l'Estat Major, tot i que encara tenia el rang de comandant de divisi. Va ser en aquesta posici que juntament amb Shaposhnikov va ser responsable del plans de la Guerra d'Hivern, i desprs del Tractat de Pau de Moscou, d'assentar la lnia de demarcaci amb Finlndia.
Com a oficial superior, Vasilevsky es trob freqentment amb Stalin. Durant una d'aquestes trobades, Stalin li pregunt sobre la seva famlia. Com que el pare de Vasilevsky era capell i com a tal un "enemic del poble" potencial, Vasilevsky respongu que havia acabat la relaci amb la seva famlia al 1926. Stalin, sorprs, li aconsell que restabls els seus vincles familiars de seguida, i que ajuds als seus pares amb tot all que tingus.

 Segona Guerra Mundial .
 Inicis i Batalla de Moscou .
Al juny de 1941, Vasilevsky treballava les vint-i-quatre hores del dia al seu despatx de l'Estat Major General. El 22 de juny s'assabent de qu els alemanys estaven bombardejant diversos importants objectius civils i militars, comenant la Gran Guerra Patritica. A l'agost de 1941, Vasilevsky va ser nomenat Comandant d'Operacions del Directori de l'Estat Major i Cap Adjunt de l'Estat Major, fent-lo una de les figures claus del cabdillatge militar sovitic. A finals de setembre de 1941, Vasilevsky pronunci un discurs davant l'Estat Major, descrivint la situaci com a extremadament difcil, per assenyalant que la part nord del front se sostenia, que Leningrad encara resistia i que una situaci aix permetria portar reserves al nord.

A l'octubre de 1941, la situaci al front era crtica, amb les forces alemanyes avanant cap a Moscou en l'Operaci Tif. Vasilevsky va ser enviat al Front Occidental com a representant de l'Estat Major Sovitic (Stavka), per coordinar la defensa i garantir els subministraments i homes cap a la regi de Mozhaisk, a on les forces sovitiques provaven de contenir l'avan alemany. Durant la dura lluita als voltants de Moscou, Vasilevsky pass tot el temps disponible a l'Stavka i a la lnia del front provant de coordinar els 3 fronts amb la defensa de Moscou. Quan la major part de l'Estat Major, incloent al seu cap, el Mariscal Shaposhninov va ser evacuat de Moscou, Vasilevsky romangu a la ciutat com a enlla entre l'Estat Major de Moscou i els membres evacuats de l'Estat Major General. A les seves memries, Nikita Khrusxov descrigu a Vasilevsky com un "especialista capa", fins i tot en aquelles primeres etapes de la guerra. El 28 d'octubre de 1941, Vasilevsky va ser promogut a Tinent General.

La Batalla de Moscou va ser un perode molt difcil en la vida de Vasilevsky, amb la Wehrmacht apropant-se fins al punt de qu els oficials alemanys podien veure els edificis amb els seus binocles. Les seves jornades laborals sovint finalitzaven a les quatre del mat. Amb tot, i amb el Mariscal Shaposhnikov malalt, Vasilevsky hagu de prendre importants decisions ell sol. El 29 d'octubre de 1941 un projectil explot prop de l'Estat Major; Vasilevsky, tot i que ferit (lleument) segu treballant. La cuina havia quedat malmesa, i l'Estat Major se situ sota terra sense menjar calent. Tanmateix, l'Estat Major continu treballant. Al desembre de 1941, Vasilevsky coordin la contraofensiva de Moscou, i a inicis de 1942, l'ofensiva general de Moscou i Rostov, ms motivat a la seva feina per l'imminent retorn a Moscou de la seva famlia evacuada. A l'abril de 1942, coordin la sense xit eliminaci de la Bossa de Demyansk, l'encerclament del 2n. Cos d'Exrcit Alemany prop de Leningrad. El 24 d'abril, amb Shaposhnikov de nou seriosament malalt, Vasilevsky va ser anomenat Cap de l'Estat Major i promogut a Coronel General el 26 d'abril

Estiu i Tardor de 1942.


Al maig de 1942 succe un dels episodis ms controvertits de la biografia de Vasilevsky: la Segona Batalla de Kharkov, una contraofensiva fallida que deix l'Exrcit Roig derrotat i davant d'una ofensiva alemanya d'xit (Operaci Blau) al sud. Desprs de rebutjar l'enemic a Moscou, la moral sovitica era alta i Stalin estava decidit a llenar una contraofensiva general durant l'estiu. Tanmateix, Vasilevsky reconegu que "la realitat era molt ms crua que tot all". Seguint les ordres de Stalin, el 12 de maig de 1942 es llen l'Ofensiva de Kharkov. Quan era obvia l'amenaa d'encerclament, Vasilevsky i Zhukov demanaren perms per aturar l'avan de les forces sovitiques. Stalin es neg, conduint a l'encerclament de les forces sovitiques i a la seva total destrucci. A les seves memries, Khruschev acus a Vasilevsky de ser massa passiu i indecs, aix com de ser incapa de defendre el seu punt de vista davant d'Stalin, en particular durant aquesta operaci. Com ell mateix escrigu, "la meva opini s que la catstrofe... es podria haver evitat si Vasilevsky hagus pres la posici que se li suposava. Podria haver tingut una posici diferent... per no ho va fer, i com a resultat, segons el meu punt de vista, va quedar esquitxat de la destrucci de milers de soldats de l'Exrcit Roig a la campanya de Kharkov. "

Al juny de 1942, Vasilevsky va ser enviat a Leningrad per coordinar la ruptura de l'encerclament del 2n. Exrcit de Xoc dirigit pel General Vlasov. El 26 de juny de 1942, Vasilevsky va ser nomenat Cap de l'Estat Major i, a l'octubre de 1942, Assistent del Ministre de Defensa. Ara era un dels pocs responsables de la planificaci global de les ofensives sovitiques. Comenant el 23 de juliol de 1942, Vasilevsky va ser el representant de l'STAVKA al front d'Stalingrad. 

La Batalla de Stalingrad va ser un altre perode difcil dins la vida de Vasilevsky. Enviat amb Georgi Zhukov al Front d'Stalingrad, intent coordinar les defenses de la ciutat amb enllaos de rdio treballant com a mxim de manera intermitent. El 12 de setembre de 1942, en una trobada amb Stalin, Vasilevsky i Zhukov van presentar el seu pla per a la contraofensiva a Stalingrad en una sessi de tota la nit. Dos mesos ms tard, amb Stalingrad encara sense conquerir, s llen l'Operaci Ur. Com que Zhukov havia estat enviat prop de Rzhev per executat l'Operaci Mart (la contraofensiva de Rzhev). Vasilevsky rest prop d'Stalingrad per coordinar l'atac en doble pina, que encerclaria als alemanys i els portaria a la derrota i l'anihilaci dels exrcits capturats all, tot resultat del pla presentat a Stalin el 9 de desembre. Aquest pla port un debat entre Vasilevsky i Rokossovsky, que volia un exrcit addicional per netejar Stalingrad. L'exrcit en qesti era el 2n. de Gurdies de Rodion Malinovsky, que Vasilievsky llan contra un perills contraatac alemany llenat des de Kotelnikovo pel 57. Cos Panzer i dirigit per desbloquejar la bossa d'Stalingrad.

Victria Sovitica.



Al gener de 1943, Vasilevsky coordin les ofensives del Don superior, prop de Voronezh i Ostrogozhsk, dirigides a encerclar diverses divisions de l'Eix. A mitjans de gener, Vasilevsky va ser promogut a General d'Exrcit i, noms 29 dies desprs, el 16 d'abril de 1943, a Mariscal de la Uni Sovitica.

Al mar de 1943, desprs de la creaci del sortent de Kursk i del fracs de la tercera Batalla de Kharkov, Stalin i la STAVKA havien de decidir on s'hauria de reprendre l'ofensiva, o si potser era millor adoptar posicions defensives. Vasilevsky i Zhukov van aconseguir persuadir a Stalin de qu era necessari aturar l'ofensiva de moment i esperar a la iniciativa de la Wehrmacht. Quan ja va ser clar que la suposada ofensiva alemanya s'havia postpossat i que no tindria lloc al maig del 42, Vasilevsky defens amb xit continuar esperant a la Wehrmacht, ms que no pas fer un atac preventiu com Khrushchev volia. Quan la Batalla de Kursk comen finalment e 4 de juliol de 1943, Vasilevsky era responsable de la coordinaci del Front de Steppe i del Front de Voronezh. Desprs del fracs alemany a Kursk i de l'inici de la contraofensiva a la riba esquerra del Dniper, Vasilevsky planej i execut operacions ofensives a la regi de Donbass. Aquell mateix any, desenvolup i execut la neteja de les forces nazis de Crimea. 

A inicis de 1944, Vasilevsky coordin l'ofensiva sovitica a la riba dreta del Dniper, aconseguint una victria decisiva a la Ucrana oriental. El 10 d'abril de 1944, el dia en qu Odessa va ser reconquerida, Vasilevsky va ser condecorat amb l'Orde de la Victria, sent el segon en rebre-la (el primer havia estat Zhukov). El cotxe de Vasilevsky trepitj una mina durant una inspecci a Sevastopol quan ja havia acabat la lluita, rebent una ferida al cap, i va ser evacuat a Moscou per recuperar-se.


Durant l'Operaci Bagration, la contraofensiva general a Bielorrsia, Vasilevsky coordin les ofensives del Front Bltic i el 3r Front de Bielorsia. Quan les forces sovitiques van entrar als pasos bltics, Vasilevsky assum la total responsabilitat per tot als fronts blitcs. El 29 de juliol de 1944 va ser nomenat Heroi de la Uni Sovitica pels seus xits militars. Al febrer de 1945, Vasilevsky va tornar a ser nomenat comandant del 3r. Front de Bielosrsia per comandat l'Ofensiva de Prssia Oriental, deixant el crrec de Cap d'Estat Major General a Aleksei Antonov. Com a comandant de front, Vasilevsky organitz els atacs sobre Knigsberg i Pillau. Tamb negoci la rendici de la guarnici de Knigsberg amb el seu comandant, Otto Lasch. Desprs de la guerra, Lasch reclam que Vasilevsky no havia respectat les garanties fetes durant la capitulaci de la ciutat: Vasilevsky promet que els soldats alemanys no serien executats, que els presoners, els ferits i la poblaci civil serien tractats decentment, i que els presoners tornarien a Alemanya just desprs de la guerra. En canvi, Lasch romangu a la pres durant 10 anys i no pogu tornar a Alemanya fins al 1955, a l'igual que molts altres soldats i oficials de la Wehrmacht, mentre que tota la poblaci alemanya va ser expulsada de la Prssia Oriental. Pel seu xit brillant a Knigsberg i a la Prssia Oriental en conjunt, Vasilevsky va rebre la seva segona Orde de la Victria

 Operaci Tempesta d'Agost .

Durant l'ofensiva d'estiu de 1944, Stalin anunci que nomenaria a Vasilevsky Comandant en Cap de les Forces Sovitiques a l'Extrem Orient un cop hagus acabat la guerra amb Alemanya. Vasilevsky comena a esbossar el pla de guerra contra el Jap a finals de 1944 i comen a treballar a temps complert en la preparaci a partir del 27 d'abril de 1945. Al juny de 1945, Stalin aprov el seu pla. Vasilevsky reb el nomenament de Comandant en Cap de les Forces Sovitiques a l'Extrem Orient i vol cap a Chita per executar el pla. Durant la preparaci, Vasilevsky arrib a assajar l'ofensiva amb els seus comandants d'exrcit i dirig el seu inici. En 24 dies, del 9 d'agost al 2 de setembre de 1945, els exrcits japonesos estacionats a Manchukuo van ser derrotats, amb noms 37.000 baixes d'un exrcit format per 1.600.000 soldats sovitics. Pel seu xit en aquesta operaci, Vasilevsky va ser condecorat amb la seva segona estrella d'Heroi de la Uni Sovitica el 8 de setembre.

 Desprs de la II Guerra Mundial.

Entre 1946 i 1949, Vasilevsky romangu com a Cap d'Estat Major, i entre 1949 i 1953 va ser Ministre de Defensa. Amb la mort d'Stalin al 1953, Vasilevsky caigu en desgrcia i va ser reemplaat per Bulganin, i al 1956, va ser nomenat Adjunt al Ministre de Defensa de Cincia Militar, una posici secundria sense poder militar real. Vasilevsky ocup aquest crrec durant un any abans de ser jubilat per Khrushchev, abans de ser una vctima de la purga que tamb acab amb Zhukov. Al 1959 va ser nomenat Inspector General del Ministeri de Defensa, un crrec merament honorfic i sense cap funci. Al 1973 public les seves memries, "El fet de tota la meva vida". Aleksandr Vasilevsky mor el 5 de desembre de 1977. El seu cos va ser incinerat i les cendres estan dipositades a la muralla del Kremlin.

Condecoracions.

A les seves memries, Vasilevsky destaca la sorpresa d'Stalin quan, a una cerimnia que tingu lloc al Kremlin el 4 de desembre de 1941, el lder sovitic noms trob una simple Orde de l'Estrella Roja i una medalla sobre l'uniforme de Vasilevsky... tot i que va ser un dels comandants ms condecorats de la histria sovitica.

Vasilevsky va rebre l'Estrella d'Or d'Heroi de la Uni Sovitica en dues ocasions, per les operacions als fronts alemany i japons. Va rebre dues ordes de la Victria pels seus xits a Crimea i Prssia (un fet noms igualat per Zhukov i Stalin). Durant la seva carrera, va rebre vuit Ordes de Lenin, l'Orde de la Revoluci d'Octubre quan va ser creada al 1967, dos ordes de la Bandera Roja, un Orde de Suvorov de 1 classe per les seves operacions a Crimea i Ucrana, i la seva primera condecoraci va ser una Orde de l'Estrella Roja al 1940 pels seus serveis durant la Guerra d'Hivern. Finalment, va rebre una Orde del Servei a la Ptria a les Forces Armades de 3 classe en reconeixement a tota la seva carrera militar quan l'orde fou creada al 1974, tot just 3 anys abans de la seva mort.

Ams, Vasilevsky va rebre 14 medalles: per la seva participaci en diverses campanyes, va ser condecorat amb les Medalles de la Defensa de Leningrad, Moscou, Stalingrad i la Conquesta de Knigsberg; i a l'igual que tots els soldats sovitics que van prendre part en la lluita contra Alemanya o Jap, va rebre la Medalla de la victria sobre Alemanya i la Medalla per la victria sobre el Jap. Tanmateix reb diverses medalles commemoratives, com la dels 20, 30, 40 i 50 Anys de l'Exrcit Roig, 20 i 30 anys de la Victria en la Gran Guerra Patritica, la del 800 Aniversari de Moscou (atorgada al 1947 per la seva participaci a la Batalla de Moscou) i la del Centenari de Lenin. A ms, va rebre diverses condecoracions estrangeres, com l'Orde Virtuti Militari polonesa, el grau de Gran Oficial de la Legi de Honor i la Creu de Guerra franceses, o la Legi del Mrit en grau Cap Comandant (Estats Units).













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189778" title="Peix serra" nonfiltered="3323" processed="3315" dbindex="78338">

Els peixos serra (Pristidae, del Grec         prist r que significa "serra") sn una famlia d'animals marins emparentats amb els taurons i les rajades. El tret caracterstic ms impactant s la presncia d'un morro llarg i dentat. En l'ordre Pristiformes noms hi ha la famlia Pristidae. 

No s'han de confondre amb els taurons serra (ordre Pristiophoriformes), que tenen una aparena fsica similar.

Totes les espcies de peix serra es troben en perill, o en perill greu i el comer internacional d'aqustes est prohibit. Capturar-los s illegal als Estats Units i a Austrlia.

Descripci.
La primera caracterstica que s'aprecia del peix serra s el seu morro en forma de serra, anomenat rostrum. El rostrum s covert per porus electrosensibles que permet al peix serra detectar el moviment i fins i tot els batecs del cor d'una presa enterrada al terra ocenic. El rostrum actua com un detector de metalls i, tamb, com a una eina per a excavar a la recerca de crustacis enterrats. Quan un peix serra detecta una presa adient s'hi abraona i la ganiveta furiosament amb la seva serra. Generalment aix fereix suficientment a la presa com per a que el peix serra la pugui devorar sense massa resistncia. Els peixos serra tamb utilitzen el rostrum per a defensar-se dels depredadors (com els taurons) i intrusos diversos. Les "dents" que sobresurten del rostum no sn dents de deb, sn escates modificades.

Tan el cos com el cap dels peixos serra sn prims, fet no d'extranyar ja que passen la major part del temps reposant sobre el fons mar. Com les rajades, la boca i les narius dels peixos serra se situen a la part inferior del cos. La boca est aprovisionada de petites dents en forma de cpula per a menjar petits peixos i crustacis, tot i que s possible que a vegades se'ls empassin sencers. Els peixos serra respiren per dos espiracles que se situen just entre els ulls i que tiren aigua cap a les branquies. La pell s coberta per diminuts denticles drmics fet que els atorga una textura rugosa. Els peixos serra sn habitualment d'un color gris o marr; Pristis pectinata, sembla presentar un color verd oliva.

Distribuci i hbitat.
Els peixos serra es troben en rees tropicals i subtropicals al voltant d'frica i Austrlia i al Carib, no s rar que remontin els rius terra endins. 

Viuen en aiges fangoses i poc fondes i es poden trobar tan en aigua dola com salada. La majoria prefereixen viure a les boques dels rius i els sistemes d'aigua dola. Tots els peixos serra posseeixen l'habilitat de travessar el pas d'aigua dola a salada, i sovint ho fan.

Comportament.
Els taurons serra sn nocturns, dormint usualment durant el dia, caant de nit. Tot i l'aparena monstruosa d'aquests peixos, sn tranquils i no ataquen als humans si no sn provocats o sorpresos. 

 Reproducci .
Es sap poca cosa sobre els hbits reproductius dels peixos serra. Cada individu viu entre 25 i 30 anys, i madura als 10 anys.

S'ha estimat que s'aparellen cada dos anys. Maduren lentament - no es reprodueixen fins que no assumeixen entre 3'5 i 4 metres de longitud i 10 o 12 anys - i tenen unes tases de reproducci molt ms petites que la majoria dels peixos. Aquest fet els dificulta la recuperaci de la sobreexplotaci pesquera.

Espcies.
 Gnere Anoxypristis;
Anoxypristis cuspidata .
 Gnere Pristis;
Pristis clavata .
Relativament petit comparat amb altres espcies, noms en torn dels 1.4 m.
Pristis microdon .
Habita en aiges dolces i es troba terra endins. s el peix d'aigua dola ms gran d'Austrlia.
Pristis pectinata .
Pristis perotteti .
Viu al voltant de la lnia de costa del Carib i d'Amrica Central. Es troba en un seris perill a Amrica Central i del Sud.
Pristis pristis .
Foren ampliament distribuits per l'est de l'Atlntic i del Mediterrani, aquesta espcie ha esdevingut en ambdos llocs en perill crtic o es pensa que n's extingida.
Pristis zijsron .
El peix serra ms com;

Referncies.
  	 
 	 

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189784" title="Santa Maria d'Agramunt" nonfiltered="3324" processed="3316" dbindex="78339">

Santa Maria d'Agramunt s una esglsia romnica situada al municipi d'Agramunt a la comarca de l'Urgell. Les dues portalades de la faana de migdia constitueixen un magnfic exemple de l'escultura romnica catalana del segle XIII de l'escola lleidatana, amb influncies tolosanes, mudjars i altres elements d'origen anglonormand.

Documentada a finals del segle XI, a principis del XII es va construir l'edifici actual. Des del 1953, diverses restauracions han tornat a l'esglsia la fesomia original.

Arquitectura.

s un edifici de notables dimensions amb planta basilical de tres naus capades per sengles absis semicirculars, el central ms gran que els altres dos. Les naus estan cobertes per voltes de can reforades per tres arcs torals que es recolzen sobre semicolumnes adossades coronades per capitells esculpits. L'absis centra est illuminat per tres finestres de doble esqueixada mentre que els laterals noms en presenten una.

A l'exterior, la capalera est ornada per un fris amb arcuacions de boles en sries de dues entre pilastres semicirculars. El mur de migdia presenta una ornamentaci de motllura sostinguda per un fris de mnsules esculpides. A la faana de ponent s'obre l'esplndida portalada amb un conjunt de vuit arquivoltes en gradaci suportades per columnes i capitells esculpits amb ornamentaci de traceria i amb figures de bestiari, entrellaos i composicions geomtriques. Les arquivoltes tenen una profusa decoraci amb motius geomtrics variats i motius figuratius composats bsicament de figures femenines i diversos relleus amb representacions d'animals. Al centre de la porta hi ha un notable conjunt escultric amb la imatge de la Mare de Du amb l'Infant, flanquejada a l'esquerra amb l'Anunciaci i a la dreta amb l'Adoraci dels reis. A la clau superior destaca la figura de Crist entronitzat amb el nimbe crucfer. El guardapols tamb est decorat a base de tiges perlades acabades en palmetes que encerclen petites figures d'animals. Al costat d'aquesta portalada s'hi obra una altra porta tamb amb arquivoltes suportades per columnes i capitells amb relleus escultrics. La seva decoraci i dimensions sn menors.

El campanar, a l'angle nord-oest, s una torre de planta quadrada que t al pis superior dues finestres a cada faana amb traceries gtiques.     




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189789" title="Villanueva de la Jara" nonfiltered="3325" processed="3317" dbindex="78340">


Villanueva de la Jara s un municipi de Castella-la Manxa (Espanya). Pertany a la provncia de Conca i es situa a la comarca de La Manchuela. T una extensi de 156 quilmetres quadrats i una poblaci de 2.350 habitants. Limita amb els municipis d'El Peral, Iniesta, Villagarca del Llano, Quintanar del Rey, Casasimarro, El Picazo i Pozorrubielos de la Mancha. Posseeix, a part del nucli principal de poblaci, dos ms: Casas de Santa Cruz i Ribera de San Benito. Es fams pels seus xampinyons.

Monuments.


Esglsia Parroquial de Nostra Senyora de l'Assumpci.
Esglsia del Carme.
Convent de les Carmelites Descales.
Plaa Major.
Roll de Justcia.

Festes.
Ninou. 1 de gener.
Reis Mags. 5 de gener.
Sant Anton. 17 de gener.
Jueves Lardero. Un dijous de febrer.
Carnaval. Febrer o mar.
Setmana Santa. Mar o abril.
Sant Miquel. 8 de maig. s el patr dels xampinyoners.
Sant Isidre. 15 de maig.
Corpus Christi. Un diumenge de juny.
Festa patronal. En honor a la Mare de Du de les Neus. Es celebren del 4 al 8 d'agost.
Santa Teresa. 15 d'octubre.
Nadal. 25 de desembre.

Administraci.


Economa.
 Villanueva de la Jara s la major productora de xampiny i girgolas de tot l'Estat, sent al seu torn pionera en el cultiu d'aquest fong comestible, la qual cosa ho fa el principal valedor de la seva economia. Tamb t una gran extensi cerealista i una gran producci vitivincola pertanyent a la denominaci d'origen LA MANCHUELA.  
Enllaos externs.
Web no oficial de Villanueva de la Jara;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189792" title="Fill" nonfiltered="3326" processed="3318" dbindex="78341">


Un fill o filla s el descendent directe d'un animal o persona. Qualsevol nen s un fill, ja que tots els nens tenen pares, malgrat que els pares no estiguin vius (llavors se'ls anomena orfes) o visquin en una altra banda. Els fills poden ser biolgics o fruit de l'adopci. Si hi ha ms d'un fill a la mateixa famlia, s'anomenen germans entre ells.

Context social .
En moltes societats preindustrials i en alguns pasos actualment amb una economia basada en l'agricultura, s'assignava (i encara avui dia) un valor ms alt als fills ms que a les filles, tenint aquests un estatus social major, ja que els homes sn fsicament ms forts i poden conseqentment realitzar feines agrcoles amb ms eficincia.

A Xina, est en vigncia una poltica de fill nic per moderar el seu rpid creixement de la poblaci. Els registres oficials  mostren un augment en el nivell de naixements masculins des que s'hi va implementar tal poltica. Aix ha estat atribut a diversos factors, incloent la prctica illegal de l'avortament segons el sexe i la gran quantitat de naixements femenins no reportats.

En les societats que practiquen la primogenitura, els fills acostumen a heretar abans que les filles.

Usos particulars del terme Fill .
S'acostuma a anomenar fill tamb, a per exemple una persona respecte el seu pas, respecte una obra producte de l'ingeni i tamb com a expressi d'afecte entre persones que s'estimen molt.

Smbol Cristi.
En el Cristianisme, "el Fill" fa referncia a Jesucrist.

El fill prdig.
S'anomena aix al fill que torna a la llar paterna, desprs d'haver-la abandonada durant un temp tractant d'independitzar-se.

Presncia als noms.
En moltes cultures, el cognom de la famlia t el significat de "fill de..", que mostra parentesc. Per exemple:
Angls;
 Son. Exemple: "Jefferson" (fill de Jeffrey), "Wilson" (fill de William), "Edson" (fill d'Edward), etc.
Irlands o Galic escocs;
 Mac. Exemple: "MacThomas" (fill de Thomas), "MacDomhnall" (fill de Donald), "MacLean" (fill de Lean), etc.
Neerlands;
 Zoon. Exemple: "Janszoon" (fill de Jans).
 Noruec;
 Son. Exemple: "Magnusson" (fill de Magnus); "Sigurdsson" (fill de Sigurd), "Odinson" (fill d'Odin), etc.
 Sen. Exemple: "Henriksen" (fill de Henrik), "Ambjrnsen" (fill d'Ambjrn), "Christensen" (fill de Christen), etc.
Portugus;
 Es. Exemple: "Gonalves" (fill de Gonalo), "Henriques" (fill d'Henrique), "Fernandes" (fill de Fernando), etc.
Castell;
 Ez. Exemple: "Gonzalez" (fill de Gonzalo), "Henriquez" (fill d'Henrique), "Fernandez" (fill de Fernando), "Rodrguez" (fill de Rodrigo), etc.

Vegeu tamb.
Pare;
Mare;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189794" title="Speak to Me" nonfiltered="3327" processed="3319" dbindex="78342">
Speak to Me s la primera can de l'lbum The dark side of the moondel grup britnic de rock progressiu Pink Floyd. El bateria del grup, Nick Mason, fou l'encarregat de compondre aquesta pea, tot i que el principal compositor del grup era Roger Waters. En una entrevista Waters va dir que havia fet un regal a Mason, fet que va retreure sempre desprs que marxs del grup.  

Composici.
La can no t cap tipus de lletra, de fet, cont parts de conversa que Pink Floyd va enregistrar a banda, amb una breu performance vocal de Clare Torry a The Great Gig in the Sky, i molts fragments d'efectes sonors. s com una mena d'introducci a l'lbum i a la primera can veritable de l'lbum, Breathe, era per aquesta ra que les dues peces eren tocades a l'hora a la radiodifusi. 

Efectes sonors.
A continuaci un resum dels efectes sonors que es poden sentir a la pea:
 Batecs de cor, que tamb es poden sentir a la fi dEclipse;
 Les busques d'un rellotge, que tamb es poden sentir a Time;
 Un riure, que tamb el podem sentir a Brain Damage;
 Un helicpter, que tamb s present a On the run;
 Crits, que sn presents a The great gig in the sky i que foren interpretats per Clare Torry.

El que es diu.
Els fragments de conversa diuen el segent:

"I've been mad for fucking years, absolutely years, been over the edge for yonks, been working me buns off for bands.... 
I've always been mad, I know I've been mad, like the most of us are... very hard to explain why you're mad, even if you're not mad..."
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189796" title="Llista de clubs de judo de Catalunya" nonfiltered="3328" processed="3320" dbindex="78343">
 Catalunya .



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189797" title="Rosa Conde Gutirrez del lamo" nonfiltered="3329" processed="3321" dbindex="78344">

Rosa Conde Gutirrez del lamo ( Ronda, Andalusia 1947 ) s una sociloga i poltica andalusa, que fou Ministra Portaveu del Govern sota la presidncia de Felipe Gonzlez.

Biografia. 
Va nixer el 7 de setembre de 1947 a la ciutat de Ronda, poblaci situada a la provncia de Mlaga. Va estudiar cincies poltiques a la Universitat Complutense de Madrid, i entre 1971 i 1983 fou professora d'Estructura Social i Sociologia Familiar en aquesta universitat al mateix temps que va treballar com a analista del Gabinet d'Estudis del Ministeri de Treball. El 1983 va comenar a treballar al Centre d'Investigacions Sociolgiques (CIS), arribant a ser-ne la seva directora l'any 1987.

Activitat poltica.
El 12 de juliol de 1988 va ser nomenada Ministra Portaveu del Govern per part del president Felipe Gonzlez en la remodelaci del govern, crrec que va mantenir fins el 1993. En les eleccions generals de 1989 fou escollida diputada al Congrs per la provncia de Jan, crrec que va repetir en les eleccions de 1993. En les eleccions de 1996 fou novament escollida diputada, aquest cop per la circumscripci de Madrid, sen novament escollida en les eleccions de 2000.

A l'abandonar el crrec de Portaveu del Govern va ocupar entre 1993 i 1996 la Secretaria General de la Presidncia del Govern.

Actualment s directora de la Fundaci Carolina. 

Enllaos externs.
  Informaci de Rosa Conde al Congrs de Diputats;
  Informaci de Rosa Conde a elpais.com;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189800" title="Clare Torry" nonfiltered="3330" processed="3322" dbindex="78345">
Clare Torry s una cantant britnica molt coneguda pel treball vocal a la can de Pink Floyd 
The Great Gig in the Sky apareguda el 1973 a l'lbum The Dark Side of the Moon.

Torry tamb va treballar com a cantant d'estudi i corista als concerts, amb Olivia Newton-John, de The Alan Parsons Project, per a qui tamb va fer el cant principal d'una pea, Gary Brooker,  Culture Club, Meat Loaf i Johnny Mercer. Desprs va tornar, per un temps curt, a Pink Floyd als anys 1980 i tamb va contribuir a l'lbum de Roger Waters Radio K.A.O.S., aparegut el 1987. Tamb va cantar amb el guitarrista i cantant de Pink Floyd, David Gilmour, en un concert dels anys 1990 a Knebworth. 

Clare Torry va cantar Love is like a butterfly de Dolly Parton per al ttol principal de la sitcom de Wendy Craig i de Geoffrey Parlmer "Butterflies", als anys 1970.

El 2004 va perseguir a Pink Floyd judicialment i al grup EMI pels royalties no pagats basats en la contribuci de la pea The great gig in the sky, que considerava que hi tenia dret en concepte de coautor, amb Richard Wright.

En orgen, va percebre 30 pel seu treball d'estudi un diumenge. El 2005, va aconseguir arribar a un acord amists a l'Alt tribunal de justcia d'Anglaterra i Galles, al seu favor, tot i que no es va fer pblic. s possible que en les noves versions del disc es vegi el nom de Torry en els crdits en la can. El DVD live PULSE, aparegut el 2006, mostra en els crdits: Wright/Vocal composition by Clare Torry a la pea The Great Gig in the Sky.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189801" title="Juan Sebastin Elcano" nonfiltered="3331" processed="3323" dbindex="78346">



Juan Sebastin Elcano (Getaria, Guipscoa, 1486/1487 - Oce Pacfic, 1526), fou un explorador basc que va participar en la primera expedici que va donar la volta al mn i capitanej la seva part final. Aquesta havia comenat a Sevilla el 10 d'agost de 1519 amb cinc naus, capitanejada per Hernando de Magallanes (o, d'acord amb el seu nom portugus, Ferno de Magalhes); el 20 de setembre havien salpat de Sanlcar de Barrameda (provncia de Cadis) amb la intenci de trobar el pas martim cap als territoris de les ndies Orientals, i buscar el cam que, recorrent sempre mars castellans (segons el Tractat de Tordesillas), arribs a les illes de les Espcies, el que era l'anomenada ruta cap a l'oest, que ja havia buscat en Colom. 

Desprs de la mort de Magallanes a Filipines el 1521 durant un enfrontament amb els indgenes, Elcano es va posar al comandament. Tenia el problema de tornar a Espanya amb el que quedava de l'expedici, sense conixer el cam de tornada pel Pacfic, i semblava una bogeria intentar-ho, ra per la que va triar navegar, gaireb com a un pirata, pels mars portuguesos cap a l'oest, vorejant frica per rutes conegudes i amb possibilitats de fer aigualides. Va aconseguir dur a terme l'expedici, arribant a Sanlcar de Barrameda el 6 de setembre de 1522 en la nau Victoria, juntament amb altres 17 supervivents. Aix va constituir l'assoliment d'una imponent fita: la circunnavegacin de la Terra. El rei Carles I d'Espanya, li va concedir com a escut una esfera del mn amb la llegenda en llat: Primus circumdedisti me ("Vas ser el primer que em vas donar la volta"). Va morir el 4 d'agost de 1526, quan participava en l'expedici de Garca Jofre de Loaisa a les Illes Moluques. En el seu honor, el vaixell escola de l'Armada Espanyola duu el seu nom.
 
 Supervivents de l'expedici . 






Enllaos externs.
Llista de 107 dels 234 embarcats.
 Pintura sobre el desembarcament i llista dels 18 en el Centro Virtual Cervantes.
Primera circumnavegaci la Terra. Crnica d'una odissea;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189802" title="The Great Gig in the Sky" nonfiltered="3332" processed="3324" dbindex="78347">
The Great Gig in the Sky s una can del grup britnic de rock progressiu Pink Floyd apareguda a l'lbum The dark side of the moon de l'any 1973.

Aquesta pea s una improvitzaci vocal de Clare Torry, a partir d'una base musical del grup, composta per Richard Wright, que va buscar una veu per a la pista. Es va presentar la possibilitat de comptar amb Torry i aquesta, abans d'enregistrar-la, va rebre l'ordre de pensar en l'horror i en la mort i cantar-ho. Desprs de l'enregistrament, va sortir i es va excusar pensat que havia cantat molt malament. Amb tot, Torry havia marcat profundament el sentiment i havia donat una molt bona veu a la pea. 

Se li van pagar 30 per la feina d'un diumenge d'enregistrament. Ms tard, per, va denunciar Pink Floyd i EMI per cobrar royalties i perqu el seu nom aparegus en els crdits de la pea, ja que ella s'havia inventat la lletra. Es va arribar a un acord i en el DVD recull P*U*L*S*E ja apareix com a coautora juntament amb Wright.
 
Lletra.
A 0:38 : And I am not afraid of dying.  Any time will do; I don't mind. Why should I be frightened of dying? There's no reason for it you've gotta go sometime.

A 3:33 :  I never said I was frightened of dying.

Crdits.
Clare Torry - veu;
David Gilmour - lap steel;
Richard Wright - piano, orgue Hammond;
Roger Waters - baix, efectes sonors;
Nick Mason - bateria, percussions;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189803" title="Morlans" nonfiltered="3333" processed="3325" dbindex="78348">


Morlans (Morlans en occit, Morlas en francs) s una comuna bearnesa situada al departament dels Pirineus Atlntics, a la regi d'Aquitnia. Es troba situada a 12 quilmetres de Pau. El 1999 comptava amb 3.658 habitants, amb una densitat de 235 hab/km. Les seves terres estan banyades pel Luy de Bearn i el Luy de France, afluents del Luy.

Histria.

Morlans va ser la capital del vescomtat de Bearn durant els segles XI i XII, desprs de la destrucci de Lescar durant el segle IX en mans dels normands. D'aquesta poca data l'esglsia de Santa Fe, iniciada el 1080 en temps del vescomte Cntul V de Bearn. Es tracta d'un important monument d'estil romnic del qual avui en dia se'n conserva la faana.

Morlanencs illustres.

Jean-Anne-Henri Depaul (1811-1883): Metge, cirurgi i professor de medicina a Pars.

Enllaos externs.

Turisme a la regi de Morlans   



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189804" title="Christopher Cradock" nonfiltered="3334" processed="3326" dbindex="78349">

Sir Christopher George Francis Maurice Cradock (2 de juliol de 1862   1 de novembre de 1914) fou un militar britnic, almirall de la Royal Navy.

Va entrar en la Royal Navy el 1875, i serv amb distinci a la Mediterrnia i a la Xina, on va participar en la supressi de la revolta dels bxers de 1900. Fou nomenat contraalmirall el 1910 i el 1912 fou nomenat cavaller. El 1913 se li va donar el control de la flota britnica a Amrica del Nord i el Carib.

En esclatar la Primera Guerra Mundial l'agost de 1914 es va encomanar a Cradock el control del 4a esquadra de la Royal Navy i se li va ordenar trobar i destruir la flota de creuers de l'almirall alemany Maximilian von Spee. La tasca result especialment  dficil grcies a l'habilitat de l'almirall alemany i a la major potncia de la flota de creuers alemanya, ms moderna i amb una tripulaci ms experimentada que la que s'havia assignat a Cradock. Finalment, va localitzar Von Spee davant les costes de Xile, on va decidir enfrontar-se-li. En la consegent batalla de Coronel la flota de Cradock va ser destruda pels alemanys i la seva tripulaci va sofrir milers de baixes, entre les quals es trobava el propi almirall.

s autor de tres llibres: Sporting Notes in the Far East (1889), Wrinkles in Seamanship (1894) i Whispers From the Fleet (1907).















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189807" title="Eclipse (can)" nonfiltered="3335" processed="3327" dbindex="78350">
Eclipse s la desena i darrera can de l'lbum The dark side of the moon del grup britnic de rock progressiu britnic Pink Floyd, aparegut el 1973. Amb tot, l'ordre depn de la versi de l'lbum que es tingui, perqu ha estat ampliat en les edicions posteriors.

Composici.
La can t un to molt intens. Cap a la fi de la pea, es pot sentir un cor bategar per crear un cercle vicis amb la can Speak to Me. En algunes cpies de l'lbum, quan el cor comena a bategar, es pot sentir una can dels The Beatles o d'una simfonia. 

Crdits.
Roger Waters - baix, veu, efectes sonors;
David Gilmour - guitarres, veu;
Richard Wright - orgue, veu;
Nick Mason - bateria, percussi, efectes sonors;
Lesley Duncan, Doris Troy, Barry St. John, Liza Strike  - cors;

Enllaos externs.
  Sources;
Web oficial de Pink Floyd;
Web oficial de Roger Waters;
Web oficial de David Gilmour;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189809" title="Any Colour You Like" nonfiltered="3336" processed="3328" dbindex="78351">
Any Colour You Like s una can instrumental de l'lbum The dark side of the moon del grup britnic de rock progressiu Pink Floyd aparegut el 1973.

Crdits.
La can, de manera extraordinria, porta com a autors Gilmour, Mason et Wright, Waters no t cap crdit, excepte els de realitzaci musical.

Roger Waters - baix;
David Gilmour - guitarra, sintetitzadors;
Richard Wright - sintetitzadors;
Nick Mason - bateria, efectes sonors;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189810" title="Leon Czolgosz" nonfiltered="3337" processed="3329" dbindex="78352">

Leon Czolgosz (Detroit, 1873 - Auburn, 29 d'octubre de 1901) va ser un anarquista que va assassinar al president dels Estats Units William McKinley en disparar-li dues bales a boca de can el 6 de setembre de 1901. 

Czolgosz era un fill d'immigrants polonesos que va nixer a l'estat de Michigan, als Estats Units. Desprs de contemplar diverses vagues en la seva joventut, es va sentir atret per l'anarquisme, ra pel qual es va dedicar a llegir texts socialistes i anarquistes. Afirmava haver llegit amb especial inters els escrits d'Emma Goldman i Alexander Berkman. 

El 6 de setembre de 1901, durant l'Exposici Pan-Americana s'acost a curta distncia del president McKinley, qui va creure que es tractava d'un admirador. Va menysprear la m que li va tendir el president i a canvi va desenfundar el seu revlver i li va disparar dos trets a boca de can, provocant-li ferides de gravetat que el tindrien a la vora de la mort fins el 14 de setembre, data que va morir. Czolgosz va ser sotms a un judici sumari amb d'un gran jurat. El procs en total va durar vuit hores des de la selecci del jurat fins al dictamen de la sentncia que el condemnaria a morir en la cadira elctrica. La sentncia es va executar el 29 d'octubre a la pres federal situada en la localitat d'Auburn a l'estat de Nova York. Les seves ltimes paraules foren:

Jo vaig matar al president per que era un enemic de la gent bona, dels bons treballadors. No tinc cap remordiment pel meu crim 
A continuaci va assenyalar: 
Lamento no poder veure al meu pare 

L'escriptora Emma Goldman va mostrar simpatia per ell i el va defensar encara que no va donar suport al magnicidi.
En el mn contemporani. 
A Xile existeix un grup denominat Forces Autnomes i Autodestructives Leon Czolgosz, la qual ha reivindicat un atemptat amb bomba contra la seu de l'Agncia Nacional d'Intelligncia (el 28 de gener de 2006) i contra la Ambaixada del Regne Unit, ambds fets a la ciutat de Santiago (el 15 de juliol de 2007).
 s un dels personatges del musical Assassins, de Stephen Sondheim.

Vegeu tamb. 
Propaganda pel fet;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189815" title="Jos Carlos Romero Herrera" nonfiltered="3338" processed="3330" dbindex="78353">

Jos Carlos Romero Herrera (Fuentesaco, Castella i Lle 1941 ) s un poltic espanyol que fou Ministre d'Agricultura en diversos governs de Felipe Gonzlez.

Activitat poltica.
Membre del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE), en la formaci del seu primer govern, fou nomenat per part de Felipe Gonzlez l'any 1982 Ministre d'Agricultura, crrec que desenvolup durant tres legislatures.

En les eleccions generals de 1986 fou escollit diputat al Congrs per la provncia de Zamora, repetint el seu esc en les eleccions de 1989.

Enllaos externs.
  Informaci de Jos Carlos Romero al Congrs dels Diputats;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189818" title="Laruntz" nonfiltered="3339" processed="3331" dbindex="78354">


Laruntz (nom occit, en francs Laruns) s una comuna bearnesa de la Vall d'Aussau. Administrativament pertany al departament dels Pirineus Atlntics, a la regi d'Aquitnia. Es troba situada a 35 quilmetres de Pau, 120 de Baiona i a 240 de Bordeus i Tolosa de Llenguadoc.

Histria.

El 1385 Laruntz comptava amb 114 focs sensats i depenia del bailliage (unitat administrativa, financera i judicial d'abans de la Revoluci Francesa) d'Aussau. Comptava tamb amb una abadia laica vassalla del vescomtat de Bearn. El topnim de Laruntz s d'origen basc i significa indret on hi abunden les planes.

Enllaos externs.

Per saber-ne ms  
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189819" title="Joaquim Molins i Amat" nonfiltered="3340" processed="3332" dbindex="78355">

Joaquim Molins i Amat (Barcelona 1945) s un poltic i empresari catal. Es llicenci en enginyeria industrial, el 1976 fou un dels fundadors i secretari general de Centre Catal amb el que es va presentar a les eleccions generals espanyoles de 1977 com a membre de la coalici Uni del Centre i la Democrcia Cristiana de Catalunya. El 1978 marx a la Uni del Centre de Catalunya, i amb la que fou escollit diputat a Corts a les eleccions generals espanyoles de 1979 dins la coalici Centristes de Catalunya-UCD. 

El 1981, enmig de l'ensulsiada de la UCD, se'n va desvincular i amb un sector del seu partit va ingressar a Convergncia Democrtica de Catalunya, amb la que fou elegit de nou diputat a les eleccions generals espanyoles de 1982. A les eleccions al Parlament de Catalunya de 1984 fou escollit diputat per CiU i fou nomenat pel president Jordi Pujol i Soley conseller de comer i turisme el 1986-1988, i de poltica territorial i obres pbliques el 1988-1993. Com a conseller del Departament de poltica territorial va dirigir el Pla Director per a la Gesti dels Residus Industrials a Catalunya ms conegut com a Pla de residus, projecte que, a partir d'un estudi tcnic, ubicava en el territori catal les infrastructures necessries per gestionar els residus que generava la indstria del pas. Aquest Pla fou molt criticat pel territori i va sser retirat i consensuat en seu parlamentria a finals del 1990.

Fou escollit novament diputat al Congrs de Diputats a les eleccions generals espanyoles de 1993, i el 1995 hi substitu Miquel Roca i Junyent com a portaveu del grup catal, crrec des del qual s'encarreg de la negociaci del suport de CiU al govern del Partido Popular presidit per Jos Mara Aznar desprs de les eleccions generals espanyoles de 1996. El 1999 deix el crrec de portaveu de CiU al Congrs dels Diputats per a presentar-se com a candidat a l'alcaldia de Barcelona a les eleccions municipals del juny del 1999. Fou derrotat pel candidat socialista, Joan Clos, i aleshores exerc com a cap del grup municipal de CiU. El mar del 2001 va dimitir del seu crrec a l'ajuntament i es retir de la vida poltica.

Enllaos externs.
  Informaci de Joaquim Molins al Congrs dels Diputats;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189823" title="Carles Gell de Sentmenat" nonfiltered="3341" processed="3333" dbindex="78356">
Carles Gell de Sentmenat (Barcelona 1930) s un poltic i empresari catal, besnt d'Eusebi Gell i Bacigalupi. Llicenciat en enginyeria qumica per l'Institut Qumic de Sarri i PADE per l'IESE, treball com a conseller-delegat de la Companyia Asland. El 1958 fou un dels fundadors del Cercle d'Economia, que va presidir de 1965 a 1969. Tamb va presidir el Crculo Ecuestre i promogu el Comit Espanyol de la Lliga Europea de Cooperaci Econmica. 

El 1976 fou un dels fundadors i president del partit Centre Catal, que es va presentar a les eleccions generals espanyoles de 1977 dins la coalici Uni del Centre i la Democrcia Cristiana de Catalunya, per la qual fou escollit diputat per la provncia de Barcelona. 

Quan el partit es va desfer el 1978 impuls la creaci de la Uni del Centre de Catalunya, de la qual fou president, i amb la qual fou escollit regidor de l'ajuntament de Barcelona eleccions municipals espanyoles de 1979. Amb el seu grup form part de la coalici Centristes de Catalunya-UCD fins que es va dissoldre el 1982. 

Tamb ha estat president de la Junta d'Obres i del Port Autnom de Barcelona del 1979 al 1985. L'any 1994 la Generalitat de Catalunya li va atorgar la Creu de Sant Jordi i el 2007 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona.

Enllaos externs.
  Informaci de Carles Gell al Congrs de Diputats;
  Medalles d'Honor 2007, amb biografia de Carles Gell de Sentmenat;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189828" title="Cercle d'Economia" nonfiltered="3342" processed="3334" dbindex="78357">
Cercle d'Economia s una entitat fundada a Barcelona el 1958 pels empresaris Joan Mas i Cant, Carles Ferrer i Salat, Carles Gell de Sentmenat, Artur Suqu i Puig i altres sota el patrocini de l'historiador Jaume Vicens i Vives, amb qui mantenien reunions des del 1952. Van aconseguir l'adhesi d'altres professors i empresaris com Fabi Estap, i mantingueren contactes amb coneguts economistes que aleshores treballaven per a l'administraci franquista, com Joan Sard i Dexeus, Enrique Fuentes Quintana, Luis ngel Rojo o Jos Luis Sampedro, per tal de mantenir un dileg sobre la situaci i perspectives de l'economia espanyola.  

Organitza  publicacions i conferncies-colloqui de les Reunions Costa Brava, i el seu punt de vista europeista fa d'ella un referent per a altres organitzacions espanyoles. Endems, ha cercat intercanvis de punts de vista entre diferents sectors i estaments de la societat. Han format part de les seves juntes directives  Jordi Pujol, Narcs Serra, Josep Vilarasau Salat, Ernest Lluch, Eusebi Daz-Morera, Carles Gasliba, Jordi Petit, Agust Montal i Costa i Carles Gell de Sentmenat.

La seva seu social havia estat fins el 2006 a la cantonada de Diagonal amb Tuset, i es va traslladar al carrer Provena nmero 298, davant de l'edifici de la Pedrera. El 1987 va rebre la Creu de Sant Jordi.

 Presidents del Cercle d'Economia .
 1959 - 1965 Carles Ferrer i Salat;
 1965 - 1969 Carles Gell de Sentmenat;
 1969 - 1972 Artur Suqu i Puig;
 1972 - 1975 Joan Mas i Cant;
 1975 - 1979 Carles Cuatrecasas Targa;
 1979 - 1980 Vicen Oller i Compa;
 1980 - 1984 Juan Antonio Delgado Garriga;
 1984 - 1987 Enric Corominas Vila;
 1987 - 1989  Vicen Oller i Compa;
 1989 - 1992 Carles Tusquets Trias de Bes;
 1992 - 1995 Joan Molins i Amat;
 1995 - 1996 Josep Piqu i Camps;
 1996 - 1999 Pedro Fontana Garca;
 1999 - 2002 Salvador Gabarr;
 2002 - 2005 Antoni Brufau;
 2006 - [[]]  Jos Manuel Lara Bosch;

 Enllaos externs .
 Pgina oficial;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189830" title="(56) Melete" nonfiltered="3343" processed="3335" dbindex="78358">
Melete s l'asteroide nm. 56 de la srie. Va sser descobert per en Hermann Mayer Salomon Goldschmidt (1802-66) el 9 de setembre del 1857 a Pars. El seu nom prov de Meletea, la musa de la meditaci de la mitologia grega.

s un asteroide gran i fosc del cintur principal poc com de tipus P i probablement  amb un compost orgnic ric en silicats, carboni i androsilicats. Internament se suposa que hi cont aigua gelada. 






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189831" title="Persecuci i tolerncia dels cristians a Prsia" nonfiltered="3344" processed="3336" dbindex="78359">
L'establiment de la dinastia sassnida el 226 va suposar tamb l'establiment com a religi d'estat del mazdeisme. Els cristians de Prsia van comenar a ser perseguits sota Ardashir I. 

Al segle segent, Constant I el Gran, l'emperador rom que va donar llibertat religiosa als cristians (va romandre pag i no es va fer cristi al final de la seva vida) fou vist com el protector natural dels cristians de Prsia. El cap dels cristians de Prsia, el catolics (katholikos) Sim Barsabba, i el teleg Afraat, no amagaven les seves simpaties per l'emperador i per l'Imperi Rom. Armnia havia esdevingut cristiana el 301 (quan es va batejar el rei Tiridates III d'Armnia, antic perseguidor dels cristians) va ser objectiu dels perses des del 338 (la van conquerir el 352), el mateix any en qu els perses van comenar a atacar Nisibe que en pocs anys va patir tres setges (338, 346 i 350). El 340 els mazdaistes van comenar una gran persecuci de cristians que va durar fins el 379. 

La guerra entre Prsia i Roma no havia anat be pels romans per el 363 Juli l'Apstata va agafar personalment la direcci de la guerra i va capgirar la situaci. Desprs de passar per Rakka (Callinicum) i Circesium, va creuar el Khabur (Chabouras) i va entrar a Mesopotmia, va baixar en direcci sud-est i va conquerir Pirisabora (Anbar) derrotant a l'exrcit persa en diversos xocs, arribant fins a les runes de Selucia del Tigris; va creuar el riu Tigris i va arribar davant de Ctesifont que no va gosar a atacar, pujant llavors seguint el riu cap a Assria. Un atac dels perses fou rebutjat per Juli el 16 de juny del 363 per en un dels combats menors allats, Juli, que era valent i temerari fins a l'extrem i s'arriscava ms del normal, va morir (27 de juny). Jovi, el seu successor, va pactar amb Sapor II i va ordenar la retirada a canvi de la pau; va haver d'entregar (retornar) les cinc provncies del Tigris capturades per Diocleci i Galeri, i el nord-est de Mesopotmia incloent Sindjar i Nisibe i va haver de reconixer l'establiment del protectorat persa a Armnia on el rei Arshak II d'Armnia fou executat aviat (vers el 368) i encara que el 370 Valent va restablir al seu fill Pap d'Armnia, cristi, en el tron el domini rom fou precari. El 374 el rei Pap d'Armnia, tot i ser lleial als romans, fou eliminat per ordre de l'emperador que va fer posar al tron a Varasdat d'Armnia que va durar fins el 378 quan el rei va fugir i es va establir una regncia.

Sapor II de Prsia va morir el 379. Llavors van acabar les persecucions religioses. El seu successor Ardashir II va tenir un regnat marcat pels conflictes amb els grans nobles, que finalment el van destronar. Sapor III (383-388) va signar la pau amb Roma i fou finalment assassinat pels grans nobles el 388 i el va succeir Bahram IV (388-399) que va haver de lluitar contra els huns heftalites al Khurasan i part de Prsia; potser per aix va signar un tractat de pau (entre el 387 i el 390) amb l'Imperi Rom, pel qual els romans renunciaven al protectorat d'Armnia de la qual van conservar algunes provncies occidentals (Erzerum, Martirpolis, Sofene (Kharput), Sofanene (Sud de Martirpolis i est d'Amida), Astianene i Balabitene.

Yezdegerd I va seguir una poltica d'amistat amb Roma, i fou tolerant envers els cristians. Va rebre a la seva cort al bisbe Marutha de Martirpolis al que va autoritzar un concili a Selucia del Tigris el 410, en el qual l'esglsia cristiana persa va adoptar els canons de Nicea. El rei va autoritzar als cristians la construcci d'esglsies i el lliure exercici del culte. Un patriarcat es va establir a Selucia-Ctesifont, amb metropolitans a Beit Lapat (Gundesahpur), Part de Maichan (Messene, prop de Basra), Karka de Beit Slokh (Kirkuk), Bei Garmal (Arbela) i Nisibe. Hi havia 30 bisbats ordinaris, alguns en terres tnicament perses. El patriarca Yahballaha I (415-420) fou fins i tot enviat pel rei com ambaixador a Constantinoble, "per la concrdia dels dos imperis" (417/418). Alguns excessos dels cristians que van cremar pires dels mazdaistes, van provocar una certa repressi per noms de caire local, vers el 420.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189833" title="Luis ngel Rojo Conde" nonfiltered="3345" processed="3337" dbindex="78360">
Luis ngel Rojo Conde (Madrid, Espanya 1934) s un economista espanyol. Va estudiar Dret en la Universitat Complutense de Madrid i el 1957 es va llicenciar en cincies econmiques per la mateixa Universitat. Va ampliar estudis en la London School of Economics.

Desenvolupament professional.
Tcnic Comercial de l'Estat en 1957 ;
. Catedrtic de Teoria Econmica de la Facultat de Cincies Econmiques de la Universitat Complutense de Madrid, en 1966. ;
Rojo i el Banc d'Espanya.
Va ingressar en el Banc d'Espanya en 1971, com Director General d'Estudis. En 1988 va ser nomenat Sotsgovernador del Banc fins a juliol 1992, data que ascendeix al crrec de Governador del Banc, va exercir el seu crrec fins a juliol de 2000. Des del seu crrec com Governador del Banc va ser qui va inaugurar la llei d'autonomia de l'organisme emissor i tamb particip activament en la gestaci i naixement de la moneda nica, va ser vicepresident de l'Institut Monetari Europeu, antecedent del Banc Central Europeu. 
Distincions en el mn econmic. 
Premi Rei Joan Carles d'economia, al juliol de 1986 ;
. Premi Jaime I d'economia de la Generalitat Valenciana en 2006 ;
. Doctor Honoris causa en Cincies Econmiques i Empresarials per la Universitat d'Alcal en 1995 ;
. Doctor Honoris causa per la Universitat d'Alacant en 1998. ;
Crrecs ocupats. 
 Acadmic de la Real Academia Espaola, ocupa la butaca  f . Va llegir el seu discurs d'ingrs el 1 de juny de 2003, el seu discurs va versar sobre la societat madrilenya en l'poca de Galds. ;
Acadmic de nombre de la Real Acadmia de Cincies Morals i Poltiques, 1984 ;
. Tresorer de l'Associaci Internacional d'Economia. 1983-1986. ;
Desprs de la seva retirada del crrec de governador del Banc d'Espanya ha format part del consell d'administraci del Banco de Santander i Corporaci Financera Alba. Afeccionat a la pintura, collabora amb l'Associaci d'amics del museu del Prat 
Semblana. 
De Luis ngel Rojo s'ha destacar d'una banda la seva tasca pedaggica com a professor universitari i autor del llibre "Renta, precios y Balanza de Pagos" molt difs a totes les universitats espanyoles. Est considerat com el mestre d'una generaci d'economistes espanyols i aix l'hi va reconixer en 2004 el ministre d'economia Pedro Solbes durant un homenatge al professor Rojo a l'Aula Magna de la Facultat d'Econmiques de la Universitat Complutense de Madrid. D'altra banda des dels seus crrecs en el Banc d'Espanya ha estat el dissenyador de la poltica monetria portada a terme durant molts anys i ha contribut a l'enfortiment del sistema financer espanyol. 

 Obres .
 Keynes y el pensamiento macroeconmico actual (1965) ;
 Renta, precios y balanza de pagos (1975) ;
 Keynes: su tiempo y el nuestro (1984);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189837" title="Jos Luis Sampedro Saez" nonfiltered="3346" processed="3338" dbindex="78361">
Jos Luis Sampedro Saez (Barcelona, 1 de febrer de 1917) s un escriptor i economista espanyol. 

Biografia. 
A l'any de nixer, la seva famlia es va traslladar a Tnger, on va viure fins als 13 anys. En 1936 fou mobilitzat per l'exrcit republic en la Guerra Civil Espanyola. Ms tard es passa a l'exrcit nacional. Desprs d'obtenir una plaa de funcionari de duanes a Melilla es trasllada a Madrid, on realitza els seus estudis de cincies econmiques. Finalitza el 1947 amb Premi Extraordinari. Comena a treballar en el Banc Exterior d'Espanya a ms de fer classes en la universitat. El 1955 esdev Catedrtic d'Estructura Econmica per la Universitat Complutense de Madrid, ja que ocupar fins a 1969, compaginant-lo amb diversos llocs en el Banc Exterior d'Espanya. Entre 1969 i 1970, davant les deportacions de catedrtics en la universitat espanyola, decideix fer-se professor visitant a les universitats de Salford i Liverpool. A la seva tornada a Espanya demana l'excedncia en la Universitat Complutense i s'incorpora al Ministeri d'Hisenda. En 1976 torna al Banc Exterior d'Espanya. En 1977 s nomenat senador al Senat per designaci real, crrec que ocupar fins el 1979

Parallelament a la seva activitat professional com economista, publica diverses novelles. Desprs de la seva jubilaci s'ha dedicat a escriure, aconseguint un gran xit des de la seva novella La sonrisa etrusca. En 1990 fou nomenat membre de la Real Academia Espaola. En els seus ltims anys, lcid i gaireb centenari, i convertit en un humanista crtic de la decadncia moral i social d'Occident i del neoliberalisme i les brutalitats del capitalisme salvatge, es va casar feliment amb la poetessa i traductora Olga Lucas, molt ms jove que ell. 

Obres.
Novella.
Congreso en Estocolmo, 1951.
El ro que nos lleva, 1961.
El caballo desnudo, 1970.
Octubre, octubre, 1981. ;
La sonrisa etrusca, 1985.
La vieja sirena, 1990.
Real Sitio, 1993,  ;
La estatua de Adolfo Espejo, 1994,  ;
La sombra de los das, 1994,
El amante lesbiano, 2000.
La senda del drago 2006.

Contes.
Mar al fondo, 1992.
Mientras la tierra gira, 1993.

Obres econmiques.
Principios prcticos de localizacin industrial, 1957.
Realidad econmica y anlisis estructural, 1959.
Conciencia del subdesarrollo, 1973. ;
Las fuerzas econmicas de nuestro tiempo, 1967. ;
Inflacin: una versin completa, 1976. ;
El mercado y la globalizacin, 2002. ;
Los mongoles en Bagdad, 2003.
Sobre poltica, mercado y convivencia, 2006;

Enllaos externs.
Pgina oficial;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189838" title="Sos del Rei Catlic" nonfiltered="3347" processed="3339" dbindex="78362">


Sos del Rei Catlic s la poblaci que est ms al nord de la comarca de les Cinc Viles, al nord-oest de la provincia de Saragossa, Comunitat Autnoma d'Arag.

 Histria .
Des del segle X en qu va ser reconquerida, va agafar gran protagonisme i importncia com a ciutat fronterera. A aquesta vila va nixer Ferran el Catlic al 1452. 

T un casc histric molt ben conservat i va estar declarat Conjunt Histric-Artstic. Hi sobresurten les muralles defensives, la Plaa de la Vila i el Palau dels Sada on va nixer Ferran II.

 Llocs d  Inters .
Dintre del seu cas histric destaquen l' esglsia de San Esteve, el castell, la Casa de la Vila, el Palau dels Sada, el Palau Espanyol de Nio, el Collegi Isidre Gil de Jaz, la Llotja Medieval, el Parador Nacional de Turisme,la Casa dels Soteras i els set portals d' entrada a la ciutat emmurallada que encara es conserven, que sn el Portal de Saragossa, el Portal de Sangesa, el Portal de Jaca, el Portal d'Uncastillo, el Portal de Llevant, el Portal de Ponent o del Mut i el Santuari de Valentuana situat a ben a prop de la poblaci.

 Festes .
 Festa Major: Es celebra la tercera setmana d'agost i en ella destaquen deu penyes anomenades  pipotes . Als seus  locals es pren vi amb prssec i altres begudes. Tots els dies una "charanga" recorre el poble, ni ha vaquillas tots els vespres i revetlla per la nit. Tamb se celebra des de fa alguns anys el Encierro de San Cojn que es una parodia dels  Sanfermins on tothom es diverteix.
 Pascua de Valentuana: Es celebra el segon dia de la Pascua de Pentecostes. Es fa una Romeria al Santuari de Valentuana, es menja mancomunat, es lliberen reses joves i acaben la jornada amb una berbena.

  Altres esdeveniments  .
 Festival de Msica Luna Lunera;

 Enllaos externs .
Fitxa de la poblaci;
Ajuntament de Sos del Rei Catlic;
Visita Virtual per la poblaci;
Comarca de las Cinc Viles;
| Festival Lluna Lunera;
Imagens de Sos del Rei Catlic;
|Proyecte Village Terraneo;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189841" title="Agust Montal i Costa" nonfiltered="3348" processed="3340" dbindex="78363">
Agust Montal i Costa (Barcelona, 1934) s un economista i empresari catal, fill d'Agust Montal i Galobart. Era membre d'una important famlia del sector industrial txtil cotoner catal. El 1969 fou escollit president del F. C. Barcelona, crrec que va ocupar fins el 1977.

Durant el seu mandat va impulsar el lema catalanista El Bara s ms que un Club. Va introduir per primer cop desprs de la guerra civil espanyola el catal al butllet del club, en el carnet de soci, i a la megafonia de l estadi. Tamb va protestar sovint davant la Federaci Espanyola de Futbol per la discriminaci que patia el club en la contractaci de jugadors orinds (estrangers d'origen espanyol) i pel tracte que rebia dels rbitres que sovint el perjudicaven (com el cas d'Emilio Guruceta)

Va fitxar el davanter neerlands Johann Cruyff i altres jugadors internacionals de renom com Johan Neeskens o Hugo Sotil, amb la qual cosa assol guanyar el campionat de Lliga 1973-1974, desprs de catorze anys de no guanyar-ne cap. Tamb va adoptar l'actual himne del club, escrit per Jaume Picas i Josep Maria Espins. El 1977 va dimitir desprs de l'interinatge del seu vicepresident, Raimon Carrasco, a les eleccions de 1978 fou escollit president del club Josep Llus Nez.

Tamb va ser president de l' Asociacin industrial textil de proceso algodonero del 1979 al 1985.

El 2004 la Generalitat de Catalunya li va atorgar la Creu de Sant Jordi.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189852" title="Lina Badimon Maestro" nonfiltered="3349" processed="3341" dbindex="78364">
Lina Badimon Maestro (Barcelona, 1953) s una fisiloga catalana, experta en recerca cardiovascular. Des del 1992 s professora d'Investigaci del CSIC, i cap del Departament de Patologia Molecular i Teraputica de l'Institut d'Investigacions Biomdiques de Barcelona de la mateixa instituci, on ha iniciat una innovadora lnia de recerca de les lesions cardiaques a nivell cellular i molecular.

Des del 1993, s directora del Centre de Recerca Cardiovascular de Barcelona. s professora associada adjunta de Mount Sinai School of Medicine, Nova York, i presidenta de la Societat Espanyola per l'Arteriosclerosi. L any 1999 va ser nomenada presidenta de la Societat Europea per a la Investigaci Clnica (ESCI), European Society for Clinical Investigation). Ha publicat ms de 250 articles en les revistes internacionals ms prestigioses i llibres.

El 2004 li fou atorgada per la Generalitat de Catalunya el Premi Creu de Sant Jordi.

 Enllaos externs .
 Entrevista a Lina Badimon;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189853" title="Bandera de Nova York" nonfiltered="3350" processed="3342" dbindex="78365">

La bandera de la Ciutat de Nova York s rectangular, dividida en tres franges verticals de la mateixa grandria, de color blau (ms proper al masteler), blanca la central i taronja la del batient. 

Dintre de la franja blanca, en el centre de la bandera, apareix representat amb traos de color blau el segell de la ciutat. Els colors de la bandera sn els mateixos que utilitzaven les Provncies Unides en la seva ensenya quan van fundar Nova Amsterdam. La versi actual de la bandera de la ciutat, creada el 1915, va ser aprovada el 30 de desembre de 1977, quan es va modificar l'any que figurava en el segell 1664 (data de la captura anglesa de Nova Amsterdam) per l'any de la seva fundaci 1625. L'Estat de Nova York compte amb bandera i segell propis. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189856" title="Pilar Benejam i Arguimbau" nonfiltered="3351" processed="3343" dbindex="78366">
Pilar Benejam i Arguimbau (Ciutadella, Menorca 1937) s una gegrafa i pedagoga menorquina. El 1961 es gradu en Magisteri a l'Escola de els Illes Balears, el 1966 es llicenci en pedagogia i el 1972 en histria a la Universitat de Barcelona. El 1985 es doctor en pedagogia a la Universitat Autnoma de Barcelona. Des del 1972 s catedrtica del Departament de Didctica de la Llengua, de la Literatura i de les Cincies Socials de la UAB.

Membre de l'Associaci de Mestres Rosa Sensat, va tenir una participaci molt activa en l'etapa constituent de la Universitat Autnoma de Barcelona i va
ser redactora del Manifest de Bellaterra, per la qual cosa va rebre la Medalla de Bronze de la instituci.

Ha format part de diverses comissions per a la reforma de la formaci del professorat a Catalunya i a Espanya. s experta en temes de revisi de la programaci escolar en cincies socials i ha assessorat les administracions pbliques en referncia a tot el cicle formatiu.  Des del 1994 s directora de l'Institut de Cincies de l'Educaci de la Universitat Autnoma de Barcelona. 

S'ha interessat en tots els aspectes relacionats amb la renovaci pedaggica i la innovaci didctica i en la introducci en la docncia de les diferents propostes epistemolgiques de la geografia. Per tot aix ha estat guardonada amb els premi Ramon Llull de 2003, amb el Premi Jaume Vicens Vives de 2004 i amb la Creu de Sant Jordi de 2004.

 Obres .
 La formacin de maestros. Una propuesta alternativa (1986), ;
 Intercanvi. Geografia humana i econmica del mn actual (1976);
 El proyecto curricular en el contexto del proyecto educativo institucional (1999);
 Una geografa humana renovada: lugares y regiones en un mundo global (2000) ;
 Las ciencias sociales: concepciones y procedimientos (2002);

 Enllaos externs .

Entrevista publicada a la revista educativa d'mnium Cultural Escola Catalana;
Article publicat a la revista educativa d'mnium Cultural Escola Catalana;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189857" title="Vodafone" nonfiltered="3352" processed="3344" dbindex="78367">



Vodafone s un operador de telefonia mbil multinacional amb seu central a Newbury, Berkshire, Regne Unit.

Vodafone va portar a terme la seva primera trucada de mbil en el Regne Unit, pocs minuts desprs de la mitjanit de l'1 de gener de 1985. Vodafone UK va fer la seva primera trucada de veu 3G el 16 d'abril de 2001. 

El nom Vodafone prov de  (Telfon de dades i veu), nom triat pel seu fundador, un home de negocis angls amb una gran visi de futur , va intuir ja des d'aquests anys que les dades seria un dels elements fonamentals de les telecomunicacions futures. La histria diu que, gran afeccionat als cavalls i a les carreres, va decidir establir la seva l'empresa en una localitat (Newbury) on existia un important hipdrom que podria visitar en les pauses del seu treball. Actualment l'economia d'aquesta localitat est molt lligada a l'empresa Vodafone.

Vodafone t 165 milions d'abonats, principalment de GSM, en 28 pasos. Fins a 2002 era la companyia de telefonia mbil ms gran del mn. Actualment, s la segona ms gran (2004), desprs de China Mobile, i la primera occidental.

En els EE.UU, Vodafone posseeix el 44% de Verizon Wireless, el qual fins a la fusi de Cingular amb AT&T Wireless era el major operador de telefonia mbil del pas. Actualment Verizon Wireless s el segon major operador de telefonia mbil de EE.UU. No obstant aix, la companyia Verizon t la majoria d'accions de Verizon Wireless, la marca Vodafone no s'utilitza, i la xarxa Verizon no s compatible amb els telfons GSM.

 Adquisicions i fets essencials .

A l'any 2000 Vodafone va prendre el control de l'operador alemany de xarxes mbils Mannesmann Mobilfunk GmBH & Co KG. La participaci segueix sent una de les ms grans de la histria europea.

Al 2001 Vodafone va prendre el control de Eircell en Irlanda i la va renombrar com Vodafone Ireland. 

L'1 d'octubre de 2003, la unitat japonesa de Vodafone, J-Phone, va abandonar la seva denominaci a favor de la mundialment reconeguda de Vodafone.

Per, per la seva falta de coneixement o per que no pot competir en el mercat japons i sobretot per la competncia amb monstres de la tecnologia mbil, com DoCoMo i KDDI fa uns mesos ha tingut la seva primera contracci mundial i ha abandonat el competitiu mercat mbil japons en mans de SOFTBANK.

 Logotip .

El logotip pot veure's patrocinant l'equip de crquet angls, l'equip de F1 Vodafone McLaren Mercedes (per tant patrocinador oficial de Fernando Alonso, Mutua Madrilea i Banco Santander que sn patrocinadors de segon grau), l'equip de rugbi australi Wallabies, els cotxes de touring alemanys DTM i les carreres de cavalls Vodafone Oaks i Vodafone Derby en Epsom. A ms Vodafone s patrocinadora de grans esdeveniments com la Champions League, els grans festivals de msica (la majoria espanyols), el Cirque du Soleil i serra nevada.

El logotip de l'empresa mostra una cometa, adoptada com metfora de comunicaci, i des de fa uns anys, emmarcat en la silueta d'una targeta SIM, un rectangle arrodonit amb un cant tallat. El color distintiu s un vermell evocador, el vermell 485, amb lletres blanques, usant-se tamb la versi en lletres vermelles sobre blanc, en ambds casos amb i sense el smbol de la targeta SIM...

 Vodafone Espanya .

Vodafone Espanya s una de les principals filials forma parteix de Vodafone Group Plc, la companyia capdavantera mundial amb presncia en 27 pasos, i acords amb altres 27 pasos al llarg dels cinc continents. La captaci de clients es mant s una taxa de 1 de cada 2 a data de febrer de 2006.De fet la matriu ha concedit un dels centres d'I+D a Vodafone Espanya. S'establix desprs de l'adquisici de Airtel , mantenint part del seu capital hum , infraestructures , clients. Dintre del mercat Europeu s el primer operador de telefonia mbil , a Espanya ocupa el segon lloc desprs de Movistar.

Vodafone oferix serveis UMTS en Espanya.

 Institut de Noves Tecnologies de Vodafone .

En collaboraci amb la Fundaci Universitria de San Pablo CEU, s'han desenvolupat dos ensenyaments professionals superiors a l'mbit de les Noves Tecnologies , orientades a l'assessorament comercial, aspecte important per a la supervivncia i aplicaci d'una tecnologia. De fet han existit i existeixen multitud de tecnologies que, sostenint avanos tcnics, no sn utilitzades per les grans masses per la seva falta de comerciabilitat. El segon aspecte que es pretn arribar a amb aquests programes s el desenvolupament de la prpia enginyeria de les comunicacions.

 Transmissi de dades i connexi a Internet.


s una de les principals empreses que a Espanya facilita la transmissi de dades utilitzant les tres tecnologies GPRS , 3G  i, en relaci amb aquesta ltima o de forma independent, WiFi. Sn tecnologies utilitzades a nivell mundial pels principals operadors de telecomunicacions mbils. L'excepci la representa Jap amb la seva variant i-mode, la qual permet la compatibilitat de les seves terminals en altres zones geogrfiques del planeta no obstant aix s incompatible que nosaltres viatgem amb els nostres terminals a aquest sistema. s un dels principals inspiradors per a les grans operadores de telefonia mbil com Vodafone, Movistar... s un mercat molt important que ha crescut molt en els ltims anys , per aix s observat amb inters.

Vodafone Mobile Connect 3G s una targeta PCMCIA d'ordinador que permet connectar a Internet a velocitats de fins a 384 Kbps, mitjanant 3G, que representa una velocitat superior a l'oferta bsica en ADSL i fins a 10 vegades superior a GPRS. Amb un programari intutiu i fcil d'utilitzar, l'usuari pot connectar-se a la intranet de l'empresa , al seu correu corporatiu y enviar sms. Et permet veure en tot moment el consum en Kbps para gestionar d'una manera efica els plans de preus de dades amb els quals funciona aquesta targeta, encara que no t establerta encara tarifa plana mensual (independent de la quantitat d'informaci emesa / rebuda). s ms aviat una tarifa carregada.

Quan parlem de connexi a Internet en mobilitat sembla que sempre visualitzem la connexi individual, no obstant aix, aquesta companyia tamb ofereix un producte que dna la possibilitat que un grup de persones treballin o simplement naveguin , creant un centre de treball o d'oci remot. Aix s'aconsegueix a travs de l'enrutador 3G  que ha d'utilitzar-se juntament amb la targeta 3G (Vodafone Mobile Connect Card), que s PCMCIA, encara que ja existeix una versi USB (Mdem USB Vodafone Mobile Connect, que s un Huawei model I220) . El principal avantatge d'aquest enrutador, s que pot ser utilitzat amb una tarifa plana, que s independent del temps de connexi i del volum de dades, a una velocitat mxima de 348 Kbps. A ms de la Banda Ampla 3G (HSDPA) suporta tant 3G com GPRS, aix quan un es troba en una zona sense cobertura HSDPA pot connectar-se a Internet en mobilitat usant 3G o GPRS.

D'altra banda, existeix la possibilitat de consultar el correu amb una tarifa plana de correu mbil, ms econmica que la connexi general a Internet, denominada Vodafone Real Mail. Es pot emprar amb els segents mbils, entre d'altres: Nokia 6630 Mobile Office, Nokia 9300, HP 6515, Motorola MPX220 i QTek V1620 i V1640 .


Una altra de les tecnologies que ofereix Vodafone s Vodafone WiFi de forma complementria o independent a la targeta 3G. La funci que realitza s permetre la connexi a Internet , a la intranet i al correu corporatiu a travs de dispositius sense cables (porttil, PDA) , s a dir igualment Internet en mobilitat. La idea s que qualsevol professional pugui establir una oficina remota, i en el cas de fer-lo amb tecnologia WiFi aquesta podr situar-se en els punts on la xarxa WiFi estigui habilitada. Un exemple s el dels aeroports (Barajas en Madrid i El Prat en Barcelona disposen de cobertura WiFi; la cobertura en aquests aeroports la proporciona la UTE formada per Kubiwireless , Comunitel i Vodafone). Hi ha uns 220 punts de connexi sense fil en aquests moments. Vodafone t signats acords amb Kubiwireless l'empresa espanyola que est realitzant les tasques d'expansi de la xarxa wireless.

A dia d'avui la xarxa Wireless s molt present en llocs com El Palacio de los Congresos, hotels, algunes grans superfcies comercials, punts que amb el pas del temps experimentaran una important expansi.

Com tota operadora de Telefonia proposa solucions mbils tant a nivell particular com a nivell empresarial, no obstant aix s interessant conixer quines solucions es plantegen per ambds nivells ja que poden convertir-se en estndard del mercat y generalitzar-se tant a uns com altres usuaris . Un exemple es la Wireless Office. La idea consisteix que noms tenint un mbil puguem gestionar trucades tant de telefonia fixa com mbil. Aquest servei funcionaria integrant el nombre fix al terminal per que les trucades al nostre telfon fix siguin ateses tamb des del mbil, tarificant a les persones que ens truquen com si d'un fix es tracts.A ms, per a les trucades sortints a fixos la tarificaci tamb seria especial o el de la telefonia fixa. En un mateix dispositiu per tant s'integraria telefonia mbil i fixa , amb gran utilitat per a les empreses.

 Tarifes .

 Tarifa plana Navega i Parla .
La tarifa Navega i Parla s la primera autntica tarifa plana de connexi mbil a internet d'Espanya. T una velocitat de 128 kbps, independentment de la quantitat d'informaci rebuda o emesa i del temps de connexi. No obstant aix, si no s'ha superat 1 Gb al mes, la velocitat s de 1 Mbps. A ms, t una determinada quantitat de minuts de trucades a telfons fixos.

 Resposabilidad social en Vodafone .

Com totes les grans companyies i afortunadament d'una manera ms conscient, Vodafone, a travs de la Fundaci Vodafone, fa programes de conscienciaci social sobre l's responsable del telfon mbil o el medi ambient , La carta de la Terra. O el programa SMS.SOS  on amb una original iniciativa manant un sms triant una ONG pots fer una petita aportaci a la causa per la qual aquesta lluita.

Antenes i salut.

Arran dels casos esdevinguts en els ltims anys en relaci a l'afectaci cap a l'sser hum de les antenes de telefonia mbil, l'operadora proporciona informaci sobre els fonaments fsics-cientfics de l'activitat d'aquests BTS. Numerosos estudis de la OMS , l'Associaci espanyola contra el cncer o universitats publiquen, com no hi ha conclusions que estableixin relacions de causalitat entre la proximitat d'aquests elements i tal malaltia, ats que les ones electromagntiques per les quals funciona la telefonia mbil es troben properes en freqncia a les de la rdio o la tv , sn ones no ionizats que al contrari dels RAJOS X o Gamma ( que sn ionizats) no afecten als enllaos moleculars i per tant no produxen canvis en els teixits de les persones.

La principal conseqncia del fenomen esdevingut suposa la lentitud amb que la xarxa UMTS (la tercera generaci de telefonia mbil) s'est estenent, l'augment del nombre d'usuaris de terminals 3G suposa unes incrementals necessaris de cobertura per a evitar saturaci i caigudes de xarxa. A ms tenint en compte que des de les operadores de telefonia i des de Vodafone ja es parla d'una tecnologia de quarta generaci que s'est fent realitat .

 Vegeu tamb .
 3G;

Enllaos externs. 
Lloc web de Vodafone A l'apartat de Casos prctics es poden descarregar alguns dels projectes que est desenvolupant aquest operador. Tamb pot trobar-se informaci sobre el funcionament de les antenes de telefonia mbil i la seva relaci amb algunes malalties. *Mdem USB Vodafone Mobile Connect 3G (marca Huawei model I220), el programari oficial de connexi de Linux i l'obsolet sistema de configuraci del mateix sistema operatiu.
Router 3G/UMTS: Enrutador Wireless-G de Linksys, en collaboraci amb Vodafone i Cisco Systems.
Real Mail.
Vdeo d'un comercial de Vodafone.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189858" title="Francesc Casares i Potau" nonfiltered="3353" processed="3345" dbindex="78368">
Francesc Casares Potau (Tarragona, 1927) s un advocat laboralista catal. Es llicenci en Dret a la Universitat de Barcelona el 1950. Va formar part de
l organitzaci clandestina Front Universitari de Catalunya i el 1951 va comenar a exercir d advocat i es va especialitzar en Dret Laboral. 

Va orientar el seu despatx cap a la defensa de treballadors i, durant els anys de la dictadura franquista, a la defensa davant del Tribunal d'Ordre Pblic dels perseguits en la lluita per les llibertats democrtiques. En l actualitat continua realitzant la seva feina com a advocat laboralista, sempre amb plena coherncia amb els ideals dels seus inicis professionals.

Va participar des dels seus inicis en les activitats de l Associaci per a les Nacions Unides, de la qual s President Honorari. Tamb ha estat president de la Federaci Catalana d'ONGs pels Drets Humans. Actualment s president de l Associaci Catalana de Juristes en defensa de la llengua prpia. Vocal del Consell de Treball Econmic i Social de Catalunya, forma part de la Junta Directiva de l IRES (Institut per a la Reinserci Social).

L any 1988 li va ser concedida la Creu de l Ordre de Sant Raimon de Penyafort, i l any 2004 li ha estat atorgada la medalla d honor del Collegi d'Advocats de Barcelona i la Creu de Sant Jordi.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189859" title="Antianmic" nonfiltered="3354" processed="3346" dbindex="78369">
Antianmic s aquell medicament que serveix per prevenir o contrarestar l anmia. Els principals principis actius antianmics contenen ferro i sn el sulfat ferrs i el lactat ferrs. Els antianmics s absorbeixen millor si es prenen en dej per algunes persones poden patir mal d estmac si el prenen sense menjar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189860" title="Agust Coh Grau" nonfiltered="3355" processed="3347" dbindex="78370">
Agust Coh Grau (el Vendrell, Baix Peneds, 1921) s un compositor catal. Estudi a l'Escola Municipal de Msica de Barcelona i ha dirigit diferents agrupacions corals i instrumentals. 

Autor de l'pera Nausica (amb llibret de Llus Gass i Carbonell), de sarsueles, com la d' El Timbaler del Bruc, obres simfniques i corals. Ha compost unes 80 sardanes, ha instrumentat nombroses danses populars i ha creat el ballet El celler (1968). 

Ha exercit durant molts anys de professor de msica al collegi Sant Ignasi de Sarri i a les escoles del Metro i a l'Institut Jaume Balmes, i ha elaborat una pedagogia especial per divulgar i fer estimar la msica als infants. El 2004 va rebre la Creu de Sant Jordi.

Enllaos externs.
Llista de sardanes a Sardanista.cat;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189863" title="Tomasa Cuevas Gutirrez" nonfiltered="3356" processed="3348" dbindex="78371">
Tomasa Cuevas Gutirrez  (Brihuega, provncia de Guadalajara, 1917- Barcelona, 2 de maig de 2007) s una militant comunista espanyola. Treballadora des dels nou anys, als quinze ingressa a la Uni de Joventuts Comuniste d'Espanya. En esclatar la guerra civil espanyola, s'incorpora en multitud de tasques a la defensa de la Segona Repblica Espanyola des dels rengles d aquella organitzaci i desprs del PCE.

Detinguda i empresonada el 1939, compleix cinc anys de condemna a diverses presons i desprs s desterrada a Barcelona. S'incorpora al PSUC, fins que el 1945 s detinguda de nou i salvatgement torturada pels germans Antonio i Vicente Juan Creix fins a ingressar a la pres de dones de les Corts. Va obtenir la llibertat condicional el 1946. De nou en llibertat, es casa amb el seu company, el conegut dirigent comunista Miquel Nez Gonzlez. Ambds treballen en la clandestinitat durant un temps a Andalusia, i desprs tornen a la disciplina del PSUC, que envia Tomasa a Frana, on viur exiliada fins al 1961.

El 1969 passa novament a la clandestinitat, i treballa amb l equip central de propaganda del partit dels comunistes catalans. Referent de la lluita antifranquista, ja en democrcia escriu una valuosa trilogia sobre les dones a les presons de Franco. s membre de l Associaci Catalana d'Expresos Poltics.

El 2004 li fou atorgada la Creu de Sant Jordi.

 Obres .
 Testimonios de mujeres en las crceles franquistas (1974);
 Mujeres en la resistencia (1986);
 Crcel de mujeres (1939-1945) (1985);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189868" title="Merc Durfort i Coll" nonfiltered="3357" processed="3349" dbindex="78372">
Merc Durfort Coll (La Suze sur Sarthe, Sarthe, Pas del Loira 1943) s una biloga catalana. s catedrtica de Biologia Cellular de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona.

Es doctor en cincies biolgiques el 1973 a la Universitat de Barcelona, i des del 1985 s catedrtica de Biologia Cellular de la seva Facultat de Biologia, en la qual ha desenvolupat diversos crrecs de gesti. Des del 1993, s membre de la Reial Acadmia de Cincies i Arts de Barcelona, i del 1994 al 2000 va ser presidenta de la Secci de Cincies Biolgiques de l'Institut d'Estudis Catalans, del qual s membre numerari des del 1989.

La seva activitat de recerca s ha centrat preferentment en la gametognesi de molluscs i crustacis i en la histopatologia i els processos bioacumulatius dels bivalves marins d inters en aqicultura. Pertany a diverses societats cientfiques, i s autora de publicacions tcniques i de vdeos metodolgics pensats per a donar suport a la docncia que imparteix. El 2004 va rebre la Creu de Sant Jordi.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189869" title="Marta Estrada i Miyares" nonfiltered="3358" processed="3350" dbindex="78373">
Marta Estrada Miyares (Granollers, 1946) s una investigadora catalana, llicenciada en biologia i medicina i doctora en biologia. Ha estat directora de l'Institut de Cincies del Mar del CSIC entre 1995 i 1997, i cap del departament de Biologia Marina i Oceanografia del mateix Institut. La seva recerca est centrada en l ecologia del fitoplncton del Mediterrani i la seva interacci en l ecosistema global mar. Ha dirigit projectes d'exploraci oceanogrfica al Mediterrani i a l Antrtida, i ha publicat un gran nombre de treballs en revistes internacionals especialitzades. Un altre dels seus camps d estudi sn les poblacions d algues nocives per tal d investigar mecanismes de control de les seves proliferacions.

El mes de desembre del 1999 va ser nomenada Acadmica electa de la Reial Acadmia de Cincies i Arts de Barcelona. En l acte d ingrs hi va pronunciar la conferncia Hidrodinmica i fitoplncton en el mar catal. El 1995, la Generalitat de Catalunya li atorg la Medalla Narcs Monturiol al mrit cientfic i tecnolgic, i el 2004 la Creu de Sant Jordi.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189870" title="Club de Judo i Defensa Personal Lloret de Mar" nonfiltered="3359" processed="3351" dbindex="78374">

El Club de Judo i Defensa Personal Lloret de Mar es una entitat esportiva del municipi de Lloret de Mar. 

Va ser fundat l'any 1978 per Antonio Naranjo Jimnez (cintur negre), com a president del Club i director tcnic que amb l'ajuda de l'ajuntament de Lloret de Mar va aconseguir les installacions adequades.

El Club de Judo i Defensa Personal compte en l'actualitat amb un cert nombre d'alumnes d'edats compreses entre els 3 i 18 anys, tant en les categories de masculins i femenins, i altres edats ms avanades. El Club de Judo Lloret ha aconseguit tirar endavant, de moment, 20 cinturons negres.

 Enllaos externs .
 Lloc web oficial;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189871" title="Manel Gimnez Valent" nonfiltered="3360" processed="3352" dbindex="78375">
Manel Gimnez Valent tamb conegut com a Oncle Manel (Barcelona, 1934) s un activista del poble gitano a Catalunya. Al llarg de la seva vida ha treballat en molts oficis per principalment en la venda ambulant. Des del 1963 fins al 1966 va residir a l Argentina.
A principis dels anys 80 va iniciar-se en el treball social amb el poble gitano, fins que de manera oficial al 1986 es va fundar la Uni Gitana de Grcia, conjuntament amb altres gitanos del barri. Va ser un dels artfex de la creaci i fundaci de la Federaci d'Associacions Gitanes de Catalunya el 1991, fins el 2003.

Ha participat en diferents estudis sobre el poble gitano a Barcelona i a Badalona dirigits per Carme Garriga. La seva collaboraci ha estat molt important en la realitzaci de l estudi Situaci del poble gitano a Catalunya (2003) encarregat pel Departament de Benestar i Famlia a la Fundaci Pere Tarrs i que s la base de l elaboraci del Pla integral del poble gitano. s membre del Consell Municipal del poble de l Ajuntament de Barcelona. El 2004 li fou atorgada la Creu de Sant Jordi.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189872" title="Jos Mara Maravall Herrero" nonfiltered="3361" processed="3353" dbindex="78376">

Jos Mara Maravall Herrero (Madrid, 7 d'abril de 1942) s un socileg, poltic i professor universitari socialista espanyol que fou Ministre d'Educaci i Cincia en diversos governs de Felipe Gonzlez. 

Biografia.
Jos Mara s fill de l'historiador Jos Antonio Maravall. Va estudiar dret a la Universitat Complutense de Madrid, en la qual es doctor l'any 1969. Posteriorment estudi sociologia a la Universitat d'Essex (Anglaterra), i es doctor en aquesta matria a la Universitat d'Oxford l'any 1975. 

Interessat en la docncia ha estat professor de sociologia a la Universitat de Warwick (Anglaterra) i professor visitant a la ctedra Joan Carles I de la Universitat de Nova York. Aix mateix tamb ha estat professor al centre d'Estudis Europeus de la Universitat de Harvard, a la Universitat de Columbia i professor de la ctedra Jean Monnet de l'Institut Universitari Europeu de Florncia. Des de 1995 s catedrtic de Sociologia a la Universitat Complutense de Madrid i Director del Centre d'Estudis Avanats en Cincies Socials de l'Institut Juan March a Madrid. 

Activitat poltica.
Membre de la Comissi Executiva Federal del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) entre 1979 i 1984 aix com entre 1988 i 1994, en la formaci del seu primer govern Felipe Gonzlez el nomen Ministre d'Educaci i Cincia, crrec que ocup dues legislatures.

Fou escollit diputat al Congrs per la provncia de Valncia a les eleccions generals de 1986, renunciant al seu esc el setembre de 1989. 

Obra publicada.
 1967: Trabajo y conflicto social. Madrid, Cuadernos para el Dilogo.
 1970: El desarrollo econmico y la clase obrera. Barcelona, Edit Ariel.
 1972: La sociologa de lo posible. Madrid, Edit. Siglo XXI.
 1978: Dictatorship and Political Dissent. Nova York, Edit. St. Martin's Press.
 1982: The Transition to Democracy in Spain. Nova York, Edit. St. Martin s Press.
 1985: La Reforma de la enseanza. Barcelona, Edit. Laia,.
 1993: Economic Reforms in New Democracies. Nova York, Cambridge University Press (amb L.C. Bresser i A. Przeworski).
 1995: Los Resultados de la democracia. Un estudio del Sur y el Este de Europa. Madrid, Alianza Editorial.
 1997: Regimes, Politics, and Markets. Oxford, Oxford University Press.
 2003: El control de los polticos. Madrid, Edit. Taurus.
 2003: Democracy and the Rule of Law. Nova York, Cambridge University Press (amb A. Przeworski).

Enllaos externs.
  Informaci de Jos Mara Maravall al Congrs de Diputats;
  Informaci de Jos Mara Maravall a elpais.com;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189873" title="Lloren Gomis Sanahuja" nonfiltered="3362" processed="3354" dbindex="78377">
Lloren Gomis Sanahuja (Barcelona, 1924- 2005) fou un escriptor i periodista catal. Amb una colla d'amics va fundar el 1951 la revista El Ciervo, de la qual va ser director juntament amb Roser Bofill. Ha estat conseller de direcci, subdirector i coordinador editorial de La Vanguardia i director d'El Correo Cataln (1977-1982). Ha estat president de l'Associaci de la Premsa de Barcelona i des del 1997 del Consell d'Informaci de Catalunya. El 1993 va rebre el Premi Ciutat de Barcelona i el 2004 li fou atorgada la Creu de Sant Jordi.

 Obres .
 Poesia en castell .
 El caballo (1951);
 El hombre de la aguja en el pajar (1966);
 Oficios y maleficios (1971), ;
 Libro de Adn y Eva (1978);
 Poesia en catal .
 Sons i sonets (1968-1972) (1984);
 Du vos guard i passi-ho b (1987);
 Assaigs .
 La ciudad a medio hacer (1956);
 El sermn del laico (1959);
 El medio media: remedio de las medias de enmedio (Funcin poltica de la prensa) (1974, tesi doctoral);
 Teoria dels gneres periodstics (1989);
 Teora del periodismo. Como se forma el presente (1991) ;
 La notcia, dret hum (1993);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189876" title="Josep Llobera i Ramon" nonfiltered="3363" processed="3355" dbindex="78378">
Josep Llobera i Ramon (Barcelona, 1922) s un defensor i difusor del catal.  Fou un dels fundadors a Cornell de Llobregat de la Delegaci local de la Uni Excursionista de Catalunya (UEC) i hi organitz la secci sardanista, juntament amb cursets en catal.

A Cornell, durant el franquisme, va sser molts anys l nic professor de catal, al local de la delegaci de la UEC en classes voluntries i gratutes, fins a la seva incorporaci a la Junta Assessora per a l'Ensenyament del Catal (JAEC). Tamb va impartir cursos a Gav, Esplugues de Llobregat, Sant Just Desvern i Barcelona. Tamb de forma clandestina, va assistir a les classes dels Estudis Universitaris Catalans (EUC). Tamb va treballar com a traductor a l'Institut d'Estudis Catalans amb Ramon Aramon i Serra fins a la seva jubilaci el 1988.

Ha rebut els segents reconeixements per la seva trajectria: Premi Eduard Brossa de la Societat Catalana de Geografia per l obra Toponmia de Cornell de Llobregat. Accssit a la Flor Natural dels Jocs Florals de l'Alguer. Diplme Suprieur de Culture Franaise per l'Institut Franais de Barcelone. Premi Fundaci Huguet per l obra El Catal Bsic. El 2004 li fou atorgada la Creu de Sant Jordi.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189878" title="Xavier Lucaya i Layret" nonfiltered="3364" processed="3356" dbindex="78379">
Xavier Lucaya i Layret (Barcelona, 1939) s un metge radileg catal. T una destacada trajectria en aquesta especialitat i molt especialment en l mbit de la radiologia peditrica.

s coordinador del Departament de Radiologia i director mdic de l Institut de Diagnstic per la Imatge de l Hospital General de la Vall d'Hebron. Ha obtingut
algunes distincions la Medalla d'Or de la Societat Espanyola de Radiologia Mdica (1996), Elegit per al Hall d'Honor de la Universitat de Cincinnati (2001) i Medalla d Honor de la Societat Europea de Radiologia (Vienna, 2004).

s autor de nombrosos articles en revistes especialitzades nacionals i internacionals. Professor invitat a la Universitat de Cincinnati, Universitat de Texas, Universitat de Zuric, Universitat de Santiago de Xile, Universitat de Caracas i Universitat de Rio Grande (Brasil). El 2004 li fou atorgada la Creu de Sant Jordi.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189879" title="Pilar Malla Escofet" nonfiltered="3365" processed="3357" dbindex="78380">
Pilar Malla Escofet s diplomada en treball social, experta en serveis socials. Durant onze anys va treballar a Frana amb emigrants espanyols, en centres de salut, en el Servei Social de M d'Obra Estrangera i en el Servei Social Internacional. Ha estat professora de treball social en l'Escola Universitria de Treball Social de Barcelona entre els anys 1969 i 1990.

Va treballar a Critas Diocesana de Barcelona com responsable del Departament d'Acci Social entre 1974 i 1978. El 1981 s'hi va reincorporar com secretria general i fou la seva directora entre 1993 i 1998. Ha estat vicepresidenta del Centre Catal de Solidaritat. Ha estat cap dels Serveis Socials de la Generalitat de Catalunya des del 1978 fins al 1981. Va ser diputada en el Parlament de Catalunya pel Partit dels Socialistes de Catalunya i presidenta de la Comissi de Poltica Social del Parlament durant la sisena legislatura. s autora de diverses publicacions i ha dirigit planificacions de treball social per a l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya. 

Des del 2004 s Sndic de Greuges de Barcelona. El 1988 va rebre el Premi d'Honor Llus Carulla. El 2004 li fou atorgada la Creu de Sant Jordi.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189884" title="Manel Martnez Martnez" nonfiltered="3366" processed="3358" dbindex="78381">
Manel Martnez Martnez (Barcelona, 1941) s un lder del moviment associatiu venal de Catalunya. Durant el franquisme va participar de forma activa per aconseguir les llibertats nacionals i per instaurar la democrcia, i fou membre de l Assemblea de Catalunya. La seva lluita pels drets sindicals i poltics li comportaren ser detingut i empresonat en diverses ocasions.

Durant el transcurs de la seva vida, ha destacat en la defensa dels interessos de les capes populars, liderant reivindicacions tan importants per Sant Mart de Provenals com la Plaa dels Porxos, l eliminaci del barraquisme, la consecuci del Centre Cvic de St. Mart, la Rbla. Guipscoa, el metro L2, el cobriment de la Gran Via. Totes les seves actuacions han estat decisives per a la millora i renovaci d aquest barri, a nivell urbanstic, cultural i social.

Ha obtingut el Premi Sant Mart i la Medalla d'Honor de la Ciutat de Barcelona. El 2004 li fou atorgada la Creu de Sant Jordi.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189885" title="Lola Mitjans Perell" nonfiltered="3367" processed="3359" dbindex="78382">
Lola Mitjans Perell s una promotora cultural catalana. Copromotora de la Fundacin Museo de Arte Contemporneo, de la qual n's vicepresidenta. Tamb s presidenta de l'Associaci Amics dels Museus Dal   Figueres, presidenta d'Amics del Museu Barbier-Mueller d'Art Precolomb, vicepresidenta d'Amics dels Museus de Catalunya, patrona i fundadora de la Fundaci Centre del Vidre de Barcelona, membre de la junta de la Federacin Espaola de Amigos de los Museos, membre del patronat de la Fundacin ARCO i de la Junta de Amigos de Arco, membre del consell de la Fundacin Museo Olmpico   Lausanne, directora de la Collecci Testimoni de la Fundaci "la Caixa" i membre del Consell Internacional del Museum of Modern Art (MOMA) - Nova York. 

El 2004 li fou atorgada la Creu de Sant Jordi.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189886" title="Abel Ramn Caballero lvarez" nonfiltered="3368" processed="3360" dbindex="78383">

Abel Ramn Caballero lvarez ( Ponteareas, Galcia 1946 ) s un economista, poltic i escriptor gallec que fou Ministre de Transport, Turisme i Comunicacions en diversos governs de Felipe Gonzlez.

Biografia.
Va nixer el 2 de setembre de 1946 a la poblaci de Ponteareas, situada a la provncia de Pontevedra. Va estudiar cincies econmiques a la Universitat de Santiago de Compostella, i posteriorment ampli els seus estudis a la Universitat de Cambridge i a la Universitat d'Essex. Va ser professor en la Universitat de Santiago de Compostella i s catedrtic de teoria econmica de la Facultat de Cincies Econmiques i Empresarials de la Universitat de Vigo.

Activitat poltica.
Membre del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) des de 1976, en les eleccions generals de 1982 va ser escollit diputat al Congrs per la provncia de la Corunya, esc que repet en les eleccions de 1986, 1989, 1993 i 1996 per la provncia de Pontevedra. En la formaci del segon govern de Felipe Gonzlez fou nomenat Ministre de Transport, Turisme i Comunicacions, crrec repet en la segent legislatura.

Fou president del PSdeG-PSOE i candidat a la presidncia de la Xunta de Galcia a les eleccions autonmiques de 1997 per una coalici integrada pel PSdeG-PSOE, EU-EG i Os Verdes. En aquests comicis va obtenir els pitjors resultats del socialisme gallec a Galcia, amb el que, encara que va mantenir el seu esc fins l'any 2001, va passar a segona fila de l'escena poltica. 

Des de 2005 va ser president de l'Autoritat Porturia de Vigo i va ser escollit candidat del PSdeG-PSOE a l'ajuntament de Vigo en les eleccions municipals de 2007, aconseguint ser la segona llista ms votada en els comicis del 27 de maig desprs del Partit Popular. L'aliana amb el Bloc Nacionalista Gallec (BNG) li don l'alcaldia.  

Enllaos externs.
  Informaci d'Abel Ramn Caballero al Congrs dels Diputats;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189888" title="Margarida Comas i Camps" nonfiltered="3369" processed="3361" dbindex="78384">
Margarida Comas i Camps (Alaior, Menorca, 25 de novembre de 1892 - Exeter, Anglaterra, 1973) fou biloga, pedagoga i professora de la Universitat de Barcelona.

 Biografia.

Nascuda a l'illa de Menorca, Margarida Comas va iniciar els estudis de magisteri a Mallorca. El 1922 va ingressar a la Facultat de Cincies de la Universitat de Barcelona, i el 1928 va arribar a ser una de les primeres llicenciades en biologia, amb un expedient excepcional. El seu inters per la investigaci la va portar a ampliar els estudis a Pars i a Londres, i va aconseguir el grau de doctora. En tornar a Espanya va guanyar la Ctedra de Cincies Naturals de la Universitat d'Oviedo. Posteriorment va exercir com a mestra a l'Escola Normal de Mestres de Tarragona; el 1931 va ser nomenada directora de l'Escola Normal de la Generalitat del nou rgim republic. El 1934 va ser professora agregada de Biologia Infantil i metodologia de les Cincies de la Naturalesa a la Universitat de Barcelona; d'aquesta manera es va convertir en la primera professora de la facultat de pedagogia de la UB.

En esclatar la Guerra Civil espanyola, es va installar a Bilbao. El 1937 va emigrar a Anglaterra, on va continuar investigant dins l'mbit acadmic a Foxhole i a Darlington Hall. Va publicar Las escuelas nuevas inglesas (1930), El mtodo MacKinder (1930), La coeducacin de los sexos (1931), El mtodo de proyectos en las escuelas urbanas (1931), entre d'altres.

Comas fou una gran defensora de la innovaci pedaggica, la igualtat social i els drets de les dones. La seva activitat com a investigadora queda recollida en revistes franceses i en el Butllet de la Societat Espanyola de Cincies Naturals.

 Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189889" title="Miguel Nez Gonzlez" nonfiltered="3370" processed="3362" dbindex="78385">
Miguel Nez Gonzlez (Madrid, 1920 - Barcelona, 12 de novembre del 2008) fou un poltic comunista catal. Amb quinze anys s'afili a la Joventuts Socialistes Unificades i a la Federaci Universitria Espanyola. L'inici de la guerra civil espanyola l'agafa estudiant Econmiques. S'afili al PCE i marx de voluntari al front amb el batall de milicians de la Cultura per desprs acabar sent comissari poltic de l'Exrcit de la Repblica. 

Tot just acabada la guerra, intenta reorganitzar les Joventuts Comunistes a Madrid i s detingut i condemnat a mort, la qual li ser commutada per la pena de dotze anys de pres al penal d'Ocaa, on va compartir galeria amb Miguel Hernndez. Quant surt de la pres continua amb la seva militncia comunista i ocupa la responsabilitat poltica al front de l Agrupaci Guerrillera de Catalunya. El 1949, l'organitzaci del PSUC el trasllada a Frana, on, amb nom fals treballa en una pedrera fins que torna a Espanya clandestinament el 1953. Es cas amb Tomasa Cuevas Gutirrez. s detingut de nou el 1958. Va sser jutjat en tres consells de guerra successius i finalment s condemnat cinquanta-cinc anys de pres, que complir al penal de Burgos fins l any 1967. 

En sortir del penal de Burgos, es reincorpora a la direcci del PSUC, del qual va ser responsable poltic a la ciutat de Barcelona i membre del Comit Executiu. Ja en democrcia, fou escollit diputat al Congrs en diverses legislatures i fund l'ONG Acsur-Las Segovias. El 1998, l'Ajuntament de Barcelona li conced la Medalla d'Honor de Barcelona. El 2004 li fou atorgada la Creu de Sant Jordi.

Mor el 12 de novembre de 2008 en una residncia d'avis del districte d'Horta-Guinard, de la ciutat de Barcelona (Barcelons), a l'edat de 88 anys a causa d'una malaltia respiratria greu coneguda com a emfisema pulmonar.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189890" title="Terminal Frost" nonfiltered="3371" processed="3363" dbindex="78386">
Terminal Frost s una can instrumental del grup britnic de rock progressiu Pink Floyd. s la vuitena pea de l'lbum A Momentary Lapse of Reason, que va aparixer el 1987. En concret, est situada entre les dues parts de A New Machine i no va ser massa interpretada en els espectacles en directe.

Crdits.
David Gilmour - guitarra, teclats
Richard Wright - orgue, piano 
Nick Mason - efectes sonors 
Bob Ezrin - caixa de ritmes 
Tony Levin - baix 
Bill Payne - orgue
Tom Scott - saxfon
John Helliwell - saxfon 
Michael Landau - guitarra 
Darlene Koldenhaven, Carmen Twillie, Phyllis St. James, Donnie Gerard - cors





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189891" title="Sebasti Piera i Llobera" nonfiltered="3372" processed="3364" dbindex="78387">
Sebasti Piera i Llobera (Santa Maria de Mei, la Noguera, 1917) s un comunista catal, membre histric del PSUC. En acabar la guerra civil espanyola es va exiliar a Frana i va ser retingut als camp de concentraci d Argelers i Sant Cebri de Rossell, a la Catalunya del Nord.
Desprs va marxar com a refugiat a Rssia, on s allist a l Exrcit Roig. Va combatre al front sovitic en la defensa de Moscou i, ms tard, al Caucas.
El 1947 va tornar a Catalunya, on el van detenir i torturar. Va fugir a Pars, des d on el van deportar a Crsega, on hi t casa. 

El 2004 li fou atorgada la Creu de Sant Jordi.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189892" title="Creu Casas i Sicart" nonfiltered="3373" processed="3365" dbindex="78388">
Creu Casas i Sicart (Barcelona, 1913 - Barcelona, 2007) fou farmacutica, professora de la Universitat de Barcelona i catedrtica de la Universitat Autnoma de Barcelona.

 Biografia.

Llicenciada en farmcia, Casas i Sicart comen la seva carrera universitria com a professora adjunta de fanerogmia a la facultat de Farmcia de la UB, crrec que ocupa des de 1949 fins l'any 1967, i agregada de fitogeografia a la facultat de biologia des de 1967 fins a 1971.

L'any 1971 aconsegu la ctedra de botnica a la Universitat Autnoma de Barcelona, crrec que exerc fins l'any 1983, quan fou nomenada professora emrita. 

L'any 1978 aconsegu sser la primera dona que es va incorporar com a membre de ple dret a l'Institut d'Estudis Catalans a travs de la secci de Cincies Biolgiques. Va rebre la medalla Narcs Monturiol de la Generalitat de Catalunya el 1983, el Premi Fundaci Catala per la Recerca, l'any 2002 i el Premi Crtica Serra d'Or. 

A la seva mort, a les facultats de farmcia i biologia de la UB, les dones docents i investigadores era del 58,49% i el 38,23% respectivament, i les estudiants representaven un 78,59%. .

 Referncies.
 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189893" title="A New Machine" nonfiltered="3374" processed="3366" dbindex="78389">
A New Machine s una can del grup britnic de rock progressiu Pink Floyd. Est dividia en dues parts al disc A Momentary Lapse of Reason aparegut el 1987. Les dues parts estan separades per la pea Terminal Frost, cap de les tres, per, ha estat massa interpretades en els directes del grup.

Enllaos externs.
Web oficial de Pink Floyd;
Web oficial de David Gilmour;

Crdits.
David Gilmour - veus, sintetitzador
Patrick Leonard - sintetitzador 
Bob Ezrin - teclats

Enllaos externs.
Web oficial de Pink Floyd;
Web oficial de David Gilmour;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189894" title="Fernando Ledesma Bartret" nonfiltered="3375" processed="3367" dbindex="78390">

Fernando Ledesma Bartret ( Valladolid, Castella i Lle 1939 ) s un poltic i jurista espanyol que fou Ministre de Justcia en diversos governs de Felipe Gonzlez.

Biografia.
Va nixer el 30 de desembre de 1939 a la ciutat de Valladolid. Va estudiar dret a la Universitat de Valladolid, i posteriorment inici la seva carrera judicial arribant a esdevenir magistrat del Tribunal Suprem d'Espanya.

Activitat poltica.
Membre del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) en la formaci del primer govern dirigit per Felipe Gonzlez fou nomenat l'any 1982 Ministre de Justcia, crrec que desenvolup fins el 1988.

En les eleccions generals de 1986 fou escollit diputat al Congrs per la provncia de Valladolid, sent novament escollit en les eleccions de 1989. El mar de 1991 renunci al seu esc.

Enllaos externs.
  Informaci sobre Fernando Ledesma al Congrs dels Diputats;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189896" title="Patrick Leonard" nonfiltered="3376" processed="3368" dbindex="78391">
Patrick Raymond Leonard s un lletrista, pianista i productor musical, nord-americ, nascut el 1955 i conegut per les nombroses collaboracions amb la cantant Madonna en moltes peces. 

Pare de tres nens: Sean, Jordan i Jessie (per a qui Madona va escriure la pea "Dear Jessie"). 

 Collaboracions .
Madonna;
Lara Fabian ;
Toy Matinee;
Third Matinee ;
Bon Jovi ;
Jewel ;
Julian Lennon ;
Nick Kamen ;
Bryan Ferry ;
Robbie Robertson ;
Marilyn Martin;
Nikki Hassman ;
Roger Waters ;
Elton John ;
Pink Floyd ;
Peter Cetera ;
Jeff Beck ;
Natalie Imbruglia ;
Rod Stewart ;
The Dream Academy ;
Kenny Loggins ;
Ilse DeLange ;
Michael W. Smith ;
Donna DeLory ;
Schasle ;
Trillion ;
Toby Lightman ;
Brendan James ;
Natasha Bedingfield ;
Bule October ;
Skye Edwards ;
Shenkar ;
David Darling ;
Patti Labelle ;
Duncan Sheik ;
Lucia Cifarelli ;
Casey Stratton;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189897" title="Modest Prats i Domingo" nonfiltered="3377" processed="3369" dbindex="78392">
Modest Prats i Domingo (Castell d'Empries, Alt Empord 1936) s un filleg i teleg catal. Fou ordenat de sacerdot el 1959 a Girona i es llicenci en filologia romnica a la Universitat de Barcelona i en teologia a la  Pontifcia Universitat Lateranense. 

Ha estat professor en diversos centres docents eclesistics i al Collegi Universitari de Girona. Fins al 2002 fou professor d'histria de la llengua catalana a la Universitat de Girona. Ha dirigit la delegaci a Girona de l'Institut de Cincies de l'Educaci de la Universitat Autnoma i ha estat el primer delegat del Serveis Territorials de Girona del departament de cultura de la Generalitat de Catalunya el 1981. Ha estat professor del Seminari de Girona i professor de la Universitat de Girona de Filologia i d'Histria de la Llengua. s membre de l'Associaci Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, ha participat en els Colloquis Internacionals sobre llengua i literatura catalanes. Ha estat tamb rector de les parrquies de Mediny i Vilafreser, actualment, del Mercadal de Girona. El 2004 li fou atorgada la Creu de Sant Jordi. Des del 2005 tamb s membre numerari de l'Institut d'Estudis Catalans.

 Obres .
 Notes sobre la "Controvrsia" sobre la perfecci de l'idioma catal (1974);
 La segona part de les "Instruccions per a l'ensenyana de minyons" de Baldiri Reixac (1976);
 Notes per a una histria de la llengua (1976);
 Verdaguer a la Mare de Du del Mont, Salt, Edicions del Pl, (1984), amb Joan Carreres;
 Histria de la llengua catalana (vol. I, 1982; vol II, 1996) amb Josep Maria Nadal i Farreras;
 El futur de la llengua catalana (1990), amb Albert Rossich i August Rafanell.
 Poltica lingstica de l'Esglsia catalana. Segles XVI i XVII (1995).

 Enllaos externs .
 Entrevista publicada a la revista educativa d'mnium Cultural Escola Catalana;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189900" title="Mart Vergs Massa" nonfiltered="3378" processed="3370" dbindex="78393">
Mart Vergs Massa fou un destacat futbolista catal dels anys 60.

Va nixer a Vidreres (La Selva) el 8 de mar de 1934. Va jugar dues temporades la Vidreres, al Barcelona Aficionats, Espanya Industrial (amb el que assol l'ascens a primera divisi) i al primer equip del FC Barcelona entre 1956 i 1966 amb el que disput 372 partits i marc 43 gols. Fou 12 cops internacional A, 4 B i 1 olmpic amb Espanya amb la que disput la Copa del Mn de Xile 62, on jug dos partits contra Mxic i Brasil. Jugava de centrecampista i interior.

 Trajectria esportiva .
 Vidreres;
 Barcelona Aficionats;
 Espanya Industrial;
 FC Barcelona: 1956-1966;

 Palmars .
Copa de les Ciutats en Fires (3): 1955-58, 1958-60, 1965-66;
Lliga espanyola (2): 1959, 1960;
Copa del Rei (3): 1957, 1959, 1963;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189901" title="Mart Vergs" nonfiltered="3379" processed="3371" dbindex="78394">

Mart Vergs Massa, futbolista catal.
Mart Vergs Trias, enginyer industrial catal.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189902" title="Pedro Ruiz Torres" nonfiltered="3380" processed="3372" dbindex="78395">
Pedro Ruiz Torres (Elx, 1951) s un historiador valenci. Va llicenciar-se en Filosofia i Lletres per la Universitat de Valncia el 1974, i va obtindre el ttol de doctor el 1981. Catedrtic d'Histria Contempornia, va ser vicerector d'Ordenaci Acadmica i Professorat a la Universitat de Valncia entre el 1986 i el 1990, i rector d aquesta instituci entre el 1994 i el 2002.

Actualment presideix l'Associaci d'Histria Contempornia i s director de les publicacions Ayer revista i Pasajes de pensamiento contemporneo. La seva tasca al capdavant de la Universitat de Valncia ha contribut a enfortir, per un costat, els lligams entre la universitat i la societat cultural, i, per l altre, els lligams histrics, culturals i lingstics amb les universitats de parla catalana. El 2004 li fou atorgada la Creu de Sant Jordi.

 Obres . 
 Estudios sobre la revolucin burguesa en Espaa (1979);
 Seores y propietarios. Cambio social en el sur del Pas Valenciano, 1650-1850 (1981);
 Espaa en el siglo XVIII ;
 Histria del Pas Valenci. poca contempornia (1990);
 La poca de la razn ;
 Europa en su historia (1993);
 Reformas y polticas agrarias en la historia de Espaa;
 Nacionalismo e historia ;
 Universitat i comproms social ;
 Discursos sobre la historia ;
 The Political Uses of the Past ;
 La Ilustracin y las ciencias. Para una historia de la objetividad;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189903" title="Carnegie Hall" nonfiltered="3381" processed="3373" dbindex="78396">

El Carnegie Hall s una sala de concerts situada a Manhattan, Nova York. s un dels llocs ms significatius dels Estats Units tant per als msics clssics com per als populars, fams no noms per la seva bellesa i histria, sin per la seva acstica. Situat entre la Setena Avinguda i el Carrer 57, a dos carrers de Central Park. 

 Forma . 
El Carnegie Hall est fet de tres diferents estructures amb tres auditoris, el "Main Hall", el "Recital Hall" i el "Chamber Music Hall"

 Main Hall . 
T capacitat per a una audincia de 2.804 espectadors en cinc nivells. El nom oficial del Main Hall ara s "Auditori Isaac Stern." 
L'auditori s admirat per la seva calidesa i per posseir una bona acstica. Isaac Stern va dir "S'ha dit que la sala per si sola s un instrument". 

El Main Hall s molt alt, i per a arribar a la balconada superior els visitants han de pujar 105 graons. Es pot arribar a qualsevol part en ascensor, excepte al nivell superior. Des de la creaci del Carnegie Hall molts dels grans intrprets de la msica clssica han tocat en aquest auditori

 Les altres sales . 
Les altres sales ms petites, anomenades actualment "Sal Judy i Arthur Zankel" i "Sal de Recitals Joan i Sanford L. Weill" tenen capacitat per a 650 i 268 persones respectivament. Els dos grans auditoris van ser rebatejats el 1986 desprs d'una completa renovaci. El Sal Zankel havia estat llogat al AADA el 1898, i va ser convertit en un cinema al voltant de 1959. Va ser demanat per a ser utilitzat com auditori el 1997 i va obrir el setembre del 2003. El lloc alberga al Museu Rose i els Arxius del Carnegie Hall, ambds d'addici recent. 

 Arquitectura . 
El Carnegie Hall va ser dissenyat per William Burnet Tuthill. Encara que Tuthill no s un nom molt conegut, l'xit d'aquest edifici es deu en gran part al seu disseny. El Carnegie Hall s una de les edificacions ms grans de Nova York . Construt totalment en pedra, sense un quadre d'acer. L'exterior est fet amb maons de color ocre i amb detalls en terracota. El sal de l'entrada evita les exageracions del barroc i est inspirat en l'elegncia de l'estil florent a la manera de la Capella Pazzi de Filippo Brunelleschi: guix blanc i pedra grisa formen un harmonis sistema d'arcs oberts i pilastros corintis que sostenen una cornisa amb lunetes circulars sobre ella, sota un sostre abovedat. El fams interior en or i blanc s del mateix estil. 

 Histria . 
Andrew Carnegie va ser l'home que va finanar l'edifici que duu el seu nom. La construcci va comenar el 1890, i va ser portada a terme per Isaac A. Hopper i Companyia. Encara que l'edifici estava en s des d'Abril de 1891, la inauguraci oficial va ser la nit del 5 de maig, amb un concert condut per Txaikovski. El treball en la construcci va continuar fins a 1897. La sala va ser propietat de la famlia Carnegie fins a 1921 quan la vdua de Carnegie la va vendre a Robert I. Simon. Quan Simon va morir l'immoble va passar a les mans del seu fill. No va funcionar la manera en la qual ho administrava aix que ho va oferir a la Orquestra Filharmnica de Nova York. 

Van rebutjar l'oferta ja que s'anaven a mudar de seu al Lincoln Center. Cap al 1960, amb l'Orquestra al Lincoln Center, havia plans de demolir l'edifici i reemplaar-lo per un edifici comercial, aix que Simon va vendre l'edifici. Va acabar usant aquests diners per a fundar la ciutat de Reston a Virginia. Sota la pressi d'un grup liderat per Isaac Stern, la ciutat de Nova York va comprar el lloc el 1960 per cinc milions de dlars i ho va llogar a una corporaci sense nims de lucre. 
Va ser declarat monument histric el 1964, va ser renovat el 1983 i 1995 per James Polshek, ms conegut pel seu planetari posmodernista al Museu Americ d'Histria Natural. Tot i l'esttus de monument histric del Carnegie Hall, plans per a construir un edifici comercial no han estat descartats. Entre 1987-1989 una torre d'oficines de 60 pisos anomenada Torre Carnegie Hall va ser acabada al costat de l'immoble. El Juny del 2003 es van fer plans perqu la Filharmnica regresss al Carnegie Hall, comenant el 2006, no obstant aix aquests van ser descartats a la fi del 2003.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189904" title="Eladi Silvestre Graells" nonfiltered="3382" processed="3374" dbindex="78397">
Eladi Silvestre Graells, conegut com Eladio, fou un destacat futbolista catal dels anys 60.

Trajectria.
Va nixer a Sabadell el 18 de novembre de 1940. Jugava a la posici de defensa. Va pertnyer al Mercantil de Sabadell, UE Lleida abans de jugar al FC Barcelona entre 1964 i 1972, amb el que marc 14 gols i disput 428 partits. Va arribar a ser capit de l'equip i form una defensa mtica juntament amb Bentez i Gallego. 

Va ser internacional juvenil i absolut (en 10 ocasions) i disput la Copa del Mn d'Anglaterra 66, on jug un partit contra Argentina. Tamb jug amb la selecci catalana de futbol.

 Clubs .
 Mercantil de Sabadell;
 UE Lleida (cedit);
 CD Comtal;
 FC Barcelona: 1964-1972;
 Hrcules CF;
 Gimnstic de Tarragona;

 Palmars .
Copa de les Ciutats en Fires (1): 1965-66;
Finalssima de la Copa de les Ciutats en Fires (1): 1971;
Copa del Rei (3): 1963, 1968, 1971;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189905" title="Carme Ruscalleda i Serra" nonfiltered="3383" processed="3375" dbindex="78398">

Carme Ruscalleda i Serra (Sant Pol de Mar, Maresme, 1952) s una cuinera catalana propietria, amb el seu marit Antoni Balam, del restaurant Sant Pau, de Sant Pol de Mar i del restaurant Sant Pau  Tquio, Jap. El restaurant catal compta amb tres estrelles Michelin a la labor de la cuina del restaurant i el recentment obert al Jap n'ha obtingut ja dues.

s una de les cuineres ms innovadores i s ha convertit en la primera xef catalana en aconseguir tres estrelles Michelin. Autodidacta i avantguardista, per sempre a prop de la tradici culinria catalana. Ha escrit el llibre Cuinar per ser feli i altres llibres de receptes per a fer a cuines no professionals. El 2004 va obrir una seu del restaurant a Tquio, que ja compta amb dues estrelles Michelin.

Carme Ruscalleda s tamb una sardana de en Pere Vil, interpretada per la cobla La Flama al llibre-CD Ballem-la (2001) de sardanes per ballar.

Publicacions.
 Deu anys de cuina al Sant Pau (1998);
 Del plat a la vida (2000);
 Cuinar per ser feli (2001);
 Un any amb Carme Ruscalleda (2004);
 Cuina a casa (2005);
 La cuina ms fcil i moderna (2006);
 Carme Ruscalleda's Mediterranean cuisine (2007);

Guardons.
 Medalla al Mrit Cvic, atorgada per Obra del Ballet Popular;
 Premi Nacional de Gatronomia 1998;
 Premi Snchez Cotn, per l Academia Espaola de Gastronoma a la millor carta de restaurant;
 1er. Premi Davidoff a l Excellncia en l Hosteleria;
 Premis Nadal de Gastronomia: Restaurant de l Any;
 Premi Millor Cuiner;
 Premi Cuiner d'Or;
 Premi Cocinero del ao;
 Premis Gourmetour 2004;
 Creu de Sant Jordi 2004.

Enllaos externs.
 Restaurant Sant Pau de Sant Pol de Mar;
 Restaurant Sant Pau de Tquio;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189910" title="Adolfo Bioy Casares" nonfiltered="3384" processed="3376" dbindex="78399">
Adolfo Bioy Casares (Buenos Aires, 15 de setembre de 1914, Buenos Aires, 8 de mar de 1999) s un escriptor argent. Amb un estil depurat i elitista, va ser un impulsor del gnere fantstic i un partidari del relat per sobre de la descripci, la falsedat del realisme i el costumisme. Tamb va defensar el gnere policac per l'inters de l'argument en si mateix.

El fet de ser fill d'una famlia acomodada li va permetre de poder-se dedicar exclusivament a la literatura i al mateix temps, separar-se de l'ambient literari de la seva poca. L'any 1932 conegu Jorge Luis Borges, en una reuni a casa de Victoria Ocampo i des d'aleshores van treballar junts en diverses ocasions, influenciant-se mtuament. Borges depur el seu estil, fent-lo ms simple, sense deixar de narrar fets complexes, i Bioy Casares abandon les lectures avantguardistes. Ms tard, conegu l'escriptora Silvina Ocampo, amb qui tamb va treballar i s'hi cas el 1940.

 Bibliografia .

 Novelles .
La invencin de Morel (1940) ;
El perjurio de la nieve (1944) ;
Plan de evasin (1945) ;
El sueo de los hroes (1954) ;
Diario de la guerra del cerdo (1969) ;
Dormir al Sol (1973) ;
La aventura de un fotgrafo en La Plata (1985) ;
Un campen desparejo (1993) ;

 Llibres de contes .
Prlogo (1929) ;
17 disparos contra lo por venir (1933) ;
La estatua casera (1936) ;
Luis Greve, muerto (1937) ;
Las vsperas de Fausto (1949) ;
Historia prodigiosa (1956) ;
Guirnalda con amores (1959) ;
El lado de la sombra (1962) ;
El gran serafn (1967) ;
El hroe de las mujeres (1978) ;
Historias desaforadas (1986) ;
La mueca rusa (1990) ;
De la forma del mundo ;

 Obres en collaboraci amb altres autors .
 Jorge Luis Borges . 
Seis problemas para don Isidro Parodi (1942) ;
Dos fantasas memorables (1946) ;
Un modelo para la muerte (1946) ;
Libro del Cielo y del Infierno (1960) ;
Crnicas de Bustos Domecq (1967) ;
Nuevos cuentos de Bustos Domecq (1977) ;

 Silvina Ocampo .
Los que aman, odian (1946) ;

 Silvina Ocampo i Jorge Luis Borges .
Antologa de la Literatura Fantstica (1940) ;

 Pellcules basades en les seves obres .
El ltimo ao en Marienbad (Last Year at Marienbad) dirigida per Alain Resnais gui adaptat (no reconegut) per Robbe-Grillet, basada en "La invencin de Morel";

 Guions de cine .
Los orilleros (1955) ;
El paraso de los creyentes (1955)- no filmada ;
invasion (1969), direccin Hugo Santiago. ;
Los Otros (1971), direccin Hugo Santiago. ;


 Assaig .
Memoria de la Pampa y los Gauchos ;
Diccionario del argentino exquisito (1970), Diccionario de palabras que no debiramos utilizar. ;
De jardines ajenos: libro abierto (1997), recopilacin de frases, poemas, y miscelnea diversa. ;
Borges (2006), libro pstumo, seleccin del diario del autor donde aparecen referencias a Jorge Luis Borges. ;

 Cartes .
En viaje (1946), cartas para Silvina y Martha Ocampo;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189911" title="Carme Sansa i Albert" nonfiltered="3385" processed="3377" dbindex="78400">
Carme Sansa i Albert (Barcelona, 22 de febrer de 1943) s una actriu catalana. s una de les actrius ms slides de l escena catalana. Va ser inicialment, a ms d'alumna, mestra de l'escola Isabel de Villena, dirigida per Carme Serrallonga i Calafell i continuadora, a la postguerra, de la tradici pedaggica del mtic Institut-Escola de la Generalitat del perode republic. La influncia d'aquell centre va ser decisiva en la seva evoluci i tamb en el gust pel teatre, que aviat es convertiria, desprs del seu ingrs el curs 1963-1964 a l'Escola d'Art Dramtic Adri Gual, en una dedicaci plena. D'aleshores en, ha viscut intensament l'aventura escnica. 

Des de l'any 1966 i a la mtica Cova del Drac, la seva participaci en espectacles de cabaret literari la convertiria en puntal d'un gnere avui fora desaparegut. Entre les diverses obres que ha interpretat, destaquen textos de Bertolt Brecht, William Shakespeare, Salvador Espriu, Ramn Mara del Valle-Incln, Marguerite Duras i darrerament Samuel Beckett, entre molts altres autors.

Ha rebut en tres ocasions el premi de la crtica teatral de Barcelona i t, entre d'altres guardons, el Sebasti Gasch per la seva dedicaci al "music-hall" catal (1978). s membre de la comissi permanent de la Plataforma Cultura i Espectacle contra la Guerra. Destaquen la seva lluita pels drets de les dones i per l's social de la llengua catalana. El 2004 li fou atorgada la Creu de Sant Jordi.

 Enllaos externs .
 Pgina de l'IMDB sobre Carme Sansa;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189914" title="Isabel Steva i Hernndez" nonfiltered="3386" processed="3378" dbindex="78401">
Isabel Steva i Hernndez ms coneguda com a Colita (Barcelona 1940) s una fotgrafa catalana. Es form al costat de Xavier Miserachs i Ribalta i Oriol Maspons i Casades, i comen a exercir professionalment l'any 1962. Inicialment manifest un gran inters per la fotografia de dansa  gaireb sempre el flamenc  i amb posterioritat conre tamb el retrat i el reportatge. Ha realitzat nombroses exposicions amb fotografies fetes a artistes catalans com Joan Manuel Serrat o Nria Feliu, i llibres. El 2004 li fou atorgada la Creu de Sant Jordi

 Obres .
 Guia secreta de Barcelona (1974);
 Els cementiris de Barcelona (1982) ;
 L'eixample de Barcelona (1982) en collaboraci amb Pilar Aymerich i Puig;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189915" title="Batalla de la Mediterrnia" nonfiltered="3387" processed="3379" dbindex="78402">


La batalla de la Mediterrnia va ser una batalla naval lliurada durant la Segona Guerra Mundial per mantenir les lnies de subministrament dels exrcits de l'Eix Roma-Berln-Tokio i els Aliats, aix com per minvar la fora naval enemiga.

Apart de les batalles de la Guerra del Pacfic, la Mediterrnia va ser l'escenari de la major guerra naval de la Segona Guerra Mundial. Les forces aliades van lluitar per portar subministraments i conservar la important base naval i aria de Malta

 Declaraci de guerra d'Itlia .

El 10 de juny de 1940, la Itlia Feixista declar la guerra a la Gran Bretanya i a Frana. Al dia segent, bombarders italians van atacar Malta en la que seria la primera de moltes incursions. En aquells temps, la flota francesa bombardej algunes localitats italianes de la costa est. Quan Frana es rend el 24 de juny, els lders de l'Eix van permetre al rgim de Vichy conservar la seva fora naval.

 La flota francesa mediterrnia .


Desprs de la derrota francesa enfront d'Alemanya al 1940, la flota francesa mediterrnia pass a ser una greu amenaa per a la rina Reial Britnica, aix que la seva neutralitzaci pass a ser una prioritat pels britnics. L'Almirall Cunningham arrib a un acord amb l'almirall francs Godfroy (aprofitant les seves bones relacions) respecte a l'esquadr francs d'Alexandria. Els britnics van llenar un ultimtum als francesos perqu traslladessin el gros de la seva flota a Mers-el-Kebir, al Nord d'frica, fora de la influncia alemanya. Els francesos rebutjaren els termes, aix que van ser bombardejats el 3 de juny per la Fora H amb seu a Gibraltar, la qual va destruir gran part de la seva flota.

Com a part de l'ocupaci de la Frana de Vichy al 1942 (Cas Anton), els alemanys van intentar capturar la flota francesa a Toulon. Aquest pla va ser desballestat pels comandants francesos, i el gros de la flota va ser enfonsat ancorat.

Batalla de Trent.


Per a reduir l'amenaa que suposava la flota italiana establerta al port de Trent pels vaixells que navegaven cap a Malta, l'Almirall Cunningham organitz un atac amb nom en clau Operaci Judici. Avions torpeders Fairey Swordfish del  HMS Illustrious van atacar la flota italiana quan encara estava ancorada. Aquesta va ser la primera vegada a la histria en qu s'intentava un atac d'aquesta mena. Va ser un gran xit, i l'11 de novembre de 1940 la Marina Reial destru o inutilitz 3 cuirassats a la Batalla de Trent. Aquesta decisiva victria aliada va forar a la flota italiana a traslladar-se als ports ms al nord que estiguessin lluny del radi d'acci d'aquest tipus d'aeronaus. Aix redu l'amenaa que representava la marina italiana pels combois de Malta.

La Batalla de Matapan.


La Batalla del Cap Matapan va ser una victria aliada decisiva que es lliur prop de la costa del Pelopons, al sud de Grcia, del 27 al 29 de mar de 1941, en la que les forces combinades de la Marina Reial Britnica i la Marina Reial Australiana, comandades per l'almirall britnic Cunningham van interceptar a la Regia Marina de l'almirall Angelo Iachino.

Els aliats van enfonsar els creuers pesats Fiume, Zara i Pola; els destructors Vittorio Alfieri i Giosue Carducci 'i van danyar el cuirassat Vittorio Veneto. Els aliats van perdre un torpeder i van rebre danys lleugers en algunes naus.

L's dels interceptadors Ultra i l'absncia de radar als vaixells italians van ser factors decisius.

Creta.


Els esforos dedicats per tractar d'impedir que els alemanys arribessin per mar a l'illa de Creta i l'evacuaci de les forces terrestres desprs de la seva derrota enfront dels paracaigudistes alemanys a la Batalla de Creta al maig de 1941 li cost a les marines de les potncies aliades diverses embarcacions. Els atacs dels avions alemanys, especialment els Ju-87 i Ju-88 van destruir molts vaixells de guerra britnics: dos creuers (HMS Gloucester, Fiji) i sis destructors (Kelly, Greyhound, Kashmir, Hereward, Imperial, Juno). Set vaixells ms van resultar danyats, incloent els cuirassats HMS Warspite, Valiant, aix com el creuer Orion. Van morir prop de dos mil mariners britnics.

Va ser una important victria de la Luftwaffe, car demostr que la Marina Reial no podia operar en zones en les que els alemanys tinguessin el control de l'aire sense tenir moltes baixes. Tanmateix, la batalla no va tenir una gran significaci estratgica, car l'atenci de la Wehrmacht es dirig cap a la Uni Sovitica (Operaci Barbarroja) poques setmanes desprs, i la Mediterrnia tindria un paper secundari pels alemanys en els transcurs dels anys segents. La Marina Reial mai ms no es va trobar una amenaa aria com aquella. Tanmateix, la batalla estengu el radi de l'Eix a la Mediterrnia Oriental i estengu l'amenaa pels combois aliats.

Durant l'evacuaci, Cunningham decid que "la Marina no pot deixar l'Exrcit". Quan els almiralls van expressar els seus temors de qu es perdrien molts vaixells, Cunningham digu que "es triguen tres anys en construir un vaixell, per es  triguen tres segles en construir una tradici". La Batalla de Creta, tot i ser una victria pels alemanys, caus moltes baixes entre els paracaigudistes d'elit de Hitler. Van ser tantes les baixes que el general Kurt Student digu ms tard "Creta va ser la tomba dels paracaigudistes alemanys".

Malta.
Article principal: Setge de Malta (1940) & Combois de Malta

La situaci de Malta, a mig cam entre Siclia i el Nord d'frica era excellent per a interceptar els combois de l'Eix que portaven subministraments a les tropes del Nord d'frica. Aquestes accions podien afeblir la presncia de l'Eix a l'frica i recolzar als aliats en les seves accions contra Itlia. L'Eix reconegu aquest perill i realitz grans esforos per a neutralitzar aquesta base britnica, tant mitjanant bombardeigs aeris com tallant-li els subministraments.

Durant el Setge de Malta, semblava que l'illa podia ser sotmesa interceptant els subministraments mitjanant operacions des de Siclia, Sardenya, Creta i el Nord d'frica. Es van causar danys a diversos combois aliats. El punt d'inflexi del setge es produ a l'agost de 1942, quan els britnics van enviar un comboi molt ben defensat amb el nom en clau d'Operaci Pedestal. La defensa aria de Malta va ser reforada diverses vegades pels Hurricane i Spitfire, desplegats des del HMS Furious i d'altres portaavions aliats. La situaci es relax quan l'Eix va ser forat a abandonar les seves bases al Nord d'frica, moment en el que Malta va poder ser proveda amb facilitat i pass a ser una base ofensiva una altra vegada.


Els britnics van establir all una fora aria considerable i una base de la Marina. Amb l'ajut d'Ultra, les forces de Malta van poder interrompre els subministraments de l'Eix cap al Nord d'frica tot just abans de la Segona Batalla d'El Alamein. Malta va obtenir la Creu de Jordi de mans del rei Jordi VI per la seva actitud i valentia durant el setge.

D'altres accions.

Van haver unes quantes lluites entre els vaixells aliats i la Regia Marina, en les que els britnics, capaos de reemplaar les seves prdues amb naus provinents d'altres escenaris, van aconseguir derrotar els italians (Batalla de Calbria, Batalla del Cap Spada, Batalla del Cap Teulada, Batalla del Cap Bon).

L'atac itali de ms xit es produ quan els seus submarinistes van situar mines als cuirassats britnics al port d'Alexandria el 19 de desembre de 1941. El HMS Queen Elizabeth i el Valiant van ser enfonsats, tot i que posteriorment van ser reflotats i van tornar al servei.

Grans operacions aliades.

 8 de novembre de 1942   inici de l'Operaci Torxa, la invasi aliada de Marroc i Algria ;
 9 de juliol de 1943   inici de l'Operaci Husky, la invasi aliada de Siclia;
 3 de setembre de 1943   inici de l'Operaci Avalanche, la invasi aliada d'Itlia;
 9 de setembre de 1943 - inici dels desembarcaments a Salerno;
 22 de gener de 1944 - inici de l'Operaci Shingle, el desembarcament aliat a Anzio, Itlia;
 15 d'agost de 1944 - inici de l'Operaci Dragoon, el desembarcament aliat al Sud de Frana;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189916" title="Neue Galerie" nonfiltered="3388" processed="3380" dbindex="78403">

La Neue Galerie s una galeria d'art novaiorquesa situada en la 5a avinguda a l'altura del carrer 86, dintre de la anomenada "Milla dels Museus". Est dedicada a l'art alemany i austrac. L'estiu de 2006 la galeria va adquirir l'aclamat quadre de Gustav Klimt Adele Bloch-Bauer I, una joia espoliada pels nazis l'any 1938.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189917" title="Josep Llus Sureda i Carrin" nonfiltered="3389" processed="3381" dbindex="78404">
Josep Llus Sureda i Carrin (Palma, 1923) s un economista mallorqu. Es llicenci en dret a la Universitat de Barcelona el 1943. Catedrtic d Economia Poltica i Hisenda Pblica de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona. Ha estat  vicepresident de la Comissi de Traspassos Estat-Generalitat (1978) i expresident de Caixa de Catalunya. Exconseller del Banc d'Espanya. (1985-1994).

Ha jugat un notable paper com a formador d importants generacions d economistes de Catalunya. Membre del Consell General d Universitats d Espanya i Vicerrector de la Universitat de Barcelona. El 2004 li fou atorgada la Creu de Sant Jordi

 Obres .
 Apuntes para la historia de la marina de vela mallorquina en los siglos XVIII y XIX (1940) i les seves collaboracions a "Anales de Economa" (1947);
 La hacienda castellana y los economistas del siglo XVII (1949);
 Le trsor et le financement de l'conomie publique (1959) ;
 El caso de Barcelona Traction (1959);








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189919" title="Luis Carlos Croissier Batista" nonfiltered="3390" processed="3382" dbindex="78405">

Luis Carlos Croissier Batista ( Arucas, Illes Canries 1950 ) s un poltic i professor universitari espanyol que fou Ministre d'Indstria i Energia en el segon govern de Felipe Gonzlez.

Biografia.
Va nixer el 1950 a la ciutat d'Arucas, poblaci situada a l'illa canria de Las Palmas. Va estudiar cincies econmiques a la Universitat de Las Palmas i posteriorment fou professor de teoria econmica a la Universitat Complutense de Madrid. 

Activitat poltica.
Membre del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) desprs de les eleccions generals de 1982, que dugueren al poder al PSOE, fou nomenat Subsecretari del Ministeri d'Indstria i Energia pel ministre Carlos Solchaga Cataln. Proclamat diputat electe al Congrs en substituci de Francisco Fernndez Ordez al gener de 1983 hagu de renunciar al seu esc el 17 de febrer del mateix any per considerar-se incompatible amb el desenvolupament de la seva tasca professional al Ministeri d'Indstria.

Desprs de les eleccions generals de 1986 fou nomenat Ministre d'Indstria i Energia per part de Felipe Gonzlez, abandonant aquest crrec el 1988 per esdevenir president de l'Institut Nacional d'Indstria (INI). Ferm impulsor des de la seva posici de ministre de la Comissi Nacional del Mercat de Valors (CNMV) en fou el primer president entre 1988 i 1996.

Referncies.


Enllaos externs.
  Informaci de Luis Carlos Croissier al Congrs dels Diputats;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189922" title="Lincoln Center" nonfiltered="3391" processed="3383" dbindex="78406">

El Lincoln Center, tamb conegut com Lincoln Center for the Performing Arts s un complex d'edificis de 61.000 m en la ciutat de Nova York (Estats Units) que serveix de llar a 12 organitzacions artstiques: 
 The Chamber Music Society of Lincoln Center;
 The Film Society of Lincoln Center;
 Jazz at Licoln Center;
 The Juilliard School;
 Lincoln Center Theater;
 The Metropolitan Opera;
 New York City Ballet;
 New York City Opera;
 New York Philharmonic;
 The New York Public Library for the Performing Arts;
 School of America Ballet;
 Lincoln Center for the Performing Arts, Inc. ;

Va ser construt sota el programa de Robert Moses de renovaci urbana en la dcada de 1960 per un consorci dirigit sota la iniciativa de John D. Rockefeller III. Va ser la primera vegada que es van centralitzar grans institucions culturals en una ciutat dels Estats Units. Es troba entre les avingudes Columbus i Amsterdam envoltat pels carrers West 62nd i 66th, en la part de Manhattan que es coneix com Upper West Side (Part nord-oest).




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189924" title="Bismarck" nonfiltered="3392" processed="3384" dbindex="78407">

Onomstica:
Otto von Bismarck (1815-1898), poltic alemany, primer ministre de Prssia i canceller de l'Imperi Alemany.
Herbert von Bismarck (1849-1904), poltic alemany, fill de l'anterior i secretari d'estat.
Geografia:
Bismarck (Estats Units), ciutat dels Estats Units, capital de l'estat de Dakota del Nord.
Arxiplag Bismarck, un grup d'illes, antiga colnia alemanya, que actualment formen part de Papua Nova Guinea.
Mar de Bismarck, part de l'Oce Pacfic, al nord de l'arxiplag Bismarck.
Histria militar:
Bismarck, un cuirassat de la Kriegsmarine en actiu durant la Segona Guerra Mundial.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189927" title="Maria Dolors Torres Manzanera" nonfiltered="3393" processed="3385" dbindex="78408">
Maria Dolors Torres Manzanera, ms coneguda com Maruja Torres (Barcelona, 1943) s una periodista i escriptora catalana. Comen la carrera periodstica en el diari La Prensa de Barcelona. Posteriorment treball per a mitjans com  La Prensa , Garbo, Fotogramas, Mundo Diario, Tele-Exprs, El Papus, Por Favor, i La Calle. El 1981 es trasllad a Madrid, on treball per a diaris com El Pas i Cambio 16.

Ha rebut el Premi Francisco Cerecedo de Periodisme i Vctor de la Serna (1990). Premi Ernest Hemingway de l Associaci de Corresponsals Estrangers. Va guanyar
el Premi Planeta (2000) per la seva novella Mientras vivimos, tradut al catal. L'octubre de 2004 va rebre per la seva tasca al diari El Pas el Premi Manuel Vzquez Montalbn de Periodisme, concedit ex aequo amb la russa Anna Politkvskaia. El 2004 li fou atorgada la Creu de Sant Jordi

 Obres .
 Novelles .
 Oh, es l! (1986);
 Ceguera de amor (1991) ;
 Un calor tan cercano (1997) ;
 Hombres de lluvia  (2004);
 Mujeres al alba (1999);
 Mientras vivimos (2000, Premi Planeta);
 Esperadme en el cielo (2009, Premi Nadal);

 Reportatges .
 Amor Amrica (1993);
 Mujer en guerra (1999);








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189928" title="Simfonia nm. 7 de Xostakvitx" nonfiltered="3394" processed="3386" dbindex="78409">

La Simfonia nm. 7 en do major "Leningrad", Op. 60 s una simfonia del compositor rus Dmitri Xostakvitx l'any 1941. Va ser estrenada per l'orquestra del Teatre Bolxoi sota la direcci de Samul Samosud a Kuibixev el 5 de mar de 1942, en plena Segona Guerra Mundial. Est dedicada a la ciutat de Leningrad.

Va ser tremendamend popular tant a Rssia com a Occident, sent adoptada com un smbol de la resistncia a la invasi alemanya de la Uni Sovitica. Desprs de la guerra, la reputaci de la simfonia va declinar i sovint va ser considerada mera propaganda. En els darrers anys s'ha suggerit que l'obra, i particularment el seu clebre tema de la "invasi", en el primer moviment, podria ser tamb interpretat com una pea anti-estalinista. La interpretaci del significat de l'obra s difcil per la incertesa que hi ha sobre la data en qu el compositor va comenar-ne la composici.

Composici.
Xostakvitx va concloure la setena simfonia el 27 de desembre de 1941. Hi ha discrepncia sobre l'poca en qu va comenar a treballar en aquesta obra a Leningrad: oficialment es va dir que el compositor havia comenat la composici en resposta a la invasi alemanya, per hi ha autors (per exemple Rostislav Dubinski) que asseguren que un any abans de la invasi ja havia compost el primer moviment. 

Se sap que Xostakvitx va continuar treballant en la simfonia durant el setge de Leningrad, mitjanant el qual les tropes alemanyes van intentar fer caure la ciutat. El 17 de setembre de 1941, va parlar en la Rdio de Leningrad:

Fa una hora que he acabat la composici de dos moviments d'una gran obra simfnica. Si tinc xit en aquesta tasca, si aconseguisc concloure el tercer i quart moviments, potser podr parlar de la meua Setena Simfonia. Per qu us dic aix? perqu aleshores els oients que ara ens estan escoltant, sabran que la vida de la nostra ciutat est desenrollant-se normalment.

El tercer moviment va ser concls el 29 de setembre en la ciutat, abans que Xostakvitx i la seua famlia foren evacuats a Moscou l'1 d'octubre de 1941. Es van installar a Kuibixev (actualment Samara) el 22 d'octubre, lloc on va concloure completament la simfonia.

Estrenes.
L'estrena absoluta va tenir lloc a Samara el 5 de mar de 1942. L'orquestra del Teatre Bolxoi, dirigida per Samul Samosud, va fer una entusiasta interpretaci que va ser retransmesa per rdio a tota la Uni Sovitica, i desprs a Occident. L'estrena moscovita va tenir lloc el 29 de mar de 1942 a la Sala de les Columnes de la Casa de les Unions, per una orquestra conjunta, composta per l'orquestra del Bolxoi i l'orquestra d'Uni Rdio.

La partitura microfilmada va volar a Teheran i des d'ac va viatjar a l'oest a l'abril de 1942. L'estrena radiofnica a Europa Occidenal va tenir lloc a Londres el 22 de juny de 1942 per l'Orquestra Filharmnica de Londres sota la direcci de Henry Wood i l'estrena en concert va tenir lloc als Proms, en el Royal Albert Hall. L'estrena en l'hemisferi occidental va tenir lloc a Nova York el 19 de juliol de 1942, per l'Orquestra Simfnica de la NBC sota la direcci d'Arturo Toscanini en una interpretaci en estudi que va ser difosa per rdio a tot el pas. Aquesta versi seria posteriorment editada en disc per la companyia RCA Victor.

L'estrena a Leningrad, ciutat a la qual est dedicada la simfonia, va tenir lloc el 9 d'agost de 1942 per l'Orquestra de la Rdio de Leningrad (l'nica orquestra simfnica que romania a Leningrad) sota la direcci de Karl Eliasberg. La ciutat encara estava blocada. La partitura va ser tramesa per via aria en un vol nocturn, a principis de juliol, perqu pugueren comenar els assaigs, i un equip de copistes va treballar durament durant dies per a preparar les particelle, malgrat l'escassesa de materials. Als membres de l'orquestra els van ser proporcionades racions especials d'aliment per a ajudar-los a enfrontar el concert, i s'hi van reclutar instrumentistes extra per a reemplaar a aquells que estaven en el front, evacuats o morts. Durant el concert, els altaveus van fer arribar la interpretaci a tota la ciutat i, com a guerra psicolgica, a les forces alemanyes que assetjaven la ciutat. Els alemanys van ser prviament bombardejats per a garantir el seu silenci durant la interpretaci de la simfonia.

Acollida.
Durant la guerra, l'obra es va fer tremendament popular tant a l'oest com a l'URSS, com a smbol de l'esperit de lluita rus. Va ser interpretada 62 vegades als Estats Units d'Amrica en la temporada 1942-43. No obstant aix, alguns crtics es van mostrar alarmats per la seua aparent crudesa; Virgil Thomson va escriure que, "Sembla que ha estat composta per a deficients mentals, per a persones sense sensibilitat musical o per a trastornats".  Desprs de la guerra, aquesta opini sobre l'obra, com a desmesurada propaganda sovitica, va prevaler.  En els anys recents ha reconquistat part de la seua popularitat, junt a la resta de l'obra de Xostakvitx, i la pea ha comenat a ser considerada com una condemna tant del nazisme com del totalitarisme sovitic.

Xostakvitx va rebre el Premi Stalin per la simfonia.

Msica.
La simfonia t quatre moviments:
 Allegretto;
 Moderato (poco allegretto);
 Adagio;
 Allegro non troppo;

Es tracta de la simfonia ms llarga de Xostakvitx (aproximadament una hora i quinze minuts de durada). El fragment ms clebre s l'anomenat tema de la invasi del primer moviment, amb una viva marxa de 18 compassos, acompanyada per un insistent ritme marcat per la caixa, que es repeteix dotze vegades, cada vegada ms fort, en certa manera semblant al Bolero de Ravel. La marxa t una durada d'aproximadament onze minuts i tradicionalment s'ha contemplat com un retrat dels invasors feixistes. En els darrers anys, alguns estudiosos han argumentat que la marxa representa en realitat la destrucci de Rssia emanada des de dins, senyalant que el tema est format per fragments de temes populars russos. Volkov ha dit que el seu subtil inici representa ms una insidiosa presa de control que una invasi violenta en tota regla. Flora Litvinova, amiga del compositor, va manifestar que en realitat l'obra no era "sobre el feixisme, sin sobre el nostre propi sistema".

El segon i tercer moviments sn un vacillant scherzo i un penetrant adagio respectivament, als que segueix un inflexible i triomfant finale.

Orquestraci.

El conjunt orquestra requerit est constitut per:
Instruments de fusta:

3 Flautes (2 doblada a piccolo, 3 doblada a flauta contralt);
Piccolo (doblant la 2 flauta);
Flauta contralt (doblant la 3 flauta);
2 Obos;
Corn angls;
2 Clarinets en Si bemoll i La.
Requint, tamb anomenat Clarinet en mi bemoll o "Clarinet piccolo" (doblant el 3er clarinet);
Clarinet baix;
2 Fagots;
Contrafagot;

Instruments de metall:
8 Trompes (en dos grups de quatre);
6 trompetes (en dos grups de tres);
6 Trombons (en dos grups de tres);
 Tuba;

Percussi:
5 Timbals;
Bombo;
Caixa (almenys una; recomanable dos o tres);
Gong;
Plats;
Xilfon;
Triangle;
Woodblocks;

Instruments de teclat;
Piano;

Instruments de corda:
2 Arpes; i un mnim de:
16 Violins primers;
14 Violins segons;
12 Violes;
10 Violoncels;
8 Contrabaixos;

Curiositats.
 S'ha dit que Bla Bartk va citar el tema de la marxa del primer moviment en l' Intermezzo interotto del seu Concert per a Orquestra. Tot i que l'esmentada 'cita' s lluny de ser exacta, i no hi apareix cap evidncia d'intenci satrica o pardica, la semblana ha estat interpretada sovint com una acusaci del mal gust; com un comentari sobre l'excs de popularitat de la simfonia a ulls de Bartk, i com un retrat de la posici de l'artista en una societat totalitria.
 Tant l'inici del primer moviment com el tema de la invasi apareixen de manera destacada en un episodi de 'El Dia de Sagitari' de l'anime Suzumiya Haruhi no Y utsu.
 Quuan l'Orquestra Simfonia Estatal de la RDPC va enregistrar el seu 15 disc compacte, editat pel segell Kwangmyong l'any 2005, va triar aquesta simfonia. Va ser el primer CD editat a Corea del Nord en contenir noms 'Msica clssica estrangera' i el de ms durada de tota Corea del Nord.
 Part del primer moviment va ser utilitzat per Ken Russell en el clmax de la seua pellcla Billion-Dollar Brain.

Notes.


Bibliografia.
Dubinsky, Rostislav (1989). Stormy Applause. Hill & Wang 1989. ISBN 0-8090-8895-9.
London Shostakovich Orchestra;
Fay, Laurel (1999). Shostakovich: A Life. Oxford University Press. ISBN 0-19-513438-9.
Volkov, Solomon (2004). Shostakovich and Stalin: The Extraordinary Relationship Between the Great Composer and the Brutal Dictator. Knopf. ISBN 0-375-41082-1.
Wilson, Elizabeth (1994). Shostakovich: A Life Remembered. Princeton University Press. ISBN 0-691-04465-1.
Ed Vulliamy, "Orchestral manoeuvres (part one)".  The Guardian, 25 November 2001.;
Ed Vulliamy, "Orchestral maneouvres (part two)".  The Guardian, 25 November 2001.;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189929" title="Flacilla" nonfiltered="3395" processed="3387" dbindex="78410">
Flacilla o Flacilla lia (Flacilla o Flacilla Elia,           o           ) fou la primera dona de Teodosi I el Gran. Es suposa que fou la filla d'Antoni que fou cnsol el 382, per no s del tot segur i molts autors la fan originaria de la Btica on hauria tingut una germana que fou la mare de Nebridi (casat amb Salvina filla de Gild el Moro el 388).

Va tenir amb Teodosi al menys tres fills: Arcadi, nascut el 377, Honori, nascut el 384 (els dos van ser emperadors) i Pulquria, nascuda abans del 379 per en data desconeguda. Pulquria va morir abans que Flacilla la mort de la qual se situa el 385 a Scotoamin a Trcia. 

Tots els autors la consideren pietosa i caritativa i l'esglsia ortodoxa la va canonitzar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189932" title="The Film Society of Lincoln Center" nonfiltered="3396" processed="3388" dbindex="78411">
The Film Society of Lincoln Center s una organitzaci dedicada a la presentaci de pellcules, al suport i reconeixement de nous cineastes, i per a fer accessible al pblic un enteniment d'aquest art a travs de la projecci de diversos films de diverses procedncies situada en el complex Lincoln Center de Nova York. 

Com un integrant independent del centre per a les arts d'execuci ms important del mn, The Film Society of Lincoln Center presenta una temporada de 363 dies que inclou estrenes de pellcules d'una gran llista de directors establerts i novells; retrospectives a gran escala; simposis a profunditat i esdeveniments d'alt perfil. 

Aquesta societat flmica s una d'aquestes institucions que la seva grandesa es pot comparar amb la seva popularitat, cada any rep com audincia un total de 200.000 cinfils, cineastes, i capdavanters de la indstria de diverses nacionalitats, edats, grups econmics i tnics. L'organitzaci ha estat pionera entre institucions flmiques i s una de les ms respectades i influents institucions que marquen les tendncies i descobriments cinematogrfics. Franois Truffaut, R.W. Fassbinder, Jean-Luc Godard, Pedro Almodvar, Martin Scorsese, Wes Anderson - des de les ltimes quatre dcades hi ha tot just uns quants directors importants que no han estat presentats a la societat nord-americana a travs d'aquesta Societat.

 Enllaos externs .

 Web oficial;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189935" title="Quint Claudi Flamen" nonfiltered="3397" processed="3389" dbindex="78412">

Quint Claudi Flamen (Quintus Claudius Flamen) fou un magistrat rom. 

Fou pretor el 209 aC amb la regi sallentina i Trent com a provncia, i va substituir Marc Marcel en el comandament de dues legions que formaven la III divisi romana contra Annbal. El 207 aC fou propretor i el seu comandament es va prorrogar el 206 aC. El 207 aC va capturar dos nmides que portaven unes cartes d'sdrubal Barca, que era a Placentia, dirigides a Annbal, que era a Metapontum, i en qu es detallava el pla per la uni dels dos exercits cartaginesos, que mercs aix els romans van poder impedir.

Probablement s la mateixa persona que Quint Claudi, qui fou trib de la plebs el 218 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189936" title="Flamnia" nonfiltered="3398" processed="3390" dbindex="78413">
Flamnia fou una famlia romana que apareix ja avanada la repblica i no s mai esmentada als cinc primers segles. El nom deriva de flamen, equivalent a sacerdot. Hi ha una certa confusi entre la famlia dels Flaminii i la dels Flaminini, ja que aquestos darrers eren part de la gens Quntia per els altres no se sap. Els nics cognoms coneguts son Quil (Chilo) i Flamma. Un Flamini mort a la batalla del llac Trasim esmentat con Flamini Nepos, no t evidencia histrica per aquest darrer cognom, i a ms segurament era un Flamini i no un Flamin.

Personatges destacats foren:

Gai Flamini, trib de la plebs el 232 aC i cnsol el 223 aC ;

Gai Flamini, cnsol el 187 aC ;

Gai Flamini, magistrat rom, pretor el 66 aC.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189937" title="Ismael Serrano" nonfiltered="3399" processed="3391" dbindex="78414">
Ismael Serrano Morn (Madrid; 9 de mar de 1974), cantautor espanyol de la nova generaci de cantautors apareguda en els anys noranta. Les seves lletres, en llengua castellana, sn una mescla de canons d amor i msica reivindicativa, com es propi en la can d autor. Serrano reconeix influncies de Serrat, Luis Eduardo Aute, Joaqun Sabina o Silvio Rodrguez, aix com de poetes com Luis Garca Montero o Mario Benedetti.


 Biografia .
 
Ismael Serrano va nixer al barri de Vallecas (Madrid) el 9 de mar de 1974. Estudi Cincies Fsiques en la Universidad Complutense de Madrid y en aquesta poca va comenar a tocar en alguns locals madrilenys como el Libertad8 o Galileo, donant-se a conixer, fins que ms tard va decidir abandonar els estudis. L any 1997 va gravar el seu primer lbum, Atrapados en azul, en el que recuperava la can protesta i que inclou la seva can ms coneguda, Pap cuntame otra vez i altres temes com Vrtigo o Un muerto encierras. Amb aquest primer treball va aconseguir donar-se a conixer tant a Espanya com a Sudamrica.

La seva carrera va continuar amb el disc La memoria de los peces (1998). En aquest disc Ismael es preocupa pels problemes de Sud-amrica, tal com mostren les canons Vine del norte i A las madres de Mayo.

El 2000 public el seu tercer treball Los parasos desiertos, disc amb el que evolucionava musicalment, introduint nous ritmes (jazz, ). Amb aquest lbum va ser nominat als Premios Goya a la millor can original per Km. 0, can inclosa en la pellcula del mateix ttol, dirigida per Juan Luis Iborra i Yolanda Garca Serrano.

En aquest perode Serrano va collaborar en diversos lbums solidaris, com Son de nios (2000), o Encuentros en la Habana (2001), juntament amb altres artistes com Vctor Manuel, Serrat o Pablo Milans.

El seu quart treball, La traicin de Wendy, va sortir el 2002 mesclant diversos estils com el bossa nova, el jazz y el blues, en el tema Fue terrible aquel ao. Va aconseguir dos Discs d Or, a Espanya i a Argentina i va arribar rpidament al nmero 1 en les principals tendes musicals madrilenyes. Desprs va comenar una gira que el duria per tot Espanya i Sudamrica. Ms tard vendria la seva segona experincia cinematogrfica, participant en la pellcula de Marcos Loayza El corazn de Jess, on interpretava diverses canons.

Desprs dels atacs terroristes de l'11 de setembre de 2001 i la invasi de l'Iraq de 2003 per part dels Estats Units Serrano es va centrar en la msica reivindicativa, y va compondre canons com Aquella tarde o Zona Cero. Aquests temes s inclourien en el seu proper treball, Principio de incertidumbre (2003), doble lbum i DVD en directe gravat els dies 8 y 9 de setembre en el Teatro Lope de Vega de Madrid. En aquest disc Serrano recuper alguns temes antics, a ms de sis nous temes, i van collaborar-hi altres artistes com Lichis de La Cabra Mecnica, Pedro Guerra, Luis Eduardo Aute, o Javier Bergia. Amb aquest disc va aconseguir de nou el Disc d Or a Espanya i Argentina i l lbum s edit per primer cop a Estats Units. 

L'11 de mar del 2004 suspn un concert a Barcelona pels atemptats de Madrid, que van ocrrer al seu barri, Vallecas. Aquest fet el va dur a compondre Fragilidad, que s editaria en Naves ardiendo ms all de Orin (2005), el seu cinqu lbum, en el que inclou temes antics que encara no havien estat editats, All i Ya nada es lo que era, mostra les seves inquietuds a El virus del miedo i reivindicacions a Dulce memoria. Aconsegueix de nou Disc d Or a Espanya i Argentina.

Des de l 11 de juny de 2007, apareixen a Youtube vdeos que avancen el seu proper treball, Sueos de un hombre despierto. La sortida es prevista per l 11 de Setembre de 2007, data que coincideix amb l atemptat a las Torres Bessones a Estats Units.


 Discografia . 

Atrapados en azul (1997) 
La memoria de los peces (1998) 
Los parasos desiertos (2000) 
La traicin de Wendy (2002) 
Principio de incertidumbre (2003) 
Naves ardiendo ms all de Orin (2005) 
El viaje de Rosetta (2006) 
Sueos de un hombre despierto (2007) 

 Conscincia social .
La figura del cantautor sempre s ha definit per la seva conscincia social y la can de protesta. Ismael Serrano canta sobre els problemes de la humanitat i anima els seus oients a cercar una nova realitat. Ja en el seu primer disc, en Pap cuntame otra vez intenta deixondir a una joventut que ha perdut l esperit combatiu de generacions passades. Ismael ha escrit sobre la guerrilla zapatista a Mxico insurgente, sobre les vctimes de la repressi de les dictadures a Xile i Argentina a A las madres de Mayo i Vine del norte, sobre les guerres en l Orient Prxim, sobre la recuperaci de la memria de la Guerra Civil espanyola, etc. Ha collaborat en multitud de concerts benfics, discs, o concerts homenatge com el realitzat als republicans espanyols el juny de 2005 a Madrid, on interpret Al bando vencido. Tamb ha participat en actes poltics com la festa del PCE en diverses ocasions. Va tenir una columna titulada La ciudad es un mundo en el desaparegut peridic espanyol Diario 16.


 Enllaos externs .
 Web oficial;
 Lletres d'Ismael Serrano Pgina amb les lletres de totes les canons de Serrano.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189938" title="Raimon Noguera i de Guzman" nonfiltered="3400" processed="3392" dbindex="78415">
Raimon Noguera i de Guzman (Barcelona 1897 - 1990) fou un jurista catal. Es llicenci en dret a la Universitat de Barcelona el 1917; el 1922 va aprovar les oposicions de notari, i desprs d'exercir a Ponferrada i Castell de la Plana exerc a Barcelona des del 1935 fins a la seva jubilaci el 1972. Abans de la guerra civil espanyola partici a les tertlies de l'Ateneu Barcelons. 

Ha estat arxiver i deg del Collegi de Notaris de Catalunya el 1966-1968, i durant la guerra va tenir cura que fossin destruts. Destaca la seva feina d'ordenaci i investigaci histrica dels arxius notarials catalans, especialment el de Barcelona. Posteriorment particip en la reforma de la Llei hipotecria de 1944, la Llei de redempci de censos de 1945, el Decret vigent sobre els arxius de protocols del mateix any i la Llei de fundacions privades de Catalunya de 1982. 

Fou membre de l'Acadmia de Jurisprudncia i Legislaci de Catalunya i de l'Institut d'Estudis Catalans. Ha estat promotor i assessor jurdic de moltes institucions i fundacions culturals, amic de Jaume Vicens i Vives, Josep Maria de Sagarra i Josep Pla. El 1976 va crear la Fundaci Noguera i el 1981 li fou atorgada la Creu de Sant Jordi.

 Obres .
 Privilegis i Ordenances dels Notaris de Barcelona;
 Els Notaris de Barcelona al segle XVIII ;
 La doble redacci dels antics documents notarials a Catalunya;
 De l'emfiteusi a l'emfiteusi  ;

 Enllaos externs .
 Biografia al web de la Fundaci Noguera;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189939" title="Juilliard School" nonfiltered="3401" processed="3393" dbindex="78416">
El Juilliard School s reconegut per ser un dels millors conservatoris d'arts escniques del mn. Localitzat al Lincoln Center de Nova York, s identificat informalment simplement com Juilliard, i s molt fams pels seus alumnes en msica. L'escola instruei prop de 800 estudiants universitaris i graduats. s un dels conservatoris i escoles de drama ms importants del mn. 

Histria. 
L'escola va ser fundada el 1905 com Institut d'Art Musical; llavors estava situada entre la Fifth Avenue i la 12th Street. En el seu primer any, l'institut tenia 500 estudiants. Es va traslladar el 1910 a la Claremont Avenue. El 1920, es va crear la Fundaci Juilliard, anomenada aix pel mercader txtil Augustus Juilliard qui va aportar una quantitat substancial per l'avan de la msica als Estats Units. 

Establerta el 1924, la fundaci de la Escola de Graduaci Juilliard es va unir amb l' Institut d'Art Musical dos anys desprs. Al voltant de 1946, les dues escoles juntes es van anomenar The Juilliard School of Music. El president de l'escola en aquell temps va ser William Schuman, el primer guanyador del Premi Pulitzer de msica. 

L'escola es va ramificar gradualment, afegint primer una divisi de dansa i posteriorment una de drama, i des de 1969, quan es va traslladar al Lincoln Center, ha dut el seu nom actual. 

El 2001, l'escola va establir un programa d'entrenament en jazz. El setembre de 2005, Sir Colin Davis va dirigir una orquestra que combinava estudiants de la Juilliard i de la Royal Academy of Music de Londres en els Proms de la BBC.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189944" title="Flamin" nonfiltered="3402" processed="3394" dbindex="78417">
Flamin (Flamininus) fou una famlia romana pertanyent a una branca de la gens Quntia.

Personatges destacats de la famlia foren:
Ceso Quinti Flamin, magistrat rom. ;
Luci Quinti Flamin (Lucius Quintius Flamininus), ugur el 212 aC.
Luci Quinti Flamin, almirall i cnsol el 193 aC. ;
Tit Quinti Flamin I o Tit Quint Flamin I o Titus Quinti Flamin o Titus Quint Flamin (Titus Quintius Flamininus) fou un magistrat i general rom (vers 230 aC-174 aC), conqueridor de Grcia.
Gai Quinti Flamin (Caius Quinti Flamininus), pretor peregr el 177 aC.
Tit Quinti Flamini, ambaixador rom.
Tit Quinti Flamin II, cnsol el 150 aC. ;
Tit Quinti Flamin III, cnsol el 123 aC. ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189946" title="Ceso Quinti Flamin" nonfiltered="3403" processed="3395" dbindex="78418">
Ceso Quinti Flamin (Caeso Quintius Flamininus) fou un magistrat rom que fou duumvir el 216 aC, i va ordenar la construcci del temple de la Concrdia que havia estat ofert dos anys abans pel pretor Luci Manli (Livi 22.33.)




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189948" title="Jackson" nonfiltered="3404" processed="3396" dbindex="78419">

Jackson s la capital i la ciutat ms poblada de l'estat de Mississip, als Estats Units d'Amrica. s una de les capitals del comtat de Hinds, juntament amb Raymond. Segons el cens del 2000 la poblaci de Jackson era de 184.256 habitants. Segons l'estimaci de l'1 de juliol de 2006, la poblaci de la ciutat era de 176.614 habitants i la seva rea metropolitana de cinc comtats tenia una poblaci de 529.456 habitants.

L'actual lema de la ciutat s Jackson, Mississippi: City With Soul (Jackson, Misisipi: Ciutat amb nima).

 Histria .
El primer establiment va ser fundat el 1792 per Louis LeFleur, un comerciant franco-canadenc. A principis del segle XIX, les autoritats buscaven un lloc per a implantar la capital de l'estat de Mississip. El lloc de l'actual Jackson va ser escollit el 1821 i batejat aix en honor del set president nord-americ Andrew Jackson. Peter Van Dorn va traar els primers plnols de la ciutat.

El ferrocarril va arribar a Jackson el 1840 el que va assegurar el desenvolupament de la ciutat desprs de la guerra de Secessi. Va ser en el curs d'aquest conflicte quan la ciutat es va convertir en un important centre de producci per als estats del sud. El 14 de maig de 1863, la batalla de Jackson va enfrontar a les tropes del general Ulysses S. Grant a les forces confederades del general Joseph I. Johnston. La ciutat va caure en mans dels del nord, el que va obrir el cam cap a l'oest i va dur a una srie de batalles conegudes com la Campanya de Vicksburg.

El descobriment de jaciments de gas a la regi va estimular el creixement econmic de la ciutat a partir dels anys 1930. La ciutat va servir de base militar durant la Segona Guerra Mundial. Jackson va registrar revoltes durant el moviment dels drets civils als anys 1960.

 Geografia i clima .
Jackson est localitzat a el riu Pearl, i servit per l'embassament de Ross Barnett, que forma una secci del riu Pearl i est localitzat al nord-est de Jackson a la frontera entre els comtats de Madison i Rankin. En una petita porci de la ciutat se situa el Tougaloo College al Comtat de Madison, vorejada per l'oest per la I-220 i a l'est per la US 51 i la I-55. Una segona porci de la ciutat est localitzada al Comtat Rankin. Al cens del 2000, 183.723 dels 184.256 residents de la ciutat (el 99,7%) van viure al comtat de Hinds i 533 (el 0,3%) al comtat de Madison. Encara que cap resident de Jackson visqus a la part del comtat de Rankin al 2000, al 2006 hi figuraven 72 habitants.

Segons l'Oficina del Cens dels Estats Units, la ciutat t un rea total de 276,7 km: 271,7 km d'ells sn terra i 5,0 km sn aigua, el que suposa un 1,8 per cent del total.

Jackson t un clima subtropical humit, amb estius molt calents i humits i hiverns suaus. La pluja s'estn regularment al llarg de l'any, i la neu pot caure durant l'hivern, encara que les nevades fortes siguin relativament rares. La major part de la precipitaci de Jackson ocorre durant les tempestes. Els trons es deixen escoltar durant aproximadament 70 dies a l'any. Jackson en troba en una regi propensa a tempestes severes que poden produir fortes calamarses, vents perjudicials i tornados.



 Demografia .

Jackson va romandre com una petita ciutat durant la major part del segle XIX. Abans de la Guerra Civil Americana, la poblaci de Jackson era escassa, en particular en contrast amb les ciutats de Mississip localitzades al llarg de l'important focus comercial del riu Mississip. Malgrat la situaci de la ciutat com la capital estatal, el cens de 1850 va contar noms 1.881 residents, i cap a 1900 la poblaci de Jackson noms havia crescut fins a aproximadament 8.000. Va ser durant aquest perode, aproximadament entre 1890 i 1930, que la ciutat de Meridian es va convertir en la ciutat ms gran del Mississip, encara que cap a 1944, la poblaci de Jackson s'hi hagus elevat a aproximadament 70.000 habitants. Des d'aquest moment, Jackson ha estat contnuament la ciutat ms gran de l'estat. El creixement a gran escala, no obstant aix, no va venir fins als anys 1970, desprs de la turbulncia del Moviment pels Drets Civils. El cens 1980 va mostrar per primera vegada ms de 200.000 residents a la ciutat. Des de llavors, Jackson ha experimentat una disminuci constant de la seva poblaci, mentre els seus barris residencials han evidenciat un repunt.

Segons el cens del 2000, hi havia 184.256 persones, 67.841 habitatges, i 44.488 famlies residint a la ciutat. La densitat de poblaci era de 678,2 hab/km. Hi havia 75.678 unitats d'allotjament amb una densitat mitja de 278,5 hab/km. La composici racial de la ciutat era d'un 70,6% de negres o afroamericans, del 27,8% de blancs o caucsics, 0,1% de nadius americans, 0,6% d'asitics, 0,01% de les Illes del Pacfic, 0,2% d'altres races i 0,7% de dues o ms races. El 0,8% era hisp o llat.

De les 67.841 habitatges, el 39,4% tenia a nens de menys de 18 anys d'edat vivint en elles, el 35,4% tenia parelles casades que viuen juntes, el 25,3% tenia a un cap de famlia femen sense el marit present, i el 34,4% no tenien famlies. El 28,9% de totes les cases estava ocupat per un sol individu i el 9,0% tenia a alg vivint amb 65 anys d'edat o ms. La grandria mitjana de les llars era de 2,61 membres i la grandria mitjana de famlia era 3,24.

L'edat de la poblaci estava composta pel 28,5% amb menys de 18 anys d'edat, el 12,4% de 18 a 24, el 29,1% de 25 a 44, el 19,1% de 45 a 64, i el 10,9% eren de 65 anys d'edat o ms vells. L'edat mitjana era 31 anys. Per cada 100 dones, hi havia 86,9 homes. Per cada 100 dones de 18 o ms anys, hi havia 81,5 homes.

Els ingressos mitjans d'una llar en la ciutat eren 30.414 dlars, i els ingressos mitjans d'una famlia eren 36.003 dlars. Els homes tenien uns ingressos mitjans de 29.166 dlars enfront dels 23.328 dlars de les dones. Els ingressos per cpita de la ciutat eren 17.116 dlars. Aproximadament el 19,6% de famlies i el 23,5% de la poblaci estaven per sota el llindar de la pobresa, dels quals el 33,7% era menor de 18 anys i el 15,7% tenia 65 anys o mes.
Jackson est situada en 10a posici en la naci en la concentraci de parelles afroamericanas del mateix sexe.

En 2006, el Centre per a Estudis Immigrants va trobar que Misisipi tenia el major percentatge de taxa de creixement immigrant de tots els estats. L'rea metropolitana de Jackson s una de les destinacions emergents del Sud per als immigrants, molts dels quals sn immigrants llatins de Mxic.

 Cultura .
Jackson s una ciutat famosa per la seva msica, incloent el gospel, blues i Rhythm & Blues. Jackson s tamb la seu del mundialment fams estudi d'enregistrament Malaco Records.

Jackson s seu de la "Competici Internacional de Ballet dels Estats Units". Fundada el 1978 per Thalia Mara, la primera Competici Internacional de ballet va tenir lloc el 1979 i es va unir a les de Varna, Bulgria (1964); Moscou, Rssia (1969); i Tquio, Jap (1976). El Concurs Internacional de Ballet (IBC) es va originar a Varna, Bulgria en 1964. El concurs finalment es va ampliar a gires anuals a Varna, Moscou i Tquio. En 1979 l'esdeveniment es va traslladar per primera vegada als Estats Units a Jackson, on ara torna cada quatre anys. La rotaci est actualment entre Jackson, Varna, Hlsinki (Finlndia) i Shanghai (Xina). Aquests primers concursos van ser sancionats pel Comit de Ball Internacional de l'Institut de Teatre Internacional de la UNESCO. Actualment, hi han concursos de ballet internacional per tot el mn, i l'IBC dels Estats Units a Jackson roman com un dels concursos ms antics i ms respectats del mn. El 1982, el Congrs dels Estats Units va aprovar una resoluci conjunta que designa a Jackson com la seu oficial de la Competici Internacional de Ballet dels Estats Units. Jackson va sostenir concursos subsecuents el 1982, 1986, 1990, 1994, 1998, 2002 i 2006. El segent concurs ser el 2010. Les competicions se celebren al Thalia Mara Hall.

Com a capital de l'estat, en Jackson estan situades nombroses organitzacions culturals i institucions:

 Departament d'Arxius i Histria de Misisipi.
 Celtic Heritage Society of Mississippi;
 Orquestra Sinfnica de Misisipi (MSO), fundada en 1944;
 Galeria Municipal d'Art;
 Ballet de Misisipi;
 Museu d'Art de Misisipi;
 Planetari Russell C. Davis;
 pera de Misisipi;
 Cor de Misisipi;
 New Stage Theatre;
 Associaci Hispnica de Misisipi;
 Aliana dels Drets dels Immigrants de Misisipi;
 Mississippi Heritage Trust;
 Mara and Art Center/Home Cover MAC1.htm Centre d'Art de Misisipi;
 Museu i Centre Cultural Smith-Robertson;
 Museu d'Agricultura i Boscos de Misisipi;
 Jardins Mynelle;
 Jard Botnic de la Universitat Estatal de Jackson;
 Zoo de Jackson;

 Notes .

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189950" title="Luci Quinti Flamin" nonfiltered="3405" processed="3397" dbindex="78420">
Luci Quinti Flamin (Lucius Quintius Flamininus) fou el germ del gran Tit Quinti Flamin I. 

Era un magistrat rom que fou edil curul el 200 aC i el 199 aC fou pretor urb. Quan el seu germ va iniciar el 198 aC la Segona Guerra Macednica contra Filip V de Macednia li va donar el comandament de la flota i la protecci de la costa italiana i Luci va sortir cap a Crcira i a la propera illa de Zama on el seu predecessor Luci Apusti Full  li va entregar el comandament. Es va dirigir a Malea i desprs al Pireu on es va unir als vaixells que havien estat estacionats en aquest port per la protecci d'Atenes, i aviat va rebre reforos enviats per tal I de Prgam i els rodis.

Amb les forces unides va atacar Ertria on hi havia guarnici macednia, ciutat que fou ocupada per assalt. Va fer un gran bot en obres d'art. Tot seguit es va rendir Carist sense lluita. Desprs de dominar tot Eubea es va dirigir a Cenchreae (Cencrees), port de Corint, ciutat que es va disposar a assetjar. Se li van unir forces de la Lliga Aquea que havien passat a l'aliana romana. Abans de l'arribada d'aquests aliats ja havia conquerit el port i es va iniciar llavors el setge de Corint per en el primer atac el romans foren rebutjats; l'arribada dels aqueus va igualar les forces. Corint es va defensar com un gat panxa enlaire, especialment perqu hi havia a la ciutat molts desertors romans que no havien volgut lluitar contra Annbal durant la Segona Guerra Pnica i s'havien exiliat a la ciutat. Finalment Luci va haver de desistir del setge i se'n va entornar amb la seva flota cap a Crcira, mentre la flota d'tal va anar al Pireu.

El poder (imperium) del seu germ fou prorrogat i Luci va conservar el comandament de la flota (197 aC). Va acompanyar al seu germ a l'entrevista amb Nabis d'Esparta que es va fer a Argos. Just abans de la batalla de Cinoscfals, Luci va rebre noticies de qu els acarnanis volien entrar a l'aliana romana i va marxar cap a Lucada, ciutat principal dels acarnanis. Com que l'aliana no es va concretar va assetjar la ciutat que va resistir i va haver d'ocupar la ciutat per assalt; els habitants van resistir fins al final i es va produir una gran matana; tot i aix al conixer el resultat de la batalla de Cinoscfals, totes les tribus d'Acarnnia es van sotmetre.

El 195 aC, durant la Guerra contra Nabis Tit Flamin va atacar a Nabis d'Esparta a la batalla de Sellasia i Luci va anar a ajudar-lo amb 40 vaixells i va ocupar diverses places martimes algunes per la fora i altres sotmeses voluntriament; llavors es va dirigir a Gythium o Gtion, el gran arsenal espart. Tit tamb va atacar aquesta ciutat per terra i el comandant de la guarnici espartana, Grgopes, es va rendir sense lluita als romans.

El 194 aC va tornar a Roma i el 193 aC va aspirar al consolat i degut als seus xits a Grcia fou elegit per l'any 192 aC junt amb Gneu Domici Aenobarb. Va rebre Gllia com a provncia. De cam a la seva provncia fou atacat pels lgurs prop de Pisa, per els va derrotar i en va matar nou mil; el camp lgur fou assetjat per els lgurs es van escapar de nit i el mat segent els romans van ocupar sense lluita un camp buit. Llavors Luci va avanar cap al territori dels bois que va assolar en part. 

A finals d'any va tornar a Roma per dirigir els comicis de l'elecci de cnsols per l'any segent i desprs encara va tornar a territori dels bois que es van sotmetre sense lluitar. Al retornar a Roma va entregar el comandament de l'exrcit al senat que el va traspassar als dos nous cnsols que aix van tenir forces llestes per lluitar contra Antoc III el gran.

El 191 aC fou nomenat llegat del cnsol Marc Acili Glabri I que dirigia la guerra a Grcia contra Antoc el gran. 

El 184 aC fou expulsat del senat pel censor Marc Porci Cat i fou acusat per aquest per crims comesos durant el seu consolat: emportar-se a la seva provncia al seu favorit, un jove noiet cartagins de nom Filip, que volia ser gladiador i que fou obligat a practiques sexuals amb Luci sense tenir mai oportunitat de exercir com a gladiador; haver matat a un noble boi noms per plaer quant el jove Filip va dir que mai havia vist morir a un gal; i el va acusar tamb de qu a Grcia havia exrcit la pederstia contra infants. No devia ser condemnat o ho fou molt lleument. 

El 170 aC va morir essent sacerdot rom.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189952" title="Jos Merc" nonfiltered="3406" processed="3398" dbindex="78421">
Jos Merc s un cantador de flamenc.

Jose Soto Soto, va nixer a Jerez de la Frontera, provncia de Cadis el 1955, en el flamenc barri de Santiago. De nen va cantar a l'Escolania de la Baslica de la Mer, d'on pren el seu nom artstic. Va comenar als tretze anys cantant al tablao de Torres Bermejas. Posteriorment i fins el 1983 treballa a la companyia d'Antonio Gades. En aquesta etapa participa en les pellcula "Bodas de Sangre" i "Flamenco" de Carlos Saura

El disc "Del Amanecer..." suposa un salt en la seva carrera, passant a ser el cantador flamenc ms conegut pel gran pblic. Ha venut fins avui mes d'un mili de discos.



.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189954" title="??d" nonfiltered="3407" processed="3399" dbindex="78422">
La   d (en rab  ) s la quinzena lletra de l'alfabet rab (divuitena o vint-i-sisena en l'ordre abjad). s una lletra solar.

 Histria .

Prov, per via dels alfabets nabateu i arameu, de la   d  fencia.

Podria haver representat (segons descripcions antigues del so) la lateral fricativa , provinent d'un so  protosemtic que s'hauria fos amb la d en altres llenges semtiques.

 s .

Actualment representa el so consonntic faringealitzat .

 Escriptura .



La   d es lliga a la segent lletra de la paraula. Tamb ho fa amb la precedent, sempre que aquesta no sigui lif, d l, l, r , z y o w w, que mai no es lliguen a la lletra posterior.

 Representaci, transcripci i transliteraci .

A la Viquipdia existeix una , vegeu-la per a les diferents maneres de transcriure i transliterar   d.

Al SATTS,   d es transcriu com a  . En l'alfabet de xat rab, s'usa tant D com 9'.

A la representaci Unicode,   d ocupa el punt U+0636 amb el nom ARABIC LETTER DAD.

A la codificaci ISO 8859-6, el punt 0xd6.

Com a entitat HTML, es codifica com a &#1590;

 Variants .

Tot i formar part de l'alfabet rab bsic, es pot considerar un variant de la   d, per ser una de les sis lletres que es van afegir a part de les vint-i-dues heretades de l'alfabet fenici.

En xiao'erjing el mateix smbol pot representar tamb el so  i la velaritzada .

Aquest smbol s'ha llevat de la varietat soran de l'alfabet rab.

 Vegeu tamb .


Llengua rab;
Alfabet de xat rab;
Alfabet;
Alfabet fenici;

 Referncies .



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189960" title="Santa Eugnia de Ter" nonfiltered="3408" processed="3400" dbindex="78423">
Santa Eugnia de Ter s un antic municipi del Girons i actualment un barri de Girona.
Es va nodrir de la immigraci de la segona meitat del segle XX per crixer, per alhora tamb el va despersonalitzar com a poble i va propiciar la seva integraci a Girona. Resta encara el cementiri i un antic mas que serveix de centre cvic, anomenat Can Ninetes.
Per contra, el Pont del Dimoni va ser desmuntat i no ha tornat a ser muntat malgrat les promeses dels diferents governs municipals i que encara s reclamat pels sectors culturals del barri.

Peronatges.
Com a personatge important nascut a l'antic poble de Santa Eugnia de Ter hi ha l'actual abat de Montserrat Monsenyor Josep Maria Soler i Canals.

Pla de Barris.
Cal dir que el barri de Santa Eugnia juntament amb el de Can Gibert del Pla estan millorant molt el seu aspecte grcies al pla de barris, el qual serveix per arreglar els barris que ms ho necessiten de Catalunya.
En aquest pla s contempla entre d'altres:
Transformar diversos carrers.
Transformar l'antic mercat de santa Eugnia en un centre de dia.
Muntar una xarxa wi-fi municipal per que explotara una entitat privada.
Reformar la plaa de Santa eugnia (tamb anomenada plaa del vaixell).
Allar acsticament els CEIPs del barri, etc.

Referncies.


Enllaos Externs.

Equipaments del barri.
IES Santa Eugnia;
CEIP Montfalgars;
Collegi groc;
L'estaci espai jove;
Pavell Municipal d'Esports Santa Eugnia;
Piscina municipal de santa eugnia-can gibert (telf. preus...);
Centre civic Can ninetes;
Biblioteca Salvador Allende;

Mitjans de comunicaci.
El dimoni de Santa Eugnia de Ter;

Varis.
Associaci de Vens de Santa Eugnia de Ter;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189962" title="Tit Quinti Flamin I" nonfiltered="3409" processed="3401" dbindex="78424">

Tit Quinti Flamin I (vers 230 aC-174 aC) tamb conegut amb els noms Titus Quinti Flamin o Tit Quinti Flamin o Titus Quint Flamin (Titus Quintius Flamininus o Titus Quinctius Flamininus) fou un general i magistrat rom . Aureli Vctor diu que el seu pare era Gai Flamini mort a la batalla del Trasim, per aix sembla una confusi entre els Flaminius i els Flamininus. Era germ de Luci Quinti Flamin .

Apareix esmentat per primer cop el 201 aC quan fou comissionat per la distribuci de terres al Samni i la Pulla i el 200 aC fou triumvir per la refundaci de la colnia de Vensia. 

El 199 aC fou qestor i al final de l'any va aspirar al consolat; els tribuns s'hi van oposar perqu no havia estat abans edil ni pretor, encara que ja tenia l'edat per ser cnsol, per finalment fou elegit per l'any 198 aC junt amb Sext Eli Pet, i va obtenir Macednia com a provncia amb un exrcit de 3.000 infants i 300 cavallers.

Els auspicis no eren favorables i va romandre un temps a Roma i quan van canviar va sortir cap a la seva provncia immediatament. Va embarcar a Brundusium fins a Crcira on va deixar les tropes i ell va anar a Epir i desprs es va reunir amb l'exrcit i va planificar la invasi de Macednia.

Va optar per assaltar el pas d'Antignia i va demanar l'ajut del partit rom de l'Epir dirigit per Carops el vell (Charops). Durant 40 dies va lluitar amb els macedonis. Filip V de Macednia va comenar a negociar amb la mediaci dels epirotes i Flamin va exigir l'evacuaci de Grcia i Tesslia; mentre es va descobrir un pas amagat de muntanya que evitava Antignia i els romans van creuar i es van presentar al darrera de les lnies macednies: Antignia, atacada per dos costats, ja no va oferir resistncia i els defensors van fugir cap a Tesslia desprs de perdre dos mil homes. Epir es va sotmetre a Flamin i va rebre un tractament suau. 

El cnsol va avanar per Tesslia i Filip va fer una poltica de terra cremada. Flamin va assetjar Falria i va trobar resistncia per fou conquerida amb un cstig que havia de servir d'exemple a altres ciutats; per com que les principals ciutats tenien guarnicions macednies, la mesura no fou efectiva. L'exrcit macedoni estava a Tempe des de on podia enviar ajut a qualsevol ciutat. Flamin va assetiar Carax (Charax) al Peneios, per els atacs foren rebutjats i el setge es va haver d'aixecar. 

Llavors Flamin va anar a la Fcida i va ocupar diverses ciutats incloent alguns ports que li van permetre comunicar amb el seu germ Luci Quinti Flamin, cap de la flota. La principal ciutat Elateia o Eltia va resistir i va aturar el seu progrs. Mentre Luci va aconseguir l'aliana de la Lliga Aquea, dirigida llavors per Aristenet; per Megalpolis, Dime i Argos van romandre lleials al Regne de Macednia. 

Desprs d'ocupar Eltia, Flamin va establir els seus quarters de hivern a Fcida i Lcrida; una revolta a Opus va foragitar a la guarnici macednia  i una part dels revoltats va cridar als etolis i uns altres als romans que finalment van prendre possessi de la ciutat cosa que va molestar al etolis. La guarnici macednia s'havia refugiat a l'acrpoli per no fou atacada i mentre Filip V va fer noves propostes de pau que foren acceptades per Flamin que aspirava a romandre en el comandament un altra any, i es va pacta una treva de dos mesos.

A una reuni al golf Malic prop de Nicea, que va durar tres dies, Filip i Flamin (i els seus aliats especialment els etolis) van discutir l'afer; la principal petici romana i etlia era la retirada de totes les guarnicions macednies de Grcia. Flamin volia demorar la resposta i va actuar molt polticament. De moment va permetre enviar ambaixadors macedonis a Roma a canvi de la evacuaci de les posicions que li quedaven a Lcrida i Fcida; Flamin ja havia informat al senat de qu calia exigir la retirada de les guarnicions macednies de Grcia (especialment les ms importants a Demetries, Calcis i Corint) i els ambaixadors macedonis es van trobar amb aquesta exigncia tamb a Roma. Els ambaixadors van sortir de la capital, i el senat va prorrogar el poder a Flamin per un perode indefinit.

Aconseguit el seu objectiu Flamin va declarar que ja no hi hauria ms converses de pau. Filip V llavors es va intentar aliar a Nabis d'Esparta, que per traci s'havia apoderat d'Argos, el qual va convidar a Flamin a una conferencia en aquesta ciutat on finalment es va acordar que Nabis seria aliat rom i hauria de deixar de fer la guerra a la Lliga Aquea, per conservaria Argos (encara que el tractat va evitar aquesta clusula). Llavors Flamin va anar contra Corint on el tir Flocles, amic de Nabis, s'esperava que tamb es passaria al camp rom, per fou en debades. 

Flamin va passar per Becia que va haver de renunciar a l'aliana macednia i unir-se als romans, per la majoria dels beocis amb capacitat militar ja estaven servint a l'exrcit macedoni. Noms els acarnanis van romandre fidels al Regne de Macednia.

A la primavera del 197 aC Flamin va deixar el campament i va inicia la segona campanya ajudat pels auxiliars aqueus i etolis principalment. A avanar cap a Phthiotis i Filip al front del seu exrcit, li va sortir al pas. Un primer enfrontament menor es va produir a Feres, i fou favorable als romans. Els dos exercits es van dirigir cap a Farslia i Escotusa. Tot seguit es va produir la batalla de Cinoscfals en la que 8000 macedonis van morir i 5000 fets presoners i en la que Flamin va obtenir una victria completa (noms va perdre 700 homes). Tota Tesslia es va rendir als romans i Filip va demanar la pau. Els etolis es van atribuir la principal part en la victria. 

Flamin va acordar al rei una treva de 15 dies i perms per iniciar converses de pau; els etolis exigien molt ms i van acusar a Flamin d'haver estat subornat pel rei macedoni; finalment aquestes exigncies i acusacions van fer que els etolis no obtinguessin gaire premi per la seva cooperaci. Filip va acceptar els termes de pau proposat pels romans i es va signar una treva per uns quants mesos i es van enviar ambaixades a Roma.

Flamin va restaurar la llibertat dels soldats beocis que servien a Macednia i va donar el crrec de beotarca a un comandant dels tebans de l'exrcit macedoni (que aviat fou assassinat pel partit rom amb perms de Flamin). Una revolta antriromana va esclatar a Becia i els romans que foren trobats al pas foren assassinats (uns 500) i els seus cadavers deixats sense enterrar. Flamin va assolar Becia  i va assetjar Coronea i Acrfia on s'havien trobat molts morts romans; els beocis van demanar la pau i finalment es va fer amb la mediaci de la Lliga Aquea per els principals caps rebels van haver de ser entregats i es va haver de pagar una multa de 30 talents.

A la primavera del 196 aC van arribar a Grcia deu comissionats romans per arranjar els afers del pas junt amb Flamin. Macednia havia d'evacuar totes les ciutats gregues a Europa i sia que ocupava, i renunciar a les que havia ocupat abans. Corint fou entregada a la Lliga Aquea i a l'estiu s'hi van celebrar els jocs stmics en els quals es va proclamar la llibertat i independncia de Grcia, decisi que no s'esperava i que va provocar una gran joia. Tesslia fou dividida en quatre estats Magnsia, Perrbia, Dolpia, i Thessaliotis; la Lliga Etlia va rebre Ambrcia, Fcida, i Lcrida (no van quedar satisfets) i la Lliga Aquea va rebre part del Pelopons. Tamb Atenes va rebre algunes possessions.

L'aliana amb Nabis era mal vista i el 195 aC Flamin va rebre poders del senat per actuar contra el tir espart. La guerra contra Nabis es va iniciar amb l'atac a Argos on hi havia una guarnici dirigida per Pitgores, cunyat de Nabis; com que la ciutat no es va revoltar, Flamin va passar a Lacnia i es van lliurar dos batalles prop d'Esparta en les que Nabis fou derrotat, per Flamin no va gosar a assetjar Esparta i es va limitar a assolar la regi. Amb ajut de la flota dirigida per son germ Luci, va ocupar Gythium, que es va rendir sense lluita, desprs del qual Nabis va demanar la pau.

Els termes proposats per Flamin foren rebutjats tant per Nabis com pels aliats romans, i el general va haver d'atacar Esparta; la ciutat fou atacada sense xit i quan estava a punt de fer un segon intent Nabis va tornar a insistir en la pau acceptant els termes abans rebutjats; Argos s'havia revoltat i havia expulsat la guarnici espartana, i Flamin va anar a aquesta ciutat i als jocs nemeus va proclamar la seva llibertat quedant inclosa en la Lliga Aquea. 

Quan finalment va abandonar Grcia va fer evacuar les guarnicions d'Acrocorint, Calcis, Demetries i altres ciutats per demostrar que la llibertat concedida no era simulada. Va convocar una assemblea a Corint (primavera del 194 aC) i es va acomiadar. El seu darrer acte fou la compra i manumissi dels romans que havien estat fets presoners durant la Segona Guerra Pnica i havien estat venuts a Grcia.

A la seva tornada a Roma va celebrar un triomf magnfic que va durar tres dies.

No gaire desprs de sortir de Grcia els etolis van instigar a Nabis i a Antoc III el gran a fer la guerra als romans. Nabis va assetjar Gythium que estava ocupada pels aqueus. El senat rom hi va enviar una flota dirigida per Gai Atili i una ambaixada dirigida per Flamin.

Es va decretar la guerra contra Nabis i Filopemen, estratega de la Lliga Aquea, estava a punt de derrotar a Nabis quan Flamin li va aconsellar de no fer cap acci sense una decisi romana. El senat li va donar plens poders a Flamin que va imposar una treva amb Nabis. Flamin va aconseguir l'aliana de Filip V de Macednia contra Antoc, l'aliat dels etolis. Amb forces dels aqueus es van neutralitzats els partits favorables al rei selucida al Pireu i a Calcis. La vinguda d'Antoc a Europa va acabar a la batalla de les Termpiles el 191 aC. Flamin va romandre a Grcia com ambaixador plenipotenciari i de fet com a protector de Grcia.

Desprs de la sortida de Antoc, el cnsol Marc Acili Glabri I va voler castigar a Calcis pel seu suport al rei siri, per Flamin ho va impedir. Es va iniciar la guerra contra els etolis. Mentre el cnsol assetjava Naupacte, Flamin, que era al Pelopons va anar al camp rom i els etolis li van implorar la seva protecci. Flamin es va compadir i va aconseguir l'aixecament del setge.

En aquestos dies una revolta va esclatar al Pelopons i Flamin i Filopemen, l'estrateg de la Lliga Aquea, van decidir atacar Esparta, per la pau es va restablir sense necessitat de guerra. Messnia va refusar unir-se a la Lliga Aquea i Filopemen va avanar cap a Messene i Flamin va actuar de mediador; Messnia va ingressar finalment a la Lliga la qual va haver de cedir a cavi l'illa de Zacynthus a Roma, que va pagar una quantitat.

El 190 aC Flamin va tornar a Roma i fou nomenat censor pel 189 aC amb Marc Claudi Marcel. El 183 aC fou ambaixador davant el rei Prsies  I de Bitnia que va oferir entregar a Annbal als romans (Annbal es va sucidar).

Va morir vers el 174 aC o uns mesos abans (el 174 aC es van celebrar uns jocs funeraris en honor seu, i la mort havia d'haver estat en els darrers mesos).




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189963" title="Tit Quinti Flamini (ambaixador)" nonfiltered="3410" processed="3402" dbindex="78425">
Tit Quinti Flamini (Titus Quintius Flamininus) fill del cnsol Tit Quinti Flamin I, va fer en honor del seu pare uns esplndids jocs que van durar quatre dies, l'any 174 aC (el pare havia mort recentment). El 167 aC fou un dels tres ambaixador que va retornar els hostatges a Trcia dels quals el rei Cotis III havia demanat pagar el rescat. El mateix any fou elegit ugur al lloc del difunt Gai Claudi.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189964" title="Tit Quinti Flamin II" nonfiltered="3411" processed="3403" dbindex="78426">
Tit Quint Flamin (Titus Quintius Flamininus) fou un magistrat rom. Fou cnsol el 150 aC junt amb Marc Acili Balb. Va erigir un temple a la Pietat en el lloc on hi havia abans una pres on una filla havia donat un exemple de pietat envers la seva mare. Ms tard el lloc fou ocupat pel teatre de Marcel.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189965" title="Tit Quinti Flamin III" nonfiltered="3412" processed="3404" dbindex="78427">
Tit Quint Flamin (Titus Quintius Flamininus) fou un magistrat rom. Fou cnsol el 123 aC junt amb Quint Metel Baleric. Cicer diu que era analfabet, per parlava amb elegncia. En el seu consolat es va fundar la colnia de Cartago encara que Tit Livi i Plutarc la situen a l'any segent.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189966" title="Tit Quinti Flamin" nonfiltered="3413" processed="3405" dbindex="78428">


Onomstica:

Tit Quinti Flamin I o Tit Quint Flamin I o Titus Quinti Flamin o Titus Quint Flamin (Titus Quintius Flamininus) fou un magistrat i general rom (vers 230 aC-174 aC), conqueridor de Grcia;

Tit Quinti Flamini, ambaixador rom.

Tit Quinti Flamin II, cnsol el 150 aC ;

Tit Quinti Flamin III, cnsol el 123 aC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189972" title="Manel de la Matta Sastre" nonfiltered="3414" processed="3406" dbindex="78429">
Manel de la Matta Sastre (Madrid, 1963 -  K2, Pakistan,19 d'agost de 2004) fou un alpinista espanyol. Amb setze anys, acompanyat del seu germ gran, es va iniciar en el muntanyisme al Pirineu. Va practicar diverses disciplines com l alpinisme, l escalada en roca, el barranquisme, esqu de muntanya o la travessia en parapent. Va ser un dels impulsors a Espanya del Parapent de muntanya, especialment als Pirineus.

Fou el primer director de la Escuela Espaola de Alta Montaa. Va fer el cim del Cho Oyu i el Shishapangma, ascensions d'hivern de les tres grans parets nord del Pirineu (Midi d'Ossau, Grand Vignemale i Torre de Marbor, Cerro Torre a la Patagnia, el Capitan als Estats Units d Amrica, el corredor del diamant del Mont Kenya a l frica, i l Ama Dablam a l Himlaia. Tamb va intentar pujar l'Everest en dues ocasions. 

L expedici catalana Magic Line 2004 tenia com a objectiu arribar al cim del K2, la segona muntanya ms alta del mn (8.611 metres). L alpinista Jordi Corominas va aconseguir arribar al cim el 17 d'agost de 2004, mentre scar Cadiach i Manel de la Matta renunciaven. Manel de la Matta va morir mentre descendia del K2 i les seves despulles van ser enterrades al Memorial del Camp Base de la muntanya.

Va ser patr-fundador de la Fundaci Muntanyencs per l Himlaia, una ONG fundada juntament amb d altres alpinistes com Sebasti Alvaro, Oriol Ribas, Ferran Latorre o Nani Durr per tal de millorar les condicions de vida de la gent que ajuda els escaladors. Amb el recolzament de Manel havia endegat un procs en marxa per tal d escolaritzar els fills dels xerpes de la diminuta poblaci d Hush al Pakistan, on la meitat dels nens no sabien llegir ni escriure i que Manel de la Matta havia visitat moltes vegades. Va rebre la Creu de Sant Jordi el 2004 a ttol pstum.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189974" title="Josep Vilarasau Salat" nonfiltered="3415" processed="3407" dbindex="78430">
Josep Vilarasau Salat (Barcelona, 1931) s un economista i enginyer industrial catal. Comena al mn de les finances com a director dels serveis tcnics de l'Instituto de Crdito Oficial (ICO) al 1961. Desprs de passar dos anys per la banca privada com a director d Indubn i d ocupar el crrec de director general
adjunt a la Compaa Telefnica, el 1969 torna a Hisenda, com a Director General del Tresor i el 1970 accedeix a la direcci general de Poltica Financera. El 1973 entra a formar part del Consell d administraci del Banco de Europa i l any segent s nomenat director general de Campsa fins que, dos anys ms tard accedeix a la direcci general de l antiga Caixa de Pensions de Barcelona. Va liderar l expansi de l entitat, situant-la en les primeres posicions en el rnquing d entitats financeres de l Estat espanyol.

El 1989 Vilarasau passa a ocupar la direcci general de la nova Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona, des de la qual va aconseguir que La Caixa creixs i reforcs la seva participaci en empreses com Telefnica o Gas Natural. Ms tard substitu Juan Antonio Samaranch en la presidncia de La Caixa.

El 20 de mar de 2003 deixa la presidncia de "la Caixa" i passa a presidir la Fundaci "la Caixa", juntament amb el crrec de President d Honor. El 2004 va rebre la Creu de Sant Jordi.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189975" title="Amical de Catalunya dels Antics Guerrillers Espanyols a Frana" nonfiltered="3416" processed="3408" dbindex="78431">
Amical de Catalunya d'Antics Guerrillers Espanyols a Frana s una entitat fundada el 1984, que fins aleshores, havia funcionat com a delegaci a Catalunya de la seva homnima francesa des de les darreries dels anys 70.

La integren homes i dones, exiliats republicans espanyols a Frana que, desprs d haver participat en l alliberament del pas ve ocupat durant la Segona Guerra Mundial per les tropes de l Alemanya nazi, retornaren al pas per diferents causes i de manera tamb diferent.

En l afany per recuperar la memria histrica, la tasca de l Amical s ha concentrat en fer un seguiment per saber els llocs on podien haver estat dipositats els cossos dels companys morts, en l intent de reforar el moviment guerriller que actuava a l interior del pas. Aquests cossos han pogut identificar-se i s han collocat plaques als llocs corresponents  poblacions catalanes i aragoneses-, amb indicaci dels noms dels morts i la causa del seu decs. El 2004 va rebre la Creu de Sant Jordi.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189977" title="Fernando Morn Lpez" nonfiltered="3417" processed="3409" dbindex="78432">

Fernando Morn Lpez ( Avils, Astries 1926 ) s un diplomtic, escriptor i poltic espanyol militant del Partit Socialista Obrer Espanyol. Va ser Ministre d'Afers Exteriors entre 1982 i 1985, durant el primer govern de Felipe Gonzlez. 

 Biografia .
Va nixer el 25 de mar de 1926 a la ciutat d'Avils1. Va estudiar dret i cincies econmiques a la Universitat de Madrid, ampliant posteriorment aquest estudis a Frana i el Regne Unit i ingressant a l'Escola Diplomtica el 1952.

s oncle de la poltica Mercedes Cabrera Calvo-Sotelo. Entre altres institucions a les quals pertany forma part del Club de Roma i l'Ateneu de Madrid. 

 Carrera diplomtica .
Com a diplomtic va estar destinat a les ciutats de Buenos Aires, Lisboa i Londres. Va ocupar a partir de 1968 diversos llocs al Ministeri d'Afers Exteriors i en quatre ocasions va ser membre de la Delegaci espanyola a l'ONU fins que l'any 1973 va ser nomenat, amb Manuel Fraga Iribarne d'ambaixador a Londres, cnsol General en aquesta ciutat britnica. 

 Activitat poltica .
El 1954 es va unir de la m d'Enrique Tierno Galvn al Partido Socialista Popular, participant activament en les negociacions per a unir aquest partit al Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE). 

En les eleccions generals de 1977 va ser escollit senador, i form part de la cambra alta espanyola durant la Legislatura Constituent i la I Legislatura. Posteriorment, en les eleccions de 1979 fou escollit diputat al Congrs per la provncia de Jan. Amb anterioritat havia ocupat el crrec de Conseller de l'ens preautonmic del Principat d'Astries. 

Amb la victria socialista a les eleccions generals espanyoles de 1982 el nou president Felipe Gonzlez el nomen Ministre d'Afers Exteriors, crrec des del qual va finalitzar les negociacions amb la Comunitat Econmica Europea (CEE) que van permetre l'ingrs d'Espanya en aquest organisme internacional. El 5 de febrer de 1985 va obrir la reixa que impedia l'accs des d'Espanya a Gibraltar i va iniciar les converses amb els Estats Units d'Amrica per tal disminuir la presncia militar d'aquest pas en les bases militar nord-americanes. Els seus dubtes, per, respecte a la poltica oficial sobre l'abast de la participaci d'Espanya en el si de l'OTAN van motivar el relleu en el Ministeri. 

El 6 de novembre de 1985 va ser nomenat ambaixador d'Espanya a les Nacions Unides. En les primeres eleccions al Parlament Europeu celebrades a Espanya el 10 de juny de 1987 va encapalar la candidatura del PSOE, per la qual cosa fou escollit eurodiputat, repetint en la segona convocatria en 1989 i en la tercera en 1994. 

L'any 1999 es va presentar a l'alcadia de Madrid pel PSOE, aconseguint 20 regidors per sent derrotat pel candidat del Partit Popular Jos Mara lvarez del Manzano. 

 Obra literria .
Al llarg de la seva vida ha escrit tot un seguit de llibres:
1958: Tambin se muere en el mar;
1961: El profeta;
1961: Nacin y alineacin en la literatura negro-africana;
1963: Jos Gimnez, promotor de ideas;
1967: El nuevo Reino;
1971: Revolucin y tradicin en frica negra;
1971: Novela y semidesarrollo;
1971: Explicacin de una limitacin;
1982: La destruccin del lenguaje y otros ensayos;
1982: Una poltica exterior para Espaa;
1990: Espaa en su sitio;

 Enllaos externs .
  Informaci de Fernando Morn al Senat espanyol;
  Informaci de Fernando Morn al Congrs dels Diputats;
  Informaci de Fernando Morn al Parlament Europeu;
  Informaci de Fernando Morn a elpais.com;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189988" title="Associaci Amics de la Seu Vella de Lleida" nonfiltered="3418" processed="3410" dbindex="78433">
Associaci Amics de la Seu Vella de Lleida s una associaci constituda a Lleida l'any 1973 que ha desenvolupat des d'aleshores una decisiva tasca per promoure el coneixement dels aspectes del monument, la reconstrucci material, l'estudi histric i alhora dignificar, defensar, protegir i contribuir a la revitalitzaci de tot el conjunt monumental del Tur de la Seu Vella. En una primera etapa, es promouen importants actuacions: tancament del recinte amb portes noves, tancament dels finestrals, protecci i restauraci d'escultures, lpides, pintures murals, installacions bsiques de llum i so i plantada d arbres.

Actualment, les seves actuacions superen l'mbit del monument amb actuacions al seu entorn, participaci de l'estament universitari amb conferncies, estudis histrics i artstics..., i activitat de publicacions. Fou declarada per l'Estat, entitat d'utilitat pblica el 1974. Tamb el 1982, la Generalitat de Catalunya li atorga el nomenament d'entitat collaboradora del Patrimoni Cultural. El 2004 va rebre la Creu de Sant Jordi.

 Ellaos externs .
 Pgina de l'Associaci;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189989" title="Art romnic a Catalunya" nonfiltered="3419" processed="3411" dbindex="78434">

El romnic s l'art que es desenvolup per la major part d'Europa Occidental, incloent les  Illes Britniques i la Siclia normanda, des del segle XI fins ben entrat el XIII. Tot i la seva expansi s un art molt homogeni, per la qual cosa ha estat considerat el primer estil medieval europeu plenament constitut. Malgrat aquest consens, i com passava amb les llenges romniques, van aparixer en menor grau diferents escoles nacionals, com ara la catalana, molt relacionada amb la de la Llombardia. El seu nom s modern i revela els seus orgens en la tradici romana, de la qual s'inspira tant en arquitectura, en escultura i tamb en la pintura, en aquest cas, per, a travs de la influncia bizantina, molt forta al nord d'Itlia.
 
Desprs de la descomposici de l'imperi Carolingi, el territori que abastava es fragment en petits estats i comtats regits pel feudalisme, sistema economicojurdic i de relacions socials que s'estengu per tot l'occident europeu a partir del segle XI coincidint amb l'expansi del romnic. El desenvolupament del romnic tamb va parallel amb l'eclosi de les llenges romniques que s'han anat formant a partir del llat en els segles precedents, amb el ressorgiment de la conscincia de naci (l'abat Oliba ja parla de ptria), i, concretament a Catalunya, amb la progressiva consolidaci com a sobirans dels comtes de Barcelona.
 
Desprs d'un perode considerat preromnic a la segona meitat del segle X, el segueixen dos perodes o estils dins el romnic que coincideixen a Catalunya amb dues etapes de la lluita per reconquerir el territori a l'Islam. Aix, el primer romnic o romnic llombard coincideix amb la Catalunya Vella, all on havien arribat els comtes catalans al segle XI, i el segon romnic o romnic ple que s'ajusta amb la Catalunya Nova, el pas conquerit al segle XII: les terres de Lleida, el camp de Tarragona i Tortosa, i amb el qual quedar configurat definitivament el territori.
 
El romnic a Catalunya es prolong fins a ben entrat el segle XIII, s a dir, que encara era l'art vigent quan Jaume I conquer Mallorca (1229) i Valncia (1239). No va ser fins la segona meitat de segle que progressivament s'anaren introduint a Catalunya les formes i l'esperit del nou estil que prendria el relleu, el gtic.

Context histric i social.

Antecedents histrics.

Catalunya va ser envada devers el 716 per les tropes musulmanes, que prosseguiren la seva expansi cap al nord fins que foren derrotades a la batalla de Tours el 732 per les tropes de Carles Martell. Carlemany, que veia perillar el seu vast imperi europeu, l'imperi carolingi, va interposar entre aquest i l'Islam una frontera, una marca de protecci, que s'anomen la Marca Hispnica o futura Catalunya. Dues etapes importants de l'establiment d'aquesta marca sn el 785 amb el lliurament de la ciutat de Girona als francs, i el 801, quan Llus el Piads, fill de Carlemany, conquereix la ciutat de Barcelona i, amb ella, les terres immediates fins al Llobregat.

s en aquest moment que el curs baix del Llobregat es converteix en frontera meridional de l'imperi, la marca entre cristians i sarrans. No s fins a primers del segle X, el 904, que sn documentats els primers establiments cristians a l'altra riba del riu, al castell de Cervell. Molts dels pagesos que colonitzaren aquestes terres ho feren per mitj de l'aprisi.

Sobirania.

La progressiva implantaci del romnic a Catalunya coincideix amb l'assoliment de la seva sobirania. Des de Guifr el Pils (878-897), els comtes catalans havien iniciat la marxa cap a la sobirania, per seran els grans comtes de Barcelona, com Ramon Berenguer I (1035-1076), el Vell, o Ramon Berenguer III (1093-1131), el Gran, els que conduiran el pas a la seva plenitud, parallelament al desenvolupament de l'art romnic. El mosaic de comtats en qu Catalunya estava dividida s'havien anat incorporant a la sobirania dels comtes de Barcelona, unificant-se en un sol estat, excepte els de Pallars i Empries, que ho feren ms tard.

Ramon Berenguer IV (1113-1162), conqueridor de Tortosa (1148) i de Lleida (1149), assolir l'acompliment de la definitiva configuraci territorial de Catalunya, tal com la coneixem avui, i ensems s'assolir la uni amb Arag, pel seu prometatge (1137) amb la princesa Peronella, filla de noms un any del rei d'Arag Ramir II. Llur fill, Alfons el Cast (1162-1196), ser el primer comte de Barcelona que dur, a ms d'aquest ttol sobir, el de rei d'Arag.

El Feudalisme.
 
El desenvolupament i l'expansi de l'art romnic coincideix tamb amb la del feudalisme a totes les capes de la societat, caracteritzat per la desintegraci de l'autoritat del poder pblic, s a dir, per l'apropiaci privada dels antics crrecs i funcions pbliques i la seva conversi en hereditaris. En el feudalisme els homes estaven lligats els uns als altres per vincles de vassallatge i fidelitat, i la unitat que segellava els pactes era el feu, l'objecte del qual consistia generalment en l'usdefruit d'una terra o d'un castell, per tamb d'una funci pblica o d'unes rendes. D'alt d'aquest entramat hi havia el seu prncep, el comte de Barcelona,. a qui estaven sotmesos molts nobles i barons, en alguns casos tan poderosos que dhuc s'arribaren a rebellar contra l'autoritat del sobir.

Per contraposici al feu, l'alou era un domini lliure de tota prestaci. En el feudalisme, els pagesos, sotmesos a servitud, eren adscrits a la terra, que no podien abandonar sense pagar una remena al senyor.
 
Grcies a aquest sistema, els antics castells que s'havien erigit apressadament en el moment de la reconquesta del pas van ser reconstruts. Els ms estratgics assoliren aviat una importncia remarcable i sorgiren llinatges que en prenien el nom, com els Cardona, els Cabrera, etc, que grcies a la lluita contra els sarrans i la reconquesta de la Catalunya Nova esdevindran senyors de grans dominis i molt influents polticament.

La Pau i Treva.

Un dels motius de la proliferaci de tantes esglsies romniques el podem trobar en la violncia feudal, moguda pels nobles, que afectava a tothom, no solament els nobles i llurs guerrers, sin tamb els clergues i els monjos, els pagesos i tots els estaments de la societat.
 
Hi arrib a haver tanta inseguretat que l'Esglsia, a instncies de l'abat Oliba, institu el moviment de la pau i treva de Du, la qual, a fi de protegir persones i bns, consistia a establir la prohibici de fer la guerra en determinats dies i en determinats llocs. Es formaren aix les sagreres de les esglsies, la immunitat de les quals s'estenia per una zona de trenta passes a l'entorn del temple.

El preromnic.

Podem dividir l'art preromnic en dos perodes o etapes: anterior i posterior als sarrans. L'art que es practicava abans de la dominaci sarrana seguia la tradici paleocristiana i n'han arribat molt poques mostres doncs gaireb sempre s'hi bast un nou temple al seu damunt.

De forma estricte, l'art preromnic s tot aquell anterior al romnic, per aquest terme seria massa general i s'acostuma a associar-lo amb ms propietat al que es practic desprs de la dominaci sarrana durant els segles IX i X.

Arquitectura.

L'art preromnic, lluny de ser homogeni, revela una pluralitat de formes, originades la majoria en tradicions anteriors autctones i ms o menys influenciades pels substrats culturals de cada regi, aix com una continutat de les formes ms simples heretades d'poca visigtica. En alguns casos hi ha una voluntat notable d'entroncament amb la romanitat, entesa com a civilitzaci superior, com en l'art carolingi. En d'altres casos, la influncia de l'ocupaci sarrana s ms forta, com s el cas de l'art mossrab de l'occident peninsular. A Catalunya, els falsos arcs de ferradura que hi trobem, sense el cnon dels arcs rabs, no sn d'influncia mossrab sin exemple de rusticitat.

En un primer moment corresponen a les construccions d'poca anterior que s'apedaaven o recomponien, per tot seguit s'aixecaren edificis de nova planta, basliques o petites esglsies obrades amb pedres i fang, cobertes de fusta, que seguien els models dels temps precedents. El tipus ms corrent d'esglsia preromnica s el d'una petita esglsia de nau nica capada per un absis quadrat o trapezodal de vegades amb un transsepte elevat entre l'absis i la nau, que representa la influncia de l'arquitectura carolngia. A la fi del segle X, l'absis comena a tenir la planta semicircular aprofundida, molt irregular.

En el decurs del segle X hom inici l'assaig de la coberta de volta en els santuaris per estendre-la ms tard sobre la nau de les esglsies de dimensions petites. Les estructures es feren ms slides, amb parets de grossos carreus angulars, i presentant sovint l'aparell de pedres en espina de peix, mtode constructiu d'influncia romana seguit arreu i que predomin a la segona meitat del segle, tant a les esglsies que s'han conservat a l'Empord i a les voreres del Llobregat com als castells bastits a la darreria del segle a les marques de frontera amb els musulmans.

Entre les obres preromniques ms importants sobresurten l'esglsia de Santa Maria de la Tossa de Montbui (Anoia), bona part del conjunt de les esglsies de Terrassa, Sant Quirze de Pedret, la porta Ferrada -nica resta de l'antic monestir de Sant Feliu de Guxols-, i d'altres.

Cap a finals de segle, s el moment de ms empenta constructiva en les esglsies dels monestirs i de la Catalunya Vella, als territoris menys afectats per les incursions musulmanes de les valls pirinenques i de les terres que en davallen. s en aquest poca que es comencen les grans obres de Cuix, de Ripoll, de Sant Pere de Rodes, amb mplies construccions basilicals cobertes amb encavallades de fusta i finestres d'una sola esqueixada.

Escultura i pintura.

La sobrietat de murs i cobertes admetia rarament l'escultura en elements decoratius, que es resolia en relleus ornamentals, amb escasses figuracions humanes. El corrent escultric califal de retorn als models dels capitells corintis no penetr fins al comenament del darrer ter del segle X. Els primers capitells degueren ser esculpits desprs del 977 pels escultors que, procedents de la mesquita de Crdova, havien vingut a Catalunya per a treballar en la baslica que aquest any va ser consagrada a Santa Maria de Ripoll, pante dels comtes del casal de Barcelona.

A Catalunya, els exemples ms arcaics d'escultura clarament romnica semblen aparixer a Santa Maria de Besal, amb capitells amb figures i d'altres de tradici clssica amb fulles d'acant. Abundava l'escultura i la decoraci en guix o estuc, en talla a bisell, per tamb en alt relleu corpori, segons una tcnica que perdur fins ms enll del perode gtic.

El mateix es pot dir per la pintura, amb molt ocasionals frescs decoratius resolts amb simples lnies, que contornen els plans pintats amb colors primaris, amb temes evanglics i apocalptics. Un exemple el trobem al Museu Dioces de Solsona amb l'absidiola procedent de Sant Quirze de Pedret.

Un bon exemple d'argenteria s l'ara de Sant Pere de Rodes, al Museu Dioces de Girona.

L'art romnic.

Condicions favorables.

Al segle XI coincidiren una srie de condicions favorables que possibilitaren el desenvolupament i l'expansi de l'art romnic dintre de les nostres fronteres ja en poca molt primerenca i d'una manera molt creativa.

Es produeix una desvinculaci gradual dels comtats catalans de la monarquia dels capets, malgrat que mantingueren una estreta relaci amb les senyories feudals de Frana, estrenyeren cada cop ms llurs lligams amb Itlia i amb el papat. Desprs de la desmembraci del califat i la compartimentaci dels territoris musulmans en regnes de taifes, amb centres culturals propis, segueix la relaci amb els comtats catalans.

Hi hagu una notable expansi demogrfica propiciada per un gran desenvolupament de la producci agrcola, grcies a l'extensi dels conreus en noves terres, al perfeccionament de l'utillatge agrcola i a la millora dels recursos hidrulics. La creaci d'excedents afavor la creaci d'una economia d'intercanvi, que les entrades d'or musulm afavoriren igualment. Aquest or provenia principalment de les paries, tribut anual i a voltes mensual que els sarrans pagaven als comtes de la Marca Hispnica com a conseqncia d'indemnitzacions de guerra o reconeixement de domini, a canvi de la pau.

Primer romnic.

A principis del segle XI aparegueren dues tendncies principals que sovint marquen una ruptura amb les tradicions locals anteriors. Una s constituda per l'arquitectura de filiaci llombarda, anomenada per Puig i Cadafalch "primer art romnic", possiblement pel fet d'haver arribat per via del Piemont, i que es caracteritza per l's general d'un aparell de pedres allargades, no gaire grosses i noms desbastades, que devia anar recobert per un arrebossat. L'altra tendncia s la que es dna al Rossell i a l'Empord en alguns edificis d'aparell de pedra ben tallada amb columnes i grans capitells.

Arquitectura.

Els principis bsics de l'arquitectura romnica, juntament amb la seva estaticitat (les estructures se sustenten sobre els murs longitudinals), sn l'arc de mig punt i la volta de can ptria, que ja s'havia introdut en l'arquitectura preromnica. Noms en casos espordics o en alguna vall molt especfica, com la de Bo, en lloc de volta trobem embigats. En realitat, en el romnic es coneixien altres tipus de voltes, com la volta per arestes (que apareix, juntament amb la de can, a Sant Vicen de Cardona), per la ms caracterstica, la que defineix l'estil, s la volta de can. Es construeixen tamb cpules sobre trompes i criptes sota el presbiteri d'alguns temples importants.

L'arquitectura del primer romnic es caracteritza externament per les arcuacions llombardes que ornen els seus murs, separades per contraforts decoratius anomenats lesenes. Aquesta ornamentaci t els seus orgens en l'arquitectura de l'Imperi Rom d'Occident, que es pot trobar encara a ciutats tan allunyades com Trveris, a la frontera del Rin, o a Mil, a la Llombardia, regi de la qual partiren els picapedrers llombards que s'expandiren desprs per tota l'Europa mediterrnia.

Els absis ja sn tots semicirculars i les esglsies poden tenir d'una a tres naus, a vegades amb transsepte i planta de creu llatina, o amb cpula i cimbori, sobre el creuer. Aquests diferents cossos, segons la manera en qu es combinin, poden adoptar en alat solucions molt variades, especialment a la zona de la capalera. Hi ha tamb esglsies de cinc naus (Ripoll) o de planta circular (Sant Pere Gros).
 
Al primer romnic, els murs es construeixen de pedra, primer amb uns carreus petits, escairats a manera de llambordes o maons collocats en filades regulars. Al segon romnic, al segle segent, els carreus ja sn bellament tallats i aparellats. Les finestres acostumen a sser estretes per de doble esqueixada, en contrast amb les d'una de sola, tpiques del perode anterior (que persisteixen en algunes criptes i fortificacions).

Aquest estil abunda molt a banda i banda dels Pirineus i, pel sud, arriba al Peneds. Subtilment es comen a diferenciar un estil propi depenent del territori:

oriental: Amb esglsies de grans campanars de planta quadrada, la majoria, de la primera meitat del segle XI. En sn exemples les catedrals de Girona i de Vic, monestirs de Cuix, de Ripoll i de Breda.
central: Amb edificis de planta complexa, els ms notables sn Sant Vicen de Cardona i Sant Serni de Tavrnoles.
occidental: Sovint amb campanars alts i esvelts, com les esglsies d'Andorra, de l'Alt Urgell, del Pallars i de la Vall d'Aran.

Escultura.

En tota aquesta etapa hom no pot parlar d'escultura tpicament romnica, per aix no vol dir que en alguns casos la decoraci dels edificis no sigui realment notable, encara que constitueixen un grup propi, diferent del llombard, com el monestir de Sant Pere de Rodes, la catedral de Barcelona). Es caracteritza, a ms, per l'absncia d'escultura monumental, s a dir, els seus interiors sn llisos i austers, com a Santa Maria de Castelldefels. L'arquitectura doncs, hi apareix amb tota la seva puresa, com a Sant Vicen de Cardona o a Sant Pon de Corbera.

Les antigues tcniques de talla a bisell o aresta viva es retroben en la decoraci d'estuc de Sant Serni de Tavrnoles, en el grup de Sant Pere de Rodes, Sant Gens de Fontanes i Sant Andreu de Sureda, on hi ha tamb decoraci figurada i on els entrellaos fan pensar en exemples francesos.

Segon romnic.
 
El segon romnic, tamb dit romnic ple o romnic internacional, s'associa en la majoria del territori al segle XII. El ms notable que aporta s, juntament amb l's de carreus bellament tallats, la incorporaci de l'escultura monumental, com a Sant Joan de les Abadesses, Sant Pere de Besal o Sant Pere de Galligants.

Escultura.

La plenitud d'aquest perode, amb aparell de grossos carreus i decoraci escultrica, el trobem a les comarques occidentals amb la catedral de la Seu d'Urgell, lligada arquitectnicament amb el nord d'Itlia, per, pel que fa a l'escultura, amb Occitnia. Hi ha petits grups comarcals ben definits com ara a la Vall d'Aran i a la Cerdanya, i escoles ms riques, al Conflent i al Rossell, on abunda el marbre en capitells, portes i claustres. L'artista ms personal i significatiu entre els qui treballaren en aquest sector fou l'anomenat Mestre de Cabestany, amb projeccions des de Navarra fins a Itlia passant per Occitnia.

Les comarques gironines i la part central presenten exemples notables, important peces de marbre del Conflent, amb un gran monument molt original com s el de Sant Joan de les Abadesses i una extensa escola centrada entre Ripoll i Vic.

El romnic tard, de finals del XII i principis del XIII, comen tenint el centre principal a Girona, amb el claustre de la seva catedral, des d'on pass a Barcelona, amb exemples com el claustre del monestir de Sant Cugat del Valls, iniciat per Arnau Cadell, els capitells del claustre de Santa Maria de l'Estany.

Una branca del darrer grup rossellons que confeccion les escultures del claustre d'Elna i a Perpiny) conflu a Lleida, amb ornamentaci molt rica, en part moresca, que produ al llarg del segle XIII una esplndida escola centrada en la catedral, amb exemples a les comarques venes. Cal destacar la decoraci de la catedral de Solsona, de clara relaci amb Tolosa. Un dels millors exemplars tardans del grup s la portada de l'esglsia de Santa Maria d'Agramunt, del 1283, amb ornament romnic i un grup de l'Epifania ja netament gtic, b que arcaic.

A Tarragona hi ha bons exemples, sovint en marbre, especialment el claustre de la catedral, netament romnic, com ho sn tamb el tester i la planta del temple.

L'escultura en fusta, sovint policromada, tamb va oferir els millors exemplars a partir de la primera meitat del segle XII, per una gran majoria s'han perdut. Les marededus sedents devien abundar arreu. s molt important la srie de frontals de talla, Crists en creu i grups del Davallament, de la part occidental de Catalunya com Viella i la vall de Bo), i de Crists vestits de la Garrotxa i de la Cerdanya, tot i que a les comarques orientals n'hi ha tamb bons exemplars, potser ms tardans per parallels als del primer grup, destaquen el Crist i el prtic de Santa Maria de Ripoll, i el Davallament de Sant Joan de les Abadesses.

Vegeu tamb.
Art romnic de la Baixa Cerdanya;
Art romnic andorr;

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189991" title="Associaci d'Exinternats del Franquisme a Catalunya" nonfiltered="3420" processed="3412" dbindex="78435">
Associaci d'Exinternats del Franquisme a Catalunya s una entitat que treballa per recuperar de la memria histrica collectiva totes aquelles persones que van lluitar per les llibertats democrtiques i nacionals i que les represlies viscudes durant el franquisme no caiguin en l'oblit.

L Associaci treballa per al reconeixement de tots aquells catalans i catalanes que en el seu dia van patir internament per les seves conviccions poltiques i la lluita per la llibertat i la democrcia, i vol contribuir a restituir-les la dignitat davant les misries, vexacions i humiliacions sofertes durant el captiveri a qu el franquisme les sotmet. Tamb treballen perqu el govern francs reconegui als integrants de les companyies franceses militaritzades de treballadors espanyols. 

El 2004 va rebre la Creu de Sant Jordi.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189992" title="Casino Menestral Figuerenc" nonfiltered="3421" processed="3413" dbindex="78436">
Casino Menestral Figuerenc s una de les entitats ms antigues de Catalunya en ple funcionament, data de l any 1856. La iniciativa de la fundaci del Casino Menestral va ser fruit de les inquietuds d un grup de figuerencs que volien constituir, d una banda, una  Societat  literria que servs per fomentar la illustraci i la recreaci dels associats mitjanant conferncies, lectures i xerrades i d altra, en anomenar-se  Menestral , es volia integrar a la majoria de la societat figuerenca dins les seves diverses activitats.

El 24 de gener de 1857, es varen aprovar els primers estatuts de l entitat. Dels membres de les primeres Juntes, estretament vinculats al moviment republic
figuerenc, destaquen Joan Maria Bofill, Mart Carreras, Joan Matas,Pelai Massanet, Francesc Sunyer i Capdevila o Joan Tutau, ministre de Finances de la Primera Repblica Espanyola.

Des de l any 1906 fins el 1936, l entitat va viure un procs de permanent expansi que va quedar estroncat amb la guerra civil espanyola. Els efectes del conflicte
bllic es deixaren sentir en el Casino Menestral amb una reducci considerable del nombre de socis i amb una consegent davallada de les activitats de les diferents seccions. Els efectes per ms durs i directes del conflicte tingueren lloc a principis del mes de febrer de 1939, quan dotze bombes explotaren prop de l edifici i provocaren importants danys materials, a ms dels consegents saqueig del mobiliari, la biblioteca i l arxiu.

No ser fins l any 1956, que podem parlar de la recuperaci del nombre de socis, que varen arribar gaireb als dos mil. Tamb per els volts d aquest any, es feren els primers intents de normalitzaci cultural que es varen materialitzar amb la reobertura de l Escola de Msica, l organitzaci de les Festes de la Poesia, el reactivament de les representacions teatrals amb l agrupaci  Arlequn , l organitzaci d exposicions amb la reobertura de la nova sala, i l organitzaci de l Agrupaci de Cultura i les Fires dels Dibuix i Pintura, entre altres.

Fruit de la seva rica trajectria social i cultural, l entitat conserva el ritual, estrenat pel Premi Nobel de Literatura Frederic Mistral, de signatura en el Llibre d Or del Casino Menestral. Dintre d aquestes dedicatries destaquen les de Francesc Maci, Llus Companys, Josep Tarradellas, Jordi Pujol o Pasqual Maragall quan era alcalde de Barcelona i tamb d altres com Jos Luis Lpez Aranguren, Albert Boadella, Vctor Catal, Pompeu Fabra, Francesc Layret, Alejandro Lerroux, Llus Millet, Francesc Pi i Margall o Josep Maria de Sagarra entre d altres.

El 2004 va rebre la Creu de Sant Jordi. 
 Enllaos externs .
 Web del Casino Menestral Figuerenc;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189994" title="Copa Catalunya de futbol masculina 2007-2008" nonfiltered="3422" processed="3414" dbindex="78437">
En la Copa de Catalunya 2007-2008, el FC Barcelona, el RCD Espanyol i el Gimnstic de Tarragona juguen directament les semifinals. El quart semifinalista s el guanyador de la fase prvia.
  
Primera ronda.

Segona ronda.

Tercera ronda.

Quarta ronda.

Vuitens de final.

Quarts de final.

Semi-finals.

Llanaments de penals: Pinilla (0-1), Soriano (fallat), Maldonado (fallat), Jordi Gmez (fallat), scar Lpez (0-2), Javi Mrquez (fallat), Tortolero (0-3).  

Gimnstic de Tarragona: Roberto Jimnez; scar Lpez, Daniel Tortolero, David Abraham, Carles Mingo (82. Federico Bessone); Abel Buades (74. Sbastien Chabaud), David Snchez (62. Antoni Pinilla), scar Rubio; Jandro (82. David Medina), Antonio Lpez (86. Nano Gonzlez) i Maldonado. 

RCD Espanyol: Iaki Lafuente; Toni Lao, Albert Serrn, Jos Mara Lacruz, Francisco Javier Chica (66. Clemente Rodrguez); Jordi Gmez, Juanma (57. Jos Zamora), Sergio Snchez (84. Miquel Palanca), Moha (74. Javier Mrquez); Jonathan Soriano i Valdo (74. Marc Pedraza).




Girona FC: Rafa Ponzo; David Snchez, Rengel, Dot (46. Raset), Migue, Chechu Flores (65. Xumetra), Matamala, Santi Asensio (46. Eloi Amagat), Larios, Arnal i Jito (46. Uri). 

FC Barcelona: Albert Jorquera; David Crcoles (46. Alberto Bota), Rafael Mrquez, Oleguer Presas, Sylvinho; Marc Crosas, Dimas Delgado (46. Gai Assulin), Xavi Torres (36. Thiago Alcntara); Jeffrn Surez (73. Daniel Toribio), Santiago Ezquerro i Jos Emilio Guerra (36. Vctor Vzquez).

Final.



Gimnstic de Tarragona: Juanmi; scar Rubio, Pedro Mairata, Alejandro Campano (57. Miku), scar Lpez; Sbastien Chabaud, David Snchez, Gorka de Carlos, David Abraham; Calle (58. Francisco Jos Maldonado) i Antoni Pinilla. 

FC Barcelona: Albert Jorquera; David Crcoles (46. Fali), Alberto Bota, Oleguer Presas, Sylvinho; Marc Crosas, Dimas Delgado, Thiago Alcntara (64. Abraham Gonzlez); Jeffrn Surez, Santiago Ezquerro i Vctor Vzquez (77. Pedrito).





 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189995" title="Cobla La Principal del Llobregat" nonfiltered="3423" processed="3415" dbindex="78438">
Cobla La Principal de Llobregat s una cobla fundada el 1929 a la ciutat de Cornell de Llobregat, ra per la qual celebr el seu 75 aniversari al 2004 i va rebre per aix la Creu de Sant Jordi.

Va ser fundada amb msics de l'Orquestra Artstica Llobregatana de Cornell que dirigia Ddac Vil, pare d'en Jaume Vil i Mlich (Javimel), que va ser qui va consolidar-la i que amb la continutat del seu fill, en Josep Vil, va aconseguir crear una cobla d'un alt nivell musical, que avui en dia gaudeix d'un reconegut prestigi, avalat per ms de 75 anys d'histria.

Musicalment, ha treballat sota la batuta de directors de la talla d'Antoni Ros-Marb, Salvador Brotons, Alfred Caamero, Jordi Len, Joan Llus Moraleda i Daniel Antol. Tamb cal destacar el treball conjunt amb formacions corals, instrumentals i rtmiques, aix com tamb amb altres cobles, aconseguint realment un maridatge musical molt compenetrat.

D'aquestes collaboracions, cal destacar les que s'han fet amb el Cor Lieder Cmera, l'orfe Catal, la cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona, el pianista Manel Camp acompanyat per un quartet de corda, i el grup Tactequet amb Jorge Serraute al capdavant, sense oblidar la part musical dels espectacles de dansa protagonitzats per l'esbart Dansaire de Rub, el Grup Mediterrnia de Sant Cugat, l'esbart Sant Mart de Barcelona, i l'esbart Santa Tecla de Tarragona, entre d'altres.

Alguns dels msics ms carismtics, tant per la seva personalitat, com per la seva capacitat interpretativa i virtuosstica, han format o formen part d'aquesta cobla, la qual cosa permet afrontar gran varietat de repertori amb garanties d'xit. Tanmateix cal remarcar que a ms de gaudir de bons solistes, la cobla Principal del Llobregat es caracteritza per un molt bon conjunt, fruit d'una plantilla de msics estable que fa possible un resultat musical amb un so equilibrat, compactat i matisat.

En el nivell musical, ha estat de les primeres formacions exponents de la msica per a cobla, agafant el relleu de la cobla Barcelona, tant a dins com a fora del pas. Ha actuat a Berln, Dortmund, Nova York, Colnia, Blgica, Holanda, Munic (en els darrers jocs florals a l'exili), a Lausanne (com a promoci de la ciutat de Barcelona per als Jocs Olmpics), Pas de Galles, Concert inaugural del Festival Internacional de Msica de Llangollen (Regne Unit), Jornades Catalanes a Tunsia (1991) en representaci de la Generalitat de Catalunya, Festival de Radio France a Montpeller (1996), Festival Mittle-Europe a Selb (Alemanya), a As (Repblica Txeca) i a Buenos Aires (Argentina) entre les ms destacades.

A Catalunya participa en els Cicles Cobla Cor i Dansa, Tardes al Palau i Cicle Simfnic del Palau de la Msica Catalana, Premis Joaquim Serra en diverses ocasions, ha actuat al Gran Teatre del Liceu de Barcelona i al Festival de Peralada, a la cerimnia d'obertura del Festival Europa Cantat de Barcelona el 2003 i a la Universitat Catalana d'Estiu de Prada de Conflent el mateix any.

Enllaos externs.

Pgina de la cobla;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189996" title="Collegi Oficial de Metges de Lleida" nonfiltered="3424" processed="3416" dbindex="78439">
Collegi Oficial de Metges de Lleida s una corporaci de Dret Pblic de carcter professional que fou constituda el 1898 a Lleida. Hi ha de pertnyer obligatriament tots els llicenciats en medicina que exerceixin la professi dins l'mbit territorial de la provncia de Lleida, en qualsevol de les seves modalitats, sigui de manera independent o b al servei de les diferents administracions pbliques existents, o d'institucions dependents d'elles, o de qualsevol altra entitat pblica o privada.

El Collegi Oficial de Metges de Lleida assumeix, entre d altres, i en el seu mbit territorial les funcions segents: la representaci dels metges collegiats, de tots aquells que exerceixin la professi mdica al territori del Collegi Oficial de Metges de Lleida, segons la legislaci vigent i els propis Estatuts, davant les autoritats i els organismes pblics, aix com tamb davant d entitats privades o particulars en la defensa dels interessos professionals i el prestigi de tots els collegiats o qualsevol d ells. Tamb vetlla per la igualtat de drets i deures dels seus dels seus collegiats, aix com la solidaritat i ajuda mtua.

Va rebre la Creu de Sant Jordi el 2004.

 Enllaos externs .
 Pgina oficial;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189997" title="Cooperativa Obrera Tarraconense" nonfiltered="3425" processed="3417" dbindex="78440">
Cooperativa Obrera Tarraconense s una cooperativa fundada el 1904 com a cooperativa de consum per a les classes populars. La consolidaci de l entitat va venir a partir de l obertura de la botiga, el caf i el forn, l any segent i en el nou local. Ja des de comenament, en concordncia amb els principis del moviment cooperativista, la Cooperativa va desenvolupar una important tasca de foment de l educaci, la cultura i el lleure. 

Als anys vint i trenta mantenia una biblioteca i acollia en els seus locals altres entitats com els Cors de Clav, la Joventut Excursionista, els castellers de la Colla Nova, la Societat de Caadors L Estornell o el Centre Cultural de Tarragona, a ms d haver instaurat uns Jocs Forals i organitzat nombrosos cicles de conferncies. La Cooperativa havia acollit, tamb, reunions del CADCI, de la Societat de Ferroviaris, del Centre Federal i de la Joventut d'Acci Republicana.

A  diferncia d altres cooperatives, la Cooperativa Obrera no va ser incautada el 1939, per pat les conseqncies de la nova situaci. En la dcada dels cinquanta es va clausurar el caf, es va amortitzar el forn i la botiga i l entitat com a tal va entrar en un estat de letargia.

A partir de l any 1994, l antic magatzem de la botiga es rehabilita com a espai verstil per a espectacles de teatre, can i dansa. S hi ha organitzat gran quantitat d actuacions i esperen que el centenari sigui l oportunitat per a consolidar definitivament la sala.  El 2004 va rebre la Creu de Sant Jordi.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="189998" title="Miguel Boyer Salvador" nonfiltered="3426" processed="3418" dbindex="78441">
Miguel Boyer Salvador ( Donibane Lohizune, Frana 1939 ) s un poltic i economista espanyol que fou Ministre d'Economia i Hisenda en el primer govern de Felipe Gonzlez.

Biografia.
Va nixer el 5 de febrer de 1939 a la localitat de Donibane Lohizune, situada al territori de Lapurdi del Pas Basc francs, a conseqncia de l'exili viscut pel seu pare, un militant d'Izquierda Republicana proper a Manuel Azaa Daz. Per part de la seva mare proced d'una famlia de poltics liberals, sent familiar d'Ams Salvador y Tirso Rodrigez, Ministre d'Hisenda l'any 1905 i governador del Banc d'Espanya. 

Va estudiar cincies econmiques a la Universitat Complutense de Madrid, exercint posteriorment com a professor de l'Escola d'Enginyers de Telecomunicacions. Va treballar en el servei d'Estudis del Banc d'Espanya, va ser sotsdirector del Servei d'Estudis de l'Institut Nacional d'Indstria (INI), i l'any 1974 fou nomenat director d'aquest ens nacional. L'any 1981 va esdevenir director de Planificaci i Estudis de l'Institut Nacional d'Hidrocarburs.

L'any 1988 es cas amb Isabel Preysler, convertint-se en una cara habitual de la premsa del cor.

Activitat poltica. 
Militant del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) des de la dcada del 1960 va arribar a estar empresonat diversos mesos en la pres de Carabanchel desprs de passar per l'executiva del partit socialista. Va arribar a abandonar el partit, per es torn a afiliar l'any 1979, moment en el qual fou escollit diputat en les eleccions legislatives d'aquell any en representaci de la provncia de Jan. 

Amb la victria socialista en les eleccions generals de 1982 fou nomenat per part de Felipe Gonzlez Ministre d'Economia i Hisenda, crrec que ocup fins el 1985. Entre les seves actuacions ms destacades es troba l'expropiaci de Rumasa, la Llei d'Arrendaments Urbans i el decret liberalitzant els horaris comercials. Durant el seu mandat com a ministre va promoure una poltica econmica restrictiva que permets reduir la inflaci, mantenint conflictes amb altres ministres del govern com Alfonso Guerra que preconitzaven una poltica econmica diferent. 

Va abandonar la militncia del PSOE abans de les eleccions generals de l'any 1996, acostant-se posteriorment a les tesis del Partit Popular. 

Enllaos externs.
  Informaci de Miguel Boyer al Congrs dels Diputats;
  Informaci de Miguel Boyer a elpais.com;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190001" title="Tamaia Associaci de dones contra la violncia familiar" nonfiltered="3427" processed="3419" dbindex="78442">
Tamaia. Associaci de dones contra la violncia familiar s una associaci que va nixer a Barcelona l'any 1992 fruit de la iniciativa d'un grup de dones
vctimes d'aquestes agressions i d'un grup de professionals del treball social. El 2004 va rebre la Creu de Sant Jordi i el 2007 la Medalla d'Honor de Barcelona.

El primer objectiu de l associaci va ser la constituci d'un grup d'ajuda mtua per a dones maltractades, un cop detectada la manca de recursos especfics que ajudessin aquestes persones a recuperar-se dels efectes i conseqncies de la violncia desprs d haver sortit del centre d'acollida o d haver-se separat legal i fsicament dels agressors. Posteriorment, es va decidir obrir el grup a d'altres dones afectades per la problemtica i es va crear un espai permanent d'informaci sobre la violncia familiar.

L objectiu de l equip de professionals de l associaci ha estat el de desenvolupar lnies de treball que potencin i possibilitin la recuperaci de les dones afectades per la violncia domstica. L experincia i la reflexi portada a terme per l equip de Tamaia, a partir de la vivncia de les prpies dones, ha perms anar definint com la
recuperaci de les situacions d aquesta mena de violncia, donades les greus seqeles, no s automtica a partir d una separaci fsica-legal de l agressor, sin que s part d un procs complex i difcil per a les vctimes i els seus fills o filles. Actualment l associaci reb el suport de l Ajuntament de Barcelona, la Diputaci de Barcelona, l'Institut Catal de la Dona i l Institut Catal de Serveis Socials.

 Enllaos externs .
    Pgina de Tamaia;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190003" title="Ignasi Arag i Mitjans" nonfiltered="3428" processed="3420" dbindex="78443">
Ignasi Arag i Mitjans (Barcelona, 1916) s un metge catal especialtizat en pediatria. Persona clau en la modernitzaci de la gesti hospitalria catalana. L any 1960 va crear la Uni Catalana d'Hospitals i l any 1963 va cofundar el Centre Tcnic d'Estudis Hospitalaris. Ha dut a terme diferents estudis i treballs sobre gesti i planificaci d entitats i centres en el camp hospitalari catal. 

Ha publicat diversos llibres, a part de nombrosos articles en revistes sobre hospitals i la seva gesti i ha exercit la docncia sobre aquesta temtica. Soci de mrit de l Acadmia de Cincies Mdiques de Catalunya i Balears. Ha estat guardonat amb el Premi "Homenot de la Sanitat" per la Fundaci Avedis Donabedian. El 2003 va rebre la Creu de Sant Jordi.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190005" title="Josep Pernau i Riu" nonfiltered="3429" processed="3421" dbindex="78444">
Josep Pernau i Riu (Lleida, 1930) s un periodista catal. Ingressa el 1952 a l'Escola Oficial de Periodisme de Barcelona. El 1966 va ser cofundador del Grup Democrtic de Periodistes i durant la transici fou president de l'antiga Associaci de Premsa de Barcelona. Exdeg del Collegi de Periodistes (1991-1997), expresident de la Federaci de les Associacions de la Premsa d'Espanya (FAPE) i exdirector del Diari de Barcelona, tamb va treballar a Tele/eXpress, Mundo Diario, El Correo Cataln i El Peridico de Catalunya, on mant la seva columna diria, desprs que al mes de maig de 2001 va jubilar-se a 71 anys.

Promotor del Codi Deontolgic dels periodistes i del Consell de la Informaci de Catalunya. s autor dels llibres Historia Mundial desde 1939, Diari de la Caiguda de Barcelona i del programa de televisi Los Nios del 36, ha obtingut els premis Ortega i Gasset i el Ciutat de Barcelona (1991) de Periodisme i el Premi Josep Maria Llad a la Llibertat d'Expressi (2002). El 2005 va rebre la Creu de Sant Jordi i el Premi Manuel Vzquez Montalbn.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190007" title="Montserrat Aguer Teixidor" nonfiltered="3430" processed="3422" dbindex="78445">
Montserrat Aguer Teixidor s una filloga catalana. Nascuda a Figueres, on resideix, s licenciada en Filologia Catalana. Ha estat directora del Centre d'Estudis Dalinians de la Fundaci Gala-Salvador Dal i comissria general de l'Any Dal 2004.

Ha contribut amb eficcia a l'xit d'un Any internacional que ha perms conixer els aspectes ms destacats de la producci de Dal, tot revisant-ne mbits menys coneguts o poc valorats, com la seva valuosa aportaci a l'escriptura. Ha comissariat diverses exposicions al nostre pas i arreu del mn a l'entorn de la figura de Dal i ha publicat treballs i intervingut en diferents actes pblics relacionats amb la vida i la trajectria del creador empordans. El 2005 va rebre la Creu de Sant Jordi.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190008" title="Royal Academy of Music" nonfiltered="3431" processed="3423" dbindex="78446">

La Royal Academy of Music (La Reial Acadmia de Msica tamb abreujat RAM) s una escola de msica que es troba a Londres, Anglaterra i s una de les escoles ms destacades quant a msica es refereix en tot el mn. 

Va ser fundada per Lord Burghersh el 1822 i el 1830 el Rei George IV li va concedir una Carta Reial "per a promoure la dispersi de la cincia musical i tenir accs a installacions per a obtenir perfecci en assistint per instrucci general totes les persones desitjoses d'adquirir aquests coneixements". Una gran quantitat de msics han estudiat en aquesta Acadmia des de llavors.

Alumnes notables. 
 William Alwyn (compositor) ;
 John Barbirolli (director d'orquestra) ;
 Miguel ngel Muoz (pianista) ;
 Gabriela Montero (pianista) ;
 David Gimnez (director d'orquestra) ;
 Karel Mark Chichon (director d'orquestra) ;
 Arnold Bax (compositor) ;
 Richard Rodney Bennett (compositor) ;
 Harrison Birtwistle (compositor) ;
 Virginia Black (clavecn) ;
 Christopher Bowers-Broadbent (rgan) ;
 Dennis Brain (corno francs) ;
 Galliard Wind Ensemble ;
 Harriet Cohen (piano) ;
 Christine Croshaw (piano) ;
 William Crotch (Primer director de la Royal Academy of Music) ;
 Ralph John Cupper (rgan) ;
 Clifford Curzon (piano) ;
 John Dankworth (compositor de jazz) ;
 Christopher Elton ;
 Rumon Gamba (director d'orquestra) ;
 Martino Tirimo (piano) ;
 Lesley Garrett (soprano) ;
 Evelyn Glennie (percusionista) ;
 Otto Goldschmidt (piano) ;
 Henrik Jul Hansen (director d'orquestra) ;
 Alan Harverson (rgan) ;
 Myra Hess (piano) ;
 Richard Hickox ;
 Joe Jackson ;
 Elton John (rock)  ;
 Izzy Johnston Viol ;
 Haylie Ecker Viol ;
 Freddy Kempf (piano) ;
 Myleene Klass (piano) ;
 Philip Langridge ;
 Annie Lennox ;
 Felicity Lott (soprano) ;
 Nicola Loud (viol) ;
 Graham Johnson (acompanyant) ;
 Moura Lympany (piano) ;
 David Martin ;
 Joanna MacGregor (piano) ;
 Philip Mortimer (viol) ;
 Michael Nyman (compositor) ;
 Denise Orme ;
 Peter Pettinger (piano i mestre) ;
 Paul Patterson (compositor) ;
 Sir Simon Rattle (director d'orquestra) ;
 Augusta Read Thomas (compositor) ;
 David Sanger (rgan) ;
 Arthur Sullivan ;
 Eva Turner (soprano) ;
 Maxim Vengerov (Viol)  ;
 Christopher Warren-Green (director d'orquestra) ;
 Ian Watkins (cantant pop) ;
 Henry Wood (rgan) ;
 David Russell (Guitarra) ;
 Nicholas Daniel (Obo);















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190009" title="Luis Arribas Castro" nonfiltered="3432" processed="3424" dbindex="78447">
Luis Arribas Castro (Barcelona, 1934 - 16 de febrer de 2006) ha estat un locutor radiofnic professional de la rdio durant 37 anys. Durant la seva trajectria ha treballat a diverses cadenes de rdio. Tamb ha participat en el programa "La Orquesta", de Televisi Espanyola.
Creador del popular programa "Europa Musical" (1964-69) a EAJ-15 Radio Espaa de Barcelona, on va promocionar cantants com Franoise Hardy, Adamo, Tom Jones i Elvis Presley, va portar per primera vegada a Espanya el cantant i actor Frank Sinatra. Va impulsar grups com Els Sirex, Los Mustang o Los Brincos i va ser el principal promotor del Duo Dinmico, presentant-los als concerts que organitzaven a Barcelona. 

La seva popularitat com a periodista radiofnic va engrandir-se amb el programa "La ciudad es un milln de cosas" amb campanyes com "Qu bonita eres, Catalua" o "Planta un rbol". El 2005 va rebre la Creu de Sant Jordi.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190011" title="Joan Maj i Cruzate" nonfiltered="3433" processed="3425" dbindex="78448">

Joan Maj i Cruzate ( Matar, Catalunya 1939 ) s un enginyer i poltic catal que fou Ministre d'Indstria i Energia entre 1985 i 1986.

Biografia.
Va nixer el 30 de maig de 1939 a la ciutat de Matar, poblaci de la comarca del Maresme. Va estudiar enginyeria industrial a la Universitat Politcnica de Catalunya, en la qual tamb es va doctorar. Entre 1970 i 1980 fou deg del Collegi d'Enginyers Industrials de Catalunya.

Activitat poltica.
Membre del Partit Socialista de Catalunya (PSC) fou escollit alcalde de la ciutat de Matar en les eleccions municals de 1979. Escollit diputat al Congrs per la provncia de Barcelona, amb l'arribada al poder del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) en les eleccions generals de 1982 fou nomenat l'any 1985 Ministre d'Indstria i Energia en la remodelaci del primer govern de Felipe Gonzlez, crrec que ocup fins les eleccions de 1986.

Activitat professional.
Va abandonar el govern l'any 1986, dirigint la seva activitat cap a l'empresa privada on ha ocupat diversos crrecs directius. A ms de desenvolupar la seva labor en l'mbit empresarial ha estat molt vinculat a la poltica de telecomunicacions, investigaci, comunicacions i Cincia de la Uni Europea desprs de participar en el Comit Organitzador dels Jocs Olmpics de Barcelona 1992. s Conseller assessor de la Comissi Europea en matria de telecomunicacions i informtica, President del "Information Society Forum" de Brusselles, del "European Institute for Media" de Dsseldorf i President del Comit d'Experts que va avaluar la poltica cientfica i tecnolgica europea per encrrec del Parlament Europeu i del Consell de la Uni Europea. 

Des de l'any 2004 s Director General de la Corporaci Catalana de Rdio i Televisi, crrec del qual va cessar el 29 de febrer de 2008 amb motiu de la transformaci en Corporaci Catalana de Mitjans Audiovisuals segons la nova legislaci.  

Enllaos externs.
  Informaci de Joan Maj al Congrs dels Diputats;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190016" title="Setge de Barcelona (1705)" nonfiltered="3434" processed="3426" dbindex="78449">








El Setge de Barcelona fou un dels episodis de la Guerra de Successi Espanyola, en la que els aliats van prendre la ciutat de Barcelona el 1705.

Antecedents.
Preveient la mort de Carles II de Castella sense descendncia, les principals potncies europees van proposar un prncep elector de Baviera, amb el conseqent repartiment de possessions entre aquestes potncies, per aquest mor i Carles II, que mor el 1700 proposa Felip d'Anjou. Felip entra a Barcelona el 2 d'octubre i les Corts finalment es taquen el 14 de gener de 1702 amb el jurament de les constitucions catalanes pel Rei. Els aliats proposen l'Arxiduc Carles i comencen les hostilitats.

El 27 de maig de 1704 es produeix ha un primer intent de desembarcament aliat a Barcelona, amb Jordi de Darmstadt al front amb part de 30 vaixells britnics i 18 holandesos, per s un estol insuficient doncs noms compta amb 1.200 soldats d'infanteria, car es contava amb el suport dels conspiradors per la ciutat es posa a les ordres del virrei i els aliats fugen bombardejant el 31 de maig. Pres Gibraltar pels britnics, a l'agost del 1705 l'arxiduc embarca a Lisboa en direcci al Mediterrani. S'atura a Altea on s proclamat Rei i la revolta valenciana dels maulets s'estn liderada per Joan Baptista Basset. Mentrestant, alenats constantment pel prncep Jordi de Darmstadt, escamots armats barren el pas als borbnics a la plana de Vic.

La flota de l'Arxiduc, composada per 180 vaixells amb 9.000 soldats anglesos, holandesos i austracs i 800 cavalls sota el comandament de Lord Peterborough, l'holands Shrattenbach i Jordi de Darmstadt arriba a Barcelona el 22 d'agost.

El setge.
Les autoritats de la ciutat es posen al servei de Felip d'Anjou i proposen formar la milcia armada de la ciutat, la Coronela, mentre la poblaci vacilla, i els vigatans s'aixequen i baixen uns 1.000 armats per unir-se al desembarcament, que en la Batalla de Montjuc capturen la fortalesa, que seria fortificada i usada per bombardejar la ciutat.

Barcelona, envoltada de les tropes aliades va capitular el 9 de octubre i el Virrei de Catalunya Francisco Antonio Fernndez de Velasco i Tovar signa la capitulaci el 9 d'octubre de 1705. s aleshores quan la ciutat s aixeca contra Velasco i cal calmar la revolta, de manera que el 22 d'octubre entra a Barcelona l'Arxiduc Carles, que el 7 de novembre de 1705 jura les constitucions catalanes, o s nomenat Carles III.

Conseqncies.
L'ofensiva aliada per ocupar els pasos catalans continua i Valncia no cau en mans aliades fins a finals de desembre i el castell d'Alacant aguanta fins al 1706.

 Vegeu tamb .
 Desembarcament de Barcelona (1704);
 Setge de Barcelona (1706);
 Setge de Barcelona (1713-1714);

Enllaos externs.
 La guerra de successi ;
  Ingenieros del rey ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190018" title="Borsa de Nova York" nonfiltered="3435" processed="3427" dbindex="78450">
 
La Borsa de Nova York (New York Stock Exchange, NYSE, en angls) s el major mercat de valors del mn en volum monetari i el segon en nombre de empreses adscrites. La seva massa en accions va ser superada per la del NASDAQ durant els anys 90, per el capital de les companyies llistades en la NYSE s cinc vegades major que al NASDAQ. La Borsa de Nova York compta amb un volum anual de transaccions de 21 bilions de dlars, incloent els 7,1 bilions de companyies no nord-americanes. 
Funciona, com la resta de mercats d'Estats Units, des de les 9:30h fins les 16:00, hora local (des de les 16:30 fins les 22:00, hora catalana).

Histria.
Els seus antecedents es remunten a 1792, quan 24 comerciants i corredors de Nova York van signar l'acord conegut com "Buttonwood Agreement", en el qual s'establien regles per a comerciar amb accions. Va ser creada el 1817, quan un grup de corredors de borsa es van organitzar formant un comit anomenat "New York Stock and Exchange Board" (NYS&EB) amb la finalitat de poder controlar el flux d'accions que en aquells temps es negociaven lliurement i principalment en la vorera de Wall Street. 

El 1863 va canviar de nom pel de "New York Stock Exchange" (NYSE), nom que conserva fins als nostres dies, i s'estableix a Wall Street cantonada amb Broad Street dos anys desprs. El 1918, desprs de la Primera Guerra Mundial, es converteix en la principal casa de borsa del mn, deixant enrere a la de Londres. El dijous 24 d'octubre de 1929, anomenat a partir de llavors el Dijous Negre, es va produir una de les ms grans caigudes en aquesta borsa, que produiria la recessi econmica ms important dels Estats Units en el segle XX, la "Gran Depressi". Actualment s administrada pel NYSE Group, que va ser format amb la fusi de NYSE i Archipielago Holdings, una borsa de valors electrnica. NYSE Group cotitza actualment en la seva prpia borsa de valors. El 2007 va formar al costat de la borsa europea Euronext: NYSE Euronext.















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190020" title="Antoni Fernndez i Teixid" nonfiltered="3436" processed="3428" dbindex="78451">
Antoni Fernndez i Teixid (Barcelona, 1952) s un poltic catal. Es llicenci en cincies empresarials i treball com a assessor i expert econmic en la Societat d'Estudis Econmics o el Foment del Treball.

Va iniciar la seva vida poltica a la Lliga Comunista Revolucionria (LCR), anys desprs va ser president federal del CDS de Catalunya des de 1988 al 1991, va ser diputat al Congrs dels diputats de Madrid, Parlamentari Catal i Conseller de la Generalitat (Comer, indstria, Treball i Consum) amb el govern ultim de CiU amb Jordi Pujol de President, ara s diputat al Parlament de Catalunya. Est casat i t tres fills. s assessor comptable i financer.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190027" title="Con d'Abrams" nonfiltered="3437" processed="3429" dbindex="78452">

El con d'Abrams s l'assaig que es realitza al formig en el seu estat fresc, per a mesurar la seva consistncia; un parmetre que valora la seva capacitat d'omplir un motlle i envoltar completament les armadures sense deixar buits. 

L'assaig consisteix en omplir un motlle metllic troncocnic de dimensions normalitzades, en tres capes piconades amb 25 cops de vareta i, desprs d'enretirar el motlle, mesurar l'assentament que experimenta la massa de formig collocada al seu interior. Aquesta mesura es complementa amb la observaci de la forma d'ensorrar-se del con de formig mitjanant cops laterals amb la vareta.

Procediment.
Ompliment.

La quantitat de formig necessria per efectura aquest assaig no ser inferior a 8 litres.

Es neteja i humiteja amb aigua el motlle i la planxa de recolzament. No es permet, per aquesta tasca, la utilitzaci d'olis ni greixos.
Es colloca el motlle sobre la planxa de recolzament horitzontal.
L'operador se situa sobre les ales del motlle, evitant aix que es mogui mentre s'omple.
S'omple el motlle en tres capes d'aproximadament igual volum i es picona cada capa amb 25 cops de vareta distributs uniformement.
 
La capa inferior s'omple fins aproximadament 7 cm d'alada i la capa mitjana fins aproximadament 16 cm d'alada.

Piconament.
Per piconar la capa inferior hom donar cops seguint el permetre i amb la vareta lleugerament inclinada. Per piconar la capa mitjana i superior hom donar els cops de manera que la vareta entri en la capa de sota. Durant el piconament de la darrera capa caldr mantenir en tot moment un excs de formig que sobresurti del motlle.

S'enrasa la superfcie de la capa superior i es neteja el formig que hagi caigut a l'entorn del motlle.
Inmediatament desprs hom deixa de trepitjar les ales del motlle i aixeca verticalment el motlle amb les mans, agafant-lo amb les nanses. La operaci s'ha de realitzar sense pertorbar al formig i en un temps d'entre 5 i 12 segons.
Tota la operaci d'ompliment i aixecament del motlle no ha de durar ms de 3 minuts.

Mesura de l'assentament.


Un cop enretirat el motlle, hom medeix inmediatament la disminuci d'alada de la massa de formig respecte el motlle, arrodonint a mig centmetre. La mesura s'ha de fer sobre l'eix central del motlle en la seva posici original.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190028" title="Teoria del calric" nonfiltered="3438" processed="3430" dbindex="78453">
La teoria del calric s una teoria cientfica obsoleta segons la qual el calor consisteix en un fluid anomenat calric que flueix dels cossos calents cap als cossos freds. El calric tamb va ser imaginat com un gas sense massa que podia passar a traves dels porus dels slids i dels lquids.  La "teoria del calric" va ser superada a mitjans del segle XIX per la teoria de la calor tot i aix va persistir a la literatura cientfica fins a finals del segle XIX. 

Histria inicial.
A la histria de la termodinmica, les explicacions inicials de la calor es confonien amb les explicacions de la combusti. Desprs de qu J. J. Becher i Georg Ernst Stahl introdussin la teoria de flogist per explicar la combusti el segle XIII, es va pensar que el flogist era la substancia del calor.

La teoria del calric va ser presentada per Antoine L. Lavoisier. Lavoisier havia descobert que la combusti necessitava d'oxigen a la dcada de 1770. Al seu article "Rflexions sur le phlogistique" (1783), Lavoisier argumentava que la teoria del flogist era inconsistent amb els seus resultats experimentals, i proposava un 'fluid subtil' anomenat calric com a la substncia del calor. D acord amb aquesta teoria, la quantitat d aquesta substncia a l univers s contant i flueix dels cossos ms calents cap als ms freds.

A la dcada dels 1780, alguns creien que el fred era un fluid, el "frigric". Pierre Prvost va plantejar que el fred era simplement la manca de calric.

Com que la calor era una substncia material segons la teoria del calric, i per tant no podia ser creat ni destrut, la conservaci de la calor era una suposici bsica.

La introducci de la teoria del calric tamb es va veure influenciada pels experiments de Joseph Black relatius a les propietats trmiques dels materials. Al costat de la teoria del calric, a finals del segle XIIX hi havia un altre teoria que podia explicar els fenmens calorfics: la teoria cintica. En aquella poca, les dues teories es consideraven equivalents, per la teoria del calric es considerava la ms moderna, donat que emprava unes quantes idees de la teoria atmica i podia explicar simultniament tant la combusti com la calorimetria.

xits.

Noms a partir d aquestes hiptesis, es poden obtenir, i es varen obtenir, un nombre fora gran d explicacions amb xit. Es pot entendre perqu una tassa de te es refreda a temperatura ambient: el calric s auto repulsiu,i per tant flueix lentament de les regions denses en calric (l'aigua) calenta cap a les regions menys denses en calric (l'aire ms fred de la habitaci).

Es pot explicar l'expansi de l'aire sota l'efecte de la calor: el calric s absorbit dins les molcules d'aire, les quals augmenten el seus volum. Explicant una mica ms el que li succeeix al calric durant aquests fenmens d'absorci es poden explicar la radiaci de la calor, els canvi d estat de la matria a diverses temperatures, i deduir gaireb totes les lleis dels gasos.

Sadi Carnot va desenvolupar el seu principi del cicle de Carnot, el qual encara forma part de la base de la teoria dels motor trmics, nicament a partir del punt de vista del calric.

Ara b, una de les confirmacions ms grans de la teoria del calric va ser la correcci de  Pierre-Simon Laplace  a la teoria de Isaac Newton equaci del impuls. Laplace, que era un seguidor de la teoria del calric, va afegir una constant a l'equaci de Newton, la qual s'anomena avui l'ndex adiabtic d'un gas. Aquest afegit no noms va corregir substancialment els errors a les prediccions teriques de  la velocitat del so, sin que tamb continuava fent prediccions encara ms exactes durant gaireb un segle desprs, fins i tot quant les mesures del ndex varen esdevenir ms precises.

L'estudi dels cristalls a la moderna fsica del estat slid reflecteix un ombra de la abandonada teoria del calric.  Les vibracins de la malla dels cristalls, les quals transporten l'energia trmica, estan quantitzades, i en conseqncia tenen dualitat ona-particula.  A la representaci com a partcula de les vibracions de la malla cristallina se'n diu un fon, per analogia amb el fot.

ltims desenvolupaments.
Al 1798, Count Rumford va publicar An Experimental Enquiry Concerning the Source of the Heat which is Excited by Friction, un informa sobre les seves investigacions del calor que es produeix durant la fabricaci dels  canons. Havia trobat que en el mandrinat d'un can repetidament no en resulta una prdua de a seva capacitat per a produir calor, i per tant no hi ha prdua de calric. Aix suggeria que el calric podia no ser una "substancia" conservada. Tot i que les incerteses experimentals del seu experiment varen ser abastament debatudes.

En aquell moment, els seus resultats no varen ser vistos com a una  amenaa  a la teoria del calric, donat que aquesta teoria es considerava que era equivalent a la alternativa teoria cintica. De fet, per a alguns dels seus contemporanis, els resultats ajudaven a la comprensi de la teoria del calric.

L'experiment de Rumford va inspirar el treball de James Prescott Joule i altres als voltants de mitjans del segle XIX. Al 1850, Rudolf Clausius va publicar un article demostrant que les dues teories eren de fet compatibles, en la mesura en qu el principi dels caloristes de la conservaci del calor fos substitut per un principi de conservaci de la energia. D'aquesta forma la teoria del calric va quedar absorbida dins els annals de la fsica, i va evolucionar cap a la termodinmica moderna, a la qual el calor s la energia cintica de les molcules.

Referncies.


Bibliografia.
;
;
;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190030" title="Barri de les Corts" nonfiltered="3439" processed="3431" dbindex="78454">

El barri de les Corts, actualment part del districte de les Corts de Barcelona, correspon a la zona ms central i antiga de l'antic municipi de les Corts, agregat a Barcelona el 1897.  

El barri combina edificacions de les primeres urbanitzacions del segle XVIII i XIX, juntament amb d'altres de nova construcci. Durant la dcada dels anys setanta del segle XIX es van obrir els principals carrers i la plaa del Carme, situada a l'eix central d'aquesta popular barriada. A finals de segle s'hi van installar diverses indstries, com la fbrica Castells i la seva colnia obrera, actualment en procs de remodelaci.

El sector de Can Novell comprn els terrenys que va ocupar el camp del FC Barcelona entre els anys 20 i 60 del segle XX. Als terrenys de l'antic mas de Can Batllori, sobre l'avinguda de la Diagonal, es van trobar restes neoltiques i ibriques, aix com una villa i una necrpoli romana.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190031" title="Llac Ontrio" nonfiltered="3440" processed="3432" dbindex="78455">
El Llac Ontrio s el menor dels cinc Grans Llacs d'Amrica del Nord, amb 18.960 km. Limita al nord amb Ontrio i al sud amb la pennsula Nigara i amb l'estat de Nova York. Entre les ciutats ms importants que es troben sobre el llac Ontrio estan Toronto al Canad, i Rochester als Estats Units

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190035" title="Lliga de Campions de la UEFA 2002-03" nonfiltered="3441" processed="3433" dbindex="78456">
La Lliga de Campions de la UEFA 2002-03 fou l'edici nmero 48 de la histria de la Copa d'Europa i la 11a sota el nom de Lliga de Campions. El Reial Madrid defensava el ttol aconseguit en l'edici 2001-2002. El campionat va ser guanyat pel Milan en una final molt disputada davant del Juventus FC que s'hagu de resoldre als penals. 

Fase de classifiaci.
Primera ronda de classificaci.











|}

Segona ronda de classificaci.















|}

1Partit jugat a l'Estadi GSP de Nicsia, Xipre desprs que la UEFA prohibs partits internacionals a Israel.

Tercera ronda de classificaci.

















|}

1Partit jugat a Sofia, Bulgria desprs que la UEFA prohibs partits internacionals a Israel.

Primera fase de grups.
Grup A.




Grup B.




Grup C.




Grup D.




Grup E.




Grup F.




Grup G.




Grup H.




Segona fase de grups.
Grup A.




Grup B.




Grup C.




Grup D.




Quarts de final.


Semifinals.


Final.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190036" title="US Open 2007" nonfiltered="3442" processed="3434" dbindex="78457">
L'Open dels Estats Units de tennis 2007 (o US Open 2007) es va celebrar a Nova York, des del 27 d'agost al 9 de setembre de 2007.

Quadre mascul.


Quadre femen.


Web Oficial US Open





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190037" title="Mar de Timor" nonfiltered="3443" processed="3435" dbindex="78458">


El Mar de Timor (indonesi: Laut Timor; portugus: Mar Timor) s un bra de l'Oce ndic situat entre l'illa de Timor, avui dia dividida entre els estats d'Indonsia i Timor Oriental, i el Territori del Nord d'Austrlia. El Mar de Timor t dues importants entrades a la costa nord d'Austrlia, el Golf Josep Bonaparte, en honor del germ de Napole Josep I d'Espanya i el Golf Van Diemen. La ciutat australiana de Darwin s l'nica ciutat important que es troba sobre aquest mar.

El mar t uns 480 km d'ample, cobrint una rea d'uns 610,000 km. El punt ms profund s la fosa de Timor, amb una fondria de 3.300 m. La resta del mar s molt menys profund, sent la mitjana inferior als 200 m, a l'estendre s per sobre la plataforma Sahul, part de la plataforma continental australiana. 

En aquest mar s'hi troben una gran quantitat d'illes significatives, entre les que es troben l'Illa Melville ubicada aiges enfora de la costa australiana  i les Illes Ashmore i Cartier sota govern australi. Es creu que els primers pobladors que arribaren a Austrlia ho feren viatjant d'illa en illa a travs del Mar de Timor.
 
Sota el Mar de Timor existeixen importants reserves de petroli i gas, sent el camp de gas de 'Greater Sunrise' el major dels existents.

Enllaos externs.
 Khamsi, Kathryn (2005). "A Settlement to the Timor Sea Dispute?". Harvard Asia Quarterly 9 (1) 6-23.
 East Timor is protective of oil, gas industry;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190038" title="Llista d'ocells del Pas Valenci" nonfiltered="3444" processed="3436" dbindex="78459">

Aquesta llista d'ocells que es poden observar al Pas Valenci inclou, a ms de les espcies autctones, les introdudes i algunes que noms hi sn accidentals, observades en molt poques ocasions. Les espcies de les que no s'indica el nom com solen ser espcies accidentals, i algunes podrien fins i tot correspondre a exemplars domstics escapats. Les espcies estan ordenades per ordres i famlies.

Gaviformes.
Gaividae.
Agullat petit (Gavia stellata);
Agullat rtic (Gavia arctica);
Agullat gros (Gavia immer);

Podicipediformes.
Podicipedidae.
Cabussonet (Tachybaptus ruficollis);
Cabuss coll-negre (Podiceps nigricollis);
Cabrellot (Podiceps cristatus);
Podiceps grisegena;
Procellariiformes.
Procellariidae.
Baldriga cendrosa (Calonectris diomedea);
Baldriga mediterrnea (Puffinus yelkouan);
Puffinus puffinus;
Hydrobatidae.
Escateret (Hydrobates pelagicus);
Pelecaniformes.
Sulidae.
Mascarell (Morus bassanus);
Phalacrocoracidae.
Corba marina grossa (Phalacrocorax carbo);
Corba marina emplomallada (Phalacrocorax aristotelis );

Ciconiiformes.
Ardeidae.
Bitor (Botaurus stellaris);
Gomet (Ixobrychus minutus);
Martinet (Nycticorax nycticorax);
Oroval (Ardeola ralloides);
Esplugabous (Bubulcus ibis);
Garseta blanca (Egretta garzetta);
Agr blanc (Egretta alba);
Agr blau (Ardea cinerea);
Agr roig (Ardea purpurea);

Ciconiidae.
Cigonya negra (Ciconia nigra);
Cigonya blanca (Ciconia ciconia);
Threskiornithidae.
Picaport (Plegadis falcinellus);
Becplaner (Platalea leucorodia);

Phoenicopteriformes.
Phoenicopteridae.
Flamenc (Phoenicopterus ruber);
Flamenc menut (Phoenicopterus minor);

Anseriformes.
Anatidae.
Oca vulgar (Anser anser);
Anser fabalis;
Anec canyellat (Tadorna ferruginea);
Anec blanc (Tadorna tadorna);
Piul (Anas penelope);
Ascle (Anas strepera);
Sarset (Anas crecca);
Collverd (Anas platyrhynchos);
Cua de jonc (Anas acuta);
Roncadell (Anas querquedula);
Cullerot (Anas clypeata);
Rosseta (Marmaronetta angustirostris);
Sivert (Netta rufina);
Boix (Aythya ferina);
Roget (Aythya nyroca);
Morell capellut (Aythya fuligula);
Morell buixot (Aythya marila);
Eider (Somateria mollissima);
Morell de mar negre (Melanitta nigra);
Morell de mar fosc (Melanitta fusca);
Retoret (Bucephala clangula);
Serreta mitjana (Mergus serrator);
Mergus merganser;
Anec de jamaica (Oxyura jamaicensis);
Anec capblanc (Oxyura leucocephala);
Aix spensa;
Anec mandar (Aix galericulata);
Clangula hyemalis;

Falconiformes.
Accipitridae.
Pilot (Pernis apivorus);
Mil negre (Milvus migrans);
Mil reial (Milvus milvus);
Aufrany (Neophron percnopterus);
Voltor com (Gyps fulvus);
Voltor negre (Aegypius monachus);
Aguila serpera (Circaetus gallicus);
Arpellot de marjal (Circus aeruginosus);
Arpellot pllid (Circus cyaneus);
Arpellot cendrs (Circus pygargus);
Astor (Accipiter gentilis);
Esparver (Accipiter nisus);
Aligot com (Buteo buteo);
Buteo lagopus;
Aguila reial (Aquila chrysaetos);
Aguila cridanera (Aquila clanga);
Aguila calada (Hieraaetus pennatus);
Aguila de panxa blanca (Hieraaetus fasciatus);

Pandionidae.
guila pescadora (Pandion haliaetus);

Falconidae.
Xoriguer petit (Falco naumanni);
Xoriguer (Falco tinnunculus);
Falco cama-roig (Falco vespertinus);
Esmerla (Falco columbarius);
Falconet (Falco subbuteo);
Falc de la reina (Falco eleonorae);
Falc pelegr (Falco peregrinus);
Elanus caeruleus;
Falco cherrug;

Galliformes.
Phasianidae.
Perdiu comuna (Alectoris rufa);
Perdiu xerra (Perdix perdix);
Guatla (Coturnix coturnix);
Guatla japonesa (Coturnix coturnix v. japonica);
Fais (Phasianus colchicus);

Gruiformes.
Rallidae.

Rascl (Rallus aquaticus);
Picardona (Porzana porzana);
Picard (Porzana parva);
Picardonet (Porzana pusilla);
Polla d'aigua (Gallinula chloropus);
Gall de canyar (Porphyrio porphyrio);
Fotja (Fulica atra);
Fotja banyuda (Fulica cristata);
Crex crex;

Gruidae.
Grua (Grus grus);
Otidae.
Sis (Tetrax tetrax);
Avutarda (Otis tarda);
Charadriiformes.
Haematopodidae.
Garsa de mar (Haematopus ostralegus);
Recurvirostridae.
Camallonga (Himantopus himantopus);
Alena (Recurvirostra avosseta);
Burhinidae.
Torlit (Burhinus oedicnemus);
Glareolidae.
Carregada (Glareola pratincola);
Charadriiae.
Corriolet (Charadrius dubius);
Corriol gros (Charadrius hiaticula);
Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus);
Corriol pit-roig (Charadrius morinellus);
Fusell (Pluvialis apricaria);
Fusell de mar (Pluvialis Squatarola);
Chettusia gregaria;
Merita (Vanellus vanellus);
Scolopacidae.
Territ gros (Calidris canutus);
Territ tres-dits (Calidris alba);
Territ menut (Calidris minuta);
Territ de temminck (Calidris temminckii);
Territ pectoral (Calidris melanotos);
Territ acuminat (Calidris acuminata);
Territ bec-llarg (Calidris ferruginea);
Territ fosc (Calidris maritima);
Territ variant (Calidris alpina);
Territ rogenc (Tryngites subruficollis);
Calidris fuscicollis;
Limicola falcinellus;
Redonell (Philomachus pugnax);
Bequet (Lymnocryptes minimus);
Bequeruda (Gallinago gallinago);
Limnodromus sp.;
Becada (Scolopax rusticola);
Ttol cuanegre (Limosa limosa);
Ttol cuabarrat (Limosa lapponica);
Siglot cantaire (Numenius phaeopus);
Siglot becut (Numenius arquata);
Xut (Tringa erythropus);
Tifort (Tringa totanus);
Siseta (Tringa stagnatilis);
Picarot (Tringa nebularia);
Tifort groc petit (Tringa flavipes);
Xerlovita (Tringa ochropus);
Xerlovita camagroga (Tringa glareola);
Siseta cendrosa (Xenus cenereus);
Siseta de pit blanc (Actitis hypoleucos);
Remena-Rocs (Arenaria interpres);
Phalaropodidae.
Escuraflascons becf (Phalaropus lobatus);
Escuraflascons becgrs (Phalaropus fulicarius);

Stercorariidae.
Parsit cuaample (Stercorarius pomarinus);
Parsit cuapunxegut (Stercorarius parasiticus);
Parsit cuallarga (Stercorarius longicaudus);
Parsit gros (Stercorarius skua);
Laridae.
Gavina capnegra (Larus melanocephalus);
Gavina capnegra americana (Larus atricilla);
Larus delawarensis;
Gavina menuda (Larus minutus);
Gavina vulgar (Larus ridibundus);
Gavina capblanca (Larus genei);
Gavia corsa (Larus audouinii);
Gavina cendrosa (Larus canus);
Gavinot fosc (Larus fuscus);
Gavinot argentat mediterrani (Larus cachinnans);
Gavinot mari (Larus marinus);
Gavina de tres dits (Rissa trydactila);
Larus sabini;
Sternidae.
Curroc (Gelochelidon nilotica);
Xatrac gros (Sterna caspia);
Xatrac bengal (Sterna bengalensis);
Xatrac bec-llarg (Sterna sandvicensis);
Xatrac d'albufera (Strena hirundo);
Xactrac reial (Sterna maxima);
Xatrac rtic (Sterna paradisaea);
Mongeta (Sterna albifrons);
Fumarell de galta blanca (Chlidonias hybridus);
Fumarell negret (Chlidonias niger);
Fumarell d'ala blanca (Chlidonias leucopterus);

Alcidae.
Cauet (Alca torda);
Fraret (Fratercula arctica);

Pteroclidiformes.
Pteroclididae.
Xurra (Pterocles orientalis);
Pterocles alchata;
Columbiformes.
Columbidae.
Colom roquer (Columba livia);
Xixella (Columba oenas);
Tud (Columba palumbus);
Trtora turca (Streptopelia decaocto);
Trtora domstica (Streptopelia risoria);
Trtora (Streptopelia risoria/decaocto);
Trtora (Streptopelia turtur);

Cuculiformes.
Cuculidae.
Cucut reial (Clamator glandarius);
Cucut (Cuculus canorus);
Strigiformes.
Tytonidae.
liba (Tyto alba);
Strigidae.
Xot (Otus scops);
Duc (Bubo bubo);
Mussol com (Athene noctua);
Gamars (Strix aluco);
Duc mitj (Asio otus);
Mussol mar (Asio flammeus);

Caprimulgiformes.
Caprimulgidae.
Saboc (Caprimulgus europaeus);
Saboc coll-roig (Caprimulgus ruficollis);
Apodiformes.
Apodidae.
Falcia (Apus apus);
Falcia pllida (Apus pallidus);
Falcia de panxa blanca (Apus melba);
Coraciiformes.
Alcedinidae.
Blauet (Alcedo atthis);
Meropidae.
Abellerol (Merops apiaster);
Coraciidae.
Cavaller (Coracias garrulus);

Upupidae.
Puput (Upupa epops);
Piciformes.
Picidae.
Formiguer (Jynx torquilla);
Picot (Picus viridis);
Picot garser gros (Dendrocopos major);
Passeriformes.
Alaudidae.
Calndria (Melanocorypha calandra);
Alosa becuda (Chersophilus duponti);
Terrerola (Calandrella brachydactyla);
Terrerola rojenca (Caladrella rufescens);
Cogullada vulgar (Galerida cristata);
Cogullada fosca (Galeria tecklae);
Cotoliu (Lullula arborea);
Alosa (Alauda arvensis);
Hirundinidae.
Parpall (Riparia riparia);
Roquer (Ptyonoprogne rupestris);
Oroneta (Hirundo rustica);
Oroneta cua-rogenca (Hirundo daurica);
Oroneta cua-blanca (Delichon urbica);
Motacillidae.
Titeta d'estiu (Anthus campestris);
Titeta dels arbres (Anthus trivialis);
Titeta (Anthus pratensis);
Titeta gola-roja (Anthus cervinus);
Titeta d'aigua (Anthus spinoletta spinoletta);
Anthus petrosus;
Cueta groga (Motacilla flava);
Cueta torrentera (Motacilla cinerea);
Cueta blanca (Motacilla alba);

Cinclidae.
Merla d'aigua (Cinclus cinclus);
Troglodytidae.
Caragolet (Troglodytes troglodytes);
Prunellidae.
Pardal de bardissa (Prunella modularis);
Cercavores (Prunella collaris);
Muscicapidae.
Cuaenlairat (Cercotrichas galactotes);
Pit-roig (Erithacus rubecula);
Rossinyol (Luscinia megarhynchos);
Pit-blau (Luscinia svecica);
Cua-roja fumada (Phoenicurus ochrorus);
Cua-roja reial (Phoenicurus phoenicurus);
Bitxac rogenc (Saxicola rubetra);
Cagamnecs (Saxicola torquata);
Clbit pllid (Oenanthe isabellina);
Clbit gris (Oenanthe oenanthe);
Clbit ros (Oenanthe hispanica);
Clbit negre (Oenanthe leucura);
Oenanthe deserti;
Merla roquera (Monticola saxatilis);
Merla blava (Monticola solitarius);
Papamosques gris (Muscicapa striata);
Papamosques menut (Ficedula parva);
Papamosques de collar (Ficedula albicollis);
Papamosques blanquet (Ficedula hypoleuca);

Turdidae.
Merla de pit blanc (Turdus torquatus);
Merla (Turdus merula);
Tordanxa (Turdus pilaris);
Tord (Turdus philomelos);
Tord ala-roig (Turdus iliacus);
Griva (Turdus viscivorus);
Sylviidae.
Rossinyol bord (Cettia cetti);
Leiothrix lutea;
Trist (Cisticola juncidis);
Boscarler pintat (Locustella naevia);
Boscarler com (Locustella luscinioides);
Xitxarra mostatxuda (Acrocephalus melanopogon);
Xitxarra d'aigua (Acrocephalus paludicola);
Xitxarra dels joncs (Acrocephalus schoenobaenus);
Xitxarra menjamosquits (Acrocephalus palustris);
Xitxarra de canyar (Acrocephalus scirpaceus);
Xitxarrot (Acrocephalus arundinaceus);
Acrocephalus dumetorum;
Busqueta pllida (Hippolais pallida);
Bosqueta icterina (Hippolais icterina);
Bosqueta vulgar (Hippolais polyglota);
Busquereta sarda (Sylvia sarda);
Busquereta cuallarga (Sylvia undata);
Busquereta trencamantes (Sylvia conspicillata);
Busquereta de garriga (Sylvia cantillans);
Busquereta capnegra (Sylvia melanocephala);
Busquereta emmascarada (Sylvia hortensis);
Busquereta vulgar (Sylvia communis);
Busquereta xerraire (Sylvia curruca);
Busquereta mosquitera (Sylvia borin);
Busquereta de casquet (Sylvia atricapilla);
Mosquiter pllid (Phylloscopus bonelli);
Mosquiter xiulaire (Phylloscopus sibilatrix);
Mosquiter com (Phylloscopus collybita);
Mosquiter de passa (Phylloscopus trochilus);
Phylloscopus trochiloides;
Phylloscopus innornatus;
Reiet com (Regulus regulus);
Reiet safraner (Regulus ignicapillus);
Timaliidae.
Serenet (Panurus biarmicus);
Aegithalidae.
Senyoreta (Aegithalos caudatus);
Paridae.
Capellanet (Parus cristatus);
Primavera (Parus ater);
Ferrerolet (Parus caeruleus);
Totestiu (Parus major);

Sittidae.
Pica-soques blau (Sitta europaea);

Tichodromadidae.
Pela-roques (Tichodroma muraria);
Certhiidae.
Raspinell com (Certhia brachydactyla);
Remizidae.
Teixidor (Remiz pendulinus);
Oriolidae.
Oriol (Oriolus oriolus);
Laniidae.
Capsot d'esquena roja (Lanius collurio);
Capsot menut (Lanius minor);
Botx (Lanius excubitor);
Capsot (Lanius senator);
Corvidae.
Gaig (Garrulus glandarius);
Garsa blava (Cyanopica cyana);
Garsa (Pica pica);
Gralla de bec roig (Phyrrhocorax phyrrhocorax);
Gralla (Corvus monedula);
Graula (Corvus frugilegus);
Cornella negra (Corvus corone);
Corb (Corvus corax);

Sturnidae.
Estornell (Sturnus vulgaris);
Estornell negre (Sturnus unicolor);
Estornell rosat (Sturnus roseus);
Gracula religiosa;

Ploceidae.
Teulad (Passer domesticus);
Teulad torred (Passer montanus);
Pardal roquer (Petronia petronia);
Pardal d'ala blanca (Montifringilla nivalis);
Padda oryzivora;
Euplectes orix;
Euplectes afer;
Ploceus galbula;
Ploceus intermedius;

Fringillidae.
Pins (Fringilla coelebs);
Pins mec (Fringilla montifringilla);
Gafarr (Serinus serinus);
Verderolet (Serinus citrinella);
Serinus mozambicus;
Verderol (Carduelis chloris);
Cadernera (Carduelis carduelis);
Lluer (Carduelis spinus);
Passerell (Carduelis cannabina);
Bectort (Loxia curvirostra);
Pins trompeter (Bucanetes githagineus);
Carpodacus erythrinus;
Pyrrhula pyrrhula;
Trencapinyols (Coccothraustes coccothraustes);

Emberizidae.
Sit de lapnia (Calcarius lapponicus);
Sit blanc (Plectrophenax nivalis);
Verderola (Emberiza citrinella);
Sit golanegre (Emberiza cirlus);
Sit-Sit (Emberiza cia);
Hortol (Emberiza hortulana);
Sit petit (Emberiza pusilla);
Teulad de canyar (Emberiza schoeniclus);
Sit capnegre (Emberiza melanocephala);
Emberiza leucocephalos;
Emberiza rustica;
Cruixidell (Miliaria calandra);

Estrildidae.
Estrilda troglodytes;
Estrilda melpoda;
Bec de corall senegals (Estrilda astrild);
Lonchura malabarica;
Steganura paradisea;
Lonchura atricapilla;
Lonchura malacca;
Lonchura maja;
Colliuret de Virgnia (Cilinus virginianus);
Colliuret de Santo Domingo (Lophortix californica);
Amandava amandava;

Psittaciformes.
Psittacidae.
Molopsittacus undulatus;
Cotorreta de pit gris (Myiopsitta monachus);
Cotorra de Kramer (Psittacula krameri);
Aratinga erythrogenys;
Arantiga nenday;
Aratinga acuticaudata;
Cyanoliseus patagonus;
Inseparable (Agapornis sp.);

Referncia.
 Inter Natura ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190039" title="Sant Esteve de Guils" nonfiltered="3445" processed="3437" dbindex="78460">
L'esglsia de Sant Esteve de Guils, es troba situada a la part alta del poble de Guils de Cerdanya, a la comarca catalana de la Baixa Cerdanya.

Histria. 
L'any 1042 va ser consagrada l'esglsia de Sant Esteve per Guillem Guifr bisbe d'Urgell. Pertanyia l'any 1163 al monestir de Sant Mart del Canig, segons una butlla d'Alexandre III. Un segle ms tard de la consagraci de l'any 1042, va deure tornar-se a edificar un temple, que s l'actual del segle XII.

Edifici. 
s de planta rectangular amb absis semicircular i coberta amb volta de can apuntada, ms pronunciada a la part de la nau. L'absis t dues finestres, una al centre i l'altra al sud-oest, aquesta dna a la sagristia, construda posteriorment, aix com les dues capelles laterals.

Exterior. 
L'absis est ornamentat amb un fris de dents de serra, sostingut per mnsules intercalades entre mitges columnes adossades (lesenes) des de la base de l'absis fins al fris.La decoraci dels capitells de les mitges columnes sn rudimentaris, a la columna de la dreta s'hi veuen tres ondulaciones com onades d'aigua i el de l'esquerra presenta quatre petits caps i una figureta arronsada ensenyant les natges, aquest motiu es fora divulgat en altres esglsies com la de Santa Ceclia de Bolvir. La finestra t una arquivolta de dovelles i decorada amb mitges boles. 

A la faana de l'oest es troba el campanar de cadireta de dos pisos, al primer t dos grans finestrals i en el segon un de ms petit. 

La porta s de quatre arquivoltes de base rectangular i tres parells de columnes, totes amb capitells profusament llaurats amb representacions zoomrfiques. L'arc frontal primer, t una sanefa escacada i un gruixut bord amb boles en la seva aresta. El capitell central de l'esquerra est repetit el mateix tema que es troba en el capitell de l'esglsia de Santa Maria de Cap d Aran  de Treds.

Al Museu Nacional d'Art de Catalunya, a Barcelona, es conserva una imatge de la Verge amb Nen procedent d'aquesta esglsia del segle XII. Un frontal d'altar pintat sobre taula es troba al Museu del Prado a Madrid, i representa en el seu centre el Pantocrtor envoltat pel tetramorf, aix com tamb hi ha escenes de la lapidaci de Sant Esteve mrtir i el seu soterrament, amb imatges dels apstols.

Vegeu tamb .
Art romnic de la Baixa Cerdanya;

Bibliografia.
 Enric Ventosa i Serra Les esglsies Romniques de la Cerdanya Barcelona: Farell Editors, 2004 ISBN 84-95695-39-1;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190040" title="The Green Mile" nonfiltered="3446" processed="3438" dbindex="78461">

The Green Mile (La Milla Verda) s una pellcula dramtica dirigida per Frank Darabont l'any 1999. El gui va ser adaptat d'una novella homnima d'Stephen King. Entre el repartiment hi trobem Tom Hanks, David Morse i Michael Clarke Duncan.

Malgrat que la pellcula va ser nominada a quatre Oscars menors l'any 2000 (entre ells el de millor gui adaptat) no en va guanyar cap.

El ttol es refereix al recorregut que fan els condemnats a mort des de la seva cella fins a la cadira elctrica, un recorregut aproximat d'una milla per sobre d'un terra pintat de color verd.

Argument.

La pellcula tracta de la vida del funcionari de presons Paul Edgecomb explicada per ell mateix i de com va conixer John Coffey, un presoner condemnat a morir executat a la cadira elctrica per l'assassinat de dues nenes. 

L'home resultar tenir un poder sobrenatural per eliminar el mal (tal i com ell ho explica) de les persones i s capa de curar malalties i ferides tocant-les amb les mans. 

L'argument gira al voltant de la relaci que Edgecomb i la resta de funcionaris estableixen amb Coffey en els seus ltims dies de vida.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190042" title="Palau de Cerro Castillo" nonfiltered="3447" processed="3439" dbindex="78462">


El Palau Presidencial de Cerro Castillo, ubicat a la ciutat de Via del Mar, a la Regi de Valparaso, Xile, s la residencia de descans del President de la Repblica de Xile, i seu alternativa al Palau de La Moneda. S'utilitza en temporades estivals i caps de setmana, aix doncs, es realitzen al palau reunions ministerials i diplomtiques. L'edifici adquireix especial importncia ja que s el lloc usual on el President electe "Vetlla les armes" a l'interior del palau la nit del 10 de mar, esperant ser proclamat President de Xile a l edifici del Congrs Nacional, ubicat a la vena ciutat de Valparaso. Per aquesta ra i des del trasllat de la seu del Poder Legislatiu a Valparaso, s el centre de reuni del President amb els parlamentaris. Tamb s com que el President s allotgi aqu abans del tradicional discurs del  21 de maig.

Va ser construit al tur de Cerro Castillo, al terreny on hi havia l'antic "Fuerte Callao", que va ser cedit al fisc per l'Armada Nacional. L'entitat encarregada d'executar les obres fou la Direcci General d'Obres Pbliques, avui Ministeri d'Obres Pbliques, en coordinaci amb la Junta pro-balneari de la Ciutat Jard.  

El projecte fou elaborat pels arquitectes Luis Browne Fernndez i Manuel Valenzuela Gonzlez, i contemplava la Casa Presidencial, la porteria i el parc, on es troba la piscina. Fou aprovat i construit durant el govern del President Carlos Ibez del Campo entre els anys 1929 i 1930. La seva ubicaci exacta es troba entre els centres de la ruta que uneix el port de Valparaso amb la ciutat residencial de Via del Mar. S'eregeix sobre el cim homnim i la seva fina construcci d'estil neomedieval li dna un aire de rellevncia. Al voltant hi ha un gran parc des d'on es domina el port. De la construcci original del "Fuerte Callao" es van conservar els canons que avui adornen els jardins i el nom que porta el carrer, remodelant-se els gran murs de dos metres d'amplada, dos polvorins i un casalot.   

Amb una inversi prxima als 3 milions de pesos de l'poca, l'edifici va ser entregat al Govern de Xile al gener de 1930, essent qualificat per la premsa del moment com un dels ms sumptuosos i de millor gust arquitectnic de Sud-amrica. La seva construcci es va pensar com un exponent de progrs del pas incolent-se en ella fusta i materials nacionals. 
Actualment, el Palau est administrat per la Presidncia de la Repblica. Amb el pas del temps, ha estat objecte de diverses intervencions, d acord als requeriments dels diferents mandataris i les exigncies del moment.

La construcci del Palau va rebre crtiques de l'opini pblica opositora del seu temps, principalment per seu gran luxe i per ser "exageradament car". Per aix, presidents com Jorge Alessandri o Salvador Allende; no hi van residir molt al Palau de Cerro Castillo. Precisament aquest ltim, va utilitzar la mansi per a rebre autoritats extrangeres i per passar-hi alguns caps de setmana, pero sobretot, eren coneguts els estiuejos dels nens pobres al palau, on aprofitaven la piscina i els animals (entre els que es conta una Tortuga Galpagos donada pel Govern de l'Ecuador). 

Com a froma protocolar, sempre que el President es troba al palau, la bandera de Xile ondeja a l'entrada principal.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190044" title="Toni Claps" nonfiltered="3448" processed="3440" dbindex="78463">

Toni Claps s un periodista, imitador i humorista. Actualment condueix el programa Versi RAC1 a la cadena de rdio RAC 1. Tamb presenta el concurs 9 de cada 10 a TVE1 els dimecres a la nit. Anteriorment havia treballat tamb a Catalunya Rdio i collaborat en programes de televisi com Crnicas Marcianas amb Xavier Sard fent imitacions entre d'altres de Llus Llongueras. Tamb ha conduit programes d'humor a la televisi, entre ells Alb i Claps, juntament amb Toni Alb. El 2008 va rebre el Premi Rdio Associaci al millor professional.

 Referncies .








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190045" title="Mesotardgrad" nonfiltered="3449" processed="3441" dbindex="78464">

La classe dels mesotardgrads (Mesotardigrada) cont noms una espcie, Thermozodium esakii. Aquest animal t sis urpes de la mateixa longitud a cada peu. Aquesta espcie fou recollida l'any 1937 per Rahm en unes aiges termals a prop de Nagasaki, al Jap. Desafortunadament, el locus typicus fou destruit per un terratremol. L'especimen tipus tamb s'ha perdut. 

Enllaos externs.
Thermozodium esakii a ITIS ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190046" title="Santa Maria de Cap d?Aran" nonfiltered="3450" processed="3442" dbindex="78465">
Santa Maria de Cap d'Aran de Treds, es troba a la Val d'Aran. 

L'esglsia romnica de Santa Maria, va ser antic convent dels templaris del segle XIII que van aconseguir l'estar exempts del pagament del Galin Reiau, tribut que els aranesos estaven obligats a pagar. 

Edifici.

L'edifici s de planta basilical de tres naus amb volta de can i tres absis. Va sofrir esfondraments a la coberta, el que va fer que les naus laterals, que en principi eren de volta de can passessin a sser de cambra d'esfera. 

El seu campanar estava apartat de la resta de l'edifici religis; solament conserva l'arrencada de l'poca romnica, la resta pertany a temps posteriors. 

L'esglsia t una caracterstica especial i s la presncia d'una cripta a la part inferior de l'altar, la seva coberta s de volta de can en un primer espai i de cambra d'esfera en el segon, ambds estan separats per un arc de mig punt. 

Al exterior, als absis s'aprecia l'arquitectura longobarda de l'poca, amb arcs cecs i lesenes. Les seves dues portades lluxen un crism llaurat similar en ambdues, la porta principal est construda amb tres arquivoltes que descansen sobre columnes amb capitells, un d'ells decorat amb dos petits caps, i altre igual que el que es troba en l'esglsia de Guils. 

Les seves pintures murals van ser descobertes l'any 1930, arrencades i dutes al museu The Cloisters de Nova York. Estan datades entre els segles XI i XII i atribudes al cercle del Mestre de Pedret.

Enllaos externs.
Descripci del Crism de la porta oest de Santa Maria de Cap d'Aran ;
Descripci del Crism de la porta sur de Santa Maria de Cap d'Aran ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190051" title="Urpa" nonfiltered="3451" processed="3443" dbindex="78466">

Una urpa s un apndix corbat i punxegut, que es troba al final d'un peu o d'un dit, en artrpodes, al final del tars.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190055" title="Gran Premi de Blgica del 1976" nonfiltered="3452" processed="3444" dbindex="78467">
Resultats del Gran Premi de Blgica de Frmula 1 disputat la temporada de 1976 al circuit de Zolder el 16 de maig del 1976. 


 Resultats .





 Altres .

 Pole:   Niki Lauda   1' 26. 55    ;
 Volta rpida: Niki Lauda   1' 25. 98;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190057" title="Batalla de Montjuc (1705)" nonfiltered="3453" processed="3445" dbindex="78468">








La Batalla de Montjuc fou un dels episodis de la Guerra de Successi Espanyola, en la que els aliats van pendre la fortalesa de Barcelona per immediatament assetjar i pendre la ciutat el 1705.

Antecedents.
Preveient la mort de Carles II de Castella sense descendncia, les principals potncies europees van proposar un prncep elector de Baviera, amb el conseqent repartiment de possessions entre aquestes potncies, per aquest mor i Carles II, que mor el 1700 proposa Felip d'Anjou. Felip entra a Barcelona el 2 d'octubre i les Corts finalment es taquen el 14 de gener de 1702 amb el jurament de les constitucions catalanes pel Rei. Els aliats proposen l'Arxiduc Carles i comencen les hostilitats.

El 27 de maig de 1704 es produeix ha un primer intent de desembarcament aliat a Barcelona, amb Jordi de Darmstadt al front amb part de 30 vaixells britnics i 18 holandesos, per s un estol insuficient doncs noms compta amb 1.200 soldats d'infanteria, car es contava amb el suport dels conspiradors per la ciutat es posa a les ordres del virrei i els aliats fugen bombardejant el 31 de maig. Pres Gibraltar pels britnics, a l'agost del 1705 l'arxiduc embarca a Lisboa en direcci al Mediterrani. S'atura a Altea on s proclamat Rei i la revolta valenciana dels maulets s'ext liderada per Joan Baptista Basset. Mentretant, alentats constantment pel prncep Jordi de Darmstadt, escamots armats barren el pas als borbnics a la plana de Vic.

La flota de l'Arxiduc, composada per 180 vaixells amb 9.000 soldats anglesos, holandesos i austriacs i 800 cavalls sota el comandament del comte de Peterborough, l'holands Shrattenbach i Jordi de Darmstadt arriba a Barcelona el 22 d'agost. Les autoritats de la ciutat es posen al servei de Felip d'Anjou i proposen formar la milcia armada de la ciutat, la Coronela, mentre la poblaci vacilla i els vigatans s'aixequen i baixen uns 1.000 armats per unir-se al desembarcament

La batalla. 
Jordi de Darmstadt dirigeix l'atac per fer caure la fortalesa de Barcelona la nit del 13 al 14 de setembre amb l'aproximaci sigilosa de tres columnes, la primera composada per 400 granaders anglesos i irlandesos, la segona per 400 mosqueters anglesos, 100 holandesos i 100 catalans, i la tercera de 300 dragons i 1.000 soldats anglesos. Uns altres 1.000 catalans amb Antoni de Peguera sota les ordres de Stanhope barraven el pas a la guarnici de Barcelona en cas de voler reforar la fortalesa.

L'assalt va perdre el factor sorpresa i els defensors rebutjaren el primer atac. De la ciutat sortiren 400 granaders a cavall en defensa de la guarnici i Jordi de Darmstadt mor en el combat amb aquestes tropes, mentre que es capturaven 300 presoners aliats, per els aliats es reagruparen i dirigits pel propi comte de Peterborough que amb ms de 1.000 catalans el dia 14 conquereix les defenses exteriors del castell, que caigu els dies posteriors. 

Conseqncies.
La fortalesa de Montjuc va ser usada per bombardejar la ciutat de Barcelona, que envoltada de les tropes aliades, va capitular el 9 de octubre i el Virrei de Catalunya Francisco Fernndez de Velasco, comte de Melgar, signa la capitulaci el 9 d'octubre de 1705. s aleshores quan la ciutat s aixeca contra Velasco i cal calmar la revolta, de manera que el 22 d'octubre entra a Barcelona l'Arxiduc Carles, que el 7 de novembre de 1705 jura les constitucions catalanes i s coronat com a Carles III.

L'ofensiva aliada per ocupar els territoris de l'antiga Corona d'Arag continua i Valncia no cau en mans aliades fins a finals de desembre i el castell d'Alacant resisteix fins el 1706.

Enllaos externs.
 La guerra de successi ;
  Ingenieros del rey ;
  Asasve, La toma de Barcelona por el archiduque Carlos (1705) ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190059" title="Durazno (Uruguai)" nonfiltered="3454" processed="3446" dbindex="78469">

Durazno s una ciutat de l'Uruguai central, capital del departament homnim. Est situada al centre del pas, sobre la vora esquerra del riu Yi, afluent del Riu Negro, i la seva poblaci s, segons el cens de l'any 2004, de 30.000 habitants aproximadament.

 Histria .

Va ser fundada pels portuguesos el 1821 sota el nom de Villa San Pedro del Durazno en homenatge al llavors emperador brasiler Pere I. El general Fructuoso Rivera li va donar importncia, en fer-la capital nacional sota el seu mandat presidencial, al poc temps de nascuda la repblica. La vila de San Pedro del Durazno va ser elevada a la categoria de ciutat per decret del govern de data 13 de juny de 1906.

 Economia .

s centre urb d'una regi ramadera i agrcola, i compleix la funci comercial i transformadora d'aquests productes, destacant-se la indstria crnia i la de la farina.

El pas del riu, mitjanant dos grans ponts, ha estat essencial per a aquesta ciutat, convertint-se en nus tradicional de comunicacions en el centre del pas. A la vora dreta del Yi ha crescut una poblaci, Santa Bernardina, estimulada per la creaci d'un aeroport alternatiu al Aeroport Internacional de Carrasco, el principal del pas, ubicat al departament de Canelones.

 Cultura .

En l'mbit cultural es desenvolupa des de la dcada de 1970 un festival folklric de rellevncia nacional i internacional per on han passat figures de la talla de Len Gieco, Ruben Rada, Jaime Roos i Soledad Pastorutti, entre d'altres.

Tamb es realitzen a Durazno, des de 1989, les Primeres Llamadas (les llamadas, a l'Uruguai, sn un tipus de dansa associada al carnaval local, i d'origen afric) de l'Interior on desfilen comparses de candombe en concurs per tres places en les llamadas del carnaval, a Montevideo.

ltimament se li agrega la importncia nacional que ha pres per part dels joves en realitzar-se all el multitudinari Pilsen Rock, iniciat el 2003, on el 2005 van estar presents 150.000 joves gaudint de grups uruguaians, argentins, i d'altres parts de Llatinoamrica.

 Turisme .

El turisme al departament ofereix diverses opcions: activitats artstiques culturals massives (Pilsen Rock, Festival de folklore, Llamadas, Moguda tropical, etc.), turisme de cmping i platja sobre el riu Y, turisme de cabanes i turisme en relaci amb el patrimoni histric, arquitectnic o d'un altre tipus. Aquestes vetes es complementen ja que, per exemple, els visitants que arriben al Pilsen Rock o al festival de folklore se solen presentar tamb al cmping i/o a la platja.

El cmping esmentat, que rep el nom de "33 Orientales" (en homenatge als trenta-tres cabdills que van lluitar per la independncia del pas davant l'antic Imperi del Brasil), est situat a la platja El Sauzal, a vores del riu Yi, i compta amb una espessa muntanya autctona.

Des del punt de vista del turisme patrimonial es destaquen les pintures rupestres properes als rierols Maestre Campo i Chamang, i la capella de Farruco, una de les construccions colonials ms antigues de l'Uruguai.

 Referncies .


Enllaos externs.

Pgina web de la Intendncia Municipal de Durazno ;
La primera pgina web de Durazno, inaugurat el 1999. ;
Durazno Digital: diari digital. ;
Mapes del departament de Durazno, Institut Nacional de Estadstica de l'Uruguai.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190062" title="Cluster One" nonfiltered="3455" processed="3447" dbindex="78470">
Cluster One s una can del grup britnic de rock progressiu Pink Floyd. s el primer ttol de l'lbum The Division Bell, aparegut el  1994. s la primera can escrita per David Gilmour i Richard Wright desprs de Mudmenn, apareguda el 1972 a l'lbum Obscured by Clouds. I s que la marxa de Roger Waters va donar moltes oportunitats de composici a la resta de membres. Amb tot, fou una pea que mai van tocar en directe.
 
 Crdits.
David Gilmour - Fender Stratocaster;
Richard Wright - piano, sintetitzador Kurzweil;
Nick Mason - bateria, percussi;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190063" title="What Do You Want from Me" nonfiltered="3456" processed="3448" dbindex="78471">
What Do You Want from Me s una can del grup britnic de rock progressiu Pink Floyd. s el segon ttol de l'lbum The Division Bell aparegut el 1994. 

 Crdits.
David Gilmour - veus, guitarra, baix;
Richard Wright - piano, teclats, cor;
Nick Mason - bateria;
Bob Ezrin - teclats, percussi;
Sam Brown, Durga McBroom, Carol Kenyon, Jackie Sheridan, Rebecca Leigh-White - cors;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190064" title="Polly Samson" nonfiltered="3457" processed="3449" dbindex="78472">
Polly Samson s una periodista nascut a Londres el 1962. s la dona del membre de Pink Floyd David Gilmour. T un nen anomenat Charlie d'una relaci anterior i tres ms amb Gilmour: Joe, Gabriel i Romany Rose. Actualment viuen en una granja a West Sussex, Anglaterra. 

Va coescriure amb el seu marit set ttols de l'lbum The Division Bell de Pink Floyd el 1994. s la nica dona que ha escrit temes per al grup Pink Floyd. Tamb ha signat moltes de les lletres de On an Island, l'lbum del guitarrista aparegut el 2006. s tamb la veu que se sent en la pea "Smile", del mateix lbum.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190065" title="High Hopes (can)" nonfiltered="3458" processed="3450" dbindex="78473">
High Hopes s una can del grup britnic de rock progressiu Pink Floyd. Apareix com a ltim ttol de l'lbum The Division Bell aparegut el 1994. Tamb apareix en una versi ms reduda a l'lbum de compilaci  de l'any 2001. Va ser una pea que es va tocar en els concerts de la gira.

El ttol va ser versionat per Nightwish en la compilaci Highest Hopes (2005), ambds ttols fan referncia a l'obra de Pink Floyd. 

Crdits.
David Gilmour - veu, guitarra, baix;
Rick Wright - sintetitzador;
Nick Mason - bateria, percussi;
Jon Carin - piano;
Michael Kamen - orquestraci;
Edward Shearmur - orquestraci;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190066" title="Lost for Words" nonfiltered="3459" processed="3451" dbindex="78474">
Lost for Words s una can del grup britnic de rock progressiu Pink Floyd. Concretament s el des ttol de l'lbum The Division Bell, aparegut l'any 1994.

 Crdits.
David Gilmour - veu, guitarra acstica, guitarra elctrica;
Richard Wright - teclats;
Nick Mason - bateria, percussi;
Guy Pratt - baix;
Jon Carin - teclat, programming;
Sam Brown, Durga McBroom et Carol Kenyon - cors;

Enllaos externs.
Web oficial de Pink Floyd;
Web oficial de David Gilmour;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190067" title="Welcome to the Machine" nonfiltered="3460" processed="3452" dbindex="78475">
Welcome to the Machine s  una can del grup britnic de rock progressiu Pink Floyd que apareix a l'lbum Wish You Were Here de l'any 1975. s una pea coneguda per un bon s del sintetitzador, de la guitarra i de diferents efectes d'udio, en un dels quals se sent unes persones discutir, concretament al final. La lletra mostra una visi ombrvola sobre la indstria del a msica, la machine del ttol. 

Gerald Scarfe en va fer un clip d'animaci. 

Crdits.
Roger Waters - sintetitzador, EMS VCS3, veu;
David Gilmour - guitarra de 6 i de 12 cordes, veu;
Richard Wright - sintetitzador, EMS VCS3;
Nick Mason - percussions;

Enllaos externs.
Sources;
Lletres de la can;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190068" title="Have a Cigar" nonfiltered="3461" processed="3453" dbindex="78476">
"Have a Cigar" s una can del grup britnic de rock progressiu Pink Floyd, que apareix a l'lbum Wish You Were Here de l'any 1975. Cap membre del grup va cantar la pea i ho van deixar que fes Roy Harper, un cantant i guitarrista angls, que va enregistrar un lbum en solitari al mateix temps als estudi 2 dels Studios Abbey Road. De tota manera, en els espectacles de la gira fou Roger Waters qui cantava la pea.

Crdits.
Roger Waters - baix;
David Gilmour - guitarra, clave;
Richard Wright - clave;
Nick Mason - bateria;
Roy Harper - veu;

Enllaos externs.
Lletres de la can;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190069" title="Roy Harper" nonfiltered="3462" processed="3454" dbindex="78477">

Roy Harper  (12 de juny de 1941) s un cantautor i guitarrista angls, especialista en msica rock i folk. s conegut per la llarga associaci amb Jimmy Page i Robert Plant, de Led Zeppelin, el grup dels anys 1970. Fou tamb qui va cantar la pea Have a Cigar de l'lbum Wish You Were Here del grup Pink Floyd.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190076" title="Beniamino Gigli" nonfiltered="3463" processed="3455" dbindex="78478">

Beniamino Gigli (Recanati, 20 de mar de 1890 - Roma, 30 de novembre de 1957) va ser un tenor itali, considerat com el successor d'Enrico Caruso.

 La seua carrera .
Durant els anys 1920 i 1930, Gigli no va tenir rival entre els tenors italians. La seua carrera es va iniciar amb el seu triomf en un concurs internacional realitzat a Parma l'any 1914. 

El seu registre de tenor agut de timbre agradable li donava especial qualitat sonora en les parts lriques i de tenor spinto, tamb a causa de la suavitat, a la potncia i a la fludesa de les seues interpretacions. 

Va interpretar una gran quantitat de papers protagonistes, entre els que cal destacar el de Nemorino en L'elisir d'amore de Donizetti, el del Duc de Mntua en Rigoletto de Verdi, el  del cavaller des Grieux en Manon Lescaut de Puccini, i el de Mario Cavaradossi en Tosca, tamb de Giacomo Puccini.

Va estudiar a Roma amb els mestres Agnese Bonucci, Cotogni i Rosati. El seu debut va tenir lloc l'any 1914 amb La Gioconda d'Amilcare Ponchielli. 

L'any 1919, per primera vegada, va visitar Amrica del Sud. Des de 1920 fins a 1932, va mantenir un contracte per a cantar en el Metropolitan Opera de Nova York.  

El seu paper ms clebre va ser el de Faust en el Mefistofele d'Arrigo Boito, tot i que tamb va destacar en el de Lohengrin, en l'pera homnima de Wagner. A ms, Gigli, va portar al disc, tal com ho havia fet el seu antecessor Enrico Caruso, una bona part del seu repertori. s aix com han quedat enregistraments de fragments d'peres de Francesco Cilea, de Gaetano Donizetti, d'Umberto Giordano, de Ruggero Leoncavallo, de Pietro Mascagni, d'Arrigo Boito, de Giacomo Puccini i de Giuseppe Verdi, entre altres.

Es va retirar l'any 1955, en un concert ofert al Constitution Hall de Washington.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190077" title="Passeig de la Castellana" nonfiltered="3464" processed="3456" dbindex="78479">

El Paseo de la Castellana s una de les principals avingudes de Madrid (Espanya), actualment amb sis carrils centrals i quatre laterals, que recorre la ciutat des de la Plaa de Coln, el el centre, fins el Nudo Norte. El seu traat correspon al de un antic llit fluvial. Est prevista la seva prolongaci cap al nord dins d'un important projecte urb conegut com "Operacion Chamartin". L'avinguda creua la important Plaza de Castilla. Junt al Paseo del Prado i el Paseo de Recoletos travessa la ciutat de Madrid de nord a sud. En torn a la via es troba el complex financer de AZCA, el ms important de la ciutat, i el nou complex en construcci Cuatro Torres Business Area en els terrenys de l'antiga ciutat esportiva del Real Madrid


Al Passeig de la Castellana es troben, a ms, dos intercanviadors de transport (Plaza de Castilla i Nuevos Ministerios) i en els voltants l'estaci de Chamartn. A ms, a l'altura de la Plaa de Cuzco, en un lateral, es troba el Palau Municipal d'Exposicions i Congressos i, just davant, l'estadi Santiago Bernabu. Tamb es pot destacar que al passeig es troben la gran majoria dels ministeris, aix com les ambaixades dels pasos ms importants (entre Doctor Maran i Coln).














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190079" title="Javier Balboa" nonfiltered="3465" processed="3457" dbindex="78480">
Javier ngel Balboa Osa (Madrid, 13 de maig del 1985) s un futbolista espanyol. Juga d'extrem dret i el seu primer equip va ser el Real Madrid Castilla. Actualment juga al SL Benfica.

 Biografia .

Balboa va debutar amb el primer equip del Real Madrid el 26 d'octubre del 2005 amb Vanderlei Luxemburgo d'entrenador, en substituci de David Beckham. Va ser a l'estadi de Riazor davant el Deportivo de la Corua.

Va fer la pretemporada de la campanya 2006/07 amb el primer equip amb una gira per ustria, per finalment va ser cedit al Racing de Santander. On va jugar 30 partits de lliga i 2 de Copa del Rei.

Ha estat el jugador que ms minuts ha disputat amb el Real Madrid a la pretemporada 2007/08, fet que li ha perms tenir fitxa amb el primer equip, encara que l'arribada de jugadors com Saviola, Baptista i Sneijder li va impedir gaudir de minuts a l'equip entrenat per Bernd Schuster.

El jugador va debutar amb la selecci de Guinea Equatorial (els seus pares hi van nixer) el 2 de juny del 2007, perdent contra la selecci de Ruanda.

Al juny del 2008 va signar per quatre temporades amb el SL Benfica que entrenar Quique Snchez Flores.

Palmars.



 Referncies .
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190081" title="Jordi Codina i Rodrguez" nonfiltered="3466" processed="3458" dbindex="78481">


Jordi Codina i Rodrguez (Barcelona, 27 d'abril del 1982) s el tercer porter del Real Madrid CF, desprs d'Iker Casillas i Jerzy Dudek.

 Biografia .

Va comenar a destacar con a futbolista a la pedrera del RCD Espanyol, d'on es va incorporar el 2002 al Juvenil del Real Madrid amb 20 anys. Desprs d'una bona temporada, va aconseguir pujar al Real Madrid B.

Va debutar a la Segona Divisi a la temporada 2005/06, amb el Real Madrid Castilla, al camp del Sporting de Gijn.

A la temporada 2007/08 va aconseguir arribar al primer planter del conjunt blanc, encara que no va gaudir de gaires opcions per jugar al tenir per companys a dos porters de nivell internacional com Iker Casillas i Jerzy Dudek. Va debutar a l'ltim partit de la temporada, jugant de titular al Real Madrid 5 - Llevant UE 2.

Palmars.



Enllaos externs.

Perfil del jugador al web oficial del Real Madrid ;
Perfil del jugador al web oficial de la UEFA ;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190082" title="Esteban Granero" nonfiltered="3467" processed="3459" dbindex="78482">

Esteban Flix Granero Molina (Madrid, 2 de juliol del 1987) ms conegut com Esteban Granero s un futbolista espanyol. La seva posici es la de centrecampista. 

Ha estat format al planter del Real Madrid CF, pasant per totes les seves categories inferiors. La temporada 2007-08 ha jugat cedit al Getafe CF. Al juliol del 2008 va signar pel Getafe CF per cinc temporades. El Real Madrid es guarda una opci de recompra..
Palmars.
 Campionat d'Europa sots-19 (2006);

 Referncies .


Enllaos externs.
estebangranero.net Web no oficial sobre el jugador.  ;
estebangranero.es Web no oficial sobre el jugador. ;
Estadstiques a Primera divisi - LFP ;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190083" title="Adrin Gonzlez" nonfiltered="3468" processed="3460" dbindex="78483">
Adrin Gonzlez (Madrid, 25 de maig del 1988) s un futbolista espanyol.

La seva posici s la de centrecampista per la banda esquerra. Va jugar en el Real Madrid B la  temporada 2006-07. Durant la temporada 2007-08 ha estat cedit al Celta de Vigo i al Nstic de Tarragona. Durant la temporada 2008-09 jugar al Getafe CF amb el que ha signat un contracte per a quatre temporades. s el fill de l'histric jugador i exentrenador del Castilla, Mchel, amb el qual milit sota les seves ordes durant la seva etapa en el Castilla.

Referncies.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190086" title="Francisco Buyo Snchez" nonfiltered="3469" processed="3461" dbindex="78484">

Francisco Buyo Snchez s un futbolista espanyol. Va nixer a Betanzos (La Corunya), el 13 de gener del 1958. Jugava com a porter, i el seu primer equip va ser l'Ural CF, de La Corunya.  Actualment s entrenador del Real Jan B (2008).

 Biografia .
En els seus comenaments a l'Ural, Buyo jugava tant de porter com d'extrem dret, sent el seu nic any a l'equip corunys mxim golejador de l'equip. A l'any segent fitxa pel Betanzos, on romandria fins el seu fitxatge pel Mallorca.  El seu contracte era de 16.000 pessetes mensuals i una fitxa anual de 100.000 pessetes. Aquell any a Mallorca jug 16 partits.
No tardaria a fixar-se en les seves qualitats com a porter el Deportiu de La Corua, que llavors jugava en Segona Divisi, i que ja havia tractat anteriorment d'aconseguir els seus serveis. 
Aquella temporada debutaria com a internacional sub21, participant posteriorment en els Jocs Olmpics de Moscou 1980.

Buyo romandria en l'entitat gallega fins a 1980, amb un parntesi d'una temporada (la 1978-79) en qu va ser cedit al Huesca mentre realitzava el servei militar a Jaca. A la temporada 1980-81 dna el salt a la Primera Divisi, fitxant pel Sevilla, i assolint de seguida la titularitat.  Era el meta titular del Sevilla, disputant aquell primer any 33 partits.

Al final d'aquella temporada contreu matrimoni amb Mara Snchez Mndez, la seva xicota que li teixia els famosos jerseis de ratlles que es posava. A la segent campanya Paco Buyo juga 34 partits, i en la 82-83 juga 33.

Militava a l'equip del Nervin quan va assolir, el 1983, la internacionalitat absoluta amb Espanya, defensant els colors de la seleccin a l'histric partit Espanya-Malta que donaria el passi als espanyols per a l'Eurocopa de 1984 i encaixant un gol, la qual cosa probablement li va tancar el cam a seguir en la Selecci.

La seva indiscutible titularitat i bo fer al Sevilla fan que es fixi en ell el Real Madrid, que aconsegueix els seus serveis en el 1986, en el que se li arriba a sobrenomenar com "San Francisco de Betanzos" i en el qual romandr com a porter titular fins a 1996. El 1997 abandona la plantilla merengue i penja les botes, retirant-se del futbol.

Va ser Buyo un dels porters ms segurs i espectaculars de la Liga. Actuacions seves, com la realitzada davant de la Juventus al Santiago Bernabu a la Copa d'Europa de 1986-87, seran recordades sempre pels aficionats al futbol i al Reial Madrid. 
Va jugar, en total, 542 partits en Primera Divisi.

El 1998 se li concedeix la Medalla al Mrit en el Treball. Actualment collabora amb la cadena rab Al Jazeera en les retransmissions de partits de la Lliga espanyola i escriu un blog
per al diari El Pais "L'Anlisi de la Jornada de Liga"

 Clubs .


 Ttols .
 Campionats Nacionals .



 Distincions Individuals .



 Referncies .


 Enlaces externos .
 Buyo a www.lfp.es ;
 Buyo com a jugador de la selecci ;
 Historial de Buyo a RealMadridFans.org ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190087" title="Jos Araquistin" nonfiltered="3470" processed="3462" dbindex="78485">

Jos Araquistin Arrieta (Azkoitia, Guipscoa, el 4 de mar del 1937), conegut com a Araquistin, s un ex-porter de futbol espanyol. Va jugar la major part de la seva carrera a la Real Sociedad i al Real Madrid, guanyant amb el club blanc 6 Lligues i la Copa d'Europa del 1966. Va ser internacional i va participar al Mundial de Xile de 1962.

Trajectria.
Desprs d'inicar-se futbolsticament al seu poble, Jos Araquistin va marxar al CD Elgoibar, d'on va anar al juvenils de la Real Sociedad. Desprs d'una cessi al Eibar, va debutar al desembre del 1956 a la Primera divisi. La temporada segent es va convertir en el porter titular, lloc de privilegi que va mantindre al llarg de quatre temporades. Les seves destacades actuacions li van valdre la internacionalitat amb Espanya.

La temporada 1961-62 va eixir del Pas Basc per anar al Real Madrid. Aquell primer any guany el trofeu Zamora, la Lliga de Primera divisi, la Copa del Generalsimo i va disputar la final de la Copa d'Europa front al Benfica. A ms a ms, va ser convocat per al |Mundial de Xile 1960, on va jugar l'ltim patit contra Brasil.

Malgrat aquell magnfic any, Araquistin no va tindre continutat al Reial Madrid. Va quedar-se sis temporades ms on va guanyar tots el ttols possibles a nivell de club, per Train, Betancort i Junquera li tancaren successivament les portes de la titularitat. La seva aportaci ms destacada durant aquests anys fou jugar la final de la Copa d'Europa de 1966, la sisena dels blanc, on van derrotar el Partizan per 2-1. En set temporades Aquistarin va guanyar 6 lligues, 1 Copa del Generalsimo i 1 Copa d'Europa, a banda del Trofeu Zamora.

Ja amb 31 anys, va marxar a un club on tinguera ms minuts. La seva destinaci va ser l'Elx, que vivia el moment ms dol de la seva histria, amb vuit campanyes consecutives a la Primera divisi. Araquistin jug poc ms de la meitat dels partits de les tres darreres temporades de l'Elx a la divisi d'or, a ms de la final de la Copa de 1973, que van perdre contra l'Athletic de Bilbao per 1-0.

Per a tancar la seva llarga carrera va fitxar pel Castell que jugava a la Segona divisi. Aquella mateixa temporada obtingueren l'ascens i any desprs foren cinquens a la Lliga i finalistes en la Copa. Per el cert s que el seu paper no va ser massa rellevant a Castlia trobant una dura competncia Andrs Mendieta i Corral. Finalment, amb 36 anys, va penjar definitivament els guants.

Palmars.
 6 campionats de Primera divisi: 1961/62, 1962/63, 1963/64, 1964/65, 1966/67 i 1967/68 amb el Real Madrid.
 1 Copa del Generalsimo: 1961/62 amb el Real Madrid.
 1 Copa d'Europa: 1965/66 amb el Real Madrid.
 1 Trofeu Zamora: 1962 jugant pel Real Madrid.

Altres mrits.
 1 Copa del Mn de Futbol disputada: Xile '62 amb Espanya.
 1 cop segon a la Primera divisi: 1965/66 amb el Real Madrid.
 2 cops finalista de la Copa d'Europa: 1961/62 i 1963/64 amb el Real Madrid.
 3 cops finalista de la Copa del Generalsimo: 1967/68 amb el Real Madrid, 1968/69 amb el Elche CF i 1972/73 amb el CD Castelln.

Enllaos externs.

Trajectria a Primera divisi - Web oficial de la LFP ;
Fitxa amb la selecci ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190089" title="Antonio Betancort Barrera" nonfiltered="3471" processed="3463" dbindex="78486">

Antonio Betancort Barrera, nascut a Arrecife (Lanzarote) el 13 de mar de 1937, s un exfutbolista canari. Va jugar de porter i el seu primer equip va ser la Unin Deportiva Las Palmas.

Va formar part de la selecci espanyola a la Copa del Mn de 1966.

 Clubs .

 Unin Deportiva Las Palmas: 1956-1961;
 Real Madrid CF: 1961-1962;
 Deportivo de la Corua: 1962-1963;
 Real Madrid CF: 1963-1971;
 Unin Deportiva Las Palmas: 1971-1973;

 Ttols .

 Campionats nacionals .

 6 Lligues espanyoles: 1961/62, 1963/64, 1964/65, 1966/67, 1967/68 i 1968/69 (Real Madrid CF);
 2 Copes del Generalsimo: 192 i 1970 (Real Madrid CF);

 Campionats internacionals .

 1 Copa d'Europa: 1965/66 (Real Madrid CF);

 Ttols individuals .

 2 Trofeu Zamora: 1964/65 i 1966/67;

 Rcord de la Lliga espanyola (compartit amb Jos Manuel Pesudo del FC Barcelona) al porter mens golejat en un sola temporada: 15 gols;


Enllaos externs.
Estadstiques a Primera Divisi - LFP ;
Biografia del jugador ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190090" title="Mariano Garca Remn" nonfiltered="3472" processed="3464" dbindex="78487">


Mariano Garca Remn (Madrid, 30 de setembre del 1950) va ser un porter de futbol espanyol, actualment s entrenador.

Palmars.

Jugant al Real Madrid va guanyar:

 6 Lligues (1971-1972, 1974-1975, 1975-1976, 1977-1978, 1978-1979, 1979-1980);
 4 Copes del Rei (1974, 1975, 1980 i 1982);
 2 Copes de la UEFA (1985 i 1986);

Enllaos externs.

Trajectria a Primera Divisi - Web oficial de la LFP ;
Extensa biografia i imatges - Web oficial del Real Madrid CF ;
Fitxa amb la selecci ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190091" title="Josep Vicente Train" nonfiltered="3473" processed="3465" dbindex="78488">

Josep Vicente Train va ser un futbolista catal dels anys 50 i 60.

Va nixer el 19 de desembre de 1931 a Barcelona. Fou un dels porters ms destacats de la seva poca. Defens la samarreta del RCD Espanyol durant cinc temporades i posteriorment jug al Real Madrid on guany tres cops el trofeu Zamora al porter menys golejat les temporades 1960-61, 1962-63 i 1963-64. Disput 7 partits amb la selecci espanyola i un amb la selecci catalana el 1956. Guany el Campionat d'Europa de seleccions del 1964 defensant la samarreta espanyola.

 Trajectria esportiva .
Centro Aragons;
UA Horta;
CF Mollet;
RCD Espanyol: 1955-1960;
Real Madrid: 1960-1964;
RCD Mallorca: 1964-1966;
Deportivo de la Corua: 1966-1967;

Enllaos externs.
Josep Vicente a la selecci d'Espanya ;
Josep Vicente a Primera Divisi - Web oficial de la LFP ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190092" title="Jos Ban Gonzlez" nonfiltered="3474" processed="3466" dbindex="78489">

Jos Ban Gonzlez (Alacant, 19 d'abril de 1925 - 21 d'abril de 1987) va ser un futbolista espanyol que va jugar amb el Real Madrid a la dcada dels 40 guanyant el Trofeu Zamora de la temporada 1945-1946 al noms encaixar 29 gols en 25 partits.

El 13 de febrer de 1949 es va lesionar el pulm esquerre durant un partit contra el Sevilla FC. Es va haver de retirar aquell mateix estiu amb 27 anys.

Va formar una gran defensa amb Clemente i Corona, aconseguint el Trofeu Zamora la temporada 1945-1946. Va arribar a ser internacional absolut amb Espanya el 26 de gener del 1947 davant Portugal. 

Al seu palmars hi destaquen dues Copes del Generalsimo del 1946 i el 1947.

Enllaos externs.
 Biografia del jugador - Web oficial del Real Madrid CF ;
 Jos Ban, ex futbolista - Diari El Pas ;
 Estadstiques a Primera divisi - LFP ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190094" title="Ralli de Qubec" nonfiltered="3475" processed="3467" dbindex="78490">
El ralli de Qubec s un ralli que es disputa cada any al Quebec, a Canad, sobre trams de terra i asfalt, ocasionalment neu. Va formar part del Campionat Mundial de Rallis els anys 1977, 1978 i 1979. Actualment forma part del campionat canadenc de rallis.

 Guanyadors en les temporades que va formar part del WRC .





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190095" title="Cremallera de Nria" nonfiltered="3476" processed="3468" dbindex="78491">
 

 



El Cremallera de Nria s la lnia ferroviaria que connecta Ribes de Freser amb Queralbs i la Vall de Nria. Juntament amb el de Montserrat s l'nica lnia ferroviaria de tren cremallera que hi ha a la pennsula.

Com que Queralbs s el punt ms alt de la vall amb accs per carretera, el cremallera s l'nica via d'accs al santuari i l'estaci d'esqu a part del cam de muntanya. El cremallera de Nria s'ha convertit en una de les icones caracterstiques de la Vall i de la comarca del Ripolls.

El trajecte t quatre estacions i un baixador. Les estacions sn Ribes-Enlla, Ribes-Vila, Queralbs, i Nria. El baixador s Rialb, funciona com a parada facultativa, i est situat entre Ribes de Freser i Queralbs.

La lnia va ser inagurada el 22 de mar de 1931 a crrec de la companyia FMGP (Ferrocarrils de Muntanya de Grans Pendents), i ha funcionat des del principi amb electricitat.

Les males condicions poltiques de l'poca no resultarien gents beneficioses de cara a l'explotaci de la lnia; la II Repblica Espanyola fent aiges, la crisi econmica, la Guerra Civil i la postguerra, acabaren per decidir el futur d'aquesta lnia. A ms, hi cal afegir que algunes inundacions van crear greus desperfectes que tardarien alguns anys a ser reaparats.

A partir dels anys seixanta amb el boom turstic arreu de l'estat (afegit que l'nic transport que permetia i permet accedir a Vall de Nria s el ferrocarril), la situaci de la lnia va comenar a millorar. Per aquesta nova situaci arribava tard; les installacions de la lnia havien quedat significativament deteriorades pel pas del temps, i requerien una renovaci integral que la companyia no podia assumir. Aquesta situaci va quedar solventada amb la intervenci de la Generalitat de Catalunya. Fou aix com, a l'any 1982 esdevingu accionista principal de la lnia.

Finalment, el 2 de gener de 1984 la titularitat d'aquesta infraestructura va ser traspassada a la Generalitat de Catalunya, a travs de la seva operadora Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. Fou llavors quan s'inici un ambicis programa de remodelaci que incloa la renovaci de la major part de les vies i catenaria, l'adquisici de nous trens automotors a partir de l'any 1985, i la modernitzaci de les pistes d'esqu de Vall de Nria.

Caracterstiques tcniques.

El recorregut s de 12,5 quilmetres, sobre via d'ample mtric (1000 mm) i supera un desnivell de 1059 metres. Els primers 5,5 quilmetres funcionen mitjanant el sistema de rails tradicional, i la resta com un tren cremallera central de sistema Abt, que supera una rampa mxima del 15%.

Tres generacions de trens encara conviuen a la lnia.

La primera, estava formada per quatre locomotores elctriques de sis rodes, construdes per SLM i BBC el 1930/31, i enumerades E1-E2-E3-E4, i 15 vagons convencionals Vereinigte Westdeutsche Waggonfabrik A.G. de Kln-Deutz, a ra de dos bogis per vag, amb dos eixos per bogi. Tamb s d'aquella mateixa poca el cotxe sal Aaffw-51 que entre altres personalitats ha transportat a la ponncia de l'Estatut de Nria. Aquest vag, es troba actualment a l'exposici del Cremallera de Nria, a les cotxeres de l'estaci Ribes-Vila, per continua en servei de cara a viatges especials i casaments.

La segona generaci parteix de l'any 1985, quan es van adquirir quatre automotors elctrics de dos vagons, construits per SLM i BBC, del tipus Beh 4/8 i enumerats respectivament com a A5-A6-A7-A8. Des de l'arribada d'aquestes noves unitats i fins l'any 2002, era habitual de veure en el Cremallera de Nria aquests automotors remolcant vagons convencionals de primera generaci com a refor. Actualment, aquests vagons ja no presten servei comercial; en alguns casos van ser transformats en vagons de serveis de manteniments i mercaderies tant per a la lnia de Nria, com la de Montserrat, i en altres casos resten preservats o en servei com a trens de socors, o circulacions especials (juntament amb el cotxe sal).

La darrera generaci correspon a dos automotors articulats de pis baix de tipus Stadler GTW, construts per l'empressa sussa Stadler Rail el 2003, i enumerats A10-A11. Aquests automotors van ser adquirits per FGC al mateix temps que les unitats del mateix model, que es van encarregar per a la lnia del Cremallera de Montserrat.

Actualment, de les quatre locomotores originals, la E1 continua en servei, modernitzada, a la lnia del Cremallera de Nria; la E4, tamb modernitzada, es troba prestant serveis de manteniment en el Cremallera de Montserrat; la E2 i la E3 es troben retirades i preservades a les exposicions dels cremalleres de Monistrol de Montserrat, i Ribes de Freser respectivament.

A l'any 2005, es van iniciar entre la Corba Roca Oratori i Fontalba, del tram Queralbs-Nria les obres de construcci d'un nou tnel, el del Roc del Dui. Amb una allargada d'entre 1300 i 1400 metres i en via doble, tindr per objectiu millorar la seguretat dels trens tot d'eliminant el tram existent per l'exterior, que boreja la vall en un traat especialment sinus i propens a desprendiments com els que a l'any 2003 van obligar a interrompre la circulaci dels trens.

Entre l'any 2007 i 2008, els quatre automotors Beh 4/8 han estat reformats, suprimint les finestres avatibles i renovant tot el seu interiorisme, per modernitzar-los en la lnia dels ms recents automotors Stadler A10 i A11.

El Cremallera de Nria tamb disposa de diversos vagons de mercaderies, plataformes, i d'obres varies, i de dues locomotores diesel-elctriques; la DM6, construida per Stadler, i la D9, construida pel consorci creat a partir de la mateixa Stadler, juntament amb SLM, ABB i Daimler-Benz. S'encarreguen de diversos serveis de mercaderies, manteniment i viatges especials. En el cas de la D9, a l'hivern tamb s'encarrega de remolcar la mquina llevaneus-exploradora L09 donat que aquesta ltima no t tracci propia.

Recentment, FGC ha adquirit per aquesta lnia dos vagons convencionals de segona m, procedents de la companyia sussa Matterhorn Gotthard Bahn i coneguts com a "Sport Wagen". Aquests dos cotxes s'afegeixen a la flota de vagons de refor i viatges especials, i han estat enumerats com a cotxes 27 i 28. Fins a dia d'avui han estat respectats els colors originals de la companyia d'on provenen i en cas de fer-se necessari utilitzar-los, seran remolcats per la locomotora DM6. Tamb poden anar remolcats per les unitats automotors de segona generaci, per fins ara s'ha descartat aquesta opci per qestions de maniobres.

Finalment, el 2 de Novembre de 2008, coincidint amb el mes en que Vall de Nria, tanca les seves portes a fi de preparar les installacions de cara a la temporada d'hivern, va baixar de Nria fins a Ribes-Vila, l'ltim tren Cremallera en servei comercial per a l'exterior del Tnel del Roc del Dui; les obres ja s'han acabat i arribats en aquest punt, noms queda enllaar la resta de la lnia amb aquest nou tram. Quan el passat 27 de Novembre de 2008 es van reobrir les installacions al pblic, fet que comportava que el tren Cremallera tornava a entrar en servei comercial, des de llavors aquest ja es realitza pel tnel del Roc del Dui.

Actualment s'est construint a Ribes-Enlla una nova marquesina amb plaques fotovoltaiques que cobrir les vies de l'estaci, fins ara a l'aire lliure. Tamb s'hi estan construint unes noves cotxeres en aquesta estaci, i est previst eliminar tots els passos a nivell actualment existents al llarg de la lnia, comenant per el que hi ha a la sortida de l'estaci de Queralbs en sentit Nria.

Cronologia.

1924: L'empresa Ferrocarrils de Muntanya de Grans Pendents (FMGP) realitza el projecte de construcci del cremallera.
1926: El projecte del cremallera s aprovat per Reial Ordre.
1928: Comencen les obres de construcci.
1931: Inauguraci de la lnia.
1981: La Generalitat de Catalunya obt el control de FMGP.
1985: Arriben les nous automotors A5, A6, A7 i A8.
1986: La lnia del cremallera s'integra als Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.
2002: Arriben els nous automotors articulats Stadler.
2005: S'inicien les obres de construcci del nou tnel de Roc d'en Dui, per evitar una zona geolgicament inestable.
2007: Comena la reforma integral dels automotors A5, A6, A7 i A8.
2008: Finalitzen les obres de construcci del tnel Roc del Dui.

Enllaos externs.	

 Pgina sobre el Cremallera de Nria, del portal TrensCat;
 Pgina oficial de la Vall de Nria;
 Pgina sobre el Cremallera de Nria;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190098" title="Ralli Rideau Lakes" nonfiltered="3477" processed="3469" dbindex="78492">
El Ralli Rideau Lakes va ser un ralli canadenc sobre terra, ocasionalment sobre neu; que en la seva tercera edici va formar part del Campionat Mundial de Rallis, l'any 1974. En aquesta edici, l'inici i l'arribada vren ser a Ontario. Tenia 40 especials, amb un total de 1584 quilmetres.

 Guanyadors en les temporades que va formar part del WRC .





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190100" title="Andrs Zapico Junquera" nonfiltered="3478" processed="3470" dbindex="78493">

Andrs Avelino Zapico Junquera (La Felguera (Langreo), 23 d'abril de 1946) s un exfutbolista professional asturi. Va jugar de porter al Unin Popular de Langreo, al Real Madrid i al Real Zaragoza.

Amb el Reial Madrid, on jug a les dcades dels 60 i 70, mai va ser considerat titular, al estar per davant jugadors com Betancort, Garca Remn o Miguel ngel. Tot i aix, va guanyar el Trofeu Zamora la temporada 1967-1968 desprs d'encaixar noms 19 gols en 22 partits.

 Trajectria esportiva .
1961-64 Cruz Blanca;
1964-67 Unin Popular de Langreo;
1967-75 Real Madrid;
1975-77 Real Zaragoza;

 Palmars .

Real Madrid.

 4 Campionats de lliga: (1968, 1969, 1972, 1975);
 3 Copes del Generalssim: (1970, 1974, 1975);


 Enllaos externs .
Estadstiques a Primera divisi - LFP ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190103" title="Julin Gayarre" nonfiltered="3479" processed="3471" dbindex="78494">
Sebastin Julin Gayarre (Burgi, vall de Roncal, Navarra 9 de gener de 1844   Madrid, 2 de gener de 1890), va ser un tenor espanyol.

Biografia.
Va nixer el 9 de gener de 1844 a la vall de Roncal (Navarra), en el si d'una famlia humil. Desprs d'abandonar l'escola, una vegada acabats els estudis elementals, amb noms tretze anys, va comenar a guanyar-se la vida com pastor.

Dos anys desprs els seu pare decid enviar-lo a Pamplona, per a treballar com a dependent d'un petit establiment. Ac s on es produ el seu primer contacte amb la msica, deixant el negoci abandonat per a seguir a una banda de msica que va passar desfilant per davant de la botiga. Aix li va costar que el despatxaren, i va tornar a Roncal.

Posteriorment, va treballar en una forja, a Lumbier, que va deixar als 18 anys, quan va decidir tornar a Pamplona per a installar-se com a ferrer. 

Gayarre tenia per costum cantar mentre treballava, per la qual cosa un company li va oferir apuntar-se a l'acabat de crear Orfe Pamplons que dirigia Joaqun Maya, que el va admetre com a primer tenor en escoltar la veu del jove Gayarre.

Aix va entrar en contacte amb el mn del solfeig de la m del mtode d'Hilarin Eslava, mestre navarrs de Burlada, qui el va ajudar a anar al Conservatori de Madrid com a becari, on va guanyar el segon premi de cant l'any 1868.

Amb 25 anys i desprs de ser rebutjat pel mestre Gaztambide, va tornar fracassat a Pamplona.

Els seus protectors i amics de Pamplona li van aconseguir una beca de la Diputaci Foral de Navarra que el va portar a estudiar a Mil, on va aconseguir un xit clamors en tan sols tres mesos. A partir d'aquest moment la seua carrera va ser imparable.

Va triomfar a Bolonya, Roma, en el Teatre Mariinski de Sant Petersburg, on va cantar per primera vegada la seua pera predilecta, La favorita, Moscou, Viena... La seua consagraci definitiva va arribar el 2 de gener de 1876, en La Scala de Mil amb La favorita, obra que el va collocar com a primer tenor del mn.

Les seues actuacions a Londres, Buenos Aires, ustria, Alemanya, al Teatre Real de Madrid, Sevilla, Liceu de Barcelona, Npols, l'pera de Pars... li van valdre el sobrenom de senza rivali, le roi du chant.

Al desembre de 1889, a Madrid, va accedir a cantar Els pescadors de perles, tot i  trobar-se malalt. Va eixir a escena i en atacar una nota aguda se li va trencar la veu i va patir un esvament. Va caure en una profunda depressi, que el porta a la mort per sucidi a la matinada del 2 de gener de 1890, a l'edat de 46 anys.

A Roncal, el seu poble natal, es troba el pante-mausoleu erigit en el seu honor, obra de Mari Benlliure, aix com la casa que va regalar als seus pares, avui convertida en casa-museu. L'amor que va sentir pel seu poble natal el va portar a regalar al poble la construcci de les escoles, aix com el front.

L'any 1902 s'inaugur en Pamplona el Teatre Gayarre, en memria del tenor.

Filmografia.
1959   Es va estrenar la pellcula titulada Gayarre de Domingo Viladomat, protagonitzada pel tenor canari Alfredo Kraus Trujillo.
1986   Jos Mara Forqu va dirigir Romanza final (Gayarre) protagonitzada pel tenor Josep Carreras.

Bibliografia.
Florentino Hernndez Girbal. Julian Gayarre. Ediciones Lira. Madrid, 1970.
Julio Enciso Robledo. Memorias de Julin Gayarre. Laida Edicin e Imagen, S.A. Bilbao, 1990.
Jos Mara Sanjun Urmeneta. Gayarre. Fondo de Publicaciones del Gobierno de Navarra, 1991.
scar J. Muoz Salvoch. Julin Gayarre, como el de casa ninguno. Fundacin Julin Gayarre. Roncal, 1999.
Marta Herrero Subirana. Julin Gayarre: un tenor histrico, un navarro universal. Herrero Subirana, Marta. Madrid, 2003.

Enllaos externs.
Julin Gayarre. Com el de casa, cap, d'scar J. Muoz;
Concurs Internacional de Cant Julin Gayarre (organitzat pel Govern de Navarra. Normes, palmars, premis, jurat, ...);










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190106" title="Llista de captols de One Piece" nonfiltered="3480" processed="3472" dbindex="78495">
Llista de volums de One Piece..

 Volum 01. ROMANCE DOWN, L'Alba de l'Aventura (ROMANCE DAWN       );
 Captol 001. ROMANCE DOWN, L'Alba de l'Aventura (ROMANCE DAWN       );
 Captol 002. Aquest noi, "Ruffy Barret de Palla" (            );
 Captol 003. Introducci del caador de pirates Zoro (              );
 Captol 004. Capit de la Marina "Morgan M de Destral" (             );
 Captol 005. El Rei dels Pirates i el Mestre Espadatx (       );
 Captol 006. La Primera Persona (   );
 Captol 007. Amics (  );
 Captol 008. Introducci de la Nami (    );
;
 Volum 02. VERSUS!!! Contra la tripulaci d'en Buggy (VERSUS!!       );
 Captol 009. Dona Diablica (    );
 Captol 010. Incident a la Taverna (     );
 Captol 011. Fugida (  ) ;
 Captol 012. Gos ( ) ;
 Captol 013. Tresor (  ) ;
 Captol 014. Imprudent!! (   !!) ;
 Captol 015. Gong (GONG) ;
 Captol 016. VERSUS!!! Contra la tripulaci d'en Buggy (VERSUS!!       ) ;
 Captol 017. Carcter ( );
;
 Volum 03. No tornis a ser enganyat (     );
 Captol 018. El Capit Pallasso Buggy (          ) ;
 Captol 019. Fruita del Diable (    ) ;
 Captol 020. El cam del lladre (   ) ;
 Captol 021. Poble ( ) ;
 Captol 022. Ets una criatura estranya (      ) ;
 Captol 023. Introducci del Capit Usopp (            ) ;
 Captol 024. No tornis a ser enganyat (     ) ;
 Captol 025. 800 Mentides (  800) ;
 Captol 026. El pl del Capit Kuro (           )  ;
;
 Volum 04. Lluna creixent (   );
 Captol 027. El pl ( ) ;
 Captol 028. Luna creixent (   ) ;
 Captol 029. Combat en la pendent(  ) ;
 Captol 030. GENIAL!!! (GREAT!!!) ;
 Captol 031. La veritat (  ) ;
 Captol 032. Fortuna cruel (  ) ;
 Captol 033. El gat silencis (    ) ;
 Captol 034. Un humil servidor (        ) ;
 Captol 035. La pendent empinada (    ) ;
;
 Volum 05. Aquell per qui toquen les campanes (        );
 Captol 036. Seguiu-los!! (  !!) ;
 Captol 037. Capit Kuro, el dels mil plans (         ) ;
 Captol 038. Tripulaci Pirata (   ) ;
 Captol 039. Aquell per qui toquen les campanes (        ) ;
 Captol 040. La tripulaci del Pirata Usopp (       ) ;
 Captol 041. Al mar (  ) ;
 Captol 042. Yosaku i Johnny (        ) ;
 Captol 043. Introducci d'en Sanji (     ) ;
 Captol 044. Els tres durs cuiners (      ) ;
;
 Volum 06. El jurament (  );
 Captol 045. Abans de la tempesta (  ) ;
 Captol 046. Un client inesperat (      ) ;
 Captol 047. L'almirall de la flota Don Krieg (               ) ;
 Captol 048. Abandona aquest cam(          ) ;
 Captol 049. Tempesta ( ) ;
 Captol 050. La divisi dels camins (    ) ;
 Captol 051. Zoro cau al mar (           ) ;
 Captol 052. La promesa (  ) ;
 Captol 053. Arma Caballa #1 (     1 );
;
 Volum 07. Vell fastigs (     );
 Captol 054. L' home perla (     ) ;
 Captol 055. Jungle Blood (JUNGLE BLOOD) ;
 Captol 056. De cap manera (     ) ;
 Captol 057. Els somnis tenen una ra(      ) ;
 Captol 058. Vell fastigs(     ) ;
 Captol 059. El deute ( ) ;
 Captol 060. La resoluci (   ) ;
 Captol 061. El dimoni ( ) ;
 Captol 062. MH5 (M H 5) ;
;
 Volum 08. Jo no morir (     );
 Captol 063. Jo no morir (     ) ;
 Captol 064. La batalla de la poderosa llana(   ) ;
 Captol 065. Preparat (  ) ;
 Captol 066. La llana est trencada (      ) ;
 Captol 067. Soup (SOUP) ;
 Captol 068. La Quarta Persona (4  ) ;
 Captol 069. Arlong Park (       ) ;
 Captol 070. La gran aventura del cavaller Usopp (        ) ;
 Captol 071. Els amos de la creaci (     );
;
 Volum 09. Llgrimes ( );
 Captol 072. Una bona vida (   ) ;
 Captol 073. Els monstres de la "Grand Line" (            ) ;
 Captol 074. Negocis (  ) ;
 Captol 075. Els mapes i els tritons (     ) ;
 Captol 076. Dormir (  ) ;
 Captol 077. Un pas al teu somni (    ) ;
 Captol 078. La dona Belle-Mre (       ) ;
 Captol 079. Viure (   ) ;
 Captol 080. Un lladre s un lladre (   ) ;
 Captol 081. Llgrimes ( )  ;
;
 Volum 10. OK, Let's STAND UP! (OK, Let's STAND UP!);
 Captol 082. OK, Let's STAND UP! (OK, Let's STAND UP!) ;
 Captol 083. Luffy in Black (    IN BLACK) ;
 Captol 084. Zombie (   ) ;
 Captol 085. Les tres espases contra les sis espases (       ) ;
 Captol 086. Caballerositat vs. Crueltat trit (   VS    ) ;
 Captol 087. Tot s'ha acabat!! (      !!) ;
 Captol 088. Mor!!! (   !!!) ;
 Captol 089. Intercambi (  ) ;
 Captol 090. Qu s el que saps fer? (     ?) ;
;
 Volum 11. El ms malvat de l'Est (     );
 Captol 091. Darts (DARTS) ;
 Captol 092. El parads (  ) ;
 Captol 093. Caient en picat (       ) ;
 Captol 094. La Segona Persona (   ) ;
 Captol 095. Gira, molinet (     ) ;
 Captol 096. El ms malvat de l'Est (     ) ;
 Captol 097. Sindai Kitetsu (    ) ;
 Captol 098. Nuvols negres (  ) ;
 Captol 099. Luffy mor (       ) ;
;
 Volum 12. Comena la llegenda (       );
 Captol 100. Comena la llegenda (       ) ;
 Captol 101. La Muntanya Invertida (          ) ;
 Captol 102. I ara, la Grand Line (         ) ;
 Captol 103. La balena (   ) ;
 Captol 104. La promesa del Capit (    ) ;
 Captol 105. Log Pose (    ) ;
 Captol 106. La ciutat de la benvinguda (    ) ;
 Captol 107. Llum de lluna i lapides (     ) ;
 Captol 108. Els 100 caa-recompenses (100      ) ;
;
 Volum 13. Tot est b!!! (   !!!);
 Captol 109. Una qesti de responsabilitat(    ) ;
 Captol 110. La nit no s'ha acabat (       ) ;
 Captol 111. L'Organizaci Secreta del Crim (      ) ;
 Captol 112. Luffy vs. Zoro (    VS   ) ;
 Captol 113. Tot est b!!! (   !!!) ;
 Captol 114. La ruta (  ) ;
 Captol 115. L'aventura a Little Garden (          ) ;
 Captol 116. Gengant (    ) ;
 Captol 117. Dorry and Brogy (        );
;
 Volum 14. L'instint (  );
 Captol 118. Hi ha alg ms (    ) ;
 Captol 119. Improvisant (  ) ;
 Captol 120. El ogre vermell plora (      ) ;
 Captol 121. Ja ho sabia (      ) ;
 Captol 122. Un cos mort s intil(        ) ;
 Captol 123. Luffy vs. Mr. 3 (    VS Mr. 3) ;
 Captol 124. El te s molt b (      ) ;
 Captol 125. El Campi de la cera  (           ) ;
 Captol 126. L'instint (  );
;
 Volum 15. Seguiu tot recte (    !!!);
 Captol 127. Den Den Mushi (   ) ;
 Captol 128. Orgull de Pirata (   ) ;
 Captol 129. Seguiu tot recte!!! (    !!!) ;
 Captol 130. Velocitat mxima (    ) ;
 Captol 131. Wapol Pliking (       ) ;
 Captol 132. Veus? ( ) ;
 Captol 133. Aventura en el Pas Sense Nom (        ) ;
 Captol 134. Dra. Kureha (Dr.   ) ;
 Captol 135. Lapins (    ) ;
 Captol 136. Un home anomenat Dalton (        ) ;
;
 Volum 16. Carregant la seva prpia voluntat (        );
 Captol 137. Devesall (  ) ;
 Captol 138. Cim (  ) ;
 Captol 139. Introducci d'en Tony Tony Chopper (              ) ;
 Captol 140. Castell de neu (     ) ;
 Captol 141. Curandero (    ) ;
 Captol 142. Bandera pirata i cirerers (     ) ;
 Captol 143. Inexpert (   ) ;
 Captol 144. Histria de neu (   ) ;
 Captol 145. Carregant la seva prpia voluntat(        ) ;
;
 Volum 17. Els cirerers d'en Hiruluk (      );
 Captol 146. Batalla en la defnsa nacional(   ) ;
 Captol 147. Mentida descarada (     ) ;
 Captol 148. No la pots destruir (    ) ;
 Captol 149. Rumble!! (RUMBLE!!) ;
 Captol 150. El can de 7 trets de la Corona Reial de Drum (           7          ) ;
 Captol 151. Els cels de Drum(     ) ;
 Captol 152. Lluna plena (  ) ;
 Captol 153. Els cirerers d'en Hiruluk (      ) ;
 Captol 154. Cap a Alabasta (      ) ;
 Captol 155. Sir Crocodile el Pirata (            ) ;
;
 Volum 18. Introducci de l'Ace (     );
 Captol 156. L'home del temps (     ) ;
 Captol 157. Introducci de l'Ace (     ) ;
 Captol 158. Desembarcar a Alabasta (        ) ;
 Captol 159. Vinga (   ) ;
 Captol 160. A les 8 en punt, al Caf de les Aranyes (          8 ) ;
 Captol 161. Erumalu, la Ciutat Verda (       ) ;
 Captol 162. Aventura en la naci de sorra (      ) ;
 Captol 163. Yuba, poble de l'Exrcit Rebel (       ) ;
 Captol 164. Jo estimo aquest pas (    ) ;
 Captol 165. Operaci: Utopia (        ) ;
 Captol 166. Luffy vs. Vivi (    VS   ) ;
;
 Volum 19. Rebelli (  );
 Captol 167. Front de batalla (  ) ;
 Captol 168. Base Pluvial, la Ciutat dels Somnis (          ) ;
 Captol 169. El Guerrer ms fort del Regne (       ) ;
 Captol 170. Ha comenat (   ) ;
 Captol 171. Kohza, el Lder de l'Exrcit Rebel (         ) ;
 Captol 172. Rebelli (  ) ;
 Captol 173. Cocodril banana (     ) ;
 Captol 174. Mr. Princep (Mr.     ) ;
 Captol 175. Alliberament (  ) ;
 Captol 176. Rush!! (Rush!!) ;
;
 Volum 20. El combat final ser en Alubarna (        );
 Captol 177. 30 Milions vs. 81 Milions (3000  VS 8100 ) ;
 Captol 178. Level: Grand Line (LEVEL. G L) ;
 Captol 179. El combat final ser en Alubarna (        ) ;
 Captol 180. El Regne animal d'Alabasta (          ) ;
 Captol 181. El concurs del Super nec Manat (        ) ;
 Captol 182. Rogit (  ) ;
 Captol 183. Comandant Karoo (     ) ;
 Captol 184. Carrer Molehill, nmero 4 (    4  ) ;
 Captol 185. Uoh, de veritat? (    ) ;
 Captol 186. 4 (4);
 ;
 Volum 21. Una naci ideal (   );
 Captol 187. Cordinaci (  ) ;
 Captol 188. L'home del Kenpo (     ) ;
 Captol 189. 2 (2) ;
 Captol 190. Clima-Tact (   ) ;
 Captol 191. La dona que controla el temps(      ) ;
 Captol 192. Avs de tornado (     ) ;
 Captol 193. Una naci ideal (   ) ;
 Captol 194. Tallant l'acer (    ) ;
 Captol 195. Mr. Bushido (Mr.    ) ;
;
 Volum 22. Hope!! (HOPE!!) ;
 Captol 196. 1 (1) ;
 Captol 197. Els lders (    ) ;
 Captol 198. 4:15 p.m. (       ) ;
 Captol 199. Hope!! (HOPE!!) ;
 Captol 200. Luffy d'Aigua (    ) ;
 Captol 201. Nico Robin (        ) ;
 Captol 202. La Tomba Reial (    ) ;
 Captol 203. Com Croco (     ) ;
 Captol 204. Red (RED) ;
 Captol 205. La base secreta de la Banda Sand-Sand(       );
;
 Volum 23. L'aventura de la Vivi (     );
 Captol 206. Ignici (  ) ;
 Captol 207. Malsn (  ) ;
 Captol 208. Esperit gurdi (   ) ;
 Captol 209. Et superar(     ) ;
 Captol 210. 0 (0) ;
 Captol 211. Rei ( ) ;
 Captol 212. Una mica de justicia (       ) ;
 Captol 213. VIP (VIP) ;
 Captol 214. El pl de fugida de la Naci de Sorra(       ) ;
 Captol 215. Last Waltz (Last Waltz) ;
 Captol 216. L'aventura de la Vivi (     ) ;
;
 Volum 24. El somni d'un home (   );
 Captol 217. Allunyat de mi (   ) ;
 Captol 218. Per qu el Log Pose s esfric? (           );
 Captol 219. Masira, el Rei del reflotament  (         ) ;
 Captol 220. Passeig al fons del mar (    ) ;
 Captol 221. Monstres (  ) ;
 Captol 222. El moment dels novells (      ) ;
 Captol 223. Juro solemnement que no lluitar per cap motiu en aquest poble (                        );
 Captol 224. Els falsos somnis (     ) ;
 Captol 225. El somni d'un home (   ) ;
 Captol 226. El Rei de l'exploraci submarina Suju (           );
;
 Volum 25. L'home dels cent milions (    );
 Captol 227. Norland el Mentider (         ) ;
 Captol 228. L'ltim lder de l'Aliana Saruyama, Montblanc Cricket (                      ) ;
 Captol 229. Anem a menjar (      ) ;
 Captol 230. Seguiu al ocell del sud!! (         !!) ;
 Captol 231. Bellamy el Hiena (         ) ;
 Captol 232. L'home dels cent milions (    ) ;
 Captol 233. L'autoritat mxima del mn (      ) ;
 Captol 234. Si us plau, estiguin segurs de recordar-ho (          ) ;
 Captol 235. El corrent Knock-Up (       ) ;
 Captol 236. El vaixell navega cap al cel (      );
;
 Volum 26. Aventura en l'Illa del Du (      );
 Captol 237. En el cel (    ) ;
 Captol 238. La Porta del Parads (    ) ;
 Captol 239. La Platja de l'ngel (        ) ;
 Captol 240. L'enegia dels dials (          ) ;
 Captol 241. El Judici del Parads (    ) ;
 Captol 242. Criminals de 2 Classe ( 2    ) ;
 Captol 243. Proves (  ) ;
 Captol 244. SOS (SOS) ;
 Captol 245. Aventura en l'Illa del Du (      ) ;
 Captol 246. Satori, Sacerdot del Bosc Perdut (          );
;
 Volum 27. Obertura (  );
 Captol 247. La prova de les esferes (    ) ;
 Captol 248. Du original vs. Sacerdot (   VS  ) ;
 Captol 249. La ciutat oculta en els nvols (     ) ;
 Captol 250. El drac d'esferes (     ) ;
 Captol 251. Obertura (  ) ;
 Captol 252. Junction (JUNCTION) ;
 Captol 253. Vearth (    ) ;
 Captol 254. Albda (   ) ;
 Captol 255. L'anaconda i l'equip d'exploradors (        );
;
 Volum 28. Wiper, el diable lluitador (        );
 Captol 256. Wiper, el diable lluitador (        ) ;
 Captol 257. combat de dials (    ) ;
 Captol 258. Diversos camins al sud (     ) ;
 Captol 259. Pirata Zoro vs. Guerrer Braham (    vs      ) ;
 Captol 260. Pirata Luffy vs. Diable lluitador Wiper (     vs      ) ;
 Captol 261. Guerrer Genbou vs. Comandant de l'Exrcit Div Yama (      vs     ) ;
 Captol 262. Pirata Chopper vs. Sacerdot Gedatsu (       vs     ) ;
 Captol 263. Pirata Nami i el cavaller del cel vs. Sotcomandants de l'Exercit Div Hotori and Kotori (         vs           ) ;
 Captol 264. Guerrer Kamakiri vs. Du Enel (      vs     );
;
 Volum 29. Oratori (   );
 Captol 265. Pirata Robin vs. Comandant de l'Exrcit Div Yama (     vs     ) ;
 Captol 266. Pirata Chopper vs. Sacerdot Ohm (       vs     ) ;
 Captol 267. Marxa (   ) ;
 Captol 268. Suite (  ) ;
 Captol 269. Concerto (   ) ;
 Captol 270. Serenata (   ) ;
 Captol 271. Pirata Zoro vs. Sacerdot Ohm (    vs     ) ;
 Captol 272. Obra (  ) ;
 Captol 273. Quintet (   ) ;
 Captol 274. Oratori (   ) ;
 Captol 275. Divina Comdia (  );
;
 Volum 30. Capriccio (   );
 Captol 276. Shandia Rhythm (SHANDIA RHYTHM) ;
 Captol 277. Mxim (  ) ;
 Captol 278. Conis (   ) ;
 Captol 279. Pirata Luffy vs. Du Enel (     vs     ) ;
 Captol 280. Emergncia (  ) ;
 Captol 281. Deathpiea (    ) ;
 Captol 282. Desitg (  ) ;
 Captol 283. Front en l'operaci de rescat de l'amor(      ) ;
 Captol 284. Nois dolents (   ) ;
 Captol 285. Capriccio (   ) ;
;
 Volum 31. Estic aqu (     );
 Captol 286. El monstre de Shandora (        ) ;
 Captol 287. Decida (   ) ;
 Captol 288. Maledicci (  ) ;
 Captol 289. Lluna plena (  ) ;
 Captol 290. El foc de Shandora (       ) ;
 Captol 291. Estic aqu (     ) ;
 Captol 292. No ens tornarem a veure, com la lluna coberta pels nuvols(             );
 Captol 293. Bolero (  ) ;
 Captol 294. Esfera de llamps (  ) ;
 Captol 295. Carbassera gegant (    );
;
 Volum 32. Can d'amor (    );
 Captol 296. Situaci de grans alades (    ) ;
 Captol 297. Resar per la terra (    ) ;
 Captol 298. Can d'amor (    ) ;
 Captol 299. Fantasia (   ) ;
 Captol 300. Simfonia (   ) ;
 Captol 301. Jo he estat aqu (      ) ;
 Captol 302. Sonata Finale (    ) ;
 Captol 303. Pirates rics (      ) ;
 Captol 304. Aventura en Long Island (      ) ;
 Captol 305. Foxy el guineu platejada (          );
;
 Volum 33. Davy Back Fight!! (DAVY BACK FIGHT!!) ;
 Captol 306. Cursa Donut!! (       !!) ;
 Captol 307. Preparatsss... DONUT!! (   ~      !!) ;
 Captol 308. Operaci: Obstacles (     ) ;
 Captol 309. Monstres Groggy (           ) ;
 Captol 310. Ring Groggy!! (        !!) ;
 Captol 311. Joc dur (     ) ;
 Captol 312. Goal!! (GOAL!!) ;
 Captol 313. Main Event (MAIN EVENT) ;
 Captol 314. Combat!!! (     !!!) ;
 Captol 315. Cambra secreta (     ) ;
 Captol 316. nima de germ (     );
;
 Volum 34. La metrpoli de l'aigua, Water Seven (             );
 Captol 317. K.O. (K.O.) ;
 Captol 318. Clausura (  ) ;
 Captol 319. Almirall del Quarter General de la Marina Aokiji (           );
 Captol 320. El poder militar definitiu (    ) ;
 Captol 321. Un contra un (    ) ;
 Captol 322. Puffing Tom (         ) ;
 Captol 323. La metrpoli de l'aigua, Water Seven (             ) ;
 Captol 324. Aventura en la ciutat d'aigua (       ) ;
 Captol 325. la familia Franky (       ) ;
 Captol 326. Iceburg (        ) ;
 Captol 327. La illa de les drassanes, el moll nmero 1 (       1    );
;
 Volum 35. Capit (  );
 Captol 328. L'incident del pirata segrestat (      ) ;
 Captol 329. El meu nom s "Franky" (            ) ;
 Captol 330. Ho he decidit (   ) ;
 Captol 331. Duel (   ) ;
 Captol 332. Luffy vs. Usopp?! (    vs     ?!) ;
 Captol 333. Capit (  ) ;
 Captol 334. L'incedent de l'habitaci tancada (      ) ;
 Captol 335. Warning (WARNING) ;
 Captol 336. Luffy vs. Franky (    vs      );
;
 Volum 36. La 9 justcia (9     );
 Captol 337. Els guardians de la metrpoli d'aigua (         ) ;
 Captol 338. Coup de Vent (   ) ;
 Captol 339. Rumors (   ) ;
 Captol 340. La dona que porta tenebres (     ) ;
 Captol 341. Dimoni (  ) ;
 Captol 342. Emissaris de la foscor (    ) ;
 Captol 343. Cipher Pol No. 9 (CIPHER POL No. 9) ;
 Captol 344. Forces oposades (    ) ;
 Captol 345. Ocults (   ) ;
 Captol 346. La 9 justcia (9     );
;
 Volum 37. Tom (    );
 Captol 347. Les sis tcniques (  ) ;
 Captol 348. Fora de combat (   ) ;
 Captol 349. Un ciutad (   ) ;
 Captol 350. El magatzem sota el pont(     ) ;
 Captol 351. Klabautermann (        ) ;
 Captol 352. Els treballadors de Tom (         ) ;
 Captol 353. El barquer llegendari(      ) ;
 Captol 354. Tren de mar (   ) ;
 Captol 355. Spandam (     ) ;
 Captol 356. Tom (    ) ;
 Captol 357. Cutty Flam (       ) ;
;
 Volum 38. Rocketman!! (      !!) ;
 Captol 358. Reviure (  ) ;
 Captol 359. Bingo (   ) ;
 Captol 360. Aviat partirem (      ) ;
 Captol 361. Posdata (  ) ;
 Captol 362. Marea alta (   ) ;
 Captol 363. Aqua Laguna (       ) ;
 Captol 364. Kokoro (   ) ;
 Captol 365. Rocketman!! (      !!) ;
 Captol 366. Partida!! (  !!) ;
 Captol 367. Sogeking (     );
;
 Volum 39. Lluita (   );
 Captol 368. El joc de combat dels trens del mar (         ) ;
 Captol 369. Ramen Kenpo (      ) ;
 Captol 370. No ests sola(      ) ;
 Captol 371. L'admirable Capit T-Bone (  T     ) ;
 Captol 372. Paratge (     ) ;
 Captol 373. El mal necesari (   ) ;
 Captol 374. Lluita (   ) ;
 Captol 375. Els superhomes d'Enies Lobby (            ) ;
 Captol 376. Entesos!!! (    !!!) ;
 Captol 377. Gran combat en l'Illa Judicial!! (        ) ;
;
 Volum 40. Marxe (  );
 Captol 378. Report de danys (    ) ;
 Captol 379. D riki (  ) ;
 Captol 380. Exprs cap a la Illa Principal d'Enies Lobby (               ) ;
 Captol 381. Despatxats (  ) ;
 Captol 382. L'amagatall del dimoni (     ) ;
 Captol 383. Luffy vs. Blueno (   VS    ) ;
 Captol 384. Llanem un contraatac (          ) ;
 Captol 385. Hi ha un cam (    ) ;
 Captol 386. Sense cap precedent (    ) ;
 Captol 387. Marxe (  ) ;
 Captol 388. Marxe 2 (  2) ;
;
 Volum 41. Declaraci de guerra (    );
 Captol 389. Resposta (  ) ;
 Captol 390. Repte (  ) ;
 Captol 391. La noia coneguda com "Dimoni" (         ) ;
 Captol 392. Dereshi (   ) ;
 Captol 393. Olvia (    ) ;
 Captol 394. Els diables d'Ohara (       ) ;
 Captol 395. Ohara vs. el Govern Mundial (   VS    ) ;
 Captol 396. Saulo(   ) ;
 Captol 397. Per poder arribar al futur (        ) ;
 Captol 398. Declaraci de guerra (    ) ;
 Captol 399. Saltem al penya-segat!! (        !!) ;
;
 Volum 42. Pirates vs. CP9 (   VS CP9);
 Captol 400. La clau de l'alliberament (    ) ;
 Captol 401. Pirates vs. CP9 (   VS CP9) ;
 Captol 402. El 2n parell de manilles (2    ) ;
 Captol 403. Mr. Cavallerositat (Mr.   ) ;
 Captol 404. Franky vs. Fukurou (     VS    ) ;
 Captol 405. Poder (   ) ;
 Captol 406. Tornar a la vida (    ) ;
 Captol 407. Monstre (     ) ;
 Captol 408. Monster vs. Kumadori (  VS    ) ;
 Captol 409. Transmissi d'emergncia de males noticies (       );
;
 Volum 43. L'heroi llegendari (    );
 Captol 410. Nami es fa enorme (     ) ;
 Captol 411. Nami vs. Kalifa (  VS    ) ;
 Captol 412. La oportunitat s'ha acabat (       ) ;
 Captol 413. Caador (  ) ;
 Captol 414. Sanji vs. Jabura (   VS    ) ;
 Captol 415. Altes temperatures (      ) ;
 Captol 416. Zoro vs. Kaku (  VS  ) ;
 Captol 417. Asura (   ) ;
 Captol 418. Luffy vs. Rob Lucci (   VS      ) ;
 Captol 419. L'heroi llegendari (    ) ;
;
 Volum 44. Tornem (   );
 Captol 420. Buster Call (       ) ;
 Captol 421. Marxe 3 (  3) ;
 Captol 422. Rob Lucci (      ) ;
 Captol 423. La llegenda de la sirena (    ) ;
 Captol 424. Vaixell de fugida (   ) ;
 Captol 425. Lluita sobre el pont (    ) ;
 Captol 426. Un vaixell que espera al vent (     ) ;
 Captol 427. No s com sembla aix s l'infern (            ) ;
 Captol 428. Tornem (   ) ;
 Captol 429. Completament derrotat (  ) ;
 Captol 430. La suau nevada de la reminiscncia (          );
;
 Volum 45. Entenem com et sents (       );
 Captol 431. El puny de l'amor (   ) ;
 Captol 432. Capsa de sorpreses (     ) ;
 Captol 433. El nom del mar s (      ) ;
 Captol 434. Barbablanca i Pl-roig (     ) ;
 Captol 435. Entenem com et sents (       ) ;
 Captol 436. Pants from Frankyhouse (Pants from Frankyhouse) ;
 Captol 437. Completament despullat (   ) ;
 Captol 438. Orgull (    ) ;
 Captol 439. La 3a i la 7a persona (3   7  ) ;
 Captol 440. Puny de foc vs. Barbanegra (  vs   );
;
 Volum 46. Aventura en la Illa Fantasma (        );
 Captol 441. Duel en la Illa Banaro (       ) ;
 Captol 442. Aventura en el mar maligne (      ) ;
 Captol 443. Thriller Bark (       ) ;
 Captol 444. Aventura en la Illa Fantasma (        ) ;
 Captol 445. The Zombie (THE ZOMBIE) ;
 Captol 446. Doctor Hogback (          ) ;
 Captol 447. Els zombies sorpresa (       ) ;
 Captol 448. Moria (   ) ;
 Captol 449. Els quatre homes misteriosos de Thriller Bark (           );
;
 Volum 47. Ennovolat per algn s (       );
 Captol 450. Els Generals zombie de la nit (     ) ;
 Captol 451. El jardi de les marevelles de Perona (          ) ;
 Captol 452. Jigoroh del vent (      ) ;
 Captol 453. Ennovolat per algn s (       ) ;
 Captol 454. Hanauta (    ) ;
 Captol 455. Un dels Set Grans Guerrers del Mar, Gecko Moria (             ) ;
 Captol 456. Dimoni del Pas del gel (         ) ;
 Captol 457. Caaaaaaaaaaaaarn!!! ( ~~!!!) ;
 Captol 458. No em toquis l'afro (      ) ;
 Captol 459. No puc dic que haver mort sigui cap excusa (               );
;
 Volum 48. L'aventura de l'Oz (      );
 Captol 460. Torneu-nos-la abans de l'ocs!! (         !!) ;
 Captol 461. Caa fantasmes (        ) ;
 Captol 462. L'aventura de l'Oz (      ) ;
 Captol 463. Pirata Sanji vs. Misteris Absalom (     vs       ) ;
 Captol 464. El somni de Sanji (     ) ;
 Captol 465. Pirata Usopp vs. Misteriosa Perona (      vs      ) ;
 Captol 466. Conclusi (  ) ;
 Captol 467. Pirata Zoro vs. Samurai Ryuuma (    vs     ) ;
 Captol 468. Pirata Chopper vs. Misteris Hogback (       vs       ) ;
 Captol 469. Sortiu, pirates del Barret de Palla!!! (          !!!);
 Captol 470. Oz vs. els pirates del Barret de Palla (   vs      ) ;
;
 Volum 49. Nightmare Luffy (         );
 Captol 471. My Friend (MY FRIEND) ;
 Captol 472. Caigut (   ) ;
 Captol 473. Un dels Set Grans Guerrers del Mar, Bartholomew Kuma (                  ) ;
 Captol 474. No et puc ajudar!!! (      !!!) ;
 Captol 475. Els pirates del bosc (     ) ;
 Captol 476. Nightmare Luffy (         ) ;
 Captol 477. 3 8 (3 8);
 Captol 478. Luffy vs. Luffy (   vs   );
 Captol 479. El guerrer de l'esperana (     );
 Captol 480. Emboscada (  );
 Captol 481. Les Ombres d'Asgard (     );
 ;
Volum 50. Tornar a aquell lloc (      );
Captol 482. Arriba l'alba (    ) ;
Captol 483. El Final d'un Somni (     );
Captol 484. Petjada (  );
Captol 485. Tripulaci del Barret de Palla, Caapirates Zoro (              );
Captol 486. Piano (   );
Captol 487. Aquella Can (   );
Captol 488. La Can de la Vida (   );
Captol 489. La Vuitena Persona (   );
Captol 490. Tornar a aquell lloc (      );
Captol 491. Els Conductors de Peixos Voladors (         );
;
Volum 51. Els 11 Supernovas (11     );
Captol 492. Duval, Mscara de Ferro (        );
Captol 493. Em Coneixes(    );
Captol 494. La Tragdia de Duval (       );
Captol 495. Can Gaon (    );
Captol 496. Els Yarukiman Mangrove (            );
Captol 497. Aventura en l'Archipelag de les Bombolles de Sab (           );
Captol 498. Els 11 Supernovas (11     );
Captol 499. El Parc Sabaody (         );
Captol 500. Les Cendres de la Histria (      );
Captol 501. El Mn Comena a Embravir-se (        );
Captol 502. L'Incident del Noble Mundial (      );
;
Volum 52. En Roger i en Rayleigh (         );
Captol 503. La Illa en el Caos (    );
Captol 504. El Front d'Atac dels Pirates Comena a Movilitzar-se (       !!);
Captol 505. s (  );
Captol 506. Roger i Rayleigh (         );
Captol 507. Kizaru Aterra (    );
Captol 508. La Illa Masacrada (    );
Captol 509. Kizaru vs. els 4 Capitans (  vs4    );
Captol 510. Els Pirates del Barret de Palla vs. L'Arma de Combat (      vs    );
Capitol 511. El Guerrer de la Destral Sentomaru (        );
Captol 512. Sense Noticies d'en Zoro (        );

Captols no editats.
Els segents captols han aparegut en el Weekly Sh nen Jump. Aquests encara no han sigut re impresos i editats en format de volum de captols de One Piece 
Captol 513. No els puc salvar!!! (     !!!);
Captol 514. Noms els bolets creixen fora del cos (             );
Captol 515. Aventura en la Illa de les Dones (      );
Captol 516. L'emperadriu Pirata Boa Hancock (            );
Captol 517. El bany (   );
Captol 518. Arena de Combat (   ) ;
Captol 519. La qualitat del Rei (    );
Captol 520. Els ulls de la Gorgona (      );
Captol 521. La marca del Drac Celestial (       );
Captol 522. Malaltia fatal (     );
Captol 523. Infern (  );
Captol 524. Ja no ho pot aturar ning (           );
Captol 525. La pres submarina Impel Down (           );
Captol 526. Aventura en la gran pres (      );
Captol 527. L' infern carmes (    );
Captol 528. Jinbe, el cavaller del mar (       );
Captol 529. La bestia de l' infern (    ,);










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190108" title="Gastn Gaudio" nonfiltered="3481" processed="3473" dbindex="78496">
Gastn Gaudio, tamb conegut com El Gato, s un tennista professional argent que va nixer a Temperley, Lomas de Zamora, a la provncia de Buenos Aires el 9 de desembre de 1978. Es fu professional el 1996 i en vncer al torneig de Roland Garros el 2004 es convert en el tercer tennista argent en guanyar un Grand Slam, desprs de Guillermo Vilas i Gabriela Sabatini.

Torneigs de Grand Slam.
 Campi individuals (9) .


Ttols (11: 8+3).
Individuals (8).




Classificaci en torneigs del Grand Slam.


Dobles (3).




 Enllaos externs .
 Web oficial;
 Perfil de l'ATP ;
 Perfil, resultats i estadstica ;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190111" title="Mar de Banda" nonfiltered="3482" processed="3474" dbindex="78497">


Mar compartit per Indonsia i Timor Oriental situat entre els arxiplags de les Clebes, les Moluques i les Illes Petites de la Sonda. T uns 1.000 Km d'est a oest i uns 500 de nord a sud. En ell hi trobem la conca de Banda,  que arriba als 7.440 metres.

Els terratrmols sn freqents a la zona fruit de la confluncia de les plaques tectniques d'Eursia, el Pacfic i Austrlia.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190118" title="El Llamp" nonfiltered="3483" processed="3475" dbindex="78498">


El Llamp fou una revista editada a Gandesa (Terra Alta) des de principis dels anys vint del segle passat fins ben entrada la Repblica Catalana.

L'editor Enric Borrs Cubells (Gandesa, 1920-Barcelona, 1985) i el seu fill Enric Borrs Calv, van fundar l'Editorial El Llamp el 23 de febrer de 1982 a Barcelona, prenent el nom de la revista.

Enllaos externs.
 Informaci sobre la primera poca d'El Llamp a llibresebrencs.org;
 El Llamp. bloc d'Enric Borrs;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190121" title="Minutes to Midnight" nonfiltered="3484" processed="3476" dbindex="78499">


Minutes To Midnight s el tercer disc d'estudi de Linkin Park. Va ser llanat en tres dades diferents, el 11 de maig  a Europa, el 14 de maig a la resta del mn, i per ltim, al 15 de maig als Estats Units  i al Canad. Abans de ser llanat ja s'havia realitzat un videoclip, el de What I've Done, llanat el 2 d'abril.

Durant la primera setmana, va vendre en torn a unes 650.000 cpies, i aix que quan havia passat aquest temps, als Estats Units, noms portava tres dies en venta. Actualment ja ha venut ms de 5.000.000 de cpies, i ha estat el nmero 1 als segents pasos: Estats Units, el Canad, el Regne Unit, Nova Zelanda, Frana, Alemanya, Itlia, Sussa, ustria, Sud-frica, Irlanda, Noruega, el Jap i Mxic.   

Tot i tenir tant d'xit, el nou so desenvolupat en el nou lbum, ha decebut una part dels seus antics fans. Aquests sn els principals estils que es desenvolupen en el disc: Rock alternatiu, Metal alternatiu  i Rapcore. Tamb s'hi pot trobar, minoritriament, Synth Rock, Rock  i petites influncies al Nu metal. Tot i aix, s pot reconeixer que Minutes To Midnight, continua sonant com un disc de Linkin park.

El productor d'aquest disc, s el reconegut, Rick Rubin, que ha treballat amb grups com: Metallica, U2, Slipknot, System of a down, Limp Bizkit, Red Hot Chili Peppers... entre d'altres. Tamb est coprodut pel vocalista, Mike Shinoda.

Per primera vegada, el grup ha tret un B-Side, No Roads Left, que noms est disponible en la botiga virtual iTunes. Per el moment s'han tret dos vdeos , el de What I've Done, al 2 d'Abril, i el de Bleed It Out, llanat el 20 d'Agost. El 8 d'octubre va veure llum el videoclip de Shadow of The Day i el 3 de mar, el de la can Given Up. Est previst que, al mes de Juny, Linkin Park tregui el senzill de Leave Out All the Rest.

 Canons .
S'han tret 12 canons i un B-Side

 Wake - 1.41                            ;
 Given Up - 3.08                   ;
 Leave Out All the Rest - 3.29          ;
 Bleed it Out - 2.44               ;
 Shadow of The Day - 4.49          ;
 What I've Done - 3.27              ;
 Hands Held High - 3.53                 ;
 No More Sorrow - 3.41                  ;
 Valentine's day - 3.16                 ;
 In Beetwen - 3.15                      ;
 In Pieces - 3.38                       ;
 The Little Things Giv|e You Away - 6.23;
B-Side.
 No Roads Left - 3.48;

 Notes .


 Enllaos Externs .
 Linkin Park Official Website;
 Concerts i Gires;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190124" title="Juan Gutirrez Moreno" nonfiltered="3485" processed="3477" dbindex="78500">
Juan Gutirrez Moreno, ms conegut com a Juanito  (nascut el 23 de juliol del 1976 a Cadis) s un futbolista andals que actualment juga de defensa al Real Betis.

 Palmars .
 1 Campionat d'Europa de futbol: 2008;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190125" title="Dami Abella i Prez" nonfiltered="3486" processed="3478" dbindex="78501">

Dami Abella Prez (nascut el 15 d'abril del 1982 a Olot) s un futbolista catal que actualment juga al Real Betis.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190126" title="E04" nonfiltered="3487" processed="3479" dbindex="78502">


La ruta europea E04, E4 o E-4 passa per Finlndia i Sucia. Comena a la ciutat de Tornio, al nord de Finlndia, i de fet, noms transcorre per aquest pas 800 m. Desprs travessa la frontera cap a Sucia, seguint cap al sud el Golf de Btnia fins a la cuitat de Gvle. Des d aqu segueix una ruta ms interior tamb cap al sud fins a Estocolm. Des d Estocolm gira cap al sud-oest fins al llac Vttern des d on va cap al sud fins acabar a la ciutat de Helsingborg a Sucia, al port d on surt el ferri cap a Helsingr a Dinamarca. En el nou sistema de numeraci de les rutes europees estava planejat que forms part de la E55, per segueix en l antiga nomenclatura perqu els costos del canvi de les senyals en el llarg tram de Sucia eren massa grans. Des de Helsingborg fins a Bjrklinge la ruta transcorre quasi en la seva totalitat per autopista. Aquesta autopista est sent ampliada fins a Gvle i s previst que s obri al trnsit el 2007.




A Sucia, aquesta ruta passa a prop o per aquestes ciutats
Haparanda,
Lule,
Skellefte,
Ume,
rnskldsvik,
Hrnsand,
Sundsvall,
Hudiksvall,
Sderhamn,
Gvle,
Uppsala,
Mrsta,
Estocolm,
Nykping,
Norrkping,
Linkping,
Jnkping,
Ljungby,
Helsingborg.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190127" title="David Odonkor" nonfiltered="3488" processed="3480" dbindex="78503">

David Odonkor (nascut el 21 de febrer del 1984 a Bnde, Alemanya) s un futbolista alemany que actualment juga de migcampista al Real Betis.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190128" title="Ricardo Alexandre Martins Soares Pereira" nonfiltered="3489" processed="3481" dbindex="78504">
Ricardo Alexandre Martins Soares Pereira, ms conegut com a Ricardo (nascut l'11 de febrer del 1976 a Montijo, Portugal) s un futbolista portugus que actualment juga de porter al Real Betis.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190129" title="Francisco Javier Muoz Llompart" nonfiltered="3490" processed="3482" dbindex="78505">
Francisco Javier Muoz Llompart, ms conegut com a Xisco (nascut el 5 de setembre del 1980 a Manacor, Illes Balears) s un futbolista balear que actualment juga de davanter al Real Betis.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190131" title="Aixada" nonfiltered="3491" processed="3483" dbindex="78506">

L'aixada s una eina utilitzada en l'agricultura formada per una pea de ferro acerat, ms o menys plana o corbada i de forma variable, amb un mnec de fusta d uns 80 cm. S'empra per a cavar la terra i moure piles de sorra o ciment entre d'altres usos.

L'angls Itrho Trull va inventar al segle XVII una aixada de cavar estirada per un cavall, essent aquesta, la millor del sistema Garrett, amb la que es pot llaurar en un dia amb noms un cavall, quatre o cinc hectrees de cereals, etc.

 Altres .
A Manresa cada any, se celebra la Fira de l'aixada que consta de festes, visites i gastronomia del lloc.
El Collectiu l'Aixada s un collectiu independentista catal.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190132" title="Alberto Rivera Pizarro" nonfiltered="3492" processed="3484" dbindex="78507">
Alberto Rivera Pizarro (nascut el 16 de febrer del 1978 a Puertollano, Ciudad Real) s un futbolista espanyol que actualment juga de migcampista al Real Betis.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190134" title="BMW C1" nonfiltered="3493" processed="3485" dbindex="78508">


La BMW C1 va ser un model de motocicleta que es va fabricar de l'any 2001 al 2003 i va suposar tota una revoluci quant a motocicletes urbanes. Les poques vendes registrades van accelerar el final de la producci del model, i van fer desistir BMW de crear altres models de caracterstiques similars 
       
 Models . 
Noms es van dur a terme un parell de models amb acabats diferents , Bsic , Executive , Family's Friend i Williams , i acompanyats d'una extensa gama d'accessoris. Les dues versions de motor (124cc i 176cc) tenen un motor d'un sol cilindre amb quatre vlvules, que desenvolupa una potncia superior a la de la resta de motocicletes de la mateixa cilindrada .

 Histria .
El pblic al que estava destinat la C1 era principalment el de conductors que volien un vehicle amb la mobilitat d'una motocicleta per sense renunciar a la seguretat i confort d'un cotxe. La moto va ser dissenyada principalment per desplaaments per ciutat, i la incorporaci de cinturons de seguretat i la seva estructura tubular permet fer-los sense necessitat de casc.

La fabricaci de la BMW C1 va ser subcontractada gaireb en la seva totalitat . La carrosseria va ser encarregada a la italiana Bertone Carrozzeria S.P.A. , i el motor  a la Bombardier-Rotax GmbH d'Austria . Del grup d'amortidors i l'escapament es va fer crrec Tenneco, empresa coneguda pels amortidors Monroe .  El sistema absorvent d'impacte Bayfill EA utillitzat al sostre va ser creat per una filial de la   Bayer Corporation de Leverkusen .

 Enllaos externs .
Manual de Reparaci;
Web Gruppo Bertone;
Video BMW C1;
Arxiu Grup BMW;

Clubs BMW C1 en Europa.

C1 Club d' Italia;
C1 Owners Club del Reino Unido;


  














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190138" title="Esqueixada" nonfiltered="3494" processed="3486" dbindex="78509">

L'esqueixada s una amanida feta de bacall dessalat i esqueixat, acompanyat de diversos ingredients vegetals, i oli d'oliva. D'entre els vegetals no hi pot faltar el tomquet, trossejat o ratllat,  i sovint tamb s'hi posa ceba, pebrot i olives. Alguns acaben el plat amb un ou dur, mongetes seques o altres ingredients per a donar-li un toc especial. 

s un plat tpicament d'estiu per avui en dia es poden aconseguir els ingredients durant tot l'any. Per aix es pot preparar una esqueixada a qualsevol poca de l'any.

Al Pas Valenci hi ha dos plats que es basen en el bacall salat i esqueixat. A la zona de Valncia, es fa un plat paregut anomenat esgarrat, que empra igualment el bacall esgarrat (en tires) per sol admetre noms pebreres escalivades. A les muntanyes d'Alcoi una preparaci semblant anomenat la pericana empra noms els pebrots rojos i all, i es fregeix - tanmateix, rep el nom d'"amanida".

Enllaos externs.
Recepta de l'esqueixada de bacall;
Recepta d'esqueixada amb foto;
Imatge d'una esqueixada de bacall;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190141" title="Guerra hispanosudamericana" nonfiltered="3495" processed="3487" dbindex="78510">


La Guerra Hispano-Sudamericana (Guerra de les Illes Xinxa), va ser un conflicte armat que va enfrontar al Regne d'Espanya contra les repbliques de Xile i Per, seguides de Bolvia i Equador en menor grau. El conflicte es va iniciar amb l'ocupaci espanyola de les Illes Xinxa en 1864 i va acabar amb el tractat de Pau signat a Lima, el 12 de juny de 1883. 

Aquesta guerra s coneguda com Guerra contra Espanya a Xile i Per, mentre a Espanya l'anomenava la Guerra del Pacfic o Primera Guerra del Pacfic, tot i que aquest terme s generalment utilitzat per a referir-se a la guerra entre Bolvia, Xile i Per, entre 1879 i 1883. 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190143" title="Jos Martnez Snchez" nonfiltered="3496" processed="3488" dbindex="78511">
Jos Martnez Snchez, de sobrenom Pirri, va nixer a Ceuta (Espanya), l'11 de mar del 1945.

 Biografia .
 Illustre futbolista, es va iniciar en el Club Atltico de Ceuta. Desprs de passar pel Granada Club de Ftbol, el 1964 es va incorporar al Reial Madrid on va debutar substituint Ferenc Puskas en un partit davant el Barcelona, va romandre en el Real fins a 1980, destacant durant aquests anys pel seu lliurament i sacrifici arribant fins i tot a jugar una final de la Recopa contra el Chelsea FC el 1971 amb el bra en cabestrell, per una fractura de clavcula, i el 1975 una final de copa amb la mandbula trencada, rebent per tot aix la primera Llorejada concedida pel Reial Madrid; Va totalitzar 561 partits i 170 gols amb el Reial Madrid. 

 El 1980 va passar al Puebla de Mxic, on va jugar les seves ltimes dues temporades i va finalitzar els seus estudis de Medicina.

De tornada a Espanya, es va incorporar al cos mdic del Reial Madrid, i posteriorment al seu equip tcnic. L'any 2000 va ser el mnager general del Reial Madrid, deixant-lo a l'arribada de Jorge Valdano el mes de setembre d'aquell mateix any.

Est casat des de 1969 amb l'actriu Sonia Bruno.

 Selecci nacional .

 Amb la selecci espanyola va disputar un total de 41 partits, entre ells els corresponents a les Copes del Mn de 1966 i 1978.

El seu debut es va produir el 13 de juliol de 1966 a Birmingham (Anglaterra), en el partit Argentina 2 -1 Espanya, en el que va anotar el gol del combinat espanyol.

El seu ltim partit com a internacional va ser l'Espanya 1 -0 Sucia, jugat l'11 de juny de 1978 a Buenos Aires (Argentina).














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190145" title="Davor uker" nonfiltered="3497" processed="3489" dbindex="78512">
Davor uker s un exfutbolista croat que va militar, entre altres, al Reial Madrid, aconseguint una Lliga de Campions de la UEFA.

Biografia.
Davor uker va nixer a Osijek, Repblica Federal Socialista de Iugoslvia (actual Crocia) l'1 de gener del 1968. Va comenar a jugar a l'equip local de la seva ciutat, l'Osijek el 1984 i les seves actuacions van fer que fitxs pel Dinamo Zagreb el 1989. Desprs d'alguns anys en aquest club i desprs de l'inici de la Guerra de Iugoslvia, Davor va fitxar pel club espanyol Sevilla FC, l'any 1992. uker es va mantenir en el club fins al 1996, any en qu es va traspassar al Reial Madrid. Ja en el Madrid Suker va guanyar, entre d'altres, els ttols de Lliga i Lliga de Campions de la UEFA i desprs d'algunes campanyes en el club blanc va anar a jugar a la lliga anglesa (primer a l'Arsenal F.C. i desprs al West Ham United). Desprs d'aix va acabar la seva brillant carrera de futbolista a Alemanya, al 1860 Munic.

El novembre de 2003 fou nomenat Golden Player de Crocia com el futbolista del pas ms destacat dels darrers 50 anys. 

 Referncies .


Enllaos externs .
Estadstiques a la Primera Divisi espanyola - LFP  ;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190150" title="Fernando Redondo" nonfiltered="3498" processed="3490" dbindex="78513">
Fernando Carlos Redondo Neri (nascut a Adrogu, Provncia de Buenos Aires, el 1969) s un exfutbolista argent que va exercir de mig defensiu en diversos clubs, entre els quals en el Real Madrid i tamb va jugar amb la selecci argentina.

De nen va fer els seus primers passos futbolstics en un equip de futbol sala, Tallers d'Escalada. Ms tard, el seu pare el va portar a fer proves a Argentinos Juniors, on finalment va ser fitxat i va fer el seu debut en primera divisi amb 15 anys, el 1985, davant Gimnstica i Esgrima de La Plata. Desprs de cinc anys en el club, s traspassat al C.D. Tenerife, on no acaba de rendir a causa d'una ratxa de lesions. Sota les ordres de l'exjugador del Reial Madrid, Jorge Valdano, va arribar a participar en la Copa de la UEFA. Quan aquest ltim s contractat com el nou mnager de l'equip blanc, Redondo es muda a la capital al costat d'ell, per una suma aproximada de 3 milions i mig de dlars dels EUA. 

Els seus anys clau professionalment, els va passar en el R. Madrid, on va obtenir dues vegades el campionat de La Liga (les temporades 1994/95 i 1996/97) i dues vegades la Lliga de Campions de la UEFA (1997/98 i 1999/00), sent nomenat en aquesta ltima temporada com el jugador ms valus de la competici. El 2000, va ser polmicament transferit a l'AC Milan, on les lesions novament no li van permetre desplegar el seu potencial. Durant aquest perode d'inactivitat, Redondo va renunciar al seu sou. Finalment, en no trobar una millora, va decidir retirar-se del futbol professional el 2004. 

Enllaos externs.
Estadstiques a la Primera Divisi espanyola - LFP ;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190151" title="Jorge Alberto Valdano Castellano" nonfiltered="3499" processed="3491" dbindex="78514">
Jorge Alberto Valdano Castellano va ser un futbolista i entrenador argent, encara que tamb t nacionalitat espanyola. Va nixer en Las Parejas (Provncia de Santa Fe). Jugava de davanter i el seu primer equip va ser el Newell's Old Boys. 

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190152" title="Rafael Gordillo Vzquez" nonfiltered="3500" processed="3492" dbindex="78515">

 Rafael Gordillo Vzquez, (nascut el 24 de febrer de 1957 a Almendralejo, Extremadura) s un exfutbolista del Real Betis Balompi i Real Madrid Club de Ftbol.

Nascut el 24 de febrer de 1957 a Almendralejo, provncia de Badajoz (Extremadura), que va militar en les files del Real Betis Balompi i del Real Madrid CF als anys 1980, tornant al Betis i retirant-se en l'cija Balompi. Carriler esquerre de gran recorregut, enorme entrega i domini de la seva cama esquerra.

Enllaos externs.
Estadstiques amb la Selecci ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190154" title="Half-Life: Opposing Force" nonfiltered="3501" processed="3493" dbindex="78516">



Half-Life: Opposing Force s un expansi del popular videojoc d'acci en primera persona Half-Life, desenvolupada per Gearbox Software i publicat per Valve Software el 13 d'octubre de 1999. Es va publicar una edici individual amb la publicaci de .Al mode un jugador de l'expansi apareix la mateixa ambientaci que a l'original, amb la diferncia que el jugador no est controlant a Gordon Freeman, sin al cap Adrian Shephard, del cos de marines dels Estats Units. Shephard s enviat als subterranis gegants de Black Mesa Research Facility en una missi sense revelar, per les coses no van b i acaba lluitant per sobreviure d'uns misteriosos agents del govern i mostres aliengenes. El ttol "Opposing Force" fa referncia al personatge controlat, un Marine que s un dels adversaris de Gordon Freeman al Half-Life original.

Jugabilitat.

Com una expansi de Half-Life, Opposing Force s un videojoc d'acci en primera persona. La manera de jugar dOpposing Force no s gaire diferent de la del Half-Life: els jugadors han d'avanar pels nivells del joc, combatre personatges no jugadors hostils i resoldre una varietat de puzles per avanar. El joc continua els mtodes de Half-Life d'una narrativa ininterrompuda. El jugador ho veu tot a travs d'una perspectiva en primera persona del protagonista i mant el control del personatge controlable durant tot el joc. Els esdeveniments de la histria sn expressats a travs de l's de seqncies escrites (scripted sequences) en lloc d'escenes cinemtiques. El progrs a travs del mn del joc s continu; tot i aix, el joc est dividit en captols, les niques pauses "importants" es produeixen quan el joc necessita carregar la segent part d'un ambient. A Opposing Force tamb hi ha disponible un extens mode multijugador, incorporant els varis nous ambients i armes a l'original mode deathmatch utilitzat a Half-Life. Desprs de  publicar-lo, va ser creat un nou mode capture the flag amb nivells addicionals, tems i powerups per Gearbox pel joc.

La major part de vegades, el jugador efectua les batalles del joc per un jugador sol, per s ajudat de tant en tant per amistosos personatges no jugadors. Els gurdies de seguretat i els cientfics ajudaran en alguna ocasi el jugador a accedir a noves rees i donar-te informaci important per l'argument. Tot i aix, a Opposing Force apareixeran Marines dels Estats Units companys del protagonista que assistiran el jugador en combats de manera fora millor que els gurdies de seguretat. Al joc apareixen tres tipus de Marines: el soldat simplement proveir suport en foc pel jugador amb un subfusell, una escopeta o una metralladora, el metge de combat s capa de curar el jugador i altres personatges no jugadors, mentre que el sapador s'encarrega de derruir portes i eliminar obstacles, permetent al jugador i el seu escamot avanar sense obstruccions. Una selecci d'enemics de Half-Life ocupa el joc, incloent criatures alien com headcrabs i Vortigaunts. Una varietat de nous aliens, denominats "Raa X", tamb apareixen al joc, participant sovint al combat juntament amb els aliens de Xen. El jugador tamb es troba oponents humans en forma de desafecci d'unitats  d'operacions negres que han estat enviades per destruir la base degut al fracs dels Marines dels Estats Units d'eliminar l'amenaa aliengena. Una limitada selecci d'armament de Half-Life s assignada al jugador per defensar-se, no obstant, tamb sn presents moltes noves armes com un rifle de franctirador, un ganivet de combat i una varietat d'armament aliengena.

 Histria .

Argument.
Les accions d'Opposing Force passen en el mateix moment que els fets de Half-Life,per tant el jugador veu algunes coses que va veure Gordon Freeman, Shephard veu un oficial realitzant una transmissi radiofnica que Freeman escolta al primer joc i visita molts llocs recognoscibles.

Al Half-Life original, una "cascada de ressonncies" obre una escletxa dimensional, la qual fa que els aliens de Xen es teletransportin a Black Mesa Research Facility. Els cientfics supervivents i els gurdies de seguretat de les installacions lluiten per escapar-se. Rpidament, les forces armades dels Estats Units comencen una operaci d'exterminaci massiva per eradicar la presncia d'aliens a Black Mesa per tal de silenciar qualsevol testimoni. Quan el joc comena, Shephard s part d'aquesta operaci. Desprs que l'helicpter que el transportava s abatut i ell s allat de la resta de la seva unitat, la missi d'exterminaci s abandonada i Shephard uneix les forces amb els supervivents escampats per les installacions intentant escapar-se.

Quan comena una furiosa batalla de l'exrcit aliengena, Shephard s'adona que les forces militars han ordenat que es retiressin. Les forces Black Ops (aparegudes breument al primer joc) estan actuant independentment dels Marines, intentant destruir completament les installacions amb una bomba termonuclear. Shephard desactiva la bomba, per desprs veu a G-Man reactivant-la. Desprs de derrotar el monstrus alien Gene Worm, Shephard es torna a trobar en un V-22 Osprey, similar al del principi del joc, amb G-Man. La bomba de Black Mesa explota i G-Man ret a Shephard en algun lloc on no pot causar danys ni pot ser danyat, pendent per ser avaluat.

s possible relacionar la lnia del temps dels fets de Opposing Force amb els de Half-Life, especialment una transmissi de rdio ordenant l'abandonament de la base (escoltat des d'un altaveu a Half-Life i en un transmissor per Shephard a Opposing Force) i l'entrada de Shephard en el mateix portal teltransportador que Freeman, en un cameo, apareixent a Xen, amb Freeman uns metres ms lluny.

 Captols .

 Introducci (Intro): Mentre el cap Adrian Shephard i el seu esquadr es dirigeixen a la LZ (zona d'aterratge 112) a Black Mesa Research Facility, el seu Osprey (anomenat Goose 7) s abatut per un Manta Rays de Xen (tamb anomenats Flyers), juntament amb els altres V-22 Ospreys (el primer es diu Goose 3). Durant l'atac, el seu oficial a bord cau a travs de la porta oberta de l'Osprey i mor, segons abans estava donant ordres a l'esquadr. A la resta de la seqncia d'introducci es veuen escenes curtes on Shephard, que est ferit desprs que l'avi hagi caigut va perdent i recuperant la conscincia. Un nmero de Marines supervivents que es redueix rpidament intenta combatre els aliens de Xen. ' ;

 Benvinguts a Black Mesa (Welcome to Black Mesa) : ;

Shephard es desperta en una infermeria, no massa lluny del lloc del xoc. Ell surt de la infermeria, veient que els extraterrestres havien matat als altres infants de marina que havien sobreviscut al desplom del seu avi. Ell s'escapa rpidament d'aquesta situaci i s'assabenta via rdio que els militars es retiren d'aquella posici.

 Marxem ("We Are Pulling Out") : ;

Shephard va cap al seu punt assignat de treball, i t un primer contacte visual amb la misteriosa raa X que sembla recollir a ssers humans per al seu estudi en el seu mn. Shephard arriba al punt on es van a retirar els soldats, per es queda deliberadament all a causa de les accions de G-Man.

 Desaparegut en Combat  (Missing in Action): ;

Shephard continua a Black Mesa, intentant trobar una altre sortida desprs de ser abandonat en el punt de la retirara pels altres. Desprs de viatjar a travs d'un alt forn infestat de zombies, Shephard ajuda a diversos altres infants de marina de la seva companyia que tamb s'han quedat enrere. Entre tots ells, reuneixen forces per intentar sortir de Black Mesa abans de l'explosi.

 Foc amic (Friendly Fire): ;

Desprs de lluitar a travs d'un conjunt d'oficina ple d'extraterrestres, Shephard veu un hangar on observa a dos comandos negres engranar i carregar un cap Arma nuclear en la part posterior d'un cami. Quan el veuen l'ataquen, i Shephard els ha de matar en autodefensa. Ell dedueix que han enviat als Ops negres per matar als infants de marina restants i a la coberta de HECU sobre l'incident de Black Mesa. Shephard es reuneix amb diversos infants de marina que sobreviuen i lluita contra els Ops negre, arribant a eventualment un sistema de ferrocarril subterrani que condueix al Complex Lambda.

 No estem sols (We Are Not Alone) : ;

Shephard arriba al Complex Lambda a temps per a veure a Gordon Freeman teletransportant-se a Xen. Shephard tamb s forat a viatjar a Xen per a trobar una sortida del Complex Lambda.

 Profunditat de xoc (Crush Depth) : ;

Shephard arriba a un complex dels laboratoris subaqtics on s'estan sostenint diversos Ichthyosaurs. Desprs de passar a travs dels laboratoris, Shephard es fora un altre cop per a teletransportar-se a Xen, per ac arribar a una nova part de Black Mesa.

 Realitat Indirecta (Vicarious Reality): ;

Shephard lluita per una banda de Black Mesa que t els terrenys massius per a contenir la fauna de Xen que era estudiada pels cientfics. Eventualment arriba a una vella rea industrial, i rep una transmissi de rdio d'un grup d'infants de marina que lluiten contra una classe de criatura de proporcions massives.

 Marca el niu del cuc (Pit Worm's Nest): ;

Shephard arriba a una rea d'emmagatzematge de deixalles de Black Mesa, on un cuc enorme est bloquejant el seu cam. Treballant a la seva manera amb els voltants (amb els cadvers dels infants de marina que van enviar el senyal de socors en el captol anterior), Shephard descarrega l'escombraries txiques en el cuc, eliminant-lo i permetent que ell tingui accs a l'rea segent (els embornals del Black Mesa).

 Uniforme de Foxtrot (Foxtrot Uniform): ;

Acompanyat per diversos infants de marina, Shephard surt a la superfcie de Black Mesa, controlat per les forces dels Ops Negres, incloent diversos tiradors. Ell passa la seva manera a travs dels canals i dels embornals subterranis de Black Mesa, lluitant a travs d'una jerarquia de Vortigaunts, i arriba a la presa hidroelctrica oferta en el primer joc. Aqu, un Gargantua s'ha atrapat damunt de la presa i diversos infants de marina estan intentant donar-li mort. Shephard utilitza els explosius per a destruir a la criatura. Aquest nivell s l'equivalent a tensi a la superfcie de Half-Life.

 El Paquet ("The Package") : ;

Shephard lluita a la seva manera a travs de les rees superficials, plantant cara als Ops negres. Ell arriba a un garatge subterrani de l'estacionament on el cap termonuclear del captol foc amic est sent activada per dos comandos negres d'Ops, pel que sembla amb l'intent de destruir Black Mesa. Shephard els mata i desactiva la bomba, per veu ms endavant a G-Man reactivar-la.

 Xoc de mns (Worlds Collide) : ;

Desprs de passar a la seva manera a travs dels magatzems plens de criatures de la raa X i dels Ops negres, Shephard arriba a la vella rea industrial de Black Mesa on un cuc enorme arriba a travs d'un portal de Xen. Shephard utilitza les armes i el mata; desprs un portal enorme de teletransportaci se separa cap a fora i l'embolica.

 Conclusi (Conclusion) : ;

Shephard recupera el sentit dintre d'un V-22 Osprey, amb G-Man. Mentre que G-Man parla amb Shephard un flash blanc ocorre en la distncia, indicant que Black Mesa ha estat destrut pel cap nuclear. El G-Man llavors informa a Shephard que ho detindran "en un lloc on no pots fer cap dany i tampoc poden danyar-lo. G-Man camina a un portal, i el joc acaba.

Desenvolupament.

Half-Life: Opposing Force va ser anunciat per primera vegada pel desenvolupador Gearbox Software el 15 d'abril de 1999. A la seva publicaci a la premsa, el fundador Randy Pitchford va dir: "el nostre objectiu principal s mantenir la integritat de Half-Life i proporcionar noves experincies que augmentin la sensaci de l'original", i tamb anunciava que l'expansi permetria al jugador jugar com un dels soldats que apareixien al joc original. El nom Opposing Force t un doble significat, es pot referir tan al fet que el jugador ara s un dels enemics com a la tercera llei del moviment de Newton. En una nova entrevista, Pitchford va dir que creia que el fet que Valve Software ofers a Gearbox la possibilitat de fer una expansi de Half-Life venia d'un desig "de poder centrar-se en futurs ttols". A ms, Pitchford va comentar que Valve i Gearbox havien estat d'acord en que no havien de modificar molt el motor grfic utilitzat per Half-Life i Opposing Force perqu era "un risc d'espatllar tot el treball meravells" que estava creant la comunitat creadora de Mods del joc. A l'E3 de 1999 va ser revelada informaci substancial a la direcci de desenvolupament d' Opposing Force, aix com noves zones, personatges i histria. El web oficial d' Opposing Force, allotjada pel publicador Sierra Studios, va ser posat online el juliol de 1999.

 Caracterstiques noves .

Sent una expansi, Opposing Force afegia molts aspectes nous i potencial a la jugabilitat de Half-Life. Per exemple, la introducci semblant a un squad-based. Mentre que el jugador al Half-Life original ha de comptar amb models idntics de gurdies de seguretat, el jugador a Opposing Force pot confiar en altres soldats de diferents tipus, incloent un soldat de suport, un especialista en armes pesades, un enginyer i un metge. Cada classe possex habilitats niques, com l'enginyer, que s capa de tirar les portes blindades a terra amb un soldador i el metge s capa de curar els companys d'equip. La IA va ser millorada per permetre una millor coordinaci en accions ofensives durant un combat.

Opposing Force tamb va incloure moltes armes noves. Una arma basada en les criatures barnacle que actua com un garfi. Altres armes orgniques com un Llanador d'Espores i el Shock Roach basades en els aliens de la Raa X, indita al joc. En el mode per un jugador, moltes d'aquestes armes substitueixen les seves homlogues de Half-Life (Desert Eagle - Colt Python, M40A1 - Ballesta, Pipe wrench/Ganivet de combat - Palanca). Tot i aix, en el mode multijugador, el jugador pot portar les noves armes d'Opposing Force i les variants de Half-Life al mateix temps, mentre que els trucs tamb fan possible tenir i utilitzar aquestes armes en el mode per un jugador.

Addicionalment, tamb es va afegir un nou model de gurdia de seguretat. Igual que en Barney, Otis, tambs es va anomenar a partir d'un personatge de The Andy Griffith Show, complint un paper semblant. Tenint l'aspecte d'un gurdia gras i calb, Otis pot seguir a Shephard, ajudant-lo durant un combat. Tot i aix, Otis va equipat amb una Desert Eagle, causant ms mal en els tirotejos que Barney, el qual va armat amb la Glock 17, no tant efectiva.

 Trivia .

  L'instructor superior Dwight T. Barnes (doblat per Jon St. John) que apareix a la secci d'entrenament, est modelat a partir del sergent Hartman interpretat per R. Lee Ermey de Full Metal Jacket, de Stanley Kubrick. El mateix instructor tamb diu "vols venir i fer-me caure?" quan pugem a dalt d'una plataforma escalant una corda. Aquesta frase s pronunciada pel sergent Hulka a la pellcula Stripes durant un entrenament similar.

 Per matar el Pit Worm, Shephard ha d'activar la vlvula (valve) i l caixa de canvis (gearbox), i bviament fa referncia als desenvolupadors Valve Software i Gearbox Software.

 Una de les habitacions al nivell del Pit Worm s'assembla molt al triturador d'escombraries a Star Wars, particularment l'estampat de llums sobre la pora d'entrada. ;

 Si el jugador entra al portal de Xen al qual entra Gordon, el joc s'acabar, acusant al jugador d'intentar repetir la histria - "Avaluaci finalitzada: El subjecte intentava crear una paradoxa temporal.";

 Mentre juguem al tutorial "Boot Camp", el jugador pot veure clarament els noms dels desenvolupadors escrits a cada bagul a les installacions dels quarters.

 Al captol "Marxem", abans de la primera trobada amb el shock trooper, un gurdia de seguretat pregunta: "Has vist el nou IG-88" en una referncia a Star Wars.

 En una de les habitacions pots veure clarament una fotografia de Gordon Freeman amb el text "empleat del mes" escrit a sobre.

 Banda Sonora .

Tota la msica est composta per Chris Jensen.





(Nota: s destacable que certes msiques com a "Fright" (pista 16) han estat guardades per a Blue Shift, encara que la duraci sigui d'un minut ms llarg.)

 Referncies .

wikia Half-Life catal

 Mira tamb .
 Half-Life;
 ;
 Half-Life 2;
 Valve;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190155" title="Txingudi SBE" nonfiltered="3502" processed="3494" dbindex="78517">

El Txingudi Saski Baloi Elkartea (en catal significa Club de Bsquet Txingudi) s un club de bsquet femen de la localitat de Hondarribia (Guipscoa). El seu primer equip snior, conegut com a Hondarribia-Irun, juga actualment a la Lliga espanyola de bsquet femen.

 Histria .
L'actual club s fruit de la fusi el 1999 dels clubs de bsquet femen de les localitats guipuscoanes d'Irun i Hondarribia (Fuenterraba en castell): lHondartza Saski Baloi Elkartea d'Hondarribia i el Club Amigos del Baloncesto d'Irun. El nom de Txingudi Saski Baloi Elkartea fa referncia al nom de la comarca formada por ambdues localitats i l'equip snior competeix sota la denominaci d'Hondarribia-Irun. La seu del club i el poliesportiu Hondartza on juga es troben a Hondarribia.

El 1976 es va fundar a Hondarribia el Club de Baloncesto Femenino Fuenterraba, que un any ms tard va modificar el seu nom al euskera passant a anomenar-se Hondarribia Basket Elkartea. Aquest club es fusionaria el 1987 amb la secci de bsquet femen del Club Deportivo Landetxa d'Irun. El nou club rebria el nom de Hondartza Saski Baloi Elkartea.
L'altra pota del club, el Club Amigos del Baloncesto va nixer el 1978 a Irun.

El 2001 van aconseguir per primer cop l'ascens a la Lliga espanyola de bsquet femen. Desprs de perdre a la categoria, lHondarribia-Irun torna a guanyar-se una plaa a la mxima competici el 2003. Aquests ltims anys s'ha consolidat com un dels equips ms potents del bsquet femen a Espanya, havent acabat en 4 i 3 posici a la lliga, obtenint el passe per a jugar competicions europees (Eurocopa femenina) i havent arribat a semifinals de la Copa de la Reina.

 Enllaos externs .
Web oficial del club;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190156" title="Consell Sobir d'Astries i Lle" nonfiltered="3503" processed="3495" dbindex="78518">
El Consell Sobir d'Astries i Lle fou una instituci poltica sobirana i independent proclamada a Gijn el 25 d'agost de 1937 durant la Guerra Civil Espanyola. Els avanos de les tropes del general Franco en el front nord prenent Santander, van dur a les autoritats republicanes a Astries a declarar sobir i independent de la Repblica espanyola el Consell Interprovincial d'Astries i Lle amb intenci de tornar a integrar-se en ella "a la vista dels esdeveniments favorables que esdevinguin en el curs de la guerra". 



 Context . 

La situaci d'allament del front del nord, a 200 quilmetres en lnia recta de les posicions republicanes ms prximes, amb la subsegent escassetat de provements bllics i alimentaris, va propiciar que poders locals assumissin funcions que eren competncia del govern de la Repblica, com el comandament de les milcies o l'encunyaci de monedes. A Astries, on la UGT i la CNT tenien una gran implantaci, s'havia viscut una espcie de revoluci de carcter socialista amb tinys llibertaris .
 Declaraci de sobirania . 
El 24 d'agost se signa el  que establia la sobirania dels territoris administrats pel consell Interprovincial d'Astries i Lle passant a ser llavors el Consell Sobir d'Astries i Lle. El 26 d'agost sortir publicat en la premsa aquest decret. Se sol donar la data de el 25 d'agost com la qual va entrar en vigor la declaraci de sobirania del Consell. 
 Reaccions poltiques . 
El Consell Sobir  que s'havia atribut poders que eren competncia nica del Govern de la Repblica  el presidia Belarmino Toms i en ell estaven representades les diferents organitzacions poltiques i sindicals del bndol republic a Astries com la FSA-PSOE, la CNT, la FAI, les JJLL, la JSU, el PCE, la UGT i Izquierda Republicana. Una part d'aquestes organitzacions del Front Popular criticar l'actuaci, qualificant la idea de perjudicial, antiunitaria i cantonalista. 

La idea del Consell Sobir rebia suport de Belarmino Toms i la majoria de dirgentes del PSOE, aix com de Segundo Blanco i altres responsables de la CNT. El PCE va criticar la decisi. Rafael Fernndez, secretari general de les federacions asturianes del PSOE i la JSU, va condemnar el decret i la sobirania. Els dos representants de la UGT van tenir una opini diferent cadascun. Els consellers d'Izquierda Republicana van reprovar la decisi. Les tibantors creades van dur a enfrontaments entre alguns consellers que en ocasions van arribar als insults personals. El Govern de la Repblica va censurar l'actitud del Consell Sobir, sobretot quan aquest es dirig a la Societat de Nacions. El Ministre de la Governaci va transmetre a Belarmino Toms "la seva sorpresa i el seu disgust". 

 Organitzaci . 


El Consell Sobir, al que se li va conixer popularment com el Gobiernn, es va dividir en cinc comissions que agrupaven cadascuna diverses conselleries: 
Comissi militar: Delegat del Govern i President del Consell, Cap de l'I. M. del C. d'Exrcit, Indstria, Instrucci Pblica i Treball. ;
Comissi de Provements, Evacuaci i Transports: Comer, Pesca, Marina Mercant i Obres Pbliques. ;
Comissi de Justcia, Ordre Pblic, Propaganda i Comunicacions: Hisenda, Comunicacions i Propaganda. ;
Comissi d'Assistncia Social i Sanitat: Assistncia Social i Sanitat. ;
Comissi d'Economia: Agricultura i Justcia. ;

Aix es van anar organitzant els diferents serveis de l'administraci fins que va arribar el moment de l'evacuaci la nit del 20 d'octubre de 1937. La ltima reuni del Consell Sobir es va celebrar el mateix dia 20 d'octubre a la tarda. A l'endem, les tropes de el bndol nacional entraven a Gijn. 

El Consell Sobir va emetre bitllets divisionaris  en no existir moneda suficient a causa del allament en el qual es trobava Astries. Aquests bitllets van ser coneguts popularment com belarminos. 
 Desprs de la caiguda . 
La caiguda d'Astries va propiciar al bndol nacional la possibilitat d'enviar les tropes que havia pres part en aquesta campanya a reforar altres fronts i li va permetre comptar amb les indstries i recursos de la regi. En el bndol republic es van analitzar les conseqncies que van provocar la prdua del nord, com mostra l'article titulat  publicat a El Socialista el 30 d'octubre de 1937, on es posa l'accent en la falta d'unitat i de decisions poltiques que van perjudicar plans militars. 
 Cronologia . 
24 d'agost: Se signa el decret mitjanant el qual el Consell Interprovincial d'Astries i Lle es transforma en Consell Sobir d'Astries i Lle. ;
25 d'agost: Entra en vigor el decret anterior.
26 d'agost: L'esmentat decret surt publicat en la premsa. ;
29 d'agost: El Consell Sobir cessa al general Gamir Ulibarri i nomena cap militar de la regi al coronel Prada.
4 de setembre: Les tropes nacionals s'internen a Astries. ;
5 de setembre: Les tropes nacionals ocupen Llanes. ;
20 de setembre: Aranda ocupa el port de Pajares. ;
1 d'octubre: Les tropes nacionals ocupen Covadonga. ;
17 d'octubre: La 4 Brigada navarresa travessa el riu Sella. El Consell Sobir decideix l'evacuaci del territori. ;
20 d'octubre: ltima reuni del Consell Sobir. S'inicia l'evacuaci martima des de Gijn. ;
21 d'octubre: Les tropes nacionals entren a Gijn i Avils, finalitzant d'aquesta manera la campanya del nord. ;

 Bibliografia .

 La Guerra Civil Espaola - Tomo II. ISBN 844090326X;
 La ofensiva nacionalista sobre Asturias;
 Fernndez, Alberto Asturias, 1936-1937. La frgil unidad del Frente Popular;

 Notes .





 Enllaos externs .

publicada per Antonio Masip a El Basilisco, 2:70-74, 1978








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190157" title="Gave de Pau" nonfiltered="3504" processed="3496" dbindex="78519">



La gave de Pau s un riu occit situat al sud-oest de Frana.

El terme  gave  designa un curs d'aigua a la zona els Pirineus occidentals. Es tracta d'un mot d'origen precelta molt utilitzat en aquesta zona, fins al punt que molts cursos fluvials han perdut d'un segle en el seu nom original per esdevenir la gave de....

Les seves fonts se situen al Circ de Gavarnie, classificat el 1997 com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, al departament dels Alts Pirineus. Aquest curs d'aigua nascut a Gavarnie es comena a anomenar Gave de Pau a partir de Luz-Saint-Sauveur, on es recullen les aiges de la Gave de Gavarnie i les del Bastan.
A partir de la confluncia amb la Gave d'Auloron pren el nom de Gaves Reunides (Gaves Runis en francs), abans de llenar les seves aiges a l'Ador a Peirehorada, al departament de les Landes.

Entre les fonts que alimenten la Gave de Pau, hi ha la clebre font, amb reputaci de miraculosa, de Lourdes.

Principals afluents.

Riva esquerra: l'Ouzoum, el Bez, el Nez, Las Hies, la Bayse, la Gave d'Auloron.
Riva dreta: l'Ousse, el Lagoin.

Notes i referncies.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190159" title="Guillermo Vilas" nonfiltered="3505" processed="3497" dbindex="78520">

Guillermo Vilas (Buenos Aires, 17 d'agost de 1952) s un tennista argent que va arribar a la segona posici del rnquing mundial ATP als setanta.  1977 va ser la seua millor temporada en que Vilas guany Roland Garros, l'Obert dels Estats Units i aconsegu el record de tornejos guanyats en un any, junt  al de victries consecutives. Clarament es pot dir que Vilas monopolitz la temporada encara que no super a Jimmy Connors al rnquing mundial.

"Willy", que era el seu sobrenom, va entrar al Sal de la Fama del Tennis en 1991. Dins de la pista es va destacar per la seva capacitat d'adaptaci a totes les superfcies a ms de tenir un fsic privilegiat.

Tornejos de Grand Slam.
 Campi Individuals (4) .


 Finalista en Individuals (4) .


Ttols (77).
Individuals (62).




Finalista en individuals (40).

 1972: ;
 Buenos Aires: perd davant Karl Meiler;
 Cincinnati: perd davant Jimmy Connors;
 1974: ;
 Washington: perd davant Harold Solomon;
 1975: ;
 Boston: perd davant Bjrn Borg;
 San Francisco: perd davant Arthur Ashe;
 Roland Garros: perd davant Bjrn Borg;
 1976: ;
 Sao Paulo WCT: perd davant Bjrn Borg;
 Dallas WCT: perd davant Bjrn Borg;
 Roma: perd davant Adriano Panatta;
 1977: ;
 Obert d'Austrlia (gener): perd davant Roscoe Tanner;
 Baltimore: perd davant Brian Gottfried;
 Palm Springs: perd davant Brian Gottfried;
 Nia: perd davant Bjrn Borg;
 Ais de Provena: perd davant Ilie Nastase ;
 1978: ;
 Roland Garros: perd davant Bjrn Borg;
 1979: ;
 Richmond WCT: perd davant Bjrn Borg;
 Stuttgart Indoor: perd davant Wojtek Fibak;
 Roma: perd davant Vitas Gerulaitis;
 Indianpolis: perd davant Jimmy Connors;
 Sydney Indoor: perd davant Vitas Gerulaitis;
 1980: ;
 Montecarlo: perd davant Bjrn Borg;
 Hamburg: perd davant Harold Solomon;
 Madrid: perd davant Jos Luis Clerc;
 Barcelona: perd davant Ivan Lendl;
 1981: ;
 Pepsi Grand Slam: perd davant John McEnroe;
 Kitzbhel: perd davant John Fitzgerald;
 Washington: perd davant Jos Luis Clerc;
 North Conway: perd davant Jos Luis Clerc;
 Barcelona: perd davant Ivan Lendl;
 Buenos Aires: perd davant Ivan Lendl;
 1982: ;
 Baltimore: perd davant Paul McNamee;
 Roland Garros: perd davant Mats Wilander;
 Gstaad: perd davant Jos Luis Clerc;
 Barcelona: perd davant Mats Wilander;
 Johannesburg: perd davant Vitas Gerulaitis;
 1983: ;
 Detroit WCT: perd davant Ivan Lendl;
 Rotterdam: perd davant Gene Mayer;
 Hilton Head WCT: perd davant Ivan Lendl;
 Barcelona: perd davant Mats Wilander;
 1986: ;
 Forest Hills: perd davant Yannick Noah;

Vilas tamb va arribar a la final dels tornejos de Johannesburg 1977 i Montecarlo 1981, per les finals no es van disputar i el ttol qued vacant.

Classificaci en tornejos del Grand Slam.


 Copa Davis .
Guillermo Vilas s un dels quinze tennistes amb major quantitat de victries individuals a la historia de la Copa Davis. Des del seu debut en 1970 ha jugat 29 series amb un record de 45 victries i 10 derrotes en individuals i 12 partits guanyats front a 14 perduts. 


Finalista davant Estats Units (1981)
Perd davant John McEnroe 6-3, 6-2, 6-2;
Perd (amb Jose Luis Clerc) davant John McEnroe i Peter Fleming 6-3, 4-6, 6-4, 4-6, 11-9;
Es suspn el joc davant Roscoe Tanner 10-11;

Semifinalista davant Austrlia (1977)
Derrota a Phil Dent 6-2, 4-6, 7-5, 6-3;
Perd (amb con Ricardo Cano) davant John Alexander i Phil Dent 6-2, 4-6, 9-7, 4-6, 6-2;
Derrota a John Alexander 6-4, 7-5, 4-6, 6-2;

Semifinalista davant Txecoslovquia (1980)
Perd davant Ivan Lendl 7-5, 8-6, 9-7;
Perd (amb Jose Luis Clerc) davant Tomas Smid i Ivan Lendl 6-2, 6-4, 6-3;
Derrota a Pavel Slozil 6-2, 6-2;

 Enllaos externs .

 Perfil de l'International Tennis Hall of Fame ;
 Perfil de l'ATP ;
 Biografia ;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190160" title="Consell Interprovincial d'Astries i Lle" nonfiltered="3506" processed="3498" dbindex="78521">
El Consell Interprovincial d'Astries i Lle fou un entitat administrativa creada el 23 de desembre de 1936 sota la Segona Repblica Espanyola i en el context de la guerra civil espanyola, com successora del Comit de Guerra de Gijn i el Comit Popular de Sama de Langreo. El 25 d'agost de 1937 es transforma en el Consell Sobir d'Astries i Lle mitjanant un decret escrit en la vila de  Gijn.

 Vegeu tamb . 
Comit Executiu Popular de Valncia ;
Consell Regional de Defensa d'Arag ;
Comit de Milcies Antifeixistes de Catalunya  ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190161" title="Comit de Guerra de Gijn" nonfiltered="3507" processed="3499" dbindex="78522">
El Comit de Guerra de Gijn va ser una instituci poltica de predomini anarquista de la ciutat de Gijn durant l'inici de la Guerra Civil Espanyola i en el context de la Revoluci Espanyola de 1936. Desenvolupat el juny de 1936 i presidit per Segundo Blanco, de la CNT, el comit contava amb comissions de guerra, transports, provement i salubritat. A Sama de Langreo, havia sorgit alhora el Comit Popular de Sama de Langreo de preponderncia socialista. 

Finalment, grcies a la pressi del Govern ambds comits es van fusionar, aquest mateix any, en un altre localitzat a Gijn el 23 de desembre (el Consell Interprovincial d'Astries i Lle), presidit pel socialista Belarmino Toms. 
 Vegeu tamb . 
Comit Popular de Sama de Langreo ;
Consell Interprovincial d'Astries i Lle ;
Consell Sobir d'Astries i Lle;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190162" title="Ydes" nonfiltered="3508" processed="3500" dbindex="78523">


Ydes s una comuna francesa de la regi administrativa d'Alvrnia, del departament de Cantal de Frana. S'estn per una rea de 17,39 km2 i t 1.965 habitants, segons el cens de 1999, amb una densitat de 113 hab/km2.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190163" title="Comit Popular de Sama de Langreo" nonfiltered="3509" processed="3501" dbindex="78524">
El Comit Popular de Sama de Langreo va ser una instituci poltica de majoria socialista i amb presncia de comunistes i republicans, de la localitat de Sama, a Langreo, durant l'inici de la Guerra Civil Espanyola i en el context de la Revoluci Espanyola de 1936. El Comit va ser presidit per Gonzlez Pea i posteriorment per Amador Fernndez. Ms endavant es va fusionar amb el Comit de Guerra de Gijn en el Consell Interprovincial d'Astries i Lle amb seu en Gijn i presidit pel socialista Belarmino Toms. 

 Vegeu tamb . 
Comit de Guerra de Gijn ;
Consell Interprovincial d'Astries i Lle ;
Consell Sobir d'Astries i Lle;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190164" title="Belarmino Toms lvarez" nonfiltered="3510" processed="3502" dbindex="78525">
Belarmino Toms lvarez (Lavandera, Gijn 29 d'abril de 1892, - 14 de setembre de 1950, Mxic) fou un sindicalista i poltic asturi. Era fill de Sandalio Toms Piquero i Cndida lvarez lvarez. Va ser secretari del Sindicat Miner Asturi (federaci minera de UGT), vocal de la Federaci Internacional de Miners i regidor de l'ajuntament de Langreo. Com un dels principals dirigents obrers, en la Revoluci d'Astries de 1934 contra el govern republic espanyol, va manar una columna de milicians. 

A les eleccions generals espanyoles de 1936 va resultar escollit diputat del Front Popular per Astries. A l'agost d'aquest mateix any, durant la Guerra Civil va atacar Oviedo al capdavant de les columnes de miners. En crear-se el 24 d'agost de 1937 el Consell Sobir d'Astries i Lle, en fou nomenat president. Es queda a Gijn fins que el 20 d'octubre del mateix any la ciutat fou presa per les tropes franquistes, passant seguidament a la zona republicana on va continuar lluitant en diversos fronts. En acabar la guerra es va exiliar a Mxic. 

El seu nom es va popularitzar arreu d'Astries durant el Consell Sobir d'Astries i Lle, ja que la moneda oficial era els Belarminos. 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190165" title="Enric Prez i Farrs" nonfiltered="3511" processed="3503" dbindex="78526">
Enric Prez i Farrs (Lleida 1884 - Cuautla, Mxic 1949) fou un militar catal. El 1930 era comandant d'artilleria de l'exrcit espanyol, i aleshores Francesc Maci el nomen cap del nou cos policial dels mossos d'esquadra. Durant els fets del sis d'octubre de 1934 secund la proclamaci de Llus Companys i particip en la defensa del palau de la Generalitat contra les tropes del general Domnec Batet i Mestres. 

Per aix fou jutjat en un consell de guerra i condemnat a mort, per la pena li fou commutada. La victria del Front d'Esquerres i del Front Popular a les eleccions generals espanyoles de 1936 va fer que fos indultat i alliberat. Recuper el seu crrec de cap de Mossos d'Esquadra i fou un dels oficials que contribu a sufocar la revolta militar del general Manuel Goded Llopis el juliol de 1936 a Barcelona, en dirigir l'atac i la presa de l'edifici de la Capitania General de Catalunya. 

En esclatar la guerra civil espanyola, an al front d'Arag amb la primera columna catalana. En acabar la guerra civil s'exili a Mxic. Ocup un crrec elevat en un banc regentat pels germans Josep i Jeroni Bertran i Cusin. Collabor amb articles d'estratgia militar a la revista Quaderns de l'exili i propos formar una unitat de soldats catalans al costat dels aliats durant la Segona Guerra Mundial.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190169" title="Partit del Bierzo" nonfiltered="3512" processed="3504" dbindex="78527">
El Partit del Bierzo (PB) s un partit poltic espanyol amb implantaci a la comarca d'El Bierzo, de carcter regionalista berci, fundat el 23 d'abril de 1979. Compte amb prop de 1.000 afiliats a El Bierzo, dels quals 400 pertanyen a les Joventuts Regionalistes del Bierzo. 

Al llarg de l'actual sistema democrtic, al costat del PB han coexistit altres grups de carcter bercianista com Independents del Bierzo (1978-1982), Agrupaci Venal Independent (1979-1982), Esquerra Berciana (1989-1992), Partit Provincialista del Bierzo (1995-1997) o el Partit Regionalista del Bierzo (2002-actualitat), els quals, no obstant aix no han aconseguit arrabassar el protagonisme del bercianisme al PB, deg dels partits regionalistes a Castella-Lle. 

El PB es defineix com una formaci progressista, regionalista i autonomista que lluita per dotar al Bierzo de la identitat que durant anys afirmen se li ha negat. Defensen la concepci del Bierzo com a "regi", per sobre de definicions "comarcalistes", ja que consideren que El Bierzo s una regi composta per diverses comarques (Bierzo Baix, Bierzo Alt, Bierzo Oest, La Cabrera o Alt Sil) que, al costat de comarques com Laciana i Valdeorras, han de tenir una administraci comuna. 

Defensen la creaci d'un Consell General del Bierzo, amb elecci directa, finanament i competncies, que substitueixi a l'actual Consell Comarcal, al que titllen d'inoperant. Tamb denuncien els "centralismes lleons i vallisolet". 

Dirigit durant anys per Tarsicio Carballo, quil va acabar abandonant el partit i fundant un propi, el Partit Regionalista del Bierzo, desprs del congrs extraordinari de 2000 que refund al PB. El PB defensa el gallec com a part del patrimoni cultural del Bierzo i mant acords de cooperaci amb el Bloc Nacionalista Gallec. El Partit del Bierzo mant cada any, des de 1985, l'edici del "Botillo de Oro", guard atorgat a les diferents personalitats i institucions que s'han caracteritzat per una tasca rellevant en el desenvolupament i reconeixement del Bierzo. Guardonats amb el Botillo de Oro han estat el Consell del Bierzo, l'Associaci de Donants de Sang, la comunitat d'immigrants a El Bierzo o personalitats del mn de la cultura com el pintor Jos Snchez Carralero o el poeta Juan Carlos Mestre. Aix mateix conserva tradicions com el magosto (festa tardorenca galaica i berciana), organitzant festivals cada temporada. 

En l'actualitat el Partit del Bierzo est dirigit per Lus Linares, en qualitat de president, i Ivn Alonso, secretari general. Ha signat un pacte amb diferents grups de Castella-Lle, entre els quals el ms important s la formaci nacionalista Tierra Comunera, per a concrrer conjuntament a les prximes eleccions autonmiques sota les sigles "ACAL". 
Resultats electorals. 
 Municipals 1983: 2.089 vots, 8 regidors ;
 Municipals 1987: 5.118 vots, 15 regidors ;
 Municipals 1991: 4.595 vots, 13 regidors ;
 Municipals 1995: 4.855 vots, 11 regidors ;
 Municipals 1999: 3.734 vots, 10 regidors ;
 Municipals 2003: 2.787 vots, 3 regidors ;
 Municipals 2007: 2.299 vots, 2 regidors ;

 Enllaos externs .
 Web del Partit del Bierzo;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190171" title="Enrique Barn Crespo" nonfiltered="3513" processed="3505" dbindex="78528">

Enrique Barn Crespo ( Madrid, Espanya 1944 ) s un poltic i professor univesitari espanyol, que fou Ministre de Transport, Turisme i Comunicacions en el primer govern presidit per Felipe Gonzlez i posteriorment President del Parlament Europeu entre 1989 i 1992.

Biografia.
Va nxier el 27 de mar de 1944 a la ciutat de Madrid. Va estudiar dret a la Universitat de Madrid, realitzant desprs estudis d'Administraci d'Empreses a l'Institut Catlic d'Administraci i Direcci d'Empreses (ICADE) i per l'Escola Superior de Cincies Econmiques i Empresarials de Pars. Aix mateix ha estat professor d'estructura econmica a la universitat de Madrid entre 1966 i 1970. 

Activitat poltica.
Membre actiu del maig del 68, va pertnyer a Convergncia Socialista de Madrid i va ser un dels lders de la Federaci de Partits Socialistes al comenament de la Transici espanyola. Va passar al Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) desprs de la dissoluci de Convergncia Socialista a la primavera de 1977, any en el qual fou escollit diputat de la Legislatura Constituent per la provncia de Madrid, esc que repet en les eleccions de 1979, 1982 i 1986. En el primer govern de Felipe Gonzlez fou designat Ministre de Transport, Turisme i Comunicacions, crrec que ocup fins el 1985. 

Fou escollit eurodiputat al Parlament Europeu en les eleccions europees de 1986, sent nomenat Vicepresident del parlament. Desprs de les eleccions de 1989 fou escollit President del Parlament Europeu, acabant el seu mandat l'any 1992. 

Enllaos externs.
  Informaci d'Enrique Barn al Congrs de Diputats;
  Informaci d'Enrique Barn al Parlament Europeu;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190174" title="El Mat" nonfiltered="3514" processed="3506" dbindex="78529">

El Mat fou un diari diari catal que es va editar a Barcelona entre el 24 de maig de 1929 i el 19 de juliol de 1936. El Mat, segons un dels seus fundadors, Josep Maria Capdevila:  Era un diari catlic d un pas catlic, del pas de Ramon Llull i de Verdaguer. No tenia filiaci poltica de cap mena... Sortia en la llengua del pas amb la mateixa naturalitat que un diari de Pars surt en francs i un de Londres en angls... Ben de la terra i de l Evangeli, havia de refusar aquelles formes de pietat forasteres i d tica dubtosa... Pel mateix sentit de llibertat natural, no podia admetre els vincles arbitraris religioso-poltics que provenien de l absolutisme.... Calia des de la primera plana del primer dia, expressar ben clarament aquella alegre independncia, aquella llibertat d esperit amb qu ens posvem a la tasca periodstica, tan humil com vulgueu, per definida i neta. 

Molt centrat en l estudi de les qestions socials. S implicava en la lluita en defensa de la famlia obrera tot seguint les enccliques de caire marcadament social dels papes Lle XIII i Pius XI i que el mn catlic endebades en feia cas. Diari de marcada acci social cristiana i crtic amb el capitalisme i el liberalisme, aix com la burgesia, tant si es deia de dreta com d esquerra. 
Els seus fundadors (Enric Jard, Josep M. Junoy, J.B. Solervicens, J.M. Capdevila i la crida signada per Josep Llimona, Joaquim Ruyra, Llus Millet; Amadeu Vives, Miquel d Esplugues) l entengueren com a instrument de difusi de doctrines compartides per gent de diferents partits poltics, i mai l instrument de cap grup ni de cap partit poltic. L objectiu era donar als problemes socials una atenci que suplia la negligncia de l altra premsa.
Tot i els lligams amb Uni Democrtica, mai aquest partit intervingu en les directives del diari, ni el diari intervingu per res en les directives del partit.

En esclatar la guerra civil espanyola el juliol del 1936 fou incautat per les autoritats republicanes, i els tallers entregats al PSUC, qui els aprofit per a editar el seu rgan Treball. Un cop acabada la guerra, per, les autoritats franquistes no autoritzaren la seva publicaci i desaparegu definitivament.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190175" title="Ikaita" nonfiltered="3515" processed="3507" dbindex="78530">


L'ikaita s un mineral de carbonat clcic que es forma a les fredes aiges marines dels fiords. Per la seua composici qumica (CaCO36H2O) normalment es defineix com una pseudo-calcita o aragonita, per l'ikaita cristal.litza a unes temperatures massa fredes per als dos anteriors. De fet l'ikaita posada en aiges a una temperatura major de 8C es descompon en calcita.

L'ikaita rep el seu nom del fiord Ika a Grenlndia on es formen columnes d'ikaita que en ocasions apleguen fins als 20 metres d alada.

 Enllaos .
 Plana web de l'ikaita ;
 Ikaita a Dinamarca ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190176" title="Campionats Internacionals de Pilota del 2007" nonfiltered="3516" processed="3508" dbindex="78531">
L'edici del 2007 dels Campionats Internacionals de Pilota va ser el VII Campionat Europeu (en francs Championnat d Europe des Jeux de Paume), organitzada per la Confederaci Internacional de Joc de Pilota, i es va celebrar a les ciutats belgues de Nivelles i Buizingen del 21 al 23 de setembre.

Els pasos participants foren Blgica, Frana, Itlia, Pasos Baixos i la Selecci Valenciana de Pilota representant Espanya.

Cadascun d'ells t la seua modalitat prpia: el Balle pelote belga, el Joc de pilota a m fris, el Longue paume francs, el Pallone itali, i la Pilota valenciana. Els jugadors belgues sn professionals en la seua modalitat, hi ha tamb pilotaris professionals valencians per en d'altres modalitats (Escala i corda i Raspall), no en Llargues.

Les modalitats de jocs de pilota derivades de l'antic Jeu de paume a qu competiren varen ser el Front internacional, el Joc internacional i les Llargues.

Les partides de Front internacional es varen jugar al Turncentrum Start 65 de Buizingen, mentre que les partides de Joc internacional i Llargues es jugaren al Parc de la Dodaine de Nivelles. Entrada gratuta.

 Front internacional .
El Front internacional va ser jugat per equips de 2 jugadors (amb un tercer de reserva), els jugadors podien emprar un guant sense refor per a colpejar la pilota. Les partides consistien en 2 sets (a 11 punts cadascun) amb un tercer (a 7 punts) en cas d'empat a sets.





 Classificaci de Front .


 Joc internacional .
Per limitacions de temps, les partides de Joc internacional es van jugar fins que un dels equips atansara 6 punts. En la classificaci, l'equips guanyador suma 3 punts si la victria ha sigut 6-2 o millor, d'altra manera (6-3 o pitjor) el vencedor suma 2 punts i el perdedor 1.





 Classificaci de Joc internacional .


 Llargues .
Cal deixar clar que les Llargues sn el mateix que el joc de pilota a m autcton belga, la Balle pelote, per tant les diferncies a l'hora d'adaptar-s'hi sn mnimes (una canxa una mica ms ampla i llarga, i una pilota ms blana).

Per limitacions de temps, les partides de Llargues es van jugar fins que un dels equips atansara 6 punts. En la classificaci, l'equips guanyador suma 3 punts si la victria ha sigut 6-2 o millor, d'altra manera (6-3 o pitjor) el vencedor suma 2 punts i el perdedor 1.





 Classificaci de Llargues .


 Quadre d'honor .


 Millor jugador .
En la cerimnia de clausura, la CIJB proclam el neerlands Johan van der Meulen com a Millor jugador.

 Campi absolut .
El Campi absolut s l'equip que ha aconseguit ms punts en la classificaci total d'acord amb la segent frmula aplicada a cada modalitat:

 Campi: 4 punts.
 Sub-campi: 3 ";
 3r lloc: 2 ";
 4t lloc: 1 ";
 5 lloc: 0 punts.





Ats que la selecci belga i la valenciana han sumat la mateixa xifra (9 punts), el segent factor s el el nombre de victries en totes les modalidades, essent, per, tamb iguals (9 per hom), aix que s'aplica un altre factor, la quantitat de punts aconseguits en cada modalitat, el qual resulta tamb en un altre empat (24 punts).

Aix que, en la reuni prvia a la cerimnia d'entrega de premis, la CIJB decideix proclamar la Selecci Valenciana de Pilota com a Campiona Absoluta.

 Seleccions 2007 .

 Selecci belga .
 Fotografia;

Seleccionador:
 Jean-Luc Plaitin;

Preparador:
 Claude Wery;

rbitres:
 Daniel Cordier;
 Eddy Peeters;
 Johny Van Eesbeek;

Jugadors:


 Selecci francesa .
Seleccionador:
 Eric Midavaine;

rbitres:
 Jean-Pierre Charpentier;
 Laurent Tollenaere;

Jugadors:


 Selecci italiana .
Seleccionador:
 Sergio Corino;

Preparadors:
 Roberto Campini;
 Sergio Giunta;

rbitres:
 Massimo Ardenti;
 Roberto Ravinale;

Jugadors:


 Selecci neerlandesa .
Seleccionador:
 Pieter Tienstra;

Preparador:
 Piet van Assen;

rbitres:
 Peter de Bruin;
 Sipke Hiemstra;

Jugadors:


 Selecci valenciana .
 Fotografia;

Seleccionador:
 Pasqual Sanchis Moscard, Pigat II;

Preparador:
 Jaume Mart Mart;

Psiclegs:
 Roco Gmez Gmez;
 Rafael Daz Cortinas;

rbitres:
 Conrado Ferrando Borruel;
 Jos Mara Cortell Chesa;

Jugadors:


Cal fer esment que tots ells, excepte Pasqual II, sn jugadors aficionats. 

La gran majoria d'ells, a ms, vnen del mn de les Llargues, excepte Pasqual II del Front valenci, i Ferdi, Hctor i Nacho de la Galotxa.

Dels 11 jugadors, 6 n'eren debutants, i 5 menors de 25 anys.

 Enllaos externs .
  Pgina oficial;
  Programa de la competici;
 Weblog de Tagarinet amb la Selecci Valenciana a Blgica;
 Blog hostatjat al web de la FPV;
 Videos: barrysuzuki ha gravat desenes de videos del Campionat;
 Videos: Nacho entra en la Selecci Valenciana;

 Altres edicions .
 Campionat mundial, Itlia 2004;
 Campionat mundial, Equador 2008;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190178" title="Flix Duran i Caameres" nonfiltered="3517" processed="3509" dbindex="78532">
Flix Duran i Caameras (Barcelona 1889 - 1972) fou un advocat, historiador i poltic catal. Es llicenci en dret i histria, i el 1913 ingress al cos d'arxivers i arquelegs. Collabor a nombroses revites i diaris i del 1914 al 1920 fou bibliotecari del Centre Excursionista de Catalunya. El 1932 fou president tamb de la Uni Democrtica de Catalunya (UDC).

Durant la guerra civil espanyola fou conservador de la documentaci judicial procedent del palau de justcia. En acabar la guerra fou director de la biblioteca de la Universitat de Barcelona (1955-1959) i president de la secci de cincie del Centre Excursionista de Catalunya.

 Obres .    
 La orfebrera catalana (1915) ;
 La escultura medieval catalana (1926);
 Els arxius judicials de Catalunya (1933) ;
 Catalunya sota els reis absoluts de la casa de Borb (1935);
 Notas para la historia del notariado cataln (1955);
 Els exiliats de la Guerra de Successi (1964);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190179" title="Setge de Sant Mateu" nonfiltered="3518" processed="3510" dbindex="78533">










El setge de Sant Mateu fou una de les batalles de la Guerra de Successi Espanyola.

Antecedents.
Preveient la mort de Carles II de Castella sense descendncia, les principals potncies europees van proposar un prncep elector de Baviera, amb el conseqent repartiment de possessions entre aquestes potncies, per aquest mor i Carles II, que mor el 1700 proposa Felip d'Anjou. Felip entra a Barcelona el 2 d'octubre i les Corts finalment es taquen el 14 de gener de 1702 amb el jurament de les constitucions catalanes pel Rei. Els aliats proposen l'Arxiduc Carles i comencen les hostilitats.

Pres Gibraltar pels britnics, a l'agost del 1705 l'arxiduc embarca a Lisboa en direcci al Mediterrani. S'atura a Altea on s proclamat Rei i la revolta valenciana dels maulets s'ext liderada per Joan Baptista Basset. Mentretant, alentats constantment pel prncep Jordi de Darmstadt, escamots armats barren el pas als borbnics a la plana de Vic i en la Batalla de Montjuc capturen la fortalesa, que seria fortificada i usada per bombardejar la ciutat de Barcelona, que envoltada de les tropes aliades va capitular el 9 d'octubre de 1705, de manera que el 22 d'octubre entra a Barcelona l'Arxiduc Carles, que el 7 de novembre de 1705 jura les constitucions catalanes, nomenat Carles III. A finals d'any, l'arxiduc ja controla la major part de Catalunya i el Regne de Valncia

El Setge.
Felip refora les tropes amb les que compta al Regne de Valncia amb un cos auxiliar comandat pel Comte de les Torres de Acorrin, sense experincia en comandament en lloc d'intentar aixecar el setge de Penscola, que rest fidel a Felip V assetjada pel general Jones, grcies a la tenacitat del governador Sancho de Echevarra i va assetjar Sant Mateu 28 de desembre de 1705, que no hagus pogut conservar desprs per no tenir la cobertura de ms fortificacions que les antigues muralles i estar massa aprop d'una Catalunya completament ocupada pels exrcits aliats. 

Tot i que els atacants disposaven de 4.000 homes i 3.000 cavalls, i els defensors noms era una guarnici de 500 homes, Lord Peterborough va usar l'engany, enviant 200 genets al rescat, i usant missatges falsos que van fer creure al Comte de les Torres que els atacants eren una fora molt major, aix, creient que s'apropava Peterborough, generalssim de les tropes angleses, va aixecar precipitadament el setge el 9 de gener de 1706 causant fora destrosses i incendis en els edificis. 

Conseqncies.
Amb els seus 4.000 homes, el Comte de les Torres de Acorrin es dirigeix a assetjar Valncia i Xtiva amb artilleria provinent d'Alacant. Peterborough coneix les forces i les intercepta abans d'arribar a la ciutat. L'ofensiva aliada per ocupar els pasos catalans continua i el castell d'Alacant aguanta fins al 1706.

Enllaos externs.
 La guerra de successi ;
  Ingenieros del rey ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190182" title="Uni de Treballadors Cristians de Catalunya" nonfiltered="3519" processed="3511" dbindex="78534">
Uni de Treballadors Cristians de Catalunya (UTCC) fou un sindicat fundat a Barcelona el 26 d'octubre de 1934, de la uni de diverses Federacions Catlico-Agrries (fundades el 1917). La presidia Enric Escamilla i Pich i polticament era subordinada a Uni Democrtica de Catalunya. L'any 1935 comptava amb 3.000 afiliats i el seu portantveu era el setmanari Defensa Obrera, bilnge, editada pel dirigent del partit Arcadi de Larrea i Palacn. 

Ideolgicament es posicionava a la doctrina social de l'Esglsia catlica, ssent-ne un antecedent de la democrcia cristiana de la postguerra. Per aquest motiu quan esclat la guerra civil espanyola fou dissolt, malgrat la seva lleialtat al govern de Llus Companys, i els seus membres ms destacats (J. Farr i Escamilla, T. Porta, M. Surribas i Zanuy) perseguits per ambds bndols.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190186" title="Solidaritat d'Obrers Cristians de Catalunya" nonfiltered="3520" processed="3512" dbindex="78535">
Solidaritat d'Obrers Cristians de Catalunya (SOCC) fou un sindicat catlic catal, fundat el 1958 per Xavier Casassas i Miralles, que mantenia vincles amb la Uni Democrtica de Catalunya. El 1962 canvi el seu nom pel de Solidaritat d'Obrers de Catalunya.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190191" title="Manuel Aznar Zubigaray" nonfiltered="3521" processed="3513" dbindex="78536">
Manuel Aznar Zubigaray (Etxalar, Navarra, 1894 - Madrid, 1975) va ser un periodista, poltic i diplomtic espanyol. Va dirigir diversos peridics, va fundar l'agencia de notcies EFE i va ser ambaixador espanyol davant l' ONU, Marroc, i diversos pasos d'Amrica. Desprs de pertnyer al mitj nacionalista basc, va passar a l'mbit de la Falange Espaola cap a l'poca de la revolta franquista. El seu nt, Jos Mara Aznar, va ser president del govern espanyol. 

Aznar Zubigaray va comenar a collaborar en 1912 amb el peridic integrista La Tradicin Navarra; a l'any segent es va mudar a Bilbao, on es casaria amb Mercedes Acedo Villanueva. A Bilbao va treballar com a redactor del diari nacionalista Euzkadi, recentment fundat i de la revista cultural Hermes, sovint amb el pseudnim Imanol. Durant la I Guerra Mundial va escriure crniques del front, sota el nom-de-plume de Gudalgai ("recluta", en euskera). El desembre de 1914 es va estrenar en el teatre Campos de Bilbao el seu drama El jardn del mayorazgo , qualificat de "furibundament antiespanyol". 

En el caf Lyon d'Or de Bilbao Aznar Zubigaray concorria a la tertlia de l'ambient en la qual participaven, entre uns altres, Miguel de Unamuno, Jos Mara de Areilza, Balparda, Ramn de Basterra, Jos Flix Lequerica Erquicia, Mourlane Michelena, Rafael Snchez-Mazas, Julin Zugazagoitia Mendieta i Ignacio Zuloaga. Cap el 1916 Aznar Zubigaray es va afiliar al Partit Nacionalista Basc, representant-hi la tendncia ms radical; aquest mateix any va nixer el seu fill Imanol. El 1918, grcies al seu treball com a corresponsal de guerra, va ser nomenat director de peridic El Sol de Madrid; el 1922 va deixar Espanya amb la seva famlia per a dirigir successivament els peridics El Pas i El Diari de la Marina a Cuba, on romandria fins a la proclamaci de la Segona Repblica Espanyola. 

Va tornar llavors a Espanya, on va retornar a la direcci d' El Sol; la seva evoluci poltica el va dur a decantar-se pel bndol de Miguel Maura. Es va afiliar al Partit Republic Conservador, la campanya electoral del qual de 1933 va dirigir. Desprs de la revolta militar del 18 de juliol de 1936, que el va sorprendre a Madrid, desprs de diverses peripcies es va desplaar a Burgos per a posar-se al servei dels revoltats; malgrat els seus antecedents nacionalistes, el seu treball com a propagandista i cronista militar li va fer-se guanyar l'estima del sector nacional. D'aquesta poca data la seva Historia militar de la Guerra de Espaa (1936-1939) (1940), potser el seu llibre ms important, que va tenir diverses edicions posteriors en Editora Nacional, i la seva Historia de la Cruzada (1943 1944), de fort tint nacional-catlic. Va dirigir el Diario Vasco, Semana (de la qual en fou fundador, juntament amb Manuel Halcn), La Vanguardia (desprs de l'afer Galinsoga) i l'agncia de notcies EFE. 

El 1964 va ser nomenat ambaixador davant l'Organitzaci de les Nacions Unides, on es va ocupar fins a 1967; va continuar la seva carrera diplomtica amb ambaixades al Marroc, Argentina i Repblica Dominicana, i com ministre plenipotenciari als Estats Units. El 1964, mentre era ambaixador davant l'ONU, va aparixer en una entrevista sobre la figura de Francisco Franco a la pellcula Franco, ese hombre dirigida per Jos Luis Senz de Heredia. Va morir a Madrid, el novembre de 1975, molt poc abans que Franco.

Enllaos externs.
 El abuelo del presidente: AZNAR FUE DEL PNV;

Bibliografia .
Iaki Anasagasti; Josu Erkoreka. Dos familias vascas: Areilza-Aznar. Madrid: FOCA, 2003. ISBN: 84-95440-52-0.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190192" title="Challenge Yves du Manoir" nonfiltered="3522" processed="3514" dbindex="78537">
La Challenge Yves du Manoir va ser una competici de rugbi a 15 per a clubs disputada a Frana entre 1931 i 2003 sota diferents denominacions. El seu nom prov de l'antic jugador Yves du Manoir, que va morir en accident d'avi el gener de 1928, als 23 anys.

 Histria .
La competici es cre el 21 de setembre de 1931 pel Racing Club de France amb el suport d'altres clubs com el CA Bgles i el AS Montferrand. Aquest any, tretze clubs van decidir crear la (UFRA, Union Franaise du Rugby Amateur) en protesta per la violncia i el professionalisme encobert del rugbi francs. El Racing Club havia decidit romandre a la Federaci Francesa de Rugbi. En els seus orgens els clubs hi prenien part per invitaci del Racing Club.

La competici esdevingu la segona en importncia del rugbi a 15 a Frana, a l'estil de les competicions de copa del futbol. No hi va haver competici entre 1939 i 1952, perode en el qual la FFR cre la Copa de Frana de rugbi a 15. La Challenge Yves du Manoir es reemprengu el 1952.

La temporada 1996-1997, la federaci francesa prengu el control de la competici i la rebatej Trophe Du-Manoir Coupe de France. El 2001 esdevingu Coupe de la Ligue i Challenge Sud-Radio el seu darrer any, el 2003. La competici va desaparixer aquest any per la manca de dates al calendari.

Des del 2004, la Challenge Yves du Manoir fou represa pel Racing Club de France com una competici per a menors de 15 anys.

 Historial .
 Challenge Yves du Manoir .


 Trophe Du-Manoir Coupe de France .


 Coupe de la Ligue .


 Challenge Sud-Radio .


Referncies.
 Le challenge Yves Du Manoir, de Jean Mrillon, ed. Chiron, 1990 .








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190194" title="Salsa" nonfiltered="3523" processed="3515" dbindex="78538">



A les Pitises, la salsa (o salsa de Nadal) s una crema d'origen medieval elaborada a base d'ametlles, brou de gallina, ous, sucre i canyella. En gastronomia en general, una salsa s una preparaci culinria de consistncia pastosa, cremosa o semi-lquida, utilitzada per a l'acompanyament de certs menjars. La majoria de salses tenen com a element principal un o ms greixos als quals s hi afegeixen, entre altres coses, condiments i espcies. Tamb es poden preparar a partir d una reducci de brou, anomenat fons.

Les salses admeten moltes categories: per temperatura (fredes o calentes), per sabor (dolos, picants, agres),  per consistncia, per estabilitat, etc.

Ms enll d'un simple acompanyament, els cuiners subratllen que una salsa ha de posar en valor el plat que acompanya, tot creant una harmonia delicada amb aquest. 



En els cursos de cuina tradicionals formen part del primer captol, ja que es considera que la primera habilitat de tot cuiner ha de ser l'elaboraci de salses.

En alguns idiomes, com ara l'angls i l'alemany, la paraula salsa es refereix exclusivament a les salses d'origen mexic.

Enllaos externs.
Salsa de Nadal;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190195" title="Jos Mara de Areilza" nonfiltered="3524" processed="3516" dbindex="78539">
Jos Mara de Areilza y Martnez de Rodas, Comte de Motrico (Portugalete, 3 d'agost de 1909 -   Madrid, 22 de febrer de 1998), poltic i diplomtic espanyol.

Era fill del Doctor Enrique de Areilza i de la Comtessa de Rodas. Va estudiar Dret a Salamanca i Enginyeria a Bilbao. Des de la seva joventut va ser membre de la Uni Monrquica de Biscaia i en fou candidat al Congrs en 1934. Va ajudar a la fusi de Falange Espaola i les JONS. Va combatre a la Guerra civil espanyola en el bndol nacional i va ser alcalde de Bilbao desprs de l'ocupaci de la ciutat per les tropes nacionals fins a 1939. 

Deixa l'ajuntament per a ser director general del recent creat Ministeri d'Indstria fins a 1940. El 1941 va compondre amb Fernando Mara Castiella Reivindicaciones espaolas, que suposa la sntesi de les ambicions imperialistes del nou rgim franquista en el marc del ordre mundial que aleshores era dominat pel Tercer Reich.

Posteriorment va ser nomenat ambaixador a Argentina (1947-50), Estats Units (1954-60) i Frana (1960-64). Va dimitir com ambaixador a Pars per discrepncies amb el rgim franquista i va ser nomenat el 1964 Secretari del Consell Privat de Joan de Borb. El 1966 va ser escollit membre de la Reial Acadmia de Cincies Morals i Poltiques. Per decisi del Rei Joan Carles I, qui el considerava un home lleial a la monarquia i experimentat en poltica internacional, Carlos Arias Navarro el va nomenar Ministre d'Afers Exteriors en el primer Govern de la monarquia el 15 de desembre de 1975, consagrant la seva tasca a l'acceptaci de la monarquia i el seu projecte de canvi democrtic en l'mbit internacional. 

Al costat de Manuel Fraga Iribarne, Areilza va ser un dels "homes forts" d'aquest primer govern de la monarquia. Va fundar al costat de Po Cabanillas el 1976 el primer Partit Popular, integrat desprs en la UCD, que va abandonar per les seves desavinences amb Adolfo Surez. A les eleccions generals espanyoles de 1979 fou escollit diputat per la llavors Coalici Democrtica, creada un any abans per Manuel Fraga Iribarne. El 1981 va ser nomenat president de l'Assemblea Parlamentria del Consell d'Europa. 

Es va presentar a les eleccions generals espanyoles de 1982 amb la UCD i va ser nomenat en 1987 membre de la Real Acadmia Espanyola de la Llengua. Se'l considera un dels artfexs de la Transici Espanyola.  

 Obres .
 Reivindicaciones espaolas (1941);
 As los he visto (1974);
 Diario de un ministro de la monarqua (1977);
 Cuadernos de la transicin (1983);
 Crnica de la libertad 1975-85 (1985) ;
 La Europa que queremos (1986);
 A lo largo del siglo 1909-91 (1992);










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190197" title="Apicultura" nonfiltered="3525" processed="3517" dbindex="78540">
L' apicultura s l'art de la cria d'abelles a fi d'aprofitar-ne la mel i la cera. El primer s documentat de l'apicultura prov del Segle XXIV aC a Egipte.

Vegeu tamb Meliponicultura;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190198" title="Coalici Democrtica" nonfiltered="3526" processed="3518" dbindex="78541">
Coalici Democrtica (CD) va ser una coalici electoral espanyola formada en 1979 per a concrrer a les eleccions generals, desprs de l'aprovaci de la Constituci al desembre de l'any anterior. En un primer moment va adoptar el nom de Confederaci Democrtica Espanyola. La coalici agrupava a diversos partits de centre dreta: Aliana Popular, de Manuel Fraga, Acci Ciutadana Liberal, de Jos Mara de Areilza i Alfonso Osorio, Partit Democrtic Progressista, Renovaci Espanyola i Partit Popular de Catalunya, de Llus Montal. 

Alfonso Osorio i Jos Mara de Areilza havien estat ministres en els governs de la UCD, dels quals havien sortit en diferents moments per discrepncies amb el president Surez. El candidat a la presidncia del govern era Manuel Fraga. Va obtenir 9 escons al Congrs, gaireb la meitat dels quals la seva predecessora, Aliana Popular, havia obtingut el 1977. Davant els pssims resultats, Fraga va presentar la seva dimissi com lder de la coalici i va prosseguir en solitari al capdavant d'Aliana Popular. El 1982, Aliana Popular va formar amb altres partits una mplia coalici, Coalici Popular. 
Enllaos externs. 

ndex d'nstitucions de l'Arxiu Linz de la Transici Espanyola.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190200" title="Acci Ciutadana Liberal" nonfiltered="3527" processed="3519" dbindex="78542">
Acci Ciutadana Liberal (ACL) va ser un partit poltic espanyol de centre actiu durant la transici a la democrcia. Va sorgir el 1978 i estava dirigit per Jos Mara de Areilza, que havia estat ministre d'Afers exteriors (1975-1976) i Alfonso Osorio. A les eleccions generals espanyoles de 1979 va formar part de Coalici Democrtica i Areilza va ser escollit diputat per Madrid. Poc desprs l'ACL es va integrar a Aliana Popular.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190201" title="Copa de Frana de rugbi a 15" nonfiltered="3528" processed="3520" dbindex="78543">
La Copa de Frana de rubgi a 15 (Coupe de France) va ser una competici francesa de rugbi a 15 creada inicialment el 1906 i represa el 1943. L'any 1951 s'abandon i en el seu lloc fou represa la Challenge Yves du Manoir, competici que ja s'havia disputat abans de la Segona Guerra Mundial.

La competici es reemprengu a meitat dels vuitanta sota l'impuls de la Federaci en parallel a la Challenge Yves du Manoir, essent abandonada al cap de tres temporades.

Un darrer esfor per reviure-la esdevingu el 1996 quan la Federaci la fusion amb la Challenge Yves du Manoir, amb el nom Trophe Du-Manoir Coupe de France. El 2001 esdevingu Coupe de la Ligue i Challenge Sud-Radio el seu darrer any, el 2003. La competici va desaparixer aquest any per la manca de dates al calendari.

 Historial .
 Coupe de France .


 Trophe Du-Manoir Coupe de France .


 Coupe de la Ligue .


 Challenge Sud-Radio .







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190202" title="Partit Socialdemcrata de Catalunya" nonfiltered="3529" processed="3521" dbindex="78544">
Partit Socialdemcrata de Catalunya (PSDC) fou un partit poltic catal d'ideologia socialdemcrata, fundat el 1977 i dirigit per Ramon Vinals i Rafael Casanovas. A les eleccions al Parlament de Catalunya de 1984 va obtenir noms 6.768 vots (0,24 %), i a les de 1988 va obtenir 5.156 vots (0,19 %).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190206" title="Flamini" nonfiltered="3530" processed="3522" dbindex="78545">


Onomstica:

Gai Flamini, trib de la plebs el 232 aC i cnsol el 223 aC ;

Gai Flamini, cnsol el 187 aC ;

Gai Flamini, magistrat rom, pretor el 66 aC.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190207" title="Partido Nacional Independiente" nonfiltered="3531" processed="3523" dbindex="78546">
Partido Nacional Independiente (PNI) fou un partit poltic espanyol d'extrema dreta fundat el 1977, i que a les eleccions generals espanyoles de 1979 es present en coalici amb Fuerza Nueva. El seu cap a nivell espanyol era Artemio Benevente. Es va presentar a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980 i va obtenir 4.741 vots.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190208" title="Gai Flamini" nonfiltered="3532" processed="3524" dbindex="78547">


Onomstica:

Gai Flamini, trib de la plebs el 232 aC i cnsol el 223 aC ;

Gai Flamini, cnsol el 185 aC ;

Gai Flamini, magistrat rom, pretor el 66 aC.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190210" title="Gai Flamini (cnsol)" nonfiltered="3533" processed="3525" dbindex="78548">
Gai Flamini (Caius Flaminius) fill d'un Gai Flamini desconegut, fou un magistrat rom. 

Fou trib de la plebs el 232 aC i va imposar una llei agrria tot i l'oposici del senat i els optimats; per aquesta llei lAger Gallicus Picenus, conquistat recentment, havia de ser distribut viritim entre els plebeus. Cicer situa aquesta llei el 228 aC en el consolat d'Espuri Carvili i Quint Fabi Mxim Berrugs, per probablement la primera data s la correcte.

El 227 aC fou pretor, la primera vegada que en foren nomenats quatre el mateix any, i va rebre Siclia com a provncia i va governar a satisfacci dels provincials.

El 225 aC va esclatar la guerra contra els gals de la Gllia Cisalpina potser deguda en bona part a la llei agrria que privava als gals de les terres. El 223 aC Flamini fou cnsol amb Publi Furi Fil i els dos van anar a la zona. Quan ja era all el partit aristocrtic va maniobrar per deposar-lo i va fer declarar la seva elecci nulla degut a un defecte en els auspicis; se li va ordenar retornar a Roma, per com que els preparatius per una gran batalla contra els nsubres a la regi de l'Adda ja estaven fets, Flamini no va obrir el missatge fins que la batalla va acabar. Victoris va tornar a Roma on tot i l'hostilitat del senat fou aclamat com a triomfador pel poble; desprs de celebrar el triomf va renunciar al crrec de cnsol  quan ja restava molt poc per acabar

El 221 aC fou magister equitum del dictador Marc Minuci Ruf per van haver de renunciar a causa d'un mal auguri. El 220 aC va ser nomenat censor junt amb Luci Emili Pap i van realitzar dos grans obres: el Circ Flamini i la via Flamnia que anava de Roma a Etrria i mbria fins a Ariminum. Sembla (segons un confs passatge de Plutarc)  que el diner es va obtenir de la venda de terres conquerides recentment.

El 218 aC el trib Quint Claudi va proposar una llei per la qual els senadors no podrien realitzar activitats mercantils, proposta a la que Flamini, tot i ser senador, va donar suport. El senat va incrementar el seu odi envers Flamini per la seva popularitat entre el poble era molt gran, i el 217 aC fou elegit cnsol per segona vegada amb Gneu Carvili Gemine.

Va agafar el comandament de l'exrcit del seu predecessor Tiberi Semproni Llong I i sense perdre temps ni esperar a la celebraci de les Feriae Latinae, es va dirigir contra Annbal que avanava cap a Etrria. Els seus moviments en relaci a Annbal no estan clars ja que Zonares, Tit Livi i Polibi donen relats divergents. El xoc decisiu es va lliurar a la batalla del llac Trasim (23 de juny del 217 aC) i Flamini fou derrotat i mort amb la major part del seu exrcit.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190211" title="Partit Obrer Socialista Internacionalista" nonfiltered="3534" processed="3526" dbindex="78549">
Partit Obrer Socialista Internacionalista (POSI) s un partit poltic comunista fundat el 1984, de tendncia trotskista i adherit a la Quarta Internacional, de la que se'n considera representant a Espanya. Edita els diaris La Verdad y Combate Socialista. A les eleccions generals espanyoles de 1989 va promoure la coalici Alianza por la Repblica amb altres grups d'esquerra, i a les eleccions generals espanyoles de 1993 la Coalicin por un Nuevo Partido Socialista (CNPS).


 Resultats electorals .
Eleccions al Parlament de Catalunya de 1984: 3.433 vots (0,12 %);
Eleccions generals espanyoles de 1986: 21.853 vots (0,11%);
Eleccions generals espanyoles de 2000: 12.208 vots (0,05%);
Eleccions generals espanyoles de 2004: 8.003 vots (0,03%);
Eleccions al Parlament Europeu de 2004: 7.976 vots (0,05%);


 Enllaos externs .
 Pgina oficial del POSI;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190212" title="Chiaki Kuriyama" nonfiltered="3535" processed="3527" dbindex="78550">


Chiaki Kuriyama (    , Kuriyama Chiaki) es una actriu i model japonesa nascuda el 10 d'octubre del 1984 a la ciutat Tsuchiura, (prefectura d'Ibaraki).

 Carrera .
Chiaki va ser una de les models infantils ms populars de l any 1990 al Jap. El 1997, apareixia en la seva ruptura en els photobooks de Shinwa-Shoujo (Noia de Mite) i Shoujokan (La Residncia de la Noia), fotografiat per Kishin Shinoyama. Tamb va ser model per a les revistes de moda infantils Nicola (1997-2001) i Puchi Lemon (1996-2001). Primer aconseguia reconeixement ests com a actriu al Jap pels seus papers en qu protagonitzava a les pellcules de por de Shikoku (1999) i Ju damunt (2000). Chiaki tamb apareixia en la  pellcula d'acci Battle Royale (2000) al paper de Takako Chigusa.

Fent a part algunes aparicions en uns quants programes de televisi japonesos notables (incloent-hi Rokubanme no Sayoko), Chiaki feia el seu debut d'Hollywood a la pellcula del director Quentin Tarantino del 2003 Kill Bill, Volum 1, com a Gogo Yubari, el guardaespatlles dels yakuza de Tquio de la O-Ren Ishii. Les exclamacions de Chiaki a la pellcula eren totes en japons (amb l'excepci de dues paraules, "bingo" i "hi") a ms a ms a la frase, "Aix s la mamba negre?",  encara que ha manifestat que est en procs d'aprenentatge d'angls i espera jugar ms papers de llengua anglesa en el futur.

 Filmografia .

 Scrap Heaven (2005);
 Ykai daisens (2005);
 Into the Sun (2005) com Ayako;
 Azumi 2: Death or Love (2005) com Kozue;
 Kagen no tsuki (2004) com Mizuki;
 Itsuka 'A' torein ni notte (2003) com Noguchi, Yuki;
 Kill Bill: Vol. 1 (2003) com Gogo Yubari;
 "R-17" (2001) ;
 Battle Royale (2000) com Takako Chigusa;
 Tajuu jinkaku tantei saiko - Amamiya Kazuhiko no kikan (2000);
 Ju-on (2000) (V) com Mizuho Tamura;
 Kamen gakuen (2000) com Reika Dojima;
 Shikoku (1999) com Sayori Hiura;
 Gonin (1995) com hija de Ogiwara;
 Toire no Hanako-san (1995);

 Enllaos externs .
 Chiaki Kuriyama i wiki.NipponCinema;
 Chiaki Kuriyama Photographs - Fotografies de Chiaki Kuriyama ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190213" title="Sant Juli d'Estavar" nonfiltered="3536" processed="3528" dbindex="78551">
L'esglsia de Sant Juli d'Estavar es troba al poble de Estavar pertanyent a la comarca catalana de l'Alta Cerdanya del departament dels Pirineus Orientals. 
Edifici.
La seva edificaci es va portar a terme a la segona meitat del segle XII, de la qual es conserva l'absis i el principi de la nau, la resta, sn modificacions i reconstruccions posteriors. s de planta rectangular amb un absis semicircular i coberta amb volta de can apuntada. Com altres esglsies de la comarca t la sagristia i dues capelles laterals afegides ms tard, dins una de les capelles hi ha una lpida amb la data de 1538. 
Exterior.
En el centre de l'absis es troba una finestra amb tres arquivoltes, la interior de bord llis, la central imitant un cord i la ms exterior est reforada amb un arc de pedres allargades. En la part superior del tambor de l'absis es troba un fris de dents de serra que ho sostenen unes mnsules tallades amb figures geomtriques, d'animals i de caps humans, aquestes de factura semblant a d'altres que hom pot veure a l'absis de les esglsies de Bolvir i de Guils.
 
A un cos afegit un poc ms alt que la nau, hi ha el campanar de cadireta amb una obertura de dos ulls. La porta d'entrada situada en el mur sud, s de tres arquivoltes llises. 

Queda a l'interior de l'absis uns fragments de les seves pintures murals, als quals s'aprecia el Pantocrtor i alguna resta d'altres figures.

Bibliografia.
Ventosa i Serra, Enric,Les esglsies Romniques de la Cerdanya 2004,Barcelona,Farell Editors ISBN 84 95695 39 1;

 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190214" title="Gai Flamini (cnsol 187 aC)" nonfiltered="3537" processed="3529" dbindex="78552">
Gai Flamini (Caius Flaminius) fou fill del cnsol Gai Flamini  mort al Llac Trasim. 

Fou un magistrat rom que fou qestor de Publi Corneli Escipi Afric el vell a Hispnia el 210 aC. El 196 aC fou edil curul i va distribuir entre el poble molt de gra a bon preu que li havien donat el sicilians dels seus excedents em agrament al bon govern del seu pare a l'illa i d'ell mateix.

El 193 aC fou pretor i se li va donar la provncia d'Hispnia Citerior amb autoritzaci per portar veterans a Hispnia i reclutar all legionaris. Va anar a Siclia a reclutar tropes i a la tornada fou emps per una tempesta a la costa d'frica, per va arribar a Hispnia on va fer la guerra amb xit pels romans; va assetjar i conquerir la ciutat de Litabrum i va fer presoner al cap Corribilo. 

El 187 aC va exercir com a cnsol junt amb Marc Emili Lpid (cnsol 187 aC), al rival del qual, Marc Fulvi, Flamini li havia donat suport. El senat va assignar el pas lgur com a provncia dels dos cnsols i Lpid es va molestar ja que la volia sencera per ell mateix, com a successor de Marc Fulvi, que l'havia administrat els dos darrers anys. Finalment per els dos cnsols van anar a la seva provncia i van combatre als lgurs. Flamini va derrotar els triniats i els va desarmar, i desprs va atacar als apuans, una altra tribu lgur que havia envat territoris de Pisa i Bonnia, que tamb foren sotmesos; per no tenir les tropes desocupades va comenar la construcci d'una via romana entre Bonnia i Ariminum i el seu collega un altre entre Placentia i Ariminum que s'havien d'ajuntar a la via Flamnia. 

El darrer crrec que se li coneix s el de triumvir de la colnia d'Aquileia.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190215" title="Gai Flamini (pretor)" nonfiltered="3538" processed="3530" dbindex="78553">
Gai Flamini (Caius Flaminius)  fou un magistrat rom. Fou edil curul per la data exacta es desconeix. El 66 aC fou pretor, el mateix any que Cicer tamb va exercir aquest crrec. Cicer va actuar aquest any 66 aC davant del tribunal de Flamini per defensar a Dcim Matrini.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190216" title="Ment" nonfiltered="3539" processed="3531" dbindex="78554">
La ment s la construcci psicolgica que aglutina els actes de percepci, cognici, emoci... s el que dna consistncia a les impressions i pensaments del subjecte, el que li permet tenir conscincia i personalitat diferenciada de la resta. Segons el punt de vista adoptat, la ment pot ser un component del cervell o una entitat separada, pertanyent a un altre pla explicatiu. Existirien tres vies principals d'abordar-ho: la unitat de tot el cos (la ment no s ms que el cervell), com pensen els seguidors del materialisme; aquells que defensen un dualisme estricte i els partidaris de l'emergentisme, que creuen que la ment pot sorgir d'all fsic i hi est lligada indissolublment per que ho trascendeix.

La ment s l'objecte fonamental d'estudi de la psicologia, encara que com a concepte i part distintiva de l'individu, afecta a altres disciplines com la filosofia. Per a la religi, s similar en la naturalesa a l'nima, s el que permet parlar d'un "jo" racional i nic i s'assimila al principi vital. Antigament rebia el nom d'esperit.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190218" title="Flamma" nonfiltered="3540" processed="3532" dbindex="78555">



Onomstica:
Flamma (cognom);

Flamma, militar rom;

Antoni Flamma, governador de Cirene;

Calpurni Flamma,  militar rom. ;

Luci Volumni Flamma Violent, cnsol el 307 aC i el 296 aC ;

Poltica:

Flamma, nom abreujat pel que s conegut un moviment poltic d'extrema dreta a Itlia anomenat Movimento Sociale Flamma Tricolore;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190219" title="Flamma (prefecte)" nonfiltered="3541" processed="3533" dbindex="78556">
Flamma fou un militar rom, prefecte de la flota de Juli Csar en l'expedici de Gai Curi a l'frica el 47 aC. Al conixer la noticia de la derrota al riu Bagrades (42 aC) Flamma va fugir a tica amb la flota sense intentar ajudar als fugitius de l'exrcit de Curi.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190220" title="Antoni Flamma" nonfiltered="3542" processed="3534" dbindex="78557">
Antoni Flamma (Antonius Flamma) fou un cavaller rom. Sota Ner fou governador de Cirene. Fou desterrat al comenament del regnat de Vespasi el 71 aC, acusat de crueltat i extorsi durant el seu govern de Cirene.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190221" title="Calpurni Flamma" nonfiltered="3543" processed="3535" dbindex="78558">
Calpurni Flamma (Calpurnius Flamma) fou un militar rom. Fou trib militar durant la Primera Guerra Pnica;  en la marxa de l'exrcit a Camarina (Siclia), amb 300 homes, va rescatar a un exrcit consolar en un congost estret similar al de les Forques Caudines i va resultar malferit per es va salvar i va servir altres vegades a la repblica en missions que no s'esmenten. Sembla que era conegut com Calpurni Flamma (segons Front) per que no era el seu nom real, i apareix esmentat tamb per Cat com Quint Cedici, i per Claudi Quadrigari com Laberi o Valeri.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190223" title="Luci Volumni Flamma Violent" nonfiltered="3544" processed="3536" dbindex="78559">
Luci Volumni Flamma Violent (Lucius Volumnius Flamma Violens) fou un magistrat rom que fou cnsol per primera vegada el 307 aC amb Appi Claudi Cec. Enviat amb l'exrcit contra els sallentins, un poble de la Pulla, va ocupar diverses ciutats per assalt i es va fer molt popular entre els soldats  per la seva lliberal distribuci del bot. Els Fasti triumphales no l'esmenten. 

El 296 aC fou cnsol suposadament per segona vegada tamb junt amb Appi Claudi Cec i fou enviat a la frontera amb el Samni per quan un exrcit samnita es va presentar a Etrria fou enviat a aquesta zona a ajudar al seu collega. Appi Claudi es va molestar per finalment va acceptar a Flamma, per no hi va haver harmonia entre ells i una vegada els dos exrcits units van rebutjar als etruscs i samnites, Flamma va retornar a Campnia on els samnites havien saquejat la plana de Falrnia i els va sorprendre a la vora del Liris quan retornaven amb els captius i el bot, i els va causar baixes i prdues. 

Flamma va presidir el segents comicis per l'elecci de cnsols i va recomanar a Quint Fabi Mxim Rulli que fou elegit. Flamma va conservar el seu comandament com a procnsol pel mateix perode amb l'acord del senat i els comicis. 

El 295 aC amb les legions II i IV va envair Samni. Es possible que altre cop hagus d'anar a Etrria i prengus part a la batalla de Santium. 

Es va casar amb Virgnia filla d'Aule Virgini.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190226" title="Dcim Juni Brut Esceva" nonfiltered="3545" processed="3537" dbindex="78560">


Onomstica:

Dcim Juni Brut Esceva I, cnsol rom ;
Dcim Juni Brut Esceva II, cnsol rom;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190228" title="Santa Ceclia de Bolvir" nonfiltered="3546" processed="3538" dbindex="78561">
L'esglsia de Santa Ceclia de Bolvir, es troba a la poblaci de Bolvir, pertanyent a la comarca de la Baixa Cerdanya. 

Histria. 
L'any 953, el comte Sunifred II de Cerdanya, va fer donaci de la vila de Bolvir amb la seva esglsia al monestir de Sant Miquel de Cuix, fet que es va confirmar cinc anys desprs en el precepte del rei Lotari i a les butlles de Joan XIII l'any 968, de Joan XV el 997 i per Sergi IV l'any 1012. Durant els atacs dels ctars de finals del segle XII, va ser capturat el rector de Bolvir. 

Edifici. 
s de planta rectangular de vint metres de llarg amb la capalera amb un absis semicircular, cobert igual que la nau amb volta de can apuntada. La seva construcci data de finals del segle XII, ms tard es van afegir la sagristia i dues capelles que sobresurten de la nau. T tamb dos altars laterals, a un d'ells es pot veure un retaule del segle XV. Una pedra cantonera reutilitzada a una capella t la representaci de una figureta nua vista d'esquena amb les cames arronsades i la cara mirant l'espectador, relacionada amb altres del mateix estil de l'absis de Sant Esteve de Guils.

Exterior. 
L'absis t un fris de dents de serra amb mnsules, gaireb totes elles amb motius escultrics. El campanar de torre, es troba  al mur de l'oest i a una pedra de la seva base es veu la inscripci JHS 1589. 

La porta, avui al seu lloc primitiu, la faana sud, grcies a una restauraci de 1928, desprs d'haver estat traslladada l'any 1886 al peu del campanar, s molt semblant a la de l'esglsia de Sant Esteve de Guils. T tres arquivoltes, la central sobre columnes amb capitells zoomrfics, algunes de les seves escultures es repeteixen a les de Guils. Els ferros de la porta semblen de diferents poques reunits en una porta reconstruda.

Al Museu Nacional d'Art de Catalunya, es conserva un frontal d'altar del segle XIII, amb escenes pintades de la vida de Santa Ceclia i Sant Valeri.

Vegeu tamb.
Art romnic de la Baixa Cerdanya;

Bibliografia.
Ventosa i Serra, Enric,Les esglsies Romniques de la Cerdanya Barcelona: Farell Editors, 2004. ISBN 84 95695 39 1;

Enllaos externs .
Informaci de Santa Ceclia de Bolvir;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190239" title="Flvia" nonfiltered="3547" processed="3539" dbindex="78562">
Flvia fou una famlia romana plebea que apareix el segle III aC. Sembla que eren d'origen sab probablement emparentats amb els Flavii de Reate que apareixen en aquesta ciutat en el segle I i als que pertanyia l'emperador Vespasi. Tamb apareixen Flavis a Etrria i Lucnia. 

Avanat l'imperi, el nom de Flavi s'heretava d'un emperador a l'altre a partir de Constanci Clor. 

La gens Flvia del perode republic van usar els cognoms Fimbria, Gallus i Pusi.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190241" title="Flavi" nonfiltered="3548" processed="3540" dbindex="78563">


Onomstica:

Flavi, cognom roma;

Tit Ampi Flavi, militar i governador rom;

Flavi, un dels prefectes del pretori sota Alexandre Sever ;

Ulpi Flavi, procnsol rom;

Flavi,  procnsol d'frica ;

Flavi, vicari d'frica ;

Flavi, prefecte del Pretori d'Itlia i Illria vers 382-383.

Flavi,  procnsol d'sia;

Flavi, prefecte del Pretori d'Itlia i Illria vers 431-432;

Flavi, advocatus fisci i jutge en temps de Justini ;

Flavi I d'Antioquia, bisbe d'Antioquia;

Flavi II d'Antioquia, bisbe d'Antioquia ;

Flavi de Constantinoble, bisbe-patriarca de Constantinoble el 446;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190242" title="Flavi (cognom)" nonfiltered="3549" processed="3541" dbindex="78564">
Flavi (Flavianus) fou un cognom rom, rar durant la repblica i l'imperi per que va esdevenir freqent a partir de qu Constanci Clor i el seu fill Constant I el Gran van assolir el nom Flavi com a ttol que va esdevenir hereditari.
En aquesta poca (entre Constant I el Gran i Valentini III) un gran nombre d'alts oficials van portar el nom; la seva llista apareix a Prosopographia un suplement del Codex Theodosianus de Gothofredus (vol. vi. part ii. pp. 54, 55, ed. Leipzig, 736-45).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190244" title="Tit Ampi Flavi" nonfiltered="3550" processed="3542" dbindex="78565">
Tit Ampi Flavi (Titus Ampis Flavianus) fou un militar rom. Fou llegat consular o governador de Pannnia durant la guerra civil que va seguir a la mort de Galba el 69. Era ja gran aleshores, i fora ric, i estava emparentat amb Vitelli, i va defugir prendre part a la guerra fins que les legions XIII i VII es van declarar per Vespasi i llavors va fugir a Itlia.

Ms tard va tornar a Pannnia i a petici de Corneli Fusc, el governador provincial, es va unir al partit de Vespasi. Va acompanyar a les legions pannnies a Itlia i durant el setge de Verona un tumult va acabar amb els soldats demanant la seva execuci, per fou salvat per la intervenci d'Antoni Prim, el general ms influent de les forces de Vespasi. Enviat a Vespasi aquest el va exonerar de tota culpa i cstig.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190245" title="Antianorctic" nonfiltered="3551" processed="3543" dbindex="78566">
Antianorctic s aquell frmac que estimula l'apetit. Tamb s'anomena orexigen. Com a antianorctic ms caracterstic cal destacar la ciproheptadina del grup de les amines psicotniques, tot i que en els infants el seu efecte pot inhibir la secreci de l'hormona del creixement (somatotropina). Com estimulant de la gana sol ser indicat en persones de molt baix pes relacionat amb l'anorxia nerviosa.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190246" title="Flavi (prefecte)" nonfiltered="3552" processed="3544" dbindex="78567">
Flavi (Flavianus) fou un dels prefectes del pretori sota Alexandre Sever que el va nomenar al ser nomenat emperador juntament amb Crest (Chrestus) el 222. Era un militar i un administrador fora hbil igual que Crest, per llavors l'emperador va nomenar a Ulpi nominalment com a collega per a la practica com a cap, i els dos pretorians van comenar a conspirar. Descoberts, Flavi i Crest foren executats i Ulpi esdevingu prefecte nic (vers 227 aC)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190247" title="Crest" nonfiltered="3553" processed="3545" dbindex="78568">
Crest (Chrestus) fou un dels prefectes del pretori sota Alexandre Sever que el va nomenar al ser nomenat emperador juntament amb Flavi (Flavianus) el 222. Era un militar i un administrador fora hbil igual que Flavi, per llavors l'emperador va nomenar a Ulpi nominalment com a collega per a la practica com a cap, i els dos pretorians van comenar a conspirar. Descoberts, Flavi i Crest foren executats i Ulpi esdevingu prefecte nic (vers 227 aC)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190250" title="Ulpi Flavi" nonfiltered="3554" processed="3546" dbindex="78569">
Ulpi Flavi (Ulpius Flavianus) fou procnsol de les provncies d'Emlia i Ligria sota l'emperador Constant I el Gran el 323 aC. (Cod. Theodos. 11. tit. 16. s. 2; Gothofredus Prosopographia, Cod. Theod. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190251" title="Flavi (procnsol d'frica)" nonfiltered="3555" processed="3547" dbindex="78570">
Flavi (Flavianus) fou procnsol d'frica probablement sota Constanci II el fill de Constant I el Gran, vers 357-361. Sembla que era un retric destacat.

A Roma hi ha una inscripci que diu "Virius Nicomachus, Consularis Siciliae, Vicarius Africae, Quaestor intra Palatium; Praef. Praetor iterum et Cos."  que  Gothofredus atribueix a un altre Flavi (vicari d'frica el 377)  per que segurament correspon a aquest.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190252" title="Flavi (vicari d'frica)" nonfiltered="3556" processed="3548" dbindex="78571">
Flavi (Flavianus) fou vicari d'frica sota Graci el 377. 

Fou comissionat per investigar les males practiques del comes Rom, que havien provocat la revolta de Firm. Sant Agust esmenta un Flavi que era partidari dels donatistes, que podria ser aquest, i al que Agust va excomunicar. A Roma hi ha una inscripci que diu "Virius Nicomachus, Consularis Siciliae, Vicarius Africae, Quaestor intra Palatium; Praef. Praetor iterum et Cos."   que  Gothofredus atribueix a aquest Flavi.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190253" title="Flavi (prefecte d'Itlia 382-383)" nonfiltered="3557" processed="3549" dbindex="78572">
Flavi (Flavianus) fou prefecte del Pretori d'Itlia i Illria vers 382-383. Fou amic ntim de Quint Aureli Simmac que li va dirigir diverses cartes. Gothofredus diu que un altre Flavi fou prefecte del Pretori el 391-392 per probablement ambds sn la mateixa persona. 

Era pag com Simmac i va donar suport a l'usurpador Eugeni del que va obtenir la restauraci de l'altar de la Victria a Mil. Probablement es la persona que va amenaar de convertir l'esglsia de Mil en un estable si guanyava la guerra contra Teodosi (paraules que Paull atribueix a un desconegut Fabianus, probablement un error per Flavianus).

Com a ugur va predir la victria d'Eugeni per Teodosi va falsificar els seus auguris i va forar el pas dels Alps. El 394 aC Eugeni el va nomenar cnsol per el seu nom no s'esmenta als Fasti. Probablement dirigia les forces derrotades per Teodosi als Alps i Ruf sembla indicar que va escollir morir abans que rendir-se per de les cartes a Simmac, i si els diferents Flavi han estat ben identificats, resulta que va sobreviure a la guerra i fou perdonat tot i que va perdre els seus crrecs.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190254" title="Perm" nonfiltered="3558" processed="3550" dbindex="78573">


Perm (rus:      ) s la capital del Territori de Perm, a Rssia. La ciutat es troba situada a la ribera del riu Kama, als peus dels Urals. Demogrficament, amb els seus 976.116 habitants (estimaci de 2006), s la tretzena ciutat de la federaci.






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190256" title="Flavi (procnsol d'sia)" nonfiltered="3559" processed="3551" dbindex="78574">
Flavi (Flavianus) fou procnsol d'sia, que va rebre diverses cartes de Simmac i probablement fill de Flavia prefecte d'Itlia. El 399 era prefecte de Roma (tamb podria ser el seu pare, per com a rebel s menys probable). El 414 Honori el va enviar a frica per escoltar les queixes dels provincials. Una inscripci esmenta "Vir illustris Flavianus" com el fundador de un secretariat pel senat, ja que l'anterior havia estat destrut pel foc, per aquest fet podria correspondre realment al seu pare.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190258" title="Flavi (prefecte d'Itlia 431-432)" nonfiltered="3560" processed="3552" dbindex="78575">
Flavi (Flavianus) fou prefecte del Pretori d'Itlia i Illria vers 431-432 sota l'emperador Valentini III. (Cod. Theod. 10. tit. 1. s. 36; 6. tit. 23. s. 3; Gothofredus, Prosopographia  Cod. Theod.)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190259" title="Flavi (jutge)" nonfiltered="3561" processed="3553" dbindex="78576">
Flavi (Flavianus) fou advocatus fisci en temps de Justini I pel qual fou nomenat com un dels jutges generals (                      ) nomenats en lloc dels especials que es nomenaven segons l'anterior constituci de Zen. Els noms dels jutges generals nomenats el 539 foren: Anatol, Flavi, Alexandre, Esteve, Menes, un altra Alexandre, Vctor, i  Teodor de Czic; al mateix temps foren nomenats jutges superiors (amb alt rang) Plat, un altre Vctor , Focas i Marcel. Tots depenien del ministre imperial d'estat (        ). 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190267" title="Flavi I d'Antioquia" nonfiltered="3562" processed="3554" dbindex="78577">
Flavi I d'Antioquia (Flavianus) fou un religis nascut probablement a Antioquia al comenament del segle IV que fou bisbe metropolit d'Antioquia.

Ja de jove va portar una vida asctica renunciant a les riqueses i als beneficis del rang familiar. Es diu que va seguir a Eustaci d'Antioquia al seu exili (vers 330) quan fou deposat pels arrians, per com que Sant Joan Crisstom no ho esmenta no es pot assegurar.

Junt amb el seu coadjutor Diodor va aconseguir del arquebisbe Leonci (344-358) que prohibs l'exercici del diaconat pel que acabava de ser nomenat Aeci, que feia  predicacions heterodoxes a Antioquia sota protecci del arquebisbe (entre 348 i 358). Es possible que en aquest temps Flavi i Diodor foren ardiaques i Filostorgi diu que foren deposats per Leonci per la seva oposici, per no diu de quin crrec foren deposats. 

Flavi fou el primer que va introduir la practica d'alternar cants entre els psalms, i la divisi del cor en parts, que desprs es van universalitzar.

Meleci fou nomenat bisbe metropolit d'Antioquia el  361, i va dirigir la seu amb alguns intervals d'exili ocasionats per l'oposici al arrianisme, fins el 381. Meleci fou expulsat poc desprs de ser elegit i fou substitut per l'arri Euzou (Euzoius) per Flavi i altres no van reconixer al nou bisbe sin al vell; Meleci fou restaurat i deposat una segona vegada, per un temps bastant breu,  i deposat per mes temps una tercera vegada en qu la esglsia ortodoxa d'Antioquia va quedar sota custodia de Flavi i Diodor que eren simples sacerdots. A la mort de Valent el 378 i la caiguda de l'arrianisme, Meleci fou restaurat i els ortodoxes van recuperar les seves seus i foren els arrians els que van formar una esglsia separada. Per una part dels ortodoxes va romandre separats en dos grups  (els eustacians i els melecians), dirigits per Paul II d'Antioquia (arquebisbe eustaci) i Meleci; les esglsies occidentals i Egipte reconeixen a Paul i les esglsies orientals i gregues a Meleci.

Aix va provocar una gran divisi i es va acordar que tothom renunciaria a la successi que correspondria al darrer sobrevivent dels dos pretendents; molts eustacians van rebutjar l'acord per justament fou Meleci qui va morir el 381 (quan anava al concili de Constantinoble) i com que l'acord no es podia portar a terme fou elegit successor Flavi, que tamb havia anat al concili. Els eustacians el van acusar de perjuri (com tots els sacerdots fidels a Meleci havia jurat no acceptar ser sucessor ni de Meleci ni de Eustaci) i aix va agreujar el cisma.

El 387 la revolta d'Antioquia va suposar greus cstigs per la ciutat i Flavi va intercedir davant l'emperador Teodosi I el Gran per obtenir el perd dels ciutadans, tot i que al mateix temps tenia a la seva germana molt malalta i a punt de la mort (els autors eclesistics atribueixen el perd de la ciutat a Flavi, per Zsim no ho esmenta). 

Paul II va morir el 388 (o 389) i els seus partidaris van elegir successor a Evagri, que va morir al cap de poc temps (393) i Flavi va maniobrar amb el patriarca Tefil d'Alexandria i amb Joan Crisstom de Constantinoble, i va aconseguir el reconeixement de les esglsies d'Occident i de Roma posant prcticament fi al cisma. 

Ja era molt gran i arrossegava malalties per va viure fins el 404, poc desprs de la deposici de Joan Crisstom (el successor d'aquest el va confirmar com a arquebisbe d'Antioquia). 

Teodoret i Foci esmenten un dels seus escrits. Foci fa esment a les "cartes als bisbes d'Osroene" i a la "carta a un bisbe d'Armnia", i tamb d'una confessi de fe en un snode i una carta a l'emperador Teodosi.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190272" title="Llista de dibuixants catalans (1888-1929)" nonfiltered="3563" processed="3555" dbindex="78578">


Aquesta s una llista d'alguns dibuixants catalans en actiu entre 1888 i 1929. 
Entre 1888 (irrupci massiva del fotogravat a la ploma) i el 1929 (triomf de la fotografia publicitria mitjanant el fotogravat directe), els illustradors publicitaris van sser un dels gremis artstics ms prolfics de la Catalunya de l'poca. Els segents dibuixants en sn alguns:


 Josep Llus Pellicer i Feny.
 Josep Cusachs Cusachs.
 Apelles Mestres i Os.
 Josep Pasc Mensa.
 Alexander de Riquer i Ynglada.
 Ramir Lorenzale i Rogent.
 Nicanor Vzquez Ubach.
 Ramon Mir Folguera.
 Sebasti Junyent Sans.
 Joan Llaverias i Labr.
 Ramon Casas i Carb.
 Antoni Utrillo Viadera.
 Josep Triad i Mayol.
 Alexandre Cardunets Cazorla.
 Francesc de Cidn Navarro.
 Lloren Brunet i Torroll.
 Francesc Xavier Nogus i Casas "Babel".
 Joaquim Torres Garcia.
 Gaspar Camps i Junyent.
 Pere Casas Abarca.
 Josep Pey i Farriol.
 Ricard Canals i Llamb.
 Joan Cardona i Llads.
 Gaiet Cornet i Palau.
 Feliu Elies i Bracons.
 Joaquim Renart i Garcia.
 Pere Torn i Esquius.
 Ricard Opisso i Sala.
 Darius Vils i Fernndez.
 Joan Garca Junceda i Supervia.
 Pablo Ruiz Picasso.
 Eduard Jener i Casellas.
 Llus Bagaria.
 Francesc Labarta i Planas.
 Ismael Smith Mar.
 Rom Bonet i Sintes.
 Josep Aragay i Blanchart.
 Francesc Canyelles i Balaguer.
 Eusebi Busquets i Conill.
 Manuel Humbert i Esteve.
 Joan Vila i Pujol.
 Lola Anglada.
 Enric Cristfor Ricart i Nin.
 Pere Vidiella i Sim.
 Josep Obiols i Palau.
 Josep Serra i Massana.
 Josep Sala.
 Valent Castanys i Borrs.
 Emili Ferrer i Espelt.
 Llus Mallol i Suazo.
 Salvador Dal i Domnech.
 Alfred Pascual i Benigani.
 Miquel Cardona i Mart.
 Isidre Nonell i Monturiol.

 

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190274" title="Flavi II d'Antioquia" nonfiltered="3564" processed="3556" dbindex="78579">
Flavi II d'Antioquia (Flavianus) fou un religis bizant que fou patriarca d'Antioquia.

Originalment fou monjo a Tilmognon a la Celesria i ms tard prevere i apocrisiari de l'esglsia d'Antioquia.

Fou nomenat patriarca d'Antioquia per l'emperador Anastasi I a la mort de Palladi entre el 496 i el 498. L'Imperi estava llavors dividit per les controvrsies dels nestorians i els eutiquians i el rebuig de les decisions del concili de Calcednia; semblava que Flavi rebutjava les decisions del concili i segurament per aix l'emperador (favorable als eutiquians) el va fer bisbe; per una vegada al crrec no va donar cap senyal d'oposici als cnons de Calcednia. 

A ms de les dificultats esmentades es va produir una sorda lluita entre Xenaies o Filox, bisbe de Hierpolis (Sria), i Flavi; a aquest darrer el primer el va acusar d'afavorir als nestorians.  Flavi va anatemitzar Nestori per refutar les acusacions per Xenaies, encara no satisfet, li va exigir anatemitzar a altres persones la major part ja mortes, incloent a Diodor de Tars, Teodor de Mopsustia, i Teodoret de Cyrus, acusats de ser nestorians; encara que inicialment Flavi s'hi va oposar finalment va accedir i va subscriure l' Henoticon o Edicte de Uni de l'emperador Zen; va reunir un snode de bisbes de la provncia i va dirigir una carta sinodal a l'emperador en qu reconeixia els concilis de Nicea, Constantinoble i Efes (sense esmentar el de Calcednia) i va pronunciar l'anatema contra els prelats en qesti. Tamb va escriure a l'emperador per assegurar que compliria els seus desitjos (508 o 509 ).

Els enemics de Flavi li van exigir tamb pronunciar-se sobre les decisions del concili de Calcednia, cosa que va refusar i en una confessi de fe va donar suport al concili en la condemna de Nestori i Eutiques de Constantinoble per no en la definici de la veritable fe; aix va aixecar altre cop als nestorians i es van produir disturbis; les esglsies de la provncia d'Isuria el van desconixer i segurament algunes altres. Es va convocar un snode a Sid el 510 per condemnar el concili de Calcednia i deposar als seus principals defensors per Flavi i Elies de Jerusalem ho van poder evitar.

Flavi va escriure altre cop a l'emperador per oferir el reconeixement dels tres concilis i no fer esment del de Calcednia per els nims ja estaven molt alterats i els monjos de la provncia de Sria Primera es van dirigir a Antioquia i concentrats van demanar a Flavi de fer la condemna de Calcednia i de Teodor de Mopsustia i altres bisbes. Per els ciutadans d'Antioquia i els monjos de Celesria van donar suport a Flavi i els monjos van anar a la ciutat a defensar el bisbe. Aquest disturbis foren un pretext per que l'emperador declars deposat a  Flavi (511)  essent nomenat al seu lloc Sever. 

Flavi fou desterrat a Petra. El 513 o 514 els rebels dirigits per Vitali, tenien entre els seus punts reivindicatius, la restituci de Flavi a la seva seu. 

Va morir a Petra vers el 518.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190275" title="(57) Mnemosyne" nonfiltered="3565" processed="3557" dbindex="78580">
Mnemosyne s l'Asteroide nm. 57 de la srie, s un gran asteroide del cintur principal. Va sser descobert per en Karl Theodor Robert Luther (1822-1900) a Dsseldorf el 22 de setembre del 1859. Rep el nom de Mnemosyne per la deessa Mnemsine de la mitologia grega.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190281" title="Flavi de Constantinoble" nonfiltered="3566" processed="3558" dbindex="78581">
Flavi de Constantinoble fou un patriarca rom oriental, successor de Procle com a bisbe de Constantinoble el 446.

Abans de l'elecci era prevere i portador dels estris sagrats de la gran esglsia de Constantinoble. En aquest temps exercia gran influencia a la cort l'eunuc Crisafi, amic i partidari d'Eutiques de Constantinoble i va posar en contra de Flavi a l'emperador Teodosi II. Tamb Dioscur, recent nomenat com a patriarca d'Alexandria, i que estava perseguint als propers del seu predecessor Ciril d'Alexandria, estava tamb enemistat amb Flavi, que defensava als amics de Ciril.

Flavi tenia l'amistat de Pulquria, la germana de Teodosi II, per l'enemistat de l'emperadriu Eudcia Augusta (que estava sota influencia de Crisafi) que es volia desfer de Pulquria a lo que s'oposava Flavi. 

Aquest darrer va convocar un snode de 40 bisbes i va declarar deposat a Eutiques que era arquimandrita o abat, el qual fou excomunicat per les seves opinions hertiques. Els enemics de Flavi van convocar un altre snode amb perms de l'emperador on Flavi fou acusat de falsificar les actes del primer snode que condemnava a Eutiques; Flavi fou absolt per els seus rivals van convncer a Teodosi de convocar un concili general a Efes; aquest fou presidit per Dioscur d'Alexandria i els conegut com el lladronici d'Efes (          ) en el que Flavi i els seus seguidors foren condemnats i Eutiques restaurat; Flavi fou condemnat al desterrament i fustigat pels participants en el concili que li van donar cops dels que va morir al cap de tres dies (449).

Aquesta violncia va fer reaccionar a l'emperador i Pulquria va recuperar el favor que havia perdut; el cos de Flavi fou portat a la capital de l'Imperi i enterrat a l'esglsia dels Sants Apstols; el mateix Papa Lle I Magne el va honorar com a confessor i el Concili de Calcednia (451) com a mrtir i apareix al martirologi de l'esglsia romana.

Es conserva una carta de Flavi al Papa Lle I, i una confessi de fe presentada a l'emperador Teodosi II, aix com alguns escrits menors afegits les actes del concili de Calcednia.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190282" title="Flavi" nonfiltered="3567" processed="3559" dbindex="78582">


Onomstica:

Marc Flavi, trib de la plebs el 327 aC i 323 aC i;

Flavi, poltic luc del temps de la segona guerra pnica ;

Quint Flavi, ugur roma ;

Quint Flavi, assass de l'esclau Panurgus ;

Luci Flavi, cavaller i comerciant rom ;

Luci Flavi, tribu de la plebs el 60 aC, pretor i governador ;

Gai Flavi, prefectus fabrum de Juni Brut ;

Gai Flavi, cavaller rom d'Asta;

Gneu Flavi, jurista rom;

Flavi, germ d'Armini rei dels queruscs ;

Flavi Dexter, prefecte del pretori;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190283" title="Marc Flavi" nonfiltered="3568" processed="3560" dbindex="78583">
Marc Flavi (Marcus Flavius) fou un rom que va repartir trossos de vsceres (visceratio) de la seva mare durant el funeral d'aquesta el 328 aC. Sembla que aix era un honor extraordinari i que era una mostra d'agrament al poble per haver-la absolt quan fou acusada anys enrere d'adulteri pels edils.

El poble li va mostrar l'agrament i el va elegir trib de la plebs als segents comicis tot i que era absent i hi havia altres candidats (327 aC). Fou elegit trib de la plebs per segona vegada el 323 aC i va presentar una rogatio per castigar a Tusculum per haver incitat a Velitres i Privernes a fer la guerra a Roma; els tusculans van poder evitar el cstig anant a Roma, pregant i subornant.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190285" title="Flavi (luc)" nonfiltered="3569" processed="3561" dbindex="78584">
Flavi (Flavius)  fou un  poltic luc que vivia al temps de la Segona Guerra Pnica i era el cap del partit rom a Lucnia. El 213 aC tot de sobte va capgirar la seva simpatia i va instar als seus conciutadans a declarar-se enemics de Roma. Fins i tot va entregar als cartaginesos a un general rom al que estava lligat per llaos d'hospitalitat. 

Es va entrevistar amb el general Mag el Samnita, cap de les forces cartagineses al Bruttium i li va prometre lliurar-li al cnsol Tiberi Semproni Grac (cnsol el 215 aC i 213 aC) amb la condici de qu Lucnia havia de ser constituda en estat independent i conservar les seves prpies lleis. Flavi va cridar a Grac al que va prometre la reconciliaci amb els que havien abandonat el partit rom, i el va portar a una suposada entrevista, i el va conduir a un lloc on Mag ja l'esperava, anomenat Campi Veteres. Hi va haver una breu lluita i Grac va morir a mans dels cartaginesos. Flavi, noms iniciar-se l'emboscada, ja va quedar protegit per soldats cartaginesos per evitar-li cap perill.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190286" title="Quint Flavi (ugur)" nonfiltered="3570" processed="3562" dbindex="78585">
Quint Flavi (Quintus Flavius)  fou un ugur roma que segons Valeri Mxim fou acusat davant del poble per l'edil Gai Valeri (segurament el Valeri que fou edil curul el 199 aC). Catorze tribus van votar per la seva culpabilitat per la darrera va declarar la seva innocncia. Llavors Valeri va dir que a ell li era igual si era culpable o innocent que la seva feina era el cstig, i el poble indignat, va absoldre a Flavi.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190287" title="Quint Flavi (assass)" nonfiltered="3571" processed="3563" dbindex="78586">
Quint Flavi (Quintus Flavius)  fou l'assass de l'esclau Panurgus (abans del 77 aC) que pertanyia a Gai Fanni Querees. Havia estat entrenat com actor segons un contracte entre Querees i Quint Rosci, el fams comediant  (Cicer, pro Rosc. Com. 11.).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190288" title="Luci Flavi (cavaller)" nonfiltered="3572" processed="3564" dbindex="78587">
Luci  Flavi (Lucius Flavius)  fou un cavaller i comerciant rom probablement sicili o que vivia a Siclia, que va declarar en contra de Verres el 70 aC. Probablement s el mateix Luci Flavi esmentat com a procurador de Gai Matrini a Siclia. (Cicer,  in Verr. 5.7.).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190289" title="Luci Flavi (trib)" nonfiltered="3573" processed="3565" dbindex="78588">
Luci  Flavi (Lucius Flavius)  fou un magistrat rom, trib de la plebs el 60 aC amb el suport de  Gneu Pompeu. Va proposar una llei agrria que beneficiava els veterans de Pompeu, per aquest no hi va donar, aparentment, ms que un suport limitat.

El 59 aC amb el suport de Pompeu fou elegit pretor per l'any 58 aC.

Pompeu li va encarregar la custodia del jove Tigranes d'Armnia (fill de Tigranes II d'Armnia el Gran), hostatge rom, per Publi Clodi es va apoderar del prncep armeni i Flavi no el va poder recuperar.

Cicer diu que era amic de Juli Csar del que es dedueix que fou el mateix Luci Flavi que va rebre una legi i el govern de Siclia de mans de Csar el 49 aC.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190290" title="Gai Flavi (prefecte)" nonfiltered="3574" processed="3566" dbindex="78589">
Gai Flavi (Caius Flavius) fou un amic de Marc Juni Brut al que va servir com a praefectus fabrum, crrec que tenia a Filips, batalla en la qual va morir. Brut va lamentar la seva mort  (C. Nep. Att. 8; Cic. ad Att. 12.17; Pseudo-Brut. ad Cic. 1.6, 17; Plut. Brut. 51.).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190291" title="Gai Flavi (pompei)" nonfiltered="3575" processed="3567" dbindex="78590">
Gai Flavi (Caius Flavius) fou un cavaller rom d'Asta, una colnia romana d'Hispnia que havia estat pompei i s'havia passat al partit de Csar el 45 aC. Podria ser el mateix Gai Flavi esmentat com enemic d'Octavi (August) i que fou executat el 40 aC desprs de la presa de Perusa (Appi, App. BC 5.49.)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190292" title="Concert per a piano nm. 1 de Txaikovski" nonfiltered="3576" processed="3568" dbindex="78591">

El Concert per a piano nm. 1 en si bemoll menor Op. 23 de Piotr Ilitx Txaikovski, va ser compost entre novembre de 1874 i febrer de 1875 per la insistncia del virtus del piano Nikolai Rubinstein, director del Conservatori de Moscou. Txaikovski el va revisar l'estiu de 1879 i posteriorment al desembre de 1888. s el ms clebre dels tres concerts per a piano que va compondre.

Histria.
Txaikovski pensava dedicar aquesta obra a Nikolai Rubinstein, amb el desig que fos el seu prmer intrpret. Per quan va mostrar el concert amb orgull al pianista i a altres dos amics msics, al Nadal de 1874, Rubinstein va reaccionar amb gran disgust. Desprs de repassar-lo conjuntament al piano, Rubinstein va menysprear el concert amb irritaci, com "banal, maldestre i escrit de manera incompetent" aix com "mal compost i impossible d'interpretar." Llavors li va demanar a Txaikovski que emprenguera la tasca de revisar-lo per a adaptar-lo als seus desitjos. Per Txaikovski va refusar seguir aquestes indicacions, i va canviar la dedicatria, aquesta vegada fent destinatari de l'obra el fams pianista i director d'orquestra alemany Hans von Blow, un admirador de la msica de Txaikovski que va descriure l'obra com "molt original i noble". (Irnicament, posteriorment von Blow va eliminar el concert del seu repertori, mentre que Rubinstein dirig ms tard l'estrena moscovita i interpret la part solista en diverses ocasions.)  

L'estrena va tenir lloc a Boston el 25 d'octubre de 1875 sota la direcci de Benjamin Johnson Lang i amb la part solista a crrec de von Blow. 

L'estrena russa va tenir lloc una setmana ms tard a Sant Petersburg, amb el pianista rus Gustav Kross i el director txec Eduard Npravnk. 

El solista de l'estrena a Moscou, l'any 1875 fou Serguei Taneiev.

Instrumentaci.

L'obra est orquestrada per a 2 flautes, 2 obos, 2 clarinets en si bemoll, 2 fagot, 4 trompes en fa, 2 trompetes en fa, 3 trombons (tenor, tenor, baix), timbals, piano solista, i instruments de corda.

 Estructura .
El concert segueix la forma tradicional de tres moviments:
 Allegro non troppo e molto maestoso - Allegro con spirito;
 Andantino simplice - Prestissimo;
 Allegro con fuoco;

El concert s clebre per la tensi dramtica entre solista i orquestra. s marcadament simfnic en el seu carcter, i es diferencia molt del tipus de concert ms musical i aparentment virtus que era com en la Rssia de l'poca. Aix no vol dir que l'exigncia tcnica de la part solista no siga considerable. Per exemple, hi ha uns quants passatges amb un rpid moviment d'octaves. La rapidesa i la intrseca dificultat de l'escriptura posen ms entrebancs a la interpretaci. A ms, el solista ha d'enfrontar-se a la monumental naturalesa de l'obra amb un punyent to que sovint ha de dominar sobre l'orquestra.

El popular tema de la secci introductria del primer moviment est basat en una melodia que Txaikovski va sentir a uns musics ambulants cecs a un mercat de Kamenka, prop de Kev (Ucrana). Aquest fragment, el ms conegut de tot el concert, es remarcable per seu carcter gaireb independent de la resta del moviment. No est compost en la tonalitat nominal de l'obra, si bemoll menor, sin en la tonalitat complementria major de re bemoll major.  Malgrat la seua notria naturalesa, el tema noms se sent dues vegades, i no torna a aparixer ms al llarg del concert. Txaikovski, compositor amb una extraordinria invenci meldica, es permet ac el luxe d'usar aquesta exhuberant melodia de manera quasi circumstancial, sense desenvolupament ni reexposici posterior.

Curiositats.
 El concert va ser arranjat per a dos pianos pel mateix Txaikovski al desembre de 1874; revisada al desembre de 1888.
 Va ser revisat tres vegades pel compositor, la darrera l'any 1881, que s la versi que s'interpreta avui dia.
Van Cliburn va guanyar el Concurs Internacional Txaikovskil I Concurs Internacional Txaikovski l'any 1958 amb aquesta obra. El mn musical va quedar perplex, en tractar-se d'un americ competint a Moscou en plena Guerra Freda.
Vladimir Horowitz va interpretar aquest concert com a part d'un concert de recaptaci de fons per a la Segona Guerra Mundial l'any 1943, sota la direcci del seu sogre, Arturo Toscanini i amb l'Orquestra Simfnica de la NBC. Hi ha dues versions enregistrades per Horowitz i Toscanini, la versi en viu de 1943 i una versi d'estudi de 1941.
 Als Estats Units d'Amrica va esdevenir molt popular en ser usada en el programa de rdio "Mercury Theatre", dirigit per Orson Welles. L'obra es va associar amb Welles durant tota la carrera del director i actor i sovint es feia sonar quan se'l presentava a la rdio o a la televisi. ;
Els acords introductoris se citen a la can Hoodoo de la banda de rock Muse (del seu lbum "Black Holes and Revelations"). La cita s'interpreta en la clau complementria menor (si bemoll menor) de l'original (re bemoll major).
Va sonar en l'entrada del portador de la torxa olmpica en l'estadi a les Jocs Olmpics d'estiu 1980 a Moscou;
Va ser utilitzat en la pellcula d'animaci "The Meaning of Life", de Don Hertzfeldt.

Bibliografia.
 Tchaikovsky Page;
 http://www.tchaikovsky-research.org/en/Works/th055.html;
 Steinberg, M. The Concerto: A Listener's Guide, Oxford (1998);
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190293" title="Gneu Flavi" nonfiltered="3577" processed="3569" dbindex="78592">
Gneu Flavi (Cnaeus Flavius) fou el fill d'un llibert de nom incert (Tit Livi l'anomena com Cneius,  Gneu Gelli i Plini el Vell l'anomenen Annius) i de naixement humil, que esdevingu un jurista i magistrat d'anomenada. 

Va esdevenir secretari d' Appi Claudi Cec i va obtenir diversos honors. Va divulgar certs tecnicismes en els procediments judicial que anteriorment eren secret i patrimoni dels pontfexs i patricis. Entre les normes jurdiques de coneixement limitat estaven els actus legitimi i les actiones legis, els primers els tecnicismes de la transaccions legals privades i els segons les cerimnies de procediment judicial. Una cosa molt amagada era el calendari (fasti) i part de les formulae. Les normes del calendari determinaven quin actes podien ser fets i quin no en determinats dies; les formulae eren inicialment les sollicituds o la manera en qu es podia fer una demanda, per tamb hi havia formulae per altres actes com mancipatio, sponsio, adoptio i altres.  

La collecci de normes legals publicada per Flavi fou coneguda com Ius Flavianum; i proper al Ius Civile Papirianum, fou el primer treball privat en llei romana. Els juristes patricis es van indignar en veure que la seva intervenci esdevenia innecessria per aquesta publicaci i per recuperar els privilegis van establir noves normes de legis actiones, i per mantenir-les en secret van establir un codi xifrat (notae). Cent anys desprs igualment aquestes normes foren revelades (any 200 aC per Sext Eli Cat, al Ius Aelianum).

La popularitat que li va produir aquesta publicaci el va fer ser escollit per les magistratures de triumvir nocturn, triumvir coloniae deducendae i edil curul (303 aC). Appi Claudi el va fer senador. Tamb fou probablement trib de la plebs (ho diuen Licini Macer, esmentat per Tit Livi i tamb Plini el Vell). Valeri Mxim diu que tamb fou pretor.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190294" title="Flavi (querusc)" nonfiltered="3578" processed="3570" dbindex="78593">
Flavi fou germ d'Armini el rei o cap dels queruscs per que era comandant de l'exrcit rom i havia fet destacats serveis a Roma, i fins i tot havia perdut un ull en combat.

L'estiu de l'any 16 queruscs i romans eren un a cada costat del riu Visurgis (Weser) i Armini va demanar parlamentar amb son germ. Armini va preguntar a son germ que havia obtingut a canvi de perdre l'ull i Flavi va dir que augment de la paga. Finalment van acabar barallats. 

Un descendent de Flavi, de nom Itlic, va esdevenir el 47 rei dels queruscs.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190295" title="Flavi Dexter" nonfiltered="3579" processed="3571" dbindex="78594">
Flavi Dexter fou prefecte del pretori. Era natural d'Hispnia i fill de Paci. Fou contemporani de Sant Jernim (vers 340-420) i va defensar als cristians. El sant li va dedicar el seu llibre de Viris Illustribus. Segons sant Jernim, Dexter va escriure un llibre titulat Omnimoda Historia; aquesta obra es va perdre per el segle XVi es va dir que s'havia trobat i fins i tot fou publicada a Saragossa el 1619 per probablement es tracta d'una falsificaci.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190297" title="Javier Moscoso del Prado y Muoz" nonfiltered="3580" processed="3572" dbindex="78595">

Javier Moscoso del Prado y Muoz ( Logronyo, Espanya 1934 ) s un poltic i jurista espanyol, que fou Ministre de la Presidncia en el primer govern presidit per Felipe Gonzlez.

Biografia.
Va nixer el 7 d'octubre de 1934 a la ciutat de Logronyo. Va estudiar dret a la Universitat de Saragossa i posteriorment es diplom en dret comparat a la Universitat d'Estrasburg. L'any 1958 va iniciar la carrera judicial i fiscal, aconseguint esdevenir fiscal del Tribunal Suprem d'Espanya. 

Activitat poltica.
Membre d'Uni del Centre Democrtic (UCD), en les eleccions generals de 1979 fou escollit diputat al Congrs en representaci de Navarra. L'any 1982 fou novament escollit diputat al Congrs, aquest cop en representaci de la circumscripci de Madrid i pel Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) i el 1986 aconseguir ser novament escollit diputat, en representaci de la provncia de Mrcia.

En la formaci del seu primer govern, Felipe Gonzlez el nomen Ministre de la Presidncia l'any 1982, crrec que desenvolup fins a finals de la legislatura.

Enllaos externs.
  Informaci de Javier Moscoso del Prado al Congrs de Diputats;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190299" title="Eva Koch" nonfiltered="3581" processed="3573" dbindex="78596">
Eva Koch s una escultora i videoartista danesa nascuda a Frederiksberg el 1953.

Biografia.
Eva Koch va estudiar Belles Arts a Copenhaguen i Barcelona. El motiu de triar aquesta darrera ciutat va estar que sa mare s aragonesa. Durant la Guerra Civil, desprs de morir l'avi d'Eva Koch, dos dels fills va ser portats a un orfenat i, una d'ells, Cristobalina, va ser donada en adopci a un pacifista noruec. Aquest, ignorant l'existncia de la famlia natural de Cristobalina, se l'emporta a Noruega. No va ser fins els anys 60, quan Eva Koch era molt menuda que sa mare es retrob amb la seua famlia. Aquesta experincia ha marcat la seua obra i ha donat lloc a la seua videoinstallaci ms coneguda,  Villar (2001), que s el nom del poble aragons d'on s la seua familia materna. A Villar, els diferents membres de la familia donen la seua versi del que va passar durant aquells anys i reviuen, amb la senzillesa i al marge de tot sensacionalisme, una de tantes histries de families destrossades per la Guerra Civil.

Obra.
L'exili involuntari de la mare d'Eva Koch est tamb relacionat amb un fenomen que interessa especialment a Eva Koch que s el desplaament hum en forma de migraci, viatge o trnsit. Aquest tema ha estat abordat en altres videoinstallacions com Trnsit (1997), un video monocanal en el qual es pot veure passar a gent que passa per una cinta transportadora d'un aeroport, mentre s'escolten les veus de megafonia prpies d'aquests indrets. Tamb, a Crowds(1997), on en tres pantalles diferents, s'observen populoses avingundes plenes de vianants, possiblement a algun pas d'extrem orient. Aix com en Covet Road (1998), una srie de diapositives sobre autovies, o en NoMad o NoMadLand (totes dues de 1998), i el tema de les quals s el "no lloc" (nomansland en angls). En la primera, es pot veure a uns homes que travessen una mena de plataforma molt estreta sobre l'aigua i als que, de tant en tant, les aiges els banyen els peus. El ttol alludeix tamb al nomadisme que ve sempre aparellat als no-llocs, com les autovies, els aeroports, etc. Per amb el joc de majscules, tamb indica en angls "No Mad" (no boig), com si, d'alguna forma, el trnsit constant es relacionara amb la follia. Els vianants venen a convertir-se en metfora de nosaltres mateixos. El joc de les majscules s explotat desprs en el ttol de la pea posterior, NoMadLand", una installaci sonora en uns grans magatzems, on unes veus repetixen la paraula de manera ambigua generant confusi sobre si el que s'est parlant d'un no lloc o d'un lloc de no bojos.

Enllaos externs.
http://www.evakoch.net

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190300" title="Pegasofera" nonfiltered="3582" processed="3574" dbindex="78597">

Les pegasoferes (Pegasoferae) sn un superordre de mamfers que s'ha proposat en base a recerca genmiques en sistemtica molecular per Nishihara, Hasegawa i Okada (2006). Davant la seva sorpresa, les dades recollides els varen dur a proposar un clade que comprenia els quirpters, els carnvors, perissodctils i els folidots. Segons aix, els parents ms propers perissodctils sn els carnvors . Altres teories anteriors a les dades filogentiques havien relacionat els quirpters amb els insectvors i els perissodctil amb els cetartiodctils en el txon dels ungulats .

Cladograma.




Referncies.
Nishihara, H., Hasegawa, M., & Okada, N. (2006).  Pegasoferae, an unexpected mammalian clade revealed by tracking ancient retroposon insertions.  Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America, 103, 9929-9934.

Enllaos externs.
 Pegasoferae, an unexpected mammalian clade revealed by tracking ancient retroposon insertions ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190305" title="Flau" nonfiltered="3583" processed="3575" dbindex="78598">


Onomstica:

Gai Alfi Flau, trib de la plebs el 59 aC;

Alfi Flau,  retric roma ;

Luci Ceseti Flau, trib de la plebs el 44 aC;

Gai Decimi Flau, militar rom.

Espuri Larci Flau, cnsol el 506 aC i  el 490 aC ;

Tit Larci Flau, cnsol el 501 aC i el 498 aC;

Subri Flau, militar rom;

Sulpici Flau, company de l'emperador rom Claudi ;

Virgini Flau, retric rom;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190307" title="Gai Alfi Flau" nonfiltered="3584" processed="3576" dbindex="78599">
Gai Alfi Flau (Caius Alfius Flavus) fou un magistrat rom. Va donar suport a Cicer en el seu consolat (63 aC).  

Fou trib de la plebs el 59 aC i llavors va donar suport incondicional a Juli Csar i per aix no va obtenir el crrec d'edil curul. 

El 54 aC fou pretor, crrec pel que ja havia competit al menys un altre vegada sense xit; ms tard fou qestor i comissionat al judici de Aule Gabini i al de Gneu Plauci.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190308" title="Alfi Flau" nonfiltered="3585" processed="3577" dbindex="78600">
Alfi Flau (Alfius Flavus) fou un retric roma del temps d'August i Tiberi, deixeble de Cesti Pius. A la seva escola va estudiar Sneca el vell que havia anat a Roma feia poc des de Crdova. Era considerat un jove prodigi. Ms gran va perdre facultats o va caure en l'autocomplaena. Va practicar poesia i filosofia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190309" title="Luci Ceseti Flau" nonfiltered="3586" processed="3578" dbindex="78601">
Luci Ceseti Flau (Lucius Caesetius Flavus) fou un trib de la plebs el 44 aC. Juli Csar el va destituir perqu juntament amb el seu collega al tribunat, Gai Epidi Marulle, havia tret totes les corones de les esttues de Csar i havia empresonat a una persona que havia saludat a Csar com a rei. Va perdre el crrec i el seu lloc al senat. Csar va demanar al pare de Flau que el desherets, per el pare s'hi va negar. A les segents eleccions, amb Csar ja mort, va tenir molts vots.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190310" title="Gai Decimi Flau" nonfiltered="3587" processed="3579" dbindex="78602">
Gai Decimi Flau (Caius Decimius Flavus) fou un militar rom. Fou trib militar el 209 aC i va salvar a Marc Claudi Marcel de la derrota, rebutjant una carrega dels elefants d'Annbal. Fou pretor urb el 184 aC, any en qu va morir.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190311" title="One Step Closer" nonfiltered="3588" processed="3580" dbindex="78603">
One Step Closer va ser el primer senzill i un dels videoclips del disc Hybrid Theory del grup Linkin Park. s una de les canons ms famoses del grup i una de les poques en qu en Mike Shinoda no apareix cantant rap. La can, d'estil Nu Metal, dura uns 2:30 minuts.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190312" title="Espuri Larci Flau" nonfiltered="3589" processed="3581" dbindex="78604">
Espuri Larci Flau (Spurius Lartius Flavus)  fou un magistrat rom. Fou cnsol el 506 aC junt amb Tit Hermini Aquil. Dions diu que del seu consolat no hi ha cap record i Tit Livi ni tan sols l'esmenta. 

Fou cnsol per segona vegada el 490 aC i fou un dels cinc enviats a Coriol quan aquest assetjava Roma; fou interrex el 480 aC per dirigir els comicis consulars i en aquell mateix any va aconsellar la guerra contra Ves. El seu germ Titus Lartius Flavus tamb fou cnsol dos cops.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190314" title="Tit Larci Flau" nonfiltered="3590" processed="3582" dbindex="78605">
Tit Larci Flau (Titus Lartius Flavus) fou germ del cnsol Espuri Larci Flau (Spurius Lartius Flavus). Fou un magistral rom que va exercir com a cnsol el 501 aC, i per segona vegada el 498 aC.

En aquest segon consulat va conquerir la ciutat de Fidenae. El 498 aC la cria o senat va considerar necessari crear la figura del dictador (noms 10 anys desprs de l'expulsi dels Tarquinis) limitada a sis mesos, per inapellable i per tant ms complerta que la monarquia. Flau fou el primer dictador i el seu collega li va entregar limperium i fou nomenat magister equitum. Va fer el cens i va presidir els comicis consulars, i va deixar el crrec abans de finalitzar. Potser va dedicar un temple a Saturn o el Capitoli al tur Capitol.

En els disturbis provocats pels plebeus amenaats per les deutes (494 aC) va recomanar mesures conciliatries. El 493 aC el senat el va enviar a parlamentar amb els plebeus del Sacer Mons i el mateix any fou llegat del cnsol Postum Comini, al setge de Corioli. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190315" title="Subri Flau" nonfiltered="3591" processed="3583" dbindex="78606">
Subri Flau (Subrius Flavus) fou un militar rom. Fou trib militar a la gurdia pretoriana i fou el ms actiu conspirador contra Ner en l'anomenada conspiraci de Pis (66). Flau proposava matar a Ner mentre era al tron o be incendiant el palau. Va arribar a oferir l'imperi a Sneca. El complot fou detectat i Flau fou detingut i finalment condemnat essent decapitat. Di Cassi l'esmenta com                , i Tcit transforma el cognom en Flavius (Flavi).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190316" title="Sulpici Flau" nonfiltered="3592" processed="3584" dbindex="78607">
Sulpici Flau (Sulpicius Flavus) fou un company de l'emperador rom Claudi que va ajudar a l'emperador en la composici d'algunes (la major part sin totes) de les seves obres histriques.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190317" title="Virgini Flau" nonfiltered="3593" processed="3585" dbindex="78608">
Virgini Flau (Virginius Flavus) fou un retric rom que va viure al segle I i fou un dels preceptors d' Aule Persi Flac el poeta. (Suetoni, Persii Vila.)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190318" title="Nami" nonfiltered="3594" processed="3586" dbindex="78609">




Nami (  ), s una dels personatges protagonistes de la srie d'anime i manga One Piece.

 Sobre la Nami .

Ella s el tercer membre dels Pirates del Barrets de Palla, encara que quant el grup est a punt d'aconseguir fer membre de la tripulaci a en Sanji, ella els abandona per poder complir una promesa que havia fet amb la Famlia Arlong.s coneguda com "La Gata Lladre" degut a la seva facilitat per robar a altres pirates quan era membre de la famlia Arlong i mentre s membre de la tripulaci dels Barret de Palla. s l'oficial de navegaci de la tripulaci i actualment t una recompensa de 16 milions de belis, desprs dels fets de l illa d'Enies Lobby, al derrotar a la Califa dels Cipher Pol 9.

 Personalitat/Aparena .

L encanten las joies i els dines, i faria qualsevol cosa per obtenir mes, la Nami es la oficial i cartgrafa del grup, habilitat que realitza com hobby. El seu somni es dibuixar un mapa del mn sencer (Grand Line).
Junt amb la Nico Robin, es un dels membres mes intelligents dintre del grup i es com que ella doni les ordres als altres en el joc d en Luffy. La Nami s molt maca i normalment s acosada per en Sanji, el cuiner del grup, qui est enamorat d ella el qual genera divertides situacions, la Nami no est contenta amb la situaci per de tant en tant utilitz els sentiments d en Sanji per manipular-lo.

Un altre caracterstica que distingeix a la Nami es que mai utilitza la mateixa roba ms d'un cop, aquesta tendncia va comenar desprs dels episodis del capit Kuro i continua fins la data. iterr

 Venuts per una Lladre .

La Nami s un dels personatges mes dbils de tot el grup, per gracies al seu Bast Bo ha derrotat a alguns personatges durant la seva aventura. El Bast Bo va ser millorat abans d'enfrontar-se contra la CP9 amb els Dials de Skypiea. Va ser convertit per l'Usopp en el Clima Tact a partir de la Saga d'Arabasta i posteriorment abans de lluitar contra la CP9 amb el Perfect Clima Tact, versi millorada mitjanant els dials d'Skypiea. En la llista de persones derrotades per la Nami, es troben el Capit Rat de la Divisi 16 de l'Armada, la Miss Valentine(Baroke Works). Per el Bast Bo va ser reemplaat una mica abans d' arribar a Alabasta pel Clima Tact. Amb el Clima Tact va derrotar a la Miss Primer de Gener (Baroke Works) i Kottori (Skypiea). Amb l'ltima millora de l'arma va poder derrotar a la Califa (CP9) i l'Absalom (Thriller Bark).

 Histria .
 Vida amb la Bellemere .

La Nami desprs de haver perdut a la seva famlia en una guerra, va ser trobada per la Nojiko i desprs les dues van ser adoptades per la Bellemere , una ex-soldat de la Marina, quan la Nami era a penes una nad. A partir d'aquest moment, es van convertir en una famlia i van acabar vivint en l'illa natal de la Bellemere, l  Illa de Coco.

Per desgracia, un dia va arribar l  Arlong, que era el capit de una banda de pirates tritons (homes-peixos), i es va atorgar el poble per ell sol. Al arribar l Arlong al illa, va posar una llei de que qui no pags un impost de 100 mil beris per adult i 50 mil beris per nen, no tindria dret a viure. Per desgracia, la famlia de la Nami era molt pobre, perqu no venien prou mandarines que era la nica font econmica de la Bellemere, i per tant no tenien diners suficients per poder pagar aquesta llei.

A la Bellemere que no tenia els diners per pagar la seva vida, l'Arlong li va disparar davant les seves dos filles. Casualment, va descobrir les grans habilitats que tenia la Nami dibuixant mapes i la va obligar a treballar per ell fent mapes, a canvi, si ella podia aconseguir portar-li 100 milions de beris, ell lliuraria la illa de Coco. Desprs de aquell moment la Nami es passa 8 anys dibuixant mapes i robant als pirates per poder comprar la llibertat de la seva illa.

 Trobada amb en Luffy .
 Nami a l'East Blue . 

La Nami coneix en Luffy i s'uneix al seu grup amb el crrec d'oficial temporalment, per amb la intenci de poder aconseguir ms diners. Uns episodis abans de que comenci la lluita contra en Don Krieg, enganya en Yosaku i en Johnny i roba al vaixell "Going Merry", i els pocs tresors que havia dintre dirigint-la fins "Arlong Park".
A la Nami nomes li faltaven 7 milions de beris per poder aconseguir els 100 milions que havia demanat l Arlong, per utilitzant el Cpita Rat de la Divisi 16 de l'Armada confisca els diners amagats que ha estat recollint la Nami durant 8 anys. Aix l Arlong es segura que la Nami no pugui pagar el rescat del seu poble i sempre estigus treballant per ells, trencant la promesa feta amb diners que va pactar amb la Nami.

Desprs de que en Luffy vegi a la Nami plorant en mig del poble, clavant-se un ganivet sobre el tatuatge que la famlia Arlong que li van fer, aleshores la Nami plorant li demana que la ajudin, i en Luffy accepta sense dubtar-hi. Aleshores amb en Zoro, l Usopp i en Sanji es dirigeixen a Arlong Park per lluitar contra la famlia Arlong. Al final els pirates del Barret de Palla, aconsegueixen derrotar a tots els tritons i alliberar a l Illa de Coco de la famlia Arlong.

 Nami a la Grand Line .

Posteriorment, dins de la Grand Line, la Nami va aconseguint una major reputaci encara que inicialment sempre els rivals l'han considerada com una rival feble. Per mitjanant l'arma creada per l'Usopp, ella aconsegueix un nivell ofensiu prou important com per enfrontar-se i derrotar fins i tot a Califa un membre de la CP9. Per altre banda, ella mant la seva obsessi de en moments de perill preocupar-se ms per ella que pels seus companys, com feia amb el Du Eneru, encara que finalment sempre acaba intentant lluitar pels seus nakames.

 Nami a l'actualitat .

 Nami a l'Archipelag Sabaody . 

Desprs d'arribar a l'Archipelag Sabaody i del segrest de la Camie, s ella qui est planteja que segurament ser oferida a una sala de subhastes. Desprs quan aconsegueixen arribar a la sala de subhastes d'esclaus, ella decideix que podr arricar quasi be uns 200.000.000 Belies per poder comprar la llibertat de la Camie. Per ser finalment intil al haver de superar l'oferta del Tenryubito d'uns 500.000.000 Belies. Posteriorment, durant el dur combat contra el Pacificador Kuma PX4, aconsegueix destruir quasi totalment el pacificador amb el seu atac Temps de la Llana Elctrica. Desprs de l'atac del segon pacificador aconseguix fugir amb el grup d'en Sanji i en Franky, per aquest son atacats pel Pacificador "Kuma" model PX1.

 Les Seves Armes .

 El Bast B  .

Aquest bast est dividit entre 4 parts petites, que ajuntant-les formen un bast mes gran, de color marr, que no t cap virtut, per que a mans d'una persona experta en el s de la  Bar  s molt efica. Aquesta arma, la Nami noms l'utilitzava en excepcions extremes com la lluita entre els pirates d en Kuro i els d en Luffy, on la Nami va mostrar bastant com utilitzar-lo. Normalment la Nami s amagava dels combats aix que noms utilitzava aquest bast en moments en que estava ella sola, fins a la arribada a Alabasta on va demana a l Usopp que li fabriqus una nova arma perqu estava cansada que ella no pogus ajudar en la lluita.

 El Clima Tact .

A partir de la arribada a Alabasta, la Nami utilitza aquesta arma anomenada Clima Tact, formada per tres parts petites. Aquesta arma li permet controlar el clima que es troba al seu voltant a la seva manera creant miratges o nvols plens de electricitat, entre altres coses. El arma va se creada per l Usopp demanada per ella per que volia un arma molt potent per lluita i defensar-se ella sola.

El Clima Atac t diferents atacs per divertir a les persones, per no es pot subestimar, ja que els atacs reals depenen de bombolles amb estats climtics que combinats poden ser molt poderosos, s un arma que esta pensada per alg amb gran intelligncia. Els atacs sn els segents:

Bombolla de Calor: Amb una part del Clima Tact, si bufes per un dels conductes, genera una bombolla de color vermell, que dona escalfor.

Bombolla de Fred: Amb una part del Clima Tact, si bufes per un dels conductes, genera una bombolla de color blau, que dona fred.

Bombolla de Llamps: Amb una part del Clima Tact, si bufes per un dels conductes, genera una bombolla de color groc, que dona llamps.

Temps de Cicl: El que fa la Nami s unir dos extrems del Clima Tact que els llena cap a seu enemic utilitzant el tercer extrem com a fona. Un cop aquests extrems colpegen al seu rival es genera una forta corrent d'aire. Desprs de llenar-les aquestes tornen com un Bumerang en pocs segons.

Temps de Boira: Contraatac produt al aturar un atac molt calent amb una Bombolla de Fred. En aquest moment es crea una boira molt espesa que cega al rival.

Miratge: Aquest atac s'aconsegueix quan la Nami canvia la densitat de l'aire amb les Bombolles de Fred, d'aquesta manera aconsegueix generar un miratge de la Nami que fa que el rival no sap a qui ha d'atacar.

Temps de Tornado: Consisteix en mantenir el Clima Tact amb la posici  T . De cop, surten dos ocells mecnics que envolten al rival amb un fil metllic deixant-lo immbil. A continuaci, el Clima Tact retrocedeix el cable donant al enemic milers de voltes. El problema de aquest atac s que noms es pot utilitzar un cop.

Temps de Nvols: Treu un paraiges de flors de la punta de una mena de pistola, formada per dos dels extrem en linia i una tercera fent una angle que li dona la forma de rifle. (Utilitzats en Festes);

Bon Temps: Fa sortir uns coloms del triangle forma amb les tres parts del Clima Tact. (Utilitzats en Festes);

Temps de Pluja: Quan separa tots els extrems del Clima Tact comena a sortir aigua de les puntes de cada part dels bastons,i si dona voltes en cercles es com un aspersor.(Utilitzats en Festes);

Temps de Llamps: Al posat el arma, en forma de  Y  deixa sortir a distancia, agafada per una molla, un guant de boxa. (Utilitzats en Festes);

 El Perfect Clima Tact .

Posteriorment, amb la millora que fa l'Usopp abans d'arribar a Water 7, amb dials de Skypiea, i aquesta passa a ser en el Perfect Clima Tact. En aquesta millora, nicament trobem atacs reals, per aquesta ra el bast esta dividit en tres parts. Tamb aquests atacs passen a ser molt ms poderosos deguts als Dials de Skypiea que li va implantar. Els atacs son els segents:

Temps de Nvols: Amb la mateixa posici que el Clima Tact, el Perfect Clima Tact genera uns nvols que sn inofensius pero que sn tils per combinar-los amb altres atacs.

Crrega de Fred: En un dels extrem del seu Perfect Clima Tact el carrega de fred que posteriorment pot utilitzar com un atac directe. I un cop carregat forma Bombolles de Fred;

Crrega de Calor: En un dels extrem del seu Perfect Clima Tact el carrega de calor que posteriorment pot utilitzar com un atac directe. I un cop carregat forma Bombolles de Calor ;

Crrega de Llamps: En un dels extrem del seu Perfect Clima Tact el carrega de llamps que posteriorment pot utilitzar com un atac directe. I un cop carregat forma Bombolles de Llamps;

Temps de Nvols Negres: Nami ajunta dues de les extremitats del Perfect Clima Tact per crear un nvol negre que pot arribar a tirar llamps.

Anemmetre: Desprs de preparar la Crrega de Llamps, Nami concentra aquesta crrega en la punta del Perfect Clima Tact per poder utilitzar-la com un llana electrificada.

Temps de Miratge: Atac millorat del Miratge del Clima Tact i que es produeix amb la Carrega de Fred del Perfect Clima Tact. ;

Temps de pluja: Combinaci dels atacs Temps de Nvols i Bombolles de Fred. Amb aquest atac. la Nami aconsegueix que comenci a ploure. ;

Fata Morgana: Combinaci dels atacs Temps de Miratge i Crrega de Fred. Amb aquest atac, la Nami aconsegueix fer cinc miratges d'ella mateixa per que varien de mida, de manera que trobem una Nami original, una nana, una petita i grassa, una molt alta i una ltima alta i molt prima. Aquest efecte fa que el rival no pugui saber quina s la persona que l'est atacant.

Temps de la Llana Elctrica: Combinaci dels atacs Temps de Nvols Negres i la Crrega de Llamps. Amb aquest atac, la Nami pot controlar des de qualsevol lloc el llamp que desprenen els nvols negres i fent-lo passar pel cor del rival. De manera que el seu rival queda definitivament fulminat d'un cop.

Temps de la Tempesta Elctrica: Combinaci dels atacs Temps de Nvols i Bombolles de Llamp. Amb aquest atac, la Nami aconsegueix electrificar el nvol i aix fa que un llamp caigui sobre el rival.

Bra elctric: L'elaboraci de l'atac s igual que l'atac Anemmetre, la nica diferncia s que l'extrem carregat elctricament el fa girar a una gran velocitat d'aquesta manera el rival rep un cop fort electrificat. ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190324" title="Onega" nonfiltered="3595" processed="3587" dbindex="78610">

El Llac Onega, tamb conegut com a Onego, (Rus:              , (Onezhskoe ozero), Fins: ninen o nisjrvi) s un llac rus.

T una superfcie de 9.894 km (cosa que el converteix en el segon llac ms gran d'Europa) i un volum de 280 km, amb una profunditat mxima de 120 m. T 1.369 illes al seu interior que representen  250 km. En ell desemboquen 58 rius, sent el Shuya, el Suna, el Vodla i el Vytegra els principals.

Petrozavodsk, capital de la Repblica de Carlia, est situada en la riba oest del llac. De fet, el llac limita amb aquesta regi per l'oest, nord i est, mentre que pel sud ho fa amb la provncia de Leningrad i  la de Vlogda. 

Al nord del llac es troba l'arxiplag de Kiji, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Acull dues esglsies del segle XVIII, caracterstiques de l'arquitectura de fusta del Nord de Rssia. 

Enlaos externs.
El llac Onega al Google Maps;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190325" title="Futbol a Polnia" nonfiltered="3596" processed="3588" dbindex="78611">
 Histria .
El futbol s l'esport ms popular a Polnia amb ms de 400.000 practicants regulars. La histria del futbol polons est lligada a l'evoluci de la prpia histria del pas.

Polnia s un territori, les fronteres del qual, han canviat molt al llarg dels anys. El segle XVII la seva superfcie era uns 3 cops l actual i anava cap el sud fins Kyiv. El segle XIX Polnia incloa noms l rea al voltant de Varsvia, Cracvia i Lublin. Entre el 1874 i el 1921, quan comen a desenvolupar-se el futbol al continent, Polnia formava part dels imperis alemany i rus. Fou a l rea germana on es desenvolupar primer el futbol. Knigsberg (Kaliningrad), Danzig (Gdansk), Stettin (Szczezin) i Breslau (Wroclaw) eren centres del futbol germnic anterior al 1945. Varsvia, d , Lww i Lublin (que formaven part de Rssia fins 1918) formaren la base de l estat polons creat el 1921, amb l afegit de Cracvia de l'Alemanya.

A finals del segles XIX l'esport apareix a la societat polonesa (tal i com succe a la resta d'Europa). El 1888, el professor Henryk Jordan, el pioner de l'esport al pas, obr un parc esportiu als afores de Cracvia. El parc, juntament amb la societat Sok  (fundada el 1867), foren els primers centres que promogueren l'esport i la salut a Polnia. A ms de Jordan, Edmund Cenar tamb promogu la prctica de futbol i tradu per primer cop les regles de futbol a l'idioma polons.

Les primeres ciutats on el futbol es comen a desenvolupar foren, Lww (actual Lviv a Ucrana) i Cracvia. El 14 de juliol de 1894 es disput a Lww un partidet de futbol entre membres del Sok  de Lww i Cracvia. Aquest s considerat el primer matx del futbol a Polnia i guanyaren els de Lww amb un gol de W odzimierz Chomicki. L'esport guany popularitat als gimnasos de Galtsia. Els primers clubs polonesos es van fundar a inicis del segle XX. Aquests foren: Lechia Lww (1903), S awa Lww reanomenat Czarni Lww (1903), Pogo  Lww (1904). L'any segent nasqu el Resovia Rzeszw i a la part alemanya de Polnia es formaren el 1. FC Katowice i Warta Pozna . El 1906 el futbol arrela a Cracvia i es funden el Cracovia Krakw i el Wis a Krakw, d'un total d'11 clubs fundats a la ciutat aquell any.

L'any 1911 es cre Cracvia la Uni de Futbol Polons de Galtsia, que ingress a la Federaci Austraca de Futbol. Aquesta associaci inspir la formaci de diversos clubs com el Polonia Warszawa, primer club de l'actual capital del pas. Durant la Primera Guerra Mundial molts futbolistes de Galtsia s'uniren a les legions poloneses. Aquests expandiren el futbol per les zones russo-poloneses i provocaren la creaci de nombrosos clubs. Molts d'ells usaren la paraula Legia o similars, en referncia a aquestes legions, entre ells el Legia Warszawa.

Polnia assol la independncia un cop acabada la I Guerra Mundial cosa que port a la creaci dels organismes i competicions que avui dia regeixen el futbol del pas. La Uni Polonesa de Futbol (Polski Zwi zek Pi ki No nej, PZPN) es fund el 20 de desembre de 1919, a Varsvia. S'afili a la FIFA el 1923 i fou membre fundador de la UEFA el 1955. El primer partit de la selecci de futbol de Polnia fou l'any 1921 a Budapest enfront Hongria. Durant la dcada dels 20 tamb s'iniciaren les primeres competicions nacionals, la lliga i la copa.

La millor poca del futbol polons fou la dcada dels 20, on s aconsegu un or i un plata als Jocs Olmpics, i als setanta, on assol un tercer lloc als mundials del 1974 i 1982. Tamb fou plata als jocs de 1992 i quarta el 1936.

 Estructura actual .
L'estructura actual est dividida en les segents categories i divisions:
 1a divisi - 1 grup;
 2a divisi - 1 grup;
 3a divisi - 4 grups;
 4a divisi - 18 grups;
 5a divisi - 49 grups;
 altres divisions inferiors;

 Competicions .
 Lliga polonesa de futbol;
 Copa polonesa de futbol;
 Supercopa polonesa de futbol;
 Copa de la Lliga polonesa de futbol;
 Campionats regionals polonesos de futbol;

Principals clubs.


PGE GKS Be chatw (Be chatw);
SSA Jagiellonia Bia ystok (Bia ystok);
CWZS Zawisza Bydgoszcz (Bydgoszcz);
TS Polonia Bytom (Bytom);
TS Szombierki Bytom (Bytom);
KS Cracovia Krakw (Cracvia);
TS Wis a Krakw (Cracvia);
KS Ruch Chorzw (Chorzw);
OSP Lechia Gda sk (Gda sk);
SSA Arka Gdynia (Gdynia);

SKS Ba tyk Gdynia (Gdynia);
Groclin Dyskobolia SSA (Grodzisk Wielkopolski);
GKS Katowice (Katowice);
Korona Kielce SSA (Kielce);
KS  d  (d );
KS Widzew  d  (d );
Zag  bie Lubin SSA (Lubin);
KS FKS Stal Mielec (Mielec);
OKS Odra Opole (Opole);
ZKS Wis a P ock (P ock);

KKS Lech Pozna  (Pozna );
KS Warta Pozna  (Pozna );
Zag  bie Sosnowiec SA (Sosnowiec);
ZKS Stal Stalowa Wola (Stalowa Wola);
MKS Pogo  Szczecin (Szczecin);
KP Legia Warszawa (Varsvia);
KSP Polonia Warszawa (Varsvia);
MKS Odra Wodzis aw  l ski (Wodzis aw  l ski);
WKS  l sk Wroc aw (Wroc aw);
KS Grnik Zabrze (Zabrze);


Jugadors destacats.


Des de 1920
Antoni Ga ecki;
Jerzy Bulanow;
Waclaw Kuchar;
Wawrzyniec Stalinski;
Henryk Reyman;
Des de 1930
W adys aw Szczepaniak;
Henryk Martyna;
Jan Kotlarczyk;
Jozef Kotlarczyk;
Ewald Dytko;
Jozef Nawrot;
Leonard Pi tek;
Gerard Wodarz;
Ernest Wilimowski;

Des de 1945
Edward Szymkowiak;
Ernest Pohl;
Gerard Cie lik;
Teodor Anio a;
Lucjan Brychczy;
Des de 1960
Stanis aw O liz o;
W odzimierz Luba ski;
Eugeniusz Faber;

Des de 1970
Jan Tomaszewski;
W adys aw  muda;
Jerzy Gorgo ;
Antoni Szymanowski;
Kazimierz Deyna;
Andrzej Szarmach;
Grzegorz Lato;
Kazimierz Kmiecik;
Robert Gadocha;

Des de 1980
Jzef M ynarczyk;
Zbigniew Boniek;
W odzimierz Smolarek;
Dariusz Dziekanowski;
Des de 1990
Roman Kosecki;
Andrzej Juskowiak;
Des del 2000
Jerzy Dudek;
Jacek B k;
Jacek Krzynwek;


Principals estadis.


Estadi  l ski (Chorzw);
Estadi GOS-Grniczy O rodek Sportu (Lubin);
Estadi Miejski (Pozna );
Estadi Zdzislaw Krzyszkwiak (Bydgoszcz);
Estadi Florian Krygier (Szczecin);
Estadi Ernest Pohl (Zabrze);
Estadi  KS (d );

Estadi OSiR (Olsztyn);
Estadi Stal (Mielec);
Estadi Wis a (Cracvia);
Estadi Edward Szymkowiak (Bytom);
Estadi Lechia (Gda sk);
Estadi Wojska Polskiego (Varsvia);
Estadi Ruch (Chorzw);


 Articles relacionats .
Federaci Polonesa de Futbol;
Selecci de futbol de Polnia;

 Enllaos externs .
Web oficial de la Federaci Polonesa de Futbol ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190328" title="Grup d'Esplai el Piolet" nonfiltered="3597" processed="3589" dbindex="78612">
El Grup d'Esplai El Piolet s un esplai de Barber del Valls fundat l'any 1991. Forma part del moviment Esplac.

El seu local s situat al carrer Nemesi Valls, 35 de Barber. A ms de les activitats d'esplai setmanal participa actualment en un projecte de collaboraci i solidaritat amb infants bosnians. T una intensa relaci amb el Casal de Joves Obriu Pas.

Enllaos externs.
Esplac, pgina dedicada a l'Esplai Piolet





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190330" title="Cantons de Luxemburg" nonfiltered="3598" processed="3590" dbindex="78613">

Els  districtes de Luxemburg es divideixen en 12 cantons. Aquests cantons se subdivideixen en 116 comunes. Els cantons (dins cada districte) sn:

Districte de Diekirch
Clervaux (2);
Diekirch (3);
Redange (9);
Vianden (11);
Wiltz (12);
Districte de Grevenmacher
Echternach (4);
Grevenmacher (6);
Remich (10);
Districte de Luxemburg
Capellen (1);
Esch-sur-Alzette (5);
Luxemburg (7);
Mersch (8);
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190331" title="Districtes de Luxemburg" nonfiltered="3599" processed="3591" dbindex="78614">
Els tres districtes de Luxemburg sn la divisi administrativa de ms alt nivell del Gran Ducat de Luxemburg.  Els districtessn alhora  subdividits en cantons:


Diekirch;
Diekirch;
Clervaux;
Redange;
Vianden;
Wiltz;
Grevenmacher;
Grevenmacher;
Echternach;
Remich;
Luxemburg;
Luxembourg;
Capellen;
Esch-sur-Alzette;
Mersch;

Els cantons foren creats el 24 de febrer de 1843.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190332" title="Cant de Luxemburg" nonfiltered="3600" processed="3592" dbindex="78615">

Cant de Luxemburg (luxemburgus Ltzebuerg), s un cant situat al sud del Gran Ducat de Luxemburg, al districte de Luxemburg. T 236,48 kilmetres quadrats i 126.940 habitants. La capital s Ciutat de Luxemburg.

El cant consta d'11 comunes: 
Bertrange;
Contern;
Hesperange;
Luxemburg;
Niederanven;
Sandweiler;
Schuttrange;
Steinsel;
Strassen;
Walferdange;
Weiler-la-Tour;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190334" title="Grup d'Esplai Xivarri" nonfiltered="3601" processed="3593" dbindex="78616">
El Grup d'Esplai Xivarri s un esplai del centre de Sabadell. Forma part del Moviment d'Esplais del Valls.

Activitat.
L'Esplai Xivarri organitza activitats d'esplai setmanal i sortides de cap de setmana. A ms, realitza casal d'hivern i ludoteca de Nadal, colnies de primavera i campaments d'estiu. Histricament havia fet casals d'estiu, fins que l'any 2007 una entitat nascuda a partir de Xivarri pass a organitzar-los.

Histria.
El Grup d'Esplai Xivarri s una entitat fundada el 1974 pels Pares Escolpis, per que des del seu inici es va desvincular de l'esglsia per formar un esplai laic membre de la coordinadora GES (Grups d'Esplai de Sabadell). En aquest marc va participar en la organitzaci de diferents festes i activitats: Festa de la Primavera , Festa del Castell, Festa del Sol, Festa de la Cuca , Quinzenal de l'Esplai de Sabadell, Cursets d'Hivern, Can Borrs Infantil, etc.

Desprs de la dissoluci del GES, Xivarri va participar en la Comisi d'Esplais del Consell de Joves de Sabadell (1985).

Durant el curs 1992-93 es va comenar a forjar un model conjunt de Casals d'Estiu entre varies entitats, entre elles Xivarri i el GE Can Puiggener. Fruit d'aquesta uni es va organitzar la Festa de Nadal (1993) i la Festa de la Primavera (1994) i, conjuntament amb l'Aula d'Esplai del Valls (escola de formaci de monitors i directors), es fa crear el projecte d'un nou moviment d'esplai, el MEV (Moviment d'Esplai del Valls).

Durant el curs 1995-96 entre el GE La Baldufa - Can Puiggener, el CE Ca n'Aurell de Terrassa i Xivarri es va dur a terme el projecte Idilli, que consistia en l'intercanvi de monitors i maneres de fer entre les tres entitats. Des d aquest curs Xivarri i el GE La Baldufa - Can Puiggener fem juntes les Colnies de Primavera.

L'any 2001 la colla de joves va obrir dos esplais a la ciutat. Un a Ca n'Oriach (GE Foc de Camp) i un altre als Merinals (GE Els Tabalots). Des d aquest any el GE Foc de Camp s uneix a les Colnies de Primavera conjuntes entre el GE La Baldufa   Can Puiggener i Xivarri. Des del 2003 el GE Els Tabalots actua a Torreromeu amb el nom de GE Els Gats de Torreromeu.

L any 2004 la colla de joves va organitzar les  XII hores contra les armes  tot collaborant amb la campanya  Armes sota control  de Intermn Oxfam i Amnistia Internacional fent participar a moltes entitats i collectius de la ciutat.

Des de l'any 2006 l'entitat participa en la Festa de la Primavera del barri del centre organitzada per l'Associaci de Veins del Centre.

Xivarri ha tingut la seva seu en diferents locals del centre (carrers Salut, Corominas, Sant Cugat, Horta Novella, Sant Lloren, Montserrat i actualment L'Illa).

Actualment Xivarri s membre del Moviment d'Esplai del Valls, el MEV, que agrupa a diferents entitats del Valls a fi de relacionar els infants de diverses zones de la ciutat i comarca. El MEV, alhora, s membre de la Federaci d'Esplais de Catalunya, que agrupa esplais d'arreu de Catalunya. Aix doncs els infants de l'entitat tenen l'oportunitat de relacionar-se, mitjanant el joc, amb diferents infants de tot Catalunya.

L'entitat participa activament i de forma espordica en actes i activitats que organitzen d'altres entitats i collectius de la ciutat seguint el seu esperit de formar part i participar del teixit associatiu de Sabadell.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190335" title="Cant de Capellen" nonfiltered="3602" processed="3594" dbindex="78617">

Cant de Capellen (luxemburgus Kapellen) s un cant sitaut al sud-oest de Luxemburg, al districte de Luxemburg. T 191 kilmetres quadrats i 38.195 habitants. La capital s Capellen (comune de Mamer).

El cant es divideix en 11 comunes: 
Bascharage;
Clemency;
Dippach;
Garnich;
Hobscheid;
Kehlen;
Koerich;
Kopstal;
Mamer;
Septfontaines;
Steinfort;

 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190336" title="Llac Ldoga" nonfiltered="3603" processed="3595" dbindex="78618">



El llac Ladoga (Rus:                 (Ladozhskoye Ozero), Fins: Laatokka), s un llac d'aigua dola situat a la Karlia i  el blast de Leningrad, prop de la frontera amb Finlndia. Amb una rea de 17.700 km, s el llac ms gran d'Europa i el 15 del mn. Al seu interior hi ha 660 illes que tenen una superfcie de 435 km. La majoria d'aquestes illes estan prop de la costa nord-oest. El llac desemboca al Golf de Finlndia (Mar Bltic) a travs del riu Neva.

L'rea de la seva conca hidrogrfica s de 276.000 km. Aquesta conca inclou uns  50.000 llacs i 3.500 rius amb ms de 10 km de longitud. El 85% de l'aigua del llac prov dels principals afluents:
 Riu Svir des del llac Onega (sud-est);
 Riu Vuoksi des del llac Saimaa a Finlndia (oest);
 Riu Volkhov des del llac Ilmen (sud);

Al llac Ladoga hi t el seu hbitat una espcie endmica de foca anellada, anomenada foca del Ladoga.

Histria.
El llac era part important de la ruta comercial que unia els varegos amb l'Imperi Bizant. La capital russa m antiga, Staraya Ladoga, pren el nom del llac. 

L'antic monestir de Valaam es fund a l'illa del mateix nom (en fins: Valamo), la ms gran del llac, abandonat entre el 1611 i el 1715, restaurat durant el segle XVIII, i evacuat a Finlndia durant la Guerra d'Hivern el 1940. L'activitat monstica fou recuperada el 1989. Altres claustres properssn el monestir de Konevets i el monestir d'Alexander-Svirsky. 

Entre el 1617 i el 1721, el llac dibuixava la frontera entre Rssia i Sucia, i posteriorment, entre el 1812 i el 1940, la frontera entre Finlndia i Rssia.

Durant el setge de Leningrad (1941-1944), el llac Ladoga suposava l'nic acc a la ciutat. Grcies a aix, tones de menjar es van poder dur a Leningrad, amb camions durant l'hivern (pel conegut com a "Cam de la Vida"), i a l'estiu per vaixells.

Desprs de la guerra, Finlndia va perdre la regi de Karlia en favor de la URSS. La majoria dels finesos foren obligats a exiliar-se, tot i que alguns nadius s'hi van quedar. 

Enllaos externs.
El llac Ladoga a Google Mps;
 El llac Ladoga (fotografies);













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190337" title="Cant de Clervaux" nonfiltered="3604" processed="3596" dbindex="78619">

Cant de Clervaux (luxemburgus Klierf) s un cant sitaut al nord de Luxemburg, al districte de Diekirch. T 331 kilmetres quadrats i 13.030 habitants. La capital s Clervaux.

El cant consisteix de 8 comunes: 
Clervaux;
Consthum;
Heinerscheid;
Hosingen;
Munshausen;
Troisvierges;
Weiswampach;
Wincrange;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190338" title="Cant de Diekirch" nonfiltered="3605" processed="3597" dbindex="78620">

Cant de Diekirch (luxemburgus Dikreich) s un cant situat al nord-est de Luxemburg, al districte de Diekirch. T 215 kilmetres quadrats i 26.021 habitants. La capital s Diekirch.

El cant es divideix en 12 comunes:
Bettendorf;
Bourscheid;
Diekirch;
Ermsdorf;
Erpeldange;
Ettelbruck;
Feulen;
Hoscheid;
Medernach;
Mertzig;
Reisdorf;
Schieren;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190339" title="Centre d'Esplai Quatre Vents" nonfiltered="3606" processed="3598" dbindex="78621">
El Centre d'Esplai Quatre Vents s un esplai del barri de Poblenou de Sabadell. Forma part del Moviment d'Esplais del Valls. Actualment resta inactiu.

Activitat.
Quatre Vents ha realitzat esplai setmanald urant els cursos 2006/07 i 2007/08, i casals d'estiu l'any 2007.

Histria.
L'entitat va comenar l'any 2006 com a resposta a la voluntat del barri de consolidar un esplai, iniciativa que havia engegat diverses vegades sense xit. La resposta va ser bona, per l'equip de monitors no va aconseguir una continuitat suficient. Acabat el segon curs, els monitors restants decideixen aturar el projecte.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190340" title="Sulfur de coure" nonfiltered="3607" processed="3599" dbindex="78622">
Els sulfurs de coure sn una famlia de composts qumics i minerals amb frmula qumica CuxSy.
Entre els sulfurs de coure minerals s'inclouen la calcosina (Cu2S) i la covellita (CuS). A la indstria minera tamb hom refereix als minerals de bornita (Cu5FeS4) i calcopirita (CuFeS2) com a  sulfurs de coure  tot i tractar-se d'una barreja de coure i ferro.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190341" title="Cant d'Echternach" nonfiltered="3608" processed="3600" dbindex="78623">

Cant d'Echternach (luxemburgus Iechternach) s un cant sitaut a l'est de Luxemburg, al districte de Grevenmacher. T 185 kilmetres quadrats i 14.588 habitants. La capital s Echternach.

El cant es divideix en 8 comunes:
Beaufort;
Bech;
Berdorf;
Consdorf;
Echternach;
Mompach;
Rosport;
Waldbillig;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190343" title="Cant d'Esch-sur-Alzette" nonfiltered="3609" processed="3601" dbindex="78624">

Cant d'Esch-sur-Alzette (luxemburgus Esch Uelzecht) s un cant sitaut al sud-oest de Luxemburg, al districte de Luxemburg. T 243 kilmetres quadrats i 140.061 habitants. La capital s Esch-sur-Alzette.

El cant es divideix en 14 comunes:
Bettembourg;
Differdange;
Dudelange;
Esch-sur-Alzette;
Frisange;
Kayl;
Leudelange;
Mondercange;
Ptange;
Reckange-sur-Mess;
Roeser;
Rumelange;
Sanem;
Schifflange;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190344" title="Cant de Grevenmacher" nonfiltered="3610" processed="3602" dbindex="78625">

Cant de Grevenmacher (luxemburgus Griwemaacher) s un cant sitaut a l'est de Luxemburg, al districte de Grevenmacher. T 211 kilmetres quadrats i 21.972 habitants. La capital s Grevenmacher.

El cant es divideix en 8 comunes:
Betzdorf;
Biwer;
Flaxweiler;
Grevenmacher;
Junglinster;
Manternach;
Mertert;
Wormeldange;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190345" title="Cant de Mersch" nonfiltered="3611" processed="3603" dbindex="78626">

Cant de Mersch (luxemburgus Miersch) s un cant situat al centre de Luxemburg, al districte de Luxemburg. T 224 kilmetres quadrats i 24.226 habitants. La capital s Mersch.

El cant es divideix en 11 comunes:
Bissen;
Boevange-sur-Attert;
Colmar-Berg;
Fischbach;
Heffingen;
Larochette;
Lintgen;
Lorentzweiler;
Mersch;
Nommern;
Tuntange;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190346" title="Cant de Redange" nonfiltered="3612" processed="3604" dbindex="78627">

Cant de Redange (luxemburgus Riden) s un cant situat a l'oest de Luxemburg, al districte de Diekirch. T 267 kilmetres quadrats i 14.500 habitants. La capital s Redange.

El cant es divideix en 10 comunes:
Beckerich;
Ell;
Grosbous;
Prizerdaul;
Rambrouch;
Redange;
Saeul;
Useldange;
Vichten;
Wahl;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190347" title="Cant de Remich" nonfiltered="3613" processed="3605" dbindex="78628">

Cant de Remich (luxemburgus Rimech) s un cant situat al sud-est de Luxemburg, al districte de Grevenmacher. T 128 kilmetres quadrats i 17.282 habitants. La capital s Remich.

El cant es divideix en 10 comunes:

Bous;
Burmerange;
Dalheim;
Lenningen;
Mondorf-les-Bains;
Remich;
Schengen;
Stadtbredimus;
Waldbredimus;
Wellenstein;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190348" title="Cant de Vianden" nonfiltered="3614" processed="3606" dbindex="78629">

Cant de Vianden (luxemburgus Veianen) s un cant situat al nord-est de Luxemburg, al districte de Diekirch. T 78 kilmetres quadrats i 3.645 habitants. La capital s Vianden.

El cant es divideix en 3 comunes:

Putscheid;
Tandel;
Vianden;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190349" title="Cant de Wiltz" nonfiltered="3615" processed="3607" dbindex="78630">


Cant de Wiltz (luxemburgus Wolz) s un cant situat al nord-est de Luxemburg, al districte de Diekirch. T 262 kilmetres quadrats i 12.460 habitants. La capital s Vianden.

El cant es divideix en 10 comunes:

Boulaide;
Esch-sur-Sre;
Eschweiler;
Goesdorf;
Heiderscheid;
Kiischpelt;
Lac de la Haute-Sre;
Neunhausen;
Wiltz;
Winseler;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190350" title="Inari (llac)" nonfiltered="3616" processed="3608" dbindex="78631">


El llac Inari (en fins: Inarijrvi, en suec: Enare trsk) s el segon llac de Finlndia i el sis d'Europa en extensi. Es troba situat a la part septentrional de Lapnia, al nord del Cercle polar rtic, a 118 metres sobre el nivell del mar. La seva superfcie s 1.050 km, la profunditat mitjana de 15 m i la mxima de 92 m. El llac desaigua cap el nord a travs del riu Paatsjoki cap el Mar de Barents. Entre el mes de novembre i comenaments de juny el llac queda congelat.

El llac compta amb ms de 3.000 illes al seu interior. Les ms conegudes sn Hautuumaasaari i Ukonkivi, lloc on es realitzaven sacrificis per part dels antics habitants de la zona. 



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190352" title="Centre d'Agrupament d'Esplai La Llar del Vent" nonfiltered="3617" processed="3609" dbindex="78632">
El Centre d'Agrupament d'Esplai La Llar del Vent s un esplai del barri de la Concrdia de Sabadell. Forma part del Moviment d'Esplais del Valls.

Activitat.
La Llar del Vent realitza, a ms d'esplai de dissabtes, diverses sortides, excursions de cap de setmana, colnies de primavera, ruta de primavera, casals d'estiu, ruta d'estiu i activitats extraescolars als CEIP Concrdia i Pau Casals. Tamb t un grup de geganters.

Histria.
Els origens de l'entitat es remonten a l'any 1966, quan sota el nom de Grup Infantil de l'Agrupaci de Vens de la Concrdia (i ms endavant senzillament El Cau) un grup de joves de l'associaci de vens comena a dinamitzar els dissabtes dels nens del barri, que no tenien escola i rebien classes de la mateixa associaci. El mateix any es fan els primers campaments d'estiu.
El grup creix fins que el 1973 el grup de grans decideix escindir-se formant La Llar del Vent. Anys desprs es tornaran a ajuntar, donant resultat a una entitat molt ms forta. Ser l'any 1981 que s'aconsegueixen els barracons de la Concrdia, locals actuals de l'entitat.
L'any 1984 sorgeix un grup de joves que a la llarga consolida el cicle de relleu dins l'entitat. En els anys segents s'engeguen noves iniciatives, com les colnies de primavera des de l'any 1989, o els Tallerstius, projecte evolucionat de l'idea de casals d'estiu.

Curiositats.
Els inicis de l'esplai van ser molt modestos, cal destacar que els primers campaments l'any 1966 es van fer tan a prop del barri que s'hi van desplaar a peu.
Una de les primeres activitats que es van fer per finanar l'associaci era la venta de castanyes per Tot Sants. Per estalviar-se de comprar les castanyes les anaven a buscar a Viladrau, tot i aix algun any no se'n van poder escapar i les van haver de pagar al pags propietari dels terrenys.

Enllaos externs.
Web de La Llar del Vent


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190353" title="Circuit de Zolder" nonfiltered="3618" processed="3610" dbindex="78633">




El circuit de Zolder, tamb conegut com Terlaemen, s un circuit de carreres de 3.977 km situat a Heusden-Zolder, Blgica.



 Histria a la Frmula 1 .

Fou construt l any 1963 i va acollir el Gran Premi de Blgica de Frmula 1 en 10 ocasions durant les dcades de 1970 i 1980.

Zolder s tristament conegut com el lloc on el pilot canadenc Gilles Villeneuve va perdre la vida durant les classificacions del Gran Premi de Blgica del 1982, un fet que va esdevenir el principi de la fi per aquest circuit.

Fora de la F1, s'ha utilitzat el circuit de Zolder per realitzar-hi proves de tot tipus, incloent-hi un mundial de ciclo-cross i curses de la Champ Car.


 Resultats .



 Enllaos externs .

Google Maps;
Web oficial;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190354" title="Florent" nonfiltered="3619" processed="3611" dbindex="78634">



Onomstica:

Florent, jurista roma ;

Florent, escriptor d'frica sota els vndals;

Florent, escriptor bizant;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190355" title="Esplai l'Esquirol" nonfiltered="3620" processed="3612" dbindex="78635">
L'Esplai l'Esquirol s un esplai de Barber del Valls. Forma part del Moviment de Centres d'Esplais Cristians.

Activitat.
l'Esquirol realitza, a ms d'esplai setmanal, un projecte de Camp de Treball a San Juan de la Laguna (Guatemala). El seu local s al costat de la parrquia, a l'avinguda Generalitat, 79.

Histria.
L'Esquirol comena l'any 1983, quan dos monitors comencen a fer activitats desprs de la catequesi. Quan anys desprs aquests dos monitors decideixen abandonar l'activitat, prenen el relleu els infants de ms edat, tot i aix bastant joves. Amb el temps i el suport del mossn aquestes activitats s'institucionalitzen i es consoliden.

Enllaos externs.
Esplai l'Esquirol





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190356" title="Florent (jurista)" nonfiltered="3621" processed="3613" dbindex="78636">
Florent (Florentinus) fou un jurista roma que Lampridi diu que fou membre del consell de l'emperador Alexandre Sever . Va escriure Institutiones en 12 llibres del que es conserven 43 extractes al corpus iuris.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190357" title="Florent (escriptor)" nonfiltered="3622" processed="3614" dbindex="78637">
Florent (Florentinus) fou un escriptor llat que va escriure un panegric en 39 versos hexmetres, sobre les glories del rei vndal Trasimund i l'esplendor de Cartago sota el seu govern. Va viure a finals del segle V.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190358" title="Florent (bizant)" nonfiltered="3623" processed="3615" dbindex="78638">
Florent (Florentinus) fou un escriptor bizant d'poca que no s'ha pogut determinar per en tot cas anterior al segle X. Es suposa que podria ser l'autor de part de l'obra Geopnica que normalment s'atribueix a Cassi Bas que en fou el compilador.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190359" title="Tecophilaeaceae" nonfiltered="3624" processed="3616" dbindex="78639">

Tecophilaecia (Tecophilaeaceae) s una famlia de plantes amb flor monocotilednies.
Gneres .
 Conanthera;
 Tecophilaea;
 Zephyra;
subfamlia Cyanastroideae;
 Cyanastrum;
 Kabuyea;
Enllaos externs.
Espcies
NCBI Taxonomy Browser;
Referncies.
 Brummitt R. K. i cols. 1998. Taxonomy of Cyanastroideae (Tecophilaeaceae): A multidisciplinary approach. Kew Bull. 53, 769.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190360" title="Florenci" nonfiltered="3625" processed="3617" dbindex="78640">
Florenci (Florentius) fou prefecte pretori de les Gllies durant el regnat de Constanci II. La seva administraci financera va indignar a Juli que quan fou nomenat csar no va ratificar les seves ordenances.

Quan es  va ordenar l'expedici a l'est, Florenci va romandre a Viena del Delfinat allegant estar molt ocupat i quan va rebre noticies del mot de les tropes i de qu Juli havia estat proclamat august es va presentar a la cort de Constanci II per deixar constncia de la seva fidelitat i al mateix temps acusar a Juli. 

En recompensa fou nomenat cnsol el 361 i prefecte pretoria d'Illria (Illyricum) al lloc d'Anatol que havia mort feia poc. A la mort de Constanci va deixar el crrec i va fugir junt amb el seu collega Taure i fou condemnat en absncia. Juli va refusar generosament ser informat del lloc on s'amagava.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190362" title="Flori" nonfiltered="3626" processed="3618" dbindex="78641">


Marc Anni Flori (Marcus Annius Florianus) fou germanastre, de pares diferents, de l'emperador Tcit i a la seva mort fou el seu successor. Encara que fou reconegut de facto (mai de jure) pel senat i tolerat per l'exrcit occidental, les legions de Sria es van revoltar i van proclamar al seu propi general, Probe (Probus) com emperador. La guerra civil que va seguir entre Probe i Flori va acabar sobtadament amb la mort d'aquest darrer, que va ser assassinat a Tars pels seus soldats o be es va sucidar, desprs de regnar uns dos mesos (de l'abril fins al juny o juliol del 276). 

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190363" title="Grup d'Esplai Foc de Camp" nonfiltered="3627" processed="3619" dbindex="78642">
El Grup d'Esplai Foc de Camp s un esplai del barri de la Creu Alta de Sabadell. Forma part del Moviment d'Esplais del Valls.

Activitat.
Foc de Camp, a ms d'esplai setmanal i sortides de cap de setmana, fa casals d'estiu, campaments d'estiu, colnies de primavera, i activitats extraescolars al CEIP Calvet d'Estrella.

Enllaos externs.
Web de l'Ajuntament de Sabadell dedicada a Foc de Camp




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190364" title="Saimaa" nonfiltered="3628" processed="3620" dbindex="78643">

El llac  Saimaa, amb una superfcie de 4.400 km, s el ms gran de Finlndia i el cinqu ms gran d'Europa. Es troba al sud-est del pas. El llac desemboca principalment al riu Vuoksi que flueix al llac Ladoga, avui dia situat completament a Rssia. El Canal de Saimaa connecta el llac amb el Golf de Finlndia, passant de Lappeenranta a Vyborg.

Les ciutats ms importants que es troben a la seva riba sn: Lappeenranta, Imatra, Savonlinna i Mikkeli. 

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190366" title="Jordi Bast i Duran" nonfiltered="3629" processed="3621" dbindex="78644">
Jordi Bast i Duran s periodista i presentador de catal de rdio i televisi. Actualment s el director i presentador del programa matinal El mn a RAC1 de l'emissora RAC 1.

Rdio.
Va treballar durant 22 anys a Catalunya Rdio on va collaborar en les retransmissions de futbol de Joaquim Maria Puyal i s'encarregava de les retransmissions de partits de bsquet. Tamb hi va presentar el programa La jornada a les tardes dels diumenges i el programa esportiu nocturn No ho diguis a ning. 

L'any 2004 deix Catalunya Rdio per desacords amb la nova directora Montserrat Minobis i fitx per RAC 1, on a ms a ms de ser cap d'esports ha presentat el programa esportiu nocturn Tu dirs. Al principi de la temporada 2007-08 substitu Xavier Bosch al capdavant del magazn matinal El mn a RAC 1, deixant el crrec de cap d'esports. Amb aquest canvi, Jordi Bast va donar un gir a la seva carrera, fins llavors estretament lligada al seguiment de l'actualitat esportiva.

 Televisi .
A televisi, Jordi Bast va treballar com a redactor del programa de TV3 Bsquetmania i com a codirector i presentador de Gol a gol al Canal 33 des del 2001 al 2003.

 Premsa escrita .
Ha publicat articles a El 9, l Avui, al Mundo Deportivo i a La Vanguardia. 

Llibres publicats.
 L'esport als Matins de Catalunya Rdio. Barcelona, La Magrana, 1997.
 El Bara del canvi. Una cronologia personal. Barcelona, L'esfera dels llibres, 2007.

Premis.
 El 2006 va rebre el Premi Rdio Associaci al millor professional.

Referncies. 
 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190367" title="Grup d'Esplai La Ganyota" nonfiltered="3630" processed="3622" dbindex="78645">
El Grup d'Esplai La Ganyota s una secci d'esplai de la Uni Excursionista de Sabadell (UES) de Sabadell. Forma part del Moviment d'Esplais del Valls.

Activitat.
A ms de les activitats d'esplai setmanal i les sortides de cap de setmana, l'esplai tamb organitza colnies de primavera, campaments d'estiu i rutes diverses.

Histria.
La Ganyota es crea l'any 1994 com a secci de la UES. L'any 2006 es redacta el projecte educatiu del centre.

Enllaos externs.
Esplai La Ganyota;
 Projecte Educatiu de La Ganyota;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190368" title="Circuit de Nivelles" nonfiltered="3631" processed="3623" dbindex="78646">


Nivelles-Baulers era un circuit de curses automobilstiques de 3.71 km situat a la ciutat de Nivelles, prop de Brusselles, Blgica.

Construit el 1971, el circuit va allotjar dues proves de Frmula 1, el Gran Premi de Blgica dels anys 1972 i  1974, en un temps en qu les curses s'intentaven alternar entre la zona flamenca i la zona valona de Blgica.

El circuit va tenir seriosos problemes econmics des del primer moment, fent fallida econmica l'any 1974.  

A la temporada 1976 es va intentar organitzar de nou el GP de Blgica, per el paviment no es va considerar prou segur per disputar-hi la cursa.

A l'any 1981 es clausurar el circuit, anys desprs ha estat enderrocat i s'han construt indstries al seu lloc.

 Resultats .



 Enllaos externs .

Google Maps;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190369" title="Grup d'Esplai La Masia de Sabadell" nonfiltered="3632" processed="3624" dbindex="78647">
El Grup d'Esplai La Masia de Sabadell s un esplai del barri de Can Rull de Sabadell. Forma part del Moviment d'Esplais del Valls.

Activitat.
La Masia realitza, a ms d'esplai de dissabtes i sortides de cap de setmana, esplai diari, casals, campaments i rutes.

Enllaos externs.
 Esplai La Masia;
 Pgina de Federaci dedicada a La Masia;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190370" title="Flor (desambiguaci)" nonfiltered="3633" processed="3625" dbindex="78648">


Botnica:

Flor, estrtuctura reproductiva de les plantes;

Onomstica:

Luci Anneu Flor, historiador roma, probablement la mateixa persona que el poeta;
Publi Anneu Flor, poeta rom, probablement la mateixa persona que l'historiador;
Gai Aquilli Flor, cnsol el  259 aC ;
Domici Flor, senador rom i trib del poble;
Gessi Flor,  governador rom de Judea.
Juli Flor, poeta i orador rom ;
Juli Segon Flor, orador rom ;
Roger de Flor, cap dels almogvers;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190371" title="Luci Anneu Flor" nonfiltered="3634" processed="3626" dbindex="78649">
Luci Anneu Flor o Publi Aneu Flor (Lucius Annaeus Florus o Publius Annaeus Florus) fou un historiador i poeta rom.

Com historiador va escriure una histria de Roma en quatre llibres, que abracen l'poca republicana des de la fundaci de la ciutat fins a l'establiment de l'imperi per August, titulada Rerum Romanarum Libri IV., o Epitome de Gestis Romanorum. Es va escriure en temps de Traj o Adri. Encara que es detecten alguns errors es pot considerar en general una obra acurada encara que massa elogiosa per Roma. El tercer llibre esta basat en Titus Livi i el quart s de fonts desconegudes, potser el llibre "Guerres Germniques" compilat en temps de Tiberi i Calgula, doncs Flor diu que dels tres estendarts militars perduts a la batalla del bosc de Teutoburg, un encara estava perdut i fou recuperat el 41 per Aule Gabini Segon Cauci (Aulus Gabinius Secundus Chaucius), governador de Germnia Inferior. L'autor com historiador s designat en uns llocs com Luci i en altres con Luci Juli i en altres com Luci Anneu Sneca i finalment en altres noms com Luci Anneu per sempre com a Luci (Lucius). La seva obra histrica gaud de gran fama i difusi a l'edat mitjana (a tall d'exemple, en tenia un exemplar, a la seva biblioteca, l'humanista catal del segle XV Pere Miquel Carbonell), aix com a l'edat moderna. Tamb apareix publicat sota la seva autoria el Bellorum romanorum libri duo.

Se l'ha tractat d'identificar amb Juli Flor Segon (Julius Florus Secundus) l'eloqncia del qual es esmentada per Quintili, i amb Sneca el preceptor de Ner. 

Com a poeta fou autor principalment de tres versos esportius trocaics dimetres dirigits a Adri, al que l'emperador va contestar tamb amb versos conservats per Esparti. Carisi esmenta un Anneu Flor que composava poemes ablatius (Annaeus Florus ad divum Hadrianum poematis delector) que seria el mateix. Es conserven tamb alguns altres versos (una srie d'epigrames curts). Se l'esmenta com Annius Florus (Anni Flor) o Annaeus Florus (Anneu Flor)

Sota el nom de Publi Anneu Flor apareix un poeta, probablement el mateix personatge, descrit com un poeta de Virgili. Era nadiu d'frica i desprs va viure a Roma on va competir en poesia als Ludi Capitolini (vers 90, hi van haver aquests jocs el 86, 90 i 94). Hi fou molt aplaudit pel pblic i va obtenir un premi que fou retingut per l'emperador; aix el va disgustar i se'n va anar a Siclia, Creta, Rodes i Egipte, llocs on va exercir com a sofista. Va tornar a Itlia vers el 101 i va creuar els Alps cap a la Gllia. Desprs de passar els Pirineus, va acabar a Tarraco on es va dedicar a l'ensenyament fundant-hi una escola, doncs deia que la ciutat tenia molt bon clima i la gent era molt honesta. Aquest Publi Anneu  es considera que s el mateix poeta del temps d'Adri, i que desprs d'un anys a Tarraco va tornar a Roma en temps d'aquest emperador o poc abans, i va tenir certa amistat amb Adri.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190373" title="Gai Aquilli Flor" nonfiltered="3635" processed="3627" dbindex="78650">
Gai Aquilli Flor (Caius Aquillius M. F. C. N. Florus) fou un magistrat rom que fou cnsol el 259 aC al sis any de la Primera Guerra Pnica. Se li va assignar com a provncia  on va vigilar els moviments d'Amlcar Barca durant els darrers mesos de l'any; va romandre l'any segent a l'illa en qualitat de procnsol i es va dedicar a bloquejar Mitistratum una plaa forta de muntanya que finalment va rendir amb l'ajut del cnsol de l'any Aule Atili Calat, fins que al final de l'estiu va tornar a Roma. El 5 d'octubre del 258 va celebrar un triomf a Roma.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190374" title="Domici Flor" nonfiltered="3636" processed="3628" dbindex="78651">
Domici Flor (Domitius Florus) fou un senador rom de comenaments del segle III. Expulsat del senat per la influencia de Plauci fou restaurat en el regnat de Macr en el que fou trib del poble.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190375" title="Gran Premi de Blgica del 1977" nonfiltered="3637" processed="3629" dbindex="78652">
Resultats del Gran Premi de Blgica de Frmula 1 disputat la temporada de 1977 al circuit de Zolder el 5 de juny del 1977. 


 Resultats .





 Altres .

 Pole:  Mario Andretti     ;
 Volta rpida: Gunnar Nilsson  1' 27. 540;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190377" title="Vttern" nonfiltered="3638" processed="3630" dbindex="78653">
  

El llac Vttern s el segon ms gran de Sucia, desprs del Vnern. Amb una superfcie de 1.912 km, la seva profunditat mxima s de 128 m (s'assoleix al sud de Visings). La profunditat mitjana s de 39 metres.

El llac Vttern s fams per l'excellent qualitat de l'aigua, cosa que fa que moltes poblacions del seu voltant agafin l'aigua de boca directament del llac, ja que calen molt pocs tractaments i es pot beure sense problemes a gaireb qualsevol rac del llac. Es considera que el llac Vttern s la major massa d'aigua potable del mn. 

L'origen del nom pot ser la paraula sueca "vatten", aigua. Amb tot, no queda del tot clar i d'altres diuen que el nom podria venir de la paraula "vtter", "esperit del bosc o del llac".

Al nord es pot veure un estrany fiord interior anomenat Alsen.

El Vttern tamb  conegut per la prova ciclista Vttern Runt, que atrau uns 15.000 participants en un recorregut de 300 km per la riba del llac.

Tamb sn importants els seus recursos pesquers per a les poblacions venes. Als turistes els s perms pescar sempre que no s'emprin xarxes. 

Situat a Gtaland, desaigua al mar Bltic, pel riu Motala. Les principals ciutats que es troben a la seva riba sn: Vadstena, Jnkping, Huskvarna, Hjo, Askersund, mmeberg i Karlsborg. Es troba entre els comtats de Vstra Gtaland, Jnkping, stergtland i rebro.

Enllaos externs.
Llac Vattern;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190378" title="Gessi Flor" nonfiltered="3639" processed="3631" dbindex="78654">
Gessi Flor fou un governador rom de Judea.

Era nascut a Clazmenes i va succeir Alb com a procurador de Judea vers l'any 64, mercs a la influencia de la seva dona Clepatra, amiga de l'emperadriu Poppea. El seu govern fou opressiu pels jueus, que tot i el mal govern d'Alb encara consideraven a aquest millor. Va ser cruel i sense cap pietat i va saquejar la provncia sense deixar res ni tan sols all poc important; les extorsions van ser enormes i van afectar tots els districtes i totes les persones de posici. Els bandits que infectaven el pas van comprar la seva impunitat compartint el bot amb el procurador. Tant Flavi Josep com Tcit li atribueixen la part essencial de les causes de la revolta jueva, i encara diuen que va crear les causes d'una revolta i la va instigar per amagar els efectes dels seus actes.

La revolta es pot dir que es va iniciar a Cesarea el 65. Els grecs de la ciutat, capital de Judea, eren afavorits pel prefecte i van fer determinats sacrificis davant la sinagoga que impedien l'entrada als jueus. Flor va rebre un pagament per aconseguir l'entrada dels jueus a la seva sinagoga per desprs de cobrar no va complir i va sortir de la ciutat deixant als grecs insultant els jueus; els comissionats jueus que van anar a protestar foren empresonats.  

Poc desprs va fer una matana de 3600 jueus a Jerusalem que sembla que fou noms una excusa per saquejar el temple; la reacci jueva va provocar que alguns romans de rang eqestre (per jueus de naixement) foren assassinats, tot i les supliques de Berenice, de la famlia dels asmoneus, i germana d'Herodes Agripa II. Els jueus van aixecar una queixa dirigida al governador de Sria el procnsol Cesti Gal (Cestius Gallus) per noms van aconseguir la promesa d'un millor tracte en endavant. 

Finalment la revolta va esclatar obertament el 66. Sembla que Flor va escapar en comenar la revolta i desprs fou destitut per tamb s'ha dit que va morir a mans dels revoltats.

Tamb apareix esmentat com Festus Florus i Cestius Florus.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190379" title="Socors Catal" nonfiltered="3640" processed="3632" dbindex="78655">
Socors Catal fou una organitzaci de solidaritat i suport amb els patriotes catalans represaliats. Va ser fundada el 1977 arran de la detenci dels militants independentistes Carles Sastre, lvar Valls, Josep-Llus Prez i Montserrat Tarrag  tots ells militants d'EPOCA , detinguts i acusats de la mort de l'industrial Josep Maria Bult el 9 de maig de 1977. Entre els seus activistes hi havia l'editor Enric Borrs, el lingista Miquel Vidal, l'escriptor i periodista Xavier Borrs i Mart Marc i Bardella.

El 1981, desprs del cop d'estat del 23 de febrer, l'organitzaci es va dissoldre. El seu testimoni fou recollit, de forma parcial, pels Comits de Solidaritat amb els Patriotes Catalans (CSPC).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190381" title="Juli Flor" nonfiltered="3641" processed="3633" dbindex="78656">
Juli Flor (Julius Florus) fou un poeta i orador rom de la Gllia, fams per la seva eloqncia, que va fer part de la delegaci de Tiberi Claudi Ner enviada per August a posar a Tigranes al tron d'Armnia. Segons Porfiri fou l'autor de stires i editor d'extractes d'obres satriques d'Enni, Gai Lucili i Marc Terenci Varr. Podria ser el deixeble de Marc Porci Latr que esmenta Sneca, que esmenta una obra anomenada Flamininus. Es tamb possible que sigui la persona de nom Florus que esmenta Quintili com a un gran orador de la Gllia. Finalment tamb hi ha qui l'identifica amb el Juli Flor que el al vuit any d'August (22) va dirigir una revolta dels trevirs (vegeu Juli Sacrovir).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190382" title="Juli Segon Flor" nonfiltered="3642" processed="3634" dbindex="78657">
Juli Segon Flor (Julius Secundus Florus) fou un orador rom destacat contemporani de Quintili i nebot per part de pare de Juli Flor el orador gal. (Quintili. 10.3.13; Sneca. Controv. 4.25.)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190384" title="Focas" nonfiltered="3643" processed="3635" dbindex="78658">


Onomstica:

Sant Focas, mrtir del segle IV;
Focas o Foca, escriptor llat;
Flavi Focas, Emperador  602-610.
Focas, famlia bizantina;
Lle Focas, general;
Bardas Focas el vell, general ;
Nicfor II Focas, Emperador 963-969.
Bardas Focas el jove, rebel bizant;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190385" title="Focas (escriptor)" nonfiltered="3644" processed="3636" dbindex="78659">
Foca o Focas fou un escriptor llat autor d'una vida de Virgili en versos hexmetres del que 119 lnees es conserven en dos fragments, titulat Vita Virgilii a Foca Grammatico Urbis Romae Versibus edita, o tamb  Grammatico Urbis Romae perspicacissimo et clarissimo.

No se sap res de la seva vida ni de la seva poca per es anterior a Prisci i Cassiodor per que els dos l'esmenten. Apart de l'obra esmentada va escriure In Aeneidem Virgilii, i dos tractats en prosa, De Aspiratione, i  Ars de Nomine et Verbo.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190386" title="Fonteia" nonfiltered="3645" processed="3637" dbindex="78660">

Fonteia fou una famlia romana originaria de Tusculum on eren una de les principals famlies. Eren d'origen plebeu i van utilitzar els cognoms Agrippa, Balb, i Capit. El primer membre d'aquesta gens que apareix en els Fasti es Gai Fonteu Capit I el 33 aC. Es conserven diverses monedes dels Fonteii, per noms hi apareix el cognom Capit.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190388" title="Riccardo Patrese" nonfiltered="3646" processed="3638" dbindex="78661">

Riccardo Patrese s un ex-pilot de Frmula 1 itali, nascut a Pdua el 17 d'abril del 1954, vencedor de sis Grans Premis ( Mnaco ' 82, Sud-frica' 83, San Marino' 90, Mxic' 91 ,  Portugal ' 91 i Jap' 92 ). 

Va competir amb les escuderies Shadow, Arrows, Brabham, Alfa Romeo, Williams i Benetton. 

El seu millor lloc al mundial va ser a la temporada 1992 , en la qual va finalitzar segon, per darrere del seu company d'equip Nigel Mansell. 

Va participar en 257 Grans Premis (prenent la sortida en 256) que s, ara per ara, el major nombre de participacions d'un pilot en Grans Premis, dels quals en va guanyar sis i en va aconseguir la pole en vuit. 


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190389" title="Fonteu" nonfiltered="3647" processed="3639" dbindex="78662">


Onomstica:

Tit Fonteu, llegat de Publi Corneli Escipi a Hispnia ;

Publi Fonteu Balb (Publius Fonteius Balbus) fou pretor a Hispnia el 169 aC;

Marc Fonteu (Marcus Fonteius) fou pretor de Sardenya el 167 aC;

Gai Fonteu, militar rom;

Marc Fonteu,  triumvir, qestor, proqestor, i pretor ;

Publi Fonteu, pare adoptiu de Publi Clodi Pulcre ;

Fonteu Magne, advocat rom;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190390" title="Tit Fonteu" nonfiltered="3648" processed="3640" dbindex="78663">
Tit Fonteu (Titus Fonteius) fou un llegat de Publi Corneli Escipi a Hispnia el 212 aC. Morts Publi i Gneu Corneli Escipi, Fonteu com a prefecte del campament havia d'assolir el comandament temporal per els soldats van aclamar com a cap a Luci Marci si be amb Fonteu com a segon en el comandament. Sembla que fou valent i un bon oficial.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190391" title="Josep Maria Vilar i Mas" nonfiltered="3649" processed="3641" dbindex="78664">
Josep Maria Vilar i Mas, conegut com a Titus i segon fill de l'erudit calong Llus Vilar i Subirana i la seva muller Teresa Mas i Santal. Es signific dins la histria de Calonge per marxar de la dictadura del General Franco  a un pas on casualment la democrcia fou aconseguida mercs a Jos Figueres Ferrer, fill d'emigrants catalans. En l'actualitat es considera un tico ms i s l'nic calong amb pasaport costarriqueny.
s conegut de ser de les primeres persones que poderen retornar al pas desprs de la mort del dictador, acollint-se a la llei d'amnistia. Les seves vivncies estan recollides a la seva entrevista al setmanari Presncia del setembre del 1976.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190392" title="Gai Fonteu" nonfiltered="3650" processed="3642" dbindex="78665">
Gai Fonteu (Caius Fonteius) fou un militar rom. Fou llegat del pretor Gneu Servili Cepi juntament amb el que va morir en un tumult que es va produir a Asculum al Pic, al esclatar la guerra dels mars o guerra social (90 aC). Va tenir dos fills: Fonteia i Marc Fonteu.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190394" title="Pirineus TV" nonfiltered="3651" processed="3643" dbindex="78666">
Pirineus TV s un canal de televisi de carcter privat gestionat pel grup de comunicaci Cadena Pirenaica de Rdio i Televisi. s un dels canals amb llicncia  de TDT local a les comarques de l'Alt Urgell, la Cerdanya, el Pallars Juss, el Pallars Sobir i a l'Alta Ribagora.

Els programes del canal sn en catal tot i que hi ha una hora setmanal en francs.

Programaci.

Actualment emet les 24 hores del dia durant tot l'any, tot combinant programes i informatius propis amb algun programa de la XTVL i videoclips musicals.

De dilluns a divendres, emet a les 21h un noticiari titulat L'informatiu, d'uns 30 minuts de durada. Se n'emet tres repeticions: a les 23h, a la 1h i a les 3h de la matinada. Els caps de setmana emet, durant dues hores, un resum de les notcies ms destacades de les setmana, a les 21h.

Cobertura.

Les seues zones de cobertura sn: l'Alt Urgell (excepte els municipis situats al sud de la comarca), la Cerdanya, el Pallars Sobir i el Pallars Juss.

Freqncies.
Freqncies analgiques
 Canal 26 UHF: Alt Urgell.
 Canal 36 UHF: Pallars Sobir.
 Canal 46 UHF: Pallars Juss.
 Canal 49 UHF: Cerdanya.
 Canal 57 UHF: Ripolls.
Freqncia digital
 Canal 55 UHF: Alt Pirineu.

Enllaos externs.
Pirineus Televisi;
Cadena Pirenaica de Rdio i Televisi;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190395" title="Marc Fonteu" nonfiltered="3652" processed="3644" dbindex="78667">
Marc Fonteu (Marcus Fonteius) fou fill de Gai Fonteu. Cicer esmenta les magistratures que va exercir: triumvir (no se sap si per l'establiment d'una colnia o del tresor), qestor (86 aC a 83 aC), llegat amb ttol de proqestor a l'Hispnia Ulterior (83 aC), i desprs a Macednia on va lluitar contra tribus trcies. Fou pretor vers el 76 aC i va governar la Gllia Narbonense (76 a 73 aC) i el 75 aC va enviar subministraments i reclutes a Metel Pius i Gneu Pompeu que estaven ocupats a la guerra contra Sertori a Hispnia i per aix va haver de fer exaccions  que foren denunciades pels provincials. 

El 73 aC va tornar a Roma i les acusacions contra ell no van seguir endavant fins el 69 aC en qu Marc Pletori i Marc Fabi les van dirigir; el testimoni de crrec principal fou Induciomarus, el cap dels allbroges. Fou acusat tamb de defraudar creditors quan era qestor, d'imposar una taxa altssima al vi de Narbona, i de vendre exempcions de reparacions de vies de comunicacions que finalment van esdevenir intransitables; per Fonteu, defensat per Cicer, tot i que era segurament culpable, fou absolt. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190396" title="Publi Fonteu" nonfiltered="3653" processed="3645" dbindex="78668">
Publi Fonteu (Publius Fonteius) fou un jove d'una obscura famlia que fou escollit com a pare adoptiu per Publi Clodi Pulcre quan va necessitar ser adoptat per un plebeu per accedir al crrec de trib de la plebs (60 aC). Fonteu estava casat i tenia tres fills i noms tenia poc ms de 20 anys  (Clodi Pulcre en tenia 35), per finalment l'adopci es va formalitzar; el primer acte del nou pare fou emancipar al seu fill.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190397" title="Fonteu Magne" nonfiltered="3654" processed="3646" dbindex="78669">
Fonteu Magne (Fonteius Magnus) fou un advocat rom probablement nadiu de Bitnia, que fou un dels acusadors de Ruf Var (Rufus Varenus) per extorsi mentre havia estat procurador de Bitnia. Var fou defensat per Plini el jove (Plin. Ep. 5.20, 7.6-Z2.).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190399" title="Grup l'Esplai La Sargantana" nonfiltered="3655" processed="3647" dbindex="78670">
El Grup l'Esplai La Sargantana, popularment conegut com a Esplai Sargantana s una secci d'esplai del Centre Excursionista de Castellar del Valls.

Activitat.
L'Esplai Sargantana, a ms d'esplai setmanal i sortides de cap de setmana, organitza colnies o campaments a les vacances de primavera i estiu, ruta d'estiu i la Festa de La Llufa el 28 de desembre. Les activitats van dirigides a infants d'entre 5 i 17 anys, tot i que els majors d'edat poden participar com a monitors, collaboradors o com a pares i mares. El local de l'esplai s situat al carrer Baixada de Palau s/n, tot i que el Centre Excursionista de Castellar t la seu al carrer Colom s/n.

Histria.
La idea de l'Esplai Sargantana es va comenar a gestar el 1998 en un grup de pares que volia un model d'esplai concret pels seus fills, model que no existia al poble. L'entitat va nixer amb l'ajuda d'un equip de monitors que havien participat en diferents esplais, alguns d'ells de l'Esplai Xiribec, l'nic esplai que hi havia hagut fins al moment al poble.
L'any 2001 l'Esplai Sargantana es fusiona amb el Centre Excursionista de Castellar, passant a ser una secci d'aquest. El moment de mxima activitat de l'esplai es viu l'any 2004, arribant a moure 80 infants i joves. Tot i aix la maduraci de l'esplai va en augment progressivament, arribant a comptar amb un equip de 10 monitors l'any 2007.

Curiositats.
El nom de l'esplai va ser triat a l'atzar, llegint les primeres paraules d'un diccionari obert per una pgina qualsevol.
El grup de pares fundadors van proposar de formar l'esplai com a secci del Centre Excursionista, proposta que va ser denegada. Tres anys desprs una nova junta del centre va proposar recuperar la idea de l'esplai com a secci.

Enllaos externs.
Esplai Sargantana

Centre Excursionista de Castellar



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190401" title="Grup d'Esplai La Baldufa" nonfiltered="3656" processed="3648" dbindex="78671">
El Grup d'Esplai la Baldufa s un esplai del barri de Can Puiggener de Sabadell. Forma part del Moviment d'Esplais del Valls.

Activitat.
La Baldufa realitza activitats d'esplai setmanal i sortides de cap de setmana, i a ms organitza colnies, campaments, casals d'estiu, activitats extraescolars i activitats obertes al barri. El local es situa als baixos del carrer Puig de la Creu, 114.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190404" title="Centre d'Esplai La Teranyina" nonfiltered="3657" processed="3649" dbindex="78672">
El Centre d'Esplai La Teranyina s un esplai del centre de Sabadell. Forma part del Moviment de Centres d'Esplais Cristians (MCEC). Va iniciar la seva activitat durant la dcada dels 1970.

Activitat.
La Teranyina, a ms de fer esplai setmanal i diverses sortides, organitza colnies de setmana santa i d'estiu. L'activitat va dirigida a infants d'entre 5 i 15 anys. El local s situal al carrer Sant Joan, 20.

Enllaos externs.
La Teranyina





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190405" title="Agrupament Escolta Flor Roja" nonfiltered="3658" processed="3650" dbindex="78673">

L'Agrupament Escolta Flor Roja s l'agrupament escolta de Castellar del Valls. Forma part d'Acci Escolta.

Activitat.
Flor Roja organitza activitats setmanals en el cap de setmana. T la seu al carrer Roger de Llria 7.

Histria.
L'agrupament sorgeix l'any 2004 de mans de persones amb experincia en el mn de l'escoltisme i que consideren que a Castellar del Valls hi ha d'haver un projecte d'aquest caire. L'activitat es desenvolupa en un primer moment al Casal de Joves de Castellar. Tot i la forta aposta per acostar-se a la realitat del poble, com la recollida solidria de queviures que organitza per les dates de nadal, durant alguns cursos ha de mantenir tancats alguns grups d'edat per manca de monitors.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190407" title="Centre d'Esplai El Cu-cut" nonfiltered="3659" processed="3651" dbindex="78674">
El Centre d'Esplai El Cu-cut s un esplai de Cerdanyola del Valls. Forma part del Moviment d'Esplais del Valls.

Activitat.
A ms d'esplai setmanal i sortides de cap de setmana, tamb organitza colnies de primavera i d'estiu. Les activitats van destinades a infants d'entre 5 i 18 anys. El local actual s al carrer Canries, 9-11.

Histria.
El Cu-cut s'inicia l'any 1985 al Casal Parroquial. En els deu anys segents la seva identitat evoluciona cap a l'aconfessionalitat. Passa per diversos locals durant els anys segents.



Enllaos externs.
El Cu-cut





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190408" title="Centre d'Esplai Foc Nou" nonfiltered="3660" processed="3652" dbindex="78675">
El Centre d'Esplai Foc Nou s un esplai de Badia del Valls. Forma part del Moviment d'Esplais del Valls.

Activitat.
Foc Nou organitza activitats d'esplai setmanal.

Histria.
Foc Nou s'inicia el 1977 a partir del Centre Cultural. 

Curiositats.
Foc Nou s una de les entitats que va promoure la creaci del MEV.

Enllaos externs.
pgina de Federaci dedicada a Foc Nou





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190410" title="MEV" nonfiltered="3661" processed="3653" dbindex="78676">

MEV poden ser les sigles de diferents conceptes:

Megaelectr volt, una mesura d'energia;
Moviment d'Esplais del Valls, una coordinadora d'esplais;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190415" title="Gran Premi de Blgica del 1978" nonfiltered="3662" processed="3654" dbindex="78677">
Resultats del Gran Premi de Blgica de Frmula 1 disputat la temporada de 1978 al circuit de Zolder el 21 de maig del 1978. 


 Resultats .





 Altres .

 Pole:  Mario Andretti   1: 20. 90   ;
 Volta rpida: Ronnie Peterson   1: 23. 13;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190417" title="Gran Premi de Blgica del 1979" nonfiltered="3663" processed="3655" dbindex="78678">
Resultats del Gran Premi de Blgica de Frmula 1 disputat la temporada de 1979 al circuit de Zolder el 13 de maig del 1979. 


 Resultats .





 Altres .

 Pole:  Jacques Laffite   1: 21. 13 ;
 Volta rpida: Gilles Villeneuve   1: 23. 09;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190419" title="Gran Premi de Blgica del 1980" nonfiltered="3664" processed="3656" dbindex="78679">
Resultats del Gran Premi de Blgica de Frmula 1 disputat la temporada de 1980 al circuit de Zolder el 4 de maig del 1980. 


 Resultats .






 Altres .

 Pole:  Alan Jones ;
 Volta rpida: Jacques Laffite   1: 20. 88;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190421" title="Gran Premi de Blgica del 1981" nonfiltered="3665" processed="3657" dbindex="78680">
Resultats del Gran Premi de Blgica de Frmula 1 disputat la temporada de 1981 al circuit de Zolder el 17 de maig del 1981. 


 Resultats .






 Altres .

 Pole:  Carlos Reutemann   1' 22. 28 ;
 Volta rpida: Carlos Reutemann   1' 23. 30 a la volta 37;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190423" title="Shine On You Crazy Diamond" nonfiltered="3666" processed="3658" dbindex="78681">
Shine On You Crazy Diamond s una can amb nou parts del grup britnic de rock progressiu Pink Floyd, t lletra de Roger Waters i la msica s d'ell mateix, juntament amb Richard Wright i David Gilmour. Es va tocar el 1974 per preimera vegada en concert i l'any segent es va enregistrat i va aparixer a l'lbum Wish You Were Here. Estava previst que la can estigus a la cara A del disc de vinil, com la pea Atom Heart Mother (suite) i Echoes), per la can era massa llarga per figurar en una sola cara d'un disc de 33 revolucions. s aix, com es va dividir en dues parts, que obren i tanquen el disc. Si estiguessin les dues parts juntes seria la can ms llrga que el grup hagus enregistrat. 

La can s un homenatge al primer lder del grup, Syd Barrett, el nom apareix en acrstic en les primeres lletres de cada paraula Shine on You crazy Diamond. Paraules com "Remember when you were young?/You shone like the sun"mostren la forta apreciaci del grup per Barrett i les contribucions que hi va fer. El mot diamant en aquest context correspon als diamants de la can de The Beatles Lucy in the Sky with Diamonds, possiblement una referncia a l'addicci de Barrett al LSD.  

Enregistrament.
Dos successos poc habituals van tenir lloc durant l'enregistrament de l'lbum, tots dos lligats a Shine On You Crazy Diamond. En un primer moment ja s'havia enregistrat correctament, per als estudis Abbey Road s'hi va installar una nova consola de mescles i feia que es pogus reduir l'eco excessiu dels altres instruments sobre la bateria; d'aqu que es volgus tornar a enregistrar la can. 

L'altre esdeveniment va tenir lloc durant la mescla de la can, quan va arribar Syd Barret en no massa bones condicions als estudis. Els membres del grup no el van reconixer a causa del seu canvi radical de look, per quan Waters els va reconixer es va posar a plorar. 

Parts 1 - 5.

Part I (Richard Wright, Roger Waters, David Gilmour ; del principi a 3:56) : aquesta part comena amb una nota de sintetitzador Minimoog seguit per quatre notes de guitarra de Gilmour a sobre d'una Fender Stratocaster. Cap als tres minuts de la can es pot escoltar uns gossos bordant, per sn molt fluixos. s una referncia possible a la inclusi de You Gotta Be Crazy (la primera versi de Dogs). La pea acabava amb els teclats.

Part II (Gilmour, Waters, Wright; de 3:56 a 6:28) comena amb un riff es repeteix durant tota la part, que inclou un solo de Gilmour. Normalment aquesta part s'anomena Syd's Theme.

Part III (Waters, Gilmour, Wright; de 6:29  8:43) comena amb el sintetitzador Minimoog de Rick Wright. Aquesta part t un tercer solo de guitarra de Gilmour, amb un to de blues.

Part IV (Gilmour, Wright, Waters; de 8:44 a 11:10) Roger Waters canta l'estrofa mentre que  Gilmour, Wright, Carlena Williams i Venetta Fields canten al darrera.

Part V (Waters, de 11:11  13:34) dues guitarres repeteixen un riff durant 1 minut. Dick Parry toca un saxfon barton i que s'acaba amb un saxfon tenor. Tot seguit, el tempo perd volocitat i acaba finalment sense guitarra, ni bateria ni amb el saxfon, acompanya d'un sintetitzador ARP ni l'arpeig de guitarra. Un soroll de mquina se sent i enllaa amb la pea Welcome to the Machine.

Parts 6 - 9.

Part VI (Wright, Waters, Gilmour; du dbut  4:41) comena amb el soroll del vent que prov de la pea Wish You Were Here (can). Quan el vent acaba arriba el sol del baix. Waters hi ajunta un altre baix amb el mateix riff. Tot seguit Wright toca un ARP i desprs d'un temps, ms parts de guitarra rtmica i la bateria, un minimoog toca tot sol. Desprs de dos minuts, Wright i Gilmour toquen notes a l'unson abans que Gilmour faci un solo de guitarra. s l'ltima vegada que es va fer servir una guitarre lap steel en una can de Pink Floyd amb Roger Waters. ;

Part VII (Waters, Gilmour, Wright; de 4:41  6:05) cont seccions vocals idntiques a la part IV. .

Part VIII (Gilmour, Wright, Waters; de 6:05  9:05) Roger Waters toca una segona guitare lectrique.

Part IX (Wright, de 9:05  12:31) s amb un ritme 4/4. David Gilmour va dir en una entrevista que aquesta part era una marxa fnebre en honor a Syd Barrett. La bateria s tocada durant la meitat de la part i el teclat toca fins el final, on es pot sentir una part de See Emily Play, una de les composicions de Barrett per a Pink Floyd. ;

Participants.
Roger Waters - baix, veus, guitarra elctrica adicional a la Part 8;
David Gilmour - guitarra, veu, baix addicional a la Part 6, sintetitzador;
Rick Wright - orgue, sintetitzadors, clave a laPart 8, piano a la Part 9, veus;
Nick Mason - batterie, percussi;
Dick Parry - saxfon barton et saxfon tenor;
Carlena Williams - veu;
Venetta Fields - veu;

Versions.

Dues versions diferents van aparixer en compilacions:

A Collection of Great Dance Songs.
La versi que es va presentar a A Collection of Great Dance Songs es va tallar, les parts III, V, VI, VIII i IX van ser tretes.

Echoes: The Best of Pink Floyd.

La versi del recopilatori  tamb va ser tallada;el solo de guitarra de la part 3 va desaparixer, la part 6 s ms curta i les parts 8 i 9 van desaparixer. 

Enllaos externs.
 http://www.pinkfloydonline.com/tab_shine_on_1.html;
 http://www.pinkfloydonline.com/tab_shine_on_2.html;
 http://www.pinkfloydonline.com/tab_shine_on_3.html;
 http://www.pinkfloydonline.com/tab_shine_on_4.html;
 http://www.pinkfloydonline.com/tab_shine_on_5.html;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190424" title="Francesco Landini" nonfiltered="3667" processed="3659" dbindex="78682">

Francesco Landini (o Landino) (c. 1325 - 2 de setembre de 1397) va ser un compositor, organista, cantant, poeta, constructor d'instruments i astrleg itali. Va ser un dels compositors ms famosos i reverenciats de la segona meitat del segle XIV i, sens dubte, el compositor itali ms fams de l'poca.

 Biografia .

Els detalls de la seva vida es coneixen noms parcialment, per a mesura que les investigacions han anat avanant, especialment en relaci als arxius de Florncia, s'han pogut aclarir alguns detalls biogrfics. La majoria de les dades que ens han arribat provenen d'un fams cronista florent, Filippo Villani.

Es creu que va nixer a Florncia, encara que el seu nebot, l'humanista Cristoforo Landino, situa el seu lloc de naixement a Fiesole. El seu pare, Jacopo del Casentino, va ser un pintor conegut de l'escola de Giotto. Des de la seva infantesa va ser cec (com a conseqncia d'haver contret la verola), per la qual cosa es va dedicar a la msica des de molt jove. Va tocar molts instruments, incloent el llat. Tamb es dedic al cant, la poesia i la composici. En les seves crniques, Villani, tamb el cita com a inventor d'instruments, com un instrument de corda anomenat "syrenam".

Segons ens explica Villani, el rei de Xipre, qui en la dcada de 1360 va estar diverses vegades a Vencia, li va concedir una corona de llorer. Possiblement, abans de 1370, Landini va viure algun temps al nord d'Itlia.

En 1361, va ser contractat com a organista al monestir florent de la Santa Trinit i a partir de 1365, a la Baslica de San Lorenzo de Florncia. Va estar involucrat en les controvrsies poltiques i religioses del seu temps, si b va mantenir bones relacions amb les autoritats florentines. Landini va conixer molts altres compositors del Trecento itali, com Lorenzo da Firenze, amb qui va treballar a la Santa Trinita, aix com amb Andrea da Firenze, a qui va conixer en la dcada del 1370.

Landini est enterrat a la Baslica de San Lorenzo. La seva tomba cont una imatge seva amb un orgue porttil.

 Obra .

Landini va ser el msic ms important del trecento itali, estil tamb conegut com ars nova italiana. Encara que pels documents existents sabem que va compondre obres religioses, noms han sobreviscut obres seculars: 89 ballate per a dues veus, 42 ballate per a tres veus i unes altres 9 de les que ens han arribat versions per a dues i tres veus. Tamb han sobreviscut uns quants madrigals. Es creu que va escriure els texts per a la major part de les seves peces. Les seves obres representen gaireb la quarta part de la producci de msica italiana del segle XIV que ha arribat fins als nostres dies.

A partir del seu nom existeix l'anomenada cadncia Landini. Tanmateix, aquesta cadncia ni va ser inventada per ell ni apareix noms en la seva msica. De fet, apareix en la major part de la msica polifnica de la seva poca aix com en una part de la msica del segle XV, com per exemple en les canons de Gilles Binchois.

 Referncies .


 Bibliografia .
 Kurt von Fischer; Gianluca D'Agostino: "Francesco Landini". Article al Grove Music ;
 Richard H. Hoppin: Medieval Music, New York, W.W. Norton & Co., 1978. ISBN 0-393-09090-6 (La Msica medieval. 2000, Madrid. Ed. Akal. ISBN 84-7600-683-7). );
 Alessandra Fiori: Francesco Landini, Palermo: L'Epos, 2004. ;

 Enllaos externs .
 medieval.org Informaci i discografia de Landini a Medieval.org ;
 Informaci de Landini a  Medieval Music Database ;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190425" title="Wish You Were Here (can)" nonfiltered="3668" processed="3660" dbindex="78683">
Wish You Were Here s el ttol d'una can de l'lbum Wish You Were Here del grup britnic de rock progressiu Pink Floyd. L'autor d'aquesta pea s Roger Waters que la va escriure en un principi com una poesia en honor de l'antic lder del grup Syd Barrett. Durant la producci de l'lbum, desprs que no haguessin tingut notcies de Barrett durant molt de temps, van rebre la visita d'un home que era Syd per molt canviat i que no van reconixer en un principi. El solo de guitarra de la can s de David Gilmour, que va tocar la guitarra acstica als Abbey Road Studios i que va ajudar Waters a acabar la can. 

Composici.
En l'lbum original Wish You Were Here, la can Have a Cigar t una pista de rdio ajuntada al final i que continua al principi de Wish You Were Here. Gilmour fa la introducci amb una guitarra acstica de 12 cordes o "twelve-string guitar" que dna l'efecte que toca a la rdio i tot seguit ja comena la lletra. La rdio t com objectiu mostrar una persona que busca una emisora en AM. Al final de la can, desprs d'un solo, apareix un efecte sonor, el mateix que  One of These Days de l'lbum Meddle de 1971 i que introdueix la continuaci de Shine On You Crazy Diamond.

 Personal .
Roger Waters - baix, guitarra acstica, efectes sonors;
David Gilmour - guitarra acstica, efectes sonors, veus;
Rick Wright - piano, sintetitzador;
Nick Mason - bateria, efectes sonors;
Stephane Grappelli- viol (al final de la can);




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190426" title="Metroid Prime 3: Corruption" nonfiltered="3669" processed="3661" dbindex="78684">


Metroid Prime 3: Corruption s la tercera entrega de la saga Metroid Prime. s un videojoc creat exclusivament per la consola Wii, desenvolupat per Retro Studios i publicat per Nintendo. El gran canvi respecte als seus predecessors s que introdueix el control Comandament de la Wii + Nunchuck, que li dna un toc de realisme, ja que el jugador pot introdur-se a la histria. Per primera vegada, es pot controlar de manera activa la nau de la Samus per dirigir-se a qualsevol planeta que es vulgui de l'univers Metroid.


Histria.
L'ordenador principal de la Federaci Galctica, Aurora Unit, apareix absolutament corrupte per alguna cosa semblada a un virus. La Federaci pensa que els Pirates de l'Espai poden estar darrere del problema i aquests ataquen a la Federaci. La Samus i altres caarecompenses defensen a la Federaci, ja que saben que l'enemic al que s'enfrenten s la Dark Samus equipada amb poders als que ning es pot oposar. La Samus s'infecta amb el virus Phazon, que li otorga poders molt poderosos per que la pot acabar matant si es descontrola. Alguns dels caarecompenses sn:

Samus Aran;
Rundus;
Gandrayda;
Ghor;


Controls.
La tecnologia de la consola Wii ha perms canviar els controls de manera que sigui ms adaptable a qualsevol jugador:

Disparar: S'apunta assenyalant amb el comandament i es dispara prement el bot A. Es pot carregar mantenint-lo premut.
Enganxar: El vestit de la Samus incorpora un ganxo de plasma que permet enganxar objectes i desprendre'ls del lloc on sn. S'ha de prmer el bot Z i fer el moviment d'arrancar amb el Nunchuck.
Analitzar: Prement el bot - es poden analitzar certs objectes que ajuden en el transcurs de la histria.
Interacci: En certs moments de la histria es pot prmer el bot A i accionar alguns botons i palanques.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190427" title="Stephane Grappelli" nonfiltered="3670" processed="3662" dbindex="78685">
Stphane Grappelli (26 de gener de 1908 - 1 de desembre de 1997) s un violinista i jazzman francs. Forma part dels grans violinistes de jazz del segle XX i va crear, amb Django Reinhardt el Quintette du Hot Club de France.

Biografia.

Stphane va nixer a Pars el 26 de gener de 1908, de pare itali i de mare francesa. Va perdre la mare quan tenia 4 anys i als 12 va comenar a tocar el viol als carrers i als patis per tal de portar una mica de diners a casa. Va debutar com a professional el 1923 com a violiista i pianista de cinemes per tal d'acompanyar les pellcules mudes. 

El 1934 va crear el Quintette du Hot Club de France amb Django Reinhardt. Quan va esclatar la guerra, es trobava a Anglaterra. Djiango va tornar cap a Frana, per ell, malalt, va quedar-se bloquejat a Londres. El 1946 es van retrobar i van enregistrar de manera espontnia La Marseillaise reanomenadaEchoes of France (couter un extrait) a causa del seu enregistrament a Anglaterra, tot i que va provocar un fort escndol i la matriu va ser destruda. 

A ms de Reinhardt, amb qui van crear el "Swing Manouche", va enregistrar un centenar de discos amb grans msics com Oscar Peterson, Jean-Luc Ponty, Philip Catherine, Michel Petrucciani, el cantant Paul Frederic Simon, David Grisman o Yehudi Menuhin; sense oblidar els grans noms de la msica del mn, com el msic hidn Lakshminarayana Subramaniam. Tamb va tocar el viol a la pea Wish You Were Here (can) de Pink Floyd.

Tamb fou compositor i intrpret de peces orignals que constitueixen la banda sonora de la pellcula "Les Valseuses" de Bertrand Blier del 1974, i tamb la msica de Milou en mai de Louis Malle de 1989. 
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190428" title="The Thin Ice" nonfiltered="3671" processed="3663" dbindex="78686">
The Thin Ice s una can del grup britnic de rock progressiu Pink Floyd que va aparixer a l'lbum The Wall de 1979.

Composici.
La can, mig calmada, mig forta, comena amb els plros d'un beb, que continua de la pea anterior In the Flesh?, durant 6 segons. A continuaci la msica comena amb David Gilmour que canta amb una veu dola.

Cap al primer minut, les paraules de Gilmour acaben i Roger Waters agafa la paraula. En aquest moment el to de la veu esdev ms cnic, s'acorda amb la lletra. Aquesta part s'enganxa amb un solo de guietarra molt rock i la can acaba i s'enllaa amb la segent pea Another Brick in the Wall (Part 1).

Histria.
Com les altres canons de The Wall, aquesta explica la histria de Pink, el protagonista de l'lbum. La can explica els primer anys de vida, abans que al seu pare li passi res. Representa el perode de fragilitat que pot comprendre el mn al seu voltant. 

Versi de la pellcula.
En la pellcula Pink Floyd The Wall, es mostren milers d'homes a la guerra, que sn ferits o morts. 

Membres.
David Gilmour - veus, guitarra, sintetitzador;
Nick Mason - bateria;
Roger Waters - veus, baix;
Richard Wright - orgue, piano;
Thin Ice s un vdeo per a  Intellivision.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190432" title="Young Lust" nonfiltered="3672" processed="3664" dbindex="78687">
Young Lust s una can del grup britnic de rock progressiu Pink Floyd que apareix a l'lbum The Wall que va aparixer el 1979.

Composici.
La can s originalment instrumental, per va canviar durant la producci de la can. D'una durada de 3:30, David Gilmour canta, mentre Roger Waters fa el fons del cant durant els refranys. La can s hard rock, cosa que s estrany en Pink Floyd, amb un tempo lent de rock progressiu. 

Continua a Empty Spaces en l'lbum i estan juntes, cosa que va fer que a la rdio sonessin totes dues juntes. 

A l'lbum The Wall, "Young Lust" parla de la histria de Pink i exposa les seves frustracions sexuals. 

Dileg telefnic.
al final de la can, hi ha una part de dileg entre Pink i l'operador telefnic: s en aquest punt que Pink s'adona que la seva dona l'enganya. El dileg del final de la can es va fer a Los Angeles. Roger Waters va trucar a uns amics i els va dir d'enregistrar l'operadora que parlava i aix ho van fer. 

Membres.
David Gilmour - veu, guitarra;
Nick Mason - bateria;
Roger Waters - cor, baix;
Richard Wright - orgue, piano elctric;
Bob Ezrin - guitarra;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190435" title="Waiting For The Worms" nonfiltered="3673" processed="3665" dbindex="78688">
Waiting for the Worms s una can del grup britnic de rock progressiu Pink Floyd que va aparixer a l'lbum The Wall de l'any 1979. Continua a la pea Run Like Hell i  a continuaci hi ha Stop.

Histria.
En aquest moment, Pink ha perdut tota esperana, i es deixa que els cucs controlin els seus pensaments. En la seva allucinaci s un feixista dictador que diu que els que el segueixen veuran Anlaterra regnar encara (Britannia rule again) i enviar els immigrants al seu pas (send our coloured cousins home again).

Membres.
David Gilmour - guitarra, baix, sintetitzador, veus;
Nick Mason - bateria;
Roger Waters - veus, sintetitzador, veus ;
Richard Wright - orgue;
Bob Ezrin - piano, veu;
Joe Chemay - veu;
Stan Farber - veu;
Jim Haas - veu;
Bruce Johnston - veu;
John Joyce - veu;
Toni Tennille - veu;

Enllaos.
  Sources;
  Web oficial de Pink Floyd;
  Web oficial de Roger Waters ;
  Web oficial de David Gilmour;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190436" title="Concert per a piano nm. 1 de Chopin" nonfiltered="3674" processed="3666" dbindex="78689">

El Concert per a piano nm. 1 en mi menor, Op. 11 del compositor Polons Frdric Chopin va ser compost l'any 1830.  Va ser estrenat l'11 d'octubre de 1830, a Varsvia, amb el compositor com a solista durant un dels concerts de "comiat", abans que Chopin abandonara Polnia.  Va ser el primer dels seus dos concerts per a piano en ser publicat, i per tant se'l va denominar com Concert per a piano "nmero 1" en el moment de la seua publicaci, tot i que en realitat va ser compost immediatament desprs del que desprs seria publicat com Concert per a piano nm. 2. 

Est estructurat en els tres moviments tpics:
 Allegro maestoso;
 Romance - Larghetto;
 Rondo - Vivace;

Tradicionalment la crtica s'ha mostrat dividida respecte a aquesta obra. Per a uns, Chopin era fonamentalment un compositor per a piano i per tant consideren que en aquest cas l'acompanyament orquestral no s ms que un vehicle per al solista; aix, les parts exclusivament orquestrals careixen d'inters. Altres sn de la opini que l'acompanyament orquestral est deliberadament i acuradament escrit per a embolcallar el so del piano, i que la simplicitat de l'orquestraci s una elecci conscient per a buscar el contrast amb la complexitat de l'harmonia.

 Enllaos externs .
 Guia d'estudi, enregistraments i partitura a Chopin Music ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190440" title="James Stanhope" nonfiltered="3675" processed="3667" dbindex="78690">

James Stanhope (Pars, Frana 1673   Londres, Regne de la Gran Bretanya 5 de febrer de 1721 va ser un militar i estadista angls.

Va comenar la seva carrera militar el 1691 i va arribar a ser el 1708 comandant en cap de l'exrcit angls a Espanya durant la Guerra de Successi Espanyola, on va liderar la captura de Menorca i va participar en les victries a la batalla d'Almenar i la batalla de Saragossa per va ser derrotat i capturat pels francesos el 1710 a la batalla de Brihuega, i va ser presoner durant un any. 

De nou a Anglaterra el 1712 va recuperar el seu esc a la Casa dels Comuns, que va ocupar entre el 1701 i 1721. Va fer de secretari d'estat, negociant la Qudruple Aliana contra el Regne d'Espanya el 1718, i va fer de ministre del tresor.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190441" title="Poles Apart" nonfiltered="3676" processed="3668" dbindex="78691">
Poles Apart s una can del grup britnic de rock progressiu Pink Floyd. s el tercer ttol del disc The Division Bell, de 1994. La lletra pot ser interpretada com una conversa entre David Gilmour que parla a Syd Barrett en la primera estrofa i en la segona parla a Roger Waters. 

 Membres.
David Gilmour - veus, ;
Gibson Les Paul - guitarra acstica;
Richard Wright - teclats;
Nick Mason - bateria, percussi;
Guy Pratt - baix;
Jon Carin - programaci;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190444" title="A Great Day for Freedom" nonfiltered="3677" processed="3669" dbindex="78692">
A Great Day for Freedom s una can del grup britnic de rock progressiu Pink Floyd. s el cinqu ttol de l'lbum The Division Bell, de 1994. La pea acaba amb un solo de guitarra de David Gilmour.

Msics.
David Gilmour - veus, guitarra;
Richard Wright - piano;
Nick Mason - bateria, percussions;
Guy Pratt - baix;
Jon Carin - programaci;
Michael Kamen - director d'orquestra;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190446" title="Meteora" nonfiltered="3678" processed="3670" dbindex="78693">

Msica: 
Meteora (Linkin Park), segon disc d'estudi de Linkin Park.

Literatura:
 Meteora (editorial) editorial barcelonina, nascuda el mar del 2000.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190448" title="Fontalba" nonfiltered="3679" processed="3671" dbindex="78694">
Fontalba s un paratge dels Pirineus situat al terme municipal de Queralbs, al Ripolls i a uns 2000 m d'alada. S'hi pot arribar grcies a una pista forestal d'uns 11 km oberta als anys 1970 per tal de poder baixar el bestiar i tamb era un projecte de carretera per arribar al santuari de Nria, que finalment no s'acab de fer. Al final de la pista comena una ruta clssica per a l'ascensi del Puigmal i un cam d'accs a peu a Nria sense gaire desnivell que en hi porta en una hora aproximadament. 
 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190451" title="Wearing the Inside Out" nonfiltered="3680" processed="3672" dbindex="78695">
Wearing the Inside Out s una can del grup britnic de rock progressiu Pink Floyd. Concretament s el sis ttol de l'lbum The Division Bell, de 1994. s la primera can desprs de Time/Breathe (reprise) de l'lbum The Dark Side of the Moon que Richard Wright canta sol. No es va tocar mai en cap dels directes del grup, per David Gilmour la va incloure el 2006 a l'lbum On An Island.

 Msics.
David Gilmour - Fender Stratocaster, cor;
Richard Wright - veu, teclats;
Nick Mason - bateria, percussi;
Guy Pratt - baix;
Dick Parry - saxfon;
Jon Carin - programming;
Sam Brown, Durga McBroom et Carol Kenyon - cors;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190452" title="Take It Back" nonfiltered="3681" processed="3673" dbindex="78696">
Take It Back s una can del grup britnic de rock progressiu Pink Floyd. s el set ttol de l'lbum The Division Bell, de 1994. s una de les poques peces del grup que parla d'amor. Contrriament a la resta de l'lbum, aquesta pea s ms propera al pop rock que no pas al rock progressiu.

 Membres .
David Gilmour - veu, Fender Stratocaster, Gibson acoustic;
Richard Wright - teclats;
Nick Mason - bateria, percussi;
Guy Pratt - baix;
Tim Renwick - guitarra;
Jon Carin - programming;
Sam Brown, Durga McBroom et Carol Kenyon - cors;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190453" title="Coming Back to Life" nonfiltered="3682" processed="3674" dbindex="78697">
Coming Back to Life s una can del grup britnic de rock progressiu Pink Floyd. s el vuit ttol de l'lbum The Division Bell, aparegut el 1994. Tamb apareix a PULSE i a David Gilmour in Concert. David Gilmour s l'autor de la msica i la lletra. 

 Msics.
David Gilmour - veu, Fender Stratocaster;
Richard Wright - Orgue Hammond, Kurzweil;
Nick Mason - bateria, percussi;
Guy Pratt - baix;
Jon Carin - teclats;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190454" title="Keep Talking" nonfiltered="3683" processed="3675" dbindex="78698">
Keep Talking s una can del grup britnic de rock progressiu Pink Floyd. VA aparixer al disc The Division Bell, de 1994 i a l'lbum de compilaci  de 2001. Va ser el primer single de l'lbum i va arribar al nmero 1 del hit-parade dels Estats Units i al lloc 26 al Regne Unit.

 Msics.
David Gilmour - guitarra elctrica, veus;
Rick Wright - teclats;
Nick Mason - bateria percussi;
Jon Carin - claviers additionels;
Guy Pratt - baix;
Sam Brown, Durga McBroom, Carol Kenyon - cors;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190455" title="Concert per a piano nm. 5 de Saint-Sans" nonfiltered="3684" processed="3676" dbindex="78699">

El Concert per a piano nm. 5 en fa major, Op. 103, popularment conegut com L'Egipci, va ser el darrer concert per a piano compost per Camille Saint-Sans.  Va ser compost l'any 1896 amb ocasi del Concert de Jubileu, celebrat el 6 de maig, per a celebrar el cinquant aniversari del debut del compositor a la Sala Pleyel, l'any 1846.  El sobrenom de 'L'Egipci' li va ser donat perqu Saint-Sans el va compondre durant una de les seues freqents visites hivernals a Luxor, i perqu inclou temes d'inspiraci oriental. Els seus moviments sn

Allegro animato;
Andante;
Molto allegro;

Es tracta d'una mescla descriptiva de msica inspirada en els nombrosos viatges de Saint-Sans arreu del mn. Saint-Sans era un gran viatger, que va visitar llocs tan diversos com Algria, Sri Lanka, Brasil, els Estats Units d'Amrica o sia Sud-oriental.  El concert es troba entre les peces ms extiques del compositor, mostrant influncies de la msica javanesa, la msica espanyola i la msica d'Orient Prxim. Saint-Sans va dir que el concert representava un viatge per mar.

L'Allegro animato alterna dos temes contrastats. Comena apaciblement, introduint un simple tema per part del piano, per a posteriorment anar incrementant la seua energia amb cada nova variaci del tema, amb una part del piano caracteritzada per la seua brillantesa i la seua dificultat tcnica. La msica es disol cap a una secci ms lenta, amb un tema profundament melanclic que recorda l'Andante sostenuto del segon Concert per a piano del compositor.  Suggerint les ones del mar, els dos temes s'entremesclen fins a desembocar en una suggestiva coda.

L'Andante, tradicionalment el ms lent i expressiu moviment en la forma concertant, comena literalment amb una detonaci; els timbals subratllen un acord orquestral seguit per una secci de les cordes intensament rtmica i uns extics moviments ascendents i descendents del piano.  Aquesta emocionant introducci deixa pas a l'exposici temtica, basada en una can d'amor nbia, que Saint-Sans va sentir cantar als mariners en un creuer pel riu Nil en un vaixell 'dahabiah'.  Brillant i extica, aquesta s la primera manifestaci dels sons egipcis en l'obra, i probablement l'origen del seu sobrenom.  Cap a la fi de la secci, el piano i l'orquestra produeixen sonoritats impressionistes, evocant grills i granotes.

El solista comena el tercer moviment, Molto allegro, amb rebomboreigs que suggereixen el so de les hlixs d'un vaixell, abans d'exposar un vigors i dens primer tema que es desplega amb rapidesa sobre el piano.  El piano continua el seu vertigins moviment mentre les fustes i les cordes anuncien una nova melodia. Els dos temes es combinen i se sobreposen, crean una tensi que Saint-Sans usa per a crear un efecte espectacular, concloent el moviment amb una triomfant fanfrria. Posteriorment adaptaria aquests temes, l'any 1899, per a la Toccata que tanca la serie d'Estudis Opus 111.

El mateix Saint-Sans va ser el solista de l'estrena, que va resultar en un xit de pblic i crtica.  









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190456" title="Treinta y Tres" nonfiltered="3685" processed="3677" dbindex="78700">

Treinta y Tres s una ciutat de l'Uruguai, capital del departament homnim. Situada sobre el marge esquerre del riu Olimar, s'ubica a la zona aquest del territori. Antigament en aquest lloc es podia travessar el riu i era la ruta des de Montevideo a Rio Branco. Segons el cens de 2004, tenia una poblaci de 25.711 habitants, la qual cosa la converteix en una de les capitals departamentals ms petites.

 Economia .

La seva economia s'ha basat sempre en la ramaderia i productes derivats. En l'actualitat tamb es conrea arrs a les riberes de la Llacuna Mern, a la zona de l'est. Aquesta activitat ha donat un gran impuls a l'economia de la regi, fomentant la indstria de productes precuinats i a la installaci de molins arrossers.

 Histria .

Deu el seu nom a la Desembarcada dels trenta-tres orientals, creuada que trenta-tres cabdills, liderats per Juan Antonio Lavalleja, van emprendre el 1825 des del qual avui s l'Argentina per recuperar la independncia de la Provncia Oriental, en aquell moment sota domini portugus.

Finalitzada la Guerra Gran, els vens de la campanya van comenar a associar-se i buscar sancionar legalment aquests poblats que s'aixecaven. s aix que al Pas Real de l'Olimar, on conflueixen el riu Olimar amb el rierol Yerbal Grande es crea el poble De los Treinta y Tres el 1853 , sota la presidncia de Juan Francisco Gir.

Sis anys desprs, el 1859, s'inaugura la primera escola per a nens i el seu primer mestre va ser Anselmo Basalda. Tres anys desprs, el 1862, comena a funcionar la primera escola per a nenes.

El primer viatge que uneix a Treinta y Tres amb Montevideo es realitza el 1861 per un servei de diligncies per de nou el 1866 aquest servei es transformar en permanent, unint tamb la ciutat amb Rio Branco, Melo i Nico Prez.



 Enllaos externs .
Intendncia Municipal de Treinta y Tres ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190457" title="Aeroport Internacional Hartsfield-Jackson" nonfiltered="3686" processed="3678" dbindex="78701">

L'Aeroport Internacional Hartsfield-Jackson d'Atlanta s un fams aeroport  situat a Atlanta, Gergia. El 2005 va ser l'aeroport amb ms operacions del mn, fregant les 100.000 en aquest any. T un codi d'aeroport d'IATA: ATL


 Terminals .
 Sala T .
 Air Wisconsin dba United Express;
 American Airlines;
 Chautauqua Airlines dba American Connection;
 Delta Air Lines;
 United Airlines;

 Sala A .

 Delta Air Lines;

 Sala B .

 Delta Air Lines;
 Hooters Air;

 Sala C .

 AirTran Airways;
 Atlantic Southeast Airlines dba Delta Connection (ASA);
 Comair dba Delta Connection;

 Sala D .
 Air Canada Jazz;
 America West;
 Continental Airlines;
 Continental Express;
 Corporate;
 Delta Air Lines;
 Frontier;
 Mesaba Airlines dba Northwest Airlink;
 Midwest Airlines;
 Northwest Airlines;
 US Airways;

 Sala internacional E .

 Aeromxico;
 Air France;
 Air Jamaica;
 British Airways;
 Delta Air Lines;
 Korean Air;
 Lufthansa;
 South African Airways;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190458" title="Sam Brown" nonfiltered="3687" processed="3679" dbindex="78702">
Samantha Brown, anomenada Sam Brown va nixer el 17 d'ctubre de 1964 a Stratford, Londres), filla del roquer Joe Brown i de la cantant Vikki Brown, s una cantant que va esdevenir popular grcies a la can Stop! de 1988.

Collaboracions.
Small Faces (1978, amb 12 anys),
National Youth Jazz Orchestra,
Jon Lord (1982 i 2001),
Adam Ant,
Dexys Midnight Runners,
Roger Chapman (1984),
Spandau Ballet (live),
Keith Jarrett,
David Gilmour (1984, a Cruise i els directes de 2001 i 2002),
The Dream Academy (1985),
The Firm (1985 amb Jimmy Page i Paul Rodgers),
Pink Floyd (1986),
Roger Waters (1987),
John Astley (1987),
Jim Capaldi (1988),
Spirits of the Forest (1989 amb David Gilmour),
Gary Moore (1989),
Red Balloon (1989),
Jools Holland (Together Again : 1991 amb David Gilmour, Hop the Wag : 2000),
James Brown (1991),
Zoe (1992),
Jimmy Nail (1992, amb Guy Wallis, Gary Pratt i David Gilmour),
Alvin Lee (1994),
Fish, el cantant de Marillion (Just good Friends, 1995) ;

Discografia.
Fragile (2003);
Reboot (2001);
Box (1997);
43 Minutes (1992);
April Moon (1990);
Stop (1988);

Va cantar en francs les canons: S'envoler i Fragile.

Enllaos externs.
 Fan Club de Sam Brown;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190459" title="Air Canada Jazz" nonfiltered="3688" processed="3680" dbindex="78703">
Air Canada Jazz s una aerolnia regional canadenca amb base al municipi de Halifax, a l'Aeroport Internacional de Halifax Stanfield a Enfield, Nova Esccia. T hubs a l'Aeroport Internacional Toronto Pearson, l'Aeroport Internacional de Vancouver, l' Aeroport Internacional Pierre Elliott Trudeau, i l'Aeroport Internacional de Calgary.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190460" title="Halifax" nonfiltered="3689" processed="3681" dbindex="78704">
 
Halifax s una ciutat canadenca, capital i ciutat ms gran de la provncia de Nova Esccia, i el centre econmic de les Provncies Atlntiques. El 1995 la ciutat de Halifax va ser amalgamada amb un nombre de barris per a crear Halifax Regional Municipality (HRM). El 2001, el HRM tenia una poblaci de 359.111 habitants.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190461" title="Marooned" nonfiltered="3690" processed="3682" dbindex="78705">
Marooned s una can del grup britnic de rock progessiu Pink Floyd. Apareix a l'lbum The Division Bell, de 1994 i a l'lbum de recopilaci  de 2001.

 Composici.
Es tracta d'un tema instrumental d'uns 5 minuts. Es pot sentir les onades en diversos passatges ja que el ttol vol dir abandonat en una illa deserta. 

El tema comena amb la guitarra de Gilmour, acompanyat al piano per Richard Wright que varia els acords i fragments de melodies. El baix completa el conjunt. Per la complexitat i la riquesa musical, aquest tema va tenir un xit considerable, elegit millor tema instrumental, i es va tocar sovint en els concerts del grup.

 Msics.
David Gilmour - teclats, guitarra elctrica, baix;
Richard Wright - teclats, piano, orgue;
Nick Mason - bateria;
Bob Ezrin - claviers, percussins;
Sam Brown, Durga McBroom, Carol Kenyon, Jackie Sheridan - cors;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190462" title="Aeroport Internacional Toronto Pearson" nonfiltered="3691" processed="3683" dbindex="78706">

L'Aeroport Internacional Toronto Pearson (o Aeroport Internacional Lester B. Pearson) s el principal aeroport de l'rea metropolitana de Toronto, Canad. Est localitzat a aproximadament 32 km del centre de Toronto, en la ciutat vena de Mississauga. s l'aeroport ms freqentat de Canad i el 29 ms freqentat del mn, quant al nombre de passatgers que atn anualment (prop de 28,6 milions el 2004). Va ser inaugurat el 1939 com Malton Airport (a la ciutat de Malton, actualment parteix de la ciutat de Mississauga), havent estat rebatejat dues vegades, l'ltima, el 1984, en homenatge a un primer ministre canadenc, Lester Bowles Pearson, que va nixer a Malton. L'aeroport compta amb tres terminals de passatgers i cinc pistes d'aterratge, sent actualment capa d'atendre a prop de 35 milions de passatgers a l'any. 

En l'actualitat est passant per un procs d'expansi, que augmentar la seva capacitat anual a prop de 50 milions el 2015. La principal aerolnia de l'aeroport s Air Canada.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190463" title="Collision Course" nonfiltered="3692" processed="3684" dbindex="78707">
Collision Course s un disc amb un total de 6 canons, les quals sn remescles de sons dels dos autors de Linkin Park. Va ser llanat al 30 de novembre de 2004 i al 2006, va ser guardonat amb el Grammy, a la millor colaboraci Rap. Del disc, se'n va treure un videoclip, el de Numb/Encore, que va ser tret a finals de l'any 2004.

Actualment ha venut un total de 2.000.000 de cpies.

 Canons .
 Dirt Off Your Shoulder/Lying From You - 4:04;
 Big Pampin/Papercut - 2:36;
 Jigga What/Faint - 3:31;
 Numb/Encore - 3:35;
 Izzo/In The End - 2:44;
 Points Of Autority/99 Problems/One Step Closer - 4:55;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190464" title="Josep Cusachs Cusachs" nonfiltered="3693" processed="3685" dbindex="78708">
Josep Cusachs Cusachs (Montpeller, 1850 - Barcelona, 1909) va sser un pintor. 

Curs la carrera militar fins el 1882 en qu l'abandon per dedicar-se a la pintura.

Deixeble de Sim Gmez, an a Pars per estudiar amb el pintor expert en temes militars douard Dtaille. A partir del 1880 realitz nombrosos estudis de tema castrense, recollits en gran part en el llibre de F. Barado, La vida militar en Espaa.

Com no tenia formaci de pintor paisatgista, s sabut que els fons de les seues escenes eren realitzats per altres pintors amics seus, com Joaquim Vancells.

Als seus darrers anys, excell en la pintura d'escenes d'esports hpics.

Referncies.
Mas i Peinado, Ricard: Els artistes catalans i la publicitat (1888-1929). Parsifal Edicions, Barcelona, 2002. ISBN 84-95554-16-X, plana 5.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190465" title="Aeroport Internacional Pierre Elliott Trudeau" nonfiltered="3694" processed="3686" dbindex="78709">

L'Aeroport internacional Pierre Elliott Trudeau de Montreal o simplement Montral-Trudeau (codi IATA: YUL; xifra OACI: CYUL) (en francs Aroport international Pierre-Elliott-Trudeau de Montral; en angls Montral-Pierre Elliott Trudeau International Airport) est situat a la ciutat de Dorval, Quebec, Canad. s el principal aeroport de Montreal, i atn al trfic de passatgers. L'altre aeroport de Montreal, situat a Mirabel, noms rep vols de crrega aria. 

L'aeroport va rebre prop de 10,3 milions de passatgers el 2004, prop de 11 milions el 2005 i ms de 11 milions el 2006. L'aeroport anteriorment s'anomenava Aeroport internacional Montreal-Dorval. Es va rebatejar el 1 de gener de 2004 en memria de l'antic Primer Ministre de Canad Pierre Elliott Trudeau. El juny de 2005 es va inaugurar la nova terminal internacional i la nova sala de les arribades internacionals. La terminal de l'aeroport de Montreal va ser una dels primers en el mn a estar llesta a rebre el nou Airbus A380, l'arribada del qual a Montreal s ara previst per 2008. El 2008 obrir un hotel al costat de la secci dels vols amb destinacions als Estats Units.

 Companyies aries . 
 Vols internacionals . 
 Air Algrie (Alger) ;
 Air Canada (Barbados, Cancn, Cayo Coco, Cayo Llarg, Cozumel, Frankfurt, la Habana, Holguin, la Romana, Londres/Heathrow, Mxic, Montego Bay, Nassau, Paris/CDG, Pointe--Pitre, Port-au-Prince, Port Plata, Punta Cana, San Juan, Sta. Lucia, St. Maarten i Varadero) ;
 Air France (Pars/CDG) ;
 Air Saint-Pierre (San Pedro i Miqueln) ;
 Air Transat (Acapulco, Atenes, Barcelona, Brusselles, Camaguey, Cancn, Cayo Coco, Cayo Llarg Fort-de-France, Holguin, Ixtapa, La Ceiba, La Romana, Lisba, Londres/Gatwick, Lyons, Madrid, Managua, Manzanillo (Cuba), Manzanillo (Mxic), Marseilles, Montego Bay, Nantes, Nia, Panam, Pars/CDG, Porlamar, Port-au-Prince, Port Plata, Port Vallarta, Punta Cana, Roma, Sant Andres, San Jose, San Salvador, Santa Clara, Santiago, Santo Domingo, St. Maarten, Toulouse, Varadero) ;
 British Airways (Londres/Heathrow) ;
 Corsair (Pariu/Orly) ;
 CSA Czech Airlines (Praga) ;
 Cubana (Camaguey, Cayo Llarg, Cayo Coco, la Habana, Holguin, Varadero) ;
 EgyptAir (el Cairo) ;
 KLM (msterdam) ;
 Lufthansa (Munic) ;
 Mexicana (Ciutat de Mxic) ;
 Olympic Airways (Atenes) ;
 Royal Air Maroc (Casablanca) ;
 SATA International (Ponta Prima) ;
 Skyservice (Agadir, Bahias de Huatulco, Camaguey, Cancun, Cayo Coco, Fort Lauderdale, Holguin, Huatulco, La Romana, Libria, Manzanillo, Mazatlan, Montego Bay, Port Plata, Port Vallarta, Punta Cana, Santa Maria, Varadero) ;
 Sunwing (Ciutat de Panama) ;
 Swiss International Air Lines (Zuric) ;
 Thomas Cook Airlines (Londres/Gatwick i Manchester) ;
 Transaero Airlines (Moscou/Domodedovo) ;
 Zoom Airlines (Camaguey, Cartagena, Cancn, La Romana, Londres/Gatwick, Pars/CDG, Porlamar, Port Plata, Varadero) ;
 Vols transfronterers (amb els Estats Units) . 
 Air Canada i Air Canada Jazz (Boston, Chicago/O'Hare, Denver, Fort Lauderdale, Fort Myers, Hartford, Les Vegas, Els Angeles, Miami, Nova York/LaGuardia, Newark, Orlando, Filadlfia, San Francisco, Tampa, Washington/Dulles, Washington/Reagan) ;
 Air Georgian (Hartford) ;
 Air Transat (Fort Lauderdale, Orlando) ;
 Air Wisconsin (Filadlfia) ;
 United Express (Chicago) ;
 Atlantic Southeast Airlines amb Delta Connection (Atlanta, Cincinnati, Cleveland) ;
 American Airlines i American Eagle (Chicago, Dallas/Fort Worth, Miami, Nova York/JFK) ;
 Comair amb Delta Connection (Atlanta, Cincinnati, Cleveland, Nova York/LaGuardia) ;
 Commutair amb Continental Connection ;
 Continental Express (Cleveland i Newark) ;
 Delta Air Lines (Atlanta) ;
 Mesaba Airlines amb Northwest Airlink ;
 Northwest Airlines (Detroit i Minneapolis) ;
 US Airways (Filadlfia);

 Vols domstics . 
 Air Canada (Calgary, Edmonton, Halifax, Toronto-Pearson, Winnipeg, Vancouver) ;
 Air Canada Jazz (Bathurst, Charlottetown, Deer Lake, Fredericton, Halifax, Hamilton, Iles de La Madeleine, London (ON), Moncton, Qubec, Rouyn-Noranda, Saint John, St. John's, Sydney (NE), Toronto-Pearson, Val-d'Or, Winnipeg) ;
 Air Llaurador (Goose Bay, St. John's) ;
 Air Creebec(Chibougamau, Roberval, Val-d'Or) ;
 Air Inuit(Kuujjuarapik, Qubec, La Gran, Salluit) ;
 First Air(Kuujjuaq) ;
 Hydro-Qubec ;
 Porter Airlines (Toronto Island Centro de la ciutat) ;
 Provincial Airlines (Sept-#les) ;
 Westjet(Calgary, Toronto, Winnipeg, Vancouver);





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190466" title="Julin Campo Sainz de Rozas" nonfiltered="3695" processed="3687" dbindex="78710">

Julin Campo Sainz de Rozas ( Madrid, Espanya 1938 ) s un poltic espanyol que fou Ministre d'Obres Pbliques i Urbanisme entre 1982 i 1985.

Biografia.
Va nixer el 1938 a la ciutat de Madrid. Va estudiar cincies econmiques i enginyeria industrial a la Universitat Complutense de Madrid, esdevenint posteriorment Inspector de Finances del Ministeri d'Economia i Hisenda d'Espanya.

Activitat poltica.
Membre del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE), en la formaci del primer govern presidit Felipe Gonzlez fou nomenat Ministre d'Obres Pbliques i Urbanisme, crrec que deix el 1985 en la primera remodelaci del govern.

En les eleccions generals espanyoles de 1986 fou escollit diputat al Congrs en representaci de la circumscripci de Madrid, abandonant per el seu esc el novembre del mateix any.

Enllaos externs.
  Informaci de Julin Campo al Congrs dels Diputats;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190468" title="Nick Laird-Clowes" nonfiltered="3696" processed="3688" dbindex="78711">
Nick Laird-Clowes nascut el 5 de febrer del 1957 a Londres, Anglaterra, s un msic conegut per ser el lder, cantant i un dels principals compositors del grup The Dream Academy.  

Tamb va treballar a la srie de televisi The Tube i va fer un lbum en solitari anomenat Mona Lisa Overdrive que el va treure amb el nom artstic Trashmonk el 1999. 

Amic de David Gilmour, va coescriure un bon nombre de lletres per a l'lbum The Division Bell de Pink Floyd. Com a Trashmonk, va obrir diverses de les actuacions de Gilmour en els primers 2000.

ltimament ha treballat en diverses bandes sonores de pellcules com The Invisible Circus, tamb ha treballat com a consultor musical en diferents musicals. Tamb treballa en el segon disc de Trashmonk. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190471" title="In the end" nonfiltered="3697" processed="3689" dbindex="78712">
In The End va ser el tercer senzill del disc de Linkin Park Hybrid Theory. Va ser llanat l'any 2001, i va captivar un gran xit entre el pblic, convertint aquesta can, en una de les ms conegudes del grup. Va ser el nmero 1 a U.S Modern Rock Tracks i el nmero 2 a U.S Billaboard Hot 100.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190472" title="Carol Kenyon" nonfiltered="3698" processed="3690" dbindex="78713">
Carol Kenyon (a vegades escrit Karol) s una cantant britnica. 

Ha aparegut en diverses sessions de msics, en lbums fent cors i tamb en concerts.

Les primeres actuacions les va fer amb National Youth Jazz Orchestra. Tamb ha cantant amb Kylie Minogue, Mike Oldfield, Jon and Vangelis, Pet Shop Boys, Pink Floyd, Tommy Shaw, Roger Waters, Morrissey-Mullen, Tears for Fears iVan Morrison.

Carrera. 
1981 Cors a l'lbum de Jon & Vangelis, The Friends of Mr. Cairo.
1982 Cors a l'lbum de Morrissey-Mullen, Life On The Wire.
1983 Veu principal al disc Heaven 17 single "Temptation".
1984 Veu secundria a l'lbum de Tommy Shaw, Girls with Guns concretament al track "Outside in the Rain". ;
1984 Cors a l'lbu de Vangelis i Demis Roussos, Reflection. ;
1986 Veu principal al single de Paul Hardcastle, "Don't Waste My Time".
1989 Veu principal al single de Mike Oldfield, "Nothing But" de l'lbum Earth Moving.
1989 Veu principal al single de Malcolm McLaren, "Madame Butterfly" de l'lbum Waltz Darling. (que va arribar al nmero 20 de The UK Singles Chart);
1994 Cors a The Division Bell de Pink Floyd.
2005 Amb Pink Floyd al concert de Live 8 concert del Hyde Park.
2006-2007 Cors de la gira de Roger Waters, Dark Side of the Moon Live.   ;

Enllaos externs.
Carol Kenyon Website;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190473" title="Josep Pasc Mensa" nonfiltered="3699" processed="3691" dbindex="78714">
Josep Pasc Mensa (Sant Feliu de Llobregat, 1855 - Barcelona, 1910) va sser un dibuixant, cartellista i decorador.

Es form amb Sim Gmez i l'escengraf Planella.

Durant algun temps es dedic a la pintura de paisatge, per les seues condicions com a decorador li atorgaren un lloc distingit en la illustraci de llibres i l'ornamentaci.

El 1887 an a Madrid, on decor el teatre Prncipe Alfonso, i exerc l'escenografia. Es dedic sobretot a la illustraci de revistes, com Arte y Letras, i Ilustraci catalana -on signava amb el pseudnim de Brisa-, i a la decoraci -per exemple, la residncia de Ramon Casas a Barcelona.

Una de les seues obres ms originals va sser la pintura de la bandera del Cau Ferrat de Sitges.

Produ tamb obres notabilssimes com a pintor de pergamins.

Va sser professor de l'Escola Superior d'Arts i Indstries de Barcelona, i director artstic de la revista Hispania.

Referncies.
Mas i Peinado, Ricard: Els artistes catalans i la publicitat (1888-1929). Parsifal Edicions, Barcelona, 2002. ISBN 84-95554-16-X, plana 12.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190475" title="The Best of Annihilator" nonfiltered="3700" processed="3692" dbindex="78715">

Schizo Deluxe s el segon lbum recopilatori del grup de thrash metal canadenc Annihilator, publicat l'any 2004. 

Tot i ser publicat l'any 2004, el recopilatori noms cont canons dels tres primers lbums del grup: Alice in Hell (1989), Never, Neverland (1990) i Set the World on Fire (1993). A ms tamb apareixen dues canons en directe que ja van ser publicades en el primer lbum en directe del grup, In Command (1996) (canons gravades durant concerts en els anys 1989 i 1990).

Canons.
"Crystal Ann"  ;
"Alison Hell"  ;
"W.T.Y.D."  ;
"Wicked Mystic"  ;
"Word Salad"  ;
"Phantasmagoria"  ;
"Human Insecticide" (directe)  ;
"The Fun Palace"  ;
"Road to Ruin"  ;
"Stonewall"  ;
"Never, Neverland"  ;
"Imperiled Eyes"  ;
"I Am in Command" (directe)  ;
"Set the World On Fire"  ;
"No Zone"  ;
"Phoenix Rising"  ;
"Brain Dance" ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190476" title="Aerosvit Airlines" nonfiltered="3701" processed="3693" dbindex="78716">
Aerosvit Airlines (en ucrans                      , Aviakompaniya AeroSvit; en rus                      , Aviakompaniya AyeroSvit) s una aerolnia amb base a la ciutat de Kev, Ucrana. Opera vols internacionals des d'Ucrana a destinacions en pasos com Israel, Rssia, Turquia, Bulgria, Grcia, Xipre i Hongria. A ms s'encarrega de vols domstics i lliuraments internacionals. El seu principal centre d'operacions s l'Aeroport Internacional Boryspil, a Kev. 

 Codis . 
 IATA: VV ;
 OACI: AEW ;
 Codi Boeing: UKA ;

 Histria . 
L'aerolnia es va establir el 25 de mar de 1994, i va comenar operacions a l'abril del mateix any amb vols des de Kev a Tel Aviv, Odessa, Salnica, Atenes i Larnaca en cooperaci amb Air Ukraine. A l'octubre del mateix any va comenar a operar amb Boeing 737-200 i la xarxa es va expandir per a inclur vols a Moscou. 
Aerosvit Airlines s part de Aerotur-Agency for Air Communications and Tourism (Ucrana)(40%), Gilward Investments (Pasos Baixos)(38%), i el Fons de la Propietat de l'Estat d'Ucrana (22%).

 Serveis . 
Cap a gener del 2005, Aerosvit operava en les segents destinacions: 
 Vols Domstics: Chernivtsi, Dnipropetrovsk, Donetsk, Ivano-Frankivsk, Kharkiv, Kev, Luhansk, Lviv, Odessa, Simferopol i Zaporizhzhia. ;
 Vols Internacionals: Asjabad, Atenes, Bak, Bangkok, Pequn, Belgrad, Birmingham, El Caire, Nova Delhi, Hamburg, Dubai, Istanbul, Larnaca, Moscou, Nova York, Praga, Sofia, Sant Petersburg, Estocolm, Tel Aviv, Toronto i Varsvia. ;

 Accidents i Incidents . 
 Al desembre de 1997 el vol de 241 d'Aerosvit es va estavellar prop de Salnica, matant a tots els 70 passatgers a bord. ;
 Flota . 
Cap a gener de 2006, aquesta era la flota de Aerosvit: 
1 Boeing 737-200 ;
2 Boeing 737-300 ;
5 Boeing 737-400 ;
2 Boeing 737-500 ;
2 Boeing 767-300ER;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190477" title="Crossair" nonfiltered="3702" processed="3694" dbindex="78717">
Crossair va ser una aerolnia amb base a Sussa, fundada per Moritz Suter. 

 Codis . 
 Codi IATA: LX ;
 Codi OACI: CRX ;
 Indicatiu: Crossair ;

 Histria . 
Va ser fundada com una empresa privada sota la denominaci Business Flyers Baselle per Moritz Suter, canviant el seu nom a Crossair el 18 de novembre de 1978, com pas previ per a iniciar els seus serveis regulars el 2 de juliol de 1979 amb vols entre Zuric i Nuremberg, Innsbruck i Klagenfurt. Posteriorment va sumar vols xrter per al seu major accionista, Swissair, al novembre de 1995. El 31 de mar de 2002, Swissair va deixar d'existir quan la major part dels seus actius van ser adquirits per Crossair, el qual va canviar posteriorment la seva denominaci a Swiss International Air Lines. 

 Incidents i accidents . 
 El 10 de gener de 2000, el vol 498 es va estavellar tot just va desenganxar a Zuric. Les 10 persones a bord van morir. ;
 El 24 de novembre de 2001, el vol 3597 es va estavellar en les proximitats de Zuric, matant a 24 de les 33 persones a bord.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190478" title="Ramir Lorenzale i Rogent" nonfiltered="3703" processed="3695" dbindex="78718">
Ramir Lorenzale i Rogent (Barcelona, 1859 - 1917) va sser fill i deixeble del pintor Claudi Lorenzale. 

Es va formar a l'Escola de Belles Arts de Llotja i a Pars, i conre la pintura decorativa, dins un realisme anecdtic.

Realitz els plafons per al sostre del prosceni del Gran Teatre del Liceu, actualment desapareguts.

Referncies.
Mas i Peinado, Ricard: Els artistes catalans i la publicitat (1888-1929). Parsifal Edicions, Barcelona, 2002. ISBN 84-95554-16-X, plana 18.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190482" title="PrivatAir" nonfiltered="3704" processed="3696" dbindex="78719">
 
PrivatAir s una aerolnia amb base a Ginebra, Sussa, especialitzada en el mercat de lnies regulars business. 

 Codis . 
ICAO: PTI ;
Callsign: PrivatAir;
ICAO Codi per als avions amb registre en Alemanya: PTG ;
Callsign: PrivatJet ;

 Histria . 
L'aerolnia va ser creada i va comenar les seves operacions l'any 1977. A l'agost de l'any 2000, PrivatAir va comprar Flight Services Group als Estats Units, passant a denominar-se l'empresa matriu PrivatAir Group. Al maig de 2003 PrivatAir i Swissport van crear la companyia PrivatPort a Ginebra. 

 Serveis . 
PrivatAir opera destinacions regulars a les segents destinacions (2006):
Chicago ;
Dsseldorf ;
Munic ;
Amsterdam ;
Zuric ;
Houston ;
Newark.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190486" title="Scandinavian Airlines System" nonfiltered="3705" processed="3697" dbindex="78720">
Scandinavian Airlines System (IATA: SK, IATA: MAD, OACI: SAS, i Callsign: Scandinavian), s una aerolnia multinacional coneguda com SAS AB, establerta a Estocolm, Sucia i que opera a Noruega, Dinamarca i Sucia. s membre fundador de l'aliana d'aerolnies Star Alliance.

 Destinacions .
SAS opera en les segents destinacions (gener de 2005): 
 Destinacions regionals a Dinamarca: Billund, Bornholm, Copenhaguen (Kastrup), Karup, S, Aalborg i rhus (Tirstrup). ;
 Destinacions regionals a Noruega: Alta, Bardufoss, Bergen (Flesland), Bod, F, Harstad-Narvik (Evenes), Haugesund, Kirkenes (H), Kristiansand (Kjevik), Kristiansund (Kvernberget), Longyearbyen, Motlle (r), Oslo (Gardermoen), R, Sandane, Sogndal, Stavanger (Sola), Troms (Langnes), Trondheim (Vrnes), rsta-Volda i lesund (Vigra).
 Destinacions regionals a Sucia: Estocolm (Arlanda), Helsingborg (Angelholm), Gotemburgo (Landvetter), Kalmar, Kiruna, Lule, Malm (Sturup), rnskldsvik, stersund (Frsn), Ronneby, Skellefte, Sundsvall, Ume i Vxj. ;
 Destinacions internacionals: Aalborg, Aalesund, Aarhus, Aberdeen, Alacant, Alta, msterdam, Principat d'Astries, Atenes, Bangkok, Barcelona, Bardufoss, Beirut, Bergen, Berln, Bilbao, Billund, Birmingham, Bodo, Bolonya, Brusselles, Budapest, El Caire, Chicago, Copenhaguen, Cracovia, Dubln, Dsseldorf, Edimburg, Frankfurt del Meno, Gda sk, Gnova, Hamburg, Hanver, Harstad-Narvik, Haugesund, Hlsinki, Istanbul, Kirkenes, Kristiansand, Kristiansund, Las Palmas, Lisboa, Londres, Longyearbyen, Madrid, Mlaga, Manchester, Mil, Motlle, Moscou, Munic, Nova York, Nia, Oslo, Palma de Mallorca, Pars, Pequn, Pozna , Praga, Pristina, Roma, Santiago de Compostella, Sarajevo, Seattle, Shanghai, Singapur, Sant Petersburg, Stavanger, Stuttgart, Talln, Tenerife, Tquio, Troms, Trondheim, Turku, Vencia, Varsvia, Viena, Vlnius, Zagreb i Zuric. ;

 Flota .
La flota de SAS consta dels segents avions (febrer de 2008): 
04 Airbus 319;
08 Airbus A321-200 (ms quatre en ordre) ;
04 Airbus A330-300 ;
07 Airbus A340-300 ;
15 Boeing 737-600 ;
05 Boeing 737-700 ;
06 Boeing 737-800 (ms dos en ordre) ;
18 McDonnell Douglas MD-81 ;
18 McDonnell Douglas MD-82 ;
06 McDonnell Douglas MD-87 ;
01 McDonnell Douglas MD-90-30 ;
01 McDonell Douglas DC-10 Dash 8 ;
01 Fokker 50;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190487" title="Nicanor Vzquez Ubach" nonfiltered="3706" processed="3698" dbindex="78721">
Nicanor Vzquez Ubach (Barcelona, 1861-1930) va sser un pintor, un dibuixant i un artista eclctic que, en la seua obra matis el realisme amb ressonncies de l'Art Nouveau. Les seves obres ms caracterstiques son crniques grfiques per a diaris en les que copava amb precisi i rapidesa fets noticiables o de la vida quotidiana.

Realitz nombrosos dibuixos a la ploma per a setmanaris barcelonins, com La Ilustracin Artstica i L'Esquella de la Torratxa, i tamb a diverses revistes de l'Argentina, pas on va residir uns anys en la seva maduresa.

Pstumament s'han fet diverses exposicions d'obra seva especialment a la Sala Rovira de Barcelona.

Referncies.
Mas i Peinado, Ricard: Els artistes catalans i la publicitat (1888-1929). Parsifal Edicions, Barcelona, 2002. ISBN 84-95554-16-X, plana 19.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190488" title="Aerolneas de Baleares" nonfiltered="3707" processed="3699" dbindex="78722">
 
Aerolneas de Baleares s una aerolnia amb base a Palma de Mallorca. Opera vols regulars domstics i internacionals , encara que sempre en nom de Spanair i amb codi de vol d'aquesta. En certa manera, Aebal realitza per Spanair funcions similars a les quals realitza Air Nostrum per Iberia, encara que el pes especfic de la companyia en la xarxa de rutes de Spanair s molt menor.

 Codis . 
 Codi IATA: DF ;
 Codi OACI: ABH ;

 Histria . 
La lnia aria es va establir el 1999, comenant a operar el 5 de juliol de 2000. Originalment denominada AB Bluestar, est participada per Grup Marsans (51%), SAS Group (25%), Spanair (18%) i VITRAC (6%).












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190489" title="Castellote" nonfiltered="3708" processed="3700" dbindex="78723">


Castellote s un municipi aragons, situat a la comarca del Maestrat aragons a la provncia de Terol, que t una extensi de 233,19 km2.  

Poblaci.
T, segons el cens de lINE de 2006 817 habitants, que viuen de l'agricultura, la ramaderia, les mines i el turisme. s cap de partit judicial i abans ho havia estat de la comanda hospitalera de la Castellania d'Amposta del mateix nom. 

Entorn.
Est situat en un enclavament pintoresc, en un tur coronat per un castel templer enrunat durant les Guerres carlines. La carretera entra en el poble atravessant un tnel que forada la impressionant paret rocosa del castell. A l'entrada del tnel es troba el paratge Llovedor amb l'ermita de la Verge de l'aigua. El dit castell, fou una de les ltimes fortaleses templeres en caure, per ordre del rei En Jaume II, concretament el 2 de novembre de 1308.

Estructura urbana.
Destaca el conjunt urb de carrers estrets i costeruts, amb un eixample al voltant de la carretera. L'esglsia, l'ajuntament amb portals i algunes cases amb blasons sn els monuments ms importants.

Nuclis de poblaci.
En el gran terme municipal es troben numeroses entitats de poblaci que han tingut rellevncia al passat. Les poblades sn Abenfigo, Las Planas de Castellote, Los Alagones, Las Cuevas de Caart, Ladruan i els seus barris de El Crespol i La Algecira, Dos Torres de Mercader i Luco de Bordn. Despoblats o prcticament despoblats hi ha els nuclis i els masos de El Alconzal, El Huergo, El Mas de Blasco, El Mas de Ricol, Torremocha, Perojil, el Mas de Soler, el Mas de Lej, El Higueral, El Latonar entre altres. Alguns van ser inundats per les aiges de l'embassament de Santolea, que fou abandonat i derrut desprs de construir-lo.

Enllaos externs.
Notcies de Castellote i frum;
CAI Aragn-Castellote;
Castellote;
Dades bsiques;
Descripci;
Frum de Castellote;
Cmping municipal de Castellote;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190491" title="Jos Claudio Aranzadi Martnez" nonfiltered="3709" processed="3701" dbindex="78724">

Jos Claudio Aranzadi Martnez ( Bilbao, Pas Basc 1946 ) s un poltic espanyol que fou Ministre d'Indstria i Energia durant dos governs presidits per Felipe Gonzlez.

Biografia.
Va nixer el 9 d'octubre de 1946 a la ciutat de Bilbao, ciutat en la qual va estudiar cincies econmiques a la Universitat de Bilbao.

Activitat poltica.
L'any 1984 fou nomenat vicepresident de l'Institut Nacional d'Indstria (INI) per part de Luis Carlos Croissier Batista, al qual va substiuir el 1986 com a president d'aquest organisme fins el 1988. El 12 de juliol de 1988 fou nomenat Ministre d'Indstria i Energia en la remodelaci de govern impulsada per Felipe Gonzlez, crrec que va mantenir fins l'any 1993.

L'any 1993 fou nomenat responsable de la delegaci espanyola permament davant l'Organitzaci per a la Cooperaci i el Desenvolupament Econmic (OCDE). 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190494" title="Llista de composicions de Chopin" nonfiltered="3710" processed="3702" dbindex="78725">
Aquesta s una llista de composicions de Chopin, agrupades segons el tipus d'obra. Per a veure la llista ordenada per nmero d'opus, vegeu l'apartat d'obres a l'article sobre el compositor

Les obres de Chopin ocupen un lloc prominent dins del repertori pianstic. Les  balades, els scherzi, la barcarola (op. 60), la fantasia (op. 49), les sonates, aix com peces ms breus com els impromptus, masurques, nocturns, valsos i poloneses, sn un referent en els concerts dels pianistes i formen una part substancial de la msica enregistrada per a piano. Tamb cal no oblidar les dues collecions ms conegudes:  els 24 Preludis (op. 28) i els Estudis (op. 10 i op. 25), obres bsiques en la formaci de qualsevol pianista.
 
Tot i que Chopin s el compositor ms important d'obres per a piano sol, tamb va escriure dos concerts per piano, algunes canons amb textos polonesos, i peces de cambra, incloent-hi un trio de piano i una sonata per a violoncel.

Les dues seccions d'aquesta llista utilitzen els nmeros d'opus tradicionals, aix com nmeros del catleg de Krystyna Kobylanska (KK), Josef Michal Chominski (A, D, C, P, E), i Maurice J. E. Brown (B).
Fitxer:


 Obres publicades .
		
 Balades .

 Op. 23: Balada en sol menor (composta entre 1835-36);
 Op. 38: Balada en fa major (1836-39);
 Op. 47: Balada en la bemoll major (1841);
 Op. 52: Balada en fa menor (1842-43);

 Estudis .


 Op. 10:
 nm. 1: Estudi en do major (composta el 1830) ;
 nm. 2: Estudi en la menor (1830) ;
 nm. 3: Estudi en mi major "Tristesa" (1832);
 nm. 4: Estudi en do sostingut menor (1832) ;
 nm. 5: Estudi en sol bemoll major "Negret" (1830) ;
 nm. 6: Estudi en mi bemoll menor (1830) ;
 nm. 7: Estudi en do major (1832) ;
 nm. 8: Estudi en fa major (1829) ;
 nm. 9: Estudi en fa menor (1829) ;
 nm. 10: Estudi en la bemoll major (1829) ;
 nm. 11: Estudi en mi bemoll major (1829) ;
 nm. 12: Estudi en do menor "Revolucionari" (1831);
 Op. 25:
 nm. 1: Estudi en la bemoll major "Arpa elica" (composta el 1836) ;
 nm. 2: Estudi en fa menor (1836) ;
 nm. 3: Estudi en fa major (1836) ;
 nm. 4: Estudi en la menor (1832 1834) ;
 nm. 5: Estudi en mi menor (1832 1834) ;
 nm. 6: Estudi en sol sostingut menor (1832 1834) ;
 nm. 7: Estudi en do sostingut menor (1836) ;
 nm. 8: Estudi en re bemoll major (1832-1834) ;
 nm. 9: Estudi en sol bemoll major "Butterfly" (1832-1834) ;
 nm. 10: Estudi en si menor (1832-1834) ;
 nm. 11: Estudi en la menor "Vent hivernal" (1834) ;
 nm. 12: Estudi en do menor (1836);
 Trois Nouvelles Estudis:
 nm. 1:  Estudi en fa menor (1839);
 nm. 2:  Estudi en la bemoll major (1839);
 nm. 3:  Estudi en re bemoll major (1839);

 Fantasies .
 Op. 49: Fantasia en fa menor;

 Impromptus .
 Op. 29: Impromptu en la bemoll major;
 Op. 36: Impromptu en fa sostingut major;
 Op. 51: Impromptu en sol bemoll major (composta el 1843);

 Masurques .
 Op. 6, Quatre Masurques:
 nm. 1: Masurca en fa sostingut menor ;
 nm. 2: Masurca en do sostingut menor ;
 nm. 3: Masurca en mi major ;
 nm. 4: Masurca en mi bemoll menor;
 Op. 7, Cinc Masurques:
 nm. 1: Masurca en si bemoll major ;
 nm. 2: Masurca en la menor ;
 nm. 3: Masurca en fa menor ;
 nm. 4: Masurca en la bemoll major ;
 nm. 5: Masurca en do major;
 Op. 17, Quatre Masurques:
 nm. 1: Masurca en si bemoll major;
 nm. 2: Masurca en mi menor;
 nm. 3: Masurca en la bemoll major;
 nm. 4: Masurca en la menor;
 Op. 24, Quatre Masurques:
 nm. 1: Masurca en sol menor;
 nm. 2: Masurca en do major ;
 nm. 3: Masurca en la bemoll major ;
 nm. 4: Masurca en si bemoll menor ;
 Op. 30, Quatre Masurques:
 nm. 1: Masurca en do menor ;
 nm. 2: Masurca en si menor ;
 nm. 3: Masurca en re bemoll major ;
 nm. 4: Masurca en do sostingut menor ;
 Op. 33, Quatre Masurques:
 nm. 1: Masurca en sol sostingut menor ;
 nm. 2: Masurca en re major ;
 nm. 3: Masurca en do major ;
 nm. 4: Masurca en si menor ;
 Op. 41, Quatre Masurques:
 nm. 1: Masurca en do sostingut menor;
 nm. 2: Masurca en mi menor;
 nm. 3: Masurca en si major;
 nm. 4: Masurca en la bemoll major;
 Op. 50, Tres Masurques:
 nm. 1: Masurca en sol major;
 nm. 2: Masurca en la bemoll major;
 nm. 3: Masurca en do sostingut menor;
 Op. 56, Tres Masurques:
 nm. 1: Masurca en si major;
 nm. 2: Masurca en do major;
 nm. 3: Masurca en do menor;
 Op. 59, Tres Masurques:
 nm. 1: Masurca en la menor;
 nm. 2: Masurca en la bemoll major;
 nm. 3: Masurca en fa sostingut menor;
 Op. 63, Tres Masurques:
 nm. 1: Masurca en si major;
 nm. 2: Masurca en fa menor;
 nm. 3: Masurca en do sostingut menor;

 Nocturns .
 Op. 9:
 nm. 1: Nocturn en si bemoll menor ;
 nm. 2: Nocturn en mi bemoll major ;
 nm. 3: Nocturn en si major;
 Op. 15:
 nm. 1: Nocturn en fa major (1830-1831) ;
 nm. 2: Nocturn en fa sostingut major (1830-1831) ;
 nm. 3: Nocturn en sol menor (1833);
 Op. 27: ;
 nm. 1: Nocturn en do sostingut menor ;
 nm. 2: Nocturn en re bemoll major;
 Op. 32:
 nm. 1: Nocturn en si major (1836-1837) ;
 nm. 2: Nocturn en la bemoll major (1836-1837);
 Op. 37:
 nm. 1: Nocturn en sol menor;
 nm. 2: Nocturn en sol major;
 Op. 48:
 nm. 1: Nocturn en do menor;
 nm. 2: Nocturn en fa sostingut menor;
 Op. 55:
 nm. 1: Nocturn en fa menor;
 nm. 2: Nocturn en mi bemoll major;
 Op. 62:
 nm. 1: Nocturn en si major;
 nm. 2: Nocturn en mi major;

 Poloneses .
 Op. 26:
 nm. 1: Polonesa en do sostingut menor ;
 nm. 2: Polonesa en mi bemoll menor ;
 Op. 40: ;
 nm. 1: Polonesa en la major "Militar";
 nm. 2: Polonesa en do menor ;
 Op. 44: Polonesa en fa sostingut menor ;
 Op. 53: Polonesa en la bemoll major "Heroica";
 Op. 61: Polonesa-fantasia en la bemoll major;

 Preludis .
 Op. 28:
 nm. 1: Preludi en do major (composta el 1839) ;
 nm. 2: Preludi en la menor (1838) ;
 nm. 3: Preludi en sol major (1838-1839) ;
 nm. 4: Preludi en mi menor (1838) ;
 nm. 5: Preludi en re major (1838-1839) ;
 nm. 6: Preludi en si menor (1838-1839) ;
 nm. 7: Preludi en la major (1836) ;
 nm. 8: Preludi en fa sostingut menor (1838-1839) ;
 nm. 9: Preludi en mi major (1838-1839) ;
 nm. 10: Preludi en do sostingut menor (1838-1839) ;
 nm. 11: Preludi en si major (1838-1839) ;
 nm. 12: Preludi en sol sostingut menor (1838-1839) ;
 nm. 13: Preludi en fa sostingut major (1838-1839) ;
 nm. 14: Preludi en mi bemoll menor (1838-1839) ;
 nm. 15: Preludi en re bemoll major ("Gota d aigua") (1838-1839) ;
 nm. 16: Preludi en si bemoll menor (1838-1839) ;
 nm. 17: Preludi en la bemoll major (1836) ;
 nm. 18: Preludi en fa menor (1838-1839) ;
 nm. 19: Preludi en mi bemoll major (1838-1839) ;
 nm. 20: Preludi en do menor (1838-1839) ;
 nm. 21: Preludi en si bemoll major (1838-1839) ;
 nm. 22: Preludi en sol menor (1838-1839) ;
 nm. 23: Preludi en fa major (1838-1839) ;
 nm. 24: Preludi en re menor (1838-1839) ;
 Op. 45: Preludi en do sostingut menor (1841);

 Ronds .
 Op. 16: Rond en mi bemoll major (1832);

 Scherzi .
 Op. 20: Scherzo en si menor (1831) ;
 Op. 31: Scherzo en si bemoll menor (1837);
 Op. 39: Scherzo en do sostingut menor;
 Op. 54: Scherzo en mi major;

 Sonates .
 Op. 35: Sonata per a piano en si bemoll menor. El 3r moviment s la famosa "Marxa fnebre";
 Op. 58: Sonata per a piano en si menor;

 Valsos .
 Op. 18: Gran vals brillant en mi bemoll major;
 Op. 34:
 nm. 1: Vals brillant en la bemoll major (1835);
 nm. 2: Vals brillant en la menor (1831);
 nm. 3: Vals brillant en fa major (1838);
 Op. 42: Vals en la bemoll major;
 Op. 64:
 nm. 1: Vals en re bemoll major "Vals del minut" (1846);
 nm. 2: Vals en do sostingut menor (1846);
 nm. 3: Vals en la bemoll major;

 Altres obres .
 Op. 12: Variacions brillants en si bemoll major sobre Je vends du Scapulaires de "Ludvic" de Hrold;
 Op. 19: Bolero en do major;
 Op. 43: Tarantella en la bemoll major;
 Op. 46: Allegro de Concert en la major;
 Op. 57: Berceuse en re bemoll major;
 Op. 60: Barcarola en fa sostingut major;

 Piano i orquestra .
 Op. 11: Concert per a piano nm. 1 en mi menor (composta el 1830);
 Op. 21: Concert per a piano nm. 2 en fa menor (1829 1830) ;
 Op. 22: Andante Spianato i Gran polonesa en mi bemoll major (1830 1831);

 Violoncel i piano .
 Op. 3: Introducci i polonesa brillant en do major;
 Op. 65: Sonata per a violoncel en sol menor (1845 46);

 Obres no publicades i composicions primerenques .
Algunes de les composicions de Chopin no varen ser publicades durant la seva vida per diverses raons. D altra banda, cal citar algunes composicions de joventut que formen part del seu desenvolupament com a compositor.

 Masurques .
 Op. posth. 67. Quatre Masurques:
 nm. 1: Masurca en sol major;
 nm. 2: Masurca en sol menor;
 nm. 3: Masurca en do major;
 nm. 4: Masurca en la menor;
 Op. posth. 68. Quatre Masurques:
 nm. 1: Masurca en do major;
 nm. 2: Masurca en la menor;
 nm. 3: Masurca en fa major;
 nm. 4: Masurca en fa menor;
 S 1, nm. 2, Dues masurques:
 a. Masurca en sol major (1836);
 b. Masurca en si bemoll major (1836);
 S 2, Dues masurques:
 nm. 4, Masurca nm. 50 en la menor "El nostre temps" (1840);
 nm. 5, Masurca nm. 51 en la menor "mile Gaillard" (1841);
 P 2, Quatre masurques:
 nm. 1, Masurca en si bemoll major (1832);
 nm. 2, Masurca en re major (1832);
 nm. 3, Masurca en do major (1833);
 nm. 4, Masurca en la bemoll major (1834);
 A 1, nm. 1: Masurca en fa major "Mazurek" (1820);
 P 1, nm. 7: Masurca en re major (1829);

 Poloneses .
 Op. posth. 71:
 nm. 1: Polonesa en re menor ;
 nm. 2: Polonesa en si bemoll major ;
 nm. 3: Polonesa en fa menor;
 KK IIa nm. 1: Polonesa en sol menor (1817);
 KK IVa:
 nm. 1: Polonesa en si bemoll major (1817);
 nm. 2: Polonesa en la bemoll major (1821);
 nm. 3: Polonesa en sol sostingut menor (1822);
 nm. 5: Polonesa en si bemoll menor "Adu a Guillaume Kolberg" (1826);
 nm. 8: Polonesa en sol bemoll major (1829).

 Valsos .
 Op. pstuma 69:
 nm. 1: Vals en la bemoll major (1835);
 nm. 2: Vals en si menor;
 Op. pstuma 70:
 nm. 1: Vals en sol bemoll major;
 nm. 2: Vals en fa menor;
 nm. 3: Vals en re bemoll major;
 Publicada pstumament:
 Vals en mi menor;
 Vals en mi major;
 Vals en la menor;
 Vals en la bemoll major;
 Vals en mi bemoll major;
 Vals en mi bemoll major;
 Vals en fa sostingut menor (dubtosa);
 Parcialment perdudes:
 Vals en do major (1826);
 Vals en la bemoll major (1827);
 Vals en la bemoll major (1829 30);
 Vals en re menor (1827);
 Vals en mi bemoll major (1829 30);
 Vals en do major (1831);
 Propietat privada: Vals en si major (1848);

 Altres obres .

 Op. 2: Variacions sobre L ci darem la mano, en si bemoll major (1827);
 Op. 14: Rond  la Krakowiak en fa major (1828);
 Op. 13: Fantasia brillant sobre ries poloneses en la major (1828);
 Op. 72:
 nm. 2: Marxa fnebre (composta el 1829, publicada pstumament);
 nm. 3: Tres escoceses (1830, pstuma);

 Op. pstuma 72:
 nm. 1: Nocturn en mi menor ;
 Publicada pstumament:
 Nocturn en do sostingut menor (1830);
 Nocturn en do menor (1837);

 Op. 4: Sonata per a piano en do menor;
 Op. pstuma: Preludi en la bemoll major (1834, publicada 1918);
 Op. pstuma 66: Fantasia Impromptu en do sostingut menor (composta el 1834);

 Op. 1: Rond en do menor;
 Op. 5: Rond  la Mazur en fa major (1826) ;
 Op. 73: Rond en do major (composta el 1828, publicada pstumament);

 B. 12a: Variacions en re major sobre un Tema de Thomas Moore per a quatre mans;
 B. 14: Variacions en mi major sobre l ria "Der Schweizerbub: Steh'auf, steh'auf o du Schweitzer Bub";
 B. 17: Contradansa en sol bemoll major;
 B. 37: Variacions en la major, 'Souvenir de Paganini';
 B. 84: Cantabile en si bemoll major;
 B. 109a: Largo en mi bemoll major;
 B. 129a: Cnon en fa menor;
 B. 144: Fuga en la menor;
 B. 151: lbum en mi major;

 Op. 8: Trio per a viol, violoncel i piano en sol menor;
 B. 70: Duo Concertante en mi major sobre temes de "Robert le Diable" (1832);

 Msica vocal .
 20 canons en polons per a veu i piano.

 Referncies .

 ;
  ;
;
;

 Enllaos externs .
 Study Guides, Recordings and Sheet Music from Chopin Music;
 Interactive and Comprehensive List of Works from Chopin Music;
 MIDIs of some Chopin works;
 PDF Sheet Music from the Mutopia Project;
 Mp3 Recordings of some Chopin works;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190495" title="Ramon Mir Folguera" nonfiltered="3711" processed="3703" dbindex="78726">
Ramon Mir Folguera (Reus, 1864 - Barcelona, 1927) va sser un dibuixant humorstic, escultor, dissenyador, cartellista i autor de nombrosos anuncis a la premsa illustrada catalana.

Des del 1883, treball assduament per a l'editor barcelon Antoni Lpez, per a qui illustr moltes publicacions, especialment els setmanaris L'Esquella de la Torratxa i La Campana de Grcia, on sovint signava amb el pseudnim Tulp.

A ms a ms de la seua habilitat com a retratista caricaturesc, s conegut per la seua facilitat en imitar l'estil de diversos dibuixants coetanis.

Referncies.
Mas i Peinado, Ricard: Els artistes catalans i la publicitat (1888-1929). Parsifal Edicions, Barcelona, 2002. ISBN 84-95554-16-X, plana 20.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190496" title="Bag of Tricks" nonfiltered="3712" processed="3704" dbindex="78727">

Bag of Tricks s el primer lbum recopilatori del grup de thrash metal canadenc Annihilator, publicat l'any 1994. L'lbum va ser reeditat l'any 2002 per la discogrfica Roadrunner Records. 

Canons.
"Alison Hell" (Jeff Waters / John Bates)   5:03;
"Phantasmagoria (versi demo)" (Jeff Waters)   3:57;
"Back to the Crypt" (Jeff Waters)   4:09;
"Gallery" (Jeff Waters / John Bates)   4:08;
"Human Insecticide (live)" (Jeff Waters / John Bates)   5:44;
"The Fun Palace" (Jeff Waters / Coburn Pharr)   6:22;
"W.T.Y.D. (live)" (Jeff Waters / John Bates)   4:58;
"Phantasmagoria '86" (Jeff Waters)   3:56;
"Live Wire" (directe) (Bon Scott / Angus Young) (versi d'AC/DC )   5:16;
"Knight Jumps Queen (versi demo)" (Jeff Waters)   3:46;
"Fantastic Things" (Jeff Waters / Wayne Darley)   4:27;
"Bats in the Belfry (versi demo)" (Jeff Waters / Coburn Pharr / Ray Hartmann)   3:44;
"Evil Appetite" (Jeff Waters / Coburn Pharr / Neil Goldberg)   3:40;
"Gallery '86" (Jeff Waters / John Bates)   4:00;
"Alison Hell '86" (Jeff Waters / John Bates)   5:09;
"Word Salad" (Jeff Waters)   6:36;

Notes.
 Can 1 - La can "Alison Hell" va ser inicialment gravada pel cantant Dennis Dubeau, per finalment la versi final que va aparixer a l'lbum Alice in Hell va ser cantada per Randy Rampages perqu es creia que Dubeau tenia una veu massa meldics. Tot i aix, Dubeau encara es pot sentir en aquesta can cantant el en pont ("Sitting in the corner..."). Aquesta versi va ser remasteritzada de tal manera que el baix tenia un s ms heavy.

 Canons 2-4 - Canons provinents de la preproducci de la demo gravada al desembre de 1989. La can Phantasmagoria s una de les ltimes canons d'Annihilator gravades per Randy Rampage i no apareix a l'lbum Never, Neverland. "Back to the Crypt" s una versi diferent de la primera demo amb un nou so i lletres. Tot i no aparixer a l'lbum Never, Neverland, Jeff Waters va aprofitar part del material pels solos que apareixen al principi i al mig de la can "Never, Neverland". A ms, en aquesta mateixa can, tamb es va aprofitar part de la demo "Gallery".

 Can 5 - Gravada en directe amb el cantant Randy Rampage durant el tour Aison Hell a l'any 1989 i originalment publicada en el recopilatori "Thrash The Wall". Aquesta versi va ser remesclada.

 Can 6 - Versi inicial de "The Fun Palace" amb una duraci de 30 segons ms llarga que no pas en la versi apareguda a l'lbum Never, Neverland.

 Canons 7-9 - Gravades en la tardor de l'any 1990 a San Antonio, Texas amb el cantant Coburn Pharr. Les canons 7 i 8 ja havien estat editades prviament en el senzill Stonewall Single per la can 9 no havia estat mai editada.

 Canons 10-11 - Part de la preproducci de la demo del juny de 1991. Aquesta versi de "Knight Jumps Queen" va ser gravada amb Coburn Pharr com a cantant per va ser gravada de nou amb Aaron Randall per a la versi apareguda a l'lbum Set the World on Fire.

 Canons 12-13 - Gravades en el desembre del 1991. ;

 Canons 14-16 - Canons gravades l'any 1986 amb Jeff Waters com a cantant;

Crdits.
 Jeff Waters - Guitarrista, Cantant en le canons 14-16, Baix a la can 1, 14-16, Veus secundries;
 Randy Rampage - Cantant en les canons 1-5;
 Coburn Pharr - Cantant en les canons 6-10, 12-13;
 Dave Scott Davis - Guitarrista en les canons 5-9;
 Neil Goldberg - Guitarrista el les canons 10-13;
 Wayne Darley - Baixista, Cantant a la can 11;
 Ray Hartmann - Bateria;
 Mike Mangini - Bateria en les canons 12-13;
 Paul Malek - Drums on tracks 14-16;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190497" title="Sebasti Junyent Sans" nonfiltered="3713" processed="3705" dbindex="78728">
Sebasti Junyent Sans (Barcelona, 1865 - 1908) va sser un pintor que es va formar a Llotja i es don a conixer pels seus tapissos. Ms endavant conre la pintura de gnere i el paisatge. 
Fou un dels pintors ms cultes del seu temps, per mai acab de trobar el seu estil, i oscill entre el realisme i el simbolisme.
Fou tamb dissenyador de mobles, argenteria, enquadernacions, etc.
Amic i protector del jove Picasso, amb qui compart inquietuds artstiques, collabor a la revista Joventut, amb una srie d'articles sobre esttica, i va ser un dels ms decidits defensors de la jove generaci postmodernista catalana.

Referncies.
Fontbona, Francesc: La crisi del Modernisme artstic, Curial, Barcelona 1975.
Mas i Peinado, Ricard: Els artistes catalans i la publicitat (1888-1929). Parsifal Edicions, Barcelona, 2002. ISBN 84-95554-16-X, plana 24.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190498" title="Villarluengo" nonfiltered="3714" processed="3706" dbindex="78729">


Villarluengo s un poble situat al cor del Maestrat aragons, a la provncia de Terol, enclavat al cim d'un esper rocs al costat d'un profund barranc. Destaca l'entorn natural sobre la confluncia dels rius Palomitas i Caada, entre les serres de Garrucha, Carrascosa i la Caada i les moles de Mujer i Mochn. En l'extens terme municipal sinclouen les entitats de poblaci de Las Fbricas (deshabitades i on noms queda un hostal) i el bonic poble de Montoro de Mezquita. Fou seu d'una comanda hospitalera enquadrada a la Castellania d'Amposta.

Llocs d'inters en el nucli urb.
 El Balcn de los Forasteros. On es veu un espectacular panorama.
 L'ajuntament, obra del renaixement, construt en pedra i obra de Francisco de Gamboa (segle XVI). ;
 L'esglsia parroquial dedicada a l'Assumpci. Reconstruda el 1859 i d'estil neoclssic-mudjar, amb una faana impessionant de dues torres bessones. ;
 Les ermintes de San Bartolom y San Cristbal.
 Runes del convent del Monte Santo construt el 1540 i destrut el 1840 durant les Guerres carlines. ;
 Torres i masies fortificades: Del MonteSanto, Mas de Morgue, Torre Sancho ;

Llocs d'inters paisatgstic.
 El port del Cuarto Pelado (1611 m.);
 Los rganos del Montoro.
 La vora del riu de la Caada.
 El Salt de la Zorra.
 El barranc de la Hoz;
 La Vall de Palomita.

Festes i tradicions.
 L'aplec de San Pedro de la Roqueta, que t lloc el diumenge ms proper al 25 de abril, amb un dinar a base de mongetes.
 El 24 de juny, Sant Joan i la festa dels joves, quan es planta el "Mayo", es canten les Albades i es balla el  Baile del Reinau .
 Del 23 al 26 d'agost tenen lloc les festes patronals en honor a San Bartolom i la Verge del Monte Santo.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190504" title="Vila-robau" nonfiltered="3715" processed="3707" dbindex="78730">

 
Vila-robau s una entitat de poblaci del municipi de Ventall a l'Alt Empord, al costat del riu Fluvi. Compta amb 65 habitants. L'actual esglsia parroquial data de 1721 i est dedicada a Sant Andreu. Des de fa alguns anys ja no s'hi celebra missa. Al nucli histric del poble encara es pot veure la primera esglsia, prerromnica del s. X. La festa major se celebra pels volts del quinze d'agost.

Antigament formava part de la parrquia de Sant Gens de Palol, amb la que estava unida a travs d'un pont rom sobre el Fluvi. D'aquest pont ja no en queda cap resta. Sembla ser que l'nic testimoni d'aquesta poca s el codi postal, compartit encara amb el poble ve de Sant Miquel de Fluvi i no pas amb el propi municipi de Ventall, com seria lgic.

El topnim del poble podria tenir el seu origen en el nom germnic "Rotwaldi".



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190506" title="Julin Garca Valverde" nonfiltered="3716" processed="3708" dbindex="78731">

Julin Garca Valverde ( Madrid, Espanya 1946 ) s un poltic espanyol que fou Ministre de Sanitat i Consum en el tercer govern de Felipe Gonzlez.

Activitat poltica.
Membre del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) el mar de 1991 fou nomenat Ministre de Sanitat i Consum en la remodelaci de govern realitzada per Felipe Gonzlez.

El gener de 1992 present la seva dimissi al veure's implicat en un escndol conegut com a "cas RENFE", pel qual s'acus a Valverde d'especulaci immobiliria en la construcci de l'AVE Madrid-Sevilla mentre era president d'aquesta companyia entre 1985 i 1991. Finalment fou absolt d'aquestes acusacions per part de l'Audincia Provincial de Madrid l'any 2006.

Referncies.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190522" title="Vivi Ornitier" nonfiltered="3717" processed="3709" dbindex="78732">


Vivi Ornitier (          Bibi Orunitia), o Vivi Ffix apareix com el tpic Mag Negre de la srie de Final Fantasy. s un del protagonistes de Final Fantasy IX i un dels personatges ms profunds del joc. El seu nom sembla ser Vivi Ornitier en lletres llatines en l'artbook japons. El seu cognom en angls ha deixat una mica de confusi, ja que tamb apareix com Ornitier en el manual d instruccions en angls original incloa amb el joc, per ms tard estava convertit en Orunitia en la versi ms complex i unes altres publicacions angleses (aix no inclou la versi Platina Europea). Vivi pot venir des de l'itali Vivo que significa "Visqui". Alternativament, el seu nom pot venir del significat llat Vivus que signific "Per viure". Vivi s tamb s un nom femella obtingut de Vivian, que significa "Vivament".


 Histria .
Vivi Ornitier s un petit mag negre que viu a Alexandria, s molt tmid i introvertit i no recorda el seu naixement, noms recorda que vivia amb el seu avi Quan. La seva especialitat s la mgia negra i es troba amb la resta de personatges a l'inici del joc en el teatre on Tantalus rapta a Garnet, sense voler escapa juntament amb la banda unint-se a ella. La seva forma recorda al mag negre del Final Fantasy V, ulls brillants, barret punxegut i cara tapada. Vivi viu amb la por de desconixer tot el seu passat fins que en el Poble Dali descobreix la fbrica dels mags negres per a l'Exrcit d'Alexandria en la qual tots sn semblats a ell per de major altura i funcionen com maquines, ell descobreix que va ser creat all, per que per una tempesta el barril en el qual viatjava es va caute a la Caverna de Quan a prop de Treno , sent descobert per un Qu (Quan) el qual l'adopta i amb el qual reconeix els seus pocs records, pensant que aquesta sol ms tard en El Poble Dels Mags Negres coneix a un grup de mags foscos com ell que van sortir "amb errors " de la fbrica de Dali i que van iniciar una vida prpia i amigable en un llogaret, Vivi al llarg del joc perd la seva timidesa darrere dels seus amics fent-se valent per a evitar la destrucci del seu mn.

Vivi Ornitier apareix al comenament del joc, i es torna envoltat en el pla de Tantalus de segrestar la Princesa Garnet, quan viatj a Alexandria per assistir a una actuaci de teatre, Vull ser el Teu Canari (I Want to be Your Canary). Sent un Mag Negre, t caracterstiques humanes, per a diferencia dels humans no se li veu la cara (i amb aix no pot expressar-se facialment), i llueix un ulls grocs que brillen instantniament (l'nica cosa que se li veu del seu rostre negre), i posseeix l'habilitat per llenar mgia sense el fet de entrenar-se. Malgrat tenir aproximadament nou anys, Vivi s increblement fort i madur per la seva edat. Amb una mica d'encoratjament des del protagonista Zidane i Adelbert Steiner (que l'anomena Vivi Mestre fora del respecte pel seu procs mgic que fa en el grup de batalla) comena a buscar la veritat sobre els seus orgens aix com la utilitat de la seva existncia.

Els mags negres s'utilitzen en el Final Final IX com armes mgiques per a ser utilitzades com a mers instruments. Els contracta principalment la Reina Brahne en el seu intent per conquerir el Mist Continent. Els altres Mags Negres en el joc, sn una mica ms grans que Vivi. Aquest, desesperadament desitja esbrinar si se'l creava simplement com a una mquina, intentant esbrinar-lo amb Zidane per  veure si aix s veritable o no. La veritat s revelada pel malvat Kuja i els Black Mages que vivien en el Black Mage Village. Vivi s'assabenta que els Black Mages s'aturen desprs d'aproximadament un any, una mica equivalent a la mort en els humans. Tanmateix, una conversa amb el lder(nmero 423) dels Mags Negres suggereix que Vivi era el prototip que pot viure com un hum. Encara que no s'explica com, Vivi aconsegueix tenir un grup de nens en el final del joc, desprs de la derrota de Trance Kuja i de Dest Final Necron (el l'enemic Final del joc).

Enllaos externs.
  Web catalana de fans del vivi ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190529" title="??" nonfiltered="3718" processed="3710" dbindex="78733">


La    (en rab  ) s la setzena lletra de l'alfabet rab (novena en l'ordre abjad). s una lletra solar.

 Histria .

Prov, per via dels alfabets nabateu i arameu, de la   th fencia.

 s .

Representa el so consonntic faringealitzat .

En notaci matemtica moderna, t la mateixa utilitat que la  a occident.

 Escriptura .



La    es lliga a la segent lletra de la paraula. Tamb ho fa amb la precedent, sempre que aquesta no sigui lif, d l, l, r , z y o w w, que mai no es lliguen a la lletra posterior.

 Representaci, transcripci i transliteraci .

A la Viquipdia existeix una , vegeu-la per a les diferents maneres de transcriure i transliterar   .

Al SATTS,    es transcriu com a  . En l'alfabet de xat rab, s'usa tant TH com 6.

A la representaci Unicode,    ocupa el punt U+0637 amb el nom ARABIC LETTER TAH.

A la codificaci ISO 8859-6, el punt 0xd7.

Com a entitat HTML, es codifica com a &#1591;

 Variants .

La [[  ]], , tot i formar part de l'alfabet rab bsic, es pot considerar un variant de la   , per ser una de les sis lletres que es van afegir a part de les vint-i-dues heretades de l'alfabet fenici.

En els alfabets urd i shahmukhi, s'usa el smbol de la    sobre la t , la d l i la r  per a crear-ne les variants retroflexes.

En xiao'erjing el mateix smbol pot representar tamb el so ,  i la velaritzada .

Aquest smbol s'ha llevat de la varietat soran de l'alfabet rab.

 Vegeu tamb .


Llengua rab;
Alfabet de xat rab;
Alfabet;
Alfabet fenici;

 Referncies .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190530" title="Betren" nonfiltered="3719" processed="3711" dbindex="78734">

Betren s una entitat de poblaci del municipi de Vielha e Mijaran, al ter de Marcatosa de la comarca de la Vall d'Aran.

El 23 de maig de 2008 va acollir la constituci formal de l'Acadmia de la Llengua Occitana.



Llocs d'inters.
 Esglsia de Sant Sernilh ;

Festivitats.
 3 d'octubre- Festa Major del Roser;

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190534" title="Accia (desambiguaci)" nonfiltered="3720" processed="3712" dbindex="78735">

Flora: Diferents arbres de les famlies de les mimoscies, les papilioncies o les cesalpinicies, molts d'ells conreats com a ornamentals, reben el nom d'Accia 
 La robnia o falsa accia (Robinia pseudoacacia);
L'accia de flor groga o tipuana;
L'accia de fusta negra (Acacia melanoxylon);
L'accia de ganivet (Acacia cultriformis);
L'accia de Rssia o caragana;
L'accia de tres punxes (Gleditsia triacanthos);
L'accia del Jap (Sophora japonica);
L'accia rosa o robnia rosa;
L'accia taperera (Albizia julibrissin);
Vegeu tamb el gnere Acacia.
Referncies.
Accia al DIEC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190538" title="Ta (desambiguaci)" nonfiltered="3721" processed="3713" dbindex="78736">


Ta pot tenir els significats segents:

Qumica; Ta s el smbol del tntal;
Lingstica; T , [[  ]] i [[  ]] sn lletres de l'alfabet rab;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190539" title="Josep Manso i Sol" nonfiltered="3722" processed="3714" dbindex="78737">

Josep Manso i Sol (Borred, Bergued 1785 - Madrid, 1863) fou general i capit general de l'exrcit reial en els regnats de Ferran VII i Isabel II.

Va nixer a Borred (Bergued) i va exercir de moliner a Can Villaura, parrquia de Ripoll. Ms endavant va anar a viure a Barcelona i va distingir-se com a guerriller durant la Guerra del Francs (1808-1814). Posteriorment es va incorporar a l exrcit reial en els regnats de Ferran VII i Isabel II. Va combatre els Malcontents a la Guerra dels Malcontents (1827)  i durant la Guerra dels Set Anys (1833-1840)  va lluitar a les files isabelines del bndol moderat ocupant diferents capitanies generals del pas. Manso es va convertir en una figura molt popular per les victries de les seves actuacions, i per aix va rebre el ttol de Comte del Llobregat i vescomte de Montserrat el 17 de maig de 1844 per part d Isabel II.

 Poema de Jacint Verdaguer .
Un dels primers poemes histrics de Jacint Verdaguer que va presentar l any 1866 als Jocs Florals de Barcelona i amb el qual va guanyar un segon accssit al clavell d or i argent, juntament amb tres premis ms per altres composicions que va presentar. Verdaguer va presentar aquest poema amb el ttol A l hroe muntanys En Josep Manso. El motiu d aquest roman va ser un concurs de poesia sobre la figura del general Josep Manso i Sol que havia mort tres anys abans.

Per a Verdaguer, Manso era molt ms que un militar ja que hi tenia una vinculaci fora especial amb la seva famlia. La filla del general, Emlia Manso, es va casar amb Mari de Pic que era l amo del Mas Torrents de Tavrnoles (Osona), on curiosament havia nascut el pare del poeta ja que el seu avi hi treballava de masover. Durant molts anys el poeta va estar en contacte amb la famlia Pic. Fins i tot Jaume Junyent va dir que la nta del general, la Carme de Pic i Manso, que va acudir a la primera missa de Verdaguer es diu que s la protagonista dels Amors d en Jordi i Na Guideta. Els poemes historicopatritics no eren nous en Verdaguer ja que tamb va escriure Nit de Sang durant el mateix any. Justament, de la versi que el poeta va presentar als Jocs Florals de Barcelona el 1866 a la versi que va incorporar a Ptria, hi ha uns canvis quasi tan significatius com el que va fer amb Nit de Sang. En el cas de Manso va ser una reducci considerable com tamb va fer amb el ttol del roman, i un canvi de visi de catalanista a espanyolista. A la versi del 1866, les gestes del general Manso sn vistes com a catalanes i al servei de Catalunya, mentre que a la versi de Ptria sn vistes com a espanyoles en contra de l enemic i invasor francs.

El roman est compost per estrofes amb tres versos alexandrins (6 + 6) amb dos hexasllabs aguts que segueixen la rima AB, AAB. Ramon Pinyol (a l edici crtica de Ptria, Vic: EUMO, 2002) considera la forma estrfica com a una variant del quintet, de la qual ignora la seva procedncia, i s l adequada per subratllar el contingut pic del poema. 

El principi del poema de Verdaguer fa referncia als inicis del general, suposadament amb el comenament de la Guerra del Francs. Expert en accions guerrilleres, Manso va aconseguir moltes victries en aquella guerra. Verdaguer es va centrar en la Guerra del Francs a l hora d enaltir la figura del general, malgrat desprs aconsegus nombroses victries i reconeixements. Les ltimes estrofes sn completament diferents a la primera versi, ja que en cap moment es fa referncia a Espanya, com a pas, encara que s que fa referncies a les batalles de Madrid, Saragossa i Bailn, donant a entendre que va ser grcies als crits de Via fora! que la gent es va despertar i van guanyar les batalles.

Vegeu tamb.
 Guerra del Francs;
 Guerra dels Set Anys;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190546" title="Kevin Smith" nonfiltered="3723" processed="3715" dbindex="78738">

Kevin Patrick Smith (nascut el 2 d'agost de 1970) es guionista, director de cinema  dels Estats Units i fundador de View Askew Productions. Tamb es conegut com a guionista de cmics i com actor, tot i que ell mateix ha criticat la seva manera d' actuar.

Biografia i obra.
Kevin Smith va nixer i va crixer a Highlands, Nova Jersey, fet del que esta molt orgulls, i que es pot constatar  en totes les seves pellcules. La seva primera pellcula, Clerks , va ser enregistrada a la tenda en la que treballava. Va guanyar el premi ms important en el festival de Sundance, al 1994, i va ser distribuda posteriorment per els estudis Miramax. La pellcula va funcionar tan b que Smith va ser capa de fer  una altra pellcula, Mallrats. Durant el rodatge, Smith va reunir als seus amics i estrelles properes de la seva prxima pellcula, Ben Affleck y Jason Lee y seva nova novia, Joey Lauren Adams. Smith ha dit que la seva relaci amb Adams va ser una inspiraci per a la segent pellcula, Chasing Amy. Aquesta no va tenir gaire acollida per als entesos i va guanyar uns pocs premis independents. Per la mateixa poca  va conixer la que seria la seva dona, Jennifer Schwalbach.

Desprs de Chasing Amy, Smith  va dirigir Dogma, una pellcula polmica sobre el Cristianisme. La dona de Smith va donar a llum a la seva primera filla, Harley Quinn Smith. Harley Quinn i Jennifer tenen dos petits papers en la que seria la seva prxima pellcula, Jay and Slient Bob: Strike Back. En aquesta comdia, els herois de culte, Jay i Bob volen aturar la producci d una pellcula que es far basada en ells, trobar el veritable amor, i salvar al seu mico.

Smith ha escrit tamb guions per Daredevil o Green Arrow. Va escriure un gui per a la nova pellcula de Superman, per el van fer deixar el projecte. Smith te dues pellcules ms en les que treballar durant els prxims anys, Zack and Miri Make a Porno en preproducci i Red State. Tamb ha obert una tenda de cmics, te una companyia de producci, escriu articles per a la revista  Arena , i fa curts per al show de Jay Leno.

La seva ultima pellcula fins al moment ha sigut la segona part del  seu reeixit primer film, anomenada Clerks II.
Recentment s ha fet saber que dirigir el primer episodi de , l spin-off de la popular serie de televisi.


Filmografia.
Clerks (1994);
Mallrats (1995);
Chasing Amy (1997);
Dogma (1999);
Jay and Silent Bob Strike Back (2001);
Jersey Girl (2004);
Clerks II (2006);

Enllaos externs.

 The View Askewniverse;
 My Boring Ass Life.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190547" title="Psicosi (pellcula 1960)" nonfiltered="3724" processed="3716" dbindex="78739">
Psicosi (Psycho) s una pellcula de terror i suspens dirigida per Alfred Hitchcock i amb gui adaptat per Joseph Stefano. Est considerada com una obra mestra en el seu gnere. Destaca especialment "l'escena de la dutxa", que ha esdevingut un referent en la histria del cinema.
  
Sinopsi.

Psicosi narra la histria d'un assass psictic i est basada en la novella homnima de Robert Bloch, que es va inspirar en Ed Gein, un psicpata real.

El film comena a Phoenix amb la discussi entre dos amants. Marion Crane (Janet Leigh) i Sam Loomis (John Gavin) en un hotel.
Fins que les finances de Sam no millorin no es podran casar i ell ha de pagar una forta pensi a la seva ex-dona.
En un acte de desesperaci, Marion roba 40.000 dlars del seu lloc de treball quan el seu cap li demana que els ingressi al banc i fuig.

Durant el viatge es canvia el cotxe per un de segona m en un intent d'evitar que li segueixin la pista.

Desprs de conduir moltes hores, se sent cansada i s'atura en un apartat motel de 12 habitacions, que est dirigit pel Norman Bates (Anthony Perkins), un jove solitari que es cuida de la seva mare i que viu en una casa sinistre en un tur sobre el motel.

Norman li vol oferir anar a casa seva a menjar-se uns entrepans i puja a la casa a preparar-los. Llavors Marion sent com la mare l'escridassa com si convidar a una noia a menjar fs part d'un assumpte indecent.
Aix doncs Norman li porta el menjar al seu despatx, darrere de la recepci del motel, on ell guarda alguns dels ocells que ha dissecat.
Mentre ella sopa li parla de la seva afici a la taxidrmia i de la malaltia mental de la seva mare, de manera que ella constata que s un individu excntric.

Desprs de sopar Marion es va a dutxar i s apunyalada fins a la mort per una figura ombrvola de dona. ( Mtica escena mundialment coneguda actualment).

Norman arriba i es troba horroritzat amb el cadaver ensangonat de la noia. Per protegir la seva mare, agafa el cos i els seus objectes personals, (inclosos els diners, que no veu perqu estan amagats dins d'un diari) els posa al cotxe de Marion i els tira a uns aiguamolls propers al motel.

Mentrestant, Sam i la germana de Marion, Lila (Vera Miles) contracten un detectiu privat anomenat Milton Arbogast (Martin Balsam) que segueix la pista de Marion fins al motel Bates, on interroga un nervis Norman.
Desprs truca a Lila anunciant-li que a trobat la pista de la seva germana en un motel i que intetar interrogar a la mare de Norman per si ha vist alguna cosa.

Mentre registra la casa sense perms, s atacat amb un punyal per la mateixa figura ombrvola de dona que va matar a Marion i cau per les escales i mor.
Sam i Lila al no rebre notcies d'Arbogast van al poble i parlen amb el sheriff.
Quan li parlen de la senyora Bates, la dona del sheriff els pregunta si Norman s'ha casat.
Aparentment la mare de Norman va morir deu anys enrere, suicidant-se amb estricnina.

Sam i Lila van al motel i mentre Sam entret a Norman al seu despatx, Lila puja a la casa dels Bates per registrar-la.
Norman mentrestant s'adona de qu la conversa amb Sam s un parany, el deixa inconscient i puja corrents cap a casa seva.
Per amagar-se, Lila baixa al soterrani i descobreix el cadver dissecat de la mare de Norman.

Llavors s atacada per Norman, vestit amb la roba de la seva mare i una perruca, per s salvada a temps per Sam, que ha recuperat el coneixement.

Al final de la pellcula, un psiquiatra, dr. Fred Richmond (Oakland), explica a Lila, Sam i a les autoritats que la mare de Norman, morta feia 10 anys, encara viu a la ment del seu fill.
Quan era viva la senyora Bates sempre havia mantingut una actitud dominadora sobre Norman, de manera que ell la va matar, per desprs, sentint-se culpable, va intentar esborrar de la seva ment el crim. Fsicament, va desenterrar el cos i el va dissecar.
Psicolgicament va desenvolupar la personalitat de la seva mare. Actuava com ella, parlava amb la veu d'ella i es vestia com ella, en un intent d'esborrar la seva culpabilitat.
Per la personalitat de la seva mare que ell havia desenvolupat va matar la Marion en un atac de gelosia cap a la noia que s'havia acostat al seu fill.

En l'ltima escena mostra Norman Bates, quiet i silencis a la seva cela, amb la seva ment totalment dominada per la personalitat de la seva mare que el culpa dels crims i que pretn demostrar la seva innocncia a la policia.

Notes i referncies.
 Aquesta pellcula ha estat doblada al catal.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190550" title="Pieris" nonfiltered="3725" processed="3717" dbindex="78740">

 Piria de Trcia per a l'antic districte de Trcia.
 Pieris (gnere) per al gnere de papallones.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190553" title="Somewhere I belong" nonfiltered="3726" processed="3718" dbindex="78741">

Somewhere I belong va ser el primer videoclip, i un dels senzills, evidentment del disc Meteora de Linkin Park. s la tercera can del disc, la seva duraci s de 3:33, i el seu estil s el Nu Metal.

Va ser el nmero 1 al "New Zeland Modern Rock Tracks" i tamb al U.S Modern Rock Tracks".


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190554" title="Joan Llaverias i Labr" nonfiltered="3727" processed="3719" dbindex="78742">
Joan Llaverias i Labr (Vilanova i la Geltr, 1865 - Lloret de Mar, 1938) va sser un dibuixant, pintor i membre fundador del Cercle Artstic de Sant Lluc.

El 1896 abandon la pintura a l'oli per l'aquarella, tcnica que contribu a recuperar a Catalunya. L'activitat, per, que el fu ms popular, va ser la de dibuixant humorstic i illustrador.

Lola Anglada, Josep Maria de Togores i Valent Castanys foren alumnes seus.

Collabor en revistes satriques, principalment al Cu-cut!, i en revistes per a infants com En Patufet, on es destac com a animalista.

Bona part de l'obra existent de Llaverias est en mans de l'Ajuntament de Lloret de Mar, poble on pass els estius i els darrers dies de la seva vida.

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190555" title="Manuel Gutirrez Mellado" nonfiltered="3728" processed="3720" dbindex="78743">

Manuel Gutirrez Mellado ( Madrid, Espanya 1912 - Alcolea del Pinar, 15 de desembre de 1995) va ser un militar espanyol, figura molt important durant la Transici espanyola. 

Biografia.
Va nixer el 30 d'abril de 1912 a la ciutat de Madrid. Militar de vocaci va ingressar als disset anys a l'Acadmia Militar de Saragossa. Va lluitar a la Guerra Civil (1936-1939) en el bndol nacional, sent empresonat diverses vegades, com a agent clandest de la rereguarda madrilenya. 

Impactat per la defunci del fill d'un amic que no va poder abandonar el mn de les drogues, va decidir ajudar en la resoluci del problema, i va crear el 1986 la Fundaci d'Ajuda contra la Drogoaddicci (FAD). En vida el rei Joan Carles I li conced el ttol nobiliari de Marqus de Guitirrez Mellado.

Va morir el 15 de desembre de 1995 en un accident de trnsit a Alcolea del Pinar, poblaci situada a la provncia de Guadalajara, a l'autovia que uneix les ciutats de Madrid i Barcelona, quan acudia a un acte de la FAD.

Carrera militar.
Va arribar el rang de general l'any 1970 i el de general de divisi el 1973. El juny de 1975 se li va encomanar la Comandncia General i el crrec de Delegat del Govern de Ceuta. Ascendit a tinent general, va ser nomenat capit general de la VII regi el mar de 1976. Al juny d'aquest mateix any va ser nomenat cap de l'Estat Major Central. 

El 1994 va ser nomenat Capit General de l'Exrcit amb carcter honorfic. 

Acitivitat poltica.
Escollit diputat al Congrs el novembre de l'any 1971, el setembre de 1976 va passar a ocupar la Vicepresidncia Primera del Govern i el Ministeri de Defensa, continuant amb aquest crrec desprs de les eleccions generals del 15 de juny de 1977 sota la presidncia d'Adolfo Surez. Element clau de la transici espanyola, va tractar de mantenir a les forces armades allunyades de la tensi poltica que es respirava en aquells dies. 

Desprs de les eleccions generals de 1979 continu amb la Vicepresidncia primera per a Assumptes de la Seguretat i Defensa Nacional en els successius governs de Adolfo Surez, cedint el Ministeri de Defensa (tot i que com a Vicepresident Primer exercia una notable influncia) a Agustn Rodrguez Sahagn. Durant aquesta poca va ser titllat per l'ultradreta de ma, i se'l va acusar d'haver actuat com a agent doble durant la Guerra Civil. 

La imatge ms coneguda de Gutirrez Mellado es va produir durant el  cop d'estat del 23 de febrer de 1981. Aixecant-se del seu esc va anar a demanar explicacions als colpistes; els quals van voler fer-lo caure al terra. Aquesta escena, de diversos gurdies tractant de reduir a un home de gaireb setanta anys, ha quedat gravada en la memria de molts espanyols, i simbolitza la irreversibilitat del procs democrtic, ms encara quan els gurdies civils no van aconseguir reduir-lo. 

Enllaos externs.
  Informaci de Manuel Gutirrez Mellado al Ministeri de Defensa;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190556" title="Antoni Utrillo Viadera" nonfiltered="3729" processed="3721" dbindex="78744">

Antoni Utrillo Viadera (Barcelona, 1867 - 1944) es dedic a la illustraci de llibres per a infants i collabor a la revista infantil TBO.

Format a Llotja, amb Antoni Caba, el 1886 fou pensionat a Pars per a una ampliaci d'estudis. En els seus principis artstics va pintar quadres d'assumpte religis i retrats. Desprs es va dedicar al cartellisme i a la decoraci d'interiors i d'establiments comercials.

Promotor del Cercle Artstic de Sant Lluc, en form part de la primera junta directiva.

Fund i dirig la litografia Utrillo & Rialp, i collabor a les revistes Hispania, Cu-cut! i Bella Terra. 

El seu dibuix a la ploma es caracteritza per una factura realista amb referncies a la illustraci costumista de principis del segle XX.

Referncies.
Mas i Peinado, Ricard: Els artistes catalans i la publicitat (1888-1929). Parsifal Edicions, Barcelona, 2002. ISBN 84-95554-16-X, plana 38.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190557" title="E05" nonfiltered="3730" processed="3722" dbindex="78745">

La ruta europea E05, E5 o E-5 forma part de la Xarxa internacional de carreteres de les Nacions Unides. s la ruta europea nord-sud de referncia ms occidental i va des de Greenock, a Esccia, cap al sud passant per Frana fins a Algesires.

La E05 segueix la ruta Greenock - Govan - Glasgow - Gretna - Carlisle - Penrith - Preston - Warrington- Liverpool - Birmingham - Newbury - Southampton - Le Havre - Pars - Orlans - Tours - Poitiers - Bordeus - San Sebastin - Burgos - Madrid - Crdova - Sevilla - Cadis - Algesires.

Regne Unit.
Igual que les altres rutes europees, la E05 no est senyalitzada al Regne Unit. Segueix les segents carreteres:
A8 i M8 des de Greenock fins a Glasgow, passant per la famosa rea de construcci de vaixells de Govan;
M8 tavessant Glasgow;
M74, A74(M) i A74 des de Glasgow passant per Gretna fins a Carlisle;
M6 des de Carlisle passant per Penrith, Preston, Liverpool i Warrington fins a Birmingham;
El Peatge de la M6 s una ruta alternativa a la zona de Birmingham;
M42, M40, A34 i M3, des de Birmingham passant per Newbury fins a Southampton;

La E05 fa un salt al Canal de la Mnega entre Southampton i Le Havre, a Frana. No hi ha cap ferri que hi enllaci directament per a prop de Southampton, a Portsmouth, n hi ha un que connecta amb Le Havre.

Frana.

A Frana, la E05 s que est senyalitzada. Usa les segents carreteres:
A131 i A13 des de Le Havre fins a Pars;
Per creuar el Sena es passa per la RN182 ja que la A131 fa un salt d una banda a l altra del riu.
Per Pars, la E05 usa el Boulevard Priphrique en el seu tram sud-oest;
A6a i A10 des de Pars passant per Orleans, Tours i Poitiers fins a Bordeus;
A630 al voltant del cant oest de Bordeus;
A63, RN10 i A63 des de Bordeus fins a Espanya;

Espanya.

Al seu pas per Espanya, la E05 est senyalitzada. Usa les segents carreteres:
AP-8, des de Frana fins a San Sebastin;
N-I, AP-1 i A-1 des de San Sebastin passant per Burgos fins a Madrid;
M-40 pel voltant del cant est de Madrid;
N-IV i A-4, des de Madrid passant per Crdova i Sevilla fins a Cadis;
A-48 i N-340 des de Cdiz fins a Algesires;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190562" title="Josep Triad i Mayol" nonfiltered="3731" processed="3723" dbindex="78746">
Josep Triad i Mayol (Barcelona, 1870 - 1929) va sser un dibuixant, ex-librista i pintor.

Durant els anys noranta del segle XIX es dedic a la pintura i fu obres de carcter simbolista i paisatges lrics i boirosos. Ms endavant, es caracteritz  per les seues pintures de tipus populars catalans i marines.

Estudia a l'Escola de la Llotja, on des de 1902 enseny dibuix.  

Aprengu gravat amb Alexandre de Riquer, qui l'introdu tamb en l'obra de William Morris. Interessat per tot el que es relaciona amb les arts del llibre, particip en les diverses etapes del seu procs: des de la concepci dels tipus d'impremta fins a la projecci de tapes luxoses, i des de la creaci de colofons a l'embelliment de les pgines amb vinyetes de la seua  invenci.

Dibuix tamb cartells, anuncis, marques comercials, mens, cartes, diplomes, etc., i excell en l'ex-libris. Sn tamb nombrosos i notables els projectes artstics que realitz per a teixits, cermica, brodats, joieria, etc.

Fou director artstic de la Revista Grfica, de l'Institut Catal de les Arts del Llibre i de l'Anuari de les Arts Decoratives.

Referncies.
Mas i Peinado, Ricard: Els artistes catalans i la publicitat (1888-1929). Parsifal Edicions, Barcelona, 2002. ISBN 84-95554-16-X, plana 41.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190565" title="Alexandre Cardunets Cazorla" nonfiltered="3732" processed="3724" dbindex="78747">
Alexandre Cardunets Cazorla (Barcelona, 1871 - Badalona, 1944) va sser un dibuixant, gravador i pintor.

Estudi a l'Escola de Belles Arts de Llotja i fou deixeble del mestre gravador Miquel Camp. Ampli estudis a diversos pasos europeus.

La seua personalitat artstica es destac en el dibuix, especialment en les vistes urbanes de Barcelona. s especialment conegut, precisament, per una srie de vistes d'antics carrers de Barcelona, avui dia desapareguts, cosa que n'augmenta el valor documental.

Fou un dels fundadors d'Amics de l'Art Vell, president del Cercle Artstic (1921) i del Foment de les Arts Decoratives (1923).

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190567" title="Rodolfo Martn Villa" nonfiltered="3733" processed="3725" dbindex="78748">

Rodolfo Martn Villa ( Santa Mara del Pramo, Castella i Lle 1934 ) s un poltic i empresari espanyol, que fou diverses vegades ministre en el Govern d'Espanya i una de les figures ms destacades de la transici espanyola.

Biografia.
Va nixer el 10 de mar de 1934 a la polbaci de Santa Mara del Pramo, situada a la provncia de Lle. Va estudiar enginyeria industrial a la Universitat de Madrid i pertany al Cos d'Inspectors de Finances de l'Estat. Vinculat amb el sindicalisme vertical en la poca franquista, va ser Cap Nacional del Sindicat d'Estudiants Universitaris. 

Ha estat president de diverses empreses i corporacions industrials, entre les quals destaquen ENDESA entre 1997 i 2002, empresa que l'any 2006 el nomen President d'Honor. Des de 2006 s President de Sogecable. 

Activitat poltica.
Escollit diputat al Congrs en les eleccions de juny de 1961 com a Conseller Nacional, el maig de 1974 fou nomenat Governador Civil de la provncia de Barcelona, crrec que va mantenir fins que sota la presidncia de Carlos Arias Navarro va ser Ministre de Relacions Sindicals al desembre de 1975, en el primer govern de la monarquia. 

Desprs de ser nomenat Adolfo Gonzlez President del Govern al comenament de la transici democrtica, el juliol de 1976 va ocupar la cartera de Governaci fins a l'abril de 1979, sent un dels personatges claus de la transici. 

S'integr com a independent (sector blau o d'ex franquistes) a la Uni del Centre Democrtic (UCD), al mateix temps que era designat senador reial a les Corts Generals de 1977. En les eleccions generals de 1979 fou escollit diputat al Congrs en representaci de la provncia de Lle. Va retornar al govern al setembre de 1980 com a Ministre d'Administraci Territorial. Desprs de la dimissi d'Adolfo Surez com a president del govern, el nou president Leopoldo Calvo-Sotelo el confirm en el crrec. Al desembre del mateix any es va convertir en Vicepresident Primer del Govern, crrec que va mantenir fins el juliol de 1982. 

Amb la dissoluci de la UCD, es va incoporar al Partit Demcrata Popular (PDP) d'scar Alzaga per integrs l'any 1989 al Partit Popular, de la m del qual va tornar a obtenir l'acta de diputat en les eleccions generals espanyoles de 1989 en representaci de la circumscripci de Madrid, esc que repet en les eleccions de 1993 i 1996. Allunyat de la primera lnea poltica, fou comissionat del Govern per al desastre del Prestige l'any 2002.

Enllaos externs.
  Informaci de Rodolfo Martn Villa al Congrs dels Diputats;
  Informaci al Senat espanyol;
  Informaci a cincodias.com;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190569" title="Gran Premi de Blgica del 1982" nonfiltered="3734" processed="3726" dbindex="78749">
Resultats del Gran Premi de Blgica de Frmula 1 disputat la temporada de 1982 al circuit de Zolder el 9 de maig del 1982. 

Al llarg de les practiques per la disputa d'aquest GP va morir Gilles Villeneuve. 

 Resultats .







 Altres .

 Pole:  Alain Prost   1' 15. 701 ;
 Volta rpida: John Watson  1' 20. 214 a la volta 67 ;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190570" title="Francesc de Cidn Navarro" nonfiltered="3735" processed="3727" dbindex="78750">
Francesc de Cidn Navarro (Valncia, 1871 - Saragossa, 1943) va sser un pintor i retratista.

Estudi a l'Acadmia de Sant Carles, de Valncia, i fou deixeble de Joaqun Sorolla. Va ser catedrtic de dibuix en els instituts de Ma, Tarragona i Saragossa. Obtingu diversos premis i medalles en les exposicions nacionals de 1904 i 1920. 

De tra elegant i molt af a l'estil modernista, es destac com a cartellista illustrador i realitzador d'ex-libris.

s tamb conegut com a pintor de retrats i paisatges, d'entre els quals caldria destacar-ne la collecci Pueblos aragoneses devastados por la guerra.

Referncies.
Mas i Peinado, Ricard: Els artistes catalans i la publicitat (1888-1929). Parsifal Edicions, Barcelona, 2002. ISBN 84-95554-16-X, plana 49.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190573" title="Lloren Brunet i Torroll" nonfiltered="3736" processed="3728" dbindex="78751">
Lloren Brunet i Torroll (Badalona, 1873 - Barcelona, 1939) va sser un dibuixant i aquarellista.

Estudi a Escola de Belles Arts de Llotja, a Barcelona, on tingu com a mestres Antoni Caba, Claudi Lorenzale i Eusebi Planas. 

Com a aquarellista particip en les exposicions celebrades a Barcelona els anys 1911, 1918, 1919 i 1921 i com a dibuixant cultiv els ex-libris, la caricatura i el cartell.

Collabor a L'Esquella de la Torratxa, La Campana de Grcia i El Diluvio Ilustrado, signant els seus dibuixos com a Bru-Net. D'entre les seues obres illustrades, cal destacar-ne llbum de testes de la terra, recopilaci de tipus de diverses comarques catalanes.

Tamb fou conegut com a colleccionista d'obres d'art i antiguitats catalanes, reunides en el que ell anomen Cau Brunet.

Referncies.
Mas i Peinado, Ricard: Els artistes catalans i la publicitat (1888-1929). Parsifal Edicions, Barcelona, 2002. ISBN 84-95554-16-X, plana 51.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190574" title="Julio Peris Brell" nonfiltered="3737" processed="3729" dbindex="78752">


Julio Peris Brell (1866 - 1944) va ser un pintor valenci que va nixer en el carrer de En Bany de Valncia, en una famlia de tradici liberal, de la xicoteta burgesia. La seua pintura es caracteritza pel seu domini per a analitzar i traduir plsticament els distints matisos lumnics, en especial en els gneres del paisatge, el retrat i els bodegons.

Vida.
Comena els seus estudis de Belles Arts en 1876. En 1882, va ser anomenat secretari de la secci de socis pintors de l'Ateneu Cientfic, Literari i Artstic de Valncia. Va acabar els seus estudis de Belles Arts en 1884, fixant-se com a meta la dedicaci exclusiva a la pintura, al marge de la docncia. En 1886 va ser anomenat soci numerari de l'Ateneu, proposat pels pintors Ignacio Pinazo Camarlench, Jos Navarro Llorens i Honorio Romero Orozco.

En 1890 presenta l'obra La fe del baptisme en l'Exposici Nacional de Belles Arts de Madrid. Coneix els germans Ricardo i Po Baroja, amb els que mant una llarga amistat.

Desprs de la creaci del Cercle de Belles Arts de Valncia, en 1894, participa activament en les activitats junt amb el pintor Joaqun Agrasot, concorrent a les primeres exposicions de l'entitat.

Quasi tota la producci de Peris Brell a finals del segle XIX va estar dirigida al mercat catal. L'any 1897 presenta la pintura La Font a l'Exposici Nacional de Belles Arts de Mxic, sent adquirida per l'Escola Nacional de Belles Arts de Mxic. Participa tamb en diverses exposicions organitzades per l'Acadmia de Belles Arts de Cadis i la junta de l'Exposici de Belles Arts de Mrcia. s triat vicesecretari de la junta directiva de del Cercle de Belles Arts de Valncia.

En 1900 s nominat pels seus companys i triat per unanimitat per al crrec de president de la Secci de Classe del Cercle de Belles Arts de Valncia. El mateix any interv en la decoraci de l'escalinata del palauet del senyor Jos Ayora, en companyia d'Ignacio Pinazo, Antonio Fillol, Ricardo Verd i Luis Bet. Realitza la pintura titulada Brindis. Un any desprs concorre a l'Exposici Nacional de Belles Arts amb la pintura titulada Ma mare.

Contrau matrimoni amb Inocencia Blanco Gimeno en 1901, viuda i mare de tres fills: Amparo, Salvadora i Toms. Dos anys desprs naix la seua primera filla, Julia. En 1909 naixen les bessones M Ana i Vicenta. El mateix any s triat bibliotecari de l'Escola Moderna.

L'any 1911 comena una espordica collaboraci grfica en la revista Letras y Figuras. S'incorpora al nou Cercle de Belles Arts en 1912, desprs de la superaci en l'entitat de l'escissi d'un grup d'artistes. Interv en els actes d'homenatge a Ignacio Pinazo. En 1913 s anomenat president de la secci de vetlades i festes del Cercle de Belles Arts. Un any desprs ascendix a president de la secci de Pintura del Cercle de Belles Arts.

L'any 1916 mor Jos Benlliure Ortiz, amb la famlia del qual es troba estretament vinculat. En 1919 mor el seu gran amic Joaqun Agrasot.

La pintura costumista, que havia arrelat en els anys centrals del segle XIX i principis del XX, cobra matisos nous amb la influncia de Vicente Blasco Ibez en el mn de l'art, potser potenciant amb les seues novelles una altra mirada del mn rural que dna la del costumisme esttic. Per Peris Brell impregna de paisajisme totes les composicions d'un subtil mats costumista, pinta amb un estil de factura rpida per conscient, ja que apunta amb precisi al detall del quadre, donant aix un efecte a la retina de l'espectador.

L'any 1923 presenta 31 obres en l'exposici Manifestaci d'Art Valenci, celebrada en el palau del Bon Retir de Madrid, dedicant-se-li tota una sala. El 10 d'agost mor el seu amic i mestre Joaqun Sorolla.

En 1924 presenta a l'Exposici Nacional de Belles Arts, amb les obres A plena llum i  'Barraca valenciana. Participa en l'Exposici d'Artistes Espanyols, organitzada en Buenos Aires en 1925 per Alejandro Pardias Cabr.

Comena a participar regularment en la sala Imperium des de l'any 1926, la primera galeria d'exposicions de pintura, escultura i art decoratiu, de carcter estable a Valncia, a banda de la del Cercle de Belles Arts. El 6 de desembre un grup d'amics li tributen un homenatge en les Termes Victria.

En 1928 la Reial Acadmia de Belles Arts de Sant Carles ho tria acadmic de nombre. Obt un gran xit en les exposicions organitzades pel Cercle de Belles Arts, aix com en l'exposici Pintura Catalana de Grans Mestres del segle XIX organitzada a Barcelona per Galeries Laietanes en 1931. El mateix any, la Diputaci Provincial de Valncia li anomena jurat per a les oposicions de la pensi de pintura.

Durant l'any 1933 concorre a la Exposici d'Artistes Valencians Reunits, organitzada per la galeria Emporium, aix com la tradicional exposici de la Fira De Juliol, organitzada pel Cercle de Belles Arts i a l'exposici de pintura i escultura organitzada per la Federaci Industrial i Mercantil.

Participa en l'Exposici Regional de Belles Arts de 1934. Aquest mateix any torna a ser anomenat membre tribunal per a la pensi de pintura convocada per la Diputaci Provincial de Valncia.

Concorre amb assenyalat xit, de part del pblic i de la crtica, a la III Exposici Regional de Belles Arts (1935) organitzada pel Cercle de Belles Arts i patrocinada per l'Ajuntament de Ajuntament de Valncia. Per votaci popular li s concedida la medalla del diari La Veu Valenciana.

Concorre a l'Exposici Pro Milcies, en el claustre de la Universitat Literria, organitzada per Aliana d'Intellectuals en Defensa de la Cultura en 1936 i patrocinada per l'Ateneu Popular.

La galeria Prat organitza en el seu honor una exposici antolgica de les seues obres en 1943. En 1944 concorre a l'Exposici de Flors i Bodegons, organitzada pel cercle de Belles Arts i a la collectiva de pintors en la Sala Mateu. El 19 de desembre mor en el seu domicili del carrer Ciscar a Valncia.

Bibliografia.
Julio Peris Brell (1866-1944. Editat per la Generalitat Valenciana, 2003.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190575" title="Fortunat" nonfiltered="3738" processed="3730" dbindex="78753">


Onomstica:

Atili Fortunat, escriptor en llat del segle V.

Curi Fortunat, advocat rom de la meitat del segle V;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190576" title="Atili Fortunat" nonfiltered="3739" processed="3731" dbindex="78754">
Atili Fortunat (Atilius Fortunatus) fou un escriptor en llat autor d'un tractat sobre prosdia i el metres d'Horaci. El llibre est mal arranjat en el seu ordre. Va ser escrit abans del segle V ja que esmenta a Cassiodor en una graciosa dedicatria a un senador.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190577" title="Curi Fortunat" nonfiltered="3740" processed="3732" dbindex="78755">
Curi Fortunat (Curius Fortunatus) fou un advocat rom de la meitat del segle V, una mica anterior a Cassiodor (que l'esmenta).  Va escriure un compendi de tcnica retrica en tres llibres sota el ttol Curii Fortunatiani Consulti Artis Rhetoricae Scholicae Libri tires, que fou molt apreciada al seu temps, obra molt complerta i concisa. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190578" title="Merc" nonfiltered="3741" processed="3733" dbindex="78756">

Nom que prov de l'arrel llatina merx, que significa recompensa. s una advocaci mariana utilitzada per a noms femenins, molt popular entre els catalans, ja que la Mare de Du de la Merc s patrona de Barcelona. La imatge de la verge es guarda a la Baslica de la Merc d'aquesta ciutat.

Onomstica.
 24 de setembre: Verge de la Merc;

Traduccions.
 Espanyol: Mercedes;

Personatges famosos.
 Merc Rodoreda i Gurgu, escriptora;
 Maria Merc Maral, poetessa;
 Merc Canela, escriptora;
 Maria Merc Roca i Perich, escriptora;
 Merc Molist, periodista;
 Merc Pons, actriu;
 Merc Arnega, actriu;
 Merc Viana Martnez, escriptora i pedagoga;
 Merc Perell i Valls, poltica mexicana;
 Merc Amer Riera, poltica mallorquina;
 Maria de la Merc d'Espanya, princesa d'Astries (s.XIX);
 Maria de la Merc d'Orleans, reina d'Espanya, s. XIX;
 Merc Durfort i Coll, biloga;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190580" title="Gran Premi de Blgica del 1983" nonfiltered="3742" processed="3734" dbindex="78757">
Resultats del Gran Premi de Blgica de Frmula 1 disputat la temporada de 1983 al circuit de Spa-Francorchamps el 22 de maig del 1983. 
 

 Resultats .







 Altres .

 Pole:  Alain Prost    2' 04. 615 ;
 Volta rpida: Andrea de Cesaris   2' 07. 493   a la volta 17 ;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190581" title="Bascharage" nonfiltered="3743" processed="3735" dbindex="78758">



Bascharage (luxemburgus Nidderkerjeng, alemany Niederkerschen) s una comuna i ciutsat del sud-oest de  Luxemburg. Forma part del cant de Capellen, que forma part del districte de Luxemburg.

El 2001, la vila de Bascharage, que s situada al centre de la comuna, tenia una poblaci de 4.550.  Altres viles de la comuna sn Hautcharage i Linger. 

 Burgmestres  .

1858-1893 J.-Nic. Schumacher,
1894-1902 Pierre Schtz,
1903-1917 Jules Hemmer,
1918-1928 Jean Peschong,
1929-1946 Thophile Aubart,
1946-1957 Nicolas Meyers,
1958-1987 Robert Steichen,
1988-1990 Marcel Gillen,
1990-1994 Andr Siebenbour,
1994-1999 Jos Thill,
1999-2007 Jean Christophe,
2007- Jeannot Halsdorf















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190584" title="Fortunati" nonfiltered="3744" processed="3736" dbindex="78759">


Onomstica:

Curi Fortunati, historiador rom ;

Fortunati d'Aquileia, bisbe d'Aquileia;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190585" title="Curi Fortunati" nonfiltered="3745" processed="3737" dbindex="78760">
Curi Fortunati (Curius Fortunatianus) fou un historiador rom que va escriure una historia sobre els regnats de Mxim i Balb, que s esmentat per Capitol. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190586" title="Gaspar Camps i Junyent" nonfiltered="3746" processed="3738" dbindex="78761">
Gaspar Camps i Junyent (Igualada, 1875 - Barcelona, 1942) va sser un dibuixant i pintor.

Estudi a Escola de Llotja de Barcelona i el 1894, pensionat per la Diputaci de Barcelona, es trasllad a Pars on va ser deixeble de Benjamin Constant i Juan Pablo Laurens. Molt influt per aquests i per Alphonse Mucha, la seua obra es caracteritza pel decorativisme modernista i l'exuberncia de formes, visibles en els nombrosos dibuixos publicats per Camps a la revista Album Saln (1897-1904) i en els cartells publicitaris de la seua poca parisenca. 

Durant molt de temps exerc com a director artstic de la casa editorial Sirvent, de Tolosa de Llenguadoc.

Referncies.
Mas i Peinado, Ricard: Els artistes catalans i la publicitat (1888-1929). Parsifal Edicions, Barcelona, 2002. ISBN 84-95554-16-X, plana 62.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190587" title="Fortunati d'Aquileia" nonfiltered="3747" processed="3739" dbindex="78762">
Fortunati (Fortunatianus) fou un bisbe d'Aquileia, autor d'una comentaris sobre els evangelis, que s esmentat per Sant Jernim (de Viris Illustribus, 97) .


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190588" title="Fslia" nonfiltered="3748" processed="3740" dbindex="78763">
Fslia (Foslia) fou una famlia romana patrcia. L'nic cognom que van emprar fou Flaccinator. La famlia s va extingir durant la repblica romana.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190589" title="Florida (Uruguai)" nonfiltered="3749" processed="3741" dbindex="78764">

Florida s una ciutat de l'Uruguai, capital del departament homnim. Ubicada sobre les costes del Riu Santa Luca Chico, 96 km al nord de Montevideo, t una poblaci d'uns 35.000 habitants.

Va ser fundada en 24 d'abril de 1809, amb el nom de San Fernando de la Florida Blanca, en homenatge al rei Ferran VII d'Espanya.

Destaca perqu all es troba la Piedra Alta de la Florida, lloc elegit el 25 d'agost de 1825 per a realitzar la Declaratria de la Independncia de l'Uruguai, i per la Capella de San Cono, sant d'origen itali que congrega multituds tots els 3 de juny.

A la seva plaa principal es troba la catedral baslica de la ciutat, que es va comenar a construir el 1894. s una de les esglsies ms pintoresques del pas i cont la Verge dels Trenta i Tres (Virgen de los Treinta y Tres, en castell), patrona de l'Uruguai. Representada per una petita figura en fusta, ubicada originalment en una localitat denominada Villa Vieja (abans, Villa del Pintado), se li van encomanar els Trenta-Tres Orientals desprs de la seva desembarcada el 1825, en el seu jurament per alliberar a la ptria o morir en l'intent.


 Enllaos externs .
Pgina oficial de la Intendncia Municipal de Florida ;
Diari El Heraldo de Florida ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190591" title="SimCity Classic" nonfiltered="3750" processed="3742" dbindex="78765">


El SimCity Classic s un videojoc de simulaci del 1989 que don inici a una saga de gran xit comercial: SimCity. L'objectiu s construir una ciutat i que creixi sense esgotar els diners, sobrevivint a desastres naturals i fent que la poblaci estigui contenta.

El jugador ha de prendre la decisi de com invertir els diners, que recull a partir dels impostos dels residents. Pot construir tres tipus de blocs: residencials, comercials i industrials, a ms de vies de tren i altres transports. Tamb pot edificar els serveis bsics d'una ciutat, incloent-hi centrals eltriques, comissaries de policia o bombers. Segons com se situn els diferents elements, tindran ms demanda o menys (situar una casa a prop d'una fbrica descoratja els llogaters, per exemple). El joc no t un nic final ni una manera de guanyar fixada, sin que cada persona pot anar millorant la seva ciutat de mica en mica.

El 10 de gener del 2008 es va alliberar sota la llicncia GPL 3 el codi del SimCity sota el nom de Micropolis.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190592" title="Sext Juli Front" nonfiltered="3751" processed="3743" dbindex="78766">
Sext Juli Front (Sextus Julius Frontinus) fou un magistrat rom. Apareix sota Vespasi al comenament de l'any 70 quan era pretor urb, crrec que va renunciar per deixar pas a Domici. Probablement fou cnsol sufecte el 74 i el 75 va succeir a Quint Petili Cerealis com a governador de Britnia on es va distingir en la guerra contra els silurs; fou substitut per Agrcola el 78. El 97 apareix com a curator aquarum, un crrec que abans noms havien portat els alts dirigents de l'estat; fou tamb ugur. Va morir vers el 106 i com ugur el a substituir Plini el jove. Segons Marc Valeri Marcial fou dues vegades cnsol per el seu nom no apareix als Fasti i pel que no se'n coneixen les dates exactes.

Obres.
Va escriure :
 Strategematicon Libri IV (o  Strategematicon Libri III i  Strategicon Liber unus), sobre estratgia a la guerra, disciplina militar i obligacions del comandament, publicat abans de l'any 84.
 De Aquaeductibus Urbis Romae Libri II, tractat composat desprs de l'any 97 sobre historia de l'arquitectura.
 Alguns tractats que se li atribueixen dins de la collecci  Agrimensores o Rei Agrariae Auctores, sobre l'art de mesurar les terres i fixar el lmits.
 De Agrorum Qualitate, on s'explica la diferencia entre  ager assignatus, ager mensura comprehensus, i  ager areifinius. ;
 Controversiae Agrorum;
 De Colonias (probablement noms en va escriure una part);
 Fragmentum Agrarium de Limitibus (dubts);
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190593" title="(1173) Anchises" nonfiltered="3752" processed="3744" dbindex="78767">
 Anchises es l'asteroide nmero 1173. Va ser descobert per l'astrnom Karl Wilhelm Reinmuth des de l'observatori de Heidelberg (Alemanya), el 17 d'octubre de 1930. La seva denominaci alternativa s 1930 UB.

 Vegeu tamb .
Llista d'asteroides;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190594" title="(367) Amicitia" nonfiltered="3753" processed="3745" dbindex="78768">
(367) Amicitia s l'asteroide nmero 367. Va ser descobert per l'astrnom Auguste Charlois des de l'observatori de Nia (Frana), el 19 de maig de 1893. La seva designaci alternativa s 1893 AA.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190595" title="(1918) Aiguillon" nonfiltered="3754" processed="3746" dbindex="78769">
(1918) Aiguillon es l'asteroide nmero 1918. Va ser descobert per l'astrnom G. Soulie des de l'observatori de Bordeus (Frana), el 19 d'octubre de 1968. La seva designaci provisional era 1968 UA.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190596" title="Caesar (joc)" nonfiltered="3755" processed="3747" dbindex="78770">
Caesar s un videojoc publicat per Avalon Hill on l'objectiu s fer prspera una ciutat romana. El jugador assumeix el paper de l'emperador, d'aqu el nom, i ha de decidir quines accions emprendre. Ha d'assegurar el contentament popular construint cases, aqeductes, entreteniments i serveis per tamb ha de fixar-se en les regions venes, per evitar que els brbars envaeixin la ciutat. Per aix ha de pagar regularment els soldats que protegiran les fronteres i intentaran expandir l'imperi. s un joc d'estratgia i simulaci en la lnia de Sim City.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190597" title="(950) Ahrensa" nonfiltered="3756" processed="3748" dbindex="78771">
Ahrensa es l'asteroide nmero 950 . Va ser descobert per l'astrnom K. Reinmuth des de l'observatori de Heidelberg (Alemanya), el 1 d'abril de 1921. La seva designaci provisional era 1921 JP .

 Vegeu tamb.
Llista d'asteroides;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190598" title="Pere Casas Abarca" nonfiltered="3757" processed="3749" dbindex="78772">
Pere Casas Abarca (Barcelona, 1875 - 1958) va sser un pintor, escultor, fotgraf i cartellista.

Nebot i deixeble de l'escultor Venanci Vallmitjana, estudi a l'Escola de Belles Arts.

El 1902 s'encarreg de la direcci artstica de la revista comercial Mercurio.

Va ser president del Cercle Artstic de Barcelona, i president i fundador de l'associaci Amics dels Museus.

Referncies.
Mas i Peinado, Ricard: Els artistes catalans i la publicitat (1888-1929). Parsifal Edicions, Barcelona, 2002. ISBN 84-95554-16-X, plana 64.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190599" title="Clervaux" nonfiltered="3758" processed="3750" dbindex="78773">



Clervaux (luxemburgus Klierf, alemany Clerf) s una comuna i vila al nord de Luxemburg, capital administrativa del  cant de Clervaux.

EL 2005, la vila de Clervaux, situada al nord de la comuna, tenia una poblaci de 1.037 habitants.  Altres viles de la comuna sn Eselborn, Reuler, i Weicherdange.

Punts d'inters.

La famlia de Man una famosa exhibici de fotos recollides per Edward Steichen sn exposades permanentment al Castell de Clervaux.



Enllaos externs.
 Oficina de turisme de Clervaux;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190600" title="(1065) Amundsenia" nonfiltered="3759" processed="3751" dbindex="78774">



(1065) Amundsenia es l'asteroide nmero 1065. Va ser descobert per l'astronom Sergei Ivnovitx Beliavski des de l'observatori de Simeis, el 4 d'agost de 1926. La seva designaci alternativa es 1926 PD. T un dimetre d'uns 30 quilmetres.

Referncies.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190601" title="Front (desambiguaci)" nonfiltered="3760" processed="3752" dbindex="78775">

Arquitectura:
Front (arquitectura), conjunt que forma part de l'entaulament;

Esport:

Front, canxa de joc;
Per a les parets del trinquet, vegeu Trinquet (esport);

Geografia:

El Front, cim de Mallorca;

Onomstica:

Marc Aufidi Front, cnsol rom el 199 i el 217;

Cati Front, orador rom ;

Marc Corneli Front, conegut com "l'Orador", destacat orador rom, el ms important desprs de Cicer.

Front d'Emisa, retric grec;

Juli Front, magistrat i militar rom;

Octavi Front, pretor rom.

Papiri Front, jurista rom del segle II;

Vibi Front, militar rom;

Front (poeta), poeta grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190602" title="Metroid" nonfiltered="3761" processed="3753" dbindex="78776">
Metroid s un videojoc de plataformes de Nintendo pensat per la consola NES i publicat l'any 1986. La protagonista s una noia-robot que avana matant els enemics fins sortir d'un laberint, posant a prova la seva habilitat esquivant mostres i saltant pels nivells del joc. Incorporava com a novetat que el cam del jugador no era linial ni estava preestablert, sin que havia d'explorar les pantalles, obrint portes i tornant enrere per trobar l'itinerari correcte.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190603" title="(1905) Ambartsumian" nonfiltered="3762" processed="3754" dbindex="78777">
(1905) Ambartsumian es l'asteroide nmero 1905. Fou descobert  per l'astrnoma Tamara Mikhailovna Smirnova des de l'observatori de Nauchnyj el 14 de maig de 1972. La seva designacio alternativa es 1972 JZ.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190604" title="Marc Aufidi Front" nonfiltered="3763" processed="3755" dbindex="78778">
Marc Aufidi Front (Marcus Aufidius Fronto) fou un magistrat rom. Era net del gran orador Marc Corneli Front (Marcus Cornelius Fronto) per la seva nica filla que s'havia casat amb Aufidi Victor (Aufidius Victorinus).

Fou cnsol el 199 i el 217, i fou nomenat governador d'frica per substitut per Macr, a petici dels provincials i enviat com a governador a sia; al cap de poc l'emperador tamb va cancellar aquest nomenament i va oferir a Front l'habitual compensaci en metllic que fou refusada. 

A Pesaro es va trobar la segent inscripci: M. AUFIDIO FRONTONI PRONEPOTI M. CORNELI FRONTONIS ORATORIS CONSULIS MAGISTRI IMPERATORUM LUCI ET ANTONINI NEPOTIS AUFIDI VICTORINI PRAEFECTI URBI BIS CONSULIS FRONTO CONSUL FILIO DULCSIMO








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190605" title="Cati Front" nonfiltered="3764" processed="3756" dbindex="78779">
Cati Front (Catius Fronto) fou un orador rom del temps de Vespasi. Va defensar a Bas i a Var. Al seu temps fou un orador destacat segons indica Plini el jove. Probablement s el mateix Front esmentat tamb per Juvenal, que va comprar la casa del poeta Horaci.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190610" title="Marc Corneli Front" nonfiltered="3765" processed="3757" dbindex="78780">
Marc Corneli Front (Marcus Cornelius Fronto) conegut com "l'Orador" pels escriptors dels segles III i IV, fou un destacat orador rom del segle II, que fou considerat el ms important desprs de Cicer.

Era d'origen itali per nascut a Cirta, una colnia romana a Numdia, on s van establir colons en temps de Juli Csar. Va nixer al final del segle I i fou deixeble de Dions el subtil (        ), i d'Atenodot. No va comenar a estudiar literatura fins als 22 anys. 

En temps d'Adri va agafar notorietat com advocat i com mestre de retrica i progressivament va ocupar la posici que havia tingut Plini el jove en temps de Traj. Fou mestre de Marc Anni Ver (que fou l'emperador conegut com Marc Aureli) i de Luci Cmmode (emperador Luci Ver). 

Fou fet senador i va exercir com a cnsol per dos mesos en juliol i agost del 143. El 148 fou nomenat procnsol d'sia, per va refusar el crrec allegant la seva mala salut.

Va amassar una gran fortuna i va esdevenir propietari dels famosos jardins de Mecenes i viles a altres llocs de l'Imperi; va finanar la construcci de banys. Ja gran, patia seriosament de gota. 

Va agafar tanta fama que els retrics foren coneguts com frontonians, i seguint el seu exemple els retrics evitaven la dicci potica i l'exageraci prpia dels retrics grecs, utilitzant un llenguatge simple i pur sense expressions noves. 

Estava casat amb Grcia que va morir abans que ell, i van tenir una sola filla que es va casar amb Aufidi Victor amb el que va tenir tres fills, un dels quals fou Marc Aufidi Front, cnsol dues vegades.

Va morir desprs del 166 (any en qu va escriure la seva darrera carta coneguda).

Del seus escrits es conserven: 

De Differentiis Vocabulorum;
Epistolarum ad Aarcum Cacsarem Libri V, 122 cartes dirigides a Marc Aureli abans de ser emperador o contestades per aquest.
Epistolarum ad Antoninum Imperatorem Libri II, 18 cartes dirigides a Marc Aureli com emperador  o rebudes d'aquest.
Epistolae ad Verum, 2 cartes dirigides a Ver que podria ser Marc Aureli o Luci Ver ;
Epistolarum ad Verum Imperatorem Liber, 13 cartes a Luci Ver  ;
De Bello Parthico, un fragment de la historia de la desastrosa campanya oriental de temps de Luci Ver;
De Feriis Alsiensibus, 4 cartes dirigides o rebudes de Marc Aureli referides a festivals a Alsium;
De Nepote Amisso. Condol. un escrit que li va dirigir Marc Aureli per la mort del seu net;
 Arion. ;
 De Eloquentia. ;
 De Orationibus, dos cartes dirigides a "Antonino Augusto" ;
 Epistolae ad Antoninum Pium, 9 cartes dirigides o rebudes d'Anton Pius ;
 Epistolarum ad Amicos Libri II, 37 cartes ;
 Principia Historiae.
 Laudes Fumi et Pulveris;
 Laudes Negligentiae. ;
 Fragmenta ;
  De Differentiis Vocabulorum. ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190611" title="Front d'Emisa" nonfiltered="3766" processed="3758" dbindex="78781">
Front d'Emisa fou un retric grec que va ensenyar retrica a Atenes i va escriure diversos discursos en el regnant d'Alexandre Sever. Es conserven dos epigrames a l'antologia grega (Suides, s. v.                 ).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190613" title="Juli Front" nonfiltered="3767" processed="3759" dbindex="78782">
Juli Front (Julius Fronto) fou un magistrat rom. Al pujar Galba al poder el 68 era praefectus vigilum, crrec que va perdre per que va recuperar sota Ot el 69. Amb aquest fou trib militar al seu exrcit en la campanya contra Cecina, el general de Vitelli. El seu germ Juli Grat era prefecte al camp de Vitelli i es va fer sospits i fou empresonat; el seu germ tamb va crrer la mateixa sort en l'altre bndol (Tcit,  Hist. 1.20, 2.26-Z2.).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190614" title="Octavi Front" nonfiltered="3768" processed="3760" dbindex="78783">
Octavi Front (Octavius Fronto) fou un magistrat rom. Fou pretor durant el regnat de l'emperador Tiberi (l'any 16). Va parlar al senat en contra del luxe que llavors dominava.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190615" title="Papiri Front" nonfiltered="3769" processed="3761" dbindex="78784">
Papiri Front (Papirius Fronto) fou un jurista rom que va viure cap al temps de l'emperador Anton Pius o una mica abans ja que s esmentat per Marci (que va viure sota Anton Pius i successors) com si fos un vell o un contemporani.  Va escriure l'obra Responsa.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190618" title="Beaufort (Luxemburg)" nonfiltered="3770" processed="3762" dbindex="78785">



Beaufort (luxemburgus Beefort, alemany Befort) s una comuna i vila a l'est de Luxemburg. Forma part del Cant d'Echternach, que forma part del Districte de Grevenmacher.

El 2005, la vila de Beaufort, que est al centre de la comuna, tenia una poblaci de 1.366 habitants.  Una altra vila de la comuna s Dillingen. 

El castell de Beaufort fou construt en el segle XII i ms tard fou restaurat pel governador de Luxemburg, Comte Mansfeld, en el segle XVI.

Referncies.
 Beaufort (a luxcentral.com);
 Beaufort.lu (pgina oficial);
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190619" title="(916) America" nonfiltered="3771" processed="3763" dbindex="78786">
Amrica s l'asteroide nmero 916. Va ser descobert per l'astrnom G. Neujmin des de l'observatori de Simeis, el 7 d'agost de 1915. La seva designaci alternativa s 1915 S1.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190621" title="Vibi Front" nonfiltered="3772" processed="3764" dbindex="78787">
Vibi Front (Vibius Fronto) fou un militar rom. Va servir com a comandant de cavalleria sota Luci Pomponi Flac el 19 aC (que ms tard fou cnsol el 17 aC) i va derrotar als parts a la vora del riu Piramos (Pyramus).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190622" title="Pato" nonfiltered="3773" processed="3765" dbindex="78788">

El pato s un esport eqestre originari de l'Argentina, declarat oficialment Joc Nacional el 1953.

Histria.

Des de l'poca colonial cap al segle XIX.

Al segle XVI es realitzaven conteses o "corregudes" on dos equips de genets intentaven agafar un nec viu  actualment es juga amb una pilota amb nanses  i portar-lo cap un lloc determinat prviament. Les crniques esmenten partits amb 200 jugadors aproximadament, disputats destancia  a estancia. L'animal utilitzat per al joc normalment era obsequiat per un pulpero (botiguer), a vegades embolicat en un cistell o dins d'una bossa de cuir amb nanses.

L'absncia de reglament causava que el joc fos en ocasions extremadament violent: molts gautxos morien durant les corregudes, en revolcar-se el seu cavall o sent atropellats per altres genets. Tamb hi va haver casos de disputes entre rivals que van  originar lluites amb ganivet. Per estos motius, les autoritats civils i eclesistiques veien el joc amb enuig. El 20 d'agost de 1790, el virrei Arredondo va prohibir el joc. El 1796, un edicte de l'esglsia va declarar que no se li donaria sepultura cristiana als qui moren jugant-hi, i el 1822 el govern de la provncia de Buenos Aires tornava a prohibir-lo. L'esmentada prohibici va ser mantinguda durant el govern de Juan Manuel de Rosas. 

Cal comentar el baix nombre de mencions al joc del pato a la literatura gauchesca.

El joc al segle XX.

En la dcada de 1930, lestanciero de la provncia de Buenos Aires, Alberto del Castillo Posse, es va dedicar a definir i reglamentar la variant moderna del pato, basant-se en el polo en alguns aspectes, retenint certes caracterstiques del pato tradicional, en particular l'element de la cinchada, i la ensilladura i estreps propis del gautxo de Buenos Aires.

El joc aix definit va experimentar un cert auge, al punt que el 3 d'abril de 1941 va ser creada la Federacin Argentina de Pato. El president Juan Pern va decretar en 1953 el pato joc nacional de l'Argentina. De totes maneres, els mitjans de comunicaci de masses no se n'ocupen (com s ho fan amb el polo, esport cavallar tamb). Les competicions de pato es troben tan sols en l'mbit rural, moltes vegades associats amb esdeveniments de doma, msica i ball.

Molts observadors asseguren que la competitivitat dels polistes argentins  actualment, i des de fa molts anys els millors del mn  i dels seus cavalls tenen el seu origen en la tradici del pato en la provncia de Buenos Aires.

Reglamentacions i accions del joc.
Aix com el polo s una mena d'hoquei a cavall, el pato modern t tres caracterstiques paregudes al bsquet:
 els punts es marquen en fer passar la pilota per un anell de ferro;
 cal portar la pilota amb la m;
 qui duu la pilota cal que ho faci de tal manera que el rival pugui intentar robar-la (dribbling o "regateig" en bsquet, "ofrecida" en pato);

El partit de comena quan l'rbitre llana la pilota entre els contendents. Qui arriba primer al pato no pot agafar-lo i dur-lo sin que ha d'intentar achetearlo fins al seus companys d'equip.

El pato modern t semblances amb el polo: les dimensions de la pista sn relativament similars, els equips consten de quatre genets, i el joc es divideix en perodes curts de gran intensitat. En el joc pato, cada partit t fins a sis "temps" de 8 minuts cadascun, separats per entretemps de 5 minuts.

La pista (o potrero) cal que sigui perfectament llisa i estar coberta de gram o gespa. Les seues dimensions son: llarg entre 180 i 220 metres, ample entre 80 i 90 metres. Els anells, d'un dimetre d'un metre, estan ubicats en la lnia de fons, muntats verticalment sobre pals de 2.40 m. El reglament indica que cada arnella(o "arco") cal que tingui una xarxa de 1,40 m de profunditat.

La pilota o pato s de cuir amb cmera pneumtica, i t sis nanses. Sol ser de color blanc. El seu dimetre, d'extrem a extrem, s de 40 cm. El pes mxim perms s de 1250 g.

Els cavalls sn exemplars de l'anomenat cavall crioll, de fins a 1,45 m d'alada. 

Els vuit genets comencen el joc en posicions prefixades. L'equip que t el pato avana cap a la lnia final per a llanar a l'anell i aix concretar un punt.

Els jugadors d'ambds equips tenen dret a agafar el pato quan aquest es troba en  terra, cosa que exigeix un gran domini del cavall i una gran fortalesa. Qui aconsegueix el pato ha de passar-lo a un company. Durant la cavalcada, cal respectar certes reglamentacions destinades a evitar accidents i preservar la competitivitat, ja que existeix l'obligaci d'agafar el pato amb la m dreta i estendre el bra dret; aquesta ofrecida serveix perqu el rival pugui intentar robar el pato mitjanant una cinchada. El no oferir s una infracci anomenada negada.

La cinchada s l'element caracterstic del pato. Dos genets a tota velocitat agafen el pato d'una nansa diferent, i cal, mitjanant estirades netes, aconseguir arrencar el pato de les mans del rival. Durant la cinchada est prohibit recolzar en la sella. L'altra m no ha de deixar anar les regnes.

Jocs similars.
El parent ms proper del pato s un antic joc persa: el buzkashi, practicat encara hui dia a l'Afganistan, on la pilota del joc s un molt al qual se li han tallat el cap i les extremitats. 

En alguns pasos d'Europa on es juga polo, es realitzen a vegades competicions de horseball, un joc molt semblant al pato modern.

Referncies.

 Enllaos externes .

 Reglament del pato ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190623" title="Frugi" nonfiltered="3774" processed="3766" dbindex="78789">
Frugi  fou un sobrenom del cnsol Luci Calpurni Pis, cnsol el 133 aC, que desprs van portar tamb alguns dels seus descendents.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190626" title="Ffia" nonfiltered="3775" processed="3767" dbindex="78790">
Ffia (Fufia) fou una famlia romana plebea, de vegades confosa amb la gens Fsia (ja extingida a la part final de la repblica) que en realitat noms era el nom original de la gens Fria.

Els Fufii apareixen a la histria fins al 7 segle desprs de la fundaci de Roma. Els seus cognoms foren  Calenus i Geminus el primer dels quals derivaria probablement de la ciutat de Cales a Campnia, lloc del qual probablement eren originaris.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190629" title="(847) Agnia" nonfiltered="3776" processed="3768" dbindex="78791">
Agnia s l'asteroide nmero 847 . Va ser descobert per l'astrnom G. Neujmin des de l'observatori de Simeis , el 2 de setembre de 1915 . La seva designaci provisional era 1915 XX .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190630" title="Fufidi" nonfiltered="3777" processed="3769" dbindex="78792">


Onomstica:

Luci Fufidi, jurista rom. ;

Fufidi, magistrat rom;

Quint Fufidi, trib militar ;

Fufidi, jurista rom.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190632" title="Luci Fufidi" nonfiltered="3778" processed="3770" dbindex="78793">
Luci Fufidi (Lucius Fufidius) fou un jurista rom. Va defensar nombroses causes al segle II aC i tenia una alta reputaci com advocat. Marc Emili Escaure li va dedicar la seva autobiografia en tres llibres.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190633" title="Fufidi (propretor)" nonfiltered="3779" processed="3771" dbindex="78794">
Fufidi (Fufidius) fou un magistrat rom. Fou propretor de la Btica el 83 aC i fou derrotat per Sertori el mateix any o el 82 aC. Sallusti diu que era fill d'una esclava i que els honors que tenia derivaven de Sulla. Probablement fou el mateix Fufidi que va aconsellar a Sulla de no executar als personatges que poguessin tenir algun paper a la repblica.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190634" title="Quint Fufidi" nonfiltered="3780" processed="3772" dbindex="78795">
Quint Fufidi (Quintus Fufidius) fou un magistrat rom. Era natural d'Arpinium i de rang eqestre. Fou un dels tres comissionats enviats l'any  per la municipalitat d'Arpinium per recollir les seves rendes a la Gllia Cisalpina. Fufidi es va casar amb una filla de Marc Cesi, i fou trib militar de la legi romana estacionada a Cilcia durant el proconsolat de Cicer.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190635" title="Fufidi (jurista)" nonfiltered="3781" processed="3773" dbindex="78796">
Fufidi (Fufidius) fou un jurista rom. Va viure a la segona meitat del segle I i primera del segle II . Alguns (com Maiansius) pensen que seria el mateix personatge que Luci Fufidi Polli, cnsol el 166. Apareix esmentat diverses vegades en controvrsies jurdiques importants, per amb molta confusi.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190637" title="Fufici" nonfiltered="3782" processed="3774" dbindex="78797">
Fufici (Fufitius) fou un arquitecte rom i escriptor sobre arquitectura, que fou el primer rom que va escriure sobre aquest tema. L'esmenta Vitruvi per el seu nom exacte presenta alguns dubtes (Vitruvi, VII Praef.  14).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190638" title="Fufi" nonfiltered="3783" processed="3775" dbindex="78798">


Onomstica:

Fufi, escultor rom. ;

Luci Fufi, orador rom;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190640" title="(650) Amalasuntha" nonfiltered="3784" processed="3776" dbindex="78799">
 Amalasuntha s l'asteroide nmero 650. Va ser descobert per l'astrnom August Kopff des de l'observatori de Heidelberg (Alemanya), el 4 d'octubre de 1907. La seva designacio alternativa s 1907 AM.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190642" title="Luci Fufi" nonfiltered="3785" processed="3777" dbindex="78800">
Luci Fufi (Lucius Fufius) fou un orador rom que era ms gran d'edat que Cicer per del que fou contemporani. El 98 aC va acusar a Mar Aquilli de extorsi durant el seu govern a Siclia el 101 aC, per l'acusat, defensat per Antoni l'orador fou absolt. La seva oratria era apassionada, caracterstica que va conservar tota la seva vida fins que ja quasi no tenia veu per l'avanat de la seva edat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190643" title="Fulcini" nonfiltered="3786" processed="3778" dbindex="78801">


Onomstica:

Gai Fulcini, ambaixador rom ;

Fulcini Prisc, jurista rom;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190644" title="Gai Fulcini" nonfiltered="3787" processed="3779" dbindex="78802">
Gai Fulcini (Caius Fulcinius) fou un ambaixador rom enviat junt amb altres tres a Fidenes, per demanar la causa per la qual aquesta ciutat s'havia revoltat contra Roma i s'havia unit a Lar Tolumni, rei de Ves. Els fidenats, per consell de Lar Tolumni, van matar als ambaixadors. Els romans els van honorar amb esttues a la Rostra.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190645" title="Fulcini Prisc" nonfiltered="3788" processed="3780" dbindex="78803">
Fulcini Prisc (Fulcinius Priscus) fou un jurista rom esmentat per Paule, Neraci, Gaius, Pomponi i Ulpi. Probablement va viure al segle I entre Tiberi i Traj.  Va escriure una obra sobre els edictes pretorians i la manera d'esdevenir permanents.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190648" title="Fulgenci" nonfiltered="3789" processed="3781" dbindex="78804">


Fabi Plancades Fulgenci, escriptor en llat;
Fulgenci de Ruspe, bisbe i escriptor;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190649" title="Fabi Plancades Fulgenci" nonfiltered="3790" processed="3782" dbindex="78805">
Fabi Plancades Fulgenci (Fabius Planciades Fulgentius) fou un escriptor en llat de data incerta per no anterior al segle VI. Era d'origen afric per personatge diferent al bisbe Fulgenci de Ruspe (vers 468-533) o al seu deixeble Fulgenci Ferran.

Les obres que li sn atribudes sn:

 Mytholoyiarum Libri III ad Catum Presbyterum. ;
 Expositio Sermonum Antiquorum cum Testimoniis ad Chalcidicum Grammaticum. ;
 Liber de Expositione Virgilianae Continentiae ad Chalcidicum Grammaticum.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190651" title="(702) Alauda" nonfiltered="3791" processed="3783" dbindex="78806">
Alauda s l'asteroide nmero 702. Va ser descobert per l'astrnom Joseph Helffrich des de l'observatori de Heidelberg (Alemanya), el 16 de juliol de 1910. T un dimetre de 202 quilmetres. La seva designaci provisional era 1910 KQ.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190652" title="Bettembourg" nonfiltered="3792" processed="3784" dbindex="78807">



Bettembourg (luxemburgus Beetebuerg, alemany Bettemburg) s una comuna i ciutat del sud de Luxemburg.  Forma part del  Cant d'Esch-sur-Alzette, que forma part del Districte de Luxemburg.

El 2005, la vila de Bettembourg, que es troba a l'est de la comuna, tenia una poblaci de 7.157 habitants.  Altres ciutats a la comuna sn Abweiler, Fennange, Huncherange, i Noertzange.

Els habitants, per nacionalitats, es classifiquen en:
 Luxemburgesos : 63,5%;
 Portuguesos : 16,8%;
 Francesos : 4,8%;
 Italians : 4,2%;
 Iugoslaus : 3,0%;
 Belges : 1,7%;
 Alemanys : 1,3%;
 Altres : 2,2%;

 Enllaos externs .

  Pgina oficial de la comuna de Bettembourg;
  Pgina del Centre d'Intervenci de Bettembourg;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190653" title="Full" nonfiltered="3793" processed="3785" dbindex="78808">
Full (Fullo)  fou un dels cognoms emprats per la gens Apstia de Roma, nom que derivava probablement de l'ocupaci d'algun dels apustii, rentadors de peces de llana. 

Personatges amb aquest cognom foren:
Luci Apusti  Full, cnsol el 226 aC ;
Luci Apusti Full magistrat rom, edil i pretor urb.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190654" title="Luci Apusti Full (cnsol)" nonfiltered="3794" processed="3786" dbindex="78809">
Luci Apusti  Full (Lucius Apustius L. F. C. N. Fullo) fou un magistrat rom. Fou cnsol el 226 aC quan Roma estava esparverada per la imminent invasi dels gals. Els llibres sibillins deien que el que els gals i els grecs havien de posseir la ciutat. Llavors, per consells dels pontfexs, Full va fer enterrar vius a un home gal i una dona grega a la zona del mercat per trencar la profecia. Va dedicar el seu consolat al reclutament de tropes a Roma i Itlia per fer front a l'amenaa dels gals.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190655" title="Luci Apusti Full (edil)" nonfiltered="3795" processed="3787" dbindex="78810">
Luci Apusti Full (Lucius Apustius Fullo) fou un magistrat rom fill probablement de Luci Apusti Full (Lucius Apustius L. F. C. N.  Fullo). Fou edil el 202 aC any en qu es van repetir tres vegades els jocs plebeus al circ Flamini; desprs fou pretor urb (196 aC) i ms tard comissionat per un plebiscit ordenat per Quint Eli Tuber, per establir una colnia llatina al districte de Thuris el 194 aC.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190656" title="Concert per a piano nm. 2 de Brahms" nonfiltered="3796" processed="3788" dbindex="78811">

El Concert per a piano nm. 2 en si bemoll major, op. 83, de Johannes Brahms s aproximadament 20 anys posterior al seu Primer concert per a piano. Brahms va iniciar la seua composici l'any 1878 i la va completar noms tres anys ms tard, el 1881, a Pressbaum, en les proximitats de Viena. s considerat per molts pianistes i entesos com una de les peces de major dificultat tcnica dins de la literatura pianstica universal.

A diferncia del primer concert per a piano, aquest compta amb quatre moviments:

 Allegro non troppo;
 Allegro appassionato;
 Andante;
 Allegretto grazioso;

En aquesta obra, Brahms, seguint l'exemple de Liszt i els seus clebres concerts per a piano, altera l'esquema tradicional del concert clssic, introduint, desprs del primer moviment, un segon moviment rpid. s una obra de llarg al, de vasta dimensi, i en aquest sentit, pel seu carcter marcadament simfnic i els seus amplis desenvolupaments temtics, s'emparenta amb el seu Primer concert per a piano. D'impuls menys trgic que el seu predecessor, ms aviat imbut d'un colorit de profund lirisme, aquesta obra gaudeix en l'actualitat d'una popularitat noms comparable a les contribucions de Beethoven i Schumann al gnere.

Malgrat la seua gran escala, quan Brahms li va enviar una cpia de la partitures al seu amic, el cirurgi i violinista Theodore Billroth (a qui Brahms va dedicar els seus primers dos quartets de cordes), el va descriure com "unes petites peces per a piano". Brahms mateix, en una carta dirigida a Elisabeth von Herzogenberg, amb el seu proverbial humor, es refereix al segon moviment com "un petit i alegre scherzo".

La pea va ser estrenada a Budapest el 9 de novembre de 1881 amb el compositor al piano. A diferncia del seu primer concert, aquest va rebre una molt favorable acollida, i Brahms el va interpretar novament a Alemanya, ustria i als Pasos Baixos, a vegades sota la batuta del seu amic Hans von Blow.

 Enllaos externs .
 Anlisi de l'obra (fitxer d'udio), llistat alfabtic per compositor del programa Discovering Music de la BBC. ;
 Descrrega de moviments en format mp3;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190658" title="Flvia (dama)" nonfiltered="3797" processed="3789" dbindex="78812">
Flvia (Fulvia) fou una dama romana d'alt rang, per de baixa moralitat. Va viure aparellada amb Quint Curi, un cmplice de Catilina, que li va revelar la conspiraci. Ella li demanava coses que ell no podia complir i com a revenja Flvia va revelar la conspiraci a Cicer, mercs a lo qual aquest la va poder desmuntar.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190661" title="Flvia (esposa de Marc Antoni)" nonfiltered="3798" processed="3790" dbindex="78813">
Flvia (Fulvia) fou una dama romana filla de Marc Fulvi Bambali de Tusculum, i de Semprnia, neta de Tudit. 

Es va casar amb Publi Clodi amb el que va tenir a Cludia o Cldia que desprs fou la dona (ms exactament la promesa) d'Octavi o Octavi (August). Quan el seu marit fou mort per Mil, Flvia va exposar el seu cadver i va mostrar les seves ferides per encoratjar els desitjos de venjana dels seus partidaris.

Desprs es va casar amb Gai Escriboni Curi i quan aquest va morir a frica el 49 aC va romandre vdua fins el 44 aC en qu es va casar amb Marc Antoni amb el que va tenir dos fills. 

Ja en aquest temps era una dona de conducta llibertina, per intelligent i amb el desig de qu el seu marit ocups el primer lloc de la repblica. Marc Antoni fou declarat enemic pblic i ella es va dirigir al senat per demanar que el decret fos modificat. A les proscripcions del 43 aC va actuar brutalment amb els seus enemics; quan es va ordenar a les dones romanes riques de lliurar els seus tresors als triumvirs, aquestes van demanar la intervenci de les dones dels triumvirs per atenuar l'ordre i quan van anar a casa de Flvia aquesta les va tractar ignominiosament. 

El 40 aC quan Marc Antoni va quedar penjat de Clepatra, Flvia va maniobrar per aconseguir la seva tornada i va provocar disturbis a Itlia instigant al seu cunyat Luci Antoni a erigir-se en protector dels oprimits i reduint a la pobresa les colnies de veterans que havia fundat Octavi (August). Flvia i Luci Antoni es van establir a Praeneste, i ella va declarar que la seva vida i la dels seus fills corria perill a mans de Lpid; desprs va acompanyar a Luci Antoni a Perusa i va comenar a demanar el suport dels habitants del nord d'Itlia mentre la ciutat era assetjada per Octavi (l'anomenada Guerra de Perusa); quan aquest va conquerir la ciutat per la traci de Luci Antoni, va deixar escapar a Flvia que va arribar a Brundusium des de on va embarcar cap a Grcia, mentre Marc Antoni era de cam cap a Itlia i es va aturar a Atenes on es va trobar amb la seva dona, la conducta de la qual va censurar, i la va deixar a Sici i se'n va anar a Brundusium.

Flvia va tenir un gran disgust i va morir al cap de poc a Sici. La seva mort va permetre una reconciliaci entre els triumvirs en la qual Marc Antoni es va casar amb Octvia.

 Literatura .

 C.L. Babcock, The Early Career of Fulvia, American Journal of Philology 86 (1965), 1 - 32;
 L. Fezzi, Il tribuno Clodio, Roma-Bari 2008;
 W. Smith, Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology, v. 2, pp. 187-188;
 G. Traina, Marco Antonio, Roma-Bari 2003;
 C. Virlouvet, Fulvia, la pasionaria, in A. Fraschetti (ed.), Roma al femminile, Roma-Bari 1994;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190663" title="Gens Flvia" nonfiltered="3799" processed="3791" dbindex="78814">
Flvia fou una famlia romana plebea, una de les mes illustres de Roma. Segons Cicer i Plini el Vell eren originaris de Tusculum, i van passar a Roma encara que una branca sembla que va restar a Tusculum ja que el nom familiar Fulvii apareix en aquesta ciutat. Es deien descendents d'Hrcules. Van utilitzar els cognoms Bambali (Bambalio), Centumal (Centumalus), Curv o Curb (Curvus), Flac (Flaccus), Gill (Gillo), Nacca, Nobilior, Pet (Paetinus), i Veraci (Veratius) o Neraci (Neratius). Es conserven diverses monedes o medalles d'aquesta gens.

Personatges destacats.
 Luci Fulvi Curi, cnsol el 322 aC ;
 Marc Fulvi Curi Pet, cnsol el 305 aC ;
 Caius Fulvius Curvus o Gai Fulvi Curb fou un edil plebeu el 298 aC;
 Aule Fulvi, cavaller rom. ;
 Fulvi, prefecte de Roma el 222.
 Flvia, dama romana que va revelar la conspiraci de Catilina.
 Flvia, dama romana filla de Marc Fulvi Bambali i esposa de Publi Clodi, de Gai Escriboni Curi i de Marc Antoni. ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190665" title="Betzdorf" nonfiltered="3800" processed="3792" dbindex="78815">



Betzdorf (luxemburgus Betzder) s una comuna i vila de l'est de Luxemburg. Forma part del Cant de Grevenmacher, que forma part del districte de Grevenmacher.  El centre administratiu de la comuna s Berg.

El 2001, la vila de Betzdorf, que es troba al nord-est de la comuna, t una poblaci de 234 habitants.  Altres poblacions de la comuna sn Berg, Mensdorf, Olingen, i Roodt-sur-Syre.
 
 Burgmestres .
 1800 - 1807 : Jean Engel;
 1808 - 1816 : Jean Baptiste Weidert;
 1816 - 1823 : Peter (Pierre) Erpelding;
 1823 - 1843 : Hubert Petry;
 1844 - 1854 : Franois Hoffmann;
 1855 - 1870 : Nicolas Erpelding;
 1871 - 1888 : Christophe Weber;
 1889 - 1901 : Nikolas Metzdorf;
 1902 - 1908 : Franois Hoffmann;
 1909 - 1930 : Johann-Peter Heinen;
 1930 - 1941 : Jean Barthel;
 1944 - 1947 : Jean Barthel;
 1947 - 1954 : Maurice Meyer;
 1954 - 1963 : Jean-Pierre Mangen;
 1964 - 1975 : Jean-Pierre Dondelinger;
 1976 - 1981 : Guy Engel;
 1982 - 1987 : Ren Muller;
 1988 - 1999 : Rhett Sinner;
 2000 -  : Marie-Jose Frank;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190666" title="Marqus de Castellbell" nonfiltered="3801" processed="3793" dbindex="78816">

Marqus de Castellbell s un ttol nobiliari concedit el 1702 per Felip V a Josep d'Amat i de Planella, senyor de Castellbell. Fou aquesta una de les primers distincions nobiliries que Felip V atorg a ciutadans catalans fidels a la seva causa i per aquest motiu, el primer marqus de Castellbell, Josep d'Amat, s'hagu de refugiar a Vacarisses quan esclat l'aixecament a favor de l'arxiduc Carles. El 1924 Alfons XIII li un la Grandesa d'Espanya. Encara al segle XX eren possessions dels marquesos de Castellbell el castell de Castellbell, el Palau Mald a Barcelona i el Palau Falguera a Sant Feliu de Llobregat, entre d'altres.

Titulars.
 Josep d'Amat i de Planella (1670 - 1715): 1r marqus de Castellbell (reial decret de 27 de mar 1702). ;
 Josep d'Amat i de Junyent (?-1730): 2n  marqus de Castellbell, 3r marqus de Castellmei;
 Gaiet d'Amat i de Rocabert (?-1792): 3r marqus de Castellbell, 4t marqus de Castellmei ;
 Manuel d'Amat i de Peguera (1777-1846):  4t marqus de Castellbell, 5 marqus de Castellmei;
 Gaiet Maria d'Amat i d'Amat(1803-1868): 5 marqus de Castellbell, 6 marqus de Castellmei, 4t bar de Mald i Maldanell ;
 Joaquim de Crcer i d'Amat (1836-1923): 6 marqus de Castellbell, marqus de Castellmei i bar de Pau i de Talamanca;
 Maria Dolors de Crcer i de Ros (1867-1939): 7a marquesa de Castellbell, Gran d'Espanya, 6a baronessa de Mald i Maldanell, 7a baronessa de Granera ;
 Salvador  de Vilallonga i de Crcer (1891-1974): 8 marqus de Castellbell, Gran d'Espanya (reial carta de successi BOE 23 de gener de 1953), marqus de Castellmei, bar de Segur, 7 bar de Mald i Maldanell;
 Jos Luis de Vilallonga y Cabeza de Vaca (1920-2007): 9 marqus de Castellbell, Gran d'Espanya (reial carta de successi BOE 5 de gener de 1979);
 Juan Alfonso Stephen de Vilallonga y Scott-Ellis (1946 - ?): 10 marqus de Castellbell, Gran d'Espanya;

Enllaos externs.
Repertori de ttols nobiliaris de Catalunya;
Solferinii. Descent of 1st Duke of Solferino (1684) (Informaci genealgica dels Vilallonga) ;
El marqus de Castellbell benefactor de Sant Pau;

Bibliografia.
 Fluvi, Amand de. Castell de Castellbell a  "Els Castell Catalans", Barcelona, 1976.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190667" title="Gstaad" nonfiltered="3802" processed="3794" dbindex="78817">
Gstaad s una localitat de Sussa, ubicada al cant de Berna. El lloc s conegut com una destinaci turstica d'hivern, en la qual passen les vacances un bon nombre de personatges famosos i de membres de la reialesa i de l'aristocrcia europees.

Entre altres esdeveniments s'hi disputa l'Obert de Sussa, que s la competici tennstica ms important de Sussa.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190668" title="Fernando Abril Martorell" nonfiltered="3803" processed="3795" dbindex="78818">

Fernando Abril Martorell ( Valncia, Pas Valenci 1936 - Madrid 1998 ) fou un poltic valenci, que fou diverses vegades ministre desprs de la transici democrtica.

Biografia.
Va nixer el 31 d'agost de 1936 a la cuitat de Valncia. Va estudiar enginyeria agrnoma i cincies poltiques a la Universitat de Madrid, obtenint posteriorment el doctorat en ambdues carreres. 

Va morir a la ciutat de Madrid el 16 de febrer de 1998 a conseqncia d'un cncer de pulm.

Activitat poltica.
El 1967 inici la seva activita poltica en ser elegit procurador en cortes en les eleccions del novembre d'aquell any com a representant de les diputacions provincials, sent reescollit el novembre de 1971 com a representant de les famlies.

El 1969 va ser nomenat president de la Diputaci Provincial de Segvia, sent governador civil de la provncia Adolfo Surez. Posteriorment va esdevenir director general de Producci Agrria (1972-1974). Home de confiana d'Adolfo Surez, del qual era amic personal, aquest a l'accedir a la presidncia del govern el va nomenar Ministre d'Agricultura l'any 1976, ocupant el crrec durant un any, esdevenint el 1977 senador al Senat espanyol per designaci reial. En la formaci del primer govern democrtic per part d'Adolfo Surez, Abril Martorell fou nomenat Vicepresident Tercer, sent nomenat l'any 1979 Vicepresident Segon i Ministre d'Economia. El gener de 1978 fou nomenat president de la Comissi Mixta encarregada d'iniciar el trasps de poser de l'Administraci Central a la Generalitat de Catalunya.

Va ser un dels fundadors de la Uni del Centre Democrtic (UCD), fora per la qual va ser escollit diputat al Congrs per la provncia de Valncia en les eleccions generals espanyoles de 1979. 

Desprs de no aconseguir renovar el seu esc en les eleccions generals espanyoles de 1982 va deixar la poltica i es va dedicar al mn empresarial. Va ser president de la Uni Naval de Llevant i vicepresident del Banco Central Hispano (1991). Al juny de 1990 va ser nomenat president, a proposta de Felipe Gonzlez, de la Comissi d'Anlisi i Avaluaci del Sistema Nacional de Salut, creada pel ministeri de Sanitat, que va produir el denominat Informe Abril per a dissenyar la reforma el sistema sanitari espanyol.

Enllaos externs.
  Informaci sobre Fernando Abril Martorell al Congrs de Diputats;
  Informaci sobre Fernando Abril Martorell al Senat espanyol;









 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190673" title="Torneig de Gstaad" nonfiltered="3804" processed="3796" dbindex="78819">
El Torneig de Gstaad, conegut tamb amb el nom de Allianz Suisse Open, s una competici de tennis que se celebra cada any sobre terra batuda a la localitat de Gstaad (Sussa). 

Aquest torneig forma part de l'International Series de l'ATP.
 Palmars .


 Enllaos externs .
    Pgina oficial;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190679" title="Bissen" nonfiltered="3805" processed="3797" dbindex="78820">



Bissen (luxemburgus: Biissen) s una comuna i ciutat al centre de Luxemburg, al cant de Mersch. Est situat als marges del riu Attert.

El 2005, la vila de Bissen, que es troba a l'est de la comuna, tenia una poblaci de 2.447 habitants.  Bissen s famosa per una factoria d'acer explotada per Arcelor, la segona empresa ms important del mn en el sector.

 Burgmestres .
 1982 - 1984 : Guill Feith ;
 1985 - 1987 : Matthias Schmitz ;
 1988 - 1999 : Ernest Wendel;
 1999 - 2000 : Roger Schmit ;
 2000 - 2001 : Arlette Weber p. Schmit  ;
 2001 - 2005 : Camille Petry  ;
 2005 - Ara   : Aloyse Bauer ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190681" title="Luci Fulvi Curi" nonfiltered="3806" processed="3798" dbindex="78821">
Luci Fulvi Curi (Lucius Fulvius Curvus) fou un magistrat rom. Fou cnsol el 322 aC amb Quint Fabi Mxim Rulli. Es el primer Fulvi que apareix a la histria de Roma i s possible que hagus estat abans cnsol de Tusculum quan aquesta ciutat es va revoltar contra Roma, i al rebutjar la revolta i passar al camp rom fou premiat amb el mateix crrec que tenia. Va derrotar els tusculans i els annals diuen que tamb va vncer als samnites.

El 313 aC segons els Fasti, fou magister equitum del dictador Luci Emili Mamerc Privernes al que va acompanyar al setge de Saticula, per Tit Livi dona com a dictador a Gai Petili Lib i a Marc Fosli Flaccinator com a Magister equitum. Segons Livi, Saticula ja havia estat presa el 315 aC. El nom que li dona Tit Livi s Luci Fulvi Curb (Lucius Fulvius Curvus).






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190682" title="Marc Fulvi Curi Pet" nonfiltered="3807" processed="3799" dbindex="78822">
Marc Fulvi Curi Pet (Marcus Fulvius Curius Paetinus) fou un magistrat rom. Segons alguns escriptors va conquerir la ciutat de Bovianum i va celebrar un triomf sobre els samnites. Tit Livi el feu magister equitum el 311 aC i li don el nom de Marc Fulvi Curb Pet (Marcus Fulvius Curvus Petinus). Fou cnsol suplent el 305 aC en substituci de Tiberi Minuci Augur que havia caigut a la guerra contra els samnites. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190683" title="Hctor Vila" nonfiltered="3808" processed="3800" dbindex="78823">
Pere Vilaregut, ms conegut com a Hctor Vila, s un cantant catal.

Nascut a Tona el 1955, va iniciar-se en el mn musical cap a finals dels anys 70. El 1985 va enregistrar el seu primer disc de llarga durada, "Aigua de roses", incloent canons com Mediterrani enll o la que dona nom al disc, que esdevingueren molt populars. 

Els seus segents discos van conixer una bona acollida per part de la crtica i el public, fet que va convertir l'Hector Vila en un dels cantautors de ms xit de la dcada dels 80. En els anys 90 va enregistrar "Angel Solar", un disc de caire mes intimista que va comptar entre d'altres amb la collaboraci especial de Maria del Mar Bonet. 

Desprs d'aquesta experincia s'allunya dels escenaris, fins que l'any 2006 treu un nou disc, "Port d'amour", amb producci, arranjaments i enregistrament propis, incloent tretze canons sobre cinc poemes de Flix Cucurull, Josep Palau i Fabre, Feliu Formosa, Maria Beneyto, Joan Salvat-Papasseit i vuit textos propis ms.

 Discografia .
 Aigua de roses;
 Aventura;
 Sense fronteres;
 Tocats de Nadal (disc co lectiu);
 Desig;
 ngel solar;
 Port d'amour;

 Enllaos externs .
 Biografia i trajectria d'Hctor Vila;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190689" title="Aule Fulvi" nonfiltered="3809" processed="3801" dbindex="78824">
Aule Fulvi (Aulus Fulvius) fou un cavaller rom que va prendre part a la conspiraci de Catilina. Quan anava a reunir-se amb Catilina (63 aC) el seu pare que es va assabentar llavors de les accions del fill, el va aturar i el va fer matar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190690" title="Valdir Pereira" nonfiltered="3810" processed="3802" dbindex="78825">
Valdir Pereira (Campos dos Goytacazes, Rio de Janeiro, 8 d'octubre de 1929   Rio de Janeiro, 12 de maig de 2001), conegut com Didi, va ser un futbolista brasiler dels anys 50.

Jugava de migcampista. Va ser 68 partits internacional amb la selecci de futbol de Brasil, amb la que marc 20 gols, entre 1952 i 1962. Particip a tres copes del mn els anys 1954, 1958 i 1962, essent campi les dues darreres. Posteriorment fou entrenador i dirig la selecci de futbol del Per l'any 1970.

 Trajectria esportiva .
Com a jugador
So Cristvo de Futebol e Regatas (categories inferiors): 1944;
Industrial (RJ) (categories inferiors): 1945;
Centro Esportivo Rio Branco (categories inferiors): 1945;
Goytacaz Futebol Clube (categories inferiors): 1945-1946;
Americano Futebol Clube (categories inferiors): 1946;
Americano Futebol Clube: 1946;
Clube Atltico Lenoense: 1946-1948;
Madureira Esporte Clube: 1948-1949;
Fluminense Football Club: 1949-1956;
Botafogo de Futebol e Regatas: 1957-1959;
Real Madrid: 1959-1960;
Botafogo de Futebol e Regatas: 1960-1962;
Botafogo de Futebol e Regatas: 1964;
So Paulo Futebol Clube: 1964;
Botafogo de Futebol e Regatas: 1964-1965;
CD Veracruz: 1965-1966;
So Paulo Futebol Clube: 1966;

Com a entrenador
Sporting Cristal: 1962-1963;
Sporting Cristal: 1967-1968;
Selecci de futbol del Per: 1969-1970;
Club Atltico River Plate: 1971;
Fenerbahe: 1972-1975;
Fluminense Football Club: 1975;
Cruzeiro Esporte Clube: 1977;
Botafogo de Futebol e Regatas: 1981;
Alianza Lima: 1986;

Enllaos externs.
Sambafoot;
Waldir Pereira "Didi" a RSSSF;
Estadstiques a la Primera divisi espanyola ;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190693" title="Fulb" nonfiltered="3811" processed="3803" dbindex="78826">
Fulb o Fulv (Fulvus) fou un nom de famlia de la gens Aurlia, durant l'imperi. L'emperador Anton Pius era descendent d'aquesta famlia. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190694" title="Regla del producte" nonfiltered="3812" processed="3804" dbindex="78827">
A  clcul infinitesimal, la regla del producte anomenada tamb Llei de Leibniz (vegeu derivada), permet de calcular la derivada del producte de funcins. derivables. 

Es pot definit aix:

;

O en la notaci de Leibniz aix:

;

 Descobriment fet per Leibniz .

El descobriment d aquesta regla s atribut a Leibniz, que la va demostrat emprant el  diferencials. D acord amb l argument de Leibniz's: Siguin u(x) i v(x) dues funcions diferenciables de x. Llavors el diferencial de uv s 



Com que el terme (du)(dv) s "negligible" (es a dir, un diferencial de segon ordre en du i dv), Leibniz va concloure que

;

I aquesta s de fet la forma diferencial de la regla del producte. Si es divideixen tots dos cantons del = per diferencial de x: dx, s obt

;

La qual tamb pot ser escrita emprant la "notaci prima" com

;

 Exemples .

Suposant que es vol obtenir la derivada de f(x) = x2 sin(x). Emprant la regla del producte s obt que la derivada s f'(x) = 2x sin(x) + x2cos(x) (donat que la derivada de x2 s 2x i la derivada de sin(x) s cos(x)).
Un cas particular de la regla del producte s la regla del producte per una constant la qual diu que si c s un nombre real i f(x) s una funci derivable, llavors cf(x) tamb s derivable, i la seva derivada s (c   f)'(x) = c   f '(x). Aix s el que en resulta de aplicar la regla del producte donat que la derivada de qualsevol constant s zero. Aix, combinat amb la regla de la suma de derivades , demostra que la derivaci s una aplicaci lineal.
La regla del producte s pot emprar per a obtenir la regla de la integraci per parts i la (versi feble)de  la regla del quocient.  (Aquesta s una versi "feble" en el sentit de qu no demostra que el quocient sigui derivable, sin que noms diu quina s la seva derivada en cas que ho sigui).

 Un error habitual .

s un error habitual, en estudiar clcul, de suposar que la derivada de (uv) s igual a (u )(v ) (el mateix Leibniz va cometre aquest error al comenament); en canvi , s fora fcil de trobar-ne contraexemples. El ms senzill de tots, s agafa la funci f, la derivada de la qual s f '(x). Per aquesta funci tamb es pot escriure com a f(x)   1, donat que 1 s l element neutre per a la multiplicaci. Suposant que el concepte erroni mencionat abans fos veritat, (u )(v ) hauria de ser igual a  0. Aix s aix perqu la derivada d'una constant (com ho s 1) es zero i el producte de f '(x)   0 tamb s zero.

 Demostraci de la regla del producte .

Una demostraci rigorosa de la regla del producte es pot obtenir emprant les propietats del  lmit i la definici de derivada.

Suposant

;

I que f i g sn totes dues derivables al punt x.  Llavors

;

Per tant la diferncia

;

s l rea del rectangle gran menys l rea del rectangle petit de la figura.


La regi en forma de L es pot partir en dos rectangles, la suma de les seves rees es veu fcilment que s

;

(La figura pot estar en desacord amb alguna cassos especials, donat que f(w) no cal que sigui ms gran que f(x) i g(w) no cal que sigui ms gran que g(x).  Ara b, la igualtat de (2) 1 (3) es pot comprovar fcilment per lgebra.)

Donat que l expressi de (1) s igual a

;

Si tots quatre lmits de (5) que hi ha ms aball existeixen, Llavors l expressi de  (4) s igual a



Ara

;

perqu f(x) es mant constant quant w   x;

;

perqu g s derivable a x;

;

Perqu f s derivable a x;

I ara la part "dura":

;

perqu g s contnua a x.  Com se sap que g s contnua a x?  Perqu un altre teorema diu que si una funci s derivable a un punt llavors s contnua en aquest punt.

Com a conclusi es t que l expressi de (5) s igual a

;

 Demostraci alternativa: emprant logaritmes .
Sia f = uv i suposant que u i v sn positives. Llavors

;

Derivant als dos cantons:

;

I ara, multiplicant el cant esquerre per f, i el cant dret per uv,

;

Aquesta demostraci surt a . Fixeu-vos que donat que u, v cal que siguin contnues, la suposici de qu siguin positives no en disminueix la generalitat.

Aquesta demostraci descansa en la regla de la cadena i en les propietats de la funci logaritme natural, les dues sn ms profundes que la regla del producte. Des de cert punt de vista aix s un desavantatge d aquesta demostraci.  Per altre banda, la senzillesa de l algebra per a aquesta demostraci poder la fa ms fcil d entendre que la demostraci emprant directament la definici de derivada.

 Demostraci alternativa: emprant la regla de la cadena .

Si es considera la identitat

 ;

Llavors

 

Per tant

 ;

Aix no es basa en qu u i v siguin positives, i s un resultat de la regla de la cadena igual que la demostraci logartmica.

 Generalitzacions .
 Producte de ms de dos factors .

La regla del producte es pot generalitzar a productes de mes de dos factors. Per exemple pera tres factors es t

;

Per a una famlia de fincios , es t



 Derivades d ordre superior .

La  regla de Leibniz s la generalitzaci per a derivades d ordre superior del producte de dos factors: si y = uv i y(n) indica la derivada n-ssima de y, llavors

;

Vegeu coeficient binomial i el binomi de Newton, que formalment s fora similar. Vegeu tamb Regla de Leibniz (regla del producte generalitzada).

 Derivades parcials d ordre superior .

Per a les derivades parcials, es t



On l ndex S recorre la llista completa dels 2n subconjunts de .  Si aix sembla difcil d entendre, consideris el cas al qual n = 3:



 Regla del producte en els espais de Banach .

Si X, Y, i Z sn espai de Banach (els quals inclouen l  espai Euclidi) i B : X   Y   Z s un operador bilineal funci contnua. Llavors B s derivable, i la seva derivada al punt (x,y) de X   Y s la aplicaci lineal D(x,y)B : X   Y   Z donata per   
;

 Derivades a lgebra abstracta .

A lgebra abstracta, la regla del producte es fa servir per a definir el que es diu una derivada, no vice versa.

 Una aplicaci .

Entre les aplicacions de la regla del producte hi ha una demostraci de que

;

quan n s un nombre enter positiu (aquesta regla s veritat fins i tot si n no s positiu, diferent de -1, o si no s un enter, per la demostraci s ha de basar en altres mtodes).  La demostraci es una Prova per inducci sobre l exponent n.  Si n = 0 Llavors xn s constant i nxn    = 0.  La regla s veritat en aquest cas perqu la derivada d una funci constant es la funci zero.  Suposant que la regla sigui veritat per a un exponent qualsevol n, llavors per al segent valor, n + 1, es t



Per tant si la proposici s veritat per a n, tamb ho ha de ser per a n + 1.

Vegeu tamb.
 Regla del quocient;
 Regla de la cadena;
 Integraci per parts;
 Derivaci (lgebra abstracta);






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190696" title="Fundnia" nonfiltered="3813" processed="3805" dbindex="78828">



Onomstica:

Fundnia, esposa de Marc Terenci Varr. ;

Gens Fundnia, famlia romana plebea;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190697" title="Fundnia (esposa de Varr)" nonfiltered="3814" processed="3806" dbindex="78829">
Fundnia (Fundania) fou la filla de Gai Fundani i esposa de Marc Terenci Varr. Era la mestressa d'una gran finca en al qual Varr va compondre els seus tres llibres de De Re Rustica; el primer dels tres llibres, De Agricultura, fou dedicat a la seva dona.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190698" title="Gens Fundnia" nonfiltered="3815" processed="3807" dbindex="78830">
Fundnia fou una famlia romana plebea que apareix a la meitat del segle III aC. Noms un  dels seus membres va arribar al consolat (el 243 aC) per desprs els Fundanii van ser una famlia secundria sense cap intervenci rellevant. L'nic cognom que van utilitzar fou Fundulus.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190699" title="Fundani" nonfiltered="3816" processed="3808" dbindex="78831">


Onomstica:

Marc Fundani, tribu de la plebs el 195 aC ;

Gai Fundani, sogre de Marc Terenci Varr ;

Gai Fundani, cavaller rom ;

Gai Fundani,  escriptor rom ;

Gai Fundani Fndul, cnsol el 243 aC ;

Marc  Fundani Fndul, edil plebeu el 213 aC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190700" title="Gai Fundani" nonfiltered="3817" processed="3809" dbindex="78832">


Onomstica:


Gai Fundani, sogre de Marc Terenci Varr ;

Gai Fundani, cavaller rom ;

Gai Fundani,  escriptor rom;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190701" title="Fndul" nonfiltered="3818" processed="3810" dbindex="78833">


Onomstica:

Gai Fundani Fndul, cnsol el 243 aC ;

Marc  Fundani Fndul, edil plebeu el 213 aC;

Biologia:
Fndul (peix);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190702" title="Pic de Costa Cabirolera" nonfiltered="3819" processed="3811" dbindex="78834">

El Pic de Costa Cabirolera s un cim de la Serra del Cad, al Prepirineu catal. s el cim mes alt del Bergued i de la provncia de Barcelona amb 2.604 metres d'altitud.

Referncies.


Enllaos externs.
Ascensi al Pic de Costa Cabirolera ;
Imatge del Pic de Costa Cabirolera;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190703" title="Marc Fundani" nonfiltered="3820" processed="3812" dbindex="78835">
Marc Fundani (Marcus Fundanius) fou trib de la plebs el 195 aC i junt amb l'altre trib Luci Valeri, va proposar l'abolici de la llei ppia (lex Oppia sumptuaria) que establia limitacions en els vestits i els actes luxosos de les dones romanes; altres tribuns s'hi van oposar (Marc Brut i Tit Brut) i tamb el cnsol Marc Porci Cat, per les dames romanes van donar suport a la proposta fins que finalment fou aprovada.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190704" title="Gai Fundani (sogre de Varr)" nonfiltered="3821" processed="3813" dbindex="78836">
Gai  Fundani (Caius Fundanius) fou el sogre de Marc Terenci Varr i pare de Fundnia. Sembla que era un erudit en qestions agrcoles. Varr l'esmenta en un dels seus tractats de filologia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190705" title="Gai Fundani (cavaller)" nonfiltered="3822" processed="3814" dbindex="78837">
Gai  Fundani (Caius Fundanius) fou un cavaller rom probablement fill de Gai Fundani (Caius Fundanius) el sogre de Varr. Fou amic de Cicer. Era membre del partit dels optimats o pompeians. El 45 aC en la guerra a Hispnia va desertar el bndol de Gneu Pompeu el jove i es va passar a Juli Csar, uns dies abans de la conquesta per les forces de Csar de la ciutat d'Ategua (Tebala Veia o Tegua) a la Btica (19 de febrer del 45 aC).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190706" title="Gai Fundani (escriptor)" nonfiltered="3823" processed="3815" dbindex="78838">
Gai  Fundani (Caius Fundanius) fou un escriptor rom de comdies del temps d'August. En fa esment Horaci (Sat. 1.10. 41, 42 i Sat. 2.8. 19) . Tamb l'esmenta Suetoni (Suet. Octav. 66; Vet. Schol. ad Hor. Sat. 1.10. 41.).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190707" title="Gai Fundani Fndul" nonfiltered="3824" processed="3816" dbindex="78839">
Gai Fundani Fndul (Caius Fundanius C. F. Q. N. Fundulus) fou un magistrat rom. Fou edil plebeu el 246 aC i va acusar a Cludia, una de les filles d'Appi Claudi Cec, amb el suport del seu collega Tiberi Semproni Grac, que finalment noms fou condemnada a una multa amb la quantia de la qual es va construir el Temple de la Llibertat al Avent. Cicer explica una histria diferent i diu que l'acusat fou Publi Claudi Pulcre I fill d' Appi Claudi Cec (i no Cludia) i l'acusaci fou d'impietat per fer una batalla en contra dels auspicis i ser derrotat a Drepana.

Fou cnsol el 243 aC i fou enviat a Siclia a lluitar contra Amlcar Barca que ocupava la ciutat d'Erix. Amlcar va demanar una treva per enterrar els morts i Fundani li va contestar que ms valia demanar una treva pels vius i va rebutjar la petici. Quan ms tard Fundani va fer una proposta de treva a Amilcar aquest li va concedir dient que ell no combatia contra els morts.
 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190708" title="Marc Fundani Fndul" nonfiltered="3825" processed="3817" dbindex="78840">
Marc  Fundani Fndul (Marcus Fundanius Fundulus) fou un magistrat rom. Fou edil plebeu el 213 aC i va llenar acusacions contra algunes matrones romanes amb el crrec de vida desordenada, amb el suport del seu collega Luci Villi Tapule (Lucius Viliius Tappulus) proposant el seu desterrament.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190710" title="Furina" nonfiltered="3826" processed="3818" dbindex="78841">
Furina o Furrina fou una antiga detat romana que tenia una cova sagrada a Roma (Cicer, de Nat.Deor. 3.18.). El seu culte estava extingit el segle I aC i Marc Terenci Varr diu que el seu nom s'havia oblidat. Antigament va tenir una festivitat dedicada (la Furinlia o Furinales feriae) i tenia un flamen o sacerdot pel seu culte (flamen Furinalis). Un temple dedicat a aquesta deessa va existir a la rodalia de Satricum. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190711" title="Varr" nonfiltered="3827" processed="3819" dbindex="78842">


Onomstica:

Varr (cognom);

Cingoni Varr, senador rom del temps de Ner.

Gai Terenci Varr, cnsol el 216 aC ;

Aule Terenci Varr, pretor el 184 aC ;

Marc Terenci Varr Luculle, cnsol el 73 aC.  ;

Aule Terenci Varr Murena (militar), militar  rom.

Aule Terenci Varr Murena, cnsol el 23 aC ;

Marc Terenci Varr Gibba, militar rom;

Marc Terenci Varr, escriptor i magistrat rom;

Publi Terenci Varr, poeta rom ;

Gai Viselli Varr (edil curul), edil curul ;

Gai Viselli Varr (cnsol sufecte), cnsol sufecte l'any 12 ;

Luci Viselli Varr, cnsol l'any 24;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190714" title="Fria" nonfiltered="3828" processed="3820" dbindex="78843">

Fria (Furia) fou una famlia romana patrcia de gran antiguitat, originriament anomenada Fsia, modificat ms tard a Fria (el canvi de "s" a "r" fou freqent com per exemple en Valerius abans Valesius). 

El nom fou com a Tusculum i s possible que foren originaris d'aquesta ciutat igual que la gens Flvia. El primer membre de la famlia que apareix a la histria s Sext Furi Medull (Sextus Furius Medullinus) el 488 aC, cinc anys desprs del tractat que Espuri Cassi va fer amb els llatins, a la lliga dels quals pertanyia Tusculum. 

Van utilitzar com a cognoms Aculeu, Bibaculus, Brocchus, Camillus, Crassipes, Fusus, Luscus, Medullinus, Pacilus, Philus i Purpureo. En monedes apareixen noms els cognoms Brocchus, Crassipes, Philus i Purpureo. Alguns Furius que apareixen com a tribuns de la plebs pertanyien a altres branques, d'origen plebeu (potser originades en lliberts) o branques esdevingudes plebees.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190716" title="Josep Pey i Farriol" nonfiltered="3829" processed="3821" dbindex="78844">
Josep Pey i Farriol (Barcelona, 1875 - 1956) va sser un decorador, pintor i dibuixant.

Desprs d'estudiar a Llotja, s'especialitz en la pintura de ventalls, generalment de tema taur, encara que tamb destac com a retratista.

Dibuix marqueteries per al moblista Gaspar Homar, treball com a decorador en el taller de Coll i d'Oleguer Junyent, realitz decoracions i plafons murals per a la Banca Soler i Torra, per al Collegi de Notaris i per al Parlament de Catalunya. 

Tamb decor porcellanes d'estil modernista i simbolista (en collaboraci amb Antoni Serra Fiter), illustr diverses obres de biblifil, i collabor amb publicacions peridiques barcelonines com La Rondalla del Dijous, D'Ac i d'All, Hojas Selectas i Mercurio.

Referncies.
Mas i Peinado, Ricard: Els artistes catalans i la publicitat (1888-1929). Parsifal Edicions, Barcelona, 2002. ISBN 84-95554-16-X, plana 66.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190717" title="Furi" nonfiltered="3830" processed="3822" dbindex="78845">


Onomstica:

Publi Furi, magistrat rom.

Quint Furi, Pontfex Mxim de Roma el 449 aC;

Luci Furi, trib de la plebs el 307 aC ;

Marc Furi, jurista rom;

Luci Furi, pretor el 200 aC ;

Gai  Furi, almirall rom;

Publi Furi, trib el 100 aC.

Furi d'Heraclea, navarc d'Heraclea Minoa;

Publi Furi, cavaller rom ;

Furi, jurista rom;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190718" title="Publi Furi" nonfiltered="3831" processed="3823" dbindex="78846">


Onomstica:

Publi Furi, magistrat rom.

Publi Furi, trib el 100 aC.

Publi Furi, cavaller rom;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190719" title="Luci Furi" nonfiltered="3832" processed="3824" dbindex="78847">

Onomstica:;
Luci Furi, trib de la plebs el 307 aC. ;
Luci Furi, pretor el 200 aC.
 Luci Furi Camil I, fill de Marc Furi Camil. segle IV aC.
 Luci Furi Camil II, fill de Lucius Furius M. F. Camillus, cnsol el 338 aC. ;
 Luci Furi Fil (pretor) (Lucius Furius Philus) pretor el 174 aC. ;
 Luci Furi Fil (cnsol) (Lucius Furius Philus), governador rom. de l'Hispnia Citerior.
 Luci Furi Medull.
 Luci Furi Medull (cnsol), (Lucius Furius Medullinus) cnsol rom el 413 aC. ;
 Lucius Furius Sp. F. L. N. Medullinus, magistrat rom,  dirig la guerra contra els volscs juntament amb Marc Furi Camil.
 Luci Furi Medull (trib set vegades).
 Luci Furi Medull Fus.
 Luci Furi Medull Fus (cnsol), cnsol el 474 aC. ;
Luci Furi Medull Fus (trib), trib amb potestat consular segle V aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190720" title="Agrupament Escolta i Guia de Sant Lloren Savall" nonfiltered="3833" processed="3825" dbindex="78848">


L'Agrupament Escolta i Guia de Sant Lloren Savall s, com el seu nom indica, l'agrupament escolta de Sant Lloren Savall. Forma part de Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya.

Activitat.
El cau organitza activitats setmanals en el cap de setmana. T la seu al carrer Roger de Llria 7.

Enllaos Externs.
 Web oficial;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190721" title="Publi Furi (triumvir)" nonfiltered="3834" processed="3826" dbindex="78849">
Publi Furi (Publius Furius) fou un magistrat rom. Fou un dels triumviri agro dando (encarregats dels repartiments de terres) que foren nomenats desprs de la conquesta d'Antium pels romans el 467 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190722" title="Quint Furi" nonfiltered="3835" processed="3827" dbindex="78850">
Quint Furi (Quintus Furius) fou Pontfex Mxim de Roma el 449 aC. Quan els plebeus van retornar desprs de la secessi del Mons Sacer, Furi dirig les eleccions en les quals els primers tribuns de la plebs foren nomenats.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190724" title="Luci Furi (trib)" nonfiltered="3836" processed="3828" dbindex="78851">
Luci Furi (Lucius Furius) fou un  magistrat rom, trib de la plebs el 307 aC; en el seu tribunat va prohibir als comicis (comitia) d'elegir com a cnsol el censor Appi Claudi fins que aquest no renuncis al seu crrec de censor, segons establia la llei.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190727" title="Marc Furi" nonfiltered="3837" processed="3829" dbindex="78852">

Marc Furi (Marcus Furius) fou un jurista rom. Va defensar Marc Valeri al senat contra les acusacions que li van fer els ambaixadors macedonis el 201 aC. s probablement el mateix Marc Furi que va servir com a llegat de Luci Furi (del que segurament era parent) el 200 aC en la guerra contra els gals.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190728" title="Luci Furi (pretor)" nonfiltered="3838" processed="3830" dbindex="78853">
Luci Furi (Lucius Furius) fou un magistrat rom. Fou pretor en la guerra contra els gals que va esclatar el 200 aC just al acabar la guerra contra els cartaginesos. Estava estacionat a Ariminum i els gals van assetjar Cremona. Furi va anar a la zona i va lliurar una gran batalla contra els gals, en la que aquestos foren derrotats amb gran prdues i els sobrevivents van fugir. Al seu retorn a Roma va demanar els honors del triomf que encara que amb alguna oposici per part dels senadors ms grans, li foren finalment concedits. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190729" title="Gai Furi" nonfiltered="3839" processed="3831" dbindex="78854">
Gai  Furi (Caius Furius) fou un almirall rom. Fou duumvir navalis el 178 aC durant la guerra contra els istris. Tenia el comandament de deu vaixells per protegir la costa fins a Aquileia. El 170 aC fou llegat i va estar estacionat a l'illa d' Issa amb dos vaixells que eren dels mateixos illencs; davant del perill de qu el rei Gentius d'Illria comencs les hostilitats li foren enviats vuits vaixells ms des de Brundusium.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190730" title="Llibertat, igualtat, fraternitat" nonfiltered="3840" processed="3832" dbindex="78855">

Llibertat, igualtat, fraternitat (en francs Libert, galit, fraternit) era el lema de la revoluci francesa. Desprs de diverses abolicions i restauracions, va esdevenir definitivament el lema nacional de Frana el 1946 amb la constituci de la Quarta Repblica Francesa.

 Llibertat .

Llibertat s el primer mot del lema republic, que va definir-se a les diverses declaracions dels drets de l'home que circulaven a la fi del segle XVIII. Era el terme d'una llarga evoluci d'idees de llibertat com a privilegi fins a llibertat com a dret de tothom. Aquesta evoluci anava junt amb el renaixement de la idea de la persona individual al segle XV desprs del collectivisme de l'edat mitjana al qual cada home noms era una part del cos mstic de Jesucrist, el qual tenia el seu lloc en una jerarquia  natural .

La llibertat consisteix en poder fer tot el que no sigui perjudicial per als altres. Aix, l'exercici dels drets naturals de cada home no t cap ms lmits que aquells que asseguren als altres membres de la societat gaudir d'aquests mateixos drets; aquests lmits noms poden ser determinats per la llei. Es resum en el principi: "no facis a altri el que no vols que et facin a tu".

 Igualtat .
Igualtat vol dir que la llei s la mateixa per a tots, que no hi ha cap diferncia de drets o de deures hereditaris lligats a l'origen familiar o a l'estament. Tothom ha de contribuir a les despeses pbliques en la mesura de les seves possibilitats. Aquest principi pos fi als privilegis de l'antic rgim.

Aquest concepte tamb va continuar evolucionant. Noms el 1945, les dones franceses van obtenir el dret a votar. Varis grups, les dones, els gais, les persones diferents de pell i de parla van haver de lluitar i continuen lluitant pel reconeixement de la seva igualtat i la supressi de les discriminacions. El dret d'igualtat davant la llei va ser interpretat de vegades per a imposar el 'deure' d'igualtat amb una nica llengua a un estat. Una implicaci paradoxal ms recent del concepte s el dret a la diferncia.

 Fraternitat .

La fraternitat s un deure envers altri, principi al fons de totes les expressions de la solidaritat universal. Dins una humanitat de persones lliures i iguals, el principi de la fraternitat imposa prendre cura d'altri i treballar per millorar el seu dest.

 Histria .
A la fi del segle XVII, Fnelon va sser el primer a associar les tres paraules. El 1790, Robespierre les va decretar per primera vegada a la primera Assemble nationale quan propos que la guardia nacional ports els tres mots a l'uniforme i a la bandera. D'aquest moment, el lema fou pintat i esborrat diverses vegades.
El I Imperi, la restauraci, el II Imperi i finalment el Govern de Vichy (1940-1945] van abolir aquesta obligaci, com que era contrria als seus principis. Li va caldre gaireb un segle i mig, dues guerres i la constituci francesa de la quarta repblica del 27 d'octubre 1946 abans de fixar-se probablement per sempre.

Tot i no esdevenir un lema nacional a altres pasos, els tres principis van inspirar moltes constitucions als segles XIX i XX. Sovint hom els trobar als primers articles.

Enllaos;
Declaraci dels Drets de l'Home i del Ciutad;
Drets humans;
 Presentaci en francs de la histria del lema al web de la presidncia de Frana;
Miscellanis ;
Llibertat, igualtat, fraternitat s tamb el lema de;
el partit poltic catal Esquerra Republicana ;
De la francmaoneria liberal que segueix el model del Gran Orient de Frana.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190731" title="Publi Furi (trib)" nonfiltered="3841" processed="3833" dbindex="78856">
Publi Furi (Publius Furius) fou el fill d'un llibert rom i partidari de Saturn i Glucia; fou trib el 100 aC. Desprs de la mort de Saturn, quan el senat va voler cridar a Metel del seu exili, Furi s'hi va oposar i es va negar a escoltar al fill de Metel que de genolls va implorar al trib aquesta grcia. Acabat el seu perode fou acusat davant el senat per les seves accions com a trib i la multitud enfurismada el va linxar al frum.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190732" title="Furi d'Heraclea" nonfiltered="3842" processed="3834" dbindex="78857">
Furi (Furius) fou navarc (navarchus) d'Heraclea Minoa, que fou executat per ordre de Verres tot i que era innocent. La seva defensa la va escriure ell mateix i uns passatges en sn esmentats per Cicer (In Verr. 5.43.)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190733" title="Ricard Canals i Llamb" nonfiltered="3843" processed="3835" dbindex="78858">
Ricard Canals i Llamb (Barcelona, 1876 - 1931) va sser un pintor de formaci autodidacta.

El 1897 an, amb el seu amic el pintor Isidre Nonell, a Pars. All reb la seua primera educaci artstica estudiant l'obra dels pintors impressionistes.

Fu llargues estades a Madrid, Sevilla i Granada. Les seues obres tingueren, des d'aleshores, un sabor netament espanyol, encara que tcnicament de factura moderna. Fou precisament aquesta temtica espanyola, la que el faria triomfar a Pars.

Es disting tamb com a retratista. 

Patrocinat pel marxant Durand-Ruel, expos el 1902 a Nova York.

La seua darrera obra important, abans de la seua prematura desaparici, va sser la decoraci del sostre d'una de les estances de l'Ajuntament de Barcelona.

Referncies.
Mas i Peinado, Ricard: Els artistes catalans i la publicitat (1888-1929). Parsifal Edicions, Barcelona, 2002. ISBN 84-95554-16-X, plana 70.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190734" title="Publi Furi (cavaller)" nonfiltered="3844" processed="3836" dbindex="78859">
Publi Furi (Publius Furius) fou un cavaller rom que va rebre terres a la comarca de Faesulae de mans de Sulla vers el 80 aC. Fou desprs  un dels implicats en la conspiraci de Catilina el 63 aC (Cicer,  in Cat. 3.6; Sal. Cat. 50.)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190736" title="Furi (jurista)" nonfiltered="3845" processed="3837" dbindex="78860">
Furi (Furius) fou un jurista rom especialment hbil en el ius praediatorium, branca de la fiscalitat romana, i tema molt complicat. Fou esmentat sovint (junt amb Cacelli) per Quint Muci Escevola tot i que ell mateix era una autoritat en el tema. Es pensa que fou la mateixa persona que Gai Camil (o Gai Furi Camil).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190738" title="Joan Cardona i Llads" nonfiltered="3846" processed="3838" dbindex="78861">
Joan Cardona i Llads (Barcelona, 1877 - 1957) va sser un pintor i dibuixant que collabor en nombroses revistes.

El seu estil colorista t nombrosos punts de contacte amb l'obra de Xavier Gos i Hermn Anglada Camarasa.

Referncies.
Mas i Peinado, Ricard: Els artistes catalans i la publicitat (1888-1929). Parsifal Edicions, Barcelona, 2002. ISBN 84-95554-16-X, plana 71.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190740" title="Furni" nonfiltered="3847" processed="3839" dbindex="78862">


Onomstica:

Gai Furni, trib de la plebs el 445 aC ;

Gai Furni, trib de la plebs el 50 aC i governador de la Citerior;

Gai Furni, cnsol el 17 aC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190745" title="Gai Furni (trib 445 aC)" nonfiltered="3848" processed="3840" dbindex="78863">
Gai Furni (Caius Furnius) fou trib de la plebs el 445 aC i es va oposar a la rogatio que es va presentar aquell any per obrir el consolat als plebeus. Dions esmenta la rogatio, per no a Furni. (Dionysius. 11.52; Tit Livi 4.1).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190749" title="Gai Furni (trib 50 aC)" nonfiltered="3849" processed="3841" dbindex="78864">
Gai Furni (Caius Furnius) fou un magistrat rom. Fou trib de la plebs el 50 aC i amic de Cicer. Fou a proposta seva que Cicer fou cridat desprs d'estar un any a Cilcia i el senat li va concedir un "Donar grcies". La clusula inclosa per Furni que condicionava el retorn de Cicer a que els parts romanguessin tranquils a l'estiu de l'any 50, no va agradar a Cicer ja que l'estiu era el temps ms freqent en qu es produen atacs allats.

Es va oposar a la proposta dels optimats de qu Juli Csar havia de renunciar immediata i incondicionalment al proconsolat de la Gllia. El 49 aC, iniciada la guerra civil, Csar el va enviar a Cicer amb una carta. 

Cicer tamb el va recomanar el 43 aC  a Luci Munaci Planc que era procnsol a la Gllia Transalpina, on Furni  fou llegat del procnsol durant la guerra entre Marc Antoni i Octavi August i romangu al crrec fins a la batalla de Filips el 42 aC. 

Durant la guerra entre Marc Antoni i Octavi, va informar a Cicer dels sentiments de les legions i comandants a Hispnia i la Gllia. A la guerra de Perusa va prendre part junt amb Lluci Antoni; va defensar Sentinum (mbria) contra Octavi August. Fou un dels tres oficials comissionats per Lluci Antoni per negociar la rendici de Perusa i com que fou molt ben rebut per Octavi va despertar sospites entre els antonians.

El 35 aC fou prefecte d'sia sota Marc Antoni i va fer presoner a Sext Pompeu que havia anat a la zona desprs de la seva derrota a mans d'Agripa el 36 aC. Desprs de la batalla d'ccium (31 aC) es va reconciliar amb August per mediaci del seu fill Gai Furni, i va rebre el rang de senador consular essent nomenat un dels cnsols sufectes de l'any 29 aC. 

Desprs fou prefecte de l'Hispnia Citerior el 21 aC  (Di Cassi; Florus 4.12.) 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190750" title="Gai Furni (cnsol)" nonfiltered="3850" processed="3842" dbindex="78865">
Gai Furni (Caius Furnius) fou fill de Gai Furni (Caius Furnius). Fou un magistrat rom que fou cnsol el 17 aC. 

El 31 aC va fer de mediador amb August per la reconciliaci entre aquest i el seu pare Gai Furni, un partidari de Marc Antoni a diferncia del fill. 

Un Furni condemnat a mort pel senat (acusat d'adulteri amb Cludia Pulcra) en el regnat de Tiberi difcilment podria ser aquest mateix personatge, per podria ser-ne fill.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190752" title="Gai Furni" nonfiltered="3851" processed="3843" dbindex="78866">


Onomstica:

Gai Furni, trib de la plebs el 445 aC ;

Gai Furni, trib de la plebs el 50 aC i governador de la Citerior;

Gai Furni, cnsol el 17 aC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190753" title="Parads (La Divina Comdia)" nonfiltered="3852" processed="3844" dbindex="78867">

El Parads (Il Paradiso ) s el tercer i darrer dels tres llibres o cntics que componen la Divina Comdia, de Dante Alighieri. Narra l'ltima etapa del viatge de Dant desprs del pas per l'Infern i el Purgatori.

Temtica.

Aix com l'Infern i el Purgatori eren llocs fsicament situats a la Terra, el Parads s un mn eteri inmaterial dividit en nou cels: els primers prenen el nom dels planetes del sistema solar (en ordre Lluna, Mercuri, Venus, Sol, Mart, Jpiter i Saturn), els ltims dos sn l'esfera de les estrelles fixes i el Primum Mobile.

Totes les esferes envolten l'Empireu. La relaci de Dant amb els beats s molt diferent de la que havia mantingut amb els damnats i el penitents: de fet, totes les nims del Parads resideixen a l'Empireu, per per fer comprensiva l'experincia pel viatger van apareixent de cel en cel, en una correspondncia amb la qualitat astrolgica de cada planeta i l'experincia espiritual de cada personatge. D'aquesta manera, al cel de Venus s'hi troben els que van estimar, al cel de Mart els que van lluitar, al cel de Saturn els contemplatius,...

Per entrar al Parads Dant ha de deixar Virgili, que l'havia acompanyat la primera part del viatge i representava la ra, i el lloc de guia passa a ser ocupat per Beatriu, que representa la teologia. El simbolisme s que per arribar a Du n'ho n'hi ha prou amb la ra humana, sin que tamb cal valdre's de la ra divina. Abans d'entrar a l'Empireu, Dant canvia un altre cop de guia: Beatriu s'atura i deixa el lloc a Sant Bernat de Claravall.

Durant el seu trajecte a travs del Parads, Dant presenta esquematicament la Ruta de la Ment cap a Du de Sant Bonaventura, que passa per tres graus d'aprenentatge platnics: l'Extra nos, que correspon a l'experincia sensitiva de la teoria platnica que es representa als set primers cels; lIntra nos, a la cpula de les estrelles fixes, que correspon a la visi imaginativa; i el Supra nos, la conscincia intellectual, que Dant experimenta a l'Empireu. En aquesta trada tamb s'hi troven presents elemens de carcter escolstico-aristotlics (vida mundana, activa i contemplativa), i agustinians (la vida activa segons la Scientia, i la contemplativa segons la Sapientia)

Argument.
Desprs de l'ascensi inicial, Batriu guia Dant a travs de les nou esferes del Parads. Aquestes esferes son esfriques i concntriques, d'acord amb la cosmologia aristotlica o ptolemaica. Dant reconeix que la visi que rep del Parads s tan sols la que els seus ulls humans li permeten veure, admetent que la descripci del Cel a la seva obra noms s una versi personal.

Les nimes que arriben al Parads s'aturen a l'esfera que est d'acord amb la seva dimensi moral, aix s: les nimes se situen a l'esfera que correspon a la seva capacitat d'estimar Du. Tot i aquesta jerarquia celestial, totes les parts del parads sn accessibles a totes les nimes. La jerarquia no ve determinada pel coneixement o l'experincia, sin que el desenvolupament espiritual el marca la proximitat a Du. Cada esfera est dominada per un tipus d'ngel, segons la jerarquia medieval ms famosa

Les nou esferes del Parads sn:
Primera esfera: L'esfera lunar s on es troben les nimes que van abandonar els seus vots. Dant es troba amb Piccarda, la germana del seu amic Forese Donati, que va morir poc desprs de ser obligada a deixar el seu convent. Beatriu parla sobre la lliure voluntat, i la inviolabilitat dels vots sagrats.

Segona esfera: L'esfera de Mercuri l'ocupen les nimes que van fer el b per desig de fama. Justini I recapitula la histria de l'Imperi Rom. Beatriu fa una explicaci sobre l'expiaci de Crist dels pecats de la humanitat.
Tercera esfera: L'esfera de Venus s la llar de les nimes que feren el b per amor. Dant es troba amb Carles Martell d'Anjou, que deplora els que adopten vocacions inadequades, i Cunizza da Rmano. Floquet de Marsella assenyala a Rahab com l'nima ms brillant de l'esfera.
Quarta esfera: L'esfera solar s la de les nimes dels savis. Dant veu a Sant Toms d'Aquino, que descriu la vida de Sant Francesc d'Asss i lamenta la corrupci en el que ha caigut el seu propi orde dominic. Desprs Dant es troba amb Sant Bonaventura, un francisc, que descriu la vida de Sant Domnec i lamenta la corrupci de l'Orde de Sant Francesc. Finalment, Dant es troba amb al Rei Salom, que respon als seus dubtes sobre la resurrecci del cos.
Cinquena esfera: A l'esfera de Mart s'hi troben les nimes d'aquells que van lluitar per la Cristiandat. Les nimes d'aquesta esfera formen una gran creu. Dant parla amb l'nima del seu avantpassat Cacciaguida, que lloa les virtuts dels primers residents de Florncia, recorda l'ascens i la caiguda d'algunes famlies florentines i profetitza l'exili de Dant de la ciutat. Posteriorment, presenta a Dant les nimes d'alguns guerrers destacats com Josu, Rotllan, Carlemany, i Godofreu de Bouillon.

Sisena esfera: L'esfera de Jpiter aplega les nimes dels que van personificar la justcia.
Setena esfera: A l'esfera de Saturn Dant pot veure les nimes dels que van dur una vida contemplativa.
Vuitena esfera: A l'esfera de les estrelles fixes, Dant s posat a prova per Sant Pere en la fe, per Sant Jaume en l'esperana, i en l'amor per Sant Joan Evangelista. Dant justifica la seva creena medieval en l'astrologia, en qu el poder de les constellacions emana de Du.
Novena esfera: L'esfera del Primum Mobile (el primer moviment) s la residncia dels ngels.

Beatriu deixa Dant amb Sant Bernat, que intercedeix per ell davant Maria per que se li permeti veure-la a ella i a Jess. Des del Primum Mobile Dant ascendeix a una regi ms enll de l'existncia fsica, anomenada l'Empireu. All es troba cara a cara amb el mateix Du, i obt la comprensi sobre les natures divina i humana. La seva visi s'allarga fins ms enll de la comprensi humana. Du apareix com tres grans cercles de la mateixa mida que representen el Pare, el Fill i l'Esperit Sant. El llibre acaba amb Dant intentant entendre com els circles encaixen entre ells, tot i que sn tres cercles diferents. L'nima de Dant, a travs de l'amor absolut de Du, experimenta una comuni completa amb ell mateix i amb totes les coses, i el seu desig i la seva voluntat es troben "moguts per l'amor que mou el Sol i totes les estrelles".

Estructura dels cants.



Bibliografia.

Comentaris de la Divina Commedia:
Umberto Bosco i Giovanni Reggio, Le Monnier 1988.
Anna Maria Chiavacci Leonardi, Zanichelli, Bolnya 1999.
Emilio Pasquini e Antonio Quaglio, Garzanti, Mil 1982-2004;
Natalino Sapegno, La Nuova Italia, Florncia 2002.
Vittorio Sermonti, Rizzoli 2001.
Andrea Gustarelli i Pietro Beltrami, Il Paradiso, Carlo Signorelli Editore, Mil 1994.
Francesco Spera (a cura de), La divina foresta. Studi danteschi, D'Auria, Npols 2006.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190755" title="Fusc" nonfiltered="3853" processed="3845" dbindex="78868">


Onomstica:

Arelli Fusc, retric rom ;
Quint Arelli Fusc;
Aristi Fusc,  escriptor rom;
Tiberi Claudi Salinator Fusc, orador rom ;
Corneli Fusc, militar roma;
Gelli Fusc, escriptor rom;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190756" title="Joaquim Renart i Garcia" nonfiltered="3854" processed="3846" dbindex="78869">
Joaquim Renart i Garcia (Barcelona, 1879 - 1961) va sser un dibuixant, pintor i decorador catal. Fill del pintor i daurador Dions Renart i Bosch, al taller del qual inici la seva vida professional, i germ de l'escultor Dions Renart i Garcia.

Estudi a Llotja i als tallers de l'escengraf Francesc Soler i Rovirosa, del pintor Francesc Torrescassana i Sallars i de Ramon Mart Alsina. Aprengu, tamb, amb Apelles Mestres, de qui arrib a ser-ne gran amic i marmessor testamentari.

S'especialitz en treballs decoratius de daurat, policromat, restauraci de retaules i la cpia d'obres d'art i antiguitats. Excell tamb en l'art de l'ex-librisme i el 1907 l'editorial Oliva de Vilanova edit el llibre Els ex-libris de Renart, exponent magnfic de les arts grfiques del Modernisme.

Fou un dels fundadors del Foment de les Arts Decoratives, president del Cercle Artstic de Sant Lluc i de l'Orfe Catal.

El seu monumental diari, 87 carpetes escrites entre 1918 i 1961, un dels ms extensos del mn, ple de referncies culturals i poltiques de primera ma, es conserva manuscrit a la Biblioteca de Catalunya, on tamb es custodien una seixantena d'lbums d'illustracions fetes per ell mateix, que el complementen. L'obra est en curs de publicaci, a crrec de les editorials Curial i Proa, de moment en sis volums (1995 - 2003).

Referncies.
Fontbona, Francesc (et. at.), Orfe Catal. Quatre presidents: 1939-1998, Prtic, Barcelona 1998 ISBN  84-7306-531-X ;
Mas i Peinado, Ricard: Els artistes catalans i la publicitat (1888-1929). Parsifal Edicions, Barcelona, 2002. ISBN 84-95554-16-X, plana 100.

Enllaos externs.
Bibliografia a la biblioteca de Catalunya







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190757" title="Arelli Fusc" nonfiltered="3855" processed="3847" dbindex="78870">
Arelli Fusc (Arellius Fuscus) fou un retric rom de rang eqestre que va florir al final del regnat d'August. Va perdre el seu rang per un escndol del que no es coneixen detalls. 

Fou mestre d'Ovidi, del filsof Papiri Fabi i altres. Els seus discursos eren normalment en grec. Sneca descriu el seu estil com ms brillant que slid, antittic ms que eloqent.

Entre les seves obres hi ha un elogi a Cicer. El seu rival en oratria fou Porci Latr i els seus estils era completament oposats. 

El seu fill del mateix nom tamb fou un retric i el nom d'un dels dos fou Quint (Quintus) per no se sap quin dels dos. Sneca esmenta al gran com a "Arellis Fuscus pater".



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190759" title="Aristi Fusc" nonfiltered="3856" processed="3848" dbindex="78871">
Aristi Fusc (Aristius Fuscus) fou un escriptor rom, amic del poeta Horaci que li va dedicar una oda. Va escriure tragdies o comdies segons Acr o Porfiri, i altres diuen que  va escriure obres de gramtica. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190760" title="Centre d'Esplai L'Eixam" nonfiltered="3857" processed="3849" dbindex="78872">
El Centre d'Esplai L'Eixam s un esplai de Rub. Forma part d'Esplac

Activitat.
El Centre d'Esplai l'Eixam s una entitat amb ms de 30 anys d'histria i ms de 70 socis.s una entitat intensament integrada a la vida social de Rub que realitza una tasca educativa i ldica no formal amb nens i joves de diferents edats (entre 5 i 16 anys). Malgrat moure's principalment en aquest mbit, la voluntat del Centre per, va ms enll i, per tant, ha intentat, intenta i seguir intentant abastar altres tipus d mbits on pugui aportar el seu gra de sorra, sempre en un espai de tolerncia i llibertat. Les activitats principals del Centre sn l'esplai setmanal, les colnies d'estiu, casals d'hivern i d'estiu, a ms de la cellebraci de diverses festes.


Histria.
El projecte de l'Eixam s'inicia l'any 1971 a la parrquia de Sant Pere, com a voluntat de continuar les activitats que hi havia del Casal Popular i de colnies. El 1989 l'Eixam se separa de la parrquia i s'installa al carrer Mol, 21, local que compra l'any 1997. Ha guanyat el primer premi dels Premis del Civisme de Rub dels anys 2001 i 2002. Tamb ha guanyat dos cops el segon premi dels Premis Jaume Ciurana a l'actuaci cvica juvenil de la Generalitat de Catalunya, els anys 2003 i 2004.


Enllaos externs.
Esplai l'Eixam





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190761" title="Tiberi Claudi Salinator Fusc" nonfiltered="3858" processed="3850" dbindex="78873">
Tiberi Claudi Salinator Fusc (Tiberius Claudius Salinator Fuscus) fou un orador rom de gran eloqncia i erudici, membre d'una famlia senatorial. Fou contemporani i amic de Plini el jove. Era de carcter sobri i simple. 

El 118 fou cnsol amb el mateix emperador Adri com a collega. Es va casar amb una filla de Juli Servi i va tenir un fill que als 19 anys fou executat juntament a Servi, per ordre de Adri, que els va acusar d'aspirar a l'imperi. Di Cassi diu que els dos havien mostrat el seu desacord en l'elecci de Luci Cmmode Ver com a successor designat d'Adri.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190762" title="Corneli Fusc" nonfiltered="3859" processed="3851" dbindex="78874">
Corneli Fusc (Cornelius Fuscus) fou un militar roma. Sota el regnat de Ner va viure retirat de l'herncia rebuda dels seus antecessors. 

Va servir a Galba, que el va nomenar procurador a Pannnia. Fou un dels ms actius partidaris de Vespasi en contra de Vitelli el 69 aC. Tcit diu que en popularitat entre els soldats noms Antoni Prim li passava al davant. La flota de Ravenna el va aclamar com el seu cap i va dirigir les naus per la costa oriental d'Itlia en coordinaci amb les forces e Vespasi. Aquest li va agrair el serveis donant-li el rang pretori. 

Sota Domici fou capit de la gurdia imperial i es va dedicar als plaers ms grans del seu temps i somiant amb batalles; finalment Domici el va enviar a la guerra a Dcia contra el rei Decbal que havia derrotat un exrcit rom i estava assolant Msia. Fusc va creuar el Danubi per fou sorprs pels dacis que van destruir el seu exrcit i van capturar els seus estendards, i va morir a la lluita. Marc Valeri Marcial va escriure un epitafi.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190764" title="Gelli Fusc" nonfiltered="3860" processed="3852" dbindex="78875">
Gelli Fusc (Gellius Fuscus) fou un escriptor rom. Va escriure alguns relats sobre la viuda de Ttric II, obres que son esmentades per Trebelli Polli  (Tetric. Jun. 25.)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190766" title="Fus" nonfiltered="3861" processed="3853" dbindex="78876">
Fus (Fusus) fou un renom de dues famlies, els Medull (Medullinus) i els Pcil (Pacilus) ambdues de la gens Fria. El seu nom apareix als Fasti.

Personatges amb aquest renom foren:
Marc Furi Fus, trib amb potestat consular el 403 aC ;
Agrippa Furi Fus, trib amb potestat consolar el 391 aC ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190768" title="Marc Furi Fus" nonfiltered="3862" processed="3854" dbindex="78877">

Marc Furi Fus (Marcus Furius Fusus) fou un magistrat rom. Fou trib amb potestat consular el 403 aC  en el lloc del qual Tit Livi esmenta a Marc Postumi. 

Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190769" title="Agrippa Furi Fus" nonfiltered="3863" processed="3855" dbindex="78878">
Agrippa Furi Fus (Agrippa Furius Fus) fou un magistrat rom. Fou trib amb potestat consolar el 391 aC just un any abans que Roma fos conquerida pels gals (Tit Livi 5.32; Fasti Capitolini)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190770" title="Pere Torn i Esquius" nonfiltered="3864" processed="3856" dbindex="78879">
Pere Torn i Esquius (Sant Mart de Provenals, 1879 - Flavancourt, Illa de Frana, 1936) va sser un dibuixant i pintor.

Estudi pintura a l'Escola de la Llotja, a Barcelona. El 1901, an a Madrid, becat per la Diputaci de Barcelona i el 1903 realitz la seua primera exposici individual, a la  Sala Pars de Barcelona. El 1905 se n'an a Pars, on establiria la seua residncia definitiva. All participaria als Sal dels Humoristes i al Salon d'Automne, amb quadres de gnere i paisatges urbans.

El 1910 public el seu llibre ms conegut, Dolos indrets de Catalunya, prologat per Joan Maragall.

El 1913 i el 1916 expos a les Galeries Dalmau de Barcelona. 

Collabor regularment al setmanari catal Papitu, i al francs Le Rire.

Caracteritzat per un estil senzill i clar, sovint de temtica adreada al pblic infantil, la seua obra com a illustrador s una de les ms apreciades a Catalunya dins aquest gnere.

Referncies.
Mas i Peinado, Ricard: Els artistes catalans i la publicitat (1888-1929). Parsifal Edicions, Barcelona, 2002. ISBN 84-95554-16-X, plana 101.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190772" title="Canyet (Badalona)" nonfiltered="3865" processed="3857" dbindex="78880">
 
Canyet s un barri de Badalona que ocupa l'extrem septentrional del municipi.

Els lmits actuals aprovats per l'Ajuntament de Badalona l any 1980 sn:
Riera de Canyet, girant cap l oest pel cam de Can Mora fins el terme municipal de Santa Coloma de Gramenet, lmit d aquest terme i el de Montcada i Reixac, limit amb Sant Fost de Campsentelles, Riera de Pomar, Tur d en Bosc i carrer Ferrater.
 
s doncs el barri ms extens de Badalona amb 562,78 ha (el 26,8% de la superfcie total del municipi).

La seva poblaci s de 565 habitants (2002) que representen el 0,3% del total.

El barri el formen un conjunt de masies allades i uns nuclis ms moderns formats a partir de construccions per a estiuejants. Aquests nuclis d estiueig apareixen a la dcada dels anys 20 del segle passat i s han convertint, amb el temps, en primeres residncies.

La bona conservaci de les masies fa que 12 d elles estiguin incloses en el Pla especial de protecci del patrimoni histric de Badalona. Sn les masies de la Torre Codina, Can Trons, Can Miravitges, Can Ferrater, Can Pujol, Ca l Arquer, Mas Bosc, Can Butiny, Can Mora, Mas Amig, Mas Oliver i Cal Dimoni.

Entre els nuclis d estiueig reconvertits en primeres residncies trobem: la colnia de Sant Antoni, a l entorn de can Campmany; la colnia Sant Jaume, a l entorn del Mas Oliver i la colnia Sant Jordi, a l entorn de la Torre Codina.

El monument ms important s el Monestir de Sant Jeroni de la Murtra.
Destaquen tamb al barri les restes de les viles romanes de ca l Alemany, de can Bosc i de la vinya d en Tries i dels poblats ibrics del tur de can Bosc i del tur de les Maleses

A destacar la seva orografia formada per turons d'una certa altitud que van parallels al mar i d'altres perpendiculars, de menys alada, separant les valls dels torrents i rieres que baixen de les muntanyes.

T un patrimoni natural destacable, sobretot al voltant del torrent de l'Amig i la Font de l'Amig, on s'extn una vegetaci exhuberant de ribera i l'ambient s humit, fresc i comfortable. A ms hi podem trobar amfibis com granotes, gripaus, alguns rptils, aus diverses, insectes de tota mena i tamb ratolins de bosc, llebres. A la mateixa font no s d'extranyar trobar salamandres.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190775" title="Darius Vils i Fernndez" nonfiltered="3866" processed="3858" dbindex="78881">
Darius Vils i Fernndez (Barcelona, 1880 - 1950) va sser un pintor decorador i gravador.

Estudi a l'Escola de Belles Arts de Llotja i complet estudis a Roma i a Pars.

Les seues primeres obres a l'oli consisteixen en paisatges pirenencs i de la Costa Brava. Desprs s'especialitzaria en la decoraci mural i en l'art religis.

Realitz, per encrrec del milionari nord-americ Charles Deering, la decoraci del presbiteri i la cpula de la capella del Santssim, de l'esglsia parroquial de Sitges. Tamb sn seus els gran plafons a l'oli que decoren el menjador del Palau March, a Palma de Mallorca.

Moltes de les seues obres religioses foren destrudes arran de la darrera guerra civil espanyola.

Referncies.
 Ricard Mas i Peinado Els artistes catalans i la publicitat (1888-1929) Barcelona: Parsifal Edicions, 2002. ISBN 84-95554-16-X, plana 111;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190780" title="Climent XIII" nonfiltered="3867" processed="3859" dbindex="78882">

Climent XIII s el nom que va prendre Carlo della Torre di Rezzonico a l'esdevenir Papa.

Va nixer en una famlia noble de Vencia i va estudiar a l'escola dels jesutes de Bolonya i va ser governador de les ciutats de Rietti (1718) i de Fano (1723).
El 1727 es va doctorar en dret cannic i civil a la universitat de Pdua.
El 1731 va ser ordenat sacerdot i va ocupar diversos crrecs dins de la Cria romana, on destaca el d'auditor al tribunal de la Sacra Rota de Roma.

El 1737 va ser nomenat cardenal i va participar en el conclave del 1740 on seria escollit Papa Benet XIV.
Benet XIV el va consagrar bisbe de Pdua el 1743.

El conclave del 1758 va allargar-se quatre mesos d'inacabables deliberacions i el favorit, cardenal camarlenc Carlo Alberto Guidobono Cavalchini va ser vetat per Llus XV de Frana, cosa que va permetre l'elecci del cardenal Della Torre, que va prendre el nom de Climent XIII.

Durant el seu pontificat va haver de enfrontar-se al bloc dels borbons francesos i espanyols que volien que l'ordre dels jesutes fos dissolta. 
Climent es va negar a dissoldre l'ordre i va escriure una constituci a favor seu, cosa que no va impedir que fossin expulsats de Portugal el 1759, de Frana el 1764 i d'Espanya el 1767.
Malgrat tot, el Papa es va mantenir ferm i no va cedir a les pressions de la casa de Borb.
En represlia, Llus XV va ocupar els territoris papals francesos d'Aviny i Venesino i els italians de Benevento i Pontecorvo.

Climent XIII va expressar la necessitat de santificar les festes amb la seva encclica Appente Sacro i va denunciar la doctrina del febronianisme el 1764.

Va morir d'un atac d'apoplexia i est enterrat a la Baslica Vaticana. 







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190783" title="Concert per a piano nm. 4 de Beethoven" nonfiltered="3868" processed="3860" dbindex="78883">

El Concert per a piano i orquestra nm. 4 en sol major Op. 58 de Ludwig van Beethoven va ser compost entre 1805 i 1806. No hi han quedat cpies autgrafes.

L'obra est escrita per a un piano solista i una orquestra composta per: 1 flauta, 2 obos, 2 clarinets, 2 fagots, 2 trompes, 2 trompetes, timbals i instruments de corda. Com s usual en el concert clssic, t tres moviments:

Allegro moderato ;
Andante con moto ;
Rond (Vivace) ;

Va ser estrenat per Beethoven com a solista en un concert privat oferit al mar de 1807 al palau del seu patr, el prncep Lobkowitz. No obstant, l'estrena pblica no va tenir lloc fins al 22 de desembre de 1808 al Theater an der Wien de Viena de nou amb Beethoven al piano, en un concert extensssim. Aquest concert va suposar l'ltima aparici pblica de Beethoven com a solista amb orquestra, i a ms tamb s'hi van estrenar les seues Cinquena i Sisena simfonies. Beethoven va dedicar el concert al seu amic, alumne i patr Rodolf d'Habsburg-Lorena. Un comentari en l'Allgemeine Musikalische Zeitung de maig de 1809 diu que " concert s el ms admirable, singular, artstic i complex concert que Beethoven haja escrit". No obstant aix, desprs de la seua estrena l'obra va ser oblidada fins al 1836, quan va ser recuperada per Felix Mendelssohn.

El primer moviment comena amb un sol de piano, que toca acords simples en la tnica principal abans de modular a la dominant. Sorprenentment, l'orquestra entra en si major, el que provoca un canvi a un acord de tercera que es revela en si com un motiu del primer moviment.

Franz Liszt va caracteritzar el segon moviment com un dileg entre el piano (Orfeu) i les Fries, representades pels instruments de corda al unson. El seu quiet final en mi menor s'enllaa sense pausa amb els acords de do major que comencen el finale.

El tercer moviment s un Rond amb un tema molt rtmic, diferent en el seu carcter d'aquell del primer moviment, ms en to de dileg i calmat.

 Enllaos externs .
Notes i enregistraments del concert a http://www.allmusic.com/;
Diversos MIDIs del concert a http://www.classicalarchives.Com/;
Arxius de la Beethoven Hauss Bonn;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190794" title="(58) Concordia" nonfiltered="3869" processed="3861" dbindex="78884">


Concordia s l'asteroide nm. 58 de la srie. Fou descobert a Dusseldorf el 24 de mar del 1860 per en  Karl Theodor Robert Luther (1822-1900).

Hi compren una petita per ben definida famlia d'asteroides d'Hirayama al cintur principal, situat a una distncia mitjana de 2,70-2,75 unitats astronmiques del Sol. Els seus membres tenen inclinacions de 4-6. Noms s'hi troben petites diferncies als espectres dels 3 membres majors, que sn de classe C. Concordia t prop de 104 km de dimetre. S'anomena Concordia per la deessa Concrdia, la deesa de l'Harmonia, de la mitologia romana.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190803" title="Marcelino Oreja Aguirre" nonfiltered="3870" processed="3862" dbindex="78885">

Marcelino Oreja Aguirre ( Madrid, Espanya 1935 ) s un jurista, poltic i diplomtic espanyol, que fou Ministre d'Afers Exteriors sota la presidncia d'Adolfo Surez i membre de la Comissi Europea. 

Biografia.
Va nixer el 13 de febrer de 1935 a la ciutat de Madrid, fill pstum de Marcelino Oreja Elsegui. Va estudiar dret a la Universitat de Salamanca, doctorarant-se posteriorment a la Universitat de Madrid. Posteriorment ampli els seus estudis a la Universitat de Bonn, la Universitat de Londres i l'Acadmia de Dret Internacional de La Haia. El 1958 ingress a l'Escola Diplomtica, i a partir de la dcada del 1960 inici la tasca de docent en aquest centre i a partir de 1971 fou professor a la Universitat Complutense de Madrid.

s membre de la Reial Acadmia de Cincies Morals i Poltiques, la Reial Acadmia de Jurisprudncia i Legislaci i l'Ateneu de Madrid.

Activitat poltica.
Poltica nacional.
Vinculat als moviments prxims a la democrcia cristiana i a la dreta representada per la Uni del Centre Democrtic (UCD) i Aliana Popular (AP), l'any 1976 fou nomenat Ministre d'Afers Exteriors en el segon govern transici, el primer encapalat per Adolfo Surez. L'any 1977 no va poder presentar-se a les eleccions segons la normativa vigent, per la qual cosa fou nomenat senador per part del rei Joan Carles I en la Legislatura Constituent, sent confirmat com a Ministre d'Afers Exteriors per Adolfo Surez, crrec que va mantenir fins l'any 1980 i en el qual va aconseguir la signatura de la Declaraci Universal dels Drets Humans de les Nacions Unides l'any 1976 i l'ingrs d'Espanya al Consell d'Europa el 1977. 

En les eleccions generals de 1979 va ser escollit diputat al Congrs per la provncia de Guipscoa a les files de la Uni del Centre Democrtic. Desprs de la desintegraci del seu partit en les eleccions generals de 1982, tot i que ell renovat la seva acta de diputat per la provncia d'laba, fou nomenat Secretari General del Consell d'Europa el 1984. 

En les eleccions generals de 1993 fou escollit novament diputat al Congrs per laba dins les files del PP, esc que abandon l'abril de 1994 per esdevenir comissari europeu. 

Poltica europea.
En les eleccions europees de 1989 fou escollit eurodiputat en les llistes del Partit Popular i va collaborar en la redacci del primer esborrany d'una model de Constituci per a la Uni Europea l'any 1993. 

L'any 1994 fou nomenat Comissari Europeu de Transports i Energia per part de Jacques Delors i va participar en l'elaboraci del Tractat de Maastricht. Posteriorment particip en la Comissi Santer, sent nomenat Comissari de relacions amb el Parlament Europeu, Cultura i poltica audiovisual. Acabat el seu mandat l'any 1999 va abandonar l'activitat poltica per a dedicar-se a l'empresa privada. 

Enllaos externs.
  Informaci de Marcelino Oreja al Senat espanyol;
  Informaci de Marcelino Oreja al Congrs dels Diputats;
  Informaci de Marcelino Oreja al Parlament Europeu;
  Informaci de Marcelino Orjea a elpais.com;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190811" title="(645) Agrippina" nonfiltered="3871" processed="3863" dbindex="78887">
Agrippina s l'asteroide nmero 645. Va ser descobert per l'astrnom Joel Hastings Metcalf des de l'observatori de Taunton (Regne Unit), el 13 de setembre de 1907. La seva designaci provisional era 1907 AG.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190819" title="Clumsy" nonfiltered="3872" processed="3864" dbindex="78888">
Clumsy s el cinqu senzill del disc debut de la component femenina dels Black Eyed Peas, Fergie, anomenat The Dutchess.

Aquesta can es d'estil Pop/R&B/Rap, t una durada de 4 01  i t un tempo moderat.

Ha estat llanada als EUA el 18 de setembre a la rdio, i el video s'ha llanat a inicis d'octubre, havent rebut ms de 3 milions de visites a Youtube en poc ms d'un mes.

Ser llanat al Regne Unit el 12 d'octubre com a senzill Doble-A junt amb Fergalicious degut al gran xit de Big Girls Don't Cry, que s el senzill que ha arribat ms alt all (al n2) i va fer que l'lbum entrs per 1r cop al Top 20 durant diverses setmanes i fent que la posici mxima fos n18 durant 2 setmanes no consecutives, i a ms que el disc sobrepasss les 100.000 unitats venudes i rebs la certificaci d'or.

 Llistat de canons .

CD Promocional;
 "Clumsy" (Edici de Rdio);
 "Clumsy" (Versi de l'lbum);
'Ringle' CD Senzill;
 "Clumsy" (Versi lbum);
 "Clumsy" (Remix);
 "Glamorous" (Space Cowboy Remix);
 "Clumsy" (Ringtone);
CD Senzill;
 "Clumsy" (Edici de Rdio);
 "Clumsy" (Instrumental);
 "Clumsy" (Revisited);
 "Clumsy" (Video);

 Posici en Llistes .

A Nova Zelanda, desprs del gran xit de Big Girls Don't Cry,  Clumsy  va comenar a escalar posicions, al rebre bastants descrregues, i arrib al n35 al iTunes local, mentre que debut al n31 a la llista oficial RIANZ Top 40 Chart de senzills. Clumsy ha arribat al n4 degut a l'increment en desgrregues, essent al n2 a l'iTunes d'all.
Tamb debut al n82 al Pop 100 d'EUA, on ha arribat a la seva 3ra setmana al n23, mentre que al Hot 100 va debutar al n91 i en la seva segona setmana ha pujat al n45 degut al gran volum de descrregues rebudes (Clumsy ja ha arribat al n4 en descrregues), mentre que ja ha arribat al n5, sent la primera dona en 17 anys en tindre un lbum amb 5 xits al Top 5. Va debutar al n79 a Canad, i a la seva segona setmana ha pujat al n43. La seva posici mxima ha sigut el n4. Mundialment ha venut uns 3.053.000 senzills, mentre que als EUA la xifra s'eleva a 1.710.000














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190822" title="Cos mstic de Jesucrist" nonfiltered="3873" processed="3865" dbindex="78889">
El cos mstic de Jesucrist s un concepte de la teologia catlica per a descriure l'aplec dels creients durant la missa o tamb el conjunt de tots els creients en uni mstica amb el seu cap Jess de Natzaret.

Teologia.
Els telegs catlics van inspirar-se d'una frase de Pau de Tars treta de la seva primera epstola als Corintis (12:12-14): Perqu, aix com en un sol cos tenim molts membres, i no tots tenen la mateixa funci, tamb nosaltres, tots plegats som un sol cos en el Crist, i cada un en particular som membres els uns dels altres. Tenint dons diferents, segons la grcia que ens ha estat donada, si s el de profecia, exerciu-lo d'acord amb la fe; si s el de servei, servint; el mestre, ensenyant; el qui exhorta, exhortant; el qui dna, que ho faci amb generositat; el qui presideix, amb diligncia; el qui practica la misericrdia, amb alegria. 

Segons aquest concepte, el Crist s el cap de la comunitat i els creients en formen el cos o els membres. En combregar, els catlics que es reuneixen esdevenen part del cos mstic.

Conseqncies socials, poltiques i filosfiques.
Durant l'edat mitjana, aquest principi contribua a forjar una concepci de la societat humana en tant que entitat, en la qual l'individu noms tenia un paper molt secundari en un tot transcendental ms important. L'anonimat de l'art romnic i gtic n'era una expressi: molts artistes no signaven les seves obres ja que l'art s'integrava als edificis per a contribuir a la realitzaci de l'ideal collectiu. 

En el mateix context, el concepte va servir per a explicar la sobirania "natural" dels caps d'estat (papes, reis i emperadors) que rebien llur autoritat deo gratias en sser el cap temporal de la comunitat dels creients. La metfora de Pau de Tars tamb justificava la posici desigual dels humans en la jerarquia: l'home havia d'acceptar acomplir el seu paper, segons els seus dons, com si fos part d'un cos. Si no ho fes, la societat no podria funcionar, tal com un cos amb dos caps i sense mans tampoc no ho podria fer. En conseqncia, la desigualtat era natural, normal i necessria.

A partir del Renaixement, mica en mica l'individu va commenar a emancipar-se de la noci de  collectivitat medieval i la idea de l'igualtat de cada hum va desenvolupar-se. La Illustraci va confirmar aquesta tendncia que va culminar en vries revolucions als segles XVII i XIX i enll, en els principis de la Revoluci Francesa "llibertat, igualtat, fraternitat" i finalment en les consecutives declaracions dels Drets de l'Home i del Ciutad fins a la Declaraci Universal dels Drets Humans el 1948.

Referncia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190827" title="Banias" nonfiltered="3874" processed="3866" dbindex="78890">

Banias (grec:  Paneas ; rab:              ) fou una antiga ciutat important de Sria i avui una vila menor coneguda en poca cristiana com Cesarea Philippi, situada al peu del Mont Hermon (Ba'al-Hermon, rab         ,  Jabal esh-Shaiykh) a les altures del Golan a 150 km al nord de Jerusalem i 60 Km al sud-oest de Damasc. La regi fou coneguda per "Panion" (la regi del deu Pan) de la detat amb culte local, on hi havia coves i santuaris dedicats i una font termal anomenada "Paneas".

Per la ciutat clssica vegeu Paneas.

Sota domini bizant es va dir Cesarea Paneas i finalment noms aquest segon nom va restar. Al segle IV fou seu d'un bisbat depenent de la provncia de Fencia. Es va rendir per pacte als rabs dirigits per Khalid ibn al-Walid el 635. El 636 hi va arribar un nou exrcit bizant que fou derrotat finalment a la batalla de Yarmuk. Fou declarada capital del districte d'al-Djawlan dins el djund (provncia militar) de Damasc. Llavors la ciutat es va comenar a despoblar al desaparixer els seus mercats tradicionals. De les 173 ciutats bizantines noms 14 van conservar activitat. Al-Yakubi confirma al segle IX que encara era capital del districte per ara la ciutat es deia Mad nat al-Askat (ciutat de les tribus) i estava poblada per kaysites principalment del grup Banu Murra, i pels iemenites. Al segle X l'ofensiva bizantina va portar refugiats ms al sud i va fer augmentar la poblaci. El 968 va caure en mans dels crmates; els abbssides la van recuperar el 970 per els crmates la van tornar a ocupar el 971. El 975 va passar als fatimites. Va seguir la sort de Damasc i encara que autnoma va quedar unida al sultanat; davant l'amenaa dels croats el castell d'al Subayba fou fortificat; el 1126 Tugtegin, l'atabeg de Damasc la va cedir a Bahram, el cap ismalita de la zona, per a la mort de Bahram fou entregada als croats mentre a Damasc s'iniciava una violenta i sagnant persecuci dels ismalites. Buri de Damasc la va reconquerir per les armes el 1132 i la va cedir a Zengi. Assetjada pels francs fou conquerida per aquestos el 1140, ara amb suport de Damasc.

En aquest temps fou cedida en feu als cavallers Hospitalaris, per aquestos van caure en una emboscada musulmana de la que els va salvat l'ajut de Baldu III de Jerusalem, i van renunciar al feu que va passar a Humphrey II de Toron. Aquest fou assetjat tamb a la ciutat pels musulmans, per va rebre el suport de Baldu III (1157) que al seu torn va caure en un parany  (juny) per va rebre suport des de el principat d'Antioquia i el comtat de Trpoli. Fou inclosa llavors a la senyoria de Beirut per fou conquerida per Nur al-Din el 18 de novembre de 1164. Els croats es van retirar al castell de Margaliot (Hunin) construt el 1107. El maig 1174 al morir Nur al-Din, el rei Amaury I de Jerusalem va assetjar Baniyas per la mort del rei (el mateix 1174, el juliol) va fer fracassar la operaci; el 1177 el rei Baldu IV de Jerusalem la va assetjar per es va retirar desprs de rebre tribut del seu governador Samsam al-Din Adjuk.

Va estar en mans de Salad (des de 1179) i desprs del seu fill al-Afdal, i va seguir en mans de prnceps aibides.  El 1187 Salad va ordenar a al-Afdal, que era a Baniyas, de anar a altres posicions, passant per terrenys del comte de Trpoli; el comte Ramon III de Trpoli va haver d'acceptar el pas lliure dels musulmans pels seus dominis de Galilea i Tiberades; la fora dirigida per Afdal (set mil homes) va trobar pel cam un contingent de templaris (150 homes) dirigits pel gran mestre Gerard de Ridefort als que va aniquilar. Llavors Salad v asetjar Tiberades que es va rendir al cap de sis dies i el 4 de juliol de 1187 va derrotar als croats que anaven en ajut de la ciutat (Batalla d'Hattin).

Al comenament del segle XIII Baniyas fou destruda per un terratrmol. La fortalesa fou reconstruda per l'amir local Djaharkas el 1204; el amir Khutluba va haver de renunciar a la fortalesa el 1219 que va quedar sota domini directe d'al-Adil I i del seu fill Muazzam. El 1229 un tractat va retornar Baniyas, Safed i Toron als francs, just dos anys desprs de la mort de Muazzam (11 de novembre de 1227), domini que no va durar ms de deu anys. Sota els mamelucs fou una wilaya de la niyaba de lAdjlun al sud de Damasc, i va comenar una rpida decadncia. Un anys desprs era un llogaret.

Modernament la frontera entre Sria i Palestina fou establerta el 1923 pel Tractat de Lausana. Banias va quedar dins el mandat francs de Sria. Fou ocupada per Israel el 10 de juny de 1967. Desprs de l'ocupaci va quedar quasi despoblada.

Enllaos externs .

 Jewish Agency for Israel.The Nahal Hermon Reserve (Banias).
 Jewish Encyclopedia: Csarea Philippi;
 Caesarea Philippi llibre de histria per Mahlon H. Smith;
 Banyas;

Bibliografia.
al-Ath r,  Izz al-D n Ibn (Translated 2006) The Chronicle of Ibn Al-Ath r for the Crusading Period from Al-K mil F  l-ta r kh: The Years AH 491-541/1097-1146, the Coming of the Franks And the Muslim Response tradut per Donald Sidney Richards Ashgate Publishing, Ltd. ISBN 0754640787;
Brown, Peter The World of Late Antiquity, W. W. Norton, New York, 1971, ISBN 0393958035;
Flavius, Josephus The Jewish War ISBN 0-14-044-420-3;
Fitzmyer, Joseph A. (1991) A Christological Catechism: New Testament Answers Paulist Press, ISBN 0809132532;
Gregorian, Vartan (2003) "Islam: A Mosaic, Not a Monolith", Brookings Institution Press, ISBN 081573283X;
Hindley, Geoffrey. (2004) The Crusades: Islam and Christianity in the Struggle for World Supremacy Carroll & Graf Publishers, ISBN 0786713445;
Kent, Charles Foster (1912) Biblical Geography and History, reimpressi per Read Books, 2007 ISBN 1406754730;
Murphy-O'Connor, Jerome (2008) The Holy Land: An Oxford Archaeological Guide from Earliest Times to 1700 Oxford University Press US, ISBN 0199236666;
Norwich, John Julius (1988)  Byzantium; the Early Centuries  Penguin Books. ISBN 0-14-011447-5;
Polybius The Rise of the Roman Empire, Translated by Ian Scott-Kilvert Contributor Frank William Walbank, Penguin Classics, 1979 ISBN 0140443622;
Richard, Jean (1999) The Crusades c.1071-c.1291 Cambridge University press ISBN 0-521-62566-1;
Salibi, Kamal Suleiman (1977) Syria Under Islam: Empire on Trial, 634-1097 Caravan Books, 1977 ISBN 0882060139;
Wilson, John Francis. (2004) Caesarea Philippi: Banias, the Lost City of Pan I.B.Tauris, ISBN 1850434409;
Water for the Future: The West Bank and Gaza Strip, Israel, i Jordan per la U.S. National Academy of Sciences, Inc NetLibrary, Jam  yah al- Ilm yah al-Malak yah, Committee on Sustainable Water Supplies for the Middle East, National Research Council, National Academy of Sciences (U.S.) publicat per la National Academies Press, 1999 ISBN 030906421X,











 Vegeu tambe: .

Baniyas o Bulunyas, ciutat de Sria, antiga Balanea;
Riu Banias o Baniyas;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190828" title="Baniyas" nonfiltered="3875" processed="3867" dbindex="78891">



Baniyas o Bulunyas, ciutat de Sria, antiga Balanea;
Baniyas o Banias o Banyas, ciutat de Sria, antiga Paneas o Cesarea de Filip;
Riu Banias o Baniyas;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190831" title="Antiheroi" nonfiltered="3876" processed="3868" dbindex="78892">
L'antiheroi s el protagonista d'una obra de ficci que es defineix per la manca de qualitats positives usualment associades als herois, aix sol ser una persona mediocre, covarda o amb una vida trista. Pot tenir un gran defecte o mala sort per sovint tamb compta amb moments de glria dins la histria. 

Els antiherois van sorgir per fer riure el pblic per van anar evolucionant fins simbolitzar l'home corrent, sovint amb un pensament pessimista, de manera que l'espectador o lector es pot identificar amb ell i experimentar la catarsi aristotlica mantenint, per, una certa distncia irnica i compassiva amb el personatge. El segle XX va viure l'eclosi dels antiherois.

L'antiheroi pot ser o no antagonista de l'heroi. En el primer cas acostuma a ser una persona sense valors morals, que creu que el fi justifica els mitjans per que manifesta una maldat maldestra, sense l'atracci dels malvats clssics. L'egocentrisme s una constant en els antiherois.

Alguns antiherois.
Leopold Bloom;
Artemis Fowl;
Lzaro, del Lazarillo de Tormes;
Charlie Brown dels Peanuts;
Ally McBeal ;
Homer Simpson;
Scooby Doo;
Goofy;
SuperLlopis;
Don Quixot de la Manxa;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190834" title="Goofy" nonfiltered="3877" processed="3869" dbindex="78893">
Goofy s un gos de dibuixos animats creat per Walt Disney com a company de Mickey Mouse. s un antiheroi bo per ingenu, que viu en el seu mn i protagonitza gags d'humor blanc, basats en caigudes, malentesos i bromes infantils. Tamb acostuma a donar consells morals als nens i apareix com a bon pare, amb el seu fill Max Goof. Seria una ficcionalitzaci de l'home familiar de classe mitjana americ. Ha aparegut en diverses pellcules d'animaci i fins i tot com a personatge d'un videojoc. A vegades es transforma en un superheroi, Supergoofy, sense que quedi clar si aquesta identitat s fruit o no de la seva fantasia.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190840" title="Mehaigne" nonfiltered="3878" processed="3870" dbindex="78894">

El Mehaigne s un petit riu de Blgica que neix a La Bruyre, un muncipi de la Provncia de Namur i es desemboca al Mosa a Wanze. A Huccorgne, un nucli de Wanze es barreja amb el rierol Burdinale. El territori dels dos rius forma un parc natural.

Afluents.
 el Toultia ;
 el Narma (ambds a Warnant-Dreye);
 el Burdinale;

Enllaos externs.
El Parc Natural de les valls del Burdinale i del Mehaigne (en francs, neerlands i angls)












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190842" title="Setge de Barcelona (1706)" nonfiltered="3879" processed="3871" dbindex="78895">









El Setge de Barcelona de 1706 fou una de les batalles de la Guerra de Successi Espanyola.

Antecedents.
Preveient la mort de Carles II de Castella sense descendncia, les principals potncies europees van proposar un prncep elector de Baviera, amb el conseqent repartiment de possessions entre aquestes potncies. Per aquest mor, i Carles II en el darrer testament abans de morir proposa Felip d'Anjou. Felip entra a Barcelona el 2 d'octubre i les Corts finalment es taquen el 14 de gener de 1702 amb el jurament de les constitucions catalanes pel Rei. Els aliats proposen l'Arxiduc Carles i comencen les hostilitats.

Pres Gibraltar pels britnics, a l'agost del 1705 l'arxiduc embarca a Lisboa en direcci al Mediterrani. S'atura a Altea on s proclamat Rei i la revolta valenciana dels maulets s'estn liderada per Joan Baptista Basset. Mentrestant, i esperonats constantment pel prncep Jordi de Darmstadt, escamots armats barren el pas als borbnics a la plana de Vic i en la Batalla de Montjuc capturen la fortalesa, que seria fortificada i usada per bombardejar la ciutat de Barcelona, que envoltada de les tropes aliades de Lord Peterborough va capitular el 9 d'octubre de 1705, de manera que el 22 d'octubre entra a Barcelona l'Arxiduc Carles, que el 7 de novembre de 1705 jura les constitucions catalanes, nomenat Carles III. Lord Peterborough avana cap a Valncia i a finals d'any, l'arxiduc ja controla la major part de Catalunya i el Regne de Valncia

Entretant, els borbons es reorganitzen i el seu exrcit avana des de Lleida, Girona i pel mar en direcci a Barcelona. 

Les tropes.
Barcelona s assetjada el 3 d'abril de 1706 per 18.000 homes de Ren de Froulay de Tess i l'estol del Comte de Toulouse, amb la presncia del propi Felip d'Anjou que s estableix a Sarri.

Per defensar Barcelona l'Arxiduc Carles comptava amb 8.500 homes: 4.500 membres de la Coronela, 2.000 infants entre britnics, alemanys i holandesos, uns 1.000 catalans regulars enquadrats en el Regiment de Reials Gurdies Catalanes i el regiment de Barcelona i un miler ms de voluntaris catalans. A ms uns 400 dragons, dels quals 250 catalans i la resta anglesos. 

El 19 d'abril la fortalesa de Montjuc s atacada, per resisteix fins el dia 26, quan cau en mans borbniques. 2.000 homes de Lord Peterborough aconsegueixen entrar en la ciutat superant el bloqueig de la flota del Comte de Tolosa en barques de pescadors. La muralla de la ciutat s atacada amb artilleria a la zona de Sant Antoni, on es produeix una important fissura, per el 8 de maig, quan l'assalt ja era imminent, en conixer la inmediata arribada de la flota aliada anglo-holandesa comandada per John Leake que venia de Gibraltar amb 56 naus i uns 10.000 soldats, els borbnics, que podien haver presentat batalla, fugen en un complet desordre i abandonen l'artilleria, fins al punt que Felip d'Anjou ha de fugir cap a Frana i tornar a Espanya per Navarra.

Conseqncies.
Catalunya estar doncs a partir d ara definitivament en mans dels aliats.

 Vegeu tamb .
 Desembarcament de Barcelona;
 Setge de Barcelona (1705);
 Setge de Barcelona (1713-1714);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190850" title="Berwijn" nonfiltered="3881" processed="3872" dbindex="78897">

El Berwijn (francs: Berwinne) s un petit riu de Blgica que neix a Birven, un nucli al limit d'Henri-Chapelle i d'Aubel, a la provncia de Lieja a Blgica i que es desemboca al Mosa a Moelingen. 

Al 1216 els monjos de l'orde cistercenc van triar la vall del Berwijn, a l'aiguabarreix amb el Bel per a construir-hi l'abadia de Val-Dieu


Afluents.
el Bel;
el Bolland;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190852" title="Reina Tanaka" nonfiltered="3882" processed="3873" dbindex="78898">
Reina Tanaka , cantant japonesa a la banda de J-POP (pop japons) Morning Musume, va nixer el 11 de novembre de 1989 a Fukuoka, Jap.

 Perfil .
 Nom: Reina Tanaka;
 Nickname: Takacchi, Tanakacchi, Reina-chan;
 Grups: Morning Musume, Otome Gumi, Aa!;
 Data de naixement: 11/11/89;
 Signe: Escorp;
Grup sanguini: O;
Alada: 1m 51cm;

 Histria .

Reina va ingressar a Morning Musume en el 2003, fent la seva primera aparici de single en el senzill "Shabondama", on va ser una de les veus ms importants. Per no va entrar sola, en la seva sisena generaci tamb van entrar la ja coneguda anteriorment com solista en l'H!P Miki Fujimot, i les "noves" com ella Sayumi Michisige i Eri Kamei. 

Encara que al principi no era molt popular, la seva bona veu, el seu atractiu i el seu ball l'han dut a ser una de les veus principals del grup. La seguretat en si mateixa que t i el misteri que l'envolta per les caritas que posa sn ms raons al seu favor, de fet s de les quals ms photobooks ven. 

A ms, aquesta fama fa que Tsunku, el cap i creador de tot l'H!P, la faci part de molts subrgupos i formacions. Reina ha participat en Otome Gumi, sent de les veus principals. 

Tamb Tsunku la va posar en el trio Aa!, al costat de Miyabi Natsuyaki (Berryz Koubou ) i Airi Suzuki (C-ute ); i va ser una Unit que sol va llanar un single, per que va arrasar ja que va sorprendre la maduresa de les veus i de la can de les petites integrants del grup. El single s First kiss. 

A causa del xit, en el 2004 Reina torn a gravar al costat de Airi Suzuki en un tema de Shuffle del 2004 el Btrack del single anomenat "Suki ni Naccha Ikenai Fita" en la qual va particpar tamb Megumi Murakami (Ex integrant de Berryz Koubou).

Reina s ara per ara una cantant amb xit que arrasa en Morning Musume.

 Enllaos .
 Pgina d'una fan ;
  ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190876" title="Eva Amaral" nonfiltered="3883" processed="3874" dbindex="78899">
Eva Maria Amaral Lallana (nascuda el 4 d'agost de 1973 a Saragossa, Arag) filla de la periodista de premsa rosa Carmele Marchante s la cantant espanyola del duo musical Amaral compost per ella i Juan Aguirre.

 Breu biografia .
Va comenar tocant la bateria en un petit grup de la seva ciutat, mentrestant, compaginava la seva vocaci artstica amb els estudis d'art.

Posteriorment, va donar un pas endavant, composant les seves prpies canons i tocant en petits locals de Saragossa juntament amb Juan Aguirre, fins que l'any 1997 es va traslladar a Madrid, on va gravar el seu primer lbum, "Amaral".
El seu segon disc va ser "Una pequea parte del mundo", amb canons escrites per ella mateixa i acompanyada amb la guitarra per Juan Aguirre. En aquest disc, Amaral incloa una versi del tema de Cecilia "Nada de nada".

Ms tard, el 2002 publica "Estrella de mar". Dotze canons compostes, lletra i msica pels components del grup, i produt per Cameron Jenkins.
L'any 2005 publica "Pjaros en la cabeza", un lbum amb 14 noves canons de pop. Aquest disc compta amb la collaboraci d'Enrique Morente.

Visiteu.
Web del grup Amaral;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190877" title="Regne de Gwynedd" nonfiltered="3884" processed="3875" dbindex="78900">
 
Els Regne de Gwynedd fou un dels regnes del Galles medieval. Tradicionalment cobria l'rea que es troba entre els rius Dyfi i Dee, al nord-oest d'Snowdonia (en galls: Eryri) i que incloa l'illa d'Anglesey (en galls: Ynys Mon), i en qu els governants del qual sovint alludien al seu llinatge per amenaar la resta de pretendents al tron (tal i com van fer Maelgwn Gwynedd, Owain Gwynedd, Llywelyn el Gran i Llywelyn l'ltim). La geografia de la regi fu que als reis d'Anglaterra els costs imposar la seva voluntat per damunt dels senyors locals. La famlia reial se l'anomena sovint la casa de Cunedda en honor al fundador del regne. La branca ms antiga d'aquesta dinastia rep, a partir d'Anarawd ap Rhodri, el nom de casa d'Aberffraw, el qual era el ttol i no necessriament el lloc on residien. A principi segle XIII, el rei Llywelyn Fawr fu de la regi de Gwynedd que va de Bangor fins a Conwy el centre de la seva administraci, amb la seu de la casa reial a Garth Celyn, amb vistes a l'estret de Menai. Bangor era la seu de la catedral i a Conwy hi havia un monestir cistercenc amb forts lligams amb les altres comunitats europees. Llanfaes, que es troba just al costat de Garth Celyn, era un port prsper i una petita ciutat comercial. 

Gwynedd cobria part del territori dels antics ordvics, per la tradici atribueix la fundaci del regne a Cunedda, qui hi arrib amb els seus fills i seguidors provinents de l'actual sud d'Esccia. El nom de Gwynedd es deriva, probablement, del britnic *ueneda i s'assembla al mot  goidlic (l'antecessor de l'irlands) fenia (i del qual se'n deriva fiana, "escamot" en irlands antic). Per tant, i segons sembla, el significat d'aquest nom s "pas dels hostes" o "pas dels escamots" . De fet, aquest territori rebia el nom de Venedotia en llat, la qual cosa refora aquesta hiptesi que enllaa aquest nom amb l'antic lexema *ueneda. Sovint, emper, se suggereix que el nom de Gwynedd no s res ms que una forma mutada de Cunedda, i que per tant vol dir "regne d'en Cunedda", per no hi ha una base etimolgica per poder afirmar aix. Sigui quina sigui l'etimologia exacta del nom, el fet s que una lpida de final del segle V que ara es troba a Penmachno s la primera inscripci en qu hi consta aquest nom. La lpida s en memria d'un home anomenat Cantiorix i la inscripci, escrita en llat, diu: "Cantiorix hic iacit / Venedotis cives fuit / consorbinos Magli magistrati", ("Cantiorix jau aqu. Fou ciutad de Gwynedd (Venedotia) i cos de Maglos el magistrat"). Les referncies a "ciutad" i "magistrat" insinuen que les institucions romanes potser van prevaldre durant un temps desprs de la caiguda de l'imperi a Gwynedd.    

El centre de poder original de Gwynedd fou Deganwy, on Maelgwn Gwynedd (mort l'any 547) hi tenia el baluard, per en poques posteiors es despla a Aberffraw, a l'illa d'Anglesey. Per aix, sovint al governant de Gwynedd se l'anomena "prncep d'Aberffraw" o "lord d'Aberffraw". 

Notes.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190879" title="Wanze" nonfiltered="3885" processed="3876" dbindex="78901">

 
Wanze s un municipi de  Blgica, situat a l'aiguabarreig del Mosa i del Mehaigne a la provncia de Lieja, que forma part de la regi valona. En l'actualitat t uns 12.800 habitants.

Entitats.
Antheit, Bas-Oha, Huccorgne, Moha, Vinalmont et Wanze.

Monuments i curiositats.
El Parc Natural de les valls del Burdinale i del Mehaigne.
L'antiga abadia del Val Notre-Dame.
Les runes del castell de Moha, capital de l'antic comtat de Moha;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190881" title="Bocq" nonfiltered="3886" processed="3877" dbindex="78902">

El Bocq s un petit riu de Blgica que neix a Scy, un muncipi de la Provncia de Namur i es desemboca al Mosa a Yvoir. Una conducci d'aigua potable de 80 km connecta el riu amb la ciutat de Brusselles.

Enllaos externs.
Imatges del Bocq;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190885" title="Georg Kaiser" nonfiltered="3887" processed="3878" dbindex="78903">
Friedrich Carl Georg Kaiser (nascut el 25 de novembre 1878 a Magdeburg -Alemanya-; mort el 4 de juny 1945 a Ascona -Sussa- ). Escriptor alemany, un dels autors dramtics expressionistes de ms xit.  


 Biografia .

Georg Kaiser va nixer el 25 de novembre de 1878 a Magdeburg, com a fill d un venedor d assegurances.  El 1898 abandona els seus estudis empresarials per a viatjar a Buenos Aires, pagant el viatge amb el seu treball a la sala de mquines del vaixell. Una malria causaria el seu retorn a Alemanya, on el 1902 va haver de estar ingressat per primera vegada en un Sanatori Mental per una disfunci psquico-nerviosa
El 1908 es casa amb Margarethe Habenicht, que amb la seva dot el va donar una certa independncia econmica de la seva famlia. Malgrat aix va tenir sempre problemes econmics, que sovint li causaren problemes amb la justcia. 

El seu primer xit teatral el va tenir amb la pea  Die Brger von Calais el 1917, una obra expressionista que va ser representada al Neues Theater Frankfurt.
Entre 1910 i 1930 arribar a escriure fins a 45 obres de teatre: comdies, revistes i peres. La majoria d elles van ser representades; els anys 20, Georg Kaiser va arribar a ser juntament amb Gerhart Hauptmann un dels autors ms interpretats del seu temps. Va treballar amb coneguts msics com Kurt Weill i va pertnyer a cercles literaris juntament amb Bertolt Brecht, Alfred Wolfenstein, Yvan i Claire Goll. 

Degut al carcter expressionista de les seves obres i de les temtiques que tocava, de crtica al sistema i amb propostes de solucions utpiques socialistes , va tenir problemes desprs de la presa del poder per part del partit nacionalsocialista. El 18 de febrer de 1933, durant l estrena de la seva obra musical  Der Silbersee , amb msica de Kurt Weill, les SA assaltaren el teatre on es feia la representaci,  la Leipziger Schauspielhaus. Aquesta obra va ser treta del programa.

El maig de 1933 van ser cremats els  seus llibres; ms tard particip en l aparell de propaganda de la resistncia, la qual cosa caus la prohibici de la publicaci de les seves obres i el seu exili en solitari a Sussa en juny de 1938 - la seva famlia romangu a Alemanya.
En el seu exili acabar altres obres, fins que mor el 4 de juny de 1945 a Ascona.

 Obres .

 Von morgens bis mitternachts (1912) - (Del mat a mitja nit);
 Die Brger von Calais (1912/13; 1923) (Els ciutadans de Calais);
 Der Fall des Schlers Vehgesack (1914) (El cas de l'alumne Vehgesack);
 Rektor Kleist (1914) (El rector Kleist);
 Die Koralle (1917) (Els Coralls);
 Gas I (1918) (Gas I);
 Gas II (1920) (Gas II);
 Der Protagonist (1920) (El protagonista); 1926 com a llibret per a una pera de Kurt Weill;
 Die jdische Witwe (1920) (La vdua jueva);
 Der Zar lsst sich photographieren (1927) (El tsar es deixa fotografiar); Opera buffa amb msica de Kurt Weill;
 Der Silbersee (1933); (El llac de plata), amb msica de Kurt Weill;

 Bibliografia .

 Benson, Renate: Deutsches Expressionistisches Theater. New York 1987;
 Durzak, Manfred: Das Expressionistische Drama. Mnchen 1978;
 Fivian, Eric: Georg Kaiser. Mnchen 1946	 ;
 Kaiser, Georg: Werke. Frankfurt 1971;
 Rhle, Gnther. Zeit und Theater. Vom Kaiserreich zur Republik.  Volum I: 1913-1925. Berlin 1972;
 Tyson, Peter: The Reception of Georg Kaiser (Bde. 1 und 2). New York 1984;
 Weimarer Republik. Publicat per l oficina d art Kreuzberg i l  Institut de Cincies del teatre de la Universitat de Colnia. Berlin i Hamburg, Elefanten Press 1977;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190886" title="Forces de Defensa d'Israel" nonfiltered="3888" processed="3879" dbindex="78904">
 

Les Forces de Defensa d'Israel (en hebreu                , Tsva Hahagana LeYisrael), anomenat abreviadament   "  (Tsahal), s el nom genric per a les forces armades israelianes, creades a partir d'unitats preexistents del Exrcit Britnic i de l'ala paramilitar de la Hagan darrere la fundaci de l'Estat d'Israel a 1948. Els seus objectius sn la defensa de l'existncia, la integritat territorial i la sobirania de l'Estat d'Israel i la protecci dels seus habitants. Donat l'estat de constant activitat militar a les fronteres israelians des de 1948, el Tsahal es una de les institucions ms importants i nombroses de l'Estat, i el gran nmero de militars professionals es veu suplementat pel Servei militar obligatori per a la majoria del ciutadans majors de 18 anys, tant homes com dones, aix com per un llarg perode de reserva. Els homes realitzen un servei militar de 3 anys i les dones, un servei de 21 mesos, els dos amb la possibilitat de ser contractats, si es que l'exrcit els requereix, per un perode d'uns anys o de per vida.

 Historia del Tsahal .
Les Forces de Defensa d'Israel es van crear el 28 de maig de 1948, en el moment de la fundaci de l'Estat d'Israel i la guerra rab-israeliana del 1948, succeint aix a la Hagan (organitzaci paramilitar jueva). De 1949 a 1956, diversos conflictes regionals provaren la seua efectivitat.

De 1956 a 1966, el Tsahal encar menys conflictes, el que va permetre la modernitzaci i convertir-se en un efectiu exrcit professional. A aquest perode, Israel desenvolup noves tecnologies i amb aix un armament superior.

Desprs de una dcada relativament tranquilla, el Tsahal va fer front a cinc guerres importants amb els seus vens rabs en menys de 50 anys: la Guerra dels Sis Dies (1967), la Guerra de Desgast (1969-1970), la Guerra del Iom Kippur (1973), la Primera Guerra del Lban (1982-2000) i la Segona Guerra del Lban (2006), en les que Israel va expandir les seues fronteres gracies a les successives victries militars.

Enllaos externs.
 Pgina oficial de les Forces de Defensa d'Israel ;












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190887" title="Moligne" nonfiltered="3889" processed="3880" dbindex="78905">


El Moligne s un petit riu de Blgica que neix a la Provncia de Namur i es desemboca al Mosa al municipi Anhe. 


La vall de la Moligne s rica de punts d'inters histric i turstic: el castell de Montaigle, el mas fortificat de Falan, les abdies de Maredsous i de Maredret, el castell d'Ermeton-sur-Biert  
Cabal.
El cabal mitj s de 1,6 m, s'han mesurat extrems de 2,4 m als 2001 i de 1,0 m a 1997.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190889" title="Lesse" nonfiltered="3890" processed="3881" dbindex="78906">


El Lesse (en val L' Aiwe di Lesse) s un riu de Blgica que neix a Ochamps (en val Ootchamp) a la Provncia de Luxemburg i es desemboca al Mosa al municipi d'Anseremme (Dinant). 

El riu es conegut per a les coves de Han: desapareix sota terra al lloc Gouffre de Belvaux i surt uns kilometros ms avall a Han. Al darreres 20 km abans l'aiguabarreig al Mosa, el riu s molt idoni per a navigar-lo en caiac.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190890" title="Hagan" nonfiltered="3891" processed="3882" dbindex="78907">
La Hagan (en hebreu, la defensa,      ) fou una organitzaci paramilitar d'autodefensa jueva durant l'poca del Mandat Britnic de Palestina, entre 1920 i 1948. Els seus membres eren els propis integrants dels kibbutzim i moshavim els quals crearen la organitzaci com a conseqncia dels pogroms realitzats per part de la poblaci rab i la permissivitat de les autoritats del Mandat britnic. La Hagan, amb altres organitzacions, fou el predecessor de l'actual Exrcit israeli (conegut com Tsahal) i va servir de base a aquest ltim.

 Orgens .


 Participaci en la Segona Guerra Mundial .


 Desprs de la guerra .


 Membres famosos .
Isaac Rabin;
Ariel Sharon;
Moshe Dayan;
Shimon Peres;





pogrom





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190891" title="Autobs" nonfiltered="3892" processed="3883" dbindex="78908">

L'Autobs o bus s un llarg vehicle terrestre dissenyat per a portar nombrosos passatgers a ms del conductor i a vegades del revisor o un cobrador de bitllets. El mot s un versi neolgica del llat omnibus, que significava "per a tothom".

 Histria .
L'Omnibus, va ser el primer sistema de transport pblic organitzat, va aparixer per primera vegada a Nantes, Frana, el 1826. Quan Stanislas Baudry, un oficial retirar de l'exrcit qui havia construt uns banys pblics a la vora de la ciutat, en un curt recorregut en lnia recta entre la ciutat i els banys.  El servei comenava a l'espai de Comer, a fora de la botiga de barrets de M. Omns, que mostrava el lema de Omns Omnibus ("Omns per a tots") en el rtol del negoci.

 Classes de serveis de autobusos .
Els autobusos sn una part intrnseca de la vida quotidiana, i juguen un paper fonamental en l'estructura social de molts pasos. Molts sistemes de transport pblics urbans depenen del servei d'autobusos. 

El servei d'autobusos pot disposar de varies amples classes. Els autobusos de trnsit locals ofereixen un servei de trnsit pblic dins d'una ciutat, normalment sn viatges de noms uns quants quilmetres. Els interciutat, o interestat o els busos interprovincials proporcionen un trnsit de bus entre ciutats, rees rurals. Aquestes lnies d'autobs tenen un trajecte normalment de desenes o centenars de quilmetre de distncia. Generalment aquests ltims ofereixen menys paredes d'autobs  que no les lnies d'autobusos locals. El servei d'autobusos interciutat s'ha convertit en una connexi de viatge molt important a ciutats ms petits o a pobles sense serveis de trens o aeroports.

Servei d'autobusos de llanadores proporcionen un servei de trnsit entre dues destinacions d'un carcter ms directe sense parades encara que hi poden haver, com pot ser de l'aeroport fins a la ciutat. El servei d'autobusos de llanadores sn sovint utilitzats per escoles, aeroports, rees de compra, empreses.

El servei d'autobusos turstics sn aquells autobusos els quals el seu recorregut es per tots els llocs notables o turstics de la ciutat o poble. En aquest tipus de serveis d'autobusos existeix la figura d'un guia que simplement descriu els llocs el quals van veient des del mateix autobs. Tamb hi han altres autobusos turstics que ofereixen un servei el qual parteixen de la base que els turstics per van parar en cada punt especfic d'inters, normalment sn molt ms llargs de durada i recorregut. Hi han alguns serveis d'autobusos turstistic que fins i tot sn decorats com si fossin tramvies, normalment per atreure turistes. Un fenomen similar sn els serveis d'autobusos anomenats Duck Tours (Visites nec), que consisteix en utilitzar els DUKW (pronunciat en angles duck, nec) que sn vehicles amfibis convertits en autobusos vaixells o creuers per propsits turstics. Actualment als Pasos Catalans no s disposen d'aquest tipus de servei, sol en ciutats com Londres o Liverpool.

El servei d'autobusos escolar proporciona trnsit des de l'escola a casa o a la parada d'autobs escolar ms propera de l'estudiant, i viceversa. Algunes escoles privades utilitzen autobusos escolars noms per a viatges de camp o esdeveniments esportius.

 Tipus d'autobusos .
Existeixen diferents tipus d'autobusos com per a petites distncies com per a llargues, autobusos diaris com autobusos especials amb fins especfics.

 Autobs de viatjants (anomenat tamb autobs de trnsit local o autobs de ciutat) normalment t dos eixos, dues portes (un al front, i una al mig). Aquest tipus d'autobs permet haver-hi una intensitat de trnsit interna efica. Els seients sn sn fixes i limitats, deixant espai per als passatgers de curta durada els quals es queden dempeus en l'espai d'espera que est a l'entrada de l'autobs. Aquest tipus d'autobs no t necessitat d'un compartiment d'equipatge, molts tenen un disseny d'un terra baixa i amb una porta d'entrada i una de sortida. de  Els autobusos de dos pisos, els autobusos guiats, els autobusos articulats o els autobusos extra llargs articulats s'utilitzen normalment en rutes urbanes amb gran crregues de passatges. ;

 L'autobs escolar sn similars, encara que sovint tenen noms una porta d'entrada i sortida, sense espai d'espera, que enlloc d'ella hi han ms seients. Tamb es caracteritzen per ser autobusos d'un sol nivell, i amb dos rengleres de seients de dos per fila i renglera.

 Autobusos elctrics:

 Els autobusos amb rampa sn aquells autobusos que disposen d'una rampa d'accessibilitat en l'entrada de l'autobs, d'aquesta manera una persona que va amb cadira de rodes pugui tenir accs i pugui embarca a l'autobs. Aquests autobusos la rampa s'eleva automticament i que permet que l'invlid embarqui sense problemes al aconseguir que la plataforma tingui l'alada de l'entrada de l'autobs.

 El troleibs  i altres busos elctrics sn similars en aparincia i funcionen com autobusos per viatjants, per sn alimentats per un motor elctric enlloc d'un motor de combusti interna.



































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190893" title="Gabeu" nonfiltered="3893" processed="3884" dbindex="78909">
Gabeu (Gabaeus,        ), fou un governant de la Frgia Hellespntica o Frgia Menor esmentat per Xenofont (Xen. Cyropedia 2.1.5) . Estava aliat als assiris contra Cir II el gran de Prsia. Derrotats el assiris Gabeu va retornar al seu pas. Aix correspondria al segle VI aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190895" title="Semois" nonfiltered="3894" processed="3885" dbindex="78910">


El Semois (a Frana el nom s'escriu Semoy, en val Simws, en alemany Sesbach) s un riu de Blgica i de Frana que neix a la Provncia de Luxemburg i desemboca al Mosa a Montherm. Noms els ltims 20 km sn en territori francs.

 El riu s conegut per la seva sinuositat. La ciutat ms famosa s Bouillon, que a l'edat mitjana es va aprofitar de l'avantatge estratgic d'una corba de gaireb 360 graus per a la seva protecci. 

Economia.
Fins a la primera meitat del segle XX, el cultiu del tabac a la vall del Semois era una dels ms importants recursos de la regi. Avui, els recursos ms importants sn el turisme, la gastronomia i el cultiu d'arbres de Nadal.
Afluents.
El Rulles;
El Vierre;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190896" title="Gabnia" nonfiltered="3895" processed="3886" dbindex="78911">
Gabnia fou una famlia romana plebea que apareix al segle II aC. No van utilitzar cap cognom i noms alguns renoms com Capit, Cimber i Sisena.

 Personatges rellevants .
Aule Gabini (militar 167 aC), militar rom. ;
Aule Gabini (trib), trib de la plebs el 139 aC ;
Aule Gabini (militar 90 aC), militar rom. ;
Aule Gabini (militar 81 aC), militar  rom.
Aule Gabini (cnsol), trib de la plebs el 66 aC, pretor el 61 aC, cnsol el 59 aC i procnsol de Sria 58-55 aC.
Aule Gabini Sisena fill d'Aule Gabini (procnsol de Sria).
Publi Gabini Capit (pretor), pretor el 89 aC .
Publi Gabini Capit (conspirador), participant a la conspiraci de Catilina.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190897" title="Sext Juli Gabini" nonfiltered="3896" processed="3887" dbindex="78912">
Sext Juli Gabini (Sextus Julius Gabinianus) fou un retric rom que va ensenyar retrica a la Gllia en temps de Vespasi. L'esmenta Suetoni a la seva obra de Claris, Rhetoribus. (Tac. de Orat. 26; Euseb. Chron. ad Vespas. ann. 8.).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190899" title="Aule Gabini" nonfiltered="3897" processed="3888" dbindex="78913">


Onomstica:

Aule Gabini, militar rom. ;

Aule Gabini, trib de la plebs el 139 aC ;

Aule Gabini, militar rom ;

Aule Gabini, militar  rom;

Aule Gabini, trib de la plebs el 66 aC, pretor el 61 aC, cnsol el 59 aC i procnsol de Sria 58-55 aC;

Aule Gabini Sisena fill d'Aule Gabini procnsol de Sria;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190900" title="Aule Gabini (militar 167 aC)" nonfiltered="3898" processed="3889" dbindex="78914">
Aule Gabini (Aulus Gabinius, el nom s dubts)  fou un militar rom. El 167 aC Luci Anici el va nomenar comandant de la guarnici de Scodra (Skhodar) a Illria, poc desprs de la submissi del rei Gentius. (Tit Livi 45.26.)




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190901" title="Aule Gabini (trib)" nonfiltered="3899" processed="3890" dbindex="78915">
Aule Gabini (Aulus Gabinius) fou un magistrat rom. Fou trib de la plebs el 139 aC i va introduir la primera lex Tabellaria, que substitua el desempat per un vot obert. Marc Porci Latr (Declamat. c. Catilinam, 100.19) esmenta la Lex Gabinia, per la qual les assemblees clandestines a la ciutat quedaven prohibides i podien ser castigades amb la mort, per no se sap de quina poca s aquesta llei.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190902" title="Aule Gabini (militar 90 aC)" nonfiltered="3900" processed="3891" dbindex="78916">
Aule Gabini (Aulus Gabinius, el nom es dubts) fou un militar rom que fou llegat a la guerra social; el 89 aC desprs d'una victoriosa campanya contra els mars i els lucans va morir en un setge d'un camp enemic (Liv. Epit. 76 ; Flor. 3.18.13). Orosi l'esmenta com a Gai Gabini (Caius Gabinius)




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190903" title="Aule Gabini (militar 81 aC)" nonfiltered="3901" processed="3892" dbindex="78917">
Aule Gabini (Aulus Gabinius) fou un militar rom, que va combatre a Queronea amb l'exrcit de Sulla en concepte de trib militar. Al comenament del 81 aC Sulla el va enviar a sia amb instruccions per Murena d'acabar la guerra contra Mitridates VI Eupator (Plutarc. Sull. 16, 17-Z1; Appi, Mithr. 66; Cicer. pro Leg. Manil. 3.)




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190904" title="Viroin" nonfiltered="3902" processed="3893" dbindex="78918">


El Viroin (en val Virwin) s un riu de Blgica i de Frana que neix a Nismes de l aiguabarreig del Eau Noire i del Eau Blanche a la Provncia de Namur i es desemboca al Mosa a Vireux-Molhain a Frana.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190905" title="Aule Gabini (cnsol)" nonfiltered="3903" processed="3894" dbindex="78919">

Aule Gabini (Aulus Gabinius) fou un magistrat rom. La seva relaci amb altres Gabinii no s'ha pogut establir. 

De jove es va decantar cap els plaers i es va dedicar al joc (als daus), al vi i a les dones. Els seus pels eren tractats amb ungents i la pell amb coloret. Era aficionat al ball, la musica i el cant. Cicer el va criticar fortament. . Es va rodejar de companyies de la mateixa mena i va portar una vida dissoluta, perdent la seva fortuna. 

El 66 aC fou nomenat trib de la plebs i va proposar donar el comandament de la lluita contra els pirates a la Mediterrnia a Gneu Pompeu, cosa que donava a aquest un poder enorme tant militar con financer, i com que les actuacions dels pirates havien causat molts perjudicis al comer la proposta fou molt ben acollida. Una part dels senadors va atacar a Gabini, per el poble va atacar als senadors que van estar a punt de morir en un tumult incloent el cnsol Pis fins que foren rescatats per Gabini; al dia de la votaci l'altre trib, Trebelli,  va mirar d'aturar-la amb el seu veto, per Gabini va respondre convocant al comicis per revocar el seu crrec i quan ja havien votat per la revocaci 17 de les 35 tribus, Trebelli va retirar la seva oposici  (Ascon. a Cicer. pro Cornel.). Es creu que Gabini fou privadament recompensat pels seus serveis a Pompeu.

En canvi el senat va posposar el seu nomenament com un dels llegats de Pompeu. Gabini es va fer construir una mansi al costat de la del general  a Tusculum, que va superar en molt la magnificncia de la del general.

Gabini fou tamb qui va proposar una llei que regulava els diners que podien deixar en prstec els provincials a Roma i declarava nuls tots els contractes de mes del dotze per cent de inters. Un altre llei seva fou la que obligava al senat a rebre als ambaixadors estrangers entre el dia 1 de febrer i el dia 1 de mar, ja que segons la llei anterior (Lex Pupia) el senat no es podia reunir en dies de comicis.

EL 61 aC fou nomenat pretor i el 59 aC fou escollit cnsol junt amb Luci Calpurni Pis per l'any 58 aC amb el suport del partit de Publi Clodi que els va prometre lucratius governs desprs del consolat. Sembla que entre el 60 i el 59 aC va estar en servei militar a Judea acompanyant a Marc Escaure, on en el conflicte entre macabeus va rebre un suborn de 300 talents d'Aristbul. 

En el seu consolat el fet ms important fou el desterrament de Cicer al que Gabini, controlat per Clodi, va donar suport. Per un edicte els cnsols van prohibir al senat de mostrar cap dol pel desterrament, i terres e la vila de Cicer a Tusculum van ser incorporades a la vila de Gabini. Quan Clodi es va enemistar amb Pompeu, Gabini va romandre lleial al seu primer patr i fou llavors vctima de la hostilitat de Clodi que va trencar les fscies (smbol del poder dels cnsols) i va imposar una llei que dedicava les terres de Cicer a Tusculum als deus.

Desprs del consolat Gabini va rebre la provncia de Cilcia, per la va bescanviar per Sria (Pis va rebre Macednia) que fou erigida en provncia proconsular pel perill que suposaven les tribus rabs.

Al arribar a Sria va trobar el districte de Judea (que en depenia) agitat per les disputes familiars.  Hirc II i Aristbul II de Judea s'havien disputat el poder i Pompeu havia fallat a favor d'Hirc, reconegut Gran Sacerdot mentre Aristbul i les seves dues filles i dos fills Alexandre i Antgon, van ser fets presoneres; per Alexandre s'havia escapat i havia retornat al pas deposant a Hirc. Gabini va imposar la rendici d'Alexandre i el restabliment d'Hirc. Llavors va dividir el pas en cinc districtes per cadascun dels quals va crear un consell suprem (de Bell. Jud. 1.6.).

A l'Imperi Part els dos fills de Fraates III de Prtia (69-57 aC), Orodes i Mitridates, es disputaven tamb el poder i Mitridates va comprar el suport de Gabini, i aquest va organitzar una expedici per la va abandonar per una cosa ms productiva: Ptolemeu XII Auletes fou expulsat del seu regne i els alexandrins van posar al tron a la seva filla Berenice IV; aquesta es va casar amb el rei selucida  Seleuc VII Kybiosaktes que probablement ja no tenia ms que un poder local. Berenice se'n va desfer aviat abans del 56 aC i llavors es va casar amb Arquelau I de Comana. La reina es volia casar amb un home de sang reial i Arquelau va jugar be les seves cartes  ja que va insinuar que era fill de Mitridates VI Eupator i no pas del general Arquelau com era la realitat. Gabinius fou subornat per ajudar a Arquelau a obtenir la ma de Berenice, per al mateix temps tamb fou subornat per Ptolemeu Auletes per que el restaurs al tron. 

Gabinius va complir la promesa feta a Ptolemeu i va anar amb un exercit a Egipte. Arquelau, rei durant sis mesos, van morir en batalla i Gabinius va restaurar a Auletes (55 aC). Gabini va fer l'atac a Egipte contra les ordres del senat (que ho havia prohibit per decret) i contra un oracle sibill, per amb el suport del comandant de cavalleria Marc Antoni (el futur triumvir) i per l'ajut financer de Antpater d'Idumea que buscava aliats per imposar-se al tron en el lloc dels macabeus. Marc Antoni fou qui va ocupar Pelusium i l'exrcit rom va poder avanar sense obstacle fins Alexandria. Els rics d'Alexandria foren executats per ordre d'Auletes, i les seves riqueses confiscades per pagar el fabuls suborn que s'havia de donar a Gabini.

Quan els romans van tornar i van passar per Judea van trobar altre cop a Alexandre alat en armes i el van derrotar al Mont Tabor i van deixar el regne de fet en mans d'Antpater d'Idumea. A la costa siriana els pirates havien fet nombrosos assalts mentre Gabini era amb les seves forces a Egipte i els eques i publicans estaven en contra del governador.

Fou cridat a Roma el 55 aC per de fet va romandre a Sria fins que va arribar el seu successor Cras el 54 aC. El 28 de setembre del 54 aC va entrar de nit a Roma, desprs d'una suposada espera per la concessi d'un triomf, per evitar els insults del poble.

Va tardar deu dies a presentar-se al senat i quan ho va fer fou detingut pels cnsols Luci Domici Aenobarb i Appi Claudi Pulcre, per respondre de les acusacions dels publicans. Fou acusat d tres coses: majestas (traici), per sortir de la provncia i fer la guerra en desafiament de la sibilla i el senat (de la que fou absolt per 38 a 32 vots perqu les paraules de la sibilla eren per un altre rei d'Egipte i no per Auletes); de repetundis ex lege julia  pel suborn rebut d'Auletes, del que fou declarat culpable i condemnat al desterrament i els seus bens confiscats; i la tercera acusaci fou ambitus (extorsi), el resultat de la qual no es indicat.

Va tornar de l'exili el 49 aC cridat per Juli Csar, per no va prendre part a la lluita contra Pompeu. Desprs de Farslia fou enviat a Illria amb tropes reclutades recentment per reforar a Quint Cornifici, i hi va anar per terra per por de la flota pompeiana; en el cam fou atacat pels dlmates i a la vora de Salona, va tenir un enfrontament amb els dlmates en el que va perdre ms de 2.000 homes. Es va tancar a la ciutat  on fou atacat per Marc Octavi i es va defensar amb valentia durant uns mesos, per al comenament del 47 aC va morir d'una ferida que havia tingut una mica abans (finals del 48 aC).

Referncies.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190907" title="Aule Gabini Sisena" nonfiltered="3904" processed="3895" dbindex="78920">
Aule Gabini Sisena (Aulus Gabinius Sisena) fou fill d'Aule Gabini i de Lllia. Va acompanyar al seu pare a Sria i va romandre en aquesta provncia amb algunes tropes mentre el seu pare va anar a Egipte. Quan Memmi va excitar al poble contra el seu pare va anar a la flota de Memmi que el va tractar indignament i no va escoltar les seves supliques. Sisena era un renom, per hi fou universalment conegut  (Valeri Mxim; Di Cassi)



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190909" title="Publi Gabini Capit" nonfiltered="3905" processed="3896" dbindex="78921">



Onomstica:

Publi Gabini Capit , pretor el 89 aC ;

Publi Gabini Capit , participant a la conspiraci de Catilina.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190910" title="Publi Gabini Capit (pretor)" nonfiltered="3906" processed="3897" dbindex="78922">
Publi Gabini Capit (Publius Gabinius Capito) fou un magistrat tom. Fou pretor el 89 aC i desprs propretor a Acaia on fou culpable d'extorsi i al seu retorn a Roma en fou acusat per Luci Pis que era patr dels aqueus i fou condemnat. Lactanci l'esmenta com un dels tres delegats enviats el 76 aC a Ertria a buscar unes profecies sibillines .





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190911" title="Publi Gabini Capit (conspirador)" nonfiltered="3907" processed="3898" dbindex="78923">
Publi Gabini Capit (Publius Gabinius Capito) probablement fill del pretor Publi Gabini Capit (Publius Gabinius Capito) fou un dels participants a la conspiraci de Catilina. Quan Cicer el va interrogar ho va negar per no fou cregut ja que hi havia evidencia en contra i fou poc desprs executat. Probablement s el mateix personatge esmentat com Gai Gabini Cimber





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190913" title="Gabriel de Bizanci" nonfiltered="3908" processed="3899" dbindex="78924">
Gabriel (Gabrielius,           ) fou prefecte de Bizanci sota l'emperador Justini I. L'antologia grega esmenta la inscripci de la seva esttua feta per Lleonci, i un epigrama del mateix Gabriel.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190914" title="Gadates" nonfiltered="3909" processed="3900" dbindex="78925">
Gadates (Gadatas) fou un strapa assiri revoltat a favor de Cir el Gran segons diu Xenofont a la Cirupdia en revenja contra el rei d'Assria (equivalent a Babilnia) que l'havia fet eunuc perqu una de les concubines s'hi havia fixat. La seva provncia fou envada pel rei d'Assria per Cir II el gran va anar en el seu ajut i el va salvar al darrer moment. Desprs d'aix Gadates va entregar la satrapia a Cir i va entrar al seu exrcit. Quan fou capturada Babilnia el rei fou mort per Gadates i Gbries (Xen. Cyropedia 5.2.28, 3.  8-29, 4.  1-14, 29-40, 7.5.  24-32.)



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190915" title="Getlic" nonfiltered="3910" processed="3901" dbindex="78926">
Getlic (Gaetulicus) fou un poeta grecorom que figura a l'antologia grega amb diversos epigrames (entre ells           ,            ,            ,           ,              i           ). El nombre total d'epigrames es nou. Es creu que es el mateix personatge que Gneu Lntul Getlic, un historiador i poeta rom del temps de Tiberi.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190918" title="Gai (jurista)" nonfiltered="3911" processed="3902" dbindex="78927">
Gaius o Gai fou un jurista rom de gran importncia. El seu nom apareix com Caius (Quintili) que sembla fou el nom inicial per al pronunciar-se Gaius, es va quedar aix, en grec      . La lletra G fou introduda al alfabet rom al segle VI de la ciutat, portada de Grcia (lletra gamma) per Espuri Carvili, i Caius i Cnaeus foren de les primeres que van adoptar el canvi. Al Breviari d'Alaric se l'esmenta com a Tit Gai. La seva poca es probablement el segle II per les dates dins aquest segle sn molt variades segons els autors. El lloc de naixement es desconegut i la hiptesis ms plausible es la de qu fou d'Illria per no passa de ser una suposici. 

Fou autor de nombroses obres, de les quals cal esmentar: 

1.	Ad Edictum Frovinciale,           32. ;
2.	Ad Edictum Urbicum urbani,                              . ;
3.	Aureon seu Rerum Quotidianarum,            . ;
4.	             (sic, sed qu. Duo           vel             )         ?. ;
5.	Institutionum,               . ;
6.	De Verborum Obligationibus,         . ;
7.	De Manumissionibus,             ;
8.	Fideicommnnisson ,           . ;
9.	De Casibus,           . ;
10.	Regularum,           . ;
11.	Dotalicion . ;
12.	            formulam hypothecariam,           . ;
13.    Ad Leges et Papiam Poppaeam,                 . ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190919" title="Gayya" nonfiltered="3912" processed="3903" dbindex="78928">
Gayya (esmentat tamb com Gala , Gaya o Gaia)  fou un rei dels massils (massyli) de  Numdia occidental  i pare de Masinissa I. El 213 aC el rei Sifax dels masesils (masaesyli) de Numdia oriental es va unir a l'aliana romana; Gayya, per contrapesar aquest poder, i per consell del seu fill, va fer obertures als cartaginesos i va esdevenir el seu aliat. Gala va morir mentre el seu fill era a Hispnia ajudant als cartaginesos, i el va succeir, segons la costum nmida, el seu germ Osalces (Oesalces)  vers el 210 aC.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190920" title="Gala" nonfiltered="3913" processed="3904" dbindex="78929">


Onomstica:

Gala Dal, esposa de Dal;
Galla (emperadriu) o Gala, emperadriu, esposa de Teodosi I el Gran. ;
Galla Plcida (Gala Plcida) o Galla Placdia (Gala Placdia), filla de Galla i Teodosi I;
Gala o Gayya, rei de Numdia occidental;
Antonio Gala Velasco, escriptor de Ciutat Reial;

Botnica:
Gala, tamb anomenat Agalla: un cecidi en una planta provocat generalment per un parsit.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190921" title="Galat" nonfiltered="3914" processed="3905" dbindex="78930">
Galat (Galaton ,        ) fou un pintor grec del que destaca una pintura representant a Homer vomitant i altres poetes sota seu recollint el que ell llena, la qual es esmentada per alguns autors; el pintor es anomenat tamb Gelato,. Va viure segurament en temps dels primers Ptolemeus al segle III aC i la seva pintura intentava ridiculitzar als poetes pics alexandrins.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190923" title="Galba (desambiguaci)" nonfiltered="3915" processed="3906" dbindex="78931">


Onomstica:

Galba (famlia), famlia patrcia romana;
Publi Sulpici Servi Galba Mxim, cnsol el 211 aC i el 200 aC ;
Servi Sulpici Galba, magistrat rom;
Gai Sulpici Galba (Caius Sulpicius Galba), magistrat rom;
Servi Sulpici Galba, magistrat rom. ;
Gai Sulpici Galba, magistrat rom. ;
Servi Sulpici Servi Galba, cnsol el 144 aC;
Servi Sulpici Servi Servi Galba, cnsol el 108 aC ;
Gai Sulpici Servi  Galba, magistrat rom.
Publi  Sulpici  Galba, magistrat rom. ;
Servi Sulpici Galba besavi de l'emperador Galba.
Sulpici Galba, avi de l'emperador Galba;
Gai Sulpici Galba (pare de Galba), pare de l'emperador Galba, cnsol l'any 22 ;
Galba, emperador rom (Servi Sulpici Galba);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190924" title="Galba (famlia)" nonfiltered="3916" processed="3907" dbindex="78932">
Galba fou el nom d'un famlia patrcia de la gens Sulpcia. La famlia va donar un emperador. Els personatges principals foren:

Publi Sulpici Servi Galba Mxim, cnsol el 211 aC i el 200 aC. ;
Servi Sulpici Galba, magistrat rom.
Caius Sulpicius Galba, magistrat rom.
Servi Sulpici Galba, magistrat rom. ;
Gai Sulpici Galba, magistrat rom. ;
Servi Sulpici Servi Galba, cnsol el 144 aC.
Servi Sulpici Servi Servi Galba, cnsol el 108 aC. ;
Gai Sulpici Servi  Galba, magistrat rom.
Publi  Sulpici  Galba, magistrat rom. ;
Servi Sulpici Galba besavi de l'emperador Galba.
Sulpici Galba, avi de l'emperador Galba.
Gai Sulpici Galba (pare de Galba), pare de l'emperador Galba, cnsol l'any 22. ;
Galba, emperador rom (Servi Sulpici Galba).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190925" title="Publi Sulpici Servi Galba Mxim" nonfiltered="3917" processed="3908" dbindex="78933">
Publi Sulpici Servi Galba Mxim (Publius Sulpicius Servius R. F. P. N. Galba Maximus) fou un magistrat rom. Fou elegit cnsol el 211 aC sense haver ostentat abans cap altra magistratura curul, i va rebre la Pulla com a provncia, igual que el seu collega, per poc desprs el senat va decidir enviar a un dels cnsols a Macednia, regi que va ser per Galba, on va substituir en el comandament a Marcus Valerius Laevinus. 

Al final de l'any el seu poder fou prorrogat per un any ms, per desprs de l'informe de Lev, Galba va rebre l'ordre de llicenciar al seu exrcit excepte una legi i els socii navales (la flota) i se li va donar una quantitat de diners per repartir entre les seves forces. En aquest any 210 aC poc se sap de l'activitat de Galba excepte que va conquerir l'illa d'Egina que fou saquejada i donada a la Lliga Etlia aliada dels romans; va intentar en debades aixecar el setge de Echinus, rodejada per forces de Filip V de Macednia.

El 209 aC el seu imperium fou prorrogat un any ms i va reforar l'aliana dels etolis i tal I de Prgam contra Filip V. Els etolis a la batalla de Lmia foren assistits per 1000 romans que va enviar Galba que era estacionat a Naupacte. Quan Filip V va aparixer a Dime en la seva marxa cap a Elis, Galba va desembarcar al nord del Pelopons amb 15 vaixells i va saquejar el pas fins que va arribar Filip i es va haver de retirar cap a Naupacte. Quan Filip va haver de tornar a Macednia pel perill d'una invasi dels brbars de la frontera, Galba va anar a Egina i es va unir a la flota d'tal de Prgam a l'illa, on va passar el hivern.

A la primavera del 208 aC Galba i tal amb una flota total de 60 vaixells, van anar a Lemnos i tal va atacar Peparethus, i llavors va creuar junt amb Galba cap a Nicea (Grcia) i de all cap a Eubea on va atacar Oreos que tenia guarnici macednia per que fou entregada a traci a Galba. Llavors Galba va provar de conquerir Calcis per no ho va aconseguir i va marxar cap a Cinos, un port de Lcrida. Mentre Filip es va apoderar de Fcida que tal no va poder defensar i va marxar a sia quan va saber que Prsies de Bitnia havia envat territori macedoni. Galba va tornar a Egina i va romandre a Grcia uns anys sense fer res especial.

Fins que la situaci a Itlia amb els cartaginesos no va estar aclarida, els romans no van enviar prou ajut a la Lliga Etlia. 

El 204 aC Galba fou cridat a Roma i el va succeir al procnsol Publi Semproni. El 203 aC fou dictador noms per fer els comicis i cridar a Gneu Servili de Siclia.

El 200 aC fou fet cnsol per segona vegada i altre cop va obtenir Macednia com a provncia, i encara que el poble rom no volia ms guerres desprs de la llarga lluita contra els cartaginesos, es va iniciar la guerra contra Macednia. Galba va sortir de Brundusium amb l'exrcit d'Escipi que havia tornat d'frica, i va desembarcar a Grcia. Els ambaixadors d'Atenes noms arribar ja li van demanar ajut i protecci contra Macednia i Galba va enviar a Gai Claudi Cent amb 20 vaixells i 1.000 homes. Va arribar l'hivern que va passar a Apollnia.

A la primavera de l'any segent va avanar pel pas de Dassartia on quasi totes les ciutats se li van rendir (i alguna fou ocupada per la fora) i van comenar menors enfrontaments amb l'exrcit macedoni. Desprs d'un xoc al pas d'Eordea, amb fortes baixes pels romans, es va produir igualment prop dels pas d'Eordea, una batalla de cavalleria en qu els macedonis, inicialment victoriosos, van ser finalment posats en fuita i el rei Filip va estar a punt de morir i va demanar una treva a Galba. Els romans van demorar la resposta, i mentre l'exrcit macedoni es va poder retirar sense ser detectat. Al cap d'uns dies Galba va anar a Pluvina i va acampar a la vora del riu Osphagos, no lluny del qual eren els macedonis; van seguir nous petits enfrontaments sense res decisiu i a la tardor Galba va tornar a Apollnia. 

Per l'any segent Tit Villi Tappule fou elegit cnsol amb Macednia com a provncia i Galba va tornar a Roma. El 197 aC Galba i Tappule foren nomenat llegats de Tit Quint Flamin I i al 196 aC foren dos dels comissionats de Flamin per arranjar els afers de Macednia. 

El 193 aC Galba i Tappule foren enviats com ambaixadors a Antoc III el gran; primer que res van visitar a umenes I de Prgam que demanava iniciar la guerra amb Sria. A Prgam Galba es va posar malalt, per es va recuperar i va anar a Efes on en lloc d'Antoc va trobar a un apoderat de nom Mini (Minion); l'entrevista va acabar amb la decisi de la guerra. 

No se sap quan va morir, per degu ser poc desprs ja que no torna a ser esmentat.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190926" title="Servi Sulpici Galba (magistrat)" nonfiltered="3918" processed="3909" dbindex="78934">
Servi Sulpici Galba (Servius Sulpicius Galba) fou un magistrat rom. Fou edil curul el 208 aC i tres anys desprs ambaixador rom a sia per demanar l'amistat del rei tal I de Prgam en la guerra imminent entre Roma i el regne de Macednia. El 203 aC fou elegit Pontfex en el lloc de Quint Fabi Mxim i va morir exercint aquestes funcions el 198 aC. 

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190927" title="Gai Sulpici Galba (magistrat)" nonfiltered="3919" processed="3910" dbindex="78935">
Gai Sulpici Galba (Caius Sulpicius Galba) fou un magistrat rom. Fou pontfex el 201 aC al lloc de Tit Manli Torquat i va morir vers el 198 aC. (Tit Livi 30.39, 32.7-Z2.)




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190928" title="Servi Sulpici Galba (pretor)" nonfiltered="3920" processed="3911" dbindex="78936">
Servi Sulpici Galba (Servius Sulpicius Galba) fou un magistrat rom. Fou edil curul el 188 aC any en qu va dedicar dotze escuts daurats al temple d'Hrcules. A l'any segent fou pretor urb (praetor urbanus) i va donar suport a Marc Fulvi en la seva petici d'un triomf. El 185 aC fou candidat al consolat, per no fou escollit (Tit Livi 38.35, 42-Z1, 39.5-Z2, 32-Z1.)





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190929" title="Gai Sulpici Galba (pretor)" nonfiltered="3921" processed="3912" dbindex="78937">
Gai Sulpici Galba (Caius Sulpicius Galba) fou un magistrat rom. El crrec ms important que va ocupar fou el de pretor urb (praetor urbanus) el 171 aC. (Tit Livi,  42.28, 31-Z1.)




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190930" title="Servi Sulpici Servi Galba" nonfiltered="3922" processed="3913" dbindex="78938">
Servi Sulpici Servi Galba (Servius Sulpicius Servius F. Galba) fou un magistrat rom. Fou trib militar el 167 aC sota Emili Paulle al que fou personalment hostil. Desprs de la derrota de Perseu de Macedonia, Emili va retornar a Roma i Galba va tractar d'impedir que li fos concedit el triomf, per sense xit. Appi diu que Galba era molt ric per avaricis. Cicer diu que era un bon orador i un home que sabia molt. Va viure com a mnim fins a l'any 138 aC.

El 151 aC fou pretor i va rebre Hispnia com a provncia on va fer la guerra als celtibers; va ajudar tamb a romans o aliats romans que eren atacats pels lusitans; degut a que el seu exrcit estava exhaust i era indisciplinat no va poder fer gran cosa i quan tornava sense perseguir als lusitans fou atacat per aquestos i set mil romans van morir. Amb els que van quedar i alguns contingents auxiliars dels seus aliats locals va atacar els quarters dels lusitans a Conistorgis. 

A la primavera del 150 aC va atacar altre cop als lusitans i va assolar el seu pas; els lusitans van enviar una ambaixada reclamant per la violaci del tractat que havien fet amb Atili, i per la seva part prometien observar els termes de l'acord amb fidelitat. Galba va cridar els ambaixadors lusitans i els va rebre amablement, va demanar excuses i va justificar la revolta lusitana en la pobresa del pas, i els va prometre terres ms frtils si romanien lleials; els lusitans es van reunir, per ser portats a les terres frtils, a tres llocs prefixats i quan van estar reunits els va fer matar a tots i molts pocs es van poder escapar; entre els que van escapar hi havia Viriat.

Aquesta conducta fou denunciada pel trib Tit Escriboni Lib que el va acusar l'any segent quan va tornar a Roma. Tamb va rebre les crtiques de Cat de 85 anys; amb suborns va aconseguir ser absolt (146 aC) i l'any segent fou elegit cnsol pel 144 aC, junt amb Luci Aureli Cotta I. Els dos cnsols es van disputar qui dels dos tindria el comandament a Hispnia on Viriat al front dels lusitans s'havia revoltat, per finalment el comandament fou donat mitjanant prorroga al cnsol de l'any anterior Quint Fabi Mxim Emili. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190931" title="Servi Sulpici Servi Servi Galba" nonfiltered="3923" processed="3914" dbindex="78939">
Servi Sulpici Servi  Servi Galba (Servius Sulpicius Servius F. Servius N. Galba) fou un magistrat rom, fill del cnsol Servi Sulpici Servi Galba. Va succeir a Calpurni Pis com a pretor a Hispnia i fou cnsol el 108 aC

El 100 aC durant els disturbis causats per Apuleu Saturn va agafar les armes per defensar la repblica contra els revolucionaris.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190932" title="Gai Sulpici Servi Galba" nonfiltered="3924" processed="3915" dbindex="78940">
Gai Sulpici Servi  Galba (Caius  Sulpicius Servius F. Galba) fou un magistrat rom, fill del cnsol Servi Sulpici Servi Galba i sogre de Publi Cras Muci. Fou qestor el 120 aC. Durant les converses amb Jugurta fou acusat d'haver estat subornat pel rei nmida i fou condemnat el 110 aC per la llei Mamlia. Cicer va llegir la seva defensa quant encara era un noi. Era pontfex i fou el primer membre del collegi de pontfexs a ser condemnat per un judicium publicum. (Cicer, Brut. 26, 33-Z1, 34-Z1, de Orat. 1.56.) 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190933" title="Publi Sulpici Galba" nonfiltered="3925" processed="3916" dbindex="78941">
Publi Sulpici Galba (Publius Sulpicius Galba) fou un magistrat rom. Fou nomenat jutge en el cas de Verres el 70 aC per fou impugnat per Verres. Cicer el considerava honest i diu que el mateix any va exercir alguna magistratura, per no diu quina. Sembla que el 64 aC va competir amb Cicer pel consolat. El 57 aC s esmentat com a pontfex i el 49 aC com ugur. Un Galba va servir com a llegat de Sulla a la guerra contra Mitridates VI Eupator, per no se sap si fou el mateix personatge.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190934" title="Servi Sulpici Galba (besavi de Galba)" nonfiltered="3926" processed="3917" dbindex="78942">
Servi Sulpici Galba (Servius Sulpicius Galba) fou un magistrat rom net del cnsol Servi Sulpici Servi Galba (Servius Sulpicius Servius F. Galba) i besavi de l'emperador Galba. Juli Csar el va enviar contra els nantuats, veragris i seduns al comenament de la seva campanya a la Gllia i els va derrotar; desprs va dirigir al seu exrcit al pas dels allbroges. El 54 aC fou pretor urb. El 49 aC fou candidat a cnsol amb perms del seu amic Juli Csar, per no fou elegit. Fou amic de Dcim Brut i Cicer; a la guerra de Mutina va dirigir la legi Mrtia. Segons Suetoni va prendre part a la conspiraci contra Juli Csar que va acabar amb la vida d'aquest.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190935" title="Sulpici Galba" nonfiltered="3927" processed="3918" dbindex="78943">
Sulpici Galba (Sulpicius Galba) fou fill de Servi Sulpici Galba i avi de l'emperador Galba. Fou un home dedicat a la literatura i mai va ocupar cap alt crrec de l'estat ms amunt del de pretor. Va escriure un llibre d'histria anomenat per Suetoni mulliplex nec incuriosa historia, de naturalesa desconeguda.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190936" title="Gai Sulpici Galba (pare de Galba)" nonfiltered="3928" processed="3919" dbindex="78944">
Gai Sulpici Galba (Caius Sulpicius Galba) fou un magistrat rom, pare de l'emperador Galba. Fou cnsol l'any 22 junt amb Dcim Hateri Agrippa. Era geperut i un orador de mitjana categoria. Es va casar amb Mmmia Acaica besnta de Luci Mummi Acic el destructor de Corint i quan aquesta va morir es va casar amb Lbia Ocellina una dona rica i maca. De la seva primera muller va tenir dos fills, Gai i Servi el primer dels quals segons Suetoni, es va matar perqu Tiberi no el va deixar accedir al seu proconsolat, per realment no hi ha constncia de qu fos cnsol i sembla que els fets correspondrien realment al pare que segons Tcit es va sucidar l'any 36. El segon dels fills, Servi, fou desprs emperador.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190937" title="Gai Sulpici Galba" nonfiltered="3929" processed="3920" dbindex="78945">


Onomstica:

Gai Sulpici Galba (Caius Sulpicius Galba), magistrat rom;
Gai Sulpici Galba, magistrat rom. ;
Gai Sulpici Servi  Galba, magistrat rom.
Gai Sulpici Galba (pare de Galba), pare de l'emperador Galba, cnsol l'any 22;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190938" title="Servi Sulpici Galba" nonfiltered="3930" processed="3921" dbindex="78946">


Onomstica:

Servi Sulpici Galba, magistrat rom;
Servi Sulpici Galba, magistrat rom. ;
Servi Sulpici Servi Galba, cnsol el 144 aC;
Servi Sulpici Servi Servi Galba, cnsol el 108 aC ;
Servi Sulpici Galba besavi de l'emperador Galba.
Servi Sulpici Galba, emperador rom;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190939" title="Setnakht" nonfiltered="3931" processed="3922" dbindex="78947">
Setnakht (tamb Setnakhte) fou el primer rei de la dinastia XX de l'Antic Egipte. Aquest era el seu nom de naixement (Sa Ra) i el seu ttol complert era Setnakht Mereramunre (Set es victoris, estimat d'Amon Ra); el seu nom de tron (nom de Nesut Bity) fou Userkaure Setepenre, (Poderoses son les manifestacions de Ra, escollit de Ra); el seu nom d'Horus fou Kanakht Uerpehty (brau poders i de gran fora), el seu Nebty fou Tutkhaumy dyadyenen; el seu Hor Nub fou Sekhemkhepesh Derpedyethuereqyuef (amb poderosa eficcia allunya als seus enemics).

Encara que sovint s'ha pensat que va ser portat al poder pel canceller Bay el siri, ja que Bay diu "vaig establir al rei en el tron del seu pare" referint-se a Siptah,  aix es dubts. La reina Tausret va morir i potser Bay va governar un breu perode i correspondria al Iarsu (o Irsu, equivalen a "Home fet per si mateix") del papir d'Harris I, que probablement correspon a la tomba KV13 de la Vall dels Reis.

Finalment va establir el seu control sobre les dues terres en circumstancies desconegudes. Tot el que se sap del rei s el que diu el papir Harris I (escrit uns 65 anys desprs de la seva mort) i per l'estela que va erigir a l'illa Elefantina, al segon any del seu regnat. Es possible que fora el net del rei Ramss II, ja que els reis d'aquesta dinastia van portar el nom de Ramss, per aix noms es una suposici. Tamb cal dir que el seu nom fa referncia a Set, que es un deu reverenciat per la dinastia XIX. El papir d'Harris I diu que va pujar al poder i que esclafar les revoltes fomentades pels asitics, que va alliberar les ciutats assetjades i va permetre el retorn dels que s'havien amagat, reobrint temples i restaurant les seves rendes. L'estela de illa Elefantina tamb explica que va expulsar als rebels i que en la fugida aquestos van abandonar l'or, la plata i el coure que havien recollir a Egipte, i que van intentar demanar reforos als seus compatriotes d'sia. Sembla probable que els asitics esmentats foren principalment els Pobles de la mar, que al mateix temps estaven assolant l' Imperi Hitita, ja que el regnat de Setnakht es pot situar vers el 1186-1182 aC.

En tots cas el trencament entre la dinastia XIX i la XX no fou molt gran. Hori, fill de Kama, fou mantingut com a virrei de Kush , crrec pel que havia estat nomenat sota Siptah. Un altra Hori, que era un visir, tamb va romandre en el crrec.

Probablement era ja gran quan va arribar al tron i no va regnar molt de temps; els historiadors moderns pensaven que no ms de tres anys, per una recent troballa d'una estela de quarz del gran acerdot Bakenkhunsu, apareix datada a l'any quart del regnat de Setnakht el que voldria dir que al meny va regnar quatre anys.

La seva reina fou Tiymerenese i va tenir amb ella al seu successor Ramss III al que probablement ja va associar al tron als darrers mesos.

Segons el papir fou enterrat a la vall dels reis. Per raons diverses es pensa que ho fou a la tomba que s'havia preparat per la reina Tausret (KV14) que hauria usurpat degut a que l'excavaci d'una tomba per ell mateix, la  KV11, s'hauria hagut d'abandonar al acostar-se a la  tomba vena d' Amenmesse  (KV10). Tamb es possible que la usurpaci la fes el seu fill Ramss III per al seu pare, mentre acabava la tomba KV11. El cos del fara no fou trobat a la tomba KV14 i el seu sarcfag fou trobat a la tomba d'Amenhotep II (la KV35) on tamb s va trobar, en un vaixell de fusta, un cos d'un home no identificat.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190940" title="Gran Premi de Blgica del 1984" nonfiltered="3932" processed="3923" dbindex="78948">
Resultats del Gran Premi de Blgica de Frmula 1 disputat la temporada de 1984 al circuit de Zolder el 29 d'abril del 1984. 
 

 Resultats .







 Altres .

 Pole:  Michele Alboreto   1' 14. 846 ;
 Volta rpida: Ren Arnoux   1' 19. 294    a la volta 64 ;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190943" title="Gran Premi de Blgica del 1985" nonfiltered="3933" processed="3924" dbindex="78949">
Resultats del Gran Premi de Blgica de Frmula 1 disputat la temporada de 1985 al circuit de Spa-Francorchamps el 15 de setembre del 1985. 
 

 Resultats .





 Altres .

 Pole:  Alain Prost   1' 55. 306  ;
 Volta rpida: Alain Prost    2' 01. 730     a la volta 38 ;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190945" title="Gran Premi de Blgica del 1986" nonfiltered="3934" processed="3925" dbindex="78950">
Resultats del Gran Premi de Blgica de Frmula 1 disputat la temporada de 1986 al circuit de Spa-Francorchamps el 25 de maig del 1986. 
 

 Resultats .





 Altres .

 Pole:  Nelson Piquet   1' 54. 331 ;
 Volta rpida: Alain Prost    1' 59. 282     a la volta 31;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190954" title="La Almunia de Doa Godina" nonfiltered="3935" processed="3926" dbindex="78951">


La Almunia de Doa Godina s un poble de 7.023 habitants situat en una confluncia de vies de comunicaci al nord d'Espanya. s la capital de la comarca d'Arag Valdejaln, que es troba a la provncia de Saragossa. 

Entre els monuments destaquen l'esglsia de l'Assumpci, amb una torre d'estil mudjar, les construccions de l'orde de Sant Joan de Jerusalem, ja que fou seu d'una comanda de la Castellania d'Amposta, el convent de Sant Lloren i l'ermita de Nuestra seora de Cabaas. 

L'economia es basa en l'agricultura, sobretot productes d'horta com les cireres, prssecs i pomes. Compta amb una creixent activitat industrial i un gran nombre de comerois i supermercats per donar servei als visitants i a tota la comarca. 

L'oferta educativa de La Almunia est coberta des del preescolar, fins al batxillerat i la formaci professional; fins i tot hi ha estudis universitaris. Compta amb dos collegist, dos instituts i t la seu de l'Escuela Universitaria Politcnica de La Almunia de Doa Godina, adscrita a la Universitat de Saragossa.

Aqu va nixer el cineasta Florin Rey i hi va passar els ltims dies Martn de Garay, ministre d'hisenda de Ferran VII.

Felipe V li va concedir els ttols de 'Molt noble i fidelssima vila.

Demografia.




ImageSize = width:500 height:300
PlotArea = width:300 height:230 left:50 bottom:35
AlignBars = late

DateFormat = yyyy
Period = from:0 till:8000
TimeAxis = orientation:vertical
ScaleMajor = unit:year increment:1000 start:0

BarData=
  bar:1991 text:"1991"
  bar:1996 text:"1996"
  bar:2001 text:"2001"
  bar:2004 text:"2004"
  bar:2005 text:"2005"
  bar:2006 text:"2006"

PlotData=
  width:40
  bar:1991 color:brightblue from:0 till:5061
  bar:1996 color:brightblue from:0 till:5373
  bar:2001 color:brightblue from:0 till:5715
  bar:2004 color:brightblue from:0 till:6480
  bar:2005 color:brightblue from:0 till:6779
  bar:2006 color:brightblue from:0 till:7023




Llocs d'inters.

Esglsia de l'Assumpci de Nuestra Seora de la Asuncin.

De l'arquitecte Julin Yarza y Ceballos, seguidor de Ventura Rodrguez. Es va comenar el 1754. s una construcci de tres naus, revestida de totxo. Amb decoraci noms completada fins al creuer i amb un retaule anterior a la construcci. 

Torre Mudjar.
Construcci de totxo de 40 m d'alada, que t dues etapes constructives diferents. La primera s el cos de planta quadrada, del segle XIV, amb tres pisos. La segona t planta octogonal, s del segle XVI, tamb de tres pisos per decreixents i decoraci de rombes. 

Museu.
Hi ha les peces que representen una visi a l'art de la vila durant la seva histria, amb nombroses donacions de particulars. La pea ms antiga s la Creu de Cabaas, feta amb fusta i que mostra els canvis del romnic al gtic. Tamb hi ha un bust fet per Pedr Lamaisn Carreo, del segle XVI, que representa la patrona Santa Pantaria.

Conjunt arquitectnic de l'orde de Sant Joan de Jerusalem.
Aquest conjunt est format per l'esglsia, l'hospital i un palau. 
Iglesia.
Data de principis del segle XVIII, tot i que anteriorment n'hi havia una altra adossada al palau. s d'estructura senzilla, noms una nau amb capalera recta i coberta amb volta de can. A l'exterior es va utilitzar totxo excepte a la faana. Actualment s la seu de la biblioteca municipal. 



Hospital.
Edifici adossat al palau, presenta un desenvolupament longitudinal. Compta amb una nau amb arcs apuntats. 

Palau.
Construcci de dues plantes, la baixa fou construda amb rajol i les portes i finestres adovellades. El pis superior es va transformar al segle XIX i actualment s de paret recoberta de rajol, abans devia ser de pedra. Potser hi va haver un tercer pis com a torre defensiva ja que es conserven restes d'una escala de cargo. A l'entrada hi ha dos escuts de l'orde, la creu i l'guila. 

Ermita de Nuestra Seora de Cabaas.
 
s una esglsia de tres naus, amb capalera semicircular, construda amb rajol i contraforts amb pedra. Algunes de les mnsules en forma de rotlle o tac procedeixen de l'esglsia primitiva. L'absis de la dreta est decorat amb pintures de tema religis i prof, aix com amb escuts herldics. Tamb s'hi conserva una important pila baptismal. 

Convento de San Lorenzo (El Fuerte).
Actualment noms en queda l'esglsia, feta amb totxo i rajol, tot i que tamb hi ha pedra. De creu llatina, t capelles entre els contraforts. La capalera s recta i desprs d'aquesta hi havia una altra capella on es trobava el sagrari i que s'hi accedia pels dos costats de l'altar. 

L'aspecte exterior s sobri, amb grans contraforts. L'nic element decoratiu s la cornisa amb rajol a sota les ales del teulat. 

La faana principal es troba avui dia parcialment tapada per les edificacions, passa el mateix amb la capalera i un lateral.

Es pot destacar la presncia de restes de la muralla, amb espitlleres, que fou destrut pels francesos durant la Guerra del Francs. Actualment tot el conjunt es troba en restauraci. 

Festes.
 Festes de Sant Anton i Sant Sebasti 17 i 20 de gener.
 Sant Jordi el 23 d'abril, Dia d'Arag. Es degusten els ranxos i es fan jocs populars. ;
 Dance de Cabaas, el primer diumenge de setembre es fa un aplec a l'ermita de Cabaas. ;
 Del 24 al 29 de setembre hi ha les festes en honor a Santa Pantaria, patrona de la vila. Hi ha vaquetes, carrosses, concursos i jocs, aix com balls i focs artificials. ;

Enllaos externs.
Ajuntament de La Almunia;
Associaci Cultural de Cinema Florin Rey;
Associaci Cultural L'Albada;
Escuela Universitaria Politcnica;
Colegio Salesiano Laviaga Castillo;
Colegio Pblico Primo de Rivera;
IES Cabaas;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190957" title="Cantavella" nonfiltered="3936" processed="3927" dbindex="78952">

Cantavella (en castell i oficialment Cantavieja) s un municipi de la provncia de Terol, de la comunitat autnoma d'Arag, concretament de la comarca del Maestrat aragons, de la qual s el capital. La ciutat compta amb 729 habitants. Est situada en un paisatge abrupte, amb grans barrancs, per de gran valor. El 1981 va ser declarada Conjunt Histrico-artstic. El terme municipal es troba repartit en quatre partides i compta amb nombrosos masos o masicos, com es coneix a la provncia de Terol, dels quals 125 estan habitats.
Limita amb: Vilafranca (Castell), Fortanet, Mosquerola,    l'Anglesola, Mirambell, Tronx, Villarluengo i Caada de Benatanduz (Terol).
Les principals vies d'accs sn les carreteres CV-119, la CV-125, la A-1702, la A-227 i la A-226.

Les muntanyes ms importants del terme sn: el pic Tarayuela amb 1.737 m. i la Mola Monchen amb 1.779 m.

 Histria .

En el terme s'hi han trobat restes del paleoltic, dels ibers i de la Hispnia Romana. Segons la llegenda el castell fou construt pel general cartagins Annbal i el va anomenar Cartago Vetus. La ciutat fou un enclavament musulm fins que fou conquerida el 1169 per Alfons el Cast. Durant l'edat mitjana, Cantavella fou seu d'una comanda de l'orde del Temple i a la desaparici d'aquesta pass a l'orde de Sant Joan de Jerusalem, enquadrada a la Castellania d'Amposta. Va rebre una carta de poblament el 1225, 

El comer de la llana i la ramaderia va fer que el segle XVIII la poblaci prospers econmicament, i d'aquest segle sn la majoria d'edificis que es conserven. La ciutat fou un enclavament carl durant la Primera Guerra Calina, fins el punt que el general Ramon Cabrera, la va convertir en la capital de la Comandancia General del Maestrat. La ciutat fou fortificada i tamb va servir de quarter genral per a Marco de Bello durant la Tercera Guerra Carlina.

 Monuments histrico-artstics .


L'entramat urb s d'estructura medieval i destaquen:
La Plaa de Crist Rei o Plaa Major Porticada, s'hi troba l'ajuntament del segle XVI, amb un enteixinat de fusta, l'esglsia de l'Assumpci s una obra barroca de grans proporcions i amb una planta de vuit trams construda entre 1730 i 1745, d'on destaca la torre ms antiga, de 1612. ;
El Mirador de El Portillo. ;
L'esglsia de Sant Miquel, obra del temple i de principis del segle XIV, d'estil gtic i que compta un  sepulcre que es diu que s de l'ltim cavaller del temple. ;
Ermita de Loreto de 1700. ;
Antic hospital i convent adossats a l'esglsia de Sant Miquel i que sn de 1775.
Restes del castell i actual calvari, amb un recinte emmurallat adaptat al terreny i diverses cases penjants.
Cases nobles.
Casa del batlle o de Cabrera, que noms en queda la portalada. S'hi va ubicar el quarter de la Gurdia Civil.

 Economia i productes .
L'economia s principalment agrria i ramadera, en especial s'engreixen porcs i es crien ovelles i vedelles. La construcci i l'explotaci de la pedra tamb sn activitats importants. Entre els productes gastronmics destaquen el pernil de Terol, amb DO i el Formatge de Tronchn. La gastronomia tamb s rica amb plats derivats del porc i del xai, amb guisats, estofats i plats al forn.

Demografia.


Poltica i administraci.









 Festes .


Llocs d'inters.
 Pic Tarayuela i Mola Monxn.
 Font de la Falzrija o rea recreativa del Rebollar.
 Riu Cantavella.
 Castell de Cantavella. Encara que el seu origen es remonta al segle XII, en el segle XIX amb les Guerres Carlines sofr importants danys conservant nicament el recinte exterior i algun llen de muralla amb aspilleries.

 Enllaos externs .
Web no oficial de Cantavella;
Web oficial de Cantavella;



 Turisme rural .
Casa Sara;
Casa Trini;
Casa Daudn;
Casa Vidal;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190961" title="Ollers" nonfiltered="3937" processed="3928" dbindex="78953">

Geografia.
Ollers s un poble del municipi de Vilademuls (Pla de l'Estany).
Ollers s un poble del municipi de Barber de la Conca (Conca de Barber).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190967" title="Etnocidi" nonfiltered="3938" processed="3929" dbindex="78954">
L'etnocidi s la destrucci, mitjanant la imposici forada, de les prctiques, costums i esquemes mentals de la cultura d'una tnia.

El genocidi lingstic s un cas particular d'etnocidi.

Referncies.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190968" title="Santa Afra" nonfiltered="3939" processed="3930" dbindex="78955">

El Santurari de Santa Afra s un santuari situat a la vall de la Riera de Llmena, concretament al terme municipal de Sant Gregori i en el vessant de la muntanya de Sant Grau a la riba dreta del riu. A ms de l'esglsia compta amb una casa adossada que feia les funcions de rectoria i de masoveria, per avui est tancada. L'esglsia es pot visitar els diumenges al mat. 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190972" title="(59) Elpis" nonfiltered="3940" processed="3931" dbindex="78956">
Elpis s l'asteroide nmero 59 de la srie. Es tracta d'un asteroide molt gran i molt fosc de tipus C del cintur principal. Jean Chacornac (1823-1873) el va descobrir a Pars el 12 de setembre del 1860, i va sser el sis, i el darrer, asteroide que va descobrir. S'anomen Elpis per la deessa de la mitologia grega de l'esperana, Elpis.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190976" title="Genocidi lingstic" nonfiltered="3941" processed="3932" dbindex="78957">
El genocidi lingstic s la mort intencionada d'una llengua.

La imposici o la prohibici d'una llengua per part d'autoritats estatals s un dels mecanismes de genocidi lingstic.

El genocidi lingstic, denominat tamb lingicidi -tot i que el diccionari normatiu no ho recull-, s una forma particular d'etnocidi.

Referncies.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190978" title="Sis" nonfiltered="3942" processed="3933" dbindex="78958">


 Sis: Ordinal (que, en una srie, en t cinc davant seu, s el que en fa sis) i Fracci (cadascuna de les parts d'una quantitat dividida en sis parts iguals);
 Sis (moneda): moneda catalana de coure encunyada durant la Guerra dels Segadors;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190990" title="Notaci de la derivada" nonfiltered="3943" processed="3934" dbindex="78959">
No hi ha una nica notaci de la derivada. Sin que diferents matemtics han proposat diferents  notacions per a la derivada d una funci o variable. La utilitat de cada notaci varia amb el context, i de vegades t avantatge de fer servir ms d una notaci en un mateix context donat. Les notacions ms comuns per a la derivada sn les que es relacionen tot seguit.

 Notaci de Leibniz .



La notaci original emprada per Gottfried Leibniz es fa servir en matemtiques. s particularment com quant l equaci
y=f(x) s utilitzada per a referir-se a la relaci funcional entre les variables dependents i independents y i x. En aquest cas la derivada es pot escriure com a:

 ;

Per tant, la funci, el valor de la qual al punt x s la derivada de f a x, s escriu

  or ;

(tot i que, estrictament parlant,aix denota el valor de la variable de la funci derivada en lloc de la funci derivada mateixa).

Les derivades d ordre superior s expressen com a

 ,  or ;

Per a indicar la derivada nssima de y=f(x). Histricament, aix b del fet que, per exemple, la derivada tercera s:

 ;

Aix es pot escriure lliurement (traient el parntesis del denominador) com a:

 ;

Tal com s havia dit abans.

Amb la notaci de Leibniz's, el valor de la derivada en un punt x=a es pot escriure de dues formes diferents:

 ;

La notaci de Leibniz's permet especifica quina s la variable respecte de la qual es deriva (al denominador). Aix resulta especialment til quant es treballa amb derivades parcials.  Aix tamb fa que la regla de la cadena sigui especialment fcil de recordar:

 ;

(Quant es formula el clcul infinitesimal en termes de lmits, al smbol du, diferents autors, li han assignat diferents significats.  Alguns autors no li assignen cap significat al smbol du per si mateix, sino que el consideren noms com a part del smbol du/dx.  D altres defineixen dx com a una variable independent, i defineixen du com a du = dx f '(x).  Al anlisi no standard du es defineix com a un infinitesimal. Tamb s ha interpretat com la derivada exterior du de una funci u. 

 Notaci de Lagrange .

Una de les notacions modernes ms habituals per a la derivada s deguda a Joseph Louis Lagrange i empra el smbol prima:
Les primeres tres derivades de f s escriuen

Seguint aquesta idea, alguns autors, per a designar derivades d ordre superior, continuen a base d emprar el nombres romans com fIV per a la derivada quarta de f, en canvi d altres posen el nombre que indica l ordre de la derivada entre parntesi, aix la derivada quarta de f s hauria d escriure f(4). Aquesta ltima notaci s estn fcilment a qualsevol nombre, aix la derivada nssima de f s escriu f(n).

 Notaci d Euler .

La notaci de Euler empra un operador diferencial, que es denota com a D, el qual s escriu davant de la funci de forma que les derivades d una funci f s escriuen com a



Quant s indica la derivada d una variable dependent y = f(x) s habitual afegir la variable independent x com a subndex de la D, obtenint la notaci alternativa


Si la funci noms t una variable independent, habitualment s omet el subndex.

La notaci d Euler s til per a escriure i resoldre equacions diferencials lineals.

 Notaci de Newton .



La notaci de Newton per a la derivada (tamb anomenada notaci del punt) consisteix en collocar un punt damunt de la variable dependent i es fa servir sovint per a designar derivades respecte del temps com per exemple la velocitat i la acceleraci:
 ;
 ;
I aix. Tamb es pot fer servir com a un substitut de la prima a la notaci de Lagrange. Altre cop, aix s habitual per a funcions f(t) del temps.

La notaci de Newton es fa servir principalment a mecnica i a teoria d equacions diferencials ordinries. Habitualment noms es fa servir per a les derivades primera i segona, i a dems, noms per a indicar derivades respecte del temps.

Vegeu tamb.

 Derivada;
 Notaci de Newton;
 Notaci de Leibniz;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190994" title="Punts suspensius" nonfiltered="3944" processed="3935" dbindex="78960">

Els punts suspensius sn un signe de puntuaci que es colloca al final de frase quan no es vol donar per acabada, per exemple en una enumeraci de la qual noms s'esmenten uns quants elements o en un dileg quan l'emissor vol que l'interlocutor completi mentalment el sentit del missatge. S'usa com a eufemisme no lxic, per evitar pronunciar mots no adequats al context i tamb quan no s necessari acabar la frase perqu la informaci que cont s suficient per inferir la resta de continguts. Es posen a ms a ms quan l'entonaci deixa en suspens l'enunciat o quan hi ha una interrupci de la conversa.

Els punts suspensius (tres) sn un substitut de l'etc. (etctera) en les frases inacabades quan la informaci sobrera no s rellevant, no en els altres casos.

Un s especial s quan es colloquen entre parntesis, llavors significa que s'ha suprimit conscientment un passatge del discurs o que la font contenia un buit, per exemple en documents antics deteriorats o gravacions incomprensibles.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190996" title="Setge de Roses (1645)" nonfiltered="3945" processed="3936" dbindex="78961">



	

El setge de Roses fou una operaci militar de la Guerra dels Segadors mantinguda entre el 2 d'abril i el 29 de maig de 1645 per l'exrcit de Llus XIV, rei de Frana i comte de Barcelona, sobre la vila de Roses (Alt Empord), fidel a Felip IV de Castella, que va acabar amb l'ocupaci francesa de la plaa forta.

Antecedents.
Desprs del Corpus de Sang que inici la Guerra dels Segadors o de Separaci, el 7 de setembre de 1640 els delegats de la Generalitat de Catalunya negociaren a Ceret un pacte d'aliana (ratificat a Barcelona el 12 de desembre), pel qual la Frana de Llus XIII i de Richelieu comprometia el seu suport poltic i militar a la secessi catalana de la Monarquia Hispnica de Felip IV de Castella, en forma de repblica lliure sota la protecci de la corona francesa.

L'ofensiva de l'exrcit castell, dirigida pel marqus de Los Vlez, nomenat virrei de Catalunya, que compt amb la collaboraci de l'alta noblesa catalana, supos l'ocupaci de Tortosa (23 de setembre) i de Tarragona (24 de desembre), seguides d'una cruenta repressi. Davant l alarmant aproximaci de l'exrcit castell a Barcelona, Pau Claris, llavors al capdavant de la Generalitat, s'apress a lliurar el finanament acordat a les forces franceses i proclam una primera Repblica Catalana (16 de gener de 1641), destinada a ser efmera a causa de l'xit castell a la batalla de Martorell (21 de gener). Essent l'inters de Frana el manteniment d'aquell nou front catal en la Guerra dels Trenta Anys i l'annexi dels comtats de Rossell i Cerdanya, for la renncia a la repblica i el reconeixement de Llus XIII com a comte de Barcelona i nou sobir del Principat (23 de gener). Pocs dies desprs, l'ajuda francesa es feia efectiva, els castellans foren derrotats a les portes de Barcelona (batalla de Montjuc, 26 de gener de 1641) i obligats a retirar-se a Tarragona, on foren assetjats per l'estol francs d'Henri d'Escoubleau i les tropes de terra de Philippe de La Mothe-Houdancourt. Tarragona, per, no va poder ser expugnada a causa del suport de l'estol de Garca lvarez de Toledo als assetjats, que va aconseguir entrar provisions a la ciutat i fer fugir la flota francesa en el que es coneix com segona batalla naval de Tarragona. 

A partir del cap de pont de Tarragona, els castellans intentaren socrrer les forces que, tot i trobar-se allades, continuaven fidels a Felip IV a les places fortes del NE de Catalunya. El 23 de mar de 1642 una columna de 4.500 homes sort de Tarragona en direcci al Rossell, per fou derrotada a mig cam (batalla de Montmel) i a l'abril Cotlliure va caure en mans dels francesos. El 16 de maig els castellans van decidir evacuar els teros acampats prop de la important plaa forta de Roses i el duc de Florncia va aconseguir embarcar-los en un estol de 33 galeres i 45 naus, per deixant-hi una guarnici de 2.000 homes que intentaria capturar Cadaqus sense xit. Perpiny, allada i sense esperana de socors, es va rendir el 8 de setembre i tot seguit ho fu el castell de Salses, de manera que els francesos van poder assegurar-se el control de tota Catalunya Nord i van donar per acabades les operacions principals al nord, mentre altres xits a Vilafranca i a Lleida estabilitzaven la situaci militar ms al sud.

Els esdeveniments de l'any 1643 capgirarien el panorama. Desaparegueren els principals protagonistes del conflicte: moriren Pau Claris, Richelieu i Llus XIII i Felip IV destitu el comte-duc d'Olivares. Mentrestant, la presncia militar francesa a Catalunya, tan difcil de suportar com la castellana, cada vegada es manifestava ms com una ocupaci, d'altra banda farcida d'inconstitucionalitats, i comenaren a sorgir complots que foren durament reprimits. A Frana, la minoria del nou i jove rei Llus XIV i les revoltes que acabaren portant a la guerra civil de la Fronda debilitaren el seu potencial militar, la qual cosa va permetre als castellans ocupar Lleida (2 d'agost de 1644) i controlar tot l'oest del Principat. 

Aquests fracassos menaren a la destituci del virrei francs, Philippe de La Mothe-Houdancourt (desembre de 1644), que fou substitut per Enric de Lorena-Elbeuf. El 1645 el nou virrei es dispos a encapalar una nova ofensiva general.

El setge.
La guarnici castellana de Roses, comandada pel governador de la plaa Diego Caballero, tot i trobar-se allada, efectuava incursions al territori altempordans, com la que li permet ocupar Palau-saverdera desprs de volar part de les torres del castell (juny de 1644). Aquestes incursions dificultaven el trnsit dels efectius francesos i, en conseqncia, es va decidir acabar amb l'amenaa i prendre aquella important fortalesa martima.

El 2 d'abril de 1645, el mariscal comte Du Plessis-Praslin, al capdavant de 8.000 homes (600 dels quals de cavalleria), entre els que hi havia regiments catalans, i amb el suport d'una flota de 40 veles (entre les quals 15 galeres), pos setge a la plaa, defensada llavors per no ms de 1.300 homes (dels quals uns 200 eren mosqueters). Situ el seu exrcit al llarg d'una lnia que anava de l'ermita de Santa Margarida (a l'actual crulla de la carretera de Cadaqus) fins a l'antic castell de la Garriga i d'aqu fins a la muntanya N-NE, i foren construdes rases i parapets per a les bateries. Els treballs del setge foren visitats pel virrei, comte d'Harcourt, i per Bernard Du Plessis-Besanon, agent de Mazzarino.

A mitjan mes d'abril un fort temporal de tramuntana els fu perdre dues galeres i altres embarcacions de transport de tropa a la badia de Roses. La pluja ompl les llacunes i els aiguamolls de la plana oest de la Ciutadella, des d'on s'havia decidit efectuar l'atac per trobar-se aquesta zona fora de l'abast de l'artilleria del castell de la Trinitat. Pocs dies desprs, arribaren reforos francesos, que desembarcaren i comenaren a batre amb foc artiller la muralla d'aquella part. 

Finalment, els francesos aconseguiren acostar-se al vall, que era ple d'aigua per aquella banda, i amb una barca que els fu de pont minaren la muralla per tres punts i hi obriren una bretxa per la qual penetr una cinquantena d'homes, que desprs d'una lluita que es prolong durant tota la tarda, s'apoderaren d'aquell sector de les defenses de la vila. L'endem al mat, que era 29 de maig, el governador, sense esperana de rebre cap ajuda, lliur la plaa. Una setmana ms tard es rend el castell de la Trinitat i la resta del sistema defensiu del nord del golf de Roses.

Conseqncies.
Amb la conquesta de Roses, la reraguarda francocatalana va quedar lliure de forces castellanes i el front de guerra es va estabilitzar durant molt de temps, amb combats allats a l'oest i al sud del Principat (ocupaci de Tortosa, 1648-1650), fins a les campanyes castellanes que, amb creixent suport catal, culminarien amb el setge i capitulaci de Barcelona davant de Joan Josep d'ustria (13 d'octubre de 1652). 

Des d'aleshores, els castellans donaren la guerra per acabada, per els francesos controlaven els comtats de Catalunya Nord i la plaa de Roses, des d'on, amb el suport de miquelets catalans, efectuaven incursions al sud, des de l'Empord fins a les portes de Barcelona, a Solsona i a Berga, a la Seu d'Urgell. La guerra continuava, si b amb menor intensitat. A la part de Catalunya sota el seu control continuaven nomenant virreis i mantenien una Generalitat addicta. El 1654 els espanyols intentaren posar setge a Roses, per el prncep de Conti, nou virrei francs, els oblig a renunciar-hi.

Mentrestant s'iniciaren converses de pau, que culminarien en el Tractat dels Pirineus (1659) i en les quals els francesos aconseguiren l'anhelada annexi dels comtats de Rossell i, en part, de Cerdanya i intentaren sense xit la de la preuada plaa de Roses, que finalment van haver d'evacuar.

Durant els catorze anys d'ocupaci, els francesos emprengueren reformes importants en les defenses de la Ciutadella de Roses, dirigides per l'enginyer D'Agencourt, que milloraren la resistncia de la fortalesa per la banda oest, precisament per on havien aconseguit prendre-la. Tamb disposaren el trasllat de la poblaci, contrria als nous amos, fora de les muralles, en un raval que de moment no es consolid. Amb l'establiment de la frontera a la serra de l'Albera, Roses va quedar en la primera lnia de defensa de la Monarquia Hispnica, la qual hi va planificar millores que les dificultats financeres amb prou feines van permetre concretar ms que en la construcci d'un hospital militar.

El setge de 1645 en l'art.

Els francesos editaren, l'any 1645, una srie de medalles commemoratives de la presa de Roses, elaborades en discos de bronze de 41 mm de dimetre pel gravador del rei Jean Mauger: 
I. A l'anvers t representada l'efgie de perfil del jove Llus XIV amb la llegenda LUDOVICUS XIIII REX CRISTIANISSIMUS i el nom de l'autor, I MAVGER F. Al revers, la proa d'una nau batuda pels quatre vents que porta a sobre una branca florida, smbol dels rodis i de Roses, la llegenda RHODA CATALON CAPTA i l'any MDCXLV.
II. A l'anvers, l'efgie de Llus XIV jove amb la llegenda LUD XIIII FR ET NAV REX CHRISTIANISS i el nom de l'autor, I MAVGER F. Al revers, els mateixos elements que a l'anterior.
III. A l'anvers els mateixos elements que a la nm. I. Al revers, el du Mart, amb una espasa a la m dreta, ajuda a aixecar-se la vila de Roses agenollada, personificada per una dona amb corona mural, que li presenta un escut amb les seves armes, tot sobre un fons en qu es veu el mar i el port. Al voltant, la llegenda RHODA CATALONIAE CAPTA, el nom de l'autor d'aquest dibuix, D. V. (Duvivier) i la data XXVIII MAII MDCXLV.

L'enginyer militar francs Sbastien de Pontault de Beaulieu dibuix un mapa del setge per a una obra commemorativa de les victries de Llus XIV, en el qual hi ha representada l'estratgia de l'atac. Aquest mapa, de ms bellesa que exactitud topogrfica, s un dels primers documents cartogrfics que es conserven de la zona i inclou un dels plnols ms antics de la Ciutadella de Roses.

El cementiri militar.
L'any 2003, en el decurs d'unes obres a la carretera C-260 de Roses a Figueres, a la sortida oest de Roses, a l'alada del trencant de Vilajuga (rea que correspon amb la situaci del campament francs l'any 1645), es localitzaren restes d'un enterrament collectiu, noms molt parcialment excavat, que ha estat identificat com el dels caiguts francesos durant aquest setge.

Vegeu tamb.
Ciutadella de Roses;

Enllaos externs.
Bernard Du Plessis-Besanon, Mmoires de Du Plessis-Besanon (ed. Pars, 1892), pp. 202-205 (cartes a Mazzarino);
Medalles commemoratives aqu, aqu, aqu i aqu;
Roses Digital. La nostra histria: 1640 Segadors ;
Ingenieros del rey. Historia militar de Espaa. Insurreccin de Catalua: iniciativa francesa ;
Anna M. Puig, Memria d'excavaci del cementiri militar francs de 1645 a Roses, Direcci General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="190997" title="Propaganda pel fet (discogrfica)" nonfiltered="3946" processed="3937" dbindex="78962">

Propaganda pel fet s una discogrfica manresana que porta 10 anys treballant i que es caracteritza pel repartiment del guanys amb els artistes al 50%. 

 Grups amb qui treballa .



 Feliu Ventura ;
 Obrint pas;
 KOP;
 Plouen Catximbes;
 Revolta 21;
 La Carrau;
 Pirat's Sound Sistema;
 At Versaris;
 L'Ovidi se'n va a palau;
 Poetristes;
 Safanria;
 Xerramequ Tiquismiquis;

Ha treballat tamb amb:

Altres Bandes.

 Rbia Positiva;
 Habeas Corpus;
 Advertencies i advertiments;
 Skarnio;
 Ki Sap;
 Street Bastards;
 8 millimetres;
 Cheb Balowski;
 Answer;
 Manifesto;
 La Gran Orquesta Republicana;


Enllaos externs.
Propaganda pel fet;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191010" title="Campionat de Frana de rugbi a 15" nonfiltered="3947" processed="3938" dbindex="78963">

El Campionat de Frana de rugbi a 15 (en francs Championnat de France de rugby  XV) s la mxima competici de rugbi a 15 al pas. La mxima categoria s'anomena el Top 14 i est formada per 14 clubs. Anteriorment fou anomenada Top 16 i era composada per 16 equips. La segona divisi s'anomena Rugby Pro D2.

El vencedor del Campionat de Frana s'end un trofeu anomenat el Bouclier de Brennus.

 Histria .
La primera edici es disput l'any 1892 sota l'organitzaci de l'USFSA i fou guanyada pel Racing Club de France. L'rbitre de la primera final fou Pierre de Coubertin. A les primeres edicions noms hi van prendre part equips de Pars. L'any 1899 particip el primer club no parisenc, l'Stade Bordelais (de Bordeus). Aquest club, juntament amb l'Stade Franais foren els grans dominadors. L'any 1914 va veure el primer ttol de l'USAP. La competici es disput anualment i es va interrompre durant la Primera Guerra Mundial entre 1915 i 1919. Durant aquests anys, en lloc del campionat de Frana es disput la Coupe de l'Esprance disputada en la seva majoria per jugadors joves.


La competici retorn el 1920 amb el triomf de l'Stadoceste Tarbais per el dominador de la competici fou l'Stade toulousain de Tolosa de Llenguadoc amb 5 ttols durant la dcada, seguit per l'USAP amb dos. Els clubs d'Occitnia es convertiren en els ms importants del pas. Des del 1921 fou organitzat per la Federaci Francesa de Rugbi. A la dcada dels 30 totes les finals del campionat es disputaren a Tolosa o Bordeus. Durant la Segona Guerra Mundial el campionat es va tornar a interrompre. Desprs de la guerra la final es torn a disputar a Pars, al Parc des Princes, durant quatre anys, per desprs es torn a disputar a Tolosa, Bordeus i tamb a Li. El club dominador durant els anys 50 fou el FC Lourdes.

Els anys 70 van veure l'aparici de l'AS Bziers amb 10 ttols fins el 1984. A partir de 1974 la final es disput sempre a Pars, al Parc dels Prnceps primer i a l'Stade de France des de 1998. Des d'aquest any s organitzat per la Ligue Nationale de Rugby. Als anys 90 el campionat esdevingu professional. L'Stade Toulousain i l'Stade Franais dominaren la competici, amb l'aparici del Biarritz Olympique als anys 2000.


Historial.


Notes.



Enllaos externs.
 Web oficial;
  Resultats a Itsrubgy;
  Finalesrugby;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191011" title="Notaci de Leibniz" nonfiltered="3948" processed="3939" dbindex="78964">
En clcul, la notaci de Leibniz, dita aix en honor del filsof i matemtic Alemany del segle XIX Gottfried Wilhelm Leibniz, va comenar amb la utilitzaci d expressions com dx i dy per a representat increments "infinitament petits" (o infinitesimals) de les quantitats x i y, igual com  x i  y representen increments finits de x i de y respectivament.  Segons Leibniz, la derivada de y respecte de x, la qual ms tard va arribar a ser vista com

;

Era el quocient d un increment infinitesimal de y entre un increment infinitesimal de x.  Aix si

;

Llavors

;

On l expresi de la dreta s la notaci de Lagrange de la derivada de f al punt x.

De forma semblant, tot i que ara els matemtics normalment veuen una integral

;

Com a un lmit

,

Leibniz la veia com la suma (el signe integral indicant sumatori) de un nombre infinit de quantitats infinitesimals f(x) dx.

Un avantatge del punt de vista de Leibniz s que s compatibla amb l anlisi dimensional . Per exemple, en la notaci de Leibniz, la derivada segona s:
;
I t les mateixes dimansions que . s una simplificaci de , o en altres paraules el segon diferencial de y sobre el quadrat del primer diferencial de x. El denominador no s del diferencial de x2, ni tampoc s el segon diferencial de x.

Histria.

El desenvolupament de The Newton-Leibniz del clcul infinitesimal es va presentar al segle XIIIX. Al segle XIX, el matemtics varen deixar de prendre la notaci de Leibniz's per a les derivades i les integrals d una forma literal.  Es a dir, els matemtics varen veure que el concepte de infinitesimals contenien contradiccions lgiques en el seu desenvolupament. Uns quants matemtics del segle XIX (Cauchy, Weierstrass i altres) varen trobar formes lgicament rigoroses de tractar les derivades i les integrals sense utilitzar infinitesimals, empraven lmits tal com s ha expressat ms amunt. Tot i aix la notaci de Leibniz va continuar sent utilitzada de forma generalitzada. Tot i que la notaci no havia de ser presa literalment, era ms simple que les alternatives quant es feia servir la tcnica de la separaci de variables en la resoluci d equacions diferencials.  En aplicacions fsiques per exemple es pot fer referncia a f(x) com a mesurada en metres per segon i a dx en segons, de forma que f(x) dx resulta en metres, aix com el valor de la seva integral definida. D aquesta forma la notaci de Leibniz resulta en harmonia amb l anlisi dimensional.

A les dcades del 1950 i del 1960, Abraham Robinson va presentar formes de tractar els infinitesimals amb rigor lgic i formal, i va reescriure el clcul des de aquest punt de vista.  

Per els mtodes de Robinson encara no sn emprats per la majoria dels matemtics.  (Un matemtic, Jerome Keisler, ha escrit un llibre de text per a un curs de primer any de clcul seguint el punt de vista den Robinson.)

Notaci de Leibniz per a la derivada.

A la notaci de Leibniz per a la derivada, la derivada de la funci  f(x) s escriu:

;

Si es t una variable que representa una funci, per exemple s estableix

;

Llavors es pot escriure la derivada com a:

;

Emprant la Notaci de Lagrange, es pot escriure:

;

Emprant la Notaci de Newton, es pot escriure:

;

Per a derivades d ordre superior, s expressen tal com segueix:

 o ;

Indiquen la derivada nssima de f(x) o y respectivament. Histricament, aix ve del fet que, per exemple, la derivada tercera s:

;

La qual es pot escriure lliurement com:



Ara es treuen els parntesis i es t:

;

La regla de la cadena i la integraci per substituci sn especialment fcils d expresar aqu perqu els termes "d" es cancellen:

 etc.

i:

;


Notes.



Vegeu tamb.
Notaci de Newton







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191015" title="Llista de batles de Campos" nonfiltered="3949" processed="3940" dbindex="78965">
Llista de batles del municipi de Campos (Mallorca) des del 1999.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191019" title="Plaer" nonfiltered="3950" processed="3941" dbindex="78966">

El plaer en la sensaci agradable que experimenta un subjecte quan satisf una necessitat, sigui fsica o psquica. L'hedonisme s l'estil de vida basat en la recerca constant del plaer. s el contrari del patiment o la frustraci.

Tipus de plaer.
El plaer fsic est associat amb els instints i els sentits. Aix dna plaer el sexe, les carcies, menjar un aliment ben cuinat, beure quan es t set... Tradicionalment ha estat considerat el plaer ms baix i quan es parla d'hedonisme en sentit despectiu, acostuma a referir-se a la gent que noms busca satfisfer aquest tipus de plaer, tamb anomenats plaers superficials o primaris. La religi ho considera fins i tot un vici, ja que suposa cedir al cos i no a l'nima. Per aix els pecats cristians sovint estan en relaci amb aquest plaer (com la luxria o la gola).

El plaer emocional ve de la satisfacci de les necessitats d'afecte i admiraci. s el plaer recomanat per Epicur, el qual pensava que l'amistat era la font de la felicitat. Un subtipus especial s el plaer ldic, s a dir, la diversi, que ocorre en situacions de joc i lleure voluntari. 

El plaer considerat ms elevat s l'intellectual o espiritual ja des de les teories de Plat. S'activa en aprendre coses noves, contemplar obres artstiques o la bellesa, crear nous objectes o tenir experincies religioses. Suposa una certa trascendncia, ja que el plaer ve donat pel sentiment d'anar ms enll dels propis lmits, de crixer interiorment.

Normalment el plaer s el contrari del dolor per hi ha certes persones que obtenen satisfacci del dolor fsic en prctiques de sadomasoquisme.

El plaer i l'organisme.
Quan un individu sent plaer, el seu organisme allibera unes substncies especials, com l'endorfina, l'oxitocina o la serotonina. Es poden buscar aquestes segregacions a travs de la ingesta de productes qumics, com les drogues.

Aquestes substncies poden crear addicci, ja que la persona tendeix a repetir les situacions que les provoquen. Aix explica que situacions que comencen com un plaer, com el joc o la beguda, puguin acabar esdevenint malaltisses quan la persona centra tota la vida en la seva prtica compulsiva.

El plaer no s'acostuma a manifestar de manera allada, sin juntament amb altres sentiments, com l'alegria o l'excitaci.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191021" title="Jos Pedro Prez-Llorca Rodrigo" nonfiltered="3951" processed="3942" dbindex="78967">

Jos Pedro Prez-Llorca Rodrigo ( Cadis, Andalusia 1940 ) s un poltic, diplomtic i advocat espanyol, un dels set Pares de l'actual Constituci espanyola i figura fonamental en la Transici espanyola. 

Biografia.
Va nixer el 30 de novembre de 1940 a la ciutat de Cadis. De ben petit es trasllad a Madrid amb la seva famlia, ciutat on va estudiar dret a la Universitat Complutense, especialitzant-se en dret mercantil i dret internacional. Va complementar els seus estudis en les Universitats de Friburg, Munic i la London School of Economics and Political Science, cosa que li va permetre ingressar en la carrera diplomtica i, ms tard, accedir per oposici a les Corts Generals com a lletrat. 

Activitat diplomtica.
Com a diplomtic va treballar a la Sotssecretaria de Poltica Exterior del Ministeri d'Afers Exteriors, assistint a nombroses sessions de l'Assemblea General de l'ONU i a reunions d'altres organismes internacionals.

Interessat en la docncia, fou nomenat professor de Dret Constitucional a l'Escola Diplomtica de Madrid i la Universitat Complutense.

Activitat poltica.
Membre de la Uni del Centre Democrtic (UCD), en les eleccions generals espanyoles de 1977 aconsegu l'acta de diputat al Congrs per la circumscripci de Madrid, esc que repet en les eleccions generals de 1979. En la formaci de govern Adolfo Surez el va nomenar successivament Ministre de la Presidncia, Ministre d'Administraci Territorial el 1980 i, aquest mateix any, en una nova remodelaci del govern, Ministre d'Afers Exteriors, crrec que va ocupar tamb desprs del fallit Cop d'estat del 23 de febrer amb el govern de Leopoldo Calvo-Sotelo i fins a les eleccions generals espanyoles de 1982.

L'any 1977 fou un dels escollits per per participar en la redacci de l'avantprojecte que cristallitzaria amb la redacci de Constituci espanyola de 1978, motiu pel qual s conegut com un dels Pares de la Constituci.

L'ensorrament de la UCD el va dur a abandonar l'activitat poltica, dedicant-se a exercir l'advocacia aix com a participar en diverses empreses nacionals i internacionals com a soci, accionista o conseller (Kuwait Petroleum, Iberia, Loewe), compaginant aquesta activitat amb la de professor de Dret constitucional a la Universitat Complutense. Aix mateix a finals de la dcada del 1980 particip activament en la fundaci del Partit Popular, esdevenint Secretari General de Coordinaci. 

Enllaos externs.
  Informaci de Jos Pedro Prez-Llorca al Congrs;
  Informaci de Jos Pedro Prez-Llorca a elpais.com;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191027" title="Salaria Kee" nonfiltered="3952" processed="3943" dbindex="78968">
Salaria Kee fou una de les dues niques infermeres negres afro-americanes que formaren part de l'American Medical Bureau. El 1937 viatj a Espanya per a oferir els seus serveis d'infermera al contingent nord-americ de les Brigades Internacionals durant la Guerra civil espanyola. Al mateix temps, fou una figura repetidament utilitzada en la propaganda exterior per mirar de demostrar el carcter interracial i solidari de les Brigades Internacionals en el conflicte.

 Els anys de formaci .
Salaria nasqu el 13 de juliol del 1913 a Akron, Ohio. Rest orfe de molt jove i ella i els seus germans es criaren amb l'ajut de familiars i amics. Desprs de passar per la High School, decid de fer-se infermera. Va ser rebutjada per tres escoles degut a la seva raa, per pogu entrar finalment a la Harlem Hospital School of Nursing de Nova York grcies als contactes de Eleanor Roosevelt. Sort graduada el 1934 i comen a treballar com a Infermera en Cap a la Sala de malalts terminals del Sea View Hospital, dedicat al tractament de la tuberculosi.

La sensibilitzaci social .
Sensibilitzada socialment i immersa en moviments esquerrans alarmats pels avenos del feixisme a Europa, per tamb religiosament perqu sentia vivament l'obligaci moral i religiosa d'ajudar els qui patien, el 1935 ajunt un grup d'infermeres de Harlem amb l'objectiu de recollir i enviar material sanitari als etops envats per la Itlia de Benito Mussolini. Amb l'aixecament militar de Francisco Franco el juliol de 1936, que don origen a la Guerra civil espanyola, Salaria, com molts altres antifeixistes afro-americans, mostr el seu suport a la causa de la Repblica Espanyola.

Els seus intents per ingressar a la Creu Roja i ajudar la poblaci d'Ohio vctima d'importants inundacions foren rebutjats un altre cop pel fet de la seva raa negra, per finalment aconsegu ser admesa al contingent de metges, infermeres i altres professionals sanitaris que l'American Medical Bureau enviava a Espanya en suport de les Brigades Internacionals.

La Guerra d'Espanya .
Salaria sort del Estats Units el 27 de mar del 1937, a bord del SS Paris, juntament amb altres 12 infermeres i un grup de metges dirigits pel cirurgi Edward K. Barsky. El seu primer dest a Espanya fou un hospital de campanya, el Villa Paz, prop de Madrid.

A Espanya coneix el que es convertiria en el seu marit, un voluntari irlands anomenat Patrick O'Reilly.

Es poc coneguda la relaci dels llocs on va exercir Salaria Kee durant el conflicte. Un dels llocs on es creu que va acompanyar els soldats ferits de les Brigades Internacionals fou l'antic collegi marista de La Merced, ubicat a El Malecn de la ciutat de Mrcia que el 1935 es va convertir en la Facultat de Filosofia i Lletres i la Universitat de Mrcia en general i, posteriorment, amb l'inici de la Guerra Civil, en hospital de les Brigades Internacionals.

Posteriorment, Salaria Kee cau en poder de les tropes franquistes, per en pogu fugir i sort d'Espanya el 1938. Mentre dur el conflicte, particip en nombrosos actes de difusi i suport de la causa republicana als Estats Units. La seva figura i les fotografies de la seva tasca com a infermera amb els voluntaris internacionals s'utilitzaren a bastament en els memorials de la Abraham Lincoln Brigade i fins i tot inspir un conegut pamflet titulat A Negro nurse in republican Spain.

 El retorn .
De tornada a casa, Salaria gaud d'una certa celebritat que utilitzaren per a donar suport a lAmerican Medical Bureau i a la causa de la Repblica Espanyola als Estats Units. Fins el 1940 no es pogu reunir amb el seu marit degut a les dificultats que les autoritats d'immigraci posaren per la seva condici d'immigrant. Finalment, John fou naturalitzat i particip amb l'Exrcit dels Estats Units en la Segona Guerra Mundial a Europa, en qualitat d'enginyer. Tot i estar la major part del conflicte vetada degut al seu passat poltic, Salaria tamb va poder servir-hi finalment al Cos d'Infermeria. Desprs de la guerra, visqu i treball com a infermera a Nova York, al costat del seu marit, fins els ltims anys de la seva vida en qu retorn al seu poble d'Akron, on mor l'any 1991.

 Notes .


 Enllaos externs .
 Informe recordatori sobre les dones voluntries de les Brigades Internacionals ;
 Article sobre Salaria Kee, amb una foto feta en plena feina ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191029" title="Notaci de Newton" nonfiltered="3953" processed="3944" dbindex="78969">
La notaci de Newton de la derivada consisteix en collocar un punt damunt del nom de la funci, d'aix ell en va dir fluxi.

La notaci de Isaac Newton es fa servir principalment a mecnica. Es defineix com:

;

;

I aix. 

Tot i que clarament no s gaire til per a derivades d ordre elevat, a mecnica i altres temes d'enginyeria l's de derivades d'ordre molt alt s fora limitat.

Newton no va desenvolupar una notaci estndard per a la integraci sin que en va fer servir moltes de diferents; ara b, la notaci abastament adoptada s la notaci de Leibniz per a la integraci.

A fsica i a altres disciplines, la notaci de Newton es fa servir principalment per a derivades temporals, com a oposada a la pendent o  derivades de posici.

Vegeu tamb.
notaci de Leibniz;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191032" title="Tallfit" nonfiltered="3954" processed="3945" dbindex="78970">
Els tallfits sn un tipus de vida vegetal caracteritzada per gneres pluricellulars que no tenen una diferenciaci cellular en arrels, fulles ni soca, sin un cos vegetatiu poc diferenciat anomenat tallus. De tallfits en sn les algues, fongs, lquens i els brifits.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191034" title="igo Cavero Lataillade" nonfiltered="3955" processed="3946" dbindex="78971">

igo Cavero Lataillade, Bar de Carondelet i de la Torre i Marqus de Aysa ( Sant Sebasti, Pas Basc - Madrid, Espanya 2002 ) fou un poltic, advocat i noble basc, que fou ministre i president del Consell d'Estat.

Biografia.
Va nixer l'1 d'agost de 1929 a la ciutat de Sant Sebasti. Va estudiar dret a la Universitat de Deusto, on es va llicenciar, i posteriorment realitz el seu doctorat a la Universitat de Madrid. Va ampliar aquest estudis a la Universitat de Toulouse i la Universitat d'Estrasburg.

Va ser professor de dret poltic i de dret Constitucional a la Universitat Complutense de Madrid. Va morir el 25 de desembre de 2002 a la seva residncia de Madrid a conseqncia d'un infart de miocardi provocat per un vessament cerebral.

Activitat professional.
Va comenar la seva activitat professional l'any 1963 com a auditor de l'Acadmia de Dret Internacional de La Haia. Desprs es va incorporar a l'empresa privada on va ocupar crrecs de direcci a Barreiros-Disel, S.A. i Chrysler-Espanya, S. A., quan la multinacional nord-americana es va installar a Espanya, a ms de ser vocal en la Comissi d'Educaci del Pla de Desenvolupament impulsat durant el govern franquista per Laureano Lpez Rod. 

Activitat poltica.
En el terreny poltic va militar en organitzacions vinculades a la democrcia cristiana des de la seva joventut, assistint l'any 1962 al Congrs del Moviment Europeu de Munic on es va iniciar un moviment de resistncia a la dictadura franquista, que fou conegut amb el nom de Contuberni de Munic per part la propaganda franquista). Al seu retorn fou desterrat durant sis mesos a l'illa d'El Hierro. 

Es va incorporar al Partit Demcrata Cristi encapalat per Jos Mara Gil-Robles, per a passar poc desprs a Izquierda Democrtica, abandonant-la el 1975 quan la formaci es va integrar en la Coordinaci Democrtica. Al costat de Fernando lvarez de Miranda va fundar el Partit Popular Demcrata Cristi que es va integrar en la Uni del Centre Democrtic (UCD) a les eleccions generals realitzades el 15 de juny de 1977. En aquestes eleccions fou escollit diputat al Congrs per la provncia de Madrid i nomenat Ministre d'Educaci en el primer gabinet d'Adolfo Surez.

En la I Legislatura va ser novament escollit diputat, en aquesta ocasi en representaci de les Illes Balears, i nomenat Ministre de Justcia, per a passar a dirigir el Ministeri de Cultura el 1980. Amb la crisi de la UCD l'any 1981 i desprs del Cop d'estat del 23 de febrer, fou escollit de forma provisional President del partit i desprs Secretari General, per el desastre electoral de 1982 el va dur a dimitir i es va apartar de l'activitat poltica fins el 1985 que es va integrar en el Partit Demcrata Popular (PDP) d'scar Alzaga que, en coalici amb Aliana Popular, es va presentar a les eleccions generals de 1986 (Coalici Popular). igo Cavero fou escollit novament diputat per Madrid, integrant-se en el Grup Mixt del Congrs desprs de la ruptura entre Alizana Popular i el PDP, per a incorporar-se ms tard al renovat intent d'Adolfo Surez per tornar a la vida poltica amb la creaci del Centre Democrtic i Social (CDS). Finalment, l'any 1991 es va afiliar al Partit Popular, sent escollit el 1996 President del Consell d'Estat en 1996, crrec que desenvolup fins la seva mort el 2002.

Enllaos externs.
  Informaci d'igo Cavero al Congrs dels Diputats;
  Informaci d'igo Cavero a elpais.com;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191038" title="Gran Premi de Blgica del 1987" nonfiltered="3956" processed="3947" dbindex="78972">
Resultats del Gran Premi de Blgica de Frmula 1 disputat la temporada de 1987 al circuit de Spa-Francorchamps el 17 de maig del 1987. 
 

 Resultats .






 Altres .

 Pole:  Nigel Mansell   1: 52. 026 ;
 Volta rpida: Alain Prost  1: 57. 153   a la volta 26;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191044" title="Herugrim" nonfiltered="3957" processed="3948" dbindex="78973">
Aquest article parla sobre una espasa de la Terra Mitjana, creada per J.R.R. Tolkien.

Herugrim era una espasa llarga, amb una beina de tancament d'or i recoberta amd gemes verdes. El seu nom prov de l'antic angls i significa Espasa ferotge.

Pertanyia a Thoden, rei de Rohan. Ell havia confiat aquesta arma a Grima per a que la cuids, tanmateix la va amagar dins del seu cofre personal i va deixar que l'espasa s'oxids. Quan Gandalf va curar a Thoden l'espasa es va restaurar tamb.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191047" title="Beckerich" nonfiltered="3958" processed="3949" dbindex="78974">



Beckerich (luxemburgus Biekerech) s una comuna i petita ciutat a l'oest de Luxemburg, en el cant de Redange. Est molt a prop de la frontera amb Blgica.

El 2005, la vila de Beckerich, que est el centre de la comuna, tenia una poblaci de 635.  Altres ciutats a la comuna inclouen Hovelange, Noerdange, Oberpallen, i Schweich.

Beckerich t una planta productora d'aigua potable, que proveeix els magatzems Lidl.  Proporciona el 85% de les seves necessitats de transport, d'altres energies alternatives. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191048" title="Gran Premi de Blgica del 1988" nonfiltered="3959" processed="3950" dbindex="78975">
Resultats del Gran Premi de Blgica de Frmula 1 disputat la temporada de 1988 al circuit de Spa-Francorchamps el 28 d'agost del 1988. 
 

 Resultats .







 Altres .

 Pole:  Ayrton Senna   1: 53. 718 ;
 Volta rpida: Gerhard Berger   2: 00. 772 a la volta 10;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191055" title="Bous (Luxemburg)" nonfiltered="3960" processed="3951" dbindex="78976">




Bous (luxemburgus Bus) s una comuna i petita vila al sud-est de Luxemburg. Forma part del cant de Remich, que forma part del districte de Grevenmacher.

El 2005, la vila de Bous, que es troba situada a l'est de la comuna, tenia una poblaci de 505 habitants.  Altres viles de la comuna sn Assel, Erpeldange, i Rolling.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191058" title="Boulaide" nonfiltered="3961" processed="3952" dbindex="78977">




Boulaide (luxemburgus Bauschelt, alemany Bauschleiden) s una  comuna i petita ciutat del nord-oest de Luxemburg. Es troba al cant de Wiltz, que forma part del districte de Diekirch.

El 2005, la vila de Boulaide, ques s situada al sud de la comuna, tenia una poblaci de 378 habitants.  Altres ciutats de la comuna sn Baschleiden i Surr.

 Burgmestres .
 1844-1879 Jean Reding;
 1879-1918 Jean-Pierre Derneden;
 1918-1935 Nicolas Meyers;
 1935-1946 Nicolas Brachmond;
 1946-1968 Emile Jacques;
 1968-1976 Nicolas Schockmel;
 1976-2005 Pierre Blasius;
 2005-     Ren Daubenfeld;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191059" title="Gran Premi de Blgica del 1989" nonfiltered="3962" processed="3953" dbindex="78978">
Resultats del Gran Premi de Blgica de Frmula 1 disputat la temporada de 1989 al circuit de Spa-Francorchamps el 27 d'agost del 1989. 
 

 Resultats .





 Altres .

 Pole:  Ayrton Senna   1: 50. 867 ;
 Volta rpida: Alain Prost  2: 11. 571 a la volta 44;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191068" title="Ramn Mesonero Romanos" nonfiltered="3963" processed="3954" dbindex="78979">

Ramn Mesonero Romanos s un escriptor espanyol del romanticisme, caracteritzat pels seus retrats costumistes de les diferents classes socials del Madrid de l'poca. Empra un to nostlgic i emotiu, per deixar constncia d'un mn que desapareix amb la modernitat. Les seves descripcions tenen per tant trets elegacs i es basen en els tpics. Va treballar com a bibliotecari i va viatjar per Europa per contrastar els tipus dels seus llibres amb la gent d'altres ciutats. Polticament era conservador, i aix el va enfrontar a altres romntics com Espronceda. 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191070" title="Nicolas Boileau-Despreaux" nonfiltered="3964" processed="3955" dbindex="78980">

Nicolas Boileau-Despreaux (1636 -1711) va ser un crtic i poeta francs. Defens la potica clssica davant la nova esttica moderna, que considerava d'ignorants. Per a ell, l'art s'ha de basar en la norma, la bellesa formal i els models grecollatins que uneixen diferents pobles amb referents comuns. Se'l va anomenar "el legislador del Parns" pels seus escrits atacant els autors coetanis que s'apartaven de la preceptiva clssica.

Entre la producci prpia destaquen les seves Stires i el Tactat sobre el sublim. Ve donar a Molire i Racine gran fama amb els seus elogis i, protegit pel rei, va aconseguir entrar a l'Acadmia Francesa.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191071" title="Bombardeig de Xtiva" nonfiltered="3965" processed="3956" dbindex="78981">
El Bombardeig de Xtiva o bombardeig de l'estaci de Xtiva s el nom amb que s coneix l'atac de l'aviaci feixista italiana sobre l'estaci de la capital de La Costera el 12 de febrer de 1939.

Aquest atac s'enquadra dins dels nombrosos atacs sobre poblaci civil que efectu l'aviaci nacionalista espanyola i els seus aliats sobre el Pas Valenci a les acaballes de la Guerra Civil, quan ja era evident el final d'aquesta i quan l'aviaci republicana i les defenses antiearies valencianes estaven molt malmeses. L'aviaci franquista, l'aviaci Legionaria italiana i la Legi Cndor intensificaren aleshores els seus bombardejos atacant des de principis de febrer, Valncia, Ganda, Sagunt i Dnia. L'aviaci italiana amb seu a Mallorca, es mostra especialment activa, grcies a l'absncia d'impediments. Aix, el dia 11, la vespra, havien atacat Manuel, una xicoteta poblaci vena de Xtiva. El dia 12, finalment, al les 11:30 pm,  5 avions italians aparegueren en el cel de Xtiva i deixaren caure 20 bombes de 250 kg.  Aquestes impacteren de ple sobre l'estaci de Xtiva i les cases circumdants. No se sap si els italians tenien informacions, al respecte, per el cas s que en eixe moment entrava un convoi militar amb soldats de la XLIX Brigada Mixta de l'Exercit Popular que regressava amb perms del front. Les bombes l'agafaren de totes totes i el resultat va estar una carniceria amb braos i cames penjants dels arbres de l'estaci segons conten els testimonis orals. Per les fotos que realitzaren els propis italians es pot comprovar avu, la gran fumareda que provocen els impactes i que degu fer negre gran part del cel i fer trontollar tota la xicoteta ciutat. En total van morir 109 persones de manera directa o dies desprs en els hospitals i hi va haver 300 ferits. Alguns hagueren de ser tralladats als hospital de Xtiva i tamb a Ontinyent, ja que Xtiva qued desbordada davant aquest l'allau de vctimes. Entre els morts hi hagu sobretot soldats, per tamb civils, a destacar 3 xiquets i 14 dones. L'impacte emocional va estar tan fort que la por a un nou bombardeig es va apoderar de la poblaci de Xtiva durant aquest darrer tram de la guerra i, tot i la cridada de l'alcalde Jovino Fernndez a la normalitat, gran part de la poblaci es trasllada a les cases de camp del paratge de bixquert, ja que els refugis antieaeris encara no estaven acabats i tothom temia un nou atac.
Des de finals dels 90 es fa un homenatge a les vctimes a l'estaci de Xtiva, al qual acudix alg dels familiars d'aquestes. Aquestos homenatges van culminar el 2007 amb la inauguraci d'un monument commemoratiu, pagat amb sufragi popular i impulsat pel Consell de la Joventut de Xtiva, obra de l'escultor i dissenyador de La Granja de La Costera afincat a Xtiva, Miquel Moll.

Bibliografia.

Germ Ramrez Aledn i altres...Repblica i Guerra Civil a Xtiva, Ajuntament de Xtiva, 1991.
Eladi Mainar Cabanes, El bombardeo de Xtiva, a La Guerra Civil en la Comunidad Valenciana, Ed.Prensa Valenciana, 2007.

Enllaos externs.

http://www.antifeixistes.org/ampli_noticia.php?id=79;
http://vicentvercher.wordpress.com/2007/02/19/homenaje-a-los-muertos-en-bombardeo-de-la-estacion-de-xativa/;
http://64.233.183.104/search?q=cache:7e4rC6M31i4J:www.xatired.com/laciutat/1999/021999/bombardeo_en_xativa.htm+Bombardeo+de+X%C3%A0tiva+Levante&hl=ca&ct=clnk&cd=7&gl=es&client=firefox-a;
http://64.233.183.104/search?q=cache:G2jWZVCuUFUJ:www.portaldexativa.es/index.php%3Foption%3Dcom_content%26task%3Dview%26id%3D199%26Itemid%3D9+Bombardeo+de+X%C3%A0tiva+Levante&hl=ca&ct=clnk&cd=8&gl=es&client=firefox-a;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191074" title="Bjrn Borg" nonfiltered="3966" processed="3957" dbindex="78982">


Bjrn Borg (Estocolm, 6 de juny de 1956) s un tennista suec que va destacar entre 1973 i 1983 arribant a 1r lloc del rnquing ATP. s considerat per alguns especialistes com el millor jugador de la histria del tennis   o en tot cas, entre els 5 millors de tots els temps.

Durant els 9 anys de la seva carrera va guanyar el 41% dels tornejos de Grand Slam individuals masculins (11 de 27) i quasi el 90% dels partits dels Grand Slam, essent les dues dades rcords per a la histria. A ms va fer el doblet de Roland Garros i Wimbledon tres anys consecutius, fet considerat quasi impossible pels jugadors actuals.

Tornejos de Grand Slam.
Campi en individuals (11).


Finalista individuals (5).



Ttols (65).
Individuals (61).




Finalista en individuals (24).

 1973: Montecarlo (perd davant Ilie Nastase);
 1973: San Francisco (perd davant Roy Emerson);
 1973: Estocolm (perd davant Tom Gorman);
 1973: Buenos Aires (perd davant Guillermo Vilas);
 1974: Barcelona WCT (perd davant Arthur Ashe);
 1974: Houston (perd davant Rod Laver);
 1974: Dallas WCT (perd davant John Newcombe);
 1974: Indianpolis (perd davant Jimmy Connors);
 1974: Madrid (perd davant Ilie Nastase);
 1975: Barcelona WCT (perd davant Arthur Ashe);
 1975: Munic WCT (perd davant Arthur Ashe);
 1975: Dallas WCT (perd davant Arthur Ashe);

 1975: Masters d'Estocolm (perd davant Ilie Nastase);
 1976: Filadlfia WCT (perd davant Jimmy Connors);
 1976: US Open  (perd davant Jimmy Connors);
 1977: Masters de Nova York (perd davant Jimmy Connors);
 1978: US Open (perd davant Jimmy Connors);
 1979: Dallas WCT (perd davant John McEnroe);
 1980: Toronto (perd davant Ivan Lendl);
 1980: US Open (perd davant John McEnroe);
 1980: Basilea (perd davant Ivan Lendl);
 1981: Mil (perd davant John McEnroe);
 1981: Wimbledon (perd davant John McEnroe);
 1981: US Open (perd davant John McEnroe);

Referncies.









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191077" title="Po Cabanillas Gallas" nonfiltered="3967" processed="3958" dbindex="78983">

Po Cabanillas Gallas ( Pontevedra, Galcia 1923 - Madrid 1991 ) fou un poltic i notari espanyol que ocup diverses carteres ministerials en els primers governs desprs de la transici espanyola.

Biografia.
Va nixer el 13 de novembre de 1923 a la ciutat de Pontevedra. Installat a Andalusia va estudiar dret a la Universitat de Granada, en la qual es doctor. Posteriorment va esdevenir notari, registrador de la propietat i lletrat de l'Estat.

Va morir el 10 d'octubre de l'any 1991 a la seva residncia de Madrid. El seu fill, Po Cabanillas Alonso, va ser Ministre portaveu del Govern (2000-2002) durant part del mandat de Jos Mara Aznar. 

Activitat poltica.
Va ser nomenat procurador a les Corts l'any 1958 en representaci de l'Organitzaci Sindical i el 1961 en representaci del Cap de l'Estat. A partir d'aquell moment va adquirir notabilitat dins el govern, esdevenint inicialment secretari en el Ministeri d'Informaci i Turisme dirigit per Manuel Fraga Iribarne i finalment Ministre d'Informaci i Turisme en el govern presidit l'any 1974 per Carlos Arias Navarro, en el qual va intentar ampliar la llibertat de premsa per la qual cosa va ser destituit l'octubre del mateix any del seu crrec pel propi Francisco Franco. 

Va ser un dels impulsors del primer Partit Popular, creat l'any 1976 per Jos Mara de Areilza i el propi Cabanillas, embri de la futura Uni del Centre Democrtic (UCD). Va ser un dels homes forts d'aquest partit a Galcia grcies al suport d'Eulogio Gmez Franqueira. En les eleccions generals espanyoles de 1977 fou escollit diputat al Congrs per la provncia d'Orense, esc que repetiria en les eleccions de 1979 i 1982. En el primer govern presidit per Adolfo Surez l'any 1977 fou nomenat Ministre de Cultura i Benestar, esdevenint en la I Legislatura consecutivament Ministre adjunt al President, Ministre de la Presidncia i Ministre de Justcia.

Desprs de la caiguda del poder de la UCD es retir de la vida poltica, ingressant l'any 1989 al Partit Popular i sent escollit eurodiputat al Parlament Europeu en les eleccions europees d'aquell any.

Enllaos externs.
  Informaci de Pi Cabanillas al Congrs dels Diputats;
  Informaci de Po Cabanillas al Parlament Europeu;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191078" title="Regla del quocient" nonfiltered="3968" processed="3959" dbindex="78984">
A clcul, la regla del quocient s un mtode per a calcular la derivada de una funci que consisteix en el quocient de altres dues per a les quals la derivada existeix. 

Si la funci que es vol derivar, , es pot escriure com  

;

i    , llavors la regla diu que la derivada de  s igual a:

;

O de forma ms precisa, per a tot  que pertany a algun conjunt obert que cont el nombre , amb    ; i, tal que   i  existeixen totes dues; llavors,  tamb existeix: 

;

 Exemples .
La derivada de  s



A l exeple de dalt, s ha triat:

;
;

De forma anloga, la derivada de  (quan    0) s:



Per a ms informaci referent a les derivades de les funcions trigonomtriques vegeu: derivada.

Un altre exemple s:

;

on  i , i  i .

La derivada de  es determina tal com segueix:



Demostracions.
A partir de la definici de derivada.
Suposant que ;
on   0 i  i  sn derivables.

;

;

;

;

;

;

;

A partir de la regla del producte.
Suposant que ;

;

;

La resta consisteix en aplicar les regles del lgebra per a fer que  sigui l nic terme del cant esquerra de l equaci i per a eliminar  del cant dret de l equaci.

;

;

De forma alternativa, es pot aplicar la regla del producte directament, sense haver de fer s de la substituci:
;
I tot seguit aplicar la regla de la cadena per a derivar :
;

A partir de la regla de la cadena.
Es considera la identitat 

;

Llavors

;

Porta a 

;

Operant s obt

;

Per acabar, es treu com denominador i en queda el resultat esperat

;

Emprant diferencials totals.
Una demostraci fins i tot ms elegant s conseqncia de la llei referent als diferencials totals, que diu que el diferencial total,
;

De qualsevol funci a qualsevol conjunt de quantitats es pot descompondre de la segent forma, sense importat quines variables independents hi hagi a la funci (s a dir no importa quines variables es prenguin ja que no poden expresar-se com a funcions de altres variables).  Aix vol dir que, si N i D sn totes dues funcions de una variable independent x, i
, llavors han de ser veritat simultniament que
 (*) ;
I que
 .

Per sabent que  i .

Substituint i fent aquest dos diferencials totals iguals a un tercer (donat que representen lmits que es poden manipular), s obt la equaci
 ;

La qual requereix que
 (#) .

Calculant les parcials de la dreta:
 ;
 .

Si se substitueixen dins de (#),
;
;
La qual dona la regla del quocient, donat que, per a (*),
.

Aquesta demostraci s forma ms sistemtica de demostrar el teorema en termes de lmits, i per tant, s equivalent a la primera demostraci   i fins i tot es redueix a ella si es fan les substitucions adequades als llocs adequats.

Vegeu tamb.
Regla del producte;
Regla de la cadena;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191079" title="Putscheid" nonfiltered="3969" processed="3960" dbindex="78985">



Putscheid (luxemburgus Ptscht) s una comuna i vila al nord-est de Luxemburg. Est situada al cant de Vianden, que forma part del districte de Diekirch.

El 2001, la vila de Putscheid, que s situada al centre de la comuna, tenia una poblaci de 35 habitants.  Altres viles a la comuna sn Gralingen, Stolzembourg, i Weiler.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191080" title="Po Cabanillas" nonfiltered="3970" processed="3961" dbindex="78986">


Onomstica:

Po Cabanillas Gallas (1923-1991), poltic gallec;
Po Cabanillas Alonso (1958), poltic madrileny, fill de l'anterior;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191082" title="Hidalgo (noble)" nonfiltered="3971" processed="3962" dbindex="78987">
Hidalgo s un concepte espanyol i es refereix al noble que estava exempt del pagament de tributs. Des del segle VII es troben en la que ms tard seria Castella els termes fijodalgo i fidalgo, d'on arriba a l'edat mitjana com hijodalgo i hidalgo, mantenint-se la paraula fidalgo en portugus, encara que amb caracterstiques distintes. 

La seva caracterstica fonamental era el carcter de noblesa sense bns, per exempts de les crregues i tributs que pagaven els plebeus (pecheros). A Astries, els hidalgos van arribar a ser gaireb un 80% de la poblaci. Per a ser reconegut com a hidalgo solariego, calia justificar que els quatre avis havien estat hidalgos. Els altres eren tractats de manera sovint despectiva i se'ls apartava dels actes socials i de participar en germanors. Aquests eren els recent nomenats per algun servei o tasca i molts dels quals estudiaven a les universitats. 

En els seus inicis, el ttol va sorgir com un reconeixement. Per al llarg dels anys, el seu s es va anar estenent en forma descontrolada i els monarques, en canvi d'algun benefici econmic personal, nomenaven hidalgos a qui els resultava convenient. Fou amb l'arribada de la Illustraci i els Borbons que va comenar una reforma en profunditat de la hisenda pblica, una de les quals fou la limitaci d'aquest tipus de nomenaments ja que en aquells dies ms de mig mili de persones gaudia d'exempcions tributries basades en aquest ttol. Amb el pas del temps la figura es va anar diluint fins a desaparixer per complet en el primer ter del segle XIX.

En nombroses obres de la literatura, entre elles el Quixot o el Lazarillo, es parla de la figura del hidalgo com la d'una persona digna de compassi, ja que sent pobre (per no tenir bns) havia de viure d'acord amb l'honor del seu crrec. Posteriorment la figura va anar tenint tints humorstics i despectius, en ser vistos com a falsos nobles, persones preocupades noms per les aparences,


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191085" title="Eleccions al Consell General d'Aran de 2007" nonfiltered="3972" processed="3963" dbindex="78988">
El Ple del Consell General d'Aran est format per 13 consellers generals, que elegeixin al Sndic d'Aran.

 Candidats .

A continuaci s'enumeren els candidats a la presidncia del Consell General d'Aran, segons els resultatss obtinguts:
 Unitat d'Aran-Partit dels Socialistes de Catalunya (UA-PSC): Francesc Boya Als;
 Convergncia Democrtica Aranesa (CDA): Carles Barrera Snchez;
 Partit Renovador d'Arties-Gars (PRAG): Jos Antonio Bruna Vilanova;

 Resultats .








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191086" title="Eduard Jener i Casellas" nonfiltered="3973" processed="3964" dbindex="78989">
Eduard Jener i Casellas (Grcia, Barcelona, 1882 - Barcelona, 1967) va sser un dibuixant i pintor que es va formar a l'escola de Sant Carles (Valncia).

Com a pintor, la seua obra es caracteritza pels paisatges mallorquins, temes andalusos i setcentistes, i conjunts multitudinaris amb fons de paisatges escenogrfics.

Decorador i illustrador publicitari, treball assduament per a l'empresa de perfumeria Myrurgia.

Referncies.
Mas i Peinado, Ricard: Els artistes catalans i la publicitat (1888-1929). Parsifal Edicions, Barcelona, 2002. ISBN 84-95554-16-X, plana 142.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191088" title="Joan Vernet i Gins" nonfiltered="3974" processed="3965" dbindex="78990">
Joan Vernet i Gins (Barcelona 1923) s un insigne arabista catal. Es doctor en filosofia i lletres el 1948, i des del 1954 s catedrtic de llengua i literatura rab a la Universitat de Barcelona. Tamb s membre de l'Acadmia de Bones Lletres de Barcelona des del 1959, i ha estat vicepresident de l'Acadmie Internationale d'Histoire des Sciences de Pars el 1969-1972; membre de l' Academia de la Historia de Madrid des del 1981, de l'Acadmia de Cincies de Barcelona des del 1986, de l'Institut d'Estudis Catalans des del 1980, de lAcademia de Ciencias de Madrid el 1976, de l'Acadmia de Bagdad el 1985 i honorari de la Royal Asiatic Society de Londres el 1986.
 
Ha collaborat en nombroses revistes com Al-Andalus, Oriens, Archives Internationales d'Histoire des Sciences i Mathematical Review, de l'Encyclopdie de l'Islam i del Dictionary of Scientific Biography. Ha tradut de l'rab al castell i al catal i s'ha especialitzat en l'estudi del mn rab i en l'evoluci de l'astronomia i la cartografia nutica renaixentista. El 2002 li fou atorgada la Creu de Sant Jordi

 Obres .
 El Corn (1953) ;
 Las mil y una noches (1964-1967);
 Literatura rabe (1966);
 Astrologa y astronoma en el Renacimiento. La revolucin copernicana (1974);
 Historia de la ciencia espaola (1976);
 La cultura hispanorabe en Oriente y Occidente (1978);
 Mahoma (1987);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191089" title="Catalunya Acci" nonfiltered="3975" processed="3966" dbindex="78991">
Catalunya Acci s una organitzaci poltica independentista catalana fundada l'any 2004, que t com a objectiu la independncia dels Pasos Catalans per als voltants de l'any 2014.

Segons la definici que fan a la seva plana web la seva batalla s una batalla d'idees, essent el pensament i la paraula les seves armes.

El seu president executiu s l'empresari i escriptor Santiago Espot i el seu director general l'economista Josep Castany.

 Enllaos externs .
 Web oficial de Catalunya Acci;
 Notcia al diari E-notcies sobre la presentaci de Catalunya Acci a Puigcerd amb Joan Carretero;
 Notcia al diari Avui del partit amists de futbol Catalunya-Euskadi;
 Notcia al diari basc Deia del partit amists de futbol Catalunya-Euskadi (en espanyol);


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191091" title="Prncep" nonfiltered="3976" processed="3967" dbindex="78992">
Un prncep s un membre de la noblesa, normalment de la famlia del rei (acostuma a ser el seu fill). La versi femenina s princesa. La paraula ve del terme llat princeps, que significa principal, ja que era la persona ms important del regne desprs del monarca. Alguns idiomes tenen termes diferents per referir-se als fills del rei que sn hereus i els que no ho sn. Per extensi, en alguns contextos ha acabat significant simplement una persona honorable, com quan es parla de "prncep de la poesia".

A la literatura.
Els contes populars estan plens de personatges que sn prnceps i princeses. Els prnceps sn homes joves i bells, que vencen tots els perills, com els dracs o les bruixes, per reivindicar el seu tro o casar-se amb la princesa. Ella acostuma a tenir un rol ms passiu, ja que sol estar presonera o maleda i ha de esperar el rescar del seu enamorat. A vegades sn ells les vctimes d'un sortilegi (la figura ms tpica s la del prncep transformat en granota per una fetillera envejosa). Els prnceps de conte tamb s'anomenen prncep encantador o prncep blau.

Lnia d'honor dels ttols nobiliaris.


Vegeu tamb.
 Principat;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191092" title="Francesc Labarta i Planas" nonfiltered="3977" processed="3968" dbindex="78993">
Francesc Labarta i Planas (Barcelona, 1883 - 1963) va sser un pintor i dibuixant.

Fill del dibuixant Llus Labarta i nt de l'aquarellista i litgraf Eusebi Planas, s'inici en les arts de la m del seu pare. 

A l'Escola de la Llotja, on tindria com a mestre, entre d'altres, a Francesc Soler Rovirosa, Josep Pasc, Josep Llus Pellicer, Anglada Camarasa i Arcadi Mas i Fontdevila, guany tres bosses de viatge per anar a perfeccionar els seus estudis a l'estranger.

Ja a Barcelona, fund, juntament amb Ricard Canals, Xavier Nogus, Joan Colom i Iu Pascual, l'agrupaci Les Arts i els Artistes.

Com a dibuixant, collabor a nombrosos setmanaris satrics catalans com Papitu -on signava amb el pseudnim de Lata-, L'Esquella de la Torratxa i La Cuca Fera, amb illustracions sofisticades que pretenien reflectir la vida moderna.

Com a pintor, conre assduament el paisatge. Tamb es dedic al dibuix artstic industrial (projectant mosaics, vitralls i catifes) i a la pintura mural de palaus i esglsies.

Pedagog per vocaci, a ms de formar part del professorat de l'Escola d'Arts i Oficis i Belles Arts de Barcelona, fund la seua prpia acadmia.

Referncies.
Mas i Peinado, Ricard: Els artistes catalans i la publicitat (1888-1929). Parsifal Edicions, Barcelona, 2002. ISBN 84-95554-16-X, plana 151.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191094" title="Candidatura Aragonesa d'Unitat Democrtica" nonfiltered="3978" processed="3969" dbindex="78994">
La Candidatura Aragonesa d'Unitat Democrtica -CAUD- fou una coalici de diversos partits poltics d'esquerres a Arag  que van presentar conjuntament una candidatura a les eleccions generals espanyoles de 1977 al Senat per la circumscripci electoral de la provncia de Saragossa. Va rebre el suport de la majoria de sindicats. Els partits que van formar la coalici van ser la Federaci Demcrata Cristiana, el Moviment Comunista d'Arag, la Organitzaci Revolucionria de Treballadors, el Partit Carlista d'Arag, el Partit Comunista d'Espanya, el Partit Socialista d'Arag, el Partit Socialista Obrer Espanyol, el Partido Socialista Popular i el Partit del Treball d'Arag. 

Integrants de la candidatura. 
Els tres candidats per ordre alfabtic (amb l'edat i ofici que ocupaven l'any 1977) era: 
Mateo-Antonio Garca Mateos (57 anys, advocat). ;
Lorenzo Martn-Retortillo Baquer (41 anys, catedrtic de Dret Administratiu de la Universitat de Saragossa) ;
Ramn Sainz de Varanda i Jimnez (52 anys, advocat i deg del Collegi d'Advocats de Saragossa) ;
Programa electoral. 
El seu programa electoral es resumia en exigir de la necessitat d'atorgar al poble espanyol d'una Constituci democrtica (en aquelles dates encara no se n'havia elaborat l'avantprojecte de Constituci espanyola de 1978), dotar a les regions d'autonomia, i la defensa dels drets humans, en representaci del classe treballadora d'Arag. 
Resultats electorals. 
Els tres candidats van resultar escollits com a senadors per la provncia de Saragossa, copant els tres primers escons dels quatre assignats a aquesta provncia. Els resultats foren:


El quart senador per la provncia de Saragossa el va obtenir la Candidatura Aragonesa Independent de Centre. Posteriorment es van adscriure a diferents grups en el Senat, el candidat ms votat es va integrar en el Grup Socialista, i els altres ho van fer en el Grup de Progressistes i Socialistes Independents. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191097" title="(60) Echo" nonfiltered="3979" processed="3970" dbindex="78995">
Echo  s l'asteroide nm. 60 de la srie, s un asteroide fora gran del cintur principal, s de la classe S. Fou descobert per en J. Ferguson el 14 de setembre del 1860 a Washington, i fou el tercer, i darrer, asteroide que va descobrir. 

El seu nom prov d'Eco, una nimfa de la mitologia grega. 

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191099" title="Ismael Smith Mar" nonfiltered="3980" processed="3971" dbindex="78996">

Ismael Smith Mar (Barcelona, 1886 - Nova York, 1972) fou un escultor, gravador i dibuixant que estudi a Llotja i a l'Acadmia Baixas.
Eugeni d'Ors, des del seu Glosari, el nomen escultor noucentista, malgrat que el seu estil es caracteritz pel seu caire decadentista.
s l'autor d'una escultura funerria per a la famlia Camps i Nonell de 1908 que est al cementiri de Lloret de Mar.

El 1910 fou pensionat a Pars per l'Ajuntament de Barcelona, on estudi a l'cole Nationale des Arts Dcoratifs fins al 1914, quan esclat la Primera Guerra Mundial.
Com a escultor, realitz nombrosos retrats de diverses personalitats catalanes. 
Fou membre fundador de l'associaci Les Arts i els Artistes, i collabor a La Ilustraci Catalana, Cu-cut!, Mercurio, Or i Grana, Art Jove i Picarol.
Realitz dissenys de modes i nombrosos ex-libris.
Les matrius dels seus gravats es conserven entre la Unitat Grfica de la Biblioteca de Catalunya i la Calcografa Nacional de Madrid.
Viatj per Anglaterra i els Estats Units fins que al 1918 s'establ definitivament a Nova York.

Referncies.
Garca Herraiz, Enrique & Borbonet i Sant, Carmina: Ismael Smith gravador, Biblioteca de Catalunya / Calcografa Nacional, Barcelona - Madrid 1989 (n'hi ha tamb edici castellana).
Mas i Peinado, Ricard: Els artistes catalans i la publicitat (1888-1929). Parsifal Edicions, Barcelona, 2002. ISBN 84-95554-16-X, plana 152.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191107" title="Moviment Comunista d'Arag" nonfiltered="3981" processed="3972" dbindex="78997">

El Moviment Comunista d'Arag -MCA- fou un Partit poltic aragons, fruit de la regionalitzaci del Moviment Comunista -MCE- a Arag que acabaria repercutint en les seves sigles. 
Histria. 
Va ser fundat el 1972 mitjanant la fusi de l'Organitzaci Comunista de Saragossa, sorgida a partir del Front d'Alliberament Popular, i altres grups de menor importncia. Ideolgicament era de caire maosta i exercia com a federaci aragonesa del Moviment Comunista d'Espanya, per el 1977 canviaria les seves sigles per a passar a denominar-se Moviment Comunista d'Arag. 

Durant els anys 70 en la clandestinitat crea els Comits d'Estudiants Revolucionaris de Saragossa a la Universitat de Saragossa per a formar polticament i mobilitzar als estudiants. El 1991 es va fusionar a la Lliga Comunista Revolucionria per a crear un moviment poltic, social i cultural anomenat Liberazin, renunciant a aspirar a participar en la poltica institucional com a partit poltic. Entre la militncia histrica del -MCA- cal destacar Mercedes Gallizo Llamas per la seva rellevncia poltica posterior a IU, PDNI i PSOE. Va ser candidata al Senat el 1979 pel MCA.
Resultats electorals. 
Eleccions generals de 1977: Va concrrer al costat del Partit Carl i independents en la coalici Front Autonomista Aragons -FAA-, presentant candidatura en la circumscripci electoral de la provncia de Saragossa. Es va obtenir els segents resultats: ;



Eleccions generals de 1979: Va concrrer en coalici amb l'Organitzaci d'Esquerra Comunista -OIC- presentant candidatures a les tres circumscripcions electorals aragoneses per al Congrs, i en dues (Huesca i Zaragoza) per al Senat. La coalici entre ambds partits no noms es va fer a Arag sin que va ser comuna a tota Espanya sota el nom Moviment Comunista-Organitzaci d'Esquerra Comunista -MC-OIC-. ;
Per al Congrs va obtenir els segents resultats:



I per al Senat els segents:


Eleccions municipals de 1977: Fusionat amb la OIC (tant a Arag com en la resta d'Espanya) i sota les sigles MCA (a Arag) va presentar candidatures en cinc municipis, les tres capitals ms Jaca i  Calataiud, obtenint uns bons resultats a l'assolir un acta de regidor a Osca, i uns altres sis regidors repartits entre Calataiud i Jaca. A Saragossa, van assolir bons resultats encara que no van arribar al 5% necessari per a poder optar a un acta quedant-se per tant fora de l'Ajuntament. Els resultats van ser els segents: ;



rgans d'expressi.
Com a publicacions exclusives d'mbit aragons publicava La Voz del Campo i Aragn Obrero y Campesino, endems de la publicaci d'mbito espanyol Servir al Pueblo.

Enllaos externs.
Portades de la publicaci Aragn Obrero y Campesino (1975-1977);
Portades de la publicaci La Voz del Campo (1973-1976);



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191108" title="Rom Bonet i Sintes" nonfiltered="3982" processed="3973" dbindex="78998">
Rom Bonet i Sintes (Barcelona, 1886 - 1966) va sser un dibuixant caricaturista i pintor que empr els pseudnims de Jan de Lis, Ali-Bufa, X. Rei, Bo i Net i Bon.

Guany la medalla d'or del concurs de cartells de l'Exposici Internacional del 1929, a Barcelona. En el decurs de l'Exposici, s'install en una caravana en la qual realitz milers de caricatures personals. Una volta acaba aquesta, repet l'experiment recorrent tot l'Estat espanyol amb el seu estudi mbil. Finalment, s'install a Barcelona, a l'anomenada Avinguda de la Llum, on segu amb la prctica de la caricatura i de l'ex-libris.

Referncies.
Mas i Peinado, Ricard: Els artistes catalans i la publicitat (1888-1929). Parsifal Edicions, Barcelona, 2002. ISBN 84-95554-16-X, plana 153.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191109" title="Jovino Fernndez Daz" nonfiltered="3983" processed="3974" dbindex="78999">
Jovino Fernndez Daz, Astries, 1988- Paterna, 1939, va ser l'alcalde-president del Consell Municipal de Xtiva durant la Guerra Civil.

De professi ferroviari, havia arribat a Xtiva per motius de treball. Afiliat al PSOE i a la UGT, va comenar la seua carrera poltica el 1936 en entrar a formar part de la Comissi Gestora de l'Ajuntament de Xtiva que es cre el febrer de 1936, essent alcalde Vicent Parra. Elegit president del Consell Municipal de Xtiva, exerc aquest crrec fins al 30 de mar de 1939, data en qu entrega l'Ajuntament de Xtiva a una comissi de la Falange i es reincorpor al seu lloc de treball a l'estaci de trens de Xtiva. Poc desprs va ser detingut i portat a la pres de Xtiva on s'hi trobaven altres republicans. Jutjat el 15 de juliol en ju sumarssim, va ser condemnat a mort, al igual que ho havien estat la majoria dels seus companys de pres durant els judicis previs. En la seua defensa allega que havia sanejat econmicament l'ajuntament i que havia evitat moltes morts (hi ha documentaci al respecte que recolza les afirmacions de Fernndez). Desprs de ser traslladat a la pres de Sant Miquel dels Reis, prop de Valncia, fou afusellat el 28 de juliol de 1939 a Paterna.

Bibliografia.
Germ Ramrez Aledn i altres...Repblica i Guerra Civil a Xtiva, Ajuntament de Xtiva, 1991.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191110" title="Front Autonomista Aragons" nonfiltered="3984" processed="3975" dbindex="79000">
El Front Autonomista Aragons va ser una coalici electoral creada el 1977 entre diversos partits i grups poltics d'Arag, el principal i ms actiu el Moviment Comunista d'Arag, en aquelles dates encara no legalitzat, i desprs el Partit Carl d'Arag, tamb van participar altres grups menors. El FAA noms es va presentar a les eleccions generals de 1977 amb una nica candidatura per la provncia de Saragossa, on va obtenir el segent resultat: 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191111" title="Josep Aragay i Blanchart" nonfiltered="3985" processed="3976" dbindex="79001">

Josep Aragay i Blanchart (Barcelona, 1889 - Breda, 1973) va sser un pintor, ceramista i teric de l'art.

Fou deixeble del pintor Francesc d'Asss Gal.

El 1911, Eugeni d'Ors li encarreg la direcci artstica de l'Almanac dels Noucentistes. 

Amb el pseudnim Jacob, collabor a diversos setmanaris humorstics catalans, com la primera etapa de la revista Papitu, o El Borinot.

El 1912, juntament amb Xavier Nogus i Francesc Pujols, fund la revista Picarol, un dels mxims exponents de la illustraci catalana a principis del segle XX.

El 1914, realitz un llarg viatge formatiu per Itlia.

L'any 1917 reb l'encrrec de fer els rajols per decorar la font gtica del carrer de Cucurulla de Barcelona, al final del Portal de l'ngel.

Fou professor de l'Escola Superior de Bells Oficis de la Mancomunitat de Catalunya.

El 1925 s'install definitivament a Breda, on fund un taller cermic, activitat a la qual dedicaria la resta de la seua vida professional.

s autor de dos llibres terics: La pintura catalana contempornia, la seua herncia i el seu llegat (1916) i El nacionalisme de l'art (1920).

Referncies.

Ricard Mas i Peinado Els artistes catalans i la publicitat (1888-1929) Barcelona: Parsifal Ediciones, 2002. ISBN 84-95554-16-X, plana 155;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191112" title="Vergonha" nonfiltered="3986" processed="3977" dbindex="79002">


La vergonha, "vergonya" en occit (IPA u  ), i de vegades lo vergonhament (u  'men) en el sentit d'avergonyiment, per tamb d'humiliaci, s com els occitans anomenen les prctiques -i per extensi els efectes- que sobre els nens i la resta de ciutadans occitanoparlants de l'Estat francs, tingueren diverses poltiques governamentals respecte del que hom va anomenar patois (dialectes), en allusi despectiva general a les llenges no oficials de l'Estat. La vergonha era i s practicada amb la intenci de que hom se senti avergonyit de la llengua familiar prpia si aquesta no s el francs. Per a aconseguir el fet es promou l'exclusi, la humiliaci i l'ostracisme a l'escola, reforats per l'absncia de mitjans de comunicaci en la llengua minoritria. Aquest intent de genocidi lingstic ha estat promogut per diferents homes de poder i poltics francesos, des de Henri Grgoire (revoluci francesa) fins a Nicolas Sarkzy de Nagy-Bocsa. 

Dos segles de poltiques anti-patois.
Ja des del 1539, a l'article 111 de la Ordenana de Villers-Cotterts , la parla de llenges diferents del francs a Frana va rebre un fort cop quan va esdevenir obligatori emprar el francs en tot acte  de carcter legal (de prononcer et expedier tous actes en langaige franoys). Tot i que formalment fou una forma de desempallegar-se del llat en els documents oficials   magrat que al segle XVI pocs sbdits francesos eren educats i tenien amplis coneixements del llat...  va significar de fet que el francs, i noms el francs, esdevingus legal al regne.(en langage maternel franoys et non aultrement). 

Abat Grgoire: finals del Segle XVIII fina a finals del Segle XIX.
La necessitat d'aniquilar el patois.
El procs intencionat d'eradicaci de les llenges vernaculars de la Frana moderna i el menysteniment com a poca cosa ms que un dialecte exclusivament oral va comenar amb el manifest de l'Abat Grgoire Informe sobre la necessitat i mitjans per anihilar el patus i universalitzar l's del francs , que va presentar el 4 de juny de  1794 a l'Assemblea Nacional i fou seguit per la prohibici oficial de totes les llenges diferents del francs a l'administraci i a l'escola, per tal d'unificar lingsticament la Frana post-revolucionria, en un moment en que noms el 10% de la poblaci dominava el francs , s a dir al voltant d'uns 3 milions sobre un total de vint-i-vuit. Pel que fa a l'elecci del despectiu mot "patois", que pot tenir una traducci, per no l'nica, per  "dialecte", Jean Jaursva referir-s'hi deint que "hom anomena patois a la llengua d'una naci derrotada" . D'acord al diccionari Chambers, l'origen del terme resta incert, per podria ser una  "corrupci de patrois, del llat vulgar patriensis, un habitant local o vilat".

Quatre mesos abans, el 27 de gener, Bertrand Barre de Vieuzac, malgrat ser un occit de Tarbes, manifest  qu:

La monarquia t motius per semblar-se a a la Torre de Babel; en democrcia, permetre que els ciutadans ignorin la llengua nacional de Paris, s trair a la mare ptria... Per a la gent lliure, la llengua ha de ser una i la mateixa per a tothom.  Quants diners ja hem gastat en la traducci de les lleis de la primera i segona assemblees nacionals als dialectes de Frana! Com si fos el nostre deure mantenir aquests argots brbars i ordinaris que ara noms poden servir als fantics i als contra-revolucionaris!


La fi de les provncies occitanes tradicionals.
Aquesta poltica ultra republicana s particularment bvia, en la manera de que les fronteres interiors de Frana foren redissenyades, creant 83 departaments. La llei es va fer el 22 de desembre del 1789 i va entrar en vigor l'any segent, el 4 de mar de 1790. Tal i com mostra el mapa, hi havia onze enclaves occitanoparlants a l'Estat anterior al 1789, com ara les poderoses terres de Llenguadoc i Gascunya, per van ser arbitrriament dividides en set regions franceses, sense tenir en compte en absolut les identitats tan culturals com lingstiques. 
Aix s com Provena   Alps   Costa Blava va ser creada a partir de parts de cinc provncies occitanes i tres capitals van desaparixer a favor de Marsella, i com la regi d'Alvrnia comprenia entitats occitanes i altres que no ho eren. De la mateixa manera, Nantes va ser administrativament eliminada de Bretanya, tot i que sempre n'ha sigut una de les dues capitals histriques juntament amb Rennes, i Tolosa no fou inclosa dins el Llenguadoc-Rossell, tot i que sempre havia estat la capital histrica de Llenguadoc, que es va distribuir en cinc regions diferents. 
Els noms compostos d'aquestes rees administratives reflecteixen l'artificialitat d'aquesta redistribuci territorial unilateral de Frana i en concret d'Occitnia: Provena   Alps   Costa Blava, Migdia - Pirineus, Roine-Alps i Llenguadoc-Rossell. Com a resultat d'aix, les singularitats de les diverses parts occitanoparlants van ser passades per alt i barrejades en un esfor deliberat del nou govern per debilitar i parcellar els dominis feudals, per tal que la Frana republicana pogus vncer les lleialtats tradicionals.



 Tolosa perd el 76% del seu territori del Llenguadoc.
 Bordeus perd una mica ms de la meitat del seu territori de Gascunya i Guiena.
 Llemotges increment la seva rea administrativa en un 43%.
 Gueret, Pau, Foix, Riom, Ais de Provena, Grenoble, Carpentras (1791) i Nia (1860) van perdre el seu estatus de capitals.
 Clermont-Ferrand, Montpeller i Marsella esdevingueren capitals d'Alvrnia, Llenguadoc-Rossell i Provena-Alps-Costa Atzur, respectivament.
 El Llenguadoc va ser dividit en cinc parts irregulars, la ms gran de les quals va formar el Llenguadoc-Rossell amb la provncia cataloparlant del Rossell.
 Els comtats de Marche, Barn, Foix, Venaissin i Nia van perdre la seva autonomia.
 El departament de Provence-Alpes-Cte d'Azur es va formar amb parts dels histrics comtats de Provena, Nia i retalls d'altres tres provncies. ;
 El nord de Llenguadoc i el Comtat Venaissin i la meitat occidental del Delfinat esdeveniren  minories lingstiques a la nova regi de Rhne-Alpes ;
 Les provncies occitanes ocupen gaireb 200,000 quilmetres quadrats, dues vegades la superfcie de Corea del Sud i una mica ms que el Senegal, ms de vint-i-tres vegades la superfcie de Crsega;
 La mida de Gascunya i Guyenne s comparable a la de Sierra Leone, Irlanda, Gergia i Sri Lanka, o vuit vegades la superfcie de Crsega;
 La mida de Llenguadoc s comparable a la de Dinamarca, Estnia i Bhutan, ms de cinc vegades l'illa de Crsega ;
 Gascunya, Llenguadoc, Provena i Alvrnia representen un sorprenent 78,4% d'Occitnia en termes de superfcie, amb Gascunya que n's ms d'un ter de la superfcie total i Llenguadoc gaireb una quarta part;

Jules Ferry: de finals de  segle XIX a mitjans del segle XX.
Est prohibit escopir a terra i parlar patus. 
A la dcada de 1880, Jules Ferry implemented a series of strict measures to further weaken regional languages in France, as shown in Bernard Poignant's 1998 report  to Lionel Jospin. These included children being given punishments by their teachers for speaking Occitan in a Tolosa school or Breton in Brittany. As Pr-Jakez Helias (1914-1995), the author of the 1975 best-selling novel Le Cheval d'orgueil (The Horse of Pride), recalls in this interview , 

Now I know, I learned that there was a government policy which goal was obviously to make France one and indivisible, and as a result regional languages had to disappear. But I didn't know it then and maybe the teachers of the Third Republic did, though I asked some of them and they all denied it. Their own job was to teach us French. And consequently, while attending school, we were required to speak French. Whenever we used Breton instead, we weren't doing our share and so we deserved to be expelled. Period.


Among other well-known humiliations was clogging young rebels, namely hanging a clog (sabot) around their necks as this young lady  remembers her grandparents say:

My grandparents speak Breton too, though not with me. As children, they used to have their fingers smacked a stick or ruler if they happened to say a word in Breton. Back then, the French of the Republic, one and indivisible, was to be heard in all schools and those who dared challenge this policy were humiliated with having to wear a clog around their necks or kneel down on a ruler under a sign that read: "It is forbidden to spit on the ground and speak Breton." That's the reason why some older folks won't transmit the language to their children: it brings trouble upon yourself...

Resorting to the practice of clogging is confirmed by the Autonomes de Solidarit Laques website :

School has had a unifying role inasmuch as speaking the "noble" language  reduced the use of regional dialects and patois. Let us mention the humiliation of children made to wear a clog around their necks for inadvertently speaking a word in the language of the people. 

As for signs, they were also found in Poitou schools :

It seems as though Jules Ferry making school free and compulsory in 1881 materialized the work started four centuries earlier the Ordinance of Villers-Cotterts; the method of repression and humiliation that was undertaken bore fruit with, for instance, the famous signs in school reading: "It is forbidden to spit on the ground and speak patois."

The Conselh de Representacion Generala de la Joventut d'c (CRGJOC, General Representation Council of the Occitan Youth), through the Youth of European Nationalities website , reports that

Our language  lost its name, becoming some "patois", first at school and then in families through putting pressure on women in education ("Interdit de cracher par terre et de parler patois") with the French IIIrd Republic, Mussolini and Franco.

The Confolents Occitan (Occitan-speaking Limousin) website  testifies of the methods used by French authorities over the past century or so:

To help efface traditional regional identities, the Occitan language was not merely discouraged but actively suppressed. School pupils were punished well within living memory for speaking their native language on school premises. 
The French administration managed to make the Occitan speakers think of their own language as a patois, i.e. as a corrupted form of French used only by the ignorant and uneducated. This alienating process is known as la vergonha ("the shame"). 
Many older speakers of Occitan still believe that their native language is no more than a shameful patois. This is one reason why you rarely hear it in public   or anywhere outside of the neighbourhood or family circle.


As can be seen from these examples, Abb Grgoire's own terms were kept to designate the languages of France: while Breton referred to the so-called dialect spoken in Brittany, the word patois encompassed all Romance dialects such as Occitan and Franco-Provenal. In his report, Corsican and Alsatian were dismissed as "highly degenerate" (trs-dgnrs) forms of Italian and German, respectively. As a result, some people still call their non-French language patois, encouraged by the fact they were never taught how to write it and made to think only French exists in the written form.

De mitjans del segle XX al present.
L'idioma de la Repblica s el francs.
L'any1958, desprs de que alguns qestionessin la constitucionalitat de la situaci que patien les llenges minoritries a Frana, l'Art. II de la Constituci Francesa va ser revisat per concloure que "L'idioma de la Repblica s el francs" (la langue de la Rpublique est le franais). Per l'any 1992 el Consell d'Europa aprov la Carta Europea de les Llenges Regionals o Minoritries , que Jacques Chirac va ignorar  malgrat la petici de Lionel Jospin al Tribunal Constitucional de Frana per tal d'esmenar l'Art. II i incloure totes les llenges vernaculars en territori francs. Altre cop, doncs, es va denegar el reconeixement oficial de les altres llenges de Frana, i  Occitans, Bascos, Corsos, Catalans, Bretons, Alsacians etc. no tenen cap dret legal d'expressar-se en les seves llenges ni tan sols al la seva prpia terra.

On the UMP website , Nicolas Sarkozy denies any mistreatment and even claims in a pre-electoral speech in Besanon on March 13, 2007 that

If I'm elected, I won't be in favour of the European Charter for Regional Languages. I don't want that tomorrow a judge with a historical experience of the issue of minorities different from ours, decides that a regional language must be considered as a language of the Republic just like French.
Because, beyond the text itself, there is a dynamic of interpretations and jurisprudence that can go very far. I am convinced that in France, the land of the free, no minority is discriminated against and consequently it is not necessary to grant European judges the right to give their opinion on a matter that is consubstantial with our national identity and has absolutely nothing to do with the construction of Europe.


His Socialist rival, Sgolne Royal, on the contrary, declares herself ready to sign the Charter in a March 2007 speech  in Iparralde for the sake of cultural variety in France:

Regional identities represent a tremendous asset for the future and I believe that understanding the link between the fundamental values that make the deep-rooted identity between France and the French nation in its diversity, in its authenticity, in its authentic traditions  makes the State work well.


A l'infern la vergonya!.
L'escriptor Ives Roqueta escriu sobre the shame of being Occitan in France in this text  on the Aprene website:

The red is whirling in my mind, I'm red with anger, red is my rebellion. I'm red, the wine spilled over me, on the Corbires paths. The red is confining my mind, I'm red with shame: I speak Occitan. I'm red, red from the blood in my face. Wake up! Where is the blood of our fathers?


Yet, the Occitan language is still alive, though official seclusion has had a devastating effect on the number of speakers in Occitania. Singer Patric alludes to this whole situation in a song called Soi un marrit drlle ("I'm a bad guy") :


Soi un marrit drlle de raubar ton cr
Mas ieu  que vle es anar mai frt
Te maridarai amb un occitan
E l'amor lo farem lo farem en cantant 
Adieu vergonha me soi maridat
Amb aquela filha aurai un enfant
Ne'n farem un me d'aqueste pais
Adieu vergonha soi pas un bandit

 Adieu ma terra bonjorn mon Pais



Claudi Mart questions the obscurantism in France's educational system in Perqu m'an pas dit? ("Why didn't they tell me?") :

As every child, I went to school;
As every child, they taught me to read,
They sang me many songs, taught me so many stories: Lutetia... Pars... Paris...
But why, o why didn't they tell me the name of my language at school?

Our teacher would tell us about that great king of France
Kneeling down in front of the poor: a real saint, that saint Louis!
He loved each and every one and fought poverty: a real saint, that saint Louis!
But why, o why didn't they tell me at school that he killed my country?

And as we grew up, we had to speak three languages;
To make a good technician, you needed three languages,
And English and German and what they write in Rome to make a good technician.
But why, o why didn't they tell me the name of my language at school?

Maybe so much knowledge is hiding the truth from our eyes;
We'll learn by ourselves that freedom doesn't rule on earth;
We'll learn about the starvation in ndia and the mourning of Africans and the death of Che Guevara,
And why, yes why they didn't say the name of our country at school... 


Joan Pau Verdier dedicates his song Veiqu l'occitan ("This is the Occitan") to fighting la vergonha and to the pride of being Occitans :

There was shame in the heart of the land. We had lost the soil, the trees were all dead, slaves in our own country, living a life of bowing down, with no eyes or memory, a rogue nation.
You would tell me: "It's all over!" you my father and you my friends, "There's no coming back now". You'd say: "We must stop dreaming!"
Here comes hope at the end of the road. The new man is standing up. This is the Occitan. The rumour spreads to the smallest towns. We'll keep our land, we will not die!
We were born on a windy day when evil was blowing hard. We're through with being dogs. You see, Father, we aren't dead yet!
I greet you, Brother. Good morning, Farmer. A worker is calling you: another Occitan! Nothing's impossible anymore: we believe in love! And we believe our history is made of the future!
And, Mother, I see you today. Springtime blossoms in your hair. You've understood our sun. You perfectly know we aren't crazy.
Here comes the hope. May the child sing. We'll have a right to live, to be Occitans. I greet you, Brother; good morning, Farmer! The new man is calling you, he's a Basque, a Breton...

Jan dau Melhau, from Limousin, in Lo Diable es jos la prta (The Devil Lies Under the Door), tells how Occitans learned to feel ashamed of their occitanity in a society that denied them any legitimity :

There came a time when people felt ashamed:
They felt ashamed of what they spoke;
Of their language mended with the thread of such a long history, they felt ashamed.

There came a time when people felt ashamed:
They felt ashamed of how they spoke;
Of saying so much in so little and making their minds smile, they felt ashamed.

There came a time when people felt ashamed:
They felt ashamed of what they were;
Of what had made them what they were, they felt ashamed.

Cursed be the time when people felt ashamed 
And cursed be those who let themselves feel ashamed!

Hartra, a youth movement for the promotion of Occitan, militates against the shaming, as can be seen on this poster . It reads in both Gascon Occitan and French, with a touch of irony and a renewed confidence in the future of Occitania:

To hell with the shame...
Our patois is a language: Occitan;
Our South is a country: Occitania;
Our folklore is a culture.
We want respect for our difference.
Share, mix, walk!!


Referncies.


Vegeu tamb.
 Llenges de Frana;

Enllaos externs.
 Ordenana de Villers-Cottert ;
 Informe de Abb Grgoire sobre la necessitat i mitjans per aniquilar el patois i per a universalitzar l's de la llengua francesa;
 Reportatge de Bernard Poignant;
 Constituci francesa;
 Carta europea per a les llenges regionals o minoritries;
 Plana de les Joventuts de les Nacionalitats Europees ;
 Aprene, Establiment d'Ensenhament Superior Occitan ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191114" title="Francesc Canyelles i Balaguer" nonfiltered="3987" processed="3978" dbindex="79003">
Francesc Canyelles i Balaguer (Barcelona, 1889 - 1938) va sser un pintor, gravador xilgraf i dibuixant decorador.

De jove es dedic a la creaci de models de serralleria artstica, essent escollit per a dirigir la decoraci i installaci de la sala que el Foment del Treball Nacional havia adquirit al pavell d'Espanya a l'Exposici de Brusselles del 1910.

Ms tard, va ser designat professor de decoraci a l'Escola Industrial, on exerc durant 28 anys.

Realitz diversos viatges d'estudis per Frana, Itlia, Blgica i Alemanya.

Li sn coneguts tamb nombrosos plafons i esgrafiats a diverses mansions barcelonines, i estampes i gravats al boix de factura tradicional.

Referncies.
Mas i Peinado, Ricard: Els artistes catalans i la publicitat (1888-1929). Parsifal Edicions, Barcelona, 2002. ISBN 84-95554-16-X, plana 163.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191116" title="Eusebi Busquets i Conill" nonfiltered="3988" processed="3979" dbindex="79004">
Eusebi Busquets i Conill (Barcelona, 1875 - 1962) va sser un tallista i dibuixant de plans de mobiliari que  treball amb el seu cos Joan Busquets i Cornet.

Cap al 1926 exerc de secretari-administrador del Foment de les Arts Decoratives, i dirig Arts i Bells Oficis (1927-1931) de la mateixa entitat.


Referncies.
Mas i Peinado, Ricard: Els artistes catalans i la publicitat (1888-1929). Parsifal Edicions, Barcelona, 2002. ISBN 84-95554-16-X, plana 164.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191119" title="Solidaritat Catalana (1980)" nonfiltered="3989" processed="3980" dbindex="79005">
Solidaritat Catalana (SC) fou un partit poltic catal creat el 1980 per Joan Echevarria Puig, Celedoni Sala Vidal, Manuel Milin Mestre i Joan Rosell i Lastortras. Ideolgicament era molt propera a Aliana Popular. Es present a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980 i va obtenir 64.000 vots (2,37 %) i cap esc. Poc desprs es va dissoldre, i la major part dels seus membres, entre ells Manuel Milin Mestre, es passaren al Partit Popular.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191120" title="Manuel Humbert i Esteve" nonfiltered="3990" processed="3981" dbindex="79006">
Manuel Humbert i Esteve (Barcelona, 1890 - 1975) va sser un pintor i dibuixant.

Es form a Llotja i a l'Escola de Francesc d'A. Gal. Es don a conixer com a dibuixant al setmanari satric Papitu, amb el pseudnim Isaac. El 1912 collaboraria a Picarol. 

Entre 1909 i 1939 visqu entre Pars i Barcelona, on es present com a pintor el 1915, mitjanant una exposici a les Galeries Laietanes. A Pars fu amistat amb Picasso, Modigliani -que va fer d'ell dos magnfics retrats a l'oli, un d'ells a la National Gallery de Melbourne -, Chaim Soutine i Moise Kisling.

Membre fundador de l'agrupaci Les Arts i els Artistes, el 1929 collabor en la decoraci del Palau Nacional de Montjuc. Des del 1927 s'incorpor al grup de pintors de la Sala Pars de Barcelona, on es mantingu a la postguerra.

Referncies.
 Rafael Benet & Maral Olivar: El pintor Manuel Humbert: estudios crticos y biogrficos  Barcelona: Edimar  ( Grf. Alfa ) , 1960 ;
Humbert prleg de Francisco Miralles; traducci i notes de Josep Maria Cadena, Barcelona: Taber, ;
 Mas i Peinado, Ricard: Els artistes catalans i la publicitat (1888-1929) Barcelona: Parsifal Edicions, 2002. ISBN 84-95554-16-X, plana 165.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191121" title="Candidatura Independent de Centre" nonfiltered="3991" processed="3982" dbindex="79007">
La Candidatura Independent de Centre fou una una llista electoral promoguda per l'aleshores governador civil de la provncia de Castell de la Plana Pablo Martn Caballero, que es va presentar a les eleccions generals espanyoles de 1977 i va obtenir un esc per a Jos Miguel Ort Bords. Ms tard es va integrar en la Uni de Centre Democrtic.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191122" title="Joan Vila i Pujol" nonfiltered="3992" processed="3983" dbindex="79008">
Joan Vila i Pujol (Barcelona, 1890 - 1947) va sser un dibuixant illustrador conegut amb el pseudnim de D'Ivori.

Es form a l'Acadmia Borrell, al Cercle Artstic de Sant Lluc i amb Josep Triad.

Als setze anys treballava al taller de vitralls del seu pare i el 1909 illustr els dos volums de Rondalles Populars Catalanes.

El 1911 emigr a Argentina, on dibuix per a la revista Caras y Caretas.

Una altra volta a Barcelona, el 1914 collabor en diverses publicacions impulsades pel biblifil Miquel i Planas, com la revista Bibliofilia i el llibre La llegenda del llibreter assass, aix com la Histria Popular de Catalunya d'Alfons Roure.

Collabor tamb amb les revistes D'Ac i d'All, La Rondalla del Dijous i Jordi.

Realitz l'arbre dels antics gremis, algunes escenografies i diverses collaboracions amb projectes arquitectnics.

Referncies.
Mas i Peinado, Ricard: Els artistes catalans i la publicitat (1888-1929). Parsifal Edicions, Barcelona, 2002. ISBN 84-95554-16-X, plana 166.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191123" title="Els Verds Ecologistes" nonfiltered="3993" processed="3984" dbindex="79009">
Els Verds Ecologistes (EVE) va ser un partit poltic espanyol fundat el 1987 que va tenir el seu origen a Futur Verd, partit sorgit del Partit Humanista que alhora t el seu origen en la secta de la Comunitat de Silo. 

Una comissi parlamentria espanyola va considerar secta perillosa i destructiva EVE el 1988, per malgrat aix el partit va sumar 136.335 vots a les eleccions generals espanyoles de 1989 i 8.730 a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1988. En 1989 una sentncia judicial va obligar EVE a variar la seva denominaci i va passar a denominar-se Els Ecologistes, que van obtenir 68.851 vots en les eleccions generals espanyoles de 1993. En 1994 el partit va deixar d'actuar. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191126" title="(1404) Ajax" nonfiltered="3994" processed="3985" dbindex="79010">
 Ajax s l'asteroide nmero 1404. Va ser descobert per l'astrnom K. Reinmuth des de l'observatori de Heidelberg (Alemanya), el 17 d'agost de 1936.La seva designacin provisional era 	1936 QW. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191129" title="Torre d'En Lloris" nonfiltered="3995" processed="3986" dbindex="79011">
La Torre d'En Lloris s una pedania de Xtiva, que compta amb 109 habitants .

La Torre de Lloris es troba situada a una 4 km per carretera al nordest de Xtiva, al costat del riu Albaida. El seu nom li'l deu al senyoriu que all tenien des del 1379 els senyors de Lloris. Dedicada predominantment a l'agricultura, la seua imatge buclica de poblet tradicional valenci ha estat pertorbada recentment per l'arribada de l'especulaci immobiliria i la degradaci del riu Albaida i la platja natural que al seu pas pel poble formava, la qual cosa ha comportat que se sollicitara a l'Ajuntament de Xtiva la construcci d'una piscina. 

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191130" title="Francesc Fontbona de Vallescar" nonfiltered="3996" processed="3987" dbindex="79012">
Francesc Fontbona de Vallescar (Barcelona, 20 de juliol del 1948) s un historiador de l'art, especialitzat en l'edat contempornia.

 Biografia .
Doctor en Histria Moderna per la Universitat de Barcelona (1987), on s'havia llicenciat el 1970. Treball des de molt jove a l'Institut Amatller d'Art Hispnic, d'on acab esdevenint-ne membre del Patronat. Fou Professor ajudant d'Histria de l'art a la Universitat de Barcelona (1971-74). Del 1995 en ha estat director de la Unitat Grfica de la Biblioteca de Catalunya de Barcelona). Va ser redactor (1968-71) i responsable (1971-78) de la secci d'Art de la Gran Enciclopdia Catalana.

s Acadmic numerari de la Reial Acadmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona  (1987), membre numerari de l'Institut d'Estudis Catalans (1992) i soci honorari de The Hispanic Society of America de Nova York (1993).

Dedicat a l'estudi de l'art del segle XIX i comenaments del XX, a aquests temes ha dedicat gran quantitat de llibres. Ha dirigit obres com El Modernisme, d'Edicions L'Isard (Barcelona 2002-2004), i dos repertoris de catlegs d'exposicions d'art catalanes (IEC, Barcelona 1999 i 2002).

Entre els guardons que ha rebut hi ha el Premi Crtica Serra d'Or, d'assaig del 1976, i els Premis de l'Associaci Catalana de Crtics d'Art (ACCA) a la millor publicaci del 1999 i 2002.

 Selecci dels seus llibres .
 La crisi del Modernisme artstic Barcelona: Curial, 1975;
 El paisatgisme a Catalunya Barcelona: Edicions Destino, 1979;
 Amb Francesc Miralles Anglada-Camarasa Barcelona: Polgrafa, 1981;
 Del Neoclassicisme a la Restauraci (1808-1888), vol. VI de la Histria de l'Art Catal Barcelona: Edicions 62, 1983;
 Amb F. Miralles Del Modernisme al Noucentisme, vol. VII de la Histria de l'Art Catal Barcelona: Edicions 62, 1985;
 El grabado en Espaa, volum 31 de la Summa Artis: Historia general del arte Madrid: Espasa Calpe, 1988;
 La xilografia a Catalunya entre 1800 i 1923 Barcelona: Biblioteca de Catalunya, 1992;
 L'Ottocento: dal neoclassicismo al realismo, dins La pittura spagnola, a cura de Alfonso E. Prez Sanchez. Milano: Electa 1995;
 Amb Victoria Dur Catleg del Museu de la Reial Acadmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (I-Pintura) Barcelona: Reial Acadmia de Belles Arts de Sant Jordi, 1999);
 Josep Mompou. Biografia i catleg de la seva obra (pintura, gravat i taps) Barcelona: Editorial Mediterrnia, 2000;
 Gaud al detall. El geni del Modernisme catal Barcelona: Prtic, 2002);
 Carles Mani, escultor malet Barcelona-Tarragona: Viena-Museu d'Art Modern de Tarragona, 2004;
 Francesc Torras Armengol 1832-1878 Barcelona: Caixa de Terrassa/Lunwerg, 2005;
 Manolo Hugu Segovia: Museo de Arte Contemporneo Esteban Vicente, 2006;
 Amb F.Miralles Anglada-Camarasa. Dibujos. Catlogo razonado Barcelona: Editorial Mediterrnia, 2006;

 Fonts.
 Gonzalo M. Borrs Gualis & Ana Reyes Pacios Lozano Diccionario de historiadores espaoles del arte Madrid: Ctedra, 2006;
 Francisco Calvo Serraller (dir) Enciclopedia del arte espaol del siglo XX. 2. El contexto Madrid: Mondadori, 1991;
 Diccionario de escritores. Quien es quien hoy en las letras espaolas Madrid: Cedro, 1996;
 Gran Enciclopdia catalana;

 Enllaos .
Pgina web personal ;
Llibres a Dialnet;
Llibres d'Editorial Mediterrnia;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191132" title="(2395) Aho" nonfiltered="3997" processed="3988" dbindex="79013">
Aho s l'asteroide nmero 2.395 de la serie. Va ser descobert per el Harvard College des de l'observatori de Agassiz Stat, el 17 de mar de 1977. La seva  designacin provisional va ser 1977 FA.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191135" title="(228) Agathe" nonfiltered="3998" processed="3989" dbindex="79014">
Agathe s l'asteroide nmero 228 . Va ser descobert per el astrnom Johann Palisa des de l'observatori de Viena (Austria) , el 19 d'agost de 1882.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191136" title="Federacin Progresista" nonfiltered="3999" processed="3990" dbindex="79015">
La Federacin Progresista va ser un partit poltic espanyol fundat al desembre de 1984 per Ramn Tamames, desprs de la seva sortida del PCE. D'ideologia ecologista i d'esquerres, va formar part de la fundaci d'Izquierda Unida en 1986. Va abandonar la coalici al desembre de 1987 i es va desintegrar a l'any segent. 

Es va inscriure en el registre de partits poltics el desembre de 1984, i al febrer de 1985 va llanar a la ciutadania el seu manifest programtic per una alternativa "verda, vermella i blanca". El juliol de 1985 va celebrar el seu Congrs Constituent, i l'any segent es va posicionar clarament contra l'ingrs de Espanya en la OTAN, participant activament en la Plataforma Cvica Anti-OTAN, que va agrupar a les organitzacions esquerranes contrries a l'Aliana Atlntica. Desprs del referndum i la convocatria anticipada d'eleccions, les forces de la Plataforma Cvica van forjar la coalici Izquierda Unida, i la Federacin Progresista es va veure obligada a decidir si participava en IU o presentar-se en aliana amb Els Verds, ideolgicament ms afins per amb expectatives electorals ms modestes. 

En la reuni del Comit Federal del 26 d'abril de 1986, la direcci progressista va decidir integrar-se en el nou projecte d'Izquierda Unida, el que va motivar la dimissi del seu Coordinador General, Santos Ruesga, i la seva substituci per Pablo Martn Urbano. Al desembre de 1987 se celebrava a Madrid el IIIongrs de la Federacin Progressista, en la qual es va acordar la sortida de la formaci de la coalici d' Izquierda Unida pel seguidisme d'aquesta respecte al PCE. Poc desprs, el lder Ramn Tamames abandonava el partit i el 1988 es dissolia la prpia federaci. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191139" title="Enric Cristfor Ricart i Nin" nonfiltered="4000" processed="3991" dbindex="79016">
Enric Cristfor Ricart i Nin (Vilanova i la Geltr, 1893 - 1960) va sser un gravador i pintor.

Estudi a l'Escola d'Art de Francesc d'Asss Gal, i a l'Escola de Bells Oficis. Tamb fou membre fundador de l'Associaci Courbert.

Collabor a les revistes L'Instant, Troos, Themis, Jordi i Prisma.

Illustr amb els seus gravats al boix nombrosos llibres com Aleluyas (de Santiago Vinardell, 1919), La vida se sueo (de Caldern de la Barca), ncores i estrelles (de Sagarra, 1935) i L'Odissea (d'Homer, 1948) i va ser el representant ms destacat de la renaixena de la xilografia catalana al primer ter del segle XX.

s un dels artistes ms destacats del Noucentisme.

Referncies.
 Maria Rosa Planas, Enric-Cristfol Ricart, gravador del Noucentisme, Biblioteca de Catalunya, Barcelona 1988. ISBN 84-7845-005-X.
 Ricard Mas i Peinado Els artistes catalans i la publicitat (1888-1929) Barcelona: Parsifal Edicions, 2002. ISBN 84-95554-16-X, plana 172;

Enllaos externs.
 ;
 Breu biografia d'Enric Cristfor Ricart i Nin.;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191142" title="Alternativa Verda-Moviment Ecologista de Catalunya" nonfiltered="4001" processed="3992" dbindex="79017">
Alternativa Verda-Moviment Ecologista de Catalunya (AV-MEC) fou un partit poltic catal de tarann ecologista i catalanista fundat el 1983 a la Bisbal d'Empord amb antics militants de Nacionalistes d'Esquerra i que volia aglutinar els collectius i grups ecologistes desencisats de la poltica. Un dels promotors fou Joan Oms. A les eleccions al Parlament de Catalunya de 1988 van obtenir 16.346 vots (0,61 %), per va baixar a 10.323 (0,39 %) a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1992. El 1993 fou una de les organitzacions que form el nou partit Els Verds (Confederaci Ecologista de Catalunya).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191144" title="(744) Aguntina" nonfiltered="4002" processed="3993" dbindex="79018">
Aguntina s l'asteroide nmero 744. Va ser descobert per l'astrnom J. Rheden des de l'observatori de Viena (Austria), el 26 de febrer de 1913. La seva designaci provisional era 1913 QW .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191148" title="Pere Vidiella i Sim" nonfiltered="4003" processed="3994" dbindex="79019">
Pere Vidiella i Sim (Reus, 1893 - 1975) va sser un escultor i dibuixant.

Es form a l'estudi de l'escultor Josep Llimona, a Barcelona. 

Se'n va anar a Pars per a ampliar estudis, on es dedicaria, tamb, a l'estampat de btiks.

El 1916 organitz a Reus un Sal d'Humoristes.

De 1926 a 1928 exerc de professor de dibuix a l'Institut d'Osuna (Sevilla), on fu una exposici d'escultures.


De 1929 a 1937 exerc de professor de dibuix a l'Institut d'Tortosa (Tarragona)

Realitz molts anuncis publicitaris que signava sempre amb el pseudnim Vidi.

Entre el 1937 i el 1963 -any de la seua jubilaci- exerc de professor a l'Institut de Reus, a ms de fundar-hi una acadmia d'art.

Com a escultor, s autor de la font El nen de les oques, de Reus.

Referncies.
Mas i Peinado, Ricard: Els artistes catalans i la publicitat (1888-1929). Parsifal Edicions, Barcelona, 2002. ISBN 84-95554-16-X, plana 174.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191150" title="(1800) Aguilar" nonfiltered="4004" processed="3995" dbindex="79020">
Aguilar s l'asteroide nmero 1800 . Va ser descobert per l'astrnom Miguel Itzigsohn des de l'observatorio de La Plata (Argentina), el 12 de setembre de 1950. La seva designaci provisional era 1950 RJ .











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191152" title="Delfi" nonfiltered="4005" processed="3996" dbindex="79021">
 
Delfi s una entitat de poblaci del terme municipal de Rabs d'Empord a l'Alt Empord que est situat al costat de la carretera que mena de Rabs a Garriguella i que en l'ltim cens comptava amb 18 habitants. La festa d'aquest poble s el dia 9 d'agost i t una esglsia dedicada a Sant Rom. Tamb compta amb una fbrica d'escultures de guix. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191154" title="(1568) Aisleen" nonfiltered="4006" processed="3997" dbindex="79022">
Aisleen s l'asteroide nmero 1568. Va ser descobert per l'astrnom E. L. Johnson des de l'observatori de Johannesburg (Repblica Sudafricana), el 21 d'agost de 1946. La seva designaci provisional era 1946 QB.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191156" title="Alianza Nacional" nonfiltered="4007" processed="3998" dbindex="79023">
Alianza Nacional s un partit d'ultradreta i neonazi, fundat el 2005.


Alianza Nacional es va formar el 2005 i el seu primer congrs va tindre lloc el 2006 a Valncia. Alianza Nacional es proclama socialista, nacionalista espanyol i europeista. Defensen la supremacia blanca i sn negacionistes, s a dir, neguen l'existncia de l'holocaust jueu. Dins de les doctrines que defensen s'inclou una aposta per la raa d'acord amb la qual es declaren en contra l'actual immigraci i a favor d'una "Espanya" i Europa sols per als espanyols i europeus. Es tracta, per tant, d'un partit racista que sustenta les seues postures en tesis metafsiques, i per tant indemostrables, com l'existncia d'una "identitat" o una "raa" espanyoles, o la superioritat dels blancs sobre les altres races. Consideren la situaci d'Espanya i d'Europa critiques i responsabilitzen al governs liberals de la situaci. Per a ells, la nacionalitat s una qesti de ius sanguinis, s a dir, s la sang la que dna el dret a la nacionalitat i no la residncia o el treball. Entre d'altres actes han organitzat un homenatge al nazi Rudolf Hess. 

Dels seus membres cal destacar a Pedro Cuevas, considerat assass del jove esquerr i independentista Guillem Agull el 1993, i ex membre del grup paramilitar illegalitzat Frente Antisistema(FAS). Aquest assas, es va presentar a les Eleccions municipals de 2007 amb aquest partit a edil de Xiva.

Referncies.


Enllaos externs.
 Pgina Oficial de Alianza Nacional;
 Registre de Partits del Ministeri de l'Interior espanyol;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191157" title="(3192) A'Hearn" nonfiltered="4008" processed="3999" dbindex="79024">
 A'Hearn s l'asteroide nmero 3192. Va ser descobert per l'astrnom E. Bowell des de l'observatori de Flagstaff (Arizona, Estats Units), el 30 de gener de 1982. La seva designaci provisional era 1982 BY1.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191159" title="(2826) Ahti" nonfiltered="4009" processed="4000" dbindex="79025">
 Ahti s l'asteroide nmero 2826. Va ser descobert per l'astrnom Yrj Visl des de l'observatori de Turku (Finlndia), el 18 d'octubre de 1939. La seva designaci provisional era 1939 UJ.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191160" title="Josep Obiols i Palau" nonfiltered="4010" processed="4001" dbindex="79026">
Josep Obiols i Palau (Sarri, Barcelona, 1894 - Barcelona, 1967) va sser un pintor que estudi amb Joaquim Torres-Garcia a l'Escola de Decoraci de Barcelona.

Fou membre de l'Agrupaci Courbet i del Cercle Artstic de Sant Lluc.

Entre el 1920 i el 1922 viatj a Itlia amb Carles Riba, d'on tornar impressionat pels muralistes del tres-cents i del quatre-cents.

A Barcelona conre la pintura mural i la de cavallet, amb paisatges, natures mortes i temes infantils.

Particip en l'Exposici Internacional de 1929 pintant uns interiors del Palau Nacional de Montjuc i fu els maniquins de moda per a infants d'El Dique Flotante.

Professor de l'Institut Escola de Sarri, fu nombroses illustracions per a llibres i revistes, com La Revista, Jordi, el Cartips Catal i el Sillabari Catal. A ms va dibuixar cartells, com el conegut Ja sou de l'Associaci Protectora de l'Ensenyana Catalana? (1919).

Durant la Guerra Civil Espanyola, disseny paper moneda per a la Conselleria de Finances de la Generalitat de Catalunya.

A la postguerra pint diverses dependncies del monestir de Montserrat.

L'any 1961 va fer els murals de la Sala del Bon Govern de la Casa de la Ciutat de Barcelona, sorprenent per l'acadmic de les seves pintures 

s considerat un dels pintors ms preeminents del noucentisme.

Va mantenir amistat amb l'escriptor Joan Salvat-Papasseit. Aquest va fer una cronica el 1917 sobre el Cartips Catal publicada a la revista Vell i Nou, on Salvat destacava el poder didctic dels dibuixos d'Obiols. El 1921 li va dedicar el poema . El 1922 el poeta va citar Obiols i el popular cartell Ja sou de l'Associaci Protectora de l'Ensenyana Catalana? a . El 1923 el pintor va illustrar "un frontispici a la trepa" al llibre  decorant, tamb a m, la coberta del llibre. 

Referncies.
Mas i Peinado, Ricard: Els artistes catalans i la publicitat (1888-1929). Parsifal Edicions, Barcelona, 2002. ISBN 84-95554-16-X, plana 176.
 Breu biografia de Josep Obiols i Palau.;
 Joan Salvat-Papasseit - Obra Completa, edici a cura de Carme Arenas Noguera, Cercle de Lectors / Galxia Gutenberg, 2006.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191162" title="(978) Aidamina" nonfiltered="4011" processed="4002" dbindex="79027">
Aidamina s l'asteroide nmero 978. Va ser descobert per el'astrnom S. Belyavskij des de l'observatori de Simeis, el 18 de maig de 1922. La seva designaci provisional era 1922 LY.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191163" title="Josep Serra i Massana" nonfiltered="4012" processed="4003" dbindex="79028">
Josep Serra i Massana (Igualada, 1896 - 1980) va sser un dibuixant format a l'Acadmia Baixas de Barcelona.

Juntament amb Ramon Miret, fou un dels pioners dels dibuixos animats en el camp publicitari. Collabor a Joventut catalana, Lecturas, En Patufet, Virolet, La Mainada i TBO. Illustr, tamb, nombrosos llibres infantils per a les editorials Muntaola i Seix i Barral. Durant la darrera Guerra Civil Espanyola collabor a Flechas y Pelayos, i cre amb Baldrich la revista Mujer.

s autor de l'assaig Anlisis de la comicidad.

El seu estil denota una influncia clara de Junceda, en detriment, tal vegada, de la seua prpia personalitat artstica.

Referncies.
 Ricard Mas i Peinado Els artistes catalans i la publicitat (1888-1929) Barcelona: Parsifal Edicions, 2002. ISBN 84-95554-16-X, plana 180.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191165" title="(2067) Aksnes" nonfiltered="4013" processed="4004" dbindex="79029">
 Aksnes s l'asteroide nmero 2067. Va ser descobert per l'astrnom Yrj Visl des de l'observatori de Turku (Finlndia), el 23 de febrer de 1936. La seva designaci provisional era 1936 DD.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191166" title="Dolores Veintemilla de Galindo" nonfiltered="4014" processed="4005" dbindex="79030">
Dolores Veintemilla de Galindo (1829 - 23 de maig de 1857) s un poetessa i narradora equatoriana.

Enllaos externs.

 a l'edici en castell de Viquitexts




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191168" title="(2153) Akiyama" nonfiltered="4015" processed="4006" dbindex="79031">
Akiyama s l'asteroide nmero 2153. Va ser descobert per l'astrnom el Harvard College des de  l'observatori de Agassiz Stat, el 1 de desembre de 1978. La seva designaci provisional era 1978 XD.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191170" title="Time/Breathe (reprise)" nonfiltered="4016" processed="4007" dbindex="79032">
Time s la quarta can del disc del grup britnic de rock progressiu Pink Floyd anomenat The Dark Side of the Moon aparegut el 1973. La can fou escrita per Roger Waters i composta per tots els membres del grup (David Gilmour, Richard Wright et Nick Mason). al principi hi ha un llarg passatge on es poden sentir rellotges i alarmes, enregistrades en estreo per Alan Parsons.

Composici.
Desprs dels sons dels rellotges es pot sentir un solo de percussi tocat per Nick Mason. David Gilmour canta amb Richard Wright. Desprs del refrany es pot sentir un solo de guitarra de Gilmour, seguit d'un altre refrany. Hi ha una represa de la pea Breathe que conclou la pea i que introdueix la segent "The Great Gig in the Sky".

Msics.
Roger Waters - baix;
David Gilmour - guitarra, veu;
Richard Wright - piano, efectes sonors, veu;
Nick Mason - bateria, percussions;

Enllaos externs.
Extracte d'udio;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191171" title="Josep Sala" nonfiltered="4017" processed="4008" dbindex="79033">
Josep Sala (Barcelona, 1896 - 1962) va sser un fotgraf i grafista que estudi a Llotja i va ser professor de ball.

Membre del FAD i de l'Agrupaci Fotogrfica de Catalunya, va ser tamb collaborador habitual de D'Ac i d'All on s'encarreg de la direcci artstica de la tercera poca d'aquesta revista i en la qual publicaria alguns dels seus treballs ms interessants com a publicista.

Collabor tamb a Las 4 estaciones, Mirador, Revista Ford i La Publicitat.

Durant la darrera Guerra Civil Espanyola treball, juntament amb Pere Catal i Pic, per al Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya.

Referncies.
Mas i Peinado, Ricard: Els artistes catalans i la publicitat (1888-1929). Parsifal Edicions, Barcelona, 2002. ISBN 84-95554-16-X, plana 183.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191173" title="(198) Ampella" nonfiltered="4018" processed="4009" dbindex="79034">
Ampela s l'asteroide numero 198, descobert el 13 de juny de 1879 des de Marsella per Alphonse Louis Nicolas Borrelly.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191175" title="(871) Amneris" nonfiltered="4019" processed="4010" dbindex="79035">
Amneris s l'asteroide nmero 871. Va ser descobert per l'astrnom Max Wolf des de l'observatori de Heidelberg (Alemanya), el 14 de maig de 1917. La seva designaci alternativa s 1917 BY.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191176" title="Denisa Comanescu" nonfiltered="4020" processed="4011" dbindex="79036">
Denisa Comanescu s una poetessa romanesa que va nixer el 1954 a Buzau, Romania. 

Denisa Comanescu es va llicenciar en filologia i ha treballat com a periodista i com a traductora. Actualment s redactora en cap de l'editorial Polirom de Bucarest. Va publicar el seu primer llibre el 1975.

Enllaos externs.
 Biografia a arts-uk.com;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191178" title="(2927) Alamosa" nonfiltered="4021" processed="4012" dbindex="79037">
 Alamosa s l'asteroide nmero 2927 . Va ser descobert per l'astrnom Norman G. Thomas des de l'observatori de Flagstaff (Arizona, Estats Units), el 5 d'octubre de 1981. La seva designaci provisional era 1981 TM.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191180" title="(1969) Alain" nonfiltered="4022" processed="4013" dbindex="79038">
 Alain s l'asteroide nmero 1969. Va ser descobert per l'astrnom Sylvain Julien Victor Arend des de l'observatori d'Uccle (Blgica), el 3 de febrer de 1935. La seva designaci provisional era 1935 CG.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191182" title="Selecci de rugbi de Nova Zelanda" nonfiltered="4023" processed="4014" dbindex="79039">



La Selecci de rugbi de Nova Zelanda, coneguda com All Blacks s la selecci oficial de rugbi representativa de Nova Zelanda, sent considerada una de les millors del mon de rugbi.

La selecci ha guanyat la Copa del Mn de Rugbi en una ocasi, el 1987 i set vegades el Torneig de les Tres Nacions, sent el pas que ms vegades l'ha aconseguit. Actualment la selecci est posicionada en primer lloc del rnquing internacional del Rugbi. Abans de cada partit, l'equip balla una dansa tradicional maori, el Haka.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191183" title="Ordinador porttil" nonfiltered="4024" processed="4015" dbindex="79040">

Un ordinador porttil s un petit ordinador mbil que pesa entre vuit cents grams i sis quilograms aproximadament, depenent de la grandria, dels materials emprats en la seva fabricaci i d'altres factors.

Els ordinadors porttils son capaos de desenvolupar les mateixes tasques que un ordinador de sobretaula, encara que solen presentar menors prestacions pel mateix preu. A s perqu contenen components que sn similars als dels ordinadors de sobretaula i fan les mateixes funcions, per sn miniaturitzats i optimitzats per a s mbil i consum energtic eficient. Normalment tenen pantalla de cristall lquid i la majoria utilitzen diferents mduls de memria per a la seva memria RAM.

A ms d'un teclat d'ordinador integrat al conjunt, tamb solen incorporar un ratol tctil (superfcie sensible al contacte de la m) o un ratol de bot (bot integrat al teclat, la part superior del qual es fa girar per dirigir el desplaament de la busca), encara que s'hi poden connectar tot tipus de dispositius externs.

L'ordinador porttil ha augmentant notablement la seua utilitzaci front al ordinador de sobretaula, degut al seu abaratiment i la reducci del la seua mida. Actualment (octubre, 2008) trobem al mercat unitats de set polsades (7") i preus inferiors als tres cents euros. Per definitivament la seua caracterstica ms til s la seua independncia de fonts d'alimentaci elctrica durant perodes entre les dues i les nou hores d'autonomia.

Components.

Molts dels components d'un ordinador porttil son similars a els components dels de sobretaula, pero solen ser ms petits i amb un consum ms eficient.

Detallem alguns d'ells:

 CPU o microprocesador. Ha de ser de baix consum, com els Intel M, integrats a la plataforma Intel Centrino i NAPA, o els AMD Turion 64.
 Disc dur de 2,5 o 1,8 polsades i de 5.400 revolucions, front als 3,5 i 7.200 revolucions dels ordinadors de sobretaula. La reducci de la mida s obvia, ja que millora la portabilitat i la reducci de revolucions redueix el consum energtic i millora la dissipaci de la calor. Actualment han comenat a distribuir-se models amb disc SDD, s a dir d'estat slid, com les memries flash o USB. Amb el que el temps d'accs, pes i consum elctric es redueix sensiblement;
 Mduls de memria RAM SODIMM (Small Outline DIMM) ms petits i eficients que els DIMM dels sobretaula.
Unitat lectora/gravadora de DVD o Blu-ray. Cada vegada s ms freqent l'existncia de models de tipus slot-in.


























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191184" title="Climent VII" nonfiltered="4025" processed="4016" dbindex="79041">


Giulio di Medici ( Florncia, Repblica de Florncia 1478 - Roma, Estats Pontificis 1534 ) fou un membre dels Mdici que va esdevenir senyor de Florncia entre 1519 i 1523, i que posteriorment fou papa de Roma amb el nom de Climent VII.

Orgens familiars.
Va nixer el 26 de maig de 1478 a la ciutat de Florncia, sent fill illegtim de Juli de Mdici i Fioretta Gorini. Fou nt per lnia paterna de Pere I de Mdici i Lucrezia Tornabuoni, nebot de Lloren el Magnfic i cos del papa Lle X.

Descendents.
Tingu un fill illegtim nascut d'una relaci amb la seva criada Simunetta:
 Alexandre de Mdici (1510-1537), duc d'Urbino i senyor de Florncia;

Vida poltica i religiosa.

El seu pare va morir abans que ell nasqus, durant la conspiraci dels Pazzi, i al nixer va ser reconegut com a fill legtim de Giuliano (en una butlla emesa l'any 1513 per Lle X) i educat pel seu oncle Lloren. Aquell mateix any fou nomenat arquebisbe de Florncia, crrec que va ocupar fins el 1523.

Quan el seu cos Giovanni di Medici va esdevenir Papa, amb el nom de Lle X, el va nomenar cardenal el 23 de setembre de 1513, sent consagrat el 29 de setembre, i el va convertir en un dels seus consellers, esdevenint un dels homes ms influents de la Cria roman. 

El 1519, a la mort del seu parent Lloren II de Mdici sense fills mascles fou nomenat senyor de Florncia, abandonant el crrec el 1523 per esdevenir papa.

 Pontificat .
La posici influent que va mantenir durant el pontificat d'Adri VI fou determinant per la seva posterior elecci com a papa, fet ocorregut el 26 de novembre del 1523.

Antecedents.
Va fracassar tant en la poltica com en la religi, segurament pel seu carcter indecs, les seves arriscades apostes poltiques i els interesos de la seva famia, circumstncies que el van convertir en el ms desgrciat dels Papes, com va dir l'histriador Ferdinand Gregorovius.

El 1521, poc abans de morir Lle X, les tropes aliades del Papa i l'emperador Carles V del Sacre Imperi Romanogermnic, amb l'ajuda d'Anglaterra, havien expulsat els francesos de Mil. El rei Francesc I es va proposar recuperar la ciutat, per va ser derrotat i fet presoner per Carles V a la batalla de Pavia (1525). Recls a Espanya, va obtenir la llibertat a canvi de la firma del Tractat de Madrid (1526), pel qual els Habsburg recuperaven el ducat de Borgonya i el rei francs renunciava a qualsevol pretenci sobre Itlia i Flandes.

Amenaa real.
El desastre francs a Pavia traspassava a la Monarquia Hispnica l'hegemonia a la pennsula Itlica, cosa que va inquietar Climent VII, que veia com Carles V es converta en l'amo de gran part de la pennsula i constitua una amenaa potencial pel predomini dels Estats Pontificis i pels interessos de la seva famlia, els Mdici, al front de Florncia. Va actuar seguint la tctica que Juli II havia utilitzat contra els francesos, aplicant-la contra els espanyols: aliar-se amb uns per desfer-se dels altres.


Aix doncs, Climent VII va buscar l'ajuda de Francesc I, a qui va animar a trencar el Tractat de Madrid, que li impedia intervenir a Itlia, alegant que all que es firma sota coacci no t valor.
Amb el perd papal legitimant la seva resistncia, Francesc I va formar el 22 de maig de 1526 la Lliga de Cognac (tamb coneguda coma Lliga Clementina) per fer front a l'emperador, integrada pels Estats Pontificis, Frana, Vencia i Florncia.

Carles V, sentint-se estafat per Climent VII, li va demanar explicacions que mai se li van donar. Els enviats de l'emperador, sentint-se defraudats, van unir les seves forces als Colonna, van entrar a la ciutat i van tancar al Papa al castell Sant'Angelo. Carles no va aprovar l'acci, per li va servir per que el pontfex li promets fidelitat i segells una pau de comproms, nida al pagament de 60.000 ducats. Aquell que havia conveut a Francesc I que els tractats firmats per coacci no lliguen a la conscincia, no va actuar pas en desacord amb la seves idees, negant-se a pagar i empenyent la lliga a actuar rapidament.

Davant de l'amenaa, Carles V va enviar a Itlia un potent exrcit per defensar les seves possessions, format per mercenaris professionals espanyols, italians i sobre tot alemanys, comandats per Carles de Borb, un revel francs que s'havia canviat al bndol imperial, auxiliat per l'alemany Georg von Frundsberg. Degut a la crisi de les finances de Carles V, els 45.000 mercenaris que hi havia a Itlia van deixar de rebre els seus salaris durant dos mesos, a ms de patir escassetat d'aliments i d'avituallament. Aix va provocar que amenacessin amb amotinar-se i deixar de lluitar i quan els va arribar la noticia de qu Climent havia de pagar una gran suma i s'hi negava, van comenar a veure el Vatic com la soluci de les seves penries i Roma com una font inesgotable de riquesa que tenien a l'abast. Les tropes alemanyes eren, majoritriament, luteranes i el seu cap, Frundsberg, un visceral antipapista que va despertar en els seus homes un sentiment de croada contra l'anticrist en la persona del Papa, tenint Carles de Borb una oportunitat d'or per animar als seus homes de marxar sobre Roma i cobrar-hi els salaris endarrerits.
El 6 de maig de 1527, les tropes imperials van assaltar Roma, i durant l'atac va morir Carles de Borb, deixant a les tropes sense lideratge i mogudes per l'avaricia, que van saquejar la ciutat. Climent VII es va refugiar al castell de Sant'Angelo, on va esdevenir presoner durant set mesos. Per obtenir la llibertat va haver de pagar una gran quantitat de diners, 400.000 ducats.

Carles V va negar qualsevol implicaci en el Saqueig de Roma, si ms no, aix s el que va dir, per el resultat va ser que el Papa es va trobar derrotat, humiliat i presoner i es va veure obligat a canviar les seves aliances. A ms a ms, necessitava l'ajuda de Carles per aturar l'expansi del luteranisme al Sacre Imperi i per restituir els Mdici, que havien estat expulsats del poder a Florncia. Climent va cedir a totes les condicions de l'emperador i va entregar-se a la seva causa com un aliat fidel. Carles, per la seva banda volia guanyar-se el Papa perqu aquest havia de posicionar-se en el procs de divorci de Caterina d'Arag, tieta de l'emperador, amb Enric VIII d'Anglaterra, que es volia casar amb Anna Bolena.

Final del pontificat.

El juny de 1529 Climent i Carles van firmar el Tractat de Barcelona, que va marcar la pau, tot i que a vegades fora precria, entre l'imperi i el pontificat.

El Papa va mantenir a partir de llavors, una poltica d'acontentar l'emperador i per aquest motiu el 24 de febrer de 1530 el va coronar en una cerimnia molt hostentosa a Bolonya, i per una altra banda es va negar a permetre el divorci entre Enric VIII i Caterina d'Arag. Les seqeles d'aquesta decisi van ser que Enric VIII va tallar els seus lligams amb el catolicisme, va crear l'Esglsia Anglicana i se'n va proclamar lder espiritual, amenaant amb la mort els seus subdits que no s convertissin.

Francesc I, per la seva banda va emprendre noves accions contra l'emperador i Anglaterra el va recolzar en la seva lluita, ja que estava politicament en contra de l'imperi i de Roma. Al final Climent va donar per acabada la seva collaboraci amb Carles, que es tornava a fer massa poders a Itlia i buscant el favor del monarca francs va casar la seva neboda, Caterina de Mdici, amb l'hereu de Francesc I, el futur Enric II de Frana.

L'aliana del Papa amb Francesc I no li va servir de res, ja que l'exrcit imperial, ara comandat per Andrea Doria, va derrotar els francesos provocant la firma forosa de la pau de de Crpy el 1544. Climent, per, no va gaudir d'aquesta pau, ja que mor el 25 de setembre d'aquell mateix any, sent enterrat a l'Esglsia de Santa Maria sopra Minerva.

Enllaos externs.
  http://genealogy.euweb.cz/italy/medici2.html;























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191186" title="(738) Alagasta" nonfiltered="4026" processed="4017" dbindex="79042">
Alagasta s l'asteroide nmero 738. Va ser descobert per l'astrnom Franz Kaiser des de l'observatori de Heidelberg (Alemanya), el 7 de gener de 1913. La seva designaci provisional era 1913 QO.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191187" title="Po Cabanillas Alonso" nonfiltered="4027" processed="4018" dbindex="79043">

Po Cabanillas Alonso ( Madrid, Espanya 1958 ) s un advocat i poltic espanyol, que fou Ministre Portaveu entre els anys 2000 i 2002.

Biografia.
Va nixer el 10 de desembre de 1958 a la ciutat de Madrid, fill del ministre de la UCD Po Cabanillas Gallas. Va estudiar dret a la Universitat Complutense de Madrid, en la qual es va llicenciar el 1981. Posteriorment ampli els seus estudis a la Universitat de Medford (Estats Units d'Amrica).

Activitat professional.
Va iniciar la seva activitat professional com a advocat general adjunt de la News Corporation-Sky Television amb seu a Nova York, on hi va romandre fins el 1991. Aquell any s'incorpor al Grup PRISA, esdevenint successivament director d'organitzaci i desenvolupament de la divisi de televisi, director general de Sogecable i director de desenvolupament i de relacions internacionals del Grup.

Activitat poltica.
El novembre de 1998 el Partit Popular el propos com a Director General de Rdio Televisi Espanyola (RTVE), crrec que va mantenir fins l'abril de l'any 2000, moment en el qual fou nomenat Ministre Portaveu del Govern per part de Jos Mara Aznar. Ocup aquest crrec fins el juliol de l'any 2002.

Enllaos externs.
  Informaci de Po Cabanillas a elpais.com;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191190" title="(2470) Agematsu" nonfiltered="4028" processed="4019" dbindex="79044">
Agematsu s l'asteroide nmero 2470. Va ser descobert pels astrnoms H. Kosai i K. Hurukawa des de l'observatori de Kiso Station, el 22 d'octubre de 1976. La seva designaci provisional era 1976 UW15.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191191" title="Gary Hill" nonfiltered="4029" processed="4020" dbindex="79045">
Gary Hill s un artista nord-americ nascut el 1951  Santa Monica, California, conegut per les seues videoinstallacions. Viu i treballa a Seattle.

Ha estudiat a l'Arts Students League de Woodstock, Nova York, i ha treballat i ensenyat a diferents poblacions de Nova York.

Va rebre el Lle d'Or d'escultura en la Biennal de Vencia de 1995.

Gary Hill ha exposat al Centre Georges Pompidou en Pars, (1993), al Guggenheim de Nova York (1995), al Whitney Museum de Nova York (1998), al Muse d'art contemporain de Montral (1998) o a l 'Aarhus Kunstmuseum, Dinamarca (1999), Fondation Cartier pour l'art contemporain en 2007.

S'ha interessat pel so en les seues videointallacions, on juga per exemple a alterar la velocitat d'aquest o invertir la seua reproducci. 

Enllaos externs.
 Gary Hill  la Fondation Cartier ;
 in SITU fabienne leclerc ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191196" title="Copa del Mn de Rugbi de 2007" nonfiltered="4030" processed="4021" dbindex="79046">


La Copa del Mn de Rugbi de 2007 (ms exactament Copa del Mn de la Rugby Union 2007) s la competici internacional de seleccions ms important del mn de Rugbi, disputada a Frana.

El premi s el Trofeu William Webb Ellis - conegut a Austrlia com a  "Bill" - en honor d'aquest alumne de la Rugby School, que segons la tradici va ser el primer que va agafar la pilota amb les mans per anar fins a l'altra porteria, tot jugant un partit del llavors rudimentari foot-ball, esdevenint aquest fet la llavor de l'actual esport del rugbi.

 Pasos participants.

Participaci per continent:
 frica:  Nambia,  Sud-frica (*);
 Amrica:  Argentina,  Canad,  USA;
 sia:  Jap;
 Europa:  Anglaterra (*),  Frana (*),  Gergia,  Irlanda (*),  Itlia,  Romania,  Esccia (*),  Galles (*),  Portugal;
 Oceania:  Austrlia (*),  Fiji,   Nova Zelanda (*),  Samoa,  Tonga;
(*) Equips classificats directament de l edici del 2003.



 Seus .
La seu escollida per aquesta edici de la Copa del Mn va ser Frana. A ms es van disputar quatre partits a Galles, al Millennium Stadium de Cardiff i dos a Esccia, al Estadi de Murrayfield d Edimburg. S'havien de disputar tamb partits a l'estadi Lansdowne Road de Dubln, Irlanda, per finalment es refus la proposta en dedicar les dates per a la reconstrucci de l'estadi.







 Resultats .
 Primera fase .

Els horaris corresponen a la hora de Frana (CEST; UTC+2);
Quatre punts per partit guanyat. Dos punts per empat. Un punt extra per anotar quatre o ms assaigs. Un punt extra per perdre per set o menys punts.;

 Grup A .




 Grup B .



 Grup C .



 Grup D .



 Segona fase .


 Quarts de Final .


 Semifinals .


 Tercer i quart lloc .


 Final  .




 Galeria .













Enllaos externs.

 Web oficial;
 ITV Rugby World Cup;
 International Rugby Board;
 Planet Rugby;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191198" title="Videoinstallaci" nonfiltered="4031" processed="4022" dbindex="79047">
Una videoinstallaci, en el mn de l'art, s una installaci basada en la projecci de diferents videos en una sala tancada, en diferents sales o a l'aire lliure. Han fet videoinstallaci, per exemple, Eva Koch o Gary Hill. 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191202" title="Miguel ngel Rodrguez Bajn" nonfiltered="4032" processed="4023" dbindex="79048">

Miguel ngel Rodrguez Bajn ( Valladolid, Castella i Lle 1964 ) s un poltic, periodista i escriptor espanyol, que fou Portaveu del Govern entre 1996 i 1998.

Biografia.
Va nixer el 21 de gener de 1964 a la ciutat de Valladolid. Va estudiar filologia hispnica a la Universitat de Valladolid, per orient posteriorment la seva tasca professional vers el periodisme i la comunicaci.

Activitat poltica.
Amic personal de Jos Mara Aznar, aquest el nomen portaveu de la Junta de Castella i Lle el ser escollit Aznar president d'aquesta comunitat autnoma l'agost de 1987, ocupant aquest crrec fins l'abril de 1989.

Sense ser militant del Partit Popular (PP) fou nomenat el gener de 1990 director de l'Oficina d'Informaci del PP, encarregant-se dels mitjans de comunicaci i de la imatge del partit. Afiliat al PP el setembre de 1995 seguidament fou nomenat coordinador adjunta a la Presidncia del Govern, encarregant-se essencialment de temes de comunicaci i imatge.

En les eleccions generals de 1996 fou escollit diputat al Congrs per la provncia de Madrid, sent nomenat Secretari d'Estat de Comunicaci i Portaveu del Govern, renunciant per aix al seu esc el maig del mateix any. El 10 de juliol de 1998 cess del seus crrecs per motius personals, sent substiuit per Josep Piqu i Camps com a Portaveu del Govern i Antonio Martn Marn com a Secretari d'Estat.

Allunyat de la poltica activa s membre de la Fundaci FAES, i a ms d'haver editat diversos llibres s tertuli a l'emisora COPE.

Enllaos externs.
  Informaci de Miguel ngel Rodrguez al Congrs de Diputats;
  Informaci de Miguel ngel Rodrguez a elpais.com;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191207" title="Nitrogen total Kjeldhal" nonfiltered="4033" processed="4024" dbindex="79049">
El Nitrogen Total Kjeldhal (NTK) mostra la concentraci de Nitrogen orgnic i amoniacal que t una mostra, normalment donat en mg/L, tret amb el mtode Kjeldhal. El qual consisteix en l'adhici de cid sulfric prou concentrat a la mostra (normalment una dissoluci aquosa) de manera que aquest transforma les formes del nitrogen a nitrogen amoniacal, exactament com sulfat amnic, i posteriorment s'afegeix sosa (NaOH o KOH) per a que el sulfat amnic es convertisca en amonac lliure. Posteriorment, l'amonac se separa de la resta de la mostra per destillaci.

Per a mostrar el resultat com contingut en nitrogen s'utilitza la frmula segent:

%N = ((V * N - V' * N' ) * 14 )/m)*100

on:
% N = Contingut de nitrogen de la mostra en %
V = Volumen, en ml de l'cid titulat
N = Normalitat de l'cid titulat.
V'= Volumen de base titulada empleat a la valoraci.
N'= Normalitat de la base empleada a la valoraci.
m = masa pesada de mostra, en miligrams.


Reacci qumica.

(NH4)2SO4 + 2NaOH ---
</doc>
<doc id="191208" title="Es Trucadors" nonfiltered="4034" processed="4025" dbindex="79050">

Es Trucadors s una pennsula que es troba al nord de Formentera. Pertany a la parrquia de Sant Ferran de ses Roques, dins la vnda de ses Salines, i est inclosa en el parc natural de ses Salines.

s una franja de terra estreta i baixa, formada per un conjunts de dunes ms o menys estables, amb una longitud a prop de 3 km i una amplada mitjana de 200 m amb algun punt on no arriba als 100m. L'alada mxima s de 10,34 m.

La part meridional de la pennsula compren entre l'Estany Pudent i el pujol des Palo (10 m) i es Muntanyar (10,34 m). En aquesta zona es troben els estanys saliners d'en Marroig. A ponent hi ha la platja des Cavall d'en Borrs, es Carregador amb el Mol de la Sal, i la platgeta des Carregador.

La part central s la ms turstica, entre es Muntanyar i el pujolet des Burons (6,34 m), o pujol des Rac de ses Ampolles, on acaba el cam. A ponent es troba la platja de ses Illetes i a llevant la platja des Trucadors o platja de Llevant que acaba en el rac de ses Ampolles.

En la part septentrional la pennsula es va estrenyent. Est formada per petits monticles rocallosos units per llenges de sorra obertes a llevant i ponent i que, a l'hivern, l'onatge pot arribar a trencar la pennsula en aquests punts. La part ms meridional d'aquest sector s la zona de n'Adolf, nom originat pel naufragi del vaixell suec Adolf, el 1882: la platja del pas de n'Adolf del Sud, el pujolet de n'Adolf (7 m), el pas de n'Adolf del Nord. Les altres llenges de sorra cap al nord s'anomenen es Primer, es Segon i es Tercer.

Prop de l'extrem nord es troba "la Riada". s un espai singular construt per l'alemany Johannes Schultz amb pedres i materials abandonats a la costa. Va comenar la creaci el 1992, i cada any l'ha anat renovant i restaurant, creant un espai de formes suggeridores i imaginatives. 

L'extrem nord acaba a la punta des Trucadors, abans punta des Borronar, nom que indica l'abundncia de borr o crritx de platja. L'estret des Pas, de 50 m d'amplada i una profunditat de 2 m, separa la pennsula de l'extrem meridional de l'illa de s'Espalmador anomenat punta des Crritx.

Enllaos externs.
La Riada ;
Article sobre La Riada a crrec de FormenteraWeb ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191209" title="Servidor d'aplicacions" nonfiltered="4035" processed="4026" dbindex="79051">
Un servidor d'aplicacions s un motor que ofereix serveis d'aplicacions a clients o dispositius. A ms, un servidor d'aplicacions se'n cuida de la majoria, sin tota, la lgica de negoci i accs a les dades de l'aplicaci. El principal benefici d'un servidor d'aplicacions s la facilitat de desenvolupament de programari, degut a qu les eines no necessiten ser programades; al seu lloc, sn ensamblades a partir de la construcci de blocs sobre el servidor d'aplicacions. Per exemple, una wiki s un servidor d'aplicacions per construir contingut dinmic ensamblat per articles. Encara ms, la wikipedia s una wiki ensamblada que proveeix una enciclopdia emmagatzemada en un sistema de fitxers, amb canvis respecte a l'enciclopdia guardada a la base de dades. 

Encara que el terme servidor d'aplicacions s'aplica a totes les plataformes, ha esdevingut fortament identificat amb la plataforma J2EE; tanmateix, tamb es refereix a servidors d'aplicacions basades en web, com plataformes integrades per comer electrnic, gestors de continguts o generadors de llocs web.

Caracterstiques.
Habitualment els servidors d'aplicacions inclouen middleware per habilitar les aplicacions per intercomunicar-se amb aplicacions depenents, com servidors web, sistemes gestors de bases de dades i aplicacions de grfics.

Histria.
A finals dels anys 90, es creia que era probable que hi hagus una transici massiva cap a servidors d'aplicacions centralitzats, i que els ordinadors de sobretaula serien reemplaats per ordinadors en xarxa  lleugers. Aix hagus representat un retorn al modelms antic d'ordinadors, el dels anys 60, amb un gran ordinador central que s atacat per mltiples usuaris usant terminals babaus. La diferncia ara s que les Interfcies grfiques d'usuari (GUI) estan molt popularitzades. Certs productes, com el WinFrame de Citrix es bastant usat, permetent que usuaris estndards de Windows de Microsoft executessin aplicacions sobre un servidor NT i foren accedides des d'una ampla varietat de clients, incloent plataformes no Windows, com ara els Mac i Unix. Actualment, la tendncia s lliurar aplicacions a travs d'un navegador o altre dispositiu d'internet.

Servidors d'aplicacions Java.
Servidors J2EE.
Seguint l'xit de la Plataforma Java, el terme servidor d'aplicacions de vegades es refereix a un servidor d'aplicacions J2EE. Entre els servidors d'aplicacions J2EE comercials coneguts hi ha el WebLogic (BEA), JBoss (Red Hat), WebSphere (IBM), JRun (Adobe), Geronimo Application Server (Apache) i Oracle OC4j (Oracle).

El servidor d'aplicacions JOnAS, desenvolupat pel consorci ObjectWeb, s el primer servidor d'aplicacions no comercial i de codi obert que ha aconseguit el certificat d'acompliment per la certificaci J2EE. Els mduls web sn servlets i JavaServer Pages i la lgica de negoci en Enterprise JavaBeans. J2EE porta estndards per contenir components Web. Tomcat d'Apache i JOnAS d'ObjectWeb sn contenidors tpics on posar aquests mduls. Ambdues organitzacions distribuexien el codi de format oberta i lliure (codi obert).

Una JavaServer Page (JSP) s un servlet de Java que s'executa en un contenidor Web, l'equivalent en Java als scripts CGI. Els JSPs sn una manera de crear planes HTML incrustant-hi referncies a la lgica del servidor dintre de la pgina. Els programadors d'HTML i Java poden treballar colze a colze referenciant un el codi de l'altre des del propi. JavaBeans  sn els components de classe independents de l'arquitectura Java 2 de Sun.

Els servidors d'aplicacions dalt esmentats principalment serveixen aplicacions Web. Alguns servidors d'aplicacions s'orienten a xarxes diferents del Web : servidors SIP, per exemple, cap a xarxes de telefonia.

Servidors no J2EE.
A part dels servidors J2EE, tamb coneguts com servidors d'aplicacions EJB, hi ha altres tipus de servidors d'aplicacions, per exemple, els servidor d'aplicacions POJO, usa el llenguatge Java com la seva especificaci i tamb s anomenat com el component que executa, una aplicaci Java.

Altres plataformes.
El terme servidor d'aplicacions tamb ha estat aplicat a diferents productes no-J2EE i no-Java. Per exemple, amb la creixent popularitat de .NET, Microsoft pot presumir de vendre un servidor d'aplicacions. Addicionalment, altres fabricants distribueixen d'altres servidors d'aplicacions de codi obert. Alguns exemples sn: Appaserver, Base4, Concept, TurboMiddleware, Zope.

Avantatges dels servidors d'aplicacions.
Integritat de codi i dades.
Amb la centralitzaci de la lgica de negoci en un servidor o un nombre petit de servidors, es poden garantir les actualitzacions i millores de l'aplicaci. No hi ha risc de versions antigues de l'aplicaci accedint o manipulant dades d'una manera antiga o incompatible.

Configuraci centralitzada.
Els canvis a la configuraci de l'aplicaci, com un canvi de servidor de la base de dades o la configuraci del sistema, poden ser fets de manera centralitzada.

Seguretat.
Un punt central a travs del qual es poden manegar tant l'accs a dades, com porcions de l'aplicaci en si mateixa pot ser considerat un benefici de seguretat, delegant la responsabilitat sobre l'autenticaci lluny de la capa de client, potencialment insegura, sense exposar la capa de base de dades.

Rendiment.
Limitant el cabal de dades per la xarxa al de la capa de presentaci, es considera que el model client servidor millora el rendiment de grans aplicacions en entorns d's elevat.

Cost total de propietat (TCO).
Combinats tots els beneficis esmentats, se suposa que representen un estalvi de cost a l'empresa a l'hora de desenvolupar Aplicacions d'empresa. A la prctica, tanmateix, els reptes tcnics d'escriure aplicacions que acompleixen el paradigma combinat amb la necessitat de la distribuci de programari a clients distributs esmorteeix aquests beneficis.

Vegeu tamb.
 Servidor;
 Servidor web;
 Client-servidor;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191210" title="Llac Ilmen" nonfiltered="4036" processed="4027" dbindex="79052">


El llac Ilmen (del rus:       ), s un important llac situat  a la provncia de  Nvgorod, a  Rssia.  El llac era una zona clau en la ruta comercial entre els Varegos i l'Imperi Bizant. 

El llac es troba a 18 msnm. La seva extensi mitjana s de 982 km (variant entre els 733 i els  2.090km), i amb 10 metres de profunditat mxima. El llac s alimentat per 52 afluents, dels quals destaquen el riu Msta, el Pola, el Lovat i el Shelon, sent el riu Volkhov l'nica desembocadura vers el Llac Ladoga i a travs del riu Nev cap el Golf de Finlndia. 

El nivell de l'aigua est regulat per la central  hidroelctrica de Volkhov, situada corrent avall del riu Volkhov. La temperatura de l'aigua al juliol se situa entre els 19 i els 20 C, sent l poca de banys de 90 dies.

La ciutat de Nvgorod es troba a tan sols 6 km del punt de sortida d'aiges. 

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191211" title="Racing Club (desambiguaci)" nonfiltered="4037" processed="4028" dbindex="79053">

 Racing Club de Avellaneda, club de futbol argent;
 Club Atltico Racing de Crdoba, club de futbol argent;
 Koninklijke Racing Club Genk, club de futbol belga;
 Koninklijke Racing Club Mechelen, club de futbol belga;
 Racing Club de Ferrol, club de futbol espanyol;
 Racing Club Portuense, club de futbol espanyol;
 Real Racing Club de Santander, club de futbol espanyol;
 Racing Club de France, club esportiu francs;
 Racing Club de Lens, club de futbol francs;
 Racing Club de Strasbourg, club de futbol francs;
 Racing Club de Narbonne Mditeranne, club de rugbi francs;
 Racing Club Hatien, club de futbol haiti;
 Racing Club de Montevideo, club de futbol uruguai;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191212" title="Eduardo Sotillos Palet" nonfiltered="4038" processed="4029" dbindex="79054">

Eduardo Sotillos Palet ( Madrid, Espanya 1940 ) s un periodista espanyol, que fou Portaveu del Govern entre 1982 i 1985. 

Biografia.
Va nixer el 1940 a la ciutat de Madrid. Va estudiar periodisme i cincies poltiques a la Universitat de Madrid.

Activitat professional.
Va iniciar la seva tasca professional a Rdio Joventut, esdevenint locutor de Rdio Nacional d'Espanya (RNE) l'any 1959. En aquesta emisora va realitzar programes com Promocin 64 (1964), Para vosotros jvenes (1965), Fiesta (1967 i 1973), Estudio 1 (1968-1969), Circuito Nocturno (1970), Esto es msica (1973), Estudio 15-17 (1974-1975), ltima Edicin (1976).

El seu pas per televisi est associat fonamentalment amb els serveis informatius. A Televisi Espanyola (TVE) li va correspondre estar al capdavant del programa de notcies, conegut amb el nom de Telediario, i desenvolupant la seva tasca professional durant la Transici espanyola. 

El 1981 va ser nomenat Director de Rdio Exterior d'Espanya i de RNE, crrec que va ocupar durant uns mesos. Seguidament va ser nomenat director de la publicaci "La Tribuna Vasca". 

Desprs del seu pas pel Govern (1982-1985) torn a ocupar el crrec de Director de Rdio Nacional d'Espanya, aquesta vegada fins el 1988. De nou davant la cmera, entre 1989 i 1990 va dirigir i va presentar el programa cultural "El nuevo espectador" en TVE. Entre 1995 i 1996 va presentar la Tercera Edici del Telediario a TVE 1.

Des de setembre de 1996 fins l'any 2000 va dirigir i presentar El Ojo Crtico a Rdio Nacional d'Espanya. Desprs de la seva sortida de la cadena, ha collaborat com a comentarista poltic en diferents tertlies, tant de rdio com de televisi, especialment a la Cadena SER, Telecinco i Telemadrid. 

Activitat poltica.
Desprs de la victria electoral en les eleccions generals espanyoles de 1982 del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE), del qual era membre des de 1979, Felipe Gonzlez el va nomenar Portaveu del Govern amb rang de Secretari d'Estat fins l'any 1985. 

Entre 1991 i 194 fou regidor pel PSOE a la ciutat madrilenya de Pozuelo de Alarcn.

Enllaos externs.
  Entrevista amb Eduardo Sotillos a elpais.com;
 ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191216" title="Emili Ferrer i Espelt" nonfiltered="4039" processed="4030" dbindex="79055">
Emili Ferrer i Espelt (Barcelona, 1899 - 1970) va sser un dibuixant, decorador i escengraf.

Collabor en nombroses publicacions de Barcelona i Madrid, per principalment a la revista D'Ac i d'All.

Es dedic tamb a la publicitat i a la decoraci d'interiors.

Collabor amb l'arquitecte Francisco Urcola en la decoraci del teatre Reina Victoria de Sant Sebasti.

Fou un dels primers decoradors que es dedicaren a l'escenografia cinematogrfica.

A la postguerra, efectu, juntament amb Francesc Fontanals, les exuberants decoracions dels populars espectacles d'Els Vienesos.

Referncies.
Mas i Peinado, Ricard: Els artistes catalans i la publicitat (1888-1929). Parsifal Edicions, Barcelona, 2002. ISBN 84-95554-16-X, plana 191.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191221" title="Llus Mallol i Suazo" nonfiltered="4040" processed="4031" dbindex="79056">
Llus Mallol i Suazo (Barcelona, 1900 - 1968) va sser un dibuixant que estudi perspectiva amb Calvo Verdonces i segu les classes del dibuixant Triad Mayol a l'escola de Llotja.

Des del 1928 treball com a litgraf a la Uni de Fotogravadors.

Illustr ms de tres-cents contes de la collecci Patufet, i form part de l'equip de dibuixants de l'editorial Bagu.

D'una gran correcci tcnica, el seu estil s molt influt per Junceda.

Collabor durant molts anys com a dibuixant humorista al setmanari En Patufet.

Referncies.
Mas i Peinado, Ricard: Els artistes catalans i la publicitat (1888-1929). Parsifal Edicions, Barcelona, 2002. ISBN 84-95554-16-X, plana 197.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191224" title="Bcul pastoral" nonfiltered="4041" processed="4032" dbindex="79057">
El bcul pastoral s un bast que porten els bisbes. El seu origen s confs, potser ve de la vara de Moiss i Aaron, o del pal que usaven els pastors, ja que els bisbes condueixen els fidels com el pastor el ramat. A Espanya est documentat des del segle IV. El Papa porta un bcul acabat en creu; l'ornamentaci de la resta varia segons el luxe dels materials i l'poca.

Articles relacionats.
 ugur;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191225" title="Fernando lvarez de Miranda y Torres" nonfiltered="4042" processed="4033" dbindex="79058">

Fernando lvarez de Miranda y Torres ( Santander, Cantbria 1924 ) s un poltic i professor universitari espanyol que fou President del Congrs dels Diputats en el primer govern de la UCD. 

Biografia.
Va nixer el 14 de gener de 1924 a la ciutat de Santander. Va estudiar dret a la Universitat de Saragossa, finalitzant-la a la Universitat de Madrid l'any 1948. Interessat en la docncia fou professor de dret processal a la Universitat Complutense de Madrid.

Activitat poltica.
D'ideologia democristiana i monrquica, va ser deportat a Fuerteventura pel rgim franquista desprs d'assistir al Congrs del Moviment Europeu a Munic (el denominat despectivament per la dictadura Contuberni de Munic) l'any 1962. Membre del Consell Personal de Joan de Borb des de 1964, fou tamb militant de Izquierda Democrtica. 

Durant la Transici espanyola va fundar Izquierda Democrtica Cristiana, com a escisi d'Izquierda Democrtica i s'integr en el Partit Popular Demcrata Cristi que com a Partit Demcrata Cristi es va unir, per la seva banda, a la Uni del Centre Democrtic (UCD), amb la qual fou escollit diputat al Congrs per la provncia de Palncia. En l'obertura de la Legislatura Constituient l'any 1977 fou nomenat President del Congrs dels Diputats, crrec que va ocupar fins el mar de 1979. Reescollit diputat en les eleccions generals de 1979, fou vocal de la Diputaci Permanent, de Justcia, Assumptes Exteriors i del Defensor del Poble.

L'any 1986 fou nomenat ambaixador a El Salvador per part del govern socialista, crrec que va desenvolupar fins el 1989. Posteriorment entre 1994 i 1999 fou nomenat Defensor del Poble.

Enllaos externs.
  Informaci de Fernando lvarez de Miranda al Congrs dels Diputats;
  Biografia de Fernando lvarez de Miranda;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191226" title="Geul" nonfiltered="4043" processed="4034" dbindex="79059">

El Geul (francs: Gueule alemany Ghl) s un petit riu de Blgica i dels Pasos Baixos que neix a Lichtenbusch, un muncipi de la Provncia de Lieja i es desemboca al Mosa a Voulwames aprop de Meerssen. 
Histria i ecologia.
Grans parts del riu van estar canalitzades als segles passats. Es troben uns catorze molins als seus marges. 

Com el riu va perdre el seu menut paper econmic es va decidir de restaurar el seu curs natural. El riu recobrar aix la seva tortuositat original, el que haur d'afavorir la biodiversitat i el retorn del peix.

El riu creua Plombires (Bleiberg) i Kelmis, on fins a l'inici del segle XX hi havia mines de zinc i de plom. El nom del mineral calamina prov  del nom francs de Kelmis: La Calamine. L'aigua del riu es carrega de metals pesants que crea un bitop ideal per a plantes rares als quals cal una terra rica de zinc com la viola calaminria.

Afluents majors.
El riu t molts afluents i petits rierols. Els ms importants sn: 
El Gulp;
L'Eyserbeek;
El Zelserbeek;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191229" title="President del Congrs de Diputats d'Espanya" nonfiltered="4044" processed="4035" dbindex="79060">
El President del Congrs de Diputats d'Espanya s escollit en sessi constitutiva del Congrs de Diputats amb el vot favorable de la majoria absoluta dels seus membres. s el tercer crrec en importncia d'Espanya segons la Constituci espanyola de 1978. 

 Llista de Presidents del Congrs (des de la democrcia).


Enllaos externs.
 Reglament del Congrs de Diputats espanyol;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191231" title="Campionat del Mn de Futbol sub-17 2007" nonfiltered="4045" processed="4036" dbindex="79061">
La Copa Mundial Sub-17 de la FIFA Corea del Sud 2007  s la XII edici de la Copa Mundial de Futbol Sub-17. Aquesta versi del torneig es realitza a Corea del Sud, entre el 18 d'agost i el 9 de setembre del 2007, sent la segona oportunitat que Corea organitza una copa mundial d'aquest esport desprs de compartir els honors amb Jap per la Copa Mundial de Futbol del 2002.

El campionat, que es va iniciar el 18 d'agost, est compost de dues fases: a la primera, es formaran 6 grups de 4 equips cadascun, passant a la segent ronda els dos millors de cada grup i els quatre millors tercers. Els 16 equips classificats s'enfrontaran en partits eliminatoris fins que els dos finalistes juguin el partit decisiu al Estadi Mundialista de Sel, el 9 de setembre.

En aquest torneig, per primera vegada participaran 24 equips compostos nicament per jugadors nascuts desprs de l'1 de gener del 1990.

Seus.
Pel torneig es van habilitar 8 estadis en tot el pais. Tot i la ampla infraestructura esportiva heretada de la Copa Mundial de Futbol del 2002, noms les seus de Seogwipo i la capital Sel van utilizar aquests estadis; els altres recintes corresponien a locals de menor envergadura.



Equips participants.
Per primera vegada a la seva histria, en el torneig hi van participar 24 equips, al ser ampliat el nombre anterior de participants que era de 16 paisos. A ms de l'amfitri Corea del Sud, 23 equips es van classificar per a la fase final del torneig a travs dels tornejos realizats per cada una de les sis confederacions.

Quatre equips asiatics es van classificar en el Campionat Sub-17 de la AFC 2006, realizat a Singapur, entre el 3 i el 16 de setembre del 2006.
Quatre equips africans es van classificar en el Campionat Sub-17 Afric 2007, realizat a Togo, entre el 10 i el 24 de mar del 2007.
Cinc equips nordamericans es van classificar en el Torneig Sub-17 de la CONCACAF 2007, realizat en dos grups. Dos provinents del grupo disputat a Hondures entre el 4 i el 8 d'abril del 2007, i tres del segon disputat a Jamaica, entre el 18 i el 26 del 2007.
Quatre equips sudamericans es van classificar en el Campionat Sudameric Sub-17 del 2007 disputat a l'Equador, entre el 4 i el 25 de mar del 2007;
Un representant d'Oceania, corresponent al campi del Torneig de Classificaci Sub-17 OFC del 2007 realizat a la Polinsia Francesa, entre el 22 i el 31 de mar del 2007.
Cinc representants europeus es van classificar en el Campionat Europeu de la UEFA Sub-17 2007 disputat a Blgica, entre el 2 i el 13 de maig del 2007.



Resultats.
Els horaris corresponen a l'hora de Sel (UTC+9)

Primera fase.
Grup A.











Grup B.











Grup C.











Grup D.











Grup E.











Grup F.











Segona fase.


Vuitens de final.









Quarts de final.





Semifinals.



Tercer lloc.


Final.


Golejadors.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191232" title="Landelino Lavilla Alsina" nonfiltered="4046" processed="4037" dbindex="79062">

Landelino Lavilla Alsina ( Lleida, Catalunya 1934 ) s un poltic i jurista catal, que fou Ministre de Justcia entre 1977 i 1979, i posteriorment President del Congrs dels Diputats entre 1979 i 1982.

Biografia.
Va nixer el 6 d'agost de 1934 a la ciutat de Lleida. Va estudiar dret a la Universitat de Saragossa, estudis que va finalitzar a la Universitat Central de Madrid. L'any 1958 inici la seva tasca professional al Tribunal de Comptes, i el 1959 va obtenir esdevenir lletrat del Consell d'Estat mitjanant oposicions pbliques.

El 1996 va aspirar a la presidncia del Consell General del Poder Judicial, per el seu nomenament no es va consumar. En 2006 va ingressar en la Reial Acadmia de Cincies Morals i Poltiques, i s membre de la Reial Acadmia de Jurisprudncia i Legislaci. 

Activitat poltica.
Membre de la Uni del Centre Democrtic (UCD), esdevenint l'any 1979 en la formaci de govern d'Adolfo Surez Ministre de Justcia, crrec que va desenvolupar fins al final de la Legislatura Constituent i durant el qual impuls la reforma del Codi Penal i va impulsar la Llei sobre la amnisitia. Fou escollit diputat al Congrs per la provncia de Jan en les eleccions generals de 1979, esdevenint President del Congrs dels Diputats sota la presidncia d'Adolfo Surez, crrec en el qual fou confirmat per part de Leopoldo Calvo-Sotelo al seu ascens a la presidncia del 1981.

El 1982 va ser nomenat President de la UCD, encapalant la llista electoral de la coalici centrista a les eleccions generals de 1982 per la provncia de Madrid. Desprs del fracs electoral i la dissoluci d'aquest partit, Lavilla va renunciar al seu esc (sent substitut per Calvo-Sotelo) i va passar a formar part del Consell d'Estat. 

Enllaos externs.
  Informaci de Landelino Lavilla al Congrs dels Diputats;
  Biografia de Landelino Lavilla;













 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191233" title="Luisa Fernanda Rudi beda" nonfiltered="4047" processed="4038" dbindex="79063">

Luisa Fernanda Rudi beda (Sevilla, Andalusia 1950) s una poltica espanyola i actual membre del Parlament Europeu.

Biografia.
Va nixer el 13 de desembre de 1950 a la ciutat de Sevilla. Estudi comptabilitat, esdevenint posteriorment professora de comer i auditora.

Activitat poltica.
Membre d'Aliana Popular (AP), l'any 1983 fou escollida diputada a les Corts d'Arag, crrec que va mantenir fins el 1986. En les eleccions generals d'aquell any fou escollida diputada al Congrs per la provncia de Saragossa, esc que repet en les files del Partit Popular (PP) en les eleccions de 1989, 1993, 2000 i 2004.

L'any 1995 es present a alcaldessa de la ciutat de Saragossa, crrec que ostent fins l'any 2000, moment en el qual va esdevenir Presidenta del Congrs de Diputats, sent la primera dona en ostent aquesta responsabilitat. Es mantingu al crrec fins l'any 2004, moment en el qual la presidncia d'aquesta cambra pass a mans socialistes.

Escollida eurodiputada al Parlament Europeu en les eleccions europees de 2004 pel Partit Popular, membre del Partit Popular Europeu, ocupa actualment la presidncia de la Delegaci per a les relacions amb els pasos del Magrib i la Uni del Magrib rab. Aix mateix pertany al Comit de mercat intern i protecci al consumidor i s membre suplent del Comit d'Indstria, Investigaci i Energia. Tamb s membre suplent per a la delegaci parlamentria conjunta Uni Europea-Mxic. 

Enllaos externs.
  Informaci de Luisa Fernanda Rudi al Congrs dels Diputats;
  Informaci de Luisa Fernanda Rudi al Parlament Europeu;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191235" title="Agermanament" nonfiltered="4048" processed="4039" dbindex="79064">

L'agermanament entre dues ciutats s l'establiment oficial de lligams de cooperaci mtua. Les ciutats agermanades tenen alguna caracterstica en com i es comprometen a millorar la coneixena mtua i l'ajuda bilateral.

La carta fundacional del que avui s la Federaci Mundial de les Ciutats Unides, defineix l'agermanament com
el lligam que uneix, amb un esperit d'igualtat i de reciprocitat, els pobles de dos o ms pasos diferents per tal d'afavorir el contacte entre persones, l'intercanvi de les idees, de les tcniques, dels productes  s un instrument de cultura popular i de formaci cvica internacional  i no es pot desviar del seu objectiu per interessos personals, partidaris o poltics.

La idea va sorgir desprs de la Segona Guerra Mundial dintre del procs d'integraci europea, i avui compta amb el suport de la Uni Europea. La primera poblaci a posar en marxa la iniciativa va ser l'anglesa Coventry, que es va agermanar amb Stalingrad, a la Uni Sovitica. A finals de la Guerra Freda van ser les ciutats de l'OTAN que es van agermanar amb les ciutats del Pacte de Varsvia. A partir de la dcada del 1970, sorgeixen els agermanaments de cooperaci pel desenvolupament del Tercer Mn en el marc de relacions de solidaritat Nord-Sud.

Tipus d'agermanaments.
Segons els promotors, es pot distingir els agermanaments institucionals i els civils o populars. Els agermanaments institucionals sn promoguts i gestionats per les institucions locals, principalment els ajuntaments, amb una declaraci i signatura oficial d'una carta d'agermanament. Els agermanaments no institucionals poden ser promoguts per qualsevol entitat o associaci, amb finanament propi o popular. 

Histricament els tipus d'agermanaments han anat evolucionant amb el context histric i pel tipus d'objectius i activitats:
Agermanaments reconciliaci, desprs de la Segona Guerra Mundial, amb especial activitat entre ciutats franceses i alemanyes.
Agermanaments comprensi (Est-Oest), entre ciutats de l'Europa Occidental i de l'Europa Central i Oriental durant la Guerra Freda.
Agermanaments europeistes, entre ciutats de la Uni Europea i en el context del procs d'integraci.
Agermanaments cooperaci (Nord-Sud), amb un enfocament de solidaritat entre municipis de pasos industrialitzats i de pasos del Tercer Mn.
Agermanaments multilaterals, triangulars o en xarxa, que involucra diferents municipis de diferents pasos.

Els motius d'elecci dels agermanaments sn diversos. El Fons Catal de Cooperaci al Desenvolupament distingeix:
Municipis amb la mateixa toponmia. Per exemple, Lleida i Lrida (Colmbia).
Municipis amb caracterstiques demogrfiques similars. Per exemple, Reus i Baha Blanca (Argentina).
Municipis amb relacions ciutadanes prvies. Per exemple, Manresa i Bambylor (Senegal) a partir de camps de treball organitzats per un grup de joves.
Municipis amb vincles histrics. Per exemple, Terrassa i Tetuan (Marroc).
Continutat al suport ofert en un determinat moment a una zona catastrfica o en conflicte. Per exemple, Igualada i Travnik (Bsnia i Hercegovina).

Referncies.


Vegeu tamb.
Llista d'agermanaments de municipis balears;
Llista d'agermanaments de municipis catalans;
Llista d'agermanaments de municipis valencians;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191236" title="Uni del Magrib rab" nonfiltered="4049" processed="4040" dbindex="79065">

La Uni del Magrib rab (en rab,                     Ittih  d al-Magrib al- Arab ) s un acord d'interacci comercial signat el 17 de febrer de 1989 a Marrqueix pels caps d'Estat de Marroc, Algria, Tunsia, Mauritnia i Lbia. T el seu origen immediat en la primera cimera del Magrib, celebrada a Alger el 10 juny de 1988.  Les seves institucions ms rellevants sn: el Consell Presidencial, compost pels caps d'Estat dels cinc pasos membres sota la presidncia per torns de cadascun d'ells durant sis mesos; el Consell de Ministres d'Afers exteriors; el Comit de Seguiment, compost per un membre de cada govern; el Consell Consultiu, compost per deu diputats de cada parlament nacional; un rgan judicial compost per dos jutges de cada pas, encarregat d'arbitrar els litigis entre Estats membres i una Secretaria General del Consell Presidencial. 

Els caps d'Estat signants del tractat original foren: el rei Hassan II del Marroc; el president tunisi Zine El Abidine Ben Ali, el president algeri Chadli Bendjedid, el lder libi Muammar el Gaddafi i el president maurit Muawiya Uld Sidi Ahmed Taya.

 Enllaos externs .
 Pgina oficial de l'UMA;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191237" title="Protoplasma" nonfiltered="4050" processed="4041" dbindex="79066">
El Protoplasma s l'interior de les cllules que no forma part dels orgnuls. s una soluci aquosa que cont sals, protenes, sucres i serveix de medi de transport dels orgnuls i aquestes substncies.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191238" title="Breathe" nonfiltered="4051" processed="4042" dbindex="79067">
Breathe s la segona can de l'lbum del grup britnic de rock progressiu Pink Floyd de nomThe Dark Side of the Moon publicat el 1973.

Composici.
s una pea molt calmosa i dola. Dura al voltant de 2 minuts i 40 segons i s el primer tema amb lletra de l'lbum, ja que Speak to Me no tenia lletra. s la histria d'un home vell que parla a un recent nascut i li diu de respirar i li suggereix de consagrar la seva vida al treball. Amb tot, la can no vol pas dir que mantingui aquest esfor injustificat, sin que el critica com demostra la tonalitat de qui canta. Amb Speak to Me eren tocades juntes a la rdio. 

Msics.
Roger Waters - baix, efectes sonors;
David Gilmour - guitarra, guitarra slide, veu;
Richard Wright - orgue, teclats, cor;
Nick Mason - bateria, percussi;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191241" title="Us and Them" nonfiltered="4052" processed="4043" dbindex="79068">
Us and Them s una pea del grup de rock progressiu britnic Pink Floyd, qe va aparixer a llbum The Dark Side of the Moon de l'any 1973.

 Composici.
Les estrofes de la pea sn marcades per una srie de paradoxes i d'aqu el ttol. La melodia de guitarra es composa d'acords suspesos i arpejats, cosa que dna un aire de balada, a la vegada de gamma major i de gamma menor. Un solo de piano i de saxfon estan presents a la canc.

Msics.
 Roger Waters - baix, veu;
 David Gilmour - guitarra, veu;
 Richard Wright - sintetitzador, veu;
 Nick Mason - percussi, bateria;
 Dick Parry - saxfon;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191242" title="Lliga dels Pirineus d'handbol masculina 1997-2001" nonfiltered="4053" processed="4044" dbindex="79069">
Edicions de la Lliga dels Pirineus d'handbol masculina dels anys 1997 al 2001.

 I Lliga dels Pirineus 1997 .
 Seu: Andorra la Vella;
 Semifinals;
 Montpellier H. - BM Granollers 25-26;
 FC Barcelona - Nice Handball 27-19;
 Final;
 BM Granollers - FC Barcelona 26-35;

 II Lliga dels Pirineus 1998 .
 Seu: Carcassona;
 Semifinals;
 FC Barcelona - Nmes Gard H. 36-13;
 Montpellier H. - BM Granollers 24-26;
 Final;
 BM Granollers - FC Barcelona 25-41;

 III Lliga dels Pirineus 1999 .
 Seu: Sant Feliu de Llobregat;
 Semifinals;
 BM Granollers - Sporting Toulouse 31 25-24;
 FC Barcelona - Montpellier H. 29-16;
 Final;
 BM Granollers - FC Barcelona 18-24;

 IV Lliga dels Pirineus 2000 .
 Seu: Tolosa;
 Semifinals;
 BM Granollers - Toulouse Spacer s 35-19;
 FC Barcelona - Montpellier H. 31-29;
 Final;
 BM Granollers - FC Barcelona 24-27;

 V Lliga dels Pirineus 2001 .
 Seu: Cambrils;
 Semifinals;
 FC Barcelona - Sporting Toulouse 31 34-16;
 BM Granollers - USAM Nmes 23-18;
 Final;
 BM Granollers - FC Barcelona 17-31;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191243" title="Manuel Clavero Arvalo" nonfiltered="4054" processed="4045" dbindex="79070">

Manuel Francisco Clavero Arvalo ( Sevilla, Andalusia 1926 ) s un poltic i professor universitari que fou diverses vegades ministre en els primers governs de la UCD.

Biografia.
Va nixer el 1926 a la ciutat de Sevilla, en una famlia catlica de classe mitja. Va estudiar dret a la Universitat de Sevilla, esdevenint posteriorment professor d'aquesta universitat en la qual va tenir alumnes com Adolfo Surez o Felipe Gonzlez. El 1971 va ser nomenat rector de la universitat sevillana i va fundar i presidir l'Institut de Desenvolupament Regional. 

L'any 1999 fou escollit Fill Predilecte d'Andalusia.

Activitat poltica.
Va entrar en el mn de la poltica amb la fundaci i la presidncia del Partit Social Liberal Andals (PSLA), integrant-se posteriorment aquest partit en la Uni de Centre Democrtic (UCD). En les eleccions generals de 1977 fou escollit diputat al Congrs per la provncia de Sevilla, sent escollit Ministre Adjunt per a les Regions, crrec que ocup fins a finals de la legislatura. Reescollit diputat en les eleccions generals de 1979, fou nomenat  Ministre de Cultura i Benestar i President de la UCD andalusa en la formaci del nou govern. Va dimitir del seu crrec el gener de 1980 i va sortir de la UCD per no estar d'acord amb la postura del partit sobre l'autonomia andalusa. Posteriorment va fundar el partit Unitat Andalusa, que tingu una breu existncia. 

Bibliografia. 
CASTILLO ARENAS. F., "El Partido Social Liberal Andaluz, un `toque regionalista` para la Unin de Centro Democrtico" en mbitos, Revista de Estudios de Ciencias Sociales y Humanidades de Crdoba, nm. 8, Crdoba, (2002), pp. 136-142.

Enllaos externs.
  Informaci de Manuel Clavero al Congrs dels Diputats;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191244" title="Lliga dels Pirineus d'handbol masculina 2002-2006" nonfiltered="4055" processed="4046" dbindex="79071">
Edicions de la Lliga dels Pirineus d'handbol masculina dels anys 2002 a 2006.

 VI Lliga dels Pirineus 2002 .
 Seu: Agde;
 Semifinals;
 FC Barcelona - Paris Saint Germain 27-19;
 BM Granollers - Montpellier Handball 22-27;
 Final;
 Montpellier Handball - FC Barcelona 26-22;

 VII Lliga dels Pirineus 2003 .
 Seu: Montcada i Reixac;
 Semifinals;
 FC Barcelona - US Crteil 32-23;
 Montpellier Handball - BM Granollers 31-28;
 Final;
 FC Barcelona - Montpellier Handball 36-26;

 VIII Lliga dels Pirineus 2004 .
 Seu: Montpeller;
 Semifinals;
 USAM Nmes - FC Barcelona 22-34;
 Montpellier Handball - BM Granollers 30-24;
 Final;
 Montpellier Handball - FC Barcelona 35-28;

 IX Lliga dels Pirineus 2005 .
 Seu: Vilanova i la Geltr;
 Semifinals;
 FC Barcelona - US Creteil 31-28;
 BM Granollers - USAM Nimes 29-30;
 Final;
 FC Barcelona - USAM Nimes 29-22;

 X Lliga dels Pirineus 2006 .
 Seu: Nimes;
 Semifinals;
 BM Granollers - USAM Nimes 28-22;
 FC Barcelona - Paris Handball 31-30;
 Tercer lloc;
 USAM Nimes - Paris Handball 24-21;
 Final;
 FC Barcelona - BM Granollers 34-21;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191246" title="Coalici poltica" nonfiltered="4056" processed="4047" dbindex="79072">
Coalici poltica s el pacte entre dos o ms partits poltics, normalment d'idees afins, per a governar un pas, una regi o altra entitat administrativa. En la majoria dels rgims democrtics, les coalicions estan permeses i es produeixen quan un sol partit o grup poltic no t els suficients suports en la cmera legislativa corresponent (congrs, senat o ambds), com a conseqncia dels resultats electorals. D'aquesta manera, els diputats dels grups que van a formar la coalici solen votar al candidat del partit ms votat, a condici que els grups minoritaris rebin contrapartides no establertes, com carteres ministerials (que se solen repartir d'acord al pes parlamentari) o una orientaci determinada de les poltiques del nou govern. 

Les coalicions poden formar-se abans o desprs de la celebraci de les eleccions. Poden anar a la convocatria electoral amb les seves llistes fusionades, o b poden anar per separat per a desprs unir-se a l'hora de formar govern. Quan membres de diversos partits pertanyen a aquest govern, es parla de govern de coalici. En Europa sn molt comunes les coalicions de govern, ja que sol haver ms de dos partits majoritaris, i cap sol arribar al 50% dels suports parlamentaris. En el cas particular d'Espanya fins a la data tots els ministres que han anat formant els governs successius han estat del partit majoritari o independents, degut al fet que hi ha un bipartidisme de facto, que sol atorgar una clara majoria a un dels dos principals partits (PP i PSOE). No hi ha hagut cap coalici real de govern. No obstant aix, alguns grups minoritaris a nivell nacional (generalment nacionalistes), per majoritaris a els seus respectives comunitats autnomes, han donat suport als governs a canvi de rebre majors quotes d'autogovern o finanament per a les seves regions, llevat en els casos que hi ha hagut majories absolutes. 
 Exemples de coalicions poltiques . 
 Alianza (Argentina, centre-esquerra) ;
 Aliana per Xile (Xile, dreta) ;
 Aliana pel futur (Per, fujimorisme) ;
 Aliana Unida Iraquiana (Iraq) ;
 CEDA (Espanya, anys 1930, dreta) ;
 Uni de Centre Democrtic, Espanya;
 Concertaci de Partits per la Democrcia (Xile, centre-esquerra) ;
 Front Ampli (Uruguai, centre-esquerra) ;
 Front de Centre (Per, acciopopulismw) ;
 Front Democrtic (Xile, centre-dreta) ;
 Front Ampli Progressista (Mxic, Centre-Esquerra) ;
 FREPASO (Argentina, centre-esquerra) ;
 Front Popular (diversos pasos, esquerra) ;
 Front Nacional (Colmbia, centre) ;
 Esquerra Unida (diversos pasos, esquerra) ;
 Junts Podem Ms (Xile, esquerra) ;
 Unitat Nacional (Per, socialcristianisme) ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191247" title="Storm Thorgerson" nonfiltered="4057" processed="4048" dbindex="79073">
Storm Thorgerson s un fotgraf, realitzador i dissenyador angls, nascut a Potters Bar al Middlesex, Anglaterra. Va fer estudis de llengua anglesa i filosofia a Leicester. e

El 1968 va fundar amb Aubrey Powell Hipgnosis un taller grfic especialitzat en fotografia creativa. Va crear les cartules d'lbums de molts grups i cantants, per sobretot el treball fet per al grup Pink Floyd fou el que li don ms fama. 

Thogerson, sigui amb Hipgnosis o en el seu nom, ha treballat per a nombrosos artistes com: Peter Gabriel, Led Zeppelin, Wishbone Ash, Genesis, 10cc, Muse, Robert Plant, Paul Young, etc.

 Cartules d'lbums .
10cc:
How Dare You (1975);
Greatest Hits (1979);
Alan Parsons:
Try Anything Once (1993);
On Air (1996);
The Time Machine (1999);
Audioslave - Audioslave (2002);
Blinker The Star - August Everywhere (1999);
Brand X - Moroccan Roll (1975);
Bruce Dickinson - Skunkworks (1996);
The Catherine Wheel - Chrome (1993);
The Cranberries - Bury the Hatchet (1999);
Dream Theater - Falling Into Infinity;
Ellis Beggs & Howard - Homelands (1989);
Ethnix - Home is where the head is (2002);
Gentlemen Without Weapons - Transmissions (1988);
Ian Dury And The Blockheads - Mr Love Pants (1998);
Led Zeppelin:
Houses of the Holy (1973);
In Through the Out Door (1979);
The Mars Volta:
De-loused in the Comatorium (2003);
Frances the Mute (2005);
Muse:
Absolution;
Black Holes and Revelations;
The Nice - Eledy (1971);
Peter Gabriel:
Peter Gabriel (I) (1977);
Peter Gabriel (II) (1978);
Peter Gabriel (III) (1979);
Phish - Slip Stitch And Pass (1997);
Pink Floyd:
A Saucerful Of Secrets (1968);
More (1969);
Ummagumma (1969);
Atom Heart Mother (1970);
Meddle (1971);
Obscured by Clouds (1972);
The Dark Side of the Moon (1973);
Wish You Were Here (1975);
Animals (1977);
The Division Bell (1994);
 (2001);
Quatermass;
Quatermass (1971);
Ragga & The Jack Magic Orchestra - Ragga (1997);
Styx - Pieces Of Eight (1978);
Trees - On The Shore (1971);
Ween - The Mollusk (1997);
Wishbone Ash :
Wishbone Ash (1970);
Pilgrimage (1971);
Argus (1972);
There's The Rub (1974);
New-England (1976);
Classic Ash (1977);
Front Pages News (1977);
No Smoke Without Fire (1978);
Just Testing (1980);
Distillation (1997);
:
Rapt. Dept. (2005);
17 (2005);
Ignoto (2005);



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191248" title="Hipgnosis" nonfiltered="4058" processed="4049" dbindex="79074">
Hipgnosis s el nom d'un collectiu de grafisme angls, format el 1968. Han fet creacions artstiques en fotografia, disseny  Van adquirir notorietat grcies a la creaci de cartules de discos per a grups de rock progressiu durant la dcada de 1970 com Pink Floyd, Genesis, Alan Parsons i Led Zeppelin.

Hipgnosis estava format originalment per Storm Thorgerson, Aubrey Powell i Peter Christopherson. El grup es va separar el 1983, tot i que Thorgerson va continuar treballant per a Pink Floyd en els seus lbums posteriors. 

La cartula de A Saucerful of Secrets fou la primera creaci d'Hipgnosis. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191250" title="Partit Demcrata Cristi (Espanya)" nonfiltered="4059" processed="4050" dbindex="79075">
Partit Demcrata Cristi (PDC) fou un partit poltic fundat el 1977 i dirigit per Fernando lvarez de Miranda i Jos Almagro Nosete que va sorgir de la fusi del Partit Popular Demcrata Cristi (PPDC), liderat per Alvrez de Miranda, i d'Uni Democrtica Espanyola. La seva ideologia era democristiana i centrista. 

El 1977 es va apropar a les formacions de centre i es va presentar a les eleccions generals espanyoles de 1977 amb la Uni de Centre Democrtic, dins la qual es va dissoldre el 1978.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191251" title="Agncia Catalana de Notcies" nonfiltered="4060" processed="4051" dbindex="79076">
L'Agncia Catalana de Notcies s una de les primeres agncies de notcies digitals creades a Europa i opera des de l'any 1999. s pionera en l's de les tecnologies de la informaci, el teletreball i l'organitzaci descentralitzada aplicats a un entorn periodstic virtual. L'empresa de l'ACN i del portal www.acn.cat s Intracatalnia SA, societat de capital pblic de la Generalitat de Catalunya amb una participaci minoritria de la Corporaci Catalana de Mitjans Audiovisuals.

L'ACN utilitza una tecnologia prpia que permet oferir als 250 mitjans abonats continguts informatius en formats de text, udio, fotografia i vdeo digitals incorporables tant a mitjans tradicionals com a plataformes de continguts lligades a l'actualitat, com Internet, telefonia mbil, PDA o la TDT.

L'ACN fa visible als mitjans de comunicaci generalistes i al mn la realitat local i comarcal catalana i acosta, als mitjans locals i comarcals, la informaci d'mbits que no els sn propers per que els afecten directament des de l'actualitat poltica, social, econmica o cultural.

Actualment, l'ACN est presidida pel periodista Carles Mund, regidor a Gurb per Esquerra-AM i secretari de Mitjans de Comunicaci, del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicaci, i est dirigida pel periodista Sal Gordillo.

Enllaos externs.
Web oficial de l'ACN;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191252" title="Lliga dels Pirineus d'handbol masculina 2007" nonfiltered="4061" processed="4052" dbindex="79077">
Edici de la XI Lliga dels Pirineus d'handbol masculina de l'any 2007, Trofeu Trumes.

La competici es disput a Igualada entre l'1 i el 2 de setembre del 2007.

Primera Fase.
Grup A.











Grup B.











 Fase final .
5 i 6

3r i 4t

FINAL



Classificaci final.



Vegeu tamb.
Lliga dels Pirineus d'handbol masculina;


Referncies.
 El Bara i el Montpeller es classifiquen per la final de la Lliga dels Pirineus 3cat24.cat;
 El CAI Aragn, a un paso de la final;
 El Bara perd la final de la Lliga dels Pirineus contra el Montpeller per 35-28;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191253" title="Partit Gallec Independent" nonfiltered="4062" processed="4053" dbindex="79078">
Partit Gallec Independent (PGI) fou un partit poltic d'ideologia centrista d'mbit gallec, fundat el 1977 liderat por Jos Luis Meiln, David Prez Puga i Jos Garca Garca. El 1978 es va integrar en la Uni del Centre Democrtic.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191254" title="Goodbye Cruel World" nonfiltered="4063" processed="4054" dbindex="79079">
Goodbye Cruel World s una can del grup britnic de rock progressiu Pink Floyd. Apareix a l'lbum The Wall de 1979.

Composici.
s una pea molt calmada, sobretot desprs de Another Brick in the Wall (Part III) que la precedeix. S'hi poden sentir sons de la natura i el darrer mot del tema s goodbye, que significa que Pink acaba el mur que estava construint i s'hi tanca i s'acomiada del mn amb el ttol de la can.

Durant la gira de l'lbum The Wall, un mur estava disposat darrera l'escenari amb un rajol que faltava. Mentre Roger Waters cantava, aquest rajol que faltava estava susps a l'aire fins que amb el mot goodbye es collocava sobre el mur i el completava. 

Msics.
Roger Waters - baix, veu;
Richard Wright - sintetitzador;

Enllaos externs.
 Pink Floyd live 1980: Another Brick In The Wall (Part 3) / Goodbye Cruel World;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191255" title="Minas (Uruguai)" nonfiltered="4064" processed="4055" dbindex="79080">

Minas s una ciutat de l'Uruguai, capital del departament de Lavalleja. Segons el cens de l'any 2004, t una poblaci aproximada de 35.000 a 40.000 habitants. S'ubica sobre la ruta nacional nm. 8, al quilmetre 120, a la zona est del pas. Posseeix un nombre considerable d'atraccions turstiques naturals.


Turisme.
 Parc Salus, on s radicada l'embotelladora d'aigua Salus.
 El Parc de Vacances d'UTE, la companyia d'electricitat estatal, tamb molt freqentat.
 El tur d'Arequita.
 El Parc de San Francisco de las Sierras.
 Villa Serrana.
 Salto del Penitente (Salt del Penitent, en catal).



Santuari de la Verge del Verdn.
A l'alt d'un tur es troba el Santuari Nacional de la Verge del Verdn (a 4 km del centre de Minas), que s el ms visitat de l'Uruguai (desprs de la gruta de Lourdes, a Montevideo). La celebraci anual es fa els dies 19 d'abril, amb una concurrncia superior als 60.000 peregrins. Tanmateix, tot l'any, encara especialment els diumenges, molts peregrins pugen a la cimera del tur del Verdn per venerar la Verge. El dia 19 d'abril coincideix amb el dia de la desembarcada dels Trenta-tres Orientals, comandats per Juan Antonio Lavalleja (nascut en aquesta ciutat), vinculant aix la gesta patria amb l'auspici de la Verge Mara. 

El mes d'abril s festiu a Minas, ja que es realitza el festival popular ms gran del pas (sense tenir en compte les carnestoltes de Montevideo), on es donen cita els msics i els artistes ms tradicionals i representatius de l'Uruguai. 

Enllaos externs.
Tur Verdn ;
Santuari de la Verge del Verdn a iglesiauruguaya.com ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191256" title="Partit Popular Demcrata Cristi" nonfiltered="4065" processed="4056" dbindex="79081">
Partit Popular Demcrata Cristi  (PPDC) fou un partit poltic centrista d'orientaci demcrata cristiana, fundat el 1977 per Fernando lvarez de Miranda, Iigo Cavero i Oscar Alzaga. El 1977 se fusion amb Uni Democrtica Espanyola per a formar el Partit Demcrata Cristi, que el 1978 es va integrar en la Uni del Centre Democrtic.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191257" title="Sal Gordillo i Bernrdez" nonfiltered="4066" processed="4057" dbindex="79082">
Sal Gordillo (Calella, 1972) s un periodista catal.

s director de l'Agncia Catalana de Notcies des del 26 de mar de 2007 i impulsor, amb altres periodistes, del portal de blocs poltics en catal Poliblocs, que va nixer el febrer de 2007. Autor del llibre Naci.cat (editat per Mina i mnium Cultural, el juny de 2007), sobre l'obtenci del domini .cat per a la llengua i la cultura catalana a Internet i autor de Bloc sense fulls, actiu des del 19 de juliol de 2004.

Enllaos externs.
 Bloc sense fulls - Bloc personal;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191258" title="Eugeni Xammar i Puigvents" nonfiltered="4067" processed="4058" dbindex="79083">
Eugeni Xammar i Puigvents (Barcelona 1888- L'Ametlla del Valls 5 de desembre de 1973), fou un periodista cosmopolita, diplomtic de carrera i traductor poliglota que visqu la major part de la seva vida fora de Catalunya.

Tot i nixer a Barcelona, era fill de la casa pairal de can Xammar de Dalt de l'Ametlla del Valls, a on es va traslladar de ben petit a l'heretar la propietat. La runa de la finca i la poca afecci per la pagesia el fan entrar a treballar a Barcelona d'aprenent en una empresa txtil. Abandon l'Ametlla, malvengueren la casa i no torn fins als anys 30, quan hi compr una petita casa per passar-hi temporades entre els seus viatges.

Com a periodista, comen a collaborar des del 1904 en diverses revistes, com ara La Tralla, El Poble Catal i Iberia, de la que fou redactor en cap. Va viure tamb a l'Argentina el 1920, treballant en un petit diari local. Collabor amb La Veu de Catalunya, Mirador, La Publicitat i El Sol. Va ser corresponsal a Pars, Ginebra i Berln, on va viure i narrar per al diari de Madrid Ahora, el desenvolupament del nazisme a comenaments dels anys 30, recollides en una publicaci el 2005. 

Durant la Guerra Civil espanyola, va ser agregat de premsa a l'ambaixada republicana a Pars.
Particip com a funcionari primer a la Societat de Nacions i desprs a les Nacions Unides, desprs de la Segona guerra mundial.

Desprs d'una llarga i profitosa trajectria desenvolupada a les principals capitals d'Europa i Amrica, el 1974 s'edit un llibre de memries resultat de les seves converses amb Josep Badia i Moret, titulat Seixanta anys d'anar pel mn, amb edicions repetidament esgotades.

 Bibliografia .
 L'Ou de la serp. (Quaderns Crema, 1998). ISBN 84-7727-244-1;
 Seixanta anys d'anar pel mn. Memries d'Eugeni Xammar. (Editorial Prtic 1974 i 1975 i Quaderns Crema 1991, reedici el 2007). ISBN 84-7306-054-7 ;
 Galeria de personatges. Crniques del nostre temps (1900-1990). L'Ametlla del Valls. Josep Badia i Moret. Ajuntament de l'Ametlla del Valls, 1992 (pg. 108-119) ;
 Crnicas desde Berln (1930-1936). Selecci i edici de Charo Gonzlez de les crniques d'Eugeni Xammar per al diari de Madrid Ahora (Quaderns Crema, 2005). ISBN 84-96489-17-5;
 Periodisme? Permetin!: La vida i els articles d'Eugeni Xammar. Quim Torra i Pla (Smbol editors, Sant Cugat de Valls: 2008) ISBN 978-84-95987-63-1;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191259" title="Un tros de paper" nonfiltered="4068" processed="4059" dbindex="79084">
Un tros de paper fou una publicaci peridica satrica en catal que es public des del 16 d'abril de 1865 al 16 de setembre de 1866.

Els seus articles estan escrits amb un caire satric i irnic, i reflecteixen la vida sobretot barcelonina de finals del segle XIX: els costums, les modes, els esdeveniments com les epidmies de clera, algun que altre acudit, relats breus escrits amb un bon sentit de l'humor, etc. En un principi fou una publicaci quinzenal, per ms endavant fou setmanal.

Hi van collaborar amb diversos pseudnims, que s'indiquen entre parntesi, Robert Robert ("X"), Conrad Roure ("Pau Bunyegas" o "Pau Bunyegues"), Frederic Soler ("Seraf Pitarra", "Jaume Giralt" o "Simon Oller"), Manuel de Lasarte i Rodrguez-Cardoso ("Pere Pau Pi"), Josep Feliu ("Josep Serra"), Eduard Vidal ("Blay Mrfegues" o "Blai Mrfegues"), Sistachs, Manuel Angeln (L'orfaneta de Menargues), Albert Llanas ("Robert Sanall"), Anton Rabassa, i altres.

Anys ms tard, Carles Riba public una selecci d'articles en un llibre de dos volums.

Enllaos externs.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191261" title="Relquia (desambiguaci)" nonfiltered="4069" processed="4060" dbindex="79085">

Biologia:
Relquia (botnica): planta relicta;
Relquia (biologia): tamb fssil vivent o una espcia que no ha evolucionat gaire.
Religi:
Relquia: en la litrgia catlica dit de les restes venerables de sants;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191268" title="Consell d'Estat d'Espanya" nonfiltered="4070" processed="4061" dbindex="79086">

El Consell d'Estat d'Espanya s l'rgan suprem consultiu del Govern espanyol que t els seus orgens en l'Edat Moderna i que est regulat per l'article 107 de la Constituci Espanyola. 

Histria. 
El Consell d'Estat s un instrument del rei d'Espanya la finalitat del qual era debatre sobre la poltica exterior del Regne. Present ja en el regnat dels Reis Catlics, formava part del Consell de Castella. 

El rei Carles I d'Espanya decid crear un consell propi per als assumptes externs del Regne a causa de la gran actuaci exterior que va marcar el seu regnat, iniciant les seves activitats el 1526, moment en el qual Soliman el magnfic amenaa ustria. 

Els seus consellers no eren especialistes en lleis sin experts en relacions internacionals, formant part entre d'altres Fadrique lvarez de Toledo, II Duc d'Alba o Nicolau Perrenot. Els consellers eren, per tant, membres de l'alta noblesa i de l'alt clergat. Posteriorment, en temps de Felip II de Castella, en ocasions el monarca no presidia els consells i, en el seu lloc envi al seu Secretari Antonio Prez. 

La seva missi del Consell era assessorar al Rei sobre la poltica exterior i tenia el control de les ambaixades de Viena (dinastia familiar dels ustries), Roma, Vencia, Gnova, i de les principals potncies d'Europa: Frana, Anglaterra i Portugal. 

A diferncia del Consell de Castella, en el qual el Rei escoltava als consellers i executava les conclusions que li presentaven, en el Consell d'Estat era el propi Rei el qual exposava els punts a debatre, escoltava als seus consellers i, posteriorment, el mateix monarca prenia les decisions que havien de prendre's. 

Amb la Constituci de 1812 es va crear el Consell com a rgan de control del poder del monarca, que precisava l'aprovaci del mateix per a alguns actes. Desprs de 1904 es va convertir en rgan consultiu del poder executiu.

Composici i funcions. 
Actualment est regulat per la Llei Orgnica 3/1980, signada el 22 d'abril, i modificada per la Llei Orgnica 3/2004, de 28 de desembre. 

L'actual Consell est format per:
El President del Consell s nomenat lliurement per Reial decret del Consell de Ministres entre juristes de reconegut prestigi i experincia en assumptes d'Estat.

El Ple del Consell est format pel President, els Consellers nats (els ex-Presidents del Govern d'Espanya; els Directors o Presidents de la Real Acadmia Espanyola, Reial Acadmia de Jurisprudncia i Legislaci, Reial Acadmia de la Histria i del Consell Econmic i Social; el Fiscal General de l'Estat; el Cap de l'Estat Major de la Defensa; el Governador del Banc d'Espanya; el Director del Servei Jurdic de l'Estat i els Presidents de la Comissi General de Codificaci i de l'Advocacia), els Consellers permanents (nomenats lliurement per Decret entre els que han estat Ministres, Presidents o Consellers dels Governs de les Comunitats Autnomes, Consellers d'Estat, Lletrats del propi Consell, professors numeraris i funcionaris de nivell universitari amb quinze anys d'exercici, Oficials generals del Cos Jurdic Militar i ex Governadors del Banc d'Espanya, amb el lmit en nombre que no ha de superar al de seccions) i els Consellers electes en nombre no superior a deu i per un perode de quatre anys, a ms del Secretari General del Consell. ;

La Comissi Permanent est integrada pel president, els Consellers permanents i el Secretari general. ;

La Comissi d'Estudis est integrada pel president, dos Consellers permanents, dos nats i dos electius, designats pel ple, i el Secretari general. ;

La funci del Consell d'Estat s exclusivament consultiva i es limita a donar la seva opini fundada sobre l'objecte de la consulta realitzada pel Govern d'Espanya o a proposar una altra soluci ms adequada. En l'exercici d'aquesta funci ha de vetllar per l'observana i compliment de la Constituci i de la resta de l'ordenament jurdic (Llei Orgnica 3/1980, de 22 d'abril). Aix mateix ha de procurar l'harmonia del sistema, el rigor de la tcnica normativa i el bon fer de l'Administraci, per a reduir al mnim la conflictivitat amb els ciutadans. 

Enllaos externs.
  Portal del Consell d'Estat;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191270" title="Peipus" nonfiltered="4071" processed="4062" dbindex="79087">


El llac Peipus (en Estoni Peipsi-Pihkva jrv, en Rus       -               , en Alemany Peipussee) s un gran llac situat a la frontera entre Estnia i Rssia. 

s el quart llac ms gran d Europa, tan sols superat pels llacs Ladoga i Onega al nord de Rssia, i el llac Vnern a Sucia. El segueixen en extensi els llacs Saimaa i Inari a Finlndia.

La seva superfcie s de 3.555 km2. La profunditat mitjana s de 7 metres i la mxima de 15. Desaigua cap al golf de Finlndia a travs del riu Narva. Al llac s'hi practica la pesca, aix com tamb activitats recreatives. 

El 1242 fou escenari de la Batalla del Llac Peipus (coneguda a Rssia com La batalla del gel) entre els cavallers teutons i els habitants de la Repblica de Nvgorod encapalats per Alexandre Nevski.

 Enllaos externs .
Peipsi Infokeskus Web d'informaci turstica d'Estnia;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191274" title="Gran Premi de Blgica del 1990" nonfiltered="4072" processed="4063" dbindex="79088">
Resultats del Gran Premi de Blgica de Frmula 1 disputat la temporada de 1990 al circuit de Spa-Francorchamps el 26 d'agost del 1990. 
 

 Resultats .




 Altres .

 Pole:  Ayrton Senna  1: 50. 365 ;
 Volta rpida: Alain Prost  1: 55: 087 a la volta 38;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191276" title="Imandra" nonfiltered="4073" processed="4064" dbindex="79089">
Imandra (en rus:        ; en fins: Imantero) s un llac de Rssia que es troba a la Pennsula de Kola, al sud de Mrmansk a Lapnia. Es troba a 127 msnm. La seva superfcie s de 876 km i la profunditat mxima de 67 metres. Drena les aiges cap el Golf de Kandalaksha, al mar Blanc a travs del riu Niva.

El llac s conegut per la transparncia de les seves aiges i l'abundant pesca. Les principals ciutats que es troben a la riba del llac sn: Monchegorsk, important centre d'esports hivernal; Apatity i Polyarnye Zori.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191277" title="Pares de la Constituci" nonfiltered="4074" processed="4065" dbindex="79090">

Els Pares de la Constituci, nom amb el qual sn coneguts entre la societat espanyola, sn els set ponents als quals es va encarregar la redacci de la Constituci espanyola de 1978, en vigor actualment a Espanya. 

Els Pares de la Constituci. 
Les set persones escollides per a la redacci de l'avantprojecte de Constituci, juntament amb els seus respectius partits en aquell moment, foren:

Gabriel Cisneros. 
 
Pertanyent a la Uni del Centre Democrtic (UCD), en el moment de redacci de la Constituci era diputat al Congrs per aquest partit i Director General d'Assistncia i Serveis Socials en els Ministeris d'Interior i Sanitat, crrecs que va mantenir fins el 1979. El 1989 va canviar de formaci i va pasar a ser diputat com a membre del Partit Popular (PP). Va morir el 27 de juliol de 2007 desprs d'una greu malaltia. 

Manuel Fraga Iribarne. 
 
Diputat per Aliana Popular (AP) en aquell moment, partit del com era membre fundador, va ser Ministre d'Informaci i Turisme durant el franquisme, vicepresident del govern i ministre d'Interior durant la Transici, i president de la Xunta de Galcia fins el 2005. Des d'aquest moment ocupa una butaca al Senat. 

Miguel Herrero y Rodrguez de Min. 
 
Diputat per la UCD en el moment de redactar-se la Carta Magna, aquest madrileny destac per la seva presncia en la vida acadmica ja sigui com a collaborador de la Universitat Internacional Menndez Pelayo o com membre de la Reial Acadmia de Cincies Morals i Poltiques. 

Gregorio Peces-Barba. 
 
Durant la redacci de la Constituci era diputat del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE), i ha ocupat importants crrecs d'importncia al llarg de la seva carrera com el de president del Congrs dels Diputats o el de secretari general de l'Institut de Drets Humans. Des de 1990 fins el 2007 va ser Rector de la Universitat Carlos III, i Alt comissionat per al Suport a les Vctimes del Terrorisme entre 2004 i 2006. Catedrtic de Dret Constitucional, s membre de la Reial Acadmia de Cincies Morals i Poltiques. 

Jos Pedro Prez-Llorca. 
 
Quan va ajudar a redactar la Constituci era diputat per Madrid de la UCD. Desprs de les eleccions de 1979 es va convertir en ministre de la Presidncia, al deixar la vida poltica el 1982 va centrar-se en la seva professi d'advocat. 

Miquel Roca i Junyent. 
 
Va participar en la redacci del text constitucional com a diputat per Barcelona per part del Pacte Democrtic per Catalunya. Desprs de deixar la poltica en un segon pla, es va centrar en el seu propi despatx d'advocats, on ocup la presidncia del Consell d'Administraci. 

Jordi Sol Tura. 
 
Era diputat del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), partit catal federat amb el Partit Comunista d'Espanya (PCE), en el moment de redacci de la Constituci. El 1989 va deixar el seu anterior partit per unir-se al PSC, esdevenint posteriorment Ministre de Cultura entre 1991 i 1993, i senador per l'Entesa Catalana de Progrs durant la legislatura 2000-2004

Histria. 
Com a part de la Transici democrtica espanyola cap a la democrcia, desprs de la mort del dictador Francisco Franco i la desaparici del seu rgim, una de les tasques prioritries de les Corts va ser la redacci d'una Constituci per a dur Espanya a ser un "Estat social i democrtic de Dret", tal com es recull en la Constituci. Per a tal fi, la Comissi d'Assumptes Constitucionals i Llibertats Pbliques del Congrs de Diputats va nomenar una Ponncia de set diputats, que va elaborar un avantprojecte de Constituci. 

La Llei de Reforma Poltica de 1977 oferia la possibilitat que la iniciativa de la reforma constitucional correspongus al Govern o al Congrs de Diputats, triant-se aquesta ltima opci. Per a aquesta fi es van escollit set persones de diversos partits poltics representats al Congrs. 

L'obstinaci del PSOE per deixar fora de la ponncia Enrique Tierno Galvn com a pagament per no haver volgut integrar la seva formaci Partido Socialista Popular (PSP) dins el PSOE dugu, per una srie de raons tcniques, a deixar fora tamb els nacionalistes bascos. Aquesta absncia es pagaria a un preu molt car: el Partit Nacionalista Basc (PNB), com a protesta davant la presncia del nacionalisme catal per no del basc, no va votar la Constituci, s'hi va abstenir, quedant fins al moment fora del Pacte Constitucional, tot i que l'acta en funci del rgim democrtic del pas.

Una altra dificultat va ser el fet que UCD no fos un partit sin una coalici electoral: els tres ponents d'aquest partit tenien diferents visions de cada assumpte i a ms havien de donar comptes amb les nombroses tendncies que s'habitaven en la coalici, sent Fernando Abril Martorell, vicepresident del Govern per a assumptes poltics, el personatge que ms sed de protagonisme va tenir en aquest sentit. 

D'altra banda, Peces-Barba i Fraga Iribarne van ser extremadament exigents en les seves pretensions, arribant el primer a retirar-se de la ponncia per a forar concessions. Els mediadors sn els altres dos pares de la Constituci, Miquel Roca i, paradoxalment, Jordi Sol Tura, del PCE, que sent, com Santiago Carrillo, la necessitat de deixar clar el seu sentit de la responsabilitat i la capacitat dels comunistes d'arribar a un consens. Els socialistes van ser els nics a votar en contra de la Monarquia parlamentria com a forma d'Estat, encara que ms tard, els comunistes recuperarien les pretensions republicanes. 

Sn abundants les ancdotes sobre els nombrosos debats a propsit del text definitiu, sent les relatives a les reunions secretes fins a altes hores de la matinada de Fernando Abril Martorell, per part de l'UCD, i d'Alfonso Guerra, per part del PSOE les ms nombroses. El motiu d'aquestes reunions era que el text definitiu estava sent aprovat en la comissi per una majoria formada per UCD i AP, i aix no li era cmode a la UCD i a la Corona, que temien que es parls d'una Constituci reaccionria, i que en el prxim programa electoral del PSOE figurs la revisi constitucional. s per aix que Adolfo Surez va rellevar del crrec de representant de la UCD davant la comissi al tmid Landelino Lavilla, el bra dret del qual s el ponent Herrero de Min, i impos a Fernando Abril Martorell, un extrovertit animal poltic. 

L'avantprojecte es va discutir en la Comissi, i, posteriorment, discutit i aprovat pel Congrs dels Diputats. A continuaci, es va procedir a l'examen del text del Congrs per la Comissi Constitucional del Senat, i el Ple del mateix rgan. La discrepncia entre el text aprovat pel congrs i l'aprovat pel senat van fer necessria la intervenci d'una Comissi Mixta Congrs-Senat, que va elaborar un text definitiu. El text fou aprovat el 31 d'octubre de 1978 al Congrs per 325 vots a favor, 6 en contra (del diputat de EE i de cinc diputats d'AP) i 14 abstencions (entre les quals figuren les del PNB), i al Senat per 226 vots a favor, 5 en contra i 8 abstencions. 

Aprovat en referndum, va ser ratificat el dia 6 de desembre de 1978 amb el 87% dels vots al seu favor, sancionat el dia 27 del mateix mes pel rei Joan Carles I, i publicat al BOE el 29 de desembre (es va evitar el dia 28 per coincidir amb el dia dels Sants Innocents, tradicionalment dedicat a les bromes). Des de fa fora temps, cada 6 de desembre s festa nacional a Espanya, celebrant-se el Dia de la Constituci. 

La Constituci espanyola de 1978 s la primera que s'arriba a a Espanya per consens, un consens assajat en els Pactes de la Moncloa i trobat en poques altres situacions. A aix se suma la seva llarga vigncia, fet tamb nic en la histria d'Espanya. 

El 7 d'octubre de 2003 en motiu del 25 aniversari de la Constituci els pares de la Constituci van fer pblic un manifest, la Declaraci de Gredos, en la qual demanaven que es mantingus l'esperit que va permetre la creaci de la Constituci, i que s'arribs a un consens similar al de 1978 en cas de modificar-se.

Enllaos externs.
  Los Siete Padres;
  Los 'padres' de la Constitucin exigen un consenso similar al del 78 para reformar la Carta Magna;
   Los padres de la Constitucin de 1978;
  Historia de la Constitucin;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191279" title="Relquia" nonfiltered="4075" processed="4066" dbindex="79091">

En la litrgia catlica relquia s una resta d'un sant homologada autntica i donc venerable a la qual els creients sovint atribueixen poders miraculosos.

Classes de relquies catliques.
L'esglsia catlica defineix tres classes de relquies:
Primera classe;
ex pilis (llat), de cabells;
ex carne (llat), de carn: peces del cos, sovint venerat per les malalties d'aquest part del cos hum ;
Segona classe;
ex vestibus (llat), de vestits;
Tercera classe;
a contactu (llat), pel contacte: tots els objectes que van ser in contacte amb el sant: els claus de la creu, el llit de mort, el breviari ;
ex capsa (llat), del tat: un cas especial de relquia a contactu;

Homologaci.
A l'edat mitjana, una esglsia que posseia une relquia popular, en treia molt de recursors grcies a les donacions dels pelegrins. De vegades, congregacions i jerarques es robaven relquies.  Els guerrers que tornaven de les croades, tamb van organitzar un comer lucratiu. En van sortir moltes relquies dubtoses en una barreja de fe, superstici, mercantilisme i animisme per a atreure els seus aficionats. Van inspirar molt artistes en crear reliquiaris que eren sovint obres esplndides d'orfebreria. A l'entorn de les relquies van construir-se esglsies i van organitzar-se processions i rituals amb l'objectiu d'obtenir l'intervnci del sant venerat per a totes menes de problmes i malalties. La seva veneraci en dates precises i amb precs i donacions apropriats, tamb va permetre l'obtenci d'indulgncies o la reducci del temps que el creient havia d'estar-se al purgatori.

Sota les crtiques del protestantisme, l'esglsia va reorganitzar el procediment. Des d'aleshores el comer de relquies es va prohibir (canon 1190) i noms es paga per al procediment i els documents de la homologaci, que va esdevenir un crrec de la Congregazione delle Indulgenze e sacre Reliqui.

Psicologia social.
La veneraci d'una relquia d'una persona estimada o admirada sembla respondre a una necessitat de permanncia de l'objecte per a l'home. En totes les cultures s'en troben traces. Els Romans veneraven el bast de Rmul, els grecs antics el cap d'Orfeu, soldats i amants de totes les poques porten un medall amb cabells d'un sser amat, tot arreu hi ha arbres al qual tal emperador va fixar el caval o cambres als quals tal rei va dormir. Els aficionats d'artistes o d'esportistes veneren una samareta. Tamb els rgims ateistes tenen els seus reliquaris com en testimonien els mausoleus dels presidents de partis a Xina i a l'antiga URSS. Es conserva la ploma amb la qual es va signar un tractat important. El fenomen sembla de tots el temps i de totes les cultures.

Relquies.
Sant Sudari;
Sant Sudari d'Oviedo;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191280" title="Llac Elgygytgyn" nonfiltered="4076" processed="4067" dbindex="79092">



El llac El'gygytgyn (en  rus:            ) es troba a Txukotka al nord-est de Sibria. T un dimetre aproximat de 12 km, una superfcie de 119,5 km i una profunditat de 175 metres. El llac es troba situtat en un crter d impacte d un meteorit creat fa 3,6 milions d anys, al Plioc. El dimetre del crter s de 18 km. 

El llac s de gran inters cientfic ja que mai ha estat cobert per les glaceres. Aix ha perms l'acumulaci ininterrompuda d'una capa de sediments de 400 metres de profunditat al fons del llac, cosa que ens ofereix important informaci sobre el canvi climtic al llarg de la histria.

Enllaos externs.


 Dr. Matt Nolan de la  Universitat d'Alaska Fairbanks ;
  Expedici Polar al llac, amb detalls del clima passat;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191281" title="Hjlmaren" nonfiltered="4077" processed="4068" dbindex="79093">


El Llac Hjlmaren s el quart llac ms gran de Sucia. Es troba al costat del llac Mlaren, a travs del qual desguasa  al Mar Bltic, a l'oest d Estocolm. El llac fa 63 km de llargada per 20 d ample, t una profunditat mitjana de 6 metres, i una superfcie de 485 km. 

Est connectat a travs del canal de Hjlmare, de 13 quilmetres, amb Estocolm. La ciutat d'rebro es troba a la riba oest del llac. Fa de frontera natural entre les provncies de Sdermanland, Nrke, i Vstmanland. 




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191282" title="Ramss III" nonfiltered="4078" processed="4069" dbindex="79094">
Ramss III  fou rei de la dinastia XX de l'Antic Egipte. El seu regnat se situa vers el 1182-1151 aC. El seu nom d'Horus fou Kanakht Aaanesyt (brau potent i majestuos), el seu Nebtu fou Uerhebusedmitatenen, el seu nom Hor Nub fou Userenputmiten, el seu Nesut Bity fou  Usermaatre Meryamon (poderosa s la justicia de Ra, estimat d'Amon), i el seu nom Sa Ra o de naixement fou Rameses Heaqiunu (fill de Ra, senyor d'Iunu s a dir d'Helipolis).

Era fill de Setnakht amb el que probablement va estar associat breument poc abans de la mort del pare ja que hi ha una capella dedicada a ambds. La seva mare fou Tiymerenese. Va tenir diverses dones entre les quals Iset o Isis Ta-Hemdjert (filla d'una dona probablement asiatica de nom Habadjilat), Titi i Tiy,  i fou el pare dels segents tres faraons  (Ramss IV, Ramss V, i Ramss VI) a ms de tenir altres fills, al menys deu en total (alguns dels quals van morir abans que ell mateix). Entre els fills dels que es coneix la tomba estan Amenhirkhopshef el fill gran (QV55), Khaemwaset (QV44), Parahirenemef (QV42) i  Sethirkhopshef (QV43). Altres tombes que podrien correspondre a prnceps o princeses parents de Ramss III no tenen un propietari identificat.

El seu regnat va durar ms de 31 anys (segons el papir d'Harris I, 31 anys i 41 dies). La seva dona Isis fou enterrada a la Vall de les Reines a la tomba QV51 per el seu nom no apareix als cartutxos tot i ser probablement la mare de Ramss VI.

El papir d'Harris indica que Ramss III va fer importants donacions de terres als principals temples de Tebes, Memfis i Helipolis. Al final del seu regnat un ter de la terra cultivable del pas pertanyia al temple d'Amon de Tebes. Va construir tamb nous temples, dos a Karnak un d'ells dedicat a Khonsu el deu lluna, i altres a Pi-Ramss ( Qantir), Athribis (Tell Atrib), Helipolis, Memfis, Hermpolis , Syut o Licpolis (moderna Asyut), Abidos i Edf. 

Va tenir dos visirs, un que governava el Baix Egipte i un l'Alt Egipte. Es sospita que el visir del Baix Egipte es va revoltar i finalment Ramss va eliminar la dualitat del crrec i va nomenar un nic visir, crrec que va recaure en To o Ta.

El regnat, tot i la seva llarga durada, es poc conegut. Al cinqu any (vers 1177 aC) el pas fou atacat a la zona de Xois pels libis, que estaven ajudats per dos nous pobles o tribus, el mshwesh  i els seped. Ramss els va poder rebutjar fcilment i va fer entre ells nombrosos esclaus. 

Vers l'any vuit (vers 1174 aC) hi va haver un altre assalt dels Pobles de la mar que havien conquerit Xipre amb la seva capital Enkomi, Hattusa, Tars, (ocupant Cilcia i Sria del nord o Naharina), Alalakh i Ugarit . Els pobles que s'acostaren a Egipte sembla que foren els peleset (filisteus), tjeker, shekelesh (probablement els sculs), weshesh i els denyen o dardanis.  Ramss III s'hi va enfrontar i es va lliurar una gran batalla que est representada al seu temple mortuori a  Madinet Habu. Els pobles de la mar, procedents de Sria, no eren solsament grups d'atacants sin que viatjaven amb les dones i fills i pertinences, a peu i amb vaixell. L'exrcit egipci va derrotar fcilment als pobles de la mar que venien per terra i en va fer una gram mortaldat a Djahy probablement a la zona de Gaza. La flota fou conduda per un dels braos del Nil i atreta a un lloc on esperaven els arquers egipcis i fou igualment derrotada.

Tres anys desprs (vers 1171 aC) els libis, meshwesh i altres cinc pobles o tribus van atacar la zona a l'oest de la branca canpica del Nil (on molts libis s'havien anat establint pacficament al llarg dels anys) . Ramss els va atacar i va matar dos mil enemics i es van capturar ramats i altres bens dels invasors. El cap dels libis es anomenat Meshesher fill de Keper.

Si hi va haver altres campanyes no se sap ja que les escenes que mostren les imatges del seu temple mortuori semblen copiades d'altres de Ramss II i per tant dubtosament les va poder fer Ramss III.

En quant a l'activitat comercial va mantenir contactes amb el pas de Punt i es va fer una expedici a la regi d'Atika a les mines de coure de Timna, a Palestina.

Al final del regnat hi va haver problemes econmics especialment quan no es va poder pagar als treballadors de Deir al-Medina i es va declarar una vaga (la primera vaga de la que hi ha constncia a tota la histria) cap al final del regnat (al 29 any). En aquest ambient es va produir el intent d'assassinat del fara el resultat del qual no s clar; per alguns el rei va morir assassinat o poc desprs a causa de les ferides o del ver; per altres el cop va fracassar. El rei va morir abans d'acabar el judici contra els culpables, entre ells principalment la reina Tiy. La mmia del rei no presenta signes de violncia per llogicament podria haver estar enverinat.

El rei es va fer construir un temple mortuori a Madinet Habu, que es va acabar vers el 1170 aC. Va morir vers el 1151 aC i fou enterrat a la vall dels reis a la gran tomba assenyalada com KV11, que fou descoberta per James Bruce el 1769. El va succeir el seu fill Ramss IV.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191283" title="Tiy (esposa de Ramss III)" nonfiltered="4079" processed="4070" dbindex="79095">
Tiy fou una de les dones del rei de la dinastia XX, Ramss III. Va viure vers 1200-1150 aC

El papir conegut com "papir de la conspiraci de l'harem" informa que la reina va participar en un complot contra la vida del rei. Segons el papir, Tiy va intentar afavorir al seu fill (anomenat al papir Pentewere) com hereu al tron. Unes 40 persones al menys van estar implicades en la conspiraci entre ells diversos oficials de palau alguns dels quals eren propers del rei. L'assassinat del rei era un objectiu per es va preparar tamb una revolta externa per facilitar el cop d'estat. El complot es va planificar en part a Pi Ramss on vivia al menys un dels conspiradors; la mort del rei havia de ser al festival d'Opet a Tebes. 

Per causes que no es coneixen la conspiraci va fallar i els culpables foren portats a judici davant una cort de 40 membres. El judici fou llarg i Ramss III sembla que va morir abans del seu final (alguns especulen que degut als efectes del cop d'estat, per la seva mmia no mostra signes de violncia). El tribunal fou autoritzat a dictar penes de mort normalment reservades al rei. Tots els acusats foren condemnats a mort incloent la reina Tiy.

El judici va tenir tres grups: els 28 principals encausats (tots condemnats a mort), un grup de sis  acusats (que van ser condemnats i es van poder sucidar al mateix tribunal), i quatre acusats ms entre els quals la reina Tiy i el seu fill que foren condemnats i es van poder sucidar en privat a la seva pres. Alguns dels jutges (tres) i dos oficials foren desprs jutjats per haver tingut relacions amb les acusades o dones dels acusats (un jutge fou declarat innocent i els dems culpables i se'ls va condemnar a tallar el nas i orelles; un dels jutges es va sucidar).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191284" title="Festival d'Opet" nonfiltered="4080" processed="4071" dbindex="79096">
El festival d'Opet era un festival religis que es feia a Tebes cada any al segon mes civil segons el calendari lunar. Durant la Dinastia XX va arribar a durar 27 dies. Encara que se celebrava ja abans de la dinastia XVIII les circumstancies anteriors a aquesta dinastia sn desconegudes.

Es celebrava la uni entre el fara i Amon el principal deu de l'estat, i el rei i participava en lloc principal ja que era una cerimnia d'estat. El treball estava susps al camp degut a la crescuda del riu Nil i el poble participava a la process que comenava al temple d'Amon a Karnak i acabava al temple de Luxor un km ms enll al sud. El fara escortava la representaci d'Amon i al seu costats soldats amb tambors i nubis dansant. Al temple de Luxor es feia una cerimnia. Durant el festival es podien consultar els oracles dels temples. Els temples distribuen menjar i cervesa als ciutadans que participaven a la cerimnia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191285" title="Papir Harris I" nonfiltered="4081" processed="4072" dbindex="79097">
El Papir de Harris I, s un papir egipci escrit en hiertic (un sistema d'escriptura egpcia  simplificat) que tracta temes religiosos i histrics. Est datat vers el 1120 aC. i correspondria al perode de la (dinastia XX). Fou trobat en una tomba a Deir al-Madinah i comprat per A. C. Harris el 1855 i el 1872 va ser adquirit pel Museu Britnic on est catalogat com EA9999/2. 

Mesura 42 cm de llarg, dividit en 117 columnes de 12 o 13 lnies i inclou tres dibuixos de Ramss III i la trada de deus. Explica principalment els afers religiosos de Ramss III, les seves donacions als temples i deus, i una breu ressenya del seu regnat.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191286" title="Titi" nonfiltered="4082" processed="4073" dbindex="79098">
Titi fou probablement germana del rei de la dinastia XX, Ramss III i que fou segurament desprs una de les seves dones. Portava el ttol de "Senyora de les dues terres" (que apareix 42 vegades), "filla del rei", "cos estimat de la filla del rei", "Estimada filla del rei" i "germana del rei",  i la tenia la consideraci de "Principal esposa reial" i "reina mare" (probablement fou la mare de Ramss IV). Est enterrada a la tomba QV52 de la Vall de les Reines)

Per el cognom rom, vegeu Ttia;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191287" title="Khaemwaset" nonfiltered="4083" processed="4074" dbindex="79099">
Khaemwaset fou un dels fills del fara de la dinastia XX, Ramss III . Fou sacerdot de Ptah a Memfis, per mai va arribar a gran sacerdot. Va morir abans que el seu pare i fou enterrat a las Vall de les Reines a la tomba assenyalada com a QV44.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191290" title="Primera vaga" nonfiltered="4084" processed="4075" dbindex="79100">
La primera vaga de la histria que est documentada es va produir vers el 1153 aC a Egipte sota el regnat del fara Ramss III. Els vaguistes foren els treballadors de les tumbes reials (Deir al-Madinah) als que no es podia donar les seves racions d'aliments que eren el seu sou (ja que no existia la moneda). Les vagues foren al menys tres i estn indicades a un papir que es conserva al Museu egipci de Tor. Els treballadors van estar primer ms de 20 dies sense rebre el menjar, desprs, al cap de 4 mesos el conflicte es va reproduir i durant 18 dies els treballadors no van rebre racions i llavors van deixar de treballar i es van dirigir al temple de Tuthmosis III per protestar i empesos per la gana i la necessitat. Les negociacions amb els sacerdots foren dures i hi van haver al menys dos vagues ms, i el seu final s desconegut.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191291" title="Timna" nonfiltered="4085" processed="4076" dbindex="79101">

Timna s una vall amb riques mines de coure situada a pocs km al nord del golf d'Aqaba. Les mines s'explotaven ja fa uns quatre mil anys i van ser un factor determinant en la sedentaritzaci dels pobles de la regi.  Vers el 4000 aC  la vall i altres ms al nord (Feinan i Punon) va quedar dominada per la ciutat emmurallada d'Arad que com a mnim va controlar el comer de coure cap a Canaan i segurament Egipte. A zona va decaure a l'edat de bronze i sembla que les mines no es van explotar en aquest perode per l'activitat es va recuperar a l'edat de ferro en qu el control va passar al rei cananeu d'Amalec o Ir Amaleq. Aquesta ciutat-estat es va enfrontar amb els protoisraelites. A partir de la dinastia XVIII d'Egipte la sobirania egpcia fou llunyana per permanent i encara que el poder no es va exercir amb soldats i sacerdots no cal dubtar de qu els egipcis exercien un virtual control de la zona minera. Amb la dinastia XIX fins hi tot es va construir al menys un temple dedicat a Hathor que fou excavat als anys setanta. Ramss III hi va fer una expedici comercial vers el 1170 aC. Sota la monarquia israelita va esdevenir Eziongezer.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191292" title="Llimbs" nonfiltered="4086" processed="4077" dbindex="79102">
Segons la doctrina catlica, els llimbs (tamb escrit llims) sn l'endret on es troben les nimes dels justos esperant la redempci del gnere hum i les nimes dels infants morts sense haver estat batejats.

No hi ha referncies bbliques al concepte i no s'en parla abans del segle VI. Al 593, el papa Gregori I va llenar la idea. Segons la teologia escolstica, del segle XII els llimbs sn el indret on es troben els patriarques (Llimbs dels patriarques o limbus patrum) i els infants innocents que van morir abans de rebre el bateig (Llimbs dels infants o limbus puerorum). Aquesta idea era una soluci al problema dels teolegs de l'edat mitjana que es trobaven davant un dilema en aplicar el principi que totes les homes que morien sense rebre el bateig que perdona d'un cop el pecat original i tots els pecats anteriors, necessariament havien d'anar a l infern. La idea que infants innocents o grans patriarques i altres homes honests que vivien abans que el bateig catlic existia haurien de cohabitar in perpetuis amb criminals, apostates, adulters i altres persones dolents llur era insuportable i difcil a explicar en predicar d'un deus misericordis.

Ans al contrari del purgatori, no hi ha cap sortida dels llimbs. Nogensmenys, els patriarques en van sortir quan, segons la llegenda, Jess de Natzaret va baixar a l'infern. Els infants estn condemnats a romandre-hi per sempre, tot i sser en un estat de beatitud, no podrien mai profitar de la contemplaci cara a cara de deus, el cim de la felicitat catlica.

Consequncies.
Com que la felicitat perpetual s'havia de preferir a la beatitud incompleta dels llimbs, durant segles l'esglsia catlica va establir procediments per al bateig dels infants quan hi havia risc de mort al naixement. Fins als anys 80 del segle XX, s'ensenyava als futurs metges a les universitats catliques com s'havia de procedir a batejos intrauterins o que, al cas on s'havia de triar entre la vida de la mare (batejada) i el nad, calia triar el nad de manera de poder batejar-lo, de manera a prevenir-li d'estar-se eternament als llimbs.

Avui.
El 22 d'abril 2007, la Comissi internacional de teologia del Vatic va publicar un document que estipulava que hi havia una esperana de salvaci completa pels infants que moren sense baptisme. Van afegir que no tenen arguments definitius per a abolir els llimbs i que noms hi havia una esperana que deus salvaria els infants non batejats. Nogensmenys, la nica manera segura per a la salvaci roman el baptisme catlic.
Vegeu tamb.
Limbus;

Referncia.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191294" title="Taur martell" nonfiltered="4087" processed="4078" dbindex="79103">

Els taurons martell del gnere Sphyrna pertanyen a la famlia Sphynidae. L'nic altre gnere d'aquesta famlia, Eusphyra, cont una nica espcie, Eusphyra blochii.

 Espcies .
De les nou espcies conegudes de taur martell, tres poden resultar perilloses pe ra l'sser hum.

Gnere Sphyrna;
Subgnere Sphyrna;
Sphyrna (Sphyrna) lewini  ;
Sphyrna (Sphyrna) mokarran ;
Sphyrna (Sphyrna) zygaena ;
Sphyrna (Sphyrna) couardi ;
Subgnere Mesozygaena;
Sphyrna (Mesozygaena) corona ;
Sphyrna (Mesozygaena) sp.
Subgnere Platysqualus;
Sphyrna (Platysqualus) media ;
Sphyrna (Platysqualus) tiburo ;
Sphyrna (Platysqualus) tudes ;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191296" title="Taur de puntes blanques" nonfiltered="4088" processed="4079" dbindex="79104">

El taur de puntes blanques (Triaenodon obesus) s un taur llarg i esvelt que es reconeix per presentar puntes blanques a l'extrem de les aletes pectorals, dorsal i caudal.

Referncies.

 ;

Enllaos externs.
 Informaci taxonmica d'aquesta espcie de taur. ;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191309" title="(3375) Amy" nonfiltered="4089" processed="4080" dbindex="79105">
Amy s l'asteroide nmero 3375. Va ser descobert per l'astrnom C. Shoemaker des de l'observatori de Monte Palomar (Estats Units), el 5 de maig de 1981. La seva designaci alternativa es 1981 JY1.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191311" title="(2175) Andrea Doria" nonfiltered="4090" processed="4081" dbindex="79106">
 Andrea Doria s l'asteroide nmero 2175. Va ser descobert per l'astrnom Paul Wild des de l'observatori de Zimmerwald (Sussa), el 12 d'octubre de 1977. La seva designaci alternativa es 1977 TY.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191312" title="On the Run" nonfiltered="4091" processed="4082" dbindex="79107">
On the Run s la tercera can de l'lbum The Dark Side of the Moon, aparegut el 1973 i enregistrat pel grup britnic de rock progressiu Pink Floyd. s un tema instrumental que tracta de les pressions que porten a la mort. Quan el grup tocava aquesta can en els concerts, una maqueta d'avi petita volava d'un costat a l'altre de l'escenari fins que acabava amb una explosi brillant. 

Composici.
Aquesta pea es va crear a partir d'unes notes del sintetitzador EMS VCS 3 i es van accelerar i mesclar amb un generador de sorolls. Llavors s'hi van incorporar les parts de guitarra i els sorolls, amb un micrfon que va enregistrat tot tipus de sorolls estranys. Hi ha altres parts de sintetitzador, que simulen l' efecte Doppler que es produeix quan un vehicle emet un so mentre est circulant.

Cap a la fi, se sent una explosi d'una bomba que esdev gradualment ms silenciosa, mentre a mesura que passa el temps comena a aparixer el tic-tac d'un rellotge, que s la premonici de la segent pea, anomenada Time/Breathe (reprise). 

Quan es va tocar per primer cop l'lbum i la pea, abans que sorts enregistrat, s'anomenava Eclipse - a Piece For Assorted Lunatics i el tema s'anomenava The Travel Section i estava format per una simple improvisaci de guitarra, en contrast amb el complex instrumental i electrnic que va resultar ser al final.

 Msics.
Roger Waters - VCS3, baix bord;
David Gilmour - efectes de guitarra, EMS Synthi A, Cabina Leslie;
Roger The Hat - veus;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191313" title="Departament de Sonsonate" nonfiltered="4092" processed="4083" dbindex="79108">


Sonsonate s un departament de la zona occidental d'El Salvador. 

La seva capalera departamental s Sonsonate. T un rea de 1,225.77 quilmetres quadrats, una poblaci aproximada de 518.522 habitants (2006) i una densitat demogrfica de 423 hab/km. 

 Municipis .

 Acajutla;
 Armenia ;
 Caluco;
 Cuisnahuat;
 Izalco;
 Juaya;
 Nahuizalco;
 Nahulingo;
 Salcoatitn;
 San Antonio del Monte;
 San Julin;
 Santa Catarina Masahuat;
 Santa Isabel Ishuatn;
 Santo Domingo;
 Sonsonate;
 Sonzacate;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191315" title="(291) Alice" nonfiltered="4093" processed="4084" dbindex="79109">
Alice s l'asteroide nmero 291. Va ser descobert per l'astrnom Johann Palisa des de l'observatori de Viena (ustria), el 25 d'abril de 1890.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191316" title="Hans von Blow" nonfiltered="4094" processed="4085" dbindex="79110">

Hans Guido Von Blow (Dresden, 8 de gener de 1830 - El Caire, 12 de febrer de 1894) va ser un director d'orquestra, virtus pianista i  compositor romntic alemany. Pertanyia a la noblesa i portava el ttol de Freiherr (bar). Va ser un dels ms famosos directors del segle XIX, i la seua activitat va ser crtica en l'establiment dels xits dels compositors ms importants de la seua poca, entre ells Richard Wagner. Va dirigir l'Orquestra Filharmnica de Berln entre 1887 i 1893. 

Biografia.
Va nixer a Dresden, i des dels nou anys va ser alumne de Friedrich Wieck (el pare de Clara Schumann). Tanmateix, els seus pares van insistir en el fet que estudiara Dret en compte de msica i el van enviar a Leipzig.  

A Leipzig va conixer a Franz Liszt, i en escoltar la msica de Richard Wagner especficament, l'estrena de Lohengrin el 1850 va decidir ignorar les ordres de son pare i fer-se una carrera com a msic. Va obtenir el seu primer treball com a director a Zuric, recomanat per Wagner, l'any 1850.

Per la seua notria falta de tacte, Blow es va guanyar l'antipatia de molts dels msics amb qu treballava. Per aix va ser acomiadat del seu treball a Zuric, per al mateix temps ja comenava a guanyar renom per la seua habilitat per a dirigir sense partitures obres noves i complexes. L'any 1851 es va convertir en estudiant de Liszt, casant-se amb la filla d'aquest, Csima el 1857. Durant els anys 1850 i inicis dels 1860 es va mantenir en activitat com a pianista de recitals, director i escriptor, sent molt conegut tant a Alemanya com a Rssia.

L'any 1864 va ser nomenat director de l'pera de La Cort de Munic, i va ser en aquest lloc principalment on va adquirir fama. Va dirigir les estrenes de dues peres de Wagner, Tristany i Isolda i Els mestres cantaires de Nuremberg, el 1865 i el 1868, respectivament, amb gran xit en totes dues. Tanmateix, la seua esposa Csima, qui per un temps va mantenir una aventura extramatrimonial amb Richard Wagner, el va abandonar l'any 1868, emportant-se a dos dels seus quatre fills els dos que Richard Wagner va adoptar com a seus i el 1870 es va divorciar de von Blow. Malgrat aix, von Blow va continuar sent deixeble de Wagner i mai va desenvolupar cap ressentiment contra ell; fins i tot va lamentar la seua mort i va continuar dirigint les seues obres.


A ms de recolzar la msica de Wagner, von Blow va ser un promotor de la msica de Brahms i Txaikovski. Va oferir l'estrena mundial del Concert per a piano nm. 1 de Txaikovski a Boston l'any 1875, una jornada tempestuosa deslluda pels esbroncs, interrupcions i insults.

Entre 1878 i 1880 va ser Hofkapellmeister a Hannover, per va ser forat a renunciar desprs d'un enfrontament amb un tenor que cantava el paper del "Cavaller del Cigne" a Lohengrin (Von Blow el va qualificar de "Rei dels Canalles"). L'any 1880 es va traslladar a Meiningen, on va ocupar el lloc equivalent i on va convertir a l'orquestra en una de les millors d'Alemanya. Entre les seues diverses demandes, va insistir en el fet que els msics aconseguiren tocar les seues parts de memria. Entre algunes de les seues innovacions orquestrals est l'addici del contrabaix de 5 cordes i el timbal amb pedal, que s des de llavors un dels instruments estndards de l'orquestra simfnica. Les seues interpretacions acurades, sensibles i profundament musicals van fer d'ell el prototip del director virtus, que s'estendria en data posterior. Tamb va ser un agut i astut periodista musical.

A finals dels anys 1880 es va establir a Hamburg, per va continuar realitzant gires, com a director i com a pianista. Desprs de 1890, la seua salut mental i psquica va comenar a fallar i va cercar un clima ms temperat i sec per a recuperar-se; va morir en un hotel d'El Caire.

Cites.
 "Un tenor no s un home, sin una malaltia.";

Estrenes notables.
Com a director.
 Richard Wagner, Tristany i Isolda, Munic, 10 de juny de 1865;
 Richard Wagner, Els mestres cantaires de Nuremberg, Hofoper, Munic, 21 de juny de 1868;

Com a pianista.
 Franz Liszt, Sonata en si menor, Berln, 27 de gener de 1857;
 Piotr Ilitx Txaikovski, Concert per a piano nm. 1, Boston, 25 d'octubre de 1875;

Referncies.
 Christopher Fifield: "Hans Von Blow", Grove Music Online ed. L. Macy (accs, 28 d'octubre del 2005), (accs a la subscripci);
 Raymond Holden: The Virtuoso Conductors: The central European Tradition from Wagner to Karajan. New Haven, Connecticut: Yale University Press, 2005. ISBN 0300093268.
 John Warrack, "Hans Von Blow", The New Grove Dictionary of Music and Musicians, ed. Stanley Sadie.  20 vol.  London: Macmillan Publishers Ltd., 1980.  ISBN 1561591742;






Enllaos externs.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191321" title="(2437) Amnestia" nonfiltered="4095" processed="4086" dbindex="79111">
Amnestia s l'asteroide nmero 2437. Va ser descobert per l'astrnom M. Vaisala des de l'observatori de Turku (Finlndia), el 14 de setembre de 1942. La seva designaci alternativa s 1942 RZ.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191322" title="Gran Premi de Blgica del 1991" nonfiltered="4096" processed="4087" dbindex="79112">
Resultats del Gran Premi de Blgica de Frmula 1 disputat la temporada de 1991 al circuit de Spa-Francorchamps el 25 d'agost del 1991. 
 

 Resultats .




 Altres .

 Pole:  Ayrton Senna  1: 47. 811;
 Volta rpida: Roberto Moreno   1: 55. 161 a la volta 40;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191323" title="Money" nonfiltered="4097" processed="4088" dbindex="79113">
Money s una can de l'lbum The Dark Side of the Moon del grup britnic de rock progressiu Pink Floyd. s l'nica pea que va aconseguir arribar al top 20 de les llistes dels Estats Units. En el disc de vinil original era la primera can de la segona cara. Va ser escrita per Roger Waters.  

Composici.
Money s notable pel seu solfeig. Est molt ben escrita, mesua el 7/4, tot i que hi ha gent que diu que s'alterna en 4/4 i 3/4. David Gilmour, el guitarrista, diu que s 7/8 en el documental del Making of del disc. La majoria de temes de rock s 4/4 o en un temps com 2/2, 8/8... i la majoria d'excepcions sn en 3/4 o 6/8. Durant el solo de guitarra la can s en 4/4, torna al 7/4 i acaba 4/4. Aix es va fer perqu Gilmour pensava que seria massa difcil fer un solo de guitarra en 7/8. 

Amb All you need is love dels The Beatles, Money s l'nic tema amb 7/4 que ha arribat al cim de les llistes d'xit. 

 Msics.
Roger Waters - baix;
David Gilmour - guitarra, veu;
Rick Wright - teclats;
Nick Mason - bateria;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191327" title="(1290) Albertine" nonfiltered="4098" processed="4089" dbindex="79114">
Albertine s l'asteroide nmero 1290. Va ser descobert per l'astrnom Eugne Joseph Delporte des de l'observatori d'Uccle (Blgica), el 21 d'agost de 1933. La seva designaci provisional era 1933 QL1.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191329" title="(523) Ada" nonfiltered="4099" processed="4090" dbindex="79115">
 Ada s l'asteroide nmero 523. Va ser descobert per l'astrnom R. S. Dugan des de l'observatori de Heidelberg (Alemanya), el 27 de gener de 1904.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191330" title="Brain Damage" nonfiltered="4100" processed="4091" dbindex="79116">
Brain Damage s el nov tema de l'lbum The Dark Side of the Moon del grup britnic de rock progressiu Pink Floyd, aparegut el 1973. Fou composta per Roger Waters, i juntament amb Eclipse, la segent pea del disc, foren les niques compostes totalment per Waters. 

Composici.
El tema t un tempo generalment lent i dura al voltant de 4 minuts. Originalment la can es deia Dark Side of the Moon, per a causa de moltes repeticions de la frase "I'll see you on the dark side of the moon", l'lbum al final es va dir amb el nom definitiu, mentre que el tema es va convertir en Brain Damage. A la rdio sonaven junts els temes Brain Damage i Eclipse, a causa del seu encadenament. 

Tema.
Roger Waters va prendre com a tema les dificultats mentals de Syd Barrett, amb la frase "I'll see you on the dark side of the moon" que explica tamb la relaci entre Waters i Barrett tot i el seu problema mental. La frase "And if the band you're in starts playing different tunes..." evoca Syd Barrett i el seu comportament cap a la fi de la seva collaboraci amb el grup. Tamb hi ha una frase molt clebre "The lunatic is on the grass...". La lletra del final de la can fa referncia a una "lobotomia frontal". 

Msics.
Roger Waters - baix, veu a les estrofes;
David Gilmour - guitarres, feetback, veu als refranys;
Richard Wright - piano;
Nick Mason - bateria;

Enllaos externs.
 Sources;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191332" title="(2232) Altaj" nonfiltered="4101" processed="4092" dbindex="79117">
Altaj s l'asteroide nmero 2.232 de la srie. Va ser descobert per l'astrnom Bella A. Burnasheva des de l'observatori de Nauchnyj, el 15 de setembre de 1969. La seva designaci alternativa es 1969 RD2.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191334" title="(608) Adolfine" nonfiltered="4102" processed="4093" dbindex="79118">
 Adolfine s l'asteroide nmero 608. Va ser descobert per l'astrnom August Kopff des de l'observatori de Heidelberg (Alemanya), el 18 de setembre de 1906.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191336" title="(3045) Alois" nonfiltered="4103" processed="4094" dbindex="79119">
Alois s l'asteroide nmero 3045. Va ser descobert per l'astrnom J. Wagner des de l'observatori de Flagstaff (Arizona, Estats Units), el 8 de gener de 1984. La seva designaci provisional era 1984 AW.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191337" title="The Show Must Go On (Pink Floyd)" nonfiltered="4104" processed="4095" dbindex="79120">
The Show Must Go On, s una can del grup britnic de rock progressiu Pink Floyd que va aparixer a l'lbum pic The Wall, aparegut el 1979. Fou escrita, com la majoria de l'lbum, per Roger Waters. 

El personatge de l'lbum Pink comenta coses sobre el control dels productors musicals que han arrunat la seva vida. 

L'espectacle del ttol s una metfora de la vida. Pink s'ha allat dins del mur i viu una vida montona. Llavors decideix que tot ha de continuar, per l'stress li crea una allucinaci que ha comenat a In the Flesh. 

Waters va voler crear un efecte com la dels "Beach Boys" per les veus del darrere i va obtenir l'ajuda de Bruce Johnston per ajudar-lo a crear aquest efecte. 

Aquest tema no va aparixer en el film sobre el disc.

Tamb hi ha una estrofa que mai no va aparixer en els concerts:

"Do I have to stand up?
Wild eyed in the spotlight;
What a nightmare! Why?
Don't I turn and run.";

Tot seguit comena l'estrofa "There must be some mistake...".

 Msics .
David Gilmour - guitarra, baix, veus;
Nick Mason - bateria, percussi;
Richard Wright - sintetitzador;
Bob Ezrin - piano, sintetitzador;
Joe Chemay - veu del darrere;
Stan Farber - veu del darrere;
Jim Haas - veu del darrere;
Bruce Johnston - veu del darrere;
John Joyce - veu del darrere;
Toni Tennille - veu del darrere;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191339" title="(1375) Alfreda" nonfiltered="4105" processed="4096" dbindex="79121">
 Alfreda s l'asteroide nmero 1375. Va ser descobert per l'astrnom Eugne Joseph Delporte des de l'observatori d'Uccle (Blgica), el 22 d'octubre de 1935. La seva designaci provisional era 1935 UB.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191340" title="One of the Few" nonfiltered="4106" processed="4097" dbindex="79122">
One of the Few s una can del grup britnic de rock progressiu Pink Floyd. s el tercer ttol del disc The Final Cut aparegut el 1983.  En un principi havia d'aparixer en l'lbum precedent The Wall amb el ttol "Teach". Per no fou aix. 

Composici.
La pea dura 1 minut i 12 segons i s molt calmada i lenta. Durant la totalitat de la can podem sentir un soroll de rellotge aix que el soroll d'un tamb regular. 

Msics.
 Roger Waters - veu, baix;
 David Gilmour - guitarra acstica;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191341" title="The Hero's Return" nonfiltered="4107" processed="4098" dbindex="79123">
The Hero's Return s un tema del grup britnic de rock progressiu Pink Floyd, que apareix en l'lbum The Final Cut aparegut el 1983. Havia d'aparixer en l'lbum precedent The Wall amb el ttol "Teacher, Teacher". Va aparixer en la cara B del Single de Not Now John. Aquesta versi dura una mica ms temps que l'original. La can no es va tocar mai en cap concert ni per cap membre del grup en solitari. 

Msics.
 Roger Waters - veu, baix, sintetitzador, guitarra acstica, efectes sonors;
 David Gilmour - guitarra;
 Nick Mason - bateria, percussi;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191343" title="(887) Alinda" nonfiltered="4108" processed="4099" dbindex="79124">
Alinda s l'asteroide nmero 887. Va ser descobert per l'astrnom Max Wolf des de l'observatori de Heidelberg (Alemanya), el 3 de gener de 1918. La seva designaci provisional era 1918 DB.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191344" title="The Gunner's Dream" nonfiltered="4109" processed="4100" dbindex="79125">
The Gunner's Dream s una can del grup britnic de rock progressiu Pink Floyd. s el sis ttol de l'lbum The Final Cut aparegut el 1983. Aquesta can noms Roger Waters la va tocar en directe durant les gires de 1984 i 1985. 

Msics.
 Roger Waters - veu, baix, efectes sonors;
 David Gilmour - guitarra;
 Nick Mason - bateria, percussi;
 Michael Kamen - piano;
 Raphael Ravenscroft   saxfon tenor;
 National Philharmonic Orchestra - orquestra;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191346" title="(1394) Algoa" nonfiltered="4110" processed="4101" dbindex="79126">
 Algoa s l'asteroide nmero 1394. Va ser descobert per l'astrnom Cyril V. Jackson des de l'observatori de Johannesburg (Repblica Sudafricana), el 12 de juny de 1936. La seva designaci provisional era 1936 LK












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191347" title="Paranoid Eyes" nonfiltered="4111" processed="4102" dbindex="79127">
Paranoid Eyes s un tema del disc The Final Cut del grup britnic de rock progressiu Pink Floyd, aparegut el 1983. Aquest tema no es va tocar mai en directe. Aquesta can parla d'un home retornat de la guerra que prova de trobar el seu lloc a casa. 

Msics.
 Roger Waters - veu, baix;
 David Gilmour - guitarra;
 Nick Mason - bateria;
 Michael Kamen - piano;
 Andy Bown - orgue;
 Ray Cooper - percussions;
 National Philharmonic Orchestra - orquestra;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191348" title="Get Your Filthy Hands Off My Desert" nonfiltered="4112" processed="4103" dbindex="79128">
Get Your Filthy Hands Off My Desert s un tema del grup britnic de rock progressiu Pink Floyd, aparegut en el vuit lloc de l'lbum The Final Cut aparegut el 1983. Noms Roger Waters va tocar aquest tema en directe i va aparixer en el seu DVD In the Flesh: Live.

Msics.
 Roger Waters - veu, efectes sonors;
 David Gilmour - guitarra;
 Michael Kamen - orquestra;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191350" title="(929) Algunde" nonfiltered="4113" processed="4104" dbindex="79129">
 Algunde s l'asteroide nmero 929. Va ser descobert per l'astrnom K. Reinmuth des de l'observatori de Heidelberg (Alemanya), el 10 de mar de 1920. La seva designaci provisional era 1920 GR.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191352" title="(647) Adelgunde" nonfiltered="4114" processed="4105" dbindex="79130">
Adelgunde s l'asteroide nmero 647. Va ser descobert per l'astrnom August Kopff des de l'observatori de Heidelberg (Alemanya), l'11 de setembre de 1907.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191353" title="Not Now John" nonfiltered="4115" processed="4106" dbindex="79131">
Not Now John s un tema del grup britnic de rock progressiu Pink Floyd. s el dotz ttol de l'lbum The Final Cut aparegut el 1983. Va aparixer com a single. La pea parla de la guerra i de Margaret Thatcher, primera minstra del Regne Unit a l'poca. Roger Waters la descriu com quelcom perills per a la societat. 

Composici.
La can dura uns 5 minuts, la tercera ms llarga de l'lbum. A la diferncia de la majoria dels altres del disc, "Not Now John" s intens del debat al final. Durant la pea, Roger Waters i David Gilmour es pateixen les estrofes com a Comfortably Numb de l'lbum precedent. 

Msics.
 Roger Waters - veu, sintetitzador;
 David Gilmour - veu, guitarra, baix;
 Nick Mason - bateria;
 Andy Bown - orgue Hammond;
 The Blackberries - cors;
 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191354" title="Pablo Luna Carn" nonfiltered="4116" processed="4107" dbindex="79132">
Pablo Luna Carn (Alhama de Aragn,  21 de maig de 1879 - Madrid, 28 de gener de 1942) va ser un compositor espanyol de sarsuela, un dels ms prolfics del Segle XX. Va introduir en la sarsuela l'estil de l'opereta centreeuropea, inspirant-se principalment en les obres vieneses de Franz Lehr.

Vida.
Va rebre les primeres nocions musicals a travs de l'organista del seu poble natal.  Son pare, Pablo Lluna Ferrer, que era funcionari de la Gurdia Civil, s'havia traslladat amb la seua famlia a la vall de l'Ebre. 

Desprs va estudiar harmonia amb Teodoro Ballo i composici amb Miguel Arnaudas. Com a violinista, va guanyar-se la vida tocant en hotels, cafs, en esglsies i, amb una petita orquestra de cambra, tamb en teatres. L'any 1903 va escriure la seua primera sarsuela, Lolilla, la Petenera i l'any segent va compondre La escalera de los duendes.

L'any 1905 es va traslladar a Madrid per a conixer millor el mn de la sarsuela, en especial va entrar en contacte amb Ruperto Chap, el segon director del Teatro de la Zarzuela, Toms Barrera Saavedra, posteriorment director de l'orquestra, Gernimo Gimnez i d'altres. Tamb va conixer el llibretista Luis Pascual Frutos, que va escriure el llibret per a l'opereta Mussetta, que es va estrenar amb xit l'any 1908.

A Saragossa va estrenar amb gran xit l'11 de mar de 1911 la seua sarsuela Molinos de viento. El 1918, va estrenar una de les seues grans obres, El nio judo, exponent d'un nou estil orientalitzant, carregat d'exotisme i refinament. Al mar de 1925, es va organitzar a Saragossa un gran concert en honor seu, i se li va fer entrega de la medalla d'or de la ciutat.

Tamb va escriure onze llibrets sota el pseudnim Garca Sandoval.

Obra.
 Obres per a orquestra .
 Una noche en Calatayud, suite-fantasia ;
 Arre borrico!, jota;

 Obra lrica .
 1916 El sapo enamorado, pantomima - basada en una histria de Toms Borrs;
 1936 Las siete en punto, reportatge de gran espectacle, 2 parts - text: Leandro Blanco i Alfonso Lapena;
 La Boda de Antn, (junt amb Emilio Acevedo);
 Flor de Zelanda;
 La Rabalera;
 La Flor del camino;

(Operetes)
 1908 Musseta - llibret de Luis Pascual Frutos;
 1909 La Reina de los mercados, 1 acte - llibret de Guillermo Perrn i Miguel de Palacios;
 1910 Molinos de viento, 1 acte - llibret de Luis Pascual Frutos;
 1911 La Cancin hngara;
 1912 Canto de primavera, 2 actes - llibret de Luis Pascual Frutos;
 1913 Los Cadetes de la reina, 1 acte ;
 1916 Jack, 3 actes - llibret de Maxim Brody, Franz Martos i Emilio Gonzlez del Castillo;
 1916 Sybill, 3 actes - llibret de Maxim Brody, Franz Martos i Emilio Gonzlez del Castillo;
 1923 Benamor, 3 actes ;

(Sarsueles)
 1903 Lolilla, la Petenera;
 1904 Escalera de los Duendes;
 1906 La Corte de Jpiter, (junt amb Eduardo Fuentes Parra);
 1907 La Gata encantada;
 1908 Fuente Escondida;
 1908 La Fiesta del Carmen (junt amb Pedro Cdoba);
 1909 A.C.T., Que se va el to, (junt amb Toms Barrera Saavedra);
 1909 El Club de las solteras, (junt amb Luis Foglietti);
 1909 Oro y sangre;
 1909 Saln moderno;
 1909 Las Lindas perras, (junt amb Rafael Calleja Gmez );
 1910 Llevar la derecha;
 1910 Huelga de criadas, (junt amb Luis Foglietti);
 1910 Vida de prncipe, 1 acte, (junt amb Luis Foglietti) - llibret d'Antonio Lpez Mons i Ramn Asensio Ms;
 1911 El paraguas del abuelo, 1 acte (junt amb Toms Barrera Saavedra) - llibret de Guillermo Perrn i Miguel de Palacios;
 1911 El Dirigible, (junt amb Arturo Escobar);
 1911 Las Hijas de Lemnos;
 1911 Sangre y arena, 1 acte (junt amb Pascual Marquina Narro) - llibret de Vicente Blasco Ibez, Gonzalo Jover i Emilio Gnzalez del Castillo;
 1911 La Romerito, (junt amb Rafael Calleja Gmez );
 1912 Las Malas pulgas, (junt amb San Nicols);
 1912 La Mujer de su marido;
 1913 La alegra del amor, 1 acte - llibret de Ramn Asensio Ms i Jos Juan Cadenas Muoz;
 1913 Los Cuatro gatos (junt amb  Arturo Lapuerta) ;
 1913 La Cucaa de Solarillo;
 1913 La Gloria del vencido, (junt amb  Marcelino Amenazavas);
 1914 La Corte de Risalia;
 1914 El Rey del mundo, 1 acte - llibret de Jos Maria Martn de Eugenio;
 1915 La Boda de Cayetana;
 1915 La Sultana,  (junt amb  Arturo Lapuerta);
 1915 Amores de aldea (junt amb  Reveriano Soutullo Otero);
 1916 El Asombro de Damasco, 2 actes - llibret de Antonio Paso Cano i Joaqun Abati, basat en una histria de "Les mil i una nits";
 1916 El Patio de los naranjos, 1 acte - llibret de Julio Pellicer y Lpez i Jos Fernndez del Villar;
 1917 La Casa de enfrente, 1 acte - llibret de Serafn lvarez Quintero i Joaqun lvarez Quintero;
 1917 Los Patineros, (junt amb Luis Foglietti);
 1918 El Aduar;
 1918 Los Calabreses;
 1918 La Mujer artificial o la receta del doctor Mir, 3 actes - llibret de Carlos Arniches i Joaqun Abati;
 1918 El nio judo, 2 actes - llibret de Enrique Garca Alvarez i Antonio Paso;
 1918 Trini la clavellina;
 1919 La Mecangrafa;
 1919 Muecos de trapo, 2 actes - llibret d'Antonio Paso;
 1919 Pancho Virondo;
 1920 El suspiro del moro, 1 acte (junt amb Eduardo Fuentes Parra) - llibret d'Antonio Lpez Mons i Juan Lpez Nez;
 1921 Los Papiros, 3 actes - llibret de Serafn lvarez Quintero i Joaqun lvarez Quintero;
 1921 El Paraguas del abuelo, (junt amb Toms Barrera Saavedra);
 1921 El Sinvergenza en Palacio, (junt amb Amadeu Vives);
 1921 La Tierra de Carmen;
 1921 Su Alteza, se casa;
 1922 El Apuro de Pura;
 1922 Los Apuros de Pura;
 1922 Los Dragones de Pars;
 1923 La Moza de campanillas;
 1924 Calixta la prestamista;
 1924 La Joven Turqua;
 1924 La Rosa de fuego;
 1925 La Paz del molino;
 1925 Sangre de Reyes, 2 actes (junt amb Francisco Balaguer Muriel) - llibret d'ngel Torres del Alamo i Antonio Asenjo Prez Campos;
 1925 El Tropiezo de la Nati;
 1925 Las Espigas,  (junt amb Enrique Bru);
 1926 Las Mujeres son as;
 1926 La Pastorela, 3 actes (junt amb Frederico Moreno Torroba) - llibret de Fernando Luque i Enrique Calonge;
 1927 El Fumadero, (junt amb Federico Moreno Torroba);
 1927 Roxana, la cortesana;
 1927 El Tiro de pichn;
 1928 La Chula de Pontevedra, 2 actes (junt amb Enrique Bru) - llibret d'Enrique Paradas i Joaqun Jimnez;
 1928 La Manola del Portillo, (junt amb Federico Moreno Torroba);
 1928 La Pcara molinera, 3 actes;
 1929 El Antojo;
 1929 El Caballero del guante rojo;
 1929 La Moza vieja, 2 actes - llibret de Federico Romero i Guillermo Fernndez Shaw;
 1929 La Ventera de Alcal, (junt amb Rafael Calleja Gmez );
 1931 Currito de la Cruz;
 1931 Morena y sevillana;
 1932 Cmo estn las mujeres!, 2 actes - llibret de Francisco Garca Loygorri;
 1934 Los Inseparables, 1 acte - llibret de Leandro Blanco en Alfonso Lapena;
 1934 Las Peponas;
 1935 Las Ansiosas, (junt amb Jos Ruiz de Azagra);
 1935 La Colasa del Pavn;
 1935 Al Cantar el gallo;
 1936 La sal por arrobas, 2 actes (junt amb Jacinto Guerrero) - llibret d'Antonio Paso;
 1939 Cocktail;
 1939 Una copla hecha mujer;
 1941 Las Calatravas, 3 actes - llibret de Federico Romero i Jos Tellaeche;
 1944 Pilar de la victoria, (junt amb Julio Gmez);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191355" title="Two Suns in the Sunset" nonfiltered="4117" processed="4108" dbindex="79133">
Two Suns in the Sunset s la pea final de l'lbum The Final Cut del grup de rock progressiu britnic Pink Floyd aparegut el 1983. En la lletra diu "the sun is in the east, even though the day is done" s una metfora que es refereix en una explosi de colors que prov d'una explosi nuclear. Un saxfon tenor s qui acaba la can. 

s una de les poques i rares peces del grup on el bateria Nick Mason no hi apareix i la bateria la va tocar Andy Newmark.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191357" title="(465) Alekto" nonfiltered="4118" processed="4109" dbindex="79134">
 Alekto s l'asteroide nmero 465. Va ser descobert per l'astrnom Max Wolf des de l'observatori de Heidelberg (Alemanya), el 13 de gener de 1901 .La seva designaci provisional era 1901 FW.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191358" title="Casaloca" nonfiltered="4119" processed="4110" dbindex="79135">
 
Casaloca o Can Casaloca s una entitat de poblaci que hi ha al terme municipal de Mollet de Peralada, a l'Alt Empord. Es trobat situat a mig quilmetre del nucli principal de poblaci en direcci a Espolla, al peu mateix de la carretera. En l'ltim cens comptava amb quatre habitants, tot i que hi ha ms o menys el mateix nombre de cases, la ms famosa s el Mas Gus. 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191359" title="Les Costes (Mollet de Peralada)" nonfiltered="4120" processed="4111" dbindex="79136">
 
El Barri de les Costes o les Costes de Peralada s una entitat de poblaci del municipi de Mollet de Peralada, a l'Alt Empord situat a 5 quilmetres al sud del nucli urb, formant una illa del terme municipal separat del del nucli. Est a escassos 2 quilmetres de Peralada i en el cam que d'aquest ltim poble porta a Delfi. Compta amb la interessant esglsia de Sant Joan Degollaci, tot i que actualment est mig enrunada i sense culte. Curiosament el Barri de les costes pertany a la parrquia de Peralada. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191360" title="Sant Joan Degollaci" nonfiltered="4121" processed="4112" dbindex="79137">

Sant Joan Degollaci s una esglsia situada al terme municipal de Mollet de Peralada, Alt Empord, situada en el cam que mena de Peralada a Delfi. s una construcci petita de caire popular d'una sola nau i de planta rectangular, que avui dia est mig enrunada ja que des de la Guerra Civil que ha quedat en desss. 

El nom de l'esglsia fa referncia al decapitament de Sant Joan Baptista. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191369" title="Sant Gens Desprac" nonfiltered="4122" processed="4113" dbindex="79138">

L'esglsia de Sant Gens Desprac o d'Esparc, s un temple situat al terme municipal d'Espolla, Alt Empord, situat al nord del nucli urb al costat de la riera del mateix nom i que s  l'afluent ms important i cabals de l'Orlina. 

L'esglsia s romnica, amb volta d'atmella i elements d'opus spicatum en el parament del mur, dels segles XIII-XIV. Hi ha un mas adossat des d'on es pot accedir al cor de l'esglsia. La gent d'Espolla hi realitza un aplec cada dissabte desprs de Corpus, amb una arrossada i una missa. 

Desprs d'un acte vandlic que va suposar la destrucci de la imatge que es guardava en aquesta ermita, l'artista d'Espolla, Jaume Geli, va realitzar una talla del sant que es guarda a l'esglsia d'Espolla i que es porta a l'esglsia noms el dia de l'aplec. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191371" title="Principi de Pareto" nonfiltered="4123" processed="4114" dbindex="79139">
El principi de Pareto (conegut tamb com la llei 80-20) diu que, en molts casos el, 80% dels efectes sn conseqncia del 20% de les causes. El pensador en temes de gesti de negocis Joseph M. Juran va suggerir el principi i el va anomenar en honor de l economista itali Vilfredo Pareto, que havia observat que el 80% dels ingressos a Itlia procedien del 20% de la poblaci. s una regla emprica habitual als negocis; per exemple el "80% de les vendes procedeixen del 20% dels clients."

El principi de Pareto noms est relacionat de forma tangencial amb el de ptim de Pareto, que tamb va ser presentat pel mateix economista, Vilfredo Pareto.  Pareto va desenvolupar els dos conceptes en el context de l estudi de la distribuci d ingressos i riquesa entre la poblaci.

Implicacions prctiques.

La observaci original estava connectada amb els ingressos i la riquesa. En Pareto es va donar compte de qu a Itlia el 80% de la riquesa era propietat del 20% de la poblaci. Llavors va examinar altres pasos amb caracterstiques diverses i va trobar, per a la seva sorpresa, que es produa una distribuci similar.

Aix tamb s aplica a una gran varietat de qestions quotidianes: la gent porta aproximadament el 20% de la roba preferida durant aproximadament el 80% del temps, passa el 80% del temps amb el 20% de les persones conegudes etc. D acord amb el principi de Pareto el 80% de les consultes a la viquipdia haurien de correspondre al 20% de les pgines.

El principi de Pareto t moltes aplicacions a control de qualitat. Es la base del diagrama de Pareto, una de les eines claus que es fan servir a control de la qualitat total i al mtode sis sigma. El principi de Pareto ofereix la lnia bsica per al anlis-ABC i l anlisi-XYZ, que sn abastament emprats a logstica i subministrament amb l objectiu d optimitzar l estoc de productes, i els costos de manteniment i adquisici d aquests estocs.

A informtica el principi de Pareto es pot aplicar per a la optimitzaci de recursos a base d observar que el 80% dels recursos sn emprats pel 20% de les operacions.  A enginyeria del software, sovint resulta una millor aproximaci a la realitat el fet de suposar que el 90% del temps d execuci d un programa d ordinador es dedica a executar el  10% del codi (coneguda en aquest context com la llei 90/10).

En els negocis, sovint es poden assolir millores espectaculars a base d identificar quins sn els clients, activitats o processos que configuren aquest 20% que s responsable del 80% dels beneficis i llavors maximitzant la atenci que s hi presta.

Una aplicaci 'inversa' del principi de Pareto s el que s anomena concentrar-se a la 'Cua Llarga' en mrqueting d internet. En comptes de concentrar-se en les paraules clau que tenen una alta popularitat i per les quals hi ha una forta competncia, alguns s han concentrat en les molt ms abundants per ms obscures frases que reben unes quantes buscades cada mes. I han creat pgines web que sn enginys optimitzats per a buscar aquestes frases, tenir xit en aix s ms fcil que concentrant-se en aquelles poques paraules que sn ms populars i per les quals hi ha molta competncia.

ndex de Theil.
El ndex de Theil s una mesura de l entropia que es fa servir per a mesurar les desigualtats. La mesura s 0 per a distribucions 50:50 i t valor 1 per a la distribuci de Pareto de 82:18. Desigualtats ms grans porten al ndex de Theil per damunt del 1.

Notes matemtiques.

La idea t aplicaci prctica a molts llocs, per sovint s mal interpretada. Per exemple, s una aplicaci incorrecta dir que una soluci d un problema  compleix la llei 80-20  noms perqu s aplica al 80% dels casos; aix hauria d implicar tamb que aquesta soluci necessita noms el 20% dels recursos que caldrien per a resoldre tots els casos.

Matemticament, quant quelcom s compartit per un nombre prou gran de participants, sempre hi haur un nombre  k  entre 50 i 100 tal que el  k%  li tocar al (100   k)% dels participants; ara b,  k  pot variar entre 50 en el cas d un repartiment uniforme fins a gaireb 100 en el cas que a molt pocs participants els toquin gaireb tots els recursos. No hi has res d especial en el nombre 80 per molts sistemes tenen un valor al voltant d aquest nombre intermedi entre 50 i 100. De fet, si es considera que cada element se sorteja amb igualtat de probabilitats entre la poblaci independentment de qu ja n hi hagi tocat algun altre abans o no, la distribuci que en resulta dna per a  k  un valor proper a 80.

Aquest s un cas especial d un fenomen ms general de la distribuci de Pareto.  Si els parmetres de la distribuci de Pareto es trien adequadament, llavors no noms es t que el 80% dels efectes provenen del 20% de les causes, sin que tamb el 80% d aquest 80% dels efectes prov del 20% del 20% de les causes, i aix (80% del 80% s el 64%; 20% del 20% s el 4%, aix implica la "llei 64-4").

Ning s hauria de deixar seduir per la simetria del cas idealitzat: 80-20 que noms s una forma rpida d expressar el principi general que es dna. En casos concrets, la distribuci pot perfectament ser 80-10 o 80-30. (No cal que els dos nombres sumin 100% donat que sn mesures de coses diferents, per exemple 'nombre de clients' respecte de 'quantitat de despesa'. La distribuci clssica del 80-20 es dona quant el gradient de la lnea s de -1 si es representa en escala logartmica.

Fixeu-vos que, tot i aix, de vegades interessa trobar el punt on les dues xifres sumen 100 perqu de fet aquest punt s significatiu. Per exemple, si el 80% dels efectes provenen del 20% de les causes, llavors el restant 20% dels efectes provindr de l ltim 80 % de les causes. Aquest punt es pot fer servir per a mesurar el grau de desigualtat.

Referncies.


Enllaos externs.
 Wealth Condensation in Pareto Macro-Economies;
 "The Eighty-Twenty Rule" at the Free Online Dictionary of Computing, further explaining its application to program design;
 Applying the 80-20 Rule to Daily Activities;
 Pareto's Principle comprehensive information;
 About.com: Pareto's Principle;
 80-20 rules (in romanian);
 80-20 in horseracing;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191372" title="Sant Pere dels Vilars" nonfiltered="4124" processed="4115" dbindex="79140">

Sant Pere dels Vilars sn unes restes de un antiga capella preromanica del Segle X o anterior, situades al terme d'Espolla, Alt Empord. L'esglsia era coneguda documentalment i hom creia que era ms propera al venat de Els Vilars, fins que es van identificar aquestes restes,a 1 km a llevant de aquest veinat.Es van estudiar els restes al 1994 (veure article referenciat) i es va poder fer la identificaci. El seu s ha estat durant molt de temps com a barraca de vinya,aprofitant les pedres i parets.

Enllaos externs.
Article de Badia-Homs,Bofarull,Carreras,Piero i Gay .1994.Institut d'Estudis Gironins;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191375" title="Ilie N?stase" nonfiltered="4125" processed="4116" dbindex="79141">

Ilie N stase Bucarest, 19 de juliol de 1964, s un exjugador de tennis romans que va destacar durant la dcada de 1970. Va assolir el nmero 1 del rnquing de l'ATP.

Nastase va ser el primer romans que va destacar en l'elit del tennis mundial. Grcies a ell Romania va arribar a tres finals de la Copa Davis: 1969, 1971 i 1972.

Torneigs de Grand Slam.
 Campi individuals (2) .


 Finalista individuals (3) .


Campi dobles (3).


Finalista en dobles (2).


Campi dobles mixtes (2).


Ttols de la Era Open (98).
Individuals (53).




Finalista en individuals (35).
 1969: Estocolm Open (perd contra Nikola Pilic);
 1970: Hamburg (perd contra Tom Okker);
 1971: Macon (perd contra Zeljko Franulovic);
 1971: Brusselles (perd contra Cliff Drysdale);
 1971: Roland Garros (perd contra Jan Kodes);
 1971:  Buenos Aires (perd contra Zeljko Franulovic);
 1972: Salisbury (perd contra Stan Smith);
 1972: Hampton (perd contra Stan Smith);
 1972: Wimbledon (perd contra Stan Smith);
 1972: Bastad (perd contra Manuel Orantes);
 1973: Hampton (perd contra Jimmy Connors);
 1973: Bournemouth (perd contra Adriano Panatta);
 1973: Londres (perd contra Tom Okker);
 1974: Toronto WCT (perd contra Tom Okker);
 1974: Hampton (perd contra Jimmy Connors);
 1974: Montecarlo WCT (perd contra Andrew Pattison);
 1974: Roma (perd contra Bjrn Borg);
 1974: Melbourne Masters (perd contra Guillermo Vilas);
 1975: Basilea (perd contra Jiri Hrebec);
 1975: Tucson (perd contra John Alexander);
 1975: Louisville (perd contra Guillermo Vilas);
 1975: Montreal/Toronto (perd contra Manuel Orantes);
 1976: Baltimore (perd contra Tom Gorman);
 1976: Hampton (perd contra Jimmy Connors);
 1976: Caracas WCT (perd contra Ral Ramrez);
 1976: Estocolm WCT (perd contra Wojtek Fibak);
 1976: Wimbledon (perd contra Bjrn Borg);
 1976: Hong Kong (perd contra Ken Rosewall);
 1977: Rotterdam (perd contra Dick Stockton);
 1977: Virginia Beach (perd contra Guillermo Vilas);
 1978: Houston WCT (perd contra Brian Gottfried);
 1978: Barcelona (perd contra Balazs Taroczy);
 1979: Cleveland (perd contra Stan Smith);
 1981: Nancy (perd contra Pavel Slozil);
 1981: Bolonya (perd contra Sandy Mayer);

Dobles (45).
 Cincinnati, Philadelphia WCT, Roland Garros, Rome- 1970;
 Buenos Aires, Hampton, Monte Carlo - 1971;
 Hamburg, Madrid, Hampton, Kansas City, Montreal / Toronto, Rome - 1972;
 South Orange, Stockholm, Wimbledon, Calgary, Monte Carlo, Paris Indoor, Hampton, Salisbury, * * Barcelona, Madrid - 1973;
 Indianapolis, London, Barcelona, Bournemouth- 1974;
 Salisbury, South Orange, US Open, Madrid- 1975;
 Stockholm WCT - 1976;
 Houston WCT, London WCT, St. Louis WCT, Aix en Provence - 1977;
 Cincinnati, Sarasota, Atlanta, Tel Aviv, Monte Carlo  - 1979;
 Basel, Paris Indoor, Nancy - 1981;
 Tel Aviv - 1985;

Enllaos externs.

 Perfil de l'ATP;
 Hall of Fame;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191376" title="??" nonfiltered="4126" processed="4117" dbindex="79142">


La    (en rab  ) s la dissetena lletra de l'alfabet rab (vint-i-sisena o vint-i-setena, amb un valor numric de 900, en l'ordre abjad). s una lletra solar.

 Histria .

Considerant-la com una variant de la [[  ]], prov, per via dels alfabets nabateu i arameu, de la   th fencia.

 s .

Representa el so consonntic faringealitzat .

 Escriptura .



La    es lliga a la segent lletra de la paraula. Tamb ho fa amb la precedent, sempre que aquesta no sigui lif, d l, l, r , z y o w w, que mai no es lliguen a la lletra posterior.

 Representaci, transcripci i transliteraci .

A la Viquipdia existeix una , vegeu-la per a les diferents maneres de transcriure i transliterar   .

Al SATTS,    es transcriu com a  . En l'alfabet de xat rab, s'usa tant Z, com TH o 6'.

A la representaci Unicode,    ocupa el punt U+0638 amb el nom ARABIC LETTER ZAH.

A la codificaci ISO 8859-6, el punt 0xd8.

Com a entitat HTML, es codifica com a &#1592;

 Variants .

Tot i formar part de l'alfabet rab bsic, es pot considerar un variant de la [[  ]], , per ser una de les sis lletres que es van afegir a part de les vint-i-dues heretades de l'alfabet fenici.

En xiao'erjing el mateix smbol pot representar tamb el so ,  i la velaritzada .

Aquest smbol s'ha llevat de les varietats soran i uigur de l'alfabet rab.

 Vegeu tamb .


rab;
Alfabet de xat rab;
Alfabet;
Alfabet fenici;

 Referncies .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191377" title="Alfred Pascual i Benigani" nonfiltered="4127" processed="4118" dbindex="79143">
Alfred Pascual i Benigani (Barcelona, 1902 - Londres, 1995) va sser un dibuixant humorista de formaci doblement autodidacta ja que, de fet, no an mai a escola ni a cap acadmia de dibuix.

En tornar del servei militar a frica, comen a dibuixar al setmanari Papitu, veritable trampol que l'impulsaria a collaborar a diversos diaris i revistes com Las Noticias (on el 1930 publicava un acudit diari), Treball, Xut!, L'Opini i Mirador.

Decor els cabarets barcelonins Caf Cataln i La Buena Sombra, aix com el restaurant Bon Temps.

Fu tamb comdia i cabaret amb el fams Alady, i arrib a ser president del sindicat de dibuixants.

En acabar-se la darrera Guerra Civil Espanyola, s'exili a Anglaterra on continu la seua tasca com a illustrador a la revista Liliput, com a dibuixant publicista per a la marca de cervesa Guinness, els ferrocarrils britnics, autor de nombroses felicitacions de nadal i dissenyador de joguines.

Referncies.


Enllaos externs.
 Portada de la revista esportivo-humorstica Xut!, amb caricatures d'Alfred Pascual i Benigani.;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191378" title="Miquel Cardona i Mart" nonfiltered="4128" processed="4119" dbindex="79144">
Miquel Cardona i Mart (Barcelona, 1908 - Caracas, 1964) va sser un dibuixant (conegut amb el pseudnim de Quelus) que collabor en nombroses publicacions satriques com L'Esquella de la Torratxa, El Borinot, El Senyor Daixonses i la Senyora Dallonses, El Senyor Canons i el magazine D'Ac i d'All.

Durant la darrera Guerra Civil Espanyola realitz diverses auques de tema bllic per al Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya.

El 1939 s'exili a Frana, d'on se n'aniria el 1947 a Veneuela on treball en la illustraci de llibres i revistes.

Referncies.
Mas i Peinado, Ricard: Els artistes catalans i la publicitat (1888-1929). Parsifal Edicions, Barcelona, 2002. ISBN 84-95554-16-X, plana 207.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191381" title="Boxe pieds-poings" nonfiltered="4129" processed="4120" dbindex="79145">

En francs, es diuen boxe pieds-poings ("boxa peus-punys"), des dels anys 80, als esports de combat de percussi amb guants de boxa que es desenvolupen en un ring (o un tatami) i que pertany a la categoria dels boxes esportives. Utilitzen, segons el reglament, les tcniques de cama (puntades i genollades), les tcniques de bra (cops de puny i colzades) i les tcniques de projeccions. 

Entre els ms coneguts tenim: 
Les disciplines americanes (boxa americana) sota tres formes principals: ;
El full contact karate sense puntades per sota del cintur, ;
El kick-boxing amb puntades circulars en les cuixes o kick-boxing americ, ;
El semicontacte o combat en els punts (point fighting), una classe de krate amb guants i sabatilles en escuma, ;
La boxa francesa (savate), avui cridat "Savate-BF", 
el kick-boxing japons: kick-boxing amb genollades directes, puntades circulars a les cuixes (puntada baixa o low kick) i agarrats del tronc. ;
i finalment, dos superlatius de la boxa, on tot est perms gaireb o, la boxa birmana (lethwei) i la boxa tailandesa (muay thai). ;

Articles relacionats.
Boxa tailandesa;

Enllaos externs. 
 Pagina francesa de boxe pieds-poings  ;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191382" title="Departament de la Paz (Bolvia)" nonfiltered="4130" processed="4121" dbindex="79146">

El Departament de La Paz s una divisi administrativa de Bolvia. s situada a 3.640 metres sobre el nivell del mar. Limita al nord amb el Departament de Pando; al sud amb el Departament d'Oruro; a l'est amb els departaments de Beni i Cochabamba i a l'oest amb les regions de Puno i Tacna (Per), i amb la Regi de Tarapac (Xile). Se sotsdivideix en 20 provncies:




Enllaos externs.

Prefectura del Departament;
Carnaval a La Paz;
Copacabana - La Paz Portal del Viceministeri de Turisme;
Portal del Govern Municipal de La Paz;
Pgina web de la revoluci del departament;
fotos i informaci sobre la gent i la cultura de l'altipl bolivi;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191383" title="Departament de La Paz" nonfiltered="4131" processed="4122" dbindex="79147">



 A Bolvia:
 El Departament de la Paz s una divisi administrativa.

 A El Salvador:
 El Departament de La Paz s una divisi administrativa.

 A Honduras:
 El Departament de La Paz s una divisi administrativa.

 A Argentina:
 El Departament de La Paz s una subdivisi administrativa de la provncia d'Entre Ros.
 El Departament de La Paz s una subdivisi administrativa de la provncia de Catamarca.
 El Departament de La Paz s una subdivisi administrativa de la provncia de Mendoza.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191385" title="Llenguatges de programaci d'alt nivell" nonfiltered="4132" processed="4123" dbindex="79148">
Els llenguatges de programaci d'alt nivell sn llenguatges de programaci que, comparats als llenguatges de baix nivell, sn ms abstractes, ms fcils d'usar i portables a diferents plataformes. Aquests llenguatges sovint allunyen les operacions de la CPU amb models d'accs a memria i amb la gesti de l'mbit (scope).

El terme "Alt nivell" s inherentment relatiu al de "Baix nivell". De fet, va nixer com a contraposici als llenguatges de baix nivell com COBOL, C, etc.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191386" title="Mlaren" nonfiltered="4133" processed="4124" dbindex="79149">


El Mlaren s un llac de Sucia, que es troba a la zona d'Svealand. s el tercer llac ms gran del pas desprs dels de Vnern i Vttern. Ocupa una superfcie de 1140 km , amb una una profunditat mitjana de 13 m i una de mxima de 64. Les seves aiges van a parar al Mar Bltic  a travs de diversos canals. T dues grans illes als seu interior Selan (91 km) i  Svartsjlandet (79 km).

 Ports importants .

Estocolm;
Enkping;
Vsters;
Kping;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191387" title="Llac Siljan" nonfiltered="4134" processed="4125" dbindex="79150">

El llac Siljan, situat al comtat de Dalarna, al centre de Sucia, a 161 msnm, s el sis ms gran del pas. La seva superfcie (comptant el llac i els adjacents Orsasjn i Insjn) s de 354 km. La seva profunditat mxima s de 120 m.  La principals ciutats situades a la seva riba sn Mora, Orsa, Rttvik i Boda.

El llac es troba situat al voltant de la zona sud-est de l'anomenat Siljansringen, una formaci geolgica de fa 365 milions d'anys, del perode Devoni, quan un meteorit hi va impactar.. Les capes sedimentries dels perodes Cambri, Ordovici i Siluri a la zona contenen grans quantitats de fssils. Existeixen sospites de l'existncia de petroli, per les investigacions fins ara han donat resultat negatiu.

El crter fa cinquanta km de dimetre i s el ms gran de tots els coneguts a Europa.



Enllaos externs.

Base de dades d'impactes a la Terra - Siljan (en angls);






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191388" title="Nikolai Rubinstein" nonfiltered="4135" processed="4126" dbindex="79151">

Nikolai Grigorievitx Rubinstein (Moscou, 2 de juny de 1835 Pars, 23 de mar de 1881) va ser un pianista i compositor rus. Era el germ ms petit d'Anton Rubinstein i amc ntim de Piotr Ilitx Txaikovski.

Va nixer de pares jueus a Moscou, on son pare acabava d'obrir una petita factoria. Va estudiar piano amb sa mare, i desprs amb Alexander Villoing, com el seu germ. En la dcada del 1840 ell i Anton van ser enviats a Berln per sa mare, on van estudiar amb Siegfried Dehn i van atreure l'inters i el suport de Mendelssohn i Meyerbeer. Es va encarregar de la fundaci del Conservatori de Moscou, que va ser inaugurat l'1 de setembre de 1866   tamb en va ser el director.  Est considerat com un dels millors pianistes de la seua poca, tot i que actualment la seua reputaci ha quedat en un segon pla, darrere de la del seu germ. Tot i aix, el seu estil pianstic era bastant diferent al del seu orgulls germ.  Nikolai va optar ms aviat per un contingut classicisme, ms en la lnia dels valors musicals de Clara Schumann que en la de l'atrevit romanticisme de Franz Liszt.

Mentre ocupava la direcci del Conservatori, Nikolai va persuadir Txaikovski que escriguera per a ell el clebre Concert per a piano nm. 1. D'acord amb la correspondncia de Txaikovski, Rubinstein es va mostrar disgustat amb l'obra i va manifestar que noms la interpretaria si Txaikovski la sotmetia a una revisi. Txaikovski s'hi va negar, i l'obra va ser estrenada per Hans von Blow. No obstant aix, Txaikovski va compondre el seu Trio amb piano en la menor a la memria de Rubinstein, desprs de la mort d'aquest.

Nikolai Rubinstein tamb va dedicar-se a la composici. Entre les seues obres ms populars cal esmentar la seua Tarantella en sol menor i la seua Fantasia sobre un tema de Schumann, ambdues per a piano sol.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191391" title="Ruble sovitic" nonfiltered="4136" processed="4127" dbindex="79152">





El ruble sovitic (en rus c              , transcrit sovietski rubl; o simplement      , rubl) fou la unitat monetria de la Uni Sovitica (1921-1991). Un ruble estava dividit, com en l'actualitat, en 100 copecs. El seu codi ISO 4217 era SUR. Va reemplaar el ruble de l'Imperi Rus i fou substitut pel ruble de la Federaci Russa i per les diverses monedes sorgides de les exrepbliques sovitiques.

En la seva histria hi va haver diversos rubles sovitics diferents, ja que tingueren lloc quatre revaluacions: els anys 1923 (segons una taxa de canvi de 100 antics rubles per un de nou), 1924 (50.000:1), 1947 (10:1) i 1961 (10:1).

Un ruble multilinge.
Durant el perode sovitic el ruble va tenir la seva prpia denominaci en les llenges oficials de la Uni. Tots els bitllets tenien imprs el seu valor en aquestes llenges. Aquest sistema tamb s present en l'actual ruble rus. Per exemple, en ttar, ruble i copec s'anomenen sum i tien. Els noms actuals de moltes de les monedes de les repbliques centreasitiques reprenen el nom del ruble en les llenges prpies.

El nom del ruble en les llenges oficials de les 15 repbliques sovitiques s el segent:



Cal notar que l'escriptura per a l'uzbek, l'zeri, el moldau i el turcman ha canviat de l'alfabet cirllic al llat desprs de la desintegraci de la Uni Sovitica.

Monedes substitutries del ruble sovitic.
Poc temps desprs de la desintegraci de l'URSS el 1991, els nous estats independents sorgits de les antigues repbliques sovitiques van adoptar les seves prpies monedes. La major part de les noves economies eren molt febles i des d'aleshores totes aquestes monedes han sofert reformes significatives que han comportat fins i tot canvis de denominaci i de valor. Per a ms detall sobre cadascuna d'aquestes monedes, vegeu els articles corresponents. 


Notes.
Transnstria no t reconeixement internacional.

Vegeu tamb.
Ruble;
Ruble rus;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191393" title="Charles Mordaunt" nonfiltered="4137" processed="4128" dbindex="79153">


Charles Mordaunt, Lord Peterborough (1658   Lisboa, 25 d'octubre de 1735) va ser un poltic i militar angls.

Va estar en contra del pretendent el Duc de York, i quan aquest es va convertir en rei, la seva hostilitat el va fer demanar ajut a Guillem d'Orange per envair Anglaterra, que va rebutjar, i ms tard va ser empresonat uns mesos a la Torre de Londres acusat de conspiraci. 

 La Guerra de successi espanyola .
Amb el regnat d'Anna I de la Gran Bretanya va ser nomenat comandant en cap de l'exrcit de terra per lluitar contra les tropes de Felip d'Anjou, i del l'armada conjuntament amb Cloudesley Shovell durant la Guerra de Successi Espanyola, dirigint les tropes del regne d'Anglaterra i de les Provncies Unides.

Va arribar a Lisboa el 20 de juny de 1705 i va embarcar cap a Barcelona l'agost, en una expedici a la conquesta de Catalunya, en la que una part de la societat havia declarat el suport als aliats en el Pacte de Gnova, i va assetjar Barcelona, per volia marxar a Itlia per va prevaldre la opini de l'Arxiduc Carles i el 14 d'octubre la ciutat va caure. El 24 de gener de 1706 entrava triomfal a Valncia, per aix va afeblir Barcelona, que estava sent assetjada per Ren de Froulay de Tess i l'estol de Llus Alexandre de Borb, i hagus caigut de no haver estat per la flota de John Leake en resposta a la petici de l'Arxiduc, que estava en la ciutat, de manera que els francesos van aixecar el setge l'11 de maig.

L'arxiduc el va ordenar reunir-se amb les tropes de John Monckton i avanar cap a Madrid, per va endarrerir la uni dels exrcits unes setmanes i va ser cridat a Anglaterra per donar explicacions, i va ser enviat a Viena. Amb l'ascens al tron de Jordi I va perdre les seves influncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191395" title="Geologia estructural" nonfiltered="4138" processed="4129" dbindex="79154">
La geologia estructural s la branca de la geologia que es dedica a estudiar la distribuci tridimensional dels cossos rocosos, aix com les seves superfcies plegades i les seves fbriques internes.

La geologia estructural inclou caracterstiques de i superposicions amb aspectes de geomorfologia, metamorfisme i geotcnia. Amb l'estudi de l'estructura tridmiensional de les roques i les regions, es poden fer deduccions d'histria tectnica, antics ambients geolgics i esdeveniments deformacionals. Tots aquests es poden datar utilitzant controls estratigrfics aix com geocronologia, per determinar quan es van formar les caracterstiques estructurals.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191397" title="Basajaun" nonfiltered="4139" processed="4130" dbindex="79155">

Basajaun s un personatge de la mitologia basca. Viu als boscos i cavernes. T forma humana, amb cos cobert de pl i una melena molt llarga. Un dels seus peus t planta circular.

s el geni protector dels ramats d'ovelles i aquestes indiquen la seva presncia sonant unnimement l' esquella. Quan s'aproxima una tempesta o els llops, fa crits en la muntanya per tal que els pastors retirin el bestiar.

Basajaun apareix de vegades en els relats com un geni terrorific de forces colossals, mentre que en d'altres apareix como el primer agricultor del qual els homes van aprendre a cultivar el blat.

Juntament amb Tartalo i els Gentils (o Jentil), forma part del grup de gegants de muntanya a la mitologia basca. 

Sn generalment retratats com a personatges positius, avisant amb xiulets quan s'apropa una tempesta i vigilant els ramats durant la nit per que els pastors puguin dormir tranquils. A canvi, els Basajaun reben com a tribut un tros de pa que recullen mentre els pastors dormen.

Als orgens, els Basajaun eren els possedors dels secrets de l'arquitectura i la vida sedentria, i fou el civilitzador Martintxiki o Sant Martinic qui els hi arrabassa el secret per a divulgar-lo a l'humanitat.

Aquest sser mitolgic tamb existeix en la mitologia aragonesa de les valls de Tena, Ans i Broto, on rep els noms de Basajarau, Bonjarau o Bosnerau 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191398" title="Agustn Rodrguez Sahagn" nonfiltered="4140" processed="4131" dbindex="79156">

Agustn Rodrguez Sahagn (vila, Castella i Lle 1932 - Pars, Frana 1991 ) fou un poltic i empresari espanyol, que fou diverses vegades ministre en els primers governs de la UCD.

Biografia.
Va nixer el 27 de mar de 1932 a la ciutat d'vila. Va estudiar dret a la Universitat de Deusto a Bilbao, ciutat en la qual durant algun temps es va dedicar a diverses activitats editorials i empresarials. L'any 1976 va impulsar la creaci de la Federaci Empresarial Segoviana i un any ms tard va participar en la fundaci de la patronal de la petita i mitjana empresa, C.E.P.Y.M.I. (Confederaci Espanyola de la Petita i Mitjana Empresa), de la qual va ser escollit president. 

Expert en dret empresarial i dret del treball va formar part de la delegaci espanyola davant l'Organitzaci Internacional del Treball (OIT) a Ginebra l'any 1977.

Va morir a la ciutat de Pars el 13 d'octubre de 1991. 

Activitat poltica.
Poltica nacional.
La seva carrera en la poltica va comenar el 24 de febrer de 1978, quan va entrar a formar part del govern de la Uni del Centre Democrtic (UCD), presidida per Adolfo Surez, encarregant-se de la cartera d'Indstria i Energia en substituci de Alberto Oliart Saussol. En les eleccions generals de 1979 fou escollit diputat al Congrs en representaci de la provncia de Biscaia, sent nomenat en la formaci del nou govern Ministre de Defensa, crrec que ocup durant l'intent del Cop d'estat del 23 de febrer de 1981. 

El mes de febrer de 1981 va ser escollit president de la UCD, partit que abandon l'any segent per acompanyar Adolfo Surez en la creaci d'un nou partit, el Centre Democrtic i Social (CDS). En les el eleccions generals de 1982 i 1986 va ser novament escollit diputat per aquest partit, en aquest cop en representaci de la provncia d'vila. 

Poltica local.
En les eleccions municipals de 1987 es va presentar com a candidat a l'alcaldia de Madrid pel CDS. A pesar d'obtenir uns resultats molt importants noms fou la tercera fora poltica del consistori desprs del PSOE i AP. L'any 1989 el Partit Popular (PP), hereu d'AP, va proposar una moci de censura contra l'alcalde socialista Juan Barranco, que finalment va ser guanyada amb 29 vots d'un total de 55, sent 20 vots del PP i 8 del CDS, en el qual militava Rodrguez Sahagn. Com a conseqncia el 20 de juny Agustn Rodrguez Sahagn va ser investit alcalde de la capital espanyola, crec des del qual va intentar aconseguir sense xit que els esforos dedicats a l'ampliaci de l'Aeroport de Barajas es dirigissin ms aviat vers la construcci d'un segon aeroport. Tamb durant el seu mandat es van obrir diversos tnels al trnsit amb l'objectiu de descongestionar la circulaci madrilenya. Va romandre en el crrec fins l'abril de 1991, data en la qual va renunciar a presentar-se a la reelecci per motius de salut.

Enllaos externs.
  Informaci d'Agustn Rodrguez Sahagn al Congrs dels Diputats;
  Article a elpais.com;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191401" title="Ruble" nonfiltered="4141" processed="4132" dbindex="79157">


El ruble (en rus      , transcrit rubl) s una unitat monetria actualment utilitzada a Bielorssia, Rssia i Transnstria, i histricament ho ha estat tamb de diversos estats i territoris sota la influncia de Rssia i de la Uni Sovitica. Es divideix en 100 copecs.

El mot ruble.
Etimologia.
Segons una de les versions, el mot ruble deriva del verb rus       , rubit, que vol dir 'tallar'. Histricament, un ruble era una pea d'un cert pes tallada d'un lingot d'argent anomenat grivna (d'aqu prov tamb el nom de la hrvnia, l'actual moneda d'Ucrana). Una altra opini que gaudeix de ms acceptaci s que el nom vindria del nom rus      , rubets, 'arruga, cicatriu', i en aquest cas la vora que queda al volt de la moneda desprs de l'encuny; per tant un ruble seria la pea sortida d'una planxa amb una vora al voltant, s a dir, una moneda.

Era l'equivalent rus del marc, una mesura de pes per a l'argent i l'or usada a l'Europa occidental durant l'edat mitjana. El pes d'un ruble equivalia al d'una grivna.

Pel que fa a la moneda fraccionria, el copec (en rus        , kopeika), el seu nom prov del substantiu      , kopi, que vol dir 'llana'. Les primeres monedes de copec, provinents de les seques de Nvgorod i Pskov a partir de 1535, reproduen un cavaller amb una llana. A partir de la dcada del 1540 el cavaller porta una corona, sens dubte volent representar Ivan el Terrible, Gran Prncep de totes les Rssies fins al 1547 i tsar d'aleshores en. 

Cal fer notar que Rssia fou el primer pas del mn a introduir un sistema monetari decimal el 1704, amb un ruble dividit en 100 copecs.

El plural en rus.
Els plurals russos que es poden veure a la moneda actual varien segons la gramtica russa. Aix, les xifres 1, 21, 31, etc. van seguides pel nominatiu singular       (rubl) i         (kopeika). Els nombres del 2 al 4, del 22 al 24, del 32 al 34, etc. demanen el genitiu singular       (rblia) i         (kopeiki). Finalment, del 5 al 20, del 25 al 30, del 35 al 40, etc. van seguits del genitiu plural        (rblei) i        (kopiek).

El ruble en altres llenges.
Vegeu tamb: Ruble sovitic;
En diverses de les llenges parlades a Rssia i a l'extinta Uni Sovitica el nom de la moneda no t cap relaci etimolgica amb la paraula ruble. Especialment en les llenges turqueses o les que n'estan influenciades, el ruble es coneix sovint (fins i tot oficialment) com a som o sum (en el sentit de 'pur'), o b manat (del rus moneta, 'moneda').

Els bitllets sovitics especificaven el seu valor en les llenges de les 15 repbliques de la Uni Sovitica.

Llista de rubles.
Actuals.
 Ruble bielors;
 Ruble rus;
 Ruble de Transnstria;

Fora d's.
(Aquesta llista no s exhaustiva i no cont tots els rubles histrics, especialment els emesos per entitats subnacionals);

 Ruble armeni o        (roubli);
 Ruble azerbaidjans (nom amb qu es coneixia en rus el primer manat azerbaidjans);
 Ruble georgi (nom amb qu es coneixia en rus el maneti de Gergia);
 Ruble let o rublis;
 Ruble sovitic;
 Ruble tadjik;
 Ruble de Transcaucsia;
 Ruble de Tuv (nom amb qu es coneixia en rus l'ak a de Tuv);
 Ruble ucrans (nom amb qu es coneixia en rus el karbvanets d'Ucrana);

Notes.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191402" title="Ababuj" nonfiltered="4142" processed="4133" dbindex="79158">


Ababuj (Fababux en aragons) s un municipi  de l'Arag, situat a la comarca de la Comunitat de Terol, provncia de Terol. Compta amb 83 habitants (2008) i t una extensi de 54,3 km2. 



El nom de la localitat ha patit mutacions. El 1269 era Fabbatux, el 1385 era Ababuix, durant el regnat de Pere el Cerimonis  era Ababuix. Fabaux el 1543 quan l'emperador Carles V va deixar el govern en mans de Felip II. A partir del 1722 ja apareix el seu nom actual d'Ababuj. 

 Enllaos externs.
Ababuj a Teruel.org;
Frum d'Ababuj;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191404" title="Bello" nonfiltered="4143" processed="4134" dbindex="79159">

Bello s un municipi de la provncia de Terol, Arag, enquadrat a la comarca del Jiloca. Compta amb 369 habitants (2003) i t una extensi de 51 km. En el terme municipal s'hi troba el centre d'interpretaci de la Laguna de Gallocanta.

Demografia.


Enllaos externs.

Bello en CAI Arag;
Frum de Bello;
El Campo de Bello;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191405" title="Alberto Oliart Saussol" nonfiltered="4144" processed="4135" dbindex="79160">

Alberto Oliart Saussol ( Mrida, Extremadura 1928 ) s un jurista i poltic espanyol que fou diverses vegades ministre en els governs de la UCD presidits per Adolfo Surez i Lepoldo Calvo-Sotelo. 

Biografia.
Va nxier el 1928 a la ciutat de Mrida, poblaci situada a la provncia de Badajoz. Va estudiar dret a la Universitat de Barcelona, en la qual es va llicenciar el 1950. A finals de la dcada del 1950 va esdevenir advocat de l'Estat, i el 1963 fou nomenat Cap del Gabinet Tcnic de la Subsecretaria d'Hisenda, i el 1968 ingress al Tribunal Suprem d'Espanya.

Ha estat directiu de nombroses empreses, destacant RENFE (1965), Banco Hispano Americano i Banco Urquijo (1973) o Explosivos Rio Tinto, S.A.. 

Activitat poltica.
Desprs de les eleccions generals espanyoles de 1977 Adolfo Surez el nomen Ministre d'Indstria i Energia, crrec en el qual romandr noms uns mesos, fins el febrer de 1978. L'any 1979 va participar en l'elaboraci de l'Estatut de Gernika per al Pas Basc. 
 
Escollit diputat al Congrs en representaci de la provncia de Badajoz en les eleccions generals de 1979, el setembre de 1980 s'encarregar del Ministeri de Sanitat. El 1981 va ser nomenat Ministre de Defensa per Leopoldo Calvo-Sotelo en el seu primer govern desprs del cop d'estat del 23 de febrer, mandat en el qual Espanya va ingressar a l'OTAN. Va continuar en el crrec fins a la formaci del primer govern de Felipe Gonzlez desprs de la victria del PSOE en les eleccions generals de l'octubre de 1982. 

Enllaos externs.
  Informaci d'Alberto Oliart al Congrs dels Diputats;
  Informaci d'Albert Oliart al Ministeri de Defensa;
  Entrevista amb Alberto Oliart;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191407" title="Paris" nonfiltered="4145" processed="4136" dbindex="79161">

 Geografia: la capital de Frana: vegeu Pars.
 Mitologia: el personatge mitolgic de Troia: vegeu Paris de Troia.
 Msica: l'lbum em directe de Supertramp: vegeu Paris (disc).
 Onomstica: dos coneguts actors romans del segle I;
Paris el Vell;
Paris el Jove;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191408" title="Aguatn" nonfiltered="4146" processed="4137" dbindex="79162">

Aguatn s un municipi aragons de la provncia de Terol, enquadrat a la comarca de la Comunitat de Terol. 

 Enllaox externs .
Ajuntamint de Aguatn;
Asociacin Cultural El Monolito, de Aguatn (Terol);















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191409" title="Tengen Toppa Gurren-Lagann" nonfiltered="4147" processed="4138" dbindex="79163">
Tengen Toppa Gurren Lagann (          ), lit. "Forada el Cel, Gurren Lagann", s una srie anime dirigida per Hiroyuki Imaishi, escrita pel veter Kazuki Nakashima i co-produda pels estudis Gainax, Aniplex i Konami l'any 2007 (de l'1 d'abril al 30 de setembre). Es va comenar a emetre al Jap l'1 d'abril de 2007 i encara est en producci. Consta de 27 episodis en total. A ms, consta tamb d'un manga que es publica mensualment a la revista Dengeki Comic Gao!, on va publicar-se per primer cop el 27 d'abril de 2007.

Argument.
La histria ens situa en un futur en qu els humans sn forats a viure en petites ciutats subterrnies, que no estan connectades ni entre elles ni amb la superfcie. Kamina, un jove de Jiiha, est obsessionat amb sortir a la superfcie per viure aventures i seguir els passos del seu pare. Per altra banda, en Simon s un jove despreocupat i excavador que un dia es trroba un petit trepant que guarda com si fos un amulet, i ms tard es troba amb en Kamina, qui el conven perqu l'ajudi a sortir a la superfcie. Desprs d'un primer intent sense xit acaben castigats per l'alcalde i en Kamina acaba a la pres. Aquesta mateixa nit en Simon descobreix, mentre excava, una "gran cara" i va corrents a avisar a en Kamina per explicar-l'hi-ho i l'ajuda a escapar-se excavant un nou forat. Mentre es dirigeixen de nou cap a la gran cara es produeix un terratrmol i una gran cara molt ms gran cau de la superfcie. Tamb apareix Yoko, una jove que intenta derrotar la cara gegant. s llavors quan Yoko explica a en Simon i a en Kamina que la superfcie est dominada pels Gunmens, cares grans pilotades. Tot seguit en Simon condueix a la Yoko i a en Kamina fins a la cara que va descobrir i, un cop all, en Simon acaba muntant-se en la cara per pilotar-la. Aix doncs, l'amulet d'en Simon comena a brillar a la vegada que tamb un fa una ranura amb la forma del trepant. D'aquesta manera el Gunmen que pilota en Simon s'activa i lluita contra el Gunmen caigut de la superfcie. I d'aquesta manera comena una aventura per aconseguir arribar a la superfcie i "foradar el cel", com diu en Kamina.

Un cop a la superfcie veuen que encara hi ha molts ms robots grans i pilotats per Homes Bstia que apareixen durant el dia. En Simon i en Kamina ajuden a la Yoko i al al seu poble a derrotar tres Gunmnens ms i en Kamina se n'apodera d'un, anomenant-lo Gurren. s llavors quan decideixen comenar el seu viatge per trobar la Base Principal dels Homes Bstia, acompanyats per la Yoko i una mecnica del seu poble, anomenada Leeron.

Personatges principals.
;
Veu de Tetsuya Kakihara;
s el protagonista de la srie, un noi de catorze anys molt hbil excavant i que un dia troba un robot al que ms tard anomenen Lagann, el qual acaba pilotant per lluitar contra els Gunmens. Est enamorat de la Yoko, per ms tard descobreix que a qui estima la Yoko s a en Kamina.

;
Veu de Katsuyuki Konishi;
Un altre protagonista. s el lder de la Brigada Gurren i amic de Simon, al qual protegeix, ajuda i hi confia com si fos el seu germ. s una mica fanfarr, per en el fons es una bona persona i s el ms valent de tots. No es rendeix mai, per ms impossible que sembli l'objectiu.

;
Veu de Marina Inoue;
Una altra dels protagonistes de la srie. s una noia que acompanya a en Simon y a en Kamina. Tracta a en Simon com si fos el seu germ petit i est enamorada d'en Kamina. Quan s'enfada pot tenir molt mal geni, per quan est tranquilla s encantadora. Sempre vesteix roba molt curta i descarada, i va equipada amb un enorme rifle.

;
Veu de Mitsuki Saga;
Jove habitant de la ciutat subterrnia anomenada Adai, on la gent t un Gunmen com a Du. A Adai s'elegeixen de tant en tant un parell de persones que han de marxar a la superfcie per no sobrepassar els 50 habitants de poblaci. Quan un parell de nens bessons anomenats Gimmy i Darry sn elegits per marxar, Rossiu decideix marxar amb ells i, un cop a la superfcie, s'uneixen a la Brigada Gurren.

;
Veu de Yukari Fukui;
Noia misteriosa que en Simon troba per casualitat en una cpsula. No ha tingut cap contacte amb cap hum que no sigui el seu pare i s molt curiosa i innocent. Durant els viatges amb la Brigada descobreix que el mn no s pacfic i t una gran amistat amb en Simon.

Homes Bstia;
Els Homes Bstia sn ssers creats i clonats per en Lord Genome per pilotar els Gunmen. Al haber sigut creats d'aquesta manera, els Homes Bstia no es poden reproduir (i la resta d'animals del planeta tampoc).

;
 Veu de Nobuyuki Hiyama;
Viral s un Home Bstia que obeeix les ordres de Lord Genome i s'enfronta en diverses ocasions amb Kamina i Simon en el primer arc argumental de la histria. Set anys ms tard Viral s el lder d'un grup d'enemics que ataquen Kamina City i acaba a la pres. All, al cap d'un temps, tamb hi acaba en Simon i amb l'ajuda de la Yoko ambds escapen per reunir de nou la Brigada Gurren i fer front als Anti-Spiral.

;
Veu de Narushi Ikeda);
s Rei Hlix, que governa desde la ciutat principal, Teppelin. s un hum immortal que ha viscut durant ms de 1000 anys. Quan en Simon i la Nia finalment arriben on s ell, en Lord Genome reivindica abans de morir que la ra per la qual ha mantingut als humans a sota la superfcie s per protegir la humanitat, ja que quan el nombre d'humans que habitin a la superfcie arribi a un mili, hi haur una catstrofe terrible. Les seves memries sn recuperades per l'equip de recerca d'en Rossiu un cop Kamina City est construda. Ms tard se sap que Lord Genome havia format part d'un grup que lluitava contra els Anti-Spirals, els Cavallers Spiral, que va lluitar i protegir la galxia de l'amenaa d'aquests. Al final, per, la Tribu Spiral va perdre la guerra i la Tribu Anti-Spiral (la Tribu Han-Rasen) es va fer amb el control de l'Univers.

;
s un petit talp que en Simon cuida com la seva mascota. La seva aparena no canvia al llarg dels anys i, tot i que no pot parlar, pot entendre als humans i sembla tenir una intelligncia semblant a la d'aquests. Sempre roman a l'espatlla d'en Simon o entre els pits de la Yoko. Va arrencar-se una part del cos per poder alimentar en Simon i en Kamina en una situaci d'emergncia perqu aquests dos poguessin seguir lluitant. Mai s'ha separat d'en Simon, fins i tot quan va anar a la pres. El nom de Boota prov de la paraula buta ( ) que significa porc.

Llistat de Gunmens.
Lagann: s el Gunmen que troba en Simon mentre excava. Qui li va posar aquest nom va ser en Kamina. T l'habilitat d'unir-se amb qualsevol altre gunmen.
Gurren: s el Gunmen d'en Kamina, que se n'apodera desprs de prendre-li a un enemic amb l'ajuda d'en Simon. Quan no est unit amb el Lagann no es diferncia massa d'un Gunmen normal. Al llarg de la srie aquest Gunmen s pilotat per molts personatges: homes bstia, en Kamina, en Rossiu, la Yoko, en Kinon i fins i tot en Viral.
Gurren-Lagann: s la uni del Lagann d'en Simon i el Gurren d'en Kamina. Bsicament el Lagann s'uneix al Gurren perforant-li la part superior. El control del Gurren-Lagann s compartit pels dos pilots de les diferents parts. El Gunmen porta unes ulleres de sol en el pit que utilitza com a boomerang i pot convertir qualsevol part de l'aparell en una broca de diferents mides.
Enki: s el Gunmen d'en Viral. El casc del Gurren-Lagann s original d'aquest Gunmen. En Kamina li va robar durant una batalla.
Enkidu: Desprs de perdre el casc, en Viral fa algunes modificacions al Enki i el reanomena Enkidu.
Enkidudu: s la tercera versi de l'Enki. Apareix al final del segon arc argumental i en el tercer. Respecte l'Enkidu, se li han afegit dos extremitats ms.
Dai-Gunzan/Dai-Gurren: El Dai-Gunzan s un dels Gunmens ms grans vistos a la srie. s com un vaixell de guerra amb extremitats per moure's per terra. Un cop la Brigada Gurren el captura i se n'apodera, el reanomenen Dai-Gurren. Ms tard, durant l'episodi 13, la Brigada Gurren aconsegueix endur-se el motor del Dai-Gunten i l'installen en el Dai-Gurren, aconseguint d'aquesta manera que pugui volar.
Byakou: s el Gunmen personalitzat d'en Thymilph.
Dai-Gunkai: s el Gummen de transport de l'Adiane. s un submar.
Sayrune: s el Gunmen personalitzat de l'Adiane.
Dai-Gundo: s el Gunmen de transport d'en Guame. s una mitja esfera molt gran que pot girar sobre si mateixa generant tornados.
Gember: s el Gunmen personalitzat d'en Guame.
Dai-Gunten: s el Gunmen de transport d'en Cytomander. s semblant a una nau espacial, ja que pot volar.
Shuzack: s el Gunmen personalitzat d'en Cytomander.
Tepperin: s la capital imperial de la superfcie terrestre. s un Gunmen gegant on resideix el Rei Espiral.
Lazengann: s el Gunmen personalitzat del Rei Espiral, molt semblant al Gurren-Lagann.
Gulaparl: Sn un tipus de Gunmens produts en massa un cop la ciutat de Kamina City est construda. Destaquen en Gimmy i la Darry entre els pilots que els controlen.
Mugann: Literalment "sense cara". Apareixen en el tercer arc argumental com als nous enemics de la humanitat.
Arc-Gurren: La nau espacial de Lord Genome, posteriorment descoberta i utilitzada per en Rossiu.
Arc-Gurren-Lagann: s la uni de l'Arc-Gurren i el Gurren-Lagann.
Cathedral Terra: Originalment era la Lluna, per va ser convertida en una nau de batalla de proporcions increblement enormes (de la grandria de la Lluna).

Llistat d'episodis.
 Perfora el cel amb la teva broca!! - Omae no Doriru de Ten o Tsuke! (            ) (01-04-07);
Comena l'aventura. Al poble subterrani de Jiha apareix un Gunmen gegant al qual hauran de fer front en Simon i en Kamina amb l'ajuda de la Yoko.
 He dit que condueixo jo!! - Ore ga Noru tte Itte'nda!! (           !!) (08-04-07);
En Simon i en Kamina acompanyen a la Yoko al seu poble natal, Ritona, per pel cam hauran d'enfrentar-se a ms d'un Gunmen. En Kamina finalment s'apoderar del Gunmen anomenat Gurren.
 Dos cares, no em subestimis!! - Kao ga Futatsu taa Namaiki na!! ((  2        !!) (15-04-07);
Les lluites contra els Homes Bstia continuen, i t lloc la fusi Gurren-Lagann per primer cop, unint-se els Gunmens d'en Simon i en Kamina per esdevenir un de sol.
 Et creus molt xulo amb tantes cares!? - Kao ga  kerya Erai no ka? (           ) (22-04-07);
En Simon i en Kamina es troben amb la Germandat Negra. Aquest captol va tenir un peculiar estil de dibuix que va indignar a molts fans, i es va canviar a partir del segent.
 No entenc res!! - Ore ni wa Sappari Wakara N !! (             ) (29-04-07);
La Brigada Gurren arriba a un altre poble subterrani per accident. All coneixen a en Rossiu, en Gimmy i la Darry, que acabarn unint-se ms tard a la Brigada.
 Necessiteu uns banys termals!! - Tem ra Zenin Yuatari Shiyagare!! (              !!) (06-05-07);
La Brigada Gurren es perd mentre persegueix un Gunmen i acaba en uns banys termals.
 Aix s el que s'ha de fer! - Sore wa Omae ga Yaru n da yo! (           !) (13-05-07);
Viral reapareix per atacar, per aquest cop no ho fa sol, sin que l'acompanya el Dai-Gunzan.
 Adu, amics. - Abayo, Dachik  (       ) (20-05-07);
Es produeix la batalla definitiva contra el Dai-Gunzan i finalitza aix el primer arc argumental.
 Qu s una persona? - Hito tte Ittai Nan desu ka? (            ?) (27-05-07);
Apareix la Nia, a qui en Simon troba tancada en una cpsula abandonada.
 Qui era el teu germ? - Aniki tte Ittai Dare desu ka? (             ?) (03-05-07);
La Nia t curiositat per saber-ho tot sobre en Kamina. En aquest captol tamb se sap qui s el pare de la Nia.
 Som-hi, Simon - Shimon, Te o Dokete (         ) (10-06-07);
La Brigada s capturada per en Guame, que s'apodera del Dai-Gurren (aix s'anomena ara el Dai-Gunzan), per no per massa temps.
 Yoko, he de demanar-te un favor. - Y ko-san, Onegai ga Arimasu (              ) (17-06-07);
La Brigada arriba al mar i es topa amb Adiane durant el viatge.
 Acabeu-vos tot el que hi ha al plat - Mina-san, Ta~n to Meshiagare (              ) (24-06-07);
La Nia vol fer quelcom til i decideix convertir-se en la cuinera de la Brigada. Mentrestant, Adiane ataca de nou.
 Salutacions a tothom - Mina-san, Gokigenyou (          ) (01-07-07);
La Brigada s'enfronta ara a les forces combinades d'en Cytomander i d'en Guame.
 Jo agafar el dem - Watashi wa Ashita e Mukaimasu (         ) (08-07-07);
En Simon i la Nia s'enfronten al Rei Spiral (Lord Genome) i aquesta batalla posa punt i final al segon arc argumental.
 Episodi resum - Soshuhen (   ) (15-07-07);
Episodi resum de tota la histria fins al moment.
 No entens res - Anata wa Nani mo Wakatte Inai (             ) (22-07-07);
Durant els segents set anys una nova civilitzaci creix i prospera liderada per en Simon. La pau i tranquilitat que hi ha ara, per, es veu interrumpida quan els successos que va dictar Lord Genome abans de morir comencen a tenir lloc.
 Deixa'm escoltar-los, els misteris d'aquest mn - Kikasete Morau zo Kono Sekai no Nazo o (                ) (29-07-07);
Desprs del primer atac dels Anti-Spiral i el sorprenent discurs de la Nia, en Simon es desespera mentre en Rossiu completa el seu projecte secret.
 Sobreviurem sigui com sigui - Ikinokoru n da Donna Shudan o Tsukatte mo (                ) (05-08-07);
Per calmar l'ira dels ciutadans, Rossiu decideix arrestar a en Simon. Per quan els Anti-Spirals comencen un nou atac a gran escala, no li queda ms remei que permetre a en Simon pilotar el Gurren-Lagann de nou, encara que s'encarrega de tenir-lo sota control d'una manera molt extrema.
 Fins quan Du ens posar a prova? - Kami wa Doko made Bokura o Tamesu (            ) (12-08-07);
En Simon acaba compartint cella a la pres amb en Viral, mentre que en Kittan descobreix la veritat sobre els plans d'emergncia d'en Rossiu.
 Tu has de sobreviure - Anata wa Ikinokoru Beki Hito da (            ) (19-08-07);
En aquest episodi veiem la tranquila vida que ha tingut la Yoko desde que acaba el segon arc argumental. Quan la posen al dia del que est passant a Kamina City, per, agafa les armes i s'hi dirigeix per rescatar a en Simon i reunir la Brigada Gurren de nou.
 Aquest s el meu ltim deure - Sore ga Boku no Saigo no Gimu da (           ) (26-08-07);
El Gurren-Lagann i l'Arc-Gurren s'ajunten per formar l'Arc-Gurren-Lagann i aix poder aturar el Programa d'Extermini de la Humanitat.
 Som-hi tots, s la lluita final - Iku zo Saigo no Takakai da (          ) (02-09-07);
Tots els membres de la Brigada Gurren fan els preparatius per la inminent guerra contra els Anti-Spiral, per en Rossiu desapareix. Quan la Kinon li explica a en Simon els motius de la desaparici d'en Rossiu, ambdos comencen una desesperada cerca per trobar-lo.
 Mai oblidarem aquest minut i aquest segon - Wasureru Mono ka Kono Ippun Ichiby  o (              ) (09-09-07);
Guiats pels sentiments d'en Simon i la Nia tenen entre ells, la Brigada Gurren trenca les barrers de les dimensions per trobar la base dels Anti-Spiral. Quan cauen a la trampa de l'enemic, per, alguns membres del grup se sacrifiquen per protegir als seus companys.
 Accepto el teu ltim desig! - Omae no Ishi wa Uketotta! (           !) (16-09-07);
La Brigada Gurren intenta escapar sense xit de l'oce de la desesperaci creat pels Anti-Spirals, fins que un altre membre irremplaable del grup se sacrifica per salvar la humanitat.
 Som-hi, amics meus - Ikuze Dachik  (      ) (23-09-07);
Desprs de convertir la nau espacial en el Chouginga Gurren-Lagann, en Simon i els seus amics comencen a guanyar terreny a l'enemic, per aquest comena a fer servir les memries i els destijos d'ells en contra seva. Finalment, un vell amic del passat apareix per ajudar-los.
 Totes les llums del cel sn estrelles - Ten no Hikari wa Subete Hoshi (        ) (30-09-07);
Finalment en Simon i la Nia es troben de nou i, combinant el poder de tots els seus membres, la Brigada Gurren crea el Tengen Toppa Gurren-Lagann, i comena una definitiva batalla de proporcions csmiques contra els Anti-Spiral.

Msica.
Opening:
Sky-color Days (     , Sorairo Deizu), de Shoko Nakagawa;

Endings:
Underground (1-15), de High Voltage;
Happily Ever After (16), de Shoko Nakagawa;
Everyone's Pace (       , Minna no P su) (17-27), d'Afromania;

BSO:
Durant l'emissi de l'episodi nmero 22 es va anunciar que la Banda Sonora Original de la srie sortiria el 3 d'octubre del 2007.

Videojocs.
Konami desenvolup un videojoc online que fou llenat al mercat el 25 d'octubre de 2007 per a la consola Nintendo DS amb el ttol Tengen Toppa Gurren Lagann Chouzetsu Hakkutsu ONLINE (               ONLINE, Tengen Toppa Gurren Lagann Chouzetsu Hakkutsu ONLINE). 
En el videojoc, els usuaris reben el rol d'un excavador en primera persona, amb l'objectiu de fer forats all on es vulgui per trobar tot tipus de tresors. Tamb hi ha una tenda on comprar noves broques, l'encarregat de la qual s'anomena Asaki. El jugador pot, a ms, colleccionar cartes intercanviables digitals. 

Enllaos externs.
Pgina oficial ;
Pgina de Gainax sobre Gurren-Lagann ;
Pgina de Konami sobre Gurren-Lagann ;
Fitxa de Gurren-Laggan a ANN ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191413" title="Manuel Blancafort i de Rossell" nonfiltered="4148" processed="4139" dbindex="79164">
Manuel Blancafort i de Rossell (La Garriga, 1897- Barcelona, 1987) s un dels compositors catalans ms importants del segle XX amb un repertori simfnic significatiu i reconegut internacionalment. Va obtenir el premi Creu de Sant Jordi el 1982.

 Biografia .

El seu pare Joan Baptista Blancafort fou un home erudit i msic de molt bona formaci, especialista en msica coral. Ell va ser el qui primer va dirigir les primeres aptituds musicals del seu fill. Propietari del Balneari Blancafort de La Garriga, un establiment d'aiges termals molt reputat i encara avui dempeus, Manuel Blancafort va tenir una infantesa envoltada dels molts intellectuals i poltics catalans de les primeres dcades del segle XX (Jacint Verdaguer, Francesc Camb, Santiago Rusiol, Josep Carner, etc.).

Manuel Blancafort va ser un autodidacta i un fet cabdal en la seva formaci musical el represent la creaci, el 1905, de la fbrica de rotlles per a pianola Victria, coneguda com "La Solfa", a la mateixa poblaci de la Garriga. Ubicada en unes naus obra de Joaquim Raspall, aquesta fbrica arrib a tenir, entre 1919 i 1930, un catleg d'unes quatre mil obres i va arribar a exportar rotlles de pianola a Europa, Amrica i Oceania. Fou una autntica escola per a Manuel Blancafort, que hi treball traslladant les notes dels pentagrames a les cintes contnues de la pianola. Deixeble ms tard de Joan Lamote de Grignon, tamb el marc profundament la seva amistat amb el compositor Frederic Mompou, amb qui van compartir gustos i aficions.

Manuel Blancafort es cas amb Helena Pars el 1920 i tingueren fins onze fills. Aix, i el tancament de la fbrica de rotlles per a pianola, el van portar a haver de treballar en diversos negocis i empreses fins a la seva jubilaci. Juntament amb la seva famlia van viure a la Garriga fins a l'acabament de la Guerra Civil, moment en qu es van installar a una espaiosa casa del barri barcelon de Sarri.

Tots el seus fills aprengueren solfeig i dos d'ells (Albert i Gabriel) han fet del mn de la msica la seva professi.

 Obra musical .
Influt per l'impressionisme francs, es va donar a conixer mundialment amb l'estrena a Pars el 1924 de El Parc d'atraccions. Va evolucionar desprs vers una slida profunditat clssica. T obra simfnica, notables concerts per a piano i excellents quartets. Algunes de les seves obres sn: Sonata antiga (1929), Concerto omaggio (1944), Concert ibric (1946), Quartet de Pedralbes (1949), Simfonia en mi major (1950), Rapsdia catalana (1953), Evocacions (1969) i la Cantata a la Verge Maria (1965), premiada per l'Orfe Catal.

Tamb s autor de dues sardanes: La Verge de Palau-solit i Sardana simfnica.

 Referencies .


Enllaos externs.
Pgina de la Fundaci Manuel Blancafort;
Llista de sardanes a Sardanista.cat;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191414" title="Chester Himes" nonfiltered="4149" processed="4140" dbindex="79165">
Chester Bomar Himes (Jefferson City, Missouri, Estats Units d'Amrica, 29 de juliol de 1909   Moraira - Teulada, 12 de novembre de 1984) va ser un escriptor  afroameric, conegut sobretot per les seues novelles de srie negra, tot i que tamb va practicar altres gneres.

Biografia.
Fill d'una famlia de classe mitjana, Chester Himes va crixer a Missouri i Ohio. Els seus pares van ser Joseph Sandy Himes i Estelle Bomar Himes. Va estudiar a l'institut de Cleveland (Ohio) i a la Universitat de Columbus, d'on va ser expulsat l'any 1926 desprs de la seua detenci per participar en un robatori. En aquell moment ja estava introdut en ambients delictius i del joc. Va poder evitar la pres, per, dos anys desprs, va ingressar a la pres per robatori a m armada amb una condemna de 20 anys. Durant el seu tancament va comenar a escriure relats curts i a publicar-los en revistes. El primer va aparixer l'any 1934.

Posat en llibertat l'any 1935, va exercir diversos oficis i va continuar escrivint fins que l'any 1945 va publicar la seua primera novella, If he hollers let him go! (Si crida, deixa'l anar), que obtenir un gran xit i li va permetre dedicar-se a la literatura.

L'any 1953, seguint l'exemple d'altres escriptors americans, com Ernest Hemingway, Himes comen a passar llargues temporades a Frana, on havia esdevingut un escriptor popular, fins que l'any 1956, cansat del racisme del seu pas, s'install permanentment a Pars, on coincid amb els tamb escriptors afroamericans Richard Wright i James Baldwin.

En aquesta poca comen la srie de novelles de gnere negre policial protagonitzada pels detectius de Harlem Tat Ed Johnson i Enterramorts Jones (Coffin Ed Johnson i Grave Digger Jones), que el faria mundialment fams i el posaria a l'alada d'altres reconeguts autors del gnere, com Dashiell Hammett o Raymond Chandler.

l'any 1969, Himes es va traslladar a viure a Moraira, platja del municipi de Teulada, a la Marina Alta, on va morir l'any 1984.

Obra.
Tot i que les novelles i relats de Himes pertanyen a diversos gneres, especialment els policials i els de denncia poltica, totes tenen en com el tractament del problema racial en els Estats Units.

Chester Himes escriu sobre els afroamericans en general, especialment en dos llibres que tracten sobre les relacions laborals i els xits dels negres americans: Si crida, deixa'l anar   que cont molts elements autobiogrfics  presenta la lluita contra el racisme en Los Angeles, durant la Segona Guerra Mundial, d'un treballador de les drassanes.  Una croada en solitari s una obra ms llarga amb temtica semblant. Cast the first stone (Tirar la primera pedra) es basa en la seua experincia a la pres i va ser la seua primera novella, per es va publicar amb deu anys de retard, potser a causa del tractament positiu que fa Himes del tema de l'homosexualitat.

La srie de novelles ms popular de Himes va ser la que presenta els detectius Tat Ed Johnson i Enterramorts Jones, de la policia de Nova York, que presten serveis a Harlem. Les narracions es desenvolupen en un to sarcstic i una visi fatalista de la vida als carrers del barri negre. Els ttols ms coneguts de la srie sn: For love of Imabelle (Per amor a Imabelle), All shot up (Tots morts), The big gold dream (El gran somni daurat), The heat's on (Comena la calor), Cotton comes to Harlem (Cot a Harlem), i Blind man with a pistol (Un cec amb una pistola). Tots van ser escrits entre 1957 i 1969.

Obres editades en catal.
 1987 Per amor a Imabelle ISBN 978-84-297-2701-2;
 1988 Quin assassinat ms bstia ISBN 978-84-7410-397-7;
 1989 El gran somni daurat ISBN 978-84-297-2948-1;
 1990 Cot a Harlem ISBN 978-84-297-3132-3;
 1995 Un cec amb una pistola ISBN 978-84-297-3912-1;

Enllaos externs.
Biografia ;
Estudi sobre l'obra de Himes ;
Amics de Chester Himes ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191417" title="Santuari de la Mare de Du de l'Ajuda" nonfiltered="4150" processed="4141" dbindex="79166">

El Santuari de la Verge de l'Ajuda s una esglsia situada als afores de Baleny, a la comarca d'Osona.

El santuari, situat a 1,5 km a l'est del poble, s el monument ms estimat pels habitants de Baleny. En aquesta esglsia hi ha una barreja d'estils que s'han anat incorporant al llarg del temps. Hi ha mostres del romnic, en bona part del campanar o de la faana, gtic en el pis de les campanes, barroc o modernisme en les pintures que decoren l'altar major. Aquesta barreja d'estils s deguda al fet que l'esglsia s'ha anat completant al llarg de la histria. La Verge actual s la reconstrucci de l'antiga imatge destruda pels francesos. Actualment tot el conjunt es troba en procs de restauraci. 

Histria.
Als afores dels Hostalets de Baleny, el Santuari de la Verge de l Ajuda va ser en temps antics el nucli del municipi. Es creu que l'esglsia ja devia estar edificada a finals del segle IX quan es va restaurar la dicesi de Vic desprs de la reconquesta portada a terme per Guifr el Pils i probablement es va comenar a construir a partir de l'inici del segle VI. El nom de Santuari de la Verge de l'Ajuda s el nom que se li dna actualment ja que el nom original era Sant Fructus de Baleny. L'edifici es va consagrar l'any 1083. Molts fets han ocorregut durant la histria com per exemple que els francesos destrussin l'antiga imatge de la Verge o el canvi de nom. Ha tingut noms tan diversos com Santa Maria de les Dones (s. XII) o Verge de la Bona Sort (s. XVII). El nom actual prov del segle XVIII quan la poblaci venia a demanar a la Verge protecci en cas d'una epidmia de pesta. Actualment al Santuari s'hi diu missa setmanalment i s freqent trobar-hi de visita bastants feligresos.

 Enllaos externs .
Santuari de la Mare de Du de l'Ajuda;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191418" title="Edifici de la Pista" nonfiltered="4151" processed="4142" dbindex="79167">

L'Edifici de la Pista s la seu de l'Ajuntament de Baleny, a Osona. Va ser dissenyat pel prestigis arquitecte, ja traspassat, Enric Miralles i Moya, amb l'ajuda de Carme Pins. s un edifici del 1993, d'aires moderns, amb una estructura de ferro i formig i d unes dimensions considerables

Informaci histrica.
L'antiga Pista va ser l'edifici ms popular de Baleny des de la postguerra fins a finals de la dcada dels 80. Era un centre cvic d'all ms complet (segons diuen els que en van poder gaudir). En el seu recinte s'hi podia trobar un bar i espai per practicar diferents esports ("bolera", front de pilota basca, patinatge...). En aquesta pista, d'aqu ve l'origen del nom, s on va nixer un dels primers equips d hoquei de la comarca. Es va comenar a crear una pista nova coberta, per l'afici a l'hoquei va anar minvant i es va utilitzar la nova sala per a festes i revetlles. Aqu s on es va installar tamb una pantalla de cinema. Aquest edifici es va convertir en el ms estimat i preuat pels vilatans, per va anar caient en dess fins que el 1983 l'Ajuntament, llavors presidit per Pere Fabr, en va realitzar la compra i el va aprofitar per encabir-hi diferents espais per a les entitats del poble, algunes aules de l'escola (ja que s'havia fet petita) i Rdio Pista, que es va inaugurar aquell mateix any. L'Ajuntament va planejar remodelar l'edifici, per vistos els costos i les subvencions que es podien obtenir, va decidir enderrocar el vell i construir-ne un de nou en un altre solar del poble. L'edifici va ser construt per a la funci de centre cvic, per en veure que no seria viable es va decidir installar-hi les dependncies municipals i aprofitar la sala polivalent per fer-hi actes festius o muntar-hi un rocdrom.

 Enllaos externs .
 Plana web de l'ajuntament de Baleny;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191420" title="Roc de la Gurdia (Baleny)" nonfiltered="4152" processed="4143" dbindex="79168">

El Roc de la Gurdia s un tur de 809 metres d'altura, i la muntanya emblemtica d'Hostalets de Baleny, a la comarca d'Osona.

Aquest tur s'eleva a ms de un quilmetre i mig a l'oest del Santuari de la Mare de Du de l'Ajuda. T dos miradors: el primer, el mirador del Montseny, amb vistes tant dels pobles de Baleny i Centelles com del Tagamanent i del Matagalls; i el segon, que encara abasta ms paisatge. Des d'aquest darrer podem veure tota la plana de Vic, els cingles de Tavertet, els Pre-pirineus, els Pirineus i fins i tot, si es t sort i la tpica boira no ens ennuvola la vista, es pot arribar a veure les puntes del Canig i del Puigmal. Una de les curiositats s una rosa dels vents que ens indica la situaci de les grans muntanyes i serralades respecte la posici de l'observador. Arribar a dalt el Roc Gros es converteix en una bonica excursi pels boscos de roure i pi tpics de la zona.

Al Roc tamb es pot practicar l'escalada i disposa de nombrosos senders per anar cap a Tona, Puigsagordi, Centelles... s un dels punts ms apreciats pels habitants de Baleny. Per la "festa" del Roc de la Gurdia, als volts de Nadal, els hostaletencs hi van a portar el tradicional pessebre, en un acte que s'engloba dins la Festa Major d'hivern i que s organitzat anualment pel Centre Excursionista de Baleny. El Roc Gros constitueix juntament amb el Puig Castellar (1017m) i el Puigsagordi (984m), els tres pics insgnies de la serra de Fontderola. 

En el tur es poden trobar petxines i altres restes prehistriques. Antigament, des del Roc Gros baixava la via romana que unia el Bages amb Ausa; se'n poden veure encara restes i observar-ne la collocaci de les pedres.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191421" title="Creu de Terme de Baleny" nonfiltered="4153" processed="4144" dbindex="79169">
La vreu de Terme de Baleny s una creu de terme barroca de finals del segle XVII situada a l'entrada frontal de l'antiga sagrera de Sant Fructus de Baleny.

Aquesta creu de pedra comarcal s un dels punts ms associats al santuari de l'Ajuda, ja que s justament al davant. s una creu de dues parts, injectada en plom i subjectada al mstil amb una nima de ferro (ara d'alumini). Aquest tipus d'injeccions s similar al de les construccions romanes. La creu, que fins fa poc es trobava en molt mal estat, ha estat restaurada recentment. La pea superior de la creu est coronada per un Crist i una verge a banda i banda. La verge va poder ser restaurada completament per el Crist va haver de deixar-se sense cames.

Es pensa que aquesta creu va reemplaar-ne una d'anterior i que va ser feta al mateix temps que els ornaments de la portalada de l'esglsia. La creu va ser construda el 22 de maig de 1695, segons diu la inscripci del mstil. Sembla que la creu va passar el seu pitjor moment durant la guerra civil espanyola, quan va ser tirada a terra mitjanant la fora d'animals de tir. Va caure a terra per la part del crist i d'aqui el seu mal estat. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191422" title="Puigsagordi (Baleny)" nonfiltered="4154" processed="4145" dbindex="79170">


El Puigsagordi s un tur situat dins del terme municipal de Baleny, tot i que reivindicat per Centelles. La seva altitud varia segons les fonts, des dels 972  fins als 984 m. Est situat a l'oest del nucli de Centelles.

El tur s tingut en gran estima pels centellencs, que el dia 1 de maig he celebren un popular aplec. Tamb s un indret afavorit pels escaladors, ja que la composici de la seva roca, formada per materials de l'eoc i successius relleus calcaris, la fa una muntanya molt apta per practicar-hi l'esport. Ho demostren les nombroses vies d'escalada que hi ha i la recent (2007) obertura de la via ferrada de les Baumes Corcades, que s'est erigint com un dels atractius turstics de la zona.

Situat a la capalera septentrional del Congost i coronat per una imponent senyera, el Puigsagordi presideix, tamb, els lmits meridionals de la plana de Vic, dels quals n's un mirador excellent; tamb presideix els estreps occidentals del Montseny a llevant, ferits per les explotacions de les pedreres; i el territori boscs i despoblat de la Sauva Negra a ponent. El bosc de la Sauva Negra s considerat un espai natural protegit i disposa de 110 hectrees d'una gran bellesa. A migdia del Puigsagordi s'estn un llarg serrat que va carenejant fins al Morro de Porc, un sector coronat per una curta cinglera abalconada sobre els primers pendissos de la Garga. Es creu que els primers homes prehistrics d'Osona es van establir en aquesta zona on, actualment, es poden trobar diversos dolmens. El Puigsagordi tamb dna nom a la urbanitzaci que s'estn cap al nord d'aquesta mateixa serralada. A la falda del tur hi ha una casa de pags anomenada el Cerd, mas on va nixer el clebre arquitecte i urbanista, creador de l'Eixample de Barcelona, Ildefons Cerd.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191424" title="Puig Castellar (Baleny)" nonfiltered="4155" processed="4146" dbindex="79171">

El Puig Castellar o el Castellar s una muntanya de 1.016 m. al nord de la urbanitzaci Puigsagordi, i s el el cim ms alt de tot el terme municipal de Baleny.

El Puig est situat a uns 300 m dels repetidors que distribueixen les ones de radio i televisi a bona part de la Plana i del Moians. Es troba envoltat de bosc i de parets de roca calcria molt aptes per l'escalada. La zona forma part d'una finca particular, i disposa d'unes 40 vies d'escalada de diferents graus de dificultat i d'una mitjana de 20 metres d'alada.

La seva importncia principal rau en qu 2000 anys enrere fou un assentament iber. Els ausetans situaven els seus nuclis en punts estratgics per controlar el territori i el Puig Castellar n's un de molt bo ja que les vistes que ofereix son impressionants: des de les muntanyes de Montserrat, l'altipl del Moians i tota la Plana de Vic, fins als Pirineus. Diverses restes ibriques van aparixer quan les mquines que obrien els vials de la urbanitzaci Puigsagordi van treure a la llum trossos de cermica, monedes i altres tipus d'objectes. Aquestes restes es conserven al Museu Episcopal de Vic.

Actualment (2007) el cim est coronat per una moderna creu de pedra datada de l'any 1968. La creu va ser construda en aquest indret per un pare desolat pel sucidi del seu fill de 19 anys. s una zona bonica i curiosa ja que la presncia de grans blocs de pedra calcria en fa un paisatge diferent al que es veu a la zona. L'accs a la creu no s fcil i s'ha de buscar un cam segur per arribar-hi. Cal una preparaci adequada per escalar-lo.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191426" title="Jaime Garca Aoveros" nonfiltered="4156" processed="4147" dbindex="79172">

Jaime Garca Aoveros (Terol, Arag 1932 - Sevilla, Andalusia 2000) fou un poltic, advocat i professor universitari espanyol, que fou Ministre d'Hisenda entre 1977 i 1982.

Biografia.
Va nixer el 24 de gener de 1932 a la ciutat de Terol. VA estudiar dret a la Universitat de Valncia, i posteriorment es doctor l'any 1956 a la Universitat de Bolonya. Interessat en la docncia fou professor adjunt d'hisenda pblica a la Universitat de Madrid, i a partir de 1961 catedrtic de la Universitat de Sevilla d'economia poltica i de dret financer, crrec que desenvolup fins a la seva mort. Va morir a la ciutat de Sevilla el 15 de mar de l'any 2000.

Activitat poltica.
En les eleccions generals de 1977 fou escollit diputat al Congrs per la provncia de Sevilla en representaci de la Uni del Centre Democrtic (UCD), esdevenint en la Legislatura Constituent president de la Comissi d'Economia i Hisenda, i posteriorment de la Comissi de Pressupostos.

Reescollit diputat en les eleccions generals de 1979, en la formaci del nou govern fou nomenat Ministre d'Hisenda per part d'Adolfo Surez, crrec que continu desenvolupant sota la presidncia de Leopoldo Calvo-Sotelo. Com a ministre va jugar un paper de primer ordre en el disseny i execuci de la reforma tributria i en la modernitzaci del sistema tributari (introduint l'Impost sobre el Patrimoni l'any 1977 o les lleis d'IRPF el 1978) i en la regulaci del finanament de les Comunitats Autnomes (les Lleis Orgniques de Financiaci de les Comunitats Autnomes-LOFCA el 1980 i el concert econmic basc el 1981). 

Enllaos externs.
  Informaci de Jaime Garca Aoveros al Congrs dels Diputats;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191429" title="Quicken Loans Arena" nonfiltered="4157" processed="4148" dbindex="79173">

El Quicken Loans Arena, conegut popularment com a "The Q", s un pavell multiutilitat situat al centre de la ciutat de Cleveland, a Ohio (Estats Units). Fins l'any 2005 era conegut com el Gund Arena, en honor a un antic propietari de la franqucia dels Cavaliers, per com passa en 25 dels 30 pavellons de la NBA, a l'actualitat l'empresa Quicken Loans esponsoritza el seu nom.

Innauguraci.
El pavell es va comenar a construir el 27 d'abril del 1992, i dos anys i mig ms tard va ser innaugurat oficialment amb un concert de Billy Joel, el 17 d'octubre del 1994. Els Cavaliers van jugar-hi el seu primer partit de la temporada 1994-95 poques setmanes desprs.

Capacitat.
La capacitat oficial pels partits de bsquet s de 20.562 espectadors, inclosos 2.000 seients VIP reservats pel club, i les 92 llotges de luxe que es lloguen anualment. Aquesta capacitat s'incrementa per a concerts i altres espectacles.

Esdeveniments.
A ms de la infinitat de concerts de tot tipus, al The Q es va celebrar l'All-Star Weekend de la NBA el 1997. A ms, s la seu des de l'any 2000 del Torneig mascul de bsquet de la Mid-American Conference, i des del 2001 tamb del femen. Tamb s'hi ha celebrat la Final Four femenina de la NCAA del 2007, i aquest mateix any, les Finals de la NBA entre els Cleveland Cavaliers i els San Antonio Spurs.

Enllaos externs.
Web oficial del The Q Arena ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191432" title="Aguilar del Alfambra" nonfiltered="4158" processed="4149" dbindex="79174">


Aguilar del Alfambra s un municipi de la provncia de Terol, situat a la comarca de la Comunitat de Terol, Arag. 

 Histria .
Apareix amb el nom d'Aguilar en un text de 1212.

 Geografia .

 Demografia .
T 75 habitants, 41 homes i 34 dones, segons el cens de l'INE de 2006.

 Economia .

 Clima .
Temperatura mitjana anual de 8,2 C i 530 mm de precipitaci anual.

 Festes locals .
 19 i 20 d'octubre.

Enllaos externs.
 Web oficial del municipi;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191434" title="Bradley Center" nonfiltered="4159" processed="4150" dbindex="79175">


El Bradley Center s un pavell multiutilitari que est situat a la localitat americana de Milwaukee, a l'estat de Wisconsin. s la pista dels Milwaukee Bucks de la NBA, els Milwaukee Admirals de la  AHL i l'equip mascul dels Marquette Golden Eagles, de la Universitat de Marquette.

Histria.
El pavell es va acabar de construir el 1988, amb un cost total de 90 milions de dlars. Va substituir al MECCA Arena (actualment anomenat U.S. Cellular Arena), que s'havia construt el 1950. Va ser un regal a l'Estat de Wisconsin per part dels filantrops Jane Pettit i Lloyd Pettit en memria del pare de la primera, Harry Lynde Bradley.

A l'actualitat s el tercer estadi ms antic dels que actualment allotgen partits de la NBA, noms sn ms antics que aquest el Madison Square Garden i el Continental Airlines Arena.

Capacitat.
El pavell t una capacitat de 20.000 persones per a concerts, 18.717 per a partits de la NBA, 19.000 per a partits universitaris i 17.800 pel hoquei sobre gel.

Esdeveniments.
El Bradley Center ha allotjat la frozen four (l'equivalent a la final four de bsquet) de la competici d'hoquei sobre gel de la NCAA en 3 ocasions, el 1993, el 1997 i el 2006. A ms, s'hi han disputat nombroses vetllades de Wrestling (lluita lliure professional).

Enllaos externs.
Web oficial del Bradley Center;
 Seats3D - Mapa interactiu de seients del Bradley Center pels Milwaukee Bucks;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191435" title="Juan Jos Rosn Prez" nonfiltered="4160" processed="4151" dbindex="79176">

Juan Jos Rosn Prez ( Becerre, Galcia 1933 - Madrid 1986 ) fou un poltic espanyol, que fou Ministre de l'Interior entre 1980 i 1982.

Biografia.
Va nixer el 1933 a la poblaci de Becerre, petit municipi situat a la provncia de Lugo. Va estudiar cincies poltiques i econmiques a la Universitat de Madrid, i posteriorment exerc la docncia a l'Escola Oficial de Radiodifusi i de Televisi.

Entre 1962 i 1964 fou Secretari General del Sindicat Espanyol Universitari (SEU), moment en el qual pass a ser Director Coordinador i Secrtari General de Televisi Espanyola (TVE), crrec que va desenvolup fins el 1970. Posteriorment entre gener i novembre de 1974 fou Director General de Rdio Televisi Espanyola (RTVE). Conseller de l'Agncia EFE durant el seu mandat a TVE tamb fou president del Sindicat Nacional de Rdio i Televisi.

Activitat poltica.
L'any 1976 fou nomenat Governador Civil de la provncia de Madrid, crrec que va desenvolupar fins el maig de 1980. Fou escollit diputat al Congrs per la provncia de Lugo en representaci de la Uni del Centre Democrtic (UCD) en les eleccions generals de 1977. 

En la remodelaci del govern realitzat el 3 de maig de 1980 per part d'Adolfo Surez fou nomenat Ministre de l'Interior, crrec que ocup fins al final de la I Legislatura i en el qual fou confirmat per Leopoldo Calvo-Sotelo.

Referncies.


Enllaos externs.
  Informaci de Juan Jos Rosn al Congrs dels Dipuats;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191437" title="Alacn" nonfiltered="4161" processed="4152" dbindex="79177">


Alacn s una poblaci d'Arag, situada a la provncia de Terol a la comarca d'Andorra-Serra d'Arcs. Pertany al Partit judicial de Calamocha.

El poble es troba al damunt d'un penya-segat que s'aixeca sobre els barrancs de la Muela i del Mortero. Entre ambds, s'aprofita un manantial que dna lloc a una bassa i hi ha l'ermita de San Miguel, on els habitants d'Alacn hi fan un aplec el dia del sant. Est integra en el Parc cultural del Ro Martn. 

En el nucli urb s'hi troba, a ms, l'ermita del Calvari, amb la Torre Vella, d'origen rab i que es conserva en molt mal estat. Al seu costat hi ha el recent inagurat Museu del Mol, sobre el procs de producci de l'oli d'oliva i que ocupa l'espai que abans era el trull. 

Hi ha unes 500 bodegues perforades al costat nord de la penya on s'assenta el poble i que adopta, una forma de terrassa per palliar el fort pendent. A dins, s'hi elabora i s'hi guarda el vi produt a partir de les vinyes de la zona. 

La festa s el dia 16 d'agost, Sant Roc i el 29 de setembre, Sant Miquel. 

 Enllaos externs .
Frum d'Alacn;
Parc Cultural del Ro Martn;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191438" title="Philips Arena" nonfiltered="4162" processed="4153" dbindex="79178">


El Philips Arena s un pavell esportiu localitzat a Atlanta, Georgia. Acabat de construir el 1999 amb un cost de 213.5 milions de dlars, s on els Atlanta Thrashers de la NHL, els Atlanta Hawks de la NBA i els Georgia Force de la Arena Football League juguen els seus partits com a locals. s propietat d'Atlanta Spirit, LLC, grup d'inversionistes que posseeixen els Hawks i els Thrashers. En el pavell hi caben 20.300 espectadors pels partits de bsquet i pels partits d'hoquei sobre gel 18.750, a ms d'incloure 96 suites de luxe i 2.100 seients de club. Per a concerts i altres esdeveniments d'oci, la capacitat augmenta fins als 21.000 espectadors.

El pavell porta el nom del seu patrocinador, Philips Electronics, i per aquest motiu disposa de moltes pantalles de televisi fabricades per Philips. El complex est connectat amb el CNN Center.

Galeria.


Enllaos externs.
Web Oficial del Philips Arena;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191440" title="Antiandrogen" nonfiltered="4163" processed="4154" dbindex="79179">
Un antiandrogen o antagonista androgen s un grup de frmacs que realitzen una supressi hormonal capa de prevenir o inhibir els efectes biolgics dels andrgens o hormones sexuals masculines en les respostes normals dels teixits corporals a aquestes hormones. Els antiandrgens actuen normalment blocant els receptors d'andrgens, competint d'aquesta manera amb els llocs d'uni a la superfcie de les cllules, obstruint literalment la funci dels andrgens.

 Usos dels antiandrogens .

Els antiandrgens s'indiquen per a tractar moltes malalties i d'altres situacions no mdiques:

 Agents antineoplsics, com a paliatius, adjuvants o tractament hormonal neoadjuvant en cas de cncer de prstata.
 Hiperplsia prosttica benigna (engrandiment de la prstata).
 Acne vulgar.
 Alopcia andrognica.
 Hirsutisme.
 En ocasions tamb s'utilitzen com a mtode anticonceptiu en homes.
 Per a prevenir o contrarestar la masculinitzaci en els casos d'homes que es fan transsexuals.
 Per a prevenir smptomes associats a un dficit de testosterona, com els fogots, desprs d'una castraci.
 Sovint estan indicats per a tractar trastorns sexuals greus, com la hipersexualitat o desig sexual excessiu i desviacions sexuals, especialment paraflies.

L'administraci d'antiandrogens en homes pot provocar una disminuci o augment en el desenvolupament o involuci dels carcters sexuals secundaris en homes, reduint l'activitat o funci dels rgans sexuals accessoris, i hiposexualitat, com disminuci dels desig sexual o libido.

El terme resposta de retirada d'antiandrogens, descriu la situaci mdica que t lloc quan les cllules canceroses adaptades a l'administraci de l'antiandrogen i que ja no responen, comencen a patir els efectes antiandrgens desprs del retirar-los.

El bloqueig androgen complet o mxim s l'associaci d'antiandrogen amb un anleg del factor alliberador de gonadotropina.

 Principis actius antiandrogens .

Hi ha molts frmacs amb activitat antiandrognica, entre ells:

 Acetat de ciproterona;
 Bicatulamida;
 Dutasterida;
 Espironolactona (tot i que emprada principalment com a dirtic);
 Finasterida;
 Flutamida;
 Ketoconazol (tot i que emprat principalment com a antifngic);
 Nilutamida;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191441" title="Calamocha" nonfiltered="4164" processed="4155" dbindex="79180">

Calamocha s una vila de la provncia de Terol, a l'Arag, enquadrada a la comarca de Jiloca. s la capital administrativa de la comarca i seu del partit judicial. Est a la depressi del riu Jiloca, que divideix el Sistema Ibric en dues brancques. El motor econmic sn les indstries agroalimentries, com els nombrosos assecadors del pernil de Terol amb DO. Es troba en el corredor ferroviri i viari entre Saragossa i Terol. 



En el municipi de Calamocha hi ha els pobles segents: Collados, Cuencabuena, Cutanda, Lechago, Luco de Jiloca, Navarrete del Ro, Nueros, Olalla, El Poyo del Cid, Valverde i Villarejo de Olmos.

 Enllaos externs .
calamochinos.com Portal del Municipi;
Centre d'Estudis del Jiloca;
Frum de Calamocha;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191444" title="(2697) Albina" nonfiltered="4165" processed="4156" dbindex="79181">
Albina s l'asteroide nmero 2697. Va ser descobert per l'astrnom B. Burnasheva des de l'observatori de Nauchnyj, el 9 d'octubre de 1969. La seva designaci provisional era 1969 TC3.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191445" title="Alba (Arag)" nonfiltered="4166" processed="4157" dbindex="79182">

Alba s un municipi d'Arag, a la provncia de Terol i a la comarca de la Comunitat de Terol. Compta amb 251 habitants, segons l'INE de 2006. S'anomena tamb Alba del Campo i est a la vall del riu Jiloca. Es pot arribar al poble a travs de la Nacional 330. L'agricultura i la ramaderia sn les activitats econmiques ms importants. Un castell presideix el poble, que compta bm una boncia esglsia i una torre. 


Pertenece a la Comunidad Autnoma de Aragn y a la provincia de Teruel (33 km) .El acceso al pueblo es cmodo a travs de la carretera nacional 330.La agricultura y la ganadera son sus recursos ms importantes.


 Enllaos externs .
CAI Aragn-Alba;
Web d'Alba del Campo;
Frum d'Alba del Campo;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191447" title="(1783) Albitskij" nonfiltered="4167" processed="4158" dbindex="79183">
Albitskij s l'asteroide nmero 1783. Va ser descobert per l'astrnom Grigory Nikolaevich Neujmin des de l'observatori de Simeis, el 24 de mar de 1935. La seva designaci provisional era 1935 FJ.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191448" title="Time Warner Cable Arena" nonfiltered="4168" processed="4159" dbindex="79184">


El Time Warner Cable Arena (conegut fins a l'abril del 2008 com Charlotte Bobcats Arena, Uptown Arena o "Bobcats") s un pavell esportiu localitzat a Charlotte, Carolina del Nord. T 18.500 localitats i s el pavell dels Charlotte Bobcats de la NBA, i en menor mesura dels Charlotte Checkers de la ECHL i dels Charlotte 49ers. Tamb ho va ser durant la temporada 2006-07 dels Charlotte Sting de la WNBA. Es va innaugurar a l'octubre del 2005 amb un concert dels Rolling Stones i el 5 de novembre del 2005 els Charlotte Bobcats hi van fer el debut. El videomarcador central s el ms llarg de tots els de la liga. Quan juguen de locals els Charlotte Checkers el pavell passa a anomenar-se St. Lawrence Homes Home Ice.

Esports.
Encara que el recinte es va construir especialment per l'arribada dels Bobcats a la NBA, el pavell est capacitat per acollir molts tipus d'espectacles, tant esportius com d'entreteniment. Com que Carolina del Nord s un dels bressols del bsquet universitari, ser la seu del torneig de la ACC, previ a la Final Four del 2008 de la NCAA. Els Charlotte Checkers de la ECHL van deixar el Cricket Arena per a jugar en el nou pavell, de la mateixa manera que ho van fer les Charlotte Sting de la WNBA, que van marxar del Charlotte Coliseum al Charlotte Bobcats Arena per amb poc xit perque la franqucia va desapareixer degut a la poca acollida en quant a assistncia. Tamb s'hi van dur a terme carreres de NASCAR.

Espectacles.
The Rolling Stones A Bigger Bang Tour (21 d'octubre del 2005);
U2 Vertigo Tour (12 de desembre del 2005) ;
Dolly Parton (15 de desembre del 2005) ;
Clay Aiken (21 de desembre del 2005) ;
Aerosmith y Lenny Krawitz (12 de gener del 2006) ;
Larry the Cable Guy, (14 de gener del 2006) ;
Bon Jovi (18 de gener del 2006) ;
WWE Raw (23 de gener del 2006) ;
Keith Urban (16 de febrer del 2006) ;
Ringling Bros y Barnum & Bailey Circus (22-26 de febrer del 2006) ;
WWE Vengeance (25 de juny del 2006) ;
American Idols LIVE! Tour 2006 (1 d'agost del 2006) ;
Eric Clapton (17 d'octubre del 2006) ;
Blue Man Group (17 de novembre del 2006) ;
Red Hot Chili Peppers (23 de gener del 2007) ;
WWE SmackDown! (19 de juny del 2007) ;
ECW (19 de juny del 2007);

Galeria.


 Enllaos externs.
Web Oficial del Charlotte Bobcats Arena;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191449" title="Torneig de Bstad" nonfiltered="4169" processed="4160" dbindex="79185">
El Torneig de Bastad o Open de Sucia s una competici tennstica que es disputa anualment a la poblaci de Bstad (Sucia) a comenaments del mes de juliol.

El torneig es disputa ininterrompudament des de l'any 1948 sobre terra batuda. Tot i que actualment s noms un torneig mascul, fins l'any 1990 tamb hi van participar dones.

Palmars.
Individuals masculins (1948-2007).


Dobles masculins (1990-2006).


Individuals femenins (1948-1990).


Enllaos externs.
Web oficial del torneig;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191451" title="(3174) Alcock" nonfiltered="4170" processed="4161" dbindex="79186">
Alcock s l'asteroide nmero 3174. Va ser descobert per l'astrnom E. Bowell des de l'observatori de Flagstaff (Arizona, Estats Units), el 26 d'octubre de 1984. La seva designaci provisional era 1984 UV.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191454" title="(864) Aase" nonfiltered="4171" processed="4162" dbindex="79187">
Aase s l'asteroide nmero 864. Va ser descobert per l'astrnom Karl Wilhelm Reinmuth des de l'observatori de Heidelberg (Alemanya),  el 30 de setembre de 1921.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191455" title="Beck" nonfiltered="4172" processed="4163" dbindex="79188">


Beck Hansen (nom real Bek David Campbell, Los ngeles, Califrnia, Estats Units, 8 de juliol de 1970) s un cantant i compositor estatunidenc, conegut pel nom artstic de Beck. Amb la seva fusi d'estils musicals, lletres irniques i arranjaments postmoderns amb caixes de ritmes, samplers, instruments en directe i efectes de so, Beck ha estat definit per la crtica i el pblic durant la seua carrera com a un dels artistes de rock alternatiu ms personals.

Discografia.
lbums.
Golden Feelings (1992);
Mellow gold (1994);
Stereopathetic soulmanure (1994);
One Foot in the Grave (1994);
A Western Harvest Field by Moonlight (1995);
Odelay (1996);
Mutations (1998):
Midnite Vultures (1999);
Sea Change (2002);
Guero (2005);
Guerolito (2005);
The information (2006);

Recopilacions.
Beck.com B-sides (2001);
Stray blues: a collection of B-sides (2001, noms editat al Jap);

Senzills.
Deadweight, de la pellcula A life less ordinary (1998);

Vdeos i DVDs.
Southlander (2003);
Free Tibet (VHS: 1999   DVD: 2000);
Condo painting (2000);

Referncies.


Enllaos externs.

 Pgina oficial de Beck;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191457" title="(1943) Anteros" nonfiltered="4173" processed="4164" dbindex="79189">
Anteros s l'asteroide nmero 1943. Va ser descobert per l'astrnom J. Gibson des de l'observatori de El Leoncito (Argentina), el 13 de mar de 1973.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191458" title="Albalate del Arzobispo" nonfiltered="4174" processed="4165" dbindex="79190">


Albalate del Arzobispo (Albalat de l'Arzebispe, en aragons) s una poblaci d'Arag, de la provncia de Terol, situat a l'esquerra del riu Martn, a la comarca del Baix Martn. 

 Toponmia .
El terme Albalate deriva de l'rab al-balat, que vol dir el cam, mentre que del Arzobispo ens indica l'antiga possessi de l'arquebisbe de Saragossa sobre el poble. 

 Monuments d'inters .
Es tracta d'una localitat d'origen musulm, tot i que s'hi han trobat restes visigtiques. Destaca pels carrers costeruts i un castell gtic civil molt ben conservat. 

Tamb desctaca l'esglsia de l'Assumpci, del segle XV, el trull i l'ermita de Arcos, entre altres. 

Va pertnyer a la arxidicesi de Saragossa, des que fou li fou donada el 1149. Les cases s'organitzen al voltant del castell-palau i residncia de l'arquebisbe. 

 Festes.
Durant l'ltima setmana de setembre i per Setmana Santa ja que el poble forma part de la Ruta del tambor y el bombo).

25 de setembre: Festa de la Verge de Arcos.

 Enllaos externs .
Albalate del Arzobispo en CAI Aragn;
Frum de Albalate del Arzobispo;
Pertany a la Comarca del Baix Martn;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191459" title="Rafael Calvo Ortega" nonfiltered="4175" processed="4166" dbindex="79191">

Rafael Calvo Ortega ( El Espinar, Castella i Lle 1933 ) s un poltic i professor universitari espanyol, que fou Ministre de Treball entre 1978 i 1980.

Biografia.
Va nixer el 26 d'agost de 1933 a la poblaci de El Espinar, situada a la provncia de Segvia. Va estudiar dret a la Universitat de Salamanca, i posteriorment es doctor a la Universitat de Bolonya. Interessat en la docncia ha estat professor de dret fiscal a la Universitat de Salamanca i catedrtic de dret financer a la Universitat Complutense de Madrid.

Activitat poltica.
Poltica nacional.
Membre de la Uni del Centre Democrtic (UCD), fou escollit senador al Senat en les eleccions generals de 1977 en representaci de la provncia de Segvia. En les eleccions generals de 1979 fou escollit diputat al Congrs en representaci d'Astries. El febrer de 1978 fou nomenat Ministre de Treball sota la presidncia d'Adolfo Surez, crrec que desenvolup fins el maig de 1980 i en el qual va veure la llum l'Estatut dels Treballadors. 

Va ser candidat a la presidncia del Govern d'Espanya pel Centre Democrtic i Social (CDS), partit del qual n'era el seu Secretari General, en les eleccions legistatives de 1993 en les quals el seu partit no va obtenir representaci parlamentria. 

Poltica europea.
L'any 1987, amb l'entrada d'Espanya a la Comunitat Econmica Europea (CEE), fou escollit eurodiputat al Parlament Europeu en representaci del CDS, integrant-se en el grup Liberals, Demcrates i Reformistes Europeus (ELDR). Fou reescollit eurodiputat en les eleccions europees de 1989, mantenint el seu esc fins l'any 1994.

Enllaos externs.
  Informaci de Rafael Calvo al Senat espanyol;
  Informaci de Rafael Calvo al Congrs dels Diputats;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191461" title="(2404) Antarctica" nonfiltered="4176" processed="4167" dbindex="79192">
Antarctica s l'asteroide nmero 2404. Va ser descobert  per l'astrnom Antonn Mrkos des de l'observatori de Klet, l'1 d'octubre de 1980.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191463" title="Memria humana" nonfiltered="4177" processed="4168" dbindex="79193">
La memria s una facultat de l'organisme de recuperar informaci prviament emmagatzemada a partir de les dades de l'experincia, la capacitat de tenir records a partir de la sinapsi de les neurones. La memria s objecte d'estudi de les neurocincies i de la psicologia.

Processos.
La memria t tres fases o processos successius: la codificaci de la informaci, el seu emmagatzenament i la recuperaci en un moment posterior. A partir de l'emmagatzemament, es produeix un oblit progressiu si el cervell no rep nous estmuls per activar el record, tot i que l'oblit absolut mai es dna (encara que aix li sembli al subjecte).

Tulving (1995) considera que la codificaci s serial (els elements es van aprenent linialment amb el pas del temps i sovint un pas requereix dels anteriors) per l'emmagatzemament s parallel, de forma que un mateix concepte pot estar encabit alhora en diferents indrets (segons les connexions que efectui la ment). Per recordar un element cal buscar a la zona correcta, procs que pot trigar ms o menys segons el cervell tingui clar on ha de cercar segons l'estmul extern. La metamemria seria la capacitat de recordar aquesta distribuci, que va canviant amb la introducci de noves dades i l'alteraci o arraconament de les antigues (que llavors poden ser ms difcils de recordar). Per tant l'oblit no s la desaparici de la dada, sin la impossibilitat d'accedir-hi, de recuperar-la.

Tipus de memria.
Hi ha tres tipus bsics de memria, segons la duraci de la retenci del record: la memria sensorial, la de curt termini i la de llarg termini.

Memria sensorial.
La memria sensorial fa que es perllongui lleugerament la sensaci captada pels sentits. s un temps curt, no dura ms de dos segons, i est fora del control de la conscincia, ja que es dna de manera automtica. La capacitat de la memria sensorial cobreix uns 12 elements si no hi ha recordatoris. Els dos tipus ms estudiats sn la memria ecoica o auditiva i la icnica o visual.

La memria ecoica s la ms llarga i permet que la persona senti un soroll instants desprs que aquest hagi cessat. Se sap que l'esquizofrnia l'afecta, fent-la menys sensible. Aquesta memria t un lligam amb el llenguatge, ja que en sentir un estmul auditiu verbal, la persona s capa d'anar-ho repetint per dins i d'aquesta manera augmenten les possibilitats que es fixi a la memria a curt termini, com va demostrar George Sperling. 

La memria icnica (de la qual forma part la capacitat espaial) es recolza en els moviments dels ulls, de manera que si no es fixen en la part rellevant de la informaci, el cervell recorda menys elements d'una srie donada. Aix afecta a la lectura, on fixar la vista en la part superior de la lnia (en escriptures llatines), augmenta la velocitat de codificaci i disminueix l'esfor per retenir la informaci. Aix, mateix, ajuda el moviment rpid dels ulls, anticipant el que vindr a continuaci i preparant la ment per entendre-ho millor i alhora donant un nou input del que ja ha passat. Aquesta memria tamb es pot reforar repetint lingsticament el concepte; per exemple si s'ha de recordar un dibuix es pot dir el seu nom mentre se'l mira. 

Memria a curt termini.
La memria a curt termini s capa de recordar entre 7 i 9 elements durant un perode de 10 a 15 segons si no hi ha un recordatori posterior o un pas efectiu a la memria a llarg termini. Tamb es defineix com la capacitat de retenir una sola informaci durant un minut. D'una srie d'elements, aquesta memria recorda millor els primers i els ltims (per aix els repassos just abans d'un examen escolar poden ser efectius). Tamb recorda millor els elements separats en petites unitats que en una llista llarga (per aquest motiu s'acostumen a donar els telfons separats en grups de dos i tres xifres). 

La memria a curt termini s sobretot ecoica i s un magatzem separat de la memria a llarg termini, que sembla ubicar-se en el crtex prefrontal. El primer investigador en postular aquesta diferenciaci va ser William James (1890), per ell l'anomenava memria primria. La semntica no afecta a la memria a curt termini, mentre que s ho fa la fontica (s ms complicat recordar immediatament paraules fonticament semblants per no hi ha diferncia entre retenir un parell de mots del mateix camp semntic o de dos diferents, segons l'experiment de Baddeley el 1966).

El pas de la memria de curt a llarg termini es pot veure afectat per l'emoci del moment (els records emocionalment intensos sn ms fcils de passar a la memria de llarg termini) i pel lligam de la nova informaci amb l'antiga. Aix, com proposa l'aprenentatge significatiu, s ms senzill recordar una dada si aquesta es connecta amb el corpus general de coneixement del cervell, ja que llavors pren sentit i activa les connexions mentals. 

Tamb s ms probable la retenci si els estmuls visuals i acstics es donen alhora, perqu sembla que aquesta memria treballa amb dos subsistemes diferents. Aquest fet explica que es puguin fer dues tasques alhora que no requereixin usar el mateix subsistema (es pot escoltar una notcia i fixar-se en les imatges) per en canvi si impliquen compartir informaci, el temps de resposta augmenta o l'xit de la tasca s pitjor (les distraccions impedeixen seguir escoltant amb atenci, per exemple).

Memria a llarg termini.
La memria a llarg termini t capacitat illimitada i pot retenir la informaci durant tota la vida si hi ha recordatoris suficients i espaiats en el temps. S'organitza semnticament, per tant la categoritzaci efectiva ajuda a que romangui el record ms temps. Les parts del cervell ms directament implicades sn el cerebel i l'hipocamp. Dormir les hores adequades facilita la seva tasca.

Aquesta memria es divideix en dos subsistemes, el procedimental i el declaratiu, el qual al seu torn es divideix en semntic i episdic. La memria procedimental s la que fa referncia a les tcniques, com per exemple escriure. La tcnica s'aprn per mimetisme o repetici, de forma gradual. En els primers estadis, la persona avana ms rpidament, mentre que desprs el progrs s menor per la fixaci s ms segura. Si la tcnica s'aprn correctament, no s'oblidar mai. 

La memria declarativa s ms fcilment comunicable a altres persones, perqu fa referncia a fets i conceptes i per tant est totalment estructurada pel llenguatge. La memria episdica fa referncia a les experincies viscudes en un temps i un espai concret, mentre que la semntica s'ocupa d'abstraccions. Mtuament s'influencien, ja que veure un exemple particular pot fer variar la concepci general d'un fenomen i el concepte se sol formar a base de diferents exposicions a l'estmul. Els records sobre la prpia vida sn episdics, per si esdevenen una narraci a cpia d'explicar-los i alterar-los, acaben formant part del component semntic. 

Plat considerava que aprendre s recordar (doctrina de l'anmnesi), ja que per comunicar un coneixement es parteix de la memria; per captar una nova dada s necessari connectar-la amb les anteriors i l'experincia passada s imprescindible per adquirir-ne de nova.

Malalties.
Hi ha diverses malalties que poden afectar a la memria, com l'Alzheimer, el Parkinson, la demncia el TDAH o  l'esclerosi mltiple. Igualment un accident pot causar amnsia temporal o permanent.

Potenciaci de la memria.
Per augmentar la capacitat de recordar, cal practicar, com ms s'usi la memria ms rpida ser. Determinades tcniques, per, poden ajudar a recuperar la informaci ms rpidament. Usar frases guia (amb una cantarella determinada) o associacions mentals sn els trucs mnemotcnics ms usuals. Si l'interlocutor dna una pista mitjanaant un coneixement fcilment recuperable que estigui relacionat amb la informaci que es vulgui rememorar, s ms probable que el record sigui ms rpid i fiable, ja que la memria s'estructura en forma de xarxa. L'ansietat, per contra, pot bloquejar aquest mecanisme, donant lloc al popular "quedar-se en blanc" davant un examen o una situaci de tensi. Quan es produeix un episodi similar al que es va viure en el moment de codificar la informaci, tamb es recupera millor. 

L'exercici aerbic d'un mxim de tres hores setmanals pot ajudar a memoritzar millor, per l'aportaci d'oxigen al cervell. Practicar activitats intellectuals, com jugar a escacs o llegir, impedeix el deteriorament neuronal que causa sovint l'oblit. Igualment, una correcta nutrici i una vida social plena ajuden a un bon estat cerebral.

Vegeu tamb.
Fals record;
Dj vu;














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191465" title="(2839) Annette" nonfiltered="4178" processed="4169" dbindex="79194">
Annette s l'asteroide nmero 2839 . Va ser descobert per l'astrnom C. W. Tombaugh des de l'observatori de Flagstaff (Arizona , Estats Units), el 5 d'octubre de 1929. La seva designaci provisional s 1909 TP.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191466" title="American Airlines Arena" nonfiltered="4179" processed="4170" dbindex="79195">


L'American Airlines Arena s un pavell esportiu localitzat al centre de Miami, Florida, al costat de Key Biscaine. s utilitzat pels partits de bsquet i per a concerts. Va ser construt com a substitut del Miami Arena i va ser dissenyat per la firma Arquitectonica & 360 Architecture.

En aquest pavell s on els Miami Heat de la NBA hi juguen els seus partits, i on les Miami Sol de la WNBA van disputar-hi els seus des de l'any 2000 fins al 2002. 

Histria.
Aprovat pel vot de referndum el 1996, American Airlines va comprar els drets del nom del pavell el 1999 per 42 milions de dlars per 20 anys. 

El novembre del 1998, la construcci del nou pavell es va veure afectada per un incendi a la secci superior del complex. El 31 de desembre del 1999, l'American Airlines Arena es va obrir oficialment amb un concert de Gloria Estefan. Dos dies desprs, el 2 de gener del 2000, els Miami Heat va jugar el seu primer partit en el nou pavell.

Notes.
 No s'ha de confondre amb l'American Airlines Center, pavell dels Dallas Mavericks.
 Les Finals del 2006, els dos equips protagonistes van ser els Dallas Mavericks i els Miami Heat, jugant uns a l'American Airlines Arena i els altres a l'American Airlines Center, aquestes finals es van conixer com les American Airlines Series.
 Com a part de l'acord de patrocini, al sostre del pavell hi ha un avi gegant pintat amb el logo d'American Airlines al centre. ;
 El complex va allotjar els MTV Video Music Awards el 2004 i el 2005, donant milers de milions a l'economia del Comtat de Miami-Dade.
 El AAA t previst allotjar la primera i segona ronda del torneig de la NCAA del 2009.
 Els comentaristes locals es refereixen al pavell com a "Triple A", mentre que alguns periodistes de noves cadenes el coneixen com a "A3".
 El pavell s conegut pel seu inusual marcador, que canvia de color depenent de l'atmosfera.
 El Waterfront Theater s un teatre a l'interior del complex amb una capacitat de fins a 5.000 espectadors. s el teatre ms gran de Florida, utilitzat tamb per a musicals i altres esdeveniments.
 El AAA va allotjar el WCW Uncensored 2000, el World Wrestling Entertainment's RAW l'1 de gener del 2007 i el Royal Rumble el 29 de gener del 2006.
 Diverses estrelles musicals com Madonna, Britney Spears i Shakira han actuat en aquest pavell.

Enllaos externs.
Web Oficial de l'American Airlines Arena;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191467" title="Azaila" nonfiltered="4180" processed="4171" dbindex="79196">




Azaila s un municipi de la provncia de Terol, a l'Arag, concretament a la comarca del Baix Martn. 

Enllaos externs.
Azaila en CAI Arag;
Frum d'Azaila;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191469" title="(910) Anneliese" nonfiltered="4181" processed="4172" dbindex="79197">
Anneliese s l'asteroide nmero 910. Va ser descobert per l'astrnom Karl Wilhelm Reinmuth des de l'observatori de Heidelberg (Alemanya), l'1 de mar de 1919. La seva designaci alternativa s 1919 FB .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191472" title="(2162) Anhui" nonfiltered="4182" processed="4173" dbindex="79198">
 Anhui s l'asteroide nmero 2162 . Va ser descobert per l'Observatori de la Muntanya Porpra de Nankn (Xina), el 30 de gener de 1966. La seva designaci alternativa s 1966 BE . 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191473" title="Wels" nonfiltered="4183" processed="4174" dbindex="79199">

Wels s la segona ciutat ms gran de l'Alta ustria. Durant l'Imperi Rom i l'Edat Mitjana va ser la ciutat ms important de la regi. Actualment, s un focus industrial, comercial i cultural.


 Geografia .
Wels en el Hausruckviertel, a 317 metres sobre el nivell del mar, a la riba esquerra del riu Traun.

La ciutat est formada per 5 barris: Innenstadt, Lichtenegg, Vogelweide, Neustadt i Pernau.

 Demografia .

El 17% de la poblaci de Wels t menys de 15 anys, el 63% entre 15 i 60 anys, i el 20% s major de 60 anys.



El 16% de la poblaci s estrangera, dels quals, 1% dels pasos de l'UE. Els principals pasos d'origen, per ordre decreixent, sn Bsnia i Hercegovina, Turquia, Crocia, Srbia i Montenegro.

El 63% de la poblaci s catlica, el 14% es declara atea, el 10% practica la religi islmica, i el 7% pertany a l'esglsia evanglica. La resta es reparteix entre ortodoxos i altres comunitats religioses.


 Histria .

La regi de Wels va estar poblada des del Neoltic (cap al 3.500aC), encara que es desconeix de quin poble es tractava. En el 1000aC, els Ilyre van ocupar la regi al voltant de Wels, i posteriorment va formar part del regne cltic de Noricum.

El 15 aC, Wels va ser colonitzada pels romans, sota l'emperador August el 15aC. L'any 120 va rebre el fur municipal rom, amb el nom Municipium Ovilava. Cap al 215 el csar Carcalla va anomenar la ciutat Colonia Aurelia Antoniana Ovilabis. La ciutat tenia 18.000 habitants, estava protegida per una muralla de 4 km i 50 torres, i hi havia cases de maons, termes, un circ i un sistema de reg. Amb la fi de l'Imperi Rom, Wels va perdre importncia.

El nom de Wels prov del nom Ovilava, creat pels romans.

Durant l'Edat Mitjana, Wels va patir diversos canvis poltics. L'any 1222, durant el rgim dels Babenberger, Wels va recuperar el fur municipal i va esdevenir una de les ciutat ms importants de la regi per la seva situaci cntrica, a prop del riu Traun i pels seus privilegis econmics.

En el segle XIV, amb els Habsburg, Wels recupera l'estabilitat poltica. Durant el segle XVI, va ser elegit el primer alcalde de Wels i es va fundar el monestir de Minoritenkloster. L'emperador Maximili I va morir al castell de Wels el 12 de gener de 1519.

La industrialitzaci comena al segle XIX i es construeix unes vies, per cavalls, actualment visitat pels turistes.

Durant la Segona Guerra Mundial, es varen destruir forces edificis de Wels. Posteriorment, l'economia de la ciutat es recupera i el 18 de gener de 1964, Wels obt l'estatut de ciutat.

 Cultura .

 Economia .

Wels s una ciutat important de comer i indstria, sobretot en maquinria agrcola.
Tamb hi trobem nombrosos centres educatius
Actualment, el 63% dels 36.000 treballadors de Wels es troben en el sector serveis. 
La fira Welser Messe que t lloc cada dos anys.

 Llocs d'inters .

 Stadtplatz .
Els edificis i estructura de la plaa Major de Wels daten del segle XVIII i sn, en la seva majoria, d'estil barroc. Ubicada en el centre de la ciutat, hi trobem la majoria d'edificis i llocs d'inters de Wels, o a prop.

 Ledererturm .
En el segle XIII, la ciutat estava protegida per una muralla amb quatre torres. Actualment noms resta el Ledereturm que podem trobar al comenament de l'Stadtplatz. El seu nom prov de l'antic barri dels curtidors (en alemany, Viertel unter den Lederern)

 Ajuntament .
L'Ajuntament (Rathaus) s un dels edificis ms importants de la plaa Major de Wels. La seva faana s d'estil barroc i presenta unes 
finestres amb unes reixes molt grans, unes gerres de pedra i els escuts de diferents provncies d'ustria.

 Metzen de Wels .
A l'Stadtplatz trobem una rplica del Metzen, una unitat de mesura antiga per a cereals, equivalent a 75 litres i que noms era v lida a Wels. El Metzen original est situat en el museu del Castell.

 Haas-Hof .
Molt a prop de l'Statdplatz, hi trobem un dels patis ms bonics de Wels, del segle XVI. s d'estil renaixentista i ens permet observar les antigues relacions econmiques i culturals amb Itlia.

 Castell de Wels .
L'emperador Maximili I, lltim cavaller mor aqu en 1519. Des del 1983, el castell s el centre cultural de Wels. Una part de les co leccions de la ciutat es troba aqu i en el jard del castell es realityen concerts i representacions de teatre durant l'estiu.

 Font . 
Statdplatz

 Wasserturm .

 Reinberg i Marienwarte .
A l'altra riba del riu Traum, trobem el parc de Reinberg. El parc i la Marienwarte van ser aprobades per l'alcalde de Wels, a finals del segle XIX. Des d'aqu tenim una bonica vista sobre tota la ciutat.

 passeig a la riba del Traum .

 Oktoberfest .

 Enllaos externs .
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191476" title="(1016) Anitra" nonfiltered="4184" processed="4175" dbindex="79200">
 Anitra s l'asteroide nmero 1016. Va ser descobert per l'astrnom Karl Wilhelm Reinmuth des de l'observatori de Heidelberg (Alemanya), el 31 de gener de 1924. La seva designaci alternativa s 1924 QG. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191478" title="(1457) Ankara" nonfiltered="4185" processed="4176" dbindex="79201">
 Ankara s l'asteroide nmero 1457. Va ser descobert per l'astrnom Karl Wilhelm Reinmuth des de l'observatori de Heidelberg (Alemanya), el 3 d'agost de 1937. La seva designaci alternativa s 1937 PA. 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191479" title="Verizon Center" nonfiltered="4186" processed="4177" dbindex="79202">


El Verizon Center s un pavell multiesportiu i una zona d'entreteniment situat a Washington DC, Estats Units. El seu nom prov del seu principal patrocinador, l'empresa de telecomunicacions Verizon. Des de la seva inauguraci el 1997 fins el 2006 se l'ha anomenat MCI Center, una altre empresa de telefonia que va ser adquirida per l'anterior. Popularment se l'anomena tamb la Cabina de telfon, per la seva relaci amb el mn de la telefonia.

Histria.
El pavell va obrir les seves portes el 2 de desembre del 1997, a la zona de Chinatown de la capital americana. Va substituir al US Air Arena, que estava a les afores de la ciutat. El Verizon Center va ser el catalizador de la gentrificaci del barri xins capital, el que va forar a molts petits comeros xinesos a tancar, fet que va provocar grans polmiques entre la poblaci oriental de la capital.

Aforament.
L'aforament total del Verizon Center s de 20.173 espectadors pels partits de bsquet, que es redueix a 18.277 quan s'utilitza com a pista d'Hoquei sobre gel o per a partits de lacrosse.

Equips.
El pavell es compartit pels segents equips:
Washington Wizards (NBA) ;
Washington Mystics (WNBA);
Washington Capitals (NHL);
Georgetown Hoyas (NCAA);
Washington Power (NLL);

Esdeveniments.
Al llarg de la seva curta histria ha allotjat nombrosos esdeveniments, alguns sense relaci amb l'esport, com el circ Ringling Brothers and Barnum & Bailey Circus o infinitat de concerts. En quant a l'estrictament esportiu, el ms destacable s:

World Championship Wrestling (WCW), 1997-2000;
Torneo de baloncesto de la NCAA, primera i segona ronda, 1998, 2002 i 2008;
Torneo de baloncesto de la NCAA, finals regionals, 2006;
World Wrestling Entertainment (WWE), 2000, 2005 i 2007 ;
All-Star Game de la NBA, 2001, 2002 i 2007;
Campionat del Mn de Patinatge, 2003 ;
Torneig de bsquet mascul de la Atlantic Coast Conference (ACC) , 2005;

Galeria.


Enllaos externs.
Web oficial del Verizon Center;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191480" title="Kurt von Schleicher" nonfiltered="4187" processed="4178" dbindex="79203">


 (*4 d'abril de 1882 Brandemburg -   30 de juny de 1934) va ser un general alemany i l'ltim Canceller d'Alemanya durant l'agitada poca de la Repblica de Weimar. 
Ideologia. 
D'origen prussi, Schleicher tenia una manera autoritria de veure l'ordre, la disciplina i la decadncia de l'poca de Weimar. Creia que l'exrcit tenia la funci social d'unificar els diversos elements de la societat. Per contra, en poltica econmica, el general va ser relativament moderat. Tenim un exemple en la seva oposici a poltiques d'ajuda, com les destinades als seus companys junkers (nobles terratinents) de l'Elba Oriental, les anomenadesdes Ajudes de l'Est (Osthilfe) per als estats en fallida. 
Vida poltica. 
Desprs de la Primera Guerra Mundial, Schleicher va ascendir fermament en el Reichswehr (el nom de l'Exrcit alemany en aquella poca), sent l'enlla principal entre aquest i els oficials del govern civil. Normalment preferia actuar a l'ombra, planejant histries en peridics amics i usant xarxes informals d'informadors, per a descobrir el que estaven planificant altres departaments del govern. D'aquesta forma va encapalar el Ministeramt (Oficina d'Assumptes Poltics). 
Personatge influent. 
Schleicher, mantenint-se en un estratgic segon pla, es va convertir en una gran figura dintre del gabinet presidencial del govern de Heinrich Brning, entre 1930 i 1932, servint com ajudant de general Wilhelm Groener, Ministre de Defensa. Amb el temps, Schleicher va acabar mantenint una estreta relaci amb el President de la Repblica Paul von Hindenburg, entrant en conflicte amb Brning i Groener. Eren conegudes les seves intrigues, que foren en gran part les responsables de la caiguda d'aquest govern al maig de 1932. Schleicher es va convertir en Ministre de Defensa sota el nou canceller Franz von Papen a qui va suggerir per a aquest crrec, creient que seguiria les pautes que ell li marqus. No era tan conservador com von Papen, no obstant aix, com es va evidenciar en un discurs radiofnic de 1932 en el qual va anunciar la seva clara oposici a una dictadura militar i a un Govern titella, mogut per la fora militar. Finalment, Papin i Schleicher van entrar en conflicte, i quan, desprs de les eleccions de novembre de 1932, el govern no va poder mantenir una majoria operativa, Papen fou obligat a dimitir i Schleicher el va succeir com Canceller d'Alemanya. 

Von Schleicher esperava arribar a la majoria en el Reichstag  (parlament alemany) formant el Querfront (front creuat), amb el qual unificaria els interessos d'alemanys descontents, al voltant d'un rgim no parlamentari per participatiu. D'aquesta manera va aconseguir als sindicats socialdemcrates, cristians i a l'ala ms prxma a l'esquerra del NSDAP (Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys), encapalat en aquests moments per Gregor Strasser. No obstant aix, Strasser ja estava perdent la lluita interna de poder, amb Hitler.  
Era nazi. 
Mentrestant, el desbancat Papen ara tenia el favor del president Hindenburg, perqu aquest ltim estava comenant a recelar de Schleicher, entre altres motius per la seva bona voluntat per a treballar amb el SPD (Partit Socialdemcrata d'Alemanya) al que l'anci President havia menyspreat. Papin va empnyer al President per a nomenar Canceller a Hitler, en coalici amb els nacionalistes del DNVP (Partit Nacional del Poble Alemany) qui juntament amb Papen, creien que podrien moderar els excessos nazis. A esquena de Schleicher, Papin va celebrar una reuni amb Hitler i Hindenburg (del DNVP), qui havien rebutjat la sollicitud de poders d'emergncia per part de Schleicher, aix com la dissoluci del Reichstag. 

Von Papen va usar el seu vincle personal amb l'anci president Hindenburg, persuadint-lo perqu, finalment el 30 de gener de 1933 acabs destituint Schleicher i nomenant Hitlercom a Canceller. Von Hindenburg sempre s'havia mostrat en contra de donar el crrec a Hitler, fins i tot ho havia fet de forma pblica (arrib a afirmar que no el nomenaria ni per a ministre sense cartera perqu no serviria). Ell desitjava que fos Papen qui el recupers, per la insistncia de l'ltim en cedir-lo a Hitler, el consell de Oskar Hindenburg (fill del president) i rumors d'un possible cop d'estat, van fer que Hindenburg acabs nomenant finalment Adolf Hitler per al crrec de Canceller. 

Schleicher i la seva dona Elisabeth van ser assassinats durant la Nit dels Ganivets Llargs: el 30 de juny de 1934, juntament amb altres suposats enemics del naixent rgim nacionalsocialista. La seva fillastra de setze anys va ser qui va trobar els seus cadvers. 
Gabinet de Schleicher. 
(Desembre de 1932 - Gener de 1933)

Kurt von Schleicher - Canceller;
Konstantin Freiherr von Neurath - Ministre d'Afers Exteriors ;
Franz Bracht - Ministre d'Interior;
Lutz Schwerin von Krosigk - Ministre de Finances;
Hermann Warmbold - Ministre d'Economia;
Friedrich Syrup - Ministre de Treball;
Franz Grtner (DNVP) - Ministre de Justcia;
Paul Freiherr Eltz von Rbenach - Ministre de Correos i Ministre de Transport;
Magnus Freiherr von Braun (DNVP) - Ministre d'Agricultura;
Gnther Gereke   Reichskomissar de Treball;
Johannes Popitz - Ministre sense cartera;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191481" title="Antiartmic" nonfiltered="4188" processed="4179" dbindex="79204">
S anomena antiartmic a qualsevol dels frmacs que modifica la velocitat i el ritme dels batecs del cor, i restaura el ritme sinusal normal. Entre aquests cal destacar la quinidina, la lidocana, la procanamida i el propanolol i derivats.

 Classes d'antiarrtmics .

 Antiarrtmics de la Classe I sn bsicament els que actuen blocant els canals del sodi del corrent rpid d'entrada que despolaritza la cllula miocardaca a l'inici del potencial d'acci. Redueix la velocitat de conducci i l'excitabilitat cardaques. A la vegada, els antiartmics de classe I es poden subdividir en tres grups segons el temps que tarden a dissociar-se dels canals del sodi:
Antiartmics IA presenten una velocitat de dissociaci intermdia.
Antiartmics IB, velocitat de dissociaci ms rpida.
Antiartmics IC, amb velocitat de dissociaci ms lenta.


 Antiarrtmics de la Classe II o beta-blocants. El ms caracterstic s el propanolol.

 Antiarrtmics de la Classe III. Bloquen els canals de potassi prologant la repolaritzaci. L'exemple ms representatiu s l'amiodarona;

 Antiarrtmics de la Classe IV sn els blocants dels canals de calci amb efecte lent com el diltiazem.

 Antiarrtmics de la Classe V, inclouen la digoxina i l'adenosina. Augmenten l'activitat del nervi vague en l'acci del sistema nervis central de manera que decreix la conducci dels impulsos elctrics.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191482" title="Jos Luis lvarez y lvarez" nonfiltered="4189" processed="4180" dbindex="79205">

Jos Luis lvarez y lvarez ( Madrid, Espanya 1930 ) s un notari i poltic espanyol que fou alcalde de Madrid entre 1978 i 1979 aix com diverses vegades ministre en els governs de la UCD.

Biografia.
Va nixer el 1930 a la ciutat de Madrid, on va estudiar dret a la Universitat Complutense de Madrid. Va ingressar al Cos de Funcionaris de l'Estat esdevenint notari.

Activitat poltica.
Membre de la Uni del Centre Democrtic (UCD), l'any 1978 va esdevenir alcalde de la ciutat de Madrid, crrec que va ocupar fins el 1979.

En les eleccions generals de 1979 fou escollit diputat al Congrs en representaci de la provncia de Madrid, i en la remodelaci del govern realitzada el 3 de maig de 1980 per part d'Adolfo Surez fou nomenat Ministre de Transports i Comunicacions, sent confirmat a l'ascens de Leopoldo Calvo-Sotelo. Posteriorment el maig desembre de 1981 fou nomenat Ministre d'Agricultura, crrec que va desenvolupar fins el setembre de 1982.

Afiliat posteriorment a Aliana Popular (AP), fou escollit diputat per Madrid en les eleccions generals de 1982. Membre del "Grup Tcito", particip en la refundaci d'AP per esdevnir Partit Popular (PP), partit del qual en fou Secretari General.

Enllaos externs.
  Informaci de Jos Luis lvarez al Congrs dels Diputats;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191486" title="Suzumiya Haruhi no Y?utsu" nonfiltered="4190" processed="4181" dbindex="79206">
 s una srie anime de l'any 2006 que tracta sobre una noia que, sense saber-ho, t el poder de canviar la realitat. La histria est basada en una srie de noveles, la primera de les quals rep el mateix nom, creades per l'escriptor Nagaru Tanigawa i illustrades per Noizi Ito. L'adaptaci a anime, dirigida per Tatsuya Ishihara i produda per l'estiu Kyoto Animation, tracta de la histria de la primera novela, dividida en sis episodis entre els quals s'intercalen altres episodis basats en captols de la tercera, cinquena i sisena novela. El nov episodi, "Un da sota la pluja", narra una histria nova que Tanigawa va escriure especficament per l'anime. Els catorze episodis de qu consta la primera temporada van emetre's a Jap des del 2 d'abril de 2006 fins al 2 de juliol del mateix any. Els episodis, per, no van ser emesos en un ordre cronolgic.

La segona temporada de l'animaci va ser anunciada per primer cop en el diari japons Asashi el 7 de juliol de 2007.


Enllaos externs.
 Pgina oficial de l'anime ;
 Pgina oficial de Kyoto Animation sobe Suzumiya Haruhi ;
 Brigada SOS ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191489" title="Junker" nonfiltered="4191" processed="4182" dbindex="79207">
Junker era la noblesa terratinent que va dominar Alemanya al llarg del segle XIX i principis del segle XX. 
 Histria . 
Pertanyents a Prssia en la seva majoria, van sorgir de la baixa noblesa i van seguir les tradicions de l'aristocrcia alemanya, on el primognit rebia tota l'herncia, i els altres fills eren enviats a l'exrcit o l'esglsia, mentre que a les filles se'ls buscava el millor marit possible. Aix, molts clans van assolir reunir grans finques i un gran poder a travs de les seves nombroses, i ben situades, connexions familiars. 

Personatges tan influents com l'estadista Otto von Bismarck, el president de la Repblica de Weimar, Paul von Hindenburg i el destacat mariscal de camp Gerd von Rundstedt pertanyien a l'elit junker. El seu declivi va comenar amb la Alemanya nazi, ja que Adolf Hitler no va tenir tractes amb ells. Desprs, igual que milions d'alemanys tnics, van ser expulsats dels territoris perduts per Alemanya en la guerra (especialment Polnia occidental). Posteriorment, en la Repblica Democrtica Alemanya (que corresponia a la major part de Prssia) es va prohibir la possessi de terres que superessin una certa grandria, la qual cosa va suposar la fi d'aquesta noblesa terratinent. 
 Vegeu tamb . 
Orde Teutnica ;
Croades Bltiques ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191493" title="Castelnou (Arag)" nonfiltered="4192" processed="4183" dbindex="79208">

Castelnou s un municipi de l'Arag, situat a la provncia de Terol a la comarca del Baix Martn. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191494" title="Festes en honor a la Mare de Du del Castell d'Agres" nonfiltered="4193" processed="4184" dbindex="79209">
Les Festes en honor a la Mare de Du del Castell d'Agres sn les festes oficials i de ms carcter turstic de la vila d'Agres i es remunten uns quants anys desprs de la troballa de la Mare de Du, al 1484. I est inspirada en el que va passar en aquella poca. Son durant els finals d'agost i els principis de setembre.

Cal destacar d'ella:

 L'aniversari del Grup de danses d'agres(13-16 d'agost).
 La representaci de L'Aparici de la Mare de Du d'Agres.
 El dia de la Mare de Deu .
 El dia d'acci de grcies.
 La "Reina o Regina de les festes".

 La Setmana Cultural .
La setmana cultural es realitza els  darrers dies d'agost, i en aquesta es representen diferents actuacions de grups de fora, com lriques, ballets, grups musicals.........I tamb els grups d'ac que sn els ms importants, destacant:
 El ballet de Raquel Domenech, en el qual els xiquets i xiquetes del poble fan balls que de vegades sn espectaculars.
 Els sainets dels joves actors. On la gent jove representa dos sainets molt graciosos dirigits per Amparo Casabuena.
 El xou de les Ames de casa. On representen un sainet valenci i fan balls molt divertits.
Tamb durant la setmana cultural es fa la marat del truc i els campionats dels pastors.

 El dia de la Venguda .
Aquest dia fa honor a la troballa de la Mare de Deu(Ja que s el dia al que es va trobar encara que ms tard la festa gran es va traslladar al dia de la nativitat(7 i 8 de setembre).
Al cap de tot el dia es fa :

El rosari de l'aurora a les 8 del mat recordant el que resava el pastor gaspar, que va trobar la verge.

Una missa amb presncia de les autoritats i desprs una cercavila.

Per la vesprada fan una multitudinria ofrena floral a la verge del castell i desprs ballen les danses.

 Les novenes a la Verge i Els Sectors .
Les novenes com el seu nom indica son 9, comencen el 29 d'agost i s'acaben el 6 de setembre(veure Dia del Farolet).Al fi de cada novena es canten els "Gozos a Nstr.Sra. del castillo de Agres" en els quals es narren les crniques que van succeir durant l'aparici.

Els sectors sn els barris del municipi, els quals organitzen sopars de sobaquillo als que estan convidats tots els vens del sector.Aquestos sopars es fan des-de el dia 2 fins el dia 5 de setembre.

Hi han 4 sectors:
 El primer sector s el del raval que est la part alta del poble i el sopar se fa a la plaa "Remigio soler".
 El segon sector s el del centre o de la plaa i tamb es els dels masos, aquest se fa a la "Plaa Major de la vila".
 El tercer sector s el de la "c sol"/C/Verge d'Agres, es fa al carrer Sant Antoni.
 El quart sector s el de Barxeta(el sector ms baix i ms habitat de la vila)i el soparet es fa al carrer Marila.

 El dia del Farolet .
El dia del farolet s el 6 de setembre i tamb es la vespra de la festa Major.
Durant el dia hi ha molts actes pro els ms importants son a poqueta nit.

De mati se fa el concurs de dibuix i el taller de farolets que donen nom al dia(veure ms avall).
Els farolets sn fanals amb llum de ciri que es fan dintre d'un mel per fora tenen dibuixos i son molt bonics.
A les 8 de la vesprada es fa l'ultima novena i desprs l'inici oficial de les festes, tot seguit desprs d'un arrebat aeri els xiquets que duen els farolets fan una cercavila, mentre tant els "cabots" (en castell Cabezudos) ballen les danses tpiques d'agres entre elles el ball de velles.
 Entre els dies  6 i 7 de setembre es fa "l'Ampalm" es a dir no dormir en tota la nit.

 Dia del Pastoret .
Aquest s el dia principal de la festa i te molts actes. A les 6 de la matinada es fa una missa en honor a els difunts dels pastorets, desprs es treu a la Mare de Deu del camar i es transporta al lloc on es va aparixer.

Tot seguit es fa la despert, amb traques i coets, i la diana, en la qual els musics recorren tot el poble tocant.

A les 8 del mati es fa l'acte principal del dia, L'ambaixada del pastoret, en la qual un ambaixador, baixant per tot el poble, recita una poesia en la qual narra l'historia  de la troballa de la Mare de Deu. Acte seguit, tots pugen al lloc de la troballa on s' acaba l'embaixa, se canta la Salve Regina i desprs es fa una missa de campanya. Desprs de tot a es baixa la Mare de Deu a l'esglsia on passar tot el dia.

Per la nit es fa una monumental Processo, on participa tot el mon que ve, perqu aquesta s una process que no es veu, sin que es participa en ella, i es monumental la gent que hi participa i les ciris que s'encenen. La process recorre tot el poble i s'acaba a la plaa on acaba de manera espectacular.

Desprs de tot a es fa un castell de focs artificials i a la una comena la revetla.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191495" title="Reichswehr" nonfiltered="4194" processed="4185" dbindex="79210">

La Reichswehr (defensa imperial) va ser l'organitzaci militar d'Alemanya des de 1919 fins a 1935, quan el govern nazi la rebateja com a Wehrmacht.

En el final de la Primera Guerra Mundial, les forces de l'Imperi Alemany s'havien desintegrat, moltes tropes es van ajuntar en el Freikorps (cossos lliures), una collecci d'unitats paramilitars voluntries que van estar implicades en xocs amb els revolucionaris espartaquistes entre 1918 i 1923 . La recin formada Repblica de Weimar el dia 6 de mar de 1919 va establir per decret el Vorlufige Reichswehr ("fora provisional de la defensa nacional"), consistint en un Vorlufige Reichsheer (exrcit nacional provisional) i un Vorlufige Reichsmarine (marina nacional provisional). Prop de 400.000 homes van ocupar serveis en el Reichsheer. 

El 30 de setembre, van reorganitzar a l'exrcit com l' bergangsheer ("exrcit transitori"). Aix durada fins a l'1 de gener de 1921, quan el Reichswehr va ser establert oficialment segons les limitacions imposades pel Tractat de Versalles. Limitat pel tractat a un total de 100.000 homes, el Reichswehr va ser compost pel : 
 Reichsheer, exrcit que consisteix en dos comandos del grup, set divisions d'infanteria, i tres divisions de cavalleria. Els tancs, l'artilleria pesada i l'avi van ser prohibits. ;
 Reichsmarine, marina limitada a un grapat de naus. Els submarins i l'avi van ser prohibits. ;

A pesar de les limitacions en la seva grandria, la seva anlisi de la prdua durant la Primera Guerra Mundial, es van dur a terme investigaci i desenvolupament en l'estranger que es planejava per a "poques millors". Tamb, encara que era prohibit tenir un estat major, en l'exrcit va continuar tenint les funcions tpiques d'un estat major sota nom "disfressat" de Truppendienst, l' "oficina de la tropa". 

Durant aquest temps, molts dels lders futurs de la Wehrmacht, per exemple, Heinz Guderian, primer en formular les idees que havien d'utilitzar amb tanta eficcia alguns anys ms tard. El Reichswehr mai era un aliat per a la democrcia per va romandre lleial al govern alemany democrtic. Es va emfatitzar el seu tarann apoltic. Aix va donar a la democrcia l'ocasi de convertir-se sense la intervenci de la direcci militar, per va reduir tamb la probabilitat de la resistncia militar contra Adolf Hitler. La influncia ms gran del desenvolupament del Reichswehr la tenia Hans von Seeckt (1866-1936), que durant 1920 -1926 fou "Chef der Heeresleitung" ("cap de la direcci de l'exrcit"). 

La reducci de la fora de la pau de l'exrcit alemany a partir del 780.000 (1913) a 100.000 va realar realment la qualitat del Reichswehr: noms els millors dels millors aspirants s'enrolaven a l'exrcit. La limitaci de la grandria Reichswehr tamb el va forar a modernitzar els mtodes de lluita i a adoptar les doctrines rpides, mbils per a la defensa, aquestes tesis defensades per von Seeckt i Guderian, que conduiria ms endavant a l'atac llampec. 

Durant 1933 i1934, desprs que Adolf Hitler assums com canceller d'Alemanya, el Reichswehr va comenar un programa secret de l'extensi, que finalment va arribar a ser pblic amb la creaci formal de la Wehrmacht el 1935.

 Referncies .
Wheeler-Bennett, Sir John The Nemesis of Power: German Army in Politics, 1918-1945 New York: Palgrave Macmillan Publishing Company, 2005.

 Enllaos externs .
  Axis History Factbook - Reichswehr;
  Pgina de Feldgrau sobre el Reichswehr;
  Arxius de manuals de tcniques 1900-1945;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191496" title="Puig Castellar" nonfiltered="4195" processed="4186" dbindex="79211">

Geografia:
Puig Castellar: cim del municipi d'Espolla a la comarca de l'Alt Empord.
Puig Castellar: cim del municipi de La Llacuna a la comarca de l'Anoia.
Puig Castellar: cim del municipi de Baleny a la comarca d'Osona.
Puig Castellar: cim del municipi de Sant Boi de Lluans a la comarca d'Osona.
Puig Castellar: cim del municipi de Biosca a la comarca de la Segarra.
Puig Castellar: cim del municipi d'Ogassa a la comarca del Ripolls.
Puig Castellar (Maresme): cim del municipi d'Arenys de Mar per ms aprop de Caldetes.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191497" title="Jatiel" nonfiltered="4196" processed="4187" dbindex="79212">

Jatiel s un municipi d'Arag, situat a la provncia de Terol, concretament a la comarca del Baix Martn. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191501" title="Heinrich Brning" nonfiltered="4197" processed="4188" dbindex="79213">


Dr.  (26 de novembre de 1885   30 de mar de 1970) fou un poltic alemany.
Va nixer a Mnster, Westflia, va estudiar histria, dret i economia nacional a diverses universitats alemanyes i a la London School of Economics. Ms tard va servir com artiller de metralladores durant la Primera Guerra Mundial, on va rebre el rang d'oficial. En 1925 va ser escollit per al Reichstag, el Parlament alemany, en el qual va representar Breslau. En 1929 va passar a encapalar el Partit de Centre (Z), tamb dit Partit de Centre Catlic, formant part de la seva ala dreta. 

Reconegut per la seva perspiccia financera, fou nomenat Canceller d'Alemanya el 29 de mar de 1930, desprs de l'enfonsament del govern de coalici social demcrata de Hermann Mller, en un esfor de posar remei a la crisi econmica causada per la Gran Depressi. No obstant aix, abans d'un mes de mandat, el seu remei per a aquella situaci catica - augment d'impostos i retallades severes de pressupostos   van ser rebutjats pel Reichstag i no es van implementar fins a l'estiu, quan el President Paul von Hindenburg va comenar a governar per decret, basant-se en l'article 48 de la constituci de Weimar, prescindint del parlament. Les mesures van ser infructuoses. 

Desprs de fracassar en les negociacions sobre el rearmament i la prohibici de les organitzacions paramilitars nazis, el President, aconsellat pel general Kurt von Schleicher va substituir Brning (30 de maig de 1932) per un altre membre de la mateixa ala dreta del seu partit, Franz von Papen, abans que Adolf Hitler fos nomenat canceller, el 30 de gener de 1933. 

Brning va abandonar Alemanya el 1934 per a escapar de les purgues poltiques de Hitler. Es va installar al Regne Unit i ms tard als Estats Units, on va fer classes a la Universitat de Harvard d'Administraci d'Empreses (Harvard University's School of Business Administration). Va tornar a Alemanya el 1952 i no podent continuar amb la seva carrera poltica, va tornar als Estats Units, on va morir el 1970. En el seu exili va escriure "Memries 1918   1934"

Primer Govern de Brning, Mar de 1930 - Octubre de 1931. 
Heinrich Brning (Z) - Canceller ;
Hermann Dietrich (DDP) - Vice Canceller i Ministre d'Economia ;
Julius Curtius (DVP) - Ministre d'Afers exteriors ;
Joseph Wirth (Z) - Ministre de l'Interior ;
Paul Moldenhauer (DVP) - Ministre de Finances ;
Adam Stegerwald (Z) - Ministre de Treball ;
Johann Viktor Bredt (Economy Party) - Ministre de Justcia) ;
Wilhelm Groener - Ministre de Defensa ;
Georg Schtzel (BVP) - Ministre de Correus ;
Theodor von Gurard (Z) - Ministre de Transport ;
Martin Schiele (DNVP) - Ministre d'Alimentaci ;
Gottfried Treviranus (Partit Conservador del Poble) - Ministre de Areas Ocupades ';

Canvis 
3 de maig de 1930 - Bredt dimiteix com a ministre de Justcia. s succet pel ministre suplent, Curt Jol. ;
26 de juny de 1930 - Dietrich succeir Moldenhauer com a Ministre de Finances. Dietrich s succet com a Ministre d'Economia pel ministre suplent Ernst Trendelenburg. ;
1 d'octubre de 1930   Amb l'evacuaci de Rennia pels aliats, Treviranus es va convertir en Ministre sense cartera. ;
Segon Gabinet de Brning, Octubre de 1931 - Maig de 1932. 
Heinrich Brning (Z)   Canceller i Ministre d'Afers exteriors ;
Hermann Dietrich (DSP) - Vice Canceller i Ministre de Finances;
Wilhelm Groener - Ministre de l'Interior i Ministre de Defensa ;
Hermann Warmbold - Ministre d'Economia ;
Adam Stegerwald (Z) - Ministre de Treball ;
Curt Jol - Ministre de Justcia ;
George Schtzel (BVP) - Ministre de Correus ;
Gottfried Treviranus (Partit Conservador del Poble) - Ministre de Transport ;
Martin Schiele (Partit de l'Estat Cristi del Poble) - Ministre d'Agricultura ;
Canvis 
6 de maig de 1932 - Warmbold dimiteix com a Ministre d'Economia i s succet pel ministre suplent Ernst Trendelenburg ;

Enllaos externs.
  Biografia online de Heinrich Brning;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191502" title="Vinaceite" nonfiltered="4198" processed="4189" dbindex="79214">


Vinaceite s un municipi de la comarca del Baix Martn, provncia de Terol, a l'Arag. L'economia del poble es basa en l'agricultura de l'olivera i la ramaderia. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191503" title="Alleps" nonfiltered="4199" processed="4190" dbindex="79215">


Alleps (en castell i oficialment Allepuz) s un municipi de la provncia de Terol, emplaat a la comarca del Maestrat aragons.

 Enllaos externs .
Ajuntament d'Allepuz;
Frum d'Allepuz;
Allepuz;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191505" title="Gal" nonfiltered="4200" processed="4191" dbindex="79216">

Gal de Prgam de Prgam (Grec:        , Gal nos; Llat: Claudius Galenus; 129 dC   aprox. 200 o 216), tamb conegut simplement com a Gal , fou un metge molt important de l'poca clssica. Del seu nom encara deriva la denominaci de "gal" als metges i la branca de la Farmcia dita Galnica (actualment dita Tecnologia farmacutica).

El nom de "Claudius", absent als texts grecs, es va documentar per primera vegada al Renaixement.

Biografia.
Era nadiu de Prgam on va nixer la tardor del 130. El seu pare es deia Nicon i era arquitecte. Va estudiar de jove i als 15 anys va comenar estudis de filosofia i als 17 anys el pare va decidir que es dediqus a la medicina i va estudiar amb Escri (Aeschrion) i Estratnic de Prgam (Stratonicus). El pare va morir quan Gal tenia 20 anys. 

Llavors va anar a Esmirna on va estudiar amb el filsof platnic Alb; desprs va anar a Corint i a Alexandria i va estudiar sota Eli Mecci i Ifici. Segurament fou en aquesta poca que va visitar altres pasos com Cilcia, Fencia, Palestina, Esciros, Creta i Xipre. 

Desprs va tornar a Prgam quan tenia 29 anys i fou nomenat pel gran sacerdot de la ciutat com metge de l'escola de gladiadors on va adquirir gran reputaci. El 163 o 164 va deixar Prgam i va anar a Roma per primera vegada on va romandre 4 anys on va adquirir molta fama. Aqu va escriure la seva primera obra De Hippocratis et Platonis Decretis, i desprs De Anatomicis Administrationibus, i alguns altres tractats. 

Va deixar la ciutat degut a una pesta que es va declarar el 166 a Antioquia i va arribar a la capital de l'Imperi l'any segent. Va embarcar a Brundusium i va tornar a Prgam.

Fou cridat per Marc Aureli que li va ordenar reunir-se amb ell a Aquileia on preparava una campanya i va arribar a aquesta ciutat el 169 quan la pesta afectava al campament imperial. Fou llavors que Luci Ver va morir d'una apoplexia, en territori de Vencia. 

Gal va acompanyar a l'emperador a Roma. Aviat va morir tamb Anni Ver, fill de l'emperador i aquest va encarregar a Gal tenir cura del seu fill Luci Aureli Cmmode que tenia 9 anys. El 170 va preparar per ordre de l'emperador el fams compost mdic  anomenat Theriaca, que l'emperador prenia diriament . A Roma va escriure els seus principals tractats com De Usu Partium Corporis Humani, i  De Hippocratis et Platonis Decretis.

Uns anys desprs va tornar a Prgam i va visitar l'illa de Lemnos on va buscar informaci sobre la medicina coneguda per  "Terra Lemnia" o "Terra Sigillata". Potser va visitar Roma un altra vegada i hauria preparat la Theriaca per a Alexandre Sever.

Els autors grecs no esmenten la seva mort per l'rab  Abul Faradj diu que va morir a Siclia; Suides diu que tenia 70 anys i per tant hauria mort vers 200 o 201 per Abul Faradj diu que tenia 88 anys. 

Obres.
Va deixar nombroses obres.

Treballs d'anatomia i fisiologia;
1.            , De Temperamentis, en tres llibres;
2.                    , De Atra Bile ;
3.      ?               , De Facultatibus Naturalibus, en tres llibres;
4.                            , De Anatomicis Administrationibus ;
5.                             , De Ossibus ad Tirones;
6.                                  , De Venarum et Arteriarum Dissectione ;
7.                     , De Nervorum Dissectione ;
8.                   , De Musculorum Dissectione ;
9.                     , De Uteri Dissectione ;
10.                                           , An in Arteriis secundum Naturam Sanguis contineatur ;
11.                   , De Musculorum Motu ;
12.               , De Semine ;
13.                                          , De Usu Partium Corporis Humani, en 17 llibres;
14.                       , De Odoratus Instrumento ;
15.            ,         , De Usu Respirationis ;
16.                    , De Usu Puluum ;
17.                                                      , Quod Animi Mores Corporis Temperamenta sequantur ;
18.                          , De Foetuum Formatione ;
19.                        , An Animal sit, quod est in Utero (probablement espuri);
20. De Anatomia Virorum (probablement espuri);
21. De Compagine Membrorum, sive De Natura I Humana (probablement espuri);
22. De Natura et Ordine cujuslibet Corporis (probablement espuri). ;
23. De Molibus Manifestis et Obscuris (no escrit per ell, noms compilat dels seus escrits);
24.           , De Humoribus (probablement espuri);
Treballs de diettica i higiene;
25.                                         , De Optima Corporis nostri Constitutione ;
26.             , De Bono Habitu ;
27.                 ,                               , Utrum Medicinae sit, vel Gymnastices Hygieine ;
28. De Attenuante Victus Ratione ;
29.        , De Sanitate Tuenda (vol. vi.). ;
30.                     , De Alimentorum Facultatibus ;
31.                                    , De Probis et Pravis Alimentornum Succis ;
32.              , De Ptisana ;
33.                                      , De Parvae Pilae Exercitio ;
34. De Dissolutione Continua, sive De Alimentorum Facultatibus ;
Treballs de Patologia;
35.                         , De Inaequali Intemperie ;
36.               , De Difficili Respiratione ;
37.             , De Plenitudine ;
38.                          , De Tumoribus praeter Naturam ;
39.            ,           ,            ,           , De Tremore, Palpitatione, Convulsione, et Rigore ;
40.                                   , De Totius Morbi Temporibus (dubts);
Treballs de diagnosi i semiologia;
41.                          , De Locis Affectis, en sis llibres, sovint anomenat             , Diagnostica. ;
42.                      , De Differentiis Febrium ;
43.                               , De Morborum Temporibus ;
44.                                   , De Pulsibus ad Tirones ;
45.                      , De Differcntia Pulsuum ;
46.                        , De Dignoscendis Pulsibus ;
47.                                  , De Causis Pulsuum;
48.                        , De Praesagitione ex Pulsibus;
49.                                       , Synopsis Librorum suorum de Pulsibus ;
50.                     , De Criticis Diebus (vel Decretoriis) ;
51.             , De Crisibus ;
52. De Causis Procatarcticis ;
53.                        , De Differentia Morborunm ;
54.                                  , De Morbrum Causis ;
55.                          , De Symptomatum Differentia ;
56.                        , De Causis Symptomatum, en tres llibres;
57.                                               , Quomodo sint Deprehendendi Morbum Simulantes ;
58.                                , De Dignotione ex Insomniis;
59.                                    , De Praenotione ad Epigenem (sive Posthumum);
60.           , De Typis (dubts);
61.                               ,                , Adversus eos qui de Typis scripserunt, vel de Periodis (dubts);
62.                , De Praenotione (espuri);
63.                                    , Praesagitio Experta et omnino Vera (espuri);
64.                                                          , Prognostica de Decubitu ex Mathematica Scientia (espuri);
65.           , De Urinis (dubts);
66.                      , De Urinis Compendium (espuri);
67.                                          ,                , De Urinis ex Hippoerate, Galeno, et aliis quibusdam;
68.                           , De Pulsibus ad Antonium (espuri);
69. Compendium Pulsuum (espuri);
 Treballs de Farmcia i medicaments ;
70.                                             , De Temperamentis et Facultatibus Simplicium Medicamentorum, en 11 llibres;
71.               ,                         , De Compositione Medicamentorum secundum Locos ;
72.                                      , De Compositione Medicamentorum secundum Genera ;
73.               , De Astidotis ;
74.                , De Remediis facile Parabilibus ;
75.                              , De Theriaca ad Pisonen ;
76.                                   , De Theriaca ad Pamphilianum ;
77. Liber Secretorum ad Monteum (espuri).
78. De Medicinis Expertis (espuri).
79.                                   , De Ponderibus et Mensuris Doctrina (espuri).
80.                     , De Succedancis (espuri);
81. De Simplicibus Medicamentis ad Paternainum (espuri);
82. De Plantis (espuri).
83. De Virtute Centaureae (espuri).
84. De Clysteribus (espuri);
85. De Catharticis (espuri);
Treball de teraputica i cirurgia;
86.                    , Medendi Methodus;
87.                             , Ad Glauconem de Medendi Methodo ;
88.                                   , De Venae Sectione, adversus Erasistratum ;
89.                                               ?   , De Venae Sectione adversus Erasistrateos Romae degentes ;
90.                                      , De Curandi Ratione per Venae Sectionem ;
91.              , De Marasmo ;
92.                            , Pro Puero Epileptico Consilium;
93.             ,            ,       ,           ,                , De Hirudinibus, Revulsione, Cucurbitula, Incisione et Scarificatione ;
94.                             ?    ,         , De Purgantium Medicamentorum Facultate (dubts);
95.                   , De Fasciis (dubts);
96.                 , De Venae Sectione (espuri);
97.                                                       , De Renum Affectuum Dignotione et Curatione (espuri).
98. De Colico Dolore (espuri);
99. Introductorius Liber Varias Morborum Curas complectens (espuri);
100. De Cara Icteri (espuri);
101.                                ,     ?     ,                , De Melancholia ex Galeno, Rufo, et aliis quibusdam ;
102. De Oculis (espuri);
103. De Gynaeceis, o. De Passionibus Mulierum (espuri);
104. De Cura Lapidis (espuri);
105. De Dynamsidiis (espuri);
106.                      ,                        ,         , Quos quibus Catharticis Medicamentis, et quando purgare oporcut ;
Comentaris sobre Hipcrates. ;
107.                                 , Quod Optimus Medicus sit quoque Philosophus ;
108.            ?                     , De Elementis secundum Hippocratem 109.                                 , Hippocratis Dictionum Exoletarum Explicatio ;
110.                      , De Septimestri Partu ;
111. Comentari sobre De Natura Hominis ;
112. Sobre De Salubri Victus Ratione ;
113. Sobre De Are, Aquis, et Locis ;
114. Sobre De Alimento ;
115. Sobre De Humeoribus ;
116. Sobre el Prognosticon ;
117. Sobre  Draedictiones (o Prorrhetica) ;
118. Sobre De Morbis Popularibus ;
119. Sobre De Morbis Popularibus ;
120. Sobre De Morbis Popularibus ;
121. Sobre De Morbis Popularibus ;
122. Sobre Aforismes d'Hipcrates, en 7 llibres;
123.           , Adrersus Lycum ;
124.                                                              , Adversus ca quae a Juliano in Hipplocratis Aphorismuos dicla sunt ;
125. Comentari sobre Hipcrates, De Ratione Victus in Morbis Acutis ;
126. On De Officina Medici;
127. On De Fracturis;
128. On De Articulis ;
129.                                , De Comate secundum Hippocratem (dubts);
130.                                                             , De Victus Ratione in Merbis Acutis secundum Hippocratem (dubts);
Altres treballs;
131.                                , De Sectis ad Tirones, or ad eos qui introducuntur ;
132.                                       , De Optima Secta ad Thraybulum ;
133.                         , De Optima Doctrina ;
134.                                   , De Sophismatibus (vel Captionibus) penes Dictionem ;
135.                                  , Oratio Suasoria ad Artes ;
136.                                        , De Constitutione Artis Medicae ad Palrophilum ;
137.                                           , De Hippocratis et Platonis Decretis ;
138.              , Ars Medica ;
139.                       , De Libris Propriis ;
140.                                  , De Ordine Librorum Propriorum ;
141.                                                                 , De Dignotione et Curatione Propriorum cujusque Anims Affectuum ;
142.                                                                 , De Dignotione et Curatione cujusque Animi Peccatorum ;
143.         ,        , Introduclio, seu Medicus (dubts);
144. De Subfiguratione Empirica ;
145.          , De Consuetudinibus (dubts);
146.                        , De Historia Philosophica.
147.              , Definitiones Medicae (dubts);
148. De Partibus Artis Medicae (dubts);
149.                          , Quod Qualitates Incorporeae sint (espuri);

Remarques.












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191506" title="Galria Fundana" nonfiltered="4201" processed="4192" dbindex="79217">
Galria Fundana fou la segona esposa de l'emperador Vitelli amb la qual va tenir una filla, i un fill, de nom Germnic que fou mort per odre de Licini Muci el prefecte de Vespasi. Era filla d'un pretor. Galria va protegir del seu marit a Trcal (Trachalus) que havia estat denunciat i no va estar d'acord en les injustcies ordenades pel seu marit. (Tcit Hist. 2.59, 60-Z1, 64-Z1, 3.66-Z2, 4.80-Z2; Suetoni. Vit. 6; Di Cassi.)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191507" title="Calpurni Galeri" nonfiltered="4202" processed="4193" dbindex="79218">
Calpurni Galeri fou un fill adoptiu de Galba i fill de Corneli Pis. Galba el va adoptar al pujar al tron el 69 quan encara era molt jove. Era molt popular i ms tard fou detingut per ordre de Licini Muci, el prefecte de Vespasi, i portat a una fortalesa on fou executat injectant-li ver.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191509" title="Harriet Beecher Stowe" nonfiltered="4203" processed="4194" dbindex="79219">

Harriet Elizabeth Beecher Stowe, nascuda Harriet Elizabeth Beecher (Litchfield, Connecticut, 14 de juny de 1811   Hartford, Connecticut, 1 de juliol de 1896) va ser una abolicionista i autora de ms de 10 llibres, sent el ms fams Uncle Tom's Cabin (La Cabana de l'Oncle Tom), en la qual narra la histria de la vida en l'esclavitud i que va ser publicada inicialment en forma d'episodis serials de 1851 a 1852 en un rgan abolicionista, The National Era , editat per Gamaliel Bailey. Tot i que Stowe mai no havia estat al Sud nord-americ, va publicar subsegentment A Key to Uncle Tom's Cabin, un treball en el qual documentava la veracitat de la seua descripci de les vides dels esclaus en la novella original. La seua segona novella va ser Dred: A Tale of the Great Dismal Swamp: tamb en contra de l'esclavitud.

Nascuda a Litchfield, Connecticut i criada a Hartford, era la setena filla de Lyman Beecher, un capell congregacional abolicionista de Boston, i Roxana Foote Beecher, i la germana del fams pastor, Henry Ward Beecher. EL'any 1832, la seua famlia es va mudar a Cincinnati, una altra fervent ciutat de la causa abolicionista, on son pare va esdevenir el primer president del Seminari Teolgic de Lane. En aqueix lloc, va obtenir coneixement propi de l'esclavitud i de l'organitzaci clandestina de suport als esclaus anomenada Ferrocarril subterrani, factors que la van motivar a escriure Uncle Tom's Cabin, la primera gran novella nord-americana amb un heroi afroameric.

La mort de sa mare (quan ella tenia quatre anys), i la convivncia amb la seua madrastra li brindar una imatge deteriorada sobre la qesti de la maternitat, que es troba present en gran part dels seus treballs. Malgrat seguir les creences religioses de la seua famlia, aviat s'apartar del Calvinisme ortodox de son pare, si b part d'aquesta influncia es troba en les seues novelles.

L'any 1836 Harriet Beecher va contraure matrimoni amb Calvin Stowe, un capell vidu. Desprs, ella  i el seu marit es van mudar a Brunsvic, Maine, en obtenir el marit una posici acadmica al Bowdoin College. Harriet i Calvin van tenir set fills, per alguns d'ells van morir a d'infants. Les seues primognites, les bessones Hattie i Eliza, van nixer el 29 de setembre de 1836. Quatre anys ms tard, el 1840, naix el seu fill Frederick William. L'any 1848 va nixer el seu fill Samuel Charles, per l'any segent va morir com resultat d'un clera epidmic. 

La casa de Harriet Beecher Stowe a Cincinnati, Ohio, s la primera llar de son pare, Lyman Beecher, al campus del Seminari Lane. Harriet va viure aqu fins el seu matrimoni. Es troba oberta el pblic i funciona com un lloc histric i cultural, concentrant-se en Harriet Beecher Stowe, el Seminari de Lane i el Ferrocarril subterrani. Tamb s'hi exposa histria afroamericana. Est localitzada a 2950 Gilbert Avenue, Cincinnati, OH 45206.


 Llista parcial d'obres .
The Mayflower; or, Sketches of Scenes and Characters Among the Descendants of the Pilgrims (1834);
La cabana de l'oncle Tom (1852);
A Key to Uncle Tom's Cabin (1853);
Dred, A Tale of the Great Dismal Swamp (1856) ;
The Minister's Wooing (1859);
The Pearl of Orr's Island (1862) ;
Amb el pseudnim "Christopher Crowfield";
House and Home Papers (1865);
Little Foxes (1866);
The Chimney Corner (1868);
Men of Our Times (1868);
Old Town Folks (1869);
Little Pussy Willow (1870);
Lady Byron Vindicated (1870);
My Wife and I (1871);
Pink and White Tyranny (1871);
Palmetto-Leaves (1873);
We and Our Neighbors (1875);
Poganuc People (1878);










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191511" title="Partit de Centre (Alemanya)" nonfiltered="4204" processed="4195" dbindex="79220">
 
El Partit de Centre (Deutsche Zentrumspartei o solament Zentrum), sovint anomenatt Partit de Centre Catlic, fou un partit poltic catlic a Alemanya durant el segon Imperi Alemany (Kaiserreich) i la Repblica de Weimar. 

Va ser fundat el 21 de mar de 1871 per a protegir els drets de la minoria catlica a la nova Alemanya, el partit va guanyar fora durant els anys 70 (1870-1880) en la seva reacci contra la 'lluita cultural' (Kulturkampf) d'Bismarck contra l'Esglsia Catlica. El partit destac per la barreja de classes a les quals va representar, des dels treballadors catlics fins als aristcrates. Desprs del final del Kulturkampf, el Partit del Centre va fer les paus amb el govern i sovint va formar part de les coalicions que van donar la majoria en el Reichstag a diversos governs. 

Si b el partit don suport al govern per a l'inici de la Primera Guerra Mundial, molts dels dirigents de la seva branca esquerrana, en particular Matthias Erzberger, es van mostrar a favor d'un acord negociat, sent ell una persona clau en el trnsit a la "Resoluci de Pau" del Reichstag de 1917. 

El Partit de Centre, els principis pragmtics del qual generalment deixaven obert el suport tant a una forma de govern monrquica com republicana, va provar ser un dels pilars de la Repblica de Weimar participant en cada govern de Weimar entre 1919 i 1932, a pesar de la defecci de la seva branca bavaresa en 1919 per a formar el Partit Popular de Baviera. El seu electorat tamb va demostrar ser menys susceptible a l'"encant" del Nazisme enfront de la majoria de partits burgesos, degut en gran part als seus forts vincles amb l'Esglsia. El Partit de Centre va entrar en l'oposici per primera vegada, desprs de la destituci com a Canceller del seu lder, Heinrich Brning, en 1932. 

El partit es va mostrar inefica en l'oposici a la presa de poder pels nazis, quan la majoria dels seus delegats van votar a favor en l'acte d'investidura de Hitler, al mar de 1933. El partit va ser dissolt poc desprs pels nazis. El Partit de Centre va ser refundat desprs de la Segona Guerra Mundial, per aviat la majoria dels seus membres es van barrejar amb altres partits confessionals per a formar la Uni Demcrata Cristiana (abreujat CDU en alemany). 




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191513" title="Galla (emperadriu)" nonfiltered="4205" processed="4196" dbindex="79221">
Galla (Galla) fou la filla de l'emperador Valentini I i segona esposa de Teodosi I el Gran. Va acompanyar a la seva mare Justina i el seu germ Valentini II quan van fugir cap a Constantinoble degut a la invasi d'Itlia per Magne Mxim el 387. 

Justina va tenir l'habilitat de donar a conixer la seva filla a l'emperador. Galla era molt maca i l'emperador no va tardar a demanar-li matrimoni i Justina li va refusar el consentiment excepte si feia fora a Mxim i restaurava a Valentini II. Teodosi va accedir i l'enlla es va formalitzar a finals del 387. 

Durant l'absncia de Teodosi que va anar a Itlia, Galla es va trobar a palau amb el seu fillastre Arcadi i els que governaven en nom seu. Va morir de part, el 394, quan Teodosi preparava l'atac a Eugeni i Arbogast, i va deixar una filla,  Galla Placdia i un fill, Graci (que va morir abans que el seu pare); el part que  va provocar la mort de Galla no se sap si fou el de Graci o un tercer part. Es creu que era arriana com tamb ho era Justina.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191516" title="(1035) Amata" nonfiltered="4206" processed="4197" dbindex="79222">
Amata s l'asteroide nmero 1035. Va ser descobert per l'astrnom Karl Wilhelm Reinmuth des de l'observatori de Heidelberg (Alemanya),el 29 de setembre de 1924. La seva designaci alternativa s 1924 SW.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191519" title="Franz von Papen" nonfiltered="4207" processed="4198" dbindex="79223">


 (29 d'octubre de 1879 - 2 de maig de 1969) va ser un poltic i diplomtic alemany de la Repblica de Weimar i del Tercer Reich, les poltiques del qual van ser importants per a ascendir Adolf Hitler al poder. Conegut per les seves intrigues, fou conegut com el diable amb barret de copa alta. 

Fill d'una rica famlia catlica de Westflia, Papin va servir com a soldat en el front turc durant la Primera Guerra Mundial. A la seva tornada es va incorporar a la poltica, unint-se al Partit de Centre, tamb conegut com a Partit de Centre Catlic. L'1 de juny de 1932 va sortir de la relativa foscor quan el president Paul von Hindenburg el va triar per a substituir al Canceller, Heinrich Brning, capdavanter del propi partit de Von Papen. Aquest canvi va ser motivat en gran part per la influncia del general Kurt von Schleicher, que era el conseller ms proper de Hindenburg. 

Papen, expulsat del Partit de Centre Catlic per la seva traci a Brning, no tenia prcticament suport en el Reichstag, excepte del conservador Partit Nacional del Poble d'Alemanya (DNVP). Papin govern de forma autoritria, llanant un cop contra el govern social demcrata de Prssia, i revocant la prohibici del seu predecessor sobre la Secci d'Assalt SA per a satisfer als nazis, als qui volia convncer perqu donessin suport al seu govern. En ltima instncia, desprs de dues eleccions per al Reichstag, aconseguint noms incrementar la fora dels nazis en el parlament, sense que Von Papen obtingus un major suport parlamentari, aquest va ser forat a renunciar com a Canceller i reemplaat per Schleicher el 4 de desembre de 1932, el qual esperava establir una mplia coalici de govern guanyant el suport de nazis i comerciants unionistes social-demcrates. 

Com cada vegada era ms obvi que la maniobra de Schleicher para trobar una majoria en el Reichstag era infructuosa, Papen i el lder del Partit Nacional del Poble d'Alemanya (DNVP) Alfred Hugenberg van arribar a un acord amb Hitler per a nomenar-lo Canceller d'una coalici de govern amb els nacionalistes i Papen servint com vicecanceller. Von Papen utilitz el seu vincle personal amb l'anci president Hindenburg, persuadint-lo perqu, finalment el 30 de gener de 1933 acabs destituint Schleicher i nomenant a Hitler per al lloc de Canceller. Von Hindenburg sempre s'havia mostrat en contra de donar tal crrec a Hitler, fins i tot ho havia fet de forma pblica. Ell desitjava que fos Von Papen qui el recupers, per: la insistncia de l'ltim en cedir-lo a Hitler, el consell de Oskar Hindenburg (fill del president) i rumors d'un possible cop d'estat, van fer que Hindenburg acabs nomenant Adolf Hitler per al lloc de Canceller. El 20 de Juliol de 1933, Von Papen va servir de representant del govern de Hitler al Vatic per a la signatura d'un concordat entre l'Esglsia Catlica i el partit Nazi. 

Una vegada Hitler va arribar al poder, Von Papen i els seus aliats van ser marginats rpidament i ell mateix retirat de la vicecancelleria el 1934. Ms endavant, el 30 de juny del 1934, en la Nit dels ganivets llargs, van ser assassinats molts enemics d'Hitler, tant de dintre com de fora del partit (incls Schleicher). Von Papen va ser arrestat i mantingut sota arrest domiciliari durant tres dies, mentre la seva secretria, Herbert von Bose, i Edgar Julius Jung, que escrivia els seus discursos, van ser assassinats. 

Ms tard, Papin va servir al govern nazi com a ambaixador a ustria de 1934 a 1938 i a Turquia de 1939 a 1944. En aquest ltim pas conegu el llavors Nunci Apostlic Giuseppe Angelo Roncalli (ms tard conegut com el Papa Joan XXIII) el qual va exercir la seva influncia en la seva decisi d'alliberar molts jueus que anaven a ser traslladats als camps de concentraci. Von Papen fou capturat pels aliats desprs de la guerra i va ser un dels acusats en els importants Judicis de Nuremberg, per va ser absolt i condemnat a treballs forats. Durant els anys 50 va intentar, sense xit, reprendre la seva carrera poltica. Va morir el 1969 a l'edat de 89 anys.
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191522" title="(1042) Amazone" nonfiltered="4208" processed="4199" dbindex="79224">
Amazone s l'asteroide nmero 1042. Va ser descobert  per l'astrnom Karl Wilhelm Reinmuth des de l'observatori de Heidelberg (Alemanya), el 22 d'abril de 1925. La seva designaci alternativa s 1925 HA.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191524" title="Terpia de shock" nonfiltered="4209" processed="4200" dbindex="79225">

Terpia de shock s un grup de msica rock en catal originari de la Garrotxa.
 Histria .
Durant l estiu de 2006 en Ferran Masseg que ja cantava amb un grup d amics, i en Jaume Sucarrats, que tocava la guitarra, es varen trobar en diverses ocasions per tocar plegats varies canons amb guitarra acstica, i veu. Arran d aquestes trobades varen comenar a compondre algunes melodies que amb el temps van anar-se convertint en canons com Carla i Sense tu, una de les obres ms populars entre el pblic.

En Ferran i en Jaume van anar a buscar a en Gerard Lopez que es va incorporar al grup quan noms tenia 13 anys. Setmanes ms tard es va incorporar el baixista olot, Albert Pars, que va encaixar perfectament al grup i tots quatre van comenar a escriure canons i assajar-les en directe.

I desprs de mesos de treball han esdevingut un petit fenomen social dintre el seu espai. La seva primera actuaci va sser a la festa d estudiants de Sant Toms, a la discoteca Kratter s, i a partir d aqu han anat actuant en diversos llocs com en la festa de l escola Pia, a les Preses, al Mallol... i tenen molts ms concerts preparats en el seu calendari.

I el passat dia 15 d'agost Terpia de shock va presentar la can Sense Tu al Concurs de Can de Salitja en el que van ser el grup ms votat pel pblic assistent, el qual els va atorgar el Premi Popular.

Terpia de Shock tamb ha guanyat el Premi Enderrock al millor Grup Revelaci 2008, premi al qual estava nominat. El dia 19 de febrer es far l'entrega de premis a la Sala Bikini de Barcelona.

 Membres del grup .
Albert Pars, "Pars" (17) - Baix. Poblaci: Olot;

Ferran Masseg, "Massa" (16) - Veu. Poblaci: Les Preses;

Gerard Lopez, "Gerard" (14) - Bateria. Poblaci: Les Preses;

Jaume Sucarrats, "Suka" (18) - Guitarra. Poblaci: Les Preses;

 Discografia .
Terpia de shock - 2007 - Barbar Produccions;
Escapa't amb mi - 2008 - RGB Supports;

Referncies.


 Enllaos externs.
Web oficial del grup;
MySpace del grup;
Histria del grup;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191526" title="(725) Amanda" nonfiltered="4210" processed="4201" dbindex="79226">
 Amanda s l'asteroide nmero 725. Va ser descobert per l'astrnom Johann Palisa des de l'observatori de Viena (ustria), el 21 d'octubre de 1911. La seva designaci alternativa s 1911 ND.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191528" title="(284) Amalia" nonfiltered="4211" processed="4202" dbindex="79227">
 Amalia s l'asteroide nmero 284. Va ser descobert per l'astrnom Auguste Charlois des de l'observatori de Nia (Frana), el 29 de maig de 1889.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191532" title="(3581) Alvarez" nonfiltered="4212" processed="4203" dbindex="79228">
lvarez s l'asteroide nmero 3581. Va ser descobert per els astrnoms C. Shoemaker i E. Shoemaker des de l'observatori de Monte Palomar (Estats Units), el 23 d'abril de 1985. La seva designaci alternativa s1985 HC.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191533" title="Blue Dragon" nonfiltered="4213" processed="4204" dbindex="79229">
Blue Dragon s un joc de rol per la consola de videojocs Xbox 360 desenvolupat per Mistwalker i Artoon i publicat per Microsoft Game Studios. Ha esdevingut el primer joc tradicional d'RPG japons per l'Xbox 360. En el projecte hi ha intervingut Akira Toriyama (creador de Bola de Drac i Dr. Slump) en el disseny dels personatges i Hironobu Sakaguchi (creador de la srie de videojocs Final Fantasy) en la supervisi del seu desenvolupament.

Personatges.
Herois.
Shu (veu de Keiko Nemoto): Protagonista. s un noi de 15 anys (en la versi animada en t 10) que viu amb el seu avi. La seva ombra s un drac blau (Blue Dragon).
Kluke (veu de Erino Hazuki): Una noia de 16 anys amable i madura, amiga d'en Shu i en Jiro. La seva ombra s un fnix.
Jiro (veu de Daisuke Namikawa): Jove de 17 anys i amic d'en Shu i de la Kluke. La seva ombra s un minotaure.
Zola (veu de Romi Paku): Mercenria. Una jove de 20 anys bastant freda i forta. La seva ombra s'anomena Killer Bat.
Marumaro (veu de Sakiko Uran): Un personatge amb forma de gat de la tribu dels Debi. T al voltant de 14 anys i la seva ombra s'anomena Saber-Tooth Tiger.

Enemics.
Nene: L'enemic principal. s qui lidera els atacs contra els pobles d'en Shu, de la Kluke i d'en Jiro. La seva ombra s un drac lila.
Deathory: La mascota d'en Nene. Es limita a repetir les paraules d'aquest i a gaudir del patiment que causa.
Mecha Szabo: General de les forces enemigues.

Anime.
L'adaptaci de l'anime s dirigida per Yukihiro Matsushia, animada pels Estudis Pierro i co-produda per Sky Perfect Wellthink, TV Tokyo i Pierrot. Va ser anunciat el novembre de 2006 i es va comenar a emtetre el 7 d'abril del 2007. Actualment encara s'est emetent i consta de 51 episodis. Est llicenciat a Amrica del Nord i a Europa.

Llista d'episodis.
Shadow, initiate - Kage, hatsudou (    ) (07-04-2007);
Blue Power - Aoki chikara (   ) (14-04-2007);
Shu and Jiro - Shu to Jiro (       ) (21-04-2007);
The Trump Cards are the Pants - Kirifuda ha PANTSU (       ) (28-04-2007);
General Rogi - Zeneraru Rogi (       ) (05-05-2007);
Light Weat - Fuwafuwa mugi (       ) (12-05-2007);
A Lady's Trap - Kifujin no wana (      ) (19-05-2007);
Knight Master - Naito Masutaa (       ) (26-05-2007);
The Battle With Wedding Proposal - Puropoozu dai sakusen (        ) (02-06-2007);
Rogi Attacs - Rogi, shuurai (     ) (09-06-2007);
Breaking Through the Encircling Net - Houi ami wo toppaseyo (        ) (16-06-2007);
Dragunfar Special Attack Unit - Doragunfaa tokkoutai (       ) (23-06-2007);
Infiltration - Sennyuu (  ) (30-06-2007);
Kluke's Feelings - Kurukku no omoi (       ) (07-07-2007);
A Cursor Towards Hope - Kibou e no shishin (      ) (14-07-2007);
The Beginning of Penmanship - Hajimari no sho (      ) (21-07-2007);
??? - Homeron hashinda (        ) (28-07-2007);
Beloved Shadow - Itoshii no kage (    ) (04-08-2007);
??? - ??? (     ) (11-08-2007);
??? - ??? (       ) (18-08-2007);
??? - ??? (      ) (25-08-2007);
??? - ??? (         ) (01-09-2007);
??? - ??? (   ) (08-09-2007);
??? - ??? (     ) (15-09-2007);

Enllaos externs.
Pgina oficial de Blue Dragon ;
Pgina oficial del videojoc a Xbox.com ;
Pgina de Blue Dragon de Mistwalker ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191534" title="(1169) Alwine" nonfiltered="4214" processed="4205" dbindex="79230">
 Alwine s l'asteroide nmero 1169. Va ser descobert per els astrnoms Max Wolf  i M. Ferrero des de l'observatori de Heidelberg (Alemanya), el 30 d'agost de 1930. La seva designaci alternativa s 1930 QH.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191537" title="(850) Altona" nonfiltered="4215" processed="4206" dbindex="79231">
 Altona s l'asteroide nmero 850. Va ser descobert per l'astrnom Sergei Ivanovich Belyavsky des de l'observatori de Simeis, el 27 de mar de 1916. La seva  designaci alternativa s 1916 S24.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191541" title="(2933) Amber" nonfiltered="4216" processed="4207" dbindex="79232">
Amber s l'asteroide nmero 2933. Va ser descobert per l'astrnom N. G. Thomas des de l'observatori de Flagstaff (Arizona, Estats Units), el 18 d'abril de 1983. La seva designaci alternativa s 1983 HN.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191543" title="(2508) Alupka" nonfiltered="4217" processed="4208" dbindex="79233">
Alupka s l'asteroide nmero 2508. Va ser descobert per l'astrnom Nikolai Stepanovich Chernykh des de l'observatori de Nauchnyj, el 13 de mar de 1977. La seva designaci alternativa s 1977 ET1.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191544" title="Puigsagordi (Centelles)" nonfiltered="4218" processed="4209" dbindex="79234">

Puigsagordi s un nucli del municipi de Centelles (Osona). Est situat a l'oest de Centelles, a la pista que puja al Puigsagordi, del qual pren el nom. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191546" title="Ssia Galla" nonfiltered="4219" processed="4210" dbindex="79235">
Ssia Galla (Sosia Galla)  fou la dona de Gai Sili (Caius Silius), governador de la Superior, i complicada junt amb aquest en un crrec de traci (any 24). El crrec per Ssia fou que en el govern del seu marit havia venut la seva influencia que tenia amb Sili per obtenir exempcions pels provincials, per el motiu real era l'amistat amb Agripina , la viuda de Germnic. Ssia fou desterrada.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191547" title="Gallic" nonfiltered="4220" processed="4211" dbindex="79236">


Onomstica:

Gallic, cnsol rom el 238;
Gallic, retric rom;
Vulcaci Gallic, historiador rom;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191549" title="Gallic (cnsol)" nonfiltered="4221" processed="4212" dbindex="79237">
Gallic (Gallicanus) fou un rom de rang consular que juntament amb Mecenes va matar a dos soldats que havien entrat al Senat donant origen a un disturbis sagnants que van durar uns quants dies entre el poble i els pretorians, durant el breu regnat de Balb i Pupi el 238. En aquestos disturbis una part de la ciutat fou destruda pel foc.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191550" title="Gallic (retric)" nonfiltered="4222" processed="4213" dbindex="79238">
Gallic (Gallicanus) fou un retric rom esmentat per Front. Una de les teories es que Front es refereix no a un personatge anomenat Gallicanus sin al sofista Favor d'Arle, que era gal. Front tamb esmenta un Esquilla Gallic al que dirigeix unes cartes, que s  esmentat als Fasti com a cnsol el 127, en el regnat d'Adri, i probablement altre cop cnsol el 150, per no se segur que sigui el mateix personatge que el retric.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191555" title="Vulcaci Gallic" nonfiltered="4223" processed="4214" dbindex="79239">
Vulcaci Gallic (Vulcatius Gallcanus)  fou un historiador rom esmentat a la collecci Scriptores Historiae Augustae. Alguns dels fets als que fa referncia sn molt confosos. Sembla que la referncia a aquest autor correspon a Esparti.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191558" title="(980) Anacostia" nonfiltered="4224" processed="4215" dbindex="79240">
 Anacostia s l'asteroide nmero 980. Va ser descobert per l'astrnom George Henry Peters des de l'observatori de Washington (Estats Units), el 21 de novembre de 1921. La seva designaci provisional es 1921 W19.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191560" title="Galliena" nonfiltered="4225" processed="4216" dbindex="79241">
Galliena (Galliena) fou una cosina (consobrina) de Galli que Trebelli Polli diu que fou la que va coronar al usurpador Cels. Consta una moneda amb la inscripci LICIN. GALLIENA AUG. Per la seva autenticitat es dubtosa. Altres dues monedes classificades com autentiques foren: a un costat la cara de Galli i la llegenda  GALLIENAE AUGUSTAE i al darrera una Victria i les paraules  UBIQUE PAX a una i una Victria amb l'emperador amb roba militar i les paraules VICTORIA AUG. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191563" title="(2941) Alden" nonfiltered="4226" processed="4217" dbindex="79242">
Alden s l'asteroide nmero 2941. Va ser descobert per l'astrnom Clyde Tombaugh des de l'observatori de Flagstaff (Arizona, Estats Units), el 24 de desembre de 1930. La seva designaci provisional era 1930 YV.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191565" title="(1909) Alekhin" nonfiltered="4227" processed="4218" dbindex="79243">
 Alekhin s l'asteroide nmero 1909. Va ser descobert per l'astrnoma Lyudmila Zhuravlyova des de l'observatori de Nauchnyj, el 4 de setembre de 1972. La seva  designaci provisional era 1972 RW2.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191567" title="Salard" nonfiltered="4228" processed="4219" dbindex="79244">

Salard s una vila del municipi de Naut Aran, del ter d'Arties e Gars a la comarca de la Vall d'Aran. El 2005 tenia 452 habitants

Llocs d'inters.
Esglsia Romnica de Sant Andreu de Salard, del segle XIII;

Festes locals.

3 de maig- Festa Major de Santa Creu;
7 d'octubre- Fira de Salard;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191568" title="(1194) Aletta" nonfiltered="4229" processed="4220" dbindex="79245">
 Aletta s l'asteroide nmero 1194. Va ser descobert per l'astrnom Cyril V. Jackson des de l'observatori de Johannesburg (Repblica Sudafricana), el 13 de maig de 1931. La seva designaci provisional era 1931 JG.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191572" title="(1191) Alfaterna" nonfiltered="4230" processed="4221" dbindex="79246">
 Alfaterna s l'asteroide nmero 1191. Va ser descobert per l'astrnom L. Volta des de l'observatori de Pino Torines (Itlia), l'11 de febrer de 1931. La seva  designaci provisional era 1931 CA.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191576" title="Treds" nonfiltered="4231" processed="4222" dbindex="79247">
Treds s una entitat de poblaci del municipi de Naut Aran, del ter d'Arties e Gars a la comarca de la Vall d'Aran, establert a la vora del riu garona.


Llocs d'inters.
 Esglsia d'Era Mare de Du de Cap d'Aran;
 Temple de Sant Esteve de Treds;

Festes locals.
27 de setembre- Festa Major de Sant Cosme i Sant Dami;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191579" title="Galli" nonfiltered="4232" processed="4223" dbindex="79248">

Galli (Gallienus) de nom complet Publi Licini Valeri Ignaci Galli (Publius Licinius Valerianus Egnatius Gallienus) fou emperador rom del 260 al 268.

Fill d'Emili.
A la mort d'Emili, Valeri I fou proclamat emperador (253) i immediatament va nomenar al seu fill gran Galli com associat i el va enviar a la Gllia on sota la custodia del experimentat governador Pstum I, havia de vigilar les incursions dels francs i alamans a la regi de l'alt Danubi i el Rin. Les monedes l'esmenten com Germanicus i porten inscripcions com Victoria Germanica, Victoria Augustorum, Restitutor Galliarum; i indiquen una srie de victries, per la realitat sembla que fou ben diferent i que el que hi va haver foren derrotes i desbandades.

Ascens.
En el seu perode a la Gllia i desprs del 260 quan Valeri I fou fet presoner pels perses, els francs van assolar la Gllia i Hispnia i fins i tot van arribar a l'frica on tambe van atacar els nmades berbers; els alamans van devastar les provncies de l'alt Danubi; els hruls es van establir a la zona entre el Don i el Palus Maeotis i van atacar fins a Bizanci, Tomor i Marcianpolis, saquejant Lemnos i Esciros i arribant fins a Esparta, Corint i Argos. Els gots van saquejar provncies d'sia de la costa sud de l'Eux i van ocupar Bizanci, Efes, Salnica i Atenes; els srmates van atacar Pannnia que vers el 260 fou ocupada pels quades fins el 373; els baronis van atacar Pitium i es van apoderar d'aquesta ciutat i de Trebisonda; els dacis van ocupar Dcia i Msia; i el rei de Prsia, Sapor I s va apoderar d'Armnia i va recuperar Mesopotmia (Dura Europos i desprs Carres i Edessa), i fins i tot va creuar l'Eufrates i va entrar a Sria i va arribar fins a Antioquia (ocupada el 256 per recuperada tot seguit pels romans) i finalment, capturat Valeri el 260 pels perses, l'Imperi noms fou salvat dels perses pel cap rab Odenat de Palmira. El governador de les Gllies, Pstum I, es va proclamar emperador (258)) i declarar la independncia de l'anomenat Imperi Gal. 

Als atacs brbars va seguir tamb una fam bastant general i una plaga que va venir de l'est amb els soldats de Ver; al perode de mxim desenvolupament de l'epidmia uns 5.000 romans morien cada dia noms a la capital; Alexandria va perdre dos teros dels seus habitants. Tamb es van produir revoltes internes i diversos generals es van proclamar emperadors (coneguts com els Trenta Tirans).

Galli va actuar ms o menys normalment mentre va estar a l'ombra del seu pare per tant bon punt com es va trobar sol al poder va deixar anar els seus instints ms obscurs. Es va dedicar als plaers sexuals i a la bona vida , especialment al bon menjar, sense fer cap esfor per alliberar al seu pare. Era un bon poeta i retric per mal governant tot i alguns gestos de valentia i prudncia, com la victria sobre els gots a Trcia i la seva campanya contra Pstum (de fet aquesta ms aviat obra dels seus generals Claudi i Aureol). Era per trador i cruel com es va posar de relleu en la matana dels soldats revoltats a Bizanci (263) que s'havien rendit amb la condici d'una amnistia, o l'ordre de mutilar, matar i esquarterar a tots els partidaris joves o vells d'Ingenu. 

Va combatre a Grcia el 267 contra gots i hruls que estaven devastant Msia i desprs va tornar a Itlia quan va saber que s'havia revoltat Aureol al que va derrotar a la regi de Mil. Quan estava assetjant aquesta ciutat fou mort pels seus propis soldats el 22 de mar del 268 quan tenia 50 anys i en portava 15 de govern, set d'ells nominalment sol. Claudi II el Gtic, que tenia la lleialtat de l'exrcit, va assolir el poder en disputa amb altres pretendents.

Famlia poltica i descendncia.
Amb la seva muller Cornlia Salonina va tenir com a mnim tres fills:
 Valeri II), mort el  258.
 Salon (co-emperador, mort el 260 a mans del seu tutor Pstum emperador de les Gllies.
 Ignaci Marini (cnsol el 268). Quint Juli Galli apareix a alguna moneda i tamb s'esmenta una filla de nom Jlia. ;
 Les actes dels mrtirs li donen un altre filla de nom Galla.

Claudi II va respectar les vides dels familiars de Galli al que va declarar deu.









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191580" title="Quint Juli Galli" nonfiltered="4233" processed="4224" dbindex="79249">
Quint Juli Galli (Quintus Julius Gallienius) s un fill de l'emperador Galli esmentat sota aquest nom per Vctor (Epit. 33) com a persona diferent de Saloni (o Salon) i a una moneda amb la inscripci IMP. Q. IULIO. FILIO. GALLIENI. AUG. ET. SALONINAE. AUG. Segons Zonares va ser executat a Roma juntament amb el seu oncle Valeri. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191581" title="Galli" nonfiltered="4234" processed="4225" dbindex="79250">


Onomstica:

Marc Galli, retric rom ;

Juni Galli, retric rom ;

Luci Juni Galli, fill de Marc Anneu Sneca, i adoptat per Juni Galli;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191582" title="Marc Galli" nonfiltered="4235" processed="4226" dbindex="79251">
Marc Galli (Marcus Gallio) fou un retric rom autor de l'obra Rhetorica ad Herennium, editada  dins les obres de Cicer. L'autenticitat de l'autoria d'aquesta obra ha estat posada en qesti i de Marc Galli se se'n sap res ms.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191583" title="Juni Galli" nonfiltered="4236" processed="4227" dbindex="79252">
Juni Galli (Junius Gallio) fou un retric rom contemporani i amic de Marc Anneu Sneca, del qual va adoptar al seu fill. Era senador i va fer una proposta a favor dels pretorians que va fer desconfiar a l'emperador Tiberi, i aviat el va fer expulsar del senat i ms tard el va enviar a l'exili a Lesbos fins que Tiberi el va permetre retornar a Roma on va restar en custodia a casa d'un magistrat. Fou executat per ordre de Ner segons Di Cassi. Va publicar al menys una obra sobre retrica que s'ha perdut. Un Gallio fou procnsol d'Acaia, per no se sap si fou la mateixa persona.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191584" title="Dieze" nonfiltered="4237" processed="4228" dbindex="79253">
El Dieze s un riu curt (7 km) als Pasos Baixos. Es forma a 's-Hertogenbosch a la provncia de Brabant Septentrional de l'aiguabarreig del Aa i del Dommel. Al centre de 's Hertogenbosch, el riu forma una xarxa de canals, anomenada Binnendieze (=Dieze interior), parcialment coberta. El Dieze influeix al Mosa a Hedel.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191585" title="Luci Juni Galli" nonfiltered="4238" processed="4229" dbindex="79254">
Luci Juni Galli (Lucius Junius Gallio) fou fill de Marc Anneu Sneca i fou adoptat per Juni Galli. Era el germ gran del filsof Sneca. El seu nom original fou Marc Anneu Norat (Marcus Anneus Norattus) fins que fou adoptat en qu va canviar al de Luci Juni Galli, Luci Juni Anneu Galli o tamb Luci Juni Anne Galli). La mort del seu germ el va espantar i va implorar la grcia de Ner; es va sucidar l'any 65. Fou esmentat a dues obres pel seu germ (Quaestiones Naturales i de Vita Beata).










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191587" title="Galli (desambiguaci)" nonfiltered="4239" processed="4230" dbindex="79255">


Onomstica:

Quint Galli, magistrat rom;

Marc Galli, magistrat rom , pare adoptiu de Tiberi ;

Quint Galli el jove, magistrat rom;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191588" title="Quint Galli" nonfiltered="4240" processed="4231" dbindex="79256">
Quint Galli (Quintus Gallius) fou un magistrat rom. Candidat a pretor el 64 aC i fou  acusat dambitus per Marc Calidi per defensat per Cicer fou absolt i fou pretor urb el 63 aC i va presidir el judici de Gai Corneli.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191589" title="Westflia" nonfiltered="4241" processed="4232" dbindex="79257">

Verd: Regne de Westflia (1807-1813)
Vermell: Provncia de Westflia (1815-1946)
Gris: Rennia del Nord-Westflia (1946-)]]
Westflia (alemany Westfalen) s una regi histrica d'Alemanya situada avui dia entre els estats federals de Rennia del Nord-Westflia i Baixa Saxnia. 
Geografia. 
En l'actualitat viuen a les terres de Westflia prop de 8,2 Milions d'habitants que es reparteixen entre les regions: Mnsterland, Ostwestfalen, Sauerland (sense la ciutat de Hessen Upland) i Siegerland. Aquestes regions formen part de la majoria del territori de Westflia. La regi compresa per les regions de Sauerland, Siegerland i Wittgenstein que intersecten amb Westfalia es denomina Westflia del sud (Sdwestfalen). El riu ms important de Westflia s el Weser, que flueix a travs de la Porta Westfalica i les serralades de Wiehen- i Wesergebirge. El territori s creuat a ms per afluents del Ruhr com el Mhne, Lenne i Volme, l'Emscher i el Lippe. 
Histria.
 
El nom de Westfalai apareix ja en l'any 775 en els Annales regni Francorum indicant com part de poble sax que habitava la part occidental del Weser. Els pobles saxons denominaven a aquesta zona Westfalen, els angrivarii anomenaven la zona Ostfalen. L'antiga paraula "fal(ah)" podria significar Feld (camp), Land (terra), flach (pla). Els nacionalismes dels segles XIX i comenaments del XX van emprar la denominaci "flische Rasse" ("raa originria" o de la terra) en aquest sentit. 

En l'any 955 la comarca es converteix en un comtat i el Comte de Lerigau obt el ttol de Graf von Westfalen (Comte de Westflia). S'inicia d'aquesta forma la dinastia dels Comtes de Werl. El significat poltic de Westflia apareix per primera vegada l'any 1076, en els documents del rei Enric IV,al llarg del perode 1178/80, apareix com a Sachsenherzog durant la rebelli d'Enric el Lle contra l'emperador Frederic I Barba-roja. Com a expressi dels orgens comuns de Westflia tant en el passat histric de la  Baixa Sajonia com el de Rennia del Nord-Westflia es poden veure les armes herldiques (Sachsenross) que avui tenen similituds entre ambds estats: el fons vermell, el cavall. Una altra similitud existent entre ambds estats s l'arquitectura de les cases de construccions tradicionals (Westfalenhaus = Niedersachsenhaus): un sal central ("Deele) amb una porta de gran grandria, els estables a banda i banda del sal i l'habitatge al fons, etc. 


Bibliografia.
 Ralf Blank: Kriegsendphase und  Heimatfront  in Westfalen, in: Westflische Forschungen 55 (2005), S. 361 421.
 Wilhelm Kohl, Manfred Balzer und Hans-Joachim Behr : Westflische Geschichte - in 3 Textbnden und einem Bild- und Dokumentarband;
Band 1: Von den Anfngen bis zum Ende des Alten Reiches, Dsseldorf 1983. ISBN 3-590-34211-0;
Band 2: Das 19. und das 20. Jahrhundert - Politik und Kultur, Dsseldorf 1983. ISBN 3-590-34212-9;
Band 3: Das 19. und das 20. Jahrhundert - Wirtschaft und Gesellschaft, Dsseldorf 1984. ISBN 3-590-34214-5;
 Register zum Gesamtwerk, Dsseldorf 1984. ISBN 3-590-34214-5;
 Bild- und Dokumentarband, Dsseldorf 1982. ISBN 3-590-34213-7;
 Jochen Luckhardt : Westfalia Picta, Erfassung westflischer Ortsansichten vor 1900, 6 Bnde:
Band 1: Hochsauerlandkreis, Kreis Olpe, Bielefeld 1987.
Band 2: Ennepe-Ruhr-Kreis, Mrkischer Kreis, Stadt Hagen, Bielefeld 1987.
Band 3: Kreis Siegen-Wittgenstein, Bielefeld 1988.
Band 4: Kreis Soest, Kreis Unna, Stadt Hamm, Bielefeld 1989.
Band 5: Kreis Hxter, Kreis Paderborn, Bielefeld 1995.
Band 6: Mnsterland, Mnster 2002.
 Fritz Mielert: Das schne Westfalen. (4 Bnde). Verlag Wilhelm Ruhfus. Dortmund. 1920 - 1926;
 Fritz Mielert: Westfalen. Mnsterland - Industriegebiet - Sauerland - Siegerland. (Reihe: Monographien zur Erdkunde, Bd. 30). Velhagen & Klasing. Bielefeld. 1923;
Harm Klueting: Geschichte Westfalens. Das Land zwischen Rhein und Weser vom 8. bis zum 20. Jahrhundert. Paderborn, 1998. ISBN 3-89710-050-9;
Nordrhein-Westfalen. Landesgeschichte im Lexikon. Red. Anselm Faust u.a. Dsseldorf, 1993. ISBN 3-491-34230-9;
 F. Philippi: Geschichte Westfalens. (Westfalenland. Eine Landes- und Volkskunde. Bd.3). Paderborn, 1926. ;
 Dieter Steinhoff: Unbekanntes Westfalen. Entdeckungsfahrten an den westflischen Grenzen. 6. Aufl., Aschendorff, Mnster 1980, S. 150-151. ISBN 3402065010;

Referncies.

Vegeu tamb. 
 Rennia del Nord-Westflia;
 Gastronomia de Westflia ;

 Enllaos externs .
  Internet-Portal  Historia de Westfalia  Tema-portal amb informacions i fonts sobre la histria de Westflia;
  Atlas Cultural de Westfalen - Buscador especialitzat en la cultura i esdeveniments de Westflia;
 Widukindus Corbeius: Rerum gestarum Saxonicarum libri tres - Liber I;
  Die Gelnhuser Urkunde (Ed. Stuart Jenks ) - Belehnung des Klner Erzbischofs mit dem Herzogtum Westfalen-Engern 1180;
  Die Hanse und Westfalen;
  Mapa de Nordrhein-Westfalen en 1789;
  Front de Westflia 'Heimatfront Westfalen', en la Segona Guerra Mundial;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191590" title="Marc Galli" nonfiltered="4242" processed="4233" dbindex="79258">
Marc Galli (Marcus Gallius) fou un magistrat rom fill de Quint Galli (pretor el 63 aC). Fou pretor per no consta en quina data va exercir aquesta magistratura. El 43 aC estava amb Marc Antoni. Probablement fou el mateix personatge que el senador Marc Galli que va adoptar al futur emperador Tiberi quan era molt jove i li va deixar un gran llegat; Tiberi va fer esborrar ms tard el nom del seu pare adoptiu.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191591" title="Bar de Mald i Maldanell" nonfiltered="4243" processed="4234" dbindex="79259">
Bar de Mald i Maldanell s un ttol nobiliari concedit el 1766 per Carles III a Rafael d'Amat i de Cortada, hereu per la branca materna del ttol de Senyor de la Baronia de Mald i Maldanell.

 Precedents .
 Jaume de Cortada i Sala: Senyor de la Baronia de Mald i Maldanell;
 Rafael de Cortada i de Cabanyes: Senyor de la Baronia de Mald i Maldanell;
 Josep de Cortada i de Bru: Senyor de la Baronia de Mald i Maldanell;
 Maria Teresa de Cortada i de Sentjust (? - 1756): Senyora de la Baronia de Mald i Maldanell;

Titulars. 
 Rafael d'Amat i de Cortada (1746 - 1819): 1er Bar de Mald i Maldanell;
 Rafael d'Amat i d'Amat: 2on Bar de Mald i Maldanell;
 Gaiet d'Amat i d'Amat (? - 1863): 3er Bar de Mald i Maldanell;
 Gaiet Maria d'Amat i d'Amat (1803 - 1868): 4rt Bar de Mald i Maldanell;
 Josep de Crcer i d'Amat (? - ?): 5 Bar de Mald i Maldanell;
 Maria Dolors de Crcer i de Ros (1867 - 1939): 9a marquesa de Castellbell, Gran d'Espanya, 6a Baronessa de Mald i Maldanell ;
 Salvador  de Vilallonga i de Crcer (1891-1974): 8 marqus de Castellbell, Gran d'Espanya, marqus de Castellmei, bar de Segur, 7 Bar de Mald i Maldanell;
 Alfons de Vilallonga i Cabeza de Vaca (1927-1997): bar de Segur, 8 Bar de Mald i Maldanell (reial carta de successi: BOE 22 de maig de 1979);
 Alfons de Vilallonga i Serra (1960- ?): bar de Segur, 9 Bar de Mald i Maldanell (reial carta de successi: BOE 30 d'octubre de 1998).

Bibliografia.
 Catal i Roca, Pere. Castell de Mald. Els Castells Catalans, Vol. VI, Barcelona, 1979.

Enllaos externs.
Repertori de ttols nobiliaris de Catalunya;
Informaci genealgica dels Villalonga;
Geneall. Barons de Mald i Maldanell;
BOE de 30 d'octubre de 1998;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191592" title="Quint Galli el jove" nonfiltered="4244" processed="4235" dbindex="79260">
Quint Galli fou un magistrat i senador rom fill del pretor Quint Galli (pretor el 63 aC). S'explica per Suetoni que un dia va anar al senat amb una certa vestimenta que va fer sospitar a Octavi August que portava armes i el va fer agafar pels seus soldats; quan va fer protestes d'innocncia fou executat, i desprs Octavi se'n va penedir. Appi explica una historia diferent i diu que Galli va demanar frica com a provncia desprs de la seva pretoria i aix va fer sospitar a Octavi August i fou deposat com a pretor i el poble va destruir casa seva; fou declarat culpable de un crim capital per Octavi es va limitar a enviar-lo amb el seu germ Marc Galli que era amb Marc Antoni, i desprs ja no torn a ser esmentat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191593" title="Galloni" nonfiltered="4245" processed="4236" dbindex="79261">


Onomstica:


Galloni, rom de caracterstiques proverbials;
Galloni, governador rom;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191594" title="Galloni (proverbial)" nonfiltered="4246" processed="4237" dbindex="79262">
Galloni (Gallonius) fou un rom la riquesa i golafreria del qual va esdevenir proverbial i a viure be se li deia "viure com Galloni". Fou probablement contemporani de Publi Corneli Escipi Afric el Jove i fou satiritzat per Gai Lucili i Horaci. El menjar que el va fer ms fams fou l'esturi (acipenser) 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191596" title="Galloni (governador)" nonfiltered="4247" processed="4238" dbindex="79263">
Galloni (Gallonius) fou un cavaller rom. Durant la guerra civil entre Juli Csar i Pompeu a Hispnia, Marc Varr va nomenar Galloni com a governador de la ciutat de Gades. (Caesar, aC. 2.18, 20.)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191597" title="Diminutiu" nonfiltered="4248" processed="4239" dbindex="79264">
Un diminutiu s un nom derivat que indica "de mida petita" a partir d'un sufix. Per exemple "gosset" s un "gos petit"  i per tant un diminutiu. En principi no hi ha lmit quant a les paraules que poden adoptar aquest mats. El diminutiu tamb es pot usar per demostrar afecte o proximitat, per aix s ms freqent en la parla entre pares i fills o les parelles. El sufix emprat pot variar segons la llengua i fins i tot el dialecte; aix -lein s el sufix tpic alemany, -ico s el sufix del castell d'Arag i -ito el del castell salmant.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191598" title="Niers" nonfiltered="4249" processed="4240" dbindex="79265">

El Niers s un riu de 116 km que neix a Erkelenz en Alemanya i es desemboca al Mosa a Gennep als Pasos Baixos. Del curs total, noms els ltims 8 km sn al territori neerlands.

 Les principals ciutats al Niers sn Mnchengladbach, Viersen, Wachtendonk, Geldern, Goch i Gennep.
Afluents.
El riu t molts afluents i petits rierols. Els ms importants sn: 
El Kendel;
El Nette;
El Gladbach;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191600" title="Eli Gal" nonfiltered="4250" processed="4241" dbindex="79266">



Eli Gal (prefecte), prefecte d'Egipte i cap de l'expedici a Arbia (25-24 aC);
Gai Eli Gal, jurista rom;
Eli Gal (escriptor), escriptor rom;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191602" title="Despectiu" nonfiltered="4251" processed="4242" dbindex="79267">
El despectiu s un sufix que s'afegeix al nom per referir-se al concepte que designa amb menyspreu, com per exemple "gentussa". Pot ser un sufix especfic o un altre sufix amb connotacions negatives, com els augmentatius o diminutius. La connotaci ve donada pel context de la frase. Un superlatiu pot ser usat com a despectiu irnicament.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191603" title="Eli Gal (prefecte)" nonfiltered="4252" processed="4243" dbindex="79268">
Eli Gal (Aelius Gallus) fou un magistrat rom amic d'Estrab el gegraf.

Era prefecte d'Egipte (25 aC-24 aC)sota el govern d'August i poc desprs del govern en aquesta provncia de Gai Corneli Gal. En el seu govern s va fer una coneguda expedici a Arbia organitzada per ordre d'August, per concertar tractats d'amistat amb els pobles de la zona o per sotmetre'ls si s'oposaven.

El primer guia de l'expedici fou el rom Silleu (Syllaeus) que el va enganyar. Estrab dona un relat de l'expedici. El calor i la manca d'aigua potable va provocar una malaltia desconeguda entre la tropa i bona part de l'exrcit va quedar aniquilat i els rabs no solsament els van rebutjar sin que encara es van apoderar d'algunes zones que els romans controlaven fins llavors. 

Gal va utilitzar sis mesos en  l'expedici degut a la traci del seu guia, mentre que va efectuar la retirada en noms seixanta dies.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191604" title="Gai Eli Gal" nonfiltered="4253" processed="4244" dbindex="79269">
Gai Eli Gal (Caius Aelius Gallus) fou un jurista contemporani de Cicer i Marc Terenci Varr encara que probablement ms vell. Fou autor d'un tractat en dos llibres anomenat De Verborum, qu ad Jus Civile pertinent, Significatione. Se'n conserven diferents fragments. Alguns autors pensen que podria ser el mateix personatge que Eli Gal el prefecte d'Egipte.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191605" title="Antiastnic" nonfiltered="4254" processed="4245" dbindex="79270">
Un antiastnic s aquell medicament que s'empra per alleujar la feblesa o restaurar la fortalesa. En general, se sol indicar en perodes de cansament o fatiga, o b durant la convalescncia d'alguna malaltia.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191608" title="(1712) Angola" nonfiltered="4255" processed="4246" dbindex="79271">
Angola s l'asteroide nmero 1712. Va ser descobert per l'astrnom Cyril V. Jackson des de l'observatori de Johannesburg (Repblica Sudafricana), el 28 de maig de 1935. La seva designaci alternativa s 1935 KC.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191610" title="(1873) Agenor" nonfiltered="4256" processed="4247" dbindex="79272">
 Agenor s l'asteroide nmero 1873. Va ser descobert per l'astrnom Cornelis Johannes van Houten des de l'observatori de Monte Palomar (Estats Units), el 25 de mar de 1971. La seva designaci provisional era 1971 FH .










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191613" title="(641) Agnes" nonfiltered="4257" processed="4248" dbindex="79273">
Agnes s l'asteroide nmero 641. Va ser descobert per l'astrnom Max Wolf des de l'observatori de Heidelberg (Alemanya), el 8 de setembre de 1907. La seva designaci provisional era 1907 ZX.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191614" title="Antiasmtic" nonfiltered="4258" processed="4249" dbindex="79274">
Un antiasmtic s aquella substncia que calma o atenua els smptomes de l'asma. Hi ha certes plantes que tenen un efecte antiasmtic com el roman, el jusquam i el ginkgo.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191616" title="(677) Aaltje" nonfiltered="4259" processed="4250" dbindex="79275">
Aaltje s l'asteroide nmero 677. Va ser descobert per l'astrnom August Kopff des de l'observatori de Heidelberg (Alemanya ), el 18 de gener de 1909. La seva designaci s 1909 FR.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191618" title="Swalm" nonfiltered="4260" processed="4251" dbindex="79276">

L'Swalm s un riu de 45 km que neix a Erkelenz en Alemanya i es desemboca al Mosa a Swalmen als Pasos Baixos. Del curs total, 28 km sn al territori neerlands.

Les principals ciutats a l'Swalm  sn Wegberg, Niederkrchten, Schwalmtal, Brggen i Swalmen.

El riu fa part del parc natural Natuurpark Maas-Swalm-Nette.
Hi ha un afluent de l'Escalda, l'Zwalm i un municipi belga Zwalm que tenen gaireb el mateix nom.
Afluents.
 Beecker Bach;
 Mhlenbach;
 Knippertzbach;
 Kranenbach;
 Elmpter Bach;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191619" title="(824) Anastasia" nonfiltered="4261" processed="4252" dbindex="79277">
 Anastsia s l'asteroide nmero 824. Va ser descobert per l'astrnom G. Neujmin des de l'observatori de Simeis (Ucrana), el 25 de mar de 1916. La seva  designaci alternativa s 1916 ZH.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191620" title="Carles Duarte i Montserrat" nonfiltered="4262" processed="4253" dbindex="79278">
Carles Duarte i Montserrat, Barcelona, Catalunya, 16 de setembre de 1959. Poeta, lingista i poltic catal. 

 Biografia .
Carles Duarte i Montserrat nasqu a Barcelona el 16 de setembre de 1959. Durant la seva entrada a la Universitat de Barcelona ja va destacar per les seves inquietuds inclinades en el camp de la lingstica i la poesia. El  1981 obtingu la llicenciatura en filologia catalana i, finalment, destac l'any 1984 presentant una tesi molt ben elaborada que estudiava amb deteniment el vocabulari jurdic del Llibre de les Costums de Tortosa. 

Durant el perode de 1978-1981 destac el seu crrec com a secretari dels Cursos de Llengua Catalana i de la Comissi Sociolingstica a la Universitat de Barcelona. Per fi, el 1979, sota un estudi rigors que comport moltes hores de treball conjuntament amb el professor Antoni M. Badia i Margarit, public la seva opera prima titulada Formulari administratiu: aplicat especialment a la Universitat, consistent en un estudi sobre l establiment del llenguatge administratiu. D aleshores en, Duarte no perdr el contacte amb Badia i Margarit, puntualitzant de tant en tant nous projectes i investigacions lingstiques fins arribar a la nova publicaci del llibre Sntesi d histria de la llengua catalana l any 1981, elaborat conjuntament amb A. M. Badia i Margarit i M. ngels Massip i Bonet. Aquell mateix any, Carles Duarte entrar a l'Escola d'Administraci Pblica de Catalunya fins el 1989.

Un de tants fets ms destacats de la seva biografia ser la relaci professional i d amistat que mantindr amb el professor Joan Coromines, especialment entre els anys 1979 i 1989, on collabor activament amb aquest professor per a l elaboraci del seu Diccionari etimolgic i complementari de la llengua catalana, una eina avui imprescindible per a tots els estudiants i estudiosos de la llengua catalana i la seva basant histrica i lingstica. Tot i que la seva faceta potica ja feia temps que brollava ntimament, Duarte i Montserrat no la manifestar pblicament fins a l edici del seu primer llibre de poesia, Vida endins, a l'Editorial Moll l any 1984, quan tenia 25 anys. 

Entre 1983 i 1989 va ser president de la Fundaci Catalunya, creada per Joaquim Fons. Posteriorment, ha treballat en diferents crrecs importants, entre d altres: cap del Servei d'Assessorament Lingstic, subdirector general de Formaci d'Adults, cap de l'rea d'Imatge Institucional, director general de Difusi i membre de la Junta Permanent del Catal i de la Comissi Assessora de Llenguatge Administratiu.
Ha estat vicepresident pel Principat de Catalunya a la Junta de l'Associaci d'Escriptors en Llengua Catalana; aix com tamb, entre 1995 i 2007, ha dut a terme el crrec de president dels Premis Recvll de Blanes mentre que, al mateix temps, no ha deixat de collaborar com a jurat en nombrosos premis de poesia de tot el territori catal.

Dins de l mbit social i poltic s important fer referncia a la seva tasca com a Secretari general de la Presidncia de la Generalitat de Catalunya durant el govern de Jordi Pujol amb Convergncia i Uni. Tamb fou el Vicepresident del Frum Universal de les Cultures Barcelona 2004 i s patr honorfic de la Fundaci Frum Universal de les Cultures. 

L any 1983 fund amb d altres la Revista de Llengua i Dret, esdevenint-ne el seu director fins a l'abril de 2003. I actualment forma part del consell de redacci d'aquesta publicaci. Collabora habitualment en diaris com Avui, El Peridico de Catalunya, Segre, Diari de Girona, Regi 7 i El 9 Nou, tot escrivint articles de tota mena. Participa ens els consells de les revistes Idees, Discurso y Sociedad i Revista de l'Alguer. Ha estat professor de llenguatges d'especialitat i comunicaci a diverses universitats de Catalunya, el Pas Valenci, les Illes Balears i Itlia.

Actualment dirigeix la Fundaci Llus Carulla i presideix la Comissi de Cultura de la Societat Econmica Barcelonesa d'Amics del Pas; s secretari del Cercle del Museu d'Histria de la Ciutat de Barcelona i patr de la fundaci Amics del MNAC. 

El 2007 va rebre la Creu de Sant Jordi.

 
Obra.
Com a escriptor, ha estat incls al volum IV de l'Antologia de poetes catalans dels professors Mart de Riquer, Giuseppe Grilli i Giuseppe Sansone, a l'antologia Non  la guerre, publicada a Frana amb el poeta Lionel Ray com a responsable literari, i a l'Antologa de la poesa catalana actual publicada a Buenos Aires per Alberto Jos Miyara. Ha participat al Festival Internacional de Poesia de Barcelona (1998) i ha fet lectures de poemes a Catalunya, Reykjavik, Melbourne, Pars, Bordeus, Buenos Aires, Rosario, Roma, Verona, l'Alguer, Nept (Romania), Madrid, Mrcia, Saragossa,... Ha prologat i presentat llibres de diversos autors.

La segent informaci sobre les obres publicades de l autor ha estat extreta de la pgina web de l Associaci d Escriptors en Llengua Catalana.

Poesia.
 Vida endins Palma: Moll, 1984. ;
 Paisatges efmers. Barcelona: Columna, 1989. ;
 La pluja del temps. Barcelona: Columna, 1990. ;
 La pell del somni. Barcelona: Columna, 1991. ;
 Llavis de terra. Barcelona: Columna, 1993. ;
 Auca de la llengua dibuixos de Pilarn Bays, Joves per la Llengua, 1994. ;
 Terra. Barcelona: Columna, 1994. ;
 Cohlet. Barcelona: Columna, 1996. ;
 Ben Sira. Barcelona: Columna, 1996. ;
 Qumran. Barcelona: Columna, 1997. ;
 D'una terra blava. Palma: Moll, 1997. ;
 Khepri. Barcelona: Columna, 1998. ;
 Ha-Cohen bilinge catal-castell. Barcelona: Seuba, 1999; Barcelona: Comte d'Aure, 2004. ;
 El somni. Barcelona: La Magrana, 2000. ;
 Tot passa en el silenci del catleg homnim del pintor Antonio Hervs, que illustra una srie de cinc quadres. Edici particular, 2000, 6 pgines. ;
  El silenci. Barcelona: La Magrana, 2001. ;
  La llum de Francesc Guitart. Presentaci de Miquel Mart i Pol. Perspectiva Editorial Cultural, 2001. ;
  Trptic hebreu. Barcelona: La Magrana, 2002; de Marie-Claire Zimmermann. Valncia: Ed. 3i4, 2004. ;
  Primavera d'hivern de Kim Castells. Barcelona: March editor, 2002. ;
  El centre del temps. Barcelona: Edicions 62, 2003. ;
  Els immortals. Valncia: Tres i Quatre, 2006. ;
  Miratges de Francesc Guitart. Lleida: Pags editors, 2006.

Novella.
  Somnis. Barcelona: Columna, 1994. ;
  Crcols de llum. Les Gunyoles d'Avinyonet: Vilatana, 1999. ;
  Ulls encendrats. Valncia: Ed. 3i4, 2005.

Traduccions.
 Responsabilitat lingstica d'obres tradudes ;
 Retrats de mars d'Hlne Dorion Ed. La Magrana, 2000, 120 pgines. ;
 Arcilla y aliento. Antologa 1983-2001 d'Hlne Dorion al castell, en collaboraci amb Jos Ramn Trujillo. TDR ediciones / SIAL ediciones, 2001. ;
 Despus de todo de Miquel Mart Pol. Premio Internacional de poesa Laure Mela 2002 (traducci al castell, en collaboraci amb Emili Suriach) DVD Ediciones, 2002, 96 pgines. ;
 Orgenes d'Hlne Dorion al castell. Pen Press, 2003. ;
 Un rostre recolzat contra el mn d'Hlne Dorion. Lleida: Pags Editors, 2003. ;
 Sense lmit, sense final del mn d'Hlne Dorion. Revista de poesia Reduccions, nm. 78. ;
 Siete poemas d'Hlne Dorion al castell en collaboraci amb Jos Ramon Trujillo. Arena, suplemento cultural de Excelsior, ao 7, tomo 7, sbado 30 de abril de 2005, nmero 323, Mxic. ;
 Atrapar: los lugares de Hlne Dorion traduts al castell. Galerna. Revista Internacional de Literatura, vol. III, Montclair Sate University, 2005. ;
 Poemas , de Mrius Sampere, "Fractal", nm 28, Mxic, pp. 55-64. ;
 Dilogo con Dios y otros poemas, de Bejan Matur, Letter Press Broadsides (Nova York), Poetry Series, 17, 2006. ;
 L'histoire est finie (Sonnet disparaissant) / La histria s'ha acabat (Sonet que desapareix), de Jean Portante, Reduccions, nm. 85, 2006, p. 84-99.

Obra prpia traduda.
 La pluja del temps (ed. bilinge catal-itali), ed. CALIC, 1991, 63 pgines. ;
 La pelle del sogno (ed. bilinge catal-itali), ed. EDES, 1992, 61 pgines. ;
 La lluvia del tiempo Libros de Tierra Firme (Buenos Aires), 1993, 38 pgines. ;
 Trptico hebreo Seuba Ediciones, 1996, 120 pgines. ;
 Traduccions al francs de Marie-Claire Zimmermann dins Posie catalane, al nm. 69 de Posie 97, octubre de 1997. ;
 Khepri (ed. castell) Seuba Ediciones, 1998, 76 pgines. ;
 Traduccions a l'angls de Robert Archer, Selected Poems, dins Proceedings of the First Symposium on Catalomia in Australia, PPU, Barcelona, 1998. ;
 Ha-Cohen (ed. bilinge catal-castell) Seuba Ediciones, 1999, 91 pgines. ;
 La tierra y el sueo. La terra i el somni. Antologia 1984-2000 (ed. bilinge catal-castell) Traduccions al castell de Jos Ramn Trujillo. Prleg de Marie-Claire Zimmermann. SIAL ediciones, 2000, 193 pgines. ;
 Il linguaggio giuridico Amb Anna Martnez. Introducci d'Eduardo Blasco Ferrer. Traducci a l'itali de Francesco Sitzia. Ed. Condaghes, 2000, 143 pgines. ;
 Traduccions al francs d'Hlne Dorion i Franois-Michel Durazzo dins Posie, al nm. 249 de Libert, Montreal (Quebec), setembre de 2000. ;
 La luz Fotografies de Francesc Guitart. Presentaci de Miquel Mart i Pol. Traducci al castell d'Alberto Jos Miyara. Perspectiva Editorial Cultural, 2001, 99 pgines. ;
 El silencio Prleg i traducci al castell d'ngeles Cardona. Seuba ediciones, 2001, 60 pgines. ;
 Le silence Traducci d'Hlne Dorion i Franois-Michel Durazzo. ditions du norot, Mont-real, 2002, 99 pgines. ;
 Ponente Sull'orlo Poesie scelte a cura di Giuseppe E. Sansone. 2002, Interlinia edizione. Novara. ;
 Primavera en invierno Traducci d'ngels Cardona i Castro. March editor, 2002. ;
 Selecci de poemes apareguts a la revista Albiana-CCU, amb el ttol Viaghji puetichi. Ajacci, 2002. Traducci al cors de Dumenica Verdoni. ;
 El sueo Traducci al castell de Manuel Ballesteros. DVD Ediciones, 2002, 108 pgines. ;
 Traducci d'una selecci de poemes de Trptic hebreu al romans, a cura de Jana Balacciu Matei, Romnia literar, nm. 38, setembre-octubre, 2002. ;
 Traducci a l'hebreu dels poemes d'El silenci, a crrec de Ioram Melcer, dins la revista de poesia Shv, nm. 6, 2002. Pg. 110-114. ;
 Traducci de Trptic hebreu a l'hebreu. A cura de Ioram Melcer. Jerusalem, Ed. Carmel, 2003, 109 pgines. ;
 Traducci al polons dels poemes d'El silenci, dins la revista Przeglad powszechny, nm. 5, 2003, Pg. 262-267. ;
 Thgnin Traducci de Gudrn H. Tulinius. Reykjiavic (Islndia). Hsklatgfan, 2004, 79 pgines. ;
 Il silenzio Traducci italiana a cura de Joan Armangu. Cller, Arxiu de tradicions-Grafica del Panteolla, 2004, 42 pgines. ;
 Traducci al romans de poemes del llibre Els immortals, a cura de Jana Balacciu Matei, dins el nmero 35 (setembre de 2004) de la revista literria Luceafarul. ;
 Traducci castellana de Ha-Cohen, a cura de ngeles Cardona, Ed. Comte d'Aure, 2004, 93 pgines (ed. bilinge catal-castell). ;
 Traducci al castell de El Dios de la ternura, a cura de Carlos Morales, dins Cuadernos del Mediterrneo, 37, El Toro del Barro, Cuenca, 2005. ;
 El silencio (ed. bilinge catal-castell) Prleg i traducci al castell a cura de ngeles Cardona. Barcelona, editorial Comte d'Aure, 2005, 127 pgines. ;
 Tryptique Hbreu Traducci al francs a cura de Marie-Claire Zimmermann, Editions Phi, 2005, 126 pgines. ;
 La lenta luce degli anni Poemes traduts a l'itali per Emilio Coco. Dins el nm. 46 de Pagine Quadrimestrale di poesia internazionale, Roma, Zone editrice, gener-abril 2006. ;
 Ordit de Llum / n Urzeala Lumini (ed. bilinge catal-romans). Traducci al romans de Jana Balacciu Matei. I prleg de Susanna Rafart. Bucarest: Meronia, 2006. ;
 El centro del tiempo Traducci al castell de ngeles Cardona. I prleg de Jaime Siles. Madrid: Sial, 2006. ;
 Le centre du temps bilinge catal-francs). Gardonne: fdrop, 2007.

 Reconeixements.
 Premi Cadaqus a Rosa Leveroni (1995): Cohlet. ;
 Premi Vila de Martorell (1996): Ben Sira. ;
 Premi Ciutad Europeu (desembre 2002), concedit per Foro Europa 2001. ;
 Chevalier des arts et des lettres de la "Repblica Francesa". ;
 Premi de la Crtica "Serra d'Or" de Poesia (2004). ;
 Premi FIEC (Federaci Internacional d'Entitats Catalanes) (2004). ;
 Premi APPEC (Associaci de Publicacions Peridiques en Catal) (2004). ;
 Creu de Sant Jordi (2007).

 Enllaos externs .
Pgina personal de l'autor.;
Article de l'autor i poesies de mostra;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191621" title="Esplai de l'Agrupaci Recreativa Cultural de Barber del Valls" nonfiltered="4263" processed="4254" dbindex="79279">
L'Esplai de l'Agrupaci Recreativa Cultural de Barber del Valls va ser la primera iniciativa d'educaci en el lleure a Barber del Valls. Va funcionar com a esplai entre els anys 1976 i 1977, tot i que es va collaborar en activitats puntuals fins l'any 1979.

Histria.
La idea es gesta quan un grup de gent que havia participat a l'Agrupaci Recreativa Cultural (ARC) s'ajunta per portar a terme un projecte reivindicatiu.
La primera activitat que duen a terme s la construcci d'un drac durant la Festa Major del 1976. Segueixen la idea que uns mesos abans havia tingut lloc amb una cuca japonesa a Sabadell (una festa reivindicativa pel Parc Catalunya que es va anomenar La Cuca). El drac de Barber s tret al carrer sense previ avs dues vegades durant els dies de festa i obtenen una resposta espontnia molt bona de la gent.

A partir d'aquest moment el grup comena a pensar en la organitzaci d'un esplai. Opten per una regularitat setmanal i comencen el 6 de novembre de l'any 1976 amb un festival de tardor. L'activitat en cap moment s institucionalitzada ni t una vinculaci directa amb l'ARC, per n'utilitza les dependncies. A part de les activitats setmanals s'organitzen tamb el Carnaval i la Festa de Sant Jordi de l'any 1977. El mes de maig l'activitat d'esplai s'abandona per manca de continutat del grup d'infants. Es suspenen tamb per manca d'assistncia els campaments organitzats al Santuari de Gresolet (Saldes) l'estiu del mateix any.

Potseriorment, i ja sense participaci dels infants de l'esplai, es dediquen a activitats del poble. El 1977 organitzen tot un dia de festa major, amb una cercavila, uns titelles al carrer, un concert i un ball de nit amb el grup que formaven Jaume Arnella, Rafel Sala, Marduix i Trepadella. El 1978 participen a la festa la Cobla Cot Fluix i es fa un recital amb en Xesco Boix. L'any 1979 el grup de gent construeix la primera parella de gegants de Barber per degut a discrepncies amb l'organitzaci abandona les activitats que havia dut a terme fins aleshores.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191626" title="Cucaln" nonfiltered="4264" processed="4255" dbindex="79280">

Cucaln s un municipi de la provncia de Terol (Arag), situat a la comarca del Jiloca.

Demografia.


Enllaos externs.
Frum de Cucaln;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191627" title="Eli Gal (escriptor)" nonfiltered="4265" processed="4256" dbindex="79281">
Eli Gal (Aelius Gallus) fou un antic metge i escriptor de farmcia sovint esmentat per Gal. Tamb l'esmenten Asclepades Farmaci i Andrmac. Va viure vers el segle I i hauria preparat una medicina per un emperador, probablement Ner.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191628" title="Marc Gal" nonfiltered="4266" processed="4257" dbindex="79282">
Marc Gal (Marcus Gallus) fou un metge rom que alguns suposen que portava el cognom Asclepades cosa que podria ser un error de lectura ja que el passatge on s esmentat diu:                               per probablement hauria de dir                                 (es a dir seguidor d'Asclepades de Bitnia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191629" title="Ricardo de la Cierva y de Hoces" nonfiltered="4267" processed="4258" dbindex="79283">

Ricardo de la Cierva y de Hoces ( Madrid, Espanya 1926 ) s un poltic, historiador i professor universitari espanyol, que fou breument Ministre de Cultura i Benestar l'any 1980. 

Biografia.
Va nixer el 9 de novembre de 1926 a la ciutat de Madrid, sent nt del ministre Juan de la Cierva y Peafiel, nebot de l'enginyer Juan de la Cierva y Codornu i germ de Juan de la Cierva y Hoces. Va estudiar cincies qumiques i filosofia i lletres a la Universitat de Madrid, especialitzant-se en l'edat moderna i contempornia d'Espanya. Interessat per la docncia fou catedrtic d'aquestes matries a la Universitat de Granada i catedrtic de geografia i d'histria d'Espanya a la Universitat Complutense de Madrid.

Activitat poltica.
Nomenat cap del Gabinet d'Estudis sobre Histria depenent del Ministeri d'Informaci i Turisme durant el rgim franquista, en les eleccions generals de 1977 fou escollit senador al Senat espanyol com a independent dins de les llistes de la Uni del Centre Democrtic (UCD) per la provncia de Mrcia. En les eleccions generals de 1979 fou escollit diputat al Congrs tamb per Mrcia en representaci de la UCD, sent nomenat Ministre de Cultura i Benestar en una de les remodelacions del govern realitzades per Adolfo Surez.

Ideologia.
Definit personalment com "un clar anticomunista, antimarxista i antimas, i per descomptat perqu sc catlic, espanyol i tradicional en el sentit correcte del terme". "Jo sempre he defensat al General Franco, i el seu rgim i els principis del 18 de juliol, per tamb era capa de veure els errors que havia dintre i de dir-li'ls al propi Franco".

Activitat literria.
Ha publicat nombrosos llibres de temtica histrica. La seva tasca ha estat premiada amb els premis periodstics Vctor de la Serna concedit per l'Associaci de la Premsa de Madrid i el premi Mariano de Cavia concedit pel diari ABC. 

L'any 1988 fou finalista del Premi Planeta amb la seva obra El tringulo. Alumna de la libertad.

Obra publicada (selecci).
1968: Bibliografa general sobre la guerra de Espaa;
1969: Historia de la Guerra Civil Espaola;
1973: Francisco Franco, un siglo de Espaa;
1985: Misterios de la Historia;
1988: El tringulo. Alumna de la libertad ;
1994: Carrillo miente;
1997: Historia total de Espaa;
1999: Los signos del anticristo;
1999: Vida y amores de Isabel II;
1999: La palabra perdida: Constituciones y rituales de la masonera;
2000: El 18 de Julio no fue un golpe militar fascista;
2000: La otra vida de Alfonso XII;
2000: La otra vida de Alfonso XIII;
2002: Media Nacin no se resigna a morir: Los documentos perdidos del Frente Popular;
2003: Secretos de la historia;
2003: Historia actualizada de la segunda repblica y la guerra de Espaa 1931-1939;
2004: Hijos de la Gloria y la Mentira (T.I): Los vascos entre Espaa y la Antiespaa;
2005: Hijos de la Gloria y la Mentira (T.II): Euskadi en el siglo XX;
2005:Hijos de la Gloria y la Mentira (T.III): El Clerical- nacionalismo;

Enllaos externs.
  Informaci de Ricardo de la Cierva al Senat espanyol;
  Informaci de Ricardo de la Cierva al Congrs dels Ddiputats;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191631" title="Luci Anici Gal (pretor)" nonfiltered="4268" processed="4259" dbindex="79284">
Luci Anici Gal (Lucius Anicius  L. F. M. N. Gallus) fou un magistrat rom.

Fou pretor el 168 aC i va dirigir la guerra contra el rei Gentius d'Illria aliat de Perseu de Macednia; estava estacionat a Apollnia d'Illria i va decidir reunir-se amb Appi Claudi que era a la vora del riu Genusos, per cooperar en la lluita contra els illiris, per aviat fou informat de qu els pirates illiris estaven atacant la costa de Dyrrhachium i  Apollonia.

Anici Gal va sortir amb la flota romana i va atacar a la flota enemiga obligant als vaixells illiris a retirar-se; desprs es va dirigir cap a la zona on era Appi Claudi, obligant al rei Gentius a retirar-se cap a la seva capital d'Scodra i part del seu exrcit es va rendir als romans. La clemncia de Gal va incitar a moltes ciutats a sotmetre's i Gal va poder avanar fins Scodra. 

Gentius va sortir de la ciutat per enfrontar-se als romans en camp obert, per Gal va posar les seves forces en fuita. El rei va enviar ambaixadors a demanar una treva de tres dies per considerar que havia de fer i en realitat per esperar reforos del seu germ Caravantius. Gal li va concedir els tres dies i com que els reforos no van arribar, el mateix Gentius va anar al camp rom i es va rendir de la manera ms humil.

Gal va entrar a Scodra on va alliberar als presoners romans i va enviar a un dels alliberats, Perpenna, a Roma, amb la noticia de la rendici de Gentius. Gal va fer la campanya en trenta dies i el senat li va declarar un agrament pblic de tres dies. Al seu retorn a Roma Gal va celebrar el triomf. 

El 155 aC fou un dels ambaixadors enviats a Prsies de Bitnia pel conflicte amb el Regne de Prgam.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191634" title="Escal" nonfiltered="4269" processed="4260" dbindex="79285">

Escal s una entitat de poblaci del municipi de la Guingueta d'neu.

Era un municipi independent fins que el 1971 va ser fusionat amb Jou i Unarre en el nou municipi. Comprenia a ms els pobles d'Escart i Estaron.

Festivitats.
 3r diumenge d'agost- Festa Major;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191635" title="Luci Anici Gal (cnsol)" nonfiltered="4270" processed="4261" dbindex="79286">
Luci Anici Gal (Lucius Anicius  L. F. L. N. Gallus) fou un magistrat rom. Fou cnsol el 160 aC. En el seu consolat es van celebrar els jocs funeraris de Marc Emili Paulle.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191636" title="Allueva" nonfiltered="4271" processed="4262" dbindex="79287">

Allueva (Allueba en aragons) s un municipi de la Comarca del Jiloca, provncia de Terol (Arag). 

En el nucli urb destaca l'esglsia parroquial, dedicada a l'Assumpci i s del segle XVIII i que t uns retaules barrocs dels segles XVII i XVIII. Prop del poble es troba el naixement del riu Aguasvivas.


 Demografia.
Evoluci demogrfica d'Allueva des de 1996 a 2006.



 Festa local .
25 d'agost, Sant Llus de Frana.

 Enllaos externs .
Frum de Allueva;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191637" title="Luci Anici Gal" nonfiltered="4272" processed="4263" dbindex="79288">


Onomstica:

Luci Anici Gal pretor rom;
Luci Anici Gal, cnsol el 160 aC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191638" title="Anni Gal" nonfiltered="4273" processed="4264" dbindex="79289">
Anni Gal (Annius Gallus) fou un general rom. Sota l'emperador Ot va dirigir l'expedici contra les forces  de Vitelli el 69 a la zona del riu Po. Quan Cecina va assetjar Placentia, va anar a alliberar la ciutat. Vitelli va reunir un consell per decidir com actuar i Gal va aconsellar de retardar qualsevol enfrontament decisiu; desprs de la derrota d'Ot a la batalla de Bedriacum, va pacificar els enfurismats otonians. Durant el regnat de Vespasi fou enviat a Germnia contra Juli Civilis.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191640" title="Antpater Gal" nonfiltered="4274" processed="4265" dbindex="79290">
Antpater Gal (Antpater Gallus) fou un historiador rom que va viure al temps conegut com el perode dels Trenta Tirans. Es censurat per Trebelli Polli pel seu servilisme envers Aureol. El mateix Polli va conservar un curt fragment de la seva obra.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191652" title="Escacs Comtal Club" nonfiltered="4275" processed="4266" dbindex="79291">
L'Escacs Comtal Club s un club d'escacs catal de la ciutat de Barcelona.

 La histria .
A principis del segle XX, quasi tots els jugadors d'escacs de Barcelona es trobaven a la Sala Imperio. Quan aquesta va desaparixer, es van dispersar. Alguns van anar a prop del lloc on es trobava l'antiga Sala (Ateneu Barcelons, Casino Militar, Real Circulo Artstico, etc), mentre que d'altres van anar a zones ms allunyades del centre: a Grcia i al Parallel. Aquest ltim es troba el bressol del club.	

El 20 de novembre de 1923 t lloc en el Caf Comtal de l'Avinguda del Parallel, l'acte de fundaci del Club (Veure l'acta). La primera quota de soci: una pesseta mensual. El local social va ser aquest caf fins l'any 1927, en qu un seguit de problemes i discrepncies internes van fer que el club gaireb desaparegus. El nombre de socis va baixar de forma significativa, per grcies a en Joaqun Bosaconma, que sortosament va agafar la presidncia del club, amb la illusi necessria per a reunir els socis que encara quedaven i va aconseguir que el Club s'installes al Caf Zurich, a la Plaa de Catalunya. Grcies a la seva constncia va aconseguir que el Club Comtal torns a reviure i es va iniciar una de les seves millors poques.

L'any 1933 es va jugar el Primer Torneig Internacional de l'Escacs Comtal Club. El creixement del Club va obligar a canviar de nou de local, ja que el del Caf Zurich es va quedar petit. El Caf Olmpia va cedir, l'any 1935, una sala magnfica als socis comtalistes. Es van comprar vint taules especials per a jugar a escacs i es va jugar un match telefnic contra una selecci de jugadors de Madrid. Aquell mateix any, es va celebrar el Segon Torneig Internacional del nostre Club i va ser en aquesta sala on Arturo Pomar va jugar una sessi de simultnies. Tenia dotze anys.

L'any 1936 es va jugar, a Reus, el Tercer Torneig Internacional de l'Escacs Comtal Club. L'any 1946 l'edifici de l'Olmpia va ser enderrocat i es va traslladar al Caf Espaol (al Parallel), on noms va estar cinc mesos, ja que el Club va llogar el local que durant quaranta-sis anys seria la seu del Club, al Carrer de les Flors. Encara que el lloguer era molt alt (1.440 pessetes mensuals), la Junta va decidir crrer el risc i llogar-lo a causa dels avantatges que oferia. Es va prendre possessi de local el dia 6 d'abril de 1947. A ms d'escacs, se celebraven festes, obres de teatre i altres activitats ldiques.

Per la fora del seu joc, destacaven en aquella poca, Cunillera, Ingelmo, Sererols i els repetidament campions de Catalunya, Pcid Soler i Josep Velardeb. Els anys 1934 i 1945, el Club va quedar segon classificat al campionat de Catalunya per equips. L'any 1954 es van donar d'alta 200 nous socis i el Club va arribar a tenir ms de mig miler de socis. L'any 1956 es va jugar el primer "Campeonato de Espaa de Equipos", en qu el Comtal va jugar en moltes ocasions.

Les activitats d'oci donaven molt dinamisme i suport social al Club, per es van anar perdent amb l'aparici del cotxe, la televisi i d'altres formes d'esbarjo, encara que el Club va anar evolucionant i va poder mantenir un gran nombre de socis. A finals dels anys setanta, van comenar un seguit d'adversitats, que es va aguditzar amb errors, el van abocar a una crisi i a una davallada important de socis. Dels molts jugadors de categoria que es van formar al Club, cal destacar a Pepita Ferrer (vuit cops campiona d'Espanya) i Miguel Illescas, un dels jugadors espanyols ms grans de tots els temps.

A principi dels anys noranta, el Club va arribar a trobar-se en una situaci crtica: Sense local, amb una dotzena de socis i sense taulers ni rellotges. Perdut el local del Carrer de les Flors, el Club es va traslladar a un altre local, situat al carrer Creu dels Molers i d aquest a un altre en el carrer del Pi. L any 2001, quan novament ens vam traslladar, vam anar al carrer Mare de Du del Remei i, en l any 2006 ens vam traslladar al Centre Cvic del Sortidor, on ens trobem en l actualitat.

En aquest moment, ens trobem en una fase de recuperaci, lenta per continuada, posant el nostre esfor en atraure nous socis i continuar la formaci de les noves promeses dels escacs. Aix ens empeny a participar en moltes activitats d'esbarjo tant venals com locals.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191654" title="Llista d'emissores de rdio en catal" nonfiltered="4276" processed="4267" dbindex="79292">
Nacionals.
Pbliques.


Privades.


Estatals.
Emissi parcial en catal, noms a les desconnexions territorials.
Pbliques.

Privades.

Internacionals.
Pbliques.
REE emet un butllet diari de dilluns a divendres de 12:40 GMT a 12:45 GMT en catal. 

Cap a Europa (Regne Unit i Irlanda -13720kHz- i Centre d'Europa -15585kHz-).

A Amrica del Nord (EUA i Canad -15710kHz- i Mxic i Florida -17595kHz-)

A Amrica del Sud (Colmbia, Veneuela, Guaiana i nord de Brasil -5930kHz- i sud de Brasil, Bolvia, Paraguai, Uruguai, Argentina i Xile -21570kHz-)

A Amrica Central (nord d'Amrica central i Cuba -5970kHz- i Amrica Central i Carib -17595kHz-)


Locals.
Pbliques.


Privades.


 Vegeu tamb .
Llista de canals de televisi en catal;

 Referncies .






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191656" title="Antiretroviral" nonfiltered="4277" processed="4268" dbindex="79293">
Els antiretrovirals sn frmacs destinats a combatre infeccions d'origen vric

Un dels primers antiretrovirals comercialitzat i probablement el ms conegut sigui la zidovudina o AZT, que va significar el primer tractament efectiu contra la SIDA i la infecci per VIH, tot i aix va deixar d'utilitzar-se pels seus problemes de toxicitat en tractaments crnics.

Mecanismes d'acci.
Els mecanismes d'acci d'aquests frmacs poden afectar un o diversos punts del cicle de replicaci del virus.

Innhibidors de la fusi  Impedeixen que glicoprotenes especfiques de l'envolcall o la cpside del virus puguin actuar sobre les membranes de les cllules diana;
Inhibidors de la replicaci: Actuen a nivell de les diferents protenes implicades en la duplicaci del material gentic. ;
Inhibidors de la cpside: Inhibeixen la sintesi i ensamblatge dels capsmers que han de formar la coberta viral.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191657" title="Guild Wars" nonfiltered="4278" processed="4269" dbindex="79294">


Guild Wars s un videojoc dels anomenats CORP o MMORPG. Per tal de poder jugar-hi cal haver comprat alguna de les campanyes completes i disposar de connexi a Internet, al contrari d'altres videojocs d'aquest gnere, no s'han d'abonar quotes mensuals per tal de poder jugar. El creador del joc s l'empresa anglosaxona ArenaNet, i el distribudor n's NcSoft.

El joc se situa a un continent diferent depenent de la campanya a la qual s'hagi creat el personatge, i s'ha d'anar avanant en una histria que implica el personatge, mentre s'interacciona amb altres jugadors o s'avana en solitari. Guild Wars no noms dona la oportunitat de jugar la modalitat coneguda com a PvE Player versus environment (Jugador contra l'entorn) sin que tamb ofereix la possibilitat de jugar contra altres jugadors en diferents tipus de batalles en la modalitat PvP Player versus Player (Jugador contra jugador).

El joc t actualment en el mercat tres campanyes completes (Prophecies, Factions i Nightfall) i una expansi (Eye of the North). A ms es troba tradut totalment a molts idiomes: angls, francs, rus, itali, alemany, xins, japons, castell... Per no hi ha constncia de qu ArenaNet tingui la intenci de traduir-lo al catal.

La primera campanya Guild Wars: Propechies va sser llanada el 28 d'abril del 2005. Al ser aquesta la primera edici s la mes adient per jugadors novells i s una de les histries mes ben valorades de les 4 de la saga. A diferncia de les altres dues campanyes completes, Prophecies noms compta amb 6 professions per escollir, que son les professions anomenades comunes. Al crear un personatge s'ha d'escollir quina ser la seva professi primria, aquesta definir el seu aspecte fsic, la seva armadura i habilitats. Durant el desenvolupament del joc en modalitat PvE el jugador podr triar una segona professi o professi secundria. La professi primria d'un personatge no es pot canviar mai, al contrari de la segona que es pot canviar, tot i que totes tres campanyes requereixen haver assolit certs objectius abans de permetre aquest canvi al jugador.

La segona i tercera campanya completa (Guild Wars: Factions i Guild Wars: Nightfall) van anar introduint noves mecniques de joc i noves professions al ventall de possibilitats tot i que s necessari tenir la campanya corresponent per jugar amb aquestes noves possibilitats.

Trama.


Un regne desesperat.
El Regne d'Ascalon

Un terrible atac mgic llanat pels Charr, anomenat: la Devastaci, s el punt de llanament de la historia. La Devastaci fa ploure foc i gigantescos cristalls en la bella terra d'Ascalon transformant-la en un territori desolat. El Rei Adelbern d'Ascalon creu que el seu regne encara pot resistir als Charr amb l'ajuda de El Gran Mur del Nord, mentre que el seu fill, el Prncep Rurik no est d' acord i creu que els Ascalonians tindrien que prendre l'iniciativa i portar la lluita als territoris dominats pels Charr. 


Les estimacions del rei es demostren aviat com falses al descobrir als jugadors en la misi cooperativa el Gran Mur del Nord, que els Charr estan amassant un gran exrcit per prendre completament Ascalon. Les forces de Ascalon es deixen portar per la por a l'albirar la gran quantitat de tropes que se'ls hi venen a sobre i ordenen retirar-se rapidament fins al Fuerte Ranik. All, amb l'ajuda dels jugadors, els assaltants Charr son repel.lits. 

Durant la retirada, els Charr prenen molts presoners i el Prncep Rurik, determinat a ensenyar-lis una lli, decideix alliberar als cautius. En la misi cooperativa Ruinas de Surmia, allibera molts presoners amb l'ajuda dels jugadors. Mentre fugen dels Charr, el Prncep troba l'Invocador de Turmentes.

Teletransportats pel portal mgic de la Acadmia de Drascir fins la Academia Nolani, el Prncep i els jugadors descobreixen con gran dolor la visi d'un exrcit invasor Charr cremant i saquejant les runes de la gran ciutat Rin. Amb l'ajuda de la mgia del Invocador de Turmentes, els jugadors aconsegueixen parar la massacre y salvar la ciutat.

Aquesta victria s curta, al ser seguida por una discusi entre el Prncep i son pare. El Prncep Rurik prega a son pare que accepti l' oferta de refugi de Kryta, havent-hi vist les habilitats dels Charr en primera persona, est convenut de qu els Ascalonians necessiten retrocedir i reagrupar-se. El seu pare rebutja cooperaci alguna amb els habitants de Kryta, i desprs d'alguns arguments arats, el rei Alderbern exilia al seu fill Rurik. Llavors, el princep, marxa amb alguns escalonians, incloient-hi el teu personatge, cap a les muntanyes "picescalofriants" per tal d'alluyar el seu poble d'Ascalon i arribar a Kryta.


Professions.
Cada professi t uns atributs, els quals faran que siguin ms efectives les seves habilitats. La professi primria ens donar accs als tots els  atributs de la professi corresponent, per la secundaria dna accs a tots els atributs de la professi menys l'atribut conegut amb el nom d'nic, que noms el tenen aquells personatge que tinguin aquella professi com a primria.

Guerrer
Personatge amb una gran resistncia fsica i fora bruta. s un personatge d'atac cos a cos.
Atributs:
 Fora (nic): per cada punt augmenta la penetraci d'armadura.
 Esgrima: per cada punt augmenta la destresa amb les espasses. ;
 Domini de la destral: per cada punt augmenta la destresa amb les destrals.
 Domini del martell: per cada punt augmenta la destresa amb els martells.
 Tctica: cada punt millora els crits i actituds.

Guardaboscos
Personatge que utilitza els arcs per aconseguir els seus objectius. Pot anar acompanyat per un animal, el qual l'ajudar en el seu cam. 
 Percia (nic): cada punt redueix el cost d'energia de les trampes, preparacions i atacs amb l'arc.
 Domini de les bsties: cada punt millora l'atac i les habilitats relacionades amb la mascota del guardabosc.
 Punteria: cada punt augmenta el mal que es realitza amb l'arc.
 Supervivncia en la naturalesa: cada punt millora les actituds, preparacions i trampes.

Monjo
Personatge la missi principal del qual habitualment s evitar que els altres jugadors de l'equip morin, tot i que tamb podem trobar monges d'atac, que habitualment ajuden ofensivament a l'equip amb encantaments o ataquen directament (aquests ltims molt ms infreqents).
 Favor div (nic): cada punt proporciona una extra de curaci dels conjurs de qualsevol categoria. Tamb millora l'efecte de les habilitats relacionades amb el favor div.
 Pregries curatives: cada punt augmenta la eficcia i duraci dels conjurs relacionats amb les pregries curatives.
 Pregries d'atac: cada punt augmenta la efectivitat de les habilitats d'atac.
 Pregries de protecci: cada punt augmenta la eficcia i duraci de les habilitats relacionades amb les pregries de protecci.

Elementalista
Personatge que domina els quatre elements bsica per aconseguir els seus propsits.
 Emmagatzematge d'energia (nic): augmenta el nivell mxim d'energia.
 Mgia del foc: cada punt augmenta l'efectivitat dels conjurs relacionats amb el foc.  ;
 Mgia de l'aigua: cada punt augmenta l'efectivitat dels conjurs relacionats amb l'aigua.
 Mgia de terra: cada punt augmenta l'efectivitat dels conjurs relacionats amb la terra.
 Mgia de l'aire: cada punt augmenta l'efectivitat dels conjurs relacionats amb l'aire.

Hipnotitzador
Personatge que domina les arts illusries i la manipulaci de la ment del contrincant.
 Llanament rpid de conjurs (nic): com el seu nom indica augmenta la velocitat de llanament de conjurs.
 Dominaci: cada punt augmenta la duraci i eficcia dels conjurs de dominaci.
 Illusi: cada punt augmenta la duraci i eficcia dels conjurs d'illusi.
 Inspiraci: cada punt augmenta la duraci i eficcia dels conjurs d'inspiraci.

Nigromant
Personatge que controla les arts obscures i la manipulaci dels morts.
 Collita d'nimes (nic): proporciona energia per cada mort prxim.
 Malediccions: cada punt augmenta la duraci i l'eficcia de les habilitats relacionades amb les malediccions.
 Mgia de la sang: cada punt augmenta la duraci i l'eficcia de les habilitats amb la mgia de la sang.
 Mgia de la mort: cada punt augmenta la duraci i l'eficcia de les habilitats amb la mgia de la mort.

Assass (Personatge disponible noms a Guild Wars: Factions)
Caminants de les ombres, especialitzats en les dagues.
 Impactes Crtics (nic): Augmenta la possibilitat d'aconseguir un impacte doble mentre ataquis amb dagues.
 Domini de la daga: Com ms domini de la daga tinguis, ms mal fars cada cop que aconsegueixis donar un cop a l'enemic.
 Arts mortals: Arts que es basen en el teletransport pels camins obscurs o habilitats mortferes que sn molt hbils.
 Arts ombrvoles: Arts que es basen en les arts de les ombres. o b per curar-te o per teletransportarte on l'enemic, o b per atordir-lo.

Ritualista(Personatge disponible noms a Guild Wars: Factions)
 Engendrament (nic): Com ms engendrament tinguis, ms energia obtens quan acabes d'invocar un esperit aliat.
 Mgia de Canalitzaci: Mgia semblant a la de l'aire de l'elementalista per fer molt de mal als enemics. La ms directe del ritualista. ;
 Mgia de Comuni: Mgia que permet invocar esperits aliats per ajudar-te. Com ms avanada la tinguis, ms forts sern.
 Mgia de Restauraci: Mgia que permet curar als aliats. No s tan potent com la del monjo, per sempre li dna un marge per mantenir l'equip viu.

Parag(Personatge disponible noms a Guild Wars: Nightfall)
 Lideratge (nic): Augmenta la duraci i efectivitat dels "crits" que ajuden a l'equip o li donen capacitats destructives;
 Comandament: Augmenta l'eficcia dels "crits" de comandament, especialment dirigits a fer avanar a l'equip.
 Motivaci: Augmenta l'eficcia dels "crits" que ajuden a curar a la resta de l'equip indirectament la majoria de les vegades.
 Domini de la llana: Augmenta el mal que es fa amb atacs amb la llana.

Dervitge(Personatge disponible noms a Guild Wars: Nightfall)
 Misticisme (nic): Augmenta la durabilitat d'encantament que transformen o que generalitzen durant un temps el tipus de mal que es fa.
 Pregries de terra: Mgia que fa que durin ms els encantaments o atacs de terra.
 Domini de la guadanya: Augmenta el mal que es fa amb un atac amb la guadanya.
 Pregries del vent: Mgia que fa que durin ms els encantaments o atacs d'aire.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191659" title="Gran Premi de Blgica del 1992" nonfiltered="4279" processed="4270" dbindex="79295">
Resultats del Gran Premi de Blgica de Frmula 1 disputat la temporada de 1992 al circuit de Spa-Francorchamps el 30 d'agost del 1992. 
 

 Resultats .





 Altres .

 Pole:  Nigel Mansell    1: 50. 545;
 Volta rpida: Michael Schumacher   1: 53. 791   a la volta 39;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191661" title="Rafael d'Amat i de Cortada" nonfiltered="4280" processed="4271" dbindex="79296">
Rafael d'Amat i de Cortada (Barcelona, 1746 - 1819), conegut popularment com a Bar de Mald fou el primer Bar de Mald i Maldanell.
Membre d'una famlia integrant de la petita noblesa barcelonina, Rafael d'Amat i de Cortada pass a la posteritat per ser l'autor d'un immens dietari en 60 volums, mantingut prcticament sense interrupci del 1769 fins a la seva mort al 1819, que duu el ttol de Calaix de sastre, i del qual noms han estat publicats fins ara fragments recopilatoris malgrat la importncia indubtable que t com a document literari i sobretot histric, considerant-se un dels textos ms importants de la narrativa catalana escrita entre el segles XV i XIX. Inserit en la literatura popular, Calaix de sastre s considerat un precedent del costumisme i del periodisme locals.

 Biografia .
Rafael d'Amat nasqu al carrer del Pi de Barcelona el 10 de juliol del 1746. El seu pare fou Antoni d'Amat i de Junyent, coronel i la seva mare Maria Teresa de Cortada i de Senjust, nobles catalans tots dos. El seu avi patern havia estat Josep Amat i de Planella (mort el 1715), 1er Marqus de Castellbell. Per la banda de la mare, heret la Senyoria de la Baronia de Mald i Maldanell, la qual es convert en el ttol de Bar de Mald i Maldanell el 1766 per voluntat del rei Carles III.

El seu oncle Manuel d'Amat i de Junyent fou tinent general i durant 15 anys virrei del Per. La seva vida sentimental fou rica en ancdotes i en particular la relaci amb la seva amant Micaela Villegas, una actriu criolla anomenada la Perricholi. En tornar, ja gran, a Barcelona, marid amb Maria Francesca Fiveller de Clasquer i de Bru, la qual reb el malnom de la virreina i es fu construir un palau a les Rambles, el qual acab rebent el nom de Palau de la Virreina quan, a la seva mort, hi resid la seva vdua.

Sabem que estudi al collegi de Cordelles, regentat pels jesutes i als quals restar sempre fidel i aviat demostr una gran afecci per l'assistncia a les cerimnies religioses.

Als 20 anys, el 1766, Rafael d'Amat cas amb Maria Esperana d'Amat i de Rocabert, cosina seva i filla petita del segon marqus de Castellbell. Del matrimoni nasqueren vuit fills, dels que sobrevisqueren a la infantesa Maria Escolstica, futura marquesa de Castellbell pel seu matrimoni amb   Manuel d'Amat i de Peguera, Rafel, Josep Maria, Gaiet, Maria Teresa i Maria Felipa, aquestes dues darreres, religioses al Monestir de Jonqueres.


El Bar i la seva famlia visqueren sempre en la que ell anomenava casa Cortada, al carrer del Pi de Barcelona, a prop de la seva estimada esglsia de Santa Maria del Pi i que amb els anys fou el Palau Mald i les galeries comercials del mateix nom. El Bar men una vida de desvagat curis per tot el que succea al seu entorn i molt afeccionat a gaudir de festes i cellebracions, tret de les ocasions en qu la seva hipocondria i temor de les circumstncies blliques de l'poca li ho impedien. Poc va alterar aquest ritme de vida la mort de la seva esposa el 19 de gener del 1788, vctima d'una epidmia de verola.

La Guerra Gran entre els anys 1793-1795 va despertar en el Bar una fbia malaltissa vers Frana, els francesos i especialment tot all relacionat amb la Revoluci iniciada el 1789. Aix no obstant, es lliura cada vegada ms a una vida reposada dedicada a la festa i al gaudi dels plaers de la taula i la companyonia, sempre mantenint un gran respecte pel cerimonial oficial i les celebracions religioses.

El 1796, l'inici de la guerra amb Anglaterra i les successives reformes que els liberals introdueixen en la fiscalitat d'Espanya, porten a la misria a les classes populars i a que les finances dels nobles se'n ressenteixin. El Bar no en ser una excepci i aix ho esmenta, divertidament, en els seus escrits, on hi manifesta una profunda antipatia pel ministre Godoy, a qui atribueix la mala influncia sobre el rei Carles IV. El 16 de setembre del 1802, el Bar t l'oportunitat d'assistir a la contemplaci del dinar del rei i els seus fills, durant l'estada que va fer a Catalunya durant els mesos de setembre i octubre d'aquell any. Ser a partir d'aquesta poca que s'anir accentuant la hipocondria i les pors del Bar, que acabaran condicionant-lo especialment a rel de la invasi francesa del 1808 que provocar la sortida del Bar i part de la seva famlia de Barcelona.

 Obra .
El mateix dia que Rafael d'Amat complia 23 anys, el 1769, comena a escriure un dietari. Aquest relat, farcit de tots aquells esdeveniments, banals o transcendentals, que aniran succeint al llarg de quasi 50 anys, foren intitulats Calaix de sastre i constitueixen una obra costumista cabdal per entendre la vida de la petita noblesa barcelonina a cavall dels segles XVIII i XIX.

Es tracta d'un tipus de literatura autobiogrfica personal, per no ntima, ni tampoc per a editar. Escriu per a ell mateix i per als seus amics. Aspira a un pblic familiar. Escriu tal com raja, fins i tot pot semblar que escriu desacuradament. Pot semblar que l estil s barroc. 

El ttol recorda un dietari del segle XVIII: Cajn de sastre. Era un dietari illustrat que va ser imitat a Catalunya. Al dietari, el Bar omet aspectes histrics com ara la Revoluci Industrial i emfatitza all que l interessa, l inslit (per exemple, el Bar s a missa i surt un ratol). Val a dir que ell s catlic comme il faut. Ens explica el seu dolce far niente, la seva vida d'aristocrtic: explica qu menja, el temps que fa... No s doncs, ni un cientfic ni un erudit. Tampoc s un illustrat i, a ms, s anti-francs. L Albert Rossich l ha considerat Rococ. En tot cas fa una obra al marge dels estils literaris. Escriu en catal per plaer i per gust. Per al Bar, el castell s la llengua del cadastre, dels impostos... L aristocrcia no ha de sotmetre s a aix.

 Referncies .
 Calaix de sastre I 1769-1791. Rafael d'Amat i de Cortada. Bar de Mald. Curial Edicions Catalanes, S.A. .
 Pascual i Rodrguez, Vicen. El Bar de Mald. Material per a una biografia. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2003. .

Enllaos externs.
 Pgina dedicada a Rafael d'Amat, dins de lletrA, l'espai de literatura catalana de la Universitat Oberta de Catalunya ;
 "El barn prfugo de la guerra" Antonio Bernabu - Biografia del Bar de Mald al web del diari El Mundo ;
 Programa d'histria a Catalunya Rdio;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191663" title="Gai Aquilli Gal" nonfiltered="4281" processed="4272" dbindex="79297">
Gai Aquilli Gal (Caius Aquillius Gallus) fou un destacat jurista rom de finals de la repblica. Nascut en una noble famlia plebea va estudiar sota Quint Muci Escevola el Pontfex Mxim, que era el ms gran jurista del seu temps, junt amb Luci Balb, Gai Papiri i Gai Juventi. Fou eques i senador.

Va adquirir bona reputaci com a jutge i el 81 aC ja presidia tribunals i uns anys desprs fou un dels jutges en el judici de Cecina. 

El 67 aC fou elegit pretor junt amb Cicer, i va presidir les qestions dambitus, mentre la jurisdicci dels casos de pecuniis repetundis correspongu a Cicer. Mai va aspirar al consolat.  

Plini diu que tenia una gran mansi, la millor de Roma. El 44 aC ja s esmentat com a mort.

Va establir diverses definicions jurdiques i va establir precedents. No fou aquest jurista qui va proposar la  Lex Aquillia, que s anterior al seu temps


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191664" title="Luci Aquilli Gal" nonfiltered="4282" processed="4273" dbindex="79298">
Luci Aquilli Gal (Lucius Aquillius Gallus) fou un magistrat rom. Desprs de magistratures menors va ser designat pretor el 170 aC i va obtenir el govern de la provncia de Siclia. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191665" title="Luci Asini Gal I" nonfiltered="4283" processed="4274" dbindex="79299">
Luci Asini Gal (Lucius Asinius C. F. Gallus) fou un magistrat rom esmentat als Fasti on s'explica que va celebrar un triomf el 26 aC. Els triomfs estaven generalment reservats als cnsols, per no consta l'exercici d'aquesta magistratura. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191666" title="Gai Asini Gal Salon" nonfiltered="4284" processed="4275" dbindex="79300">
Gai Asini Gal Salon (Caius Asinius Gallus Saloninus) fou fill de Gai Asini Polli. Fou cnsol l'any 8 aC juntament amb Marc Censor. Volia ser el personatge principal del senat, per Tiberi, que no el podia veure (en part perqu parlava molt lliurement, i en part perqu Salon s'havia casat amb Vipsnia l'ex-muller de Tiberi), deia que no tenia prou talent per aix. 

Tiberi el va convidar a Capri l'any 30 i el va fer condemnar a mort; desprs el va amnistiar, per el va tenir empresonat tres anys gaireb sense menjar, fins que finalment va morir de gana.

Va escriure uns llibres titulats De Comparatione patris ac Ciceronis, contraris a Cicer.

Encara que el seu pare li va donar el cognom Salon, el mateix Gai no el va utilitzar i el va llegar a uns dels seus fills amb Vipsnia, l'antiga dona de l'emperador Tiberi. Aquest fill es va dir Asini Salon i va morir l'any 28.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191667" title="Asini Gal" nonfiltered="4285" processed="4276" dbindex="79301">
Asini Gal  (Asinius Gallus) fou fill de Gai Asini Gal Solon i nt de l'historiador Gai Asini Polli. Era germanastre de Drus, el fill de Tiberi . Durant el regnat de Claudi va preparar una conspiraci juntament amb Estatili i uns quants lliberts i esclaus. El complot fou un fracs absolut i Claudi s va limitar a desterrar-lo.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191669" title="Luci Asini Gal II" nonfiltered="4286" processed="4277" dbindex="79302">
Luci Asini Gal (Lucius Asinius Gallus) fou un magistrat rom que va ocupar algunes magistratures menors i finalment fou cnsol l'any 62 quant aquesta magistratura no tenia cap poder. Durant el seu consolat va morir el poeta Persi (Persius).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191670" title="Pa de catalinetes" nonfiltered="4287" processed="4278" dbindex="79303">
El Pa de Catalinetes s un pa que es fa especialment per a la festivitat de Les Catalinetes a Xtiva i  que, per ser destinat a xiquets s xicotet (uns 25 centmetres) i amb llavors d'ans al seu interior. Es tradicional menjar-lo junt amb el torr de gat.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191671" title="Luci Canini Gal (trib)" nonfiltered="4288" processed="4279" dbindex="79304">
Luci Canini Gal (Lucius Caninius Gallus) fou un magistrat rom. s esmentat per Cicer com Canini Gal, per Di Cassi expressament l'anomena Luci Canini Gal. El cognom Canidius que se li ha assignat alguna vegada, s incorrecte.

El 59 aC, juntament amb Quint Fabi Mxim va acusar a Gai Antoni de repetundae, i Cicer va defensar l'acusat. Ms tard no obstant, Gal es va casar amb una filla de Gai Antoni. 

El 56 aC fou trib de la plebs i va servir els interessos de Pompeu. Amb l'objectiu d'impedir a Publi Lntul Espinter, procnsol de Cilcia, de restaurar al tron egipci a Ptolemeu XII Auletes, va fer aprovar una rogatio per la que Pompeu seria enviat a Alexandria amb dos lictors per intentar una reconciliaci entre el rei i el poble, rogatio que no fou aprovada.

L'any segent (55 aC) fou acusat, segurament per Marc Coloni, i fou defensat per Cicer, a petici de Pompeu. El 51 aC era a Grcia probablement com a pretor d'Acaia. A la guerra civil va romandre neutral. Va morir el 44 aC. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191672" title="Luci Canini Gal (cnsol)" nonfiltered="4289" processed="4280" dbindex="79305">
Luci Canini Gal (Lucius Caninius L. F. Gallus) fou un magistrat rom. Va arribar a cnsol el 37 aC juntament amb Marc Vipsani Agripa. El 18 aC apareix com a triumvir monetalis.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191673" title="Luci Asini Gal" nonfiltered="4290" processed="4281" dbindex="79306">


Onomstica:
Luci Asini Gal I, militar i magistrat rom;
Luci Asini Gal II, cnsol l'any 62;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191675" title="Gabriel Lpez de Rojas" nonfiltered="4291" processed="4282" dbindex="79307">

Gabriel Lpez de Rojas (Barcelona, 1966) s el fundador de l'Orde Illuminati (1995), la Societas OTO (Ordo Templi Orientalis) (2001) i el Sistema d'iniciaci denominat Rojisme, qu defensa el lema Homo est deus (l'home s du).

El 2006 va renunciar a les ordes i a les sectes, per considerar-les organitzacions manipulatives i va retornar al Judasme ortodox. El 2007 va publicar com a denncia el llibre Sectas y rdenes.

Bibliografia.
 Lpez de Rojas, Gabriel. Por la senda de Lucifer, confesiones del gran maestre de los Illuminati. Martnez Roca, 2004.
 Camacho, Santiago. La conspiracin de los Illuminati. La esfera de los libros, 2005.
 Lpez de Rojas. Sectas y rdenes. Martnez Roca, 2007.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191682" title="Sant Francesc" nonfiltered="4292" processed="4283" dbindex="79308">


 Hagiografia .
Hi ha diversos sants cristians que s'anomenen Sant Francesc:

Sant Francesc d'Asss. Vegeu Sant Francesc d'Asss;
Sant Francesc Caracciolo. Vegeu Sant Francesc Caracciolo;
Sant Francesc de Borja. Vegeu Sant Francesc de Borja;
Sant Francesc de Sales. Vegeu Sant Francesc de Sales;

 Geografia .
Hi ha alguns topnims que es diuen Sant Francesc, entre els quals:

Sant Francesc (vila de Formentera). Vegeu Sant Francesc de Formentera;
Sant Francesc (barri de Valncia). Vegeu Sant Francesc (barri de Valncia);
Sant Francesc (nucli de Sant Cugat). Vegeu Sant Francesc (Sant Cugat del Valls);
Sant Francesc (cala de Blanes). Vegeu Cala de Sant Francesc;

 Esglsies .
Hi ha esglsies i altres edificios religiosos dedicats a sant Francesc, com ara:

Sant Francesc (esglsia de Ma). Vegeu Esglsia i claustre de Sant Francesc (Ma);
Sant Francesc (esglsia de Palma). Vegeu Sant Francesc de Palma;
Sant Francesc (esglsia de Porto). Vegeu Esglsia de Sant Francesc de Porto;
Sant Francesc (convent de Terrassa). Vegeu Convent de Sant Francesc (Terrassa);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191684" title="Clavicordi" nonfiltered="4293" processed="4284" dbindex="79309">


El clavicordi s un instrument musical europeu de teclat, de corda percutida.

Les tecles del clavicordi sn sencilles palanques que quats s' emfonsa una d' elles percuteix la corda amb una petita pua de metall insertada a l' extrem contrari de la tecla. Aquesta pua determina la jubilaci de la corda al dividir-la a la seva longitud. La longitut entre el pont i la pua determina l'altura (afinaci) del so.

L' intrpret pot fer un petit vibrato realitzant un efecte amb el dit, pronunciat en Alemany com "bebung".  Fa variar la fora amb qu es mant apretada la tecla mentre la pua troba el contacte amb la corda. Quan el martell abandona la corda aquesta deixa de sonar i t una curva d' extinci rpida.

El clavicordi posseeix  resposta al tacte  segons la fora de l' atac varia l' intensitat, encara que aquesta sempre sigui dbil. A partir del mecanisme del clavicordi, que permet tocat amb les diferents dinmiques entre el piano (suau), i el forte (fort), els Italians van crear el Pianoforte, (L' actual Piano) que va despaar als seus dos antecessors, el clavicordi i al Clavicmbal.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191690" title="Futur del sistema solar" nonfiltered="4294" processed="4285" dbindex="79310">
El futur del sistema solar s previsible. Els astrnoms creuen que el sistema solar com es coneix actualment, durar uns centenars de milions d'anys, temps en qu s'espera s'inicii una gran transformaci que conclour amb la mort del Sol. Tan sols una catstrofe inesperada, com l'arribada d'un forat negre o una estrella a l'espai del sistema, escurarien aquest futur.

 D'aqu a 1.000 milions d'anys .

El Sol s'est fent cada cop ms brillant, amb un increment de la seva brillantor en un 10% cada 1.000 milions d'anys. En un perode de 1.000 milions d'anys, a mesura que augmenti l'emissi de la radiaci solar, la seva zona d'habitabilitat es desplaar cap als cossos ms allunyats, i la superfcie de la Terra quedar socarrimada per l'acci de la radiaci, arribant a ser inhabitable. La vida a la Terra s'extingir, tot i que alguns organismes podrien sobreviure als oceans ms profunds. 

 La Terra, Venus i Mart .

Dintre de 3.500 milions d'anys, la superfcie de la Terra tindr unes condicions climtiques similars a les que t actualment Venus; els oceans bulliran i la vida, en les formes que actualment es coneixen, ser impossible. 

Durant aquest temps, s probable que la superfcie de Mart recuperi la seva atmosfera ja que la temperatura de l ambient s'elevar, i a la seva superfcie es comenar a sublimar el dixid de carboni congelat i el vapor d'aigua. Finalment la superfcie de Mart assolir unes temperatures i pressions necessries perqu circulin els seus grans cmuls congelats d'aigua, inundant la superfcie i, possiblement, creant una lloc per a la vida. Aix seria aix en un perode d'entre 1.400 i 2.500 milions d'anys.

 Una gegant roja .

Quan hagin passat uns 5.000 milions d'anys, les reserves d'hidrogen del nucli del Sol s'hauran esgotat i llavors es comenar a utilitzar l'hidrogen de les capes superiors menys denses. Aquest procs requerir que s'expandeixi unes 80 vegades el seu dimetre actual i, dintre d'uns 7.500 milions d'anys, el Sol es convertir en una gegant roja, freda i afeblida. 

A mesura que el Sol s'expandeixi, arribar a absorbir el planeta Mercuri, per no succeir el mateix amb la Terra i Venus, que s'espera que sobrevisquin, ja que el Sol perdr aproximadament un 28% de la seva massa, i la disminuci de  la seva gravetat provocar que aquests planetes es desplacin a rbites ms altes. 

La superfcie de la Terra quedar feta cendra i reduda a la consistncia de l'argila escalfada per una llum del Sol mil vegades ms poderosa que l'actual. A ms, la seva atmosfera ser arrencada per un vent solar d'una fora brutal. 

La superfcie de Venus es convertir en una sopa bullent; es veur tan uniforme com el quitr, ja que ser escalfada per una llum del Sol quatre mil vegades ms poderosa que la que rep en l'actualitat, assolint una temperatura superficial d'uns 1.600 graus. S'espera que el Sol romangui en la fase de gegant roja durant uns 100 milions d'anys.  

Durant aquest temps, s possible que la temperatura superficial de les llunes que envolten Jpiter i Saturn, com Tit i Europa, sigui prou moderada perqu la superfcie congelada es transformi en oceans lquids, i es podrien crear unes condicions similars a les que calen per a fer possible la vida humana. 

 L'heli solar .

Ms endavant l'heli produt a la superfcie s'endinsar cap a l'interior, cap al nucli del Sol, incrementant-ne la densitat fins que s'assoleixin els nivells necessaris per a que l'heli es pugui transformar en carboni. Aquest procs ser molt intens i el Sol es contraur bruscament fins assolir una mida lleugerament ms gran que el seu radi original. 

L'increment de les reaccions degudes a l'augment de la temperatura i de la pressi en el nucli del Sol, i per la quantitat d'heli solar existent s creu que l'escenari de la transformaci completa d'heli en carboni durar tan sols uns 100 milions d'anys. L'heli s relativament poc abundant si el comparem amb l'hidrogen ja que es necessiten quatre ions d'hidrogen per crear un nucli d'heli, i tres nuclis d'heli per crear-ne un de carboni.

Arribats en aquest punt el procs energtic haur de recrrer un altre cop a les reserves de les capes solars exteriors i aix el Sol recuperar la seva forma de gegant roja. Aquesta fase durar uns altres 100 milions d'anys, desprs dels quals, al llarg d'uns altres 100.000 anys, les capes exteriors del Sol es desintegraran expulsant un gran flux de matria a l'espai. En aquesta fase s formar un halo conegut, de forma enganyosa, com una nebulosa planetria.  

Aquest s un esdeveniment relativament tranquil, ben diferent del d'una supernova; el Sol s una estrella massa petita com per arribar a convertir-se en una supernova. Els habitants de la Terra, si arribessin a sobreviure, podran observar un increment massiu en la velocitat del vent solar, per no prou intens com per poder destruir la Terra. 

Tot el que quedar del Sol ser una nana blanca, un objecte calent, ombrvol i extraordinriament dens, que tindr la meitat de la seva massa original per tota continguda noms en un cos de la meitat de la mida de la Terra. Vist des de la superfcie terrestre, seria un punt de llum de la mida de Venus amb la brillantor d'uns cent sols actuals.

 La mort del Sol .

Tan aviat com el Sol es mori, disminuir l'acci de la seva gravetat sobre els planetes, cometes i asteroides que l'orbiten. Les rbites de la Terra i d'altres planetes s'expandiran. Quan el Sol es converteixi en una nana blanca, s'assolir la configuraci final del sistema solar: 
 Mercuri haur deixat d'existir molt abans; ;
 Venus se situar amb prou feines un ter ms lluny d'on es troba actualment la Terra;
 l'rbita de la Terra gaireb igualar la que t avui en dia Mart. ;
Tot el sistema solar s'alterar de manera drstica. Venus i la Terra, i els altres planetes restants es congelaran com a closques fosques, gelades i sense vida. Continuaran orbitant la seva estrella morta, a una velocitat reduda a causa d'una distncia ms gran respecte del Sol i a la disminuci de la gravetat solar.  

Progressivament el Sol anir cristallitzant i 2.000 milions d'anys ms tard, el carboni del nucli es transformar en un diamant gegant. Finalment, amb el temps, deixar de brillar completament.

  Saturn, Nept i Trit . 

Els anells de Saturn sn bastant joves i no es calcula que segueixin existint d'aqu a uns 300 o 400 milions d'anys. L'acci gravitatria de les llunes de Saturn escombraran gradualment la part exterior dels anells en direcci cap al planeta i l'abrasi peridica realitzada per meteorits i la gravetat del mateix planeta faran la resta, quedant Saturn sense els seus caracterstics ornaments.

Trit, la lluna de Nept , que actualment realitza una rbita retrgrada lenta en declivi, en algun moment, no abans d'uns 1.400 ni ms tard d'uns 3.500 milions d'anys, caur sota el lmit de Roche de Nept, i la seva fora de marea destrossar Trit, i aquests fragments poden arribar a crear un ampli sistema d'anells al voltant del planeta, similar al de Saturn.

 La Lluna .

A causa de la fricci de la marea contra el llit mar, la Lluna va frenant el moment rotacional de la Terra; aix, al seu torn, causa que la Lluna s'allunyi progressivament de la Terra, a un ritme d'aproximadament 38 mm per any. Mentre aix succeeix, la conservaci del moment angular fa que la rotaci del planeta disminueixi, fent que els dies siguin ms llargs amb un increment d'aproximadament un segon cada 60.000 anys. 

D'aqu a uns 2.000 milions d'anys, l'rbita de la Lluna assolir un punt conegut com "ressonncia de gir i rbita", i tant la Terra com la Lluna estaran sincronitzades per les seves marees. El perode orbital de la Lluna, igualar el perode de rotaci de la Terra i tindr una cara mirant la Lluna, de la mateixa manera com actualment ho fa la Lluna.

 Referncies .


 Vegeu tamb .
Formaci i evoluci del sistema solar;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191693" title="Trmol" nonfiltered="4295" processed="4286" dbindex="79311">

El trmol (Populus tremula) s un arbre petit que viu en boscos de muntanya i s rar a la terra baixa. A Catalunya es troba des del Pirineu fins a les muntanyes de Prades i no arriba al Pas Valenci ni a les Illes Balears.

Presenta fulles arrodonides que fan fins a 7 cm i tenen un pecol llarg i aixafat. L'escora s llisa i verdosa en els arbres adults i blanquinosa en els joves.  

Referncies.
Guia dels arbres dels Pasos Catalans. Ramon Pascual. Kapel s.a. 1985.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191697" title="Premi Kodansha al millor manga" nonfiltered="4296" processed="4287" dbindex="79312">
El premi K dansha al millor manga (K dansha manga sh          ) s un premi manga otorgat anualment per l'editorial japonesa K dansha.
La primera edici va ser l'any 1960 i actualment est dividit en quatre categories: Jido (manga dirigit a un pblic infantil, categoria afegida l'any 2003), Shonen, Shojo i Ippan (general/adult).

Premiats.
Versi  actual: K dansha manga sh .

Categoria Ippan (general).


Categoria Sh nen (nois).


Categoria Sh jo (noies).


Categoria Jid  (nens i nenes).


Segona versi: K dansha shuppan bunka sh .


Primera versi: K dansha jid  manga sh .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191700" title="Marquesat d'Anvers" nonfiltered="4297" processed="4288" dbindex="79313">
El Marquesat d'Anvers era un feu del Sacre Imperi Romanogermnic que es va crear a la fi del segle X  quan la dinastia otona (Ot I, Ot II i Ot III) van crear marques a les fronteres del llur regne.
Histria.

Junt amb la marca de Valenciennes i d'Ename formaven una zona de contenci als marges de l'Escalda per a protegir el territori contra Frana. El 984, Toxandria es fa afegir al marquesat.

Al segle XI, el marquesat feia part dels feuts dels ducs de Lotarngia, que van donar-lo el 1076 a Jofr de Bouillon, desprs de la seva mort, pass al ducat de Limburg. El 1106, aquest ducat, i el marquesat que en feia part, van passar a Jofr I de Lovaina, duc de Brabant. Des de aleshores, el marquesat va esdevenir una uni personal del duc de Brabant. El 1200, Breda (Pasos Baixos) va s'integrar al marquesat. 

De vegades el marquesat va tenir un vot als Estats Generals dels Pasos Baixos, per ms sovint va estar associat al ducat de Brabant en la representaci de les Disset Provncies. Les localitats ms importants eren les ciutats Antwerpen, Breda, Bergen op Zoom, Lier i Herentals, les llibertats de Hoogstraten i Turnhout i les entitats de Geel i Zandhoven. 

Desprs de la guerra dels Vuitanta Anys, Breda esdevingu part del Brabant dels Estats, una terra de la Generalitat. Desprs del setge d'Anvers (1584-1585), Espanya va annexar la ciutat portuari. Aix va conduir a la primera escissi del ducat de Brabant. El 1713, el territori pass sota el domini dels austriacs. El 1795, fou annexat a Frana e integrat al departament dels dos Netes. El 1815 ser integrat al Regne Unit dels Pasos Baixos i el 1830 al Regne de Blgica.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191702" title="Vicente Alberto lvarez Areces" nonfiltered="4298" processed="4289" dbindex="79314">


Vicente Alberto lvarez Areces (Gijn, 4 d'agost de 1943) s President del Principat d'Astries. En 1962 va ingressar en el PCE, on va militar fins a mar de 1978. 

Com a membre del Comit Central del PCE, al que pertany des de 1969 fins a 1977, organitz i presid la I Conferncia Regional del PCE d'Astries. Horacio Fernndez Inguanzo el rellev en la secretaria poltica en II Conferncia Regional a causa de les discrepncies dintre de la direcci i amb CCOO. Desprs de les primeres eleccions generals d'aquest any adopta una postura crtica amb la direcci, que s'anir agreujant amb el temps, fins que abandona el partit desprs de la III Conferncia Regional (Perlora, mar de 1978), al costat de 112 delegats ms. 

En 1987 concorre com a candidat del PSOE a les eleccions municipals de Gijn i s elegit  alcalde, crrec en el qual repeteix dos mandats. En 1999 obt la majoria absoluta per la circumscripci central en les eleccions autonmiques, pel que s investit president del Principat el 20 de juliol. En 2003 repeteix en la presidncia, per aquesta vegada grcies al suport d'IU ja que no va arribar la majoria absoluta. Ja en 2007, baixa de nou un esc respecte a 2003 per segueix sent el candidat ms votat a Astries.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191703" title="Luci Canini Gal" nonfiltered="4299" processed="4290" dbindex="79315">


Onomstica:

Luci Canini Gal, cnsol el 37 aC;
Luci Canini Gal, cnsol sufecte;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191704" title="Herenni Gal" nonfiltered="4300" processed="4291" dbindex="79316">


Onomstica:

Herenni Gal, actor rom;
Herenni Gal, llegat imperial;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191705" title="Gai Sulpici Gal" nonfiltered="4301" processed="4292" dbindex="79317">


Onomstica:

Gai Sulpici Gal, cnsol el 243 aC;
Gai Sulpici Gal, cnsol el 166 aC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191706" title="Luci Canini Gal (cnsol sufecte)" nonfiltered="4302" processed="4293" dbindex="79318">
Luci Canini Gal (Lucius Caninius Gallus)  fou un magistrat rom. Va exercir diverses magistratures, de les quals la ms important fou la de cnsol sufecte l'any 2 aC, en la qual va ocupar el lloc de Marc Plauci Silv.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191707" title="Gai Cesti Gal Camer" nonfiltered="4303" processed="4294" dbindex="79319">
Gai Cesti Gal Camer (Caius Cestius Gallus Camerinus) fou un un magistral rom. Era senador i va ocupar diverses magistratures fins arribar a cnsol l'any 35 juntament amb Marc Servili Noni.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191709" title="JBoss Inc" nonfiltered="4304" processed="4295" dbindex="79320">
JBoss Inc s una divisi de Red Hat. Est especialitzada en programari intermediari de codi obert.

La companyia aprofita un model de negoci basat en els serveis. El programari JBoss s pioner en el camp del codi obert professional, on els desenvolupadors del nucli presten els seus serveis a altri. El projecte, com a projecte de codi obert que s, s desenvolupat i mantingut per una xarxa de programadors.

Histria.
Marc Fleury va comenar el projecte el 1999 amb la idea d'avanar en el camp de la recerca en el programari intermediari. L'any 2001 ja havia format l'empresa JBoss Group, LLC i el 2004 va evolucionar cap l'estatus de corporaci americana, com a JBoss Inc. Aquesta empresa s la propietria dels drets d'autor i la marca registrada associats a JBoss.

Oracle, un dels principals desenvolupadors de sistemes gestors de bases de dades,  es va interessar en la compra de JBoss Inc al principi de 2006, valorant-la en uns 400 milions de dlars americans. Amb aquesta adquisici hagus competit amb BEA Systems i IBM en el mercat del middleware. Finalment, Red hat va anunciar el 10 d'abril del 2006 que adquiria JBoss Inc per 420 milions de dlars. 

Productes.
JBoss Inc desenvolupa un joc de productes J2EE, incloent-hi JBoss AS, Hibernate, Tomcat, JBoss Rules, JBoss Cache, JBoss Seam, JBoss Transactions i JBoss Messaging. Tots ells es distribueixen sota la marca JEMS (JBoss Enterprise Middleware Suite).

La seva llista de productes s coneguda com JBoss Enterprise Middleware Suite (JEMS) i inclou:
 JBoss application server - el servidor d'aplicacions de JBoss;
 JBoss Messaging - sistema de cues de missatges;
 JBoss Web Server - un servidor web basat en Tomcat, que suporta Java (JSP, servlet), .Net (ASP.NET), CGI, and php. ;
 JBoss Plugin per Eclipse IDE;
 JBoss Portal;

Enllaos externs.
Guia de productes de la companyia;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191710" title="Cesti Gal" nonfiltered="4305" processed="4296" dbindex="79321">
Cesti Gal (tamb esmentat com Cest Gal, en llat Cestius Gallus o Cestus Gallus) fou un governador rom, fill del cnsol Gai Cesti Gal Camer. 

Fou nomenat governador de Sria vers el 64 i va substituir el 65 a Cesenni Pet (Caesennius Paetus). Els jueus, sota la tirania del governador Gesi Flor, estaven a punt de revoltar-se i van demanar la intervenci de Gal; aquest va enviar a un oficial de non Napolit (Neapolitanus) per investigar, i va rebre un informe favorable als jueus, per no va prendre cap mesura. 

Finalment va avanar cap a terres jueves quan ja la revolta havia esclatat: va sortir d'Antioquia, va ocupar Ptolemais i Lidda i va arribar a Jerusalem on els jueus foren empesos a la part alta on hi havia el temple; podia haver acabat la guerra llavors, per els seus oficials li van recomanar aturar-se; quan es va retirar fou atacat pels jueus que li van arrabassar diversos subministraments. 

Gal va enviar missatgers a Ner que era a Acaia, i va fer un informe el ms favorable possible per ell mateix, per l'emperador va comissionar a Vespasi per portar la guerra. Sembla que va morir l'any 67, abans de l'arribada del seu successor Gai Licini Muci.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191712" title="Gran Premi de Blgica del 1993" nonfiltered="4306" processed="4297" dbindex="79322">
Resultats del Gran Premi de Blgica de Frmula 1 disputat la temporada de 1993 al circuit de Spa-Francorchamps el 29 d'agost del 1993. 
 

 Resultats .





 Altres .

 Pole:  Alain Prost   1: 47. 571;
 Volta rpida: Alain Prost   1: 51. 095   a la volta 41;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191715" title="Constanci Gal" nonfiltered="4307" processed="4298" dbindex="79323">

Constanci Gal, o Flavi Juli Gal, o  Flavi Claudi (Juli) Constanci Gal (Flavius Claudius  Julius- Constantius Gallus) fou fill de Juli Constanci i de Galla, i net de Constanci Clor, nebot per tant de Constant I el Gran; era tamb el germ gran (per per mare diferent) de Juli l'Apstata. 

Va salvar la vida a la matana general que va seguir a la mort de Constant,  en la que va morir el seu pare i un germ gran de nom desconegut, degut a la seva mala salut que va fer que no se'l considere's perills. 

El 351 va ser nomenat csar per Constanci II i enviat a l'est per rebutjar els atacs perses i durant un temps va complir amb la feina, per el 353 fou acusat de desobedincia o negligncia i de crueltat en la seva administraci; la situaci es va complicar quan Gal va fer matar a Domici (Domicianus), prefecte pretori d'Orient, i a Monti (Montius), qestor palat, que havien estat enviats a la seva residencia, Antioquia, per fer una enquesta sobre la seva conducta i de fet s'havien sobrepassat en les seves funcions.

Gal no tenia altra sortida que la revolta, per convenut per les promeses del seu cos Constanci, el va anar a trobar a Mil i quan era a Petvio a la Pannnia, fou detingut i enviat a Pola a stria on fou empresonat (354). Tamb Juli, el germanastre de Gal, que estava casat amb Hellena (germana de Constanci) fou arrestat i va passar un any a pres per finalment fou perdonat. Gal morir a la pres al cap de poc temps, el mateix 354.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191719" title="Gai Corneli Gal" nonfiltered="4308" processed="4299" dbindex="79324">
Gai Corneli Gal (Caius Cornelius Gallus) fou un general, poeta i orador rom, del segle I aC. Era nascut a Forum Julii (Frejs) i probablement era fill d'un llibert de Sulla o de Cinna. Com que va morir el 26 aC amb uns 40/43 anys, va haver de nixer desprs del 70 aC (entre 66 i 69 aC).

Va tenir com a mestre al epicuri Sir, junt amb Varus i a  dels que fou molt amic. Va comenar a compondre poesies al tomb dels 20 anys i va cridar l'atenci d'homes com Gai Asini Polli. 

Desprs de la mort de Juli Csar el 44 aC va abraar el partit d'Octavi al que va seguir a Apollnia a l'actual Albnia. El 41 aC Octavi el va nomenar triumvir pel repartiment de terres a l'frica, i en aquesta poca es va distingir per la protecci concedida als habitants de Mantua i tamb a Virgili , i va acusar a Alf Var que en les mesures de les terres fou injust amb els habitants de Mantua.

Estava amb Octavi a la batalla d'ccium (31 aC) i va dirigir un destacament de l'exrcit. August el va enviar a Egipte amb l'exrcit, perseguint a Marc Antoni. Prop de Cirene el lloctinent de Marc Antoni, Pibnari Escarp es va rendir amb quatre legions. Gal va prendre possessi de l'illa de Faros i va atacar Paraetonium de la que es va apoderar amb tots els seus tresors. Tot seguit va atacar a la flota d'Antoni al port de Paraetonium i va destruir molts vaixells fins que el triumvir es va retirar i aviat es va sucidar.

Gal i Proculeu van ajudar a August a tenir presonera a Clepatra per aquesta va aconseguir sucidar-se i llavors August va declarar Egipte provncia romana amb regulacions especials, i va nomenar com a primer prefecte governador a Gal. 

Tot seguit aquest va anar cap a la Tebaida a reprimir una revolta en qu el poble es resistia al pagament de les taxes a les que estaven subjectes. Va romandre a Egipte uns quatre anys (30 aC a 26 aC) i va dictar diverses regulacions del govern provincial. 

Finalment es va enemistar amb August al que segons diu Di Cassi va parlar en forma ofensiva. Gal es va fer erigir nombroses esttues a si mateix a Egipte i va fer gravar els seus xits a les pirmides i aix va despertar la hostilitat del seu amic Valeri Llarg, que el va denunciar a l'emperador, el qual el va destituir i va nomenar al seu lloc a Petroni, i li va prohibir romandre a la provncia; una vegada caigut les acusacions es van succeir i les investigacions es van portar al senat. Fou condemnat a l'exili i les seves terres foren confiscades; al saber-ho es va sucidar tirant-se sobre la seva espasa (26 aC).

Ovidi el considerava el ms gran dels poetes elegacs romans i se sap que va escriure una collecci de poesies elegaques en quatre llibres, per no es conserven. A l'antologia llatina hi ha quatre epigrames atributs a Gal, per cap d'ells li correspon. A l' antologia grega hi ha dos epigrames per son dubtosos. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191720" title="Marc Fleury" nonfiltered="4309" processed="4300" dbindex="79325">
Marc Fleury (Pars, 1968) s un emprenedor fundador de l'empresa JBoss Inc. 

s llicenciat en matemtiques i doctor en fsica per l'Escola Politcnica de Pars i Master en fsica terica per l'Escola Normal Superior de Pars. Va treballar per Sun Microsystems a Frana  fins que va anar als Estats Units on va treballar en diferents projectes Java.

Va focalitzar la seva recerca en el programari intermediari i el 1999 va encetar el projecte JBoss. El 2001 va formar l'empresa JBoss Inc. 

Desprs de vendre la companyia a Red Hat, Fleury esdevingu Vicepresident Senior i Manager General de la Divisi JBoss. Tanmateix, Fleury va agafar un perms de paternitat el gener de 2007, que se suposava que havia de durar fins el 15 de mar del mateix any, per el 9 de febrer va fer pblic que deixava l'empresa "per perseguir interessos personals, com la docncia, recerca en biologia, msica i la famlia".

Fleury va encetar tamb un blog, que actualitza sovint i parla, entre d'altres de les seves activitats com a DJ tecno a Atlanta.

Enllaos externs.
 CNET: Podia Red Hat perdre el fundador de JBoss?;
 Blog tecno de Fleury's;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191721" title="Judith Mossman" nonfiltered="4310" processed="4301" dbindex="79326">
La doctora Judith Mossman s un personatge de la srie de videojoc Half-Life. s un dona d'una quarantena d'anys que treballa amb el doctor Eli Vance al laboratori secret de Black Mesa Est.

Judith s un fsica de talent motivat per una gran curiositat cientfica. Treballa en secret per al doctor Wallace Breen. Aquest ltim l'ha utilitzat per infiltrar-se a l'equip del doctor Eli Vance.

Al fil del seu treball amb Eli, se n'enamora. Es troba llavors constantment turmentada per la idea d'haver de trair-lo. s per aquesta ra que es mostra freda i distant per intentar superar el seu malestar.


La primera aparici de la doctora Mossman es fa al captol 2 (Un Dia Memorable). Intenta estabilitzar la teletransportaci equivocada del protagonista Gordon Freeman.

Gordon trobar fsicament Judith al captol 5 (Black Mesa Est). Mentre  es troba en el seds d'entrada de la base, el doctor Mossman li obre la porta. Li explica llavors l'indret on es troben. Judith porta Gordon a la vora d'Eli i aquesta li explica que Judith havia postulat igualment, com ell, una feina a Black Mesa encara que noms per un punt de distancia, l'equip cientfic, haba triat a Gordon Freeman

Alyx Vance te una petita bronca  amb Judith. Cap de les dues es porten gaire b entre elles, encara que Alyx Vance te la sospita de qu Judith, en realitat, es una traidora.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191722" title="Viure en famlia" nonfiltered="4311" processed="4302" dbindex="79327">
Viure en famlia s una revista nascuda l'any 2001 editada per Quetzal, associaci per al desenvolupament dels nens i nenes en el seu context.
	
La revista parla de tot all que interessa a les famlies i a tothom qui viu amb nens i nenes de qualsevol edat, des de l'embars fins a l'adolescncia, de temes permanentment actualitzats relatius a salut, alimentaci, educaci, psicologia, lleure, cultura, etc, tant dels nens i les nenes, com de qui viu amb ells. Tamb s'hi pot trobar articles de qualitat escrits per professionals de la infncia i per pares i mares experimentats.

Viure en famlia dna un punt de vista innovador, que busca fer compatible el respecte als propis ritmes dels nens i nenes, amb la realitat de la vida quotidiana a partir de propostes per redescobrir la vida saludable, naural i solidria, aprofitant l'experincia de viure amb nens i nenes.

Enllaos externs.
 Pgina oficial ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191723" title="Aule Didi Gal" nonfiltered="4312" processed="4303" dbindex="79328">
Aule Didi Gal (Aulus Didius Gallus) fou un magistrat rom. Es diu que de jove fou un orador notable.

L'any 19, sota Tiberi, era qestor. Va arribar a cnsol l'any 39 sota Calgula. L'any 40 era curator aquarum, durant el regnat de Calgula i sembla que ho va ser uns deu anys. En aquestos anys fou llegat del procnsol d'sia, prefecte de cavalleria i procnsol de Siclia per en dates desconegudes. 

L'any 50 va tenir el comandament d'un exrcit rom a la zona dels Bsfor i tot seguit Claudi el va nomenar procnsol potser a sia o frica i al cap d'un any (52) governador de Britnia en el lloc d'Ostori Escpula que havia mort.

A Britnia, on va arribar ja gran, es va limitar a consolidar posicions i va governar mitjanant llegats. La revolta de Venuci contra Cartimandua fou sufocada per forces enviades per Gal sota comandament de Cesi Nasica. Va governar fins el 57 quan Ner va nomenar governador a Quint Verani. Devia morir pocs anys desprs.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191725" title="Marc Fadi Gal" nonfiltered="4313" processed="4304" dbindex="79329">
Marc Fadi Gal (Marcus Fadius Gallus)  fou un militar i notable rom amic de Cicer, home de gran coneixements i de carcter amigable. Va pertnyer al partit de Juli Csar durant la guerra civil amb Pompeu, i va combatre a Hispnia com a llegat de Csar el 49 aC. Era seguidor de la filosofia epicria per tot i aix va escriure un elogi de d'tica que s'ha perdut. Cicer l'esmenta com a Marc Fabi Gal (Marcus Fabius Gallus) per el nom correcte es Fadi (Fadius).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191726" title="Quint Fadi Gal" nonfiltered="4314" processed="4305" dbindex="79330">
Quint Fadi Gal (Quint Fadius Gallus) fou germ de Marc Fadi Gal (Marcus Fadius Gallus)  fou un cavaller rom. Com el seu germ va servir amb Juli Csar per el 46 aC es va enfrontar amb el seu germ per causes desconegudes. Cicer va prendre el partit de Marc i va dir de Quint que era un homo non sapiens. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191727" title="Tit Fadi Gal" nonfiltered="4315" processed="4306" dbindex="79331">
Tit Fadi Gal (Tit Fadius Gallus) fou qestor de Cicer al seu consolat el 63 aC, i el 57 aC fou trib de la plebs. En aquesta segona magistratura va intentar cridar a Cicer del seu desterrament pel que va tenir diversos suports. Ms tard, per causes desconegudes, va haver d'anar a l'exili.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191728" title="Flavi Gal" nonfiltered="4316" processed="4307" dbindex="79332">
Flavi Gal (Flavius Gallus) fou un militar rom. Fou trib militar sota Marc Antoni en la seva desafortunada campanya contra l'Imperi Part de l'any 36. Durant la retirada dels romans, Flavi Gal va fer un atac desesperat a l'enemic en el qual va perdre la vida.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191729" title="Glici Gal" nonfiltered="4317" processed="4308" dbindex="79333">
Glici Gal (Glicius Gallus) fou un cavaller rom. Quintini el va denunciar a Ner com a participant a la conspiraci de Pis, per la evidencia que es va poder recollir en contra seva fou inconsistent o molt dbil i la culpabilitat no es va poder provar. Tit i aix l'emperador el va condemnar a l'exili.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191730" title="Gran Premi del Jap del 2007" nonfiltered="4318" processed="4309" dbindex="79334">
El  Gran Premi del Jap del 2007  s la quinzena carrera de la temporada 2007. S'ha disputat el 30 de setembre al circuit de Fuji Speedway.


 Qualificaci per la graella de sortida .


 Nico Rosberg ha penalitzat 10 posicions per canviar el motor del seu monoplaa.

 Resultats .



 Vitantonio Liuzzi ha penalitzat 25 segons que li han perdre la vuitena posici (i 1 punt) per avanar amb bandera groga.

 Altres .

 Pole:  Lewis Hamilton,  1: 25. 368;
 Volta rpida:  Lewis Hamilton,  1: 28. 193 (Volta 27, 186.259km/h);




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191732" title="Herenni Gal (actor)" nonfiltered="4319" processed="4310" dbindex="79335">
Herenni Gal (Herennius Gallus) fou un actor del sud d' Hispnia. Quan Luci Corneli Balb estava a Gades el va elevar al rang d' eques (cavaller), el va presentar amb un anell d'or, i el va introduir al teatre als seients que estaven reservats pels equites.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191733" title="Herenni Gal (llegat)" nonfiltered="4320" processed="4311" dbindex="79336">
Herenni Gal (Herennius Gallus) fou un general rom llegat de la primera legi a l'exrcit rom del Rin, legi que estava estacionada a la actual Bonn. 

Va esclatar la revolta dels bataus (69)  dirigida per Juli Civilis, i Hordeoni Flac va ordenar-li que impeds que les cohorts de bataus que havien desertat l'exrcit rom es podessin unir a Civilis. Herenni es volia entrevistar amb Flac com van fer els dems comandants de legions per les seves forces el van obligar a combatre sense preparaci i va patir una greu desfeta quan els seus auxiliars belgues van abandonar la lluita.

Ms tard Hordeoni Flac fou deposat del comandament i Dilli Vcula i Gal el van assolir conjuntament. Estava al campament de Gelduba quan un accident va provocar un mot entre els soldats  que el van glopejar i fuetejar per fou rescatat per Vcula. 

Quan aquest darrer fou mort a Novesium, Gal noms va quedar ferit per desprs va morir a mans de Tulli Valent i Tutor (70).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191734" title="Gran Premi de Xina del 2007" nonfiltered="4321" processed="4312" dbindex="79337">
El  Gran Premi de la Xina del 2007  s la setzena carrera de la temporada 2007. S'ha disputat el 7 d'octubre al circuit de Xangai.


 Resultats .





 Enllaos externs .

Resultats del GP de la Xina;


 Altres .

 Pole: Lewis Hamilton   1: 35. 908 ;
 Volta  rpida:  Felipe Massa   1: 37. 454  a la volta 56.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191736" title="Noni Gal" nonfiltered="4322" processed="4313" dbindex="79338">
Noni Gal (Nonius Gallus) fou un general rom. Vivia en temps d'August i va prendre part a les operacions a Germnia, on va derrotar els trevirs i altres pobles germnics el 29 aC segons Di Cassi. Probablement ja havia combatut anteriorment sota bandera de Pompeu contra Juli Csar i seria el mateix Noni que esmenta Plutarc en la guerra civil del 49-48 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191737" title="Gran Premi de Brasil del 2007" nonfiltered="4323" processed="4314" dbindex="79339">
El  Gran Premi del Brasil del 2007  s la disetena i ltima carrera de la temporada 2007. S'ha disputat el 21 d'octubre al circuit de Interlagos.


 Qualificaci per la graella de sortida .



 Resultats .





 Altres .

 Pole:  Felipe Massa   1: 11. 931;

 Volta rpida:  Kimi Rikknen   1: 12. 445   a la volta 65.

 Amb aquests resultats Kimi Rikknen es proclama campi del mn per primera vegada, amb noms un punt de diferencia amb Lewis Hamilton i Fernando Alonso.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191739" title="Quint Ogulni Gal" nonfiltered="4324" processed="4315" dbindex="79340">
Quint Olguni Gal (Quintus Olgunius L. F. Q. N. Gallus) fou un magistrat rom. Fou cnsol el 269 aC juntament amb Gai Fabi Pictor i va fer la guerra als picentins que no es va acabar fins a l'any segent. En el seu consolat fou quan per primera vegada es va encunyar plata a Roma. El 257 aC fou breument dictador amb el propsit nic de dirigir les Feriae Latinae.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191740" title="Marc Ogulni Gal" nonfiltered="4325" processed="4316" dbindex="79341">
Marc Olguni Gal (Marcus Olgunius Gallus) fou un magistrat rom. La nica magistratura important que se li coneix fou la de pretor el 181 aC en la qual va exercir jurisdicci sobre la ciutat de Roma. (Tit Livi. 39.56, 40.1-Z2.).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191741" title="Luci Ploti Gal" nonfiltered="4326" processed="4317" dbindex="79342">
Luci Ploti Gal (Lucius Plotius Gallus) fou un rom de la Gllia Cisalpina que fou la primera persona que va obrir una escola a Roma amb el propsit d'ensenyar llat i retrica, vers el 88 aC.  Sembla que hi va voler estudiar Cicer en la seva joventut per els seus amics el van dissuadir perqu el grec "era un millor entrenament pel intellecte". Va viure fins una edat avanada i fou mirat com un dels pares de la retrica romana. Va escriure De Gestu, i alguns discursos judicials per altres persones.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191742" title="Gai Pompeu Gal" nonfiltered="4327" processed="4318" dbindex="79343">
Gai Pompeu Gal (Caius Pompeius Gallus) fou un magistrat rom. Va seguir el cursus honorum exercint diverses magistratures menors i l'any 49 fou nomenat cnsol durant el regnat de Claudi, juntament amb Quint Veranni.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191743" title="Rubri Gal" nonfiltered="4328" processed="4319" dbindex="79344">
Rubri Gal (Rubrius Gallus) era un militar rom que va viure a la part central del segle I. Sota l'emperador Ot dirigia un destacament de tropes a Brixellum i desprs de la caiguda de l'emperador va ajudar a reprimir la revolta de les seves tropes. Molt poc desprs es diu que fou l'instigador de la traci de Cecina a Vitelli. Desprs Vespasi el va enviar a lluitar contra els srmates als que va derrotar (70 aC). No torna a ser esmentat.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191744" title="Gai Rubri Gal" nonfiltered="4329" processed="4320" dbindex="79345">
Gai Rubri Gal (Caius Rubrius Gallus) fou fill del general Rubri Gal. Va exercir algunes magistratures menors i fou cnsol sufecte l'any 101, que fou la magistratura ms alta que va exercir.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191745" title="Gai Sulpici Gal (cnsol 243 aC)" nonfiltered="4330" processed="4321" dbindex="79346">
Gai Sulpici Gal (Caius Sulpicius C. F. Ser. N. Gallus) va arribar a la mxima magistratura de cnsol el 243 aC, crrec que va exercir conjuntament amb Gai Fundani Fndul, en plena guerra contra els cartaginesos.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191747" title="London Eye" nonfiltered="4331" processed="4322" dbindex="79347">

El British Airways London Eye ( ull de Londres ), tamb conegut com Millennium Wheel, s un dels majors miradors del mn des de la seva construcci l'any 1999. En realitat el London Eye ha estat la major snia del mn fins l'obertura de l'Estel de Nanchang el maig del 2006.

El London Eye t una altura de 135 m sobre l'extrem occidental dels Jubilee Gardens, al South Bank del Tmesis, districte londinenc de Lambeth, entre els ponts de Westminster i Hungerford. El mirador esta situat al County Hall i davant de les oficines del Ministeri de Defensa. 

 Histria .


Dissenyada pels arquitectes David Marks, Julia Barfield, Malcolm Cook, Mark Sparrowhawk, Steven Chilton i Nic Bailey la snia disposa de 32 cpsules per a passatgers tancades i climatitzades. Gira a 0,26 m/s (uns 0,9 km/h), aix que el temps d'una volta completa s d'uns 30 minuts. L'atracci no sol aturar-se per a que els passatgers pugin: la velocitat de gir s prou lenta com per permetre que aquests puguin pujar i baixar fcilment de les cpsules quan aquestes arriben al nivell de terra. 

El London Eye fou inaugurat pel primer ministre del Regne Unit Tony Blair el 31 de desembre de 1999 tot i que no va obrir-se al pblic fins el mar del 2000 degut a problemes tcnics. Des de la seva obertura el London Eye ha estat gestionat per The Tussauds Group amb el patrocini de British Airways i s'ha convertit en un important punt turstic londinenc.

A data de juliol del 2002 havien pujat fins a 8,5 milions de persones al London Eye, aquest fet va dissuadir la intenci inicial de les autoritats britniques que era que l'espai noms rests obert per 5 anys. Finalment i grcies a l'xit turstic aconseguit el Consell del districte de Lamberth va decidir no desmuntar aquesta atracci i convertir-la en permanent. 

El 28 d'agost del 2003 l'illusionista David Blaine va romandre de peu al sostre d'una de les cpsules durant els 30 minuts que dura una volta completa preparant el seu show Above the Below.

Desde el 1 de gener de 2005 el London Eye ha estat el punt central de les celebracions d'Any Nou a Londres amb un espectacle de focs artificials de 10 minuts que inclou petards disparats des de la prpia atracci.

El London Eye va aparixer al Llibre Guinness dels Rcords com la snia d'observaci ms alta del mn fins al maig del 2006, quan es va inaugurar lEstel de Nanchan a la Xina, amb 25 metres ms. Al febrer del 2008 s'inaugurar una altra snia ms gran: The Singapore Flyer de 165 metres, a Singapur. Al 2009 tamb es t previst inaugurar-ne una a Pequn amb 208 metres d'alada. Comparativament, la snia original de l'Exposici Universal de Chicago de 1893 tenia 75 m d'altura.

 Predecesor .


Segons el nmero de gener de 2007 de la BBC History Magazine, va haver-hi un predecessor al London Eye anomenat la Gran Snia de Londres. Era capa de transportar 1.200 persones, fou construida a Earl's Court l'any 1895 i clausurada el 1906 desprs que per errada tcnica atrapes a 74 persones durant quatre hores i mitja.

 Referncies .




 Enllaos externs.

 Lloc oficial del London Eye;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191748" title="Gai Sulpici Gal (cnsol 166 aC)" nonfiltered="4332" processed="4323" dbindex="79348">
Gai Sulpici Gal (Caius Sulpicius  C. F. C. N. Gallus) fou un magistrat rom. Cicer l'elogia molt als seus escrits i diu que era el rom que sabia ms grec de tots, que era un orador destacat, una persona elegant i una ment refinada amb grans coneixements d'astronomia. Quint Sulpici Gal (Quintus Sulpicius Gallus), el seu fill, va morir molt jove i el pare va portar aquesta mort amb una gran dignitat.

Quan els ambaixadors d'alguns pobles o ciutats d'Hispnia van anar a Roma a queixar-se de les extorsions dels governadors, el senat els va permetre designar quatre patrons entre romans d'alt rang. Gal fou un d'aquestos patrons. 

Fou tamb elegit pretor, crrec que va exercir el 169 aC i se li va donar la ciutat de Roma com a territori jurisdiccional equivalent a una provncia. Durant el gran reclutament que es va fer per la guerra contra el Regne de Macednia, va protegir als mes desafavorits contra la severitat dels cnsols. 

El 168 aC va servir com a trib militar a l'exrcit del seu amic Luci Emili Paulle. Un dia va reunir a la tropa i els va anunciar que cert dia a certa hora es produiria un eclipsi de lluna i que no s'havien d'alarmar i mirar-ho no com un prodigi, sin com una cosa natural. Efectivament l'eclipsi es va complir i els soldats li van dedicar honors divins. A la tardor de l'any segent (167 aC) va assolir el comandament del campament rom quan Paulle va sortir d'inspecci per Grcia i desprs va tornar a Roma.

Gal tamb va tornar a Roma poc desprs a temps pels comicis de finals d'any, on fou elegit cnsol pel 166 aC. En el seu consolat va fer la guerra amb xit als lgurs que foren sotmesos i al tornar a Roma va rebre els honors del triomf.

 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191749" title="Gai Gal" nonfiltered="4333" processed="4324" dbindex="79349">
Gai Gal (Caius Gallus, tamb esmentat com a Gallius) fou un senador rom que va viure al segle I aC i va prendre part a les conflictives reunions del senat dels anys de Publi Clodi i de la guerra civil. No se seguir si el seu nom complert era Gai Sulpici Gal (membre de la gens Sulpcia) o Gai Aquilli Gal (gens Aqullia).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191750" title="Surdini Gal" nonfiltered="4334" processed="4325" dbindex="79350">
Surdini Gal (Surdinius Gallus) fou un rom ric del temps de l'emperador Claudi. Quan el any 46 Claudi va eliminar alguns membres del senat perqu no tenien prou mitjans per portar amb dignitat el seu rang, Gal estava a punt de marxar a Cartago, per Claudi el va cridar i el va aturar, i degut a la seva riquesa el va nomenar senador.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191751" title="Niteri" nonfiltered="4335" processed="4326" dbindex="79351">



Niteri s una ciutat de l'estat de Rio de Janeiro, a Brasil. La seva poblaci s d'aproximadament 440.000 persones. El municipi ocupa una rea de 130 km.

Posseeix una gran quantitat de platges, com Gragoat, Boa Viagem, Platge das Flechas, carai, So Francisco, Charitas, do Forte, Jurujuba i Ado i Eva, totes en la Badia de Guanabara. En la costa de l'Oce Atlntic estan les platges de Piratininga, Itaipu, Camboinhas i Itacoatiara. El Museu d'Art Contemporani, smbol de la ciutat, va ser dissenyat pel conegut arquitecte modernista brasiler scar Niemeyer.



Histria.

La ciutat va ser fundada el 22 de novembre de 1573 per un indgena anomenat Araribia. Niteri s l'nica ciutat brasilera fundada per un indgena. Desprs de la guerra contra els francesos pel control de la Badia de Guanabara, Araribia va demanar al governador general, Mem de S, les terres de la regi. La seva petici va ser concedida i va nixer all la vila de So Loureno dos ndios, primera denominaci de Niteri.

En 1819, la vila va ser reconeguda pel govern central, i va rebre el nou nom de Vila Real da Praia Grande (Vila Real de la Platja Gran), i ocupava l'espai corresponent a l'actual centre de la ciutat. Noms s'ha pogut expandir ms enll d'aquesta rea a la fi del segle XIX, quan el servei de tramvia va comenar a operar i va permetre la urbanitzaci de zones ms allunyades del centre. Al principi del segle XX, va comenar l'implantaci de les primeres indstries de la ciutat.

Durant el perode en el qual l'estat de Rio de Janeiro va estar dividit en dos provncies i desprs estats, Rio de Janeiro i Guanabara, Niteri va ser la capital de la de Rio de Janeiro entre 1834-1894 i entre 1903-1975. Entre 1894 i 1903, la capital de l'estat de Rio de Janeiro va ser la ciutat de Petrpolis.

El 15 de mar de 1975, es van fondre els estats de Rio de Janeiro i Guanabara, amb la ciutat de Rio de Janeiro com capital de l'estat. El nom "Niteri" en idioma tupi significa "aigua amagada", i va ser adoptat el 6 de mar de 1835 quan va canviar el ttol de "vila" pel de "ciutat".

Geografia.

Niteri est a 5 km en lnia recta de la ciutat de Rio de Janeiro, a la qual s connectada pel Pont Rio-Niteri (14 km) i per un servei de barques de passatgers. La qualitat de vida en la ciutat est entre les ms elevades del pas (tercer lloc entre 5.600 municipis), conformi les normes de les Nacions Unides.

Clima.

El clima de la ciutat s tropical influenciat per l'oce, amb estius calents i hiverns frescos, amb temperatures i pluges b semblants a la de la ciutat del Riu.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191752" title="Tisi Gal" nonfiltered="4336" processed="4327" dbindex="79352">
Tisi Gal (Tisienus Gallus) fou un general rom. Fou membre del partit de Luci Antoni i de Flvia en l'anomenada guerra de Perusa contra Octavi August el 41 aC. Octavi va atacar Nrsia per fou rebutjat per Tisi que tenia el comandament de la fortalesa. El 36 aC es va unir a Sext Pompeu a Siclia i li va aportar reforos, per desprs de la derrota de Sext es va rendir a Octavi amb les tropes sota el seu comandament.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191754" title="Treboni Gal" nonfiltered="4337" processed="4328" dbindex="79353">

Treboni Gal, o Gai Vibi Treboni Gal (Caius Vibius Trebonianus Gallus) fou un militar rom que fou emperador del 251 al 253.

Tenia un alt comandament militar i el 251 fou enviat a lluitar contra la primera gran invasi dels gots a Msia i Trcia, que havien ocupat Noval i Nicpolis i havien arribat fins a Filippolis desprs de derrotar a Deci Volusi  a Beroe. El governador de Filippolis, Gai Juli Prisc, es va declarar emperador i l'emperador Deci va haver d'anar des de Itlia amb el seu fill Deci Volusi (csar) i les forces dirigides per Treboni Gal; Prisc fou derrotat i tamb els gots i van reconquerir Filippolis, Noval i Nicpolis, per tan Deci como Volusi van morir a una batalla contra els gots a Abricium a la Dobrudja (novembre del 251) i l'exrcit va aclamar emperador al seu cap Treboni Gal, l'actitud del qual a la batalla havia estat com a mnim sospitosa (Zsim i Zonares l'acusen de traci), per el senat rom el va reconixer si be el va obligar a associar a Hostili, el fill sobrevivent de Deci.

Treboni Gal va signar un tractat de pau amb els gots pel qual aquestos es van retirar ms enll del Danubi, per podien conservar el bot i els captius i rebrien un tribut anyal. Aquest tractat va indignar a tots els ciutadans de l'imperi per per uns mesos hi va haver tranquilitat a les fronteres. En aquest temps es va produir una oportuna mort d'Hostili de la que fou culpable Treboni Gal, que va nomenar llavors csar al seu fill Volusi Gal (ms conegut per Volusi). A Roma es va patir en aquest temps una epidmia de pesta que va durar 14 anys.

A finals del 252 van comenar noves invasions. Primer els srmates a la zona de Dcia i desprs, molt ms importants, les dels alamans que van creuar el Rin prop de Manheim i van entrar al actual land de Rennia-Palatinat; pel seu cant els francs van arribar fins a Metz, Reims i Pars. 

Aquestes desgracies i que l'emperador era mal vist pel poble pel seu tractat vergonys amb els gots, van afavorir la revolta de Marc Emili , governador de Pannnia i Msia que havia derrotat als gots que restaven en aquestes provncies, i les tropes el van aclamar emperador. Gal va enviar a la zona al general Valeri I, que va anar a Germnia per reclutar un exrcit, per les legions, hostils a Gal, van aclamar tamb a aquest general com a emperador.

Gal i Volusi van marxar personalment a combatre a Emili per els seus soldats es van passar al camp del rebel i van matar tan a Gal com a Volusi a la vora de Terni (probablement febrer del 253, encara que s discutit si fou el febrer del 254). Emili no va gaudir durant gaire temps del ttol d'emperador, car va morir tamb a mans dels seus soldats el mes d'agost i Valeri, que ja s'acostava, fou llavors ratificat pel senat i va nomenar csar al seu fill Galli.

 Notes .









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191755" title="Publi Volumni Gal Amint" nonfiltered="4338" processed="4329" dbindex="79354">
Publi Volumni Gal Amint (Publius Volumius Gallus Amintinus) fou un magistrat rom. Va exercir el mxim crrec de cnsol el 461 aC, conjuntament amb Servi Sulpici Camer. 
   

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191756" title="Keroro" nonfiltered="4339" processed="4330" dbindex="79355">
Keroro (     , Keroro Guns (Sergent Keroro) s una comdia de cincia-ficci d'animaci i cmic japons. A Jap, tant el manga com l'anime han obtingut molt d'xit, i els resultats es repeteixen pertot arreu on arriba la srie.

Argument.
Una colla de granotes extraterrestres provinents del planeta Keron han vingut a la terra per envair-la i s'han allotjat a casa d'uns humans, causant-los, aix, un gran terrabastall. Durant la seva estana a la terra, extraterrestres i humans plegats viuen un bon plegat d'absurdes situacions i ancdotes d'all ms divertides.

Manga.
El manga original, de Mine Yoshizaki, s publicat per l'editorial japonesa Kadokawa Shoten i cont diversos volums que no han estat editats en catal.

Anime.
L'anime consta de ms de 150 captols (i pellcules), i s produt pel conegut estudi d'animaci Sunrise. Es va emetre per primer cop l'abril del 2004, per Animax i TV Tokyo, i a l'agost del 2005 se'n va anunciar la primera pellcula.

El 9 de setembre del 2007, Televisi de Catalunya va emetre'n el primer captol en catal, i actualment la srie encara s'emet. IB3, la televisi de les Illes Balears, tamb emet la srie, amb un doblatge balear creat a partir de la versi espanyola i amb uns deu captols d'endarreriment respecte a la versi del principat. La Televisi Valenciana tamb n'ha adquirit els drets.

Personatges.
 Keroronians de la tropa Keroro .

Sergent Keroro: s el protagonista de la srie. En Keroro, que s verd i s qui sembla ms una granota, s el sergent de la tropa. Resideix a cals Hinata, amb tota la famlia per tamb hi ha creat una impressionant base secreta, en un principi per a l's personal, tot i que ha esdevingut d's per a tots els keronians. A canvi de viure-hi i d'una petita paga mensual, fa les feines domstiques(al principi l'obligava la Natsumi).Les seves aficions sn llegir cmics, fer maquetes (activitat a qu dedica tot el sou) i navegar per Internet. El seu smbol s una estrella i el seu casc s groc. El seu nom en codi s KRR, medeix 55.5 cm. Esta enamorat de la Pururu.

Recluta Tamama: s el segon d'aparixer a la srie. s de color negre i t una cua que recorda a un capgrs. Les seves aficions sn menjar pastissos i pensar amb el sergent, del cual esta secretament enamorat. El seu smbol s una placa de conductor novell japonesa i el casc de color groc. s el recluta de la tropa keroro, o sigui, el menys important. T molt respecte per en Keroro, per a vegades opina que en Keroro no serveix per ser el sergent de la tropa. Odia la Mois perqu li vol pendre el sergent, li diu "cuca fastigosa" i sempre la dibuixa amb un bigotet. s el sergent de la tropa infantil del cual pertanyia en Taruru. s una mica mentider. Quan s'enfada pot llenar una tcnica anomenada "Tamama Impacte", que s un raig que llana per la boca. A ms del Tamama Impacte, pot fer altres tcniques, com el tralla de pelusa, que es una concentraci de la seva gelosia i odi per la Mois. El seu nom en codi s TMM.

Caporal Giroro: s el tercer d'aparixer a la srie i s el ms violent de tota la tropa. Est enamorat de la Natsumi pel seu poder ofensiu. s de color vermell i t un cintur que li dna ms fora i precisi perqu a dins porta la foto de la seva estimada. El seu smbol s una calavera i t el casc de color granat. s el caporal de la tropa. Est obsesionat per les armes. Ell viu en una tenda de campanya i sempre que cau alguna cosa del cel li va a parar a sobre de la seva tenda. Conviu amb una gateta que ell va salvar de la pluja. Sempre est barallant-se amb en Keroro perque prepari la invasi. El seu codi s GRR o G66. Te un germa gran anomenat Garuru. Est molt gels de en Mutsumi/Saburo, per que la Natsumi esta enamorada d'ell. 

Alferes Kururu:Es el quart d'aparixer a la srie.s de color groc i t uns cascos i unes ulleres de cul de got.El seu smbol es una espiral(el simbol del virus) i t el casc de color taronja. s l'alferes de la tropa Keroro i a ms a ms es l'informatic i inventor de la tropa.

En Kururu s un individu sinistre, igual que el seu riure (kukukuku), amb molt humor negre i poc sentint del companyerisme, es un geni per tamb una mica "borde". La major part del temps est allat inventant coses, a la seu laboratori de la base secreta que sembla la seva cara. A sota de les seves ulleres esta tot gris. El seu nom en codi s 966.Es el ciber-amic del Mutsumi/saburo i viu amb ell. Es van coneixer quan en Kururu volia enveair sol pokopen. Va ser el comandant mes jove de tots els temps per pel seu mal geni va quedar com un simple Alferes.  Es molt porc i una mica pervertit.

Soldat Dororo: s l'ltim d'aparixer. s de color blau cel i sempre va amb un mocador tapant-li la cara i una katana. El seu smbol s una estrella ninja i t el casc de color gris.
Anys enrere havia estat amic del sergent Keroro, que el maltractava sovint, li trencava les joguines i s'aprofitava d'ell perqu era un nen de casa bona. Va quedar traumatizat i va crear el "mode trauma", en el cual recorda algun dels seus multiples traumes infantils provocats pel sergent.Parla amb un japones antic i diu sempre "Servidor" per dirigir se a ell mateix.

Abans d'arribar a Pokopen era un assasin, un dels millors guerrers d ' lit de keron, per al arribar a Pokopen els seus companys el van deixar enrere i quasi mor, per el va salvar una noia anomenada Koyuki,una noia ninja, amb el temps ell tamb es convertir en ninja.Protegint la Terra d'atacs aliengenes, per que es va enamorar de la bellessa de Pokopen.

Com a ninja, utilitza tcniques com la multiplicaci dels cossos o la desaparici. El seu nom en codi s DRR. En realitat, es diu Zeroro, per quan va arribar a Pokopen es va canviar el nom i es va dir Dororo. Els seus companys sempre se n'obliden cosa que provoca el "mode trauma" o que plori, i l'nic objectiu que t s la pau a Pokopen.

 Pokopenians.
Fuyuki Hinata(     Hinata fuyuki): En Fuyuki es un noi pokopeni de notes normals i negat per als esports, obsessionat amb el paranormal, la cual cosa provoca que s'esforci al 100 per 100 en el seu "hobby", en el mon paranormal ja es bastant important i a desmantellas diverses teories sobre ovnis. Al comenar la seria tenia 12 anys i estava apunt d'acabar la primria. Era membre i delegat del club de paranormal del centre, al comenar secundaria segons l'anime crea el club paranormal al cual noms hi assisteix la Momoka, per al manga s'apunta al club de manga per apropar-se a la feina de la seva mare. s molt amic del sargent i hi confia cegament. a la porta de la seva habitacio t escrita la palabra winter, ja que el seu nom vol dir arbre d'hivern. T els cabells negres i els ulls tamb. Quan s'enfada s terrible incls li t por la seva germana, per sort no s'enfada molt, no com la Natsumi. Va viure un temps separat de la seva mare i la seva germana, perqu va anar a viure al poble on viu l'via, i elles es van quedar a la ciutat.

Natsumi Hinata(    ,Hinata Natsumi) Es la germana gran del Fuyuki, i es podria dir que es contrari del seu germa. Es una ecxelent estudiant i deportista, tant que te petisions de tots els clubs de l'escola i te un club de fans. A ms te un gran nivell belic, i es un cuinera exquicita. Les seves mides son 80-56-80, i el seu numero 723.Esta perdudament enamorada del Saburo/Mutsumi i li agraden molt els moniatos que li fa en Giroro. La seva por mes gran sn els llimacs, i el sargent a causa d'aix va crear el viscositiking, per aix ja es alta historia. Sempre li diu Granotota al sargent, i no el suporta i al principi li tenia embeja per que tenia una habitacio millor que la seva. Tant a la sabatilles, el devantal, com a la porta de la seva habitaci te escrita la paraula "summer" per que el seu nom vol dir bellesa d'estiu.

Aki Hinata(   , Hinata Aki) Es la mare dels germans Hinata, es una editora molt famosa de manga que es nega a acceptar un augment. Les seves mides son 92-60-86, i te un cos inbreible i no s'ha avergunyeix. La seva edat es un dels grans misteris de la serie. Es 15 dan de Aikid i re un gran fora. Li encantan les coses pringoses, i adora al keroro i companyia, encanvi no suporta gens els animals, els hi fan un panic increible. El seu nom significa tardor, i es viuda.

Momoka Nishizawua(    , Nishizawa Momoka)Es una noia noia de cabells blau cel, multimillonaria i tutora del Tamama, que esta bojament enamorada d'en Fuyuki, per mai satrabeix a dir-li. Te una doble personalitat que intenta amagar al Fuyuki, per es que hu aconsegueixi. La momoka "bruta" es casi a la de sempre, exepte en tres coses, com ara, el cerrel se li fica en punta, els ulls se li arrodoneixen i obte una valentia i una fora sobrehumana. Sempre es gasta millons en plans absurts per conquistar el cor del jove Hinata.
El seu nom vol dir pressec i te un cos infantil, va casi sempre amb el seu majordom Paul i te un equip d'elit per ella sola. El seu pare en un capitol la ve a buscar per emportar se la a Anglaterra i es descobreix que tan ell com el Paul eren lluitadors de "strepboxing".

 Altres keronians .
Sumomo: Es una estrella musical intergalctica. Es de color rosa i el seu smbol es un cor , i el seu casc , de color blanc. La primera vegada que va aparixer venia a Pokopen per descansar de la musica , per s ' adona que no pot deixar estar la msica. Va venir una altre vegada , per es va marxar d'imediat. En exepci de la tropa keroro , la Sumomo es pot transformar en l'sser que vulgui noms pensan-to.

Pare d ' en Keroro: El pare d ' en Keroro es una llegenda en Keron perque es diu que es el guerrer invasor ms poders de Keron. Es de un color verd marrons i t un casc de militar de color negre.  La primera vegada va venir per veure si el seu fill havia avanat en l ' invasi de Pokopen i s  en va anar. La segona vegada volia veure que tal estava en Keroro , per com li feia vergonya va venir amb l ' excusa de qu en Keroro es tenia que casar. En Keroro , per disimular , va dir que la Natsumi era la seva promesa.

Taruru: s un membre de la tropa infantil que va venir per veure el "sargent" Tamama. T el casc de un color gris i el seu smbol s una gota en qu cada meitat es de un color diferent. La meitat de la dreta es de color groc , mentre que l ' esquerra s de color vermell. La primera vegada va venir per veure en Tamama. Com que en Tamama explicava a la tropa infantil el que opinava dels seus amics , ho va esbombar i els altres s ' en van assabentar del que pensava en Tamama. Despres va venir amb la tropa Garuru per substituir la tropa Keroro. Ell t una tcnica similar al Tamama Impacte. 

Karara: s una keroniana amiga d ' en Taruru. El seu pare t una de les majors empreses de Keron. s d ' un color verd cridaner i t un casc blau que t com una espcie de banyes. El seu smbol s una rodona de color groc amb una lnea al centre. s molt enamoradissa i s ' ha enamorat de tots els membres de la tropa Keroro en aquest ordre i per les seguents causes: En Tamama, perqu la va salvar d ' el laberint d ' en Kururu; en Kururu, perqu la va salvar del seu pare; en Dororo, perqu va salvar la Karara i en Taruru de l ' explosi d ' un robot; en Giroro, perqu la va salvar d ' en Viper i en Keroro per salvar-la d ' una de les deeses keronianes. Sempre que la Karara ha vingut, s ' hi han format problemes a Pokopen.t

Chiruru: s una keroniana amiga de la Karara. s de color groc amb un casc blanc. El seu smbol es el mateix que el de la Karara, per de color vermell. Acompanya la Karara desde que ella es va enamorar d ' en Dororo. La va segrestar en Viper. Sempre, en lloc de dir "Hola", diu " Aloha " (Hola en Hawai). S ' en sap poc d ' aquest personatge.

Joriri: s un keroni bastant singular i amic d ' en Keroro quan era petit. s de color verd moc i t una barba de tres dies. No t casc, per t pl amb " patilles ". El seu smbol s una J amb la punta acabada en un espiral. Sempre fa unes frases sense cap ni peus i amb un pedestal de color negre sota el peu dret, sempre rascant ' se la barbeta amb la m dreta. Va venir a Pokopen a donar a en Keroro una llavor que va treure una planta mutada per un lquid d ' en Kururu. Es veu que de dia sempre fa el mandra, mentre que de nit controla la borsa galctica. No s ' en sap res del seu passat.

 Tropa Garuru .

Tinent Garuru: En Garuru s el germ gran d'en Giroro, a ms de ser un dels militars ms bons de l'exrcit keroni. s de color lila i t un casc d'un lila ms fosc. El seu smbol s una A invertida amb un pal al mig. Va venir per substituir la tropa Keroro en l'invasi de Pokopen, van ser les 24 hores mes emocionans de la terra. Desprs va venir a portar una llavor a en Giroro aprofitant que tenia vacances. Al final, la llavor es va convertir en un monstre i en Garuru i en Giroro van lluitar junts, per el Giroro va quedar KO, el va acabar guanyant la Natsumi. s un personatge fora misteris.

Caporal Zoruru: Forma part de la tropa Garuru i el seu rang hauria de ser molt ms alt. Li t una gran rancunia al Dororo per el Dororo no se'n recorda. Es una cpia quasi exacte de en Dororo amb la exepci que la seva meitat es de metall. s de color gris i t un casc semblant al d'el Dororo, per ms trencat. El seu smbol es una estrella de 3 puntes i t al bra metllic una mena de espasa que serveix per disentregar la gent, amb la qual va desintregar tant la Koyuki i el Saburo/Mutsumi.

Novell Toruru: Es un jove "haker" informtic agafat i allat per l'exrcit desprs d'haver-se intruduit a la xarxa militar de Keron i ficar-la potes enlaire. Es un capgrs d'intelecte una mica inferior al del Kururu. s d ' un color taronja clar i porta uns auriculars de color verd. El seu simbol es un cercle de tres puntes.

Infermera Pururu: Es una keroniana de color lila fluix i gorro rosa, el seu simbul es un cor invertit partit en dos una part lila i l'altre rosa. Es amiga de la infnca d'el Giroro, el Zeroro (Dororo) i el Keroro. Grcies a ells va descobrir la seva vocaci, clavar una xeringa al cul de la gent(quan volien recuperar el seu cau dels "gamberros" del barri). Es l'amor platonic del keroro i te un gran trauma com en Dororo. Cada cop que li diuen iaia cau en el "mode trauma".

Soldat de primera Taruru: En Taruru tamb forma part de la tropa Garuru. Va anar a fer el fatxenda davant en Tamama i el va aconseguir derrotar. En Tamama, grcies al superescarbat Hrcules, va tornar i va combatre contra en Taruru. Al final en Taruru va ser derrotat i va quedar com "el dolent de la pelcula".

 Grup de mercenaris d'en Shurara .

Putata: Primer membre  de l ' escamot dels mercenaris d ' en Shurara.El seu smbol es un cercle amb un forat al mig, y quatre puntes, de color blau celeste.  s de color verd grogenc, per el seu ull esquerra est envoltat d ' un cercle taronja, y al costat de su boca, a la dreta, t tatuat el seu smbol, en color verd. T un casc amb dos puntes, amb una pea de cristall al final. Normalment parla en rima. Per guanyar-se la confiana de la tropa Keroro, va dibuixar diferents smbols pel b de l ' invasi, per noms era per a enganyar-los. T un pinzell Niororo que en Kururu va desintegrar amb un curry extra-picant. Al final va fugir i no se la tornat a veure en la srie.en la serie en catala el seu nom va ser per Pumama per raons mes que obies.

Mekeke: Segon membre dels mercenaris d ' en Shurara. s conegut com Mekeke "el marionetista". s de color marr i el seu smbol es una creu. T la capacitat de controlar el moviment i la parla de qualsevol sser viu mitjanant els seus fils (que expulsa per la boca). En un principi sembla un titella de fusta amb sis braos, per la seva identitat verdadera t una antibarrera tan poderosa que ni en Dororo la va poder descobrir. En Saburo, mitjanant un esprai de pintura vermell, el va descobrir. Al final va fugir amb en Putata.

Kilulu: Tercer membre dels mercenaris. Es un keroni lquid de la Laguna Estigia, pertenyent a un escamot experimental. No t cara definida, s de color gris plid, noms se le distingueix un ull en blau, el seu smbol es com una gota amb cua. Va llutar en solitari contra en Giroro( al que va absorbir les seves cualitats slides y  deixant-lo durant un temps en estado lquid ). Tena com a misi desfer-se de la Natsumi, per va ser frenat per en Giroro y tancat per la tropa Keroro. Desprs s 'en va anar amb en Dokuku ( el seu germ ) perqu en Shurara els hi pagava una misria de sou.

Dokuku: Quart membre dels mercenaris i germ de l ' anterior, tamb pertenxient al mateix  escamot, en el seu cas s un keroni gass. Sembla un ninot de drap amb semblana a esperit. El seu smbol s la representaci dels esperits japonesos, dels quals porta un par revolotejant al seu costat de color taronja. Noms se li veu un ull y al contrari de en Kilulu no parla ( noms diu  doku, doku'). No t anques traseres. Es va presentar a casa dels Hinata per rescatar el seu germ y proposar-li abandonar l ' escuadr Shurara y establexer-se per solitari. Ells descononeixen qui li va manar a en Shurara eliminar-los. T la cualitat de poser a les persones entrn-hi pel cul y aix va poser a tota la tropa y a en Fuyuki. El captol acava perseguint a Natsumi per negars-hi ella. Segons en Kururu, en Dokuku va agafar les seves qualitats gasoses amb una prova experimental. S ' en va anar amb en Kilulu.

Robobo: Cinqu membe dels mercenaris. s un robot amb forma de keroni. T el cos platejat i el casc de color daurat ( t uns auriculars semblants a els d ' en Kururu ). El seu smbol s un cercle de color blanc amb de negre ms petit a l ' interior. T uns ulls quadriculats. T el poder de fusionar un sser viu amb una mquina ( la que tingus ms a prop ) i aix va aconseguir fusionar a tots menys en Dororo i la Koyuki. En Dororo el va destrur, per va cridar una versi d ' ell mateix, per ms gran ( en Robobo deia que era el seu germ ). Finalment, la tropa Keroro, amb l ' ajuda d ' uns robots, va derrotar la versi gegant d ' en Robobo. El van destrossar i no va sortir ms a la srie.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191772" title="Gran Premi de Blgica del 1994" nonfiltered="4340" processed="4331" dbindex="79356">
Resultats del Gran Premi de Blgica de Frmula 1 disputat la temporada de 1994 al circuit de Spa-Francorchamps el 28 d'agost del 1994. 
 

 Resultats .






 Altres .

 Pole:  Rubens Barrichello   2: 21. 163;
 Volta rpida: Damon Hill  1m  57. 117  a la vola 41;
 Michael Schumacher va guanyar la cursa per va ser desqualificat desprs de la carrera per irregularitats en el fons pla del seu monoplaa.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191774" title="Gran Premi de Blgica del 1995" nonfiltered="4341" processed="4332" dbindex="79357">
Resultats del Gran Premi de Blgica de Frmula 1 disputat la temporada de 1995 al circuit de Spa-Francorchamps el 27 d'agost del 1995. 
 

 Resultats .







 Altres .

 Pole:  Gerhard Berger   1: 54. 392;
 Volta rpida: David Coulthard 1m  53. 412 a la volta 11;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191782" title="Unarre" nonfiltered="4342" processed="4333" dbindex="79358">
Unarre s una entitat de poblaci del municipi de la Guingueta d'neu, situat a 1.218 m d'altura.

Era un municipi independent fins que el 1971 va ser fusionat amb Escal i Jou en el nou municipi. Comprenia a ms els pobles d'Aurs, Burgo, Cerbi, Escalarre, Gavs i Llavorre.

Llocs d'inters.
 Esglsia de Sant Juli;

Festivitats.
 4t diumenge de setembre- Festa Major;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191783" title="Bomba (arma)" nonfiltered="4343" processed="4334" dbindex="79359">
Una bomba s una arma explosiva que allibera de cop una gran energia. Pot ser convencional, de dispersi o nuclear. Segons el dispositiu d'activaci, pot ser per control remot, a m (com la granada) o usant un vehicle (com els avions). S'anomena bomba bruta si al marge dels danys causats per l'ona expansiva causada per la seva detonaci, allibera substncies qumiques capaces de ferir o matar persones o contaminar fatalment el medi ambient. 

Moltes bombes de dispersi alliberen trossos de metall explosius que poden quedar com a mines antipersona durant anys sobre el terreny, activant-se per contacte. D'aquesta manera la seva capacitat mortfera s'extn ms enll de l'impacte inicial (sovint fins i tot quan el conflicte que ha provocat el seu llanament ha cessat). Noruega lidera un tractat per a l'eliminaci d'aquest tipus de bombes a partir del 2008, que Espanya noms ha signat en part, permetent alguns subtipus d'aquest armament. 











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191784" title="Ciacco" nonfiltered="4344" processed="4335" dbindex="79360">
Ciacco s un personatge de ficci citat a diverses obres italianes, com La Divina Comdia o els contes de Boccaccio. Apareix retratat com un noble golafre, que es comporta com un buf (en un paper semblant al gracis del teatre barroc o al gignol posterior) quna t menjar al davant. No s'ha trobat cap correspondncia histrica. Potser el nom s una contracci popular de Giacomo o algun nom com.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191785" title="Bolds Juss" nonfiltered="4345" processed="4336" dbindex="79361">
Bolds Juss s un poblet del municipi de Lladorre de la comarca del Pallars Sobir, situat a 1.303 m d'altura. L'any 2005 tenia 22 habitants

Llocs d'inters.
 Esglsia de Sant Pere;

Festivitats.
 29 de juny- Festa Major;

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191786" title="Bolds Sobir" nonfiltered="4346" processed="4337" dbindex="79362">
Bolds Sobir s un poblet del municipi de Lladorre, situat a 1.480 m. d'altura. L'any 2005 tenia 15 habitants.

Llocs d'inters.
 Esglsia de Sant Fruits o Sant Fructus;

Festivitats.
 4 diumenge de setembre- Festa Major;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191788" title="Tavascan" nonfiltered="4347" processed="4338" dbindex="79363">
Tavascan s un poble del municipi de Lladorre, situat a 1.116 m d'altura. L'any 2005 tenia 99 habitants

Llocs d'inters.
 Pont Medieval;
 Pistes d'esqu de Tavascan Pleta del Prat;

Festivitats.
 5 i 24 d'agost- Festa Major;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191790" title="Bomba" nonfiltered="4348" processed="4339" dbindex="79364">

Enginyeria: Giny utilitzat per moure fluids. Vegeu bomba (enginyeria);
Exrcit: Artefacte carregat amb explosius, productes qumics, ..etc. Vegeu bomba (militar);
Gastronomia i agricultura: Varietat d'arrs. Vegeu arrs bomba;
Geologia: Fragment de lava. Vegeu bomba volcnica;
Herldica: moble en forma de bola amb una flama.
Radiologia: Equip de radioterpia. Vegeu bomba de cobalt;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191792" title="Storsjn" nonfiltered="4349" processed="4340" dbindex="79365">


El llac Storsjn (pronunciat  stu   n, literalment "El Gran Llac") s el cinqu llac ms gran de Sucia, amb una superfcie de 464 km i una profunditat mxima de 74 m. Es troba a 292 msnm, a la provncia de Jmtland al Comtat de Jmtland. Des de l'Storsjn l'aigua flueix cap el riu Indalslven. La ciutat d'stersund es troba a la riba est del llac, davant de l'illa de  Frsn, la ms gran del llac. Altres nuclis urbans a la seva riba sn Krokom, Brunflo i Orrviken

Expliquen les llegendes de la zona que el llac s la casa on viu la criatura anomenada Storsjodjuret. De tant en tant hi ha qui diu haver-la vist.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191794" title="Antibacteri" nonfiltered="4350" processed="4341" dbindex="79366">
Antibacteri s aquell frmac que inhibeix el creixement dels bacteris o els elimina sense prcticament causar lesions a l organisme infectat. Els antibacterians realitzen llur acci bacteriosttica o bactericida interferint en els mecanismes fisiolgics dels bacteris:

 Inhibici de la sntesi de la paret cellular;
 Lisi de la membrana cellular;
 Inhibici de la sntesi proteica ;
 Inhibici de la sntesi dels cids nucleics;

Sn  antibacterians els antibitics i els quimioterpics.


 Plantes amb acci antibacteriana .
Hi ha moltes plantes en la natura amb un alt poder antibacteri:


 la farigola;
 el grvol;
 la llimona;
 la potentilla erecta;
 la regalssia;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191795" title="Tornetrsk" nonfiltered="4351" processed="4342" dbindex="79367">
El llac Tornetrsk o Torne trsk (en Sami: Duortnosjvri, Menkieli: Tornio o Torniojrvi) s un llac de Lapnia, al comtat de Norrbotten, a l'extrem nord de Sucia, als Alps Escandinaus. s el set llac ms gran de Sucia, amb una superfcie total de 330 km2 i una longitud de 70 km. El llac desguassa pel sud-est, a travs del riu Torne lv. Al sud-oest del llac hi ha el Parc Nacional d'Abisko i la Reserva de la Biosfera de la UNESCO de Lapnia.




El llac Tornetrsk es va originar de les reminiscncies d'una glacera, la qual va fer que tingus una profunditat de 168 m, sent el segon ms profund de Sucia. Habitualment est cobert de gel de desembre a juny. 



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191796" title="La Pobleta de Bellve" nonfiltered="4352" processed="4343" dbindex="79368">
La Pobleta de Bellve s un  poble de la Vall Fosca, pertanyent al municipi de la Torre de Cabdella, amb 130 habitants. Antigament era conegut per les fires de Bestiar que s'hi celebraven.

Festivitats.
 1 d'agost- Festa de Sant Feliu;
 3r diumenge d'agost- Festa Major;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191797" title="Cabdella" nonfiltered="4353" processed="4344" dbindex="79369">

Cabdella s un  poble de la Vall Fosca, pertanyent al municipi de la Torre de Cabdella. Est situat a 1.422 metres d'altitud. 

Dins del seu territori s'est preparant el futur Museu Hidroelctric de Cabdella, pertanyent al Museu de la Cincia i de la Tcnica de Catalunya.

Festivitats.
 22 de gener- Festa de Sant Vicen;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191798" title="Dashiell Hammett" nonfiltered="4354" processed="4345" dbindex="79370">

Samuel Dashiell Hammett (comtat de St. Mary, Maryland, 27 de maig de 1894   Nova York, 10 de gener de 1961) va ser un escriptor estatunidenc de novella detectivesca i contes curts. Entre els personatges ms recordats que va crear es troben Sam Spade (El falc malts), la parella de detectius Nick i Nora Charles (L'home prim) i l'Agent de la Continental (Collita Roja). Tamb va escriure sota els pseudnims de Peter Collinson, Daghull Hammett, Samuel Dashiell i Mary Jane Hammett.

Vida.
Hammett va nixer en el comtat St. Mary en la costa oriental de Maryland. Els seus pares eren Richard Thomas i Annie Bond Dashiell (el cognom ve d'una americanitzaci del cognom francs de Chiel). Dashiell va deixar l'escola a l'edat de 13 anys i va tenir diverses ocupacions abans d'esdevenir agent de la Pinkerton National Detective Agency (Agncia Nacional de Detectius Pinkerton) a Baltimore. 

Durant la Primera Guerra Mundial es va allistar en l'American Field Service (un cos de voluntaris que proporcionava ambulncies i transports als aliats durant la guerra) a Frana. Tanmateix, no es va presentar voluntari per al perills servei d'ambulncies. Desprs d'entrar en l'exrcit estatunidenc, va ser assignat al cos d'ambulncies, per la tuberculosi que va contraure va provocar la seua llicncia mdica en menys d'un any, desprs del seu internament en un hospital als Estats Units. Arran d'aquest episodi, Hammett va patir de mala salut durant la resta de la seua vida, amb espordics brots de tuberculosi, i tamb a causa de l'alcoholisme.

Desprs de la guerra, es va donar a la beguda, va provar amb la publicitat i, finalment, amb la literatura. La seua experincia a l'agncia de detectius Pinkerton li va donar inspiraci per a les seues obres.

Va comenar a publicar principalment en la revista Black Mask (Mscara Negra) amb Joseph Shaw com a editor. El primer conte de Dashiell publicat a Black Mask va ser The Road Home (El Cam a casa) sota el pseudnim de de Peter Collision, al desembre de 1922. L'Agent de la Continental va aparixer per primera vegada en el nmero d'octubre de 1923 de Black Mask en un conte titulat Arson Plus. L'Agent de la Continental arribaria a aparixer en 28 contes i dues novelles. L'any 1932, tamb va escriure el gui d'una historieta (Agent Secret X 9, Secret Agent X 9), illustrada per Alex Raymond. 

Va aconseguir el prestigi literari grcies a les seues novelles publicades entre 1929 i 1931. Les dues primeres, Collita roja (Red Harvest, 1929) i La maledicci dels Dain (The Dain curse, 1929), el van portar rpidament a la fama. No obstant va ser El falc malts (The Maltese Falcon, 1930) la seua novella ms famosa  encara que no unnimement considerada la millor. 

Molts dels seus llibres van ser convertits en pellcules, notablement El falc malts (pellcula de 1941, dirigida per John Huston). El dileg en la pellcula sovint empra literalment el del llibre .

L'any 1931, Hammett es va embarcar en una relaci amorosa que duraria trenta-tres anys amb la dramaturga Lillian Hellman. Va escriure la seua ltima novella l'any 1934, i durant la major part de la resta de la seua vida es va dedicar a l'activisme de l'esquerra poltica. Va ser un actiu anti-feixista en la dcada del 1930, i l'any 1937 es va afiliar al Partit Comunista dels Estats Units d'Amrica.

L'any 1942 va tornar a l'exrcit ja que EE.UU. Estava immers en la Segona Guerra Mundial. Tot i ser un veter fsicament disminut i vctima de la tuberculosi, va lluitar per ser adms en les forces armades. Va passar la major part de la guerra com a sergent en les Illes Aleutianes, on editava un peridic de l'exrcit.

Desprs de la guerra, Hammett es va associar amb el New York Civil Rights Congress (Congrs de Drets Civils de Nova York ), una organitzaci esquerrana considerada per alguns com comunista. Quan quatre comunistes relacionats amb l'organitzaci van ser empresonats, Hammett va recaptar diners per a aconseguir la seua llibertat. Quan els acusats van fugir, va ser interrogat sobre el seu parador, i el 1951 va ser empresonat durant sis mesos per refusar a proporcionar informaci al tribunal.

Durant la dcada del 1950, el Congrs Nord-americ el va investigar. Tot i que va declarar sobre les seues prpies activitats, sent incls en llistes negres, va refusar proporcionar informaci sobre les identitats d'altres membres del partit comunista. 

Va morir a l'Hospital Lennox Hill de Nova York. Com a veter de dues guerres mundials, va ser enterrat amb honors en el Cementeri Nacional d'Arlington.

Obres editades en catal.
1989 - Una dona a la foscor  ISBN 978-84-7809-082-2;
1990 - Cent sis mil dlars, diner de sang  ISBN 978-84-297-2476-9;
1990 - El falc malts  ISBN 978-84-297-1237-7;
Edicions posteriors;
1991 - El falc malts  ISBN 978-84-226-3756-1;
1998 - El falc malts  ISBN 978-84-297-4394-4;
2006 - El falc malts  ISBN 978-84-297-5819-1;
1991 - Collita roja  ISBN 978-84-226-3606-9;
1991 - L'home que va matar Dan Odams  ISBN 978-84-7809-245-1;
1991 - Mort al carrer Pine  ISBN 978-84-7809-246-8;
1992 - Aprenent d'assass  ISBN 978-84-7809-251-2;
1993 - Collita roja  ISBN 978-84-297-2035-8;
1994 - La clau de vidre  ISBN 978-84-297-1701-3;
1994 - L'Home flac  ISBN 978-84-297-2336-6;
1994 - Quan la sort est de part teva  ISBN 978-84-7809-557-5;
1996 - La ferradura d'or ; El noi sense nom  ISBN 978-84-297-4212-1;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191807" title="Uni Esportiva Caldes" nonfiltered="4355" processed="4346" dbindex="79371">

La Uni Esportiva Caldes s l'equip de futbol del municipi de la comarca de La Selva de Caldes de Malavella (Girona). Va ser fundat l'any 1926, i actualment milita a segona territorial.

 Enllaos externs .
Plana Oficial de la U.E. Caldes;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191808" title="Anticatarral" nonfiltered="4356" processed="4347" dbindex="79372">
Un anticatarral s aquell medicament que prev i guareix la inflamaci i la hipersecreci de les mucoses de l'aparell respiratori, s a dir, el simple refredat. L'equincia s un dels anticatarrals ms utilitzats.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191812" title="Espui" nonfiltered="4357" processed="4348" dbindex="79373">
Espui s una entitat de poblaci del municipi de La Torre de Cabdella. L'any 2005 tenia 85 habitants, i 179 en el total de l'entitat municipal descentralitzada.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191813" title="(61) Dana" nonfiltered="4358" processed="4349" dbindex="79374">
Dana s l'asteroide nm. 61 de la srie.  Fou descobert per en Hermann Mayer Salomon Goldschmidt (1802-1866) a Pars el 9 de setembre del 1860. s un asteroide fora gran i rocs del cintur principal. Se li suposa un satllit natural des del 1985 atesa les dades de la corba lluminosa ("lightcurve") .

El seu nom es deu a Dnae, la mare de Perseu de la mitologia grega.

Referncies.
 A. Cellino, R. Pannunzio, V. Zappal, P. Farinella, and P. Paolicchi, 1985, Do we observe light curves of binary asteroids? (Observem les corbes lluminoses dels asteroides binaris?, Astronomy and Astrophysics, Vol. 144, No. 2, pp. 355 362.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191814" title="Estavill" nonfiltered="4359" processed="4350" dbindex="79375">
Estavill s un poble, ara pertanyent al municipi de la Torre de Cabdella, al Pallars Juss, que es troba situat dins la vall Fosca, a 1.182 m d'altitud, damunt la riba dreta del riu Flamisell.



Actualment s'hi arriba per una pista de 7.3 km, la primera meitat dels quals estan asfaltats. El nucli antic, previ a l'arribada de l'esglsia catlica, s molt pintoresc i representatiu dels poblets d'aquesta zona. Avui hi ha set cases, una de les quals s habitada tot l'any.

Des d'Estavill es pot accedir al pont del Diable del torrent de Sant Gens.

La Festa Major se celebra tradicionalment per santa Maria, el 15 d'agost. En sn patrons sant Sebasti i santa Leocdia.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191822" title="Copa d'Europa de rugbi a 15" nonfiltered="4360" processed="4351" dbindex="79376">
La Copa d'Europa de Rugbi, tamb anomenada Heineken Cup (pel patrocini de l'empresa de cervesa Heineken) o H-Cup (a Frana per la prohibici de la publicitat de marques d'alcohol) s la mxima competici per a clubs de rugbi a 15 a Europa.

 Histria .

La competici va ser creada el 1995 i reuneix clubs de Frana, Anglaterra, Esccia, Irlanda, Pas de Galles i Itlia, les nacions ms potents del rugbi europeu, i s organitzada per lEuropean Rugby Cup (ERC).

Anteriorment a l'actual Copa d'Europa, l'Associaci Europea de Rugbi (FIRA) ja organitz als anys 60 una primera versi de la competici. La competici no compt amb la participaci dels clubs britnics i s amb la de francesos, alemanys i romanesos.

 Organitzaci .

24 equips prenen part de la competici segons aquestes proporcions:
 Anglaterra: 6 equips (seleccionats segons les seves actuacions a la Guinness Premiership i a la Powergen Cup);
 Frana: 6 equips (seleccionats segons les seves actuacions al Top 14);
 Irlanda: 3 equips (seleccionats segons les seves actuacions a la Celtic League);
 Pas de Galles: 3 equips (seleccionats segons les seves actuacions a la Celtic League);
 Esccia: 2 equips (seleccionats segons les seves actuacions a la Celtic League);
 Itlia: 2 equips (seleccionats segons les seves actuacions al Super 10);

El 23 equip es selecciona dels clubs d'Anglaterra, Frana o Itlia en funci del pas que ms ha progressat la temporada anterior a la competici.

El 24 equip es selecciona dels clubs d'Irlanda, Esccia, Galles o Itlia i s'escull mitjanant un partit entre un equip de la Celtic League i un del Super 10, no classificats prviament a la competici.

Els grups es reparteixen en sis grups de quatre equips. S'enfronten tots contra tots a doble volta i es classifiquen en funci de les segents puntuacions:
4 punts per victria;
2 punts per empat;
0 punts per derrota;
1 punt per ms de 4 assaigs;
1 punt per derrota de menys de 8 punts;

Desprs es disputen els quarts de final, les semifinals i la final per decidir el campi.

 Historial .


Articles relacionats.
European Challenge Cup;
European Shield;

Enllaos externs.
 Web oficial de l'ERC;
 Heineken Cup a la BBC;
 Heineken Cup a Planet Rugby;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191826" title="Aristot" nonfiltered="4361" processed="4352" dbindex="79377">
Aristot s una poblaci del terme municipal del Pont de Bar, a l'Alt Urgell. 

Est situat a la riba dreta del Segre, al lmit amb la Cerdanya. T una extensi de 27,70 Km i est situat a 1.223 metres sobre el nivell del mar, en un tur que controla la vall del Segre.

Est flanquejat a l'oest per Castellnou de Carcolze, a l'est per Msser i al sud per Toloriu. En destaca la seva esglsia romnica.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191829" title="Castellnou de Carcolze" nonfiltered="4362" processed="4353" dbindex="79378">
Castellnou de Carcolze s un poble del municipi alt-urgells del Pont de Bar.

Havia pertangut a l'antic municipi d'Aristot, fins que al 1970 Aristot va ser anexat a Toloriu per formar "Aristot i Toloriu", que amb el pas del temps s'ha passat a anomenar El Pont de Bar (per la capital del municipi).

Situat a 1.380 m. d'alada, t una poblaci de 16 habitants (2006). L'esglsia parroquial de Sant Gervasi de Carcolze s d'estil gtic i en destaca una bonica porta sobre una curta graonada i la portalada de sota el campanar, que fa d'entrada a les runes de l'antic clos murallat del castell. Castellnou fa la Festa Major el tercer diumenge de juny.

El nom del poble prov del llogaret de Carcolze, riu amunt; segons Corominas, el nom podria procedir de la paraula basca "karri-ko-bide", "cam de la roca". La parrquia de Carcolze ja s esmentada al 839, aquest cop amb el nom "Karchobite". Carcolze va ser venut perl vescompte Guillem d'Urgell al Castell de Carcolze en l'any 996, i els documents posteriors ja noms fan esment de Castellnou com a nic terme i parrquia. Carcolze, en l'actualitat, s una borda i corral per al bestiar.

 Enllaos .
 Recull fotogrfic;
 El castell de Castellnou ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191834" title="Jeffrey Jacob Abrams" nonfiltered="4363" processed="4354" dbindex="79379">

Jeffrey Jacob Abrams (tamb conegut com Jeffrey Abrams o J. J. Abrams) s un productor, escriptor, actor, compositor i director de cine i televisi nord-americ. Va nixer el 27 de juny de 1966 a Nova York i s'ha criat a Los ngeles (California. Va estudiar en el Sarah Lawrence College de Bronxville, Nova York. Actualment s el director general de Bad Robot Production

Televisi.
Felicity (1998-2002), co-creador i productor executiu;
Alias (2001-2006), creador i productor executiu;
Lost (Perduts) (2004-2010), co-creador i productor executiu;
What About Brian (2006-2007), productor executiu;
Six Degrees (2006-2007), co-creador i productor executiu;
The Office (2007), director convidat (episodi "Cocktails");

Filmografia.
Taking Care of Business (1990), escriptor;
Regarding Henry (1991), escriptor;
Forever Young (1992), escriptor;
Gone Fishin' (1997), co-escriptor;
Armageddon (1998), escriptor;
Joyride, co-escriptor i productor;
 (2006), director i co-escriptor;
Six Degrees of Separation, actor secondari Doug;
Cloverfield (2008), productor;
Star Trek (pellcula) (2008), director/productor;

Premis.
 2002 Golden Globe Award Winner, Millor Srie de Televisi - Drama (Alias);
 2002 Nominat en l'Emmy Award Nomination al Millor Gui - Drama (Alias);
 2005 Guanyador de l'Emmy Award a la Millor Srie - Drama (Lost);
 2005 Guanyador de l'Emmy Award a la Millor Direcci - Drama (Lost);
 2005 Nominat en l'Emmy Award al Millor Gui - Drama (Lost);
 2006 Guanyador del Golden Globe Award a la Millor Srie de Televisi - Drama (Lost);
 2007 Nominat al Golden Globe Award a la Millor Srie de Televisi - Drama (Lost);

Enllaos externs.
 Pgina oficial de la pelcula "Cloverfield/1-18-08" ;
 Trailer de "Cloverfield/1-18-08" ;
 J. J. Abrams a IMDB.com ;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191836" title="Joan Rovira Tarazona" nonfiltered="4364" processed="4355" dbindex="79380">

Joan Rovira Tarazona ( Lleida 1930 - Madrid 1990 ) fou un advocat i poltic catal, que fou Ministre de Sanitat i Seguretat Social entre 1979 i 1980. 

Biografia.
Va nixer el 5 de maig de 1930 a la ciutat de Lleida. Era fill del tamb poltic Joan Rovira i Roure. Va estudiar cincies econmiques i dret a la Universitat de Madrid, i posteriorment va guanyar per oposici la plaa d'advocat de l'Estat.

Va morir el 3 de juny de 1990 a la seva residncia de Madrid.

Activitat poltica.
Durant el franquisme va ocupar crrecs d'importncia al Ministeri d'Hisenda, arribant a esdevenir sotssecretari del Ministeri entre 1971 i 1973. 

Destinat per la seva professi a Extremadura va fundar el partit poltic Acci Regionalista Extremenya, organitzaci que s'integraria ms tard a la Uni del Centre Democrtic (UCD). En les eleccions generals de 1977 va ser escollit diputat al Congrs en representaci de la UCD per la provncia de Cceres, acta que va mantenir fins les eleccions de 1982, moment en el qual la seva formaci poltica es va desintegrar com a conseqncia del triomf electoral del PSOE. En la I Legislatura, i desprs de ser aprovada la Constituci Espanyola, va ser nomenat Ministre de Sanitat i Seguretat Social per Adolfo Surez, destacant que va regular la donaci per a transplantaments d'rgans per primera vegada a Espanya. Cessat l'any 1980, va passar a ser Delegat del Govern a Catalunya. 

Integrat posteriorment a Aliana Popular (AP) de la m de Manuel Fraga Iribarne, fou escollit novament diputat per la provncia d'Alacant en la III Legislatura. 

Enllaos externs.
  Informaci de Joan Rovira al Congrs dels Diputats;
  REAL DECRETO 426/1980: EXTRACCIN Y TRASPLANTE DE RGANOS;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191838" title="As-salam al-malaki al-urdoni" nonfiltered="4365" processed="4356" dbindex="79381">
As-salam al-malaki al-urdoni s l'himne nacional de Jordnia, adoptat el 1946. La lletra va ser escrita per Abdul Monem al-Rifai i la msica composta per Abdul Qader al-Taneer.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191840" title="Hymni i Flamurit" nonfiltered="4366" processed="4357" dbindex="79382">
Hymni i Flamurit s l'himne nacional d'Albnia. La lletra va ser escrita pel poeta albans Aleksander Stavre Drenova. L'himne va ser publicat per primera vegada com un poema titulat Liri i Shqipris (Llibertat d'Albnia), un peridic albans a Sofia, Bulgria. La msica de l'himne va ser composta per Ciprian Porumbescu





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191841" title="Kassaman" nonfiltered="4367" processed="4358" dbindex="79383">
Kassaman o Qassaman (El comproms) s l'himne nacional d'Algria. Va ser adoptat el 1963, desprs de la independncia de Frana. L'autor de la lletra s Mufdi Zakariah (qui ho va escriure el 1956 mentre era presoner de les tropes colonialistes franceses) i la msica s obra del compositor egipci Mohamed Fawzi.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191844" title="Mer Hayrenik" nonfiltered="4368" processed="4359" dbindex="79384">
Mer Hayrenik (la nostra Ptria) s l'himne nacional d'Armnia. Adoptat l'1 de juliol de 1991, est basat en l'himne de la Primera Repblica Armnia (1918-1920), per amb diferent lletra. Va ser escrit pel poeta Mikael Nalbandian (1829-1866), amb msica de Barsegh Aram Jachaturin(1885-1967).







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191845" title="Derivaci de les funcions trigonomtriques" nonfiltered="4369" processed="4360" dbindex="79385">


La derivaci de les funcions trigonomtriques s el procs matemtic de trobar el ritme al qual una funci trigonomtrica canvia respecte de la variable independent; la derivada de la funci. Les funcions trigonomtriques habituals inclouen les funcions sin(x), cos(x) i tan(x). Per exemple, al derivar f(x) = sin(x), s est calculant la funci f (x) tal que dona el ritme de canvi del sin(x) a cada punt x. 






 Derivada de la funci sinus .

A partir de la definici de la derivada d una funci f(x):

;

Per tant si f(x) = sin(x)

;

A partir de la identitat trigonomtrica , es pot escriure

;

Agrupant els termes en cos(x) i sin(x), la derivada esdev

;

Reordenant els termes i el lmit s obt

;

Ara com que sin(x) i cos(x) no varien en variar h, es poden treure fora del lmit per a obtenir

;

El valor dels lmits

;

Sn 1 i 0 respectivament. Per tant, si f(x) = sin(x),

;

 Derivada de la funci cosinus .

Si f(x) = cos(x)

;

A partir de la identitat trigonomtrica , es pot escriure

;

Operant s'obt

;

Com que sin(x) i cos(x) no varien en variar h, es poden treure fora del lmit per a obtenir

;

El valor dels lmits

;

Sn 1 i 0 respectivament. Per tant, si f(x) = cos(x),

;


 Derivada de la funci tangent .

A partir de la regla Regla del quocient, segons la qual si la funci que es vol derivar, , es pot escriure com  

;

i    , llavors la regla diu que la derivada de  s igual a:

;

A partir de la identitat trigonomtrica

;

fent

   ;
   ;

substituint resulta

;

operant

 ;

i aplicant les identitats trigonomtriques

  ;

resulta

 ;


 Derivada de la funci cotangent .

Si , com que 
,
aplicant la Regla de la ra inversa d'una funci resulta:

 






Derivada de la funci secant.

Si , com que 
,
aplicant la Regla de la ra inversa d'una funci resulta:







Derivada de la funci cosecant.

Si , com que 
,
aplicant la Regla de la ra inversa d'una funci resulta:






Derivades de les funcions inverses de les funcions trigonomtriques.

Les derivades de les funcions inverses es troben fcilment aplicant la regla de  la derivada de la funci inversa. Vegeu la demostraci en l'article Derivada de les inverses de les funcions trigonomtriques









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191847" title="Aruba Dushi Tera" nonfiltered="4370" processed="4361" dbindex="79386">
Aruba Dushi Tera (Aruba Dol Pas) s l'Himne nacional d'Aruba. s un vals, escrit per Juan Chabaya Lampe i compost per Rufo Wever, s oficialment l'Himne des del 18 de mar de 1976.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191848" title="Advance Australia Fair" nonfiltered="4371" processed="4362" dbindex="79387">
Advance Austrlia Fair s l'himne nacional d'Austrlia. Originalment compost per Peter Dodds McCormick a la fi del segle XIX. Interpretat per primera vegada a Sydney el 30 de novembre del 1878, dia de Sant Andreu, per no va esdevenir l'himne oficial fins el 1984. El text original va ser modificat abans de la seva adopci com a himne nacional.









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191849" title="Land der Berge, Land am Strome" nonfiltered="4372" processed="4363" dbindex="79388">
Land der Berge, Land am Strome (Terra de Muntanyes, Terra de Rius) s l'himne nacional d' ustria. Va ser escrit per Paula von Preradovic, adaptant la melodia de la KV 623 "Eine Kleine Freimaurer Kantata" (Petita cantata masnica) composta per Wolfgang Amadeus Mozart el 17 de novembre de 1791. Va ser declarat oficial el 1947.
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191850" title="March On, Bahamaland" nonfiltered="4373" processed="4364" dbindex="79389">
March on, Bahamaland s l'himne nacional de les Bahames. Va ser compost per Timothy Gibson i adoptat el 1973.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191851" title="Bahrainona" nonfiltered="4374" processed="4365" dbindex="79390">
Bahrainona (       ; Nostre Bahrain) s l'himne nacional de Bahrain. Adoptat el 1971 desprs de la independncia, la lletra va ser escrita per Mohamed Sudqi Ayyash (1925-). El compositor s desconegut.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191853" title="Amar Shonar Bangla" nonfiltered="4375" processed="4366" dbindex="79391">
Amar Sonar Bangla (La meva Bengala Daurada) s l'himne nacional de Bangladesh. Escrit i compost pel poeta Rabindranath Tagore, va ser adoptat el 1972.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191855" title="In Plenty and In Time of Need" nonfiltered="4376" processed="4367" dbindex="79392">
In Plenty and In Time of Need s l'himne nacional de Barbados. Va ser escrit per Irving Burgie (1926-) i compost per C. Van Roland Edwards (1912-1985). Va ser adoptat el 1966.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191857" title="La Brabanonne" nonfiltered="4377" processed="4368" dbindex="79393">
La Brabanonne s l'himne nacional de Blgica i existeixen dues versions en neerlands i en francs, els dos idiomes predominants del pas. Va ser escrit el 1830 per l'actor francs Dechet, conegut per Cannevall, nascut a Li el 1801, que actuava en un teatre de Brusselles. Va prendre part en la lluita per la independncia de Blgica, i va caure a Lier el 1830. La msica es deu a Franois van Campenhout.












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191858" title="Santa Llcia" nonfiltered="4378" processed="4369" dbindex="79394">

Llcia de Siracusa (283?-304?), coneguda com a Santa Llcia, va ser una jove mrtir cristiana que s venerada com a santa per les Esglsies catlica i ortodoxa. La seva festivitat se celebra el 13 de Desembre, la nit ms llarga de l'any segons el primer calendari juli, i s la santa patrona dels cecs i els mals de la vista.

s una de les set dones, apart de la Mare de Du, que es conmemora pel nom a la missa cannica.

Biografia.

Es disposa de molt poques dades histriques sobre la vida de Llcia de Siracusa: l'nic que se sap amb certesa s que va ser una mrtir de Siracusa durant les persecucions de l'emperador Diocleci el 304 dC. La seva veneraci es va escampar fins a Roma, i al segle VI l'Esglsia la va beatificar.

Segons la creena popular, el pare de Llcia hauria mort quan ella era una nena. Llcia havia decidit consagrar la vida a Du i fer un vot de virginitat per la seva mare, Eutiquia, la va prometre amb un home pag. Per convncer a la seva mare de qu l'allibers del comproms, Llcia la va portar a resar a la tomba de Santa gata per demanar-li que curs la disenteria que Eutiquia feia quatre anys que patia. La malaltia es va curar i la seva mare va accedir a cancellar el prometatge i repartir el dot entre els pobres.

Per el seu pretendent va denunciar-la com a cristiana a un tribunal rom, i va ser sotmesa a un judici en el que s'intent que abandons la fe cristiana i adors als dus pagans. Davant la negativa de Llcia a venerar l'emperador Diocleci com a Du, va ser sotmesa a diverses tortures incloent-hi l'extracci dels ulls (tot i que segons la llegenda va continuar veient-hi) fins que finalment va ser decapitada.

Iconografia.

Com passa amb tots els mrtirs, Santa Llcia es representada amb una palma i l'objecte del seu martiri (una espasa). A ms a ms, se sol representar mostrant els dos ulls que li van arrencar en una plata. Com a patrona dels cecs i guaridora dels mals de vista, els seus atributs habituals tamb inclouen un llibre o un llum d'oli.

Patronatge.

Santa Llcia s coneguda de forma destacada per ser patrona de la vista, originant expressions populars com "Que Santa Llcia et conservi la vista".

Tamb s santa patrona dels pobres, dels cecs, dels nens malalts, dels cameperols, i de molts oficis en els que la vista s un requeriment important com els electicistes, els xfers, els afiladors, els modistes, els dissentadors grfics o els escriptors, 

D'entre les ciutats que tenen a Santa Llcia com a patrions s'hi troben Siracusa i Vencia, i als Pasos Catalans Bellmunt del Priorat , Vilamitjana i Gelida.

Celebracions.
El dia de Santa Llcia s el 13 de desembre, data suposada del martiri de la Santa i que en el calendari juli original coincidia amb el solstici d'hivern.

El dia de Santa Llcia s considerada tradicionalment la data d'inici de les festes nadalenques. A la nit de Santa Llcia comena a Barcelona la Fira de Santa Llcia, que dura fins a Nadal i on es comencen a vendre figures de pessebre, avets, o d'altra ornamentaci nadalenca. 

Tamb sn rellevants les fires de Santa Llcia de Sant Feliu de Pallerols i de Prats de Lluans, i les festes de Santa Llcia a Gelida.


Festa de les lletres catalanes.
La Nit de Santa Llcia tamb s el nom amb que es coneix la "Festa de les lletres catalanes" que des del 1951 se celebra aquesta nit. El certamen, fundat per Josep Maria Cruzet el 1951, atorga actualment el Premi Sant Jordi de novella, el Premi Carles Riba de poesia, el Premi Folch i Torres de narrativa infantil, el Premi Joaquim Ruyra de narrativa juvenil, i el Premi Merc Rodoreda de contes i narracions.

A Gelida es celebra el mateix dia de Santa Llcia (13 de desembre) un espectacle pirotcnic anomenat "LLCIAFOC" organitzat per la Colla de Diables de Gelida. L'any 2008 va ser la primera edici.

 Can de Santa Llcia .





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191862" title="Angola Avante" nonfiltered="4379" processed="4370" dbindex="79395">
Angola Avante! (Endavant Angola!) s l'himne nacional d'Angola. Va ser adoptat el 1975, desprs d'independitzar-se de Portugal.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191865" title="Land of the Free" nonfiltered="4380" processed="4371" dbindex="79396">
Land of the Free s l'himne nacional de Belize. Va ser escrit per Samuel Alfred Haynes i compost per Selwyn Walford Young el 1963. Va ser adoptat com himne nacional el 1981.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191866" title="L'Aube Nouvelle" nonfiltered="4381" processed="4372" dbindex="79397">
L'Aube Nouvelle (L'alba d'un nou dia) s l'Himne nacional de Benn. Escrit i compost per Gilbert Jean Dagnon, va ser adoptat des de la independncia el 1960.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191867" title="Luis Gonzlez Seara" nonfiltered="4382" processed="4373" dbindex="79398">

Luis Gonzlez Seara ( A Merca, Galcia 1936 ) s un socileg i poltic gallec que particip en diverents governs presidits per Adolfo Surez. 

Biografia.
Va nixer el 7 de juny de 1936 a la poblaci de A Merca, situada a la provncia d'Ourense. Va estudiar cincies poltiques i econmiques a la Universitat Complutense de Madrid, de la qual en fou posteriorment professor.

Director de l'Institut de l'Opini Pblica, Sotsdirector de la Fundaci per al Desenvolupament de la Funci Social de les Comunicacions, fou el fundador de la Revista de l'Opini Pblica i de la Revista d'Estudis Socials. Va ser, aix mateix, un dels fundadors i President del Consell d'Administraci d'Informaci i Publicacions, S. A., editora de Cambio 16, Diario 16 i Historia 16.

Activitat poltica.
Va ser un dels fundadors, l'any 1976, juntament amb Francisco Fernndez Ordez, de l'Agrupaci Socialdemcrata i del Partit Socialdemcrata, integrats a la Uni del Centre Democrtic (UCD) l'any segent. 

En les eleccions generals de 1977 fou escollit senador per la provncia d'Ourense en la legislatura constituent (1977-1979), i en les eleccions generals de 1979 fou escollit diputat al Congrs en representaci de la provncia de Pontevedra, crrec que ocup fins a finals de la legislatura. Desprs de les eleccions de 1979 fou nomenat Ministre d'Universitats i Investigaci, crrec que va ocupar fins el setembre de 1981 durant tres governs d'Adolfo Surez, i sent confirmat inicialment per Leopoldo Calvo-Sotelo Bustelo.

El febrer de 1982 va deixar la UCD al seguir Francisco Fernndez Ordez en la creaci del Partit d'Acci Democrtica, i sense renunciar al seu esc va passar al Grup Mixt del Congrs. La integraci d'aquest partit dins el PSOE va marcar l'abandonament de la poltica activa per part de Seara.

Obra publicada (selecci).
1968: Opinin Pblica y Comunicacin de Masas;
1971: La Sociologa, aventura dialctica;
1987: La Dcada del Cambio;
1995: El Poder y la Palabra, Premi Nacional d'assaig de les Lletres Espanyoles l'any 1996;
1998: El laberinto de la Fortuna;

Enllaos externs.
  Informaci de Luis Gonzlez Seara al Senat espanyol;
  Informaci de Luis Gonzlez Seara al Congrs dels Diputats;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191868" title="Fatshe leno la rona" nonfiltered="4383" processed="4374" dbindex="79399">
Fatshe leno la rona s l'himne nacional de Botswana. Va ser escrit i compost per Kgalemang Tumedisco Motsete, i adoptat desprs de la independncia d'aquest pas el 1966.

Lletra en Tswana.
Fatshe leno la rona,
Ke mpho ya Modimo,
Ke boswa jwa borraetsho;
A le nne ka kagiso.

Tsogang, tsogang! banna, tsogang!
Emang, basadi, emang, tlhagafalang!
Re kopaneleng go direla
Lefatshe la rona.

Ina lentle la tumo
La chaba ya Botswana,
Ka kutlwano le kagisano,
E bopagantswe mmogo.

Tsogang, tsogang! banna, tsogang!
Emang, basadi, emang, tlhagafalang!
Re kopaneleng go direla
Lefatshe la rona.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191870" title="Mila Rodino" nonfiltered="4384" processed="4375" dbindex="79400">
Mila Rodino (Benvolguda ptria) s l'himne nacional de Bulgria. Va ser escrit i compost per Tsvetan Tsvetkov Radoslavov abans de partir a la Guerra Serbo-Blgara el 1885. Va ser adoptat el 1964.












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191872" title="Une Seule Nuit" nonfiltered="4385" processed="4376" dbindex="79401">
Une Seule Nuit (una nica nit) s l'himne nacional de Burkina Faso, escrit per Thomas Sankara. Va ser adoptat el 1984.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191873" title="Burundi bwacu" nonfiltered="4386" processed="4377" dbindex="79402">
Burundi bwacu s l'himne nacional de Burundi. Adoptat com himne nacional el 1962 sota la presidncia de Jean-Baptiste Ntahokaja. Va ser escrit per un grup de compositors i arreglat per Marc Barengayabo.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191874" title="Druk tsendhen" nonfiltered="4387" processed="4378" dbindex="79403">
Druk tsendhen s l'himne nacional de Bhutan. Adoptat el 1953, composta la msica per Aku Tongmi amb la lletra de Gyaldun Dasho Thinley Dorji.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191875" title="Nokoreach" nonfiltered="4388" processed="4379" dbindex="79404">
Nokoreach s l'himne nacional de Cambodja. Desprs de derrotar a les forces comunistes el 1993, els realistes van restaurar l'himne tradicional. Est basat en una melodia tradicional, el text va ser escrit per Chuon Nat, i va ser adoptat el 1941 i reconfirmat el 1947. Fou reemplaat entre 1976 i 1993.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191876" title="Chant de Ralliement" nonfiltered="4389" processed="4380" dbindex="79405">
Chant de Ralliement o Cant d'Uni s l'Himne nacional del Camerun. Es va utilitzar des d'abans de la independencia i va ser oficialment adoptat el 1957. La msica va ser composta per Ren Djam Afame, qui tamb va escriure la lletra juntament amb Samuel Minkio Bamba i Mose Nyatte Nko'o. La lletra va ser combiada el 1978.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191877" title="Estatut d'Autonomia de les Illes Balears de 1983" nonfiltered="4390" processed="4381" dbindex="79406">

L'Estatut d'Autonomia de 1983, aprovat mitjanant Llei orgnica 2/1983, de 25 de febrer, va ser la norma que establ la Comunitat Autnoma de les Illes Balears. Va estar vigent, amb diverses reformes, fins la publicaci en el BOE de l'Estatut d'Autonomia de 2007 l'1 de mar de 2007.


Procs d'elaboraci.

Antecedents.

Sense ms precedents que l'Avantprojecte de 1931, el 4 de juny de 1977 els distints grups poltics balears signaren el Pacte Autonmic mitjanant el qual s'assumia el comproms d'exercitar el dret a l'autonomia poltica de l'arxiplag. Desprs de les eleccions de 15 de juny de 1977, els parlamentaris electes aprovaren el 12 de desembre de 1977 a Ciutadella el Projecte de rgim transitori per a l'autonomia de les Illes Balears. Aquesta mateixa Assemblea de Parlamentaris aprovaria desprs a Eivissa el contingut del Reial Decret-Llei 18/1978, de 13 de juny, que va instaurar el rgim preautonmic, amb tres consells insulars i un Consell General Interinsular.

Iniciativa autonmica.

El juny de 1980 les diverses forces poltiques acordaren crear una comissi especfica per elaborar un Avantprojecte d'estatut d'autonomia, anomenada Comissi dels Onze. La formaren:
 Per la UCD: Rafel Gil Mendoza, Llus Pinya, Joan Josep Ribas i Francesc Tutz.
 Pel PSOE: Gregori Mir i Flix Pons.
 Pel PCIB: Ignasi Ribas.
 Per l'AP: Josep Caellas Fons.
 Pel PSMa: Dami Pons i Pons.
 Pel PSMe: Andreu Murillo.
 Pels Independents per Eivissa i Formentera: Vicent Ferrer Castell.

l'Avantprojecte es lliur al president del Consell General Interinsular l'abril de 1981. La polmica se centr en la llengua, la bandera i, sobre tot, en la composici del Parlament, ja que hi havia forces que pretenien la paritat entre els diputats de Mallorca i els de les illes menors, de forma que el nombre dels primers fos igual al de la suma dels representants de Menorca, Eivissa i Formentera.

Durant l'estiu de 1981, la UCD i el PSOE firmaren un acord per donar per tancat l'Avantprojecte, que, per exemple, excloa els consells insulars de la relaci de poders de la comunitat autnoma i adoptava un sistema proporcional corregit per a la composici del Parlament. Mentre tant, i fins final d'any, els ajuntaments de les Illes es pronunciaren respecte a la iniciativa autonmica, no sense problemes, especialment a Eivissa, on l'AP(que defensava la paritat) tenia ms influncia. El 7 de desembre de 1981, Jeroni Albert, president del Consell General Interinsular, convoc l'assemblea de parlamentaris i de consellers insulars que finalment va aprovar el text definitiu, amb els vots favorables de la UCD, el PSOE, i l'independent per Menorca, l'abstenci del PCIB, i els vots contraris del PSMa i del PSMe (els representants de l'AP s'absentaren com a protesta per la irregularitat de la convocatria).

Tramitaci parlamentria.

El projecte d'Estatut es lliur al Congrs dels Diputats el 16 de desembre de 1981, i fou publicat en el Boletn Oficial de las Cortes el 10 de mar de 1982; per la seva tramitaci rest aturada a conseqncia de la descomposici de la UCD i de la celebraci de les eleccions generals de 28 d'octubre de 1982.

En el Congrs, el Grup Popular va proposar nombroses esmenes i fins i tot una esmena a la totalitat, sempre defensant la paritat, que no varen prosperar. Finalment, el Ple del Congrs aprov el text el 16 de gener de 1983 per 193 vots a favor, 3 en contra, 107 abstencions i 1 vot nul. Desprs de passar pel Senat sense gaire variacions, el Ple del Congrs aprov definitivament l'Estatut el 25 de febrer de 1983, amb 206 vots favorables, 1 en contra i 97 abstencions. 

Apart, cal assenyalar que aquest estatut mallorqu no fou sotms a referndum popular.

L'Estatut es convert aix en la Llei orgnica 2/1983, de 25 de febrer, que entr en vigor el mateix dia de la seva publicaci en el BOE, l'1 de mar de 1983. Posteriorment, aquesta data seria oficialment dessignada Diada de les Illes Balears.

Reforma de 1994.

La primera reforma de l'Estatut de 1983 es dugu a terme mitjanant la Llei orgnica 9/1994, de 24 de mar (fruit dels acords autonmics entre PSOE i PP de 28 de febrer de 1992), i la Llei orgnica 9/1992, de 23 de desembre, de transferncia de competncies a les comunitats autnomes que van accedir a l'autonomia per la via de l'article 143 de la constituci espanyola. Es poden destacar dues notes bsiques d'aquesta reforma, per una part l'ampliaci del sostre competencial autonmic una vegada transcorreguts els terminis que preveu la constituci espanyola (5 anys, article 148.2) i, d'altra banda, el desenvolupament del principi de cooperaci com a criteri informador de les relacions estat-comunitat autnoma en benefici recproc. En aquest ordre de coses, es van modificar els articles 10 (competncia exclusiva), 11 competncia de desenvolupament legislatiu i d'execuci), 12 (competncia executiva), 15 (abans competncia de desenvolupament legislatiu i d'execuci sobre televisi, rdio i premsa i, desprs de la reforma, sobre ensenyament) i 16 (recull les competncies diferides que s'han incorporat a l'Estatut d autonomia).

Modificaci de 1996.
La Llei orgnica 2/1996, de 15 de gener, complementria a l'ordenaci del comer minorista aprovada d'acord amb el que disposa l'article 81 de la constituci espanyola, va transferir a la comunitat autnoma, per la via de l'article 150.2, la competncia d'execuci de la legislaci de l'Estat en matria de comer interior.

Reforma de 1999.

La Llei orgnica 3/1999, de 8 de gener, va constituir la reforma de major envergadura del text estatutari, desprs de la iniciativa subscrita per diputats de PP, PSOE, PSM, EU i UM que, resumint, presenta l abast segent:

Canvi en la denominaci Comunitat Autnoma per  Illes Balears .
Ampliaci competencial en els articles 10 (apartats 7, 36, 37, 38, 39 i 40), 11 (apartats 2, 13, 14, 6 i modificaci de l apartat 7) i 12 (apartats 8, 17, 18 i 19). Article especfic per a l'ensenyament de llengua catalana (article 14).
En l'mbit parlamentari, s'amplien de 4 a 8 mesos els perodes de sessions, se suprimeix la menci a les dietes dels parlamentaris i s'estableix la possibilitat de convocar una sessi extraordinria a petici del Govern.
Canvi de denominaci del BOCAIB a BOIB.
Supressi de la necessitat de ser diputat del Parlament per poder ser designat Senador en representaci de la Comunitat Autnoma.
Estatutitza la Sindicatura de Greuges.
Establiment de majories de 3/5 parts del Parlament per a l elecci del Sndic de Greuges i dels tres membres del Consell Consultiu (dels 7 que el componen).
S'estableix la facultat d'optar a la condici de membre d'un consell insular i a la de diputat i la renncia a una condici o a l altra; s'incrementen els crrecs incompatibles amb els de conseller insular.
Creaci d un captol especfic dedicat als rgans de consulta i assessorament.
Reconeixement estatutari de la Sindicatura de Comptes.
S'estableix com a mrit preferent el coneixement del dret civil de les Illes Balears i la llengua catalana en el nomenament de notaris, registradors de la propietat i mercantils i corredors de comer per part de la Comunitat Autnoma.
L'exigncia del qurum de votaci de 3/5 parts del Parlament per a la presentaci al Consell General del Poder Judicial de les dues ternes de magistrats del TSJIB.
Per a la reforma de l'Estatut s'exclou la iniciativa del Govern d'Espanya i, a ms, el Parlament autonmic pot paralitzar una reforma estatutria iniciada per les Corts Generals.

Cessions de tributs.
D'acord amb la disposici addicional tercera, segon punt, de l'Estatut de 1983, les cessions de tributs tramitades en les Corts Generals com a projectes de llei ordinaris) no suposaven una modificaci estatutria, encara que afectassin el rgim financer de la comunitat autnoma. En aquest sentit, s'aprovaren dues normes que variaren la dita cessi modificant el primer punt de la disposici addicional tercera: la Llei 27/1997, de 4 d'agost, i la Llei 29/2002, d'1 de juliol.

Bibliografia.

 ALEMANY POU, Jos Luis (i cols.). Estudios sobre el Estatuto de autonoma para las Islas Baleares. Palma:  Govern Balear, 1988. ;
 COLOM PASTOR, Bartomeu. Veinticinco aos de autonoma balear. Estudios jurdicos sobre el autogobierno (1977-2000). Madrid: Universitat de les Illes Balears, Conselleria de Presidncia (Institut d'Estudis Autonmics) y Marcial Pons, 2001. ;
 ___ Les claus poltiques del procs autonmic balear. Palma: Govern de les Illes Balears, Vicepresidncia i Conselleria de Relacions Institucionals, Institut d'Estudis Autonmics, 2004. ;
 QUINTANA PETRUS, Josep Maria.El estatuto de autonoma para las Islas Baleares. Anlisis jurdico y sistemtico. Madrid: Civitas, 1984. ;
 RIBAS MAURA, Andreu. El Estatuto de Autonoma de las Baleares. Instituciones polticas y marco constitucional. Palma: Universitat de les Illes Balears, 1988.

Vegeu tamb.

 Avantprojecte d'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears de 1931;
 Estatut d'Autonomia de les Illes Balears de 2007;

Enllaos externs.
 Estatut de 1983 ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191878" title="Soledad Becerril Bustamante" nonfiltered="4391" processed="4382" dbindex="79407">

Soledad Becerril Bustamante ( Madrid, Espanya 1944 ) s una poltica espanyola que fou Ministra de Cultura i Benestar entre 1981 i 1982 i alcaldessa de Sevilla entre 1995 i 1999. 

Biografia.
Va nixer el 16 d'agost de 1944 a la ciutat de Madrid. Va estudiar filosofia i lletres a la Universitat de Madrid, especialitzant-se en filologia anglesa i llicenciant-se l'any 1966. Ampli els seus estudis als Estats Units d'Amrica, on estudi cincies poltiques a la Universitat de Columbia.

Interessada per la docncia, va ser professora a la Universitat de Sevilla, ciutat on va fundar la revista d'informaci andalusa "La Ilustracin Regional", de la qual en fou consellera delegat. 

Activitat poltica.
L'any 1974 va ingressar a la Federaci de Partits Demcrates i Liberals, integrant-se desprs en el Partit Demcrata d'Andalusia que posteriorment pass a formar part de la coalici Uni del Centre Democrtic (UCD). En les eleccions generals de 1977 fou escollida diputada al Congrs per la provncia de Sevilla, esc que revalid en les eleccions generals de 1979. Membre de la ponncia encarregada de redactar l'Estatut d'Autonomia d'Andalusia l'any 1978, Leopoldo Calvo-Sotelo la nomen Ministra de Cultura i Benestar el desembre de 1981, sent la primera dona que accedia al Consell de Ministres des de la Repblica, quan ho feu l'anarquista Federica Montseny. Va romandre en aquest crrec fins el desembre de 1982, quan va prendre possessi el primer govern de Felipe Gonzlez. 

Amb la desintegraci de la UCD pass a formar part d'Aliana Popular (AP), sent escollida novament diputada al Congrs pel Partit Popular (PP) en les eleccions generals de 1989, 1993 i 2000. L'any 1995 va abandonar el seu esc al Congrs per esdevenir alcaldessa de Sevilla, crrec que va mantenir fins el 1999.

En les eleccions generals de 2004 fou escollida senadora al Senat espanyol en representaic de la provncia de Sevilla. 

Enllaos externs.
  Informaci de Soledad Becerril al Congrs dels Diputats;
  Informaci de Soledad Becerril al Senat espanyol;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191889" title="Andrs Guardado" nonfiltered="4392" processed="4383" dbindex="79408">
Jos Andrs Guardado Hernndez (nascut el 28 de setembre del 1986 a Guadalajara, Jalisco) s un futbolista mexic que actualment juga de migcampista al Deportivo de la Corua.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191890" title="Constana I de Siclia" nonfiltered="4393" processed="4384" dbindex="79409">

Constana de Siclia (1154-27 de novembre de 1198) va ser l'hereva dels reis normands de Siclia i l'esposa d'Enric VI del Sacre Imperi Romanogermnic. Va ser co-reina de Siclia del 1194 al 1198, de forma conjunta amb el seu marit fins al 1197 i amb el seu fill nounat Frederic II

Biografia.
Constana va ser la filla pstuma de Roger II de Siclia i la seva tercera esposa Beatriu de Rehtel. Constana no va ser promesa fins als trenta anys, cosa molt inusual en aquells temps i encara ms per a una pricesa el matrimoni de la qual era clau en les aliances dinstiques. Aquest fet va donar lloc a histries posteriors que afrimaven que havia estat una monja i que havia obtingut la dispensa papal per deixar els vots i casar-se, o tamb que era increblement lletja. No es coneix cap base slida per cap d'aquests rumors.

La mort del seu nebot Enric de Cpua el 1172 la va convertir en l'hereva aparent de la corona siciliana desprs del altre nebot el rei Guillem II, que no es va casar fin el 1177, i que no va tenir descendncia. 

No es coneixen els motius pels quals Guillem II va esperar tant a trobar un esps per la seva tieta, per el 1184 la va prometre a Enric (El futur emperador Enric VI) amb qui es casaria dos anys desprs: el 27 de gener de 1186. s improbable que Guillem busqus amb aquesta aliana la uni de les corones siciliana i germnica, per la uni va preocupar el papat a l'observar com el gran regne al sud de la pennsula itlica s'unia amb l'imperi del nord.

Els nobles normands tampoc volien un rei hohenstaufen. Tot i que el rei Guillem II els havia fet reconixer a Constana com a hereva si ell moria sense fills, quan mor el 1189 el seu cos Tancred va prendre el tron. Tot i que Tancred era un fill illegtim, tenia el suport de la majoria de nobles del regne.

El sogre de Constana va morir el 1190, i l'any segent Enric i Constana foren coronats emperador i emperatriu. Constana va acompanya el seu marit al capdavant d'un gran exrcit imperial per prendre el tron a Tancred. Les viles del nord del regne van obrir les portes a Enric, incloent-hi les fortaleses de Cpua i Aversa. Salern, la capital continental de Roger II, va enviar una carta donant la benvinguda a Enric i convidant a Constana a hostatjar-se al palau del seu pare mentre durs la calor estival. Npols va ser la primera plaa que va oferir resistncia a Enric, i durant el setge de la ciutat la malria es va escampar entre el seu exrcit obligant-lo a abandonar el regne. Constana es va quedar a Salern amb una petita guarnici per demostrar que el seu marit tornaria aviat amb un nou exrcit.

Un cop Enric es va retirar, moltes de les viles que suposadament s'havien sotms a l'Imperi van comenar a declarar la seva lleialtat a Tancred. La poblaci de Tancred va veure l'oportunitat de fer-se amb el favor de Tancred (i evitar represlies), i li va entregar a Constana. Tancred va negociar el retorn de Constana a canvi de que el Papa Celest III el declars rei legtim de Siclia. 

Enric ja estava preparant una nova invasi de Siclia quan Tancred va morir el 1194. Es va moure rpidament i el mateix any entrava a Palerm sense oposici, deposant el jove fill de Tancred Guillem III de Siclia i fent-se coronar en el seu lloc.

Mentre Enric avanava rpidament cap al sud amb el seu exrcit, Constana ho feia ms lentament, doncs estava embarassada. El 26 de desembre, el dia desprs de la coronaci d'Enric a Palerm, va donar llum a un nen al petit poble de Jesi. L'infant Frederic seria el futur Frederic II.

Constana tenia 40 anys, i sabia que molts posarien en dubte que el fill era realment seu. Per aix va tenir el nen en un pavell erigit enmig de la plaa del mercat, i va convidar a totes les llevadores del poble a presenciar el naixement. Uns dies desprs va tornar a la plaa del poble per donar de mamar al nen en pblic.

Enric va morir el 1197. L'any segent Constana va fer coronar el seu fill de tres anys Frederic com a rei de Siclia, i en el seu nom va dissoldre els vincles que el seu difunt marit havia creat entre els governs de Siclia i de l'Imperi. Durant el seu govern va adoptar moltes poltiques diferents de les d'Enric. Va envoltar-se de consellers locals i va excloure l'ambicis Markward von Anweiler de la seva posici de poder. Constana va buscar la distensi en les relacions amb el papat, i va posar el seu fill sota la protecci del nou papa Innocenci III.

Constana no va fer cap menci a cap dret a la corona germnica i a l'Imperi quan el seu fill va ser ungit i coronat a Palerm el maig del 1198. Pretenia educar el seu fill com a sicili ali a la guerra que enfrontava els prnceps alemanys per la corona germnica. Quan va morir a finals de novembre de 1198 no podia esperar que el seu fill acabaria esdevenint emperador.

Taula successria.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191891" title="Fabricio Coloccini" nonfiltered="4394" processed="4385" dbindex="79410">






Fabricio Coloccini (nascut el 22 de gener del 1982 a Crdoba, Argentina) s un futbolista argent que actualment juga de defensa al Deportivo de la Corua.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191894" title="Manuel Pablo Garca Daz" nonfiltered="4395" processed="4386" dbindex="79411">
Manuel Pablo Garca Daz (nascut el 25 de gener del 1976 a Baaderos, Las Palmas) s un futbolista canari que actualment juga de defensa al Deportivo de la Corua.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191895" title="Germ" nonfiltered="4396" processed="4387" dbindex="79412">


Un germ o germana s una persona que respecte a una altra t els mateixos pares o solament el pare o la mare. Germans s el nom genric que es dna a dos o ms germans ja siguin homes o dones.

s com entendre que els germans sn genticamemt molt semblants, tot i aix no ho s necessriament ja que un o ms germans poden ser adoptats pels pares.

En la majoria de societats en el mn, els germans es crien i creixen junts. Aquesta proximitat pot estar marcada pel desenvolupament de fortes unions emocionals com l'afecte o l'enemistat.

 Tipus de germans .
Germans.
Normalment s'enten com germans els germans que comparteixen ambds pares adoptius o biolgics.

Germanastres.
De germanastres n'hi ha de dos tipus: El primer tipus de germanastres sn els que comparteixen un dels dos pares i l'altre tipus sn els que no en tenen cap tipus de relaci biolgica.

Germans bessons.
De bessons tamb n'hi ha de dos tipus: Un es dna quan l'vul fecundat es divideix en dos, donant aix vida a dos (o ms) germans iguals i del mateix sexe; per aix se'ls anomena bessons idntics. L'altre tipus es dna quan es fecunden dos vuls i neixen dos germans diferents fsicament i no necessriament del mateix sexe; a aquests se'ls anomena bessons fraternals o no idntics.

 Germans famosos .
Germans Wachowski;
Germans Pinzn;
Germans Grimm;
Germans Wright;
Germans Nebot;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191896" title="Germ (desambiguaci)" nonfiltered="4397" processed="4388" dbindex="79413">


Germ, parentiu, veieu germ;
Germ, equivalent a germnic (segons el DGEC, per no segons el DIEC);

Qumica:

Germ (gas), hidrur de germani;

Onomstica:

Germ (militar), militar bizant;
Germ (nebot de Justini), patrici bizant nebot de Justini;
Germ (consogre de Maurici), patrici Bizanti consogre de Maurici;
Germ (general), general i gendre de Tiberi II;
Germ (governador), governador bizant d'Edessa;
Germ I de Constantinoble, patriarca;
Germ II de Constantinoble, patriarca;
Germ III de Constantinoble, patriarca;
Germ de Dumio, bisbe;
Germ de Luxeuil, abat;
Mag Germ i Subir (1805-1842), mestre de capella de la catedral de Lleida.

Sants i mrtirs:

Sant Germ d'Egipte;
Sant Germ d'Alexandria;
Sant Germ de Raurcia;
Sant Germ de Tabauda;
Sant Germ d'Aquae Regiae;
Sant Germ mrtir;
Sant Germ bisbe;
Sant Germ de Nicomdia;
Sant Germ de Roma;
Sant Germ de Tessalnica;
Sant Germ de Girona;
Sant Germ de Tars;
Sant Germ de Dyrrhachium;
Sant Germ d'frica;
Sant Germ de Besanon;
Sant Germ de Pesaro;
Sant Germ de Pars, bisbe de Pars;
Sant Germ d'Auxerre;
Sant Germ de Cosinitzes;
Sant Germ d'Esccia;
Sant Germ de Talloires;

Referncies.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191900" title="(1172) neas" nonfiltered="4398" processed="4389" dbindex="79414">
Aneas s l'asteroide nmero 1172. Va ser descobert per l'astrnom Karl Wilhelm Reinmuth des de l'observatori de Heidelberg (Alemanya), el 17 d'octubre de 1930. La seva designaci alternativa s 1930 UA.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191901" title="Alberto Lopo Garca" nonfiltered="4399" processed="4390" dbindex="79415">

Alberto Lopo Garca (nascut el 5 de maig del 1980 a Barcelona) s un futbolista catal que actualment juga de defensa al Deportivo de la Corua.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191904" title="(3160) Angerhofer" nonfiltered="4400" processed="4391" dbindex="79416">
Angerhofer s l'asteroide nmero 3160. Va ser descobert per l'astrnom Edward L. G. Bowell des de l'observatori de Anderson Mesa, Flagstaff (Arizona, Estats Units), el 14 de juny de 1980. La seva designaci alternativa s 1980 LE.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191905" title="Tien quan ca" nonfiltered="4401" processed="4392" dbindex="79417">
Tien Quan Ca (Les tropes avancen) s l'himne nacional de Vietnam. Va ser creat per Nguyen Van Cao, sent adoptat el 1945 per Vietnam del Nord. El 1975 es va adoptar per al Vietnam reunificat. 




Lletra:

Don qun Vietnam di

Chung lng cuu quoc,

Bu'c chn don vang trn du'ng gap ghenh xa.

Co in mu chien thang mang hon nu'c

Sng ngoi xa chen khc qun hanh ca.

Du'ng vinh quang xy xc qun th

Thang gian lao, cng nhau lap chien khu.

Vi nhn dn chien dau khng ngung

Tien mau ra sa tru'ng.

Tien ln! Cng tien ln!

Nuoc non Vietnam ta vung ben


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191907" title="(1957) Angara" nonfiltered="4402" processed="4393" dbindex="79418">
Angara s l'asteroide nmero 1.957 de la srie. Va ser descobert per l'astrnoma Lyudmila Chernykh des de l'observatori de Nauchnyj, l'1 d'abril de 1970. La seva designaci alternativa s 1970 GF. 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191910" title="(3158) Anga" nonfiltered="4403" processed="4394" dbindex="79419">
 Anga s l'asteroide nmero 3158. Va ser descobert per l'astrnom Nikolai Stepanovich Chernykh des de l'observatori de Nauchnyj, el 24 de setembre de 1976. La seva designaci alternativa s 1976 SU2.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191911" title="Escopetarra" nonfiltered="4404" processed="4395" dbindex="79420">

Una escopetarra s una guitarra construda a partir d'un rifle modificat, que s'utilitza com a smbol de pau. El nom s un acrnim de les paraules castellanes escopeta i guitarra 

Les escopetarres les va inventar Csar Lpez, un activista pacifista colombi el 2003 en una trobada desprs de l'atac terrorista contra el Club El Nogal a Bogot, quan es a adonar que un soldat duia l'arma com si fos una guitarra. La primera escopetarra es va construir el 2003 a partir d'un rifle Winchester i una guitarra elctrica Stratocaster.

Inicialment noms va fabricar cinc escopetarres, quatre de les quals va donar al msic colombi Juanes, al msic argent Fito Pez, al Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament, i al govern municipal de Bogot, mentre que l'altra se la a quedar per a ell. Ms tard, Juanes va vendre la seva escopetarra per 17.000 dlars en una campanya de recollida de fons a Beverly Hills a favor de les vctimes de les mines antipersones, mentre que lescopetarra lliurada a l'ONU es va exhibir a la Conferncia sobre desarmament de l'ONU, el juny de 2006. 

L'any 2006, Lpez va comprar 12 fusells AK-47 decomissats per l'oficina de la comissi per a la pau a Colmbia. Una vegada estiguin convertits en guitarres t la intenci de donar-los a estrelles de la 
msica com Shakira, Carlos Santana, i Paul McCartney, i a figures poltiques com el Dalai Lama. No obstant aix, una membre de l'equip del Dalai Lama ha rebutjat l'oferta de Lpez, afirmant que donar una arma com a regal era inapropiat. Lpez ha dit que provaria d'explicar ms clarament el seu propsit.

Referncies.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191913" title="Sergio Gonzlez Soriano" nonfiltered="4405" processed="4396" dbindex="79421">

Sergio Gonzlez Soriano, ms conegut com a Sergio (nascut el 10 de novembre del 1976 a Barcelona) s un futbolista catal que actualment juga de centrecampista al Deportivo de la Corua.

Als Pasos Catalans s conegut, deixant a banda el seu pas pel RCD Espanyol, per un comentari recent on afirmava que el catal i el gallec sn dialectes del castell.

 Referncies .

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191914" title="(3413) Andriana" nonfiltered="4406" processed="4397" dbindex="79422">
Andriana s l'asteroide nmero 3413. Va ser descobert per l'astrnom Norman G. Thomas des de l'observatori de Flagstaff (Arizona, Estats Units), el 15 de febrer de 1983. La seva designaci alternativa s 1983 CB3.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191917" title="(2282) Andrs Bello" nonfiltered="4407" processed="4398" dbindex="79423">
Andrs Bello s l'asteroide nmero 2282 . Va ser descobert per l'astrnom Carlos Torres des de l'observatori de Cerro El Rob, el 22 de mar de 1974. La seva  designaci alternativa s 1974 FE.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191919" title="(2476) Andersen" nonfiltered="4408" processed="4399" dbindex="79424">
Andersen s l'asteroide nmero 2476. Va ser descobert per l'astrnom N. Chernykh des de l'observatori de Nauchnyj, el 2 de maig de 1976. La seva designaci alternativa s 1976 JF2.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191920" title="Alfred Hugenberg" nonfiltered="4409" processed="4400" dbindex="79425">


Alfred Hugenberg (Hannover, Alemanya, 19 de juny de 1865 - Kukenbruch, Alemanya, 12 de mar de 1951) fou un poltic i home de negocis alemany.

Era fill de Karl Hugenberg, membre del parlament de prussi, estudi dret a Gttingen, Heidelberg, i Berln, i economia a Estrasburg. El 1891 fou cofundador de l'ultranacionalista Lliga Pangermnica (Alldeutscher Verband). El 1900 es cas amb la seva cosina segona Gertrud Adickes. 

Fins el 1918 es va mantenir en l'esfera privada, vinculat a l'empresa Krupp i desprs formant el seu propi grup d'empreses de comunicaci, premsa i cinema. Desprs de la derrota d'Alemanya en la Primera Guerra Mundial es va afiliar al Partit Nacional del Poble d'Alemanya (DNVP), amb el qual fou membre de l'Assemblea Constituent i desprs de tots els Reichstag fins a la fi de la Repblica de Weimar. Desprs de la derrota del DNVP en 1928, es va convertir en el lder del partit, al que va dur per una lnia ms radical. Aix va provocar una escisi dels elements moderats del partit, que van formar el Partit Conservador Popular (KVP). 

Al final de la Repblica de Weimar, Hugenberg va collaborar amb Adolf Hitler, donant suport el seu nomenament com a canceller i sent nomenat ministre d'Economia i Agricultura. No obstant aix, des de 1934, Hugenberg va ser obligat a renunciar a tots els seus crrecs, aix com a vendre les seves companyies a membres del partit nazi. Desprs de la fi de la Segona Guerra Mundial, Hugenberg va ser detingut i internat pels britnics fins a 1947, encara que a causa de la seva avanada edat i mal estat de salut, va ser alliberat sense arribar a ser processat. Va morir el 1951. 





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191921" title="Pyramid" nonfiltered="4410" processed="4401" dbindex="79426">

Pyramid fou el tercer lbum d'estudi de The Alan Parsons Project. Va ser publicat l'any 1978 per la discogrfica Arista. A la portada hi podem veure a Alan Parsons en pijama a la habitaci d'un hotel amb vistes a les Pirmides de Giza.

El disc, que pretn ser una ullada al passat amb ulls d'avui, fa nombroses referncies a algunes de les 7 antigues meravelles, especialment a les Pirmides de Giza. La temtica de l'lbum ve explicada pel furor que causaven aleshores les pirmides en general i els seus suposats poders i propietats mgics.

Com s costum en la majoria dels treballs del grup, Pyramid comena amb una pea instrumental, Voyager, que s l'introducci del tema principal del disc, What Goes Up.... 

Informaci addicional.

Publicaci: Maig 1978

Grabaci: Abbey Road

Duraci: 37:46

Discogrfica: Arista Records

Producci: Alan Parsons

Fites de l'lbum.

Rnkings: #26 EUA, #49 RU

Disc d'Or: 24 - 6 -78

Setmanes al TOP 40: 9

Llista de canons.
1."Voyager" (instrumental)   2:15  (Viatger)

2."What Goes Up..."   3:56 (El que puja...)

3."The Eagle Will Rise Again"   4:03 (El falc tornar de nou)

4."One More River"   4:16 (Un riu ms)

5."Can't Take It with You"   5:02 (No puc agafar-lo amb tu)

6."In the Lap of the Gods" (instrumental)   5:29 (En la volta dels deus)

7."Pyramania"   2:43

8."Hyper-Gamma-Spaces" (instrumental)   4:20 (Espais Hyper-Gamma)

9."Shadow of a Lonely Man"   5:34 (L'ombra d'un home solitari)

Crdits.
Baix: David Paton

Bateria: Stuart Elliot

Guitarres: Ian Bairnson

Teclats: Eric Woolfson i Alan Parsons

Veus: Lenny Zakatek, Colin Blunstone, John Miles, Jack Harris i David Paton

Enginyer de so: Alan Parsons








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191922" title="Partit Conservador Popular Alemany" nonfiltered="4411" processed="4402" dbindex="79427">
El Partit Partit Conservador Popular (KVP, de l'alemany Konservative Volkspartei) va ser un partit poltic alemany. Va sorgir el 1929 com escisi moderada del Partit Nacional del Poble d'Alemanya (DNVP), davant la poltica d'acostament al Partit Nazi seguida pel seu nou capdavanter Alfred Hugenberg. El seu lder va ser el predecessor de Hugenberg en el DNVP, Gottfried Treviranus, i encara que el 1930 noms va obtenir 4 escons, va donar i va formar part del govern de Heinrich Brning. No obstant aix, desprs de la caiguda d'aquest i de les eleccions de 1932, el partit va desaparixer prcticament, abans de la seva prohibici per Adolf Hitler en 1934.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191924" title="European Challenge Cup" nonfiltered="4412" processed="4403" dbindex="79428">

La European Challenge Cup, coneguda com Parker Pen Shield del 2001 al 2003 i Parker Pen Challenge Cup del 2003 al 2005 per raons de patrocini, s la segona competici europea de rugbi a 15 en importncia per darrera de la Heineken Cup.

Hi participen clubs d'Anglaterra, Frana, Galles, Irlanda, Esccia, 
Itlia, Romania, i en algunes ocasions, Espanya i Portugal, segons un sistema d'eliminatries. Fins l'any 2002 s'havia disputat amb una primera fase de grups.

La competici s'inici un any desprs de la creaci de la Heineken Cup el 1996 amb el nom de Conferncia Europea i fou reanomenada European Shield el 1999. Adopt l'actual nom el 2002. El nom d'European Shield fou adoptat aleshores per una nova competici on prengueren part aquells clubs de l'European Challenge Cup que no s'havien classificat per la segona fase de la competici.

 Historial .


Articles relacionats.
Heineken Cup;
European Shield;

 Enllaos externs .
  Web oficial;
  Web oficial;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191926" title="Juan Carlos Valern" nonfiltered="4413" processed="4404" dbindex="79429">

Juan Carlos Valern Santana (nascut el 17 de juny del 1975 a Arguinegun, Las Palmas) s un futbolista canari que actualment juga de migcampista al Deportivo de la Corua.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191928" title="Juan Antonio Garca Dez" nonfiltered="4414" processed="4405" dbindex="79430">

Juan Antonio Garca Dez ( Madrid, Espanya 1940 - Madrid 1998 ) fou un poltic espanyol que ocup diverses carteres sota les presidncies d'Adolfo Surez i Leopoldo Calvo-Sotelo.

Biografia.
Va nixer el 1940 a la ciutat de Cadis. Va estudiar dret i cincies econmiques a la Universitat Complutense de Madrid, esdevenint posteriorment Tcnic Comercial de l'Estat per oposici pblica. Interessat en la docncia fou professor de teoria econmica a la Complutense de Madrid, crrec que desenvolup entre 1966 i 1968.

L'any 1970 fou nomenat agregat comercial d'Espanya a Per i Bolvia, esdevenint l'any segent tcnic del Ministeri de Comer. Al llarg de la seva vida fou president, d'entre d'altres, de les empreses Uralita, Pryca i de la secci espanyola de l'empresa Yamaha.

Mor a la seva residncia de Madrid el 6 de maig de 1998 vctima d'una malaltia heptica.

Activitat poltica.
Membre del Partit Social Demcrata (PSD), qeu posteriorment s'integr a la Uni del Centre Democrtic (UCD), l'any 1976 fou nomenat Secretari General de RENFE.

En la formaci de govern en la Legislatura Constituent per part d'Adolfo Surez fou nomenat Ministre de Comer i Turisme, crrec que desenvolup fins al final de la legislatura. En les eleccions generals de 1979 fou escollit diputat al Congrs per la provncia de Cadis, sent confirmat per Adolfo Surez com a Ministre de Comer, crrec del qual fou rellevat el 3 de maig de 1980. A l'ascens de Leopoldo Calvo-Sotelo al capdavant del govern fou nomenat inicialment Vicepresident Segon del Govern i Ministre d'Assumptes Econmics, esdevenint el juliol de 1982 Vicepresident Primer del Govern, crrecs des dels quals hagu de fer front a la crisi del petroli i d'on va empendre mesures liberals per fer front a la crisi econmica que vivia el pas.

Desprs d'abandonar la UCD l'any 1982 per discrepncies amb el president del seu partit Landelino Lavilla, es dedic a l'empresa privada. L'any 1986, per, accept l'oferta que li feu Miquel Roca i Junyent i Federico Carlos Sainz de Robles per anar a les llistes del Partit Reformista Democrtic (PRD) en les eleccions generals espanyoles de 1986, abandonant del tot la poltica desprs del seu fracs.

Referncies.


Enllaos externs.
  Informaci de Juan Antonio Garca Dez al Congrs dels Diputats;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191932" title="Dudu Aouate" nonfiltered="4415" processed="4406" dbindex="79431">
David "Dudu" Aouate (nascut el 17 d'octubre del 1977 a Haifa) s un futbolista israeli que actualment juga de porter al Deportivo de la Corua.

Enllaos externs.
 Perfil del jugador - Web oficial del Deportivo de La Corua ;
 Fitxa del jugador - Web oficial de la LFP ;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191933" title="Mausoleu de Centcelles" nonfiltered="4416" processed="4407" dbindex="79432">
La vi la romana de Centcelles, ubicada a l'actual terme municipal de Constant, a 7 quilmetres de la ciutat de Tarragona, s molt a prop del riu Francol. s un dels monuments romans conservats ms importants dels Pasos Catalans i de la pennsula ibrica, amb mosacics d'excepcional valor. El lloc fou ocupat per una gran vi la de l'alt imperi, completament refeta durant el segle lV dC; a aquesta segona fase pertanyen unes termes romanes. Hi fou bastit damunt, el mausoleu, aprofitat durant l'poca medieval com a capaella dedicada a Sant Bartomeu i desprs com a casa de pags fins al 1958. 

La importncia de l'edifici rau en una de les estances principals de la vi la, quan fou habilitada, a mitjans del segle IV, com a mausoleu. La seva cpula presenta un revestiment de mosaic amb escenes de cacera, representacions de l'Antic i del Nou Testament, de les Quatre Estacions i de personatges entronitzats. s, en conjunt, un monument clau de l'art paleocristi.

Enllaos externs.
 Pgina de l'Ajuntament de Constant;
 Centcelles a Pobles de Catalunya;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191935" title="European Shield" nonfiltered="4417" processed="4408" dbindex="79433">
La European Shield fou la tercera competici europea de rugbi a 15 en importncia per darrera de la Heineken Cup i l'European Challenge Cup.

Es disput entre el 2003 i el 2005 i hi prengueren part aquells clubs de l'European Challenge Cup que no s'havien classificat per la segona fase de la competici. Precisament, aquest nom havia estat usat abans per a l'European Challenge Cup.

 Historial .


Articles relacionats.
Heineken Cup;
European Challenge Cup;

 Enllaos externs .
  Web oficial de la ERC;
  Web oficial de la ERC;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191936" title="Antonio Barragn" nonfiltered="4418" processed="4409" dbindex="79434">
Antonio Barragn Fernndez (nascut el 12 de juny del 1987 a Pontedeume, Galicia) s un futbolista gallec que actualment juga de defensa al Deportivo de la Corua.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191937" title="Santa Eugnia de Saga" nonfiltered="4419" processed="4410" dbindex="79435">
L'esglsia de Santa Eugnia de Saga, es troba situada entre Bolvir i Ger (municipi a que pertany), a la comarca de la Baixa Cerdanya.

Histria. 
Esmentada per primera vegada en un precepte del rei Lotari I de Frana l'any 958, com pertanyent al monestir de Sant Miquel de Cuix i a la butlla de Sergi IV l'any 1012 es confirma aquesta possessi. Sent venuda l'any 1372 pel cavaller de Saga, Berenguer de Ors al monestir de Sant Mart del Canig. 

Edifici.
La pedra de les partes de l'edifici son de mides desiguals i colors marr, gris i negre de formes allargades en filades no massa regulars, al fonament de l'absis es veu l'opus spicatum , de l'poca probable del segle XX, ja que a la  Baixa Cerdanya reapareix tardanament aquest aparell de construcci.
La nau s de planta rectangular reforats els seus murs amb una filera d'arcs adossats en ambds costats, i volta apuntada posterior, amb absis semicircular amb finestra de doble esqueixada al mig del cilindre.

Exterior. 
La porta de la faana principal va ser construda a la fi del segle XII, est composta com les de les esglsies de Llo, Bolvir, Meranges i Olopte, per cinc arquivoltes, tres de suport rectangular i dos de columna, els arcs amb motllures i la ms exterior t la decoraci mes escultrica, amb representaci a les seves arrencades de les figures de Adam i Eva, a partir d'ells s'observen diverses figures de personatges i formes geomtriques. Els capitells sn temes vegetals i d'animals. Hi ha un petit timp amb un Pantocrtor esculpit.
 
Al Museu d'Arts Decoratives de Pars es conserva d'aquesta esglsia, un frontal d'altar del segle XIII, atribut al mestre de Soriguerola, relatant la vida de Santa Eugnia.

 Vegeu tamb .
 Art romnic de la Baixa Cerdanya;

Bibliografia. 
 Ventosa i Serra, Enric Les esglsies Romniques de la CerdanyaBarcelona: Farell Editors, 2004. ISBN 8495695391;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191938" title="Lliga Espartaquista" nonfiltered="4420" processed="4411" dbindex="79436">
La Lliga Espartaquista (Spartakusbund en alemany) va ser un moviment revolucionari marxista organitzat a Alemanya durant els ltims anys de la Primera Guerra Mundial. Va ser fundat per Karl Liebknecht i Rosa Luxemburg al costat d'altres tals com  Clara Zetkin. 

El seu perode ms gran d'activitat fou durant la Revoluci Alemanya de 1918, quan es va intentar incitar una revoluci similar a la dels bolxevics de Rssia, fent circular publicacions marxistes. Van nomenar a la lliga amb el nom d'Espartac, lder de la rebelli d'esclaus ms gran de la histria de Roma. El desembre de 1918, la lliga va decidir adherir al Comintern i es retitul com a Partit Comunista d'Alemanya ("KPD Kommunistische Partei Deutschlands). 

L' 1 de gener de 1919, la Lliga Espartaquista/KPD va executar una revoluci comunista de breu durada a Berln, encara contra les protestes de Luxemburg i de Liebknecht, qui argumentaven que la rebelli era feble i que no comptaven amb el suport total de la classe obrera. La revoluci (desprs coneguda com a aixecament espartaquista) va ser derrotada per les forces combinades del Partit Socialdemcrata d'Alemanya, els romanents de l'exrcit alemany, i dels grups paramilitars d'extrema dreta coneguts com a Freikorps, a les ordres del canceller Friedrich Ebert. Luxemburg i Liebknecht, entre molts altres, van ser massacrats pels Freikorps, i els seus cossos llanats al riu. Centenars d'espartaquistes van ser executats en les setmanes que van seguir a la revolta.

Les restes de la Lliga es van dissoldre en el Partit Comunista d'Alemanya (KPD) que va conservar el peridic de la lliga, Die rote Fahne (La bandera vermella), com la seva publicaci. Actualment existeixen diverses seccions nacionals de la trotskista Lliga Comunista Internacional que es denominen "Spartacist League" (Lliga Espartaquista). La seva principal secci s la nord-americana, per la LCI t tamb seccions a Austrlia, Gran Bretanya, Irlanda, Itlia, Canad, Jap, Alemanya, Mxic, Frana, Grcia, i Sud-frica. 

Prominents membres de la Lliga Espartaquista .

 Willi Budich;
 Hermann Duncker;
 Kte Duncker;
 Hugo Eberlein;
 Paul Lange;
 Leo Jogiches;
 Paul Levi;
 Karl Liebknecht;
 Rosa Luxemburg;
 Julian Marchlewski (Julian Balthasar Marchlewski);
 Franz Mehring;
 Ernest Meyer (Ernst Meyer);
 Wilhelm Pieck;
 August Thalheimer;
 Clara Zetkin;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191939" title="Frum Provincial (Tarragona)" nonfiltered="4421" processed="4412" dbindex="79437">

El Frum provincial s conseqncia de la capitalitat de Trraco de la Provncia de la Hispnia Citerior. En el Frum Provincial s articulaven les diferents dependncies i els serveis relacionats amb el govern i l'administraci provincial.   

Es coneix, perfectament, el permetre exterior del Frum Provincial (320 x 175 m), mercs als murs visibles encara en nombrosos punts del recinte antic de la ciutat. Tanmateix es desconeix gaireb tot de  la disposici  interior de la plaa i les caracterstiques arquitectniques dels edificis. Les torres del Pretori i de l'Audincia, situades a cadascun dels extrems de la faana meridional, tancaven el recinte.  





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191940" title="Aixecament Espartaquista" nonfiltered="4422" processed="4413" dbindex="79438">
L'Aixecament Espartaquista fou la vaga general i les lluites armades a Berln del 5 al 12 de gener de 1919, que en ser sufocades van donar prcticament per finalitzada la Revoluci de Novembre. El nom s'ha generalitzat en l's, encara que la Lliga Espartaquista, que es va convertir en el Partit Comunista d'Alemanya (KPD) ni van iniciar l'aixecament ni el van dirigir, per van cooperar amb l'aixecament una vegada comenat. L'aixecament va ser sufocat violentament amb forces militars que van ser creades per la direccin de la socialdemocracia alemanya, els cossos francs al comandament de Noske autoanomenat Gos sagnant. Figures comunistes destacades com Rosa Luxemburg i Karl Liebknecht van ser assassinades durant l'aixecament. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191943" title="Cristian Hidalgo Gonzlez" nonfiltered="4423" processed="4414" dbindex="79439">
Cristian Hidalgo Gonzlez, ms conegut com a Cristian (nascut el 21 de setembre del 1983 a Barcelona) s un futbolista catal que actualment juga de migcampista al Deportivo de la Corua.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191944" title="Carles Martell d'Anjou" nonfiltered="4424" processed="4415" dbindex="79440">

;
Carles Martell (8 de setembre de 1271 -12 d'agost de 1295, Npols), conegut com a Carles I Martell, Carles Martell d'Anjou o, en itali, Carlo Martello, va ser el primognit del rei Carles II de Npols de la Primera Dinastia Capet d'Anjou-Siclia i Maria d'Hongria, la filla del rei Esteve V d'Hongria.

 Pretendent al Regne d'Hongria .
Als 18 anys, el 1290, va ser declarat pel Papa i pel partit eclesistic com el rei titular d'Hongria com a successor del seu oncle matern Ladislau IV d'Hongria, que havia mort sense fills i contra el Papa ja havia declarat una croada.

Tanmateix, mai va obtenir el govern d'Hongria on el seu cos Andreu III d'Hongria, de la dinastia rpd, regnava de forma efectiva.

 Descendents .
Va casar-se amb Clemena d'habsburg, filla de Rodolf I del Sacre Imperi Romanogermnic, amb la que tingu tres fills:

Carles Robert (1288-1342), Rei d'Hongria.
Beatriu (1290-1354), esposa de Joan II de La Tour du Pin;
Clemena (1293-1328), esposa de Llus X de Frana;

Carles Martell va morir jove, amb els seus pares encara en vida. El seu fill Carles Robert acabaria recuperant els drets dinstics al tron d'Hongria.

Sembla ser que Carles Martell va ser conegut de Dante Algheri, ja quan apareix a la seva Comdia al Parads de Venus, parla de forma familiar amb el poeta florent.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191945" title="Partit Comunista Obrer d'Alemanya" nonfiltered="4425" processed="4416" dbindex="79441">
El Partit Comunista Obrer d'Alemanya (en alemany: Kommunistischen Arbeiter-Partei Deutschlands, KAPD) va ser un partit Comunista alemany escindit del Partit Comunista d'Alemanya (KPD) en l'poca de la Repblica de Weimar. 
Historia. 
El KAPD va ser fundat el 3 d'abril de 1920 durant el Congrs de l'Oposici d'Esquerra, desprs d'aprovar el Congrs de Heidelberg del KPD, celebrat entre el 20 i el 23 d'octubre de 1919, la lnia centrista de Paul Levi, encara que tamb van influir altres fets com l'acord del 24 de mar de 1920, per al desarmament de lExrcit Roig del Ruhr. Prop de 80.000 membres van estar representats en aquell congrs. Els ms importants centres del KAPD van ser Berln, Hamburg, Bremen, i l'est de Saxnia, on una part important de les estructures del KPD van seguir al nou partit. 

El propsit principal del KAPD era la immediata abolici del sistema parlamentari i l'establiment de la Dictadura del Proletariat, per rebutjant el model sovitic considerat com una "Dictadura del Partit". Tamb rebutjaven el model d'organitzaci leninista del partit conegut com a centralisme democrtic, aix com la participaci a les eleccions i el treball en els sindicats reformistes. 

Seguint el model del KAPD, Anton Pannekoek i Hermann Gorter fundarien, en aquesta mateixa poca, el Partit Comunista Obrer d'Holanda, que mai va arribar la rellevncia que va tenir aquest. L'agost de 1920, va tenir lloc l'expulsi del sector nacional-bolxevic, liderat per Heinrich Laufenberg i Fritz Wolffheim, que estava basat a Hamburg. L'octubre del mateix any en va ser expulsat Otto Rhle, membre fundador del partit.  

Fins a 1921, el KAPD era "membre simpatitzant" de la Internacional Comunista. En aquest any va organitzar juntament amb el KPD la fracassada acci de mar. A la fi de 1921 una part del KAPD i de la Uni General dels Treballadors d'Alemanya se separaria per a crear una organitzaci unificada, la Uni General dels Treballadors-Organitzaci Unitria , que fos alhora sindical i poltica. Desprs d'aquest any, el KAPD es va quedar amb uns 43.000 membres. El 1922 es va produir una nova divisi entre la Facci de Berln i la Facci d'Essen. La Facci d'Essen fundaria poc ms tard la Internacional Comunista Obrera, juntament amb el Partit Comunista Obrer d'Holanda de Hermann Gorter, el Partit Comunista Obrer del Regne Unit de Sylvia Pankhurst i altres grups menors. Desapareixeria poc desprs sense tenir cap rellevncia. 

Entre 1926 i 1927, es va arribar a una breu uni entre la Facci de Berln i el sector esquerr d'Ernst Schwarz, que acabava de ser expulsat del KPD. Separant-se poc desprs en no renunciar Schwarz al seu mandat electoral, els seus seguidors es van agrupar en la publicaci Vulkan. Alguns grups de la resistncia contra el nacionalsocialisme, seguien la tradici del KAPD, com per exemple els Lluitadors roigs (Roten Kmpfer) o la Uni dels Consells Comunistes (Kommunistische Rte-Union) de la zona de Brunswick, altres grups de resistents del KAPD es van aplegar a la zona del Ruhr, a Knigsberg i a Klaip da. 
L'rgan d'expressi del KAPD era el peridic: Kommunistische Arbeiter-Zeitung.

Militants destacats del KAPD. 
 Paul Mattick ;
 Bernard Reichenbach ;
 Otto Rhle ;
 Karl Schrder (Facci d'Essen) ;
Enllaos externs.

  Programa del KAPD  ;
  Texts del KAPD  ;
  Texts sobre el KAPD  ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191948" title="Joan Verd Fernndez" nonfiltered="4426" processed="4417" dbindex="79442">
Joan Verd Fernndez (nascut el 5 de maig del 1983 a Barcelona) s un futbolista catal que actualment juga de migcampista al Deportivo de la Corua.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191949" title="Aschaffenburg" nonfiltered="4427" processed="4418" dbindex="79443">
 
Aschaffenburg s una ciutat de Baviera, Alemanya que serveix de port sobre el riu Main i forma l'extrem nord-oest del Canal Rin-Main-Danubi. Llus I de Baviera la va denominar la "Nia bavaresa". T 68.000 habitants aproximadament.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191951" title="Sant Fructus de Llo" nonfiltered="4428" processed="4419" dbindex="79444">

L'esglsia de Sant Fructus de Llo, es troba situada a la poblaci de Llo a la comarca de la Alta Cerdanya, banyada pel riu Segre. 
Histria. 
Documentada a l'acta de consagraci de la Seu d'Urgell de finals del segle X. Guillem Jord comte de Comtat de Cerdanya la va donar a la cannica de Santa Maria de Cornell de Conflent l'any 1102. Se li van passar tots els drets al 1167 als canonges d'Urgell. 
Edifici. 
La planta de la nau s trapezodal amb un absis cobert com la nau, amb una volta apuntada. En ambds costats de la nau es van construir dues capelles per costat, amb data, segons hi ha inscrit en una finestra, de l'any 1707. 
Exterior. 
A l'exterior, a la part de l'oest hi ha un mur ms alt que la resta de l'esglsia que es converteix en el campanar de cadireta, distribut en dos pisos, al primer amb dos ulls i un al segon. A l'absis es pot veure un fris amb dents d'engranatge, fent de cornisa que l'aguanten dinou mnsules esculpides amb tres cares de personatges, un cap de bou, temes vegetals i geomtrics. T tamb una finestra petita amb arquejada decorada amb diversos motius. La porta t cinc arcades, dues sobre columnes de granit i tres sobre bases rectangulars. Els capitells de les columnes sn de marbre tallat amb temes de palmells, fulles enroscades i vegetals, executades de manera semblant a les d'Esglsia de Sant Mart d'Ix, Sant Pere d'Olopte i de Santa Eugnia de Saga , totes de la mateixa comarca de la Cerdanya. Els arcs de la porta sn de motlura, els quals es troben ornats, amb fulles lineals i altre, amb dotze relleus independents, mostrant a partir del centre de l'arc, una ratapinyada als seus costats uns caps humans i figures de mitges boles totes desiguals.

Bibliografia.
Ventosa i Serra, Enric,Les esglsies Romniques de la Cerdanya 2004,Barcelona,Farell Editors ISBN 84 95695 39 1 ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191952" title="Jess Sancho Rof" nonfiltered="4429" processed="4420" dbindex="79445">

Jess Sancho Rof ( Madrid, Espanya 1940 ) s un poltic i professor universitari espanyol que ocup diverses carteres en els governs de la UCD sota les presidncies d'Adolfo Surez i Leopoldo Calvo-Sotelo.

Biografia.
Va nixer el 1940 a la ciutat de Madrid, on estudi cincies fsiques a la Universitat Complutense de Madrid, de la qual en fou catedrtic d'ptica i estructures de la matria.

Activitat poltica.
Membre de la Uni del Centre Democrtic (UCD), fou nomenat a la dcada del 1970 subsecretari del Ministeri de l'Interior. L'any 1974 fou nomenat Director General de Radiodifusio i Televisi de RTVE en substituci de Juan Jos Rosn Prez, crrec que ocup fins el 1975.

En les eleccions generals de 1977 fou escollit diputat al Congrs per la provncia de Pontevedra, esc que repet en les eleccions de 1982 i 1986, en aquesta ltima ocasi en representaci d'Aliana Popular (AP).

L'any 1979 en la formaci de govern fou nomenat per Adolfo Surez Ministre d'Obres Pbliques i Urbanisme, crrec que des del qual va impulsar un pla de vivenda que va permetre la construcci de mig mili de pisos de protecci oficial. A l'ascens al poder de Leopoldo Calvo-Sotelo fou nomenat Ministre de Treball, Sanitat i Seguretat Social, agrupat en una macrocatera, des del qual va haver d'afrontar l'escndol per enverinament massiu per culpa de l'oli de colza.

Enllaos externs.
  Informaci de Jess Sancho Rof al Congrs dels Dipuats;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191953" title="Internacional Comunista Obrera" nonfiltered="4430" processed="4421" dbindex="79446">
La Internacional Comunista Obrera (en alemany: Kommunistische Arbeiter-Internationale, KAI), que tamb va ser coneguda com la Quarta Internacional, encara que no t gens que veure amb la Internacional que fundaria Lev Trotski anys desprs, era una organitzaci internacional del comunisme consellista. 

Va ser fundada el 1921, al voltant del Manifest per la Quarta Internacional Comunista, publicat pel Partit Comunista Obrer d'Alemanya (KAPD). L'organitzaci va ser fundada per la Facci de Essen del KAPD, que incloa Hermann Gorter, en contra de l'opini de la Facci de Berln que la considerava prematura. Es van adherir a la Internacional el Partit Comunista Obrer d'Holanda, el Partit Comunista Obrer del Regne Unit de Sylvia Pankhurst, el Grup de Comunistes d'Esquerres Revolucionaris de Rssia (que va canviar el seu nom pel de Partit Comunista Obrer), el Grup d'Obrers Comunistes de Rssia i alguns grups de l'esquerra comunista de Blgica i Bulgria. 

La KAI mai va ser capa d'organitzar cap activitat conjunta i tot just va arribar a contar amb 1.000 activistes. Es va anar afeblint amb la dissoluci d'alguns dels seus partits membres i la sortida del Grup d'Obrers Comunistes rus, pel seu desacord amb la negativa de la Internacional a formar un front com amb la Tercera Internacional. A mitjan els anys 20 la KAI havia desaparegut de la vida pblica. 


Enllaos externs.
  La revoluci mundial de Herman Gorter;
  Carta oberta al camarada Lenin de Herman Gorter;
  Richard Gombin, La tradici radical: Comunisme consellista  ;
  Tibor Szamuely, L'esquerra comunista a Rssia desprs de 1920  ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191957" title="Der er et yndigt land" nonfiltered="4431" processed="4422" dbindex="79447">
Der er et Yndigt Land (Hi ha una bella terra) s l'himne nacional civil de Dinamarca. Si la famlia real est present, l'himne real Kong Christian stod ved hjen mast s usat. La lletra va ser escrita el 1819 per Adam Oehlenschlager i va dur el lema: "Ille terrarum mihi praeter omnes Angulus ridet" (Horace). La msica va ser composta el 1835 per H.E. Kryer, i desprs modificada per Th. Laub i Carl Nielsen.











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191958" title="The Edge" nonfiltered="4432" processed="4423" dbindex="79448">

David Howell Evans, ms conegut pel sobrenom que ell mateix ha adoptat, The Edge, s un msic nascut a Londres malgrat que ha viscut gran part de la seva vida a Irlanda. s mundialment conegut per ser el guitarrista i baixista del grup U2, que s'ha beneficiat del seu gran talent com a msic a ms de la seva capacitat d'innovaci en diferents tcniques de processat de so.

Existeix un gran misteri entorn al seu sobrenom (The Edge en angls pot sser tradut com l'aresta o l'eix). Mentre que alguns asseguren que s degut al seu vertigen i el fet que sempre es mant allunyat de les baranes en edificis alts (a prop doncs de l'eix de l'edifici), ell mateix ha confessat que s una allusi a la seva cara angulosa i el seu llarg nas.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191959" title="Bilady, Bilady, Bilady" nonfiltered="4433" processed="4424" dbindex="79449">
Bilady, Bilady, Bilady (La meva terra, La meva terra, La meva terra) s l'himne nacional d'Egipte. Escrit i compost per Sayed Darwish, va ser adoptat el 1979.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191960" title="Hermann Gorter" nonfiltered="4434" processed="4425" dbindex="79450">

Hermann Gorter va ser un escriptor i poltic marxista holands (1864-1927). Durant la I Guerra Mundial, va mantenir una postura coherent amb el socialisme, aix s, una oposici franca a la guerra. Va ser un dels fundadors del Partit Comunista Laborista, de carcter antiparlamentari i va participar aix mateix en el Partit Comunista Obrer d'Alemanya (KAPD). Represent, al costat del seu company Anton Pannekoek, una de les figures destacades del comunisme de consells o consellisme en els primers moments. Desprs de la requisitoria de Lenin als consellistes amb el seu fams escrit "La malaltia infantil del 'esquerranisme' en el comunisme", Gorter contraatac amb la seva "Carta oberta al camarada Lenin". Desprs del fracs de la intentona revolucionria de mar de 1921, instigada pel Partit Comunista d'Alemanya (KPD), va escriure una altra carta oberta a Lenin (l'ltima de les que li va dirigir), amb el nom de "Les llions de les Jornades de Mar". En aquest escrit, acusava Lenin d'haver estat l'inspirador d'aquest moviment insurreccional que estava clarament destinat a la derrota. 
 Enllaos externs .
  Carta oberta al camarada Lenin (1920);
  Les llions de les Jornades de Mar (1922);
  La Revoluci mundial (1924);












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191961" title="Idm" nonfiltered="4435" processed="4426" dbindex="79451">
Idm (en grec,      ) era, segons la mitologia grega, un tintorer de Ldia. Les Metamorfosis d'Ovidi l'anomenen com a pare de la teixidora Aracne.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191963" title="Nad Tatrou sa blska" nonfiltered="4436" processed="4427" dbindex="79452">
Nad Tatrou sa blska s l'himne nacional d'Eslovquia. L'Himne va ser creat l'any 1844 durant la partida dels estudiants de Bratislava a Levo a. El text va ser escrit per Janko Matca. L'any 1920, la primera estrofa va formar la part de l'Himne nacional txecoslovac. Des del 1993, desprs de la divisi en dos estats sobirans, les dues primeres estrofes van arribar a ser l'Himne nacional de la Repblica Eslovaca.











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191964" title="San Cebrin de Castro" nonfiltered="4437" processed="4428" dbindex="79453">

San Cebrin de Castro es un municipi de la provncia de Zamora, i de la Comunitat Autnoma de Castella i Lle. En aquest municipi hi ha dos localitats, San Cebrin de Castro, que dona nom al municipi i es a on est l ajuntament municipal, i Fontanillas de Castro.

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191967" title="Dictadura del Proletariat" nonfiltered="4438" processed="4429" dbindex="79454">
Dictadura del proletariat (alemany Diktatur des Proletariats) s una forma de govern postulada pel marxisme com a instncia de transici revolucionria entre el capitalisme i la societat comunista. D'acord amb el marxisme, l'existncia mateixa de qualsevol tipus d'estat implica la dominaci d'una classe social sobre una altra. 

D'acord amb Karl Marx, en el rgim capitalista, fins i tot en condicions de democrcia burgesa, existeix una dictadura de la burgesia, en detriment dels treballadors i el conjunt del poble. Marx postula la necessitat d'una revoluci en la qual el proletariat s'estableixi com a classe dominant, per a dissoldre's a poc a poc com a tal, en la transici cap a una societat sense classes. La dictadura del proletariat seria l'etapa immediatament posterior a la presa del poder per part de la classe obrera, en la qual es crea un Estat Obrer, el qual, com tot estat, seria una dictadura d'una classe sobre altra (en aquest cas, del proletariat sobre la burgesia). 

En paraules de Lenin: "La dictadura del proletariat, s a dir, l'organitzaci de l'avantguarda dels oprimits com la classe dominant, amb el propsit de suprimir als opressors, no pot resultar simplement en una expansi de la democrcia. Simultniament amb una immensa expansi de la democrcia, la qual per primera vegada es torna democrcia per als pobres, democrcia per al poble, i no democrcia per als sacs de diners, la dictadura del proletariat imposa una srie de restriccions en la llibertat dels opressors, els explotadors, els capitalistes. Hem de suprimir-los per a alliberar la humanitat de l'esclavitud assalariada; la seva resistncia ha de ser aixafada per la fora; s clar que no hi ha llibertat ni democrcia all on hi ha supressi i on hi ha violncia"   

s important diferenciar dues etapes en la histria de la concepci de la dictadura del proletariat. Inicialment, Marx i Friedrich Engels noms parlaven de la presa del poder estatal per part de la classe treballadora; no obstant aix, desprs de l'experincia de la Comuna de Pars, van concloure que per a exercir la Dictadura del Proletariat, la classe obrera no podia simplement omplir les estructures estatals existents, sin que havia de procedir a destruir l'estat burgs i posar en peus un estat obrer basat en l'organitzaci collectiva (Comunes o Consells) de la classe obrera   

Referncies.


 Articles relacionats .
Comunisme;
Socialisme;
Karl Marx;
Lluites socials;
Lluita de classes;
Estat Social;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191968" title="Whedefit Gesgeshi Woude Henate Ethiopia" nonfiltered="4439" processed="4430" dbindex="79455">
Whedefit Gesgeshi Woude Henate Ethiopia (Marxa endavant, benvolguda Mare Etipia), s l'himne nacional d'Etipia. L'autor de la lletra s Dereje Melaku Mengesha, i la msica est composta per Solomon Lulu Mitiku. Va ser adoptat el 1992. Est escrit en amhric, llengua oficial del pas.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191970" title="La Concorde" nonfiltered="4440" processed="4431" dbindex="79456">
La Concorde s l'himne nacional de Gabon. Va ser escrit i compost per Georges Aleka Damas, adoptat des de la independncia el 1960.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191972" title="Lluites socials" nonfiltered="4441" processed="4432" dbindex="79457">
 
Les lluites socials o protestes obreres sn manifestacions de la poblaci en nom d'un objectiu de benestar gremial o multitudinari. Tamb poden no tenir un objectiu definit i ser una mostra de rebot sense determinaci objectiva, conducta guiada pel malestar social. Les lluites socials sn part mateixa de la histria de l'home, per des de les revolucions burgeses estan constantment emparentades amb la lluita de classes. En aquest sentit, un abans i un desprs el marca la teoria de Marx de la qual el proletariat assoleix la seva definici com a subjecte histric. 

La introducci al Manifest comunista de Karl Marx i Friedrich Engels pot prendre's com la pedra fundacional d'aquest canvi histric en la conscincia de l'home: "La histria de l'home s la histria de lluites de classes." 

Les lluites socials de cada temps adonen de les transformacions socials del perode de manera fidel. Per aix mateix la histria oficial tendeix a obviar molts d'aquests processos, quedant aquests en el que Walter Benjamin anomenava "les runes de la histria". En el perode actual, antroplegs, socilegs, i filsofs entre uns altres han categoritzat l'agrupaci dels moviments crtics al neoliberalisme com a "lluites socials contra la globalitzaci" o "lluites socials contra el neoliberalisme".

Per a socilegs lligats a la teoria de la societat del risc, les actuals lluites socials s'emmarquen en processos que van ms enll de la lluita contra el Capital o la lluita de classes. Tindria a veure amb una manifestaci encara inmadura de canvi social en el qual les bases mateixes de la modernitat estarien a punt de ser superades en el futur proper. Aquestes "revolucions" potencials, que fins i tot podrien desarmar l'actual enfocament liberal de mercat, sn les segents: 
Revoluci microlectrnica: juntament amb la desindustrialitzaci, aquesta transformaci planteja una nova forma filosfica d'entendre el treball, relacions socials, estrat socioeconmic i formes de producci. s la superaci definitiva de la industrialitzaci clssica. ;
Revoluci femenina: s la transformaci de la socialitzaci del sexe (sexualitat) i la idea tradicional de famlia. La dona, en tant, progressivament va guanyant espais que otrora eren exclusivament masculins amb tot l'impacte social que aquest canvi suggereix. ;
Revoluci ecolgica: des de la dcada dels 70, l'ecologisme ha anat avanant en les diferents capes de la societat sota una premissa fonamental: "el creixement t un lmit". La necessitat de prendre certs punts mnims de la teoria ecolgica per a salvaguardar l'ecosistema, significaria necessriament desmuntar el projecte capitalista. ;
Revoluci sociopoltica: s tamb la fi del paradigma filosfic modern i apareixeria com a conseqncia de la progressiva expansi de l'obertura del poltic als ciutadans (o en alguns casos, l'acci ciutadana per omissi del poltic) el que va fent desaparixer les diferncies clssiques entre capitalistes i rojos. No s la fi del poltic; s el renaixement del poltic per a una nova era. ;

Les lluites socials llavors no tenen una inscripci determinades. Sn les formes que un grup social reacciona enfront d'un estmul determinat (dictadura, mercat, explotaci) i no, com alguns exposen a manera d'agitaci i propaganda, el "cam cap al comunisme". No obstant aix, darrere d'aquests moviments sempre hi ha racionalitat, per tant, cada esclat popular s responsabilitat del seu propi corpus social, elit, institucions socials, ordre social, ideologia i no una irresponsabilitat o irracionalitat collectiva.
 Vegeu tamb . 
Alterglobalitzaci;
Anarquia ;
Autogesti ;
Marxisme;
Industrialitzaci ;
Liberalisme ;
Neoliberalisme ;
Capitalisme ;
Socialisme ;
Comunisme ;
Ecologisme ;
Societat del risc;
Ecologia poltica ;
Ecologia Profunda ;
Materialisme dialctic ;
Materialisme histric ;
Dictadura del proletariat ;
Alienaci ;
Economia poltica ;
Canvi social ;
Revoluci ;
Globalitzaci;
Partit poltic ;
Moviment social ;
 Bibliografia i notes .

Karl Marx "El manifiesto Comunista" K Ediciones, Stgo de Chile, 2005.
Le Monde Diplomatique, "Foros sociales y altermindialistas", Editorial an creemos en los sueos-Le Monde Diplomatique edicin chilena. Stgo de Chile, 2004.
Ulrich Beck "Modernizacin Reflexiva". Alianza Edit., Madrid, 1994;
Ulrich Beck "Sociologa del Riesgo" Paids, Barcelona. 1994;
Anthony Giddens "Consecuencias de las modernidad", Alianza Edit., Madrid, 1990.
Octavio Ianni "Teoras de la globalizacin", Siglo XXI, Mxico, 1997.
Zygmut Bauman, "Trabajo, consumisno, y nuevos pobres" Gedisa, Buenos Aires, 2004.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191974" title="Hail Grenada" nonfiltered="4442" processed="4433" dbindex="79458">
Hail Grenada ha estat l'himne nacional de Grenada des de la seva independncia el 1974. La lletra s de Irva Merle Baptiste i la msica de Louis Arnold Masanto.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191976" title="Esta  a Nossa Ptria Bem Amada" nonfiltered="4443" processed="4434" dbindex="79459">
Esta  a Nossa Ptria Bem Amada (Aquesta s la nostra benvolguda Ptria) s l'himne nacional de Guinea Bissau . Escrit i compost per Amilcar Lopes Cabral, va ser adoptat amb la independncia el 1974.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191977" title="Dear Land of Guyana, of Rivers and Plains" nonfiltered="4444" processed="4435" dbindex="79460">
Dear Land of Guyana s l'himne nacional de la repblica de Guyana, territori pertanyent a la Commonwealth britnica. Aquesta composici va ser seleccionada entre diverses participants el 1966, sent el seu text obra de Archibald Leonard Luker i la msica composici de Robert Cyril Gladstone Potter.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191979" title="(971) Alsatia" nonfiltered="4445" processed="4436" dbindex="79461">
Alsatia s l'asteroide nmero 971. Va ser descobert per l'astrnom Alexandre Schaumasse des de l'observatori de Nia (Frana), el 23 de novembre de 1921. La seva  designaci alternativa s 1921 LF.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191980" title="Partit Socialdemcrata Independent d'Alemanya" nonfiltered="4446" processed="4437" dbindex="79462">
El Partit Socialdemcrata Independent d'Alemanya (Unabhngige Sozialdemokratische Partei Deutschlands, o USPD) va ser un efmer partit poltic socialdemcrata de l'Imperi alemany i la Repblica de Weimar. La seva histria comena el 21 de desembre de 1915, quan 20 membres del Partit Socialdemcrata d'Alemanya (SPD) en el Reichstag van votar en contra de l'autoritzaci de ms crdits per al finanament de la Primera Guerra Mundial, incident aquest que va augmentar les tensions existents entre els lders del partit i la seva fracci ms esquerrana, liderada per Hugo Haase i contrria a la guerra, que finalment va produir l'expulsi d'aquest del SPD el 24 de mar de 1916. 

Per a poder continuar el seu treball parlamentari, el grup va formar el SAG (Sozialdemokratische Arbeitsgemeinschaft) o Grup de Treball Socialdemcrata. La continuaci de les tensions amb el SPD va conduir a la creaci del USPD el 6 d'abril de 1917, en la Conferncia de Gotha, en la qual es va nomenar Haase com a primer president; al nou partit se li va unir tamb la Lliga Espartaquista, encara que mantenint aquesta una certa autonomia. Per a evitar confusions, al SPD se li va denominar a partir de llavors com MSPD o SPD majoritari (Mehrheits-SPD). A partir de la vaga de gener de 1918 - en la qual es demanava la fi de la guerra i una millor poltica d'aprovisionament - organitzada per revolucionaris afiliats a l'USPD i oficialment protegida per aquest partit, el USPD va arribar la xifra de 120.000 membres. 

Malgrat el seu continu enfrontament amb el SPD a causa de la collaboraci d'aquest amb el govern, l'USPD va arribar a un acord amb aquest a l'inici de la Revoluci Alemanya de novembre de 1918, arribant fins i tot a formar part del govern subsegent en la forma del Consell de Diputats Obrers (Rat der Volksbeauftragten), format el 10 de novembre i en el qual van participar Friedrich Ebert i Hugo Haase. No obstant aix, aquest acord no va durar molt temps. El 29 de desembre de 1918, i com protesta per l'actuaci del SPD durant el mot militar de Berln del 23 de novembre, Haase, Wilhelm Dittmann i Emil Barth van abandonar el Consell. Al mateix temps, la Lliga Espartaquista de Rosa Luxemburg i Karl Liebknecht es van separar de l'USPD per a unir-se amb altres grups d'extrema esquerra i formar el KPD, el Partit Comunista d'Alemanya (Kommunistische Partei Deutschlands). 

Durant les eleccions a l'Assemblea Nacional el 19 de gener de 1919 - en la qual el SPD va quedar com el partit ms fort amb el 37,9% dels vots - l'USPD noms va aconseguir el 7,6%. A pesar d'aix, el fort suport d'aquest partit a la formaci d'un govern a travs d'un sistema de consells (Rterepublik) en comptes d'una democrcia parlamentria, va atreure molts membres del SPD, la qual cosa va fer que en la primavera de 1920 el USPD creixs fins als 750.000 militants, arribant a un 17,9% de votants durant les eleccions parlamentries del 6 de juny de 1920, la qual cosa li va permetre formar un dels grups ms grans en el Reichstag, noms superat pel SPD, el qual va obtenir un 21,7% del vot. 

AL mateix temps, i no obstant aix, va sorgir un controvertit debat en el partit per la convenincia o no d'unir-se al Komintern; molts militants sentien que els requeriments d'aquesta uni provocarien una prdua de la independncia del partit a l'haver de seguir els "dictats de Moscou", mentre que uns altres - especialment els membres ms joves, com Ernst Thlmann - argumentaven que aquesta uni permetria al partit fer realitat les seves ideals socialistes. Finalment, la proposta d'uni al Komintern es aprov en la convenci de Halle d'octubre de 1920, per aix va provocar la separaci del USPD en dos grups enfrontats que es consideraven per igual com els "autntics", considerant a l'altre grup com una escisi. 

El 4 de desembre de 1920, l'ala esquerrana del partit, amb uns 400.000 membres, es va unir al Partit Comunista d'Alemanya (KPD) formant el VKPD o Partit Comunista Unit d'Alemanya (Vereinigte Kommunistische Partei Deutschlands), mentre que l'altra meitat amb uns 340.000 membres i en la qual estaven les tres quartes parts dels 81 diputats del Reichstag, van continuar amb la denominaci de USPD. Aquesta fracci moderada del USPD, liderada per Georg Ledebour i Arthur Crispien que defensava la democrcia parlamentria, va participar en la creaci de la Uni de Partits Socialistes per a l'Acci Internacional en 1921. AL mateix temps, les diferncies poltiques entre el SPD i el USPD disminuen. 

Desprs de l'assassinat del ministre d'afers exteriors Walter Rathenau per l'extrema dreta al juny de 1922, els seus respectius grups parlamentaris en el Reichstag van formar un nic grup de treball el 14 de juliol de 1922; dos mesos ms tard, el 24 de setembre, els dos partits es van unir oficialment desprs de la convenci de Nuremberg, prenent el nom de Partit Socialdemcrata Unit d'Alemanya o VSPD (Vereinigte Sozialdemokratische Partei Deutschlands), nom finalment escurat a SPD en 1924. L'USPD va continuar com a partit independent amb Georg Ledebour i Theodor Liebknecht, que van refusar treballar al costat del SPD, per mai ms van obtenir resultats significatius, la qual cosa els va dur a incorporar-se al Partit Socialista dels Treballadors d'Alemanya o SAPD (Sozialistische Arbeiterpartei Deutschland) en 1931. 

Membres notables en aquest partit han estat: 
 Emil Barth ;
 Eduard Bernstein ;
 Arthur Crispien ;
 Wilhelm Dittmann ;
 Kurt Eisner ;
 Hugo Haase ;
 Karl Kautsky ;
 Georg Ledebour ;
 Karl Liebknecht ;
 Theodor Liebknecht ;
 Rosa Luxemburg ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191981" title="Luis Ortiz Gonzlez" nonfiltered="4447" processed="4438" dbindex="79463">

Luis Ortiz Gonzlez ( Madrid, Espanya 1932 - 2006 ) fou un poltic espanyol que va ser Ministre d'Obres Pbliques i Urbanisme entre 1981 i 1982.

Biografia.
Va nixer el 3 de juliol de 1932 a la ciutat de Madrid. Va estudiar dret a la Universitat de Madrid, en la qual es llicenci. Posteriorment va esdevindre Inspector de Finances de l'Estat mitjanant oposicions pbliques.

Mor el 2 de febrer de 2006 a la seva residncia de Madrid.

Activitat poltica.
Membre d'Uni del Centre Democrtic (UCD) fou nomenat successivament Director General d'Impostos, Director General de Poltica Tributria, subsecretari de Comer (1975-1976) i subsecretari d'Obres Pbliques (1976). En la formaci del seu segon govern monrquic, i durant la transici espanyola, Adolfo Surez el nomen Ministre d'Obres Pbliques i Urbanisme, crrec que desenvolup fins la creaci de la Legislatura Constituent. A l'ascens de Leopoldo Calvo-Sotelo a la presidncia del Govern d'Espanya l'any 1981 fou nomenat Ministre d'Obres Pbliques i Urbanisme, crrec que desenvolup fins al final de la legislatura. 

En les eleccions generals de 1982 fou escollit diputat al Congrs en representaci de la UCD per la provncia de Zamora, esc que repetiria en les eleccions de 1986 com a membre d'Aliana Popular (AP) i en les de 1993, 1996 i 2000 com a membre del Partit Popular (PP). En les eleccions generals de 1989 fou escollit senador al Senat per la provncia de Zamora, esc que abandon el 1993 per retornar al Congrs.

Enllaos externs.
  Informaci de Luis Ortiz al Congrs dels Diputats;
  Informaci de Luis Ortiz al Senat espanyol;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191983" title="(390) Alma" nonfiltered="4448" processed="4439" dbindex="79464">
Alma s l'asteroide nmero 390. Va ser descobert per l'astrnom Guillaume Bigourdan des de l'observatori de Pars (Frana), el 24 de mar de 1894.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191984" title="La Dessalinienne" nonfiltered="4449" processed="4440" dbindex="79465">
La Dessalinienne s l'himne nacional d'Hait. Va ser composat el 1904, per a commemorar el centenari de la independncia. Els autors van ser dos haitians, Justin Lhrisson (lletra) i Nicolas Geffrard (msica).




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191985" title="Illuminati" nonfiltered="4450" processed="4441" dbindex="79466">
Illuminati s una orde manica fundada el 1776 pel catedrtic alemany Adam Weishaupt. Des de Bavria (Alemanya) es va estendre rpidament per Europa i va intentar infiltrar la maoneria i l'Esglsia catlica. El 1785 va ser illegalitzada desprs de comprovar-se que els seus membres intentaven un cop d'estat de tipus socialista i republic. Al segle XX es van fundar diverses organitzacions que afirmaren reprendre la tradici dels illuminati de Bavria d'Adam Weishaupt, essent les ms destacades l'Ordo Templi Orientis alemanya i l'Orde Illuminati, fundada a Barcelona el 1995, pel catal Gabriel Lpez de Rojas.

Bibliografia.
Camacho, Santiago. La conspiracin de los illuminati. La esfera de los libros, 2005.

Enllaos externs.
Orde Illuminati




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191987" title="(1213) Algeria" nonfiltered="4451" processed="4442" dbindex="79467">
Algeria s l'asteroide nmero 1.213. Va ser descobert per l'astrnom G. Reiss des de l'observatori d'Alger, el 5 de desembre de 1931. La seva designaci provisional va ser 1931 XD.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191988" title="Tu bandera es un lampo de cielo" nonfiltered="4452" processed="4443" dbindex="79468">
Tu bandera es un lampo de cielo s l'himne nacional de la repblica d'Hondures, escrit pel poeta Augusto Constantino Coelho i musicalitzat per Carlos Harthling. L'himne va ser decretat com oficial, per decret executiu del 13 de novembre de 1915. En els actes oficials, solament es canten el Cor, la VII estrofa i novament el Cor.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191990" title="Anticoagulant" nonfiltered="4453" processed="4444" dbindex="79469">
Un anticoagulant s una substncia endgena o exgena que inhibeix la coagulaci de la sang en interferir algun dels seus mecanismes, afavorint que es produeix l hemorrgia si cal. En el plasma sanguini hi ha diferents antiacoagulants, l antitromboplastina, l antitrombina, l anticoagulant lpic (AL), etc. 

 Anticoagulants exgens  .

L'oxalat de sodi i el citrat sdic, per exemple, actuen respectivament desionitzant i precipitant el calci (factor IV de la coagulaci); no poden ser usats en teraputica per la seva toxicitat, per hom els fa servir per a mantenir la sang fluida fora del cos.

L heparina s l anticoagulant que ofereix un marge de seguretat per a sser utilitzat in vivo. L heparina anu.l.a l acci de la trombina en el procs de la coagulaci, i les cumarines, d'estructura semblant a la vitamina K per d'efectes contraris, que actuen en el fetge i hi interfereixen la producci de la protrombina (factor II), del factor VII, del factor IX i del factor X de la coagulaci.

 Plantes amb efecte anticoagulant .

Tenen efecte anticoagulant:

 l'lber;
 l'anans;
 el card mari;
 el salze;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191991" title="(1567) Alikoski" nonfiltered="4454" processed="4445" dbindex="79470">
Alikoski s l'asteroide nmero 1567. Va ser descobert per l'astrnom Yrj Visl des de l'observatori de Turku (Finlndia), el 22 d'abril de 1941. La seva designaci provisional era 1941 HN.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191992" title="Eduard Bajet i Royo" nonfiltered="4455" processed="4446" dbindex="79471">
Eduard Bajet i Royo (Barcelona, 1949) s un advocat catal, catedrtic de Dret de la Universitat de Barcelona que ha estat magistrat del Tribunal Superior de Justcia de Catalunya. s autor de diversos estudis jurdics, s director de la collecci  Textos Jurdics  de l'Editorial Bosch i patr fundador de la Fundaci Jaume Callis, dedicada a l'edici de textos de dret histric catal. s el cnsol honorari a Barcelona de la Repblica de Togo. El 2007 li fou atorgada la Creu de Sant Jordi per la seva tasca com assessor en matria jurdica, econmica, social i cultural, cal valorar la seva tasca de promoci de l's del catal en tots aquests mbits.
 Obres .
 La forma del matrimonio en el proyecto de revisin del "Codex Iuris Canonici" (1977);
 La jurisprudncia sobre el divorci derivada dels decrets de la Generalitat de Catalunya (1936) (1980);
 La forma matrimonial en la jurisprudencia (Interpretacin que da la Rota Romana en el decenio 1967-1977) (1980);
 Acuerdos entre la Generalitat de Catalua y la Iglesia Catlica (1983);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191994" title="(266) Aline" nonfiltered="4456" processed="4447" dbindex="79472">
Aline s l'asteroide nmero 266. Va ser descobert per l'astrnom Johann Palisa des de l'observatori de Viena (ustria), el 17 de maig de 1887.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191996" title="(2526) Alisary" nonfiltered="4457" processed="4448" dbindex="79473">
Alisary s l'asteroide nmero 2526. Va ser descobert per l'astrnom Richard Martin West des de l'observatori de La Silla (Xile), el 19 de maig de 1979. La seva designaci provisional era 1979 KX.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="191998" title="(457) Alleghenia" nonfiltered="4458" processed="4449" dbindex="79474">
 Alleghenia s l'asteroide nmero 457. Va ser descobert pels astrnoms Max Wolf i Friedrich Karl Arnold Schwassmann des de l'observatori de Heidelberg (Alemanya), el 15 de setembre de 1900. La seva designaci provisional era 1900 FJ.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192000" title="(358) Apollonia" nonfiltered="4459" processed="4450" dbindex="79475">
Apollonia es l'asteroide nmero 358. Va ser descobert per l'astrnom August Charlois des de l'observatori de Nia (Frana), el 8 de mar de 1893.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192003" title="(3190) Aposhanskij" nonfiltered="4460" processed="4451" dbindex="79476">
Aposhanskij s l'asteroide nmero 3190. Va ser descobert per l'astrnoma Lyudmila Zhuravlyova des de l'observatori de Nauchnyj (Ucrana), el 26 de setembre de 1978.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192005" title="Butllet Oficial de l'Estat" nonfiltered="4461" processed="4452" dbindex="79477">
El Butllet Oficial de l'Estat (en castell Boletn Oficial del Estado,BOE), s el diari oficial de l'Estat Espanyol, s, dir, l'rgan de publicaci de les lleis, disposicions i actes d'inserci obligatria. Es va crear l'any 1661. Cont a ms les lleis produdes en el si de les Corts Generals, les disposicions emanades del Govern d'Espanya i les disposicions generals de les Comunitats Autnomes. A ms del BOE, existeixen tamb Butlletins Oficials de la resta d'administracions territorials (de cada Comunitat autnoma i de cada Provncia), al mateix temps que altres Butlletins, com el de les Comunitats Europees i de les Cmeres Parlamentries.

A partir de l'1 de gener de 2009 es deixar d'imprimir en paper, com es feia des del primer dia de la seva creaci, per passar a est disponible noms via on-line, d'acord a una llei promulgada el 2007.

Vegeu tamb.
 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya;

Enllaos Externs.
BOE en catal a vLex










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192010" title="(988) Appella" nonfiltered="4462" processed="4453" dbindex="79478">
Appella s l'asteroide nmero 988. Va ser descobert per l'astrnom Benjamin Jekhovsky des de l'observatori d'Alger, el 10 de novembre de 1922.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192013" title="(1768) Appenzella" nonfiltered="4463" processed="4454" dbindex="79479">
Appenzella s l'asteroide nmero 1768. Va ser descobert per l'astrnom Paul Wild des de l'observatori de Zimmerwald (Sussa), el 23 de setembre de 1965.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192015" title="(1063) Aquilegia" nonfiltered="4464" processed="4455" dbindex="79480">
Aquilegia s l'asteroide nmero 1063. Va ser descobert per l'astrnom Karl Wilhelm Reinmuth des de l'observatori de Heidelberg (Alemanya), el 6 de desembre de 1925.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192018" title="(849) Ara" nonfiltered="4465" processed="4456" dbindex="79481">
Ara s l'asteroide nmero 849. Va ser descobert per l'astrnom Sergei Ivanovich Belyavsky des de l'observatori de Simeis (Ucrana), el 9 de febrer de 1912.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192020" title="Minos" nonfiltered="4466" processed="4457" dbindex="79482">
Minos () s un personatge de la mitologia grega, fundador llegendari de la civilitzaci minoica. Fill de Zeus i Europa, s fams pel seu laberint, que man construir a Ddal i on tanc el minotaure. Aquest, entristit per la mort del seu fill i pel tracte del tir, va organitzar la seva mort en un viatge, quan li oferiren un bany que estava ple d'aigua bullint. La tradici posterior li assigna un paper de jutge de les nimes mortes, i aix apareix al limbe de la Divina Comdia de Dante.









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192022" title="Torr de gat" nonfiltered="4467" processed="4458" dbindex="79484">
El Torr de gat s un dol tradicional en la festivitat de Les Catalinetes.

Consistix en sucre caramelitzat mesclat amb ametles senceres.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192026" title="Caifs" nonfiltered="4468" processed="4459" dbindex="79486">
Caifs va ser, segons el Nou Testament, el Summe Sacerdot dels jueus en temps de Jess. Va presidir el tribunal suprem del Sanedr per jutjar les afirmacions segons les quals Jess es proclamava el Messies i havia ressuscitat una persona. Van decidir arrestar-lo i interrogar-lo a casa d'Anns (sogre de Caifs). El van considerar culpable per no tenien poder per condemnar-lo a mort, per aix van recrrer als romans, que aleshores governaven Judea, i Jess va acabar crucificat. Caifs va ordenar als apstols que no difonguessin els ensenyaments cristians, sota amenaa d'incitar judicis contra ells. 

Es creu que va morir assassinat en una revolta. La seva suposada tomba va ser una de les trobades arqueolgiques del 1990, ja que per primer cop es trobaven restes atribubles a un personatge bblic.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192027" title="Joan Llus Bozzo i Duran" nonfiltered="4469" processed="4460" dbindex="79487">
Joan Llus Bozzo i Duran (Barcelona, Barcelons, 1953) s un actor i director teatral catal.

Biografia.
Nascut al barcelon barri de Grcia, s'interess de molt jove pel mn del teatre fent petits papers d'"Els Pastorets" als Llusos de Grcia, i als 17 anys comen tamb a dirigir els seus propis espectacles. Va cursar estudis de Filologia Catalana a la Universitat Autnoma de Barcelona.

Carrera artsitica.
Teatre.
En una primera etapa particip en diverses formes experimentals i l'any 1971 fund una comuna teatral amb la que va recrrer nombroses poblacions de Catalunya fent teatre de carrer. El 1973 s'incorpor al mn professional amb la companyia de Pau Garsaball fent d'ajudant de direcci en l'obra "Berenveu a les fosques" de Josep Maria Benet i Jornet i uns dos anys desprs obtingu un gran xit de pblic en dirigir "Les Troianes" d'Eurpides-Sartre amb un grup semi-profesional que ell mateix va formar a la Universitat. 

A principis de 1978 s'integra a la companyia Dagoll Dagom en la qual hi participa en el doble vessant d'actor i director ("Antaviana", 1978, basada en contes de Pere Calders; "Nit de Sant Joan", 1981, amb msica de Jaume Sisa; "Glups!", 1983, basada en l'obra grfica de l'humorista francs Lauzier), o exclusivament de director ("El Mikado", 1986, adaptaci catalana d'una opereta anglesa de W.S. Gilbert i A. Sullivan; "Mar i Cel", 1988, adaptaci lliure de Xavier Bru de Sala de l'obra homnima d'ngel Guimer, "Flor de Nit" (1992), "T odio, amor meu" (1995), "Pigmali" (1997), "Els Pirates" (1997), "Cacao" (2000), "Poe" (2002), "La Perritxola" de Jacques Offenfach (2003) i, amb motiu del 30 aniversari de la companyia, de la tornada als escenaris de "Mar i Cel" (2004). 

A ms de les obres de Dagoll Dagom, ha dirigit tamb "La botiga dels horrors" (1986), de H. Ashman i A. Menken, "Sin palabras" (1987), de Pepe Rubianes i l'espectacle musical "Quarteto da cinque"(1987), "Estrips" (1989), "Maror" (1996) i "El retaule del flautista" (1997). 

Tamb ha posat en escena obres com l'pera "Don Pasquale" de Donizetti al Teatre Grec de Barcelona, "L any de Grcia" d'Albert Sard, basada en la novella de C. Fernndez Cubas, "Rigoletto" de Verdi, i ha fet algunes propostes de petit format per a la soprano Isabel Soriano ("Odio la msica", 1991). 

Televisi i altres.
A ms del teatre, ha intervingut en les sries televisives "Oh, Europa!" (1993), "Oh, Espanya!" (1996), "La memria dels cargols" (1999) i "Psico-express" (2001), de les quals ha estat co-protagonista i ha participat en la confecci dels guions. 

Joan Llus Bozzo s autor, tamb, del llibre "Cmica tribu: historias alrededor del teatro" (2001).








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192032" title="Anticolinrgic" nonfiltered="4470" processed="4461" dbindex="79488">
Agent anticolinrgic o parasimpaticoltic s aquell que actua com a antagonista competitiu de l'acetilcolina sobre els receptors muscarnics. Els composts naturals alcaloides derivats de la belladona, per exemple l'atropina i l'escopolamina tenen aquesta acci. Tamb hi ha anticolinrgics de sntesi, com la propantelina i l'isopropamida. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192035" title="Sara Maria Blasi i Gutirrez" nonfiltered="4471" processed="4462" dbindex="79490">
Sara Maria Blasi i Gutirrez (Barcelona, 1942) s una pedagoga catalana de reconegut prestigi, ha exercit diversos crrecs directius com a Inspectora d'Educaci del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. Ha estat diputada provincial de Barcelona per CiU. Ha presidit el Consell Escolar de Catalunya el 2000-2004  i fou la primera cap del Servei d'Ensenyament del Catal (SEDEC), vinculat als programes d'immersi lingstica a l'escola. El 2007 li fou atorgada la Creu de Sant Jordi.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192036" title="Servei d'Ensenyament del Catal" nonfiltered="4472" processed="4463" dbindex="79491">
Servei d'Ensenyament del Catal (SEDEC) s un servei creat el 1978 per la Generalitat de Catalunya adscrit al Departament de Poltica Lingstica i que t la finalitat d'assessorar les entitats educatives interessades en la normalitzaci lingstica en matria d'ensenyament del catal. Aquest servei tamb assessora i orienta pel que fa a l'aprenentatge de l'arans i ha estat el principal impulsor dels Programes d'Immersi Lingstica a les escoles de Catalunya . 

El 1986 inici la collaboraci amb institucions i entitats homlogues dels Pasos Catalans per a la normalitzaci lingstica en l'mbit de l'ensenyament no universitari. Inclou el projecte Anselm Turmeda per a l'ensenyament de la llengua a l'alumnat procedent d'altres cultures i amb altres llenges per tal de facilitar la seva integraci. Ha passat a integrar-se dins l'rea LIC (llengua i cohesi social) del departament d'educaci.

 Enllaos externs .
 Pgina del SEDEC;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192038" title="Consell Escolar de Catalunya" nonfiltered="4473" processed="4464" dbindex="79492">
Consell Escolar de Catalunya (CEC) s un organisme superior de consulta i de participaci dels sectors inclosos en la programaci general de l'ensenyament no universitari, creat per llei el desembre del 1985 i adscrit al Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. Ha de ser consultat preceptivament en tots els temes principals que afectin l educaci, especialment en els avantprojectes de llei i disposicions, orientacions i programes educatius. 

Els seus dictmens sn preceptius per no vinculants i pot presentar informes i propostes sobre la qualitat del sistema educatiu. Hi sn representats els professors no universitaris, els pares d'alumnes, els alumnes, el personal no docent, els titulars de centres privats, les organitzacions sindicals i patronals, i les administracions educatives, entre d'altres organitzacions. En els nivells ms baixos, les seves funcions sn exercides pels consells escolars territorials i municipals. 

 Presidents del Consell Escolar de Catalunya .
 1985 - 1989 Maria Rubis i Garrof ;
 1989 - 1993 Octavi Fullat i Gens ;
 1993 - 1999 Jaume Sarramona i Lpez ;
 1999 - 2004 Sara Maria Blasi i Gutirrez ;
 2004 - ara  Pere Darder i Vidal;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192039" title="The League of Extraordinary Gentlemen" nonfiltered="4474" processed="4465" dbindex="79493">
The League of Extraordinary Gentlemen s una srie de cmic creada per Alan Moore i illustrada per Kevin O Neill. El guionista britnic condensa personatges mtics ambientats en l'Era Victoriana en una trama de misteri i d'aventures. Va tenir una adaptaci al cinema, amb el ttol en catal de La lliga dels homes extraordinaris".

 Sinopsi .

 Primera srie .
Wihellmina Murray, promesa de Jonathan Harker (protagonista femenina de Drcula) s l'encarregada de reunir un variat grup d'"herois" per a defensar la corona britnica dels seus enemics estrangers.

El grup es compon d'Allan Quatermain, aventurer angls, el capit Nemo, El Dr. Jekyll (i el seu alter ego, Mr. Hyde) i L'home invisible.

Junts fan front a malvats tan coneguts com el xins Fu Manch i el Professor Moriarty en un intent per a protegir Londres i el mn sencer dels seus plans de destrucci i de conquesta.

 Segona srie .
El grup fa front en aquesta srie a la invasi de Mart descrita en La guerra dels mons. En aquesta srie l'autor fa un homenatge al Doctor Moreau i les seues criatures quimriques.

 El mn de The League of Extraordinary Gentlemen .

L'apndix cont un viatge imaginari a travs de l'univers alternatiu de la Lliga que es va 
anomenar L'Almanac del Nou Viatger. Aquest Almanac proporciona 46 pgines d'informaci de fons (tots aquests llocs preexistents en la mitologia o en la literatura, per de difcil comprensi si no es t un ampli coneixement de la literatura). A mostra que l'argument del cmic s una petita regi del mn de la ficci.

Molts dels llocs descrits als apndixs semblen ser dibuixos de Alberto Manguel i del Diccionari de llocs imaginaris de Gianni Guadalupi, tot i que Moore afegeix molts llocs que no hi apareixen.

 Adaptaci al cinema .

El cmic va ser adaptat al cinema amb escs xit per Stephen Norrington qui a penes va conservar del cmic la idea general, i va introduir dos nous personatges (Tom Sawyer i Dorian Gray) i canviant completament l'estil i l'esperit de l'obra original.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192040" title="Mercat de Xtiva" nonfiltered="4475" processed="4466" dbindex="79494">
El Mercat de Xtiva fa referncia a dos mercats de menjar, roba, utensilis, etc. que tenen lloc a Xtiva setmanalment.

Els dos mercats sn coneguts com "mercat del dimarts" i "mercat del divendres" respectivament arran del dia de la setmana en qu tenen lloc. Se celebren invariablement aquest dia durant tot l'any incls durant la Fira de Xtiva a no ser que coincidisquen amb alguna festa senyalada. El mercat tamb es conegut popularment com a "plaa" ("me'n vaig a la plaa"). Aix potser siga per ubicar-se des de fa segles en la "Plaa del Mercat" de Xtiva, una cntrica plaa amb cases amb arcades que es trobava al costat de l'antic consistori municipal, malms durant l'incendi de Xtiva del 1707 i enderrocat al segle XIX.

El fet que hi haja dos mercats t el seu origen en la composici de la poblaci al segle XIII i sigu el propi rei qui els instaura. Aix, en el privilegi de Jaume I a Xtiva donat el 17 d'agost de 1250, el rei institua un mercat per als cristians o mercat del dimarts i un "mercat per als moros" o mercat dels divendres. El 22 de maig de 1258, el mateix Jaume I va puntualitzar que el mercat dels dimarts o dels cristians, havia de celebrar-se a la Plaa dels Porxins de la Fira Plaa de Sant Pere, i el "mercat dels moros" a la Plaa de Sant Miquel del Barri de les Barreres. En el darrer cas el motiu evident era que aquesta es trobava al costat del raval, zona que ocupaven els musulmans, mentre que l'altra estava intramurs, en la zona cristiana. Amb l'expulsi dels moriscos al segle XVII, que tant de mal causa a l'economia valenciana, aquesta distinci perd tot sentit i caigu en l'oblit. Potser, va ser aleshores que tots dos mercats passaren a ubicar-se en la plaa actual. En qualsevol cas, encara avu, el mercat del dimarts, es considerat el dia fort de mercat, front al mercat del divendres que es percebut popularment com un mercat ms fluix. El motiu podria radicar en qu aquest perd fora amb l'expulsi dels moriscos.  

Bibliografia.

Agust Ventura i Conejero, La Fira de Xtiva, incls a Adolf Garca, La Fira de Xtiva, Edicions Tivoli, Xtiva, 2007. ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192042" title="Teresa Duran i Armengol" nonfiltered="4476" processed="4467" dbindex="79495">
Teresa Duran i Armengol (Barcelona, 1948) s una escriptora i illustradora catalana, molt destacada per la seva dedicaci al llibre infantil i juvenil, tant en el camp de la creaci com de la investigaci, la crtica literria o distintes formes de docncia i difusi. Ha escrit ms de cent llibres per a infants i joves.  Tamb ha tradut obres tan destacades com els Contes per telfon de Gianni Rodari o Els ltims gegants de Franois Place, i ha collaborat en diferents revistes infantils. El 2007 va rebre la Creu de Sant Jordi.

 Obres .
 Literatura infantil .
 Contes de l'esquirol (1981);
 Joanot de Rocacorba (1983,  premi Josep Maria Folch i Torres 1982);
 A les fosques (1989)  ;
 Glups, glups (premi Crtica Serra d'Or 1995);
 Barbablava (1998);
 Mares a l engrs (2000);
 Secrets de la selva fosca (2001);
 Quinzemons. Recull de contes interculturals (2001);
 A pas de pallasso (2004) ;
 Paraula de gos (2004).
 Teatre .
 Les dues velles i els dotze mesos (1996)  ;
 Guions .
 El gegant del pi (1994);
 La volta al mn en 80 dies  (1998);

 Enllaos externs .
Entrevista publicada a la revista educativa d'mnium Cultural Escola Catalana;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192044" title="Plantilles de la Copa del Mn de futbol 2002" nonfiltered="4477" processed="4468" dbindex="79496">
Plantilles oficials de les seleccions classificades per la fase final de la Copa del Mn de Futbol 2002 de Corea del Sud i Jap. Cada selecci pot inscriure 23 jugadors. Els equips participants sn (cliqueu sobre el pas per accedir a la plantilla):




Dinamarca.


Frana.


Senegal.


Uruguai.


Paraguai.


Eslovnia.

*Fou expulsat de la plantilla desprs del primer partit. No es conten les internacionalitats per Iugoslvia..

Sud-frica.


Espanya.


Brasil.


Xina.


Costa Rica.


Turquia.


Polnia.


Portugal.


Corea del Sud.


Estats Units.


Camerun.


Alemanya.


Irlanda.

*Fou expulsat de l'equip abans del torneig.
Arbia Saudita.


Argentina.

Originriament la plantilla fou numerada amb Ariel Ortega amb el #23 i Roberto Bonano amb el #24, ja que l'AFA decid retirar el nmero 10 de Diego Maradona. La FIFA no ho va permetre.

Anglaterra.


Nigria.


Sucia.


Crocia.

Nota: les internacionalitats per Iugoslvia no es conten.

Equador.


Itlia.


Mxic.


Blgica.


Jap.


Rssia.

Nota: les internacionalitats inclouen les de la URSS, CEI i Russia.

Tunsia.


Referncies.
 Web Planet World Cup;

 Vegeu tamb .
 Copa del Mn de Futbol 2002;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192045" title="Villa romana dels Munts" nonfiltered="4478" processed="4469" dbindex="79497">
La vi la romana dels Munts est ubicada al municipi d  Altafulla, a uns 10 quilmetres de Tarragona, sobre un petit tur a la vora de la platja.  La vi la dels Munts mostra una zona residencial romana luxosa del segle II dC a Trraco.

 Les vi les romanes .

A l poca romana, les grans vi les del camp no noms eren llocs d oci i esbargiment, sin tamb eren centres de producci agrcola, ramadera o industrial. Junt a l rea residencial, hi havia edificis funcionals apropiats per a una casa de labor, com construccions per a usos agrcoles com cellers, estables, graners, magatzems de cereals. Tamb hi havia forns i ferreries per a activitats artesanes i, finalment, vivendes per als servents i els esclaus, que eren els que realitzaven les feines del camp. Les vi les solien estar ubicades enmig d una propietat de terra de cultiu, essent la fertilitat del sl un condicionant per al seu assentament en una ubicaci concreta. Generalment, es construen els edificis damunt d un tur, en un lloc solejat i a prop d un corrent fluvial. La proximitat d algun centre urb assegurava la sortida de la seva producci. . 

Els conreus ms importants eren els de blat, de vinya i d oliveres, i tamb arbres fruiters, hortalisses, llegums i lli. Les tcniques agrcoles milloraren per la introducci de l arada romana, molins ms eficaos que els dels ibers, com el de gra, la premsa d oli, tcniques de regadiu i l s d adobs.

A Trraco, com a complement necessari de la ciutat, hi ha diverses vi les, entre les quals es poden citar la de Centcelles, transformada en mausoleu en el segle IV dC, i la dels Munts, al terme municipal d Altafulla.

 La vi la dels Munts .

Per les dades arqueolgiques disponibles (monedes i cermica), hom sap que ja s habitava a mitjans de segle I dC. Per tot sembla indicar que el gran moment constructiu correspon a mitjans del segle II dC, quan la mansi va quedar perfectament estructurada a partir d una planificaci i una escenografia complexes. 

La vi la romana dels Munts es trobava sobre una petita elevaci del terreny que queia suaument cap al mar Mediterrani i que permetia controlar tot el territori prxim i ben comunicada, a tocar de la Via Augusta. A la part ms alta d aquest tur hi havia unes cisternes d emmagatzematge d aigua i al llarg del pendent s hi trobava la zona residencial. S han descobert una srie d estances, al nucli central articulades al voltant d un passads porticat en forma de L. El costat curt d aquest passads estava cobert de luxosos mosaics. Nombroses parets i sostres eren decorats amb riques composicions pictriques. 

En total s han comptabilitzat tres termes que van formar part de la vi la dels Munts. Les que s han conservat millor han estat les anomenades inferiors, bastides en dues grans fases: la de construcci i la de monumentalitzaci. Aqu s hi observen els vestuaris, les piscines d aigua freda i aigua calenta, la zona d aiges tbies, una sauna, latrines i els forns que permetien escalfar les dependncies i l aigua. 

A les termes, a ms dels mosaics pavimentats, les parets de les piscines encara conserven significatives traces dels revestiments amb plaques de marbre. Un conjunt termal ms petit ha quedat cobert parcialment per les aiges del mar, ja que es troba dins la mateixa platja d Altafulla. 

Els elements que s han recuperat a travs de les excavacions ens demostren la magnitud del complex agricultor. La riquesa de les esttues, pintures, paviments, mosaics i columnes de marbre no han deixat cap dubte sobre el luxe d aquesta zona residencial romana. Aquesta opulncia cal relacionar-la amb Caius Valerius Avitus, un dels dos duumviri (una mena d alcaldes) de Trraco durant el segle II dC. En Caius abans havia manat Augustbriga (a Sria) i a Trraco es va construir una vila de dues plantes immensa, amb jardins, termes  i rics mosaics a la primera planta. Al pis de sobre, prcticament desaparegut, hi havia un prtic amb vista al mar .
L any 260 va patir un incendi que va destruir gaireb tots els edificis que la composaven. Segurament causat per la primera invasi brbara del territori dels actuals Pasos Catalans. Posteriorment es produeix una reconstrucci i reocupaci de la vi la, per va ser abandonada, definitivament, a comenaments del segle V dC. Ja al segle XVI era conegut com a jaciment rom a causa dels murs que afloraven de terra.  A partir de 1967 s hi van  realitzant prospeccions metdiques que han deixat al descobert una part d aquesta monumental vi la romana.
 Referncies .








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192046" title="Rosa Maria Estrany Llorens" nonfiltered="4479" processed="4470" dbindex="79498">
Rosa Maria Estrany Llorens (Barcelona, 1936) s una diplomada en treball social catalana. Fundadora i presidenta de la Fundaci Esclerosi Mltiple des del 1989, ha dedicat ms de vint-i-cinc anys de treball a la lluita contra aquesta malaltia i ha contribut especialment a sensibilitzar els ciutadans sobre aquesta greu malaltia, la seva problemtica sanitria i les conseqncies socials que se'n deriven. El 2007 va rebre la Creu de Sant Jordi.

 Enllaos externs .
 Pgina de la Fundaci contra l'Esclerosi Mltiple;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192047" title="Cercle d'Estudis Sobiranistes" nonfiltered="4480" processed="4471" dbindex="79499">
El Cercle d'Estudis Sobiranistes, s un organisme que treballa en la confecci d'un argumentari jurdic que expliciti la viabilitat del procs d'independncia de Catalunya. Presidit pel magistrat Alfons Lpez Tena i l'escriptor i professor de dret Hctor Lpez Bofill, no es troba lligat -de forma volguda- a cap partit poltic, tot i que el grup estaria disposat a collaborar amb els partits poltics que han defensat el dret a l'autodeterminaci: CiU, Esquerra Republicana de Catalunya i ICV. El grup s'autodefineix com un 'bra intellectual i acadmic' d'un moviment que pretn implicar tota la societat, tant dirigents poltics com empresarials i socials.

El Cercle va nixer per donar resposta al que es consider un esgotament de la via autonomista que est portant Catalunya a una 'decadncia econmica i social' i fa impossible desenvolupar poltiques competitives i de benestar i debilita la identitat cultural i lingstica.

Creaci.
El Cercle es va presentar a Barcelona el 10 de setembre del 2007. En el seu manifest feia una crida a treballar per l'autodeterminaci. El Cercle aplega intellectuals i professionals de diverses branques.

En l acte de presentaci, Lpez Tena feu una defensa aferrissada dels nous catalans, declarant que els independentistes no tenien per qu anar contra Espanya, sin tan sols a favor de Catalunya:  Jo sc fill d'andals. M'estimo Espanya i la llengua castellana. Per Espanya no s el meu pas. Era el pas del meu pare. Per no s el meu . 

L'acte fundacional compt amb el suport explcit de l'Scottish National Party (Partit Nacional Escocs) d'Alex Salmond, a travs del diputat Kenneth Gibson. El partit nacionalista que governa Esccia (2007) est decidit a convocar un referndum d'autodeterminaci l'any 2010. Gibson es mostr convenut que els catalans d origen andals o castell tamb es beneficiarien d'una Catalunya independent: "Ha arribat l'hora de la independncia. No veig cap ra per la qual Catalunya no pugui ser un estat independent", afirm.
Lpez Bofill exhort:'Vista la crisi palpable que viu la societat catalana en tots els mbits: social, econmic, cultural, lingstic, i la situaci de parlisi de la classe poltica, l'nica sortida s la independncia'

Membres.
Entre els membres de la plataforma hi ha Carme Laura Gil, Jaume Renyer, Pilar Dellunde, Roger Buch, Flix Mart, Albert Batalla, Miquel de Palol, Xavier Solano, Vctor Alexandre i Albert Royo. La intenci del Cercle s de traar el 'full de ruta' cap a la independncia, una fita, diuen, que ha d'arribar 'en tot cas, abans del 2014'.

 Vegeu tamb .
Dret a l'autodeterminaci;
 Moviment d'alliberament nacional;
 Plataforma Pel dret de decidir;
 Sobirania;
 Nacionalisme;
 Nacions sense estat;
 Estat;

 Enllaos externs .
 Cercle d'Estudis Sobiranistes;
 Nota de premsa del diari Avui;
 Nota de premsa del diari digital Rac Catal;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192048" title="Gran Premi de Blgica del 1996" nonfiltered="4481" processed="4472" dbindex="79500">
Resultats del Gran Premi de Blgica de Frmula 1 disputat la temporada de 1996 al circuit de Spa-Francorchamps el 25 d'agost del 1996. 
 

 Resultats .





 Altres .

 Pole:  Jacques Villeneuve   1' 50. 574;
 Volta rpida: Gerhard Berger   1' 53. 067;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192058" title="Josep Llus Fernndez i Padr" nonfiltered="4482" processed="4473" dbindex="79501">
Josep Llus Fernndez i Padr  (Barcelona, 1940) s un sacerdot i bomber catal. Llicenciat en filosofia pontifcia a Roma, ha estat cofundador del Cos Provincial de Bombers Voluntaris de Barcelona. Ha rebut la medalla d'or per 35 anys al cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya. Ha estat rector de la comunitat de Sant Isidor de Barcelona i de la comunitat de Sant Josep Oriol de Santa Coloma de Gramenet. Tamb ha estat missioner al Camerun entre el 1971 i el 1986. El 2007 li fou atorgada la Creu de Sant Jordi.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192068" title="August Gil Matamala" nonfiltered="4483" processed="4474" dbindex="79502">
August Gil Matamala s un advocat catal, pare de l'actriu Ariadna Gil. T una llarga i prestigiosa trajectria en l mbit de la defensa i extensi dels Drets Humans. Entre el 1960 i el 1975 va defensar en judici militants de Comissions Obreres i independentistes catalans de Terra Lliure. Presideix l associaci Advocats Europeus Demcrates (AED), constituda a Estrasburg l'any 1990 i dedicada a la defensa dels drets ciutadans, la preservaci de la independncia dels advocats i la lluita per la instauraci d un dret europeu democrtic i progressista. S'ha mostrat partidari d'una sortida negociada al contencis basc i en la lluita contra ETA, ra per la qual ha estat sovint atacat per rgans de comunicaci com Libertad Digital, dirigida per Federico Jimnez Losantos

El 2007 va rebre la Creu de Sant Jordi.


Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192072" title="(841) Arabella" nonfiltered="4484" processed="4475" dbindex="79503">
Arabella s l'asteroide nmero 841. Va ser descobert per l'astrnom Max Wolf des de l'observatori de Heidelberg (Alemanya), l'1 d'octubre de 1916.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192073" title="Jos Manuel Lara Bosch" nonfiltered="4485" processed="4476" dbindex="79504">
Jos Manuel Lara Bosch (Barcelona, 1946) s un empresari catal, fill de Jos Manuel Lara Hernndez. Des del 1968 estigu vinculat a l'editorial Planeta, fundada pel seu pare, i a la mort del seu pare el 2003 acced a la presidncia del Grup Planeta. Tamb s president de la cadena de televisi Antena 3 TV, controlada pel seu grup. Tamb fou vicepresident del Cercle d'Economia i s el principal accionista del Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona. 

Tamb s membre del Consell Consultiu del Banco Bilbao Vizcaya Argentaria (BBVA), membre del consell d'administraci de la Fira de Barcelona i, des del 2005, president del Cercle d'Economia. El 2007 va rebre la Creu de Sant Jordi.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192074" title="Cant d'albades" nonfiltered="4486" processed="4477" dbindex="79505">
El cant d'albades (pronunciat popularment "d'albaes") s una variant del Cant valenci d'estil.

El cant d'albades es caracteritza per tenir una temtica satrica i humorstica. Consta d'una part intrumental que consisteix en una tocata de dolaina i tabalet la melodia de la qual es repeteix sempre amb major o menors variacions dels msics i d'una part cantada a capella pel "cantaor" que fa variacions sobre una melodia base que tamb es repeteix. Al msics, un dolainer i un tabaleter com a mnim, i al "cantaor" els sol acompanyar sovint(per no sempre) el "versaor", que s aquell qui inventa els versets que interpreta el "cantaor". Aquest tipus de cant d'estil s habitual a les festes de les poblacions rurals. El motiu que hom ho anomeni "cant d'albaes" rau en qu se sol interpretar a l'alba (aproximadament a les tres de la matinada). Se sobreentn que les raons per les quals es canta a altes hores de la matinada s que les lletres solen ser crtiques vers els poltics, figures institucionals o rellevants de la poblaci. Els "versaors" i els "cantaors", aprofiten les avanades hores de la nit i de la festa, per a dir quatre veritats mig de veres, mig en broma, que no podrien dir-se d'altra forma (de manera semblant a les falles). Una altra ra es que les albades tamb es un cant de ronda que els fadrins canten a les xiques. Forma part del cant d'albades que es piquin els "cantaors" participants; aix, no sols tendeixen a intentar exhibir-hi una millor veu i major grcia que el contrincant, sin que la picada o "pique" pot donar-se entre ells a propsit quan d'un tema en concret, un "cantaor" respon a l'altre. En aquest cas s fonamental la rapidesa i l'enginy per part del "cantaors" i "versaors".

El cant d'albades es troba especialment viu actualment a la Fira de Xtiva i a les festes d'altres pobles de la comarca de La Costera, pero el trobem present tradicionalment a gran part de les comarques valencianes. Una altra presncia de les albades no molt coneguda es a les festes de Penscola (molt al nord del territori del cant d'estil).

El cant d'albades s l'equivalent a les corrandes catalanes o les gloses balears.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192077" title="Rosa Novell Clausells" nonfiltered="4487" processed="4478" dbindex="79506">
Rosa Novell Clausells (Barcelona 1953) s una actriu i directora escnica catalana.  Va debutar en el teatre el 1974 amb la seva interpretaci a Les Troianes, d'Eurpides. Des d'aleshores ha treballat en nombrosos muntatges d'obres de grans autors nacionals i internacionals, i la seva tasca d'interpretaci i direcci ha estat mpliament reconeguda pel pblic i la crtica, com El balc (1980) de Jean Genet, Al vostre gust (1984) de William Shakespeare, Oh, els bons dies (1984) de Samuel Beckett, La marquesa Rosalinda (1988) de Ramn Mara del Valle-Incln, Elsa Schneider (1989) de Sergi Belbel o Restauraci (1990) d'Eduard Mendoza. 

El 1988 va rebre el Premi Nacional d'Interpretaci i el 1995 el Premi de la Crtica pel seu paper a La Senyora Florentina i el seu amor Homer, de Merc Rodoreda. Tamb ha treballat com actriu a Memorias de Adriano (1998), de Margueritte Yourcenar, Plaa dels Herois, de Thomas Bernhard (2000) o La noche de Molly Bloom (2000), monleg dramatitzat per Jos Sanchis Sinisterra a partir del final de lUlisses de James Joyce.

Com a directora cal destacar el muntatge Maria Rosa (1997) d'ngel Guimer, Olga sola, de Joan Brossa, premi de direcci de la Crtica el 1998, i Les dones svies, de Molire, Un'anima chiamata Puccini o Il Teatro alla Moda de B. Marcello (1999), Greus qestions (2004), d Eduard Mendoza, i Fi de partida (2005), de Samuel Beckett. El 2007 va rebre la Creu de Sant Jordi




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192079" title="Gamelis" nonfiltered="4488" processed="4479" dbindex="79507">
Gamelis (Gamelii,              ) sn, a la mitologia grega, les divinitats protectores del matrimoni. Sn cinc divinitats principals: Zeus, Hera, Afrodita, Peito, i rtemis, per de fet quasi tots els deus eren vistos com a protectors del matrimoni encara que aquestos cinc ms particularment. Els atenencs tenien un mes anomenat Gamelion per aquestes divinitats. Tamb hi havia un festival de la Gamlia.

Referncies.
Dictionary of Greek and Roman biography and mythology, (William Smith, 1849);
Dictionary of Greek and Roman Geography (William Smith, 1854);


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192080" title="Gannascus" nonfiltered="4489" processed="4480" dbindex="79508">
Gannascus fou un cap del poble germnic dels caucs, un poble sueu que vivia entre el Visurgis (Weser) i lAlbis (Elba). Gannascus no obstant era d'origen batau i havia servit a l'exrcit rom amb els auxiliars bataus, per va desertar l'any 47 i es va posar al front del caucs amb els que va passar el Rin i va assolar la part occidental fins que Gneu Domici Corbul el va derrotar i el va fer presoner, essent executat com a desertor.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192081" title="Gannis" nonfiltered="4490" processed="4481" dbindex="79509">
Gannis (Gannys) fou un personatge esmentat sota aquest nom per Di Cassi, descrit com un actiu partidari d'Elagbal, el seu preceptor i guardi, i la persona que amb la seva habilitat i astcia va aconseguir l'enderrocament de Macr. Una vegada al tron Elagbal, Gannis fou una de les seves primeres vctimes. Es possible que no fora un personatge real sin literari sobre un fons real.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192083" title="Ganimedes d'Enos" nonfiltered="4491" processed="4482" dbindex="79510">
Ganmedes (Ganymedes,          ) fou un governador egipci de la ciutat d'Enos (Aenos) a Trcia, mentre la ciutat va dependre d'Egipte. Finalment el 200 aC, Ganmedes la va entregar a Filip V de Macednia.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192084" title="Ganimedes (tutor d'Arsnoe)" nonfiltered="4492" processed="4483" dbindex="79511">
Ganmedes (Ganymedes,          ) fou un eunuc de la cort egpcia, tutor d'Arsinoe IV, filla de Ptolemeu XII Auletes. El 48 aC va acompanyar a la seva mestressa en la fugida d'Alexandria cap el camp egipci i desprs de l'assassinat d'Aquilles (Achillas) el va substituir en el comandament de les tropes egpcies, el favor de les quals es va assegurar per un donatiu de certa importncia. 

Amb la seva activitat i atacs va distreure a Csar al que de fet va assetjar, i amb ajut de rodes hidruliques va introduir aigua de mar en les reserves d'aiges del romans i va tallar la comunicaci de Csar amb la seva flota; quan el germ d'Arsinoe es va unir als nacionalistes egipcis  el poder d'Arsinoe va declinar i, amb ell, el de Ganmedes, que desapareix de la histria.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192087" title="Nria Pompeia Vilaplana i Boixons" nonfiltered="4493" processed="4484" dbindex="79512">
Nria Pompeia Vilaplana i Boixons, ms coneguda com a Nria Pompeia (Barcelona, 1931) s una dibuixant i escriptora catalana. Els seus dibuixos inicials palesaven una clara intenci crtica amb la prpia classe social, l alta burgesia. A ms, t publicades novelles i narracions i ha collaborat als mitjans de comunicaci.  La mateixa visi crtica, tractada a nivell literari, s l'eix de la seva obra narrativa. D'altra banda, ha collaborat en diferents publicacions, tant nacionals com estrangeres, i s autora de guions televisius. 

El 2000 reb la Medalla d'Or de la Ciutat de Barcelona al mrit artstic, i el 2007 la Creu de Sant Jordi.

 Obres .
 Maternasis (1967);
 Y fueron felices (1970);
 Pels segles dels segles (1971);
 La educacin de Palmira (1972);
 Mujercitas (1975) ;
 Cambios y recambios (1983) ;
 Cinc cntims (1981) ;
 Inventari de l'ltim dia (1986) ;
 Mals endreos (1997);










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192089" title="Gaos" nonfiltered="4494" processed="4485" dbindex="79513">
Gaos (    ) fou un almirall persa, comandant de la flota en la gran expedici enviada per Artaxerxes II de Prsia contra Evgores I de Salamina de Xipre el 386 aC. El seu cap era Tirabazos, que era el seu sogre (estava casat amb la seva filla) i era comandant en cap de la flota.

Va contribuir decisivament a la victria persa sobre el rei xipriota la flota del qual fou derrotada a Citium (Cition). Salamina va quedar assetjada per quan el setge es va prolongar, Tirabazos fou cridat a la cort persa i Gaos va tenir por de ser arrastrat per la seva desgracia i va decidir revoltar-se contra el rei persa.

Decidit aix va retirar les seves forces de Salamina, en les quals tenia confiana, i es va aliar amb Akhoris d'Egipte i amb Esparta. Un enviat secret del rei persa el va assassinar. 

Poli l'esmenta com a Glos i existeixen dubtes sobre la forma correcte del seu nom (Glaos o Glos).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192091" title="Gai Gargoni" nonfiltered="4495" processed="4486" dbindex="79514">
Gai Gargoni (Caius Gargonius) fou un retric roma esmentat per Sneca. Un cavaller roma del mateix nom s esmentat per Cicer per no se sap si s la mateixa persona. Una persona del mateix nom per segurament diferent, s ridiculitzada per Horaci. El nom apareix tant Gargoni (Gargonius) com Gorgoni (Gorgonius).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192092" title="Grides" nonfiltered="4496" processed="4487" dbindex="79515">
Grides (Garidas) fou un jurista bizant, esmentat com Grides Lle per Nicfor Comn Papadpoli. Va escriure obres sobre els homicidis i sobre els que es refugiaven als santuaris. Tamb va escriure una obra sobre accions judicials en ordre alfabtic. Va viure en temps de Constant X Ducas (1059-1067).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192093" title="Xavier Vinader i Snchez" nonfiltered="4497" processed="4488" dbindex="79516">
Xavier Vinader i Snchez (Sabadell, 1947) s un periodista catal, diplomat per l'Escola Oficial de Periodisme l'any 1973, membre de l'equip directiu del grup Zeta des del 1978. Va ser president internacional de l'ONG Reporters sense Fronteres fins el 1993. s un dels professionals que ms ha investigat sobre el fenomen terrorista a Espanya. Ha destacat per la seva lluita continuada per la llibertat d'expressi. El 1979 va escriure dos articles a la revista Interviu on explicava detalladament, amb noms i cognoms, les actuacions de grups d'incontrolats d'extrema dreta al Pas Basc. Poc desprs, ETA va matar dos dels individus mencionats als articles i el 1981 l'Audincia Nacional espanyola el va condemnar a 7 anys de pres per un suposat delicte d'imprudncia temerria. Vinader va fugir, es va exiliar i no va tornar a Catalunya fins el 1984; desprs de passar tres mesos a la pres de Carabanchel, va ser indultat pel govern espanyol.

Com a reporter, ha cobert, entre d altres, la  guerra de l'Afganistan, la Revoluci dels clavells a Portugal i el final de la guerra entre Rssia i la Xina. s autor de llibres i articles sobre el mn policial. Ha collaborat a diferents diaris i setmanaris. Ha lliurat el seu valus arxiu al Centre d'Estudis Histrics Internacionals. El 2007 li fou atorgada la Creu de Sant Jordi.
 Obres .
 Operacin lobo : memorias de un infiltrado en ETA (1999);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192094" title="Maldonado (Uruguai)" nonfiltered="4498" processed="4489" dbindex="79517">

Maldonado s una ciutat de l'Uruguai, capital del departament homnim. La seva poblaci, segons les dades del cens de l'any 2004, s de 50.603 habitants. Originalment coneguda com San Fernando de Maldonado, aquesta denominaci ha donado als seus habitants el gentilici de fernandinos. Actualment es troba prcticament unida a Punta del Este, ja que la expansi de ambdues ciutats ha estat gran en els ltims anys.

Histria.
Fundada el 1757, quan el governador de Montevideo Jos Joaqun de Viana decideix traslladar i engrossir amb altres famlies d'indis guarans un primer assentament a prop de la Llacuna del Diari per situar-lo en les voltants on avui s el centre del casc urb, a la plaa San Fernando. Des de llavors, gradualment, la ciutat ha anat creixent de forma sostinguda. La seva constituci urbanstica obeeix al desenvolupament de damero segons la llei d'Indies. Al voltant la plaa es troben els edificis de la Direcci de Policia, la catedral i un edifici de l'exrcit, avui transformat en el Passeig de San Fernando.

El centre comercial de la ciutat es verifica al llarg del carrer Sarand. El boom edilici de Punta del Este, va afectar en bona part els afores de la ciutat de Maldonado i alguns barris ms interns, per no va afectar en gran manera la constituci plcida del centre, la qual cosa el converteix en un lloc ineludible per saber del passat colonial del departament. L'ltim cens de poblaci i habitatge va constatar per al departament de Maldonado un corrent immigratori intern de l'ordre del 20% que l'ha portat a una poblaci estable de 140.000 habitants, dels quals 50.000 viuen a la ciutat. Aix ha originat un gran creixement en urbanitzacions i barris perifrics que han ests excessivament el centre urb a la manera del desenvolupament d'altres centres urbans amb el legat del damero d'Indies. En aquests ltims anys, s'han desenvolupat eficientment els accessos viaris tant a la ciutat com a Punta del Este i en poc temps comenaran les obres d'un pla general de sanejament per a tota la zona.

Esports.
L'esport ms practicat s el futbol, sent tamb molt popular la prctica del futbol sala. El centre esportiu cultural, smbol de Maldonado, s el Campus Municipal. El Campus s un complex esportiu que comparteix installacions amb el Liceu Departamental de Maldonado i la Caserna de Bombers. Les seves installacions es componen d'una piscina olmpica, la primera a Sud-amrica en construir-se, una canxa de bsquet i una altra de front, totes ensostrades. Tamb hi ha tres canxes de tennis amb un espai d'esports de pista a l'aire lliure.

Per a la Copa Amrica de futbol de 1995, Maldonado va ser una de les seus, oportunitat en la que es va construir l'Estadi Domingo Burgueo Miguel, amb capacitat per a 22.000 espectadors sobre una canxa ja existent. Compta amb un excellent camp de joc, installacions per a la premsa amb 100 accessos telefnics individuals, una sala VIP per a 500 persones, i possibilitat d'alberg de fins quatre delegacions amb sales de precalentament, massatges i gimns.

Tots els estius, l'estadi s seu del "Seven a Side" de rugbi classificable per al campionat mundial entre altres esdeveniments d'importncia. Tamb hi ha un nombre important de practicants de Do Bahk Do Mu Duk Kwan, art marcial core, introdut a l'Uruguai per Sa Bom Nim Roberto Fontora Ortz.

Ciutats agermanades.

La Plata ;
Gramado ;

Enllaos externs.
Pgina oficial de la Intendncia Municipal de Maldonado ;
Policia de Maldonado ;
1560 AM Rdio Maldonado ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192097" title="Sant Mart d'Ix" nonfiltered="4499" processed="4490" dbindex="79518">

L'esglsia de Sant Mart d'Ix, situada a Ix (actualment part del municipi de la Guingueta d'Ix), apareix documentada en l'any 1063, any que van signar un pacte entre el comte d'Urgell, Ermengol III i el comte de Cerdanya Ramon Guifr en l'altar d'aquesta esglsia. En la ciutat d'Ix estava el palau dels comtes de Cerdanya, conegut des de l'any 1061, quan a conseqncia d'unes desavinences entre el comte Ramon Guifr I de Cerdanya i el vescomte Bernat, va haver un acte de jurament de fidelitat d'aquest ltim al seu senyor, en presncia del bisbe d'Urgell. 
L'edifici. 
Consta d'una sola nau i un absis semicircular amb volta apuntada. Es creu que va estar construda en dues fases, la primera correspon al primer tram de la nau amb la seva capalera, feta amb una gran qualitat en el tallat i collocaci del cadirat, aix com l'execuci de dues finestres en la capalera, amb arcs de degradaci sostinguts per columnetes i capitells esculpits, semblats als de l'esglsia de Sant Fructus de Llo. En l'absis, per la seva banda exterior, hi ha un fris amb dents de serra que descansa sobre mnsules, algunes llises i altres tallades. A la segona part de la seva construcci, les finestres dels murs sud i oest sn simples i sense decoraci, igual que la porta que s molt senzilla i conserva el ferratje medieval. 

El campanar en origen era de cadireta amb dos buits, ms tard se li van afegir tres parets que li van donar forma de torre. Al seu interior es guarden dues talles de fusta romniques: un Crist crucificat de petites dimensions datat del segle XIII i una Verge amb Nen policromada del segle XII.
Al Museu Nacional d'Art de Catalunya a Barcelona, es conserva un frontal de l'altar de pintura sobre taula de pi de 92  157 cm, datat en la primera meitat del segle XII. Representa en la seva part central un Crist en majestat i un parell de escenes de la vida de Sant Mart bisbe de Tours.

Vegeu tamb.
Ix (Alta Cerdanya);

Bibliografia.
Pladevall, Antoni (2001), Guies Catalunya Romnica, La Cerdanya, Barcelona, Prtic. ISBN 84 7306 691 X;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192099" title="Maria Rosa Virs i Galtier" nonfiltered="4500" processed="4491" dbindex="79519">
Maria Rosa Virs i Galtier (Barcelona, 1935) s una advocada catalana, Doctora en Dret per la Universitat de Barcelona i Catedrtica de Cincies Poltiques i de l Administraci a la Universitat Pompeu Fabra, entitat de la qu en fou rectora del 2001 al 2005. Ha estat la primera dona que arriba al Rectorat d'una universitat catalana.

El 2004 va rebre la Medalla President Maci, instituda el 1938 i que atorga el Govern de la Generalitat en reconeixement a la dedicaci, constncia i esperit d'iniciativa en la trajectria professional. El febrer de 2005 va ser designada Vocal del Comit de Supervisi i Seguiment del Centre d'Estudis i Opini de la Generalitat de Catalunya.

El novembre del 2005 va ser nomenada Presidenta del Consell Econmic i Social de Barcelona,crrec que ostenta en l'actualitat, i el 2007 va rebre la Creu de Sant Jordi.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192100" title="Gauda" nonfiltered="4501" processed="4492" dbindex="79520">
Gauda fou un prncep i rei nmida, fill de Mastanabal, net de Masinissa I i germanastre de Jugurta. 

El rei Micipsa el va designar hereu del tron si Aderbal, Hiempsal I, i Jugurta, que van rebre tres parts del regne,  morien sense fills. Sallusti diu que fou excls del repartiment perqu no era molt intelligent per una malaltia (morbis confectus et ob eam causam mente paulum imminuta) per probablement aix es una exageraci. 

A la guerra de Jugurta es va unir als romans. Fou colaborador de Metel que no el va tractar com un  aliat i li va refusar alguns honors als que considerava que tenia dret. Per aix Gai Mari el va atreure fcilment al seu partit (108 aC) en contra de Metel, i el 106 aC li va donar el regne de Numdia per sense la part occidental, unida al regne de Mauritnia. 

Se sap que va tenir no menys de tres fills: Aderbal que probablement va morir a mans de Marc Livi Emili Drus (cnsol el 112 aC) o Marc Livi Drus (trib de la plebs el 91 aC) que el va segrestar per obtenir un rescat; Hiempsal II que el va succeir; i Mastebar o Mastanabal II, que apareix a una inscripci com "basileus" i probablement fou associat al seu germ o va obtenir una part del regne com era costum. Ja era mort el 88 aC.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192101" title="Associaci Casal dels Infants del Raval" nonfiltered="4502" processed="4493" dbindex="79521">
L'Associaci Casal dels Infants del Raval s una associaci de tipus ONG, sense nim de lucre, que comen+a a funcionar el 1983. T la seu al barri del Raval de Barcelona i promou la mobilitzaci ciutadana i el voluntariat actiu per tal d'aconseguir millores concretes i duradores en la qualitat de vida dels infants, joves i famlies en situaci o risc d'exclusi social i en les comunitats on viuen. Pretn afavorir processos de canvi en un entorn proper i promou la mobilitzaci ciutadana i el voluntariat actiu. El 2000 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona.

Les seves principals activitats sn: suport social a Infants i famlies, suport al procs escolar, dinamitzaci de joves i de la comunitat, integraci de joves sense xarxa social, formaci i inserci social i laboral. El 2007 va rebre la Creu de Sant Jordi

 Enllaos externs .
 Web del Casal dels Infants del Raval;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192102" title="Associaci Catalana per la Infncia Maltractada" nonfiltered="4503" processed="4494" dbindex="79522">
Associaci Catalana per la Infncia Maltractada (ACIM) s una associaci constituda formalment el 1988, tot i que portava alguns anys actuant en grups de treball. s una associaci sense nim de lucre que vetlla pels drets i les necessitats dels infants. L'ACIM promou actuacions adreades a prevenir i palliar les situacions de maltractaments infantils,  i est integrada per professionals de diferents disciplines (assistents socials, educadors, juristes, mestres, pedagogs, psiclegs, infermeres...).

El 2007 va rebre la Creu de Sant Jordi

 Enllaos externs .
 Pgina de l'ACIM;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192103" title="Gaudenci" nonfiltered="4504" processed="4495" dbindex="79523">


Onomstica:

Gaudenci, autor rom d'un tractat de msica ;

Gaudenci de Brscia,  bisbe de Brscia;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192104" title="Gaudenci (msic)" nonfiltered="4505" processed="4496" dbindex="79524">
Gaudenci (Gaudentius) fou un autor rom d'un tractat de msica escrit en grec titulat                    .  Va ser una mica anterior a Claudi Ptolemeu per la seva poca exacte es desconeix. Era seguidor d'Aristxen. L'esmenta entre d'altres Cassiodor. La traducci al llat es va perdre per l'original grec es conserva.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192105" title="Associaci Catalana de Vctimes d'Organitzacions Terroristes" nonfiltered="4506" processed="4497" dbindex="79525">
Associaci Catalana de Vctimes d'Organitzacions Terroristes (ACVOT) s una organitzaci creada el 2003 a partir de la delegaci catalana de l Associaci de Vctimes del Terrorisme (AVT). El 26 de juny de 2003 es va presentar a l Aula Magna de l Illustre Collegi d'Advocats de Barcelona. El seu president s Santos Santamara Zaragoza.

Destaca per la tasca d'assistncia, tan social, com jurdica, econmica, psicolgica etc., a les vctimes del terrorisme residents a Catalunya, i per l organitzaci d'actes de reivindicaci dels drets de les vctimes.

El 2007 va rebre la Creu de Sant Jordi.

 Enllaos externs .
 Pgina de l'ACVOT;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192106" title="Gaudenci de Brscia" nonfiltered="4507" processed="4498" dbindex="79526">
Gaudenci (Gaudentius) fou un deixeble i amic de Filostrat que a la mort d'aquest fou elegit com a bisbe de Brscia. Volia declinar l'elecci per Ambrs de Mil el va pressionar per que l'accepts. Va dirigir una ambaixada a la cort d'Arcadi el 405 en temps de Sant Joan Crisstom, que finalment no va portat a cap resultat. Les dates de naixement, nomenament de bisbe i mort son desconegudes; la mort s situada segons els autors entre el 410 i el 427. Va deixar escrits 21 discursos (sermones), d'estil simple per expressi afortunada.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192108" title="Gaurades" nonfiltered="4508" processed="4499" dbindex="79527">
Gaurades (Gauradas,         ) fou un poeta grec autor d'un epigrama de l'antologia grega, en dialecte dric. Res se sap de l'autor o el seu temps. Les dos primeres lnies de les sis que t l'epigrama diuen                               .--    ;              :                 .--      .


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192110" title="Fundaci Catalana Tutelar Aspanias" nonfiltered="4509" processed="4500" dbindex="79528">
Fundaci Catalana Tutelar Aspanias s una fundaci catalana creada el 1986 i formada per un grup de pares, voluntaris i professionals sensibilitzats amb els drets i els interessos de les persones amb discapacitat intellectual. Ofereix serveis d'assessoria jurdica i d'orientaci familiar en casos en qu els pares dels discapacitats encara visquin. I en el cas que faltin els pares, exerceix la tutela de les persones amb discapacitat intellectual, aix com atenci i seguiment en defensa dels seus drets. Amb seu a Barcelona, del 1992 al 2006 han passat de tenir 30 persones tutelades a tenir-ne 306. 

El 2007 va rebre la Creu de Sant Jordi.

 Enllaos externs .
 Pgina d'Aspanias;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192111" title="Teodor Gaza" nonfiltered="4510" processed="4501" dbindex="79529">
Teodor Gaza (Theodorus, de vegades incorrectament anomenat Teodor de Gaza) fou un dels darrers escriptors bizantins.

Era nadiu de Tessalnica ((alguns el suposaven errniament d'Atenes) i va fugir a Itlia (a Mantua) quan la seva ciutat fou ocupada pels otomans el 1430. Va estudiar llat sota Victor de Feltre i el 1439 va anar al concili de Florncia; el 1440 era a Siena i ms tard es va establir a Ferrara on fou professor de grec a la universitat entre 1441 i 1450 sota el duc Lionel, i va fer diverses traduccions d'obres clssiques com Politica d'Aristtil i l' Ilada d'Homer.

El 1450 fou convidat a Roma pel papa Nicolau V on va fer ms traduccions al llat, i a la mort del papa el 1456 va anar a Npols on va rebre una pensi del rei Alfons el Magnnim al que fou recomanat pel secretari Panonnita. A la mort d'Alfons el 1458 va tornar a Roma i va quedar sota el patronatge del cardenal Bessarion mercs al qual va obtenir una concessi de terres al sud del regne de Npols, probablement a la Pulla o a Calbria per el benefici era molt redut i la seva tasca de traducci no quedava recompensada.

El Papa Sixt IV li va donar una recompensa tan petita per la traducci de la obra De Historia Animalium de Aristtil, que es diu que la va tirar al riu Tber. Es va retirar a la seva finca i all va morir uns anys desprs, el 1478.

Les seves obres foren: 

1.                                     , o Introductivae Grammatices Libri IV. ;
2.           , o De Mensibus, ;
3.                     ?    , Epistola ad Franc. Philelphum de Origine Turcarum;

Les traduccions principals del grec al llat foren: 

1. Aristotelis de Historia Animalium Libri IX; de Partibus Animallium Libri IV; De Generatione Animalium Libri V.
2. Aristotelis Problemata. ;
3. Theophrasti Historia Plantarum Libri X i  De Causis Plantarum Libri VI;
4. Alexandri Aphrodisiei Problematum Libri II.
5. Aelianus de Instruendis Aciebus. ;

Les principals traduccions del llat al grec foren:

1.                          ?                         , M. T. Ciceronis Cato sive de Senectute ;
2.                      , Somnium Scipionis;
3. Una carta del Papa Nicolau V a Constant XI Paleleg darrer emperador bizant;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192112" title="Fundaci Cobla La Principal d'Amsterdam" nonfiltered="4511" processed="4502" dbindex="79530">
Cobla La Principal d'Amsterdam s una cobla sardanista fundada a Amsterdam (Pasos Baixos) el 1987 per un grup de msics professionals neerlandesos, aquesta cobla s l'nica que existeix fora de Catalunya. Grcies a la seva tasca la msica de la sardana i els instruments especfics de la cobla sn coneguts ms enll de Catalunya. El 2007 va rebre la Creu de Sant Jordi.

 Membres de la cobla .

 Ellen Koot - flabiol i tambor;
 Gerrie Jonker - flabiol i tambor;
 Maud Sauer - tible;
 Yvonne de Winter - tible;
 Simone Stultins - tible;
 Joris Vermeulen - tenora;
 Oliver Boekhoon - tenora;
 Jaap de Vries - tenora;
 Gerard Kleijn - trompeta;
 Dieuwke Kloppenburg - trompeta;
 Honor Prins - tromb;
 Hessel Veldman - front-bell tuba;
 Eric Westerink - front-bell tuba;
 Henk Veenendaal - front-bell tuba;
 Pieter van Lier - baix;
 Marcel Andriessen - percussi;
 Discografia .
 Les Indes galantes of Rameau ontvlamt (2006);
 El Llibre Vermell (2005);
 Solo! (2004);
 Noordenwind/Vent del nord (2001);
 Dobles mixtes. Sardanes i msica contempornia (1997);
  The sardana, music from Catalonia (1993);
 Enllaos externs .
 , ,  Pgina de la Cobla La Principal d'Amsterdam;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192113" title="Gegnia" nonfiltered="4512" processed="4503" dbindex="79531">
Gegnia (Gegania) fou una famlia romana patrcia que es considerava originaria del mtic Gies (Gyas) company d'Enees. Els Geganii foren una de les famlies ms distingides d'Alba Longa i es van traslladar a Roma a la destrucci de la seva ciutat per Tulli Hostili i foren acceptats entre els patricis. Apareixen sota aquest nom durant la monarquia i desprs apareixen com Gegani Macer. L'nic cognom utilitzat fou el de Macer (Macerinus). Van exercir alts oficis de l'estat sota la repblica. El darrer membre important fou Marc Gegani Macer trib amb potestat consolar el 367 aC. Cap ms Gegani torna a aparixer fins l'any 100 aC quan un Luci Gegani s esmentat com a mort junt a Gneu Dolabella el germ de Saturn, en la revoluci d'aquest darrer.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192115" title="Gelasi" nonfiltered="4513" processed="4504" dbindex="79532">


Onomstica:

Gelasi I, papa;
Gelasi II, papa;
Gelasi I de Cesarea, bisbe de Cesarea de Palestina;
Gelasi II de Cesarea, bisbe de Cesarea de Palestina;
Gelasi de Czic, escriptor i prevere de Czic;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192116" title="Gelasi I de Cesarea" nonfiltered="4514" processed="4505" dbindex="79533">
Gelasi I de Cesarea (Gelasius) fou bisbe de Cesarea de Palestina. Fou autor d'un llibre anomenat,              , (Contra els anomeans). Foci esmenta que un nebot de Ciril de Jerusalem, tamb portava el mateix nom i fou igualment bisbe de Cesarea, per distingeix entre ambds, per alguns autors pensen que eren el mateix.

Vegeu tamb Gelasi II de Cesarea


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192117" title="Gelasi II de Cesarea" nonfiltered="4515" processed="4506" dbindex="79534">
Gelasi II de Cesarea (Gelasius) fou bisbe de Cesarea de Palestina. Era fill d'una germana de Ciril de Jerusalem, per influencia del qual fou nomenat bisbe de Cesarea vers el 367 com a molt tard. A petici de Ciril va escriure una histria eclesistica que esmenta Foci que assenyala el                                                                         , Prefaci de la continuaci de la histria eclesistica d'Eusebi Pmfil. Foci sembla que noms va llegir el prefaci i no tot el llibre. Fabricius diu que Gelasi va morir el 394 per no dona l'origen d'aquesta informaci. Altres escrits de Gelasi sn esmentats per no es clar si corresponen a aquest bisbe o a altres autors: 

1. Exposici del Credo;
2.                                    , o                      , (homilia sobre la epifania) ;
3. Practica stoixei/esis secundum Ecclesiam. ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192118" title="FaPaC" nonfiltered="4516" processed="4507" dbindex="79535">
Federaci d'Associacions de Mares i Pares d'alumnes de Catalunya (FAPAC) fou creada el 1978, t 1.815 Associacions de Mares i Pares d'Alumnes (AMPA) federades (81 Escoles Bressol, 1495 de Primria,  224 instituts,  15 educaci especial, msica, etc.), de les quals s l'rgan de relaci i coordinaci. Ofereix assessorament i orientaci a aquestes AMPA i les ajuda en la seva relaci amb l Administraci en aspectes d assessorament jurdic, fiscal i comptable. T la seu a Barcelona i delegacions arreu de Catalunya.

El 2007 va rebre la Creu de Sant Jordi.

 Enllaos externs .
 Pgina de la FAPAC;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192120" title="Gelasi de Czic" nonfiltered="4517" processed="4508" dbindex="79536">
Gelasi de Czic fou un religis grec. Fou prevere de Czic. Quan era encara a la casa paterna va trobar un llibre sobre el primer concili de Nicea el text del qual li va servir per comparar arguments amb els eutiquians durant el regnat de Basilisc (475-477) i desprs va buscar ms informaci, que va compilar en una obra que Foci esmenta amb el nom                                             ;  (Actes del primer concili en tres parts) per com el mateix Foci diu el seu nom correcte hauria de ser Histria de les Actes. 

Baroni atribueix tamb a Gelasi un tractat contra els eutiquians i nestorians anomenat De Duabus Naturis, considerat generalment com una obra originalment en llat i obre del papa Gelasi I. Un llibre titulat Histria del concili de Nicea, que va fer servir Foci, apareix com annim excepte un dels exemplars que apareix com obre de Gelasi bisbe de Cesarea; el mateix Foci diu que Gelasi de Czic no fou bisbe de Cesarea, i que bisbes d'aquesta ciutat amb nom Gelasi n'hi va haver dos o potser tres.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192121" title="Agrupament Escolta Mare de Du de Montserrat" nonfiltered="4518" processed="4509" dbindex="79537">

L'Agrupament Escolta Mare de Du de Montserrat s l'agrupament escolta confessional ms antic de Catalunya. Forma part de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya. T la seu al carrer Sant Joan de la Salle, 3 a Barcelona.

Activitat.
Actualment l'agrupament organitza activitats per castors, llops, rangers i pioners.

Histria.
L'any 1930 Mossn Antoni Batlle crea l'Agrupament Escolta Mare de Du de Montserrat (del qual en fou consiliari), desprs d'interessar-se per l'escoltisme a travs de Josep Maria Batista i Roca. Mossn Antoni Batlle fou qui introdu la coeducaci dins el mn de l'escoltisme i el guiatge de Catalunya.

Enllaos externs.
Agrupament Escolta i Guia Mare de Du de Montserrat






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192123" title="Coborriu de la Llosa" nonfiltered="4519" processed="4510" dbindex="79538">
Coborriu de la Llosa s un poble de la Cerdanya, entre Prullans i Lles, muntanya amunt, vora el riu de Coborriu. 

Fou municipi independent el segle XIX, per actualment depn del municipi de Lles, ja que noms hi resten l'esglsia, de Santa Llcia, i molt poques cases, presidides per la gran casa pairal de Ca l'Espanya, de la famlia dels Vegueria (Bagaria) que, b que reformada a principis -i finals- del segle XX, conserva el seu nucli central antic i la faana amb elements, com a mnim, del segle XVIII. L'economia del poble es basa principalment en la ramaderia. 

El poble es troba a la ruta del Cam dels bons homes.

 Fonts . 
Pascual Madoz, Diccionario geogrfico-estadstico-histrico de Espaa, Madrid 1845-50.
Gran Enciclopdia Catalana, Barcelona.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192125" title="Els Pastorets de l'Ametlla de Merola" nonfiltered="4520" processed="4511" dbindex="79539">
Pastorets de l'Ametlla de Merola s una agrupaci cultural esplai que celebren Els Pastorets a l'Ametlla de Merola (Bergued) fundada el 1878, i que conformen una tradici molt arrelada en la qual hi participen tots els vens. Actualment els impulsa l Agrupaci Cultural Esplai, fundada el 1975, que tamb s ocupa de mantenir i revitalitzar altres manifestacions culturals.

El 1878 es van fer le primeres representacions durant la celebraci de la Missa del Gall on un conjunt de persones vestides de pastors baixaven del cor i anaven a adorar el nen Jess fent una cerimnia organitzada per les Germanes Dominiques. El 1880 els prohibiren fer-ho a l'esglsia i ho van celebrar al teatre vell, fins que le 1902 es va construir el teatre nou. El 1912 van estrenar La Rosa de Jeric, pea que representaran ininterrompudament fins el 1936. Desprs de la guerra civil espanyola continuaren fent les representacions en catal, malgrat la prohibici de les autoritats franquistes.

EL 2007 van rebre la Creu de Sant Jordi

 Enllaos externs .
 Pgina de l'Ametlla de Merola sobre els Pastorets;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192128" title="Almohaja" nonfiltered="4521" processed="4512" dbindex="79540">


Almohaja s una localitat de la comarca de la Comunitat de Terol, a la provncia de Terol, a l'Arag. Est situat a la serra del mateix nom, que forma part del Sistema Ibric.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192129" title="Alobras" nonfiltered="4522" processed="4513" dbindex="79541">


Alobras s un municipi de la comarca de la Comunitat de Terol, a la provncia de Terol, Arag. Est situada en les serres que formen el Sistema Ibric.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192130" title="Alpes" nonfiltered="4523" processed="4514" dbindex="79542">


Alpes s un municipi de l'Arag, situat a la provncia de Terol, concretament a la comarca de la Comunitat de Terol. s un petit municipi eminentment agrcola i el terme municipal est atravessat pel riu Pancrudo.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192131" title="Argente" nonfiltered="4524" processed="4515" dbindex="79543">


Argente s un municipi de l'Arag, situat a la provncia de Terol i enquadrat a la comarca de la Comunitat de Terol. Est situat a les serres de Lidon i de la Palomera, a l'altipl de Visiedo. Cal destacar l'esglsia de Santa Maria la Mayor, edifici barroc. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192132" title="Gran Premi de Blgica del 1997" nonfiltered="4525" processed="4516" dbindex="79544">
Resultats del Gran Premi de Blgica de Frmula 1 disputat la temporada de 1997 al circuit de Spa-Francorchamps el 24 d'agost del 1997. 
 

 Resultats .






 Altres .

 Pole:  Jacques Villeneuve   ;
 Volta rpida: Jacques Villeneuve   1' 52. 692s;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192134" title="Alloza" nonfiltered="4526" processed="4517" dbindex="79545">


Alloza s un municipi d'Arag, situat a la provncia de Terol, comarca d'Andorra-Serra d'Arcs. Est situat molt a prop del barranc de Canales i compta amb una bonica esglsia parroquial.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192135" title="Ario" nonfiltered="4527" processed="4518" dbindex="79546">


Ario s un municipi d'Arag, situat a la provncia de Terol, concretament a la comarca d'Andorra-Serra d'Arcs. Molt proper al riu Martn, forma part del Parc Cultural del Ro Martn. 

L'esglsia parroquial est dedicada a Sant Salvador i compta amb un sepulcre rococ d'un cavaller de l'orde de Malta. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192137" title="Anadn" nonfiltered="4528" processed="4519" dbindex="79547">


Anadn s un municipi d'Arag, situat a la provncia de Terol i enquadrat a la comarca de les Conques Mineres. 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192139" title="Gran Premi de Blgica del 1998" nonfiltered="4529" processed="4520" dbindex="79548">
Resultats del Gran Premi de Blgica de Frmula 1 disputat la temporada de 1998 al circuit de Spa-Francorchamps el 30 d'agost del 1998. 
 

 Resultats .






 Altres .

 Pole:  Mika Hkkinen   1' 48. 682  ;
 Volta rpida: Michael Schumacher   2' 03. 766 ;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192141" title="Sant Pere d'Olopte" nonfiltered="4530" processed="4521" dbindex="79549">
L'esglsia de Sant Pere d'Olopte, es troba a la part alta d'un petit promontori a l'esquerra de l'entrada del poble d'Olopte, a la comarca de la Baixa Cerdanya. 

La parrquia estava originalment sota la advocaci de Sant Feliu i com moltes de les esglsies d'aquesta zona est documentada a l'acta de consagraci de finals del segle X de la Seu d'Urgell. 
Edifici. 
La nau s de planta rectangular amb un absis semicircular amb coberta de volta apuntada. Cap al segle XVII se li van afegir dues capelles formant un creuer. 

La porta d'entrada es compon de cinc arquivoltes. Tres de planta rectangular alternant-se amb altres dues de columnes, els capitells estan llaurats amb palmells, pinyes i fulles d'acant. Als arcs poden veure's les figures de Adam i Eva a la seva arrencada i entre ambdues figures set caps humanes i dues pinyes. 

A l'absis exteriorment pot veure's, a la seva part superior un fris de dents de serra sobre mnsules esculpides. T un campanar de torre bastant posterior a la seva construcci inicial, que es creu va ser a la fi del segle XII. 

Procedent d'aquesta esglsia es conserva, al Museu Nacional d'Art de Catalunya, a Barcelona, una talla policromada de finals del segle XII, d'una Verge amb Nen. 

Vegeu tamb.
Art romnic de la Baixa Cerdanya;

Bibliografia.
Ventosa i Serra, Enric,Les esglsies Romniques de la Cerdanya 2004,Barcelona,Farell Editors ISBN 84 95695 39 1;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192143" title="Determinisme" nonfiltered="4531" processed="4522" dbindex="79550">
En un primer nivell, s'entn el determinisme com una doctrina filosfica que defensa que tot succs, incloent el pensament i la conducta humanes, la decisi i l'acci, estan fixats, condicionats i establerts per una cadena de causes i conseqncies, sense que l'atzar prengui un paper en cap moment. Una formulaci alternativa del determinisme s la tesi que de cada instant tan sols se'n pot desenvolupar exactament un possible futur. Sota aquest sentit general, tamb s'ha aplicat la noci de determinisme a la histria, concebent-la com un procs universal.

Prenent aquesta definici laxa de determinisme, totes les doctrines que defensen que existeix un dest ineluctable o la predestinaci en l'home estan englobades en el determinisme. En un sentit ms estricte, per, es considera que el determinisme no concerneix l'mbit hum (tot i que hi pot influir), sin que s universal, associat a la idea d'una causalitat que regeix l'univers sencer. Aquest fet ha propiciat que a vegades s'hagi identificat el determinisme amb el mecanicisme.

Limitacions humanes al determinisme.
La doctrina determinista no s susceptible de prova, com tampoc la doctrina oposada. Per aquest fet, es considera habitualment que el determinisme s una hiptesi, sigui cientfica o metafsica. Alguns autors manifesten que la doctrina determinista no pot provar-se nicament degut al carcter finit de la ment humana i a la impossibilitat de tenir en compte tots els estats de l'univers. El fragment ms fams en aquest sentit s el que es troba en el prefaci de la Thorie analytique des probabilits (1820), de Laplace:

 Una intelligncia que conegus en un moment donat totes les forces que actuen en la Naturalesa  i la situaci dels ssers de qu es compon, que fos suficientment vasta per sotmetre aquestes dades a l'anlisi matemtic, podria expressar en una sola frmula els moviments dels majors astres i dels menors toms. Res seria incert per a ella, i tant el futur com el passat estarien presents davant de la seva mirada.

Definici formal.
No s correcte, i es presta a nombroses confusions, identificar el determinisme com a doctrina nicament causalista o prediccionista; algunes teories fsiques, com ara la mecnica quntica, que no sn considerades deterministes en el sentit en qu ho s la mecnica clssica, segueixen sent considerades causalistes, per no deterministes. L'exemple ms clar en aquest sentit s el formulat pel principi d'incertesa de Heisenberg. En aquest sentit, cal rebutjar la primera definici presentada de determinisme, i fer una definici formal ms rigorosa de sistema determinista.

Suposem que un sistema s determinista quan compleix les condicions segents:
El sistema s tancat, s a dir, no admet elements o esdeveniments externs al sistema que alterin les seves condicions o el seu desenvolupament.
Tots els elements, esdeveniments i estats del sistema sn del mateix tipus ontolgic (s a dir, no s'admet considerar alhora estats mentals i esdeveniments fsics, per exemple).
Inclou seqncies temporals de forma que es mantinguin les relacions funcionals entre els seus elements.
El sistema t un conjunt de condicions inicials, no necessriament determinat.

Cal notar que no es demana la propietat de ser predictible, s a dir, que se'n pugui predir qualsevol estat del sistema un cop conegudes les condicions inicials, els elements i les lleis de dependncia funcional. Tot i que alguns autors associn directament determinisme amb predictibilitat, existeixen sistemes no deterministes dels quals se'n poden predir estadsticament els seus estats.

Repercussions filosfiques.
El determinisme ha estat molt combatut per diversos filsofs: Kant l'acceptava en relaci al mn dels fenomens, per el rebutjava en l'mbit de la llibertat humana. Tamb Fichte reflexion al respecte, afirmant que si es preferia la llibertat al determinisme, calia optar per l'idealisme i no pel materialisme. La major part dels pensadors existencialistes s'han oposat al determinisme, en considerar que, des d'un punt de vista tic i antropolgic, aquesta concepci s'oposava al lliure albir de l'home per a decidir; aquesta necessitat de poder escollir s necessria, per als existencialistes, com a condici per a qu existeixi l'home, pel que no li pot ser negada.

La major part d'obres sobre filosofia de la cincia intenten discutir sobre les diferents formes de determinisme, i la seves repercussions en la concepci de l'univers i de l'home.

Referncies.


Fonts.


Enllaos externs.
 Entrada a l'Enciclopdia Stanford de Filosofia. ;
 Introducci al lliure albir i el determinisme, de Paul Newall. ;
 The Society of Natural Science, dedicada a reflexionar sobre les conseqncies del determinisme. ;
 Secci de determinisme del filsof Ted Honderich. ;
 Determinisme en la histria. ;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192145" title="Fred Basset" nonfiltered="4532" processed="4523" dbindex="79551">
Fred Basset s el protagonista d'una tira cmica homnima creada per Alez Graham. Els seus amos sn un matrimoni de classe mitjana, ella s mestressa de casa. El gos reflexiona sobre la vida i es decanta per la comoditat, fugint de situacions de perill amb altres gossos. Barreja conductes animals, com la recerca d'ossos o els concursos canins, amb pensament humanitzats, que el lector veu en els globus. El gos no parla, a diferncia d'altres animals de cmic. La tira es publica a diversos diaris de tot el mn des del 1963.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192146" title="Pielinen" nonfiltered="4533" processed="4524" dbindex="79552">
El llac Pielinen s el quart llac ms gran de Finlndia. Es troba a l'est del pas, a la regi de la Carlia Septentrional, a una altitud de 93,7 msnm. T una superfcie de 894,21 km, amb una llargada mxima de 120 km i una amplada mxima de 40. La profunditat mitjana s de 9,9 m. Cont ms de 1000 illes al seu interior.

Al nord del llac trobem la ciutat de Nurmes, a l'oest el Parc Nacional de Koli i a l'est la ciutat de Lieksa.

L'asteroide 1536 Pielinen va agafar el seu nom d'aquest llac.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192148" title="Kuer" nonfiltered="4534" processed="4525" dbindex="79553">

El Kuer (francs La Chiers, en alemany Korn) s un riu de 112 km que neix a Uewerkuer a Luxemburg, passa a Frana a Rodange, fa la frontera  belgo-francesa a Torgny per 2 km i es desemboca al Mosa a Bazeilles a Frana. s l'nic riu de Luxemburg que no fa part de la conca del Mosella. 

s un riu de rgim pluvial amba fora variacions de cabal: un mxim entre 32 i 46 m de desembre fins a abril, i un mnim de 10,9 m de juny a octubre. Les principals localitats regades pel Kuer sn Differdeng, Athus, Longwy, Torgny, Montmdy i Sedan.

A l'aiguabarreig amb el Mosa, s'ha creat una ZNIEFF  s a dir una  zona natural d'inters ecolgic, faunstic i florstic  on s'han inventoriat 200 espcies d'animals (dels quals 115 protegides i 26 amenacades (11 ocells i 15 insectes). L'avifauna s impressionant amb una diversitat de 137 espcies.
 Ocells notables de la vall del Kuer .


 Afluents .
el Crusnes;
el Ton;
l'Othain.
el Thonne;
el Loison;
el Marche;
l'Aulnois;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192150" title="Llac Volta" nonfiltered="4535" processed="4526" dbindex="79554">

El Llac Volta, situat a Ghana, amb 8.502 km  s l'embassament ms gran del mn. El llac s'extn al llarg de 520 km, entre la ciutat de Yapei i la presa d'Akosombo. La profunditat mitjana del llac s de 18,8 m i la mxima de 75 m.

El llac Volta hi van a parar el Volta Blanc i el Volta Negre, dos rius que en unir-se formen el riu Volta, el qual desguassa a l'Oce Atlntic.  El llac es form el 1965, quan es constru la presa d'Akosombo. La construcci de l'embassament va fer que 78.000 persones haguessin de canviar de poble, aix com dos-cents mil animals.                               


La presa d'Akosombo proporciona electricitat a bona part del pas. El llac es fa servir com a via de transport de mercaderies i de persones en frries. El 9 d'abril de 2006 un vaixell de passatgers es va enfonsar, provocant la mort de prop de 150 persones.                             

El Parc Nacional de Digya es troba a la riba oest del llac.             




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192151" title="Jose Antonio Urrutikoetxea Bengoetxea" nonfiltered="4536" processed="4527" dbindex="79555">
Jose Antonio Urrutikoetxea Bengoetxea conegut com Josu Ternera s un militant histric de l'organitzaci armada basca Euskadi Ta Askatasuna (ETA).

Biografia.

Els seus inicis van ser als 17 anys a ETA-V Assamblea, fins que l'any 1971 s'incorpor al front militar de la banda i pass a la clandestinitat. L'any 1980 pass a formar part de l'executiva de l'organitzaci. El 1990 va ser empresonat a Frana, desprs de ser detingut a Baiona, fins el 1996 que va ser extradit a Espanya. Anys ms tard, Ternera fou diputat del Parlament Basc per Euskal Herritarrok fins que va ser declarat en busca i captura. Des de llavors, Josu Ternera torna a viure en la clandestinitat com a nmero u d'ETA.

Josu Ternera ha sigut sempre un dels partidaris ms ferms de la violncia com a via per arribar a l'autodeterminaci d'Euskal Herria.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192152" title="2026" nonfiltered="4537" processed="4528" dbindex="79556">


 Esdeveniments .
Pasos Catalans:
 Barcelona: Est prevista la finalitzaci de les obres de la Sagrada Famlia;
Mn:

 Naixements .
Pasos Catalans:
Mn:

 Necrolgiques .
Pasos Catalans:
Mn:


 Pgines que s'hi relacionen .
Calendari d'esdeveniments;
Taula anual del segle XXI;
----
Un any abans / Un any desprs









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192153" title="Santa Maria de Tall" nonfiltered="4538" processed="4529" dbindex="79557">



L'esglsia de Santa Maria de Tall, es troba a Tall, prop de Bellver de Cerdanya, a la ribera esquerra del riu Segre dintre de la comarca de la Baixa Cerdanya. Coneguda antigament amb el nom de Santa Maria Cabanaria (es creu per les nombroses cabanyes de pastors que havia pels voltants). A partir de l'any 1842 s Santuari i va ser declarat al 1993 b d'inters cultural. 
Histria. 
Com cannica ja existia l'any 891, car estaven presents el seu arcedi amb clergues a la consagraci de l'esglsia de Sant Andreu de Baltarga. A l'acta de consagraci de Santa Maria d'Urgell al segle IX, s anomenada en primer lloc i fent esment de les esglsies i pobles que li pertanyies. Al segle X el bisbe Sisebut la va don a l'esglsia de la Seu d'Urgell. 

La comunitat es va traslladar a viure a Bellver des del segle XVI, tenia llavors el ttol de 

Venerable Comunitat de senyors canonges i clergues de Santa Maria de Tall i de Sant Jaume de la Vila de Bellver. 

Per aquest allunyament dels seus monjos i per les ocupacions franceses va entrar en decadncia el culte en Santa Maria.

Edifici. 
La planta de la nau s ms ampla a l'entrada que a la capalera que s acabada amb un absis amb coberta de volta de can de mig punt. La planta est dividida en quatre parts per arcs torals. A la dreta de l'absis es troba la porta de la sagristia i a la part esquerra l'entrada al campanar de 22 metres d'altura , tant aquest com la sagristia van ser afegits al segle XVII. El temple es trobava la imatge de Santa Maria de Tall, una talla policromada de la Verge amb Nen, de 90 centmetres, datada de finals del segle XII o principis del segle XIII, actualment es venera a la parrquia de Bellver de Cerdanya.
Exterior.
La faana principal amb una gran entrada conserva els ferros originals, sobre ella al seu centre es troba una cul i dues finestres estretes, es remata amb una espadanya petita de dos buits. A l'absis s'observa un fris d'arcs cecs sostinguts per mnsules de forma triangular. La seva construcci es data de mitjan del segle XI. La torre campanar va ser construda el segle XVII.

 Vegeu tamb .
Art romnic de la Baixa Cerdanya;
Bibliografia.
Ventosa i Serra, Enric,Les esglsies Romniques de la Cerdanya 2004,Barcelona,Farell Editors ISBN 84 95695 39 1;
 Enllaos externs .
Monestirs catalans ;
Santa Maria de Tall, informaci i fotografies;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192154" title="Antidiabtic" nonfiltered="4539" processed="4530" dbindex="79558">
Un antidiabtic o hipoglucemiant s aquell medicament que prev o millora la diabetis, s a dir, els nivells excessius de glucosa en sang.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192155" title="Pennsula de Kola" nonfiltered="4540" processed="4531" dbindex="79559">

La Pennsula de Kola (en rus:                    , Kol'skij poluostrov) s una pennsula que es troba al nord de Rssia, a la provncia de Mrmansk. Limita al nord amb el Mar de Barentsz, i a l'est i sud amb el Mar Blanc.

La frontera occidental de la Pennsula de Kola s'extn seguint el meridi des del  Golf de Kola a travs del llac Imandra, el Llac Kola i el riu Niva fins el Golf de Kandalaksha. La pennsula ocupa una superfcie de ms de 100.000 km2. La costa septentrional s'eleva abruptament des del nivell del mar, mentre que la meridional es prcticament plana. A l'oest de la pennsula es troben dues serralades: les muntanyes Khibinys i la tundra de Lovozero (que arriben als 1120 msnm) . En elles s'hi ha trobat diversos minerals: apatita, ferro, alumini, titani i mica. Els rius sn nombrosos i sn un important hbitat del salm atlntic. 

El clima des la Pennsula de Kola s menys fred del que li pertocaria per la latitud per la influncia de la corrent del Golf: la temperatura mitjana oscila entre els -10C de gener i els 10 de juliol. El sud de la pennsula s coberta de taig, mentre que al nord els arbres tendeixen a espaiar-se i predomina la tundra. 
La pennsula s habitada majoritriament per lapons (o Sami). La principal ciutat de la zona s Mrmansk que es troba junt al mar de Barentsz, al lmit occidental de la pennsula. Durant els anys del rgim sovitic, Mrmansk fou la seu d'una de les principals bases navals i de construcci de submarins.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192156" title="Rocha (Uruguai)" nonfiltered="4541" processed="4532" dbindex="79560">

Rocha s una ciutat de l'Uruguai, capital del departament de Rocha. S'ubica a les vores del rierol homnim, 210 quilmetres a l'est de Montevideo. 

Histria.

Les primeres famlies a les quals se'ls va adjudicar assentament definitiu en aquestes terres provenien d'Espanya (principalment d'Astries) i les portaven per tal de conquerir la costa de la Patagnia. El vapor en el qual viatjaven va haver de desembarcar a les costes de Maldonado. Les famlies van quedar a situaci de dipsit transitori, la Reial Hisenda es feia crrec de les despeses de la seva estada.

Rafael Prez del Puerto, Ministre de la Reial Hisenda, persona entesa en la tcnica pobladora, en un informe de 1791, relata: en les quaranta lleges entre San Fernando de Maldonado i Santa Teresa no hi ha poble, capella ni uni de gent, que sigui capa, de contenir els desordres que a l'empara de la seva poblaci escassa i desordenada es cometen.

Per salvar aquest i altres perjudicis s que proposa formar un o dos pobles compostos d'aquell nombre de famlies que estan sense assentament fix. El 22 de novembre de 1793, va quedar elegit el lloc d'emplaament del poble, el que correspon a les seves quaranta cases modestes i el bossot que feia d'empriu (anomenat fins avui Rincn de los Barrios).

La modesta capella de la Nostra Senyora dels Remeis es crea el 23 de novembre de 1794. L'nima de l'obra de la capella va ser el capell rector de San Carlos, Manuel de Amenedeo Montenegro.

El terreny on avui ocupa la ciutat de Rocha va pertnyer a Jos Texeyra (Techera) Caballero i abans de 1790 a Manuel Balao i Vicente Machado, els qui a requeriment de Rafael P. del Puerto el van permutar per altres camps pertanyents a l'Estana del Rei.

La repartici es faria d'acord amb les lleis dels regnes: cent quadres quadrades de 100
vares de costat, subdividides en solars de 25 vares de front per 50 de de fons.

El 22 de novembre de 1793, Prez del Puerto parteix per al "pagament de Rocha". Se suposa que el
nom de Nostra Senyora dels Remeis prov que se li va encomanar abans de partir.

Actualitat.

Actualment, s la ciutat capital del departament de Rocha, amb una poblaci de gaireb trenta mil
habitants, i lloc on es concentra l'activitat comercial, administrativa i de serveis.
Entre els seus carrers de llambordes, (motiu d'inspiraci per a alguns dels cantautors locals),
s'observen valuoses edificacions amb caracterstiques dels estils eclctics, art dco,
modernisme, entre d'altres. A ms, a les zones ms noves de la ciutat corren grans i amples avingudes com, per exemple, les segents: Luis Alberto de Herrera, Monterroso, Ituzaing, Florencio Martnez, i Agraciada. 

Els carrers de llambordes es troben en zones antigues de la ciutat com el centre, encara que els principals carrers centrals sn d'asfalt o formig. En els ltims anys la ciutat s'ha ests de forma sorprenent, creant molts barris nous.

Esport.

En el futbol es destaca el Rocha Ftbol Club, que va guanyar el torneig obertura de la categoria B l'any 2003, i el de l'A l'any 2005, sent el primer i nic equip de l'interior que ho va aconseguir. Rocha tamb compta amb una lliga de futbol. En aquesta lliga els "grans" sn Palermo, un dels ms grans de l'interior, i Lavalleja. Rocha t tamb una lliga de futbol infantil integrada per Palermo, Lavalleja, Artigas, Tabar, Rocha Athletic Club i Deportivo La Paloma. La ciutat t, a ms, dos estadis municipals: el Dr. Mario Sobrero i el Tenis. 

Rocha t una selecci de bsquet, diversos equips de rugbi i un equip de ciclisme, entre moltes altres disciplines.

Els dos centres esportius o gimnasos ms importants sn el Club Unin, el CADER i el Polideportivo Rocha, que s el ms freqentat. Ofereix nataci i esports aqutics, sala de musculaci, futbol, bsquet, voleibol, taules de ping pong, gimnstica comuna, gimnstiques especials i aerbica, karate i boxa, entre altres.

Enllaos externs.
Diari El Este de Rocha ;
Rochatotal.com ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192157" title="Bar (riu)" nonfiltered="4542" processed="4533" dbindex="79561">


El Bar s un riu francs de 61,7 km que neix a Buzancy i que es desemboca al Mosa a Vrigne-Meuse. 

A l'poca de Llus Felip s'ha construt un canal parallelment al riu, el Canal de les Ardenes que enllaa l Aisne al Mosa mitjanant 27 rescloses.

s un riu de rgim pluvial amb fora variacions de cabal: un mxim entre 8,1 i 10,4 m de desembre fins a abril, i un mnim de 1,47 m de juny a octubre. Les principals localitats regades pel Bar sn  Brieulles-sur-Bar, les Petites-Armoises, Tannay, Vendresse, Chmery-sur-Bar, Omicourt, Chhry, Cheveuges, Saint-Aignan i Villers-sur-Bar.

A la vall del Bar, s'ha creat una ZNIEFF  s a dir una  zona natural d'inters ecolgic, faunstic i florstic  a les localitats Tannay i Vendresse, anomenada Les Prairies de la Valle de la Bar entre Tannay et Vendresse (en catal: Els prats de la vall del Bar entre Tannay i Vendresse) on s'han inventariat 70 espcies d'animals (dels quals 28 amenaades).

Afluents.
 El Bivre;
 El Bairon ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192158" title="Francisco Surez" nonfiltered="4543" processed="4534" dbindex="79562">

Francisco Surez (Granada, 1548, Lisboa, 1617) fou un jesuta, destacat filsof i teleg de finals de l'edat mitjana. Va rebre influncies de Toms d'Aquino, Duns Escot i dels corrents nominalistes. La seva obra ms coneguda foren les Disputationes metaphysicae.

Doctrina filosfica.
Ontologia.
Per Francisco Surez, la metafsica s l'estudi de Du, o la cincia racional de l'sser real. Aquesta s'ha de centrar en tres elements: el concepte d'ens, en els atributs (de Du) i els primers principis, i en les causes.

No delimita una distinci real entre essncia i existncia. No obstant aix, s que formula un determinat principi d'individuaci: la incomunicabilitat dels elements d'una determinada substncia la fa diferent de les altres.

Epistemologia.
Distingeix entre dues menes de conceptes: el formal i l' objectiu. El concepte formal s la intelligncia verbum mentis; s l'acte amb qu es concep l'ens o la ra formal de l'ens. El concepte objectiu, en canvi, s l'objecte present conegut, tal i com es mostra en la ment de l'observador sota la denominaci del concepte formal. El concepte objectiu s la ra immediatament coneguda o representada amb el concepte formal.

L'enteniment hum pot conixer el singular per forma espiritual, que s l'abstracci de la cosa impresa. No obstant aix, la cosa present en la ment s signe de la realitat fsica de l'objecte real. Els judicis sn l'acte suprem del coneixement objectiu, en resultar de la combinaci de dos conceptes objectius.

L'acte de conixer s'ha d'entendre no com el fet que la potncia vegi quelcom igual a la causa exterior que la determina, sin que noms es dna quan la mateixa capacitat de conixer concep el concepte objectiu, mitjanant el concepte formal: en conseqncia, la cosa es mostra sempre sota el concepte formal.

Per tant, els universals tenen una realitat en la ment amb fonament en la cosa. Els conceptes universals sn unvocs, no respecte la realitat extramental, sin respecte el concepte objectiu (o si es prefereix, el coneixement de l'objecte), el qual est en la ment amb el fonament en la cosa.

Obres.
D'entre les seves obres, destaquen:
Disputationes metaphysicae;
De anima;
De legibus ac Deo legislatore;
Defensio fidei adversus anglicanae sectae errores;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192159" title="Lle XI" nonfiltered="4544" processed="4535" dbindex="79563">

Lle XI s el nom que va prendre el cardenal Alessandro Ottaviano di Medici en esdevenir Papa. Pertanyia a una branca secundria de la gran famlia florentina i era nebot del Papa Lle X. El seu cos, duc de la Toscana, el va nomenar ambaixador davant del Papa Pius V, i es mantingu en el crrec 15 anys. El 1573 va ser nomenat bisbe de Pistoia i desprs de Florncia. El 1596 Climent VIII el va enviar a Paris com a llegat apostlic, participant a la reconciliaci d'Enric IV de Frana amb l'Esglsia catlica.

A la mort de Climent VIII els cardenals estaven dividits entre els espanyols, els francesos i els nomenats pel Papa. El cardenal Alessandro di Medici va ser escollit i recolzat per tots. Probablement hi va influir el fet que Enric IV, convertit en parent del Papa pel seu matrimoni amb Maria di Medici va enviar-li 300.000 ducats.

El seu pontificat va durar 27 dies o 17, si com era tradici llavors, es comptava des del moment de la coronaci i no el de l'elecci.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192164" title="Aisne (belga)" nonfiltered="4545" processed="4536" dbindex="79564">

L'Aisne s un riu belga de 61,7 km que neix a Odeigne i que es desemboca a l'Ourthe a Bomal, a la provncia de Luxemburg

El riu coneix un caball fort: de 610 m a la font a 190 a l'aiguabarreig amb l Ourthe en una vall molt turstica amb cmpings i restaurants gastronmics. A la vall de l'Aisne hi ha una lnia tramviria histrica.

El riu rega Ereze, Amonines, Blier i la ciutat de Durbuy.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192165" title="Aisne (desambiguaci)" nonfiltered="4546" processed="4537" dbindex="79565">

Aisne (belga): afluent de l'Ourthe a Blgica;
Aisne: departament de Frana;
Aisne (francs): riu de Frana;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192166" title="Nalbach" nonfiltered="4547" processed="4538" dbindex="79566">
Nalbach s un municipi del districte de Saarlouis, a Saarland, Alemanya. Est situat aproximadament a 8 km de Searlouis i a 20 km al nord-oest de Saarbrcken.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192169" title="Palau Mald" nonfiltered="4548" processed="4539" dbindex="79567">

El Palau Mald s un edifici construt pels Cortada al segle XVII entre els carrers del Pi i de Perot lo Lladre, a la Ciutat Vella de Barcelona. Disposa de planta baixa i dos pisos. Pertangu als barons de Mald i Maldanell, entre els quals l'escriptor Rafael d'Amat i de Cortada, ms conegut com a Bar de Mald, que hi vivia i on escrigu el seu monumental Calaix de Sastre. El segle XIX, a travs d'enllaos matrimonials,  pass a mans dels marquesos de Castellbell. Desprs de la Guerra Civil Espanyola es dedic a cinema, galeries comercials i habitatges.


Enllaos externs.
El Palau Mald a Histries de Catalunya, TVC;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192172" title="Frank Herbert" nonfiltered="4549" processed="4540" dbindex="79568">

Franklin Patrick Herbert, Jr. fou un escriptor de cincia ficci nord-americ, aclamat pels crtics i comercialment exits. La seva obra ms coneguda s la novella de Dune i les seves cinc seqelles. La saga de Dune, situada en el futur distant i abarcant diversos milers d'anys, toca temes com la supervivncia humana i l'evoluci, l'ecologia i la intersecci de poltica i del poder. Es considera popularment que s un dels clssics de cincia ficci.


 La saga de novelles Dune .
Frank Herbert va escriure les segents sis novelles dins de la saga de Dune:
Dune (1965);
El Messies de Dune (1969);
Fills de Dune (1976);
Du emperador de Dune (1981);
Heretges de Dune (1984);
Casa capitular Dune (1985);

 Continuaci de la saga de Dune .
El fill de Frank Herbert, Brian Herbert, juntament amb Kevin J. Anderson han afegit una srie de novelles a la saga de Dune. Han emprat notes que Frank Herbert va deixar escrites, algunes de les quals havien passat desaparcebudes durant anys, i que es refereixen tant a la histria de l'univers Dune abans de la primera novella de la saga com desprs de la sisena novella de la saga original.

Primer van escriure tres novelles situades en el temps immediatament abans de la primera novella Dune: Casa Atreides (1999), Casa Harkonnen (2000) i Casa Corrino (2001). Tot seguit van presentar tres novelles referents al passat lluny en el qual la humanitat va lliurar una encarnissada batalla amb les mquines pensants: La Jihad Butleriana (2002), La creuada contra les mquines (2003) i La batalla de Corrin (2004). Tamb aportaren una recopillaci de notes de Frank Herbert dins de La carretera cap a Dune (2005) que contenen captols no publicats i escenes de Dune i delMessies de Dune.

Les dues darreres adicions a la saga conclueixen la histria que va quedar inacabada a la srie de sis novelles originals: Els caadors de Dune (2006) i Els cucs de Dune (2007).




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192180" title="Monthly Shonen Jump" nonfiltered="4550" processed="4541" dbindex="79569">
 va ser una revista de manga publicada al Jap per l'editorial Shueisha desde el 6 de febrer de 1970. Com indica el nom, era una edici mensual i tamb incloa diferents mangues, de la mateixa manera que la seva revista germana i molt ms coneguda Weekly Shonen Jump. El 22 de febrer del 2007 Shueisha va anunciar que la Monthly Jump deixaria publicaria el seu ltim nmero al juliol (el nmero del dia 6 de juny de 2007 va ser l'ltim) i algunes de les sries continuaran publicant-se a la nova revista anomenada Jump Square que comenar a publicar-se a partir de novembre.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192182" title="Teatre Mariinski" nonfiltered="4551" processed="4542" dbindex="79570">

El Teatre Mariinski (en rus:                 ), que tamb va ser conegut formalment com el Teatre d'pera i Ballet Kirov (1935-1992) i com Acadmia Nacional d'pera i Ballet (1920-1935), s un teatre histric d'pera i ballet situat a Sant Petersburg, Rssia. s seu del Ballet Mariinski (o Ballet Kirov). Des del retir de Yuri Temirkanov l'any 1988, el mundialment fams director Valeri Gergiev hi treballa com a director general.

Deu el seu nom a Maria Fedorovna, esposa del tsar Alexandre II de Rssia. Va ser construt entre 1859 i 1860 per l'arquitecte Albert Cavos, inspirat en el treball de Gotfried Semper, en particular l'pera de Dresden.

Durant l'era sovitica es va conixer amb el nom de Teatre Kirov en honor al poltic sovitic Serguei Kirov. A partir de l'any 1992 va tornar a utilitzar-se el seu nom original.

Al Mariinski estan lligats els millors xits de l'pera i el ballet russos. La seua companyia de ballet va ser dirigida per Marius Petipa (1818-1910) que hi va crear la coreografia per a ms de 60 ballets. En el seu escenari escenari han actuat els ms destacats artistes russos d'pera i ballet, entre ells els cantants Feodor Xaliapin i Leonid Sbinov, els ballarins Vtslav Nijinski, Anna Pvlova, Tamara Karsavina, Matilde Kshesinskaia, Olga Spesivtseva, Galina Ulanova, Natalia Dudinskaia i molts altres.

 Origen .
L'any 1783, per inniciativa de Caterina la Gran, es va establir el Teatre Imperial d'pera i ballet de Sant Petersburg, tot i que a la cort hi havia hagut una companyia italiana de ballet des de les primeries del Segle XVIII. Inicialment, les representacions d'pera i ballet van tenir lloc al Teatre Karl Knipper, un edifici de fusta situat en el prat de Tsaritsa, prop de l'actual Pont Tripartit, tamb conegut com Teatre Mali ("petit"). El Teatre Hermitage, annex al Palau d'Hivern, era utilitzat per acollir representacions dirigides a una audincia elitista, d'invitats aristocrtics de l'Emperadriu.

Posteriorment l'arquitecte Antonio Rinaldi va dissenyar un nou edifici per a la companyia d'pera i ballet, que es va inaugurar l'any 1783. Conegut com Gran Teatre Imperial Kmenni, va ser situat a la plaa del teatre. Ambds noms li van ser adjudicats per a distingir-lo del petit teatre de fusta: "Kmenni" s el mot rus per a "pedra" i "Bolxoi" significa "gran". L'any 1836, el Bolxoi Kmenni va ser renovat amb un nou disseny d'Albert Cavos (fill de Catterino Cavos, un compositor d'pera), i va servir com a teatre principal de l'pera i ballets imperials.

El 29 de gener de 1849, es va inaugurar el circ eqestre a la plaa del teatre. Tamb era obra de l'arquitecte Cavos.  L'edifici va ser dissenyat per a poder ser utilitzat tamb com a teatre. Disposava d'una estructura de fusta en el llavors popular estil neo-bizant. Deu anys desprs, qual el circ es va cremar, Cavos el va reconstruir com a teatre d'pera i ballet, amb el major escenari que hi havia a l'poca en tot el mn. Amb una capacitat de 1.625 localitats assegudes i la clssica estructura de teatre itali en forma d'U, el teatre es va inaugurar el 2 d'octubre de 1860 amb una representaci de l'pera Una vida pel tsar. El nou teatre va ser anomenat Mariinski, en honor a la seua reial patrocinadora, l'emperadriu Maria Alexandrovna.

 Histria destacada . 

El Teatre Imperial Mariinski i el seu predecessor, el teatre Bolxoi Kmenni, van ser l'escenari de les estrenes de moltes peres de Glinka, Mssorgski i Txaikovski. Per iniciativa del director teatral Ivan Vsevolozhski, tant el Ballet Imperial com l'pera Imperial van ser traslladades al Teatre Mariinski l'any 1886, perqu el Teatre Bolxoi Kmenni es considerava insegur. Durant els anys segents, el coregraf Marius Petipa hi va presentar moltes de les seues obres mestres, incloent-hi algunes de les pedres de toc del repertori de ballet com ara La bella dorment l'any 1890, El trencanous l'any 1892, Raymonda l'any 1898, i la recuperaci definitiva de El llac dels cignes (amb Lev Ivanov) l'any 1895.

El primer ballet original en produir-se al Mariinski va ser La pndola mgica, amb coreografia de Petipa i msica de Lon Minkus.

El teatre ha vist les estrenes absolutes de Bors Godunov, de Mssorgski, El gall d'or de Nikolai Rimski-Krsakov, La dama de piques i Iolanta de Txaikovski, Romeu i Julieta i La ventafocs de Prokfiev, i Spartacus d'Aram Khatxaturian.

El teatre, tant en l'etapa imperial com en la sovitica, va comptar amb destacats empresaris, directors i intrprets. L'Acadmia Vaganova de ballet rus, escola de ballet del Mariinski, va llanar les carreres de Mathilde Kschessinskaia, Olga Preobrajenskaia, Anna Pvlova, Tamara Karsavina, Vtslav Nijinski, Marina Semenova, George Balanchine, Galina Ulanova, Rudolf Nureiev, Natalia Makarova, Mikhail Barixnikov, Irina Kolpakova, Altinai Asilmuratova, i en temps ms recents, a ballarins de la categoria de Diana Vishneva i Svetlana Zakharova.

El Mariinski en l'actualitat.
Sota Yuri Temirkanov, director titular des de 1976 a 1988, la companyia d'pera va continuar escenificant produccions innovadores d'pera russa, tant de repertori com contempornia. No obstant aix, des de l'any 1988, sota la direcci artstica de Valery Gergiev, la companyia ha engegat una nova era d'excellncia artstica i creativitat.

Tot i que el funcionament de les companyies d'pera i ballet s independent, ambdues estan dirigides per Gergiev, com a director artstic del Teatre. El seu lligam amb el teatre data de l'any 1988 i, especialment des de 1993, el seu impacte sobre la companyia d'pera ha estat enorme. En primer lloc va reorganitzar el funcionament de la comanyia, i va establir lligams amb els millors teatres d'pera del mn, incloent-hi la Royal Opera House, Covent Garden, el Metropolitan Opera, l'Opra Bastille, La Scala, La Fenice, l'pera de Tel Aviv, la Washington National Opera i l'pera de San Francisco. Avui dia, la companyia d'pera del Mariinski fa gires regularment per aquestes ciutats.

Gergiev tamb ha introdut innovacions pel que fa al tractament de l'pera russa: l'any 1989 va programar un festival amb la integral de l'obra operstica de Mssorgski. De manera similar, la majoria de les peres de Prokfiev han estat representades des de finals de la dcada del 1990. Les peres de compositors estrangers van comenar a representar-se en la seua llengua original, el que va contribuir a la incorporaci del Mariinski als estndards internacionals. L'any 1993 va encetar-se el Festival Anual Estrelles de les Nits Blanques, que ha posat al Mariinski en l'agenda cultural internacional. Aquell any, com a record de l'origen imperial del teatre, va haver-hi una representaci commemorativa de La forza del destino, de Verdi, que havia estat estrenada per l'pera Imperial de Sant Petersburg l'any 1863, amb els decorats i vestuari original de l'estrena. Des d'aleshores, ha esdevingut una tradici del Festival de les Nits Blanques presentar les novetats de la companyia per a la temporada segent durant aquesta mgica estaci, quan les hores de foscor es redueixen al mnim i el solstici d'estiu s'acosta.

Actualment, la Companyia compta amb 22 sopranos (entre les qual potser Anna Netrebko siga la ms coneguda); 13 mezzosopranos (entre les quals Olga Borodina s familiar per al pblic internacional);  23 tenors; 8 bartons; i 14 baixos. Gergiev encapala un nombrs equip de direcci i administraci.

L'any 2003, l'arquitecte post-modernista Dominique Perrault va guanyar un concurs per al projecte d'una nova seu per al teatre, adjacent a l'edifici original. L'estructura original del teatre ser sotmesa a una completa renovaci a partir de la tardor de 2006.

Enllaos externs.
 Plana oficial .


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192186" title="Teatre Nacional de Munic" nonfiltered="4552" processed="4543" dbindex="79571">

El Teatre Nacional o Nationaltheater Mnchen  a la plaa Max-Joseph de Munic s un teatre d'pera i seu de la Bayerische Staatsoper o pera Estatal de Baviera.

Histria.

L'pera Estatal Bavaresa tamb dna representacions al Prinzregententheater (un teatre construt a principis del segle XX i que no s molt diferent del teatre de Bayreuth, construt conforme a les indicacions de Richard Wagner) i el Teatre Cuvillis, (construt en els anys 1750 i qualificat per Beauvert com "una gemma rococ").

Desprs que un primer teatre, encarregat pel rei Maximili I de Baviera i dissenyat per Karl von Fischer, inaugurat el 1818 amb Die Weihe de Ferdinand Frnzl, fra destrut pel foc en 1823, es va reconstruir i inaugurar l'any 1825 el nou edifici. Aquest segon teatre, dissenyat per Leo von Klenze, va incorporar trets neogrecs com pot veure's en el seu prtic.

Durant aquests anys, va acollir l'estrena de nombroses peres, incloent-hi moltes de compositors alemanys. Entre elles: Tristany i Isolda (1865); Els mestres cantaires de Nuremberg (1868); L'or del Rin (1869) i La valquria (1870), desprs de la qual Wagner va preferir construir un teatre en Bayreuth i seguir les representacions all.

Durant l'ltima part del segle XIX, va ser Richard Strauss qui va marcar el teatre de la ciutat en la que havia nascut l'any 1864.  Desprs d'acceptar el crrec de director durant un breu perode de temps, Strauss va tornar al teatre com a director principal des de 1894 fins a 1898. En el perode prebllic, el seu Friedenstag (1938) i Capriccio es van estrenar a Munic. El teatre es va modificar l'any 1930 per a ampliar l'escenari i dotar-lo d'equipament ms modern. Malhauradament, durant la Segona Guerra Mundial va ser completament destrut pels bombardejos de l'any 1943.

Basant-se en els plnols originals de Karl von Fischer, l'arquitecte Gerhard Moritz Graubner va recrear l'original teatre neoclssic amb 2.100 seients, que el fa un poc major que l'original. Noms el vestbul i l'escala principal conserven el seu aspecte original. Va ser inaugurat el 22 de novembre de 1963 amb una representaci de l'pera de Wagner, Els mestres cantaires de Nremberg.  En el perode de postguerra, el teatre ha vist significatives produccions i moltes estrenes mundials.

Estrenes absolutes a l'pera de Munic.

Al Teatre de la Residncia (Cuvillis Theater).

 1775  La finta giardiniera, pera de Wolfgang Amadeus Mozart;
 1781  Idomeneo, re di Creta, pera de Wolfgang Amadeus Mozart.
 1812  Jephtas Gelbde de Giacomo Meyerbeer;

Al Teatre de l'pera.

 1865  Tristan und Isolde de Richard Wagner;
 1868  Die Meistersinger von Nrnberg  de Richard Wagner;
 1869  Das Rheingold  de Richard Wagner;
 1870  Die Walkre  de Richard Wagner;
 1888  Die Feen  de Richard Wagner;
 1897  Knigskinder d'Engelbert Humperdinck;
 1916  Der Ring des Polykrates i Violanta d'Erich Wolfgang Korngold;
 1931  Matka d'Alois Hba; Torneo notturno de Francesco Malipiero;
 1938  Friedenstag de Richard Strauss;
 1941  Verklungene Feste de Richard Strauss;
 1942  Capriccio de Richard Strauss;
 1948  Abraxas, "Faust-ballett" de Werner Egk;
 1957  Die Harmonie der Welt de Paul Hindemith;
 1963  Die Verlobung in San Domingo de Werner Egk;
 1966  Pas de cinq de Mauricio Kagel;
 1969  Casanova in London, ballet de Werner Egk;
 1979  Spiegel fr Bewegungsgruppen, Licht und Objekte de Friedrich Cerha;
 1987  Lear, pera d'Aribert Reimann;
 1988  Wachsfigurenkabinett de Karl Amadeus Hartmann (estrena de l'obra completa; el fragment 5 s'havia estrenat el 1930);
 1996  Marco Polo, pera de Tan Dun;
 1997  Venus und Adonis de Hans Werner Henze;

 Enllaos externs.

 Pgina oficial de l'pera estatal Bavaresa, amb fotos;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192188" title="Petroni" nonfiltered="4553" processed="4544" dbindex="79572">

Petroni (20-66), probablement Gai Petroni rbitre (Caius Petronius Arbiter) fou un escriptor rom. Plini i Plutarc l'esmenten amb el nom de Titus Petronius.

En temps de Ner era un dels habituals a la gresca nocturna. Amb ell la luxria fou objecte d'estudi. Va ser nomenat governador (procnsol) de Bitnia i elevat desprs al consolat i va realitzar els seus deures amb discreci; desprs va tornar a acompanyar a l'emperador a la gresca i fou considerat el director en cap dels plaers imperials. s possible, per, que l'autor de stires i el poltic siguin Petronis diferents. 

Tigell el va acusar d'estar implicat en la traci d'Escev, un esclau, i va considerar que ja no se'n sortiria i per tant que calia morir com havia viscut: es va tallar les venes per de quan en quan aturava l'hemorrgia per posar-se a parlar amb els seus amics; don recompenses a alguns esclaus i a d'altres els va fer matar; va dormir un temps i fins i tot es va passejar pel carrer; finalment la prdua de sang el va matar (66). En els darrers moments va escriure a l'emperador i li va tirar en cara la seva tirania. 

Va ser fams per la seva obra "Satiric" (Satyricon), on es burla d'alguns costums contemporanis en un to que seria desprs usat per la novella picaresca.

Petroni ha esdevingut un personatge de ficci en moltes obres que reflecteixen l'poca de Ner, com Quo Vadis o Carretera a Damasc, per exemple. En elles apareix com a conseller irnic, que mai no es refia plenament del seu lder. El seu discurs cnic est el la lnia del "Satiric".






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192189" title="Portell" nonfiltered="4554" processed="4545" dbindex="79573">
Portell s una entitat de poblaci dins del municipi de Sant Ramon, a la Segarra. 

S'hi conserven les restes de la torre i murs del castell de Portell, documentat el 1042.

Histria.
Dels orgens de Portell , la primera refrencia que s'ha trobat s de l'any 1028 en la qual el senyor Benefilio Sancil s el primer senyor del castell i del poble.
El poble de Portell destaca pel naixement de Sant Ramon el 2 de febrer del 1200, i l'any 1651 s'inicia la construcci de la capella dedicada a Sant Ramon en el lloc on va nixer. Dins del terme municipal hi havia l'ermita de Sant Nicolau que segons la tradici fou el lloc d'oraci de Sant Ramon i que posterioment fou l'actual monestir.
Els primers escrits de l'esglsia de Portell sn de l'any 1718 .Se'n va duplicar la capacitat i est dedicada a Sant Jaume. En l'apartat de les festes destaca la Festa dels Apstols que se celebra el primer dia de maig on la gent surt en profess fins al Santuari de Sant Ramon, desprs de la missa solemne es fan els Tres Tombs i es canten els goigs en honor al Sant.

Festivitats.
La Festa Major de Portell se celebra el dia 31 d'agost en honor a Sant Ramon amb l'acte religis i a la tarda una sessi de ball.

Demografia.
A l'actualitat, Portell t 95 habitants.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192194" title="Epistaxis" nonfiltered="4555" processed="4546" dbindex="79574">
L'epistaxis s el nom mdic de l'hemorrgia nasal. 

El sagnat de les fosses nasals, pot produir-se per una gran varietat de causes, entre les que destaca l'hipertensi, la inflamaci de la mucosa o els traumatismes digitals (rascar-se). 

El tractament es estar dret, inclinar el cap endavant i tapar el nas amb fora. No s'ha de inclinar mai el cap enrere ja que aix produiria el pas de la sang a l'aparell digestiu. Si surt en gran quantitat, s'han de tapar les vies nasals amb cot i benes.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192197" title="Mindundi" nonfiltered="4556" processed="4547" dbindex="79575">


El Mindundi va ser un personatge del programa d'humor de TV3 Polnia, interpretat per l'actor Roger de Grcia. El Mindundi feia el paper d'ajudant del cuiner Ferran Adri durant la 2a temporada del programa Polnia, fins que el 2007 va ser relegat per Carme Ruscalleda, apareixent tan sols en ocasions puntuals.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192200" title="Valdivia" nonfiltered="4557" processed="4548" dbindex="79576">

Geografia:
Municipi de la provncia de Badajoz (Espanya); vegeu Valdivia (Badajoz).
Ciutat de la provncia de Valdivia (Xile); vegeu Valdivia (Xile).
Municipi del departament d'Antioquia (Colmbia); vegeu Valdivia (Colmbia).
Provncia de Xile; vegeu provncia de Valdivia.
Riu de Xile; vegeu Valdivia (riu).
Histria precolombina:
Cultura precolombina de l'actual Equador; vegeu cultura Valdivia.
Onomstica:
Pedro de Valdivia (1497-1553), explorador i conquistador espanyol.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192201" title="Agrupament Escolta i Guia Pare Claret" nonfiltered="4558" processed="4549" dbindex="79577">


L'Agrupament Escolta i Guia Pare Claret s l'agrupament escolta de la ciutat de Solsona. Forma part de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya.

Activitat.
A ms de realitzar activitats durant el cap de setmana, l'agrupament participa a la festa de Corpus confeccionant la catifa de la plaa de Palau. Tamb organitza el pessebre vivent infantil.

Histria.
L'Agrupament va ser creat l'any 1966.
Es caracteritza per portar un foulard de color blau a l'interior i la franja exterior de color vermell.

Enllaos externs.
Agrupament Escolta i Guia Pare Claret

Directori d'adreces de les entitats de Solsona





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192207" title="La Tolita" nonfiltered="4559" processed="4550" dbindex="79578">

Geografia;
Illa situada a la costa de l'Equador; vegeu La Tolita (Equador).
Histria precolombina:
Cultura precolombina de l'actual Equador; vegeu cultura La Tolita.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192211" title="Choerilus" nonfiltered="4560" processed="4551" dbindex="79579">


Pel poeta atenenc, vegeu Queril d'Atenes;
Per l'esclau de poeta Ecfntides, vegeu Queril (esclau);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192212" title="Antidiarreic" nonfiltered="4561" processed="4552" dbindex="79580">
Antidiarreic s aquella substncia que mitiga o atura la diarrea i millora els seus efectes.

 Medicaments antidiarreics .

La loperamida s un derivat de la morfina que actua en l intest disminuint la motilitat intestinal. Sol ser el d elecci ja que gaireb no t efectes sobre el sistema nervis central.

El racecadotrilo disminueix la hipersecreci intestinal d aigua i electrlits.

Les solucions glucosalines sn preparats que contenen sals minerals i sucres, elements que es perden a causa de la diarrea. Contenen bsicament, clorur sdic, clorur potssic, bicarbonat sdic i glucosa.

 Plantes amb acci antidiarreica .
Moltes plantes amb efecte astringent tenen un s com antidiarreics:

 L'lber;
 La cua de cavall petita;
 El lledoner;
 La llimona;
 El noguer;
 El peric;
 La potentilla erecta;
 El salze blanc;
 El roser silvestre;
 La tabebuia impetiginosa;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192214" title="Montfalc Murallat" nonfiltered="4562" processed="4553" dbindex="79581">

Montfalc Murallat s una entitat de poblaci del municipi de Les Oluges a la comarca de la Segarra, aturonat damunt la confluncia del Si i del seu afluent per l'esquerra, la riera de Vergs.

Les quinze cases del nucli, construdes en forma compacta al voltant d'una plaa on conflueixen els vessants de les teulades, i l'esglsia parroquial de Sant Pere, s un dels millors exemples a Catalunya de vila closa, s a dir, de poblaci protegida per muralles, sense edificacions extramurs. s un tipus de poblaci tpic de l'poca antiga i de l'edat medieval.

Era de la jurisdicci del duc de Cardona.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192217" title="Eusko Abendaren Ereserkia" nonfiltered="4563" processed="4554" dbindex="79582">
L' Eusko Abendaren Eresrkia s l'himne nacional del Pas Basc. Malgrat que la melodia original no tenia lletra, aquesta va esdevenir popular en la dcada dels anys 30, quan Sabino Arana va escriure un text per ser cantat amb la melodia, que va esdevenir l'himne del PNV.

El govern basc format l'any 1936 va adoptar la melodia i la lletra com a himne nacional del Pas Basc.

El govern basc format l'any 1979 va adoptar l'himne (aquest cop sense lletra) com a himne oficial, malgrat les protestes dels qui consideraven que es tractava d'un himne partidista i massa religis. Aquests proposaven la can Gernikako Arbola com a himne alternatiu. 

Lletra.






Enllaos externs.
 Escoltar l'himne;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192222" title="Torneig de Munic" nonfiltered="4564" processed="4555" dbindex="79583">
El Torneig de Munic, conegut amb el nom de BMW Open, s una competici tennstica que es disputa a Munic, Alemanya. Des del 1974 el torneig es juga sobre terra batuda i forma part dels torneigs International Series de l'ATP.

Palmars.
Individuals.



Enllaos externs.
Web oficial;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192229" title="Reial Acadmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi" nonfiltered="4565" processed="4556" dbindex="79584">

La Reial Acadmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi s una instituci cultural radicada a Barcelona, originada el 1775, en ser fundada per part de la Junta de Comer anomenada inicialment com Escola Gratuta de Disseny.

Actu com una acadmia sota diversos noms fins que el 1849 prengu oficialment el nom d'Acadmia Provincial de Belles Arts de Barcelona. L'Escola de Belles Arts s'independitz de l'Acadmia l'any 1900 i actualment est bifurcada entre la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona i l'Escola Superior de Disseny i d'Art Llotja. El 1930 deix el seu carcter "provincial" i esdevingu d'mbit catal i les seves funcions principals sn tenir cura del patrimoni catal i de la seva difusi.

 Museu i fons documentals.
A part de les tasques docents que s'hi feien, l'Acadmia intervingu activament en la vida cultural del pas, especialment, en poca napolenica, obr al pblic la seva collecci artstica, enriquida amb incorporacions recents, esdevenint aix el primer museu d'art de Catalunya. Amb motiu de la crema de convents del 1835, l'Acadmia salv moltes pintures i les incorpor al seu museu, i posteriorment aquest s'enriqu amb nombroses donacions i tamb compres. Aquest Museu, amb prop de set-centes pintures, i nombroses escultures, dibuixos i gravats, s el principal actiu de l'Acadmia, i diverses de les seves peces ms destacades sn en dipsit al MNAC a altres museus, b que el gruix de la collecci s a la seu de la instituci, a l'edifici de la Llotja de Mar de Barcelona.

Entre els artistes representats al Museu hi ha pintors com Annibale Carracci, Orazio De Ferrari, Francisco Pacheco, Joan Ribalta, Pierre Mignard, Placido Costanzi, Antoni Viladomat, Francisco Preciado de la Vega, Mariano Salvador Maella, Salvador Molet, Pere-Pau Muntanya, Vicente Lpez, Francesc Rodrguez Pusat, Joseph Flaugier, Francesc Lacoma i Sans, Francesc Lacoma i Fontanet, Ramon Planella, Salvador Mayol, Vicent Rodes, Josep Arrau, Pelegr Clav, Federico de Madrazo, Antonio Maria Esquivel, Claudi Lorenzale, Josep Mirabent, Joaquim Espalter, Mari Fortuny, Llus Rigalt, Ramon Mart Alsina, Benet Mercad, Vicen Genovart i Alsina, Francesc Miralles, Antoni Caba, Sim Gmez, Auguste Hnault, Flix Mestres, Rafael Durancamps, Montserrat Gudiol i Corominas o Modest Cuixart; escultors com Dami Campeny, Antoni Sol, Manuel Vilar, Frederic Mars,Josep Maria Subirachs o Domnec Fita. Hi ha tamb mplies colleccions de dibuixos de Pau Mil i Fontanals i de Llus Rigalt, o de projectes arquitectnics de Josep Oriol Mestres.

T una important biblioteca i l'arxiu de la mateixa entitat, que acumula tamb el de l'antiga Comissi de Monuments.

Ha fet diverses publicacions, especialment catlegs i estudis sobre els seus fons, els discursos dels acadmics i un butllet que actua com a publicaci peridica erudita.

 Acadmics .
Els acadmics es reparteixen entre les seccions de Pintura, Escultura, Arquitectura, Msica i Arts Sumpturies. Dins cada secci hi ha una quota d'acadmics artistes, una altra d'historiadors o terics, i un protector, que ha de vetllar per les necessitats materials de la seva secci. Els acadmics que tenen veu i vot sn els numeraris, per tamb hi ha els supernumeraris (els que per edat o impossibilitat no poden participar en les tasques de la instituci), els corresponents (que representen l'Acadmia en poblacions allunyades de la seva seu) i els honoraris. 

La secci de Msica ampara l'Institut de Musicologia Josep Ricart i Matas, vinculat a la Universitat Autnoma de Barcelona, que t biblioteca prpia i fa publicacions a part de les comuns de l'Acadmia.

Entre els acadmics numeraris histrics hi ha noms molt representatius com Dami Campeny, Llus Rigalt, Claudi Lorenzale, Pau i Manuel Mil i Fontanals, Elies Rogent, Ramon Mart Alsina, Josep Oriol Mestres, Josep Llus Pellicer, Josep Torras i Bages, Antoni Rubi i Lluch, Eusebi Gell i Bacigalupi, Llus Domnech i Montaner, Modest Urgell, Bonaventura Bassegoda i Amig, Raimon Casellas, Enric Sagnier, Joan i Josep Llimona, Llus Masriera, Apelles Mestres, Dions Baixeras, Llus Plandiura, Eusebi Arnau, Josep Puig i Cadafalch, Manolo Hugu, Joaquim Mir, Xavier Nogus, Joaquim Sunyer, Feliu Elias, Enric Casanovas, Josep Clar, Joan Antoni Gell i Lpez, Joan Rebull, Josep i Frederic Mompou, Frederic Mars, Eduard Toldr, Joaquim Renart, Joaquim Folch i Torres, Agust Duran i Sanpere, Joan Subias i Galter, Joan Ainaud de Lasarte, Lluci Navarro i Rodn, Rafael Benet, Joan-Antoni Maragall i Noble, Josep Gudiol Ricart, Jos Antonio Coderch, Pere Pruna, Josep Roca-Sastre, Xavier Busquets, Enric Jard i Casany, Xavier Montsalvatge, Eduard Ripoll i Perell, Rafael Santos Torroella, Joaquim Homs o Joan-Josep Tharrats.

Vegeu tamb. 
 (Categoria);

 Fonts .
Pgina oficial;
Francesc Fontbona, La Reial Acadmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, "Serra d'Or", nm. 363 (Mar 1990), pgs. 61-63.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192230" title="Santa Fe (les Oluges)" nonfiltered="4566" processed="4557" dbindex="79585">

Santa Fe, tamb conegut com Santa Fe de Segarra, s un poble del municipi de les Oluges, a la comarca de la Segarra. Situat a l'extrem oriental del terme, a la dreta del Si, el poble s'enfila al voltant de l'antic castell de Santa Fe i l'esglsia romnica de Sant Pere. A travs de la carretera local LV-1004 es comunica amb les Oluges i amb la carretera C-25 (Eix Transversal).

Tenia una poblaci de 33 habitants segons el cens del 2005.

Del castell es poden apreciar restes de murs de defensa a la part alta de la poblaci, on destaca un portal d'estil adovellat i alguns murs. Tamb destaca una porta d'entrada a la muralla, de la qual en resta una torre.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192232" title="Sant Pere de Santa Fe de Segarra" nonfiltered="4567" processed="4558" dbindex="79586">

Sant Pere de Santa Fe de Segarra s una esglsia romnica situada al poble de Santa Fe de Segarra dins del municipi de Les Oluges.

Histria.

Documentada el 1024, la duplicitat de sants del topnim fa pensar que el primitiu temple d'aquest indret fou dedicat a Sant Fe, cosa que faria remuntar a temps ms antics el seu origen. L'any 1391, integrada dins del bisbat d'Urgell, s'esmenta en la relaci de la dcima papal recaptada aquell any a la dicesi dins el deganat de la Vall de Lord. A finals del segle XVI s'integr dins la nova dicesi de Solsona.

Arquitectura.

El parament de l'esglsia s fet amb carreus ben escairats propis del segle XII. D'una nau amb volta de can capat a l'est per un absis semicircular amb dues finestres, una al centre amb arc de mig punt monoltic i d'esqueixada simple, i una altra tapiada al sud. Al mur de migdia hi ha una curiosa absidiola amb una finestra de les mateixes caracterstiques de l'absis. Al mur oposat hi ha una capella de base rectangular posterior i que segurament va substituir una absidiola que la feia simtrica. La porta d'entrada s'obre al mur nord i tamb s posterior. El campanar, posterior, s de torre amb quatre obertures.


A l'interior, a la uni de l'absis amb la nau hi ha un arc presbiteral en gradaci. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192235" title="Bdenas" nonfiltered="4568" processed="4559" dbindex="79587">

Bdenas (Badenas en aragons) s un municipi de la comarca de Jiloca, provncia de Terol (Arag). 

Est situada al Sistema Ibric, al costat del riu Cmaras. En el nucli urb destaca l'esglsia parroquial de l'Assumpci, datada de 1958. Cal destacar, tabm, l'ajuntament, un edifici amb dues plantes que conserva una llotja amb tres arcs. 
 
 Demografia .

Evoluci demogrfica de Bdenas, des de 1996 a 2006.



 Festa local .
Tercer cap de setmana d'agost, en honor a Sant Nicolau i Sant Agust. 

Enllaos externs.
Web sobre el municipi;
Frum de Bdenas;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192236" title="Ban" nonfiltered="4569" processed="4560" dbindex="79588">


Ban s un municipi d'Arag, situat a la provncia de Terol i enquadrat a la comarca de Jiloca. Situat a 20 km de Calamocha, el cap comarcal. 

Enllaos externs.
CAI Aragn-Ban;
Frum de Ban;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192237" title="Barrachina" nonfiltered="4570" processed="4561" dbindex="79589">


Barrachina s un municipi de la provncia de Terol enquadrat a la comarca del Jiloca. Compta amb 154 habitants (cens de 2003) i t una extensi de 25,3 km2. 


Enllaos externs.
Frum de Barrachina;
La Geb no oficial de Barrachina;
Peirones de Barrachina;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192238" title="Bea" nonfiltered="4571" processed="4562" dbindex="79590">


Bea s un municipi de la provncia de Terol, enquadrat a la comarca de Jiloca, a l'Arag. 

Enllaos externs.
 Frum de Bea;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192239" title="Blancas" nonfiltered="4572" processed="4563" dbindex="79591">


Blancas s un municipi d'Arag, situat a la provncia de Terol i enquadrat a la comarca de Jiloca. Est situat a 32 quilmetres de Calamocha, cap comarcal i de partit judicial.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192241" title="Gelimer" nonfiltered="4573" processed="4564" dbindex="79592">
Gelimer (       , 480-553) fou el darrer rei dels vndals (530-534) fill de Gelaris, net de Genz i besnt de Genseric. 

Va donar un cop d'estat i va empresonar al rei Hilderic (530) que s'havia convertit al catolicisme (el vndals eren arrians i la noblesa no va donar suport al seu canvi). L'emperador bizant Justini I era aliat d'Hilderic del que havia aconseguit la protecci dels cristians d'frica, i no va tardar en reaccionar declarant la guerra a Gelimer, i va enviar al general Belisari (533).

Mentre el visigot Goddes, enviat per Gelimer a Sardenya per cobrar les taxes, va comenar a tractar amb els bizantins com un sobir independent. Gelimer va enviar un gran exrcit a l'illa dirigit pel seu germ Tzaz o Zan, que va dominar la revolta fcilment per mentrestant Belisari va poder desembarcar sense oposici. 

Els bizantins van desembarcar una mica al sud de Thapsus i van avanar cap al nord; el 13 de setembre van trobar la primera resistncia del redut exrcit dels vndals (uns deu mil homes, per dos teros reclutat corre-cuita,  per quasi el doble els bizantins) que fou derrotat a Ad Decimun o Ad Decimium a uns 15 km de Cartago. El germ de Gelimer, Ammates, va morir a la batalla. Belisari va entrar a Cartago el dia 14 on encara va trobar el menjar preparat per Gelimer a la seva taula de palau, per ja va trobar a Hilderic mort doncs Gelimer havia ordenat el seu assassinat en saber del desembarcament bizant. 

Cridat urgentment de Sardenya, Tzaz va tornar amb el gros de l'exrcit vndal i altre cop grecs i vndals es van enfrontar a un lloc anomenat Bulla o Ticameron (Tricamarum) a uns 30 km a l'oest de Cartago (desembre del 533) en la que els bizantins van obtenir altre cop la victria. Hippo Regius va obrir les portes a Belisari. Tzaz o Zan va morir a la lluita i Gelimer va fugir; primer va intentar anar a Hispnia per la flota bizantina el va interceptar; llavors es va refugiar amb els berbers a la zona de les muntanyes Pappua, al sud, on fou rodejat i finalment capturat (mar de 534) per Fares, cap dels hruls al servei de Bizanci, i portat a Constantinoble on fou obligat a jurar obedincia a l'emperador i desprs enviat a una finca a Galcia on va viure la resta de la seva vida (va morir el 553). Se li atribueix la frase "vanitat de vanitats s sempre vanitat".





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192242" title="Goddes" nonfiltered="4574" processed="4565" dbindex="79593">
Goddes (Goddas)  era un noble d'origen got al servei del rei vndal Gelimer. Aquest, desprs de pujar al poder (530), el va enviar vers el 532 a Sardenya, com a recaptador amb grans poders. El 533 els bizantins, que havien declarat la guerra als vndals, van comenar a tractar amb Goddas, que es va comportar com un sobir independent. Gelimer el va considerar trador i va enviar un gran exrcit a l'illa dirigit pel seu germ Tzaz o Zan. Aquest exrcit el formava la major part de la fora de combat dels vndals i va poder derrotar amb facilitat a Goddas que no torna a ser esmentat. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192244" title="Tzaz" nonfiltered="4575" processed="4566" dbindex="79594">
Tzaz o Zan (vers 475-15 de desembre del 533) fill de Gelaris, net de Genz i besnt de Genseric, era un noble vndal germ del rei Gelimer (530 - 534).
 
El seu germ el va enviar com a comandament militar a Sardenya per dominar la rebelli de Goddes a l'illa. El seu exrcit era de 120 vaixells i uns milers d'homes. Va derrotar a Goddes i s'havia fet amb el control de l'illa quan fou cridat urgentment a l'frica per fer front als bizantins que ja havien conquerit Cartago. Va arribar al desembre del 533, va desembarcar al nord d'frica es va reunir amb Gelimer i van avanar a l'est cap a Cartago. Els vndals van demolir l'aqeducte que portava aigua a la ciutat.

Belisari, intranquil de la lleialtat dels huns, hruls i altres brbars del seu exrcit, no es va voler arriscar a un setge i va sortir a combatre i es va lliurar batalla a Tricamarum (Ticameron pels grecs) o Bulla en algunes fonts, el 15 de desembre del 533; la cavalleria grega va atacar les lnees dels vndals que van resistir; van repetir l'atac dos vegades ms i a la tercera vegada les van trencar i Tzaz va morir. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192246" title="Fares l'hrul" nonfiltered="4576" processed="4567" dbindex="79595">
Fares (Pharas) fou un comandant bizant del segle VI, cap dels hruls al servei de Bizanci. A vegades se l'anomen Varus o Varas (Var o Vares).  s esmentat per Procopi al seu relat de les guerres de Justini I. Va lluitar contra els perses entre el 526 i el 530. El 533 fou enviat a frica i va participar a la batalla de Ad Decimun (13 de setembre del 533) i a la de Ticameron (15 de desembre del 533); desprs va marxar al sud en persecuci de Gelimer que havia fugit a territori berber amb uns dos mil soldats al que va rodejar a la zona de les muntanyes Pappua, fins que finalment es va rendir el mar del 534.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192247" title="Gllies" nonfiltered="4577" processed="4568" dbindex="79596">
Gllies (Gellias,        ) fou un ciutad d'Agrigent molt ric i que portava un gran tren de vida i era molt hospitalari. Vivia abans de la destrucci de la ciutat pels cartaginesos d'Annbal fill de Gisc (406 aC); quan els cartaginesos van destruir la ciutat es va refugiar al temple d'Atenea, per en assabentar-se que els cartaginesos no respectaven els santuaris grecs, va incendiar el temple i va morir a les flames. El seu nom apareix com Tllies (Tellias,        ) a Ateneu de Naucratis, Suides i Eustaci d'Epifania, i com Gellies a Diodor de Siclia i Valeri Mxim.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192248" title="Tllies" nonfiltered="4578" processed="4569" dbindex="79597">


Onomstica:

Tllies, ciutad destacat d'Agrigent;
Tllies d'Elis, militar grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192251" title="Georgius Gemistus" nonfiltered="4579" processed="4570" dbindex="79598">
Georgius Gemistus (                   ), o Georgius Pletho (        ) fou un escriptor bizant que va viure a part del segle XIV i primera meitat del segle XV. Segurament va nixer a Constantinoble per va viure la major part de la seva vida al Pelopons i va tenir un alt crrec sota l'emperador Manel II Paleleg. El seu nom li fou donat pels grans coneixements que tenia en diverses branques de la cincia. Va ser diputat al concili de  del 1438 per l'esglsia grega, i va acceptar la uni de les esglsies tal com volia l'emperador, tot i que la uni mai fou efectiva. 

Quan va ser a Florncia va dirigir l'escola platnica a Occident, escola a la que va atreure a diversos deixebles entre ells el cardenal Bessarion i Cosme de Medicis, per algun temps desprs el platonisme va desaparixer. El 1441 exercia altre cop un alt crrec al Pelopons. La data de la seva mort es desconeguda per es diu que viure uns 100 anys. 

Va escriure un numero sorprenent d'obres cientfiques, dissertacions, tractats, compilacions sobre variats temes, els principals dels quals sn:

1.                               ,                                     ,                       , o De Gestis Graecorum post pugnam ad Mantineam Duobus Libris Digesta. ;
2.                , De Fato. ;
3.            , De Virtutibus. ;
4. Orationes duae de Rebus Peloponnesiacis constituendis, ;
5.                                            , De Platonicae atque Aristotelicae Philosophiae Diferentia. ;
6.                                           . Oracula Magica Zoroastris;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192253" title="Josep Genesi" nonfiltered="4580" processed="4571" dbindex="79599">
Josep Genesi (Josephus Genesius)  o Josep Bizant (Josephus Byzantinus) fou un escriptor bizant de la meitat del segle X, autor d'una historia de Bizanci que va escriure per odre de Constant VII Porfirognit amb el nom                   . Comena l'any 813 i arriba fins l'any 886.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192254" title="Genetli" nonfiltered="4581" processed="4572" dbindex="79600">
Genetli (Genethlius,          ) fou un retric grec nascut a Patres (Patrae) a Palestina que va viure entre el regnat de Filip l'rab i Constant I el Gran. Fou deixeble de Muci i Agapet i va ensenyar retrica a Atenes on va morir amb noms 28 anys. Fou rival i enemic de Callnic. A Suides s'esmenten algunes de les seves obres, declamacions, panegrics i comentaris sobre Demstenes, per no s'han conservat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192256" title="Genius" nonfiltered="4582" processed="4573" dbindex="79601">
Genius eren els esperits protectors dels romans, equivalents als ngels guardians entre els cristians. La creena en la seva existncia existia tant a l'Antiga Roma com a Grcia, i els grecs els anomenaven          (dimonis) i sembla que era una antiga creena encara que Homer no l'esmenta.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192257" title="Hostafrancs (els Plans de Si)" nonfiltered="4583" processed="4574" dbindex="79602">

Hostafrancs s un poble dins del municipi dels Plans de Si a la comarca de la Segarra, a la dreta del Si.

Formava part de l'antic terme de l'Arany.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192259" title="Gllia" nonfiltered="4584" processed="4575" dbindex="79603">
Gllia fou una famlia romana d'origen samnita establerta a Roma. Dos general amb aquest nom apareixen a les guerres samnites: Gelli Estaci (Segona guerra samnita) derrotat i fet presoner el 305 aC; i Gelli Egnaci o Ignaci (a la tercera guerra samnita).  Es van establir a Roma al comenament del segle II aC i en temps de Marc Porci Cat apareix un Gneu Gelli que va acusar a Luci Turi. Desprs van arribar a altes magistratures de l'estat; el primer que va obtenir el consolat fou Luci Gelli Publcola I el 72 aC. Com a cognom noms consten els de Cane (Canus) i el de Poplcola o Publcola (Plopicola).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192262" title="Aule Gelli" nonfiltered="4585" processed="4576" dbindex="79604">
Aule Gelli (Aulus Gellius) fou un escriptor rom en llat. Era nadiu de Roma i va viatjar molt per Europa especialment a Grcia, residint per un cert perode a Atenes. Va estudiar retrica amb Tit Castrici i Sulpici Apollinar, i filosofia amb Calvisi Taure i Peregr Proteu, i fou amic de Favor d'Arle, Herodes tic i Marc Corneli Front. De jove fou pretor i va actuar en causes civils i es va dedicar tan a la justcia com a la literatura. Va viure al segle II, vers 115 a 180. La seva obra coneguda s Noctes Aticae, que va escriure a les nits a Atenes amb extractes d'escriptors romans i grecs i noticies d'histria, antiguitats, filosofia i filologia, en un total de 20 llibres.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192265" title="Gneu Gelli" nonfiltered="4586" processed="4577" dbindex="79605">
Gneu Gelli fou un historiador  rom contemporani dels Gracs. Fou autor d'una histria de Roma des de la fundaci fins el 145 aC al menys; molt d'espai fou dedicat a les llegendes connectades amb l'origen de la naci. El relat, conservat molt fragmentriament, era ms extens que el de Tit Livi. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192267" title="Publici Gelli" nonfiltered="4587" processed="4578" dbindex="79606">
Publici Gelli (Publicius Gellius) fou un jurista rom deixeble de Servi Sulpici. Probablement fou el pretor esmentat com a Publicius que va introduir la famosa clusula que va donar origen a la Publiciana in rem actio per la qual un possedor de bona fe podia adquirir per usucapi una propietat encara que no tingues el dominus  ex jure Quirilium. s esmentat al digest. Un pretor peregr de nom  Quint Publici, que exercia el 69 aC, es pensa que podria ser el mateix personatge.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192269" title="Anticonvulsiu" nonfiltered="4588" processed="4579" dbindex="79607">
Anticonvulsiu s aquell frmac depressor del sistema nervis central que combat els estats d'hiperactivitat o d'irritaci dels centres motors de l'encfal. Entre els anticonvulsius ms utilitzats, destaquen els barbitrics, les benzodiazepines i les oxazolidines. Com a planta amb propietats anticonvulsives cal destacar el clam.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192271" title="Telines" nonfiltered="4589" processed="4580" dbindex="79608">
Telines () fou un sacerdot hereditari de Gela, d'una de les principals famlies de la ciutat que havien fundat Gela vers el 690 aC. 

Va viure al segle VI aC. Va participar en lluites entre Gela i altres ciutats o pobles vens, els detalls de les quals no es coneixen. En una ocasi en qu un grup de gent de Gela havia estat desterrada pel partit oposat, va aconseguir la seva readmissi apelant a la religi i al temor inspirat per les detats infernals (Dmeter i probablement Proserpina). Per aquest fet fou nomenat hierofant de la deessa Proserpina, dignitat que va transmetre al seu fill.

Herdot diu que Telines tenia fama de ser un home efeminat. Fou ancestre del tir Gel I de Gela.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192274" title="Concabella" nonfiltered="4590" processed="4581" dbindex="79609">

Concabella s una entitat de poblaci del municipi dels Plans de Si a la comarca de la Segarra.

Situat prop de la riba dreta del Si, al voltant de l'antic castell de Concabella i de l'esglsia parroquial de Sant Salvador. Al sud del terme hi ha l'antic castell de Ratera, que esdevingu posteriorment un mol.

Form part de l'antic terme de l'Arany.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192275" title="Ball de diables de Reus" nonfiltered="4591" processed="4582" dbindex="79610">

El ball de diables de Reus s un element del Seguici Festiu de Reus. Est documentat des del segle XVIII, tot i que podria ser anterior. Aquest ball estava relacionat amb el gremi de boters i segurament tenia parlaments, tal com s que en tenia el ball de Sant Miquel que era protagonitzat per diables. Malgrat aix al Priorat i el Baix Camp els balls de diables actualment no tenen parlaments.

Els components del ball de diables porten uns vestits fets amb roba gruixuda, decorats amb motius infernals i unes banyes. Els diables disparen pirotcnia, les carretilles, que sn uns cohets sense canya que al ser collocats al cap del capdamunt d'una maa, produeixen l'efecte d'un paraigua de foc.

El ball de diables de Reus tenia la tradici de sortir sobretot per les festes de la Misericrdia i Carnestoltes, per actualment els diables participen a la Festa Major de Sant Pere amb la cercavila de focd e la nit de Sant Joan i la carretillada a la Plaa Mercadal les darreres hores del dia de Sant Pere.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192276" title="A tornallom" nonfiltered="4592" processed="4583" dbindex="79611">

A tornallom s una pellcula documental d'Enric Peris i Miguel Castro (del collectiu videohackers) sobre la destrucci de l'horta de la Punta de Valncia, guanyadora del premi al millor documental en els VII Premis Tirant.

La locuci adverbial a tornallom s una expressi colloquial entre els llauradors de l'Horta de Valncia (tamb dit a tornajornal) quan u fa una faena del camp per un altre a canvi de qu li la torne en forma d'ajuda en un treball futurible.

 Sinopsi .

A tornallom mostra l'estil de vida dels habitants de la Punta, una zona d'alqueries de Valncia que va ser desallotjada per l'ampliaci del Port: el documental repassa la lluita -legal, fsica i emocional- del seu venat (xicotets propietaris junt amb jvens del moviment okupa) per evitar l'enderrocament programat -i, suposadament, allegal- des de la dcada dels 90 fins l'any 2003, durant el qual van ser tombades les ltimes cases.

La pellcula inclou imatges de manifestacions, accions de protesta, concerts en recolzament, declaracions de les autoritats (entre elles les de l'alcaldessa), opinions com la del socileg Josep Vicent Marqus, l'enfrontament entre executors i defensors i, finalment, els desallotjaments i els enderrocaments que suposaren la desaparici del barri i una inefectiva reubicaci del venat.

El documental es va estrenar el 2 de novembre de 2005 al Jard Botnic de Valncia i tamb s'ha projectat a ciutats com Barcelona, sa Pobla, Orense, Mrcia, Valladolid, Stuttgart o So Paulo, lloc d'origen d'un dels directors. El vdeo es distribux amb llicncia Creative Commons i, per tant, es pot descarregar i vore debades en l'Internet de forma legal.

El visionat de la pellcula va inspirar al cantautor alcudi scar Briz la lletra de la can Per la Punta, l'Horta i el Cabanyal que, ms tard, es convertiria en videoclip amb imatges extretes del mateix documental.

Vegeu tamb.

 Del roig al blau: documental, contemporani dA tornallom, sobre la transici valenciana;
 El taxista ful: fals documental que retrata els moviments socials barcelonins;
 La casa de mi abuela: visi intimista de l'urbanisme a Sant Vicent del Raspeig;

Referncies.


Enllaos externs.
 Google Video - Visualitzaci d'A tornallom en lnia;
 Tapineria.com vdeo Per la Punta, l'Horta i el Cabanyal;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192277" title="Team Lotus" nonfiltered="4593" processed="4584" dbindex="79612">


El Team Lotus s el nom de l'equip de carreres de la companyia automobilstica anglesa Lotus Cars, fabricant de cotxes esportius. 

Ms de deu anys desprs de la seva ltima carrera, Lotus segueix sent un dels equips amb millor palmars de tots els temps, amb un total de set ttols de constructors en la Frmula 1.


 A la F1 .

 Debut:  Gran Premi de Mnaco del 1958;

 Curses disputades:  489 ;

 Victries: 73 ;

 Pole positions: 102 ;

 Voltes Rpides: 65 ;

 Campionats del mn de pilots: 6 ( 1963, 1965,  1968, 1970,  1973 i 1978 ) ;

 Campionats del mn de constructors: 7 ( 1963, 1965,  1968, 1970, 1972,  1973 i 1978 ) ;

 Ultima cursa disputada:  Gran Premi d'Austrlia del 1994;











 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192280" title="Bezas" nonfiltered="4594" processed="4585" dbindex="79613">


Bezas s una localitat de la  provncia de Terol situada a la comarca de la Serra d'Albarras, en l'espai protegit de Pinares de Rodeno.
 
S'hi arriba des de Terol per la carretera a-1513, de Terol a Toril, aix com per pistes forestals des d'Albarras i Gea. 

A 4 km es troba la casa forestal de Dornaque, convertida en el Centre d'Interpretaci de la Natura del Rodeno. 


Histria.

Els orgens dels avantpassats de Bezas es troben als voltants del poble, en Las Tajadas, on trobem importants pintures rupestres de l'art llevant. 

Bezas fou un poble d'Albarras, fins que el 22 de novembre de 1843 que fou declarat municipi independent i es va assenyalar el terme municipal. 

La primera constncia escrita que tenim sobre els habitants de Bezas s de 1589, on queda clar el carcter impetus d'aquella gent amb aquestes paraules: Cristianos nuevos , en la crida que fa el consell per   avezinar el lugar  de Bezas, aldea de la Ciudad de Santa M de Albarrazin, por Cristianos Viejos que puedan ser un freno  para no hacer y convertir tan a rienda suelta los insultos ladronicios y otros delitos tan atrozes y malos como se hacen . Amb posterioritat i desprs de l'expulsi dels moriscos el 1611 es van oferir donatius i terres a tothom que ans a viure al poble. 

La Comunitat d'Albarras apareix dividida en quatre Sesmas o Sexmas, pobles associats per a l'administraci de bns comuns. Bezas es troba a la sesma de Jabaloyas, juntament amb Jabaloyas, Terriente, Saldn, Valdecuenca, El Vallecillo, Toril i Masegoso. 

Festes .

La primera setmana d'agost, de dijous a diumenge. 

Llocs d'inters.




Esglsia: Esglsia Parroquial de la Visitaci de Nostra Senyora, segle XVI.

La Llacuna;

Centre d'Interpretaci de la Natura del Rodeno;

Pintures Rupestres;

Penya La Cruz;

Fuente Buena;

Enllaos externs.
Hosteria de BEZAS Las Majadillas;
Itineraris pel Paratge del Rodeno;
Frum de Bezas;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192282" title="La consagraci de la primavera" nonfiltered="4595" processed="4586" dbindex="79614">
La consagraci de la primavera, habitualment referit amb el ttol original en francs, Le Sacre du printemps (en rus:                , Vesna svja ennaja) s un ballet amb msica del compositor rus gor Stravinski, que va ser estrenat l'any 1913. Mentre que el ttol rus significa literalment "Sagrada Primavera", el ttol catal est basat en el francs, sota el qual l'obra va ser estrenada, traduint ms precisament sacre com "consagraci". Porta el subttol "Quadres de la Rssia pagana" (Francs: Tableaux de la Russie paenne).

Composici i acollida de la crtica. 
Desprs d'occrrer-se-li la idea de la pea l'any 1910, arran d'una visi fantstica d'un ritual pag (la visi fugitiva d'una jove dansant fins a la mort) mentre componia L'ocell de foc, Stravinski va comenar a formar esbossos i idees per a aquesta, amb l'ajuda de l'arqueleg i folklorista Nikolai Roerich. Tot i que no va poder dedicar-s'hi prioritriament durant un any, a causa del treball en Petruixka  la qual va voler lleugera i burlesca en contrast amb la intensitat simfnica de La consagraci de la primavera  l'obra va avanar entre 1912 i 1913. El dest de l'obra eren els Ballets Russos de Serguei Diguilev. Roerich va ser una part fonamental en la creaci de l'obra, inspirant-se en escenes de rites ancestrals, fins al punt que Stravinski es referia a l'obra com el nostre fill. Desprs de moltes revisions, algunes gaireb fins al mateix dia de l'estrena, l'obra es va presentar el 29 de maig de 1913 al Thtre des Champs-lyses de Pars, amb direcci de Pierre Monteux.

Els Ballets Russos van posar en escena la primera representaci. La partitura, intensament rtmica, i la posada en escena primitivista  un conjunt d'escenes sobre la Rssia pagana  van xocar a l'audincia, ms acostumada als convencionalismes del ballet clssic. La coreografia de Vtslav Nijinski va apartar-se radicalment de l'estil clssic. A diferncia de les harmonioses i gracioses lnies del ballet tradicional, braos i cames se sacsejaven violentament. Els ballarins ballaven ms des de la seua pelvis que des dels peus, un estil que posteriorment va influir sobre Martha Graham.  Stravinski va descriure posteriorment, a la seua autobiografia, el procs de creaci coreogrfica de Nijinski: el pobre noi no sabia res de msica, afegint que Nijinski es va veure superat per una tasca que ultrapassava la seua capacitat.  Aix, mentre que el msic lloa Nijinski com a ballar, es mostra frustrat amb el seu treball de coregraf. 

La complexitat de la msica i els violents passos de ball representant la fertilitat van comenar a provocar els xiulits de desaprovaci del pblic, i desprs hi van haver sorolloses discussions entre els favorables i els oposats a l'obra. Aquestes discussions van ser seguides per crits i baralles als corredors. L'agitaci entre el pblic va desembocar finalment en un avalot. La policia de Pars va fer acte de presncia, per noms van ser capaos de restaurar l'ordre de manera limitada. El caos va regnar al llarg del que restava de representaci, i el mateix Stravinski es trobava tan afectat per l'escndol que va abandonar el teatre, plorant, a mitjan representaci. S'ha dit que el compositor Camille Saint-Sans va abandonar rpidament la representaci, (tot i que el mateix Stravinski diria posteriorment No s qui es va inventar la histria de qu estava present en l'estrena i que va anar-se'n immediatament.) suposadament enfurismat per l's "incorrecte" del fagot en els primers compasos de l'obra.

Stravinski va crrer darrere de l'escenari, on Diguilev es trobava apagant i encenent els llums en un intent d'apaivagar els nims de l'audincia. Nijinski, dret d'amunt d'una cadira, s'inclinava (tant que Stravinski ha haver de subjectar-li la tnica) i udolava els nmeros als ballarins, que no podien sentir l'orquestra (aix era vertaderament difcil, ats que el nmeros russos per damunt de deu son polisillbics, com divuit: vosemnadsat).

Tot i que Nijinsk i  Stravinski estaven decebuts, Dighilev (crtic d'art, a ms d'empresari de ballet) va comentar-hi que l'escndol era just el que jo esperava. La msica i la coreografia van ser considerades brbares i sexuals, aspectes que es van senyalar com l'origen de l'avalot; per tamb s cert que hi va haver tensions socials i poltiques en l'entorn que van contribuir a l'escndol. Tot i que la coreografia original de Nijinski s'ha perdut, l'obra s actualment una pea de repertori de les companyies de ballet de tot arreu, i ha estat coreografiada per diverses personalitats de la dansa, com ara Pina Bausch i Sir Kenneth MacMillan.

El ballet va completar les sis representacions programades en un ambient de controvrsia, tot i que les representacions no van patir ms interrupcions. Els mateixos intrprets van representar l'obra a Londres el mateix any. Tant Stravinski com Nijinski van continuar treballant, per cap dels dos no va tornar a crear una obra amb un estil tam intens i punyent. L'estrena als Estats Units d'Amrica va ser en versi de concert, l'any 1924.

Stravinski va arranjar l'obra per a piano a quatre mans abans de concloure'n l'orquestraci. A ms, va efectuar constants revisions a la partitura, tant per raons musicals com per raons prctiques, fins i tot desprs de l'estrena i en els anys segents. La transcripci per a piano a quatre mans va ser estrenada pel mateix autor i Claude Debussy. Aquesta va ser la forma en qu es va publicar per primera vegada l'obra, l'any 1913, mentre que la partitura per a orquestra va haver d'esperar a l'any 1921, en qu va ser publicada per Editions Russes de Musique. Degut a l'esclat de la Primera Guerra Mundial, hi va haver poques representacions de l'obra en els anys segents, i l'arranjament per a piano a quatre mans en va esdevenir la principal via de difusi. Aquesta versi encara s'interpreta amb certa freqncia.

Stravinski tamb va fer dos arranjaments de la Consagraci per a pianola. A finals de 1915, l'Aeolian Company de Londres va demanar perms per editar en roll de pianola la Consagraci i Petruixka, i a principis de 1918 el compositor va fer diversos esbossos per a ser utilitzats en els passatges ms complexos. Tamb a causa de la guerra, els treballs van retardar-se, i els rolls noms van poder eixir al mercat a finals de 1921. En aquesta poca, Stravinski ja havia fet un arranjament senzill per a Pleyela, branca per a la fabricaci de pianoles de la firma de pianos parisenca Pleyel.

Els rolls originals (mster) de la Pleyela/Pianola no es van gravar usant un "piano d'enregistrament" tocat per un pianista en temps real, sin que van ser elaborats de manera mecnica; per tant no van estar subjectes a les limitacions de la interpretaci humana. Com a dit el musicleg William Malloch, en aquests rolls la secci final s en un "tempo" considerablement rpid, en relaci amb la resta de la composici, del que indica la partitura orquestral que s'utilitza avui dia.  A ms, Malloch opina, segons aquesta evidncia, les revisions de la partitura per part del compositor i un limitat nombre d'enregistraments fonogrfics primerencs, que Stravinski inicialment s'estimava ms un tempo ms rpid, per que un nombre significatiu dels intrprets d'aleshores eren simplement incapaos de fer front a la complexitat d'aquesta secci en un tempo tan accelerat. Davant d'aquesta restricci Stravinski revis les indicacions te tempo. Hi ha un enregistrament de 1990, degut al director Benjamin Zander, que inclou la versi per a pianola i la versi orquestral amb les indicacions de tempo primitives.

Temes. 
La consagraci de la primavera consisteix en una srie d'episodis que descriuen un salvatge ritual pag de primavera: ... els savis ancians estan asseguts en cercle i observen la dansa que precedeix la mort de la jove que s'ofereix com a sacrifici al du de la Primavera, amb l'objectiu de guanyar la seua benvolena, va dir Stravinski a propsit de la imatge que li havia inspirat l'obra. Tot i que la msica pot interpretar-se amb gran xit com a pea de concert, la seua concepci fa que estiga inextricablement lligada de la dansa. L'obra esta dividida en dues parts, que comprenen les segents escenes:


Part I: Adoraci de la Terra
Introducci;
Els augurs de la Primavera (Danses de les adolescens) (Les augures printaniers, Danses des adolescentes);
Joc del rapte (Jeu du rapt);
Rondes primaverals (Rondes printanires);
Joc de les tribus rivals (Jeu des cits rivales);
Process del Savi (Cortge du sage);
El savi (Le sage);
Dansa de la Terra (Danse de la terre);

Part II: El sacrifici
Introducci;
Cercles misteriosos de les adolescents (Cercles mystrieux des adolescentes);
Glorificaci de l'elegida (Glorification de l'lue);
Evocaci dels ancestres (vocation des anctres);
Acci ritual dels ancestres (Action rituelle des anctres);
Dansa del sacrifici (L'elegida) (Danse sacrale (l'lue));

Encara que les melodies poden semblar basades en temes folklrics com a mitj per a evocar els temps primitius, l'nica melodia que Stravinski va reconixer com a inspirada directament en un tema popular s la de l'inici, en primer lloc a crrec del fagot sol. No obstant aix, alguns altres temes mostren una gran similitud amb melodies populars recollides en  l'Antologia Juskiewicz de msica popular lituana.

Caracterstiques musicals. 
La msica de Stravinski s harmnicament arriscada, amb mfasi en les dissonncies deliberades. Rtmicament pot dir-se el mateix, amb certes seccions que canvien constantment el tempo i amb accents impredecibles i inusuals. La tcnica que empra s'ha denominat sovint primitivisme. Pot veure's un exemple tot seguit (de l'obertura de la secci final, la "Dansa del sacrifici"): 



D'acord amb George Perle la intersecci d'elements inherenment diatnics no simtrics amb elements inherentment simtrics no ditonics sembla... el principi definidor del llenguatge musical de La consagraci i la font de la particular tensi i la conflictiva energia de l'obra.

Ms encara, el diatonicisme de Le Sacre du printemps no s'entendria en el sentit restrictiu del sistema major/menor, sin en termes de quelcom ms fonamental. Com la divisi simtrica de l'escala de dotze notes en Le Sacre, el seu diatonicisme tamb pot ser explicat en termes de cicles intervllics - ms simplement i coherentment, de fet, que en temes de modes i escales tradicionals. Amb l'nica excepci de l'interval  tipus 5, cada tipus d'interval des de l'1 al 6 dividir l'espai d'una octava en segments iguals. Un segment de set notes del cicle intervllic C5, augmentat a l'amplada d'una octava, divideix l'octava en intervals desiguals - 'tons' i 'semitons'.

El punt en qu es produeix la transici entre el que Perle considera el tema inicial de la introducci i el tema del fagot sol, en els compasos 1-3, es un trton simtric dividit per terceres menors, resultant en un cicle intervllic C3. Com en l'obra d'Edgar Varse Density 21.5, "va dividir l'interval d'un trton en dues terceres menors i va diferenciar aquestes doblement omplint l'amplada de la tercera superior -primer cromticament i desprs amb una simple nota determinada - i deixant la tercera inferior oberta". El tema es repeteix "truncat" en 7-9, el motiu inicial noms en 13, i desprs complet, transposat avall un semit, cinquanta tres compasos desprs, 66, i al final del moviment com "cb-bb-ab" en lloc de l'estructura "c-b-a" del motiu inicial (p. 81-82).

Com a Density 21.5, aix "implica la completa representaci de cada divisi del cicle intervllic C3." C30 comena en el motiu inicial c-b-a i es completa pel tema principal que hi segueix immediatament. No obstant "per altra banda, el cicle C3 atonal s'inicia amb una tercera menor que s clarament diatnica i tonal" (p. 83). d'aquesta manera La consagraci de la primavera t quelcom en com amb el Nm. 33 dels 44 Duets per a viol de Bla Bartk, "Can de la collita", que, "juxtaposa les interpretacions tonals i atonals del mateix tetracord de quarta perfecta." (p. 86).

Orquestraci.
La consagraci de la primavera est instrumentada per a gran orquestra. Respecte als instruments de fusta, calen piccolo, 3 flautes (3 doblada a piccolo 2), flauta contralt, 4 obos (4t doblat a corn angls 2), corn angls, clarinet soprano en re o mi bemoll, 3 clarinets soprano en la o si bemoll (3er doblat a clarinet baix 2), clarinet baix en si bemoll, 4 fagots (4t doblat a contrafagot 2), i contrafagot.  Pel que fa als instruments de metall, calen 8 trompes en fa (7 i 8 doblades a tuba wagneriana tenor en si bemoll), trompeta piccolo en re, 4 trompetes en do (4 doblada a trompeta baix en mi bemoll), 3 trombons, 2 tubes. Respecte de la percussi, timbals (2 instrumentistes, amb almenys 5 timbals, incloent-hi un timbal piccolo), bombo, triangle, pandereta, gong, giro, crtals (antics plats) en la i si bemoll, i plats, a ms dels instruments de corda.

Stravinski va aconseguir generar una mplia varietat de timbres amb aquest conjunt, comenant el ballet amb un tranquil i penetrant sol del fagot, i concloent amb una frentica dansa interpretada a tutti.

Aaron Copland, en les seues monografies per a la ctedra Charles Eliot Norton de la Universitat de Harvard va qualificar La consagraci de la primavera com l'obra mestra de la msica orquestral del Segle XX.

"Fantasia" de Disney.
"La consagraci de la primavera" es va popularitzar ms endavant a travs de la pellcula Fantasia de Walt Disney, de l'any 1940, un film de dibuixos animats en el qual s'afegien histries i personatges imaginatius a diverses obres musicals. En les notes que acompanyaven l'enregistrament fet pel mateix Stravinski l'any 1961 per a  Columbia Records, s'hi transcrivia una entrevista al compositor, en la qual aquest reconeixia haver rebut 1.200 $ (la seua part d'un total de 5.000 $) per l's de la seua msica en la pellcula, explicant que ats que la msica no disposava de copyright als Estats Units, podia ser usada sense cap perms, per que el pagament era necessari ats que el film anava a ser distribut en altres pasos. Per a facilitar l'adaptaci de la msica a la histria narrada, va haver de ser eliminada una important porci de la Part I, o b va ser traslladada o repetida. Stravinski va qualificar d'execrable la interpretaci i particularment va considerar que el fragment en qesti palesava un perills desconeixement.

Els estudis Walt Disney van contraatacar aquestes declaracions fent pblics detallats reportatges i fotos de Stravinski visitant l'estudi amb ocasi d'una primera projecci de la seqncia. Ah, s! Aix s justament el que jo volia dir, supose! va bromejar. Se'l pot veure en diverses fotografies somrient i subjectant algunes maquetes dels personatges, i desprs d'assistir a la projecci, va atorgar a Disney els drets cinematogrfics de L'ocell de foc per a una eventual segona part de Fantasia. 

Els estudis Disney mantenen que el canvi d'opini de Stravinski en els anys segents els va sorprendre. En la ms estranya versi que Stravinski va donar de la histria, va afirmar que noms va atorgar els drets sobre L'ocell de foc desprs de la intervenci personal del mateix Walt Disney, qui va dir al compositor que amb el seu consentiment o no, anava a utilitzar L'ocell de foc, aix que era millor que hi acceptara i agafara els diners. Aquesta versi no sembla massa creble, i la mateixa famlia Disney mant que Straviski no va ser sincer, per qualsevol ra personal. El nebot de Walt Disney, Roy E. Disney va utilitzar posteriorment L'ocell de foc per a la pellcula Fantasia 2000.

La consagraci de la primavera s la quarta pea en ser interpretada en la pellcula, illustrant la seqncia de l'evoluci de la vida en la terra d'acord amb la narraci que l'acompanya (llegida per Deems Taylor). S'hi mostra l'aparici de simples formes de vida, l'evoluci fins als dinosaures i la destrucci d'aquests. La pellcula no va ser considerada un xit en el seu temps, per desprs ha estat lloada com una forma ambiciosa i intelligent d'usar l'animaci junt amb l'art 'seris'.

Com a banda sonora.
Molts compositors de cinema s'han vist influts per La consagraci de la primavera, de vegades fent-ne allusions indirectes. Per exemple, John Williams, en el tema de la mar de dunes de Tatooine en la banda sonora original de Star Wars, comena amb una permutaci de la introducci de la Part II de La consagraci de la primavera. Per altra banda, en la banda sonora de Jerry Goldsmith per a Outland  el clssic de cincia ficci de Peter Hyams  es poden escoltar cites de la partitura de Stravinski en diversos moments. La motivaci especfica per a aquestes cites/homenatges/prstecs no sempre s evident; per en les notes de l'edici especial de la banda sonora de Star Wars Episode IV: A New Hope, es recull una declaraci de John Williams en el sentit que havia trencat una de les seues regles d'or, en escoltar l'esbs sonor de Lucas. La increble similitud entre el tema de les dunes i la introducci de la segona part de l'obra de Stravinski, suggereix que George Lucas podia haver utilitzat aquesta darrera com a msica provisional de l'escena.

Enregistraments destacats.
Pierre Monteux dirigint l'Orquestra Simfnica de Boston, RCA, enregistrament de 1951 (mono);
Leonard Bernstein dirigint la New York Philharmonic, Sony, enregistrament de 1958;
gor Markevitch dirigint la Philharmonia Orchestra, Testament, enregistrament de 1959;
gor Stravinsky dirigint l'Orquestra Simfnica de Columbia, Sony, enregistrament de 1960;
Karel An erl dirigint l'Orquestra Filharmnica Txeca, Supraphon, enregistrament de 1963;
Herbert von Karajan dirigint l'Orquestra Filharmnica de Berln, Deutsche Grammophon, enregistrament de 1964;
Seiji Ozawa dirigint l'Orquestra Simfnica de Chicago, RCA, enregistrament de 1968;
Pierre Boulez dirigint l'Orquestra de Cleveland, Sony, enregistrament de 1969;
Herbert von Karajan dirigint l'Orquestra Filharmnica de Berln, Deutsche Grammophon, enregistrament de 1977;
Lorin Maazel dirigint l'Orquestra de Cleveland, Telarc, enregistrament de 1980;
Benjamin Zander dirigint l'Orquestra Filharmnica de Boston, IMP, inclou la versi per a pianola, enregistrament de 1990;
Alexander Rahbari dirigint la BRT Philharmonic Orchestra, Brusselles, Naxos Records, enregistrament de 1990;
Charles Dutoit dirigint l'Orquestra Simfnica de Montreal, London/Polygram, enregistrament de 1990;
Pierre Boulez dirigint l'Orquestra Simfnica de Londres, RM Arts (DVD/VHS), enregistrament de 1993;
Michael Tilson Thomas dirigint la San Francisco Symphony, RCA, enregistrament de 1996;
Valery Gergiev dirigint l'orquestra de  l'pera Kirov, Philips, enregistrament de 1999;
Esa-Pekka Salonen dirigint la Los Angeles Philharmonic, Deutsche Grammophon, Hybrid SACD, enregistrament de 2006;

Stravinski va felicitar Leonard Bernstein pel seu enregistrament de l'any 1958, amb una nica exclamaci:  Wow!   En una detallada crtica del primer enregistrament de Herbert von Karajan, l'any 1964, Stravinski va menysprear la versi com a massa polida, uns salvatges adorables, en lloc d'uns de vertaders, i va qualificar Action rituelle des ancetres com tempo di hoochie-coochie i ms maldestra que els dinosaures moribunds de Disney.  Va concloure dient: Dubte que La consagraci puga ser interpretada de manera satisfactria en el context de les tradicions de Herr von Karajan.

Referncies.


Bibliografia. 
Hill, Peter. 2000. Stravinsky: The Rite of Spring. Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 0-521-62221-2.
Perle, George. 1977. "Berg's Master Array of Interval Cycles". Musical Quarterly 63:1 30. Reprinted in Perle, The Right Notes: Twenty-Three Selected Essays by George Perle on Twentieth-Century Music, 207 35. Stuyvesant, NY: Pendragon Press, 1995.
Perle, George. 1990. The Listening Composer. Berkeley and Los Angeles: University of California Press. ISBN 0-520-06991-9.
Taruskin, Richard. 1996. Stravinsky and the Russian Traditions. 2 vols. Berkeley and Los Angeles: University of California Press. ISBN 0-520-07099-2.
van den Toorn, Pieter C. 1987. Stravinsky and The Rite of Spring. Berkeley and Los Angeles: University of California Press. full text;
Yarustovsky, Boris Mikhailovich. 1965. Foreword to an edition of the orchestral score. Moscow: Izd. "Muzyka". English translation, New York: Dover Publications, 1989; ISBN 0-486-25857-2.

Enllaos externs. 
ClassicalNotes.net ;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192283" title="Palau Falguera" nonfiltered="4596" processed="4587" dbindex="79615">

El Palau Falguera s un edifici del segle XVII situat a Sant Feliu de Llobregat. El palau t una superfcie de 2.800 m 2 i est envoltat d'uns extensos jardins.  La faana principal que s'obre al jard, obrada a l'entorn de 1870, s d'estil neoclssic amb elements derivats del romanticisme. Fins a l'any 1988 fou propietat del marqus de Castellbell.
Desprs pass a m d una empresa japonesa que hi celebrava convits i celebracions.
L'any 1995 la finca fou adquirida per l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat per  tal de convertir-lo en un equipament cultural pblic.

Enllaos externs.
Pgina oficial del Palau Falguera;
 Pobles de Catalunya. Palau Falguera;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192284" title="Bord (Arag)" nonfiltered="4597" processed="4588" dbindex="79616">


Bord (en castell Bordn) s un municipi de l'Arag, situat a la provncia de Terol i enquadrat a la comarca del Maestrat. 

Histria.
Amb un origen entre llegendari i real cartagins, el 1196 desprs de ser conquerit va passar a mans dels templaris de la comanda de Castellote i se li va concedir la Carta de Poblaci el 1282.

El 1212 un pastor va trobar amagada una imatge de la Verge i en el mateix lloc es va construir una ermita. El 1306 els templaris van decidir edificat una esglsia ms gran degut a la devoci de la Verge de la Carrasca, al voltant de la qual es va construir el poble. 

Festes. 
5 de gener  "Sant Antoni";
Primer dilluns de maig "Processons";
Pentacosta "Pascua del Rollo";
15 d'agost " Verge de la Araa" ;

Enllaos externs.
http://www.bordon-teruel.tk;
Foro de Bordn;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192286" title="Ball de galeres" nonfiltered="4598" processed="4589" dbindex="79617">


El ball de galeres s un ball del Seguici Festiu de Reus. Aquesta dansa escenifica l'enfrontament entre quatre naus cristianes i quatre turques que els balladors porten penjades a mig cos. Tamb hi participen tamb un ngel, vestit de blanc amb espasa i escut i un diable, de color morat i amb una maa, smbols del b i del mal.

Diuen que el ball representa la batalla de Lepant.

Els balladors porten pedrenyals amb les que disparen a la part finals de la dansa, de manera semblant com fan els balladors del Ball de Serrallonga.
L'acompanyament musical s fet per una cobla de ministrers.

Sembla que aquest ball, corresponent al gremi de galoners  teixidors especialitzats en passamaneria  va participar a les festes reusenques entre finals del segle XVIII i comenaments del segle XIX.

El ball de Galeres havia estat una de les danses ms luxoses del seguici reusenc. Una descripci del 1792 destaca "lo costoso y opulento de lo que adornaba a los danzantes, especialmente en los bayles de galeras y caballuelos, en qu hubo hombre, cuyos atavos llegaban al valor de diez mil pesos"
La dansa ha estat recuperada -a partir del dibuix de la indumentria fet per A. de Bofarull per als seguicis de festa major a crrec de la Coordinadora de danses tradicionals de Reus.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192288" title="Castell de Concabella" nonfiltered="4599" processed="4590" dbindex="79618">

El castell de Concabella fou un palau senyorial situat al nucli de la poblaci de Concabella, al municipi dels Plans de Si (Segarra).  s el castell o casal fortificat ms gran de la comarca.

Histria.

Documentat des del 1040 a travs de l'acta de consagraci de Santa Maria de la Seu. A partir de mitjan segle XI apareix la saga dels Concabella que mantenen el domini del castell fins al segle XIV. A partir de llavors va passar a Berenguer de Peramola, el qual va testar el 1347 a favor de Gombau de Vilalta, concedint molts privilegis als seus vassalls). Al voltant de l'any 1381 era dels senyors del castell d'Oluja. Al llarg del segle XV va estar en poder dels Requesens. Durant la guerra civil catalana (1462-1472) va pertnyer a Rodrigo de Bobadilla, i d'aquest als Ortiz.

A partir del segle XVI en serien propietaris els Erill, els quals van transformar l'antiga fortalesa en un palau senyorial que van conservar al llarg de tres segles.

Arquitectura.

De planta quadrada i 30 m de faana amb noble portalada, un pati interior, finestres renaixentistes i dues torres quadrades.

El 1991 es comencen les obres de reconstrucci del castell que encara avui no s'han acabat. En una primera fase s'arregla la teulada i en una segona es desmantella el caf que hi va ser afegit el 1953 a la faana meridional i que desfigurava la fisonomia originria del castell.

Els Concabella.

Des del segle XII sn coneguts diversos personatges dels Concabella, senyors de les Pallargues, que van participar activament en la vida del comtat d'Urgell donant, fins i tot, un abat al monestir de Poblet, Pere de Concabella (1198-1204).





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192289" title="Calomarde" nonfiltered="4600" processed="4591" dbindex="79619">


Calomarde s un municipi d'Arag, situat a la provncia de Terol i enquadrat a la comarca de la Serra d'Albarras. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192290" title="Lady Falc" nonfiltered="4601" processed="4592" dbindex="79620">


Lady Falc (Ladyhawke) s una pellcula del 1985 protagonitzada per Matthew Broderick, Rutger Hauer i Michelle Pfeiffer, i dirigida per Richard Donner. 

Argument.

L'acci se situa a l'Europa medieval. Phillipe Gaston (Matthew Broderick), un lladregot, aconsegueix escapar-se de les masmorres d'Aquila. Quan est a punt de ser capturat de nou, un cavaller anomenat Navarre (Rutger Hauer), que va acompanyat d'un falc, el salva i junts intentaran trencar una maledicci realitzada pel bisbe d'Aquila que fa que, de nit, Navarre es converteixi en llop, mentre que el falc es converteix en la seva amada Isabeau (Michelle Pfeiffer), de manera que els amants noms poden estar junts en la seva forma humana en un fuga moment a l'alba i a la posta de sol.

Desprs de moltes aventures, Navarre aconsegueix matar el bisbe, la maledicci es trenca i Navarre i Isabeau poden estar finalment junts.

Msica.
La msica de la pellcula fou composada per Andrew Powell, compositor i arranjador conegut sobretot per la seva collaboraci amb Alan Parsons i Eric Woolfson en The Alan Parsons Project. Powell va escriure la partitura i va demanar a Parsons que s'encarregus de la producci de la msica, de manera que sembls un lbum instrumental del grup; de fet, hom pensa sovint que Parsons s el compositor de la pellcula.

La banda sonora inclou tamb temes orquestrals i melodies medievals i renacentistes reals; quan Phillipe i Isabeau ballen als estables, la melodia correspon a una autntica dana italiana del segle XIV anomenada Trotto. La pellcula inclou tamb una pea autntica del Renaixement de John Dowland.

Localitzacions del rodatge.
Ladyhawke es va rodar a Itlia, principalment a la provncia de L'Aquila, i a les provncies de Parma, Piacenza i Cremona; alguns dels castells sn Torrechiara, Fontanellato, Bacedasco i Castell'Arquato. Algines escenes exteriors es van rodar a Campo Imperatore, un altipl proper al cim ms alt dels Apenins, i a les runes de Rocca Calascio, totes dues localitzacions a L'Aquila i dins del parc nacional Gran Sasso. Altres localitzacions sn Rocca Sforzesca, a Soncino, a la provncia de Cremona.

Notes i referncies.
 Aquesta pellcula ha estat doblada al catal.

Enllaos externs.
 Informaci sobre Ladyhawke a The Internet Movie Database;
  Ladyhawke (Ladyhawke - Richard Donner, 1985);




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192291" title="John Adams (compositor)" nonfiltered="4602" processed="4593" dbindex="79621">
John Coolidge Adams (Worcester, Massachusetts, 15 de febrer de 1947) s un compositor i director d'orquestra nord-americ, conegut especialment per les seves fortes implicacions amb la msica minimalista.

Nascut en una famlia amant del jazz - El seu pare tocava el saxo i la seva mare cantava - va aprendre a tocar el clarinet i tocava en grups i orquestres locals.

Va estudiar msica a la Universitat de Harvard i posteriorment al Conservatori de San Francisco.

La seva producci inclou obres per a orquestra, pera, vdeo, cinema i dansa, entre d'altres. En algunes de les seves obres experimenta en el camp de la msica electrnica.
Composicions com Harmonium, Harmonielehre, Shaker Loops i The Chairman Dances es troben entre les ms conegudes i interpretades de la msica contempornia americana. En aquestes obres ha portat el minimalisme a un terreny nou i fresc, caracteritzat per sonoritats lluminoses i per un fort apropament a les formes musicals.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192297" title="Museu Aldrich" nonfiltered="4603" processed="4594" dbindex="79622">



The Aldrich Contemporary Art Museum s un museu d'art contemporani situat a Ridgefield, Connecticut, EUA. Fundat l'any 1964 pel colleccionista d'art Larry Aldrich, va ser considerat un dels primers museus dedicats exclusivament a l'exposici d'art contemporani. Actualment s reconegut als Estats Units com a lder nacional en la presentaci d'art nou, el cultiu d'artistes emergents i la innovaci en programes educatius.



Edifici.
Originriament el museu va estar installat en un edifici histric de Ridgefield. Desprs d'una important renovaci que va merixer un premi de disseny de lAmerican Institute of Architects, l'any 2004 el museu inaugur un nou edifici de ms de 2000 metres quadrats amb dotze espais que inclouen sales d'exposicions, sales de projeccions i de so, un centre educatiu, la botiga del museu i un jard d'escultures.

Exposicions.
L'Aldrich s dels pocs museus d'art contemporani d'Estats Units que no collecciona art. El seu objectiu s de presentar innovadores exposicions d'art contemporani aix com exposicions orientades a mostrar l'obra d'artistes emergents.

Programes educatius.
El museu destaca pels seus programes educatius adreats a diferents pblics amb el propsit de fer accessible l'art contemporani a una diversitat de persones: programes especfics per a adults, adolescents o estudiants, programes escolars per a professors i alumnes, programes familiars.

Premis i beques.
Larry Aldrich va crear i finanar el Premi Larry Aldrich (The Larry Aldrich Award) per honorar un artista americ l'obra del qual hagi tingut un impacte significatiu en la cultura visual contempornia durant els ltims anys. L'artista s seleccionat per un jurat independent d'artistes, colleccionistes, crtics, comissaris i galeristes. No s'admeten sollicituds. El premi es va iniciar el 1993 i consisteix en una dotaci econmica i l'oportunitat d'una exposici al mateix museu.

Des de l'any 1997, el museu presenta el Premi a l'Artista Emergent (The Emerging Artist Award) concedit a un artista seleccionat per l'equip de conservadors del museu que inclou el director comissarial, el director d'exposicions i el director del museu. No s'admeten sollicituds. El premi consisteix en una dotaci econmica i una exposici individual al museu.

El Hall Curatorial Fellowship s un programa biennal amb el propsit d'oferir a un comissari internacional una oportunitat de fer experincia en un museu dels Estats Units i de donar suport al desenvolupament professional dels comissaris d'art. Els sollicitants no han de ser ciutadants dels Estats Units i han de viure i treballar en un pas altre que els Estats Units.

Guanyadors dels premis Aldrich.


Enllaos externs.
Web del Museu Aldrich (en angls)






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192299" title="San Martn del Ro" nonfiltered="4604" processed="4595" dbindex="79623">


San Martn del Ro s una localitat d'Arag, situada a la provncia de Terol i enquadrada a la comarca de Jiloca. Aquest municipi, situat al peu de la N-330, va ser de la comarca de Daroca, fins que amb la divisi provincial pass a ser lligada a Terol i de retruc a Calamocha, seu del partit judicial. L'esglsia parroquial t una torre mudjar i s del segle XVI, s'hi poden admirar talles de fusta i pedra de diferents poques, aix com un impressionant orgue. Tamb es pot visitar en aquest poble un museu del vi de promoci particular. 

Enllaos externs.
http://sanmartindelrio.migueb.com;
Frum de San Martn del Ro;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192302" title="Monreal del Campo" nonfiltered="4605" processed="4596" dbindex="79624">


Monreal del Campo s un municipi d'Arag, situat a la provncia de Terol i equadrat a la comarca de Jiloca, de la qual s la cocapital, en concret capital agropecuria. Est situat a la conflucia de l'autovia Mudjar i de la carretera que va a Molina de Aragn. 

Enllaos externs.
MonrealDelCampo.com, pgina oficial.
Centro de Estudios del Jiloca;
Frum de Monreal del Campo;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192303" title="Sant Salvador de Concabella" nonfiltered="4606" processed="4597" dbindex="79625">

Sant Salvador de Concabella s una esglsia romnica situada al nucli de la poblaci de Concabella, al municipi dels Plans de Si (Segarra).

Histria.

Documentada l'any 1051 quan fou beneficiria d'un llegat de dues unces d'or per a sufragar les obres que s'hi feien. En l'acte de consagraci del 1098 estava subjecta a Santa Maria de Guissona. Poc desprs, a la primera meitat del segle XII, apareix vinculada a Santa Maria de Solsona, encara que dins la dicesi d'Urgell.

Arquitectura.

Edifici del segle XIII, d'una sola nau coberta amb volta de can de perfil apuntat i acabada amb un absis semicircular amb dues finestres. L'arc presbiteral es recolza sobre dos capitells. A banda i banda s'hi van afegir posteriorment dues capelles. La portalada s'obre a la faana de migdia dins d'un cos rectangular coronat per una cornisa sostinguda per permdols. La porta, d'arc de mig punt, est ressaltada per tres arquivoltes en gradaci que s'acaben sobre de sengles columnes amb capitells ornamentats amb motius vegetals. A la faana s'observa per on es va sobrealar en poca posterior. Al mateix mur s'hi ala el campanar de cadireta de dos ulls. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192307" title="Gel" nonfiltered="4607" processed="4598" dbindex="79626">


Onomstica:

Gel I, tira de Gela (491 aC-485 aC) i de Siracusa 485 aC-478 aC;
Gel II, rei de Siracusa 240 aC-216 aC.
Gel d'Epir, conspirador epirota;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192310" title="Riu Jiloca" nonfiltered="4608" processed="4599" dbindex="79627">
El riu Jiloca s un riu d'Arag que neix a Cella (1023 m), provncia de Terol, i desemboca al riu Jaln a Calataiud a (532 m), amb un recorregut de 126 km i una conca de 2957 km2. s un riu que neix en un terreny calcari a travs d'un pou artesi i de diversos sobreeixidors que s'anomenen ojos. 

El seu recorregut dibuixa una vall clara de sud a nord i s un punt de comunicaci des d'antic, com demostren els numerosos ponts, com el pont rom de Luco de Jiloca. Concretament en aquest punt hi desemboca el seu principal afluent, el riu Pancrudo, on s'est consruint un pant. 

La vall del Jiloca compta amb importants vies de comunicaci com la N-330 i la lnia de ferrocarril de Calataiud a Calamocha que est abandonada. s una vall frtil amb nombrosos conreus d'horta i de vinya, que donen uns vins emparats en la regulaci Vi de la Terra de Jiloca. Amb el nom de Jiloca tenim una comarca aragonesa amb capital compartida a Calamocha i Monreal del Campo.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192311" title="Catalunya Msica" nonfiltered="4609" processed="4600" dbindex="79628">
Catalunya Msica s una emissora de rdio de la Corporaci Catalana de Rdio i Televisi que emet msica clssica i contempornia. Ha destacat per la gravaci i la transmissi en directe de concerts, cicles i festivals.

Va comenar a emetre el 10 de maig del 1987.

Referncies.
CCRTV

Enllaos externs.
Catalunya Msica






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192312" title="Riu Pancrudo" nonfiltered="4610" processed="4601" dbindex="79629">
El riu Pancrudo s un riu d'Arag, situat a la provncia de Terol, que neix a les serres de Lidn i Cucaln i desemboca al riu Jiloca, del qual s el seu major afluent, al costat de Luco de Jiloca, on hi ha un interessant pont rom al costat del pont de l'antic ferrocarril de Calataiud a Calamocha. En total recorre 46 quilmetres.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192313" title="Gel I" nonfiltered="4611" processed="4602" dbindex="79630">
Gel I (Gelon,      ) fill de Dinmedes, fou tir de Gela i desprs de Siracusa. Era descendent d'una de les principals famlies de Gela i els seus ancestres estaven entre els fundadors de la ciutat i exercien un crrec sacerdotal hereditari. 

De jove apareix com un dels gurdies del tir Hipcrates de Gela i es va destacar en algunes guerres del seu cap, per lo que fou nomenat comandant de la cavalleria. A la mort d'Hipcrates, el poble es va revoltar contra els seus fills per Gel es va posar al costats dels joves prnceps i va derrotar els rebels. Llavors es va aprofitar de les circumstancies i va conservar el poder per a si mateix (491 aC).

Durant un temps va romandre tranquil al poder. El 486 aC el partit oligrquic de Siracusa(els geomori o gamori, descendents del colons originals) fou expulsat de la ciutat per una revolta popular i els gamori es van refugiar a Casmenae ciutat depenent de Siracusa. Gel de Gela va abraar el partit dels exiliats i conjuntament amb ells es va acistar a Siracusa, i el partit popular li va obrir les portes i se li va sotmetre; Gel 
va restablir el govern dels gamori, per era l'amo autntic i aviat fou reconegut com a tir de Siracusa (485 aC).

No fou per Siracusa la que es va sotmetre a Gela sin que Gel va establir la seva capital a Siracusa i hi va dedicar les seves energies, descuidant Gela. Camarina, que havia estat reconstruda per Hipcrates, fou destruda per poder enviar als seus habitants cap a Siracusa, on tamb va traslladar a la meitat dels habitants de Gela, i tots ells van rebre la ciutadania siracusana. Desprs va ocupar la ciutat de Megara Hiblea i la ciutat d'Eubea i va traslladar tots els ciutadans importants d'aquestes ciutats a Siracusa mentre les classes populars foren venuts com esclaus. Aix Siracusa va esdevenir la primera ciutat de Siclia, que abans era Gela. La ciutat es va engrandir cap a Acradina (anomenada ciutat exterior) mentre Ortgia era anomenada ciutat interior o l'illa, i va assolir una gran preponderncia i riquesa.

Vers el 481 aC Atenes i Esparta van demanar el seu ajut contra els perses, i els va oferir enviar a Grcia dos-cents trirrems i 28000 homes per amb la condici d'assolir ell mateix el comandament de les forces aliades o al menys de la seva flota, condici que fou rebutjada. Els esdeveniments posteriors no sn ben coneguts: segons Herdot va consultar a l'oracle de Delfos que va predir la derrota dels grecs i va enviar un missatger (Cadme de Cos) al rei de Prsia per oferir la seva submissi; per el mateix Herdot en un altre lloc diu que estava preparant l'enviament de tropes quan fou aturat per una invasi cartaginesa a Siclia, suposadament en aliana amb Xerxes I de Prsia; Herdot presenta als cartaginesos com arribant a l'illa de Siclia cridats pel tir Terille d'Himera, que havia estat expulsat de la seva ciutat per Ter (Theron) d'Agrigent. Suposadament el general Amilcar va desembarcar a Panormos amb un gran exrcit (segons alguns historiadors 300.000 homes, xifra sens dubte exagerada) i va assetjar Himera, ben defensada per Ter que era aliat de Gel ja que aquest s'havia casat amb Demareta, filla de l'agrigent. 

Gel va anar a Himera amb una fora de cinquanta mil homes i cinc mil cavallers i va derrotar totalment als cartaginesos que van perdre la meitat dels seus homes i l'altra meitat foren fets presoners; Amilcar va estar entre els morts i els pocs vaixells que van poder escapar foren destruts per una turmenta. Herdot diu que la batalla es va lliurar el mateix dia que la batalla de Salamina i Diodor de Siclia diu que el mateix dia que la batalla de les Termpiles, si be ambdues coses sn sospitoses; la batalla en tot cas s'hauria lliurat a la tardor del 480 aC. 

Aviat es va signar un tractat de pau amb Cartago que va haver de pagar les despeses de la guerra. Gel va invertir les quantitats rebudes i el bot de guerra a la construcci d'esplndids temples a Siracusa i va fer ofrenes a Delfos i altres santuaris grecs. Es sentia segur del seu poder i va fer una pantomima  de renuncia del poder a favor del poble que llgicament fou rebutjada i fou aclamat com a lder.

No va viure molt de temps ja que va morir d'hidropesia el 478 aC. Encara que va deixar un fill, va nomenar successor al seu germ Hier I. Els siracusans li van erigir un esplndid mausoleu per subscripci publica i li foren decretats honors d'heroi.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192314" title="Gel II" nonfiltered="4612" processed="4603" dbindex="79631">
Gelo II fou fill del rei Hier II de Siracusa i associat al tron d'aquesta ciutat juntament amb el seu pare (240 aC-216 aC) al que va premorir per poc temps.

Fou un governant prudent com el pare. Va ser associat per Hiero II al govern vers el 240 aC i va rebre el ttol de rei. Segon Tit Livi, desprs de la batalla de Cannes el 216 aC, Gel que tenia llavors ms de 50 anys, estava disposat a abandonar l'aliana romana, per la seva mort ho va impedir.

Estava casat amb Neres, filla de Pirros, de la que deixar un fill de nom Jernim (Hieronymus) i una filla de nom Marmnia, casada amb un noble siracus de nom Temist (Themistos o Themistus). Arqumedes li va dedicar un tractat (Arenarius) en el qual es dirigeix a Gel amb el ttol de rei.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192316" title="Gel d'Epir" nonfiltered="4613" processed="4604" dbindex="79632">
Gel d'Epir fou un noble epirota al servei del rei Neoptlem I d'Epir. Va organitzar un complot per matar al prncep Pirros I en ocasi de qu el rei i Pirros havien de fer una cerimnia religiosa amb un sacrifici. El complot fou descobert per Pirros que va matar a Neoptlem (297 aC). La sort de Gel s desconeguda.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192318" title="Llac Bolon" nonfiltered="4614" processed="4605" dbindex="79633">
El llac Bolon (en rus:       ) s un llac d'aigua dola que es troba al Territori de Khabrovsk, a la part asitica de Rssia. T una superfcie de 338 km, amb una llargada de 70 km i una amplada de 20 km. La profunditat mxima s de 3 m. Est connectat amb el riu Amur mitjanant una srie de canals.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192319" title="Gemine" nonfiltered="4615" processed="4606" dbindex="79634">


Onomstica:

Cognom rom (Gemine o Gem):

Gai Gemine, magistrat rom. ;

Gemine, decuri rom.

Gemine, poltic rom, partidari molt ferm de Marc Antoni;

Gemine, cavaller roma;

Gemine de Rodes, escriptor grecorom;

Anton Gemine, prncep imperial rom;

Ducenni Gemine, magistrat rom ;

Fufi Gemine, governador rom de Pannnia.

Gai Fufi Gemine, cnsol l'any 29 ;

Luci Rubelli Gemine, cnsol l'any 29 ;

Publi Servili Gemine, cnsol l'any 252 aC i el 248 aC ;

Gneu Servili Gemine, cnsol el 217 aC ;

Marc  Servili Palex Gemine, cnsol el 202 aC ;

Marc  Servili Gemine, cnsol l'any 3 ;

Tanusi Gemine, historiador rom del segle I aC;

Tulli Gemine, poeta grecorom;

Meci Gemine, general de Tusculum;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192320" title="Gai Gemine" nonfiltered="4616" processed="4607" dbindex="79635">
Gai Gemine (Geminus, probablement Caius Geminus) fou un magistrat rom. Fou pretor de Macednia el 92 aC i all fou derrotat greument pels medis, una tribu trcia, que desprs de la seva victria va assolar la provncia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192321" title="Gemine (decuri)" nonfiltered="4617" processed="4608" dbindex="79636">
Gemine (Geminus) fou un decuri rom de Terracina, enemic personal de Gai Mari (el vell).  Fou Gemine qui va enviar un destacament a cavall per capturar a Gai Mari a la zona dels aiguamolls de Minturnes el 88 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192322" title="Gemine (poltic)" nonfiltered="4618" processed="4609" dbindex="79637">
Gemine (Geminus) fou un poltic rom, partidari molt ferm de Marc Antoni. Fou enviat pels amics de Marc Antoni a parlar amb aquest per informar-lo del mal que feia a la seva causa la relaci amb Clepatra. El hivern del 32 al 31 aC va anar a Atenes per no va aconseguir parlar privadament amb Marc Antoni, i com que estava amenaat per Clepatra, es va retirar de la ciutat sense complir la tasca.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192323" title="Gemine (cavaller)" nonfiltered="4619" processed="4610" dbindex="79638">
Gemine (Geminus) fou un cavaller rom. Fou condemnat a mort i executat l'any 33 sota el crrec de conspirar contra Tiberi, per la causa real sembla que fou la seva intima amistat amb Sej, l'antic favorit.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192324" title="Gemine de Rodes" nonfiltered="4620" processed="4611" dbindex="79639">
Gemine (Geminus,        ) que apareix escrit per Procle com Gemne. Fou un escriptor d'origen incert, rom o grec per nascut a Rodes. Va escriure una obra sobre el anomenat Annus vagus d'Egipte (120 anys abans del seu temps ja que vivia vers el 77 aC). Procle diu que era destacat en matemtiques (en       i        ) incloent geometria, aritmtica, mecnica, astronomia, ptica, geodsia, canons i logstica, i diu que va escriure un llibre sobre les lnies espirals, cncaves i cissoides. L'nic treball que es conserva s                          .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192326" title="Anton Gemine" nonfiltered="4621" processed="4612" dbindex="79640">
Anton Gemine (Antoninus Geminus) fou un prncep rom, fill de Marc Aureli i Faustina, germ bess de l'emperador Cmmode. Va morir molt jove, quan noms tenia quatre anys d'edat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192328" title="Ducenni Gemine" nonfiltered="4622" processed="4613" dbindex="79641">
Ducenni Gemine (Ducenius Geminus) fou un magistrat rom que fou nomenat per Ner com un dels tres consular que l'any 63 havien de supervisar la vectigalia i perseguir els que actuessin malament. Ms tard sota Galba (68) fou prefecte de la ciutat (praefectus urbis).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192329" title="Bola de drac" nonfiltered="4623" processed="4614" dbindex="79642">

Les Boles de Drac sn 7 artefactes mgics tant en el manga com l'anime Bola de Drac que quan es reuneixen s'empren per invocar a un drac que concedeix un o ms desitjos. s un dels principals temes de la histria. El seu color sempre s d'un taronja cristall marcats amb estrelles en relleu al seu interior. Aquestes varien de d'una a 7 i sn de color vermell, excepte en les Boles de Drac Definitives que sn de color negre. Quan aquestes s'uneixen comencen a fer pampallugues. El cel del planeta en el qual s'usen sempre s'enfosqueix quan es crida al Drac Sagrat. Desprs de complir-se el desig, es converteixen en simples pedres durant el temps d'un any.

A Bola de Drac GT s'inclou una altra caracterstica: Tota Bola de Drac t un esperit i energia propis; cada cop que es demana un desig aquesta energia, que per defecte s positiva, va disminuint, augmentant conseqentment l'energia negativa.

Importncia.
Les Boles de Drac sn la ra per la qual s'uneixen els personatges principals al principi de la histria, durant la primera i tercera saga se centren en buscar aquests artefactes. Ms endavant les Boles de Drac es converteixen en l'objecte desitjat pels malvats Cor Petit, Gran Rei dels Dimonis, Vegeta i Frzer, i defendre-les ser missi dels herois. Desprs d'aix les Boles de Drac es converteixen en una eina per ajudar-se a lluitar contra altres dolents com Super Boo, Baby i Sper A-17, fins que el seu s excessiu fa que pel final de Bola de Drac GT aquests artefactes portin a l'ltim adversari de la histria.

Nomeclatura.
Cada Bola de Drac s'anomena en acord al nmero d'estrelles que tingui. Aquest nom est en mandar, pel que en el manga original Akira Toriyama va escriure els Kanji, i a sobre d'ells, en Katakana, la pronunciaci aproximada.



Tipus de Boles de Drac.
Boles de Drac de la Terra.
Les primeres Boles de Drac que van aparixer van ser les del planeta Namek, i foren entregades als namekians de la m dels seus dus com a premi per la seva bondat i la seva pacfica vida. Temps desprs, un nameki va arribar al planeta Terra, i desprs de separar-se de la seva par dolenta (Cor Petit, Gran Rei dels Dimonis), va ocupar el crrec de Du de la Terra i va crear les Boles de Drac de la Terra a imatge i semblana de les del seu planeta, per d'un tamany molt menor.

Aquestes concedeixen un nic desig, desprs es converteixen en pedres vulgars i acaben dispersades per tot el planeta. El drac que sorgeix quan reuneixen les 7 Boles s Shenron, creat a partir d'una escultura dissenyada per Sr. Popo.

El desig que concedeixen est limitat per les segents condicions: 
No es pot reviure a una persona que ha mort de forma natural.
No es pot reviure a una persona que ja hagi tornat a la vida anteriorment.
No es pot reviure a una persona que porti ms d'un any morta.
No es poden concedir desitjos que afectin a la fora de personatges ms forts que el creador de les Boles de Drac.

Desprs que el Du de la Terra es torna a fusionar amb en Cor Petit Jr, en Dende s l'escollit com a nou Du de la Terra i torna a infondre energia a les boles de drac incrementant el seu poder per que compleixin dos desitjos i permetin que es ressusciti a alg que hagi estat ressuscitat abans o porti mort ms d'un any.

Boles de Drac del planeta Namek.
Essent el seu planeta d'origen, les Boles de Drac de Namek sn ms poderoses que les de la Terra. Poden concedir 3 desitjos, incloent el de ressuscitar persones que van morir desprs d'haver estat ressuscitades o que portin ms d'un any mortes. L'any del planeta Namek dura noms 130 dies, pel que el seu temps d'inactivitat s menor.

A ms a ms, aquestes Boles de Drac tenen una mida ms gran que les de la Terra, poden ser tan grans com el tors d'un nen de 10 anys i per aix no es dispersen per tot el planeta. El drac que apareix al reunir-les s Polunga.

El seu poder augmenta al llarg de la srie, de la mateixa manera que succeeix amb les terrestres. Mentre que al principio noms es poden ressuscitar persones de forma individual i dur les seves nimes a un planeta, considerant-se com a dos desitjos diferents; al final de Bola de Drac Z, Polunga s capa de ressuscitar a grups de gent i situar-los en un planeta determinat.

Boles de Drac Definitives.
Les  sn un tercer tipus de Boles de Drac, que van aparixer en Bola de Drac GT. Foren creades per Kamisama abans de separar-se de la seva part malvada, pel que aquestes tenen encara ms poder que les tradicionals. Havien estat des de sempre ocultes dins del palau celestial fins que van ser descobertes per Pilaf i els seus sequaos.   
    
Les estrelles que posseeixen, enlloc del vermell tpic de les altres Boles, sn de color negre. La seva mida, nomenclatura i numeraci d'estrelles s idntic al de les de la Terra. A ms aquestes criden a un drac diferent, Shenlong vermell, un drac de major mida que el Shenlong tradicional i de color vermell. Tenen major poder que les Boles de Drac de la Terra i Namek, no obstant aix, tenen la particularitat de fer explotar el planeta on es formula el desig en el termini d'un any. Tamb es diferencien en que, quan es concedeix el desig, les Boles de Drac Definitives es reparteixen per tota la Galxia, fent molt difcil la seva recerca i troballa.  

Quan Cor petit sap de la seva existncia i comprovar que existeixen, decideix sacrificar-se per evitar que aquestes poderoses Boles caiguin en males mans el segon cop que es van perdre per l'univers, esdeveniment produt pel desig de Vegeta Baby.

Noms es van demanar dos desitjos abans de desaparixer per sempre.

Desitjos concedits.
Aquests sn, per ordre cronolgic, els desitjos que es van demanar (i efectuar) als dracs sagrats: 
En srie de manga i anime (26).


En pellcules i especials (9+1).    


Referncies.




Enllaos externs.
Informaci de les Boles de Drac ;
Ms informaci sobre les Boles ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192330" title="Fufi Gemine" nonfiltered="4624" processed="4615" dbindex="79643">
Fufi Gemine (Fufius Geminus) fou un governador rom de Pannnia.

El 35 aC quan Octavi August es va retirar de Pannnia, va deixar a la zona, amb part de l'exrcit, a Fufi Gemine. Noms sortir Octavi August els pannonis es van revoltar altre cop i van empnyer a Gemine cap a la ciutat de Siscia, per Gemine els va derrotar a diverses batalles i els va obligar a sotmetre's altre cop.  Sembla ser l mateixa persona que Flor esmenta com a Vibi (Vibius).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192332" title="Gai Fufi Gemine" nonfiltered="4625" processed="4616" dbindex="79644">
Gai Fufi Gemine (Caius Fufius Geminus) fou un magistrat rom que fou cnsol l'any 29 junt amb Luci Rubelli Gemine (Lucius Rubellius Geminus). Es sospita que era fill o parent de Fufi Gemine governador de Pannnia el 35 aC. Va exercir el crrec durant el regnat de l'emperador Tiberi que era qui nomenava de facto als cnsols.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192333" title="(62) Erato" nonfiltered="4626" processed="4617" dbindex="79645">

Erato s l'asteroide nm. 62 de la srie. s un asteroide gran i fosc del cintur principal. Fou descobert a Berln el 14 de setembre del 1860 per l'Oskar Lesser i en Wilhelm Forster i fou el primer asteroide que comparteix codescobridors, i fou el primer i nic asteroide descobert per aquests. Aquest asteroide pertany a la "Famlia de Themis" del grup de famlies d'asteroides d'Hirayama. 

El seu nom es deu a rato, la musa de la poesia de la mitologia grega.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192334" title="Luci Rubelli Gemine" nonfiltered="4627" processed="4618" dbindex="79646">
Luci Rubelli Gemine (Lucius Rubellius Geminus) fou un magistrat rom que fou cnsol l'any 29 junt amb Gai Fufi Gemine (Caius Fufius Geminus), durant el regnat de l'emperador Tiberi que era qui nomenava de fet als cnsols. s esmentat per Tcit als Annales, 5, 1.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192335" title="Publi Servili Gemine" nonfiltered="4628" processed="4619" dbindex="79647">
Publi Servili Gemine (Publius Servilius Q. F. Cn. N. Geminus) fou un magistrat rom que fou cnsol per primera vegada l'any 252 aC juntament amb Gai Aureli Cotta I. Els dos cnsols van fer la guerra a Siclia contra els cartaginesos i van ocupar algunes ciutats, la principal de les quals fou Himera, els habitants de la qual ja havien estat evacuats pels cartaginesos. Fou cnsol per segona vegada el 248 aC amb el mateix collega i va assetjar Lilibea i Drepana, i els cartaginesos van fer una diversi atacant la costa d'Itlia.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192336" title="Gneu Servili Gem" nonfiltered="4629" processed="4620" dbindex="79648">
Gneu Servili Gemine (Cnaeus Servilius P. F. Q. N. Geminus) fou un magistrat rom que fou cnsol el 217 aC junt amb Gai Flamini. Va iniciar el seu crrec als idus de mar i va rebre Gllia com a provncia. 

Desprs va entregar el seu exrcit al dictador Quint Fabi Mxim Berrugs i mentre el seu collega lliurava la desafortunada batalla del llac Trasim, Servili Gemine va salpar amb una flota de 120 vaixells cap a les costes de Sardenya i Crsega, de les quals va expulsar als cartaginesos, i va rebre hostatges dels caps locals. Llavors es va dirigir a frica i pel cam va assolar l'illa de Mennix (Gerba) per no va atacar Cercina (Qerqenna) perqu va rebre un tribut de deu talents dels seus habitants.

Va desembarcar a frica i es va dedicar al saqueig, que evitava si se li pagava una quantitat, per es va tornar descuidat i un dia fou sorprs i posat en fuita perdent un miler d'homes, encara que va poder fugir amb la resta cap a Siclia. El comandament es va traspassar a Publi Sura que va rebre l'ordre de marxar a Roma. Servili Gemine va avanar per tot Siclia a cavall i desprs, cridat pel dictador Quint Fabi Mxim va creuar l'estret per anar a trobar-lo. A la tardor va agafar el comandament de l'exrcit de Minuci i amb el seu collega Marc Atili Rgul va fer la guerra a Annbal evitant sempre una batalla decisiva. 

El seu imperium fou prorrogat per l'any 216 aC i abans de la batalla de Cannes fou l'nic junt amb el cnsol Luci Emili Paulle que es va pronunciar per no lliurar la batalla, la qual finalment es va produir i en la qual Servili Gemine va morir.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192338" title="Marc Servili Palex Gemine" nonfiltered="4630" processed="4621" dbindex="79649">
Marc Servili Palex Gemine (Marcus Servilius C. F. P. N. Palex Geminus, vers 230 aC - desprs del 167 aC) fou un magistrat rom que fou ugur el 211 aC al lloc d'Espuri Carvili que havia mort. El 203 aC fou edil curul i va dedicar una quadriga daurada al Capitoli. Al mateix any fou magister equitum del dictador Publi Sulpici Galba amb el que va viatjar per Itlia per examinar les causes de la revolta de diverses ciutats contra Roma.

El 202 aC fou cnsol amb Tiberi Claudi Ner i va rebre Etrria com a provncia, amb dues legions; el seu imperium fou prorrogat a l'any segent.

El 200 aC fou un dels deu comissionats que van distribuir les terres al Samni i la Pulla entre els veterans d'Escipi. El 197 aC fou un dels triumvirs nomenat per un perode de tres anys per establir una srie de colnies a la costa occidental d'Itlia. El 167 aC, ja gran, es va pronunciar a favor del triomf per Emili Paulle el conqueridor de Macednia, triomf al que molts s'oposaven.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192339" title="Marc Servili Gemine" nonfiltered="4631" processed="4622" dbindex="79650">
Marc  Servili Gemine (Marcus Servilius Geminus) fou un magistrat rom que va exercir algunes magistratures menors, i segons Valeri Mxim fou cnsol l'any 3 juntament amb Luci Eli Lmia per que no s esmentat als Fasti.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192341" title="Tanusi Gemine" nonfiltered="4632" processed="4623" dbindex="79651">
Tanusi Gemine (Tanusius Geminus) fou un historiador rom del segle I aC, que va escriure sobre l'poca de Sulla encara que la naturalesa exacta de les seves obres es desconeguda. Plutarc esmenta al historiador         , que Vossius (de Hist. Lat. 1.12) considera que era el mateix personatge. Sneca esmenta uns annals escrits per un Tamusi (Tamusius) i probablement es refereix a Tanusi Gemine. Un fragment d'aquestos annals fou preservat per Suetoni.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192342" title="Hortoneda" nonfiltered="4633" processed="4624" dbindex="79652">
Hortoneda s un petit nucli de poblaci del municipi de Conca de Dalt, al Pallars Juss. El 2005 tenia 45 habitants.

Formava el municipi d'Hortoneda de la Conca, que prviament havia incorporat Herba-savina i Mas de Vilanova i Pessonada, fins la creaci de Conca de Dalt, el 1969.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192343" title="Tulli Gemine" nonfiltered="4634" processed="4625" dbindex="79653">
Tulli Gemine (Tullius Geminus) fou un poeta de l'antologia grega on consten deu epigrames seus sota el nom de Geminus, dels quals el segon, tercer, quart, cinqu, sis i dcim apareixen com obra de         ,  el vuit de         , el primer i set de                 , i el nov de                 o                . De la vida i poca d'aquest poeta no se'n sap res.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192346" title="Serradell" nonfiltered="4635" processed="4626" dbindex="79654">
Serradell s un petit nucli de poblaci del municipi de Conca de Dalt, al Pallars Juss. El 2005 tenia 16 habitants.

Formava un municipi, junt amb els pobles d'Eriny, Rivert, Sosss, Torralla i Torallola, fins la creaci de Conca de Dalt, el 1969.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192347" title="Sosss" nonfiltered="4636" processed="4627" dbindex="79655">




Sosss s una poblaci, entitat municipal descentralitzada, del municipi de Conca de Dalt, al Pallars Juss. El 2005 tenia 32 habitants


 Histria .

El lloc s esmentat ja, com Claverol, el 973, any en qu fou donat al monestir de les Maleses. 
L'any 1718 havia passat a la jurisdicci dels marquesos de Pallars i ducs de Cardona. 
Hom creu que Sosss havia estat emplaat antigament a l'altra banda de la Noguera, prop de Gramuntill.

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192350" title="Llac Keta" nonfiltered="4637" processed="4628" dbindex="79656">


El llac Keta (en rus:     ) s un llac d'aigua dola que es troba al Territori de Khabrovsk a Rssia.  T una superfcie de 452 km. Les seves aiges desguassen cap el riu Rybnaya.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192352" title="Llac Keret" nonfiltered="4638" processed="4629" dbindex="79657">
El llac Keret (en rus:       , en fins: Kierettijrvi) s un llac d'aigua dola que es troba la Repblica de Carlia, al nord-oest de Rssia. T una superfcie de 223 km. A l'interior del llac hi ha sobre unes 130 illes. Entre novembre i maig el llac es troba gelat. 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192353" title="Antonio Ibez Freire" nonfiltered="4639" processed="4630" dbindex="79658">

Antonio Ibez Freire (Vitria, Pas Basc 1913 - Madrid 2003 ) fou un militar espanyol que fou Ministre de l'Interior entre els anys 1979 i 1982.

Biografia.
Va nixer el 25 de setembre de 1913 a la ciutat de Vitria. Desprs de passar per l'Acadmia Militar de Saragossa, fou nomenat tintent d'infanteria i particip activament en la Guerra Civil Espanyola. Posteriorment, com a membre de la Divisin Azul va participar en la Segona Guerra Mundial, en la qual li fou concedida la Creu de Ferro.

Activitat poltica.
L'any 1958 fou escollit diputat al Congrs com a Conseller Nacional per la provncia d'laba, crrec que desenvolup fins el 1971. Fou nomenat Governador Civil de la provncia de Santander l'any 1960, sent nomenat posteriorment Governador Civil de Biscaia (1961) i Barcelona (1963).

L'any 1978 fou nomenat tinent general i Capit General de la IV Regi. En la formaci del seu govern l'any 1979 Adolfo Surez el nomen Ministre de l'Interior, crrec que desevolup fins el maig de 1982.

Enllaos externs.
  Un militar con carrera poltica;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192356" title="Aplicaci Web" nonfiltered="4640" processed="4631" dbindex="79659">
En enginyeria de programari, una aplicaci web s una aplicaci que s accedida via web usant el protocol TCP/IP, ja sigui a travs d'internet o d'una intranet.

Les aplicacions web sn popular grcies a la ubiqitat del client, que acostuma a ser un navegador i se'l classifica com client lleuger. La principal caracterstica de les aplicacions web s la seva capacitat de mantenir i actualitzar aplicacions web sense haver d'installar-les sobre una quantitat indeterminada d'ordinadors client. Es fan servir per actualitzar els continguts d'un web, mantenir bases de dades, generar informaci rellevant, vendre productes, jugar, aix com qualsevol aplicaci que es pugui portar a terme sobre un navegador.

Una aplicaci web tamb pot ser accedida per un client a mida, el qual pot guanyar en usabilitat o incorporar funcionalitats que  facilitin el seu s o disminuexin els trnsit de dades i la crrega del servidor.

Motivaci.
Generalment cada plana enviada per un servidor web s enviada al client en un document esttic, aconseguint tamb una experincia d'interactivitat amb l'enviament de seqncies de pgines, en resposta a invocacions de l'usuari.
En una aplicaci web les planes tamb poden ser dinmiques i l'usuari pot decidir quines dades envia, en forma de parmetres, generalment amb l's de formularis. Si l'usuari demana dades que estan en una base de dades (o que el servidor pot demanar d'una altra manera), est disposant remotament de tota la potncia d'accs a les dades que t el servidor, noms complint el generalitzat requeriment d'un navegador web amb connexi a internet.

Histria.
A les primeres tipologies d'arquitectures client-servidor cada aplicaci tenia el seu propi programa client que feia la tasca d'interfcie d'usuari i havia d'estar installada separadament per cada ordinador personal. Una millora a la part del servidor podia implicar una reinstallaci a cada estaci de treball incrementant el cost de suport i decrementant la productivitat. 

Un cop dissenyat el protocol HTTP, que va implicar el desenvolupament de navegadors web i que, ja des del principi, suportava enviament de parmetres des del client cap al servidor, es va obrir la possibilitat de programar els primers CGIs, uns petits aplicatius en C que representaven els precursors de les aplicacions web.

En ser usats llenguatges que no disposaven de llibreries pensades en el mn web, els CGIs no eren productius en quant a desenvolupament ni en quant a rendiment. A partir d'aqu Sun va desenvolupar la tecnologia de Servlets. Aquests tenien des del principi tres qualitats que van determinar la seva popularitat entre els programadors, per damunt de qualsevol de les ofertes del moment:
 Eren multiplataforma. Aix implicava que qualsevol servidor podia suportar un servlet (Escriu un cop, executa arreu). Aix va seduir els programadors perqu seguia la lnia del protocol TCP/IP, que s independent de la plataforma.
 Corrien sobre un sol procs. Mentre cada invocaci de cada client a un servidor implicava un nou procs, els servlets corrien tots sobre el mateix procs o conjunt de processos. El guany en rendiment era gran quan hi havia diverses peticions simultnies.
 Incorporaven una complerta API pensada en l'HTTP, donant eines molt complertes als programadors.

Parallelament d'altres companyies com Borland o Microsoft van comenar a desenvolupar les seves tecnologies de la part servidora. Microsoft, lder en entorns de desenvolupament d'aplicacions locals, amb la seva tecnologia .NET, uns pocs anys endarrerit va oferir eines que augmentaven notablement la productivitat d'aplicacions web vers les seves anteriors ofertes.

Posteriorment, l'aposta de Microsoft pels Serveis web ha donat una empenta a aquesta nova tecnologia d'intercanvi de dades entre servidors, alhora que marcava la diferncia respecte els seus competidors.

Eines com AJAX han donat impuls a les aplicacions web, incrementant la usabilitat dels navegadors, requeriment imprescindible per oferir una eina al pblic general.

Tot aix ha portat al punt actual, el web 2.0, que trasllada la construcci dels webs als usuaris, que poden enviar els seus coneixements i les seves inquietuts i emmagatzemar-los a una base de dades des d'un entorn apte per la seva implicaci.

Interfcie.
La interfcie Web posa molt pocs lmits a les funcionalitats del client. Usant Applets de Java, JavaScript, DHTML, Flash i d'altres tecnologies s possible desenvolupar mtodes especfics de cada aplicaci com dibuixar, reproduir audio o el drag and drop. S'han fet molts esforos en combinar les possibilitats d'aquestes tecnologies per, des d'estalviar recrregues de pgines, fins maximitzar l'amigabilitat de la part client fins portar-lo a l'aparena d'un sistema operatiu. 

 Consideracions tcniques .
El primer avantatge dels clients web s que sn multiplataforma i el seu comportament se suposa que s idntic arreu dels diferents sistemes operatius. Per aquest supsit esdev un handicap pels desenvolupadors que es troben amb la necessitat de provar i adaptar els seus productes degut a l'incompliment dels estndards per part dels fabricant de navegadors. s un problema menor el fet que els usuaris disposen de diferents mides de pantalla o es configuren les seves prpies mides de lletra, podent minvar la correcta visualitzaci d'una plana web.
L'alternativa d'usar Flash o applets poden estalviar part d'aquests problemes. Com que molts navegadors incorporen els plug-ins necessaris per executar aquestes aplicacions i aquests no pateixen els problemes del no acompliment d'estndards, es pot considerar que el resultat s prou uniforme arreu de les diferents plataformes. Tenen l'afegit, que donen un gran control al programador sobre la interfcie de l'usuari. Aquestes aplicacions es troben a cavall de la consideraci entre un client 'babau' i un de personalitzat. Per aix s'ha creat un terme que els defineix : "Rich Internet Application"
 

Estructura.
Tot i que hi ha moltes variacions possibles, una aplicacio Web s'estructura habitualment com una aplicaci de tres capes. En aquesta forma majoritria, un navegador Web s la primera capa, des del punt de vista de l'usuari. Un motor que usa una tecnologia de contingut Web (com ara ASP, ASP.NET, CGI, ColdFusion, JSP/Java, PHP, Python o Ruby on Rails), s la capa intermitja. La tercera capa s un servidor de bases de dades. El navegador web envia peticions a la capa intermitja, que les serveix fent queries i actualitzacions contra la base de dades i genera una resposta a l'usuari.

Provedor de serveis d'aplicaci.
Una estratgia d'emergncia per empreses de software s la de prover accs web a programari prviament distribut com aplicacions locals. Depenent del tipus d'aplicaci, potser caldria el desenvolupament d'una interfcie basada en navegador completament diferent, o simplement adaptar una aplicaci existent per usar tecnologia de presentaci diferent. Aquests programes permeten a l'usuari pagar una quota mensual o anual per usar sense haver-la d'installar al disc dur. Una empresa que segueix aquesta estratgia s un provedor de serveis d'aplicaci. Aquesta branca de la indstria est rebent molta atenci actualment.

Desenvolupament d'aplicacions web.
Existeixen molts entorns per les aplicacions web, que faciliten un desenvolupament rpid d'aplicacions permetent al programador definir una descripci d'alt nivell del programa. A ms, hi ha vistes al desenvolupament d'aplicacions, encara que actualment no hi ha moltes plataformes que facin viable aquest model.

L's d'entorns d'aplicaci web pot sovint reduir el nombre d'errors en un programa, ambdues fent que el codi sigui ms simple, i permetent que un equip es concentri noms en el marc. Els problemes de seguretat causats per errors al programa sn una qesti important en aplicacions que estan exposades a constants atacs de hackers a travs d'internet, . Els entorns tamb promouen l's de les millors prctiques de programaci.

El Web Apllication Consortium (WASC), CGI Security i OWASP sn projectes desenvolupats amb la intenci de documentar com evitar problemes de seguretat en aplicacions web.

Vegeu tamb.


Enllaos externs.
Com Microsoft va perdre la guerra de les APIs ;
Web Applications 1.0  ;
Directes per l'altre cam ;
Web Client Software Factory ;

 


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192357" title="Arc (arma)" nonfiltered="4641" processed="4632" dbindex="79660">

Un arc s una arma a distncia que es basa en l'alliberament de la tensi d'una corda feta amb fibres, subjecta en els dos cantons d'una pea habitualment de fusta (si b tamb pot ser d'os). Un arc normal pot arribar fins a una distncia de cent metres, tot i que la distncia pot canviar segons la mida i l'estructura de l'arc. L'arc llarg pot arribar fins a uns quatre-cents metres de distncia.

 Vegeu tamb .
Tir amb arc;
Arc compost;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192358" title="Llac Evoron" nonfiltered="4642" processed="4633" dbindex="79661">
El llac Evoron (en rus:  op  ) s un llac d'aigua dola que es troba al Territori de Khabrovsk a Rssia.  T una superfcie de 194 km, amb una llargada de 30 km i una amplada de 12 km. La seva profunditat mitjana s de 2-3 m. La pesca s destacable al llac. El riu Evur desguassa al llac.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192359" title="OpenVZ" nonfiltered="4643" processed="4634" dbindex="79662">



OpenVZ s una tecnologia de virtualitzaci a nivell de sistema operatiu (OS) basat en el nucli Linux. OpenVZ permet a un servidor fisic d'executar simultaniament sistemes d'explotacio independents, coneguts sota el nom de servidors privats virtuals (VPS) o entorns virtuals (VE).

Comparant-ho amb mquines virtuals com VMware i a les tecnologies de paravirtualitzaci com Xen, OpenVZ ofereix menys flexibilitat per escollir el sistema d'explotaci: el sistema d'explotaci convidat i hoste han de ser de tipus Linux (encara que les distribucions de Linux poden ser diferents dins de VEs diferents). Al contrari, la virtualitzaci al nivell OS d'OpenVZ  ofereix una prestaci millor, una escalabilitat millor (ex. evolution), una densitat millor, una gesti de recursos dinmica millor, i ms facilitat en l'administraci que les alternatives.

OpenVZ s una base de Virtuozzo, un producte de programari lliure desenvolupat per SWsoft, Inc. i sota la versi 2 de la llicncia GNU GPL.

OpenVZ consisteix en el nucli i eines en el nivell d'usuari.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192360" title="Caminreal" nonfiltered="4644" processed="4635" dbindex="79663">


Caminreal s un municipi d'Arag, situat a la provncia de Terol i enquadrat a la comarca de Jiloca. Est situat entre l'autovia Mudjar i la lnia de ferrocarril de Saragossa a Terol, al costat del riu Jiloca; uns sobreeixidors d'aigua alimenten el riu i formen uns aiguamolls al costat del poble. s la tercera poblaci en nombre d'habitants de la comarca. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192362" title="Collmorter" nonfiltered="4645" processed="4636" dbindex="79664">

Collmorter s un poble del terme municipal de Castell de Mur, abans del 1972 del terme municipal de Mur, agregat aquell any al nou municipi, juntament amb la Gurdia de Tremp.

No ha estat mai un poble gaire gros: Pascual Madoz hi pass a mitjan segle XIX, i hi situa noms quatre cases habitades. Vers el 1900 hi sn registrats 14 edificis, amb 43 habitants. El moment que s'hi coneixen ms pobladors s el 1960, quan hi consten 25 persones censades. Actualment s un poble bsicament de segona residncia, ja que l'nica casa que roman oberta s Cal Soldat, pel fet de fer de casa d'allotjament rural.

A mig cam entre els dos grans castells de la contrada, el de Mur i el de Gurdia, per a llur mateixa alada, una de les coses destacables de Collmorter s l'esplndida panormica sobre la Conca de Tremp que ofereix.

La capella de Casa Francisco pot haver estat l'esglsia primitiva del lloc, dedicada a sant Miquel.

 Etimologia .
Collmorter s la forma catalana que procedeix del collem mortuorium medieval; s a dir, el pujol mortuori. Possiblement en aquest lloc es dreava el cementiri primitiu de Mur.

 Bibliografia .
 BELLMUNT I FIGUERAS, Joan. "Collmorter"". Dins Pallars Juss, II. Lleida: Pags Editors, 1997 (Fets, costums i llegendes, 32). ISBN 84-7935-406-2;

 COROMINES, Joan. "Collmorter", a Onomasticon Cataloniae, III, Bi-C. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona "La Caixa", 1995. ISBN 84-7256-902-0;

 ROCAFORT, Cefer. "Provincia de Lleyda", a Geografia general de Catalunya dirigida per Francesch Carreras y Candi. Barcelona: Establiment Editorial de Albert Martn, desprs del 1900.

 Enllaos externs .
 Institut Cartogrfic de Catalunya;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192364" title="El Mell" nonfiltered="4646" processed="4637" dbindex="79665">

El Mell s un poble, actualment ja despoblat, de l'antic municipi de Mur, actualment integrat en el de Castell de Mur. En el cens del 1359 apareix dins de la Vegueria de Pallars, amb 3 focs (uns 15 habitants), dins del senyoriu de Berenguer d'Arts. El 1831 en consta el senyoriu en mans de N. Serra i Sala. Vers el 1900 constaven al Mell 24 edificis, amb 54 habitants. El 2007 consta com a despoblat.

Est situat a la zona de ponent de l'antic terme de Mur, al nord-oest de l'actual de Castell de Mur. No t accs directe amb la resta de pobles del seu municipi, car per arribar-hi cal anar a Fgols de Tremp, a la carretera de Tremp al Pont de Montanyana, i seguir una pista cap al sud-oest que mena al Mell i a Castellnou del Montsec i la Clua.

 Etimologia .
El Mell s un topnim d'origen cltic; a partir d'una arrel indoeuropea (la mateixa que dna mots com ara mig o medi), aquest topnim cltic apareix sempre en petits nuclis de poblaci que queden en posici intermdia entre nuclis ms importants (en aquest cas serien Mur i Castellnou de Montsec.

 El poble del Mell .
El Mell t esglsia prpia; era sufragnia de Santa Maria de Mur. Es tracta de l'edifici romnic de sant Mart.

 Bibliografia .

 COROMINES, Joan. "Mesull, Mell, Masull, Mosoll", a Onomasticon Cataloniae, V, L-N. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona "La Caixa", 1996. ISBN 84-7256-844-X;

 ROCAFORT, Cefer. "Provincia de Lleyda", a Geografia general de Catalunya dirigida per Francesch Carreras y Candi. Barcelona: Establiment Editorial de Albert Martn, desprs del 1900.

 Enllaos externs .
 Institut Cartogrfic de Catalunya;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192366" title="Santa Llcia de Mur" nonfiltered="4647" processed="4638" dbindex="79666">

Santa Llcia de Mur s un poble del terme municipal de Castell de Mur, abans del 1972 del de Mur.

Vers el 1900 Santa Llcia de Mur tenia 23 edificis, amb 61 habitants. El 2007 hi consten 4 habitants, de manera que ha deixat de ser un despoblat, com constava tan sols fa una dcada.

El poble es troba al sud de l'antic terme de Mur, a prop i a ponent de la Gurdia de Noguera. Hi passa la pista rural asfaltada que des del quilmetre 4 de la carretera LV-9124 mena al castell de Mur. D'aquest trencall al poble hi ha a penes 1 quilmetre i mig.

Santa Llcia de Mur t esglsia parroquial prpia, tamb dedicada a santa Llcia. De fet, aquest s l'origen del nom del poble i del poble mateix. Aquesta esglsia, que tingu categoria de priorat depenent de la collegiata de Santa Maria de Mur, era ats pel canonge cambrer de la cannica augustiniana, amb la finalitat de tenir cura de les nimes de tota la parrquia que en depenia.

La Festa de Santa Llcia, a la qual venien persones de tota la comarca, era una festa molt assenyalada, tant pel que significava per al poble, com per a totes les persones relacionades amb feines on es fes anar l'agulla: modistes, sastres, matalassers, etc. 

 Bibliografia .
 BELLMUNT I FIGUERAS, Joan. Pallars Juss, III. Lleida: Pags Editors, 2000 (Fets, costums i llegendes, 33). ISBN 84-7935-740-1;

 GAVN, Josep M. Pallars Juss. Barcelona: Arxiu Gavn, 1981 (Inventari d'esglsies, 8). ISBN 84-85180-25-9;

 ROCAFORT, Cefer. "Provincia de Lleyda", a Geografia general de Catalunya dirigida per Francesch Carreras y Candi. Barcelona: Establiment Editorial de Albert Martn, desprs del 1900.

 Enllaos externs .
 Institut Cartogrfic de Catalunya;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192367" title="Vilamolat de Mur" nonfiltered="4648" processed="4639" dbindex="79667">

El poble de Vilamolat de Mur pertangu fins el 1972 al terme municipal de Mur, actualment integrat en el de Castell de Mur. Est situat a la part de ponent del terme (tant l'actual com el primitiu), al nord d'aquest sector del municipi, i a prop i al nord del castell de Mur.

El poble nasqu a reds del castell de Vilamolat, les restes del qual es drecen un xic per damunt del poble, al seu sud-est. Ha estat sempre un poble petit, que ha mantingut sempre, encara actualment, una poblaci al voltant de la dotzena d'habitants.

Com que Vilamolat de Mur era prcticament al centre de l'antic terme municipal de Mur, exerc en bastants aspectes de cap de municipi. Hi havia, per exemple, l'escola municipal de tot el terme.

 Etimologia .
Vilamolat sol ja s un nom compost, que explicarem tot seguit. L'afegit de Mur s a causa de la seva pertinena al ve castell de Mur.

Dues arrels sn les que formen Vilamolat. La primera, s la de la paraula vila, en aquest cas derivada del llat villa, que era el nom aplicat a l'explotaci agrria, amb un nombre considerable de pobladors, de l'poca romana tardana o de l'Alta edat mitjana. La segona, molat segurament t a veure amb un nom propi, Emolat, procedent denvolat, que en aquella poca volia dir conquerit, apoderat, etctera.

 Histria .
Tot i no tenir esglsia per al conjunt del poble, dues de les seves cases tenen capella prpia i, quan cal, fan les funcions de capella de Vilamolat: Casa Miret t la capella de la Mare de Du del Roser, mentre que Casa Josep (o Casa Castells), t la de Sant Miquel.

Els de Vilamolat participaven, fins i tot amb bandera prpia, a la major part d'aplecs de la comarca: Santa Maria de Mur, Sant Salvador del Bosc, Sant Salvador de la Serra, la Mare de Du d'Arbull, etctera.

 Bibliografia .
 BELLMUNT I FIGUERAS, Joan. Pallars Juss, IV. Lleida: Pags Editors, 2000 (Fets, costums i llegendes, 34). ISBN 84-7935-755-X;

 COROMINES, Joan. "Vilamolat", a Onomasticon Cataloniae, VIII, VI-Z. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona "La Caixa", 1997. ISBN 84-7256-858-X;

 GAVN, Josep M. Pallars Juss. Barcelona: Arxiu Gavn, 1981 (Inventari d'esglsies, 8). ISBN 84-85180-25-9.

 Enllaos externs .
 Institut Cartogrfic de Catalunya;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192368" title="Luco de Jiloca" nonfiltered="4649" processed="4640" dbindex="79668">
Luco de Jiloca s una entitat de poblaci del municipi de la provncia de Terol, Calamocha, a la comarca de Jiloca. Compta amb 226 habitants i est a uns 10 quilmetres de Calamocha. Al seu voltant i sobre el riu Pancrudo hi ha un interessant pont rom que formava part de la via que unia Saragossa i el mar Mediterrani. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192370" title="Burguet" nonfiltered="4650" processed="4641" dbindex="79669">
El Burguet s un petit nucli de poblaci del municipi de Senterada, al Pallars Juss. Aturonat a la dreta del Flamisell a 1.078 m d'altitud. Al segle XIX formava municipi amb Crvoles. A principis de segle XX el poble constava de quatre cases: Ca de Perico, Ca de Carlos, Ca de Farr i Ca de Matavino. L'esglsia est dedicada a la patrona Santa Coloma, la seua festivitat s el 31 de desembre. Actualment hi ha censats dos habitants.  






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192372" title="Jos Manuel Otero Novas" nonfiltered="4651" processed="4642" dbindex="79670">

Jos Manuel Otero Novas ( Vigo, Galcia 1940 ) s un poltic i jurista gallec que fou ministre en els primers governs presidits per Adolfo Surez.

Biografia.
Va nixer el 1940 a la ciutat de Vigo. Va estudiar dret a la universitat, i l'any 1967 aconsegu esdevenir advocat de l'Estat per oposici pblica, esdevenint magistrat del Tribunal Suprem d'Espanya.

Activitat poltica.
L'any 1976 fou nomenat subsecretari tcnica del President del Govern d'Espanya, crrec que abandon per ser nomenat Ministre de la Presidncia a l'inici de la Legislatura Constituent i que desenvolup fins al seu final l'any 1979.

En les eleccions generals de 1979 fou escollit diputat de la Uni del Centre Democrtic (UCD) per la provncia de Lugo al Congrs, sent nomenat en la formaci de govern Ministre d'Educaci, crrec del qual fou rellevat en una remodelaci del govern el 1980.

Allunyat de la poltica activa, i centrat en la seva activitat professional, l'any 1989 s'afili al Partit Popular (PP) i fou novament escollit diputat al Congrs, en aquesta ocasi per la provncia de Zamora.

Enllaos externs.
  Informaci de Jos Manuel Otero al Congrs dels Dipuatats;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192386" title="Manyanet" nonfiltered="4652" processed="4643" dbindex="79671">
Manyanet s un petit nucli de poblaci del municipi de Sarroca de Bellera, al Pallars Juss.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192397" title="Sant Esteve de Pelagalls" nonfiltered="4653" processed="4644" dbindex="79672">

Sant Esteve de Pelagalls s una esglsia romnica situada al nucli de la poblaci de Pelagalls, al municipi dels Plans de Si (Segarra).





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192399" title="Josep Barcel" nonfiltered="4654" processed="4645" dbindex="79673">
Josep Barcel (Matar, 1828?   Barcelona, 1855) fou un dirigent obrer que, en ser executat el 1855 pel Capit General de Catalunya Juan Zapatero y Navas, es convert en el primer mrtir reconegut de la classe obrera catalana.

L'estiu del 1854, Barcelona vivia un clima de gran agitaci obrera en part per l'anomenat conflicte de les selfactines, unes noves mquines de filar la introducci de les quals provocava l'acomiadament d'obrers. El dia 14 de juliol de 1854, una Comissi de les Classes Obreres, en decret el boicot. Els primers dies, en mig de l'agitaci poltica i militar que vivia Barcelona, el moviment deriv cap a la crema d'algunes fbriques i tallers, tot i que desprs continu de forma pacfica. El dia 25 de juliol, el Capit General de Catalunya, Ramn de la Rocha, desprs d'una entrevista amb Barcel, public una ordre prohibint l's de les selfactines.

En restablir-se la Milcia Nacional per l'arribada al poder dels progressistes, Barcel en fou elegit capit.

El mes d'abril de 1855, Josep Barcel s acusat d'un crim en el mas de Sant Jaume d'Olesa de Montserrat. Desprs d'un judici ple d'irregularitats, el dia 6 de juny s executat en mig d'una ciutat exaltada i presa militarment. La repressi contra el moviment obrer, dirigida pel nou capit general Juan Zapatero, estava en marxa.

En aquell clima d'indignaci social es produ la primera vaga general del juliol de 1855.

 Enllaos externs .
 Biografia amb llicncia GFDL;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192402" title="Beniure" nonfiltered="4655" processed="4646" dbindex="79674">

Beniure s un poble del terme municipal de Sant Esteve de la Sarga, molt proper, i a llevant, del cap de municipi. s un dels pobles de la Faixa, i havia format part de la baronia de Castellnou de Montsec.

El lloc havia estat de la pabordia de Mur, per posteriorment pass a mans de la baronia de Castellnou de Montsec.

T la capella de Sant Roc per a l'assistncia religiosa del lloc. s moderna, i a penes s'utilitza, ja que els de Beniure acuden a Moror, per als serveis religiosos.

El 1718 hi consten 22 habitants, i el 1981 en tornava a tenir 22. En l'actualitat (2006), en t noms 6. Entre mig, Carreras Candi, en la seva Geografia informa que Beniure, juntament amb Mont-rebei i el poblament dispers del terme, compta amb 29 cases o albergs (masies). En molts dels censos, Beniure no hi apareix, ja que se'l solia agrupar amb el cap del municipi, atesa la seva proximitat.

El 1900 el senyoriu sobre Beniure corresponia a Ferrer i de Farrs.

Actualment celebra la Festa Major per la Mare de Du d'Agost, el 15 i 16 d'aquell mes.

 Bibliografia .
 BELLMUNT I FIGUERAS, J. "Beniure", a Pallars Juss, I. Lleida: Pags Editors, 1998 (Fets, costums i llegendes, 31). ISBN 84-7935-525-5;

 GAVN, Josep M. Pallars Juss. Barcelona: Arxiu Gavn, 1981 (Inventari d'esglsies; 8). ISBN 84-85180-25-9;

 PAGS, M. "Sant Esteve de la Sarga". Dins El Pallars, la Ribargora i la Llitera. Barcelona: Fundaci Enciclopdia Catalana, 1984 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0;

 ROCAFORT, Cefer. "Provincia de Lleyda", a Geografia general de Catalunya dirigida per Francesch Carreras y Candi. Barcelona: Establiment Editorial de Albert Martn, desprs del 1900.

 Enllaos externs .
 Institut Cartogrfic de Catalunya;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192403" title="Castellnou de Montsec" nonfiltered="4656" processed="4647" dbindex="79675">

Castellnou de Montsec s un poble del terme municipal de Sant Esteve de la Sarga, del Pallars Juss. Juntament amb la Clua i la Torre d'Amargs formen una unitat territorial dins del seu municipi diferent de l'anomenada la Faixa. Aquestes tres pobles sn a la vall del barranc de la Clua, als vessants occidentals de la Serra del Montsec.

Fou seu de la baronia de Castellnou de Montsec, de la famlia de la qual sorg Gaspar de Portol, el conqueridor de Califrnia. La casa pairal dels barons de Castellnou de Montsec encara subsisteix al poble, tot i que roman abandonada des de fa molts anys. Vers 1900 encara consta el poble com a senyoriu de N. Portol.

A 1.027 m. alt., es troba vora el serrat de Castellnou (1 074 m), sota el qual neix el barranc de la Clua. L'esglsia parroquial s dedicada a sant Esteve protomrtir, i s sufragnia de la de Sant Esteve de la Sarga.

 El poble clos .
La seva morfologia, clarament apreciable in situ, s de poble clos, amb el castell-palau en el lloc ms elevat, i constitua un dels emplaaments fortificats de referncia en el domini del pas per la Noguera Ribagorana i, de retruc, per tot el sector occidental del Pallars Juss. A la part de ponent del poble encara hi ha restes de les muralles, que reaprofitaren les cases, en bona part. Un nic carrer de 2,2 m. d'ample vertebra el poble, i a banda i banda s'organitza el nucli, que assoleix els 15 metres d'amplada, mentre que la llargria total s d'uns 130 m.

El traat de les muralles no era del tot rectilini: hi ha 11 llocs en qu fa uns cossos sortints, a manera de bestorres, en alguns casos provets de matacans, les restes dels quals es veu a la part alta, en forma d'uns encaixos que sobresurten cap enfora.

L'aparell de l'obra i el gruix dels murs (130 cm.) permeten datar aquest conjunt acastellat al segle XII.

 Histria .
Castellnou de Montsec est estratgicament situat per tal de controlar les entrades al Pallars Juss des del sud. A molt poca distncia del castell discorria el cam ral que, remuntant el Montsec, duia a ger pel Coll d'Ares, des de la Fabregada. A ms, comunicava fcilment amb el castell de Girbeta, a ponent, i amb el de Mur a llevant.

Entre el 1098 i el 1113 els comtes de Pallars Juss hi instituren com a castl Bertran At de Montanyana. Pertangu desprs al paborde de Mur, amb el consentiment del qual el 1306 Arcard de Mur prengu la fortificaci de Castellnou. El 1428, a causa d'un judici contra uns que havien falsificat moneda a Castellnou, consta que era despoblat des de feia 10 anys.

El 1380 hi consten 4 focs (uns 20 habitants); el 1718, 52 habitants; vers 1900, tenia 52 edificis, amb 130 habitants; el 1970, 29; el 1980, 31, i el 2006, 13.

La segona de les llegendes que tenen com a protagonistes Alsamora i Moror afecta tamb Castellnou de Montsec, per en forma de seqela: uns fets i uns personatges misteriosos envoltaven el castell de Castellnou, ja que hom hi veia entrar i sortir uns geperuts silenciosos, envoltats de misteri, que ning sabia d'on venien, qu hi feia i on anaven. Era una poca en qu Castellnou de Montsec estava del tot abandonat. Hom va relacionar el fet amb les nimes del moro de Moror i la mora d'Alsamora, i la brama va fer de Castellnou un indret fantasmagric.

Un jove dels voltants gos entrar-hi un dia, i en sort amb una bossa plena de monedes. Un cop notificat el fet a la justcia de l'poca, aquesta intervingu i descobr una ceca (fbrica de monedes) que hi feia moneda falsa. El gep dels personatges que en sortien no era ms que una manera d'amagar el transport de les bosses amb la moneda que s'hi fabricava. Corria l'any 1428, i els fets estan perfectament documentats, si b el llegendari popular hi ha construt tota una histria al voltant.

 Festes i tradicions .
El tercer diumenge d'agost se celebra la Festa Major, i s l'nic dia a l'any que es fa missa a l'esglsia del poble. El mateix dia es procedeix a la benedicci del terme i al cant dels goigs de la Mare de Du del Roser.

 Bibliografia .
 BELLMUNT I FIGUERAS, J. "Castellnou de Montsec", a Pallars Juss, I. Lleida: Pags Editors, 1998 (Fets, costums i llegendes, 31). ISBN 84-7935-525-5;

 BENITO I MONCLS, Pere i BOLS I MASCLANS, Jordi. "Vila closa de Castellnou de Montsec", a El Pallars. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1993 (Catalunya romnica, XV). ISBN 84-7739-566-7;

 BURON, Vicen. Esglsies i castells romnics del Pirineu catal i Andorra: Guia. Tremp: Garsineu Edicions, 1994 (Biblioteca pirinenca; 10). ISBN 84-88294-28-X;

 GAVN, Josep M. Pallars Juss. Barcelona: Arxiu Gavn, 1981 (Inventari d'esglsies; 8). ISBN 84-85180-25-9;

 PAGS, M. "Sant Esteve de la Sarga". Dins El Pallars, la Ribargora i la Llitera. Barcelona: Fundaci Enciclopdia Catalana, 1984 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0;

 ROCAFORT, Cefer. "Provincia de Lleyda", a Geografia general de Catalunya dirigida per Francesch Carreras y Candi. Barcelona: Establiment Editorial de Albert Martn, desprs del 1900.

 Enllaos externs .
 Institut Cartogrfic de Catalunya;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192404" title="La Clua" nonfiltered="4657" processed="4648" dbindex="79676">

Geografia: diversos indrets de Catalunya.
La Clua (Sant Esteve de la Sarga), al Pallars Juss.
La Clua (Bassella), a l'Alt Urgell.
Castell de la Clua, al Pallars Sobir.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192405" title="Estorm" nonfiltered="4658" processed="4649" dbindex="79677">

Estorm s un poble del municipi de Sant Esteve de la Sarga, de la comarca del Pallars Juss. s un dels pobles anomenats de la Faixa, i havia format part de la baronia de Castellnou de Montsec.

La seva esglsia s romnica, i est advocada a sant Salvador.

El poble t, en el seu lloc ms elevat, la Torre d'Estorm, fortificaci del segle XI.

Aquest poble t encara una altra esglsia romnica: Sant Salvador de la Serra.

En el fogatjament del 1380 se citen 9 focs (uns 45 habitants) al loch des Torm e de la vila Munera (Rocafort, s/d); el 1718 n'hi estan documentats 32; vers 1900 (Rocafort, op. cit.), t 26 edificis amb 44 habitants; el 1970, 23, i el 1980, 25. A principis del segle XXI (2006), n'hi ha 9.

Vers 1900 el senyoriu era de N. Portol, com Castellnou de Montsec.

 Festes i tradicions .
La Festa Major d'Estorm se celebra el 6 d'agost, diada de sant Salvador, per des de fa temps es trasllada al festiu ms proper per tal de facilitar-hi l'accs als qui ho desitgin.

Com a arreu de Catalunya, aquell dia s'hi canten els goigs de sant Salvador, que tenen una estrofa que diu:


El petit poble d'Estorm
vos t molta devoci,
puix cada any us fa visita
amb solemne process.
Perdoneu nostres pecats
puix sou lo perdonador.
A vostres devots ou
Gloris Sant Salvador.

 Bibliografia .
 BELLMUNT I FIGUERAS, Joan. "Estorm", a Pallars Juss, II. Lleida: Pags editors, 1997 (Fets, costums i llegendes, 32). ISBN 84-7935-406-2;

 GAVN, Josep M. Pallars Juss. Barcelona: Arxiu Gavn, 1981 (Inventari d'esglsies; 8). ISBN 84-85180-25-9;

 PAGS, M. "Sant Esteve de la Sarga". Dins El Pallars, la Ribargora i la Llitera. Barcelona: Fundaci Enciclopdia Catalana, 1984 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0;

 ROCAFORT, Cefer. "Provincia de Lleyda", a Geografia general de Catalunya dirigida per Francesch Carreras y Candi. Barcelona: Establiment Editorial de Albert Martn, desprs del 1900.

 Enllaos externs .
 Institut Cartogrfic de Catalunya;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192406" title="La Torre d'Amargs" nonfiltered="4659" processed="4650" dbindex="79678">

La Torre d'Amargs s un poble del terme municipal de Sant Esteve de la Sarga, al Pallars Juss. Juntament amb la Clua i Castellnou de Montsec formen una unitat territorial dins del seu municipi diferent de l'anomenada la Faixa. Aquestes tres pobles sn a la vall del barranc de la Clua, als vessants occidentals de la Serra del Sastret.

Deu el nom a una torre medieval, la torre d'Amargs les restes de la qual encara sn entre les cases del poble.

El poble es troba en una situaci acastellada damunt del barranc de la Clua, i t restes d'una torre de defensa, que Madoz (mitjan  segle XIX) encara havia vist mig sencera.

La seva esglsia parroquial, dedicada a la Immaculada Concepci, s romnica.

El 1718 hi consten 16 habitants, i en la Geografia de Carreras Candi, es diu que la Torre d'Amargs t 15 edificis i 26 habitants. En temps actuals, es mantenen en 15 el 1970 i baixen a 8 el 1980. El 2006 n'hi eren censats noms 4.

Vers 1900 el senyoriu sobre el poble era propietat de N. d'Esteve i Roca.

L'nica activitat destacable de la Torre d'Amargs s l'aplec que s'hi celebra el primer dissabte de juny, amb dinar collectiu popular.

 Bibliografia .
 BELLMUNT I FIGUERAS, Joan. "La Torre d'Amargs". Dins Pallars Juss, IV. Lleida: Pags Editors, 2000 (Fets, costums i llegendes, 34). ISBN 84-7935-755-X;

 GAVN, Josep M. Pallars Juss. Barcelona: Arxiu Gavn, 1981 (Inventari d'esglsies; 8). ISBN 84-85180-25-9;

 PAGS, M. "Sant Esteve de la Sarga". Dins El Pallars, la Ribargora i la Llitera. Barcelona: Fundaci Enciclopdia Catalana, 1984 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0;

 ROCAFORT, Cefer. "Provincia de Lleyda", a Geografia general de Catalunya dirigida per Francesch Carreras y Candi. Barcelona: Establiment Editorial de Albert Martn, desprs del 1900.

 Enllaos externs .
 Institut Cartogrfic de Catalunya;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192412" title="Castissent" nonfiltered="4660" processed="4651" dbindex="79679">

El poble de Castissent s un poble del terme de Fgols de Tremp, agregat el 1970 al terme municipal de Tremp.

Est situat al sud-oest de Tremp, a 32 quilmetres, i s accessible per una pista rural asfaltada de poc ms de 4 quilmetres que arrenca del punt quilomtric 1 de la carretera C-1311, del Pont de Montanyana a Tremp, a tocar del Pont de Montanyana. s la pista que mena a Sant Esteve de la Sarga, que, abans de trobar la Central del Pont de Montanyana, troba una altra pista que en surt cap a llevant, i mena al poble de Castissent.

No s prpiament un poble en el sentit de grups de cases agrupades, sin que es podria parlar d'una parrquia rural d'hbitat dispers, en tot cas. Hi ha un centre del poble, constitut per una plataforma on es drecen les restes del castell, l'esglsia parroquial de sant Joan Baptista, que havia pertangut al monestir de Lavaix i el cementiri; a partir d'aqu, tot de masies als voltants constitueixen el poble de Castissent.

Pascual Madoz, en la seva visita al poble a mitjan segle XIX, va recollir de viva veu que originalment, el poble de Castissent no era en el lloc on s ara, sin que era a l'indret on es troba el santuari de Montserbs, i la poblaci d'aquell lloc, ms inhspit i allat, va venir a cercar refugi a l'entorn de l'esglsia de sant Joan i del castell de Castissent.

Pertanyien a Castissent els santuaris de la Mare de Du de Montserbs i l'ermita propera del mateix nom, totes dues romniques.

Tamb eren de l'antic terme parroquial de Castissent (pertanyents, doncs, no al bisbat d'Urgell, com la resta del Pallars, sin al de Roda, i ms tard al de Lleida) els seguents masos i capelles:

 Cal Batlle, amb la capella dels sants Antoni Abat i Antoni de Pdua;
 Casa Carlets, amb la capella de sant Agust;
 Casa Cortit, amb la capella de sant Miquel;
 Casa Miquel, amb la capella de sant Germ;
 Casa Mostatxo, amb la capella de sant Agust;
 Casa Salzer, o l'Aleix, amb la capella de sant Pere;
 Mas de Ciutat, amb la capella de la Mare de Du del Roser;
 Mas de Faro, amb la capella de sant Salvador;
 Mas de l'Ensenyat, amb la capella de sant Vicen;
 Mas de Palac, amb la capella de la Mare de Du del Roser;
 Mas de Pedr, amb la capella de la Mare de Du del Roser;
 Mas de Torgio, amb la capella de santa Anna;

Aquesta abundor de capelles i, per tant, de celebracions diverses de sants al llarg de tot l'any feia, antigament, que sovintegessin les festes patronals al llarg de la geografia de Castissent, amb petits aplecs als quals solia assistir sempre bastantes persones de la parrquia i dels voltants.

 Etimologia .
El topnim Castissent procedeix de les formes, documentades, Castellum Sanctum i Castellum Sancti. La segona sembla ms versemblant, ats que, com defensa Joan Coromines, ve d'un castell d'en San, que seria el nom del seu senyor en el moment de fer-se el document.

 Histria .
En el cens del 1359, Castell Sent consta amb 11 focs (uns 55 habitants); en el cens de 1718 s'hi esmenten 70 habitants;  el 1831 n'hi consten 95, i vers 1900, hi havia 30 edificis, amb 75 habitants. En l'actualitat, el 2006 s el poble ms habitat de tot el seu antic terme, i compta amb 20 habitants.

L'esglsia de Sant Joan Baptista de Castissent era parroquial, per no pertanyia al bisbat d'Urgell, sin que en un principi fou del Bisbat de Roda i desprs fou traspassat al de Lleida, en suprimir-se aquell bisbat. Actualment hi continua pertanyent, per la parrquia de Castissent s administrada des de la parrquia d'Areny de Noguera, del bisbat de Barbastre-Monts, pel fet que Castissent havia pertangut sempre a l'arxiprestat de Tolba, que pass al darrer bisbat esmentat, creat a darreries del segle XX. Depenien d'aquesta parrquia, que pertanyia al monestir de Lavaix, les capelles de Montserbs i Prullans.

Castissent era un lloc que sempre havia pertangut al comte de Pallars Juss, i ms tard form part del marquesat de Pallars, fins a l'extinci dels senyorius, a mitjan segle XIX. Amb la creaci dels municipis, el 1840, fou agregat al municipi aleshores anomenat d'Eroles.

 Bibliografia .
 BELLMUNT I FIGUERAS, J. "Castissent", a Pallars Juss, I. Lleida: Pags Editors, 1998 (Fets, costums i llegendes, 31). ISBN 84-7935-525-5;

 PAGS, M. "Tremp. Fgols de la Conca", a El Pallars, la Ribagora i la Llitera. Barcelona: Fundaci Enciclopdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0;

 ROCAFORT, Cefer. "Provincia de Lleyda", a Geografia general de Catalunya dirigida per Francesch Carreras y Candi. Barcelona: Establiment Editorial de Albert Martn, desprs del 1900.

 Enllaos externs .
 Institut Cartogrfic de Catalunya;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192413" title="Claramunt" nonfiltered="4661" processed="4652" dbindex="79680">

El poble de Claramunt s un poble del terme de Fgols de Tremp, agregat el 1970 al terme municipal de Tremp.

Est situat a l'oest de Tremp, a 21 quilmetres, i s accessible per una pista rural asfaltada de poc ms de 5 quilmetres que arrenca del punt quilomtric 11,5 de la carretera C-1311, del Pont de Montanyana a Tremp, passat el Coll de Montllobar.

s un poble que t un cert nucli agrupat dalt d'un tur, on queden alguns vestigis del castell de Claramunt, sense que hi sigui reconeixible l'existncia d'un clos format per les cases, per sobretot per un conjunt d'antigues masies disperses, com les cases dels Prats de Ricon, de Ramon del Soldat, i de l'Escol. Al Mas Fums, a l'oest de Claramunt, hi ha la capella romnica de Sant Salvador de Casa Fums.

En el cens del 1359, Claramunt no hi consta; el 1831 s, amb 28 habitants, i vers 1900, hi havia 25 edificis, amb 79 habitants. En l'actualitat, el 2006 noms hi ha censat 1 habitant.

L'esglsia de Sant Pere de Claramunt era parroquial, per no pertanyia al bisbat d'Urgell, sin que en un principi fou del Bisbat de Roda i desprs fou traspassat al de Lleida, en suprimir-se aquell bisbat. Actualment hi continua pertanyent, per la parrquia de Castissent s administrada des de la parrquia d'Areny de Noguera, del bisbat de Barbastre-Monts, pel fet que Castissent havia pertangut sempre a l'arxiprestat de Tolba, que pass al darrer bisbat esmentat, creat a darreries del segle XX.

La possessi de Claramunt, al llarg de la histria ha canviat sovint de mans; poc abans de l'extinci dels senyorius, a mitjan segle XIX, pertanyia a Joaquima Lalaing i Lacerda, tercera comtessa de Lalaing, emparentada amb la casa de Medinaceli. Amb la creaci dels municipis, el 1840, fou agregat al municipi aleshores anomenat d'Eroles.

 Bibliografia .
 PAGS, M. "Tremp. Fgols de la Conca", a El Pallars, la Ribagora i la Llitera. Barcelona: Fundaci Enciclopdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0;

 ROCAFORT, Cefer. "Provincia de Lleyda", a Geografia general de Catalunya dirigida per Francesch Carreras y Candi. Barcelona: Establiment Editorial de Albert Martn, desprs del 1900;

 ROIG I DEULOFEU, Albert. "Despoblat de Claramunt". Dins El Pallars. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1993 (Catalunya romnica, XV). ISBN 84-7739-566-7.

 Enllaos externs .
 Institut Cartogrfic de Catalunya;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192415" title="Eroles" nonfiltered="4662" processed="4653" dbindex="79681">

El poble d'Eroles fou el cap del terme de Fgols de Tremp, que era anomenat Eroles fins el 1950, agregat el 1970 al terme municipal de Tremp. El 1950 es produ el canvi de capitalitat i, alhora, el de denominaci del municipi.

Est situat a l'oest de Tremp, a 13 quilmetres, i s accessible per una pista rural asfaltada de poc ms de 4 quilmetres que arrenca del punt quilomtric 18 de la carretera C-1311, del Pont de Montanyana a Tremp.

L'origen del poble fou el castell d'Eroles, situat a l'extrem sud-est del poble actual. Aquest castell s on nasqu la baronia d'Eroles. A partir del castell i del cam que hi menava s'an organitzant el poble, que consta bsicament d'un sol carrer allargassat i una plaa.

En el cens del 1359, Eroles consta amb 8 focs (uns 40 habitants); el 1831 hi consten 116 habitants, i vers 1900, hi havia 47 edificis, amb 126 habitants. En l'actualitat, el 2006 hi havia 11 habitants.

L'esglsia de Santa Maria d'Eroles era parroquial, si b aquesta categoria canvi en diverses avinenteses. Fou destruda per la gent de Tremp durant la guerra que enfront el bisbe d'Urgell amb el comte de Pallars, fou refeta en acabar els enfrontaments.

En el cam d'accs al poble, al seu sud-oest, abans d'arribar-hi, hi ha l'ermita de sant Pere Mrtir, i al nord-est, tamb una mica distanciades, les runes de la de sant Mart.

 Histria .
El territori d'Eroles fou creat com un alou donat en testament per la vescomtessa Sana, esposa del vescomte Guillem I d'Urgell, a l'arxilevita Traver, en nom de la cannica de Santa Maria de la Seu d'Urgell. Aix, havia de ser una possessi de l'esglsia, per els comtes de Pallars hi mantingueren sempre privilegis, de manera que el 1149 Arnau Mir i ria hi consignen com a castl, o carl, d'Eroles i Montllobar Roger d'Eroles, iniciador de la nissaga dels Eroles i de la baronia. El rei hi mantingu part del domini, que acab venent als Eroles el 1392.

Eroles fou aix el cap de la baronia d'Eroles, que incloa alguns pobles ms d'aquest mateix terme, per que, en canvi, tenia fora possessions en els termes vens.

A Eroles hi havia un magnfic mol d'oli (trull), amb embigat de fusta, idntic al de Puigverd. Depenien del poble d'Eroles les quadres de la Vileta , situada en el Coll de Montllobar, que t l'esglsia romnica de Santa Llcia de la Vileta, i de la Casota, que havia tingut hostal.

 Festes i tradicions .
La Festa major del poble se celebra per la Mare de Du d'Agost (dia 15 d'aquell mes), ja que la parrquia est dedicada a santa Maria.

Una segona festa important al llarg de l'any era l'Aplec de Sant Pere Mrtir, que es feia el diumenge abans del 29 d'abril, en qu tenia lloc la benedicci del terme.

 Bibliografia .
 BELLMUNT I FIGUERAS, Joan. "Eroles". Dins Pallars Juss, II. Lleida: Pags Editors, 1997 (Fets, costums i llegendes, 32). ISBN 84-7935-406-2;

 GAVN, Josep M. Pallars Juss. Barcelona: Arxiu Gavn, 1981 (Inventari d'esglsies,8). ISBN 84-85180-25-9;

 PAGS, M. "Tremp. Fgols de la Conca", a El Pallars, la Ribagora i la Llitera. Barcelona: Fundaci Enciclopdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0;

 ROCAFORT, Cefer. "Provincia de Lleyda", a Geografia general de Catalunya dirigida per Francesch Carreras y Candi. Barcelona: Establiment Editorial de Albert Martn, desprs del 1900.

 Enllaos externs .
 Institut Cartogrfic de Catalunya;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192416" title="Escarl" nonfiltered="4663" processed="4654" dbindex="79682">

El poble d'Escarl pertany a l'antic terme de Sapeira, agregat el 1970 al terme municipal de Tremp.

Est situat al nord-oest de Tremp, a l'extrem de ponent del terme, a prop de la Noguera Ribagorana. s aturonat dalt de la carena que delimita pel nord la vall del barranc d'Escarl.

T una interessant esglsia romnica, dedicada a sant Joan, sufragnia de la parroquial de Sant Pere d'Espills.

A llevant del poble, a l'altre costat de la vall, en el vessant nord-oest del Grau d'Espills, als peus de la Serra de la Capella, hi ha el santuari de la Mare de Du de la Mir o de la Mira.

 Histria .
En el cens del 1831, Escarl apareix amb 27 habitants, i a l'entorn de l'any 1900 tenia 33 edificis i 43 habitants. El 1970 ja noms comptava amb 7 habitants, que han quedat reduts a 2 el 2006, havent passat, per, per uns anys en qu es convert en despoblat total.

Al segle XIX el senyoriu pertanyia ja a Torres i Santgens.

 Festes i tradicions .

 Bibliografia .
 BELLMUNT I FIGUERAS, Joan. "Escarl". Dins Pallars Juss, II. Lleida: Pags Editors, 1997 (Fets, costums i llegendes, 32). ISBN 84-7935-406-2;

 BOIX, Jordi. "La Terreta. Sapeira", a El Pallars, la Ribagora i la Llitera. Barcelona: Fundaci Enciclopdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0;

 GAVN, Josep M. Pallars Juss. Barcelona: Arxiu Gavn, 1981 (Inventari d'esglsies,8). ISBN 84-85180-25-9;

 ROCAFORT, Cefer. "Sapeyra", a Geografia general de Catalunya dirigida per Francesch Carreras y Candi. Provincia de Lleyda. Barcelona: Establiment Editorial de Albert Martn, desprs del 1900.

 Enllaos externs .
 Institut Cartogrfic de Catalunya;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192417" title="Espills" nonfiltered="4664" processed="4655" dbindex="79683">

El poble d'Espills pertany a l'antic terme de Sapeira, agregat el 1970 al terme municipal de Tremp.

Est situat lleugerament al nord-oest de Tremp, gaireb al centre de l'antic municipi de Sapeira. Aturonat a ms de mil metres d'alada, es poble es form a reds d'un castell defensiu de la riba esquerra de la Noguera Ribagorana.

Hi resten les runes del castell d'Espills, a ms de l'esglsia parroquial de sant Pere, que fou possessi del monestir de Lavaix. Aquesta esglsia est documentada al segle XI, per fou del tot refeta al XVIII. Al sud del poble, a uns 300 metres, hi ha la capella romnica de la Mare de Du del Sol.

 Etimologia .
El nom del poble ve del nom com romnic espill, sinnim de mirall. L'explicaci rau en el fet que aquests castells tenien sobretot una funci de guaita i de comunicaci a travs de reflexos, sovint fets amb miralls.

 Histria .
En el cens del 1359, Espills apareix amb 9 focs (uns 45 habitants). En el cens del 1831, dins del Corregiment de Talarn, Espills comptava amb 58 habitants, i vers l'any 1900 tenia 45 edificis i 40 habitants. Com es pot deduir, el despoblament de la poblaci ja estava en un grau avanat.

Seguint el procs de despoblament que est experimentant en els cent ltims anys tota la comarca, Espills tenia 18 habitants el 1970, 5 el 1981 i es mant amb 5 el 2006.

El senyoriu medieval era en mans dels barons d'Erill, que el mantingueren durant molt segles. El 1831, per, ja havia canviat de mans, i era possessi dels Sobir.

El poble havia tingut mol fariner.

 Festes i tradicions .

 Bibliografia .
 BELLMUNT I FIGUERAS, Joan. "Eroles". Dins Pallars Juss, II. Lleida: Pags Editors, 1997 (Fets, costums i llegendes, 32). ISBN 84-7935-406-2;

 BOIX, Jordi. "La Terreta. Sapeira", a El Pallars, la Ribagora i la Llitera. Barcelona: Fundaci Enciclopdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0;

 GAVN, Josep M. Pallars Juss. Barcelona: Arxiu Gavn, 1981 (Inventari d'esglsies,8). ISBN 84-85180-25-9;

 ROCAFORT, Cefer. "Provincia de Lleyda", a Geografia general de Catalunya dirigida per Francesch Carreras y Candi. Barcelona: Establiment Editorial de Albert Martn, desprs del 1900.

 Enllaos externs .
 Institut Cartogrfic de Catalunya;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192419" title="Espluga de Serra" nonfiltered="4665" processed="4656" dbindex="79684">

Espluga de Serra s un petit nucli de poblaci del municipi de Tremp, al Pallars Juss. El 2005 tenia 45 habitants.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192420" title="Fgols de Tremp" nonfiltered="4666" processed="4657" dbindex="79685">
Aquest article s sobre el poble d'aquest nom. Per a l'antic municipi, vegeu Fgols de Tremp (antic municipi).;

El poble de Fgols de Tremp, tamb anomenat Fgols de la Conca, era el cap del terme del mateix nom, agregat el 1972 al terme municipal de Tremp. De tota manera, el terme histric era anomenat Eroles, a causa de l'origen: el terme del castell d'Eroles. El poble d'Eroles en fou el cap administratiu fins el 1950.

Est situat a l'oest de Tremp, a 9,5 quilmetres, al peu de la carretera C-1311 (el Pont de Montanyana - Tremp).

En el cens del 1359, Frigols consta amb 6 focs (uns 30 habitants); el 1831 hi consten 74 habitants, i vers 1900, hi havia 35 edificis, amb 93 habitants. En l'actualitat, el 2006 hi havia 2 habitants, desprs d'haver-se passat alguns anys del tot despoblat.

L'esglsia parroquial de Sant Pere de Fgols de Tremp era una sufragnia de la parrquia d'Eroles, si b aquesta categoritzaci canvi en diverses avinenteses. s d'origen romnic, si b fou molt modificada a l'edat moderna. Al voltant del poble hi ha diverses masies, algunes d'elles amb capella, com la Casa Batlle, que t la capella de la Mare de Du de Montserrat, moderna, i el Mas del Prior (o el Masenc), que t la capella moderna de Sant Sebasti i les runes de l'esglsia romnica de Sant Joan Evangelista.

Fgols de Tremp pertanyia tradicionalment a la baronia de Claret, cosa que contrasta amb l'altre poble important del terme, Eroles, que era el centre d'una baronia diferent. Aquesta s una de les causes que els dos pobles no haguessin pertangut mai al llarg de la histria a la mateixa unitat territorial, fins a la creaci dels municipis i l'extinci de les antigues senyories.

 Festes i tradicions .
La Festa Major del poble t lloc el tercer o quart diumenge de setembre, per per sant Pere, patr de la parrquia, se celebrava tamb una festa religiosa que acabava amb un sopar de germanor.

 Bibliografia .
 BELLMUNT I FIGUERAS, Joan. "Eroles". Dins Pallars Juss, II. Lleida: Pags Editors, 1997 (Fets, costums i llegendes, 32). ISBN 84-7935-406-2;

 CASES I LOSCOS, Maria-Llusa, "Sant Joan Baptista de Palau de Noguera", a El Pallars. Barcelona, Enciclopdia Catalana, 1993 (Catalunya romnica, XV). ISBN 84-7739-566-7;

 GAVN, Josep M. Pallars Juss. Barcelona: Arxiu Gavn, 1981 (Inventari d'esglsies,8). ISBN 84-85180-25-9.

 PAGS, M. "Tremp. Fgols de la Conca", a El Pallars, la Ribagora i la Llitera. Barcelona: Fundaci Enciclopdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0;

 ROCAFORT, Cefer. "Provincia de Lleyda", a Geografia general de Catalunya dirigida per Francesch Carreras y Candi. Barcelona: Establiment Editorial de Albert Martn, desprs del 1900.

 Enllaos externs .
 Institut Cartogrfic de Catalunya;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192421" title="Gurp" nonfiltered="4667" processed="4658" dbindex="79686">
Aquest article s sobre el poble d'aquest nom. Per a l'antic municipi, vegeu Gurp de la Conca (antic municipi) .;

El poble de Gurp fou el cap del terme de Gurp de la Conca, agregat el 1970 al terme municipal de Tremp. El nom del poble s, ms prpiament, Gurp, sense cap afegit. De la Conca s'afegia a Gurb a l'hora de designar aquell antic terme municipal que incloa, a ms de Gurp, Sant Adri, Santa Engrcia i Tendrui.

s situat a 918 m. alt., a la capalera del barranc de Sers, sota d'un espadat amb presncia de diverses cavitats d'inters espeleolgic de la serra de Gurp.

L'esglsia del poble, romnica s dedicada a sant Sadurn. Era sufragnia de la parroquial de Santa Engrcia, tot i que actualment est agrupada a Santa Maria de Vilamitjana (on resideix el rector), juntament amb Talarn i la mateixa de Santa Engrcia.

A uns 200 m. al nord-est de la poblaci hi ha el barri del Raval, al peu del cam del Mol i al peu de la cinglera de la Roca de les Vedrines. Ms enll, en la mateixa direcci, es troba la capella romnica de Sant Mart, prop de la raconada anomenada Forat del Toscar, on hi ha les restes del Mol de Gurp i, actualment, un xalet dels militars de l'Acadmia General Bsica de Suboficials.

A ponent del poble hi ha la cinglera de la Roca dels Corrals, que pren el nom del fet que hi ha unes construccions fetes a les cavitats que forma la mateixa roca, que en disitintes poques foren habitades i, ms modernament, fetes servir de corrals.

A migdia, a cosa d'1,5 km., prop del lloc de Montibarri, hi ha les runes de l'esglsia romnica de Sant Miquel de Gurp.

 Histria .
Gurp nasqu a reds del castell de Gurp, del qual es tenen poques referncies documentals. A primeries del segle XVIII, per, pertanyia, amb tot el seu terme, a la baronia de Claret, i fins a l'extinci dels senyorius, al segle XIX, hi pertangu.

El 1553 apareixen, en el fogatjament d'aquell any, 11 focs, a Gurp (uns 55 habitants). El 1718 ja se citen 60 persones, residint a Gurp. En l'actualitat la poblaci s'ha redut al nombre de 8.

En la visita a Gurp de Pascual Madoz, a mitjan segle XIX, parla de 30 cases habitades, algunes de les quals tenien com a teulada la mateixa roca natural on estaven construdes.

 Festes i tradicions .
Hi ha documentats almenys tres danses populars que es ballaven a Gurp: el Ball de la Morisca en una versi diferent de la conservada a Gerri de la Sal, el Ball del galop, o Galop de cortesia, i el Ball dels aranyons, del cicle de Carnestoltes. Estan recollides, amb la partitura, a Bellmunt 1997.

 Bibliografia .
 BELLMUNT I FIGUERAS, Joan. "Gurp de la Conca". Dins Pallars Juss, II. Lleida: Pags Editors, 1997 (Fets, costums i llegendes, 32). ISBN 84-7935-406-2;

 GAVN, Josep M. Pallars Juss. Barcelona: Arxiu Gavn, 1981 (Inventari d'esglsies,8). ISBN 84-85180-25-9;

 PAGS, M. "Tremp. Gurp de la Conca", a El Pallars, la Ribagora i la Llitera. Barcelona: Fundaci Enciclopdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0;

 ROCAFORT, Cefer. "Provincia de Lleyda", a Geografia general de Catalunya dirigida per Francesch Carreras y Candi. Barcelona: Establiment Editorial de Albert Martn, desprs del 1900.

 Enllaos externs .
 Institut Cartogrfic de Catalunya;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192423" title="Palau de Noguera" nonfiltered="4668" processed="4659" dbindex="79687">
Aquest article s sobre el poble d'aquest nom. Per a l'antic municipi, vegeu Palau de Noguera (antic municipi).;

El poble de Palau de Noguera, antigament Vilanova de Pallars, fou cap d'un municipi independent fins el 1972, ara pertanyent al terme municipal de Tremp.

Est situat al sud de Tremp, a la riba dreta de la Noguera Pallaresa, aiges avall del cap de comarca, just a la cua del Pant dels Terradets.

Les caracterstiques del traat dels carrers de Palau de Noguera permet parlar d'una primitiva disposici de poble clos, per molt desdibuixat amb el pas del temps pel creixement del poble i l'allargassament dels seus carrers.

Dins del poble cal fer constar l'existncia d'una capella dedicada a la Mare de Du de la Pietat.

 Etimologia .
Palau de Noguera deu el seu nom al fet que aqu hi hagu un palau dels comtes de Pallars Juss. La segona part del topnim s una referncia al riu immediat a la poblaci, un gual del qual era controlat des d'ella.

 Histria .
Esmentat des del 1100, en una donaci de terres feta pel comte de Pallars Juss Pere Ramon I a la Pabordia de Mur. Inicialment, com ha quedat dit, palau dels comtes de Pallars, el comte Arnau Mir i la seva muller ria donaren el lloc a l'orde de l'Hospital, amb la finalitat de repoblar el lloc i tenir-ne cura. Els mateixos comtes concediren una carta pobla o carta de franqueses, per tal de facilitar el repoblament, i Palau de Noguera prengu el nom de Vilanova de Pallars.

Els hospitalers tenien la comanda de Susterris, aiges amunt de la Noguera Pallaresa, i la nova poblaci hi qued unida, tant civilment com religiosa. Tanmateix, la Pabordia de Mur hi tenia drets adquirits, i el comte Arnau Mir dispos, en el seu testament, que les heretats que quedessin lliures desprs de construir-se la nova poblaci fossin patrimoni de Mur.

Un dels principals fets que contriburen a fer de Palau de Noguera un lloc de vital importncia en el Pallars Juss fou el fet que des d'aquest lloc es controlava un dels passos a gual ms importants damunt de la Noguera Pallaresa, per on passaven els camins que venien de la Conca Dell i, a travs d'ella, de molt ms enll.

Tots aquests fets donaren ja des de l'inici un carcter controvertit, al domini de les terres, a Palau de Noguera. Els plets foren diversos, al llarg de la histria. Destaca especialment el suscitat el 1381 a partir de l'intent de venda dels llocs de Palau de Noguera i Puigcercs a Berenguer d'Abella. Els hospitalers de Susterris aconseguiren d'aturar-ne la venda, en considerar que els dos llocs pertanyien al terme de Talarn, que depenia de Susterris.

Potser per tal de fer evident el seu domini, els hospitalers van instituir un priorat del seu orde a l'esglsia parroquial de Sant Joan Baptista de Palau de Noguera, amb el deure d'anar, els preveres de Palau de Noguera, a celebrar una missa cantada a Sant Antoni de Susterris (aleshores dedicada a Sant Joan, tamb), seu de la comanda pallaresa de l?orde l'Hospital. Aquest domini dels hospitalers va perdurar fins al segle XIX, amb la liquidaci dels antics senyorius. Al llarg de tots aquests anys, el rei mantingu a Palau de Noguera una part de la jurisdicci i, per tant, de les rendes que s'hi generaven.

El 1378, Palau de Noguera consta amb 27 focs (uns 135 habitants), i an augmentant amb els anys: 31 focs el 1553, 140 habitants el 1718, 204 el 1787 i 224 el 1843. A partir d'aquesta data, els censos inclouen Puigcercs, i s'arriba sls 623 el 1860. Desprs vingu el descens, inevitable, com a totes les poblacions de la comarca, pels nous signes dels temps: 330 habitants estabilitzats entre 1930 i 1970, 104 el 1981, i, finalment, 85 el 2006.

 Festes i tradicions .
El patr de la parrquia s sant Joan Baptista, del qual se'n celebra la degollaci el 29 d'agost. Per aix la Festa Major s el cap de setmana ms proper a aquell dia. Durant la festa gran del poble es fa el ball del contraps, ball tradicional d'arrels similars a d'altres balls conservats en d'altres pobles i viles catalans. 

A part de la Festa Major, se celebra tamb la festa de Sant Antol, a l'ermita que t dedicada en el terme de Palau de Noguera, el 2 de setembre.

 Bibliografia .
 BELLMUNT I FIGUERAS, Joan. "Palau de Noguera". Dins Pallars Juss, III. Lleida: Pags Editors, 2000 (Fets, costums i llegendes, 33). ISBN 84-7935-740-1;

 CASES I LOSCOS, Maria-Llusa, "Sant Joan Baptista de Palau de Noguera", a El Pallars. Barcelona, Enciclopdia Catalana, 1993 (Catalunya romnica, XV). ISBN 84-7739-566-7;

 GAVN, Josep M. Pallars Juss. Barcelona: Arxiu Gavn, 1981 (Inventari d'esglsies,8). ISBN 84-85180-25-9.

 PLADEVALL, Antoni i CASTILL, Arcadi. "Tremp. Vilamitjana", a El Pallars, la Ribagora i la Llitera. Barcelona: Fundaci Enciclopdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0.

 Enllaos externs .
 Institut Cartogrfic de Catalunya;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192424" title="El Pont d'Orrit" nonfiltered="4669" processed="4660" dbindex="79688">

El poble del Pont d'Orrit pertany a l'antic terme de Sapeira, agregat el 1970 al terme municipal de Tremp. El poble es form en abandonar-se el vell poble d'Orrit, ms amunt i al nord-est del Pont d'Orrit. Tot i que se'l considera poble ja per ell mateix, histricament s, doncs, un raval d'Orrit.

El Pont d'Orrit queda davant mateix de la vila d'Areny de Noguera. El 1970, en el moment d'unir-se a Tremp, tenia 23 habitants, que havien baixat a 20 el 1981 i a 15 el 2006.

En substituci de l'antiga esglsia parroquial de sant Pere, romnica, situada al poble vell, s'ha construt modernament una esglsia nova, tamb advocada a sant Pere, al Pont d'Orrit, prop del riu i de la carretera. s molt senzilla, i t un campanaret d'espadanya.

 Histria .
El Pont d'Orrit t una histria molt recent, prcticament tota ella en els segles XX i XXI. El poble matriu, Orrit, amb el seu castell s tota una altra cosa.

El Pont d'Orrit tenia el 1970 23 habitants, que s'havien redut a 20 el 1981 i a 15 el 2006.

 Festes i tradicions .

 Bibliografia .
 BELLMUNT I FIGUERAS, Joan. "Eroles". Dins Pallars Juss, II. Lleida: Pags Editors, 1997 (Fets, costums i llegendes, 32). ISBN 84-7935-406-2;

 BOIX, Jordi. "La Terreta. Sapeira", a El Pallars, la Ribagora i la Llitera. Barcelona: Fundaci Enciclopdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0;

 GAVN, Josep M. Pallars Juss. Barcelona: Arxiu Gavn, 1981 (Inventari d'esglsies,8). ISBN 84-85180-25-9;

 ROCAFORT, Cefer. "Provincia de Lleyda", a Geografia general de Catalunya dirigida per Francesch Carreras y Candi. Barcelona: Establiment Editorial de Albert Martn, desprs del 1900.

 Enllaos externs .
 Institut Cartogrfic de Catalunya;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192425" title="Puigcercs (Tremp)" nonfiltered="4670" processed="4661" dbindex="79689">

Puigcercs s un nucli de poblaci del municipi de Tremp, al Pallars Juss, pertanyent a l'antic terme de Palau de Noguera. El 2005 tenia 52 habitants. Est situat en un enclavat d'1,59 km, separat de la resta del terme municipal al qual pertany, amb el terme de Talarn al nord i el de Castell de Mur al sud (abans, tocava amb l'antic terme de Mur en la major part del lmit, i amb el de Gurdia de Tremp en un sol punt). Malgrat les agrupacions municipals dels anys setanta, Puigcercs continua sent un enclavat.

 Geografia .
 Descripci geogrfica .
L'enclavat de Puigcercs t una forma semblant a un ull, posat una mica al biaix, de nord-oest a sud-est. Tot el lmit sud-occidental, termenal amb Castell de Mur, est marcat pel curs del barranc de l'Espona, des de tocar la casa de l'Espona (lmit sud-est), remuntant tot el barranc, continuant pel seu afluent, el barranc de Lloriguer fins que aquest gira cap a l'oest. En aquest lloc, el lmit de l'enclavat de Puigcercs continua cap al nord-oest, adreant-se a Puigmaana, per en arribar a llevant de la Masia de Claverol, ara abandonada, gira de sobte cap a l'est-sud-est, i segueix una lnia ms o menys recta, sense seguir cap lmit natural; passa pel nord de Casa l'Agust, fins que arriba a l'espai que hi ha entre la lnia del ferrocarril i la carretera C-13, i segueix per aquest espai fins que troba el barranc de l'Espona.

 Entitats de poblaci .
L'nica entitat de poblaci agrupada s el poble de Puigcercs, per cal tenir en compte que uns 700 metres a ponent, en un lloc aturonat hi ha les restes del poble vell i del castell de Puigcercs. En ser un terme bastant petit, no hi ha gaire poblament dispers, per cal destacar Casa l'Agust, conegut en alguns mapes com a Cal Ferrer, al nord del poble actual.

El Puigcercs actual, a 422 metres d'alada sobre el nivell del mar, es va construir a partir de l'any 1863, quan una primera esllavissada va posar en perill l'antic poble, situat dalt d'un tur a uns 700 metres a l'oest. Una segona esllavissada molt ms gran, el 13 de gener de 1881, va fer caure muntanya avall la major part del poble vell que ja estava deshabitat del tot. Actualment es poden veure les restes de l'esglsia parroquial romnica de Sant Mart de Puigcercs damunt d'un esvoranc d'uns 50 metres d'alada i 200 de longitud que continua actiu, i es va menjant poc a poc les darreres edificacions que hi queden.

Aquests fets van commoure fortament l'opini pblica de l'poca, i els habitants de Puigcercs reberen ajudes de diversos llocs, des del govern del moment fins el fruit de recaptes pblics, per exemple, el de Barcelona, que contriburen de manera important a la construcci del nou poble. El 1892 ja hi havia fetes 36 cases noves, i el bisbe d'Urgell hi contribu amb l'erecci de la nova esglsia de Sant Mart.

Dins de l'enclavat de Puigcercs cal tenir en compte l'existncia de les restes de la capella romnica de Sant Macari de Puigcercs, que alguns consideren l'antiga esglsia parroquial del terme.

 Histria .
El 1378, a Puigcercs hi consten 12 focs (uns 60 habitants), que han pujat a 15 el 1553. En el cens del 1718, ja sn 111 habitants i 97 el 1842, en el moment de fusionar-se amb Palau de Noguera. A partir d'aquell any, en haver-se creat el municipi de Palau de Noguera, els censos ajunten els habitants de tots dos pobles.

Cal fer constar que aquestes dades corresponen totes al Puigcercs vell, abans del trasllat forat al poble actual.

 Bibliografia .
 BELLMUNT I FIGUERAS, Joan. "Puigcercs". Dins Pallars Juss, III. Lleida: Pags Editors, 2000 (Fets, costums i llegendes, 33). ISBN 84-7935-740-1;

 GAVN, Josep M. Pallars Juss. Barcelona: Arxiu Gavn, 1981 (Inventari d'esglsies,8). ISBN 84-85180-25-9;

 PLADEVALL, Antoni i CASTILL, Arcadi. "Tremp. Palau de Noguera", a El Pallars, la Ribagora i la Llitera. Barcelona: Fundaci Enciclopdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0;

 ROIG I DEULOFEU, Albert, "Despoblat de Puigcercs", a El Pallars. Barcelona, Enciclopdia Catalana, 1993 (Catalunya romnica, XV). ISBN 84-7739-566-7.

 Enllaos externs .
 Institut Cartogrfic de Catalunya;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192429" title="Sapeira" nonfiltered="4671" processed="4662" dbindex="79690">
Aquest article s sobre el poble d'aquest nom. Per a l'antic municipi, vegeu Sapeira (antic municipi) .;

El poble de Sapeira fou el cap del terme del mateix nom, agregat el 1970 al terme municipal de Tremp.

Est situat al nord-oest de Tremp i a la part nord del seu antic terme, a 1.017,3 m. alt., dalt d'un serrat que separa les valls d'Esplugafreda i del Sol. El poble s petit, allargassat a banda i banda d'un turonet on es troba l'esglsia parroquial romnica de santa Maria. Aquesta parrquia tenia com a sufragnia la d'Auls, poble que pertanyia al ve terme d'Espluga de Serra. Prcticament no arriben ni a formar carrer, tot i seguir una disposici longitudinal.

 Etimologia .
L'origen del topnim s la soluci en catal antic de l'expressi llatina ipsa petra (la roca). La diftongaci ei fruit de l'evoluci d'un grup etr, on la t esdev i s habitual en occit i fora present en catal antic, sobretot en el catal ribagor, que t clares influncies occitanes i aragoneses.

s interessant d'observar que gaireb al costat, a l'altre costat de la Noguera Ribagorana, hi ha el poble de Sopeira, que procedeix d'un fet semblant: ve de sub petra, o, en catal antic, sots peira. Si Sapeira es diu aix per ser dalt d'un tur rocs, Sopeira indica que el poble s sota una roca. Noms cal anar-hi i veure-ho.

 Histria .
El poble s documentat des del 970. L'esglsia ja apareix el 1087, quan fou donada aal monestir d'Ala.

El 1381 hi consten 12 focs (uns 60 habitants), i pertanyia als barons d'Erill, tot i que el 1831 ja estava en mans de la famlia Serra.

Ala Geografia general de Catalunya dirigida per Carreras Candi, esmenta que el poble de Sapeira t, al voltant del 1900, 81 edificis amb 148 habitants (cosa que ja indica un cert despoblament, ats que l'habitual serien a l'entorn de 5 habitants per casa.

Al segle XIX hi consten dos molins: un de fariner, i l'altre d'oli.

 Festes i tradicions .

 Bibliografia .
 BELLMUNT I FIGUERAS, Joan. "Eroles". Dins Pallars Juss, II. Lleida: Pags Editors, 1997 (Fets, costums i llegendes, 32). ISBN 84-7935-406-2;

 BOIX, Jordi. "La Terreta. Sapeira", a El Pallars, la Ribagora i la Llitera. Barcelona: Fundaci Enciclopdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0;

 GAVN, Josep M. Pallars Juss. Barcelona: Arxiu Gavn, 1981 (Inventari d'esglsies,8). ISBN 84-85180-25-9;

 ROCAFORT, Cefer. "Sapeyra". Dins Geografia general de Catalunya dirigida per Francesch Carreras y Candi. Provincia de Lleyda. Barcelona: Establiment Editorial de Albert Martn, desprs del 1900.

 Enllaos externs .
 Institut Cartogrfic de Catalunya;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192430" title="Suterranya" nonfiltered="4672" processed="4663" dbindex="79691">
Aquest article s sobre el poble d'aquest nom. Per a l'antic municipi, vegeu Suterranya (antic municipi) .;

El poble de Suterranya fou cap del municipi del mateix nom, del Pallars Juss annexat a Tremp l'any 1973. Est situat a la Conca de Tremp, a l'esquerra de la Noguera Pallaresa, al lmit amb la Conca Dell.

Dins del seu antic terme, Suterranya es troba al centre del municipi, des del punt de vista de la seva longitud, i al lmit de ponent, tenint en compte la latitud. Si tenim en compte l'actual municipi de Tremp, el poble de Suterranya es troba a l'extrem de llevant del terme.

El poble de Suterranya fou, en un primer moment, un poble clos que, amb el pas del temps, s'an allargassant fins a prendre la forma actual, estesa de llevant a ponent.

L'esglsia parroquial de Sant Serni s un edifici d'una nau amb capelles laterals, d'poca gtica, b que les voltes de la nau han estat transformades; la faana, amb un petit ull de bou i obertures tardanes antiesttiques, acaba amb un campanar d'espardanya.

 Etimologia .
Suterranya prov de la forma culta llatina subterranea, s a dir, la que es troba sota terra o, interpretat d'una altra manera, la que en la terra, es troba a sota (o en la terra de sota). Possiblement es tracta d'aquesta segona interpretaci: Suterranya s l'evoluci en terra ms plana i accessible de l'antic poble de Puigfalconer, que s ms enlairat, en les serres del nord-est del terme, i que s'abandon a favor de Suterranya.

 Histria .
El 1381 ja apareix Suterranya en un cens. Hi consten 11 focs (uns 55 habitants); el 1553 el nombre de focs ha pujat a 16, i el 1718, a 21. D'aquests 105 habitants, aproximadament, el 1787 ja hi consten 225 habitants, i el 1860, 344. El nombre ms alt s'assoleix el 1887: 394 persones.

D'aquell moment en, la davallada ha estat progressiva: 297 el 1900, 232 el 1930, 218 el 1950, 130 el 1970, 83 el 1981 i 35 el 1994. Darrerament sembla presentar una certa remuntada, ats que el 2006 hi havia censades 69 persones, a Suterranya.

El senyoriu de Suterranya estigu sempre lligat a la baronia d'Orcau i, per tant, pass per totes les mans per les quals pass la baronia: els Orcau, els Erill, el duc d'Hxar...

 Activitat econmica .
Suterranya no difereix gaire de la resta de poblacions de les conques, tant la De com la Dell. L'agricultura i la ramaderia sn la principal activitat econmica. Cereals, vinya (que tenia antigament molt bon nom), oliveres, arbres fruiters, farratge i algunes hortalisses. Ajuda l'activitat agrria l'existncia d'un petit canal que hi duu aiges des de la Noguera Pallaresa.

L'nica activitat terciria, preindustrial, l'oferia el mol, encara existent avui dia.

La caa havia estat una activitat destacada, a Suterranya. Sobretot de perdius, conills i llebres.

 Festes i tradicions .
La Festa Major de Suterranya t lloc el segon diumenge d'agost. A ms, la festa patronal de Sant Serni -Sant Sadurn- tamb se celebra, en aquest cas, el 29 de novembre (traslladada al diumenge ms proper a aquella data).

El 8 de maig es fa l'aplec de Sant Miquel, en qu es puja a l'ermita de Sant Miquel de Suterranya. Tamb en aquest cas s'ha hagut de traslladar la festa al diumenge ms proper.

Antigament se celebrava molt el Corpus, amb una gran process de tot el poble.

Entre els animadors de les festes populars, necessaris a tots els pobles petits, destacaven els acordionistes. Doncs b, Suterranya en tingu un de molt apreciat a tota la comarca: Antoni Mons, de Casa Clio.

 Bibliografia .
 BELLMUNT I FIGUERAS, Joan. "Suterranya". Dins Pallars Juss, IV. Lleida: Pags Editors, 2000 (Fets, costums i llegendes, 34). ISBN 84-7935-755-X;

 PLADEVALL, Antoni i CASTILL, Arcadi. "Tremp. Suterranya", a El Pallars, la Ribagora i la Llitera. Barcelona: Fundaci Enciclopdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0;

 ROCAFORT, Cefer. "Provincia de Lleyda", a Geografia general de Catalunya dirigida per Francesch Carreras y Candi. Barcelona: Establiment Editorial de Albert Martn, desprs del 1900.

 Enllaos externs .
 Institut Cartogrfic de Catalunya;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192431" title="Tendrui" nonfiltered="4673" processed="4664" dbindex="79692">

El poble de Tendrui s un dels pobles del terme de Gurp de la Conca, agregat el 1970 al terme municipal de Tremp. Els altres sn Gurp, Santa Engrcia i Sant Adri.

Est situat a prop i a ponent de la ciutat de Tremp, dalt d'un pujolet on hi hagu el castell de Tendrui. El poble nasqu a reds del castell, al voltant d'un turonet que era coronat pel castell. L'esglsia parroquial del poble, Sant Esteve de Tendrui, s romnica. s una de les parrquies agrupada a la de Tremp, i menada pels capellans residents a la rectoria de Tremp.

La disposici de les cases de Tendrui mostra clarament un traat de poble clos, de manera que entre el castell i el poble constituen un conjunt fortificat molt notable. El poble est disposat en cercle a l'entorn de l'esglsia; tot i que les cases actuals sn modernes, estan construdes sobre els fonaments de les cases medievals, de manera que el poble no ha canviat de forma d'estar disposades les cases i els carrers. Darrere l'esglsia en conserven traces del castell.

Al nord-est de la poblaci hi ha la capella moderna de Santa Coloma, en runes.

 Histria .
L'origen del poble, doncs, s el mateix castell. En el fogatjament del 1553, Tendrui s esmentat amb 9 focs (uns 45 habitants). El 1718 hi consten 28 persones, a mitjan segle XIX es t notcia de 15 cases habitades, i actualment t 5 habitants, cosa que significa una lleugera recuperaci, ats que a darreries dels vuitanta del segle XX se sap que era despoblat.

 Bibliografia .
 BELLMUNT I FIGUERAS, Joan. "Eroles". Dins Pallars Juss, II. Lleida: Pags Editors, 1997 (Fets, costums i llegendes, 32). ISBN 84-7935-406-2;

 BENITO I MONCLS, Pere, BOLS I MASCLANS, Jordi i BUSQUETS I RIUS, Joan-Josep. "Vila closa de Tendrui". Dins Catalunya romnica, XV, el Pallars. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1993. ISBN 84-85194-56-X;

 GAVN, Josep M. Pallars Juss. Barcelona: Arxiu Gavn, 1981 (Inventari d'esglsies,8). ISBN 84-85180-25-9;

 PAGS, M. "Tremp. Gurp de la Conca", a El Pallars, la Ribagora i la Llitera. Barcelona: Fundaci Enciclopdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0;

 ROCAFORT, Cefer. "Provincia de Lleyda", a Geografia general de Catalunya dirigida per Francesch Carreras y Candi. Barcelona: Establiment Editorial de Albert Martn, desprs del 1900.

 Enllaos externs .
 Institut Cartogrfic de Catalunya;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192432" title="Tercui" nonfiltered="4674" processed="4665" dbindex="79693">

El poble de Tercui pertany a l'antic terme de Sapeira, agregat el 1970 al terme municipal de Tremp.

Est situat a ponent de l'actual cap de municipi, i a l'extrem sud-oest de l'antic terme de Sapeira. Aturonat a quasi 800 m. alt., domina tota la riba esquerra de la Noguera Ribagorana.

L'esglsia parroquial de sant Pere, romnica centra el poble; a ms, a un extrem del poble hi ha l'antic monestir de Santa Maria de Tercui, fundat per Sant Pere de Rodes.

 Histria .
Vers l'any 1900, Tercui comptava amb 26 cases i 37 habitants. Ja era el principi de la decadncia del poblament de la zona. El 1970 hi havia ja noms 4 habitants, i el 1981, 1. Desprs de passar uns anys despoblat, Tercui t el 2006 2 habitants.

El senyoriu del poble requeia en mans del Paborde de Tercui, com a possessi de l'antic monestir depenent de Sant Pere de Rodes que hi havia hagut en aquest lloc.

 Festes i tradicions .

 Bibliografia .
 BELLMUNT I FIGUERAS, Joan. "Eroles". Dins Pallars Juss, II. Lleida: Pags Editors, 1997 (Fets, costums i llegendes, 32). ISBN 84-7935-406-2;

 GAVN, Josep M. Pallars Juss. Barcelona: Arxiu Gavn, 1981 (Inventari d'esglsies,8). ISBN 84-85180-25-9;

 PAGS, M. "Tremp. Fgols de la Conca", a El Pallars, la Ribagora i la Llitera. Barcelona: Fundaci Enciclopdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0;

 ROCAFORT, Cefer. "Sapeira", a Geografia general de Catalunya dirigida per Francesch Carreras y Candi. Provincia de Lleyda. Barcelona: Establiment Editorial de Albert Martn, desprs del 1900.

 Enllaos externs .
 Institut Cartogrfic de Catalunya;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192435" title="Puigmaana" nonfiltered="4675" processed="4666" dbindex="79694">

Puigmaana s un antic poble, actualment del tot despoblat, de l'antic terme municipal de Mur, actualment integrat en el de Castell de Mur.

Est situat a l'extrem nord del terme, a la punta de llevant de la Serra del Cinto, que s la fronterera pel nord amb el terme municipal de Tremp. De fet, el poble s en un lloc on conflueixen els termenals de tres municipis: juntament amb els de Castell de Mur i de Tremp, tamb hi arriba el terme municipal de `Talarn.

 Etimologia .
En tractar-se d'un topnim compost, cal tractar cadascun dels seus components a part. D'una banda, puig, del llat podium (elevaci de terreny).

De l'altra, maana, del llat mattiana, adjectiu afegit habitualment a mala (poma). Aix doncs, s un rastre de l'antiga presncia de la poma en aquesta regi.

 Histria .

Vers el 1900 hi consten 10 edificis, amb 16 habitants. En els darrers vint-i-cinc anys ha quedat del tot abandonat, i a poc a poc la natura va cobrint les restes de les cases. El 1982 encara hi constaven dos habitants, per actualment ja en sn fora.

Una petita capella atenia els serveis religiosos del poble. s dedicada a la Mare de Du del Roser, i s'hi cantaven uns goigs personalitzats per a Puigmaana:


Vostres goigs amb gran plaer
cantarem, Verge Maria,
puix la Vostra Senyoria
s la Verge del Roser.
Man Vostra Senyoria
als frares predicadors,
que de Vostra Confraria
fossin institudors,
i aix ells la han fundada
obeint Vostre Voler
intitulada a Puigmaana
Verge i Mare del Roser.

Es cantaven aix mateix, amb la incorrecci formal del nov vers, ja que si s'hi fa l'apstrof, el vers queda coix i esdev incantable.

 Bibliografia .
 BELLMUNT I FIGUERAS, Joan. Pallars Juss, III. Lleida: Pags Editors, 2000 (Fets, costums i llegendes, 33). ISBN 84-7935-740-1;

 COROMINES, Joan. "Maana", a Onomasticon Cataloniae, V, L-N. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona "La Caixa", 1996. ISBN 84-7256-844-X;

 GAVN, Josep M. Pallars Juss. Barcelona: Arxiu Gavn, 1981 (Inventari d'esglsies, 8). ISBN 84-85180-25-9;

 ROCAFORT, Cefer. "Provincia de Lleyda", a Geografia general de Catalunya dirigida per Francesch Carreras y Candi. Barcelona: Establiment Editorial de Albert Martn, desprs del 1900.

 Enllaos externs .
 Institut Cartogrfic de Catalunya;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192439" title="La Clua (Sant Esteve de la Sarga)" nonfiltered="4676" processed="4667" dbindex="79695">

La Clua, de vegades anomenat la Clua de la Conca o la Clua de Montsec, s un poble del terme municipal de Sant Esteve de la Sarga, al Pallars Juss. Juntament amb la Torre d'Amargs i Castellnou de Montsec formen una unitat territorial dins del seu municipi diferent de l'anomenada la Faixa. Aquestes tres pobles sn a la vall del barranc de la Clua, als vessants occidentals de la Serra del Sastret.

La seva esglsia, de Santa Maria de la Clua s romnica. Hi ha una capella ms: a l'antic collegi del poble. La particularitat d'aquesta esglsia s que havia pertangut al bisbat de Roda d'Isvena, que ms endavant fou integrat en el de Lleida, dins de l'arxiprestat de Tolba. Actualment encara s aix, i la Clua, juntament amb tot de pobles de la franja de ponent del Pallars Juss, entre ells Alsamora, pertanyen a la Unitat pastoral 27 d'aquest bisbat, que est regida pel rector d'Areny de Noguera, el qual pertany a la dicesi de Barbastre-Monts.

En el fogatge del 1380, la Clua consta amb 3 focs (uns 15 habitants). El 1718 ja tenia 26 habitants, i el 1970, 13. El 2006 n'hi estaven censats 4.

El 1900 la Clua pertanyia al monestir de Lavaix.

 Serveis turstics .
A la Clua hi ha dues cases d'allotjament rural: Casa Blasi i Casa Sidro.

 Bibliografia .
 BELLMUNT I FIGUERAS, Joan. "La Clua", a Pallars Juss, II. Lleida: Pags editors, 1997 (Fets, costums i llegendes, 32). ISBN 84-7935-406-2;

 GAVN, Josep M. Pallars Juss. Barcelona: Arxiu Gavn, 1981 (Inventari d'esglsies; 8). ISBN 84-85180-25-9;

 PAGS, M. "Sant Esteve de la Sarga". Dins El Pallars, la Ribargora i la Llitera. Barcelona: Fundaci Enciclopdia Catalana, 1984 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0;

 ROCAFORT, Cefer. "Provincia de Lleyda", a Geografia general de Catalunya dirigida per Francesch Carreras y Candi. Barcelona: Establiment Editorial de Albert Martn, desprs del 1900.

 Enllaos externs .
 Institut Cartogrfic de Catalunya;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192440" title="L'Alzina (Sant Esteve de la Sarga)" nonfiltered="4677" processed="4668" dbindex="79696">

L'Alzina s un poble del terme municipal de Sant Esteve de la Sarga, situat a la meitat oriental de la vall, per a prop de la poblaci central i cap del municipi. s un dels anomenats pobles de la Faixa.

Havia pertangut als extesos dominis de la pabordia de Mur.

La seva esglsia parroquial, dedicada a la Santa Creu s romnica. Fou parrquia, per, noms des del 1904, ja que abans era una sufragnia depenent de Sant Miquel de Moror.

En el fogatge del 1359, el poble dOlsina apareix dins de la Vegueria del Pallars, amb 4 focs (uns 20 habitants). El 1718 hi consten 45 habitants, i el 1831, 130. El senyoriu en aquell moment corresponia al Duc d'Hjar i a N. d'Oliver. El 1900, en la Geografia de Carreras Candi es diu que l'Alzina t 55 edificis, amb 123 habitants, que el 1960 ja eren tan sols 90, 51 el 1970 i 44 el 1981. En l'actualitat (cens del 2006), hi consten 15 persones.

La Festa Major se celebra el primer dissabte d'agost, tot i que la festa patronal de la parrquia s el 14 de setembre, dia de l'Exaltaci de la Santa Creu.

Els alzinencs solien acudir massivament als aplecs dels entorns: el de Mur, que actualment se celebra el primer diumenge de maig, el d'Erbul, el de Fabregada i, tot i que ja no se celebra amb el llument d'abans, al de l'Hostal Roig i Sant Salvador del Bosc.

Roman dempeus el mol d'oli de l'Alzina, que s'intenta convertir en museu.

Prop del poble, al lloc anomenat el Castellot hi ha set tombes medievals excavades a la pedra, que el llegendari popular atribueix a un comte i els seus vassalls, morts en combat en aquell lloc. Possiblement relacionat amb aquest indret, se sap de l'existncia del Castell de l'Alzina, donat el 1099 pel comte Pere I de Pallars Juss al monestir de Mur. El 1194 Bernat de Mur en llliurava el domini a Alfons I, el qual li torn a infeudar. El 1205, per, consta com a senyor del castell el paborde de Mur, Bertran de la Clusa, que l'havia comprat a Acard de Mur, senyor de Mur.

Fins el 1632 consta encara en possessi de la Pabordia de Mur, al costat de Moror, fins que el 1831 n's titular del duc d'Hxar.

 Bibliografia .
 BELLMUNT I FIGUERAS, J. "Alzina", a Pallars Juss, I. Lleida: Pags Editors, 1998 (Fets, costums i llegendes, 31). ISBN 84-7935-525-5;

 BENITO I MONCLS, Pere. "Castell de l'Alzina", a El Pallars. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1993 (Catalunya romnica, XV). ISBN 84-7739-566-7;

 GAVN, Josep M. Pallars Juss. Barcelona: Arxiu Gavn, 1981 (Inventari d'esglsies; 8). ISBN 84-85180-25-9;

 PAGS, M. "Sant Esteve de la Sarga". Dins El Pallars, la Ribargora i la Llitera. Barcelona: Fundaci Enciclopdia Catalana, 1984 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0;

 ROCAFORT, Cefer. "Provincia de Lleyda", a Geografia general de Catalunya dirigida per Francesch Carreras y Candi. Barcelona: Establiment Editorial de Albert Martn, desprs del 1900.

 Enllaos externs .
 Institut Cartogrfic de Catalunya;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192446" title="Francesc Abel i Fabre" nonfiltered="4678" processed="4669" dbindex="79697">
Francesc Abel i Fabre (Badalona, 1933) s un metge i sacerdot catal. s doctor en Medicina i Cirurgia, especialitzat en obstetrcia i ginecologia. Tambs s llicenciat en Teologia i Sociologia, ordenat sacerdot el 1967 i membre de la Companyia de Jess des del 1960.

Expert en biotica, ha destacat en el desenvolupament dels estudis sobre tica en el camp de la medicina, i ha promogut el dileg interdisciplinari entre la cincia i la religi. Aquesta tasca l'ha fet principalment a travs de l'Institut Borja de Biotica, que va fundar el 1976, i de la Reial Acadmia de Medicina de Catalunya. Tamb va ser fundador de Medicus Mundi el 1962 i de la Societat Catalana de Biotica el 1990. El 2006 va rebre la Creu de Sant Jordi.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192456" title="Antnia Adroher i Pascual" nonfiltered="4679" processed="4670" dbindex="79698">
Antnia Adroher i Pascual (Girona, 1913) s una mestra i activista poltica catalana. Estudi magisteri a l'Escola Normal de Mestres de Girona, on tamb fou militant de la Federaci Espanyola de Treballadors d'Ensenyament (FETE). Fou una de les fundadores del Partit Obrer d'Unificaci Marxista (POUM) i, durant la guerra civil espanyola, fou la primera dona que va ser regidora de cultura i propaganda l'Ajuntament de Girona el 21 d'octubre del 1936. Des del seu crrec va posar en prctica un nou sistema d'educaci, per mitj del Consell de l'Escola Nova Unificada (CENU), basat en una prctica pedaggica innovadora i progressista, inspirada en els principis racionalistes del treball i de la fraternitat; aix va representar en la prctica l'organitzaci d'una escola pblica i gratuta per a tothom, l'ensenyament en catal, la cura de la mainada i els principis higienistes i de salut i la igualtat d'oportunitats per als nens i nenes a travs de la coeducaci.

El 1939 es va exiliar a Tolosa de Llenguadoc i desprs a Pars amb el seu marit Carmel Rosa Baserba, on va fundar el Casal Catal de Pars. El 1977 va tornar a Catalunya. Ha obtingut el Premi Mestres 68 per la seva tasca en la renovaci de la pedagogia catalana. El 2006 va rebre la Creu de Sant Jordi.

 Enllaos externs .
 Pgina d'homenatge a Sant Feliu de Llobregat;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192458" title="Les Pallargues" nonfiltered="4680" processed="4671" dbindex="79699">

Les Pallargues s una entitat de poblaci i capital del municipi Els Plans de Si a la comarca de la Segarra. El 2006 tenia 154 habitants.

Situat a la dreta del Si, al voltant de l'antic castell de les Pallargues, que es conserva en bon estat i t una notable arcada gtica a la faana. El 1307 pertanyia al comte d'Urgell, posteriorment en tingu la senyoria el marqus d'Argenola. El municipi comprn els pobles de Pelagalls, Sister i Mont-roig de Segarra, els antics termes i masies de Queralt de Meca i Golonor, el despoblat de Claret i l'antiga quadra de Talarn. El 1974 li fou agregat el municipi de l'Arany i adopt el nom oficial dels Plans de Si.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192459" title="Santiago Alcolea i Gil" nonfiltered="4681" processed="4672" dbindex="79700">
Santiago Alcolea i Gil (Falset, Priorat, 1919 - Barcelona, 30 de juliol del 2008) fou un historiador de l'art catal, especialitzat en l'art catal dels segles XVI a XIX. Estudi a la Universitat de Barcelona i va fer el doctorat a Madrid. Collaborador des de jove de Josep Gudiol Ricart, va ser professor de la Universitat de Barcelona, on va ser el fundador del primer departament d'Histria de l'Art que hi ha hagut a les universitats catalanes. Destaquen igualment les seves contribucions a les sries Ars Hispaniae i Historia del Arte de l'editorial Carroggio. Va escriure monografies sobre grans figures de l'art espanyol, i en els seus ltims temps presidia el Patronat de l'Institut Amatller d'Art Hispnic, al qual estigu estretament vinculat des de feia gaireb mig segle. La seva aportaci ms notable com investigador ha estat el coneixement documental detallat de la pintura catalana del segle XVIII. El 2006 va rebre la Creu de Sant Jordi. Fou membre honorfic de la Reial Acadmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. 
 Obres .
 Guas artsticas de Espaa (captols dedicats a la pintura catalana del 1500 al 1850 de la Historia de la pintura en Catalua);
 La pintura en Barcelona en el siglo XVIII;
 Campanarios de Espaa (1976);
 Histria de l'Art Catal (1983);
 El Greco (1991);
 Catalunya-Europa. L'art catal dins Europa (2003);








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192460" title="Juan Antonio Ortega y Daz-Ambrona" nonfiltered="4682" processed="4673" dbindex="79701">


Juan Antonio Ortega y Daz-Ambrona ( Madrid, 1939 ) s un poltic i advocat que fou ministre sota la presidncia d'Adolfo Surez i Leopoldo Calvo-Sotelo.

Biografia.
Va nxier el 1939 a la ciutat de Madrid. Va estudiar dret a la Universitat de Madrid, on tamb estudi filosofia i lletres, esdevenint posteriorment lletrat del Consell d'Estat.

Com a advocat ha estat director d'assumptes institucionals i corporatius de Repsol (1995-2002), i conseller d'empreses com Gas Natural, Campsa, Societat Catalana de Capital de Risc i la Compaa Logstica de Hidrocaburos (CLH). 

Activitat poltica.
Membre d'Uni del Centre Democrtic (UCD), l'any 1977 fou nomenat secretari general tcnic del Ministeri de Justcia, el 1978 sotsecretari d'aquest mateix ministeri i finalment, desprs de les eleccions generals de 1979 Secretari d'Estat per al Desenvolupament Constitucional a la Presidncia del Govern. 

El maig de 1980, en una remodelaci del seu govern, Adolfo Surez el nomen Ministre Adjunt al President i Encarregat de la Coordinaci Legislativa, sent nomenat el setembre del mateix any Ministre d'Educaci, crrec en el qual fou ratificat per Leopoldo Calvo-Sotelo el gener de 1981. Finalment, per, fou destitut el desembre d'aquell mateix any.

L'any 1982 fou nomenat Secretari General del seu partit, crrec des del qual hagu de signar la dissoluci de la UCD el 18 de febrer de 1983.

Enllaos externs.
  Entrevista amb Juan Antonio Ortega (1998);
  Entrevista amb Juan Antonio Ortega (2000);










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192462" title="Pelagalls" nonfiltered="4683" processed="4674" dbindex="79702">

Pelagalls s una entitat de poblaci del municipi Els Plans de Si a la comarca de la Segarra. El 2006 tenia 28 habitants.

Situat al sud de Les Pallargues i a l'esquerra del Si. De la seva esglsia parroquial romnica de Sant Esteve depenen Sister, Goloron i Queralt de Meca. Al segle XIX formava municipi amb Sister.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192463" title="Toms Alcoverro i Muntan" nonfiltered="4684" processed="4675" dbindex="79703">
Toms Alcoverro i Muntan (Barcelona, 4 de novembre de 1940) s un periodista catal.

El 1961 es va llicenciar en dret per es va dedicar al periodisme professional, primer collaborant a El Correo Cataln; ms tard, i de la m de Santiago Nadal i Gaya, a ABC, Destino i La Vanguardia, diari del qual anys ms tard en fou nomenat redactor. Llicenciat en Periodisme a Madrid, ha estat corresponsal de La Vanguardia a Beirut. 

Alcoverro s el periodista espanyol que ms experincia t de les qestions d'Orient Mitj i l'nic amb corresponsalia fixa a Beirut. En la seva primera etapa va viure a la capital libanesa des de la tardor de 1970 fins a l'hivern de 1977. Des de llavors i fins a ara, amb un interval de dos anys (1977 i 1978) en els quals fou corresponsal de La Vanguardia a Pars, ha estat testimoni directe de gaireb tots els esdeveniments importants de la histria turbulenta d'Orient Mitj. s un dels ms reconeguts observadors europeus del mn rab.  El 2004 va ser guardonat amb el Premi Manuel Vzquez Montalbn i el 2006 va rebre la Creu de Sant Jordi  







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192464" title="Santiago Nadal i Gaya" nonfiltered="4685" processed="4676" dbindex="79704">
Santiago Nadal i Gaya (Lleida 1909 - Barcelona 1974) fou un periodista catal, germ de Joan Manuel Nadal i Gaya. Es llicenci en dret a la Universitat de Barcelona, i fou un dels fundadors del grup monrquic Pea Blanca. Quan esclat la guerra civil espanyola fou perseguit amb amenaces de mort per milicians de la FAI, ra per la que va escapar a Itlia el 1936 grcies a la Generalitat de Catalunya. Des d'all va tornar i s'enrol en l'exrcit de Francisco Franco, qui li encarreg la direcci dels diaris El Correo Espaol-El Pueblo Vasco i Nueva Rioja. 

Desprs de la guerra civil fou redactor d'estranger de La Vanguardia i de Destino, des del 1939 es disting pel seu monarquisme dinstic i per la seva aliadoflia. Un article seu (Verona y Argel) publicat a Destino el 1944 sobre el feixisme itali fou causa del seu empresonament per ordre del governador civil de Barcelona, Antonio Correa Vglison. En acabar la Segona Guerra Mundial fou condecorat pel govern britnic i el 1952 fou convidat oficialment al casament de la reina Elisabet II del Regne Unit.

Considerat un periodista saga i ponderat, va mantenir una activitat poltica pseudoclandestina i fou membre del consell privat del pretendent Joan de Borb. Collabor tamb a ABC, i fou sotsdirector de La Vanguardia fins a la seva mort. Tamb fou president de l'Associaci de la Premsa de Barcelona del 1971 al 1974.

 Obres .
 Las cuatro mujeres de Felipe II (1945);
 Los Estados Unidos vistos de cerca (1960);
 Espaa antes de maana (1974);




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192465" title="Josep Maria Andreu i Forns" nonfiltered="4686" processed="4677" dbindex="79705">
Josep Maria Andreu i Forns (Barcelona 1920) s un poeta catal i conegut  autor de lletres de canons. Els seus reculls potics van aconseguir  el premi Carles Riba el 1959. Ha adaptat ms de 300 lletres de canons de l'angls, francs, itali i castell, i n'ha escrites d'originals, les quals, musicades per Lle Borrell i Gambs, han estat premiades; altres han obtingut molta acceptaci, com Se'n va anar, Premi del Festival la Can de la Mediterrnia el 1963 cantada per Raimon, Et portar una rosa, interpretada per Josep Carreras el 1987 i Somnis i records interpretada per Montserrat Caball el 1992. El 2006 va rebre la Creu de Sant Jordi.

 Obres .
 Per entrar en el regne (1957);
 Intento el poema (1960) ;
 Poemes i canons (1957-1992) (1993);









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192469" title="Nanga Parbat" nonfiltered="4687" processed="4678" dbindex="79706">

El Nanga Parbat s la novena muntanya ms alta del mn i la segona ms alta del Pakistan. El nom de la muntanya significa muntanya despullada en urd i hindi. El nom es deu al fet que es tracta d'una muntanya allada, separada de la resta de grans muntanyes, per la qual cosa destaca sobre el paisatge. Aquest mateix allament la fa especialment perillosa pels escaladors.

En caixmiri el seu nom s Diamir, que vol dir Rei de les muntanyes. Aquest s un nom que sols es mant al vessant oest de la muntanya.

Situaci.

El Nanga Parbat s el vuit mil ms occidental del planeta, est situat a la regi dels Territoris del Nord, al Pakistan, al sud del riu Indus. 

Els cims del Nanga Parbat.



Exploraci.

El primer occidental en visitar la zona del Caixmir fou el britnic G.T.Vigne el 1835. A partir d'aquell moments la muntanya es va anar visitant, dibuixant i descrivint, cosa que fa crixer l'inters per la muntanya entre els millors escaladors dels moment.

El 1895 Albert Mummery, el millor escalador del moment, junt a Geoffrey Hastings i J.Norman Collie anaren al Nanga Parbat amb la intenci d'explorar-lo a fons i si fos possible escalar-lo. Arribaren a 6.100 m, per s'hagueren de fer enrere. Intentant travessar d'una vessant a una altra de la muntanya Mummery mor sepultat per un allau.

El 1932 una expedici alemanya, dirigida per Willy Merkl, es plantaren a la base de la cara nord-oest. Les dures condicions meteorolgiques i la falta d'experincia els aturaren a 7.000 m.

El 1934 els alemanys, amb Merkl altre cop com a cap, hi tornen, ara amb el suport del rgim nazi. L'expedici acab amb tragdia, doncs el mal temps atrap a 16 muntanyencs al camp VII, a ms de 7.700 m, nou dels quals moriren. 

El 1937 una altra expedici alemanya acab, de nou, amb tragdia. 16 muntanyencs moriren sepultats per un allau quan es trobaven al camp IV, sota el pic Rakhiot.

Fins a l'inici de la Segona Guerra Mundial els alemanys enviaren dues expedicions ms, totes sense sort.

Primera ascensi.

El 1953 una expedici alemanya, dirigida per Karl-Maria Herrligkoffer, germanastre de Willy Merkl, aconseguir fer el cim del Nanga Parbat el 3 de juliol de 1953. L'nic integrant d'aquesta expedici que va fer el cim fou l'escalador austrac Hermann Buhl, convertint-se d'aquesta manera en l'nic muntanyenc en fer una primera ascensi d'un vuit mil en solitari i sense oxigen. 

La nit del 2 de juliol Buhl i Otto Kempter la van passar al camp V, a 6.900 m. Des d'all iniciaren l'ascens a dos quarts de 3 de la matinada, per poc desprs Kempter es retirava. A les 7 de la tarda feia el cim, desprs de 16 hores i mitja de dura escalada. La nit se li tir al damunt i hagu de fer un vivac. No ser fins a les 7 de la tarda de l'endem quan arribi al camp V. De resultes del fred passat, Buhl perd diverses falanges del peu dret.

Altres ascensions.

 1962 Primera ascensi del vessant del Caixmir per part de Toni Kinshofer, Anderl Mannhardt i Seigi Lw.
 1970 Primera ascensi pel vessant del Rupal a crrec de Reinhold Messner i Gnter Messner. En Gnter va morir durant el descens.
 1978 Primera ascensi en solitari des del camp base per Reinhold Messner el 9 d'agost.
 1984 Primera ascensi femenina per Liliane Barrard;
 1984 Primera ascensi catalana per scar Cadiach i Jordi Magriny pel vessant del Rupal i en estil alp.
 2005 Primera ascensi femenina catalana per Ester Sabadell.

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192470" title="Ramss IV" nonfiltered="4688" processed="4679" dbindex="79707">
Ramss IV fou el fill i successor de Ramss III com a fara de la dinastia XX. Va regnar del 1151 aC al 1145 aC.

La seva mare era probablement la reina Isis o la reina Titi. El seu nom d'Horus fou Kenankhmemaat Nebkhebusemitefptahtachenen (brau poders que viu en forma justa, senyor del Heb Set com el seu pare Ptah Tachonen); el seu Nebty fou Mekemetuafpedyet (Protector d'Egipte, el que expulsa als invasors); el seu nom Hor Nub fou Userenpetuernakht (Poders per molt de temps, gran en el triomf); el seu nom de tron o Nesut Bity fou Heqamaatre Setepenamon (governant just com Ra, elegit d'Amon) i el seu Sa Ra fou Ramesesu heqamaat meryamon (Engendrat per Ra, senyor de la justcia, estimat d'Amon). Abans de pujar al tron el seu nom de naixement era Amonhirkhopshef.  La seva esposa principal es deia Tentopet o Duatentopet i est enterrada a la tomba QV74 de la Vall de les Reines

Era el cinqu fill de Ramss III i fou declarat hereu al 22 any del regnat del seu pare quan els seus quatre germans gran havien mort. El pare li va delegar algunes funcions i al 27 any es representat en una inscripci com encarregat de investir a Amenemopet com a gran sacerdot de Mut a Karnak. La conspiraci de l'harem que es va produir cap al final del regnat patern, tenia per objectiu eliminar-lo de la successi a favor d'un germanastre, per no va tenir xit.

Una vegada mort al pare i coronat fara no se sap gran cosa del seu regnat.

El tercer any va combatre amb grups de Pobles de la mar. Se sap tamb que a Kush era virrei Hori II, el pare del qual era virrei ja en temps de Siptah i ho va ser tamb amb Ramss III. 

A una estela al  Wadi Hammamat, es diu que va enviar expedicions a aquest lloc per obtenir bona pedra per les esttues  i en una d'elles hi van participar 8368 homes, dels quals dos mil eren soldats, que no tenien la missi de defensar als treballadors sin de vigilar-los. Tamb va enviar una expedici a les mines de turqueses de Serabit al-Khadim al Sina, i alguna expedici ms cap al sud, a Nbia, fins a Buhen a la segona cascada del Nil.

La seva activitat constructiva es va concretar en una ampliaci del temple de Khonsu a Karnak. Va comenar un temple mortuori per ell mateix que havia de ser ms gran que el del seu pare, proper al temple d'Hatshepsut; un altre temple tamb t relaci amb Ramss IV a la zona de Madinet Habu per no est clar perqu servia i s'ha llenat la teoria de qu el gran temple mortuori fou abandonat per un de mes petit. 

Inscripcions que alludeixen a aquest fara s'han trobat a una esttua a Memfis, a un obelisc a Helipolis,  a una estela a Coptos, i  a alguns petits monuments del Sina.

En el seu temps es calcula que els treballadors de Deir al-Madinah van duplicar el seu nombre, per altre cop i van haver conflictes amb aquesta gent per la manca de subministraments. Sembla que en aquest temps l'encarregat dels treballadors era el gran sacerdot d'Amon, Ramesesnakht, el ms antic dels grans sacerdots, que acompanyava als oficials reials quan aquestos donaven els pagaments en espcie als treballadors. Ramesesnakht controlava un gran nombre de sacerdots de rang inferior del temple d'Amon i havia esdevingut un poder fctic. El seu fill Usermaatranakht tamb va tenir un alt crrec en les terres d'Amon i controlava tant les terres del temple com les terres de l'estat al Egipte Mitj. El crrec de gran sacerdot d'Amon va esdevenir hereditari i va comenar a incrementar el seu poder.

Va morir al cap de sis anys de pujar al tron. Fou enterrat a la Vall dels Reis, a la tomba KV2, per el seu cos no es va trobar a aquest lloc sin a  l'ossera de la tomba d'Amenhotep II (KV35) i s actualment al Museu Arqueolgic del Caire.  El va succeir el seu germ Ramss V.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192471" title="Tentopet" nonfiltered="4689" processed="4680" dbindex="79708">
Tentopet (o Duatentopet) fou un a reina d'Egipte, esposa principal de Ramss IV. Probablement fou germanastre i esposa del fara. Est prossibleement enterrada a la tomba QV74 de la Vall de les Reines. Al temple de Khonsu a Karnak, Tentopet apareix amb aquest nom junt amb Ramss III com una adoradora de la detat. En la inscripci a la tomba apareix sota el nom Duatentopet. El seu administrador Amenhotep est enterrat a la tomba tebana TT346.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192472" title="Joaqun Garrigues Walker" nonfiltered="4690" processed="4681" dbindex="79709">

Joaqun Garrigues Walker ( Madrid, Espanya 1933 - d. 1980 ) fou un advocat i poltic espanyol que fou diverses vegades ministre sota la presidncia d'Adolfo Surez.

Biografia.
Va nixer el 4 de mar de 1933 a la ciutat de Madrid, fill d'Antonio Garrigues Daz-Caabate i germ d'Antonio Garrigues Walker. Va estudiar dret a la Universitat de Madrid, exercint posteriorment d'advocat.

Mor el 28 de juliol de 1980 a la ciutat de Madrid a conseqncia d'una leucmia.

Activitat poltica.
Fundador del Partit Demcrata Espanyol, va presdir la Federaci de Partits Demcrates i Liberals (FPDL) fins a la seva dissoluci, moment en el qual pass a integrar-se a la Uni del Centre Democrtic (UCD). En les eleccions generals de 1977 fou escollit diputat al Congrs per la provncia de Madrid, esc que repet en les eleccions generals de 1979 per la provncia de Mrcia. El juliol de 1977 fou nomenat Ministre d'Obres Pbliques i Urbanisme, crrec que abandon a finals de la legislatura. Desprs de les eleccions de 1979 fou nomenat Ministre Adjunt al President, crrec que ocup fins el gener de 1980. El juny d'aquell any abandon el seu esc al Congrs a conseqncia de la seva malaltia.

Enllaos externs.
  Informaci de Joaqun Garrigues al Congrs dels Diputats;
  La aorada sonrisa de Joaqun Garrigues;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192473" title="Jaime Arias Zimerman" nonfiltered="4691" processed="4682" dbindex="79710">
Jaime Arias Zimerman (Barcelona, 1922) s un periodista catal. Va iniciar la seva carrera professional el 1939 com a collaborador de l agncia Mencheta. Va ser redactor i desprs secretari de redacci d'El Noticiero Universal (1941-1952). Tamb va collaborar a la revista Destino (1951) i al diari ABC (1953), corresponsal del diari Informaciones, cap de Relacions Pbliques de Paramount Films i va dirigir el Diario femenino (1968-1969).

Actualment s conseller de direcci del diari La Vanguardia i columnista des de fa ms de quaranta anys, on hi les seves crniques. Es  considera molt rellevant la seva contribuci a la construcci europea i tamb el seu paper incisiu i lcid com a testimoni del final del segle XX, ra per la qual ha rebut el 2006 la Creu de Sant Jordi.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192475" title="Enrique Badosa Pedro" nonfiltered="4692" processed="4683" dbindex="79711">
Enrique Badosa Pedro (Barcelona, 1927) s un escriptor catal en llengua castellana. Ha publicat assaigs i reculls potics. Ha rebut el premi Ciutat de Barcelona el 1990 i el premi Fastenrath el 1992. Sn notables les seves traduccions al castell de l'antologia La lrica medieval catalana (1966) i d'altres obres de Salvador Espriu i de Josep Vicen Foix el 1969.

La seva poesia destaca pel seu sentit irnic i com a mitj de coneixement personal. I ha contribut com a traductor, a donar a conixer la literatura catalana als lectors de l'mbit hispnic. El 2006 va rebre la Creu de Sant Jordi

 Obres .
 Ms all del viento (1956);
 Baladas para la paz (1963);
 Arte potica (1968);
 Poesa (1956-71) (1973);
 Dad este escrito a las llamas (1976);
 Epigramas confidenciales (1989);
 Epigramas de la Gaya Ciencia (2000);
 Parnaso funerario (2002);
 De fin de siglo (2003) ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192476" title="Conflicte de les selfactines" nonfiltered="4693" processed="4684" dbindex="79712">
El Conflicte de les selfactines s el nom amb el qual hom coneix els fets ocorreguts a Barcelona el juliol del 1854 contra la mecanitzaci de la filatura amb les mquines anomenades selfactines (de l'angls self acting), que eren mquines automtiques de filar que estalviaven m d'obra, i a les quals se'ls atribua l'atur fors de molts obrers.

El dia 14 de juliol del 1854, en mig de l'eufria pel triomf de l'alament progressista contra el govern, una muni d'obrers filadors iniciaren a Barcelona l'incendi de diverses fbriques on funcionaven selfactines. El dia 16 el capit general Ramon de la Rocha public un ban on es comunicava que serien passat per les armes tots els que atemptessin contra una propietat o contra la seguretat de les persones. Cessaren els incendis, per els filadors, amb la solidaritat dels teixidors, continuaren en vaga de forma pacfica, reclamant la retirada de les selfactines. Ms de 50 fbriques restaven aturades el dia 18 de juliol.

El capit general mantingu converses amb el capdavanter del moviment obrer Josep Barcel  i el dia 25 firmava una ordre prohibint l's de les selfactines. Parallelament es public un document signat pels principals dirigents obrers, Ramon Maseras, Miquel Guilleuma, Antoni Gual, Josep Nogu i Josep Barcel, on exposaven al capit general el fonament de les seves demandes.

El conflicte s'allarg ja que els fabricants van recrrer l'ordre de prohibici davant el govern de Madrid i els treballadors van continuar la vaga. El dia 8 d'agost el nou capit general Manuel de La Concha mantingu una reuni amb els dirigents de les Societats Obreres, d'on va sortir un manifest dels obrers (signat per 19 societats obreres) donant per acabada la vaga, l'indult pels obrers processats i condemnats i l'obertura d'un perode per a la negociaci entre fabricants i obrers. Aquest era el darrer acte del conflicte de les selfactines, durant el qual s'havien reconegut oficialment les Societats Obreres i la seva capacitat per a representar collectivament els treballadors davant els empresaris, com s'aniria verificant els mesos segents firmant diversos convenis collectius. Encara cal dir que el govern de Madrid, el dia 9 d'agost, revoc l'ordre de prohibici de les selfactines, per el temor de les reaccions obreres va fer ajornar la seva publicaci fins el maig del 1855.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192478" title="Laisse Tomber Les Filles" nonfiltered="4694" processed="4685" dbindex="79713">
Laisse Tomber Les Filles s una can composada l'any 1964 pel cantautor, actor i director de cinema francs Serge Gainsbourg.  
Fou popularitzada a la dcada dels 60 per "la Franceseta d'or" France Gall i revisada als 80 pel conjunt belga Honeymoon Killers, acostant-la al so punk-ska.
El 1996 April March (lies de'Elinor Blake), illustradora californiana i especialista en versionar canons franceses dels seixanta, en va incloure dues versions en el seu lbum "Paris in April"; la primera, una interpretaci del tema original, i la segona, "Chick Habit" amb lletra prpia i idioma angls. Aquesta ltima versi ha estat recentment elegida per Quentin Tarantino per a la banda sonora dela seva pellcula Death Proof.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192483" title="Santiago Rodrguez-Miranda Gmez" nonfiltered="4695" processed="4686" dbindex="79714">

Santiago Rodrguez-Miranda Gmez ( Palma, Illes Balears 1940 ) s un poltic, advocat i professor universitari mallorqu que fou Ministre de Treball i Seguretat Social en el darrer govern de la UCD.

Biografia.
Va nixer el 1941 a la ciutat de Palma. Va estudiar dret en la delagaci de Palma de la Universitat de Barcelona, universitat en la qual fou professor de dret financer i d'hisenda pblica. Mitjanant oposicions pbliques acced a una plaa d'advocat de l'Estat en la delegaci d'Hisenda de les Illes Balears.

Fou assessor del Foment del Turisme de Mallorca, membre de la Junta de Govern i del Consell d'Administraci de la Companyia Transmediterrnea.

L'any 1997 li fou concedida la Medalla d'Or de la Comunitat Autnoma de les Illes Balears.

Activitat poltica.
L'any 1963 fund el Partit Socialdemcrata Balear (PSB), del qual en fou el primer Secretari General, i posteriorment fou el fundador l'any 1975 de l'Assemblea Democrtica de Mallorca.

En les eleccions generals de 1977 fou escollit diputat al Congrs en representaci de la Uni del Centre Democrtic (UCD) per les Illes Balears, sent novament escollit en les eleccions generals de 1979. En la Legislatura Constiutent on exerc de portaveu del Govern en la Comissi d'Economia i Hisenda, Vicepresident Primer de la Comissi de Pressupostos i membre de les d'Afers Exteriors, Comer i Turisme, i desprs de ser vocal de la Comissi Constitucional en la II Legislatura el desembre de 1981 fou nomenat Ministre de Treball i Seguretat Social en l'ltim govern de Leopoldo Calvo-Sotelo, crrec.

Fou Conseller de Comer i Turisme del Govern de les Illes Balears sota la presidncia de Francesc Tutz Bennsar.

Enllaos externs.
  Informaci de Santiago Rodrguez-Miranda al Congrs dels Diputats;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192486" title="Castell de Xtiva" nonfiltered="4696" processed="4687" dbindex="79715">




El Castell de Xtiva s una doble fortalesa situada a la serra Vernisa a dalt de la ciutat de Xtiva. S'hi accediex a travs de la pujada del Castell. El Castell s obert a visitar i la visita s pagant.

Aquesta doble fortalesa apareix a l'escut de Xtiva que t com a element central una torre de la qual partixen dos braos emmurallats que acaben en un castell cadasc que representen els dos castells de Xtiva. El Castell de l'esquerra rep el nom tradicionalment de Castell Menor, mentre que el castell de la dreta rep el nom de Castell Major.

Orgens.
Aquesta fortificaci t el seus orgens en una construcci ibrica que aprofitava una de les parts ms altes de la muntanya en aquest punt (Castell Menor). Els romans, posteriorment, en conquerir-la, van afegir en l'altre punt elevat que presentava la muntanya una segona fortalesa que es comunicava amb l'anterior (Castell Major). Totes dues van ser reformades pels rabs, que a ms eixamplaren la muralla de Xtiva, fins a fer-lo coincidir prcticament amb l'actualment coneguda. Desprs amb majors o menors reformes, aquestes muralles i el castell afrontaren la conquesta de Jaume I, les Germanies i la Guerra de Successi, per la base del conjunt arquitectnic fou aquesta.

Pres d'Estat.
Desprs de la conquesta de Jaume I i la creaci del Regne de Valncia el Castell compl la funci no sols de defensar la ciutat sin de Pres d'Estat de la Confederaci Catalanoaragonesa. Aix entre d'altres presoners clebres all hi estigueren: Els infants de Cerd, Alfonso i Fernando, nets de Alfons X el Savi, Jaume d'Arag, el Comte d'Urgell, Maroto Ugolen comendador de l'ordre de Sant Joan, Jofre VII de Rocabert, Hug Roger III de Pallars Sobir, el Marqus d Oristany, Pere Quixal, Abat de Poblet, Didac de Borja, germ de Francesc de Borja i el Duc de Calbria.

Caracterstiques i importncia estratgica.
Durant gaireb tota l'existncia del Regne de Valncia, el Castell de Xtiva i la mateixa ciutat foren un plaa molt important per a aquest. El motiu era que Xtiva era l'entrada natural des del Regne de Castella i, per tant, era un punt clau en el control del regne. Si b s cert que amb l'unificaci de les corones hispniques (que no dels regnes), aquest paper no fou tan important, el fet que continuara sent una pres d'Estat durant el segle XVI i que Xtiva era la capital de la Governaci dell lo Xquer i la segona ciutat del Regne, feren que el Castell continuara jugant un paper important fins la Guerra de Successi.

Durant quasi tot aquest temps se la va considerar una de les millors fortaleses no sols de la Corona d'Arag, sin de tota la pennsula. Aix, en una confrontaci convencional i amb una bona guarnici i provisions, resultava fora inexpugnable. Per un costat, el que dna a Bixquet, s a dir, a l'interior muntanys de Valncia, des d'on era difcil que vinguera un atac, els dos Castells de Xtiva estaven protegits pels penya-segats de la serra Vernisa, mentre que per l'altre, els atacants havien de superar el joc de muralles: en primer lloc una muralla principal que protegia tota la ciutat, i en segon lloc diverses muralles secundries. Superat aix, quedava la dificultat d'entrar en la fortalesa, ja que, al tractar-se de dos castells i no d'un, els defensors podien retirar-se al segon si veien perdut el primer.

Decadncia.
El decadncia del Castell de Xtiva va arribar amb la Guerra de Successi, ja que en aquesta s'utilitza artilleria pesada capa de fer malb en poc de temps les antiquades muralles que defensaven la ciutat. Conscient d'aix, Joan Baptista Basset com a general de les tropes austriacistes de Valncia, i com a enginyer i artiller que era, va reforar totes defenses de Xtiva i especialment el Castell. De fet encara es conserva una torre al castell coneguda com Garita Basset. El seu esfor li serv per eixir amb xit d'un primer setge a Xtiva el maig de 1706 (setge de Xtiva (1706)) condut pel Comte de les Torres de Acorrin, per l'any segent, ja sense Basset i davant d'una artilleria ms pesada, les muralles de la ciutat van ser assaltades en dos punts i el Castell pat molts danys. Tot i aix, les tropes de d'Asfeld, que provenien de la victria a la Batalla d'Almansa no pogueren arribar fins el Castell a causa del seu carcter elevat i es dedicaren a bombardejar-lo. Aquest sols es rend desprs que la guarnici majoritriament anglesa i en oposici a les intencions de catalans i maulets, pact amb el francs l'eixida el 12 de juny de 1707 (desprs d'aproximadament d'un mes llarg de setge). A partir d'aqu, tot i que encara seria utilitzat en la Guerra del Francs, el castell entr en decadncia a causa sobretot de l'extermini de Xtiva, per tamb del terratrmol del 1748.

Segle XX i segle XXI. 
Ja al segle XX, el Castell passa a mans de Gregorio Molina, un acabdalat que havia fet fortuna amb la fabricaci de paper (industria tradicional a Xtiva). Sembla que les intencions del nou ric eren construir-se un xalet a la vella fortalesa. A aquest el va convncer Carles Sarthou, cronista oficial de Xtiva i director del Museu de l'Almod per a que lluny d'enderrocar, respectara l'estil arquitectnic del conjunt i es construir un edifici que harmonitzar amb la resta. El resultat va ser el conjunt neogtic que ocupa la part central del Castell i que apareix a la fotografia adjunta en primer terme. Aquest conjunt va vindre a constituir un tercer castell que s'afegia als altres dos. Ms tard, el Castell va ser adquirit per la Caixa d'Estalvis de Valncia (actual Bancaixa) i aquesta li la va vendre recentment a la Generalitat. 

Actualment, el Castell s patrimoni de tots els valencians, i es gestionat per l'Ajuntament de Xtiva. Si b en l'entrada principal onegen les banderes oficials, a dalt dels dos Castells, sols es troba la Senyera de Xtiva. A banda de ser una visita turstica destacada i de les exposicions permanents que all s'hi troben, el Castell es tamb celebre per les bodes civils que des de fa uns 10 anys all s'hi organitzen per part de l'ajuntament i que proporcionen un mar majestus i unes vistes colpidores a les dues valls entre les que es troba.

Referncies.


Enllaos externs.
Web oficial turstica de Xtiva amb informaci sobre el Castell;
Bodes civils al Castell;
Pgina no-oficial sobre el Castell Major i el Castell Menor ;
Escut del Castell de Xtiva ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192493" title="Manuel Jimnez de Parga Cabrera" nonfiltered="4697" processed="4688" dbindex="79716">

Manuel Jimnez de Parga Cabrera ( Granada, Andalusia 1929 ) s un poltic, jurista i diplomtic espanyol que form part del primer govern democrtic encapalat per Adolfo Surez. 

Biografia.
Va nixer el 9 d'abril de 1929 a la ciutat de Granada. Va estudiar dret a la Universitat de Granda, en la qual es llicenci el 1951. L'any 1954 realitz el seu doctorat a la Universitat de Madrid, moment en el qual passa a exercir la docncia a la Universitat de Barcelona com a catedrtic l'any 1957 de dret poltic. Entre novembre de 1976 i mar de 1977 fou rector d'aquesta universitat. El 1981 obtingu la ctedra de dret constitucional a la Universitat Complutense de Madrid.

Activitat poltica.
En les eleccions generals de 1977 fou escollit diputat al Congrs per la provncia de Barcelona en representaci de la Uni del Centre Democrtic (UCD). Immediatament fou nomenat per Adolfo Surez Ministre de Treball en el Primer Govern de la Legislatura Constituent, exercint el crrec fins a la remodelaci del govern realitzada el febrer de 1978. 

Posteriorment fou nomenat ambaixador-representant permanent d'Espanya davant l'Organitzaci Internacional del Treball (OIT) i president de la Conferencia Interamericana de Treball. 

El 1985 fou nomenat membre del Consell d'Estat. L'any 1995 pass a formar part del Tribunal Constitucional com a vocal, i entre novembre de 2001 i juny de 2004 presid aquest tribunal. 

Enllaos externs.
  Informaci de Manuel Jimnez de Parga al Congrs dels Diputats;
  Informaci de Manuel Jimnez de Parga a elpais.com;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192496" title="Ab Masaifa" nonfiltered="4698" processed="4689" dbindex="79717">
Ab Masaifa seria un musulm nascut o resident a Xtiva que va ser suposadament l'introductor del paper a Europa.

L'existncia real d'Ab Masaifa est qestionada. Va ser l'historiador de Vila-real resident a Xtiva, Carlos Sarthou Carreres qui va afirmar que la installaci en el segle XI del primer mol paperer a Xtiva, i, per extensi a Europa, havia estat obra d'un tal Ab Masaifa. Si b l'existncia de tal mol no genera dubtes, Abu Masaifa sembla no haver existit.

Tot i aix, Ab Masaifa t dedicat un conegut carrer a Xtiva.

Referncies.

 Velasco Berzosa, ngel, i altres, Xtiva, histria breu, Quatre fulles, Xtiva, 2004.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192499" title="Gran Premi de Blgica del 1999" nonfiltered="4699" processed="4690" dbindex="79718">
Resultats del Gran Premi de Blgica de Frmula 1 disputat la temporada de 1999 al circuit de Spa-Francorchamps el 29 d'agost del 1999. 
 

 Resultats .






 Altres .

 Pole:  Mika Hkkinen   1' 50. 329  ;
 Volta rpida: Mika Hkkinen   1' 53. 955 ;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192502" title="Lidn" nonfiltered="4700" processed="4691" dbindex="79719">


Lidn s un municipi d'Arag, situat a la provncia de Terol i enquadrat a la comarca de la Comunitat de Terol. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192512" title="Quinta del Buitre" nonfiltered="4701" processed="4692" dbindex="79720">
La Quinta del Buitre s el nom rebut per la generaci de futbolistes de la pedrera del Real Madrid CF que van dominar la lliga espanyola als anys 80. Aquest ve del malnom del membre ms carismtic del grup, Emilio Butragueo. Els altres membres van ser Manolo Sanchs, Martn Vzquez, Mchel i Miguel Pardeza.

Sanchs i Martn Vzquez van ser els primers en jugar amb el primer equip blanc, debutant a La Condomina el 4 de desembre de 1983 davant el Real Murcia. L'equip madrileny, entrenat per Alfredo Di Stfano, va guanyar amb un nic gol marcat per Sanchs. El 5 de febrer de 1984, el futbolista amb ms talent del grup, Emilio Butragueo, debutava al Ramn de Carranza contra el Cdiz CF. El jove jugador va marcar dos gols a la segona part, donant el triomf al seu equip per 2-3. Aquell any tamb seria el mxim golejador de la Segona Divisi amb el Castilla. Miguel Pardeza debutaria aquella mateixa temporada, i Mchel ho faria a la temporada segent, amb Amancio Amaro d'entrenador.

Pardeza deixaria el club blanc per anar al Real Zaragoza el 1986. Els altres quatre formarien part d'un equip que guanyaria dues Copes de la UEFA i cinc lligues espanyoles consecutives.

Martn Vzquez deixaria el club per jugar al Torino el 1990. Tornaria anys ms tard per jugar entre 1992 i 1995 al conjunt blanc. Butragueo i Mchel s'anirien a Mxic per jugar al Atltico Celaya.

Sanchs va ser l'nic jugador de la Quinta que noms va jugar al Real Madrid. Va guanyar la Lliga de Campions de la UEFA al 1998 i al 2000, retirant-se al 2001. s el jugador que ms partits ha jugat amb el Real Madrid (524 partits, 490 de titular), amb un total de 43.871 minuts sobre el terreny de joc.

Butragueo va entrar a la directiva del seu club el 2001 sota la presidncia de Florentino Prez, on hi va estar durant 5 anys com a Director General Adjunt. Mchel actualment s coordinador de les categories inferiors del conjunt blanc, aix com l'entrenador del Real Madrid Castilla.

Al Real Madrid van coincidir amb jugadors de primer nivell com Santillana, Juanito, Rafael Gordillo, Jos Antonio Camacho, Jorge Valdano, Bernd Schuster, Hugo Snchez, Fernando Hierro, Michael Laudrup, Ivn Zamorano i Ral Gonzlez.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192514" title="Distribuci gamma" nonfiltered="4702" processed="4693" dbindex="79721">
A la teoria de la probabilitat  i l'estadstica, la distribuci gamma  s una
famlia de distribucions contnues amb dos parmetres. 
T un parmetre d'escala   i un parmetre de forma k.  Si k 
s un nombre sencer aleshores la distribuci representa la suma de k variables aleatries exponencials,
cadascuna de les quals t mitjana  .

Caracteritzaci.
Una variable aleatria gamma X amb escala   i forma k es denota
;

Funci de densitat de probabilitat.

La funci de probabilitat de densitat de la distribuci gamma 
pot expressar-se en termes de la funci gamma:



En aquesta parametritzaci l'esperana s 

Alternativament, la distribuci gamma pot parameteritzar-se en termes d'un 
parmetre de forma  i un parmetre d'escala inversa
, anomenat un parmetre de tasa:

;

En la segona parametritzaci l'esperana s .
Ambdues parametritzacions sn comunes perque qualsevol de les dues pot
sser ms convenient depenent de la tasca a la que un s'enfronta.
s possible una tercera parametritzaci, on es mant el parmetre
de forma  i s'introdueix l'esperana
.
L'avantatge d'aquesta darrera parametritzaci s que s ms fcilment interpretable.


Funci de distribuci.

La funci de distribuci pot expressar-se en termes de la
funci gamma incomplerta,




Propietats.

 Moments .

Mitjana= 

Mediana     =no hi ha una expressi simple

Moda= per , 0 altrament

Varincia=

Asimetria=

Kurtosis   =

Entropia    =

Funci generadora de moments     = for 

Funci caracterstica =

Suma.

Si Xi segueix una distribuci  ( i,  ) 
per a i = 1, 2, ..., N, aleshores



assumint que totes les Xi sn independents.

La distribuci gamma s infinitament divisible.

Transformaci d'escala.
Per a qualssevol t > 0 es compleix que tX segueix una distribuci
 (k, t ), demonstrant que   s un parmetre d'escala.

Famlia exponencial.

La distribuci gamma pertany a la famlia exponencial de
dos parmetres
i t parmetres naturals  i , i estadstics naturals  i .

Entropa.
L'entropia ve donada per

 ;

 ;

 ;

on  (k) s la funci digamma.

Divergncia Kullback-Leibler.
La divergncia Kullback-Leibler entre una  ( 0,  0) (la distribuci veritable) i una  ( ,  ) (la distribuci que l'aproxima) ve donada per



 Transformada de Laplace .
La transformada de Laplace de la distribuci gamma s




 Estimaci dels parmetres .
 Mxima versemblana .

La funci de versemblana per a N observacions
iid 
 s

;

de la qual podem calcular la log-versemblana

;

L'estimador mxim-versemblant s'obt maximitzant la log-versemblana,
s a dir, calculant-ne la derivada i igualant a zero (es pot demostrar
que la funci s convexa i que per tant t un sol extrem).
Procedint d'aquesta manera trobem que:

;

Substituint aquest resultat a l'expressi de la log-versemblana dna

;

Per trobar el mxim respecte de k cal calcular la derivada i
igualar-la a zero, amb qu s'obt:

;

on

;

s la funci digamma.
No existeix cap frmula tancada per a k, per la funci es comporta b
numricament (s convex), i per tant s senzill trobar-ne una soluci numrica,
per exemple amb el mtode de Newton.
s possible trobar un valor inicial per a k 
emprant el mtode dels moments,
o emprant l'aproximaci

;

Si definim

 ;

aleshores k s aproximadament

;

que s dins d'un 1.5% del valor correcte.

 Estimador Bayesi .

Si considerem que k es conegut i  s
desconegut, la funci de densitat a posteriori per a  s
(assumint que la distribuci a priori s proporcional a )



Definint 

;

Per tal de calcular l'esperana cal calcular la integral respecte &theta,
el qual pot dur-se a terme emprant un canvi de variables que
revela que 1/&theta segueix una distribuci gamma amb parmetres
.



Els moments podem calcular-se especificant diferents valors per a m a
la segent expressi




Per exemple, l'esperana +/- la desviaci estndard de la distribuci
a posteriori de  s:

 +/- ;


Tamb s possible obtenir estimadors Bayesians sense assumir que k
s conegut, per en general no s possible obtenir-ne una expressi senzilla.




 Generant valors d'una distribuci gamma .

Tenint en compte la propietat d'escala esmentada anteriorment,
s suficient generar una variable gamma amb   = 1 
i desprs transformar-la a qualsevol altre valor de   
amb una simple divisi.

Emprant el fet que una distribuci  (1, 1) s el mateix que una distribuci exponencial Exp(1), i tenint en compte el mtode per generar variables aleatries exponencials,
arribem a la conclusi de qu si U prov d'una distribuci uniforme en (0, 1],
aleshores -ln(U) segueix una  (1, 1).
Emprant la propietat de qu la suma de variables aleatries gamma independents
segueix novament una distribuci gamma, extenem el resultat:

;

on Uk sn uniformement distribudesen (0, 1] i independents.

Tanmateix aquesta estratgia noms funciona si n s un nombre sencer.
Ara veurem com generar observacions d'una  ( , 1) per a 0 <   < 1
ja que desprs podem aplicar la propietat de la suma per al cas 1 < &delta.

A continuaci presenten un algoritme, sense demostraci. Es tracta d'un cas particular del mtode d'acceptaci-rebuig:

 Sigui m= 1.
 Generar  i    independents i uniformement distribudes a (0, 1].
 Si , on , aleshores anar a 4, altrament anar a 5.
 Sigui .  Anar a 6.
 Sigui .
 Si , aleshores incrementar m i tornar a 2.
 Assumim que  s l'observaci d'una ;
Per resumir,

;
on
 s la part sencera de k, i   ha estat generat emprant l'algoritme que hem presentat   =  (la part fraccional de k),
Uk i Vl segueixen la distribuci explicada anteriorment i sn independents.

La Llibreria cientfica GNU disposa de 
rutines robustes per a generar observacions de moltes distribucions, 
incloent la distribuci Gamma.

Distribucions rellacionades.
 Casos particulars .
 Si , aleshores X segueix una distribuci exponencial amb parmetre  . ;
 Si , aleshores X s identicament distribuda a una  2( ), la distribuci khi-quadrat amb   graus de llibertat. ;
 Si  s un nombre sencer, la distribuci gamma es denomina;
distribuci d'Erlang que serveix per a modelar el temps d'arribada fins a la -ena "arribada" en un procs de Poisson d'una dimensi amb intensitat 1/ .
 Si , aleshores X segueix una distribuci de Maxwell-Boltzmann amb parmetre a.
 ;
, aleshores ;

 Altres .
 Si X segueix una  (k,  ) aleshores 1/X segueix una distribuci gamma inversa amb parmetres k i  -1. ;
 Si X i Y sn  ( ,  ) i  ( ,  ) independents, respectivament, aleshores X / (X + Y) segueix una distribuci beta amb parmetres   i  .
 Si Xi sn  ( i, ) independents, aleshores el vector (X1 / S, ..., Xn / S), on S = X1 + ... + Xn, segueix una distribuci de Dirichlet amb parmetres  1, ...,  n.



 Referncies .

  R. V. Hogg and A. T. Craig. Introduction to Mathematical Statistics, 4th edition. New York: Macmillan, 1978. (See Section 3.3.);
  ;
 Engineering Statistics Handbook;
 S. C. Choi and R. Wette. (1969) Maximum Likelihood Estimation of the Parameters of the Gamma Distribution and Their Bias, Technometrics, 11(4) 683-69;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192515" title="s formiguer pigmeu" nonfiltered="4703" processed="4694" dbindex="79722">

L's formiguer pigmeu (Cyclopes didactylus) s una espcie d's formiguer que es troba a Amrica Central i a Amrica del Sud, des del sud de Mxic fins al sud del Brasil i, possiblement, Paraguai. Es tracta de l'nica espcie del gnere Cyclopes i de la famlia Cyclopedidae.

s el membre ms petit dels ssos formiguers, amb una longitud que va dels 360 als 450 mm i un pes que ronda els 400 grams. Presenta un pelatge marr daurat dens i suau, un mussell curt, una cua parcialment prnsil i dos urpes allargades a cada m.

Histria natural.

s un animal nocturn i arborcola que es troba en boscos pluvials amb cobricel continu en el que es poden desplaar a diferents llocs sense necessitat de descendre dels arbres. Es poden trobar densitats fora elevades de 0'77 individus/ha, per exemple, en algunes zones. Les femelles ocupen rangs de territori ms reduits que els mascles.

L's formiguer pigmeu s un animal de moviments lents i que s'alimenta principalment de formigues, entre 100 i 8,000 al dia. A vegades pot alimentar-se d'altres insectes, com termites o petits escarabats coccinllids. Es sap que defequen una vegada al dia. Alguns d'aquests excrements, examinats pels cientfics, han presentat una gran quantitat d fragments d'exosquelets d'insectes, fet que indica que els ssos formiguers no tenen ni quitinasa ni quitobase, enzims digestius que es troben en els ratpenats insectvors.

s un animal solitari que dona a llum a una nica cria que s'acomoda normalment a dins d'un niu construit amb fulles mortes a les copes dels arbres.

 Subespcies .
s coneixen 6 subespcies d's formiguer pigmeu:
Cyclopes didactylus catellus Thomas, 1928;
Cyclopes didactylus dorsalis Gray, 1865;
Cyclopes didactylus eva Thomas, 1902;
Cyclopes didactylus ida Thomas, 1900;
Cyclopes didactylus melini Lnnberg, 1928;
Cyclopes didactylus mexicanus Hollister, 1914;

Enllaos externs.
Entrada a la "IUCN Red List" ;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192520" title="Ras al-Khaimah (ciutat)" nonfiltered="4704" processed="4695" dbindex="79723">


La ciutat de Ras al-Khaymah s la capital de l'emirat del mateix nom als Emirats rabs Units. Te aproximadament uns 105.000 habitants Encara que ja existia al segle XV era un llogaret que s va poblar a partir del segle XVII i al segle XVIII va passar davant de Djulfar, uns quants km ms al nord, on el port, fins llavors el millor de la zona, havia quedat cegat.

La moderna ciutat est dividida en dos parts per un entrant d'aigua nomenat Khor Ras al-Khaimah. La part occidental s la vella ciutat i s la part on hi ha el museu i els departaments del govern; a la part oriental hi ha el palau de l'emir, els ministeris  i les companyies comercials i t el nom de Al-Nakheel; un pont uneix les dues parts. A la zona d'expansi de la ciutat cap a l'est hi ha els barris de Qusidat, Al-Juwais, Al-Araibi i Al-Hudeeba, i al nord Mamoora, Bakaa, Al-Ghoob i Shameel.

Al nord , a Khor Khuair (uns 25 km) hi ha la zona industrial, amb les industries de ciment, marbre i pedra. 

El port de Saqr s a la rodalia i actualment s el principal port exportador dels emirats; tamb a la vora de la ciutat hi ha el petit poble pesquer de Remis i la vila de Digdaga amb uns projectes agrcoles especfics i les factories industrials farmacutiques de Djulfar. L'rea agrcola de Al-Hamraniah al sud-est s on hi ha l' Aeroport internacional de Ras al-Khaimah; a Khaat hi ha un complex turistic amb unes fonts termals; i unes altres son a Masafi.

La bandera de la ciutat es blanca i t l'emblema local, una torre caracterstica, que esta flanquejada per dos branques de llorer, una a cada costat; una cinta amb els colors de la bandera esta a la base de la torre, i porta el nom "Municipalitat de Ras al-Khaimah" en carcters arbics. Tamb el port i la zona franca tenen banderes corporatives blanques amb els logotips.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192521" title="Lluars" nonfiltered="4705" processed="4696" dbindex="79724">




Lluars s un poble de la comarca de la Noguera (Catalunya) que pertany al municipi de Vilanova de Mei. Es troba situat en un altipl a la dreta del riu de les Segues a 622 metres del nivell del mar.

Aquesta antiga vila closa, est dominada per l'esglsia de Sant Pere i les restes del castell, conegut tamb com el palau del marqus de Dues Agues. Destaquen la gran bellesa i tipisme el seus carrerons medievals.

El temple parroquial de Sant Pere s un edifici reinaxentista-barroc que data de l any 1630. Aquest fou reedificat el 1730 quan es va posar l'actual portalada i la lpida que ho recorda.

 Histria .

El primer document on es menciona la poblaci data de l any 1376, tot i que hi ha constncia de diferents assentaments ja des del neoltic.

Antigament, el poble, havia estat la capital de la Baronia de la Vansa, una antiga jurisdicci senyorial formada per les poblacions de Lluars, Boada, Trrec i la Vansa. L any 1836, amb la desaparici de les jurisdiccions senyorials,  pass a establir-se com a municipi. Pocs anys desprs s hi incorporarien les localitats de Grzola i Argentera. El 1926 Lluars deixa de ser el cap del municipi de la Baronia de la Vansa en integrar-se al de Vilanova de Mei.

 Curiositats .

A la comarca aragonesa de la Ribagora existeix un  poble amb el mateix nom. Aquest rep oficialment el nom de Luzs degut a la castellanitzaci del terme catal.

En principi, el fet de compartir topnim es deu a l'orografia d ambds pobles, on proliferen els llosars (terreny abundant de lloses o pedres planes). De fet tant el poble catal com l aragons estan situats sobre grans formacions de llosars.

 Festivitats .

Celebra la Festa del Roser el dia 2 de maig i la Festa Major d Estiu el tercer dissabte i diumenge de setembre.

 Bibliografia .

El Municipi de Vilanova de Mei
ISBN: 84-89943-19-2;
Teresa, la bruixa de la Vansa
Autors: Delf Sol Puig / Ferran Snchez agust. Editat per l'ajuntament de Vilanova de Mei.
Guia Turistica Vilanova de Mei i la seva vall.
Editat per l'ajuntament de Vilanova de Mei.

 Enllaos externs .
Pgina web de l'Ajuntament de Vilanova de Mei;
Pgina web del Municipi (web no oficial);
Informaci de la Generalitat de Catalunya;
Informaci de l'Institut d'Estadstica de Catalunya;
Enlla al trailer del curt  "A queimada da morte" rodat integrament al poble;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192522" title="Baronia de la Vansa" nonfiltered="4706" processed="4697" dbindex="79725">

Baronia de la Vansa, antiga jurisdicci senyorial formada per les poblacions de Lluars, Boada, Trrec i la Vansa. L any 1836, amb la desaparici de les jurisdiccions senyorials, pass a establir-se com a municipi. Pocs anys desprs s hi incorporarien les localitats de Grzola i Argentera. El 1926 el municipi de la Baronia de la Vansa s'integr al de Vilanova de Mei.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192525" title="Electric Light Orchestra" nonfiltered="4707" processed="4698" dbindex="79726">

L'Electric Light Orchestra, tamb coneguda com ELO, fou un grup de rock de Birmingham, Regne Unit que va publicar dotze lbums entre 1971 i 1986 i un altre el 2001. El director del grup, i eix vertebrador durant la major part de la seva histria, va ser Jeff Lynne.

L'ELO va ser un dels grups amb ms vendes del mn; entre altres fites, va aconseguir situar 20 dels seus senzills a la llista des 20 ms venguts del Regne Unit i quinze a la dels Estats Units. 

El nom del grup s un joc de paraules, basat no solament en la llum elctrica (electric light) representada per una bombeta que apareix a les seves primeres portades, sin tamb en les light orchestras, orquestres amb noms uns quants violoncels i violins que foren populars al Regne Unit durant la dcada de 1960.  

Discografia.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192527" title="Besan" nonfiltered="4708" processed="4699" dbindex="79727">
Besan s un poble del municipi d'Alins (Pallars Sobir). Est situat a 1160 m i l'any 2005 comptava amb 5 habitants.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192528" title="Nors" nonfiltered="4709" processed="4700" dbindex="79728">
Nors s un poble del municipi d'Alins (Pallars Sobir). Est situat a 1.254 m i l'any 2005 comptava amb 12 habitants.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192533" title="(1087) Arabis" nonfiltered="4710" processed="4701" dbindex="79729">
Arabis s l'asteroide nmero 1087. Va ser descobert per l'astrnom Karl Wilhelm Reinmuth des de l'observatori de Heidelberg (Alemanya), el 2 de setembre de 1927. 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192535" title="(407) Arachne" nonfiltered="4711" processed="4702" dbindex="79730">
Arachne s l'asteroide nmero 407. Va ser descobert per l'astrnom Max Wolf des de l'observatori de Heidelberg (Alemanya), el 13 d'octubre de 1895.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192536" title="Casa Estrella del Benfica" nonfiltered="4712" processed="4703" dbindex="79731">


El Serralleria Estrella from Casa del Benfica s un club andorr de futbol.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192538" title="Uni Esportiva Engordany" nonfiltered="4713" processed="4704" dbindex="79732">


La Uni Esportiva Engordany s un club andorr de futbol de la ciutat d'Escaldes-Engordany.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192540" title="Mafet" nonfiltered="4714" processed="4705" dbindex="79733">

Mafet s una entitat de poblaci del municipi d'Agramunt a la comarca de l'Urgell. El 2006 tenia 94 habitants.

Situat a la ribera del Si, al nord d'Agramunt i a la vora del canal d'Urgell. Havia estat emmurallat i molt a prop hi ha la notable masia de can Benet del Segarrenc, bastida el 1680.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192541" title="El mn a RAC1" nonfiltered="4715" processed="4706" dbindex="79734">
El mn a RAC 1 s el magazine matinal de l'emissora de rdio catalana RAC 1. El programa comena a les 06.00 h i s'extn fins a les 12.00 h. 

Des del passat 3 de setembre de 2007, s presentat pel periodista catal Jordi Bast. 


Un dia d'El mn a RAC 1.



El programa comena a les 6 en punt del mat amb l'entrada de Jordi Bast, que avana els temes i seccions que es tractaran durant les sis hores de directe. Tot seguit, i fins a un quart de set del mat, es repassen les darreres notcies tant en l'mbit poltic, de successos, d'esports,... i es fa un avan de la previsi meteorolgica per a les properes hores a l'anomenat 'Cop d'ull a la matinada'. Un cop fet aquest reps, arriben els moments musicals a "El mn a RAC 1", amb la secci "l'mp3 del Mn". L'equip del programa escull cada mat una can per a comenar el dia.
A partir de les 06.20 h, i fins a les 7, Nria Riquelme agafa el relleu a Jordi Bast en la conducci del programa. Durant aquests 40 minuts es repassa en profunditat l'actualitat de la jornada, i es posa mfasi en el que est passant al carrer, amb connexions al RACC, al Centre d'Operacions d'ACESA i al Centre de Control 'TransMet'. Tamb es repassa la previsi del temps i les temperatures en directe de la m de Miquel Bernis.
A partir de les 07.00 h, "El mn a RAC 1" introdueix nous continguts a part de la informaci. Si b s cert que es segueix informant del temps, del trnsit i de les principals notcies, tamb tenen cabuda en aquesta segona hora de programa l'humor i l'anlisi ms irnic de l'actualitat. Aquests sn alguns dels continguts de la "Lectura de la premsa en diagonal", que emet una primera edici poc desprs de les 07.30 h, i una segona edici a partir de les 08.30h.

Tan bon punt finalitza la primera "Lectura de la premsa en diagonal", a les 8 en punt del mat, Jordi Bast fa un editorial amb les notcies que marcaran el sumari del programa del dia. A continuaci, es fa un reps a la informaci de servei i s'inicia una nova ronda informativa amb entrevistes telefniques als principals protagonistes de l'actualitat. Tot aix, amanit amb el reps de la informaci esportiva, porta a dos quarts de nou i, per tant, a la 2 edici de la "Lectura de la premsa en diagonal". En aquesta edici s'hi engloben seccions com ara "Diling", "La vertical-pont", "El mot encreuat del dia" i un ndex de tot el que passar durant el programa i tamb durant la resta del dia a RAC 1.
Acabada aquesta segona edici, s'inicia "El perqu de tot plegat", la tertlia del programa que compta amb analistes com ara Vicen Villatoro, Josep M Sol i Sabat, Gemma Calvet, Llus Foix, Vicent Sanchis, Jordi Barbeta, Helena Garcia Melero, Francesc Marc-lvaro, Oriol Junqueras o Manuel Cuys, entre d'altres.
Cada dia, aquesta tertlia compta amb quatre tertulians que analitzen l'actualitat des de les 08.45 h, i fins a les 09.30 h. A partir d'aquest moment, i fins a les 10, arriba "L'entrevista del dia", on es conversa amb un dels protagonistes de la jornada.

Just desprs de les 10, i abans de comenar les seccions setmanals, arriben dues seccions ms: "La paraula del dia", on el filleg Ramon Solsona analitza cada dia un mot que ens ajuda a entendre millor la nostra llengua i, "El contenidor", l'espai en qu els oients exposen les seves queixes i denncies a travs de telfon, SMS o correu electrnic. 

En les prcticament dues hores restants de programa s'aposta per l'entreteniment. Des de poc ms de les 10 i fins al migdia, podem escoltar cada dia seccions diferents que es detallen a continuaci.

Seccions i collaboradors.

Seccions diries.
"Les pndoles d'El mn". Breus comentaris periodstics via telefnica de les notcies ms recents (Cada dia, a les 06.25h, 06.45h, 07.15h i 08.20h);
"Lectura de la premsa en diagonal", amb Jordi Saumell, Jordi Ramos, Xavi Aymerich i David Job (Cada dia, a les 07.35h);
"El davantal de les 8". L'Editorial, amb Jordi Bast (Cada dia, a les 08.00h);
"Lectura de la premsa en diagonal" (2 edici), amb Jordi Saumell, Xavi Aymerich i David Job (Cada dia, a les 08.30h);
"El perqu de tot plegat", tertlia d'actualitat (Cada dia, a les 08.45h);
"L'entrevista del dia", (Cada dia, a les 09.30h);
"La paraula del dia", amb Ramon Solsona (De dilluns a divendres, a les 10.05h);
"El contenidor", l'espai de denncia d'El mn a RAC 1 (Cada dia, a les 10.15h);
"La mbil d'El mn a RAC 1", amb Xavi Sala (Quan calgui, a les 11.10h);
"Diling", amb David Job (Cada dia, a les 11.54h);

Seccions setmanals.



Dilluns.

"Tertlia esportiva", amb Toni Brosa, Miguel Rico, Enric Baeres i Jordi Badia (Dilluns, a les 10.30h);
"Crtica de televisi", amb Sergi Pmies (Dilluns, a les 11.10h) ;
"Crtica de cinema", amb David Broc (Dilluns, a les 11.35h);

Dimarts.
"El metge a casa", amb metges especialistes al tema que es tracta (Dimarts, a les 10.25h);
"La tertlia del casino", amb "Teatre de Guerrilla" (Dimarts, a les 11.30h);

Dimecres.
"L'amic americ", amb Fernando Rodrguez Valls (Dimecres, a les 10.20h);
"Tendncies", amb Marc Gir (Dimecres, a les 11.20h);
"Cor" , amb Josep Sandoval (Dimecres, a les 11.40h);

Dijous.
"Cuinetes", amb Ferm Puig (Dijous, a les 10.20h);
"Economia", amb Carles Torrecilla (Dijous, a les 10.40h);
"Msica", amb Jordi Beltran (Dijous, a les 11.10h);
"Internet", amb Josep Maria Ganyet (Dijous, a les 11.25h);
"La can de Guille Milkyway", amb Guille Milkyway (Dijous, a les 11.40h);

Divendres.
"El comunicleg", amb Llus Pastor (Divendres, a les 10.20h);
"Sries", amb Toni de la Torre (Divendres, a les 10.35h);
"Ens fotran fora":
"El dia a la nit", amb Anna Boadas (Divendres, a les 11.10h);
"Cantem el temps", amb Miquel Bernis (Divendres, a les 11.20h);
"Temps a la carta", amb Miquel Bernis (Divendres i viglies de festiu, a les 11.25h);
"La friquipdia", amb David Llorens (Divendres, a les 11.35h);
"Propostes de cinema", amb David Broc (Divendres, a les 11.45h);
"El Diling de la setmana", amb David Job (Divendres, a les 11.55h);

L'equip hum d'El mn a RAC 1.



Direcci i presentaci: Jordi Bast;
Sots-direcci: Nria Riquelme;
Producci: Marga Ortuo, Jordi Ramos i Montse Girona;
Redacci: Xavi Aymerich, Jordi Saumell, David Job, Xavi Sala, Xavi Prez i Joan Ferrer;
Redacci d'Informatius: Joan Maria Morros, Laura Rosel, Mriam Ballber, Ricard Gili, Maria Xinx;
Redactor d'Esports: Albert Ferran;
Meteorleg: Miquel Bernis;
Situaci del Trnsit: lan Cabaas (RACC); Raquel Lozano i Alex Santamaria (Rdio Pista);
Tcnics de so: Jordi Nieto i Dani Simn;

Enllaos externs.
El blog oficial del mn a Rac1;
Fonoteca del mn a Rac1 a amicsrac1;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192542" title="Riu Si" nonfiltered="4716" processed="4707" dbindex="79735">


El Si s un riu de la depressi central afluent per l'esquerre del Segre, amb un recorregut de 77 km, drena la Ribera de Si.

El seu rgim s pluvial.
El seu cabal s molt magre degut a qu neix en una comarca de la Catalunya seca ( la Segarra). Fins que no arriba a la Noguera i entra en zona de regadiu, hi baixa molt poca aigua.

Neix a la font de Gver, a la Segarra i passa a la vora de Sant Dom, el Castell de Santa Maria, Gver, Estars, Santa Fe de Segarra, Montfalc Murallat, les Oluges, Castellnou d'Oluges, Malgrat, la Prenyanosa, Tarroja de Segarra, Sed, Riber, Hostafrancs, Concabella, Ratera, Golonor, Sister, Pelagalls, les Pallargues, Mont-roig de Segarra, Bellver d'Oss (per on entra a l'Urgell), Oss de Si, Peraltes, Castellnou de Montfalc, Puigverd d'Agramunt, Agramunt, (per on entra a La Noguera) Preixens, Pradell de Si, les Ventoses, Butsnit d'Urgell, Montgai, Flix, la Sentiu de Si i Muller i s'uneix al seu collector aigua amunt de Balaguer.

Antigament, les seves aiges eren utilitzades com a fora motriu dels molins de farina a Preixens, a les Ventoses, a Butsnit, a Flix, a la Sentiu de Si i a Balaguer. De tot aquest patrimoni hidrulic noms es conserva el Mol de Butsnit. Tamb est en funcionament el Sifo del Si a Muller.

Actualment es troba en un estat de contaminaci greu i han desaparegut totes les espcies fluvials, al menys en els trams mitj i baix. Hi eren caracterstics el cranc de riu, el musclo de riu, les anguiles i els barbs fins que la indstria es va aposentar a la ribera del Si.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192543" title="Castellnou d'Oss" nonfiltered="4717" processed="4708" dbindex="79736">

Castellnou d'Oss s una entitat de poblaci del municipi d'Oss de Si a la comarca de l'Urgell.

L'indret fou un nucli fortificat des d'poca romana. El comte Ermengol IV d'Urgell va conquerir el terme vers el 1070, poca en qu es va bastir una torre d'una fortificaci medieval sobre la base d'una antiga torre romana. Amb el temps es va anar engrandint i convertint-se en el castell de Castellnou d'Oss, estant documentat el 1408 quan fou reformat pel seu senyor Llus de Santmart.

A la vora hi ha l'esglsia romnica de Sant Pere de Castellnou d'Oss.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192544" title="Castell de Castellnou d'Oss" nonfiltered="4718" processed="4709" dbindex="79737">

El castell de Castellnou d'Oss est situat a Castellnou d'Oss, entitat de poblaci del municipi d'Oss de Si a la comarca de l'Urgell.

Histria.

L'indret fou un nucli fortificat des d'poca romana. El comte Ermengol IV d'Urgell va conquerir el terme vers el 1070, poca en qu es va bastir una torre d'una fortificaci medieval sobre la base d'una antiga torre romana. Amb el temps es va anar engrandint, estant documentat el 1408 quan fou reformat pel seu senyor Llus de Santmart.

Arquitectura.

Les muralles presenten un aparell ciclopi considerat d'poca romana. Actualment noms es conserva el semicercle oriental del que devia ser una estructura de forma circular amb un dimetre d'uns 24 m i una porta al nord. Al centre se situa la torre medieval, actualment d'uns 4 m d'alaada, que devia ser molt alta.

A la vora hi ha l'esglsia romnica de Sant Pere de Castellnou d'Oss.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192545" title="Sant Pere de Castellnou d'Oss" nonfiltered="4719" processed="4710" dbindex="79738">

Sant Pere de Castellnou d'Oss s una esglsia romnica situada al poble de Castellnou d'Oss dins del municipi d'Oss de Si, a la comarca de l'Urgell.

La seva histria est lligada al castell de Castellnou d'Oss que t molt a la vora.

D'una sola nau, coberta amb volta de can, capada amb un absis semicircular encarat a llevant. Al centre de l'absis s'hi obre una finestra de doble esqueixada amb arc de mig punt monoltic. La porta, situada a ponent, est ornada amb dues arquivoltes en gradaci suportades per columnes amb capitells llisos. A l'exterior est reforada amb tres contraforts a banda i banda. A l'interior hi resta un sarcfag del segle XII.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192547" title="Elas Querejeta" nonfiltered="4720" processed="4711" dbindex="79739">
Elas Querejeta (Hernani, Guipscoa, 1934) s un productor de cine basc.

En la seva joventut va estudiar Qumica i Dret. Ha treballat tamb com a guionista i documentalista. Des de 1963, any en qu va crear la seva productora, ha produt ms de 50 pellcules, la major part han contribut en reformar el cine espanyol en les seves formes i temes del postfranquisme i transici. Continua el seu treball fins els nostres dies, en qu produeix pellcules de Fernando Len de Aranoa i de la seva filla, Gracia Querejeta.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192555" title="Criteria CaixaCorp" nonfiltered="4721" processed="4712" dbindex="79740">

Criteria CaixaCorp, SA (societat annima) es un grup d'empreses que pertany a "la Caixa" juntament amb un gran nombre de petits accionistes. L'empresa est inscrita al Registre Mercantil de Barcelona, tom 37.883, foli 124, secci 8, full B-41.232, inscripci 56a i NIF A-08663619.


 Histria .
El novembre de l'any 2006, el Consell d'Administraci de "la Caixa" aprova la sortida a borsa de la seva cartera de participades. Aquesta sortida a borsa es realitza a travs de la societat Criteria CaixaCorp. Va sortir a borsa l'octubre del 2006, amb actius de 25.000 millons d'euros.

Consell d'Administraci.
Est presidida per Ricard Fornesa. 
En sn consellers:
 M. Amparo Camarasa Carrasco;
 Isabel Estap Tous;
 Isidre Fain Casas;
 Salvador Gabarr Serra;
 Susana Gallardo Torrededia;
 Manel Garca Biel;
 Javier God Muntaola;
 David KP Li;
 Jordi Mercader Mir;
 Alain Minc;
 Juan M. Nin Genova;
 Miquel Noguer Planas;
 Rodrigo Rato Figaredo;
 Manuel Ravents Negra;
 Juan Rosell Lastortras;

Participaci.
Participaci a 30 de setembre de 2008:

Serveis.
Energia.
Gas Natural (37,14%);
Repsol YPF (12,68%);
Infraestructures.
Abertis (25,04%) ;
Serveis/Altres.
Agbar (44,10%);
Telefnica (5,56%);
BME (5,01%);
No cotitzades.
Port Aventura (100%);
Holret (100%);

Negocis financers i assegurances.
Banca internacional.
Banc BPI (27,52%) ;
Boursorama (20,89%);
GF Inbursa (20,00%);
The Bank of East Asia (9,86%);
Assegurances.
CaiFor (100%);
GDS-Corredura (67%);
Serveis financers especialitzats.
InverCaixa Gesti (100%);
CaixaRenting (100%);
FinConsum (100%);
GestiCaixa (100%);

Enllaos externs.
 Criteria CaixaCorp;
 Fitxa de Criteria CaixaCorp, Borsa de Barcelona;

Referncies.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192556" title="Bellver d'Oss" nonfiltered="4722" processed="4713" dbindex="79741">

Bellver d'Oss s una entitat de poblaci del municipi d'Oss de Si a la comarca de l'Urgell. Al 2006 tenia 107 habitants.

Situat a l'esquerra del riu Si, entre Mont-roig i Oss de Si. El poble ha crescut al voltant de l'esglsia romnica de Sant Pere de Bellver de Si, esmentada ja el 1098 en l'acta de consagraci de l'esglsia de Guissona. Es conserva una creu de terme gtica datada del 1517.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192557" title="God Save the Queen" nonfiltered="4723" processed="4714" dbindex="79742">


God Save the Queen (Du salvi a la Reina) s l'himne oficial de la Famlia Reial Britnica i com a tal, ha estat adoptat per diferents passos de la Commonwealth com a himne oficial, malgrat que la majoria d'aquests passos han adoptat tamb himnes alternatius . Actualment serveix d'himne de Gran Bretanya, s un dels dos himnes oficials de Nova Zelanda i s l'himne reial de Canad i Australia. T la particularitat de canviar de nom en funci del monarca que regna al Regne Unit; si actualment s God Save the Queen, anteriorment s'havia anomenat God Save the King (Du salvi al Rei) i el pronom she (ella) se substituia per he (ell).

L'autoria de la can s desconeguda i la lletra ha canviat molt al llarg de la histria. Excepte el primer vers, la resta ha sigut modificada en diverses ocasions i molts passatges han estat afegits o extrets. Fins i tot avui diferents fonts citen diferents versions de la lletra. Malgrat aix, noms s'acostuma a cantar el primer vers i son molt rares les ocasions on es canten dos o tres versos.




























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192558" title="Ancs" nonfiltered="4724" processed="4715" dbindex="79743">
Ancs s un nucli de poblaci del terme municipal de Baix Pallars, al Pallars Sobir. El 2005 tenia 5 habitants.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192560" title="Bresca" nonfiltered="4725" processed="4716" dbindex="79744">


 Geografia: Poble del municipi de Baix Pallars.
 Apicultura: Pa de cera amb celles hexagonals que fabriquen les abelles al rusc. Vegeu Bresca (apicultura).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192575" title="Pujol (Baix Pallars)" nonfiltered="4726" processed="4717" dbindex="79745">
Pujol s un nucli de poblaci del terme municipal de Baix Pallars, al Pallars Sobir. Fins el 1969 pertanyia al municipi de Peramea. 
 
s situat a 841 m d alada a l'extrem meridional del pla de Corts al damunt l entrada a l estret de Collegats, amb bones vistes a aquest congost i de la Geganta Adormida. L esglsia parroquial de Sant Andreu, d origen romnic, ha estat molt modificada durant l'ltim segle. El 2005 tenia 13 habitants.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192576" title="Sant Sebasti de Buseu" nonfiltered="4727" processed="4718" dbindex="79746">
Sant Sebasti de Buseu s un despoblat del municipi de Baix Pallars (Pallars Sobir). L'any 2005 no tenia cap habitant. Hi destaca l'esglsia que dna nom al poble.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192577" title="Sant Pere de Bellver de Si" nonfiltered="4728" processed="4719" dbindex="79747">

Sant Pere de Bellver de Si s una esglsia romnica situada al poble de Bellver d'Oss a la comarca de l'Urgell.

Histria.

Originriament inclosa al bisbat d'Urgell depenent de la cannica de Santa Maria de Guissona, tal com ho demostra l'esment del 1098. L'any 1151 consta com a possessi de la cannica de Solsona. Fou restaurada a principis dels anys vuitanta.

Arquitectura.

Molt modificada al segle XVIII, l'nic element romnic que conserva destacable s l'absis, fet amb carreus de pedra molt ben tallats. Al seu centre s'obre una finestra d'arc de mig punt monoltic i de doble esqueixada. A la part superior hi ha una cornisa decorada amb cintes entrelligades i sota de les quals una banda d'arcuacions cegues recolzats sobre mnsules.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192580" title="Solduga i Espluga" nonfiltered="4729" processed="4720" dbindex="79748">
Solduga i Espluga s un municipi format al segle XIX pels pobles de Solduga i Espluga de Cuberes. L'any 2005 comptava amb 1 habitant.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192586" title="Pujol" nonfiltered="4730" processed="4721" dbindex="79749">


Geografia:
Pujol (Baix Pallars), nucli de poblaci del Baix Pallars, al Pallars Sobir.
El Pujol, entitat de poblaci del municipi altempordans de Llad.
 El Pujol (Maanet de la Selva).

Geologia:
Pujol (geologia), tipus de formaci muntanyenca.

Biografies:
 Agust Pujol, escultor catal.
 Climent Pujol i Villegas, jesuta catal.
 Emili Pujol i Villarrub, msic catal.
 Esteve Pujol i Bad, poltic catal del PSC.
 Francesc Pujol i Pons, compositor catal.
 Jaume Pujol i Balcells, religis catal, arquebisbe de Tarragona des del 2004.
 Joan Pere Pujol, nacionalista nord-catal.
 Joan Pujol Garca, Garbo, espia catal.
 Joan Pujol, poeta mataron.
 Jordi Pujol i Corts, msic del Grup de Folk.
 Jordi Pujol i Ferrussola, poltic catal, fill de Jordi Pujol i Soley;
 Jordi Pujol i Soley, poltic catal expresident de la Generalitat de Catalunya.
 Joseph Pujol, Le Ptomane, artista marsells.
 Josep Maria Pujol Artigas, empresari catal.
 Josep Maria Pujol i Sanmartn, lingista catal.
 Llus Pujol, futbolista.
 Miquel Pujol i Grau, violoncellista i compositor catal.
 Oriol Pujol i Ferrusola, poltic catal, fill de Jordi Pujol i Soley.
 Valeri Pujol i Bosch, poeta i escriptor catal.

Vegeu tamb.
 David Pujol;
 Jordi Pujol (desambiguaci);
 Josep Pujol;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192590" title="Mont-roig (els Plans de Si)" nonfiltered="4731" processed="4722" dbindex="79750">

Mont-roig o Mont-roig de Segarra s una entitat de poblaci d'els Plans de Si a la comarca de la Segarra.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192595" title="AEiG Pere II i Santa Maria de Foix" nonfiltered="4732" processed="4723" dbindex="79751">

L'Agrupament Escolta i Guia Pere II i Santa Maria de Foix s l'agrupament escolta i guia de Vilafranca del Peneds.

Pere II v pel rei Pere II de Catalunya que va morir a Vilafranca del Peneds el 1285;
Santa Maria de Foix v per ser patrona del Peneds.

Est dins la Demarcaci Baix LLobregat - Garraf - Alt Peneds i forma part dels 140 agrupament de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya (MEG) i tamb a nivell nacional, estatal i mundial d'entitats escolta i guia com sn: Federaci Catalana d'Escoltisme i Guiatge (FCEG), Movimient Scout Catlic (MSC), Organitzaci Mundial del Moviment Escolta (WOSM) i Associaci Mundial de Noies Guies i Noies Escolta (WAGGGS). 


 Histria .

 Inicis .
L'agrupament es comena a gestar el 28 d'abril de 1964 quan Jordi Biosca, Jordi Cervera, Joan Aguado i Ton Berdi fan la seva Promesa Escolta a Roca-Crespa, al Garraf. Conjuntament amb Mn. Josep Maria Joan Torres inicien l'activitat de l'Agrupament Pere II.

El primer curs, 1964/65, es va constituir una Secci (l'equivalent a una Unitat actual), repartits en tres Patrulles de sis membres cadascuna. Cada Patrulla tenia el seu Cap i el seu ajudant, que eren els responsables de les activitats que realitzaven. La Secci estava formada per nois de 12 a 16 anys (Petit de Rngers fins a Gran de Pioners). El Cau de la Secci era a la Capella de Ftima, una casa antiga amb una entrada de carruatges i una quadra, a on cada Patrulla hi tenia el seu rac. 

Entre les primeres activitats d'aquells curs destaquem una plantada de pins a Begues, juntament amb altres Escoltes de la Demarcaci Baix Llobregat, Garraf i Alt Peneds. En aquest curs tamb tingu lloc el primer Camp Sant Jordi, a Sant Pere de Ribes, amb els Agrupaments de Sant Pere, Vilanova i la Geltr i Sitges. El primer Camp d'Estiu tingu lloc a les Llambardes.

El 1965 neix l'Esplet (Secci) de Guies Sant Jordi, que tenien el Cau a la rectoria de Santa Maria, a la Plaa del Campanar. Aquesta Unitat donar lloc a l'Agrupament Santa Maria de Foix. D'aquesta manera, hi havia dos Agrupaments a del Peneds|Vilafranca: el de nois i el de noies. El mateix any es crea al Pere II el primer Estol de Llops, i, posteriorment, el Clan (actualment anomenat Truc). La Secci completa una quarta Patrulla. 

Del 15 al 19 de juliol de 1966 t lloc a la Font de Llinars (a Font-Rub) el primer Camp d'Estiu del Santa Maria de Foix, amb Montserrat Casanovas, Roser Giralt i  Assumpci Lluverol com a Caps i Assumpta Biosca com a Cap d'Agrupament.

El 1966 es crea el Clan (16-17 anys) de l'Agrupament Sta. M. de Foix i curs 1968/69, constitueix el primer Estol de Daines. 

L'activitat dels dos Agrupaments transcorre de forma parallela, tot i que realitzaren algunes activitats conjuntament, com els Camps Sant Jordi. El curs 1969/70 es constitueixen en ambds Agrupaments les Unitats de Rngers i Noies Guies (11 a 14 anys) i de Pioners i Caravelles (14 a 17 anys) i desapareixen la Secci i l'Esplet. Aquests canvis introdueixen conceptes pedaggics com l'Autogesti i el Progrs Personal. Tamb s'aprofita per a constituir les Unitats amb nois i noies.

 Treball coeducatiu .

El curs 1973/74 l'Agrupament dna cobertura legal a CAEP III (Clan de l'Agrupament Escolta Pere III), una nova entitat destinada a promoure el teatre. Tot i que en diverses ocasions les Unitats fan activitats mixtes (sobretot el Camp Sant Jordi) no s fins en aquest curs en qu t lloc el primer Camp d'Estiu coeducatiu (nois i noies junts). Un dels motius que va originar aquesta situaci fou que les Caps de les Daines van plegar a mig curs i van haver de fer el Camp amb els Llops. Aquesta decisi no va quedar lluny de la controvrsia, que provoc que un volum significatiu de nens i nenes deixessin l'Agrupament, que ja era el Pere II i Santa Maria de Foix. Tot i semblar estrany i insignificant actualment, cal tenir en compte que en aquells anys noms hi havia una escola que fes educaci mixta a Vilafranca. Tot i aix, l'experincia va ser valorada molt positivament i es va generalitzar la coeducaci a la resta d'Unitats de la Branca de Llops i Daines.

A partir del curs 1974/75, i per un perode de cinc o sis anys, l'Agrupament realitza un notable esfor d'obertura cap als sectors ms desafavorits de la Vila. Els Caps, amb llistes de nens i nenes facilitades per les escoles, anaven casa per casa a apuntar els nens al Cau. En aquesta poca s'enllesteixen els pisos de l'Obra Sindical al barri de l'Espirall, fet que propicia que molts dels inscrits siguin d'aquest barri vilafranqu. En un altre esfor per consolidar la seva tasca, els Caps d'Agrupament anaven a buscar alguns dels nanos a casa amb cotxe perqu l'assistncia al Cau fos continuada, i per tant, la tasca educativa fos patent. Amb tot aquest context, es planteja la idea de fer un nou Agrupament a l'Espirall, per la idea no aconsegu tirar endavant. En aquesta poca, davant la situaci econmica de moltes de les famlies integrants del Cau, neixen les ajudes econmiques per als Camps d'Estiu, ms endavant ampliades tamb a la quota del curs i vigents fins avui en dia.

 Implicaci a la vila .

El mar de 1976 neix la Coordinadora de Moviments Infantils de Vilafranca, amb la voluntat de realitzar activitats amb d'altres entitats de l'estil i d'organitzar-ne d'obertes a tota la Vila. Aquesta Coordinadora estava integrada pel MIV-1, MIV-2, MIBE (Moviment Infantil del Barri de l'Espirall), Moviment Infantil de Sant Juli i l'Agrupament Escolta. Organitzen la festa de Carnestoltes i collaboren amb la Festa Major dels petits. Actualment, la Coordinadora i alguns dels seus membres han desaparegut, per l'Agrupament Escolta, el GEP (Grup d'Esplai Parroquial) i el MIV (Moviment Infantil de Vilafranca) en segueixen duent a terme algunes funcions.


 Canvis pedaggics .
El 1980 l'Agrupament celebra el seu 15 Aniversari, ja installat en la seva ubicaci actual, la Capella de Ftima, al carrer Bisbe Morgades 23 bis. Tots els actes commemoratius van tenir lloc al Tvoli. Entre aquest any i el 1982 l'Agrupament fa una revisi del seu treball pedaggic i es decideix coordinar millor les seves Branques. S'elaboren les lnies educatives de Llops i Daines i Rngers i Noies Guies, per mantenir un progrs personal coherent i uniforme al llarg de l'estada al Cau.

El curs 1982/83 s'amplien a tres les quintes que formen cada Unitat, s a dir, l'estada a una Unitat passa a ser d'un a tres anys, amb la voluntat de reforar aspectes com la responsabilitat i la relaci intergeneracional. Aquest procs renovador finalitza amb el desdoblament d'Unitats per Branca, passant a tenir cada Branca dues Unitats.

El curs 1989/90, la davallada de membres del Cau (tant a nivell de nanos com de Caps) es torna a una Unitat per Branca, desapareixent les Unitats paralleles.

El 1994/1995 el Cau incorpora la Unitat de Castors, proposada i revisada al llarg dels darrers deu anys per Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya (el procs de creaci d'una Unitat nova en el Mtode Escolta va necessitar moltes hores de debat i una proposta pedaggica slida). A nivell de l'Agrupament es decideix iniciar la Unitat de Castors aquest curs, per el Consell de Caps, conscient de la tasca prvia que requereix engegar una Unitat nova, decideix que l'activitat amb els Castors i les Lldries no arrenqui fins al gener de 1995. Comencen 7 nens, 4 nenes i 5 Caps, lluny dels 20 nens i nenes dels ltims cursos. El primer Camp d'Estiu de Castors t lloc del 6 al 12 d'agost a St. Sebasti dels Gorgs. El Camp. per, no es va poder finalitzar degut a una inundaci que va patir el campament degut a una forta tempesta una nit. La Gurdia Civil i els Caps van desallotjar els Castors amb diversos vehicles. Noms es van produir prdues materials i tot qued en una ancdota.

El 1998/99 se celebra el 35 Aniversari en el Camp Sant Jordi a Calafell. La Fura (publicaci setmanal del Peneds) dedic el seu dossier monogrfic a l'Agrupament, amb l'ajuda de Jordi i Joan Casals.

Entre l'any 2000 i el 2002 s'organitza un Consell de Cap de setmana durant dos cursos per redactar la Lnia d'Agrupament, per revisar els continguts pedaggics i educatius de cada Unitat i donar continutat a la formaci al Cau. Aquest treball replanteja el funcionament de les Unitats que s'encaminen cap a uns objectius comuns entre Unitats i quintes.

 40 aniversari .
L'any 2003/2004 s'inicia el curs 40 de l'agrupament. El cartell s dissenyat per Marta Carb i Jordi Casals, i la samarreta per Anna Marsal. El dia 4 d'Octubre t lloc a Cal Figarot el sopar d'Aniversari que dna el tret de sortida a les celebracions de 40 amb l'assistncia de 350 membres, exmembres i acompanayants. El preg del sopar va a crrec dels 4 fundadors de l'Agrupament el 1964 Jordi Biosca, Jordi Cervera, Joan Aguado i Ton Berdi. Al sopar tamb es persona Mn. Josep Maria Joan Torres, primer 'consiliari' de l'Agrupament. 

Al novembre, l Agrupament estrena la seva pgina web en perode de proves. Una pgina web que quedar consolidada com a un servei ms de l'Agrupament Escolta i Guia Pere II i Santa Maria de Foix de cara a la seva vila, la poblaci de Vilafranca del Peneds.

 Reformes dels locals .
El gener del 2008, i desprs de ms de 4 anys d'esforos de la comissi de locals formada per caps i pares, l'agrupament es desplaa a Can Trabal, locals de la Parrquia de Vilafranca del Peneds davant de la plaa de Santa Maria, i comencen les obres de reforma i adeqaci dels locals de l'agrupament. Una reforma general de tot l'espai amb ampliaci de passadssos, canvi d'installaci elctrica, nova redistribuci del pis de dalt i obertura d'una segona porta pel carrer amlia soler.

El 3 d'octubre del 2008 s'inauguren i beneeixen els nous locals. El curs 2008/2009 comena ja als nous locals.

El curs 2008/2009, desprs de dos anys de reunions i debats i motivat per uns propers anys amb un gran nombre de caps, el Consell decideix augmentar la quantitat d'infants per quinta essent 15 els infants que poden entrar per quinta. D'aquesta manera s'intenta reduir la quantitat d'infants que queden en llista d'espera i afavorir una major quantitat d'infants de cara a les unitats ms grans. Aquest augment comporta la reobertura de les antigues dues unitats de la branca de Llops i Daines (21 infants per unitat). Tot i aix es decideix mantenir una nica unitat de Castors amb 28 infants.

 Proposta Educativa .

Educaci per a l'acci;
El pas del joc espontni al joc escolta. L'acci ensenya a decidir, a treballar en grup, a fer una feina ben feta, a complir uns objectius. Aix, els infants aprenen a ser autosuficients i a saber autogestionar les seves prpies activitats, tallers, tasques i sortides.

Campaments;
De cara a l'estiu es marxa entre 8 i 15 dies de campaments o ruta on la quitxalla demostra els valors i habilitats adquirides al llarg de l'any i al llarg de la trajectria dins del moviment escolta i guia. El camp d'Estiu s la culminaci del curs i una experincia que restar a la memria dels infants per sempre ms a nivell fsic, psquic i a nivell d'habilitats i autosuficincia.

Un mtode educatiu diferent;
A l'agrupament els nois i noies, a ms de relacionar-se amb altres persones de la seva edat, adquireixen els valors pels quals aposta el moviment escolta i guia , com sn la identitat nacional, la pau, els drets humans, la sostenibilitat, implicaci social i natural, entre d'altres. L'escoltisme s un moviment que vol que tots els joves siguem formadors de la nostra societat. 

 Les unitats .
Actualment l'agrupament disposa de 5 unitats d'infants i joves distribuits de la segent manera:
Castors: nens i nenes de 6 a 8 anys. Sn dues quintes de 14 infants. Porten un foulard vermell amb un ribet de color taronja.
Llops i Daines: nens i nenes de 8 a 11 anys. Sn tres quintes de 14 infants. Porten un foulard vermell amb un ribet de color groc. ;
Rngers i Noies Guies: nois i noies d'11 a 14 anys. Sn tres quintes de 14 joves. Porten un foulard vermell amb un ribet de color blau.
Pioners i Caravelles: nois i noies de 14 a 17 anys. Sn tres quintes de 14 joves. Porten un foulard vermell amb un ribet de color blanc.
Truc: joves de 17 a 18 anys. Sn una quinta de 10 joves. Porten un foulard vermell amb un ribet de color verd.

Aquestes unitats tenen uns Caps que guien i ajuden al infants i joves a progressar i a desenvolupar-se com a persones sanes, fortes i crtiques amb la societat, amb habilitats i recursos de tot tipus per ser autosuficient i autogestionar-se i per creure que un mn millor s possible.

 Enllaos externs .
Web oficial de l'AEG Pere II i Santa Maria de Foix;
Web oficial de la Demarcaci Baix Llobregat - Garraf - Alt Peneds;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192596" title="Montsons" nonfiltered="4733" processed="4724" dbindex="79752">
Montsons s una entitat de poblaci del municipi de Foradada a la comarca de la Noguera. Al 2006 tenia 68 habitants.

Est situat al vessant oriental de la serra de Montsons (596 m), a l'esquerra del Segre, a l'entrada de l'estret de Salgars. Ms de la meitat de la poblaci es troba disseminada. La seva esglsia parroquial de Santa Maria pertanyia a l'arxiprestat d'ger.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192613" title="Puntillisme" nonfiltered="4734" processed="4725" dbindex="79753">


El Puntillisme s un corrent pictric aparegut a Frana cap el 1884, desprs de l'xit de l'Impressionisme, i que pretenia anar ms enll que aquest. Descomponia la visi pictrica en petites pinzellades de colors purs que es barrejaven en la retina de l'espectador i li donaven la illusi de realitat. 

El ms important pintor puntillista va ser Georges Seurat, mentre Paul Signac, tamb molt destacat, va ser al mateix temps el teric del grup amb el seu llibre D'Eugne Delacroix au neo-impressionisme (1899). Altres puntillistes destacats varen ser Henri-Edmond Cross i Maximilien Luce. L'impressionista Camille Pissarro tamb practic un temps aquest estil.
A Blgica aquest corrent va tenir tamb una presncia important entre els grups pictrics avanats, amb pintors com Theo van Rysselberghe o certa etapa de l'asturi Daro de Regoyos.
A Itlia tamb flor en l'obra de Giovanni Segantini i Giuseppe Pellizza da Volpedo. A Catalunya fou Mari Pidelaserra qui ms s'acost, encara que al marge de la ortodxia, a l'escola original. El mateix Pablo Picasso va fer espordicament proves puntillistes.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192631" title="Siger de Brabant" nonfiltered="4735" processed="4726" dbindex="79754">

Siger de Brabant (c.1240 - Orvieto, c.1284) fou un filsof medieval, principal figura de l'averroisme llat. Nasqu en un lloc desconegut de Brabant, una regi que comprenia part de Blgica i dels Pasos Baixos. Fou professor de la Facultat d'Arts, a la Universitat de Pars, i fou un dels principals intellectuals censurats per les condemnes del 1277, quan l'Esglsia cristiana rebutj per hertiques 219 tesis aristotliques.

Poc temps desprs de la mort de Toms d'Aquino, el 1276, Siger de Brabant fou citat a declarar davant de la Inquisici a Frana. Desprs de ser declarat heretge, sembla que Siger va marxar de Pars, i es va refugiar a Orvieto, Itlia. La hiptesi ms probable de la seva mort, pocs anys ms tard, s que fos assassinat amb un bolgraf pel seu secretari en un atac de bogeria; els seus detractors afirmaren que mereixia aquesta mort, en haver causat tan mal escrivint.

Doctrina filosfica.
Epistemologia.
El coneixement depn de l'home, ents com a uni de cos i nima, i no tan sols de l'intellecte. Distingeix dues vies contraposades de coneixement: la via filosfica, o Ra, i la via teolgica, o Veritas, que prov de la Fe i la Revelaci: la veritat es troban en els continguts de la fe, i la Ra no pot provar les veritats de la fe. No hi ha possibilitat de doble veritat, com s'atribueix a Averrois.

En el problema dels universals, defensa que l'universal s un concepte que s'adquireix a partir de l'abstracci del particular. T un fonament en la naturalesa de les coses que queda reflectit en els judicis.

nima.
L'nima de l'home presenta diferents formes.
nima intellectiva, s universal i nica, i s per a tots els homes.
Unida al cos, s la seva forma (aristotlica), el seu acte.
En la mort, l'nima se separa del cos, per continua sent acte d'un altre cos, i s l'eternitat de l'espcie.

Teologia.
Siger de Brabant interpreta Du com a intellecte agent. Pel que fa a la teologia moral, redueix la moral eudemonista, en recerca de la felicitat, cap a la teologia: la felicitat s'identifica amb Du, de forma que s'intenta sintetizar l'aristotelisme amb la teologia cristiana.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192634" title="Santa Maria del Castell de Cubells" nonfiltered="4736" processed="4727" dbindex="79755">
Santa Maria del Castell de Cubells s una esglsia romnica situada al municipi de Cubells, a la comarca de la Noguera.

Histria.

No est documentada fins al segle XI. Al segle XVIII fou ampliada per ponent i al segle XIX s'adoss a un nou temple al costat nord. Recentment s'ha restaurat per deixar l'edifici romnic tal com era abans de les ampliacions.

Arquitectura.

D'una nau coberta amb volta de can, de perfil apuntat i reforada amb dos arcs torals, capada per un absis semicircular amb una finestra de doble esqueixada. L'arc presbiteral que separa la nau de l'absis arrenca sobre dos relleus esculpits com a capitells. La part superior de les faanes estan ornades per un rfec sobre permdols esculpits. 

La portalada.

Al mur de migdia, sota d'un ull de bou, s'obre la gran portalada dins d'un cos que sobresurt del mur. Est definida per sis grups d'arquivoltes sobre columnes que alternen amb els angles dels brancals, convertits en muntants semicilndrics. Els seus arcs estan profusament decorats amb motius geomtrics i representacions d'animals, motius vegetals i algunes figures humanes. El guardapols est format per puntes de diamants. Les columnes que sustenten les arquivoltes es recolzen sobre un ampli plint i estan coronades per capitells tamb molt ornats.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192635" title="Llista de Fruites del Diable" nonfiltered="4737" processed="4728" dbindex="79756">



Fruites del Diable.

Tamb conegudes com "Akuma no Mi", aquestes misterioses fruites donen un poder extraordinari a qui en menja, per te una pega, i es que la persona que la menja no pot nedar, doncs s enfonsa en el mar com si fos una pedra.

Les fruites es divideixen en tres categories:

 Paramecia: Afecten al fsic. ;

 Zoan: Permeten transformar-se en una espcie animal.

 Logia: Concedeixen control sobre un element.

Hi ha diversos tipus de Fruites del diable, les conegudes son:

 Paramecia .

 Raresa: Sn les ms comunes dels 3 grups ;

 Efectes: Alteren el cos de la persona que se la menja. ;

 Fora: Dna a l'usuari habilitats que tan sols es poden nombrar com  Sper humanes . ;

 Debilitats: Els usuaris de Fruites Paramecia sn els ms fcils de combatre, encara que les seves habilitats els donen cert avantatge, els seus atacs sn molt previsibles ja que les seves habilitats sn mostrades al seu mxim potencial en un perode molt curt de temps. Les habilitats que dna es poden entrenar fent servir la imaginaci per desenvolupar noves habilitats (per exemple, el Gear Second i el Gear Third d' en Luffy.


 Gomu Gomu no Mi (      );

Significat:  Gomu  s la paraula japonesa que significa  goma .

Efecte: Transforma permanentment el cos en una goma natural extremadament resistent, permetent que la persona que l ha ingerit pugui estirar el seu cos com la goma i reduir la fora de tots els cops que impactin contra ell. Els objectes afilats encara poden travessar o tallar la persona amb relativa facilitat. Com que el cos s ha convertit en goma, la seva resistncia natural fa que la persona sigui immune als atacs elctrics.

Menjada per: Monkey D. Luffy. 


 Bara Bara no Mi (      ) ;

Significat: "Bara" es refereix al so que fa un ganivet o algun altre objecte afilat quan colpeja una taula de tallar, mentre  Barabara  significa  desconnectar .

Efecte: Permet a l usuari dividir el seu cos a trossos i poder-los controlar a voluntat, a ms a ms de fer-se immune a ser tallat. No obstant, per a poder-se dividir una de les extremitats de la persona ha de mantenir-se en contacte amb el terra i actua de forma normal (per exemple els peus d en Buggy caminaven mentre les altres parts del cos eren enviades volant contra l objectiu).

Menjada per: Buggy el Pallasso.


 Sube Sube no Mi (      );

Significat: "Suberu" significa  lliscar  o  relliscar  en japons. "Subesube" en japons significa "jove i sexy", paraula que es pot emprar per a descriure la persona desprs que se l hagi menjat.

Efecte: Fa que el cos de la persona es torni relliscs fent que, virtualment, tots els objectes llisquin sobre el seu cos, protegint la persona completament de qualsevol dany en prcticament totes les situacions. Aparentment, la fruita tamb fa que la persona s aprimi si abans era obesa.

Menjada per: Alvida.


 Bomu Bomu no Mi (      );
 
Significat:  Bomu  s la pronunciaci japonesa per a la paraula  bomba .

Efecte: Fa que qualsevol part de la persona que se l ha menjat pugui explotar sense causar-li cap dany a l usuari. Aquest fet efecte s aplica fins i tot als cabells, els mocs i l al. Tamb torna la persona permanentment immune als atacs explosius.

Menjada per: Mr. 5.


 Kilo Kilo no Mi (      ):
 
Significat:  Kilo  s utilitza per a escurar la paraula  kilogram , una unitat mtrica  per a mesurar el pes.

Efecte: Permet a l usuari canviar el seu pes a voluntat, des de 1 a 10.000 kilograms.

Menjada per: Miss Dia de Sant Valent.


 Hana Hana no Mi (      ): ;

Significat:  Hana  s, en aquest context, la paraula japonesa per  florir . Tamb pot significar  nas , reflectint el poder de creaci de parts del cos que atorga la fruita.

Efecte: Permet a l usuari fer  florir  parts del seu cos mltiples vegades des de la superfcie de qualsevol objecte, com si fossin flors. No obstant, no es poden formar en rees on no hi hagi prou espai, com l interior del cos d alg altre. S ha pogut observar que l usuari sent qualsevol sensaci de dolor causada en les parts extres del seu cos.

Menjada per: Nico Robin.


 Doru Doru no Mi  (      ) ;

Significat:  Doru  prov de la paraula japonesa per a espelma,  kyandoru .

Efecte:  Permet a l usuari generar quantitats il limitades de cera d espelma des del seu cos. Quan la cera s endureix, es torna literalment tant dura com l acer. Aquesta habilitat no s ha de confondre amb un poder Logia, ja que l usuari no es pot convertir ell mateix en cera i per tant no s immune als atacs fsics. Malgrat la seva densitat, la cera pot ser fosa amb foc com la cera normal.

Menjada per: Mr. 3.


 Baku Baku no Mi (      );
 
Significat: "Baku" s el so que fa una planxa de metall al ser colpejada, mentre "Paku" s el so de menjar. Tamb podria derivar de la frase "baku baku tabeteru", que es podria traduir com a  empassar  en catal.

Efecte: Permet que la persona mastegui i mengi tot all que ella vulgui, i que posteriorment ho assimili en el seu cos o b que pugui fusionar els objectes menjats. La persona es pot  menjar  a s mateixa i alterar la seva estructura corporal a voluntat. Tamb li permet engrandir la seva boca fins a grans extrems i trencar el que sigui amb les dents. Tamb pot consumir coses que serien fatals per a persones normals, com ver. Un efecte negatiu d aquesta fruita s que la persona tindr gana permanentment i haur d estar menjat constantment per a calmar-la.

Menjada per: Wapol.


 Mane Mane no Mi (      );

Significat:  Mane  significa  imitaci .

Efecte: Permet a l usuari transformar-se en qualsevol persona que hagi tocat. Quan es transforma, l usuari tamb imita la flexibilitat, fora, etc, de la persona copiada. Torna al seu estat normal quan es toca la cara amb la seva m esquerra. L usuari no pot imitar cap poder de la fruita del diable que tingus la persona copiada.

Menjada per: Mr. 2 Bon Kure.


 Supa Supa no Mi (      );
 
Significat:  Supasupa  s el so que fa un ganivet quan talla alguna cosa.

Efecte: Converteix la pell o la part superficial del cos de l usuari permanentment en acer i li permet convertir qualsevol superfcie del seu cos en una fulla d acer.

Menjada per: Mr. 1 Das Bones.


 Toge Toge no Mi (      );

Significat:  Toge  significa  punxa .

Efecte: Permet a l usuari fer crixer punxes de qualsevol part del seu cos i convertir qualsevol part en punxa. L usuari tamb pot utilitzar l anomenat  doping Toge  per a augmentar la seva massa muscular. Totes les punxes sn capaces de travessar les parets de roca.

Menjada per: Miss Primer de Gener.


 Ori Ori no Mi (      );

Significat:  Ori   significa  gbia .

Efecte: Permet a l usuari col locar ceps de ferro als seus enemics, fent que passin a travs de les parts del cos de l usuari.

Menjada per: Hina.


 Bane Bane no Mi (      );

Significat:  Bane  significa  molla .

Efecte: Permet a la persona convertir les seves cames en molles. No es sap si la resta del cos tamb es pot transformar. 

Menjada per: Bellamy  la Hiena .


 Noro Noro no Mi (      ):

Significat:  Noro  significa  lentament  o  a poc a poc .

Efecte: Permet a l usuari emetre  Fotons Noroma , que alenteixen significativament qualsevol objecte contra els que impactin durant 30 segons. El raig es pot reflectir en objectes brillants com espases i miralls.

Menjada per: Foxy.


 Doa Doa no Mi (      );

Significat:  Doa  s la pronunciaci japonesa per a la paraula anglesa  door .

Efecte: Permet a l usuari crear portes a travs i sobre qualsevol superfcie que toqui, i crear portes a travs de l atmosfera que porten a una altra dimensi. Sn portes d estil occidental.

Menjada per: Blueno.


 Awa Awa no Mi (      );
 
Significat:  Awa  significa  bombolla .

Efecte: Aquesta fruita permet que l usuari emeti i controli sab i bombolles que no tant sols netegen la brutcia sin que tamb  netegen  la fora, essencialment debilitant l energia d una persona (i deixant-la neta i brillant). Aquesta habilitat no s ha de confondre amb un dels poders Logia, ja que la persona no es pot transformar en sab o bombolles i per tant no s immune als atacs fsics. L aigua contraresta els efectes de la fruita.

Menjada per: Califa.


 Beri Beri no Mi (      );
 
Significat:  Beri  significa  baia .

Efecte: Permet a l usuari dividir-se en orbs que es poden separar i tornar a ajuntar i tamb poden botar.

Menjada per: Very Good.


 Sabi Sabi no Mi (      );

Significat:  Sabi  significa "xid .

Efecte: Permet a l usuari rovellar qualsevol objecte instantniament. En la srie d animaci tamb permet la capacitat de rovellar el cos de persones.

Menjada per: Shuu.


 Shari Shari no Mi (        );

Significat:  Shari  significa  roda .

Efecte: Permet a l usuari convertir parts del seu cos en rodes i fer-les girar.

Menjada per: Sharinguru.


 Yomi Yomi no Mi (      ): ;

Significat:  Yomi  s l escurament de la paraula  Yomigaeru , que significa  reviure  o  renixer . Yomi (  ) tamb significa Hades, nom del du grec de l inframn i dels morts.

Efecte: Inicialment, cap. Quan l usuari mor, per, el torna a la vida. Durant la mort, l esperit no viatja als reialmes dels morts i se li permet localitzar el seu cos i ressuscitar. Aix, no obstant, no evita que el cos no es descompongui mentre l esperit encara no hi ha entrat.

Menjada per: Brook.


 Kage Kage no Mi (       );

Significat:  Kage  significa  ombra .

Efecte: Aquesta Fruita del Diable dna a l usuari l habilitat de tractar les ombres com a objectes slids, permetent-li literalment agafar una ombra i fins i tot posar-la dins d un cadver donant a aquest els moviments i la personalitat de la persona original exceptuant les habilitats de la Fruita del Diable. Quan a una persona li prenen l ombra, cau en estat de coma durant 2 dies i es vaporitzen si entren en contacte amb la llum del Sol. En Gecko Moria utilitza aquesta habilitat de robar ombres emprant unes tisores i un focus de llum. Tamb pot utilitzar aquesta habilitat per a manipular la seva prpia ombra o per permetre que un cos fsic guanyi habilitats de l ombra com ara estirar-se. Tamb permet a l'usuari canviar-se de lloc amb la seva ombra a voluntat quan aquesta est desconnectada.

Menjada per: Gecko Moria.  


 Horo Horo no Mi (      );

Significat:  Horo  es refereix a com els fantasmes buiden l esperit de les seves vctimes.

Efecte: L usuari guanya els atributs d un fantasma. Permet a la persona crear rpliques de si mateixa amb la forma de fantasmes. Aquests fantasmes sn intangibles i poden infligir diferents tipus d estats emocionals a les vctimes desprs de passar a travs dels seus cossos. No obstant, els fantasmes no tindran cap efecte sobre l objectiu si aquest sent aquesta emoci sovint. Els fantasmes poden ser controlats a distncia com a espies. L usuari tamb t atributs com la capacitat de volar i la capacitat de passar a travs d objectes. No obstant, la banda negativa d aquesta habilitat s que l usuari ha de deixar el seu cos fsic per a poder utilitzar aquestes habilitats fantasmals, deixant-lo molt vulnerable.

Menjada per: Perona.


 Suke Suke no Mi (      );

Significat:  Suke  s l escurament de  sukeru , o  ser transparent i invisible . Tamb t una referncia a  sukebe , que significa  pervertit .

Efecte: L'usuari t l'habilitat de tornar-se invisible, incloent qualsevol cosa que estigui tocant.

Menjada per: Absalom


 Nikyu Nikyu no Mi (        );

Significat: "Nikyu" vol dir "Garra".

Efecte: L'usuari pot desviar qualsevol objecte, tamb pot desviar el dolor fsic d'un cos a un altre i en un atac directe pot enviar volant a una persona a qualsevol lloc.

Menjada per: Bartholomew Kuma


 ? (Magnetisme);

Significat: ?

Efecte: El cos del usuari t la capacitat d' atreure o repelir objectes metalics.

Menjada per: Eustass Kidd


 ? (Espai);

Significat: ?

Efecte: Permet crear una esfera al voltant d' un o uns quants cossos, l' usuari pot trossejar aquests cossos a voluntat un cop estan a l' interior de l' esfera.

Menjada per: Trafalgar Law


 ? (Temps);

Significat: ?

Efecte: Permet manipular l' edat de qualsevol persona i la del propi usuari.

Menjada per: Jewelry Bonney


 ? (Fortalesa);

Significat: ?

Efecte: Permet convertir a persones i objectes la mida d'una cllula per amagar-les dins del seu cos. Aix permet executar atacs sorpresa.

Menjada per: Capone Bege


 ? (Vud);

Significat: ?

Efecte: Permet crear ninots vud per protegir a si mateix o a un grup de persones. L'usuari pot transformar-se en un.

Menjada per: Basil Hawkins


 ? (Msica);

Significat: ?

Efecte: Permet convertir el cos en instruments musicals i reproduir sons de talls i dispars i fer que el contrincant pateixi els talls i les bales.

Menjada per: Scrathcmen Apoo


 Mera Mera no Mi;

Significat: "Mera" significa "amor".

Efecte: La persona que s' enamori de l' usuari es convertira automaticament en pedra. L' usuari pot llenar una mena d' ones que tamb petrifiquen a l' enemic.

Menjada per: Boa Hancock


 Hiso Hiso no Mi (      );

Significat:  Hiso  significa  xiuxiuejar .

Efecte: Permet a l usuari entendre el cor d un animal, o, en altres paraules, li atorga la capacitat de parlar amb els animals. (Nota: aquesta Fruita del Diable apareix tant sols a la srie d animaci).

Menjada per: Apis.


 Kama Kama no Mi (      );

Significat:  Kama  significa  fal .

Efecte: Dna a l'usuari unes ungles de 2 polzades de llargada i l habilitat d atacar amb aire tallant. (Nota: aquesta Fruita del Diable apareix tant sols a la srie d animaci).

Menjada per: Erik el Remol. 


 Atsu Atsu no Mi;

Significat: "Atsu" significa "calor".

Efecte: L' usuari pot canviar la temperatura del seu cos a voluntat. La calor que despren depen de l' estat d' anim del usuari. (Nota: aquesta Fruita del Diable apareix tant sols a la srie d animaci).

Menjada per: Don Achino


 Goe Goe no Mi (      );

Significat:  Goe  s una variaci de la paraula  koe , que significa  veu  en japons.

Efecte: Permet a l usuari crear rajos de so quan crida. (Nota: aquesta Fruita del Diable apareix tant sols a les pellcules).

Menjada per: El Drago.


 Kachi Kachi no Mi (      );

Significat:  kachikachi  significa  colpejar pedres entre elles .

Efecte: Torna el cos de l usuari tant dur com la roca i li permet augmentar la seva temperatura corporal. (Nota: aquesta Fruita del Diable apareix tant sols a les pellcules).

Menjada per: Bear King.

 Zoan .

 Raresa: Comunes, per no tant com les Paramecia. ;

 Efectes: Permet a l usuari "transformar-se" en un animal. Tenen 3 formes: la forma original de qui se la menjat, la forma de l animal (De dimensions normalment molt exagerades), i una forma hbrida. Encara que, amb la  Rumble Ball , inventada pel metge de la tripulaci d en Ruffy, Tony Tony Chopper, s incrementen les formes per tal de millorar la fruita. ;

 Fora: Aquestes fruites s utilitzen principalment per el combat cos a cos, ja que permeten utilitzar les 3 formes per adaptar-se segons la situaci en la que es trobi l usuari. En la forma hbrida, l usuari experimenta un augment dels seus parmetres ja que s una combinaci dels dos tipus d animals que siguin. ;

 Debilitats: Els usuaris estan limitats a les capacitats de l animal en que son capaos de transformar-se. Les fruites Zoan tamb es "desaprofitarien" si fossin menjades per algun animal que ja es del tipus de fruita que va consumir, per exemple, la Fruita Hito-Hito (Home-Home) es desaprofitaria si un hum se la mengs. Encara que, Oda (el creador de One Piece), ha dit que si un hum es menges la fruita Hito-Hito es tornaria  illuminat  i incapa de nedar(per tant no es desaprofitaria del tot). ;

 Ms Informaci: Va ser dit per Chopper que els usuaris de Zoans d animals carnvors son els ms poderosos en el combat. Les fruites Zoan tamb venen en diferents  models  que son de la mateixa especie que l animal base. Per exemple, la fruita Inu-Inu (Gos-Gos) t un model xacal, un de gos salsitxa i un model de llop. Recentment s'ha descobert l'existncia de les fruites prehistriques, que permeten transformar-se en dinosaure.


 Ushi Ushi no Mi, Model Bis (            (    );

Significat: "Ushi" significa "vaca".

Efecte: Permet a l'usuari transformar-se en un bis a voluntat.

Menjada per: Dalton.


 Hito Hito no Mi (      );

Significat: "Hito" significa "home".

Efecte: Permet a l'usuari transformar-se en un hum, i si se la menja un animal aquest adquireix intelligncia humana. Si fos menjada per un hum, aquest simplement es tornaria un "illuminat" i perdria la capacitat de nedar.

Menjada per: Tony Tony Chopper.


 Tori Tori no Mi, Model Falc (           (     );

Significat: "Tori" significa "ocell".

Efecte: Permet a l'usuari transformar-se en un gran falc a voluntat. s una de les 5 Fruites del Diable conegudes que atorguen la capacitat de volar.

Menjada per: Pell.


 Inu Inu no Mi, Model Dachsund (                  );

Significat: "Inu" significa "gos".

Efecte: Permet a l'usuari transformar-se en un Dachsund (gos salsitxa) a voluntat.

Menjada per: Lassoo, la pistola d'en Mr. 4.


 Mogu Mogu no Mi (      );

Significat: "Mogu" ve de la paraula "mogura" que significa "talp". "Mogumogu" significa "rondinar", que s el que fa contnuament Miss Bon Nadal.

Efecte: Permet a l'usuari transformar-se en un gran talp a voluntat.

Menjada per: Miss Bon Nadal.


 Inu Inu no Mi, Model Xacal (                );

Significat: "Inu" significa "gos".

Efecte: Permet a l'usuari transformar-se en un gran Xacal a voluntat.

Menjada per: Chaka.


 Uma Uma no Mi (      );

Significat: "Uma" significa "cavall".

Efecte: Permet a l'usuari transformar-se en un cavall a voluntat. Com que en Pierre s un ocell, es converteix en un pegs.

Menjada per: Pierre, l'ocell d'en Gan Fall.


 Neko Neko no Mi, Model Guepard (           (     );

Significat: "Neko" significa "gat".

Efecte: Permet a l'usuari transformar-se en un gran guepard a voluntat.

Menjada per: Rob Lucci.


 Zou Zou no Mi (      );

Significat: "Zou" significa "elefant".

Efecte: Permet a l'usuari transformar-se en elefant a voluntat.

Menjada per: Funkfreed, l'espasa de l'Spandam.


 Inu Inu no Mi, Model Llop (           (   );

Significat: "Inu" significa "gos".

Efecte: Permet a l'usuari transformar-se en un gran llop a voluntat.

Menjada per: Jyabura.


 Ushi Ushi no Mi, Model Girafa (            (   );

Significat: "Ushi" significa "vaca".

Efecte: Permet a l'usuari transformar-se en una gran girafa a voluntat.

Menjada per: Kaku.


 ? (Dinosaure: Model Tiranosaure);

Significat: ?

Efecte: Permet a l'usuari transformar-se en un Tiranosaure a voluntat.

Menjada per: X Drake.


 Hebi Hebi no Mi, Model Cobra;

Significat: "Hebi" significa "Serp"

Efecte: Permet a l'usuari transformar-se en una Cobra a voluntat.

Menjada per: Boa Marigold


 Hebi Hebi no Mi, Model Anaconda;

Significat: "Hebi" significa "Serp"

Efecte: Permet a l'usuari transformar-se en una Anaconda a voluntat.

Menjada per: Boa Sandersonia

 Logia .

 Raresa: Son les ms rares dels 3 tipus. ;

 Efectes: Amb aquestes fruites, l usuari pot transformar-se en un element. Des de el moment en que son ingerides aquestes fruites , la persona es completament humana en el seu estat normal, per l usuari d una fruita Logia pot convertir el seu cos completament o parcialment en el seu element.

 Fora: Les ms poderoses dels 3 grups. Fins i tot en el seu estat normal, els consumidors de Fruites Logia sn gaireb invencibles ja que no reben cap mal de un atac fsic. Per exemple, un cop pot passar a travs de l usuari mentre mant la resta del cos normal, i tamb podr sostenir objectes al mateix temps. ;

 Debilitats: Fins al moment hi ha molt poques maneres en els que una persona pugui fer-li algun mal fsic a algun usuari de fruites Logia. El mtode principal per causar-los mal (apart de fer servir els efectes de l agua i el "Kairseki") s l s de debilitats naturals que puguin negar el poder dels consumidors d una fruita logia. Un exemple seria quan en Ruffy li va donar un cop a l Ener sense importar les seves habilitats de la fruita Goro-Goro (que li dona la capacitat de controlar, generar i transformar-se en electricitat) degut a que el cos d en Ruffy es de goma. Una altre manera de causar-li algun mal fsic a algun usuari de fruites logia seria colpejant-lo quan estigui amb la gurdia baixa sense que li doni temps de reaccionar davant l atac. Tot i aix, els poders d un usuari d una fruita Logia poden entrenar-se per contraatacar aquest problema, com Crocodile, qui va perfeccionar a tal grau les seves habilitats que es transformava en el seu element com acte reflex davant un cop. L nica excepci a tot aix seria Barbanegra, que degut a la naturalesa del seu element, la foscor, d absorbir tot (gravetat), ell no pot fer que els atacs passin a traves seu. ;

 Ms informaci: Aquestes Fruites del Diable no estan limitades als clssics elements: Foc, aigua, terra i aire, tamb estan inclosos estats fsics, com el fum, la sorra o la foscor. ;


 Moku Moku no Mi (      );

Significat: "Moku" s el soroll que fa el fum.

Efecte: Permet a l'usuari transformar-se en fum a voluntat a ms de crear-lo i controlar-lo. Tamb pot canviar la densitat del fum en que es transforma fins al punt de poder atrapar objectes i persones.

Menjada per: Smoker.


 Mera Mera no Mi (      );

Significat: "Meramera" s el soroll que fa el foc quan crema.

Efecte:  Permet a l'usuari transformar-se en foc a voluntat a ms de crear-lo i controlar-lo. Est igualada en fora als poders de la Moku Moku no Mi.

Menjada per: Portgas D. Ace.


 Suna Suna no Mi (      );

Significat: "Suna" significa "sorra".

Efecte: Permet a l'usuari transformar-se en sorra a voluntat a ms de controlar-la. El seu poder es pot estendre fins al punt que l'usuari pot assecar qualsevol cosa que agafi amb les mans, matant els ssers vius deshidratant-los i causant que la resta de matria es converteixi en pols. No obstant, l'usuari es torna slid quan entra en contacte amb lquids com l'aigua o la sang, a causa de la naturalesa de la sorra de compactar-se quan es mulla.

Menjada per: Crocodile.


 Goro Goro no Mi (      ) ;

Significat: "Gorogoro" s el so que fan els trons.

Efecte: Permet a l'usuari transformar-se en electricitat a voluntat a ms de controlar-la. s un poder conegut com a "invencible" entre tota la resta de poders que atorguen les fruites del diable perqu el poder dels trons es considera lligat a un poder gaireb div. Aquest poder permet tamb ampliar el mantra. La debilitat d'aquesta habilitat s la capacitat de resistncia d'alguns materials com la goma o el plstic.

Menjada per: Enel.


 Hie Hie no Mi (      ) ;

Significat: "Hiehie" significa " molt fred".

Efecte: Permet a l'usuari transformar-se en gel a ms de crear-lo a partir d'aigua lquida o de l'atmsfera i controlar-lo. L'usuari tamb pot disminuir la temperatura d'un cos si mant contacte amb ell. Tamb es torna immune a la hipotrmia, a la gangrena freda o a qualsevol altra malaltia relacionada amb el fred.

Menjada per: Aokiji.


 Yami Yami no Mi (      );

Significat: "Yami" significa "fosc".

Efecte: Considerada nica dins les Fruites del Diable de la classe Logia, permet a l'usuari transformar-se en foscor i controlar la foscor i la gravetat. L'usuari pot absorbir la matria fsica i els atacs i redirigir-ho cap a altres. Aix ho fa absorbint-ho dins una boira fosca que s'escampa des de l'usuari o b dins del propi cos de l'usuari. A causa d'aquest fet, per, l'usuari rep els cops com una persona normal. L'usuari tamb t l'habilitat d'atraure amb gravetat el "cos autntic" dels usuaris d'altres Fruites del Diable de la classe Logia i l'habilitat nica d'anullar els poders dels altres usuaris de Fruites del Diable simplement tocant-los. 

Menjada per: Marshall D. Teach "Barbanegra". 


  Pika Pika no Mi (      );

Significat: "Pika" significa "Llum"

Efecte: Permet a l' usuari convertirse en llum i moure' s a la seva velocitat. L' usuari pot llenar rajos de llum capaos de travessar qualsevol cos. Si l' enemic es tallat i hi ha prou llum, pot regenerar les parts del cos tallades o destruides.

Menjada per: Kizaru


 Toro Toro no Mi (      );

Significat: "Toro" significa "aigua clara", encara que cal especificar que aquest lquid s desconegut i no aigua.

Efecte: Permet a l'usuari transformar-se en un lquid desconegut a ms de controlar-lo. (Nota: aquesta Fruita del Diable apareix tant sols a les pellcules).

Menjada per: Honey Queen.
 

 Ame Ame no Mi (      );

Significat: "Ame" significa "caramel dur".

Efecte: Permet a l'usuari transformar-se en una mena de xarop de caramel, que no es pot danyar amb ni amb armes romes i amb armes que tallin, perqu el cos absorbir l'impacte o b la fulla quedar atrapada en ell, encara que es sap que la farina pot neutralitzar l'efecte de la Fruita. L'usuari tamb pot solidificar el xarop per a que adopti diferents formes.(Nota: aquesta Fruita del Diable apareix tant sols a les pellcules).

Menjada per: General Gasparde.

 Desconegudes .

 s possible que en Donquixote Doflamingo hagi menjat Fruites del Diable pel poder de controlar les persones com titelles, tot i que no esta confirmat.

 Els pirates Eustass Kidd, Trafalgar Law, Jewerly Bonney, Capone Bege, Basil Hawkins, Scrathcmen Apoo i X Drake han menjat fruites del diable, de les quals s' en desconeix el nom de cadascuna.

 El pirata Urouge t la capacitat d' augmentar la seva musculatura, es desconeix si aquesta habilitat ve d' una fruita del diable.

 Magellan, el pirata de la pres d' Impel Down, poseeix els poders de la Doku Doku no Mi (Fruita del Ver). Es desconeix a quina categora pertany.

 Kairseki .

Kairseki (o pedra marina) s una substancia natural (encara que aparentment rara) que anulla els poders de les Fruites del Diable. Segons el capit Smoker, el Kariseki "emet el mateix tipus d energa que el mar". Normalment, a One Piece, el Kairseki es troba en forma d aparells de restricci de la Marina, com manilles o gbies, per utilitzar-ae quan s arresten usuaris de Fruites del Diable.
Quan una persona que va menjar una fruita del diable entra en contacte amb Kairseki, tota la seva energa s en va del cos i no pot utilitzar els seus poders, el qual t el mateix efecte que si fossin llanats al mar.
El grau de debilitat en que es queda a alg que va menjar una Fruita del Diable desprs d estar en contacte amb Kairseki varia segons la densitat i composici. Per exemple, les manilles fetes de Kairseki treuen l habilitat d activar els seus poders per encara sn capaos de caminar, mentre que la punta del jutte de Smoker fa que un usuari es torni molt dbil i incapa de moure s. S ha de mencionar que el Kairseki s ms difcil de trencar que el diamant.
Els efectes del Kairseki tamb afecten a les criatures del mar, com a als "Reis del Mar" (Monstres marins del mn de One Piece). Quan es recobreix la part de baix d un casc d un vaixell amb Kairseki, les criatures marines que estiguin a sota d ell no notaran la seva presencia i no l atacaran.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192636" title="Alien Controller" nonfiltered="4738" processed="4729" dbindex="79757">
Un Alien Controller s un enemic que apareix en la saga de videojocs Half-Life. Fsicament, son molt petits, i van flotant a traves dels portals i de Black-Mesa, encara que de prop assemblar-se al Nihilanth. 

En Half-Life, no apareixen en la Installaci d'Investigacia fins que Gordon Freeman es transportat fins  a Xen, ja que sn ms nombrosos al mn alien.

Durant l'invasi de la Terra, els controller, noms apareixien molt de quant en quant. Com a tal, els controller es troben gaireb exclusivament en Xen, normalment trobat prop de llocs on els  Vortigaunts els fan treballar. Els controller semblen que tinguin una influncia tcita sobre el Vortigaunts, fent-los lluitar o treballar per un caprix. Aix podria indicar que els controller comparteixin una versi limitada del poder que esclavitza  el poder psquic de Nihilanth o servir com a conducte de mitjancer, encara que el seu paper exacte en la jerarquia s desconegut.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192639" title="Musulmans (nacionalitat)" nonfiltered="4739" processed="4730" dbindex="79758">
Musulmans amb nacionalitat (Muslimani,           ), va ser el terme utilitzat a la Repblica Federal Socialista de Iugoslvia per descriure als eslaus nadius de religi musulmana. Segons el cens del 1991, 1.905.000 (8%) de la poblaci de l'antiga Iugoslvia es va declarar de nacionalitat musulmana. 

Desprs de la desintegraci de Iugoslvia durant els anys 90, i la formaci de l'estat independent de Bsnia i Hercegovina, els musulmans de Bsnia van passar a anomenar-se bosnians, i sn una naci oficialment i histricament reconeguda. Tamb a d'altres parts de la ex-Iugoslvia, van adquirir altres noms, com goranis, torbeshi i pomatzi, no obstant, encara hi ha gent que prefereix declarar-se de nacionalitat musulmana. 

Bosnians: A part de Bsnia i Hercegovina, un gran nombre de bosnians viuen a Srbia i Montenegro, a les regions de Raka i Sandak (a la frontera entre Srbia y Montenegro).

Goranis: Els goranis sn un poble eslau del sud que habiten principalment a la regi de Gora zona austral de Kosovo, ar-Planina al nord-oest de la Repblica de Macednia i Kuks al nord-est d'Albnia.

Torbeshi: Els torbeshi sn un grup tnic a part, que viuen a Macednia i parlen macedoni. 

Pomatzi: Els pomatzi sn l'altre grup tnic que viu al sud de Bulgria i parlen blgar.

 Histria .
La constituci de la Repblica Federal Socialista de Iugoslvia va reconixer dos grups:
narodi (que vol dir: poble   els naturals, que van ser anomenats explcitament a la Constituci), i els narodnosti (que vol dir: nacionalitat   minoria). En un debat al 1960, molts intellectuals comunistes musulmans afirmaven que els musulmans de Iugoslvia eren eslaus de religi musulmana. Com el comproms, la Constituci va ser esmenada l'any 1968, i s'hi van afegir els llistats els  musulmans per nacionalitat . Es va comenar a diferenciar als musulmans amb M majscula per denominar la nacionalitat, i amb la m minscula per denominar als practicants de la fe musulmana. 

Desprs de l'any 1990, la majoria dels musulmans de Bsnia i Hercegovina i de Sandak es van declarar com a  bosnians . La resta prefereix el nom antic.

 Dades estadstiques .
A Srbia, al cens de l'any 2002 que va cobrir el territori de Srbia Central i Vojvodina (sense Kosovo), 19.503 persones es van declarar com a musulmans per nacionalitat i 136.087 com a  bosnians .
A Montenegro, segons el cens de l'any 2003, 24.625 (3,97%) de la poblaci es va declarar  com a musulmans per nacionalitat, i 48.184 (7,77%) com a bosnians.
A Macednia, el cens de l'any 2002, va registrar 17.018 bosnians i el nmero de musulmans per nacionalitat va ser bastant menor. Tamb s important el fet que molts pomatzi i torbeshi es van declarar com a musulmans per nacionalitat abans de l'any 1990. ;
A Crocia, segons el cens de l'any 2001, la comunitat musulmana comptava amb 56.777 persones de les quals 20.755 es van declarar com a bosnians.
A Eslovnia, al cens de l'any 2002, 21.542 persones es van declarar com a bosnians, 8.062 com  bosnis, i 10.467 com a musulmans per nacionalitat.

 Referncies .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192644" title="Albert Riera Ortega" nonfiltered="4740" processed="4731" dbindex="79759">

Albert Riera Ortega (nascut a Manacor, Illes Balears el 15 d'abril del 1982) s un futbolista balear que juga de migcampista al Liverpool Football Club. 

 Trajectria .
Riera es va formar a les categories inferiors del RCD Mallorca. Va debutar amb l'equip balear a la Primera Divisi d'Espanya el 25 de febrer de 2001, jugant els darrers 19 minuts del Racing de Santander - Mallorca. Dita temporada, en la qual els mallorquinistes van finalitzar la lliga en tercera posici (la seva millor classificaci histrica), Riera va jugar tres partits i va anotar un gol. La segent campanya va seguir alternant el filial amb el primer equip, en el qual va jugar set partits de lliga (marcant un gol) i tres de la Lliga de Campions.

La temporada 2002-03 va donar el salt definitiu al primer equip per a convertir-se en un jugador bsic en l'onze titular. Va jugar 35 dels 38 partits de lliga, anotant quatre gols. Aquest mateix any va ser tamb titular a la final de la Copa del Rei, disputada al Martinez Valero d'Elx, on el Mallorca va guanyar al Recreatiu d'Huelva per 3-0, el major xit inscrit en el palmars del club balear.

El progrs de Riera, llavors amb 21 anys d'edat, va cridar l'atenci de diversos clubs com el Deportiu de La Corunya i l'Atltic de Madrid encara que finalment va ser traspassat al Girondins de Bordeus de la primera divisi francesa.

En la seva primera temporada en el club francs va ser un dels jugadors destacats de l'equip. Va ser alineat en 32 de les 34 jornades lligueres, anotant dos gols. Riera tamb va tenir una actuaci destacada a les competicions europees, on el Girondins va arribar als quarts de final de la Copa de la UEFA. El manacor va jugar els deu partits del torneig i va anotar cinc dianes.

No obstant aix, la temporada 2004-05 es va convertir en suplent, va jugar 21 partits de lliga i va marcar dos gols. Al final d'aquesta temporada, va tornar a la lliga espanyola per a fitxar pel RCD Espanyol. No obstant aix, en el seu primer any en el club perico tampoc va entrar en els plans del tcnic, Miguel ngel Lotina. Desprs de jugar noms quatre partits com a titular a la primera volta, en el mercat d'hivern de la temporada 2005-06 es va marxar cedit al Manchester City de la Premier League anglesa. A Manchester va jugar 15 partits i va marcar un gol, encara que el club va decidir no fer vlida l'opci de compra i el jugador va retornar a l'Espanyol l'estiu del 2006.

La temporada 2006-07, amb Ernesto Valverde a la banqueta de l'Espanyol, Riera assol aferrar-se a la titularitat, jugant 28 partits de lliga en els quals va marcar quatre gols. No obstant aix, el major xit del club perico aquesta temporada fou la Copa de la UEFA, on es va proclamar subcampi, desprs de perdre la final contra el Sevilla FC a la tanda de penals. Riera va ser un dels jugadors espanyolistes ms destacats de la final; va jugar com titular els 120 minuts del partit, va anotar el primer gol del seu equip i va estavellar un bal al pal. Al total de la competici europea el manacor va anotar quatre gols. Aquesta mateixa temporada va ser tamb subcampi de la Supercopa d'Espanya. Riera  va jugar, com a suplent, els dos partits de la competici davant el FC Barcelona.

Desprs de 3 anys a l'Espanyol, les bones sensacions creades tot i la seva irregularitat, el van ajudar a fitxar definitivament pel Liverpool, amb un trasps al club en el que actualment milita (2008-)

 Selecci nacional .
Ha estat internacional en cinc ocasions. El seleccionador espanyol, Luis Aragons (que havia estat el seu entrenador en el RCD Mallorca) li va fer debutar amb la selecci espanyola el 13 d'octubre de 2007, en un partit de classificaci de la Eurocopa 2008 contra Dinamarca. Riera va saltar al camp al minut 69 i va anotar un gol.

 Clubs .



 Palmars .


Referncies.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192645" title="Sant Pere de Cubells" nonfiltered="4741" processed="4732" dbindex="79760">

Sant Pere de Cubells s una esglsia romnica amb elements gtics (segles XII-XIV), situada al centre de la vila de Cubells.

T una sola nau amb volta apuntada, amb capelles laterals de traceria gtica i volta unida per interessants claus esculturals. Absis amb tres finestres i fris geomtric. La porta s del segle XVIII. Conserva el notable retaule de pedra de Santa rsula de la segona meitat del segle XIV, de l'escola de Lleida i una marededu del segle XIII.

Enllaos externs.

Llegat histric de Cubells;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192648" title="Iaki Lafuente Sancha" nonfiltered="4742" processed="4733" dbindex="79761">
Iaki Lafuente Sancha (nascut a Baracaldo, Biscaia el 24 de gener de 1976) s un futbolista basc que juga de porter a l'Athletic Club de Bilbao. 

Trajectria.
Es va formar a les categories inferiors de l'Athletic Club de Bilbao, fins que el 1995 abandona el club per jugar amb el Sestao. Un any ms tard, fitxa per l'Arenas Club de Getxo de Tercera Divisi, equip en qu permaneix fins a la meitat de la temporada, per tornar a l'Athletic B.

El 1998 es cedix a l'Elx CF de Segona divisi. Est a l'equip una temporada, essent el porter titular. A l'acabar la campanya, torna a l'Athletic Club de Bilbao. Debuta amb el primer equip el 10 de novembre de 1999 a la Copa del Rei. No obstant aix, no s'estrena a La lliga fins el 16 de gener de 2000, en el partit Betis - Athletic (2-1). Guanya la titularitat a la recta final de la temporada i la va mantenir dues ms. No obstant aix, a partir de 2003 va perdent protagonisme a l'equip, enfront l'espectacular Aranzuba. Les dues segents temporades s'altern la titularitat amb la suplncia.

Desprs de vuit temporades a l'Athletic, el 6 d'agost de 2007 es va acordar la seva cessi al RCD Espanyol, entrenat per Ernesto Valverde, com a contraprestaci de Gorka Iraizoz que fitx per l'equip bilba. Al finalitzar la temporada, el porter torna al seu club d'origen.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192649" title="Ophiacodon" nonfiltered="4743" processed="4734" dbindex="79762">

Ophiacodon es un gnere extingit de sinpsids pelicosaures. Els Ophiacodon mesuraven uns 2 metres de longitud, els individus ms llargs sobrepassaven els 2,5 metres, i els ms petits feien 1,5 metres. Es tracta d'un membre especialitzat del llinatge de la famlia dels ofiacodntids. Els seus fssils foren trobats a Joggins, Nova Esccia, Canad. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192650" title="Mohammed El Yaagoubi" nonfiltered="4744" processed="4735" dbindex="79763">
Mohammed El Yaagoubi, ms conegut com a Moha (nascut a Tagurit, Marroc el 12 de setembre de 1977) s un futbolista marroqu que juga de migcampista.

 Palmars .





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192651" title="Francisco Javier Chica Torres" nonfiltered="4745" processed="4736" dbindex="79764">
Francisco Javier Chica Torres (nascut a Barcelona el 17 de maig de 1985) s un futbolista catal que juga de defensa al Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona.

Chica va jugar en el RCD Espanyol durant la seva juventut, que amb els seus dons fsics i la seva polivalncia com a lateral a totes dues bandes, li van donar la oportunitat de debutar al primer equip al 15 d'octubre de 2006 contra el Villarreal a l'estadi del Madrigal, en un partit que va acabar amb el resultat de 0-0.

 Palmars .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192652" title="Clemente Juan Rodrguez" nonfiltered="4746" processed="4737" dbindex="79765">
Clemente Juan Rodrguez (nascut a Buenos Aires, Argentina el 31 de juliol del 1981) s un futbolista argent que juga de defensa a l'Spartak Moscou. 

 Palmars .





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192654" title="Moiss Hurtado Prez" nonfiltered="4747" processed="4738" dbindex="79766">
Moiss Hurtado Prez (nascut a Sabadell el 20 de febrer de 1981) s un futbolista catal que juga de migcampista al Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona. 

 Palmars .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192655" title="Sant Miquel de Cubells" nonfiltered="4748" processed="4739" dbindex="79767">
Sant Miquel de Cubells s una petita capella romnica del segle XII a la part baixa del municipi de Cubells, a la comarca de la Noguera.

Recentment restaurada, d'una nau capada per un absis amb finestra d'arc de mig punt monoltic. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192656" title="Marc Torrejn Moya" nonfiltered="4749" processed="4740" dbindex="79768">
Marc Torrejn Moya (nascut a Barcelona el 18 de febrer de 1986) s un futbolista catal que juga de defensa al Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona. 

Va jugar en les categories inferiors del RCD Espanyol i durant la temporada 2005-06 va ser cedit al Mlaga B.

 Palmars .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192672" title="(63) Ausonia" nonfiltered="4750" processed="4741" dbindex="79769">
Ausonia s l'asteroide nm. 63 de la srie, descobert per l'astrnom itali Annibale de Gasparis (1819-92) a Npols el 10 de febrer del 1861. 

Segons les dades de la corba lluminosa, se li suposa un petit satllit. s un asteroide gran del cintur principal. El nom d'Ausnia s un nom alternatiu d'Itlia.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192681" title="Hechos Contra el Decoro" nonfiltered="4751" processed="4742" dbindex="79770">
Hechos Contra el Decoro (HCD) van ser un grup de msica de Madrid que va estar en actiu entre els anys 1995 i 2001. Es caracteritza per fer una msica reivindicativa basada en la fusi musical, especialment centrada en el Hip Hop.

Histria.
El projecte Hechos Contra el Decoro va comenar el mar de 1995 al barri de Vallecas (Madrid). Inicialment el formaven quatre persones: dos cantants, un teclista i un DJ. La primera actuaci del grup va ser tan sols dues setmanes desprs de la seva formaci.
El 1996, desprs de gravar una maqueta, comencen a fer concerts d'mbit europeu. Hi ha canvis en la formaci, que passa a ser integrada per 9 msics i fan evolucionar l'estil del grup, afegint ms elements al simple rapejat inicial.
Treuen el primer treball discogrfic, Rabiamuffin, l'any 1997. El 1998 participen en la banda sonora de la pellcula Barrio de Fernando Len. Aquest mateix any treuen el seu segon disc, Danza de los Nadie. Desprs de la gira europea de l'any 1999 hi ha nous canvis en la formaci, l'any segent treuen el seu tercer i ltim disc d'estudi, Lnea de Fuga. El grup se separa l'octubre de l'any 2001. Posteriorment, l'any 2002, s'editar un directe de la banda.

Discografia.
Rabiamuffin (1997, Gora Herriak) ;
Danza de los Nadie (1998, Gora Herriak) ;
Linea de Fuga (2000, Gora Herriak) ;
Msica contra una Ejecucin (2002, AlterMetak) ;

Enllaos externs.
Dossier informatiu sobre el grup





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192687" title="Economia poltica" nonfiltered="4752" processed="4743" dbindex="79771">
Economia poltica va ser el terme original utilitzat per a l'estudi de les relacions de producci, especialment entre les tres classes principals de la societat capitalista o burgesa: capitalistes, proletaris i terratinents. En contraposici amb les teories de la fisiocrcia, en les quals la terra era vista com l'origen de tota riquesa, l'economia poltica va proposar (primer amb Adam Smith) la teoria del valor-treball, segons la qual el treball s la font real del valor. A finals del segle XIX, el terme economia poltica fou poc a poc substitut pel terme economia, usat per aquells que buscaven abandonar la visi classista de la societat, reemplaant-la per l'enfocament matemtic, axiomtic i avaloratiu dels estudis econmics actuals i que concebia el valor originat en la utilitat que el b generava en l'individu. 

Actualment, el terme economia poltica s'utilitza comunament per a referir-se a estudis interdisciplinaris que es recolzen en l'economia, la sociologia, el dret i la cincia poltica per a entendre com les institucions i els entorns poltics influencien la conducta dels mercats. Dintre de la cincia poltica, el terme es refereix principalment a les teories liberals, marxistes, o d'altre tipus, que estudien les relacions entre l'economia i el poder poltic dintre dels estats. Economia poltica internacional s en canvi una branca de l'economia que estudia el comer i les finances internacionals, i les poltiques estatals que afecten l'intercanvi internacional, com les poltiques monetries i fiscals. 

 Histria del terme . 
El terme economia poltica originalment va significar l'estudi de les condicions sota les quals s'organitzava la producci en els estats nacionals de la forma de producci capitalista. El terme es va utilitzar per primera vegada a Anglaterra en el segle XVIII, per a reemplaar l'enfocament anterior dels fisicrates francesos. Els principals exponents de l'economia poltica sn: Adam Smith, David Ricardo i Karl Marx. 

En la segona meitat del segle XIX, alguns terics del laissez-faire (lliure mercat), van comenar a argumentar que l'estat no hauria de regular els mercats; que la poltica i l'economia actuaven d'acord a diferents lgiques i que l'economia poltica havia de ser reemplaada per dues disciplines separades: cincia poltica (o teoria social en general) i economia. Aquest moviment ha estat vist, particularment per pensadors marxistes, com un dels principis de la fragmentaci de la cincia social. Coincidentment amb el desplegament del liberalisme clssic, i en oposici a ell, es van desenvolupar les teories socialistes i comunistes, que sostenien que el model promogut pels liberals clssics (el capitalisme desregulat), era incapa de distribuir els recursos de la societat de manera d'evitar que una vasta majoria romangui en la misria. 

Alguns socialistes com Thomas Hodgskin van considerar que el capitalisme estava intrnsecament relacionat amb privilegis que el poder poltic atorgava a les classes propietries i que eliminats aquests privilegis no podria haver capitalisme. L'evoluci d'aquest corrent donaria lloc ms tard al socialisme anarquista, amb autors com Pierre-Joseph Proudhon, Josiah Warren o Benjamin Tucker que van considerar una srie de monopolis mitjanant els quals l'Estat garantia el domini de les classes propietries sobre les classes no propietries. 

 Conceptes centrals de l'economia poltica . 
La economia poltica estudia les relacions que els individus estableixen entre si per a organitzar la producci collectiva, particularment aquelles relacions que s'estableixen entre els amos dels mitjans de producci i entre qui no els possexen. Mentre que l'economia ortodoxa (o del valor subjectiu) s'enfoca en els preus i veu a la producci i al consum com efectes d'aquests, l'economia poltica veu a l'activitat econmica com el resultat de les necessitats de supervivncia i reproducci del ser hum articulades a una comunitat i a les seves determinacions legals, tcnic-cientfiques i culturals. La divisi entre valor d's i valor de canvi (distinci establerta amb claredat per Marx en El Capital), establix una separaci entre el que avui s conegut com valor i preu. Des de la perspectiva de l'Economia Poltica, el "valor" s l'expressi del treball incorporat a la mercaderia i el preu s la taxaci d'aquest valor que fa el mercat. Aquestes categories contrasten amb la total identificaci del valor amb el preu en les escoles del valor subjectiu. 

L'intercanvi privat es produx en el mercat i est basat en un marc legal que valida la propietat privada. Aquest sector es denomina sector privat. Quan el govern interv en l'economia de mercat, a travs de poltiques o d'intercanvis directes, es denomina sector pblic. 
 Disciplines relacionades amb l'economia poltica . 
 Sociologia ;
 Antropologia ;
 Psicologia ;
 Histria ;
 Economia ;
 Dret ;
 Ecologia ;
 Nova economia poltica ;
 Comunicaci ;
 Cincia poltica ;
 Paradigmes generals de l'economia poltica . 
Les grans escoles de l'economia poltica es divideixen principalment en dos paradigmes: el paradigma de la distribuci i el paradigma de la producci. Aquests paradigmes poden estar relacionats, particularment en els extrems. Les teories basades en el paradigma de la distribuci discuteixen fonamentalment sobre com han de distribuir-se els costos i beneficis socials, aix com els costos i beneficis del capital. Algunes d'aquestes teories sn: libertarianismo, liberalisme, conservadorisme, socialisme i comunisme. Les teories emmarcades en el paradigma de la producci es preocupen pels fonaments i les bases sobre les quals la societat decideix qu produir i de quina forma. Algunes teories d'aquest paradigma sn: individualisme, comunitarisme i collectivisme.

 Enllaos externs .
  The Political Economy of British Columbia's Rainforests per Elmer G. Wiens;
  Estaci d'Economia Poltica;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192688" title="Lantana" nonfiltered="4753" processed="4744" dbindex="79772">

Lantana s un gnere de plantes de la famlia de les verbencies que t ms de 150 espcies. Originriament sn plantes tropicals que s'han adaptat a diferents climes, entre ells el mediterrani.

Descripci.
Hi ha espcies herbcies i d'altres d'arbustives que poden arribar als dos metres d'alada. Les fulles sn oposades, ovals i dentades. Les flors, petitones, s'obren en inflorescncies en corimbes durant tot l'estiu. Tenen la peculiaritat de canviar de color des de groc pllid a vermell quan sn madures. Hi ha varietats d'altres colors.

Les fulles i flors desprenen una forta olor. Les baies, molt atractives per als insectes i per als ocells, sn comestibles quan sn madures, per sn lleugerament txiques quan sn verdes. Les fulles sn txiques si es mengen.


Conreu.
Sl: S'adapta a qualsevol sl sa.
Temperatura: Elevada. Sn plantes tropicals.
Llum: Aguanten l'exposici a ple sol.
Aigua: Reg escs a l'hivern. Regular la resta de l'any. Suporten b la sequera.
Transplantaci: Es poden transplantar a la primavera.
Poda: Es pot esporgar fortament a la primavera.
Reproducci: Llavors o preferentment esqueixos, especialment a la primavera.
Plagues: Atenci a la mosca blanca.

Utilitats i creences.
Les fulles de la lantana s'utilitzen en infusi per alleujar el mal d'estmac. Combinada amb altres herbes, s'utilitza tamb contra els dolors menstruals. Si es destila, s'obt un oli recomanat per combatre l'estrs i afavorir la son.

Creences.
Es creu que aquesta planta porta bona sort.

Galeria.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192689" title="Mediana" nonfiltered="4754" processed="4745" dbindex="79773">
La mediana s una mesura estadstica descriptiva de tendncia central que resumeix un conjunt de nombres ordenats  en un nic nombre  tal que el nmero de dades que queda per sota d' s igual al nmero de dades que queda per sobre d'.

Propietats.
Si les dades tenen una distribuci bastant simtrica respecte la seva mitjana, llavors la mediana i la mitjana tenen valors molt semblants, que seran iguals si la distribuci s perfectament simtrica. En canvi si la distribuci de valors presenta valors molt allunyats de la mitjana en valors grans o en valors petits, llavors la mediana i la mitjana diferiran apreciablement. La mediana d'un conjunt de dades s nica i el seu valor no s sensible a la presncia de dades extremes.

Exemples.
Siguin les dades ; la mediana  pren el valor 5, car per darrere d'aquest valor tenim el mateix nombre de dades que per devant. Simblicament: . La mitjana tamb val 5, car tenim simetria de valors. En efecte, les distncies entre cada valor i la mitjana sn simtrics, i valen .
En la seqncia  la mediana val 3 i la mitjana continua valent 5; la diferncia ve de la asimetria de la distribuci, car les distncies entre cada valor i la mitjana sn .













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192692" title="Johannes Fastenrath" nonfiltered="4755" processed="4746" dbindex="79774">
Johannes Fastenrath (Remscheid, Rennia del Nord-Wesflia 1839 - Colnia 1908) fou un escriptor i hispanista alemany.

Biografia. 
Va estudiar lleis a Bonn, Heidelberg, Munic, Berln i Pars i es va establir com a consultor a Colnia. A conseqncia d'un viatge en 1864 a Espanya es va convertir en un entusiasta hispanfil i va mantenir correspondncia epistolar amb importants escriptors espanyols del seu temps; des de llavors es va convertir en un actiu propagandista de tot e lque era hispnic i totes les seves obres van dur la petjada inspiradora del que era espanyol i catal. Va instaurar a Colnia uns Jocs Florals a imitaci dels de Barcelona. En 1899 va crear un premi anual, el premi Fastenrath de novella, poesia i assaig, que concedeix la Real Acadmia Espanyola en el seu nom. Va traduir obres de Jos Zorrilla, Gaspar Nez de Arce (de qui va traduir la seva Lutero), Manuel Tamayo y Baus, Juan Valera, Manuel Bretn de los Herreros, Jos Echegaray, Vctor Balaguer, Ventura Ruiz Aguilera i altres; el seu entusiasme es va estendre a la poesia catalana, que tamb va traduir (Katalanische Troubadoure der Gegenwart, 1887). Es va casar amb Luise Goldmann (1858-1914), que va executar la voluntat testamentaria del seu marit d'instaurar un premi en la Real Acadmia Espanyola.

Obres.
Sn de temtica hispnica Ein spanischer Romanzenstrauss (Leipzig, 1866), Klnge aus Andalusien (Leipzig, 1866), Hesperische Bluten (1869), Die zwlf Alfonsos von Kastilien (1887); romanos i canons a  Die Wunder Sevillas (Leipzig 1867); Hesperische Blten (Leipzig 1869), Immortellen aus Toledo (Leipzig 1869) i els dos volums de Das Buch meiner spanischen Freunde (Leipzig 187l). Tenia especial predilecci per Pedro Caldern de la Barca, a qui dedic dues monografies (Caldern de la Barca, Lepizig, 1881; Caldern in Spanien, Leipzig, 1882). Altres obres seves sn Granadische Elegien, Leipzig, 1885; Von Hochzeit zu Hochzeit. Lieder aus sonnigen Tagen (Viena, 1883); Maravillas hispalenses; Ecos de Andaluca; Siemprevivas de Toledo etctera.  En castell va escriure Pasionarias de un alemn espaol (1872) i La Walhalla y las glorias de Alemania (1872).

Fonts.
Trost Karl-Heinz, "Johannes Fastenrath y sus amigos espaoles", en Anuari de filologia. 1991, 14 (2): 123-130.
 Hildegard Schmkel: "Johannes Fastenrath, ein Freund Spaniens aus Kln"; en Jahrbuch des klnischen Geschichtsvereins (JbKlnGV) 42/1968; 189-198.
 Ernst Hirsch: "Johannes Fastenrath und die wrttembergischen Waldenser"; en Zeitschrift fr Wrttembergische Landesgeschichte (ZWLG), Jg. XXX, Heft 2. Stuttgart: W. Kohlhammer Verlag, 1970; 408-411.
 Titus Heidenreich: "Johannes Fastenrath und Mexiko. Themen und Folgen der Briefe (1889 ff.) von Otto Engelbert Freiherr von Brackel (1830-1903)"; en Manfred Tietz (Hg.): Das Spanieninteresse im deutschen Sprachraum. Beitrge zur Geschichte des Hispanistik vor 1900. Frankfurt am Main: Vervuert Verlag, 1989 (Edition der Iberoamericana III, 27).
 Ursula Vones-Liebenstein: "Johannes Fastenrath (1839-1908)"; en Reinische Lebensbilder Bd. 12, Kln/Bonn 1991, 157-178.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192694" title="Castell de Sant Osme" nonfiltered="4756" processed="4747" dbindex="79775">

El castell de Sant Oisme s una fortalesa d'poca romnica datada al segle XI situat a la Baronia de Sant Oisme dins del municipi de Camarasa, a la Noguera.

Histria.

Documentada el 1095, quan Ermengol, nt de Guillem I de Mei, va confirmar les esglsies que integraven la dotaci del monestir de Santa Maria de Mei. En diversos documents s'esmenta com a castell de Santa Eufmia, nom que li donava una esglsia ms antiga que la actual. L'any 1193 apareix entres els bns dels Cervera-Mei. El 1379 es tornen a tenir referncies de l'indret en un document del rei Pere III on consta situat a la baronia de Mei.

Arquitectura.

Consta d'una torre circular i de la planta d'un recinte rectangular al costat sud-est. La torre t una alada d'uns 14 m, un dimetre intern de 2,7 m i un gruix de 1,5 m. A uns 4 m del terra i orientada cap el sud s'obre una porta d'arc de mig punt adovellat. A uns 8 m del terra hi ha una altra porta ms petita orientada al sud-oest. Al costat nord hi ha dues espitlleres acabades en una graonada a la part superior.

A uns metres hi ha l'esglsia romnica de Sant Bartomeu de la Baronia de Sant Oisme. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192695" title="Camaas" nonfiltered="4757" processed="4748" dbindex="79776">



Camaas s un municipi d'Arag, situat a la provncia de Terol i enquadrat a la comarca de la Comunitat de Terol.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192698" title="Camarillas" nonfiltered="4758" processed="4749" dbindex="79777">


Camarillas s un municipi d'Arag situat a la provncia de Terol i enquadrat a la comarca de la Comunitat de Terol. Compta amb un emblemtic element arquitectnic que s un aqueducte medieval encara en funcionament. Est situat al Sistema Ibric, al costat del riu Penillas. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192699" title="Carmen Balcells Segal" nonfiltered="4759" processed="4750" dbindex="79778">
Carmen Balcells Segal  (Santa Fe de Segarra, Les Oluges, 1930) s  una agent literria catalana. Va estudiar al seu poble natal i el 1946 es va traslladar a Barcelona. Merc el poeta de Cervera Jaume Ferran, el 1955 va conixer els escriptors Joan Ferrat,Gabriel Ferrater, Jaime Gil de Biedma, Carles Barral, Luis Goytisolo i Gay i Josep Maria Castellet. Aleshores treball per a l'agncia literria ACER, que era propietat de Vintila Hria. 

Quan Vintila Hria marx a Pars, fund l'Agncia Literria Carmen Balcells que comen gestionant els drets de traducci d'autors estrangers i d'alguns autors espanyols, com Luis Goytisolo. El 1997 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona. L'any 2005 va ser investida doctora honoris causa per la Universitat Autnoma de Barcelona i el 2006 va rebre la Creu de Sant Jordi.

Com a reconeixement a la seva tasca com a representant, ha rebut dedicatries a obres d'autors reconeguts com Juan Mars, Juan Carlos Onetti o Gabriel Garca Mrquez, mentre que d'altres com Max Aub, Manuel Vzquez Montalbn, Jos Donoso o Carles Barral l'han feta aparixer com a personatge a alguna de les seves obres.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192701" title="Perales del Alfambra" nonfiltered="4760" processed="4751" dbindex="79779">


Perales del Alfambra s un municipi d'Arag, situat a la provncia de Terol i enquadrat a la comarca de la Comunitat de Terol. Deu el seu nom al fet que est molt proper al riu Alfambra. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192702" title="Jaume Ferran" nonfiltered="4761" processed="4752" dbindex="79780">

Jaume Ferran (Cervera, Segarra 1928) s un poeta catal que escriu en castell. Estudi a la Universitat de Barcelona i a la de Madrid, on treball per a Eugeni d'Ors. Fou ajudant de la ctedra de cincia de la cultura de la Universitat de Madrid i professor de literatura espanyola a les universitats de Colgate i Syracuse (Estats Units). s un dels principals representants catalans de la Generaci dels Anys Cinquanta en castell. Tamb ha tradut al castell alguns poetes catalans i ha escrit unes memries en catal.

 Obres .
 Poemas del viajero (1953);
 Libro de Ondina (1964);
 Maana de parque (1972);
 ngel en Colombia (1967),  ;
 Memries de ponent (2001);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192703" title="Pau III" nonfiltered="4762" processed="4753" dbindex="79781">

Pau III s el nom que va adoptar el cardenal Alessandro Farnese al ser escollit Papa.
Provenia de la familia noble dels Farnese, que tenien moltes terres al voltant del llac Bolsena.
Va estudiar a Roma amb Pomponio Leto i a Florncia, al palau de Lorenzo de Medici, on va conixer el futur Papa Lle X.
La seva carrera eclesistica va comenar el 20 de setembre de 1493, quan el Papa Alexandre VI, que era amant de la seva germana, Giulia Farnese, el va nomenar cardenal.
Va ser bisbe d  stia  i de Parma i va tenir quatre fills bastards amb una nobla romana, que va legitimar Juli II.

Va sortir escollit en el conclave del 1534, sent el primer Papa nascut a Roma des de Mart V, cosa que va provocar l entusiasme del poble rom. Va ser coronat el 3 de novembre.

Pau III va ser un Papa nepotista, contribuint a l'engrandiment de la seva prpia famlia, nomenat cardenals a dos dels seus nets Guido Ascani Sforza i Alessandro Farnese, que noms tenien 16 i 14 anys, cosa que va provocar un escndol. A ms, va reunir els territoris de Parma i Piacenza per formar un ducat pel seu fill Pier Luigi, que va provocar conflictes amb el governador de Mil i que van culminar amb l'assassinat del fill del Papa.

Pau va reformar la cort papal, va nomenar comissions per evitar abusos i va reformar la Cancelleria, la Penitenciaria i el Tribunal de la Rota.

Amb motiu de l evangelitzaci del nou mn, el juny del 1534 va escriure la butlla Sublimis Deus, defensant la racionalitat dels indgenes, declarant que els indis eren homes i tenien dret a la llibertat, a tenir possessions i dret a abraar la fe de forma pacfica.
Va ser mecenes d artistes com Miquel ngel, a qui va encarregar els frescos de la capella Sixtina.

El 1540 va aprovar la fundaci de la Companyia de Jess, i d altres com la del Caputxins, Barnabites i Ursulines. El 1542 va establir el Sant Ofici, com a cambra d apellaci final contra casos d heretgia, donant inici a la Inquisici Romana, convenut pel cardenal Gian Pietro Carrafa futur Papa Pau IV per installar el tribunal.
Va posar en marxa la creaci del primer ndex de llibres prohibits per l Esglsia, que es publicaria el 1559. La seva oposici de les peticions d Enric VIII li va costar separaci de l Esglsia d Anglaterra del Papat, que va quedar sota l autoritat de la monarquia anglesa.

El concili de Trento.

El 2 de juny de 1536, Pau va intentar convocar un concili a Mntua, per es va topar amb l oposici dels prnceps protestants i el rebuig del Duc de Mntua a assumir les responsabilitats de mantenir l ordre, frustrant el pla. 
                                     
Va intentar llavors, convocar un concili a Vincenza per l 1 de maig del 1538, per tampoc es va poder dur a terme.

En les constants disputes entre Francesc I i Carles V , va mantenir-se estrictament neutral a pesar de la insistncia de Carles a que recolzs l imperi sometent a Francesc a la reprovaci de l Esglsia. Pau III els va empnyer a sostenir una conferncia a Nia on es va firmar una pau de deu anys. Com a gest de bona voluntat, la neta de Pau III es va casar amb un prncep francs i l emperador va entregar la seva filla Margarida d ustria perqu es cases amb Octavio Farnese, net del Papa.

El 18 de setembre del 1544 hi va tornar a haver guerra entre Francesc I i Carles V per a Pau li va tornar la idea del concili, per els protestants repudiaven la idea d un concili presidit  pel Papa, per Carles V va decidir sotmetre els prnceps a obedincia pe la fora de les armes i Pau li va prometre 300.000 ducats i 20.000 soldats d infanteria amb la condici de qu no pacts per separat amb els protestants ni hi arribs a acords perjudicials per la Fe o els drets de la Santa Seu.

Finalment 13 de desembre de 1545 el concili, que es va reunir a Trento, va celebrar la seva primera sessi. En set sessions realitzades fins al 3 de mar del 1547 es van discutir les qestions ms importants de la fe i la disciplina, sense escoltar les opinions del bndol protestant, que com que estava excomunicat no podia parlar. 
Es van discutir i formular les doctrines catliques sobre les escriptures, el pecat original, la justificaci i els sagraments.

Quant el concili estava concloent, la por d una plaga a Trento va causar el trasllat del concili a Bolonya. Carles va demanar que la seu del concili torns a territori alemany, per les deliberacions van continuar a Bolonya al 21 d abril, quan el Papa, per evitar un cisma, va prorrogar el concili indefinidament.

Mort.

Pau III va morir sobtadament al palau del Quirinal a causa d unes febres. Tenia vuitanta-dos anys. Va ser enterrat a la Baslica de Sant Pere en una tomba dissenyada per Miquel ngel i construda per Guglielmo della Porta.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192705" title="Gisc" nonfiltered="4763" processed="4754" dbindex="79782">


Onomstica:

Gisc o Gisg, fill d'Amilcar el general mort a la batalla d'Himera el 480 aC;

Gisc (pare d'Amilcar), fill d'Hann i probablement pare d'Amilcar, el general que es va enfrontar amb Agtocles de Siracusa.

Gisc (general), general cartagins;

Gisc (pare d'Asdrubal);

Gisc (oficial), oficial cartagins al servei d'Annbal;

Gisc (ambaixador), ambaixador cartagins;

Gisc (poltic), noble cartagins ;

Gisc (fill d'Amilcar), fill d'Amilcar que probablement era un dels magistrats principals de Cartago al temps de la tercera guerra pnica.

Gisc Estrit, ambaixador cartagins;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192706" title="Gisg" nonfiltered="4764" processed="4755" dbindex="79783">
Gisc o Gisg  (Gisco o Gisgo,        o       ) fill d'Amilcar el general mort a la batalla d'Himera el 480 aC. A causa del desastre del seu pare, Gisc va haver d'expatriar-se de Cartago i va anar a viure a Selinunt. Fou el pare del general Annbal que va dirigir la segona expedici a Siclia el 409 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192707" title="Gisc (pare d'Amlcar)" nonfiltered="4765" processed="4756" dbindex="79784">
Gisc (Gisco,       ) fill d'Hann i probablement pare d'Amlcar, el general que es va enfrontar amb Agtocles de Siracusa. Diodor de Siclia diu que estava exiliat el 339 aC quan els cartaginesos van patir la greu derrota del riu Crimissos a Siclia, exili que segons Poli es devia a que va estar implicat en el pla de son germ Amilcar per assolir el poder sobir a Cartago. 

Abans del seu exili es creu que fou un general destacat i desprs del 339 aC fou cridat del seu desterrament i enviat amb un exercit de mercenaris a lluitar a Siclia. Va derrotar a dos cossos de forces mercenries al servei de Siracusa per no va poder evitar la derrota de Mamerc de Catana i Hicetes de Leontins, els dos caps dels aliats dels cartaginesos a l'illa, i poc desprs un ambaixador especial enviat des de Cartago va signar un acord de pau amb Timole de Siracusa pel qual es va fixar el riu Hlic (Halicos) com a frontera (338 aC). Ja no torna a ser esmentat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192714" title="Gisc (general)" nonfiltered="4766" processed="4757" dbindex="79785">
Gisc (Gisco,       )  fou un general cartagins, comandant de la guarnici de Lilibea cap al final de la Primera Guerra Pnica, lloc en qu va succeir a Himilc. 

Desprs de la pau (241 aC) Amilcar Barca va portar les seves forces des de Erix a Lilibea i li va entregar el comandament a Gisc que les havia de portar a Cartago. Per evitar conflictes els va voler portar poc a poc per rebre la paga i ser llicenciats, per el senat cartagins va voler que tots anessin d'una vegada i els va diferir la paga.

Aix va provocar el mot dels soldats, la majoria mercenaris, que va portar a una guerra civil coneguda com la Guerra Inexpiable. Els amotinats, uns 20.000,  van ocupar Tunis a uns 15 km de Cartago i el senat cartagins va enviar a parlamentar a Gisc, que havia d'oferir tot el que demanaven, per les concessions van arribar tard, car els lders de la revolta van tmer per la seva seguretat una vegada acabada, i no van acceptar, presentant noves demandes. 

Els cap rebels eren Espendi (Spendius) i Mat (Matho) que foren nomenats generals. Quan Gisc desprs de negociar va dir que no acceptava noves demandes i que retirava algunes de les ja acordades, Gisc fou agafat i empresonat. Els mercenaris revoltats es van aliar als nadius africans nmides i van iniciar la guerra contra Cartago. Amilcar Barca va fer la guerra amb eficcia; en una reuni dels rebels, per consolidar la seva autoritat, Espendi i Mat van aconseguir que l'assemblea, a proposta del gal Autari (Autarius), declares la pena de mort per tots els presoners. La sentencia fou executada i entre els morts hi va haver Gisc. En total foren executats 700 presoners. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192715" title="Luis Goytisolo i Gay" nonfiltered="4767" processed="4758" dbindex="79786">
Luis Goytisolo i Gay (Barcelona, 1935) s un escriptor catal en llengua castellana, germ del poeta Jos Agustn Goytisolo i Gay i del novellista Juan Goytisolo i Gay. Es llicenci en dret. El 1992 obtingu el Premio Nacional de Narrativa i el 1995 ingress a la Real Academia Espaola. La seva representant literria ha estat Carmen Balcells Segal. Destaca per la preocupaci per les formes estructurals i formals de la narraci. Collabora al diari El Pas.

Obres.
Las afueras 1958;
Las mismas palabras 1963;
Ojos, crculos, bhos, amb el pintor Joan Pon 1970;
Antagona.   1963;
Recuento;
Los verdes de mayo hasta el mar;
La clera de Aquiles;
Teora del conocimiento;
Devoraciones  1976;
Estela del fuego que se aleja 1984;
Investigaciones y conjeturas de Claudio Mendoza 1985;
La paradoja del ave migratoria 1987 ;
Estatua con palomas 1992;
Placer licuante 1997;
Escalera hacia el cielo 1999;
Diario de 360 2000;
Liberacin 2003;
Odo atento a los pjaros 2006;

Assaigs.
El porvenir de la palabra;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192716" title="Gisc (pare d'Asdrubal)" nonfiltered="4768" processed="4759" dbindex="79787">
Gisc (Gisco,       )  fou el pare d'Asdrubal que fou el general a Hispnia junt amb Asdrubal Barca i Mag Barca (fills d'Amilcar Barca). Un Amilcar que fou governador de Malta al comenament de la Segona Guerra Pnica, s esmentat per Tit Livi com fill de Gisc, que podria ser aquet mateix personatge.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192719" title="Gisc (oficial)" nonfiltered="4769" processed="4760" dbindex="79788">
Gisc (Gisco,       )  fou un oficial cartagins al servei d'Annbal. La seva histria es explicada per Plutarc i diu que va anar amb el seu cap a explorar el terreny abans de la batalla de Cannes i quan va veure la gran quantitat de soldats romans, es va mostrar molt sorprs. Annbal, amb molt de sentit del humor li va dir: "encara hi ha una cos ms sorprenent, i s que entre tants soldats no ni ha cap que es digui Gisc".


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192721" title="Gisc (ambaixador)" nonfiltered="4770" processed="4761" dbindex="79789">
Gisc (Gisco,       )  fou un dels tres ambaixadors que Annbal va enviar a Filip V de Macednia el 215 aC i que va ser fet presoner pels romans que van confiscar la seva documentaci. Alguns pensen que podria ser el mateix personatge que Gisc un oficial militar, que el 216 aC acompanyava a Annbal abans de la batalla de Cannes.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192722" title="Gisc (poltic)" nonfiltered="4771" processed="4762" dbindex="79790">
Gisc (Gisco,       )  fou un noble cartagins que va parlar davant l'assemblea del poble a Cartago per oposar-se a les condicions de pau proposades per Escipi desprs de la batalla de Zama el 202 aC. Annbal, que sabia que estava tot perdut i que era millor acceptar les condicions, perqu tot el que es podia obtenir era pitjor, el va interrompre i li va dir que parlava a l'assemblea des de massa alt, i Gisc va contestar que havia estat tant de temps ocupat a la guerra que havia oblidat les maneres de les assemblees civils. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192723" title="Gisc (fill d'Amilcar)" nonfiltered="4772" processed="4763" dbindex="79791">
Gisc (Gisco,       )  fou fill d'Amilcar que probablement era un dels magistrats principals de Cartago al temps de la guerra pnica. Uns ambaixadors romans havien estat enviats per resoldre les diferencies entre I i Cartago (152 aC) i el senat cartagins estava disposat a acceptar el dictat dels romans, per Gisc, amb els seus discursos en contra, va excitar als senadors fins el punt de qu els ambaixadors es van sentir amenaats i van fugir de Cartago.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192725" title="Gisc Estrit" nonfiltered="4773" processed="4764" dbindex="79792">
Gisc Estrit (Gisco Strytanus,       )  fou un ambaixador cartagins. Fou enviat pel senat cartagins a Roma el 149 aC amb ofertes de submissi, per intentar evitar la tercera guerra pnica, per no va aconseguir res. L'esmenta Polibi.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192726" title="Gitiades" nonfiltered="4774" processed="4765" dbindex="79793">
Gitiades (Gitiadas         ) fou un arquitecte, escultor i poeta espart. Va completar el temple d'Atenea Poliucos a Esparta i el va ornamentar amb esttues de bronze fins el punt que el temple va rebre el nom de Casa de Bronze i la deessa        ?   . Va fer altres esttues de bronze, dues d'elles a Amicles (la tercera fou obra de Call d'Egina. La seva poca no es coneix per com que fou contemporani de Callo d'Egina (Callon) que va florir el 516 aC, cal situar-lo al segle VI aC.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192727" title="Publi Varini Glaber" nonfiltered="4775" processed="4766" dbindex="79794">
Publi Varini Glaber (Publius Varinius Glaber) fou un magistrat rom. Fou pretor el 73 aC. Fou el primer general rom enviat contra Esprtac i fou especialment desafortunat tant en els moviments propis com en els dels seus lloctinents, essent repetidament derrotat per Esprtac i fins i tot el seu cavall i els seus lictors foren capturats pel cap dels esclaus. En part, el seu fracs fou degut a que les forces de les que va disposar foren molt petites i reclutades a corre-cuita i encara van disminuir ms quan va arribar la tardor i molts dels reclutats van abandonar l'exrcit.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192728" title="Airbus NSR" nonfiltered="4776" processed="4767" dbindex="79795">
L'Airbus NSR es un projecte per d'avi destinat a substituir l'actual Airbus A320. S'estima que comenci a funcionar l'any 2025










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192729" title="Sant Bartomeu de la Baronia de Sant Osme" nonfiltered="4777" processed="4768" dbindex="79796">

Sant Bartomeu de la Baronia de Sant Oisme s una esglsia romnica situada a la Baronia de Sant Oisme, dins del municipi de Camarasa, a la comarca de la Noguera.

Edifici del segle XI tpic de l'arquitectura llombarda. D'una sola nau amb una capalera trevolada a l'est amb tres absis semicirculars, cada un d'ells amb una finestra de doble esqueixada. Al mur de l'oest est illuminat per una finestra cruciforme.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192730" title="Utrillas" nonfiltered="4778" processed="4769" dbindex="79797">


Utrillas s un municipi d'Arag, situat a la provncia de Terol i que s la capital de la comarca de Conques Mineres, juntament amb Montalbn. 

 Enllaos externs .
 Informaci d'Utrillas;
 Utrillas de Terol;
 Frum d'Utrillas;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192731" title="Glabri" nonfiltered="4779" processed="4770" dbindex="79798">


Onomstica:

Glabri, famlia romana plebea de la gens Aclia;
Gai Acili Glabri, trib de la plebs el 197 aC;
Mani Acili Glabri I, trib de la plebs el 201 aC i cnsol el 191 aC ;
Mani Acili Glabri II, cnsol sufecte el 154 aC ;
Mani Acili Glabri, trib de la plebs ;
Mani Acili Glabri III, cnsol el 67 aC ;
Mani Acili Glabri, governador d'Acaia ;
Mani Acili Glabri IV, cnsol amb Traj l'any 91;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192735" title="Glabri (famlia)" nonfiltered="4780" processed="4771" dbindex="79799">
Glabri fou una famlia romana plebea de la gens Aclia. Apareixen esmentats als Fasti consulars per primera vegada el 191 aC i desprs el nom apareix sovint. La darrera vegada que un Glabri fou consol fou Anici Acili Glabri Faust, cnsol sufecte el 438.

Personatges principals foren: 
Gai Acili Glabri, trib de la plebs el 197 aC.
Mani Acili Glabri I, trib de la plebs el 201 aC i cnsol el 191 aC .
Mani Acili Glabri II, cnsol sufecte el 154 aC ;
Marc Acili Glabri, trib de la plebs ;
Mani Acili Glabri III, cnsol el 67 aC ;
Mani Acili Glabri, governador d'Acaia ;
Mani Acili Glabri IV, cnsol amb Traj l'any 91;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192736" title="Montalbn" nonfiltered="4781" processed="4772" dbindex="79800">


Montalbn s un municipi d'Arag situat a la provncia de Terol i forma, juntament amb Utrillas, el cap comarcal de la comarca de les Conques Mineres. Del nucli urb cal destacar l'esglsia d'estil gtic i mudjar de Sant Jaume Apstol.




]










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192737" title="Gai Acili Glabri" nonfiltered="4782" processed="4773" dbindex="79801">
Gai Acili Glabri (Caius Acilius Glabri) fou un magistrat rom. Fou qestor el 203 aC i trib de la plebs el 197 aC, any en qu va fer aprovar una rogatio (Acilia de coloniis deducendis) per establir cinc colnies a la costa occidental d'Itlia per reparar les devastacions causades per la guerra. El 155 aC apareix com intrpret a una ambaixada enviada a Roma per Atenes formada per tres filsofs, Carnades, Digenes de Babilnia, i Critolau, quan s esmentat com "un distingit senador". Va escriure una histria de Roma en grec.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192738" title="Anna Balletb i Puig" nonfiltered="4783" processed="4774" dbindex="79802">
Anna Balletb i Puig s una periodista i poltica catalana. Llicenciada en Histria i en Cincies de la Informaci el 1976 i en Magisteri el 1969. Professora de la Universitat Autnoma de Barcelona. Ha estat scholar del Wilson Center (Washington DC) el 1991. Fou diputada al Congrs dels diputats pel Partit dels Socialistes de Catalunya en sis legislatures del 1979 al 2000. Es va fer famosa perqu quan l'assalt del 23-F al Congrs dels Diputats els colpistes la van fer abandonar l'hemicicle degut a que estava embarassada.

Tamb ha estat presidenta del Grup Dones Parlamentries per la Pau. Actualment s presidenta de la Fundaci Olof Palme. Ha estat membre de la Comissi Internacional per a la Reforma de l'ONU, del Grup Parlamentarians for Global Action i del consell directiu de RTVE.

El 2006 va rebre la Creu de Sant Jordi

 Obres .
Una mujer en la transicin (2004);








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192740" title="Juli III" nonfiltered="4784" processed="4775" dbindex="79803">

Juli III s el nom que el cardenal Giammaria Chiocci del Monte va escollir al esdevenir Papa.

Era fill d'un jurista fams i va estudir jurisprudncia i teologia a les universitats de Perussa i Siena.

El 1512 va succeir al seu oncle en l'arquebisbat de Siponto, crrec que va ostentar el 1521, quan va rebre el bisbat de Pvia.

Va ser hostatge de les tropes de Carles V durant elSaqueig de Roma del 1527, va ser nomenat cardenal per Pau III el 1536 encarregant-se dels preparatius del Concilio de Trento, que va arribar a presidir.

Va ser escollit Papa en un conclave de quaranta-vuit cardenals, amb la oposici inicial de Carles V, que va haver de cedir pels acords entre francesos i italians, tot i que ms endavant va trobar en Juli a un aliat fidel.

Com a nou Papa, va ser responsabilitat seva continuar el concili de Trento que havia susps Pau III.
Les sessions es van reprendre l'1 de maig de 1551 a la ciutat de Trento, ja que Carles no hauria perms cap altra seu i el Papa no era prou poders per contradir els seus desitjos. Els bisbes i representant de Frana no van assistir-hi, ja que el seu nou rei, Enric II no els ho va permetre.

La precria pau entre Frana i l'eix d'Espanya i el Sacre Imperi Rom Germnic estava a punt de trencar-se- El afers italians i lligat a ells el Papa, van donar ocasi a la guerra. Juli III va restaurar a Octavio Farnese, net del Papa Pau III i gendre de Carles V, al ducat de Parma, que en compliment d'un acord li havia de ser restitut al seu sogre. Per quedar-se amb el ducat, Octavio Farnese no va dubtar a demanar ajuda al rei de Frana, que li va oferir noms per rivalitat amb l'emperador. Juli, desairat pel duc i assetjat pels francesos es va unir amb Carles V. 
El cristianisme de Francesc I no li va impedir aliar-se amb els turcs perqu assetgessin la costa italiana mentre ell ocupava Siena i portava la guerra al centre d'Itlia.

El 1552 es va clausurar sobtadament el concilio de Trento. Juli III va sobreviure fins al mar del 1555, per ja no va tenir coratge de continuar-lo.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192742" title="Mani Acili Glabri I" nonfiltered="4785" processed="4776" dbindex="79804">
Mani Acili Glabri (Manius Acilius C. F. L. N. Glabri) fou un magistrat rom. Fou trib de la plebs el 201 aC quan es va oposar a un dels cnsols de l'any, Gneu Corneli Lntul I, que demanava la provncia d'frica que ja s'havia donat a Publi Escipi Afric. 

Al segent any fou nomenat comissionat dels ritus sagrats (decemvir sacrorum) al lloc de Marc Aureli Cotta que havia mort. El 196 aC fou pretor i va presidir els jocs plebeus i va consagrar diverses esttues. Desprs fou pretor peregr i va sufocar una revolta d'esclaus a Etrria que va necessitar de la presencia d'una legi. 

El 193 aC va aspirar sense xit al consolat, per finalment el va obtenir el 191 aC i se li va donar Grcia com a provncia, per abans d'iniciar les operacions va ser encarregat pel senat de fer les cerimnies religioses i preparar uns jocs extraordinaris dedicats a Jpiter. El mes de maig va sortir de Brundusium per anar amb les dues legions que ja eren a Grcia i Macednia. Va desembarcar a Apollnia amb 10.000 infants i 2.000 cavallers i amb poders per aixecar cinc mil homes ms a Grcia. Va establir els seus quarters a Larissa i amb la cooperaci del seu aliat Filip V de Macednia va sotmetre el districte entre la muntanya Cambnia i la muntanya Oeta. Limnaea, Pellinaeum, Pharsalus, Pherae, i Scotussa van expulsar a les guarnicions d' Antoc III el gran i els seus aliats, els athamans; Filip de Megalpolis, pretendent a la corona de Macednia, fou capturat i enviat carregat de cadenes a Roma, i Aminandre rei dels athamans, fou expulsat del tron.

Antoc alarmat, va reforar el pas de les Termpiles i els etolis van ocupar els passos del mont Oeta, per els romans van trencar la seva resistncia i van dispersar el seu exercit. Becia i Eubea es van sotmetre i Lmia i Heraclea (al peu de l'Oeta) foren ocupades i a la darrera ciutat va fer presoner a l'estratega etoli Damcrit de Calid que uns mesos abans amenaava de portar la guerra al Tber. 

Els etolis van proposar una rendici incondicional sota "la fe de Roma", per Glabri va exigir que la interpretaci d'aquesta fe l'hauria de donar ell, i quan els etolis s'hi van oposar, va rebutjar l'acord i va empresonar als ambaixadors etolis, per desprs, com que els ambaixadors estaven protegits pel dret, va garantir una treva de deu dies, durant els quals els etolis es van assabentar que Antoc preparava la continuaci de la guerra, i es van concentrar a Naupacte. 

Glabri passats els dies va seguir la lluita i va atacar Naupacte. Quan la ciutat ja estava a punt de rendir-se la intervenci del procnsol Tit Quint Flamin I va permetre que els assetjats enviessin una ambaixada a Roma. Desprs d'estar al congrs de les ciutats aquees a Aegium, i d'aconseguir que els exiliats d'Elis i Esparta foren cridats, Glabri va retornar a Fcida, i va bloquejar Amfisa. Mentre dirigia el setge va arribar el seu successor, Luci Corneli Escipi, i Glabri li va entregar el comandament. 

A la seva tornada li fou concedit un triomf que es va celebrar a la tardor del 190 aC. 

El 189 aC fou candidat a censor, per els optimats van impedir la seva elecci i el van desacreditar dient que s'havia quedat la meitat del bot de guerra, i el seu mateix llegat, Marc Porci Cat, no li va fer costat; Llavors Glabri es va retirar de la vida publica.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192743" title="S Andromedae" nonfiltered="4786" processed="4777" dbindex="79805">


S Andromeda (tamb SN 1885A) fou una supernova a la galxia d'Andrmeda, l'nica vista en aquesta galxia tan a lluny pels astrnoms, i la primera mai vista a fora la Via Lctia.

Va ser descoberta el 20 d'agost de 1885 per Ernst Hartwig, que treballava al observatori  de Dorpat (Tartu) a Estnia.  Abast la 6ena magnitud, per es va apagar poc a poc fins a la 16ena magnitud el febrer de 1890.

Es va relatar que l'estrella es torn vermella de color i el seu esclat declin molt rpidament, la qual cosa s atpica per una supernova del tipus Ia. Malauradament no es disposa de dades espectroscpiques.

L'any 1988, l'astrnom R. A. Fesen i altres, usant el telescopi Mayall de 4 metres a Kitt Peak, descobr el romanent de l'explosi ric en ferro. 

 Notes .



Enllaos externs.
En angls:
 ;
 ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192744" title="Mani Acili Glabri II" nonfiltered="4787" processed="4778" dbindex="79806">
Mani Acili Glabri (Manius Acilius M. F. C. N. Glabri) fou un magistrat rom. Fou fill del cnsol Manius Acilius C. F. L. N. Glabri. El 181 aC fou nomenat duumvir per consagrar el temple de la Pietat construt pel seu pare. Desprs fou edil curul el 165 aC i va organitzar els jocs megalenses. El 154 aC fou cnsol sufecte i va ocupar el crrec per mort de Luci Postumi Alb.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192746" title="Mani Acili Glabri (trib)" nonfiltered="4788" processed="4779" dbindex="79807">
Mani Acili Glabri (Manius Acilius Glabri) fou un magistrat rom. Fou trib de la plebs per no se sap en quina data. Va fer aprovar la lex Acilia de Repetundis incloent la prohibici dampliatio i  comperendinatio. (Cicer in Verr. Act. Pr. 17, in Verr. 2.1, 9, Pseudo-Ascon. in Act. I. Verr. p. 149, in Act. II. Verr. p. 165, Orelli.) 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192747" title="Miguel Beato del Rosal" nonfiltered="4789" processed="4780" dbindex="79808">

Miguel Beato del Rosal (Barcelona, 1939) s un metge i investigador catal. Es llicenci en Medicina a la Universitat de Barcelona  el 1962 i es doctor per la Universitat de Gttingen el 1967. S'ha format en bioqumica i biologia molecular en les universitats alemanyes de Gttingen i Marburg, i en la de Colmbia a Nova York (1970-1973). Durant la dcada dels anys setanta va ser collaborador cientfic i professor investigador del CSIC.  

s director del Centre de Regulaci Genmica de Barcelona ha coordinat un equip d'investigadors estudiant els processos de mutaci de determinats tumors cancergens. Ha treballat en la regulaci de l'expressi gnica per hormones i ha contribut a esclarir els mecanismes pels quals els receptors hormonals interaccionen amb l'ADN i regulen la transcripci de gens diana.  Tamb s catedrtic a la Universitat de Malburg (Alemanya), t un paper molt destacat en la lluita contra el cncer al nostre pas i a nivell internacional.  El 2005 fou nomenat doctor honoris causa per la Universitat Pablo de Olavide. El 2006 va rebre la Creu de Sant Jordi.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192748" title="Mani Acili Glabri III" nonfiltered="4790" processed="4781" dbindex="79809">
Mani Acili Glabri (Manius Acilius M. F. M. N.  Glabri) fou un magistrat rom. Fou fill del trib Mani Acili Glabri (Manius Acilius Glabri) i de Mcia (filla de Publi Muci Escvola, cnsol el 133 aC). Es va casar amb Emlia, una filla de Marc Emili Escaure (cnsol el 115 aC) de la que Sulla el va obligar a divorciar-se el 82 aC.  El 70 aC fou pretor urb i va dirigir el judici de Verres; Cicer tenia confiana amb Glabri com a jutge. 

El 67 aC fou cnsol amb Gai Calpurni Pis i a l'any segent procnsol a Cilcia a la que es van afegir Pont i Bitnia en virtut de la llei Gabnia, i va substituir a Luci Luculle en la direcci de la guerra contra Mitridates VI Eupator; es va trobar a un exrcit indisciplinat i a un enemic que no estava pas derrotat com ell pensava, i va restar inactiu a la frontera de Bitnia. Luculle li va entregar el comandament de les legions, i llavors Glabri va fer una proclamaci deslliurant als soldats de la seva lleialtat a Luculle el que en realitat va fomentar la indisciplina. Mitridates va poder aix assolar Capadcia i recuperar gran part dels territoris que havia perdut. Per la llei Manlia el comandament de la guerra fou transferit a Gneu Pompeu al que Glabri va entregar el comandament. 

Als debats sobre la conspiraci de Catilina el 63 aC es va pronunciar per la pena capital pels culpables i va aprovar la tasca de Cicer. El 57 aC fou membre del collegi de pontfexs.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192750" title="Mani Acili Glabri (governador)" nonfiltered="4791" processed="4782" dbindex="79810">
Mani Acili Glabri (Manius Acilius  Glabri) fou un magistrat rom. Fou fill del cnsol Mani Acili Glabri III (Manius Acilius M. F. M. N.  Glabri) i d'Emlia (filla de Marc Emili Escaure, cnsol el 115 aC). 

Va nixer a la casa de Gneu Pompeu el 81 aC ja que la mare s'havia casat amb Pompeu desprs del seu divorci forat de  Mani Acili Glabri III, i la mare va morir en el part.

A la guerra civil del 49-48 aC fou lloctinent de Juli Csar i va manar la guarnici dOricum a Epir. Desprs, a la campanya africana, va estar estacionat a Siclia.

El 44 aC quan Csar estava preparant la campanya contra els parts fou enviat a Grcia com a governador d'Acaia en lloc de Publi Sulpici Ruf. 

Dos vegades fou acusat i sempre fou defensat per Cicer i absolt.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192751" title="Marcel II" nonfiltered="4792" processed="4783" dbindex="79811">

Marcel Cervini, va estudiar a Siena i a Roma, on el 1534 es va convertir en secretari pontifici i el 1539 va ser bisbe de Nicastre i prevere de la Santa Creu de Jerusalem.

Va ser un humanista conegut, defensor de les arts i les lletres, de manera que va ser nomenat bibliotecari del Vatic, on va incrementar la collecci amb textos llatins, grecs i hebreus, molts dels quals va manar imprimir.

Va ser representant papal al concili de Trento on va els interessos del Papa davant de l'emperador Carles V.

Desprs de 4 dies de conclave va ser escollit Papa, sent l'ltim escollit que ha mantingut el seu nom veritable.

El seu pontificat va ser de noms de 22 dies, en els quals poca cosa va poder fer.









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192752" title="Mani Acili Glabri IV" nonfiltered="4793" processed="4784" dbindex="79812">
Mani Acili Glabri (Manius Acilius  Glabri) fou un magistrat rom. Fou cnsol amb Traj l'any 91. Els auguris van prometre a Traj l'imperi i la mort del seu collega en el consolat.

Per complaure a Domici va actuar com a gladiador a l'amfiteatre de la finca de l'emperador a Alba i va matar un lle d'una mida excepcionalment gran. Sembla que ms tard fou desterrat i desprs executat per ordre de Domici.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192753" title="Glafira" nonfiltered="4794" processed="4785" dbindex="79813">
Glafira fou una dona grega molt maca (Di Cassi la qualifica d'hetera o prostituta), mercs a la qual Marc Antoni va donar el ttol de rei de Capadcia al seu jove fill Arquelau (besnt del general Arquelau). Marc Antoni tenia llaos clientelars amb la famlia dels Arquelau per sembla que els encants de Glafira el van ajudar fora a prendre la decisi. La seva filla, tamb anomenada Glafira, es va casar amb Alexandre (fill d'Herodes) i a la mort d'aquest (6 aC) amb el seu germanastre Arquelau de Judea (casat abans amb Mariamne III).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192755" title="Roser Bofill Portabella" nonfiltered="4795" processed="4786" dbindex="79814">
Roser Bofill Portabella (Barcelona, 1931) s una periodista catalana. Fou fundadora i directora el 1956 conjuntament amb qui fou el seu marit, Lloren Gomis, de la revista El Ciervo i tamb directora, des de la seva fundaci el 1974, de Foc Nou, publicacions que han fet una regular aportaci al periodisme d'inspiraci cristiana i progressista. Ha presidit l'Associaci de Publicacions Peridiques en Catal i l'Associaci d'Amics del Montseny. El 2006 va rebre la Creu de Sant Jordi.

 Obres .
 Creo, ayuda mi poca fe;
 El dia d avui;
 Boira baixa ;
 Qudate con nosotros;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192756" title="Gai Servili Glucia" nonfiltered="4796" processed="4787" dbindex="79815">
Gai Servili Glucia (Caius Servilius Glaucia) fou un magistrat rom, pretor el 100 aC. Va cooperar amb Gai Mari, que aquell any era cnsol per sisena vegada, i amb Luci Apuleu Saturn, trib de la plebs que fou elegit mercs a la convocatria dels comicis per Glucia en lloc i temps irregulars. 

Al final de l'any fou candidat al consolat pel 199 aC tot i que per llei s'havia d'esperar al menys dos anys.

Fou l'nic pretor que va fugir amb Saturn cap al Capitoli i quan foren obligats a rendir-se per manca d'aigua, van morir junt, car encara que Glucia no estava incls en el decret del senat que condemnava a mort a Saturn els seus collaboradors, Mari el va fer executar per la seva prpia autoritat.

Glucia fou l'autor d'una llei de Repetundis.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192757" title="Glaucia" nonfiltered="4797" processed="4788" dbindex="79816">



Gai Servili Glucia, pretor rom;
Lex Glaucia, llei romana establerta per Gai Servili Glucia;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192760" title="Alendo" nonfiltered="4798" processed="4789" dbindex="79817">
Alendo s un poble del municipi de Farrera (Pallars Sobir). Est situat a 1305 m i l'any 2005 comptava amb 2 habitants. 

Hi destaca l'esglsia romnica de Santa Eullia d'Alendo.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192761" title="Glucies" nonfiltered="4799" processed="4790" dbindex="79818">



Onomstica:

Glucies d'Illria, rei dels taulantis, una de les tribus d'Illria ;

Glucies, militar macedoni;

Glucies, retric atenenc.

Glucies, metge grec ;

Glucies d'Egina, escultor grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192762" title="Burg" nonfiltered="4800" processed="4791" dbindex="79819">
Burg s un nucli de poblaci del terme municipal de Farrera, al Pallars Sobir. El 2005 tenia 32 habitants.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192763" title="Glorieta (Farrera)" nonfiltered="4801" processed="4792" dbindex="79820">
Glorieta s un nucli de poblaci del terme municipal de Farrera, al Pallars Sobir. El 2005 tenia 1 habitant censat.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192764" title="Mallols" nonfiltered="4802" processed="4793" dbindex="79821">
Mallols s un poble del municipi de Farrera (Pallars Sobir). L'any 2005 comptava amb 3 habitants. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192765" title="Glucies d'Illria" nonfiltered="4803" processed="4794" dbindex="79822">
Glucies (Glaucias,         ) fou rei dels taulantis, una de les tribus d' Illria i amb poder sobre altres tribus menors.

Apareix esmentat el 335 aC quan va ajudar al rei Clitos (Cleitus), cap d'una de les tribus illries contra Alexandre el Gran, per ambds foren derrotats i Clitos es va haver de refugiar a territori dels taulantis on Alexandre no els va perseguir al conixer la noticia de la revolta de Tebes. 

Les fonts no en parlen durant 20 anys, i desprs torna a aparixer quan va donar asil al jove Pirros, quan el seu pare Aecides fou expulsat de l'Epir, cosa que el va enfrontar amb Cassandre que volia apoderar-se de l'Epir i que va oferir a Glucies 200 talents pel cap del jove prncep (vers 317 aC), oferta que fou rebutjada. 

Vers el 313 aC Aecides fou restablert al tron, i els macedonis van envair el pas i el van derrotar dues vegades; tamb van envair el territori de Glucies, que era el seu aliat, (vers 312 aC) i van obtenir una victria; per un tractat va haver d'acceptar fer la pau amb els aliats de Macednia, especialment amb el rei d'Epir Alcetes II que s'havia aliat a Cassandre (312 aC). 

El jove Pirros va romandre a la cort illria fins el 307 aC quan una revolta popular va enderrocar i matar a Alcetes i els seus dos fills, i Glucies va ajudar a la proclamaci de Pirros (que tenia 12 anys) com a nou rei.

El territori de Glucies era ve de Apollnia i Epidamnos (que quedaven rodejades de territori illiri)  i Glucies es va enfrontar sovint amb aquestos estats i el 312 aC amb ajut de Crcira, es va arribar a apoderar d' Epidamnos. 

No se sap quan va morir per encara regnava el 302 aC quan Pirros va anar a la seva cort per estar present a la boda d'un dels seus fills.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192766" title="Montesclado" nonfiltered="4804" processed="4795" dbindex="79823">
Montesclado s un poble del municipi de Farrera (Pallars Sobir). Est situat a 1160 m i l'any 2005 comptava amb 34 habitants. 

Un dels murs de l'antiga esglsia romnica de Sant Esteve de Montesclado encara sn visibles al cementiri del poble.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192767" title="El Ciervo" nonfiltered="4805" processed="4796" dbindex="79824">
El Ciervo fou una revista mensual en castell fundada a Barcelona el 1951 i dirigida per Lloren Gomis i Sanahuja i Roser Bofill Portabella, que ha representat un corrent de renovaci en el catolicisme amb collaboradors de tots els sectors. Hi ha collaborat Joan Gomis i Sanahuja i Alfons Carles Comn entre altres.

 Enllaos externs .
 Pgina de la revista;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192768" title="Glucies (militar)" nonfiltered="4806" processed="4797" dbindex="79825">
Glucies (Glaucias,         ) fou un militar macedoni. Estava al servei de Cassandre que li va encarregar la custodia del jove Alexandre i la seva mare Roxana, quan els va confinar com a presoners a la ciutadella d'Amfpolis. Desprs de la pau del 311 aC, Cassandre va enviar ordres secretes a Glucies per eliminar als dos presoners, ordre que Glucies va complir immediatament.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192769" title="Glucies (retric)" nonfiltered="4807" processed="4798" dbindex="79826">
Glucies (Glaucias,         ) fou un retric atenenc. Va viure i va escriure o pronunciar els seus discursos durant el segle I aC. No fou gaire conegut i noms l'esmenta Plutarc  (Sympos. 1.10, 3, 2.2).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192770" title="Glucies (metge)" nonfiltered="4808" processed="4799" dbindex="79827">
Glucies (Glaucias,         ) fou un metge grec del grup dels emprics. Va viure abans d'Heraclides de Trent i desprs de Serapi d'Alexandria es a dir entre el segle III aC i el segle II aC. L'esmenta Gal. Plini esmenta un Glucies metge per es desconeix si era el mateix.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192771" title="Glucies d'Egina" nonfiltered="4809" processed="4800" dbindex="79828">
Glucies d'Egina (Glaucias,         ) fou un escultor grec d'Egina que va fer diverses esttues de bronze, entre elles la del tir Gel I de Gela i Siracusa en commemoraci de la seva victria a la carrera de carros a l'olimpada 73 (488 aC). Tamb va fer esttues de l'atleta Fil, el boxejador Glauc de Carist, i de Tegenes de Tasos  (vencedor d'Eutim en boxa a l'olimpada 75, el 480 aC). Va florir vers el 490-480 aC.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192772" title="Glucides" nonfiltered="4810" processed="4801" dbindex="79829">
Glucides (Glaucides,          ) fou un dels dirigents d'Abydos (catal: Abidos), quan la ciutat fou assetjada per Filip V de Macednia el 200 aC, i un dels 50 ancians designats pel poble per matar a les dones i nens i posar foc a la ciutat si els macedonis travessaven la segona muralla. Glucides i alguns altres no volien complir aquesta missi i van demanar als sacerdots de rendir la ciutat a Filip.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192773" title="Maria Antnia Canals i Tolosa" nonfiltered="4811" processed="4802" dbindex="79830">
Maria Antnia Canals i Tolosa (Barcelona 1931) s una mestra catalana. De famlia de mestres que li inculcaren els mtodes de Maria Montessori, es llicenci en cincies exactes.  El 1956 treball a l escola Talitha i amb Marta Mata, Pere Darder, Maria Teresa Codina i d'altres, fou un dels fundadors de l'Associaci de Mestres Rosa Sensat. El 1962 fund l'escola Ton i Guida al barri del Verdum de Barcelona. Ha treballat en la formaci de mestres a la Universitat Autnoma de Barcelona i a les universitats de Vic i de Girona. 

s autora de nombroses publicacions sobre l'ensenyament de les matemtiques i la seva influncia s molt notable en els grups de mestres Almosta i Permetre. Ha rebut la Medalla al Mrit en el Treball el 1986, i el Premi Mestres 68 el 1994 i la Creu de Sant Jordi el 2006.  Un centre de formaci de mestres al Nepal porta el seu nom.

 Enllaos externs .
Entrevista publicada a la revista educativa d'mnium Cultural Escola Catalana;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192774" title="Glaucip" nonfiltered="4812" processed="4803" dbindex="79831">
Glaucip (Glaucippus,           ) fou un retric atenenc fill de l'orador atenenc Hiprides. Plutarc diu que va escriure diversos discurs un d'ells contra Foci. Sneca va preservar un fragment d'un orador de nom Glaucip que cal pensar que era la mateixa persona.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192775" title="Salvador Snchez-Tern Hernndez" nonfiltered="4813" processed="4804" dbindex="79832">

Salvador Snchez-Tern Hernndez ( Logronyo, La Rioja 1934 ) s un enginyer i poltic espanyol que fou diverses vegades ministre en els primers governs de la UCD.

Biografia.
Va nixer el 14 d'abril de 1934 a la ciutat de Logronyo, ciutat on el seu pare es trobava per motius professionals. Va estudiar enginyeria de camins, canals i ports, lliceciant-se l'any 1958.

Inici la seva activitat professional a l'empresa privada, per el 1959 fou contractat inicialment pel Ministeri de la Vivenda, esdevenint posteriorment cap del servei de planejament d'obres de la Direcci General de Carreteres. Entre 1970 i 1973 fou Director General de RENFE, i posteriorment Conseller de l'Institut Nacional d'Indstria (INI).

Activitat poltica.
Membre de la Uni del Centre Democrtic (UCD), l'any 1973 fou nomenat Governador Civil de la provncia de Barcelona, crrec que va ocupar fins l'abril de 1977. En les eleccions generals d'aquell any fou escollit diputat al Congrs per la provncia de Salamanca, en les eleccions generals de 1979 fou reescollit diputat. Desprs de les eleccions de 1977 fou nomenat assessor del president Adolfo Surez, sent el delegat del Govern en les negociacions realitzades amb Josep Tarradellas per al restabliment de la Generalitat de Catalunya. 

Secretari d'Organitzaci de la UCD i membre del Comit Executiu Nacional, el maig de 1978 fou nomenat Ministre de Transports i Comunicacions, crrec que desenvolup fins al final de la Legislatura Constituent, i el maig de 1980 Ministre de Treball, crrec que desenvolup fins el setembre del mateix any.

Enllaos externs.
  Informaci de Salvador Snchez Tern al Congrs dels Diputats;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192778" title="Manuel Castellet i Solanas" nonfiltered="4814" processed="4805" dbindex="79833">
Manuel Castellet i Solanas (Barcelona 1943) s un matemtic catal, catedrtic de geometria i topologia de la Universitat Autnoma de Barcelona. Es va formar a l'escola de B. Eckmann de la Eidgenssische Technische Hochschule de Zuric, ha treballat en qestions de topologia algbrica, especialment de teoria d'homotopia. Des del 1976 ha impulsat a la Universitat Autnoma de Barcelona la creaci d'un grup per a la recerca en topologia. 

s membre de l'Institut d'Estudis Catalans des del 1978, n'ha estat secretari general del 1990 al 1992 i president del 1995 al 2000. Fou president de la Secci de Matemtiques de la Societat Catalana de Cincies Fsiques, Qumiques i Matemtiques (1978-82) i el 1984 cre el Centre de Recerca Matemtica, dependent de l'Institut d'Estudis Catalans. Entre d'altres, s membre de les Societats Matemtiques Sussa, Alemanya i Americana,el 1991 va rebre la medalla Narcs Monturiol al mrit cientfic i tecnolgic i el 2006 la Creu de Sant Jordi.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192781" title="Papessa Joana" nonfiltered="4815" processed="4806" dbindex="79834">


La Papessa Joana s una llegenda que explica que una dona va usurpar el papat catlic amagant la seva identitat de gnere. Es sol situar cronolgicament durant els pontificats de Benet III i Joan VIII, al segle IX, tot i que no hi ha cap prova fefaent de la seva existncia.

Hi ha diferents versions de la histria, per el que tenen en com s que Joana va ser una dona que va aconseguir introduir-se en la cort papal i dissimulant que era una dona va aconseguir ser escollida com a Papa.
Va ser descoberta quan va haver d'aturar-se en mig d'una process religiosa perqu es va posar de part.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192782" title="Aineto" nonfiltered="4816" processed="4807" dbindex="79835">
Aineto s un poble del municipi de la Lladorre (Pallars Sobir). Est situat a 1200 m i l'any 2005 comptava amb 19 habitants.

Hi destaca l'esglsia romnica de Sant Rom d'Aineto, de la qual es conserven unes pintures murals romniques al Museu Dioces d'Urgell. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192783" title="Lleret" nonfiltered="4817" processed="4808" dbindex="79836">
Lleret s un poble del municipi de la Lladorre (Pallars Sobir). L'any 2005 comptava amb 18 habitants.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192787" title="Glauc" nonfiltered="4818" processed="4809" dbindex="79837">


Onomstica:

Glauc d'Atenes, poltic i militar atenenc ;

Glauc, estafador que va obtenir una propietat presentant un fals testament ;

Glauc, escriptor grec, rapsodista i expositor d'Homer;

Glauc, escriptor grec;

Glauc de Tars, escriptor grec ;

Glauc de Teos, escriptor grec ;

Glauc, germ de Plat i un dels dirigents del consell atenenc;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192788" title="Glauc d'Atenes" nonfiltered="4819" processed="4810" dbindex="79838">
Glauc (Glaucon,        ) fou un poltic i militar atenenc esmentat per Teles que es va destacar en la llarga lluita dels atenencs contra Antgon II Gnates  (la coneguda com guerra Cremondica, 263 aC). Acabada la lluita va fugir amb Cremnides a la cort de Ptolemeu II Filadelf (284 aC-246 aC)  on fou rebut amb honors i va ser conseller del rei egipci. Droysen el suposa el mateix personatge esmentat per Piterm (Pythermus) com tir del Pireu, per Thirlwall diu que aquesta dada ha de ser referida a un dels trenta tirans d'Atenes, 140 anys abans.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192790" title="Glauc (estafador)" nonfiltered="4820" processed="4811" dbindex="79839">

Glauc (Glaucon,        ) fou un atenenc que junt amb els seus germans Glauc i Teopomp va pledejar per obtenir una propietat presentant un fals testament del difunt, en contra de Filmac, parent ms proper del mort. La falsificaci fou descoberta, per no es van desanimar i al cap d'un temps ho van intentar per segona vegada i aquesta si que ho van aconseguir. Demstenes al seu discurs                , pledejava en nom del fill de Filmac, Eblides, per recuperar la possessi, contra un fill de Teopomp.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192791" title="Glauc (rapsodista)" nonfiltered="4821" processed="4812" dbindex="79840">
Glauc (Glaucon,        ) fou un escriptor grec, un gran rapsodista i expositor d'Homer, que s esmentat per Plat junt amb Metrodor de Lmpsac i Estesimbrot de Tasos. La seva poca es desconeguda. Com que Plat no esmenta el seu origen se'l suposa atenenc.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192792" title="Jordi Cervell i Garriga" nonfiltered="4822" processed="4813" dbindex="79841">
Jordi Cervell i Garriga (Barcelona 1935) s un compositor catal. Estudi viol amb Joan Massi i composici amb Josep M. Roma i marx ms tard  a Mil, Siena i Salzburg. Des d'una esttica independent, ha cercat un equilibri entre la tradici histrica i la sensibilitat musical contempornia. Ha fet tamb una important tasca pedaggica com a professor del Conservatori de Barcelona del 1982 al 1996 i com a autor del tractat Principis fonamentals sobre la tcnica general del viol, i tamb com a crtic. El 2006 va rebre la Creu de Sant Jordi

 Obres .
 Allegro burlesco, per a orquestra de corda (1963);
 Fantasia concertant, per a viol i orquestra (1969);
 Seqncies sobre una mort, per a orquestra (1970), premi Ciutat de Barcelona del 1973;
 Anna Frank, un smbol (1971);
 Extincions, per a conjunt de cambra i solistes (1972);
 Concerto grosso (1973);
 Vers l'infinit (1983);
 Cant nocturn (1990);
 Un cant a Pau Casals (1991);
 Gmini (1998);
 4 Caprici (1998) ;
 Concerto per Violi i Orquestra simfnica (2005) Placci violi, Uwe Mund dir, RTVE ;

Enllaos externs.

Biografia a Clivis;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192793" title="Glauc (escriptor)" nonfiltered="4823" processed="4814" dbindex="79842">
Glauc (Glaucon,        ) fou un escriptor grec, que va escriure principalment sobre l'obra d'Homer. s esmentat per  per alguns autors pensen que aix fou un afegit posterior i que Glauc seria en realitat d'poca posterior a Aristtil.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192794" title="Glauc de Tars" nonfiltered="4824" processed="4815" dbindex="79843">
Glauc de Tars  (Glaucon,        ) fou un escriptor grec nadiu de Tars, que va escriure sobre Homer i va dirigir l'escola literria sobre aquest autor. Va escriure una obra titulada        .  Tant l'autor com la seva obre sn esmentats per Ateneu de Naucratis.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192795" title="Glauc de Teos" nonfiltered="4825" processed="4816" dbindex="79844">
Glauc de Teos  (Glaucon,        ) fou un escriptor grec nadiu de Teos, que va escriure sobre l'art de recitar. Aquest autor fou esmentat per Aristtil  (Aristot. Rhet. 3.1.).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192797" title="Glauc (germ de Plat)" nonfiltered="4826" processed="4817" dbindex="79845">
Glauc (Glaucon,        ) fou fill d'Arist i germ de Plat. Aquest l'assenyala  a la seva obra Parmenides com un dels dirigents del consell atenenc, i tamb apareix com a tal a la Memorabilia de Xenofont. A Suides se l'esmenta com a Glauc (Glaukos). Sembla que fou un filsof, que seria el mateix de Digenes Laerci diu que va escriure un llibre amb nou dilegs, titulats         ,          ,          ,       ,           ,            ,        ,           ,          ; Digenes diu que altres trenta dos dilegs li sn atributs per els considera espuris.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192798" title="Jean-Franois Coche" nonfiltered="4827" processed="4818" dbindex="79846">
Jean-Franois Coche (Pars, 1946) s un llibreter i difusor a Frana de la llengua i la cultura catalana i occitana. Va estudiar agronomia a Nancy i va aprendre catal per correspondncia merc una carta que va escriure a la revista Destino.

El 1976 fund a Pars (30 rue Grands Augustins) la llibreria Pam de Nas, especialitzada en literatures romniques i, particularment, la catalana. Entre altres aportacions, aquest espai ha perms als catalans de Frana mantenir els vincles culturals amb Catalunya i transmetre'ls a les generacions ms joves. El 2006 va rebre la Creu de Sant Jordi.

El 2006 va traduir al francs l'aportaci catalana al Dictionnaire Critique de la littrature europenne des camps de concentration et d extermination nazis, publicat el 2007 per la Fundaci Ars.

 Referncies .






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192799" title="Glaucus" nonfiltered="4828" processed="4819" dbindex="79847">



Nom de diversos personatges, en catal Glauc;
Versi llatina del nom de quatre rius, vegeu Glaucos.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192801" title="Glauc" nonfiltered="4829" processed="4820" dbindex="79848">


Onomstica:

Glauc de Creta, fill del rei de Creta, Minos;

Glauc d'Esparta, espart amb fama de just;

Glauc d'Atenes, poeta grec;

Glauc de Nicpolis, poeta grec;

Glauc de Rhgion, poeta i music grec ;

Glauc, escriptor grec;

Glauc de Carist, esportista grec;

Glauc de Quios, escultor grec ;

Glauc de Lemnos, escultor grec ;

Glauc d'Argos, escultor grec ;

Glauc, metge grec que va atendre a Hefesti;

Glauc d'Alexandria, metge grec ;

Glauc, metge grec ;

Glauc, metge grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192802" title="Glauc de Creta" nonfiltered="4830" processed="4821" dbindex="79849">
Segons la mitologia grega, Glauc (Glaucus, Glaukos        ) fou un prncep cretenc, fill de Minos i de Pasfae, coneguda tamb com a Creta.

De jove estava jugant a la pilota o empaitant un ratol quan va caure a una gerra plena de mel i va morir. Minos el va buscar i l'oracle de Delfos li va prometre que se li retornaria viu i que el trobaria una persona amb determinades qualitats excepcionals, que es va interpretar que les tenia Polid de Lcia, que fou encarregat de buscar-lo i que el va trobar mort, per com que l'oracle havia proms que el tornaria viu, Minos va exigir que fos ressuscitat.

Polid havia matat una serp i havia observat que amb una herba ressuscitava, i va donar l'herba a Glauc que es va recuperar.  Llavors Minos no el va deixar sortir de l'illa fins ensenyar a Glauc l'art de l'endevinaci, i aix ho va fer, i al moment de sortir de l'illa, li va fer un conjur amb el que va oblidar tot el que havia aprs. Segons altres fonts, fou ressuscitat per Asclepi.

Bibliografia.

 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Collecci El Cangur / Diccionaris, nm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 101.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192804" title="Glauc d'Esparta" nonfiltered="4831" processed="4822" dbindex="79850">
Glauc (Glaucus, Glaukos        ) fill d'Epcides, fou un espart que tenia molta fama de just. Un home ric de Milet, per aquesta fama, li va dipositar una gran quantitat de diners; quan anys desprs els fills del milesi van anar a demanar els diners, Glauc va negar tenir coneixement de la transacci, per abans de dir definitivament que no, va consultar l'oracle sobre que fer, i en saber la resposta va retornar el dipsit immediatament. Els deus el van castigar i la seva famlia fou exterminada en tres generacions. L'histria es esmentada per Herdot, Pausnies i Juvenal.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192805" title="Glauc d'Atenes" nonfiltered="4832" processed="4823" dbindex="79851">
Glauc d'Atenes (Glaucus, Glaukos        ) fou un poeta grec, els epigrames del qual han estat sovint confoses amb els de Glauc de Nicpolis. A l'antologia grega hi ha sis epigrames, el primer, segon, quart i cinqu etiquetats com        , el tercer com                  i el sis com                   . Son els quatre primers els que es confonen. Del seu anlisis sembla que hauria escrit el tercer, quart i cinqu mentre els altres srie de Glauc de Nicpolis.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192806" title="Glauc de Nicpolis" nonfiltered="4833" processed="4824" dbindex="79852">
Glauc de Nicpolis (Glaucus, Glaukos        ) fou un poeta grec, els epigrames del qual han estat sovint confoses amb els de Glauc d'Atenes. A l'antologia grega hi ha sis epigrames, el primer, segon, quart i cinqu etiquetats com        , el tercer com                  i el sis com                   . Son els quatre primers els que es confonen. Del seu anlisis sembla que hauria escrit el primer, segon i sis, mentre els altres srie de Glauc d'Atenes.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192807" title="Glauc de Rhgion" nonfiltered="4834" processed="4825" dbindex="79853">
Glauc de Rhgion  (Glaucus, Glaukos        ) fou un poeta i music grec que va escriure l'obra                                                      , Digenes Laerci diu que fou contemporani de Demcrit. La seva obra fou tamb atribuda a l'orador Antfon.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192808" title="Glauc (escriptor)" nonfiltered="4835" processed="4826" dbindex="79854">
Glauc (Glaucus, Glaukos        ) fou un escriptor de geografia i antiguitats d'Arbia esmentat per Esteve Bizant, que anomena la seva obra com                    , o de vegades com         . La seva poca no s'indica.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192809" title="Glauc de Carist" nonfiltered="4836" processed="4827" dbindex="79855">
Glauc de Carist (Glaucus, Glaukos        ) fill de Demilos, fou un dels esportistes  grecs ms clebres, considerat un             , per haver guanyat una vegada a les olimpades, dos vegades als jocs pitis, vuit vegades als jocs nemeus i vuit vegades als jocs stmics. La seva especialitat era la boxa. La llegenda deia que havia arreglat una arada amb els seus punys sense necessitar martell. La seva esttua fou feta per Glucies d'Egina.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192810" title="Glauc de Quios" nonfiltered="4837" processed="4828" dbindex="79856">
Glauc de Quios  (Glaucus, Glaukos        ) fou un escultor grec natural de l'illa de Quios, destacat per ser l'inventor de l'art de soldar metall (        ).  La seva obra principal fou una base de ferro que tenia on bou de plata al damunt, i que fou oferta al temple de Delfos per Aliates II de Ldia. Pausnies i Ateneu de Naucratis descriuen la base i diuen que figurava com si fos un camp, amb plantes i insectes esculpits. L'habilitat de Glauc es va fer proverbial  (             ). Esteve Bizant el fa de Samos per es un error, ja que si be fou de l'escola d'art de Samos, era nascut a Quios.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192811" title="Glauc de Lemnos" nonfiltered="4838" processed="4829" dbindex="79857">
Glauc de Lemnos (Glaucus, Glaukos        ) fou un escultor grec distingit nascut a l'illa de Lemnos, que s esmentat per Bizant i diu que va pertnyer a l'escola d'art de Samos.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192812" title="Glauc d'Argos" nonfiltered="4839" processed="4830" dbindex="79858">
Glauc d'Argos (Glaucus, Glaukos        ) fou un escultor que conjuntament amb Dions va  fer unes esttues dedicades per Esmicit a Olmpia. Les seves esttues foren: fit coronat per Ecequeira deessa de les treves; Amfitrite; Posid; i Vesta. Dions va fer les esttues menors.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192813" title="Glauc (metge d'Hefesti)" nonfiltered="4840" processed="4831" dbindex="79859">
Glauc (Glaucus, Glaukos        ) fou un metge grec que apareix esmentat per Arri com a Glauc i per Plutarc com a Glucies (Glaucias,         ), i que fou el metge que va atendre a Hefesti  quan va morir, s a dir el 325 aC. Es diu que Alexandre, que suposadament tenia una relaci amorosa amb Hefesti molt intensa, va fer matar al metge per no haver pogut salvar la vida al seu company.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192814" title="Glauc d'Alexandria" nonfiltered="4841" processed="4832" dbindex="79860">
Glauc d'Alexandria (Glaucus, Glaukos        ) fou un metge grec d'Alexandria, que sembla que fou el que va informar a Quint Delli (Quintus Dellius) del complot  que Clepatra havia preparat contra ell el 31 aC.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192815" title="Glauc (metge segle II aC)" nonfiltered="4842" processed="4833" dbindex="79861">
Glauc (Glaucus, Glaukos        ) fou un metge grec que va viure al segle I aC i probablement en part del segle II aC, que apareix esmentat per Asclepades Farmaci (ap. Gal, De Compos. Medicam. sec. Loc. 4.7, vol. 12. p. 743)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192816" title="Glauc (metge segle I aC)" nonfiltered="4843" processed="4834" dbindex="79862">
Glauc (Glaucus, Glaukos ) fou un metge grec que va viure cap al final del segle I aC.

Plutarc l'esmenta con a contemporani en el seu tractat titulat De Sanitate Tuenda.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192820" title="Gran Premi de Blgica del 2001" nonfiltered="4844" processed="4835" dbindex="79863">
Resultats del Gran Premi de Blgica de Frmula 1 de la temporada 2001 disputat al circuit de Spa Francorchamps el 2 de setembre del 2001. 



 Resultats .





 Altres .

 Pole:   Juan Pablo Montoya  1' 52. 072   ;
 Volta rpida:  Michael Schumacher  1' 49. 758 ;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192822" title="Karl Friedrich Mohr" nonfiltered="4845" processed="4836" dbindex="79864">

Karl Friedrich Mohr va ser un farmacutic alemany, nascut al 4 de novembre de 1806 a Coblena i mort al 28 de setembre de 1879 a Bonn, fams per la seua premisa del principi de la conservaci de l'energia. El Sulfat doble d'amoni i ferro (II) hexahidratat, (NH4)2Fe(SO4)2.6H2O, tamb s anomenat com a Sal de Mohr degut a un gran avan de la metodologia de les valoracions que va realitzar.

Vida.
Va ser un xiquet delicat i fill d'un farmacutic benestant de Coblena, i per aix va rebre part de la seua educaci a casa, la major part al laboratori de son pare. A possiblement va ser la causa de la seua habilitat per a enginyar instruments i mtodes d'anlisi. Amb 21 anys va comenar a estudiar Farmcia a la Universitat de Heidelberg, tenint de professor a Leopold Gmelin, canviant-se d'universitat a Berln degut al Clera.

Amb la mort de son pare al 1840 va heretar la farmcia per es va retirar per a fer recerca cientfica al 1857. Am cinquanta-set anys va haver de fer-se professor adjunt a la Universitat de Bonn degut a dificultats financeres, on en 1867 va ser dessignat, per influncia directa del kiser, professor extraordinari de farmcia.

Treball.
Mohr va ser el cientfic farmacutic principal dels seus temps a Alemanya, i va ser l'autor de molts avanos en processos analtics. Va inventar una bureta millorada la qual tenia una punta al final i una gafa fent-la molt ms fcil d'usar que les anteriors, que eren ms semblants a un cilindre graduat. Els seus mtodes d'nalisi volumtric es van exposar en la seua obra Lehrbuch der chemisch-analytischen Titrir-methode (1855) (Manual de volumetria en Qumica Analtica), qu va ser lloat per Liebig i ha tingut moltes edicions. La seua Geschichte der Erde, eine Geologie auf neuer Grundlage (1866) (Histria de la Terra, una Geologia renovada) tamb va tindre una gran circulaci.

En l'obra Ansichten ber die Natur der Wrme (1837) (Parers sobre la naturalesa del calor), va donar una de les primeres teories de la doctrina de la conservaci de l'energia amb les paraules:

"A ms dels 54 elements qumics coneguts, hi ha al mn fsic un nic agent, i aquest s'anomena vigor (Energia, trad. de "Kraft"). Pot aparixer, depenent de les circumstncies, com el moviment, l'afinitat qumica, cohesi, electricitat, llum i magnetisme; i cadascuna d'aquestes formes poden canviar-se en qualsevol de les altres.";

Bibliografia.
 Ansichten ber die Natur der Wrme. Ann. der Pharm., 24, pp. 141 147; 1837;
 Lehrbuch der chemisch-analytischen Titrirmethode. 1855, zahlreiche weiter Auflagen.
 Geschichte der Erde, eine Geologie auf neuer Grundlage. 1866.
 Chemische Toxicologie: Anleitung zur chemischen Ermittlung der Gifte. (Nachdr. der Ausg. Braunschweig, Vieweg, 1874), Saarbrcken: VDM, Mller, 2006. ISBN 3-86550-923-1.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192827" title="Montsec d'Ares" nonfiltered="4846" processed="4837" dbindex="79865">

El Montsec d'Ares s el sector central de la Serra del Montsec que separa la conca de Tremp, al Pallars Juss, de la vall d'ger, a la Noguera. El seu punt ms alt s Sant Als a 1.676 m. Est compresa entre els rius Noguera Pallaresa i la Ribagorana, que excaven els congosts dels Terradets i de Mont-rebei, respectivament. Ocupa uns 20 km de llarg per 10 d'ample, i t una altitud sostinguda entre els 1.500 i els 1.650 m.

El Montsec d'Ares t ms de 180 coves i cavitats amb forts desnivells, guarda al seu sl importants jaciments fossilfers. La vessant nord del Montsec d'Ares, ja a la comarca del Pallars Juss, destaca per la important presncia de patrimoni arquitectnic medieval visible en els termes de Sant Esteve de la Sarga, Alsamora, Castell de Mur i Gurdia de Noguera. Al sud, la riquesa d'espais naturals per a practicar esports d'aventura s la principal protagonista. El vol lliure t un ampli espai reservat a la vall d'ger, i ben a prop, a Cor, un petit embarcador ens convida a visitar el pant amb canoes. La qualitat del cel del Montsec ha fet realitat la presncia del Parc Astronmic Montsec, a prop d'ger, un espai que permet l'apropament del visitant al cel, la natura i la histria del Montsec. 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192828" title="Pedrera romana del Mdol" nonfiltered="4847" processed="4838" dbindex="79866">



La pedrera romana del Mdol s una gran foia, o conca, de ms de 200 metres de llargada i una amplada d'entre 10 i 40 metres, produda per la constant extracci de pedra calcria -molt freqent a la zona- en poca romana per construir els edificis ms importants de Trraco. Al centre de la pedrera s'ala una agulla de pedra no excavada.

El trasllat dels carreus a la ciutat es va realitzar a travs de la Via Augusta, molt propera a la pedrera. Hom calcula que de la pedrera es van extreure, aproximadament, uns 50 mil metres cbics de pedra.

Actualment es coneixen una desena de pedreres, encara que la ms espectacular per les seves dimensions i el bon estat de conservaci s la del Mdol, a 6 quilmetres, aproximadament, de Tarragona, al costat de l rea de servei del mateix nom de l autopista AP-7, des d on s fcilment accessible.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192829" title="Flix Manuel Prez Miyares" nonfiltered="4848" processed="4839" dbindex="79867">

Flix Manuel Prez Miyares ( Huelva, Andalusia 1936 ) s un poltic, advocat i professor universitari espanyol que fou Ministre de Treball entre 1980 i 1981.

Biografia.
Va nixer el 1936 a la ciutat de Huelva. Va estudiar dret a la Universitat de Sevilla, on s'especialitz en dret del treball i dret sindical. Posteriorment ampli els seus estudis en sociologia, dret cooperatiu i criminologia, esdevenint aix maeix advocat sindical l'any 1965. Interessat en la docncia fou professor d'aquesta matria a la Universitat de La Laguna.

Activitat poltica.
Membre de la Uni del Centre Democrtic (UCD) i president d'aquest partit a Andalusia, en les eleccions generals de 1977 fou escollit diputat al Congrs per la provncia de Huelva, sent reescollit en les eleccions de 1979. Al setembre de 1980 fou nomenat Ministre de Treball en l'ltim govern presidit per Adolfo Surez. A l'ascens de Leopoldo Calvo-Sotelo a la presidncia del Govern, el febrer de 1981, fou destitut del seu crrec.

En l'etapa preautonmica de la Junta d'Andalusia fou Conseller d'Agricultura i Pesca.

Desprs de la dissoluci de la UCD s'integr al Centre Democrtic i Social (CDS), amb el qual fou novament escollit diputat en les eleccions generals de 1986, en aquesta ocasi per la provncia de Jan. Allunyat de la poltica activa, l'any 1998 fou nomenat pel Govern d'Espanya coordinador general de les tasques de recuperaci del riu Guadiamar, afluent del Guadalquivir, desprs del vessament txic sofert en l'anomenat Desastre d'Aznalcllar.

Referncies.


Enllaos externs.
  Informaci de Flix Manuel Prez Miyares al Congrs dels Diputats;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192830" title="Franz-Paul Decker" nonfiltered="4849" processed="4840" dbindex="79868">

Franz-Paul Decker (Colnia, Rennia del Nord-Westflia, 22 de juny de 1923) s un director d'orquestra alemany. 

Estudi composici, direcci i pedagogia a l'Acadmia de Msica de Colnia (Hochschule fr Musik) amb Philip Jarnach i Eugen Papst, i se'n gradu a la seva Universitat. Debut a Giessen i amb 22 anys ja dirig a l'pera de Colnia. Tot just acabada la guerra, sou nomenat director titular de la Orquestra Simfnica de Wiesbaden i director general de msica de la ciutat de Bochum. El 1948 conegu el compositor Richard Strauss, de qui fou amic i circumstancial company de joc del whist.

Del 1962 al 1967 va ser director titular de l'Orquestra Filharmnica de Rotterdam. El 1965 l'invitaren a dirigir la Jove Orquestra Nacional del Canad, i aix li obr les portes a aquell pas. El 1967 ocup el lloc que havia deixat Zubin Mehta al capdavant de l'Orquestra Simfnica de Montral i hi romangu fins al 1975. El 1976 fou nomenat principal director invitat de l'Orquestra Filharmnica de Calgary i el 1980 director artstic de la Simfnia de Winnipeg. Mentrestant s'an bastint una gran anomenada internacional amb freqents invitacions per a dirigir les principals orquestres i teatres d'pera d'Europa i Amrica. s un gran especialista en l'obra de Richard Wagner i dels grans compositors postromntics (Anton Bruckner, Gustav Mahler, Richard Strauss, Max Reger, Paul Hindemith, etc.).

Del 1986 al 1991 va ser director titular de l'Orquestra Ciutat de Barcelona. Del 1992 al 1996 dirig la integral  simfnica i vocal de Gustav Mahler amb l'Orquestra Filharmnica de Buenos Aires i del 1995 al 1998 la Tetralogia wagneriana al Teatro Coln d'aquella ciutat. Des del 1991 s principal director invitat de les orquestres Simfnica de Nova Zelanda, National Art Center Orchestra d'Ottawa i Simfnica d'Edmonton, i des del 1993 de l'Orquestra Simfnica de Barcelona i Nacional de Catalunya.

El 1975 havia estat investit doctor honoris causa per la Universitat de Concordia (Montral). El 2006 va rebre la Creu de Sant Jordi.

Ha treballat amb solistes de  gran renom com Artur Rubinstein, Emil Gilels, Shura Cherkassky, Clara Haskil, Ida Haendel, Hlne Grimaud, Elisabeth Schwarzkopf, Jessye Norman, Dame Kiri Te Kanawa, i Jon Vickers.  La retransmisi del seu concert de Nadal amb Luciano Pavarotti i lOrquestra de Montral a la Baslica de Ntre-Dame d'aquella ciutat a finals dels anys 80, va donar la volta al mn.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192832" title="Eullia Duran i Grau" nonfiltered="4850" processed="4841" dbindex="79869">
Eullia Duran i Grau (Barcelona 1934) s una historiadora catalana, filla d'Agust Duran i Sanpere. Es doctor en histria moderna per la Universitat de Barcelona el 1979 i s'ha especialitzat en l'estudi de la societat i la cultura del segle XVI als Pasos Catalans. El 1987 ingress a l'Acadmia de Bones Lletres de Barcelona i el 2006 va rebre la Creu de Sant Jordi. s membre de l'Institut d'Estudis Catalans.
 Obres .
 Les Germanies als Pasos Catalans (1982) ;
 Llus Pon d'Icard i el "Llibre de les grandeses de Tarragona" (1984), ;
 Histria de Barcelona (1975) dirigida per Duran i Sanpere ;
 Histria dels Pasos Catalans (1981) dirigida per Albert Balcells i Gonzlez;
  Orientacions bibliogrfiques sobre literatura catalana moderna (1474-1833) (1993);
 Renaixement a la carta (1996) amb Pep Solervicens;
 Edici crtica de Los colloquis de la insigne ciutat de Tortosa, de Cristfor Despuig (1981), ;
 Edici crtica de la Passi de Cervera (1984);
 Enllaos externs .
Entrevista publicada a la revista educativa d'mnium Cultural Escola Catalana;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192833" title="Elisabeth Eidenbenz" nonfiltered="4851" processed="4842" dbindex="79870">
Elisabeth Eidenbenz (1912) s una infermera d'origen sus que viu retirada a Viena. En 1937 va viatjar a Madrid com a voluntria per a ajudar a mares i nens durant la guerra civil espanyola. Desprs de la caiguda de la Segona Repblica Espanyola, els exiliats es van haver de refugiar en els camps francesos, en els quals molts d'ells van morir per desnutrici, malalties i altres tipus de misries. A causa de aix qualsevol dona embarassada estava condemnada a perdre al seu fill, o pitjor, morir ella en el part. Per aix Elizabeth va decidir convertir un palauet abandonat a Elna al Rossell (prop dels camps de refugiats) en una llar de maternitat.  

Al principi es va mantenir la maternitat grcies a donacions voluntries que arribaven d'Europa, per desprs del comenament de la Segona Guerra Mundial, els fons van disminuir i van comenar a arribar refugiats de Frana i la resta d'Europa. Principalment eren dones jueves que fugien de l'ocupaci nazi. Per aix, la maternitat es va veure obligada a haver d'associar la maternitat amb la Creu Roja, i acatar la poltica d'aquesta sobre neutralitat. Aix li impedia a la maternitat acollir refugiats poltics sobretot jueus, i per aix es va decidir falsejar la identitat de gran part d'ells amb la finalitat de burlar aquestes lleis. Van ser molt hostigats per la Gestapo, arribant a ser detinguda en una ocasi. Van salvar aproximadament 400 nens espanyols i catalans, i 200 jueus procedents d'Europa. 

La historiadora Assumpta Montell va recuperar la histria a Els nens d'Elna (2005), on compara la seva acci amb la d'Oskar Schindler. Per aquest motiu el 2006 la Generalitat de Catalunya li va concedir la Creu de Sant Jordi. 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192834" title="Carlos Bustelo y Garca del Real" nonfiltered="4852" processed="4843" dbindex="79871">

Carlos Bustelo y Garca del Real ( Ribadeo, Galcia 1936 ) s un poltic gallec que fou Ministre d'Indstria i Energia entre 1977 i 1980 sota la presidncia d'Adolfo Surez.

Biografia.
Va nixer el 1936 a la ciutat de Ribadeo, poblaci gallega situda a la provncia de Lugo, germ de Francisco Bustelo i Carlota Bustelo, i cos de Leopoldo Calvo-Sotelo. Va estudiar dret a la Universitat de Madrid, en la qual es va llicenciar el 1958. 

Al llarg de la seva vida ha estat conseller de nombroses empreses, entre elles, ACESA, Banesto o el Banc d'Espanya.

Activitat poltica.
Membre del Partit Socialdemcrata liderat per Francisco Fernndez Ordez, fou nomenat l'any 1977 subsecratari del Ministeri de Comer, crrec que abandon l'abril de 1979 per ser nomenat Ministre d'Indstria i Energia, crrec que abandon el maig de 1980. Posteriorment fou nomenat president de l'Institut Nacional d'Indstria (INI), crrec que ocup entre 1981 i 1982.

Allunyat de la poltica activa, el febrer de l'any 2003 fou nomenat president de la Comissi del Mercat de les Telecomunicacions (CMT), crrec que actualment exerceix.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192837" title="Odn Elorza Gonzlez" nonfiltered="4853" processed="4844" dbindex="79872">
Odn Elorza Gonzlez (Sant Sebasti, 1955) s un poltic basc militant del PSE-EE/PSOE i alcalde de Sant Sebasti (Guipscoa) per aquesta formaci. 
Regidor i parlamentari. 
Llicenciat en Dret, va ser escollit per primera vegada regidor pel PSE-PSOE a Sant Sebasti a les eleccions municipals de 1979, crrec que ha detingut ininterrompudament des de llavors i que ha combinat amb el de portaveu del Grup Socialista a l'ajuntament donostiarra. Va ser parlamentari al Parlament Basc des de 1984 fins a 1991, especialitzant-se an les rees d'Habitatge, Infraestructures i Mitjans de comunicaci. Va dimitir d'aquest crrec per a dedicar-se exclusivament a les tasques municipals. 
Alcalde de Sant Sebasti. 
El 1991 Odn Elorza es va convertir en el primer alcalde socialista de Sant Sebasti, crrec que ostenta ininterrompudament des de llavors, grcies a diversos pactes de govern amb altres forces poltiques. En els seus anys al capdavant de l'ajuntament ha impulsat una modernitzaci general de la ciutat, apostant de manera ferma pel Palau de Congressos i Auditori Kursaal dissenyat per Moneo, per la peatonalitzaci de molts carrers i places de l' rea Romntica de Sant Sebasti aix com per la implantaci de Cases de Cultura (centres culturals) a cada barri i la modernitzaci del transport pblic. 

Durant el seu perode de govern ha protegit els festivals de Jazz, Cinema i Quinzena Musical de la ciutat, dotant-los del prou finanament i posant-los en valor en l'oferta turstica general de la ciutat, altre dels aspectes que ha potenciat. Els seus partidaris opinen que el seu impuls modernizador ha estat essencial per al desenvolupament i progrs de Sant Sebasti. Els seus crtics, en canvi, li atribuxen un cert personalisme que li fa rebutjar qualsevol tipus de crtica a la seva gesti, aix com l'impuls a projectes d'ordenaci urbanstica que no respecten l'aspecte tradicional de la ciutat. Se li atribux, igualment, el suport a una cultura de base per sense ms expectatives (cessi del Conservatori Superior, crisi del Museu de Sant Telmo,...).

Degut al seu crrec i a la seva militncia poltica sovint ha estat objecte d'amenaces de mort per part d'ETA i d'intents d'agressi dels membres de Jarrai i altres organitzadors de la kale borroka. Tot i aix, sempre ha estat un ferm partidari de la negociaci amb els nacionalistes bascos, cosa que sovint l'ha enfrontat amb el PP. Era amic d'Ernest Lluch, qui compartia el seu esperit negociador. El 2006 va rebre la Creu de Sant Jordi.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192839" title="Daniel Fortuny i Pons" nonfiltered="4854" processed="4845" dbindex="79873">
Mossn Daniel Fortuny i Pons s un sacerdot catal. El 2006 va rebre la Creu de Sant Jordi en reconeixement al seu llarg treball pastoral, Dicesi d'Urgell, prop dels pobles rurals d'aquest bisbat. afavorit sempre la reconstrucci d'antigues esglsies i la artstic i cultural del pas, i tamb ha dut a terme moltes iniciatives desinteressat i d'atenci a les persones necessitades.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192840" title="Sant Als" nonfiltered="4855" processed="4846" dbindex="79874">

Sant Als s el pic ms alt del Montsec d'Ares a 1.675 m d'altitud.

Vrtex geodsic (referncia 255095001), ofereix una visi increble: des del Montseny, Montserrat, Montcaro, Serra de Prades, Montsant, el Moncayo, Serra de Guara i prcticament tots els Pirineus, des dels navarresos fins els gironins.

A la part ms prominent hi ha una antiga rampa d'obra per practicar el parapent, actualment en dess perqu s poc segura. A uns 100 m de desnivell i a l'esquerra hi ha la sortida actual. El desnivell fins el poble d'ger es de 1.050 m.

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192841" title="Alexander Petrovich Kazhdan" nonfiltered="4856" processed="4847" dbindex="79875">
Alexander Petrovich Kazhdan (3 de setembre de 1922, Moscou   29 de maig, de 1997, Washington DC) fou un dels principals bizantinistes de finals del segle XX.

 Perode sovitic .
Kazhdan fou educat a l'Institut Pedaggic d'Ufa i a la Universitat Estatal de Moscou, on estudi amb l'historiador de l'Anglaterra medieval, Evgenii Kosminskii. Una iniciativa sovitica de postguerra per reactivar els estudis bizantins a la URSS va portar a Kazhdan a escriure una tesi sobre la histria agrria de l'ltim imperi bizant (publicada el 1952 com Agrarnye otnosheniya v Vizantii XIII-XIV vv.) Malgrat la seva creixent reputaci, el prejudici antisemtic a l'acadmia sovitica de l'era de Stalin va forar a Kazhdan a acceptar un seguit de posicions com a professor provincial (a Ivanovo, 1947-49, i Tula, 1949-52). Desprs de la mort d'Stalin el 1953, la situaci de Kazhdan va millorar, i va ser contractat per un institut a Velikie Luki. El 1956 es va assegurar una posici a l'Institut per a la Histria de l'Acadmia Russa de Cincies, on romandria fins a deixar la Uni Sovitica el 1978.

Kazhdan fou un erudit immensament prolfic durant la seva carrera sovitica, va publicar ms de 500 articles i importants llibres; les seves publicacions contribuen al creixent prestigi internacional dels estudis bizantins sovitics. El seu article de 1954, "Vizantiyskie goroda v VII-XI vv.," publicat al diari Sovetskaya arkheologiya, versava sobre l'evidncia arqueolgica i numismtica que el segle VII constitua una ruptura essencial en la societat urbana de Bizanci. En aparixer, aquesta tesi va ser durament criticada per el pas del temps i les evidncies arqueolgiques l'han corroborada i ha perms aprofundir sobre la discontinutat en la histria bizantina i ha desvancat la concepci anterior de l'imperi bizant medieval com una relquia congelada en la darrera antiguitat. Altres estudis cabdals que daten d'aquesta primera part de la carrera de Kazhdan inclouen Derevnya i gorod v Vizantii IX-X vv (1960), un estudi de la relaci entre ciutat i camp als segles IX i X; Vizantiyskaya kul'tura (X-XII vv.) (1968), un estudi de cultura bizantina entre els segles X i XII; i Sotsial'ny sostav gospodstvujushchego klassa Vizantii XI-XII vv. (1974), un influent estudi prosopogrfic i estadstic de l'estructura de la classe dirigent bizantina als segles XI i XII.

 Deserci als Estats Units .
El 1976, el fill de Kazhdan, el matemtic David Kazhdan, emigrava als Estats Units, on acceptava una posici a la Universitat de Harvard. Aquesta "deserci" va produir un canvi immediat en la situaci de Kazhdan a la Uni Sovitica; la seva muller, Musja, perdia la seva posici en una editorial de Moscou i els seus superiors en l establiment acadmic sovietic censuraven amb ms freqncia el seu treball. L'octubre de 1978, ell i la seva muller obtingueren passaports i deixaren la Uni Sovitica per sempre. El febrer de 1979 arribaven a Dumbarton Oaks, un centre d estudis bizantins a Washington DC, on Kazhdan ostent la posici de "senior research associate" fins a la seva mort.

 Obres majors als Estats Units .
Les primeres publicacions importants de Kazhdan en angls varen ser collaboracions: People and Power in Byzantium (1982), un estudi exhaustiu de la societat bizantina, va ser escrit amb Giles Constable; Studies in Byzantine literature (1984) amb Simon Franklin; i Change in Byzantine Culture in the Eleventh and Twelfth CenturiesSegles (1985) amb Ann Wharton Epstein. El seu projecte ms important en llengua anglesa va ser esfor d'equip, el diccionari de tres volums, Oxford Dictionary of Byzantium (1991), editat per Kazhdan. Va esdevenir la primera obra de referncia en la seva temtica, i es mant com a referncia indispensable en totes les rees d'estudis bizantins. Va contribuir en molts articles del Diccionari, que estan signats amb les seves inicials A.K.
A mesura que Kazhdan se sentia ms cmode en angls, el seu ritme de publicaci es va incrementar emulant la seva producci anterior en rus.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192843" title="Gran Premi de Blgica del 2002" nonfiltered="4857" processed="4848" dbindex="79876">
Resultats del Gran Premi de Blgica de Frmula 1 de la temporada 2002 disputat al circuit de Spa Francorchamps el 1 de setembre del 2002. 



 Resultats .





 Altres .

 Pole:   Michael Schumacher      ;
 Volta rpida:  Michael Schumacher  1' 47. 176 ;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192845" title="Josep Fradera i Soler" nonfiltered="4858" processed="4849" dbindex="79877">
Josep Fradera i Soler (Matar, Maresme, 1924) s un promotor cultural i social catal. Des de Matar va dur a terme diverses iniciatives culturals, pedaggiques i ciutadanes de carcter social, innovador i catalanista.  Fou crtic cinemaatogrfic a la revista Iluro per iniciativa de Josep Llus Comern, i durant els anys del franquisme fou un dels impulsors del cinema-frum a Matar, presid la secci mataronina d'mnium Cultural i collabor en la fundaci de l'Escola Anxaneta, d'inspiraci catalana i democrtica. Quan se celebraren les primeres eleccions municipals democrtiques rebutj formar part de les llistes del Partit dels Socialistes de Catalunya. Tot i aix, uns anys ms tard acompany a Madrid el futur ministre Joan Maj com a secretari particular. Del 1987 al 1991 fou regidor de cultura de l'ajuntament de Matar fins que es va jubilar.

El 2006 va rebre la Creu de Sant Jordi.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192846" title="Glacera Perito Moreno" nonfiltered="4859" processed="4850" dbindex="79878">


La Glacera Perito Moreno est situada a Argentina, entre els 47 i 51 de latitud sud, i neix del Camp de Gel Patagnic Sud, compartit per Argentina i Xile. S'estn sobre el Bra Sud del Llac Argentino, amb un front de cinc quilmetres de longitud i 150 metres d'alada (dels quals 60 estan emergits). Batejat amb aquest nom en honor de Francisco Moreno creador de la Societat Cientfica Argentina i actiu explorador de la zona austral d'aquest pas durant el segle XIX, s una de les reserves d'aigua dola ms importants del mn.



s una de les glaceres ms imponents del mn, i ha estat considerada la vuitena meravella per les espectaculars vistes que ofereix. Situada a una zona envoltada de boscos i muntanyes, queda dintre del Parc Nacional Los Glaciares, creat el 1937 a la Provncia de Santa Cruz, al sud de la Repblica Argentina. Aquest parc, de 724.000 ha, t en total 356 glaceres.

En el seu avan tanca les aiges del Brazo Rico del Llac Argentino, provocant que les seves aiges s'elevin fins a 30 metres sobre el del Llac Argentino, fent pressi sobre els gels. En primer lloc es crea un tnel amb una volta de ms de 50 metres pel qual les aiges del Brazo Rico descendeixen fins al Llac Argentino. L'erosi causada per l'aigua provoca finalment el collapse de la volta, en un dels espectacles ms imponents que puguin presenciar-se. 

El procs s'ha repetit al llarg d'intervals irregulars: l'ltima ruptura, que va comenar a produir-se el 10 de mar i va culminar el 13 de mar de 2006 (22:55 hora local) , noms dos anys desprs de l'anterior (mar de 2004). No obstant aix, la ruptura de 2004 es va produir desprs de 16 anys (febrer de 1988), quan la diferncia de nivell va arribar a 30 m. Els ltims esfondraments, apart del de 2006, han tingut lloc el 2004, 1988, 1984, 1980, 1977, 1975, 1972, 1970, 1966, 1963, 1960, 1956, 1953, 1952, 1947, 1940, 1934 i 1917, s a dir, una mitjana d'una vegada cada quatre o cinc anys.

El turista pot gaudir d'aquest espectacle a noms uns 400 m de distncia, en installacions especialment creades per a la seva observaci. Tamb s possible transitar sobre la glacera, amb robes i calats especials i amb guies especialment entrenats i amb especial coneixement de la glacera.

La Glacera Perito Moreno t una velocitat, mesurada a uns 4 km del front, d'aproximadament 2 m per dia, s a dir, al voltant de 700 m per any.

La glacera es troba situada enfront de la Pennsula de Magallanes, al sud del Parc Nacional, a uns 80 km de la vila d' El Calafate, fins a on es pot arribar amb avi al seu recentment inaugurat aeroport internacional. El Calafate es troba a 320 km al nord-oest de la capital de la provncia, Rio Gallegos.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192847" title="Mare de Du de Pedra" nonfiltered="4860" processed="4851" dbindex="79879">
Mare de Du de Pedra s una esglsia romnica situada als contraforts del Montsec d'Ares al municipi d'ger (Noguera).

Histria.

La primera documentaci s de l'any 1042 i fa referncia a l'antic castell de Pedra. L'esglsia ho s el 1179. Al segle XIII va esdevenir ermita i amb el temps es convert en el santuari mari ms important de la vall d'ger.

Arquitectura.

L'antiga capella romnica del segle XI i modificada el XII, est adossada a un gran casal dels segles XVII i XVIII. La capella s d'una sola nau amb volta de can amb dos arcs torals. La capalera, recta, est orientada a llevant.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192848" title="Gran Premi de Blgica del 2004" nonfiltered="4861" processed="4852" dbindex="79880">
Resultats del Gran Premi de Blgica de Frmula 1 de la temporada 2004 disputat al circuit de Spa Francorchamps el 29 d'agost del 2004. 



 Resultats .





 Altres .

 Pole:   Jarno Trulli   1: 56. 232      ;
 Volta rpida:  Kimi Rikknen   1: 45. 108 ;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192851" title="Camp de Gel Patagnic Sud" nonfiltered="4862" processed="4853" dbindex="79881">


El Camp de Gel Patagnic Sud s una gran extensi de gels continentals (la tercera ms extensa del mn desprs de les de l'Antrtida i Groenlndia; la major de totes les de carcter continental no polar i amb accs terrestre), situada als Andes patagnics, a la frontera entre Xile i Argentina. s denominat Gel Continental Patagnic a Argentina i Camp de Gel Sud a Xile, per a diferenciar-lo del Camp de Gel Nord.

S'estn de nord a sud al llarg de 350 km, des dels 4820' S fins als 5130' S. T una extensi de 16.800 km, dels quals 14.200 km pertanyen a Xile i la resta, 2.600 km, a Argentina.

Del camp de gel es desprenen un total de 49 glaceres, entre les quals es troben les glaceres Upsala (902 km), Viedma (978 km) o Perito Moreno (258 km) a Argentina, i a Xile, la glacera Po XI (la ms gran de tot l'hemisferi sud, amb 1.265 km), Balmaceda, Serrano, Geike o Grey.

Gran part de la seva extensi es troba protegida al formar part de diferents parcs nacionals: els de Bernardo O'Higgins i Torres del Paine a Xile i el de Los Glaciares a Argentina.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192852" title="Ajman (ciutat)" nonfiltered="4863" processed="4854" dbindex="79882">
Ajm n s la capital de l'emirat del mateix nom als Emirats rabs Units. La ciutat t una poblaci de prop de 225.000 habitants. La zona urbana actual t tendncia a quedar unida amb la ciutat de Sharjah a uns 5 km al sud. 

La ciutat, com s freqent a les poblacions costaneres del golf Prsic, t un entrant d'aigua de mar coneguda per Khor Ajman que separa la moderna ciutat en dos parts: a la costa la vella ciutat amb barris nous a l'oest (Al-Rifaah) i sud-oest (Al-Rashidiya); a la part sud-est del khor, ms barris moderns (Mushairef). El Fort d'Ajman es troba prop de la costa i al costat hi ha el palau del xeic.

Al khor, enfront duna illa anomenada Safia, es troba la zona franca, establerta el 1988, i que va obtenir un estatut autnom per decret 3 de 1996 amb una autoritat establerta per la zona; aquesta zona franca dona impuls a l'activitat industrials i impulsa la renovaci del port d'Ajman. La municipalitat fou establerta per la llei nmero 1 de 1968. La municipalitat tenia a la seva fundaci 25 directius i 250 treballadors, i actualment noms els directius sn 273. 

La ciutat es en la seva major part de construcci moderna. Es troba alguna torre costanera tpica de la zona. S'estan desenvolupant diverses rees residencials entre elles Nou Ajman, la ms important. Les comunicacions sn excellents i la carretera porta al sud cap a Sharjah i Dubai (les tres ciutats estan prcticament unides) i al nord, a Ras al-Khaimah (travessant l'emirat d'Umm al-Qwain).












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192853" title="Castell d'Alsamora" nonfiltered="4864" processed="4855" dbindex="79883">

El Castell d'Alsamora fou una fortificaci medieval de la qual en resta la torre. Est situat al poble d'Alsamora dins del municipi de Sant Esteve de la Sarga, a la comarca del Pallars Juss. s la segona en alada de Catalunya, guaita de la Baixa Ribagora.

 Histria .
El castell, encara que clarament s d'origen medieval (probablement del segle XI), no s'ha documentat abans del segle XVIII quan apareix esmentat a les respostes del poble al qestionari de Francisco de Zamora. Tanmateix, el seu terme s que est documentat des del 1038, en les afrontacions de l'alou de Fabregada.

Actualment s visible sobretot una torre, per en la Geografia de Carreras Candi, se citen "interessants torres de defensa del temps de la reconquesta".

Aquest castell pertanyia a una lnia defensiva per damunt del Montsec, que era formada per, almenys, Viacamp, Girbeta, Fabregada, Castellnou de Montsec, l'Alzina, Moror, Estorm, Llimiana, Sant Miquel de la Vall, Montllor i Tol.

 Arquitectura .
Al mig del poble i dalt el turonet que el domina hi ha una torre circular amb basament folrat i en bon estat. La construcci s amb carreus petits disposats en filades regulars, caracterstic del segle XI. L'alada s de 30 m, 10 m de dimetre exterior i 3,25 de gruix de mur. A llevant s'hi obren dues finestres i hi ha una sagetera davall. A ponent hi ha una porta esbalandrada.

A l'interior, est dividida en quatre compartiments diferents. A baix de tot hi ha una cambra coberta amb una falsa cpula de pedra tosca, d'una alada de 3,2 m. actualment, per que en devia tenir 4 o 5, primitivament. Per damunt seu, a uns 4 m. d'alada respecte de l'exterior, hi ha la porta d'entrada, que mira al nord, i una obertura cap a ponent. La porta era adovellada, per les dovelles que formaven el mig punt foren arrencades. Per damunt de l'estana de la porta es veu els suports d'un sostre, a 4 m. d'alada, i per damunt, uns 3,5 m. ms amunt, encara un altre, que formaven dues cambres ms. La del tercer nivell presenta unes espitlleres de doble esqueixada, una mirant cap a llevant i l'altra cap a migdia.

Les parets sn fetes amb carreus irregularment escairats, petits i massissos, disposats en filades regulars. Aquesta mena d'aparell ens remet a les proximitats de l'any 1000.

El capdamunt de la torre presenta uns finestrals ms grossos que les espitlleres del pis inferior, que no se sap si era com en aquesta mena de torres, ats que la d'Alsamora s la ms alta i ben conservada que ha arribat als nostres dies.

 Bibliografia .
 BENITO I MONCLS, Pere; BOLS I MASCLANS, Jordi i FIT I LLEVOT, Francesc. "Castell d'Alsamora", a El Pallars. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1993 (Catalunya romnica, XV). ISBN 84-7739-566-7;

 BURON, Vicen. Esglsies i castells romnics del Pirineu catal i Andorra: Guia. Tremp: Garsineu Edicions, 1994 (Biblioteca pirinenca; 10). ISBN 84-88294-28-X;

 PAGS, M. "Sant Esteve de la Sarga". Dins El Pallars, la Ribargora i la Llitera. Barcelona: Fundaci Enciclopdia Catalana, 1984 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0;

 ROCAFORT, Cefer. "Provincia de Lleyda", a Geografia general de Catalunya dirigida per Francesch Carreras y Candi. Barcelona: Establiment Editorial de Albert Martn, desprs del 1900.

 Enllaos externs .
 Institut Cartogrfic de Catalunya;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192854" title="Boeci de Dcia" nonfiltered="4865" processed="4856" dbindex="79884">
Boeci de Dcia fou un filsof suec del segle XIII, emmarcat en l'averroisme llat.

Se sap que marx a Pars per ensenyar filosofia, i all conegu Siger de Brabant. Fou un dels acusats en les condemnes de 1277, on l'Esglsia cristiana rebutj per hertiques 219 tesis aristotliques. Va fugir de Pars, juntament amb Siger, i s'un als dominics a Dcia.

Amb ell acaba la primera srie de filsofs de l'averroisme llat, moviment que continuar uns anys ms tard, per traslladant-se des de Pars fins a Pdua.

Doctrina filosfica.
Epistemologia.
Es fonamenta tant en la Ra com en la Fe. Creu que noms el que pertany a la ra es pot demostrar, mentre que tot el que concerneix a la fe, tan sols s'ha de creure. Insisteix en la necessitat d'establir un respecte mutu entre la teologia i la filosofia, per sense barrejar-ne els camps, en lnia averroista, que intentava fer ben explcita la classificaci de les cincies.

Sembla que no accept la teoria de la doble veritat, sin que postul que existia una nica veritat, amb dues maneres d'accedir-hi.

Filosofia de la natura.
Descriu el mn com a producte de la voluntat divina, lligant la Creaci amb l'averroisme. La Creaci pot sser afirmada per la necessitat matemtica de l'existncia d'un primer individu. La fsica es fonamenta, precisament, en el concepte de generaci.

Teologia.
Boeci d'Adcia parla de la Fe com a Veritat revelada. L'activitat de Du s incognoscible, en tractar-se de voluntat pura.

Moral.
Distingeix entre virtuts, accions i bns, que es poden distingir al seu torn en naturals, morals i dianotics. Es tracta d'una classificaci ja anterior.

El b suprem de l'home s la ra i el coneixement de la veritat. Mostra, aix, una certa tendncia intellectualista.

En relaci amb les idees orientals, creu que l'ideal de l'home cal trobar-lo en el filsof, que busca el coneixement de la veritat. El teleg s ms aviat un descobridor, no un creador, mentre que el filsof genera nous discursos, s un creador-inventor.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192855" title="Masfut" nonfiltered="4866" processed="4857" dbindex="79885">
Masfut s una petita ciutat agrcola d'uns tres mil habitants situada a les muntanyes Hadjar, al sud-est dels Emirats rabs Units que inclou les viles de Mazeyrah i Al-Sabgah. La zona est poblada per els clans tribals Bidwat i Bani Kaeb. La zona es muntanyosa destacant el Djebel Difta, i la Muntanya Blanca, per amb notables valls com les de Gulfa, Sawamer, Masafwat, Khanfariya i altres

La zona pertany a Ajman ja que les tribus que l'habiten va declarar la seva lleialtat al xeic d'Ajman. El territori est separat uns 90 km de la capital de l'emirat d'Ajman i limita al nord amb la secci sud de Ras al-Khaimah, a l'est amb un zona que pertany a Dubai anomenada  Hajarain; i a l'oest i sud amb Oman; al sud-oest hi ha un petit enclavament, Hadf, que es de sobirania compartida entre Ajman i Oman. 

A Masfud l'activitat principal s l'agricultura i les granges, avui modernitzades; hi ha canteres de marbre de colors. 

Les seves coordenades geogrfiques son latitud 24 81 i longitud 56 11. El cap tribal de la zona va reconeixer al xeic d'Ajman el 1947 i fou reconeguda pels britanics dos anys desprs. Fou confirmada als arbitratges i tractats interns del 1956-1957. Les fronteres amb Oman, establertes el 1960, han quedat millor delimitades als darrers anys per els mapes exactes encara no s'han publicat.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192858" title="Manama (Ajman)" nonfiltered="4867" processed="4858" dbindex="79886">
Manama s una ciutat de menys de cinc mil habitants situada a uns 60 km a l'est d'Ajman, que forma el centre d'un petit enclavament de l'emirat d'Ajman en territori entre els emirats de Sharjah i de Fujeira als Emirats rabs Units. Els seus habitants van declarar la seva lleialtat a l'emir d'Ajman en una zona en qu la fidelitat entre Sharjah i Fujeira formava el lmit entre ambds xeicats. La ciutat t un antic fort per la seva fama principal deriva de la gran quantitat de segells postals emesos (sense real necessitat) amb la llegenda "Manama dependency of Ajman" a partir del 5 de juliol de 1966 fins el 1 de febrer de 1972. El seu nom vol dir "ciutat dormida". La ciutat important ms propera es Dhayd a 15 km a l'oest.

L'economia local esta basada en l'agricultura de vegetals; es produeixen tamb rajoles per la construcci i hi ha jaciments de magnesi i curi. Avui dia est ben comunicada per una carretera que va de Sharjah a Dhayd i arriba fins a Masafi on seguix cap a Dibah (nord-est) i cap a Fujeira (sud-est) 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192861" title="Gran Premi de Blgica del 2005" nonfiltered="4868" processed="4859" dbindex="79887">
Resultats del Gran Premi de Blgica de Frmula 1 de la temporada 2005 disputat al circuit de Spa Francorchamps el 11 de setembre del 2005. 



 Resultats .





 Altres .

 Pole:   Juan Pablo Montoya   1: 46. 391     ;
 Volta rpida:  Ralf Schumacher   1: 51. 453;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192868" title="Llac Argentino" nonfiltered="4869" processed="4860" dbindex="79888">


El llac Argentino s el ms gran i ms austral dels grans llacs patagnics de l'Argentina. Situat a la provncia de Santa Cruz, a 187 metres sobre el nivell del mar, cobreix una superfcie de 1.466 km i t una profunditat mitjana de 150 m, arribant en alguns punts fins els 500 m; el seu volum total assoleix els 219.900 milions de m. Als seus braos occidentals desguassen diverses glaceres, entre les quals destaquen la Glacera Perito Moreno i la Glacera Upsala. A la seva riba, situada en part al Parc Nacional Los Glaciares, es troba la ciutat d' El Calafate, la base turstica ms habitual per a l'exploraci de la regi.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192875" title="Glacera Upsala" nonfiltered="4870" processed="4861" dbindex="79889">


La Glacera Upsala s una gran glacera que cobreix una vall al Parc Nacional Los Glaciares a Argentina. El seu nom es deu al fet que la Universitat d'Upsala va realitzar el primer estudi de la regi.

Els seus camps de gel cobreixen una extensi de 870 km. La glacera te una longitud de 50 km (essent la ms llarga de Sud-Amrica) i una amplada de 10 km.

Flueix des del Camp de Gel Patagnic Sud -el qual tamb dna origen a la Glacera Perito Moreno que es troba a la mateixa rea- fins al Llac Argentino.

La glacera Upsala es troba en una situaci de rpid retrocs, en una clara evidncia de l'escalfament global que afecta el planeta.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192879" title="Moda (desambiguaci)" nonfiltered="4871" processed="4862" dbindex="79890">


El gust lligat a un moment concret, com la moda en el vestit o els costums;
Moda (estadstica), estadgraf de dispersi central;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192880" title="Interculturalitat" nonfiltered="4872" processed="4863" dbindex="79891">
La interculturalitat s la integraci pacfica de diverses cultures en un sol territori, fruit de la inmigraci. Es basa en la tolerncia cap als costums de l'altre grup social, en contra de postures assimilacionistes. Sovint reivindica el mestissatge i el coneixement mutu, mitjanant programes d'intercanvi, la difusi de la llengua prpia i la convivncia en un mateix espai. L'apropament dels dos o ms grups culturals es dna en pla d'igualtat (no es produeix una aculturaci del nouvingut, per tant), ja que la diversitat es veu com a sinonim de riquesa. S'oposa al racisme i les seves manifestacions


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192883" title="Lnia" nonfiltered="4873" processed="4864" dbindex="79892">


 En matemtiques, una lnia s un conjunt continu de punts. Vegeu lnia (geometria).
Lnia recta;
Lnia curva;
 Una lnia s una porci de text en un full.
 La lnia elctrica subministra energia.
 Lnia (transport) Ruta per al transport regular de passatges i mercaderies.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192884" title="Nostra Senyora del Congost" nonfiltered="4874" processed="4865" dbindex="79893">


Nostra Senyora del Congost s una esglsia romnica situada a la part aragonesa del congost de Mont-rebei dins del municipi de Viacamp i Lliter.

El temple va ser edificat al caire del precipici, sobre el curs de la Noguera Ribagorana, que en aquella poca no estava retingut. A ponent de l'ermita, una visera allargada rocosa protegeix el que en el seu moment van poder ser una poblaci medieval estable. L'esglsia es va edificar alhora que la torre, cap al 1070, i d'aquell moment sn les filades de carreus que perduren com a scol de la capalera absidal i d'alguns punts dels murs laterals.

Probablement arrunada o per seguir les noves modes, es va refer a comenaments del segle XIII, amb l'estil que actualment ostenta. Recentment restaurada, es va eliminar el cor alt de fusta que hi havia als seus peus i es va deixar la pedra vista a l'interior, alhora que es va dotar de cobertes adequades.

Enllaos externs.
 Fitxa a Europaromanica.es;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192885" title="Apartament" nonfiltered="4875" processed="4866" dbindex="79894">
L'apartment s un tipus de casa que ocupa una planta d'un edifici. T dimensions redudes i sovint integra diverses habitacions en un sol espai. s l'habitatge propi de la gran ciutat o dels indrets turstics, on s'ocupa noms durant el perode vacacional, sigui com a segona residncia o en rgim de lloguer. 

Els aparthotels sn conjunts integrats d'apartaments que es lloguen per nits i que compten amb serveis comunitaris com bugaderia, menjador i sala d'esbarjo. Segons la seva categoria, tenen ms o menys estrelles. 

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192887" title="Nostra Senyora del Congost Vella" nonfiltered="4876" processed="4867" dbindex="79895">


Nostra Senyora del Congost Vella s una esglsia romnica situada a la part aragonesa del congost de Mont-rebei dins del municipi de Viacamp i Lliter. Situada a uns centenars de metres de Nostra Senyora del Congost, se l'anomena vella per a distingir-la.

 Arrunada, roman gaireb a nivell de l'aigua quan el pant s ple, mantenint dempeus el seu absis i part dels murs.

Enllaos externs.
 Fitxa a Europaromanica.es;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192888" title="Castell de Girbeta" nonfiltered="4877" processed="4868" dbindex="79896">

El castell de Girbeta s una fortificaci romnica situada a la part aragonesa del congost de Mont-rebei dins del municipi de Viacamp i Lliter, a 666 m d'altitud.

La torre corona un tur, vigilant en altre temps dels camins que seguien la ruta del riu Noguera Ribagorana. s potser la ms tardana de la zona, sent datada cap al 1070.  Potser per aix la seva porta d'accs se situa en un pla baix, sobre el masss basament. La seva missi ja no s defensiva, per suportar setges, sin de vigilncia de les noves terres conquerides.

s una torre cilndrica, edificada sobre base massissa. Manca de recinte circumdant i s'ala 15 m sobre el terreny. Els seus murs assoleixen els 2,15 m d'espessor, i el ventall de la porta, dels ms amplis, mesura 0,95 m. El seu estat s preocupant: una gruixuda esquerda recorre el seu mur sud des de la portada cap a amunt, mantenint-se en precari equilibri part de la seva estructura. Junt amb una altra esquerda al costat oposat divideixen el cilindre en dues meitats.

Referncies.


Enllaos externs.
 Fitxa a Europaromanica.es;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192889" title="Pennsula del Sina" nonfiltered="4878" processed="4869" dbindex="79897">



El Sina (en rab Shibh Yazirat Sina'  ,                ) s una pennsula de forma triangular, situada a la regi asitica del Prxim Orient. Limita al nord amb la Mar Mediterrnia; a l'oest, amb l'istme de Suez, que la uneix a l'frica i pel qual passa el Canal de Suez; a l'est, amb la frontera entre Egipte i Israel, que la separa del desert del Ngueb, i amb la Franja de Gaza al Nord-est; i al sud, amb el mar Roig. El seu vrtex meridional s'introdueix en aquest mar definint dos golfs: a l'oest el Golf de Suez, i a l'est el Aqaba o golf d'Eilat 
Polticament la pennsula pertany a Egipte, dividint-se en dues zones administratives: Sina del Nord (Shamal Sina' ) i Sina del Sud (Yanub Sina' ). 

La seva superfcie s de 58.842 km, i la seva poblaci s aproximadament de 65.000 habitants a Yanub Sina'  , i 314.000 a Shamal Sina' . La majoria de la poblaci est formada per beduins, tot i que tamb hi ha alguns nuclis de poblaci, sent els ms importants la capital El-Arish, situada a la costa mediterrnia; Taba, situada al sud, prop d'Eilat i per tant junt a la frontera amb Israel, i Sharm El-Sheij, un important centre turstic a la costa del mar Roig.

Podem diferenciar dues parts ben clares a la pennsula: el desert sorrenc al nord, i les muntanyes del sud, amb cims que superen els 2.000 m. Les muntanyes ms importants sn el Djebel Katarina, amb 2.642 m i el Mont Sina, amb 2.285 m., la muntanya on, segons l'Antic Testament, Moiss va rebre les Taules de la Llei amb els Deu Manaments. Als seus peus trobem el Monestir de Santa Caterina.
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192893" title="Lulu (desambiguaci)" nonfiltered="4879" processed="4870" dbindex="79898">


Lulu, un emir;
Lulu (pera), obra d'Alban Berg;
Lulu (personatge), apareix a alguns videojocs de rol, com Final Fantasy;
Lulu (cantant), una de les guanyadores d'Eurovisi 1969;

Vegeu tamb.
Lul;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192894" title="Lul" nonfiltered="4880" processed="4871" dbindex="79899">


Lul es la protagonista de l'obra ertica d'Almudena Grandes Las edades de Lul;
Lul (dibuixos animats) era una srie d'animaci dels anys 70;
Lul (pllicula), dirigida per Maurice Pialat;
Vegeu tamb.
Lulu (desambiguaci);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192899" title="Llac Kivu" nonfiltered="4881" processed="4872" dbindex="79900">


El llac Kivu s un dels Grans Llacs d'frica. Es troba a la frontera entre Rwanda i la Repblica Democrtica del Congo, a la part africana de la Gran Vall del Rift. Desaigua al riu Ruzizi, el qual va cap el sud fins el Llac Tanganyika. Les aiges del llac Kivu sn tristement clebres per haver estat un dels llocs on la majoria de les vctimes del Genocidi de Rwanda van ser llanades.

Geografia.
El llac t una superfcie total de 2.700 km, i es troba a 1.460 msnm. T el seu llit sobre una vall rift que presenta una contnua activitat volcnica a la zona. Una gran illa, Idjwi, surt del llac. 

Els principals poblats que es troben a la seva riba sn: Bukavu, Kabare, Kalehe, Sak i Goma al Congo i Gisenyi, Kibuye i Cyangugu a Rwanda.

 Referncias .
 FAO;
 Enciclopdia Colmbia (per a illustracions i fets);

 Enllaos externs .
 http://www.eawag.ch/research_e/apec/Scripts/Lorke_publication_lake_kivu_2002.pdf (en angls);






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192901" title="El roig i el negre" nonfiltered="4882" processed="4873" dbindex="79901">
El roig i el negre (ttol original: Le Rouge et le Noir) s una novella d'Stendhal paradigma del realisme. Escrita el 1830, narra l'ascens social d'un jove mentre es descriuen les seves motivacions i pensaments. L'obra ha estat adaptada al cinema.

Argument.


Julien Sorel s el fill d'un fuster de poble que des de ben petit llegeix i aprn sobre el mn. Aix s capa d'adaptar-se a totes les situacions, fingint ser i pensar all qu els altres volen per guanyar-se la seva estimaci i poder pujar socialment. Entra al servei d'un capell i desprs al seminari, per l'abandona perqu s'adona que l'Esglsia est massa polititzada i que no serveix als seus fins. La seva fe, a ms a ms, s molt tbia.

Llavors arriba a Pars com a secretari de la famlia De Mole, del bndol conservador. All coneix a la noblesa, tan falsa i polititzada com els religiosos i que el menyspreen pel seu origen. S'enamora de Mathilde, la filla de la casa, a qui deixa embarassada. La famlia accepta tapar l'escndol amb un matrimoni, per una antiga amant, la senyora Renal, interv per denunciar Julien, explicant el seu passat arribista i seductor. Julien intenta matar-la i s empresonat.

Mentre est pres, el protagonista reflexiona sobre la seva vida i s'adona que la senyora Renal s el seu autntic amor i que tots els intents per ascendir a la societat han estat debades. La novella acaba amb la mort de Julien guillotinat.

Caracterstiques.
El llibre expressa la falsedat de la societat, que encasella les persones segons el naixement i que noms vol aparences i no sentiments de veritat. Tamb expressa les tensions entre absolutistes i republicans a la Frana del segle XIX (que es pot llegir com l'eterna pugna entre tradici i modernitat). L'amor actua com a fullet, per donar suspens i inters a l'obra. Per la seva introspecci, es considera la primera novella psicolgica.

Apareixen referents literaris i filosfics en forma de cites i allusions que demostren els gustos de l'autor. Destaquen les mencions a Shakespeare, els poetes romntics i el pensament de Rousseau o John Locke.

Enllaos externs.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192906" title="Castell de Mur (castell)" nonfiltered="4883" processed="4874" dbindex="79902">

El castell de Mur s un exemplar important de l'arquitectura civil del segle XI situat al municipi de Castell de Mur, al Pallars Juss.

Al seu reds hi hagu el poble castral de Mur, abandonat des de molt antic, al qual pertanyia l'esglsia de Santa Maria de Mur. Es tracta d'un notable poblat altmedieval, amb restes de muralla ciclpia i nombroses restes de sls d'habitaci tallats a la roca, descoberts en les prospeccions arqueolgiques fetes sobretot el 1977.

Histria.
Documentat des del 969 en un document perdut, per citat pel Pare Villanueva en el seu Viaje literario a la Iglesias de Espaa, fou un dels castells que estigu en possessi d'Arnau Mir de Tost. En efecte, el 1055, Ramon IV de Pallars Juss el ced en feu a Arnau Mir de Tost com a dot per casar-se amb la filla Valena. Des de llavors, el seus dominis van crixer de tal manera que aviat s'hi van afegir ms fortaleses com els castells de Gurdia, Estorm, Moror, l'Alzina i Puigcercs.

En morir Arnau Mir, va lliurar les seves possessions a la seva filla Valena, i al seu nt Arnau. A partir d'aqu, les segents generacions continuarien fent crixer el patrimoni heretat. Continu en mans dels comtes de Pallars, fins que, ms endavant, en la seva poca ms esplendorosa, pertangu als Mur, que hi tenien el centre de la seva baronia.

 Arquitectura .

S'assenta directament sobre la roca adaptant-se a la forma del relleu.

El recinte t 31 m de longitud i la muralla, d'1 m de grossor, t una altura que varia entre els 14 i els 18 m. Forma un triangle rectangle una mica irregular a causa de la roca sobre la qual es troba. T els angles arrodonits.

L'extrem nord s el ms estret del castell, i est culminat per una cambra triangular alada damunt de la muralla, que fa una mena de torre, vista de l'exterior. Aquesta part del castell fou restaurada el 1986. A l'altre extrem, el sud, que s el ms ample, hi ha la torre de l'homenatge, rodona, que presenta un tipus d'aparell a la base, datable al segle X, i un altre de carreu petit i regular a la part superior, datable a l'XI.

El castell presenta una sola porta d'entrada, oberta a ponent, per presenta algunes finestres d'una sola esqueixada, fent d'espitllera, a fora alada de la muralla i als pisos superiors de la cambra de l'extrem nord i de la torre rodona.

En les excavacions i reconstrucci del 1986 es va poder esbrinar la disposici interior del castell, que no presentava cap altra edificaci notable, per s restes de parets menors, que devien allotjar diferents tipus de dependncies del castell.

 Bibliografia .
 ADELL I GISBERT, Joan-Albert al.. "Castell de Mur" i "Antic poblat de Mur", a El Pallars. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1993 (Catalunya romnica, XV). ISBN 84-7739-566-7;

 BELLMUNT I FIGUERAS, Joan. Pallars Juss, II. Lleida: Pags Editors, 1997 (Fets, costums i llegendes, 32). ISBN 84-7935-406-2;

 BURON, Vicen. Esglsies i castells romnics del Pirineu catal i Andorra: Guia. Tremp: Garsineu Edicions, 1994 (Biblioteca pirinenca; 10). ISBN 84-88294-28-X;

 PAGS, M. Gurdia de Noguera, a El Pallars, la Ribagora i la Llitera. Barcelona: Fundaci Enciclopdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0;

 ROCAFORT, Cefer. "Provincia de Lleyda", a Geografia general de Catalunya dirigida per Francesch Carreras y Candi. Barcelona: Establiment Editorial de Albert Martn, desprs del 1900.

 Enllaos externs .
 Institut Cartogrfic de Catalunya;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192916" title="Elisabeth Shue" nonfiltered="4884" processed="4875" dbindex="79903">

Elisabeth Judson Shue (nascuda el 6 d'octubre de 1963) s una actriu de cinema nord-americana nominada per l'Acadmia dels scar com a millor actriu el 1995.

Biografia.
Primers anys.
Va nixer a Wilmington, Delaware en el s d una famlia benestant. La seva mare, Anne Harms era banquera executiva i fou vicepresidenta de la divisi privada de la Chemikal Banking Corporation. El seu pare, James Shue, advocat i promotor immobiliari, va ser president de la International Food and Beverage Corporation i actiu republic que particip, sense xit, en la cursa pel Senat dels Estats Units a New Jersey. La famlia de la Shue era de classe alta i instruda. Creix a New Jersey, entre els comtats de Bergen i Essex. Els seus pares es divorciaren quan tenia onze anys. Es gradu a Columbia High School a Maplewood, New Jersey, i assist al Wellesley College i a la Universitat de Harvard, d'on marxaria per iniciar la seva carrera d actriu. Torn a Harvard quinze anys ms tard, per acabar l any 2000, els seus estudis en Cincies Poltiques. Durant aquest temps s'apart del cinema per a dedicar-se tamb als seus dos fills.

Dcada dels 80.
Durant els seus estudis a Colmbia i desprs del divorci dels seus pares, treball actuant en anuncis comercials per fer diners extra, esdevenint una cara coneguda dels anuncis de Burger King, de diamants DeBeers, i de maioneses Hellman. Durant aquella poca destac tamb com a gimnasta.

El 1984, va coprotagonitzar la pellcula The Karate Kid com a novia de Ralph Macchio,  i va tenir el seu paper com a filla adolescent de la famlia d un militar a la sriue Call to Glory. La seva carrera d actriu continu amb Adventures in Babysitting, el seu primer paper com a protagonista, Cocktail, Soapdish, i The Marrying Man.  Tamb aparegu a Back to the Future Part II i Back to the Future Part III com a Jennifer Parker,  substituint  l actriu original Claudia Wells qui declin repetir el seu paper en la segona i tercera part de Back to the Future.

Del 1990 a l actualitat.
Intentant canviar la imatge de noia bonica accept papers ms arriscats com Leaving Las Vegas. En ella, Shue interpreta a Sera, una prostituta que s enamora d un sucida alcohlic (Nicolas Cage). La seva interpretaci li valgu una nominaci als scar. Des d'aquell moment, Shue apareixeria  en pellcules com L'efecte domin  The Trigger Effect, El Sant The Saint, Desmuntant Harry Deconstructing Harry o L'home sense ombra Hollow Man.

Havia d'actuar al costat de Jim Carrey a The Number 23 per l'embars fu que acabs perdent el paper, que interpret Virginia Madsen. El 2006, Shue i els seus dos germans produren la pellcula Gracie, sobre una adolescent interessada en el futbol, en part basada en l experincia prpia de l'Elisabeth. Va ser filmada en part, en llocs on ella havia crescut.

Tamb ha treballat amb el director guardonat per l'acadmia James Cameron per la pellcula She Works Hard for the Money, on interpreta a una poderosa dona de negocis (Melinda Mucci) treballant en un mn per homes durant la dcada de 1980 a la ciutat de Nova York.

Vida Personal.
Coneguda pels seus amics i famlia com "Lisa", la Shue s'ha casat amb Davis Guggenheim, director de sries de televisi com Deadwood i An Inconvenient Truth. Tenen un fill, Miles William (11 de novembre de 1997), i dues filles, Stella Street (19 de mar de 2001) i Agnes Charles (18 de juny de 2006).

El seu germ Andrew Shue s tamb actor. Ha participat en la famosa srie Melrose Place. El seu altre germ, William, va morir el 1988 amb 26 anys en un accident durant unes vacances familiars.

Filmografia.


Referncies.


Enllaos externs.

;
JewReview.net video interview about Gracie;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192917" title="Illa de la Quarantena" nonfiltered="4885" processed="4876" dbindex="79904">

L'illa de la Quarentena s un illot situat a l'interior del Port de Ma amb una extensi de 10.000 m2 i un permetres de 500 metres.

Aquest illot va ser el primer llatzaret de Menorca, ben proper a l antiga Pennsula de Sant Felipet on ms tard es construiria el llatzaret general i, per tant, es convertiria en illa. Aquest primer llatzaret prviament se l anomenava L Illeta degut a la seva diminuta extensi i actualment tamb se la coneix amb el nom d'Illa Plana, per a partir de 1490 se l anomen l Illa de la Quarantena perqu comen a ser destinada a expurgar gneres, incinerar robes de passatgers i tripulants de vaixells infectats, i per dipositar-hi les mercaderies que devien ser orejades abans de ser desembarcades a Ma.

Aquest llatzaret fou construt en poca anglesa, quan aquests feien construccions molt simples i provisionals per protegir les mercaderies i els guardes de sanitat. Aquestes construccions provisionals van ser substitudes en finalitzar l ocupaci anglesa per a una construcci de dos cossos i un sol pis, la qual es conserv fins ben entrat el segle XX, quan fou enderrocat per a construir-hi unes installacions militars.

El Llatzaret de Ma havia d acollir les naus o vaixells amb destinaci a qualsevol costa espanyola, que fossin sospitosos de transportar un perill sanitari i que arribs des de qualsevol punt. Fins i tot, les naus provinents d Amrica i amb dest a la costa del cantbric tamb havien de passar per l Illa de la Quarantena, tot i aix, aquesta era una excepci ja que les naus procedent d Amrica no eren vistes com a una amenaa degut al llarg viatge i, per tant, efectuaven com a molt, quarantenes d observaci curtes que consistien noms en deixar el vaixell en roda abans d entrar al port i desembarcar, sempre que no es produs cap incident sanitari. Tanmateix, cada vegada hi havia unes normatives internacionals sanitries ms rigoroses, fet que produ a l any 1842 la inauguraci d un nou llatzaret general per tal d atendre les necessitats sanitries procedents de l Atlntic. Aquest llatzaret se situ a les illes de San Simn i San Antonio a la ria de Vigo.

Mr. John Armstrong durant la primera de les dominacions angleses de l illa de Menorca (1708-1756) va escriure un llibre titulat La Historia de la Isla de Menorca publicat a Londres els anys 1752 i 1756. En aquest llibre Mr. Armstrong ja fa referncia a l Illa de la Sang i a l Illa de la Quarantena com unes illes amb activitat sanitria al port de Ma durant el segle XVIII.

 Bibliografia .
Vidal Hernndez, Josep M. El llatzaret de Ma, una fortalesa sanitria Institut Menorqu d'Estudis. 2002.
El Lazareto de Mahn. Club Martimo de Mahn, Separatas de la revista de difusin social. Fundaci Rubi i Tudur, Andrmaco. Editorial Menorca S.A. Novembre 1995.
El Lazareto de Mahn. F. Moll Coll.
El Lazareto de Mahn en 1917. Continuacin de la reforma sanitria en Espanya. Imp y encuadernacin de Valentn Tordesillas. Madrid 1917.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192918" title="Mitrofan" nonfiltered="4886" processed="4877" dbindex="79905">
Mitrofan fou l's que tericament  va matar Joan Carles I, rei d'Espanya, durant una cacera illegal el 2006 al poblat de Novlenskoye,  Rssia, mentre visitava la regi.
Cobertura de la informaci. 

Diversos mass media espanyols , europeus    i americans 
van fer-se eco de la notcia desprs de les denncies que va posar Sergei Starostin, vice-director del Departament de Conservaci del Medi del Parc Natural de Vologda, dirigida a Vyacheslav Pozgalevdado, governador de la zona. A la carta, Sergei afirmava que l's estava begut perqu li havien donat un combinat de vodka i mel.  L's era domstic i havia estat domesticat per entretenir als visitants d'un parc ballant. Va ser portat cap al lloc de la cacera en una gbia i deixat anar amb l'nic objectiu de ser matat pel rei.

L'assumpte Mitrofan tamb va tenir una amplia repercussi a la xarxa, en clau de crtica i d'humor. En algun d'aquests casos, un fotomuntatge satric del suplement Caduca Hoy del diari basc Deia va ser blanc d'una denncia per part de la Audiencia Nacional. Tamb va ser personatge de l'any per un blocaire catal, i fins i tot a la premsa escrita van sortir notcies com "Investigan en Rusia si el Rey Juan Carlos caz en agosto pasado un oso amaestrado y borracho" .

Posteriorment la Casa Reial espanyola i el propi governador (Vyacheslav Pozgalevdado)   van negar tota la histria.

Tot i aix encara s'esmentaria aquest afer com un signe, entre d'altres d'una possible baixada de popularitat del rei Juan Carles I entre els ciutadans espanyols.

Referncies.


Enllaos externs.
Histria del Mitrofan a la BBC NEWS ;
Histria del Mitrofan a Kommersant, diari rus en angls ;
Ms informaci;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192920" title="Classificaci per a l'Eurocopa 2008" nonfiltered="4887" processed="4878" dbindex="79906">
En la classificaci per a l'Eurocopa 2008, 50 seleccions nacionals pertanyents a la UEFA van pendre part per a buscar els 14 llocs disponibles per a la fase final, que es jugar a ustria i Sussa. Els seleccionats d'ustria i Sussa ja estan classificats per dret d'organitzadors.

Sorteig.
Els 50 equips es van distribuir d'acord als coeficients establerts per la UEFA respecte als seus resultats en la classificaci per a l'Eurocopa 2004 i en la classificaci de la UEFA per a la Copa Mundial de Futbol del 2006. Noms es van comptar els partits de grup i no els partits de repesca posteriors. A ms, es van pendre les segents consideracions:
Grcia va ser nominada automticament com a cap de srie per ser la defensora del ttol.
Portugal no va participar en la classificatria per la Euro 2004, per ser el pas organitzador.
Alemanya no va participar en la classificatria per la Copa Mundial del 2006, per ser el pas organitzador, pel que van ser considerades les dades de la classificaci de la UEFA per la Copa Mundial de Futbol del 2002.
Kazakhstan va participar per primera vegada en un torneig europeu en la classificatria per la Copa Mundial del 2006. Els seus antecedents previs a la Copa Asitica del 2004 no van ser considerats.

El sorteig es va realitzar el 27 de gener del 2006 a Montreux, Sussa. S'ha de destacar que en el sorteig hi va participar la selecci de Srbia i Montenegro, el qual mesos desprs desapareixia, formant les seleccions de Srbia i Montenegro per separat. El combinat serbi, considerat successor de l'anterior equip unificat, participar en en el seu lloc; en canvi, Montenegro, el qual encara no s membre de la UEFA, no participar en aquest procs classificatori. 

Grcia, el campi vigent, va ser amonestat per la FIFA per interferncia del govern en la Federaci Hellnica de Futbol pel que estava suspesa per a la participaci en tornejos internacionals. Ms tard, el cstig va ser revocat quan el parlament grec va resoldre la situaci.

Desempats.
Es classifiquen per la fase final els dos primers equips de cada grup, establerts d'acord al nombre de punts obtinguts (3 per victria, 1 per empat). En cas d'empat en puntuaci, els equips es classificaran segons els segents parmetres:
Major nombre de punts obtinguts en els partits entre els equips empatats en puntuaci.
Diferncia de gols en els partits entre els equips empatats en puntuaci.
Major nombre de gols a favor en els partits entre els equips empatats en puntuaci.
Major nombre de gols a favor en els partits de visita entre els equips empatats en puntuaci.
En cas de mantindre's l'empat, s'apliquen els criteris anteriors, per respecte a tots els partits del grup.
Millor conducta en tots els partits del grup.
Sorteig.

Resultats.
Grup A.





Grup B.





Grup C.





Grup D.





Grup E.





Grup F.





Grup G.





Referncies.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192922" title="Parc Nacional Los Glaciares" nonfiltered="4888" processed="4879" dbindex="79907">


El Parc nacional Los Glaciares, de 445 900 ha, se situa al sud-oest de la Patagnia argentina, a la frontera xilena. Aquest parc engloba dos grans llacs d'origen glacial i alguns llacs ms petits, aix com algunes muntanyes mtiques com sn el Fitz Roy (o Chaltn), de 3405 m, i el Cerro Torre, de 3102 m. El 1981 va ser declarat per la UNESCO Patrimoni de la humanitat.

El nom del parc prov de les nombroses glaceres que desemboquen als llacs. Els ms coneguts sn : la Glacera Perito Moreno, d'un incalculable valor escnic, i fcilment accessible en vehicle des d'El Calafate; La glacera Upsala, el ms llarg i vast de tots (900 km), la glacera Spegazzini, accessible de nicament via lacustre, i les glaceres Mayo, Onelli i Agassiz, desguassant totes al llac Argentino. L'altre gran llac, el Viedma, rep la Glacera Viedma, provenint, com totes les altres grans glaceres, del Camp de Gel Patagnic Sud , d'aproximadament 10 000 km, que en fan el ms gran casquet glacial continental del globus.

El clima s del tipus ocenic fresc, els vents del Pacfic son freqents. Aquest clima humit, nevs en altitud, explica el fet de qu les glaceres Perito Moreno i Spegazzini no estiguin, contrriament a la glacera Upsala, en retrocs, sin en lleugera progressi, la famosa barrera de gel del Perito Moreno ho demostra d'una forma espectacular.


La flora del parc est dominada pels diferents estatges climtics, les parts ms baixes estan recobertes pel bosc patagnic, principalment constitut de nothofagus, un gnere de faigs, representats amb el lenga i el nyir. Cal destacar tamb una espcie de cirerer bord, el nothofagus dombeyi o coihue. Les zones ms elevades, a partir de 1100 m, estan cobertes per l'estepa d'altitud, o tundra, que deixen lloc als gels i la roca nua per damunt dels 1 500 m.

L'huemul, crvid d'Argentina, el guanaco, el gat salvatge, la guineu grisa i el puma sn els ms grans mamfers del parc. Els ocells com el cndor, el nyand de Darwin, l'nec dels torrents i el cauqun hi sn habituals.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192925" title="Museu de Curiositats Marineres Roig Toqus" nonfiltered="4889" processed="4880" dbindex="79908">
El Museu de Curiositats Marineres Roig Toqus est ubicat a la ciutat costera de Vilanova i la Geltr, a la comarca del Garraf.

Breu histria.
El museu va ser creat fa ms de 50 anys per Francisco Roig Toqus (1921-2008). En un principi es tractava d'una collecci personal de peces relacionades amb el mar; amb el pas del temps, per, la collecci va anar augmentant i es va decidir obrir-la al pblic. Actualment, el museu rep una mitjana de 50.000 visitants anuals, i sn nombrosos els mitjans de comunicaci de tot el mn que han parlat sobre aquest lloc.

L'interior.
S'hi poden trobar peces emblemtiques de vaixells de guerra i civils que sn cares de veure als museus, ja que sn molt preuades pels seus capitans, els quals difcilment deixen escapar aquest tipus de bot un cop es desballesten els seus vaixells. Per exemple, hi podem trobar un mascar de proa del segle XIX, la campana del destructor Snchez Barciztegui de 1926, una recopilaci de ms de 100 mtopes de vaixells que han passat pels diferents ports de Catalunya, vrtebres de balena, dofins dissecats, ncores amb ms de 250 anys d'antiguitat, etc.

La carpa Juanita.
Un estiu que el Francisco Roig va anar a la bassa que el seu pare utilitzava per a regar, en tocar l'aigua va veure que hi havia una carpa que intentava abeurar les gotes que li lliscaven de les mans. Desprs de molts mesos d'esfor, va aconseguir que aquest fet es converts habitual per a la carpa. Des d'aquell moment, la Juanita, com la va anomenar al peix, treu el cap cada cop que el Francisco li apropa el porr i en beu unes gotes, convertint-se aix en una curiositat ms del museu.

El Fundador.
Francisco Roig Toqus, el fundador i propietari del Museu de Curiositats Marineres de Vilanova i la Geltr, va morir el dia 20 d'abril del 2008 a causa d'un infart cerebral. Roig Toqus va nixer a Vilanova i la Geltr (Garraf) el dia de Sant Josep del 1921 a la Geltr, per ja de ben jove es va deplaar a viure al barri de mar, on des de feia dcades tenia el Museu de Curiositats Marineres que s'havia convertit en una de les referncies destacades de la ciutat, amb una projecci internacional d'aquesta. 
El 1954 Roig Toqus va portar al seu museu una carpa i la va entrenar perqu begus amb porr i mengs una mica amb una cullera traient el cap de l'aigua. La imatge es va convertir en un referent meditic de l'poca i va convertir el seu museu en referncia turstica a tot l'Estat.
El 1997 l'Ajuntament li va agrair la seva dedicaci per mantenir viu el museu amb la medalla de la ciutat i el seu nebot, l'escriptor Mrius Serra, va escriure un llibre sobre la seva vida.

Enllaos externs.
 Web oficial del museu;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192927" title="Ramona" nonfiltered="4890" processed="4881" dbindex="79909">
La Ramona fou una carpa coneguda per ser la ms gran coneguda del mn. S'exhibia a una petita piscina de Banyoles junt amb altres carpes.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192930" title="Castell de Gurdia" nonfiltered="4891" processed="4882" dbindex="79910">

El castell de Gurdia fou una fortificaci dalt d'un serrat per sobre de la vila de Gurdia de Tremp, al municipi de Castell de Mur (Pallars Juss). s l'origen de la vila i de l'antic terme municipal del mateix nom.

Al seu voltant s'estenia el poblat primitiu de la Gurdia de Tremp, del qual noms en queden restes. Se'n conserva, per, l'antiga esglsia parroquial de Sant Feliu de Gurdia.

Histria.
El primer document remet a 958: el comte Ramon III de Pallars cedeix en feu el castell de la Gurdia a Berenguer, tot i retenir-ne un ter dels drets. Ara b, es pot tractar d'una cessi prvia a la conquesta del castell, ja que tot fa pensar que no fou conquerit als alarbs fins els primers anys del segle XI, que s quan es produ el gran aven del comte d'Urgell per les conques Dell i De.

Torna a estar documentat l'any 1012 en una donaci a Santa Maria de Gerri, moment en qu ja pertanyia als comtes de Pallars Juss. El 1051 el castell i la vila de la Gurdia foren permutades pels seus senyors, Mir i la seva muller Gueraua, per Susterris, que era del comte Ramon. Aquest el ced a Arnau Mir de Tost, qui en el seu testament del 1072 el ced a la seva filla Valena, muller del comte de Pallars Juss, i al seu nt, futur comte. Arnau Mir de Tost apareix constantment en tots els documents d'aquesta zona i poca, com a capdavanter de l'aven cristi fins als Montsec. A la seva mort, els castells i territoris que controlava aquest cavaller passaren a mans dels comtes de Pallars grcies a la cessi testamentria que fu a la seva fila. En efecte, la filla d'Arnau Mir de Tost era casada amb el comte pallars i, per tant, el seu nt esdevindria comte de Pallars Juss. El comte d'Urgell ratific aquests traspassos de comtat, tot i que a canvi del domini temporal precisament sobre el castell de Gurdia.

Al final del segle XI n'era castl Bernat Transver. Ja al segle XIII, el trobem en mans de Bernat de Mur, arcedi de Tremp, que el ced al seu nebot Arts. Ara b, pel seu valor estratgic, fou aviat reclamat pel rei Joan I el 1270. Tot i el domini reial, romangu lligat a la Pabordia de Mur, que aconsegu el reconeixement reial per a tenir-hi batlle.

Durant els segles XIII i XIV fou un feu reial en mans dels Mur (Berenguer Arts de Mur, Sim de Mur, Dalmau de Mur, etc. en foren senyors). El 1381 es produ un important canvi de senyoriu: fou venut a Berenguer d'Abella, home de confiana de la cort barcelonina, bar d'Abella. Aquesta venda oblig el rei a compensar amb altres castells els de Mur, que ampliaren les seves possessions pel costat de ponent.

Va mantenir la condici reial fins al segle XIX.

 Arquitectura .
Noms en resta la torre i fragments de la muralla. La torre, de planta triangular arrodonida a l'extrem, fa uns 8 m d'alada i s'obre a peu pla una porta d'uns 150 cm i, al primer pis, una finestra. Al capdamunt s'endevinen les restes de merlets. De la muralla se'n conserven 24 m de llarg per 3 d'alada del mur meridional. Cinc espitlleres es conserven en els 13 m. ms ben conservats, els ms propers a la torre.

Els carreus sn de mida mitjana, no gaire treballats, per ben disposats en filades. La major part sembla ser obra de darreries del sgle XI o principis del XII, tot i que la situaci i forma de la torre ens remeten ms aviat cap a construccions de l'entorn de l'any 1000.

 Bibliografia .
 BELLMUNT I FIGUERAS, Joan. Pallars Juss, II. Lleida: Pags Editors, 1997 (Fets, costums i llegendes, 32). ISBN 84-7935-406-2;

 BENITO I MARQUS, Pere, BOLS I MASCLANS, Jordi, i FIT I LLEVOT, Francesc. "Castell de Gurdia", a El Pallars. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1993 (Catalunya romnica, XV). ISBN 84-7739-566-7;

 BURON, Vicen. Esglsies i castells romnics del Pirineu catal i Andorra: Guia. Tremp: Garsineu Edicions, 1994 (Biblioteca pirinenca; 10). ISBN 84-88294-28-X.

 Enllaos externs .
 Institut Cartogrfic de Catalunya;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192934" title="Antiemtic" nonfiltered="4892" processed="4883" dbindex="79911">
Antiemtic o antivomitiu s aquella substncia que evita o suprimeix el vmit. Exemples de medicaments antiemtics sn la domperidona i la metoclopramida. Quant a plantes medicinals amb efecte antiemtic cal destacar el cnnabis, el clavell d'espcia i la llimona.

S'utilitzen per a tractar el mareig i els efectes secundaris dels analgsics opioides, anestsics generals i quimioterpia dirigida contra el cncer. 




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192940" title="Antiespasmdic" nonfiltered="4893" processed="4884" dbindex="79912">
Antiespasmdic s aquell frmac que aboleix els espasmes. Com a antiespasmdics naturals cal destacar la papaverina, l'atropina, la hiosciamina i els seus derivats.

 Plantes amb efecte antiespasmdic .
Hi ha fora varietat de plantes amb aquest efecte:

 El barball;
 La farigola;
 el gelsemi;
 el ginkgo;
 el llorer;
 la mariallusa;
 la passionera;
 la regalssia;
 el salze blanc;
 la tillandsia aeranthos;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192943" title="Llista d'ocells de Catalunya" nonfiltered="4894" processed="4885" dbindex="79913">


Llista d'ocells de Catalunya d'acord amb la llista patr del Comit Avifaunstic de Catalunya. Inclou les espcies observades com a mnim un cop en estat aparentment natural desprs de l'any 1800, i les espcies introdudes que han establert poblacions reproductores que es mantenen per si soles.

S'indiquen les subespcies observades per cada espcie. Les espcies de les que no s'indica la subespcie sn monotpiques (o sigui, no tenen subespcies descrites).

Els ocells s'ordenen per ordre i famlia.

 Anseriformes . 
Anatidae.
Cigne mut (Cygnus olor);
Cigne petit (Cygnus columbianus bewickii);
Cigne cantaire (Cygnus cygnus);
Oca pradenca (Anser fabalis fabalis);
Oca riallera grossa (Anser albifrons albifrons);
Oca vulgar (Anser anser anser);
Oca del Canad  (Branta canadensis ssp.);
Oca de galta blanca (Branta leucopsis);
Oca de collar (Branta bernicla bernicla);
nec canyella (Tadorna ferruginea);
nec blanc (Tadorna tadorna);
nec mandar  (Aix galericulata);
nec xiulador (Anas penelope);
nec griset (Anas strepera strepera);
Xarxet com (Anas crecca crecca);
Xarxet americ (Anas carolinensis);
nec collverd (Anas platyrhynchos platyrhynchos);
nec cuallarg (Anas acuta acuta);
Xarrasclet (Anas querquedula);
Xarxet alablau (Anas discors);
nec cullerot (Anas clypeata);
Xarxet marbrenc (Marmaronetta angustirostris);
Xibec (Netta rufina);
Morell cap-roig (Aythya ferina);
Morell de collar (Aythya collaris);
Morell xocolater (Aythya nyroca);
Morell de plomall (Aythya fuligula);
ider (Somateria mollissima mollissima);
nec glacial (Clangula hyemalis);
nec negre (Melanitta nigra nigra);
nec fosc (Melanitta fusca fusca);
Morell d ulls grocs (Bucephala clangula clangula);
Bec de serra petit (Mergus albellus);
Bec de serra mitj (Mergus serrator);
Bec de serra gros (Mergus merganser merganser);
nec de Jamaica  (Oxyura jamaicensis jamaicensis);
nec capblanc (Oxyura leucocephala);
Galliformes.
Tetraonidae.
Perdiu blanca (Lagopus muta pyrenaica);
Gall fer (Tetrao urogallus aquitanicus);
Phasianidae.
Perdiu roja (Alectoris rufa ssp.);
Perdiu xerra (Perdix perdix hispaniensis);
Guatlla (Coturnix coturnix coturnix);
Fais  (Phasianus colchicus ssp.);
Gaviformes.
Gaviidae.
Calbria petita (Gavia stellata);
Calbria agulla (Gavia arctica arctica);
Calbria grossa (Gavia immer);
Podicipediformes.
Podicipedidae.
Cabusset (Tachybaptus ruficollis ruficollis);
Cabuss emplomallat (Podiceps cristatus cristatus);
Cabuss gris (Podiceps grisegena grisegena);
Cabuss orellut (Podiceps auritus);
Cabuss collnegre (Podiceps nigricollis nigricollis);
Procellariiformes.
Procellariidae.
Baldriga cendrosa (Calonectris diomedea diomedea);
Baldriga capnegra (Puffinus gravis);
Baldriga grisa (Puffinus griseus);
Baldriga balear (Puffinus mauretanicus);
Baldriga mediterrnia (Puffinus yelkouan);
Hydrobatidae.
Ocell de tempesta (Hydrobates pelagicus);
Pelecaniformes.
Sulidae.
Mascarell (Morus bassanus);
Phalacrocoracidae.
Corb mar gros (Phalacrocorax carbo sinensis);
Corb mar emplomallat (Phalacrocorax aristotelis desmarestii);
Corb mar pigmeu (Phalacrocorax pygmeus);
Pelecanidae.
Pelic vulgar (Pelecanus onocrotalus);
Ciconiiformes.

Ardeidae.
Bit com (Botaurus stellaris stellaris);
Bit americ (Botaurus lentiginosus);
Martinet menut (Ixobrychus minutus minutus);
Martinet de nit (Nycticorax nycticorax nycticorax);
Martinet ros (Ardeola ralloides);
Esplugabous (Bubulcus ibis ibis);
Martinet dels esculls (Egretta gularis gularis);
Martinet blanc (Egretta garzetta garzetta);
Agr blanc (Casmerodius albus albus);
Bernat pescaire (Ardea cinerea cinerea);
Agr roig (Ardea purpurea purpurea);
Ciconiidae.
Cigonya negra (Ciconia nigra);
Cigonya blanca (Ciconia ciconia ciconia);
Threskiornithidae.
Cap reial (Plegadis falcinellus falcinellus);
Becplaner (Platalea leucorodia leucorodia);

Phoenicopteriformes.
Phoenicopteridae.
Flamenc (Phoenicopterus roseus);
Falconiformes.
Accipitridae.
Aligot vesper (Pernis apivorus);
Esparver d espatlles negres (Elanus caeruleus caeruleus);
Mil negre (Milvus migrans migrans);
Mil reial (Milvus milvus milvus);
Trencals (Gypaetus barbatus aureus);
Aufrany (Neophron percnopterus percnopterus);
Voltor com (Gyps fulvus fulvus);
guila marcenca (Circaetus gallicus);
Arpella vulgar (Circus aeruginosus aeruginosus);
Arpella pllida (Circus cyaneus cyaneus);
Arpella pllida russa (Circus macrourus);
Esparver cendrs (Circus pygargus);
Astor (Accipiter gentilis gentilis);
Esparver vulgar (Accipiter nisus nisus);
Aligot com (Buteo buteo buteo);
Aligot rogenc (Buteo rufinus ssp.);
Aligot calat (Buteo lagopus lagopus);
guila cridanera (Aquila clanga);
guila imperial oriental (Aquila heliaca);
guila daurada (Aquila chrysaetos chrysaetos);
guila daurada (Aquila chrysaetos homeyeri);
guila calada (Hieraaetus pennatus);
guila cuabarrada (Hieraaetus fasciatus fasciatus);
Pandionidae.
guila pescadora (Pandion haliaetus haliaetus);
Falconidae.
Xoriguer petit (Falco naumanni);
Xoriguer com (Falco tinnunculus tinnunculus);
Falc cama-roig (Falco vespertinus);
Esmerla (Falco columbarius aesalon);
Falc mostatxut (Falco subbuteo subbuteo);
Falc de la reina (Falco eleonorae);
Falc llaner (Falco biarmicus erlangeri);
Falc pelegr (Falco peregrinus peregrinus);
Falc pelegr (Falco peregrinus calidus);
Falc pelegr (Falco peregrinus brookei);
Gruiformes.
Rallidae.
Rascl (Rallus aquaticus aquaticus);
Polla pintada (Porzana porzana);
Rasclet (Porzana parva);
Rasclet (Porzana pusilla intermedia);
Guatlla maresa (Crex crex);
Polla d aigua (Gallinula chloropus chloropus);
Polla blava (Porphyrio porphyrio porphyrio);
Fotja vulgar (Fulica atra atra);
Fotja banyuda (Fulica cristata);
Gruidae.
Grua (Grus grus grus);
Otididae.
Sis (Tetrax tetrax);
Charadriiformes.

Haematopodidae.
Garsa de mar (Haematopus ostralegus ostralegus);
Recurvirostridae.
Cames llargues (Himantopus himantopus himantopus);
Bec d alena (Recurvirostra avosetta);
Burhinidae.
Torlit (Burhinus oedicnemus oedicnemus);
Glareolidae.
Perdiu de mar (Glareola pratincola pratincola);
Charadriidae.
Corriol petit (Charadrius dubius curonicus);
Corriol gros (Charadrius hiaticula hiaticula);
Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus alexandrinus);
Corriol de Leschenault (Charadrius leschenaultii columbinus);
Corriol pit-roig (Charadrius morinellus);
Daurada petita americana (Pluvialis dominica);
Daurada petita del Pacfic (Pluvialis fulva);
Daurada grossa (Pluvialis apricaria);
Pigre gris (Pluvialis squatarola);
Fredeluga gregria (Vanellus gregarius);
Fredeluga (Vanellus vanellus);
Territ de Bering (Calidris tenuirostris);
Territ gros (Calidris canutus canutus);
Territ de tres dits (Calidris alba);
Territ semipalmat (Calidris pusilla);
Territ menut (Calidris minuta);
Territ de Temminck (Calidris temminckii);
Territ menut canadenc (Calidris minutilla);
Territ cuablanc (Calidris fuscicollis);
Territ pectoral (Calidris melanotos);
Territ becllarg (Calidris ferruginea);
Territ fosc (Calidris maritima);
Territ variant (Calidris alpina schinzii);
Territ variant (Calidris alpina alpina);
Territ becadell (Limicola falcinellus falcinellus);
Territ rogenc (Tryngites subruficollis);
Batallaire (Philomachus pugnax);
Becadell sord (Lymnocryptes minimus);
Becadell com (Gallinago gallinago gallinago);
Becadell gros (Gallinago media);
Tetolet becllarg (Limnodromus scolopaceus);
Becada (Scolopax rusticola);
Ttol cuanegre (Limosa limosa limosa);
Ttol cuabarrat (Limosa lapponica lapponica);
Plit cantaire (Numenius phaeopus phaeopus);
Becut (Numenius arquata arquata);
Gamba roja pintada (Tringa erythropus);
Gamba roja vulgar (Tringa totanus totanus);
Siseta (Tringa stagnatilis);
Gamba verda (Tringa nebularia);
Gamba groga petita (Tringa flavipes);
Xivita (Tringa ochropus);
Valona (Tringa glareola);
Siseta cendrosa (Xenus cinereus);
Xivitona vulgar (Actitis hypoleucos);
Xivitona maculada (Actitis macularius);
Remena-rocs (Arenaria interpres interpres);
Escuraflascons de Wilson (Phalaropus tricolor);
Escuraflascons becf (Phalaropus lobatus);

Stercorariidae.
Parsit cuaample (Stercorarius pomarinus);
Parsit cuapunxegut (Stercorarius parasiticus);
Parsit cuallarg (Stercorarius longicaudus longicaudus);
Parsit gros (Stercorarius skua skua);
Laridae.

Gavina capnegra (Larus melanocephalus);
Gavina capnegra americana (Larus atricilla ssp.);
Gavina de Franklin (Larus pipixcan);
Gavina menuda (Larus minutus);
Gavineta cuaforcada (Larus sabini);
Gavina vulgar (Larus ridibundus);
Gavina capblanca (Larus genei);
Gavina corsa (Larus audouinii);
Gavina de Delaware (Larus delawarensis);
Gavina cendrosa (Larus canus canus);
Gavi fosc (Larus fuscus graellsii);
Gavi fosc (Larus fuscus intermedius);
Gavi argentat de potes roses (Larus argentatus argentatus);
Gavi argentat (Larus michahellis michahellis);
Gavinot (Larus marinus);
Gavineta de tres dits (Rissa tridactyla tridactyla);

Sternidae.
Curroc (Sterna nilotica nilotica);
Xatrac gros (Sterna caspia);
Xatrac reial (Sterna maxima maxima);
Xatrac bengal (Sterna bengalensis torresii);
Xatrac becllarg (Sterna sandvicensis sandvicensis);
Xatrac elegant (Sterna elegans);
Xatrac rosat (Sterna dougallii ssp.);
Xatrac com (Sterna hirundo hirundo);
Xatrac fosc (Sterna fuscata ssp.);
Xatrac menut (Sterna albifrons albifrons);
Fumarell carablanc (Chlidonias hybrida hybrida);
Fumarell negre (Chlidonias niger niger);
Fumarell alablanc (Chlidonias leucopterus);
Alcidae.
Somorgollaire (Uria aalge albionis);
Gavot (Alca torda islandica);
Gavot (Alle alle ssp.);
Fraret (Fratercula arctica grabae);

Pteroclidiformes.
Pteroclidae.
Xurra (Pterocles orientalis orientalis);
Ganga (Pterocles alchata alchata);
Columbiformes.

Columbidae.
Colom roquer (Columba livia livia);
Xixella (Columba oenas oenas);
Tud (Columba palumbus palumbus);
Trtora turca (Streptopelia decaocto decaocto);
Trtora (Streptopelia turtur turtur);
Trtora rogenca (Streptopelia orientalis ssp.);

Psittaciformes.


Psittacidae.
Cotorra de Kramer  (Psittacula krameri ssp.);
Cotorreta de pit gris  (Myiopsitta monachus monachus);

Cuculiformes.
Cuculidae.
Cucut reial (Clamator glandarius glandarius);
Cucut (Cuculus canorus bangsi);
Cucut (Cuculus canorus canorus);
Strigiformes.
Tytonidae.
liba (Tyto alba alba);
liba (Tyto alba guttata);
Strigidae.
Xot (Otus scops scops);
Xot (Otus scops mallorcae);
Duc (Bubo bubo hispanus);
Mussol com (Athene noctua vidalii);
Gamars (Strix aluco sylvatica);
Mussol banyut (Asio otus otus);
Mussol emigrant (Asio flammeus flammeus);
Mussol pirinenc (Aegolius funereus funereus);
Caprimulgiformes.
Caprimulgidae.
Enganyapastors (Caprimulgus europaeus europaeus);
Enganyapastors (Caprimulgus europaeus meridionalis);
Siboc (Caprimulgus ruficollis ruficollis);
Apodiformes.

Apodidae.
Ballester (Apus melba melba);
Falciot negre (Apus apus apus);
Falciot pllid (Apus pallidus brehmorum);
Falciot culblanc com (Apus affinis ssp.);

Coraciiformes.
Alcedinidae.
Blauet (Alcedo atthis atthis);
Blauet (Alcedo atthis ispida);
Meropidae.
Abellerol gola-roig (Merops persicus ssp.);
Abellerol (Merops apiaster);
Coraciidae.
Gaig blau (Coracias garrulus garrulus);
Upupidae.
Puput (Upupa epops epops);
Piciformes.
Picidae.
Colltort (Jynx torquilla torquilla);
Picot verd (Picus viridis sharpei);
Picot negre (Dryocopus martius martius);
Picot garser gros (Dendrocopos major hispanus);
Picot garser mitj (Dendrocopos medius medius);
Picot garser petit (Dendrocopos minor buturlini);
Passeriformes.
Alaudidae.
Alosa becuda (Chersophilus duponti duponti);
Calndria (Melanocorypha calandra calandra);
Terrerola vulgar (Calandrella brachydactyla brachydactyla);
Terrerola rogenca (Calandrella rufescens apetzii);
Cogullada vulgar (Galerida cristata pallida);
Cogullada fosca (Galerida theklae theklae);
Cotoliu (Lullula arborea arborea);
Alosa vulgar (Alauda arvensis arvensis);
Alosa vulgar (Alauda arvensis cantarella);
Hirundinidae.
Oreneta de ribera (Riparia riparia riparia);
Roquerol (Ptyonoprogne rupestris);
Oreneta vulgar (Hirundo rustica rustica);
Oreneta cua-rogenca (Hirundo daurica rufula);
Oreneta cuablanca (Delichon urbicum urbicum);
Motacillidae.
Piula grossa (Anthus richardi);
Trobat (Anthus campestris);
Piula dels arbres (Anthus trivialis trivialis);
Titella (Anthus pratensis);
Piula gola-roja (Anthus cervinus);
Grasset de muntanya (Anthus spinoletta spinoletta);
Grasset de costa (Anthus petrosus ssp.);
Cuereta groga anglesa (Motacilla flava flavissima);
Cuereta groga alemanya (Motacilla flava flava);
Cuereta groga italiana (Motacilla flava cinereocapilla);
Cuereta groga ibrica (Motacilla flava iberiae);
Cuereta groga balcnica (Motacilla flava feldegg);
Cuereta groga escandinava (Motacilla flava thunbergi);
Cuereta citrina (Motacilla citreola citreola);
Cuereta torrentera (Motacilla cinerea cinerea);
Cuereta blanca vulgar (Motacilla alba alba);
Cuereta blanca endolada (Motacilla alba yarrellii);

Bombycillidae.
Ocell seds (Bombycilla garrulus ssp.);
Cinclidae.
Merla d aigua (Cinclus cinclus cinclus);
Merla d aigua (Cinclus cinclus aquaticus);
Troglodytidae.
Caragolet (Troglodytes troglodytes troglodytes);
Prunellidae.
Pardal de bardissa (Prunella modularis modularis);
Pardal de bardissa (Prunella modularis mabbotti);
Cercavores (Prunella collaris collaris);
Turdidae.
Pit-roig (Erithacus rubecula rubecula);
Rossinyol (Luscinia megarhynchos megarhynchos);
Cotxa blava (Luscinia svecica cyanecula);
Rossinyol blau siberi (Luscinia cyane ssp.);
Cotxa cuablava (Tarsiger cyanurus ssp.);
Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros gibraltariensis);
Cotxa cua-roja (Phoenicurus phoenicurus phoenicurus);
Cotxa diademada (Phoenicurus moussieri);
Bitxac rogenc (Saxicola rubetra);
Bitxac com (Saxicola torquatus rubicola);
Bitxac com (Saxicola torquatus hibernans);
Bitxac com siberi (Saxicola torquatus maurus/stejnegeri);
Clit gris (Oenanthe oenanthe oenanthe);
Clit gris (Oenanthe oenanthe libanotica);
Clit ros (Oenanthe hispanica hispanica);
Clit del desert (Oenanthe deserti ssp.);
Clit negre (Oenanthe leucura leucura);
Merla roquera (Monticola saxatilis);
Merla blava (Monticola solitarius solitarius);
Merla de pit blanc (Turdus torquatus torquatus);
Merla de pit blanc (Turdus torquatus alpestris);
Merla (Turdus merula merula);
Tord golanegre (Turdus ruficollis atrogularis);
Griva cerdana (Turdus pilaris);
Tord com (Turdus philomelos philomelos);
Tord ala-roig (Turdus iliacus iliacus);
Griva (Turdus viscivorus viscivorus);
Sylviidae.
Rossinyol bord (Cettia cetti cetti);
Trist (Cisticola juncidis cisticola);
Boscaler pintat gros (Locustella naevia naevia);
Boscaler com (Locustella luscinioides luscinioides);
Boscarla mostatxuda (Acrocephalus melanopogon melanopogon);
Boscarla d aigua (Acrocephalus paludicola);
Boscarla dels joncs (Acrocephalus schoenobaenus);
Boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus scirpaceus);
Boscarla menjamosquits (Acrocephalus palustris);
Boscarla dels arrossars (Acrocephalus agricola ssp.);
Balquer (Acrocephalus arundinaceus arundinaceus);
Bosqueta pllida occidental (Hippolais opaca);
Bosqueta icterina (Hippolais icterina);
Bosqueta vulgar (Hippolais polyglotta);
Tallarol de casquet (Sylvia atricapilla atricapilla);
Tallarol de casquet (Sylvia atricapilla heineken);
Tallarol gros (Sylvia borin borin);
Tallarol xerraire (Sylvia curruca curruca);
Tallarol emmascarat (Sylvia hortensis);
Tallareta vulgar (Sylvia communis communis);
Tallarol trencamates (Sylvia conspicillata conspicillata);
Tallareta cuallarga (Sylvia undata undata);
Tallareta sarda (Sylvia sarda);
Tallarol de garriga (Sylvia cantillans cantillans);
Tallarol de garriga (Sylvia cantillans moltonii);
Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala melanocephala);
Mosquiter verds (Phylloscopus trochiloides ssp.);
Mosquiter reiet (Phylloscopus proregulus);
Mosquiter de doble ratlla (Phylloscopus inornatus);
Mosquiter fosc (Phylloscopus fuscatus ssp.);
Mosquiter pllid (Phylloscopus bonelli);
Mosquiter xiulaire (Phylloscopus sibilatrix);
Mosquiter ibric (Phylloscopus ibericus);
Mosquiter com (Phylloscopus collybita collybita);
Mosquiter com (Phylloscopus collybita abietinus);
Mosquiter com siberi (Phylloscopus collybita tristis);
Mosquiter de passa (Phylloscopus trochilus trochilus);
Mosquiter de passa (Phylloscopus trochilus acredula);
Reiet (Regulus regulus regulus);
Bruel (Regulus ignicapilla ignicapilla);
Muscicapidae.
Papamosques gris (Muscicapa striata striata);
Papamosques gris balear (Muscicapa striata balearica);
Papamosques menut (Ficedula parva);
Papamosques de collar (Ficedula albicollis);
Mastegatatxes (Ficedula hypoleuca hypoleuca);
Mastegatatxes (Ficedula hypoleuca iberiae);
Timaliidae.
Mallerenga de bigotis (Panurus biarmicus biarmicus);
Rossinyol del Jap  (Leiothrix lutea ssp.);
Aegithalidae.
Mallerenga cuallarga (Aegithalos caudatus taiti);
Paridae.

Mallerenga d'aigua (Parus palustris palustris);
Mallerenga emplomallada (Parus cristatus mitratus);
Mallerenga petita (Parus ater abietum);
Mallerenga blava (Parus caeruleus caeruleus);
Mallerenga carbonera (Parus major major);

Sittidae.
Pica-soques blau (Sitta europaea caesia);
Pica-soques blau (Sitta europaea hispaniensis);
Tichodromadidae.
Pela-roques (Tichodroma muraria muraria);
Certhiidae.
Raspinell pirinenc (Certhia familiaris macrodactyla);
Raspinell com (Certhia brachydactyla brachydactyla);
Remizidae.
Teixidor (Remiz pendulinus pendulinus);
Oriolidae.
Oriol (Oriolus oriolus oriolus);
Laniidae.
Escorxador (Lanius collurio collurio);
Trenca (Lanius minor);
Botx meridional (Lanius meridionalis meridionalis);
Capsigrany (Lanius senator rutilans);
Capsigrany balear (Lanius senator badius);
Capsigrany (Lanius senator senator);
Corvidae.
Gaig (Garrulus glandarius glandarius);
Gaig (Garrulus glandarius fasciatus);
Garsa (Pica pica melanotos);
Trencanous (Nucifraga caryocatactes ssp.);
Gralla de bec groc (Pyrrhocorax graculus graculus);
Gralla de bec vermell (Pyrrhocorax pyrrhocorax erythroramphos);
Gralla (Corvus monedula spermologus);
Cornella negra (Corvus corone corone);
Cornella emmantellada (Corvus corone cornix);
Corb (Corvus corax corax);
Corb (Corvus corax hispanus);

Sturnidae.
Estornell vulgar (Sturnus vulgaris vulgaris);
Estornell negre (Sturnus unicolor);
Estornell rosat (Sturnus roseus);

Passeridae.
Pardal com (Passer domesticus balearoibericus);
Pardal xarrec (Passer montanus montanus);
Pardal roquer (Petronia petronia petronia);
Pardal d ala blanca (Montifringilla nivalis nivalis);

Estrildidae.
Bec de corall senegals  (Estrilda astrild ssp.);
Vireonidae.
Viri d ull vermell (Vireo olivaceus olivaceus);
Fringillidae.
Pins com (Fringilla coelebs coelebs);
Pins com (Fringilla coelebs balearica);
Pins mec (Fringilla montifringilla);
Gafarr (Serinus serinus);
Llucareta (Serinus citrinella);
Verdum (Carduelis chloris chloris);
Verdum (Carduelis chloris aurantiiventris);
Cadernera (Carduelis carduelis parva);
Cadernera (Carduelis carduelis carduelis);
Lluer (Carduelis spinus);
Passerell com (Carduelis cannabina cannabina);
Passerell com (Carduelis cannabina mediterranea);
Trencapinyes com (Loxia curvirostra curvirostra);
Pins trompeter (Bucanetes githagineus zedlitzi);
Pins carminat (Carpodacus erythrinus ssp.);
Pins borroner (Pyrrhula pyrrhula iberiae);
Pins borroner (Pyrrhula pyrrhula pyrrhula);
Durbec (Coccothraustes coccothraustes coccothraustes);

Emberizidae.
Sit blanc (Plectrophenax nivalis ssp.);
Sit capblanc (Emberiza leucocephalos ssp.);
Verderola (Emberiza citrinella citrinella);
Gratapalles (Emberiza cirlus);
Sit negre (Emberiza cia cia);
Hortol (Emberiza hortulana);
Repicatalons petit (Emberiza pusilla);
Repicatalons (Emberiza schoeniclus schoeniclus);
Repicatalons (Emberiza schoeniclus witherbyi);
Sit capnegre (Emberiza melanocephala);
Cruixidell (Emberiza calandra calandra);

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192950" title="Tempesta de pols" nonfiltered="4895" processed="4886" dbindex="79914">



Una tesmpesta de pols (o de sorra en alguns contexts) s un fenmen 
meteorolgic com al Desert del Shara de l'frica septentrional, a les Grans Plancies de Nord-Amrica, a Arbia, al Desert del Gobi de Monglia, el Desert del Taklamakan del nord-oest de la Xina i altres regions rides i semi rides.

Les tempestes de pols severes poden reduir la visibilitat a cero, impossibilitant la realitzaci de viatges, i emportar-se volant la important capa superior del sl, dipositant-la en altres llocs. La sequera i, per suposat, el vent, contribueixen a l'aparici de tempestes de pols, que empobreixen l'agricultura i la ramaderia. La pols recollida en les tempestes pot traslladar-se a milers i milers de quilmetres: les tempestes de sorra del Shara influeixen en el creixement del plncton a l'oest de l'Oce Atlntic i, segons alguns cientfics, sn una font important de minerals escassos per a les plantes de la selva plujosa de l'amazones. Les tempestes de pols poden observar-se sovint en fotografies preses des dels satllits.

 En altres planetes .

s coneixen tempestes de pols a gran escala al planeta Mart. Les tempestes en aquest planeta duren ms i cobreixen ries ms grans de la Terra: algunes d'aquestes tempestes cobreixen el planeta completament durant centenars de dies alterant l'equilibri trmic del planeta i produint refrescaments intensos a la seva superfcie.

 Vegeu tamb .

 Tempesta;

 Enllaos externs .

 Imatges d'una tempesta de sorra a Lubbock, el 15 de desembre de 2003. ;
 Dust in the Wind ;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192953" title="Dog" nonfiltered="4896" processed="4887" dbindex="79915">
En Dog s un robot que forma part de la srie de videojocs Half-Life. Ha estat construt de fa ms de vint anys abans dels esdeveniments de Half-Life 2 pel doctor Eli Vance per protegir la seva filla Alyx. En ser creat, en Dog, era molt ms petit, per Alyx li ha anat afegit noues pees per millorar-lo i ara fa ms de tres metres d'alada.

Com si fos un verdader gos, en dog s conegut per ser el company de joc per tamb el protector d'Alyx Vance. En Dog no parla verdaderament per pot emetre sons per indicar el seu humor. El seu cos s compost essencialment de trossos de ferralla, de maquinria hidrulica i de cables a ms a ms el seu cap sembla ser una carcassa de Combine  (si be ell no posseeix ms que tres alerons mentre que els escners en tenen de manera normal quatre).





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192954" title="Santa Maria de Valldeflors de Tremp" nonfiltered="4897" processed="4888" dbindex="79916">
Santa Maria de Valldeflors de Tremp s una esglsia d'origen romnic al municipi de Tremp, al Pallars Juss.

Obra bsicament del segle XVII, queden restes del romnic a la faana de migdia, on l'arc exterior de la porta ornat amb una bola a cada carreu no ha estat desgastat pel temps. Del claustre de l'antiga cannica augustiniana se'n conserven dos capitells.

Compta amb interessant orgue barroc restaurat a principis de segle XX pel Dr. Pearson.

 Bibliografia .
 BURON, Vicen. Esglsies i castells romnics del Pirineu catal i Andorra: Guia. Tremp: Garsineu Edicions, 1994 (Biblioteca pirinenca; 10). ISBN 84-88294-28-X.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192957" title="Marqus de Castellmei" nonfiltered="4898" processed="4889" dbindex="79917">
Marqus de Castellmei s un ttol nobiliari concedit el 1716 per Felip V a Francesc de Junyent i de Marimon.

Titulars.
 Francesc de Junyent i de Marimon: 1r marqus de Castellmei.
 Francesc de Junyent i de Vergs (1662-1735): 2n marqus de Castellmei, bar de Montclar.
 Joaquim de Crcer i d'Amat (1836-1923): 8 marqus de Castellbell, marqus de Castellmei i bar de Pau i de Talamanca;
 Maria de Crcer i de Ros: 9a marquesa de Castellbell, Gran d'Espanya, baronessa de Mald i Maldanell ;
 Salvador  de Vilallonga i de Crcer (1891-1974): 10 marqus de Castellbell, Gran d'Espanya (reial carta de successi BOE 23 de gener de 1953), marqus de Castellmei, bar de Segur, bar de Mald i Maldanell;
Maria Antnia de Vilallonga i Cabeza de Vaca: marquesa de Castellmei (reial carta de successi: BOE 15 de gener de 1979);

Bibliografia.
 Fluvi i Escorsa, Armand. Repertori de grandeses, ttols i corporacions nobiliries de Catalunya. Barcelona, 1998.
 
Enllaos externs.
Repertori de ttols nobiliaris de Catalunya;
Informaci genealgica dels Villalonga (en angls);
Marta Muntada i Artiles Els integrants de l Acadmia dels Desconfiats (Barcelona, 1700-1703);


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192960" title="Guerra Poloneso-Sovitica" nonfiltered="4899" processed="4890" dbindex="79918">


La Guerra Poloneso-sovitica (febrer de 1919   mar de 1921) va ser un conflicte armat entre la Rssia Sovitica i la Ucrana Sovitica contra Polnia i la Repblica Popular d'Ucrana, quatre estats nascuts desprs de la I Guerra Mundial. La guerra va ser conseqncia de diversos intents expansionistes. Polnia, que havia recuperat la seva independncia desprs del Tractat de Versalles seguint la Partici de Polnia a finals del segle XVIII, per tal d'assegurar territoris que havia perdut durant les particions; l'aspiraci sovitica controlar els mateixos territoris, que havien format part de la Rssia Imperial fins a la Gran Guerra. Ambds estats van reclamar la victria a la guerra: els polonesos reclamaren un triomf en la defensa del seu estat, mentre que els sovitics van reclamar el fracs dels polonesos a la (invasi de la Ucrana Oriental i Bielorrsia, que veien com una part de la intervenci estrangera a la Guerra Civil Russa

Les fronteres entre Polnia i la Rssia Sovitica no havien quedat ben definides al Tractat de Versalles i a tots els episodis de post-guerra: la Revoluci Russa de 1917, la caiguda dels imperis rus, alemany i austrac; la Guerra Civil Russa, i els intents d'Ucrana i de Bielorssia per establir la seva independncia. El Cap d'Estat polons, Jzef Pi sudski, cregu que era el moment per establir les fronteres poloneses tant a l'est com fos possible, per crear una federaci polonesa (Mi dzymorze) d'estats de l'Europa central com a protecci per una tornada dels imperialismes rus i alemany. Lenin, mentrestant, veia en Polnia el pont que l'Exrcit Roig hauria de travessar per ajudar a la resta de revolucions europees. 

Al 1919, les forces poloneses controlaven gran part de l'Ucrana occidental, amb una victria a la Guerra Polonesa-Ucranesa; la Repblica Popular d'Ucrana Occidental havia provat sense xit de crear un estat ucrans en territoris reclamats tant per Polnia com per Ucrana. Al mateix temps, els bolxevics van comenar a guanyar a la Guerra Civil Russa i a avanar cap a occident vers els territoris en disputa. A finals de 1919,  desprs d'alguns incidents de frontera es cre una guerra oberta desprs de la incursi cap a l'est de Pi sudski a l'abril de 1920. Es va trobar amb un contraatac de l'Exrcit Roig. L'operaci sovitica oblig als polonesos a retirar-se fins a Varsvia. Mentrestant, a occident es temia que les tropes sovitiques arribessin a la frontera alemanya. A mitjans de l'estiu, la caiguda de Varsvia semblava un fet, per a mitjans d'agost la situaci es va capgirar i els polonesos van aconseguir una victria decisiva i totalment inesperada a la Batalla de Varsvia. Davant de la resistncia polonesa i del seu avan cap a l'est, els sovitics van buscar la pau, aconseguint un alto el foc a l'octubre de 1920. El 18 de mar de 1921 es sign el tractat de pau definitiu, el Tractat de Riga, que dividia els territoris en disputa entre Polnia i la Uni Sovitica. Aquesta guerra determin la frontera poloneso-sovitica durant tot el perode d'entreguerres.

 Nombres i dates de la guerra.
La guerra s coneguda amb diversos noms. "Guerra Poloneso-Sovitica" s potser el ms com, per pot ser confs, donat que el terme "sovitica" pot fer pensar en la Uni Sovitica que no va ser fundada oficialment fins al 1922. Noms alternatius sn "Guerra Ruso-Polonesa de 1919 a 1921", per distingir-la d'anteriors guerres entre Polnia i Rssia, i "Guerra Poloneso-Bolxevic" (o simplement, "Guerra Bolxevic"  en polons, Wojna bolszewicka, forma d'anomenar-la ms comuna segons les fons poloneses-). A algunes fonts poloneses tamb es cita com "Guerra de 1920", tot i que els historiadors sovitics sovint es refereixen a ella com la "Guerra contra la Polnia Blanca" o la consideren part de la "Intervenci Aliada a la Guerra Civil Russa" o de la ""Guerra Civil Russa" en si mateix.

Una segona controvrsia se centra en la data d'inici de la conflagraci. Per exemple, l'Enciclopdia Britnica considera la intrusi polonesa a Ucrana de 1920 com el punt d'inici de la guerra, mentre que l'enciclopdia polonesa dona el 1919 com a inici. Finalment, tamb hi ha variaci al establir la data del final de la guerra: algunes fonts donen el 1920, donat que l'alto el foc entr en vigncia a la tardor de 1920, mentre que d'altres donen el 1921, donat que el Tractat de Riga que posava punt i final de manera oficial a la guerra va ser signat al 1921.

Mentre que els successos de 1919 poden ser descrits com un conflicte fronterer i noms a inicis del 1920 ambds pasos se n'adonaren de que estaven endinsats en una guerra total, les batusses que van tenir lloc al 1919 estan ntimament relacionades amb la guerra que comen l'any segent. Finalment, els successos de 1920 van ser una conseqncia lgica, tot i que no cercada, del preludi del 1919.

 Causes del conflicte .


Al 1919, desprs de la I Guerra Mundial, el mapa de la major part del mn, i particularment l'Europa central i occidental, havia canviat drsticament. La derrota alemanya va frustrar els seus projectes per crear governs titelles als estats de l'Europa oriental, i donat que Rssia es trobava en plena guerra civil, moltes nacions d'aquella regi van veure una oportunitat nica per a obtenir la independncia que no podien malaguanyar.

Al mateix temps, els sovitics van veure aquestes regions com a provncies russes rebels, totes elles vitals per a la seguretat russa, per van ser incapaos de reaccionar rpidament, donat que encara seguia pressent l'esgotament social produt per la Primera Guerra Mundial, la Revoluci i la Guerra Civil.

Mentrestant, amb l'xit de l'alament de Polnia iniciat al 1918, Polnia havia reestablert el seu estat per primer cop des de la partici de 1795, que caus que durant 123 anys Polnia hagus estat governada pels seus 3 vens imperials. El pas ressorg  sota el nom de Segona Repblica Polonesa, i proced a recuperar i reestablir les fronteres que possea al passat.

No obstant, Polnia no estava sola en les seves oportunitats i problemes, donat que prcticament tots els pasos vens que havien obtingut la seva independncia recentment van iniciar conflictes sobre les seves fronteres: Romania lluit contra Hongria a Transilvnia, Iugoslvia amb Itlia a Rijeka; Polnia amb Txecoslovquia a Cieszyn/T n, amb Alemanya a Pozna  i amb Ucrana a Galicia central. Els ucranesos, bielorrussos, lituans, letons i estonians van lluitar entre s i contra els russos, dividits per la guerra civil. La influncia del comunisme tamb s'afeg a aquesta barreja, donant per resultat revolucions comunistes a Munich, Berln, Budapest i Preov. Winston Churchill coment respecte a tota aquesta situaci que "La guerra dels gegants s'ha acabat. Ara comena la dels nans". Churchill tenia ra si tenim present que tota la resta, amb excepci de la guerra Polaco-Sovitica, van ser conflictes d'una duraci molt breu i insignificants en la majoria dels casos.

La guerra Poloneso-Sovitica, com la majoria d'altres conflictes a l'Europa Oriental d'aquell temps, va ser ms un accident que no pas un conflicte planejat. Durant el caos que va prevaldre als primers mesos de 1919, era improbable que algun bolxevic o algun ciutad de la Segona Repblica Polonesa hagus planificat una guerra de tal importncia. Polnia va ser un front important durant la Primera Guerra Mundial, car al seu territori van tenir lloc diverses batalles importants.

Motius de Pi sudski.


La poltica polonesa estava sota la forta influncia de Jzef Pi sudski, qui preveia formar una federaci (la "Federaci de Mi dzymorze"), una confederaci que comprenia Polnia, Litunia, Ucrana i d'altres pasos de l'Europa central i oriental, els quals estaven emergents allunyats dels imperis de la Primera Guerra Mundial. La nova uni hagus tingut fronteres similars a les de la Repblica de les Dues Nacions segle XV-XVII, i havia de ser un contraps que contingus les intencions imperialistes d'Alemanya o Rssia. Amb aquesta finalitat, les forces poloneses asseguraren els extensos territoris de l'est. No obstant, el pla de la federaci de Pi sudski va ser oposat per un altre influent poltic polons, Roman Dmowski, qui va afavorir la idea de crear un "Estat Polons" ms gran.

Donada la negativa russa a reconixer la independncia polonesa, les forces poloneses sota les ordres de Pi sudski van retardar o van aturar les seves prpies ofensives diverses vegades, alleugerint la pressi de les forces russes i contribuint indirectament a la derrota del Exrcit Blanc Rus.

Motius de Lenin.


A finals de 1919, el lder del nou govern comunista de Rssia, Vladimir Lenin, inspirat per les victries de la guerra civil de l'Exrcit Roig sobre les forces Blanques russes anticomunistes i els seus aliats occidentals, van comenar a veure un futur en la Revoluci. Els comunistes van actuar sota la convicci de que els processos histrics conduirien aviat a la dictadura del proletariat a totes les nacions, i que aix portaria el final dels estats nacionals, instaurant una comunitat comunista mundial. Lenin se sentia cada cop ms confiat en que la Revoluci sobreviuria i que aviat escombraria Europa i la resta del mn de manera triomfant. El motiu principal per a la guerra amb Polnia rau en l'intent dels comunistes d'enllaar la seva revoluci a Rssia amb una revoluci a Alemanya. A ms, va veure en Polnia el pont que l'Exrcit Roig hauria de travessar per a unir les dues revolucions i ajudar altres moviments comunistes a l'Europa Occidental. Aquest curs era explcit en l'ideologia comunista, i era necessari si els sovitics provaven de portar a Rssia a la lnia del marxisme. Aix no succe fins als xits sovitics de 1920, moment en que aquesta idea es va fer dominant a la poltica comunista.

Alemanya, entre els anys 1918 i 1920 bullia amb el descontentament social i el caos poltic. En els 18 mesos des de l'abdicaci del Kaiser, s'havia viscut una revoluci comunista, dues repbliques sovitiques locals (per exemple, la Repblica Sovitica de Baviera), tres cops d'estat reaccionari, al menys 4 vagues generals i 5 cancellers. Al juny de 1920, la Constituci de Weimar (constituci de l'Estat Alemany) noms havia estat vigent durant 12 mesos, i l'humiliant Tractat de Versalles durant 6. El govern central va ser acosat pel separatisme, per la vigilncia propera dels poders dels "Aliats" i pels constants combats al carrer entre la Lliga Espartaquista i el Partit Comunista d'Alemanya. L'avan des de l'oest de l'Exrcit Roig amena amb destruir el Tractat de Versalles i aix, independentment d'altres conseqncies, alliberar a Alemanya de les humiliants condicions que havia de suportar. Molts alemanys pensaven que una altra revoluci seria el preludi necessari per a escapar de la pressi dels aliats.

A l'abril de 1920 Lenin acab d'escriure "L'esquerrisme, la malaltia infantil del comunisme", que signific dirigir la Revoluci durant els pocs mesos restants desprs de les seves etapes finals, i cada cop era menys probable a oposar-se a una guerra ms greu amb Polnia. Segons una teoria freqent entre els adjunts de Lenin, la revoluci a Rssia moriria a no ser que estigus unida a les revolucions a Litunia, Polnia, i la ms essencial: Alemanya. El debat a Rssia no era, per tant, si s'havia o no de creuar el pont polons, sin que com i quan s'havia de creuar. Lenin formul la nova doctrina de la "revoluci de l'exterior". L'ofensiva sovitica a Polnia seria una oportunitat "de sondejar Europa amb les baionetes de l'Exrcit Roig". Aquesta seria la primera penetraci de la Uni Sovitica a Europa, la primera temptativa d'exportar la revoluci bolxevic per la fora. A un telegrama, Lenin exclam:

Hem de dirigir tota la nostra atenci a preparar i a consolidar el front occidental. Ha d'anunciar-se un nou lema: preparat per a la guerra contra Polnia

El propsit poltic de l'avan de l'Exrcit Roig no era conquistar Europa directament. L'Exrcit Roig de 1920 no podia enviar-se amb prou feines 36 divisions per fer el que l'exrcit del Tsar no va poder fer amb 150 entre 1914 i 1917. El seu propsit era el canvi social i la revoluci.

Desenvolupament de la guerra.
1919.

 

Al 1918, l'exrcit alemany de l'est comena a retirar-se cap a l'oest. Les zones abandonades per les Potncies Centrals es convertiren en una zona de conflictes entre els governs locals creats per Alemanya, d'altres governs locals que sorgiren desprs de la retirada alemanya, i els bolxevics, que esperaven incorporar aquestes zones a la Rssia sovitica. El 18 de novembre de 1918, el Comandament Suprem Sovitic envi ordres a l'Exrcit de l'Oest de l'Exrcit Roig per que assegurs tot el territori possible amb els pocs recursos disponibles a aquest front; no obstant, com que l'operaci va ser denominada "'Objectiu Vstula'", aquest fet va causar molta preocupaci als polonesos.

A inicis de 1919, la lluita comen gaireb per accident i sense cap ordre dels respectius govern, quan improvisades unitats militars poloneses organitzades a Vlnius, van topar amb forces de la Repblica Socialista Sovitica Lituano-Bielorussa, cadascun intentant assegurar els territoris per als seus propis governs. Eventualment, les forces sovitiques, millor organitzades, van acabar amb la majoria de la resistncia i van empnyer a la resta de forces poloneses cap a l'oest. Al mateix temps, ms i ms unitats poloneses d'autodefensa es dispersaven a travs de Bielorssia occidental i Litunia, i esclataren tot de xocs a nivell local entre aquestes i grups pro-comunistes operatius a la zona. El recent organitzat Exrcit Polons comen a enviar les primeres unitats a l'est per a ajudar a les forces defensives, mentre que els russos enviaven les seves prpies unitats a l'oest.

A la primavera de 1919, l'Exrcit Roig estava ficat de ple a la guerra civil, de manera que va poder enviar pocs efectius a l'oest. Al febrer de 1919, l'exrcit polons sumava 110.000 homes i al setembre arribava a 540.000 homes en armes, 230.000 al front sovitic.

Al mateix temps les forces poloneses havien avanat cap a l'est. Pel 14 de febrer les primeres unitats organitzades poloneses establiren contacte amb les unitats avanades de l'Exrcit Roig, retirant-se les unitats sovitiques sense ni tan sols disparar un sol tret. Lentament s'establ una lnia fronterera des de Litunia fins Ucrana a travs de Bielorssia.

El primer enfrontament armat seris de la guerra va tenir lloc entre el 14 i el 16 de febrer a Bielorssia. A finals febrer l'avan sovitic s'havia detingut. Ambds bandols estaven tamb combatent contra els ucranesos, i les revoltes anaven creixent als territoris dels Pasos Bltics

A inicis de mar de 1919, unitats poloneses van comenar una ofensiva creuant el riu Niemen, capturant Pinsk i arribant als afores de Lida. Ambds costats van comenar a avanar al mateix cop a l'abril, desembocant en un augment del nombre de tropes a la zona. L'Exrcit Roig, incapa d'assolir els seus objectius i encarant poderoses ofensives de les Forces Blanques, es retir de les seves posicions i va ser reorganitzat.

Les forces poloneses van expulsar al govern de la Repblica Socialista Sovitica Lituano-Bielorussa de la capital, Vlnius, el 19 d'abril. El 8 d'agost conqueriren Minsk. Pel 2 d'octubre van arribar al riu Daugava i assegurat la regi des del Desna fins a Daugavpils (Dyneburg).

Fins a inicis de 1920, l'ofensiva polonesa va gaudir de diversos xits, mentre que la guerra civil russa es feia ms cruenta, la qual cosa donava ms avantatges al polonesos. A inicis de 1919, el Moviment Blanc prengu la iniciativa, i les seves forces van avanar cap a Moscou. Pi sudski va veure als sovitics menys perillosos per a Polnia que als seus contrincants i refus unir-se a l'atac contra el govern de Lenin, ignorant les fortes pressions de la Triple Entente. Al mateix temps, Lenin ofer als polonesos els territoris de Minsk, Zhytomyr i Khmelnytskyi, en el que es descrigu com un mini "Brest", i el lder militar polons Kazimierz Sosnkowski escrigu que les ofertes territorials russes eren molt millors que el que els polonesos dessitjaven.

Diverses faccions poloneso-russes van fer temptatives de negociacions de pau, per totes elles van ser intils: les relacions polaco-lituanes havien empitjorat i els negociadors polonesos van ver progressos amb el Govern provisional let

El principal xit diplomtic polons va ser l'acord amb el lder nacionalista ucrans Symon Petlura, un Tractat de Varsvia va ser signat el 21 d'abril de 1920. Petlura, qui formalment representava al govern de la Repblica del Poble d'Ucrana, que llavors ja havia estat derrotada de fet pels sovitics, fug a Polnia amb algunes forces ucraneses, on aconsegu asil poltic. Per a Pi sudski, el Tractat de Varsvia va ser un important pas en la seva campanya per legitimat la Federaci Mi dzymorze com un esfor conjunt internacional, assegurant part de la frontera est polonesa i aplanant el cam per a un estat titella ucrans dominat entre Polnia i Rssia. Per a Petlura, aix era una nova oportunitat de preservar l'esta i, al menys, la independncia formal del territori nacional polons, fins i tot acceptant la prdua de territoris d'Ucrana Occidental a favor de Polnia.

L'aliana amb Petliura aport 15.000 soldats aliats ucranesos a l'inici de la campanya, que afegits al reclutament i a la deserci sovitica, augmentaren a 35.000 el nombre de soldats ucranesos aliats.

 1920.


A inicis de 1920, les forces sovitiques ja havien aconseguit bastants triomfs contra els exrcits blancs. El front polons es convert en el seu teatre d'operacions ms important, i la majoria de recursos i forces sovitiques van ser desviats cap all. Els comandants sovitics de l'imminent ofensiva de l'Exrcit Roig incloen a Mikhal Tukhatxevski (el nou comandant del Front Occidental), a Leon Trotsky, al futur dictador sovitic Stalin, i al futur fundador de la policia secreta Cheka, Felix Edmundovich Dzerzhinsky. L'Exrcit Polons estava composat per soldats que antigament havien servit a diversos imperis dividits, recolzats per alguns voluntaris internacionals. El 20 d'agost de 1920, l'exrcit polons havia assolit un total de 737.000 homes, contra 950.000 del bandol sovitic, amb la qual cosa hi havia una certa igualtat numrica entre ambds exrcits.

L'Alt Comandament sovitic planej una nova ofensiva per a finals d'abril o de maig. Des de mar de 1919, la intelligncia militar polonesa estava advertida de que els sovitics s'estaven preparant per a una nova ofensiva i l'Alt Comandament polons es decid a llanar la seva abans que ho fessin els seus opositors. El pla per a l'Ofensiva de Kev era destruir l'Exrcit Roig al flanc sud polons i installar un govern de Petlura amists amb els polonesos a Ucrana.



Fins a l'abril, les forces poloneses havien estat avanant de manera lenta per constant cap a l'est. Al mar, havien establert una escletxa entre les forces poloneses del nord (Bielorssia) i el sud (Ucrana). El 24 d'abril), Polnia comen la seva ofensiva principal, l'Ofensiva de Kev. El seu objectiu era la creaci d'una Ucrana independent que pogus arribar a formar part del projecte de Pi sudski d'una federaci Mi dzymorze. Els 65.000 soldats polonesos van ser assistits per 15.000 soldats ucranesos sota el comandament de Symon Petlura, representant la Repblica Popular Ucranesa. No obstant, molt ucranesos eren tant antipolonesos com antirussos, i van obstaculitzar l'avan polons, que molts van veure com una nova forma d'ocupaci. Encara aix, els ucranesos tamb van lluitar activament contra la invasi polonesa en formacions de l'Exrcit Roig. Les forces combinades polaco-ucraneses van entrar a una Kev evacuada el 7 de maig, trobant noms una resistncia allada.

L'impuls polons va ser tallat per contraatacs de l'Exrcit Roig el 29 de maig. Al nord, el Primer Exrcit Polons va ser derrotat i obligat a retirar-se, perseguit pel 15 Exrcit Rus. Les forces poloneses intentaren prendre avantatge dels exposats flancs dels atacants, per les envoltades forces no van poder aturar l'avan. A finals de maig, el front s'havia establert prop del riu Auta, i les forces sovitiques van comenar a preparar-se pel proper avan.

El 24 de maig de 1920, les forces poloneses al sud combateren per primer amb el fams Primer Exrcit de Cavalleria ("Konarmia") de Semyon Budyonny, que trenc el front poloneso-ucrans el 5 de juny. El 10 de juny, els exrcits polonesos es trobaven en retirada per tot el front. El 13 de juny, l'exrcit polons, juntament amb les tropes invasores de Petlura, abandonaren Kev a l'Exrcit Roig.



El comandant del Tercer Exrcit Polons a Ucrana decid travessar la lnia sovitica cap al noroest. Les forces poloneses a Ucrana van aconseguit de retirar-se relativament indemnes, per van ser incapaces d'ajudar al front nord i de reforar les defenses del riu Auta per a la batalla decisiva que hi tindria lloc.

Donat el nombre insuficient d'efectius, el front polons de 322km era defensat per una lnia de 120.000 homes, recolzades per unes 460 peces d'artilleria, sense reserves estratgiques. El front oriental polons estava feblement establert, recolzat per una artilleria inadequada i gaireb sense fortificacions. L'Exrcit Roig agrup el seu Front Noroest, capitanejat pel jove general Mikhal Tukhatxevski, contra la lnia polonesa. Disposava de ms de 108.000 soldats d'infanteria i 11.000 de cavalleria, amb 722 peces d'artilleria i 2.913 metralladores: els russos tenien en alguns punts crucials un avantatge de 4 a 1.

Tukhatxevski llan la seva ofensiva el 4 de juliol per tot l'eix Smolensk-Brest-Litovsk, travessant els rius Auta i Berezina. El Tercer Cos de Cavalleria situat al nord i capitanejat per Gayk Bzhishkyan (Gay Dmitrievich Gay, Gaj-Chan), cerc les forces poloneses des del nord, movent-se prop de la frontera de Litunia i Prssia. Els Exrcits 4t, 15 i 3r avanaren decididament cap a l'oest, recolzats des del sud pel 16 Exrcit i el Grup Mozyrska. Durant 3 dies, el resultat de la batalla penjava d'un fil, per la superioritat numrica russa prov de ser decisiva i el 7 de juliol les forces poloneses estaven en complerta retirada per tot el front. No obstant, el pla de Tukhatxevski per trencar el front i conduir als defensors fins als pantans de Pinsk fracass.

La resistncia polonesa es form de nou en base a una lnia de trinxeres alemanyes, una slida lnia de fortificacions de camp alemanyes de la Primera Guerra Mundial, que presentava una oportunitat de frenar l'ofensiva russa. No obstant, les tropes poloneses eren numricament insuficients. Les tropes sovitiques escolliren una part feblement defesa del front i penetraren per ella. A inicis de juliol, pels polonesos ja era evident que els objectius russos no es limitaven a empnyer la frontera cap a l'oest: la independncia de Polnia estava en joc.

Les forces russes van avanar a una velocitat de 30km al dia. Desprs de travessar el riu Narew el 2 d'agost, el front nord-oest rus noms estava a uns 100 kilmetres de Varsvia. La fortalesa de Brest-Litovsk, que anava a ser el quarter general de la planejada contraofensiva polonesa, caigu en mans del 16 exrcit al primer atac. El Front Sud-oest rus havia expulsat a les forces poloneses d'Ucrana i s'apropava a Zamo   i Lepolis, la major ciutat del sud-est de Polnia i un important centre industrial, defensada pel 6 Exrcit Polons. El cam fins a Varsvia semblava obert. Lepolis va ser assetjada ben aviat, i 5 exrcits russos s'apropaven a Varsvia. Mentrestant, els poltics polonesos clamaven per assegurar una pau amb Moscou a qualsevol preu, per els sovitics ho rebutjaren. 

Per un altre costat, les forces poloneses a Galicia (prop de Lepolis), llenaren una contraofensiva d'xit per retardar als sovitics, que permet defendre la retirada de les forces poloneses del front sud. No obstant, la preocupant situaci prop de Varsvia evit que els polonesos continuessin la seva contraofensiva al sud i avancessin a l'est. Desprs de la captura sovitica de Brest, l'ofensiva polonesa al sud va ser detinguda i totes les forces disponibles van ser desplaades cap al nord per prendre part en l'imminent batalla per Varsvia.

Amb la situaci capgirant-se contra Polnia, el poder poltic de Pi sudskis s'afebl, mentre que el dels seus oponents, incloent el de Roman Dmowski, creixien. A l'escena poltica polonesa havia comenat a estendre's el pnic, amb el govern de Leopold Skulski dimitint a inicis de juny.

Mentrestant, la confiana dels lders sovitics augmentava. A una reuni a porta tancada del Nov Congrs del Partit Comunista Rus el 22 de setembre de 1920, Lenin digu:

Afrontem la qesti: si (...) aprofitem l'avantatge de l'entusiasme al nostra exrcit i l'avantatge que gaudim al sovietizar Polnia... la guerra defensiva contra l'imperialisme haur acabat, l'haurem guanyat... Podrem i haurem de prendre avantatge de la situaci militat per a comenar una guerra ofensiva... haurem de pressionar amb les baionetes per veure si la revoluci socialista del proletariat no ha madurat a Polnia... que a algun lloc prop de Varsvia jeu no (noms) el centre del govern burgs polons i la repblica del capital, sin tamb el centre de tot el sistema contemporani de l'imperialisme internacional, que les circumstncies ens permeten agitar aquest sistema, i conduir poltiques no noms a Polnia, sin tamb a Alemanya i Anglaterra. Aix, a Alemanya i Anglaterra crearem una zona completament nova de revoluci proletria contra l'imperialisme global... Amb la destrucci de l'exrcit polons estem destruint el Tractat de Versalles en el que est basat avui dia tot el sistema de relacions internacionals. Si Polnia es converteix en sovitica... el Tractat de Versalles... i amb ell tot el sistema internacional emergent de les victries sobre Alemanya podria ser destrut. 

Per ordre del Partit Comunista Sovitic, un govern titella polons, el Comit Revolucionari Polons Provisional (en polons: Tymczasowy Komitet Rewolucyjny Polski, TKRP)  es form el 28 de juliol a Bialystok per a organitzar l'administraci dels territoris polonesos capturats per l'Exrcit Roig. El TKRPP tenia molt poc recolzament entre la poblaci polonesa, i reclutava als seus membres majorment entre els jueus. Addicionalment, les intrigues poloneses entre els comandants sovitics van crixer davant la seva imminent victria. Eventualment, la manca de cooperaci entre els comandants de l'alt comandament els sortiria molt car davant la decisiva Batalla de Varsvia.



L'opini pblica occidental era profundament pro-sovitica. El Primer Ministre britnic pression a Polnia perqu signs la pau d'acord als termes sovitics i refus donar cap ajuda a Polnia que pogus afavorir als Blancs a la guerra civil russa. L'11 de juliol de 1920, el govern de Gran Bretanya envi un ultimtum de facto als sovitics, a on s'instava als sovitics al cessament d'hostilitats amb Polnia i l'Exrcit Blanc Rus (l'Exrcit Blanc a Rssia Meridional liderat pel Bar Wrangel), i a acceptar el que posteriorment seria anomenada la lnia Curzon com a frontera temporal amb Polnia, fins que es pogus establir mitjanant negociacions una frontera permanent. En cas de refs sovitic, els britnics amenaaven amb ajudar a Polnia de totes les formes possibles, les quals, en realitat, estaven limitades per la situaci poltica interna del Regne Unit. El 17 de juliol els sovitics refusaren i van fer una contraoferta per a negociar un tractat de pau directament amb Polnia. Els britnics van respondre amenaant amb tallar les negociacions comercials si els sovitics llenaven ms ofensives contra Polnia, per les seves amenaces van ser ignorades. El 6 d'agost de 1920, el Partit Laborista britnic public un pamflet afirmant que els treballadors britnics mai prendrien part en la guerra com a aliats de Polnia, i els sindicats bloquejaren a la Fora Expedicionria Britnica que ajudava als Russos Blancs a Arcngel.

La postura de Litunia era majoritriament anti-polonesa, i el pas s'havia unit al bndol sovitic al juliol de 1919. La decisi va ser dictada pel desig d'incorporar la ciutat de Vlnius i les zones properes a Litunia i, en menor grau, per la pressi diplomtica sovitica, suportada per l'amenaa de l'Exrcit Roig estacionat a les fronteres lituanes.



Els aliats de Polnia eren magres: Frana envi 400 consellers militars per recolzar a Polnia al 1919: estava composada majoritriament d'oficials francesos, si b tamb n'hi havia alguns de britnics, comandats pel Tinent general sir Adrian Carton de Wiart. L'esfor francs era vital per a millorar l'organitzaci i la logstica de l'exrcit polons, que, fins al 1919 havia emprat diversos manuals, estructures organitzatives i equipament pres dels exrcits dels antics imperis particionistes de Polnia. Addicionalment als consellers, Frana tamb facilit el trnsit a Polnia des de Frana de l'Exrcit Blau al 1919: tropes majoritriament d'origen polons, amb alguns voluntaris internacionals, antigament sota comandament francs a la Primera Guerra Mundial. Hongria s'ofer a enviar un cos de cavalleria de 30.000 homes com ajut a Polnia, per el govern txec es neg a permetre'ls el pas; alguns trens amb subministraments militars hongaresos van arribar, no obstant, a Polnia.

A mitjans de 1920, la missi aliada augment amb alguns consellers (convertint-se en la Missi Interaliada a Polnia). Els nous membres de la missi van servir de ben poc; de fet, la crucial Batalla de Varsvia es lluit i guanya per part polonesa abans que la missi pogus retornar i fer el seu informe. No obstant, durant molts anys perdur el mite de que va ser l'oportuna arribada de les forces aliades les que van salvar Polnia, un mite on Weygand ocupava el paper central. No obstant, la cooperaci franco-polonesa continu. Eventualment, el 21 de febrer de 1921, Fraa i Polnia van formar una aliana militar formal, que arribaria a ser un factor important durant les subsegents negociacions sovietico-poloneses.


El 10 d'agost de 1920, les unitats cosaques van creuar el riu Vstula, planejant prendre Varsvia des de l'oest, mentre que l'atac principal venia de l'est. El 13 d'agost va ser refusat un primer atac rus. El 1r exrcit polons resist un assalt sobre Varsvia, a l'hora que detenia l'assalt a Radzymin

El comandant en cap sovitic, Mikhal Tukhatxevski, estava segur de que tot anava d'acord amb el seu pla. No obstant, la intelligncia militar polonesa havia desxifrat els missatges de radio de l'Exrcit Roig, i Tukhatxevsky anava directe cap a una trampa que li havia preparat Pi sudski i el seu cap d'estat major Tadeusz Rozwadowski. L'avan sovitic a travs del riu Vstula al nord es movia en un buit operatiu, al no haver forces poloneses de consideraci a la zona, mentre que, per un altre costat, al sud de Varsvia, on s'estava decidint el dest de la guerra, Tukhatxevski havia deixat noms forces simbliques per a vigilar el vincle vital entre els fronts russos nord-oest i sud-oest. Un altre factor que influ al resultat de la guerra va ser la neutralitzaci efectiva del Primer Exrcit de Cavalleria de Budionny, a les batalles al voltant de Lviv. L'alt comandament sovitic, davant l'insistncia de Tukhatxevski, havia ordenat al 1r exrcit de cavalleria avanar al nord cap a Varsvia i Lubl, per Budionny desobe l'ordre degut a diferncies entre Tukhatxevski i Yegorov, comandant del front sud-oest. A ms, els jocs poltics de Stalin, comissari poltic en cap del front sud-oest, van influenciar la desobedincia de Yegorov i Budionny. Stalin, buscant un triomf personal, es concentr en capturar Leopoli, lluny al sud-est de Varsvia, que estava sent assetjada pels sovitics, per que encara resistia els atacs.

El 5 exrcit polons contraatac el 14 d'agost des de la zona de la fortalesa de Modlin, travessant el riu Wkra. S'enfront a les forces numriques dels numrica i materialment superiors 3r i 15 exrcits sovitics. En un dia, l'avan sovitic cap a Varsvia i Modlin havia quedat aturat i aviat es convert en una retirada. El 5 exrcit polons avan a la sorprenent velocitat de 30km diaris, destruint qualsevol esperana sovitica de completar la seva maniobra per envoltar al nord. Pel 16 d'agost, la contraofensiva polonesa s'havia completat amb la uni de "l'Exrcit de Reserva" del Mariscal Pi sudski. Executant el seu pla, la fora polonesa, avanant des del sud, trob un forat al front rus i explot la feblesa del "Grup Mozyr" sovitic que se suposava que hauria de protegir el frgil vincle entre ambds fronts sovitics. Els polonesos van continuar la seva ofensiva cap al nord amb dos exrcits seguint i destruint al sorprs enemic. Arribaren a la reraguarda de les forces del Tukhatxevski, la majoria de les quals estava cercada el 18 d'agost. Noms aquell dia Tukhatxevski, al seu quarter general de Minsk, a 480km de Varsvia, s'adon de les proporcions de la derrota sovitica i orden a la resta de l'exrcit que es retirs per reagrupar-se. Esperava reforar la seva lnia del front, frenant l'atac polons i recuperant la iniciativa, per les seves ordres arribaven massa tard o, simplement, ni tan sols arribaven.

Els exrcits sovitics al centre del front es precipitaren al caos. Tukhatxevski orden una retirada general cap al riu Bug, per per llavors s'havia perdut contacte amb la major part de les seves forces prop de Varsvia, i tots els plans sovitics naufragaven per fallades de comunicaci.

Els exrcits sovitics es retiraren enmig d'una complerta desorganitzaci: divisions senceres preses del pnic i desintegrant-se. La derrota de l'Exrcit Roig va ser tan gran i inesperada que, a instigaci dels detractors de Pi sudski, la Batalla de Varsvia sovint es referida com el "Miracle del Vstula". Per un altre costat, en investigacions actuals a Polnia s'ha concls que el "Miracle al Vstula" va ser causat per una gran xarxa d'espies polonesos a l'Exrcit Roig que van permetre a Pi sudski saber tots els moviments de l'Exrcit Roig, mentre que els sovitics estaven en una gaireb total foscor informativa.

L'avan del Primer exrcit de cavalleria de Budyonny cap a Leopolis va ser detingut, primer a la Batalla de Brody (29 de juliol   2 d'agost), i posteriorment, el 17 d'agost a la Batalla de Zadwrze. Movent-se per zones feblement defeses, la cavalleria de Budyonny arrib a la ciutat de Zamo   el 29 d'agost i intent conquerir-la a la batalla de Zamo  ; per aviat es vei enfront d'un incessant nombre d'unitats poloneses desviades de l'exitosa contraofensiva de Varsvia. El 31 d'agost, la cavalleria de Budyonny finalment llev el setge de Leopolis i intent ajudar les forces russes en retirada cap a Varsvia. Les forces sovitiques van ser interceptades i destrudes per la cavalleria polonesa a la Batalla de Komarw, prop de Zamo  . Tot i que l'exrcit de Budyonny van aconseguir evitar el setge, va patir greus prdues i la seva moral s'enfons. Les restes del Primer Exrcit de Cavalleria de Budyonny es retiraren cap a Volodymyr-Volynskyi el 6 de setembre i van ser derrotades poc desprs a la Batalla de Hrubieszw.

Tukhatxevski aconsegu reorganitzar a les seves forces en retirada cap a l'est, i al setembre, establ una nova lnia defensiva des de la frontera polaco-lituana al nord de l'rea de Polesie, amb el seu punt central a la ciutat de Grodno, a Bielorssia. Per trencar la lnia, l'exrcit polons hagu de lluitar la Batalla del Riu Niemen. Forces poloneses creuaren el riu Niemen i flanquejaren les forces sovitiques, que van ser forades a retirar-se de nou. Les forces poloneses van continuar avanant cap a l'est en tots els fronts, repetint els seus xits de l'any anterior. Desprs de la Batalla del Riu Szczara d'inicis del mes d'octubre, l'exrcit polons arrib a la lnia Ternopil-Dubno-Minsk-Drisa.



Al sud, les forces ucraneses de Petliura derrotaren al 14 exrcit sovitic i el 18 de setembre prengueren possessi de la riba esquerra del riu Zbruch. Durant el mes d'octubre, es mogueren cap a l'est de la lnia Yaruha al Dniester-Sharharod-Bar-Lityn.

Immediatament desprs de la Batalla de Varsvia, els sovitics sollicitaren una pau i els polonesos, exhausts, estaven en una situaci favorable a negociar. Els sovitics van fer dues ofertes: una el 21 i l'altre el 28 de setembre. La delegaci polonesa va fer una contraoferta el 2 d'octubre. El dia 5 els sovitics proposaren correccions a l'oferta polonesa, que Polnia accept. L'armistici entre Polnia i la Ucrana sovitica per un costat i la Rssia sovitica per l'altre va ser signat el 12 d'octubre i es va fer efectiu el 18 del mateix mes. A continuaci seguiren unes llargues negociacions per a un tractat de pau.

Mentrestant, les forces ucraneses de Petliura planejaven una ofensiva dins d'Ucrana per l'11 de novembre, per van ser atacats pels sovitics el dia anterior. El 21 de novembre, desprs de diverses batalles, van ser expulsats a territori controlat pels polonesos.

 Resultat .

Segons l'historiador britnic A.J.P. Taylor, la guerra Polaco-Sovitica "determina en gran mesura el curs de la historia europea durant els segents 20 anys o ms (...) De manera sense declarar, i gaireb inconscientment, els lders sovitics abandonaren la causa de la revoluci internacional." Passarien 20 anys abans que els russos enviessin els seus exrcits a l'estranger per "fer la Revoluci". Segons el socileg americ Alexander Gella, "la victria polonesa havia guanyat 20 anys d'independncia no noms per a Polnia, sin que tamb per a una gran part de l'Europa central".

Desprs de les negociacions de pau, Polnia no va mantenir tots els territoris que havia arribat a controlar al finalitzar les hostilitats. A causa de les seves prdues i desprs de la Batalla de Varsvia, els sovitics oferiren als polonesos la concessi pacfica de grans territoris a les regions frontereres disputades, quedant la frontera entre la Rssia Imperial i Mancomunitat de Polnia-Lituania molt similar a la que era al 1772. Els polonesos havien esgotat els seus recursos i l'opini pblica s'oposava a la prolongaci de la guerra. Pel seu costat, el govern tamb estava presionat per la Societat de Nacions, i les negociacions eren controlades pels Demcrates Nacionals de Dmowski, i les negociacions de pau van ser de naturalesa poltica. Als Demcrates Nacionals, com Stanis aw Grabski, qui anteriorment havia renunciat a la seva feina en protesta a l'aliana polaco-ucranesa i ara tenia molta influncia sobre els negociadors polonesos, els importava ben poc el Mi dzymorze de Pi sudski; aquesta situaci de post-guerra don un cop mortal al somni de Pi sudski de reviure la Mancomunitat de Polnia-Lituaniaen forma de la Mi dzymorze.

Els Demcrates Nacionals a crrec de l'Estat tamb tenien certes preocupacions sobre el dest dels ucranesos, i poc els importava que els seu oponent poltic, Pi sudski, se sents obligat als acords referents al tractat. Els Demcrates Nacionals noms desitjaven aquells territoris que consideraven "tica o histricament polonesos", o possibles de "polonitzar". Per aix, i tot i a l'aplastant derrota de l'Exrcit Roig a Varsvia i a la bona voluntat del principal negociador rus, Adolf Joffe per a concedir gaireb tot el territori en disputa, la ideologia dels Demcrates Nacionals permet als sovitics recuperar alguns territoris. La Pau de Riga va ser signada el 18 de mar de 1921, dividint els territoris disputats a Bielorssia i Ucrana entre Polnia i Rsia.

El tractat, que Pi sudski anomen un "acte de covardia" i pel qual es disculp amb els ucranesos, car violava els termes de l'aliana militar entre Polnia i Ucrana, que explcitament prohibia una pau per separat. Els aliats ucranesos de Polnia es veieren de sobte internats per les autoritats poloneses. L'internament empitjor les relacions entre Polnia i la seva minoria ucranesa: aquells que recolzaven a Petliura sentiren que Ucrana havia estat trada pel seu aliat polons, un sentiment que s'enfort a causa de les poltiques d'assimilaci de la Polnia nacionalista d'entreguerres davant de les seves minories. En gran part, aix inspir les tensions cada vegada majors i l'eventual violncia en contra dels polonesos a les dcades de 1930 i 1940.

La guerra i les seves conseqncies donaren origen a d'altres controvrsies, sobre tot temes com la situaci dels presoners de guerra, el tractament a la poblaci civil, i el comportament d'alguns comandants com Stanis aw Bu ak-Ba achowicz o Vadim Yakovlev. La victria militar polonesa a la tardor de 1920 permet a Polnia capturar la regi de Vlnius, on es form un comit del govern de la Lituania central, dominat pels polonesos. Es condu un plebiscit, i el Sejm de Vlnius vot el 20 de febrer de 1922, a favor de la incorporaci a Polnia. Aix empitjor les relacions polaco-lituanes en les dcades que havien de venir.



L'estratgia militar a la Guerra Polaco-Sovitica influenci a Charles de Gaulle, qui llavors era un instructor de l'exrcit polons, que va lluitar a diverses de les batalles. Ell i W adys aw Sikorski van ser els nics oficials militars que, basant-se en l'experincia adquirida en aquesta guerra, van poder preveure correctament com es lluitaria a la propera. Tot i que fallaren al perode d'entreguerres en convncer als seus respectius exrcits per aprendre aquestes llions, durant la Segona Guerra Mundial s'aixecaren ben aviat per comandar les seves forces armades a l'exili. La Guerra Polaco-Sovitica tamb influenci la doctrina militar polonesa, que durant els segents 20 anys posaria mfasi en la mobilitat d'unitats de cavalleria d'elit. 

Fins al 1989, mentre que els comunistes es van mantenir al poder a la Repblica Popular de Polnia, la Guerra Polaco-Sovitica va ser omesa o minimitzada als llibres d'histria polonesos i d'altres pasos del bloc sovitic, o va ser presentada com una intervenci estrangera durant la Guerra Civil Russa, per fer-la encaixar amb la ideologia comunista.


Enllaos esterns.

Museu electrnic de la Guerra Polaco-Sovitica ;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192978" title="Antonio Franco Estadella" nonfiltered="4900" processed="4891" dbindex="79919">
Antonio Franco Estadella s un periodista catal. Comen en l'edici per a Catalunya del diari El Pas i del 1978 al 1982 i del 1988 al 2006 ha estat director d'El Peridico de Catalunya. Ha contribut a consolidar un diari que  a travs de la seva edici en catal, fa una aportaci essencial a la presncia pblica, ra per la qual el 2006 li fou atorgada la Creu de Sant Jordi.

 Obres .
 Deporte y sociedad (1973);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192979" title="(64) Angelina" nonfiltered="4901" processed="4892" dbindex="79920">
Angelina s l'asteroide nm. 64 de la srie. Fou descobert a Marsella el 4 de mar del 1861 per l'Ernst Wilhelm Leberecht Tempel (1821-1889). Va sser el primer dels cinc asteroides que va descobrir.

Angelina s una asteroide de mida mitjana, del tipus classe espectral E, que pertany al cintur principal (s el tercer ms gran del tipus E, desprs de 44 Nysa i 55 Pandora, i t un Perode orbital de 4,39 anys i un dimetre de 85 - 190 quilmetres.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192981" title="Santa Clara" nonfiltered="4902" processed="4893" dbindex="79921">

Onomstica: Nom amb qu s conegut entre els cristians la santa Clara d'Asss (1194-1253).
Geografia:;
 Santa Clara, ciutat cubana, capital de la provncia de Villa Clara.
 Santa Clara Valley a Califrnia.
 Santa Clara (Jujuy), ciutat argentina.

 Esglsies i monestirs:;
Santa Clara, monestir de Xtiva, a la Costera.

 Tribus:
 Santa Clara, tribu ndia.

Vegeu tamb.
 Convent de Santa Clara;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192983" title="Javier God Muntaola" nonfiltered="4903" processed="4894" dbindex="79922">
Javier God Muntanyola (Barcelona ,1941) s un empresari catal, fill de Carlos God Valls i comte de God. s editor i president del grup God, el primer holding de comunicaci a Catalunya i que comprn els diaris La Vanguardia i El Mundo Deportivo. El 2006 va rebre la Creu de Sant Jordi per la seva tasca com a editor i el seu paper en el mecenatge cultural. L'11 de juliol del 2008 va rebre el ttol de gran d'Espanya, atorgat pel rei Joan Carles I.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192986" title="Robert Hughes" nonfiltered="4904" processed="4895" dbindex="79923">
Robert Studley Forrest Hughes (nascut el 28 de juliol de 1938 a Sydney, Austrlia), conegut com Robert Hughes, s un escriptor i crtic d'australi. Es va installar a Nova York el 1970 i des de llavors ha exercit de crtic d'art a la revista Time. Durant els anys 80 va donar suport al Moviment Republic Australi i el 1995 fou nomenat doctor honoris causa per la Universitat de Melbourne.

Entre els nombrosos guardons que ha rebut es troba el premi El Brusi de literatura i comunicaci concedit per l'Olimpada Cultural de Barcelona. El 2006 va rebre la Creu de Sant Jordi.

Obres.

The Fatal Shore, 1987. ;
Lucian Freud Paintings, Thames & Hudson, 1989. ;
Nothing if Not Critical: Selected Essays on Art and Artists, The Harvill Press, 1991. ;
Barcelona, Vintage, 1992. ;
Culture of Complaint, 1993.  ;
A Jerk on One End: Reflections of a Mediocre Fisherman, 1998. ;
American Visions: The Epic History of Art in America, The Harvill Press, 1998. ;
The Art of Australia, 1966. ;
The Shock of the New: Art and the Century of Change, 1991. ;
Barcelona: the Great Enchantress (2001) ;
Goya, Vintage, 2004.  ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192990" title="Shadow of The Day" nonfiltered="4905" processed="4896" dbindex="79924">


Shadow Of The Day, s la cinquena can i el tercer videoclip del disc de Rock Alternatiu/Rapcore, Minutes to Midnight, de Linkin Park. s una can molt llarga, ja que dura un  total de  5 minuts (4:49). Els estils de la can sn Rock Alternatiu i Synth Rock. Els samplers utilitzats, com a Faint o Breaking the Habit, sn grabacions fetes en concerts.
Alguns creuen que la can se semblant a "With Or Without You" del grup britnic U2. De moment solsament es pot veure un petit aven del video, que dura prop d'1 minut.
El videoclip es va realitzar el 8 d'octubre al Regne Unit, i al 16 d'octubre als Estats Units.

 Enllaos Externs .
Vdeoclip a YouTube;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192992" title="Joaquim Marco i Revilla" nonfiltered="4906" processed="4897" dbindex="79925">
Joaquim Marco i Revilla (Barcelona 1935) s un poeta i assagista catal. Es llicenci en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona el 1958 i ms tard n'esdevingu professor d'histria de la literatura espanyola. El 1961 fou lector de castell a la Universitat de Liverpool i collabor a les revistes Destino, nsula i Estudis Romnics, entre d'altres. Com a poeta combina el realisme amb una lrica d'imatges.  El 2006 va rebre la Creu de Sant Jordi en reconeixement al conjunt de la seva obra. 

 Obres .
 Poesia .
 Fiesta en la calle (1961);
 Abrir una ventana a veces no se sencillo (1965);
 Algunos crmenes y otros poemas (1971);
 Aire sin voz (1974);
 Esta noche (1978) ;
 El significado de nuestro presente (1983);
 El muro de Berln (2003)  ;
 Estudis i assaigs .
 Poesia popular poltica del segle XIX (1967);
 Sobre literatura catalana i altres assaigs (1968);
 Ejercicios literarios (1969);
 La nova poesia catalana (1980)  amb Jaume Pont;
 La literatura hispanoamericana (1983) ;
 El modernisme literari (1984) ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192994" title="Bonaventura de Bagnoregio" nonfiltered="4907" processed="4898" dbindex="79926">


Bonaventura de Bagnoregio (1221-1274), conegut com a Sant Bonaventura i nascut com a Joan de Fidanza (itali: Giovanni di Fidanza), va ser el set ministre general de l'Orde de Sant Francesc. Va ser un teleg escolstic i un filsof medieval, contemporani de Toms d'Aquino, i ocup el lloc de bisbe cardenal d'Alb. Va ser canonitzat per l'Esglsia Catlica i elevat a doctor de l'Esglsia el 1588.

Biografia.

Va nixer a Bagnoregio, Latium, a prop de Viterbo. Es diu que va rebre el sobrenom de Bonaventura (bona sort) quan en la infncia es va curar d'una greu malaltia a travs de la intercessi de Sant Francesc d'Asss. Va ingressar a l'orde franciscana el 1243 i va estudiar a la Universitat de Pars, probablement amb Alexandre d'Hales i, amb seguretat, amb el successor d'Alexandre a partir del 1253 Joan de La Rochelle.

Tres anys abans havia obtingut el crrec de lector dEls Quatre Llibres de Sentncies (un llibre de teologia escrit per Petrus Lombardus al segle XII), i el 1255 va ser elevat a mestre (l'equivalent medieval del crrec de doctor). Un any desprs va defensar amb xit el seu orde contra els retrets de la facci anti-mendicant, i va ser escollit general de l'orde. El 24 de novembre de 1265 va ser nomenat arquebisbe de York, tot i que mai va ser consagrat i va dimitir del crrec l'octubre de 1266. 

Va ser clau en l'elecci del Papa Gregori X, que el 1273 el va recompensar amb els ttols de cardenal i bisbe d'Alb. L'any segent, Bonaventura va deixar el crrec de ministre general dels franciscans. Fou succeit per Jrme d'Ascoli, futurNicolau IV. Va ser llavors quan va rebre l'encrrec de Gregori X de preparar el II Concili de Li, que es va iniciar el 7 de maig de 1274. Les seves destacades contribucions en aquest concili van propiciar la uni entre l'Esglsia grega i la llatina. 

Bonaventura va morir el 15 de juliol durant les sessions del concili de Li. Segons el seu secretari, Peregr de Bolonya, hauria estat enverinat. Fou enterrat a l'esglsia franciscana de Li. La seva oraci fnebre fou pronunciada pel seu amic, el dominic Pierre de Tarentaise, futur Innocenci V. 



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="192995" title="Jocs Olmpics d'estiu de 2012" nonfiltered="4908" processed="4899" dbindex="79927">
Els XXX Jocs Olmpics tindran lloc entre el 27 de juliol i el 12 d'agost de 2012 a la ciutat de Londres, Anglaterra. Londres ser la primera ciutat a ser amfitriona de les Olimpades tres vegades, ja que tamb va organitzar els Jocs Olmpics dels anys 1908 i 1948.


	
Logotip.
Actualment s'han utilitzat dos logos. El primer va ser creat per l'estudi Kino Design per al procs d'elecci, mentre que el segon va ser creat per als jocs per Wolff Olins, amb un cost de 400.000 lliures.

 Seus .
El pla olmpic de Londres divideix la ciutat en tres zones principals: el Parc Olmpic, la Zona Fluvial i la Zona central. A ms algunes seus se situen fora de l'rea de Londres. 

 Parc Olmpic .
Es situar a Stratford, a l'est de Londres. S'edificar sobre una zona industrial i estar a set minuts del centre de la ciutat. En aquesta zona s'hi situar:
 L'Estadi Olmpic, on s'hi disputaran les proves d'atletisme i les cerimnies d'obertura i clausura.
 El Centre Aqutic de Londres, seu de les competicions de salts, nataci, nataci sincronitzada i waterpolo.
 El Velopark, que inclour un veldrom cobert per a les competicions de ciclisme en pista i un circuit de BMX.
 El Centre Olmpic d'Hoquei, on s'hi celebrar tot el relacionat amb aquest esport.
 Quatre pavellons coberts en els que s'hi disputar el basquetbol, l'esgrima, el voleibol i l'handbol.
 Pavell 1 - voleibol;
 Pavell 2 - basquetbol;
 Pavell 3 - handbol;
 Pavell 4 - esgrima;
 La Vila Olmpica.
 El Centre Principal de Premsa (MPC) i el Centre Internacional de Radio i Televisi (IBC).

 Zona Fluvial .
La Zona Fluvial tindr cinc seus principals al voltant del riu Tmesi.


 El ExCeL Exhibition Centre, per a la boxa, judo, tennis de taula, basquetbol, halteroflia, i lluita.
 El Millennium Dome, per a la gimnstica i la fase final de basquetbol.
 El Greenwich Arena, per al bdminton i la gimnstica rtmica;
 El Greenwich Park, per a les competicions d'equitaci.
 Les Royal Artillery Barracks, pel tir.

 Zona Central .
 El nou Estadi de Wembley, acollir les finals de futbol.
 Wimbledon ser la seu per a les competicions de tennis.
 Lord's Cricket Ground pel tir amb arc.
 Regent's Park acollir les proves de ciclisme en ruta.
 Horse Guards Parade pel volei platja.
 Hyde Park acollir el triatl.

 A la rodalia de Londres .
 Weald Country Park, a Essex, acollir les proves de mountain bike.
 El Canal de Piragisme de Broxbourne, Hertfordshire acollir els events de piragisme, junt a;
 Eton Dorney, prop de Windsor, que a ms acollir les competicions de rem.

 Fora de Londres .
 Weymouth and Portland National Sailing Academy, a Dorset, s'usar per a les competicions de vela.  ;

A ms les primeres fases de competici de futbol es celebraran a:

 Hampden Park a Glasgow, ;
 Millennium Stadium a Cardiff, ;
 Old Trafford a Manchester,
 St James' Park a Newcastle ;
 Villa Park a Birmingham;

Calendari.





























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193002" title="Llus Mart Bielsa" nonfiltered="4909" processed="4900" dbindex="79928">
Llus Mart Bielsa (Arag, 1921) s un activista poltic catal d'origen aragons. Durant la guerra civil espanyola com a responsable poltic de les Joventuts Socialistes Unificades al 32 grup de la Gurdia d'Assalt. En acabar la guerra civil es va exiliar a Frana, on fou internat al camp de concentraci d'Argelers, al Rossell. Quan el Tercer Reich va invadir Frana, particip en la Resistncia francesa. Fou fet presoner pels alemanys i internat al camp de concentraci de Dachau, d'on, per, va aconseguir evadir-se i com a oficial de les Forces Franceses de l'Interior va participar en l'alliberament de Pars el 1944.

En acabar la Segona Guerra Mundial, com a militant del PSUC, torn a Catalunya clandestinament i comena a treballar en una impremta mbil, que l havia portat carregada des de Bretanya. El 1946 fou detingut, torturat i empresonat a la pres Model i a les d'Ocaa i Burgos, fins que fou alliberat el 1952. Actualment s el secretari de l'Associaci Catalana d'ex-Presos Poltics. El 2006 va rebre la Creu de Sant Jordi.

 Enllaos externs .
 Entrevista a Llus Mart Bielsa;
 Pgina de l'Associaci Catalana d'ex-Presos Poltics;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193007" title="Oriol Maspons i Casades" nonfiltered="4910" processed="4901" dbindex="79929">
Oriol Maspons i Casades (Barcelona, 1928) s un fotgraf catal.  Va viure a Pars del 1955 al 1957, i collabor a les revistes Paris Match, Elle i Boccacio. T obres exposades al Museum of Modern Art de Nova York i n'ha publicades a Annual Photography i a Photography Year Book. Ha illustrat portades de diverses colleccions de llibres i les seves fotografies tamb han illustrat moltes obres literries. Una de les seves deixebles fou Isabel Steva i Hernndez. El 2006 va rebre la Creu de Sant Jordi.

 Obres illustrades per Oriol Maspons .
 Poeta en Nueva York, de Federico Garca Lorca (1966);
 La caza de la perdiz roja de Miguel Delibes;
 Arquitectura gtica catalana  d'Alexandre Cirici i Pellicer (1974);
 Arte visigodo en Espaa, de Pere de Palol.
 La Universidad de Barcelona, promogut per Fabi Estap (1981);
 Els barcelonins, amb  Xavier Miserachs i Ribalta i Colita (1981);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193011" title="Anna Maria Moix i Meseguer" nonfiltered="4911" processed="4902" dbindex="79930">
Anna Maria Moix i Meseguer (Barcelona, 1947) s una escriptora catalana en castell, germana del tamb escriptor Terenci Moix. Ha conreat la poesia, de lnia avantguardista, amb la utilitzaci del collage. El 1970 va ser l nica veu de dona representada a l antologia Nueve novsimos poetas espaoles. Va mantenir bones relacions amb l'anomenada Gauche Divine i amb l'escriptor i editor Carlos Barral, Pere Gimferrer i Flix de Aza, i entre les seves amigues es compten Ana Mara Matute i Cristina Peri Rossi. El 1985 i el 1995 va guanyar el Premi Ciutat de Barcelona. Des del 2006 s directora de l'Editorial Bruguera.

El 2006 va rebre la Creu de Sant Jordi.

 Obres .
 Poesia .
 Baladas para el dulce Jim (1969);
 Call me Stone (1969);
 No Time for flowers (1971) ;
 A imagen i semejanza (1983);
 Narraci .
 Julia (1969);
 Walter, por qu te fuiste? (1973);
 La maravillosa colina de las edades primitivas (1973);
 Ese chico pelirrojo a quien veo cada da (1973);
 Los robots. Las penas (1982);
 Las virtudes peligrosas (1985);
 La niebla y otros relatos (1988);
 Vals negro (1995);
 De mi vida real nada s (2002);









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193018" title="Nicolas de Condorcet" nonfiltered="4912" processed="4903" dbindex="79931">

Marie-Jean-Antoine Nicolas de Caritat, marqus de Condorcet, (Ribemont, Aisne, Frana, 17 de setembre de 1743 - Bourg-la-Reine, 28 de mar de 1794) fou un filsof, matemtic i politleg francs, introductor del sistema d'educaci pblica a Frana.

L'any 1785, Nicolas de Condorcet publica un dels seus principals treballs: l'Assaig sobre l'aplicaci de l'anlisi de la probabilitat de les decisions sotmeses a la pluralitat de veus. En aquesta obra s'explora la paradoxa de Condorcet, descrita com la possible intransitivitat de la majoria 

























Condorcet, Marie Jean Antoine de Caritat
Ribemont, Picardia 1743 - Bourg-le-Reine 1794 


Poltic i enciclopedista francs, marqus de Condorcet. Estudis de matemtiques i fsica, public l'Essai sur le calcul intgral (1765), que li obr les portes de l'Acadmie des Sciences i en fou nomenat secretari perpetu el 1772. Juntament amb D'Alembert, el seu mestre, i Voltaire, que havia suscitat en ell l'afecci literria, es relacion amb Turgot, del qual es fu deixeble i el qual li proporcion el crrec d'inspector general de la moneda (1774-76). Com a economista, es declar partidari de l'impost progressiu. El 1782 ingress a l'Acadmie Franaise i s'hi destac en aquesta poca com a socileg. La seva hiptesi sobre les decisions collectives, coneguda per efecte Condorcet, i sobre llur inconsistncia, aplicada especialment a les votacions, ha estat recollida per la moderna politicologia. El 1791 Pars el nomen diputat per l'Assemblea legislativa, i n'assol la presidncia el 1792, any que present l'informe sobre Organisation gnrale de l'Instruction Publique, convertit en norma de la pedagogia republicana. Propugn el control de natalitat, l'elevaci cultural de la dona i la coeducaci. Enderrocat Llus XVI, fou l'nima de la Convenci encarregada d'estudiar una nova constituci. Els seus termes conciliadors el declararen partidari dels girondins, i en alar-se (1793) els jacobins fou condemnat a mort. Amagat, en aquesta darrera poca es dedic a desenvolupar el seu pensament filosfic, recollit a Esquisse d'un tableau historique des progrs de l'esprit humain, clar exponent del progressisme illustrat. Havent estat fet presoner, s'emmetzin.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193019" title="Terratrmol del 1748" nonfiltered="4913" processed="4904" dbindex="79932">
El terratrmol de 1748 fou un terratrmol que assol les comarques centrals del Pas Valenci.

Aquest terratrmol tingu especial incidncia a la ciutat de Xtiva on provoc danys a la ciutat i al seu castell. Encara a prop del paratge conegut com El portet d'aquesta localitat, es poden observar roques de grans dimensions que es desprengueren de la part superior de la serra Vernisa i que hui jeuen plcidament a prop de les cases adossades de nova construcci. 

Per possiblement la conseqncies ms conegudes d'aquest terratrmol, es patiren a Montesa on el castell d'origen templer de l'orde de Montesa s'enfons gaireb tot junt amb altres cases de la localitat (vegeu Castell de Montesa).

Sobre els efectes del terrabastall a altres localitats, podeu consultar tamb Alcntera de Xquer, Sellent, Cotes, Estubeny, Castell de Rugat on s'hi parla.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193021" title="Godofreu de Bouillon" nonfiltered="4914" processed="4905" dbindex="79933">

Godefroy de Bouillon (1058- Jerusalem, 1100), conegut en catal com a Godofreu, Godofred, o Jofr de Bouillon, va ser un cavaller medieval i un dels lders de la Primera Croada des del 1096 fins a la mort. Va ser Senyor de Bouillon des del 1076 i Duc de la Baixa Lorena des del 1087. Desprs de la presa de Jerusalem el 1099 es va convertir en el primer governant del Regne de Jerusalem, tot i que no va fer servir el ttol de "rei".

Biografia.
Joventut.
Godofreu va neixer a Boulogne-sur-Mer o a Baisy (una ciutat del ducat de Brabant), actualment a Frana i a Blgica respectivament. En aquell moment ambdues localitats eren part del Sacre Imperi Rom. Era el segon fill del comte de Bolonya Eustaqui II i d'Ida, filla del Duc de la Baixa Lorena Godofreu III. Com a segon fill, no li corresponia l'herncia familiar, per el seu oncle matern Godofreu el Geperut va morir sense fills nomenant-lo el seu hereu al ducat de la Baixa Lorena. 

Aquest ducat era de gran importncia estratgica, ja que es trobava entre el regne de Frana i les terres germniques. De fet, el rei germnic i futur emperador Enric IV va decidir el 1076 donar la Baixa Lorena al seu fill i deixa per Godofreu noms Bouillon i la Marca d'Antwerp. Godofreu va continuar servint Enric lleialment, donant-li suport tamb quan el Papa Gregori VII s'enfrontava amb l'emperador durant el conflicte de les investidures: Godofreu lluitar al costat d'Enric contra les forces de Rodolf de Subia, i tamb va participar a la campanya italiana en la que Enric va prendre la ciutat de Roma.

Simultniament, Godofreu lluitava per mantenir el control de les terres que no li havien estat substretes per Enric. Matilda de Toscana, la vdua del seu oncle, reclamava que les terres li haurien d'haver correspost a ella. Desprs d'un llarg conflicte en el que va rebre l'ajuda dels seus germans Eustaqui i Baldu, i havent demostrat que era lleial a Enric IV, Godofreu va recuperar la totalitat del ducat el 1087, convertint-se en Godofreu V de la Baixa Lorena.

Primera Croada.


El 1095 el nou papa Urb II va cridar a la guerra santa contra els musulmans que ocupaven Jerusalem i d'altres emplaaments religiosos a Palestina. La febre de les croades es va estendre per Europa, amb les promeses del Papa del perd de tots els pecats per tots els que hi participessin i per les expectatives de riqueses i terres que es podien arrabassar dels musulmans. Godofreu va hipotecar o vendre la majoria de les seves terres i amb els diners obtinguts va reunir milers de cavallers per lluitar a Terra Santa. En l'empresa s'hi va afegir el seu germ gran Eustaqui, i el germ petit Baldu.

Tot i que cap rei no va participar a la Primera Croada, Godofreu no va ser l'nic a organitzar un exrcit. Ramon IV de Tolosa va reclutar el ms gran. Tamb hi participaren el cavaller normand Bohemond de Trent, i Robert II de Flandes. 

Els diferents exrcits van viatgar separadament, alguns per mar i d'altres per terra. Godofreu va sortir de Lorena l'agost del 1096 al capdavant del seu exrcit (algunes fonts parlen de 40.000 homes) seguint l'anomenat "Cam de Carlemany" cap a Jerusalem. Desprs dels problemes que pat a Hongria, on fou incapa d'evitar que els seus homes saquejessin altres cristians, va arribar a Constantinoble. Un dels motius que havien motivat al Papa a convocar la croada era ajudar a l'emperador bizant Aleix I Comn a combatre els turcs que estaven envaint les seves terres a l'sia Central i Prsia.

Durant els segents mesos ms exrcits croats van arribar a Constantinoble. L'emperador Aleix va pressionar els croats perqu l'ajudessin a expulsar els turcs de els seves terres; una empresa que els croats consideraven secundria respecte a les campanyes a Palestina. A ms, Aleix volia que els croats li juressin lleialtat. Finalment Godofreu i els altres cavallers van accedir a pronunciar una versi modificada del jurament, compromentent-se a retornar algunes terres a l'emperador bizant. La primavera de 1097 els croats van marxar cap a la guerra.

La seva primera victria, lluitant al costat dels soldats bizantins, va ser a la ciutat de Nicaea, que havia estat presa pels turcs seljcides uns anys abans. Godofreu i els seus cavallers hi van tenir un petit rol, amb Bohemond comandant el setge. Just quan els croats eren a punt d'assaltar la ciutat, la bandera bizantina va ser hissada desprs de qu Aleix hagus pactat la pau amb els assetjats en unes negociacions secretes. 


Godofreu va continuar intervenint en les batalles contra els musulmans durant la campanya croada cap a Jerusalem: va cobrir la vanguarda a la Batalla de Dorilea i va aconseguir repellir les forces seljcides. El 1098 va prendre part al setge d'Antioquia, que molts veien com una causa perduda. Tant s aix que alguns croats van decidir tornar a Europa, i Aleix I va decidir no enviar-hi l'ajuda promesa. Quan els croats van aconseguir prendre la ciutat, van decidir que el seu jurament a l'emperador bizant quedava des d'aleshores sense efecte. Desprs d'aquesta victria, els croats estaven dividits sobre el cam a prendre. Behemond, que havia estat el primer a entrar a Antioquia i havia reclamat la ciutat per a ell, va decidir quedar-s'hi per assegurar les seves noves possessions fundant el Principat d'Antioquia. Baldu, el germ de Godofreu, tamb va escollir quedar-se al Comtat d'Edessa, l'estat croat que havia fundat a Edessa. La majoria de la infanteria volia continuar cap a Jerusalem, per Ramon de Tolosa, el ms poders dels prnceps, dubtava sobre si prosseguir endavant. Finalment, desprs de mesos d'espera, les pressions dels soldats van fer-li emprendre la marxa, a la que Godofreu s'afeg de seguida.

A mesura que avanaven cap al sud de Palestina, els croats s'enfrontaven a un nou enemic: els musulmans nord-africans fatimites, governats des d'Egipte. Va ser a Jerusalem que va nixer la llegenda de Godofreu de Bouillon. Van arribar-hi el juny de 1099, i van contruir escales i armes de setge. L'atac principal es va produir el 14 i 15 de juliol, i Godofreu i alguns dels seus cavallers van ser els primers d'escalar les muralles i entrar a la ciutat. Un cop la ciutat va caure, els croats van embojir i van matar tots els habitants de la ciutat amb molt poques excepcions.

Amb la ciutat capturada, van reunir-se el 22 de juliol a l'esglsia del Sant Sepulcre per acordar el govern del nou estat. Ramon de Tolosa va renunciar d'entrada a ser escollit rei, sembla que per fingir humilitat i esperant que els altres nobles insistirien en la seva elecci de totes maners. Per Godofreu havia esdevingut ms popular que ell durant la campanya, va acceptar el govern del Regne de Jerusalem (tot i que no va voler ser nomenat rei explcitament). Ramon es va enfurismar davant d'aquest fet i va abandonar la ciutat amb el seu exrcit.

Regne de Jerusalem.

Durant el seu breu govern Godofred es va veure obligat a defensar el Regne de Jerusalem dels atacs dels fatimites egipcis, als que va vncer a la Batalla d'Ascal l'agost del 1099. Tamb es va enfrontar a l'oposici de Daimbert de Pusa, patriarca llat de Jerusalem i aliat de Ramon. L'enfrontament entre les dos faccions cristianes desprs de la batalla va impedir prendre la ciutat d'Ascal, que es va mantenir en mans musulmanes i es convertiria en una amenaa permanent a la frontera del nou regne en els propers anys.

Durante el 1100 Godofred va obtenir victries importants sobre les ciutats costaneres d'Acre, Ascal, Arsuf, Jaffa i Cesarea. Tot i que no va aconseguir annexionar-ne cap al Regne de Jerusalem, les va convertir en tributaries.

Segons el cronista rab Ibn al-Qalanisi, Godofred va mori durant el setge d'Acre quan una fletxa el va travessar. Les crniques cristianes, en canvi, no ho mencionen, i Alvbert d'Aix i Ekkehard d'Aura parlen d'una malaltia que va agafar a Cesarea el juny del 1100.

Desprs de la mort de Godofred, els partidaris de Godofred van imposar-se a la voluntat de Daimbert i van fer coronar el 25 de desembre de 1100 al seu germ Baldu de Bouillon com a Rei de Jerusalem.

Llegat, histria i llegenda.

Segons Guillem de Tir, el cronista del Regne de Jerusalem de finals del segle XII, Godofred era "alt d'estatura, no en desmesura, per encara ms alt que la majoria d'homes. Era fort sense comparaci, de braos ben formats i gran corpulncia. Les seves faccions eren agradables, la seva barba i cabell tirant a ros."

Com que va ser el primer governant del Regne de Jerusalem, Godofreu va ser idealitzat el els temps posteriors. Va ser presentat com el lder de les croades, el rei de Jerusalem, i el legislador que havia establert els Assises de Jerusalem. En realitat noms era un dels molts lders de la primera croada, el primer rei de nom va ser el seu germ Baldu I, i els assises van ser fruit d'un desenvolupament gradual.

El paper de Godofreu a la croada va ser descrit per Albert d'Aix, l'autor annim de la Gesta Francorum, i per Ramon d'Aguilers entre d'altres. Va ser l'heroi nombroses canons de gesta franceses, i Jacques de Longuyon (segle XIV) el va incloure al distingit grup dels nou preuats, o la llista dels nou millors cavallers de tots els temps.

A la Divina Comdia, Dant troba Godofreu al Parads acompanyat d'altres "guerrers defensors de la fe" com Josu, Carlemany o Rotll.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193022" title="Jos Monlen Benncer" nonfiltered="4915" processed="4906" dbindex="79934">
Jos Monlen Benncer (Tavernes de la Valldigna, Safor 1927) s un escriptor i director de teatre valenci. Estudi dret i direcci a l'Instituto de Investigaciones y Experiencias Cinematogrficas de Madrid. Treball com a crtic teatral a la revista Triunfo, i fou fundador i crtic teatral i cinematogrfic de les revistes Primer Acto (1957) i Nuestro Cine. Tamb va escriure guions de cinema i adapt al castell obres de Bertolt Brecht. 

Ha estat director del Festival de Teatro Clsico de Mrida del 1984 al 1989, i fou fundador i director de l'Instituto Internacional del Teatro del Mediterrneo el 1991. El 2004 va rebre el Premio Nacional de Teatro. El 2006 va rebre la Creu de Sant Jordi.

 Muntatges teatrals .
 La bona persona de Sezuan  (de Bertolt Brecht) ;
 Rebelin en Asturias (d'Albert Camus);
 Amics i coneguts (amb Nria Espert);
 Antologa dramtica del Flamenco;
 Lorca y el Flamenco  ;
 Proceso a Kafka (1971);
 La gallina ciega (1984);
 Paraso roto (1992);
 Sefarad (1993);
 Guardo la llave (1998);
 Argonautas 2000 (2000) ;
 La noche de Casandra (2001);
 El clavel y la espada (2003);
 Quin ha sido? (sobre l'atemptat de l'11 de setembre);
 Llibres .
 Lo que sabemos del cine (1967);
 Treinta aos de teatro de la derecha (1971);
 El teatro de Max Aub (1971);
 El teatro del 98 frente a la sociedad espaola (1975);
 Cuatro autores crticos: Rodrguez Mndez, Martn Recuerda, Francisco Nieva y Jess Campos (1976);
 Larra: escritos sobre teatro (1976);
 Amrica Latina: Teatro y revolucin (1978);
 Rafael Alberti y Nuria Espert, poesa y voz de la escena espaola (1979);
 El mono azul: teatro de urgencia y romancero de la guerra civil (1979);
 Homenaje a Irene Papas (1990);
 Tiempo y teatro de Rafael Alberti (1990);
 Las limitaciones sociales del teatro espaol contemporneo (1993);
 El teatro, la sociedad y los especialistas (2001);
 Humanismo y barbarie (2003);
 Mrida; los caminos de un encuentro popular con los clsicos grecolatinos (2004) ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193025" title="Beatriz de Moura" nonfiltered="4916" processed="4907" dbindex="79935">
Beatriz de Moura (Rio de Janeiro, 1939) s una editora espanyola d'origen brasiler, fundadora i directora literria de Tusquets Editors. Era filla d'un diplomtic i va estudiar cincies poltiques, traducci literria i histria a l'Escola d'Intrprets de Ginebra el 1958. El 1961 es va establir a Barcelona, on va treballar per a diverses editorials, com Salvat, Gustavo Gili, i Lumen, amb l'editora Esther Tusquets Guilln. El 1968 es cas amb el seu germ, l'arquitecte scar Tusquets i Guilln i fund l'editorial Tusquets Editors, amb una lnia editorial, alhora rigorosa i oberta, ha posat a l abast del pblic les obres de grans escriptors contemporanis en castell com Ernst Jnger, Milan Kundera o mil Michel Cioran. Ella mateixa ha tradut al castell de la versi francesa de Los testamentos traicionados, La lentitud, La identidad i La ignorancia de Milan Kundera. El 2006 va rebre la Creu de Sant Jordi.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193026" title="Castell de Montesa" nonfiltered="4917" processed="4908" dbindex="79936">

El Castell de Montesa s un castell situat a la poblaci valenciana de Montesa. 

Aquest castell, actualment en runes, es trobava a dalt d'una enorme penya a dalt de l'actual poble de Montesa. Era d'estil gtic i fou construt per l'Orde del Temple. Desprs que aquesta Orde de cavalleria quedara dissolta, es cre l'Orde de Montesa que ocup la fortificaci en lloc de l'anterior Orde.

Importncia estratgica del Castell de Montesa.
El Castell de Montesa, junt amb el Castell de Xtiva i la torre de guaita de Moixent formava part d'un entramat defensiu molt ms ampli que tenia com a principal funci el control del que avui coneguem com la comarca de la Costera. Aquesta s una estreta franja de terra que s'eleva (s una costera) progressivament fins Almansa, constituint el cam natural cap a Castella. El control d'aquest territori fronterer, era de vital importncia per a l'antic Regne de Valncia, com indica la dita popular "Quan el mal ve d'Almansa, a tots alcana", i, per extensi, per a tota la Confederaci Catalanoaragonesa.

Destrucci del Castell.
El Castell de Montesa es va enfonsar com a conseqncia del terratrmol del 1748. Com que aleshores la seua importncia estratgica ja havia desaparegut, i l'Orde de Montesa havia estat incorporada a la Corona al segle XVI, no fou reconstrut. A ms a ms, molts dels vens aprofitaren els carreus per construir-se les seus prpies cases (fet encara observable en moltes cases properes al castell). El resultat fou que actualment, la major part del castell es troba en terra i tot i que s'han emprs alguns treballs al respecte no ha estat restaurat, tot i el seu alt valor patrimonial.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193028" title="Maria Llusa Oliveda Puig" nonfiltered="4918" processed="4909" dbindex="79937">
Maria Llusa Oliveda Puig s una actriu i directora teatral catalana, lluitadora pels drets de les dones. Ha lluitat pels drets de les dones ms de trenta anys, en el mn del teatre, i tamb per promoure activament la incorporaci de la dona a la vida cultural i social de Catalunya a travs de diverses entitats, entre elles l'Ajuntament de Barcelona (Consell de Dones de Barcelona).  Actualment s presidenta del Consejo Nacional de las Mujeres de Espaa. El 1999 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona i el 2006 va rebre la Creu de Sant Jordi.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193029" title="Bar de Segur" nonfiltered="4919" processed="4910" dbindex="79938">
Bar de Segur s una baronia immemorial que pertanyia als Calders el segle XIV i que fou reconeguda com a ttol del Regne el 1810 per Ferran VII a Mag Antoni de Vilallonga i de Grimau.

Titulars. 
Maria d'Aguilar: Baronessa de Segur (1725). Vdua de Jaume de Copons.
...
 Mag Antoni de Vilallonga i de Grimau: bar de Segur (reial carta de successi de 23 d'octubre de 1810).
 Salvador  de Vilallonga i de Crcer (1891-1974): 8 marqus de Castellbell, marqus de Castellmei, bar de Segur, bar de Mald i Maldanell (reial carta de successi BOE 23 de gener de 1953).
 Alfons de Vilallonga i Cabeza de Vaca (1927-1997): bar de Segur, bar de Mald i Maldanell  (reial carta de successi: BOE 22 de maig de 1979).
 Alfons de Vilallonga i Serra (1960): bar de Segur, bar de Mald i Maldanell (reial carta de successi: BOE 30 d'octubre de 1998).

Bibliografia.
 Fluvi i Escorsa, Armand. Repertori de grandeses, ttols i corporacions nobiliries de Catalunya. Barcelona, 1998.
Grau i Pujol, J. M; Badia i Batalla, F. Diccionari Biogrfic Histric de montblanc, Montblanc, 2008.

Enllaos externs.
Repertori de ttols nobiliaris de Catalunya;
Solferinii. Descent of 1st Duke of Solferino (1684) (Informaci genealgica dels Vilallonga) ;
BOE de 30 de novembre de 1998  ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193036" title="Activitat de les seleccions esportives catalanes - 2005" nonfiltered="4920" processed="4911" dbindex="79939">
Llista amb l'activitat de les seleccions catalanes absolutes durant l'any 2005.






















 En negreta els esports on les seleccions catalanes estan reconegudes oficialment.
 En negreta els campionats internacionals oficials.


 Notes i referncies .


Vegeu tamb.
Seleccions esportives catalanes;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193037" title="Campionat d'Europa de Futbol Australi 2005" nonfiltered="4921" processed="4912" dbindex="79940">


El I Campionat d'Europa de Futbol Australi es disput el 9 d'octubre de 2005 a Londres, Anglaterra. Va comptar amb la participaci de 10 seleccions nacionals.






Participants.




Fase Inicial.

Llegenda





----

----

----

----

----

----

----

----

----

----

----





----

----

----

----

----

----

----

----

----

----

----


 Sistema de puntuaci: En funci del nombre de jugadors australians dins de cada selecci s'atorga una puntuaci de handicap (com menys jugadors australians, ms punts de handicap) expressada en el valor entre claudtors. Separats per un punt hi ha el nombre d'anotacions (=6 punts) i el nombre de behinds (= 1 punt) i entre parntesi la puntuaci final.


Fase final.


Llocs 6-8 
----

----

----


Semifinals 
----

----

----

3r i 4t llocs 
----

----

FINAL 
----

----





Classificaci final.




 NOTA: Israel i Anglaterra no van jugar el partit final, compartint la cinquena posici. Els quatre darrers llocs es van resoldre amb dos partits directes i compensaci.


Vegeu tamb.
Selecci Catalana de Futbol Australi;

Enllaos externs.
Lloc web de l'Europeu 2005;
Resultats de l'europeu 2005;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193038" title="Campionat d'Europa de Futbol Australi 2007" nonfiltered="4922" processed="4913" dbindex="79941">


El II Campionat d'Europa de Futbol Australi es disput el 15 de setembre de 2007 a Hamburg, Alemanya. Va comptar amb la participaci de 12 seleccions.

Participants.



Fase Inicial.

Llegenda




----

----

----

----



----

----

----

----



----

----

----

----



----

----

----

----

Fase final.



Vuitens de final
----

----

----

----

----

Quarts de final
----

----

----

----

----

Llocs 9-12
----

----

----

Llocs 5-8
----

----

----

Semifinals
----

----

----

Llocs 11-12
----

----
Llocs 9-10
----

----

Llocs 7-8
----

----
Llocs 5-6
----

----
Llocs 3-4
----

----
FINAL
----

----



Classificaci final.



 Notes i referncies .


Vegeu tamb.
Selecci Catalana de Futbol Australi;

Enllaos externs.
Lloc web de l'Europeu 2007;
Resultats a The Footy Record;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193040" title="Cara" nonfiltered="4923" processed="4914" dbindex="79942">

La cara s la part frontal del cap, en els humans la part anteroinferior, des de les celles a la barbeta, estan inclosos celles, ulls, nas, galta, boca, llavis, dents, pell i barbeta. 

Els teixits tous de la cara expressen les emocions de l'individu, per l'acci dels msculs de la mmica (comunicaci no verbal). Aix mateix, l'aparena facial s un element essencial de la identitat de cada sser hum i el que en facilita ms la identificaci, per aix s l'element central de la fotografia dels documents oficials o de la caricatura.

Sobre la dura superfcie dels ossos s'implanten ms de trenta parells de msculs, de diverses formes i funcions, gruixuts i forts, com el mscul masseter, uns altres sn fins i petits com el que eleva la comissura dels llavis i el que dilata l'ala del nas, entre d'altres. 

Dels cinc rgans dels sentits, quatre estan al cap, i ms especficament a la cara: la vista, l'oda, l'olfacte i el gust. Encara que el cinqu sentit sobrant, el tacte, tamb est mpliament representat, amb una zona d'altssima sensibilitat en els llavis.

La cara es pot decorar amb el maquillatge, inserint joies (sobretot als llavis i al nas) o tapar amb una mscara per no ser reconegut, disfressar-se o adoptar un rol determinat, com en el cas del teatre grec.


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193057" title="Jordi d'Orns" nonfiltered="4924" processed="4915" dbindex="79943">
Jordi d'Orns (Perpiny?, circa 1380 - Carpentrs (Provena), 1452), fou un bisbe, cardenal, jurista i diplomtic catal.

Biografia. 

Estudi arts a la Universitat de Perpiny pels volts de l'any 1394.

Doctor en drets, ocup diversos crrecs. Fou prior del monestir de Sant Pere de Casserres i ardiaca d'Elna i Barcelona.

L'any 1417 fou nomenat canceller i procurador del rei Alfons el Magnnim davant del papa.

El 5 de mar de 1418 va ser rebut pel papa Mart V i pel concili de Constana, on hi pronunci un discurs de congratulaci per la restauraci de la unitat.

Fou bisbe de Vic des de 1424 fins a 1425.

L'any 1423, el papa Mart V el nomen delegat seu per resoldre els efectes del cisma d'Aviny. El 1429 va intervenir en el concili de Tortosa, on s'exting el cisma. 

Assist al concili de Basilea, on fou nomenat cardenal pel papa Flix V (cismtic), amb el ttol de Santa Anastsia i desprs de Santa Maria Transtber. Eugeni IV el depos per aquest motiu de la seu de Vic i del cardenalat. 

L'any 1449 es reconcili amb el papa Nicolau V, que el nomen bisbe de Carpentrs, a la Provena, on mor el 1452. Va llegar a la catedral de Carpendrs la seva biblioteca.

Obres.
Allegationes pro Benedicto XIII;
Epstola al rei Alfons (Barcelona, 12 de maig de 1416);
Sermo (1418), pronunciat davant del Concili de Constana;
Epstola al rei Alfons (Aviny, 23 de gener de 1418);
Epstola al rei Alfons (Constana, 31 de mar de 1418);
Epstola al rei Alfons (Mil, 19 d'octubre de 1418);
Sermones de 1438 pronunciats davant del concili de Basilea;

Referncies.


Bibliografia.

 Maringela Vilallonga, La literatura llatina a Catalunya al segle XV. Repertori bio-bibliogrfic (1993, ISBN 978-84-7256-930-0).
 Juan Corminas, Suplemento al Diccionario crtico de los escritores catalanes (Burgos 1849).











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193058" title="Llac Malawi" nonfiltered="4925" processed="4916" dbindex="79944">


El Llac Malawi, tamb conegut com a Llac Nyasa, Nyassa o Niassa, s el ms meridional dels llacs que pertanyen al sistema de la Vall del Rift  a l'frica.

El llac fou conegut pels occidentals desprs de les exploracions del missioner escocs Dr. David Livingstone, per la qual cosa sovintment s anomenat en angls com a Llac de Livingstone.

Geografia.
El llac t prop de 500 km de llargada i 75 d'amplada mxima, amb una superfcie total d'aproximadament  29.600 km, cosa que el converteix en el 9 ms gran del mn. s un llac molt profund, amb una profunditat mxima de 706 m i 264 de mitjana. Amb 7.775 km de capacitat s el 5 mundial.

Les seves ribes pertanyen a tres pasos africans: Moambic, Malawi i Tanznia. El llac Malawi desaigua a travs del riu Shire, i el seu principal tributari s el riu Ruhuhu.

Ecologia.
El llac Malawi ha constitut tradicionalment una font alimentria essencial pels habitants de Malawi, per la seva riquesa en pesca, gran part de la qual s'exporta. Amb tot, les poblacions salvatges estan cada vegada ms amenaades per la sobrepesca i contaminaci. Altres animals que viuen al llac sn cocodrils, i una gran poblaci de l'guila Haliaeetus vocifer que s'alimenta de la poblaci de peixos

Al llac s'hi troben ms de 400 espcies de Cichlidae, moltes d'elles espcies endmiques i tota mena de cargols.

Fronteres sobre el llac.
La major part del llac es troba a Malawi, si b la frontera lacustre entre aquest pas i Tanznia es troba encara en disputa. Tanznia reclama fronteres sobre el llac iguals a les que separaven les colnies alemanyes i britniques abans de 1914. 

Malawi per la seva part reclama quasi tota la superfcie lacustre, incloent aiges properes a la costa de Tanznia. Ho fa en base a l'administraci britnica posterior a 1919, que va incloure el llac sota el domini de la Niassalndia britnica per tal d'evitar una administraci separada de l'administraci de Tanganyika. 
 
Quasi un quart de la superfcie del llac es troba a Moambic, i les illes de Likoma i Chizumulu, dins d'aquestes aiges, constitueixen un enclavament de Malawi.  

Descobriment europeu i colonitzaci.
David Livingstone va ser el primer europeu en arribar al llac el 1859. La major part de la zona que envolta el llac fou  reclamada per l'Imperi britnic per formar  la colnia de Niassalndia. Tot i que Portugal va ocupar la riba est del llac, les illes de Likoma i Chizumulu, que es troben molt properes a la riba de Moambic, foren colonitzades per missioners escocesos des de Niasalndia, i per aquest motiu quedaren incorporades al domini britnic. 

El 1914 el llac va ser protagonista d'una breu batalla naval, quan un vaixell britnic, informat del comenament de la Primera Guerra Mundial, va atacar un vaixell alemany a les aiges territorials de Tanznia, en aquell moment part de la colnia alemanya d'frica Oriental.

Principals illes .

Hi ha dues illes habitades al llac, Likoma i Chizumulu. A Likoma hi ha una gran catedral anglicana, construda pels missioners a principis del segle XX. Una caracterstica important d'ambdues illes s la presncia de molts baobabs. 

Les illes tenen una poblaci de diversos milers d'habitants que viuen de l'explotaci de bananes, mangos, tapioca i de la pesca al llac. 

Referncies.
 Fitxa a la base de dades lacustres ;
 Peixos del llac Malawi ;

Enllaos externs.



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193064" title="Gretchen Mol" nonfiltered="4926" processed="4917" dbindex="79945">
Gretchen Mol, s una actriu d'Estats Units, nascuda el 8 de novembre de 1972 a Deep River, Connecticut.

Estudi a l'Acadmia de Msica i Interpretaci d'Estats Units, i es gradu en l'estudi William Esper. Es va fer famosa grcies a un anuci de Coca-Cola en qu feia de cambrera en un restaurant. La seva mare s artista i el seu pare director d'escola. El seu germ, Jim Mol tamb treballa d'actor.

Filmografia Principal.
 The Shape of Things - Jenny (2003);
 Freshening Up  - Janelle (2002);
 Girls Club  - Lynne Camden (2002);
 The Magnificent Ambersons  - Lucy Morgan (2002);
 Get Carter - Audrey  (2000);
 Attraction - Liz (2000);
 Picnic - Madge Owens (2000);
 Just Looking - Hedy (1999);
 Forever Mine - Ella Brice (1999);
 Sweet and Lowdown - Ellie (1999);
 Cradle Will Rock - Marion Davies (1999);
 The Thirteenth Floor - Jane Fuller/Natasha Molinaro (1999);
 Bleach - Gwen (1998);
 Music From Another Room - Anna Swan (1998);
 New Rose Hotel - Esposa de Hiroshi (1998);
 Finding Graceland - Beatrice Gruman (1998);
 Rounders - Jo (1998);
 Celebrity - Vicky (1998);
 Too Tired to Die - Capri (1998);
 The Deli - Mary (1997);
 Subway Stories: Tales from the Underground - La esposa (1997);
 The Last Time I Committed Suicide - Mary Greenway (1997);
 Donnie Brasco - Novia de Sonny  (1997);
 Calm at Sunset - Emily (1996);
 The Funeral - Helen (1996);
 Dead Man's Walk - Maggie (1996);
 Girl 6 - Girl #12 (1996);











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193065" title="Laura Harring" nonfiltered="4927" processed="4918" dbindex="79946">
Laura Elena Mart nez Harring (3 de mar de 1964, Los Mochis, Sinaloa), s una actriu mexicana del cinema nordameric.


Als 10 anys la seva famlia es mud a San Antonio, Texas i als 16 anys an a estudiar a Sussa. Desprs de viatjar pel mn torn als Estats Units per participar en el concurs Miss USA el qual guany, i convertir-se en la primera llatinoamericana en obtenir aquest ttul. Segu viatjant pel mn i a Europa conegu al Comte Carl von Bismarck amb el qual es cas i adopt el ttul de Comtessa.

El 1963 obtingu un petit paper en la telenovela General Hospital i desprs d'alguns anys inici la seva llarga carrera cinematogrfica.

 Televisi .
 Empire  (1995);
 Black Scorpion  (2001);
 Sunset Beach  (1997);
 Programa California  (1997);
 General Hospital  (1963);

 Filmografia .
 El amor en los tiempos del clera (2007);
 The King (2005);
 All Souls Day: Da de los muertos (2005);
 Return to Babylon (2004);
 The Punisher (2004);
 The Poet (2003);
 Mi casa, su casa (2003);
 Willard (2003);
 Rabbits (2002);
 Derailed (2002);
 John Q (2002);
 Feather Pimento (2001);
 Mulholland Drive (2001);
 Little Nicky (2000);
 A Family in Crisis: The Elian Gonzales Story (2000);
 Final Payback (1999);
 Hoover Park (1997);
 Black Scorpion II: Aftershock (1997);
 Exit to Eden (1994);
 Rio Diablo (1993);
 Dead Women in Lingerie (1991);
 The Forbidden Dance (1990);
 Silent Night, Deadly Night 3: Better Watch Out! (1989);
  (1988);
 The Alamo: Thirteen Days to Glory (1987);















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193067" title="All That You Can't Leave Behind" nonfiltered="4928" processed="4919" dbindex="79947">

All That You Can't Leave Behind (Tot el que no es pot deixar enrere) s el des disc d'estudi de la banda irlandesa U2. Va ser publicar l'any 2000 desprs d'una etapa irregular en la histria del grup.

Es tracta d'un treball en el qual es va abandonar un estil experimental que havia portat molts xits a la banda en els anys 90 i es va retornar a sons molt ms comercials.

El grup va sortir de gira amb el disc, anomenada Elevation Tour durant l'any 2001, fent al Palau Sant Jordi de Barcelona un dels seus concerts.

Entre els temes de l'lbum hi trobem grans xits com Beautiful Day o Elevation i canons molt compromeses com Walk On.

 Temes inclosos .

 Beautiful Day;
 Stuck In a Moment You Can't Get Out Of;
 Elevation;
 Walk on;
 Kite;
 In A Little While;
 Wild Honey;
 Peace On Earth;
 When I Look At The World;
 New York;
 Grace;

 Vegeu tamb .
 Discografia d'U2;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193070" title="Bolliger & Mabillard" nonfiltered="4929" processed="4920" dbindex="79948">
Bolliger & Mabillard Consulting Engineers (normalment anomenats B&M) s una consultora de disseny de muntanyes russes situada a Monthey, Sussa. La companyia va ser fundada al 1988 per Walter Bolliger i Claud Mabillard, amb Bolliger actuant com a president i Mabillard com a vicepresident. Des de 1990, B&M ha construt ms de 60 muntanyes russes per tot el mn i han sigut pioners en el desenvolupament de noves tecnologies, sobretot pel que fa a les muntanyes russes invertides. La companyia va comenar amb quatre treballadors i ha anat creixent, ocupant a la actualitat a ms de 30 persones, la majoria enginyers i delineants.

A l'estat espanyol, les muntanyes russes Dragon Khan a PortAventura i Superman / La atraccin de acero i Batman la Fuga al Parque Warner Madrid sn obra de B&M.

 Histria .
La companyia, nombrada per Walter Bolliger i Claud Mabillard van comenar al 1990 amb la muntanya russa d'en peus "Iron Wolf", que es troba al parc Six Flags Great America, al nord de Chicago als EUA. Dos anys ms tard, es van fer un nom amb la muntanya russa invertida anomenada "Batman: The Ride" tamb situada al Six Flags Great America. 

Tant Walter Bolliger com Claud Mabillard havien treballat per Intamin AG abans de fundar la seva prpia empresa, B&M. Durant la seva estada a Intamin AG, van ajudar a la companyia dissenyar la seva primera muntanya rusa d'en peus  (originalment "Shockwave" al Six Flags Magic Mountain de Califrnia i abans anomenada "Batman: The Escape" al ja tancat Six Flags Astroworld) a ms de contribuir a altres projectes d'Intamin AG com "Z-Force" al Six Flags Great America (ara "Flashback" al Six Flags Magic Mountain), abans de separar-se de la companyia. Moltes de les muntanyes russes anomenades anteriorment estaven subcontractades per Giovanola.

Les seves atraccions inclouen les ja anomenades muntanyes russes d'en peus i invertides, al igual que les hiper-muntanyes russes (ms altes de 60 metres), muntanyes russes sense terra (on els peus del passatger no toquen al terra) i muntanyes russes voladores (on els passatgers munten a la atracci de bocaterrossa).

 Atraccions en funcionament .
Al 2007 B&M t 69 muntanyes russes funcionant per tot el mn. La seva ltima atracci, "Griffon" va obrir al pblic el dia 25 de Maig de 2007 a Busch Gardens Europe. Bolliger & Mabillard t 24 de 50 muntanyes russes a la llista de les 50 millors muntanyes russes d'acer de 2006 pels premis Golden Ticket; de les quals 4 estn situades al Top 10. Tenen ms muntanyes russes a la llista que qualsevol altre fabricant.

 Lloances .
Els afeccionats a les muntanyes russes sovint lloen les atraccions de B&M per la seva suavitat a la vegada que fan un recorreguts molt virats. Les seves hiper-muntanyes russes sn conegudes per la quantitat d'"airtimes" als que els passatgers sn sotmesos.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193072" title="Cepstrum" nonfiltered="4930" processed="4921" dbindex="79949">
El cepstrum (pronunciat / k pstr m/) d'un senyal s el resultat de calcular la Transformada de Fourier de l'espectre del senyal estudiat mesurat en escala logartmica (dB). El nom cepstrum deriva de invertir les quatre primeres lletres de "spectrum". El cepstrum s complex i per tant t part real i imaginria.

El cepstrum pot definir-se de les segents formes:

 verbalment: el cepstrum d'un senyal s la Transformada de Fourier del logaritme de la Transformada de Fourier del senyal estudiat. A vegades s anomenat com espectre del espectre.

 matemticament:  Cepstrum(s(t))= FT(log(FT(s(t)))+j2 m) (on m s l'enter requerit per a fer coincidir l'angle amb la part imaginria que ens dona la funci algoritmca complexa);

 algoritmicament: senyal   FT   log   ajust de la fase instantnia   FT   cepstrum;

La part real del cepstrum usa la funci algortmica usada per a funcions reals. La part complexa del cepstrum utilitza la funci algortmica definida per a valors complexos.

La part complexa del cepstrum cont informaci sobre el valor i la fase inicial del espectre permetent la reconstrucci d'un senyal. La part real del cepstrum ens proporciona magnituds del espectre.

Altres textos indiquen que el procs per a calcular el cepstrum s  FT   log   IFT, aix, el cepstrum seria la "transformada inversa de Fourier del logaritme del espectre". Aquesta no s la definici que s va fer originalment per en l'actualitat s molt com. Cal notar que al usar doblement la Transformada de Fourier les propietats que s'aconsegueixen en els dos casos sn equivalents.

Altres formes de calcular el cepstrum es basen en l's d'algoritmes d'aproximaci de fase.

Les tcniques de processat d'un senyal en el domini del cepstre solen estar englobades sota els noms d'anlisi de la quefrency o anlisi cepstral.

Aplicacions.
El cepstrum pot ser vist com una informaci del ritme de canvi de les diferents bandes d'un espectre. Originalment caracteritzava ecos que provenien de terratremols i explosions. Tamb s'utilitzava per analitzar el senyal que capta un radar.

En l'actualitat tamb s'usa per a caracteritzar la veu humana i les senyals musicals. En aquestes aplicacions l'espectre habitualment  es transforma usant les Bandes de freqncia Mel per tal d'aconseguir els coeficients ceptrals de freqencia Mel (ms coneguts com MFCCs). Aquests coeficients s'usen per a la identificaci de veu, el clcul del pitch (freqncia percebuda) d'un senyal i moltes d'altres aplicacions. Recentment el cepstre esta cridant l'atenci a investigadors que volen caracteritzar msica.

El cepstrum esta relacionat amb la Teoria de s Homrfica.

Conceptes cepstrals.
La variable independent d'un grfic de cepstre s'anomena quefrency. La quefrency s una mesura del temps per no en el sentit del domini del temps. Per exemple si la velocitat de mostreig d'un senyal d'audio s 44.100 Hz es traduir en un gran pic del cepstrum a la quefrency de 100 mostres. Aquest pic indica la presncia d'un pitch (freqncia fonamental percebuda) a 44100/100 = 441 Hz. Aquest pic que apareix al cepstrum indica doncs el perode que hi ha entre els armnics de l'espectre.

Liftering.
Un filtre que opera sobre el cepstrum s'anomena com a lifter. Un lifter passa baix s similar a un filtre pas baix en el domini de la freqncia. Pot implementar-se multiplicant per un valor a la senyal enfinestrada en el domini del cepstre i llavors convertir-lo de nou al domini del temps. El resultat s un senyal molt ms suau (menys aleatori).

Convoluci.
Una propietat molt important del domini cepstral s que la convoluci de dos senyals pot ser expressada com l'addici dels seus cepstra.

x1 * x2 
</doc>
<doc id="193075" title="Jennifer O'Neill" nonfiltered="4931" processed="4922" dbindex="79950">
Jennifer O'Neill (20 de febrer de 1948) s una actriu nordamericana. Nasqu a la ciutat de Rio de Janeiro, a Brasil. s filla d'un home de negocis d'origen espanyol-irlands i de mare anglesa. 

D'adolescent, O'Neill comen a treballar com a model, apareixent en anuncis de televisi i en portades de revistes. El 1968 obtingu un petit paper al cine, i dos anys ms tard aparegu tamb a la pellcula Riu Lobo, amb John Wayne. El 1971 arrib la seva oportunitat amb Estiu del 42, pellcula en qu interpreta una jove vdua de guerra, i amb la qual es fu famosa. A partir de llavors, O'Neill segu actuant al cine, per no consegu papers que li donessin l'oportunitat de realitzar interpretacions memorables. 

O'Neill tingu, en canvi, ms xit a la televisi, medi en qu aparequ en nombroses ocasions com a protagonista de pellcules. 

Recentment, O'Neill ha comenat a escriure, i ha publicat ja un llibre, From Fallen To Forgiven, una obra amb notes autobiogrfiques i amb pensaments filosfics sobre la vida i la existncia.

 Filmografia .
Time Changer (2002);
The Prince and the Surfer (1999);
The Ride (1997);
The Corporate Ladder (1997);
Love is Like That (1996);
Discretion assured (1993);
Committed (1988);
I love NY (1988);
Scanners (1981);
Cloud Dancer (1980);
Steel (1980);
A Force of One (1979);
Caravans (1978);
7 Note in Nero (1977);
Call Girl (1976);
L'innocente (1976);
Gente di rispetto (1975);
The Reincarnation of Peter Proud (1975);
Whiffs (1975);
Lady Ice (1973);
The Carey Treatment (1972);
Glass Houses (1972);
Such Good Friends (1971);
Verano del 42 (1971);
Rio Lobo (1970);
Futz! (1969);
For the Love of Ivy (1968);

 Enllaos externs .
The Internet Movie Database: Jennifer O'Neill ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193077" title="Batalla del Cap Spada" nonfiltered="4932" processed="4923" dbindex="79951">


La Batalla del Cap Spada tingu lloc el 19 de juliol de 1940 durant la II Guerra Mundial al Cap Spada, la punta noroest de l'illa de Creta

 Orgens .
La batalla tingu lloc quan un esquadr aliat que patrullava pel Mar Egeu trob dos creuers italians que feien la ruta entre Trpoli a Leros, en aquells moments una colnia italiana a les illes del Dodecans. L'esquadr aliat estava comandat pel Capit australi John Collins, a bord del HMAS Sydney, i incloa els destructorsHavock, Hyperion, Hasty, Ilex i Hero, mentre que la 2 Divisi italiana de creuers estava comandada pel contraalmirall Ferdinando Casardi i consistia en els creuers lleugers d'alta velocitat Giovanni dalle Bande Nere i Bartolomeo Colleoni.

 Batalla .
Quan els italians es trobaren als destructors aliats sobre les 07:30, "Sydney" i "Havock" estaven a unes 40 milles (64 km) al nord en una pantalla per submarins. Els altres destructors es van dirigir a la cacera dels italians cap al nord per donar temps al "Sydney" perqu arribs al rescat. El "Sydney" avist als italians a les 8:26, obr foc a les 8:29 i els creuers italians giraren cap al sud-oest. 

A la batalla que segu, el "Bartolomeo Colleoni" va ser durament colpejat pel "Sydney", i desprs d'una diana al tim (a les 9:23), s'atur en sec a l'aigua. Si b va lluitar, era totalment incapa de maniobrar i va ser enfonsat pels torpedes de l'"Ilex" i del "Hyperion" a les 9:59. El "Sydney" ho va deixar perqu estava curt de munici i el "Giovanni delle Bande Nere" torn a Benghazi. Es van rescatar 555 supervivents del "Bartolomeo Colleoni", i 121 mariners van morir.

 Ordre de batalla .

 Regia Marina.
Contraalmirall Ferdinando Casardi;
 2 creuers lleugers: Bartolomeo Colleoni (enfonsat), Giovanni dalle Bande Nere;

Aliats.
Capit John Collins;
  Reial Marina Australiana: 1 creuer lleuger: HMAS Sydney (danys lleugers);
  Royal Navy: 5 destructors: Hasty, Havock (danyat) Hero, Hyperion, Ilex;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193078" title="Courteney Cox" nonfiltered="4933" processed="4924" dbindex="79952">


Courteney Bass Cox Arquette (de soltera: Courteney Bass Cox) nascuda el 5 de juny de 1964 s una actriu nordamericana i model, ms coneguda pel seu paper com a Monica Geller en la popular srie televisiva (comdia de situaci), Friends. Ara interpreta Lucy Spiller, una editora executiva d'un diari en la srie televisi de caire dramtic Dirt a FX Networks.

Filmografia.
Down Twisted (1987);
Masters of the Universe (1987);
 (1988);
Mr. Destiny (1990);
Blue Desert (1991);
Shaking the Tree (1992);
Ace Ventura: Pet Detective (1994);
Scream (1996);
Commandments (1997);
Scream 2 (1997);
The Runner (1999);
Scream 3 (2000);
3000 Miles to Graceland (2001);
The Shrink Is In (2001);
Get Well Soon (2001);
Alien Love Triangle (2002);
November (2004);
The Longest Yard (2005);
Barnyard (2006) (voice);
Zoom (2006);
The Tripper (2007);

Televisi.
As the World Turns (1984);
Code Name: Foxfire (1985);
Misfits of Science (1985-1986);
Murder, She Wrote (1986);
Sylvan in Paradise (1986);
If It's Tuesday, It Still Must Be Belgium (1987);
Family Ties (1987-1989);
Till We Meet Again (1989);
Seinfeld (17 de Mar de 1994);
Friends (1994-2004);
Dirt (2007-present);




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193082" title="Pau de Fexhe" nonfiltered="4934" processed="4925" dbindex="79953">
La Pau de Fexhe (en francs Paix de Fexhe) es va signar el 18 de juny 1316 a Fexhe-le-Haut-Clocher aprop de Lieja. Els signataris n'eren el prncep-bisbe de Lieja i els tres estaments. Estipula per a la primera vegada en la histria del principat un repartiment dels poders, una llibertat individual, una limitaci de l'absolutisme i una justcia ms imparcial.

Contingut.
La Pau de Fexhe s un dels documents ms famosos de la histria del principat de Lieja com que cont els fonaments d'un sistema jurdic de drets i de llibertats iguals per a tota la gent del principat, comparable a la Magna Carta anglesa. Hom hi troba tres principis que van fonamentar el dret pblic liegs i que vigiran fins a l'annexi del principat a Frana al 1795.

Els principis ms importants.
 El prncep-bisbe s'obliga a complir els furs de les ciutats i noms es poden modificar o abolir amb l'acord dels estaments.
 Tothom t el dret d'un judici en un tribunal on seuen les assessors i les representants de la poblaci. Les tribunals d'excepci del prncep-bisbe s'aboleixen.
 Les modificacions de les lleis noms vigeixen desprs d'un accord de tots els estaments: el prncep-bisbe i els representants del clergat, de la noblesa i de les bones viles. El poder decisiu dels representants del tercer estament o del poble creix, tot i romandre limitat a l'elit. Dues vegades l'any durant els Dies dels estats, quan tots els estaments s'apleguen, poden votar les lleis noves o les interpretacions del dret consuetudinari.



Importncia histrica del tractat.
Aquest tractat posa els fonaments d'un govern representatiu, d'un inici de justcia ms imparcial i de certs drets individuals. Sense tenir-ne el nom, la Pau de Fexhe pot considerar-se com una constituci avant la lettre. El projecte de constituci de la Regi Valna de 2006 es refereix a aquest tractat per a assentar els principis de llibertat i de dret.

El document original del tractat es troba als arxius de la ciutat de Maastricht. Les lletres ela i ge de l'escut de Lieja resumeixen aquest tractat en dos mots: libres gents (en catal gent lliure).

 Lema de la pau de Fexhe .
Lector, estima la valor de les teves llibertats. No oblidis pas que la teva llibertat s'atura on comena la llibertat d'altri. A Fexhe-le-Haut-Clocher, es troba una pedra commemorativa amb el text francs  Libert individuelle et bonne justice  (traducci: llibertat individual i bona justcia).

 Enlla .
Transcripci del tractat en vell francs;

 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193083" title="Cerro Torre" nonfiltered="4935" processed="4926" dbindex="79954">

Cerro Torre s una muntanya ubicada en un territori de la Patagnia que est en disputa entre Xile i Argentina. s el cim ms alt d'una cadena de quatre cims: Cerro Torre, Torre Egger, Punta Herron, i Cerro Standhart.

Per molt de temps va ser considerada la muntanya ms difcil d'escalar del mn, donat a qu s'encaris com s'encaris, de totes formes caldr pujar per una paret d'almenys 800 metres de granit. A ms, el cim estava recobert per un "barret" de gel, el qual va caure fa uns anys, la qual cosa feia gaireb impossible l'accs al cim. I finalment les pssimes condicions climtiques, i la variabilitat del clima fan que sigui impossible planificar un ascens de molts dies.

Werner Herzog va fer una pellcula anomenada "Crit de pedra" o Cerro Torre: Schrei aus Stein (1991) dedicada gaireb completament a la muntanya.

El Cerro Torre est a l'rea determinada entre els parallels de latitud Sud 49 10'00" i 49 47'30" i els meridians de longitud Oest 73 38'00" i 72 59'00", corresponent a un territori rectngular que va des de pocs quilmetres al sud del cim del Fitz Roy fins al Cerro Muralln. Es troba sense demarcar i va ser determinada per l'Acord per a concretar el recorregut dels lmits des de la muntanya Fitz Roy fins al Cerro Daudet, firmat a Buenos Aires el 16 de desembre de 1998. El lmit a la zona va ser establert pel tractat de 1881.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193084" title="Llac Albert" nonfiltered="4936" processed="4927" dbindex="79955">
 
El llac Albert s un dels Grans Llacs d'frica. s el set llac de l'frica per la seva superfcie. Al llac Albert se'l coneix tamb amb els noms Albert Nyanza i antigament llac Mobutu Sese Seko.

El llac Albert es troba al centre del continent, a la frontera entre Uganda i la Repblica Democrtica del Congo, a una altitud de 619 msnm. El llac Albert s el ms septentrional de la cadena de llacs de la Gran Vall del Rift. T una superfcie de 5.270 km. La seva llargada s de prop de 160 km i l'amplada de 30 km. La profunditat mxima s de 51 metres.

El llac forma part del complicat sistema del Nil superior. Les seves fonts principals sn el Nil Victria, riu que prov del llac Victria, cap el sud-est, i el riu Semliki, procedent del llac Eduard cap al sud-oest. La seva sortida, a la part nord del llac, s el Nil Albert (conegut amb el nom de Nil de les muntanyes quan penetra al Sudan).

A la part sud del llac, on desemboca el Semliki, hi ha aiguamolls, mentre que les Muntanyes Blaves voregen la riba nord-oest. Entre les poques localitats que hi ha a la riba del hi ha Butiaba i Pakwach.

El 1864, l'explorador Samuel Baker fou el primer europeu en descobrir el llac. El va anomenar llac Albert en honor a Albert de Saxnia-Coburg Gotha, marit de la Reina Victria, mort 3 anys abans.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193086" title="Young (Uruguai)" nonfiltered="4937" processed="4928" dbindex="79956">

Young s una ciutat de l'Uruguai, ubicada al departament de Ro Negro. Segons el cens de l'any 2004, t una poblaci de 14.521 habitants.

 Histria .
s la capital agropecuria del pas, anomenada aix per la quantitat d'estances i productors que l'envolten.

El nom de la ciutat, que t el seu origen en la paraula anglesa Young (en catal, "jove"), es pronuncia com "Yon, o Yun". Al seu llibre Young: El Futuro pasado, Mario Aielo publica un treball d'antecedents histrics de la fundaci de Young, article que defineix correctament els inicis del poblat.

Una de les teories que maneja Pedro Fontela, segons l'anlisi d'Aielo, s que el nom de Young prov d'un enginyer del mateix cognom que va construir una ruta que unia Algorta amb la ciutat de Fray Bentos, capital departamental.

L'enginyer Carlos Young, casat amb Flora Fulton, que va realitzar els treballs de traat de la via Algorta - Fray Bentos, amb l'enginyer Vctor Benavdez, va advocar per la canalitzaci del Riu Negro i per la construcci d'un pont a la capital del departament.

El 30 de juliol de 1910 s'inaugura la lnia frria Fray Bentos, una de les estacions de la qual, la del quilmetre 99, s l'estaci Young.

 Enllaos externs .
Pgina oficial de la Intendncia Municipal de Ro Negro ;
YoungCiudad.Com: Informaci sobre la ciutat;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193087" title="Llgia" nonfiltered="4938" processed="4929" dbindex="79957">



El Llgia (francs: Lgia) s un petit riu que neix a Ans, un muncipi de la Provncia de Lieja i es desemboca al Mosa a Lieja. 

Excepte per a la seva font, gaireb tot el riu s'ha cobert. Una menuda part es va reobrir l'any 2006 a la plaa Nicolay a Ans. 

Tot i desaparixer gaireb completament avui, el riu va tenir un rol histric fora important. El con de dejecci que va crear a l'aiguabarreix amb el Mosa, d'un nivell de 7 m superior al nivell del Mosa, va constituir el bressol de la futura ciutat de Lieja i de la plaa Sant Lambert: provea aigua potable i protecci. El lloc era fora idoni s'ha approvat la ocupaci humana permanent des de ms de 50.000 anys.  La histria multi-millenria del lloc s'explica en un museu soterrani a la Plaa Sant Lambert anomenat Archeoforum.

El riu es va desviar per a crear els fossats per a protegir el Palau dels Prnceps-Bisbes de Lieja. En perdre el seu rol defensiu, aquests desviaments es van omplir per a formar el carrer rue du Palais.

Per molt de temps es va pensar que el riu Llgia era l'origen etimolgic del nom de la ciutat de Lieja, ans al contrari, s la ciutat que va donar el seu nom al riu.

Afluent.
el Glain



Enlla.
Archeoforum de Lieja












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193088" title="Fitz Roy" nonfiltered="4939" processed="4930" dbindex="79958">

La muntanya Fitz Roy (tamb anomenada Cerro Chaltn), est ubicada al lmit fronterer entre Xile i Argentina, a la zona de la Patagnia. Aquesta muntanya marca l'inici de l'ltima rea fronterera no definida entre ambds pasos, fins al Cerro Muralln cap al sud.

Es troba entre el Parc Nacional Bernardo O'Higgins i el Parc Nacional Los Glaciares.

El nom Chaltn prov de l'Aoniken i significa "muntanya fumejant", a causa dels nvols que quasi constantment coronen el seu cim, aix - i la denominaci ancestral - moltes vegades ha fet creure errniament que es tracta d'un volc. La muntanya s considerada sagrada per les tribus locals. El Dr. Francisco Moreno la va batejar com Fitz Roy el 1877 en honor al capit del HMS Beagle, Robert Fitz Roy. Encara que la cartografia oficial argentina ha preferit denominar-lo Chaltn els ltims anys en comptes de Fitz Roy, utilitzat durant gran part del segle XX, aquest ltim s ms utilitzat i encara es preserva a la cartografia oficial xilena.

El primer ascens va ser el 1952 per l'expedici francesa composta entre d'altres per Lionel Terray i Guido Magnone.

Malgrat tenir una alada mitjana (noms la meitat de la dels gegants de l'Himlaia) la muntanya t la reputaci de ser de "dificultat extrema": presenta enormes extensions de roques gaireb verticals, polides i relliscoses sobre les quals bufen constantment vents d'enorme fora, requerint mxima percia tcnica per part de l'escalador. Resulta curis destacar que mentre que en aquests temps l'Everest s pujat per centenars de persones per dia, el Fitz Roy noms s escalat amb xit una o dues vegades a l'any, per dues rutes principals: la "dels Argentins" i la "dels Francesos".

De per si aquest cim ofereix un espectacle corprenedor en sortir les seves crestes i arestes entre glaceres i nvols i en certs moments del dia prendre sorprenents acoloriments segons la illuminaci del sol. La muntanya Fitz Roy es troba al nord-oest del gran llac Viedma.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193089" title="Llac Eduard" nonfiltered="4940" processed="4931" dbindex="79959">


 El Llac Eduard s una unitat lacustre ubicada al centre del continent afric, conformant un dels sis Grans Llacs d'frica. Es troba al centre de la Gran Vall del Rift, a la frontera entre la Repblica Democrtica del Congo i Uganda, uns quants quilmetres al sud de l'equador. 

El llac es troba a 920 msnm, t 77 km d'ample per 40 llarg en els seus extrems, i cobreix una superfcie total de 2.325 km, sent el 15 ms gran del continent. 

Aquest llac s alimentat pels rius Nyamugasani, Ishasha, Rutshuru, i Rwindi. La desembocadura natural es troba al seu extrem nord, des d'on descendeix el riu Semliki cap el Llac Albert. Compta amb una altra via de desgus per mitj del canal Kazinga, que dirigeix part de les aiges cap al Llac Jordi (Lake George), en direcci nord-est.

Fou descobert per al mn occidental per l'explorador Henry Morton Stanley el 1888, i fou batejat com a llac Eduard en honor al llavors prncep de Galles i posterior monarca britnic Eduard VII del Regne Unit. Durant la dictadura d'Idi Amin a Uganda, el llac fou rebatejat com a Llac Idi Amin, encara que desprs de la seva caiguda recuper el nom original.

Ecologia.
El Lago Eduardo s l'hbitat de moltes espcies de peixos, incloent el Bagrus docmac, Sarotherodon niloticus, Sarotherodon leucostictus, i ms de 50 espcies de Haplochromis, Haplochromis i els seus parents (dels quals sols 8 han estat descrits). El llac s una important font de treball per a les comunitats riberenques, que dediquen a la pesca gran part del seu temps. La fauna de la zona (composta per ximpanzs, elefants, cocodrils i lleons) es troba protegida grcies a l'existncia del Parc Nacional de Virunga  (al Congo), i el Parc Nacional Queen Elizabeth (a Uganda).

Referncies.

World Lakes Database ;
Lloc de la FAO dedicat a l'adiministraci de recursos lacustres ;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193091" title="Llac Viedma" nonfiltered="4941" processed="4932" dbindex="79960">


El Llac Viedma, d'aproximadament 80 km de longitud i ubicat a l'extrem sud-est d'Argentina, s el ms llarg dels llacs formats per abrasi glacial.

El llac s alimentat sobretot per la Glacera Viedma, ubicada a la punta oest. Aquesta gelera fa 5 km d'ample, descendeix des del Camp de Gel Patagnic Sud i desemboca al llac Viedma.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193093" title="Jackie Chan" nonfiltered="4942" processed="4933" dbindex="79961">


Chan Kong-sang o Chan Sing Lung, ms conegut a Orient baix el nom de "Cheng Long" (Hong Kong, 7 d'abril de 1954) i internacionalment com a Jackie Chan s un actor, acrbata, director, guionista i productor cinematogrfic xins. 

Es un dels homes ms reconeguts mundialment al cinema de les arts marcials, principalment pel seu carisma, les seues lluites d'estil acrobtic i l'us improvisat com arma de qualsevol objecte al seu abast. Ha protagonitzat ms de cent films.

 Biografia.

A Xina existeix una tradici que consisteix en donar a una mateixa persona diferents noms, amb Jackie Chan no es va fer cap excepci. Jackie Chan va nixer a Hong Kong el 7 d'abril de 1954, i li van posar el nom de "Kwong Sang", el qual significa en cantons: Nascut a "Hong Kong", encara que se'l coneix molt mes pel seu nom en mandar:"Sing Lung". La seva famlia era de Yintai, una ciutat que pertany a la provncia de Shangtung, que es caracteritza per haver sigut cuna de gran lluitadors com el mateix Chan.

L any 2003 Jackie Chan es va enamorar del ssos berlinesos durant les setmanes que va ser a Berln amb motiu del rodatge de la pel-lcula La volta al mn en 80 dies. Es va fer fotografiar amb centenars de Buddy Bears i arran de la trobada va sorgir un pster. L any 2004 va fer que el Cercle dels United Buddy Bears arribs a Hong Kong. El dia de la inauguraci va poder lliurar tres xecs que feien un total d 1,43 milions de dlars de Hong Kong a UNICEF i a dues altres organitzacions per a la infncia.

Perfil.
Nom Artstic Occidental: Jackie Chan.
Nom xins: Chan-Kong Sang.
Nom cantons: Sing Lung.
Nom mandar: Cheng Long.
Nascut: Hong-Kong el dia 7 d'abril de 1954.
Alada: 1,75m.
Cabells: Negres.
Ulls: Marrons.
Primera pellcula com a protagonista: "Master with cracked fingers" 1971.
Va estudiar a: "L'Escola d'pera de Pequn".

Curiositats.
Origen: Shandong;
Sang: AB+;
Aficions: Els cotxes, colleccionisme.
Menjar favorit: Aleta de taur i arrs amb pollastre.
Color favorit: Negre, blanc, blau, roig.
Roba favorita: Tots els quimonos.
Llenges: cantons, mandar, core, japons, xins, tailands, angls i castell (l'ltim a mitges).

 Referncies i notes .

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193094" title="Jeet Kune Do" nonfiltered="4943" processed="4934" dbindex="79962">

Jeet Kune Do (Xins: , Cantons: Jitkyndou, Pinyin: Jiqundo, lit. "El cam del puny que intercepta"), tamb anomenat Jeet Kun Do o JKD, s un art marcial desenvolupat per Bruce Lee.

 

Histria.

Creat per Bruce Lee entre els anys 1960 i 1973 encara que en un principi basat en el Wing Chun (aquesta interpretaci pot veure's com una referncia al comenament del Wing Chun de simultnia defensa i contraatac), el Jeet Kune Do, primerament anomenat "Jun Fan Gung Fu" (Xins:      Cantons: Janfan G ngf  Pinyin: Zhnfn G ngf . Literalment: "El Kung Fu de Bruce Lee") s un mtode de combat nou.

Jeet Kune Do no s Kung Fu Xins tradicional. s el resultat de la investigaci i la "fusi" de Wing Chun, Tai Chi, boxa, l'esgrima tradicional i kali eskrima filipi i de tcniques noves i prpies que buscaven l'efectivitat davant de tot. Per el mestre Lee va morir molt jove, el 1973, sense donar una comprensi completa del seu art. No obstant aix, va obrir el cam a la superaci a diverses generacions amb la seua forma de pensar, transformant-se en el que alguns consideren el millor artista i lluitador d'arts marcials de tots els temps.

De totes maneres, el mestre Bruce Lee reflectix a totes i cadascuna de les seues pellcules el seu peculiar art de combat, el Jeet Kune Do, aportant d'eixa manera algunes de les seues tcniques a estes i en el seu llibre, en el que demostrava pel mig de fotografies aquest estil tan tcnic com efectiu.

Filosofia.

Lee defensava el Jeet Kune Do como una filosofa ms enll de les arts marcials: "L'arte del Jeet Kune Do se sencillament el de ximplificar. Afavorir la carncia de forma per a poder asumir totes les formes", "Mitjanant el no cam com a cam i la no limitaci com a limitaci".

26 elements del JKD.
Dels centenars d'estils d'arts marcials que existeixen, Bruce Lee va escogir els 26 que seguixen com a fonament per a crear el Jeet Kune Do. D'alguns en va prendre tcniques, d'altres filosofia de combat. Entre un 5% a un 10% van ser utilitzats dins de l'estructura del Jeet Kune Do.

 Ving Chun;
 Praying Mantis del Nord;
 Praying Mantis del Sud;
 Choi Lee Fut;
 Eagle Claw (Estil de l'guila);
 Tai Chi Chuan (Estil de la familia Wu);
 Pa Kua;
 Hsing I;
 Bak Hoo Pai (Grulla Blanca)* Bak Fu Pai (Tigre Blanc);
 Ng Ga Kuen (Sistema de les cinc famlies);
 Bak Mei Pai;
 Shao Lin del Nord;
 Shao Lin del Sur;
 Ny Ying Ga (Sistema dels cinc animals);
 Book Pal;
 Iaw Horn Kuen;
 Chin Na;
 Estil del Mono;
 Estil dels Borratxos;
 Esgrima Occidental;
 Boxa Occidental;
 Lluita Occidental;
 Jiu Jitsu;
 Esgrima Filipina;
 Sirakan Filip;
 Muai Thai (Boxa Thai);

Referencies.

 Bruce Lee's Fighting Method, OHARA PUBLICATIONS, INC., U.S. Hardback (1978), ISBN 0-89750-062-8;
 Jeet Kune Do Basics, David Cheng, Tuttle Publishing (July 2004), ISBN 0-8048-3542-X;
 Lee, Bruce (1975), The Tao of Jeet Kune Do., U.S.: Ohara Publications Inc.. ISBN 0-89750-048-2.
 Fernando, M Isabel (1995), Bruce Lee, el pequeo dragn, Ed. VidaLibre.
 Bruce Lee (1963) Chinese Gung Fu, the Phylosophical Art of Self-defense, ISBN 0-89750-112-8;
 Scientific Streetfighting, Lamar Davis, HNL Publishing (March 2001), ISBN 978-0953176618;
Jun Fan Jeet Kune Do:The Textbook, Chris Kent & Tim Tackett;
 "Jeet Kune Do: The Principles of a Complete Fighter" by Ron Balicki, Steve Gold ISBN 9-531766-3-0;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193098" title="Corb" nonfiltered="4944" processed="4935" dbindex="79963">


El corb (Corvus corax) s l'ocell ms gran dels crvids i dels passeriformes. T una envergadura de 120-130 cm, el plomatge de color negre uniforme i la cua acabada en punta (la forma de la cua s til per distingir-lo de la cornella negra (Corvus corone corone) que la t ms rectangular, i que s un altre crvid negre una mica ms petit que viu en llocs semblants). T el bec robust i la "barba" una mica marcada, com una mena de lleuger plomall sota el bec.

Com bona part dels crvids, els corbs sn omnvors pel que tenen becs i potes robustos per poc especialitzats. La seva dieta oportunista pot incloure petits animals, ous, carronya i aliments vegetals.

s un ocell sedentari molt exts per l'hemisferi nord, des de les vores dels deserts fins a la tundra rtica, tant a Eursia com a Nord-amrica; manca a Europa central, on ha estat extingit. A Catalunya s ms freqent al Pirineu i en algunes zones muntanyoses del sud, com el Montsant, per es troba ms o menys per tot el territori.
Referncies.



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193100" title="Mallerenga" nonfiltered="4945" processed="4936" dbindex="79964">

Ornitologia: diversos ocells de l'ordre dels passeriformes:
 Famlia dels prids:
La mallerenga d'aigua (Parus palustris);
La mallerenga emplomallada (Parus cristatus);
La mallerenga petita (Parus ater);
La mallerenga blava (Parus caeruleus);
La mallerenga carbonera (Parus major);
Famlia dels aegitlids (sovint inclosa dins de la dels prids):
La mallerenga cuallarga (Aegithalos caudatus);
Famlia dels timlids:
La mallerenga de bigotis (Panurus biarmicus);
Referncies.
Mallerenga al DIEC;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193102" title="Quaranta-tres" nonfiltered="4946" processed="4937" dbindex="79965">

El quaranta-tres s un nombre enter imparell que segueix al quaranta-dos i precedeix al quaranta-quatre. s un nombre primer que s'escriu 43,     o XLIII segons el sistema de numeraci emprat. s un  dels resultats possibles del quadrat mgic.

Ocurrncies del 43:
s el prefix telefnic d'ustria;
Els anys 43, 43 aC i 1943;
s el nombre atmic del Tecneci;
s el quart terme de la seqncia de Sylvester.









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193103" title="Quaranta-quatre" nonfiltered="4947" processed="4938" dbindex="79966">

El quaranta-quatre s el nombre que segueix al quaranta-tres i precedeix el quaranta-cinc. s un nombre natural parell que s'escriu 44 en xifres rabs, XLIV en romanes i     en xineses.

Ocurrncies del 44:
s el prefix telefnic del Regne Unit;
Un tipus de pistola;
Els anys 44, 44 aC i 1944;
Les noces de topazi;
Una variant del joc de pquer;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193104" title="Quaranta-cinc" nonfiltered="4948" processed="4939" dbindex="79967">

El quaranta-cinc (escrit 45, XLV o      segon el sistema de numeraci usat) s un nombre natural que segueix al quaranta-quatre i precedeix el quaranta-sis. s una xifra triangular.

Ocurrncies del 45:
Els antics discs de 45 rpm;
Un joc de cartes;
El prefix per trucar a Dinamarca;
Els anys 45, 45 aC i 1945;
El nombre atmic del Rodi;
El calibre d'algunes pistoles lleugeres;
Un nombre de la sort, ja que les seves xifres sumen 9;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193106" title="Gui (signe de puntuaci)" nonfiltered="4949" processed="4940" dbindex="79968">

El gui s un signe de puntuaci que s'escriu com una lnia horitzonal, ms llarga que la del guionet. T els segents usos:
introdueix un dileg directe enmig d'una narraci (excepte als pasos anglosaxons, on s'usen les cometes per a aquest fi);
pot actuar com un parntesi per fer aclariments enmig d'un discurs;
s el signe de la resta en matemtiques;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193107" title="Guionet" nonfiltered="4950" processed="4941" dbindex="79969">

El guionet s un signe de puntuaci que s'escriu con una ratlla horitzontal enmig de la lnia d'escriptura (-). No s'ha de confondre amb el gui, ms llarg.

El guionet t diversos usos:
separa algunes paraules compostes (Puig-reig), el verb dels pronoms febles encltics (anar-hi) i les xifres (vint-i-u);
separa les paraules a final de lnia per mantenir l'homogenetat de la pgina (que quedin rectes els marges);
separa el dia, el mes i l'any quan s'indica la data per escrit als pasos mediterranis;
indica interval, per exemple 17:00-18:00 vol dir des de les cinc de la tarda fins a les sis;
indica relaci, per exemple en un partit el resultat pot ser 5-4 (que es llegeix cinc a quatre).














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193115" title="Comte de Casa Dvalos" nonfiltered="4951" processed="4942" dbindex="79970">
Comte de Casa Dvalos s un ttol nobiliari concedit el 1744 per Felip V a Juan Dvalos y Ribera  (anomenat tamb Juan Dvalos de Ribera y Mendoza), ve de Lima, al Per.
El 2005 Joan Carles I conced la dignitat de Gran d'Espanya a Mart de Riquer i Morera per a unir  al ttol. 
Titulars. 
 Juan Dvalos de Ribera y Mendoza (1696-1760): 1r comte de Casa Dvalos;
 Manuel-Fausto Gallegos y Dvalos (1725-1776): 2n comte de Casa Dvalos;
 Jos-Vicente Gallegos y Dvalos del Castillo: 3r comte de Casa Dvalos;
 Josefa Gallegos y Dvalos del Castillo (?-1817): 4a comtessa de Casa Dvalos, marquesa consort de Villahermosa;
 Mara del Carmen Gallegos y Dvalos del Castillo (?-1844): 5a comtessa de Casa Dvalos;
 Mart de Riquer i de Comelles (1820-1888): 6 marqus de Benavent, 6 comte de Casa Dvalos;
 Alexandre de Riquer i Ynglada (1856-1920): 7 comte de Casa Dvalos;
 Mart de Riquer i Morera (1914): 8 comte de Casa Dvalos, Gran d'Espanya;

Bibliografia.
 Riquer, Mart de. Quinze generacions d'una famlia catalana. Barcelona, 1998.

Enllaos externs.
Grandes de Espaa. Casa Dvalos;
BOE: Reial Decret 447/2005;
Repertori de ttols nobiliaris de Catalunya;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193124" title="Front internacional" nonfiltered="4952" processed="4943" dbindex="79971">


El front internacional s una modalitat del front creada ad hoc per tal de congriar les diverses variants de joc indirecte en els Campionats Internacionals de Pilota.

 Canxa .


El front internacional recupera la versi ms bsica del joc indirecte: Una sola paret en la qual els jugadors han de fer rebotar la pilota.

Aquesta nica paret, el front, mesura 6.10m d'ample per 4,90m d'alt. Dels lmits esquerre i dret del front ixen arran de terra dos ratlles de 10,60m de llarg que marquen el terreny dins del qual pot botar la pilota per ser vlida, aquesta s la canxa.

Tamb ha d'haver un espai lliure de com a mnim 1,80m d'ample, per qu el jugador puga colpejar la pilota abans que pegue un segon bot fora del camp, aquesta zona s'anomena contracanxa.

A 4,90m del front hi ha una ratlla marcada enterra, s la lnia de falta. En la treta, el jugador ha de servir des d'abans d'aquesta ratlla, i la pilota ha de sobrepassar-la desprs de botar al front.

A 10,60m del front hi ha una altra ratlla marcada enterra, la lnia de fons, d'on la pilota no pot botar enll.

A diferncia del front valenci i la pilota basca, no hi ha paret esquerra o al darrere. A ms, la pilota que bote sobre les ratlles laterals s valida. I, sobretot, al front no hi ha cap ratlla (o xapa) per sobre de la qual haja de pegar la pilota.

 Pilota .
La pilota del front internacional s feta de goma o material sinttic, sense cap color establert, d'un dimetre de 4,80cm i d'un pes de 65 grams.

 Regles .
Al front internacional competeixen dos jugadors (1 contra 1) o quatre jugadors (per parelles, 2 contra 2) fins a guanyar dos sets, cadascun d'ells composat per 21 punts.

(En cas d'empat a un set, se'n juga un tercer, en qu fa la primera treta qui ha guanyat l'anterior)

Els jugadors colpegen la pilota amb la m per tal que aquesta rebote al front i caiga dintre de la canxa. Qui no siga capa de tornar la pilota a bona comet falta, i, per tant, perd el punt, i passa a la treta el rival.

Hom comet falta si
 Si el jugador colpeja la pilota amb qualsevol altra part del cos que no siga la m,
 Si la pilota no bota de primeres al front,
 Si la pilota (desprs de rebotar al front) pega un primer bot fora del terreny del joc,
 Si el jugador colpeja la pilota desprs d'un segon bot enterra.

 Vegeu tamb .
 Campionats Internacionals de Pilota;
 Front valenci;
 Pilota americana;
 Pilota basca;
 Pilota irlandesa;

 Enllaos externs .
   Muorrekeatsen, actualitat internacional des de Frsia;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193125" title="Invasi de la Vall d'Aran (1944)" nonfiltered="4953" processed="4944" dbindex="79972">


La Invasi de la Vall d'Aran del 1944 fou un intent del Partit Comunista d'Espanya d'establir un govern espanyol de la Union Nacional Espaola (UNE) a la Vall d'Aran mitjanant un atac dels maquis espanyols que estaven collaborant amb la resistncia francesa, i aprofitant que els feixistes estaven en retirada a tot Europa per la pressi dels Aliats durant la Segona Guerra Mundial, i anomenat en clau Operaci Reconquesta d'Espanya.

Antecedents.
El 6 de juny de 1944, el desembarcament de Normandia per part dels aliats i el rpid avan a Pars que inclou la divisi Leclerc, i el fet que gran part del Midi francs es veis lliure de l'ocupaci nazi, portaren a que nombrosos nuclis d'exiliats creguessin, amb ajut de les proclames o la crida a la invasi del general de divisi republic Jos Riquelme, o emesos per Radio Toulose, en mans de la UNE, en la imminncia de la victria definitiva sobre el darrer reducte del feixisme a Europa, la dictadura franquista.

El govern franquista, preveient una invasi aliada des de Frana, va encarregar a Rafael Garca Valio, cap de l'estat major, la defensa de la frontera, dirigida pels seus generals Jos Moscard, Juan Yage i Monasterio, que comptaven amb  uns 50.000 homes.

L'Operaci Reconquesta d'Espanya.
Jess Monzn, l'home fort del PCE a Frana, dirigia la resistncia republicana a la Frana ocupada i intentava reconstruir una mnima infraestructura del partit a l'interior d'Espanya. Confiat de l'xit de les accions contra els nazis, va creure que es podia iniciar una invasi d'Espanya travessant els Pirineus que aixequs la poblaci, en contra del que deien els informadors des de l'interior, i de l'opini de molts dirigents i militars comunistes, que creien que la millor opci seria enviar als guerrillers experimentats a formar a altres guerrillers per fer una forta resistncia seguint l'exemple del succet a Iugoslvia. 

Per preparar la invasi, els maquis, uns 13.000 veterans de la Guerra Civil Espanyola i de la resistncia francesa, es van anar desplaant als llocs de reclutament de Foix i Tolosa de Llenguadoc, dels que es van presentar voluntaris per l'operaci uns 4.000. 

El disseny de l'operaci consistia en una srie d'atacs per tota la frontera pirinenca per part de la divisi 102, i un atac principal per la Vall d'Aran, el veritable objectiu de la campanya, per part de la divisi 204, on s'establiria provisionalment un govern, que amb les condicions d'allament de la vall, noms connectada per la Bonaigua, i el clima hivernal, donarien temps de produir la desmoralitzaci del rgim, un aixecament popular i una invasi aliada que acabs amb el feixisme a Espanya.

El 3 d'octubre de 1944 s'inicia l'ofensiva de la divisi 102 quan la 45a brigada guerrillera de la UNE, d'uns 250 homes, penetra per Roncesvalles, enfrontant-se amb la Policia Armada al Portillo de Lazar, entre la serra d'Abodi i la d'Uztarroz, a Navarra. Moren dos membres de la Policia Armada i un de la Gurdia Civil, i el dia 5, la 153a brigada penetra per Erronkari amb 400 guerrillers, que son l'inici d'una srie d'entrades de diverses brigades pel Pirineu de Navarra, Osca i Lleida, que als pocs dies retornaven a Frana. El 8 d'octubre, el batall Legazpi  XXIII de l'exrcit franquista va dirigir-se des de Sant Sebasti al Pirineu navarrs per aturar les accions guerrilleres.

L'encarregada de la invasi fou la divisi 204 de guerrillers, de nova creaci liderada pel coronel Vicente Lpez Tovar i estructurada en dotze brigades, amb els seus batallons i companyies d'uns trenta homes. Els objectius militars eren tres: La presa del port de la Bonaigua, per evitar l'arribada de reforos, la presa de la ciutat de Viella per establir la capital, i l'establiment d'una via de comunicaci amb Frana per Pont de Rei per on podrien arribar reforos o retirar-se.

Invasi de la Vall d'Aran.
El 19 d'octubre de 1944 a les sis de la matinada, armats amb fusells francesos, txecs i alemanys, subfusells Sten i metralladores Bren, alguns morters del calibre 81 i un antiaeri, els 3.000 homes de la divisi 204 van iniciar l'avan, en tres columnes: la principal, composada per les brigades 7a, 9a, 11a, 15a, 410a, 471a, 526a i  551a, uns 1.500 soldats, per la vall central amb l'objectiu de prendre Viella, una segona que avanaria per la vall del Gllego amb les brigades 21a i 468a, i una tercera que entraria pel Port Vell de Lleida amb les brigades 3a i 402a, per convergir les tres al sud de Viella.

Al baix Aran la progressi maqui va ser molt rpida, la brigada 11a va entrar per Port de Benasc, girant cap a l'Hospital de Viella, a la part sud del Tnel, per tancar el pas al reforos franquistes. La brigada 551a, va entrar pel Port d'Era Roqueta i es va dividir en tres columnes: la primera es va dirigir a Bausen i Canejan, d'on va fugir la Gurdia Civil, la segona Columna es va dirig a Ls, ocupant Porcingles i fent 10 gurdies civils presoners, i la  tercera columna va passar pels passos d'Estiuera i Cuma i es va dirigir cap a Bossst, on la Gurdia Civil va oferir resistncia des de la caserna. La 410a brigada es va introduir pel Port de Tavascan en direcci a les Bordes, on es va trobar una dura resistncia de la segona companyia del Batall Albuera. 

Al Naut Aran la resistncia va ser ms forta. La 9a brigada va entrar pel Port d'Orla en direcci a Salard, i ocup Bagergue mentre un dels batallons s'installava en uns turons des d'on es controlava la carretera Tremp-Viella i la resta de la brigada atacava Salard, sense poder capturar la vila.

En un principi l'operaci va ser un xit, ocupant Bausen, Canejan, Porcingles, Pradell, Les, Bossst, Era Bordeta, Vilams, Bens, Brdes, Aubrt, Betlan, Vilach, Mont, Montcorbau i Vila, establint a Bossst l'estat major el dia 20 on va romandre fins la retirada, per aturant l'ofensiva el dia 23 a les portes de Viella, on s'hi havia fortificat Jos Moscard amb la Gurdia civil i l'exrcit. Els principals combats foren a Bosssti Salard el dia 19, i a Era Bordeta i Brdes, el dia 20. 

A la sortida del tnel de Viella estava esperant-nos el general Moscard amb diverses desenes de milers de soldats, tancs i artilleria; en conjunt una fora contra la que no tenem cap possibilitat. Romandre a la Vall d'Aran no hauria tingut cap sentit; ens desallotjarien fcilment, i avanar pel tnel de Viella, com pensaven alguns, era ficar-se de cap a una trampa.

Els primers reforos de l'exrcit franquista, el 5 Batall de Caadors de Muntanya, la legi i regulars van arribar al Port de la Bonaigua el dia 19, de manera que el port no va ser ocupat pel maquis, amb el que la defensa de les posicions era impossible contra la superioritat dels franquistes. Tampoc es va produir l'aixecament popular i molt pocs homes es van unir als atacants. Les forces de la frontera, sorpreses al principi, reaccionen, i un gran desplegament militar amenaa de fixar als guerrillers i eliminar-los, encerclant-los amb un atac per la rereguarda de la 42a divisi de l'exrcit franquista, o esperar a l'altra banda del tnel de Viella que sortissin. 

El 27 d'octubre, reunits Santiago Carrillo amb l'estat major dels guerrillers espanyols a Frana es va decidir desistir de prendre Viella i iniciar la retirada de la fora expedicionria, que contava amb uns 4.000 homes degut a que s'hi havien afegit guerrillers que havien arribat des d'altres punts.

Conseqncies.
El contundent fracs de l'Operaci Reconquesta d'Espanya va tenir importants repercusions en el PCE: Jess Monzn va veure estroncada la seva carrera poltica, i s capturat a Barcelona i empresonat fins el seu indult el 1959, quan marxa a Mxic. Santiago Carrillo, en canvi, va veure reforada la seva carrera. 

Charles de Gaulle va desarmar els guerrillers per assegurar-se la tranquillitat fronterera amb Francisco Franco, de qui en va reconixer oficialment el govern el 16 d'octubre.

Les operacions dels maquis, transformant l'estructura militar en agrupacions guerrilleres, continuen a diferents fronts de l'estat espanyol, sent especialment activa l'Agrupacin guerrillera de Levante y Aragn (AGLA), per l'any 1948, el partit decideix cancellar les operacions guerrilleres per consell de Stalin i degut a la repressi de la Gurdia Civil, que estava debilitant fortament el moviment.

El final dels guerrillers, que en les segents incursions no va caure morts o fets presoners i afusellats, fou que els francesos els van usar per les seves guerres colonials a Indoxina o Algria sota amenaa d'extradici.

Notes.


Enllaos externs.
 Antonio Gascn Ricao Octubre 1944: La "Reconquista de Espaa" empez en el valle del Roncal ;

Bibliografia.
 Alfonso Domingo, El Canto del Buho Ed. Oberon, ISBN 84-96052-03-6;
 Fernando Martnez Baos, Hasta su total aniquilacin. El Ejrcito contra el Maquis en el Valle de Aran y el Altoaragn, 1944-1956;
 Fernando Martnez Baos, Maquis y Guerrilleros. Del Pirineo al Maestrazgo;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193127" title="Alfons de Borb i Borb" nonfiltered="4954" processed="4945" dbindex="79973">
Alfons de Borb i Borb Dues-Siclies (Alfonso Cristino Teresa Angelo Francisco de Asis y Todos los Santos) infant d'Espanya (Roma; 3 d'octubre de 1941   Estoril, 29 de mar de 1956). Fill de Joan de Borb, comte de Barcelona, i de Maria de la Merc de Borb-Dues Siclies.

En una entrevista que van tenir el general Franco i S.A.R Joan de Borb, comte de Barcelona, el 25 d'agost de 1948, es va acordar que el fill d'aquest, el prncep Joan Carles, es trasllads a Espanya per cursar els estudis de batxillerat i, tamb, que l'acompanys el seu germ, l'infant Alfons.

El 29 de mar de 1956, mentre disfrutaven de les seves vacances de setmana santa a la residncia familiar d'Estoril (Portugal), Joan Carles va disparar accidentalment al seu germ Alfons amb un revlver (segons alguns, un regal de Franco) i li caus la mort. Va ser enterrat a Portugal fins que, finalment, les seves restes mortals van ser traslladades al Escorial un cop restaurada la monarquia.

Referncies.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193131" title="Far de Favritx" nonfiltered="4955" processed="4946" dbindex="79974">




El far de Favritx est situat a l'illa de Menorca, al cap de Favritx, en un dels parcs naturals de l'illa.

Histria.

El far s constru el 1922. Per fer-lo s'aprofit la roca de la zona, per aix avui dia encara podem veure a pocs metres la cantera que s'obr per tal d'edificar-lo.

Enllaos externs.

Favritx a Menorca.net;
Cap de Favritx;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193136" title="(65) Cybele" nonfiltered="4956" processed="4947" dbindex="79975">
Cybele s l'asteroide nmero 65 de la srie. Fou descobert a Marsella el 8 de mar del 1861 por l'astrnom alemany Ernst Wilhelm Leberecht Tempel.

s un dels asteroides ms grans del cintur principal i s de la classe C. El seu nom es deu a la deessa de la Terra Cibeles.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193140" title="Dhaulagiri" nonfiltered="4957" processed="4948" dbindex="79976">

El Dhaulagiri (        ), amb  8.167 msnm, s el set cim ms alt de la mn. El mot Dhaulagiri procedeix dels mots en  snscrit Dhavali giri que volen dir Muntanya blanca.

 Situaci .
El masss es troba a la part nord-central del Nepal, a la regi de Dhawalagiri i conforma el flanc oriental del Dhaulagiri Himal, un bra subsidiari de la serralada de l'Himlaia. 

Cap el sud-est, el masss del Dhaulagiri s'extn prop de 30 Km al llarg de la gorja del riu Kali Gandaki, que a la riba oposada s flanquejat per l'Annapurna (8.091m). El desnivell entre el fons de la gorja i els cims de les dues grans muntanyes supera, en alguns sectors, els sis mil metres, cosa que fa de la cara sud una paret molt difcil d'ascendir. Per contra la cara nord s molt ms accessible i s el lloc per on passa la via normal d'ascens al Dhaulagiri.
 
La ciutat ms propera, a uns setanta quilmetres al sud-est, s Phokara. Amb tot, l'aproximaci a la muntanya tamb es pot comenar des de Jomsom, a uns 20 km al nord-est de la muntanya. 

 Altres cims .
El masss del Dhaulagiri est format per altres cims:



 Histria .
Desprs del seu descobriment pels occidentals, el 1808, fou considerada la muntanya ms alta del mn, reemplaant el Chimborazo, a l'Equador, que amb 6.310 m d'alada, era considerada aleshores la mxima elevaci del planeta. Aquesta qualificaci, amb tot, sols li dur 30 anys, quan el Kanchenjunga (8.586m) li va prendre el relleu.

 Primera ascensi .

El primer reconeixement per tal de pujar el Dhaulagiri es produ el 1950 per part d'una expedici francesa encapalada per Maurice Herzog, els quals al fracassar a l'hora de trobar una ruta accessible van dirigir-se cap el ve Annapurna, aconseguint fer el cim el 3 de juny del mateix any. Era el primer vuit mil assolit. 

El 1959, una expedici austraca dirigida per Fritz Moravec va explorar l'aresta nord-est de la muntanya, posant les bases per a una futura ascensi. 

El 13 de maig de 1960 una expedici austro-sussa, liderada per Max Eiselin, aconsegu fer per primera vegada el cim amb Kurt Diemberger, Peter Diener, Ernst Forrer, Albin Schelbert, Nyima Dorji i Nawang Dorji. Diemberger es convertia d'aquesta manera, junt a Hermann Buhl, en l'nic home en assolir dues primeres ascensions a un vuit mil, ja que ambds havien aconseguit el 1957 fer cim per primera vegada el Brad Peak i Buhl ja havia fet el Nanga Parbat. En aquesta expedici es tingu, per primera vegada, el recolzament d'un avi, un Pilatus PC-6, el qual es va estavellar durant l'aproximaci.

 Altres ascensions .

 1970. El 20 d'octubre una expedici japonesa assol la segona ascensi al Dhaulagiri, per la via normal i un cop passats els monsons.
 1982. Durant la primavera la belga Lutgaerde Vivijs fa la primera ascensi femenina.
 1982. El 13 de desembre el japons  Akio Koizumi i el xerpa Wangdu fan la primera hivernal. s el primer vuit mil fet a l'hivern.
 1979. Jordi Pons fa la primera ascensi catalana, junt als bascos Iaki Aldaya, Javier Garayoa i Gerardo Plaza, per la via normal;












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193142" title="Gran Premi del Jap del 2005" nonfiltered="4958" processed="4949" dbindex="79977">
Resultats del Gran Premi de Jap de Frmula 1 de la temporada 2005 disputat al circuit de Suzuka el 9 d'octubre del 2005. 

 Resultats .



 Altres .

 Pole:      Ralf Schumacher  ;
 Volta rpida:  Kimi Rikknen  1' 31. 540  a la volta 44.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193146" title="Miguel Poveda" nonfiltered="4959" processed="4950" dbindex="79978">



Miguel Poveda, cantaor de flamenco, nom artstic de Miguel ngel Poveda Len, nascut a Badalona (Barcelona) el 13 de febrer de 1973. 

 Biografia artstica .
Cantaor de flamenco i intrpret d altres gneres musicals amb els que enriqueix la seva trajectria artstica en una experimentaci constant dins la seva obra, gneres com la copla, el tango, el bolero o el fado no li son aliens, encara que el flamenc sigui des dels seus inicis la seva msica de partena, deixa la seva prpia petjada amb arrel flamenca en la interpretaci d altres tipus de msiques. 

Poveda s interessa per anar ms enll de la imatge tpica del cantaor tpic i s endinsa en altres terrenys artstics que no sempre sn ben vistos pel mn del flamenc ms ortodox. Mostra del seu inters per cercar l art en altres gneres musicals sn les seves nombroses collaboraciones amb altres artistes de disciplines ben diverses, treballs que donen a conixer la seva veu a uns altes pblics no habituats al flamenc. 
 
Pel seu origen catal, amb pare de Mrcia i mare de Castella-La Manxa, sense cap ascendncia andalusa, trob ms dificultats en els seus inicis que grcies al seu talent finalment aconsegueix vncer per a crixer artsticament com a cantaor des de Barcelona. Comena a cantar el 1988, pero s en el 33 Festival Nacional del Cante de las Minas de La Unin (Mrcia) de 1993 quan s reconegut el seu valor artstic a un nivell ms professional. Desprs del seu creixement artstic i personal, el 2003 trasllada la seva residncia a Sevilla per ser ms a prop de les fonts de l art flamenc, sense oblidar Catalunya en la seva trajectria musical, com ho demostra posteriorment amb el seu disc Desgla.

Desgla s una original i arriscada aposta d interpretaci de Miguel Poveda, per primera vegada enregistra en catal, s un disc en el que dna vida musical a una encertada selecci d obres de diferents poetes en llengua catalana en una producci discogrfica d exquisida sensibilitat amb msica de diferents autors, per primer cop s edita un disc complet en catal en la veu d un cantaor de Msica flamenca, amb magnfica acceptaci de part del pblic i la crtica, disc amb el que aconsegueix establir ponts entre la cultura catalana i el mn flamenc, despertant l inters entre pblics d ambdues cultures. En cap moment per, deixa de cantar la seva msica d arrel, el flamenc, encara que durant l edici d aquesta i altres produccions no estrictament flamenques i en algunes collaboracions alterna concerts de presentaci dels mateixos amb recitals de cant flamenc.

Una collaboraci artstica de Agust Fernndez i Miguel Poveda per a un concert de l Espai de Barcelona en el 2003 va ser l embri de "Desgla", all es van poder escoltar per primera vegada alguns dels temes originals que van formar part ms tard del disc. Tamb el 2005 es presenta una evoluci del mateix espectacle "Invocacions", una fusi de gneres que es va presentar al Teatre Lliure de Barcelona del 2 al 5 de juny de 2005 partint de la msica creada per Agust Fernndez i Miguel Poveda, mentre el ballar Andrs Corchero oferia una dansa delicada i callada, illuminada per una selecci de poemes de Jos ngel Valente, Jacint Verdaguer, Miquel Mart i Pol i Jaime Gil de Biedma. 

I en 2005 fa una primera presentaci de Desgla, amb textos de poetes en llengua catalana, Poveda s l autor d'alguna de les melodies, els poetes escollits sn Jacint Verdaguer, Valent Gmez i Oliver, Joan Margarit, Maria Merc Maral amb dos poemes, Joan Brossa, Enric Casasses, Narcs Comadira, Joan Barcel, Josep Piera, Sebasti Alzamora i Gabriel Ferrater, tamb canta en directe durant la gira un poema de Jaime Gil de Biedma, presentaci en directe que t lloc durant els anys 2005, 2006 i 2007, en la gravaci del disc participen amb les seves veus el bolerista Moncho i el cantautor Miquel Gil.
 
Tamb en catal i en 2007 destaca la seva collaboraci amb Maria del Mar Bonet en un treball conjunt no enregistrat en disc que presenten el 4 de maig de 2007 a Nova York amb el ttol "Els treballs i els dies" en el Auditori del Metropolitan Museum, el concert s un dels actes del programa cultural "Made in CataluNYa, Catalan Culture in New York". L espectacle es presenta tamb al Festival Grec de Barcelona el 24 de juliol, forma part de l acte institucional de la Diada Nacional de Catalunya l 11 de setembre al Parc de la Ciutadella de Barcelona, tamb es presenta al Mercat de Msica Viva de Vic (Barcelona) el 12 de setembre i finalment el 13 d octubre de 2007 a la Sala Mozart de l Alte Oper de Frankfurt a Alemanya, dins dels actes de la Fira Internacional del Llibre.

 Discografia .

 Discografia oficial .



 Participaci en CD col.lectius flamencs .


 Participaci en altres recopilatoris flamencs .


 Col.laboracions en discos d altres artistes .



 Enllaos externs .

Web oficial de Miguel Poveda;
Articles sobre Miguel Poveda al blog Desde Barcelona;
Blog Desde Barcelona;
Vdeos a youtube de Miguel Poveda;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193147" title="Plaa Molina" nonfiltered="4960" processed="4951" dbindex="79979">

La plaa Molina de Barcelona est situada a la crulla entre el carrer de Balmes i la Via Augusta. Les calades d'aquests dos carrers ocupen el centre de la plaa, deixant l'espai per a vianants redut i fragmentari.

s una zona de classe alta de Sant Gervasi entre el barri del Farr i el de Galvany, al districte de Sarri-Sant Gervasi. El nom ve de Francesc Daniel Molina i Casamaj, un arquitecte del segle XIX que restaur el Sal de Cent de l'Ajuntament, i project la Plaa Reial i l'obertura del carrer de la Princesa.


Hi ha dues estacions dels Ferrocarrils de la Generalitat, Sant Gervasi de la lnia 6 i Plaa Molina de la lnia 7. La plaa ha estat remodelada en diverses ocasions per conserva una font que mai no s'ha mogut del lloc. No es coneix l'edat exacta d'aquesta font per el 1874 ja hi devia ser perqu hi havia hagut fins a final del segle XX una placa amb una inscripci amb aquesta data; a ms, dels quatre escuts que t gravats al capdamunt (els de Sant Gervasi, Barcelona, Catalunya i Espanya, un a cada cara), el de Sant Gervasi correspon a un disseny que ja s'havia deixat de fer servir el 1854, pel que la font podria ser anterior.

A la cantonada sud, al carrer Alfons XII i mig a fora de la plaa, hi ha la casa on va morir Joan Maragall i que actualment acull l'Arxiu Maragall.
Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193148" title="Assalt a la fbrica de cerveses Moritz" nonfiltered="4961" processed="4952" dbindex="79980">
L'assalt a la fbrica de cerveses Moritz fou un atac dels maquis comunistes procedents de Frana l'agost de 1944 a Barcelona.

Foren capturats, jutjats en consell de guerra, condemnats a mort i afusellats al Camp de la Bota de Barcelona el 15 d'octubre de 1944 els guerrillers Vicente Badia Marin, Jos Ramn Alvarez, Jos Perarnau Bacard, Leocadio Ruiz Farajo, Csar Somorribas Ledesa i Luis Vitini Flrez.

Referncies externes.
 Los de la sierra;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193153" title="Circuit de Fuji" nonfiltered="4962" processed="4953" dbindex="79981">


El Circuit de Fuji tamb anomenat Fuji Speedway s un traat automobilistic situat a les rodalies del Mont Fuji (del que agafa el nom),  prop de Shizuoka, Jap.

En aquest circuit es realitzen curses de diferents tipus, entre les que destaca la Frmula 1.

A la temporada 2007 s'hi ha tornat a disputar desprs de 30 anys de no fer-ho el Gran Premi del Jap.


 Guanyadors .




 Enllaos externs .



Web oficial del Fuji Speedway ;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193159" title="Parc Nacional Bernardo O'Higgins" nonfiltered="4963" processed="4954" dbindex="79982">

El Parc Nacional Bernardo O'Higgins s el ms gran dels espais naturals protegits de Xile, abastant una superfcie de 35.259 km (3'5 milions d'hectrees). El parc, amb 14.334 visitants el 2004, rep aquest nom pel General Bernardo O'Higgins, primer cap d'estat de la Repblica de Xile. El Parc Nacional Los Glaciares (Argentina) i el Parc Nacional Torres del Paine  limiten amb ell per l'est, mentre que el Parc Nacional Laguna San Rafael est situat al nord. Per la seva part la Reserva Nacional Alacalufes i la Reserva Nacional Katalalixar es troben al sud-oest i al nord-oest respectivament. 

Geografia.
El parc est situat aproximadament entre 48 i 51 38' Latitud Sud (entre el Canal Baker i la part nord del Fiord de les Muntanyes), entre la regi d'Aysn i la regi de Magallanes -trobant-se en aquesta ultima la major part de la superfcie del parc- . La zona centro-oriental del parc est subjecte a una disputa territorial entre Xile i Argentina. El cim ms alt s el volc Lautaro amb 3.607 metres.

Uns altres cims importants del parc sn el Fitz Roy, el Cerro Torre i el Cerro Riso Patrn. Les altures sn ms baixes en la part del sud del parc, per el paisatge s encara espectacular. Cal remarcar d'aquesta zona el Monte Balmaceda (2.035 m), emmarcat per les glaceres Balmaceda i Serrano.

No hi ha cap riu gran que arribi a la costa del parc, per estrets fiords penetren profundament a les muntanyes i recullen el restringit drenatge que es desprn de les geleres prximes.

Glaceres.
El parc inclou una gran part del Camp de Gel Patagnic Sud. Una de les seves atraccions principals s la glacera Po XI,la ms gran de l'hemisferi sud, des de la qual es desprenen peridicament enormes blocs de gel.  Altres glaceres importants sn les glaceres Chico, O'Higgins, Jorge Montt, Bernardo, Tmpano, Occidental, Greve, Penguin i Amalia.

Clima.
Temperat Fred Plujs,i per efecte de l'alada, Polar al Camp de Gel Patagnic Sud i clima de Tundra a la resta.

Biologia.
La zona que inclou el parc est situada a l'ecoregi Forest Subpolar Magallnica (Selva freda humida). Els boscos es constitueixen per unes quantes espcies d'arbres -majoritariament perennifolis-, com el Nothofagus betuloides (Coige de Magallanes), el Nothofagus pumilio (Lenga), Nothofagus antarctica (Nyire) i el Drimys winterii (Canelo). L'estrat arbustiu presenta espcies com el chilco (Fuchsia magellanica), chaura (Pernettya mucronata), calafat (Berberis buxifolia), Parrilla o Zarzaparrilla (Ribes magallanicum)i la murtilla (Empetrum rubrum).

El parc s un dels ltims refugis per al Huemul xil. On a ms de llops, necs, ligues i gavines podem trobar espcies com el Cndor and, la Lldriga Marina i el Cormor.

Vies d'Accs.
No hi han ni rutes ni carreteres donat a que es troba al Camp de Gel Patagnic Sud. Noms es pot accedir per via martima.

 Enllaos externs .
CONAF -en castell-;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193160" title="Laboratoris Esteve" nonfiltered="4964" processed="4955" dbindex="79983">
Laboratorios Esteve,S.A. (nom oficial), sn uns laboratoris farmacutics i qumics catalans creats l'any 1929. D'en aleshores Esteve ha ests la seva activitat comercial a ms de 100 pasos de tot el mn, amb plantes de fabricaci a Europa, Amrica i sia. Va facturar ms de 700 milions d'euros l'any 2007 i compta amb ms de 2.748 empleats. Dedica part de la seva facturaci a la I+D, tot i que en general, com totes les farmacutiques catalanes i estatals, tenen el gruix de la facturaci en llicncies d'altres laboratoris estrangers (nord-americans i de la resta d'Europa en la seva majoria).
Amb seu central a l'avinguda Mare de Du de Montserrat de Barcelona, es troba en l'inici del procs de trasllat de la mateixa a Sant Cugat del Valls. A Catalunya t plantes de producci de productes acabats a Martorelles, i de producci de principis actius a Celr i a Banyeres del Peneds (Esteve Qumica).

Principals fites.
 1929 El Dr. Antoni Esteve i Subirana es fa crrec d'una farmcia de Manresa, inici de l'activitat comercialitzadora de les primeres especialitats vitamniques, preparades a la prpia farmcia. ;
 1936 Canvi jurdic a Laboratorios del Dr.Esteve,s.a, constituint-se en Societat annima.
 1963 Es crea la divisi de Veterinaria ;
 1966 Establiment d'Esteve Qumica (EQ Esteve).
 1971 Comercialitzaci del vasoprotector d'investigaci prpia dobesilat clcic (Doxium) al mercat farmacutic espanyol. Actualment s'est comercialitzant a 80 pasos.
 1974 Creaci dels laboratoris Isdin, una joint venture amb el grup de perfumeria Antonio Puig, s.a.
 1989 Es crea la Divisi hospitalria.
 1992. Fbrica a Mxic i creaci d'una filial a Portugal. ;
 2000 Joint venture amb una empresa xinesa: Zhejiang Huayi Pharmaceutical, Co. Ltd.,
 2002 Esteve signa amb International Wex Technologies (Canad) un acord pel co-desenvolupament d'un potent analgsic, la tetrodotoxina, pel tractament del d'olor d'origen oncolgic i neuroptic.
 2003 Filial de veterinria a Itlia;
 2005 Esteve amplia la seva presncia a Xina amb un nou acord de joint venture amb el grup Huayi Investment Group crea la societat d'Esteve Huayi Pharmaceutical.  ;
 2006 Esteve juntament amb quatre companyies catalanes del sector, entre les que destaquen els laboratoris farmacutics Almirall, Ferrer i Uriach, creen el consorci Genius Pharma pel desenvolupament de plataformes tecnolgiques i bones prctiques en el descobriment de medicaments innovadors.
 2007 Esteve inaugura la seva oficina de representaci a New Jersey, Esteve USA. Veterinria Esteve inicia activitat comercial a Alemanya a travs de la seva filial Euracon Pharma, GmgH. Tamb desembarca amb frmacs per a humans a Itlia a travs de la seva filial de EFGs (medicaments genrics) Pensa pharma.

Enllaos externs.
Plana principal del grup;
Esteve al mn;
Productes comercialitzats;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193161" title="Jordi Vendrell" nonfiltered="4965" processed="4956" dbindex="79984">
Jordi Vendrell (Manlleu, 1947 - Barcelona, 8 de juliol de 2001) fou un periodista catal.

Vendrell fou un dels mxims difusors d'Internet a Catalunya, iniciant el 1995 a Catalunya Rdio el programa setmanal L'Internauta.

Tamb a Catalunya Rdio havia conduit programes com "El lloro, el moro, el mico i el senyor de Puerto Rico", "El mnim esfor" o la tertlia "L'Orquestra".

Enllaos externs.
Notcia a Vilaweb sobre la mort de Jordi Vendrell




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193163" title="Flrin Albert" nonfiltered="4966" processed="4957" dbindex="79985">






Flrin Albert va ser un destacat futbolista hongars dels anys 60.

Biografia.
Va nixer el 15 de setembre de 1941 a Hercegsznt. Jug de davanter. Amb la selecci de futbol d'Hongria marc 32 gols en 75 partits. Particip a dues Copes del Mn, el 1962 i 1966. El 1962 fou el mxim golejador de la competici amb 4 gols, juntament amb Draan Jerkovi , Garrincha, Vav, Valentin Ivanov i Leonel Snchez. Romangu tota la seva carrera esportiva a un nic club, el Ferencvros. Fou futbolista europeu de l'any el 1967. Fou mxim golejador hongars els anys 1960, 1961 i 1965.

Trajectria esportiva.
Ferencvros: 1958-1974, 350 partits (258 gols);

Palmars.
Copa de les Ciutats en Fires: 1965;
Lliga hongaresa de futbol: 1963, 1964, 1967, 1968;
Copa hongaresa de futbol: 1972;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193165" title="Ferenc Bene" nonfiltered="4967" processed="4958" dbindex="79986">






Ferenc Bene (Balatonjlak, 17 de desembre de 1944 - Budapest, 27 de febrer de 2006) va ser un destacat futbolista hongars dels anys 60 i 70.

Va jugar de davanter a l'jpesti Dzsa. Amb la selecci de futbol d'Hongria jug 76 partits i marc 36 gols entre 1962 i 1979. Guany la medalla d'or als Jocs Olmpics d'estiu de 1964 a Tquio, essent el mxim golejador de la competici i fou medalla de bronze a l'Eurocopa 1964. Tamb particip a la Copa del Mn d'Anglaterra 1966.

Trajectria esportiva.
jpesti Dzsa: 1961-1978 417 partits (303 gols);
Voln SC (1978-1979);
Sepsi 78 (Finlndia) (1981-82);
Voln SC (1983-1984);
Soroksri VOSE (1984);
Kecskemti SC (1985);
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193172" title="Aid" nonfiltered="4968" processed="4959" dbindex="79987">
Aid s un poble del municipi de la Llavors (Pallars Sobir). L'any 2005 comptava amb 9 habitants.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193173" title="Romadriu" nonfiltered="4969" processed="4960" dbindex="79988">
Romadriu s un poble del municipi de la Llavors (Pallars Sobir). L'any 2005 comptava amb 10 habitants.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193174" title="Sant Rom de Tavrnoles" nonfiltered="4970" processed="4961" dbindex="79989">

Sant Rom de Tavrnoles s un nucli de poblaci del municipi de Llavors, al Pallars Sobir. s situat al sud del terme municipal i als vessants orientals de la Pica de l'liga enlairat a 1.208 m i dominant la riba dreta de la Noguera Pallaresa. Tot i que al 2005 hi havia 1 habitant censat, actualment cal considerar-ho un despoblat ats que no hi viu ning i les cases sn totes en runes.

El poble tenia l'esglsia de Sant Quirze amb campanar d'espadanya i avui mig enrunat. A les afores del poble hi havia l'antiga abadia benedictina del monestir de Vellanega ja esmentada l'any 969 i de la qual avui en queden ben poques restes. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193176" title="Pragmtica Sanci de Bourges" nonfiltered="4971" processed="4962" dbindex="79990">
La Pragmtica Sanci de Bourges (Frana) s una ordenana promulgada el 7 de juliol de 1438 pel rei de Frana Carles VII, amb l'acord del clergat reunit en assemblea a Bourges, per la que s'aprovaren les decisions del Concili de Basilea i el rei s'afirm com a guardi dels drets de l'Esglsia de Frana. Aquest decret fou el primer pas envers el gallicanisme, aix s, la doctrina religiosa i poltica que sost l'organitzaci d'una esglsia catlica de Frana mpliament autnoma del papa. 

 Membres reunits a l'assemblea de Bourges . 

A l'entorn de Carles VII, els bisbes i els abats de Frana es constituiren en assemblea. 

Hi eren presents quatre arquebisbes :

 Regnault de Chartres, arquebisbe i canceller de Frana.

 L'arquebisbe de Chartres, Philippe de Cotquis.

 L'arquebisbe de Bourges, Henri d'Avaugour.

 L'arquebisbe de Tolosa de Llenguadoc, Denis du Moulin.

25 bisbes, un gran nombre d'abats i representants de les diverses universitats i captols de Frana. 

En aquesta assemblea el papa Eugeni IV estava representat per l'arquebisbe de Creta i l'abat de Digne, Monsenyor Pierre de Versailles, doctor en teologia. El Concili de Basilea hi era representat pel bisbe de Saint-Pons, l'abat de Vzelay, Guillaume Hugues, arxidiaca de Metz, el canonge de Li, Jean de Manze, i l'eminent doctor en teologia Thomas de Courcelles.


Aquesta ordenana limitava el poder pontifici en diversos nivells: 

 L'Esglsia de Frana hi reconeixia la superioritat dels concilis generals sobre el papa; ;
 S'hi sostenien les decisions del Concili de Basilea; ;
 La reialesa hi obtenia el poder de recomanar els seus candidats a les eleccions episcopals i abacials;
 Hi obtenia tamb drets sobre les percepcions dels ingressos eclesistics (supressi dels annates (impostos papals); ;
 Els poders d'excomuni i d'interdicte de Roma hi eren reduts. ;

La Pragmtica es mantingu fins al concordat de Bolonya del 1516.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193181" title="Ron" nonfiltered="4972" processed="4963" dbindex="79991">

Ron s un nucli de poblaci del municipi de Rialp, al Pallars Sobir. s situat a 1.101 m alt, en una petita elevaci que domina la riba esquerra de la Noguera Pallaresa, aigua avall de la confluncia amb el Romadriu. El poble s'ha modernitzat recentment atesa la seva proximitat a les pistes d'esqu de Portain. Cal remarcar-ne la seva esglsia parroquial de Sant Cristfor. El 2005 tenia 66 habitants.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193182" title="Surp" nonfiltered="4973" processed="4964" dbindex="79992">

Surp s un nucli de poblaci del municipi de Rialp, al Pallars Sobir. El 2005 tenia  29 habitants.

L'indret s esmentat el 1102, quan pertanyia al monestir de Gerri. El poble s'ha construt al voltant de l'esglsia romnica de Sant Iscle i Santa Victria de Surp.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193189" title="Mencui" nonfiltered="4974" processed="4965" dbindex="79993">

Mencui s un nucli de poblaci del municipi de Soriguera, al Pallars Sobir, situat a una altitud de 1.256 m. El gener de 2007 tenia 6 dones i 3 homes habitants de dret.



Enllaos externs.

 Pagina Web de Soriguera;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193190" title="Malmercat" nonfiltered="4975" processed="4966" dbindex="79994">
Malmercat  s un nucli de poblaci del municipi de Soriguera, al Pallars Sobir. El 2005 tenia 21 habitants. Es troba a 10 km de Sort, a l'esquerra de la Noguera Pallaresa, i a 960 m d'altitud.

Al capdamunt del poble es troba el castell de Malmercat, esmentat per primer cop el 1122. Aqu va nixer Manuel de Copons i d'Esquerrer, president de la Generalitat de Catalunya del 1707 al 1710.

Enllaos externs.
El Castell de Malmercat;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193192" title="Llagunes" nonfiltered="4976" processed="4967" dbindex="79995">
Llagunes s un poble que pertany al municipi de Soriguera, a la comarca del Pallars Sobir. Inclou l'entitat municipal descentralitzada de Tornafort. L'ajuntament de Soriguera es localitza al poble de Vilamur.

Es troba a 12 minuts de Sort anant direcci cap al Port del Cant. s un poble que est en plena naturalesa on el nombre d'habitants al 2005 era de 51 persones i ara al 2008 s de 66 persones, per noms sn 7 les famlies que hi viuen tot l'any que en total serien 23 persones.
                                                                     
El poble compta amb llocs per allotjar-s'hi, les cases de pags. s un poble turstic, ja sigui per les seves vistes i excursions com pel seu museu i el Despoblat de Santa Creu situat sobre del poble mateix.

Llagunes est dins del Parc Natural de l'Alt Pirineu, un parc natural creat el 2003 entre les comarques del Pallars Sobir i l Alt Urgell. La seva extensi supera les seixanta mil hectrees i s el ms gran de Catalunya.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193198" title="Baro" nonfiltered="4977" processed="4968" dbindex="79996">
Baro s un nucli de poblaci del municipi de Soriguera, al Pallars Sobir. El 2005 tenia 41 habitants.

Situat al costat de l'antic pont d'Arcals, hi ha l'edifici de l'antiga minicentral hidrulica del poble. Es tracta d'un complex industrial format per:

Un mol fariner;
Turbina i alternador;
Un forn de pa;

Tot est encara en molt bon estat. L'edifici s de dues plantes. A la de sota hi ha la maqunria i a la de sobre l'antic habitatge del moliner.

La minicentral donava llum a Baro, Escs, Estac, Mencui i Arcals.

La central va funcionar fins als anys 80 quan va arribar la llum de FECSA al pobles anomenats.

Enlaos externs.
Moles hidruliques del Pallars Sobir;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193204" title="Reserva Nacional Katalalixar" nonfiltered="4978" processed="4969" dbindex="79997">
La Reserva Nacional Katalalixar s una reserva natural situada a un arxiplag entre el Camp de Gel Patagnic Sud, i el Camp de Gel Patagnic Nord a la regi d'Aysen, a Xile. La reserva fou creava el 1983 i no t cap infraestructura. Cobreix una superfcie de 624.500 ha. i t un grau de biodiversitat ms alt que altres rees similars del sud de Xile. Aix pot semblar contradictori, si prenem en compte que l'rea ha estat coberta pel Casquet Glacial Patagnic durant l'ltim mxim glacial.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193207" title="Heracli" nonfiltered="4979" processed="4970" dbindex="79998">


Heracli (Llat: Flavius Heraclius Augustus; Grec:  H rakleios), (Capadcia, vers 575 - Constantinoble, 11 de febrer de 641) va ser emperador bizant des del 5 d'octubre de 610 fins a la seva mort el 641.

Era fill d'Heracli el vell exarca d'frica que fou clebre per les seves victries sobre els perses i descendent d'Heracli d'Edessa, que havia conquerit la Tripolitana al vndals. El 610 el seu pare el va posar al front de la conspiraci contra l'emperador Flavi Focas; el principal conspirador era Crisp, el gendre de Focas, que va demanar la cooperaci d'Heracli el vell; durant dos anys l'exarca va rebutjar participar, per finalment s'hi va sumar potser quan Damasc va caure en mans dels perses; el 610 va cancellar les exportacions de gra d'frica a Constantinoble creant descontentament entre la poblaci que per aquell temps depenia completament d'aquests subministraments; desprs va cancellar els enviaments de les taxes de la provncia, i finalment va acceptar la cooperaci amb Crisp que li havia ofert la corona, per degut a la seva avanada edat va declinar aquesta oferta, i va enviar al seu fill Heracli amb la flota i al seu nebot Nicetes (fill d'un germ) i al seu lloctinent Gregori o Gregores amb un exrcit que va sortir de Cartago i va avanar per Egipte, Sria i sia Menor, mentre ell mateix va sortir amb la flota. L'exrcit va trigar uns tres mesos i la flota uns dotze dies. Al presentar-se la flota a Constantiboble, Crisp es va revoltar a les provncies orientals; Heracli va forar l'entrada del Corn d'or i Focas, abandonat pels seus mercenaris, es va refugiar a palau (octubre) i va morir a mans del poble.
 
Constantinoble estava llavors agitada per dues faccions identificades amb els colors de les curses: els blaus i els verds; aquests darrers eren partidaris d'Heracli, que  fou aclamat emperador. Crisp va rebre riqueses  i honors i li fou confiat el comandament suprem contra els perses. Quan van arribar Nicetes i Gregori la revoluci ja s'havia acabat i van rebre tamb honors. El patrarca Toms fou substituit per Sergi, partidari de les doctrines monotelistes.

El 603 s'havia iniciat la guerra amb els perses i els perses van poder conquerir Mesopotmia i parts d'Armnia i vers el comenament del regnat d'Heracli i van afegir Sria (610 Damasc, 611 Antioquia) i Palestina. El 613 van ocupar Tars. El general persa Sarbar va conquerir Jerusalem el 614 i la va saquejar i va agafar com a trofeu la suposada creu de Crist que fou enviada Ctesifont. 


El 615 Sarbar va entrar a Egipte i el 616 va ocupar Alexandria, igualment saquejada, i va seguir a Cirene a l'oest i al sud va remuntar el Nil fins a Abissnia; el subministrament de gra egipci a Constantinoble es va aturar i la gana va aparixer a la ciutat (en realitat es va incrementar); els oficials grecs van demanar als perses d'abandonar a Egipte ja que no el podien mantenir molt de temps, i el victoris general va dirigir un columna i va dir que no sortiria fins que els grecs s'empassessin la columna. Al mateix temps un altre exercit persa va assolar sia Menor, va assetjar Calcednia i la va conquerir el mateix 616. Els grecs la van reconquerir ms tard. Heracli va tractar de negociar amb el rei persa, per els ambaixadors bizantins foren empresonats i desprs executats. Finalment es va establir una treva el 618.

Les provncies entre el Bsfor i el Danubi eren objecte d'atacs blgars i eslaus que les havien devastat. El 619 els vars van arribar a les portes de Constantinoble; Heracli va negociar amb el rei var que va accedir a la retirada; l'emperador va anar al campament del brbar per negociar la treva definitiva; com que el rei var havia donat paraula de parar les hostilitats les portes de la ciutat es van obrir i molta gent va sortir per veure l'entrevista. Noms arribar l'emperador al campament var fou rodejat per la gurdia vara, per es va poder escapar fuetejant al seu cavall i passant per entre la seva gent que van dificultar els moviments de la gurdia dels vars, aconseguint tornar a la ciutat, per els habitants que havien sortit foren massacrats o fets presoners. Els vars es van retirar amb 250.000 presoners cap el seu pas darrera el Danubi. Llavors van devastar les terres d'Illria entre el Danubi i la mar Adritica i les fronteres d'Itlia. Aquestes terres imperials foren concedides per l'emperador com a feus imperials als dux dels eslaus (serbis i croats) amb l'obligaci de defensar el territori contra els vars amb els que aviat es va signar un tractat de pau (vers 620); d'altra banda l'exarcat de Ravenna va quedar exposat als atacs dels llombards (i stria dels eslaus que la van ocupar). A Hispnia vers el 616-624 els visigots van conquerir l'Orspeda, provncia bizantina.

Heracli amb totes aquests calamitats s'anava preparant per la guerra de mica en mica. Va reunir un exrcit de grecs, eslaus i mercenaris brbars que va tenir preparat el 622. L'exrcit va sortir del Bsfor cap a Cilcia en vaixells, establint el seu camp a la plana d'Issos i va ocupar les Portes Cilcies (Pylae Ciliciae) i altres passos de les muntanyes del Taure i Antitaure cap a la plana del golf d'Issos (Iskanderun). 

Atacat per un exrcit persa el va derrotar en una batalla decisiva (batalla d'Issos); llavors va pujar cap al Pont per passar el hivern (el mateix emperador va anar a Constantinoble) fins la primavera del 623 quan va sortir amb un nou exrcit petit per ben entrenat, cap a Trebisonda. La campanya del 623 fou altra cop victoriosa.

El 624 va fer la tercera campanya, creuant Armnia fins a Gandzaca (desprs Tauris) que va ocupar desprs d'un setge. Els perses que eren a la vora amb un exrcit de 40000 homes no van poder fer res; llavors va avanar cap al Caucas destruint al seu pas els temples dels mags perses, arribant a Albnia del Caucas segurament per entrar en contacte directe amb el khan dels khzars, Ziebel, amb el que va formar una aliana mtuament avantatjosa. Els khzars (que dominaven les estepes al nord del Caucas entre el Don i l'Ural) aliats als colquis i a altres nacions del Caucas, van atacar amb conjunci als bizantins la Prsia a la part nord de la Mdia, va vncer a Thebarma a la vora del llac rmia, i probablement van arribar fins el centra de Prsia a la zona de la moderna Isfahan. 

Heracli va tornar al Caucas desprs de la campanya i abans d'establir el seu quarter de hivern fou atacat pel principal exrcit persa manat pel mateix Cosroes II (Khusraw) al que va derrotar.

El 625, assabentat de qu Cosroes planejava una expedici contra Constantinoble, sota el comandament de Sarbar, va fer campanya a Mesopotmia i d'aqu va passar a Cilcia amb la idea de caure damunt dels perses per darrera si Sarbar entrava a l'sia Menor. El general persa, per eliminar aquest perill, va atacar les forces imperials al riu Saros o Sarus (modern Sihfun) per Heracli va obtenir una gran victria i ja es va guanyar definitivament la devoci de l'exrcit per les seves probes de valentia personal; a la vora del riu Sarus va matar a un "gegant" persa en combat singular al que ning ms havia accedit. Sarbar es va retirar cap a Prsia i Heracli va tornar al Pont a passar el hivern. En aquest perode Cosroes va fer aliana amb els vars, que des del 620 estaven en pau amb l'imperi.

El 626 els vars van atacar Trcia i van assetjar Constantinoble al mateix temps que els perses sota comandament de Sarbar avanaven per sia Menor. Llavors estava Heracli acampat al riu Halis i tothom esperava que aniria en ajut de la capital, per va fer just el contrari; va enviar al seu fill Teodor amb un exrcit per envair Mesopotmia que estava defensada pel general persa Sais, i ell mateix amb el gros de l'exrcit, es va dirigir al Caucas on es va reunir amb Ziebel; probablement fou llavors quan els grecs van foragitar a la guarnici persa de Tiflis i van posar el Regne d'Ibria sota protectorat bizant. Units grecs i kh+azars van reunir un gran exrcit; els khzars van envair Mdia i els grecs (amb 50000 auxiliars Khzars) ven entrar a Assria. Mentre Constantinoble dirigida pel patriarca Sergi resistia be l'assetjament ja que els atacants no tenien vaixells i ni podien atacar per mar ni podien reunir les seves forces, una a cada costat del Bsfor. Els vars es van retirar (3 d'agost) desprs de patir algunes derrotes parcials i Sarbar, que estava assetjant Calcednia, va quedar amb el risc de veure tallada la seva retirada cap a Prsia.

El 627 Heracli va fer un poders atac al cord de l'imperi persa: va creuar el Gran Zab i va acampar a les runes de Nnive. Se li va enfrontar Rhazates, general persa que va agafar una posici fortificada a la uni del Petit Zab i el Tigris, per l'emperador el va atacar i el va derrotar (desembre del 627) i va fer un gran bot. Dies desprs va ocupar Dastagerd o Dastagarda (Deskereh, avui la ciutat vella de Bagdad) o Artemita, no lluny de Ctesifont i les diverses residencies reials de la rodalia foren saquejades. Els tresors ocupats pels grecs (especialment a Dastagerd on sembla que el rei persa guardava els seus tresors) fou immens.

El rei persa Cosroes va fugir a Selucia de Piera i desprs cap a l'interior de Prsia; com que noms li restava l'exrcit de Sarbar va enviar missatgers a Calcednia per ordenar-li la tornada immediata, per els missatgers foren interceptats i els missatges canviats per uns que deien que havia de restar al setge, cosa que Sarbar va obeir.  El rei persa va considerar que com que Sarbar no hi anava l'havia trat i va enviar un missatger secret a comunicar a un oficial secundari que havia de matar a Sarbar i quatre cents dels principals collaboradors, per aquest missatger va caure en mans de Sarbar, que quan va veure la seva vida en perill va acordar amb els altres quatre cents alts oficials, una pau separada amb els grecs. 

Ja sense aquest exrcit i sense el seu millor general, Cosroes restava indefens. Un nou atac d'Heracli al cor de Prsia no va trobar prcticament resistncia; Cosroes va fugir cap a l'interior de Prsia (gener); va nomenar hereu al seu tercer fill Merdases o Verdases (que havia tingut amb una cristiana de Susa de nom Sira i Chirim); derrotat com estava, ja no va tenir la fidelitat dels seus i el seu propi fill gran Siroes (Kobad II), desheretat, es va revoltar i el va matar el febrer del 628 i als dems germans els va empresonar i tamb els va fer matar. Kobad II va nomenar visir a Barmek i va iiciar converses de pau. El mar es va ajustar la pau entre l'imperi i Prsia, per la qual es restablien els antics lmits entre els dos imperis excepte a Armnia de la que Bizanci adquiria una part, i les relquies capturades foren retornades als cristians. El mateix Heracli les va portar al sant sepulcre el 629, desprs d'haver anat a Constantinoble (628) a celebrar el seu triomf, del qual va rebre felicitacions d'arreu del mon.

Quan Heracli anava a Jerusalem, estant a Edessa va rebre un ambaixador musulm de Mahoma que el va comminar a adoptar la nova religi. S'havia produt el primer enfrontament amb els musulmans a Muta a la zona de la mar Roja, per sense conseqncies. L'emperador es va negar per va concloure un tractat de pau amb el profeta, per al cap de poc un incident fronterer a Sria va iniciar la guerra; els califes Abu Bakr i Omar van seguir la lluita i en poc temps altre cop Sria i Palestina amb Jerusalem, Mesopotmia i Egipte tornaven a ser en mans estrangeres. De l'altra costat el desmembrament de l'imperi var va facilitar la fidelitat de serbis i croats, reconeguda de nou a partir del 630 desprs d'un perode de vassallatge als vars.

En lloc d'agafar el comandament Heracli s va dedicar als plaers i a les discussions teolgiques a Constantinoble. Els motius de la seva inactivitat  no sn coneguts per se suposa que estava cansat i debilitat per les campanyes darrers en les que a ms havia rebut diverses ferides. El 633 els rabs van ocupar el sud de Palestina, on el governador Sergi tenia molts pocs soldats; el general Walid ben Abd al-Walid va avanar cap a Damasc i Bosra; la conquesta de Palestina va continuar el 634 i els grecs foren derrotats primer prop de Damasc (el juny o juliol) i tot seguit a Yarmuth, prop de Jerusalem; Gaza, Siquem, Sebstia (Samria) i Bosra van caure a les seves mans; el 635 els bizantins foren derrotats a la batalla de Beishan prop d'Escitpolis, a Bethsean (22 de gener), i a Pella de Palestina (23 de gener) i els rabs van arribar al llac Tiberades el 24 de gener. El contraatac bizant a Merdsch es Soffar (25 de febrer) fou efectiu i va morir el general rab Ibn Said, pero Khalid Schorahbil i Abu Obeidah van respondre assetjant Damasc (12 de mar); la batalla d'Emesa fou un nou triomf grec (juny) pero a finals d'agost o al setembre,  Damasc, on els notables de la ciutat eren en general oposats als bizantins, va negociar amb els assetjadors, sota la direcci del bisbe de la ciutat i del controlador general de finances Mansur ibn Sarjun (pare de sant Joan Damasc) i una porta fou oberta als musulmans; els bizantins van fugir vers el nord; els ciutadans de Damasc van poder conservar les terres i esglsies per haurien de pagar en endavant un tribut general i un impost personal. Van seguir Baalbek i Emesa; una nova victria bizantina a Aiznadin, va permetre recuperar la iniciativa.

A la primavera del 636 un exrcit bizant dirigit per Teodor, germ de l'emperador Heracli, i format per 40000 grecs, 20000 armenis dirigits per Vahan, i 20000 ghassnides sota comandament de Schabalah ben Al-Hidham, es va dirigir cap a Damasc des del nord i Khalid la va evacuar i va reorganitzar les seves forces a Al-Jabiya per passar desprs al darrera del riu Yarmuk, a l'est de Tiberades. All, en el punt de uni del Yarmuk i el Jord, es va lliurar la batalla decisiva (coneguda com batalla de Yarmuk, lliurada prop de Yakusa) en qu Teodor i els bizantins foren derrotats el 20 d'agost del 636. Khalid no va tornar a Damasc i va marxar a Medina i la conquesta de Sria fou encarregada a Abu-Ubayda al-Jarrah. El desembre del 636 Damasc va capitular per segona vegada i tamb Baalbek, Homs, Alep, Jaffa i tota la resta de Palestina i Sria incloent el territori dels ghassnides. Jerusalem, Tir, Acre, Sid i Cesarea van resistir uns mesos pero foren ocupades entre el 637 (Tir, Acre i Sid) i el 638 (Jerusalem), resistint noms Cesarea fins el 640.

El 638 Heracli va iniciar una ofensiva des de Antioquia i va poder recuperar Homs i Kinnesrin i van obtenir una victria important al sud-est d'Antioquia, pero mentre els rabs van entrar a Jerusalem (febrer) i van passar a la ofensiva recuperant Homs i Kinnesrin i entrant finalment a Antioquia.

El desembre del 638 va morir el patriarca Sergi i Heracli va fer nomenar a un altre monotelista de nom Pirros. El 639 els rabs van entrar a Edessa i a Egipte. El 640 va caure Cesarea de Palestina. A Egipte el general Amr va vncer a Al-Fayyum i a  Babylon (prop de Memfis) i va dominar tot Egipte menys Alexandria. El patriarca copte Benjam va acollir be als rabs i el governador de l'Alt Egipte, Mokakwar, tamb es va sotmetre sense lluita.

Va morir el 11 de febrer del 641 i el va succeir el seu fill gran Heracli, que va agafar el nom de regne de Constant III. Estava casat amb Eudxia en primeres noces, amb la que havia tingut a Constant III, i en segones noces amb Martina, de la que va tenir a Heracionas. Una esttua colossal seva va existir a Barletto a la Pulla fins a finals del segle XV.










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="193208" title="Districte de Berchtesgadener Land" nonfiltered="4980" processed="4971" dbindex="79999">
	

El districte de Berchtesgadener Land, en alemany Landkreis Berchtesgadener Land, s un districte rural (Landkreis), una divisi administrativa d'Alemanya, situat al sud de la regi administrativa de l'Alta Baviera a l'estat federat de l'Estat Lliure de Baviera (Freistaat Bayern). Limita a l'oest i al nord-oest amb el districte de Traunstein, tota la resta del districte est envoltat a per l'estat austrac de l'Salzburg. El districte pertany a l'Euroregi Salzburg   Berchtesgadener Land   Traunstein.


 Geografia .

El districte es pot dividir en tres grans unitats geogrfiques: La zona prelapina, al nord, entre Laufen i Freilassing, poc accidentada, amb la presncia d'alguns llacs de mida petita, com l'Abtsdorfer que s a prop de Laufen, i el  riu Salzach com a lmit; la zona alpina, a partir de Bad Reichenhall; i l'alta muntanya alpina a partir de Berchtesgaden, amb grans llacs com el Knigssee (5.218 km) i grans muntanyes com el masss Watzmann, amb el Mittelspitze (2.713 metres) com a punt ms elevat. La part sud s ocupada pel Parc Nacional de Berchtesgaden (210 km), declarat Reserva de la Biosfera per la UNESCO el 1990. Aquesta part sud ha estat visitada des d'antic pels pintors a causa dels seus paisatges, especialment al voltant dels llacs Knigssee i Hintersee, i avui dia s un atractiu turstic de primer ordre.

 Economia .

El turisme i l'agricultura sn la base de l'activitat econmica i l'activitat industrial es limita a algunes indstries agroalimentries, com la Milchwerke Berchtesgadener Land que produeixen iogurts i derivats lctics o la Confiserie Reber dedicada a la pastisseria. Tamb hi ha una certa activitat minera dedicada a l'extracci de sal. L'artesania de la fusta, que havia tingut una gran importncia econmica com a activitat hivernal i va arribar a ser coneguda arreu d'Europa al segle XIX, juga avui un paper secundari, produeix caixes de fusta decorades, figures religioses, figures decoratives, instruments musicals per a nens, etc.

 Ciutats i municipis .
(Poblaci a 30 de Setembre del 2006)




















ENDOFARTICLE.
</doc>
